dossier de l’espectacle la ira de narcisoeuroscena.es/descargas/la_ira_de_narciso_criticas.pdfun...

15
Un festival de Bitò amb la col·laboració de: Teatre de Salt Dilluns 31 d’octubre a les 21 h www.temporada-alta.net Dossier de l’espectacle La ira de Narciso Text i direcció de Sergio Blanco Companyia Complot

Upload: others

Post on 03-Sep-2020

0 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: Dossier de l’espectacle La ira de Narcisoeuroscena.es/descargas/La_Ira_de_Narciso_criticas.pdfUn festival de Bit amb la col·laboració de: Teatre de Salt Dilluns 31 d’octubre

Un festival de Bitò amb la col·laboració de:

Teatre de SaltDilluns 31 d’octubre a les 21 h

www.temporada-alta.net

Dossier de l’espectacle

La ira de NarcisoText i direcció de Sergio BlancoCompanyia Complot

Page 2: Dossier de l’espectacle La ira de Narcisoeuroscena.es/descargas/La_Ira_de_Narciso_criticas.pdfUn festival de Bit amb la col·laboració de: Teatre de Salt Dilluns 31 d’octubre

La ira de NarcisoText i direcció de Sergio Blanco

Interpretació de Gabriel Calderón

02—

Me surgió una pregunta que me surge siempre cada vez que yo pienso en este episodio: ¿Qué es lo que dicen las sirenas? ¿Qué es lo que cantan? ¿Cuáles son las palabras que Ulises quiere oír a toda costa? Fragment de La ira de Narciso

Page 3: Dossier de l’espectacle La ira de Narcisoeuroscena.es/descargas/La_Ira_de_Narciso_criticas.pdfUn festival de Bit amb la col·laboració de: Teatre de Salt Dilluns 31 d’octubre

La ira de NarcisoText i direcció de Sergio Blanco

Interpretació de Gabriel Calderón

03—

Fitxa

Dades

Text: Sergio Blanco

Direcció: Sergio Blanco 

Intèrpret: Gabriel Calderón

Escenografia, vestuari i il·luminació: Laura Leifert y Sebastián Marrero

Vídeoart: Miguel Grompone

Educació de veu: Sara Sabah

Producció sonora: Tato Martínez

Assistent de direcció: Inés Cruces

Xarxes: Chasman - Ana Meilán y Gerardo Minutti

Comunicació i premsa: Valeria Piana

Disseny gràfic: Polder

Producció: Ignacio Fumero - Matilde López

Dia i hora: Dilluns 31 d’octubre a les 21 h

Lloc: Teatre de Salt

Preus: 28, 18 €

Durada: 1h 35 min.

Espectacle en castellà

Amb la col·laboració de:

Page 4: Dossier de l’espectacle La ira de Narcisoeuroscena.es/descargas/La_Ira_de_Narciso_criticas.pdfUn festival de Bit amb la col·laboració de: Teatre de Salt Dilluns 31 d’octubre

La ira de NarcisoText i direcció de Sergio Blanco

Interpretació de Gabriel Calderón

04—

Una habitació d’hotel és una capsa de relats. Pot ser un claustre de sol·litud per preparar-se una conferència sobre el mite de Narcís o l’es-cena d’un crim que ha deixat un rastre de sang indeleble. L’habitació escollida per Sergio Blanco, direc-tor i autor francouruguaià que presentà Te-bas Land (TA14) va descobrint, poc a poc, els seus secrets, com en una intriga policial. Tot pot passar entre aquestes quatre parets, entre les quals un home reflexiona sobre la bellesa, s’entrevista amb un actor i se sent molt encuri-osit per uns fets violents.L’actor Gabriel Calderón és l’autor i director de Mi muñequita (TA08).

castUn hombre prepara su conferencia sobre el mito de Narciso en una habitación de hotel, concentrado hasta que una mancha de sangre en la pared despertará su interés y el monólogo se aden-trará en el misterio de un thriller.

engA man prepares a lecture on the myth of Narcissus in a hotel room, deep in concentration, until a bloodstain on the wall catches his attention, and his monologue takes a turn into the mysterious world of the thriller.

fraUn homme prépare une conférence sur le mythe de Narcisse dans une chambre d’hôtel, perdu dans ses pensées jusqu’à ce qu’une tâche de sang sur le mur attire son attention, un mono-logue qui basculera alors vers l’intrigue d’un Thriller.

