Exposició al CCCB. Del 4 de juny al 25 d’octubre de 2015.

DOSSIER DE PREMSA

2

ÍNDEX

1.- Fitxa tècnica .......................................................................................... 3

2.- Presentació ............................................................................................ 5

3.- Textos de l’exposició ........................................................................... 8

4.- Projectes ............................................................................................. 12

5.- Programa d’activitats ......................................................................... 13

6.- www.pisopiloto.org ............................................................................ 15

7.- CV dels comissaris ............................................................................. 16

8.- Informació general ............................................................................. 18

3

1.- FITXA TÈCNICA PIS(O) PILOT(O) és una coproducció del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), el Museo de Antioquia de Medellín, l’Ajuntament de Barcelona (Direcció de Serveis de Solidaritat i Cooperació internacional) i l’Alcaldía de Medellín.

L’exposició es presenta al CCCB del 4 de juny al 25 d’octubre, i al Museo de Antioquia de Medellín del 24 de juny al 20 de setembre 2015 DIRECCIÓ DEL PROJECTE Rosa Ferré, Cap del Servi d’Exposicions del CCCB

COMISSARIAT Guillén Augé Josep Bohigas David Bravo Àlex Giménez Nydia Gutiérrez Anna Vergés

COORDINACIÓ DEL PROJECTE Anna Vergés

COORDINACIÓ DE L’EXPOSICIÓ Eva Gimeno Mònica Ibàñez Servei d’Exposicions del CCCB

ASSISTÈNCIA A LA COORDINACIÓ Maria Gibert Misael Alerm

COORDINACIÓ MUSEO DE ANTIOQUIA DE MEDELLÍN Paula Mesa RECERCA I DOCUMENTACIÓ DE DADES

Karma Peiró, amb l’assessorament de Carme Trilla, Àlex Masllorens i Eva Jou EXPOSICIÓ

DISSENY DE L’ESPAI I DIRECCIÓ DEL MUNTATGE Guillén Augé Josep Bohigas David Bravo Àlex Giménez Anna Vergés

DISSENY GRÀFIC Estudio Roseta y Ohiana Amb la col·laboració d’Emma Camacho i Miguel Ayesa

MUNTATGE I PRODUCCIÓ GRÀFICA Torrecilla Efimeros Interiores Unitat de producció i muntatges CCCB

4

AUDIOVISUALS COORDINACIÓ Àngela Martínez, Departament d’audiovisuals CCCB AUDIOVISUAL D’INTRODUCCIÓ Benet Roman - La Chula Produccions AUDIOVISUALS Ciudad sin vivienda y vivienda sin ciudad Gente sin casa y casas sin gente Reciclar, cooperar y cohabitar Direcció: David Bravo Realització i muntatge: Juan Carlos Rodríguez Ajudant muntatge: Aitor Gametxo Grafismes: Toni Curcó Equip enregistrament entrevistes: Operadors de càmera: José Antonio Soria i Ariadna Cebrían Sonidistes: Juan Carlos Rodríguez i Edgar Serrano COMUNICACIÓ

Servei de Comunicació del CCCB amb la col·laboració de Pati Núñez Agency DISSENY GRÀFIC COMUNICACIÓ Estudi Canó - Marta Llinàs Disseny del logo: Estudio Roseta y Ohiana WEB COORDINACIÓ Misael Alerm PROGRAMACIÓ Tempo MediaLab Interactiu, SL. Oriol Collell Puig DISSENY GRÀFIC Maria Vergés GESTIÓ CONTINGUTS I COMMUNITY MANAGER Ethel Baraona I la participació dels Serveis Administratius i Generals, del Servei de Comunicació i del Centre de Documentació i Debats del CCCB

5

2.- PRESENTACIÓ

UN PROJECTE QUE REFLEXIONA SOBRE L’HABITATGE L’Alcaldia de Medellín i l’Ajuntament de Barcelona, juntament amb el Museu d’Antioquia i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), presenten l’exposició Pis Pilot. Medellín-Barcelona, que allotgen les dues ciutats durant els mesos de juny a octubre del 2015, en un esforç per impulsar l’intercanvi d’experiència i coneixement.

