Centre de Fauna de les Planes de Son

DOSSIER DEL MESTRE (LA GUINEU)

Cristina García Pérez Olga Morreres Viladegut

Lourdes Palma Ortiz Carmen Poch Ticó

ÍNDEX

• Presentació del projecte “Centre de Fauna” ………………………1

• Objectius del projecte ……………………………………………………………2

• Objectius didàctics del projecte ……………………………….…………4

• Introducció a l’activitat ………………………………………………………….6

• Objectius didàctics de l’activitat …………………………………………9

• Continguts de l’activitat ……………………………………………………….…10

• Activitats prèvies a la visita ………………………………..………………..12

• Activitats durant la visita …………………………………..………………….15

• Avtivitats posteriors a la visita …………………………………………….16

• Bibliografia i webgrafia …………………………………………………………..21

• Annexos …………………………………………………………………...………………..22

PRESENTACIÓ DEL PROJECTE “Centre de Fauna”

El Centre de Fauna és un projecte d’educació ambiental, d’apropament

i coneixement de la fauna salvatge autòctona, mitjançant l’anàlisi de la seva

diversitat i adaptabilitat i del seu hàbitat en un marc més ampli de

desenvolupament sostenible del medi. Està desenvolupat pel centre de

natura i sostenibilitat Planes de Son, centre que pertany a la Fundació

Territori i Paisatge de Caixa Catalunya.

Aquesta proposta educativa consisteix en una sèrie d’activitats,

adaptades als diferents nivells educatius (P-3, P-4, P-5), desenvolupades al

camp (zona d’alta muntanya), acompanyades per unes activitats prèvies i

suggeriments posteriors que el professorat realitzarà a l’escola i definirà el

marc on s’insereix en el projecte curricular dels alumnes.

L’objectiu principal d’aquest projecte és que els alumnes aprenguin a

valorar la riquesa de la nostra fauna d’una manera didàctica i divertida

mitjançant mètodes d’observació directa i autoreflexió.

Més enllà d’una proposta educativa puntual, el Centre de Fauna vol ser

un punt de referència per a l’educació continuada i l’aprofundiment en el

coneixement del medi natural, la seva dinàmica i problemàtica, així com del

nostre paper en la conservació d’aquest.

OBJECTIUS DEL PROJECTE DEL CENTRE DE

FAUNA

1. Plantejar situacions significatives d’aprenentatge que puguin enriquir

la percepció respecte a allò que succeeix en relació amb el medi i la

fauna salvatge, i que desenvolupin la sensibilitat en front dels

problemes ambientals, per millorar la capacitat de plantejar

problemes, de debatre’ls, de construir opinions i de definir actuacions

en relació amb el problema de la pèrdua de biodiversitat.

2. Descobrir característiques de funcionament i adaptabilitat al medi de

les diferents espècies de fauna autòctona.

3. Aprofundir en les relacions que es donen entre les espècies i el seu

hàbitat, per concienciar els alumnes de la gran responsabilitat que té

l’ésser humà com a agent equilibrador o bé desiquilibrador del medi

natural.

4. Valorar la importància de la diversitat natural i que la conservació de

la fauna autòctona i els seus hàbitats requereix actituds individuals,

col·lectives i l’entesa social a nivell local i també entre pobles i

nacions.

5. Conscienciar i sensibilitzar de la importància de conèixer, valorar i

respectar el món natural presentant alternatives amb les quals

contrastar les pròpies formes de veure, pensar, sentir i actuar, per

tal d’introduir nous models d’actuació que facin posible nous models

socials.

6. Afavorir les actituds individuals i col·lectives per tal de potenciar

actuacions de protecció i millota de la fauna salvatge i del seu

hàbitat, analitzant situacions en les que es plantegen aspectes

concrets, locals i personals amb situacions més llunyades i abstractes.

7. Potenciar el sentit de la responsabilitat dels individus i dels grups

socials envers la necessitat de preservar les espècies de fauna

autòctona, com a part d’un patrimoni comú, i millorar la capacitat i les

possibilitats d’aplicar les análisis, les actituds i els comportaments

ambientals a la vida quotidiana.

