Download - MADEINLIBIA_#01
TOBRUKAl obeidAt, lA tribu A lA rerAguArdA de lA revoltA líbiA
MAGAZINE D’INFORMACIÓ CATALANA A LÍBIA / AGOST’11
MAdeiNlibiAbusif twueir, l’iNgeNier que torNA per rAMAdà
colors de lA revolució: AgitAció i propAgANdA
eNtrevistA HAAg frAg iAsseN, cAp del coNsell
forAsters, turistes i estrANys: welcoMe!
*01/
2 · MADEINLIBIA / 01
editoriAl / suMAri
EDITA //LLUMULL. ACCIONS AUDIOVISUALScArrer Nou, 1243800 - vAlls (l’Alt cAMp)
REDACCIÓ //sergi frANcH
FOTOGRAFIA //frANcesc pArÉs. sergi grAu
DISSENY I MAQUETACIÓ //sergi grAu
IMPRESSIÓ //www.issuu.coM
LICENSE //www.creAtivecoMMoNs.org
AMB EL SUPORT //igMAN. Acció solidàriArevistA_oNgccAtAlAN iNterNAtioNAl view
HAN COL·LABORAT //MArc gAfArotJordi freXAs
UNA PUBLICACIÓ A LÍBIA EN CATALÀ
eNMig del quÈ AlguNs ANoMeNeN “coNflicte”, Altres “guerrA civil” i pocs “revoltA”.MADEINLÍBIA És l’eXperiÈNciA gràficA d’uN fotoperiodistA, uN fotodisseNyAdor i uN periodistA eN uN coNflicte de trAsceNdÈNciA globAl. A 1200 quilÒMetres de cAsA, Al MAteiX MAr que eNs bANyA, lA priMAverA àrAb HA fet esclAtAr uN Nou ordre: lA NovA líbiA. HeM pogut veure i escoltAr-lA.
04_REPORTATGE
Al obeidAt: lA rerAguArdA
LES TRIBuS, L’ESSèNCIA DE LÍBIAD’ENTRE LA vINTENA DE TRIBUS QUE ES COMPTA A LíBIA,
LA MAjORIA vAN DONAR SUPORT A LA REvOLTA DE FEBRER. A TOBRUk, OBEIDAT éS LA MéS NOMBROSA
06_ENTREvISTA
HAAg frAg iAsseN
CAp DE L’AuTORITAT LOCALCOM ES CONCRETA LA REvOLTA DELS jOvES
DEL MESDE FEBRER?QUIN éS EL RESULTAT A L’ESCALA LOCAL?
QUè vOL DIR LA DEMOCRàCIA?
08_CRÒNICA FOTOGRàFICA
forAsters, turistes i estrANys: welcoMe!
“WELCOME!”A BANDA DELS TRES HOTELS QUE RESTEN A LA CIUTAT,
LA PRESèNCIA D’ESTRANYS ES vEU COM A ExÒTICA.“WELCOME!” CRIDEN.
COBERTA // SERGI GRAuTOBRuK. 2 D’AGOST DE 2001
EDITORIAL // NECESSARI AIXECAR-SE DESPRÉS DE CAURE. FER NET
DESPRÉS D’EMBRUTAR. EL MOVIMENT I EL PROCÉS NO S’ATUREN.
DESPRÉS VINDRAN LES REFLEXIONS I ELS ANÀLISI SOBRE ALLÒ VIS-
CUT. LA DIGESTIÓ DE 42 ANYS DE RÉGIM DE MUAMMAR AL GADAFFI
ÉS PESADA. AVUI PERÒ, TOTHOM ES TROBA ENCARA ESPERANT TANCAR
AQUEST CAPÍTOL.
Algú confessa que amb el temps, ja s’hi havia acostumat a veure, sentir
i escoltar bestieses a la televisió oficial. els missatges llençats pel ré-
gim oficial des de la plaça verda comptaven amb la complicitat d’una
minoria qualificada, la indiferència d’una majoria incapaç, i llargs si-
lencis com a pauta del ritme social. poques coses, a banda de gadaffi
i petroli hem pogut saber durant quatre décades. Amb el suport dels
estats que abans havien estat còmplices, l’exèrcit de voluntaris obre
portes, i darrera s’hi troba gent entusiasmada per explicar coses. veus
que potser també han canviat d’opinió.
líbia conté elements d’extraordinària rellevància. obtenir-hi la nacio-
nalitat és un luxe. Marroquins, algerians, tunessins, egipcis juntament
amb ciutadans dels països de l’àfrica negra vivien líbia abans del fe-
brer de 2011 de la mateixa manera que els turcs viuen (a) Alemanya, o
els algerians (a) frança. Ara, una nova generació demana el seu torn.
