unitat 1 la terra, un planeta habitat · 3. quina és la biomolècula més abundant en els éssers...
TRANSCRIPT
ACTIVITATS de REFORÇ
La Terra, un planeta habitat Unitat 1
1. Assenyala com a vertader o fals, i en aquest últim cas justifica la resposta.
a) Tots els éssers vius respiren
b) Les plantes no són capaces de respondre a estímuls
c) Una de les principals característiques de les plantes és que no es mouen
d) Mitjançant la respiració s’allibera energia
e) Per al desenvolupament, els éssers vius necessiten prendre energia i matèria del medi
2. De les funcions següents, quines són comunes a tots els éssers vius?
a) Desplaçament
b) Fotosíntesi
c) Reproducció
d) Creixement
e) Nutrició heteròtrofa
f) Resposta a estímuls
g) Alimentació
h) Vista
i) Excreció d’orina
j) Respiració
3. Quina és la biomolècula més abundant en els éssers vius? És inorgànica o orgànica? Per què?
4. Quines són les molècules orgàniques que es troben només en els éssers vius?
5. Assenyala si les substàncies següents estan formades per matèria orgànica, per inorgànica o per les
dues.
a) Aigua
b) Fusta
c) Sucre
d) Filet de vedella
e) Sang
f) Oxigen
g) Diòxid de carboni
h) Meló de tot l’any
6. Per a què necessiten els éssers vius l’oxigen? I l’aigua?
7. Agrupa els factors següents en abiòtics i biòtics.
a) Salinitat
b) Llum
c) Parasitisme
d) Temperatura
e) Reproducció
f) Aigua
g) Orientació
h) Divisió del treball
i) Protecció mútua
j) Pressió
8. La llum penetra al mar tan sols uns dos-cents metres. A més profunditat, les aigües es troben en la
foscor més absoluta. És possible l’existència de vida a milers de metres de profunditat?
Unitat 1 La Terra, un planeta habitat
Pà
gin
a f
oto
co
pia
ble
9. Si les condicions ambientals foren iguals en tots els llocs de la biosfera, existiria tanta varietat de for-
mes de vida?
10. Quines són les principals dificultats que presenta el medi terrestre per al desenvolupament de la vida?
Com les han superades els éssers vius?
11. Observa els dibuixos següents.
Assenyala dos criteris per a classificar-los.
12. Assenyala com a vertader o fals, i en aquest últim cas justifica la resposta.
a) Els ordres s’agrupen en classes
b) Les famílies s’agrupen en gèneres
c) Segons s’ascendeix en la jerarquia, les diferències són més grans
d) Són més semblants dues espècies de dos gèneres d’una mateixa família que dues espècies de famílies
que pertanyen al mateix ordre
e) Els gèneres s’agrupen en espècies
13. Quins són actualment els regnes en què es classifiquen els éssers vius? Assenyala un exemple d’és-
ser viu que pertanya a cadascun dels regnes indicats.
14. A quin gènere i a quina espècie pertany el linx, Lynx pardina? Quin és el nom comú del linx? I el científic?
15. Quina importància té el nom científic en l’estudi dels éssers vius?
La Terra, un planeta habitat Unitat 1
Pà
gin
a f
oto
co
pia
ble
ACTIVITATS de REFORÇ
Unitat 2 Animals I. Els vertebrats 1. Assenyala com a vertader o fals, i en aquest últim cas justifica la resposta.
a) Els animals tenen nutrició autòtrofa
b) Els invertebrats no tenen esquelet
c) Tots els vertebrats comparteixen un mateix model d’organització
d) El sistema nerviós dels vertebrats es troba en posició ventral
e) Els vertebrats tenen simetria bilateral
2. Quins avantatges suposa per als vertebrats l’adquisició d’un esquelet intern?
3. Retola l’esquema següent, que representa un peix ossi.
2 3
4
1
5
6
4. Què creus que haurien de posseir els ous dels amfibis per a ser depositats a terra i no a l’aigua?
5. Per què els amfibis viuen en ambients humits i prop de l’aigua?
6. Per què els rèptils són més actius en les estacions càlides que en les fredes?
7. Són iguals les escates dels peixos que les dels rèptils? Raona la resposta.
8. Quantes extremitats tenen els ocells? Com són?
9. Per què s’inclou els dofins en el grup dels mamífers si no tenen pèl, tenen extremitats de tipus aleta i
estan completament adaptats a la vida aquàtica?
Unitat 2
Pà
gin
a f
oto
co
pia
ble
10. Indica les parts assenyalades dels dos embrions.
1
2 3
EMBRIÓ DE RÈPTIL
2 1
3
EMBRIÓ DE MAMÍFER
A quin grup de vertebrats pertany cadascun?
11. El cangur i la sariga pertanyen al grup dels mamífers, però tenen algunes diferències respecte a aquests,
com és l’absència de placenta. Com és el desenvolupament de les cries?
12. Quina funció té la suor en els humans?
13. Indica cinc diferències entre els humans i la resta de mamífers.
14. Relaciona cada grup de vertebrats amb la característica que li correspon de la columna de la dreta.
Mamífers
Ocells
Rèptils
Amfibis
Peixos
Pateix metamorfosi.
Té extremitats tipus aleta.
Posseeix escates còrnies.
Presenta glàndules en la pell.
Té les extremitats adaptades al vol.
15. Quins tipus de respiració presenten els vertebrats?
Unitat 2
Pà
gin
a f
oto
co
pia
ble
ACTIVITATS de REFORÇ
Unitat 3 Animals II. Els invertebrats 1. Explica les diferències més importants entre pòlips i meduses.
2. Quina és la principal característica que fa que les esponges siguen considerades animals?
3. Com es defensen i ataquen a les preses els pòlips i les meduses?
4. Per què els cucs de terra són beneficioses per a l’agricultura?
5. Indica a quin tipus de mol·luscos corresponen les característiques següents.
a) Conquilla composta per dues peces.
b) Conquilla amb forma d’espiral.
c) No tenen el cap diferenciat.
d) Peu modificat en forma de tentacles.
e) Presència de mantell que envolta les vísceres en forma de sac.
f) Peu ample i pla de tipus reptador.
6. Indica quines semblances i quines diferències hi ha entre un caragol i una clòtxina.
7. Quins avantatges aporta l’exosquelet als insectes?
8. Retola les parts marcades en aquest dibuix.
1
2
3 4
5
Unitat 3 Animals II. Els invertebrats
Pà
gin
a f
oto
co
pia
ble
9. Quin animal no hauria de figurar en les llistes següents? Justifica per què.
a) Aranya, escorpí, escolopendra, àcar.
b) Papallona, formiga, panderola, cranc, abella.