8. Ajudar a l’alumnat a adquirir una comprensió bàsica de la presència i

funció de l’home en el medi, raonant i explicant les seves formes de

pensar i actuar davant de situacions concretes que tenen una causa i

un efecte a curt o llarg termini.

9. Desenvolupar la capacitat de disfrutar del medi natural i la fauna

salvatge, per compatibilitzar aquest gaudint-ne amb la seva

conservació i manteniment, tant en l’ús individual com col·lectiu.

10. Conèixer un centre de fauna salvatge, funció i tasques més

importants que s’hi desenvolupen.

OBJECTIUS DIDÀCTICS DEL PROJECTE DEL

CENTRE DE FAUNA

1. Ser conscients de quines actituds i comportaments s’han de tenir

quan es visita un centre de fauna salvatge.

2. Familiaritzar-se amb tècniques bàsiques d’estudi de la fauna:

observació, classificació, claus d’anàlisis, rastres per tal d’identificar

alguns animals salvatges.

3. Adonar-se que la fauna està condicionada a l’equilibri del seu hàbitat i

que aquests són sistemes fràgils que es poden degradar fàcilment, i

analitzar críticament les actuacions humanes que són presents al

medi, a partir de la recollida de dades i informació provinent de

diferents fonts.

4. Determinar el tipus de fauna en funció de les característiques d’una

zona i establir les relacions i interdependències que es produeixen

entre les diferents espècies animals i el medi.

5. Valorar la fauna salvatge com a font de riquesa, desenvolupant una

actitud positiva envers la diversitat de fauna salvatge i la seva

conservació, comptabilitzant-la amb el desenvolupament i la millora

de la qualitat de vida de l’home.

6. Adonar-se que la pèrdua d’espècies de fauna salvatge té greus

repercussions pel medi natural, raonant les causes que han fet de

l’ésser humà él més implacable dels depredadors.

7. Promoure l’esperit crític envers les actuacions humanes que

perjudiquen la fauna salvatge i l’equilibri en el medi natural, raonant

les formes de pensar i actuar de l’alumnat, davant d’altres models.

8. Estudiar i debatre un problema local relacionat amb fauna salvatge,

analitzar i raonar els diferents punts de vista de l’alumnat comparant

els valors propis amb els que són ambientalment més beneficiosos per

a la preservació de la fauna autòctona i explicitar possibles solucions.

9. Promoure el debat, l’anàlisis crític i la presa de decisions i valorar el

fet que la conservació de la fauna autòctona i els seus hàbitats

requereix actituds individuals i col·lectives, l’entesa social i també

l’entesa entre pobles i nacions.

10. Col·laborar en la planificació i realització d’activitats en grup,

dramatitzacions i jocs de rol per tal de facilitar a l’alumne/a

l’explicació de les seves idees i actituds.

11. Afavorir la interrelació entre els alumnes a partir de l’anàlisi,

discussió, explicitació d’idees i recerca de solucions, en front d’un

problema ambiental (la pèrdua d’espècies de fauna autòctona).

INTRODUCCIÓ A L’ACTIVITAT

Centre de Fauna

Descripció i interès

Al terme municipal de Son del Pi (Pallars Sobirà), trobem

ubicat Les Planes de Son que és un equipament de l'Obra Social de

Caixa Catalunya, gestionat per la Fundació Territori i Paisatge, que

ofereix estades de lleure a la natura i d’educació ambiental. La

finalitat del centre és sensibilitzar i educar la societat en temes

de desenvolupament sostenible i en la preservació de la naturalesa

i el paisatge.

Les Planes de Son és un centre integrat en el paisatge,

semisoterrat en un prat natural i amb unes instal·lacions úniques

als Pirineus, energèticament eficients. La integració en el paisatge,

l’aprofitament de la llum natural, l’ús d’energies renovables i la

gestió integral de l’aigua i els residus el configuren com un model

de gestió sostenible.

També s’hi troba el Centre de Fauna, que acull espècies

representatives dels Pirineus i ofereix la possibilitat d’apropar-se

als animals a través de visites guiades amb grups reduïts.

La capacitat de seducció dels paisatges pirinencs proporciona

un marc idíl·lic per a realitzar estades d’educació ambiental i

treballar el contacte personal amb la natura. Activitats com la

descoberta de paisatges de gran riquesa ecològica o l’observació

de la fauna salvatge afavoreix l’estima i el respecte per l’entorn.

