dret al propi cosPUBLICAPUBLICA CIÓCIÓ DEDE LL AA CAMPCAMPANYANYAA PELPEL DRETDRET AA LL ’’ AAVV OROR TTAMENTAMENT LLIURELLIURE II GRAGRATUÏTTUÏT – BARCELONA, SETEMBRE 2008 – 10.000 EXEMPLARS GRATUÏTS

ANNATÓ

Avortament

lliure i gratuÏt ja!

pàg. 2 – Campanya + Agenda + Què es pot fer?

pàg. 3 – El dret a l’avortament: 30 anys de lluita

pàg. 4 i 5 – Reportatge fotogràfic: avortament

pàg. 6 i 7 – Opinió: Maria Olivella, Gemma Lienas...

pàg. 8 – Qui és qui en els grups antiavortament

SUMARI{}

2

✑ Lèlia Becana

El desembre de 2007 s’en-degava la Campanya pelDret a l’Avortament Lli-

ure i Gratuït - Dret al Propi Cosarran de les detencions, i pos-teriorment empresonament, enalguns centres mèdics on espracticaven avortaments. Vanarribar els primers fulls de fir-mes de solidaritat i de seguidavam posar en marxa la recolli-da d’autoinculpacions, que vaser del tot exitosa, tot i les cita-cions judicials.

Ara iniciem una nova etapaen la vindicació per fer valerl’autoritat sobre el cos femeníque només nosaltres, les dones,tenim; aquesta és una campan-ya a nivell estatal –juntamentamb la Coordinadora Estatald’Organitzacions Feministes–que té com a punt de mira el 8de març de 2009, data en la quees lliuraran milers de firmes alParlament reclamant la despe-nalització total de l’avortament.

El lema inicial “Jo també heavortat” es transforma ara en “LaMercè també ha avortat” per sor-tir al carrer durant aquest mes desetembre i fer visible la nostra, la

teva, lluita per un dret que ensafecta totes per igual: les inte-rrupcions voluntàries de l’emba-ràs es produeixen en totes les so-cietats i en tots els sectors socials.Quan les dones no podem soste-nir una maternitat, avortem.

Les dones volem una mater-nitat desitjada i no imposada,perquè defensem la vida i l’Es-tat ha de garantir les condicionsper a que puguem prendreaquestes decisions.

L’Assemblea Parlamentàriadel Consell d’Europa va aprovarel 16 d’abril d’enguany la Reso-lució 1607 que reconeix el dretde les dones a l’avortament i fauna crida als 47 estats membresa despenalitzar l’avortament i

que aquest esdevingui una pràc-tica legal, segura i accessibleper a les dones.

Què exigim al Govern?1. Que despenalitzi l’avorta-ment. La interrupció voluntà-ria d’un embaràs correspon aldret de les dones a decidir so-bre la maternitat i, com a dretque és, no pot estar regulat alCodi Penal.2. Que normalitzi l'avortamentcom a prestació a la xarxa sanità-ria pública. Això significa que,de forma urgent, adopti les me-sures que garanteixin que en totsels hospitals públics, a totes lescomunitats autònomes, les de-mandes de les dones siguin ate-ses. Per a això, caldrà regular deforma clara l’objecció de cons-ciència i iniciar la normalitzacióde la formació de professionalssobre la pràctica de la interrup-ció voluntària de l'embaràs.3. Que adopti mesures per ga-rantir l’exercici dels drets se-xuals i reproductius de les do-nes, com són la informaciósexual i afectiva a tots els ni-vells d'ensenyament i mètodesanticonceptius gratuïts i acces-sibles per tothom.

Les interrupcions voluntàries de l’embaràs es

produeixen en totesles societats i en tots

els sectors socials

La Mercè també

ha avortat!ACCIONS ALS CARRERS DE BARCELONA

DEL 19 AL 28 DE SETEMBRE

Manifestació per l’avortament lliure durant el Fòrum Social Català, el gener de 2008 a Barcelona

1. Firma el manifest.

2. Participa de les mobilitzacions.

3. Organitza xerrades divulgatives a la feinao a l’escola: la informació no fa mal!

4. Organitza un grup de suport al teu barri, poble,universitat, ateneu i fes accions al carrer.

5. Presenta una moció per a la despenalització de l’avortament al teu ajuntament.

6. Visita, difon i actualitza’t a les webs dels grups de la campanya.

I tu, què pots fer

per la campanya?MANUAL BÀSIC DE BONS USOS PER A USUÀRIES

I ACOMPANYANTS DEL DRET A DECIDIR

19 DE SETEMBRE19 h Plaça de S. JaumePregó de la Mercè: fem sentir la nostra veu!

20 AL 24 DE SETEMBREd’11 a 20 h Plaça Catalunya13a Mostra d’Associacions Pots passar pels estands dels grups de la campanya i firmar el manifest.

21 DE SETEMBRE9,30 h Avinguda Rius i Taulet30a Cursa Solidària de la Mercè (cal apuntar-s’hi abans)Si vas a córrer, demana’ns el dorsal de la campanya!

27 DE SETEMBRE11 h Espai Obert*Jornada per a dones, autoformació sobre patriarcat i avortament + biologia vs bioètica + reflexions i concrecions jurídiques

*cal inscriure’ns pel dinar:dretalpropicos@gmail.com | 934 127 161

28 DE SETEMBRE12 h Avinguda de la CatedralDia Internacional per a la Despenalització de l’AvortamentAmb la participació de Rebecca Gomperts, del grup Women on Waves.També hi haurà música, dansa i cercavila de cultura popular.

