Download - L’IMPERI DELS HABSBURG
L’imperi universal de Carles V.
L’imperi hispànic sota el regnat de Felip II.
L’economia i la societat al segle XVI.
El declivi de l’Imperi al segle XVII.
La crisi social i econòmica del segle XVII.
-Carles I d’Espanya i V d’Alemanya, va rebre una gran herència problemes- Regnat 1516 - 1556
- part materna (Joana de Castella)- regne Castella- regne Navarra- Corona d’Aragó- possessions americanes- territoris italians (Sícilia, Nàpols i Sardenya)
- part paterna (Felip d’Habsburg)- Països Baixos- Luxemburg- Franc Comtat- possessions alemanyes + títol emperador (avi Maximilià)
L’Imperi europeu de Carles IL’Imperi europeu de Carles I
Problemes interns- Carles educat a Flandes, no parla castellà.- consellers flamencs (enveja noblesa castellana).- només convoca corts per demanar diners i coronar-se emperador.
1. Revolta de les comunitats- Diferents ciutats de Castella- Causa: política econòmica i no respecte de les lleis del regne
(entrada estrangers a la cort)- Protagonistes: gentilhomes, comerciants, artesans- Revoltes antisenyorials al camp- Conseqüències: exèrcit esclafa la revolta i els dirigents són
executats.2. Germanies
- disturbis a la Corona d’Aragó (+ greus a València i Mallorca)- protagonistes: artesans i pagesos- demanen: - participar en càrrecs municipals
- millores en arrendaments al camp- volen ajuda del rei → problema: aliat dels nobles → repressió (1523)
Conflictes exteriors1.França
- etern rival- 1525: batalla de Pavia
2. Turcs- imperi otomà amenaça la zona del
Danubi. - setge a la ciutat de Viena (1529)- 1535: ocupació de Tunis
3. Prínceps alemanys / Martí Luter - No acord guerres de religió- guerres de religió
- Pau d’Augsburg (1555). Fi a guerres entre catòlics i protestants.
Ticià. Carles I a la batalla de Mühlberg.
-Hereta del seu pare tots els territoris, excepte les possessions austríaques i
el títol imperial germà Ferran.
GOVERN FELIP II. Regnat de 1556 - 1598GOVERN FELIP II. Regnat de 1556 - 1598
-en els seus territoris no es ponia mai el sol.
- s’encarrega personalment del govern de Madrid (→ 1561:ciutat capital del
regne)
- fa construir l’Escorial → residència reial i seu del govern
- mateixa estructura de la monarquia autoritària dels Reis Catòlics
- augment el poder del monarca
- + centralització
- es convoquen Corts, tot i que les decisions emanen del rei.
- rei ajudat per molts funcionaris (burocràcia)
- ampliació sistema de consells
- imposar la figura del corregidor → representant reial per controlar els
municipis.
DEFENSA ORTODÒXIA CATÒLICADEFENSA ORTODÒXIA CATÒLICA
-Imposició de l’esperit de la ContrareformaContrareforma + lluita contra el protestantisme
- lleis que prohibeixen importar llibres i estudiar a l’estranger.
- Inquisició → persecució de jueus i moriscos (conversos)
- concepte nou: neteja de sang → no es poden tenir càrrecs si són
descendents de jueus o musulmans (intolerància!)
cristianos viejos o puros ≠ cristianos nuevos o marranoscristianos viejos o puros ≠ cristianos nuevos o marranos
- burles en literatura. Francisco de Quevedo era un cristiano puro i es
burlava de la poca neteja de sang dels seus enemics literats, com
Luis de Góngora
“Yo te untaré mis obras con tocino
porque no me las muerdas, Gongorilla…”
-Problemes amb minoriesProblemes amb minories:
- persecució dels moriscos
- causa: Pragmàtica Sanció de 1567
- prohibició de la llengua, dels vestits i de conservar els seus
costums.