Possibilitats didàctiques

L’hàbitat, és el medi físic que reuneix les condicions adequades

perquè esdevingui la vida i es desenvolupin les espècies. Per cada espècie, és

l’espai on es troba tot allò que necessita per viure i per al conjunt dels

éssers vius, és tot el planeta.

L’educació ambiental s’ha d’entendre com una perspectiva lligada a una

nova concepció cultural i una nova dimensió educativa, on els educadors/es

hem de saber transmetre als nostres alumnes, ja des de les primeres edats

quan s’incorporin als centres educatius, que tots els éssers vius

s’interrelacionen i s’estableixen relacions de dependència, incloent-hi les

persones. D’aquí la importància de fer una descoberta del medi que propiciï

l’estudi dels éssers vius en el seu medi natural, per tal de fomentar el

respecte i l’estima pel nostre patrimoni natural, així com la creació

d’actituds de cooperació, participació i solidaritat que afavoreixin processos

individuals i col·lectius cap a una societat més sostenible.

L’estudi d’un ésser viu en el seu hàbitat afavoreix en els infants que

l’aprenentatge sigui significatiu, carregat d’emoció, sensibilitat i de

relacions afectives, acompanyades de comunicació i sentiments en la pròpia

descoberta, i de tot plegat contribueixi a fomentar el respecte i l’estima

pels altres i el nostre entorn.

Materials didàctics

Aquest material va destinat a alumnes i professors que realitzin

l’activitat al Centre de Fauna de les Planes de Son.

El dossier inclou una guia per al professor/a i una sèrie de fitxes i

activitats didàctiques que els alumnes poden realitzar abans, durant i

després de la visita, i pretén ser una proposta alternativa que cada

professor/a pot aplicar segons el criteri que consideri oportú.

OBJECTIUS DIDÀCTICS DE L’ACTIVITAT

1. Diferenciar el lloc on viuen els animals salvatges i els animals de

granja per tal d’aproximar-se al concepte d’animal salvatge.

2. Reconèixer algun animal salvatge de la fauna autòctona.

3. Adonar-se d’una característica externa que permet classificar els

animals en herbívors i carnívors, mamífers i aus.

4. Visitar un hàbitat natural: el Centre de Fauna de les Planes de Son.

5. Descobrir la geneta com un dels carnívors de la zona dels Pirineus

pertanyent a la fauna autòctona.

6. Conèixer la morfologia externa de la guineu.

7. Identificar l’alimentació de la guineu.

8. Identificar la petjada de la guineu.

9. Potenciar en els infants el respecte i l’estima pels animals salvatges i

els seus hàbitats.

10. Afavorir en el grup-classe la capacitat de gaudir en l’estudi d’un

animal salvatge compartint l’experiència amb els companys.

CONTINGUTS DE L’ACTIVITAT

FETS I CONCEPTES

� Aproximació al concepte d’animal salvatge.

� Descoberta de dos dels grans grups en què es classifiquen els

animals: mamífers i aus, carnívors i herbívors.

� Percepció d’una característica externa que ens permeti

identificar els mamífers i les aus.

� Aproximació a un hàbitat natural de la guineu: Centre de Fauna de

Les Planes de Son.

� Descoberta d’un mamífer: la guineu.

� Morfologia externa de la guineu:

• Parts més importants del cos.

• Funció de cadascuna de les parts.

� Alimentació: què menja la guineu?

PROCEDIMENTS

� Diferenciació entre animal salvatges i animals de granja i el lloc

on viu cadascun.

� Observació directa i indirecta de mamífers i aus.

� Percepció de les sensacions que produeix al tacte el pèl i la ploma.

� Observació directa d’un hàbitat de mamífers:Les Planes de Son.

� Observació directa i indirecta de les característiques

morfològiques més rellevants de la guineu.

� Identificació de la part del cos que fan servir les guineus per

desplaçar-se.

� Agrupació d’aliments de la dieta de la guineu.

� Evocació de les qualitats perceptibles de la guineu.