PER CONTACTAR AMB NOSALTRES:Telèfon: 934 127 161 | correu electrònic: dretalpropicos@gmail.comc/ Casp, 38, principal | 08010 Barcelona [de dilluns a dijous de 10 a 2 i de 4 a 8]

LA CAMPANYA A LA XARXA:http://www.caladona.org/avortamentlliureigratuit.htmlhttp://ca-es.facebook.com/http://www.flickr.com/photos/dretalpropicos

CAMPANYA PEL DRET AL PROPI COS

Pel dret a decidir:

maternitat lliure

i desitjadaARXIU

Publicació editada en col·laboracióamb el setmanari Directa:

Setmanari de comunicació

DIRECTAJuan Ramón Jiménez 2208902, Hospitalet de Llobregat935 270 982 • 661 493 117www.setmanaridirecta.infodirecta@setmanaridirecta.info

CAMPANYA PEL DRET AL PROPI COS

Trenta anys amb el mateix lema:

‘Avortament lliure i gratuït’✑ Guillem Sànchez i Barrull

El novembre de 2007 lamaquinària policial, judi-cial i, sobretot, mediàtica

es va posar en marxa amb la se-va habitual brutalitat per a de-nunciar que a Barcelona espracticaven avortaments il·le-gals. L’entrada de la Unitat dePolicia Judicial de la GuàrdiaCivil a les clíniques del grup CBMedical va anar acompanyadad’una riuada de falses informa-cions, mentides, tergiversacionsi, fins i tot, amenaces; des delstitulars “Destapen una tramad’avortaments il·legals a Barce-lona” fins a les famoses màqui-nes trituradores de fetus quemai han aparegut, la capital ca-talana va patir una de les cam-panyes contra el dret a decidirde les dones més virulentes delsdarrers anys. Tampoc són delic-te les interrupcions voluntàriesd’embarassos de menors o lesposteriors a 22 setmanes tal icom es va repetir insistentmenti sense cap tipus de rèplica du-rant aquells dies. Tècniques dela televisió escombraria al ser-vei de la propaganda integristacatòlica.

Quasi un any després la ma-joria d’acusacions s’han desin-flat, però ningú responsable dellinxament mediàtic s’ha discul-pat. Tampoc la Guàrdia Civil haexplicat per què va decidir ac-tuar d’una forma tan contun-dent en lloc de fer una investiga-ció més discreta tenint encompte els dubtes sobre l’exis-tència d’algun delicte i ambquins criteris va decidir ampliarles imputacions i difondre laidentitat de les dones que ha-vien avortat.

Sensacionalisme i extrema dretaNo és d’estranyar que tot plegats’hagi ensorrat tan ràpidament.Al cap i a la fi, l’origen de les de-núncies no era cap altre que unprograma sensacionalista d’unatelevisió danesa i l’organitzacióultracatòlica E-Cristians, dirigi-da per l’exconseller convergentJosep Miró i Ardèvol. Aquest per-sonatge, així com altres organit-zacions ultres, van tractar d’am-pliar l’ofensiva judicial contra lesclíniques on es practicaven avor-taments, estenent les denúnciesal doctor Santiago Barambio–denunciat a partir de frases des-contextualitzades de les sevespròpies conferències– o a la clíni-ca madrilenya Isadora, que vaveure com les fotos que feia la po-licia durant l’escorcoll aparei-xien publicades l’endemà a mit-jans conservadors.

Però cada cop les denúncieseren més inconsistents i, tot i ladisponibilitat de certs jutges i jut-gesses per tramitar les denúnciesmés inconsistents, una a una hananat caient i han estat arxivades.Tot i les evidències, en cap cas laFiscalia ha iniciat investigacionssobre l’estreta connivència quesemblen tenir certs grups antia-vortistes amb policies i autoritatsjudicials i com sembla que podenutilitzar alguns poders de l’Estatcom si és tractessin de serveisparticulars.

La resposta socialLa que sí ha estat sòlida i real haestat la campanya pel dret a l’a-vortament impulsada pel movi-ment feminista i que compta ambel suport d’altres col·lectius i par-tits progressistes. El fracàs de lalegislació socialista sobre aquest

tema s’ha visualitzat en que tantel lema –“Avortament lliure i gra-tuït”– com el mitjà de lluita –l’au-toinculpació d’haver avortat en elcas de les dones i d’haver acom-panyat a fer-ho en el cas dels ho-mes– hagin estat els mateixos defa 30 anys. La campanya ha de-mostrat una capacitat de mobilit-zació i rapidesa que poca gent es-perava del moviment feminista:més de 15.000 autoinculpacions atot l’Estat espanyol i un dels 8 demarç més massius dels darrersanys. Ni les citacions a declararper part de diferents jutjats –comen els casos de Tarragona, Molinsde Rei o València– ni l’intent delPSOE de tapar un tema davantdel qual sempre han mostrat ne-guit, i més en períodes electorals,han pogut aturar una mobilitza-ció que ha anat creixent i consoli-dant-se al llarg de tot l’any.

Objectiu: canviar la lleiTreure l’avortament del Codi Pe-nal és una reivindicació històricadel moviment feminista i dels ex-perts i expertes en planificaciófamiliar. Precisament, a principisde març de l’any passat, pocabans que es desencadenés l’ac-tual ofensiva ultra, un informeelaborat per la Coordinadora Es-tatal d’Organitzacions Feminis-tes denunciava que l’avortamentera un dret difícil de ser recone-gut a la pràctica, que patia unaprivatització de facto i que ambl’actual llei no es garantia la se-guretat jurídica de dones i pro-fessionals. Tota una premoniciódel que ha acaba succeint.

L’informe també assenyalavala paradoxa que a les traves pera interrompre voluntàriamentl’embaràs se sumessin la liqui-dació de les campanyes de pre-venció i educació sexual i les di-ficultats per accedir a mètodesanticonceptius.

