domòtica per tothom i

7/30/2019 Domtica per tothom I

1/71

Treball de recerca en l m bit d invest igaci te cnolgica

Autor : Carles Llob et Pons

Curs acad m ic: 2 Batx i l lerat A


2/71

Generali ta t de Cata lunyaDepartam ent d EducaciInst i tut de Secundria V i latzara

Av. Arquitecte Eduard Ferrs, 10108340 Vilassar de MarTel. 93 750 63 66Fax 93 750 65 [email protected]

Autom at i tzac i econm ica de la l la r 2 | Dom t ica

n d e x1. Int ro du cci ................................................................................................................ 4

1.1 Int ro du cci a la do m t ica .................................................................................... 4

1.2 Obj ect ius ............................................................................................................. 4

1.2.1 Ap ren ent at ge ............................................................................................... 4

1.2.2 Gua .............................................................................................................. 5

1.2.3 Com ho far em ? ............................................................................................. 5

1.2.4 Qu necessito ? ............................................................................................. 6

1.2.5 Qu n ecessitar el lecto r per aut om atit zar la seva l lar? ................................ 6

2. Hist ria del pr oje cte .................................................................................................. 7

2.1 Transcur s del pr oj ect e ......................................................................................... 7

2.1.1 Idea inicial .................................................................................................... 7

2.1.2 Hip t esi ........................................................................................................ 8

2.1.3 Ap ren ent at ge ............................................................................................... 8 .............................................................................................................................. 9

2.1.4 Exposici de l pr ogr s al t ut or ...................................................................... 10

2.1.5 Reun i am b e l t ut or .................................................................................... 10

2.1.6 Ent rev ista ................................................................................................... 11

2.1.7 Conn exi en t re Ar du ino i Processing .......................................................... 14

2.1.8 Progr am ar actu ado rs .................................................................................. 14

2.1.9 M ot or s ....................................................................................................... 15 2.1.10 Alar m a ...................................................................................................... 16

2.1.11 Calibr ant els t erm isto rs ............................................................................. 20

............................................................................................................................... 21

............................................................................................................................... 21

2.2 Prob lem es i dificu lt at s com uns .......................................................................... 23

2.2.1 Sol ucio ns .................................................................................................... 23


3/71




3. Gua p er a la real it zaci ........................................................................................... 24

3.1 Program aci ...................................................................................................... 24 3.1.1 Plnol ......................................................................................................... 24

3.1.2 Bot on s ........................................................................................................ 25

3.1.3 Funcio ns d els b ot on s .................................................................................. 26

3.2 Conn exi a lA rd uin o ......................................................................................... 28

4. Conclusion s ......................................................................................................... 30

4.1 Opi ni del Treb all .............................................................................................. 30

4.2 Obj ect ius assolit s ............................................................................................... 30 4.3 Possibles m illo res .............................................................................................. 31

4.3.1 A m pliaci dels ele m ent s ............................................................................. 31

4.3.1 Ampliaci dels controladors ....................................................................... 31

5.An nex....................................................................................................................... 32

5.1 Elem ent s ut ilit zats ............................................................................................. 32

5.1.1 Per a la m aqu et a......................................................................................... 32

5.1.2 Progr am es .................................................................................................. 35

5.1.3 Plnol ......................................................................................................... 36

............................................................................................................................ 36

5.2 Com hem con nect at e ls elem ent s ...................................................................... 37

5.3 Progr am a .......................................................................................................... 44

6.Biblio graf ia ............................................................................................................... 69

6.1 Llib res................................................................................................................ 70

6.1.1 En fo rm at PDF ............................................................................................ 70

6.1.2 En fo rm at p aper ......................................................................................... 70

6.2 Pgines w eb ...................................................................................................... 71

6.3 Agram ent s als assessor s ................................................................................... 71


4/71




1 . I n t r odu cci

1 .1 I n t r oducci a la dom t ica

Una l lar amb insta l lac i dom t ica s un habitac le en e l qual e ls d iversos e lem ent s de

contro l de la casa, en com pt es de t enir com andam ent s independent s, convergeixen en

un cont rol cent ral que ser l encarregat de decid ir com ha d actuar cada e lem ent de la

instal laci. La manera de pr ogr a m a r aquest contro l centra l dependr del s is tema

dom t ic que nosaltr es fem serv ir .

Nh i ha de molts t ipus; uns sn ms intut ius a l hora de programar- los i uns a l t res

tenen una mica ms de complexi tat . Tamb existe ixen a lguns s is temes que estan

m s estandarditzats i a l t res que u t i l i tzen un pro toco l p rop i o propie tar i (n o

estndard). Cap s is tema es mi l lor que un a l t re, per bviament, sempre s prefer ib le

un s istem a creat n icam ent p er a l teu habit acle, que no un s is tem a estnd ard.

1 .2 Object iu s

En aquesta memria crearem un contro l centra l de la nostra l lar a travs d un

programa en Processing, que ens permeti contro lar des de la i l luminaci de les

habitac ions, com el s is tema ant i incendis, f ins a ls s is temes de reg o de contro l de

tem peratur a de la casa, d una m anera cm oda i senzil la a travs de qualsevol s istem a

capa d execut ar un program a amb Java (des del t p ic W indow s o M ac OX f ins a Linux o

var iants d aquest)

1.2.1 Apr enent at ge

A t ravs d aquesta guia volem ser capaos d ente ndre q u s una casa dom t ica i com

funciona: Saber com funciona l a lgor isme del programa, quins d isposit ius permeten

comunicar l ordinador amb la casa, etc,... per a ser capaos de complir el segon

object iu d aquest pro jecte.


5/71




1 .2 .2 Gua

LObject iu d aquest pro jecte s que tothom pugui tenir a l abast aquest recurs de ladom t ica sense tenir un n ivel l a l t de v ida econ m ica. Ho far a travs d una guia am b

la qual qualsevol persona podr tr ansfor m ar la seva l lar en un habitac le dom t ic

per fectam ent func ional , redu in t en g ran m esura e l p reu a l fe r -ho e l l m ate ix.

Aquests pro jecte est enfocat sobreto t a persones que no pod en assumir e l cost d una

insta l lac i domtica per que necessit in aquest t ipus d insta l lac i ja s igui perqu

tenen una d iscapaci ta t , o perq u tenen una edat qu e ja e ls h i d i f icu lta e l m ov iment .Tot i a ix qualsevol persona am b ganes pot aconseguir real i tzar aquest pro jecte

1.2.3 Com ho fa r em ?

Real i tzarem un programa amb Processing que mostr i e ls p lnols d 'una casa indicant

quins l lums estan encesos o apagats, quines persianes estan obertes o tancades, la

temperatura de la casa i f ins i to t a larmes d incendi i de seguretat permetent

contro lar- los; i to t , a t r aves d 'una senzil la connexi USB a una p laca Ardu ino.