- conseqüència: insurrecció de Las Alpujarras (1567)
- resultat: sufocada la rebel·lió molts moriscos es dispersen per la
Península
POLÍTICA EXTERIORPOLÍTICA EXTERIOR
-objectiu: hegemonia política a Europa i imposar el catolicisme
- enfrontaments:
- França → Saint – Quentin (1557)
- Turcs → batalla de Lepant (1571)
- Anglaterra Armada Invencible (1588). Fracàs.
- Portugal annexió per enllaços matrimonials (1581)
Flandes: 1566: insurrecció Guillem d’Orange- problema: descontents pels forts impostos i per conflicte religiós
(calvinisme)
- terços que no resolen el problema
- conseqüència: divisió Països Baixos, nord protestant (Holanda), sud
catòlic espanyol.
-Situada entre les anomenades Guerres italianes. L’enfrontament entre
Espanya i el Regne de França.
- 1556: França invadeix Nàpols.
- resposta de Felip II: invasió de França per les tropes espanyoles que
es trobaven als Països Baixos.
Batalla de Saint- Quentin, 10 agost 1557
- nom: Real Sitio de San Lorenzo del Escorial.
- complex de basílica, palau i monestir
- basílica: sepultura dels Reis d’Espanya
- palau: residència de la família reial
- monestir: actualment frares de l’ordre de Sant Agustí.
- arquitectura renaixentista
- situat a la Serra de Guadarrama (Comunitat de Madrid)
- fet construir per Felip II per commemorar la victòria a la batalla de Sant
Quintín (10 agost 1557).
- guerra entre França i Espanya. Dins les anomenades Guerres italianes.
Els francesos van invadir el Regne de Nàpols. Felip II va utilitzar les
tropes dels Països Baixos.
- 1r arquitecte: Juan Bautista de Toledo.
- inici obres abril de 1563 i acabament el setembre de 1584.
La biblioteca del monestir
Pati dels Evangelistes
Jardí del monestir
- lloc: golf de Lepant a la península del Peloponès
- batalla naval. 7 octubre 1571
- rivals: turcs – coalició cristiana: Lliga Santa
regnes de les Espanyes, Rep. Venècia, Rep. Gènova,
Ducat de Savoia, hospitalers de malta i la Santa Seu.
-victòria: cristians fre expansionisme turc pel Mediterrani occidental.
* Barbarrossa, corsari turc que atacaba les costes occidentals.
- líder cristians. Joan d’Àustria, i l’armada espanyola estava capitenajada per
Alvaro de Bazán, Lluís de Requesens i Andrea Doria..
- 200 galeres cristianes + naus auxiliars - 260 galeres turques.
-Felip II va crear una gran flota per poder traslladar des de Flandes els Terços espanyols i així poder invadir Anglaterra. - Objectiu: destronar Isabel I d’Anglaterra. Guerra anglo – espanyola de 1585-1604.- Finalitat: canvi de monarca a Anglaterra i fi de la política de pirateria, i fi a l’ajuda anglesa a la guerra de Flandes. - composició: 122 barcos que surten de la península, 122 dels quals van endinsar-se pel Canal de la Mànega.- Plan: passar el Canal de la Mànega i recollir a 30.000 soldats que travessarien el canal amb barcasses protegits per la flota per desembarcar en el comtat de Kent.- resultat: FRACÀS.
- causes: mal estat de la mar durant la travesia de tornada, + la dolenta cartografia i mitjans de l’època.
-Tradició anglesa i + popular: anglesos han guanyat.- Realitat: majoria de naufragis per la meteorologia adversa.
- retorn de 87 vaixells.- no s’aconsegueix el trasllat dels terços de Flandes
-Nom: Armada Invencible origen anglès per “burlar-se” del naufragi.
ARRIBADA D’OR I PLATAARRIBADA D’OR I PLATA-s. XVI: productes per Amèrica
- augmenta el comerç → demanda de productes per les noves terres- arribada d’or i plata
└ provoca un augment de preus (revolució dels preusrevolució dels preus)- dismunició del poder adquisitiu de les classes populars
ECONOMIAECONOMIA-Demanda de productes agrícolesproductes agrícoles. No es cobria.
- majoria de terres a mans nobles i eclesiàstics- importància de la ramaderia (Mesta)
-Indústria artesanaIndústria artesana- tèxtil → augmenta la demanda de productes- problema: s’afavoreix l’exportació de llana (Flandes) pels impostos que es rebien- conseqüència: indústria local en crisi, no pot superar la competència estrangera
-ComerçComerç → gran desenvolupament- arribada i distribució de productes europeus i americans.- conseqüència: creixement de les ciutats castellans i ports Atlàntics. Port de Sevilla
DEMOGRAFIADEMOGRAFIA- s. XVI: augment de la població- poca població urbana. La majoria vivia al camp.
SOCIETATSOCIETAT-Es manté la divisió entre privilegiats i no privilegiats.
- noblesa i clero- patrimonis immensos Títols de Castella i grans d’Espanya (ex. Duquesa de Alba)- acaparen rendes i riqueses- no paguen impostos
- no privilegiats (80% de la població)- majoria de pagesos (pecheros)
- altres grups diferents → marginació i persecució- moriscos (musulmans batejats)- jueus conversos
HABITATGEHABITATGE- No aigua corrent, ni sanitaris, ni clavegueram, il·luminació amb espelmes o llums d’oli- Grups + benestants (nobles, burgesos i pagesos rics)
- cases de pedra o maçoneria- habitacions diferents amb tapissos a les parets- quadres pels cavalls, carruatges i dependències agrícoles
- Més pobres- habitatges + senzills: 1 habitació- cases fetes de tova o palla i terra
ALIMENTACIÓALIMENTACIÓ-Diferències entre pobres i rics- Nous productes d’Amèrica: cacau, sucre, tabac, cafè, fruites i hortalisses…
OCI, TEATRES I FESTES POPULARSOCI, TEATRES I FESTES POPULARS-Representacions teatrals de temes religiosos → entarimats a la plaça- Corrals de comèdies → instal·lacions fixes- festes patronals
- curses de braus, balls, jocs i malabarismes
FELIP III. EL GOVERN DELS PRIVATSFELIP III. EL GOVERN DELS PRIVATS-novetat: renuncia a exercir tasques de govern, traspàs de poders a mans de validos o privats.- privat de Felip III → duc de Lerma- característiques del regnat
- breu i bastant pacífic.- es manté la pau a l’exterior amb la Treva dels Dotze Anys (1609) → independència d’Holanda- expulsió dels moriscos (1609)
- conseq. → + problemes agrícoles, faltarà població al camp (València)
-Bandolers atacaven en quadrilles, a vegades dirigits per un noble fora de la llei. - causes:
- empobriment de CAT que no es beneficiava de l’expansió del s. XVI (comerç amb Amèrica).- epidèmies periòdiques, èpoques de fam i empobriment de la petita noblesa.
-Dos tipus de bandolers:- senyorial petita noblesa rural- popular resultat de la pobresa
-Bandolers coneguts:- Perot Rocaguinarda- Joan Sala (Serrallonga)
Llocs més freqüents d’atacs de bandolers
Pedrenyal, arma molt utilitzada pels bandolers.
FELIP IV. LA FI DE L’HEGEMONIA A EUROPAFELIP IV. LA FI DE L’HEGEMONIA A EUROPA-Valido → comte – duc d’Olivares- regnat amb guerres:
- Guerra dels Trenta Anys (1618/1648)- algunes victòries: Breda- més derrotes: Rocroi- final: Pau de Westfàlia (1648) → fi de la guerra 30 anys (cat – prot)
- revoltes internes pel reclutament d’homes i impostos → Unión de Armas- 1640: Catalunya, Andalusia i Portugal.
- Catalunya → guerra dels Segadors → Pau dels Pirineus (1659)-Andalusia → sufocada la revolta- Portugal → separació, país independent
-revolta amb doble causa:1. revolta pagesa contra els senyors i les autoritats.2. revolta de les classes benestants contra els intents del comte duc d’Olivares d’uniformar tots els territoris segons les lleis i les institucions de Castella. Unión de Armas.