10. A quin artròpode corresponen els dibuixos següents? Classifica’ls en el grup corresponent i indica les
característiques que has utilitzat per a fer-ho.
A C
D B
11. Quines estructures permeten el desplaçament dels equinoderms?
12. Relaciona les descripcions amb el grup d’invertebrats als quals es refereixen (porífers, anèl·lids, mol·lus-
cos, cnidaris, artròpodes o equinoderms).
a) Cos amb espines calcàries.
b) Cos bla no segmentat.
c) Cos bla i dividit en anells.
d) Cos perforat per nombrosos porus.
e) Esquelet extern i potes articulades.
f) Cos amb una sola obertura envoltada de tentacles.
13. Com distingiries un artròpode d’un equinoderm?
14. Indica raonadament quin tipus d’invertebrats és més freqüent a la vora del mar.
15. En quins hàbitats trobaries aquests invertebrats?
a) Medusa aurèlia
b) Esponges
c) Estrella de mar
d) Holotúria
e) Centpeus
f) Anemones
Animals II. Els invertebrats Unitat 3
Pà
gin
a f
oto
co
pia
ble
ACTIVITATS de REFORÇ
Unitat 4 Les plantes i els fongs 1. Què significa la paraula autòtrof?
2. Respiren les plantes? Justifica la resposta.
3. Podries trobar vegetals en sòls que no contenen sals minerals? Per què?
4. Indica quina part aprofitem de les plantes següents (la tija, l’arrel, les fulles o les flors).
Remolatxa, escarola, ceba, porro, carxofa, carlota, bròquil, creïlla, rave i espàrrec.
5. Quines substàncies necessiten els vegetals per a viure?
6. Quina és la funció de la flor?
7. Indica a quines parts de la flor corresponen les descripcions següents.
a) Conjunt de fulles acolorides anomenades pètals
b) Fulletes que formen el calze
c) Part del pistil on es troben els òvuls
d) Òrgans reproductors masculins
e) Òrgan reproductor femení
f) Element que sosté l’antera
g) Òrgan a l’interior del qual es formen els grans de pol·len
8. Quina relació hi ha entre la flor i la llavor?
9. Assenyala en el dibuix les parts de què consta una llavor.
1
2
3
4
Unitat 4 Les plantes i els fongs
Pà
gin
a f
oto
co
pia
ble
10. Què són els cotilèdons?
11. Separa aquests vegetals en angiospermes o gimnospermes.
Pi, roser, castanyer, avet, cedre, xiprer, bresquillera, surera, ginebre, roure, alzina.
12. Per què les molses necessiten viure en llocs humits i ombrívols?
13. On es localitzen les espores a les falgueres?
14. Les molses són plantes petites que no solen arribar a més de 15 cm. Sabries explicar per què?
15. En què s’assemblen i en què es diferencien les falgueres de les angiospermes?
16. Quan s’observa una fulla, per exemple les de la rosa, és fàcil distingir-hi un gran nombre de nerva-
cions. Què són realment?
17. Explica les diferències entre saba bruta i saba elaborada.
18. En quines parts del vegetal trobaries els estomes? Quina funció tenen?
19. Per què ens recomanen que quan recol·lectem bolets els tallem en lloc d’arrancar-los?
20. Relaciona cadascuna d’aquestes característiques amb el tipus de planta a la qual pertanyen: molses,
falgueres, angiospermes o gimnospermes.
a) No tenen ni arrel, ni tija ni fulles
b) Les llavors estan nues
c) Tenen fulles molt grans anomenades frondes
d) Les llavors estan protegides pel fruit
e) Absorbeixen aigua per tota la superfície del cos
f) Els cons femenins es diuen pinyes
Les plantes i els fongs Unitat 4
Pà
gin
a f
oto
co
pia
ble
ACTIVITATS de REFORÇ
La Terra a l’univers Unitat 7
1. Quines teories del sistema heliocèntric s’accepten en l’actualitat i quines no?
2. Relaciona cada cos celeste de la columna de l’esquerra amb una característica de la columna de la dreta.
a) Júpiter
b) Mercuri
c) Saturn
d) Mart
e) Plutó
1. No té atmosfera.
2. Roques superficials amb òxids de ferro.
3. El més gran del sistema solar.
4. El més menut del sistema solar.
5. Anells visibles amb poc d’augment.
3. Indica quines afirmacions són falses respecte als planetes terrestres.
a) Tenen una superfície rocosa.
b) Són els més pròxims al Sol.
c) S’hi inclouen la Terra, Mart, Júpiter i Saturn.
d) Són menuts.
4. Quines de les característiques següents corresponen al planeta Júpiter?
a) És el més gran del sistema solar.
b) És el més allunyat del Sol.
c) Pertany al grup dels planetes terrestres.
d) En la seua superfície s’observa la gran Taca Roja.
Unitat 7 La Terra a l’univers
Pà
gin
a f
oto
co
pia
ble
5. Consulta el llibre i indica quines de les afirmacions següents són vertaderes respecte al Sol.
a) És una esfera rocosa.
b) No es mou.
c) Està compost per hidrogen i heli.
d) Es troba a una unitat astronòmica de la Terra.
6. Dibuixa una el·lipse molt excèntrica i una altra poc excèntrica. A quina s’assembla més l’òrbita d’un
planeta?
7. Situa en el dibuix de la Via Làctia la posició del Sol. On se situaria la Terra?
8. Del Sol a Mart hi ha 1,52 unitats astronòmiques i del Sol a Júpiter 5,19 unitats astronòmiques. Quants dies
tardarà a arribar de la Terra a Mart i de la Terra a Júpiter una nau que viatja a 100 km/s.
La Terra a l’univers Unitat 7
Pà
gin
a f
oto
co
pia
ble
ACTIVITATS de REFORÇ
Els minerals i la vida quotidiana Unitat 9
1. Quines de les propietats següents no són característiques dels minerals?
a) Duresa.
b) Grandària.
c) Color.
d) Forma quan no estan cristal·litzats.
e) Brillantor.
f) Densitat.
g) Forma quan estan cristal·litzats.
2. Localitza el nom de deu minerals en aquests mots encreuats.
3. Busca els errors d’aquestes afirmacions i substitueix els termes incorrectes pels adequats.
a) Quars, ortosa i calcita són silicats.
b) La biotita és la mica de color fosc.
c) El guix té sabor salat.
d) La siderita és atreta per l’imant.
