dissenyadores grÀfiques
TRANSCRIPT
DISSENYADORESGRÀFIQUES
M. Àngels Fortea
Teresa Julio
Teresa Martínez
4
DISSENYADORES GRÀFIQUES
Col·leCCió Catalanes del xx
Direcció de la col·leccióLluïsa Cotoner i Pilar Godayol
Comissàries:M. Àngels Fortea, Teresa Julio i Teresa Martínez
Agraïments: Toni Miserachs, Loni Geest, Inga Teixidor, Pilar Villuendas, Alicia Gómez, Mercedes Azúa, Tere Moral, Carme Vives, Ana Zelich, Mont Marsà, Xeixa Rosa, Joan Batallé i família De Tord, Pati Núñez, Isabel Campi, Joan Vintró i Rebecca Mutell.
Textos biogràfics: M. Àngels Fortea i Teresa Julio
Disseny: BAU, Centre Universitari de Disseny de Barcelona: Montse Arderiu, Miranda Pérez-Hita, Ona Queraltó, Laura Solana i Ona Torres.
Organitza:Grup d’Estudis de Gènere: Traducció, Literatura, Història i Comunicació (GETLIHC) i Grup de Recerca en Disseny i Transformació Social (GREDITS)
Coedita:Publicacions GREDITSEumogràfic
ISBN:978-84-949185-5-1
Organitzen:
Amb el suport de:
5
5 DISSENYADORES GRÀFIQUES
7 A ANNA CALVERA I SAGUÉ
12 TONI MISERACHS
16 LONI GEEST - TONE HØVERSTAD
20 PILAR VILLUENDAS
24 MERCEDES AZÚA
28 TERE MORAL
32 CARME VIVES
36 TERE MARTÍNEZ
40 ANA ZELICH
44 MONT MARSÀ
48 XEIXA ROSA
52 ANA DE TORD
56 PATI NÚÑEZ
60 AMB VEU PRÒPIA
7
DISSENYADORES GRÀFIQUES
L’exposició “Dissenyadores gràfiques” és un homenatge a una generació pionera de dones que es va dedicar professionalment al disseny gràfic a Catalunya. Aquesta selecció de dotze dissenyadores, nascudes entre 1940 i finals del 1950 a Catalunya o vinculades estretament a ella, amb una trajectòria ben arrelada a casa nostra, constitueix el primer grup im-portant de dones en la història de Catalunya que va sorgir dels centres pedagògics i disciplinaris del disseny de Barcelona, com Elisava (1961) i l’escola Eina (1967), on la major part d’elles va estudiar. Això va suposar la seva inserció laboral al món del disseny gràfic a finals dels anys 60 i al llarg dels 70.
Però l’excel•lència de la seva obra no ha estat tractada d’igual mane-ra que la del sector masculí: les referències a les seves aportacions en els llibres de disseny són minses, com també ho són les exposicions on apareixen, i el seu espai de difusió és molt més petit i dispers del que per mèrits els hi pertocaria. Contra aquest fet discriminatori va lluitar la Dra. Anna Calvera Sagué (Barcelona, 1954-2018), professora, directora de tesi i amiga de bona part de les dissenyadores protagonistes d’aquesta exposició i de l’equip d’investigadores. “Dissenyadores gràfiques” s’ha d’entendre també com un homenatge a l’Anna, l’amiga que ens va deixar massa d’hora i que ens va encoratjar en la lluita pel reconeixement de la presència femenina en l’àmbit del disseny gràfic i la comunicació visual, un deute que tenim amb aquelles dones que han exercit la professió a Catalunya.
Avui en dia les aules dels centres universitaris de disseny del nostre país són plenes de noies que estudien disseny gràfic, com ho corroboren les estadístiques recents. Conèixer la feina que han dut a terme aquelles precursores que van obrir el camí de la professió és un llegat cultural del nostre país que cal oferir a les noves generacions.
El recorregut de la mostra segueix un ordre cronològic. De cadascuna de les dissenyadores presentem una breu biografia, una frase que respon a la pregunta “Què és per a tu dissenyar?” i una mostra de treballs selec-cionats per elles mateixes.
8
9
A Anna Calvera i Sagué (Barcelona, 1954-2018)
Biografia intel·lectual de l’Anna Calvera, per Isabel Campi
No resulta fàcil redactar l’homenatge a una amiga i col·lega que ens va deixar fa poc i amb qui vaig compartir projectes, tesi docto-ral i una amistat que es remunta a 1967, quan les nostres famílies estiuejaven a Calella de Palafrugell, poblet on encara de vegades coincidíem a l’estiu. Intentaré no caure en la subjectivitat perquè l’Anna Calvera es mereix una primera aproximació a la seva vo-luminosa obra que sigui documentada, seriosa i objectiva. I val a dir que ho he tingut fàcil perquè la carrera acadèmica obliga als professors com l’Anna a emplenar detalladíssims currículums a partir dels quals es pot reconstruir amb relativa rapidesa tota una trajectòria professional. Això no obstant, no pretenc proporcionar aquí el llistat ni la quantificació dels articles i llibres que va escriu-re, els congressos als que va assistir, les matèries que va impartir i el rellevant paper que va tenir en diverses associacions de disse-nyadors perquè crec que seria molt poc imaginatiu. Tot i això una ullada a aquests burocràtics currículums i el coneixement d’una bona part dels seus escrits em permeten fer una aproximació als temes que li van interessar i preocupar al llarg de la seva vida i que constitueixen les línies mestres del seu treball.
L’Anna va concloure estudis de Disseny Gràfic a l’Escola Elisava (1975), de Filosofia a la Universitat de Barcelona (1980) i de Semiò-tica a la Università degli Studi de Bolonya (1977). De molt jove ja va veure que l’interessava més reflexionar sobre disseny que fer-ne, per la qual cosa es va dotar d’un sòlid bagatge intel·lectual que la convertí en una autoritzada veu en el camp de la teoria i la histò-ria del disseny, especialment del disseny gràfic. Encara que no li agradava gens que l’etiquetessin de “teòrica”, de fet ella excel·lia en el camp del pensament més que no pas en el dels projectes de dis-seny, que deixava per als professionals l’obra dels quals escrutava amb minuciositat científica. Res se li escapava: el comitent, la te-màtica, la composició, la tipografia, el color, el significat, l’època, els referents, etc.
