QUADERN DE FORMULACIÓ I NOMENCLATURA INORGÀNICA I
ORGÀNICA
OPTATIVA FÍSICA-QUÍMICA 4t ESO
Curs 2012/2013 Nom: _____________________________
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 1 -
1.- ÍNDEX.
1.- Índex ..........................................................................................................................1
2.- Formulació i nomenclatura inorgànica ...............................................................2
Esquema general dels compostos inorgànics ..............................................3
Valències dels elements més importants ....................................................5
3.- Formulació i nomenclatura orgànica ................................................................65
Esquema general dels compostos orgànics ...............................................66
Ordre de preferència dels grups funcionals ..........................................116
1.- ÍNDEX
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 2 -
Òxid de Calci o calç viva
2.- FORMULACIÓ i
NOMENCLATURA
INORGÀNICA
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 3 -
1.- SUBSTÀNCIES SIMPLES.
2.- COMPOSTOS BINARIS.
ÒXIDS BÀSICS
2.1.1.- METALL PERÒXIDS
SUPERÒXIDS
2.1.- OXIGEN OZÒNIDS
2.1.2.- NO METALL ÒXIDS ÀCIDS
2.2.1.- METALL HIDRURS METÀL.LICS
2.2.- HIDROGEN 2.2.2.- NO METALL HALURS D’HIDROGEN
2.2.3.- SEMIMETALL HIDRURS VOLÀTILS
2.3.1.- METALL+NO METALL SALS NEUTRES
2.3.- SALS
2.3.2.- NO METALL+NO METALL SALS VOLÀTILS
ESQUEMA GENERAL DELS COMPOSTOS INORGÀNICS
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 4 -
3.- COMPOSTOS TERNARIS.
3.1.- ÀCIDS OXOÀCIS: ÒXIDS ÀCIDS + AIGUA
3.2.- HIDRÒXIDS (Bases): ÒXIDS BÀSICS + AIGUA
3.3.- IONS: CATIONS i ANIONS
3.4.- SALS NEUTRES (OXISALS)
4.- COMPOSTOS QUATERNARIS.
4.1.- SALS ÀCIDES
4.2.- SALS BÀSIQUES
4.3.- SALS DOBLES
5.- SALS HIDRATADES.
6.- COMPOSTOS DE COORDINACIÓ.
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 5 -
I II III IV V VI VII VIII
H
1
He
Li
1
Be
2
B
3
C
2,4
N
1,2,3
,4,5
O
2
F
1
Ne
Na
1
Mg
2
Al
3
Si
4
P
1,3,5
S
2,4,
6
Cl
1,3,5
,7
Ar
K
1
Ca
2
Sc
3
Ti
2,3,
4
V
2,3,
4,5
Cr
2,3,
4,6
Mn
2,3,
4,6,
7
Fe
2,3
Co
2,3
Ni
2,3
Cu
1,2
Zn
2
Ga
3
Ge
2,4
As
3,5
Se
2,4,
6
Br
1,3,5
,7
Kr
Rb
1
Sr
2
Pd
2,4
Ag
1
Cd
2
In
3
Sn
2,4
Sb
3,5
Te
2,4,
6
I
1,3,5
,7,
Xe
Cs
1
Ba
2
La Pt
2,4
Au
1,3
Hg
1,2
Tl
1,3
Pb
2,4
Bi
3,5
Po
2.4
At
1,3,5
,7
Rn
Fr
1
Ra
2
Ac
Per a formular compostos binaris ens és molt útil el concepte de valència. En
canvi quan volem formular compostos que tenen tres o més elements ens
resulta molt interessant el concepte de nombre d’oxidació.
VALÈNCIES DELS ELEMENTS MÉS IMPORTANTS.
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 6 -
Definició de valència d’un element: és el nombre d’àtoms d’hidrogen que es
combinen amb un àtom d’aquest element. La valència és un nombre positiu.
Definició de nombre d’oxidació d’un element: és el nombre d’electrons que
un àtom d’aquest element utilitza per formar enllaços covalents o iònics amb
àtoms d’altres elements. També es pot definir com la càrrega que tindria
l’àtom d’aquest element si els electrons de cada enllaç s’assignessin a l’àtom
més electronegatiu.
En els compostos iònics el nombre d’oxidació de cada ió, també anomenat
electrovalència, és igual a la seva càrrega.
El nombre d’oxidació pot ser positiu o negatiu. Per calcular-lo, es considera
la càrrega que s’ha d’assignar als àtoms d’un element en un compost,
suposant que tots els enllaços són iònics. Molts enllaços no són iònics, i
només per comoditat es suposen iònics. Per assignar-lo a un element cal
considerar la seva electropositivitat o la seva electronegativitat respecte
als elements amb els quals està combinat.
El càlcul és més senzill si es tenen en compte aquestes regles:
- El nombre d’oxidació de qualsevol element lliure és zero ( Cu, Fe, Cl2, ...)
- El nombre d’oxidació del F és sempre – 1.
- El nombre d’oxidació de l’O és – 2, exceptuant en els peròxids que és – 1.
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 7 -
- El nombre d’oxidació en els metalls alcalins és +1, en els alcalinoterris +2
i el de l’Al és +3.
- Un element combinat amb un altre més electropositiu té el nombre
d’oxidació negatiu, i si està combinat amb un element més electronegatiu
el té positiu. Així el de l’H serà – 1 o +1 segons amb qui es combini.
- En un compost neutre sempre es compleix que la suma algebraica dels
productes dels subíndexs de cada element pels corresponents nombres
d’oxidació és zero. En un ió poliatòmic ha de ser igual a la seva càrrega.
Cal tenir present els nombres d’oxidació del Crom, Manganès i Nitrogen:
- Actuen com un metall: Cr (2,3) ; Mn (2,3,4) ; N (1,2,4)
- Actuen com un no metall: Cr (6) ; Mn (4,6,7) ; N (1,3,5)
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 8 -
1.- SUBSTÀNCIES SIMPLES.
Els àtoms d’un mateix element es poden unir per formar les substàncies
simples o elementals. Cada element té un nom que l’identifica, i que figura a
les taules periòdiques.
La molècula dels gasos nobles és monoatòmica i se’ls representa pel seu
símbol: He, Ne, Ar, Kr, Xe, Rn. S’anomenen heli, argó ...
La molècula de certs elements no-metàl·lics està constituïda per dos àtoms:
H2, N2, O2, F2, Cl2, Br2 i I2. Es poden anomenar com a hidrogen o dihidrogen,
per tant, caldrà diferenciar la molècula d’hidrogen, H2, de l’àtom d’hidrogen,
H.
Hi ha substàncies simples en les quals s’uneixen un elevat
nombre d’àtoms formant una gran xarxa cristal·lina. Això passa
en els metalls i en altres elements com el C, el Si o el Ge.
Aquestes substàncies es representen simplement amb el símbol
de l’element: Fe, Na, Cu, Ag, Zn, Si, Hg, Pb, ... i s’anomenen ferro, sodi ...
Molts elements no metàl·lics tenen capacitat per formar enllaços
covalents, i en conseqüència poden unir-se per donar diferents
tipus de molècules o cristalls. Cada una d’aquestes estructures
constitueixen un estat o forma al·lotròpica de l’element en
qüestió. Elements que presenten estats al·lotròpics d’estructura
coneguda són: C(diamant) , C(grafit) , S8 (octasofre), O2 (dioxigen o
oxigen), O3 (trioxigen o ozó) i P4 (tetrafòsfor o fòsfor blanc).
1.- SUBSTÀNCIES SIMPLES
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 9 -
2.- COMPOSTOS BINARIS.
2.1.- COMBINACIONS BINÀRIES DE L’OXIGEN.
L’oxigen es combina amb tots els elements químics, excepte els gasos
nobles. En tots aquests compostos actua amb nombre d’oxidació –2 ( O2- ),
excepte en els peròxids que actua amb –1 ( O22- )
Fórmula general: A2Oa
Què vol dir?
A: símbol de l’element que es combina amb l’oxigen.
O: símbol de l’oxigen.
2: valència de l’oxigen.
a: valència de l’element que es combina amb l’oxigen.