La part positiva de tot plegatés que el debat sobre l’avorta-ment ha tornat a posar-se sobrela taula. Un cop passades leseleccions, el PSOE semblava re-laxar la seva por al respecte i re-centment arribava fins i tot a pro-metre una nova llei per al 2009.Que aquesta promesa no quedi al’aire i s’acabi materialitzant unreconeixement jurídic del dret deles dones al propi cos dependrà,en gran part, de la capacitat d’in-cidència social que tingui aques-ta campanya.

Les citacions a declarar no han

pogut aturar una mobilització que ha anat creixent i consolidant-se

3

Encara que a polítics i comen-taristes els agrada repetir que

mai les dones havien tingut tantsdrets i mai hi havia hagut tantaigualtat entre gèneres com ara,això no sempre és cert del tot. Lesdones catalanes gaudien, el 1936,d’un domini sobre el propi cos mésgran del que tenen avui, gràcies auna de les lleis sobre avortamentmés avançades del moment i queencara avui no ha estat igualada.

La recuperació d’aquest i al-tres àmbits d’autonomia van mar-

car la irrupció amb força del mo-viment feminista als anys setan-ta. Llavors s’havia de lluitar permoltes coses a la vegada: el dretal divorci, la fi de la tutela mas-culina, la llibertat de moviments,la igualtat social i jurídica i,també, el dret al propi cos.

Encara que moltes d’aques-tes reivindicacions van ser as-solides amb més o menys veloc-itat, el dret a interrompre l’em-baràs quedaria encallat enmigde l’oposició ferotge de l’esglé-

sia catòlica i la dreta reaccionà-ria, que veien el tema com unabandera amb la que mobilitzarpart de la població i no perdretan suport –és simptomàtic quequan Manuel Fraga va proposarque a la Constitució figurésl’opció de convocar referèn-dums vinculants pensés exclusi-vament en aquest tema.

Finalment, però, les mobilit-zacions feministes van obtenir elseu rèdit i el 1985 el PSOE s’ave-nia a legalitzar l’avortament amb

certes condicions. La propostade lleis per supòsits –i no per ter-minis– va merèixer el rebuig delsgrups feministes, que van denun-ciar que mantenien la dona sotal’autoritat dels metges o jutgesamb poder per decidir si l’avorta-ment era legal o no. També es vaavançar que una llei tan vagapodia ser –amb una interpretaciórestrictiva– fàcilment liquidada ala pràctica per jutges o fiscalsconservadors.

El temps les ha donat la raó.

El dret al propi cos, una lluita històrica

Tancada per l’avortament lliure a l’església del Pi de Barcelona

DIEGO IBARRA

4

Han passat 3bàsicamentLa llei actu

ment es considera del fetus, perill de embarassada (ambsigui conseqüència

No sempre ha eFrederica Montsensica de l’avortamendecidir. El triomf frtir de nou l’avortam

Després de les dones ens vam atredes amb el nostre cles reivindicacions

L’octubre de 19Bilbao acusades d’important en el moi el judici es va ajopública també va stia per a aquestes damb un embaràs nparlar no només d

Vam separar dosexualitat i la reproportar nenes i nens

20 anys de despenalitzacióparcial: les dones decidim?

Punt 10 de les conclusions de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, any 1976:

Dret a la lliure disposició del propi cos i com a mitjà principal per aconseguir-ho:a) Educació sexual.b) Anticonceptius per a homes i dones a càrrec de la Seguretat Social.c) Legalització de l’avortament i inclusió en la Seguretat Social.d) Supressió de la llei de perillositat i rehabilitació social, que persegueix conductes com l’homosexualitat, la prostitució, etc.

Vicent Laguna

5

30 anys des d’aleshores i seguim demanantt el mateix.

ual té més de 20 anys i és una llei on l’avorta-delicte excepte en tres supòsits: malaltia greula vida o la salut física o psíquica de la dona

b dictamen mèdic, etc.) o en cas que l’embaràsa d’un delicte de violació (prèvia denúncia).estat així; el 1936 i de la mà de la ministra

ny es va promulgar la Llei de reforma eugenè-nt, que incorporava el respecte a les dones afranquista després de la guerra civil va conver-ment en un delicte.Primeres Jornades Catalanes de la Dona, lesevir a pensar i reivindicar qüestions relaciona-cos. I el ver “decidir” va anar sempre lligat adel cos.

979 es va anunciar el judici contra 11 dones a’avortament. Aquest fet va marcar una fitaoviment feminista: va haver una forta respostarnar en més d’una ocasió. El ressò en l’opinió

ser important. Es va unir la demanda d’amnis-dones i la defensa de totes les que es trobavenno desitjat. Això ens va donar molta força perel tabú sinó de la relació amb el nostre cos.os conceptes fins al moment indissociables: laoducció. Com a dones tenim la capacitat des a aquest món i ens correspon a nosaltres

decidir si volem fer ús d’aquesta capacitat. Això no és contradic-tori amb desitjar la sexualitat com a font de plaer. El dret a l’a-vortament era –i és– part de la defensa irrenunciable del nostredret a una sexualitat lliure i autònoma.

Decidir avortar mai és un fet banal, sinó un esdevenimentvital i rellevant que s’inscriu en un moment concret de la vida decada dona, en un context social, laboral, cultural, familiar, emo-cional; i on tots aquests factors, juntament amb els puramentfísics, s’entrellacen en el moment de decidir un avortament.

