Download - TEMA 4.B. SEGLE XVII. DECADÈNCIA IMPERI
HISTÒRIA D’ESPANYA
BLOC I – Tema 4. B Edat moderna
DECLIVI (SEGLE XVII)
IMPERI ESPANYOL Història Espanya
IES Ramon Llull (Palma)
Assumpció Granero Cueves
BLOC I – Tema 4. A
HISTÒRIA D’ESPANYA Edat moderna
AUGE (SEGLE XVI)
IMPERI ESPANYOL
Història Espanya
IES Ramon Llull (Palma)
Assumpció Granero Cueves
HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC I – Tema 4 Edat moderna
AUGE I DECEDÈNCIA
IMPERI ESPANYOL
Història Espanya
IES Ramon Llull (Palma)
Assumpció Granero Cueves
BLOC I. LES ARRELS HISTÒRIQUES
DE L’ESPANYA CONTEMPORÀNIA PREHISTÒRIA I EDAT ANTIGA TEMA 1.- Les arrels històriques (preromans i colonitzacions, Hispania romana)
EDAT MITJANA TEMA 2.- Al-Andalus i els regnes cristians
EDAT MODERNA TEMA 3.- El naixement de l’estat modern: RRCC
TEMA 4.- Auge i decadència de l’Imperi espanyol
TEMA 5.- L'Espanya del segle XVIII
ÍNDEX TEMES BLOC I
Història Espanya
IES Ramon Llull (Palma)
Assumpció Granero Cueves
EDAT MODERNA
TEMA 3. El naixement de l’estat modern
- Els Reis Catòlics (1474/79-1516).
TEMA 4. Auge i decadència de l’Imperi espanyol
Segle XVI. Auge de l’imperi hispànic - Carles I i V (1517-1556).
- Felip II (1556-1598).
Segle XVII. El declivi de l’imperi hispànic, els Àustries
menors - Felip III (1598-1621).
- Felip IV (1621-1665).
- Carles II (1665-1700).
TEMA 5. Espanya del s. XVIII i el reformisme borbònic - Felip V (1700-1746).
- Ferran VI (1746-1759).
- Carles III (1759-1788).
ÍNDEX TEMES EDAT MODERNA BLOC I
TEMA 4. AUGE I DECADÈNCIA DE
L’IMPERI (ss. XVI-XVII)
TEMA 4.- AUGE I DECADÈNCIA DE L‘IMPERI
Segle XVII. El declivi de l’imperi hispànic, els Àustries
menors - Felip III (1598-1621).
- Felip IV (1621-1665).
- Carles II (1665-1700).
TEMA 4. AUGE I DECADÈNCIA DE
L’IMPERI (ss. XVI-XVII)
ÍNDEX TEMA 4 (BLOC I)
EDAT MODERNA
TEMA 4.- Auge i decadència de l’Imperi espanyol 4.1.- L’imperi universal de Carles V. 1v MAPA 8. PAU: setembre 2013, opció A.
4.1.1.- Política interior. Germanies i Comunidades: causes i conseqüències de cadascuna. 1v preg. op A (2010, juny). 2v preg. op A
(2012, setembre). 3v TEXT. op B (2013, juny).
4.1.2.- La política europea de Carles V i la seva relació amb la reforma protestant.
4.2.- La monarquia hispànica de Felip II. MAPA 9. 1v preg. op B (2004, juny). 2v preg. op B (2007, setembre).
4.2.1.- La política europea de Felip II: l’enfrontament amb els turcs; la revolta dels Països Baixos; les relacions amb Anglaterra; l’annexió
amb Portugal. 1v preg. op B (2009, juny). 2v preg. op A (2010, setembre).
4.2.2.- Els primers problemes interns de la monarquia hispànica: la revolta de Las Alpujarras i la revolta aragonesa contra Felip II.
4.2.3.- Economia i societat en el segle XVI.
4.3.- El segle XVII i la fi dels Habsburg.
4.3.1.- Fets essencials del regnat de Felip III: menys enfrontaments a l’exterior, l’inici dels vàlids i l’expulsió dels moriscs.
4.3.2.- El regnat de Felip IV: el projecte polític del comte duc d’Olivares. 1v preg. op B (2008, juny). 2v preg. op B (2009, setembre).
3v preg. op B (2010, setembre). 4v preg. op B (2011, setembre).
4.3.3.- La revolta catalana (causes i evolució) i la pèrdua de Portugal. 1v preg. 2v preg. 3v preg. 4v preg. (bis).
4.3.4.- La monarquia hispànica a la guerra dels Trenta Anys i a les paus de Westfalia i els Pirineus. 1v MAPA 10. PAU: set 2011, op A.
4.3.5.- El problema successori a la monarquia hispànica de Carles II.
4.0.- INTRODUCCIÓ
El segle XVI espanyol va ser una fase expansiva
caracteritzada...
en política interior, per la consolidació de l’estat modern,
en els aspectes socioeconòmics pels efectes d’una conjuntura
favorable, que s’estén gairebé tot el segle,
en la vida cultural per la important activitat creadora de la primera
fase de l’Edat d’Or, i
en el terreny de la política exterior pel manteniment d’una política
imperial europea finançada per la plata procedent d’Amèrica.
S. XVI
Per contra, el segle XVII va suposar
una progressiva decadència, que es
va manifestar...
en els àmbits de les relacions internacionals,
en la convivència social (revoltes) i...
en una crisi econòmica, que es va reflectir
en el descens de la població i
en la contracció de tots els sectors
econòmics.
Decadència que contrastà amb la
impressionant producció artística del Segle
d’Or espanyol.
S. XVII
- Els favorits.
- Política exterior del segle XVII: Guerra dels Trenta Anys (1618-1648).
- Política interior del segle XVII, es caracteritza pels següents fets principals:
Expulsió dels moriscos en 1609, (Felip III, 1598-1621).
Unió d’armes del comte duc d’Olivares (Felip IV, 1621-1665).
Revolta catalana entre 1640-1652, Corpus Sang, (Felip IV, 1621-1665).
Revolta portuguesa entre 1640-1652 (Felip IV, 1621-1665).
Problema successori (Carles II, 1665-1700).
4.3.- EL SEGLE XVII I LA FI DELS HABSBURG
El duc de Lerma (1603)
Peter Paulus Rubens
Museu del Prado
Carles II (1665-1700) El comte duc d’Olivares (1634-38)
Diego Rodríguez de Silva y Velázquez
Museu del Prado
MENYS ENFRONTAMENTS A L’EXTERIOR. El regnat de Felip III (1598-1621) es va
caracteritzar per un cert pacifisme en política exterior (es pretén mantenir l’hegemonia europea per
la via diplomàtica més que per la força de les armes); en política interior per intentar millorar la
Hisenda Reial (fins al 1618, quan comença la guerra dels 30 anys), per l’inici de la política de
delegació en els vàlids i per l’expulsió dels moriscos (1609). Raons per les quals va ser un regnat
pacífic, tal vegada influït també per la crisi econòmica:
La Hisenda pública estava en un estat lamentable (deplorable). Intent de millorar la Hisenda Reial.
Milloren les relacions amb França. Es pacten els matrimonis entre el fill del rei, futur Felip IV amb
Isabel de Borbó (filla del rei de França Enric IV i la seva segona esposa Maria de Mèdici), mare del
príncep Baltasar Carlos i de Maria Teresa, aquesta després casada amb el rei Sol de França, Lluís
XIV. I entre Aina (filla de Felip III) i el futur rei de França Lluís XIII (fill d’Enric IV).
Milloren les relacions amb Anglaterra (Felip III signa una treva) amb l’entrada d’una nova dinastia
a la corona anglesa, els Stuard (Jacobo I).
Espanya signa la treva dels 12 anys (1609-1621) amb Holanda.
Però a partir de 1618, final del regnat de Felip III, Espanya entrà a la guerra dels 30 anys.
4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: MENYS
ENFRONTAMENTS EXTERIORS, INICI DE VÀLIDS I EXPULSIÓ MORISCOS
Felip I el Bell
Joana la Boja
Isabel de França, de Borbó,
Retrat de Diego Velázquez, 1625.
INICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. Durant el segle XVII regnaren a Espanya:
4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: MENYS
ENFRONTAMENTS EXTERIORS, INICI DE VÀLIDS I EXPULSIÓ MORISCOS
Els anomenats Àustries Menors i amb ells es va produir el declivi de l’imperi hispànic.
Carles II (1665-1700) Felip IV (1621-1665) i Felip III (1598-1621)
INICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. També, durant tot el segle XVII va haver una forta crisi
econòmica i social, tot i l’esplendor cultural castellà (“Siglo de Oro”).
4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: MENYS
ENFRONTAMENTS EXTERIORS, INICI DE VÀLIDS I EXPULSIÓ MORISCOS
INICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. A diferència de Carles I (1517-1556) i de Felip II (1556-1598),
que es preocupaven directament del govern de la monarquia, aquests 3 reis renuncien a exercir
directament les tasques de govern i deleguen aquestes funcions en els PRIVATS o VÀLIDS:
designaven un favorit (persona de confiança) per ocupar-se del govern espanyol.
4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: MENYS
ENFRONTAMENTS EXTERIORS, INICI DE VÀLIDS I EXPULSIÓ MORISCOS
Carles I
(1517-1556)
Felip II
(1556-1598)
INICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. VALIDO o FAVORIT. Va ser la pràctica comú dels reis
espanyols del segle XVII, entregaren el poder a persones de la seva confiança i són aquests favorits
(ministres omnipotents) i no els reis els que realment governen. La consideració de l’exercici del
govern com un instrument útil per a l’enriquiment personal i, també, per augmentar el patrimoni
familiar i, en general, la poca talla política d’aquests vàlids, va agreujar la corrupció i va fer
augmentar la ineficàcia de la administració de la Corona.
4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: MENYS
ENFRONTAMENTS EXTERIORS, INICI DE VÀLIDS I EXPULSIÓ MORISCOS
Les crítiques cap a aquest tipus de
govern foren abundants:
Els nobles, molt influents en els
Consells (sobretot, en el principal,
el de l’Estat) protestaren quan
foren desplaçats pels vàlids i no
varen poder controlar-los.
Els Secretaris reials recelaven
d’ells i dels seus familiars, perquè
aquestos eren col·locats en
l’Administració.
Les classes populars els
identificaven com la decadència
del regne i el desgovern. El duc de Lerma (1603)
Peter Paulus Rubens
Museu del Prado
El comte duc d’Olivares (1634-38)
Diego Rodríguez de Silva y Velázquez
Museu del Prado
Diego Velázquez
Felip III a cavall
(1629-35)
Oli sobre llenç
(300 x 314 cm)
Museu del Prado,
Madrid
4ª ETAPA: RETORN A MADRID (1631-1649)
INICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. FELIP III (1598-1621) va tenir dos vàlids (validos):
El seu favorit va ser el duc de Lerma, Francisco de Sandoval y Rojas (a partir de 1599), l’únic
objectiu del duc va ser enriquir-se (robar tot el que va poder). Va esdevenir el principal líder polític i
fou substituït pel seu fill, quan va perdre la confiança del rei.
El duc d’Uceda, Cristóbal de Sandoval y Rojas (fill de l’anterior).
Amb dos vàlids tingueren característiques comuns, que després imitaren els seus successors; eren
aristòcrates, intentaren governar prescindint del Consells i s’envoltaren de partidaris fidels entre
els seus parents i amics. Aprofitaren l’avinentesa per enriquir-se, i les fites aconseguides com a
governants foren escasses.
Felip III
(1598-1621)
4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: INICI DELS VÀLIDS
Diego Velázquez
Felip III a cavall
(1629-35)
Oli sobre llenç
(300 x 314 cm)
Museu del Prado,
Madrid
4ª ETAPA: RETORN A MADRID (1631-1649)
INICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. FELIP III (1598-1621) va tenir dos vàlids (validos):
El duc de Lerma, Francisco de Sandoval y Rojas (a partir de 1599), va traslladar la Cort a
Valladolid (entre 1601-1606), la seva ciutat natal, amb la finalitat d’augmentar el seu poder i la
influència sobre el rei. Va aconseguir que l’anomenessin Cardenal, títol que el va protegir després de
la seva caiguda.
4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: INICI DELS VÀLIDS
INICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. Felip III (1598-1621) va tenir dos vàlids (validos):
Duc de Lerma,
Francisco de Sandoval y Rojas
(a partir de 1599).
4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: INICI DELS VÀLIDS
El duc de Lerma
(1603)
Peter Paulus
Rubens
Museu del Prado
4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: INICI DELS VÀLIDS
INICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. Felip III (1598-1621) va tenir dos vàlids (validos):
El duc d’Uceda, Cristóbal de Sandoval y Rojas (fill de l’anterior).
4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: INICI DELS VÀLIDS
Document de 1611 mitjançant
el qual Felip III atorga a
Cristóbal Gómez de Sandoval,
primer duc d’Uceda, les
alcabalas d’Uceda i els altres
indrets de la seva jurisdicció.
INICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. FELIP IV (1621-1665) va tenir dos vàlids:
El comte duc d’Olivares, don Gaspar Guzmán y Pimentel, que va ser el vàlid més famós de la
història (Unió d’Armes).
Luís de Haro (Luís Méndez de Haro y Guzmán), nebot del comte duc d’Olivares, fill de la seva
germana, Olivares el va introduir en la Cort i Luís el substituirà quan Olivares fou destituït per Felip
IV en 1643. Luís de Haro va negociar la Pau del Pirineus (1659), en l’illa dels Faisans (riu Bidasoa).
4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: INICI DELS VÀLIDS
El comte duc d’Olivares (1634)
Diego Rodríguez de Silva y Velázquez
Museu del Prado
DIEGO
RODRÍGUEZ
DE SILVA Y
VELÁZQUEZ (Sevilla, 1599 - Madrid, 1660)
El mestre del barroc espanyol
Cronologia
SIS ETAPES
(Sevilla, 1599 - Madrid, 1660)
Diego Velázquez
1ª ETAPA: SEVILLA (1609-1623)
Diego Velázquez: Autoretrat (1650)
Museu de Belles Arts (València)
Diego Velázquez
L’aiguader de Sevilla
(1620)
Oli sobre llenç
(106 x 82 cm)
Ansley House, Londres (Regne Unit)
Diego Velázquez (1599-1660). 1ª ETAPA: SEVILLA (1609-1623)
Vella fregint ous (1618) D
I
E
G
O
V
E
L
Á
Z
Q
U
E
Z
Diego Velázquez
2ª ETAPA:
LA CORT DE MADRID
(1623-1629)
Diego Velázquez: Autorretrat (1650)
Museu de Belles Arts (València)
RETRATS DE FELIPE IV
Diego Velázquez (1599-1660).
2ª ETAPA: CORT DE MADRID (1623-1629) En aquesta etapa va abandonar la temàtica religiosa i de natures mortes, per dedicar-se
principalment, al retrat de cos sencer, tres quarts o de bust. La majoria són retrats de
personatges de la cort i especialment de la família reial. Estan captats en actituds
estàtiques, amb un fons amb tonalitats fosques, però ja es va allunyant del tenebrisme
de la primera etapa.
Diego Velázquez
Felipe IV
(vers 1626, retrat del jove rei)
Oli sobre llenç
(201 x 102 cm)
Museu del Prado, Madrid
Diego Velázquez
Felipe IV
(vers 1623-26, retrat del jove rei)
Oli sobre llenç
(201 x 102 cm)
Metropolitan Museu (New York)
Diego Velázquez (1599-1660).
2ª ETAPA: CORT DE MADRID (1623-1629)
Diego Velázquez
Felipe IV
(vers 1626, retrat del
jove rei)
Oli sobre llenç
(201 x 102 cm)
Museu del Prado,
Madrid
Diego Velázquez
Retrat de l’infant Don Carlos
(vers 1626-1627)
Oli sobre llenç
(209 x 125 cm)
Museu del Prado, Madrid
INICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. FELIP IV (1621-1665) va tenir dos vàlids:
4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: INICI DELS VÀLIDS
El comte duc d’Olivares, don
Gaspar Guzmán y Pimentel, que
va ser el vàlid més famós de la
història (Unió d’Armes).