Mentre però, els caps s’esforcen en prendre paciència mentre el da-
rrer alè de l’autarquia coneguda s’esfuma, poc a poc.
MAGAZINE D’INFORMACIÓ CATALANA A LÍBIA / AGOST’11
MAdeiNlibiA*
/ crÒNicA
01 / MADEINLIBIA · 3 LÍBIA_AGOST11
CRÒNICA // BADAR PELS CARRERS DE TOBRUk REGALA MOMENTS
IMAGINATIUS SOBRE ELS PASSOS I LES HISTÒRIES VISCUDES EN AQUES-
TA CIUTAT AL LLARG DELS ANYS. ANTIGA COLÒNIA ITALIANA, POS-
TERIORMENT OCUPADA PER EGIPTE EL 1940, VA SER UN IMPORTANT
ENCLAVAMENT PORTUARI PER LES TROPES DURANT LA SEGONA GUE-
RRA MUNDIAL. DESPRÉS D’STALINGRAD LA CIUTAT VA VIURE EL SEGON
SETGE MÉS CRUENT DE LA GUERRA.
els vestigis són evidents. Allò que diuen “testimonis muts”. una esglé-
sia catòlica construïda pels francesos enmig de la ciutat manté la porta
tapiada. “tancada per trasllat” podria anunciar. recorreguts de tarda
de ramadà vol dir sol.litud, llums i poques mans per estrènyer. són les
cinc de la tarda i en un edifici que havia estat governamental a la reba-
tejada “plaça dels Màrtirs” o “plaça de la llibertat” pengen diferents
fotografies de joves i grans morts al llarg dels anys. pels habitants de
tobruk ha arribat l’hora del reconeixement i de l’expressió pública
del dol pels fills del poble morts. els darrers: 7 joves morts el 20 d’abril
de 2011.
Apareix des d’un racó, amb pas assossegat, ulleres de sol i xilaba ele-
gantíssima en busif twueir. És fill de tobruk i passa els dies de vacan-
ces i ramadà amb la seva família. les tardes d’espera a la posta de
sol impliquen un assossegament difícil de trobar enlloc. pocs cotxes i
encara menys pressa. busif és enginier petroler i actualment treballa a
Kofra, al desert del sàhara. Mentre parla passeja pels dits de les mans
pausadament un tradicional tasbih, una espécie de rosari que marca
distinció i prestigi. els comptes del tasbih s’acompanya del recital de
pregàries a déu.
ens convida a acompanyar-lo a un dels extrems del carrer des d’on
podrem veure la badia. ens deturem al final sobre una terrassa de terra
mentre ens mostra la vista del port, les refineries i la important central
de cicle combinat. Assenyala un punt concret:”vaig conèixer uns an-
cians que van voler venir a tobruk per tornar al lloc on havien estat
lluitant. veieu aquell moll d’alla? el van fer picant pedra ells mateixos”.
ens anotem telèfons amb l’atrevida proposta de trobar-nos al vespre.
ens acomiadem i quedem a l’ombra mirant l’indret i una pintada en
el mur que ens guarda. cinc minuts més tard, apareix un cotxe que
s’atura al davant: “ep Nois! voleu veure grans murals?” busif ens porta
direcció a l’antic estadi de futbol mentre passa per un carrer ample.
“Aquest indret era la línia de front dels bàndols”. peta un Kalashanikov.
una pick-up blanca carregada de joves excitats passa just pel costat i
busif calla. recuperem la conversa: “perdona, deies?”
