Amb motiu de la celebració de l’Exposició Internacional deSaragossa, a la problemàtica d’enguany a Catalunya i a laconstrucció d’un nou pou al poble, dediquem a l’aigua l’editoriald’aquest número.

Catalunya ha patit un any de sequera en què la majoria delspantans que abasteixen d’aigua l’àrea metropolitana deBarcelona van arribar a mínims històrics, per sota del 20 %de la seva capacitat.

Des de fa temps s’ha parlat del greu risc que té el país, o unagran part de la població d’aquest país, de patir restriccionsd’aigua. Catalunya té un clima mediterrani on les pluges sónmolt irregulars i no sempre que plou es pot aprofitar peremmagatzemar; cíclicament, a més, tenim anys de sequera.Una gran part de la població del país (que ha augmentatmolt sensiblement l’últim quinquenni) es concentra a l’àreametropolitana de Barcelona, on hi viuen més de 5 milionsdels 7 milions i escaig d’habitants de Catalunya, ambl’agreujant que s’abasteix de la conca amb menys capacitathidrològica, la del Ter-Llobregat. L’altra conca, la de l’Ebre,abasteix a una àrea molt més extensa, menys poblada, peròque alhora en necessita una gran quantitat per a usos agrícoles,que tenen un elevat consum.

La solució al problema de l’àrea de Barcelona, que es vaproposar amb caràcter d’urgència, va ser, a part de la comprad’aigua de diferents llocs i posterior transport amb vaixell,fer un transvasament d’aigua de la conca de l’Ebre a la concadel Llobregat, i es va anomenar interconnexió puntual dexarxes, que deixaria de funcionar quan no fos necessari i uncop s’acabés la dessalanitzadora d’aigua que s’està construintal Prat. Finalment, unes pluges miraculoses i quantioses almes de maig van frenar aquest transvasament, però elproblema de fons continua.

Tota la conca mediterrània d’Espanya té una gran escassedatd’aigua i més amb els grans desenvolupaments urbanísticsi turístics dels últims anys. Recordem que, anys abans, ambel govern de J.M Aznar es va aprovar el Pla HidrològicNacional que proposava el transvasament d’aigua de l’Ebrecap al País Valencià i Múrcia, i el qual fou paralitzat ambl’arribada al govern de J.L. Rodríguez Zapatero atenent lesreivindicacions dels habitants de les Terres de l’Ebre, l’Aragói els governs autonòmics d’amdós territoris, així com d’informestècnics de la UE contraris.Els antitransvasament al·leguen el gran deteriorament queestà patint el delta del riu, amb el consegüent retrocés, i elgran perjudici mediambiental, així com la necessitat d’aiguaque hi ha en el mateix territori i és que l’aigua que va a pararel mar no es llença, el medi la necessita.

Quina és la conseqüència de tot plegat? Tensions polítiquesi confrontacions territorials.

Sembla evident que l’afer serà recurrent, ja que no té unasolució fàcil i, també, per la capacitat humana d’oblidar-nosdels problemes fins que no els tenim a sobre. És cert que ésresponsabilitat dels governs intentar trobar una solució peròtambé ho és que tots hem d’aportar el nostre gra de sorra.Més enllà de les posicions que s’adopten segons el lloc ques’ocupa, el moment, i els interessos propis a defensar, cal unagran conscienciació i prendre mesures per reduir el consumal mínim, al que sigui estrictament necessari, tant per alconsum humà, com en l’agrícola (millora de l’eficiència delssistemes de regadiu), com en la millora de les conduccions,com en el consum lúdic, i, en tots els casos, s’hauria depenalitzar el consum excessiu.

En definitiva, l’aigua és vida. Sense aigua no hi hauria vida.Cal, doncs, un ús racional i responsable d’un dels béns méspreuats que ens ofereix la natura, que com tot només valoremquan ens manca.

EDITORIAL 1SOCIETAT. Entrevista a Josep M. Fortuny 2Festa Major 6Grup Sardanista 9Grup de Dones 11U.E. la Nou 12Trencanous 13CULTURA. Història 14Les Olimpíades Gregues 18Cultura Popular 19Fet Rural 22Pintura i Escultura 25Música i Espectacles 26Literatura 28Seda 28Relat 29Opinió 30Relat 31INFORMACIÓ. Ciència 32Medi Ambient 33Gastronomia 34Ball 36Fets Importants 37Horaris d'Autobús 38Entreteniments 39Telefons d'Interès 39Moviments Demogràfics 40

Des d’el Nou Gaià, tal comvàrem fer amb el Sr. JoanMontragull, hem volgut copsarl’opinió de l’altre ex alcalde dela Nou en democràcia, el Sr.J.M. Fortuny, qui va ser al frontde l’Ajuntament durant 16anys, del 1979 al 1995, per talde conèixer la seva acció degovern i també la seva visiósobre la Nou d’avui i del demà.Així mateix també vol sera q u e s t a e n t r e v i s t a u nrecone ixement a la s evapersona i un merescut i senzillhomenatge, per tants anys detreball no gratificat per alpoble.

El Sr. Fortuny, de tarannàdialogant i amb una marcadapersonalitat, va saber imprimiru n e s t i l p e r s o n a l ipresidencialista durant el seumandat . De f e t , l a s evaempremta ha es ta t mol tprofunda i tothom que va viureaquella època encara ara elrecorda com l’alcalde. Aquellsanys en què va ser batlle noforen gens fàcils. Espanyaa c a b a va d ’ e n c e t a r u n ademocràcia que va estar puntde no reeixir. La situacióeconòmica del país tampoc eracom l’actual, tot i la crisi. Elsrecursos de les administracionseren molt escassos.

Només cal veure com hacanviat el país des de llavors

en infraestructures, oels pobles i ciutats,tenint en compte que,sobretot, ho han fet unavegada l ’Es ta t vaingressar a la U.E. Enaques t contex t , j allunyà, hem de situar ivalorar la seva tasca alc a p d a v a n t d el’Ajuntament. Ens hemtrobat al casal de laNou, una de les seveso b r e s m é ssignificatives, una tardacalorosa de finals dejuliol.

Com va decidir seralcalde?

Des de Convergència iUnió se’ns va proposarque féssim una candidatura ala Nou. Llavors eren els inicisde la democràcia i els partitsno tenien l’engranatge electorald ’ a ra . L’ equ i p que va ige n c a p ç a l a r, c o n t r a t o tpronòstic, va guanyar per 5 a2 aquelles primeres eleccionsdesprés de la dictadura. Encararecordo com si fos ara quand e c i d í r e m p r e s e n t a rcandidatura. Fou a l’era que hihavia tocant el carrer de lesCases Noves.

S e ’ n r e c o r d a d e q u i npressupost tenia l’Ajuntamentquan va entrar?

Bé, et puc dir, que a l’any 1982,el pressupost era només de2.700.000 ptes. Eren uns altrestemps, res comparable amb elsactuals. Avui, per exemple, hellegit que per a la capella iceller del castell hi ha unasubvenció de 108.000 euros,uns 18 milions de les antiguespessetes. Per això quan emdiuen, havíeu de fer això o allò,penso que no es podia fer totperquè els recursos de quèdisposàvem eren molt inferiors,tot i tenir en compte que no espoden comparar diners endiferents moments perquè elcost de la vida també ha

ENTREVISTA A JOSEP M. FORTUNY

L'ALCALDE QUE VA ACONSEGUIR PERAL POBLE EL CASTELL I ELS JARDINSPer Òscar Martí

Josep Ma. Fortuny

augmentat i no tenen el mateixvalor.

Quines foren les principalsobres durant les legislaturesen què fou alcalde?

La que destaco per sobre detotes és la del pou d’aigua queencara ara abasteix la població,ja que llavors la situació eramolt crítica: no teníem aigua.

Calia anar transvasant l’aiguadel pou del Mestret i estàvemen precari. A través de laG e n e ra l i t a t e s f e r e n 3prospeccions però cap d’ellesva resultar fructífera ja quel’aigua que es trobava no erasuficient per abastir a un poblecom la Nou. Quan els tècnicsde la Generalitat anaven a

marxar sense aconseguir trobaraigua, el Pere Sanromà deVe s p e l l a i e l P e p i t o“l’agutzilet” ens comentarenque a la cruïlla de la Pobla deMontornès n ’hi havia enabundància. Fou així com elstècnics decidiren foradar denou, i, a uns 78 metres deprofunditat, van trobar l’aigua.

Permetia l’extracció d’uns120.000 litres d’aigua per horai el pou mantenia el mateixnivell. El finançament del pouva anar a càrrec d e l aGeneralitat i la bomba i lescanonades de connexió amb eldipòsit varen costar 2.224.000de les antigues pessetes, de lesquals 740.000 ptes varen sercostejades per la Diputació.

Com va aconseguir la cessiódel castell i jardins?

Desp r é s d ’ une s l l a r gue sconverses telefòniques amb elseu propietari, el Sr. LluísMorenes i Carbajal , ensdesplaçàrem a Madrid, on vivia,a recollir uns poders que haviafet a favor de la seva germanaBlanca, resident a Tarragona,per tal que formalitzés la cessióa favor de l’Ajuntament de laNou. Ell volia que el castell iels jardins fossin per al poble iper a ningú més, i per aixòestava disposat a donar-los acanvi de res. La pallissa de l’era

i on vivia la Regina del Metos,també propietat del marquès,no va voler que entressin dinsla donació ja que la sevavoluntat era que aquella casaestigués ocupada per la Reginamentre ella visqués. Nosaltres,per por de no perdre el querealment volíem, no vàreminsistir. El Notari que fou delVendrell, Sr. Déu Font, va serl’encarregat de redactar elc o n v e n i d e c e s s i ó o ns’estipulava que l’Ajuntamentno el podia vendre, ni fer-hi capactivitat econòmica lucrativa.

Una vegada aconsegu idaaquesta cessió per al poble, endos caps de setmana, gràcies ala mobilització de gairebé totala població, es va netejar elCercat, i el dia de les Neus del’any 1982, festa assenyaladaa la Nou, inauguràvem el jardíamb presència del Sr. Morenes.Com a agraïment a aquell acted e g e n e r o s i t a t q u e varepresentar per al poble ladonació, vàrem descobrir unaplaca commemorativa en elmonòlit que vàrem col·locar albell mig dels jardins.

També aquell dia, aprofitant elm o m e n t d ’ e u f ò r i a , va igaconseguir una cosa més per alpoble: el terreny on s’ubicariael nou camp de futbol. Enaquest cas, a través d’unacompra per 300.000 ptes.

EL PRIMER ALCALDE DE LADEMOCRÀCIA (1979 - 1995)

eL Nou Gaià 3

ENTREVISTA A JOSEP M. FORTUNY

2

Sí, recordo que hi havia un actea la plaça del Centenari i vasortir al balcó per anunciaraquesta notícia, que va seracompanyada per un for taplaudiment dels assistents.També el camp de futbol es vafer gràcies al voluntariat delpoble, no ?

Sí, així és. En un poble petit comla Nou, amb pocs recursoseconòmics, és important que hihagi gent disposada a treballarpel poble, és a dir que cal suplirla falta de recursos econòmicsamb recursos humans.

I la pista poliesportiva, hi vahaver una gran festassa perinaugurar-la !

I tant!. Va assistir-hi el Sr.Vilaseca, l lavors consellerd’Esports de la Generalitat i esvan fer volar coloms des delcentre de la pista.

Com va ser que decidiren laubicació del casal?

Amb això hi va haver certap o l è mi c a . H i h a v i a q u iproposava situar-lo on hi hal ’aparcament del Cercat ,aprofitant que es troba en unacota inferior i permetia aixecaruns pilars. Jo, en canvi, vaig serpartidari de l’actual ubicaciópel següent motiu: la Nou noés un pobl e on l a gen ttradicionalment vagi al bar. Vaigcreure que si estava aquí, la

gent que passés pel carrerentraria s i hi ve ia a lgú.

I la idea de fer un casal, comva sorgir?