La ira de NarcisoSergio Blanco – Gabriel Calderón

Page 5: Dossier de l’espectacle La ira de Narcisoeuroscena.es/descargas/La_Ira_de_Narciso_criticas.pdfUn festival de Bit amb la col·laboració de: Teatre de Salt Dilluns 31 d’octubre

La ira de NarcisoText i direcció de Sergio Blanco

Interpretació de Gabriel Calderón

05—

Públic i artistes patim el problema de la insatis-facció perpètua, la veritat és que mai no estem contents! Cerquem el contrast i mai som feli-ços en l’assoliment. Per això té sentit el festival Temporada Alta, per I’abast del seu agitament i la connexió internacional amb Europa i l’Amèri-ca Llatina.

Forma part d`aquesta connexió iberoamerica-na Lagartijas tiradas al sol, companyia adepta al festival des que van presentar El rumor del incendio (2011). Avui en dia, amb 14 projectes, són un referent imprescindible de l’escena con-temporània pel seu teatre documental i de de-núncia. La democracia en México (1965-2015) elabora 32 retrats sobre la democràcia a Mè-xic, 50 anys després de I’aparició del llibre de Pablo González Casanova amb el mateix títol. Una mirada profunda sobre el pais des de diver-ses perspectives: biogràfica, social, històrica i ficcional. El nou projecte l’integren tres obres: Tijuana, Veracruz i Santiago Amoukalli. Tijuana relata un experiment artístic i social, un exerci-ci de periodisme d’investigació on durant sis

mesos Gabino Rodríguez es posa a la pell d`un treballador de Tijuana. Es tracta d’assumir ser un altre, viure’n la vida i esbrinar com sobreviu-re amb el salari mínim. Veracruz és una confe-rència performativa de Luisa Pardo on exposa el conflicte que viu Veracruz des dels assassi-nats de Nadia Vera i Rubén Espinosa. Més enllà d’aquest fet, descobrim les entranyes del go-vern, l’aliança entre narcos i polítics que han en-fonsat la ciutat en la pobresa i la violència. Una reflexió sobre Ia transformació del lloc on va créixer Luisa Pardo, la veu d’aqueIls que senten furtades les seves arrels. A Santiago Amoukalli es parla bàsicament el nàhuatl, és l’espai de la comunitat nahua. Un lloc amb història pròpia, marginat i oblidat pel govern. Una comunitat que se sent estrangera en la seva pròpia terra. Un exemple de com actua la democràcia amb els “altres” mexicans.

Durant 25 anys han passat per Temporada Alta un munt d`artistes argentins: Bartís, Daulte, Veronese, Tolcachir, Romina Paula..., però en-cara no havia trepitjat Girona el pare teatral de

Un pont de plata per l’escena iberoamericana

Page 6: Dossier de l’espectacle La ira de Narcisoeuroscena.es/descargas/La_Ira_de_Narciso_criticas.pdfUn festival de Bit amb la col·laboració de: Teatre de Salt Dilluns 31 d’octubre

La ira de NarcisoText i direcció de Sergio Blanco

Interpretació de Gabriel Calderón

06—

molts d’eIls: Mauricio Kartun (1946). Malgrat la dificultat d’entrar en els seus espectacles, sos-pito que serà tot un descobriment. Kartun és la imatge indiscutible de I`actuaI escena ar-gentina. Aquest professor, dramaturg i direc-tor sembla ser el successor natural de l’admirat Armando Discépolo. El seu tema és Argentina. En cartografia el ruralisme, la Pampa, els opres-sors i els oprimits per explicar qui són i com són els argentins. Diria que té un punt de genialitat que el fa gairebé únic. Però el més destacable d’aquesta individualitat singular és la seva per-sonalitat seductora, histriònica, còmica i colpi-dora. Té l’habilitat d’interessar i entretenir un auditori sencer. Escoltar Kartun és tota una ex-periència (conversa amb ell el dia 23 d`octubre). Us convido a descobrir Terrenal. Pequeño mis-terio ácrata, un acte teatral sacríleg que recor- da els còmics del cinema mut, on l’imaginari de Kartun prèn la tragèdia humana bíblica (el mite de Caín i AbeI) i la situa en el terreny del seu particular i fabulós Ilenguatge.