TOBRUk (UNIVERSAL PICTURES, 1967)110 MiNuts
Director: Arthur HillerRepartiment: Rock Hudson, George peppard, Nigel Green, Guy Stockwell,Jack Watson, Norman Rossington
SINopSIS: Septembre de 1942. Al front del Nort d’Àfrica arribaun comando d’anglesos i jueus alemanys amb la missió d’acabar amb les reserves de combustible de Rommel.
busif twueirl’eNgiNyer que torNAper rAMAdà
4 · MADEINLIBIA / 01 MAGAZINE D’INFORMACIÓ CATALANA A LíBIA
reportAtge / sergi frANcH
REPORTATGE // “TOBRUk ÉS UN MAR DE PETROLI”. PERÒ TAMBÉ UN
OASI DE CALMA I TRANQUIL·LITAT A TOCAR LA FRONTERA D’EGIPTE.
ELS IMPORTANTS JACIMENTS PETROLERS I EL SEU PORT ARRESSEREN
UNA DE LES FAMÍLIES MÉS INFLUENTS DE LÍBIA: ELS OBEIDAT.
“proveu d’anar a tobruk i treballar-hi!”. ens repta la lola, una lleida-
tana que fa més de 40 anys que viu a líbia. darrera l’ambient amable
i sossegat dels ciutadans de tobruk, es mantenen les dependències
en els cercles familiars, les amistats i sobretot, la pertinença a una o
altra tribu.
els obeidat són una de les dues tribus més influents a líbia. Junta-
ment amb els Warfallah, ocupen posicions de prestigi en les estructu-
res econòmiques i administratives del país. “tenen pela llarga”, que
es diria. Aquesta posició en l’escala social podria semblar-nos deci-
monònica, arcaica i arrencada dels temps del tam-tam i les coves pinta-
des amb cendra. res més lluny de la veritat. l’ascensor social de líbia
tindria els mateixos pisos i velocitat que a tota catalunya. Obeidat i
Marfallah serien els fainé, roig, samaranch, rubiralta, carulla, Miarn-
au, vilarassau, Maragall, March i tants d’altres.
AL OBEIDAT:LA RERAGUARDA
CADA TELÈFON, UNA CÀMARA DE TELEVISIÓ. 1, 10, 100,... CANALS
els Joves sóN els iMpulsors i proMotors MÈs Actius de lA revoltA. yAHoo, fAcebooK, gMAil... per tot.
uN MurAl AgrAeeiX lA coberturA iNforMAtivA de lA revoltA A difereNts cANAls d’iNforMAció
iNterNAcioNAl. lA revoltA dels Joves Ès plàsticA tAMbÈ.
uN MAr de petroli
UNA DE LES DUES TRIBUS MéS INFLUENTS A LíBIA
el coNsell de Joves sóN els eNcArregAts del Nou ceNs / SEU DEL CNT DE JOVES DE TOBRUk
Al obeidAt: lA rerAguArdA / reportAtge
01 / MADEINLIBIA · 5 LÍBIA_AGOST/11
CADA TELÈFON, UNA CÀMARA DE TELEVISIÓ. 1, 10, 100,... CANALS
els Joves sóN els iMpulsors i proMotors MÈs Actius de lA revoltA. yAHoo, fAcebooK, gMAil... per tot.
uN MurAl AgrAeeiX lA coberturA iNforMAtivA de lA revoltA A difereNts cANAls d’iNforMAció
iNterNAcioNAl. lA revoltA dels Joves Ès plàsticA tAMbÈ.
LA NOVA LÍBIA, uN NOVA IDENTITAT
ELS jOvES ES REUNEIxEN ELS vESPRES DE RAMADà EN UN DELS EDIFICIS
RECUPERATS AL GOvERN DE GADAFFI AL CENTRE DE LA CIUTAT.
AQUí ES RENOvEN I ES LLICENCIEN NOUS CARNETS D’IDENTITAT PELS
HABITANTS DE TOBRUk I ES REPARTEIxEN LES TASQUES A FER.
ORFES DE FUNCIONARIS I LLIURES DE CREATIvITAT.
el coNsell de Joves sóN els eNcArregAts del Nou ceNs / SEU DEL CNT DE JOVES DE TOBRUk
6 · MADEINLIBIA / 01 MAGAZINE D’INFORMACIÓ CATALANA A LíBIA
reportAtge / sergi frANcH
descANs A l’oMbrA / TOBRUk
originaris del desert del nord, els obeidat tenen importants res-
ponsabilitats i possessions en les empreses transformadores i extrac-
tores del petroli. Molts d’ells tenen dos passaports: egipci i libi.
el costum pren força i molts dels problemes es resolen segons la for-
ma antiga. Acords que són llei, pactes que signa la saviesa dels grans.