Bé, la Nou s’havia quedat sensebar i sense una sala de ballcoberta, així que decidíremsolucionar aquest problema. Lasubvenció que aconseguírem nopermetia fer un bar, ja que eraper a una biblioteca, però desde l’administració que ens vasubvencionar ja ens diguerenque un cop inaugurat podíemd e s t i n a r- l o a l ’ ú s q u ecreguéssim convenient. Feta laLlei, feta la trampa. És pera q u e s t m o t i u q u e a l ainauguració no hi havia ni la

barra de bar.

Ta m b é c a n v i à r e ul’enllumenat?

Sí. Va ser la primeravegada que vam recórrera finançar una part petitad e l ’ o b r a a m bcontribucions especials.Vam assessorar-nos pertal de trobar el mètodem é s e q u i t a t i u p e rdi s t r ibu i r la par t afinançar entre tots elsveïns, tot i que moltsa j u n t a m e n t s n o m é sn’utilitzen un dels tres.Aquests foren, el valorcadastral , els metres

DURANT LA SEVA ETAPA COM ALCADE, ES VANFER MOLTS EQUIPAMENTS I ES VA RESOLDRELA MANCA D'AIGUA QUE PATIA EL POBLE

eL Nou Gaià 4

ENTREVISTA A JOSEP M. FORTUNY

3

SOCIETAT

d’amplada de façana i elsmetres cúbics de la construcció.

I, per què no es va fer capp l an e j amen t u rban í s t i c ?

Bé, sí que en vàrem fer un, peròjust quan l’havíem de presentar( j a t en í em la subvencióaconseguida) el tècnic que elredactava es va fer enrere.

Al meu entendre havia rebutfo r t e s p r e s s ion s d ’ a l gunpropietari que prefereixo noanomenar. Després ja va quedaren via mor ta, perquè enscentràrem en altres coses iperquè tampoc hi havia unagran demanda per a novesconstruccions.

Aquell planejament nomésrequalificava els terrenys delspropietaris que volien vendreterrenys (n ’hi havia quepreferien que els seus terrenyses mantinguessin en qualificaciór ú s t i c a ) i o n h i h a l acooperativa agrícola, hi haviaprevi s t un pe t i t po l ígonindustrial.

Quin consell donaria a l’actualalcalde?

Que no es deixi influenciar perningú.Com veu el futur del poble?

Bé, el veig bé. Bé, perquè d’habitants no hem crescut gairei bé perquè malgrat que s’hagifet una gran urbanització on hicaben molts nous habitatges,la crisi en el sector immobiliarifrenarà el creixement excessiuen poc temps.

D’acord, però la poblaciópotser hauria de créixer unamica més...

Sí, però paulatinament. Pensaque si tot el que s’ha urbanitzatja estigués construït, hi hauriamés del doble de la població ia i xò c ompor t a r i a mo l t sinconvenients. El poble s’hauriade dotar de més serveis ,mésnfraestructures, etc, etc, iaixò ho acabaria pagant el

mateix poble. Tampoc és bo queel poble creixi molt en poctemps perquè els nous residentsno acaben d’integrar-se. Unamostra és que a la Festa Majorva ig comptar 42 l lo tgesvenudes, les mateixes quesempre. On eren els nousresidents?

I aquí acabàrem la conversa.

El consell de redacció d’el NouGaià vol agrair la disponibilitati amabilitat del Sr. Fortuny enatendre’ns per concedir-nosaquesta entrevista.

Segurament ens hem deixatmoltes coses per preguntar,algunes obres per explicar, coml’antic ajuntament, o que ensparlés de com vivia aquellesFestes Majors que eren l’envejadels pobles de la rodalia, on al ’ e n v e l a t c o b e r t , q u es’instal·lava a la pista de lesescoles, hi tocaven les millorsorquestres, com la Maravella,o grups de rock català, com elsL a x ’ n ’ B u s t o , o g r a n sespectacles de varietat ambar t i s t e s com la Maña . . .Reve t l l e s d ’ e s t iu que e srecorden amb nostàlgia i queens evoquen temps passats on,com a mínim, tots els qui lesvisquérem érem més joves. Comhan passat els anys!

" NO ET DEIXIS INFLUENCIAR PER NINGÚ",CONSELL D'ALCALDE A ALCALDE

eL Nou Gaià 5

ENTREVISTA A JOSEP M. FORTUNY

4

I l · lus t r í s s im Sr. A lca lde,Regidors, regidores, autoritats,companyes de Junta, senyors,senyores, amigues i amics.Bona tarda a tothom.

Una de les primeres sensacions,quan la regidora de cultura del’ajuntament ens va encomanarde fer el pregó de festa major,va ser aquell respecte queim p o s a e l f e t d e s a b ertransmetre a tots els nouencsi nouenques, el profund amori respecte cap a les nostresfestes i no cal dir que vam serconscients de l’honor que se’nsfeia, en voler reconèixer elGrup sardanista com una deles entitats més antigues de la

Nou, quan el poble està a puntd’entrar en els actes del seumil·lenari. Recordem que laprimera notícia documentalsobre la nostra població és del ’ any 1011 , quan j a e smenciona el poble en eldocument de donació delcas tel l d ’Alb inyana. Peròd’això ja se’n parlarà en el seumoment.

El pregó és el pòrtic de laFes ta Major i agraïm laconfiança que se’ns ha donatper obrir de bat a bat isolemnement aquest pòrtic pertal que arribin a totes les llarsde la Nou els aires i notesmusicals de la nostra FestaMajor perquè la sardanasempre ha estat present en lesfestes majors de molts pobles.

eL Nou Gaià 6

EL PREGÓ DE LA FESTA MAJOR

FESTA MAJOR

La presidenta del grup fent el pregó.

EN COMMEMORACIÓ DEL SEU VINTÈANIVERSARIPel Grup Sardanista

Quan s’accepta l’encàrrec dellegir el pregó d’una població,l ’honor al cap de poc esc o n v e r t e i x e n c e r t apreocupació, el que podríemdir la síndrome del pregonerperquè cal escriure’l i a mesuraque s’acosta el dia se sent ambmés intensitat i sobretot sabentque les persones que ens hanprecedit són persones de granvàlua.Els pregoners i en el nostre casp r e g o n e r e s s e m p r e f a nreferència al passat, a lahistòria, sempre miren i donenuna ullada als temps pretèrits.És com una norma.

Benvinguda aquesta norma, jaque vam preguntar als mésgrans des de quan hi haviasardanes a la Nou i hem sabutque cap als anys 40, bé nopodem dir dates concretes

perquè costa molt recordar sino està documentat, ja hi haviaun grup de joves d’aquellmoment que després d’anar ala platja de la Móra, pujavenfins a la torre que vigila aquellindret i allí, amb els soldatsque hi havia, ballaven sardanes.Aquests mateixos joves sen’encarregaven d’ensenyar ladansa a tots els joves de la Noui rodalies.

A partir dels anys 70, és quanmés comença a bullir per lasang dels nouencs i nouenquesla sardana. Podem dir que capal 1973 el Sr. Pere Parés dela Riera fa el primer curset perensenyar a ballar la sardana.En aquella dècada, podemdes tacar que ja nosaltrestambé en vam aprendre peròcap al final, en els cursets quees feien al NIU, impartits peren Jaume Riambau i altresballadors de la llavors colla“Serra d’Or” de Creixel l ,sardanistes que tots coneixeui que n’anomenaré alguns.Aquestes persones del poble,avui molts aquí presents comel Rafel Rovira, la TeresaFiguer e s , l a Mon t s erra tMontragull, la Carme Virgili,el Martí Martí, el Josep M.Virgili e tc . . . . i demanemdisculpes per si ens en deixemalgun.

Després d’un període sense

cursets però continuant-neballant per la Festa Major ensortir de missa amb aquell batde sol que queia és a mitjansdels 80 que un grup de noies inois engresquen i demanen alSr. Silvestre Suñé, que vinguia la Nou a fer un altre cursetper a grans i petits. En aquestaetapa ens acull el castell delbaró de les IV Torres en el seuinterior, avui el referent delsactes culturals de la Nou.D’aquí també surten balladorsde colla que amb els Dansairesdel Penedès recorren totCatalunya. D’aquesta etapatenim la Dolors Montragull,l’Òscar Martí, l’Abel Martí, elMoisès Virgili i jo mateixa.

Entre rialles, gresca i soparscomença a s en t i r- s e quepodríem organitzar un aplecde sardanes... Tothom sentiadintre el seu cos una immensail · lus ió però a la vegadaestàvem morts de por de sisabríem fer-ho i alhora fer-hobé.

Una vegada es va decidir quesí, que volíem córrer el riscd’organitzar un aplec, caliaficar-li un nom i com queteníem molt clar que el faríemal jardí del Cercat que llavorss’havia arranjat, vam decidirde fi car- l i “Gran Jard í”conscients que el lloc seria elmillor del nostre aplec. També

INICI DE LES BALLADES A LA NOUCAP ALS ANYS 40

eL Nou Gaià 7

EL PREGÓ DE LA FESTA MAJOR

2

v a m b u s c a r e l s u p o r tincondicional fins el momentd e l e s i n s t i t u c i o n s ,l’Ajuntament, els socis i lesempreses co l · laboradoresperquè sense tots vosaltres,molts avui aquí això tampocno hauria estat possible, ja quetots els actes costen moltsdiners.

Moltes gràcies a tots i tambérecordar a tots els socis que jaens han deixat i que ens vanajudar en el seu moment, unaespecial menció per en JaumeRafí que cada any ens feia elseu poema i al Joan Mínguezper les seves coques.

Bé amics, el Grup Sardanistade la Nou, nascut en principiper donar a conèixer la nostradansa, amb aquests 20 anys jaha con so l ida t una s è r i ed’activitats, com l’Aplec, lafesta de Sant Joan, amb laF l a m a d e l C a n i g ó , l acastanyada, excursions a altresaplecs de Catalunya. Enguanycontinua amb més ganes quemai la seva tasca ja que, a partd ’aques t p r egó , l a Uniód’Associacions d’Aplecs de lesComarques Meridionals deCatalunya, voldrà festejar elnostre 20è. aniversari fent laseva assemblea anual a la Nou.Això serà el 26 d’octubre amb

una festa grossa per a tots.Nouencs , nouenques hemd’estar orgullosos del nostrepassat i albirar amb esperançael futur, un futur que passaràpid amb el t ren d ’a l tavelocitat. Qui ha u tili tzataquest mitjà de transpor tdonarà fe de l’estampa detranquil · li tat que dóna enpassar per aquests paratges.Tranquil · l i ta t que podemtrencar aquests dies i, ambcivisme, podem dir que comencidoncs la Festa Major

Visca la Nou!

JOVES DE LA NOU HAN BALLATEN COLLES SARDANISTES

eL Nou Gaià 8

EL PREGO DE LA FESTA MAJOR

3

Gent del poble escoltant el pregó

FESTA MAJOR

En l’Assemblea celebrada el passat29 de març, al casal municipal delpoble, es va dur a terme larenovació de la junta de l’entitat.Es va presentar la Sra. NeusFortuny com a presidenta, ja quefeia un temps que ho feia enfuncions. Els altres membrescontinuen com fins ara. Desd’aquestes ratlles volem demanarque si algú vol formar partd’aquesta junta es posi en contacteamb nosaltres.

20 són els anys que ens separendel dia que amb il·lusió iniciàvemun projecte, el d’ensenyar a totsels nouencs la nostra dansa i aixítambé el nostre aplec. Aquest vintèaplec el vam presentar moltil·lusionats a l’igual que el delprimer any, potser amb una mica

més de serenor i amb un bagatgede records molt important. El diaens va acompanyar, les ganes deballar i de passar-nos-ho bé hi eren,els sardanistes de tot arreu anavenarribant així com també les coblesReus Jove i la Blanes que les hemvist créixer tant en qualitat comen edat dels components ens els

anys que ens han acompanyat. Laballada del matí transcorregué ambmés balladors que altres anys.

A l’hora de dinar començaven lessorpreses. Diversos sorteigs depetits obsequis per una part dels200 i escaig comensals, abans defer la sobretaula, des de la terrassadel casal arribaven les notes del’aniversari feliç pels músics de lacobla Blanes i bufàvem lesespelmes del pastís.