En el cas del no stre t reball de recerca, al no po der fer-ho e n un a casa real, constru irem

una m aqueta d 'una casa mo de l amb la qual representarem e l func ionament rea l d 'una

casa (adaptant-nos a l nostre pressupost, u t i l i tzant e lements que ja d isposem, la

major ia rec ic lats) . Un cop fet a ix real i tzarem una guia amb la qual qualsevol lector

pugui adaptar aquest programa per a la seva prpia l lar . Aix qualsevol podr tenir

automatitzada la seva casa a preu de cost, noms pagant el cablejat de la casa i els

m ot ors de les pers ianes, ja que e l pr ogram a, el d isposit iu de cont ro l , i les connexions

dels actu adors/ sensors al d isposit iu de cont ro l , les far e l l m ate ix.


6/71




1.2.4 Qu n ecessit o?

Coneixements

Per a aquest pro ject e necessitar con eixement s bsics d 'arquitect ura i d isseny per a

fer e ls p lnols de la casa ( la maqueta representat iva i e l p lnol d aquesta);

coneixements avanats de programaci en la p lataforma grf ica Processing (que

tr ebal la am b l lenguatge Java) per crear un program a m ut able i adapt able a qualsevol

lecto r q ue segueix i la guia, i coneixem ent s mit jans en e lectrn ica per a conn ectar-ho

to t a l ord inador cor rectam ent i expl icar com fer -ho de m anera senzil la.

M a te r ia ls

Aquest pro jecte t in f in i ta t de possib i l i ta ts , i adaptarem la maqueta representat iva

amb e ls m ater ials de ls que d isposem en aque l l m om ent , tan t per p ressupost com per

v iabi l ita t d ins d una m aqueta de m ida reduda. Suposem que aquests m ater ia ls seran:

Cartr-p lom a, te les per les pers ianes, cable jat d ivers, led s, sensors de tem peratur a i

de in fraro jos, i d a l t res s imi lars. Expl icarem els mater ia ls que f ina lment hem pogutut i l i tzar en els annexo s.

1.2.5 Qu necessi t ar e l lec tor per au t om at i t zar la seva l la r ?

Coneixements

La guia estar enfocada a que el lector, si ja t els plnols de la seva l lar, no necessit i

cap t ipus de coneixemen t a part dels que se l i ensenyaran a la Guia de real i tzaci.

M a te r ia ls

Si el lector vol aplicar el pr oject e a la seva pr pia l lar, nom s necessitar els actu ador s i

sensors que vulgui incorporar, una p laca Arduino, re ls per a les l lums, i metres

suficients de cablejat. Sn t ot coses que si no sap com instal lar, qualsevol lamp ista pot

fer- l i -ho a preu de cost, redu int e l cost de l autom ati t zaci a nom s la factu ra d aquest

lampista. A les conclusions, a object ius assol i ts h i haur u na referncia del pr eu qu e

hem aconseguit redu ir .


7/71




2 . H istr ia d e l pr o jecte

2 .1 Tr a nscur s de l pr o jecte

2.1.1 I dea in ic ial

El pr inc ip i d un trebal l de recerca s sempre compl icat. Tot i ten ir una idea

aproximadament del que es vol fer , mai saps per on comenar. En e l meu cas, tenia

c lar que havia de fer a lguna cosa re lac ionada amb la domtica, ja que tantl arquitectu ra com , sobret ot , la program aci i la e lectr nica, m apassionaven.

A m s de l fe t de que la dom t ica s un recurs poc exp lo rat i m o l t t i l , sobre to t per a

persones minusvlides, que p ot fac i l itar m olt ssim la v ida quot id iana del d ia a d ia. Com

no era v iable constru ir una casa domtica real , va ig decid ir fer una maqueta i a ix

poder fer una dem ostraci de la ut i l i t a t en qu alsevol presentaci, en persona.

El problema era que no sabia exactament qu podia demostrar, ja que vol ia que e l

m eu p ro jecte t ingues alguna ut i l i ta t , servs d a lguna cosa.

El meu tutor em va sugger ir fer serv ir e l l lenguatge de programaci Processing en

comptes de JDK, que era massa complex, o Visual Basic, al qual l i faltaven varies

funcions. Aix que a pr inc ip is d est iu i a t ravs d un seguit d e l l ibres en angls, sobr eto t

de Learning Processing de Danie l Shif fman, vaig comenar a aprendre aquest

l lenguatge de pro gramaci.


8/71




2.1.2 H ip t esi

Per com enfo car e l t reb al l? Quina h ipt esi podia pregunt ar-m e? Que vol ia descobr ir ?Doncs la ver i ta t a ix no ho vaig saber f ins ben b a la meitat del t rebal l , per no em

preocupava. Tenia c lar e l q ue vol ia , i sabia que t robar ia aquesta h ip tesi .

Finalment vaig decid ir que vo l ia fer una guia amb la qual qualsevol persona pogus fer-

se la seva prp ia casa dom t ica reduint aix el cost en casi dos tero s del cost o riginal,

ja que am b lac t ual cr is i la dom t ica est obso let a per cu lp a dels excessius p reus. Poc a

poc l idea va anar evoluc ionant i f ina lm ent q uan vaig ten ir una entrev is ta am b Robert oNovo, com veurem ms tard, i va in formar-me dels preus reals d una insta l lac i

m it jana vaig decid ir f ina lm ent q ue aquesta ser ia la h iptesi o recerca del m eu t rebal l .

2.1.3 Apr enent at ge

Al pr inc ip i no entenia n i un borra l l , per desprs d uns quants exerc ic is i prct iques

vaig comenar a entendren e l concepte. Vaig comenar a estructurar l a lgor isme del

programa que far ia serv ir per a la maqueta, i va ig comenar a escr iure codi amb les

funcions que necessitava per crear una f inestr a am b el p lnol inser it , i per a col locar

e ls botons, dels quals vaig tenir que buscar un a un les coordenades en pxels i

escriure-les en u na t aula de d ades a l Excel:


9/71




Un cop vaig tenir la taula d excel amb les coordenades dels botons a l p lnol, noms

havia de crear una var iable booleana, ja que e ls botons noms poden estar en dosestat s (1 o 0, encs o apagat) . Desprs vam crear unes var iables x1 , y1 , w 1 i h1

per en tendre m i l lo r e l p ro gram a i no con fondre coordenades d uns bo ton s am b a l t res.

F ina lment en e l vo id d raw noms fa l tava de f in i r la func i de l bo t ta l com podem

veur e a la f igura 1.