Al febrer, la rauxa la van posar els joves, els més entusiasmats en la
possibilitats de canvis. el canvi més substancial va ser l’adhesió que
els obeidat van mostrar a la revolta, com la majoria de tribus de líbia.
bona part dels homes de confiança de gadaffi van atendre abans la
decisió de la seva família, que a la fidelitat de 42 anys de relació.
A tobruk, “la revolta va durar dues hores”, temps suficient per fer-se
l’oficina de policia, l’aduana del port i l’escassa guàrdia de l’exèrcit. la
configuració militar del país era ridícula per l’escassa confiança que
Muammar Al gadaffi tenia amb els militars. A cal sabater, sabates de
paper. si fas un exèrcit fort, t’arrisques que et donin una patada.
pAstissers AMb fusells.Joves A les AduANes.vAN eNderrocAr el llibre verd de gAdAffi.docuMeNt d’ideNtitAt: MAre, pAre, i tribu.
Al obeidAt: lA rerAguArdA / reportAtge
01 / MADEINLIBIA · 7 LÍBIA_AGOST/11
MANifestAció Al vespre / TOBRUk
“líbiA No tÉ uN eXÈrcit, NoMÈs guArdA decAserNA”
“líbia no té un exèrcit, nomès guarda de caserna”, diuen. Avui l’exèrcit
que dòna suport a gadaffi és format per unitats especials, soldats dels
països on el règim hi té inversions i importants relacions: el txad, su-
dan, Mauritania i Algèria, els més destacats.
la revolta de benghazi va ser reprimida per milícies de soldats de
l’àfrica negra. centenars de morts entre els manifestants. repressió a
compte de la caixa de l’estat, amb l’impunitat dels desconeguts. “qui
son aquests?“ es van preguntar. Al cap de poques hores, tobruk orga-
nitzava la seva revolta i restablia de nou el consens sobre la pau. les
pick-up carregaven l’armament incautat per la defensa de benghazi, a
quatre hores de camí.
Avui, un dels joves forma part del consell local de tobruk des d’on
s’edifica de nou la ciutat deserta de gadafisme. estan orgullosos del
seu “govern dels millors” que no preveu de moment retallades i sí vo-
luntarietat per començar una nova líbia. Amb permís de la guerra.
8 · MADEINLIBIA / 01 MAGAZINE D’INFORMACIÓ CATALANA A LíBIA
eNtrevistA / sergi frAcH
COM ES CONSTITUEIX EL CONSELL? // Després
de la revolució, els joves van organitzar comissions de
treball en tots els àmbits: de menjadors, sanitaris, de
mitjans de comunicació,... molts grups i diversos. Des-
prés de la constitució del Consell Nacional de Transició
(el govern provisional amb seu a Benghazi) es van es-
collir diferents persones provinents de grups de tipus
ben diferents amb l’objectiu de constituïr el consell de
Tobruk. Diferents professionals, ingeniers, professors,
dones,... Després, la gent de la plaça, del poble, la
gent revolucionària va proposar membres del consell.
De diferents indrets de la ciutat, diferents opinions.
per saber i conèixer l’opinió de tothom. Amb aquesta
idea inicial: responsabilitzar-se temporalment de les
necessitats de Tobruk.
I QUÈ FA EL CONSELL? // Supervisar les qüestions
que afecten tota la comunitat: menjar, seguretat, medici-
nes, contacte amb el consell nacional de transició i rebre
els representants internacionals.
ÉS UN CONSELL PROVISIONAL A L’ESPERA D’ELECCIONS? // La qüestió és protegir la ciutat de
les necessitats, sobretot de seguretat. La més important.
Quedem supeditats pel què la gent aprovi i ens digui en
els consells oberts. Aquesta és una autèntica revolució
perquè el què està fent Líbia, a diferència d’Egipte és
canviar les condicions pel futur.
QUINES SÓN LES NECESSITATS ACTUALS DE LA CIUTAT? // Sempre la seguretat. I també els refugiats
i medicines, ajut sanitari,... Molta gent prové de Misra-
ta, Benghazi, Zliten,... i els procurem allò necessari. Ac-
tualment, esperem centenars de refugiats provinents de
Zintan (on s’estaven produïnt combats) que tenim llistats
amb unes 300 famílies amb parents a Tobruk. A banda,
respecte la frontera amb Egipte tenim cura dels punts
de control.