V
E
L
Á
Z
Q
U
E
Z
Diego Velázquez
Retrats del comte-duc d’Olivares
(1622-23-24)
Oli sobre llenç
Nova York, Madrid i Saô Paulo
Diego Velázquez (1599-1660).
2ª ETAPA: CORT DE MADRID (1623-1629)
Diego Velázquez
Retrat Luis de Góngora
(1622)
Oli sobre llenç
(50’3 x 40’5 cm)
Museum of Fine Art, Boston
No n’hi ha rèpliques ni al Prado, ni al
Lázaro Galdiano de Madrid
Diego Velázquez (1599-1660).
2ª ETAPA: CORT DE MADRID (1623-1629)
Diego Velázquez
3ª ETAPA:
PRIMER VIATGE A ITÀLIA
(1629-1631)
Diego Velázquez: Autorretrat (1650)
Museu de Belles Arts (València)
V
E
L
Á
Z
Q
U
E
Z
Diego Velázquez
La fragua de Vulcà
(1630)
Oli sobre llenç
(223 x 290 cm)
Museu del Prado,
Madrid
F
I
T
X
A
1
1
0
El tema elegit està inspirat a les Metamorfosi d’Ovidi: Apol·lo s’acosta a la farga de Vulcà
per contar-li la infidelitat de Venus, la seva esposa, amb Mart.
3ª ETAPA: PRIMER VIATGE A ITÀLIA (1629-1631)
INICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. FELIP IV (1621-1665) va tenir dos vàlids:
4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: INICI DELS VÀLIDS
El comte duc d’Olivares (1634-38)
Diego Rodríguez de Silva y Velázquez
Museu del Prado
INICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. FELIP IV (1621-1665) va tenir dos vàlids:
Luís de Haro (Luís Méndez de Haro y Guzmán), nebot del comte duc d’Olivares, fill de la seva
germana, Olivares el va introduir en la Cort i el substituirà quan Olivares fou destituït per Felip IV en
1643. Luís de Haro va negociar la Pau del Pirineus (1659), en l’illa dels Faisans (riu Bidasoa).
4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: INICI DELS VÀLIDS
Diego Velázquez
4ª ETAPA:
RETORN A MADRID
(1631-1649)
Diego Velázquez: Autorretrat (1650)
Museu de Belles Arts (València)
V
E
L
Á
Z
Q
U
E
Z
Diego Velázquez
La rendició de Breda o Les Llances (1634)
Oli sobre llenç (307 x 367 cm)
Museu del Prado, Madrid
4ª ETAPA: RETORN A MADRID (1631-1649)
D
I
E
G
O
V
E
L
Á
Z
Q
U
E
Z La rendició de Breda o les Llances (1634, FITXA 113)
4ª ETAPA: RETORN A MADRID (1631-1649)
Diego Velázquez
Felip III a cavall
(1629-35)
Oli sobre llenç
(300 x 314 cm)
Museu del Prado,
Madrid
4ª ETAPA: RETORN A MADRID (1631-1649)
Diego Velázquez
Felip IV a cavall
(1634-35)
Oli sobre llenç
(303’5x317’5 cm)
Museu del Prado,
Madrid
4ª ETAPA: RETORN A MADRID (1631-1649)
Diego Velázquez
Retrat del príncep Baltasar
Carles a cavall
(1634-35)
Oli sobre llenç
(209’5 x 174 cm)
Museu del Prado, Madrid
4ª ETAPA: RETORN A MADRID (1631-1649)
4ª ETAPA: RETORN A MADRID (1631-1649)
Diego Velázquez
Retrat del príncep Baltasar Carles a cavall
(1634-35) Oli sobre llenç (209’5 x 174 cm)
Museu del Prado, Madrid
Diego Velázquez
Retrat eqüestre del comte-duc
d’Olivares
(vers 1638)
Oli sobre llenç
(313 x 239 cm)
Museu del Prado, Madrid
4ª ETAPA: RETORN A
MADRID (1631-1649)
Diego Velázquez
5ª ETAPA:
SEGON VIATGE A ITÀLIA
(1649-1651)
Diego Velázquez: Autorretrat (1650)
Museu de Belles Arts (València)
En aquest viatge, destaquen el retrat psicològic del Papa Innocent X, i dos petits
paisatges (tema molt poc habitual en Velázquez), que alguns han considerat pre-
impressionista, els paisatges de la Vil·la Mèdici: Entrada a la gruta i el Pavelló d’Ariadna
5ª ETAPA: SEGON VIATGE A ITÀLIA (1649-1651)
Retrata el Papa Innocent X, quan tindria 66 any, però
diuen es conservava molt bé, era famós per la seva
vitalitat, a més de la seva lletjor, que alguns pensaven
que el desqualificava per ser papa, però la manca de
bellesa fou bastant suavitzada per el pintor.
INICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. FELIP IV (1621-1665) va tenir dos vàlids:
4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: INICI DELS VÀLIDS
El comte duc d’Olivares (1634-38)
Diego Rodríguez de Silva y Velázquez
Museu del Prado
INICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. FELIP IV (1621-1665) va tenir dos vàlids:
Luís de Haro (Luís Méndez de Haro y Guzmán), nebot del comte duc d’Olivares, fill de la seva
germana, Olivares el va introduir en la Cort i el substituirà quan Olivares fou destituït per Felip IV en
1643. Luís de Haro va negociar la Pau del Pirineus (1659), en l’illa dels Faisans (riu Bidasoa).
4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: INICI DELS VÀLIDS
TRACTAT O PAU DELS PIRINEUS. Finalment, Espanya i França signen el Tractat o
Pau dels Pirineus, l’any 1659, firmat a l’illa dels Faisans, al riu Bidasoa. Catalunya perd definitivament el Rosselló i la Cerdanya. Espanya entregà a França tres territoris: El Rosselló, la
Cerdanya i Artois (es troba a Flandes).
Es pacta el matrimoni entre Lluís XIV (rei Sol) i Maria Teresa, filla de Felip IV. Aquest matrimoni provocà anys més
tard que els Borbons comencen a regnar a Espanya.
Anna d’Àustria, reina de França i Navarra, filla de
Felip III i esposa de Lluís XIII (1601- 1666)
Felip, duc d’Orleans
(1640- 1701)
Lluís XIV, rei Sol de
França i Navarra (1638-1715)
Felip IV, rei d’Espanya
(1605-21- 1665)
Maria Teresa, infanta
d’Espanya (1638-1683),
darrera reina consort de
França i Navarra
Cardenal Mazarin
(1602- 1661)
ENTREVISTA DELS MONARQUES A LA ILLA DELS FAISANS
Anna d’Àustria, reina de França i Navarra, filla de
Felip III i esposa de Lluís XIII (1601- 1666)
Lluís XIV, rei Sol de
França i Navarra (1638-1715)
Felip IV, rei d’Espanya
(1605-21- 1665)
Maria Teresa, infanta d’Espanya (1638-1683),
darrera reina consort de França i Navarra
Lluís XV, rei de França
(1710-1774)
ISLA FAISÁN.
El condomini més petit del món
INICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. FELIP IV (1621-1665) va tenir dos vàlids:
4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: INICI DELS VÀLIDS
Luís de Haro (Luís Méndez de Haro y Guzmán), entre el rei Felip IV i la princesa Maria Teresa.
(casada amb Lluís XIV, el rei Sol, “l’Estat soc jo”).
Diego Velázquez
6ª ETAPA:
DARRERS ANYS A MADRID
(1651-1660)
Diego Velázquez: Autorretrat (1650)
Museu de Belles Arts (València)
Diego Velázquez
Retrat de la Infanta Maria Teresa
amb dos rellotges i als 14 anys
(1652-53)
Oli sobre llenç
(127 x 98’5 cm)
Kunsthistorisches Museum, Viena
6ª ETAPA: DARRERS ANYS
A MADRID (1651-1660)
INICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. Felip III (1598-1621) va ser un rei molt mandrós i vividor,
igual que Felip IV (1621-1665), Tot i que aquest darrer, com a virtut, tenia una gran passió: l’art. A
més, tenia un sentit extraordinari per qüestions artístiques i això ha fet que, avui en dia, tinguem tantes
obres bones.
4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: INICI DELS VÀLIDS
Felip III
(1598-1621)
Felip IV
(1621-1665)
INICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. El comte duc d’Olivares era una persona molt ambiciosa,
treballadora i tenia com a gran passió manar.
4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: INICI DELS VÀLIDS
El comte duc d’Olivares, don Gaspar
Guzmán y Pimentel, que va ser el vàlid més
famós de la història (Unió d’Armes).
El comte duc d’Olivares (1634-38)
Diego Rodríguez de Silva y Velázquez
Museu del Prado
Diego Velázquez
Retrat eqüestre del comte-duc
d’Olivares
(vers 1638)
Oli sobre llenç
(313 x 239 cm)
Museu del Prado, Madrid
4ª ETAPA: RETORN A
MADRID (1631-1649)
INICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. CARLES II (1665-1700) va tenir dos favorits, durant la
regència de la seva mare Mariana d’Àustria (quan va morir el seu pare, Felip IV, Carles tenia 4
anys):
El pare Juan Everardo Nithard (un jesuïta alemany), que va venir de Viena amb la reina, fou el seu
vàlid i confessor (també arribà a ser, per butlla papal, Inquisidor General).
Fernando de Valenzuela.
4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: INICI DELS VÀLIDS
Retrat del cardenal Juan Everardo
Nithard, per Alonso del Arco (vers 1674).
Oli sobre llenç (249 cm x 127,00 cm).
Museu del Prado (Madrid).
Retrat de
Fernando de Valenzuela
per Claudio Coello
(Real Maestranza de Caballería de Ronda).
Retrat de don Fernando de Valenzuela,
marqués de Villasierra
per Juan de Carreño de Miranda,
Museu Lazaro Galdiano, Madrid.
Anna d’Àustria, reina de França i Navarra, filla de
Felip III i esposa de Lluís XIII (1601- 1666)
Lluís XIV, rei Sol de
França i Navarra (1638-1715)
Felip IV, rei d’Espanya
(1605-21- 1665)
Maria Teresa, infanta d’Espanya (1638-1683),
darrera reina consort de França i Navarra
Lluís XV, rei de França
(1710-1774)
Escola barroca madrilenya Juan Carreñó de Miranda
Carles II, i Carles II com a gran maestre de l’orde del Toisó d’Or
Carles II com a gran maestre de l’orde del Toisó d’Or
Carles II i la seva mare
Mariana d’Àustria
La reina Mariana d’Àustria
La reina Mariana d’Àustria
INICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. Carles II (1665-1700):
En contra dels dos favorits, el pare jesuïta Juan Everardo Nithard i Fernando de Valenzuela,
disputaria el poder el fill il·legítim de Felip IV, Juan José d’Àustria (que en 1665, quan va morir el
seu pare, tenia 36 anys, mentre que el seu germanastre i hereu, Carles II, en tenia 4).
4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: INICI DELS VÀLIDS
Retrat de Juan José d’Àustria,
anònim madrileny del segle XVII.
Museu del Prado, Madrid.
ARBRE GENEALÒGIC
Lluís XIV, el rei Sol
INICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. Carles II (1665-1700):
Al final del seu regnat, Carles II conscient de què no podia regnar va deixar el poder en mans del
vàlid duc de Medinaceli (1680-1685, vàlid després de la mort del germanastre del rei Juan José
d’Àustria) i, després,
serà vàlid el duc d’Oropesa (1685-1691).
4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: INICI DELS VÀLIDS
Retrat de Juan Francisco de la Cerda Enríquez de
Ribera, Marqués de Cogolludo, després VIII duc de
Medinaceli per Claudio Coello.
Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
El rei Carles II despatxant amb
el duc d’Oropesa.
El rei Carles II despatxant amb el duc d’Oropesa.
INICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. Carles II (1665-1700):
Carles II no era mongòlic, però no estava capacitat per ser
rei. Era estèril pel que no va deixar descendència.
4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: INICI DELS VÀLIDS
Carles II (1665-1700)
Carles II (1665-1700)
Retrat de Maria Lluïsa d’Orleans, reina d’Espanya
(primera dona de Carles II),
per José García Hidalgo (vers 1679).
Oli sobre llenç ( 96 cm x 68,00 cm).
Museu del Prado, Madrid.
Retrat de Mariana de Neoburg, reina d’Espanya
(segona dona de Carles II),
per Luca Giordano (vers 1693-1694).
Oli sobre llenç (81 cm x 61,00 cm).
Museu del Prado, Madrid.
EXPULSIÓ DELS MORISCOS. L’any
1609, Felip III decretà l’expulsió dels
moriscs (descendents dels musulmans
obligats a la seva conversió al
cristianisme durant del segle XVI), per
considerar-los falsos conversos; expulsió
que fou la principal mesura a nivell de
política interior i que va tenir lloc entre
1609-1614.
4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: MENYS
ENFRONTAMENTS EXTERIORS, INICI DE VÀLIDS I EXPULSIÓ MORISCOS
Diego Velázquez
Felip III a cavall
(1629-35)
Oli sobre llenç
(300 x 314 cm)
Museu del Prado,
Madrid
4ª ETAPA: RETORN A MADRID (1631-1649)
DE LA UNIFORMITAT RELIGIOSA RRCC A EXPULSIÓ DELS MORISCOS
Musulmans. Els musulmans del regne de
NASSARITA de Granada, després de la
conquesta (1492), quedaren a Espanya en
territori cristià i eren anomenats mudèjars.
Aquests conservaren la seva religió,
costums, vestits,...
Però les autoritats espanyoles tenien por de què els
col·lectiu musulmà pogués actuar com a cinquena
columna (expressió que significa ajudar als de
fora) a favor d’una hipotètica invasió musulmana
i, també, a causa de l’integrisme cristià imperant,
el cardenal Cisneros, que era la mà dreta del Reis
Catòlics, l’any 1502, va fer un decret que els hi
donava un termini de 60 anys per abandonar la
seva religió, els seus vestits i costums i convertir-
se al cristianisme.
Musulmans. Molts es batejaren (aquests
reben el nom de moriscs).
Els moriscs causaren problemes durant el
segle XVI, l’any 1568, haurà una gran revolta
d’aquest col·lectiu, l’anomenada revolta de
“Las Alpujarras" (en temps de Felip II).
DE LA UNIFORMITAT RELIGIOSA RRCC A EXPULSIÓ DELS MORISCOS
DE LA UNIFORMITAT RELIGIOSA RRCC A EXPULSIÓ DELS MORISCOS
DE LA UNIFORMITAT RELIGIOSA RRCC A EXPULSIÓ DELS MORISCOS
Musulmans. Finalment foren expulsats, l’any 1609, per un
decret de Felip III.
DE LA UNIFORMITAT RELIGIOSA RRCC A EXPULSIÓ DELS MORISCOS
Moriscos.
Expulsió que fou la
principal mesura
a nivell de política
interior i que va
tenir lloc entre
1609-1614.
EXPULSIÓ DELS MORISCOS.
Aproximadament, entre 270.000 -
300.000 moriscos varen ser
expulsats del país.
4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: MENYS
ENFRONTAMENTS EXTERIORS, INICI DE VÀLIDS I EXPULSIÓ MORISCOS
EXPULSIÓ DELS MORISCOS. El motiu que varen justificar
per a l’expulsió va ser, una altra vegada, la por que tenien davant
la possibilitat que poguessin ajudar a un atac turc (fer de 5a
columna), es va argumentar que eren un poderós enemic, que
cada vegada era més nombrós per la seva elevada natalitat.