Avui dia la llei no garanteix la interrupció d’un embaràs nodesitjat i afegeix moltes ambigüitats en la posterior normativasobre l’objecció de consciència. No dóna resposta a la demandade les dones que s’acullen als tràmits legals i segueix possibili-tant processaments i judicis a dones que avorten o a personesque fan avortaments. Es viola la intimitat de les dones en perme-tre que els seus historials clínics surtin dels centres sanitaris ipassin a dependències judicials. Tenim enfront la doble moral, lahipocresia social: l’avortament es despenalitza sempre que no esnoti gaire.

Podríem dir que s’ha avançat en el dret a decidir de lesdones, que hi ha consens social, i entre les dones això és un fetinqüestionable. Però al mateix temps hem assumit els nostresdrets com ciutadanes de segona, la llei ens ha abocat a avortaren centres privats i, a més, la majoria tenim “problemes de salutmental” per poder acollir-nos a la llei. El sistema públic ensfereix tant en el procés que algunes dones que podrien acollir-s’hi prefereixen anar als centres privats.

6

OPINIÓ

Embarassos no desitjats en adolescents

i avortament a Catalunya✑ Maria OlivellaASSOCIACIÓ DE PLANIFICACIÓ

FAMILIAR DE CATALUNYA I BALEARS

Encara que diversos estudisdemostren que les taxesd’avortament adolescent

són, tant a l’Estat espanyol com aCatalunya, relativament baixesrespecte altres països europeus,cal detectar quins són els factorsque influeixen en l’existènciad’embarassos no desitjats en ado-lescents i joves i treballar per acorregir-los. En primer lloc expo-sarem les dades sobre avortamenten adolescents a Catalunya, en se-gon lloc els factors que creiemque generen l’existència d’emba-rassos no desitjats i, en tercerlloc, exposarem els reptes de fu-tur per a la seva prevenció.

A Catalunya la taxa d’avorta-ment de l’any 2005 va serd’11,46‰. És a dir, de cada 1.000dones 11,46 van avortar al llargde l’any. Respecte la joventut, itambé referent al mateix any, lataxa d’avortaments de donesd’entre 15 i 19 anys va ser de13,5‰ i la de dones de 20 a 29anys de 17,3‰. Primeramentconstatem que la taxa d’avorta-ments de dones joves és compara-tivament més alta que la de totesles dones catalanes en general.En segon lloc, si ho comparem

amb la taxa d’avortaments ado-lescents de l’Estat espanyol(11,48‰ de taxa de dones entre15-19 anys) constatem que a Ca-talunya la proporció d’adoles-cents que han avortat és superiorque la mitjana estatal.

Un dels factors determinantsen l’existència d’embarassos nodesitjats és l’accés als anticoncep-tius que tenen els i les adoles-cents. És cert que hi ha cada ve-gada més informació peròsegurament fallen els mecanismesde transmissió de coneixements ifalla la perspectiva des de la quales transmeten. Als problemes detransmissió s’hi suma una mancade voluntat per part de l’adminis-tració per a subvencionar l’accésa anticonceptius, fet que els con-verteix en un producte car i pertant poc accessible a aquella partde la població que no és indepen-dent econòmicament: la joventut.

A més, hi ha molts altres fac-tors que influeixen en l’existènciade comportaments de risc en lesrelacions sexuals: bàsicamentaquells vinculats a la pròpia ado-lescència, al paper de la sexualitaten la nostra societat i als rols degènere com a pauta relacional.

Respecte l’adolescència, EvaRodríguez Armario diu: “El com-portament sexual és un dels àm-bits on més clarament es posa enevidència el caràcter problemàtici transicional de l'adolescència,degut fonamentalment a la pres-sió social per a controlar i regularles manifestacions sexuals delsseus membres”. L’adolescència ésun període caracteritzat, doncs,pel conflicte amb les normes esta-blertes i, per tant, en relació a lasexualitat un període on el risc ila confrontació amb els dogmesde les persones adultes hi tenenun paper important. En quant ala sexualitat cal remarcar la para-

doxa d'una deficient educació se-xual centrada en aspectes anato-mofisiològics en contraposició auna al·lusió constant a les rela-cions sexuals, sobretot a travésdels mitjans de comunicació. Aaixò cal sumar-hi la imatge queaquests mitjans ofereixen de l’ac-tivitat sexual com a activitat que

prioritza la gratificació personalinstantània en un context de natu-ralitat i espontaneïtat mai “tren-cat” per la visibilització dels anti-conceptius.

Finalment, els rols de gèneremasculí i femení, tan importantsdurant el moment de creació d’u-na identitat pròpia, intervenen

clarament en situacions de des-igualtat noi-noia –en el cas de re-lacions heterosexuals– sobretot enla dificultat de negociació de l’úsdel preservatiu.

A aquests factors de tipus con-ductual, si es pot dir així, s’hi hande sumar també factors estructu-rals que condicionen l’existènciad’embarassos no desitjats. No esprioritza una bona comunicaciódirigida als i les adolescents delsrecursos assistencials en salut se-xual dels quals disposen (centresde planning, servei PASSIR, Tar-da Jove, telèfons d’atenció...) i noexisteix en els centres de salut unprotocol d’atenció i seguimentd’avortaments específic per a jo-ves. Aquests factors generen unainvisibilització de la problemàticadels embarassos no desitjats i del’avortament que no ajuden a l’a-dolescent a constituir-se com apersona que té a l’abast coneixe-ments i que és autònoma.

Plantegem la prevenció d’em-barassos no desitjats com un tre-ball cap a una vivència de la se-xualitat madura i autònoma. Sibé en qualsevol societat l’existèn-cia d’embarassos no desitjats id’avortaments és, en certa mane-ra, lògica (i encara ho és més enjoves) això no vol dir que no ha-guem de lluitar per a un accésamb criteris d’igualtat als anti-conceptius, per a una sexualitatcom a valor positiu deslligadadels aspectes reproductius, per auna educació sexual i afectivadins el currículum escolar i perunes relacions basades en laigualtat, sense rols de poder. Junta això cal reivindicar claramentla millora de l’accés dels i les jo-ves als serveis de salut sexual i,sobretot, cal que puguin disposarde qualsevol informació senserestriccions en un ambient denormalització i comprensió.