VALORS

� Esforçar-nos per parlar en veu baixa mentre es visita el Centre

de Fauna de Les Planes de Son.

� Valorar la guineu com animal salvatge.

� Afavorir en els infants la capacitat de gaudir d’un animal salvatge

en llibertat.

� Fomentar el respecte i l’estima pels animals salvatges i els seus

hàbitats naturals.

� Potenciar el fet de compartir amb els companys/es la descoberta

d’un animal salvatge.

� Gaudir de la visita al Centre de Fauna de Les Planes de Son.

ACTIVITATS PRÈVIES A LA VISITA

1. CONTE

El mestre explicarà als nens el conte amb la història de com la guineu

va arribar al Centre de Fauna de les Planes de Son. Desprès del relat, se’ls

faran unes quantes preguntes sobre el conte per veure què han entès de la

història que els hem explicat.

A continuació, se’ls donarà una fitxa per a què realitzin un dibuix

lliure sobre el conte que han escoltat.

2. DIFERENCIACIÓ ENTRE ANIMAL SALVATGE I ANIMAL

DOMÈSTIC/DE GRANJA

Començarem l’activitat preguntant als nens què en saben sobre els

animals salvatges. I sobre els animals domèstics. D’aquesta conversa amb els

alumnes extreure’m els trets significatius que hagin expressa’t, fixant-nos

bé en els conceptes erronis que s’hagin de rectificar.

Podem conduir la conversa fent preguntes:

1. Sabeu què és un animal salvatge?

2. Coneixeu el nom d’algun animal salvatge?

3. Sabeu on viuen? Viuen en granges?

4. Quins animals viuen en una granja?

5. Qui se’n cuida d’aquests animals?

Podem demanar als nens que portin fotografies d’animals abans de

començar les activitats. A partir de les fotografies podem preguntar quins

animals són i on viuen (en estat salvatge o en granges).

Tot seguit, entregarem als nens una làmina. Demanarem als nens que

observin i verbalitzin el nom dels animals representats a la làmina i tot

seguit, encerclin l’animal salvatge que hi surt representat.

3. DIFERENCIACIÓ ENTRE HERBÍVORS I CARNÍVORS

Aprofitant les fotografies d’animals que hagin portat els nens, es

treballaran els conceptes d’animals herbívors i carnívors. Els preguntarem

als nens si saben què mengen els animals de les fotografies, fent principal

incidència en els dos grups que ens interessen: els herbívors (que mengen

vegetals ) i els carnívors (que mengen carn). Podem preguntar-los si tenen

animals a casa i què els donen per menjar.

El mestre/a explicarà que els animals que mengen carn es diuen

carnívors i que els que mengen herba, fulles, cereals... es diuen herbívors.

Més tard, observaran en una fitxa uns dibuixos. Preguntarem als nens

quins animals hi veuen i els demanarem que encerclin de diferent color els

carnívors i els herbívors.

4. HÀBITAT

Aquesta activitat va encarada a fer entendre als nens que no tots els

animals que viuen en llibertat poden viure al mateix lloc, que cadascun

necessita una sèrie d’elements per poder sobreviure.

Mostrarem als alumnes diferents fotografies o làmines d’animals

salvatges en el seu hàbitat natural i els demanarem que intentin explicar que

hi veuen. El/la mestre/a comentarà el nom de l’animal i el lloc on viu.

Posteriorment, passarem a fer la fitxa d’aprenentatge. Preguntarem

als nens què hi veuen, què pensen que hauran de fer. El mestre/a demanarà

el nom dels animals que hi veuen dibuixats i els explicarà que han de

relacionar cada animal amb el lloc on viuen.

ACTIVITATS DURANT LA VISITA

Les activitats es realitzaran al Centre de Fauna de les Planes de Son.

En arribar, els nens esmorzaran mentre els monitors acaben de

preparar el que serà la visita al Centre de Fauna.

Després d’esmorzar, es procedirà a la projecció de diferents

diapositives que expliquin als nens què és el Centre de Fauna i quina és la

tasca que realitzen. Aquesta projecció es farà de forma participativa,

permentent que els nens preguntin allò que els interessi.

Més tard, es realitzarà la visita al centre de fauna acompanyats d’un

monitor/a i per grups d’edats. El monitor/a els pot explicar que aquests

animals no poden viure al seu hàbitat natural i perquè.

La visita realitzada inclourà tots els animals que hi hagi al Centre de

Fauna de les Planes de Son, explicant-los breument les característiques de

cadascun i especificant que tots són salvatges i mamífers, així com la seva

forma d’alimentació.

Un cop feta aquesta explicació, ens centrarem en la guineu,

remarcant les parts del seu cos, com és la seva petjada i de què s’alimenta.

Acabada la visita i havent dinat, es realitzarà el taller de petjades, on

els nens faran amb fang un medalló amb la petjada de la guineu, amb el nom

comú i propi de l’animal. Aquest medalló se’l podran endur a casa.

ACTIVITATS POSTERIORS A LA VISITA

1. IDENTIFICACIÓ DE L’ANIMAL

Els nens/es observaran el dibuix de la guineu. En una conversa

col.lectiva es poden anar comentant els principals trets físics de l’animal i

els que més els cridin l’atenció.

A sota del dibuix de la pissarra (en lletra de pal o lligada, segons

criteri del mestre/a) el nom de la guineu.

2. ANATOMIA DE L’ANIMAL (I)

Per tal d’iniciar als alumnes en l’estudi d’un animal salvatge, es partirà

de l’observació de l’anatomia, en aquest cas de la guineu, remarcant i

anomenant les parts del cos més importants, la forma que té i la funció que

fa.

Donada l’edat dels nens/es, als quals està adreçat aquest dossier, té

una importància capdal el coneixement del propi cos, es podria aprofitar per

comparar l’anatomia de la guineu amb el cos dels nens/es, i remarcar les

diferències evidents que s’aprecien per tal d’introduir-los en el concepte de

que cada espècie té un trets característics propis.

3. ANATOMIA DE L’ANIMAL (II)

En aquesta activitat es pretén que els alumnes siguin capaços de

diferenciar la silueta de la guineu d’entre d’altres que el mestre/a pot tenir

preparades a l’aula, pertanyents a altres mamífers i, tot seguit, resseguir-la

amb gomets, pintura de dits, etc...

4. ANATOMIA DE L’ANIMAL (III)

D’entre quatre petjades diferents els nens/es hauran d’identificar i

encerclar la que pertany a la guineu. Tot seguit es comentaran els trets

característics de la petjada (nombre de dits, forma de la petjada, etc.).

També es pot parlar de perquè la guineu té aquesta petjada i no una altra.

Els nens/es poden formular les seves hipòtesis.

5. L’ALIMENTACIÓ

Es presenten als alumnes un seguit d’aliments i entre tot el grup

classe hauran de deduir quins pertanyen a la dieta de la guineu. Han

d’encerclar els aliments adequats.

6. DIFERÈNCIA ENTRE MAMÍFERS I AUS

S’ha dividit aquesta activitat en tres sessions.

Sessió 1: En petits grups, s’observaran els mamífers representats en el

póster “Mamífers dels Països Catalans” (Fundació Territori i Paisatge. Caixa

Catalunya). Es verbalitzarà el nom d’alguns i el mestre/a conduirà als

nens/es a què descobreixin un dels trets identificadors d’aquests: tenen el

cos cobert de pèl.

Fora aconsellable muntar a l’aula un racó amb materials i objectes

que els nens/es poguessin manipular per tal d’apreciar diferents qualitats

sensorials: aspre – dur – tou – suau – fi ... i, així identificar les qualitats

sensorials que més s’aproximen a les sensacions que ens produeix el tocar

animals que tenen el cos cobert de pèl.

En aquest racó hi pot haver tot tipus de materials aportats pels

nens/es referents al tema: contes, fotografies, joguines, làmines, ... que

podran utilitzar, compartir i gaudir tots els membres del grup-classe.

Sessió 2: En aquesta segona sessió, s’observaran aus representades en el

póster “50 ocells comuns dels Països Catalans” (Fundació Territori i

Paisatge. Caixa Catalunya), i es verbalitzarà el nom d’algunes. Pararem

atenció en els trets físics més significatius i que siguin molt visibles.