No tinc temps ni espai aquí per a fer una biografia intel·lectual de l’Anna Calvera, una tasca que algú haurà de fer en el futur per-
10
què s’ho val i perquè els que la vam conèixer sabíem de les seves obsessions i passions i de l’afany que posava en investigar-les i esclarir-les costés el que costés: nits sense dormir, vacances sacri-ficades, viatges esgotadors, etc.
Més enllà del fet que va exercir la docència durant 36 anys, 27 a temps complet, crec que el que interessa és delinear a través dels seus escrits la seva aportació intel·lectual al camp del disseny, per la qual va ser internacionalment reconeguda i serà valorada en el futur.
Podríem començar per la seva tesi doctoral, La formació del pen-sament de William Morris (Edicions Destino, 1992), en la que l’Anna va examinar detingudament les conferències de William Morris, situant-lo i definint-lo com el darrer representant de la tradició vuitcentista anglesa de reflexió crítica sobre la societat industrial. Es tracta d’un treball brillant i exhaustiu, no traduït a l’anglès, la-mentablement gens conegut a Gran Bretanya, que obria una línia de recerca en la qual l’Anna sempre va insistir: desenvolupar l’es-tètica del disseny com a camp disciplinar específic, és a dir, utilit-zar les eines de la filosofia per a construir una estètica del disseny. Aquest afany la va portar a coordinar els llibres Arte ¿? Diseño. Una polèmica que viene de lejos (Editorial GG, 2003) i De lo bello de las cosas (Editorial GG, 2007), on reflexionava sobre el concepte de bellesa en els objectes d’ús pràctic i per comparació amb l’art. En paral·lel trobem una pila d’articles sobre estètica com, per exemple, “Con-somé en tassa calenta” (Temes de Disseny, 2000), on examinava l’accepció estètica de la noció d’utilitat proposada per Richard Re-dgrave; “La dimensión simbòlica en los objetos de uso: una inter-pretación del símbolo estético en términos de diseño industrial” (Publicaciones Universidad de Sevilla, 2001) i “Nulla ètica sine es-tètica” (TrRAD, Lisboa, 2016), on lamentava els prejudicis contra la bellesa que ella observava en l’anomenat “disseny social”.
La tesi sobre Morris i el moviment Arts & Crafts la van portar a submergir-se en els segles XVII i XIX la història dels quals sempre li va interessar especialment perquè entenia que era on calia buscar els moments fundacionals de la teoria estètica social del disseny. En aquest àmbit trobem articles sobre la influència de la reforma anglesa del disseny a Catalunya al segle XIX o sobre els conceptes que animaren la fundació de l’Escola Gratuïta de Disseny de Bar-celona el 1775 així com l’original “Dins la bota de Diògenes” (Te-
11
mes de Disseny, 1989) on examinava els conceptes de luxe, confort i benestar al Segle de les Llums. La culminació d’aquests estudis va ser la coordinació del llibre, From Industry to Art (Editorial GG, 2013), en el que s’examina la configuració del mercat del disseny a través del luxe i l’artesania artística a Barcelona en els dos segles que van de 1714 i 1914.
A més de l’estètica, la història del disseny, a partir de les apro-ximacions o models teòrics local-nacional-global o la dialèctica centre-perifèria, l’obsessionava. Sobretot des que als anys 80 va començar a impartir l’assignatura “Història i Teoria del Disseny”. Era l’època en què es començaven a qüestionar els relats histò-rics dominants escrits invariablement per historiadors britànics, nord-americans o alemanys que relegaven a la “perifèria” zones geogràfiques o països amb una cultura del disseny, potser poc industrialitzada, però molt rica. Amb escassos recursos i molta determinació, va aconseguir desencadenar un debat internacional que encara dura: el 1999 va organitzar a Barcelona, coincidint amb la Primavera del Disseny, una Primera trobada internacional d’his-toriadors i estudiosos del disseny, l’èxit de la qual ens va sorprendre força. El títol, que ho deia tot, “Historiar desde la perifèria”, obria la caixa dels trons. De cop i volta els historiadors dels països “pe-rifèrics” trobaven una plataforma on expressar-se, i els dels països “centrals” s’adonaven que no eren el melic del món. De la troba-da barcelonina es va configurar l’International Committee of Design History and Studies, (ICDHS) l’objectiu del qual seria organitzar un congrés internacional bianual d’història i estudis del disseny a ce-lebrar en un país “perifèric” a fi d’acostar els historiadors locals als debats internacionals. L’Anna va ser membre fundacional i molt activa dels congressos del ICDHS i només va faltar a l’últim pel seu traspàs; això sí, havent-lo portat de nou a Barcelona i deixant tota la formulació teòrica enllestida.
Aquesta gesta va tenir el seu correlatiu teòric en el sentit que l’Anna es va dedicar intensament a explorar el disseny català amb l’objectiu de dignificar-lo i “posar-lo en el mapa global”. En col·laboració amb el grup d’investigació consolidat GRACMON, de la UB, va posar en marxa diversos projectes d’investigació: la cronologia online del FAD (2003-2006), una cronologia online del disseny barceloní i, molt especialment, tota la investigació del Sis-tema Disseny Barcelona de la que en van sortir tres llibres de refe-
12
rència: From Industry to Art (1714-1914), La formació del Sistema Dis-seny Barcelona (1914-2014) Un camí de modernitat i Barcelona Design System, (1914-2014). Ella afegia en aquests llibres el subtítol Essays on local history per deixar clar que es tracta d’investigacions d’àm-bit local. El “sistema disseny” es un artifici historiogràfic que ser-veix per visualitzar en un únic esquema gràfic o mapa, el conjunt d’agents i actors, que en un territori ben delimitat econòmicament i geogràfica, interactuen i es relacionen per motius professionals i tenen un impacte econòmic. Aquest model s’inspirava en el Siste-ma Design Milano que a Itàlia es va utilitzar com a metodologia per estudiar el cas del disseny a Milà i que ella coneixia bé per les seves vinculacions amb aquesta ciutat. Els tres volums del Sistema Dis-seny Barcelona són molt més que una suma d’articles d’estudiosos perquè parteixen d’un model teòric ja experimentat i permeten arribar a conclusions útils per fer un diagnòstic de l’estat d’opinió existent a Barcelona sobre el present i el futur del disseny.
