ASSEMBLEA MUNICIPALISTA DE GRÀCIA. 21 DE MARÇ 1

DOCUMENT ORGANITZATIU BASE DE LA

CANDIDATURA DE CUP - CAPGIREM GRÀCIA

ASSEMBLEA MUNICIPALISTA DE GRÀCIA. 21 DE MARÇ 2

1. PRINCIPIS D'ACCIÓ DE CUP-CAPGIREM GRÀCIA. QUÈ ANEM A FER A LES INSTITUCIONS?

1.1. Què entenem per lluita institucional?

- Creiem que la lluita institucional és una lluita més a disposició de moviments socials i el contrapoder per a transformar la societat, visibilitizar el discurs rupturista i obtenir informació i posicions que puguin ser útils a les lluites socials. En cap cas la lluita central, sinó una eina més.

- Creiem que la lluita institucional no té perquè legitimar el seu sistema sinó que pot esdevenir un procés d'empoderament col·lectiu i de contrapoder popular que traslladi el pes des de les seves institucions als espais que el poble creï per a l'autoorganització des del municipalisme combatiu.

- La lluita institucional ha de ser una eina per traslladar les demandes i les estratègies de les lluites socials en els espais on ens prenen les decisions cada dia, com hem dit, en un front de lluita més, sense posar excessives esperances en una institució que al cap i a la fi acata les decisions que es prenen en els mercats.

- Aquest front ha de ser un espai on unir forces i atacar conjuntament creant estratègies compartides, alhora com lloc des d'on crear dinàmiques de contrapoder. No colpejar per separat. Colpejar juntes.

- Hem de ser totes conscients que la lluita institucional no és una lluita finalista i que en cap cas la lluita institucional ha de absorbir les lluites del carrer i demés formes d'autoorganització popular.

- Cal ser conscients i saber gestionar les contradiccions inevitables que es deriven de la participació a les seves institucions i evitar que acabin repercutint a tot el poder de base. Per això cal tenir clar que no anem a negociar postulats ideològics ni produir vots. A l'hora l'estructura organitzativa ha de ser capaç de no hipotecar la base sense deixar de dependre'n.

1.2. El paper de la lluita institucional a Gràcia.

Creiem que la candidatura representa un front que ha de dedicar-se exclusivament a la feina institucional per evitar a) absorbir les lluites del carrer i b) duplicar espais de lluita no-institucional ja existents. Així doncs, la candidatura pròpiament no ha d'organitzar festes i diades, per exemple. La Trobada Popular Municipalista té dues potes: la institucional que es reencarna en aquesta candidatura, i en el contrapoder que caldrà seguir construint col·lectivament.

Aquesta candidatura hauria de ser autònoma i no dependre de ningú més que de la gent que hi participa. I s'ha de dotar dels principis d'acció, del programa, de les formes de presa de decisions i de les llistes que defineixi oportunament.

Creiem que ha de saber articular-se amb el conjunt de lluites de Gràcia buscant l'equilibri entre evitar absorbir-les i acabar actuant aïlladament. No tothom es desitjable que participi en la lluita institucional, ja que la feina de carrer s'ha de seguir fent. Però s'han d'establir els canals de contacte i els espais de participació

ASSEMBLEA MUNICIPALISTA DE GRÀCIA. 21 DE MARÇ 3

col·lectiva des d'on construir mandats (ex: assemblees obertes, trobades municipalistes, consultes...).

1.3. Quins objectius perseguim amb la lluita institucional?

- Contrapoder: la lluita institucional pot esdevenir una oportunitat més de construir contrapoder a partir del treball conjunt i en xarxa per dur-la a terme. En tenim alguns exemples, també a Gràcia (la CUP, la lluita veïnal de Vallcarca, Gràcia on vas...). A més, des de les institucions es pot transformar petites parceles de realitat que ajudin a que el contrapoder de Gràcia es segueixi creant i consolidant (ex: consells veïnals decisoris, pressupostos participatius, política antirepressiva, espais públics...).