Induirem als alumnes a que verbalitzin les diferències que observin en

relació amb les mamífers que han observat al póster anterior.

Ens centrarem en el recobriment del seu cos com un dels trets físics

identificadors de les aus.

En el racó de l’aula es poden aportar tipus de plomes pertanyents a

diferents aus que els nens/es podran manipular per tal de detectar les

qualitats sensorials perceptibles.

Sessió 3: Es recordaran els principals trets que identifiquen als mamífers i

a les aus.

En la fitxa 6 del dossier de l’alumne, els nens/es hauran d’encerclar

de color vermell els mamífers i de color verd les aus.

7. DIBUIX LLIURE DE LA VISITA. AVALUACIÓ FINAL

Finalitzant el tema, és necessari recordar conjuntament amb els

alumnes, els continguts que s’han anat treballant.

En petits grups, a ser possible, es revisarà el dossier de l’alumne,

fent incidència en el contingut i l’objectiu pretès en cada activitat. Acabada

la revisió, el mestre/a formularà la pregunta oberta a tot el grup classe:

“Què hem après de la visita al Centre de Fauna de les Planes de

Son?”

Cada nen/a dibuixa el que hagi estat més significatiu per ell/a.

Aquesta activitat final que plantegem, permet al mestre/a constatar si

estan assolits els objectius pretesos, o bé si pel contrari hi han aspectes

que cal reforçar abans de donar per acabat el tema.

8. MEMORY

El mestre/a pot elaborar un memory a partir dels 2 pòsters

(mamífers i aus) treballats a classe, per tal que els alumnes hi puguin jugar

en petits grups.

Aquests pòsters es poden aconseguir demanant-los a la Fundació Territori i

Paisatge de Caixa Catalunya o qualsevol de les oficines de Caixa Catalunya.

BIBLIOGRAFIA

• VV.AA. La guineu. Una caçadora astuta. Ed. Cruïlla

(Minizoo). Barcelona 2004.

• Ruiz-Olmo, J.; Aguilar, À. Els grans mamífers de Catalunya i

Andorra. Ediccions Linx. Barcelona 1995.

• Burton, M. Guía de los mamíferos de España y de Europa.

Ediciones Omega. Barcelona 1985.

• Bang, P; Dahlstom, P. Huellas y señales de los animales de

Europa. Ediciones Omega. Barcelona 1999.

• Lastanao, C. Huellas y rastros de animales del Pirineo.

Editorial Barrabés. Huesca 2002.

• Vigo, M. Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Ed.

Pòrtic Natura. Barcelona 2002.

• VV.AA. ELs mamífers. Ed. Parramón. Barcelona 2007.

WEBGRAFIA

• www.lesplanesdeson.com • www.caixacatalunya.cat. (Apartat de la Fundació Territori i

Paisatge) • www.google.com. (Per la cerca d’imatges)

ANNEX

GUINEU, guilla, rabosa, raposa, vop (Vulpes vulpes)

Ordre: Carnívora

Família: canidae

És l’únic cànid de Catalunya, i el carnívor més abundant. Els seus hàbits

generalistes i la seva gran tolerància de la presència humana han

afavorit aquesta situació.

Longitud de cap i cos de 60-90 cm, i cua de 35-45 cm.

El pes varia de 10 Kg els més grans a 6-7g, de mitjana.

Animal de mantell roig, ulls rodons, orelles llargues, morro afilat i cua

llarga i densa.

Distribució, habitat i situació de l’espècie

És una espècie d’àmplia distribució geogràfica. És present gairebé a tot

Europa, a Amèrica del Nord, en tot Àsia i a l’Àfrica del Nord, tot

incloent la vall del Nil. Es distribueix des de la tundra àrtica fins a

latituds mediterrànies i des de la costa est d’Amèrica del Nord fins la

costa oest europea passant per Nord-amèrica, Europa i Àsia.

Trobem unes 35 subspècies de guineus, amb diferents tonalitats de pèl

des del vermell al negre passant pel gris. Cap al Nord es substituïda

ecològicament per la guilla àrtica i en els deserts per espècies de menor

tamany. En les muntanyes només la neu perpètua limita la seva

distribució altitudinal.

Es reparteix per tot el territori de Catalunya i tots els habitats, des

del mar dins als cims més alts del Pirineu.