2.1.1.- ÒXIDS BÀSICS: OXIGEN + METALL
Fórmula Nom. Sistemàtica Nom. d’Stock Nom. Tradicional
Li2O Monòxid de diliti Òxid de liti Òxid de liti
Na2O Monòxid de disodi Òxid de sodi Òxid de sodi
K2O
2.- COMPOSTOS BINARIS
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 10 -
Rb2O
Cs2O
Fr2O
BeO
MgO
CaO
SrO
BaO (Mono)òxid de bari Òxid de bari Òxid de bari
RaO
FeO (Mono)òxid de ferro Òxid de ferro (II) Òxid ferrós
Fe2O3 Triòxid de diferro Òxid de ferro (III) Òxid fèrric
ZnO Òxid de zinc Òxid de zinc
CrO Òxid de crom Òxid de crom (II) Òxid cromós
Cr2O3 Triòxid de dicrom Òxid de crom (III) Òxid cròmic
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 11 -
MnO Òxid de manganès Òxid de manganès (II) Òxid manganós
Mn2O3 Triòxid de dimanganès Òxid de manganès (III) Òxidmangànic
MnO2 Diòxid de manganès Òxid de manganès (IV) Biòxid demanganès
CoO
Co2O3
NiO
Ni2O3
PdO
PdO2
PtO
PtO2
Cu2O
CuO
Ag2O
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 12 -
Au2O
Au2O3
HgO
Hg2O
Al2O3
B2O3
SnO
SnO2
PbO
PbO2
N2O Òxid de dinitrogen Òxid de nitrogen (I) Òxid hiponitrós
NO Òxid de nitrogen Òxid de nitrogen (II) Òxid nítrós
NO2* Diòxid de nitrogen Òxid de nitrogen (IV) Òxid nítric
* Aquest òxid correspon a la relació estequiomètrica més senzilla de l’òxid de nitrogen (IV).
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 13 -
PERÒXIDS
El grup característic és el O22 – . Per anomenar aquests compostos es posa
el prefixa per, davant del nom de l’òxid.
Fórmula Nom. Sistemàtica Nom. Stock
Li2O2 Diòxid de diliti Peròxid de liti
Na2O2
K2O2
BeO2
MgO2
CaO2
SrO2
BaO2
RaO2
H2O2 Diòxid de dihidrogen Peròxid d’hidrogen o aigua oxigenada
CuO2 Diòxid de coure Peròxid de coure (II)
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 14 -
HIPERÒXIDS O SUPERÒXIDS
El grup característic és el O2–.
Fórmula Nom
LiO2 Hiperòxid o superòxid de liti
NaO2
KO2
RbO2
CsO2
FrO2
BeO4
MgO4
CaO4
SrO4
BaO4
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 15 -
OZÒNIDS
El grup característic és el O3 –.
Fórmula Nom
LiO3 Ozònid de liti
NaO3
KO3
RbO3
CsO3
FrO3
BeO6
MgO6
CaO6
SrO6
BaO6
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 16 -
2.1.2.- ÒXIDS ÀCIDS: OXIGEN + NO METALL
Fórmula Nom. Sistemàtica Nom. d’Stock Nom. Tradicional
F2O Òxid de difluor Òxid de fluor Òxid fluoric
Cl2O Òxid de diclor Òxid de clor (I) Òxid hipoclorós
Cl2O3 Triòxid de diclor Òxid de clor (III) Òxid clorós
Cl2O5 Òxid clòric
Cl2O7 Òxid perclòric
Br2O
Br2O3
Br2O5
Br2O7
I2O
I2O3
I2O5
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 17 -
I2O7
SO
SO2
SO3
SeO
SeO2
SeO3
TeO
TeO2
TeO3
N2O Òxid hiponitrós
N2O3 Òxid nitrós
N2O5 Òxid nítric
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 18 -
P2O3
P2O5
As2O3
As2O5
Sb2O3
Sb2O5
CO
CO2
SiO2
CrO3 Òxid cròmic
MnO2 Òxid manganós
MnO3 Òxid mangànic
Mn2O7 Òxid permangànic
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 19 -
2.2.- COMBINACIONS BINÀRIES DE L’HIDROGEN.
L’hidrogen només té un electró, per tant sempre actua amb valència 1. El
nombre d’oxidació serà negatiu o positiu segons es combini amb un element
menys o més electronegatiu que ell.
Fórmula general: HxX ó XHx
Què vol dir ?
H: símbol de l’hidrogen.
X: símbol de l’element que es combina amb l’hidrogen.
x: valència de l’element que es combina amb l’hidrogen.
2.2.1.- HIDRURS METÀL.LICS: HIDROGEN + METALL
Fórmula Nom. Sistemàtica Nom. d’Stock
LiH
NaH
KH
RbH
CsH
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 20 -
BeH2
MgH2
CaH2
SrH2
BaH2
RaH2
CrH2
CrH3
MnH2
MnH3
FeH2
FeH3
CoH2
CoH3
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 21 -
NiH2
NiH3
PtH2
PtH4 Tetrahidrur de platí Hidrur de platí (IV)
CuH
CuH2
AgH
AuH
AuH3
ZnH2
CdH2
HgH
HgH2
AlH3
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 22 -
SnH2
SnH4
PbH2
PbH4
2.2.2.- HALURS D’HIDROGEN: HIDROGEN + NO METALL
Fórmula Nom. Sistemàtica en dissolució aquosa
HF Fluorur d’hidrogen Àcid fluorhídric HF(aq)
HCl
HBr
HI
H2S
H2Se
H2Te
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 23 -
2.2.3.- HIDRURS VOLÀTILS: HIDROGEN + SEMIMETALL
Fórmula Nom. Sistemàtica Nom comú
BH3 Trihidrur de bor borà
B2H6 Hexahidrur de dibor diborà
CH4
SiH4
GeH4 germà
PbH4 plumbà
NH3 Trihidrur de nitrogen amoníac
N2H4 hidrazina
PH3
AsH3
SbH3
BiH3
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 24 -
Busca informació, sobretot pel que fa referència a les seves aplicacions,
dels següents compostos: àcid fluorhídric, àcid clorhídric i amoníac.
Àcid fluorhídric
Àcid clorhídric
Amoníac
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 25 -
2.3.- SALS.
2.3.1.- SALS NEUTRES: NO METALLS + METALLS
Fórmula Nom. Sistemàtica Nom. d’Stock Nom. Tradicional
LiF Fluorur de liti Fluorur de liti Fluorur de liti
NaF
KF
RbF
BeF2
MgF2
CaF2
SrF2
BaF2
CrF2 Difluorur de crom Fluorur de crom (II) Fluorur cromós
CrF3 Trifluorur de crom Fluorur de crom (III) Fluorur cròmic
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 26 -
MnF2
MnF3
FeF2
FeF3
CoF2
CoF3
NiF2
NiF3
CuF
CuF2
AgF
AuF
AuF3
ZnF2
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 27 -
CdF2
BF3
AlF3
SnF2
SnF4
PbF2
PbF4
LiCl
NaCl
KCl
RbCl
BeCl2
MgCl2
CaCl2
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 28 -
SrCl2
BaCl2
CrCl2 Diclorur de crom Clorur de crom (II) Clorur cromós
CrCl3 Triclorur de crom Clorur de crom (III) Clorur cròmic
MnCl2
MnCl3
FeCl2
FeCl3
CoCl2
CoCl3
NiCl2
NiCl3
CuCl
CuCl2
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 29 -
AgCl
AuCl
AuCl3
ZnCl2
CdCl2
BCl3
AlCl3
SnCl2
SnCl4
PbCl2
PbCl4
Li2S
Na2S
K2S
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 30 -
Rb2S
BeS
MgS
CaS
SrS
BaS
CrS
Cr2S3
MnS
Mn2S3
FeS
Fe2S3
CoS
Co2S3
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 31 -
NiS
Ni2S3
Cu2S
CuS
Ag2S
Au2S
Au2S3
ZnS
Hg2S
HgS
B2S3
Al2S3
SnS
SnS2
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 32 -
Busca informació, sobretot pel que fa referència a les seves aplicacions,
dels següents compostos: clorur de sodi, clorur de calci i bromur de plata.
Clorur de sodi
Clorur de calci
Bromur de plata
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 33 -
2.3.2.- SALS VOLÀTILS: NO METALL + NO METALL
Fórmula Nom. Sistemàtica Nom. d’Stock Nom. Tradicional
CF4 Tetrafluorur de carboni Fluorur de carboni (IV) Fluorur carbònic
SiF4
PF3 Fluorur fosforós
PF5 Fluorur fosfòric
AsF3
AsF5
SbF3
SbF5
CCl4
SiCl4
PCl3 Clorur fosforós
PCl5 Clorur fosfòric
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 34 -
AsCl3
AsCl5
SbCl3
SbCl5
CS2
SiS2
Sr3N2 dinitrur de triestronci nitrur d’estronci
Hg3N2 dinitrur de trimercuri nitrur de mercuri (II)
Si3N4 tetranitrur de trisilici nitrur de silici
SiC carbur de silici carbur de silici
Al4C3 tricarbur de tetraalumini carbur d’alumini
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 35 -
3.- COMPOSTOS TERNARIS.
3.1.- ÀCIDS OXOÀCIDS.
Són àcids que s’obtenen afegint aigua a l’òxid (anhídrid) corresponent.
