DOSSIER DE L’EXPOSICIÓ

LES MACULATURES DE THARRATS

Exposició itinerant (2009-2011)

Organitzada per l’Àrea de Cultura de la Diputació d e Barcelona en conveni amb l’Ajuntament de Pineda de Mar i

la Fundació Tharrats d’Art Gràfic

2

Les maculatures de Tharrats

Contingut del dossier 1. Crèdits de l’exposició / p.3 2. Presentació de l’exposició / p.4 3. Contingut de l’exposició: obres, àmbit de documentació i participació / p.8 4. Servei educatiu i activitats vinculades / p. 13 5. Calendari de la itinerància / p. 15 6. Dossier de dades de públic / p. 16 7. Recull de premsa / p. 18

3

Les maculatures de Tharrats Crèdits Producció i coordinació tècnica Diputació de Barcelona. Àrea de Cultura Suport tècnic en la coproducció Ajuntament de Pineda de Mar Comissariat d’obra Fundació Tharrats d’Art Gràfic Comissariat de l’àmbit educatiu Magalí Kivatinetz i Enetitz López (motivART) Producció, muntatge i transport Cultural Sense S.L. Marcs Marc Imatge Mobiliari i atretzzo Stand16 Realització d’activitats educatives Batabat, serveis educatius Disseny gràfic Estudi la Maquineta Ilustracions Marta Zafra Martín Vitalini Edició Diputació de Barcelona. Direcció de Comunicació Agraïm la col·laboració de: Barcelona Televisió Institut de Cultura de Barcelona Museu d’Art Contemporani de Barcelona Radio Televisión Española Sala Temàtica de les Arts Gràfiques de la Diputació de Lleida Televisió de Catalunya Obres cedides per la família Tharrats www.diba.cat/cultura

4

Les maculatures de Tharrats Presentació de l’exposició Aquesta exposició pretén apropar al públic al procés creatiu de Joan Josep Tharrats , membre fundador del grup Dau al Set i un dels artistes i intel·lectuals més rellevants de l’art català de la segona meitat del segle XX. «Les maculatures de Tharrats» reuneix algunes de les millors peces elaborades amb aquesta tècnica gràfica mixta creada l’any 1954 per Joan Josep Tharrats, de repercussió internacional. La maculatura sorgeix de les màcules d’impremta, és a dir, del full imprès de manera defectuosa, encallat entre els corrons de la premsa i tacat per les retintades successives. Tharrats (Girona, 1918 - Barcelona, 2001), pintor, fundador del grup Dau al Set, divulgador de l’art i creador de les maculatures, s’adonà que de vegades les màcules d’impremta aconseguien per atzar una bellesa molt característica. Sobre aquesta base, enriquida amb tota mena de materials i manipulacions, aconsegueix unes peces d’una gran qualitat artística. En la maculatura es fa ben palès l’estil artístic de Tharrats, fonamentat en un informalisme de riques textures, grafia lliure i color abundant. A cavall de la creació i el descobriment, en la maculatura hi intervenen elements «artístics», com ara l’error, la recuperació de material de rebuig i el compromís de l’artista amb el seu context cultural, que esdevenen clau per al futur art contemporani. «Les maculatures de Tharrats» no és tan sols una exposició d’obra a l’ús, sinó que incorpora un àmbit educatiu ampli que es materialitza dins mateix de l’exposició amb diversos espais de contextualització i participació, on els que els visitants poden aproximar-se al procés de creació i al context cultural de l’artista vinculant-ho a les seves pròpies realitats. D’aquesta manera, l’exposició persegueix un doble objectiu: d’una banda, reunir i divulgar un grup significatiu de les maculatures realitzades per Tharrats i de l’altra, establir espais d’aprenentatge en el marc d’una exposició d’art. "Les maculatures de Tharrats" és una exposició itinerant (2009-2011) organitzada per l'Area de Cultura de la Diputació de Barcelona en conveni amb l'Ajuntament de Pineda de Mar i la Fundació Tharrats d'Art Gràfic. Tharrats, l’orígen de la maculatura Text del catàleg «Les maculatures de Tharrats» Habitualment les coses no s’esdevenen per casualitat. És a dir, sempre hi ha unes coordenades d’espai i temps, una sèrie de circumstàncies personals i col·lectives que ajuden a explicar els fets. És en aquest sentit que cal prendre la màxima orteguiana de «jo sóc jo i les meves circumstàncies». És veritat que l’atzar té la seva part de culpa, o de mèrit, en les coses que passen, però tampoc no és un atzar cent per cent pur, sinó un atzar condicionat per la resta de variables que configuren la vida de les persones. És per això que un breu repàs a la vida i a l’obra de Joan Josep Tharrats (Girona, 1918 - Barcelona, 2001) ens ajudarà a explicar i a entendre una mica més la creació d’aquesta nova tècnica anomenada maculatura.