Però el perill turc ja no era el mateix que el del segle XVI. El
motiu real de la seva expulsió era la intransigència de la
població espanyola, molt influïda pel pensament catòlic i
inquisitorial, que odiava un col·lectiu que, en moltes ocasions,
continuava amb les pràctiques islàmiques. Així, és possible
que aquesta mesura es prengués per a fer callar una societat
descontenta, també, per la crisi.
4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: EXPULSIÓ MORISCOS
EXPULSIÓ DELS MORISCOS. CONSEQÜÈNCIA:
L’expulsió va afectar greument l’economia agrària de
València i Aragó (a prop de 30 i 20 % respectivament de la
seva població). Va ser una pèrdua de mà d’obra en un moment
de crisi econòmica, cosa que va perjudicar notablement als
senyors que posseïen terres. Per a compensar-los se’ls va
permetre que imposaren dures condicions als repobladors de
les seves terres enlloc dels moriscos.
4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: EXPULSIÓ MORISCOS
DE LA UNIFORMITAT RELIGIOSA RRCC A EXPULSIÓ DELS MORISCOS
DE LA UNIFORMITAT RELIGIOSA RRCC A EXPULSIÓ DELS MORISCOS
DELS REIS CATÒLICS ALS HABSBURG O ÀUSTRIES
4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: MENYS
ENFRONTAMENTS EXTERIORS, INICI DE VÀLIDS I EXPULSIÓ MORISCOS
FELIP III (1598-1621): Regnat breu i
bastant pacífic caracteritzat en política
interior per intentar millorar la
Hisenda Reial i en política exterior per
la Treva dels Dotze anys (1609) →
independència d’Holanda.
Peter Paulus Rubens
El duc de Lerma a cavall
(1603)
Oli sobre llenç
Museu del Prado, Madrid
Diego Velázquez
Felip III a cavall (1629-35)
Oli sobre llenç (300 x 314 cm)
Museu del Prado, Madrid
RESUM. FELIP III (1598-
1621). EL GOVERN DELS
PRIVATS.
Novetat: renuncia a exercir tasques de govern, traspàs de
poders a mans de validos o privats.
Privats de Felip III → duc de Lerma, després d’Uceda (fill).
Expulsió dels moriscos (1609-1614).
Conseqüències → + problemes agrícoles,
faltarà població al camp (València).
4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: MENYS
ENFRONTAMENTS EXTERIORS, INICI DE VÀLIDS I EXPULSIÓ MORISCOS
Peter Paulus Rubens
El duc de Lerma a cavall (1603)
Oli sobre llenç
Museu del Prado, Madrid
Diego Velázquez
Felip III a cavall (1629-35)
Oli sobre llenç (300 x 314 cm)
Museu del Prado, Madrid
INICI DELS VÀLIDS O FAVORITS
4.3.2.- REGNAT DE FELIP IV (1621-65): PROJECTE COMTE DUC D’OLIVARES
El regnat de Felip IV (1621-1665) va ser
molt agitat, i la crisi i decadència espanyola
van tocar fons.
RETRATS DE FELIPE IV
Diego Velázquez (1599-1660).
2ª ETAPA: CORT DE MADRID (1623-1629) En aquesta etapa va abandonar la temàtica religiosa i de natures mortes, per dedicar-se
principalment, al retrat de cos sencer, tres quarts o de bust. La majoria són retrats de
personatges de la cort i especialment de la família reial. Estan captats en actituds
estàtiques, amb un fons amb tonalitats fosques, però ja es va allunyant del tenebrisme
de la primera etapa.
Diego Velázquez
Felipe IV
(vers 1626, retrat del jove rei)
Oli sobre llenç
(201 x 102 cm)
Museu del Prado, Madrid
Diego Velázquez
Felipe IV
(vers 1623-26, retrat del jove rei)
Oli sobre llenç
(201 x 102 cm)
Metropolitan Museu (New York)
Diego Velázquez (1599-1660).
2ª ETAPA: CORT DE MADRID (1623-1629)
Diego Velázquez
Felipe IV
(vers 1626, retrat del
jove rei)
Oli sobre llenç
(201 x 102 cm)
Museu del Prado,
Madrid
Diego Velázquez
Retrat de l’infant Don Carlos
(vers 1626-1627)
Oli sobre llenç
(209 x 125 cm)
Museu del Prado, Madrid
Diego Velázquez
Felip IV a cavall
(1634-35)
Oli sobre llenç
(303’5x317’5 cm)
Museu del Prado,
Madrid
4ª ETAPA: RETORN A MADRID (1631-1649)
Diego Velázquez
Retrat del príncep Baltasar
Carles a cavall
(1634-35)
Oli sobre llenç
(209’5 x 174 cm)
Museu del Prado, Madrid
4ª ETAPA: RETORN A MADRID (1631-1649)
4ª ETAPA: RETORN A MADRID (1631-1649)
Diego Velázquez
Retrat del príncep Baltasar Carles a cavall
(1634-35) Oli sobre llenç (209’5 x 174 cm)
Museu del Prado, Madrid
Aquest període va ser dominat per la figura del comte
duc d’Olivares (don Gaspar de Guzmán y Pimentel).
4.3.2.- REGNAT DE FELIP IV (1621-65): PROJECTE COMTE DUC D’OLIVARES
En ell es diu: “ Tenga vuesa magestad por el negocio más importante de la monarquia el hacerse rey de
España. No se contente v.m. con ser rey de Portugal, Aragón, Valencia, conde de Barcelona, sino que
trabaje con consejo secreto y mudado en reducir estos reinos de que se componen su monarquia a los
estilos y leyes de Castilla, que si su magestad lo logra será el Príncipe más poderoso del mundo”.
El programa d’Olivares queda
ben reflectit al famós memorial
secret que envià a Felip IV just
al principi del seu regnat.
El comte duc d’Olivares
(1634)
Diego Rodríguez de Silva y
Velázquez
Museu del Prado
INICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. Felip IV (1621-1665) va tenir dos vàlids:
El comte duc
d’Olivares, don Gaspar
Guzmán y Pimentel,
que va ser el vàlid més
famós de la història
(Unió d’Armes).
4.3.2.- REGNAT DE FELIP IV (1621-65): PROJECTE COMTE DUC D’OLIVARES
“Con todo, esto no es negocio que
se puede conseguir en limitado
tiempo, ni intento que se ha de
descubrir a nadie, por confidente
que sea, porque su conveniencia no
puede estar sujeta a opiniones y
cuanto es posible obrar en
prevención y disposición, todo lo
puede obrar V.M. por sí mismo
solo”.
Instrucció que donà el comte duc
a Felip IV sobre el govern
d’Espanya, 1625.
(mireu comentari text).
Us present distints models del MAPA 10 sobre les pèrdues dels territoris europeus
durant el XVII. Cal fixar-vos, sobretot, en els territoris que es perden desprès de la pau
dels Pirineus (1659) i els territoris cedits a França, perquè segons l’índex tant sols us
demanaran aquest tractat. Va sortir a PAU: setembre 2011, opció A, amb les següents
qüestions:
a.- Comenta aquest mapa que recull els resultats del tractat que fixà definitivament les
fronteres entre França i la monarquia Hispànica per la banda de Catalunya. Analitza
almenys els aspectes següents:
-Quin va ser aquest tractat, cronologia, causa, guerra a la qual posà fi, què passà amb
el territori que al mapa està envoltat de la línia vermella i conseqüències territorials i
d’altra mena d’aquell tractat.
En la introducció, el comentari hauria de fer referència al regnat de Felip IV, la política
interior de Unió d’Armes del comte duc d’Olivares i els problemes interns que va
desencadenar (sobretot en Catalunya i Portugal), així com en un context més ampli,
esmentar la política exterior de la guerra dels 30 anys i les paus de Westfalia i Pirineus.
MAPA 10.- PÈRDUES DEL SEGLE XVII:
PAUS DE WESTFALIA I PIRINEUS (B1-T4)
ACTIVITAT PAU: Lectura de mapa de les fronteres establertes a la pau dels Pirineus amb
indicació expressa dels territoris cedits a França.
PAU: setembre 2011, opció A.
TEMA 4. AUGE I DECADÈNCIA DE
L’IMPERI (ss. XVI-XVII)
ÍNDEX TEMA 4 (BLOC I)
EDAT MODERNA
TEMA 4.- Auge i decadència de l’Imperi espanyol 4.1.- L’imperi universal de Carles V. 1v MAPA 8. PAU: setembre 2013, opció A.
4.1.1.- Política interior. Germanies i Comunidades: causes i conseqüències de cadascuna. 1v preg. op A (2010, juny). 2v preg. op A
(2012, setembre). 3v TEXT. op B (2013, juny).
4.1.2.- La política europea de Carles V i la seva relació amb la reforma protestant.
4.2.- La monarquia hispànica de Felip II. MAPA 9. 1v preg. op B (2004, juny). 2v preg. op B (2007, setembre).
4.2.1.- La política europea de Felip II: l’enfrontament amb els turcs; la revolta dels Països Baixos; les relacions amb Anglaterra; l’annexió
amb Portugal. 1v preg. op B (2009, juny). 2v preg. op A (2010, setembre).
4.2.2.- Els primers problemes interns de la monarquia hispànica: la revolta de Las Alpujarras i la revolta aragonesa contra Felip II.
4.2.3.- Economia i societat en el segle XVI.
4.3.- El segle XVII i la fi dels Habsburg.
4.3.1.- Fets essencials del regnat de Felip III: menys enfrontaments a l’exterior, l’inici dels vàlids i l’expulsió dels moriscs.
4.3.2.- El regnat de Felip IV: el projecte polític del comte duc d’Olivares. 1v preg. op B (2008, juny). 2v preg. op B (2009, setembre).
3v preg. op B (2010, setembre). 4v preg. op B (2011, setembre).
4.3.3.- La revolta catalana (causes i evolució) i la pèrdua de Portugal. 1v preg. 2v preg. 3v preg. 4v preg. (bis).
4.3.4.- La monarquia hispànica a la guerra dels Trenta Anys i a les paus de Westfalia i els Pirineus. 1v MAPA 10. PAU: set 2011, op A.
4.3.5.- El problema successori a la monarquia hispànica de Carles II.
Diego Velázquez
Retrat eqüestre del comte-duc
d’Olivares
(vers 1638)
Oli sobre llenç
(313 x 239 cm)
Museu del Prado, Madrid
4ª ETAPA: RETORN A
MADRID (1631-1649)
MAPA 10.- PÈRDUES DEL SEGLE XVII (B1-T4) ACTIVITAT PAU: Lectura de mapa de les fronteres establertes a la pau dels Pirineus amb
indicació expressa dels territoris cedits a França.
PAU: setembre 2011, opció A (va sortir aquest mapa).
MAPA 10.- PÈRDUES DEL SEGLE XVII (B1-T4) ACTIVITAT PAU: Lectura de mapa de les fronteres establertes a la pau dels Pirineus amb
indicació expressa dels territoris cedits a França.
PAU: setembre 2011, opció A (però no aquest mapa).
MAPA 10.- WESTFALIA I PIRINEUS (B1-T4) ACTIVITAT PAU: Lectura de mapa de les fronteres establertes a la pau dels Pirineus amb
Indicació expressa dels territoris cedits a França.
PAU: setembre 2011, opció A (però no aquest mapa).
POLÍTICA INTERIOR. LA CRISI DE MEITAT DEL REGNAT. PROGRAMA D’OLIVARES.
Per refer la monarquia i mantenir l’hegemonia en Europa, Olivares va desenvolupar un ampli
programa de reformes. El que pretenia era la uniformització i l’homogenització de tots els regnes
que formaven la monarquia hispànica.
4.3.2.- REGNAT DE FELIP IV (1621-65): PROJECTE COMTE DUC D’OLIVARES
Va començar amb la reforma, neteja i
sanejament de l’administració, que va
consistir en destituir als funcionaris corruptes
i deshonests de l’administració heretada del
regnat anterior i processar als predecessors en
el seu càrrec, els ducs de Lerma i Uceda.
A la vegada que va crear nombroses juntes per
a solucionar els mals tradicionals de Castella:
la ruïna de l’agricultura i de la indústria, el
luxe excessiu de la noblesa, va reduir la
despesa de la Casa Reial, etc. El seu govern es
va caracteritzar per l’autoritarisme i el
centralisme, en llevar-li competències als
Consells, que es varen convertit tan sols en
òrgans consultius i no vinculants, cosa que va
marginar a la noblesa que els integrava de les
decisions polítiques.
POLÍTICA INTERIOR. LA CRISI DE MEITAT DEL REGNAT. PROGRAMA D’OLIVARES.
4.3.2.- REGNAT DE FELIP IV (1621-65): PROJECTE COMTE DUC D’OLIVARES
Aplicà polítiques proteccionistes en línia amb el pensament
arbitrista de l’època (intervencionisme econòmic).
Política d’augment de la població: es donava la “Hidalguía”
(baixa noblesa) a tots aquells que tinguessin més de 7 fills. Són els
coneguts com a “Hidalgos de bragueta”.
Uniformització legislativa. Olivares
era conscient de què l’estructura de la
monarquia, en un moment de forta
recessió econòmica, era ineficaç per a
mantenir la política econòmica. Per
això, va creure convenient imposar
una centralització administrativa.
Intentarà anar implantant, poc a poc,
les lleis castellanes als regnes no
castellans perquè eren més propicies
a l’autoritarisme monàrquic
(deciocionisme trancendentalista).
POLÍTICA INTERIOR. LA CRISI DE MEITAT DEL REGNAT. PROGRAMA D’OLIVARES.
4.3.2.- REGNAT DE FELIP IV (1621-65): PROJECTE COMTE DUC D’OLIVARES
Homogenització de regnes. Fins aleshores, els castellans eren els
que més contribuïen amb doblers i soldats a la política europea
de la monarquia. Però els castellans estan cansats d’aquest situació i
demanen més aportació dels altres regnes. Olivares prendrà dues
decisions per intentar homogenitzar els regnes i repartir les
càrregues militars i fiscals entre tots els regnes:
1) Més imposts als regnes no castellans.
2) La Unió d'Armes: mecanisme pel qual s’exigia més homes per
l’exèrcit als regnes no castellans. Decret que repartia el pes de la
política imperial a les possibilitats de cada regne, els qual havien de
participar en la formació d’un exèrcit comú, que havien de
mantenir en funció de la població i la riquesa de cada regne.
En concret: Castella 44.000 / Itàlia 30.000 / Catalunya i Portugal
16.000 cada un / Aragó 10.000 / València 8.000 i Canàries i el regne
de Mallorca 3.000.
POLÍTICA INTERIOR. LA CRISI DE MEITAT DEL REGNAT. PROGRAMA D’OLIVARES.
4.3.2.- REGNAT DE FELIP IV (1621-65): PROJECTE COMTE DUC D’OLIVARES
En definitiva, la concepció política
d’Olivares pretenia transformar la
tradicional estructura de la
monarquia, integrada per un conjunt
de regnes independents amb un rei
comú, en un sol Estat amb les
mateixes lleis i institucions que,
òbviament, havien de ser castellanes,
donat que aquestes oferien menor
resistència al poder reial.
El programa d’Olivares era racional
però il·legal i va topar amb l’oposició
dels regnes perifèrics.
Efectivament, sembla lògic que els que contribueixen menys
aportin més, però la peculiar estructura i legislació de la
Corona d’Aragó l’impedia fer-ho d’aquesta manera.
Els furs i privilegis d’aquesta corona obligaven a què, si pujaven els imposts i s’havia d’aportar més
soldats, havien de ser les institucions aragoneses, catalanes, valencianes i mallorquines les que
aprovessin això. Aquestos regnes es negaven a perdre els seus drets polítics i a participar en una
empresa imperial que havia suposat l’enfonsament de Castella, donant pas a la greu crisi de 1640.