La fórmula general és: HxXyOz
Cl, Br, I, N
Cl2O + H2O = H2Cl2O2 = HClO À. hipoclorós o À. oxoclorat (I) d’hidrogen
Cl2O3 + H2O = H2Cl2O4 = HClO2 À. clorós o À. dioxoclorat (III) d’hidrogen
Cl2O5 + H2O = H2Cl2O6 = HClO3 À. clòric o À. trioxoclorat (V) d’hidrogen
Cl2O7 + H2O = H2Cl2O8 = HClO4
Br2O + H2O =
Br2O3 + H2O =
Br2O5 + H2O =
Br2O7 + H2O =
À. perclòric o À. tetraoxoclorat (VII) d’hidrogen
3.- COMPOSTOS TERNARIS
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 36 -
I2O + H2O =
I2O3 + H2O =
I2O5 + H2O =
I2O7 + H2O =
- No es coneix l’àcid iodós ni cap derivat seu.
N2O + H2O =
N2O3 + H2O =
N2O5 + H2O =
- L’àcid hiponitrós es presenta com a H2N2O2
S, Se, Te, C
À. hiposulfurós
À. sulfurós
À. sulfúric
- L’àcid sulfúric és molt emprat a les indústries i als laboratoris. Tant és així que el grau
d’industrialització d’un país es pot mesurar per la quantitat de sulfúric que consumeix.
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 37 -
SeO + H2O =
SeO2 + H2O =
SeO3 + H2O =
TeO + H2O =
TeO2 + H2O =
TeO3 + H2O =
Àcid trioxocarbonat (IV) d’hidrogen
Mn
MnO2 + H2O = H2MnO3 À. manganós o
MnO3 + H2O = H2MnO4 À. mangànic o
Mn2O7 + H2O = HMnO4 À. permangànic o
Cr
CrO3 + H2O = H2CrO4 À. cròmic o
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 38 -
PREFIXES IMPORTANTS
- Meta, Piro, Orto
Meta: expressa que s’ha afegit una molècula d’aigua.
Piro: expressa que s’han afegit dos molècules d’aigua.
Orto: expressa que s’han afegit tres molècules d’aigua o la màxima quantitat
d’aigua que pot adquirir l’òxid. Aquest es pot suprimir en la nomenclatura.
P, As, Sb
Àcid metafosforós
Àcid pirofosforós
Àcid ortofosforós o fosforós
Àcid metafosfòric
Àcid pirofosfòric
Àcid ortofosfòric o fosfòric
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 39 -
As2O3 + H2O =
As2O3 + 2 H2O =
As2O3 + 3 H2O =
As2O5 + H2O =
As2O5 + 2 H2O =
As2O5 + 3 H2O =
Sb2O3 + H2O =
Sb2O3 + 2 H2O =
Sb2O3 + 3 H2O =
Sb2O5 + H2O =
Sb2O5 + 2 H2O =
Sb2O5 + 3 H2O =
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 40 -
B
Àcid metabòric
Àcid pirobòric
Àcid ortobòric o bòric
Si
SiO2 + H2O
SiO2 + 2 H2O = H4SiO4 Àcid ortosilícic o silícic.
En aquest cas el prefixa orto- ens indica el nombre màxim d’aigües amb les
quals es pot combinar el diòxid de silici.
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 41 -
- Di, Tri, Tetra, ...
Fan referència al grau de polimerització dels àcids respectius. Com a norma
general es perd una molècula d’aigua menys que el número que indica el grau
de polimerització de l’àcid.
Àcid disulfúric 2 H2SO4 – H2O = H2S2O7
Àcid disulfurós
Àcid trifosfòric
Àcid difosfòric
Àcid difosforós
Àcid dicròmic
Excepció: 4 H3BO3 - 5 H2O = H2B4O7 Àcid tetrabòric
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 42 -
ALTRES ÀCIDS MÉS COMPLEXES.
Peroxoàcids
S’obtenen substituint un grup oxo, O2 – , de l’àcid corresponent, pel grup
peroxo, O22 – .
Exemple:
HNO3 HNO4
Àcid nítric Àcid peroxonítric
Altres peroxoàcids:
Àcid peroxocarbònic
Àcid peroxosulfúric
Àcid peroxofosfòric
Àcid peroxodisulfúric
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 43 -
Tioàcids
S’obtenen a partir dels oxoàcids corresponents, substituint àtoms d’oxigen
per àtoms de sofre.
Exemple:
H2SO4 H2S2O3
Àcid sulfúric Àcid tiosulfúric o À. trioxotiosulfat (VI) d’hidrogen
Altres tioàcids:
Àcid tiosulfurós
Àcid tiofosfòric
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 44 -
Busca informació, sobretot pel que fa referència a les seves aplicacions,
dels següents compostos: àcid sulfúric, àcid nítric i àcid fosfòric.
Àcid sulfúric
Àcid nítric
Àcid fosfòric
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 45 -
3.2.- HIDRÒXIDS.
Es caracteritzen per tenir el grup hidròxid, OH –, amb nombre d’oxidació
–1, unit a un metall. Aquests compostos s’anomenen hidròxids o bases pel
caràcter bàsic de les seves dissolucions aquoses.
Fórmula Nom. Sistemàtica Nom. d’Stock
LiOH Hidròxid de liti
NaOH
KOH
RbOH
Be(OH)2
Mg(OH)2
Ca(OH)2
Sr(OH)2
Ra(OH)2
Ba(OH)2
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 46 -
Cr(OH)2 Dihidròxid de crom Hidròxid de crom (II)
Cr(OH)3 Hidròxid de crom (III)
Mn(OH)2
Mn(OH)3
Fe(OH)2
Fe(OH)3
Co(OH)2
Co(OH)3
Ni(OH)2
Ni(OH)3
Pt(OH)2
Pt(OH)4
AgOH
CuOH
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 47 -
Cu(OH)2
AuOH
Au(OH)3
Zn(OH)2
Cd(OH)2
HgOH
Hg(OH)2
Al(OH)3
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 48 -
3.3.- IONS: CATIONS i ANIONS.
Un ió és una espècie química amb càrrega elèctrica, positiva o negativa. Els
ions carregats positivament s’anomenen cations i els carregats
negativament anions.
Les càrregues positives indiquen que tenen un defecte d’electrons respecte
el seu estat neutre. Les càrregues negatives indiquen que tenen un excés
d’electrons respecte el seu estat neutre.
Exemples:
Na ( 1s2 2s2 2p6 3s1 ) – 1 e – Na+ (1s2 2s2 2p6 )
Cl (1s2 2s2 2p6 3s2 3p5 ) + 1 e – Cl – (1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 )
CATIONS
Li + ió liti
Na +
K +
Rb +
Cs +
Be 2+
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 49 -
Mg 2+
Ca 2+
Sr 2+
Ba 2+
Ra 2+
Fe 2+ ió ferro (II) ió ferrós
Fe 3+ ió ferro (III) ió fèrric
Ni 2+
Ni 3+
La paraula catió es fa servir exclusivament quan l’element que forma l’ió
positiu és un no-metall.
Br + catió brom (I) I + catió iode (I)
Cations poliatòmics.
H3O + ió hidroni o ió oxoni NH4 + ió amoni
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 50 -
ANIONS
Anions monoatòmics.
F – ió fluorur
Cl –
Br –
I –
S 2 –
Se 2 –
Te 2 –
Anions poliatòmics.
Es poden considerar com a constituents de molècules que han perdut un o
més ions hidrogen.
OH – ió hidròxid
CN – ió cianur ( prové de l’àcid cianhídric HCN )
HS – ió hidrogensulfur
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 51 -
HSe –
HTe –
ClO – ió hipoclorit o ió oxoclorat (I)
ClO2 – ió clorit o ió dioxoclorat (III)
ClO3 – ió clorat o ió trioxoclorat (V)
ClO4 - ió perclorat o ió tetraoxoclorat (VII)
NO –
NO2 –
NO3 –
SO2 2 – ió hiposulfit o ió dioxosulfat (II)
SO3 2 – ió sulfit o ió trioxosulfat (IV)
SO4 2 – ió sulfat o ió tetraoxosulfat (VI)
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 52 -
HSO2 – ió hidrogenhiposulfit o ió hidrogendioxosulfat (II)
HSO3 – ió hidrogensulfit o ió hidrogentrioxosulfat (IV)
HSO4 – ió hidrogensulfat o ió hidrogentetraoxosulfat (VI)
PO4 3 –
HPO4 2 –
H2PO4 –
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 53 -
3.4.- SALS NEUTRES o OXISALS.