5

Joan Josep Tharrats i Vidal era fill del poeta catalanista i catòlic Josep Tharrats, una de les figures importants en l’ambient cultural de la Girona de l’època. Passà la seva infantesa i l’adolescència en aquesta ciutat immortal, un pèl levítica, entre patufets i altres publicacions infantils catalanes il·lustrades per grans dibuixants com ara Apel·les Mestres, Junceda, Apa, Llaverias, Cornet, etc., que decoraren la seva infantesa. Tot aquest món de la il·lustració catalana, tan ric de publicacions infantils i juvenils, s’esfondrà brutalment amb la Guerra Civil de 1936. De totes maneres, aquest primer contacte amb aquests grans il·lustradors que hem esmentat més amunt per mitjà de les publicacions infantils d’aleshores despertà en Tharrats una primera atracció cap al món de l’art. Que aquest primer contacte amb els patufets de torn deixà una empremta profunda en la seva sensibilitat ho corrobora el fet que el seu discurs d’ingrés a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi —escrit l’any 1994, quan ja tenia 76 anys— versés sobre l’art de la il·lustració a la Catalunya del segle XX. En aquest discurs, que el feia acadèmic electe d’aquesta històrica institució, Tharrats passà revista a tots aquells dibuixants i il·lustradors que poblaren amb el seus dibuixos la seva infantesa. L’ambient familiar gironí, molt marcat per la figura paterna, era culte, il·lustrat, catalanista, profundament religiós, com corresponia a una família de la burgesia benestant gironina d’aleshores. Formació francesa El jove Tharrats seguí els estudis elementals pertinents i l’any 1932, amb tot just catorze anys, anà a fer els seus estudis de batxiller a Besiers (França), d’on tornà dos anys després. La seva formació al Lycée Français va ser, com corresponia aleshores, eminentment literària, i tornà del país veí imbuït de llengua, literatura i cultura francesa. Quan tornà de Besiers, la seva família s’instal·là a Barcelona i Tharrats continuà allà la seva formació acadèmica fins a l’ingrés a l’Escola Massana l’any 1935. Un any després, l’esclat de la Guerra Civil obre un parèntesi llarg i fosc: mobilitzacions, campaments, gana, fred, morts, bombardeigs, destrucció… Un cop acabada la Guerra Civil, ha de fer un servei militar de quatre anys. Aquest malson es tanca l’any 1942 quan retorna a una Barcelona desarborada lingüísticament i culturalment, autàrquica, ocupada…, amb els ressons dels bombardeigs i dels combats de la Segona Guerra Mundial a l’horitzó de la resta d’Europa. Els anys quaranta

Paradoxalment, els anys quaranta van ser per a Tharrats un temps de recerques i provatures febroses. Diem «paradoxalment», perquè ens trobem en el període més dur i cruel de la postguerra, en què les seqüeles de la guerra i una política genocida contra la llengua i la cultura catalanes havien donat com a resultat un panorama desolador de terra cremada. A partir de la segona dècada dels anys quaranta, assisteix amb assiduïtat als actes que organitza l’Institut Francès de Barcelona, que són gairebé els únics actes amb una mica de cara i ulls que es fan a la capital de Catalunya. Dins d’aquest ambient coneix els pintors August Puig, Joan Ponç, Modest Cuixart i Antoni Tàpies i el poeta Joan Brossa. Tharrats és el gran del grup i, potser també, el cohesionador i el promotor. L’any 1948 és la data mítica de la formació del grup Dau al Set i de la revista que portarà el mateix nom i que en serà, en certa manera, la carta de presentació.