El director i dramaturg Sergio Blanco (Montevi- deo, 1971), forma part d’aquest talent iberoame-ricà que destaca amb força. La ira de Narciso s’inspira en l’estada de l’autor en un hotel a Lju-bljana, on va anar a fer una conferència sobre el mite de Narcís. Però el descobriment d’unes taques de sang a I’habitació i l’encontre amb un jove eslovè desencadena una intriga desconcer-tant. La ira de Narciso és un descens als inferns de la creació, una mena de Divina Comèdia en la qual el personatge (Gabriel Calderón) deam-bula turmentat pel seu propi avern: I’angoixa, la soledat, la por, la violencia, la mort... Un potent exercici d’autoficció que transforma la memòria en vivència.

Acceso és una acció teatral xilena en forma de monòleg, on el cineasta Pablo Larrain i l’actor Roberto Farias (Sandokan) proposen qüestionar l’eficàcia de la Ilei en relació als marginats. Un intent de sotmetre l’espectador a una experièn-cia de caire ètic al voltant del càstig, la reclusió i la reinserció. Tothom té accés a la societat? Un monòleg on Farias desplega tota la seva creati-vitat, inventiva i humor.

AI Barri Vell de Girona hi trobareu l’oficina por-tàtil del teatre d’objectes documental: Primer

ÁIbum, de l’agencia de detectives de objetos: Xavi Bobés, Shaday Larios i Jomi Oligor. Primera mostra d’investigació sobre la poética dels ob-jectes i la seva articulació escènica, un treball etnogràfic per teixir vincles sobre les persones i els seus objectes, amb la intenció de fer visi-ble la memoria i les vivències que amaguen. Un reflex de la història singular i coI·Iectiva d’una petita comunitat, un barri, i el fascinant transit de la seva cultura material.

Joaquim Armengol

Suplement especial Temporada Alta 2016, pu-blicat a La Vanguardia, 25 setembre 2016.

Page 7: Dossier de l’espectacle La ira de Narcisoeuroscena.es/descargas/La_Ira_de_Narciso_criticas.pdfUn festival de Bit amb la col·laboració de: Teatre de Salt Dilluns 31 d’octubre

La ira de NarcisoText i direcció de Sergio Blanco

Interpretació de Gabriel Calderón

07—

Seguint la línea d’autoficció en la que el drama-turg franco-uruguaià Sergio Blanco aprofundeix des de ja fa anys, el seu últim text teatral La ira de Narciso és un monòleg a la primera persona que relata l’estada de l’autor a la ciutat de Liubli-ana, a on ha estat convidat a donar una confe-rència magistral sobre el cèlebre mite de Narcís. Tenint com a únic decorat la luxosa habitació 228 de l’hotel on l’autor està allotjat, el text ens narra els últims preparatius de la conferència al mateix temps que ens narra també els diferents encontres que l’autor manté a la seva habitació d’hotel amb un jove actor que acaba de conèi-xer.

A mesura que avança el relat i a partir del des-cobriment a l’empaperat de l’habitació d’una inquietant taca de sang impossible de netejar -com si es tractés d’una nova taca macbethia-na-, la història de l’estada professional i dels en-contres nocturns anirà donant lloc a l’aparició d’una intriga policial negra que lentament co-mençarà a descobrir els detalls macabres d’un crim extremadament violent que va tenir lloc en aquella mateixa habitació de luxe.

Alternant de manera subtil tres dels modes d’enunciació solitària que són la narració, la conferència i la confessió, La ira de Narciso és un trajecte fascinant i arriscat que mica en mica s’endinsa en el laberint confús del jo, del llenguatge i del temps, a la vegada que aborda temes com la creació, la solitud, la mort, la se-xualitat, l’adicció, la separació, la desesperança, la bellesa...

Escrita l’any 2014 per a ser representada pel dra-maturg, director i actor uruguaià Gabriel Calde-rón -dirigit per primera vegada per Blanco-, La ira de Narciso reuneix un equip artístic de gran nivell format pels dissenyadors escènics Laura Leifert i Sebastián Marrero i pel vídeo artista Miguel Grompone, fent que l’espectacle fos un dels esdeveniments teatrals més esperats de la temporada 2015 com a part de la celebració dels deu anys de COMPLOT.