La mitjana europea és d’1 individu per Km2.

Biologia, ecologia i comportament

És essencialment crepuscular i nocturn.

Animal extraordinàriament intel·ligent, molt astut i amb una agudesa

molt gran en els sentits. Les femelles mostren un comportament més

nerviós i desconfiat això es fruit d’un procés de selecció natural, ja que

són elles les que porten el pes de la reproducció.

Tenen una morfologia adaptada a córrer darrera de les preses. La cua

llarga i gruixuda els ajuda a mantenir l’equilibri quan han de fer girs

bruscs durant la persecució. La seva estratègia consisteix en no seguir

exactament el recorregut que marca la presa sinó en intentar fer

drecera.

Té glàndules externes de secrecions a diferents punts de la seva pell,

entre els coixinets plantars i també a la zona anal, conegudes com les

glàndules subcaudals, situades sota la cua al costat de l’anus. Aquestes

glàndules tenen tres funcions:

� Per poder marcar el territori

� Per informar als seus congèneres d’algun tipus de perill

� Per sorprendre algun enemic degut a la seva olor forta i

intensa típica de guilla.

Aquesta olor és més profunda a l’època de zel.

El seu cau desprèn una forta olor perquè hi emmagatzema molt menjar

a l’interior

Una altra glàndula esta situada a la part alta de la cua , prop del llom,

és la glàndula violeta (en les cries es reconeix fàcilment perquè

presenten una mata de pel més fosc)

Només la tenen els joves. La tenen quasi tots els cànids.

Tenen les orelles negres per la part del darrera, de manera que quan

tenen les cries, segueixen les seves orelles aixecades a través de les

herbes i sempre saben on estan les seves mares.

Tenen un olfacte realment impressionant. Poden olorar 25 vegades més

intensament que nosaltres, de manera que el què nosaltres olorem al

posar-hi el nas, ells ja ho oloren a 25 metres de distància.

La dieta és molt diversa ( és un omnívor), des de petits ungulats,

conills, llebres… fins a invertebrats, fruits i cucs de terra.. i fins i tot

a vegades, se la vist pescant peixos. La dieta sempre depèn de la zona

on esta i de les estacions, en principi aprofita allò que troba.

A la tardor els fruits poden arribar a constituir el 90% de la seva

dieta.

Pot menjar des de carronya a deixalles, és un animal oportunista que

s’ha adaptat molt bé a aprofitar el que l’home li ofereix.

Època de zel i reproducció

La reproducció ve determinada per la durada de la llum del dia

(fotoperíode). L’època de zel a Catalunya és als mesos de gener, febrer

i març, i es deixen sentir els seus lladrucs les fredes nits d’hivern.

Tot i que el zel comença al desembre, la formació d’espermatozoides ha

començat un temps abans. Al desembre les femelles ja són receptives i

és fàcil veure mascles perseguint una femella. La copula te lloc tant de

dia com de nit i cada femella l’efectuarà varis cops durant els dies que

és receptiva.

Crien una vegada a l’any, i la gestació és de 51 a 53 dies. Neixen per

tant, de finals de maig a principis de juliol. Normalment tenen de 4 a 8

cadells. Encara que la ratio esta entre 1 i 11 cries. Les cries neixen

amb els ulls clucs, són de color fosc i no surten del cau fins passat un

mes. El deslletament és a les 8/9 setmanes. La femella és qui alimenta

les cries rarament el mascle ho alimenta.

Totes les cries maduren sexualment el mateix hivern, aproximadament

als 10 mesos de vida, però el tant per cent de femelles primerenques

que es reprodueixen és molt baix.

Si es troba a un indret on la mortalitat és molt alta, el propi individu

regula les seves cries, de la mateixa manera que adquireixen la

maduresa sexual més prematurament.

Viuen normalment en conjunt de 1 mascle adult i varies femelles.

En aquestes èpoques de zel són molt importants les marques amb orina i

femptes doncs juguen un paper molt important en el reconeixement dels

sexes, la formació de parelles i el reconeixement del territori,

Rastres i restes de menjar

Petjades:

La guilla té 5 dites a les potes anteriors i 4 a les posteriors, però el

5º de les anteriors queda tant amunt que no s’aprecia a les petjades.