Am b aix ja tenem p rct icam ent l estru ctura base del que v indr ia a ser m olt pe r sobr e

el nostre programa, ara noms fa l tar ia anar poc a poc expandint, ampl iant, i

perfeccionant e l programa sobre aquesta estructura base f ins arr ibar a compl ir e ls

object ius que ens havem m arcat p rviament en l apartat d e la in tr oducci.

Figura 1


10/71




2.1.4 Exposic i del pr ogr s al t ut or

Un cop vaig aconseguir obr ir e l p lnol i posar-h i botons just a on tocava, per seguiravanant necessi tava concretar quina p laca far ia serv ir . Vaig posar-me en contacte

amb e l meu tu to r , exp l ican t que hav ia fe t f ins a l moment , i qu ina p laca podr ia fe r

serv ir . Va d ir-m e que b usques inform aci sobre la p laca Arduino UNO, que era la que

seguram ent f ar em serv ir , i vam concertar un a ci ta una setm ana abans de com enar e l

curs.

A m s de buscar in for m aci sobre la p laca esm ent ada, va ig buscar in fo rm aci generalsobre la domtica, i va ig trobar una cosa ben interessant. Al buscar in formaci per

internet sobre les cases domtiques, noms trobava pgines on donaven opci a

calcular un pressupost o expl icacions de qu era una casa dom t ica, per n o t robava n i

preus n i expl icacions de com es podia automati tzar una casa pel teu propi compte.

Aqu va ser quan vaig com enar a in t u ir cap a on podia enf ocar e l meu tr ebal l ja que si

una insta l lac i domtica era de preus e levats, i sobretot ara amb l actual cr is is , la

producci d insta l lac ions domtiques es reduir ia enormement, i ens pr ivar ia d unacom odit at q ue q ualsevol desit ja a la seva l lar .

2.1.5 Reun i am b e l tu t or

Com havem quedat , una setm ana abans de com enar les c lasses, vam t enir una reuni

en Joan A ls, l Elisabet Alsina i jo . En aq uesta, a part de nsenyar els pro gressos que ja

havia fet , vam estar va lorant to tes les possib i l i ta ts que tenem per poder apl icar les

funcions que es far ien en una insta l laci dom t ica corrent a la nostra m aquet a.

Un cop decid ides les funcions que farem, vam fer una l l is ta amb els Actuadors i

Sensors que necessitvem, i les corresponents

sort ides i ent rades de la p laca que necessitar em.

Per no quedar-nos justos, vam decid ir subst i tu ir la

p laca que havem comentat, la Arduino UNO de

14 sort ides/ent rades, per la Arduin o M ega 2560

am b 54 sort ides/ ent rades d ig i ta ls i 15 analgiques (Fig.2)Figura 2


11/71




2.1.6 Ent r evist a

Desprs de la reun i am b e l t u to r va ig adonar-me qu e nom s enshavem fet una idea per sobre del que farem, i estava com enant

a aprendre a programar en Processing sense saber si realment

ser ia fact ib le la idea. A m s, encara no sabia tam poc ben b qu in

era e l prop sit que vol ia aconseguir a travs del meu pro jecte , per

aix, vaig buscar alg q ue em pogu s assessorar.

El prim er q ue vaig fer s buscar les em preses m s pro peres a Vilassar de M ar, i vaigdecidir fer una visita a algunes daquestes. Empreses de Barcelona com Engtel o

Equinsa, estaven tancades o no em proporc ionaven gaire in formaci, per f ina lment

vaig trobar e l que buscava. Una empresa anomenada I-DO ( integraci domtica), va

atendr em amab lemen t t ot i estar tancada des de fe ia uns quant s anys.

Lex-propietari Roberto Novo (Fig.3), enginyer en Telecomunicacions, va accedir a la

meva entrevista incls va deixar-me accedir a la seva prpia casa per ensenyar-me les

insta l lac ions que e l l m ate ix havia in tegrat a casa seva. Quan l i va ig preguntar per e ls

preus d aquestes insta l lacions em va d ir que osci l len m olt depenent de qu es vulgui

instal lar. El preu duna casa normal duns 120 amb funcions s imples com

il luminaci, temperatura, a larma de seguretat i ant i incendis, pers ianes i sensors de

presncia oscil la entre e ls 4000 i 5000 en tot a l , com pt ant la insta l lac i, la m

dobra, i e ls contro ladors i d isposit ius de la casa. Hi ha insta l lac ions molt ms cares

simplement per la grandr ia de la casa, o la quant i ta t d e lements a insta l lar i perfuncions com diferent s m odes personal i tzats de i l lum inaci i tem perat ura.

Les instal lacions completes van dels 3000 cap amunt pel que les instal lacions ms

sol l ic i tades o no son completes o b no garante ixen f iab i l i ta t i estan fetes amb poca

qual i ta t , fe t que po sa en r isc la seguretat de les nostres v ides i que po den pr odu ir des

de curt c ircu i ts que p rovo quen incendis f ins a accident s propis d una pel l cu la d Al fred

Hitchcock com deixar-nos tan cats a casa sense possibil i tat de sort ir-ne.

Figura 3


12/71




En el segent grf ic extret d un estu di real i tzat a l 2008 (4 pgina w eb de l annex)veiem la quant i ta t d insta l lacions a Espanya en funci d el preu d aquestes, es pot

observar com a part i r dels 3000, que s quan com encen a considerar-se insta l lac ionscom pletes, la quant i ta t d habit acles constru ts d ism inueix drst icamen t. La m ajor iad insta l lacions sn d ent re 1000 i 1500 , sn inst a l lacions incom pletes o m assasenzilles.

Grf ic 1


13/71




Tam b em va expl icar les d i ferents m aneres de fer e l cable jat de la casa. Una funciona

per BUS, el qual es un sol cable que va per tota la casa i tu el punxes all on vols perposar un d isposit iu . Aquest m ode es e l ms car, per per a fut ures possib les refor m es

o am pl iac ions, s m o l t cm ode. Aqu en ve iem un esquem a ext re t de la 5 pg ina web

de l annex.

L a l t re es per Centra l i tzaci: A part i r d un d isposit iu centra l com ara ser ia e l nostre

ord inador o p laca Arduino M ega, es t i ren t ot s e ls cables necessar is (esquem a de la 5

pgina web delannex).

Hi ha a l t res sistem es com el PLC un s istem a daut m ats program ables basats en r e lsde Siemen s o Omro n, per exem ple, que solen ser mo lt senzi l ls de connect ar i de veure

on p ot fa l lar a lgun cable, per la insta l lac i s encareix, bviament .

Em va recomanar u t i l i tza r un p rograma au tmat a l hora de programar l Ardu ino , s i

puc, ja que a l ho ra d adaptar-ho a la real i ta t s menys v iable tenir un or d inador en cs

tant de t em ps sense descans, sense ser un ord inado r indu str ia l o amb un s istem a de

refr igeraci especfic.