Sergio Blanco

El director ha dit...Sinopsi

Page 8: Dossier de l’espectacle La ira de Narcisoeuroscena.es/descargas/La_Ira_de_Narciso_criticas.pdfUn festival de Bit amb la col·laboració de: Teatre de Salt Dilluns 31 d’octubre

La ira de NarcisoText i direcció de Sergio Blanco

Interpretació de Gabriel Calderón

08—

Sergio Blanco tendría 10 u 11 años cuando comenzó a acompañar a su hermana mayor, la actual intérprete de la Comedia Nacional Roxana Blanco, a los ensa-yos de sus clases de teatro con Nelly Antúnez en el Banco República. “La miraba actuar y me sentaba al lado de sus profesores. Así fui gestando mi mirada de director, de dramaturgo”, comenta Blanco en la cafetería de una librería en Pocitos, previo al restre-no de Ostia, obra que presentó junto a su hermana en marzo y que volverá a escena en la Sala Zavala Muniz del Teatro Solis los lunes 13 y 20 de julio.

Nieto por parte de madre del musicólogo Lauro Ayestarán y de la primera bailarina del Sodre e in-vestigadora de danza Flor de María Rodríguez Ayes-tarán; sobrino de Ángel Curotto, uno de los funda-dores de la Comedia Nacional, hijo de una profesora de literatura y un bancario con gran sensibilidad por el arte, el actual dramaturgo y su hermana se criaron entre camarines y rodeados de cultura.

Tras ser alumno y asistente de dirección de gran-des figuras del teatro uruguayo como Atahualpa del Cioppo, Nelly Goitiño y Antonio Larreta, con solo 18 años Blanco montó una puesta de Ricardo III en el Castillo del Parque Rodó, que le valió un premio Flo-rencio Revelación y una beca de estudio en la Comé-die-Française en París, ciudad en el que reside desde

1998.

Pese a la “crisis política, social y cultural” que vive Europa de “la cuales es responsable el capitalismo ultraliberal del mundo de los finanzas”, señala Blan-co, el autor no tiene planes de dejar Francia “no tan-to por el lugar sino por la lengua”, dice, ya que desde niño supo que el francés sería el idioma en torno a la que construiría su vida.

Con una carrera que lo ha llevado a los teatros y uni-versidades de países como Japón, España, Argenti-na y Grecia, el autor regresó después de 15 años a los escenarios uruguayos cuando presentó en 2013 Tebas Land, un gran trabajo en la que reflexionaba sobre el parricidio y la representación teatral. Con Ostia, Blanco se vale nuevamente del género de la autoficción, pero en esta ocasión se trata de una obra leída en la que los hermanos reflexionan sobre su infancia y su relación, al tiempo que cuentan la historia de la ciudad italiana de Ostia. Es un espec-táculo-instalación con acento en lo efímero, escrito solo para ser representado por ellos, que desapare-cerá cuando uno de los dos ya no esté.

“Quería contar el vínculo entre dos hermanos, cómo se va construyendo un pasado común y cómo los dos se enfrentan en la imposibilidad de construir el pasado porque cada uno tiene una visión distinta. Es

Entrevista a Sergio BlancoPer Fernando Muslera

Page 9: Dossier de l’espectacle La ira de Narcisoeuroscena.es/descargas/La_Ira_de_Narciso_criticas.pdfUn festival de Bit amb la col·laboració de: Teatre de Salt Dilluns 31 d’octubre

La ira de NarcisoText i direcció de Sergio Blanco

Interpretació de Gabriel Calderón

09—

que el pasado está tan abierto y es tan incierto como el futuro. Esa búsqueda del tiempo perdido para mí es hermosa”, comenta Blanco con esa forma de ha-blar verborrágica, reflexiva y erudita, que capta sin esfuerzo la atención de su interlocutor.

El autor presentará además en agosto La ira de Nar-ciso, un unipersonal interpretado por Gabriel Calde-rón, que se estrenará en simultáneo con la obra de Mariana Percovich Mucho de Ofelia, en el marco de los 10 años de la compañía Complot. El espectáculo es el relato de un escritor llamado Sergio Blanco que se encuentra en la habitación de un hotel en Eslove-nia preparando una conferencia sobre Narciso, a la vez que tiene una relación muy intensa con un joven y descubre una mancha de sangre, lo que dispara una trama policial.

¿Qué es la autoficción y cómo comenzó su interés por el género?

Empecé sin saber que la estaba haciendo. Luego co-mencé a interesarme por el género y a desarrollarlo desde el punto de vista académico. Mi primer texto de autoficción es Kassandra, donde la autoficción está muy enmascarada. No es casualidad que cuen-ta la historia del personaje mítico pero travestido.