- Visibilització lluites: de les lluites venim i a les lluites ens devem. Cal aprofitar la presència en aquests espais i a premsa per difondre les reivindicacions veïnals de Gràcia sense ergir-se com a paladí d'aquestes. (ex: la lluita pel Park Güell va estar silenciada a les administracions, inclús per EUiA. Les multes a les feminsites, etc..).

- Informació: el buidatge, tractament i simplificació de la informació que hi ha i es genera de les institucions és cabdal. La presència a les institucions ofereix una posició privilegiada per a això. Aquesta serveix per tal que les lluites puguin fer una diagnosi de la realitat més acurada (ex: mapa escolar Coordinadora d'AMPAs, auditories, externalitzacions, contractes públics...).

- Transformació d'arrel: a partir de les eines administratives possibles a als ajuntaments local es pot proposar, forçar, insistir i exigir canvis en petites parcel·les de realitat d'acord al programa, sense necessitat de ser reformistes (ex: forçar suspensió llicencies hotels).

1.4. Com ho hem de fer? Principals eixos d'actuació.

- Seguiment de les convocatòries i dels resultats del òrgans de decisió, i difusió a nivell general i particular als agents interessants en cada un dels temes. Fent accessible i comprensible tant la documentació, com les convocatòries, al veïnat i als agents afectats.

- Fixar posicionaments juntament amb els diferents espais en lluita participin o no al front institucional, i de forma més participativa possible, en relació a les proposicions institucionals que creguem necessàries, prioritzant aquelles més relacionades amb el programa polític.

- Impulsar iniciatives administratives i accions que creguem útils pels objectius que hem descrit més amunt d'acord al programa.

- Construir els mecanismes de transparència i claredat de les institucions en termes de retribucions, documentació generada, informacions, formes d'incidència...

1.5. Altres principis d'acció de la candidatura:

- La lluita institucional per si sola no canviarà, i menys des de l'oposició, el dia a dia de les persones ni aplicarà el programa en la seva totalitat. El capitalisme, el patriarcat i l'opressió nacional no desapareixeran.

ASSEMBLEA MUNICIPALISTA DE GRÀCIA. 21 DE MARÇ 4

- No hem d'estar a tot arreu, ni posicionar-nos en tot necessàriament. Això cal tenir-ho clar per saber identificar les crítiques que vagin en aquest sentit.

- Els problemes del veïnat cal solucionar-los col·lectivament i empoderant a les persones afectades. La lluita institucional només és un complement.

- Degut a l'alt nivell d'activitat dels moviments socials de Gràcia, cal que la candidatura no esperi que s'impliquin al dia a dia de la candidatura, sinó que cal ser proactiva i facilitar l'arribada d'informació des d'aquests espais.

- No és sobrer el recordatori d'aquests principis d'acció de forma periòdica per tal de contrarestar la dinàmica institucional que porta a assimilar-se.

ASSEMBLEA MUNICIPALISTA DE GRÀCIA. 21 DE MARÇ 5

2. LINEES BÀSIQUES D’ORGANITZACIÓ POLÍTICA POSTELECTORAL ESPAI POLÍTIC I PRESA DE DECISIONS (FORMULACIÓ DE MANDATS)

EINES I ESTRUCTURA MÍNIMA DE SEGUIMENT I SUPORT

2. 1. ESPAI POLÍTIC I PRESA DE DECISIONS (formulació de mandats

populars)

L’objectiu de la Trobada Popular Municipalista és configurar i anar bastint a través de les pràctiques un espai polític comú anticapitalista i independentista a la ciutat. Un espai del que sorgeix i al que es deu la candidatura electoral –en aquesta ocasió sota les sigles CUP-CapgiremBcn–, però que no es redueix a la mateixa (seguiment i fiscalització de l’acció institucional) sinó que n’és un instrument més.

Un dels objectius concrets de la TPM és formular mandats populars i propostes d’acció de forma dinàmica. És a dir, trencar amb l’esquema clàssic de la democràcia liberal que redueix la formulació de mandats a: l’elaboració d’un programa com a oferta electoral ---> elecció d’uns representants en base (teòricament) al mateix ---> rendiment de comptes ---> noves eleccions als 4 anys (nou cicle).