Els mitjans ofereixenuna imatge del sexecom a activitat mai

trencada per la visibilització dels

anticonceptius

KARLES

✑ Marisa Fernández GálvezDONES JURISTES

Quan parlem d’avortamentens enfrontem a qüestionsjurídiques i socials fona-

mentals per al desenvolupamentdels principis democràtics, com elestatus jurídic del fetus, la laïcitat,la llibertat de consciència, el reptede la despenalització, la virtualitatdel dret a decidir i la reproducciócom afer públic o privat.

Per limitacions d’espai tracta-rem mínimament alguns delspunts assenyalats. Front a unaconcepció catòlica i caduca de lavida humana, oposem una pers-pectiva que pren en compte altreselements, com la qualitat de la vi-da i la dignitat humana: posar les

persones, les seves aspiracions icapacitats al centre de la vida. Lavida humana s’inicia en el mo-ment en què una dona assumeixel profund compromís ètic quesuposa la maternitat.

El dret a l’avortament ha estatconsiderat com un dret humà desde la Conferència sobre Població iDesenvolupament del Caire, l’any1994, però tot i que la despenalit-zació va en augment, la majorpart de legislacions del món con-tinua limitant la llibertat de lesdones. Les dones som infantilitza-des i la nostra voluntat i autono-mia es veuen seriosament restrin-gides per criteris professionalsmèdics o jurídics. A l’Estat espan-yol l’avortament també està cri-minalitzat. Només està permès en

determinades circumstàncies. Pe-rò tot i aquesta resistència en mo-dificar les lleis, l’avortament ja es-tà despenalitzat per les dones.Quan una dona de qualsevol in-dret del món no assumeix unamaternitat, recorre a pràctiquesclandestines per avortar, tot i elrisc que comporten per la seva sa-lut i, fins i tot, per la seva vida. Lahistòria humana ha estat un deve-nir incessant d’embarassos assu-mits i d’embarassos rebutjats.

El poder per a impedir o afa-vorir els naixements, el dret a de-cidit sobre el nostre propi cos, ensha estat arrabassat pel patriarcat,que s’ha apropiat de la capacitatde reproducció de les dones, i hatransmès aquesta normativitatamb la construcció de perjudicis,

mites, costums i normes, que te-nen un poder extraordinari.Aquesta força coactiva s’ha vistampliada amb les noves tecnolo-gies. L’impacte visual del desenvo-lupament intrauterí s’està utilit-zant com una arma potent contrala llibertat de les dones.

Els drets sexuals i reproduc-tius són drets centrals per a lesdones. No es limiten al fet físic dela reproducció, sinó que impli-quen la comunicació, el benestarpersonal, el plaer, la relació quetenim amb el nostre cos. L’ordresocial ha limitat l’exercici i gaudidels nostres drets sexuals i repro-ductius. Es requereix un compro-mís social i polític per a garantiraquests drets, que signifiquenapoderar les dones i treballar

contra la seva discriminació isubordinació social.

La lluita de les dones per a de-cidir lliurament la seva materni-tat ha estat una de les manifesta-cions cabdals del movimentfeminista, i encara ens queda unimportant camí per recórrer.

L’avortament és l’últim re-curs de la llibertat reproductiva,però cal canviar el context socialque condiciona la presa de deci-sions de les dones; no es tractanomés d’establir un conjunt delleis i serveis mèdics sinó que su-posa una nova elaboració de lavida social i de les relacions deproducció i reproducció.

El debat és inajornable i hau-rem d’assumir les conseqüènciesque se’n derivin.

OPINIÓ

Ciutadania sexual

7

OPINIÓ

Que es comprin mocadors de paper!✑ Gemma LienasESCRIPTORA

En un article de JavierMarías hi trobo un frag-ment que és tota una joia

ideològica. Diu així: “Yo estoyseguro de que mis primeras ca-nas en las sienes me salieron en1982, cuando una joven ameri-cana un poco fanática creyó –oeso dijo– haberse quedado em-barazada, y durante mes y pico–entonces no había, o se usabamenos, lo que creo que se llama-ba predictor– me tuvo en vilo,haciéndome yo a la idea de quetendría que emigrar a Massa-chusetts con una familia impro-visada (...). Por fortuna no mehan salido muchas más canasdesde entonces y todo quedó enuna falsa alarma, acaso doble-mente falsa”.

Els dos destacats en cursivasón meus, és clar. El primerdestacat –eso dijo– posa de ma-nifest que l’escriptor concedeixpoca credibilitat a la noia quetenia por d’haver-se quedatprenyada d’ell. El segon –acasodoblemente falsa– acaba de de-mostrar que ell no se la creu.

Un cop comprenc –perquèMarías així ho vol– que les notí-cies de Massachusetts ell lesconsiderava simplement una

treta per a “pescar-lo”, arribotambé a la conclusió que Marí-as menteix quan s’imagina ellmateix anant-se’n a viure alsEUA. Si no es creia el que lanoia li explicava, ¿de debò hau-ria corregut a fer-li costat? M’-hi jugo qualsevol cosa que no.

I la noia americana s’hauriatrobat no amb uns quants ca-bells blancs a les temples, comel Marías, sinó amb una criatu-ra al coll a la qual hauria hagutde pujar, potser sense ganes. Oaixò, o avortar. I la decisió, benamarga, i tant!, l’hauria hagutde prendre sola.