Después vino Tebas Land, donde doy un paso más, el personaje se llama S, vive en París y tiene algunos datos similares a mi vida. Luego viene Ostia, donde está el hermano y la hermana y mi cuerpo está pre-sente en escena, pese a que no soy actor. Con La ira de Narciso, el personaje directamente se llama Ser-gio Blanco. La autoficción es ficcionalizar y poetizar a partir de lo vivido, pero creo que hay más mentiras que verdades en mis autoficciones.

¿Está de moda la autoficción?

Sin lugar a dudas y al mismo tiempo está siendo muy sancionada. Pero es un género literario que siempre

existió, aunque recién lo nombra en los años de 1970 Serge Doubrovsky, un escritor francés. (Blanco enu-mera antecedentes, desde Sócrates a San Pablo, pasando por Rousseau, Rimbaud, el psicoanálisis, Proust y Derrida). La posmodernidad y las políticas nauseabundas de mercado y el neoliberalismo han llevado a un exceso de narcisismo errado, que ya no es Narciso mirándose en sí mismo para encontrar al otro, sino que mirándose en el ombliguismo de pen-sar solamente en sí. La autoficción está sancionada pero es mucho más noble. Se la critica por egocen-trismo pero es lo contrario, muestra la debilidad del ser, la necesidad de buscarse por medio del lenguaje y más que quererse a uno mismo es buscar que lo quieran.

¿Por qué le interesa tanto?

No es que los personajes se parezcan a mí sino que yo intento parecerme a los personajes que voy creando. Es muy extraño, me está pasando un poco lo que le sucedía al Quijote, a Madame Bovary o a los personajes de Stendhal. La idea es ir escribiendo mi propio relato. Yo nunca encontré un prisionero en mi vida real, sin embargo, después de que escribí Te-bas Land sí quise ir a encontrar uno. Soy autor de mi propia vida. Pero además me interesa porque este mundo me atraviesa a mí. Godard decía que hay que tener el coraje y la humildad de hablar de uno mismo primero antes que de los demás.

Cuando vi Ostia la sentí como un acto de amor muy bello hacia su hermana...

La obra plantea dónde empieza un incesto. Para mí el incesto no está necesariamente en un vínculo se-xual entre un hermano y una hermana. Yo no lo pe-nalizo, aún en el acto sexual, y planteo que también ese vínculo intenso entre dos hermanos puede em-pezar yendo a Cinemateca todos los días a ver una película. Es un lugar donde uno empieza a estable-cer un montón de mecanismos del deseo, el amor e incluso la sexualidad.

Usted actualmente se encuentra desarrollando en Tokio un proyecto para hacer actuar a androides. ¿Por qué?

Es algo que está apareciendo y con lo que se pue-de experimentar. El teatro siempre trabajó con lo no humano, desde los griegos cuando aparece el Deus ex machina, los dispositivos de muñecos que tenía el teatro romano o los autómatas en el teatro europeo del siglo XVIII. De hecho la palabra robot viene de una obra de teatro.

Publicada a El Observador el 12 de Juliol del 2015.

Page 10: Dossier de l’espectacle La ira de Narcisoeuroscena.es/descargas/La_Ira_de_Narciso_criticas.pdfUn festival de Bit amb la col·laboració de: Teatre de Salt Dilluns 31 d’octubre

La ira de NarcisoText i direcció de Sergio Blanco

Interpretació de Gabriel Calderón

10—

Dramaturgo y director teatral franco-uruguayo, Ser-gio Blanco vivió su infancia y su adolescencia en Montevideo y reside actualmente en París. Luego de realizar estudios de filología clásica y de dirección teatral en la Comédie Française, ha decidido dedi-carse por entero a la escritura y a la dirección tea-tral. Desde 2008 integra la Dirección de la Compa-ñía de Artes Escénicas Contemporáneas COMPLOT.

Sus piezas han sido distinguidas en reiteradas opor-tunidades con varios primeros premios, entre ellos, el Premio Nacional de Dramaturgia del Uruguay, el Premio de Dramaturgia de la Ciudad de Montevi-deo, el Premio del Fondo Nacional de Teatro, el Pre-mio Florencio al Mejor Dramaturgo, el Premio Inter-nacional Casa de las Américas y el Premio Theatre Awards al Mejor Texto en Grecia.