A la tarda i una vegada represala ballada, l’estrena d’una sardanadedicada al nostre aplec pelcompositor Pep Busquets “L’Aplecde la Nou”, i on el Grup Sardanistava fer lliurament d’una placa enagraïment per la composició a unmúsic de la cobla Blanes a fi quela donés al compositor, ja que nova poder estar entre nosaltres peraltres compromisos. Tampoc no hipodia faltar la felicitació delIl·lm.Sr. Alcalde, en Jordi Cañellas,que va encoratjar a tota la junta

RENOVACIÓ DE LA JUNTAPel Grup Sardanista

eL Nou Gaià 9

UNA DATA IMPORTANT

GRUP SARDANISTA

JUNTA

Ma. Neus Fortuny Casas PresidentaNúria Virgili Sanromà Vice-presidenta i SecretàriaSara Fortuny Bargalló TresoreraAnna Ma. Casas Mercadé VocalTeresa Dalmau Gibert VocalMarta Mateu Coll VocalMontse Tomàs Rafí Vocal

Pastís del 20è aniversari de l'Aplec Gran Jardí

a seguir treballant per la sardanai pel poble. L’entitat va agrair elsuport rebut per l’Ajuntament idemanà si es pot augmentar lacol·laboració econòmica per partd’ells ja que costa molts dinersorganitzar un aplec com el nostre.

A continuació es va repartir cocai xocolata per berenar i els nensi nenes que van voler poguerenfer un dibuix del motiu quevolguessin de l’Aplec. En total envan participar 9 als quals se’lsfarà arribar un petit obsequi.Com a fi de festa un parell deballs vuitcentistes i l’hora delsadéus. En fi, un dia esplèndid degermanor, música i catalanitat.Agraïm també la col·laboració detots els socis i a les empresescol·laboradores el seu suport.

Amb l’arribada del mes de junypreparem la festa de Sant Joan.Truquem als pobles veïns per sivolen venir a buscar la Flama delCanigó . D’alguns en tenim

resposta, d’altres no, perònosaltres no defallim i el dia 23de juny marxem cap a Reus abuscar la Flama. Aquest any síque ho hem fet solemne. El Grupde diables Trencanous ens vademanar si podien ajudar-nos apreparar la festa i sí que l’hanfeta grossa. Han fet els cartellsper repartir pel poble, hanpreparat una gran foguera i han

fet els vestits per tres dimonietsque s’han encarregat de recollirla Flama a Reus i fer-la arribaral jardí municipal del “Cercat”tot entrant pel carrer nouacompanyats pels timbalers de lacolla de diables petits del Catllar.

La lectura del missatge, escrit peren Jaume Mateu, president de laFederació Llull i, llegit per la Sra.

XXè APLEC GRAN JARDÍ

eL Nou Gaià 10

UNA DATA IMPORTANT

Els Trencanous col·laboren en els actes de la Flama del Canigó

2

GRUP SARDANISTA

Neus Fortuny, va donar continuïtata la festa. Torredembarra i ElCatllar van recollir la Flama aljardí municipal i es va encendrela gran foguera preparada pelsdiables. Mentre el grup de diablespetit del Catllar ens oferia els seusballs, tothom anava menjant lacoca i el cava que el GrupSardanista havia preparat. Agraira tothom la participació i al’Ajuntament la col·laboració enl’organització.

NOTA PER ALS SOCIS

El proper dia 26 d’octubre el Grupsardanista prepara una diadasardanista per tots, reserveu-vosel dia. Hi haurà l’Assemblea detots els aplecs de les comarquesmeridionals, sardanes, dinar degermanor i concert de cobla.

LA FLAMA DELCANIGÓ

eL Nou Gaià 11

UNA DATAIMPORTANT

3

Com ja sabeu tots, hem estat celebrantaquest darrer any el 10è aniversaride la nostra associació.L’últim esdeveniment va ser la festade cloenda, el dia 27 d’abril d’enguany,coincidint amb el dia en què es vaengegar el Grup de Dones l’any 1997,i ho vem celebrar amb un dinar i moltagresca amb la participació de més de100 persones. El dia va començaramb una eucaristia a la nostraparròquia i l’actuació de l’orfeó NousRebrots d’Altafulla (com sabeu hi hadiverses sòcies que hi formen part).Després el grup de bastoners deCambrils van animar els carrers delpoble amb la seva música i ball. Unaperitiu, servit a la pista del Cercat,i un dinar a la sala, van donar pas aquè tothom pogués ballar amb músicaen directe tota la tarda. Moltes gràciesa tots els qui ens van acompanyar enaquest dia i esperem fer molts mésaniversaris.

Per cert, us volem comunicar quegairebé som 90 sòcies...Animem a les dones, que són i viuen

a la Nou i encara no estan ambnosaltres, a fer-se sòcies i poderparticipar en totes les activitats queproposem, encara que n’hi ha algunesen què sempre hi sou tots invitats.També s’ha fet una sortida el dia 28de juny passat a l’Expo de Saragossa.Hi van anar 30 persones, que podenexplicar la seva experiència de comvan viure aquest esdeveniment.

VIATGE A VALÈNCIA. Ja fa tempsque estem plantejant fer una sortidade dos dies per veure tot el que ensofereix de nou aquesta ciutat. Aixóserà a la tardor i ja podeu començara pensar si hi voleu anar.

A més de la sortida a València, estem preparant el proper curs 2008-2009amb activitats que us puguin interessar.Si teniu propostes, idees o us interessaalgun tema concret , no dubteu en fer-nos-ho arribar per poder posar-ho enmarxa.

Bon estiu a tothom i fins la properaedició de la revista!

ACTIVITATS 2n SEMESTRE

SOPAR DE CLOENDA DE CURSPel Grup de Dones

GRUP DE DONES

ElectricitatCalefaccióGasAiguaAire condicionat

La temporada 2007- 08 s’haacabat feliçment per al nostre clubamb el manteniment de categoria,que era el principal objectiu, ja que mai no s’havia aconseguitmantenir l’equip tres anysconsecutius a la segona territorial.Ha estat un any molt difícil iconvuls, la convivència ha estatmolt complicada i els problemess’anaven succeint. Això es notavaal camp de joc i la inconsistènciade l’equip no produïa bonsresultats.

Per mirar de salvar la categoria,es va canviar fins a tres vegadesd’entrenador. Va començar el DelioCastillo que hi va ser al primertram de temporada. Els resultatsvan ser dolents i van portar alnostre conjunt a ocupar l’últimaposició. Per donar un canvi de rumba la situació, es va posard’entrenador a l’Alberto Barrio iel Delio passaria a jugador decamp. Aquest canvi va ser moltpositiu ja que es van aconseguirbons resultats, tot i això laconvivència al vestidor eracomplicada i difícil, cosa que vaprovocar la dimissió de l’Alberto.Era un moment molt complicat ies va decidir que l’Antoni Virgiliagafés les rendes de l’equip en eltram final. A partir de llavors, laplantilla va quedar reduïda a 15jugadors que, en els partits decisius,van demostrar la seva autènticavàlua i van portar a la salvació decategoria. Esperem que enguany

sigui més tranquil i que no es tornina cometre les mateixes errades,que la lliçó ens serveixi a tots permillorar de cara al futur. Per partde la junta directiva ja ens hemposat a treballar ràpidament pertenir enllestida la plantilla el mésaviat possible, a fi de poder fer unabona preparació i començar latemporada a bon nivell. El primerpas ha estat confiar la direcciótècnica al Pere Escar tín,entrenador amb qui vam assolirl’ascens de categoria, Ell coneixbé el club i també els jugadors quevan continuar fins al final, i elsquals seran la base de l’equip perafrontar la campanya vinent.

El final de temporada ha estatmolt emocionant. Per una banda,la lluita per l’ascens directe entrela Torre i el Valls va arribar fins ladarrera jornada en què l’equiptorrenc, gràcies a una victòria perla mínima al camp del Bellveí, vaassolir l’ascens. També a la partbaixa, la lluita va ser aferrissadafins al final ja que tots els equipsobtenien bons resultats. A duesjornades per al final, la Pobla deMafumet va quedar fora de la lluita però el Perafort, amb qui ensdisputàvem la permanència, valluitar fins l’últim partit en què vaaconseguir guanyar al camp delCalafell i si no hagués estat pel golaconseguit en el minut 89 per l’IvanPagès en el partit de la darrerajornada contra el Vendrell, nos’hauria assolit la permanència.

Els jugadors premiats d’enguanyhan estat: Màxim golejador MVP:Ivan Pagès. Jugador més importat: Delio Castillo. Jugador mésregular : Carles Rovira.

Després de molt de temps dedesitjar-les, s’han aconseguit duesporteries mòbils de futbol 7 gràciesa l’empeny de l’Alberto Barrio, lacol·laboració d’alguns jugadors isobretot a l’ajuda tant en laconsecució del material com en laconstrucció del Moha i la sevaempresa. El primer ús ha estat perpart dels nens del segon campusd’estiu que organitza la nostraentitat.

La nostra entitat enguany prestacol·laboració en el cicle programat“les nits al castell”, encarregant-nos de la tasca de parar i desparartot el muntatge del mobiliari, id’oferir la possibilitat de prendreun refresc a la fresca de la terrassa.Els beneficis obtinguts esdestinaran a ajudar a costejar lesdespeses del nostre club.

TRES CANVIS D'ENTRENADORPer Toni i Jordi Virgili

eL Nou Gaià 12

LA TEMPORADA 2007-2008

U.E. LA NOU

La nova associació de diables dela Nou de Gaià, els Trencanous,es va estrenar col·laborant ambel Grup Sardanis ta en lesactivitats organitzades els 23 dejuny per fer arribar a la Nou laflama del Canigó. La segonaactivitat que va tenir repercussióper als veïns del poble va serl’esmorzar popular el dia 6 dejuliol de 2008. Tot el poble varespondre amb una gran acollidaaportant fins l’últim “duro” perajudar al desenvolupament de lanova associació de de diablesconstituïda bàsicament per joves.

L’associació vol donar lesgràcies a tots els assistents,per la seva participació iespera poder fer moltes mésactivitats per fer gaudir alpoble.

Els Trencanous han creat unapàgina web interactiva perinformar de les properesactivitats i permetre als socisla seva participació aportantnoves idees i propostes.

http://trencanous.foroes.net

EL GRUP DE DIABLES DE LA NOUPer Quim Solé

eL Nou Gaià 13

UNA NOVA ASSOCIACIÓ

TRENCANOUS

Vestit dels diables

MOLTES GRÀCIES. JUNTS PODEMACONSEGUIR QUE EL FOC DE LAJOVENTUT CONTINUÏ ENCÈS...

S ó n m o l t s e s c a s s o s e l smoments en què un és testimonid’un esdeveniment excepcional.Amb la troballa del “Llibre delConsell del Lloch de la Nou” hetingut aquesta sensació. Avuihem topat amb una vena d’onflueix un potent raig d’història,d’un període cabdal del nostrep o b l e . S i f i n s a r a l adocumentació pròpia del pobleera molt minsa, amb la queveurem, la Nou esdevé unreferent en la història del BaixGaià.

Fa temps , repassant unesponències presentades a laX X X V a A s s e m b l e aIntercomarcal d'Estudiosos deCatalunya (1989), publicadesper l'Institut d'Estudis Vallencs,em va cridar l'atenció el títold'una, signada per l'historiadore sp luguenc Jo rd i Roca iArmengol, “La pesta al BaixGaià l'any 1651”. La sorpresava ser quan, en llegir-lo, men'adono de l'existència d'un -desconegut per a mi-, “Llibredel Consell del Lloch de la Nou”,d 'on l 'au tor extreu el fi l

conductor perargumentar lesp e n ú r i e s d el'època, basadesen les reflexionsdel jurat, RafaelBoada , i unaacta del Consellde 5 de maig de1651 . Tambéo b s e r v o q u equan J. Roca hop r e s e n t a , e l“Llibre” tot justhavia sortit de la seva llargahivernada. Era un “material”pràcticament tot ell inèdit i perestudiar. Em poso en contacteamb el senyor Roca, qui moltamablement, em recomana al'Ajuntament de l'Espluga deFrancolí, actual propietari delllibre, a qui agraeixo totes lesfacilitats i col·laboració donadesper al seu estudi.