El tercer gran tema que va ocupar tota la seva vida professio-nal va ser l’estudi del disseny gràfic català i la recuperació del seu patrimoni documental. Va treballar en la creació de fons d’estudi i arxius dels pioners del disseny gràfic, projecte que va aconseguir mobilitzant els estudiants de la universitat, motivant-los a clas-sificar material i a fer tesis doctorals. Va col·laborar molt estreta-ment amb el Museu del Disseny de Barcelona vehiculant les dona-cions de Josep Pla Narbona, Enric Huguet, Tomàs Vellvè i Amand Domènech, entre d’altres; va dur a terme el projecte de creació de la col·lecció de cartells encarregada a la Fundació Història del Dis-seny el 2009; va comissariar en aquest mateix museu l’exposició “Disseny gràfic: d’ofici a professió 1940-1980” i finalment va pu-blicar-hi l’exhaustiva monografia Crits a la paret i poemes visuals. Josep Pla Narbona 1947-2004. El 2007 va ser convidada a redactar els textos introductoris i parts del llibre, coordinat per Emilio Gil, Pioneros del diseño gráfico en España, i va ser autora també de les mo-nografies d’Antoni Morillas i Josep Artigas.
Hi ha temes d’estudi dels quals l’Anna no presumia gaire però que a mi em semblen interessants perquè ajuden a delimitar mi-llor el seu perfil. L’un és la gestió del disseny, més comunament coneguda com Design Management. A l’Anna li agradava discutir amb els design managers i, en funció de si eren enginyers o econo-mistes, s’entretenia a portar-los la contrària. Per a ella el disseny
13
era un humanisme que no es podia gestionar a partir de criteris tecnocràtics. Potser la feina més rellevant dels seus dos últims anys de vida va ser la direcció, juntament el Beppe Benenti i amb mi, del llibre del centenari de Roca Sanitario. L’altre tema sobre el que va escriure molt va ser la casuística que va generar l’entrada del disseny a la universitat, la implantació del sistema de Bolonya i l’inici de la investigació científica.
Per acabar aquesta incompleta i breu ressenya diré que l’Anna va excel·lir en la teoria i la història del disseny perquè tenia tres virtuts que juntes donaven un còctel únic: un talent intel·lectual indiscutible, una voluntat de ferro, gràcies a la qual va bastir una obra immensa que malgrat la malaltia va lluitar per deixar ben aca-bada, i una no menyspreable dosi d’audàcia, que l’empenyia a em-prendre projectes utòpics que miraculosament sempre sortien bé.
Isabel Campi, Presidenta de la Fundació Història del Disseny
Anna Calvera i Sagué (Barcelona, 1954-2018)
toni (M. antònia) MiseraChs i ribalta (Barcelona, 1942) estudia Disseny Gràfic en l’Escola Elisava de Barcelona (1962-1965). Ella forma part de la primera generació de dissenyadors que estudia la professió a l’escola i de la segona promoció d’Elisava. El seu aprenentatge pro-fessional s’inicia a l’empresa Geigy, de la mà d’Yves Zimmermann, dissenyador suís establert a Barcelona i gran referent del disseny a casa nostra. Des de lla-vors, ha compaginat la professió amb la docència i el món associatiu.
En la seva llarga trajectòria professional, ha tre-ballat per a les principals institucions del país i per a empreses de tota mena; de fet, la seva obra ha estat constantment present en el paisatge cultural i urbà de la ciutat de Barcelona. Els seus projectes gràfics s’han desenvolupat, principalment, en el camp editorial, la identitat corporativa i els cartells. Ha col·laborat sovint amb estudis d’arquitectura en l’elaboració de gammes cromàtiques, senyalització i disseny d’ele-ments gràfics. Entre els seus principals clients des-taquen: l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, el MACBA, el Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i Balears, l’Editorial Lumen, l’Enciclopè-dia Catalana, els Laboratoris Sandoz S.A.E., Coopera-tiva d’Arquitectes Jordi Capell, l’Editorial EDHASA, Edicions 62, el Centro Galego de Arte Contemporáneo CGA, Boix de la Cerdanya i l’Hotel Torre del Remei.
Miserachs ha estat estretament lligada a l’escola Eina des de l’any 1968, exercint de professora, de cap del Departament de disseny gràfic, de cap d’estudis i de directora del centre, des de setembre de 1996 fins al novembre de 1998.
Per últim, cal destacar l’esforç que ha realitzat en favor de la consolidació de la professió, participant activament en el món associatiu com a membre fun-dadora de l’Agrupació de Comunicació Visual (ACV) del FAD, l’any 1971; i de l’Associació de Dissenyadors Professionals (ADP), on va presidir la junta durant el període 1994-1997.
TONI MISERACHS
“Dissenyar és entendre un problema de comunicació –gran o petit– i discutir-ne, si cal, la necessitat i les dimensions amb el client. Una vegada el problema està ben definit, cal resoldre’l amb la major claredat, el mínim d’elements necessaris i la màxima qualitat estètica, sense perdre de vista que és una activitat que no només està al servei de l’emissor,sinó sobretot del receptor.”