Unitat 9 Els minerals i la vida quotidiana
Pà
gin
a f
oto
co
pia
ble
M A G N E T I T A Z
A E A R S Y M T L C
L B L E N D A X J I
A I E T O D M I V N
Q C N T O R T O S A
U X A L Q R F S A B
I Z C O U R E I O R
T A I O A A O C A I
A T Z U R I T A I G
D S C E S T B N K L
4. Fes tres llistes amb els minerals següents: una de menes de ferro, una altra de menes de coure i una
altra amb silicats.
Quars, hematites, ortosa, malaquita, pirita, moscovita, calcopirita, magnetita, siderita, olivina, plagiò-
clasi, atzurita.
5. Observa aquest dibuix del tall d’un sòl. A continuació, raona quin tipus d’extracció efectuaries dels mate-
rials de les zones A, B i C.
B A
C
Els minerals i la vida quotidiana Unitat 9
Pà
gin
a f
oto
co
pia
ble
ACTIVITATS de REFORÇ
Diversitat i utilitat de les roques Unitat 10
1. Quines de les característiques següents són pròpies de les roques?
a) Duresa
b) Grandària
c) Foliació
d) Textura vacuolar
e) Mida del gra
f) Textura vítria
2. Substitueix en la llista següent els termes incorrectes pels que siguen adequats, de manera que les
afirmacions siguen certes.
a) Granit, basalt i sienita són roques plutòniques.
b) Les roques formades per fragments d’altres roques són el conglomerat, la calcària i el gres.
c) Són roques volcàniques l’argila, el basalt i la pedra tosca.
d) La pissarra, l’esquist i el gabre són roques metamòrfiques.
3. Troba els noms de deu roques en les paraules encreuades següents.
Unitat 10 Diversitat i utilitat de les roques
Pà
gin
a f
oto
co
pia
ble
A N A I D I S B O P
R E T N Z I B V I S
G R A N I T W S C C
I R Z D O R S P I A
L W E W D A I S H L
A I I S R I E S J C
E O T R C D N I W A
R F A N T T I E S R
E S Q U I S T N E I
Q I S E R B A G Z A
4. Situa en la columna apropiada aquestes roques.
Calcària, pissarra, granit, marbre, argila, hulla, gres, petroli.
5. Quins usos es poden donar al petroli i els seus derivats?
6. Observa els materials de què està feta l’aula i relaciona’ls amb les roques o els minerals dels quals
procedeixen.
7. Observa un bolígraf i indica d’on procedeixen els materials amb què està fabricat.
Diversitat i utilitat de les roques Unitat 10
Pà
gin
a f
oto
co
pia
ble
CONSTRUCCIÓ ORNAMENTALS OBTENCIÓ D’ENERGIA
ACTIVITATS de REFORÇ
L’aigua a la Terra. La hidrosfera Unitat 11
1. Relaciona els termes de la dreta amb les definicions corresponents de l’esquerra.
1. La pluja penetra al terreny
i s’incorpora a les aigües
subterrànies. a) Condensació
2. Les plantes retornen a l’atmosfera
aigua en forma de gas. b) Transpiració
3. El Sol calfa l’aigua,
que es transforma en vapor
i passa a l’aire. c) Lliscament superficial
4. L’aigua llisca pels
vessants i forma rius. d) Infiltració
5. El vapor d’aigua es refreda
i forma núvols. e) Evaporació
2. De les propietats següents, quines no són característiques de l’aigua?
a) Color blanc.
b) Inodora.
c) Quan es gela, se’n va al fons.
d) Dissol moltes substàncies.
e) Solidifica a 5 °C a nivell del mar.
f) Bull a 100 °C a nivell del mar.
g) Insípida.
3. Emplena els buits amb les paraules adequades.
“L’aigua, tal com arriba dels rius i embassaments, no és apta per al consum humà. Ha de ser sotmesa a
diversos processos que la transformen en aigua ………….....….......…… . Aquests processos es duen a ter-
me en plantes ………….....….......……, on es realitzen els processos següents: ………….....….......…… per a eli--
minar partícules sòlides, ………….....….......…… per a eliminar els microorganismes i ………….....….......……
en depòsits abans de distribuir-la.”
Unitat 11 L’aigua a la Terra. La hidrosfera
Pà
gin
a f
oto
co
pia
ble
4. Quins usos fonamentals donen les persones a l’aigua?
5. Quins processos implica la potabilització de l’aigua?
6. Relaciona els usos de l’aigua amb els contaminants que produeixen.
a) Productes químics industrials. 1. Agrícola
b) Augment de temperatura. 2. Ramader
c) Detergents i residus fecals. 3. Industrial
d) Residus orgànics. 4. Domèstic
e) Abonaments i pesticides.
7. Relaciona en una frase els següents tipus d’aigua.
Aigua natural, aigua contaminada, aigua potable, aigua depurada.
L’aigua a la Terra. La hidrosfera Unitat 11
Pà
gin
a f
oto
co
pia
ble
ACTIVITATS de REFORÇ
L’atmosfera terrestre Unitat 12
1. Ordena de més proporció a menys aquests components de l’atmosfera.
a) Oxigen
b) Diòxid de carboni
c) Nitrogen
d) Argó
2. Raona per què són vertaderes (V) o falses (F) les frases següents.
a) L’atmosfera terrestre sempre ha tingut el 21% d’oxigen.
b) Els éssers vius van poder colonitzar el medi terrestre quan hi va haver suficient ozó a l’estratosfera.
3. Organitza els recipients de la figura de major a menor, segons la quantitat d’oxigen que tenen durant
el dia.
A B C
Unitat 12 L’atmosfera terrestre
Pà
gin
a f
oto
co
pia
ble
4. Indica quines característiques fonamentals ha de tenir el vestit d’un astronauta per a poder eixir amb aquest
d’una nau a més altura que la de l’atmosfera terrestre.
5. Quines circumstàncies s’han de donar perquè ploga? I perquè neve?
6. Evitar la contaminació atmosfèrica és responsabilitat de cadascú. Indica quines d’aquestes mesures són
adequades i quines no ho són per a evitar la contaminació. Raona la resposta.
a) Anar caminant a treballar.
b) Reutilitzar envasos de vidre.
c) Utilitzar el cotxe per a anar a tots els llocs.
d) No fumar.
e) Tenir llums encesos sense necessitat.
f) Posar la calefacció a una temperatura molt alta i obrir les finestres.
L’atmosfera terrestre Unitat 12
Pà
gin
a f
oto
co
pia
ble
ACTIVITATS de REFORÇ
La matèria, la base de l’univers Unitat 13
1. Podem considerar el gas natural com a matèria? Justifica la resposta.
2. Què entenem per propietats específiques de la matèria? Assenyala’n algun exemple.
3. Ordena les següents propietats de la matèria en específiques i generals:
Temperatura, color, duresa, volum, brillantor, color, sabor, elasticitat, massa, conductivitat.