14/71




2.1.7 Conn exi ent r e Ar du in o i Pr ocessin g

Desprs vaig veure que per in troduir les var iables dels actuadors (motors, l lums,t imbre) i sensors (de presncia i de temperatura) havia de fer que e l meu programa

escrit en Processing que creava la interfcie grfica i la placa Arduino que enviaria o

rebria els senyals dels actuadors i sensors es comuniquessin i vaig descobrir que es

podia fer de du es m aneres.

En e l pr imer mtode, que mhavien proposat in ic ia lment e ls meus tutors, havia de

escriure un programa en Arduino que l legs les dades de la placa i les envis al portsrie i que l legs les dades del port srie i les envis a la placa, i desprs fer el meu

program a en Processing que es com uniqus de igual manera am b el po rt sr ie.

Per t ro bava mol t fa r rags aquest m tode, i va ig t ro bar un a l t re m tode que u t i l itzava

una l l ibreria especial per a Processing que incloa diverses funcions de la programaci

Arduino a Processing, fent e l programa ms d i f c i l de programar per ms fc i l

d estructu rar, fe t que em con venia perqu fos mes fci l de mod if icar per a l lecto r.

2 .1 .8 Prog r am ar actuador s

Un cop sabia com connectar Ard uino i Processing, nom s fa ltava def in ir les funcions de

tots e ls botons en funci de l actuador a l que corresponien, per exemple e l bot del

qual les coordenades corr espone n en e l p la a l de la llum del m enjador , ha d enviar una

senyal a la sort ida on hem connectat aque l la l lum , i m ostrar en e l p lnol de l ord inado r

que aquella l lum s encesa.

Exemple:


15/71




A part i r d a l l , ja podia programar totes les l lums, per bviament vaig anar fent

pet i tes modif icacions conforme avanava, com per exemple les var iables de text quevam ut i l i tzar per escr iure e l va lor del ter m isto r a la in terf c ie del pr ograma o e l sensor

de presncia i e l t imbre, encara que l estructura bsica del programa ja estava

finalitzada.

2.1.9 M ot or s

Desprs de tenir els l lums de la casa programats, vaig decidir programar les persianes.

Era e l segon e lem ent m s fci l de pro gramar ja q ue no havia de rebre senyals de capsensor com en e ls segents e lement s que anava a incorpo rar. Tot i a ix , a l contrar i qu e

les l lum s, les persianes sem van resist ir m olt .

Am b el m ater ia l de que d isposvem, e l que vol em fer e ra adaptar la pers iana del sa l

de la maqueta amb un motor senzi l l (DC) i e ls motors del p is de dalt fer- los amb els

m ot ors Step per que ens perm etien regular l angle de g ir i la ve loc i tat d aquest.

M otor Ste ppe r

Per pr ogram ar aquest m ot ors (Fig.4), desprs d estar estancat var ies tardes provant d e

programar-ho, va ig adonar-me que necessitava inc loure una l l ibrer ia del programa

Arduino a Processing, i que Processing no la tenia. Per aix hauria de canviar tot el

program a de nou, i far ia m olt m s com pl icat a l lecto r de la guia mod if icar e l programa

al seu gust. A ms tampoc ens a judava gaire contro lar l angle de g ir ja que e l que

volem no s que s obr i i es tanqui s in tenir to ta l l l ibertat d obr ir i tancar la mesura

que es vulgui . Per a ix vam decid ir fer to tes les persianes de la casa amb els m ateixos

m otors , e ls de cor ren t con t inu .

Figura 4


16/71




M o to r D C

Per fer que e l nostre motor funcions tant de pujada com de baixada, havem de

rea l i tzar un pont H, un t ipus de c i rcu i t que permet canv ia r la po la r i ta t d un motor

sense haver de desconnectar- lo i invert i r e l sent i t de ls cables a t ravs d un senyal que l i

pot s enviar.

Per sort , a l au la d isposvem dun s circu i ts ja preparat s per a l s de do s pont s H, e ls

anomenats L293D, amb els quals podem invert i r la d irecci del nostre motor. Vam

agafar l esquema de connexions ( f ig .5), de la pgina web deTecnologia del m eu inst i t u t , si tuada a ls annexos (URL nm ero

10 de la b ib l iograf ia) per a saber com connectar aqu est c ircu i t

in tegrat. Al connect ar i fer les proves vaig tenir a lguns errors

per e ls vaig soluc ionar a l d ia segent connectant 3 de les

pot es al posit iu i la d abaix a la dret a a l GND (ter ra).

2.1.10 Alar m a

Alarma de segure ta t

Aquesta part del pr ograma ja era m s e laborada ja que havem de rebr e e l valor d u n

sensor d infr aroj os que det ectes que si un cop activ ada l alarm a passava qualsevol cosa

per davant del sensor, s act ivs un t imbre que no deixs de sonar f ins desact ivar

l a larma.

Al pr inc ip i va ig in tent ar fer q ue s i act ivvem el bot a larma, ens envis a l leg ir un void

loop ( t ros de cod i que es l lege ix repet idament com e l vo id d raw) de l qua l no

sortirem fins que es desactives l alarma. Per no trobava cap funci a Processing que

et per m ets enviar a l legir una l n ia de codi d i ferent .

Finalment va ig op t ar per fe r una subru t ina , concre tam ent un i f - then-e lse d ins d un

altre.

Figura 5


17/71




A l hora de pr ovar- lo ens donava a lguns problem es: pr im er no f uncionava e l bot i va ig

revisar totes les coordenades del bot, i ho vam soluc ionar( f ig .6), i desprs nofuncionaven e ls sensors correctam ent , vam pr ovar amb uns d i ferents.

Els primers sensors que vam fer servir eren dos DIY1 ( f ig .7 ) que perm et ien de m anera

senzil la connectar e ls sensors a la placa Ardu ino sense t enir qu e afegir cap resist nciani cap t ipus de e lem ent ent re la p laca i e ls sensors.

1 DIY (Do It Yourself): Sensor s int egrat s l lesto s per fu ncion ar

Figura 6

Figura 7


18/71




Per a l f ina l per un error del DIY emissor vam haver de subst i tu ir - lo per un emissor

d in frar o jos no in tegrat (e l TSUS4400) havent de p osar n osaltres les conn exions com enel circuit ext ret de la pgina w eb de t ecnolo gia de l IES Vilatzara (f ig.8):

Vam haver d afegir la res is tncia de 330 de la Figura 8. Ara lemissor funcionava

(ve iem com sencenia amb una cmera) per seguia fal lant pel qu e vam canviar e l DIY

receptor per un recept or no in t egrat (e l BPW 96) am b una resistn cia de 22000 ohm s,

ta l com es pot observar en e l seu dat asheet:

Figura 8


19/71




Alarma ant i incendis

Tot i aix no ens va acabar de funcionar per culpa de les poques possibil i tats de

funcions que ens dna la conn exi de Processing i Ard uino a tr avs del Firm ata (per

minteressava ms que em dons problemes a mi, que no pas a l usuar i de la guia a

l hora de m odif icar e l pro grama).