Su obra entra al repertorio de la Comedia Nacio-nal de Uruguay en 2003 y 2007 con sus piezas .45’ y Kiev. Entre sus títulos más conocidos se destacan Slaughter; .45’; Kiev; Opus Sextum; diptiko (vol. 1 y 2); Barbarie; Kassandra; El salto de Darwin; Tebas Land; Ostia, La ira de Narciso y El bramido de Düsseldorf.

La mayoría de sus textos además de haber sido publi-cados y representados en su país de origen, han sido también traducidos a distintas lenguas y publicados en diferentes países. En los últimos años su teatro ha sido estrenado en Francia, Alemania, España, Italia, Grecia, Suiza, Luxemburgo, Estados Unidos, Argen-tina, Brasil, Chile, Colombia, Cuba, México y Perú.

Especializado en los sistemas de Escrituras Perfor-máticas, ha dirigido en diferentes ciudades latinoa-mericanas y europeas múltiples talleres e investi-gaciones que culminan siempre en espectáculos, performances e intervenciones públicas de gran convocatoria como fue el caso de Escenas de Peni-tencias y Autopsias, 10 dramaturgos en la plaza pú-blica, Louvre/Banlieue, África Street y Susurrantes.

Paralelamente a su trabajo de dramaturgo y director, Blanco desempeña una intensa actividad académica que lo ha llevado a dictar seminarios, cursos y con-ferencias en distintas instituciones universitarias y culturales de América Latina y de Europa.

Entre 2008 y 2014 trabaja para el Ministerio de Edu-cación y Cultura en Francia coordinando y dirigien-do talleres de escritura literaria en diferentes centros

educativos y en marzo del 2013 es designado por la Universidad Carlos III de Madrid, Director Artístico del proyecto europeo Crossing Stages que reúne durante dos años diferentes universidades e institu-ciones artísticas de diferentes países europeos. Ese mismo año es invitado por la Comedia Nacional de Uruguay para dirigir el Primer Seminario de Drama-turgia Nacional y en el 2014 el Instituto Nacional de Artes Escénicas de Uruguay le confía la dirección de una investigación escénica que Blanco llevará a cabo durante todo un año con ocho investigadores y que girará en torno al tema de La Autoficción: de-cirse en escena.

Desde marzo del 2015 su texto Ostia es interpreta-do por él mismo junto a su hermana la actriz Roxa-na Blanco en diferentes países y en ese mismo año estrena su texto La ira de Narciso bajo su dirección y con la actuación del dramaturgo, director y actor Gabriel Calderón.

Actualmente se encuentra preparando el montaje de su último texto El bramido de Düsseldorf que será estrenado en agosto del 2017 en Montevideo, Uru-guay.

Sergio BlancoAutor i director

Page 11: Dossier de l’espectacle La ira de Narcisoeuroscena.es/descargas/La_Ira_de_Narciso_criticas.pdfUn festival de Bit amb la col·laboració de: Teatre de Salt Dilluns 31 d’octubre

La ira de NarcisoText i direcció de Sergio Blanco

Interpretació de Gabriel Calderón

11—

Dramaturgo, Director de teatro y Actor nacido en 1982en Montevideo (Uruguay), Gabriel Calderón es integrante de la Compañía de artes escénicas COM-PLOT con la cual ha creado o colaborado en más de 25 espectáculos.

Ha escrito más de 17 obras de teatro y ha sido re-conocido con diferentes premios como: Premio Flo-rencio 2005 a mejor director del año otorgado por la Asociación de Críticos teatrales del Uruguay; Premio Iris 2008; Premio a Nueva Dramaturgia otorgado por el Instituto Internacional de Teatro; Premio Morosoli por su aporte a la cultura nacional en su joven tra-yectoria; Premio a jóvenes talentos 2006 otorgado por la fundación Bank Boston.

En 2004 es becado por la Fundación Carolina para realizar en España el “Curso de profesionales en dramaturgia y dirección de Teatro” y en 2009 fue aceptado para la Residencia Internacional de la Ro-yal Court Theatre de Londres para su programa in-ternacional de ese año. Desde el 2011 es miembro del Lincoln Center Theater Directors Lab y artista residente del Théâtre des Quartiers d’Ivry en Paris Francia.

Sus obras han sido representadas en Argentina, Bra-sil, Panamá, Perú, España, Francia y México y sus textos han sido traducidos al Frances, Alemán, In-glés y Portugués.