Dau al Set

L’aparició del grup Dau al Set enmig del desert cultural i de tota mena de final de la dècada dels anys quaranta només pot ser considerat com un miracle, com un oasi en

6

un desert. La gènesi d’aquest grup d’avantguarda —de fet, de l’únic grup d’avantguarda català de la postguerra—, els integrants, la durada i, fins i tot, l’existència d’un grup cohesionat com a tal amb un ideari comú han fet, a posteriori, córrer rius de tinta. Sigui com sigui, el grup Dau al Set va ser format inicialment pels pintors Antoni Tàpies, Modest Cuixart i Joan Ponç, el poeta Joan Brossa, el filòsof Arnau Puig, i per Joan Josep Tharrats, que consta com a fundador del grup en el primer número de la revista. Poc després s’hi afegiria el poeta i crític d’art Juan Eduardo Cirlot. Tot i que consta que el grup es va dissoldre l’any 1952, J. J. Tharrats va mantenir, gairebé en solitari, la publicació viva fins al 1956, cinquanta-vuit números després de la seva creació l’any 1948. Si una publicació com Dau al Set va existir va ser gràcies a Tharrats, que sempre s’encarregà de la impressió de la revista en una màquina Boston mítica propietat del seu pare i vetllà per la difusió de la publicació. De fet, tampoc no cal enganyar-se: la transcendència social, popular, per dir-ho d’alguna manera, de la revista va ser molt reduïda. Les circumstàncies no permetien gaire cosa més. La revista es distribuïa de manera clandestina entre un grup reduït de persones interessades per la cultura i l’art: uns cinquanta subscriptors i un tiratge que oscil·lava, fora dels dos darrers números, que arribaren als cinc-cents exemplars, entre els cent i els dos-cents exemplars. Entre aquestes persones hi havia el que havia quedat de les elits intel·lectuals del nostre país —entre les quals, per exemple, el poeta J. V. Foix— que, de mica en mica, s’anaven recuperant de la garrotada de la Guerra Civil i… poca cosa més. Ara bé, això no resta mèrit a l’empresa, perquè tothom ha reconegut que Dau al Set, tant el grup com la revista, va suposar històricament la represa i la connexió amb les avantguardes catalanes tan riques d’abans de la Guerra Civil. Això és innegable. I de retop, va connectar amb les avantguardes europees i internacionals sorgides amb molta força després de la Segona Guerra Mundial. A més, Dau al Set va ser l’embrió d’un grup d’artistes d’un talent innegable que esclataren aleshores, i de quina manera: Tharrats, Tàpies, Ponç, Cuixart, Brossa, per esmentar els elements del grup que després han tingut una importància innegable dins del món de l’art català i internacional.

Les maculatures

Durant la dècada dels anys cinquanta i seixanta, Tharrats consolida la seva vocació artística i pictòrica iniciada de manera tímida amb anterioritat a la formació de Dau al Set. Amb passos de gegant, pinta, crea, investiga de manera frenètica. Fa les primeres exposicions col·lectives, viatja per Europa, entra en contacte amb altres artistes estrangers, escriu, per exemple, la Guia elemental de la pintura moderna (1950), Antoni Tàpies o el Dau Modern de Versalles (1950). Potser no s’ha recalcat prou la importància divulgativa i pedagoga que va exercir Tharrats al llarg de la seva vida. Va parlar i escriure de manera insistent sobre art, sobre l’art d’avantguarda del seu temps, i va donar a conèixer noms, obres i tendències de l’art modern occidental. Els articles més interessants d’aquesta aportació assagística van ser recollits posteriorment en els volums Cent anys de pintura a Cadaqués (1981), Dames de tots colors (1992) i Surrealisme a l’Empordà i altres fantasies (1993). És també en aquesta època, l’any 1954, que dóna a conèixer al món les seves maculatures. En el món de la impressió, que Tharrats coneixia molt bé, es dóna el nom de màcula o maculatura al full que ha estat imprès de manera defectuosa, és a dir, al full que s’encallava entre els corrons de la premsa i quedava tacat per les retintades successives o al full que es feia servir per netejar els mecanismes interns d’impressió de la premsa. En les seves provatures, s’adonà que a vegades les màcules d’impremta aconseguien per atzar una bellesa molt característica. Per tant, la maculatura no és una tècnica totalment «creada» per Tharrats ni tampoc és una tècnica totalment «descoberta» pel nostre artista. És a dir, no és, en el sentit estricte, una «creació», perquè no sorgeix del no-res, ni tampoc, stricto sensu, un