Característiques i recorregutdel “Llibre”El llibre té unes mesures de 20,5per 17 cm, amb tapa de pergamíi, al centre del mateix, una tiretade cuir lligada amb una corda

molt fina que fa de tancament.Consta de 50 pàgines -set enblanc-. S'inicia el 10 de maig de1649 -en plena Guerra delsSegadors- i l'últim apunt és fetel 2 de juny de 1709. Per dir-ho ras i curt: de la Guerra deSeces s ió a l a Guerra d eSuccessió.

Segons J. Roca, qui el defineixcom a l libre “rodamóns”,l'itinerari seguit podria ser elsegüent: de la Nou, mitjançantels monjos del Císter de la Poblade Montornès, passa al monestirde Santes Creus i, d'aquí, sesuposa que a finals del s. XVIII/ principis del XIX, al monestirdel mateix orde de Poblet. Arrande l'inici de la crema de convents(1835), els monjos de Poblet,ve ient el peril l imminent ,abandonen el monestir i esrefugien en algunes cases deconfiança de l'Espluga, on hid i p o s i t e n e l s o b j e c t e s i

HISTÒRIA

eL Nou Gaià 14

EL LLIBRE DEL CONSELL DEL LLOCHDE LA NOU (S. XVII). PRIMERA PARTPer Lluís Virgili

Tapa del pergamí.

document s més va luosos .D'aquesta forma és com el llibreva romandre amagat fins alsanys 80 del segle passat, quanfou lliurat a l'Ajuntament del'Espluga.

Val a dir que, si bé el llibreinicialment és emprat com aregistre d'actes, més tard s'usamajoritàriament com a llibre derebudes: si bé els censals i altresdespeses del Consell ocupen elgruix principal, també trobemaltres disposicions generals, quetot junt ens permet prendre unaajustada radiografia històricad’aquest període, i en algunaspecte, d'una visió molt mésàmplia que la de l'estricte mónlocal.

Guerres, pestes i famsPer situar el context històric enel moment que s'inicia el llibre,d i r em que a l e s no s t r e scon t rad e s , p er s er t errafronterera entre els dos bàndolsenfrontats de la Guerra deSecessió - el català-francès i elspartidaris del monarca espanyol,F e l i p I V – , s ’ a c u s e ne s p e c i a l m e n t l e s s e v e sconseqüències: allotjament detropes, saqueigs, extorsions, etc.

Si com es diu popularment, queles desgràcies no arriben maisoles, cal ajuntar-hi el flagell deles pestes que entre 1650 i 1652van assolar el Baix Gaià.

Altrament a la guerra i a lapesta, s’hi afegeix la fam. Fortessequeres a 1650-1651, o gransaiguats , agreugen la cris iagrícola ja ben palesa pelsconflictes bèl·lics, i provoquenun acusat encariment delsaliments.

Acta del Consell i reflexionsde Rafel BoadaEn aquest marc de combinacióde calamitats és quan apareixel “Llibre del Consell del Llochde la Nou”. Ja en el mateix diad'inici, trobem anotada unaal·lusió a la guerra: “el Consellacorda treure de la caixacomuna de l'església els dinersper donar-los als francesos irepartir la despesa”.

Transcric, respectant l'original,i anotant el significat actual deles paraules que poden portar aconfusió:

“Vuy [Avui] als 10 de Maix de1649. Lo honorable Consell delLloch de la Nou, sent jurats lopne. [present] any AntonyVergi l y y Ma t eu d e lmaujuntament ab los demes promans[prohoms] de dit Lloch seraresolt traure los dineres se auranmenester per a dur als francesosde la Caxa del la Ysglesiacompres sis corteras blat a raode 5 lliuras. Val 15 lliuras y 19lliuras 2 diners en un altra partity lo que se aufereixa traura dedita caxa de tot ne farim un tallde valias [evaluar el repartimentde l'impost] y a pagar dit tall aolytiu [estiu] en esta forma. Sies los que nos van donar Blatal preu / anira de la collita.

Los que no vulian dar Blat ande donar los diners toquant aquade part. So es deu corterasper lliura y donaran totas lasforsas a Rafel Boada per aplegatdit tall y acabat de aplegat dittall a de donar comta per lo diade Sant Jauma vinent fet vuydia y any sobradit”.

Tornem a trobar una altrareferència als allotjaments deles tropes en el tall realitzat el15 d'agost de 1649 on, entre

UNA TROBALLA EXCEPCIONAL

eL Nou Gaià 15

HISTÒRIA

2

El llibre del Consell del Lloch de la Nou.

a l t res , s ’ e smenten com adespeses del Consell:

- un parell de gallines per alssoldats de Torredembarra.

- Antoni Virgili paga 15 sousbestrets al rector del Catllarde més de les divuit lliuresper als francesos.

- una quartera i mitja de civadade farratge per por tar aTorredembarra (als soldats).

En un altre full, sense datar,però que pel seu contingutpermet situar-lo al bell migd’aquesta època, trobem unaal · lus ió a l e s pes tes queassolaren les nostres contrades.Encapçala la pàgina el següenttítol: “Los allegits del mormo”.

El significat de la paraula“mormo” cal entendre’l comuna derivació lingüística de laparaula “morbo”, és a dir: elsescollits com a guarda delmorbo, que eren els encarregatsd'impedir l'entrada i propagacióde les malalties infeccioses -recordem que estem en èpocade propagació de la pesta-. Lesmorberies existien en ciutats iviles importants, i els llatzarets,en pobles petits, com en el nostrecas , on es t robaven o béa l l unya t s en cove s o enbarraques fora del poble .

La llista d’escollits, ordenatsper nombre de vots i respectantla grafia original és:

Andreu Dalmau, Jauma Vidal,Rafel Boada, Antony Virgily,Niqulau Furtuy, Pera Dalmau,Rafel Plana. Tot seguit, hi hauna anotació: “Los damés de laguarda ab cumo [del comú]” irelaciona: Joan Marti, JosephMarti, Joan Virgily del Raco,Pera Joan Virgily, Joan Virgilyde la Roca, March Palau, JoanPalau, Pau Fortuny, HasintoRovira, Jauma Rovira, JoanDelmau, Antoni Porta, ArnauAndreu, Cosma Delmau, MateuDelmau, March Marti, PeraVirgily, Andreu Canyellas, RafelVidal, Joan Vidal, Pera Vidal,Joan Porta, Llorens Soler maior,Llorens Soler manor. Aquestarelació també ens pot donar una

aproximació a la població de laNou en aquesta època.

S’hi comptabilitzen 31 homesadults, pel que els habitants delpoble possiblement sobrepassenla centena. A l’últim fogatge, de1553, es comptaven 9 focs, unes40 persones.

I tot seguit, les reflexions deRafel Boada, jurat de la Nou ifill de Torredembarra, expressenamb tota cruesa les penúries delmoment. Paraules fruit de ladesesperació i la impotència,paraules que vol transmetre ala posteritat, encara que ésconscient de les seves limitacionsper fer-ho.

“Molt me sento de aver deescriurer lo que anire escrivintconforme constara en est fulldevall escrit. Als 12 de Abril de1651, se fariren de pes taFrancesc Soler i sa muller [enuna petita anotació al margeesquerre, escriu: “eran de laPobla de Montornes”] y los dosmoriran acab de quatra dias.Als 16 de dit mes, se fariren decontagi la muller de la Rondinala qual o escampa y PeraCompany y sa muller y sa marey una germana de sa muller losquals tots moriran en breus dias.Aso sochsoy [Això va passar]en la Torradembarra lo qualcon tagi d e p e s t a e s t a vasembrada per moltas parts de

PERÍODE ENTRE LA GUERRA DESECESSIÓ I LA GUERRA DE SUCCESSIÓ

eL Nou Gaià 16

HISTÒRIA

3

Catalunya y est es un flagell queno pateix lo pobra sol sino tutomen comu / mes en dit any y auraen dita provinsia fams ins-escomendat [i ens comenten]que nos trobava blat per diners/, que se venia a rao de 35 lliurasy l'ordi a rao de 17 lliuras y lomill a 19 lliuras y lo blat de lasIndias a 12 lliuras 4 sous y loly [lli] a 40 sous / les garrofesa 20 sous, la roba de pa de sego[sègol] se venia a 18 sous locor to / No bastant lo malcontagios es la fam / no bastantla fam tenim guerras en ditaprovincia vuy dia y any sobradit a [fa] deu anys que les tenimper esta desditxada Catalunya /nostre Senyor nos i done unremei que de ell tinch confiansesque si no ve lo ramey de unmetge tant bo ay no se que sesara de nosaltres / Deu no meva donar mes ynegit [enginy]per a posary mes llarga-ment y

aura agut alguns autors queauran compost est any que alguntemps se aparexara / Fet de made Rafel Boada de la Torre-dembarra”.

Acabem amb l'escrit posterior,on el dramatisme de les paraulesde Rafel Boada posa de manifestl'extrema situació a què s'haviaarribat i que, pel seu interès,mereixeria ser un text ques'estudiés en els llibres d'històriaen parlar d'aquest període a lesnostres contrades. Diu així:

“Vuy als 24 de abril de 1651se es venut lo blat en lo presentprincipat de Catalunya y contatde Rosallo y Serdanya a rao detrenta lliuras la qortera del blaty no sen trobava sino quelanasan [han d'anar] a comprara las montanyas de Pallas[Pallars] y al Rechna de Arago.

Lordi se venia a rao de 15lliuras la cortera y lo mill a 16lliuras la cortera y encara nosen trobavan y las garrofas a20 sous la roba / y de part tenimen la Torra den Barra y la Poblade Montornes y Albinyanamaleltias contegiosas de pestaque no podia ninguna personapoder comonicar ab ningunapersona que fos de vila o llochque tinguesan sanitat [queestiguessin lliures de pesta] quenoy agues de espay vint pasas ycontra al vent com es ara. Los

que estan en salut an de estara la part que lo ayre pegue a lacara dels empestats o sospitosy si volan mengar sels deu donarab esta forma que sels a dedonar lo menga ab una escodellao plat y despres aura mengatseaga [s'haurà] de trencar laseynas aura tocadas lo sospitos.Aso deixo per mamoria per queo he vist y deu del sel nos y donoun remey en estas cosas sinoestam acabats”.

Avui, aquí, a la Nou, ja podemdir: Rafel Boada, hem rebut elteu missatge, i a tu, i a tots elsque, en aquelles circumstànciestant adverses, vau esmerçartants esforços en la tasca deconsolidar el poble, us estemeternament agraïts.

UN LLIBRE RODAMÓN

eL Nou Gaià 17

HISTÒRIA

4

Reflexions Rafael Boada

Les ciutats-estat gregues, Tebas,Atenes, Esparta i Argos...entred’altres, organitzaven diferentscompeticions “esportives” o Jocs.El sacre recinte d’Olímpia a Èlide,era el punt de trobada en la mésbrillant història de Grècia.

Els Jocs d’Olímpia per la sevadignitat i antiguitat, 776 a.C. ,foren el punt de partida d’altres.Van seguir els Píticos (582 a.C.), els Ítsmicos (581 a. C.), elsNemeos (573 a. C.).

Els Olímpicos se celebraven cadaquatre anys durant el mesd’agost, els Píticos cada dos anystambé durant el mes d’agost, elsÍtsmicos cada dos anys a l’abrili els Nemeos també cada dos anysel mes de juliol.

Val a dir que mentre secelebraven els Jocs, s’aturaven

les lluites o guerres que hipogués haver entre les diferentsciutats-estat. Els jocs que espracticaven eren les curses decarros tirades per quàdrigues,les curses de cavalls, les cursesa peu de resistència (480m),el pugilato ( la lluita), elpancracio (barreja de boxa illuita lliure), curses d’armatsequipats com a guerrers ambel seu escut i el pentatló( l l a n ç a m e n t d e d i s c ,javelina,cursa, lluita i salt delongitud).