Durante los años 2012 y 2013 realizó en el Theatre Quartier d’Ivry en Paris el ciclo Radical Calderón Tri-logie Uruguayenne. Dicho ciclo implica el montaje de dos de sus obras en francés y con actores france-ses (Uz y Or) y la invitación de su montaje uruguayo de la obra Ex - que revienten los actores. Siendo pu-blicado además por el sello editorial Actes Sud Pa-pier la trilogía de sus piezas Uz, Or y Ex. La revista especializada Fricción ha dedicado un número ente-ro a su teatro y publicado en francés el texto Un día en la vida de Monseñor Nicolás Rasguño. Asimismo en dicha oportunidad ha brindado conferencias en la Nouvelle Sorbonne Paris 3 y en la Casa de Améri-ca Latina.

Entre sus trabajos en gestión destacan: Director del Instituto Nacional de Artes Escénicas, Coordinador

General de los festejos del Bicentenario Uruguay, Director General de Proyectos culturales de la Di-rección Nacional de Cultura del MEC (Uruguay), Di-rector de ENCONSTRUXION, Plataforma de jóvenes creadores escénicos del Uruguay, Coordinador de Contenidos y Protocolo Internacional del Festival MONTEVIDEO SITIADA, Festival de danza e espa-cios no convencionales.

Actualmente se encuentra realizando un proyecto de creación e intercambio internacional con el Tea-tro Nacional de Palestina, el Teatro Quartier d’Ivry y el Teatro Solís de Montevideo, al mismo tiempo que participa como actor en el último texto del drama-turgo Sergio Blanco La ira de Narciso estrenada en Montevideo y dirigida por el propio Blanco.

Gabriel CalderónActor

Page 12: Dossier de l’espectacle La ira de Narcisoeuroscena.es/descargas/La_Ira_de_Narciso_criticas.pdfUn festival de Bit amb la col·laboració de: Teatre de Salt Dilluns 31 d’octubre

La ira de NarcisoText i direcció de Sergio Blanco

Interpretació de Gabriel Calderón

12—

‘Tebas land’ SALA LA PLANETA 25 D’OCTUBRE

La lleugeresa mereix un elogi. Tan fàcil de mal interpretar, en mans del talent és el to que condueix millor les idees. Però l’atractiva superfície ha de tenir els seus quirats i l’amarg contingut no ha de ser un placebo. Aquestes dues condicions es compleixen amb escreix a Tebas land de Sergio Blan-co. La premissa és un presumpte text sobre el parricidi. Les fonts són Dostoievski, Freud, Maupas-sant, Sòfocles i el treball de camp d’un dramaturg i director de teatre (Federico) interessat en el cas d’un jove (Martín) condemnat a la pena màxima per haver matar el pare clavant-li 21 forquillades. El drama de tesi hauria d’estar servit.

Però el que troba l’espectador és una àgil posada en escena sobre la creació i el conflicte entre la realitat i la seva còpia, emulació, recreació, simulacre o inspiració per a una altra cosa que és la ficció. La història del pres i el dramaturg és falsa –però trufada d’elements biogràfics reals de l’autor–, i sobre aquesta imaginada premissa es reconstrueix el work in progress de l’obra, que re-flexiona sobre el parricidi. Un procés a la vegada real i irreal, ja que la inspiració és fictícia però la feina que condueix a l’estrena (referents literaris, càsting, lectures, assajos, converses) pot ser molt pròxima al que es proposa fer a Tebas land.

L’humor crític recorre tota la funció: Un joc autoreflexiu que podria recordar Looking for Richard d’Al Pacino, també pel soterrat humor crític que recorre tota la funció. La intranscendència natural dels dos intèrprets, excel·lents Gustavo Saffores i Bruno Pereyra, ajuda a situar aquest fantàstic projecte en un estudiat híbrid entre la comèdia, l’assaig i el teatre que busca respostes a les seves pròpies preguntes.

Diari Ara. Dilluns, 27 l’octubre del 2014.

Juan Carlos Olivares

Sobre altres espectacles de Sergio Blanco a Temporada Alta la crítica ha dit......