4. Com podem diferenciar una substància d’una altra?
5. Respon.
a) El color és matèria? Per què?
b) I l’aire?
c) Les substàncies són matèria?
6. Assenyala quins dels conceptes següents són magnituds físiques, i indica per què.
a) L’alçària d’un edifici.
b) La longitud d’un cable.
c) L’olor d’una rosa.
d) La temperatura d’un forn.
e) La simpatia del teu actor favorit.
f) La velocitat d’un avió.
g) La capacitat de memòria d’un ordinador.
h) El color d’un diamant.
7. Indica per a cada magnitud la unitat internacional de mesura.
Longitud, massa, temps, superfície, volum.
8. Efectua les transformacions següents.
a) 2000 micròmetres a metres
b) 5 metres a centímetres
c) 7 mil·límetres a metres
d) 800 decímetres a quilòmetres
Unitat 13 La matèria, la base de l’univers
Pà
gin
a f
oto
co
pia
ble
9. Els gots d’aigua solen tenir una capacitat de 200 cm3. Expressa-ho en mm3 i en dm3.
10. Aboquem aigua en una proveta fins que s’arriba a un volum de 30 cm3. A continuació, hi introduïm una
pedra i observem que l’aigua arriba al nivell de 55 cm3. Quin volum té la pedra?
11. Indica en cada cas quina de les quantitats següents és més gran.
a) 750 mil·lilitres i 7,5 litres
b) 3,4 quilòmetres i 34 000 metres
c) 12 centímetres quadrats i 0,12 metres quadrats
12. Què pesa més, 1 kg de plom o 1 kg de palla? Raona la resposta.
13. Indica quines de les substàncies següents són homogènies i quines heterogènies.
Granit, suc de taronja, oli, aire, aigua, bronze, maionesa, petroli, fusta.
14. Indica quina substància sobra en cada llista.
a) Aire, petroli, granit, coure
b) Nitrogen, ferro, quars, llet, alcohol
15. Determina si aquestes frases són vertaderes (V) o falses (F).
a) Les mescles estan formades per partícules iguals
b) El granit és una mescla heterogènia
c) Les substàncies pures tenen propietats específiques
d) Les substàncies pures estan formades per dues o més substàncies diferents
e) En una mescla és impossible distingir a simple vista els components
16. Indica el procediment per a separar una mescla d’oli, aigua i mercuri.
17. El vi és una mescla homogènia d’aigua, alcohol, sucres i pigments vegetals. Com separaries els seus
components?
18. És el mateix substància pura que mescla homogènia? Justifica la resposta.
La matèria, la base de l’univers Unitat 13
Pà
gin
a f
oto
co
pia
ble
Al fons dels oceans es va produir fa 550 Ma u sió de vida les plantes van començar a colo continents fa 450 Ma. Els rèptils dominaven 200 Ma els primers ocells daten de fa 150 M 65 Ma, un meteorit va caure a a Terra i...
AVALUACIÓ: PRIMER TRIMESTRE
COGNOMS: NOM:
DATA: CURS: GRUP:
GRANS ENIGMES: QUÈ? QUAN? ON? COM? QUANTS?
L’ésser humà, des dels temps més remots, ha intentat respondre als grans enigmes de la història de la vida: Què és un ésser
viu? Quan es va originar la vida? Com hem evolucionat? De què estem formats? On vivim? Quants en som?, etc. En
l’actualitat, les respostes a aquestes preguntes estan basades en dades científiques; comprovem-ho.
1r enigma: Què?... Coneixem una gran varietat d’éssers vius. Aquests poden pre-sentar una enorme diversitat de formes, grandàries i colors. Però tots tenen unes característiques co-munes i exerceixen unes funcions bàsi-ques semblants que els diferencia dels éssers no vius.
3r enigma: On?...
Els científics no descarten la possibilitat que hi haja vida en algun planeta de l’univers. Però, de moment, de tots els planetes del nostre sistema solar, l’únic que té vida coneguda és la Terra.
4t enigma: Com?...
L’any 1665, el científic anglés Robert Hooke va usar un microscopi rudimentari per a examinar una làmina prima de suro de surera.
Va descriure el que va veure com una estructura de rusc d’abelles, que va anomenar cèl·lules.
Amb la invenció del microscopi electrònic es poden observar cèl·lules amb 1600 augments com a mà-xim, i s’han pogut es-tudiar la forma, l’es-tructura i el compor-tament de molts és-sers microscòpics.
2n enigma: Quan?...
La història de la vida comença fa un poc més de 4500 milions d’anys. Els fòssils més antics tenen 3600 Ma i fa 3000 Ma hi abundaven els bacteris.
Al fons dels oceans es va produir fa 550 Ma una explosió
de vida i les plantes van començar a colonitzar els
continents fa 450 Ma. Els rèptils dominaven la Terra fa
200 Ma i els primers ocells daten de fa 150 Ma. Però fa
65 Ma, un meteorit va caure a la Terra i...
5é enigma: Quants?...
No es coneix amb exactitud el nombre d’espècies que viuen actualment a la Terra. Els científics pensen que en poden ser aproximadament 10 milions, encara que solament en tenen classificades al voltant d’un milió i mig. Els grups més nombrosos són els insectes (950 000 espècies) i les plantes amb llavors (300 000 espècies).
Avaluació de competències
Pàg
ina
foto
co
pia
ble
PLANETA DIÒXID DE
CARBONI
OXIGEN ESTAT DE
L’AIGUA
TEMPERATURA
SUPERFÍCIE
Venus 96% 0% Gasós 445 ºC
Terra
0,036%
21%
Sòlid, líquid, gasós
15 ºC
Mart 95% 0% Sòlid -55 ºC
GRANS ENIGMES: QUÈ? QUAN? ON? COM?
QUANTS?
Avaluació de competències
Pàg
ina
foto
co
pia
ble
Relaciona coneixements
1. Fixa’t en l’ésser de la fotografia del 1r enigma.
a) Podries assegurar per la forma i la grandària
que es tracta d’un ésser viu?
b) Fes una llista de les característiques que hauria
de tenir per a poder confirmar que és un ésser
viu.
c) A quin grup d’animals pertany? Quines són les
principals característiques d’aquest grup?
2. Analitza les dades que apareixen en la taula del 3r
enigma, compara-les i, basant-te en aquestes dades,
explica per què només existeix vida a la Terra.
Segons això, quines condicions necessita un ésser
viu per a viure i desenvolupar-se?