Són compostos constituïts per un no-metall, oxigen i un metall. S’obtenen
per neutralització d’un hidròxid sobre un àcid oxoàcid. La reacció que té lloc
és:
ÀCID OXOÀCID + HIDRÒXID SAL NEUTRA + AIGUA
La neutralització completa de l’àcid per la base comporta la substitució de
tots els ions hidrogen de l’àcid pel catió de l’hidròxid, formant-se també,
aigua.
Així es poden considerar com a compostos binaris formats per un catió ( que
prové de la base ) i un anió ( que prové de l’àcid ).
Exemple:
K2SO4 Aquesta sal està formada per :
K + ió potassi
SO4 2 – ió sulfat o ió tetraoxosulfat (VI)
El seu nom és: Sulfat de potassi
Tetraoxosulfat (VI) de potassi
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 54 -
Altres sals:
FePO4
CaSO3
Fe2(CO3)3
KNO2
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 55 -
KMnO4
K2MnO4
Trioxocarbonat (IV) de ferro (III)
Nitrit de coure (II)
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 56 -
Dicromat de sodi
Perclorat de potassi
Sulfat de magnesi
Nitrit d’amoni
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 57 -
4.- COMPOSTOS QUATERNARIS.
4.1.- SALS ÀCIDES.
S’originen quan en una reacció de neutralització hi ha un excés d’un àcid
polipròtid (amb més d’un hidrogen substituïble) respecte de l’hidròxid.
Les sals àcides provenen de la substitució parcial dels ions hidrogen d’un
àcid oxoàcid per cations.
Exemple:
KHSO4 Aquesta sal està formada per :
K + ió potassi
HSO4 – ió hidrogensulfat o ió hidrogentetraoxosulfat (VI)
El seu nom és: Hidrogensulfat de potassi
Hidrogentetraoxosulfat (VI) de potassi
Altres sals:
NaHSO4
4.- COMPOSTOS QUATERNARIS
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 58 -
K2HPO4
Ca(HSO3)2
NaHCO3
Dihidrogenfosfat de ferro (III)
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 59 -
Hidrogentrioxocarbonat (IV) de magnesi
Hidrogensulfit de crom (III)
Hidrogenseleniat de coure (II)
Hidrogensulfit de bari
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 60 -
4.2.- SALS BÀSIQUES
S’originen quan en una reacció de neutralització hi ha un excés d’hidròxid
respecte de l’àcid. Contenen algun grup OH–.
Exemples:
Mg(OH)NO3 Hidroxitrioxonitrat (V) de magnesi
Ca(OH)Cl Hidroxiclorur de calci
Al(OH)SO4 Hidroxitetraoxosulfat (VI) d’alumini
Al(OH)2ClO4 Dihidroxitetraoxoclorat (VII) d’alumini
Pb(OH)2SO4
Pb(OH)NO2
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 61 -
4.3.- SALS DOBLES
Exemples:
KNaSO4 Tetraoxosulfat (VI) de potassi i sodi
MgKCl3 Triclorur de magnesi i potassi
RbNa3S2 Disulfur de rubidi i trisodi
AlBrCO3 Bromur trioxocarbonat (V) dalumini
PbClPO4 Clorur tetraoxofosfat (V) de plom (IV)
PbCO3SO4 Trioxocarbonat (IV) tetraoxosulfat (VI) de plom (IV)
LiNaSO3
CaClO3NO2
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 62 -
5.- SALS HIDRATADES.
Moltes vegades ens trobem que els ions que formen els cristalls de les sals
estan envoltats de molècules d’aigua. En aquests casos es diu que la sal està
hidratada.
S’anomenen afegint al nom de la sal les paraules: monohidratat, dihidratat,
trihidratat, ...
Exemples:
CoCl2 · 6 H2O Clorur de cobalt (II) hexahidratat
Co(NO3)2 · 6 H2O Nitrat de coblat (II) hexahidratat
CaCl2 · 6 H2O Clorur de calci hexahidratat
Altres sals hidratades:
Na2CO3 · 10 H2O
BF3 · 2 H2O
CuSO4 · 5 H2O
5.- SALS HIDRATADES
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 63 -
6.- COMPOSTOS DE COORDINACIÓ.
Un complex o compost de coordinació és una espècie química constituïda per
un àtom central o ió central, generalment d’un metall de transició, envoltat
d’ions o de molècules anomenades lligands. L’àtom o ió central és acceptador
d’electrons ( àcid de Lewis ), i té orbitals buits a la seva capa de valència.
Els lligands són donadors d’electrons ( base de Lewis ); tenen doblets
electrònics sense compartir. Els lligands s’uneixen a l’àtom central
mitjançant un enllaç covalent coordinat o datiu. El grup format per l’àtom o
ió central i els lligands constitueixen una unitat, que, en general, està molt
escassament ionitzada. L’àtom o els àtoms dels lligands que s’uneixen
directament a l’àtom central s’anomenen àtoms coordinadors, i el nombre
total d’àtoms coordinadors s’anomena índex o nombre de coordinació de
l’àtom o ió central. El nombre de coordinació varia d’un element a un altre, el
més corrent és 6 , 4 i 2. La càrrega elèctrica global d’un complex depèn de
la càrrega de l’àtom central i dels lligands. Un complex pot ser catiònic,
aniònic o neutre. Els lligands poden ser neutres o aniònics.
Lligands neutres Lligands aniònics
H2O aqua H– hidruro F– fluoro
NH3 ammina NO2– nitro Cl– cloro
CO carbonil HSO3–hidrogensulfito Br– bromo
NO nitrosil SCN– tiocianato I– yodo
OH– hidroxo O2– oxo
O22– peroxo CN– ciano
6.- COMPOSTOS DE COORDINACIÓ
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 64 -
Per anomenar els complexos s’indica, en primer lloc, el nom dels lligands
ordenats alfabèticament, seguit del nom de l’àtom central si el complex és
catiònic o neutre, o seguit del nom de l’àtom central afegint-hi la terminació
–at si el complex és aniònic. En tots dos casos s’indica l’estat d’oxidació de
l’àtom central entre parèntesi.
Exemples:
[Ag(NH3)2]+ ió diamminaargent (I) [Cr(H2O)6]6+ ió hexaaquacrom (III)
[Ni(CO)4] ió tetracarbonilníquel (0) [Fe(CN)6]4– ió hexacianoferrat (II)
[Cu(CN)2]– ió dicianocuprat (I) [Ag(CN)2]– ió dicianoargentat (I)
[AuH4]– ió tetrahidruraurat (III)
Les sals d’anions o cations complexos es formulen de forma similar a les sals
comunes.
Exemples:
[Ag(NH3)2]Cl clorur de diamminaargent (I)
[Cr(H2O)6]2(SO4)3 sulfat de hexaaquacrom (III)
K4[Fe(CN)6] hexacianoferrat (II) de potassi
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 65 -
Espiramicina
3.- FORMULACIÓ i
NOMENCLATURA
ORGÀNICA
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 66 -
1.- HIDROCARBURS
1.1.- ALCANS O HIDROCARBURS SATURATS.
1.2.- ALQUENS O HIDROCARBURS ETILÈNICS.
1.3.- ALQUINS O HIDROCARBURS ACETILÈNICS.
1.4.- HIDROCARBURS CÍCLICS.
1.5.- HIDROCARBURS AROMÀTICS.
1.6.- DERIVATS HALOGENATS DELS HIDROCARBURS.
2.- COMPOSTOS OXIGENATS
2.1.- ALCOHOLS I FENOLS.
2.2.- ÉTERS.
2.3.- ALDEHIDS I CETONES.
2.4.- ÀCIDS CARBOXÍLICS.
2.5.- ESTERS.
3.- COMPOSTOS NITROGENATS
3.1.- AMINES.
3.2.- AMIDES.
3.3.- NITRILS.
ESQUEMA GENERAL DELS COMPOSTOS ORGÀNICS
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 67 -
1.- HIDROCARBURS.
Són compostos formats per àtoms de C i H. Formen cadenes amb enllaços
covalents: C–C i C–H. Els enllaços entre àtoms de carboni poden ser senzills,
dobles o triples, segons comparteixin un, dos o tres parells d’electrons.
Exemples: Età CH3 – CH3
Etè CH2 = CH2
Etí CH ≡ CH
Escriu les fórmules desenvolupades d’aquests compostos:
N’hi ha que perden la geometria tetraèdrica i n’adopten una altra. Quina?
1.- HIDROCARBURS
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 68 -
Podem classificar els hidrocarburs segons els enllaços entre els àtoms de
carboni:
- Si tots els enllaços són C – C els hidrocarburs s’anomenen alcans,
hidrocarburs saturats o parafines.
- Si les molècules contenen un o més dobles enllaços C = C, els
hidrocarburs s’anomenen alquens, hidrocarburs etilènics o olefines.
- Si les molècules contenen un o més triples enllaços C ≡ C, els
hidrocarburs s’anomenen alquins o hidrocarburs acetilènics.
