Download - Descartes
Obres Regles per la direcció de l’esperit
Discurs del mètode
Meditacions metafísiques
Principis de Filosofia
Les passions de l’ànima
Evidència: captació amb claredatclaredat i distinciódistinció d’un coneixement sobre una realitat fent servir la intuïció intel·lectual com a mitjà
Anàlisi: és el procediment del mètode que divideix la reaitat estudiada en les parts més petites possibles (naturaleses simples)
Naturalesa simple: part més petita en què podem dividir un problema de manera que la part més petita es pugui captar per intuïció amb claredat i distinció
NATURALESA SIMPLE = IDEA INNATA = VERITAT
Síntesi: És el procés invers a l’anàlisi que consisteix en partir dels objectes més simples i més fàcils de conèixer (naturaleses simples) per anar ascendint gradualment fins el coneixement dels més complexos. L’operació mental pròpia de la síntesi és la deducció
Enumeració i revisió: Per acabar caldrà fer recomptes detallats i revisions generals per tal d’estar segurs de no deixar-nos res
MètodeNaturalesa composta Naturalesa composta (captada
per intuïció de conjunt)
ANÀLISI
ANÀLISI SÍNTESI
SÍNTESI
INTUÏCIÓ
INTUÏCIÓ DEDUCCIÓ
DEDUCCIÓ
Naturalesa simple primera
ENUMERACIÓ i REVISIÓ
Aplicació Mètode:
Discurs del mètode: exposa les regles del mètode, obra introductòria a altres treballs
Regles per la direcció de l’esperit: comença les reflexions sobre el mètode
Aplicació del mèt. als problemes metafísics: Ordo inveniendi o cognoscendi [ANÀLISI]
A “Meditacions metafísiques” (1641) Ordo essendi [SÍNTESI]
A “Principis de filosofia” (1644)
Meditacions metafísiques Evidència Dubte metòdic→
Dubte escèptic: dubte universal, no condueix a cap veritat (escepticisme de Pirró)
Dubte metòdic: és un procediment d’aplicació del mètode cartesià que condueix a una primera veritat
Descartes decideix dubtar de tot fins a trobar una evidència que es resisteixi al dubte. Abans de començar i tenint en compte que ha de seguir visquent es construeix una moral provisional (si no podria fer qualsevol cosa simplement perquè està dubtant. Exemple Joaquín: Si Descartes roba, està malament? Ah no, és que està dubtant!)
1a meditació (de tot el que es pot posar en dubte)
Dubte sobre el coneixement sensible Posa en qüestió el postulat del realisme
ontològic. Puc dubtar dels meus sentits, si m’han enganyat una vegada, em poden enganyar sempre
Argument de la vigília-somni Dubte del coneixement racional Argument del geni maligne
“És prudent desconfiar del que ja ens ha enganyat una vegada"
“Dubium sapientiae initium” (El dubte és l’origen de la saviesa)
René Descartes
2a meditació (el cogito)
El final de la primera meditació condueixa un estat d’aporia, però també condueix a la primera evidència de l’anàlisi; la segonameditació concreta aquesta evidència:
El cogito és la primera veritat en l’ordre de l’anàlisi (ordo cognoscendi), una naturalesa simple captada per intuïció d’una manera immediata amb claredat i distinció (evidència). Té com a precedent El “si fallor, sum”, d’Agustí d’Hipona
Cogito, ergo sum
3a meditació (el problema de l’existència de Déu)
Tipus d’idees Adventícies: provenen de
l’exterior
Factícies o fictícies: construïdes per la imaginació
Innates: veritats absolutes que formen part de l’essència de l’ànima
COGITO
GENI MALIGNE
Idea d’ésser absolut
Aplica l’argument ontològic d’Anselm de Canterbury
En aquesta tercera meditació Descartes demostra que Déu no és un geni maligne a partir de la idea d’ésser perfecte que tots tenim a la nostra ment.
Amb l’ajuda de l’argument ontològic (diapo. 107) demostra a priori que si Déu fos enganyador seria imperfecte, per tant, no pot existir un Déu enganyador o geni maligne.
Llavors, Déu és també la garantia del criteri d’evidència
4a meditació (el problema de l’error)
PREGUNTA: Com és possible que ens equivoquem si Déu és bo i no ens enganya?
RESPOSTA: L’error és conseqüència d’un desequilibri entre l’enteniment i la voluntat
Enteniment: Potència o capacitat finita de l’ànima Voluntat: Potència o capacitat infinita de l’ànima
ERROR: precipitació de la voluntat sobre l’enteniment
S’ha d’evitar tant la precipitació com la prevenció
5a meditació (demostració de l’existència de Déu)
Desenvolupa la prova de l’existència de Déu (Joaq:“No ens podem treure Déu només del cogito, seria com treure’s a Déu de la chistera, Déu ha de tenir una demostració per si sol”)
Enlloc de demostrar Déu a partir d’una ment finita (cogito), ho fa a través de l’Essència Divina
6a meditació (demostració de les coses materials)
S’empra el criteri d’evidència
Un cop demostrat el cogito i a partir de la seva realitat demostrat Déu, podem considerar que quan apliquem el criteri d’evidència seguint les regles del mètode, no ens podem equivocar
COGITO
Res cogitans = substància pensant = Cogito
MÓN
Res extensa =substància extensa = món
DÉU
Res divina = substància divina = Déu (garantia de la relació entre les dues altres substàncies
Extensió (només pots captar evidentment, amb claredat i de manera intuïtiva el volum , la superfície…)
Influència de Descartes Arrela en la societat (fins i tot avui en dia)
el concepte dualista cartesià, el món i jo
Fins l’arribada de la mecànica quàntica la ciència també té una visió cartesiana
El problema de la interacció entre substàncies. Les passions de l’ànima
Formulació del problema (tinguem en compte que Descartes és mecanicista)
Unió ànima-cos Accidental (Plató) Substancial (Aristòtil) A través de la glàndula pineal (epífisi)