Amb la guerra dels Trenta Anys, el comte duc d’Olivares
va decidir crear la Unió d’Armes: tots els regnes
peninsulars havien de contribuir de forma equitativa amb
diners i soldats. Castella sempre havia pagat més, i Navarra
i Aragó hi aportaven menys soldats, per aquesta raó
Olivares va voler unificar els costos. Això provocà, en la
dècada de 1640, una sèrie de revoltes interiors (catalana,
portuguesa, andalusa i aragonesa), que varen mostrar la
falta de solidesa interna de la monarquia.
4.3.3.- LA REVOLTA CATALANA (CAUSES I EVOLUCIÓ)
I PÈRDUA DE PORTUGAL
En particular, dues revoltes foren rellevants: la catalana i la portuguesa,
perquè varen manifestar la voluntat de Portugal i Catalunya de mantenir les
seves institucions i privilegis, i el desig d’aquesta perifèria, més dinàmica i
moderna, d’apartar-se d’una Castella debilitada.
MAPA 10.- WESTFALIA I PIRINEUS (model 0)
MAPA 10.- WESTFALIA I PIRINEUS (model 1)
V
E
L
Á
Z
Q
U
E
Z
Diego Velázquez
Retrats del comte-duc d’Olivares
(1622-23-24)
Oli sobre llenç
Nova York, Madrid i Saô Paulo
Diego Velázquez (1599-1660).
2ª ETAPA: CORT DE MADRID (1623-1629)
REVOLTA CATALANA (1640-1652). És el denominat Corpus de Sang. Des de Catalunya eren
contraris a la Unió d’Armes i les Corts catalanes es negaven a pagar més doblers en la guerra
contra França (guerra entre Espanya i França que havia esclatat el 1635), i Olivares va desplegar un
exèrcit a Catalunya, per una part, per assegurar la frontera i, per altra, per involucrar els catalans en
aquesta guerra contra els francesos. Aquest exèrcit l’havia de pagar Catalunya, i no els va fer molta
gràcia, a això s’hi ha d’afegir un comportament abusiu per part de les tropes que va crear el
descontent en part de la població. Per tant les causes de la revolta catalana foren:
4.3.3.- LA REVOLTA CATALANA (CAUSES I EVOLUCIÓ)
I PÈRDUA DE PORTUGAL
Uniformització legislativa d’Olivares.
Pujada d’imposts a Catalunya.
Unió d’Armes (Castella 44.000 / Itàlia 30.000 / Catalunya i Portugal 16.000 cada un / Aragó 10.000 / València 8.000 i Canàries i el
regne de Mallorca 3.000).
El mal comportament de les tropes espanyoles que estaven allotjades al nord de Catalunya a la espera d’entrar en combat contra
França.
REVOLTA CATALANA (1640-1652). El mal comportament de les tropes espanyoles.
Segons els costums de l’època, els camperols havien d’acollir en les seves cases i alimentar als
soldats, aquest contacte fou nefast i va provocar molts enfrontaments entre l’exèrcit i la població
civil. L’aixecament més radical es va produir el dia 7 de juny de l’any 1640, dia del Corpus Christi.
Comença amb gran virulència la REVOLTA CATALANA contra l’exèrcit espanyol i contra les idees
d’Olivares, una guerra contra el rei Felip IV.
4.3.3.- LA REVOLTA CATALANA (CAUSES I EVOLUCIÓ)
I PÈRDUA DE PORTUGAL
Uns milers de segadors girondins entren dins
Barcelona per protestar pel comportament de
les tropes.
És el Corpus de Sang. El virrei, Santa Coloma,
intenta fugir però es assassinat pels segadors.
Aprofitant la revolta, Pau Clarís, president de la
Generalitat, proclama la República independent
de Calalunya.
Poc més tard, la Generalitat atemorida per la
reacció de Felip IV i Olivares ofereix la corona
de comte de Barcelona al rei de França, Lluís
XIII (1601-1666, li oferien Catalunya a
Richelieu, regent de França en aquell moment).
Les tropes franceses ocupen Catalunya.
Anna d’Àustria, reina de França i Navarra, filla de Felip III i
esposa de Lluís XIII (1601- 1666), a sota sol i amb Richelieu
Lluís XIV, rei Sol de
França i Navarra (1638-1715)
Felip IV, rei d’Espanya
(1605-21- 1665)
Maria Teresa, infanta d’Espanya (1638-1683),
darrera reina consort de França i Navarra
Lluís XV, rei de França
(1710-1774)
REVOLTA CATALANA (1640-1652). El comportament de
les tropes franceses va ser, fins i tot, pitjor que el de les
espanyoles. Un temps després, molts de catalans es queixaren
que l’exèrcit francès era pitjor que l’espanyol i s’estimen més
tornar a Espanya. Finalment, les tropes espanyoles (Olivares ha
caigut, el favorit ara és Luís de Haro) entren dins Catalunya a
reconquerir-la, expulsen als francesos i aquests abandonen el
país. Catalunya fou sotmesa després d’una guerra que va
durar tretze anys i que va enfrontar a Catalunya i els francesos
amb la monarquia hispànica fins el 1652 (quan Felip IV entra
en Barcelona i aquesta va capitular).
4.3.3.- LA REVOLTA CATALANA (CAUSES I EVOLUCIÓ)
Acabada la guerra Espanya - França es
firmà la Pau dels Pirineus (1659), per
aquest tractat el Rosselló i la Cerdanya
passaren definitivament a França.
Per altra banda, Felip IV malgrat la
rebel·lió va atorgar el perdó general
(sense represàlies) i decidí respectar els
privilegis, els furs i les institucions del
Principat català, Catalunya els perdrà,
més endavant al segle XVIII, amb els
decrets de Nova Planta de Felip d’Anjou
(Felip V).
MAPA 10.- WESTFALIA I PIRINEUS (model 2)
Anna d’Àustria, reina de França i Navarra, filla de Felip III i
esposa de Lluís XIII (1601- 1666)
Lluís XIV, rei Sol de
França i Navarra (1638-1715)
Felip IV, rei d’Espanya
(1605-21- 1665)
Maria Teresa, infanta d’Espanya (1638-1683),
darrera reina consort de França i Navarra
Lluís XV, rei de França
(1710-1774)
INICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. Felip IV (1621-1665) va tenir dos vàlids:
Luís de Haro (Luís Méndez de Haro y Guzmán), entre el rei Felip IV i la princesa Maria Teresa.
(casada amb Lluís XIV, el rei Sol, “l’Estat soc jo”).
4.3.3.- LA REVOLTA CATALANA (CAUSES I EVOLUCIÓ)
I PÈRDUA DE PORTUGAL
INICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. Felip IV (1621-1665) va tenir dos vàlids:
Luís de Haro (Luís Méndez de Haro y Guzmán), entre el rei Felip IV i la princesa Maria Teresa.
(casada amb Lluís XIV, el rei Sol, “l’Estat soc jo”).
4.3.3.- LA REVOLTA CATALANA (CAUSES I EVOLUCIÓ)
I PÈRDUA DE PORTUGAL
Diego Velázquez
Retrat de la Infanta Maria Teresa
amb dos rellotges i als 14 anys
(1652-53)
Oli sobre llenç
(127 x 98’5 cm)
Kunsthistorisches Museum, Viena
6ª ETAPA: DARRERS ANYS
A MADRID (1651-1660)
REVOLTA CATALANA (1640-1652).
Revolta amb doble causa: 1.- Revolta pagesa contra els senyors i les autoritats.
2.- Revolta de les classes benestants contra els intents del comte duc d’Olivares d’uniformar tots els territoris segons les
lleis i les institucions de Castella. Unión de Armas.
Esclat del conflicte: 1626. Rebuig de les Corts catalanes a la proposta d’aportar homes per la Unión de Armas.
1635. Inici guerra amb França soldats allotjats a Catalunya conflictes amb pagesos per robatoris i abusos.
Obligar a Catalunya a crear un exèrcit propi per defensar la frontera del Rosselló.
Revolta dels segadors: 1640. Època de fam i penúria per la guerra.
Negativa a allotjar soldats.
Inici: Santa Coloma de Farners i es va escampar per diferents zones de Catalunya.
7 de juny Corpus de Sang: grup de segadors enfrontats a les autoritats.
Protesta contra els senyors pels impostos i contra les autoritats per les despeses de la guerra.
Enfrontament amb la monarquia: Classes benestants tenen por de la revolta pagesa. Han assassinat al virrei de Catalunya.
Solució: capitenejar la revolta en benefici propi revolta amb caràcter polític
President de la Generalitat: PAU CLARIS
Busca ajuda a França (rival de Castella).
Proposa integrar Catalunya a França.
Guerra amb Castella (1640-1652).
Desenllaç: 1652: capitulació de BCN davant les tropes de Felip IV.
CAT accepta la sobirania del rei.
Rei: perdó general i respecte a lleis i institucions i privilegis del Principat.
1659. Pau dels Pirineus: Fi de la guerra amb França.
Es perden el Rosselló i part de la Cerdanya la Catalunya Nord.
4.3.3.- LA REVOLTA CATALANA (RESUM)
MAPA 10.- PÈRDUES DEL SEGLE XVII (B1-T4) ACTIVITAT PAU: Lectura de mapa de les fronteres establertes a la pau dels Pirineus amb
indicació expressa dels territoris cedits a França.
PAU: setembre 2011, opció A (va sortir aquest mapa).
REVOLTA PORTUGUESA (1640-1652). Quan comença la revolta catalana (Corpus de Sang),
davant la greu situació per a la corona i per a controlar-la, Olivares ordena a la noblesa portuguesa la
seva participació, aportant tropes, per sufocar la revolta catalana. El nobles portuguesos es neguen i
es rebel·len. Comença la revolta portuguesa. Els portuguesos coronen com a rei de Portugal al duc
de Bragança, amb el nom de Joan IV (rei de Portugal de 1640-1656). La revolta finalitza l’any 1652 i
Portugal aconseguirà la seva independència, que va ser reconeguda per Espanya al Tractat de Lisboa
l’any 1668.
4.3.3.- LA REVOLTA CATALANA (CAUSES I EVOLUCIÓ)
I PÈRDUA DE PORTUGAL
Motius de la pèrdua de Portugal:
El descontent portuguès amb el
programa d’Olivares.
A Portugal existeix de manera
generalitzada un sentiment nacional
contrari a pertànyer a la monarquia
hispànica. Volen una monarquia
portuguesa i no espanyola.
Joan de Bragança és proclamat rei de
Portugal en 1640.
REVOLTA PORTUGUESA (1640-1652). Hi va haver més revoltes i motins similars contra el pla
d’Olivares, que es multiplicaren per altres territoris:
Andalusia: un intent secessionista del duc de Medina Sidonia, que va voler proclamar-se rei en 1641.
Aragó: el duc d’Hijar protagonitza (1648) un intent de proclamar-se rei.
Navarra: Miguel de Iturbide.
Motí de la Sal a Biscaia.
Greus aixecaments a Nàpols i Sicília.
4.3.3.- LA REVOLTA CATALANA (CAUSES I EVOLUCIÓ)
I PÈRDUA DE PORTUGAL
De tots aquests aixecaments, l’únic que va triomfar
fou el de Portugal. La independència de Portugal va
tenir èxit pel suport de França, Holanda i
Anglaterra i, també, per la impossibilitat de l’exèrcit
del rei per a reprimir, a la vegada, la rebel·lió
catalana i portuguesa (coetànies en el temps, 1640-
1652).
En CONCLUSIÓ: fou una crisi molt greu, deguda
als problemes econòmics i a la política autoritària i
centralista del comte duc d’Olivares, vàlid del rei. En
aquest a crisi interna es manifesta de forma gràfica
l’enfrontament entre dues formes de concebre la
unitat d’Espanya (centralisme i foralisme), amb tot,
Felip IV va mantenir l’estructura que avui
denominaríem federal en els seus estats.
MAPA 10.- WESTFALIA I PIRINEUS (model 3)
MAPA 10.- WESTFALIA I PIRINEUS (model 1)
Carles II (1665-1700) Felip IV (1621-1665) i Felip III (1598-1621)
4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A
LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUS
POLÍTICA INTERNACIONAL. PÈRDUA DE L’HEGEMONIA A EUROPA.
En política exterior, el segle XVII va ser un període on els regnats de Felip III (1598-1621) i Carles II
(1665-1700) foren regnats pacífics, però el regnat de Felip IV (1621-1665) va coincidir amb la guerra
dels Trenta Anys (1618-1648), on Espanya, que va participar, perdé l’hegemonia a Europa (en favor
de França).
Els anomenats
Àustries
Menors i amb
ells es va produir
el declivi de
l’imperi
hispànic.
4.3.- EL SEGLE XVII I LA FI DELS HABSBURG 4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A
LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUS
POLÍTICA INTERNACIONAL. PÈRDUA DE L’HEGEMONIA A EUROPA.
El regnat de Felip IV (1621-1665) va coincidir amb la guerra dels Trenta Anys (1618-1648), on
Espanya, que va participar, perdé l’hegemonia a Europa (en favor de França), i pateix les revoltes
de Catalunya i Portugal, a la dècada de 1640, com a conseqüència de la Unió d’Armes d’Olivares,
que durà a la independència definitiva de Portugal.
4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A
LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUS
POLÍTICA INTERNACIONAL. PÈRDUA DE L’HEGEMONIA A EUROPA.
L’etapa en què el terços espanyols foren el símbol de l’hegemonia dels Àustria a Europa va acabar a
meitat del segle XVII (regnat de Felip IV, 1621-1665) i fou substituïda per altra fase, en què les
derrotes militars confirmaren la crisi econòmica i social de la monarquia hispànica.
4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A
LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUS
POLÍTICA INTERNACIONAL. PÈRDUA DE L’HEGEMONIA A EUROPA.
La política exterior dels Àustries les dues darreres dècades del segle XVII es va caracteritzar,
coincidint amb el regnat de Felip III (1598-1621), per una paralització de les activitats militars, que
responia a una incapacitat de la monarquia per a seguir lluitant en Europa. En aquest context, cal
entendre la signatura de la Treva dels Dotze Anys (1609) amb el holandesos que, de fet, reconeixia la
independència de les províncies del nord.
4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A
LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUS
POLÍTICA INTERNACIONAL. PÈRDUA DE L’HEGEMONIA A EUROPA.
Felip III (1598-1621): paralització de les activitats militars, incapacitat de la monarquia per a
seguir lluitant en Europa. Signatura de la Treva dels Dotze Anys (1609) amb el holandesos que, de
fet, reconeixia la independència de les províncies del nord.
4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A
LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUS
POLÍTICA INTERNACIONAL. PÈRDUA DE L’HEGEMONIA A EUROPA.
Felip III (1598-1621): paralització de les activitats militars, incapacitat de la monarquia per a
seguir lluitant en Europa. Signatura de la Treva dels Dotze Anys (1609) amb el holandesos que, de
fet, reconeixia la independència de les províncies del nord.
4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A
LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUS
POLÍTICA INTERNACIONAL. PÈRDUA DE L’HEGEMONIA A EUROPA. Felip III (1598-
1621): Signatura de la Treva dels Dotze Anys (1609) amb el holandesos que, de fet, reconeixia la
independència de les províncies del nord. Aquesta treva, de la que quedaven excloses les colònies,
suposava el final de l’enfrontament obert, tot i que encobertament l’enfrontament es traduïa en forma de
bloqueig econòmic del comerç amb Flandes, inferència holandesa amb les colònies espanyoles i
intromissió en la Mediterrània amb la signatura d’acords amb Alger, Marroc i alguns estats
italians.
Felip III (1598-1621):
expulsió dels moriscos
(1609-1614) i cert
pacifisme en política
exterior per intentar
millorar la Hisenda
Reial.
4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A
LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUS
POLÍTICA INTERNACIONAL. PÈRDUA DE L’HEGEMONIA A EUROPA.