També els podem classificar segons la presència o no d’insaturacions (dobles
i triples enllaços carboni-carboni):
- Els alcans s’anomenen hidrocarburs saturats.
- Els alquens i els alquins s’anomenen hidrocarburs insaturats.
Una altra classificació dels hidrocarburs és segons la cadena que formen:
- Cadena oberta: Lineal o Ramificada.
- Cadena tancada formant Cicles.
Una classificació poc utilitzada és la dels hidrocarburs alifàtics i aromàtics.
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 69 -
1.1.- ALCANS o HIDROCARBURS SATURATS.
Són hidrocarburs que presenten enllaços senzills entre els àtoms de
carboni.
1.1.1.- Alcans de cadena lineal.
La fórmula general és: CnH2n+2 , essent n el nombre d’àtoms de carboni de la
molècula.
S’anomenen amb el prefix indicatiu del nombre d’àtoms de carboni i el sufix
–à.
Nom Fórmula Fórmula Fórmula
molecular semidesenvolupada desenvolupada o
estructural
Metà CH4
Età C2H6 CH3 – CH3
Propà C3H8 CH3 – CH2 – CH3
Butà C4H10 CH3 – CH2 – CH2 – CH3
Pentà C5H12 CH3 – CH2 – CH2 – CH2 – CH3
Hexà
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 70 -
Heptà
Octà
Nonà
Decà
Undecà
Dodecà
Tridecà
Tetradecà
Pentadecà
Estufa d’exterior de gas PROPÀ, vaques com a font d’emissió de gas METÀ i bombones de gas BUTÀ.
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 71 -
1.1.2.- Alcans de cadena ramificada.
a) Cadena principal i radicals.
A excepció del metà, età i propà, a partir d’una determinada fórmula
molecular és possible escriure dos o més fórmules desenvolupades.
Exemple:
Pentà ( C5H12 ) 1) CH3 –CH2 – CH2 – CH2 – CH3 → hidrocarbur de
cadena lineal
2) CH3 – CH2 – CH – CH3
CH3
hidrocarburs de
3) CH3 cadena ramificada
CH.3 – C – C H3
CH3
Aquests tres hidrocarburs són isòmers de cadena, tenen propietats físiques
i químiques diferents, per tant s’han de diferenciar i s’han d’anomenar
diferent. Així el 2 es considera constituït per una cadena principal de
quatre àtoms i un substitut o una ramificació: el grup CH3. En el 3, la cadena
principal té tres àtoms de carboni i dos substituts ( dos grups CH3 ).
El nom genèric d’aquests substituts o ramificacions és: radicals o grups
alquil. Un radical alquílic és el resultat d’eliminar un àtom d’H d’un
hidrocarbur saturat, de manera que, a l’àtom de carboni corresponent, hi
queda un electró desaparellat.
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 72 -
Per anomenar els radicals només cal canviar l’acabament –à del nom de
l’hidrocarbur del qual prové pel sufix –il.
Exemples:
CH4 metà •••• CH3 metil
CH3 – CH3 età •••• CH2 – CH3 etil
En els radicals alquílics de tres àtoms de carboni, o més, caldrà indicar
l’àtom de carboni del radical per mitjà d’un nombre, o bé anomenar-lo amb
un nom particular. Dit d’una altra manera, es posarà el nombre més baix al
carboni que ha perdut l’hidrogen.
CH3 – CH2 – CH3 propà •••• C H2 – CH2 – CH3 propil
C H3 – CH – CH3 isopropil
•
CH3 – CH2 – CH2 – CH3 butà •••• CH2 – CH2 – CH2 – CH3 butil
isobutil o 2-metilpropil
sec-butil
terc-butil
2,2-dimetilbutil
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 73 -
b) Nomenclatura dels hidrocarburs ramificats.
La cadena principal és la més llarga possible, amb el màxim nombre d’àtoms
de carboni.
En aquest exemple cal triar la cadena més llarga. Un error molt freqüent és
pensar que la cadena més llarga és la lineal, que té nou àtoms de carboni.
Però si ens hi fixem més veurem que la cadena més llarga està formada per
dotze àtoms de carboni.
CH2 – CH3
1 2 3 4 5 6 7 8 9
CH3 – CH2 – CH2 – CH2 – CH – CH2 – CH – CH2 – CH3
(1) (2) (3) (4) (5) (6) (7)
CH2 – CH2 – CH2 – CH2 - CH3
(8) (9) (10) (11) (12)
Un cop triada la cadena més llarga es numera de manera que els àtoms de
carboni amb radicals tinguin els localitzadors més baixos.
En aquest exemple tinc dos possibilitats, començar a numerar per l’esquerra
o per la dreta.
CH2 – CH3
12 11 10 9 8 5 6
CH3 – CH2 – CH2 – CH2 – CH – CH2 – CH – CH2 – CH3
(1) (2) (3) (4) (5) (6) (7)5 4 3 2 1
CH2 – CH2 – CH2 – CH2 – CH3
(8) (9) (10) (11) (12)
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 74 -
Si començo per l’esquerra trobo els radicals en els carbonis 5 i 7, si
començo per la dreta els trobo en 6 i 8. La numeració correcta serà la que
comença per l’esquerra.
Si quan numerem la cadena principal, començant per qualsevol dels seus
extrems, els radicals estan en els mateixos localitzadors, s’assigna el
número més baix a la primera cadena lateral (radical) que s’anomena.
En aquest exemple si comencem per l’esquerra trobo: 3-etil, 6-metil i 9-
metil. Si començo per la dreta trobo: 3-metil, 6-metil i 9-etil. Tinc els
mateixos localitzadors: 3, 6 i 9. La numeració correcta és per l’esquerra ja
que assigna el localitzador més baix a l’etil que és el radical que s’anomena
primer.
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11
CH3 – CH2 – CH – CH2 – CH2 – CH – CH2 – CH2 – CH – CH2 – CH3
(11) (10) (9) (8) (7) (6) (5) (4) (3) (2) (1)
CH2 – CH3 CH3 CH3
Si trobem diferents cadenes amb el mateix nombre d’àtoms de carboni,
triarem com a principal la que tingui més nombre de cadenes laterals o
ramificacions.
Tria la cadena principal d’aquest exemple:
CH3
CH3 – CH – CH2 – CH – CH2 – CH – CH2 – CH2 – CH – CH2 – CH3
CH3 CH3 CH2 – CH – CH2 – CH – CH3
CH3 CH3
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 75 -
Quan s’anomena l’hidrocarbur s’ordenen alfabèticament els radicals,
precedits del número que indica el carboni de la cadena principal al qual
estan units. Després es posa el nom de l’hidrocarbur que constitueix la
cadena principal.
Si algun radical es repeteix, s’utilitzen els prefixes: di, tri, tetra,..
Els números es separen per comes i els números de les lletres per un guió.
En aquest exemple hi ha un error molt freqüent: el nom del compost no és
correcte. La cadena més llarga és d’11 carbonis i no 10. Cal anar molt en
compte. Així el nom correcte és: 3,6,8-trimetilundecà.
CH3 – CH – CH2 – CH2 – CH – CH2 – CH – CH2 – CH2 – CH3
CH2 – CH3 CH3 CH3
2-etil-5,7-dimetildecà
En els radicals senzills ( no ramificats ) no es tenen en compte els prefixes
di, tri, tetra,... per l’ordre alfabètic. Quan hi ha radicals complexes (
ramificats ) sí que es tenen en compte.
Exemples:
CH3 CH3
CH3 – CH2 – CH2 – CH – CH – CH2 – CH – CH2 – CH3
CH2 – CH3
5-etil-3,6-dimetilnonà
No fem servir el di per ordenar alfabèticament els radicals ja que són
senzills.
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 76 -
CH2 – CH3
CH3 – CH2 – CH – CH – CH – CH2 – CH – CH2 – CH3
CH3 CH – CH3
CH – CH3
CH3
5-(1,2-dimetilpropil)-4-etil-3-metilnonà
Fem servir el di per ordenar alfabèticament ja que tenim un radical
ramificat.
Escriu el nom dels següents compostos:
CH3
CH3 – CH2 – CH2 – CH – CH – CH – CH3
CH3 CH2 – CH2 – CH3
CH3
CH3 – CH2 – C – CH2 – CH – CH2 – CH3
CH3 CH2 – CH2 – CH3
CH3 – CH2 – CH – CH2 – CH – CH2 – CH3
CH2 – CH – CH2 – CH3
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 77 -
1.2.- ALQUENS o HIDROCARBURS ETILÈNICS.
Són hidrocarburs que presenten un o més dobles enllaços entre els àtoms
de carboni.
1.2.1.- Alquens amb un doble enllaç.