© Lluís Clotet
15
Algunes obres, 1965-2000
16
Felicitació en l’aniversari d’un amic, 2008(El regal era la cadira 402 d’Alvar Aalto)
Gammes de colors pels interiors dels jutjatsde Vilanova i la Geltrú, 2007
17
Redisseny del logo i conjunt de submarques, en col·laboració amb Santi Pau, 2007
Gent d’Eina, exposició en homenatge aJoan Miró a la Galeria Carles Taché, 1993
Espinet Ubach Achitects, Colòmbia, 2012
loni Geest (Hamburg, 1940) estudia Disseny a la Gewerbeschule d’Alemanya, en la especialitat d’apa-radorisme i inicia la seva trajectòria professional a l’estudi de Günter Wache en Hamburg, abans d’esta-blir-se a Barcelona l’any 1967.
tone høverstad Gundersen (Oslo, 1944 - Barcelona, 1999) estudia Ciències Econòmiques a la Universitat d’Oslo. L’any 1965 es trasllada a Barcelona i estudia Disseny Gràfic a l’escola Eina, entre 1967 i 1970.
L’any 1971 les dues dissenyadores decideixen obrir plegades un petit estudi, Estudio gráfico Loni Geest & Tone Høverstad, al barri de Sarrià, on hi van treba-llar tots els àmbits del disseny: revistes, col·leccions de llibres i CDs. Entre les primeres, trobem Barcelo-na Metròpolis Mediterrània, els números publicats pel CEUMT (Centre Estudis Urbans Municipals i Terri-torials), Cuadernos de Arquitectura, editats pel Col·legi d’Arquitectes, i les Guies del ciutadà de Barcelona. En l’àmbit editorial, en destaquen clients com Edicions 62, l’Enciclopèdia Catalana, l’Editorial Martínez Roca, Flor del Viento Ediciones i l’Editorial Plaza & Janés, entre d’altres.
Van treballar per a diferents ajuntaments, munici-pis i diputacions, així com per a diverses universitats i per a la Generalitat de Catalunya. Van dissenyar també algunes identitats corporatives pel sector gastronò-mic, com Barcelonina de Vins, la Mercantil Peixatera i Caves de Mas Romaní. L’any 1993 van presentar l’ex-posició antològica 25 anys de Disseny Gràfic a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona.
El seu treball ha estat guardonat amb diversos pre-mis, entre ells, el Premi Selecció Laus ADG-FAD de l’any 1997. Entre 1972 i 1981 van compaginar la seva fei-na professional amb la docència a l’escola Eina.
Des del primer moment Loni i Tone van treballar en equip sense interrupció fins el 13 d’abril de 1999, quan Tone Høverstad va morir. Després, Loni ha con-tinuat exercint la seva professió tota sola fins el 2007, com a dissenyadora gràfica i com a docent a l’escola Massana.
LONI GEESTTONE HØVERSTAD
“El nostre lema era expressar el màxim amb el mínim.”
19
G.A.T.E.P.A.C. exposicióCol·legi d’Arquitectes de Catalunya i Balears, 1971
20
MADRID municipios, hecho metropolitano y autonomía, 1982
3a Assemblea GeneralFederació de Municipis de Catalunya, 1983
21
Guies de BarcelonaClient: Ajuntament de Barcelona, 1982-1997
Col·lecció Textos CardinalesEdiciones Península, des de 1988
Col·lecció Clàssics del pensament modernEdicions 92 / Diputació de Barcelona, des de 1984
CUADERNOS de arquitectura y urbanismoClient: Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i Balears, 1971
PILAR VILLUENDAS
Pilar villuendas andrés (Madrid, 1945) inicia els seus estudis de Filosofia i Lletres a Madrid, que deixa per graduar-se en Disseny Gràfic a l’Escola Massana, alter-nant amb estudis de Gravat i Litografia a l’Escola d’Arts Aplicades. La seva trajectòria té un clar caràcter multi-disciplinari, experimentant amb l’art i el disseny.
Doctora en Belles Arts per la Universitat de Barce-lona, ciutat on resideix des de 1968, als anys setanta col·labora en el terreny de la comunicació en diferents iniciatives sociopolítiques i culturals. L’any 1980 crea el seu propi estudi de disseny gràfic desenvolupant projectes d’identitat, cartellisme, disseny editorial, exposicions, publicitat institucional i campanyes de comunicació gràfica. Més tard s’hi integren com a so-cis Josep Ramon i Alicia Gómez del Moral.
Villuendas és una professional compromesa amb el seu treball i amb la societat, com ho demostren els nombrosos projectes socials i culturals que ha rea-litzat per a l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, el Patronat de Turisme de Barcelona, el COOB’92, la Diputació de Barcelona, l’Institut del Teatre, el Transport Metropolità de Barcelona (TMB), el MNAC o el Gran Teatre del Liceu, entre d’altres.
Ha impulsat la professió del disseny gràfic des de l’Associació de Dissenyadors Professionals (ADP), ins-titució que va presidir del 2002 al 2006. És també mem-bre de l’Associació de Directors d’Arts i Dissenyadors Gràfics-Foment de les Arts i el Disseny (ADG-FAD) i del Col·legi Oficial de Dissenyadors Gràfics de Catalunya. Com a docent ha contribuït a la formació de noves ge-neracions de dissenyadors i dissenyadores.
El seu treball ha merescut els Premis LAUS, el Premio Nacional de Turismo Alimara (1987), el Pre-mi Institut de Lletres Catalanes (1987), la selecció al Premio Anuaria (2005) o la nominació al Premio de la Asociación Española Profesionales de Diseño AEPD (2006). La seva obra s’ha exposat en mostres nacionals i internacionals i s’ha publicat en revistes especialitzades.
“Veure, escoltar, olorar, assaborir, sentir. Amor, alegria, tristesa, angoixa, terror. Comprendre, comunicar, compartir, recordar, visualitzar. Escriptura, imatge gràfica, il·lustració. Tot aixòpot ser el disseny.”
