les hores power5 (pp tminimizer)
DESCRIPTION
PoetryTRANSCRIPT
LE S HORE S
J or d i E nj ua ne s -M a s
2004
A les petites
reneixen les paraules,
foc de silencis;
l'amistat no és excusa,
tot és flama en la joia.
Vetllo quan dormen
les coses, i desvetllo
amb cants la vida:
sóc llum en el silenci,
i veu en la nit fosca.
Sento la viva
buidor d'aquells que foren
i són encara
en mi. De tanta absència,
de tant d'enyor, qui em salva?
Hores que cauen
en l'alta nit, senyera
arborant somnis.
Sóc vencedor als límits
d'una pau mai defesa.
Mentre, jo vetllo
perdut en l'alta fosca:
encara em sagna
el cor i mai no pellen,callades, les ferides.
La nit és xiscle
més enllà de l'angoixa,
vençuts els límits
orbats de l'esperança
al cor pur del silenci.
Salpa el nou dia
sense timó ni vela,
ignota ruta.
Que ens afrenelli un somni
de llibertat la passa!
Caldrà que t'armis
per al combat: basteix-te
estoic la vida:
amb fidelitat d'arbre
i amb duresa de pedra.
Ve tllo i re dre ç ola llum s obre e l pa is a tg e
c onfe g int s ig ne sobs c urs , om bre s xine s e s ,
pe da ç os de m e m òria .
En va jo vetlloaquest riu eixut d'aigua.
Res no retornani res ja s'inicia,
vella passió inútil.
Dius: Tot és ara
i res. I en l'aigua em miro
mentre el riu corre.
Me'n vaig lliscant i deixo
el meu somni a la riba. .
Sols recomençaen aparença, el dia.Res no és, sols restaen llavis del poetala pols enamorada
El temps es dreça
des del cor del misteri
i engendro aurores
reflectint-me en la pura
paraula mai no dita.
Ara sóc savi
tornat infant i em peixo
de les paraules
endins de la sentida
fugaç de cada cosa.
Es desdibuixa
endemig de boirines
la llum que s’alça
i sóc camí i camino
si em drapa la tendresa
Desdibuixades
terres enllà properes
ran a ran d'ona
les restes del naufragi
del nom de cada cosa
Tot viu i dansa,
foc follet que s’envola
enllà dels límits
com fràgils papallones
enceses d’ors fugaços.
Mentre jo encerclo
el temps, els mots, les coses
amb els meus braços
oberts, cansats d’esperes
per si l’enyor retorna.
.
Que res no torbi
aquesta pau guanyada
al vent que allunya
deixies d’or i petges
camí enllà de la posta.
Oh clara i tèbia,la llum que persignava
sentits i somnispellant l’enyor que fiblala balma més obscura!
Enartant, folla,que ens blegui la bellesa
i sigui bellala caminada i sigui
bell el retorn a casa.
Salpa el nou dia
sense timó ni vela,
ignota ruta.
Que ens afrenelli un somni
de llibertat la passa!
2004
Mús ica:The Fairy Queen d’Henry Purcell
Traducció del text: Jordi Enjuanes -Mas
Si l’amor és tan dolça, per què ens dóna turment?Si é s amarga, doncs , digue’m,per què es tic tan content?Si e l s o frir m’és un gaudide què ve e l meu lamento de la s ort que ixar-metant i tant vanament?Tan plaent és la nafrai tant do lçament fortaques t dard que feriai afalaga e l meu cor.