Per tant, va ig decid ir canviar l a larma de seguretat per una a larma d incendis

aprof i t ant e l term isto r que expl icar com vam cal ibrar en e l segent apartat .

Aquesta nova a larma ens avisar a la in terf c ie quan la casa pugi a temperatures

extremes per prevenir incendis, encendr una a larma (brunzidor a la maqueta) i

act ivar ia e ls s istem es de reg, to t i que no pod em m ul lar la nostr a m aquet a. En segon

cas, ens avisar si la casa dismi nueix m assa de tem perat ura a la int erf cie, i activaria la

calefacci de la casa. A la segent f igura p odem veur e l algorism e:


20/71




2.1.11 Cal ib r ant els term ist or s

KY-13

A fa l ta de cone ixements i /o manua ls o l l ib res on poder cercar com programar un

termistor, va ig acabar optant pel mtode prova-error. Vaig comenar a modif icar les

l n ies de codi a l l on mapareix ien errors, pensant-h i una estona en que podia

funcionar, i provant -ho.

Desprs d hores fent pro va-error re-escr iv int aquel la part del program a, f ina lm ent vaig

aconseguir e l im inar t ot s e ls errors i fer- lo fun cionar.

Per a ix bviam ent , no s ignif ica que fac i e l que t u vols que fac i . Quan vaig provar e l

ter m isto r va ig a l luc inar amb el va lor que em don ava (550). Ara, com ja no era erro r de

program aci s in del t erm isto r en s, vaig buscar in form aci sobre e ls term isto rs.

Els termistors (Fig.9) sn uns aparells que generen

diferents res is tncies en funci de la temperatura a la

que estan; per no var ien segons una funci l ineal, sin

en funci d una asmptota, que s e l que ens va portar

m s mal de caps.

Vaig dem anar a juda a un t rebal lador de la com panyia Picaxe (Joan Pell icer M oreno ) v ia

e-mai l i em va respondre que per a transformar la res is tncia a una temperatura,

p r imer hem de t robar la tempera tura carac te r s t ica de l material del termistor () a

t rav s els sege nt s clculs:

on :

R1 i R2 sn les resistncies qu posa el

termistor a les temperatures T1 i T2

respect ivament

T1 i T2 sn dos temperatures ja conegudes

qu em escol l i t per a calcular e l va lor,

Figura 9


21/71




Un cop hem trobat la (que ens va donar 2,93315) haurem dapl icar la segent

equaci per a transform ar la res is tncia obt inguda en la tem perat ura real :

Per c lar, e l que nosaltres busquem no s e l va lor de res is tncia en funci de la

tem pera tura a que e l posem , sin que busquem la tem pera tura equ ivalen t a l valo r de

resistncia que e ns indica e l t erm isto r. Per a a ix vam dem anar a juda a l f sic i pro fessor

de matemtiques Jaume Serra per a assegurar que es pogus al lar sense problemes i

no e r ra r a l hora de t reba l la r amb logar i tmes i nombre d eu le r . Un cop a l lada la

tempera tura noms hav em de de f in i r la tempera tura de l p rograma en base a la

fo rm u la resu l tan t . A l requadre de so ta podem o bservar com vam a l lar la tem pera tura

de la for m ula perqu ens queds en funci d aqu esta:

on :

RT s la resistncia qu en s d na el ter m ist or

a la temperatura T i R0 la resistncia a la

tem pera tura T0 .

T s la tem peratu ra a la qu est e l term isto r

i T0 una tem peratu ra de referncia qualsevol

= (

)

=

(

)

l n (

) = (

)

(

)

=

(

)

+

=

=1

l n (

)

+

1


22/71




Dallas DS18B20

Al p rovar d ap l icar la fo rmu la de la tempera tura de l an te r io r te rmis to r , ens

aproxim ava e l va lor del logar i tm e neper i a 0, pel qu ens donava una tem peratu ra 0.

Desprs de var ies proves, vam d ecid ir pro var amb aquest a l t re ter m isto r qu ja havia

func ionat amb a l t res m emb res de l g rup .

Vam connectar - lo ta l com es most ra

en el seu Datasheet (f ig.10) i com

expl iquem en e ls annexos enl apar ta t 5.2 Com hem connectat

e ls element s . A l hora de provar- lo

ens donava un valor 1021 per

aquest ni tan sols reaccionava a la

calor o a l f r ed.

Vam m od i f ica r e l p rograma i p rovar -lo amb programes de prova ex t re ts

de exemples per in ternet (8 i 9 pgina w eb de l annex), per am b aquests exemp les

ni tan sols ens reconeix ia e l termistor com a e lement connectat, pel que vam decid ir

to rnar a buscar una soluc i per a l term isto r ant er ior , que a lm enys reaccionava al ca lor

i nom s havem de transform ar la res istn cia en tem peratu ra.

Per a fer-ho vam optar per, en comptes de fer serv ir enrevessades frmules per

tr ansform ar e l va lor, fer una t aula de condic ions que d ef ins cada grau ent re dos valors

de res istn cia. Aix m arcar ia la tem peratu ra a la qu correspondr ia aquel l va lor. Es un

m to de m olt m s farrags per calibrar, per segur.

Figura 1 0


23/71




2 .2 Pr oblem es i d i f icu l ta ts com un s

Al comenar a programar van comenar a sorg ir , com sempre acostuma a passar a l

programar, problemes que no tenien aparent expl icaci. Hi havia problemes que

solucionava en un segon, i a l t r es que estancaven e l pro ject e setm anes senceres. Aqu

us e ls expl icarem p er ta l que no ent ropesseu amb la mat eixa pedra, am b la seva

so luci ad jun t a cor responent a l m ate ix nm ero :

1. El pr im er pr oblem a que va aparixer va ser a l hora d adjunt ar e l p lnol com a

im atge a l pro grama. Em d onava error sempre q ue ho inten tava, i to t i rev isar larut a de la im atge m i l cops, no aconseguia trobar l error.

2. Podeu t ro bar tam b m ol ts e r ro rs com m issing expected ; o doesn t expec t

som e func t ion .

3. A l hora de pr ogram ar e l va lor del t erm isto r, si nom s l i d ieu analogRead(___)

us donar e l va lor de la res istncia segons aquel la t em peratu ra.

2.2.1 Sol uci on s1. Finalment vaig descobr ir que la imatge l has de transportar a la carpeta

dinstal laci de Processing, o a la carpeta on es guarda l aplicaci de

Processing que exp or te s.