3. El 4t enigma ens explica com Robert Hooke va
observar cèl·lules al microscopi per primera
vegada.
a) Copia els contorns de les estructures que observes.
b) Quines parts de la cèl·lula s’observen clarament?
c) Indica a quin tipus de cèl·lula correspon.
Relaciona i reflexiona sobre el medi
7. Les fotos del 2n enigma corresponen a éssers vius
extingits.
a) De quins éssers es tracta? A quin grup per-
tanyen?
b) En la Llista roja d’espècies amenaçades hi ha
en l’actualitat més de 16 000 noms. Per què
creus que l’extinció d’espècies és una amenaça
per a la humanitat? Quines accions humanes
han contribuït a aquesta extinció?
8. La invenció del microscopi electrònic es va produir
a mitjan segle XX.
a) Quins avantatges ha tingut per a l’ésser humà la
invenció del microscopi electrònic?
b) Amb aquest microscopi es poden visualitzar
microorganismes patògens que donen lloc a
malalties com la Salmonella o el peu d’atleta.
Quin tipus de microorganisme es visualitzaria
en cada cas?
Atreveix-te amb el mètode científic
9. Els científics, per a resoldre enigmes, ho fan amb
una tècnica de treball anomenada mètode científic,
que es pot resumir en aquests passos:
1r Responen a la pregunta o a l’enigma que han de
resoldre, enunciant una hipòtesi (possible resposta).
2n Comproven la hipòtesi efectuant observacions
o experiments.
3r Si els resultats són correctes, la hipòtesi és
vàlida; si no és així, es rebutja i es torna a
plantejar una altra hipòtesi.
Seguint els passos del mètode científic, intenta
resoldre l’enigma següent: per què els ocells
migren a l’hivern de les zones nòrdiques i hi
retornen a la primavera?
Construeix i interpreta taules
4. Ordena les dades que apareixen en el text del 2n
enigma i construeix una taula on es relacionen els
principals esdeveniments amb la seua referencia
temporal.
5. Fixa’t en la taula que apareix en el 3r enigma.
a) A més de diòxid de carboni i oxigen, hi ha
altres gasos a la superficie dels planetes.
Calcula el percentatge d’aquests gasos que hi
haurà en cada planeta. Compara els resultats.
b) Calcula la diferència de temperatura que hi ha
entre la superfície de Venus i la Terra, i entre la
superfície de Mart i la Terra. Compara els
resultats.
6. Segons les dades recollides en el 5é enigma.
a) Entre insectes i plantes amb llavors, quantes
espècies es coneixen?
b) Quin percentatge representa enfront del total
d’espècies classificades fins a hui?
Dibuixa la naturalesa
10. Observa atentament la fotografia del 5é enigma.
a) Fes un dibuix d’una flor i indica’n cadascuna de
les parts.
b) Dibuixa el procés de la metamorfosi d’una
papallona i explica’n cadascuna de les fases.
AVALUACIÓ: SEGON TRIMESTRE
COGNOMS: NOM:
DATA: CURS: GRUP:
VIATGE PER L’UNIVERS. DESTINACIÓ, LA TERRA: “A LA RECERCA D’AIGUA LÍQUIDA”
2a parada: dins de l’atmosfera terrestre
- Efectuem la maniobra d’a- proximació a la superfície terrestre. Entrem a l’exosfe- ra, 800 km d’altura, envoltats de vent solar.
- Baixem fins als 600 km, en- trem a la termosfera. Loca- litzat el satèl·lit artificial.
- A 60 km de la superfície. Ens trobem a l’estratosfera, travessem la capa d’ozó (30 km de la superfície). Continuem baixant.
- Per fi! Arribem a la troposfera, 15 km d’altitud, fa vent i plou. Aterrem.
La nostra destinació serà arribar a l’únic planeta habitat, la
Terra, i una vegada hi arribem, trobar el major tresor que
conté: aigua en estat líquid! Seieu i fixeu-vos els cinturons,
que eixim.
Punt de partida: la Via Làctia
Des del centre de la Via Làctia, envoltats de 40 000 mi- lions d’estrelles, ens dirigim al nostre sistema solar. Reconeixem la gran estrella que ens il·lumina i en endinsar-nos-hi una mica més, descobrim altres cossos celestes: els cometes, els satèl·lits de Júpiter, el cinturó d’asteroides i un, dos, …fins a huit planetes. 3a parada: a la superfície de la Terra
Ens trobem sobre la superfície terrestre; és una capa sòlida formada per una gran diversitat de roques i minerals de diferents colors, textures i formes. En prenem 5 mostres diferents. Les analitzem per a identificar-les cor- rectament:
diferents colors que es veuen a simple vista.
1a parada: planeta Terra a la vista
Ens trobem a 200 milions de km del Sol. Des d’ací, la vista de la Terra és magnífica. Podem comprovar com té forma d’esfera, encara que un poc imperfecta, i com gira al voltant del seu eix i del Sol. Destaca el color blavós de la superfície i les masses de núvols blancs.
Aquest és un extracte d’un llibre d’Isaac Asimov en el qual es refereix a Galileu Galilei:
Meta: aigua en estat líquid!
Després de diversos dies caminant sobre la superfície terrestre, apareix davant dels nostres ulls una immensa plana blavosa. En acostar-nos-hi més, comprovem que es tracta d’una substància líquida, inodora i transparent. L’analitzem:
Temperatura de fusió, 0 ºC; temperatura d’ebullició, 100 ºC; contingut en sals minerals, 0,1 g/L; quantitat d’oxigen dissolt, 10,2 mg/L. “I tanmateix, es mou…”
«L’any 1632 va publicar un llibre en el qual defen- sava el sistema copernicà. La inquisició el va cridar a Roma. L’ancià científic va haver de passar per un judici llarg i esgotador. Conta la història que després de jurar que la Terra estava quieta, va mussitar al- guna cosa per a si mateix. Segons la llegenda, va dir: “I tanmateix, es mou”.».
ISAAC ASIMOV: Moments estel·lars.
Per fi l’hem trobada!!
Avaluació de competències
Pàg
ina
foto
co
pia
ble
MOSTRA RESULTAT DE L’ANÀLISI DE PROPIETATS
1 Cristalls incolors. Sabor salat. Duresa 2,5.
2 Silicat de color verd oliva. Brillantor vítria. Duresa 6,5.
3 Roca volcànica. Color negre. Brillantor mat.
4 Cristalls cúbics. Color groc llautó. Duresa 6,5.
5 Roca cristal·lina. Formada per petits cristalls de
PLANETA DISTÀNCIA MITJANA AL SOL
(en milions de km) DIÀMETRE EQUATORIAL
(en km)
Mercuri 58 4900
Venus 108 12 100
Terra 150 12 800
Mart 228 6800
Júpiter 778 142 800
Saturn 1427 120 000
Urà 2850 52 000
Neptú 4497 48 400
Iniciarem un viatge al·lucinant per
l’univers; ens convertirem en turistes
espacials i descobrirem les meravelles
que s’hi troben. Farem diferents
parades per a estudiar el que ens
envolta.