Les petjades són similars a les dels gossos, però aquestes són més

allargades i primes, i les ungles són més fines i punxegudes. No superen

els 5’5 cm de longitud i els 4 cm d’amplada.

Femtes:

De color variable segons la composició de la dieta, però normalment

negre o grisa. Acaba amb la punta afilada i retorçada en forma

d’espiral.

Tenen forma d’embotit.

Fan 8-10 cm de llarg i 2cm de gruix.

No tenen les típiques estrangulacions dels mustelids.

Quan fa els excrements amb finalitats de marcar el territori,

apareixen sobre pedres, al mig del camí…

Sobre la neu es pot observar el rastre de l’orina juntament amb les

defecacions.

Caus:

Generalment les excaven als marges que donen al sud, en zones

sorrenques. A vegades també les fan en terrenys plans, però són més

fàcils d’identificar pels grupets de terra que deixen al voltant.

L’entrada és de 20-25 cm de diàmetre, i fa molta olor.

Els caus poden tenir 1,2 o moltes entrades, solen aprofitar caus de

conills, teixons... que adapten a les seves necessitats. Generalment

només l’utilitzen en època de cria. Ja que moltes vegades fan vida a

l’aire lliure.

Altres rastres:

Els rastres de l’orina ens poden ajudar a esbrinar si es tracta d’un

mascle o femella.

Mascle Femella

A l’època de zel, va marcant encara més, amb la seva orina.

Els sentits de la guineu i el seu comportament

Oïda:

Les orelles de les guineus són molt mòbils i capten molt bé els sorolls,

sobretot de presses petites com taupes.... són capaces de sentir

sorolls fora de la gamma de freqüències que capta l’oïda humana.

Olfacte:

Presenten un olfacte molt desenvolupat, però els especialistes opinen

que al majoria de presses les localitzen amb la vista i l’oïda, encara que

l’olfacte és vital per trobar carronya, fruits madurs, escapar dels

enemics i per la vida social i amorosa.

Vista:

Tenen la pupil·la el·líptica com els fèlids i les genetes. La brillantor

dels ulls durant la nit, quan se’ls enfoca, es degut a la presència del

TAPETUM (capa de cèl·lules que actua com a reflector dels raigs de

llum, amb l’objectiu d’incrementar la intensitat abans d’arribar a la

retina)

No tenen màcula o taca groga en la retina. Això l’impedeix d’enfocar

ininterrompudament a un objecte immòbil i fa que les guineus siguin molt

curtes de vista.

Bigotis i vibrises:

Són pels llargs sensorials que es troben en galtes, morros i barbeta. Li

aporten informació sobretot en la foscor, sobre objectes pròxims,

camins i possibles trampes.

El conjunt de tots els seus sentits al sentir un soroll, fa que al guineu

sigui astuta. És la barreja de l’acció de cada una d’ells.

Territori:

La guineu coneix molt bé el seu territori, gràcies a les marques que fa

amb l’orina i les femtes. L’olor del territori és una senyal molt

important per reconèixer quants individus hi ha de l’espècie, si son

mascles o femelles o si són joves o vells.

La major activitat de la guineu és des del crepuscle fins ben entrada la

nit, encara que en llocs tranquils poden tenir activitat diürna. Durant

l’hivern l’activitat diürna és major que en altres estacions, segurament

degut a les dificultats d’aconseguir aliment i per l’influencia de l’època

de zel.

Curiositats:

No és cert que les guineus es facin el mort per evitar ser depredades,

sinó que es una acció purament instintiva i inevitable, és una espècie de

“paràlisi de terror” molt oportuna per evitar ser sorprès pel depredador

(interpretació de Burrows)

La guineu al Centre de Fauna

Hi ha alguns aspectes que s’han de tenir presents amb els carnívors. El

principal és el fet de que si li subministrem presa viva hi haurà el perill

de que quan hi hagi visites pugui confondre algun element que es mogui

ràpidament, com una mà, amb la presa viva i l’ataqui.

Cal tenir present que mai es podran posar dos mascles junts ja que la

seva territorialitat els portaria a enfrontar-se.