I QUINA IMPLICACIÓ TENEN LES ORGANITzA-CIONS INTERNACIONALS? // A l’inici de la revolu-
ció hi va haver un fort suport. Llavors el punt de frontera
d’Egipte era l’únic de punt de sortida dels refugiats, To-
bruk acollí miler de refugiats. Després, en obrir-se altres
punts en d’altres ciutats com Misrata i Benghazi amb el
seus ports l’atenció es va dirigir allà.
foto: frANcesc pArÉs / TOBRUk
TOBRUk VIU LLUNY DEL FRONT, GADAFFI, L’OTAN, LA GUERRA I MÉS A PROP DEL FUTUR.
lA coNstrucció de lA líbiA que eN diueN lliure coMeNçA eN les ciutAts que progressivAMeNt HAN ANAt reHAbilitANt espAis per reorgANitzAr lA ciutAt. eNs rep el coNJuNt del coNsell. uN Metge, uN AdvocAt, uN Mestre, uNA MestressA de cAsA, uN iNgeNier MecàNic, uN Arquitecte, uN Jove i uNA doNA represeNteN lA ciutAt de MANerA provisioNAl. geNt recoNegudA diNs lA sevA coMuNitAt que No podeN deiXAr depeNsAr eN coM AcAbArà uNA guerrA que No pot retrocedir, i que tAMpoc AvANçA.
“NecessiteM ArMes poteNts per AvANçAr Al froNt”
CAP DEL CONSELL DE TOBRUk
HAAG FRAG IASSEN
“lA persoNAlitAt psicÒticA
de gAdAffi ÉsiNdescriptible”
EL LUxÒS HOTEL ZAIN, AL NORD DE LA CIUTAT, éS L’INDRET PRO-
POSAT PER L’ENTREvISTA. UNA DELEGACIÓ DEL GOvERN FRANCèS
S’ENTREvISTA ABANS AMB EL CONSELL. GUARDAESPATLLES I vOLUN-
TARIS vIGILEN EL PAS DE LES DUES REPRESENTACIONS PELS PASSA-
DISSOS EMMOQUETATS. LA CONvERSA AMB TAWFIk, UN MEMBRE DEL
CONSELL DE jOvES éS PROFITOSA TAMBé.
L’HOTEL éS UNA INvERSIÓ DE QATAR. PAíS AMIC QUE ENTRENA
vOLUNTARIS AL DESERT PER ANAR AL FRONT. PASSEM
A LA SUITE PRESIDENCIAL. “ÇA vA?“ I ELS FRANCESOS SE’N vAN.
tobruK / eNtrevistA
01 / MADEINLIBIA · 9 LÍBIA_AGOST/11
COM ES CONCRETA LA REPRESEN-TACIÓ DE TOBRUk ACTUALMENT DINS DEL CONSELL NACIONAL DE TRANSICIÓ? // El consell es forma per un representant de cada ciutat: Bengha-zi, Trípoli, Darna, Tobruk,… que prenen decisions que afecten el conjunt del país. És un òrgan de decisió de tot Líbia.
EL PAPER DE TOBRUk VA SER IM-PORTANT IMMEDIATAMENT DES-PRÉS DE LA REVOLUCIÓ. QUIN PA-PER JUGA ACTUALMENT? Certament, Tobruk va ser la primera ciutat en aixe-car la bandera de la independència del 1969. Les imatges dels joves tombant el llibre verd de Gadaffi a la plaça van donar la volta al món. Avui donem su-port a totes les ciutats, sobretot Misrata, Zliten i Benghazi. Suport moral, financer, militar,... per la seva frontera, Tobruk és cridada a tenir un paper important per aju-dar totes les ciutats i anar plegats en la reconstrucció. De moment, des d’aquesta ciutat es desplacen combatents voluntaris a Misrata i Brega (actualment on es donen els principals enfrontaments).