VIATGE PER L’UNIVERS. DESTINACIÓ, LA TERRA: “A LA RECERCA D’AIGUA LÍQUIDA”
Avaluació de competències
Pàg
ina
foto
co
pia
ble
Busca informació i usa-la
1. a) Fes un treball de recerca sobre els diferents
models antics d’univers; indica on situen la
Terra i la resta dels astres a l’univers.
Per a fer-ho, pots usar diferents recursos
(enciclopèdies, llibre de text, Internet, etc.).
b) Organitza la informació en un esquema fàcil de
comprendre.
2. L’any 2006, la Unió Astronòmica Internacional
(UAI) va considerar necessari tornar a definir el
concepte de ‘planeta’. Busca la nova definició
donada i la raó per la qual es va replantejar aquest
concepte.
Imagina una altra època
5. El científic Galileu Galilei es va veure obligat a
negar les seues teories sobre el moviment de la
Terra i l’estructura de l’univers.
a) Creus que realment va deixar de creure en els
seus treballs?
b) Si aquest científic haguera treballat en la nostra
època, què creus que hauria ocorregut?
Organitza’t les idees i aplica-les
6. Copia i ordena totes les dades que hi ha en la 2a
parada: dins de l’atmosfera terrestre.
7. Dibuixa un esquema de les capes de l’atmosfera en
el qual has d’anotar tota la informació que figura
en el text, de manera que siga més fàcil estudiar-
lo.
8. Observa amb atenció el resultat de l’anàlisi de les
propietats de les mostres de roques i minerals
recollits. Basant-te en aquestes propietats:
a) Diferencia quines mostres són minerals i quines
són roques.
b) Què és la duresa i què significa el nombre que
té al costat?
c) Podries dir a quin mineral o a quina roca
pertany cada mostra?
Mesura l’espai
3. Fixa’t en les dades que figuren en la taula del punt
de partida.
a) Quin és el planeta més gran del nostre sistema
solar? I el més menut? Calcula els radis, en
metres, d’aquests planetes.
b) La distància mitjana de la Terra al Sol s’anomena
unitat astronómica (UA) i equival a 150 milions
de km. A quantes UA es troba Urà del Sol?
c) Analitza les dades dels diàmetres dels planetes i
dedueix, segons la grandària, quins seran els
planetes gegants i quins els terrestres.
Reflexiona sobre el medi ambient
9. Gràcies als avanços tecnològics, s’han dissenyat
processos que permeten transformar l’aigua natural
en aigua potable.
a) Quin nom rep aquesta transformació d’aigua
natural en aigua potable?
b) En què consisteix?
c) Per què és necessària?
10. Per què és tan important fer un ús racional de
l’aigua? Com pots contribuir-hi tu?
Llig i comprén
4. Llig el fragment del text d’Isaac Asimov que hi ha
en la 1a parada.
a) Busca en un diccionari les paraules el significat
de les quals desconegues.
b) Fes un resum en el qual sintetitzes la idea
principal que conté el text.
AVALUACIÓ: TERCER TRIMESTRE
COGNOMS: NOM:
DATA: CURS: GRUP:
MATÈRIA, TOT ÉS MATÈRIA I RES MÉS QUE MATÈRIA. N’ESTEM ENVOLTATS!!
Mires per on mires, dalt o baix, darrere o davant, ací està. En el sòl, en l’aigua, en l’aire, pertot arreu. Afirmem, amb
absoluta certesa, que la matèria ens envolta.
- Per què n’estem tan segurs? Perquè podem demostrar-ho.
- Com podem demostrar-ho? Fent diferents proves que confirmen les nostres afirmacions.
1a prova: anàlisi i classificació de matèria
S’han seleccionat tres substàncies d’ús quotidià per a estudiar-les. La primera prova consisteix a mesurar propietats que ens permeten diferenciar i classificar aquestes tres substàncies. En les fitxes següents, es resumeixen les propietats que hem obtingut per a cadascuna.
2a prova: la matèria per dins
Les substàncies que estudiem són molt diferents per fora; diferent aspecte, color, textura, etc., i estan formades per diferents elements.
2
Símbol Roig - gas
Nom: Aigua Violeta - artificial 11 12 13 14 15 16 17 18
Fórmula: H O 2
Estat: líquid
Temperatura de fusió: 0 ºC
Kr
Xe
Rn
Temperatura d’ebullició: 100 ºC Uub
Densitat: 1000 kg/m3
Yb
No
Nom: Clorur de sodi
Altres noms: sal comuna, Amb un microscopi d’efecte túnel observem les tres substàncies per dins. Estan formades per àtoms que s’uneixen entre si.
sal de taula
Fórmula: NaCl
Estat: sòlid
Temperatura de fusió: 801 ºC
Temperatura d’ebullició: 1413 ºC
Densitat: 2165 kg/m3
Solubilitat: 35,9 g en 100 ml d’aigua NaCl H2O CO2
3a prova: mesclem matèria
La majoria dels tipus de matèria que hi ha són mescles de diverses substàncies. La tercera prova consisteix a com- provar què ocorre si mesclem les substàncies amb les quals treballem.
Nom: diòxid de carboni
Altres noms: òxid de carboni (IV), anhídrid carbònic, gas carbònic
Fórmula: CO 2
Estat: gas
Temperatura de sublimació: -78 ºC
Densitat: 1,8 kg/m3
Solubilitat: 0,145 g en 100 ml d’aigua
Avaluació de competències
Pàg
ina
foto
co
pia
ble
Lantànids 6
57
La Lantà
58
Ce Ceri
59
Pr Praseodimi
60
Nd Neodimi
61
Pm Prometi
62
Sm Samari
63
Eu Europi
64
Gd Gadolini
65
Tb Terbi
66
Dy Disprosi
67
Ho Holmi
68
Er Erbi
69
Tm Tuli
70
Iterbi
Actínids 7
89
Ac Actini
90
Th Tori
91
Pa Protactini
92
U Urani
93
Np Neptuni
94
Pu Plutoni
95
Am Americi
96
Cm Curi
97
Bk Berkeli
98
Cf Californi
99
Es Einsteni
100
Fm Fermi
101
Md Mendelevi
102
Nobeli
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 13 14 15 16 17 18
1 Nombre atòmic Negre - sòlid
He Heli
2
3
Li Liti
4
Be Beril·li
Blau - líquid
Nom
5
B Bor
6
C Carboni
7
N Nitrogen
8
O Oxigen
9
F Fluor
10
Ne Neó
3 Na Sodi
Mg Magnesi
Al Alumini
Si Silici
P Fòsfor
S Sofre
Cl Clor
Ar Argó
4
19
K Potassi
20
Ca Calci
21
Sc Escandi
22
Ti Titani
23
V Vanadi
24
Cr Crom
25
Mn Manganés
26
Fe Ferro
27
Co Cobalt
28
Ni Níquel
29
Cu Coure
30
Zn Zinc
31
Ga Gal·li
32
Ge Germani
33
As Arsènic
34
Se Seleni
35
Br Brom
36
Criptó
5
37
Rb Rubidi
38
Sr Estronci
39
Y Itri
40
Zr Zirconi
41
Nb Niobi
42
Mo Molibdé
43
Tc T ecneci
44
Ru Ruteni
45
Rh Rodi
46
Pd Pal·ladi
47
Ag Plata
48
Cd Cadmi
49
In Indi
50
Sn Estany
51
Sb Antimoni
52
Te Tel·luri
53
I Iode
54
Xenó
6
55
Cs Cesi
56
Ba Bari
71
Lu Luteci
72
Hf Hafni
73
Ta Tàntal
74
W Tungsté
75
Re Reni
76
Os Osmi
77
Ir Iridi
78
Pt Platí
79
Au Or
80
Hg Mercuri
81
Tl Tal·li
82
Pb Plom
83
Bi Bismut
84
Po Poloni
85
At Àstat
86
Radó
7
87
Fr Franci
88
Ra Radi
103
Lr Laurenci
104
Rf Rutherford
105
Db Dubni
106
Sg Seaborgi
107
Bh Bohri
108
Hs Hassi
109
Mt Meitneri
110
Ds Darmstadti
111
Rg Roentgeni
112
Ununbi
1
H Hidrogen
MATÈRIA, TOT ÉS MATÈRIA I RES MÉS QUE MATÈRIA. N’ESTEM
ENVOLTATS!!
Avaluació de competències
Pàg
ina
foto
co
pia
ble
Relaciona les propietats
1. Utilitzant les dades que hi ha en les fitxes de la 1a
prova, sabries associar les propietats se- güents amb
una de les tres substàncies? Comprova-ho, i posa al
costat de cadascuna el nom de la substància a la qual
es refereix.
a) És menys densa que l’aigua.
b) Un volum d’1 m3 té una massa de 2165 kg.
c) És líquida a 80 ºC.
d) És gasa 80 ºC.
e) És sòlida a 80 ºC.
f) Perquè canvie a líquid es necessita una
temperatura superior a 800 ºC.
g) No té forma pròpia i ocupa tot el volum
del recipient que el conté.
h) És considerada el dissolvent universal.
i) A més d’oxigen, conté carboni.
j) 1 kg de massa ocupa un volum d’1 litre.
2. Imagina que ens traslladem amb les tres substàncies a
altres planetes. Indica l’estat en què es trobarà
cadascuna:
a) A la superfície d’Urà (Tº -214 ºC).
b) A la superfície de Venus (Tº 482 ºC).
3. Elabora una taula amb les magnituds en què es
mesuren les fitxes, incloent-hi les unitats en què
s’expressen i si són fonamentals o derivades.
Interpreta fórmules i taules
7. Fixa’t en les fórmules de les tres substàncies.
a) Copia la fórmula i el nom científic de
cadascuna.
b) Identifica els elements que componen cada
fórmula i escriu-ne el nom i el símbol.
c) Busca’ls en el sistema periòdic i indica a quin
grup i a quin período pertanyen.
d) Quina serà la fórmula del monòxid de
carboni? Com representaries la molècula que
el forma?
8. Els éssers humans necessitem una aportació diària
de sal de 5 a 8 grams. Un esportista ha de mantenir
un control de sals minerals i s’ajuda amb la ingesta
d’aliments o begudes adequats.
En la taula següent es recull la informació del
contingut en sals que mostren les etiquetes de les
dues begudes:
Analitza les dades i raona quina serà la beguda
més adequada per a esportistes i per què han
d’ingerir aquest tipus de begudes.
Idea experiments
9. Uns amics teus tenen un problema. Van fer un
treball experimental per a comprovar com es pot
extraure la sal de l’aigua del mar. Aquest treball
l’han de lliurar per escrit al professor, però no
troben les anotacions, només tenen les fotografies
que van fer i que figuren en la 3a prova. Et
demanen ajuda perquè necessiten:
a) Identificar el material que han utilitzat.
b) Explicar els passos que han seguit.
c) Conéixer el temps que es tarda a aconseguir
separar la sal.
d) Saber com es diu el mètode que han utilitzat.
10. Amb la teua ajuda, els teus amics han obtingut una
bona qualificació i, per això, tornen a demanar-te
col·laboració per a resoldre una situació que
sembla impossible. Per error, han mesclat al
laboratori les botelles d’aigua i d’oli. Com poden
separar les dues substàncies?
Mesura i calcula
4. Marta em diu que ha omplit una botella d’un li- tre
amb una de les tres substàncies. Em demana que
determine de quina substància es tracta. Jo li dic
que és aigua, i ella respon que no perquè té una
massa de 2 kg i 165 grams. Podries dir de quina
substància es tracta? Com ho has sabut?
5. Irene vol preparar una dissolució saturada de sal i
aigua. Si té 100 ml d’aigua:
a) Quina quantitat de sal pot dissoldre com a
màxim?
b) Quin volum ocuparà aquesta quantitat de sal?
6. Observa el got que conté aigua.
a) Quin volum d’aigua conté?
b) Cabria aquest volum d’aigua en una botella de
mig litre?
NOM
DE LA
BEGUDA
CLORURS
SODI
A 35,8 mg/L 18,6 mg/L
B 240 mg/L 220 mg/L
AVALUACIÓ: GLOBAL
COGNOMS: NOM:
DATA: CURS: GRUP:
NO ET PERDES LES NOTÍCIES DE CIÈNCIES DE LA NATURALESA!!
Les notícies sobre temes relacionats amb les ciències de la naturalesa ja no es publiquen només en revistes científiques
especialitzades, sinó que apareixen diàriament en els mitjans de comunicació més habituals: televisió, premsa, ràdio,
Internet, etc. No et perdes les que hem seleccionat; hi trobaràs grans sorpreses, nous descobriments, troballes inquietants,
etc.
1a notícia: “la més monstruosa”
Troben el rastre d’un monstruós escorpí de dos metres a Escòcia
Font: www.abc.es, 21-04-10
Ni en els pitjors malsons podríem imaginar un animal semblant. Un escorpí marí de 2 metres de llarg i 1 d’ample arrossegava les potes per l’arena humida d’una platja d’Escòcia fa 330 milions d’anys. Martin Whyte, un científic de la Universitat de Sheffield, va trobar les petjades d’aquest animal mentre caminava entre unes roques. És el rastre més gran conegut d’un animal invertebrat. La criatura pertany al gènere anomenat Hibbertopterus i les petjades pertanyien al rastre que deixava en arrossegar la cua.
3a notícia: “la més impactant”
Sobre núvols volcànics
Font: www.elpais.com, 16-04-10
L’erupció del volcà islandés Eyjafjallajokull va començar amb una columna eruptiva d’uns 8 quilòmetres. La cendra volcànica està composta per roques de gra molt i i fragments de minerals i vidre volcànic.
Són partícules pesades, molt dures i abrasives, de grandària inferior a 2 mil·límetres. A més, aquestes partícules estan acompanyades de gasos àcids com el diòxid de carboni, el diò- xid de sofre, sulfur d’hidrogen, fluor i hidrogen. L’actual erupció, a més de l’emissió de laves i cendres, està fonent una capa de gel d’uns 200 metres d’espessor i ha provocat grans inundacions.
Escorpí actual
4a notícia: “la més pel·liculera”
Hipàtia d’Alexandria divideix els científics
Font: www.elmundo.es, 16-10-09
Científics espanyols han criticat el protagonisme d’Hipàtia d’Alexandria en la pel·lícula Àgora.
Francesca Figueras, coordinadora de l’activitat Ella és una astrònoma de l’Any Internacional d’Astronomia, opina que la pel·lícula sí que reflecteix el paper d’Hipàtia com la pri- mera dona astrònoma i matemàtica, encara que “rellisca una mica”. Segons el seu parer, deixa entreveure que ella va ser la descobridora de la teoria heliocèntrica i no va ser així.
Hibbertopterus
2a notícia: “la més increïble”
Jo sóc jo i els meus microbis
Font: www.elmundo.es, 03-03-10
Quin és el tipus de cèl·lula més abundant al cos humà? Les de la pell... no. Glòbuls rojos... tampoc. Ni blancs, ni fibroblastos... Les cèl·lules amb més presència en l’or- ganisme són els microbis. Sí, bacteris, fongs i altres és- sers vius que cohabiten amb nosaltres.
Es calcula que els microbis del nostre cos sumen apro- ximadament 100 bilions de cèl·lules que pesen al voltant de 2 quilograms i compleixen funcions essencials per a la nostra salut: sintetitzen vitamines, degraden certs com- postos que el nostre cos no és capaç d’assimilar, tenen un important paper en el sistema immune, etc.
5a notícia: “la més elemental”
L’element químic 112, batejat com a Copernici
Font: www.europapress.es, 25-02-10
La denominació ha sigut aprovada i anunciada oficial- ment per la IUPAC, i honra el científic i astrònom Nico- lau Copèrnic, que va establir les bases de la teoria helio- cèntrica.
Avaluació de competències
Pàg
ina
foto
co
pia
ble
NO ET PERDES LES NOTÍCIES DE CIÈNCIES DE LA NATURALESA!!
documentar-te sobre el recentment descobert
Avaluació de competències
Pàg
ina
foto
co
pia
ble
Inventa titulars
1. a) Llig les notícies seleccionades i posa un nou
títol a cadascuna.
b) Busca en el diccionari les paraules el significat
de les quals desconegues.
Utilitza unitats de mesura
7. a) Completa la taula següent:
b) Si es col·locaren les partícules de la cendra
del volcà en fila i juntes fins a aconseguir la
longitud de la columna eruptiva, quantes par-
tícules necessitaríem?
Elabora una fitxa científica
2. Després de llegir les notícies 4a i 5a, a qui creus
que es deuen les primeres idees sobre la teoría
helocèntrica de l’univers? En què consisteix
aquesta teoria?
3. Construeix una fitxa amb les dades que s’han
trobat en les restes fòssils de l’escorpí; en aquesta
fitxa ha d’aparéixer el tipus d’ésser viu, el grup i el
gènere al qual pertany, la longitud, el tipus de
nutrició, l’hàbitat i l’època en la qual va viure.
Inventa un model visual
8. Amb els resultats que has obtingut en la taula
de l’activitat 7, idea un model amb el qual pu-
gues comparar de manera visual les longituds
d’aquests objectes prenent com a referència la
teua alçada aproximada.
a) Fes una llista amb el material que necessi-
taries per a construir el model.
b) Analitza les possibles dificultats que troba-
ries i els resultats obtinguts.
Dibuixa les diferències
4. Observa atentament les fotografies dels escorpins:
a) Completa la figura de l’escorpí gegant, i
dibuixa què li faltaria per a ser similar als
actuals.
b) Assenyala les parts més característiques que
l’identifiquen com a escorpí, i indica’n els
noms.
Resol un conflicte
9. L’astrònoma, matemàtica i filòsofa Hipàtia d’A-
lexandria va ser assassinada, per una multitud
enfuriada, per defensar la racionalitat i el pa-
ganisme.
a) Creus que poden haver-hi motius que justi-
fiquen aquestes accions?
b) Com creus que podria haver-se resolt el con-
flicte?
Investiga un procés natural
5. Para esment a la 3a notícia.
a) La columna de cendra és una mescla homogènia
o heterogènia?
b) Quin tipus de roques expulsa? Com s’anomenen
aquestes roques? Posa’n un exemple.
c) Quins gasos expulsa? Escriu el símbol dels
elements que componen aquests gasos.
6. Després de llegir amb atenció la 2a notícia.
a) Com definiries un microbi?
b) Escriu les funcions que exerceixen al nostre
cos. Quin efecte ens produeix?
c) Quines conseqüències tindria per al nostre or-
ganisme una absència o alteració d’aquests
éssers vius?
Investiga en la xarxa
10. Utilitza les tecnologies de la informació per a
element 112 i busca.
a) Nom i símbol.
b) Qui el va descobrir.
c) El significat del nombre 112.
d) El significat de les sigles IUPAC.
OBJECTE
LONGITUD
(m)
LONGITUD
(km)
LONGITUD
(mm)
Escorpí gegant
Columna volcà
Partícules volcà
Gruix gel