Els guanyadors rebien com adistinció triomfal olivera aOlímpia, corona de llorer aDelfos, pi a Istmo i api aNemea. També rebien premisen metàl·lic, àmfores d’oli,safates… Els poetes amb lesseves odes eternitzaven lesgestes i glòria dels guanyadors.

ODA-VERSLes fatigues dels joves ambesforços, entrenaments…trobenglòria i llueixen amb el temps lesseves obres assolides més enllàde l’eter.

Aquestes competicions del pobleamb les seves divinitats,politeïstes, foren l’excusa del’emperador romà d’Orient, elcristià Teodosi I l’any 399 de lanostra era, per suprimir els Jocs per considerar-los un acte pagà.El seu successor Teodosi II ,enla mateixa línia, l’any 426 vamanar destruir el llocs ons’havien celebrat els Jocs.

Cal recordar que no van serrecuperats fins a la fi del segleXIX pel baró de Coubertin. Elsprimers Jocs de l'era modernas'organitzaren a Atenes el 1896.

EL "TRET" DE SORTIDA

eL Nou Gaià 18

LES OLIMPÍADES GREGUES

HISTÒRIA

Motiu d’una cursa. Mai hi participaven dones.

Aire condicionati

refrigeració

Les germanes Maria i Roser DuchMercadé van ser durant molts anysles campaneres de la Nou. “L’ofici”ja els venia d’herència ja que ja hohavia estat el seu avi. La Maria diuamb referència a la mestria del seuavi : - Abans n’hi havia més d’una,de campana. Ell semblava que lesfes parlar.

Però bé, elles no van succeir el seuavi sinó que el seu inici en aquestatasca va venir per una altra via.Recorden que en aquell temps, quanelles eren joves, a la Nou hi haviaun mossèn molt actiu i amb moltainiciativa: assajava caramelles, eraafeccionat a la fotografia, liagradaven les festes i comptava ambel suport del jovent del poble. Aquestera el mossèn Joan Grifoll i Guasch,i va ser ell el que els va proposar deser campaneres ja que els qui hohavien fet fins llavors, el Jaume Rafí(avi de l’Enric Rafí, el del Casal) iel Javier Rafí (pare del nostre veíamb el mateix nom) ho haviendeixat. Ells eren fusters i, entred’altres coses, s’ocupaven de lescampane s i t ambé d e l senterraments.

Així doncs, durant una bona collad’anys van ser les mans que feiensonar les campanes de la Nou,sempre vinculades a fets i datesimportants del calendari.

Una de les seves obligacions eratocar les vigílies de festa. Diu laRoser: - Tocàvem les vigílies de totes

les festes anyals. Abansde festes n’hi havia mésque ara, i com quetothom era pagès,tothom les celebrava dela mateixa manera, nocom ara que segons lafeina que fan hi ha festesque els toca treballar.

Aquestes festes anyalsa què fan referència eren: la Festa Major (SantaMagdalena), les Neus,Sant Cosme i SantDamià, Nadal, laPuríssima, Cap d’Any,Reis, Sant Josep, Rams,per les Comunions, SantIsidre (patró delspagesos), Corpus... Elstocs en aquest cas erenrepicó ( ning,ning,ning…) i fer-la tombar,o sigui ventar, que voldir fer voltar lacampana amb les mans.Aquests tocs avisaven lacomunitat de l’arribadade la festa en qüestió.

L’endemà, el mateix dia de la festa,mitja hora o una hora abans de lamissa tornaven a fer el mateix, elrepicó i ventada de la campana.Això informava els veïns del tempsque faltava per l’inici de l’ofici.

Si es tractava d’una festa en quètambé es feia processó, llavors desque sortia la processó de l’església

fins que tornava ventaven seguit. Ala meva pregunta de: -Sense parar?La Roser va contestar: - Home,paràvem de tant en tant perdescansar, la qual cosa dóna ideade l’esforç físic que suposavaaquesta feina de campanera. Enaquell temps es feien processons perles Neus, la Festa Major, SantCosme i Sant Damià, Sant Isidre,Corpus…

ELS TOCS DE CAMPANAPer Ma. Teresa Figueras

eL Nou Gaià 19

CULTURA POPULAR

CULTURA

D’esquerra a dreta,Maria i Roser Duch Mercadé.

Una altra tasca que tenienencomanada era la de tocar amorts. Quan algú moria, lesavisaven, i elles segons si era unhome o una dona tocaven peravisar els veïns de la pèrdua. Eldia de l’enterrament, normalmentl’endemà, el mossèn i els escolansanaven a la casa del difunt abuscar el fèretre i acompanyar-lo en comitiva a l’església per ferla missa de difunts. Des quesortien de l’església fins quetornaven elles tocaven seguint els

mateixos tocs d’avís. Un cops’acabava la missa, es portava elfèretre fins al cementiri per al’enterrament. També des quesortia la comitiva de l’esglésiafins que elles calculaven quearribaven al cementiri tocavende la mateixa manera.

Quan es batejava algun nadó esventava la campana. En aquestcas ho feien quan la criatura jaera batejada i els familiars sortiende l’església. En aquell temps

també devia ser el senyal d’avísper a tota la canalla i pels qui noho eren tant de què l’acte religiósja havia acabat i que per tantaviat tirarien (costum que encaraara es conserva a la Nou i no agaires pobles més).

En referència a un bateig la Roserrecorda un fet que va quedar enanècdota però que podia haverestat més greu. Va passar albateig del nen de l’Arcadi. Quanla Roser ventava, de sobte es va

LES GERMANESMARIA I ROSER DUCH MERCADÉ,CAMPANERAS DE LA NOU

eL Nou Gaià 20

CULTURA POPULAR

2

Bateig de l’actual campana Maria Magdalena.

CULTURA

desenganxar el batall de lacampana i en lloc d’impactarcontra ella va anar a parar a lesescales: - ... si no, potser ara jano ho explicaria!.

Un altre toc que també van haverde fer, només un cop que ellesrecordin, era el toc de foc. Aquestes feia tirant de corda de manerainsistent i ràpid. Aquest tocalertava els veïns d’incendi. Enaquest cas, les van avisar a lanit de què s’havia calat foc a laCooperativa i ràpidament vananar a tocar.

Expliquen que anteriorment elsagutzils també tocaven elsmigdies d’estiu per avisar elspagesos que havien de tornar atreballar. Encara que fes calorno es podien escaquejar pas!

Recorden de manera especialquan es va posar la campana quetenim ara a la Nou per substituirl’anterior que estava escardada.Els padrins van ser el RafaelRovira (alcalde de la Nou) il’Elòdia Vilanova.

Quan elles van deixar de sercampaneres les va substituir elJoan Alari Reverté. “el Joan dela Casilla” que no fa gaire ensha deixat. Actualment ho fa elToni Virgili, encara que, de totsaquells tocs, només se’n conservaun, el toc de morts.

EL BATEIG DELA MARIA MAGDALENA

eL Nou Gaià 21

CULTURA POPULAR

3

Recordatori del bateig de la Maria Magdalena

A les riberes de la Mediterràniahi ha moltes àrees de sòlscalcaris, motiu pel qual aquestaabundància de pedra possibilitaq u e e n m o l t e s z o n e sgeogrà fi cament l l unyanestrobem construccions de pedra com a r e spos ta a l e snecessitats plantejades a l'horade configurar els espais decon r eu , l e s pa s t u r e s , d eresguardar-se de les tempestes,de recollir l’aigua...

Són elements estructuradorsdel paisatge i constitueixen lap l a s m a c i ó m a t e r i a l d el'assimilació i el domini d'unatècnica, la pedra seca, per partde successives comunitats igeneracions.

Des de la dècada dels cinquantadel segle XX, coincidint amb larecessió demogràfica, va caienttot allò que els homes han anatalçant pedra sobre pedra,tornant a poc a poc la natura ar e c u p e r a r a l l ò q u e e l savantpassa t s havi en anat

guanyant-li lentament amb eltreball de les seves mans, motiupel qual aquest paisatge, d'acordamb les circumstàncies, estàcondemnat a desaparèixer.Són pocs els qui es dediquen ar e f er a l gune s d ’ aque s t e sconstruccions malmeses perl ’acció erosiva dels agentsme teoro lògi c s o humans .

En molts casos la restauracióes fa més per motius decoratius

i no tant per l’ús quese li havia donat en unprincipi ja que la màd’obra encareix moltl’obra. A la Nou algunsdels espais que s’hancondicionat en el sdarrers anys inclouenel marge de pedra secacom a cons truccióintegrada al paisatge

(marges del cercat ). Ara s’estanrestaurant els marges de l’àreade lleure dels Safareigs, on hiha la zona de lleure.

La relació de l'home amb aquestmaterial que ofereix el seu espaif ís ic, dóna com a resultatl'arrelament en la comunitatlocal d'una autèntica cultura dela pedra que es materialitza entots els elements construïts queconfiguren el paisatge.

En aquesta revista hi apareixu n a p e t i t a m o s t r a d econstruccions que es troben alterme de la Nou. Aquest és elprincipi d’un treball que es faràp e r t a l d e l o c a l i t z a r icomptabilitzar totes les que enrealitat hi ha. Al llarg de la tardors’iniciarà el treball de recerca perla qual cosa es demana la

ARQUITECTURA DE PEDRAPer Martí Martí i Ma. Teresa Figueras

eL Nou Gaià 22

FET RURAL

Julián i Ramón refén el marge de l’Àrea de Lleure.

CULTURA

co l · l aboració d e to t s e l spropietaris de terrenys del poble.

De la mateixa manera tots elsqui vu lgueu par t icipar demanera ac t iva en aques tainvestigació podeu posar-vosamb contacte amb Ma. TeresaFigueras Briones a través del’adreça mfiguer8@xtec.cat

TRONA: Construccions circularso quadrades al voltant del troncd’un arbre per protegir-lo del’arada, de les fortes ventades...

CLAPER: amuntegaments depedres sense cap u t ili tat .S’anava fent quan s’anavadespedregant un terreny per fer-lo apte per al conreu.

E S C A L E S D E M A R GE :pensades per accedir d’unaparada a una altra.

BARRACA: Construcció moltcomuna al Camp de Tarragona.La majoria construïdes amb els i s tema d ’aproximació defilades. Poden tenir la cobertade pedra, d’argila o també unfixador vegetal com els lliris.

B A L M A M UR A D A : C ovanatural que amb l’ajut de laconstrucció d’una paret depedra seca es conver tia enestança i de vegades , si eramolt gran, s’hi guardava elramat.

PAISATGE MEDITERRANI.LES CONSTRUCCIONS DE PEDRA AL CAMP

eL Nou Gaià 23

FET RURAL

2

Trona

Claper

Escala de marge i marge

Barraca

MARGE: per guanyar terrenyde conreu quan el pendent hoimpedia. També permeten evitarla pèrdua de l’aigua, retenir lahumitat i prevenir l’erosió.

REGUEROL: aprofita l’espaientre dos marges per evacuarles aigües de pluja. Acostumena trobar-se en terrenys ambforts pendents on l’aigua potbaixar amb molta força. Així escondueix per evitar que l’aiguas’emporti la terra o els margesde pedra.

C I ST ER N A A M B P I C A :construcció que es feia perconservar l’aigua de pluja i aixípod er- l a u t i l i t za r perquèbeguessin els animals o pertasques agrícoles. Normalmental costat s’hi construïa una picaque facilitava la tasca al pagès.

MOSTRA DE CONSTRUCCIONSNOUENQUES

eL Nou Gaià 24

FET RURAL

3

Balma murada

Cisterna amb pica

Reguerol

CULTURA

El Castell de la Nou s’estàconvertint en un referent per lacomarca en el món cultural, ambuna oferta molt atractiva d’unaagenda anual ben elaborada.