7

«descobriment» en la mesura que és una cosa que ja existia, però que havia passat desapercebuda. La maculatura, com el mateix art modern que Tharrats representa, és un híbrid. A cavall de la creació i el descobriment, la maculatura té quelcom d’objet trouvé o readymade, terme encunyat per Marcel Duchamp durant la dècada dels anys vint, a qui precisament J. J. Tharrats freqüentaria a Cadaqués i amb qui jugaria llargues partides d’escacs a la terrassa del Cafè Meliton durant la dècada dels anys cinquanta. Cadaqués, on Tharrats estiuejava, va ser un lloc de pelegrinatge de les avantguardes artístiques de postguerra, tan a prop de Figueres i de Port Lligat, llocs precisament vinculats a l’obra surrealista de Dalí, amb qui també es relacionà. Tharrats, doncs, aplica aquest principi a aquesta tècnica en la mesura que projecta la seva mirada artística a un objecte que no és normalment considerat art —les màcules d’impremta—, precisament perquè no tenen una funció artística. A partir d’aquesta troballa, d’aquest atzar de què parlàvem al començament, força la producció de maculatures amb resultats artístics excel·lents, que li donaran un reconeixement universal a la V Biennal de São Paulo (1959) i especialment a la XXX Biennale Internazionale d’Arte de Venècia (1960). Aquesta actitud artística de curiositat davant l’atzar, de la troballa, és molt característica dels artistes d’avantguarda sorgits abans i després de la Segona Guerra Mundial, els primers amb París com a nucli artístic, i els segons ja traslladats a Nova York, convertida en la nova Meca de l’art de la segona meitat del segle XX. Bones dosis d’atzar formen part de la concepció artística del surrealisme dels anys vint, del tachisme de la dècada dels anys quaranta i cinquanta o de l’expressionisme abstracte dels anys seixanta. Tharrats beu d’aquestes diverses fonts, que són les seves, les de la seva època, fins a articular un llenguatge propi, distintiu, inconfusible. Les maculatures esdevenen, com molt bé apunta Conxita Oliver, «una tècnica que uneix la tradició amb l’avantguarda». És d’aquesta manera que —continuem citant Conxita Oliver— «Tharrats es converteix en un investigador dels procediments plàstics, en un explorador de noves formes i nous materials fins a crear un llenguatge nou, carregat d’expressivitat, radicalment vital i existencial i estèticament compromès amb la innovació i l’experimentació». Es tracta, precisament, de la curiositat artística que acompanyarà els creadors del segle XX. «A partir —continua Oliver— de les proves rebutjades i els repintats que es produeixen a la impremta, usa, transforma i recrea diferents suports de paper, estampant, reestampant i reservant en un joc de transparències i d’opacitats, com a resultat de les acumulacions i les sobreposicions de les tintes litogràfiques de la impressió. A base de perfeccionar la seva tècnica de la maculatura, aconsegueix resultats d’un gran interès. A la darreria dels anys cinquanta, a aquesta barreja particular de monotip, estampacions i fregaments hi integra diferents elements per mitjà del collage, i ofereix unes presències heterogènies de fort caràcter matèric». De la fortuna artística de les maculatures ens en parla individualment aquesta exposició. Tharrats va ser capaç d’aplicar el seu traç artístic a una tècnica nova —la maculatura— que avui dia encara ens emociona. Aquest és el llegat dels grans artistes, de les obres que esdevenen intemporals perquè expressen la universalitat de l’esperit humà.