-Esclat del conflicte:- 1626. Rebuig de les Corts catalanes a la proposta d’aportar homes per la Unión de Armas.- 1635. Inici guerra amb França soldats allotjats a Catalunya conflictes amb pagesos per robatoris i abusos.- obligar a CAT a crear un exèrcit propi per defensar la frontera del Rosselló
-Revolta dels segadorsRevolta dels segadors- 1640. època de fam i penúria per la guerra- negativa a allotjar soldats - inici: Santa Coloma de Farners i es va escampar per diferents zones de CAT.- 7 de juny Corpus de Sang: grup de segadors enfrontats a les autoritats.- protesta contra els senyors pels impostos i contra les autoritats per les despeses de la guerra.
-Enfrontament amb la monarquiaEnfrontament amb la monarquia- classes benestants tenen por de la revolta pagesa. Han assassinat al virrei de Catalunya.- solució: capitenejar la revolta en benefici propi. revolta amb caràcter polític.: - president de la Generalitat: PAU CLARIS
- busca ajuda a França (rival de Castella)- proposa integrar CAT a FrançaGuerra amb Castella (1640-1652)
-1652: capitulació de BCN davant les tropes de Felip IV- CAT accepta la sobirania del rei- Rei: perdó general i respecte a lleis i institucions i privilegis del Principat.
-1659: Pau dels Pirineus- fi de la guerra amb França- es perden el Rosselló i part de la Cerdanya la Catalunya Nord
-Es tracta d’una sèrie de tractats que posen pau a tot Europa.- es reconeixen les Províncies Unides Holandeses i també la
Confederació Suïssa. - sorgiran 3 noves potències: Holanda, Suècia i França (la gran beneficada! A més el cardenal Mazzarino és qui porta la negociació)- canvia el mapa polític europeu - enfonsament de l’imperi Habsburg.- canvi en la diplomàcia- inici de les monarquies absolutes
Lluís XIV de França(pàg. 195)
Europa després del 1648
CARLES II (1665-1700). FI DE LA MONARQUIA DELS HABSBURGCARLES II (1665-1700). FI DE LA MONARQUIA DELS HABSBURG
-Últim rei dels Habsburg.- època de decadència:
- incapacitat del rei- corrupció dels validos- greu crisi econòmica- pèrdua de pes polític en l’àmbit internacional
-Mort sense descendència conflicte successori- 2 partidaris:
- candidat francès: Felip d’Anjou (casa de Borbó)- candidat austríac: Carles d’Àustria (casa d’Àustria)
Felip V Arxiduc Carles
CRISI DEMOGRÀFICACRISI DEMOGRÀFICA-Important davallada de la població- causes:
- migracions cap al nou continent- expulsió dels moriscos- morts per guerres, epidèmies i pestes
CRISI ECONÒMICACRISI ECONÒMICAAgricultura-Situació dolenta de temps enrera - guerres + epidèmies = FAM + augment d’impostos = DESPOBLAMENT
- abandonament de terres - migracions a la ciutat mendicar i pícaros (Lazarillo de Tormes)
Ramaderia-Reducció de caps de bestiar sequedat de les pastures + destrucció de camps per les guerres
Indústria i comerç-Disminució per:
- competència de productes estrangers
PROBLEMES SOCIALSPROBLEMES SOCIALS-Greu crisi econòmica tot i l’arribada d’or i plata d’Amèrica. - Per què?
- es dediquen les riqueses a pagar les guerres- es consolida un model social on el més important és ser noble i tenir cases i terres i viure de renda.- NO s’estimulen les activitats productives.
-Societat dividida entre PRIVILEGIATS i NO PRIVILEGIATS- pocs privilegiats- gran massa de població empobrida:
- pagesos que han perdut les seves terres- artesans empobrits per no poder fer front a la competència estrangera.- gentilhomes que malviuen amb les seves terres.
- Treballar era considerat plebeu!
-Corona d’Aragó. - no participen en el comerç amb Amèrica, encara.- menys pressió fiscal i moneda més estable.- es creen manufactures tèxtils i companyies comercials.
-Neteja de sang- Moriscos- Unión de Armas- valido- corregidor- pecheros- Contrarreforma- Comunitats- Germanies- guerres de religió