Page 13: Dossier de l’espectacle La ira de Narcisoeuroscena.es/descargas/La_Ira_de_Narciso_criticas.pdfUn festival de Bit amb la col·laboració de: Teatre de Salt Dilluns 31 d’octubre

La ira de NarcisoText i direcció de Sergio Blanco

Interpretació de Gabriel Calderón

13—

Venda d’entradesLa venda general d’entrades del Festival comença el 7 de setembre amb diferents horaris i per diferents canals. Compra a través de la modalitat que més s’adeqüi a les teves necessitats:

A qui va dirigit? Club de Mecenatge i

Socis de

Canals

Hora

el 5 i 6 de setembre de 10 a 13h i de 15 a 17h

a partir del dia 5 de setembre a les 10h

Canals

Hora i llocdes d’1h abans de l’ini-

ci de l’espectacle

Al recinte de l’espectacle

Canals

Lloc i hora

a partir de les 9 h

Teatre Municipal(Salò de descans)

Teatre de Salt

de 9 h a 20h (ininterrompudament)

Canals

Lloc i hora

Teatre Municipal:de dmt. a div. de 13 a 17 h

Auditori de Girona de dmt. a div. d’11 a 13 h

Teatre de Salt:dij. i div. de 19 a 21h

Preferent5 i 6 de setembre

Última horaEl mateix dia de

l’espectacle (si queden entrades disponibles)

Intensiva7 de setembre

de 9 a 20 h

GeneralA partir del 8 de

setembre

T’has quedat sense entrada?

972 402 004 temporada-alta.net app i dispositius mòbils Venda presencial a guixeta

No llancis la tovallola ;P

Nou servei d’avisos de disponibilitats al web (a la pàgina de cada espectacle, on hi hagi “entrades exhaurides”)

Instal·la’t l’app i activa les notificacions push

NOVETAT

1

2

3

Page 14: Dossier de l’espectacle La ira de Narcisoeuroscena.es/descargas/La_Ira_de_Narciso_criticas.pdfUn festival de Bit amb la col·laboració de: Teatre de Salt Dilluns 31 d’octubre

La ira de NarcisoText i direcció de Sergio Blanco

Interpretació de Gabriel Calderón

14—

Paquets i descomptes

— Tots els descomptes s’hauran d’acreditar amb la documentació corresponent — Tots els descomptes, excepte els de La Colla, són aplicables a tots els espectacles menys als espectacles de la programació familiar El Planter i el VI Torneig

Dramatúrgia Catalana, Llibràlegs III, i les pel·lícules de Cinema de Temporada. — Per a la compra d’entrades per a persones amb mobilitat reduïda cal contactar amb les taquilles del festival 972 40 20 04 de dilluns a divendres de 10 a 13 h — Si ets un grup posa’t en contacte amb nosaltres a [email protected] — Consulta les condicions de compra a www.temporada-alta.net

Joves A qui va dirigit?

a joves d’entre 14 i 25 anys

Tipus de descompte- Carnet Jove

- Targeta Girona Cultura (16/25). Més info: girona.cat- Escena 25. Més info: escena25.cat

Canal

A qui va dirigit? Membres de:

- Club La Vanguardia

- TR3SC

- GEIEG

- UdG

Quan? Des del 7 de

setembre

15 %dte.

A qui va dirigit? 2 adults + 2 nens als

espectacles El petit príncep i El Carrousel des moutons

Consultar preus segons espectacle

Quan? Des del 7 de

setembre

Forfet fa-miliar

A qui va dirigit? Als espectacles

familiars d’El Planter amb el

carnet de

Quan? Des del 7 de

setembre

15 %dte.

A qui va dirigit?

i aturats

Quan? Des del 7 de

setembre

20 %dte.

A qui va dirigit? - Jubilats

Majors 65 anysCarnets:

- Jove- Biblioteques- Club Girona

CulturaFamília:

- Nombrosa- Monoparental

Quan?

15 %dte.

NOMÉS FINS EL 30 DE SETEMBRE

Descomptes Canals

Paquets multiespectacle

Compra un mateix nombre d’entrades per a 6, 7, 8 o 9 espectacles

Canals

Paquet 6

20 %dte.

Compra un mateix nombre d’entrades per a 10 o més espectacles

Canals

Paquet 10

25 %dte.

Page 15: Dossier de l’espectacle La ira de Narcisoeuroscena.es/descargas/La_Ira_de_Narciso_criticas.pdfUn festival de Bit amb la col·laboració de: Teatre de Salt Dilluns 31 d’octubre

La ira de NarcisoText i direcció de Sergio Blanco

Interpretació de Gabriel Calderón

MT—

Més informació i venda d’entrades: www.temporada-alta.net

Amb el patrocini de:

Patrons principals:

Mitjans patrocinadors: Mitjà ocial:

Un festival de Bitò, amb la col·laboració de:

A

Llegenda de gèneres i cicles

Amb la col·laboració de: