document base programa accio€¦2 1er congrés fitag-ugt de catalunya, 17 de desembre de 2015...

1

1er Congrés FITAG-UGT de Catalunya, 17 de desembre de 2015

Document de Treball – Programa d’Acció

ÍNDEX 1

2

I.- INTRODUCCIO 3

4

II.- MARC EN EL QUAL ES DESENVOLUPA LA NOSTRA ACCIÓ SINDICAL. 5

6

III.- LA NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA 7

8

IV.- POLÍTICA INDUSTRIAL. 9

10

V.- POLÍTIQUES SECTORIALS: 11

12

- SECTOR AGRARI I DEL MANIPULAT HORTOFRUTÍCOLA. I FORESTAL 13

- SECTOR D'ALIMENTACIÓ, BEGUDES I TABACS. 14

- SECTOR ENERGÈTIC. 15

- SECTOR MINER. 16

- SECTOR QUÍMIC. 17

- SECTOR TÈXTIL-PELL 18

19

VI.- IGUALTAT 20

21

VII.- FORMACIÓ. 22

23

VIII.- SALUT LABORAL. 24

25

IX.- EL SINDICAT I LA POLÍTICA ORGANITZATIVA. 26

27

X.- COORDINACIÓ I SEGUIMENT DEL PROGRAMA D'ACCIÓ. 28

29

30

31

32

2 1er Congrés FITAG-UGT de Catalunya, 17 de desembre de 2015


I. INTRODUCCIÓ 33

34

35

El present programa d'Acció s'elabora després de cinc anys de la fusió de FITAG 36

UGT i encara que sembla molt temps els objectius que ens vam proposar 37

d'integració de les diferents cultures encara no s'han aconseguit íntegrament, hem 38

de ressaltar positivament que la cultura de les sis federacions d'origen que avui 39

componen la nostra federació s'han preservat així com la participació de quadres 40

sindicals provinents de tots els subsectors que la componen, per la qual cosa hem 41

de seguir treballant perquè les millors pràctiques sindicals de cadascuna d'elles es 42

generalitzin en el conjunt de la Federació. 43

44

Les futures tasques i l'estructura que s'estableixen han d'assegurar que les 45

preocupacions i els problemes del conjunt dels treballadors i treballadores dels 46

diferents sectors als quals representem, és la més adequada i eficaç per aconseguir 47

aquests objectius. 48

49

En els nostres sectors ens enfrontem a un bon nombre de desafiaments. Aquests 50

constitueixen una raó important de per què hem de buscar solucions que ens ajudin 51

a complementar la nostra acció sindical i que ens permeti tenir una visió més global i 52

una eina més eficaç de defensa dels treballadors i treballadores. Per això, adaptar 53

les nostres estructures a aquestes necessitats és cada dia més urgent. 54

55

Del que es tracta no és de ser més, que també, sinó ser millors: Millors per atendre 56

als nostres afiliats, afiliades, delegats i delegada millorant la nostra qualitat d'atenció 57

als mateixos, ser millors en l'optimització dels nostres recursos sindicals i econòmics, 58

que en temps com els quals estem vivint no solament és una necessitat sinó una 59

prioritat, per poder donar resposta als problemes dels nostres Sectors. 60

61

La nostra fusió no va estar motivada per causes econòmiques, encara que 62

indubtablement ha millorat la nostra posició, sinó que ha tingut un marcat matís 63

estratègic sindical. 64

65

Ha possibilitat la permanència de l'Organització malgrat la crisi econòmica i política 66

sobrevinguda i ens ha permès afrontar les conseqüències de la mateixa amb una 67

capacitat i poder d'influència raonables davant la magnitud de l'envestida dels 68

poders polítics i econòmics establerts. 69

70

És evident que per conquistar els drets civils, socials i laborals hem de consolidar i 71

renovar les nostres capacitats i poder d'influència Tant en l'intern, a nivell nacional i 72

internacional, com en l'extern, en l'àmbit de les diferents Administracions, de les 73

organitzacions empresarials i davant la resta d'organitzacions. 74

75

3



II. MARC EN EL QUAL ES DESENVOLUPA LA NOSTRA 76

ACCIÓ SINDICAL 77

78

Situació de l'Economia Catalana 79

80

L'activitat econòmica a Catalunya mesurada en termes Macroeconòmics del PIB 81

(Producte Interior Brut) va tenir l'any 2014 un lleuger creixement de l'1,5%, gràcies a 82

l'impuls de la demanda interna en termes reals enfront d'una reculada del -1,3% de 83

l'any anterior. 84

85

És cert per tant que en termes agregats, quantitatius, l'economia Catalana ha sortit 86

de la recessió malgrat l'erràtica política econòmica del Govern Estatal i de la 87

Generalitat a causa de la lleugera millora de les condicions financeres 88

implementades pel Banc Central Europeu, a l'avanç del Consum privat i en els últims 89

mesos a factors “exògens” com són la caiguda del preu del petroli i la devaluació de 90

l'euro enfront del dòlar, que ha afavorit el creixement de les Exportacions del nostre 91

país a la resta del món. 92

93

En aquest escenari no hem d'obviar la situació política existent entre Catalunya i el 94

Govern espanyol. Està situació de confrontació han desembocat en actuacions 95

incongruents per part del Govern Estatal que estan llastrant el creixement econòmic 96

de Catalunya, la denominada “locomotora d'Espanya”. El continuo retard del 97

corredor del Mediterrani, la falta de desenvolupament dels accessos ferroviaris al 98

port de Barcelona, o la falta d'accessos i el no poder convertir l'Aeroport del Prat en 99

un HUB internacional, són algunes de les actuacions Estatals que impedeixen donar 100

un impuls definitiu a l'economia catalana i per tant a l'espanyola. 101

102

El component que més ha tirat del PIB ha estat la Despesa en consum final de les 103

llars amb un creixement de l'1,9% enfront de la caiguda del (-0,9%) de l'any anterior 104

a causa de l'efecte d'aparent millora de la confiança dels consumidors i per una 105

lleugera recuperació de la renda bruta disponible. cal destacar que el pes de la 106

demanda interna de Catalunya és inferior a les d'Espanya i Europa. Aquest fet també 107

s'observa en els tres components que integren la demanda interna, especialment en 108

el cas de la despesa en el consum de les administracions públiques, que a 109

Catalunya representa el 15,7% del PIB, mentre que a Espanya és d'un 20,2%, a la 110

UEM i a la UE, d'un 21,1% i d'un 20,9%, respectivament. 111

112

Així mateix el saldo exterior positiu de Catalunya (11,5%) és molt superior als 113

d'Espanya (2,4%), la UEM (3,9%) i la UE (2,9%). 114

115

Encara que la Devaluació Salarial com a política deliberada del Govern per millorar 116

els Excedents Empresarials i la competitivitat de l'economia ha estat una realitat 117

contrastable, la lleugera recuperació de la renda bruta disponible, que va créixer 118

l'any 2014 un 1,4% després de dos anys de caiguda, ha estat possible malgrat el 119

creixement de la Desigualtat i a les transferències de rendes a causa de les mesures 120



del Govern del Partit Popular i de Convergència i Unió cap als sectors de la Societat 121

amb més propensió a la Despesa, han crescut les Rendes de la propietat 122

percebudes en forma d'interessos i Dividends, un molt lleuger avanç de la 123

remuneració dels assalariats, per l'ocupació precària creada. 124

125

La Remuneració per assalariat cau lleugerament com a reflex de la continuïtat de la 126

Moderació Salarial almenys fins a l'any 2014 i ha existit un estancament de les 127

prestacions socials, a causa del fort descens de les prestacions per desocupació. 128

129

La Inflació Negativa, un -0,2% de mitjana anual en 2014, també ha beneficiat al 130

creixement de la renda bruta disponible de les llars. 131

132

Atès que les Rendes Salarials suposen aproximadament el 70% de la Renda de les 133

llars, fins que no millori substancialment el Mercat Laboral i es creu ocupació 134

Estable, aquest creixement del consum de les llars no serà sostenible en el curt 135

termini. 136

137

La Formació bruta de Capital Fix (Inversions en construcció, béns d'equip, 138

infraestructures, etc.) un altre component fonamental per al progrés econòmic i per al 139

creixement de l'Activitat econòmica del nostre país va tenir un creixement del 3,4% 140

en 2014, quan l'any anterior va decréixer un (-3,8%). 141

142

Ha estat la Inversió en béns d'equip, amb un avanç del 12,2%, a causa de 143

l'Increment de la demanda a la Millora dels Resultats econòmics de les Empreses, al 144

des-palanquejament financer, etc., la partida que més creixement ha tingut l'any 145

2014. 146

147

Pel costat de l'oferta, tots els sectors de l'Activitat van créixer en 2014, excepte la 148

construcció que va caure un 1,2%. 149

150

El sector primari, l'Agrari va créixer a una taxa del 3,4% mentre que la Indústria va 151

créixer un lleuger 1,5% al llarg de l'any. 152

153

Aquest lleuger avanç de l'Activitat econòmica va tenir com a conseqüències positives 154

una incipient taxa, l'1,2% de creació d'Ocupació, uns 189.125 llocs de treball 155

equivalents a temps complet l'any 2014. 156 157

No obstant això, malgrat aquesta lleugera millora de l'Ocupació en termes 158

Estadístics, la taxa d'atur propera al 24% de la població activa segueix sent molt 159

elevada i preocupant, especialment per la greu situació dels aturats de llarga durada 160

i la brutal caiguda de la taxa de cobertura. 161

162

El nivell d'Ocupació se situa en un 16% per sota de l'any 2007, una mica més de 163

3.000.000 d'ocupats menys. 164

165

5



El lleuger creixement del PIB i de l'ocupació en 2014 ha donat lloc a un anodí 166

creixement de la productivitat aparent per ocupat, el 0,2%, que unit a la caiguda de 167

la remuneració per assalariat, ha permès que l'economia espanyola hagi guanyat 168

competitivitat gràcies a la reducció dels costos laborals unitaris. 169

170

Un creixement basat en el vell model de reducció dels costos laborals, millora dels 171

Excedents Empresarials i redistribució de les Rendes cap als quals més tenen, que 172

afegeix el creixement de la Desigualtat i de l'exclusió social com a resultats nous, en 173

definitiva un model de creixement vulnerable, no sostenible i socialment injust 174

Això queda demostrat mitjançant l'aplicació del coeficient de Gini que s'utilitza per 175

mesurar la desigualtat en els ingressos, dins d'un país, però pot utilitzar-se per 176

mesurar qualsevol forma de distribució desigual. El coeficient de Gini és un nombre 177

entre 0 i 1, on 0 es correspon amb la perfecta igualtat (tots tenen els mateixos 178

ingressos) i on el valor 1 es correspon amb la perfecta desigualtat (una persona té 179

tots els ingressos i els altres cap). En el cas de Catalunya podem observar que el 180

citat coeficient a l'inici de la crisi era 0,294 (a Espanya 0,32) i en el 2014 és de 0,33 181

(a Espanya 0,32). Això significa que a Catalunya ha tingut una tendència a major des 182

igualada que en la resta de l'Estat o sigui tenim un mercat laboral amb precarietat. 183

184

185

Mercat Laboral 186

187

En 2014 el panorama de l'Ocupació a Europa va ser d'una lleugera recuperació, el 188

conjunt de la UE-28 va augmentar 0,9 punts percentuals la seva taxa d'ocupació, 189

situant-se en el quart trimestre del 2014 en un 65,2 per cent. 190

191

A Catalunya la taxa va créixer 1,4 punts que ha suposat un lleuger major creixement 192

que la Mitjana però insuficient per recuperar posicions. 193

194

La taxa de desocupació de Mitjana en la UE-28 va ser de 10,1%, quan a Catalunya 195

és del 23,3% (Espanya va finalitzar l'any amb 24,4% d'atur) més del doble que la 196

mitjana europea. 197 198

Aquests percentatges mitjans no reflecteixen els dos grans col·lectius de treballadors 199

més afectats per la crisi dels últims anys; els joves proper al 50% en tota Europa, 200

però especialment greu a Espanya i Grècia i el pes de l'atur de llarga durada que va 201

incrementant-se sense que serveixi per a la seva correcció les mesures de polítiques 202

d'Ocupació implementades pel Govern. 203

204

Encara que no podem parlar de recuperació plena d'Ocupació, a causa de la mala 205

qualitat (contractes temporals, creixement dels contractes parcials, etc.) i per tant la 206

seva vulnerabilitat i estacionalitat amb el cicle econòmic, si sembla cert sobre la base 207

de les dades estadístiques que s'ha donat un cert canvi positiu en l'evolució de 208

l'Ocupació a partir de l'any 2014. 209

En el quart trimestre de l'any 2014, sobre la base de la EPA (Enquesta de Població 210

Activa) l'ocupació en termes anuals va créixer en 433.900 treballadors/as amb un 211



percentatge de creixement del 2,5% contribuint a una reducció de l'atur en una mica 212

més de 400.000 treballadors/as. De totes maneres una mostra clara de la feblesa de 213

la recuperació en l'ocupació és que en el transcurs del primer trimestre del 2015 214

s'han destruït a Catalunya 24.800 llocs de treball. 215

216

L'aspecte més remarcable de l'estructura productiva catalana és el pes de la 217

producció industrial manufacturera (un 16% sobre el PIB), que és superior als 218

d'Espanya i de la UE. Ara bé, per sectors, va anar bàsicament el sector Serveis 219

(hostaleria, comerç), sanitat, serveis socials, etc, el que més Ocupació va crear, per 220

contra, la Indústria Manufacturera tub només un 1,1% d'Increment de l'Ocupació. 221

Dels Sectors de l'àmbit de FITAG-UGT, ha estat la Indústria Agroalimentària, la 222

Química, el Cuir i Calçat els sectors que més ocupació van crear, uns 50.000 223

contractes. 224

225

La taxa de temporalitat amb un Increment de l'Ocupació Temporal en un 5,3% ha 226

tornat a repuntar situant-se al final de l'any en un 24,2% i els contractes a temps 227

parcial, la majoria d'ells involuntaris han tingut un fortíssim creixement el 14,7% en el 228

període 2008-2014. 229

230

La dualitat del nostre mercat laboral, entre treballadors fixos i temporals no només 231

no s'ha reduït, sinó que s'ha Incrementat incomplint-se un dels objectius confessos 232

de la Reforma Laboral del Govern del Partit Popular, augmentant la Rotació dels 233

Contractes de Treball, empitjorant-se en tots els aspectes les condicions de treball i 234

augmentant la bretxa salarial. 235

236

Les dades de les Estadístiques del Servei Públic d'Ocupació corroboren aquesta 237

realitat; en l'últim any complet, el 2014, es van registrar 16,7% Milions de Contractes, 238

gairebé 2 milions més que l'any 2013, per a una creació d'Ocupació Neta d'una mica 239

menys de 450.000 Ocupacions l'any. 240

241

Del total de contractes, gairebé 6 milions van ser contractes a temps parcial i el 68,7 242

per cent del total d'eventuals van tenir una durada Igual o menor a un mes. 243

244

Les polítiques d'Ocupació impulsades per la Comissió Europea han tingut la seva 245

plasmació en l'aprovació pel Govern Español de l'Estratègia Espanyola d'Activació 246

per a l'Ocupació 2014-2016 a través del Reial decret 751/2014 de 5 de Setembre, i 247

de la Garantia Juvenil, els resultats de la qual estan sent molt per sota de les 248

previsions referent a la creació d'Ocupació estable al nostre país i la d'acabar o 249

almenys reduir l'insuportable atur juvenil. 250

251

Almenys, amb l'objectiu de pal·liar la situació especialment greu dels aturats de 252

llarga durada i com a fruit de l'Acord del Govern, amb els Interlocutors socials del 15 253

de Desembre de l'any 2014, es va publicar el Reial decret-Llei 16/2014 de 19 de 254

Desembre d'Activació per a l'Ocupació amb vigència fins al 15 d'Abril de l'any 2016 i 255

7



amb la finalitat d'atendre específicament amb ajuda econòmica a aquest col·lectiu 256

d'aturats de llarga durada. 257

258

259

Política Fiscal i Pressupostària 260

261

El primer objectiu que es va plantejar el Govern del Partit Popular i de la Generalitat 262

para tota la legislatura ha estat l'ajust fiscal i pressupostari (les retallades en sanitat, 263

educació, serveis socials, etc.) mitjançant la implementació de mesures de reducció 264

de la despesa pública per aconseguir la reducció del dèficit públic en totes les 265

Administracions Públiques per arribar al (-4´2%) en 2015 i (-2´8%) en 2016 partint 266

d'un (-11%) en 2011, han suposat una reducció de 8 punts del PIB (Producte Interior 267

Brut) en el període, uns 80.000 milions d'euros en despesa social bàsica en un Estat 268

del Benestar. 269

270

La política fiscal per equilibrar els comptes públics s'ha basat en un increment de la 271

càrrega impositiva dels impostos a partir de l'any 2012 i la creació de nous impostos 272

com el d'electricitat i mitjançant l'emissió de deute públic que ha passat de 273

representar el 69´2% del PIB l'any 2011, a suposar el 99% del PIB l'any 2015. 274

275

Una de les primeres mesures del Govern, en contra del seu propi programa 276

electoral, va anar l'increment del tipus impositiu de l'IRPF (Impost de la Renda de les 277

Persones Físiques) en tots els trams, amb l'objectiu d'Ingressar uns 7.000 milions 278

d'euros i del tipus Impositiu de l'IVA (Impost del Valor Afegit) del 21% al 23%. 279

280

El Govern del PP va augmentar tant els impostos directes, com els indirectes. 281

282

L'objectiu de l'Increment de l'IVA va ser recaptar una mica més de 10.000 milions 283

d'euros. 284

285

Aquestes mesures tenint en compte que el 80% de l'IRPF ho suporten les rendes 286

salarials, i que, com és lògic, els treballadors també pagaran una part important de 287

l'IVA a través del seu consum, resulta ajustat afirmar que són aquestes rendes les 288

que més estan sofrint l'augment d'impostos decidit pel Govern. 289

290

Els treballadors estan pagant els costos de la crisi per vies interrelacionades 291

mitjançant la pèrdua d'ocupació, amb la devaluació salarial, amb la degradació dels 292

serveis públics (educació i sanitat, serveis socials) i amb la pujada d'impostos. 293

294

La recent reforma fiscal amb finalitats electoralistes recentment aprovada, amb la 295

reducció de les retencions i dels tipus impositius, més als salaris alts, l'única cosa 296

que fa és revertir, s'estima el seu cost en uns 9.000 milions d'euros per a les arques 297

públiques, a la situació anterior a l'arribada del Govern del Partit Popular. 298

299



S'ha dissenyat una electoralista reducció d'impostos en un moment d'incertesa sobre 300

l'evolució econòmica el que suposa menys ingressos que hauran de destinar-se a la 301

inversió i a la creació d'ocupació. 302

303

FITAG-UGT sempre ha mantingut que la reforma del sistema fiscal del nostre país 304

ha de pivotar sobre els principis de suficiència, progres, equitat i justícia. 305

306

307

Polítiques d'Austeritat 308

309

Tot el conjunt de polítiques públiques implementada amb l'objectiu de reduir la prima 310

de risc i el dèficit públic s'ha traduït en una reducció de les polítiques socials en totes 311

les àrees, els recursos en educació, sanitat, serveis socials, han disminuït afectant al 312

conjunt de treballadors d'aquests sectors i empitjorant la qualitat d'aquests pilars 313

bàsics de l'Estat del benestar. 314

315

En aquest sentit han de desenvolupar-se les següents polítiques socials de despesa 316

pública: 317

318

El sistema de seguretat social ha de mantenir les prestacions públiques 319

que compensin situacions com la pèrdua de l'ocupació, la malaltia o la 320

discapacitat. 321

322

Les pensions de jubilació i invalidesa han de tenir com a meta mantenir la 323

renda dels individus que no poden generar-la a través del treball. 324

325

Ha de desenvolupar-se una política assistencial que asseguri un mínim 326

d'ingressos als individus com a nivells de renda molt baixos, especialment 327

considerant l'elevada desocupació de llarga durada existent. 328

329

La despesa en serveis socials s'ha de destinar a famílies i individus que 330

requereixen ajuda en forma de serveis o d'ingressos per rebre'ls. Per 331

exemple, aquells associats a la cura infantil, de persones majors o amb 332

discapacitat. 333

334

La despesa en educació pública i formació ha de perseguir la igualtat 335

d'oportunitats per a totes les persones, assegurant que les condicions 336

inicials siguin les mateixes per tots i afavorint l'accés a aquells més 337

discriminats. 338

339

El sistema sanitari públic ha de ser de qualitat, universal i gratuït, que 340

redueixi la pobresa, intenti millorar la salut i estableixi condicions d'igualtat 341

entre els individus. 342

343

9



S'ha d'oferir suport per a lloguer d'habitatge a individus i famílies amb 344

menors ingressos, com són els joves, les famílies en situacions de 345

desocupació, etc. 346 347 348

III. LA NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA 349

350

La Federació d'Indústria i dels Treballadors Agraris de Catalunya (FITAG-UGT de 351

Catalunya) practica un model de negociació col·lectiva sectorial d'àmbit provincial, 352

interprovincial i autonòmic, intervenint a més de forma activa en les taules 353

negociadores dels Conveni Col·lectius sectorials d'àmbit estatal. Aquest model de 354

negociació dóna cobertura a la majoria dels treballadors/as dels nostres sectors, 355

evitant la competència deslleial entre empreses, dificultant la deslocalització, 356

vertebrant i cohesionant el país, possibilitant desenvolupar la solidaritat entre els 357

treballadors/as fent-los partícips dels beneficis econòmics i socials que es 358

produeixen, independentment de la grandària de les empreses o el territori en el qual 359

estan situades i ens ha donat suficient massa crítica per afrontar la negociació. 360

361

La mala situació econòmica i política, fan més necessari potenciar la negociació 362

col·lectiva sectorial, unint entorn de la mateixa, a tots els treballadors/as de cada 363

sector, per afrontar les futures negociacions amb la major força i representativitat 364

possibles. 365

366

La Negociació Col·lectiva és l'eix fonamental de la nostra Acció Sindical, 367

368

El principal treball que desenvolupem, possibilita el major contacte directe del 369

sindicat amb els treballadors, l'element més valorat i amb el qual més s'identifiquen. 370

371

La negociació col·lectiva és l'eix central i deu ser la prioritat organitzativa del sindicat, 372

millorant la seva gestió a través de: 373

374

I. Assegurar un major protagonisme del conveni col·lectiu en la vida 375

quotidiana dels treballadors i treballadores, facilitar el seu coneixement i 376

una comunicació constant amb els treballadors i treballadores. Difondre la 377

nostra labor i la nostra Organització als centres de treball utilitzant les 378

noves tecnologies (web, principalment), combinant-les amb els 379

procediments que sempre hem utilitzat (octavetes, taulers d'anuncis, 380

informació personalitzada, etc.) ja que no tots els treballadors/as tenen 381

accés a les noves tecnologies. 382

383

II. Replantejar la distribució de recursos del Sindicat per assignar la majoria 384

d'ells a dotar de tots els mitjans necessaris, humans i materials, al 385

desenvolupament de la negociació col·lectiva. 386

387



III. Donar major participació als treballadors i treballadores en l'elaboració de 388

les plataformes, en la selecció dels negociadors i negociadores, en la 389

informació sobre la negociació i en les decisions que hagin de prendre's. 390

391

IV. Fer més amplis i adaptables els plantejaments reivindicatius, de tal forma 392

que reflecteixin millor els problemes cada vegada més diversos dels 393

treballadors i treballadores. Els convenis sectorials han de crear un marc 394

integrador, obert, complet i solidari. 395

V. Garantir la participació de dones, tècnics, professionals i immigrants, 396

contemplant les seves demandes específiques. 397

398

VI. Formar a tots els quadres, dirigents i negociadors que participen en la 399

negociació col·lectiva. 400

401

Procediments de negociació i de participació i identificació dels treballadors i 402

treballadores amb els nostres objectius: 403

404

L'eficàcia de la Negociació col·lectiva té molt a veure amb el grau de participació de 405

quadres, delegats i delegades i afiliats i afiliades en el plantejament i 406

desenvolupament de la negociació i del coneixement i implicació del conjunt dels 407

treballadors i treballadores en cada àmbit dels nostres plantejaments, tant abans, 408

durant i després de l'acord. 409

410

Hem de realitzar quantes Jornades d'Acció Sindical i Negociació Col·lectiva siguin 411

necessàries, per establir els criteris i prioritats del conjunt de l'Organització. 412

413

La realitat posa de manifest que amb aquest procediment exclusivament ens 414

quedem a mig camí en la difusió de les nostres propostes i hem d'arribar al màxim 415

d'afectats per la negociació. L'elaboració de les Plataformes, deu ser la primera fase 416

que aglutini i identifiqui al major nombre de treballadors i treballadores, al voltant de 417

les mateixes. 418

419

En aquest sentit, en tots els nivells de negociació, hem de posar en pràctica el 420

procediment que establim com a resolució i que consisteix en: 421

422

Les propostes han d'emanar dels treballadors, companys i companyes afectats per 423

la negociació a través dels Sectors i/o Subsectors pertanyents a la nostra Federació. 424

Així mateix aquestes propostes deuran traslladar-se a la Federació estatal quan el 425

Conveni a negociar sigui del seu àmbit. 426

427

Una vegada posades en comú les diferents propostes per la Secretaria del Sector 428

corresponent, cal enviar la proposta de plataforma als Territoris perquè aquests 429

11



puguin comprendre i conèixer les propostes que anem a plantejar, perquè en 430

prengueu coneixement, difusió i implicació als delegats/as i afiliats/as. 431

432

Iniciat el procés de negociació, els components de les taules negociadores, i 433

especialment, els responsables de les mateixes, hauran de realitzar reunions 434

regularment amb les Secretaries del sector corresponent i sempre que es consideri 435

necessari amb les Secretaries d'Acció sindical, per tenir un coneixement detallat de 436

la marxa de la negociació. 437

438

S'hauran de fixar tot un seguit de objectius previs a la negociació, que els seus 439

resultats puguin ser avaluables després de la mateixa. 440

441

Si complim aquests objectius, aconseguirem realitzar una negociació amb i per als 442

treballadors i treballadores. 443

La nostra labor s'ha de difondre als centres de treball utilitzant sistemes de 444

comunicació ràpids i fiables que permetin portar la informació als companys/as de 445

totes les empreses afectades per la negociació. 446

447

En l'àmbit de Catalunya no existeix un procediment determinat per a la constitució de 448

les Comissions Negociadores, així com per a la difusió i circulació de la informació 449

pel que considero necessari adaptar el de la Federació Estatal consisteix en el 450

següent: 451

452

La Comissió Negociadora ha d'estar constituïda per la Comissió Executiva per 453

companys/as dels sectors afectats per cada negociació, proposats per les 454

Secretaries Sectorials, així com per companys/as de les seccions sindicals que 455

ostentin major representació en l'àmbit de negociació. Quant al suport tècnic, la 456

Comissió Negociadora ha de tenir el suport i suport dels serveis tècnics i jurídics de 457

la Federació. 458

459

La Comissió Executiva formaran als/as delegats/as, per rendibilitzar la negociació 460

col·lectiva.” 461

462

Serà responsabilitat dels companys i companyes que integren la representació 463

d'O.G.T. en les diverses comissions negociadores, l'activa participació en totes les 464

fases de la negociació, elaboració de plataformes, discussió i negociació, així com la 465

difusió, de les nostres propostes, desenvolupament del procés i dels acords 466

aconseguits, en el seu propi àmbit territorial o en altres territoris diferents al seu que 467

el Sector consideri necessari. 468

469

En cas d'incompliment de les seves responsabilitats, serà competència de la 470

Secretaria Sectorial la substitució d'aquests companys i companyes. 471

472

473

474

475



VERTEBRACIÓ I ARTICULACIÓ DE LA NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA 476

477

La Unió General de Treballadors, i amb ella nostra Federació, defineix 478

tradicionalment el seu model de negociació col·lectiva com un model vertebrat 479

entorn de Convenis Sectorials autonòmics, com a element de solidaritat, cohesió i de 480

garantia per als treballadors i treballadores. 481

482

Des de sempre hem assenyalat la necessitat d'una adequada sectorialització dels 483

convenis col·lectius amb un àmbit funcional concorde a la realitat productiva, 484

conscients que la fragmentació i atomització empitjora els resultats i empobreix els 485

continguts i l'àmbit personal dels quals ha d'integrar al conjunt dels treballadors i 486

treballadores, recollint les preocupacions dels diferents col·lectius 487

488

L'estructura de la negociació col·lectiva en els nostres sectors es caracteritzen per 489

una excessiva fragmentació i atomització que ens porta a l'existència d'un nombre 490

molt elevat de Convenis vius. 491

492

A més la Reforma Laboral ha donat prioritat d’aplicació als convenis d'empresa, amb 493

l'objectiu abaratir els costos laborals, mitjançant el debilitament dels convenis 494

sectorials, estratègia que com és lògic hem de seguir combatent. 495

496

Cada vegada es fa més necessari i urgent el reforçament, ampliació i consolidació 497

de l'àmbit sectorial i autonòmic de negociació com a instrument fonamental per a la 498

vertebració de les condicions de treball i apostem decididament per la delimitació, en 499

el si de la nostra Federació, dels diferents subsectors que han de correspondre a 500

cadascun dels àmbits funcionals dels convenis, amb planificació i visió ambiciosa, tot 501

i que no sigui previsible en el curt termini la consecució de nous acords autonòmic, 502

deguda aquesta dificultat a la manifesta falta de voluntat negociadora de la majoria 503

de les actuals Patronals. Es tracta de definir una estructura racional de negociació, 504

capaç de garantir unes condicions de treball homogènies. 505

506

Només per Acord entre els Agents Socials i Econòmics, es pot procedir a la reforma 507

de l'actual model de Negociació Col·lectiva, però perquè el canvi tingui la profunditat 508

necessària és imprescindible el concurs de la futura administració, sent la voluntat 509

de la nostra Organització, l'enfortiment i potenciació del nostre model de vertebració. 510

511

Però no podem esperar al fet que les Confederacions Sindicals i Empresarials ens 512

resolguin tots els problemes, perquè a més no tenim la garantia que això sigui així, 513

sinó que hem d'anticipar-nos a aquesta possibilitat i abordar una línia de treball pel 514

que correspon a la nostra Federació la responsabilitat d'elaborar i desenvolupar una 515

estratègia de negociació que defineixi els diferents sectors susceptibles de regulació 516

estatal o autonòmica, així com els continguts bàsics de negociació. 517

518

13



La C.I.F. continuarà treballant, en coordinació amb el conjunt de la Federació, en la 519

delimitació dels diferents sectors o activitats econòmiques que han de correspondre 520

a cada àmbit funcional. 521

Tal delimitació no té per què produir-se exclusivament per la creació de nous àmbits 522

negociables, sinó que també ha de ser un objectiu la unificació de convenis existents 523

de les mateixes activitats com a element de vertebració. 524

525

Hem de, per tant, definir una estructura de negociació racional, capaç de garantir 526

unes condicions de treball homogènies i a partir d'aquí engegar les negociacions 527

amb les respectives Associacions Empresarials que ens permeti: 528

529

Establir les condicions generals per avançar en la millora de les condicions de 530

treball. 531

532

Adaptar els continguts de les relacions de treball a la realitat productiva i avançar en 533

la participació sindical de l'organització del treball. 534

535

Adaptar els continguts de les relacions de treball, tant individuals com a col·lectives, 536

segons les diferents realitats productives, avançant en la participació sindical de 537

l'organització del treball. 538

539

D'altra banda, com hem assenyalat anteriorment, la defensa d'un marc estatal i/o 540

autonòmic de relacions laborals, no és obstacle per desenvolupar una correcta 541

articulació de la nostra política sindical, basada en el respecte del general i 542

l'específic, de tal forma que els criteris comuns han d'adaptar-se a les diferents 543

realitats i a l'atenció de les demandes puntuals i concretes dels nostres afiliats i 544

afiliades i representats i representades. 545

546

Per això, apropar la negociació als àmbits més propers als treballadors i 547

treballadores, ha de constituir un segon objectiu després de la correcta vertebració. 548

549

550

Per tant les línies d'actuació a seguir són: 551

552

Avançar en el model de negociació col·lectiva estructurat, vertebrat en l'àmbit 553

sectorial autonòmic i articulat en l'empresa, desenvolupant una política sindical 554

centrada en aquest objectiu. 555

556

Les actuals unitats de negociació col·lectiva es mantindran fins que puguin ser 557

millorades per negociacions sectorials col·lectives d'àmbit superior. 558

559

Coordinar federalment la negociació col·lectiva sota els següents criteris, 560

instruments i processos: 561

562

Vetllarà perquè els mapes sectorials de negociació no deixen buits de cobertura i 563

siguin compatibles entre si, evitant solapaments. 564



Farà un seguiment dels diferents mecanismes empresarials per eludir l'aplicació d'un 565

conveni, amb actuacions tals com alterar l'objecte social de l'empresa o realitzar 566

acords no controlats sindicalment en l'àmbit inferior. 567

568

Respecte a l'estratègia d'interlocució amb associacions empresarials: propiciarà 569

àmbits autonòmics de negociació en sectors que en l'actualitat parteixen de 570

situacions amb buits de cobertura i extremarà la cautela davant els fenòmens de 571

segregació, davant els intents d'alguns empresaris que pretenen constituir 572

associacions patronals per segregar i fragmentar la negociació col·lectiva sectorial 573

estatal i/o autonòmica. 574

575

Atendrà especialment a sectors que compten amb acord de matèries concretes, 576

propiciant convenis col·lectius sectorials autonòmics. 577

578

Comptarà amb mecanismes que assegurin que, davant els canvis econòmics, 579

productius i societaris, la Federació tingui capacitat de donar una resposta coherent i 580

portar la iniciativa per a la re definició o establiment de nous àmbits. 581

582

Reforçarà la utilització estratègica dels sistemes extrajudicials de solució de 583

conflictes, integrant-los en els processos de negociació i administració de convenis. 584

585

Convocarà a les Federacions Territorials, periòdicament, a fi de coordinar i posar en 586

comú l'Acció Sindical, així com els processos de Negociació Col·lectiva territorials. 587

588

S'establiran, també, polítiques sobre les actuacions dels Comitès d'empresa 589

Europeus i d'altres òrgans, i sobre els procediments de participació prevists per les 590

Directives de drets de participació i consulta, per la regulació de la Societat Europea. 591

592

Treballar per situar la negociació col·lectiva en l'eix central de l'actuació de la 593

Federació, convertint-la de manera estable en la prioritat organitzativa del mateix, 594

millorant la gestió sindical de la negociació col·lectiva, en particular en les següents 595

adreces: 596

597

Assegurar un major protagonisme del conveni col·lectiu en la vida quotidiana dels 598

treballadors/as, facilitant un coneixement i una comunicació constant dels 599

treballadors/as cap a la Federació, des de la certesa que dóna la seguretat i la 600

confiança. 601

602

Perseguim amb això, dotar-nos d'una estructura organitzativa adequada per 603

aconseguir una major participació dels diferents nivells de la nostra Federació. 604

605

Per aconseguir-ho, és necessari desenvolupar diversos tipus d'objectius; uns 606

comuns a tots i altres específics, però tots ells han de comprendre, tant la 607

metodologia sindical a seguir com els objectius reivindicatius a aconseguir. 608

609

15



Primer objectiu: Aconseguir desenvolupar la negociació amb els treballadors i 610

treballadores. 611

612

Les secretaries sectorials de cada àmbit articularan sistemes i mètodes de treball 613

que permetin l'anàlisi i la participació dels treballadors/as durant tot el procés 614

negociador del conveni a través de les seccions sindicals i els seus delegats/as de 615

personal, particularment en l'elaboració de les plataformes reivindicatives, en la 616

proposta dels negociadors/as, en la informació contínua sobre la negociació i en les 617

decisions finals que hagin de prendre's pel que fa al conveni. 618

619

Fer més amplis i adaptables els plantejaments reivindicatius, de tal forma que 620

reflecteixin millor els problemes de grups cada vegada més variats de 621

treballadors/as, perquè l'unificador sigui el conveni col·lectiu com a tal instrument, en 622

lloc de continguts generalistes i poc operatius en termes de solidaritat. Els convenis 623

sectorials han de crear un marc integrador, obert, complet i solidari que permeti 624

posteriorment la concreció específica en els convenis d'empresa, o pactes articulats 625

dels drets bàsics de col·lectius com els tècnics i quadres, possibilitant la millor 626

concreció i desenvolupament dels seus drets, obligacions i responsabilitats, 627

particularitzant les seves necessitats i garantint, alhora, un equilibri ajustat i 628

actualitzat entre els interessos de l'empresa i els de aquests/as professionals. 629

630

Desplegar una acció intensiva i extensiva d'actualització formativa de tots els 631

quadres, dirigents i negociadors que participen en el desenvolupament de la 632

negociació col·lectiva. 633

634

Treballar des de tots els àmbits de la Federació per evitar la externalització 635

d'activitats pròpies de l'empresa principal. En totes les empreses que existeixin 636

externalitzacions o intenció de realitzar-les, si a lloc, hem de negociar la participació 637

sindical en tot el procés, definint els llocs o activitats possibles de contractació, les 638

condicions de treball dels treballadors/as contractats, creant-se una comissió mixta 639

en la qual es realitzi el seguiment i control de les empreses de contractes. 640

641

Garantir la participació en aquests grups de negociació de la realitat sectorial: dones, 642

joves, tècnics i immigrants. 643

644

Metodologia de Treball 645

646

El nivell d'informació deu ser igual i simultani per a tots els àmbits de la nostra 647

Federació. 648

649

Per aconseguir l'objectiu de dur a terme una negociació amb els treballadors/as, és 650

imprescindible que després de cada reunió de la taula negociadora, els 651

Responsables sectorials es reuneixin amb els negociadors per analitzar la situació 652

de la negociació a cada moment, informar mitjançant comunicats i fulles informatives 653

i convocar, si escau, assemblees, aquests processos sempre seran coordinats amb 654

la Comissió Executiva de la Federació per mantenir un sol criteri en el fonamental. 655



És necessari que els responsables de la Negociació assisteixin a les assemblees 656

dels delegats/as i afiliats/as que es convoquin als territoris durant la Negociació dels 657

convenis sobretot als Territoris, on la presència en el sector, no sigui la desitjada i 658

sigui necessària una reactivació de la presència de la Federació. 659

660

661

Segon Objectiu: Tensionar al Conjunt de la Federació 662

663

Per a això, és important que s'aconsegueixi la participació activa de tots: Grups 664

Industrials, Seccions Sindicals, delegats i delegades, afiliats i afiliades. 665

666

Tot això deu anar acompanyat del suport polític de la Comissió Executiva i de les 667

Comissions Executives de cada territori. La CE haurà de coordinar el procés 668

negociador, com a responsable màxim de la negociació col·lectiva sectorial d'àmbit 669

autonòmic. 670

671

Objectius externs: 672

673

1er Objectiu: Ampliar la Presència de la Federació en les Empreses. 674

675

Cal elaborar un pla per augmentar la implantació als centres de treball, seleccionant 676

objectius i resultats, constituint equips d'intervenció amb aquesta missió específica, 677

que ens permeti disposar d'un model o maqueta d'acció sindical basat en la 678

promoció permanent de la afiliació, la comunicació i el treball sindical específic de 679

cada empresa o centre de treball, amb l'objecte també d'homogeneïtzar el treball 680

sindical. 681

682

2º Objectiu: Millorar la Comunicació Interna i Externa de la Federació. 683

684

Cal conèixer l'opinió dels treballadors/as i dels afiliats/as als centres de treball, 685

promovent eines eficaces de retroalimentació de la informació. 686

687

És necessari engegar noves estratègies de comunicació i creació d'opinió, una 688

vegada presentada la plataforma de cada conveni a la patronal hem de traslladar-li a 689

la societat en el seu conjunt el que suposa el sector, les condicions en les quals es 690

troba i els objectius que perseguim en la negociació, i repetir-ho durant la mateixa 691

quantes vegades considerem necessari, hem d'informar més extensament del treball 692

que fem. Per aconseguir els objectius marcats devem potenciar la pàgina web, en la 693

qual la informació ha de ser actualitzada en temps real, sense que existeixin espais 694

buits. 695

696

697

698

699

700

17



LA NEGOCIACIÓ ARTICULADA EN L'EMPRESA. 701

702

Els permanents intents d'atomitzar la negociació col·lectiva, que el seu objectiu 703

principal és el de retallar els drets dels treballadors/as, ens impulsa a desenvolupar 704

la negociació en l'àmbit sectorial autonòmic i/o estatal, amb la finalitat d'aconseguir 705

un paraigua de drets econòmics i laborals, que empari als treballadors/as de les 706

empreses de cada sector, independentment de la seva grandària. 707

708

Però també és necessari prestar una major atenció a l'articulació del Conveni de 709

Sector, en l'empresa, a través de pactes que millorin els acords bàsics de caràcter 710

sectorial. 711

712

713

DESENVOLUPAR UNA POLÍTICA DE MILLORA I PROTECCIÓ DELS SALARIS 714

715

Exercint una política salarial basada en tres elements inseparables: la referència de 716

la inflació prevista, la clàusula de garantia salarial que mantingui els pactes amb 717

efecte retroactiu enfront de les desviacions d'inflació, i la negociació de la destinació 718

dels increments de productivitat. Com a pauta general, els salaris han de millorar el 719

seu poder adquisitiu en l'horitzó de la convergència real amb la Unió Europea. En tot 720

cas, qualsevol cessió a l'empresa de tot o part dels increments de productivitat haurà 721

d'anar acompanyada de contrapartides i compromisos clars, concrets i 722

quantificables, en matèria d'increment d'ocupació, augment de la seva estabilitat, 723

supressió d'hores extra, reducció de la jornada de treball i compatibilitat de la vida 724

laboral i personal. 725

726

Eliminant la desigualtat salarial mitjançant la inclusió en tots els convenis sectorials 727

de salaris mínims garantits, amb l'objectiu que aquests siguin superiors al 60% del 728

salari mitjà. 729

730

Buscant la supressió de les discriminacions salarials (per raó de gènere, edat o 731

origen, tipus de contracte, etc.), mitjançant l'anàlisi i revisió dels llocs i funcions del 732

treball, per garantir la correcta aplicació del principi d'igual retribució per treballs 733

d'igual valor i per corregir les discriminacions salarials tant directes com a indirectes. 734

735

736

CONTINGUTS DE LA NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA 737

738

Existeixen elements comuns a tota negociació que constitueixen els objectius 739

prioritaris, recurrents en gran part, per a la Negociació Col·lectiva en els nostres 740

Sectors en els propers anys. Així mateix hem de procurar enriquir els continguts dels 741

Convenis per enfortir-la i fer d'ells un instrument eficaç i proper als treballadors/as. 742

743

Al llarg d'aquests últims anys, hem vingut establint criteris generals, a adaptar i 744

desenvolupar en cada àmbit de negociació, sobre els continguts bàsics, que 745

mantenen la seva vigència. 746



Política retributiva i estructura salarial: 747

748

En situacions de crisis o moderat decreixement econòmic els salaris juguen un paper 749

essencial per a la reactivació, ja que constitueixen la font principal de les economies 750

familiars que sustenten el consum privat que, al seu torn, representa el 60% de la 751

demanda de béns i serveis; és a dir, si les rendes salarials no creixen, la demanda 752

disminueix i les empreses vénen obligades a reduir la seva producció, la qual cosa 753

es tradueix en un menor nivell d'ocupació. 754

755

El creixement econòmic de la nostra economia es basa fonamentalment en la 756

demanda interna. La recuperació econòmica real no es produirà fins que no 757

s'aconsegueixi la recuperació i consolidació del poder adquisitiu dels treballadors i 758

treballadores, que activarà el consum i portarà com a conseqüència l'engegada de 759

l'engranatge de l'economia real. 760

761

Un model basat en la previsió d'inflació, i que tingui en compte, per millorar el poder 762

adquisitiu dels treballadors, els creixements de la productivitat, la recuperació d'anys 763

anteriors, si escau, i les circumstàncies econòmiques de sectors i empreses i que 764

sempre ha d'acompanyar-se de la corresponent clàusula de revisió, tenint en compte 765

que no pot suposar un minvament en les percepcions salarials dels treballadors i 766

treballadores com a conseqüència que la previsió d'IPC no aconsegueixi l'objectiu en 767

quedar en un percentatge inferior a les previsions estipulades pels organismes 768

oficials competents en aquesta matèria. 769

770

Un model que, ben aplicat, es mostra eficaç. 771

772

En coherència amb tot l'assenyalat anteriorment i amb la nostra pròpia Confederació, 773

la FITAG-UGT es planteja com a objectiu prioritari en matèria salarial el següent: 774

775

Establir en els Convenis dels nostres sectors salaris mínims garantits i un increment 776

salarial mitjà que garanteixi la millora real del poder de compra dels treballadors 777

778

Per garantir aquest objectiu cal construir els increments salarials sobre la base dels 779

tres elements que constitueixen el nostre model: 780

781

La previsió o objectiu d'inflació anual recollit en la Llei de Pressupostos 782

Generals de l'Estat o, en defecte d'això, l'Òrgan Executiu del Banc Central 783

Europeu, com a element de partida que, a més contribueix a la contenció de 784

la inflació. A més de l'increment sobre l'IPC real com a política salarial. 785

786

La negociació de la destinació dels increments de productivitat, dels quals una 787

bona part haurà d'incorporar-se, sumant-se, al punt de partida, és a dir, a la 788

previsió o objectiu d'inflació. En aquest cas, a més dels increments de la 789

productivitat, hauran de tenir-se en compte altres factors com la situació 790

19



econòmica del sector o l'empresa, les pèrdues acumulades d'anys anteriors, 791

els beneficis empresarials, els nous sistemes de qualitat o la seva millora, etc. 792

793

La clàusula de garantia salarial que mantingui la millora del poder adquisitiu 794

pactat amb efecte retroactiu, i s'integri en les taules o masses salarials com a 795

pas previ a l'aplicació de l'increment pactat per a l'any següent, enfront de les 796

desviacions de la inflació prevista. 797

798

Fixar aquest objectiu d'increment salarial mitjà implica la necessitat que, excepte 799

causes justificades derivades de situacions de dificultat econòmica d'empreses o 800

sectors o que els increments de productivitat es destinin a altres objectius i sempre 801

amb fortes contrapartides en altres matèries que puguin ser clara i directament 802

avaluables, haurem de defensar i mantenir el nostre criteri en totes les taules, 803

procurant no signar increments salarials inferiors. 804

805

Garantir sempre la millora salarial pactada, mantenint, o incorporat on no existeixi, la 806

clàusula de revisió salarial en l'excés de la previsió inicial d'inflació. 807

808

No és possible garantir la millora salarial pactada si no és amb una clàusula de 809

revisió que permeti recuperar la totalitat de les desviacions, per a tots els conceptes 810

retributius i des del moment en què es va aplicar l'increment, No són admissibles 811

clàusules amb fórmules que suposin la reducció, i fins i tot devolució, dels salaris 812

pactats en el cas que la inflació real no abast a la prevista inicialment. En aquests 813

casos, l'increment addicional del poder adquisitiu és la contrapartida a la nostra 814

política de moderació salarial. 815

816

Establir un salari mínim garantit de Conveni que s'aproximi, en la mesura que això 817

sigui possible i de forma gradual, al salari mitjà dels treballadors i treballadores a 818

Espanya. 819

820

Amb això, a més d'elevar les retribucions dels subsectors amb salaris més baixos, 821

que desafortunadament són varis en el nostre sectors, evitarem les temptacions 822

empresarials d'establir dobles escales salarials per als treballadors i treballadores en 823

funció de la data d'ingrés en l'empresa, de la data de conversió de contractes 824

temporals en indefinits, etc. 825

826

Corregir les desigualtats, eliminant les discriminacions salarials entre homes i dones, 827

joves, immigrants, derivades del model de contracte, etc. 828

Per a això cal, en primer lloc, analitzar i quantificar els elements de discriminació 829

directa o indirecta, para, a continuació, concretar objectius mitjans de creixements 830

diferenciats de salaris que, en el curt termini, acabin amb les discriminacions 831

detectades. 832

833

Definir amb claredat el concepte de salari variable i establir els criteris per a la seva 834

determinació, els quals deuen ser perfectament comprensibles i quantificables en 835

funció de les realitats sectorials. 836



En tot cas convindria remetre a l'empresa la seva adaptació i desenvolupament, 837

respectant uns criteris mínims establerts en l'àmbit sectorial tals com: 838

839

Ha de garantir-se el manteniment o la millora del poder adquisitiu de la retribució 840

fixa. 841

842

La retribució variable ha de limitar-se en uns termes raonables: amb caràcter general 843

no ha de representar més del 15-20% de la retribució total. 844

845

Ha de basar-se en sistemes objectius clars a l'hora de definir la seva consecució i 846

posterior quantificació, de caràcter col·lectiu, negociats i objectivables amb la 847

representació dels treballadors i treballadores. 848

849

La realitat actual dels nostres sectors que implanten progressivament nous sistemes 850

productius i procediments de millora de la qualitat dels productes ha de ser una de 851

les variables a tenir en compte dels increments salarials, ja que implica directament 852

als treballadors i treballadores en ells i milloren substancialment els beneficis 853

empresarials, quantitativa i qualitativament. Aquests últims han de també tenir-se en 854

compte a fi de relacionar-los directament amb les millores en els nivells retributius 855

dels treballadors i treballadores dels nostres sectors. 856

857

Han d'implantar-se amb total transparència i claredat. 858

859

Però a més, la correcta i clara definició d'una estructura salarial deu ser el 860

mecanisme per evitar la individualització de les relacions laborals i l'exclusió 861

d'importants col·lectius, per això hauríem de: 862

863

Definir de forma clara i inequívoca els conceptes que componen l'estructura salarial 864

en els convenis, amb criteris concrets sobre aquests conceptes, inclòs el 865

complement d'antiguitat, procurant la seva simplificació. 866

867

Garantir l'estabilitat salarial sobre la base de conceptes fixos, especificant la funció 868

dels complements i la seva relació amb el salari basi. 869

870

Relacionar les retribucions amb el temps de treball, per exemple, la remuneració 871

anual en funció de la jornada anual de treball pactada. 872

Participar sindicalment en la negociació i control d'acords sobre productivitat. 873

874

Fixar un model de nòmina en els convenis. 875

876

Pel que es refereix a la previsió social complementària, la nostra proposta sindical és 877

la defensa d'un sistema públic de pensions, el nivell de les quals sigui suficient i amb 878

garanties per al manteniment del poder adquisitiu. Els instruments de previsió social 879

complementària pactats en conveni han d'entendre's com a part del sistema global 880

de protecció social i com un complement de l'acció protectora de la Seguretat Social. 881

21



Hem de considerar la previsió social complementària com a part de la negociació 882

salarial. D'això depèn la capacitat adquisitiva futura dels treballadors. A més, hem de 883

tenir en compte que la legislació obliga a negociar la transformació de qualssevol 884

compromisos lligats a defunció, invalidesa o jubilació en dues úniques figures: 885

Planes de Pensions i Segurs Col·lectius de Vida. 886

887

Apostem pels Planes de Pensions del sistema d'ocupació, com a instrument més 888

adequat per garantir la percepció futura d'aquests complements de pensions 889

negociats en conveni. Aquests Planes de Pensions garanteixen la participació dels 890

treballadors en les Comissions de Control, situació que la UGT recolza i defensa. No 891

cal oblidar que aquestes prestacions compromeses tenen la consideració de salari 892

diferit i, com a tal, pertanyen als treballadors. 893

894

Negociar la externalització dels fons interns existents, mitjançant la seva conversió 895

preferiblement a Planes de Pensions del sistema d'ocupació, ha de ser un objectiu 896

de negociació, si no volem que els compromisos perdin la seva efectivitat o perillin. 897

D'aquesta manera, convertim una expectativa de dret en un dret cert, on la titularitat 898

correspon als treballadors. Així mateix, hem de fer un esforç per negociar nous 899

compromisos on no els hi hagi, de cara a la seva generalització. 900

901

D'altra banda, són nombrosos els convenis que introdueixen clàusules 902

d'assegurances de vida o accidents. No obstant això, en molt poques ocasions 903

realitzem el seguiment de l'efectiva negociació de la pòlissa i les seves condicions, 904

deixant-la exclusivament en mans de l'empresari. La participació en la contractació 905

de la pòlissa és fonamental per garantir que aquesta protegeix les contingències 906

negociades, així com el compliment de les mateixes. 907

908

Finalment, ja que la Clàusula de inaplicació salarial o de despengi, així com un altre 909

tipus de inaplicacions com les de conveni o modificació substancial de condicions de 910

treball deuen ser contingut mínim dels convenis d'àmbit superior al de l'empresa, 911

davant la impossibilitat d’evitar la seva existència hem de procurar que tingui un 912

caràcter restrictiu i d'aplicació sempre justificada, pel que proposem: 913

914

Limitar la seva aplicació als conceptes econòmics i lligada no només a la situació 915

conjuntural sinó a la viabilitat de futur de l'empresa i a l'ocupació. 916

Fixar un procés previ de negociació perquè qualsevol tipus de inaplicació no suposi 917

sempre una congelació salarial sinó que pugui ser un increment inferior al pactat en 918

conveni. 919

920

Hauran d'establir-se a més mecanismes de recuperació de la diferència negociada 921

una vegada superada la situació que ho motiva. 922

923

Garantir que la utilització de qualsevol tipus de inaplicació o de modificació de 924

condicions de treball serveix a l'objectiu d'estabilitat en l'ocupació, condicionant-la, a 925

la no adopció d'altres mesures de reducció de les plantilles. 926

927



Potenciar el paper de control i mediació i/o arbitratge voluntari de les Comissions 928

Paritàries. 929

930

La Comissió Consultiva Nacional de Convenis Col·lectius i el Consell de 931

Relacions Laborals a Catalunya van sorgir fruit del dialogo social i tenia les seves 932

funcions consensuades sent la fonamental aclarir què conveni era aplicable en una 933

empresa i l'informe de la qual no era vinculant, la Reforma laboral els ha convertit de 934

forma unilateral en un organisme amb capacitat de modificar substancialment els 935

drets i condicions dels treballadors d'una empresa concreta i les Decisions de la qual 936

o Laudes arbitrals són vinculants i immediatament executives, la representació dels 937

sindicats és minoritària no arribant a 1/3 en la mateixa, la qual cosa comporta que 938

una empresa pot haver negociat i incomplir l'acordat i l'administració que no negocia 939

les condicions de treball, participa directament en la decisió que l'empresa no pugui 940

aplicar les mateixes. Aquesta situació és inadequada en societats democràtiques en 941

les quals està garantida l'autonomia i llibertat de les parts, lògicament tot això es 942

produeix amb el rebuig dels sindicats del nostre país, i ens recorda pràctiques 943

anteriors al nostre actual sistema polític. Els sindicats hauríem d'abandonar la nostra 944

participació en aquest òrgan mentre es mantingui amb les mateixes atribucions. 945

946

Ocupació, contractació i subcontractació: 947

948

Algunes formes d'organització de les empreses com són la externalització i 949

descentralització, així com la proliferació d'empreses denominades multiserveis 950

estan constituint un dels majors desafiaments per a la negociació col·lectiva actual, 951

ja que és necessari definir com donar-los resposta. Mitjançant les tres modalitats 952

d'organització d'activitats, les empreses, tracten d'esbiaixar la negociació col·lectiva 953

existent, deteriorar les condicions de treball i provocar la reducció dels salaris, els 954

drets laborals, i el nombre de RLT. 955

956

Dos dels supòsits de externalització productiva que actualment estan mostrant una 957

major velocitat d'extensió i capacitat per degradar les condicions laborals són les 958

subcontractes i les empreses de multiserveis. 959

960

Hi ha diversos problemes o qüestions que es plantegen per poder abordar 961

sindicalment el fenomen de la subcontractació a través de la negociació col·lectiva: 962

963

La representació i coordinació sindical. 964

La interlocució patronal. 965

La vertebració de la negociació col·lectiva. 966

L'eficàcia dels acords. 967

968

La subcontractació pot afectar a activitats que es troben dins de l'activitat que regula 969

el conveni de l'empresa principal o fora de la mateixa. Això planteja tres situacions: 970

971

1.- Aplicació del mateix conveni en empresa principal i subcontracta. 972

23



2.- Aplicació de diferent conveni: 973

974

En alguns supòsits, es tracta de convenis que recullen adequadament la figura de la 975

subcontractació i la prestació laboral en centres de treball dependents d'una 976

empresa principal; 977

978

En uns altres, s'aplica un conveni que no contempla la realitat de la subcontractació i 979

els treballadors/as es troben per això més desprotegits, sent qüestionable fins i tot 980

quin és el conveni que realment correspon aplicar. 981

982

3.- Absència de regulació convencional. 983

984

També hem de plantejar-nos conèixer i influir en les decisions empresarials sobre la 985

externalització, per eliminar la tendència a la precarietat i establir compromisos sobre 986

contractes i subcontractes a través de Marcos de Negociació Col·lectiva que 987

afavoreixi la regularització. 988

989

Cal buscar una coordinació i procurar crear acords marcs d'empresa, concertant les 990

accions amb tots els àmbits de les Federacions afectades i amb el protagonisme i 991

compromís de la Federació corresponent a l'empresa principal. 992

993

Respecte a les anomenades empreses multiserveis, també cal posar en pràctica una 994

posició sindical global i coherent que impedeixi la utilització d'aquestes empreses 995

com ETT encobertes. Hem d'assegurar als seus treballadors/as les possibilitats de 996

defensa i l'aplicació de la negociació col·lectiva sota el principi d'igualtat, en atenció 997

a les activitats desenvolupades en les empreses contractants. 998

999

Així mateix, dins de la negociació col·lectiva, sorgeix cada vegada amb més força 1000

per part de les empreses, el mecanisme de la doble escala salarial sota pretextos, 1001

en molts casos, no assumibles per una organització sindical que es preï de defensar 1002

als treballadors/as. 1003

1004

La doble escala salarial suposa renunciar a una part important dels assoliments 1005

sindicals bestiars després de molts anys de negociació, mobilitzacions i vagues dels 1006

treballadors/as sota l'excusa de no poder ser assumits per les empreses per a les 1007

noves contractacions. Tenir a treballadors realitzant el mateix treball que un altre 1008

cobrant diferents quantitats o regulant la seva jornada de manera discriminatòria, 1009

produeix divisió en les plantilles i no afavoreixen en gens la cohesió de la lluita 1010

sindical, produint l'efecte contrari, allunyant de la nostra organització a col·lectius 1011

com els joves o aturats. 1012

Les altes taxes de temporalitat en la contractació continuen augmentant, sent un 1013

dels principals desequilibris bàsics del mercat laboral espanyol, que es mantenen en 1014

xifres superiors a la de la mitjana europea, tant pels quinze com pels 25 Estats 1015

membres de l'O.I. 1016

1017



Una situació insuportable que pateix el nostre País en el seu conjunt i els 1018

treballadors i treballadores afectats en particular, amb múltiples repercussions: 1019

1020

Per als treballadors i treballadores, perquè la inestabilitat en l'ocupació sol anar 1021

associada amb altres formes de precarietat de les seves condicions de treball: 1022

baixos salaris, inseguretat i riscos per a la seva salut, discriminació laboral, falta de 1023

formació i d'oportunitats, etc. 1024

1025

Per al sistema productiu, perquè la baixa productivitat derivada de l'escassa 1026

qualificació i implicació en el propi treball genera un model econòmic que no 1027

representa avanços significatius ni per a les empreses ni per a la societat. 1028

1029

Per al model d'organització social del nostre País puix que la mala qualitat de 1030

l'ocupació i la inestabilitat del mateix és un factor de debilitament de les relacions 1031

laborals col·lectives i dels propis Sindicats. 1032

1033

Per tant, és la nostra obligació i ha de ser un dels nostres objectius prioritaris elevar 1034

la qualitat dels ocupació en els nostres sectors per davant d'altres objectius sobre els 1035

quals tradicionalment centrem els nostres esforços. 1036

1037

Per a això haurem d'incorporar, primer en les nostres plataformes i després en els 1038

Convenis, el següents objectius: 1039

1040

Limitar la temporalitat en l'ocupació, aplicant en cada cas la fórmula o la suma d'elles 1041

més adequada de les següents: 1042

1043

Reforçar el principi de causalitat dels contractes temporals, identificant i definint les 1044

activitats per les quals poden realitzar-se, tant en aquelles amb substantivitat pròpia 1045

dins de l'activitat normal de l'empresa, en el cas del contracte per obra o servei, com 1046

per a l'eventual per circumstàncies del mercat, prohibint el seu ús en altres tasques o 1047

treballs. 1048

1049

Restringir la seva utilització amb mesures tals com la limitació percentual, respecte 1050

del total de la plantilla, garantint que no es pugui derivar la temporalitat cap a la 1051

subcontractació, o la penalització econòmica de la seva utilització, fixant 1052

indemnitzacions superiors als 8 dies d'indemnització per finalització de contracte, 1053

fixats per la Llei. 1054

1055

A fi d'impedir la rotació dels contractes temporals, establir fórmules de conversió en 1056

indefinits quan el mateix lloc de treball sigui cobert per dos o més treballadors amb 1057

contracte temporal, o quan un mateix treballador sigui contractat dos o més vegades 1058

per la mateixa empresa, grup d'empresa o a través de ETT’s. 1059

1060

25



Evitar la possibilitat d'elevar la durada i el període de realització dels contractes 1061

eventuals, excepte en casos clarament justificats i amb contrapartides quantificables, 1062

fonamentalment en aquesta mateixa matèria de la contractació. 1063

1064

Garantir la igualtat de condicions respecte dels contractes indefinits, sense 1065

discriminació de cap tipus, i especialment en el cas dels contractes formatius en 1066

qualsevol de les seves modalitats. 1067

1068

Seguiment i control dels contractes temporals per evitar falses extincions anticipades 1069

i, al temps, establir mesures per penalitzar tals suposats. 1070

1071

Fomentar la contractació indefinida ordinària, tant la inicial com la produïda per la 1072

conversió de contractes temporals en indefinits, i per a això: 1073

1074

Fixar compromisos, fàcilment avaluables, de conversió de contractes temporals en 1075

indefinits, especialment en els Convenis d'empresa on aquesta avaluació és possible 1076

realitzar-la. 1077

1078

Controlar la contractació del denominat contracte indefinit per a emprenedors, a fi 1079

que no s'efectuï aquest tipus de contractació de caràcter general així com per cobrir 1080

llocs abans ocupats per treballadors/as a els qui se'ls hagi acomiadat de manera 1081

improcedent. 1082

1083

Potenciar i desenvolupar la figura i el contracte de fix discontinu, per la importància 1084

d'aquesta figura en diferents sectors i subsectors de la nostra Federació. 1085

1086

Respecte a aquesta figura, cal assenyalar que no podem, ni hem de permetre que 1087

s'identifiqui estacionalitat amb eventualitat, sinó que aquesta estacionalitat quan té 1088

un caràcter cíclic o intermitent ha de cobrir-se amb contractació fixa de caràcter 1089

discontínua. 1090

1091

A més és necessari: 1092

1093

Incorporar la definició del fix discontinu deixant clar que per a la realització 1094

d'activitats cícliques o intermitents de les Empreses ha d'utilitzar-se aquesta 1095

modalitat de contractació i baix el previst en l'article 15.8 de l'Estatut dels 1096

Treballadors, mai sota la fórmula de fixos discontinus de la modalitat de temps 1097

parcial. 1098

1099

Unificar els règims de tots els treballadors fixos discontinus, de tal forma que 1100

aquesta regulació i les seves condicions s'apliquin a tots els fixos discontinus. 1101

1102

Reforçar l'obligació que en el contracte figuri la distribució i concreció de la 1103

jornada de tots els treballadors fixos discontinus, sense distinció. 1104

1105



Regular les condicions, forma i ordre de crida i de sortida, amb criteris 1106

objectius i no discriminatoris (preferentment el d'antiguitat dins de la categoria 1107

o especialitat), que també hauran de figurar en el contracte. 1108

1109

Establir condicions i preferències perquè els treballadors fixos discontinus 1110

accedeixin a la condició de fixos continus. 1111

1112

En tot cas com a contrapartida a la favorable regulació del contracte, establir 1113

mecanismes que facilitin, agilitin i simplifiquin l'adopció de les mesures 1114

previstes en la Llei per als supòsits de suspensió dels contractes, en els 1115

casos de falta d'activitat en les empreses. 1116

1117

1118

Millorar la regulació del Treball a temps parcial 1119

1120

La utilització que s'està realitzant actualment d'aquesta modalitat contractual, està 1121

sent sens dubte inacceptable, ja que s'està convertint en una formula caci quil de 1122

baixar el nombre d'aturats, desvirtuant la naturalesa de la seva causalitat, empobrint 1123

els salaris i les condicions socials. 1124

1125

En conseqüència, en els convenis haurem de procurar incorporar el següent: 1126

1127

Determinar els límits mínims i màxims de la jornada, en relació a l'habitual del sector 1128

o l'empresa, pels quals el contracte tindrà la consideració de temps parcial. 1129

1130

Establir la jornada i la seva distribució horària, així com la concreció mensual, 1131

setmanal i diària i la determinació dels dies en què els treballadors contractats a 1132

temps parcial prestaran els seus serveis, elements essencials del contracte que 1133

permeten evitar la precarietat del mateix. 1134

1135

Incorporar al conveni límits i condicions a la distribució irregular de la jornada. 1136

1137

Limitar el nombre màxim i durada de les interrupcions de la jornada, quan sigui 1138

partida, a una única interrupció amb una durada màxima de 2 hores, amb caràcter 1139

general. 1140

1141

Limitar, amb caràcter general, al 30%, límit màxim legal, de la jornada contractada 1142

com a ordinària el nombre d'hores complementàries, ampliant-ho tan sol en casos 1143

excepcionals, degudament justificats i amb contrapartides importants. 1144

1145

Establir normes de distribució del 25% trimestral de les hores complementàries, en 1146

distribucions mensuals o setmanals i amb terminis amplis de comunicació, per part 1147

de l'empresari, de la seva realització (mai menys dels 7 dies). 1148

27



Garantir la voluntarietat efectiva de la mobilitat d'un lloc de treball a temps complet a 1149

un altre a temps parcial i viceversa, així com el dret efectiu del treballador a 1150

renunciar al pacte d'hores complementàries. 1151

1152

Facilitar la conversió dels contractes a temps complet en contractes a temps parcial, 1153

sempre que sigui a voluntat del treballador, així com el dret de reversió a jornada 1154

completa. 1155

1156

Establir mecanismes i criteris de preferència per a la conversió de contractes a 1157

temps parcial en contractes a temps complet. 1158

1159

Fomentar el contracte indefinit enfront del temporal. 1160

1161

Limitar percentualment respecte del total de la plantilla, el nombre d'aquest tipus de 1162

contractes i sempre en funció de les especificitats pròpies del sector o de l'empresa. 1163

1164

Enfortir el contracte de relleu a en els Convenis, contracte que constitueix 1165

un valuós instrument pel rejoveniment de les plantilles, alhora que confereix 1166

un substancial avantatge tant per al treballador afectat per la jubilació, com 1167

per a la Seguretat Social i fins i tot per a la pròpia ocupació. En aquest sentit, 1168

a més del caràcter voluntari per al treballador i treballadora rellevat, haurem 1169

d'establir compromisos de conversió en indefinits dels treballadors i 1170

treballadores rellevistes, una vegada finalitzi el seu contracte de relleu. 1171

1172

Protegir sindicalment la contractació, a fi de garantir l'efectivitat de les 1173

mesures enunciades als apartats anteriors. Haurem d'assegurar, en primer 1174

lloc, el compliment dels drets dels representants dels treballadors i 1175

treballadores en matèria d'informació sobre la contractació, i a partir d'això, 1176

l'ampliació dels mateixos: 1177

1178

Constituir Comissions de Seguiment per a l'Estabilitat de l'Ocupació amb 1179

competències i capacitat d'intervenció ben definides, que analitzin l'ús de la 1180

contractació en el seu àmbit d'actuació. 1181

1182

Ampliar l'obligació dels empresaris i empresàries a la de fer lliurament de la còpia 1183

íntegra dels contractes, amb independència de la modalitat de la qual es tracti. 1184

Ampliar el dret d'informació sobre subcontractacions, podent exercir els 1185

representants dels treballadors i treballadores el dret de veto en els casos previstos 1186

per al mateix en el capítol referit a les ETT’s. 1187

1188

Garantir el compliment efectiu dels drets dels treballadors i treballadores en matèria 1189

de protecció de quitances i liquidacions. 1190

1191

Esment i capítol aparti mereix el que s'ha vingut a denominar com a descentralització 1192

productiva o externalització d'activitats, que no és més que la subcontractació, sota 1193



diverses fórmules i regulacions jurídiques, rallant en la cessió il·legal de treballadors i 1194

treballadores. 1195

1196

Amb la legalització de les Empreses de Treball Temporal i en la forma en què es van 1197

regular, i posterior aprovació de la Directiva Europea que pràcticament prohibeix la 1198

negociació de les mateixes se segueix obrint la porta a un fenomen que, si ben ja 1199

existia anteriorment a través de contractes i subcontractes, va obrir el camí a una 1200

encara major possibilitat de precarietat de l'ocupació. 1201

1202

Els empresaris recorren a aquest fenomen amb l'excusa de la necessitat d'una 1203

“major flexibilitat que normalment impedeix el conveni”, però en realitat les empreses 1204

solament tracten d'esbiaixar la negociació col·lectiva, desregular les condicions de 1205

treball, reduir salaris, drets laborals i disminuir la RLT. 1206

1207

Est és un repte al que hem de fer front i ser capaços de frenar aquest procés, doncs 1208

d'això depèn la negociació col·lectiva tal com avui la concebem, i fins i tot la pròpia 1209

supervivència de les organitzacions sindicals mitjançant les quals els treballadors i 1210

treballadores defensen els seus interessos. Després de la regulació legal i 1211

contractual de les Empreses de Treball Temporal, aquestes han deixat de complir el 1212

paper pel qual inicialment eren utilitzades per les empreses (abaratiment de costos 1213

laborals, absència de relació laboral i discrecionalitat empresarial), i per això les 1214

empreses han començat a experimentar noves fórmules que si compleixen aquests 1215

objectius, les Cooperatives de Treball Associat, les Subcontractes, les Empreses de 1216

Serveis, i multiserveis. 1217

1218

En tots els casos, el model és molt similar: L'empresa principal o contractista, 1219

externalitza una o diverses parts de la seva activitat productiva central i/o serveis i 1220

activitats auxiliars però indispensables per a l'objecte central de la producció i les 1221

realitza sota alguna de les fórmules assenyalades anteriorment. 1222

1223

L'efecte immediat és que els treballadors i treballadores afectats queden fora de la 1224

regulació del Conveni que afecta a l'empresa principal o contractant i les seves 1225

condicions econòmiques, socials i laborals es veuen reduïdes de forma dràstica. Al 1226

seu torn disminueix el nombre de representants a triar en les eleccions sindicals. 1227

1228

Aquesta situació es complica encara més quan la externalització es realitza a través 1229

de subcontractes, cooperatives o empreses de serveis que no tenen l'exclusivitat 1230

amb l'empresa principal, és a dir, quan les empreses que desenvolupen l'activitat 1231

externalitzada presten els seus serveis en altres empreses del mateix i fins i tot d'un 1232

altre sector. 1233

1234

En tot cas, és la nostra obligació posar límit a aquestes pràctiques empresarials que 1235

rallant amb el fraudulent i amb el prestamisme o cessió il·legal de treballadors i 1236

treballadores, per la via legal, exigint una legislació restrictiva sobre aquesta matèria, 1237

però també i principalment per la via de la negociació col·lectiva. 1238

29



I per a això, deurem: 1239

1240

Limitar la contractació a través d'empreses de Treball Temporal, Contractes, 1241

Subcontractes i Cooperatives de Treball Associat, ja que, amb independència de la 1242

seva regulació normativa, pel greu risc de desregulació que suposen les ETT’s., el 1243

seu tractament en la negociació col·lectiva requereix un capítol aparti en el qual 1244

s'estableixin criteris de regulació sectorial o a nivell inferior de les seves activitats: 1245

1246

Definir i delimitar les activitats i llocs de treball susceptibles de ser ocupats per 1247

treballadors d'ETT’s., Contractes, Subcontractes i Cooperatives de Treball Associat, 1248

restringint la seva utilització a activitats no habituals de l'empresa. 1249

1250

Establir mecanismes de participació i control sindical en la celebració de contractes 1251

de posada a disposició, arribant fins i tot a la possibilitat de vetar la utilització dels 1252

seus serveis quan concorri alguna de les següents circumstàncies: 1253

1254

Que la utilització de les ETT’s., Contractes, Subcontractes i Cooperatives de Treball 1255

Associat, impliqui una disminució de plantilla en l'empresa usuària. 1256

1257

Que les activitats a realitzar per les ETT’s., Contractes, Subcontractes i Cooperatives 1258

de Treball Associat, puguin ser efectuades per treballadors i treballadores de 1259

l'empresa usuària amb contracte suspès o interromput. 1260

1261

Que es constati, pel que serà necessari garantir la possibilitat dels representants 1262

dels treballadors de tenir accés a la documentació precisa i especialment el 1263

contracte de posada a disposició, l'incompliment de les obligacions normatives i/o 1264

contractuals de les ETT’s., Contractes, Subcontractes i Cooperatives de Treball 1265

Associat. 1266

1267

Hem de recordar que, legalment, està prohibida la utilització per part de les 1268

empreses dels nostres sectors de les ITT’s que contracten en tercers països i 1269

desplacen a treballadors i treballadores a centres de treball de l'Estat Español amb 1270

condicions laborals i econòmiques inferiors, ja que suposa una de les vulneracions 1271

més greus de la màxima d'igual treball igual salari, així com una discriminació brutal 1272

a treballadors i treballadores estrangeres o europeus. 1273

1274

Garantir la igualtat de condicions econòmiques i laborals dels treballadors i 1275

treballadores de la ITT. pel que fa als de l'empresa usuària. 1276

1277

Restringir i controlar la externalització d'activitats, sota alguna o algunes de les 1278

fórmules que proposem a continuació: 1279

1280

Definir, en primer lloc, que activitats són susceptibles de externalització per a la seva 1281

execució mitjançant un contracte de prestació de serveis els quals no poden 1282

realitzar-se sota aquesta fórmula, definint que s'entén per unitat de producció a cada 1283

centre de treball. 1284



Establir el dret a la subrogació dels treballadors i treballadores que presten serveis 1285

d'execució de tasques permanents per al contractista quan finalitzi el contracte de 1286

prestació dels serveis, amb el nou contractista que es faci càrrec dels mateixos 1287

treballs. 1288

1289

Establir garanties a aquests treballadors i treballadores si desaparegués la contracta 1290

i l'empresa principal hagués de contractar directament a treballadors nous per a la 1291

realització dels mateixos treballs; que aquests treballadors tinguin el dret reconegut 1292

al fet que l'empresa principal es quedi amb ells. 1293

Determinar que en cas de produir-se una subrogació, l'empresa entrant haurà de 1294

reconèixer a la representació dels treballadors i treballadores preexistents com a 1295

representants legítims d'aquests fins que s'esgoti el mandat de representació i se 1296

celebrin noves eleccions sindicals. 1297

1298

Garantir el dret d'informació i consulta prèvia dels treballadors i treballadores de les 1299

empreses principals, abans d'externalitzar i concertar els serveis a una contracta, 1300

contemplant en les condicions de subcontractació el grau d'estabilitat de les plantilles 1301

de les empreses subcontractistes. 1302

1303

Establir l'obligació de les empreses a lliurar als seus representants copia del projecte 1304

de la contracta per poder donar opinió en un temps raonable al contingut del mateix 1305

en les matèries establertes que afectin als treballadors i treballadores d'aquesta 1306

futura contracta i del contracte final de la prestació dels servei 1307

1308

Estendre als treballadors i treballadores de les subcontractes totes les condicions, i 1309

no solament les econòmiques, del Conveni d'aplicació a l'empresa contractant. 1310

1311

En definitiva posar tots els mitjans de control de la externalització d'activitats per 1312

evitar el prestamisme de laboral mitjançant la cessió de treballadors. 1313

1314

1315

Temps de Treball i Jornada Laboral: 1316

1317

Els canvis en els mètodes de producció i les innovacions tecnològiques fan que la 1318

productivitat augmenti de forma important. Es produeix més, amb igual o menor 1319

quantitat de treball, la qual cosa suposa que per generar ocupació es necessita que 1320

l'economia creixi a un ritme molt elevat, no sempre possible, tot i que es creu 1321

l'ambient favorable per a això i la política desenvolupada estigui projectada en 1322

aquesta adreça. D'això hem de concloure que, apostant per una política econòmica 1323

expansiva com sustento del creixement, cal complementar aquesta amb mesures 1324

que coadjuvin a la disminució de la desocupació. 1325

1326

Una bona forma de repartir els increments de la productivitat consisteix en la 1327

reducció individual de la jornada de treball de forma general i interna, que condueix 1328

necessàriament a majors nivells d'ocupació, siguin quals siguin les necessitats de 1329

31



producció de l'economia, aconseguint un augment del benestar general, mitjançant 1330

l'augment del temps d'oci i la disminució dels riscos inherents al treball. 1331

1332

La reducció de la jornada és un objectiu irrenunciable per l'O.G.T., des que en el seu 1333

37 Congrés, es va plantejar com un dels seus objectius estratègics la reducció de la 1334

jornada fins a les 35 hores setmanals, vinculada a la generació d'ocupació., i això ha 1335

propiciat que, des de llavors, s'hagi materialitzat una limitada però contínua reducció 1336

de la jornada, paralitzada i fins i tot revertida des de l'inici de l'actual crisi econòmica. 1337

1338

La reducció del temps de treball i la seva distribució pactada ha de continuar sent 1339

una reivindicació constant i sostinguda en el temps davant les Associacions 1340

empresarials. 1341

1342

L'objectiu de la generació d'ocupació pel mecanisme de la reducció de jornada tan 1343

sol és possible mitjançant reduccions substancials, ja que en cas contrari solament 1344

serveixen per millorar les condicions de treball, però no tenen pràcticament efectes 1345

reals sobre l'ocupació. 1346

1347

No obstant això, és també una realitat que la consecució de reduccions importants 1348

de la jornada no és possible sense augments substancials de la productivitat del 1349

treball, aspecte aquest totalment vinculat a la reorganització de la jornada i 1350

l'organització del treball. 1351

1352

La reorganització i reducció del temps de treball requereix un enfocament global, 1353

considerant el conjunt dels temps dedicats al treball i al descans, establint el 1354

tractament de les vacances anuals, el descans diari i setmanal, els permisos 1355

retribuïts i, en els casos de distribució irregular, les corresponents compensacions en 1356

descans. 1357

1358

Una organització més diversificada del treball i dels temps de treball, a més de 1359

col·laborar al repartiment, tindrà un efecte generador de nova ocupació en el 1360

desenvolupament d'infraestructures de suport i acompanyament, per atendre, d'una 1361

banda, a les noves necessitats que es desprenguin de l'organització del treball i, per 1362

una altra, a les necessitats plantejades per la utilització dels serveis públics i privats, 1363

com a conseqüència dels espais creats pel temps alliberat. 1364

1365

No obstant això, la posició empresarial majoritària pel que fa a la reorganització del 1366

temps de treball, és la d'aconseguir una major discrecionalitat i desregulació per 1367

modificar l'organització del temps de treball sense reduir la jornada i sense 1368

incorporar elements de participació, control i intervenció sindical. 1369

1370

Hem de tenir present que, les diferents reformes laborals que han augmentat el 1371

paper de la Llei en el seu intent de minimitzar les possibilitats de regulació en la 1372

negociació col·lectiva en un intent d'afeblir les posicions sindicals i desarticulant la 1373

mateixa. 1374

1375



Per tant hem d'entendre que l'absència de regulació en el Conveni de la distribució 1376

irregular de la jornada propícia que la mateixa pugui establir-se en àmbits inferiors, 1377

fins i tot el de la pròpia empresa, i unilateralment per l'empresari de no haver-se 1378

negociat en cap àmbit que li afecti, d'aquí la importància de la regulació en els 1379

Convenis Sectorials. 1380

1381

Per tant, estem obligats a tractar en els Convenis de qualsevol àmbit la regulació 1382

completa i articulada del temps de treball, és a dir, a més de la seva durada, 1383

l'organització de la mateixa, incloent les hores extraordinàries, els permisos i 1384

excedències, els descansos i les vacances. 1385

1386

En matèria d'organització de la jornada, el Conveni ha de contemplar sempre la seva 1387

regulació, determinant el seu còmput (diari, setmanal, mensual, anual) apostant de 1388

manera clara pel còmput anual de la mateixa, definint la distribució ordinària o 1389

regular de la jornada aplicable al sector, així com les excepcions a aquesta 1390

distribució ordinària fixant límits, continguts i condicions a un altre tipus de distribució 1391

irregular que, en tot cas, es faran efectives en els àmbits inferiors. 1392

1393

Les hores extraordinàries, són un fre al creixement de l'ocupació, a més d'una 1394

fórmula paral·lela per establir individualment la jornada irregular i adaptable a 1395

voluntat de l'empresari, sobretot quan es compensen per descans i no es computen 1396

a l'efecte dels límits legals. En tot cas, han de potenciar-se els acords de substitució 1397

d'hores extres per descans al final dels períodes de campanya, que permeten 1398

ampliar les jornades de treball a l'efecte de cotització i per tant de prestacions. 1399

1400

Per tot això, les nostres prioritats per a la negociació col·lectiva, sobre aquesta 1401

matèria, han de centrar-se: 1402

1403

Reducció progressiva i substancial de la jornada, en la línia del que es ve 1404

desenvolupant en el context europeu, amb una reducció progressiva fins a les 35 1405

hores setmanals. 1406

1407

Definir clarament el concepte de jornada ordinària, especificant la seva distribució 1408

setmanal i el règim de descansos, els límits diaris i setmanals, etc. 1409

1410

Establiment de límits en els convenis a l'alteració de la jornada habitual o ordinària. 1411

1412

Establir condicions restrictives per a la distribució irregular de la jornada, tenint 1413

present que en tot cas aquesta ha d'estar justificada, que no necessàriament ha 1414

d'afectar a tots els treballadors i treballadores d'un sector o empresa, que hauran 1415

d'especificar-se continguts, límits i drets i garanties individuals i col·lectives que s'han 1416

d'abordar, impedint la possibilitat que l'empresari o empresària pugui establir 1417

modificacions unilaterals en els àmbits inferiors, i incorporar la reducció com a 1418

contrapartida. 1419

1420

33



Regular de forma restrictiva la realització d'hores extraordinàries 1421

1422

Definició restrictiva de les causes que poden donar lloc a la realització d'hores 1423

extraordinàries i reducció dels límits legals. 1424

1425

Prohibició expressa de la realització d'hores extraordinàries per a activitats penoses 1426

o perilloses. 1427

1428

Incompatibilitat de la realització d'hores extraordinàries amb distribució irregular de la 1429

jornada. 1430

1431

Còmput a l'efecte del límit legal de totes les hores, ja siguin compensades en temps 1432

de descans o retribuïdes. 1433

1434

Compensació, preferentment, en temps de descans a raó de dues hores per cada 1435

hora extraordinària realitzada i acumulació d'aquests períodes i el seu gaudi a 1436

voluntat del treballador o treballadora. 1437

1438

Incrementar el període de vacances o de dies de lliure disposició, com a mesura 1439

complementària de la reducció de la jornada. 1440

1441

1442

Formació per a l'ocupació: 1443

1444

La formació i la necessària actualització permanent de les competències 1445

professionals és un objectiu permanent compartit per els treballadors/as i empreses. 1446

1447

El ET i els diferents Acord en matèria de Formació per a l'Ocupació, reconeixen el 1448

dret a la formació per al treballador amb caràcter general i que a través de la 1449

negociació col·lectiva es consolidi aquest dret. La seva concreció més bàsica es 1450

reflecteix com a clàusules en alguns continguts dels convenis: 1451

1452

Permís per a l'assistència a exàmens. 1453

1454

Adaptació de la jornada per a l'assistència i permisos de formació amb reserva del 1455

lloc de treball. 1456

1457

La formació i l'actualització de les competències per a l'efectiu desenvolupament de 1458

les funcions d'un lloc de treball tenen molt més valor en un moment com l'actual, on 1459

les tecnologies de producció, queden obsoletes, en un període curt de temps. Per 1460

tant, ha d'existir, en el si de les empreses un Pla de Formació, on es contempli 1461

aquesta situació, i la possibilitat d'avançar-nos als possibles canvis. 1462

1463

Les empreses han de dissenyar un pla de formació en el qual s'identifiquin 1464

competències, es defineixin necessitats i prioritats de formació per promoure 1465

l'actualització i readaptació de tots els seus treballadors/as. 1466



Aquest Pla ha de regir-se pels principi d'igualtat d'accés a la formació de gènere, de 1467

categoria professional, de nivell de formació, etc. 1468

1469

Els nostres Delegats/as han de promoure i participar en el si de l'empresa en la 1470

identificació de necessitats de competències i qualificacions, així com en els 1471

diferents àmbits sectorials, de manera que els treballadors/as i la corresponent 1472

empresa adaptin el seu nivell de competència a través de la formació a les 1473

exigències de l'entorn productiu. 1474

1475

Per garantir la qualitat dels corresponents plans de formació és imprescindible 1476

introduir procediments i instruments per al seguiment i control dels cursos. 1477

1478

A fi d'aconseguir que els objectius que ens proposem sobre formació/qualificació es 1479

materialitzin, és imprescindible afavorir, en paral·lel, un instrument com l'orientació 1480

professional, que ha de permetre establir les pautes per a una carrera professional. 1481

1482

Quan es produeixi en l'empresa un canvi organitzatiu o el treballador sofreixi una 1483

malaltia o accident s'ha de facilitar per part de l'empresa la formació necessària en la 1484

requalificació en el lloc de treball. A més, amb l'objectiu que ningú renunciï al seu 1485

dret de formació, s'han d'establir a través de la negociació col·lectiva, procediments 1486

per a l'atenció a la infància o familiars dependents del treballador/a. 1487

1488

El reconeixement de les competències professionals adquirides per experiència 1489

laboral és un dels apartats nous del Reial decret 1224/2009. En relació al 1490

desenvolupament del mateix ha de reconèixer-se la possibilitat que el treballador/a 1491

participi del reconeixement per als processos d'avaluació i acreditació de les 1492

competències adquirides mitjançant experiència laboral, així com impulsar en 1493

l'empresa els Comitès d'Avaluació de les competències mitjançant observació en el 1494

lloc de treball. Així mateix, hem d'impulsar la participació d'experts, com a avaluadors 1495

en aquests Comitès. I igualment la participació dels treballadors/as en les 1496

convocatòries de reconeixement de les competències. L'empresa hauria de 1497

proporcionar al treballador/a la documentació justificativa de la seva experiència 1498

laboral que li permeti accedir a les convocatòries de reconeixement. 1499

1500

Un altre objectiu ha de ser l'atenció a les situacions que es produeixen en les 1501

pràctiques no laborals: podem trobar-nos que sota la premissa d'adequar la formació 1502

a l'entorn productiu del mercat de treball, les empreses admeten joves per a la 1503

realització de pràctiques no laborals en les empreses: com la formació en centre de 1504

treball dels cicles de formació professional, universitats, formació ocupacional. 1505

D'aquesta manera, es permet la possibilitat d'incorporar a les empreses persones 1506

qualificades sense cost laboral algun, reduir els costos de selecció de persona, etc. 1507

Tota pràctica professional en les empreses ha de regular-se i reglar entre els 1508

diversos centres formatius de procedència dels alumnes i les empreses un ferri 1509

seguiment i control que detecti, per evitar possibles fraus. 1510

1511

35



Els nostres Delegats/as han de posar l'accent, en els processos de negociació, en la 1512

protecció de l'ocupació dels joves menys qualificats, amb el risc d'exclusió del mercat 1513

laboral. Per això, és imprescindible un procés d'informació, orientació i formació 1514

específic, amb l'objectiu de millorar la seva qualificació, la seva ocupabilitat i com a 1515

conseqüència una millora o manteniment de la seva ocupació. 1516

1517

En aquest sentit les nostres prioritats en la negociació col·lectiva sobre aquesta 1518

matèria són: 1519

1520

Constituir Comissions Paritàries de Formació en les empreses que es regiran per un 1521

reglament propi de funcionament i permetran co-gestionar la formació de l'empresa. 1522

1523

Tendir que en la formació que es realitzi sigui una formació certificable. 1524

1525

Fomentar que en els expedient de regulació d'ocupació, es reculli un nombre mínim 1526

d'hores de formació per al desenvolupament de plans de requalificació per als 1527

treballadors/as amb possibilitats de ocupabilitat per a altres empreses. 1528

1529

El desenvolupament de la formació teòrica en els contractes per a la formació. 1530

1531

Facilitar l'aplicació de les bonificacions de les empreses i els permisos individuals de 1532

formació prevists en l'Acord de Formació. 1533

1534

Els drets i obligacions en relació amb la formació. 1535

1536

L'assistència a la formació, el seu aprofitament i quan es realitza. 1537

1538

L'avaluació, i si escau, l'acreditació de la competència professional. 1539

1540

L'orientació als treballadors/as i el desenvolupament d'itineraris de formació 1541

coherents amb les necessitats d'empreses i treballadors/as, considerant els que 1542

puguin conduir a acreditacions en el marc del Sistema de Qualificacions o altres 1543

àmbits de certificació. 1544

1545

Les referències formatives en relació amb la classificació, mobilitat, promoció i 1546

planificació de carreres. 1547

1548

La millora de la qualitat de les accions formatives. 1549

1550

Permisos individuals de formació per a la millora de la qualificació personal i 1551

professional. Elaboració de criteris que permetin la participació del treballador en 1552

aquesta iniciativa. 1553

1554

Permisos necessaris perquè els treballadors/as participin en els processos de 1555

reconeixement de les seves competències professionals adquirides per experiència 1556

laboral. 1557



Reforçar les competències dels Delegats de Personal i dels Comitès d'empreses en 1558

la intervenció sobre la formació que l'empresa decideix impartir. 1559

1560

Els convenis sectorials, i més especialment els d'empreses, han d'orientar què 1561

formació específica ha de donar-se, i prioritzar col·lectius a formar. 1562

1563

Establir clàusules que afavoreixin la participació en formació d'aquells col·lectius 1564

amb més dificultats: dones, treballadors eventuals, treballadors amb algun grau de 1565

discapacitat, treballadors sense qualificació, etc., i que garanteixin la reducció de les 1566

desigualtats de qualificació, en cada subsector. 1567

1568

La protecció de la salut i la prevenció dels riscos laborals 1569

1570

La Seguretat i la Salut dels treballadors forma part fonamental de les condicions de 1571

treball i, per tant, a través de la negociació col·lectiva, estem obligats a superar els 1572

mínims establerts en la Llei, garantint les mateixes condicions de treball en aquesta 1573

matèria per als treballadors i treballadores de totes les empreses i sectors, ampliant 1574

la capacitat de participació, seguiment i control, especialment en les petites 1575

empreses i garantint als treballadors i treballadores de contractes i subcontractes les 1576

mateixes condicions de treball que l'empresa principal. 1577

1578

La Llei de Prevenció de Riscos Laborals, la qual estableix mínims indisponibles, per 1579

la qual es regula una matèria tan important per als treballadors i treballadores com 1580

és la seva pròpia salut i seguretat en el lloc de treball està plenament 1581

desenvolupada, i es fa des d'una perspectiva més àmplia com és la millora de les 1582

condicions de treball. 1583

1584

No obstant això, no en tots els Convenis obrim un capítol referit a aquesta matèria, 1585

o, en ocasions, simplement ens limitem a remetre'ns a la regulació Legal 1586

1587

En conseqüència, hem de plantejar-nos decididament un canvi en els nostres 1588

objectius valorant realment que les prioritats de l'O.G.T. sobre Salut Laboral i 1589

Prevenció de Riscos Laborals per a la negociació col·lectiva han de basar-se en tres 1590

aspectes fonamentals: 1591

1592

El disseny d'una política preventiva que garanteixi una adequada protecció de 1593

la salut i seguretat dels treballadors i treballadores, partint de la realitat 1594

existent en els sectors per afrontar les deficiències de desenvolupament 1595

reglamentari de l'actual Llei. 1596

1597

La garantia d'una participació efectiva dels treballadors i treballadores, a 1598

través dels seus representants, tant en la prevenció com en l'eliminació de 1599

riscos. 1600

1601

37



Assegurar una millor aplicació de la normativa en el camp de la petita i mitja 1602

empresa. 1603

1604

Per tant, per desenvolupar aquests tres aspectes fonamentals, haurem de 1605

plantejar en la negociació col·lectiva l'adopció de les següents mesures: 1606

1607

La negociació, en el Conveni sectorial, del disseny i aplicació de plans i 1608

programes d'actuació preventiva, mitjançant un Pla de Prevenció per al 1609

Sector, amb la participació dels representants dels treballadors, que almenys 1610

contempli: 1611

1612

El diagnòstic de la situació, mitjançant l'estudi de les condicions de treball i 1613

avaluació de riscos del Sector. 1614

1615

La definició d'Objectius Generals i Específics, així com els Programes 1616

d'Actuació en funció dels riscos detectats. 1617

1618

El Pla de Formació per al sector. 1619

1620

L'assignació de mitjans materials i humans i l'assignació de tasques. 1621

1622

Els Programes de seguiment i l'avaluació final. 1623

1624

En els Convenis d'empresa haurà d'acordar-se i especificar-se la planificació i 1625

la gestió de la prevenció dels riscos laborals en l'empresa mitjançant el seu 1626

corresponent Pla de Prevenció. 1627

1628

Creació de la figura del Delegat o Delegada de Prevenció Sectorial/Territorial, 1629

per a les empreses en les quals no existeixin representants dels treballadors i 1630

treballadores, per a un sector i territori concrets, amb competències i 1631

garanties, crèdit horari i sistema solidari de finançament. 1632

1633

Constitució de Comissions Sectorials de Seguretat i Salut amb participació 1634

dels Delegats o Delegades Sectorials/Territorials i de la representació 1635

empresarial en l'àmbit corresponent del Conveni, amb competències en 1636

l'elaboració de plans d'actuació i de sol·licitud de les ajudes corresponents a 1637

la Fundació de Salut Laboral destinades a l'execució d'aquests plans. 1638

1639

Creació de crèdit propi per als Delegats o Delegades de Prevenció en les 1640

empreses per realitzar les seves funcions en la millora de les condicions de 1641

treball i de la salut dels treballadors i treballadores. 1642

1643

Referent als drets de participació, no podem oblidar, que estem tractant un 1644

aspecte de cabdal importància per als treballadors i treballadores i que té un 1645

efecte directe sobre ells i elles, per la qual cosa està més que justificat el seu 1646



dret a la participació i per tant, haurem d'establir en la negociació col·lectiva 1647

de clàusules que garanteixin: 1648

1649

El dret a la informació dels representants sindicals i de tots els treballadors i 1650

treballadores sobre els factors de risc en el si de l'empresa, així com dels 1651

mitjans per evitar-los. 1652

1653

El dret a la participació en l'elaboració, vigilància i desenvolupament de totes 1654

les mesures conduents a la millora de les condicions de treball, així com a la 1655

presa de decisions prèvies a les modificacions dels processos productius. 1656

1657

El dret a la formació específica dels treballadors i treballadores i dels seus 1658

representants en matèria de seguretat i salut. 1659

1660

A més de tot l'anterior, amb caràcter general i amb independència de l'àmbit 1661

del Conveni, haurem de procurar incorporar en tots ells: 1662

1663

El condicionament de la jornada de treball, restringint en la mesura del 1664

possible els treballs nocturns i introduint criteris d'estudi ergonòmics i 1665

d'aspectes psicosocials en els torns de treball i compensant aquests amb 1666

temps de descans. 1667

1668

Un tractament favorable a les situacions d'incapacitat temporal derivada 1669

d'accident de treball o malaltia professional, en les quals existeix una clara 1670

responsabilitat empresarial, i en conseqüència hauran de ser compensades 1671

amb el 100% del salari real, bé per aportació directa de l'empresari o per la 1672

contractació, a càrrec d'aquest, d'una pòlissa d'assegurança que cobreixi tal 1673

contingència 1674

1675

1676

Drets sindicals i de participació 1677

1678

Des de l'aprovació de la Llei de l'Estatut dels Treballadors i la de la Llei Orgànica de 1679

Llibertat Sindical, malgrat les successives Reformes Laborals, gairebé sempre en la 1680

línia de retallar drets, no s'han produït modificacions significatives en matèria de 1681

drets sindicals per a un major i millor desenvolupament de l'acció sindical, sinó tot el 1682

contrari. 1683

Al llarg dels anteriors capítols hem insistit en la necessitat de control, participació 1684

sindical, etc. en diverses matèries, no obstant això no serà possible, igual que la 1685

consecució de bona part dels objectius proposats, sense un desenvolupament del 1686

capítol sobre Drets Sindicals i Participació Sindical. 1687

1688

1689

1690

1691

39



Ampliació dels Drets Sindicals: 1692

1693

Acumulació anual de les hores sindicals, incloses les dels Delegats i Delegades 1694

Sindicals, que seran administrades “sindicalment”. 1695

1696

Reducció del nombre de treballadors i treballadores a 100, per nomenar Delegat o 1697

Delegada Sindical de centre, a més dels quals poguessin correspondre a un altre 1698

nivell i/o àmbit. 1699

1700

Establiment de la figura del Delegat o Delegada Sectorial alliberat, a pactar en 1701

convenis d'aquest àmbit. 1702

1703

Establiment de fórmules de millors condicions per als afiliats i afiliades, tals com la 1704

disposició de crèdit horari per assistir als actes organitzats pels seus Sindicats. 1705

1706

Creació a través de la negociació col·lectiva sectorial de figures com el delegat 1707

sindical Inter centres o Inter empreses. 1708

1709

1710

Participació Sindical: 1711

1712

Previ a l'establiment de fórmules més avançades de participació dels representants 1713

dels treballadors i treballadores en la presa de decisions d'aspectes que afecten als 1714

treballadors i treballadores, inclosa la participació en els òrgans de gestió en els 1715

quals s'adopten tals decisions, és necessari aprofundir en l'exercici dels drets ja 1716

reconeguts per Llei, en matèria d'informació, difonent-los primer i exigint el seu 1717

compliment després. 1718

1719

A més, la democratització de les relacions laborals fa necessària la inclusió en les 1720

plataformes de negociació col·lectiva, juntament amb matèries que han de ser 1721

incloses en els drets d'informació, consulta i negociació, amb el compromís de 1722

facilitar informació prèvia i veraç a l'inici del procediment en una altra sèrie 1723

d'elements que enforteixin la presència sindical en les empreses i la seva capacitat 1724

d'influència i negociació. En aquest sentit, cal plantejar: 1725

1726

Davant els canvis societaris (fusions, concentracions), instruments d'intervenció 1727

sindical, prestant especial atenció a la figura dels grups d'empresa. 1728

1729

Atenció als canvis professionals; desenvolupament d'activitats tècniques, creixent 1730

responsabilització als treballadors i treballadores del resultat final de la seva activitat, 1731

i el desenvolupament de nivells intermedis que modifiquen i amplien el concepte 1732

tradicional de tècnics, professionals i quadres. Aquestes realitats han de trobar una 1733

plasmació adequada en els convenis i assegurar una aplicació més universal 1734

d'aquests conciliant el caràcter col·lectiu amb els àmbits funcionals i personals. 1735

1736

Participació especial en matèria de contractació i de contractes: 1737



Establir llits d'informació en l'empresa davant la necessitat de noves contractacions i 1738

participació al llarg del procés de selecció. 1739

1740

Establir procediments d'informació prèvia, seguiment i de l'extinció de contractes de 1741

treball per causes objectives. 1742

1743

Incloure mesures per pal·liar l'impacte sobre els treballadors i treballadores 1744

acomiadats. 1745

1746

1747

Protecció de la representació sindical: 1748

1749

Amb independència de tot l'anterior i fins i tot de possibles resolucions judicials, hem 1750

de tenir clar que quan un treballador o treballadora apareix en una candidatura en 1751

les Eleccions Sindicals, no ho fa a títol individual, sinó en representació del Sindicat 1752

al que correspon la candidatura. 1753

1754

No obstant això, en ocasions succeeix que un representant sindical electe decideix, 1755

al llarg del seu mandat abandonar el Sindicat pel qual va ser triat o, per qualsevol 1756

motiu, és sancionat i expulsat o suspès de militància d'aquest mateix Sindicat. 1757

1758

En la nostra Organització existeixen llits i normes reglamentàries per donar solució a 1759

aquestes situacions, no obstant això, legalment resulta molt difícil, quan no 1760

impossible substituir a aquest delegat, que ha abandonat l'O.G.T. o ha perdut la 1761

confiança del Sindicat, per un altre que si ens representa. 1762

1763

1764

Clàusules d'Igualtat: 1765

1766

Malgrat els esforços permanents per eliminar les desigualtats que es donen en les 1767

empreses respecte de determinats col·lectius de treballadors amb uns altres, la 1768

veritat és que aquestes desigualtats se segueixen produint, evidentment, de forma 1769

soterrada. 1770

1771

És per això que en la negociació col·lectiva estem obligats a anar aïllant i limitant 1772

aquestes desigualtats, per la qual cosa haurem d'incorporar clàusules d'Igualtat 1773

referides als diferents estrats socials que les pateixen: 1774

Plans d'Igualtat: A partir del pla d'Igualtat entre Dones i Homes és obligació la 1775

inclusió en els convenis sectorials de clàusules referides als Planes d'Igualtat en les 1776

empreses i s'obre la possibilitat d'establir plans sectorials d'Igualtat, per la qual cosa 1777

ha de ser una exigència en la nova negociació sectorial. 1778

1779

1780

1781

1782

41



Dona treballadora: 1783

1784

I. Els Acords Inter confederals de Negociació Col·lectiva han vingut 1785

recollint l'article 21 de la Llei Integral contra la Violència de Gènere, que 1786

garanteix a les víctimes de maltractaments poder demanar reducció de 1787

jornada, horaris més flexibles, canvi de centre de treball. Els reconeix a 1788

més el dret al subsidi si han de deixar de treballar o/al fet que se'ls 1789

reservi el lloc si és una suspensió temporal. Aquest compromís ha 1790

d'arribar a totes les taules de negociació i a tots els sectors 1791

1792

II. Els principals elements de discriminació se centren en l'atur, la 1793

temporalitat, la desigualtat salarial, l'absència de formació professional i 1794

promoció i les dificultats per conciliar la vida familiar, personal i laboral. 1795

1796

III. Respecte als nivells salarials, lluny de millorar, ha empitjorat en els 1797

últims anys, passant del 16,9% en 2010 fins a l'actual 20% de menor 1798

salari a percebre que els homes. 1799

1800

IV. Quant a la conciliació de la vida familiar, personal i laboral, el nostre 1801

model social segueix assignant a la dona el paper tradicional de la cura 1802

de la família, dels fills i de familiars dependents, que dificulten la seva 1803

inserció laboral i la seva formació i promoció. 1804

1805

V. La negociació col·lectiva en aquesta matèria ha d'intentar millorar i 1806

superar els mínims legals i avançar en matèria de conciliació de la vida 1807

familiar, personal i laboral, en un repartiment equilibrat entre homes i 1808

dones de les responsabilitats familiars i en definitiva en la igualtat 1809

d'oportunitats entre homes i dones. 1810

1811

VI. D'altra banda, es considera assetjament sexual, en l'àmbit laboral, la 1812

conducta o comportament basats en el sexe, exercits sobre persones 1813

en contra de la seva voluntat i que afecten a la seva dignitat i integritat. 1814

Aquest tipus de comportament sol exercir-se per persones pertanyents 1815

a les categories professionals més altes sobre les de rang inferior. Les 1816

dones, en general, són les víctimes propiciatòries. Aquestes conductes 1817

són inacceptables i han de ser denunciades perquè atempten 1818

clarament contra el principi d'igualtat, entre altres principis. 1819

1820

VII. La negociació col·lectiva es converteix en un element clau per lluitar 1821

contra aquest tipus d'assetjament, així com contra la resta de 1822

desigualtats, incloent clàusules en les plataformes de negociació que 1823

continguin el compromís de l'empresa de lluitar contra tals desigualtats 1824

des d'un punt de vista preventiu, de manera que s'integri la prevenció 1825

d'aquestes conductes en els sistemes de gestió de les empreses, en el 1826

sentit següent: 1827

1828



Revisió de les clàusules dels convenis en matèria de conciliació per comprovar que 1829

com a mínim recullin les adaptacions a la legislació derivada de la transposició de 1830

les Directives 92/85 i 34/96, tenint en compte que els convenis a més de recollir 1831

aquestes adaptacions als mínims legals han de millorar i superar els mateixos. 1832

1833

Formació específica dels negociadors en aquesta matèria. 1834

1835

Establir mesures dirigides a l'obtenció d'informació adequada i real sobre els salaris i 1836

la seva composició desagregats per sexe al centre de treball o empresa, que 1837

permetin l'elaboració d'estadístiques sobre la proporció d'homes i dones en els 1838

diferents nivells de l'organització, els seus salaris i funcions. (p. ex.: obligació 1839

periòdica de facilitar informació amb caràcter periòdic als representants dels 1840

treballadors i treballadores). 1841

1842

Establiment de mesures concretes de control del propi conveni i eines d'ajuda 1843

pràctica per detectar les possibles situacions de discriminació salarial i els 1844

mecanismes per eliminar-les. 1845

1846

Disseny de plans per a la correcció de diferències salarials discriminatòries per raó 1847

de sexe i establiment de mesures que garanteixin la seva aplicació i compliment. 1848

Realització d'anàlisi d'impacte abans i després de la seva aplicació. 1849

1850

Establiment d'un permís per a la lactància d'1 hora de durada, ja sigui com a 1851

absència durant la jornada ja sigui com a reducció de jornada (al començament o 1852

final). El permís com a absència d'1 hora durant la jornada és pràcticament 1853

inexecutable per la majoria de les treballadores, havent d'optar per reducció de la 1854

jornada en mitja hora. 1855

1856

Possibilitat de gaudir el permís de lactància de forma acumulada i després del 1857

permís de maternitat o paternitat. 1858

1859

Equiparar les parelles de fet als matrimonis per gaudir el permís de reducció de 1860

jornada per a cura de familiars fins a 2º grau d'afinitat. 1861

1862

Adaptació o modificació d'horari per compatibilitzar la vida laboral i familiar dels 1863

treballadors. 1864

Establir la possibilitat de gaudir l'excedència per cura de fills durant tres anys fins 1865

que el menor compleixi. 12 anys. 1866

1867

Establir la reserva del mateix lloc de treball durant els tres anys de durada de 1868

l'excedència. 1869

1870

Equiparació de l'excedència per cures de familiars a l'excedència per cura de fills, 1871

establint la mateixa durada de tres anys. 1872

1873

43



Considerar el període màxim d'excedència (3 anys) com a període d'ocupació 1874

efectiva per causar dret a prestacions de jubilació, incapacitat permanent, mort i 1875

supervivència i maternitat. 1876

1877

Establir un permís retribuït per a supòsit de malaltia de fills que si ben no siguin 1878

greus, com per exemple, malalties infecto-contagioses, necessiten atenció i cura per 1879

part dels seus pares. 1880

1881

Equiparar els drets de les parelles de fet al matrimoni per als supòsits d'accident o 1882

malaltia greu, hospitalització o defunció de parents fins al segon grau de 1883

consanguinitat o afinitat. 1884

1885

Joves treballadors: 1886

1887

La negociació col·lectiva és el principal instrument d'acció sindical que ha de 1888

permetre'ns la millora substancial de les condicions laborals dels joves principalment 1889

mitjançant actuacions que garanteixin la igualtat de tracte en l'ocupació i que atallin 1890

tots els elements que componen la precarietat laboral. 1891

1892

És imprescindible que en la Negociació Col·lectiva s'incloguin clàusules que 1893

garanteixin la igualtat de tracte: 1894

1895

Promovent l'ocupació estable i garantint la conversió en indefinits dels contractes 1896

temporals i formatius. 1897

1898

Fomentant el contracte de relleu com a mecanisme d'inserció laboral. 1899

Unificant els criteris de període de prova per categories i sectors. 1900

1901

Vinculant l'adquisició d'experiència al marc de les relacions laborals, potenciant l'ús 1902

dels contractes formatius. 1903

1904

Promovent la igualtat de tracte en les condicions laborals en els conceptes salarials 1905

1906

Afavorint la representació i participació dels joves en les empreses. 1907

1908

Garantint l'accés a la formació contínua dels treballadors i treballadores amb 1909

contractes temporals. 1910

1911

1912

Tècnics i Quadres 1913

1914

Els col·lectius de treballadors/as professionals i directius enquadrats en els Grups I, 1915

II i III de la Classificació Internacional Uniforme d'Ocupacions de la OIT- representen 1916

en els nostres sectors un elevat volum de la població activa. 1917

1918



En determinats àmbits laborals els assalariats/as al fet que ens referim sota el 1919

denominatiu de TyC, PyD, s'agrupen, i voten sindicalment a organitzacions alienes a 1920

les grans confederacions de classe - CCOO i UGT – i, la qual cosa és més greu, 1921

obtenen nivells de representativitat molt importants; en alguns casos majoritaris. 1922

1923

En aquest sentit s'han de redoblar els esforços perquè, d'una vegada per sempre, es 1924

bandegin les resistències que encara puguin existir en el si de les nostres 1925

organitzacions a la incorporació, franca i oberta, d'aquests assalariats/as, buidant 1926

definitivament la seva falsa identificació com a integrants, o més dependents, de les 1927

adreces i cúpules empresarials, que del conjunt dels treballadors/as. Això ha 1928

generat, almenys, dos efectes perversos: d'una part ha encoratjat, en reciprocitat, 1929

l'allunyament i corporativització d'aquests col·lectius; i, d'una altra, la creixent 1930

individualització de les seves relacions laborals. Ambdues circumstàncies s'han 1931

potenciat mútuament abocant a un panorama sindical complicat que, en alguns 1932

sectors, costarà molt temps i esforç reconduir. 1933

1934

Ha de preocupar-nos encara, i és el que ens correspon advertir i ens competeix, 1935

buscar solucions. Posar en pràctica les, al nostre entendre, eficaces eines sindicals 1936

acordades als últims Congressos Confederal i Federal. És per això pel que en 1937

aquest Programa d'Acció es requereix adaptar noves mesures que engeguin nous 1938

impulsos. 1939

1940

Existeixen, a més, alguns arguments de pes que hauríem de tenir molt en compte, 1941

de manera que si tenim en compte el volum i el pes d'aquests col·lectius en el 1942

conjunt de la població activa, amb la seva afiliació comparativa a la nostra 1943

Organització observarem que tenim un amplíssim marge de potencial creixement 1944

afiliatiu, fins a homogeneïtzar-ho amb la resta. I, tenint presentis les actuals xifres 1945

absolutes de població activa, ens podrem fer una idea real del que estem parlant. 1946

1947

El canvi de l'escenari laboral en un món progressivament globalitzat, amb 1948

externalitzacions, deslocalitzacions, etc., fa que la composició dels anomenats 1949

RRHH , al nostre país i el seu entorn sigui cada vegada mes de TyC, PyD i menys 1950

d'especialistes i no qualificats. 1951

1952

No obstant això, en un altre ordre de coses, aquesta creixent desregulació i 1953

l'absència de cobertura d'un marc col·lectiu suficient incideixen de forma negativa i 1954

crea una des protecció absoluta dels TyC, PyD enfront de l'ocupador i, per tant, 1955

afebleix la negociació col·lectiva de les organitzacions sindicals de classe. 1956

1957

Tenint en compte aquests factors deurem dotar-nos d'una sèrie de mesures per a 1958

l'Acció Sindical a favor dels TyC, PyD” 1959

1960

És objectiu d'aquest Programa d'Acció posar els mitjans per a la integració d'aquests 1961

col·lectius en l'acció sindical i recolzar instruments per a la verificació del seu 1962

45



compliment per part de cadascuna de les estructures i organitzacions de la 1963

Federació. 1964

1965

Aquestes mesures seran: 1966

1967

Aproximació als col·lectius de TyC, PyD: 1968

1969

Establir estratègies en les empreses que no tenen Sindicats Corporatius o la 1970

representativitat legal dels quals els impedeix participar en la Negociació 1971

Col·lectiva, amb la incorporació de les seves reivindicacions en el marc 1972

negociador. 1973

1974

Foment d'activitats conjuntes amb suficient grau d'autonomia inicial amb la fi 1975

última de la seva incorporació plena a la Federació de manera progressiva i 1976

escalonada. 1977

1978

Establir estratègies en les empreses amb Sindicats Corporatius que estan 1979

presents en la Negociació col·lectiva prenent la iniciativa, enfront d'altres 1980

sindicats, a través del plantejament d'una estratègia de col·laboració que 1981

propiciï la participació d'aquests col·lectius en les Seccions Sindicals de la 1982

Federació. Inicialment sense vinculació directa, sinó com a fórmula de 1983

verificació de les possibilitats reals d'incorporar la seva acció sindical a la de 1984

la FITAG-UGT. Si no prenem nosaltres la iniciativa la seguiran prenent ells. 1985

1986

Incorporació de TyC, PyD, a les Comissions d'elaboració de Plataformes i 1987

també a les Comissions de Negociació dels Convenis, intentant arribar al 1988

mateix percentatge de participació que el percentatge existent d'aquest 1989

col·lectiu en actiu. 1990

1991

Inclusió dels TyC, PyD en la formació contínua oferta per la Federació, 1992

juntament amb un desenvolupament de les necessitats de formació específica 1993

per a aquest col·lectiu. 1994

1995

Inclusió d'apartats sobre conciliació professional, personal i familiar per tots 1996

els emprats/as, TyC, PyD inclosos. 1997

1998

Definició de les malalties psicosocials que afecten cada vegada més a 1999

aquests col·lectius. 2000

2001

Propiciar la creació i dinamitzar l'activitat de les Agrupacions de Tècnics i 2002

Quadres (ATC) en totes les estructures de la Federació. 2003

2004

Anàlisi de possibles discriminacions que per omissió, aquest col·lectiu no 2005

gaudi d'algun dret o benefici recollit en convenis o acords d'àmbit general per 2006

a la resta d'assalariats/as. 2007



Desenvolupament d'estratègies per frenar el creixement percentual de 2008

personal exclosos de conveni, per a una segona fase incloure'ls en els 2009

convenis d'empresa o de sector. 2010

2011

2012

EXTENSIÓ I ADMINISTRACIÓ DE LA NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA: 2013

2014

Un dels majors reptes als quals ens enfrontem és el de la necessitat d'augmentar 2015

l'eficàcia dels Convenis, des del punt de vista de la cobertura, la gestió i 2016

l'administració de la negociació col·lectiva. 2017

2018

De la nostra correcta actuació en cadascun d'aquests àmbits depèn l'eficàcia dels 2019

Convenis i a partir d'aquí, la capacitat de continuar millorant els seus continguts i 2020

rendibilitzant els seus resultats en un entorn que, a més, no és propici a la regulació 2021

col·lectiva i a l'acció sindical. 2022

2023

I no obstant això, no sempre actuem correctament, atenem a les necessitats més 2024

immediates i imperioses, negociem sense planificar el procés, i entenem que amb la 2025

signatura de l'Acord acaba la nostra actuació, amb el que no garantim ni la 2026

participació ni l'aplicació generalitzada dels pactes. 2027

2028

Així, ens trobem, en més ocasions de les degudes, que existeixen buits de cobertura 2029

per als treballadors i treballadores, bé per la inexistència d'un àmbit negociable, bé 2030

per l'exclusió expressa d'amplis col·lectius de l'àmbit funcional d'un Conveni 2031

preexistent. 2032

2033

Aquesta situació s'agreuja amb la permanent temptació dels empresaris i 2034

empresàries d'externalitzar activitats traient de l'òrbita del Conveni a determinats 2035

col·lectius de treballadors i treballadores. 2036

2037

Però no sempre és únicament responsabilitat dels empresaris/àries, sinó també 2038

nostra quan acceptem excloure de l'àmbit funcional dels convenis a diversos grups o 2039

categories professionals. 2040

2041

Amb això afeblim els Convenis i deixem a la relació individual el que haurien de ser 2042

relacions col·lectives de treball. 2043

2044

Per tant, haurem de propiciar la reincorporació d'aquests col·lectius als seus 2045

Convenis d'origen, negant-nos a més a acceptar noves exclusions. 2046

Quant a la creació de nous Convenis per donar cobertura als treballadors i 2047

treballadores que manquen d'ella, convé recordar l'obligació que estableixen les 2048

nostres resolucions Confederals de sol·licitar l'aprovació de la Comissió Executiva 2049

Confederal per obrir un nou àmbit de negociació col·lectiva sectorial estatal i que, 2050

per extensió, també és aplicable nostra Federacions respecte de la Comissió 2051

Executiva Federal. 2052

47



D'altra banda, el caràcter dinàmic de la negociació col·lectiva determina la necessitat 2053

d'exercir una labor de vigilància i control que els pactes s'aplica en la seva integritat 2054

en totes les empreses i a tots els treballadors i treballadores afectats pel Conveni ja 2055

que, de no ser així, el conveni es converteix en un instrument buit sense relació real 2056

amb els treballadors i treballadores i molt llunyà als seus interessos. 2057

2058

És per això, que després de la signatura del Conveni, comença realment la seva 2059

veritable eficàcia i més encara en un sector amb una estructura productiva com el 2060

nostre. 2061

2062

És labor de tots els àmbits de la nostra Federació i dels delegats i delegades 2063

sectorials, cas d'existir, vetllar per la correcta aplicació dels pactes i molt 2064

especialment en les petites empreses on ni tan sols existeix representació sindical. 2065

2066

No podem esperar la denúncia de treballadors i treballadores als quals no se'ls 2067

aplica el conveni o se'ls aplica parcial i incorrectament, sinó que hem d'actuar d'ofici 2068

allà on tinguem constància d'aquestes arbitrarietats, amb la denúncia pública i 2069

permanent davant les Administracions i Tribunals Laborals. 2070

2071

La solució de conflictes derivats de la interpretació i aplicació de la negociació 2072

col·lectiva és una forma de garantir aquesta correcta aplicació de la qual parlem i tan 2073

necessària per promoure i defensar els drets i interessos dels treballadors i 2074

treballadores. 2075

2076

En aquest sentit, la Federació ha de tenir una participació activa en el plantejament 2077

del conflicte i en l'establiment del llit per a la solució. 2078

Per a això, hem de configurar un sistema de solució negociada que determini un 2079

model de relacions laborals més participatives i fluides, capaces de resoldre a temps 2080

i de manera equilibrada els eventuals conflictes. 2081

En aquesta línia s'emmarca en l'Acord Inter confederal per a la Solució Extrajudicial 2082

de Conflictes (A.S.I.C.) a nivell estatal i en l’Acord Interprofessional de Catalunya a 2083

nivell autonòmic i els òrgan constituïts a la seva empara, el Servei Inter confederal 2084

de Mediació i Arbitratge (S.I.M.A.) a nivell estatal, i el Tribunal Laboral de Catalunya 2085

a nivell autonòmic. 2086

Es tracta amb ells de reforçar la presència i participació sindical en la solució de 2087

controvèrsies per la mediació i l'arbitratge voluntari, des de l'autonomia de les parts, 2088

com a pas previ a l'actuació judicial o a altres fórmules de resposta sindical, 2089

desjudicialitzant i agilitant aquesta solució. 2090

L'adhesió a l'A.S.I.C. i al AIC a Catalunya en tots els àmbits possibles d'actuació 2091

constitueix un objectiu de la C.I. 2092



Amb això, incorporarem a la nostra acció sindical els elements estratègics del ASEC 2093

i el AIC de reforçar l'autonomia col·lectiva, mitjançant la participació de la Federació i 2094

Patronals en el disseny i gestió del sistema de mediació i la proposició de mediadors 2095

i àrbitres, la potenciació d'una negociació col·lectiva dinàmica, ampliant i reforçant 2096

l'administració de Convenis i el desenvolupament d'àmbits de negociació sectorial 2097

estatal, ampliant els continguts dels existents i afavorint l'aparició de nous. 2098

Paral·lelament, hem de reforçar el paper de les Comissions Paritàries dels Convenis, 2099

de manera que constitueixin també un element de dinamització de les relacions 2100

laborals i de solució de conflictes i no com fins avui, en molts casos, una forma 2101

d'obstaculitzar la solució judicial d'aquests conflictes. 2102

Han de constituir un instrument àgil i eficaç de solució de conflictes, proper a més als 2103

problemes reals dels treballadors, per la qual cosa considerem que seria un factor a 2104

desenvolupar el de les Comissions Paritàries de Comunitat Autònoma en els 2105

convenis sectorials d'àmbit estatal, amb competència per tractar els conflictes 2106

específics dels territoris i tot això emmarcat en el model de negociació articulada que 2107

proposem. 2108

AGRARI ALIMENT. MINERIA ENERG. QUÍMIC TÈXTIL TOTAL

ESTATAL 0 15 1 2 6 4 28

CATALUNYA 2 2 0 1 1 3 9

PROVINCIAL 3 23 0 0 0 0 26

TOTAL 5 40 1 3 7 7 63

2109

2110

2111

2112

2113

2114

2115

2116

2117

FITAG UGT Catalunya té competència directa en 35 Convenis i participa, mitjançant la presència en les taules de negociació, en 28 més. És a dir intervé activament en un total de 63 convenis dels diferents àmbits territorials

49



CONVENIS SECTORIALS FITAG-UGT. DISTRIBUCIÓ PER SECTORS (I) 2118

2119

AGRARI5

ALIMENTACIÓ 40

MINERIA1

ENERGIA 3

TÈXTIL PELL7

QUÍMIC7

2120

CONVENIS SECTORIALS FITAG-UGT DISTRIBUCIÓ PER SECTORS (II) 2121

2122

2123

2124



2125

2126

2127

CONVENIS SECTORIALS D'ALIMENTACIÓ DE L'ÀMBIT DE CATALUNYA I 2128

PROVINCIALS 2129

2130

NOM DEL CONVENI VIGÈNCIA

DES DE VIGÈNCIA

FINS ÀMBIT

OLI I ELS SEUS DERIVATS (INDÚSTRIES) 01/01/2013 31/12/2015 BARCELONA

CONFITERIES, PASTISSERIES I BRIOIXERIES (INDÚSTRIA I DEPENDENCIA MERCANTIL)

01/01/2010 31/12/2013 BARCELONA

INDÚSTRIES VINICOLES: AIGUARDENTS, COMPOSTOS I LICORS

01/01/2012 31/12/2014 BARCELONA

XOCOLATES, BOMBOS ( Barcelona) 01/01/2012 31/12/2014 BARCELONA

FÀBRIQUES DE GALETES 01/01/2012 31/12/2013 BARCELONA

INDÚSTRIES FLEQUERES 01/01/2013 31/12/2014 BARCELONA

INDÚSTRIES DE BEGUDES REFRESCANTS 01/01/2012 31/12/2013 BARCELONA

51



CONVENIS SECTORIALS D'ALIMENTACIÓ DE L'ÀMBIT DE CATALUNYA I 2131

PROVINCIALS 2132

2133


DES DE VIGÈNCIA

FINS ÀMBIT

INDÚSTRIES VINÍCOLES 01/01/2013 31/12/2015 BARCELONA

FRUITS SECS 01/01/2011 31/12/2013 BCN/TGN/LLEIDA

OLI COMESTIBLES (MAGATZEMISTES, EXPORTADORS, ETC.)

01/01/2011 31/12/2014 BARCELONA

INDÚSTRIES VINÍCOLES: INDÚSTRIA VINÍCOLA DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS

01/01/2013 31/12/2017 BARCELONA

CONFITERIES, PASTISSERIES I BRIOIXERIES 31/12/2013 31/12/2014 GIRONA

XOCOLATES BOMBONS I CARAMELS 01/01/2014 31/12/2015 GIRONA

FLEQUES 01/02/2014 31/01/2016 GIRONA

OLI I ELS SEUS DERIVATS (INDÚSTRIES) I AMANEIXO, FARCIT I EXPORTACIÓ OLIVES

01/01/2012 31/12/2014 LLEIDA

FLEQUES 01/01/2012 31/12/2014 LLEIDA

BEGUDES REFRESCANTS (INDÚSTRIES) 01/01/2013 31/12/2014 LLEIDA

ELABORACIÓ I VENDA DE PASTISSERIA, CONFITERIA, BRIOIXERIA I REBOSTERIA

01/01/2012 31/12/2013 LLEIDA

OLI I ELS SEUS DERIVATS 01/01/2012 31/12/2014 TARRAGONA

ELABORACIÓ I VENDA DE PASTISSERIA, CONFITERIA, BRIOIXERIA I REBOSTERIA

01/01/2013 31/12/2015 TARRAGONA

FABRIQUES DE GALETES 01/01/2014 31/12/2014 TARRAGONA

INDÚSTRIES VINÍCOLES 01/01/2012 31/12/2014 TARRAGONA

FLEQUES 01/01/2012 31/12/2014 TARRAGONA

2134

CONVENIS SECTORIALS AGRARIS DEL ÀMBIT DE CATALUNYA I 2135

PROVINCIALS 2136

2137


DES DE VIGÈNCIA

FINS ÀMBIT

ACTIVITATS FORESTALS 01/01/2014 31/12/2016 CATALUNYA

AGROPECUARIS 01/01/2012 31/12/2014 CATALUNYA

FRUITES I VERDURES: Magatzematge, conservació, manipulació i venda

01/01/2013 31/12/2014 GIRONA

2138

2139



CONVENIS SECTORIALS D’ENERGIA DEL ÀMBIT DE CATALUNYA I 2140

PROVINCIALS 2141

2142


DES DE VIGÈNCIA

FINS ÀMBIT

CICLE INTEGRAL DE L'AIGUA 01/01/2014 31/12/2015 CATALUNYA

2143

CONVENIS SECTORIALS DE QUÍMIC DEL ÀMBITO DE CATALUNYA I 2144

PROVINCIALS 2145

2146


DES DE VIGÈNCIA

FINS ÀMBIT

LABORATORIS FOTOGRÀFICS 01/01/2009 31/12/2011 CATALUNYA

2147

2148

CONVENIS SECTORIALS TÈXTIL-PELL DEL ÀMBIT DE CATALUNYA I 2149

PROVINCIALS 2150

2151


DES DE VIGÈNCIA

FINS ÀMBIT

CUIRS, REPUJATS, MARROQUINERIA I SIMILARS

01/01/2011 31/12/2014 CATALUNYA

CONFECCIÓ DE PELLETERIA 01/01/2009 31/12/2011 CATALUNYA

CONFECCIÓ DE ANTE, NAPA I DOBLE FAZ 01/01/2008 31/12/2010 CATALUNYA

2152

2153

CONVENIS SECCIONS SINDICALS ESTATALS D’ENERGIA 2154

2155

SECCIONS SINDICALS CONVENI VIGÈNCIA

DES DE VIGÈNCIA

FINS

ACCIONA ENERGÍA Conveni empresa estatal 01/01/2012 31/12/2017

AQUALIA Convenis de centro + 01/01/2015 31/12/2017

CAMPSA RED (EE.SS) Conveni Col·lectiu de EE.SS 2010 - 2015 + PACTE ARTICULAT

01/01/2010 31/12/2015

CEDIPSA (CEPSA EE.SS) Conveni Col·lectiu de EE.SS 2010 - 2015 + PACTE ARTICULAT

01/01/2010 31/12/2015

CLH AVIACION Conveni empresa estatal 01/01/2010 31/12/2014

CLH TIERRA Conveni empresa estatal 01/01/2010 31/12/2015

CENTRAL NUCLEAR ALMARAZ TRILLO Conveni empresa estatal 01/01/2012 01/01/2012

E-ON VIESGO Conveni empresa estatal 01/01/2014 31/12/2015

53



ENAGAS Conveni empresa estatal 01/01/2009 31/12/2012

ENDESA Conveni empresa estatal 01/01/2014 31/12/2017

GAS NATURAL-FENOSA Conveni empresa estatal 01/01/2012 31/12/2017

EDP Hidrocantábrico Conveni empresa estatal 01/01/2013 31/12/2017

IBERDROLA Conveni empresa estatal 01/01/2015 31/12/2018

REE Conveni empresa estatal 01/01/2013 31/12/2017

REPSOL BUTANO XXIV Conveni col·lectiu de Repsol Butano

01/01/2011 31/12/2013

REPSOL COMERCIAL VIII Conveni Col·lectiu de Repsol Comercial

01/01/2011 31/12/2013

REPSOL DIRECTO Pacto estatal articulat + 01/01/2015 31/12/2017

REPSOL PETROLEO X Conveni Col·lectiu de Repsol Petróleo

01/01/2014 31/12/2015

SLCA Conveni empresa estatal 01/01/2014 31/12/2017

2156

2157

CONVENIS SECCIONS SINDICALS ESTATALS DE QUÍMICA 2158

2159

SECCIONS SINDICALS CONVENI VIGÈNCIA

DES DE VIGÈNCIA

FINS

AIR LIQUIDE Conveni col·lectiu empresa 01/01/2013 31/12/2015

BASF Tots els centres tenen pactes articulats (s'estan negociant)

01/01/2013 31/12/2014

BRIDGESTONE Hispania, S.A. Conveni col·lectiu estatal empresa 01/01/2013 31/12/2015

CARGIL Conveni col·lectiu estatal empresa 01/01/2012 31/12/2014

ERCROS Tots els centres tenen pactes articulats 01/01/2015 31/12/2017

FERTIBERIA Conveni col·lectiu empresa 01/01/2015 31/12/2017

L'OREAL Tenen pacte articulat per als centres de Burgos I Madrid

01/01/2012 31/12/2014

MAXAM Conveni col·lectiu empresa 01/01/2014 31/12/2016

MICHELIN Conveni col·lectiu empresa 01/01/2011 31/12/2014

REPSOL QUIMICA Conveni col·lectiu empresa 01/01/2014 31/12/2015

RLESA Pacte articulat

BAYER PACTE ARTICULAT (procés de negociació)

GAMESA PACTES ARTICULATS ELS 4 CENTRES VENÇUTS (negociant 1 acord per a tots els centres)

GRUPO SOLVAY Tots els centres tenen pactes articulats

SAINT GOBAIN CRISTALERIA Conveni col·lectiu empresa 01/01/2015 31/12/2016

VERALLIA (VICASA) Conveni col·lectiu empresa 01/01/2014 31/12/2016



IV. POLÍTICA INDUSTRIAL. 2160

2161

El pes de l'activitat industrial en el conjunt de l'economia catalana i espanyola ha 2162

tingut una evolució negativa en els últims anys com a conseqüència de la crisi. 2163

L'any 2014 suposava el 15´97% del PIB (Producte Interior Brut) i del 13´88% de 2164

l'Ocupació quan l'any 2000 era el 18´8% del PIB i el 16,933% de l'Ocupació. Tant a 2165

Catalunya com Espanya han seguit una tendència similar si bé en l'estructura 2166

productiva catalana el pes de la producció industrial manufacturera (un 16% sobre el 2167

PIB i un 17,4% sobre el VAB), que és superior als d'Espanya i de la UE. 2168

L'impacte de l'ajust ha estat particularment dur a Espanya, ja que des de l'any 2008 2169

s'han perdut en la Indústria Espanyola sense incloure la construcció uns 640,000 2170

ocupacions, amb una pèrdua del teixit empresarial de més de 31.000 empreses. 2171

Aquesta forta pèrdua d'ocupació unida a la devaluació salarial promoguda i 2172

executada pel Govern del Partit Popular amb la connivència de Convergència i Va 2173

unir al Congrés dels Diputats en els dos últims anys, ha suposat un decreixement 2174

dels constis laborals unitaris i en conseqüència un lleuger increment de la 2175

productivitat de la Indústria a Espanya. 2176

El Sector Industrial constitueix un dels pilars de cohesió econòmica i social d'Europa, 2177

i la base sòlida per a la recuperació de l'economia europea i espanyola. Cal 2178

aconseguir l'objectiu d'Incrementar la contribució Industrial al PIB fins al 20% d'aquí 2179

fins a l'any 2020. 2180

Els sectors industrials de l'àmbit de FITAG-UGT tenen unes característiques pròpies, 2181

donada la diversitat dels mateixos: Indústria, Agroalimentària, Química i Farmàcia, 2182

Tèxtil-Pell, Pasta i Paper, Sector Energètic, Sector Agrari i Forestal, etc. 2183

La necessitat d'un enfocament integrador de la Política Industrial Europea que 2184

conjugui actuacions transversals amb polítiques específiques de caràcter sectorial 2185

ens sembla absolutament necessària per enfortir la indústria europea i espanyola en 2186

l'horitzó 2020. 2187

Les fortaleses vénen donades per les següents característiques: 2188

Internacionalització 2189

La indústria Espanyola va exportar el 90% dels béns i el 60% del conjunt de béns i 2190

serveis. 2191

55



Els sectors Químic-Farmacèutic, el de cel·lulosa, la indústria alimentària, són sectors 2192

amb un teixit industrial amb clara estratègia exportadora com reflecteixen les dades 2193

dels últims anys. 2194

Recerca, Desenvolupament i Innovació (R+D+i) 2195

El 50% de la despesa en innovació Tecnològica a Catalunya i Espanya en l'últim any 2196

ho va realitzar la indústria encara que amb una evolució decreixent, a causa de la 2197

política del Govern i a la ralentització de les Inversions. 2198

Entre els sectors amb més despeses en R+D (Recerca i Desenvolupament) tenim el 2199

Químic-Farmacèutic, que representa més del 15% del total de despeses de R+D de 2200

la Indústria. 2201

Ocupació i Qualitat 2202

La temporalitat, encara que creixent, dels sectors industrials catalans i espanyols, 2203

entre ells, el Químic, el de Pasta i Paper, el sector Energètic, està per sota del 15% 2204

quan la mitjana de l'economia espanyola està sobre el 25% de mitjana anual. 2205

2206

Aquestes fortaleses de l'àmbit dels sectors industrials de la nostra Federació Sindical 2207

coexisteixen amb febleses estructurals i històriques com són: 2208

Un nivell d'intensitat tecnològica baix en els sectors del Tèxtil-Pell i predomini 2209

d'un teixit Industrial de PIMES (Petites i Mitges Empreses). 2210

Falta de competitivitat per baixos nivells de productivitat i una ocupació mal 2211

remunerada i precari. 2212

Falta de canals de finançament adequats i estables que han provocat 2213

problemes de viabilitat a moltes empreses del nostre teixit Sectorial. 2214

Elevats preus de l'energia que estan suposant greus problemes per als 2215

sectors industrials. 2216

Des de FITAG-UGT valorem positivament les recents iniciatives de les institucions 2217

europees: 2218

Comunicació de la Comissió al Parlament Europeu, al Consell, al Comitè 2219

Econòmic i Social Europeu i al Comitè de les Regions de data 10/10/2012; 2220

una Indústria més forta per al creixement i la recuperació econòmica. 2221



Projecte d'informe del Parlament Europeu sobre la re industrialització 2222

d'Europa per promoure la competitivitat i la sostenibilitat de data 18/06/2013. 2223

Previsió de tractament monogràfic de la política industrial Europea en el marc 2224

de l'Estratègia Europea 2020 pel Consell de Govern de la UE en aquest 2225

primer semestre del 2015. 2226

Aquestes iniciatives posen en valor la importància de la indústria en el 2227

desenvolupament de l'economia europea i en la sortida de la crisi econòmica i per 2228

tant considerem des del Sindicat que és un moment molt oportú per actuar en la 2229

potenciació i articulació de la política industrial, tant en el seu vessant institucional i 2230

horitzontal com en la implementació de polítiques més específiques de caràcter 2231

sectorial. 2232

En aquest sentit considerem com a aspectes favorables els criteris generals 2233

respecte a: 2234

La necessitat de coordinació de la política indústria europea amb la dels 2235

estats membres. 2236

La necessitat de diàleg social i democratització de les empreses. 2237

L'atenció i dedicació a les PIMES en una estratègia de potenciació de la 2238

indústria europea. 2239

Les propostes de millora de finançament, especialment l'ampliació del BEI 2240

(Banc Europeu d'Inversions) i la fixació d'objectius concrets d'inversió 2241

productiva. 2242

La política industrial té una forta dimensió social que afecta a tots els estrats de la 2243

societat: regions i municipis, empreses, treballadors en llocs de treball en ràpida 2244

evolució (digitalització, robotització, manufactures relacionades amb els serveis, TIC, 2245

sector educatiu i universitats, consumidors i ciutadans). 2246

La política industrial afecta tant a la reestructuració com a l'anticipació i hauria de 2247

proveir educació, formació i informació actualitzades, així com fomentar la 2248

tecnologia, la innovació, la creativitat i l’emprenedoria. 2249

La política industrial de la UE hauria de ser un procés en el qual es comparteixin les 2250

visions i competències nacionals i de la UE, així com les accions i en el qual li diàleg 2251

social i la participació d'organitzacions empresarials i sindicals siguin de ple dret. 2252

57



En aquest sentit, existeixen algunes qüestions interrelacionades que són crucials per 2253

al futur de la indústria europea i espanyola: 2254

La innovació industrial, que necessita una sòlida base tecnològica europea 2255

recolzada per una coordinació i cooperació entre centres i instituts de recerca 2256

i universitats, tecnologia aplicada i empreses. La tecnologia és el camp de 2257

batalla del futur. Una fructífera activitat de R+D i patents europees haurien de 2258

recolzar inversions innovadores i ocupacions de gran qualitat. La innovació és 2259

sinònim de modernització i creativitat en la societat i com tal haurà de 2260

plantejar-se. 2261

Capacitats i qualificacions apropiades a tots els nivells. Tecnologia, 2262

innovació, redissenyo dels processos de producció, integració d'indústria i 2263

serveis, noves necessitats socials i nous sectors punta fan summament 2264

important disposar de capacitats i qualificacions apropiades a tots els nivells. 2265

L'educació és un requisit bàsic i ha d'estar a l'abast de tots. Qualsevol 2266

iniciativa de la UE a favor del creixement requereix una constant atenció a tot 2267

l'espectre educatiu. Donades les diferències substancials entre els Estats 2268

membres, l'intercanvi de bones pràctiques serà indispensable per atallar, en 2269

particular, la desocupació juvenil. Tots els treballadors haurien de tenir dret a 2270

la formació professional. Això és especialment necessari per als treballadors 2271

de les pimes. 2272

L'accés al finançament és clau i segueix sent un punt feble. El sector 2273

industrial s'ha vist greument afectat per la crisi bancària. Les pimes 2274

requereixen una enginyeria financera més apropiada i noves fonts de 2275

finançament. Un important objectiu sistemes de garantia o fons 2276

governamentals. La capacitat de risc dels fons de la UE, juntament amb la 2277

capacitat de finançament del BEI, ha de donar lloc a una combinació de 2278

capacitats per al disseny i aplicació dels instruments financers a fi 2279

d'aconseguir els objectius industrials que es proposin. 2280

Desenvolupament econòmic i social sostenible. Malgrat les significatives 2281

diferències entre els estats membres, el desenvolupament sostenible i 2282

l'eficiència dels recursos han d'estar cada vegada més integrats en les 2283

estratègies de les empreses. 2284

D'altra banda, l'envelliment de la població suposa que els ciutadans de més edat 2285

constituiran una major proporció dels ciutadans de més edat constituiran una major 2286

proporció dels consumidors i la producció industrial haurà d'adaptar-se al seu model 2287

diferent de consum. Això brindarà noves oportunitats i espai per a certes innovacions 2288



com els aliments funcionals, l'adaptació de l'habitatge i el transport, així com noves 2289

tecnologies en l'àmbit de la salut i la dependència dels majors. 2290

- Energia. Donades les profundes implicacions de l'energia per a l'economia, una 2291

política industrial seria no pot prescindir de certs principis comuns en tota Europa. 2292

Les polítiques energètiques nacionals porten a una fragmentació de les polítiques de 2293

combinació energètica en la Unió, la qual cosa afecta als preus de l'energia, la 2294

tecnologia, les relacions amb tercers països i al mercat interior. És necessari, per 2295

tant, una política energètica comuna. 2296

Hem de seguir defensant les polítiques sectorials específiques sobre els sectors 2297

enquadrats en la nostra Federació entre unes altres que es desenvolupen a l'apartat 2298

de polítiques sectorials com són: 2299

Implementació de polítiques específiques per als sectors Químic-2300

Farmacèutics, relacionats amb el marc regulador, aplicació de REACH, medi 2301

ambient i canvi climàtic, innovació i desenvolupament, patents, logística i 2302

transport de productes químics. 2303

Mesures específiques de suport als sectors manufacturers, Tèxtil-Pell, calçat, 2304

etc., més vulnerables a la deslocalització industrial, amb l'objectiu de garantir 2305

la seva continuïtat i el seu pes en la indústria europea; suport a la 2306

internacionalització, a la imatge, a la qualitat, a la formació i el reciclatge dels 2307

treballadors del sector, etc. 2308

Articular d'una vegada per sempre una política energètica europea, que 2309

compleixi amb els objectius del Tractat de Lisboa i posteriors directives de la 2310

Comissió Europea i aconsegueixo els objectius de contribuir a la competitivitat 2311

dels Sectors Industrials Europeus, reduint els constis energètics, amb el 2312

desenvolupament d'un sector energètic regulat, eficient, sostenible, amb un 2313

mix equilibrat, que impulsi l'autosuficiència energètica del model europeu i 2314

amb una ocupació estable i de qualitat. 2315

Polítiques específiques de desenvolupament rural i de modernització dels 2316

sectors agrari i forestal, així com la potenciació d'un dels sectors més 2317

dinàmics, amb gran vocació exportadora i amb capacitat per generar ocupació 2318

com és el sector agroalimentari. 2319

2320

2321

59



AGENDA PER A l'ENFORTIMENT DEL SECTOR INDUSTRIAL A CATALUNYA I 2322

ESPANYA 2323

2324

Al setembre de 2012 va tenir lloc, a la Universitat de Barcelona, entre tots els agents 2325

socials i les Universitats, la signatura del Pacte per a la indústria, un document de 2326

propostes, per situar el sector industrial en l'epicentre de la recuperació econòmica. 2327

Posteriorment al juny de 2013 es rellanço el citat pacte mitjançant la signatura de el 2328

“Pacte per a la Indústria a Catalunya. Propostes per a un nou impuls a la indústria a 2329

Catalunya”. 2330

Aquest pacte constitueix un eix vertebrador de l'actuació de la polítiques industrials 2331

que ha de realitzar el Govern de la Generalitat, plantejant proposades per a un nou 2332

impuls a la indústria a Catalunya, les institucions de el “Pacte per a la indústria a 2333

Catalunya” instin al conjunt de la societat catalana i a les seves institucions de 2334

govern a promoure decididament unes polítiques industrials actives per a la 2335

recuperació de la crisi, potenciant la indústria i l'economia productiva. 2336

Posteriorment al setembre de l'any 2014 el Govern del Partit Popular davant el clam 2337

dels sectors Industrials, de les Federacions Sindicals d'Indústria d'UGT i CCOO i de 2338

la pròpia Comissió Europea, de “re industrialitzar l'economia” i de prendre mesures 2339

per potenciar la indústria a Espanya, va aprovar l'Agenda per a l'Enfortiment del 2340

Sector Industrial a Espanya. 2341

L'Agenda conté deu línies d'actuació per enfortir el sector i millorar la competitivitat 2342

de la indústria espanyola, i ve a substituir al Pla Integral de Política Industrial (2020) 2343

de l'anterior Govern Socialista. 2344

Les línies d'actuació són genèriques i sense un Pla de Finançament específic. 2345

Es proposen: 2346

Mesures d'Estímul per a la Demanda de béns industrials amb efecte 2347

multiplicador parell l'economia. 2348

Assegurar un subministrament energètic estable competitiu i sostenible dins 2349

de la Unió Europea. 2350

Incrementar l'eficiència i l'orientació del mercat als reptes de la Societat de la 2351

R+D+i. 2352

Recolzar el creixement i la professionalització de les pimes i la 2353

internacionalització del conjunt d'empreses. 2354



Millorar i adaptar el model educatiu a les necessitats de les empreses. 2355

Augmentar el pes del finançament no convencional en les empreses 2356

industrials. 2357

Reforçar l'estabilitat del marc regulador i l'orientació “Marca Espanya” de la 2358

capacitat de l’influencia d'Espanya en defensa dels seus interessos 2359

industrials. 2360

Els resultats escassos i més aviat propagandístics, encara que en termes generals, 2361

es poden compartir els objectius de defensa i recuperació de la indústria al nostre 2362

país. 2363

Para FITAG-UGT una Federació sindical basada en sectors industrials de tanta 2364

rellevància econòmica, segueix sent prioritari la potenciació i la implementació d'un 2365

model productiu l'eix vertebrador del qual sigui la indústria. 2366

En aquest sentit defensem: 2367

La consideració de la indústria catalana i espanyola com una qüestió d'Estat 2368

que deuria obligar en el futur als interlocutors socials i al Govern, en aquest 2369

marc, els anteriors objectius enunciats de l'Agenda que poden jugar un paper 2370

determinant per al futur de la nostra indústria. 2371

L'aprofitament de les oportunitats que el Pla de la Comissió Europea (Pla 2372

Junker) pugui oferir a les PIMES. 2373

La creació d'un Fons de Suport a la Inversió Industrial que promogui la 2374

inversió en projectes innovadors generadors d'ocupació. 2375

Promoure la reforma del sistema de Formació Professional per a l'Ocupació i 2376

la seva adaptació a les necessitats del mercat de treball. 2377

Participar en l'engegada del Pla d'Indústria 4.0 i en l'estratègia espanyola de 2378

bioeconomía 2030 que impulsarà la competitivitat de la biotecnologia i la 2379

agroalimentació espanyola. 2380

La consideració de l'energia com un sector estratègic per a l'economia 2381

espanyola i al seu torn que tingui en compte les necessitats de la indústria en 2382

els seus component de constis energètics per aconseguir un marc energètic 2383

competitiva i estable. 2384

61



I finalment el desenvolupament dels Fòrums de diàleg sectorial tant 2385

internacionals, com en l'àmbit de la “Agenda per a l'Enfortiment de la 2386

Indústria” entre les associacions empresarials i sindicals però en el marc de la 2387

política industrial des dels quals es podrà analitzar i identificar les fortaleses i 2388

febleses de cada sector: agroalimentari, químic-farmacèutic, Tèxtil-Pell, etc. 2389

En aquest sentit el model dels antics Observatoris Industrials podria servir de 2390

referència. 2391

2392

POLÍTICA TECNOLÒGICA. 2393

2394

A Catalunya la hi qualifica com un país de “Innovació moderada”, per darrere de la 2395

mitjana de la UE, encara que per sobre de la mitjana espanyola, i molt ressagada 2396

respecte a països “capdavanters en innovació”, requerint dels seus estaments 2397

polítics, empresarials i socials un esforç important en aquest àmbit. 2398

Per aconseguir-ho, Catalunya juntament amb Espanya ha d'apostar per utilitzar el 2399

suport econòmic inclòs al Programa Europeu Horitzó 2020. Perquè és obvi que el 2400

nostre teixit productiu té dificultats per competir en aquelles activitats de contingut 2401

tecnològic mitjà i alt, la qual cosa repercuteix negativament en la qualitat dels 2402

productes i de l'ocupació, en els nivells salarials i en la sostenibilitat futura de 2403

l'activitat econòmica i industrial. 2404

En aquests moments, també és imprescindible un augment de la despesa pública en 2405

recerca i desenvolupament per recuperar i consolidar el sector espanyol de la 2406

recerca. Al mateix temps que les empreses haguessin d'assumir un major 2407

protagonisme inversor, ampliant la seva capacitat autònoma en el desenvolupament 2408

tecnològic així com en la formació de treballadors i treballadores en un marc 2409

contractual més estable i que tingui com a principal objectiu: 2410

Revisar les prioritats de despesa i reassignació de fons perquè les restriccions 2411

pressupostàries no afectin a la competitivitat i el desenvolupament de la 2412

societat del coneixement. 2413

Impulsar polítiques per estimular la participació del sector privat en activitats 2414

del R+D+i, millorant els incentius fiscals i consolidant els instruments existents 2415

de suport. 2416

Recolzar, participar i impulsar les plataformes tecnològiques sectorials, 2417

incentivant estudis tecnològics de prospectiva, sectors d'innovació, centres de 2418



recerca i fòrums sectorials que serveixin per millorar la competitivitat de la 2419

indústria espanyola i la creació d'ocupació de qualitat. 2420

Apostar per un sistema espanyol de recerca forta i coherent, millorant la 2421

coordinació entre totes les administracions públiques per ser més eficaç. 2422

2423

V. POLÍTIQUES SECTORIALS 2424

2425

SECTOR AGRARI I FORESTAL 2426

El sector agrari inclou una sèrie d’activitats econòmiques molt diverses identificades, 2427

segons la Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques (CCAE-99) amb aquests 2428

tres codis: 2429

01 – Agricultura, ramaderia, caça i activitats dels serveis que s’hi relacionen. 2430

02 – Silvicultura i explotació forestal. 2431

03 – Pesca i aqüicultura. 2432

L’objecte d’aquestes planes és analitzar els riscos per a la seguretat i la salut, i les 2433

mesures per prevenir-los, que presenten les activitats d’agricultura, ramaderia i 2434

explotació forestal. Ara bé, cal tenir present que les estadístiques sobre nombre 2435

d’ocupats engloben també a les persones que treballen a la pesca i l’aqüicultura. 2436

En canvi, la informació sobre treballadors afiliats a la Seguretat Social del sector no 2437

inclou els dedicats a la pesca marítima, que compten amb un Règim Especial propi, 2438

diferent del previst per als agricultors. 2439

2440

Ocupació 2441

Pel que fa a l’evolució de l’ocupació, cal dir que en el conjunt de Catalunya aquesta 2442

ha experimentat un descens en els darrers tres anys, tal com recullen les dades de 2443

l’Enquesta de Població Activa (EPA) que elabora l’Institut Nacional d’Estadística, 2444

corresponents al 4art Trimestre de cada any entre el 2008 i el 2012. En qualsevol 2445

cas, l’Enquesta de Població Activa (EPA) mostra el poc pes relatiu que, en termes 2446

d’ocupació, té l’Agricultura en el conjunt de l’economia catalana, ja que ocupa l'1,8% 2447

dels treballadors. La importància de l’agricultura com a sector d’ocupació és molt 2448

variable segons les províncies. Així, mentre que a Barcelona els treballadors agraris 2449

suposen només el 0,5% del total d’ocupats, a Lleida suposen gairebé l'11% del total. 2450

63



Afiliació 2451

En relació a la afiliació a la Seguretat Social, els treballadors del sector agrari es 2452

troben en els dos grans règims de la Seguretat Social, el Règim General i el Règim 2453

Especials de Treballadors Autònoms, en desaparèixer al final de 2011 el Règim 2454

Especial Agrari, i quedar els seus integrants dins el Règim General, mitjançant el 2455

Sistema Especial per a Treballadors per Compte Aliena Agraris. 2456

Entre 2009 i 2011 el nombre de treballadors afiliats a la Seguretat Social s’havia 2457

mantingut relativament estable, a l’entorn de les 60.000 persones, però ha caigut fins 2458

les 55.000 l'any 2012. La major part d’afiliats agraris estan registrats, gairebé a parts 2459

iguals al Règim Especial de Treballadors Autònoms i al Sistema Especial per a 2460

Treballadors per Compte Aliena Agraris del Règim General. La proporció de 2461

treballadors agraris afiliats al Règim General al marge del Sistema Especial 2462

esmentat és molt menor. 2463

S’ha de tenir en compte, però, que a banda dels treballadors inclosos en les dades 2464

oficials de afiliació, existeixen col·lectius de personal que treballen al sector agrari i 2465

que no estan inclosos en aquestes dades, en no estar afiliats a cap règim de la 2466

Seguretat Social. Aquest és el cas dels jubilats –però que segueixen conreant les 2467

seves terres- o els familiars que ajuden el pagès en les tasques agràries. Aquesta 2468

particularitat del sector agrari fa que, en no tenir aquestes persones les seves 2469

contingències professionals cobertes, els accidents que puguin patir no constin com 2470

a tals en els registres públics d’accidents de treball. 2471

Cal remarcar que: 2472

1.- Al gener del 2008, amb la Llei 18/2007, de 4 de juliol, es va procedir a la 2473

integració dels treballadors per compte propi del Règim Especial Agrari (fins 2474

llavors existent), al Règim Especial dels Treballadors per Compte Propi o 2475

Autònoms. 2476

2.- A partir de l'any 2009, es va aplicar la nova metodologia CNAE-09, que va 2477

comportar la implantació d'una nova classificació de les activitats 2478

econòmiques. Aquesta nova metodologia impossibilita poder comparar amb 2479

dades d'anys anteriors obtingudes amb la metodologia CNAE-93. Hi ha hagut 2480

una disminució en les persones afiliades respecte de l'any anterior, que 2481

corresponen a activitats com ara jardiners i d'altres, que han estat re 2482

classificades. 2483

3.- Al gener del 2012, en compliment de la Llei 28/2011, de 22 de setembre, 2484

es va suprimir el Règim Especial Agrari, que des del 2008 només tenia 2485

treballadors per compte aliena, i els seus integrants han quedat inclosos al 2486

Règim General de la Seguretat Social, dins el Sistema Especial per a 2487

Treballadors per Compte Aliena Agraris. 2488



Sinistralitat laboral 2489

La sinistralitat laboral al sector de l’agricultura s’ha reduït al llarg dels darrers deu 2490

anys. Així, dels 2.681 accidents que hi va haver el 2003 es va passar als 1.611 2491

accidents registrats l’any 2012. 2492

2493

Els índexs d’incidència d’accidents de treball del sector (número d’accidents per 2494

cada 100.000 treballadors afiliats a la Seguretat Social) han seguit una tendència a 2495

la baixa al llarg de la darrera dècada, acostant-se progressivament a la mitjana del 2496

conjunt de sectors econòmics. 2497

2498

Els índexs d’incidència són el mètode més fiable per conèixer l’evolució de 2499

l’accidentalitat, ja que eliminen l’efecte distorsionant que les diferències en el nombre 2500

d’ocupats en cada període tenen sobre la interpretació de les dades de sinistralitat 2501

laboral. També permeten comparar la sinistralitat entre territoris i sectors amb un 2502

nombre d’ocupats molt diferent. 2503

En relació amb els accidents de treball mortals que tenen lloc al sector de 2504

l’agricultura, cal dir que l'any 2012 ha augmentat la incidència d'accidents laborals 2505

mortals en relació a l'any anterior, tot hi haver el mateix nombre d'accidents laborals 2506

mortals (5) que l'any 2011, per la caiguda de la afiliació al sector. Això suposa que 2507

l'agricultura ha estat els dos darrers anys el sector amb un major índex d'incidència 2508

d'accidents de treball mortals. La comparació amb el 2003 també és negativa, atès 2509

que aquell any no es va produir cap accident laboral mortal a l'agricultura. Cal tenir 2510

present que, a causa del baix nombre d'ocupats al sector agrari, les variacions en el 2511

nombre d'accidents es tradueixen en un fort augment -o disminució, quan és el cas- 2512

dels índex d'incidència de sinistralitat mortal. 2513

2514

MANIPULAT HORTOFRUTÍCOLA 2515

Com a complement a la producció agrària tenim l'activitat de manipulat i envasat de 2516

fruites i hortalisses, ja que en la societat actual no es concep la comercialització d'un 2517

producte, qualsevol que sigui la naturalesa, sense el concurs d'alguna forma d'envàs 2518

i / o embalatge que el contingui i protegeixi, des de la producció primària fins a 2519

arribar al consumidor. 2520

Aquest sector ha anat creixent any rere any, generant una ocupació majoritàriament 2521

fix discontinu i on la dona representa al voltant del 80% dels llocs de treball. El sector 2522

té una negociació col·lectiva molt atomitzada, depenent, en molts casos, del tipus de 2523

fruita o hortalissa de què es tracti. 2524

2525 2526

65



LA PAC EN L'HORITZÓ 2020 2527

Estratègia Europea 2020 2528

Necessitat de promoure l'eficàcia en l'ús de recursos amb vista a un creixement 2529

intel·ligent, sostenible i integrador de l'agricultura i les zones rurals de la UE. 2530

La major part dels desafiaments actuals vénen determinats per factors externs a 2531

l'agricultura i, per tant, requereixen una resposta política més àmplia. 2532

No serà una política orientada únicament a l'activitat agrària, essencial, sinó també 2533

una política d'importància estratègica per a la: 2534

- Seguretat alimentària 2535

- Medi ambient 2536

- Equilibri territorial 2537

La proposta de la Comissió de Marc Financer Plurianual (MFP) per 2014-2020 2538

delimita el pressupost i les principals orientacions per a la reforma de la PAC 2539

La Comissió presenta un conjunt de reglaments que estableixen el marc legislatiu de 2540

la PAC 2014-2020: 2541

Proposta de reglament de pagaments directes 2542

Proposta de OCM única 2543

Proposta de Desenvolupament Rural 2544

Proposta sobre finançament, gestió i seguiment de la PAC 2545

Proposta de Reglament d'ajudes i restitucions de l'organització comuna de 2546

mercats dels productes agrícoles 2547

Proposta de reglament de règim de pagament únic i suport als vinicultors Els 2548

deu punts clau de la reforma són: 2549

1. Ajudes millor orientades a estimular el creixement i l'ocupació. 2550

2. Ajudes per a agricultors en actiu. No podran superar els 300.000 euros per 2551

explotació / any, tenint en compte el nombre de llocs de treball que creïn 2552

les explotacions. 2553



3. Eines per fer front a la gestió de crisi, més sensibles i adequades per 2554

afrontar els nous reptes econòmics. Mitjançant la creació de xarxes de 2555

seguretat més eficaces i dinàmiques per als sectors més exposats i que es 2556

fomenti la creació d'assegurances i mutualitats. 2557

4. Un pagament ecològic per preservar la productivitat a llarg termini i els 2558

ecosistemes. 2559

Destinar el 30% dels pagaments directes a pràctiques que permetin un ús 2560

òptim dels recursos naturals, com la diversificació de cultius, manteniment 2561

de pastures permanents i conservació de reserves ecològiques i paisatges 2562

5. Inversions addicionals en recerca i innovació. 2563

Produir amb menys i millor, es pretén duplicar el pressupost de recerca i 2564

innovació 2565

Una cadena alimentària més competitiva i equilibrada 2566

6. Fomentar les iniciatives agroambientals 2567

Conservació i recuperació d'ecosistemes i la lluita contra el canvi climàtic, 2568

ús eficaç dels recursos. 2569

7. Estimular l'ocupació rural i l'esperit empresarial 2570

Paquet inicial d'ajuts per donar suport a projectes de microempreses. Es 2571

reforçaran els grups LEADER 2572

8. Facilitar l'establiment de joves agricultors 2573

Agricultors menors de 40 anys, durant els primers 5 anys del seu projecte 2574

9. Tenir més en compte les zones fràgils 2575

10. Una PAC més fàcil i eficaç 2576

La Política Agrícola Comuna ha estat, i continua sent, la principal política 2577

comunitària, si tenim en compte la seva amplitud, la seva dotació 2578

pressupostària i les controvèrsies que ha suscitat. 2579

La UE, fins a la data, té més poder en aquest àmbit que en qualsevol altre, 2580

i la legislació agrària comunitària supera en amplitud la legislació aprovada 2581

per la UE en qualsevol altre àmbit polític. 2582

67



Considerem que els treballadors / es assalariats del sector agrari han de ser 2583

part de les noves reformes de la PAC, amb propostes que tenim consensuades 2584

en el si de la EFFAT i que seran ratificades en la propera Assemblea General. 2585

El sector agrari Català es caracteritza per la diversitat d’explotacions i conreus. 2586

Les petites explotacions de tipus familiar (majoritàries) necessiten poca ma d’obra, 2587

cosa que s’ha accentuat amb la mecanització del sector. 2588

Els treballadors agraris fixes son minoritaris en moltes explotacions, això fa difícil 2589

l’acció sindical a la vegada que segueix existint certa relació laboral “amo – 2590

treballador” amb connotacions pròpies d’èpoques passades. 2591

Malgrat tot seguirem articulant acords de col·laboració amb empresaris i 2592

organitzacions empresarials per tal de possibilitar la contractació, de forma digna, de 2593

treballadors i treballadores de zones amb escassa ocupació i en les diferents 2594

campanyes agrícoles. 2595

Actualment aquesta tasca ja es fa a la Campanya de la Verema de l’Alt Penedès, 2596

col·laborant amb les diferents administracions. 2597

2598

SECTOR D’ALIMENTACIÓ, BEGUDES I TABAC 2599

ASPECTES GENERALS 2600

La indústria d'Alimentació i Begudes va tancar 2014 amb unes vendes per valor de 2601

93.238 milions d'euros, molt per sobre dels 80.000 milions facturats en 2007, 2602

preàmbuls de la crisi econòmica i superant les vendes de l'equador la mateixa (2011 2603

88.673 milions i 2012, 90.168 milions facturats. Aquesta xifra suposa el 21% de les 2604

vendes netes del total de la indústria i el 8% del PIB espanyol pel que es converteix 2605

en el primer sector industrial de l'economia espanyola i el cinquè d’Europa. 2606

En els últims anys l'Índex de Producció Industrial (IPI) del sector s'ha mantingut per 2607

sobre del IPI total industrial. 2608

2609

Les vendes netes de la indústria alimentària en 2014, va suposar un increment de la 2610

producció del 1% en termes nominals, pel que aquest sector continua com el primer 2611

sector econòmic industrial del nostre país. 2612

2613

L'activitat del conjunt del sector està repartida per totes les Comunitats Autònomes 2614

sense excepció, destacant per la participació que ostenten en la producció total 2615

alimentària, Catalunya, Andalusia i Castella i Lleó amb el 24%, el 13% i el 9%, 2616

respectivament. 2617

2618



De les dades referides a producció i pes relatiu en les rendes familiars podem deduir 2619

que el sector agroalimentari és un sector estratègic, tant per al desenvolupament 2620

econòmic del país com per a la contenció de la inflació. 2621

2622

El valor de les exportacions dels béns produïts per la indústria d'alimentació i 2623

begudes en 2014 va ascendir a 33.838 milions d'euros, la qual cosa suposa un 2624

creixement del 3´5%. Aquesta evolució reflecteix la importància en el sector dels 2625

mercats exportadors. 2626

2627

Per la seva banda, el valor de les importacions va aconseguir els 25.918 milions 2628

d'euros, experimentant un creixement del 1´7%. Fruit d'aquest comportament, el 2629

saldo comercial del sector va registrar un ascens de 9´7% respecte a l'any anterior 2630

situant-se en prop de 8.000 milions d'euros. 2631

2632

2633

Estructura de la indústria. 2634

2635

De l'anàlisi de les últimes dades estadístiques referits a 2014, traiem les següents 2636

conclusions: 2637

2638

El nombre d'empreses censades era de 23.302 d'alimentació, de 5.041 begudes i al 2639

voltant de 51 de tabac, la qual cosa fa un total de 28.394 en el conjunt del sector. 2640

2641

L'activitat empresarial del conjunt de la indústria alimentària va descendir un 1´4% en 2642

2014, per sota de la caiguda que registrava el nombre d’empreses industrials (-2643

2,79%). 2644

2645

Si observem l'evolució del nombre d'empreses dedicades a la indústria 2646

d'Alimentació, Begudes i Tabac durant els últims deu anys, s'observa un continuat 2647

descens, la qual cosa suposa que durant l’última dècada hagin desaparegut unes 2648

4.265 empreses. 2649

2650

Pel que fa a la distribució per subsectors, destaca el gran pes dels sectors de Pa, 2651

brioixeria, pastisseria i galetes que amb unes 10.247 empreses absorbeix al 36% del 2652

total; el sector d'elaboració de Begudes amb 5.041 empreses i la indústria càrnia 2653

amb 3.955 empreses, representen el 17’75% i el 14% respectivament. 2654

Amb l'excepció dels sectors de Transformació de Fruites i Hortalisses i Fabricació de 2655

Begudes que aconsegueixen incrementar la seva activitat empresarial, tots els 2656

sectors de la indústria alimentària han registrat caigudes anuals en el nombre de les 2657

seves empreses, sobretot el sector de Molineria, Indústria del Tabac i el sector de 2658

Fleca i Pastes alimentàries. 2659

2660

Segons el nombre de persones assalariades, el 73% de les empreses de la Indústria 2661

d'Alimentació, Begudes i Tabac són Pymes, el 26% són empreses sense assalariats 2662

69



i les grans empreses es queden en el 1%, amb un total de 244 empreses amb més 2663

de 200 persones emprades. 2664

2665

Segons la distribució geogràfica de les empreses de la Indústria d'Alimentació, 2666

Begudes i Tabac, el 18% de l'activitat empresarial està situada a Andalusia, que 2667

compta amb unes 5.201 empreses. Li segueixen en importància, Catalunya amb 2668

3.395 empreses, prop del 12% i Castella i Lleó amb 3.013 empreses, el 11%. 2669

2670

Estructura de l’ocupació. 2671

2672

La indústria d'Alimentació, Begudes i Tabac, de conformitat amb les dades de 2673

l'Enquesta de Població Activa (EPA) referits a l'any 2014, ocupa a 483.275 persones, 2674

de les quals un total de 420.650 estan ocupades en la indústria d'Alimentació, 2675

59.100 es dediquen a la fabricació de Begudes i unes 3.525 en la Indústria del 2676

Tabac. 2677

2678

Aquesta informació revela una millor resistència de l'ocupació en aquesta indústria, 2679

respecte al conjunt del sector indústria, ja que l'ocupació en la indústria alimentària 2680

aconsegueix un creixement anual del 7%, mentre que l'ocupació en el conjunt de la 2681

indústria baixa un 1%. 2682

Cal destacar que, l'any 2014, prop del 20% de l'ocupació industrial es concentrava 2683

en el sector d’Alimentació, Begudes i Tabac. 2684

2685

Durant l'any 2014 el sector ha aconseguit un important creixement de l'ocupació, 2686

alguna cosa que no succeïa des de l'any 2008. 2687

2688

Quant a la distribució de l'ocupació per gènere, ens trobem com una indústria molt 2689

masculinitzada, on el 64% de les ocupacions estan ocupades per homes. 2690

2691

La Indústria Càrnia amb 80.979 persones ocupades suposa prop del 23% de 2692

l'ocupació del sector d'Alimentació, Begudes i Tabac. Li segueixen en importància, el 2693

sector de la Fleca i Pastes alimentàries, amb unes 80.532 persones, el 22´5% del 2694

total i el sector d'Altres productes alimentaris, amb unes 43.885 persones ocupades, 2695

el 12% del total. 2696

2697

El 21% de l'ocupació d'aquesta indústria es concentra a Catalunya amb 75.315 2698

persones ocupades. 2699

El conjunt de la indústria d'Alimentació, Begudes i Tabac sumava unes 56.050 2700

persones aturades durant el passat any 2014, la qual cosa significa unes 13.450 2701

persones menys que en 2013 i un important descens de la desocupació del 19´35%. 2702

Aquesta indústria suposa el 25’54% de la desocupació del conjunt industrial. 2703

En el cas de la desocupació per gènere, s'observa que la desocupació masculina 2704

suposa el 51% del total. 2705

2706

La taxa de desocupació del sector se situa en un 10´4 en 2014, molt per sota de la 2707

taxa general (24´44). 2708



Segons la mateixa font, en 2014 el conjunt de la indústria d'Alimentació, Begudes i 2709

Tabac formalitzava un total de 500.261 contractacions, la qual cosa vol dir 266.429 2710

contractes més que l'any anterior i un important creixement de la contractació del 2711

114%, mentre que en 2013, el creixement de la contractació rondava el 1%. Del total 2712

d'aquestes contractacions, el 57% ha estat contractació masculina i el 94% 2713

correspon a contractació temporal. 2714

2715

Al llarg de l'any 2014, l'aplicació de mesures de regulació d'ocupació en la Indústria 2716

d'Alimentació, begudes i tabac afecta a unes 5.469 persones. Aquestes dades 2717

revelen que aquestes mesures afecten a 3.601 persones menys que en 2013, la 2718

qual cosa suposa una caiguda anual del 39´7%, per sota de les caigudes registrades 2719

tant en el conjunt industrial (-59%) com en el conjunt de l'economia (-58%). 2720

2721

Les persones afectades en aquesta indústria suposen el 7% del total de persones 2722

afectades en la Indústria. 2723

2724

El 64% dels treballadors i treballadores s'han vist afectats per mesures de suspensió 2725

de contracte, el 21% per acomiadaments col·lectius i el 15% per reducció de 2726

jornada. 2727

2728

En tot cas i malgrat la reducció de persones afectades per ETS en la nostra 2729

indústria, hem d'aprofitar la senda de la recuperació de l'activitat agroalimentària per 2730

pactar mesures de protecció enfront de la pèrdua d'ocupació, a través de l'impuls de 2731

les polítiques actives i la millora de la cobertura econòmica dels aturats i aturades, 2732

tant en el nivell contributiu com en l'assistencial. Resulta necessari així mateix 2733

reposar les prestacions per desocupació que, prèviament a l'extinció dels contractes, 2734

haguessin estat consumides pels treballadors i treballadores afectats per ERE de 2735

suspensió temporal. 2736

2737

Així mateix, hem de significar també que tals dades fan referència a mig fer anuals i 2738

per tant no contemplen aïlladament els períodes de màxima activitat d'alguns 2739

subsectors que amb mà d'obra intensiva i caràcter estacional donen ocupació a gran 2740

nombre de persones físiques. 2741

2742

A més de l'anterior, és necessari que en les negociacions d'ETS no perdem de vista 2743

l'objectiu de la recuperació d'ocupació perduda en les empreses. 2744

2745

2746

Processament i conservació de carn i elaborats càrnics (CNAE- 101) 2747 2748

La indústria càrnia és un dels cinc primers sectors industrials del nostre país, només 2749

per darrere de sectors de la dimensió de la indústria automobilística, la indústria del 2750

petroli i combustibles i la producció i distribució d'energia elèctrica, i aparellats per 2751

xifres de negoci amb el sector químic. 2752

71



Aquest sector, format per escorxadors, sales d'especejament i indústries d'elaborats 2753

amb un teixit industrial format bàsicament per prop de 4.400 empreses, repartides 2754

per tota la geografia nacional, suposa el 14´21% del total de l'activitat industrial 2755

alimentària pel que ocupa, amb diferència, el primer lloc de tota la indústria 2756

espanyola d'aliments i begudes representa una xifra de negoci de prop de 20.200 2757

milions d'euros, per la qual cosa les seves vendes de producció ronden el 22% de 2758

les vendes totals de productes alimentaris. 2759

2760

La Indústria càrnia absorbeix al 23% de l'ocupació de la indústria alimentària 2761

nacional amb prop de 81.000 persones ocupades. Tampoc és menyspreable 2762

assenyalar que la indústria càrnia exporta per valor de més de 4.360 milions d'euros 2763

anuals a mercats de tot el món, amb una balança comercial molt positiva, una dada 2764

que molt pocs sectors econòmics rellevants poden presentar, i que contribueix a 2765

pal·liar el tradicional dèficit comercial del nostre país. 2766

2767

Catalunya amb 29.982 persones ocupades, absorbeix al 37% de l'ocupació 2768

d'aquesta indústria a nivell nacional. Li segueixen en importància Castella i Lleó, 2769

amb unes 10.106 persones ocupades, el 12% del total i País Valencià amb 5.657 2770

persones ocupades, el 7%. 2771

2772

Aquesta indústria compta amb unes 4.057 empreses, la majoria de les quals es 2773

troben a Castella i Lleó (20%), Catalunya (16%) i Andalusia (15%). Quant a la 2774

distribució geogràfica de les grans empreses, el 48% es troba a Catalunya. 2775

2776

Processament i conservació de peixos, crustacis i mol·luscs (CNAE-102) 2777

El nostre país és el principal productor de peix i mariscs dins de la UE, mentre que a 2778

nivell mundial ens superen únicament Xina i Tailàndia. 2779

2780

El sector de Procés i Conservació de Peix suposa el 5% de l'ocupació de la indústria 2781

alimentària nacional amb prop de 18.500 treballadors i treballadores. Amb els seus 2782

673 empreses, suposa el 2% del total de l'activitat industrial alimentària i les seves 2783

vendes de producció ronden el 5% de les vendes totals de productes alimentosos, 2784

amb 4.100 milions d'euros facturats. 2785

2786

Quant a la distribució geogràfica de l'ocupació, el 51% de l'ocupació es concentra a 2787

Galícia. Li segueixen en importància Andalusia (10%) i Cantàbria (9%). 2788

2789

El 27% de l'activitat empresarial del sector es localitza a Galícia, on estan situades 2790

unes 182 empreses. Li segueixen en importància, Andalusia amb 84 empreses, el 2791

12% del total i Cantàbria amb 70 empreses, el 10%. Igualment, Galícia compta amb 2792

11 de les 17 grans empreses, el 65% del total. 2793

2794

2795

2796



Processament i conservació de fruites i hortalisses (CNAE-103) 2797

Espanya, juntament amb Itàlia, és el principal productor de fruites i hortalisses de la 2798

UE. El sector de processament i conservació vegetal empra al 9% de les persones 2799

ocupades en la indústria alimentària nacional amb prop de 30.600 treballadors i 2800

treballadores. Amb els seus 1.340 empreses, suposa el 5% del total de l'activitat 2801

industrial alimentària i les seves vendes de producció ronden el 8% de les vendes 2802

totals de productes alimentosos, amb 7.335 milions d'euros facturats. 2803

2804

Quant a la distribució geogràfica de l'ocupació destaca la Regió de Múrcia amb prop 2805

de 7.000 persones ocupades (el 22% del total). Li segueixen en importància 2806

Andalusia, amb 4.582 persones ocupades, el 15% del total i País Valencià, amb 2807

unes 4.017 persones ocupades, el 13% del total. 2808

2809

El 23% de l'activitat empresarial del sector es troba a Andalusia, que compta amb 2810

314 empreses. Li segueixen en importància, Murcia amb 168 empreses, absorbeix al 2811

12´5% i País Valencià, amb 143 empreses, el 11% del total. De les 40 grans 2812

empreses amb les que compta el sector, la Regió de Múrcia compta amb 10 d'elles, 2813

el 25% del total. 2814

2815 2816

Fabricació d'olis i greixos vegetals i animals (CNAE-104) 2817

El sector de Greixos i Olis ocupa al 3% de l'ocupació total de la indústria alimentària 2818

nacional una mica més de 12.120 persones ocupades. Amb els seus 1.605 2819

empreses, suposa el 6% del total de l'activitat industrial alimentària i les seves 2820

vendes de producció ronden el 9% de les vendes totals de productes alimentosos, 2821

amb 8.575 milions d'euros. 2822

2823

Andalusia amb unes 7.127 persones ocupades, absorbeix al 58´8% de l'ocupació del 2824

sector a nivell nacional. Li segueix en importància Catalunya, amb unes 1.716 2825

persones ocupades, el 14% del total i Castella -La Manxa, amb unes 1.050 persones 2826

ocupades, el 8´66% del total. 2827

El 48% de les empreses dedicades a la fabricació d'olis i greixos estan a Andalusia 2828

on es troben 767 empreses. Li segueixen en importància, Castella - La Manxa, amb 2829

184 empreses, el 11´4% del total i Catalunya amb 180 empreses cadascuna, el 2830

11´2% del total. 2831

2832

Catalunya compta amb 3 de les 7 grans empreses del sector. 2833

2834 2835

Fabricació de productes làctics (CNAE-105) 2836 2837

Espanya és el setè país productor de llet de la UE, després d'Alemanya, França, 2838

Regne Unit, Països Baixos, Itàlia i Polònia. 2839

73



A nivell europeu, la producció de llet està limitada per unes quotes nacionals de 2840

producció i des de fa alguns anys el sector làctic arrossega una crisi de preus sense 2841

precedents en el conjunt de la UE i també a Espanya. Amb preus molt per sota dels 2842

costos de producció, es dóna la circumstància que hi ha explotacions amb 2843

problemes en la recollida de la llet, fet sense precedents en la història d'Espanya, 2844

país deficitari en llet. 2845

2846

La Indústria de Fabricació de Productes Làctics genera el 7% de l'ocupació de la 2847

indústria alimentària nacional amb prop de 24.500 persones ocupades. Amb els seus 2848

1.556 empreses, aporta el 5% de l'activitat industrial alimentària i les seves vendes 2849

de producció suposen el 9% de les vendes totals de productes alimentosos, amb 2850

8.522 milions d'euros facturats. 2851

2852

Quant a la distribució geogràfica de l'ocupació destaquen les regions de Castella i 2853

Lleó amb una mica més de 4.000 persones ocupades, absorbeix al 17% de 2854

l'ocupació de la producció de làctics, Catalunya amb 3.103 persones ocupa al 13% i 2855

Castella - la Manxa amb 2.481 persones ocupades, suposa el 10%. 2856

2857

Andalusia amb 163 empreses dedicades a la fabricació de làctics absorbeix al 2858

10´48% de l'activitat empresarial del sector. Li segueixen en importància, Castella i 2859

Lleó amb 161 empreses i Castella - la Manxa amb 159 empreses, el 10%, 2860

respectivament. 2861

2862

2863

Fabricació de productes de molineria, midons i productes amilacis (CNAE-106) 2864

2865

El sector de Molineria suposa el 2% de l'ocupació de la indústria alimentària nacional 2866

amb prop de 6.400 treballadors i treballadores. Amb els seus 524 empreses, suposa 2867

el 2% del total de l'activitat industrial alimentària i les seves vendes de producció 2868

ronden el 3´5% de les vendes totals de productes alimentaris, amb 3.223 milions 2869

d'euros. 2870

2871

El 23% de l'ocupació del sector es concentra a Catalunya amb 1.451 persones 2872

ocupades. Li segueixen en importància País Valencià amb 1.151 persones 2873

ocupades, el 18% i Andalusia, amb unes 1.076 persones ocupades, el 17% de 2874

l'ocupació del sector. 2875

2876

El 14% de l'activitat empresarial del sector es concentra a Castella i Lleó, amb 73 2877

empreses. Li segueixen en importància, Catalunya amb 68 empreses, el 13% del 2878

total i Andalusia amb 57 empreses, el 11%. De les 5 grans empreses amb les quals 2879

explica el sector, 3 d'elles es localitzen a Catalunya, la resta a Andalusia i País 2880

Valencià. 2881

2882

2883

2884

2885



Fabricació de Productes de Fleca i Pastes Alimentàries (CNAE-107) 2886

2887

El sector de Fleca i Pastes Alimentàries suposa el 23% de l'ocupació de la indústria 2888

alimentària nacional amb prop de 80.600 persones ocupades. Amb els seus 10.550 2889

empreses, suposa el 37% de l'activitat industrial alimentària i les seves vendes de 2890

producció ronden el 7% de les vendes totals de productes alimentaris, amb 6.809 2891

milions d'euros. 2892

2893

Andalusia amb 13.610 persones ocupades, absorbeix al 17% de l'ocupació d'aquest 2894

sector a nivell nacional. Li segueixen en importància, Catalunya, amb 12.201 2895

persones ocupades, el 15% de l'ocupació total i País Valencià amb 8.121 2896

ocupacions, el 10%. 2897

2898

El 23% de l'activitat del sector es concentra a Andalusia, on es troben unes 2.389 2899

empreses. Li segueixen en importància, Galícia amb 1.163 empreses, el 11% del 2900

total i Castella i Lleó amb 1.075 empreses, el 10% del total. Quant a la distribució 2901

geogràfica de les 33 grans empreses, Catalunya compta amb 9 d'elles, li segueixen 2902

en importància Castella i Lleó i País Valencià (amb 6 grans empreses cadascuna). 2903 2904

2905

Fabricació de Productes d'altres Productes Alimentaris (CNAE-108) 2906

2907

El conjunt del sector de Fabricació d'Altres Productes Alimentaris suposa el 12% de 2908

l'ocupació en la indústria alimentària nacional amb prop de 44.000 persones 2909

ocupades. Amb els seus 2.621 empreses, suposa el 9% del total de l'activitat 2910

industrial alimentària i les seves vendes de producció ronden el 11% de les vendes 2911

totals de productes alimentaris, amb 9.745 milions d'euros facturats. 2912

2913

Quant a la distribució geogràfica de l'ocupació destaquen les regions de Catalunya 2914

(28%), País Valencià (12%) i Andalusia (10%). 2915

2916

Així mateix, Catalunya, Andalusia i País Valencià, són les regions on es concentra la 2917

major activitat empresarial de fabricació d'altres productes alimentaris. 2918 2919

Fabricació de Productes per l’Alimentació Animal (CNAE-109) 2920

2921

L'Alimentació animal, i especialment la indústria dels aliments composts, ha 2922

experimentat en les últimes dècades un gran desenvolupament, tant a Espanya com 2923

en la resta d'Europa. 2924

2925

Aquest desenvolupament ha anat en paral·lel amb el creixement del sector ramader, 2926

especialment en el que la ramaderia intensiva es refereix, la qual cosa ha produït un 2927

increment en la demanda d'aliments pels animals. 2928

2929

La indústria de productes per a l'Alimentació animal suposa el 3% de l'ocupació de la 2930

75



indústria alimentària nacional amb una mica més de 12.200 persones ocupades. 2931

Amb els seus 833 empreses, suposa prop del 3% del total de l'activitat industrial 2932

alimentària i les seves vendes de producció ronden el 10% de les vendes totals de 2933

productes alimentaris, amb 8.905 milions d'euros facturats. 2934

2935

Catalunya amb unes 2.747 persones ocupades, suposa el 22% de l'ocupació total 2936

d'aquest sector a nivell nacional. Li segueixen en importància Castella i Lleó, amb 2937

unes 1.692 persones ocupades, el 14% del total i Aragó, amb unes 1.294 persones 2938

ocupades, el 10´6% del total. 2939

Segons la distribució geogràfica de les empreses dedicades a la fabricació de 2940

productes per al Menjar per a animals, el 18´6% es localitza a Catalunya on radiquen 2941

155 empreses. Li segueixen en importància, Castella i Lleó amb 98 empreses, el 2942

11´8% del total i Castella -La Manxa amb 96 empreses, el 11´5% del total. Mentre 2943

que les 5 grans empreses amb les quals explica el sector es localitzen a Catalunya, 2944

Galícia (2), Madrid i Navarra. 2945

2946 2947

Fabricació de Begudes (CNAE-110) 2948

2949

El sector de Fabricació de Begudes suposa el 13% de l'ocupació de la indústria 2950

alimentària nacional amb prop de 59.000 persones ocupades. 2951

2952

El 54% de l'ocupació es dedica al sector de Fabricació de Vins. 2953

2954

Catalunya amb unes 7.500 persones ocupades, absorbeix al 16% de l'ocupació total 2955

d'aquest sector a nivell nacional. Li segueixen en importància Castella- La Manxa 2956

amb unes 5.974 persones ocupades, el 13% del total i Andalusia, amb unes 4.914 2957

persones ocupades, el 11%. 2958

2959

Catalunya amb 690 empreses participa amb el 14% del total. Li segueixen en 2960

importància, Castella i Lleó amb 596 empreses, prop del 12% del total i Euskadi amb 2961

538 empreses, el 11% del total. 2962

2963

La majoria de les grans empreses estan a Catalunya, Madrid i País Valencià. 2964

Indústria del Tabac (CNAE-120) 2965

2966

La indústria del tabac constitueix avui un sector en “perill d'extinció”, tant a nivell 2967

nacional com a europeu. 2968

2969

Tradicionalment, el sector del tabac creava uns 600.000 ocupacions a Europa, 2970

especialment a les zones de menor renda per càpita: Extremadura i Andalusia, a 2971

Espanya; Mezzogiorno i sud, a Itàlia, i la zona nord de Grècia, en l'actualitat, aquesta 2972

activitat ha desaparegut d'aquest últim país: Grècia, ocasionant una pèrdua 2973

important de llocs de treball a la zona nord d'aquest país el que ha provocat 2974

l'abandonament de les zones rurals com a conseqüència de la falta d'ocupació al 2975



que cal sumar la important deterioració del medi ambient que acompanya a 2976

l’abandonament de l'agricultura tradicional. 2977

2978

Espanya és el tercer país productor de tabac de la UE que tradicionalment es 2979

conreava en set Comunitats Autònomes: Extremadura, Andalusia, Canàries, Castella 2980

i Lleó, Castella -La Manxa, Navarra i País Basc, en l'actualitat, tan sols es conrea a 2981

Extremadura i Andalusia, concretament a les províncies de Càceres i Granada. 2982

2983

La indústria del Tabac suposa el 1% de l'ocupació de la indústria alimentària 2984

nacional amb 3.500 persones ocupades. 2985

2986

L'activitat empresarial d'aquesta indústria està formada per 51 empreses, de les 2987

quals 38 estan a les illes Canàries, és a dir, el 75% del total. 2988

2989

Altres comunitats on l'activitat empresarial d'aquesta indústria té presència són: 2990

Madrid (7 empreses), País Valencià (4 empreses) i Extremadura (2 empreses). 2991

2992

2993

FACTORS CLAUS DE COMPETITIVITAT DELS NOSTRES SECTORS 2994

2995

De l'anàlisi de les dades aportades, així com de la documentació utilitzada per a 2996

l'elaboració d'aquest capítol, podem establir alguns dels factors que afavoreixen la 2997

competitivitat de les empreses del sector d'alimentació, begudes i tabacs, així com 2998

de les febleses estructurals de les mateixes. 2999

3000

Respecte dels primers i en la Indústria Agroalimentària, caldria destacar els 3001

següents: 3002

3003

Existència d'empreses, nacionals o multinacionals, de suficient grandària per 3004

a la competència en gairebé tots els sectors. A més, si en el sector es 3005

potenciés l'associacionisme, malgrat l'enorme nombre de petites empreses, 3006

aquestes, podrien garantir el subministrament de productes en qualsevol 3007

gamma. 3008

3009

Important inversió en adequació tecnològica de les majors empreses en 3010

l'última dècada. 3011

3012

Existència de productes i marques conegudes. 3013

3014

Profund coneixement dels gustos i mercats locals. 3015

3016

Creixement del consum de nous productes adaptats a les noves necessitats 3017

dels consumidors, etc. 3018

3019

3020

77



Quant a les febleses estructurals, cal assenyalar les següents: 3021

3022

Excessiva atomització, encara que aquesta no és homogènia en tots els 3023

subsectors. Però com dèiem anteriorment, aquesta qüestió podria minimitzar-3024

se amb la implantació d'eines de col·laboració entre aquestes empreses en 3025

tots els nivells de gestió empresarial. 3026

3027

Estructura dual, amb la coexistència de grans empreses amb empreses molt 3028

petites com ho demostra el fet que les 500 empreses del sector facturen el 3029

75,6% de la facturació total, circumstància que aguditza el problema de 3030

l'atomització. 3031

3032

Reduïda dimensió empresarial, amb les consegüents conseqüències 3033

negatives: 3034

3035

- Dificultat per obtenir grans volums de producció amb qualitats 3036

homogènies. 3037

3038

- Impossibilitat de l'obtenció d'economies d'escales productives. 3039

3040

- Posició d'inferioritat davant les grans empreses de distribució. 3041

3042

- El reduït nombre de treballadors impedeix la divisió del treball i la seva 3043

especialització, així com la seva formació. 3044

3045

- Marcada feblesa financera que impedeix la inversió en R+D, la innovació 3046

tecnològica i la creació de noves marques. 3047

3048

- Existència de subsectors amb importants nivells d'economia submergida 3049

que fomenta la competència deslleial. 3050

3051

- Deficients relacions amb el sector primari, de tal forma que les quantitats i 3052

qualitats ofertes pel sector primari no s’adequa a les necessitats 3053

industrials. 3054

3055

- Encara que en augment, encara limitada presència exterior de les 3056

empreses espanyoles. 3057

3058

- Dificultats en la comercialització dels productes, per múltiples factors tals 3059

com la in diferenciació de productes a través d'una imatge de marca, 3060

escàs desenvolupament del disseny, mercats desintegrats amb 3061

multiplicitat de marques i productes poc homogenis, dificultat per 3062

aconseguir avantatges competitius en subsectors en els quals es 3063

competeix per preu. Aquestes dificultats de comercialització s'evidencien 3064

en la contínua deterioració de la balança comercial del sector. 3065

3066



- Feblesa en l'estructura financera de les empreses derivada de la 3067

necessitat de capital circulant que genera una gran dependència de 3068

finançament aliè, els excessius terminis de pagament que, juntament amb 3069

preus a la baixa, imposa la gran distribució, i els retards en les devolucions 3070

de l'IVA per part de la Hisenda de la qual el sector és creditor. 3071

3072

- Existència d'excessiva capacitat productiva en alguns subsectors. 3073

3074

- Manca de R+D i dependència tecnològica de l'exterior. 3075

3076

- Escassa formació empresarial, que en molts casos té el seu origen en el 3077

caràcter familiar de les empreses i a la par, una baixa qualificació del 3078

personal com a conseqüència de la inexistència de formació professional 3079

específica de la Indústria. 3080

3081

- Taxes de creixement de la demanda decreixents en alguns subsectors. 3082

3083

- Costos superiors als de l'entorn comunitari en factors com a tipus d'interès, 3084

costos de l'energia o costos del transport. 3085

3086

3087

DESENVOLUPAMENT D'UNA POLÍTICA INDUSTRIAL ACTIVA. 3088

3089

Ha de basar-se en: 3090

3091

L'exigència davant l'Administració, en l'àmbit de les seves competències, la 3092

constitució d'una Taula Sectorial de caràcter tripartit, amb la participació del 3093

Ministeri de Medi ambient, Mitjà Rural i Mitjà Marí, Patronal Sectorial i 3094

Subsectorials i els Sindicats representatius en el sector, que el seu objectiu 3095

haurà de ser la posada en comú dels diversos diagnòstics i el 3096

desenvolupament de les mesures que permetin elevar el grau de 3097

competitivitat de les indústries del sector agroalimentari. En aquest sentit, les 3098

propostes de la FITAG-UGT se centraran en els diversos factors de 3099

competitivitat, entre els quals es destaquen els següents: 3100

3101

- Modificació de l'estructura industrial mitjançant la concentració d'empreses 3102

fins a aconseguir la necessària i adequada dimensió empresarial que 3103

permeti l'obtenció d'elevats volums de producció amb qualitats 3104

homogènies i certificades i economies d'escales productives. Aquesta 3105

concentració haurà de contemplar també la coexistència amb petites 3106

empreses de caràcter artesanal i mercats locals. No podem obviar que si 3107

la dimensió de les nostres empreses és molt reduïda, també aquestes, són 3108

les que major volum d'ocupació mantenen i les que millor suporten tot tipus 3109

79



de crisi. Pel que la modificació de l'estructura industrial en el nostre sector, 3110

s'ha de desenvolupar tenint en compte aquest escenari. 3111

3112

- Aflorament gradual de l'economia i el treball irregular, de tal forma que no 3113

es posi en perill la continuïtat de l'activitat de les empreses i per tant els 3114

llocs de treball. 3115

- Constitució de les Inter professions, amb la participació dels Sindicats, que 3116

permetin adequar les qualitats i quantitats ofertes pel sector primari a les 3117

necessitats de les indústries. 3118

3119

- Facilitar la comercialització dels productes industrials, tant a l'interior com 3120

en l'exterior, mitjançant la constitució de consorcis de comercialització amb 3121

la unificació de marques i homogeneïtzació de qualitats, campanyes 3122

específiques de foment del consum, potenciació i vigilància de correcta 3123

aplicació de les denominacions d'origen. Per evitar l'excessiva 3124

dependència de la indústria de la distribució seria convenient iniciar 3125

polítiques que afavoreixin la creació de cooperatives en la venda directa 3126

del productor des del seu origen al consumidor final. 3127

- 3128

Intensificació dels esforços en activitats d'innovació tecnològica i R+D+I 3129

quant a nous processos productius, nous productes i en el disseny 3130

d'envasos, embalatges i etiquetes dels productes, tant per part de les 3131

pròpies empreses com pels centres de recerca constituïts per agrupacions 3132

d'empresaris o de l'Administració. 3133

- 3134

Articulació d'una política de desenvolupament autonòmic que equilibri les 3135

diferències interterritorials en el sector, mitjançant l'adopció de les 3136

necessàries mesures per incentivar la localització d'empreses del sector a 3137

les zones en declivi industrial. 3138

3139

Quant a la vida interna de la nostra Organització, la UGT, participant en el disseny, 3140

negociació i desenvolupament, de quantes iniciatives de caràcter horitzontal puguin 3141

establir-se en matèria d'Acords tant a nivell Autonòmic com en l’Àmbit Estatal. 3142

3143

SECTOR ENERGÈTIC 3144

3145

El sector de l'energia a Espanya representa aproximadament el 3,7% del PIB a 3146

Espanya, amb una producció en el passat any de 120.000 Milions d'euros. 3147

3148

El sector energètic empra al nostre país a uns 220.000 treballadors en 3149

aproximadament 16.150 empreses (sense explicar EESS). 3150

3151

El sector representa a més el 25% de les importacions de Béns de l'Economia 3152

Espanyola. 3153



Una característica que entenem fonamental del sector energètic espanyol és 3154

l'elevada dependència energètica. 3155

El grau de auto proveïment del consum energètic Español és amb prou feines del 3156

26,3%, amb taxes menors del 1% en el petroli i el gas. 3157

3158

Espanya és un país molt pobre en reserves energètiques fòssils. Així, respecte als 3159

hidrocarburs cal destacar que les produccions nacionals de petroli i de gas natural 3160

no aconsegueixen ni el 1% del consum d'aquests combustibles. Respecte al carbó, 3161

les reserves són majors. No obstant això els potencials d'energia hidràulica, eòlica i 3162

solar són relativament alts comparats amb altres països de l'entorn. Així mateix el 3163

nostre país és un país sec amb escassetat d'aigua, i molt deficients infraestructures 3164

que permetin desenvolupar totes les activitats. 3165

3166

La importància estratègica del sector energètic és Vital per al funcionament de tot el 3167

sistema productiu, dels serveis i la satisfacció de la demanda final del nostre país. 3168

3169

SUBSECTOR ELÈCTRIC 3170

3171

La producció bruta d'energia elèctrica a Espanya en 2014 va registrar un total de 3172

279.768 GWh, un descens del 2,6% respecte a l'any anterior. De la producció bruta 3173

total, el 61,5% ho van generar les instal·lacions de producció convencionals i el 3174

38,5% restant es correspon amb les instal·lacions acollides al règim retributiu 3175

específic que inclouen, les energies renovables, com la mini hidràulica, eòlica, solar 3176

fotovoltaica o biomassa, la cogeneració i el tractament de residus. 3177

3178

Respecte a l'estructura de producció de les centrals convencionals per tipus de 3179

combustible, les tecnologies que més caiguda han registrat respecte a l'any anterior 3180

són el cicle combinat de gas natural i el fueloil. El descens més acusat amb un 10% 3181

correspon a la generació dels cicles combinats de gas natural, amb una participació 3182

del 9,2% del total, que s'acumulen als descensos d'anys anteriors. Per la seva 3183

banda, el fuel va descendir un 4,8%, representant el 2,4% de la producció total. 3184

3185

Per acabar amb els combustibles fòssils es destaca la major aportació de les 3186

centrals de carbó, amb un increment del 9,6%, representant el 16,6% del total, en 3187

part a causa de l'aplicació del Reial decret 134/2010 en el qual es dóna preferència 3188

el funcionament de les instal·lacions de producció que utilitzin fonts de combustió 3189

d'energia primària autòctones. 3190

3191

81



Aquest any la generació nuclear pràcticament no ha variat respecte a l'any 2013 i ha 3192

estat la tecnologia que més ha produït amb el 20,5% sobre el total produït durant 3193

l'any. Per la seva banda, les centrals hidràuliques han augmentat la seva producció 3194

en un 5,5% respecte a l'any anterior, el producte hidràulic es va situar en un 18% 3195

superior al valor mitjà històric i pràcticament igual al de 2013. 3196

3197

Totes aquestes xifres suposen que la generació de les instal·lacions convencionals 3198

es quantifiqui en 172.089 GWh i es registri una variació positiva de l'ordre de l'1,9%, 3199

respecte a l'exercici anterior. 3200

3201

En relació amb la producció benvolguda del règim retributiu específic, a la fi de 2014 3202

es va quantificar en 107.679 GWh, registrant-se una disminució del 9,0% respecte 3203

de l'any anterior. La producció d'electricitat mitjançant energies renovables suposa 3204

un 41% aproximadament del total produït en 2014. 3205

3206

D'aquesta quantitat el 72,8% correspon a les energies renovables i els residus i el 3207

27,2% restant correspon a la cogeneració i al tractament de residus, en el qual 3208

aquests últims estan perdent pes relatiu per la seva menor producció, registrant-se 3209

una disminució de l'ordre del 19,1% respecte a l'any 2013. 3210

3211

Del total produït amb energies renovables i residus, 78.386 GWh, destaca un any 3212

més, l'aportació de la producció eòlica amb 52.061 GWh que representa el 48,3% 3213

del total de producció d'aquest règim retributiu específic, molt superior al que té la 3214

cogeneració, malgrat registrar un descens del 6,7%, ja que la energia eòlica ha estat 3215

menor que l'any anterior. Durant l'any ha disminuït també la producció amb biomassa 3216

de l'ordre del 6,8%, i la producció solar fotovoltaica un 1,7%. 3217

3218

D'aquest règim l'única tecnologia que ha incrementat la seva producció ha estat la 3219

solar tèrmica incrementant-se un 11,6%. 3220

3221

En relació amb les qüestions mediambientals, les estimacions per 2014 d'emissions 3222

de CO2 del Sector Elèctric s'han situat entorn de 69 milions de tones suposant una 3223

disminució d'un 4% respecte a l'any 2013. 3224

3225

Quant als intercanvis d'electricitat realitzats amb França, Portugal, Andorra i el 3226

Marroc, es manté el saldo net exportador de 3.406 GWh, significativament inferior en 3227

un 49% respecte a l'any 2013. Aquest descens s'ha hagut de, sobretot, al fet que les 3228

exportacions han disminuït amb Portugal un 76% i que han augmentat les 3229

importacions amb França un 81%. Amb el Marroc i Andorra es mantenen els saldos 3230

exportadors, amb variació negativa amb Andorra en un 19% i una petita variació 3231



positiva amb el Marroc d'un 4%. D'altra banda, si es considera com a referència 3232

l'energia elèctrica disponible per al mercat, situat en 259.564 GWh en 2014 el saldo 3233

net d'intercanvis va representar l'1,3% d'aquesta energia. 3234

3235

En relació amb el consum net d'electricitat en el total d'Espanya, segons les 3236

estimacions de UNESA per a cap d'any, s'ha registrat una disminució de l'1,6% 3237

aconseguint 232.480 GWh i, per tant, es troba en un nivell alguna cosa superior al 3238

registrat en 2013. Aquesta xifra no és conforme amb la situació de menor activitat 3239

econòmica, que en 2014 ja ha mostrat signes positius de creixement, i contrasta 3240

amb els increments de demanda registrats en el període 1996-2008 la mitjana del 3241

qual es va situar en el 4,6%. 3242

3243

D'altra banda, atenent a l'evolució del mercat d'electricitat en el període gener 2014 - 3244

desembre 2014 en el sistema elèctric espanyol, d'acord a les dades facilitades per 3245

OMIE, l'Operador del Mercat Ibèric - Polo Español S.A., per al conjunt del mercat de 3246

producció, la contractació d'energia ha descendit a 239.882 GWh, la qual cosa ha 3247

suposat una disminució del 0,3% en energia. 3248

3249

Respecte al preu mitjà horari final ponderat del període gener 2014-desembre 2014 3250

es va situar en 55,00 €/MWh, la qual cosa ha suposat una disminució del 4,8% 3251

respecte al mateix període de 2013. En la formació d'aquest preu final participen, a 3252

més del preu del mercat diari, el cost de les restriccions tècniques, el mercat 3253

interdiari, els desviaments i els pagaments per capacitat. 3254

3255

La potència instal·lada a Espanya en 2014 es va situar en 108.142 MW, amb una 3256

variació molt petita d'un 0,6% menys respecte a l'any 2013. La potència de les 3257

instal·lacions convencionals representa el 62,7% del total, mostrant un descens d'un 3258

1,1% hagut de fonamentalment als tancaments de centrals de carbó i de fuel que 3259

suposen una disminució de l'ordre d'un 5% de la capacitat d'aquestes tecnologies. 3260

La potència corresponent del règim retributiu específic representa el 37,3% restant, 3261

no presenta amb prou feines variació significativa respecte a l'any anterior. cal 3262

assenyalar que solament la biomassa i els residus han incrementat la seva potència 3263

en un 3,7%, sent les tecnologies que amb un 0,9% tenen el menor pes sobre el total. 3264

Els cicles combinats amb el 25,2% i l'energia eòlica amb el 21,3% són les que 3265

presenten major participació sobre el total de la potència instal·lada a Espanya. 3266

3267

Quant al nombre d'hores de funcionament de les centrals per tecnologies, durant 3268

2014, destaquen les centrals nuclears amb 7.285 hores, seguides per les de carbó i 3269

biomassa i residus. Les centrals de gas natural han funcionat només 948 hores, 3270

83



mantenint-se com a centrals de respatller, donat el caràcter intermitent i no 3271

gestionable de bona part de les centrals d'energies renovables. 3272

3273

Les ampliacions netes de potència posades en servei en 2014 per les empreses de 3274

UNESA ascendeixen a 34,3 MW. Mentre que les centrals que van ser donades de 3275

baixa l'any per aquestes empreses, van aconseguir els 733 MW de potència, van 3276

anar majoritàriament de carbó entre les quals es troben la de Puertollano i la de 3277

Escucha. 3278

3279

En relació amb la xarxa de transport peninsular, segons la informació subministrada 3280

per Xarxa Elèctrica d'Espanya i per les empreses associades en UNESA, s'han 3281

posat en servei 689 km de circuits, per la qual cosa s'estima que la longitud total de 3282

la xarxa de transport i distribució a més de 110 kV va ser de 66.256 km en finalitzar 3283

2014, la qual cosa suposa un 0,4% més que l'any anterior. 3284

3285

La producció bruta s'ha incrementat lleugerament respecte de 2013, aconseguint els 3286

57.304 GWh encara que amb un factor de càrrega alguna cosa superior, arribant al 3287

88,41% del parc en funcionament. Cal destacar els factors de càrrega de Cofrentes i 3288

Vandellós, amb valors excel·lents de 98,98% i 96,54%, respectivament, la qual cosa 3289

significa que han produït de manera pràcticament ininterrompuda durant tot l'any. 3290

Les centrals de Almaraz (I i II), Ascó (I i II) i Trillo, han parat aquest any per 3291

recarregar combustible. 3292

3293

Atenent al calendari previst, se segueix desplegant el paquet de mesures 3294

d'increment de marges de seguretat post-Fukushima. D'acord amb ell, la major part 3295

de millores de "dimensió mitjana" han estat implementades. 3296

3297

En el mes de novembre, Trillo va obtenir la renovació de la seva Autorització 3298

d'explotació per 10 anys. La central de Garoña ha romàs en situació de cessament 3299

durant tot l'any, havent sol·licitat en el mes de maig una renovació de l'Autorització 3300

d'explotació fins a març de 2031, data en la qual es compliran 60 anys des de l'inici 3301

de l'operació comercial. A l'agost, el CSN va emetre una Instrucció Tècnica 3302

Complementària (ITC) en la qual detallava els requisits addicionals associats a 3303

l'esmentada sol·licitud. D'acord amb un programa presentat pel titular al setembre de 3304

2014, la central està implementant el que es disposa en la citada ITC. 3305

3306

Situació Economicofinancera de les empreses del sector 3307

3308

El resultat brut d'explotació (EBITDA) de les activitats elèctriques a Espanya de les 3309

empreses de UNESA ha aconseguit una xifra de 8.500 milions d'euros, un import 3310



molt similar al del passat exercici. Sobre ell han incidit diversos factors en sentit 3311

positiu i negatiu. 3312

En sentit positiu. 3313

3314

El descens en els costos d'aprovisionaments, per la caiguda en els preus de 3315

les matèries primeres, els menors peatges i el major pes del component 3316

hidràulic en el mix de producció. 3317

3318

L'esforç realitzat en la contenció de les despeses fixes d'explotació, compres 3319

de serveis i subministraments externs i despeses de personal. 3320

3321

En sentit negatiu, han repercutit sobre el EBITDA: 3322

3323

La reducció d'algunes retribucions regulades, doncs el Reial Decret-llei 3324

9/2013, que solament va afectar a la segona meitat de 2013, en 2014 ha 3325

tingut efectes durant tot l'any sobre la remuneració de la distribució, sobre els 3326

pagaments per capacitat o sobre els ingressos regulats de les instal·lacions 3327

que produeixen amb energies renovables. 3328

3329

Un entorn operatiu particularment compromès: 3330

3331

- La demanda d'electricitat va continuar amb la tendència dels últims anys, 3332

descendint per quart any consecutiu i arribant a nivells propers als de l'any 3333

2003. No obstant això, 2014 va mostrar signes de recuperació, amb alguns 3334

mesos variant en positiu i amb menors descensos. Tals indicis semblen 3335

confirmar-se amb els creixements de les primeres setmanes de 2015. 3336

3337

- El preu mitjà del pool també va continuar el seu cicle a la baixa, descendint 3338

en aquest cas per tercer any consecutiu, fins als 42 €/MWh al mercat diari. 3339

A més de factors conjunturals, com la situació climatològica que va 3340

dominar en la primera part de l'any, afavoridora de la producció hidràulica i 3341

renovable, o la caiguda dels preus de les matèries primeres en l'últim terç 3342

de l'any, factors més estructurals, com la falta d'impuls de la demanda, 3343

ajuden a explicar la caiguda de preus. 3344

3345

L'obligació de les empreses de UNESA d'assumir en 2014 la major part del 3346

cost del bo social, amb un impacte d'uns 180 milions en el resultat. 3347

3348

85



L'evolució del resultat net d'explotació (EBIT), descomptades amortitzacions, 3349

provisions i deterioracions d'actius, entorn dels 4.500 milions d'euros, similar a la de 3350

2013, ha estat una mica més favorable que la del EBITDA a causa de la caiguda 3351

d'aquestes despeses. 3352

3353

La col·locació entre inversors institucionals dels drets de cobrament associats al 3354

dèficit d'ingressos de les activitats regulades generat en 2013 ha permès disminuir 3355

les necessitats de finançament de les empreses. No obstant això, els retards en 3356

l'aplicació de la recaptació dels impostos sobre la producció al finançament dels des 3357

ajustaments d'ingressos en 2014 representen encara una càrrega innecessària per a 3358

la gestió financera de les empreses de UNESA, així com de les altres empreses del 3359

sistema perceptores d'ingressos regulats. 3360

3361

3362

PETROLI 3363

3364

El consum de productes petrolífers a Espanya ha mostrat en 2014 una lleu tendència 3365

a l'alça, intensificada en l'últim trimestre, en anar-se traslladant al consum els efectes 3366

en les baixades dels preus finals derivades dels moviments als mercats 3367

internacionals. Això no ha impedit acabar l'any amb un nou descens respecte a l'any 3368

anterior, estimat en el 0,5%. La demanda s'ha reduït des de 2007 en un 27,5%, a un 3369

ritme mitjà anual del 4,5%, situant-se en nivells de l'any 1996, que va anar també un 3370

any de crisi econòmica. 3371

3372

En 2014 ha descendit el consum de gasolines, un 0,8%, i cau amb força en tots els 3373

seus components la rúbrica de “altres productes” (lubrificants, productes asfàltics, 3374

coc i altres productes). El conjunt de carburants d'automoció experimenta, no obstant 3375

això, un creixement de l'1,4% l'any, gràcies a la pujada dels gasoils d'automoció, que 3376

creixen un 2%. Les benignes temperatures de la tardor i la caiguda de l'activitat en el 3377

sector agrari llastren el creixement dels gasoils en el seu conjunt, que limiten l'any al 3378

0,4% l'ascens del seu consum. 3379

Per contra, els productes més relacionats amb l'activitat industrial i comercial 3380

presenten evolucions que contrasten amb els minsos resultats dels últims anys. Així, 3381

el fueloil i el GLP, que experimentaven descensos interanuals consecutius des de 3382

l'any 2010, han elevat respectivament les seves taxes de creixement en 2014 en un 3383

3,7% i un 4,1%. També els querosens registren un increment del consum del 2,7%. 3384

3385

En 2014, les importacions de cru han superat els 59 milions de tones, un 2% 3386

superior al volum importat en 2013, alhora que es manté l'estructura diversificada 3387

quant a l'origen dels proveïdors, essencial per reduir els riscos vinculats a la 3388



continuïtat en el subministrament. Per orígens, els països de l'OPEP continuen 3389

representant la major part del subministrament, amb una aportació del 52% del cru 3390

importat. El subministrador més important aquest any ha estat Nigèria (16,8%), 3391

seguit de Mèxic (14,5%), i Aràbia Saudita (12,3%). 3392

3393

Les exportacions de productes petrolífers han aconseguit els 19.337 milers de tones, 3394

un 4,3% per sobre del tancament de 2013, mentre les importacions s'han 3395

incrementat un 16%, fins als 16.616 milers de tones. El saldo exportador en el 3396

comerç exterior de productes petrolífers s'ha situat en 2014 en 2,72 kt, molt per sota 3397

de l'aconseguit en 2013. 3398

3399

3400

Refinament 3401

3402

A Espanya, la capacitat total de refinament disponible en el conjunt de les 10 3403

refineries existents totalitza, en 2014, 77,9 M Tm/any. El 58% d'aquesta capacitat 3404

correspon al GRUP REPSOL (44,50 Tm/any, incloent la refineria de PETRONOR a 3405

Bilbao), el 34% a CEPSA (26,50 M Tm/any) i el 8% restant a BP OIL ESPANYA 3406

(5,50 M Tm/any). 3407

3408

L'activitat de les refineries espanyoles no ha experimentat increments substancials 3409

de ritme enfront de l'any 2013. S'ha processat un total 61,4 milions de tones de 3410

matèria primera, un 0,6% superior al total de l'any anterior. La utilització de la 3411

capacitat de refinament s'ha situat, en mitjana anual, en el 79,8%, similar al nivell 3412

aconseguit en 2013. 3413

3414

És important constatar que, de nou en 2014, la indústria del refinament ha tornat a 3415

superar el mínim establert per l'actual legislació respecte a la proporció de 3416

biocarburants que ha d'incorporar-se a les gasolines i gasoils d'automoció. 3417

3418

En el cas de la gasolina, la proporció mitjana de biocarburant incorporada l'any se 3419

situa en el 5,95% mentre, en el cas del gasoil, ascendeix al 4,23%. Les referències 3420

normatives se situen en l'actualitat en el 3,9% per a les gasolines i el 4,1% per als 3421

gasoils. 3422

3423

De les companyies que refinen a Espanya: 3424

3425

El grup REPSOL YPF disposa d'una capacitat de refinament a Espanya 3426

d'aproximadament 44,5 milions de tones/any (MTm/any), incloent la refineria de 3427

87



PETRONOR; ostenta una participació majoritària en dues societats dedicades al 3428

refinament a Espanya: REPSOL PETROLI (99,97%) i PETROLIS DEL NORD 3429

(PETRONOR), societat en la qual participa amb un 85,98%. La primera és titular de 3430

quatre refineries a Cartagena, La Corunya, Puertollano i Tarragona, mentre que la 3431

segona és titular d'una refineria en Muskiz. 3432

3433

A més, REPSOL YPF té una participació del 50% en la companyia ASESA, dedicada 3434

a la producció d'asfalts. 3435

3436

Per la seva banda, el grup CEPSA és titular de tres refineries amb una capacitat total 3437

d'aproximadament 26,5 MTm/any (Tenerife, Gibraltar i La Rábida). Així mateix 3438

participa en un 50% en ASESA. 3439

Finalment, BP OIL ESPANYA disposa d'una capacitat en territori espanyol de 5,5 3440

MTm/any. És titular del 100% de la refineria de Castelló de la Plana. 3441

3442

ASESA és una Societat participada al 50% per REPSOL PETROLI i CEPSA. 3443

Aquesta refineria, situada a Tarragona, construïda per al tractament de crus pesats 3444

per a la producció d'asfalts. Té una capacitat nominal d'1,4 MTm/any. 3445

3446

L'activitat logística a Espanya 3447

3448

El sistema logístic de la COMPANYIA LOGÍSTICA D'HIDROCARBURS CLH, S. A. 3449

continua sent el més rellevant a Espanya. En 2014 la xarxa d'oleoductes era de més 3450

de 4.000 km d'oleoductes de productes, Així mateix, compta amb 39 instal·lacions 3451

d'emmagatzematge, amb una capacitat de 7,9 milions de metres cúbics, i 28 3452

instal·lacions aeroportuàries. 3453

3454

D'altra banda, CLH disposa també de 2 bucs tanc noliejats en règim de time-charter, 3455

amb una capacitat de 48.121 tones de pes mort 3456

3457

La xarxa d'oleoductes constitueix el principal mitjà de transport de CLH connectant 3458

les 8 refineries peninsulars i els principals ports amb els centres d'emmagatzematge 3459

situat prop dels punts de consum. 3460

3461

En l'exercici 2014, les sortides totals de productes del sistema de CLH van ascendir 3462

a 33,9 milions de tones, un 5,7% per sota de les registrades en 2013. 3463

3464

La capacitat total d'emmagatzematge a 31 de desembre de 14 de les companyies 3465

que presten servei d'emmagatzematge alternatiu a CLH era de 7,6 milions de m3 3466

(Mm3). Algunes de les instal·lacions d'emmagatzematge situades en Península i 3467



Balears estan connectades amb la xarxa d'oleoductes de CLH. Entre aquestes 3468

empreses cal citar DECAL ESPANYA, S. A. TERMINALS PORTUÀRIES S.L. 3469

TERMINALS QUIMICOS, S. A. TERMINALS QUÍMICS DE SANTANDER, S. A., 3470

PETROLÍFERA DUCAR, S. A. FORESTAL DE L'ATLÁNTICO, S. A., TERMINALS 3471

CANARIS, S.L. ESERGUI, S. A. PETROLIS DE VALÈNCIA, S.A.O. (FILIAL DE 3472

GALP ENERGIA), DISTRIBUÏDORA INDUSTRIAL, S. A. SARAS ENERGIA, S. A. 3473

3474

3475

GAS 3476

3477

Consum de gas natural 3478

3479

El consum de gas del mercat convencional -format per la indústria i el sector 3480

domèstic-comercial- es manté estable en 2014, davant un menor consum de gas en 3481

generació elèctrica per part de les centrals de cicle combinat. Durant aquest any, la 3482

demanda de gas ha estat de 301.416 GWh (25,8 bcm), un 9,6% menys que en 2013. 3483

La indústria continua sent la principal consumidora, amb un 65% sobre el total, 3484

seguida del sector domèstic-comercial i la generació elèctrica a través dels cicles 3485

combinats, amb un 16% i 17% respectivament. 3486

3487

La demanda de gas pel sector industrial ha disminuït un 8,7% en 2014, aconseguint 3488

els 195,2 TWh, aquest descens ha vingut provocat en gran manera pel descens de 3489

la cogeneració a causa dels recents canvis regulats. 3490

3491

La demanda de gas natural pel sector domèstic-comercial ha arribat a 49,1 TWh, (-3492

13,3% respecte a 2013) Les temperatures benignes, tant a l'hivern com a l'estiu, han 3493

disminuït el consum d'energia en general i en particular del gas, en el seu conjunt 3494

l'any 2014 ha estat qualificat com molt càlid. 3495

3496

D'altra banda, s'ha experimentat un creixement de la demanda en trànsit (inclou 3497

exportacions a França, trànsit a Portugal i recarrega de bucs) del 40%, impulsada 3498

per l'activitat de recarrega de bucs. Aquesta activitat, ha experimentat un creixement 3499

del 89% respecte a l'any anterior. Això és possible gràcies a les 6 plantes de 3500

regasificació operatives que suposen, actualment, el 36,5% de la capacitat 3501

d'emmagatzematge de GNL d'Europa. 3502

3503

El mercat domèstic-comercial ha estat la destinació en 2014 del 16% de les vendes 3504

totals de gas natural, un percentatge que és la meitat que la mitjana de la UE. El 3505

potencial de creixement de les vendes al mercat domèstic-comercial és encara 3506

89



elevat a Espanya. Es pot observar el nombre de municipis que compten amb xarxa 3507

de gas natural (1.638) en comparació del nombre total de municipis que existeixen a 3508

Espanya, una mica més de 8.100. Podem observar igualment que, segons les 3509

últimes dades d'Eurostat el consum de gas natural per habitant al mercat domèstic-3510

comercial en el conjunt de la UE és de 2.273 kWh i a Espanya d'1.039 kWh. Mentre 3511

el 78% de la població espanyola viu en municipis amb accés a gas, només el 32% 3512

d'aquesta població ho utilitza. Aquestes dades són un indicador del potencial de 3513

creixement que el gas té al nostre país. 3514

3515

La producció d'electricitat amb gas natural en les centrals de cicle combinat ha 3516

aportat el 10% de la demanda elèctrica. La demanda de gas natural dels cicles 3517

combinats en 2014 ha descendit un 8,8%. 3518

3519

Malgrat el descens registrat en la generació en centrals, el gas natural segueix sent 3520

clau en la producció d'energia elèctrica a Espanya, tant en els cicles combinats com 3521

amb la tecnologia de la cogeneració. 3522

3523

L'electricitat abocada a la xarxa produïda amb tecnologia de cogeneració ha 3524

descendit un 18,9% en 2014 segons dades de REE. Recordem que el gas natural 3525

representa al voltant del 90% dels combustibles usats en cogeneració. Per tant, es 3526

pot afirmar que en 2014 l'ús del gas natural en cogeneració ha sofert una caiguda 3527

significativa, evolució molt condicionada per augment de la fiscalitat. 3528

3529

La demanda d'electricitat es va retreure un 1,2 % el passat any i continua per tant, 3530

sense recuperar els nivells de 2008 previs a l'inici de la crisi econòmica. 3531

3532

La situació de mercat s'ha endurit encara més en observar que el buit tèrmic (al que 3533

opten carbó i cicles) s'ha reduït en 28,6 TWh en 2013 respecte a 2012, segons 3534

dades del GTS. 3535

Així, l'augment de la generació hidràulica i del carbó pels seus preus més 3536

competitius comporta una menor intervenció dels cicles combinats, que han tingut un 3537

nivell d'utilització del 12%, un punt inferior a les dades del 2013. Recordem que en 3538

2009 el factor d'utilització va ser del 44% i del 52% en 2008. Això ocorre en un 3539

entorn amb una potència instal·lada molt estable, que s'ha mantingut en el mateix 3540

valor des de 2011 (26.251 MW) i solament lleugerament superior a la de 2010. 3541

3542

Expansió del sector 3543

3544

Les xarxes de transport i distribució del sector del gas natural a Espanya s'estenien a 3545

la fi de 2014 per 81.806 Km. És un 48% més àmplia que l'existent en 2005. 3546



L'evolució de la resta de variables també indiquen la voluntat del sector per expandir-3547

se al territori: 561 milions d'euros d'inversió, 1.638 municipis amb xarxa de gas 3548

natural i 82.210 nous punts de consum. 3549

3550

L'expansió del sector gasista espanyol es manifesta tant en l'evolució de les 3551

variables més significatives (inversions, quilòmetres de xarxa, gasificació de nous 3552

municipis, etc), com en la cerca de nous segments de mercat amb potencial de 3553

creixement, 3554

3555

Les inversions materials van aconseguir la xifra de 561 milions d'euros en 2014. Des 3556

de l'any 2000, la xifra total arriba a 14.841 milions. 3557

3558

En finalitzar 2014 el gas natural estava disponible en 1.638 municipis. L'any 2000 no 3559

arribaven a 950. La xarxa que condueix el gas natural a Espanya ha aconseguit els 3560

81.806 km. 3561

3562

Seguretat de Subministrament 3563

3564

En 2014, Espanya ha rebut gas natural d'11 països diferents. S'ha ressaltat en 3565

diferents ocasions que el sistema gasista espanyol és un dels més diversificats 3566

d'Europa. Recordem que alguns països del continent es proveeixen de gas natural 3567

d'un únic país. 3568

3569

Al llarg de 2014 els aprovisionaments bruts de gas natural han aconseguit els 384 3570

TWh (entrades físiques), amb un increment de 2,3% respecte al 2013. 3571

3572

Els principals països proveïdors són Algèria, amb un 55% dels proveïments totals (4 3573

punts de pujada respecte a 2013), França (13%), Nigèria (8%), Països del Golf 3574

(9,5%), Trinidad i Tobago (6%) Perú (4%) i Noruega (4%), principalment. Aquests 3575

ràtios descendeixen si es consideren els proveïments nets, restant les exportacions 3576

espanyoles. 3577

3578

INCINERADORES I R.S.O. 3579

3580

Dins del Sector Energètic incloem en la Federació una especificitat productiva que 3581

correspon a la incineració de residus sòlids urbans (RSU), matèria primera amb la 3582

qual s'obté energia elèctrica. 3583

3584

91



La incineració controlada dels RSU en plantes tecnològicament avançades, amb les 3585

últimes tecnologies disponibles, ha suposat una revaloració dels RSU i una reducció 3586

volumètrica significativa dels mateixos. 3587

La problemàtica de l'acumulació indiscriminada de RSU en abocadors, superats per 3588

la quantitat i la interacció dels seus components, va propiciar la cerca d'una solució 3589

tècnicament viable i mediambientalment sostenible mentre es controla tot el procés i 3590

les escòries finals. 3591

3592

El procés d'incineració de RSU per a producció elèctrica està determinat per 3593

l'execució d'un procés tecnològic i de gestió exhaustiva de totes les fases que 3594

impedeixin qualsevol risc a la salut dels treballadors i del medi ambient. Per a això 3595

es van crear plantes d'alt rendiment energètic i fases de tractament químic, 3596

inclusivament l'emmagatzematge controlat, de les escòries resultants. 3597

3598

Es disposa d'unes instal·lacions complexes que requereixen un personal altament 3599

especialitzat en la seva labor diària i en labor continuada en règim de torns en els 3600

quadres de control i operació, la qual cosa comporta disposar d'àmplies plantilles 3601

ben remunerades. 3602

3603

Paral·lelament a les incineradores les administracions promouen els sistemes de 3604

recollida selectiva, ampliant les instal·lacions receptores de RSU amb línies de 3605

reciclat i reutilització dels mateixos. Són instal·lacions paral·leles i complementàries 3606

a les incineradores energètiques, amb processos mecanitzats que encara així 3607

precisen de mà d'obra no especialitzada, proporcionant en molts casos empro de 3608

reinserció social. 3609

3610

3611

SUBSECTOR DE L'AIGUA 3612

3613

Al llarg dels últims anys si ha existit un sector que ha anat cobrant més rellevància i 3614

importància al nostre país, en el conjunt de la Unió Europea així com en la resta del 3615

món, ha estat el sector de l'Aigua. 3616

3617

Aquesta importància ve donada en uns casos per ser font de benestar social i per 3618

tant tenir accés lliure a la mateixa és font de constants conflictes, de tensions i sense 3619

cap dubte es pot convertir també en causa de confrontació greu entre diferents 3620

països. 3621

3622



S'ha de garantir l'accés al mateix com un dret humà, per tant el nostre país ha de 3623

seguir mantenint la seva consideració com a servei essencial per a la comunitat, 3624

sota tutela pública, garantint el proveïment, qualitat i sanejament del mateix. 3625

3626

A Espanya des de fa segles s'ha considerat com un bé de domini públic i per tant 3627

d'accés general i universal, i prioritza l'ús per al proveïment humà sobre tots els 3628

altres, la tutela i regulació que exerceixen les administracions impliquen 3629

competències en: 3630

3631

Estructures de tarifes, preus i bonificacions; proveïment i sanejament; Qualitat de 3632

l'aigua de consum; Depuració; Ús de l'aigua i control d'abocaments a les lleres 3633

públiques. 3634

3635

L'Aigua és la font d'energia més preuada, l'ús general al que es destina és el 3636

següent: Aproximadament el 15% va dirigit a l'ús domèstic i 85% restant està 3637

destinat als diferents sectors econòmics tant de l'Agrari, Extracció, Industrial com 3638

dels serveis (hostaleria, restaurants etc..) com a element imprescindible per al 3639

desenvolupament d'aquestes activitats i processos que sense l'Aigua no es podrien 3640

realitzar, amb l'aigua es genera en els salts hidràulics el 18% de l'energia elèctrica 3641

que consumim al nostre país. 3642

3643

De l'anterior es desprèn clarament que la majoria de l'aigua s'empra per a activitats 3644

lucratives i per tant el conflicte d'interessos per fer-se amb un ben escàs està servit. 3645

3646

La Distribució de l'Aigua a la població en l'actualitat és gestionada per quatre tipus 3647

de societats: 3648

3649

- Al 40% de la mateixa els proveeixen empreses públiques, que tenen el 30% 3650

d'ocupació pròpia” als quals, els són aplicable majoritàriament els convenis 3651

sectorials negociats per FITAG ja que aquests convenis solament exclouen al 3652

personal funcionari i el 70% és exercit per treballadors d'empreses privades a 3653

través de la externalització de serveis. 3654

3655

- Al 35% els proveeixen en exclusivitat empreses privades. 3656

3657

- Al 15% els proveeixen empreses mixtes. 3658

3659

- Al 10% els proveeixen Administracions Locals directament. 3660

3661

93



En l'actualitat treballen en el cicle integral de l'aigua 45.000 treballadors i 3662

treballadores dels quals el 70% estan en empreses privades. 3663

3664

La posició de la federació davant aquesta font d'energia imprescindible per a la vida 3665

del planeta, i per desenvolupar les activitats que en el mateix es realitzen és clara 3666

continuarem defensant els interessos generals del conjunt dels ciutadans i 3667

específicament dels treballadors del subsector defensant abans de res l'ocupació i 3668

qualitat del mateix, de la mateixa forma que ho fem en la resta de subsectors 3669

energètics. 3670

3671

En l'aspecte laboral, el model de gestió de l'aigua a Espanya ha portat al fet que 3672

durant bastant temps no hagi existit un marc de relacions laborals comuna a totes 3673

elles, la qual cosa ha possibilitat al fet que les desigualtats hagi estat la norma 3674

comuna. 3675

3676

La desaparició de l'Ordenança Laboral i la posterior sentència va obligar a totes les 3677

parts a constituir un marc de relacions comuna, això es va concretar finalment en la 3678

signatura del primer conveni col·lectiu del sector en el àmbit de Catalunya, unificant 3679

en un únic conveni els quatre convenis provincials existents. Això ha permès que els 3680

treballadors del sector a Catalunya tinguin finalment un únic marc que reguli les 3681

seves relacions laborals i que avui tinguin una base mínima de condicions 3682

acceptables que sens dubte haurem de millorar progressivament, per la qual cosa 3683

reforçar el marc autonòmic de negociació col·lectiva no és solament convenient sinó 3684

que és una prioritat de primer ordre ja que això ens garantirà ampliar la cobertura per 3685

més treballadors, augmentarà la nostra capacitat d'interlocució, i de mobilització amb 3686

el que serà la millor eina per millorar les condicions del conjunt dels treballadors i 3687

treballadores del sector. 3688

3689

Per tant reforçar el marc de relació a Catalunya, de seccions sindicals de l’àmbit de 3690

Catalunya deu constituir els objectius a realitzar per la nostra Federació per als 3691

propers anys. 3692

3693

3694

ESTACIONS DE SERVEI 3695

3696

Des de l'any 2009 s'han obert a Espanya gairebé un miler de noves gasolineres fora 3697

de les xarxes de les grans petrolieres tradicionals, segons un estudi de mercat 3698

realitzat per l'Associació Espanyola d'Operadors de Productes Petrolífers (AOP) al 3699

que ha tingut accés aquest diari. 3700

3701



El nombre d'estacions de servei al país ascendeix actualment a 10.712, la qual cosa 3702

mostra un increment del 20,3% pel que fa a les quals es registraven a l'inici de la 3703

crisi que va arrencar l'any 2007. El nombre aproximat de treballadors s'estima en 3704

prop de 60.000. De les estacions de servei existents a Espanya, un 60% pertany a 3705

les cadenes de distribució de grans companyies com Repsol, Cepsa, BP, Galp o 3706

Saras. La quota d'aquestes companyies era del 66% fa cinc anys. 3707

3708

La xarxa nacional d'estacions de servei segueix estant fortament concentrada. El 3709

principal agent del mercat segueix sent Repsol, amb una quota per nombre 3710

d'estacions i volum de vendes superior al 30% en la majoria de les províncies. 3711

3712

L'augment del nombre de punts de venda dels últims anys ve impulsat per l'estirada 3713

de les gasolineres blanques o independents, amb un increment de 630 establiments 3714

i una quota del 20%. Li segueix l'obertura de 332 estacions de servei integrades en 3715

xarxes d'operadors majoristes amb un perfil mitjà o més regional, com Disa a 3716

Canàries, Avia, en el nord peninsular, o Meroil. La quota conjunta d'aquests grups és 3717

del 12%. 3718

3719

També augmenta des de 2009 el nombre d'estacions de servei lligades a 3720

hipermercats i cooperatives que venen gasoil al públic. Els punts de venda lligats a 3721

les grans cadenes de distribució han crescut un 22% des de l'inici de la crisi per 3722

l'estirada de marques com Carrefour, Eroski, Esclatoil o E.Leclerc. La seva quota en 3723

punts de subministrament roman en el 3%, si bé en volum és molt major pel gran 3724

reclam que ofereixen els seus baixos preus. 3725

3726

L'increment del nombre d'estacions de servei es produeix en un context de caiguda 3727

de la demanda de carburants. En els últims cinc anys, el consum de gasolina s'ha 3728

enfonsat un 23,7%, fins a 4,2 milions de tones, mentre el de dièsel -el combustible 3729

més usat pel parc mòbil- ha caigut un 15,6%, situant-se en 20,7 milions de tones. El 3730

descens global és del 17%. 3731

3732

Gran part de l'increment està lligat a les mesures en foment de la liberalització 3733

engegada per l'actual Govern, dirigides a desbloquejar l'obertura de punts de 3734

subministrament eliminant part de la burocràcia en els permisos i ampliant els punts 3735

en els quals es poden instal·lar aquests establiments a zones com a polígons 3736

industrials. 3737

3738

La modificació del marc legislatiu ha portat l'auge de les anomenades “gasolineres 3739

fantasma” o gasolineres desateses. El nombre d'estacions de servei desateses a 3740

95



Espanya ascendeix aproximadament a 500., la qual cosa suposa aproximadament el 3741

5% del total d'estacions de servei que operen al país. 3742

En 2014 va descendir un 0,8% el consum de gasolines i cau amb força en tots els 3743

seus components la rúbrica de "altres productes" (lubrificants, productes asfàltics, 3744

coc i altres productes). El conjunt de carburants d'automoció experimenta, no obstant 3745

això, un creixement de l'1,4% l'any, gràcies a la pujada dels gasoils d'automoció, que 3746

creixen un 2%. 3747

3748

La destrucció d'ocupació del sector (aproximadament 15.000 ocupacions en 5 anys) i 3749

la caiguda del consum també ha coincidit amb un increment del cost dels carburants 3750

a Espanya des de l'any 2008, amb encariments del 20% en el cas de la gasolina i del 3751

10% per a un litre de dièsel. El comportament desigual en el cost de tots dos 3752

combustibles ha obert una bretxa de 15 cèntims de diferència entre el litre de 3753

gasolina i gasoil, set vegades major que els dos cèntims que hi havia en l'inici de 3754

2008. 3755

3756

3757

POSICIONAMENT DE FITAG-UGT EN MATÈRIA DE POLITICA ENERGÈTICA 3758

3759

En FITAG-UGT considerem l'accés a l'energia com un dret humà igual que els 3760

aliments, la salut, l'educació, o l'aigua, imprescindibles per al desenvolupament 3761

individual i col·lectiu dels éssers humans, per tant ha de tractar-se com un ben públic 3762

a nivell mundial i no com un element més de consum al servei dels interessos dels 3763

mercats financers. 3764

3765

En l'actualitat sofrim una crisi global de grans proporcions i complexitat, doncs 3766

després d'una dècada de creixement sostingut, que no sostenible, l'economia 3767

mundial es troba en un dels pitjors moments de la història del capitalisme. El que no 3768

sembla discutible és el seu origen especulatiu i financer, pel que concerneix la crisi 3769

energètica es donen circumstàncies de caràcter estructural i també conjuntural, com 3770

són: 3771

3772

L'esgotament d'alguns dels recursos fòssils. 3773

3774

La lluita contra el canvi climàtic 3775

3776

L'increment de la demanda mundial fins als anys previs a la crisi. 3777

3778



L'aparició de noves economies emergents com Xina, Índia i Brasil, que necessiten 3779

grans quantitats de matèries primeres energètiques per mantenir el seu creixement 3780

econòmic i demogràfic. 3781

3782

En qualsevol cas, la qual cosa sembla cert és que el model energètic mundial és un 3783

model esgotat i insostenible al que li queden algunes dècades pel que ens trobem 3784

davant un gran canvi per a la humanitat, en el qual les grans potències intentessin 3785

incrementar el seu avantatge tecnològic per garantir la seva hegemonia econòmica i 3786

militar davant altres països, sent l'energia una vegada més, el centre de gravetat 3787

sobre el qual se sustenti una nova era, en la qual transitòriament conviuran tots dos 3788

models. 3789

3790

Partint del fet que l'energia és un element essencial del desenvolupament econòmic i 3791

social de qualsevol país, i que aquesta té repercussions directes sobre tots els 3792

sectors econòmics i sobre els estàndards de qualitat de vida i de desenvolupament 3793

humà, resulta imprescindible que des dels poders públics es planifiqui, programi i 3794

reguli una política energètica com a servei estratègic, essencial per a la comunitat, 3795

que determini: 3796

3797

la universalitat dels subministraments, 3798

3799

la garantia del sistema, 3800

3801

la viabilitat econòmica, 3802

3803

la cohesió territorial i social i 3804

3805

la preservació del medi ambient, 3806

3807

o el que és el mateix, un model energètic sostenible. 3808

En l'àmbit de les energies renovables es ve produint un avanç significatiu en els 3809

últims anys, si bé es troba a faltar un pla director que garanteixi el desenvolupament 3810

de tecnologies pròpies a través de programes de R+D+i amb la participació de 3811

capitals públic i privat en un sector amb enormes expectatives de futur que ja compta 3812

amb esplèndides experiències nacionals allà on el capital públic ha portat la 3813

iniciativa. 3814

3815

Des de FITAG-UGT apostem decididament per aprofitar l'actual conjuntura en una 3816

oportunitat històrica per canviar un model energètic actual caracteritzat per ser 3817

97



depenent en gairebé un 90% dels combustibles fòssils i l'urani, per un altre més 3818

sostenible, solidari i que minimitzi la nostra dependència tecnològica i de proveïment 3819

de matèries primeres sobre la base del màxim aprofitament dels nostres recursos 3820

propis en els quals necessàriament incloem el carbó autòcton mitjançant l'aplicació 3821

de tecnologies de combustió neta(lliure d'emissions), que han de ser objectiu 3822

irrenunciable als programes de R+D+i. 3823

3824

FITAG-UGT considera necessari un debat de país que permeti consensuar un model 3825

energètic que ens faci menys dependents d'altres països, que sigui més sostenible 3826

econòmica i mediambientalment, i que tingui un enfocament més social que l'actual, 3827

lligat fonamentalment als interessos dels mercats i del capital, sent per això 3828

necessari anar a un model més distribuït territorialment (menys concentrat quant a la 3829

producció i la distribució) que aprofiti al màxim els recursos autòctons, tant fòssils 3830

com a renovables (complint l'acordat en el Pla del carbó 2013-2018) i que aprofiti les 3831

actuals instal·lacions nuclears al màxim, suspenent el programa de tancament 3832

d'aquestes instal·lacions, salvo per motius tècnics i de seguretat, per permetre la 3833

reinversió dels excedents empresarials en I +D+i, que permetin la seva futura 3834

substitució per tecnologies de combustió neta del carbó i renovables gestionables. 3835

3836

Des de FITAG-UGT creiem que el paper de l'Estat és imprescindible per sortir 3837

d'aquest embolic i correspon a aquest, representat pel Govern de la Nació, prendre 3838

la iniciativa en aquesta matèria, obrint un debat amb els agents econòmics i socials, 3839

que amb caràcter urgent defineixi un model energètic viable i realista. 3840

3841

Des de FITAG-UGT reivindiquem el marcat interès públic que té aquest Sector i el 3842

rellevant paper de l'Estat en el mateix, bé mitjançant la participació directa en la seva 3843

estructura financera, bé com a regulador que controli, i per tant garanteixi un 3844

funcionament eficient, al servei de l'interès general que no dels interessos financers i 3845

de retribució del capital com ve succeint avui gairebé en exclusiva. 3846

3847

D'igual manera, en FITAG-UGT creiem imprescindible que el model garanteixi el 3848

proveïment al país i, per tant, ha de garantir l'accés a l'energia de tots els ciutadans i 3849

al conjunt de la indústria en condicions homogènies de qualitat i preus, amb criteris 3850

de sostenibilitat del sistema, és a dir, potenciant el màxim aprofitament dels recursos 3851

energètics propis mitjançant la seva adequada explotació, fomentant l'estalvi 3852

energètic, especialment dels derivats del petroli, i introduint mesures correctores en 3853

la reglamentació que incentivin l'explotació i el consum eficient i penalitzin el 3854

malbaratament. 3855

3856

La concreció d'aquestes mesures ha de passar necessàriament per: 3857



- Fomentar mesures d'estalvi energètic, principalment en sectors com el 3858

transport, la construcció i el domèstic. 3859

3860

- El control públic de les xarxes de transport i emmagatzematge de Gas i 3861

Electricitat, així com l'obligació legal d'assistir al proveïment del sistema. 3862

3863

- El control en la retribució del capital de les companyies que operen en el 3864

sistema i que necessàriament han de revertir part dels seus beneficis a la 3865

millora i eficiència del sistema mitjançant inversions que sostinguin i 3866

desenvolupin les infraestructures necessàries i disminueixin la dependència 3867

tecnològica amb programes de R+D+I vinculats als objectius empresarials i 3868

als seus resultats. 3869

3870

- La integració econòmica de la producció i distribució d'energia elèctrica, 3871

després del fracàs de la seva separació. En aquest sentit caldria qüestionar 3872

l'actual llei i algunes qüestions com l'explotació de les CC.NN. per operadors 3873

privats, abordant un pla estatal que estudiï el paper que en el futur ha de jugar 3874

aquesta modalitat de producció, especialment per la sensibilitat social que 3875

desperta, per les connotacions de seguretat per als ciutadans, pel factor 3876

d'equilibri tarifari i mediambiental que pot comportar i per les múltiples 3877

deficiències del sistema nuclear i la seva explotació, doncs en ocasions 3878

s'anteposen els objectius de retribució als propietaris i a l'adreça, a l'adequat 3879

manteniment i seguretat de les instal·lacions. 3880

3881

- L'adequació de preus que garanteixin la competitivitat industrial i l'accés a 3882

l'energia dels més desfavorits en condicions òptimes de subministrament, al 3883

mateix temps que serveixin d'element dissuasiu per frenar el balafiament. 3884

3885

- La necessitat d'aconseguir un mix energètic global que minori la dependència 3886

de país i asseguri el proveïment a preus raonables i amb criteris 3887

mediambientals adequats. Això passa, ineludiblement, per la planificació a 3888

llarg termini. En tal sentit FITAG-UGT considera aquest un element 3889

fonamental per a l'establiment d'una correcta política energètica i es fa 3890

necessari fugir d'errors passats que no han considerat el creixement 3891

econòmic i demogràfic, superior a Espanya al de la UE, que ha determinat 3892

increments elevats tant en consum industrial com en el domèstic, per aquest 3893

motiu caldria reconsiderar determinades polítiques restrictives quant al recurs 3894

carbó com a font diversa i econòmicament insubstituïble al dia d'avui. 3895

3896

99



- La hibridació podria aportar, al costat de la captura i enterrament de CO2, una 3897

solució parcial i important al problema. Per a això s'ha d'incrementar l'esforç 3898

institucional i pressupostari en R+D+i, per posar fre a l'enorme cost social que 3899

suporten les comarques mineres, per la qual cosa FITAG-UGT aposta pel 3900

paper que de futur ha de jugar el sector del carbó recolzat per noves 3901

tecnologies que al costat de la biomassa garantirien la sostenibilitat de les 3902

conques mineres, l'arrelament territorial i la cohesió social. 3903

3904

- L'establiment d'un mix financer adequat mitjançant participació pública i 3905

privada amb arrelament territorial i/o nacional, que constitueixi un nucli 3906

suficient per garantir la sobirania energètica i la seva integració futura en 3907

societats europees de nacionalitat mixta, contribuint així a l'harmonització 3908

energètica en la UE i al desenvolupament del sistema energètic continental 3909

que garanteixi el proveïment i la competitivitat industrial. En tal sentit s'han 3910

d'adoptar polítiques fiscals que incentivin la inversió en sectors estratègics. 3911

3912

- La grandària de les empreses en la UE ha de ser objecte de negociació 3913

política i no sotmetre's a criteris financers que es fixen en els Consells 3914

d'Administració de les Companyies. Així doncs no ha de deixar-se 3915

aquest tema a l'arbitrarietat dels mercats, per tractar-se d'un sector 3916

Estratègic. De la mateixa manera, FITAG-UGT entén que la reciprocitat 3917

és un element indispensable per culminar amb èxit un model energètic 3918

comú en la UE i un dret irrenunciable per al nostre país enfront dels 3919

blindatges d'altres països. 3920

3921

En síntesi, FITAG-UGT considera necessari l'obertura urgent d'un ampli debat social 3922

sobre el model energètic de país amb la finalitat de dissenyar i consensuar un 3923

sistema energètic de futur configurat per un conjunt d'estructures legals i tècniques 3924

que garanteixin el proveïment, la solvència tècnica i financera d'aquest i la màxima 3925

independència energètica i tecnològica, mitjançant l'aprofitament dels recursos 3926

propis i el desenvolupament de tecnologies que generin ocupació i fomentin 3927

l'arrelament territorial i social. 3928

3929

FITAG-UGT aposta decididament per impulsar les polítiques de cooperació i de 3930

desenvolupament energètic, mitjançant l'establiment d'acords estratègics amb estats 3931

estretament vinculats al nostre país històrica i culturalment, com són els de l'àrea 3932

Iberoamericana i el Magreb, sense perjudici dels acords existents amb els Estats 3933

membres de l'O.I. i del Mediterrani. 3934

3935



Finalment, el sistema energètic no ha de prescindir de cap font o tecnologia de les 3936

existents, sí bé ha de potenciar l'eficiència mediambiental i l'ús d'aquelles que 3937

atorguin major autonomia energètica, respectant els compromisos adquirits com a 3938

país, per a això considerem vital el paper a exercir per l'Estat, tant en la seva labor 3939

de planificació i disseny del model, com en la participació i control del mateix com a 3940

garant de la seva viabilitat i sostenibilitat. 3941

3942 3943

SECTOR DE LA MINERIA 3944

3945

LES POTASSES 3946

EL sector miner a Catalunya està pràcticament dedicat en exclusiva a l'explotació de 3947

mines de potassa. En l'actualitat Catalunya és el principal productor de potasses 3948

nacional, i compta amb l'única empresa minera dedicada a l'extracció i elaboració de 3949

potassa i sals. Iberpotash. S.A. pertany al grup Israelià ICL un dels majors 3950

productors mundials de potassa juntament amb Canadà I Rússia situada en el 3951

Bages província de Barcelona compta amb dos centres de producció en les localitats 3952

de Súria i Sallent. 3953

Aquesta activitat a Catalunya dóna ocupació a uns 900 treballadors/as directes, i 3954

també de forma directa però amb subcontractes a uns 500 més. 3955

Anys enrere s'han donat una sèrie de circumstàncies en l'economia mundial, totes 3956

elles han fet que els grans productors de potassa hagin vist molt incrementades tant 3957

en quantitat com en preus les seves vendes, tot això és a causa de diverses causes, 3958

una d'elles és la gradual pujada del petroli, ara veurem possiblement la repercussió 3959

contrària en la baixada actual, esperem no sigui molta, que s'ha vingut registrant des 3960

de la guerra de l'Iraq en la qual el barril de cru ha anat escalant fins a arribar a uns 3961

preus inimaginables, això va tenir com a conseqüència que s'incrementés d'una 3962

manera molt important els cultius destinats al biodièsel amb la consegüent demanda 3963

de fertilitzants. 3964

D'altra banda han entrat en joc una sèrie de països emergents com són l'Índia, Xina i 3965

Brasil, amb unes demografies i per tant unes necessitats d'obtenir unes collites cada 3966

vegada més productives, que permetin proveir a tota la població. 3967

Per tant la llei de l'oferta i la demanda ha fet que els preus de les comandes que 3968

s'han estat servint fa anys hagin anat augmentant successivament, com a 3969

conseqüència de tot això els preus dels fertilitzants s'han vist incrementats en més 3970

d'un 100% en anys anteriors. 3971

101



D'altra banda i no menys important està el tema mitjà ambiental, on avui dia hi ha 3972

una gran sensibilització en tot la referent a la conservació i protecció del medi 3973

ambient com no pot ser d'una altra manera. 3974

En aquest tema parlem d'una empresa que explica com anteriorment hem dit amb 3975

gairebé 100 anys d'història, on no hi havia cap tipus de protecció cap a l'entorn, com 3976

tampoc cap tipus de normativa o legislació sobre aquest tema, d'altra banda 3977

l'agressió era insignificant doncs al no existir la mecanització en les explotacions, el 3978

residu es podia re col·locar gairebé íntegrament a l'interior i el rebutjat del tractament 3979

en planta era molt poc significatiu. 3980

Avui dia no és així, i les muntanyes de residu en els últims anys han crescut a un 3981

ritme vertiginós, per tant aquest és un problema que genera un gran impacte 3982

mediambiental, tant a nivell visual, com el més greu de salinització dels aqüífers, és 3983

important tenir en compte que sobre aquest últim punt no solament incideix l'activitat 3984

minera sinó unes altres com són la ramadera pel tema dels purins, o les 3985

infraestructures viàries, doncs totes elles incideixen en un subsòl on les capes de sal 3986

poden arribar a aflorar fins a la superfície, això com és lògic suposa un cost 3987

important, tant social com a econòmic. 3988

En aquest sentit la conscienciació per part de l'empresa ha canviat totalment, doncs 3989

ha actuat sobre el terreny com és en la impermeabilització de les escombreres, 3990

recollida d'aigües amb canals perimetrals, proves de restauració en la escombrera 3991

vella de Vilafruns, així com acords amb l'administració, ACA (agència catalana de 3992

l'aigua) en l'ampliació i reparació del col·lector de salmorres fins al mar. 3993

Encara i que l'empresa actua decididament en vers del problema de l'acumulació de 3994

residus salins a les escombreres, s'enfronta a un greu problema com és la ratificació 3995

per part del Tribunal Suprem sobre la sentència que declara que aquesta 3996

escombrera es va ampliar sense els requisits d'informe medi ambiental. Aquesta és 3997

una situació que farà que treballem plegats per fer compatible el desenvolupament 3998

industrial, i assegurar els llocs de treball, amb la cura del nostre entorn natural. 3999

Finalment incidir que si per part de tots no es treballa i es preveuen actuacions que 4000

obliguin a les empreses a complir les normatives existents i una mica més enllà, com 4001

pot ser la implicació amb el territori, la viabilitat de les explotacions pot ser molt 4002

complicada en un futur, a causa de la pressió social i d'un altre tipus d'associacions 4003

o organitzacions que poden veure perjudicats els seus interessos o els de el territori. 4004

4005

4006



SECTOR QUÍMIC 4007

4008

El Sector Químic, utilitzant la Classificació Nacional d'Activitats Econòmiques 4009

(CNAE) comprèn en sentit ampli la divisió CNAE- 20 " Indústria química " , juntament 4010

amb la divisió CNAE- 21 "Fabricació de productes farmacèutics " i la divisió CNAE- 4011

22 Productes de cautxú i plàstic dóna feina a uns 66.000 treballadors i treballadores. 4012

D'ells, uns 39.500 són homes i 26.500 dones. 4013

4014

UNA POLÍTICA INDUSTRIAL PER AL SECTOR QUÍMIC 4015

L'activitat de les empreses del Sector Químic genera actualment el 11% del producte 4016

interior brut de l'economia espanyola amb aproximadament 500.000 llocs de treball , 4017

comptant l'ocupació directa i indirecte , destacant al seu torn, la forta influència 4018

induïda sobre la resta de les activitats econòmiques . 4019

A Catalunya, el sector químic té una forta presència, com ho demostra el fet que el 4020

42,5% de la facturació estatal i el 38,4% dels ocupats es concentrin a Principat. El 4021

sector va aportar el 2,5% del PIB català i pràcticament el 10% del VAB industrial, uns 4022

percentatges que són superiors als del conjunt de l’Estat espanyol. Aquesta 4023

rellevància també es reflecteix en termes de capacitat exportadora, atès que les 4024

empreses catalanes concentren el 47,9% de les exportacions espanyoles del sector, 4025

molt per sobre dels percentatges assolits per altres comunitats autònomes. A més, el 4026

químic és un dels principals sectors exportadors de l’economia catalana, 4027

especialment la branca de química orgànica, atès que el 43% de les seves vendes 4028

es realitzen a l’estranger. 4029

Segons l’Enquesta industrial de l’INE, el 2013 hi havia 31.117 per sones treballant 4030

directament al sector químic bàsica català, el 7,3% dels treballadors de la indústria 4031

catalana. Així mateix, aquest sector va generar un volum de negoci de 16.152,9 4032

milions d’euros, cosa que representa el 12,8% del total de la indústria. 4033

Val a dir que Catalunya té un pes específic molt important a Espanya en el segment 4034

de la química bàsica –concentra gairebé el 41% del volum de negoci–, però també 4035

està molt especialitzada en el segment de química destinada al consum final, atès 4036

que concentra un 56% de la indústria estatal. En aquest darrer subsector, Catalunya 4037

compta amb la presencia destacada d’empreses com Puig Beauty & Fashion Group, 4038

Procter & Gamble o Sara Lee Household and Body Care España, que tenen la seva 4039

seu social a la zona de Barcelona. Pel que fa al teixit empresarial, la indústria 4040

química espanyola està formada per 2.758 empreses amb assalariats a gener de 4041

103



2014, de les quals gairebé el 28% es trobaven a Catalunya (767), la comunitat amb 4042

una major implantació empresarial en tots els rangs d’ocupació, per davant de la 4043

Comunitat Valenciana, Madrid i Andalusia. Per subsectors, hi ha una marcada 4044

especialització al consum, amb 238 empreses a Catalunya, i en el de química 4045

bàsica, amb 231 empreses. Geogràficament, el teixit industrial es concentra 4046

principalment a les comarques tarragonines, al Vallès Oriental, al Barcelonès i al 4047

Baix Llobregat. 4048

En global, el teixit empresarial químic català combina la presència de petites 4049

empreses (el 64% tenen menys de 20 ocupats) amb empreses de grans dimensions, 4050

habitualment multinacionals. Val a dir que a Catalunya es localitzen 30 de les 70 4051

empreses del sector amb més de 200 treballadors que hi ha a Espanya, el 43% del 4052

total. La dimensió més important correspon a les industries químiques de base que 4053

normalment integren verticalment la producció de béns intermedis i també de 4054

consum final. Algunes de les empreses clau de la indústria química a Catalunya són 4055

les societats Repsol Petróleo i Repsol Química, que formen part del grup Repsol 4056

YPF, i Ercros. A més d’aquests actors nacionals, un gran nombre d’empreses 4057

estrangeres estan implantades a Catalunya, com és el cas de Henkel Ibérica, Dow 4058

Chemical, Iberpotash, Basf Española, Du Pont Ibérica, Clariant Ibérica Servicios, 4059

Solvay Ibérica i Procter & Gamble. 4060

4061

CATALUNYA ESPANYA

UNITATS % CAT. % ESP UNITATS

EMPRESES AMB ASSALARIATS - 2014 767 3,2 27,8 2.758

VOLUM NEGOCI (MILERS €) 16.152.970 12,8 42,5 38.049.163

OCUPATS - PERSONES - 2013 31.117 7,3 38,4 81.026

VAB (MILERS € 2013) 2.760.056 9,9 25,3 10.922.000

EXPORTACIONS (MILERS € 2014) 10.510.141 17,5 47,9 21.941.751

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya i l’Instituto Nacional de 4062 Estadística. 4063

4064

4065

4066

4067



En 2013 el volum de negoci a tota Catalunya va representar un 16.152.970 milers € 4068

un 42,5% del total d’Espanya. 4069

4070

4071

4072

Atenent a les vendes per subsectors , els productes químics bàsics representen el 4073

43% del total, seguit de les especialitats farmacèutiques, que suposen el 29% del 4074

total. Destaquen, així mateix, les produccions de Articles de neteja i perfums i 4075

cosmètics, que representen el 13% del total. 4076

4077

4078

El principal mercat de les exportacions del sector continua sent la Unió Europea, 4079

amb una mica més del 60 % de les exportacions totals . 4080

105



Pel que fa a les importacions , aquestes van créixer menys del que ho van fer les 4081

exportacions, ( 1% ). 4082

Les importacions del sector han crescut en el període 2010-2014 un 20 %. 4083

Tal i com passa amb les exportacions, el principal punt d'origen és la Unió Europea, 4084

amb una mica més del 70% del total. 4085

El consum de productes per habitant el 2013 se situava en 1.260 euros anuals, el 4086

que va suposar un lleuger creixement del 0,1% respecte l'any anterior. 4087

El consum per habitant acumulat entre els anys 2000-2013 registra un creixement 4088

del 21 %. 4089

El sector farmacèutic constitueix una de les especialitzacions tradicionals de la 4090

indústria catalana i destaca com una de les zones de l’Estat amb una major 4091

concentració d’aquesta activi tat. Aproximadament, el 40% dels laboratoris 4092

farmacèutics –101 sobre un total de 256− i 49 dels 114 centres de fabricació de 4093

química fina que operen al territori espanyol es troben implantats a Catalunya. 4094

Al Principat, el sector de la farmàcia representa el 4,7% de la xifra de negoci i un 4095

7,1% amb relació al valor afegit brut global de la indústria, així com el 4,3% dels llocs 4096

de treball, amb 18.569 persones ocupades. 4097

La dimensió mitjana dels laboratoris farmacèutics és relativament elevada en 4098

comparació amb el conjunt de la indústria, ja que assoleix una xifra de 138,7 4099

treballadors per establiment, enfront dels 18 per a la totalitat del sector 4100

transformador. El teixit industrial català es caracteritza per un grup d’empreses de 4101

capital familiar (Almirall, Esteve, Ferrer, Uriach, Salvat, Lacer o Isdin), encara que 4102

també hi tenen presència grups internacionals: Novartis, Sanofi-Aventis, Bayer-4103

Schering, Boehringer Ingelheim, Menarini o Merck. 4104

Els laboratoris farmacèutics són el subsector àmpliament majoritari del conjunt de la 4105

branca a Catalunya, ja que concentren en torn d’un 80% de la facturació total. En 4106

aquest segment operen al Principat diverses empreses que se situen entre les deu 4107

més importants de l’Estat per volum de facturació, tant de propietat local com 4108

pertanyents a grups multinacionals. Destaquen en aquest sentit Almirall, Novartis, 4109

Merck Sharp Dohme i Esteve. Per la seva banda, el subsector de la química fina 4110

aporta un percentatge d’ aproximadament el 20% de la xifra de facturació del conjunt 4111

del sector a Catalunya. És important destacar la notable concentració en territori 4112

català de les empreses estatals d’aquest segment que fabriquen al voltant de les tres 4113

quartes parts de la producció espanyola de primeres matèries farmacèutiques. 4114



L’ocupació mitjana d’aquestes firmes és relativament elevada, amb 87,1 treballadors 4115

per establiment, malgrat que es tracta d’una activitat molt intensiva en capital. 4116

4117

CATALUNYA ESPANYA


NOMBRE D’EMPRESES – 2014 150 0,4 40,5 370

ING. EXPLOTACIÓ – 2013 6.078.035 4,7 42,9 14.178.216

OCUPATS - 2013 18.569 4,3 50,2 36.992

VAB – 2013 1.978.677 7,1 N.D. N.D.

EXPORTACIONS - 2014 4.198.968 7,0 40,8 10.289.281

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Enquesta Industrial d’Empreses 2013, el Director Central 4118 d’Empreses 2014 i duanes 2014 4119

4120

En relació a la resta d'indicadors d'ocupació no hi ha modificacions significatives. Es 4121

manté un baix percentatge de temporalitat, entorn del 10%, inferior a la mitjana del 4122

sector industrial. La presència femenina es manté en el 37% de la població ocupada 4123

en la Química i el 27% en Transformats de cautxú i plàstics. L'ocupació a temps 4124

parcial, ateses les característiques del sector, amb processos de producció continus 4125

i en molts casos a torns, segueix mantenint-se en percentatges molt baixos, del 3% 4126

al 5%, i el nivell educatiu continua millorant en relació a anys anteriors. 4127

Les previsions per al 2015 subratllen el positiu d'unes estimacions que assenyalen la 4128

recuperació del sector amb un creixement de l'ocupació, la contractació, la xifra de 4129

negocis i les exportacions. 4130

Les estimacions i els resultats de l'última EPA publicada mostren un creixement de 4131

l'ocupació del 18,56% en el primer semestre del 2015. Així mateix, el valor de les 4132

exportacions de productes químics presenta un creixement del 7%. 4133

La indústria ha millorat extraordinàriament la seva seguretat i el seu comportament 4134

mediambiental. I, a més, té el compromís de fer-ho cada vegada millor. La 4135

consciència que algunes substàncies químiques afecten greument la salut humana, i 4136

danyen seriosament al medi ambient ha anat prenent auge en tots els estaments 4137

implicats en la indústria. El compromís per contribuir al desenvolupament sostenible 4138

de la indústria i del planeta és inequívoc per part de tots. 4139

107



Com a resposta a aquesta situació, han anat sorgint respostes des d'aquests 4140

organismes, com pot ser el Responsible Care "compromís de progrés". Des del punt 4141

de vista institucional, altres iniciatives, com el protocol de Kyoto, el REACH, el 4142

control d'emissions de CO2 a l'atmosfera abunden en aquesta mateixa consciència. 4143

Conscients d'això, les organitzacions sindicals i la patronal hem llançat iniciatives de 4144

conscienciació i adaptació de la indústria espanyola als nous reptes de control de la 4145

seguretat i medi ambient, signant per primera vegada a Europa un acord sobre el 4146

REACH i comminant a les empreses i als representants dels / les treballadors / es al 4147

diàleg sobre el control de les substàncies químiques. 4148

En la mateixa línia i també dins el marc de l'Observatori del Conveni de la Indústria 4149

Química es va ratificar l'acord subscrit per l'anterior EMCEF, després de la fusió de 4150

la Química, Metall, Energia i Mineria, i ECEF en contra de la subhasta de emissions 4151

de CO2 en un intent d'evitar que el control d'emissions de CO2 a l'atmosfera es 4152

converteixi en un mercadeig de les grans empreses o una excusa més per la 4153

deslocalització d'empreses a Europa. 4154

Aquest tipus de mesures suposen unes majors inversions en apartats com la 4155

seguretat o les millores mediambientals, suposant un filtre de competències entre les 4156

empreses, portant a les mateixes a una selecció de les que puguin adequar-se a les 4157

necessitats de control i respecte mediambiental així, per exemple, s'estima que els 4158

costos totals de l'aplicació per part de la indústria de la proposta de normativa 4159

relativa als productes químics s'elevaran a 2.300 milions d'euros en un període de 11 4160

anys. 4161

Així ho estima la Comissió Europea en un nou estudi sobre l'impacte de la proposta, 4162

en què calcula que els costos seran molt menors en relació amb els 10.000 milions 4163

d'euros que es van estimar en un primer moment. 4164

Aquesta reducció es deu a canvis com ara una revisió a la baixa de les exigències 4165

pel que fa als assajos i als processos de registre simplificats per als productes 4166

químics en baixes quantitats, així com a l'exclusió dels polímers d'entre les 4167

substàncies que s'han de registrar ja una reducció important de les exigències 4168

relatives als usuaris en garantia. 4169

L'amplitud de l'impacte depèn de la mesura en que la retirada d'aquestes 4170

substàncies exigeix una adaptació de la cadena d'aprovisionament dels productes 4171

químics i del procés de producció. D'acord amb els costos d'experimentació i registre 4172

totals, estimats en 2.300 milions d'euros , l'adaptació necessària d'aquesta cadena 4173

hauria de limitar-se a un escenari d'anticipació normal, el que es traduiria en un cost 4174

estimat d'entre 2.800 i 3.600 milions d'euros. 4175



Per a la Federació les línies bàsiques de la política industrial del sector han de ser: 4176

La participació dels treballadors / es a través de les seves seccions sindicals en els 4177

nivells de decisió estratègics de les empreses, qüestió que no es produeix en 4178

l'actualitat. 4179

És imprescindible assolir la competitivitat entre empreses que permetin la seva 4180

estabilitat i permanència alhora que poder competir quant a grandària i qualitat. En 4181

un mercat cada vegada més globalitzat, les empreses hauran d'aconseguir una mida 4182

òptima mig i una qualitat que permetin competir amb èxit en els mercats 4183

internacionals. En concret, per a les Pimes es fa necessari establir aliances, 4184

concentracions, fusions i altres fórmules de col·laboració entre empreses. 4185

Apostar decididament per la I+D+i com a instrument fonamental de competitivitat, de 4186

manera que es redueixi el desfasament que hi ha al nostre país en aquesta matèria. 4187

Les polítiques de les administracions públiques són decisives per permetre fer front a 4188

aquest mal endèmic. 4189

La qualificació professional, mitjançant polítiques que elevin la capacitació 4190

professional dels treballadors / es del sector. 4191

Els factors mediambientals tenen capital importància en el futur del sector, no només 4192

pels canvis legislatius que estan succeint-se, sinó també per la cada vegada major 4193

consciència per part de la població de la necessitat del respecte del medi ambient. 4194

La Federació ha d'exigir a les empreses que utilitzin els mateixos criteris de 4195

responsabilitat a Europa que als altres continents, així com el respecte de les 4196

mesures mediambientals sobretot en aquells països en què la seva reglamentació és 4197

ambigua en aquestes matèries. Al mateix temps s'exigirà al govern que garanteixin 4198

la salut a dels treballadors / es i de la població mitjançant el control sanitari dels 4199

productes que provenen d'altres països on les seves legislacions en utilització de 4200

productes possiblement nocius per a la salut i mesures mediambientals que no 4201

siguin equiparables a les d'Espanya. 4202

Hem de seguir avançant en el Diàleg Social Sectorial Europeu en matèries com la 4203

prevenció de riscos laborals, en matèries mediambientals i en l'atent seguiment del 4204

que en els seus respectius sectors químics fan els països integrats en el mateix, per 4205

tal d'harmonitzar condicions i poder portar endavant una gestió previsora d'ocupació. 4206

En el marc del laboral hem de seguir apostant pels convenis d'àmbit sectorial estatal 4207

com a instrument més adequat per a homogeneïtzar les condicions laborals del 4208

sector i subsectors de la indústria química. 4209

109



A més de la gestió del conveni col·lectiu, de millorar els drets sindicals, i d'intervenir 4210

en les decisions empresarials en matèria d'organització del treball, hi ha un altre 4211

àmbit en el qual s'hauria de desenvolupar la participació sindical. 4212

Es tracta de mantenir i fomentar les vies permanents de diàleg amb les patronals 4213

sectorials a través dels Observatoris sectorials per analitzar en el nivell general del 4214

sector l'evolució del mateix i les repercussions a mig i llarg termini sobre l'ocupació i 4215

les condicions laborals. 4216

En matèria sindical els objectius que hem de perseguir són els següents: 4217

Potenciació de l'ocupació de qualitat i de la millora d'oportunitats: 4218

Augmentant l'ocupació, reduint la temporalitat 4219

Reduint i reordenant el temps de treball de forma consensuada 4220

Potenciant la formació professional, dirigida cap a l'obtenció dels Certificats 4221

Professionals. 4222

Seguir avançant cap a la igualtat, la integració i la cohesió social, a través de: 4223

Polítiques familiars, encaminades a la conciliació de la vida familiar i laboral. 4224

Avançar cap a la integració social i la igualtat de drets dels immigrants 4225

Impulsar mitjanes que garanteixin de forma efectiva la conciliació de la vida 4226

laboral i familiar 4227

Polítiques actives a favor de la integració de la dona i els joves en els nostres 4228

sectors i subsectors. 4229

4230

Polítiques adreçades als joves 4231

No podem oblidar que les demandes de sectors creixents de l'opinió pública es 4232

dirigeixen al fet que les grans empreses del sector actuïn com a actors socialment 4233

responsables. Les empreses ja no han de ser responsables únicament davant els 4234

seus accionistes, sinó que la seva responsabilitat s'ha d'estendre en primer lloc als 4235

seus treballadors/es i els seus representants, però també als consumidors, 4236

proveïdors, medi ambient i a l'àmbit local i/o regional. Aquestes polítiques s'han de 4237

desenvolupar a través de l'impuls de la RSE, com a element addicional a la nostra 4238

tasca sindical. 4239



Per a la Federació dels grans reptes als quals s'enfronta el sector a mig i llarg termini 4240

són: 4241

La globalització dels mercats en un context de fort creixement de la demanda 4242

asiàtica, de l'entrada de competidors de països emergents i de deslocalització 4243

de sectors clients 4244

La creixent pressió social galvanitzada pels temes mediambientals 4245

La creixent importància dels Costos energètics en un context de preus 4246

creixents i de gran dependència energètica del nostre país. 4247

Així mateix hem d'estar atents al desenvolupament del possible acord de lliure 4248

comerç entre la UE i els EUA. 4249

L'aposta decidida per la innovació i la millora de la competitivitat, en un context 4250

caracteritzat per un alentiment, o almenys de certa desviació a altres països d'un fort 4251

percentatge de flux inversor, quan la inversió en processos i productes, en increment 4252

de la capacitat, en investigació, desenvolupament i innovació, en formació i millora 4253

del capital humà de les empreses, el considerem com una variable fonamental que 4254

permet la millora de la competitivitat. 4255

Resumint, el repte de la competitivitat del sector Químic espanyol ha de passar per 4256

millorar l'eficiència energètica, incrementar les inversions en processos i productes, 4257

millorar la logística del transport, seguir impulsant la formació i l'especialització dels 4258

treballadors del sector i fer front als temes mediambientals i de seguretat que suposa 4259

per a la Indústria Química l'aplicació del reglament REACH. 4260

4261

CARACTERÍSTIQUES DEL SECTOR DE VIDRE I CERÀMICA 4262

La indústria del vidre, amb els seus subsectors de vidre pla , vidre buit i envasos , 4263

transformació i vidres especials té una llarga tradició a Catalunya, tal com posen de 4264

manifest les xifres del sector. El 2013, la indústria vidriera ocupava a l’entorn de 4265

3.200 persones i generava un volum de negoci de prop de 550 milions d’euros, xifres 4266

que representen el 0,74% de l’ocupació i el 0,44% de la facturació del conjunt de la 4267

indústria catalana. En termes de Valor Afegit Brut, el pes del sector és el 0,62%. Ara 4268

bé, el sector del vidre ha viscut una intensa crisi entre el 2008 i el 2012 que li va fer 4269

perdre el 38% de l’ocupació i de la facturació. El 2013, aquesta evolució s’ha frenat, i 4270

la facturació creix un 3,5%, mentre que l’ocupació encara disminueix un 1,4% 4271

interanual. 4272

111



Durant el període d’intensa crisi que va del 2008 al 2012, l’evolució del sector va ser 4273

més desfavorable a Catalunya que al conjunt d’Espanya i, com a resultat, el pes de 4274

la indústria catalana va anar minvant. Però una vegada s’ha iniciat la recuperació, el 4275

sector s’està recuperant més ràpidament al Principat, de manera que, el 2013, 4276

Catalunya concentra el 19% de l’ocupació i del volum de negoci del sector del vidre 4277

a Espanya, percentatges similars als d’abans de la crisi. 4278

Pel que fa al subsector del vidre pla, a Catalunya hi ha al voltant de 650 empreses 4279

amb llicència per a la manipulació –és a dir, que realitzen activitats de transformació 4280

o manufactura del vidre, mentre que l’any 2008 se sobrepassava la xifra de 800. 4281

Sobretot han tancat empreses petites, mentre que les grans i mitjanes aguanten 4282

gràcies a les reestructuracions. Es manté l’única planta de producció de vidre en 4283

brut, situada a l’Arboç del Penedès i que és propietat de Cristalería Española, del 4284

grup francès Saint Gobain. Aquesta 4285

fàbrica té una plantilla de 440 persones i es dedica a la fabricació de vidre pla per als 4286

sectors de la construcció i de l’automòbil. El subsector s’ha caracteritzat 4287

tradicionalment per un baix grau d’internacionalització, com a conseqüència de la 4288

important repercussió que tenen els costos de transport sobre el preu final, una 4289

situació que darrerament està canviant a causa de l’entrada d’importadors asiàtics 4290

que produeixen amb uns costos molt més baixos i, per tant, poden absorbir els 4291

costos derivats del seu transport. 4292

Així mateix, el mercat del vidre pla és molt atractiu per a inversors estrangers perquè 4293

té molt potencial de creixement, però alhora té l’inconvenient d’estar molt fragmentat 4294

com a conseqüència de l’escassa concentració empresarial i la seva reduïda 4295

dimensió. 4296

En el cas del subsector del vidre buit, el nivell de concentració de l’oferta és força 4297

més notable que en el cas del vidre pla, atesa la significació que tenen les 4298

economies d’escala per a la producció de les línies de demanda més destacades de 4299

la branca. Espanya és el cinquè país productor d’envasos de vidre de la Unió 4300

Europea, amb 2,09 milions de tones d’ampolles i pots de vidre el 2013, el 10,3% de 4301

la producció europea. Els països europeus que superen Espanya són Alemanya 4302

(amb una producció de 3,93 milions de tones i el 18% del mercat europeu), Itàlia 4303

(3,43 milions de tones i el 16% del mercat), França (3,03 milions de tones i el 14% 4304

del mercat) i el Regne Unit (2,24 milions de tones). Tanmateix, Espanya no ha sofert 4305

la crisi amb tanta intensitat com els tres principals països productors europeus. 4306

Mentre que a l’Estat espanyol el volum de producció de l’any 2013 va ser equivalent 4307

al de deu anys enrere, a Alemanya i a Itàlia encara era un 7% i un 3% inferior, 4308



respectivament, i a França, que és on més ha disminuït, un 20% inferior. Al Regne 4309

Unit i a Portugal, en canvi, el nivell de producció ha augmentat en aquest període. 4310

Les exportacions de vidre i productes de vidre al conjunt d’Espanya van ser de 4311

1.120,7 milions d’euros el 2014, gairebé 300 milions de les quals van ser catalanes. 4312

Amb relació a l’any anterior, les exportacions espanyoles van créixer prop d’un 7% 4313

nominal, mentre que les catalanes van experimentar un ascens de l’11,4%, fet que 4314

ha permès augmentar el pes de Catalunya fins al 27%. Aquest important augment de 4315

vendes a l’estranger s’explica per l’extraordinari creixement que van experimentar 4316

els mercats francès (amb un 14%), italià (20%) i belga (17%). 4317

Aquests tres destins, que són el primer, el tercer i cinquè en importància a 4318

Catalunya, van concentrar la meitat de les exportacions catalanes de vidre aquest 4319

any. La resta de mercats importants, com ara Alemanya, Portugal i el Regne Unit, 4320

també van registrar augments, però més moderats. 4321

Cal assenyalar que, en el cas d’Espanya, el lideratge en les exportacions l’ocupa 4322

Portugal. La menor presència portuguesa en les exportacions catalanes té arrels 4323

històriques a causa dels majors costos del transport per la distància. 4324

Per la seva banda, les importacions estatals de vidre i productes de vidre van ser de 4325

1.186,5 milions d’euros el 2014, un 11,6% més que l’any anterior, de les quals un 4326

30% anaven cap a Catalunya. Concretament, les importacions catalanes de vidre 4327

van ser de 350 milions d’euros, un 8% més que l’any anterior, reflectint en bona part 4328

la recuperació de la demanda interna que s’ha produït aquest any al nostre país. La 4329

Xina s’ha convertit en el principal país importador, superant França i Alemanya, que 4330

havien mantingut fins ara el liderat. L’any 2014 les importacions procedents de la 4331

Xina van ser de 54 milions d’euros, un 20% més que l’any anterior, assolint un pes 4332

del 15,4%respecte al total de les importacions catalanes de vidre. La segueixen en el 4333

rànquing França, amb un pes molt similar, i un creixement en les importacions del 4334

8% el 2014. A continuació, figuren Alemanya i Itàlia, que tenen uns pesos al voltant 4335

del 12%-13% i que també van experimentar augments, però més moderats que 4336

França. 4337

Cal destacar la forta concentració de les importacions catalanes de vidre, atès que 4338

els quatre principals països importadors abans mencionats sumen el 56% de les 4339

importacions totals del sector. 4340

La balança comercial del sector a Catalunya en termes monetaris continua essent 4341

deficitària, però el 2014 ha assolit la xifra més baixa des de l’any 1994. Això es deu 4342

al fort dinamisme que han experimentat les exportacions els anys 2013 i 2014, amb 4343

113



un creixement acumulat del 27,2% en només dos anys, mentre que les importacions 4344

han pujat un 10% en el mateix període. Per la seva banda, la taxa de cobertura (ràtio 4345

exportacions/importacions) ha augmentat fins al 85,4% el 2014, la més alta de la 4346

darrera dècada. 4347

En qualsevol cas, dins d'aquesta evolució no hi ha dubte que els aspectes 4348

mediambientals han estat prioritaris i han de seguir sent prioritaris. L'exemple més 4349

visible és el reciclatge del vidre, que no només incideix favorablement en els 4350

processos de fabricació, sinó també en la imatge ambientalment positiva que els 4351

consumidors tenen d'aquest material. 4352

Així, la majoria de les indústries vidrieres espanyoles utilitzen alts percentatges de 4353

casc de vidre reciclat en les seves composicions. Amb l'excepció de sectors com les 4354

fregides, el vidre domèstic, el filament continu i els vidres especials, on la utilització 4355

d'aquests materials reciclats és més aviat escassa, a causa dels alts requeriments 4356

de qualitat dels seus productes, en la resta de sectors, com la fabricació d'envasos o 4357

el vidre pla, la seva incorporació als processos productius pot oscil·lar entre el 30 i el 4358

80%. En el cas de la petita i mitjana indústria vidriera (productes per a perfumeria i 4359

vidre amb fins decoratius, entre d'altres) el casc de vidre reciclat pot arribar a ser fins 4360

i tot la principal matèria primera. 4361

Tot i que, des de 1980, la quota de mercat del vidre no ha deixat de perdre terreny 4362

en favor dels envasos de plàstic, els brics i els pots de begudes -en aquest període 4363

el vidre ha passat de representar uns dos terços del total del mercat a només un 4364

terç-, la veritat és que en els últims anys els envasos de vidre semblen haver-se 4365

estabilitzat o fins i tot avancen. La raó: la qualitat que els consumidors troben en el 4366

vidre més enllà de les modes passatgeres. 4367

Entre les debilitats del sector s'esmenta el fet que en el model industrial europeu del 4368

futur, aquest tipus d'indústries, associades tradicionalment al consum de grans 4369

quantitats de matèries primeres i energia, no estan del tot ben considerades, ja que 4370

l'objectiu és apostar per activitats de mitjana i alta tecnologia. De la mateixa manera, 4371

es fa necessari un canvi cap a un procés productiu més flexible, des de l'actual 4372

sistema de grans produccions amb estocs intermedis a un esquema de fabricació 4373

segons comanda 4374

4375

SITUACIÓ DEL SECTOR DE PASTA PAPER I CARTRÓ 4376

4377

Pasta de paper, paper i cartró (CCAE 171) 4378

Articles de paper i cartró (CCAE 172) 4379



Paper premsa i d’impressió i escriptura Paper tissú: paper absorbent per a usos 4380

higiènics i sanitaris. Línia marró: cartró ondulat, paper kraft i cartronet. Especialitats: 4381

altres envasos i embalatges i papers especials. 4382

4383

Situació del sector a 2014. Dades generals . 4384 4385

La presència del sector del paper i cartró a Catalunya és destacable. Es 4386

comptabilitzen uns 512 establiments fabricants, dels quals un 12,5% són dedicats a 4387

la producció de pasta, paper i cartró i un 87,4%, a la d’articles de paper i cartró. 4388

L’any 2013, el sector ocupava uns 11.141 treballadors directes, al voltant d’un 25% 4389

dels quals es concentren en el segment de la pasta, paper i cartró i la resta, en 4390

l’activitat d’articles de paper i cartró. 4391

El Principat concentra una part notable de l’activitat estatal, atès que disposa del 4392

28% dels establiments i representa un 28,7% del volum de negoci. El nombre 4393

d’establiments amb 50 o més ocupats és de 14 per al subsector de producció de 4394

pasta, paper i cartró i de 53 pel subsector de fabricació d’articles de paper i cartró. 4395

Al Principat hi ha una presència important de les diverses activitats manufactureres 4396

que integren la indústria del paper i cartró. 4397

No obstant això, des dels anys vuitanta ha tingut lloc una reducció del subsector de 4398

la polpa o pasta de paper i ha acusat alts i baixos durant els darrers deu anys. Dins 4399

del subsector de les manufactures de paper i cartró, el segment de la línia marró és 4400

el que representa una major proporció quant a nombre d’empreses, al voltant d’un 4401

46,3%. A aquest apartat li segueix en rellevància la fabricació de paper d’impressió i 4402

escriptura, amb un pes relatiu del 31,4% i, posteriorment, els segments de les 4403

especialitats (15,5%) i del paper tissú (8,7%). Geogràficament, l’activitat es localitza, 4404

sobretot, a les comarques de l’Alt Penedès, l’Alt Camp, l’Anoia, el Vallès Oriental i el 4405

Ripollès, i, amb menor importància, a les comarques del Baix Llobregat, el Vallès 4406

Occidental, el Gironès, la Garrotxa i el Segrià. 4407

4408

4409

4410

4411

4412

115



CATALUNYA ESPANYA


NOMBRE D’EMPRESES – ESTABLIMENTS 512 0,1 28,0 1.791

VOLUM DE NEGOCI (MILERS €) 3.660.768 2,9 28,7 12.715.547

OCUPATS – PERSONES 11.141 0,4 28,0 39.662

VAB – (MILERS €) 853.884 3,0 N.D. N.D.

VENDES A L’ESTRANGER (MILERS €)- 2014 1.425.460 2,3 33,5 4.008.747

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya i l’Instituto Nacional de 4413 Estadística. Les xifres es corresponen amb la divisió 17 de la CCAE-2009 de l’Enquesta Industrial d’Empreses i 4414 de Duanes. 4415

Cal assenyalar que en els darrers anys el sector català del paper i cartró ha realitzat 4416

un gran esforç per millorar la seva competitivitat. Una mostra n’ha estat el 4417

creixement del pes relatiu de les exportacions respecte al volum de negoci total, el 4418

qual va arribar, durant el 2014, al 38,9% 4419

4420

Percentatge de variació del consum de paper reciclat: 4421

PAIS % Var. 2014-13

FRANÇA 5,2

ESLOVENIA 4,9

ROMANIA 2,3

ALEMANYA 0,6

BÈLGICA 0,2

ITÀLIA -0,3

AUSTRIA -1,4

HOLANDA -1,5

ESPANYA -1,8

REGNE UNIT -3,2

FINLÀNDIA -5,1

NORUEGA -5,2

SUÈCIA -9,4

MITJANA U.E. -0,2

4422

Espanya és el sector productor de paper de la Unió Europea, per darrere 4423

d'Alemanya, Finlàndia, Suècia, Itàlia i França. En producció de cel·lulosa, ocupa el 4424



cinquè lloc en un rànquing que ens precedeixen Finlàndia, Suècia, Alemanya i 4425

França. 4426

4427

Evolució dels subsectors el 2014 4428

4429

Polpa o pasta de paper 4430

Durant el 2014, la producció del subsector de la polpa o pasta de paper, d’escassa 4431

rellevància al Principat, es va reduir respecte al període anterior (un −2,4%). La 4432

reducció a Espanya va ser del −5,1%, enfront del −0,2% de l’any anterior, per situar-4433

se en 1.863.300 tones. La polpa destinada al mercat va patir una caiguda del 4434

−10,7%, amb 1.216.300 tones. Aquesta caiguda en la producció, iniciada el 4435

setembre del 2014, no representa una adaptació temporal a menors nivells de 4436

demanda sinó que és causa directa d’un descens equivalent en la capacitat de 4437

producció instal·lada en el sector. 4438

Manufactures de paper i cartró 4439

La producció de manufactures de paper i cartró (CCAE 172) va augmentar a 4440

Catalunya un 3,7%, segons l’Índex de Producció Industrial, enfront del 3,1% de l’any 4441

anterior. La situació a Espanya també va ser millor el 2014 (amb un augment del 4442

2,4%) que no pas el 2013 (amb una caiguda del−0,3%) 4443

Segment del paper de premsa i d’impressió i escriptura 4444

L’any 2014, la producció estatal de paper premsa i d’impressió i escriptura va minvar 4445

un −5,9% en volum enfront del −3,1% del període anterior, per situar-se al voltant 4446

dels 1,40 milions de tones. El consum va augmentar un 3,3%, enfront de la caiguda 4447

del 12,8% de l’any 2013. Pel que fa als mercats exteriors, cal destacar que les 4448

exportacions espanyoles del segment van caure respecte a l’any anterior, un −5,2% 4449

en termes reals, per assolir la xifra d’1,23 milions de tones. Les importacions, al 4450

contrari, van augmentar en volum respecte a l’exercici anterior fins arribar als 1,30 4451

milions de tones. Aquest increment fou del 5,4%. El saldo comercial va ser negatiu i 4452

la taxa de cobertura va ser del 94,5%, enfront del 105,2%, del període anterior. 4453

Segment de la línia marró (embalatges) 4454

Al llarg de l’any 2014, el segment de la línia marró va empitjorar lleugerament amb 4455

relació a l’any 2013. La producció en el conjunt d’Espanya va patir una reducció del 4456

−0,4% en termes reals, arribant als 3,11 milions de tones. 4457

117



En el cas específic del cartró ondulat, la producció va disminuir lleugerament, un 4458

−0,7% durant el 2014 i es va situar en un total de 2,83 milions de tones, volum 4459

similar al del període anterior, 2,85 milions. La producció de cartronet 4460

a Espanya durant el 2014 va canviar de signe respecte el període anterior i va 4461

augmentar un 2,8% en termes reals, fins als 279,0 milers de tones. 4462

Pel que fa als intercanvis comercials amb l’exterior de la branca de la línia marró, 4463

durant el 2014 les exportacions estatals van registrar un decrement en volum d’un 4464

−2,9% (1,10 milions de tones). Les compres de cartró i cartronet als mercats 4465

exteriors van arribar a poc més d’1,35 milions de tones el 2014. 4466

4467

Segment del paper tissú 4468

El segment del paper tissú és una activitat que, normalment, no pateix de manera 4469

intensa els efectes de les oscil·lacions dels cicles econòmics. Depèn, en bona part, 4470

de les empreses de gran distribució comercial i destina els seus productes, sobretot, 4471

al consum domèstic i a la restauració. L’any 2014, aquesta especialitat va 4472

experimentar en el conjunt de l’Estat un decrement de la producció del −3,9% en 4473

termes reals (uns 679,0 milers de tones), similar al decrement del −3,4% del període 4474

anterior. Amb relació a les transaccions amb l’exterior, d’una banda, les exportacions 4475

van incrementar-se un 1,4% (per situar-se en els 175,3 milers de tones), mentre que, 4476

d’altre, les compres van augmentar un 9,2% (148,4 milers de tones). 4477

Aquesta evolució va continuar donant un valor positiu del saldo de la balança 4478

comercial de la mateixa manera que en el període anterior. La taxa de cobertura en 4479

volum va passar del 127,0% el 2013 al 118,1% el 2014. 4480

4481

CARACTERÍSTIQUES DEL SECTOR DE FRED INDUSTRIAL 4482

El sector de Dipòsit i emmagatzematge frigorífic es troba en un camí clara 4483

d'increment d'activitat i consolidació de dades al dependre directament de l'increment 4484

del consum d'aliments. 4485

Una excel·lent expectativa per a les empreses del sector que han patit en els anys 4486

precedents una reestructuració molt forta que les ha fet més competitives. Però 4487

aquesta reestructuració ha fet reduir directament el llocs de treball i abaixar el 4488

numero d’empreses que encara queden. 4489

El nombre total de treballadors i treballadores en les empreses de Dipòsit i 4490

emmagatzematge frigorífic a Espanya és aproximadament de 3.600, distribuïts en 4491

125 empreses. 4492



El sector d'Emmagatzematge Frigorífic i la Logística a temperatura controlada, com 4493

la resta de sectors, ha patit ajustos laborals molt forts derivats de la situació 4494

econòmica. Amb la peculiaritat que les persones afectades per l'activitat no és molt 4495

gran i són poques les empreses amb un nombre significatiu de treballadors que 4496

s'acosten o superen el centenar. 4497

De manera que l'any 2014 el sector va aconseguir un increment de plantilles que va 4498

arribar a situar la mitjana en les empreses del sector a 29 treballadors. 4499

L'activitat del sector del Fred és fonamentalment estacional qual cosa implica que 4500

existeix gran càrrega de treball en períodes determinats de l'any com poden ser de 4501

maig a agost i el mes de desembre. 4502

Es tracta d'un sector l'activitat es troba diversificada en diverses branques com són 4503

empreses que es dediquen només a l'emmagatzematge, empreses que es dediquen 4504

a la prestació de servei al suport logístic i empresa que empren la seva capacitat 4505

d'emmagatzematge per als seus propis fins com són aquelles empreses de 4506

productes elaborats. 4507

La capacitat frigorífica espanyola supera els dos milions i mig de metres cúbics 4508

segons dades de l'Associació Nacional d'Explotacions Frigorífiques, Logística i 4509

Distribució a Espanya (ALDEFE) repartits en empreses per diferents comunitats de 4510

la geografia espanyola, amb especial presència a la zona de Galícia . 4511

4512

ESTRUCTURA DE LA NEGOCIACIÓ SECTORIAL 4513

L'estructura de la negociació col·lectiva del Sector Químic està composta per 6 4514

convenis sectorials estatals: 4515

Conveni de Pasta, Paper i Cartró 4516

Conveni del Vidre i Ceràmica 4517

Conveni del Fred Industrial 4518

Conveni de Perfumeria i Afins 4519

Conveni de Salineres 4520

Conveni de la Indústria Química 4521

119



El manteniment de l'actual estructura de negociació sectorial estatal, ha de ser una 4522

prioritat absoluta dins el marc d'actuació sindical en la nostra Federació, no solament 4523

pel nombre de treballadors i treballadores implicats en la mateixa. 4524

L'intent per part del Govern, així com d'alguns corrents ultraliberals que els convenis 4525

sectorials estatals o bé desapareguin o es redueixin a la mínima expressió, 4526

argumentant de forma “caci quil”, que els convenis sectorials són una cotilla massa 4527

rígid que fa inviable la recuperació en l'ocupació, ha de ser un esperó per seguir 4528

desenvolupant una acció sindical, no només en la defensa i manteniment dels 4529

mateixos, sinó en el seu enfortiment, apostant decididament per la Negociació 4530

Col·lectiva Sectorial Estatal. 4531

La fractura i les desigualtats creixents afavorides i alimentades per l'actual crisi, 4532

sumats a les altes xifres d'atur, l'augment de la temporalitat, una ocupació de baixa 4533

qualitat i un intent continu per part dels empresaris d'individualitzar les relacions 4534

laborals, desregulant les mateixes, són un element important però no l'únic del 4535

nostre debilitament en la Negociació Col·lectiva. 4536

Tots aquests elements externs i perquè no dir-ho, interns, fan més necessari que 4537

mai que afrontem la negociació col·lectiva sectorial, no com una cosa que ens toca 4538

fer perquè ha vençut un conveni, hem de prendre com una oportunitat per acostar 4539

l'organització als centres de treball, fent-los partícips de la mateixa, demanant la 4540

seva opinió abans, durant i abans de la signatura i sobretot un cop acordat ser els 4541

garants del seu compliment. 4542

Tots aquests elements han de seguir sent les nostres senyes d'identitat com a 4543

organització, i tenir clar que el que importa és el contingut de l'acord, no l'acord en si, 4544

apropar la negociació, informar de la mateixa, fer partícips de l'acord als treballadors 4545

implicats sense obviar ni voler fer desistiment de la nostra responsabilitat, ens farà 4546

seguir propiciant convenis sectorials, que segueixin sent element vertebrador i 4547

regulador de forma homogènia dels treballadors i treballadores d'un mateix sector 4548

independentment, de la mida de la seva empresa o de la seva situació geogràfica. 4549

4550

SECTORIALITZACIONS AL SECTOR QUÍMIC 4551

Per poder ser capaços de seguir desenvolupant, no solament la nostra negociació 4552

col·lectiva, sinó el dia a dia en els centres de treball, és important el conèixer-se i 4553

identificar-se no exclusivament aglutinant les empreses i els afiliats cadascun en el 4554

seu sector o subsector, sinó identificar-se amb companys i companyes que 4555

desenvolupen la seva mateixa activitat. 4556



L'aposta ha de seguir sent decidida cap a la sectorialització i subsectorialització, per 4557

això hem de continuar la nostra tasca en el desenvolupament del treball a través de, 4558

els plens sectorials, en la composició dels equips de treball sectorial, subsectorials, 4559

en tots els àmbits de la nostra federació en general i en el Sector Químic en 4560

particular. 4561

4562

SECTOR TÈXTIL-PELL 4563 4564

TÈXTIL-CONFECCIÓ 4565

4566

A Catalunya, l’activitat del sector tèxtil i de la confecció es va alentir al llarg de l’any 4567

2011, tot reflectint el deteriorament de l’entorn econòmic general. La producció va 4568

caure un 0,7%; tot i això, el sector encara manté un pes destacat dins l’economia 4569

catalana ja que representa el 4,4% del Valor Afegit Brut (VAB) i el 7,3% de 4570

l’ocupació de la indústria catalana. 4571

4572

Les exportacions catalanes del sector representen un 38% del total de les 4573

exportacions del sector a Espanya el 2011. 4574

El sector tèxtil a Catalunya ha sofert un retrocés important pel que fa als llocs de 4575

treballs i l’estructura productiva. Moltes són les empreses que han tancat –les 4576

dedicades específicament al procés tèxtil i d’altres auxiliars com les de construcció 4577

de maquinària-. Els tancaments han comportat una gran destrucció de llocs de 4578

treball que ha estat importantíssim i segueix amenaçant actualment. 4579

El tèxtil necessita de la recerca i la innovació per aconseguir fibres i teixits d’alt valor 4580

afegit que deixin les empreses en una bona posició en el mercat que els permeti 4581

oferir materials de qualitat i que siguin una innovació desenvolupats amb tecnologia 4582

pròpia. 4583

L’aparició de noves fibres sintètiques ha estat molt important, de mica en mica han 4584

anat ocupant més espai en el món tèxtil, desplaçant les fibres naturals, sigui per preu 4585

com per prestacions. des de les més genèriques poliamides, polièsters, acríliques, a 4586

fibres amb nom propi com Kevlar, Tefló, Lycra. La química està en la base dels nous 4587

materials i productes per a l’ennobliment tèxtil i això no deixa de presentar 4588

problemes cap el medi ambient, motiu pel qual s’estan desenvolupant recerques en 4589

fibres sostenibles elaborades amb materials biodegradables. 4590

121



L’aparició de teixits amb prestacions especials com Gore Tex i Coolmax que utilitzen 4591

materials sintètics en diverses capes i sistemes de segellat per aconseguir la 4592

impermeabilitat a l’aigua, però no a la suor. 4593

La important reconversió del sector en els darrers anys ha incidit amb major 4594

intensitat sobre les empreses de més de 50 treballadors, de manera que el 2011 tan 4595

sols representen el 2% del nombre total d’empreses, mentre que el percentatge era 4596

del 5% l’any 2000. Els motius d’aquest fet són l’origen familiar de la majoria 4597

d’empreses (el 94% de les 4.998 empreses del sector tèxtil de la confecció i del cuir i 4598

calçat a Catalunya tenen menys de 20 treballadors), la millor adaptació d’aquest 4599

tipus d’empresa a les variacions del mercat tèxtil i la concentració geogràfica de la 4600

indústria, cosa que afavoreix les relacions de complementarietat entre les 4601

companyies. 4602

4603

Cal considerar però el gran nombre d’empresaris autònoms existents, que 4604

constitueixen un important xarxa d’activitats auxiliars. Davant d’aquesta situació, la 4605

competència de preus és molt forta i moltes empreses han de tancar o bé traslladar 4606

la producció que ocupa més mà d’obra a aquesta països, és el fenomen que 4607

s’anomena deslocalització. 4608

4609

Només els productes amb un valor afegit molt gran i amb uns nivells de qualitat o 4610

tecnificat elevat poden seguir elaborant-se aquí. Una estratègia empresarial que 4611

apliquen les principals empreses comercialitzadores de productes tèxtils, i molt 4612

conegudes de tots, és la ràpida resposta segons la resposta dels compradors, de 4613

manera que si en una botiga s’està venent de forma destacada un determinat model, 4614

aquesta informació arriba, en línia, al centre de planificació, el qual modifica les 4615

ordres de fabricació. Així els models amb més èxit arriben ràpidament a les botigues 4616

i es redueix un estoc incert. En aquest moment el sector es distribueix bàsicament 4617

entre les províncies de Barcelona i Girona segon es mostra a la taula següent: 4618

4619

4620

4621

4622

4623

4624

4625

4626



CATALUNYA

PROVINCIA COMARCA PRINCIPALS POBLACIONS ESPECIALITAT

BCN

80% DISTRIBUIT EN LES COMARQUES

BARCELONÈS Sta. Coloma de Gramanet, Badalona, Barcelona

Confecció

VALLÈS OCC. Sabadell, Terrassa, Castellar

Teixits de Llana i Confecció

ANOIA

Igualada, Vallbona d'Anoia, Vilanova del camí, Odena

Punt

MARESME

Mataró, Canet de Mar, Pineda, Argentona, Tordera

Punt

BERGUEDÀ Berga, Bagà, Puig-Reig, Gironella Filats Cotó

BAGÉS

Manresa, Navarcles, Castellbell i el Vilar, navàs

Filats i Teixits

OSONA Centelles, Manlleu, Vic, Torelló Filats i Teixits

GIRONA

11% DISTRIBUIT EN LES COMARQUES

LA GARROTXA Olot Filats i Teixits

RIPOLLÈS Ripoll Filats i Teixits

4627

Els principals mercats del tèxtil i la confecció a Catalunya són el del vestuari(prop del 4628

50% del consum total), el dels tèxtils per a la llar i la decoració (un 30%), i els dels 4629

tèxtil d’ús tècnic o industrials (gairebé un 20%) del mercat. 4630

4631

La ocupació, al sector a Catalunya al 2011 ,representa un 7,3% de la del conjunt de 4632

la indústria catalana i un 34,1% de la de la espanyol. 4633

4634

Catalunya l’ocupació va seguir, al 2011 ,la tendència decreixent d’anys anteriors si 4635

bé a un ritme molt menor. La baixada en el nombre de treballadors afiliats a la 4636

Seguretat Social (SS) va ser del –4,3%, pràcticament la meitat que el 2010 (–8,5%) i 4637

lluny del –18,5% de 2009, any que va marcar el punt àlgid de la pèrdua de llocs de 4638

treball. 4639

4640

123



El subsector tèxtil va presentar un comportament més positiu durant l’any, amb un 4641

retrocés del –1,8%, mentre que la confecció va arribar a una reducció de fins el –4642

7,5%. 4643

4644

Els subsectors de capçalera (filats, teixits, acabats i altres manufactures tèxtils) 4645

conformen la base de la cadena tèxtil catalana, ja que representen encara més de la 4646

meitat de l’ocupació (57%) i de la producció total del sector (58%) 4647

4648

Tot i tenir aquesta dada poc favorable en relació als salaris , aquest últim conveni 4649

que es va signar per a la Indústria Tèxtil - Confecció per als anys 2015-2017 té una 4650

pujada salarial moderada , però sense perdre poder adquisitiu , sent la pujada per a 4651

l'any 2015- 0,6% 2016- 0,9% 2017-1,03 % . 4652

4653

4654

Formació: 4655

4656

Imprescindible per el ressorgiment del sector tèxtil. 4657

4658

Els requeriments formatius poden ser variables en funció del caràcter tècnic de cada 4659

ocupació. 4660

4661

El nivell mínim d’estudis exigits correspon a mòduls de formació professional de grau 4662

mitjà en l’àmbit del tèxtil, confecció i pell per a ocupacions relacionades amb la 4663

producció. 4664

4665

En l’altre extrem, els requeriments més elevats s’inclinen cap a les enginyeries 4666

superiors d’especialitat industrial i tèxtil, necessàries per ocupar llocs de treball en el 4667

context dels processos i la investigació tèxtil. 4668

També destaca la formació d’àmbit empresarial, com administració i direcció 4669

d’empreses i economia, per aquelles ocupacions estrictament de gestió. 4670

4671

A banda d’aquests perfils, també ’inclouen d’altres amb un nivell alt de 4672

responsabilitat i autonomia, que poden estar relacionats amb tasques creatives, 4673

tècniques o de gestió. 4674

4675

El nivell formatiu en aquests casos parteix de la formació professional de grau 4676

superior relacionada amb el disseny i/o tèxtil pels llocs de treball creatius i, pels llocs 4677

de treball més tècnics, es requereix una titulació universitària en enginyeria tèxtil, 4678

química o industrial. 4679

4680



Un aspecte comú per aquest tipus de perfils és la necessitat de formació 4681

complementària que ampliï els coneixements específics de l’activitat i de les 4682

tecnologies tèxtils, tant de maquinària com d’eines d’estudis de postgrau o màsters 4683

d’especialització en l’àrea on es desenvolupi el lloc de treball. 4684

4685

Tanmateix, com que aquests perfils sovint estan al capdavant de la gestió d’equips 4686

humans, és important disposar de coneixements sobre prevenció de riscos laborals. 4687

4688

Finalment, també es valoren altres coneixements específics del sector, així com la 4689

formació en sistemes de qualitat. 4690

4691

Des de la FITAG :lluitem per la negociació col·lectiva com eina per enfortir 4692

l'ocupació, així com per totes les matèries en Seguretat i Salut , Responsabilitat 4693

Social d'Empresa i igualtat. 4694

4695

En el tèxtil, un sector marcadament femení, fa anys que es barallem per eliminar” la 4696

bretxa salarial” entre dones i homes. 4697

4698

Des de la FITAG: Lluitem per una política salarial amb perspectiva de genero i per 4699

aconseguir un anàlisis, real, de la valoració dels llocs de feina, que equiparen: 4700

4701

“Treball del mateix valor, mateix salari” 4702

4703

ADOB 4704

La posició de la indústria adobera catalana dins l’Estat espanyol és de clar 4705

predomini, al representar aproximadament el 50% del total del nombre d’empreses i 4706

d’ocupació. 4707

La producció del sector de l’adob a la Unió Europea l’any 2014 va caure 4708

lleugerament, un –0,6%, segurament arrossegada per la caiguda del principal país 4709

productor, que és Itàlia, on va caure un 2%. La caiguda de la producció a nivell 4710

europeu no va ser major, ja que l’augment de la producció espanyola, la segona en 4711

volum dins de la Unió Europea, va suavitzar-la. 4712

4713

També va augmentar la producció de França, un 4,8% respecte al 2013. 4714

4715

El comportament europeu dels preus del sector de l’adoberia va ser semblant al de 4716

la producció. En conjunt, els preus a la UE van créixer un 2,9%, una taxa semblant a 4717

125



l’experimentada a Espanya(2,7%) i a Itàlia (2,5%), però molt per sota del creixement 4718

dels preus a França, un 6,4%. 4719

4720

L’evolució de l’adoberia a Catalunya en els darrers anys ve marcada per la dinàmica 4721

del sector descrita anteriorment i que ha fet que la producció catalana s’hagi orientat 4722

gradualment cap a una activitat on el disseny i la qualitat són components bàsics 4723

dins d’una estratègia de diferenciació del producte respecte a la competència 4724

asiàtica. 4725

4726

L’any 2014, la producció de pells adobades a Catalunya va caure lleugerament per 4727

segon any consecutiu i va més que doblar-la de l’any anterior. Així, mentre el 2013 la 4728

producció del sector de l’adoberia va caure un –0,7%, el 2014 ho va fer un–1,8%, 4729

una davallada que contrasta amb el creixement experimentat els anys anteriors, tot i 4730

que el 2012 ja s’apuntava un cert fre. 4731

4732

La producció de pells adobades l’any 2014 va assolir un valor de 291,8 milions 4733

d’euros, cosa que suposa el 40,1% de la producció espanyola, que va ser de 728,1 4734

milions. 4735

L'evolució de la producció del cuir per tipus de pell mostra la dependència del nostre 4736

sector per l'adobament de pells bovines ( més del 66 per cent de les pells adobades 4737

procedeixen d'animals bovins ) . Afortunadament , la producció d'aquest tipus 4738

d'adoberia boví va augmentar un 4,6 % l'any passat respecte al 2013 ; un creixement 4739

que contrasta amb la caiguda de l'adobament de pells ovines, de doble faç i caprines 4740

Malgrat l'evolució dels teixits, el cuir continua sent un material insubstituïble en 4741

articles tan diversos com el calçat, les pilotes, les granotes dels pilots de 4742

motociclisme, l'aviació fins al d'usos domèstics. El cuir de gamma alta és per fer 4743

marroquineria 4744

4745

El comerç exterior de Adobat Acabat el 2014 presenta un saldo clarament negatiu , 4746

amb unes exportacions de 396.200.000 d'euros , amb un descens sobre l'any 4747

anterior del 2% (al voltant del 55% de la producció ) , i unes importacions de 445 4748

milions d'euros. Les xifres d'exportació i importació inclouen els intercanvis 4749

intracomunitaris. 4750

4751

4752

Pla d’Acció A Igualada: 4753

4754

“Igualada, capital europea de la pell de qualitat”. 4755

4756

La industria adobera o de cuirs d’Igualada compta amb més de set segles d’història 4757

en el tractament de la pell animal i la seva transformació per a ser utilitzada en 4758

marroquineria i productes de luxe. En la darrera dècada del segle XX i la primera del 4759



segle XXI, el gremi d’adobers va dur a terme una intensa tasca de modernització de 4760

processos i d’internacionalització, fet que els ha convertit en un referent mundial en 4761

aquest àmbit. 4762

4763

El sector, format avui per una trentena d’indústries, exporta el 80% de la seva 4764

producció a les grans marques del món del luxe. 4765

4766

Mesures d’impuls i competitivitat · 4767

Des de fa tres anys, el gremi i l’Ajuntament de la ciutat impulsen conjuntament el 4768

projecte Igualada, capital europea de la pell de qualitat. En aquest marc, s’està 4769

dotant el sector de les eines necessàries per esdevenir més competitiu i diferenciar-4770

se encara més d’altres zones capdavanteres com la província italiana de Florència. 4771

S’han potenciat els estudis universitaris d’Enginyeria Química amb l’estrena, el 4772

passat mes de setembre, d’un nou Campus Universitari; la creació, fa tres anys, 4773

d’una càtedra d’investigació i innovació amb el segell de qualitat UPC Barcelona que 4774

ajuda els empresaris en el desenvolupament dels seus productes; o la rehabilitació 4775

d’una antiga adoberia al barri del Rec per acollir la seu de la Capital Europea i 4776

esdevenir llar del clúster de la pell. La creació d’aquest futur Parc d’Innovació del 4777

Cuir i la Marroquineria, amb la implicació bàsica de la Generalitat, és una altra de les 4778

grans potes d’aquest projecte. 4779

4780

4781

La UE en el seu conjunt és la principal destinació de les exportacions d'adob acabat 4782

espanyol. 4783

4784

Els principals països de destinació de l'adobament acabat són Itàlia, França, 4785

Portugal , Hong - Kong , Xina , el Marroc , Turquia , Alemanya , Índia i Regne Unit el 4786

que certifica el prestigi i reconeixement de l'adobament espanyol , conseqüència del 4787

seu alt contingut de disseny i moda, del know how i de la qualitat de les seves pells . 4788

4789

El conveni de la Indústria de l'adobat es va signar el 2012 i té vigència fins desembre 4790

de 2015 , va ser una negociació llarga i conflictiva , amb resultat de dos dies de 4791

vaga, en les quals la participació dels treballadors i treballadores va ser massiu. Es 4792

va poder signar un conveni moderat, però sense perdre drets adquirits en passats 4793

convenis . 4794

4795

4796

MARROQUINERIA 4797

4798

Aquesta branca produeix una àmplia gamma d’articles, en pell i també en altres 4799

materials, com teixits, plàstics o metalls. Els productes principals són: articles de 4800

127



viatge(maletes, bosses, motxilles, etc.), complements de vestir (cinturons, bosses de 4801

mà ,etc.) i petits objectes (carteres, portamonedes, corretges de rellotge, etc.). 4802

4803

La marroquineria manté un mercat tradicionalment molt estable, si bé ha sofert 4804

importants canvis en els darrers temps a causa de la creixent competència de 4805

productes asiàtics, en especial de la Xina, principal exportador mundial, que són molt 4806

competitius gràcies als seus menors costos laborals, al ser la producció molt 4807

intensiva en mà d’obra. 4808

4809

Aquesta competència exterior va impulsar una reconversió de la producció cap a 4810

nivells més alts de disseny i qualitat mentre que les importacions van anar cobrint 4811

progressivament els nivells més baixos del mercat. 4812

4813

També cal destacar els canvis en la distribució, amb l’aparició de cadenes de 4814

botigues especialitzades en marroquineria, com poden ser les de bosses o de 4815

maletes, i també el creixent protagonisme dels complements de marroquineria en 4816

l’oferta de les botigues de vestuari, tal com es mostra en alguns dels esdeveniments 4817

empresarials destacats de l’any 2014. Aquesta especialitat s’articula en una base de 4818

petits establiments, sovint de tipus artesanal, però també compta amb algunes 4819

empreses grans i mitjanes que concentren l’activitat en els mercats exteriors. 4820

4821

Només s’exporta una quarta part de la producció, amb la qual cosa les empreses, de 4822

crisi econòmica al nostre país ha suposat una dificultat més per al sector. 4823

Tot i així, cada vegada més, aquest subsector s’està obrint als mercats exteriors per 4824

a la seva supervivència. Les vendes catalanes a l’exterior de marroquineria van ser 4825

el 2014 de 341 milions d’euros, més de 90 milions més que l’any2013, fet que 4826

suposa una augment del 36,4% que contrasta amb la caiguda experimentada l’any 4827

anterior que va ser de gai-rebé el 4%. Les exportacions de marroquineria catalana 4828

són entre el 40% i el 47% de les espanyoles, un percentatge que varia lleugerament 4829

en funció de l’any. 4830

4831

La major part d’exportacions s’adrecen a Europa i estan molt centrades en les 4832

bosses de mà i els articles de butxaca. El primer client és França, amb més de la 4833

meitat del total exportat, seguida, a molta distància, d’Itàlia i Alemanya. Portugal 4834

havia estat, fins ara , el tercer destinatari de les exportacions catalanes de 4835

marroquineria, però l’any 2014,tot i que les exportacions a aquest país van créixer un 4836

29%, les destinades a Alemanya ho van fer més d’un 52% i el van superar. 4837

4838

Les exportacions a aquests tres països suposen, en conjunt, el 22% de les 4839

exportacions de marroquineria catalana. Per la seva banda, les importacions 4840



catalanes, a diferència de l’any anterior, van créixer i es van situar en 420 milions 4841

d’euros, més de 50 milions per sobre de les de l’any 2013. Els principals països des 4842

d’on s’importen articles de marroquineria són els asiàtics, amb gairebé dos terços del 4843

total, i d’Europa, amb al voltant del 30%. La Xina i Itàlia encapçalen la llista. 4844

4845

4846

VI. IGUALTAT 4847

4848

4849

Introducció 4850

4851

El creixement econòmic a Catalunya que va tenir lloc fins als anys 2005, va propiciar 4852

la incorporació massiva de les dones al mercat de treball. En els últims vint anys 4853

més de vuit milions de dones han abandonat el paper tradicional de cuidadores i 4854

mestresses de casa “a temps complet” per passar a realitzar una activitat laboral 4855

remunerada. No obstant això, en els últims anys l'ocupació de les dones no ha 4856

presentat els mateixos avanços en relació a l'ocupació dels homes, i segueix estant 4857

determinat per la desigualtat, malgrat els avanços que innegablement també s'han 4858

produït. 4859

4860

La incorporació en menor mesura de les dones que els homes al mercat de treball, 4861

la seva major presència en l'economia submergida, l'elevada utilització de modalitats 4862

contractuals atípiques a l'hora de contractar dones (contractació temporal i a temps 4863

parcial), la funció en exclusiva de les responsabilitats familiars amb les 4864

corresponents interrupcions de les seves cotitzacions, la persistència de les 4865

discriminacions salarials, i altres situacions que provoquen discriminació laboral cap 4866

a les dones, ha fet créixer l'interès de les mateixes per participar en l'activitat dels 4867

sindicats, entenent que l'acció sindical és l'única via per tractar de millorar la seva 4868

situació al mercat de treball. 4869

4870

Factors com a tipus de contracte, tipus de jornada, nivell d'estudis, diferents 4871

ocupacions, van a influir en les diferències salarials entre dones i homes, sent la 4872

bretxa salarial de les dones un 28,3 % inferior al dels homes. 4873

4874

La discriminació salarial és una conseqüència directa dels estereotips de gènere, 4875

que dificulten la consecució de la igualtat d'oportunitats entre homes i dones, sent la 4876

seva repercussió més immediata, la segregació professional del mercat de treball. 4877

4878

129



Així mateix, els rols assignats tradicionalment a homes i dones condicionen l'accés a 4879

l'ocupació, la permanència, la promoció, l'accés a la formació, les retribucions 4880

salarials, el gaudir dels permisos i altres condicions laborals. 4881

4882

En aquest sentit la conciliació de la vida laboral, familiar i personal, es presenta com 4883

un dels pilars de canvi d'estereotips, en la mitjana que fem avançar les propostes de 4884

gaudir de permisos per part dels homes. Les dades que disposem posen de manifest 4885

que la conciliació de la vida laboral i familiar recau de forma gairebé exclusiva en les 4886

dones. De les jornades a temps parcial per obligacions familiars, són gaudides en la 4887

seva majoria per dones, mentre que els homes no van aconseguir el 0,5 % de gaudir 4888

d'aquesta modalitat de jornada. 4889

4890

Les dones de la UGT desitgem i necessitem participar en l'activitat diària dels 4891

sindicats, fer polítiques sindicals que incideixin directament en la situació de major 4892

discriminació que sofreixen al mercat de treball, però sobretot que atenguin a les 4893

seves necessitats reals. Utilitzar l'acció sindical com la via més directa per abordar la 4894

segregació ocupacional, les diferències salarials, la promoció professional, la 4895

formació, les polítiques de conciliació de la vida personal, familiar i laboral. 4896

4897

4898

OBJECTIUS 4899

4900

1. Integrar el principi d'igualtat entre homes i dones en totes les polítiques sindicals. 4901

4902

Mesures: 4903

4904

Posada en marxa de mesures d'acció positiva i els Plans d'Igualtat de les 4905

empreses, incidint directament en aquelles àrees on es produeix una major 4906

diferència de tracte entre dones i homes, l'accés a l'ocupació, la promoció 4907

professional, la formació, les diferències salarials, etc. 4908

4909

Fixar clàusules i criteris específics per evitar la segregació horitzontal de les 4910

dones i els homes en determinades ocupacions en el si de l'empresa (evitar 4911

tant la masculinització com la feminització de determinats llocs per evitar, per 4912

exemple, la discriminació salarial). 4913

4914

Fixar criteris de conversió de contractes temporals a fixos que afavoreixin a 4915

les dones quan, en igualtat de condicions i mèrits es trobi afectades en major 4916

mesura que els homes pel nivell de temporalitat, donant prioritat a els qui 4917

treballin amb contracte a temps parcial. 4918



4919

Inclusió de mesures d'acció positiva que complementin la Negociació 4920

Col·lectiva, de manera que en aquelles empreses on no sigui possible la 4921

implantació de Plans d'Igualtat, siguin els convenis col·lectius l'eina 4922

necessària per afrontar les situacions discriminatòries. 4923

4924

Inclusió de mesures perquè la representació legal dels treballadors participi en 4925

la selecció, valoració-avaluació, compliment de criteris objectius de selecció i 4926

promoció. 4927

4928

Eliminació de pràctiques discriminatòries, com un dels objectius fonamentals 4929

de l'acció sindical diària abordat l'estudi i, si escau, l'establiment de sistemes 4930

de selecció, classificació, promoció i formació, sobre la base de criteris 4931

tècnics, objectius i neutres per raó de gènere. 4932

4933

Possibilitar, a través d'un Pla d'Igualtat, l'increment del nombre de dones en 4934

les instàncies de decisió, fixant objectius quantificats, un calendari, un 4935

seguiment i una avaluació. 4936

4937

Promoure accions de sensibilització, orientació i assessorament específic 4938

als/es negociadors/es dels Plans d'Igualtat o de mesures d'acció positiva que 4939

es negociïn en les empreses. 4940

4941

2. Consolidar la participació de dones en totes les estructures del nostre sindicat; 4942

aprofundir en l'enfocament integrat i reduir la diferència de representativitat de les 4943

dones en el si de les instàncies de decisió. 4944

4945

Mesures: 4946

4947

Afiliades: a través de campanyes d'afiliació específiques, destinades a 4948

incorporar un major nombre de dones a la nostra organització, que abordin de 4949

forma més directa els temes que els afecten en el sector o àmbit professional 4950

en el qual desenvolupen la seva activitat laboral. 4951

4952

Delegades: a través de campanyes electorals en el marc de les EE.SS., que 4953

abordin la major problemàtica de les dones en l'àmbit de l'empresa, i amb 4954

arguments que fomentin el seu interès per l'activitat sindical. 4955

4956

131



Representants en Taules de Negociació Col·lectiva, proporcionant a les dones 4957

un paper actiu. 4958

4959

Comissions Executives, Congressos, Comitès: a través d'una major 4960

participació directa de les dones a les àrees de direcció i control, on 4961

s'elaboren les polítiques sindicals que després s'executaran a través de l'acció 4962

sindical diària. 4963

4964

Consolidar i reforçar en les estructures de l'Organització, el paper dels òrgans 4965

responsables de les polítiques d'igualtat entre dones i homes, atorgant 4966

recursos humans i financers suficients. 4967

4968

Incloure la dimensió d'igualtat en la negociació col·lectiva a través de la 4969

formació i la inclusió de la dimensió d'igualtat dels negociadors i 4970

negociadores, així com a través de la preparació de les negociacions en 4971

matèria d'igualtat. 4972

4973

Actualització de la xifres dels/es afiliats/es, dels/es representants en el si 4974

d'instàncies com els comitès d'empresa, el Comitè Executiu, el Congrés, el 4975

nombre de negociadores, etc... Indicant sexe i edat per facilitar anàlisi i 4976

estudis sectorials dels problemes que afecten principalment a les 4977

treballadores segons l'àmbit professional en el qual es desenvolupi la seva 4978

activitat laboral. 4979

4980

Compilació periòdica sobre els dictats de la jurisprudència en relació amb la 4981

Igualtat d'Oportunitats entre homes i dones en l'àmbit laboral (no negociació 4982

Plans d'Igualtat, etc.). 4983

4984

Creació d'un espai virtual en el qual es puguin recollir i intercanviar les 4985

experiències en la negociació de Plans d'Igualtat i adopció de bones 4986

pràctiques en els convenis col·lectius. 4987

4988

3. Avaluació de les polítiques d'igualtat per apropar-nos més a la realitat de les 4989

treballadores. 4990

Mesures: 4991

4992

Seguiment i avaluació de la posada en marxa de les mesures en matèria 4993

d'igualtat entre dones i homes, establint criteris o indicadors comuns que ens 4994

permetin una recollida de dades fiable i establint pautes comunes amb les 4995



empreses que ens permetin una anàlisi concreta i real de la situació abans i 4996

després del mateix. 4997

4998

Actualització de les xifres sobre participació de dones, facilitant l'accés als 4999

fitxers d'afiliació i desenvolupant processos d'informació i recollida de dades 5000

desagregades per sexe. 5001

5002

5003

VII. FORMACIÓ 5004

5005

Introducció 5006

La Comissió d'ocupació i Seguretat Social del Senat ha aprovat aquest any la llei del 5007

sistema de formació professional per a l'ocupació laboral. Així conclou la tramitació 5008

com projecte de llei del Reial Decret Llei 4/2015, 22 de març. 5009

5010

Així mateix , el III Pla general de formació professional a Catalunya i el Pla general 5011

d’ocupació de Catalunya – Estratègia catalana per l’ocupació 2012-2020 estableixen 5012

els criteris , les directrius i les prioritats de la política de d’ocupació de Catalunya i 5013

tenen com objectiu central , millorar l’ocupabilitat de les persones i la competitivitat 5014

de les empreses catalanes. 5015

5016

El canvi d’aquesta norma ens afecta de forma imminent, ens treu com a sol·licitants 5017

y gestors de formació en el nou sistema de producció. 5018

5019

Serà de lliure concurrència per tots aquells centres que compleixin amb els requisits 5020

que estableix la nova norma. 5021

5022

Les comissions paritàries, sí tindran participació en el nou sistema de formació 5023

professional per a l'ocupació, amb les següents funcions: 5024

5025

Intervenir en les discrepàncies entre la direcció de l'empresa i la 5026

representació dels treballadors i el coneixement de l'agrupació 5027

d'empreses del seu sector previst en la iniciativa de formació en 5028

empreses. 5029

5030

Fixar criteris orientatius i formatius generals i oferí les prioritats 5031

sectorials. 5032 5033

Participar en activitats, estudis o sectorials de recerca i fer propostes 5034

sobre el sistema nacional de qualificacions i formació professional i els 5035

centres de referència nacional dels seus respectius àmbits. 5036

5037

133



Conèixer sobre la formació professional per al treball a realitzar en els 5038

seus sectors i desenvolupar un informe anual. 5039

5040

Formació ocupacional 5041

5042

La formació professional per les ocupacions hauria de tindre com a finalitat impulsar i 5043

estendre entre les empreses i els treballadors/es una formació que respongui a les 5044

necessitats del mercat laboral i estigui orientada a la millora de la ocupabilitat dels 5045

treballadors/es . 5046

5047

La oferta formativa per a persones treballadores ocupades ha de tenir com objectiu 5048

oferir una formació que atengui els requeriments, les necessitats d’adaptació als 5049

canvis en el sistema productiu i les possibilitats de promoció professional i 5050

desenvolupament personal d’aquests treballadores, de manera que els capaciti per 5051

l’exercici qualificat de les diferents professions i els permeti millorar la seva ocupació. 5052

5053

La oferta formativa dels nostres sectors hauria d’atendre les necessitats no cobertes 5054

per la formació programada per les empreses. 5055

5056

5057

Objectius al respecte: 5058

5059

Fomentar la creació d'ocupació estable i de qualitat. 5060

5061

Contribuir a la competitivitat empresarial. 5062

5063

Garantir el dret de formació en el món laboral, especialment de les persones 5064

més vulnerables. 5065

5066

Garantir la ocupació i el desenvolupament de les carreres professionals. 5067

5068

Consolidar una cultura general de la formació, especialment de la contínua en 5069

el sistema productiu, amb una cultura de formació i d’aprenentatge 5070

permanent. 5071

5072 5073

Formació Sindical 5074

5075

La formació Sindical, és un material que s'ha considerat sempre, i encara es 5076

considera, essencial per a desenvolupar eficaçment l'acció Sindical i per a la 5077

formació contínua dels treballadors. 5078

5079

Actualment els recursos que tenim per poder dur a terme aquesta formació sindical, 5080

són a través de plans intersectorial que imparteix IDFO. 5081

5082



Els elements econòmics per a la formació s'han reduït, així el nombre de cursos és 5083

infinitament més petit que en anys anteriors. 5084

5085

Des de les nostres possibilitats, amb els recursos humans i econòmics, seguim 5086

planificant jornades de Formació sindical. 5087

5088

Si la formació és l'instrument clau per a l'acció sindical, la nostra obligació, és la 5089

recerca dels recursos humans necessaris per continuar amb ella. 5090

5091

VIII. SALUT LABORAL 5092

5093

Introducció 5094

Tots hem sentit en alguna ocasió parlar, sobre la “sort que tenim”, que la Llei de 5095

Prevenció no s'hagi modificat. Això no és del tot cert, ja que, encara sense sofrir 5096

modificacions significatives, veiem cada dia com les reformes laborals, reials decrets 5097

etc., influeixen directament en el desenvolupament de les competències i funcions 5098

dels delegats de prevenció, així com en el dia a dia dels treballadors. 5099

Cada dia veiem amb més freqüència l'aparició de “treballs alternatius”, que gens 5100

tenen a veure amb l'aplicació del art 25 de LPRL, sobre la protecció de treballadors 5101

especialment sensibles a determinats riscos, treballadors que avancen les seves 5102

vacances per indicació de l'empresari en un procés de recuperació després de sofrir 5103

un accident, etc. 5104

Tot això que evidentment va en perjudici del treballador, a més compleix una doble 5105

funció que no és una altra que la de “mantenir uns nivells d'absentisme correctes”, i 5106

diem absentisme perquè moltes empreses confonen absentisme i absentisme ficant-5107

ho tot en el mateix sac. 5108

Donada la situació en la qual vivim, immersos encara en una profunda crisi, tenim 5109

moltes vegades que navegar entre dues aigües, la prevenció és una de les eines 5110

més importants en l'acció sindical, en això podem estar tots d'acord, però en 5111

determinades ocasions hem de prioritzar altres aspectes en aquelles empreses en 5112

les quals per desgràcia la seva situació és complicada. 5113

Una de les premisses d'aquesta federació és i serà la de prioritzar sempre aquells 5114

aspectes en els quals la seguretat dels treballadors estigui compromesa, sempre en 5115

funció de la gravetat d'aquest risc però prioritzant la salut en última instància. 5116

5117

135



Competències i facultats del delegat de prevenció. 5118

En aquest aspecte, cal destacar la poca informació que disposen les empreses 5119

sobre el paper del prim de prevenció, a més de la falta d'interès per part d'aquestes, 5120

a donar-li el lloc que aquests delegats tenen dins de la gestió de la prevenció en el si 5121

de l'empresa, paper que està regulat per la legislació vigent en matèria preventiva. 5122

En aquest sentit el nostre objectiu ha de ser, com no pot ser d'una altra forma, el de 5123

conscienciar a les empreses, sobre la importància del paper d'aquests delegats, que 5124

són un actiu i un recurs importantíssim per a la integració de la prevenció als centres 5125

de treball, ja que el coneixement de l'entorn i la vinculació directa amb els companys 5126

els converteix en el millor recurs preventiu per aconseguir alguna cosa tan complicat 5127

com és tenir “accidents 0”. 5128

5129

Formació als delegats de Prevenció 5130

Formació i implicació són els pilars bàsics per al bon exercici de les competències 5131

com a delegats de Prevenció, en aquest sentit caldria apuntar que seria necessari 5132

augmentar la formació pràctica, basada en la resolució de casos pràctics, on els 5133

delegats puguin interactuar entre ells, compartint tant experiències com a 5134

coneixements. 5135

5136

Mútues de Treball. 5137

La gestió que fan les mútues, de les IT, ja siguin per malaltia comuna o per 5138

accident/malaltia professional, han generat un problema, que gairebé es podria 5139

considerar com un “risc”. 5140

Les altes prematures obliguen a reincorporar-se al treball, a companys que no es 5141

troben en les millors condicions, generant així un risc no solament per a ells, sinó a 5142

més per a la resta de companys 5143

Cada vegada augmenten més i més, els processos de determinació de contingència, 5144

ja que moltes Mútues, deriven a la SS pràcticament tot. 5145

Si a més d'això, ens trobem amb els plans de reducció de l'absentisme per part de 5146

les Mútues, això ens obliga a prendre cartes en l'assumpte, ja que és importantíssim 5147

que en les empreses es prengui consciència d'una bona pràctica en matèria de 5148

Vigilància de la Salut, ja que els treballadors es reincorporen en els seus llocs de 5149

treball en la pitjor de les condicions, i en el mateix lloc que els ha provocat la 5150

patologia. 5151



Això al nostre entendre provocarà que a llarg termini ens trobarem amb Incapacitats 5152

que es podrien haver evitat, i amb treballadors en unes condicions de salut 5153

pèssimes, la qual cosa a la llarga provocarà un major índex d'absentisme. 5154

5155

Coeficient reductor sector químic 5156

En aquests últims mesos hem detectat, certa inquietud, per part de treballadors del 5157

sector químic, en relació a les malalties professionals derivades de l'exposició a 5158

agents químics. 5159

En aquest sentit s'ha pogut constatar en algunes empreses, que l'índex de mortaldat 5160

i fins i tot la possibilitat de contreure malalties greus, és significativament més elevat 5161

comparat amb la població activa. 5162

En col·laboració amb Moises Fortuny responsable del sector químic de la nostra 5163

federació, que ja havia iniciat un projecte per ampliar el coeficient reductor en 5164

empreses d'aquest sector, intentarem treballar en el mateix sentit, amb la finalitat 5165

d'ampliar aquest coeficient i realitzar un estudi en les empreses afectades, que sigui 5166

extensible a la totalitat del sector. 5167

5168

IX. EL SINDICAT I LA POLÍTICA ORGANITZATIVA 5169

5170

EL SINDICAT 5171

5172

El paper del Sindicat 5173

El Sindicat té rellevància, no solament pel caràcter que li confereix la Constitució 5174

Espanyola, sinó pel seu paper vertebrador de la societat, de cohesió social i per la 5175

seva activitat quotidiana d'ordenació de les relacions laborals i condicions de treball. 5176

Avui dia aquest paper del Sindicat és indiscutible, i ho és menys per les 5177

Organitzacions Empresarials i les Administracions Públiques, que necessiten del 5178

Sindicat com la part a través de la qual es canalitzen les inquietuds i reivindicacions 5179

dels treballadors, en la seva doble condició de treballadors i de ciutadans. 5180

Resulta impensable una societat en la qual aquestes inquietuds i reivindicacions se 5181

substanciïn bé de forma individual, bé de manera assembleària. 5182

5183

137



La situació dels Sindicats 5184

No obstant això, el moviment sindical es distingeix per la seva baixa taxa d'afiliació 5185

encara que amb una alta representativitat, i amb una enorme pluralitat sindical, de 5186

caràcter corporatiu, que en alguns Sectors arriba a l'atomització. 5187

En bona mesura, la baixa taxa d'afiliació té el seu origen en el model Sindical 5188

adoptat en l'Estatut dels Treballadors, pel qual l'acció sindical, i, en particular la 5189

negociació col·lectiva, encara que desenvolupada generalment pels Sindicats, té 5190

caràcter d'eficàcia general, per la qual cosa s'aplica -i d'ella es beneficien- tant als 5191

afiliats com als quals no ho són. Actualment els Sindicats negociem les condicions 5192

de vida i treball de més d'onze milions de treballadors, un milió en l'àmbit de la nostra 5193

Federació, tasca aquesta que es realitza a costa dels recursos econòmics i humans 5194

dels Sindicats, que s'han de mantenir, principalment, gràcies a les aportacions dels 5195

seus afiliats. 5196

Per contra, en aquest país són els resultats obtinguts en les Eleccions Sindicals, i no 5197

el nombre d'afiliats, els que atorguen, en la pràctica, la legitimitat representativa als 5198

diferents Sindicats. Actualment són quatre les Confederacions Sindicals 5199

reconegudes com més representatives: UGT, CC OO, ELA i CIG. I moltes altres, de 5200

caràcter corporatiu, tenen accés a la negociació col·lectiva o a la representació 5201

institucional territorial, en haver aconseguit en el corresponent Sector o Territori els 5202

resultats electorals assenyalats en la LOLS per exercir les competències previstes 5203

en la legislació vigent. 5204

5205

La Unió General de Treballadors 5206

La Confederació Sindical Unió General de Treballadors d'Espanya (UGT), és el 5207

primer Sindicat espanyol. Fundada l'any 1888, ja coneix tres segles i ha pres part 5208

activa en quants esdeveniments han succeït en la història d'Espanya i en el 5209

sindicalisme internacional, sent fundadora de la CES i la CIOSL. 5210

Actualment negocia les condicions de vida i de treball per gairebé 14 milions de 5211

treballadors mitjançant la seva presència en més de 5.800 convenis col·lectius, el 5212

97% del total de Convenis existents. 5213

La seva condició de Sindicat més representatiu li permet la representació 5214

institucional en la pràctica totalitat dels organismes del País, on es decideixen 5215

qüestions laborals, econòmiques i socials de gran importància, que afecten als 5216

treballadors en la seva doble condició de treballadors i ciutadans. 5217

5218



La Federació d'Indústria i dels Treballadors Agraris (FITAG-UGT) 5219

La FITAG-UGT forma part de la Confederació Sindical de la Unió General de 5220

Treballadors, sent la primera organització sindical en els sectors que organitzem, 5221

tant pel nombre d'afiliats, pel respatller dels treballadors en les urnes a través de les 5222

eleccions sindicals, així com per la nostra presència i representació institucional en 5223

l'àmbit nacional i internacional. 5224

La nostra Federació està afiliada als Sindicats sectorials de la CES, la EFFAT, 5225

Industriall Europe i la EPSU i pertany també a les sectorials de la CIOLS, la UITA, 5226

Industriall Global, representants triats amb les nostres sigles en les eleccions 5227

sindicals, negociant les condicions de vida i treball d'aproximadament un milió de 5228

treballadors tant per la via de la negociació col·lectiva com a través del diàleg social 5229

amb les diferents administracions públiques. 5230

5231

L'ENFORTIMENT DEL SINDICAT PER MILLORAR LA CORRELACIÓ DE 5232

FORCES 5233

Per a la societat, els treballadors/as en general i per als sectors de la nostra 5234

Federació en particular, un Sindicat més fort, dinàmic i respectat és una necessitat 5235

per fer front a la permanent temptació d'individualització de les relacions de treball. 5236

I, en efecte, la fortalesa i el respecte vénen determinats per la nostra capacitat 5237

d'incidir i influir en totes aquelles qüestions que afecten als treballadors/as, però 5238

també en la seva doble condició de ciutadans. 5239

Som el que som, una organització de treballadors/as que defensen col·lectivament 5240

els seus interessos, però aquestes van més enllà de les condicions sociolaborals i 5241

econòmiques. 5242

I la nostra capacitat d'influència en aquelles qüestions que ens són pròpies, depenen 5243

del nostre nombre, del que representem i de la nostra capacitat d'atendre i 5244

solucionar els problemes dels nostres afiliats/as. 5245

I hem de realitzar la nostra activitat en un context de “competència sindical”, amb 5246

altres nombroses opcions, per la qual cosa hem d'aconseguir que els treballadors/as 5247

ens triïn com a referència. 5248

Per a això, és necessari que els treballadors/as se sentin identificats amb els nostres 5249

plantejaments i les nostres polítiques, és a dir, amb la nostra Acció Sindical i que 5250

siguem capaces de donar resposta a les seves aspiracions i problemes, tenint en 5251

139



compte, a més, les seves diverses realitats i condicions personals, per tant, en bona 5252

mesura, depenem de nosaltres mateixos, de la Política Sindical que realitzem. 5253

En primer lloc, la Negociació Col·lectiva, que ha de cobrir les expectatives (les 5254

demandes) dels treballadors/as, i, especialment, d'alguns grups amb assenyalades 5255

dificultats: dones, joves, immigrants i professionals i directius. 5256

Hem de realitzar polítiques que procurin acabar amb la desigualtat retributiva per raó 5257

de sexe o condició i garanteixin la promoció professional; que vagin dirigides a 5258

disminuir radicalment la precarietat en l'ocupació producte de l'alta temporalitat i 5259

acabin amb l'explotació; que recuperin la negociació col·lectiva de les condicions de 5260

treball enfront de la individualització de les relacions laborals. Si no plasmem 5261

aquestes polítiques en la realitat, aquests importants grups de treballadors no veuran 5262

en el Sindicat l'instrument per resoldre els seus problemes més apressants i es 5263

distanciaran de nosaltres. 5264

I per realitzar aquesta encertada Política Sindical, és necessari saber què volen 5265

realment els treballadors/as, la qual cosa requereix estar als Centres de Treball i als 5266

pobles. Per a això és imprescindible anar ampliant la nostra presència en les 5267

empreses mitjançant representants, delegats/as, triats en les Eleccions Sindicals i 5268

als pobles amb responsables locals que estenguin la nostra Federació. 5269

I, a més, és necessari que els nostres plantejaments, propostes i actuacions arribin 5270

al coneixement i debat públic i als propis centres de treball, pel que cal realitzar una 5271

correcta coordinació i planificació de la comunicació. 5272

La bona relació entre el Sindicat i els Treballadors/as és essencial. Com dèiem 5273

abans, els treballadors/as ens trien; aposten, en el nostre cas, per la UGT. Per tant, 5274

cal aconseguir una correcta primera presa de contacte amb l'afiliat, establint una 5275

relació professional entre el Sindicat i el Treballador/a, amable i rigorosa alhora. Ja 5276

que la primera impressió és molt important, i de vegades definitiva. 5277

En tot cas, cal millorar substancialment la nostra acceptació entre els treballadors/as 5278

i establir uns llindars mínims d'atenció -d'obligat compliment- per al conjunt del 5279

Sindicat. 5280

Més endavant, i a través de l'activitat quotidiana i de la formació sindical es podran 5281

anar generant vincles més estrets amb els afiliats/as, establint una veritable “Cultura 5282

de la Afiliació”. Explicant-los que afiliar-se a un Sindicat no és adquirir un Servei o 5283

subscriure un Segur, advertint-los de la necessitat que les persones prenguin 5284

opcions col·lectives i les recolzin amb l'acció, ja que un Sindicat solament pot 5285

aconseguir allò que els seus membres estan disposats a defensar i pel que estan 5286

disposats a lluitar. 5287



Per tot això, amb el referit objectiu d'enfortir el Sindicat, i en concret a la Federació. 5288

El Congrés mana a la C.E.N. i al conjunt de l'organització al fet que centri els seus 5289

esforços, en matèria organitzativa, en els següents: 5290

5291

AFILIACIÓ 5292

La afiliació és condició bàsica i necessària per ser, per existir. Sense afiliació no hi 5293

ha Federació. 5294

La afiliació és essencial en l'econòmic, per al sosteniment de la Federació amb el 5295

pagament de la quota, i en l'humà, assumint càrrecs i responsabilitats i defensant les 5296

polítiques de la Federació solidàriament. La afiliació és font de legitimitat, 5297

d'autonomia sindical i econòmica i de força davant la patronal i les diferents 5298

Administracions Públiques. Mitjançant la afiliació, com a iniciativa individual, 5299

s'aconsegueix la millor defensa dels interessos col·lectius de la població activa. 5300

El segon objectiu i aconseguir la seva fidelització mitjançant polítiques que apropin el 5301

Sindicat als treballadors/as. 5302

El tercer objectiu consisteix en la necessitat de considerar individualment a cada 5303

afiliat, procurant la seva participació en les activitats del conjunt de la Federació, 5304

fonamentalment en l'acció sindical, de tal manera que es vegin i sentin afavorits per 5305

l'acció sindical que desenvolupem, enfront dels quals no ho són. 5306

Per aconseguir el resultat desitjat hem de modificar determinats comportaments 5307

entre els treballadors, procurant d'aquests, com a primer pas, una actitud favorable a 5308

l'U.G.T. en general i a la nostra Federació en particular. Una actitud que es tradueixi 5309

en la decisió d'afiliar-se. 5310

Per propiciar aquesta actitud favorable hem d'actuar en tres nivells: 5311

Coneixement: Hem de millorar el coneixement que els treballadors tenen de l'U.G.T. 5312

i de la Federació. Del nostre funcionament, dels nostres objectius i dels nostres 5313

assoliments i, també dels serveis que prestem, des dels jurídics als de negociació 5314

col·lectiva, de temps i oci, de formació, assegurances, economia social, etc. 5315

Actitud: Modificant actituds contràries als Sindicats, potenciant les d'acceptació i 5316

valoració de l'U.G.T. com a instrument “útil” per als treballadors. 5317

Comportament: Generant o recuperant la conducta d'afiliació com alguna cosa 5318

imprescindible per als treballadors. 5319

141



Cal reduir, i si pot ser evitar, la conflictivitat interna, combinant adequadament les 5320

garanties individuals dels nostres afiliats amb la defensa col·lectiva del Sindicat. 5321

Per a això, devem: 5322

Continuar amb la important tasca d'afiliar com a element constant i central 5323

de l'activitat sindical, establint objectius verificables en tots els organismes, 5324

realitzant un balanç afiliatiu a tots els nivells de la Federació. 5325

Organitzar en els àmbits territorials de la Federació reunions d'acolliment 5326

als nous afiliats/as, on s'expliqui breument la història del sindicat, 5327

l'estructura de la nostra organització, els drets i deures de l'afiliat/a i els 5328

serveis que tenen pel fet de ser-ho, a més de procedir a emplenar correcta 5329

i completament la fulla d'afiliació, lliurar el carnet, els Estatuts Federals i 5330

proporcionant-los una atenció acurada i professional. 5331

Mantenir el Fitxer d'Afiliats/as de la Federació al dia posant l'accent en el 5332

seu correcte enquadrament sectorial i subsectorial, lligat al cobrament de 5333

la quota, que servirà de referència obligada per a la prestació de Serveis 5334

als afiliats/as i el reconeixement dels seus drets de representació i vot en 5335

l'organització. Recordar la importància del compliment de la normativa 5336

vigent en matèria de protecció de dades, així com de la nostra normativa 5337

interna en relació a la gestió de la informació relativa a les dades de 5338

caràcter personal, especialment a tot el relatiu a confidencialitat de dades i 5339

responsabilitat dels/as usuaris/as dels fitxers. Realitzar un seguiment 5340

permanent de les baixes i impagaments i els seus motius, desenvolupant 5341

plans específics per evitar la rotació en la afiliació. 5342

Seguir potenciant la participació dels afiliats/as i delegats/as en els 5343

processos de negociació amb l'elaboració de les plataformes, la informació 5344

exhaustiva i ràpida durant el procés de negociació i la consulta prèvia a la 5345

presa de decisions, perquè el/l'afiliat/a percebi el benefici de ser-ho 5346

respecte als no afiliats/as. 5347

Millorar i adequar l'atenció a l'afiliat/a donant-li un tracte prioritari i 5348

personalitzat i sindicalitzar les consultes, prèvies al suport professional. En 5349

aquest sentit, a través de les Delegacions i Sindicats Territorials, es 5350

mantindrà un servei d'atenció a l'afiliat/a. 5351

Tendir a la gratuïtat dels serveis sindicals que pugui oferir la Federació per 5352

als/as afiliats/as, amb un escalonament de preus en funció de l'antiguitat 5353

de la afiliació. 5354



Promoure i facilitar la participació activa dels afiliats/as en les tasques 5355

pròpies del sindicat, recuperant el protagonisme de la militància i de 5356

l'activisme sindical. 5357

Vigilar la correcta aplicació dels convenis com a eina d'afiliació sindical i 5358

denunciar, des del Sindicat, els seus incompliments. 5359

Promoure Campanyes d'Afiliació concretes, d'Imatge, promoció del 5360

Sindicat, dirigides a grups determinats de treballadors/as, recolzades en 5361

els nostres instruments organitzatius: Departaments de la Dona, Joventut, 5362

Immigrants, Tècnics i Quadres, Secció Sindical, Sector. O ben aprofitant 5363

tasques concretes: Visita als Centres de Treball pels membres de les 5364

Comissions Executives i els Agents Sindicals, activitat relacionada amb la 5365

Negociació Col·lectiva. 5366

Incloure en les Agrupacions de Tècnics i Quadres als professionals i 5367

directius, desenvolupant estratègies d'afiliació adaptades a la seva 5368

problemàtica i objectius. Fer-los prendre consciència que la seva 5369

incorporació a la Federació servirà per defensar els seus drets i incloure'ls 5370

en la dinàmica sindical habitual de la Federació. 5371

Dotar de mitjans suficients als Departaments en tots els nivells i àmbits de 5372

la Federació on sigui possible la seva implantació, de tal forma que la 5373

proximitat als àmbits organitzatius ens permeti establir objectius concrets 5374

d'afiliació entre aquests grups de treballadors/as. 5375

Procurar la afiliació de tots els/as delegats/as. 5376

Rebre adequadament als nous afiliats i afiliades. 5377

La impressió que reben els nous afiliats i afiliades de la nostra Organització 5378

determina, en part, la seva permanència en la mateixa, per tant, serà un objectiu de 5379

la C.E.N., en el qual hauran de col·laborar totes les Delegacions i Sindicats 5380

Territorials, rebre a dites noves afiliats i afiliades amb una carta de benvinguda del 5381

Secretari General de la Federació, complementada amb una sèrie d'informacions 5382

mínimes sobre serveis, Estatuts, taula de quotes al Sindicat, Assegurança 5383

d'accidents, Conveni Col·lectiu, etc., així com oferir-los un curs d'iniciació per a un 5384

millor coneixement de l'UGT i de la Federació. 5385

Els treballadors no van a venir a les nostres seus a afiliar-se, solament amb la nostra 5386

presència i insistència serem capaces de generar el “desig” dels treballadors a 5387

afiliar-se i, per tant, qualsevol acte o visita haurà de tenir com a objectiu genèric el 5388

143



d'afiliar i, alguna cosa tan obvi, com el de portar sempre damunt fitxes d'afiliació i 5389

aprofitar qualsevol ocasió per emplenar-les, ha de ser una pauta ordinària del nostre 5390

comportament. 5391

Les característiques diferenciades dels sectors que componen la Federació no 5392

poden ni han de ser un obstacle, hem de ser capaços de combinar les 5393

característiques comunes de tot treballador agroalimentari, perquè aquest 5394

s'identifiqui amb el sector i conegui i faci seves les propostes i alternatives globals de 5395

la Federació, amb les característiques pròpies i concretes del col·lectiu al que 5396

pertanyen. 5397

El nostre missatge ha de ser nítid i clar, recollint aspectes fonamentals com el que 5398

determinades reivindicacions individuals i col·lectives solament són assolibles des de 5399

la unitat, el de la nostra voluntat i capacitat negociadora des de la fermesa i 5400

exigència dels nostres plantejaments, el de la nostra capacitat d'adaptació als nous 5401

temps i als nous reptes. 5402

Sense voler obviar responsabilitat alguna, és una realitat que són aquells companys 5403

que estan més propers als treballadors els que tenen la capacitat d'afiliar. I és també 5404

responsabilitat de la C.E.N., en la mesura de les seves possibilitats, el dotar-los dels 5405

mitjans necessaris per exercir aquesta tasca. Però no solament de la C.E.N., sinó 5406

del conjunt de la Federació, i, per això, el Congrés Nacional considera que, per 5407

comptar amb els mínims mitjans econòmics necessaris per desenvolupar 5408

campanyes d'afiliació, cal dotar-nos d'un pressupost econòmic. 5409

Arribar periòdicament amb informació bàsica al domicili dels afiliats (o, en defecte 5410

d'això, als seus Centres de Treball), que consistirà, igual que per als nous afiliats i 5411

afiliades, almenys, en: Conveni Col·lectiu de referència; Tarifes dels Serveis Jurídics, 5412

la seva adreça i horaris; Cursos de Formació; Taula de Cotitzacions a la Seguretat 5413

Social; Pòlissa de l'Assegurança d'accidents d'UGT; Taula de la Quota Sindical i 5414

certificat de les quantitats pagades per aquest concepte en l'exercici anual anterior (a 5415

l'efecte de la Declaració de l'IRPF). 5416

Atreure a nous col·lectius: El treballador autònom econòmicament depenent, un 5417

jaciment de creixement afiliatiu. 5418

La Llei 20/2007, d'11 de juliol, de l'Estatut del Treball Autònom, ha desenvolupat una 5419

nova figura laboral que té una gran proliferació en els nostres sectors, el treballador 5420

autònom econòmicament depenent, posant fi al que fins llavors coneixíem com a 5421

“fals autònom”. 5422



Aquests treballadors que, en la seva majoria, presten els seus serveis a les àrees 5423

Logístiques de les Empreses, però amb caràcter extern, requereixen d'una especial 5424

atenció de la nostra Federació. 5425

En primer lloc, perquè necessiten dels nostres serveis, sent el primer d'ells l'Acció 5426

Sindical. 5427

Però també perquè hem d'organitzar-los en el si de la nostra Federació, i 5428

constitueixen un col·lectiu ja important en nombre, però que creixerà 5429

significativament en els propers anys. 5430

Per això, estem obligats a atendre les seves necessitats concretes i aquestes 5431

passen per la prestació d'uns serveis que van més enllà de l'estrictament sindical. 5432

Requereixen d'assessorament i gestió fiscal, assegurament, facilitat en l'adquisició 5433

dels seus propis mitjans de treball, etc. 5434

Per això, el Congrés considera necessari que la Comissió Executiva Federal 5435

present, en el primer Comitè Federal que se celebri en el nou mandat, una Oferta de 5436

Serveis als Treballadors Autònoms Dependents afiliats a la nostra Federació. 5437

5438

Representació. Eleccions Sindicals 5439

Necessàries per a l'organització i complementàries de l'Acció Sindical. 5440

Perquè la Federació pugui exercir els seus drets, la seva tasca sindical, no és 5441

condició suficient tenir molts afiliats/as o un bon programa reivindicatiu. Representar 5442

els interessos dels treballadors/as davant els empresaris i les administracions 5443

públiques, requereix complir amb l'establert legalment: obtenir un respatller suficient 5444

dels treballadors/as en les eleccions sindicals. 5445

En aquest sentit, cal contemplar les eleccions sindicals com una tasca més de l'acció 5446

sindical ordinària, però una tasca decisiva, on la constància, el treball diari i la 5447

planificació substitueixin al treball d'al·luvió i a la improvisació. 5448

Les eleccions sindicals, on es trien els òrgans de representació dels treballadors/as, 5449

són la fórmula democràtica que tenen aquests per triar als seus representants i 5450

participar, a través d'ells, en l'empresa. L'índex de participació, en aquelles 5451

empreses on els treballadors/as tenen dret a triar als seus representants i es fan 5452

eleccions sindicals està entorn del 85%, la qual cosa demostra el seu interès per 5453

aquest sistema i l'alta representativitat dels Delegats i Delegades, triats en moltes 5454

ocasions amb una elevada concurrència de candidatures. 5455

145



Els resultats electorals que s'obtenen, a més són un element molt important per 5456

avaluar el treball sindical que desenvolupem i el seu grau d'acceptació entre els 5457

treballadors/as, havent-nos de fer reflexionar quan els resultats no són positius. 5458

Conseqüentment, tota la Federació ha de prioritzar, entre les seves tasques la 5459

promoció, la preparació i execució de les Eleccions Sindicals en tots els àmbits, 5460

convertint-se en tasca permanent de la nostra activitat, ja que quants més 5461

treballadors/as representin a la Federació major legitimació tindrà. 5462

5463

La realització de les eleccions sindicals: una tasca permanent de l'Organització 5464

L'actual model d'Eleccions Sindicals, obliga a estar en permanent període electoral 5465

ben sigui pel degoteig permanent de processos electorals al llarg del temps i la 5466

renovació del mandat cada quatre anys. 5467

5468

Per afrontar la realització de les Eleccions Sindicals, és necessari: 5469

Coordinar la seva realització a través de les reunions del Comitè Electoral Nacional, 5470

compost per les Secretaries d'Organització i/o responsables d'Eleccions Sindicals de 5471

les Delegacions i Sindicats Territorials. 5472

Mantenir els equips de treball d'Eleccions creats en els Territoris. Aquests, sota la 5473

direcció d'un membre de l'Executiva corresponent articularan i desenvoluparà el 5474

procés d'Eleccions Sindicals del seu àmbit. 5475

Vigilar que les Delegacions i Sindicats Territorials incloguin, amb caràcter obligatori 5476

partides específiques als pressupostos anuals per a les Eleccions Sindicals. 5477

Aconseguir l'actualització permanent dels censos d'empreses i delegats/as. 5478

Nomenar un responsable d'Eleccions Sindicals en les Comissions Executives dels 5479

Sindicats Territorials. 5480

En tot cas, la celebració d'Eleccions Sindicals ha de ser un procés continu, que ens 5481

permeti arribar a les empreses on hem mai hem tingut representació; cobrir baixes 5482

produïdes per dimissions, cessaments o uns altres i renovar amb garantia el mandat 5483

dels delegats/as de la Federació. 5484

5485 5486 5487 5488 5489



La Representació és necessària per exercir. 5490

Hem d'aprofitar la legislació favorable per promoure EESS i triar representants 5491

d'UGT en el major nombre possible de Centres de Treball. Tenint consciència que 5492

cada Delegat és una valuosa aportació per a la fortalesa del Sindicat. 5493

5494

Objectius electorals de la Federació 5495

En les tasques lligades a les EESS, el treball diari i la planificació, han de substituir 5496

al treball d'al·luvió i a la improvisació. Cal establir un complet i exhaustiu control del 5497

Procés Electoral: 5498

Elaboració de llistes, presentació de preavisos, Intervenció de Taules Electorals, 5499

relació amb les OPR i els Àrbitres, Conflictivitat Electoral i integració de les Dades. 5500

Guanyar les Eleccions Sindicals en tots els Territoris de la nostra Federació; en tots 5501

els Sectors i Subsectors de la Federació; i en totes les franges per grandària de les 5502

empreses enquadrades en la Federació. En les petites, mitjanes i grans empreses 5503

hem de tenir representació i aquesta representació ha de ser majoritària. 5504

Renovar els mandats dels Delegats/as de Personal i membres de Comitès 5505

d'empresa i, a més, ampliar aquest nombre atraient a delegats d'altres forces 5506

sindicals, especialment de CC.OO., i arribant a noves empreses en les quals no es 5507

realitzin Eleccions Sindicals. 5508

Es definirà en el Pla d'Eleccions Sindicals els objectius i orientacions de caràcter 5509

general a desenvolupar en el procés d'Eleccions Sindicals. Est serà posat en 5510

coneixement del conjunt de la Federació per a la seva aplicació pels organismes, 5511

que hauran d'elaborar i desenvolupar plans de treball en matèria electoral, en tots els 5512

àmbits territorials i funcionals de la Federació. Els plans de treball en matèria 5513

electoral seran posats en coneixement de la Comissió Executiva Nacional a principis 5514

de cada any natural. 5515

En l'elaboració dels citats plans de treball s'hauran de tenir en compte els següents 5516

aspectes: 5517

Elaboració d'un mapa electoral Sectorial i Subsectorial per els Territoris de la 5518

situació prèvia per àmbits, que traslladaran a la Comissió Executiva Nacional. 5519

Objectius de creixement concrets. 5520

Anàlisi dels recursos disponibles. 5521

147



Distribució dels recursos i tasques. 5522

Coresponsabilitat entre els organismes implicats en el procés. 5523

Gestió i direcció del pla. 5524

Seguiment del desenvolupament del pla. 5525

Hem de ser capaços de fer entendre als treballadors el treball que hem 5526

realitzat en els quatre anys anteriors 5527

Els resultats electorals han de traduir-se en una millora de l'acció sindical i 5528

una major afiliació 5529

Tenir Delegats de Personal i membres de Comitès d'empresa i, a través d'ells 5530

Delegats de Prevenció, és la millor garantia per a la defensa dels interessos 5531

dels treballadors, en general, i dels nostres afiliats, en particular. Són 5532

imprescindibles per poder accedir a les Taules de Negociació, per a l'acció 5533

sindical en general i per ostentar representació en els òrgans de 5534

Representació Institucional. 5535

Els nostres Delegats han d'actuar, entre unes altres, sobre les següents matèries: 5536

1. Control de la Contractació (i la signatura de la còpia bàsica del contracte) 5537

2. Retribucions i Jornada Laboral 5538

3. Garantir la Formació i la Promoció Professional 5539

4. Prevenció de Riscos Laborals 5540

5. Desigualtat retributiva de les dones, que aconsegueix fins a un 40% 5541

6. Excessiva temporalitat, de més del 30%, que afecta a joves i dones 5542

principalment 5543

7. Individualització progressiva de les relacions laborals, que afecta 5544

principalment a professionals i directius. 5545

Tot això indica la importància de comptar amb la màxima representació sindical així 5546

com la necessitat d'estar als Centres de Treball per exercir els nostres drets. Estar 5547

per exercir. 5548

5549 5550 5551



El Comitè Electoral. 5552

El Comitè Electoral està dirigit i coordinat pel corresponent òrgan d'adreça del seu 5553

àmbit de funcionament. És una peça clau en l'estratègia electoral d'UGT. És 5554

obligatòria la seva constitució i continuïtat en tots els nivells de la Federació amb un 5555

calendari de funcionament que garanteixi les seves reunions periòdiques en funció 5556

de la càrrega de treball. 5557

És obligatòria la participació en el Comitè Electoral per a tots els organismes del seu 5558

àmbit. 5559

En el Comitè Electoral es planificarà, coordinarà i seguirà tot el relacionat amb la 5560

promoció i realització de EESS, la conflictivitat electoral, les visites als Centres de 5561

Treball i les mesures de suport als Delegats, així com l'anàlisi de la marxa del procés 5562

electoral. 5563

Consolidar aquest òrgan, és vital per al desenvolupament organitzat del procés 5564

electoral i la relació del Sindicat amb els delegats. 5565

Algunes mesures i pautes de treball en relació amb les EESS 5566

Haurem de prestar especial atenció a certes tasques electorals bàsiques: 5567

Tancar amb suficient antelació les candidatures, especialment de les 5568

empreses on tenim presència per assegurar-la. Garantir treball a diversos 5569

mesos vista. 5570

Presentació a l'Oficina Pública de Registre dels preavisos en el límit de 5571

termini. No facilitar a uns altres el treball. 5572

Cuidar la confecció de llistes electorals, la composició de les quals ha de 5573

ser determinada democràticament pels afiliats als quals representen. 5574

Tenint en compte la necessitat d'incorporar més dones a les llistes 5575

electorals. 5576

La realitat en molts dels nostres sectors que contracten massivament 5577

treballadors i treballadores de ETT’s suposa la pèrdua progressiva de 5578

representació. Les plantilles pròpies de les empreses es redueixen, enfront 5579

de les contractacions per mitjà de ETT’s, amb aquest objecte, per la qual 5580

cosa hem de traslladar a la negociació col·lectiva la necessitat que 5581

aquests treballadors figurin com a eventuals a efecte de còmput de 5582

jornades per determinar, en eleccions sindicals, la representació que 5583

149



correspon en cada empresa, i així eliminar un dels objectius de la seva 5584

utilització. 5585

Donar la màxima protecció al treballador-candidat en les EESS, enfront de 5586

les conductes anti sindicals i particularment davant l'acomiadament, evitant 5587

la vulneració del dret de llibertat sindical. 5588

Concórrer sempre amb el logotip d'UGT. 5589

Acudir als Centres de Treball el dia de la votació, encara que no tinguem 5590

llesta, per controlar el procediment electoral. 5591

Planificar la localització ordenada de “empreses sense representació”, la 5592

preparació de candidatures i la promoció d'Eleccions Sindicals en les 5593

mateixes, per ampliar la presència del Sindicat als Centres de Treball. 5594

Fer un seguiment de les empreses o Centres de Treball on havent-se 5595

celebrat Eleccions Sindicals UGT manca de representació. Particularment 5596

els que compten amb 50 o més treballadors i obligatòriament els majors 5597

de 250 treballadors. Preparar amb antelació les tasques per procurar la 5598

presentació de llista d'UGT en aquestes empreses Centres de Treball, per 5599

assegurar-nos l'obtenció de delegats. 5600

Suport als delegats i delegades 5601

Tots els nostres delegats han de ser visitats al seu Centre de Treball, 5602

almenys, tres vegades a l'any. Aquests contactes serviran per traslladar-5603

los informació, recollir els seus suggeriments i procurar la afiliació al 5604

Sindicat dels quals encara no ho estiguin, mantenint, de pas, el Fitxer de 5605

Delegats. 5606

Cal oferir i facilitar l'accés als Cursos de Formació als nostres Delegats, 5607

perquè adquireixin els coneixements necessaris que els permetin 5608

desenvolupar la seva labor sindical amb l'objectiu de fer dels Delegats 5609

membres actius del Sindicat. 5610

En aquests cursos hauran d'incorporar-se, obligatòriament i, sobretot, per 5611

als nous delegats, matèries relacionades amb la història, principis i valors 5612

que inspiren al Sindicat, així com el seu propi funcionament intern. 5613

Els nostres Delegats tindran dret d'accés preferent als Serveis Jurídics del 5614

Sindicat per dur a terme les seves tasques de representació, que 5615

comptaran amb l'assessorament i suport del Sindicat. 5616



S'establirà un Pla Especial d'Actuació per als Delegats de Prevenció. Que 5617

contempli, entre unes altres, mesures de Formació, suport sindical i jurídic, 5618

la coordinació de les seves tasques i l'elaboració d'un Fitxer específic. 5619

Rebaixar la conflictivitat electoral i limitar els seus efectes 5620

Els litigis en matèria de EESS ens fa gastar molta energia i perdre una 5621

quantitat important de delegats tant en els procediments arbitrals com en 5622

els judicials. Quedant un gran nombre de delegats tots els anys, anul·lats 5623

o fora del còmput per a la representació institucional i per a la subvenció 5624

per EESS. 5625

Per a això, haurem de complir i exigir el compliment del Protocol d'Acords subscrit 5626

per UGT i CCOO sobre Eleccions Sindicals, encara vigent, com a garantia d'un 5627

Procés Electoral més rigorós i coherent amb els principis que van inspirar als dos 5628

Sindicats la Reforma de la Normativa Electoral. 5629

5630

POLÍTICA DE COMUNICACIÓ 5631

Millorar els canals de Comunicació per donar-nos a conèixer i que ens coneguin 5632

La comunicació és una eina bàsica per al desenvolupament de la nostra Federació i 5633

per a l'execució del present Programa d'Acció. Per això cal dotar-la de la importància 5634

real que té, doncs en el context actual el que no es comunica és com si no existís. 5635

Això fa necessari que la planificació i gestió d'aquesta matèria tingui responsables 5636

executius específics, tant amb dedicació exclusiva o compartida amb altres 5637

responsabilitats, i fins i tot amb la creació de departaments de comunicació. 5638

La comunicació en la nostra Federació ha de donar a conèixer les nostres 5639

actuacions i plantejaments per col·locar-los en l'àmbit de l'opinió pública. El seu 5640

caràcter transversal respecte a la resta d'àrees de treball sindical i el seu valor per 5641

potenciar la nostra eficiència mitjançant la coordinació i planificació internes. 5642

És necessari conèixer l'opinió dels treballadors/as i dels afiliats/as als centres de 5643

treball per usar-la com a matèria primera en el dia a dia del quefer de la nostra 5644

organització. Per a això hem incidir en les eines de les quals disposem i promoure 5645

altres per retro alimentar la informació d'una forma eficaç. 5646

Una comunicació eficaç ha de basar-se, a més, en la professionalització progressiva 5647

dels equips de treball, la formació permanent, i l'aplicació de les noves tècniques i 5648

tecnologies de la informació i la comunicació. 5649

151



Tots els membres d'una organització tenen responsabilitats de comunicació mentre 5650

que, per a l'acompliment de qualsevol funció, és necessari algun tipus de 5651

procediment per recopilar, processar i emetre missatges, així com per 5652

emmagatzemar informació. En aquest sentit, la pàgina Web així com la Intranet, són 5653

espais, oberts a aquesta participació, tant als Sectors, Seccions Sindicals, com a les 5654

Delegacions i Sindicats Territorials. 5655

Per facilitar la coordinació en matèria de comunicació s'han d'assentar mecanismes 5656

que permetin la posada en comú de les tasques desenvolupades en les diferents 5657

estructures i l'anàlisi i engegada d'iniciatives conjuntes. Per això s'haurien de 5658

celebrar, almenys, dues reunions anuals dels responsables de comunicació. 5659

A més, s'han de programar de manera periòdica iniciatives de formació destinades 5660

als responsables i equips de comunicació de l'organització, o per a altres 5661

companys/as que no pertanyen a aquesta àrea però que necessiten adquirir 5662

coneixements en aquest camp. Aquestes iniciatives poden organitzar-se des de les 5663

estructures de formació de la Federació i planificar-se de manera coordinada amb 5664

els/as responsables de comunicació. 5665

L'àrea de comunicació ha d'estar immersa en un procés de modernització constant 5666

dels seus mètodes de treball, recolzant-se en la utilització de noves tecnologies. 5667

Per a la consecució d'aquest objectiu hem de potenciar la utilització dels mitjans 5668

consolidats dels quals disposem, tals com a nostra web en internet, la intranet i les 5669

xarxes socials. Per això és necessària la seva alimentació constant amb continguts 5670

d'interès sobre els àmbits que ens ocupen, de manera que es pugui realitzar de 5671

manera immediata la posada en comú d'informacions, materials, documentació, 5672

recursos, etc. 5673

A més, en honor d'una major eficàcia, hem de replantejar-nos la interlocució de la 5674

C.E.N. a les estructures de la Federació. Per coherència, la C.E.N. manté la 5675

interlocució directa amb la Federació Estatal i les Delegacions i Sindicats Territorials 5676

i, solament a través d'elles, amb les seves estructures inferiors. No obstant això, 5677

existeixen determinades informacions que han de tenir el caràcter de la immediatesa 5678

i l'àmplia difusió per avançar-nos als nostres competidors sindicals, com és el cas de 5679

les referents a la Negociació Col·lectiva o sobre la negociació d'expedients. Per això, 5680

En aquest sentit, la CE.N., remetrà la informació referida a la Negociació Col·lectiva i 5681

a la negociació d'expedients, a part de les Delegacions i Sindicats Territorials 5682

s’enviarà també als propis centres de treball. 5683

5684 5685 5686



L'ORGANITZACIÓ Al SERVEI DE L'ACCIÓ SINDICAL 5687

5688

La Federació de la Unió General de Treballadors és un instrument que està al servei 5689

dels afiliats i afiliades i dels treballadors i treballadores que treballen en qualsevol 5690

dels sectors adscrits a aquesta Federació. 5691

L'objectiu principal de la nostra Federació és el de defensar els interessos individuals 5692

i col·lectius de les afiliades i els afiliats i treballadors/as en general. 5693

Els continus canvis als quals està sotmès el món del treball i de les relacions socials 5694

fan necessària una Organització unida i cohesionada, que treballi amb criteris 5695

polítics i sindicals homogenis en una mateixa adreça. A les nostres mans està 5696

enfortir el sindicat com a eina imprescindible per avançar en els nostres objectius 5697

laborals, econòmics i socials. L'organització és imprescindible per a una eficaç 5698

defensa dels interessos d'aquells/as als/as que representem. Per a això és necessari 5699

articular una organització forta a tots els nivells, que permeti implementar una acció 5700

sindical de forma eficient per aconseguir les majors quotes de benestar per a les 5701

treballadores i treballadors. 5702

Les tasques organitzatives de la Federació han de tenir com a objectiu intern 5703

l'aconseguir una participació integral activa de la nostra afiliació, articulant els mitjans 5704

dels quals disposem per fer-la efectiva i enriquidora. 5705

La Federació ha de seguir utilitzant els instruments de participació dels quals ens 5706

hem dotat per a la posada en comú, debat i anàlisi de les idees i propostes de la 5707

majoria dels seus afiliats/as, delegats/as i quadres sindicals. 5708

La Federació és conscient de la necessitat de practicar un autèntic sindicalisme de 5709

base i per tant aposta per un important grau de descentralització i de participació en 5710

la presa de decisions i per incrementar la intensitat en l'acostament de les 5711

estructures internes de la Federació Nacional als centres de treball i a les localitats 5712

intensificant la sindicalització de la nostra activitat. 5713

L'enfortiment de la nostra Federació exigeix un compromís en la intensificació i 5714

posada en pràctica de les següents actuacions: 5715

L'assumpció plena per la nostra Federació de l'acció sindical, negociació 5716

col·lectiva i representació institucional sectorial que ens afecta. 5717

La participació activa dels treballadors i treballadores en les condicions de 5718

treball que negociem i els afecten directament 5719

153



Una correcta vertebració de la nostra federació en funció de les 5720

necessitats de l'acció sindical i no de qüestions alienes a la nostra pròpia 5721

organització. Partint de la premissa que no tots els àmbits d'actuació de la 5722

nostra federació són iguals i que, per tant sense que existeixi discriminació 5723

alguna requeriran solucions i vertebracions diferents. 5724

Una adequada vertebració sectorial de la nostra Federació concorde a la 5725

seva realitat sectorial a fi de donar resposta específica a cada sector i tot 5726

això girant entorn de les necessitats de la nostra acció sindical. 5727

Una Federació que disposi dels suficients recursos humans i econòmics 5728

que la facin viable per si mateixa. 5729

La solidaritat dels nostres recursos: la quota i les hores sindicals que són patrimoni 5730

de la Federació i que ha d'arbitrar els mecanismes necessaris per a la seva racional 5731

utilització en funció de les necessitats de tota la nostra estructura i intentar la 5732

possibilitat d'acumulació de les hores a través de la negociació col·lectiva. 5733

Per tot això la Federació ha de: 5734

Impulsar l'enfortiment de totes les estructures de la nostra federació, 5735

especialment de les encarregades directament de l'acció sindical, 5736

negociació col·lectiva, de l'increment de la afiliació, de la realització de les 5737

eleccions sindicals… Construint una estructura sindical propera als centres 5738

de treball i a les localitats on cadascú tingui clar quin és la seva posició i la 5739

seva funció. 5740

Impulsar la constitució de les estructures que conformen les nostres 5741

Delegacions i Sindicats Territorials. L'enfortiment de la nostra organització 5742

ha de passar inexcusablement per la constitució d'aquest segon esglaó 5743

d'estructures inferiors. 5744

Constituir i donar funcionament, conforme als Estatuts de la nostra 5745

Organització, als òrgans de control i participació en cada estructura 5746

orgànica de la nostra Federació dotant-se de comissions executives que 5747

es reuneixin de forma periòdica 5748

Impulsar especialment la constitució de les seccions sindicals de centre de 5749

treball i les seccions locals com a base sòlida del teixit organitzatiu de la 5750

nostra Federació. 5751

Col·laborar decididament a donar vida als nostres locals sindicals tant al 5752

territori del nostre país com aquells que disposem als centres de treball. 5753



Gestionar les hores sindicals de forma eficaç perquè, a més d'atendre les 5754

necessitats sindicals a cada centre de treball, siguem capaços d'estendre 5755

l'acció del nostre sindicat en aquelles empreses en les quals manquem de 5756

representació. 5757

Consolidar al Sindicat com a Organització i millorar la seva gestió. 5758

5759

Som conscients de les nostres limitacions, però també de les nostres capacitats i de 5760

les oportunitats que tenim de créixer, enfortir i consolidar la nostra benvolguda 5761

Organització. Per a això, necessitem d'una gestió més eficaç i professional, mai 5762

eximeix d'ideologia, i necessitem també establir pautes de treball i comportament 5763

transparents. 5764

Hem de desenvolupar la nostra estructura organitzativa per arribar als centres de 5765

treball, ampliant i aprofitant en ells els drets sindicals. En aquests mateixos centres 5766

de treball i en les empreses, hem d'organitzar als treballadors a través de les 5767

seccions sindicals. 5768

En definitiva, unides a les actuacions planificades en anteriors apartats, la C.I.F. 5769

haurà de vetllar per que el conjunt de la Federació desenvolupi activitats en els 5770

següents aspectes: 5771

5772

Reforçar la Democràcia interna i fomentar la participació. 5773

Des de sempre, en la UGT ens hem mostrat orgullosos de la nostra democràcia 5774

interna i en el respecte i consideració cap a les idees de tots i cadascun dels quals 5775

conformem la nostra organització. 5776

L'aprofundiment de la democràcia ha de conduir-nos cada dia a la cerca de l'acord i 5777

del consens com a pràctica sindical ordinària que garanteixi el respecte als diversos 5778

plantejaments que es donen en l'organització, apartant de nosaltres la cultura de la 5779

confrontació que ens fa estèrils. En posar l'accent en la democràcia i la participació 5780

pretenem realçar la importància dels nostres afiliats i responsables sindicals i 5781

reafirmar el valor de primer ordre que tenen les seves aportacions en la labor 5782

quotidiana de la nostra federació. 5783

Els treballadors no acceptem el paper de subjectes passius, els afiliats volem saber, 5784

conèixer i participar en la presa de decisions que ens afecten. La democràcia interna 5785

ha de suposar la participació de tots els afiliats en la presa de decisions i la 5786

necessària disciplina exigible en el compliment de les mateixes. No podem 5787

155



comportar-nos com si estiguéssim en una permanent i perenne provisionalitat: 5788

canvis en els equips d'adreça que paralitzen o modifiquen substancialment el que es 5789

venia fent, situacions de paràlisis perquè arriba un Congrés o perquè cal tirar a 5790

caminar després d'un Congrés, etc. 5791

Participació i creixement afiliatiu són dos elements que van estretament units. Hem 5792

d'assegurar la participació de col·lectius específics que contribueixin amb les seves 5793

pròpies experiències i necessitats al fet que el missatge i les prioritats de l'acció 5794

sindical responguin al que la societat ens demanda realment. I per garantir la 5795

participació d'aquests col·lectius hem d'adoptar mesures concretes com les 5796

següents: 5797

Dones: La participació en els òrgans del Sindicat, com a mínim, haurà de ser 5798

proporcional al nombre d'afiliades. En tot cas es garantirà la presència mínima del 5799

quaranta per cent si aconsegueixen o sobrepassen aquest percentatge. 5800

Joves: Atreure als joves al Sindicat, fent més atractiu el Sindicat i formant-los i tenint 5801

molt present que els joves que avui s'incorporen al sindicat són els seus futurs 5802

dirigents. 5803

Immigrants: Capacitar als afiliats immigrants perquè realitzin tasques de 5804

representació i defensa dels interessos dels seus nacionals i entrenar-los per a les 5805

tasques de captació d'afiliats, Organitzar-los en el Sindicat amb la col·laboració del 5806

Departament de Migracions. 5807

Millorar l'obtenció i ús dels drets sindicals 5808

Tenim milers de delegats però no aprofitem en totes les seves possibilitats els drets 5809

sindicals generats (d'hores/any, alliberats). 5810

En matèria de drets sindicals necessitem una regulació més compromesa, i 5811

compartida per les estructures del Sindicat. 5812

La Federació ha de decidir sobre l'adjudicació, i la vigilància d'ús, dels drets 5813

sindicals: alliberaments institucionals, hores sindicals i unes altres. 5814

Deu també regular l'obtenció i acumulació de les hores sindicals en la Negociació 5815

Col·lectiva. i el seu ús i gaudi, internament, en els Estatuts del Sindicat, destinant 5816

part dels drets per hores sindicals al manteniment de l'acció sindical anés dels 5817

Centres de Treball, a tasques d'extensió i implantació del Sindicat. 5818

5819 5820 5821



Estructura del Sindicat 5822

La Federació ha d'enfortir l'àmbit bàsic de les Organitzacions: Secció sindical de 5823

centre de treball, seccions locals i sindicats comarcals i/o intercomarcals i, 5824

paral·lelament, contribuir a donar vida als locals del Sindicat. 5825

5826

Presència activa als Centres de Treball 5827

És essencial per al Sindicat arribar als Centres de Treball on actualment hi ha un 5828

elevat desconeixement del que vol el Sindicat, de la seva estratègia, del que ofereix 5829

als treballadors i el que espera d'ells. Per tant, el veritable repte per al Sindicat és 5830

arribar a tots els Centres de Treball, apropar el Sindicat als treballadors, i organitzar-5831

se en ells. 5832

A aquests efectes, caldrà adaptar l'estructura del Sindicat per arribar a tots els 5833

Centres de Treball, potenciant els àmbits organitzatius bàsics de referència. 5834

Solament així coneixerem les veritables demandes dels treballadors i podrem 5835

articular les respostes oportunes, establint estratègies per ajudar a les categories 5836

més vulnerables de treballadors: empleats en micro, petites i mitges empreses; 5837

treballadors temporals i amb ocupació precària. 5838

Per a això, hem de dotar-nos un Pla de treball que contempli els següents aspectes: 5839

Visitar periòdicament els Centres de Treball. Identificar-los i preparar, en cada 5840

organisme, un Pla de Visites a desenvolupar per les corresponents Comissions 5841

Executives i, en aquells on tinguem presència, almenys, tres vegades a l'any, per 5842

realitzar tasques de suport i assessorament als nostres delegats. 5843

Organitzar-se als Centres de Treball. La LOLS reconeix que “els treballadors afiliats 5844

a un Sindicat podran, en l'àmbit de l'empresa o Centre de Treball, constituir Seccions 5845

Sindicals de conformitat amb l'establert en els Estatuts del Sindicat”. També que “les 5846

Seccions Sindicals d'empreses o Centres de Treball majors de 250 treballadors 5847

estaran representades per Delegats Sindicals triats per i entre els seus afiliats en 5848

l'empresa”. Entre els seus drets: Tauler d'anuncis, realitzar la Negociació Col·lectiva, 5849

utilitzar un local adequat, repartiment de propaganda, etc. 5850

És evident que el Sindicat ha d'aprofitar tots els avantatges i escletxes legals que 5851

assegurin la seva implantació i bon funcionament. Per això, convençuts que no 5852

estem accedint a tots els beneficis que ens corresponen, o podrien correspondre'ns, 5853

cal establir un Pla Extraordinari d'Actuació a desenvolupar per totes les estructures 5854

157



de la federació, per a l'organització de Seccions Sindicals de la UGT als Centres de 5855

Treball i Empreses. 5856

Aspirar a establir i mantenir la nostra organització en tots els Centres de Treball de 5857

50 o més treballadors, i fer-ho obligatòriament en aquells que ocupin a 250 o més 5858

treballadors. 5859

Impulsar l'elaboració d'un Reglament Bàsic de la Secció Sindical que estableixi i 5860

delimiti les competències d'aquesta figura organitzativa en relació amb el Sindicat i 5861

els afiliats que s'agrupen en ella. Regulant especialment la constitució de la SS i les 5862

seves competències. Drets i Obligacions dels Afiliats en la SS. Ús dels Drets 5863

Sindicals, dins i fora de la SS. s'incorporarà a la Normativa Interna d'UGT i als 5864

Estatuts Federals. En les Empreses o Centres de Treball majors de 250 treballadors 5865

es constituiran obligatòriament Seccions Sindicals de la UGT. Aquesta tasca 5866

correspondrà a les Federacions, sent responsabilitat directa de la CE corresponent 5867

la seva constitució, coordinació i manteniment, però també de la CEN, en els termes 5868

previstos en la Normativa Interna. 5869

La Comissió Executiva Nacional elaborarà un Pla de Treball que contempli la creació 5870

d'una base de dades amb aquestes empreses o Centres de Treball, classificades per 5871

Sector, i Territori. Elaborarà una Fitxa per cada empresa o CDT que contindrà: 5872

Centres de treball majors de 250 treballadors on s'hagin celebrat EE SS, amb 5873

la seva denominació. 5874

Resultats, de totes les candidatures concurrents, en els dos últims processos 5875

electorals. 5876

Identificació personal i laboral dels Delegats Sindicals, membres dels Comitès 5877

d'empresa i Delegats de Prevenció (totes aquestes dades referides 5878

exclusivament als representants d'UGT). 5879

Els representants d'UGT en les empreses majors de 250 treballadors hauran 5880

d'establir una reserva d'hores a la disposició d'UGT per atendre personalment, 5881

fora de l'empresa, tasques del Sindicat. 5882

5883

5884

5885

5886

5887



X. COORDINACIÓ I SEGUIMENT DEL PROGRAMA D'ACCIÓ 5888

5889

El Programa d'Acció que aprova el Congrés Nacional, ho és de tots els afiliats i 5890

afiliades de la Federació i, per tant, de totes les seves estructures i organismes, que 5891

estan obligats a fer-ho seu i defensar-ho. 5892

I la consecució dels objectius proposats en aquest Programa d'Acció requereix de la 5893

col·laboració i de la participació de tots els organismes i estructures de la Federació 5894

que sota l'impuls, coordinació i responsabilitat de la Comissió Executiva Nacional, 5895

haurà d'assegurar la seva aplicació i realitzar el corresponent seguiment i avaluació 5896

de les mesures i actuacions previstes. 5897

Així, correspon a la C.E.N. la iniciativa i la responsabilitat del disseny i elaboració de 5898

programes d'actuació i l'aplicació i execució de les mesures tendents a la consecució 5899

dels objectius proposats al Programa d'Acció i és responsabilitat de les Delegacions i 5900

Sindicats Territorials la cooperació i solidaritat en aquesta consecució d'objectius. 5901

Així mateix, en funció de les circumstàncies de cada moment, haurem d'establir 5902

prioritats i, fins i tot, adaptacions dels citats objectius del Programa d'Acció. 5903

5904

5905

5906

5907

5908

5909

5910

5911

5912

5913

5914

5915

document base programa accio€¦2 1er congrés fitag-ugt de catalunya, 17 de desembre de 2015...

Documents