L’afluència de públic, no tan solsdel municipi sinó també de totel Tarragonès, avalen un primersemestre molt exitós en tots elsa c t e s q u e s ’ h a n a n a tdesenvolupant en el CentreCultural “El Castell”.

Els mitjans de comunicaciótambé es fan ressò d’aquestmagnífic espai en els seusarticles: múltiples aparicions alDiari de Tarragona així com unamenció especial al suplement

“Sortim” del diari Avui on espresenta un article a quatrepàgines i diverses fotos dins dela “Fundació de Cas tel l sCulturals de Catalunya”; “ Onala Torre “ i “ Ràdio Altafulla”també mostren el seu suport al ’ h o ra d e d i fo n d r e e l sesdeveniments culturals delCastell de la Nou.

Tot p legat conforma unaalternativa al turisme de costaque permet a l s municip i sd’interior promocionar-se através de la cu l tura i elpatrimoni. Cal ressaltar, com afet important, la creació d’unfons d’art propi, això es possiblegràcies a les donacions dels

artistes que han exposat alCentre Cultural.Aquest fons permetrà podertenir una col·lecció permanent exposada, així com facilitarl ’ in t ercanvi amb d ’a l t r e sinstitucions.

Convençuts que el Castell es laicona de la Nou de Gaià, de laqual tots els nouencs ens sentimorgu l losos , e s cont inuaràtreballant per oferir a tothomla nostra aportació dins del móncultural.

L’agenda de pintura i esculturad’aquest primer semestre haestat la següent:

Del 23 de febrer al 16 de març.Exposició conjunta de:

* Marta Balaña - “Batecs deLlum i de Foscor”, pinturaque ens mos tra com aelement principal el mar i unasèrie de la seva col·lecció“Emigrant” que ens mostrala cruesa que envolta laimmigració, una realitat moltactual que no ens deixaindiferents.

* Jordi Morera- “Trajecte”,obra que comprèn diferentsdisciplines que ha treballatl’artista en els seus deu anysde trajectòria on podemt ro b a r: c o l l a g e s , o l i s ,

EL CASTELL, REFERENT CULTURALA LA COMARCAPer Josepa Figueras

eL Nou Gaià 25

EXPOSICIONS AL CASTELL

muntatges amb materialsreciclats, etc.

Del 12 d’abril al 4 de maig.Exposició conjunta de:

* Rosa M. Laveda- “SomnisQuotidians”, pintura que ensmostra moments del dia a diade tothom.

* Imma Gibert- “Homenatgea una dona dreta”: col·lecciód e p e c e s d e j o i e r i ar e l a c i o n a d e s a m b 9fotografies on es fa unasimbologia a la realitat desubmissió de la dona versl ’home en el s anys 50.

També va pres entar unm u n t a t g e a n o m e n a t“ E m p r e m t e s e f í m er e s ”

Del 13 de juny al 6 de juliol:Exposició i Curs de ceràmicaartística:

* Maravil la Sáez - Laceràmica feta art: una àmpliamostra dels seus treballs aixícom la seva darrera creacióde peces que combinen laceràmica amb els materialsreciclats.

* En el mateix període,Maravilla va impartir un cursde Ceràmica Artistica perapropar aquesta disciplina at o t h o m q u e e s t i g u é s

interessat. Deu persones vanser les participants en el curs.

Dels dies 18 al 22 de juliol:Exposició :

* Ponç Granollers va serl ’ e n c a r r e ga t d ’ a q u e s t amostra de pintura “ Olis iaquarel · l es” . Hi haviaquadres que ens mostravenmolts racons de la nostrapoblació i es va fer ambmotiu de la Festa Major.

Del d ia 1 a l 31 d’agost :Exposició conjunta :

* Hernández Pellisa: Esculturafigurativa en bronze, terrad’Ulldecona , terracuita,etc.

* Valentín: Pintura a l’ oli delpaisatge mediterrani, unhomenatge a la Terra amb elcolorisme com a principalpropietat.

ÀMPLIA PROGRAMACIÓ

eL Nou Gaià 26

EXPOSICIONS AL CASTELL

II EDICIÓ DE LESNITS AL CASTELLPer Josepa Figueras

MÚSICA IESPECTACLES

CULTURA

2

A l’espai del castell, l’última propostad’aquest primer semestre ha estatla segona edició de les “Nits alCastell”, una alternativa d’oci lligadaal fet cultural que ja va tenir moltd’èxit l’any anterior.

En el marc del castell es poden veureun seguit d’actuacions que van desde la música a la màgia, els monòlegsetc… amb servei de Terrassa –Bar,i amb l’ obertura de les sales interiorsdel castell on es pot visitar unaexposició de pintura i escultura.La programació d’aquest any és :

26 de juliol-El LLibre Vermell deMontserrat, música i veus de lespartitures de l’antic llibre trobat ala Abadia de Montserrat, a càrrecdel grup Xerima i amb la direcció deTeresa Valls.

2 d’agost-Màniga Curta Show,espectacle de màgia a càrrec deÀaron il·lusionista.

9 d’agost- Blues & Jazz , versionsd’aquests gèneres a càrrec del grupEnfebrats.

16 d’agost – Solitud, la música deDuke Ellintong a càrrec de XabierPié & Ignasi Gonzàlez.

23 d’agost-Chelito’s Paradaise,Romanticus Clown Moments acàrrec de Paloma Mateo.

30 d’agost – blues & Jazz, segonaactuació del grup Enfebrats.

PINTURA I ESCULTURA

6 de setembre-Nit de Monòlegs,situacions absurdes explicades enclau d’humor a càrrec del grup 9Teatre.

I no ens podem oblidar de l’òpera quees va interpretar el dia 26 d’abril ambmotiu de la diada de Sant Jordi perl’orquestra Càmera Musicae, que ensva oferir “Bastià i Bastiana “, laprimera òpera escrita per WolfgangAmadeus Mozart a l’edat de deu anys.

EN AQUESTA EDICIÓ S'AMPLIAL'OFERTA ARTÍSTICA

eL Nou Gaià 27

MÚSICA I ESPECTACLES

Aquest passat Sant Jordi vaigpresentar a la Biblioteca MestraMaria Antònia el llibre LaTorredembarra republicana ifederal. El Centre RepublicàDemocràtic Federal (1890-1939),editat pel Patronat Municipal deCultura. Us volia presentar aquestllibre perquè hi surt alguna dadade la Nou de Gaià que pot serinteressant.

Sabíem que l’any 1931 a la Noues va donar d’alta el CentreRepublicà Català Federal, quesegurament es va adherir a ERCcap a l’any 1933, i que a l’any 1933es va fundar el Centre Catalanista

Republicà adherit a l’AccióCatalana.

Ara, a més, puc afegir que l’any1892 ja existia a la Nou un nuclide republicans federals queparticipava en reunions del partitcom la que es va fer aquell any alVendrell.Respecte el Centre Republicà CatalàFederal es poden llegir un parell dereferències: l’acte d’afirmaciórepublicana que van organitzar ala Nou el 14 de maig de 1931 il’assistència d’una representació almíting que va fer Marcel·lí Domingoal Sabó, a Torredembarra, l’any1936.

La continuïtat i latasca realitzada anivel l pol í t ic ic u l t u r a l p e l srepublicans de laNou de Gaià abansde la guerra civilresta oblidada i seriamolt interes-sant derecuperar. La ideaqueda llençada i elmeu llibre, presentat.

Jordi Suñé MoralesAutor del llibre La

Torredembarra republicanai federal. El Centre

Republicà DemocràticFederal (1890-1939) editatpel Patronat Municipal de

Cultura

Seda és una historia deliciosa,ambientada al segle XIX, que ensnarra les aventures d’HervéJoncour, un home que té una fàbricade seda i es dedica a comprar ivendre cucs de seda, per això hade viatjar sovint al Japó, percomprar els ous d'aquest cucs perpoder abastir la indústria francesad’aquest teixit. En aquestesaventures és on trobarà l’amor, eldolor, l’aventura, el desig i el perill.

EL CENTRE REPUBLICÀDEMOCRÀTIC FEDERAL (1890-1939)Per Jordi Suñé Morales

eL Nou Gaià 28

LA TORREDEMBARRAREPUBLICANA I FEDERAL

LITERATURA

ALESSANDROBARICCOPer David Pallarès

SEDA

LITERATURA

Avi, saps que des de l'última vegadaque ens vam escriure he estatpensant en el que em vas dir i teniesraó, la distància ens fa més sincers.

L'altre dia vaig tenir om somni moltestrany. Anava cap a l'escola ambels meus amics fins que un d'ells emva comentar que aquell dia era méspolsós del normal. En el meu somnivam estar caminant molt més delque jo estava acostumat per arribara l'escola; tenia la sensació d'havercaminat quilòmetres i quilòmetres.Era molt dur, fins i tot vam creuaruna increïble tempesta de sorra.En el meu somni, el meu amic, queper cert se li havia enfosquit moltla pell, em va dir que si el voliaacompanyar a un rierol que estavamolt a prop d'allí perquè estavamort de se i jo li vaig fer que sí ambel cap.

Mitja hora després d'haver-nosdesviat vam arribar a un petit estanymig sec que feia una fetor terriblea podrit. Davant la meva sorpresael meu amic s’hi va estirar i va

intentar beureuna mica delque jo noqualificariad'aigua sinóuna mena debrou marró ipudent.

La calor erainsuportable iel meu com-pany va dir-me que abans d'arribara l'escola ja tin-dria una altrapossibilitat de beure "aigua", aixídoncs emprenguérem el camí de nouno sense abans girar-me per últimavegada i veure l'erm paratge que elmeu amic havia anomenat rierol.

En el meu somni estàvem a migquilòmetre del poble quan el meuamic es parà davant d'una vaca moltescanyolida. Se la va mirar unaestona i s’hi va posar al darrere. Joestava assegut en una pedra grossaque hi havia a la vora del camí. Ellem va fer senyals amb la mà perquèhi anés però jo no hi volia anar, la

vaca escardalenca emfeia una mica derespecte.

Avi, que no et fastiguegiel que ara et diré quenomés és un somni, elmeu amic es va esperarfins que la vaca vaaixecar la cua i quan lavaca es posà a pixar elmeu amic es va amorrar

a darrera bevent i dutxant-se comsi allò fos el bany de casa!

Després d'aquell estrany espectaclevam sortir en direcció a l'escola icom pots comprendre la resta delcamí vaig mirar al meu amic dereüll i sense respirar gaireprofundament.De sobte quan em faltava poc perarribar vaig sentir un sorollensordidor, una colla de voltors quees barallaven per un tros de carnfosca que no vaig poder reconèixerquè era. El meu amic de sobte jano estava amb mi però com que eraun somni vaig pensar que haviadesaparegut misteriosament.

Quan em vaig girar afortunadamentl'escola era al davant, sense pols,sense calor, amb un dia assolellat imaco com mai.

Quan va entrar el professor ens vadir que avui veuríem un documental per saber com viuen i sobreviuenmolts nens a l'Àfrica, es titulava"Aigua de vida, aigua de mort".

CARTA A L'AVI DAVIDPer David Pallarès

eL Nou Gaià 29

RELAT

2

Fa unes setmanes que es va comentarpels mitjans de comunicació lesexpressions de Bibiana Aida enanomenar els membres del senatsegons el seu sexe “miembros ymiembras” cosa que em feu recordarel que va passar fa més de 67 anys ó68 a la Nou. Bé, això poc importa,fa molt. El que aquesta senyora digué,un senyor del poble ja ho va fer palès.

Aquesta anècdota va passar durantla Guerra Civil. La Nou estavaocupada pels soldats i milicians. EnPere Vives, la seva esposa Rosalia iuna altra dona, que no sé qui era,decidiren anar-se’n del poble per por,i quan es trobaven al camí que va ala cova de la Faringalla (darreral’església), uns soldats o milicians elsdigueren: - ¡Alto! ¿Quién va? I el bodel Pere respongué amb la voluntatde fer-ho en castellà: -“Dos muqueresy un muquero” la qual cosa demostraque l’esmentada ministra no éspionera en aquest lapsus lingüístic.

En un altre ordre de coses, tambérecordo que en aquells temps hi haviaun captaire que li deien “Teti” Vives(de Vives va la cosa encara que notenien res a veure), que deia que erafill de Santa Oliva i que presumia dequè els seus “Manaments” eren

millors que els de l’Església. Sino ho recordo malament deienaixï:El primer, ni plata ni paper.El segon, guerra a tot el món.El tercer, ni amo ni arrabasser.El quart poc pa i .....El cinquè, ni Franco ni Negrín.Aquests manaments conclouenen dos: aixequem la bota ibevem tots dos!

Eren altres temps i la memòriapotser falla un xic, però...

" DOS MUQUERES Y UN MUQUERO "Per Martí Martí

eL Nou Gaià 30

ANÈCDOTES

LITERATURA

Per fi s’han publicat les esperadesi llargament reclamades balancesfiscals entre les diferentscomunitats autònomes d’Espanya. El resultat ha estat similar alque un grup d’experts catalanshavia calculat abans. Catalunyano surt ben parada. En funció delmètode de càlcul, el dèficit fiscal,que és la diferència entre el ques’aporta a l’Estat i el que retornal’Estat via inversions i despesespúbliques, a Catalunya se situa,en el pitjor dels casos, en gairebé15 mil milions d’euros, una xifraque suposa quasi el 9% de lariquesa catalana (PIB).

Els experts catalans havien fetpúblics una setmana abans elsseus càlculs i el dèficit era encarasuperior en uns 2 mil milionsd’euros i representava que 1 decada 3 euros pagats en impostospels catalans ja no tornava aCatalunya.

I no només Catalunya té un grandèficit, les Balears i el PaísValencià també. De fet, segons elmètode de càlcul de fluxmonetari, que imputa allí on esrealitzen les despeses i on escobren els impostos, les Balearsé s l a C o m u n i t a t q u epercentualment té un major dèficitfiscal i arriba a suposar el 14%del seu PIB. En números absoluts,segons el mateix mètode decàlcul, Catalunya, en tenir unamajor població i una major

CATALUNYA TÉ RAÓPer Òscar Martí

OPINIÓ

CULTURA

riquesa absoluta, és la que aportamés de tot l’Estat.

Les altres comunitats amb dèficitfiscal serien Madrid, Navarra,Múrcia i l’Aragó. El País basc,gràcies al concert econòmic, toti ser una de les CCAA més riques,no en té.

El cas de Madrid:

L’altre mètode de càlcul és el delbenefici, un mètode que imputa aaltres comunitats les inversionsfetes en un territori determinat,sota la tesi que altres comunitatssurten beneficiades d’aquellainversió o despesa (per exemple,el pressupost del Museu del Pradoo d’altres de titularitat nacional,els funcionaris de l’Estat queviuen, treballen i gasten aMadrid.. .).

El mateix fa respecte delsingressos, ja que hi ha empresesque part de les vendes les fan anivell de tot l’Estat, mentre quela recaptació dels impostos la fanallí on tenen la seu. En aquestmètode, Madrid és la ComunitatAu tònoma que su r t mésperjudicada (atès que gran partde la despesa pública de lacapitalitat és imputada a laresta). Mentrestant, Catalunya ialtres que tenen dèficit fiscal, ambaquest mètode, el veuen reduït i,fins i tot, alguna com l’Aragópassa a tenir superàvit fiscal.

Per la part de les CCAA que rebenmés del que aporten (senseordre): As túries , Gal ícia ,Cantàbria, les dos Castelles,Extremadura, Andalusia, lesciutats de Ceuta i Melilla.

En principi és lògic que les CCAAmés riques aportin més del quereben i al revés amb les méspobres, perquè un dels objectiusde qualsevol govern és laredistribució de la riquesa. Elproblema és quan aquest dèficités insostenible, excessiu, idiscriminatori per algunes CCAAcom la catalana, ja que no podenoferir als ciutadans el mateixnivell de serveis, infraestructures,... que CCAA més pobres, i fins itot, un cop redistribuïda la renda, perden posicions respected’aquelles a qui ajuden.

Altres països com Alemanya vanfixar uns màxims d’aportació ala solidaritat interterritorial, enpercentatge respecte del PIB nosuperior al 5% i la premissa que,en cap cas, la redistribució de larenda per part de l’Estat no podiasuposar mai que CCAA méspobres superessin la renda deCCAA més riques.

Les balances fiscals hauriend’acabar d’una vegada per totesamb la imatge de què Catalunyaés insolidària, ja que fins i totamb el mètode de càlcul del fluxmonetari és major contribuent

net que la Comunitat de Madrid,que és més rica.

Els catalans, ara sí, podemafirmar sense equivocar-nos quesom contribuents nets a Espanyai negar rotundament els qui erencapaços de manifestar queCatalunya rebia de la resta, cosabastant estesa en molts llocsd’Espanya. Catalunya tenia raó ité raó en reclamar un millorfinançament que no llasti la sevapotencialitat i poder continuarsent el motor econòmic que haestat i que encara és.

La publicació de les balancesfiscals no ha de servir, en capcas, per enfrontar territoris perpart d’alguns radicals, rancis isectaris, d’ambdues bandes. Elscatalans no tenim la necessitatde recórrer a la confrontació pertal de reafirmar el nostresentiment nacional.

LA PUBLICACIÓ DE LESBALANCES FISCALS

eL Nou Gaià 31

OPINIÓ

2

Si mirem des de la caseta del ’elec trici tat que hi ha alcomençament de la baixada queporta cap als menjadors veuremque, entre els camps de conreu,hi ha una vegetació diferent dela del seu voltant. Aquestavegetació s’estén en forma defil i ens indica clarament queallà hi ha un curs d’aigua, lariera. Estem parlant del que esconeix com a vegetació deribera. Els arbres que hi creixene n a q u e s t e s c o n d i c i o n sd’humitat són arbres de fullacaduca, quedant despullats al’hivern i d’un verd intens a laprimavera i l’estiu. La riera toti no tenir un cabal permanentd’aigua té el nivell freàtic(profunditat a la que es trobal’aigua) força proper a lasuperfície i dóna lloc a que lavege tac ió d e r i bera , quenecessita d’humitats elevades,s’hi instal·li. El descens deln i v e l l f r e à t i c p e rsobreexplotació de les aigüessubterrànies pot a llarg termini

fer desaparèixera q u e s t e sc o m u n i t a t sv e g e t a l s . E l sa r b r e scaracterístics dela vegetació deribera que trobema La Nou són elFreixe i l’Om . Ac o n t i n u a c i óv e u r e m e np r o f u n d i t a ta q u e s t ú l t im .

La ne te ja quel’ajuntament hafet darrerament del curs de lariera ha permès deixar aldescobert una bona quantitatd’oms que abans quedavenamagats entre les canyes, elssediments arrossegats per lesúltimes avingudes i els esbarzersq u e h i c r e i xe n e n g ra nabundància. L’om pot assolir els30 metres d’alçada i a la rieras’hi troben varis exemplars degran alçada, tot i que la majoria

no assoleixen els 3-4m (imatge 1). D'omsgrossos gairebé no enqueden a Europa, perculpa d'una forma moltvirulenta de grafiosi,una malaltia fúngicat ra n s m e s a p er u nescarabat barrinadorq u e va a r r i b a r aC a t a l u n y a acomençament de la

dècada de 1980. A uns 300 mcurs amunt des de la zona delsrentadors ens queda el vestigiimpressionant d’un om mort deconsiderable alçada, senyal queen un passat no gaire llunyàaquests arbres eren molt mésabundants que avui dia (imatge2). Parlant un dia amb un avidel poble em va di r querecordava quan era petit gransoms que van ser talats anys méstard, esperem doncs que els queperduren siguin protegits iformin part del patrimoni delpoble.

La fu l la de l ’om és moltcaracterística: dentada, ovada,de 4-10 cm i asimètrica, és adir, una meitat és una mica mésgran per la part inferior quel’altra. Tenen l’extrem agut ison llises per la part superior i

CIÈNCIA

ELS ARBRES AUTÒCTONS DE LA NOU:L'OM ( Ulmus minor )Per Toni Mellado

eL Nou Gaià 32

Un dels grans oms

amb pèls a l’enforcadura delsnervis a la part inferior (imatge4). Floreix al febrer, i fa fruital maig. Aquest rep el nom desàmara on la l lavor quedaenvoltada per una ala queaprofi ta el vent per a ix ídi sseminar-se ( imatge 3) .

La seva fusta és resistent a lahumitat i es fa servir en aquellesaplicacions en què es requereixiaquesta condició com vaixells itaüts. És un arbre que s’haplantat en molts carrers delnostre país.

La neteja de la riera i lapreservació de la seva vegetacióés un pas més per fer que elshabitats de La Nou no nomésestiguin orgullosos del seupatrimoni cultural i que valorini gaudeixen del patrimonina tu ra l que e l s e nvo l t a .

VEGETACIÓ DE RIBERA

eL Nou Gaià 33

CIÈNCIA

2

Gran om mort

Fruit del om

Fulla d’om

Fa uns dies que es va acabar lafeina de neteja del torrent, desdel camí de Salomó fins als anticssafareigs. Aquesta era una feinamol necessària ja que aquest tramera pràcticament intransitable,sobretot, des del camí fins alparatge on abans hi havia lesFontanilles.

Les Fontanilles és dins del meurecord un racó meravellós. Estavasituat a mà dreta del camí queva a la cova de la Faringalla, onel torrent era més ample, a propd’un pi que hi havia en terres delPau Dalmau.

Allí brollava aigua que despréscorria torrent avall enmig demoltes mates de joncs i herbesaquàtiques fins sota la terra delJosep M. Dalmau Balsells ons’arreplegava i es desviava a ladreta del torrent ja canalitzadaamb un rec d’obra fins arribar ala Resclosa.

La Resclosa era una espècie debassa que quan érem jovenets erala nostra piscina a l’estiu; semprevigilant que no ens enxampessinja que ni els nostres pares ni elsregants ens hi permetien el bany.

Des de la Resclosa sortia un recd’obra per cada costat del torrentque servia per regar les terresper on passava. Cada regant teniaunes hores el dia setmanal que litocava regar. De tot això ja no

EL TORRENTPer Martí Martí

MEDI AMBIENT

INFORMACIÓ

en queda res fora del petit tramde rec en desús que encara hiqueda.

On ara acaba l’arranjament deltorrent hi havia el safareig públicque també està enterrat sota elfang i la sorra del torrent. Elsafareig s’alimentava de l’aiguaque sortia de la font que hi haviaal seu costat. Quan dita font es vaesgotar es van fer els safareigs, una cada costat del torrent que rebien

l’aigua que passava de la resclosapels regants. Per això hi havia diesque es rentava a un costat o al’altre del torrent.

De tot plegat sembla que facisegles... però l’arranjament ques’ha fet ara és un pas endavant enla recuperació d’aquests espais queen altres temps havien tingut tantavida i, qui sap si potser encara quedestinats a altres usos més lúdics,la puguin tornar a recuperar.