2. Aquest problema s arregla normalment buscant una l n ia inconclusa en la

que ens haguem deixat e l s igne de pun tu aci pun t i coma.

3. s im por t an t p reguntar p er e l va lo r Beta de l vost re sensor de tem pera tura

al l on e l compreu, que s e l que us a judar a travs de l equaci de latem pera tura de l apar ta t 2 .1.11 Ca l ib ran t e ls te rm isto rs , a t ransfo rm ar e l

va lor de r esistn cia en un valor de t em peratu ra en graus Cent grads. Sin,

haureu de trobar- lo com he hagut de fer a travs de d iverses proves a

d i fe ren ts tem pera tures.


24/71




3 . Gua p er a la r ea l i tzaciAqu s on es cent ra e l gru ix de la guia per a auto m ati t zar la teva prpia casa. M ent re

real i tzeu e l pr imer apartat de programaci, per aprof i tar e l temps, ser ia convenient

que els lam pistes com encessin a cablejar i a f er les regat es necessries.

3 .1 P r o g r a m a ci

Per a real i tzar e l pro jecte d autom ati tzaci a la vostra l lar , nom s haureu d e seguir t res

senzil ls passos que sexpliqu en a co nt inuaci

3.1.1 Pl no l

El pr imer que hem de fer s afegir e l nostre p lnol a la carpeta on hem guardat e l

program a, e l qual ens podem descarregar de: www.domot icaper la l la r .b logspot .com.

Un cop subst i tu m la imat ge que h i ha ( la del p lnol de la m aquet a) per la de la nostra

casa, noms hem de canviar la posic i dels botons que tenem del p lnol de lam aqueta a la del nou p lnol. Per a a ix pr im er ens hem de descarregar e l processing

de h t tp : / /www.p rocess ing .o rg /down load / per poder ed i ta r e l p rograma.

Al obr ir e l program a el pr im er que hem de fer s a anar a l apartat vo id setu p ( f ig .11) i

subst i t u ir la mid a de la im atge (on posa s ize(1276,696) ) i e l nom daquesta (on posa

( Planol. jpg ) per les m ides en p xels del vostre p lnol (apareixen a les propiet ats de la

im atge) i e l nom del arx iu on heu guardat la fot o del vostr e p lnol.

Un cop h aguem fet a ix, a l cl icar e l bot de p lay sexecut ar un program a on s obr ir e l

p lnol de la vostr a casa, per am b els mat eixos bot ons que tenem en e l p lnol

anter io r . El que s ha de fer ara s subst i tu ir la posici d aquests bot ons per la dels nous

bot ons. s una fe ina labor iosa per gens com pl icada, com veureu a cont inu aci.

Fi u ra 11


25/71




3.1.2 Bot ons

Per agi l i tzar a l mxim i modif icar e l mnim de coses possib les, a l hora de canviar lapos ic i de cada bo t heu de ten i r en compte e l nmero de l lums, motors o bo tons

connectats a un sensor que t inc. Aix si co l loqueu les coordenades de les vostres l lums

on jo t inc una l lum, no haureu d e canviar la fun ci d aquel l bot . Veureu com canviar

les funcions a l segent apartat .

Per canviar la posic i dels boto ns haurem dobr ir la imat ge en Paint i co l locar e l rat o l

a l vrtex super ior esquerre de cada bot i apuntar e ls valors que ens donen quecorrespondran a les var iables x , y del nostre programa. Ara hem de calcular

l amplada i l a lada dels botons des d aquests botons f ins a on volem que arr ib in.

(Agafem e l va lo r x de l cos ta t d re t de l

bo t i e l res tem a l va lo r de x que e l

ten em, i e l m ate ix am b e l costa t in fe r io r i

la y , i ens donaran e ls va lo rs w (w id t h ,

amplada) i h ( he igh t , a lada).

Un cop fem a ix amb to ts e ls bo tons

(podem escr iure-ho en una t aula de dades

com Excel per estructurar-ho mi l lor , s i

vo leu podeu agafar com a exemple la del

meu pro jecte, que est penjada aqu:

www.domot icaper la l la r .b logspot .com

haurem de subst i t u ir e ls valors de la taula

que hem fe t en e l p rograma.

Per fe r -ho an i rem a l apar ta t on de f in im les

variables de cada bot (f ig.12) i

subst i t u irem els valors.

Figura 1 2


26/71




El nm ero que segue ix cada var iab le x , y , w o h sim bo l i tza e l nm ero que hem

assignat a cada bot (1, 2, 3...)

Tam b pode u edit ar e ls comen tar is que apareixen en gr is per ac lar i r -vos m i l lor a l hora

dent endre e l program a, i posar nom s a cada bot en e l vostr e p lnol.

3.1.3 Fun cions dels bot on s

Tot i haver in tent at co l locar les llum s en e l nm ero de bo t on jo t enia les l lum s o les

pers ianes en e l nm ero d e bot on jo t enia les pers ianes, sem pre h i hau r bot ons a ls

quals haureu de canviar la funci. Aquest punt s e l ms cr t ic i a l l on podem tenir

m s errors.

Si necessi teu afegir un bot a l pr ograma, heu de t enir en com pt e TOTES les part s del

program a, des de def in ir la var iable, com def in ir les seves coorde nades f ins a def in ir

qu succeir quan el

p remeu .

Pr imer hem de de f in i r e l

nou bo t en l es ta t

d apagat, com a var iable

booleana, ja que no m s pot

estar encs o apagat. Les

coordenades del bot ja les

haurem es t ipu la t en e l pas

anter ior . Si vo lem afegir un

a l t re bo t (11 , per

exem ple), haurem de de f in i r unes noves coordenades ( x11 , y11 , w 11 i h11) .

Aix ho farem e n la pr im era part del pro grama (f ig .13). Un cop fet a ix, e l pro grama ja

reconeix e l boto com a una var iable am b u nes coordenades a la in terf c ie. Ara nom s

falta explicar-l i que al cl icar a sobre canviarem lestat daquest (dapagat a encs i a la

inversa), i def in ir q u volem que fac i tant quan est encs com quan est apagat.

Figura 1 3


27/71




Per act ivar/ desact ivar a l prm er e l rat o l a sobre, h aurem de copiar un a de les l n ies de

l l t ima part del programa, e l vo id mousePressed, i subst i tu ir e l va lor de tots e lsnm eros que cor respondr ien a l nmero de l bo t an ter io r per e l de l nost re nou bo t ,

com al segent exem ple:

I per l t im haurem dassignar la funci que desitgem que fac i , la qual noms hem de

copiar d un d els exemp les que jo he posat ( l lum , mo to r DC, mo to r Step per, sensor de

temperatura o sensor de presncia) de la part centra l del programa, i subst i tu ir e l

nm ero de bo t pe l de l nost re nou bo t .