© Alicia Gómez
23
Cartell. Barcelona Convention Bureau, 1990
24
Cartell. PSUC Poble Sec, 1978
Cartell. Ajuntament de Barcelona i AOMSA, 1990Cartell. Ajuntament del Prat, 1999
Cartell. Generalitat de Catalunya, 1980
25
Cartell. Junta de Castilla La Mancha, 2002 Campanya gràfica. Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), 2007
Cartell. Salseta del Poble Sec,1979
Cartell. Ajuntament de Cornellà, 1994Bitllets de transport urbà.Transports de Barcelona,1994-2001
MerCedes azúa (Barcelona, 1947) estudia Disseny Grà-fic a l’escola Eina de Barcelona, on es gradua el 1975. Aquest mateix any, entra a treballar a l’estudi del dis-senyador Enric Satué de qui afirma haver après l’ofici. Tres anys més tard s’estableix pel seu compte treba-llant, principalment, per a l’editorial Maldoror i per al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Després de dos anys de treball en solitari, decideix compartir estudi amb Natividad Lorenzo, fins al seu sobtat traspàs, i, posteriorment, amb Francis Closas, amb qui treballa per a la Universidad Menéndez Pelayo.
L’any 1985, juntament amb Pedro Ancochea, funda l’estudi Azúa+Ancochea SCP. Del projecte que afirma sentir-se més satisfeta, d’aquesta etapa, és el realitzat per a la Biblioteca de Catalunya, consistent en el dis-seny de la imatge corporativa, la línia editorial, la nor-mativa de publicacions, i el llibre d’estil i la senyalitza-ció de les noves sales de la biblioteca. Finalment, l’any 1999 funda en solitari Azuanco, estudi on encara con-tinua treballant avui en dia, dedicat principalment al disseny d’identitat corporativa, revistes, exposicions, catàlegs i pàgines web.
Entre els principals clients i projectes que ha tin-gut al llarg de la seva carrera destaquen, entre d’altres, les Publicacions de l’Abadia de Montserrat per a qui ha dissenyat llibres i ha redissenyat la revista Serra d’Or; la Fundació La Pedrera, dissenyant catàlegs i gràfica d’exposicions; la Generalitat de Catalunya; la Univer-sitat de Barcelona; el Museu d’Art de Girona; el Palau Robert; el Museu de la Música; l’Institut d’Estudis Ca-talans; La Caixa, per a qui ha realitzat treballs gràfics i catàlegs d’exposicions; el MNAC; el Museu Picasso; l’Ajuntament de Barcelona i La Virreina.
Des dels anys 80, Azúa ha compaginat la professió amb la docència. Ha estat professora de tipografia i de disseny per ordinador a l’escola Eina, del 1987 al 2000; i professora del Màster d’Autoedició de la Universitat Pompeu Fabra entre 1997 i 2002.
MERCEDES AZÚA
“Dissenyar és la recerca de solucions que ordenin, singularitzin i orientin.”
27
Cartell Exposició Peter Behrens Col·legi d’Arquitectes, 1980
28
Diversos impresos per a la Biblioteca de Catalunya
Cobertes per a la revista Serra d’Or
29
Catàleg i imatge de l’exposició “Personatge a la vista!”Palau Robert, 2005
Catàleg Exposició Ukiyo-eFundació Caixa Catalunya i Bibliothèque nationale de France, 2009
Logotip i lema “Roba amiga” Campanya recollida de roba
tere Moral (Barcelona, 1948) estudia Disseny Gràfic a l’Escola Eina de Barcelona, del 1972 al 1974. L’any 1975 s’estableix com a freelance amb estudi propi: els pri-mers anys al Grupo Abierto de Diseño, compartint la secció de gràfic amb Carme Vives, i fins a l’any 1993 compartint estudi amb Pepa Estrada. La seva trajectò-ria professional està estretament vinculada a l’arqui-tectura, l’art i la cultura, dissenyant imatges corpora-tives, llibres, gràfica d’exposicions, catàlegs i material promocional.
En l’àmbit de l’arquitectura, ha realitzat projec-tes per a institucions, com l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès amb l’exposició “L’arqui-tectura dels anys cinquanta a Barcelona”; la Direcció General d’Arquitectura i Habitatge amb l’exposició “Plànols de l’Havana”; l’Escola Tècnica Superior d’Ar-quitectura de Barcelona, amb el disseny de 4 núme-ros de la revista 3ZU; i més de 40 publicacions de la col·lecció Arquia/Tesis i Arquia/Temas per a la Fun-dación Caja de Arquitectos.
En l’àmbit artístic i cultural, ha treballat per: el Museu Nacional d’Art de Catalunya, en més de dotze exposicions, entre elles, “Humberto Rivas, el fotògraf del silenci” de l’any 2006; la Fundació Caixa de Pensi-ons, dissenyant onze números de la revista cultural Quaderns Caixa de Pensions, en col·laboració amb en Quim Nolla; la Fundació Caixa de Catalunya, en l’expo-sició “Dalí Arquitectura”, juntament amb la Fundació Gala Salvador Dalí; l’Institut de Cultura de Barcelona, dissenyant les memòries 2000, 2001 i 2002; la Diputa-ció i l’Ajuntament de Barcelona.
Des del 2000 col·labora amb Dani Freixas. Varis Arquitectes, preparant la gràfica de diferents exposi-cions com “Sert. Mig segle d’arquitectura 1928-1979” a la Fundació Miró, i projectes museístics per al Museu de la Música i el Museu del Vi a Vilafranca del Penedés.
L’any 2004 dissenya publicacions i la gràfica de di-ferents exposicions del Fòrum Universal de les Cultu-res, alguns d’ells amb la Xeixa Rosa, per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona.
TERE MORAL
“Dissenyar ha estat per a mi un dels plaers de la meva vida.”
© Mont Marsà / Pau Valiente
31
Museu de la Música de Barcelona, exposició permanent, 2007.SERT. Mig segle d’Arquitectura 1928-1979. Fundació Miró, exposició temporal, 2005.La Ciutat inesperada. Barcelona connectada, ciutadans transnacionals. Museu d’Història de Barcelona, 2008.Parc Arqueològic de les Mines de Gavà, exposició permanent, 2006.