I LA VALORACIÓ SOBRE LA PRO-GRESSIÓ AL FRONT? COMPTEU AMB IMPORTANTS SOCIS AMB AQUESTA EMPRESA I NO ES VEUEN AVANÇOS // progressió lenta! Avancem lentament malgrat el suport de l’OTAN. Sí. Ens enfrontem a potents armes, so-bretot al front de Brega amb la utilització de potents canons de bombardeig. una situació que s’agreuja per la complica-ció del terreny que ha estat sembrat de mines, impossibles de localitzar perquè han estat fabricades de plàstic. Els ins-truments per detectar-los ho tenen molt complicat.
Ens trobem a més amb una agressivitat inaudita per part de les milícies de Ga-daffi. per tant, necessitem precisament això: armes potents per avançar i fer front a les tropes oficials i salvaguardar les ciutats. A més a més, voldria afegir un tercer element que és important i és que la previsió dels comandaments de les milícies de Gadaffi no contempla as-segurar les condicions de combat dels seus soldats. I aquesta és una altra raó perquè els nostres combatents siguin més prudents, sobretot pels civils que es troben a les zones de combat.
LA SITUACIÓ DE TRÍPOLI ÉS LLA-VORS VITAL PER RESOLDRE EL CONFLICTE? // Si Trípoli és allibera-da, Gadaffi serà definitivament derrocat i tothom serà feliç. Llavors ens posarem a pensar en com fer les coses, veure com continuen les vides, construïr de nou la nostra economia,... Gadaffi va dir que els revoltats érem rates, doncs excavarem túnels per arribar a Trípoli! Actualment ens trobem en disposició d’assegurar que el front de Brega és a punt de re-conquerir de nou la ciutat i creiem que a finals de setmana els soldats de la Líbia Lliure obriran la porta d’un nou escena-ri. La zona oest d’aquesta ciutat és molt important perquè cau en una intersecció en dues carreteres: una cap a Zauiya, a 55 quilòmetres i l’altra, Trípoli a 65 quilò-metres aproximadament. S’obriran dues vies d’entrada a la capital.
EL GOVERN DE TRÍPOLI ASSEGURA QUE ARRAN DE LA MORT DEL CAP MILITAR ABDEL FATá YOUNES, LA LÍBIA LLIURE ES TROBA SEPARADA EN FACCIONS I QUE BENGHAzI JA NO ES TROBA SOTA CONTROL DEL CONSELL NACIONAL DE TRANSI-CIÓ... // Gadaffi és el mentider més gran del món! Els mitjans que utilitzen canvien la realitat i generen confusió sobre la nostra determinació. Coneixem aquestes informacions i són absoluta-ment falses. De fet, un dels membres del Consell de Tobruk és familia del coman-dant Younes. Ens trobem afectats i tristos pel seu assassinat però donem suport al Consell Nacional. No hi ha pas enrera, i hem de resoldre qüestions importants com assegurar el front per construïr un país que resti en pau. per això, donem suport al comadament militar i instem a portar Gadaffi al Tribunal penal interna-cional per jutjar-lo com a criminal, amb totes les garanties. Esperem veure Ga-daffi com hem vist Mubarak. Al 1986, l’armada Líbia va lluitar contra el govern del Txad amb 60.000 soldats, dels quals 8000 van ser liquidats. Encara no sa-bem perquè es va enviar aquell exèrcit al Txad, tampoc quins assumptes estranys ni interessos tenia Gadaffi allà. No hi ha paraules per explicar la personalitat psi-còtica d’aquest individu.
TOBRUk VIU LLUNY DEL FRONT, GADAFFI, L’OTAN, LA GUERRA I MÉS A PROP DEL FUTUR.
lA coNstrucció de lA líbiA que eN diueN lliure coMeNçA eN les ciutAts que progressivAMeNt HAN ANAt reHAbilitANt espAis per reorgANitzAr lA ciutAt. eNs rep el coNJuNt del coNsell. uN Metge, uN AdvocAt, uN Mestre, uNA MestressA de cAsA, uN iNgeNier MecàNic, uN Arquitecte, uN Jove i uNA doNA represeNteN lA ciutAt de MANerA provisioNAl. geNt recoNegudA diNs lA sevA coMuNitAt que No podeN deiXAr depeNsAr eN coM AcAbArà uNA guerrA que No pot retrocedir, i que tAMpoc AvANçA.