La fórmula general és: CnH2n
S’anomenen segons les normes següents:
Es tria la cadena més llarga que contingui el doble enllaç i es substitueix el
sufix –à per –è.
Es numera la cadena a partir de l’extrem més pròxim al doble enllaç.
El localitzador del doble enllaç és el més baix dels dos números que
corresponen als dos àtoms de carboni units pel doble enllaç.
Exemple: CH3 – CH = CH – CH2 – CH3 2-pentè
Si tenim radicals, s’agafa com a cadena principal la més llarga de les que
contenen el doble enllaç.
La numeració es fa de manera que el localitzador més baix possible
correspongui al doble enllaç.
Els radicals s’anomenen com en els alcans.
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 78 -
Escriu el nom dels següents compostos:
CH2 – CH3
CH3 – CH = CH – CH – CH – CH3 CH3 – CH = C – CH – CH3
CH3 CH3 CH3
CH3 CH3
CH3 – CH = CH – CH – CH – C – CH3 CH3 – CH = CH – CH2 – CH2 – CH3
CH2 – CH3 CH3
CH3 CH2 – CH3
CH2 = CH – CH – CH – CH2 – CH – CH3 CH3 – CH = CH – CH2 – CH3
CH3
CH3
CH3 – CH2 – CH – CH = CH – CH – CH3 CH3 - CH2 – CH = CH – CH2 – CH3
CH3
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 79 -
1.2.2.- Alquens amb més d’un doble enllaç.
Quan un hidrocarbur conté més d’un doble enllaç s’utilitzen els acabaments:
-adiè, atriè, atetraè,...en comptes de –è.
Es numera la cadena assignant als carbonis amb els dobles enllaços els
localitzadors més baixos.
Exemple:
1 2 3 4 5 6 7
CH3 – CH = CH – CH = CH – CH – CH3 (7) (6) (5) (4) (3) (2) (1)
2,4-heptadiè
Si tenim radicals s’anomenen com en els alcans, triant com a cadena
principal de l’hidrocarbur la que tingui més dobles enllaços, encara que no
sigui la més llarga.
Exemple:
CH3 – CH = C = C – C = CH2
CH3 CH2 – CH3
2-etil-3-metil-1,3,4-hexatriè
En aquest exemple la cadena d’àtoms de carboni més llarga és una de 7, però
només conté dos dobles enllaços. Per tant, no és la cadena principal ja que
n’hi ha una de més curta però amb tres dobles enllaços.
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 80 -
1.2.3.- Radicals univalents derivats dels alquens lineals.
S’obtenen a partir dels alquens que perden un àtom d’hidrogen d’un carboni
terminal.
El carboni que ha perdut l’hidrogen rep el número 1 quan es fa la numeració.
S’anomenen posant el prefix numeral abans del corresponent acabament –
enil.
Exemples:
CH2 = CH · 1-etenil o vinil
CH3 – CH = CH · 1-propenil
CH3 – CH = CH – CH2 · 2-butenil
CH3 – CH = CH – CH = CH · 1,3-pentadienil
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 81 -
1.3.- ALQUINS o HIDROCARBURS ACETILÈNICS.
Són hidrocarburs que presenten triples enllaços entre els àtoms de carboni.
1.3.1.- Alquins amb un triple enllaç.
La fórmula general és: CnH2n-2
S’anomenen d’acord amb les següents normes:
Es tria la cadena més llarga de l’hidrocarbur que contingui el triple enllaç.
Es numera a partir de l’extrem més pròxim al triple enllaç.
La posició del triple enllaç s’indica mitjançant un localitzador, que serà el
més baix dels dos nombres assignats als dos àtoms units per aquest.
S’utilitza el sufix –í.
Exemple: CH3 – C ≡ C – CH2 – CH3 2-pentí
Si hi ha radicals s’agafa com a cadena principal la més llarga que contingui el
triple enllaç. S’anomenen com en els alcans.
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 82 -
Exemple:
CH3 – CH – CH2 – CH2 – C ≡ C – CH3
CH2 – CH3
6-metil-2-octí
Cal anar en compte amb aquest exemple ja que molts alumnes agafen com a
cadena principal la lineal i escriuen: 6-etil-2-heptí
1.3.2.- Alquins amb més d’un triple enllaç.
S’utilitzen els acabaments –adií, -atrií, -atetraí, ... per indicar el nombre de
triples enllaços
.
Exemple: CH ≡ C – C ≡ C – C ≡ CH 1,3,5-hexatrií
S’agafa com a cadena principal la que tingui més triples enllaços, encara que
no sigui la més llarga.
Els radicals s’anomenen com en els alcans.
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 83 -
En aquest exemple podem tenir una cadena de deu àtoms de carboni. Però
no és la principal perquè només conté dos triples enllaços i existeix una
cadena més curta però amb tres triples enllaços.
8 7 6 5 4 3 2 1
CH3 – C ≡ C – C ≡ C – CH – C ≡ CH
CH2 – CH2 – CH2 – CH3
3-butil-1,4,6-octatrií
1.3.3.- Radicals univalents derivats dels alquins lineals.
S’obtenen a partir dels alquins. Aquests perden un hidrogen d’un carboni
terminal.
S’assigna el nombre 1, al carboni que ha perdut l’hidrogen.
S’anomenen posant el prefix numeral abans del corresponent acabament
–inil.
Exemples:
CH ≡ C · etinil CH3 – C ≡ C · 1-propinil
CH ≡ C – CH2 · 2-propinil CH ≡ C – C ≡ C · 1,3-butadiinil
Si els radicals tenen dobles i triples enllaços s’anomenen primer els dobles i
després els triples enllaços.
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 84 -
Exemples:
CH3 – CH = CH – C ≡ C – CH = CH · 1,5-heptadien-3-inil
CH2 = CH – C ≡ C · 3-buten-1-inil
1.3.4.- Hidrocarburs no saturats amb dobles i triples enllaços.
Són hidrocarburs que contenen un o més dobles enllaços i un o més triples
enllaços.
S’ anomenen primer els dobles enllaços i després els triples enllaços.
a) Cadena lineal.
La numeració de la cadena és la que assigna els localitzadors més baixos a
les insaturacions, prescindint de si són dobles o triples enllaços.
Exemple: CH ≡ C – CH2 – CH = CH – C ≡ CH 3-hepten-1,6-dií
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 85 -
Si començant per ambdós costats la numeració coincideix, es dóna
preferència als dobles enllaços.
Exemple: CH2 = CH – C ≡ CH 1-buten-3-í
En aquest exemple si començo a numerar per l’esquerra em surt un doble
enllaç en el carboni 1 i un triple enllaç en el carboni 3. Si començo per la
dreta em surt un triple enllaç en el carboni 1 i un doble enllaç en el carboni
3. Els localitzadors són els mateixos, 1 i 3. S’agafa com a correcte la que
assigna 1 al doble enllaç.
b) De cadena no lineal.
Es tria com a cadena principal la que tingui més insaturacions encara que no
sigui la més llarga.
Si tenim cadenes amb el mateix nombre de dobles i triples enllaços, s’agafa
la més llarga.
Si en tenim cadenes amb el mateix nombre d’àtoms de carboni, s’agafa la
que té més dobles enllaços.
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 86 -
Com s’anomenen?
CH2 – CH2 – CH3
CH ≡ C – C = C – CH = CH2
CH2 – CH3
CH3
CH – CH2 – CH3
CH2 = CH – C ≡ C – CH – C = CH – CH3
CH = CH2
CH3
CH2 = CH – CH2 – CH –CH = CH – CH – CH2 – CH3
C ≡ C – CH3
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 87 -
1.4.- HIDROCARBURS CÍCLICS.
Són hidrocarburs de cadena tancada. Segons tinguin o no insaturacions els
classificarem amb:
- Hidrocarburs monocíclics saturats: Cicloalcans.
- Hidrocarburs monocíclics no saturats: Cicloalquens o Cicloalquins.
1.4.1.- Hidrocarburs monocíclics saturats.
S’anomenen posant el prefix ciclo- davant del nom de l’alcà de cadena
oberta d’igual nombre d’àtoms de carboni.
Exemples:
ciclopropà ciclobutà ciclopentà ciclohexà
Dibuixa la forma desenvolupada dels compostos anteriors:
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 88 -
1.4.2.- Radicals univalents del cicloalcans.
Escriu la fórmula dels següents radicals:
Ciclopropil
Ciclobutil
1.4.3.- Cicloalcans amb radicals.
S’assignen els localitzadors més baixos al conjunt dels radicals.
Escriu la fórmula dels següents compostos:
1-etil-2-metilciclohexà 1-metil-4-(1-metiletil)-ciclohexà
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 89 -
1.4.4.- Hidrocarburs monocíclics no saturats.