Josep Ferrer i Costa

Joan Pujadas i Marquès

8

Les maculatures de Tharrats

3. Contingut de l’exposició "Les maculatures de Tharrats" aplega 26 obres -maculatures realitzades entre 1945 i 1975- cedides per la família de Tharrats, i inclou un ampli àmbit de documentació i participació, amb audiovisuals, llibres de consulta, espai de taller, etc. per tal d’oferir al visitant eines de coneixement, contextualització i anàlisi de l’exposició i de la figura de Joan Josep Tharrats. 3.1 Llistat d’obres 1.Sense títol, 1955. Maculatura 70 x 50 cm 2. Petita composició 1955. Maculatura 25 x 19 cm

3. Maculatura màgica 1958. Maculatura 50 x 65 cm 4. Maculatura de São Paulo I 1959. Maculatura 152 x 98 cm 5. Maculatura de São Paulo II 1959. Maculatura 54 x 90 cm 6. Composició en negre 1959. Maculatura 50 x 65 cm 7. Maculatura en blaus 1960. Macularura-collage 50 x 65 cm

8. Negre sobre roig 1960. Maculatura-collage 50 x 65 cm 9. Seattle 1960. Macularura-collage 50 x 65 cm 10. Acció 1961. Maculatura 50 x 65 cm 11. Composició nº3 1962. Maculatura-collage 50 x 65 cm 12. Maculatura en negre 1962. Maculatura 50 x 65 cm 13. Mar de Cadaqués 1962.Maculatura 50 x 65 cm

14. Forma en blau 1962. Maculatura 50 x 65 cm

9

15. Maculatura de Nova York 1962.Maculatura 50 x 65 cm 16. Composició nº8 1962 Maculatura 70 x 100 cm 17. Dallas 1963.Maculatura 100 x 71 cm 18. Toronto 1963.Maculatura 71 x 100 cm 19. Corrents marines 1963.Maculatura-collage 35 x 50 cm 20. Chicago 1963.Macularura-collage 35 x 50 cm 21. Paisatge astral 1963. Macularura-collage 35 x 50 cm

22. Maculatura en verd 1964. Macularura-collage 35 x 51 cm 23. Tobeyland 1966. Maculatura-collage 65 x 50 cm 24. Estampa florida 1966. Macularura-collage 65 x 50 cm 25. Quart minvant 1966. Maculatura-collage 50 x 66 cm 26. Cadaqués 1975.Maculatura-collage 65 x 50 cm

10

3.2 Àmbit de documentació i participació Aquest àmbit consta de tres espais diferenciats i a cadascun d’ells el visitant trobarà un text explicatiu sobre el que pot veure o fer: 1. L’espai documental: presenta llibres, catàlegs, vídeos i altra documentació per tal d’oferir al visitant eines de coneixement, contextualització i anàlisi, de la figura i l’obra de J.J. Tharrats. S’estructura en dos apartats: o Documentació o zona de lectura

- Facsímils de documents procedents de l’arxiu personal de J.J. Tharrats -cartes, articles, difusió d’exposicions, revista Dau a Set, etc.-).

- Documents audiovisuals editats.per a aquesta exposició a partir de documents cedits per TVE, TVC i BTV: Les maculatures 5’49’’, Un artista polifacético 6’12’’ i Tharrats i el grup Dau al set 5’57’’.

- Llibres i catàlegs: 1. Joan Josep Tharrats. Setanta-cinc anys. Exposició antològica. Departament de

Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1993. 2. Tharrats. Maculatures, llibres, revistes, litografies. Sala Municipal de Pineda de

Mar, 1990 3. Tharrats. Pintures, tapissos, maculatures, dibuixos i joies. Fundació Tharrats

d’Art Gràfic,1992. 4. Tharrats, un pintor d’Europa. Departament de Cultura de la Generalitat de

Catalunya, 1991. 5. Tharrats. Obra gràfica 1957-1990. Ajuntament de Pineda de Mar. Parcifal

Edicions, Barcelona, 1991 6. THARRATS, J.J. Dames de tots els colors. Parcifal Edicions. Barcelona, 1992 7. THARRATS, J.J. Cent anys de pintura a Cadaqués. Parcifal Edicions.