“NecessiteM ArMes poteNts per AvANçAr Al froNt”
CAP DEL CONSELL DE TOBRUk
HAAG FRAG IASSEN
“espereM veure gAdAffi coM HeM vist MubArAK”
10 · MADEINLIBIA / 01 MAGAZINE D’INFORMACIÓ CATALANA A LíBIA
dossier / frANcesc pArÉs_sergi grAu
ELS COLORSDE LA REVOLUCIÓ
LA REVOLUCIÓ TAMBÉ ÉS GRÀFICA
s’HAN AfANyAt A esborrAr els vestigis del rÈgiM de gAdAffi coM si es trActÈs d’uN MAlsoN (uNA MigdiA-dA de 42 ANys). els colors de lA bANderA de lA iNdepeNdËNciA vA ser HisssAdA per priMerAvegAdA A tobruK. cArrers i plAces vAN cANviAr lA sevA ApAreNçA. tots els suports,tots els MissAtges per pAssAr pàgiNA.
propAgANdA i protestA gràficA
GRAFISME D’AGITACIÓ, CREATIvITAT, IMAGINACIÓ, DIBUIxANTS AMATEURS I MANS DE PINTURA, PER TOT
piNtAdes, MurAls, i cAricAtures / ESCOLES I ESTADI
Al MuJtAH, el guerriller que s’eNfroNtà Als itAliANs HA eMergit de Nou Actes de propAgANdA / PLAÇA DELS MÀRTIRS O DE LA LLIBERTAT
tobruK / propAgANdA gràficA
01 / MADEINLIBIA · 11 LÍBIA_AGOST/11
ELS COLORSDE LA REVOLUCIÓ
LA REVOLUCIÓ TAMBÉ ÉS GRÀFICA
s’HAN AfANyAt A esborrAr els vestigis del rÈgiM de gAdAffi coM si es trActÈs d’uN MAlsoN (uNA MigdiA-dA de 42 ANys). els colors de lA bANderA de lA iNdepeNdËNciA vA ser HisssAdA per priMerAvegAdA A tobruK. cArrers i plAces vAN cANviAr lA sevA ApAreNçA. tots els suports,tots els MissAtges per pAssAr pàgiNA.
propAgANdA i protestA gràficA
GRAFISME D’AGITACIÓ, CREATIvITAT, IMAGINACIÓ, DIBUIxANTS AMATEURS I MANS DE PINTURA, PER TOT
Actes de propAgANdA / PLAÇA DELS MÀRTIRS O DE LA LLIBERTAT per tot Arreu cAricAtures del dictAdor / ESTADI MUNICIPALHoMeNAtge Als Morts del rÉgiM eN difereNts Èpoques / PLAÇA DELS MÀRTIRS
12 · MADEINLIBIA / 01 MAGAZINE D’INFORMACIÓ CATALANA A LíBIA
dossier / frANcesc pArÉs_sergi grAu
tobruK. 3 d’Agost de 2011
LÍBIA, UN ÚNIC pAÍS. LES ACUSACIoNS DE SECESSIÓ CoNTrA ELS hABITANTS DE LA rEGIÓ DE LA CIrENAICA (EST DEL pAÍS) I LA poSSIBILITAT DE MANTENIr L’ACTUAL DIvISIÓ DE L’ESTAT (TrÌpoLI-BENGhAzI, TrIpoLITANA-CIrENAICA) hA FET INSISTIr ALS rEBELS EN LA rEIvINDICACIÓ D’UN ÚNIC ESTAT AMB CApITAL A TrÍpoLI.
frA
Nc
esc
pA
rÉ
s_20
11
tobruK / propAgANdA gràficA
01 / MADEINLIBIA · 13 LÍBIA_AGOST/11
tobruK. 3 d’Agost de 2011
LÍBIA, UN ÚNIC pAÍS. LES ACUSACIoNS DE SECESSIÓ CoNTrA ELS hABITANTS DE LA rEGIÓ DE LA CIrENAICA (EST DEL pAÍS) I LA poSSIBILITAT DE MANTENIr L’ACTUAL DIvISIÓ DE L’ESTAT (TrÌpoLI-BENGhAzI, TrIpoLITANA-CIrENAICA) hA FET INSISTIr ALS rEBELS EN LA rEIvINDICACIÓ D’UN ÚNIC ESTAT AMB CApITAL A TrÍpoLI.
14 · MADEINLIBIA / 01 MAGAZINE D’INFORMACIÓ CATALANA A LíBIA
crÒNicA fotogràficA /
frANcesc pArÉs / TOBRUk
FORASTERS, TURISTESI ESTRANYS: WELCOME!
