Download - Tema 11
Amanda Leal
LA CONSTRUCCIÓ FILOSÒFICA DE LA CIUTADANIA
TEMA 11
ÍNDEX
1. Orígen del concepte ‘Ciutadania’
2. Ciutadania moderna
3. Dimensions de la ciutadania contemporànea
1.1 DEFINICIÓ DE CIUTADÀ
ORÍGEN DEL CONCEPTE DE ‘CIUTADANIA’1
L’habitant de les ciutats antigues o d’estats moderns com a subjecte de drets polítics i que intervé, exercitant-los, en el govern del país.
PERTANY A UNA COMUNITAT POLÍTICA
GAUDEIX DE DRETS I PARTICIPA EN LES TASQUES DEL GOVERN
1.2 LA CIUTADANIA EN L’ANTIGUITAT GRECOLLATINA
La democràcia grega: TRADICIÓ POLÍTICA
En L’antiga Grècia
CIUTAT=POLIS=AUTÒNOM I AUTOSUFICIENT
En la democràcia grega
El ciutadà participa en la política de la POLIS
DELIBERACIÓ: intercanvi
d’opinions per arribar a un acord
VOTACIÓ
PRINCIPIS QUE REGEIXEN
L’ASSAMBLEA
o ISONOMIA = IGUALTAT DAVANT LA LLEIo ISEGORIA = IGUALTAT DE PARAULAo KOINONÍA = COMUNITAT DE COOPERACIÓ PER ACONSEGUIR EL BÉPÚBLIC
1.2 LA CIUTADANIA EN L’ANTIGUITAT GRECOLLATINA
L’ antiga Roma: TRADICIÓ JURÍDICA
CIUTADÀ = Gaudeix de protecció jurídica atorgada per les LLEIS i INSTITUCIONS
‘ El ciutadà és aquell que actua sota la llei i espera la protecció de la llei
Jurista GAIO
TÍTOL JURÍDIC QUE PERMET RECLAMAR CERTS DRETS
CIUTADÀ OBTÉ
1.3 LIMITACIONS DE LA CIUTADANIA ANTIGA• CIUTADANIA EXCLOENT: Únicament eren ciutadans homes adults
•Només es considerava lliure i igual a aquells qui tinguessin la condició de ciutadà. NO A TOT ÉSSER HUMÀ
• ELS DRETS INDIVIDUALS NO estaven protegits
1.4 DOBLE ARREL DE CIUTADANIA MODERNA
GREGA REPÚBLICANA
PARTICIPACIÓ POLÍTICA A TRAVÉS DE LA DELIBERACIÓ
ROMA LIBERAL PROTECCIÓ LEGAL DELS DRETS DE LA PERSONA
CIUTADANIA MODERNA2
2.1 CIUTADANIA I ESTAT
Revolució:-Francesa-Anglesa-Americana
Capitalisme
DRETS NATURALS
ESTAT NACIONAL MODERN:
Defensa la vida, la integritat i la
propietat dels seus membres
S. XVII i XVIII
Maquiavel
Introdueix el terme ESTAT: Organització estable.
Jean Bodi
Introdueix el terme SOBIRANIA en un estat absolutista
CIUTADANS Ostenten la nacionalitat del país
Segons el país la nacionalitat és:
• DRET DE SÒL: Reconèix com a ciutadà que neix en el territori nacional.• DRET DE SANG: És prioritari la nacionalitat dels pares.
2.2 CIUTADANIA I INCLUSIÓ EN L’ESTAT1996 el filòsof alemany HABERMAS publica La inclusión del otro. Hi ha
diverses maneres d’entendre la relació entre ciutadans i l’Estat:
• Concepció LIBERAL: (Carl Schmitt) separació entre LLIBERTATS CIVILS ( garantides a tots els ciutadans) i DRETS POLÍTICS (als membres el grup etnicocultural base de l’estat).
•Concepció REPUBLICANA: no es dona preferència a cap majoria enfront la minoria es considera ‘una associació de membres lliures i iguals d’una comunitat de dret’.
LA CIUTADANIA VA LLIGADA ALS PROCEDIMENTS DEMOCRÀTICS
•Concepció COMUNITARISTA: reclama atenció als vincles ètnics i culturals.
Comunitat Contracte social
Ciutadans viuen sota lleis reguladores de llibertats públiques
Charles Taylor segons el LIBERALISME I REPUBLICANISME els éssers humans estableizen contractes entre ells perquè són egoistes.