Són hidrocarburs cíclics amb un o més dobles enllaços i amb un o més triple
enllaços.
S’assignen els localitzadors més baixos a les insaturacions, prescindint de si
són dobles o triples enllaços.
En cas d’igualtat s’assignen els localitzadors més baixos als dobles enllaços.
S’anomenen posant el prefix ciclo- i l’acabament –è ò –í.
Escriu la fórmula dels següents compostos:
Ciclobutè 1,3-ciclohexadiè 1,3,5-ciclooctatrií
Ciclohexí 1,3-ciclohexadien-5-í
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 90 -
1.5.- HIDROCARBURS AROMÀTICS.
Són compostos cíclics que guarden una certa relació amb el benzè (C6H6).
Reben aquest nom perquè la majoria d’ells tenen olors fortes i penetrants.
Actualment el terme aromàtic expressa que el compost és més estable del
que s’espera, és a dir, menys reactiu. Els radicals derivats dels hidrocarburs
aromàtics s’anomenen radicals aril.
El benzè és la base d’aquests compostos. La seva fórmula s’expressa:
Les estructures ressonants o messomèriques són:
I l’híbrid de ressonància:
August Friedrich KEKULÈ (1829-1896) va dedicar moltes hores
d’investigació a l’enllaç químic i a l’estructura molecular. Estava capficat a
determinar l’estructura del benzè ja que les anàlisis donaven uns resultats
molt estranys, impossibles. Segons es diu va tenir el somni d’una serp que es
mossegava la cua, i d’aquest en va treure la idea de l’estructura del benzè.
Aquest alemany és un dels fundadors de la química orgànica ja que entre
altres coses va descobrir la tetravalència del carboni.
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 91 -
Quan hi ha dos radicals, la seva posició relativa s’indica mitjançant:
1,2 ORTO (o)
1,3 META (m)
1,4 PARA (p)
Escriu la fórmula dels següents compostos:
1-etil-2-metilbenzè 1-etil-3-metilbenzè 1-etil-4-metilbenzè
orto-etilmetilbenzè meta-etilmetilbenzè para-etilmetilbenzè
o-etilmetilbenzè m-etilmetilbenzè p-etilmetilbenzè
Si hi ha tres o més radicals, es numera de tal manera que als radicals se’ls
assigni els localitzadors més baixos, en conjunt. S’anomenen per ordre
alfabètic.
Escriu la fórmula dels següents compostos:
2-etil-1,4-dimetilbenzè 1,2,3-trimetilbenzè
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 92 -
El benzè quan actua de radical s’anomena fenil ( C6H5 – ).
Derivats del benzè.
Toluè Fenol Vinil benzè o estirè
Àcid benzoic Nitrobenzè Anilina
Àcid benzesulfònic À. p-anilinsulfònic À. m-nitrosulfònic
o-cresol m-cresol p-xilè
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 93 -
Trinitrofenol o àcid pícric Trinitrotoluè o TNT
Naftalè Antracè Fenantrè
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 94 -
1.6.- DERIVATS HALOGENATS DELS HIDROCARBURS.
Són hidrocarburs que contenen àtoms d’halògens. S’anomenen posant el nom
de l’halogen davant del nom de l’hidrocarbur corresponent.
Exemples:
CH3 – CH2 – CH2 – CH2Cl 1 – clorobutà
ClCH2 – CH2Cl 1,2 – dicloroetà
Si existeixen dobles i triples enllaços, es numera la cadena de manera que
els localitzadors més baixos corresponguin a les insaturacions.
Exemples:
CH3 – CH = CH – CH – CH = CH2 3-cloro-1,4-hexadiè
Cl
CH3 – CH2 – CH – CH = CH – CHBr2 1,1-dibromo-4-metil-2-hexè
CH3
CH3 – CH – CH – C ≡ CH 3,4-dicloro-1-pentí
Cl Cl
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 95 -
Quan s’anomenen els derivats halogenats de cadena ramificada, els halògens
es consideren radicals i per tant s’ordenen alfabèticament.
Derivats halogenats importants:
CH3Cl clorometà o CLOROMETIL
CH2Cl2 DICLOROMETÀ
CHCl3 triclorometà o CLOROFORM
CCl2F2 diclorodifluorometà o FREÓ
Investiga la importància del cloroform i del freò.
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 96 -
2.- COMPOSTOS OXIGENATS.
Són compostos formats per C, H i O. Estudiarem les funcions oxigenades
següents:
- Alcohols i Fenols
- Èters
- Aldehids i Cetones
- Àcids
- Èsters
2.1.- ALCOHOLS i FENOLS.
2.1.1.- ALCOHOLS.
El grup funcional s’anomena grup hidroxil: – OH.
Es poden considerar com derivats dels hidrocarburs als quals s’ha substituït
un H per un grup hidroxil.
La fórmula general és: R – OH on R és una cadena d’àtoms de carboni.
2.1.1.1.- Alcohols amb un sol grup funcional.
Aquests alcohols poden ser primaris, secundaris o terciaris, segons estigui
unit el grup hidroxil a un carboni primari, secundari o terciari.
S’anomenen afegint l’acabament –ol al nom de l’hidrocarbur del qual prové.
S’assigna el localitzador més baix al C amb el grup hidroxil.
2.- COMPOSTOS OXIGENATS
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 97 -
Exemples:
CH3 – CH2OH etanol o alcohol etílic
CH3 – CH2 – CH2OH 1-propanol
CH3 – CH2 – CH2 – CHOH – CH2 – CH3 3-hexanol
CH3 – CH – CH3 2-propanol
OH
CH3 – CH – CH2 – CH – CH2 – CHOH – CH2 – CH3 5-etil-7-metil-3-octanol
CH3 CH2 – C H3
CH3 – CH2 – CH = CH – CH2 – CH2OH 3-hexen-1-ol
CH ≡ C – CH2 – CH2OH 3-butin-1-ol
HOCH2 – CH = CH – C ≡ CH 2-penten-4-in-1-ol
La funció alcohol té preferència sobre les insaturacions i radicals.
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 98 -
2.1.1.2.- Alcohols amb varis grups funcionals.
Per anomenar un polialcohol utilitzarem els prefixes di-, tri-, tetra-,... per
indicar el nombre de grups hidroxil.
Exemples:
CH2OH – CH2OH etadiol o glicol
HOCH2 – CH2 – CHOH – CH3 1,3-butadiol
CH3 – CH = C – CH2OH 2-etil-2-buten-1-ol
CH2 – CH3
HOCH2 – CH = C – CH2 – CH2 – CH = C – CH3 3,7-dimetil-2,6-octadien-1-ol
CH3 CH3
HOCH2 – CHOH – CH2OH propatriol o glicerina
2.1.1.3.- Quan l’alcohol actua de radical.
Quan el grup hidroxil no és la funció principal s’anomena hidroxi.
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 99 -
2.1.2.- FENOLS.
S’obtenen substituint un o més àtoms d’H per – OH en el benzè.
S’anomenen afegint l’acabament –ol al nom de l’hidrocarbur aromàtic del qual
deriva.
Si hi ha varis grups hidroxil, cal assignar els localitzadors més baixos als C
que els continguin.
Escriu la fórmula dels següents compostos:
1,2,3-trifenol 4-metil-1,2-difenol 5-etil-1,3-difenol
p-difenol o-clorofenol m-iodofenol
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 100 -
2.2.- ÈTERS.
Els èters estan formats per un àtom d’oxigen unit a dos radicals procedents
d’hidrocarburs.
Les possibles fórmules són: R – O – R’
Ar – O – R
Ar – O – Ar
S’anomenen escrivint en ordre alfabètic els radicals units a l’oxigen i
després s’acaba amb la paraula èter.
Exemple: CH3 – O – CH2 – CH3 etil metil èter
També es poden anomenar escrivint el nom del radical més senzill, acabat en
–oxi, seguit del nom de l’hidrocarbur del qual deriva el radical més complexe.
Exemple: CH3 – O – CH2 – CH3 metoxietà
Escriu la fórmula dels següents compostos:
Dietil èter o èter
Metoxibenzè
Etoxibenzè
Etoxibutà
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 101 -
2.3.- ALDEHIDS i CETONES.
Ambdós es caracteritzen per tenir el grup carbonil: C = O.
Les fórmules generals corresponents són:
R
Aldehids C = O
H
R
Cetones C = O
R’
2.3.1.- ALDEHIDS
S’anomenen afegint al nom de l’hidrocarbur del qual provenen l’acabament –
al o –dial segons el grup carbonil ocupi un o els dos extrems de la cadena.