AMB TEMPS I SENSE PRESSA
Asseure’s eN uN rAcó És uNA iNvitAció A lA coNversA. “gAdAffi crAzy!“ torçANt lA MA A l’AlçAdA del cAp És lA priMigÈNiA MANifestAció que es vol fer ArribAr A l’estrANy A qui se li iNtueiX iNteressAt i fAMoleNc d’eXplicAcioNs. posteriorMeNt, l’AclAriMeNt: siMulANt l’eMpuNyAdurA i l’espetec d’uN fusell que dispArA per tot Arreu. et preguNteN: “wHy?“
dArrere el gris de les cAses
GRAFISME D’AGITACIÓ, CREATIvITAT, IMAGINACIÓ, DIBUIxANTS AMATEURS I MANS DE PINTURA, PER TOT
CRÒNICA // LÍBIA ÉS UN PAÍS DE CIUTATS. LES PLANES DESÉRTIQUES I
ALLARGADES OBREN SOBRE ELS RACONS MÉS AGRAÏTS PUNTS DE VIDA.
CIUTATS EXTESES I POC POBLADES, EDIFICIS DE POQUES ALÇADES I
CARRERS AMPLES I FORADATS. L’APARENÇA DES DE LLUNY ÉS DE DU-
RESA. LA NIT I LA GENT, UNA ALTRA COSA BEN DIFERENT.
i és que ens trobem a l’inici del ramadà i l’activitat es redueeix al
mínim durant tot el dia. sense menjar ni beure, els esforços són
prohibitius. les matinades d’esmorzars, són per les famílies que
comencen la jornada amb un bon esmorzar. la resta del dia, és un
“stand by” fins l’hora de la posta del sol.
ramadà és època de festa i recolliment. “l’abstinència com a mos-
tra de solidaritat amb els pobres, per acostar-nos al seu patiment”,
ens expliquen. És la proposta del profeta Mahoma per acostar-nos
a déu. Amb el comiat del sol, desapareixen els cotxes i les mirades
de les ombres. les poques persones que guaiten a les porxades et
conviden a menjar. un continu d’invitacions tant difícils de refusar
com explicar-los que anem a buscar les llums del vespre.
Més tard, esclata l’activitat. els carrers s’embussen de nou,
obren les botigues i els somriures de la ciutat s’acosten amb un
“where are you from?” macarrònic. 133.000 habitants són poca
tobruK / crÒNicA fotogràficA
01 / MADEINLIBIA · 15 LÍBIA_AGOST/11
FORASTERS, TURISTESI ESTRANYS: WELCOME!
AMB TEMPS I SENSE PRESSA
Asseure’s eN uN rAcó És uNA iNvitAció A lA coNversA. “gAdAffi crAzy!“ torçANt lA MA A l’AlçAdA del cAp És lA priMigÈNiA MANifestAció que es vol fer ArribAr A l’estrANy A qui se li iNtueiX iNteressAt i fAMoleNc d’eXplicAcioNs. posteriorMeNt, l’AclAriMeNt: siMulANt l’eMpuNyAdurA i l’espetec d’uN fusell que dispArA per tot Arreu. et preguNteN: “wHy?“
dArrere el gris de les cAses
GRAFISME D’AGITACIÓ, CREATIvITAT, IMAGINACIÓ, DIBUIxANTS AMATEURS I MANS DE PINTURA, PER TOT
gent i de seguit et coneixeran. “catalonia-barcelona! oh! Messi,...”
i tota la corrua de tòpics futbolístics.
extraordinària gent que t’ofereix portar-te a 500 quilòmetres amb co-
txe o convidar-te a sopar a casa. la hospitalitat és immensament més
gran que el desert. Marxem de tobruk direcció benghazi, la capital
rebel del govern provisional. Mentre deixem enrera tobruk ens pre-
guntem la darrera vegada que ens hem atançat a un turista socarrat a
salou. li hàgim preguntat d’on vé, el seu nom i el dels seus fills, saber
a què es dedica i si s’ho passa bé a casa nostra. i en acomiadar-nos li
hàgim expressat “welcome!” amb un gest de sinceritat.
frA
Nc
esc
pA
rÉ
s_ A
br
il 2
011