I és que la determinaciód’interrompre voluntàriamentl’embaràs és bàsicament de ladona. Per això, les dones ensvam escarrassar fa anys per ob-tenir una llei que ens garantísla interrupció de l’embaràs encondicions. En condicions le-gals, sanitàries, de gratuïtat... Ivam aconseguir una llei –la del’any 1985– que, si bé no eraperfecta, almenys podia ajudarles nostres germanes petites,les nostres filles, i a nosaltresmateixes si es tornava a donarel cas, a no haver de passar perla doblement traumàtica expe-riència d’avortar en una llen-gua estrangera.

Aquesta llei imperfecta, ésclar, va acabar esclatant a la carade les dones, algunes de les qualsvan ser citades a declarar com aimputades per haver avortat. Osigui, un malson diferent, peròmalson al cap i a la fi, recomen-çava per a moltes dones.

Ara, el govern socialistapromet una nova llei que doniseguretat a les dones. I l’esglé-sia catòlica ja s’hi ha posat decul. Fins i tot el Vaticà, molt en-

tristit per la notícia, reclamaparticipar en el debat.

Els cardenals estan tristos?Doncs que es comprin moltescaixes de mocadors de paper ique s’hi eixuguin les llàgrimesde cocodril! Que potser hanplorat algun cop per totes lesdones mortes de part? Per lesviolades?

Segons les estadístiques del’ONU, cada minut mor en al-gun lloc del món una dona coma resultat d’una complicació du-rant l’embaràs o el part; cadaminut, 110 dones pateixen com-plicacions relacionades ambl’embaràs; cada minut, 300 do-nes es queden embarassades

sense haver-ho volgut; i cadaminut, 40 dones avorten en con-dicions de risc. Es calcula quecada any al món es produeixenuns 50 milions d’avortamensprovocats, dels quals uns 30 mi-lions són legals i 20 il·legals i,per tant, amb un risc molt ele-vat per a la vida de la dona.

El que es planteja, doncs, ésun dilema moral: o la salut i lavida de les dones o permetreque es desenvolupi un fetus iarribi a néixer una persona.

Un dilema moral és un pro-blema que pot resoldre’s mit-jançant dues solucions, cap deles quals és del tot acceptable.Per exemple, un tren ve a tota

velocitat i vostè és al costat d'u-na bifurcació on hi ha una agu-lla que es pot accionar perquèel tren, que no pot detenir-se,vagi per una via o per l'altra.En una de les vies hi ha un tre-ballador i en l'altra tres. Devostè depèn que el tren vagi peruna via o per l’altra.

És obvi que el Vaticà s’esti-ma més que el tren vagi per lavia on hi ha les dones. Peròtambé és obvi que les doneshan de tenir la possibilitat deresoldre el dilema moral perelles mateixes. I les que optinper la interrupció de l’embaràshan de poder fer-ho en condi-cions d’absoluta seguretat.

Que potser els cardenals han

plorat algun cop per totes les dones

mortes de part?

AQUIIARA

✑ Montse CerveraCA LA DONA

Apunt d’arribar el Dia In-ternacional per a la Des-penalització de l’Avorta-

ment, el 28 de setembre, eltema de la interrupció voluntà-ria de l’embaràs està per fi al’agenda política.

Al govern no li ha quedatmés remei que insinuar un petitgest, després de les detencions,autoinculpacions i mobilitza-cions dels darrers mesos. L’únicque ha fet fins ara és dir que lallei ja té 20 anys i que les coseshan canviat; tot i que ja haviendit que fa 20 anys també erauna despenalització totalmentinsuficient, que no garantia eldret de les dones a decidir i queno es podia realitzar dins laxarxa pública.

I volem insistir en el temade la xarxa pública perquè en

aquesta comissió d’experts i ex-pertes, constituïda pel Govern,no hi som ni el moviment femi-nista ni els col·lectius de pro-fessionals que estan realitzantavortaments actualment. Iaquest tema no sembla que esti-gui a l’agenda pública per partde ningú més que el movimentfeminista.

Ja hem dit abastament enaltres estudis que a la xarxa pú-blica només es realitzen el2,5% de les interrupcions vo-luntàries dels embarassos i queaquí, a Catalunya, com a herèn-cia ens ha quedat un programaon es finança amb diner públicun 20% dels avortaments i demanera parcial, sempre quepuguis demostrar que no tensrecursos, és a dir, peregrinantper un altre programa assisten-cial abans d’accedir a un dretque, de fet i en la pràctica, noho és.

No és que ens entestem endir “avortament lliure i gratuït”perquè sí, sinó que la nostraproposta demanda un pla d’ur-gència però realitzat amb eltermini necessari per a fer quesigui possible anar ampliantaquest tant per cent tan reduït.

Un pla que contempli tota larealitat de l’avortament, és a dir,que comenci a les universitats iprepari metges i metgesses pera la realització de les interven-cions, tant al primer trimestrecom al segon. Un protocol peratenció primària, treballadores

socials i centres de planificaciófamiliar que garanteixi l’aten-ció, l’accés i el seguiment de l’a-vortament per a poder imple-mentar mesures de prevenció ieducació de l’anticoncepció rea-listes i amb la participació iconsentiment de les dones queho sol·licitin. Cal tenir en comp-te que una situació de risc no éstant la manca d’informació comla pobresa o la marginació i ex-clusió, ja que estem veient queles dades inclouen cada vegadamés dones immigrades.

Per tant, és un problema devoluntat política, i de recursoseconòmics, important però im-prescindible i que no contem-pla només el pagament delsavortaments als centres ac-tuals, sinó que comporta que espugui realitzar com una presta-ció sanitària específica amb to-tes les mesures complementà-ries que l’acompanyen.

I això també suposa la regu-lació de l’objecció de conscièn-cia i la no criminalització nidiscriminació dels i les profes-sionals que realitzen els avorta-ments.

Tornem a insistir: els cen-tres de planificació familiarcomplien als anys vuitanta unapart d’aquest requisits. Haurí-em de tornar a incorporaraquest tipus de seguiment iatenció de qualitat als Progra-mes de Serveis d’Atenció a laSalut Sexual i Reproductiva(PASSIR).

Per tot això seguim enda-vant amb la nostra campanyaper a la despenalització total del’avortament i per aconseguirque sigui un dret que puguinexercir les dones que ho sol·li-citin, i que pugui ser realitzat ala xarxa sanitària pública tam-bé amb tot tipus de garantieslegals i sanitàries.

OPINIÓ

Dret a l’avortament a la xarxa pública

És un problema de voluntat política, i de

recursos econòmics

8

QUI ÉS QUI EN ELS GRUPS ANTIAVORTAMENT

El ‘lobby’ ultracatòlic

en la creuada antiavortista✑ Gemma Garcia i Laia Alsina

Tenen com a objectiu aconse-guir una major participaciódels cristians i cristianes

més conservadores en la vida po-lítica i l’atac al dret a l’avortamentés un dels eixos de la seva agenda.Parlem del lobby ultracatòlic ins-tal·lat a l’Estat espanyol, un grupcada vegada més nombrós i moltben organitzat que últimament s’-ha fet sentir en la creuada contraels centres on es practicava l’avor-tament i que ha suposat el tanca-ment de clíniques a Madrid i Bar-celona, així com atacs a algunsprofessionals i, fins i tot, a donesque havien avortat o volien fer-ho.

S’autoproclamen grups provi-da, però des de les organitzacionsde promoció dels drets sexuals ireproductius els defineixen com agrups antielecció o antiavortistes.S’estenen per tots els racons i laseva línia d’actuació abasta el mónsanitari, polític, educatiu i judicial,on exerceixen pressió a travésd’actes públics, recollida de fir-mes, intervencions als mitjans decomunicació, entrevistes amb po-lítics i organitzacions pròpies,com el Moviment Cristià de Mes-tres i Professors, Juristes Cristianso l’Associació Metges Cristians deCatalunya (que promou l’objeccióde consciència als centres mè-dics). Un exemple d’aquesta actua-ció el trobem l’any passat, quanuna campanya dels grups antia-vortistes encapçalats per la Plata-forma HazteOír, van aconseguirimpedir que es fessin avortamentsa l’hospital La Paz de Madrid, finsi tot quan el risc per la salut de lamare era molt elevat. La ingerèn-cia en aquest àmbit s’estén tambéa les farmàcies, a través de xarxesde professionals que es neguen avendre les pastilles postcoitals oles mesures contraceptives.

Molts d’aquest grups es vanunir l'any 2003 a través del Pacteper la Vida i la Dignitat. El dirigentd’E-Cristians, Josep Miró i Ardè-vol, va presentar el manifest en de-fensa de la família tradicional, del’educació catòlica, del “respectedel fet religiós” als mitjans de co-municació i en contra de l’eutanà-sia i de l’avortament. Aleshores, javan deixar intuir les seves inten-cions: “existeix un escandalós fraude llei per part de moltes clíniquesprivades que han convertit l’avor-tament en un negoci”. Com a res-posta formal, exigien el control delDepartament de Salut de la Gene-ralitat de Catalunya i dels fiscalsper fer complir el que estableix elCodi Penal. L’acte més recent delPacte es va fer a Barcelona el 27 degener d’enguany i hi van participardirigents destacats del PP i de CiUcom Daniel Sirera, Dolors Nadal iJosep Antoni Duran i Lleida.

Ara per ara, tenen la supervi-vència garantida, ja que les sub-vencions que reben els permetenpoder estendre encara més elsseus tentacles.

L’Associació E-Cristians li-dera la creuada contra lesclíniques on es practica

l’avortament. Després d’obriruna causa contra el doctor CarlosMorín (director del grup de cen-tres mèdics Ginemedex-TCB),van dirigir el seu punt de miracontra el doctor Santiago Baram-bio, cap del servei de la clínica Tu-tor Médica de Barcelona i porta-veu de l’Associació de ClíniquesAcreditades per a la Interrupcióde l’Embaràs (ACAI).

E-Cristians va ser fundadal’any 2001 per Josep Miró i Ardè-vol, exconseller d’Agricultura dela Generalitat (1984-1989) presi-dida per Jordi Pujol i regidor deCiU a l’Ajuntament de Barcelonafins el 2002, càrrec que va aban-donar per fundar l’associació.També va dirigir el Comitè Olím-pic Català i, fins el mes de juliol

passat, va ser membre de Conver-gència Democràtica de Catalun-ya (CDC). El motiu de la seva bai-xa, va dir, era que “s’havia tornatincompatible l’afiliació i el volerviure de manera coherent amb elquè l’Església proposa”. Les topa-des amb el partit ja s’havien ma-nifestat durant les darreres elec-cions generals, quan el president

d’E-Cristinas va demanar que noes votés als candidats de CiU alSenat espanyol Feliu Guillaumesi Montserrat Candini perquè s’ha-vien pronunciat a favor dels ma-trimonis homosexuals i el divorciexprés. Per aquest motiu, va serexpedientat pel partit.

E-Cristians pretén introduirla moral catòlica en les decisionspolítiques i els mitjans de comu-nicació i, per aconseguir-ho, fanaccions que van des d’impulsar laConvenció de Cristians per Euro-pa –per sol·licitar a Unió que elconcepte de protecció a la famíliatradicional s’inclogui a la Consti-tució Europea–, fins a intentarconvèncer el Consell de l’Audiovi-sual de Catalunya perquè endeguiun codi que protegeixi el catoli-cisme a TV3 o mobilitzar-se con-tra la campanya del Govern percol·locar màquines expenedoresde preservatius als instituts.