Però, sota el regnat de Felip IV (1621-1665) es va dur a terme un clar intervencionisme en els
assumptes europeus. Les causes del canvi d’actitud cal cercar-les en l’esclat de la guerra del Trenta
Anys (1618-1648) i en la voluntat del comte duc d’Olivares de fer que la monarquia hispànica
continués essent hegemònica en Europa.
4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A
LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUS
Per tant, és una guerra entre els
Habsburg i Borbons.
És una guerra entre
l’emperador i els prínceps
alemanys.
POLÍTICA INTERNACIONAL. PÈRDUA DE L’HEGEMONIA A EUROPA.
GUERRA DELS TRENTA ANYS (1618-1648). En aquesta guerra participaren la majoria de països
d’Europa central i occidental. Guerra que suposa un triple enfrontament:
És una guerra entre catòlics i protestants. La qüestió religiosa com a motiu principal (al capdavant del món catòlic
estava Espanya). La guerra del Trenta Anys esclata, en un principi, com a guerra de religió en Alemanya, sota el
pretext de la defensa del catolicisme (Lliga Catòlica) enfront dels prínceps alemanys (Unió o Lliga Evangèlica), però
el conflicte es generalitza quan va intervenir també França, Dinamarca, Suècia i els Països Baixos, perquè amagava
la col·laboració de les dues branques dels Habsburg (hispànica i austríaca) amb la finalitat de mantenir la seva
hegemonia en els assumptes europeus.
4.3.- EL SEGLE XVII I LA FI DELS HABSBURG Felip IV (1621-65): entra en la guerra dels Trenta Anys, on perd l’hegemonia a Europa
(França), i pateix les revoltes de Catalunya i Portugal a la dècada de 1640 com a
conseqüència de la Unió d’Armes d’Olivares → independència definitiva de Portugal.
4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A
LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUS
GUERRA DELS TRENTA ANYS (1618-1648).
La guerra comença l’any 1618 amb la defenestració de Praga (els ambaixadors catòlics enviats per
l’emperador Ferran II a Praga són llençats per la finestra i caigueren damunt un munt de merda /
“estiercol”) i així comença la rebel·lió de Bohèmia i amb ella la guerra dels Trenta Anys. Espanya,
amb Felip IV (1621-1665), entra en guerra immediatament enviant un exèrcit des dels Països Baixos
per sufocar la revolta Bohèmia i per ajudar als seus parents els Habsburg (Ferran II).
4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A
LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUS
GUERRA DELS TRENTA ANYS (1618-1648). Comença en 1618 amb la defenestració de Praga.
4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A
LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUS
GUERRA DELS TRENTA ANYS (1618-1648). Comença en 1618 amb la defenestració de Praga.
MAPA 10.- WESTFALIA I PIRINEUS (model 4)
4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A
LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUS
GUERRA DELS TRENTA ANYS (1618-1648).
Espanya, amb Felip IV (1621-1665), entra en guerra immediatament enviant un exèrcit des dels
Països Baixos per sufocar la revolta Bohèmia i per ajudar als seus parents els Habsburg (Ferran II).
EDAT MODERNA: ARBRE GENEALÒGIC ÀUSTRIES
4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A
LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUS
PÈRDUA DE L’HEGEMONIA A EUROPA. GUERRA DELS TRENTA ANYS (1618-1648).
1620. Batalla de Muntanya Blanca: La rebel·lió de Bohèmia és derrotada.
1625. Rendició holandesos a Breda (immortalitzat per Diego Velázquez, a Les Llances).
1634. Batalla de Nordlingen: els suecs són derrotats.
1635. França, de Lluís XIII i de Richelieu, entra en guerra. La sort de les armes canvia.
1639. Derrota naval de Dunes.
1643. Batalla terrestre de Rocroi: inici del declivi de l’estrella espanyola.
1639 1658. Dunkerque
1625 1648
1634
1659
1620. Muntanya Blanca
MAPA 10.- WESTFALIA I PIRINEUS (model 5)
4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A
LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUS
PÈRDUA DE L’HEGEMONIA A EUROPA. GUERRA DELS TRENTA ANYS (1618-1648).
1620. Batalla de Muntanya Blanca: La rebel·lió de
Bohèmia és derrotada.
1625. Els espanyols derroten als holandesos a Breda
(immortalitzat per Diego Velázquez, en el quadre de
Les Llances).
MAPA 10.- WESTFALIA I PIRINEUS (model 5)
1625
1620. Muntanya Blanca
Diego Velázquez
4ª ETAPA:
RETORN A MADRID
(1631-1649)
Diego Velázquez: Autorretrat (1650)
Museu de Belles Arts (València)
D
I
E
G
O
V
E
L
Á
Z
Q
U
E
Z
4ª ETAPA: RETORN A MADRID (1631-1649)
Després de tornar d’Itàlia el seu estil evoluciona cap el que serà el seu període de
maduresa. Continua amb els retrats emmarcats per una paisatge naturalista i torna als
temes religiosos i mitològics, amb composicions cada vegada més complexes. Els
colors que utilitza són més vius i alegres amb una pinzellada molt solta.
Destaquen les obres Crist crucificat, Retrat
eqüestre del comte-duc d’Olivares, Les llances o
la rendició de Breda i els retrats de nans de la cort
com El nen de Valleques i Sebastián Mora.
V
E
L
Á
Z
Q
U
E
Z
Diego Velázquez
La rendició de Breda
o Les Llances (1634)
Oli sobre llenç
(307 x 367 cm)
Museu del Prado, Madrid (FITXA 113)
Obra realitzada per al Saló del Regne del madrileny Palau del Bon Retir, actualment
destruït. Representa un episodi de la Guerra de Flandes, el 5 de juny de 1625.
Després d’un any de setge per part de les tropes espanyoles, la ciutat holandesa de Breda
caigué rendida, el que provocà que el seu governador, Justí de Nassau, entregués les claus
de la ciutat al general vencedor, Ambrosio de Spínola.
Emperò, Velázquez no representa una
rendició normal, sinó que Spínola
aixeca al vençut per evitar una
humiliació del derrotat, així, el centre
de la composició és la clau i els dos
generals.
LES LLANCES O “LA RENDICIÓ DE BREDA”
V
E
L
Á
Z
Q
U
E
Z
Les tropes espanyoles apareixen a la dreta, després del cavall, representades com a
homes experimentats, amb les seves piques ascendents, que considerades llances per
error donen títol al quadre. A l’esquerra se situen els holandesos, homes joves i inexperts,
el grup tanca l’altre cavall. Totes les figures semblen autèntics retrats, tot i que no s’ha
pogut identificar a cap d’ells, a excepció del possible autoretrat de Velázquez, que seria
l’últim home de la dreta, al fons apareixen les fumeres de la batalla i una vista en
perspectiva de la zona de Breda.
La composició està estructurada
a través de dos rectangles: un
per a les figures i un altre per al
paisatge. Els homes s’articulen
al llarg d’un aspa en profunditat,
tancant aquest rectangle amb
els cavalls dels generals. La
tècnica pictòrica utilitzada aquí
per l’artista no és sempre la
mateixa, sinó que l’adapta a la
qualitat dels materials que
representa, podent ser ben
compacta, com a la capa de la
figura de l’esquerra, o ben solta
com en la banda i armadura de
Spínola.
D
I
E
G
O
V
E
L
Á
Z
Q
U
E
Z La rendició de Breda o les Llances (1634, FITXA 113)
4ª ETAPA: RETORN A MADRID (1631-1649)
4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A
LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUS
PÈRDUA DE L’HEGEMONIA A EUROPA. GUERRA DELS TRENTA ANYS (1618-1648).
1634. Batalla de Nordlingen: els suecs són derrotats.
Al començament de la guerra, amb la victòria a Breda
i a amb aquesta, Espanya sembla anar guanyant
(notables èxits militars), però en incorporar-se
França al conflicte, l’any 1635, va girar el curs de la
contesa.
1635. França, de Lluís XIII i de Richelieu, entra en
guerra contra els Habsburg i a favor dels protestants.
La sort de les armes canvia.
MAPA 10.- WESTFALIA I PIRINEUS (model 5)
1634
MAPA 10.- WESTFALIA I PIRINEUS (model 5)
1625
1620. Muntanya Blanca 1634
MAPA 10.- WESTFALIA I PIRINEUS (model 4)
4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A
LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUS
PÈRDUA DE L’HEGEMONIA A EUROPA. GUERRA DELS TRENTA ANYS (1618-1648).
1639. Derrota naval de Dunes.
MAPA 10.- WESTFALIA I PIRINEUS (model 5)
1639
MAPA 10.- WESTFALIA I PIRINEUS (model 5)
1625
1620. Muntanya Blanca 1634
1639
4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A
LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUS
PÈRDUA DE L’HEGEMONIA A EUROPA. GUERRA DELS TRENTA ANYS (1618-1648).
1643. Batalla terrestre de Rocroi: Es va produir una
gran desfeta espanyola davant França. Les tropes
franceses derroten als terços espanyols. És la primera
derrota dels terços en 150 anys. És l’inici del declivi
de l’estrella espanyola.
MAPA 10.- WESTFALIA I PIRINEUS (model 5)
4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A
LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUS
PÈRDUA DE L’HEGEMONIA A EUROPA. GUERRA DELS TRENTA ANYS (1618-1648).
Després de Rocroi, Espanya perd l’hegemonia a Europa i deixà de ser la primera potència
europea, títol que passarà a França. La guerra dels Trenta Anys acabà l’any 1648 amb el Tractat o
Pau de Westfàlia, per aquesta Espanya reconeix la independència d’Holanda.
MAPA 10.- WESTFALIA I PIRINEUS (model 5)
1648
MAPA 10.- WESTFALIA I PIRINEUS (model 5)
1625
1620. Muntanya Blanca 1634
1639
1648
4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A
LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUS
PÈRDUA DE L’HEGEMONIA A EUROPA. GUERRA DELS TRENTA ANYS (1618-1648).
Però, la guerra entre Espanya i França no s’havia acabat, perquè, mentrestant, Espanya pateix les
revoltes de Catalunya (1640-1652) i de Portugal (1640-1652), a la dècada de 1640, com a
conseqüència de la Unió d’Armes d’Olivares, i està intentant recuperar Catalunya i Portugal,
rebel·lions que ajudaren al fracàs de la corona, obligada a lluitar en dos fronts.
4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A
LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUS
PÈRDUA DE L’HEGEMONIA A EUROPA. GUERRA DELS TRENTA ANYS (1618-1648).
En aquestos enfrontaments, per una part aconseguirà treure els francesos de Catalunya (Pau dels
Pirineus de 1659), però serà derrotada repetidament pels francesos a la frontera de Flandes. La guerra
acaba amb victòria de França i, a nivell intern, reportarà la independència definitiva de Portugal
(1640). Derrotes que demostraren el fracàs d’Olivares de retornar-li a la corona el prestigi
internacional que, imparablement, havia començat a declinar.
MAPA 10.- WESTFALIA I PIRINEUS (model 5)
4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A
LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUS
PÈRDUA DE L’HEGEMONIA A EUROPA. GUERRA DELS TRENTA ANYS (1618-1648).
PAU DE WESTFÀLIA. Signada l’any 1648 per Espanya posà fi a la guerra del Trenta Anys. Es
tracta d’una sèrie de tractats que posen pau a tot Europa i suposà:
Espanya reconeix la independència de les
Províncies Unides d’Holanda, si bé, la
monarquia conservava les províncies catòliques
del sud (Bèlgica).
Es va imposar la tolerància religiosa en els
territoris de l’imperi.
La Confederació Helvètica (Suïssa) es va
separar i tots van reconèixer la seva neutralitat.
Sorgiran 3 noves potències: Holanda, Suècia i
França (la gran beneficada! A més el cardenal
Mazzarin/o és qui porta la negociació). Canvia el
mapa polític europeu. Suècia i França amplien
els seus territoris i Àustria se separa de
l’imperi.
La fi de l’hegemonia dels Habsburg espanyols
a Europa. Enfonsament de l’imperi Habsburg.
Canvi en la diplomàcia.
Inici de les monarquies absolutes. Lluís XIV
de França, el rei Sol.
Però, Westfàlia no va acabar amb la guerra entre
França i la monarquia hispànica que es va prolongar
fins la Pau dels Pirineus.
MAPA 10.- PÈRDUES DEL SEGLE XVII ( model 6)
4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A
LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUS
4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A
LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUS
PÈRDUA DE L’HEGEMONIA A EUROPA. GUERRA DELS TRENTA ANYS (1618-1648).
PAU DE WESTFÀLIA. Signada l’any 1648 per Espanya posà fi a la guerra del Trenta Anys. Es
tracta d’una sèrie de tractats que posen pau a tot Europa i suposà:
Espanya reconeix la independència de les
Províncies Unides d’Holanda, si bé, la
monarquia conservava les províncies catòliques
del sud (Bèlgica).
Es va imposar la tolerància religiosa en els
territoris de l’imperi.
La Confederació Helvètica (Suïssa) es va
separar i tots van reconèixer la seva neutralitat.
Sorgiran 3 noves potències: Holanda, Suècia i
França (la gran beneficada! A més el cardenal
Mazzarin/o és qui porta la negociació). Canvia el
mapa polític europeu. Suècia i França amplien
els seus territoris i Àustria se separa de
l’imperi.
La fi de l’hegemonia dels Habsburg espanyols
a Europa. Enfonsament de l’imperi Habsburg.
Canvi en la diplomàcia.
Inici de les monarquies absolutes. Lluís XIV
de França, el rei Sol.
Però, Westfàlia no va acabar amb la guerra entre
França i la monarquia hispànica que es va prolongar
fins la Pau dels Pirineus.
MAPA 10.- PÈRDUES DEL SEGLE XVII ( model 7)
MAPA 10.- WESTFALIA I PIRINEUS (model 8)
MAPA 10.- WESTFALIA I PIRINEUS (model 9)
MAPA 10.- WESTFALIA I PIRINEUS (model 10)
4.3.4.- PAU DE WESTFÀLIA (1648) Es tracta d’una sèrie de tractats que posen pau a tot Europa.
Espanya reconeix la independència de les Províncies Unides d’Holanda, si bé, la
monarquia conservava les províncies catòliques del sud (Bèlgica).
Es va imposar la tolerància religiosa en els territoris de l’imperi.
La Confederació Helvètica (Suïssa) es va separar i tots van reconèixer la seva
neutralitat.
Sorgiran 3 noves potències: Holanda, Suècia i França (la gran beneficada! A més
el cardenal Mazzarin/o és qui porta la negociació). Canvia el mapa polític europeu.
Suècia i França amplien els seus territoris i Àustria se separa de l’imperi.
La fi de l’hegemonia dels Habsburg espanyols a Europa. Enfonsament de
l’imperi Habsburg.
Canvi en la diplomàcia.
Inici de les monarquies absolutes.
Lluís XIV de França, el rei Sol.
Europa després del 1648
TRACTAT O PAU DELS PIRINEUS. Finalment, Espanya i França signen el Tractat o
Pau dels Pirineus, l’any 1659, firmat a l’illa dels Faisans, al riu Bidasoa. Catalunya perd definitivament el Rosselló i la Cerdanya. Espanya entregà a França tres territoris: El Rosselló, la
Cerdanya i Artois (es troba a Flandes).
Es pacta el matrimoni entre Lluís XIV (rei Sol) i Maria Teresa, filla de Felip IV. Aquest matrimoni provocà anys més
tard que els Borbons comencen a regnar a Espanya.