El COMUNITARISTA defensa vincles per la cultura i la procedència i són la base de la solidaritat.
2.3 CIUTADANIA I DRETS HUMANS
DRETS CIVILS
DRETS POLÍTICS
DRETS SOCIALS, ECONÒMICS I CULTURALSAquells drets que
defensan els possibles abusos de l’Estat i manté un marge de llibertat per el ciutadà.
Dret de participació política, per exemple: associació política, sufragi universal i a ocupar càrrecs públics.
Dret a l‘educació, a l’associació sindical, a la vaga i a les garanties de seguretat i higiene en el treball.
2.4 CIUTADANIA SOCIAL
Aquest terme es consolida: publicació de Marshall Ciudadanía y clase social (1950)
La ciutadania SOCIAL inclou:•DRETS SOCIALS ( treball, educació, habitatge ). Estat Nacional ESTAT SOCIAL DE
DRETo
ESTAT DE BENESTAR ( països
europeus )
Per sentir-se membre d’una societat ha de saber que aquesta es preocupa per la seva supervivència. Fet que passa a un ESTAT DE JUSTÍCIA NO ESTAT DE BENESTAR
INCONVENIENT
DIMENSIONS DE LA CIUTADANIA CONTEMPORÀNIA3
3.1 JUSTÍCIA I PERTINENÇA
Perquè un ciutadà se senti membre de la societat és important:
RACIONALITAT DE JUSTÍCIA
SENTIMENT DE PERTINENÇA
3.1 JUSTÍCIA I PERTINENÇAD
IMEN
SIO
NS
DE L
A C
IUTA
DA
NIA
POLÍTICA -Igualtat de drets civils i polítics.-Responsabilitat de respectar els drets dels altres i de participar en la vida política
SOCIAL -Igualtat d’accés a les oportunitats i prestacions.-Ús responsable de les prestacions.
ECONÒMICA -Equitat en les relacions laborals.-Responsabilitat personal i corporativa.-Consum just i responsable.
CIVIL -Ètica professional.-Voluntariat.
INTERCULTURAL -Respecte actiu.-Voluntariat amb inmigrants
COSMOPOLITA -Solidaritat internacional.-Voluntariat a ONG.
IMP
LIC
AC
ION
S D
E R
EC
ON
EIX
EM
EN
T I
D’E
XER
CIC
I
3.1 JUSTÍCIA I PERTINENÇA
Tipus d’implicacions de dimensions de la ciutadania
• RECONEIXEMENT de la ciutadania es refereix a la RESPONSABILITAT QUE TÉ CADA SOCIETAT per assegurar que es reconeix com a ciutadans a les persones.
-LEGAL -EFECTIU O REAL
• L’EXERCICI DE LA CIUTADANIA es refereix a la RESPONSABILITAT QUE CORRESPON A CADA PERSONA en una societat quan exerceix de ciutadà.
-DRETS CÍVIS
-VOLUNTARIAT
3.2 NOVES FACETES DE LA CIUTADANIA
CIUTADANIA ECONÓMICA
Som ciutadans económics i em de pendre una
ÉTICA EMPRESARIAL
RESPONSABILITAT SOCIAL DE LES EMPRESES
Finalitat de:-Posar en pràctica ètica del consum just-Eradicació de la pobresa
Són llaços socials no polítics que impulsen una ciutadania activa i responsable.VOLUNTARIAT O TERCER SECTOR SOCIAL
Professions amb serveis a la societat han de tenir una ÈTICA PROFESSIONALOPINIÓ PÚBLICA, mantenir obert el debat mitjançant ús públis de la RAÓ
CIUTADANIA CIVIL
3.2 NOVES FACETES DE LA CIUTADANIA
Per evitar discriminacions es va crear una nova dimensió de la
ciutadania
ÉTICA INTERCULTURAL
Invita a un DIÀLEG ENTRE DIFERENTS GRUPS SOCIALS dins la mateixa societat
CIUTADANIA INTERCULTURAL
Construïr un món en que tothom es consideri ciutadà de ple dret en qualsevol lloc del planeta
És necessari
UNIVERSALITZAR ELS DRETS HUMANS de la 1ra, 2na i 3ra generació
GLOBALITZACIÓ ÈTICA
CIUTADANIA COSMOPOLITA