En pocs anys, s’ha consolidatcom un grup de pressió no tansols a Catalunya, sinó també a totl’Estat espanyol i, fins i tot, a l'A-mèrica Llatina. A Madrid mantébones relacions amb Jaime Urce-lay, president de Profesionalespor la Ética, i amb el grup d’ultra-dreta Foro Arbil que defensa “launidad histórica, territorial y so-cial de la Nación” i també consi-dera l’avortament un assassinat.

La feina d’E-Cristians ha tin-gut el suport institucional durantmolts anys. Entre el 2001 i el2004 (any en què el tripartit assu-meix el govern de la Generalitat),les subvencions que va rebre arri-ben als 183.000 euros, segons elDiari Oficial de la Generalitat de

Catalunya (DOGC). L’estreta rela-ció amb la família de Jordi Pujol il’anterior arquebisbe de Barcelo-na, Ricard Maria Carles, hi haajudat força. Al marge de les bo-nes relacions amb el món de lapolítica durant tants anys, Miró iArdèvol també ha aconseguit te-nir presència als mitjans de co-municació. Ha fet de tertulià a laCOPE i, al mateix temps, ha pu-blicat articles a diversos diaris es-tatals. Recentment, també s’hanfet paleses les seves bones rela-cions amb l’Església espanyola iha estat nomenat membre del

Pontifici Consell per als Laics,promogut pel cardenal AntonioMaría Rouco Varela, president dela Conferència Episcopal Espan-yola. Es tracta d’un òrgan consul-tiu, però que elabora documents,promou iniciatives i tracta qües-tions relacionades amb el paper ila identitat dels laics.

E-Cristians també té un espaidins el món universitari, ja queMiró i Ardèvol presideix el Centred'Investigació i Desenvolupa-ment Empresarial-Institut d'Es-tudis pel Capital Social (CIDE-INCAS) del Centre UniversitariAbat Oliva CEU de Barcelona.

L’última notícia que apa-reix a la seva web és queprepara una gran mobi-

lització contra l’anunci del Go-vern espanyol de fer una llei del’avortament. Aquesta organit-zació que es defineix com elcol·lectiu del ciutadà actiu vapromoure un boicot a unes tar-getes d’UNICEF perquè, segonsdeia, algunes campanyes del’organisme internacional pro-movien l’avortament. Quan l'a-ny 2004 va rebre el Galardón deJuventud de la Comunitat deMadrid, molta gent va demanar

que se li retirés perquè, poc a-bans, havien publicat un articleon asseguraven que era mésprobable que els fills de parelleshomosexuals patissin abusos se-xuals per part dels pares.

HazteOír és una mestra en elmón del lobbying. I la dura cam-panya que preparen per aturar lanova normativa espanyola pro-met no passar desapercebuda. Lamanera d’aconseguir-ho és, pre-cisament a través del lobby. Estracta de grups de pressió que,tot i que no acostumen a tenirmolts recursos, saben com acon-

seguir-los. Internet els ha obert almón i s’ha convertit en l’eina per-fecta per, sense massa diners,aplegar desenes de milers de per-sones. No els cal que els seusadeptes facin aportacions, les do-nacions i les subvencions públi-ques són suficients per acomplirels seus objectius.

Revistes a la xarxa, fòrums,enllaços per escriure directamentals representats polítics o als mit-jans (en el cas d’HazteOír són 120adreces), activitats de l’organitza-ció, viatges, etc... tot s’hi val percaptar noves militàncies.

I és que, aquests col·lectius–bé sigui HazteOír, la FederacióEspanyola d’Associacions ProVi-da o E-Cristians– acostumen a seremparats per algú amb una granexperiència política. Així, entreles files d’algunes entitats i fins itot institucions (com el cas de launiversitat San Pablo-CEU), hitrobem membres destacats del’Opus Dei, antics alts càrrecscom Marcelino Oreja, BenignoBlanco o el mateix Miró i Ardè-vol, que no fa massa asseguravaque “la ideologia de gènere és eltotalitarisme del nostre segle”.

Una gran ‘mare’

pels antiavortistesAssociació E-CristiansAssociació E-Cristians • FUNDADA EL 2001 • PRESIDENT: Josep Miró i Ardèvol

Supervivència garantida

Els grups ultraconservadorsviuen amb comoditat gràcies

al suport que reben en els dife-rents àmbits socials, polítics,econòmics, etc. E-Cristians n’ésun exemple, però no és l’únic, nide bon tros. La subfederaciódels Equips de la Pastoral de laPolítica i de la Comunicació dela Federació de Cristians de Ca-

talunya va rebre gairebé 90.000euros entre 2001 i 2002 i, fa dosanys, es va concedir una ajudade 3.000 euros a la Federació.Els motius són jornades per con-cretar els valors de la societatcatalana o una jornada de lliber-tat religiosa. Un altre exemple ésl’Associació Familiar Barcelonaque, entre 2004 i 2005, va rebre

subvencions per un valor de mésde 10.700 euros.

Aquests només són alguns ca-sos, però, tenint en compte que elForo Español de la Familia –ontrobem col·lectius com HazteOir–agrupa 5.000 associacions, laquantitat de diner públic que va aparar als grups ultraconservadorssuma xifres difícils d'imaginar.

HazteOír o com fer un ‘lobby’

Josep Miró i Ardèvol, president d’E-Cristians

ARXIU

E-Cristians pretén introduir la moral

catòlica en les decisions polítiques

i els mass media