Tots aquests projectes han estat dissenyats en col·laboració deDani Freixes.Varis arquitectes.
©Jo
ana
Rosa
i M
ihai
l Mol
dove
anu
©M
ihai
l Mol
dove
anu
32
Plànols de l’Havana als Arxius Espanyols. Catàleg 1987, per a la Direcció General d’Arquitectura i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. Quaderns Fundació Caixa de Pensions. Revista cultural 1988. Dissenyada amb Quim Nolla.
L’Arquitectura dels anys cinquanta a Barcelona. Catàleg exposició, 1987. Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès i Fundació Caixa de Catalunya.3ZU Revista d’Arquitectura. Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, 1993
33
Atmósferas 1958-1964. Gráfica publicitaria de Alexandre Cirici i Pellicer para Antonio Puig. Catàleg i exposició al Convent dels Àngels 2001. Dissenyada amb Teresa Martínez.Memòria 2002 per a l’Institut de Cultura de Barcelona.
Dalí Arquitectura. Catàleg exposició 1996 a la Pedrera, Fundació Caixa de Catalunya i Fundació Gala-Salvador Dalí.Guia Visual Art Romànic. Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2004
Humberto Rivas. El fotògraf del silenci. Catàleg i exposició al Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2006
Enginy2 logotip i llibre de Reptes d’agudesa mental, 2004. AMB proposta d’imatge gràfica per a l’exposició Metròpolis Barcelona, 2011.Incòlume. Natures mortes del segle d’Or. Catàleg i exposició Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2015
CarMe vives (Barcelona, 1951) estudia Disseny Gràfic a l’escola Eina de Barcelona, entre 1972 i 1975. Un any des-prés forma part de l’estudi Grupo Abierto de Diseño, associada amb Tere Moral, dedicant-se a les tasques de disseny gràfic. D’aquesta etapa, el projecte més des-tacable són les aplicacions de la imatge gràfica del 1er Congrés Internacional de Disseny (ICSID) a Eivissa.
Als anys 80 inicia la seva activitat professional al costat de dos importants dissenyadors gràfics de Bar-celona. Del 1980 a 1983, treballa amb Josep Maria Trias. El 1983 s’associa amb Amèrica Sánchez, dissenyador de referència de l’època, amb qui projecta la imatge grà-fica de la candidatura de Barcelona als Jocs Olímpics. Finalitzada aquesta associació, l’any 1986 obre el seu propi estudi de disseny on resol encàrrecs de comuni-cació gràfica en el disseny editorial, la gràfica cultural, la identitat gràfica i el disseny multimèdia.
Al llarg d’aquests anys, ha comptat amb la col·labo-ració al seu estudi de Jordina Salvany, Gemma Terol, Tere Guix, Carolina Paz i Aina Pongiluppi, i ha treballat per a una gran quantitat de clients, d’àmbit instituci-onal i cultural. Destaquen projectes com el disseny de la gràfica dels Premis d’Educació (2003-2010) per al De-partament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, i el disseny dels calendaris del districte de Ciutat Vella (2000- 2010) de l’Ajuntament de Barcelona, el disseny dels catàlegs d’exposicions del MNAC (1994-2006) i del Centre d’Art Contemporani Tecla Sala (2011-2019), i la gràfica del màster Metropolis (1996-2010) del CCCB, en-tre d’altres.
Paral·lelament, l’any 1986 inicia la seva activitat do-cent com a professora de projectes de disseny gràfic a l’escola Eina, activitat que imparteix durant 19 anys, tres dels quals els compagina amb el càrrec de directora del Departament Gràfic.
La seva trajectòria professional i el seu reconeixe-ment l’han portada a participar com a jurat de diversos premis nacionals i internacionals.
CARME VIVES
“Per a mi dissenyar és traduir amb imatges i resoldre amb eficàcia les necessitats de la comunicació gràfica.”
© Tere Guix. Fragment de l’obra de Regina Giménez.
35
Catàleg exposició All Mighty Pencil. Lluís LLeó, Centre d’Art Tecla Sala, 2017
36
Catàleg exposició i postalsMargarita Andreu. RecorregutsCentre d’Art Tecla Sala, 2016
Catàleg exposicióFerran Freixa Fotografia 1973-2013Centre d’Art Tecla Sala, 2013
37
Logotip i trofeu pels Premis Catalunyad’Educació. Generalitat de Catalunya,Departament d’Ensenyament.Del 2003 al 2010
Línia d’impresos MetropolisMaster d’ArquitecturaCCCB_UPF Barcelona,del 1996 al 2010
Cartell secció ZabaltegiFestival cinema Donostia del 2000 al 2003
teresa Martínez FiGuerola (Barcelona, 1953) ja des de petita, mentre estudiava a l’Escola del Mar, es va in-teressar pel dibuix. Després, el 1967 es va reafirmar el seu interès per l’art en l’escola Massana. Però va ser a principis dels setanta, durant una estada de dos anys a Londres, on va col·laborar amb l’estudi dels dissenya-dors Charles & Jane Dillon, quan va descobrir el món del disseny. De tornada a Barcelona, la seva relació amb l’emergent circuit cultural de la ciutat la va por-tar a relacionar-se amb persones com Bigas Luna, Gay Mercader, Ricardo Urgell o Sol Monge, iniciant-se així la seva etapa com a dissenyadora gràfica.
Va col·laborar estretament amb el grup Pacha, dis-senyant cartells i la identitat, amb Gay Mercader en el disseny de cartells dels concerts, amb les marques de moda Charles Chevignon, Lydia Delgado, Jaime Mascaró, Taverniti o Bobo Kaminsky; i amb institu-cions culturals com el Museu Picasso o la Fundació Miró. Va dissenyar també les campanyes de les pri-meres Fires de Moda d’aquest país com Moda del Me-diterráneo o Modas de Ibiza. D’aquests anys destaca el cartell “Festival de la Nueva Ola” (1979) que forma part de la col·lecció permanent del Museu del Disseny de Barcelona.