En l exem ple de la imatge, e l bot 1 a l encendr es, es posa de color ver d ( funci stro ke),

i act iva la sort ida PinM ot or31 a la que hem assignat un dels nostr es m ot ors.2 Al

apagar-se (else), es posa de colo r verm ell i sapaga la sort ida. La fun ci no Fil l sobre el

rectangle de les coordenades del bot la ut i l i tzem per noms p intar de color

verd / vermel l e l requadre de l bo t , i no la par t de d ins .

2 Am b l nic object iu de facil i tar la com prensi del programa i saber a quina sort ida pert any cada bot .Es podr ia evi tar i posar di rectament el nm ero de la sort ida o entr ada desi t jades


28/71




3 .2 Conn exi a l Ar du ino

Ara ja hem f inal i tzat la programaci, que era l e tapa ms rdua, i ten im un programa

funcional am b bo to ns que s encenen i sapaguen sobre e l p lnol de la nostra casa. A

ms el lampista ja haur acabat amb la instal laci de cablejat de la casa, i haur

connectat e ls actuadors (m ot ors de pers iana, l lum s, sistem es de reg) i us haur deixat

un m unt de cables. Lnic que fa l ta s conn ectar e ls cables de cada actu ador o sensor a

la seva sort ida o ent rada corresponent.

Figura 1 4


29/71




Per connectar correctam ent e l cable jat q ue us posi e l lam pista heu de reconixer on ha

danar cada cosa: Si observem la f igura 14, que s l esquema de connexions que hemfet per a la nostra maqueta, veurem que l apartat esquerre (Analog IN) s on es

connecten e ls sensors(tem peratu ra, presncia hum itat , .. . ). A la part d reta (PWM ) i en

el seu defecte si faltessin connectors, a la part de la inferior (Digital), s on

connectarem les sort ides (m ot ors, l lums,. . .) . Seguint aquest s istem a vosaltres haureu

de connectar cada un dels cables a on l i pertoqui depenent de la sort ida que l i hem

assignat en e l n ostre p rogram a.

Sempre haurem despecif icar en e l nostre void setup s i les sort ides les estem

tr actant com a sort ida o entr ada, com a la f igura 15, pr im er encenent la p laca Arduino

amb la funci Ardu ino = new Ardu ino ( th is, Ardu ino . list ( ) [0 ] , 57600) i pos te r io rment

amb la funci Arduino.p inMode especif icant cadascuna de les sort ides com a

INPUT o OUTPUT.

Figura 1 5


30/71




4 .Conclusions4 .1 Op in i de l T r eba l l

Un t reba l l a ix s una prova de maduresa que no noms mha demostra t e ls

coneixements que he adquir i t a l l larg del perode estudiant , s in que tamb mha fet

veure i desenvolupar la meva capacitat de mourem i buscar de manera autnoma i

autodidacta la in formaci que requer ia per a real i tzar e l t rebal l . Grcies a l t rebal l he

comprovat i mi l lorat la capacitat de suportar la tensi i la responsabi l i ta t d haver de

l l iurar un t rebal l sense alg que est ig i constant m ent sobre t eu expl icant- te com fer les

coses i guiant-t e a cada pas fin s f in alitzar el teu t reb all.

Aquesta autonomia i responsabi l i ta t del t rebal l , fa realment d i f c i ls les decis ions que

has de prend re de com encaminars e l teu t rebal l , ja que d aquestes decisions depn

el resultat f ina l que ob t in drs, i tu en t ens la to ta l responsabi l i ta t . Personalm ent sem

va fer dif ci l escoll ir qu voldr ia cont ro lar a la m eva casa, qu er a essencial i qu n o hoera, a lhora de aut om ati t zar una casa.

4 .2 Object iu s a ssol i ts

Tot i a ix hem pogut demostrar e l que vam plante jar-nos a l pr inc ip i : Hem demostrat

que la dom t ica s cara perqu les em preses a ix ho volen, i que podem tr ansfor m ar la

nostra l lar en una casa domtica nosaltres mateixos sense coneixements aparents,

seguint aquesta guia. Hem aconseguit reduir e l preu de l automati tzaci enaproximadament un 80% (considerant que la nostra insta l lac i t la qual i ta t d una

insta l lac i que comprada costar ia uns 2500 , i que l hem redut a 500, e l que ens

podr ia costar un lampista pel cable jat sencer i m ot ors de pers iana, re ls, etc. .. )


31/71




4 .3 Possibles m i l lor es

4.3.1 Am pl i aci dels elem ent s

Tot i haver assol i t e ls nostres object ius, e l pro jecte est obert a molt ss imes

possib i l i ta ts . El podrem m il lorar augment ant e l pressupost del t rebal l per a posar m s

sensors ( l lums que s act iv in amb presncia o amb so) o ms actuadors (portes

automt iques) .

Tot i aix les bases per a programar aquests nous sensors o actuadors serien les

m ateixes, pel que seguint aqu esta guia podr em m il lorar e l pro jecte f in s a prct icament

on vo lgussim , grcies a les inf init es possibil i tat s de pro gram ar am b llenguat ge Java.

4.3.1 Am pl ia c i dels cont r o lador s

A part d ampl iar l e ixample d actuadors i sensors de la nostra l lar , podem mil lorar la

comoditat amb la que contro lem la casa. Estudiant e ls l lenguatges de programaci

dApple o Android, podem crear una apl icaci s imi lar a la nostra per per a

p la ta fo rmes m b i ls com e l te l fon o l iPod.

Aix obr ir ia po rt es a possib i l i ta ts com enviar- te una no t i f icaci q uan a lg entr i a casa

sense ident if icar-se o pod er visualitzar la teva casa amb cmer es des de qualsevol altre

l loc del m n a t ravs d in t ernet , a ms de poder cont ro lar la casa des d on vulguis.

Les p laques Arduino q ue hem u t i l i t zat ten en les por tes obertes a to t e l m n d in t ernet

a travs d una l l ibrer ia anomenada Wif i Shie ld que permet connectar la teva p laca ainternet de casa teva per enviar- te e l que fac i fa l ta a l mbi l en qualsevol moment i a

qualsevol l loc on t inguis connexi.


32/71




5 .Annex5 .1 E lem ents u t i l i t za ts

5.1.1 Per a la m aqueta

Arduino M ega amb cable USB

Soldador d estany, estany, suport i

pasta per soldar


33/71


34/71




Resistn cies (330 i 220)

LEDS

Em issor d In fraro jos

Receptor d In fraro jos


35/71




Term ist or 1 (KY-13)

Term ist or 2 (DS18B20)

5.1.2 Prog r am es

Processing i

Ardu ino

instal lats al o rd inador


36/71




5.1.3 Pl n ol


37/71




5 .2 M a q u e t a

5.2 .1 M aqueta a bans d au t om at i t zar

A les segents fot ograf ies veiem la maqu eta just d esprs de ser construda amb cart r-

p lom a i co la term ostable. s una casa qualsevol qu in ic ia lmen t no va ser construda

per a ser aut om ati t zada, i no t cap pr eparaci.