Barcelona, 1981

o Context o el sector més íntim i personal: Aquest àmbit proposa conèixer l’artista en el seu context familiar, social, polític i personal. Inclou el racó anomenat “La nostra memòria” que convida als visitants a escriure en post-its aquells esdeveniments importants per a ells, les seves famílies, barri, país, etc., sobre una línia del temps, on es detallen esdeveniments que visqué Tharrats. Així, es crea amb les diverses aportacions, un mapa de memòria compartida.

11

2. L’ espai de connexions explora les relacions entre l’obra de Tharrats i altres expressions artístiques o culturals contemporànies. Les connexions estan organitzades en base a tres conceptes clau subjacents a l’ obra de l’ artista: o El procés: la paradoxa de l’originalitat sorgida d’un treball en sèrie. Les

maculatures de Tharrats són peces úniques i originals malgrat partir d’un paper imprès sortit d’una màquina d’impremta, paradigma del treball en sèrie. Partint d’aquesta idea, relacionem la seva obra amb aquella d’artistes que es dediquen a transformar, personalitzar i, en definitiva, fer pròpies i úniques, peces fabricades en sèrie.

o Un material de rebuig o fallit com a inspiració i suport: Tharrats partia de fulls mal

impresos que es llençaven a les escombraries (eren els que s’enganxaven a la màquina o els que s’utilitzaven per netejar els rodets) i a partir de les seves taques i marques fallides s’inspirava i començava a intervenir sobre ells per crear les seves maculatures. En relació a aquest concepte, trobem altres artistes contemporanis que treballen a partir d’allò que la societat rebutja, recuperant-ho, manipulant-ho i convertint-ho en el seu projecte artístic personal.

o El motor de la seva obra: el compromís social i intel·lectual amb la seva època. En

el panorama cultural i artístic de la Catalunya de finals dels anys quaranta, Tharrats va participar en la fundació el grup Dau al Set i durant quasi una dècada edità la revista que es distribuïa de forma clandestina. Basant-se en el seu ímpetu intel·lectual i en el compromís que mostrà amb la societat del moment que li tocà viure, el relacionem amb altres artistes que també són agitadors polítics potenciant la recuperació artística i cultural.

12

3. L’espai de taller pretén explicar el procés de treball de l’artista, inclou una màquina BOSTON, com la que tenia Tharrats i un assecador de gravats on hi ha reproduccions de maculatures que es poden manipular. També hi ha un parell de plafons interpretatius el primer, Què són les maculatures? i el segon, on es proposa una activitat de taller als visitants.

13

Les maculatures de Tharrats 4. Servei educatiu i activitats vinculades 4.1 Servei educatiu L’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona diss enya i produeix un servei educatiu específic per a cada una de les seves expo sicions itinerants . Aquests serveis educatius s’encarreguen a professionals especialistes en art i educació i tenen per objectius: o Apropar l’art contemporani al públic o Estimular una actitud curiosa, oberta participativa i crítica o Potenciar l’aprenentatge al voltant de l’exposició i del seu context o Donar eines per a les visites autònomes a les exposicions d’art contemporani

Aquestes propostes educatives s’adrecen a diferents segments de públic: individual, familiar, escolar i altres grups concertats (entitats, esplais, gent gran, etc.); i s’estructuren en una visita dinamitzada i un taller experimental. • Públic individual: Pels visitants individuals proposem el taller titulat “Altres formes de pintar?”, una activitat senzilla de manipulació d’uns elements que es trobaran permanentment a l’exposició. No requereix educador. • Activitat per a famílies: Proposta lúdica i educativa titulada “Què hi ha darrera la meva taca?”, adreçada a famílies (infants de 6 a 12 anys). Consisteix en una visita dinamitzada amb taller, d’una durada 1 h 30 m, acompanyada d’educador. • Tallers per a escolars: o Visita-taller per a grups d’educació primària: “Les taques no són el que semblen”.

Durada: 1 h 30 m. o Visita-taller per a grups d’educació secundària, batxillerats i cicles formatius:

“Expressant sensacions amb colors”. Durada: 1 h 30 m.

• Visita comentada a l’exposició per a grups d’adults : Activitat dirigida a públic general a partir de visites concertades. Durada: 1 h.