L’any 1990 es va llicenciar en Belles Arts per la UB i, paral·lelament, va iniciar la seva carrera com a docent del disseny. Va ser comissària de l’exposició “Atmós-feras 1958-1964.” Gráfica publicitaria de Alexandre Ci-rici Pellicer para Antonio Puig (2001) en l’antiga seu del FAD. L’any 2008 es va doctorar en Disseny amb una tesi que ha estat publicada per l’editorial Campgràfic amb el títol Alexandre Cirici Pellicer, pionero en la direc-ción de arte (2010).
Actualment segueix combinant la seva tasca com a docent amb la de la recerca a BAU, Centre Universita-ri de Disseny de Barcelona, on, des del 2010, coordina GREDITS (Grup de Recerca en Disseny i Transforma-ció Social) i la línia Memòria històrica i construcció cultural de l’art i el disseny.
TERE MARTÍNEZ
“Moltes hores de feina, relacions i diversió.”
39
Cartell publicitari per a la marca de moda sportswear Trip Difusión, 1979
40
Tanca publicitària per al perruquer Marcel Pel. Barcelona, 1987
Cartell publicitari per a la marca de moda sportswear Trip Difusión. Col·lecció tardor-hivern, 1980/81
Cartell concert Emerson Lake & Palmer. Gay & Co., 1978
Cartell per a la Fira de filats i teixits de la Moda del Mediterráneo. Barcelona, tardor-hivern, 1981/82
41
Cartell per a l’exposició de dissenys de paper de cartes del Taller de núvols, espai Gay & Co. Records. Barcelona, 1976
Etiqueta i Display per a la marca de moda francesa Charles Chevignon, 1982
Cartell per a la discoteca Pacha Ibiza, 1978
Cartell i Display per a la marca de moda italiana J. Taverniti, 1985
Bosa botiga de roba TRIP’S. Barcelona, 1983
ana zeliCh (Barcelona, 1955) estudia Disseny Gràfic a l’Escola Elisava i es llicencia en Història de l’Art per la UB. L’any 1982 aconsegueix una beca Fullbright de la Fundació La Caixa per estudiar un Màster en Disseny i Comunicació Audiovisual al Pratt Institute de Nova York, que finalitza l’any 1985. Des de llavors, de la seva trajectòria destaca, principalment, el desenvolupa-ment de projectes de gràfica audiovisual.
L’any 1984 és nomenada directora d’art d’Animà-tica, empresa pionera a Espanya en gràfica en movi-ment i animació 3D. Dos anys més tard, treballa com a freelance en projectes de motion graphics per a empreses audiovisuals de Londres, juntament amb la producto-ra Ovideo. El 1989 funda Zoptic, el primer estudi de disseny especialitzat en gràfica per a televisió, intro-duint nous llenguatges visuals amb l’animació, en col-laboració amb Luis Rueda i Neus Grabulosa, treballa-dors del Departament de Disseny de TV3.
Del 1995 fins al 1998 ha estat directora d’art a Ca-nal +, on dirigeix el projecte de renovació de la imatge gràfica del canal. En acabar el projecte, treballa com a freelance per a diferents televisions i productores: CNN+, Canal Sur Televisión, Televisión de Canarias, Disney Channel i El Terrat.
L’any 2001, juntament amb el grup Mediapro, funda Zeligstudio, estudi de disseny i producció audiovisual especialitzat en identitat i branding per a televisió (la Sexta, TVE, Gol TV, Nova, canal33, K3, BTV, etc.), on exerceix de directora creativa durant dotze anys. Tot i que és una empresa especialitzada en televisió, Zeligs-tudio desenvolupa també altres projectes audiovisuals en publicitat, documental, crèdits i trailers de pel·lícu-les cinematogràfiques. Des del 2013 fins a l’actualitat, és directora creativa en el grup Mediapro.
El seu treball ha estat guardonat amb una gran quantitat de premis i reconeixements d’àmbit nacional i internacional, l’últim el Laus d’Honor 2019, concedit per l’ADG-FAD. Ha compaginat la direcció creativa amb la docència a diferents escoles i universitats i com a conferenciant en diferents fòrums.
ANA ZELICH
“Dissenyar és trobar la solució òptima a una necessitat de comunicació visual, utilitzant el pensament, la creativitat, la recerca de llenguatges gràfics i les tecnologies més adequades, que millor expressin la idea.”
43
TelediarioTVEZeligstudio, 2012
44
GeoplanetaPlaneta 2010Zeligstudio, 2001
K3Televisió de CatalunyaZeligstudio, 2006
45
GOL TelevisiónMediaproZeligstudio, 2011
LA SEXTALa Sexta TelevisiónZeligstudio, 2007
Mont Marsà (Balaguer, 1956) es diploma en disseny gràfic per l’Escola Elisava de Barcelona l’any 1978. Posteriorment, estudia Disseny Gràfic i Fotografia a l’Istituto Europeo di Design de Milà (1979), i el 1982 es llicencia en Història de l’Art per la UB. El 1993 obté una beca de la Generalitat de Catalunya pel projecte “El grafisme social i la seva intervenció en els missat-ges d’activisme polític social i cultural”, que realitza a Nova York, on aprofita per estudiar Gràfica Digital a la Parsons School, i Fotografia a l’International Center of Photography i al Polaroid Studio 20x24. Quan torna, s’instal·la definitivament a Barcelona, on crea el seu estudi de disseny.
Com a professora imparteix classes a l’Escola Llot-ja de Barcelona, a ESDI Escola Superior de Disseny de Sabadell; i ha col·laborat en el Màster en Creació de Projectes d’Exposició de l’escola Eina, i el Màster Uni-versitari en Patrimoni cultural de la Universitat de les Illes Balears.
Els seus projectes gràfics s’han mogut majorità-riament en l’àmbit de la difusió cultural, realitzant els cartells, els catàlegs o el disseny de la gràfica de les exposicions. Des del 1989 ha col·laborat amb ins-titucions, galeries i festivals com l’Ajuntament de Barcelona, la Coordinadora Gay Lesbiana, la sala Me-trònom, el CCCB, el MACBA, el Museu d’Història, el Museu Marítim i el MNAC. Ha treballat també pel Teatre-Auditori de Sant Cugat, en la Mostra de Vídeo Independent (OVNI).