Anna d’Àustria, reina de França i Navarra, filla de
Felip III i esposa de Lluís XIII (1601- 1666)
Felip, duc d’Orleans
(1640- 1701)
Lluís XIV, rei Sol de
França i Navarra (1638-1715)
Felip IV, rei d’Espanya
(1605-21- 1665)
Maria Teresa, infanta
d’Espanya (1638-1683),
darrera reina consort de
França i Navarra
Cardenal Mazarin/o
(1602- 1661)
ENTREVISTA DELS MONARQUES A LA ILLA DELS FAISANS
INICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. FELIP IV (1621-1665) va tenir dos vàlids:
Luís de Haro (Luís Méndez de Haro y Guzmán), nebot del comte duc d’Olivares, fill de la seva
germana, Olivares el va introduir en la Cort i el substituirà quan Olivares fou destituït per Felip IV en
1643. Luís de Haro va negociar la Pau del Pirineus (1659), en l’illa dels Faisans (riu Bidasoa).
4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A
LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUS
4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A
LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUS
PÈRDUA DE L’HEGEMONIA A EUROPA. GUERRA DELS TRENTA ANYS (1618-1648).
TRACTAT O PAU DELS PIRINEUS. Finalment, després de la derrota en la batalla de les Dunes,
(també anomenada de Dunkerque, en 1658, els anglesos i francesos contra les tropes espanyoles
conduïdes per Juan José d’Àustria), Espanya i França signen el Tractat o Pau dels Pirineus, l’any
1659, signada l’illa dels Faisans, al riu Bidasoa.
MAPA 10.- WESTFALIA I PIRINEUS (model 5)
1658. Dunkerque
4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A
LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUS
PÈRDUA DE L’HEGEMONIA A EUROPA. GUERRA DELS TRENTA ANYS (1618-1648).
TRACTAT O PAU DELS PIRINEUS. Aquesta pau, junt a la de Westfàlia, suposa la confirmació de
l’hegemonia francesa en l’àmbit europeu i va sentenciar el declivi de la monarquia hispànica, que va
preferir sacrificar el Rosselló i la Cerdanya, que eren de Catalunya, per a conservar les possessions
dels Països Baixos. Definitivament, Espanya entregà a França els següents territoris: El Rosselló, la
Cerdanya (als Pirineus), Artois (es troba a Flandes) i Rocroi, d’aquesta manera la frontera entre els dos
països va quedar com actualment està i és avui en dia la frontera més antiga d’Europa.
1648
1659
MAPA 10.- WESTFALIA I PIRINEUS (model 5)
1658. Dunkerque
1648
MAPA 10.- PÈRDUES DEL SEGLE XVII ( model 7)
4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A
LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUS
PÈRDUA DE L’HEGEMONIA A EUROPA. GUERRA DELS TRENTA ANYS (1618-1648).
TRACTAT O PAU DELS PIRINEUS. Es confirma, també, la preponderància marítima i comercial
d’Anglaterra i Holanda. La decadència es confirmarà, definitivament, en 1713 amb el Tractat
d’Utrecht.
MAPA 10.- PÈRDUES DEL SEGLE XVII ( model 11)
4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A
LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUS
PÈRDUA DE L’HEGEMONIA A EUROPA. GUERRA DELS TRENTA ANYS (1618-1648).
TRACTAT O PAU DELS PIRINEUS. Es pacta el matrimoni entre Lluís XIV (rei Sol) i Maria
Teresa, filla de Felip IV. Aquest matrimoni provocà anys més tard que els Borbons comencen a
regnar a Espanya.
Luís de Haro (Luís Méndez de Haro y Guzmán), entre el rei Felip IV i la princesa Maria Teresa.
(casada amb Lluís XIV, el rei Sol, “l’Estat soc jo”).
TRACTAT O PAU DELS PIRINEUS. Finalment, Espanya i França signen el Tractat o
Pau dels Pirineus, l’any 1659, firmat a l’illa dels Faisans, al riu Bidasoa. Catalunya perd definitivament el Rosselló i la Cerdanya. Espanya entregà a França tres territoris: El Rosselló, la
Cerdanya i Artois (es troba a Flandes).
Es pacta el matrimoni entre Lluís XIV (rei Sol) i Maria Teresa, filla de Felip IV. Aquest matrimoni provocà anys més
tard que els Borbons comencen a regnar a Espanya.
Anna d’Àustria, reina de França i Navarra, filla de
Felip III i esposa de Lluís XIII (1601- 1666)
Felip, duc d’Orleans
(1640- 1701)
Lluís XIV, rei Sol de
França i Navarra (1638-1715)
Felip IV, rei d’Espanya
(1605-21- 1665)
Maria Teresa, infanta
d’Espanya (1638-1683),
darrera reina consort de
França i Navarra
Cardenal Mazarin/o
(1602- 1661)
ENTREVISTA DELS MONARQUES A LA ILLA DELS FAISANS
ISLA FAISÁN.
El condomini més petit del món
INICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. Felip IV (1621-1665) va tenir dos vàlids:
Luís de Haro (Luís Méndez de Haro y Guzmán), entre el rei Felip IV i la princesa Maria Teresa.
(casada amb Lluís XIV, el rei Sol, “l’Estat soc jo”).
4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A
LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUS
Diego Velázquez
Retrat de la Infanta Maria Teresa
amb dos rellotges i als 14 anys
(1652-53)
Oli sobre llenç
(127 x 98’5 cm)
Kunsthistorisches Museum, Viena
6ª ETAPA: DARRERS ANYS
A MADRID (1651-1660)
Diego Velázquez
Retrat del príncep Baltasar
Carles a cavall
(1634-35)
Oli sobre llenç
(209’5 x 174 cm)
Museu del Prado, Madrid
4ª ETAPA: RETORN A MADRID (1631-1649)
4ª ETAPA: RETORN A MADRID (1631-1649)
Diego Velázquez
Retrat del príncep Baltasar Carles a cavall
(1634-35) Oli sobre llenç (209’5 x 174 cm)
Museu del Prado, Madrid
Anna d’Àustria, reina de França i Navarra, filla de
Felip III i esposa de Lluís XIII (1601- 1666)
Lluís XIV, rei Sol de
França i Navarra (1638-1715)
Felip IV, rei d’Espanya
(1605-21- 1665)
Maria Teresa, infanta d’Espanya (1638-1683),
darrera reina consort de França i Navarra
Lluís XV, rei de França
(1710-1774)
1639 1658. Dunkerque
1625 1648
1634
1659
1620. Muntanya Blanca
MAPA 10.- WESTFALIA I PIRINEUS (model 5)
4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A
LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUS
4.3.- EL SEGLE XVII I LA FI DELS HABSBURG Felip IV (1621-65): entra en la guerra dels Trenta Anys, on perd l’hegemonia a Europa
(França), i pateix les revoltes de Catalunya i Portugal a la dècada de 1640 com a
conseqüència de la Unió d’Armes d’Olivares → independència definitiva de Portugal.
4.3.- EL SEGLE XVII I LA FI DELS HABSBURG Felip IV (1621-65): entra en la guerra dels Trenta Anys, on perd l’hegemonia a Europa
(França), i pateix les revoltes de Catalunya i Portugal a la dècada de 1640 com a
conseqüència de la Unió d’Armes d’Olivares → independència definitiva de Portugal.
MAPA 10.- PÈRDUES DEL SEGLE XVII ( model 12)
MAPA 10.- PÈRDUES DEL SEGLE XVII ( model 13)
MAPA 10.- PÈRDUES DEL SEGLE XVII ( model 14)
1639 1658. Dunkerque
1625 1648
1634
MAPA 10.- WESTFALIA I PIRINEUS (model 5)
1659
MAPA 10.- PÈRDUES DEL SEGLE XVII ( model 15)
DELS REIS CATÒLICS ALS HABSBURG O ÀUSTRIES
FELIP IV. LA FI DE L’HEGEMONIA A EUROPA.
Valido → comte duc d’Olivares.
Regnat amb guerres:
Guerra dels Trenta Anys (1618-1648):
Algunes victòries: Breda (1625).
Més derrotes: Rocroi (1643).
Final: Pau de Westfàlia (1648) → fi de la guerra 30 anys (catalans – protesta).
Revoltes internes pel reclutament d’homes i impostos → Unión de Armas.
1640: Catalunya, Andalusia i Portugal.
Catalunya → guerra dels Segadors → Pau dels Pirineus (1659).
Andalusia → sufocada la revolta.
Portugal → separació, país independent.
4.3.- SEGLE XVII I LA FI DELS HABSBURG. RESUM
RETRATS EQÜESTRES
Diego Velázquez
Felip IV a cavall (1634-35)
Oli sobre llenç (303’5x317’5 cm)
Museu del Prado, Madrid
Diego Velázquez
Retrat eqüestre del comte-duc d’Olivares (vers 1638)
Oli sobre llenç (313 x 239 cm)
Museu del Prado, Madrid
Diego Velázquez
6ª ETAPA:
DARRERS ANYS A MADRID
(1651-1660)
Diego Velázquez: Autorretrat (1650)
Museu de Belles Arts (València)
En tornar, comença la seva darrera etapa; va pintar
molts de retrats i realitza les seves tres obres
mestres: La Venus del mirall, Les Menines (FITXA
72) i Les Filoses (FITXA 71), obres culminants de la
seva producció, on arriba al cim en la naturalitat dels
personatges i en el la consecució total de la
perspectiva aèria, és a dir, en la més absoluta
perfecció en aconseguir el reflectir l’ "aire ambient".
6ª ETAPA: DARRERS ANYS A MADRID (1651-1660)
Velázquez.
El Primo
La Venus del mirall
Diego Velázquez
Venus del Mirall
(1649-51)
Oli sobre llenç
(122 x 177 cm)
National Gallery, Londres
Diego Velázquez
Retrat de la Infanta Maria Teresa
amb dos rellotges i als 14 anys
(1652-53)
Oli sobre llenç
(127 x 98’5 cm)
Kunsthistorisches Museum, Viena
6ª ETAPA: DARRERS ANYS
A MADRID (1651-1660)
V
E
L
Á
Z
Q
U
E
Z
Diego Velázquez
Les filoses o la faula d’Aracné o el Somni d’Aracné
(1654-57)
Oli sobre llenç
(167 x 252 cm) (222,5 x 293 cm amb els afegits posteriors) Museu del Prado, Madrid
(FITXA 111)
Anna d’Àustria, reina de França i Navarra, filla de
Felip III i esposa de Lluís XIII (1601- 1666)
Lluís XIV, rei Sol de
França i Navarra (1638-1715)
Felip IV, rei d’Espanya
(1605- 21-1665)
Maria Teresa, infanta d’Espanya (1638-1683),
darrera reina consort de França i Navarra
Lluís XV, rei de França
(1710-1774)
Lluís XIV, el rei Sol
ARBRE GENEALÒGIC
LES MENINES O
LA FAMÍLIA DE
FELIP IV
(FITXA 112)
Diego Velázquez
Les Menines o la Família de
Felip IV
(1656-57)
Oli sobre llenç
(318 x 276 cm)
Museu del Prado, Madrid
Diego Velázquez
Les Menines o la Família de
Felip IV
(1656-57)
Oli sobre llenç
(318 x 276 cm)
Museu del Prado, Madrid
1.- Infanta Margarita
3.- Doña María Agustina
Sarmiento de Sotomayor
Al costat de la infanta Margarita, Les
Menines, Maria Agustina Sarmiento de
Sotomayor i Isabel de Velasco.
Felip IV i Mariana d’Àustria.
4.3.5.- EL PROBLEMA SUCCESSORI A LA MONARQUIA DE CARLES II
Durant el regnat del darrer Àustria, Carles II (1665-1700), el país va gaudir de certa recuperació
econòmica (iniciada a partir de 1680), però en el terreny internacional Espanya continua perdent
territoris de Flandes front a Lluís XIV de França.
ARBRE FAMILIAR DELS DARRERS HABSBURG ESPANYOLS
En la quarta fila d’esquerre a dreta: la infanta Maria Teresa d’Àustria amb el seu espòs Lluís XIV; la
infanta Margarita Teresa i el seu espòs l’emperador Leopold I; i finalment el rei Carles II el “Hechizado”
i les seves dues esposes: La primera Maria Lluïsa d’Orleans i la segona Mariana de Neoburg.
Anna d’Àustria, reina de França i Navarra, filla de
Felip III i esposa de Lluís XIII (1601- 1666)
Lluís XIV, rei Sol de
França i Navarra (1638-1715)
Felip IV, rei d’Espanya
(1605-21- 1665)
Maria Teresa, infanta d’Espanya (1638-1683),
darrera reina consort de França i Navarra
Lluís XV, rei de França
(1710-1774)
Escola barroca madrilenya Juan Carreñó de Miranda
Carles II, i Carles II com a gran maestre de l’orde del Toisó d’Or
Carles II com a gran maestre de l’orde del Toisó d’Or
4.3.5.- EL PROBLEMA SUCCESSORI A LA MONARQUIA DE CARLES II
La feblesa física i mental del nou rei, Carles II està malaltís i li falta caràcter per a governar, i era
denominat el “Hechizado”, tot això junt es va traduir en la recuperació del poder de l’aristocràcia
front a l’absolutisme monàrquic. És una etapa crítica.
Carles II (1665-1700):
Carles II no era mongòlic, però no estava capacitat per
ser rei. Era estèril pel que no va deixar descendència.
Carles II (1665-1700)
Carles II (1665-1700)
INICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. CARLES II (1665-1700) va tenir dos favorits, durant la
regència de la seva mare Mariana d’Àustria (quan va morir el seu pare, Felip IV, Carles tenia 4
anys):
El pare Juan Everardo Nithard (un jesuïta alemany), que va venir de Viena amb la reina, fou el seu
vàlid i confessor (també arribà a ser, per butlla papal, Inquisidor General).
Fernando de Valenzuela.
Retrat del cardenal Juan Everardo
Nithard, per Alonso del Arco (vers 1674).
Oli sobre llenç (249 cm x 127,00 cm).
Museu del Prado (Madrid).
Retrat de
Fernando de Valenzuela
per Claudio Coello
(Real Maestranza de Caballería de Ronda).
Retrat de don Fernando de Valenzuela,
marqués de Villasierra
per Juan de Carreño de Miranda,
Museu Lazaro Galdiano, Madrid.
4.3.5.- PROBLEMA SUCCESSORI MONARQUIA CARLES II. RECORDATORI
Carles II i la seva mare
Mariana d’Àustria
La reina Mariana d’Àustria
Felip IV i Mariana d’Àustria.
Diego Velázquez
Les Menines o la Família de
Felip IV
(1656-57)
Oli sobre llenç
(318 x 276 cm)
Museu del Prado, Madrid
La reina Mariana d’Àustria
INICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. Carles II (1665-1700):
En contra dels dos favorits, el pare jesuïta Juan Everardo Nithard i Fernando de Valenzuela,
disputaria el poder el fill il·legítim de Felip IV, Juan José d’Àustria (que en 1665, quan va morir el
seu pare, tenia 36 anys, mentre que el seu germanastre i hereu, Carles II, en tenia 4).
Retrat de Juan José d’Àustria,
anònim madrileny del segle XVII.
Museu del Prado, Madrid.
4.3.5.- PROBLEMA SUCCESSORI MONARQUIA CARLES II. RECORDATORI
ARBRE GENEALÒGIC
Lluís XIV, el rei Sol
Isabel de França, de Borbó,
Retrat de Diego Velázquez, 1625.
4.3.5.- EL PROBLEMA SUCCESSORI A LA MONARQUIA DE CARLES II
El personatge que va encarnar aquesta
política fou Juan José d’Àustria, fill
il·legítim de Felip IV, que al capdavant
d’un exèrcit de 15.000 homes, amb el suport
de l’aristocràcia i la Corona d’Aragó es va
autoproclamar primer ministre.
INICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. Carles II (1665-1700):
Al final del seu regnat, Carles II conscient de què no podia regnar va deixar el poder en mans del
vàlid duc de Medinaceli (1680-1685, vàlid després de la mort del germanastre del rei Juan José
d’Àustria) i, després,
serà vàlid el duc d’Oropesa (1685-1691).
Retrat de Juan Francisco de la Cerda Enríquez de
Ribera, Marqués de Cogolludo, després VIII duc de
Medinaceli per Claudio Coello.
Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
El rei Carles II despatxant amb
el duc d’Oropesa.
4.3.5.- EL PROBLEMA SUCCESSORI A LA MONARQUIA DE CARLES II
4.3.5.- EL PROBLEMA SUCCESSORI A LA MONARQUIA DE CARLES II
Així, a la mort de Juan José d’Àustria es van succeir una sèrie de primers ministres acceptat per
l’aristocràcia. El duc de Medinaceli i el duc d’Oropesa foren el més destacats, que van dur endavant
una política de reformes: control de desordre monetari (devaluació de la moneda de velló),
reorganització de la recaptació dels impostos, retall de les despeses, etc.
Retrat de Juan Francisco de la Cerda Enríquez de
Ribera, Marqués de Cogolludo, després VIII duc de
Medinaceli per Claudio Coello.
Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
El rei Carles II despatxant amb
el duc d’Oropesa.
4.3.5.- EL PROBLEMA SUCCESSORI A LA MONARQUIA DE CARLES II
La caiguda del duc d’Oropesa va suposar l’afebliment del reformisme, que es va tornar a iniciar
amb l’arribada del borbons.
El rei Carles II despatxant amb el duc d’Oropesa.
Retrat de Maria Lluïsa d’Orleans, reina d’Espanya
(primera dona de Carles II),
per José García Hidalgo (vers 1679).
Oli sobre llenç ( 96 cm x 68,00 cm).
Museu del Prado, Madrid.
Retrat de Mariana de Neoburg, reina d’Espanya
(segona dona de Carles II),
per Luca Giordano (vers 1693-1694).
Oli sobre llenç (81 cm x 61,00 cm).
Museu del Prado, Madrid.
4.3.5.- EL PROBLEMA SUCCESSORI A LA MONARQUIA DE CARLES II
A la mort del rei Carles II, sense descendència dels seus dos matrimonis, s’obria un problema greu
per la successió a la corona.
Retrat de Maria Lluïsa d’Orleans, reina d’Espanya
(primera dona de Carles II),
per José García Hidalgo (vers 1679).
Oli sobre llenç ( 96 cm x 68,00 cm).
Museu del Prado, Madrid.
Retrat de Mariana de Neoburg, reina d’Espanya
(segona dona de Carles II),
per Luca Giordano (vers 1693-1694).
Oli sobre llenç (81 cm x 61,00 cm).
Museu del Prado, Madrid.
4.3.5.- EL PROBLEMA SUCCESSORI A LA MONARQUIA DE CARLES II
Les potències europees planegen el repartiment de l’imperi espanyol, perquè no tan sols es tractava
d’aconseguir un monarca per Espanya, sinó que el que es jugava era l’equilibri europeu, o bé
l’hegemonia al continent d’una de les dues grans famílies que governaven Europa:
Els Habsburg.
Els Borbons.
Condicions per poder
heretar la corona
Sang reial.
Parent de Carles II.
El candidat no havia
d’heretar la corona del seu
país. Es tractava de
conservar l’equilibri
europeu, perquè si un dels
candidats unia dues
corones (França i
Espanya, o bé l’Imperi i
Espanya) aconseguiria
l’hegemonia al continent.
Candidats
2.- Arxiduc Carles d’Àustria, de la família dels
Habsburg. Fill del rei d’Àustria i emperador alemany
Leopoldo I, casat primer amb la germana de Carles
II, Margalida (Meninas), i en segones núpcies amb
Leonor de Neoburg, amb qui va tenir dos fills: Josep I
(seria emperador) i Carles (arxiduc d’Àustria). Per
tant, també complia els requisits perquè la corona del
seu país l’havia d’heretar el seu germà Josep i
l’arxiduc Carles era net de la germana de Felip IV,
Maria d’Àustria.
1.- Felip d’Anjou, de la família dels Borbons i nét de
Lluís XIV de França i Maria Teresa (filla de Felip
IV), per tant, besnét de Felip IV. Lluís XIV, rei francès
més poderosos d’Europa, casat amb una germana de
Carles II, Maria Teresa i tenien un fill, Lluís el Gran
Dolfí i aquest tenia dos fills, Lluís i Felip d’Anjou. La
corona de França passaria al seu germà, Lluís, i no a
ell. És a dir, complia tots els requisits.
3.- Josep Ferran de Baviera (família dels Habsburg),
net de l’emperador Leopold I i de la germana de
Carles II, Margalida (Meninas).
5.0.- INTRODUCCIÓ
Anna d’Àustria, reina de França i Navarra, filla de
Felip III i esposa de Lluís XIII (1601- 1666)
Lluís XIV, rei Sol de
França i Navarra (1638-1715)
Felip IV, rei d’Espanya
(1605- 1665)
Maria Teresa, infanta d’Espanya (1638-1683),
darrera reina consort de França i Navarra
Lluís XV, rei de França
(1710-1774)
Magdalena del
Palatinat i
Neobourg
Carles II (1665-1700)
4.3.5.- EL PROBLEMA SUCCESSORI A LA MONARQUIA DE CARLES II
Carles II trià a Josep Ferran de Baviera, que era la tria més bona per assegurar l’equilibri
europeu. Però mor, l’any 1699, un any abans que Carles II, per la qual cosa Carles II ha de tornar a
fer el seu testament i trià a Felip d’Anjou.
4.3.5.- EL PROBLEMA SUCCESSORI A LA MONARQUIA DE CARLES II
Dia 1 de novembre de l’any 1700 mor Carles II.
4.3.5.- EL PROBLEMA SUCCESSORI A LA MONARQUIA DE CARLES II
Comença el regnat de Felip V d’Espanya, però es produirà la guerra de Successió (1701-1714) entre
Felip d’Anjou (futur Felip V) i Carles d’Habsburg o d’Àustria, en la que estan implicades totes les
potències europees, que volen treure rèdit de l’imperi espanyol.
4.3.- EL SEGLE XVII I LA FI DELS HABSBURG
Carles II (1665-1700):
certa recuperació
econòmica i mort del rei
sense descendència →
Guerra de Successió
→ Guerra de Successió (1701-
1714) entre Felip d’Anjou
(futur Felip V) i Carles
d’Habsburg o d’Àustria, amb
victòria del primer.
4.3.5.- EL PROBLEMA SUCCESSORI A LA MONARQUIA DE CARLES II
4.3.- EL SEGLE XVII I LA FI DELS HABSBURG
Carles II (1665-1700): certa recuperació econòmica i mort del rei sense descendència
→ Guerra de Successió (1701-1714) entre Felip d’Anjou (futur Felip V) i Carles
d’Habsburg o d’Àustria, amb victòria del primer.
4.3.5.- EL PROBLEMA SUCCESSORI A LA MONARQUIA DE CARLES II
4.3.- EL SEGLE XVII I LA FI DELS HABSBURG
Carles II (1665-1700): certa recuperació econòmica i mort del rei sense descendència
→ Guerra de Successió (1701-1714) entre Felip d’Anjou (futur Felip V) i Carles
d’Habsburg o d’Àustria, amb victòria del primer.
4.3.5.- EL PROBLEMA SUCCESSORI A LA MONARQUIA DE CARLES II
4.3.- EL SEGLE XVII I LA FI DELS HABSBURG
La guerra acaba en 1713 amb la victòria del primer, i amb Felip d’Anjou com a Felip V entra a
Espanya una nova dinastia, els Borbons, produint-se la pèrdua de totes les possessions espanyoles en
Europa.
4.3.5.- EL PROBLEMA SUCCESSORI A LA MONARQUIA DE CARLES II
4.3.- EL SEGLE XVII I LA FI DELS HABSBURG 4.3.5.- EL PROBLEMA SUCCESSORI A LA MONARQUIA DE CARLES II
DELS REIS CATÒLICS ALS HABSBURG O ÀUSTRIES
MAPA 10.- PÈRDUES DEL SEGLE XVII ( model 12)
MAPA 10.- PÈRDUES DEL SEGLE XVII ( model 14)
RETRATS EQÜESTRES
Diego Velázquez
Felip III a cavall (1629-35)
Oli sobre llenç (300 x 314 cm)
Museu del Prado, Madrid
Diego Velázquez
Felip IV a cavall (1634-35)
Oli sobre llenç (303’5x317’5 cm)
Museu del Prado, Madrid
INICI DELS VÀLIDS O FAVORITS
Peter Paulus Rubens
El duc de Lerma a cavall
(1603)
Oli sobre llenç
Museu del Prado, Madrid
Diego Velázquez
Retrat eqüestre del comte-duc d’Olivares
(vers 1638)
Oli sobre llenç (313 x 239 cm)
Museu del Prado, Madrid
Escola madrilenya
Claudio Coello
Autoretrat (1690) Carles II
Claudio Coello
4.3.- EL SEGLE XVII I LA FI DELS HABSBURG
CARLES II (1665-1700).
FI DE LA MONARQUIA DELS HABSBURG
Últim rei dels Habsburg.
Època de decadència:
Incapacitat del rei.
Corrupció dels validos.
Greu crisi econòmica.
Pèrdua de pes polític en l’àmbit internacional.
4.3.5.- PROBLEMA SUCCESSORI MONARQUIA CARLES II (RESUM)
CARLES II (1665-1700).
Mort sense descendència conflicte successori.
2 partidaris:
Candidat francès: Felip d’Anjou (casa de Borbó).
Candidat austríac: Carles d’Àustria (casa d’Àustria).
Felip V Arxiduc Carles
DELS REIS CATÒLICS ALS HABSBURG O ÀUSTRIES
ARBRE GENEALÒGIC DELS ÀUSTRIES ALS BORBONS
ARBRE GENEALÒGIC DELS BORBONS
ARBRE GENEALÒGIC DELS BORBONS
4.3.- EL SEGLE XVII I LA FI DELS HABSBURG
EL SEGLE DE DECADÈNCIA
Despoblació i crisi econòmica. En bona part d’ Europa, especialment en els països mediterranis, durant el segle
XVII es va produir una enorme crisi demogràfica, econòmica i social que es va traduir en un gran malestar entre
la població i en una inestabilitat política que va afectar a la monarquia.
La crisi demogràfica. Al llarg del segle XVII la població es va estancar: Castella fa ser més afectada que la
perifèria, en especial el nucli central de la Meseta. El període de crisi més intensa fou de 1630 a 1680. Els factors
que contribuïren a aquest nul creixement foren:
Les successives crisis de subsistència: males collites, fam. Tot això dificultat per les constants guerres que
impedien les importacions.
Les epidèmies: afavorides per la desnutrició. La reapareció de la pesta.
Les guerres: entre 1640 i 1668 foren permanents. La falta de mercenaris va dur a reclutaments
forçosos: rebel·lions, joves en edat de produir.
Expulsió dels moriscs: uns 300.000 entre 1609 i 1614.
A aquestos factors cal afegir l’emigració a Amèrica, que tot i que no fou decisiva, sí incidí de forma
significativa en Andalusia i Castella.
Camí seguit per la pesta de 1647
4.3.6.- CRISI SOCIAL I ECONÒMICA DEL SEGLE XVII
4.3.- EL SEGLE XVII I LA FI DELS HABSBURG 4.3.6.- CRISI SOCIAL I ECONÒMICA DEL SEGLE XVII
4.3.- EL SEGLE XVII I LA FI DELS HABSBURG 4.3.6.- CRISI SOCIAL I ECONÒMICA DEL SEGLE XVII
CRISI DEMOGRÀFICA Important davallada de la població. Causes:
Migracions cap al nou continent.
Expulsió dels moriscos.
Morts per guerres, epidèmies i pestes.
Camí seguit per la pesta de 1647
4.3.- EL SEGLE XVII I LA FI DELS HABSBURG 4.3.6.- CRISI SOCIAL I ECONÒMICA DEL SEGLE XVII
4.3.- EL SEGLE XVII I LA FI DELS HABSBURG
EL SEGLE DE DECADÈNCIA
Immobilisme i polarització social. La societat continua essent estamental amb dos estaments privilegiats, clergat i noblesa, i el tercer estament que produïa i
treballava.
Els NOBLES eren el 10% de la població. Es concentraven sobretot en el nord on la meitat de la població es considerava noble, tot i
que de noblesa modesta. L’alta noblesa ja no era rural, vivia en ciutats i havia deixat de ser guerrera. Molts nobles tenien tal condició
per haver comprat el títol al rei. El número de nobles es va incrementar i va augmentar el seu poder social i polític. Moltes persones
enriquides pagaven per a què els fabriquessin “probanzas”, documents que “provaven” que eren nobles. També existien certificats de
neteja de sang, imprescindibles per a obtenir càrrecs.
El CLERO era menys nombrós, però no va deixar de créixer en el segle XVII. L’alt clero era generalment d’origen noble, donat
que per als segons fills l’Església oferia una bona posició econòmica i social. Els convents eren a més un dels pocs llocs on viure amb
dignitat per a les dones solteres i viudes. El baix clergat era d’origen humil, tot i que sense problemes econòmics gràcies a les
exempcions tributàries, el cobrament del delme, rendes de les seves propietats, els ingressos obtinguts dels seus serveis i donatius
particulars.
El TERCER ESTAT: format pels que no eren ni nobles ni eclesiàstics. El
grup predominant era el dels pagesos, subjecte a impostos directes
(delme, rendes senyorials) que podien ascendir a la meitat del producte de
les seus terres i ramat. La seva posició depenia de si eren o no propietaris de
les terres: en el nord abundaven els llauradors propietaris, mentre que en
Aragó, València, Extremadura i el sud, la situació era la contrària
majorment (latifundis meridionals). La majoria dels artesans i comerciants
de les ciutats estaven organitzats en gremis. Donada l’escassa rellevància
que tenia l’artesanat i el comerç, el paper de la burgesia de negocis era
reduït. Prestamistes i comerciants eren majoritàriament estrangers. La
burgesia espanyola es va afanyar en ennoblir-se, abandonant negocis per a
convertir-se en rendistes i no pagar impostos. En les grans ciutats, sobretot
en Madrid, vivia un nombrós grup de captaires (“mendigos”), pobres,
delinqüents i “pedigüeños”, que cercaven doblers fàcils, almoines, la
beneficència i el pa barat a preu taxat per la corona.
4.3.6.- CRISI SOCIAL I ECONÒMICA DEL SEGLE XVII
4.3.- EL SEGLE XVII I LA FI DELS HABSBURG 4.3.6.- CRISI SOCIAL I ECONÒMICA DEL SEGLE XVII
SOCIETAT Societat dividida entre PRIVILEGIATS i NO PRIVILEGIATS.
Pocs privilegiats.
Gran massa de població empobrida:
Pagesos que han perdut les seves terres.
Artesans empobrits per no poder fer front a la competència estrangera.
Gentilhomes que malviuen amb les seves terres.
Treballar era considerat plebeu! “Probanzas”, document “provar” noblesa. Certificats neteja sang (càrrecs).
4.3.- EL SEGLE XVII I LA FI DELS HABSBURG 4.3.6.- CRISI SOCIAL I ECONÒMICA DEL SEGLE XVII
4.3.- EL SEGLE XVII I LA FI DELS HABSBURG
EL SEGLE DE DECADÈNCIA
Problemes econòmics.
L’agricultura i la ramaderia: La producció agrícola va minvar, sobretot en Castella: disminueix la mà d’obra, enormes càrregues
fiscals sobre els agricultors, i reducció de la demanda per la disminució de la població.
La propietat va tendir a concentrar-se: augmenten els latifundis. Molts pagesos varen haver de convertir-se en jornalers per a
sobreviure, sobretot en el sud (Extremadura, Castella- La Manxa i Andalusia). En altres zones es va notar molt l’expulsió dels moriscos
(València i Aragó).
Com a positiu cal destacar la introducció de nous cultius procedents d’Amèrica, patata i blats de moro, decisius en algunes zones del
nord i en èpoques posteriors.
Comerç. L’exportació de llana va continuar essent la més rentable per al comerç espanyol, tot i que es va ressentir a causa de la
situació de guerra permanent en la zona.
La industria i el comerç: no existia un mercat important per als productes industrials ni per al comerç interior. Tan sols l’alta
societat tenia accés a manufactures o artesanies de qualitat subministrada pels gremis o importada de Flandes, Itàlia, Anglaterra,
França o les colònies. Les vendes que s’obtenien del camp no s’invertien en empreses industrials i comercials incompatibles amb la
“hidalguía” i la neteja de sang, a més de donar pocs guanys i tenir molt de risc.
S’adquirien béns immobiliaris (cases, terres), préstecs a l’Estat, càrrecs, títols de noblesa, cercaven ser rendistes sense necessitat de
treballar.
Davant d’aquestes dificultats i la revolució dels preus del segle XVI, l’artesania castellana va entrar en recessió: falta de
competitivitat degut als alts preus. L’augment de preus es va reforçar per les emissions de moneda de velló per a pal·liar les demandes
de l’Estat i finançar la seva política.
El comerç interior es veia dificultat per les duanes interiors entre regnes (ports secs) i les que existien entre els territoris bascs i la
resta de la península; a més de peatges municipals i senyorials.
El comerç exterior exportava matèries primeres i importava manufactures: dèficit de la balança de pagaments que es cobria amb
l’or i la plata d’Amèrica, més necessaris que mai.
El comerç amb Amèrica va decaure entre 1630 i 1660 per l’increment dels intercanvis entre les colònies, la pressió fiscal excessiva
i la confiscació de remeses senceres d’or i plata per a les despeses militars. A partir de 1660 el comerç exterior es va recuperar,
afavorint bàsicament a comerciants estrangers: mercaderies que venien a la península per a ser exportades a Amèrica. A finals del segle
XVII tan sols un 5% dels productes enviats al Nou Món procedien de la península.
4.3.6.- CRISI SOCIAL I ECONÒMICA DEL SEGLE XVII
4.3.- EL SEGLE XVII I LA FI DELS HABSBURG 4.3.6.- CRISI SOCIAL I ECONÒMICA DEL SEGLE XVII
CRISI ECONÒMICA Agricultura
Situació dolenta de temps enrere.
Guerres + epidèmies = FAM + augment d’impostos = DESPOBLAMENT.
Abandonament de terres.
Migracions a la ciutat mendicar i pícaros (Lazarillo de Tormes).
Ramaderia
Reducció de caps de bestiar sequedat de les pastures + destrucció de camps per les guerres.
Indústria i comerç
Disminució per:
Competència de productes estrangers.
4.3.- EL SEGLE XVII I LA FI DELS HABSBURG 4.3.6.- CRISI SOCIAL I ECONÒMICA DEL SEGLE XVII
4.3.- EL SEGLE XVII I LA FI DELS HABSBURG 4.3.6.- CRISI SOCIAL I ECONÒMICA DEL SEGLE XVII
4.3.- EL SEGLE XVII I LA FI DELS HABSBURG
EL SEGLE DE DECADÈNCIA
El triomf de la mentalitat aristocràtica i religiosa.
La societat espanyola del XVII va continuar aferrada als mateixos valors aristocràtics i religiosos que regien la
mentalitat col·lectiva del segle anterior. L’ànsia d’ennobliment va fer que els conceptes de dignitat i honor que eren
associats a la noblesa foren reivindicats per tots els grups socials.
El mateix va ocórrer amb el rebuig als treballs manuals, considerats “vils”, cosa que va tenir un fort impacte
negatiu en el desenvolupament econòmic.
Aquells que posseïen béns gastaven bona part del seus ingressos en cases sumptuoses, rics vestits o cotxes de
cavalls per a mostrar a la resta de la societat la seva “qualitat”.
Els que no posseïen mitjans preferia la pobresa i ser captaire (“la mendicitat) abans d’ embrutar-se les mans i la
seva fama amb el treball.
Com a conseqüència d’aquesta mentalitat es va produir l’abandonament de les inversions productives, per la
qual cosa no es pot parlar, a excepció de Barcelona o Cadis, d’una classe de mercaders o fabricants amb esperit
empresarial que pogués promoure un desenvolupament econòmic similar al que es començava a gestar en altres
països europeus.
I en aquest context es va produir la guerra de Successió espanyola, que durà als borbons al poder en el segle
XVIII.
4.3.6.- CRISI SOCIAL I ECONÒMICA DEL SEGLE XVII
4.3.- EL SEGLE XVII I LA FI DELS HABSBURG 4.3.6.- CRISI SOCIAL I ECONÒMICA DEL SEGLE XVII
PROBLEMES SOCIALS Greu crisi econòmica tot i l’arribada d’or i plata
d’Amèrica.
Causes:
Es dediquen les riqueses a pagar les guerres.
Es consolida un model social on el més
important és ser noble i tenir cases i terres i
viure de renda.
NO s’estimulen les activitats productives.
4.3.- EL SEGLE XVII I LA FI DELS HABSBURG 4.3.6.- CRISI SOCIAL I ECONÒMICA DEL SEGLE XVII
4.3.- EL SEGLE XVII I LA FI DELS HABSBURG
CORONA ARAGÓ
No participen en el comerç amb Amèrica, tot i que...
Menys pressió fiscal i moneda més estable.
Es creen manufactures tèxtils i companyies comercials.
S. XVII: Crisi general i recuperació de la perifèria.
4.3.6.- CRISI SOCIAL I ECONÒMICA DEL SEGLE XVII
4.3.- EL SEGLE XVII I LA FI DELS HABSBURG 4.3.6.- CRISI SOCIAL I ECONÒMICA DEL SEGLE XVII
SISTEMA POLÍTIC (VALIDOS) /POLÍTICA
INTERNACIONAL / ECONOMIA. Pas de Monarquia Autoritària a Absoluta.
Mantenir hegemonia Unión de Armas.
Guerra 30 Anys Pau Westfalia pèrdua territoris
europeus.
Pau Pirineus pèrdua Rosselló i part Cerdanya.
Independència Portugal.
4.3.- EL SEGLE XVII I LA FI DELS HABSBURG 4.3.6.- CRISI SOCIAL I ECONÒMICA DEL SEGLE XVII
4.3.- EL SEGLE XVII I LA FI DELS HABSBURG 4.3.6.- CRISI SOCIAL I ECONÒMICA DEL SEGLE XVII
4.3.- EL SEGLE XVII I LA FI DELS HABSBURG 4.3.7.- LA CULTURA ESPANYOLA DELS SEGLES D’OR
PENSAMENT HUMANISTA Penetra a través de:
Personalitats com: el cardenal Cisneros, Lluís Vives o Antonio Nebrija.
Universitats i la impremta.
POETES: Garcilaso de la Vega, místics Santa Teresa de Jesús o escriptors como Fernando de Rojas («La Celestina»).
ARQUITECTURA: Estil herrerià o escurialenc (monestir de “El Escorial”).
ESCULTURA: Alonso Berruguete o Juan de Juni.
PINTURA: El Greco
ART DEL RENAIXEMENT
ART DEL BARROC
A Espanya, moviment vinculat amb la defensa del catolicisme i de la monarquia.
Assumeix els postulats de la propaganda religiosa i política, és l’art de la Contrarreforma.
El Barroc se situa entre el Renaixement i el Neoclassicisme. Període de la història, en la cultura occidental, que va
produir importants obres en el camp de la literatura, l’ escultura, la pintura i l’arquitectura, que abasta des de l’any
1600 fins l’any 1750 aproximadament.
Una època en què l’Església catòlica europea va reaccionar contra molts moviments revolucionaris culturals, que
aportaren una nova ciència i una religió dissident dins del propi catolicisme dominant: la Reforma Protestant.
LITERATURA: Góngora, Quevedo, Lope de Vega, Gracián, Calderón i Miguel de Cervantes.
PINTURA: Zurbarán, Murillo… Diego de Velázquez.
Molta importància del pensament teològic i filosòfic, però poc desenvolupament científic.
COMENTARI TEXT
¿Por qué no lograron arraigar en España la ciencia y la tecnología en una época en que ambas
comenzaban a despertar gran interés en el resto de Europa? […] La España de principios del siglo XVI
era una España erasmiana, que disfrutaba de contactos culturales muy estrechos con los centros
intelectuales más activos de Europa. A partir de la década de 1550 hubo un enfriamiento del clima
cultural. Se persiguió a los alumbrados, se prohibió que los estudiantes españoles asistieran a las
universidades extranjeras y toda España se vio excluida, poco a poco, por un timorato monarca del
contacto con la contagiosa atmósfera de una Europa herética. La transformación consciente de España
en el reducto de la verdadera fe quizá añadió intensidad a la experiencia religiosa bajo Felipe II, pero
también sirvió para separar a España de la poderosa corriente intelectual que conducía a otros países
hacia la investigación científica y la experimentación técnica.
John Elliott, España y su mundo
(1500-1700), 2007
4.3.- EL SEGLE XVII I LA FI DELS HABSBURG 4.3.7.- LA CULTURA ESPANYOLA DELS SEGLES D’OR
Defensa de Cadis contra els
anglesos.
Representació del atac de la
flota anglo - holandesa sota
el comandament de Sir
Edward Cecil que en
novembre de 1625 va
atacar Cadis.
Don Fernando Girón,
governador de Cadis
(segut), dóna ordres als
seus oficials.
Al fons, la flota anglo -
holandesa ataca el fort del
Puntal.
L’IMPERI ULTRAMARÍ ESPANYOL
Descobriment d’Amèrica
El descobriment d’Amèrica s’inscriu en el desig de trobar una ruta cap a Àsia (les Índies).
L’imperi ultramarí espanyol
Amèrica descoberta (1492) per Colom en una expedició sufragada pels Reis Catòlics.
El Tractat de Tordesillas (1494) traçà una línia divisòria
entre les àrees d’influència portuguesa i espanyola.
Exploració i conquesta d’Amèrica
Exploració ·1500: Yáñez Pinzón – Costa de Brasil
·1513: Vasco Núñez de Balboa – Oceà Pacífic
·1513: Juan Ponce de León – Florida
·1519 i 1522: Magallanes i Elcano – Primera
volta al món
Conquesta 1519-1550
·1.ª fase: Hernán Cortés conquista l’imperi asteca (Mèxic)
·2.ª fase: Francisco Pizarro i Diego Almagro conquisten l’imperi inca
·3.ª fase: Nord d’Argentina i Uruguay
En 1571 s’arribà a conquerir Filipines.
La màxima expansió en
el segle XVII Unió amb la corona portuguesa (1580-1640).
Govern i administració depenia de Castella.
Característiques polítiques, econòmiques i socials
Consell d’Índies
- Casa de Contractació
En els territoris
americans
Virregnats (virreis)
Explotació dels recursos: amb esclaus (font
d’ingressos essencial per a la monarquia).
PLATA: Perú, Bolivia (Potosí) Mèxic (Zacatecas).
Canya de sucre, tabac, ramaderia, cereals.
L’imperi ultramarí espanyol
DELS REIS CATÒLICS ALS HABSBURG O ÀUSTRIES
TEMA 4 RESUM CRONOLÒGIC, TERMES I PERSONATGES
L’ESPANYA DELS ÀUSTRIES O HABSBURG (XVI-XVII)
ÀUSTRIES MAJORS (Carles I, Felip II)
► 1520-21. Moviment comuner.
► 1521. Batalla de Villalar: derrota dels comuners.
► 1525. Batalla de Pavía, Carles I venc al rei francès Francesc I.
► 1555. Pau d’Augsburg. Carles I concedeix tolerància religiosa als prínceps alemanys protestants.
► 1571. Batalla de Lepant. Felip II derrota als turcs.
► 1588. Fracàs de l’Armada Invencible (Felip II) en intentar envair Anglaterra.
ÀUSTRIES MENORS (Felip III, Felip IV, Carles II)
► 1609. Treva dels Dotze Anys: Felip III reconeix independència de Països Baixos.
► 1609-1611. Expulsió dels moriscos.
► 1618-1648. Guerra dels Trenta Anys.
► 1643. Derrota dels terços espanyols en Rocroi.
► 1648. Pau de Westfàlia.
Mesta Antonio Pérez Juan de Àustria Corpus de Sang Cristià vell
Neteja de Sang Hidalgo Lepant Mühlberg Mayorazgo
Morisc Batalla de Pavia Duc de Lerma Unió d’Armes Valido (vàlid)
HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC I – Tema 4 Edat moderna
AUGE I DECEDÈNCIA
IMPERI ESPANYOL
Història Espanya
IES Ramon Llull (Palma)
Assumpció Granero Cueves
EDAT MODERNA
TEMA 3. El naixement de l’estat modern
- Els Reis Catòlics (1474/79-1516).
TEMA 4. Auge i decadència de l’Imperi espanyol
Segle XVI. Auge de l’imperi hispànic - Carles I i V (1517-1556).
- Felip II (1556-1598).
Segle XVII. El declivi de l’imperi hispànic, els Àustries
menors - Felip III (1598-1621).
- Felip IV (1621-1665).
- Carles II (1665-1700).
TEMA 5. Espanya del s. XVIII i el reformisme borbònic - Felip V (1700-1746).
- Ferran VI (1746-1759).
- Carles III (1759-1788).
ÍNDEX TEMES EDAT MODERNA BLOC I
TEMA 4. AUGE I DECADÈNCIA DE
L’IMPERI (ss. XVI-XVII)
BLOC I. LES ARRELS HISTÒRIQUES
DE L’ESPANYA CONTEMPORÀNIA
Història de l’art
IES Ramon Llull (Palma)
Assumpció Granero Cueves
PREHISTÒRIA I EDAT ANTIGA TEMA 1.- Les arrels històriques (preromans i colonitzacions, Hispania romana)
EDAT MITJANA TEMA 2.- Al-Andalus i els regnes cristians
EDAT MODERNA TEMA 3.- El naixement de l’estat modern: RRCC
TEMA 4.- Auge i decadència de l’Imperi espanyol
TEMA 5.- L'Espanya del segle XVIII
ÍNDEX TEMES BLOC I
FINAL EDAT MODERNA I ELS ALBORS DE LA CONTEMPORÀNIA
TEMA 3. El naixement de l’estat modern
- Els Reis Catòlics (1474-1516).
TEMA 4. Auge i decadència de l’Imperi espanyol
Segle XVI. Auge de l’imperi hispànic - Carles V (1517-1556).
- Felip II (1556-1598).
Segle XVII. El declivi de l’imperi hispànic, els Àustries menors - Felip III (1598-1621).
- Felip IV (1621-1665).
- Carles II (1665-1700).
TEMA 5. Espanya del s. XVIII i el reformisme borbònic - Felip V (1700-1746).
- Ferran VI (1746-1759).
- Carles III (1759-1788).
TEMA 5. ESPANYA DEL SEGLE XVIII
ÍNDEX TEMES EDAT MODERNA BLOC I
BLOC I – Tema 5 Edat moderna
HISTÒRIA D’ESPANYA
ESPANYA S. XVIII
REFORMISME BORBÒNIC
Història Espanya
IES Ramon Llull (Palma)
Assumpció Granero Cueves
BIBLIOGRAFIA
http://www.oni.escuelas.edu/
http://www.claseshistoria.com/
http://radio.rpp.com.pe/peruanosenelexterior/la-mita-en-el-peru-colonial/
http://www.escueladigital.com.uy/
www.oni.escuelas.edu
Prof. Gabriela Invernizzi
milenioscopio.blogspot.com
sobrevivenciaindigena.blogspot.com
quintobasicoab.blogspot.com
estudioshistoricos.cl
preparandoelexamen.blogspot.com
luchotrollface.blogspot.com
kalipedia.com
raulrv.blogspot.com
unaltreblogdenpau.blogspot.com
HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC I – Tema 5 Edat moderna
ESPANYA S. XVIII
REFORMISME BORBÒNIC
Història Espanya
IES Ramon Llull (Palma)
Assumpció Granero Cueves