38/71





39/71




5.2.2 Com hem connecta t els elem ents

LED: Perconnectar els LED

sempre ho hem de

fe r amb una

resistncia de 330

en srie. Per al

nos t re p ro jec te

hem apro f i ta t la

resistncia qu

incorpora la p laca

Arduino a la

sortida 13 especial

per a LED. Per als

a l tres dos hem

hagut de

connectar la

resistncia entre

l node (po ta

llarga) i la sortida.

Els ctodes (potes

curtes) van totsconnectats a la

te r ra de l a rdu ino

(GND).


40/71




M otor s DC: Hem

connectat e lsmotors a l nos t re

L293D ta l com es

m ostra en la f igura

5 de la pgina 17.

Per a reduir la

veloc i tat dels

mo to rs hemconnectat e l

nos t re pont H a 3v

en comptes de a

5v, ja que sin les

persianes

baixaven massa

rpides i podien

por ta r p rob lemes.


41/71




Termistor 1: Hem

connectat e lte rmis to r ta l com

mostro en e l

d iagrama de la

f igura 9 en la

pgina 20: La pota

esquerra al GND,

la del mig als 5vde l Arduino, i la

po ta de la d re ta a

l en t rada 0 de

l Arduino. Per a l

no func ionar

cor rec tament vam

haver de

subst i tu ir - lo pel

segent te rm isto r .


42/71




Termistor 2: Per a

connectar e lsegon te rmis to r

hem hagut de

seguir el

datasheet de la

pgina 22 que ens

mostra com hem

de connectar laresistncia de

4700 que hem

d incorporar a l

nostre sensor. A

par t d a ixo no t

cap a l t re

compl icaci, una

pota va a te r ra i

les altr es a 5v i a la

pota 0 de les

ent rades

analgiques, amb

la resistncia

ent re vo l ta tge i

po ta .


43/71




Ala r m a : Per

connectar e lse lements que van

formar la nos t ra

alarma (receptor

IR, emissor IR i

t imbre), vam

haver d incorporar

una resistncia de330 a lemissor i

una resistncia de

22000 al

receptor en t re e ls

nodes i la

sort ida/entrada. El

t imbre e l vam

connectar

d i rec tament a la

sort ida

corresponent. Els

dos ctodes i el

negat iu de l t imb re

els hem connectat

a terra (GND de

l Arduino).


44/71




5.2 .3 Maqu eta au t om at i t zada

En aquestes imat ges observem el procs d aut om ati tzaci que va produ ir-se a la nostral lar , comenant per connectar a la protoboard e ls e lements d iversos, desprs

cable jant- la amb mlt ip les cables junts, i f ina lment la maqueta tota muntada i

preparada per a la demo str aci.


45/71





46/71




5 .3 P r og r a m a

Aqu est adjunt e l program a:


47/71





48/71





49/71





50/71





51/71





52/71





53/71





54/71





55/71





56/71





57/71





58/71





59/71





60/71





61/71





62/71





63/71





64/71





65/71





66/71





67/71





68/71





69/71





70/71




6.Bibl iograf ia

6 .1 L l ibr es

6.1.1 En for m at PDF

Aquests e ls podreu trobar a la meva pgina web

(www.domot icaper la l la r .b logspot .com) o b me ls podeu dem anar con tac tan t amb m i .

Les meves dades de cont acte apareixen a la pgina w eb.

1. Gerhart, J: Home Au toma t ion and w i r ing (M c Graw Hill Professional,1999)

2. Gavin Sm ith: Arduino Cheat Sheet

3. Jonat han Oxer y Hugh Blem ings: Pract ica l Ardu ino

4. Danie l Shif fm an: Learn ing Processing

5. Ignacio Arat a, Francisco Ar ruf at, Pablo Palacios i Sant iago Folie: Variaciones de

una res istencia con la tem peratur a

6.1.2 En for m at paper

Aquests sn l l ibres de consulta d e la b ib l io t eca o de fam il iars que em van deixar per

soluc ionar a lgun dels molt s problem es que van sorg ir a l l larg del t rebal l .

1. Ben Fry & Casey Reas: Gett ing sta rt ed w ith Processing2. Juan M Sarri Garca: M anual de ayud a de Processing (adapt aci de

Processing: A pro gram m ing hand book fo r v isual d esigners and art ists )


71/71



6 .2 Pg ines w eb

1. h t tp : / /www.smar thome .com/abou t_x10 .h tm l

2. h t tp : / /a rdu ino .cc / fo rum/ index .php?

3. h t tp : / /www.h ispav i la .com/3ds /a tmega /mo to rescc .h tm l

4. ht tp : / /www.casadomo.com/not ic iasDeta l le .aspx? idm=10&id=10907&c=6

5. ht t p : / / w w w .casadomo.com/ not iciasDeta lle .aspx?c=14

6. ht tp : / /pscmpf .b logspot .com.es /2008/12 /ardu ino- lm35-sensor .h tml

7. ht tp : / /m iquer idop inwino .b logspot .com.es /2012/07 /como-u t i l iza r -un-

termistor-o-sensor-de.html

8. ht t p : / / tushev .org /a r t ic les/ e lec t ron ics/ 42-how- i t -w orks-ds18b20-and-ardu ino

9. ht tp : / / i tmanagera tschoo l .b logspot .com.es /2012/05 /cont ro l -de- tempera tura-

usando-arduino-y.html

10.h t tp : / /www.w ik iped ia .o rg /

11.ht tp : / / robo ts -argent ina .com.ar /MotorCC_L293D.h tm

12.ht t ps: / / si tes.goog le .com / si te / tecno logiav i latzara / hom e/ a lt respro jectes

13.ht tps : / /www.underground.org .mx/ index .php?top ic=24860.0

14.ht t p : / / v iver .d isca.upv .es/ ~ardu ino / document acion / sensores/

15.h t tp : / /www. je remyb lum.com/ca tego ry /a rdu ino - tu to r ia l s /

6 .3 Agr a m ents a ls a ssessor s

Agraeixo profu ndam ent l a juda que m han br ind at les segents persones, que han fet

possib le cont in uar e l t rebal l en e ls entreb ancs i e ls mom ents m s d i f c i ls:

Elisabet Alsina - Enginyer ia en Telecom un icacions

Joan Al s Enginye ria Agrn om a

domòtica per tothom i

Documents