Escriu la fórmula dels següents compostos:
Etanal o acetaldehid
Propadial
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 102 -
Metanal o formaldehid
4-pentenal
4-metil-2-hepten-5-inal
El grup carbonil té preferència sobre els radicals, les insaturacions i els
alcohols. Per tant es comença a numerar per l’extrem que conté el grup
carbonil. Només en el cas de tenir-ne dos es tenen en compte els criteris
sobre alcohols, insaturacions i radicals per decidir per on es comença a
numerar la cadena.
Exemple: CHO – CH = CH – CH – CH3 4-metil-2-pentenal
CH3
Escriu la fórmula dels següents compostos:
2-etil-4-metilpentanal
3-fenilpropanal
2,5-dimetil-2-heptendial
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 103 -
2,3-dihidroxipropanal
2-hidroxibutanal
2,4-dihidroxibutanal
3-hidroxi-2-metibutanal
Quan el grup aldehid no és la funció principal s’anomena formil.
Exemple: CHO – CH2 – CH – CH2 CHO 3-formilpentandial
CHO
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 104 -
2.3.2.- CETONES
S’anomenen a partir de l’hidrocarbur del qual deriven afegint l’acabament –
ona e indicant la posició del grup carbonil mitjançant localitzadors.
Quan el grup cetona no és la funció principal s’anomena –oxo.
Els aldehids tenen preferència sobre les cetones.
Escriu la fórmula dels següents compostos:
Propanona o acetona
butanona
2-pentanona
2,4,6-decatriona
2-oxobutadial
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 105 -
2-metil-3-oxopentanal
5-hidroxi-2-pentanona
2,2-difluoro-5-metil-4-oxoheptanal
2-etil-3-hidroxi-6-oxo-4-propiloctanal
2,2-dicloro-3-pentanona
2-oxo-4-hexenal
5-hexen-3-ona
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 106 -
2.4.- ÀCIDS CARBOXÍLICS.
Es caracteritzen per tenir el grup carboxil: – COOH S’anomenen afegint
l’acabament –oic al nom de l’hidrocarbur del qual provenen. Davant s’hi posa
la paraula àcid.
Exemples:
HCOOH Àcid metanoic o àcid fòrmic
CH3 – COOH Àcid etanoic o àcid acètic
CH3 – CH2 – COOH Àcid propanoic
Hi ha àcids amb dos grups carboxílics.
Exemples:
HO2C – CH2 – CH2 – COOH Àcid butandioic
Els àcids carboxílics poden ser compostos ramificats i tenir dobles i triples
enllaços.
Exemples:
CH3 – CH – CH2 – COOH Àcid 3-metilbutanoic
CH3
CH2 = CH – COOH Àcid propenoic
CH3 – CH = CH – COOH Àcid 2-butenoic
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 107 -
Escriu el nom dels següents compostos:
HOOC – CH = CH – COOH
CH3 – C ≡ C – CH2 – COOH
CH3 – CH = CH – CH – C ≡ C – COOH
CH2 – CH3
Si la funció àcid no és la funció principal s’anomena carboxi.
Exemple:
HOOC – CH2 – CH – CH2 – CH2 – COOH Àcid 3-carboxihexandioic
COOH
La funció àcid és més important que totes les estudiades fins ara. Si en un
compost hi ha una funció àcid, les altres funcions actuen com a radicals.
Escriu la fórmula dels següents compostos:
À. 3-oxopentanoic
À. 3-hidroxi-4-oxopentanoic
À. 2-carboxipentandioic
À. formilpropanoic
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 108 -
Busca i escriu la fórmula dels àcids carboxílics i dicarboxílics més senzills:
À. metanoic o fórmic
À. etanoic o acètic
À. propanoic o propiònic
À. butanoic o butíric
À. pentanoic o valeriànic
À. etandioic o oxàlic
À. propandioic o malònic
À. butandioic o succínic
À. pentandioic o glutàric
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 109 -
2.5.- ÈSTERS.
La seva fórmula general és: R – COO – R’ on R i R’ són cadenes d’àtoms de
carboni. R’ és el substitut de l’H de l’àcid corresponent.
S’anomenen substituint l’acabament –oic de l’àcid corresponent per –at.
Exemples:
CH3 – COO – CH3 Etanoat de metil
CH3 – COO – CH2 – CH3 Etanoat d’etil
CH3 – CH2 – COO – CH2 – CH3 Propanoat d’etil
Escriu la fórmula dels següents compostos:
Etanoat de butil
Metanoat d’etil
Benzoat d’etil
Etanoat de fenil
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 110 -
Si hi ha radicals al C del grup carbonil se li assigna el localitzador més baix.
Exemple:
CH3
CH3 – CH – COO – CH2 – CH3 2-metilpropanoat d’etil (3) (2) (1)
Escriu la fórmula dels següents compostos:
2,3-dicloropentanoat de metil
3-hidroxi-2-metilbutanoat d’etil
2,2-dibromopentanoat de potassi
Si un èster no és la funció principal s’anomena alcoxicarbonil.
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 111 -
3.- COMPOSTOS NITROGENATS.
Són compostos formats per àtoms de C, H i N, i algunes vegades O.
3.1.- AMINES.
S’obtenen al substituir un, dos o tres àtoms d’H de l’amoníac per cadenes
d’àtoms de carboni: R.
Les poden classificar en: Amines primàries: R – NH2
Amines secundàries: R2 – NH
Amines terciàries: R3 – N
Les amines primàries s’anomenen afegint el sufix amina al nom de
l’hidrocarbur del qual prové o al nom del radical unit a l’àtom de N.
Exemples:
CH3 – NH2 metilamina metaamina
CH3 – CH2 – NH2 etilamina etaamina
C6H5 – NH2 fenilamina o anilina benzeamina
CH3 – CH – CH2 – C H3 2-butaamina 1-metilpropilamina
NH2
Per les amines secundàries i terciàries si algun radical es repeteix
s’utilitzen els prefixes di-, tri-, tetra-,...
3.- COMPOSTOS NITROGENATS
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 112 -
Exemples:
CH3 – CH2
NH dietilamina
CH3 – CH2
CH3 – N – CH2 – CH3 etilmetilpropilamina
CH2 – CH2 – CH3
Quan el grup amina no és la funció principal s’anomena amino.
Exemple:
CH3 – CH – CH2 – COOH Àcid 3-aminobutanoic
NH2
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 113 -
3.2.- AMIDES.
Són compostos nitrogenats, en els quals el N està unit a un o més grups
carbonils. Són derivats dels àcids carboxílics per substitució del grup – OH
pel grup – NH2.
S’anomenen a partir de l’àcid del qual provenen, substituint l’acabament –oic
per l’acabament –amida.
Exemples:
R – COOH R – CO – NH2
Àcid Amida
CH3 – COOH CH3 – CO – NH2
À. acètic Acetamida
C6H5 – COOH C6H5 – CO – NH2
À. benzoic Benzeamida
Si hi ha radicals el C del grup carbonil se li assigna el localitzador més baix.
Exemple:
CH3
CH3 – CH – CO – NH2 2-metilpropaamida (3) (2) (1)
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 114 -
Els àcids carboxílics poden formar diamides.
Exemple:
H2N – CO – CH2 – CH2 – CO – NH2 butadiamida
NH2
C = O Urea ( diamida de l’àcid carbònic )
NH2
Quan el grup amida no és la funció principal s’anomena carbamoïl.
Exemple:
CH3 – CH – CH2 – COOH Àcid 3-carbamoïlbutanoic
CONH2
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 115 -
3.3.- NITRILS.
Són compostos orgànics que tenen el grup funcional – C ≡≡≡≡ N.
La fórmula general és: R – CN
S’anomenen afegint el sufix nitril al nom de l’hidrocarbur del qual prové. El
C del grup funcional porta el localitzador més baix.
Exemples:
CH3 – C ≡ N etanitril
CH3
CH3 – CH – CH2 – C ≡ N 3-metilbutanitril (4) (3) (2) (1)
Es poden considerar com a derivats de l’àcid cianhídric. Per aquest motiu
també s’anomenen cianurs. S’obtenen al substituir l’H de l’àcid per una
cadena d’àtoms de carboni.
S’anomenen afegint al nom del radical que substitueix a l’H la paraula
cianur.
Exemples:
CH3 – CH2 – CH2 – C ≡ N butanitril o cianur de propil
CH3 – CH2 – CH2 – CH2 – CH2 – C ≡ N hexanitril o cianur de pentil
Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica - 116 -
1.- Àcids carboxílics
R – COOH
2.- Èsters
R – COO – R’
3.- Amides
R – CO – NH2
4.- Nitrils
R – CN
5.- Aldehids
R – CHO
6.- Cetones
R – CO – R’
7.- Alcohols
R – OH
8.- Fenols
9.- Amines
R – NH2
10.- Èters
R – O – R’
ORDRE DE PREFÈRENCIA DELS GRUPS FUNCIONALS