La mostra té com a objectiu promoure el debat i presentar una sèrie de propostes que ajudin a donar resposta a les problemàtiques més importants a què s’enfronten les dues ciutats al voltant del tema de l’habitatge i la seva relació amb l’espai públic. Unes propostes que poden ser extrapolables a altres ciutats del món.

El CCCB i el Museu d’Antioquia es converteixen en banc de proves per promoure urbs més sostenibles i inclusives, on es facin efectius el dret a l’habitatge i el dret a la ciutat.

El CCCB, com a impulsor del Premi Europeu de l’Espai Públic, té un ampli recorregut en la recerca sobre la construcció de la ciutat i, amb Pis Pis(o) Pilot(o), vol liderar un debat al voltant del tema de l’habitatge, partint de la base que el dret a l’habitatge és un tema de responsabilitat col·lectiva i no pas individual.

L’EXPOSICIÓ L’estructura de l’exposició, dissenyada per un comissariat coral integrat pels arquitectes Guillén Augé, Josep Bohigas, David Bravo, Alex Giménez i Anna Vergés i la curadora del Museu d’Antioquia Nydia Gutiérrez, es basa en la seqüència i exploració de tres variables:

• El problema de l’habitatge Espais de presentació dels temes principals en matèria d’habitatge als quals s’enfronten les ciutats.

• L’habitatge com a solució Espais d’exposició on es mostren les millors respostes a cada tema per part dels agents, les persones o els col·lectius, que s’han significat per abordar la qüestió de l’habitatge des dels camps acadèmic, administratiu, econòmic, artístic i de l’activisme.

• Reformar, cohabitar, cooperar Espai de conclusió.

6

1.- EL PROBLEMA DE L’HABITATGE Amb aquest primer apartat es pretén dimensionar les diferents problemàtiques i oportunitats a afrontar al voltant de l’habitatge, mitjançant la selecció de les dades més reveladores que centren la reflexió des de diferents escales, comparant les situacions de les dues ciutats protagonistes, Barcelona i Medellín, amb l’àmbit internacional. Pròleg La mostra s’obre amb una peça audiovisual realitzada per Benet Román que parla de les similituds entre les dues ciutats, de la seva llarga relació de cooperació i de la seva reconeguda trajectòria de transformació a través d’una aposta clara i valenta per l’espai públic; la peça acaba plantejant els nous reptes als quals s’enfronten a partir d’ara. Els reptes S’hi mostren 17 reptes mitjançant una instal·lació conformada per 17 portes. Cada porta exposa les dades relatives al tema en qüestió, tant de Medellín com de Barcelona i, en alguns casos, també d’altres àmbits geogràfics. En cadascuna de les portes, es poden sentir, a més, parts clau de les entrevistes fetes a experts que reflexionen al voltant d’algunes de les dades presentades. Entre els temes exposats destaquen «Pisos buits», «Desnonaments» o «Pobresa energètica». 2.- L’HABITATGE COM A SOLUCIÓ Aquest espai agrupa les propostes pilot elaborades per agents que s’han significat per abordar el problema de l’habitatge des de vessants molt diversos, fins i tot contraposats. Es tracta d’equips de recerca acadèmica, d’agències de l’Administració Pública o d’iniciatives impulsades per la societat civil, procedents, majoritàriament, de Medellín i de Barcelona, però també d’altres ciutats. Les seves diverses solucions encara no són hegemòniques, però tenen el valor d’haver estat posades en pràctica i d’haver-ne provar la viabilitat. L’exposició del CCCB compta amb 44 experiències, 11 de les quals arriben de Medellín. Així mateix, a l’exposició de Medellín, es mostren 12 propostes localitzades a Barcelona i formulades per equips locals. Són molts els equips i les organitzacions que han intervingut en els 44 projectes presents a Pis(o) Pilot(o). Medellín-Barcelona. Entre ells, Arquitectes de Capçalera, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), les cooperatives Sostre Cívic i Can Batlló, com també Santiago Cirujeda, Teddy Cruz, Eric Bunge (New York), Eva Franch (New York) -directora de la galeria Storefront for Art and Architecture- o Juan Herreros.