L’objectiu és el contrari: democràcia directa sobre afers quotidians concrets (voluntat popular) de forma continuada, i fer propostes i endegar projectes veïnals no només per portar-los a la institució per a que s’executin, sinó també buscar fórmules per realitzar-los si la institució els obstaculitza.

Per tant, una proposta d’organització podria contemplar aquest espais i grups estables:

Assemblea Municipalista de Gràcia: assemblea/plenari de districte amb una periodicitat mínima ordinària anual. Per:

a) Posar en comú propostes, projectes i problemes veïnals b) Teixir estratègies comunes de resposta, suport i acció política (institucionals o no) c) Prioritzar les tasques dels consellers/es de districte i avaluar la seva feina d) Fer l’elecció directa dels portaveus e) Fer l’elecció de consellers/es de districte quan es renovin (2 anys) f) .....

Tractarà d'incloure a més Consells comunals de barri/vila en la mateixa assemblea o en les setmanes anteriors/posteriors, distribuïts en el territori per dotar de pes a aquestes realitats.

Tot lo anterior i el que s’escaigui, constitueix mandat popular per als seus membres i els consellers/es de districte al seu servei i suport.

Assemblees Obertes temàtiques: puntuals per qüestions concretes. Periodicitat segons necessitats i idoneïtat.

ASSEMBLEA MUNICIPALISTA DE GRÀCIA. 21 DE MARÇ 6

2.2. EÏNES I ESTRUCTURA MÍNIMA DE SEGUIMENT I SUPORT

Per tal de no col·lapsar, reduir ni institucionalitzar els espais populars i la seva activitat quotidiana amb l’acció institucional, ritme i dinàmiques administratives, es proposa dotar-se d’una estructura mínima col·legiada de seguiment de l’acció política institucional, així com de suport als càrrecs electes de la candidatura.

Aquesta estructura estaria formada per un grup de persones (espai col·legiat) i eines per a visibilitzar i fer retorn públic de l’activitat institucional per a consulta oberta permanent

Grup de seguiment institucional: Format per totes aquelles persones que vulguin assumir autònomament les tasques recollides en els principis d'acció de la candidatura que inclou:

a) Fiscalitzar l’acció institucional i de govern b) indagar en les relacions clientelars i interessos polítics i econòmics al barri, c) donar compliment a les demandes o mandats que formulin els espais polítics

comunals de districte i barri en relació a l’administració municipal al districte d) Informar als espais de districte i barri, així com als col·lectius i veïnes afectades

per les iniciatives que es cuinin des del govern del districte

La composició mínima serà: dels dos candidats/es a conseller/a de districte i una persona de cada barri preferentment. En qualsevol cas, serà de participació oberta a qualsevol persona dels espais de districte o barri.

Funcionarà de forma autònoma seguint sempre les prioritats que marquin aquests espais i al programa de la candidatura. Les decisions o posicionaments als espais institucionals es prendran per consens o àmplia majoria, i en cas de no haver-ne, es traslladarien a la Assemblea Municipalista de Gràcia en cas d‘afectar al districte, o al consell comunal/assemblea oberta del barri a qui afectés un o altre posicionament.

Espai virtual de finestra oberta de l’activitat institucional (bloc o similar): per tal de rendir comptes de forma oberta i traspassar tota la informació que es vagi obtenint de la presència institucional, el Grup de seguiment disposarà un bloc digital on hi bolcarà:

a) Informació sobre els projectes institucionals i informacions tècniques que aconsegueixi

b) Un informe periòdic sintètic de l’agenda i activitat dels consellers de districte c) Un informe anual de l’activitat duta a terme per Grup de Seguiment. d) Una crònica dels plenaris i comissions a les que s’assisteixi. e) Articles d’opinió, etc.

Espai físic de participació i autoorganització: setmanalment hi haurà un punt físic on tothom pot adreçar-se per ajudar, col·laborar o preguntar sobre l'activitat institucional. Lluny de ser un simple servei de recollida de queixes.