dret civil (teoria ub)

Dret Civil Paula Petrea

TEMA 1: EL DRET

DRET s un ordre jurdic, que sexpressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la

conducta i resoldren els conflictes inspirat en els postulats de la justcia. (ordenar la convivncia comunitria,

regular la convivncia)

NORMES JURIDIQUES formen el dret i resolen els conflictes. Sn manaments que posa lestat per dirigir la

convivncia comunitria. El compliment de les quals est defensant el poder coactiu de lEstat. Si no es compleixen

voluntriament, simposen coactivament. Sempre seran:

- Imperatives: ens obliguen

- Permissives: et pots casar, comprar una casa... i si no ens ho deixen fer castiguen a qui ho impedeix

- Prohibitives: la llei ens prohibeix coses i si no ho complim ens castiguen

Les normes jurdiques tenen 4 caracterstiques

- Obligatorietat: shan de complir obligatriament

- Alteritat: van dirigides a tots

- Coacci: quan no es compleixen voluntriament les imposen

- Es una norma jurdica perqu ho ha dit lEstat (establertes, imposades)

TIPUS DE DRET

- Dret objectiu: conjunt de normes que formen el dret (lleis) que regulen la conducta i convivncia

- Dret subjectiu: el poder que la norma concedeix al ciutad. La facultat que t un subjecte per executar una

conducta o abstenir-se della, o per exigir dun altre subjecte el compliment del seu deure

- Dret pblic: normes que regulen el comportament general de la comunitat

- Dret privat: normes que regulen cada comportament de la comunitat (dret civil)

Per aconseguir el que el dret pretn (regular la convivncia) ho fa mitjanant:

- Ordre: hi ha ordre perqu hi ha autoritat, poder.

- Poder: la possibilitat que lEstat fa efectiva la seva voluntat per sobre dels altres (quan no es

respecta lordre hi ha anarquia, fer el que es vol)

- Justcia: tractar a tothom per igual, la llei igual per tothom.

- Seguretat: les normes del dret, lleis, han de protegir de forma efica el conjunt dinteressos de la persona

humana ,que es consideren bsics per viure dignament. Per que el dret sigui segur:

- les lleis shan de comunicar en un diari oficial per ser obligatries

- les lleis mai no poden tenir efectes retroactius; no poden mirar al passat

- hi ha molt tipus de lleis i molt tipus dautoritats (cadasc t limitada una esfera de poder). Les

normes inferiors no poden anar en contra de les superiors; cal observar la jerarquia de les normes i

sha de respectar la de ms a dalt.

COSTUMS normes que sorgeixen de la comunitat, no sn lleis realment.

Lorigen de la norma jurdica va ser per voluntat dels ciutadans. El poder legislatiu fa les lleis. Les normes jurdiques

consten de:

- supsit de fet: el que succeeix

- conseqncia jurdica: que passar a causa dels nostres hbits

La norma jurdica ens diu com hem dactuar. Si actuem obeint no hi haur conflicte


El conflicte es resol a travs del tribunal; el jutge ha danalitzar el cas i aplicar un article si no hi ha un interv

lanalogia (article 4: si un fet o una circumstncia est regulada per una norma jurdica escrita i hi ha una altra

circumstncia similar que n est regulada per cap norma, li podem aplicar la mateixa). En lmbit penal no es pot

aplicar lanalogia.

Els ciutadans davant la llei hem dactuar de la mateixa manera, hem de saber interpretar la llei. Larticle 3 ens diu

com interpretar-la:

- teleolgicament: tenir en compte la finalitat que persegueix la llei

- gramaticalment: dacord amb les normes de la gramtica

- sistemticament: fer-ho tenint en compte tot el context on es troba la norma

- histricament: les lleis han tingut un precedent a la histria

TEMA 2: EL DRET PRIVAT I LES SEVES FONTS

DRET CIVIL s el dret privat (persona individual) general (totes les persones) que regula les relacions ms

comunes de la convivncia humana.

Abans els romans distingien entre ells o els altres. Si eres rom taplicaven les lleis romanes, si no, altres. Desprs, a

les diferents ciutats va haver-hi un dret propi (dret civil)

Les relacions ms comunes, regulades pel dret civil, sn:

- la persona, des dabans de nixer fins la seva mort

- la famlia, en naixem duna i en construm una

- la successi hereditria

- relacions de contingut patrimonial duna persona (relacions de carcter econmic)

Dret civil espanyol tenim diversos drets perqu tenim territoris que sorganitzen en formes dEstat. A partir de

1714 es va fer una unitat poltica i legislativa (uni de tots els territoris). Desprs tornen el dret a Catalunya, Navarra,

Balears... per no podien crear nous.

Napole va modernitzar la cosa ja que va collocar en un text totes les referncies duna matria CODI

1881: territoris amb dret propi (apndix + codi civil)

1889: Apareix el codi civil espanyol (els territoris que tenien dret propi el seguien tenint)

Instaurada la democrcia es retorna la possibilitat de fer lleis a determinats territoris

Si es contradiuen les normes catalanes i espanyoles, farem cas de les catalanes.

Si no existeixen normes catalanes farem cas a les espanyoles.

Fonts del dret: don surt el dret?

Del poder legislatiu de lestat. A GB la principal font s la jurisprudncia = Common Law: els jutges creen els drets. A

Europa noms les interpreten, es limiten a aplicar el dret.

Article 1. del Codi Civil: Fonts per ordre dimportncia:

1. Lleis

2. Costums (saplicaran en defecte de llei)

3. Principis generals del dret

4. Jurisprudncia

LLEI es defineix la ordenaci de la ra al b com (cura de tot) solemnement promulgada per qui te cura de la

comunitat. bviament el comandant (govern, estat)

Classes de lleis


- LLEI EN SENTIT ESTRICTE: aquelles normes que fa el parlament (poder legislatiu de lEstat)

- Lleis de carcter constitucional (importncia suprema) anomenen principis i drets. Per derogar la

constituci han destar dacord tots els ciutadans.

- Lleis orgniques: sn les que desenvolupa la constituci. No intervenen els ciutadans, per ser

derogades cal la majoria qualificada del parlament.

- Lleis ordinries: saproven amb la voluntat de la major part de parlamentaris

- LLEI EN SENTIT AMPLI: totes les normes que provenen del poder legislatiu i executiu

- Decret llei: aquelles normes que dicta el president dl govern o el govern. El govern considera que no

es pot esperar a que es reuneixi el parlament i faci la llei, i la fa el govern per raons durgncia. Reial

decret -> norma que dicta el rei en cas durgncia.

- Decret legislatiu: el parlament prviament autoritza al govern perqu a travs dun decret regul

alguna cosa que shavia de fer a travs duna llei. Regula una matria que hauria destar regulada pel

parlament. Desprs de fer la llei, el parlament t 30 dies per donar-li el vist i plau i validar-la.

- Ministre: dicta ordres ministerials (consellers)

- Disposicions daltres organismes dinferior jerarquia de lestat: alcaldes, subsecretaris...

Perqu una llei obligui cal que es publiqui en un diari oficial, signi pel rei i promulgui (donar-la a conixer). Al cap de

20 dies de ser publicada, si no diu el contrari, ser obligatria. Si la llei existeix, per no obliga, s una llei vacant.

EFICCIA DE LA LLEI

Est contemplada des de dos punts de vista:

- Constitutiva: totes les lleis produeixen uns efectes

- Obligatria: totes les lleis shan de complir (article 6 del Codi Civil)

5 situacions del article 6 que reflecteixen leficcia de la llei

1. La ignorncia (quan no coneixem la llei) de la llei no excusa el seu compliment

2. Error de dret: ens equivoquem en laplicaci del dret. L'error del dret produir nicament aquells efectes

que la llei determini. Per exemple indemnitzar a alg que ha estat a la pres sense ser culpable.

3. La renncia als drets ser vlida quan no contrari a linters l a lordre pblic ni perjudiqui a terceres

persones.

4. Els actes contraris a les normes imperatives o prohibitives sn nulles (no tenen conseqncia) de ple dret, a

menys que la llei determini el cas contrari.

5. Una simulaci o frau es quan enganyem a la llei. Fent veure que la complim per en realitat no ho estem

fent. Un propietari d'una casa de la seva propietat la vol regalar a una altra persona, tocar pagar impostos.

s paguen funci de grau de parentesc, com ms lluny ms alts sn els impostos (si s fa a un estrany es

pagaria en grau mxim). Si de totes maneres es vol donar la finca... Potser es pot vendre, i es pagaran menys

impostos. Anem al notari i es fa escriptura pblica de compravenda. L'estat fixa un mnim pel preu, tenint en

compte el barri i el preu del metre quadrat (Ibi). Tot i que posem a l'escriptura el preu acordem que no cal

que ho paguem. Formalment hem fet un contracte de compravenda per no s real perqu no es obra, es a

dir que s'est fent una donaci i no una compravenda. La conseqncia es que estem cometent un frau

fiscal, actuant fraudulentament.

Si es descobreix el que hem fet els nostres actes no tindran cap conseqncia; sens aplicar la llei que he

tractat devitar.

Aquesta eficcia comena en un moment concret: La llei en el temps i en lespai

- LA LLEI EN EL TEMPS

- Les lleis entren en vigor de forma


Successiva: si diu alguna cosa es quan entra en vigor

Simultnia: el mateix dia a tot arreu (al cap de 20 dies de la publicaci al diari si no diu el

contrari)

- Quan deixen de tenir vigncia deixen de ser obligatries; es pot produir per causes:

Internes: si sha dictat per un termini concret que ja ha transcorregut o si es va dictar amb

una finalitat concreta que sha aconseguit

Externes: una llei posterior lanulla

- No pot tenir efectes retroactius a no ser que el delicte hagi passat abans per s'hagi completat un cop la llei estava vigent, en aquest cas s que t carcter retroactiu (per exemple en el cas dels fraus tributaris).

- LA LLEI EN LESPAI

Hi ha 6 regles diferents per resoldre els problemes de la llei en lespai.

- Article 8: Regla de dret intern daplicaci necessria: Les lleis penals, de la policia i la seguretat

pblica, obliga a tots qui es troben en territori espanyol.

- Article 9: La capacitat i lestat civil (major o menor dedat), els drets i deures de famlia i la successi

per causa de mort, ES REGEIXEN PDF LA01 LLEI CORRESPONENT A LA NACIONALITAT de la persona.