7

3.- REFORMAR, COHABITAR, COOPERAR Espai en el qual es projecta un muntatge audiovisual que pretén sintetitzar les possibles solucions al voltant del problema de l’habitatge que pivoten en els conceptes de reforma, cohabitació i cooperació. Per a això s’ha entrevistat experts de diverses disciplines com Carme Trilla, Albert Sorolla, Germà Bel, Antón Costas, Gal·la Pin, Vanesa Valiño, Beth Galí, Xavier Monteys, Josep Parcerisa, Santiago Cirujeda, entre molts d’altres. Pis Pilot. Medellín-Barcelona també presenta quatre instal·lacions artístiques, obra dels creadors colombians Adrián Gaitán i Angélica Teuta, i dels espanyols Andrés Jaque i Alicia Kopf.

8

3.- TEXTOS DE L’EXPOSICIÓ

piso 2. m. Pavimento natural o artificial de las habitaciones, calles, caminos, etc. 4. m. Conjunto de habitaciones que constituyen vivienda independiente en una casa de varias alturas. piloto 6. m. U. en aposición, indica que la cosa designada por el nombre que le precede funciona como modelo o con carácter experimental. Piso piloto, instituto piloto. Diccionario de la lengua española (DR AE)

Medellín i Barcelona, entre terra i sostre.

Una exploració transversal i col·lectiva per fer efectiu el dret a l’habitatge i a la ciutat.

Medellín i Barcelona donen sentits diferents a la paraula pis. Si a la capital d’Antioquia designa el paviment d’estances i carrers, a la catalana fa referència a l’habitatge situat en un edifici de diverses plantes. La polisèmia connecta dos conceptes normalment oposats, la casa i el carrer, el sostre i el terra. Si va acompanyada del terme pilot, adquireix a més a més un caràcter experimental. Davant d’aquesta càrrega significativa, resulta temptador arrabassar l’expressió pis pilot a l’argot immobiliari per oferir-l’hi a una altra manera de fer ciutat.

Impulsada per les àrees de cooperació de l’Alcaldia de Medellín i l’Ajuntament de Barcelona, juntament amb el Museu d’Antioquia i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), la iniciativa «Pis(o) Pilot(o)» proposa superar les limitacions de l’urbanisme convencional per emprendre una exploració col·lectiva. Es tracta d’experimentar amb les solucions habitaculars que ofereix la conjugació de l’espai públic i el domèstic. L’objectiu és fer de la cooperació entre Medellín i Barcelona un banc de proves per aconseguir urbs més sostenibles i inclusives, en les quals es facin efectius el dret a l’habitatge i el dret a la ciutat.

* * *

Pis Pilot és fruit de la cooperació entre Medellín i Barcelona, dues ciutats els ajuntaments de les quals fa molts anys que col•laboren en diferents projectes socials. L’exposició fa palès el que significa la cooperació internacional en el segle XXI: l’intercanvi horitzontal d’experiències pilot que aporten un coneixement útil per a qualsevol ciutat del món.

9

TEMES Són les qüestions en matèria d’habitatge a les quals s’enfronten les ciutats, problemes o oportunitats globals que l’exposició tracta amb una mirada propositiva. CÒMPLICES Són agents, persones o col·lectius, que s’han significat per haver abordat la qüestió de l’habitatge des dels camps acadèmic, administratiu, econòmic i artístic i des de l’activisme. LLOCS Són espais d’oportunitat per a la construcció d’experiències pilot. Pis Pilot. Medellín-Barcelona es desenvolupa mitjançant una equació en què se sumen tres elements per a l’articulació d’un resultat o proposta. Les propostes són idees, estratègies i projectes que donen lloc a experiències pilot. Afronten els reptes que es plantegen de la mà dels agents implicats i es materialitzen en un emplaçament definit de Barcelona o Medellín.

* * *

[Àmbit 0]

Medellín i Barcelona: dels assoliments de l’espai públic als reptes de l’espai domèstic

Més enllà de les seves diferències, Medellín i Barcelona apleguen peculiaritats que les fan equiparables. Totes dues s’emmarquen en geografies determinants —la vall d’Aburrá, en un cas; el Mediterrani i Collserola, en l’altre— que els han impedit estendre’s gaire. També comparteixen capitalitats secundàries respecte a Bogotà i Madrid, tot i que es drecen al seu davant com a representants de les especificitats d’Antioquia i Catalunya. L’una i l’altra destaquen per la seva tenacitat industriosa, que les ha convertit en terra d’acollida i les ha fet créixer amb rapidesa. A més, els seus governs municipals mantenen una relació de cooperació fructífera que ha durat diverses legislatures.

Però potser el que més les equipara és el reconeixement internacional que han rebut per haver-se transformat apostant per l’espai públic. Les dues ciutats han deixat enrere èpoques infaustes mitjançant la promoció d’obres públiques que han equipat els seus barris més marginals i els han dotat d’accessibilitat. Tanmateix, els problemes que s’han dedicat a combatre des de l’espai públic procedien, en gran mesura, de mancances en l’àmbit domèstic. Quan les ciutats d’acollida no són acollidores, presenten desequilibris que afecten el conjunt de la trama urbana. Medellín i Barcelona han comprovat com és d’ingent l’esforç que suposa intentar corregir els retards de la cosa pública a l’hora de facilitar l’accés a l’habitatge. Per això no només és fonamental, sinó també urgent, que, a més de millorar el que ja existeix, intentin endegar el que ha de venir.

[Àmbit 1]

El problema de l’habitatge

En les últimes dècades, les ciutats s’han transformat i estès com mai, fins a donar cabuda a la meitat de la humanitat. Mentrestant, molts ajuntaments s’han centrat en l’embelliment de l’espai públic, i han deixat el domèstic en mans del mercat. A més a més, les administracions, els tècnics i les empreses constructores, immobiliàries i financeres han imposat una mena de tecnocràcia que no respon a les necessitats bàsiques de la gent.

10

S’ha generat així una escissió entre la casa i el carrer. Molts centres urbans s’han sotmès a regeneracions que, paradoxalment, els han encarit i despoblat. Mentre els seus habitatges perdien el valor d’ús per convertir-se en actius immobiliaris, els seus carrers i places es tornaven més banals, insegurs o difícils de mantenir. D’altra banda, les perifèries s’han poblat de monocultius residencials on els habitatges s’amunteguen sense participar d’espais públics de qualitat. Assentaments informals, polígons residencials i extensions suburbials són territoris urbanitzats sense civilitat.

Quan les urbs desatenen el dret a l’habitatge i a la ciutat, són menys justes i sostenibles. La falta d’accés a una llar adequada i ben situada no afecta només els més desfavorits. Perjudica el conjunt de la societat. Comporta costos energètics i ecològics, en infraestructures i en productivitat. Afecta la salut i la natalitat i afavoreix l’individualisme que pateixen les nostres democràcies. Amenaça, en definitiva, la convivència i la supervivència del que és urbà.

[Àmbit 2]

L’habitatge com a solució

Tant com el carrer, la casa és una qüestió col·lectiva. El seu paper és igualment estructural en la forma i el contingut del que és urbà. La garantia del dret a l’habitatge és la base de drets tan bàsics com la sanitat, l’educació i el vot. Mitjançant les polítiques residencials es poden obtenir ciutats més mixtes i compactes, és a dir, més justes i sensates. Al cap i a la fi, la conjugació de l’espai públic i el domèstic és clau per afrontar els reptes econòmics, ecològics i polítics que ens planteja el futur immediat.

La resposta dels canals convencionals a l’emergència habitacular demostra que l’habitatge no es pot confiar cegament a experts, representants o intermediaris. És necessari trencar el règim tecnocràtic que l’ha monopolitzat. Cal abordar-lo des d’una òptica transversal i integradora. Superar estereotips, comptar amb la participació dels afectats i entaular debats rigorosos però oberts a nous plantejaments. I, sobretot, és urgent experimentar-hi plegats, materialitzar i contrastar altres vies de promoció, tinença, distribució o agregació.

Aquesta és una selecció de solucions habitaculars molt diverses, fins i tot contraposades, procedents de la investigació acadèmica, de l’administració pública i de la societat civil. La seva aplicació encara no és hegemònica, però tenen el valor d’haver-se posat en pràctica i d’haver demostrat la seva viabilitat. En definitiva, demostren que una ciutat més acollidora és possible. I que no tan sols és possible, sinó que ja és aquí.

[Àmbit 3]

Reformar

La ciutat del futur ja està construïda. És hora de reciclar el que hem heretat, d’aprofitar les restes del passat. Se li ha de tornar la vida a l’hàbitat erm. En lloc de construir més habitatges allunyats, reblir els buits del teixit consolidat. Repoblar barris sense veïns, omplir cases desocupades. Reformar lleis i habitatges per adaptar-los a la vida contemporània, per rescatar-los de la precarietat constructiva o la pobresa energètica, per irrigar de llocs de treball qualificats el teixit productiu i de base.

11

Cohabitar

La ciutat és un hàbitat compartit. S’han de llimar les asprors de la convivència i se n’han de potenciar els avantatges. Descoratjar l’individualisme i fomentar la vida de barri. Promoure habitatge social per dissoldre guetos i monocultius funcionals, per aconseguir una ciutat diversa i equilibrada. Tant com en la seva distribució, s’ha de pensar en l’agregació de l’habitatge. Enriquir el llindar que el separa del que és públic, compartir despeses i beneficis, apostar per serveis comuns i espais de sociabilitat en els quals aprendre a participar del bé comú.

Cooperar

La ciutat és una construcció col·lectiva. No convé competir en una cosa que concerneix tothom, cal treballar plegats en el canvi. Urgeix experimentar amb formes de promoció i tinença basades en la cooperació i l’ús, no en l’especulació i l’abús. Trencar barreres disciplinàries i tecnocràtiques, entendre la ciutat com un procés de codi obert: col·laboratiu, dinàmic, complex. S’ha de democratitzar la presa de decisions mitjançant una participació horitzontal i inductiva. Treure profit de la intel·ligència col·lectiva per enriquir el bé comú.

12

4.- PROJECTES DE L’EXPOSICIÓ El Departament de Premsa del CCCB compta amb un dossier en format pdf que conté la fitxa bàsica dels 44 projectes que presenta l’exposició Pis Pilot. Us el podeu descarregar des d’aquest enllaç: http://www.cccb.org/ca/fitxa_premsa-pis_pilot_medelln_barcelona-216473 O bé sol·licitar-lo a: 93 3064123 – premsa@cccb.org

13

5.- PROGRAMA D’ACTIVITATS PRESENTACIÓ DELS PROJECTES FINALS DE LES ESCOLES D’ARQUITECTURA DE BARCELONA I 20x20 powered by PechaKucha Data: juny del 2015 Presentació i debat a partir dels projectes finals dels alumnes de les cinc escoles d’arquitectura de la ciutat de Barcelona, amb més de 350 alumnes implicats. Exposició de les maquetes dels projectes i presentació de les conclusions per part dels alumnes que han treballat en grups el tema de l’habitatge durant tot el curs. A la tarda se celebrarà un 20X20 powered by PechaKucha. Aquest format facilitarà un espai d’exposició i intercanvi d’idees a partir de les presentacions de 15 projectes vinculats amb l’exposició que explicaran en 20 segons les 20 imatges més representatives del seu projecte. El comissari d’aquesta acció és Òscar Guayabero. CIUTAT DECENT. DEBATS INTERNACIONALS EN COL·LABORACIÓ AMB EL SOCIAL SCIENCE RESEARCH COUNCIL (NYC) Dates: del 2 al 4 de juliol En el marc dels seminaris a porta tancada del Social Science for Research Council (NYC), una de les entitats de recerca en ciències socials més importants del món, alguns dels assistents, com Richard Sennet, Teresa P. Caldeira, Ricky Burdett o Ira Katznelson, impartiran conferències obertes al públic de Barcelona. ARQUITECTES DE CAPÇALERA – TALLERS D’ESTIU ETSAB-CCCB ESPAI BETA Dates: del 21 de juny al 31 de juliol El taller d’estiu de l’ETSAB es trasllada a l’Espai Beta del CCCB i es vincularà amb el projecte Arquitectes de Capçalera present a l’exposició. Els tallers seran dirigits per alumnes de diferents facultats (arquitectura, antropologia, sociologia) liderats per l’ETSAB. Es realitzaran a porta tancada a l’Espai Beta de l’exposició i basaran la seva feina en els projectes de reforma de comunitats d’habitatges del Raval que entre el 2 i el 15 de juny hagin estat presentats a l’Oficina Tècnica instal·lada al Pati de les Dones del CCCB. Les conclusions i els projectes finals seran presentats en un acte final a les comunitats de veïns implicades, amb la presència dels estudiants que han elaborat els diferents projectes i els tècnics de districte que els han supervisat.

14

PIS PILOT EN FAMÍLIA. LA CASA ON VULL VIURE - TALLERS D’ARQUITECTURA PER A TOTS ELS PÚBLICS AMB EL COL·LECTIU EL GLOBUS VERMELL Dates: 20 de setembre, 11 i 25 d’octubre A partir Pis Pilot. Medellín–Barcelona i d’un procés dinàmic i participatiu que parteix de les investigacions i experiències que mostra l’exposició, construirem un habitatge accessible i per a diverses unitats de convivència, amb consciència ambiental i que connecti amb la ciutat on vivim. Per a totes les edats a partir de 6 anys. Cal inscripció prèvia a les taquilles del CCCB, les places són limitades.

15

6.- WWW.PISOPILOTO.ORG www.pisopiloto.org es presenta com a catàleg expandit de l’exposició Pis Pilot: fidel a la seva característica principal -compartir i relacionar problemàtiques i reptes de l’habitatge a Barcelona i Medellín-, s’ha optat per bolcar-hi els continguts de l’exposició, des de les propostes dels còmplices fins a les entrevistes als especialistes. www.pisopiloto.org també funciona com a receptor de noves propostes sobre l’habitatge: qualsevol persona o col·lectiu pot omplir un formulari web amb la informació sobre la seva proposta i d’aquesta manera s’ampliarà “aquest arxiu” que ha començat amb els projectes que es poden visualitzar a l’exposició.

16

7.- CV DELS COMISSARIS Guillén Augé Arquitecte. Corresponsable d'undo, estudi de projectes de Barcelona, que compagina urbanisme, edificació, producció cultural i docència. Ha estat professor de projectes a l’Esarq (UIC) i col·laborador del programa Extraradi de Com Ràdio. Ha estat membre del comitè de joves arquitectes del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona i Gerent d'hàbitat a la Secretaría de Hábitat e Inclusión del govern de la ciutat de Buenos Aires. Va codirigir el 4t festival d'arquitectura eme3 Col·lapse amb Anna Vergés, el festival trueques Barcelona amb Pol Esteve i David Bestué, i participa a la revista Aproximacions amb altres estudis emergents d’arquitectes catalans. Josep Bohigas Arquitecte (Barcelona, 1967). L’any 1990 va fundar juntament amb dos socis l’estudi d’arquitectura BOPBAA. Ha estat professor a la Universitat Pompeu Fabra (Elisava) i professor de Projectes de la Càtedra Mies. Des de 2008 és Professor Associat de Projectes de l’ETSAB. Ha comissariat projectes culturals sobre habitatge com Barraca-Barcelona 2003 i APTM 2005. És membre del comitè científic i organitzador del festival d’arquitectura EME3. Entre el 2001 i el 2005 va ser membre de la Junta Directiva del FAD. És premi FAD d’opinió del 1998, 2007, 2009, premi FAD d’espais efímers del 2000 i Premi Ciutat de Barcelona en Disseny del 2007. És patró de la Fundació EINA i la Fundació Signes. Com a arquitecte ha construït edificis com el cafè-concert El Molino i ha guanyat diversos concursos com l’ampliació del Museu Thyssen de Madrid, habitatges socials a la zona del Fòrum i la museografia del Museu Marítim, entre altres. David Bravo Arquitecte (Barcelona, 1975). Des de 2003, ha col·laborat amb el CCCB desenvolupant el Premi Europeu de l'Espai Públic Urbà (www.publicspace.org), on és el responsable de continguts i ha estat secretari del jurat de les edicions 2010, 2012 i 2014. Professor del curs d'Arquitectura i espai públic de l'Escola Superior de Disseny ELISAVA i del Màster d'Arquitectura i Cultura Urbana Metropolis. Ha escrit articles sobre arquitectura i espai públic en diverses publicacions, i és un col·laborador habitual de la Revista Diagonal. Àlex Giménez Arquitecte per l’ETSAB (Barcelona, 1970). Ha treballat amb Beth Galí, Manuel de Solà Morales, Enric Miralles i Manuel Ruisánchez entre altres fins 1998, quan forma un estudi propi, especialitzat en projectes d’arquitectura, urbanisme i art urbà. Des de 2001 és professor d’Urbanisme i ordenació del territori de l’ETSAB, Universitat Politècnica de Catalunya. Ha impartit tallers, cursos i conferències a la Universidad de Salamanca, Universitat Pompeu Fabra (Elisava), Pontificia Universidad Javeriana de Bogotá i l’Oxford Brookes College. Ha dirigit, dissenyat, comissariat i/o

17

participat en exposicions al COAC, Museu Marítim de Barcelona, Arts Santa Mònica, IMPUCV (Barcelona), FAD i MACBA. Escriu a revistes especialitzades i tradueix textos d’arquitectura i urbanisme per a l’editorial Gustavo Gili. És creador del concurs Racons Públics de participació ciutadana i exerceix de comissari en les edicions de Barcelona i Bilbao. Ha sigut activista de la lluita contra la SIDA, tresorer de Stop Sida i fundador el 1989 del Telèfon Rosa d’ajut al col·lectiu de lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals. Nydia Gutiérrez Conservadora en cap del Museo de Antioquia (Medellín, Colòmbia). Arquitecta i museòloga per la Universidad Javeriana de Bogotá i la JFK University de San Francisco, dóna classes de conservació a la Universidad Nacional de Colombia. Fou cap de conservació del Museo de Bellas Artes de Caracas. Ha escrit nombrosos textos per a catàlegs i altres publicacions relacionades amb el món de l’art. Anna Vergés Arquitecte. Corresponsable d'Undo, estudi de projectes de Barcelona, que compagina urbanisme, edificació, i projectes culturals. Ha estat professora de projectes a la Esarq (UIC), ha comissariat i coordinat diverses exposicions i projectes de difusió arquitectònica com el 4rt festival d'arquitectura eme3 Col•lapse, o el programa de ràdio Extraradi a Com Ràdio, amb diversos reconeixements com la menció al Premi FAD d’Opinió i Crítica 2011. Participa la revista Aproximacions juntament a d’altres estudis emergents d’arquitectes catalans.

18

8.- INFORMACIÓ GENERAL Pis Pilot CCCB: Del 4 de juny al 25 d’octubre de 2015 Museo de Antioquia: Del 24 de juny al 20 de setembre de 2015 Horari

De dimarts a diumenge, d’11 a 20 h (tancat els dilluns no festius) Visites comentades

En català: diumenges a les 11.30 h En castellà: dissabtes a les 11.30 h Preu: 6 €

Entrada reduïda: 4 € per a jubilats, menors de 25 anys, famílies nombroses, famílies monoparentals i visites en grup (mínim 15 persones). Entrada gratuïta per a menors de 12 anys, Amics del CCCB, jubilats titulars de la Targeta Rosa, aturats, carnet de Docent de la Generalitat de Catalunya, i diumenges de 15 a 20 h.

Imatges en alta i vídeos per descarregar a http://www.cccb.org/ca/premsa

Servei de premsa del CCCB | Mónica Muñoz-Castanyer i Irene Ruiz

93 306 41 23 | premsa@cccb.org | http://www.cccb.org/es/premsa | Twitter: @CCCBpremsa

Pati Núñez Agency | 931 240 847 | press@patinunezagency.com | www.patinunezagency.com