L'ARRANJAMENT D'UN ESPAINATURAL EMBLEMÀTIC

eL Nou Gaià 5

MEDI AMBIENT

2

Plànol de la situació antiga

Es ta vez he pensado encompartir una receta que escribíen La Nou hace unos años, apetición de varios amigos, y que,aún siendo bien sencilla, es unode mis platos favoritos. Se tratatambién, y eso influye, de unrecuerdo de mi infancia, cuando,una vez al año, íbamos enromería a orillas del río Órbigo,truchero por excelencia, y luegocomíamos en la fonda del pueblosiempre lo mismo, unas sopasde ajo con trucha, sopas de pande hogaza empapado pero casisin caldo con los poderososaromas del p imentón queinundaron la gastronomía de miinfancia y adolescencia. A pesarde que he ido volviendo por allíde vez en cuando, nunca

SOPA DE PAN YALMEJAS SIN CALDOPer Jesús Gómez

GASTRONOMIA

INFORMACIÓINFORMACIÓ

La finestra ben feta

conseguí que los del restaurante(ya no es una fonda) me dieranla receta, pero, tras variosintentos fallidos, la di porconseguida… Con variaciones,eso sí, a mi gusto, como laeliminación de la trucha (conl a s d e v i v e ro c a m b i a b ademasiado y resultaba un poco“seca”…)

SOPA DE PAN Y ALMEJASSIN CALDO

O quizás “sopas de ajo con almejas”

O “variación sobre las sopas deajo con trucha” de una fondacercana a Astúrica Augusta, la ciudad de Astorga en la quen a c í , t i e r ra d e e r ra n t e smaragatos. Los maragatos,nómadas durante siglos, sehicieron sedentarios alrededorde un monte mágico, “ElTeleno”, en el corazón de laprovincia de León, tierra pobrey seca como pocas. Allí crearonpueblos -recomiendo la visita

d e Ca s t r i l l o d e l o sPolvazares a quien vayapor allá, para conocer unp u e b l o m a r a g a t o - ,organizados como unauténtico matriarcado, yaque no podía ser de otramanera pues los hombressiempre estaban fuera,t o d o s a r r i e r o s ,transportando mercancíaspor toda la península. De

ellos decían que eran ante todogente honrada, fiel y de fiar,quizás porque las vicisitudes yaventuras de los caminos lesenseñaron, compartiendo el panc o n a j o y p im e n t ó n , l aquintaesencia de la solidaridad:“arrieros somos y en el caminonos encontraremos”.

INGREDIENTES:

- Aceite- Media docena de dientes

de ajos, o más.- Un pimiento verde, o dos- Unas ramitas de perejil- Media cebolla (optativo)- Una cazuela de caldo de

pescado- Almejas (con medio kilo

puede bastar, hasta 1 kilo)- Pimentón (si es de La Vera,

mejor), 2 partes de dulcepor una de picante.

- Pan de hogaza (pan depagès) comprado el díaanterior y cortado grueso.

Se prepara un caldo de pescadoal gusto ( por ejemplo, con cabezade merluza o rape…). Que cuezabastante; yo lo dejo hasta quetodo casi se deshace; entonces,lo exprimo antes de colarlo, comoel de la fideuà (probé a hacerlotambién preparando este caldo,pero el sabor, tan delicioso conl o s f i d e o s , m e p a r e c i óex c e s i va m e n t e f u er t e - odominante- para el pan) .Mientras cuece, puede echarsealguna pastilla de caldo depescado Avecrén, sobre todo sihemos puesto pocos restos depescado y al probarlo resultademasiado suave. Se añade elpunto de sal necesario.

En una cazuela grande de barrose echa un poco de aceite deoliva y se refríen los pimientosverdes, partidos en trozos muypequeños, los ajos y el perejil(más la cebolla, si se quiere,partida también en trozos muypequeños; yo la suelo incluir).

Después de un ratillo (concuidado, a fuego bien lento paraque no se quemen ni los ajos nilos pimientos), se añade el caldode pescado (recuerda que lashemos llamado sopas de almejassin caldo: se ha de echar el caldosuficiente para empapar luegobien el pan, y que quede unpoquito, pero no más, inclusopodrían comerse con tenedor ysólo sobraría un poco de caldo).

UNA VARIACIÓN DE LAS SOPAS DE AJO

eL Nou Gaià 35

GASTRONOMIA

2

Els nens i nenes del poble vanprotagonitzar un espectacle de ballamb motiu de la festa major de laNou de Gaià.

Malgrat la curta edat dels ballarins,des de 4 fins a 11 anys, vandemostrar la seva gran capacitatartística sobre l'escenari, sorprenenta tot el públic assistent. Durantl'actuació, Kim i Raquel vanintervenir ballant un magnífic Tango

i un Rock & Roll. La seva professora,Raquel Ortega, ballarina delprograma televisiu "Mira quiénbaila", donà les gràcies per lacol·laboració als pares, per ladedicació als nens i per la granacollida del poble. I ens fa saber quea partir de setembre comença el noucurs de ball, i proposa als pares delsnens que també s'animin a ballar !

Per altra banda el grup de adultstambé va finalitzar el curs deball 2008 amb un sopar alsercat i una nit de ball a lafresca.

Pàgina web oficial de Kim iRaquel:w w w. k im y ra q u e l . c o mBlog: www.kimyraquel.com/blog

GUAITA QUI BALLA, A LA NOU DE GAIÀPer Kim i Raquel

eL Nou Gaià 36

BALL

INFORMACIÓ

Actuació dels nens.

Tras dar un buen hervor , seañaden las almejas que, tapandola cazuela, se abren enseguida.Inmediatamente, se añade elpimentón ( dos cucharillas depimentón dulce y una depicante). Y enseguida lasrebanadas de pan.

Otro hervor y a servir.

Y a disfrutar, que son dos días.

- L a s a l m e j a s c o nv i e n erepasarlas una a una, paraasegurarse de que no hayninguna llena de tierra, ytenerlas un rato en agua consal para que suelten la arena.

- Valorar el gusto personalhacia lo p icante paraaumentar o disminuir laproporción del pimentónpicante (que sea de La Vera),ingrediente en cualquier casoesencial de este plato. Lamedida de 3 cucharillas seríala necesaria para unas 4raciones.

- La presentación perfecta ess er v i r l a e n c a zue l i t a sindividuales altas de barro(yo no tengo todavía, mi chicap i e n s a q u e t e n e m o sdemasiados cacharros decerámica; pero algún díatendré, cuando sea mayor).

LA RECUPERACIÓNDE UNA RECETA

GASTRONOMIA

INFORMACIÓ

El passat 31 de ju lio l , al’Ajuntament de l’Espluga deFrancolí es va fer el lliuramentformal per part de l’acalded’aquell municipi de la Concade Barberà, Il·lm. Sr. DavidRovira Minguella a l’alcalde dela Nou de Gaià, Il·lm. Sr. JordiCañellas del llibre del Conselldel Lloch de la Nou dipositaten aquell Ajuntament per l’ordemonacal de Poblet.

En aquest acte també hi vaassistir l’artífex de la troballa,el Sr. Lluís Virgili, historiadorlocal, a qui li agraïm el seutreball de recerca que ha permèsla recuperació d’un documenthistòric de gran vàlua per alno s t r e pob l e i c omarca .

ACTE PROTOCOLARI DE LLIURAMENT DELLLIBRE DEL "CONSELL DEL LLOCH DE LA NOU"

eL Nou Gaià 37

FETS IMPORTANTS

INFORMACIÓ

Lluís Virgili, artífex de la troballa, i Jordi Cañellas, alcalde de la Nou

Signatura per la cessió del llibre al poble de la Nou

Generalitat de CatalunyaDirecció General Ports iTransports

Concessió: V6414Calendari:

Data aprovació: 11-06-2008Estat: Actual

LLISTAT D'HORARIS 2008Dilluns a Divendres feiners

Empresa: T. Y J. PlanaEmpresa Plana, S.L.

Vigència a partir del Juliol 2008

HORARIS AUTOBUSOS

ALTRES

INFORMACIÓ

ANADA PARADES TORNADA

07:00 09:50 13:10 15:30 SALOMÓ 09:50 12:00 15:30 20:45

07:15 10:05 13:25 15:45 LA NOU DE GAIÀ 09:35 11:45 15:15 20:35

07:25 09:15 10:15 13:35 15:55 19.05 LA RIERA DE GAIÀ 09:25 11.00 11:35 15:05 19.00 20:25

07:30 09:25 10:20 13:40 16:10 19.15 FERRAN 09:20 10.50 11:30 15:00 18.50 20:20

07:40 10:30 13:45 16:20 TARRAGONA (Via Augusta) 09:10 11:20 14:50 20:05

07:45 09.45 10:35 13:50 16:25 19.35 TARRAGONA 09:05 10.30 11:15 14:45 18.30 20:00

Servei: Salomó - Tarragona

ANADA PARADES TORNADA07:25 12:00 15:55 18:55 SALOMÓ 13:04 15:44 18:50

07:30 12:05 16:00 19:05 VESPELLA DE GAIÀ 12:59 15:39 18:40

07:39 12:14 16:09 19:10 LA NOU DE GAIÀ 12:50 15:30 18:35

07:44 12:19 16:14 19:15 LA RIERA DE GAIÀ 12:45 15:25 18:30

07:54 12:29 16:24 19:30 TORREDEMBARRA 12:35 15:15 18:15

Servei: Salomó - Torredembarra

eL Nou Gaià 5

PASATIEMPOS POR BIENVENIDO LOPEZCRUCIGRAMA SONRISAUna vez resuelto se podrá leer una frase con las letras enmarcadas por un círculo.

MOTS ENCREUATSPer Bienvenido López

eL Nou Gaià 38

ENTRETENIMENTS

Horizontales: 1.Dulces, cariñosas. 2.Mirarás algo con atención. 3. Ciertaembarcación pl. 4. al rev tipo de verso,pl.5. Preposición. Rostro. Al rev, mira.6. Al rev, aplaudirá. Al rev, personajede cuento. 7. Donen. Voz militar. Diosegipcio. Número. 8. Uniré, aplicaré.Desagradable, catastrófico. 9. Al rev,recipiente para viajar pl. Indicar. 10.Sin identidad. Fem, con buenosmodales. 11. Débil, enfermizo, pl.Número de cosas pl. 12. Extremos dela tierra. Herramienta pl. 13.Pronombre dativo. Nombre de mujer.Prefijo negativo. 14. Afirmación. Está.15. Esparcirán agua.16. Al rev, avezancuda. 17. Enreda

Verticales: 1. Al rev, unidas. 2. Al rev,cierto oficio pl. 3. Al rev, lenguaprovenzal. Al rev, repetitivo fem. 4. Alrev, local de bebidas. Pertenecientesa la vejez. 5. Objetivo. Contrabando.Marchar. 6. Al rev, limpie. Al rev,empezarán a mostrarse. Preposición.7. Acotaremos. Tanto deportivo. 8. Seatreviese. De esta manera. 9. Al rev,despedazarás. Curso de agua que vadel mar hacia la tierra. 10. Al rev,rostro. Al rev, avalan. Carta de labaraja. 11. Cure. Al rev, fabricamonedas. Preposición. 12. Ganas debeber. Mamífero pl. 13. Preposición.Acobardan. 14. Fem, de poca saludpl. Le pones precio a algo.

SOLUCIONESHorizontales: 1. Melosas. 2. Revisarás. 3. Catamaranes. 4. Sobalisacedod. 5. So. Tez. Eu. 6. Aramina. Onidala. 7. Den. Ar. Ra. Mil.8. Adosaré. Trágico. 9. Satelam. Señalar. 10. Anónimo. Educada. 11. Canijos. Docenas. 12. Polos. Palas. 13. Me. Adela. An. 14.Si. Es. 15. Regarán. 16. Nosis. 17. Lía.Verticales: 1. Sadasac. 2. Soredanap. 3. Co. Anotonom. 4. Rab. M. Seniles. 5. Meta. I. Alijo. Ir. 6. Eual. Naramosa. En. 7.Limitaremos. D. Gol. 8. Osase. E. Así. 9. Sarazortsed. L. Ría. 10. Arac. Naredopa. As. 11. Sane. I. Añuca. En. 12. Sed. D. Gacelas.13. So. Amilanan. 14. Delicadas. 15. Valoras

eL Nou Gaià 40

Matrimonis 1er. semestre 2008

NO consten

Naixements 1er. semestre 2008

Oriol Vila Tomas 12-06-2008 Tarragona (Hosp. St. Pau i Sta. Tecla)

Elsa Canton Guzman 13-06-2008 Tarragona (Clínica Monegal)

Romaissae Fabrach el Yaakoubi 07-07-2008 Tarragona (Hosp. St. Pau i Sta. Tecla)

Defuncions 1er. semestre 2008

Juan Alari Reverte 30-01-2008 Cementiri la Nou de Gaià

Juan Trifon Porta 15-05-2008 Cementiri la Nou de Gaià

Mercedes Vallverdú Folch 08-07-2008 Cementiri la Nou de Gaià