- Article 10, apartat 1: principi de Lex rei sitae: Les coses (drets de propietat sobre un immoble) es

regeixen per la llei del lloc on fsicament es troben.

- Article 10, apartat 5,: les persones tenim autonomia per decidir quina llei saplicar (fer un

contracte). Saplicar a les obligacions contractuals la llei a que lEstat shagi sotms voluntriament,

sempre i quan tingui connexi amb el que estem fent, en el seu defecte, la llei nacional comuna a les

partes, a falta della saplicar la llei de residncia habitual comuna, i en darrer terme, la llei del lloc

on es va celebrar el contracte. Exemple: comprem maquina holanda, posem clusula on posi que

qualsevol reclamaci ens basarem amb la llei holanda o Espaa. Si no es posa clusula saplicar la

llei nacional comuna. Quan no hi ha llei nacional comuna ni cap llei ms saplicar la llei on sha

selebrat el contracte. Si es a Vic doncs a Vic.

- Article 11: Locus Regit Actum: les formalitats dun contracte shan de fer dacord amb la llei del lloc

on aquell contracte es realitza. Si jo signo una herncia a Paris es formalitzar com un testament

francs per les conseqncies ( en el cas de qu s' executi l' herncia) seran per la llei d' origen del

que s' ha mort.

- Article 12: qualificaci; quan a un jutge se li presenta un cas, ha danalitzar-lo per saber quina llei

aplicar. Quan la llei espanyola remeti a una llei estrangera aplicarem la llei que correspongui, a no

ser que aquesta segona llei remeti a una tercera que no sigui lespanyola.

COSTUMS

En defecte de llei, saplicar el costum, que s una font totalment subsidiria a la llei, noms poden aplicar un costum quan no hi ha cap llei aplicable. Costum s una forma habitual del comportament. Neix duna pluralitat dactes uniformes, espontanis i constantment practicats per la major part de ciutadans que ho fan convenuts de la seva obligatorietat. Saplicar sempre i quan sacrediti la seva existncia. La comunitat arriba a un moment que comencen a actuar tots igual i si no es compleix reben un cstig. Perqu sigui una font de la llei, requereix:

- s reiterat i dilatat en el temps, aquella societat ha dactuar de la mateixa manera. - Els ciutadans el consideren necessari, amb convenciment de la seva necessitat


- No sigui contrari a la moral ni a lordre pblic - Sacrediti la seva existncia.

Un costum t vigncia quan s respectat per una majoria de ciutadans i deixa de tenir vigncia quan no es respectat per els ciutadans, quan cau en dess, quan s substitut per un costum que diu el contrari. Tcnicament poden existir tres tipus de costums:

1. Costum segons llei: aquell que estableix el mateix que la llei. 2. Costum contra llei: La llei diu una cosa i el costum una altra, en aquest cas, hem de fer cas a la llei. 3. Costum ms enll de la llei: aquell que regula situacions que no estan regulades per cap llei.

Principis generals del dret. Larticle 1 diu que en defecte de llei i de costum saplicar els principis generals del dret sense perjudici del seu carcter informador de lordenament jurdic. Tenim dues maneres daplicaci:

- Directe - Indirecte: sapliquen sempre

Els principis generals del dret, sn aquelles idees fonamentals que conformen un sistema jurdic. La jurisprudncia. La jurisprudncia complementar les fonts anteriors mitjanant la interpretaci que realitza el tribunal suprem quan les aplica. (Art 1) s el conjunt de sentncies que dicta un tribunal. Tal com el tribunal suprem aplica lleis, costums i principis generals del dret, ho hem de fer tots. Si tu veus que el jutge ha dictat una sentncia contraria a una dictada pel Tribunal

Suprem, t' ho pots reclamar que ha hagut una sentncia ja sobre el tema en qesti i apellar.

TEMA 3: LA RELACI JURDICA relaci jurdica s una relaci entre persones, per no totes les relacions entre persones sn jurdiques. s aquell sector de la vida disciplinat pel dret objectiu mitjanant el qual varies persones es troben lligades entre si. Ex: matrimoni. Estructura: totes les relacions jurdiques tenen la segent estructura:

- Subjectes: diferents persones que es troben interrelacionades entre si. Quan el subjecte s titular dun dret: subjecte actiu o creditor.

Quan el subjecte s titular dun deure: subjecte passiu o deutor. - Contingut: els diferents drets i deures que tota relaci porten implcits. - Objectes: all sobre el que recauen els drets i deures. - Causa: fa referncia a lorigen de la relaci jurdica, al perqu, a la contraprestaci, a la ra de ser.

Exemple: La compra dun codi civil: (contracte de compra-venta)


-Subjecte: llibreter (actiu) nosaltres (passiu) - Contingut: dret de rebre el llibre en perfecte estat i deure de pagar-lo - Objecte: el llibre - Causa: origen del perqu. La contraprestaci La instituci jurdica s qui ordena el contingut de la relaci jurdica. Estudi de lautonomia privada. Art. 1255. Els contractants poden establir els pactes, clusules i condicions que creguin convenients, sempre que no siguin contraris a la llei, a la moral ni a lordre pblic. Ve complementat per larticle 1091; les obligacions que neixen dels contractes tenen fora de llei entre les parts contractants i shan de complir segons el seu contingut.

Ordenament a causa de la nostra prpia voluntat : autonomia privada. El poder de govern de la prpia esfera jurdica. Puc pujar a l' autobs o no, aix s a causa de la teva prpia autonomia. Per contra, cada cop que puges a l' autobs ests fent un contracte jurdic al comprar i pagar el bitllet. EL SUBJECTE PASSIU T UNS DEURES

DEURES JURDICS tot deure jurdic t origen en la norma jurdica. El deure s un determinat comportament

imposat directa o indirectament a la persona per la norma jurdica, en correlaci a un dret subjectiu o simplement en

benefici de la comunitat i que constituir en una acci o una exclusi (Pot obligar a no fer res com quan alg ha estat

inhabilitat per dedicar-se a una determinada activitat.

El deure s:

- Irrenunciable

- Transmissible (per causa de mort)

- Exigible per alg que es troba facultat per exigir-ne el seu compliment

EL SUBJECTE ACTIU T UNS DRETS

DRET SUBJECTIU: s el poder aconseguit per lordenament jurdic, per satisfer aquells interessos de la persona digna

de protecci (la que actua correctament).Satribueix a una persona que afecta a un determinat b duna societat.

Vida del dret subjectiu: la vida comena amb el naixement (diferent a adquirir), quan comena a existir. Una persona

es converteix en el titular del dret quan ladquireix.

- Adquisici originria: El dret no era de ning en un inici

- Adquisici derivativa: adquirim un dret que abans era dun altre

Una vegada el dret ha nascut es pot modificar:

- Es pot incrementar i disminuir

- Es pot canviar el titular (modificaci subjecte)

- Es por transformar quantitativa i qualitativament (modificaci objecte)

El dret sextingeix quan desapareix per tothom ( a vegades noms sextingeix per una persona)

El dret es pot delegar, i aquella persona que fa lacci en el meu dret, mafecta Supeditat: a

vegades tenim drets per no podem exercir-lo La diferncia del dret

al deure s facultativa ( lutilitzem quan vulguem) i s renunciable

Hi ha dues limitacions a lexercici del dret:


- Abs del dret: quan el seu exercici ni satisf cap inters legtim per perjudica a terceres persones

- Collisi: xoquen dos drets; si hi ha drets superiors no hi ha cap problema, per si els drets sn iguals, hi ha collisi de drets i hem de retirar-nos a una esfera de poder inferior, no poden coincidir. Una persona deu 3000 a tres persones diferents per noms t 800. A quina persona se li haur de donar aquests

800, hi ha una collisi d' interessos. Quant dos o ms drets coincideixen sobre un mateix inters i quan aix passa s' haur de reduir els drets fins que no existeixi aquesta condici

Hi ha dos tipus de mesures per defensar els nostres drets:

- De carcter preventiu: intentar evitar la lesi. Per a vegades la prevenci no serveix per res i acudim a les

mesures repressives

- De carcter repressiu: que hi ha de dos tipus

- Mesures judicials (demanda, reclamaci)

- Mesures extrajudicials (no sn convenients: pallissa)

La influncia del temps en el dret (quan comena i quan sacaba)

Per comptar el temps sutilitza:

- Cmput natural: va de moment en moment (hora a hora)

- Cmput civil: va de data en data, per presenta un problema:

- Els dies de festa compten?

En el dret mercantil el dia de festa es descompta

En el dret civil compta

En les relacions administratives es descompta

- Compta des de el dia que sha adquirit?

A vegades si

Habitualment comena al dia segent

- El dia final s lltim de tots ntegrament

Els drets els tenim per utilitzar-los. El titular dun dret es la persona que es troba facultada per exercir-lo, o defensar-

lo. Normalment el dret el porta el titular, per tb es pot autoritzar a fer una cosa a nom seu. El titular del dret son les

persones fsiques /jurdiques.

Problemes didentificaci: 4 casos (situacions excepcionals)

- Subjecte aparent: quan sens manifesta el titular dun dret que no ho es

- Subjecte incert: quan no se sap de qui es la titularitat dun dret

- Subjecte indeterminat: quan no se sap si existeix el titular del dret.

- Subjecte plural: quan una propietat pertany a varies persones. ( el pare es mor i lhereten els 3 fills)

PRESCRIPCI DUN DRET s la prdua o adquisici dels drets a causa del transcurs del temps. Per tant el termini

de prescripci s el temps que transcorre perqu el dret es perdi. Ha d haver dos requisits:

Ha de transcrrer els temps que la llei marca. Que el creditor no hagi reclamat o que el deutor no hagi recorregut

- Prescripci extintiva: quan fem referncia a que transcorre el temps sense que el subjecte actiu

reclami i el subjecte passiu reconegui el dret sextingeix

Tots els drets es perden?

- El codi civil diu que si

- Aquells que estan fora del comer hum, no


Hi ha situacions puntuals que no prescriuen:

- Drets reals: drets que tenim sobre les coses ( termini de mobles als 6 anys; immobles 30 anys)

- Drets de crdit: drets per reclamar alguna conducta (si ests 20 anys sense reclamar-lo el perds

- Les accions que no tenen un termini especfic, prescriuen als 15 anys, els lloguers als 5. Els salaris als 3 anys, i

per el termini d1 any prescriu la responsabilitat civil (perjudicis: ens causen un mal)

A Catalunya el termini general de prescripci s de 10 anys; el que no prescriu als 10 prescriu als 3 anys. La

responsabilitat civil als 2 anys.

Es poden interrompre, vol dir que a partir del moment que alg reclama o reconeix (subjecte actiu o passiu) el temps queda paralitzat i comena a comptar de nou, i tot el temps que ha passat no serveix de res. La comunicaci es fa mitjanant els burofax, que es pugui acreditar posteriorment. Tamb pot ser a travs de notari, reclamaci

judicial...que posteriorment es pot acreditar que hem fet la reclamaci. Exemple: Si ets un ocupa que porta 28 anys a la casa i el propietari et denncia per tu encara vius a la casa, la teva estncia comena a comptar de nou. La caducitat es igual que la prescripci?? Prdua de drets sense que ning reclami. La caducitat no es pot interrompre, Que es la caducitat??? O lexerceixes abans que caduqui o perds la oportunitat.

Si comprem un numero de la loteria, sabem que tenim tres mesos des de el sorteig per cobrar-lo, si no el cobrem

perdem el dret de cobrar-lo, no podem interrompre!!!

TEMA 4: LA PERSONA FSICA I LA PERSONA JURDICA

El dret recau sobre les persones. Una persona s aquell sser capa de tenir dret i, a qui se li poden inculcar deures

jurdics. El animals poden tenir drets per cap deure. Dos tipus de persones:

- Persones fsiques.

- Persones jurdiques (entitats)

Persona fsica: tots els humans ho som pel simple fet de nixer; tenim drets i deures, per tant tenim capacitat. Les

persones gaudeixen duna capacitat, que s exercir aquets drets i deures. Les capacitats poden ser jurdiques i

Lumbrals. A partir del naixement gaudim de la capacitat jurdica, i consisteix en la possibilitat o aptitud de ser

titular de drets i obligacions. La possibilitat de realitzar actes jurdics () La capacitat plural, una persona, la obtindr

quan compleixi la majoria dedat.

Art. 29. Ha de tenir forma humana (no pot ser centaure, sirena...). Quan alg ja nascut ha de tenir la capacitat ja que hem de ser capaos de realitzar drets i deures. Hi ha de dos tipus:

Capacitat jurdica: capacitat jurdica la t tothom pel simple fet de nixer. Consisteix en la possibilitat o aptitud de ser titular de drets i obligacions. Tothom quan neix pot tenir drets i deures.

Capacitat d obrar: A la possibilitat de realitzar actes jurdics. La 1 s adquireix per simple fet de nixer, aquests s ha de tenir determinades condicions subjectives. Una nena de 3 anys pot ser propietria d una finca per tindr la capacitat de vendre aquesta finca quan sigui major d edat.

Pot ser que sigui major d edat per que no tingui capacitat. La persona t triple esfera d activitat, els drets i deures es pot realitzar en tres esferes d activitat, pot tenir carcter:

- Patrimonial: aquella que podem valorar econmicament (drets de crdit, corporatius)


- no patrimonial: aquella que no t un valor econmic (drets de la personalitat, religi)

A vegades ens trobem en la situaci segent:

Persones majors dedat no poden exercir la capacitat dobrar, aquests sn incapacitats

Hi ha incapacitat quan no es donen les circumstncies objectives que la llei demana per tenir capacitat dobrar. Les

circumstncies en les quals un s incapa sn:

Article 200: Malalties, deficincies permanents de carcter fsic o psquic que impedeixen a alg governar-se per si

mateix. Arriba un moment que la persona no pot valdres per ella mateixa. Malgrat ser major dedat queda com a

menor dedat i a lincapa tamb se li nomena un tutor, aquella persona est sotmesa a un altre. El que fa el tutor s

que t transcendncia, per el que fa el tutelat no t valor. El jutge en determinar la gravetat o el grau dincapacitat

(Via Judicial). La sentncia dictar el grau. Noms a travs duna sentncia tamb se li podr tornar el poder o les

seves capacitats.

Ning pot ser declarat incapa si no s per sentncia judicial i en virtut del les causes que marca la llei. El jutge ho

dicta a travs duna sentncia; pot dictar incapacitat total o parcial (pot conservar algun dret)

Per restablir la capacitat ha de ser a travs duna sentncia; el jutge retorna la capacitat dobrar

La fonamentaci jurdica que t la incapacitat s protegir a lincapacitat perqu no es perjudiqui i als altres

Per per quina capacitat les persones deixaran de tenir capacitats jurdiques?

Legitimaci s la capacitat per esdevenir subjecte duna relaci jurdica concreta. Ex: Ning pot vendre una casa

sin es seva (sin que s propietari). La persona com que t drets i t deures, per exercir la capacitat dura,

necessita un lloc per fer-ho que s el domicili.

El domicili equival a la seu jurdica duna persona, al lloc on se la pot localitzar jurdicament lloc on complim els

drets i els deures. Una de les coses que determina el domicili s la nacionalitat; en funci daquest estar sotms a

les lleis dun Estat o altre. Hem de complir els drets i deures perqu ens els poden exigir; els exigeixen al nostre

domicili.

Nacionalitat naci en terme sociolgic i Estat en terme jurdic. s el vincle que uneix a una persona a una

determinada comunitat associada a un Estat

Conseqncies de la nacionalitat:

- Converteix a una persona en membre dun estat

- Ens convertim en subjectes passius de lordenament jurdic de lestat que formem part

Les Nacions Unides parteix de tres criteris:

- Ning pot estar sense nacionalitat

- Ning no pot tenir ms duna nacionalitat

- Hem de tenir llibertat de canvi de nacionalitat

No s cert, hi ha Estats on no es compleix

La nacionalitat satribueix:

- Originriament: adquisici originria (on es va nixer)

- Derivativament: ladquireixes desprs dhaver tingut una altra


La nacionalitat sadquireix:

- En virtut del dret de la sang: nacionalitat que corre per la sang, indiferentment don neixes (UE)

- En virtut del dret de la terra: la nacionalitat que correspon al lloc on has nascut indiferentment de la

nacionalitat dels pares ( A Nord-Amrica)

Els estats que utilitzen el de la sang sn llocs petits que no volen incrementar la seva poblaci, com per exemple

Andorra, noms volen tenir els seus descendents. En canvi, estats que es regeixen pel dret de la terra, sn els que

assimilen molt b als seus nouvinguts i no els importa que creixi la seva poblaci.

COM SADQUIREIX LA NACIONALITAT ESPANYOLA

- Originriament: parteix dun supsit del dret de la sang i dos de la terra.

- Sn espanyols dorigen els nascuts de pare o mare espanyols (poden ser derivatius)

- Sn espanyols els nascuts en territori espanyol de pares estrangers quan almenys un dells ha nascut

a Espanya. Exemple: Maria s italiana i t un fill itali, aquest sen va a Espanya i adquireix

nacionalitat espanyola derivativa; t un fill, aquest s espanyol.

- Abandonats: adquireixen la nacionalitat espanyola originria; si es descobreix don son els pares,

adquireixen la seva.

- Els nascuts de pares estrangers quan la nacionalitat dels mateixos no atribus aquesta nacionalitat

- Derivativament sadquireix per tres sistemes. Sha de fer una prvia sollicitud per obtenir-la i a vegades

poden privar a alg dobtenir-la

- Per dret dopci: tothom pot optar

- Per carta de naturalesa: es dona molt poc, ja que el cap dEstat regala la nacionalitat a qui vol; ho fa

qual ho demana el govern per qestions dagrament a sacrificis, per famosos...

- Per temps de residncia: s la ms habitual; al cap de deu anys pots demanar la nacionalitat.

Els 10 anys poden disminuir a 5 pels refugiats poltics.

Els 5 anys poden reduir-se a 2 pels portuguesos, sefardites (jueus expulsats), andorrans, hispans

(que tenen una cultura propera) i colnies espanyoles (Guinea, Filipines...)

Es pot reduir a un any si es contrau matrimoni amb una persona de nacionalitat espanyola.

Els estats que utilitzen el de la sang sn llocs petits que no volen incrementar la seva poblaci, com per exemple

Andorra, noms volen tenir els seus descendents. En canvi, estats que es regeixen pel dret de la terra, sn els que

assimilen molt b als seus nouvinguts i no els importa que creixi la seva poblaci.

Hi ha moltes legislacions dins lEstat i ser duna legislaci o duna altre sanomena venatge civil, que saconsegueix

de forma similar. Quan et donen una nacionalitat esp. tamb un venatge civil.

Dintre de lEstat coexisteixen diverses legislacions. Som catalans, bascs, gallecs... en funci del VEINATGE CIVIL (art.

14):

- La subjecci a un dret o a un altre ve determinat pel venatge civil:

- tenen un venatge civil els nascuts de pares que tamb el tinguin

- si tadopten tamb

- si els pares tenen diferent venatge civil, sadopta el del primer que lha reconegut (pare o mare). En

cas de dubte el del lloc de naixement o la castellana. A partir dels 14 anys hi ha dret dopci i es pot

escollir.

- per temps de residncia: sadquireix automticament a menys que toposis (al jutge). Queda redut a 2 anys

si ho demanes expressament

- en funci del lloc on demanes la nacionalitat, tamb demanes el venatge civil.


REGISTRE CIVIL Oficina pblica on sinscriuen els drets relatius a lEstat civil duna persona. L'article 1 de la Llei

del registre civil regula qu s objecte d'inscripci:

- el naixement

- la filiaci

- el nom i els cognoms

- l'emancipaci (voluntari)

- la majoria dedat

- el matrimoni

- la potestat del pare i de la mare, la tutela (de qui depn la vctima mentre es menor dedat) i altres representacions

que fixa la llei

- les modificacions judicials de la capacitat dobrar de les persones

- les declaracions de concurs, fallida o suspensi de pagament dels comerciants

- la nacionalitat i el venatge civil

- les declaracions de defunci i absncia (quan alg desapareix del seu domicili)

- les defuncions (si alg mor es fa constar la mort?

La persona jurdica les persones jurdiques sn ficcions que crea el dret, sense la llei no existirien, en canvi,

nosaltres existim per naturalesa, per sense les lleis existirem igual. Linvent de la persona jurdica s un invent de

lesglsia catlica en lpoca medieval, segle XIII. Les persones jurdiques sn entitats formades per la realitzaci de

finalitats collectives i permanents humanes a les que el dret objectiu reconeix capacitat per drets i deures. Entitats

independents dels seus components i sels hi reconeixen drets i obligacions.Un exemple: una societat annima, un

ajuntament, un partit poltic, un sindicat, El FCB

Classificaci de les persones jurdiques segons tres criteris:

1. Poden ser pbliques o privades:

pbliques: estan dins de la mateixa organitzaci de lEstat

privades: no es troben enquadernades dins de lorganitzaci de lEstat

2. Poden ser dinters pblic o privat

dinters pblic: persegueix una finalitat dinters general

dinters privat: persegueix una finalitat dinters privat

3. Distingir entre associacions, corporacions i fundacions

associacions: el fonament de la formaci de lassociaci son un conjunt de persones

fundacions: conjunt de coses

corporacions (dins de les associacions): associaci de drets pblics.

ASSOCIACIONS Les definim com organismes socials independents dels seus components, que resulten de la uni

organitzada duna pluralitat de persones. Les associacions es regeixen per la unitat dels seus components. Els

components aporten un patrimoni que deixa de ser seu i passa a ser propietat de la persona jurdica i finalment

acaben inscrivint en el registre corresponent. Una vegada constituda, la persona jurdica ha de tenir uns rgans. Els

pactes que es mantinguin en secret per part dels associats s com si no existissin. T finalitats ldiques i culturals i

guanyar diners. (les associacions en el art. 321 C.C. Catal i art. 35-41 en el C.C. Espanyol). Es regeixen per la voluntat

dels seus components:

- Assemblea General: sn tots els membres de lassociaci

- La junta de govern: lanomena lassemblea general

Per constituir-se, lassociaci manifesta la voluntat mitjanant uns estatuts, que posteriorment sinscriuen en el

registre que correspongui. A ms, han daportar un patrimoni o uns bens que passen a la propietat de lassociaci i

deixen de ser de la propietat personal. Els rgans representatius ho qestionen tot.


(Les associacions secretes no tenen personalitat jurdica)

FUNDACIONS Obres que per la consecuci duna determinada finalitat es constitueixen com organismes o

entitats autnomes. Tenen personalitat, s propietria de bns. Tenen com a base uns bens que tenen una finalitat

concreta. Es regeix per la voluntat del seu fundador, aquest crea la fundaci i la dota, aporta bns i capital econmic

per desenvolupar una finalitat. Pot fer-la en vida o desprs de la mort. Persegueixen una finalitat pblica i general.

No tenen nim de lucre; la finalitat no s obtenir diners, sin arribar a una finalitat concreta amb laportaci duns

bns.

CORPORACIONS sn creades per la llei. Sn associacions creades per lEstat.

CONTINGUT DE LA PERSONALITAT JURDICA

Linici de la personalitat jurdica ve donat pel que sanomena pel reconeixement de la seva personalitat. El naixement

de la societat jurdica pot ser de dos tipus:

- Reconeixement genric: complint uns requisits, que abasten la llei, s suficient perqu la personalitat

jurdica es compleixi

- Reconeixement especfic: a part de complir requisits s necessari que lEstat autoritzi el naixement de la

societat

Larticle 41 del C. Civil decideix quin s el domicili de les persones jurdiques:

- Associaci: el domicili ser on ho indiquin els seus estatuts

- Fundaci: el domicili ser el que digui la norma fundacional (llei que lha creat)

- Corporaci: el domicili radica on digui la llei que lha creat o reconegut.

Si no ho diu ser on sexerceixin les funcions.

El domicili determina tamb la nacionalitat de la Persona Jurdica. Article 28: Les associacions, fundacions i

corporacions en domicili espanyol tindran nacionalitat espanyola si shan constitut dacord amb la llei espanyola, si

estan en territori espanyol i si tenen el domicili aqu.

La persona jurdica en larticle 38 del C. Civil Espanyol ens indica que en el moment de ser reconegudes ja tenen el

dret dobrar i de capacitat jurdica (si tenen domicili i nacionalitat ja tenen capacitat jurdica i dret dobrar). A part de

la capacitat dobrar, la persona jurdica, tamb disposa de

- Drets patrimonials: les persones jurdiques poden adquirir i posseir bns de tota mena contreure obligacions

i exercitar accions civils o criminals

- Dret de personalitat: tenen dret a un nom i un honor. El nom no es pot tornar a utilitzar per cap altre

- Drets corporatius: es poden associar amb altres persones jurdiques

Si t aquests drets t responsabilitat civil (recau en la persona jurdica)

T responsabilitat penal; quan la persona fsica comet un delicte la persona jurdica queda extingida.

La persona jurdica pot modificar la seva capacitat: puc modificar els estatuts i renovar la finalitat


La persona jurdica tamb es pot extingir (art. 39):

- Expiraci del termini de funcionament legal

- Quan la finalitat que perseguia ja sha aconseguit

- Quan la finalitat s impossible daconseguir

Si la personalitat jurdica sextingeix, els bns:

- Associaci: els bens aniran a parar on diguin els estatuts

- Fundaci: aniran on digui la regla fundacional

- Corporaci: aniran on ho digui la llei

Si no es diu on van els bens, saplicaran a finalitats anlogues en inters de la regi o municipi (sho guarda lEstat)

TEMA 5: ELS FETS JURIDICS

Les Fonts del dret donen lloc a fets. Quan succeeix un fet amb conseqncies jurdiques es tracta de un fet jurdic.

Fet: s alguna cosa que succeeix, per no tots tenen conseqncies jurdiques.

Fet Jurdic: Sn fets que tenen conseqncies jurdiques. Hi han fets com un llamp o altres de no voluntat humana.

En moltes ocasions els fets jurdiques es produeixen a causa de un comportament: actes jurdics. Hi interv la

voluntat humana. Els actes jurdics poden ser:

- Illcits son els que podem portar a dur amb disconformitat amb el que estableix el dret. Poden ser amb

intencionalitat o per negligncia. Tcnicament poden ser amb engany o amb culpa, segons si hi ha voluntat o

negligncia; i amb dol (dolor), fent-ho amb intenci.

- Lcits son els que portem a terme els ciutadans d'acord amb el que disposa la llei. O els fem perqu volem o

perqu estem obligats fer-lo. Llogar un pis, assegurar la casa... Sn potestatius (els fem perqu volem) per

si els fem perqu estem obligats a realitzar-los sn deguts.

NEGOCI JURDIC fets voluntaris lcits als que l'ordenament lliga els efectes volguts per qui interv en ells. Te les

conseqncies que nosaltres desitgem. Per exemple un contracte de compravenda. Sn voluntaris, lcits i tenen les

conseqncies que nosaltres decidim. Contractar el telfon, assegurances... Ho fem voluntriament d'acord amb la

prpia norma. Requisits:

- Tot negoci jurdic exigeix una acci o omissi formal. Una omissi es per exemple un contracte de no fer

competncia a la meva anterior empresa.

- Cal que el subjecte actu de forma conscient i voluntria.

- Cal que la activitat del subjecte s'exterioritzi i no sigui contrria a la llei a la moral i a l'ordre pblic.

- Els nostres contractes i negocis han de tenir alguna eficcia per a que resultin transcendents.

Tcnicament deuen passar per tres fases.

1. Formaci: esta format o formalitzat quan reuneix els elements necessaris per poder produir efectes (que funcioni

el negoci)

2. Eficcia: quan reuneix totes les condicions. Redacto avui un testament per no ser efica fins al dia en qu jo em

mor.

3. Consumaci : produeix els efectes volguts mitjanant una determinada activitat. Aquest testament estar

consumat quan els meus bns passin als meus fills.


Classificaci de negocis jurdics:

- Unilaterals: sn els que requereixen una sola declaraci de voluntat, com per exemple, el testament.

- Bilaterals: sn els que requereixen de ms duna declaraci de voluntat, com la compravenda, una part el

venedor i laltre el comprador.

- Patrimonials : produeixen efectes de carcter econmic.

- No patrimonials: que no produeixen efectes de carcter econmic, com les qestions familiars

- Onerosos: requereixen una contraprestaci. Jo et dono una cosa a canvi duna altra

- Gratuts: no requereixen una contraprestaci, com una donaci

- d'administraci: tenen com a finalitat preservar el patrimoni, com per exemple, larrendament s un

contracte que cedeix ls daquell b, per no el transmet

- de disposici: alteren el patrimoni. Per exemple, la venda dun b en transmet la propietat, deixes de ser el

propietari i altera el patrimoni

- Intervius: tenen eficcia en vida de les persones que l'han celebrat

- per causa de mort: tenen eficcia desprs de la mort, com per exemple, el testament

- Solemnes: aquell que per tenir eficcia cal que se celebri respectant determinades formalitats

- no solemnes: es poden fer com es vulgui

- Principals: te vigncia per si mateix (em deuen diners)

- Accessoris: depn de un altre (si entra una altre persona com avalador ja s accessori, hi ha un deute

principal i l'accessori que depn del principal)

- Causals: depenen de una causa

- Abstractes: no depenen de cap causa malgrat que la tenen.

- Tpics: es troben regulats per lordenament jurdic, quasi tots els contractes sn tpics

- Atpics: no estan regulats per lordenament jurdic.


En el negoci jurdic exposa tres tip us d'elements diferents :

1. ESSENCIAL (Indispensables. Si no tingussim algun daquests el negoci no tindria eficcia)

Consentiment o declaraci de voluntat.

Objecte.

Causa

Forma

Consentiment o declaraci de voluntat El consentiment de voluntat es manifestar i donar el consentiment al fer alguna cosa. S' ha d' externalitzar aquesta declaraci de voluntat. Pot equivaldre el silenci a una declaraci de voluntat? En general no, per per exemple en el dret administratiu el silenci es positiu. En l`mbit del dret civil el silenci no es correspon a una declaraci de voluntat. Art. 1262 Codi Civil. El consentiment es manifesta pel concurs de l'oferta i l'acceptaci sobre la cosa o causa que constitueix el negoci. El consentiment equival a una declaraci de voluntat. A vegades ens trobem que hi ha 22 declaracions de voluntat que no sn voluntries. Aquests pot obeir a factors interns i externs (voluntat real vs. voluntat declarada). Quan es per causes externes parlem de vicis. En canvi, quan parlem de causes internes parlem de divergncies.

VICIS: no desitgem que aix succeeixi. Tipus:

- Violncia: quan per arrencar el consentiment sutilitza una fora.

- Intimidaci fa referncia a la violncia psquica, seria lequivalent a les amenaces. Es produeix quan

sinspira a un dels contractants el temor de patir dun dany imminent i greu en la seva persona o

bns, o en la persona o bns dels seus familiars ms propers.

- Engany: enredar a una altra persona, amb paraules o maquinacions insidioses per part dun dels

contractants, i aix, laltre s indut a celebrar un contracte, que en cas contrari no hauria fet mai.

- Error, equivocaci: hi ha quatre errors: en la cosa, en la qualitat, en la quantitat i en la persona.

o Lerror en la COSA O SUBSTNCIA: si serveixen un material diferent al demanat.

Elements

Essencials

causa

forma

consentiment

obejcte

Naturals

Accidentals

condici

termini

element modal


o La QUANTITAT: no dna lloc a la inexistncia del negoci jurdic, noms a la modificaci del

preu.

o Lerror en la QUALITAT : sagafa com a motiu determinat

o Lerror en la PERSONA: succeeix el mateix que en la qualitat, si es contracta a una persona i

desprs en ve una altra

Aquests 4 tipus de vicis sn aliens a mi, per existeixen i no shi pot fer res, si succeeixen no deixen que el negoci

sexerceixi b.

DIVERGNCIES:

- Reserva mental: diu una cosa diferent al que vol perqu li dna la gana

- declaraci no seriosa: Una persona fa una declaraci en broma,

- sense nims de comprometres

- simulaci: una persona declara una voluntat quan en veritat en porta a terme una altra, s vlid el

simulat i nul el no simulat (faig veure que faig un contracte per duc a terme un altre)

Objecte s a on recau el negoci jurdic. Si volem comprar una taula, la taula es objecte. Art 1271-3.

L'objecte ha de ser possible, lcit (anar lligat a la llei), i ha de estar determinat (s'ha de saber en que

consisteix) Si volem comprar la taula hem de saber quina taula es, s'ha de poder fer .

Causa es una cosa externa, es la contraprestaci duna cosa, el motiu es diferent a la causa per al dret

no linteressa el motiu, la ra de ser; No sha de confondre causa i motiu, que forma part de lesfera interna

de la persona, en canvi, la causa s externa. En els contractes onerosos sentn per causa la contraprestaci

que una part dna a laltra. En els contractes remuneratoris sentn per causa el servei que es remunera

(Exemple: em contracten per treballar i em paguen un sou, el sou s la causa). En els gratuts entenem per

causa la mera liberalitat del benefactor. (Si el profe em regala la taula perqu s esplndid, la causa es que

s esplndid)

La llei diu que els contractes sense causa sn nuls. Tots els contractes han de tenir una causa encara que no

depenguin della i a de ser lcita.

Forma la forma es essencial en referncia als contractes solemnes. En els contractes no solemnes la

forma no t importncia. Els contractes sn obligatoris qualsevol que sigui la forma en que sha celebrat

sempre i quan hi concorrin les condicions essencials per a la seva validesa.

No sempre s essencial. Hi ha negocis jurdics solemnes (on shan de respectar determinades formalitats) i

els no solemnes. Pels contractes solemnes, la forma s un element essencial i en canvi, pels no solemnes la

forma s indiferent. Els art. 1278.79.80. 78 diuen que sempre seran vlids els contractes qualsevol que sigui

la forma en que se celebri. Un document pblic s un contracte que sha fet davant duna autoritat,

funcionari i aquests donen fe que all que estan fent s real. El document pblic t eficcia davant de

tothom. El testament s un document formal.

Actes que se celebren en documents privats: El subscriuen les persones de forma particular. A la resta no

ens afecta per res. Noms tenen eficcia per les persones que constin.

Actes que se celebren en documents pblics: Sha de fer davant dalguna autoritat. Ens afecta a tots. Ha de

constar: transmissi de bns i serveis, herncia, capitulacions matrimonials i poder per plets.

2. ELEMENTS NATURALS sn aquells que cada contracte els porta implcits. Els podem excloure sense que

aix afecti a la seva eficcia. Sanejament per vicis ocults: element natural del contracte de compravenda;

Venedor responsable dels objectes que no es manifestin a simple vista. Ex: Es ven una rdio dient al client

qu li manca. El client accepta i ho compra, per tant no pot reclamar.


3. ELEMENTS ACCIDENTALS El contracte mai els porta implcits. Si els incloem voluntriament en el

contracte, els hem de respectar perqu tinguin eficcia.

Condici : Esdeveniment futur i incert o passat i desconegut en funci del qual es fa que depengui dell la

producci la producci defectes del negoci jurdic. Requisits:

o Incertesa. Pot passar o no

o Arbitrarietat. Ho posem nosaltres perqu volem. La llei no ho diu. Sense cap obligaci

o Possibilitat. Es pot fer. Les condicions impossibles sn absurdes. Ex: anar a Mallorca a peu

o Licitud. Legal, no pot anar en contra de les lleis

Tipus de condicions:

- Primera classificaci:

o Suspensives o inicials: el negoci encara no produeix efectes, t eficcia mentre la condici es

compleixi

o Resolutria o final: el contracte t eficcia mentre la condici no es compleixi

- Segona classificaci:

o Positiva: aquella que consisteix en que passi alguna cosa

o Negativa: aquella que consisteix en que no succeeixi alguna cosa

- Tercera classificaci:

o Expressa: condici que cal pactar

o Bsica: no cal pactar ja que es pressuposa que existeix, es dedueix

- Quarta classificaci:

o Casual: depn de la sort o atzar

o No casual: depn de la voluntat de la persona

Els negocis jurdics que estan condicionats poden passar per 3 fases; la condici es pot trobar en situaci:

- Pendent: la condici est pendent, vol dir que el fet del qual depn encara no sha produt per s

possible que es produeixi

- Deficient: quan ja no es pot complir

- Existent: quan la condici es compleix

Termini el regula larticle 1125. Tamb consisteix en supeditar el negoci jurdic. Leficcia del negoci

jurdic depn dun moment futur i cert. Tipus de terminis:

- Primera classificaci:

o Inicial o suspensiu: el negoci encara no produeix efectes, t eficcia mentre la condici es

compleixi

o Final o resolutiu: el contracte t eficcia mentre la condici no es compleixi

- Segona classificaci:

o Determinat: data concreta

o Indeterminat: mort duna persona

Element modal es troba poques vegades, perqu noms es dna en un tipus determinat de negoci

jurdic. Noms es dna en aquells contractes que se celebren a ttol gratut. Obligaci accessria que es

pot imposar al beneficiari dels mateixos elements per demostrar agrament en aquells negocis que se

celebrin a ttol gratut. He fet testament i una finca li deixo al ajuntament del meu poble perqu en facin

un jard, llavors demano que el nom d'aquells jard porti el nom de la meva dona. s una obligaci que

s'imposa


LA REPRESENTACI

Habitualment els negocis jurdics els fa linteressat. En ocasions les persones podem encarregar a alg que actu en

representaci nostra NEGOCI JURIDIC DE REPRESENTACI. El representat s aquell en nom de qui sactua, i el

representant s aquell que actua; el representant actua en nom del representat. Hi ha 3 tipus de representaci:

- Legal: la que tenen els pares en relaci als seus fills quan aquests sn menors dedat.

- Necessria: les que tenen els rgans de les persones jurdiques. Ex: administrador duna S.A.

- Voluntria: una persona designa a una altra per a que realitzi en nom seu un negoci jurdic.

o Representaci voluntria directa: el representant actua en nom del representat.

o Representaci voluntria indirecta: el representant actua en inters del representat per ho

fa en nom propi. El representat ha dacceptar el que el representant fa en lloc seu (cal la

confirmaci del representat).

Actuar per representaci pot portar dos problemes:

-Autocontractaci: quan el representant actua en nom del representat, pot fer-ho en nom propi? Si el representat

lautoritza prviament i no li causi cap perjudici, lautocontractaci ser vlida. Si s'acredita que no hi ha cap lesi pot

haver-hi autocontracte, llavors si que tindr eficcia.

-Representaci directa sense poder: quan alg actua en nom de laltre i no ho sap. Ning pot contractar en nom

dun altre sense estar autoritzat; si ho fes el contracte seria nul. (En alguns casos pot arribar a ser vlid a no ser que

el rectifiqui la persona en nom de la qual sha realitzat abans que laltra part ho hagus descobert.

En quins casos el negoci jurdic esdev inefica? (no produeix efectes) La ineficcia pot ser inicial o posterior:

- Inicial: el contracte no t cap efecte en cap moment

o Inexistncia: quan no es dona un element essencial

o Nullitat absoluta: quan se celebra violant una prohibici

- Posterior: inicialment tenen efectes, per desprs deixen de tenir-la

o Nullitat relativa o anullabilitat: quan es porta a terme un negoci jurdic per pateix un vici

o defecte, que si el posem de manifest el jutge dir que no tindr efectes

o Rescissi del contracte: quan el contracte genera un perjudici en els propis interessats o

altres persones

o Resoluci o revocabilitat: quan apareixen circumstncies posteriors contrries a la legalitat.

En la relaci amb la inexistncia cal posar de fet una manifestaci. Ens podem En la relaci amb la inexistncia cal posar de fet una manifestaci. Ens podem trobar en una situaci de conversi de negoci jurdic quan pretenem fer un contracte i no tenim tots els elements necessaris per fer aquell per si tenim per fer un altre tipus de contracte, llavors es pot fer una conversi del negoci jurdic, si nosaltres volem


TEMA 6: LA RELACI OBLIGATRIA

Una relaci obligatria es una resoluci jurdica quan dues o tres persones estan vinculades entre si a travs de

drets i deures. Consisteix en la conducta que el subjecte actiu o creditor pot reclamar al subjecte passiu o deutor. La

particularitat s que el subjecte passiu respon amb tot el seu patrimoni; tots els seus bns present i futurs; la

responsabilitat s econmica.

Relaci obligatria s aquella relaci en virtut de la qual una persona pot exigir dun altra la realitzaci duna

determinada conducta, el compliment de la qual garanteix amb els bens i drets. 3 caracterstiques generals:

- Dinamisme: pateix constantment canvis de carcter patrimonial. Els drets i deures es mouen

constantment.

- Temporalitat: els drets i deures shan de complir en un moment determinat

- Bona fe: en un contracte no podrem imposar o acceptar coses que ja sabem que no es poden fer.

Coses exagerades, exorbitants.

Caracterstiques creditor:

- Tot crdit constitueix un mitj per tal daconseguir una prestaci del deutor.

- La prioritat en cas de concurrncia de crdits ve donada pel dret i no pel temps.

- Els drets de crdits sn relatius, es concedeixen per exigir una determinada conducta.

Caracterstiques deutor:

- Tot deute ha de tenir un correlatiu dret de crdit

- Els deutes neixen dalgun fet que els genera, no dun estatus personal

- Consistir en la realitzaci dun acte dentre els molts actes que pot realitzar

- Tot deure ha de ser susceptible de valoraci econmica

Don neixen les relacions obligatries? Font de les obligacions (1088):

- de la llei

- del contracte

- dels quasi contractes

- actes i omissions illcits (delictes)

- actes que intervinguin culpa o negligncia (quasi delictes)

Hi ha tres elements que conformen lobligaci:

- Element personal o subjectiu: diferents subjectes que intervenen en una relaci obligatria. El

creditor (actiu) que reclama els drets i el passiu o deutor.

- Element objectiu o prestaci: conducta que el creditor pot exigir del deutor. Consistir sempre en

obrar, fer o no fer, no hi ha altra. Requisits: tot conducta ha de ser lcita, possible o ha destar

determinada:

- Possible: la impossibilitat pot ser absoluta (ning la pot fer) o relativa (qui no pot fer es el

deutor) i originria (impossible des del naixement) o sobrevinguda (una cosa comena sent

possible per de cop deixa de ser-ho.

- Lcita: Ha de ser legal, sense infringir res.

- Determinada: significa que hem de saber en qu consisteix. Determinaci pot ser objectiva

(es fixa amb independncia de les parts que intervenen en la relaci obligatria) o subjectiva

(es pot triar una prestaci dentre vries possibilitats


- Element vinculant: es refereix al nexe duni entre els diversos subjectes que intervenen en la

relaci obligatria. Consta de dues parts:

o Dbit

o Responsabilitat

Situaci de ruptura de la obligaci:

En obligacions naturals hi ha deure per no responsabilitat. El creditor no pot exigir al deutor complir. Els deutes de

joc sn deutes dhonor. Es trenca lelement vinculant. Hi ha deute per no responsabilitat.

Modalitats de lobligaci:

1. T en compte les especials caracterstiques de prestaci:

- Obligacions positives: Consisteixen en donar alguna cosa o realitzar algun servei. Dintre daquestes

distingim:

o Donar: Lliurar alguna cosa, resulta indiferent qui les porta a terme.

Mentre el deutor no entregui la cosa ha de conservar-la. Si alguna cosa genera fruits els ha de lliurar conjuntament. Si la cosa disposa daccessoris tamb cal entregar-los. Estableix que hem de donar precisament aquella cosa que ens vrem comprometre

a donar, sense que la puguem canviar per un altre encara que sigui d'igual o major valor

o Fer: Que consisteixen en realitzar algun servei, el deutor ha de fer alguna cosa. Les regles de

les obligacions de fer sn dues.

Si el deutor no les realitza les podem executar a costa seva, ho podem fer nosaltres

i en acabar li passem la factura.

No podem substituir un fet per un altra en contra de la voluntat del deutor.

Cal tenir present una situaci que no es dna en les de donar, en aquestes cal distingir si el fet en qu

consisteixen s o no personalssim, perqu si la realitzaci del servei s una cosa personalssima, nica i

exclusivament noms la pot efectuar el propi deutor, en canvi, si s no personalssim el pot realitzar

qualsevol, igual que en les obligacions de donar.

- Obligacions negatives: Consisteixen en abstenir-te a portar a terme alguna cosa o algun servei. La regla s: si el deutor que sha obligat a fer alguna cosa lexecuta, llavors la podrem destruir a costa seva.

- Obligacions de tracte nic i obligacions de tracte durador:

o Tracte nic: finalitzen simplement quan sha donat la cosa o sha realitzat el servei. Obligaci en les quals en un sol acte lobligaci es compleix.

o Tracte durador: impliquen un compliment dilatat en el temps, s a dir, que no finalitzen en un sol acte. Poden ser de dos tipus:

Tracte de continutat: implica una conducta permanent

Tracte successiu: conducta peridica, de tant en tant

- Obligacions simples i obligacions compostes:

o Simples: constitudes per un sol objecte

Facultativa: aquella en qu lobligat ha de lliurar una cosa concreta per t la

facultat de finalment poder entregar-ne una altra de diferent a la pactada. Si la cosa

prviament pactada no es pogus complir, no per aquesta causa hauria de donar-ne


una altra. Si la cosa pactada no es pot complir aqu sacaba lobligaci, en canvi, en

les alternatives no, si la cosa primera desapareix nhas de donar una altra

o Compostes: sn aquelles constitudes per vries prestacions, varis objectes.

conjuntives es deuen vries prestacions i shan de complir totes elles

alternatives quan dentre vries prestacions noms se nha de complir una i aqu

podem escollir la que volem donar si la que hem triat desapareix, nhem de triar

una altra.

- Obligacions especfiques i genriques:

o Especfica s aquella que est perfectament concretada.

o Genriques sn les que estan indeterminades dins la seva espcie (mobles de fusta).

- Obligacions divisibles o indivisibles:

o Divisibles: vol dir que es poden complir de forma fragmentria

o Indivisibles: no es poden fraccionar

- Obligaci Pecuniria: pecnia en llat significa diner. s una obligaci dinerria, consisteix en pagar

diners. Aquestes obligacions poden ser de dos classes:

o pecuniries en sentit estricte: sn pecuniries aquelles en que sestableix una quantitat

o pecuniries deutes de valor: sn aquelles en que prviament cal que es liquidi el seu valor

2. T en compte lexistncia independent

- Obligacions principals aquelles que tenen una existncia independent de qualsevol altre, la major

part dobligacions sn principals, tenen vigncia per si mateixes

- Obligacions accessries neixen per assegurar una de principal o completar-ne els seus efectes.

La desaparici de lobligaci principal implica la desaparici de les obligacions accessries, per no a la inversa

3. T en compte el moment en que les obligacions perden efectes:

- Obligacions pures: aquella que no depn de cap circumstncia, en conseqncia shaur de complir

instantniament

- Obligacions condicionades: sn aquelles que depenen dun fet futur i incert o passat i desconegut.

La condici pot ser suspensiva (el contracte encara no comena)o pot ser resolutria (el contracte t

efectes mentre la condici es compleix i pot ser expressa i tcita)

- Obligacions a termini: determina que pot ser en un moment futur i cert i el termini pot ser

inicial(comena a tenir eficcia) o final(deixa de tenir-la).

4. T en compte la seva connexi:

- Unilaterals: aquelles obligacions que es generen per una sola part

- Bilaterals: quan neixen obligacions diverses per cada part. La major part dobligacions poden ser

bilaterals. Dintre de les bilaterals tenim:

o Recproques: quan les dues parts tenen obligacions entre si i en aquestes obligacions, per llei

sels hi aplica la condici resolutria tcita. Expressa vol dir que tu ests pactant que el


contracte quedar resolt, per en les recproques no cal pactar la resoluci del contracte per

aix es diu resolutria tcita. LArticle 1124 diu que la facultat de resoldre les obligacions es

considera implcita en les recproques en cas que un dels obligats no compleixi i laltre si. El

perjudicat pot elegir entre exigir el compliment o la resoluci del contracte. Tamb podr

demanar la resoluci desprs dhaver exigit el compliment del contracte, es diu tcita

perqu no cal que es pacti. La condici resolutria expressa s aquella en que les parts han

fet constar expressament

5. T en compte els subjectes que intervenen:

- Obligaci parciria: s aquella que es pot complir parcialment, per parts, fragmentriament. En

canvi, les obligacions mancomunades i les obligacions solidries no. Aquestes shan de complir

conjuntament, amb unitat

- Obligaci mancomunada: Quan en una obligaci intervenen vries persones el deute es considera

dividit en tantes parts com persones hi ha. Totes les obligacions sn sempre mancomunades a

menys que sestableixi el contrari, sin sha de pactar. Pots pactar que lobligaci s solidria, per la

regla s la mancomunitat

- Obligaci solidaria: vol dir que si alguna no paga, les altres assumeixen el seu deute. En la solidria

poden existir varis deutors i creditors i poden haver regles internes i externes, sn regles de

funcionament:

o Les regles externes:

qualsevol creditor es pot dirigir contra qualsevol deutor exigint-li la totalitat del

deute

el deutor a qui es reclami pot pagar a qualsevol dels creditors, per si la reclamaci

sha efectuar judicialment necessriament haur de pagar a qui li ha reclamat

el deutor a qui li reclamen pot allegar les excuses prpies de lobligaci, les seves

excuses personals i les que corresponen als seus companys pel que fa a la part del

deute del que aquests sn responsables

Si lobligaci no es pot complir exclusivament per culpa dun sol dels deutors,

malgrat aquesta situaci, tots sn deutors. Si noms un paga, aquests desprs podr

reclamar sobre els que ha pagat, perqu t dret a recuperar la quantitat que ha

satisfet; els no culpables tenen una acci de responsabilitat contra el culpable

o Les regles internes entre creditors:

el creditor que cobri ha de repartir el que ha cobrat entre els seus companys de

crdit, el creditor pot fer qualsevol acci que sigui beneficiosa per cobrar el crdit,

per no pas res que sigui perjudicial. Art. 157: cap deute es considera completament

pagat si no sha realitzat el servei o sha donat la cosa en que lobligaci consisteix. Si

paga una tercera persona el deutor estar en deute amb ell.

o Les relacions internes entre deutors:

tots sn responsables de tot, si algun deutor resulta insolvent els altres hauran de

suplir proporcionalment la seva insolvncia i si tots menys un sn insolvent aquest

sho emporta tot


TEMA 7: EL COMLIMENT I LINCOMPLIMENT DE LA RELACI OBLIGATRIA

El compliment de les obligacions sanomena pagament, normalment. Larticle 1157 diu que cap deute no es

considerar satisfet sin quan shagus entregat completament la cosa en que consistia o realitzat el servei. El

pagament parcial s un impagament (Si dius que pagues 100 i pagues 70, els pagaments parcials no constitueixen

pagaments). Qui ha de complir s el deutor, subjecte passiu, per passa a ser actiu quan s el moment de pagar.

Resulta indiferent qui li fa la prestaci al creditor, pot ser, i s el ms habitual que sigui el deutor, per tamb pot

fer-ho un representant del deutor o incls pot pagar una tercera persona. Per quan paga un tercer que no t res a

veure amb el deutor ni el creditor si el tercer que paga ho fa en contra o amb el consentiment del deutor se subroga

en la seva posici jurdica del creditor. En el cas que ho faci sense laprovaci del deutor, aquest no li pot reclamar

res al deutor, noms si aquest pagament li ha produt algun tipus de benefici.

El deute sha de pagar a la persona en favor de la qual sha constitut lobligaci. En cas que aquest sigui un incapa,

larticle 1162 diu que ser vlid si shagus convertit en utilitat seva, perqu sin, no li resulta til. Si paguem a una

persona que no t res a veure amb el creditor noms ser vlid quan es converteixi en til pel creditor. Si el jutge

prohibeix que es faci algun pagament, no ser vlid quan el jutge ha ordenat la retenci. El deutor duna cosa, no li

pot donar cap altre diferent en contra de la seva voluntat. Per tant:

- Pagament vlid: quan el pagament li produeix una utilitat

- Pagament invlid: quan un tribunal prohibeix el pagament del mateix pagament o un creditor diferent si el

pagament beneficia al primer creditor

El lloc i el temps del pagament S'haur de pagar en el lloc o moment que s'ha pactat. Si no s'ha pactat res, tractant-se d' entregar una cosa

determinada s'haur de donar en el lloc on existia en el moment de constituir-se l'obligaci i en qualsevol altre cas,

en el domicili del deutor.

El temps en les obligacions, ens podem trobar:

- Obligacions pures: es fan immediatament.

- Obligacions condicionades: el pagament es far quan l'obligaci es compleixi

- Obligacions termini: quan el termini arribi. Les despeses van a crrec de que s'hagi convingut i a falta de

conveni:

o les extrajudicials a crrec del deutor

o les judicials a crrec de qui dictamini el jutge.

Com pot el deutor demostrar que ha pagat o el creditor demostrar que no ha cobrat? La prova de les obligacions

correspon a qui les reclama i la prova de la seva extinci a qui shi oposa.

Mitjans de prova de pagament dels que es disposa:

- Els documents poden ser pblics, que vol dir que satorguen davant duna autoritat o un funcionari pblic,

aquest fa prova en contra de tothom, s a dir, el que diu un document pblic es t per autntic a tots els

efectes; i documents privats, que noms tenen eficcia entre les persones que el subscriuen, aquests poden

ser molt perillosos. La data noms es t per autntica a partir del dia en qu aquell document ha estat

intervingut per alguna autoritat, sha dipositat en un arxiu pblic o b sha mort algun dels seus atorgats.

- Confessi: si reconeixes alguna cosa que et perjudica es t per autntica, en canvi, si es per beneficiar-te es

considera que no s vlida

- inspecci judicial: reclamar del tribunal, que com que es pot veure visualment ho comprovi. Ha de ser una

prova que a simple vista pugui observar-se


- prits: un prit s una persona experta en alguna matria. Un professional o expert ha de comprovar si s

cert o no, grcies als seus coneixements

- testimonis: alg que sap qu ha passat i ho poden aprovar

- presumpcions: deduir una conseqncia dalgun fet que prviament ha quedat acreditat. Existeixen

tcnicament dos tipus de presumpcions: la Iuris Tantum(la presumpci es pot desvincular, all que tu

dedueixes, malgrat la deducci es pot acreditar el contrari) i la Iuris et de iure(aquella que no admet prova

en contra, la deducci que tenim s una prova autntica)

A travs daquestes proves el creditor pot demostrar que el deutor no ha pagat o b, el deutor pot demostrar que ja

ho ha fet.

Una de les maneres ms habituals de complir amb el pagament de les obligacions s donant diners. Aquest

pagament es regeix pel principi nominalista. Segons aquest principi el valor dels diners s inalterable des que

lobligaci neix i fins que sextingeix. No obstant, aquets principi nominalista s corregible, es pot modificar la seva

rigidesa. La manera ms habitual que tenim per fer-ho s a travs de les clusules destabilitzaci(prenem una

referncia i en base a aquesta acumulem el valor real dels diners, t per finalitat adquirir el poder adquisitiu de la

moneda en el moment

Exemple: ndex de preu del consum, la direcci general destadstica diu quan sha modificat el cos de vida. Si aquest

deute lacomodem al IPC haurem de pagar el tant per cert ms que hagi pujat. Les clusules destabilitzaci shan de

pactar, perqu per llei no existeixen

FORMES ESPECIALS DE PAGAMENT (complir la relaci obligatria)

1. Imputaci de pagaments 2. Daci de pagaments. 3. Elements per cessi de bens. 4. Consignaci

1. Imputaci de pagaments: Imputar un pagament significa que un mateix deutor t varis deutes didntica

naturalesa amb un mateix creditor, en aquest cas si efectua un pagament ha dindicar a compte de qu paga, si no

ho especifica i el creditor ho fa a un altre deute:

- Ser a compte del deute ms gran.

- Si els deutes sn iguals es prorrateja amb tots els deutes.

- Si algun dels deutes genera interessos llavors el pagament es considerar efectuat a compte del inters, no

pas a compte del capital

2. Daci de pagaments: Significa donar en pagament una cosa. En aquesta figura en particular si el creditor presta el seu consentiment, llavors el deutor pot pagar donant una cosa diferent a la prviament pactada i daquesta manera extingeix el deute 3. Pagament per cessi de bens: Transferir al creditor la possessi i administraci de bens del deutor perqu aquest es pugui cobrar amb els fruits que aquests bns generin. 4. Consignaci: Consigna s un lloc on es guarden o dipositen coses. Consisteix en dipositar en un lloc determinat i a disposici del creditor la prestaci en que lobligaci consisteix. Perqu una cosa es pugui dipositar prviament cal oferir-la. A partir del moment en qu el deutor ha consignat el risc passa a ser del creditor LINCOMPLIMENT, NO PAGAMENT Existeixen tres situacions d'incompliment:


1. El deutor no compleix amb la prestaci. Quan aix succeeix podem distingir dos casos:

Causa imputable al deutor: IMUPUTABLE

o Engany: Aquesta figura existeix quan la situaci antijurdica que provoca lincompliment t com a causa la voluntat del deutor de produir un resultat contrari al dret, s a dir, lengany consisteix en actuar de forma conscient i voluntria per tal de no complir. La conseqncia que sen deriva s que passar a ser responsable de tots els danys i perjudicis que conegudament es derivin de lincompliment

o Culpa: lincompliment t per causa no la voluntat del deutor, sin la seva deixadesa. El deutor ha estat poc diligent, per malgrat tot no ha complert. La conseqncia de la culpa tamb el deutor respon del pagament de tots els danys i perjudicis previstos o que shan pogut preveure en el moment de constituir-se lobligaci i que siguin conseqncia necessria de la mateixa. Tcnicament existeixen tres tipus de culpa:

Culpa lleu: aquella negligncia que podrem qualificar com a normal Culpa molt lleu: significaria cometre la diligncia que noms observen les persones ms

diligents, aquelles que no sels escapa res, sn quasi b perfectes Culpa molt greu: no observar la diligncia ms elemental. bviament, no poden ser igual les conseqncies dels tres tipus de culpes

Causa no imputable al deutor: NO IMPUTABLE

El deutor no compleix per causes alienes a la seva voluntat. Aquestes situacions poden ser per: o Cas fortut: quan l'incompliment ve provocat perqu ha succet una cosa del tot imprevisible. No

podem haver-ho previst, no es culpa del deutor. o Fora Major: quan l'incompliment ve provocat per un fet inevitable que no es podia evitar ni

observant la diligncia ms estricta

La seva conseqncia al no ser imputable al deutor lincompliment, no el fa responsable. El deutor queda alliberat daquest incompliment, perqu han succet coses que no sn imputables.

2. Compliment puntual inexacte: el deutor compleix per no ho fa b. Dins d'aquesta situaci podem trobar:

o Compliment parcial: En realitat s un tipus de compliment perqu no s'entrega en totalitat la cosa pactada. Exemple: entregar animals per que estiguin malalts.

o Compliment diferent: Entregar una cosa diferent a la pactada.

3. Deutor compleix per ho fa amb retard. Mora; No es un incompliment, permet encara la realitzaci MORA El deutor compleix per ho fa amb retard. Aquesta sanomena mora, que significa retard en llat. Mors persona que triga en el compliment de les seves obligacions. Cal distingir molt quan ens trobem davant duna situaci de mora o davant duna situaci dincompliment. Ex: una noia es vol casar i encarrega el tpic vestit de nvia. I la cerimnia s l1 de maig. La modista lha de tenir preparat per l1 de maig, per lacaba el dia 2. A la noia que es casa no li serveix de res. En aquest cas en que ja no serveix de res el compliment ens trobem davant duna situaci dincompliment, no de mora. Perqu la mora implica que el creditor encara es pot beneficiar del compliment, encara li pot resultar til. La mora certament s un retard culpable, compleixes per compleixes tard i la culpa del retard recau en el deutor. Les obligacions mora han de ser lquides han destar determinades, venudes i exigibles. Quins sn els efectes de la mora? La morositat t dos efectes principals, el primer cal indemnitzar els danys i prejudicis que se li hagin generat al creditor, aix com tamb caldr que li paguem els interessos pactats i en defecte de pacte linters legal. Qu succeiria si no shagus pactat res? En defecte de pacte sha de pactar linters legal que es fixa cada any. Normalment oscilla al voltant del 5%. Segona conseqncia de la morositat, a partir del moment en qu una persona es retarda en el compliment de lobligaci passar a respondre no solament de la impossibilitat de complir per culpa seva sin tamb del cas fortut i de la fora major


Quan cessen els efectes de la mora?

Cessament per complert o per qualsevol altre causa, de l' extinci de l'obligaci.

Cessa els efectes de la mora per la concessi d'una prrroga per part del creditor o la llei. A vegades la llei es qui permet una prrroga.

Quan s el creditor qui incorre en ella (mora). El deutor es retarda en venir a cobrar, s ell el responsable d'aix.

En les relacions recproques ning incorre en mora, si cap dels dos compleix no hi ha mora, si un dels dos compleix automticament comena la mora per l'altre

A la situaci de mora es pot arribar de dues maneres:

- Mora reclamada: si vols que comenci els efectes de la mora haurs de reclamar al deutor. - Mora automtica (Art. 1100): No cal reclamar, es dna quan l'obligaci o la llei ho determina expressament:

multes de trfic, si tu no les pagues el dia que pertoca automticament genera interessos. Tamb es dna automticament la mora quan de la seva naturalesa i circumstncies en resulti la designaci de l'poca de lliurar-se la cosa o servei com determinant per establir l'obligaci

Conseqncies de lincompliment imputable

- Incompliment fors amb forma especfica: quan encara no sha complert lobligaci per encara s possible efectuar-la. el creditor, quan aix succeeix pot exigir judicialment el compliment de lobligaci. Cal distingir segons que lobligaci sigui de donar o de fer. En les obligacions de donar o be li prenem la cosa del seu patrimoni o b si per exemple s un immoble el jutge ens atorga escriptura de propietat a favor nostre, tot aix perqu la cosa encara existeix. En les obligacions de fer s que sexecutaran les obligacions a costa del deutor, una cosa que hauria de fer el deutor la fem nosaltres i li passem la factura.

- compliment per equivalncia: lobligaci no sha complert ni es pot portar a terme . com que all que

shavia de fer ja no es pot fer, caldr indemnitzar al creditor tots els danys i perjudicis que se li ha generat a causa de lincompliment; com es quantifiquen? Tenint en compte el dany emergent (dany que em fet) i lucre cessant (el que hem deixat dobtenir). La suma dun i de laltre es la quantia del que sha de pagar

Mesures per protegir el crdit Mesures que podem prendre per evitar lincompliment. Les mesures poden ser de carcter preventiu o repressiu.

Mesures preventives: tenen per finalitat assegurar el compliment de la relaci obligatria, intentem assegurar que lobligaci es portar a terme. Hi ha 4 mesures preventives:

o Arres: Suma de diners o b dobjectes que sentreguen en el moment de constituir-se lobligaci per una part a laltre. I tenen per finalitat en primer lloc ser considerades com a expressi de la conclusi dun contracte i des de aquest punt de vista sanomenen arres confirmatries o paga i senyal, per no s la seva nica finalitat i laltre finalitat s la de permetre el no compliment de lobligaci, per part de qui va donar-les a canvi, de perdre-les o de qui les va rebre a canvi de retornar-les duplicades i des de aquest punt de vista sanomenen arres penitencials

o Clusula penal: Es aquella obligaci accessria que les parts poden agregar a una altra de principal a lobjecte de fabricar el seu compliment, consisteix en imposar a crrec del deutor una prestaci especial, generalment una multa, pel cas que no compleixi o no ho faci adequadament. La clusula penal, t una triple funci en primer lloc una funci de garantia, perqu garanteix a una de les part que laltre complir. En segon lloc funci liquidadora del dany causat, el dany que causes el liquides pagant una quantitat, s una pena substitutria. Tercera funci pena commutativa, cstig

o Afianament o garantia real: es una garantia personal consistent en la multiplicaci dels

responsables del compliment mitjanant lobligaci que contreu una tercera persona de pagar la


prestaci en el cas que el deutor no ho faci (aval). A vegades aquets afianament el concretem en algun b, aleshores s la garantia real, per en aquest es concreta en determinats bns els quals queden vinculats al compliment de lobligaci. ( si no pagueu em quedo amb aquets b)

o Dret de retenci: es dna en molts pocs casos i consisteix en la facultat que se li concedeix al

creditor perqu pugui conservar en poder seu i fins que el deutor compleixi alguna cosa que li hauria de donar

A vegades les mesures preventives no serveixen per res, perqu del deutor malgrat haver utilitzat alguna mesura preventiva no fa efecte aleshores sha danar a buscar les repressives.

Mesures repressives:

o acci subrogatria: Subrogar-se vol dir situar-se en la posici duna altra persona. Lacci subrogatria s aquella acci jurdica que se li concedeix al creditor per reclamar dels deutors del seu deutor el compliment de les obligacions que tenen aquells amb aquest. Requisits: els crdits siguin exigibles el crdit que reclama sigui susceptible duna utilitat ms profitosa que no pas la que li produeix

en el propi deutor la manca de lexercici per part del primer deutor perjudiqui al creditor cal que lexercici per part del creditor li resulti til per cobrar el crdit

Lacci subrogatria per tirar endavant cal que respecti una srie de regles:

el creditor pot exercitar les accions del seu deutor, incls ms enll del propi crdit, en

aquest cas per haur de retornar el que cobri de ms el primer deutor dintre dun procediment judicial pot comparixer i arribar als acords que

vulgui amb el seu propi deutor, sempre i quan no es faci en frau de creditors el tercer demandat pot posar en la reclamaci les mateixes excuses que podria oposar al

seu propi deutor

o acci revocatria o pauliana: Quan el deutor es preocupa de posar els seus bns a nom duna altra persona perqu no li prenguin. Es dna aquesta acci quan el creditor desprs dhaver perseguit els bns que estan en possessi del deutor per cobrar-se el que li era debut pot impugnar els actes que aquest ha realitzat en frau del seu dret, pot intentar deixar-ho sense efecte. Aquesta acci t 4 requisits: lacte objecte dimpugnaci causi un dany greu al creditor el creditor no pugui cobrar de cap altre forma lacte que simpugna shagi realitzat fraudulentament lacte hagi estat realitzat amb posterioritat al dret defraudat

Efectes daquesta acci: lacte impugnat s inefica, per tant, els bns que han estat objecte dimpugnaci retornen de nou el patrimoni del deutor i en conseqncia una altra vegada queden sotmesos al poder dagressi del creditor

o lacci directa: s la que es concedeix al creditor perqu es pugui dirigir en nom propi contra el

deutor del seu deutor i cobrar-se amb el que li era degut a aquell

o mesures coactives de liquidaci: concurs de creditors: es dna quan una persona no t liquidat momentniament o quan el

seu passiu s superior a lactiu i deu ms del que t. En aquest cas shaur dincapacitar al deutor, els bns li quedaran bloquejats, se li nomenaran uns administradors, aquest administrador classificar els crdits i intentar arribar a un acord amb tots els creditors perqu signin un conveni i cobrin en funci dell. En funci del tipus de crdit es cobren


TEMA 8. Transformaci i extinci de la relaci obligatria. Les obligacions dalguna manera es poden extingir o modificar. Maneres:

La cessi de crdits. s aquella operaci mitjanant la qual el dret de crdit es transmet duna persona a una altra mantenint-se invariable lobligaci.

o El deute i el deutor sn els mateixos, qui canvia s el creditor. Un nou creditor substitueix a lantic i ocupa en lobligaci el mateix lloc i condicions que el primitiu.

o Amb independncia del canvi de creditors lobligaci es mant intacta, per tant, subsisteixen en el nou creditor totes les garanties de lantic crdit i el deutor pot seguir oposant les mateixes excuses que podia oposar a lantic creditor.

El pagament amb subrogaci. Es dna quan una persona paga en lloc duna altra, aleshores passa a ocupar el lloc de lantic creditor amb tots els drets inherent de tal condici.

El canvi de deutor. Tamb es pot dir assumpci de deutes. Hi ha aquesta figura quan una persona assumeix el deute duna altra. Consisteix en un acord entre el deutor antic i el nou pel qual aquest es fa crrec del deute dun altre.

Concepte, requisits i efectes

Pagament prpiament dit, s a dir, un pagament sextingeix quan pagues el que deus.

o Compensaci.: quan dues persones per dret propi sn recprocament creditores i deutores una de laltre. En aquest cas el deute sextingeix amb la quantitat concurrent. T per finalitat evitar un absurd doble compliment, per tamb pretn assegurar la bona fe duna de les parts, no sigui que un compleixi i laltre no ho faci. Els requisits de la compensaci sn:

Reciprocitat: que creditors i deutors es deguin mtuament, tu em deus a mi i jo a tu Homogenetat: que el que es deu sigui de la mateixa espcie exigibilitat: que els deutes siguin venuts, que siguin exigibles liquiditat: que estigui determinat, que se spiga quina quantitat exacte s

Els efectes de la compensaci sn:

lextinci del deute amb la quantitat coincident retroactivitat: significa que quan els dos deutes han venut encara que ho hagin fet en

perodes diferents.

Finalment, la compensaci ha de ser allegada per les dos parts i ha de ser renunciable abans del compliment de les obligacions.

La prdua de la cosa deguda. El deutor sha obligat a donar una cosa i aquesta cosa sha fet malb, ja no existeix. Quan no es pot complir lobligaci si all que no sha de donar desapareix lobligaci tamb desapareix, sempre i quan per, la cosa no shagus produt per una causa imputable al deutor abans dhaver-se aquest constitut en mora o retard i sempre tamb que no shagus proms la mateixa cosa a ms duna persona.

Impossibilitat en el compliment. No es el mateix que sigui dimpossible compliment o difcil compliment.

La confusi. Jurdicament parlant es dna quan la titularitat passiva i activa de lobligaci es reuneix en un mateix subjecte. Quan una persona es fa deutora o creditora de si mateixa el deute sextingeix. Perqu sextingeixi el deute cal que sigui completa i definitiva i entre deutors i creditors principals. Els efectes de la confusi s que el deute queda extingit.


La condonaci. Perdonar un deute. La condonaci consisteix en la renncia gratuta al dret de crdit. La condonaci pot ser expressa (no cal que em paguis) tcita(no reclamar mai). Les condicions poden ser inoficioses o revocables. Una donaci s inoficiosa vol dir que ning pot donar ms del que necessita per viure.

La Novaci. Que lobligaci sextingeix perqu en lloc seu en neix una altra que la substitueix. Els requisits sn:

o que lobligaci primitiva sextingeixi o que en neixi una altra que la substitueixi o que es realitzi un contracte que contingui la voluntat de les parts dextingir una obligaci mitjanant

la creaci duna altra.

Els efectes de lanullaci sn: o desaparici de lobligaci antiga amb totes les accessries o una vegada sha realitzat la novaci, lextinci per causes posteriors a la segona novaci en cap cas

no far renixer la primera.

Dos tipus de novaci: o extintiva: la explicada fins ara s lextintiva o Modificativa: no extingeix, noms modifica i pot ser :

Objectiva: pot ser per canvi dobjecte de causa o de condicions subjectiva : pot ser per canvi de creditors o de deutors

dret civil (teoria ub)

Documents