14

4.2 Activitats vinculades Imatges de l’inauguració a Pineda de Mar

Conferència de cloenda de la itinerància “Trobar i inventar (les maculatures)” a càrrec d’Arnau Puig, crític d’art i filòsof, amb presentació de Joan Pujadas, comissari de l’exposició. Dimarts 17 de maig, a les 18 h Casal Francesc Macià Carrer de Marquès de Penyaplata, 5 08540 Centelles

15

Les maculatures de Tharrats 5. Calendari de la itinerància 1 Municipi: Pineda de Mar Dates: del 23 d’abril al 13 de setembre de 2009 Sala d'exposicions: Fundació Tharrats d’Art Gràfic 2 Municipi: Sant Celoni Dates: del 23 de gener al 7 de març de 2010 Sala d'exposicions: La Rectoria Vella 3 Municipi: Ripollet Dates: del 15 de març al 25 d’abril de 2010 Sala d'exposicions: Centre Cultural 4 Municipi: Sabadell Dates: del 13 de maig al 18 de juliol de 2010 Sala d'exposicions: Museu d’Art de Sabadell 5 Municipi: Vilafranca del Penedès Dates: del 24 de setembre al 24 d’octubre de 2010 Sala d'exposicions: Sala dels Trinitaris 6 Municipi: Terrassa Dates: del 30 d’octubre al 12 de desembre de 2010 Sala d'exposicions: Sala Muncunill 7 Municipi: Igualada Dates: del 17 de desembre de 2010 a 27 de febrer de 2011 Sala d'exposicions: Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia 8 Municipi: Centelles Dates: del 26 de març al 22 de maig de 2011 Sala d'exposicions: Centre d’art el Marçó vell

16

Les maculatures de Tharrats 6. Dossier de dades de públic 1. Número de municipis participants: 8

2. Número de visitants

Visitants % Individuals 5.614 79,00%

Amb servei als visitants 1.483 21,00% Total 7.097 100,00% 3. Visitants en grup (amb servei educatiu)

Número de grups Visitants en

grup Mitjana visitants

per grup 55 1.279 23,25

4. Visitants per mil habitants

Habitants Visitants Visitants/ 1000

h.

584.637 7.097 12,14 5. Dies i hores d'obertura

Dies Hores Mitjana hores/dia 399 1.523 3,8

6. Mitjana de visitants per dia i hora d'obertura

Mitjana per dia Mitjana per hora Visitants 19,0 6,0

17

7. Visitants per municipi Municipi Visitants

Pineda de Mar (Del 24.04.09 al 13.09.09) 3.185

Sant Celoni (Del 16.01.10 al 07.03.10) 504

Ripollet (Del 15.03.10 al 25.04.10) 582

Sabadell (Del 06.05.10 al 18.07.10) 330

Vilafranca del Penedès (Del 24.09.09 al 24.10.10) 935

Terrassa (Del 27.10.10 al 12.12.10) 487

Igualada (Del 16.12.10 al 27.02.11) 734

Centelles (Del 26.03.11 al 22.05.11) 340 Total 7.097 Mitjana per municipi 887

8. Distribució dels visitants: individuals i amb se rvei als visitants

Municipi

Visitants

individuals

Visitants en grup (amb servei educatiu)

Assistents altres activitats

Descripció altres activitats

Pineda de Mar 2.873 312 _

Sant Celoni 250 254 _

Ripollet 532 50 _

Sabadell 330 _ _

Vilafranca del Penedès 722 212 101 4 Tallers experimentals

Terrassa 446 41 _

Igualada 372 309 53 Presentació a mestres, 1 visita comentada i 1 taller familiar

Centelles 89 101 150

Conferència de cloenda "Trobar i inventar les maculatures", a càrrec d'Arnau Puig.

Total 5.614 1.279 304

Mitjana per municipi 702 183 101 Si voleu rebre un exemplar complet de les dades de públic de l'exposició itinerant “Les maculatures de Tharrats" poseu-vos en contacte amb nosaltres a l’adreça electrònica: oda@diba.cat

18

Les maculatures de Tharrats 7. Recull de premsa Si voleu rebre un exemplar del dossier de premsa de l'exposició itinerant “Les maculatures de Tharrats" poseu-vos en contacte amb nosaltres a l’adreça electrònica: oda@diba.cat