Interessada en la fotografia, ha realitzat seminaris amb Ouka Lele, Lucien Clergue i Michael Bennett a l’escola Gris Art de Barcelona (1988-93), i ha exposat a les galeries Fòrum de Tarragona i Berini, i a la sala Me-trònom. La fotografia és per a ella una perllongació del seu treball en disseny i la utilitza com a recurs central.
Des de fa anys realitza “auto produccions”, dis-senys per iniciativa pròpia d’implicació social i per-sonal i targetes personals reivindicant el paper de la dona. Amb la dissenyadora Xeixa Rosa ha realitzat la sèrie d’agendes sobre dones (Premi Anuària 2001), autoeditades entre 1998 i el 2001.
MONT MARSÀ
“El disseny gràfic ha estat l’estímul creatiu que ha acompanyat sempre la meva feina i la meva vida.”
47
Cartells i fotografies. Programadors de Músiques Rares. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 1998
48
Cartell. La 12 visual. Col·lectiu de vídeo independent, 1993
Cartell i fotografia. Poesia a Sant Cugat. Centre Cultural de Sant Cugat, 2004
Cartell i fotografia . OVNI, Observatori de Vídeo no identificat. Centre de Cultura Con-temporània de Barcelona, 2000
Catàlegs de les activitats artístiques. Metrònom, Fundació Privada d’Art Contem-porani Rafael Tous. Fotografies de les cobertes amb T. Serra, 1989-91 i 1995-98
Llibret informatiu. Coordinadora Gay Lesbiana, 1999
De calor. Revista independent de crítica. Barcelona, 1995-96
49
Cartell i gràfica expressiva. Fantasies de l’harem i noves Xaharazads. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 2003
Gràfica expositiva i elements de difusió. En guerra. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 2004
xeixa rosa trias (Barcelona, 1956) estudia Disseny Grà-fic a l’Escola Elisava de Barcelona, on es gradua el 1978. El 1979 es trasllada a Milà on estudia Disseny Gràfic i Fotografia a l’Istituto Europeo di Design, i l’any 1985 es llicencia en Història de l’Art per la UB.
La seva trajectòria professional s’inicia a la torna-da de Milà a l’estudi de disseny gràfic Nolla-Mir, al mateix temps que treballa com a freelance per a dife-rents editorials, com Barcanova, Casas, Teide, Bosch i el diari Avui. Del 1984 al 1989 és cap del departament de disseny gràfic de la Impremta Municipal de Barce-lona; i del 1987 al 1993 col·labora amb Angela Broggi compartint l’estudi de disseny gràfic Broggi/Xeixa.
Del 1993 fins a l’actualitat, ha treballat en diferents coworking on ha desenvolupat els seus projectes, principalment, en l’àmbit cultural: gràfica expositiva, catàlegs, material de difusió, imatges corporatives, disseny editorial, webs... Alguns d’ells han estat rea-litzats en col·laboració amb Tere Moral, Mont Marsà i Anna Calvera; i amb els seus fills Joana Rosa (fotògra-fa) i Màrius Comas (creatiu audiovisual). L’any 2015 i 2017 col·labora en el projecte fotogràfic Sary-Feo de-senvolupat per Merxe Fernández a la seu de Yamuna, organització catalana no governamental per al desen-volupament (ONGD) a Madagascar.
Entre els seus principals clients destaquen, entre altres, la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, el MNAC, l’UPC Recercaixa/Habitar Gru-po de investigación, la Fundació Mies van der Rohe i DOCOMOMO, el Memorial Democràtic, el Festival de Músiques Contemporànies de Barcelona, la Fundació “la Caixa”, el Govern d’Andorra, la Fundación Caja de Arquitectos i COAC, els Special Olympics, el Festival Curt Ficcions, el Forum 2004, Festival de Cadaqués i l’Editorial Àrtic.
Del 1993 al 2001 dissenya, produeix i distribu-eix diferents tipus d’agendes, escolars i culturals, i entre 1998 i el 2001 la sèrie d’agendes sobre dones (Premi Anuària 1996), realitzada juntament amb la dissenyadora Mont Marsà.
XEIXA ROSA
“Així com al meu món personal sóc més caòtica, quan em capbusso en un projecte de disseny trobo les eines que em proporciona aquest ofici per convertir el caos en ordre i transmetre amb claredat el missatgeque volem comunicar.”
© Joana Rosa
51
Drac Màgic. Selecció de cartells realitzats per a la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona, 1995-2017
52
COAC Barcelona. Díptic Miró l’altre, 1993 Disseny, edició i distribució de les Agendes sobre Dones, 1996-2001. Col·laboració amb Mont Marsà Ajuntament de Barcelona. Catàleg de l’exposició itinerant: en moviment[s]. dones de barcelona..., 2017
53
Habitar Grupo de investigación (UPC)Catàlegs de les exposicions Rehabitar en nueve episodos, 2010-2011 Fundació Docomomo. Actes VII Congrès Docomomo Ibérico: La fábrica paradigma de la modernidad, 2010 Institut Català de les Dones (Generalitat de Catalunya) Catàleg Fotògrafes pioneres a Catalunya, 2006
ana de tord FiGueras (Barcelona, 1958-2013) estudia Disseny Gràfic a l’escola Eina de Barcelona, on es gra-dua el 1981. Un any més tard és guardonada amb el Primer Premi Internacional de Dibuix, atorgat per la Fundació Joan Miró.
La seva trajectòria professional s’inicia en “Jordi Ma-tas i Associats”, un estudi de Disseny Gràfic i Comuni-cació de Barcelona. L’any 1986 s’estableix com a freelance i obre el seu propi estudi de disseny treballant, principal-ment, en projectes de disseny editorial, d’imatge gràfica per a exposicions i d’identitat corporativa.
En l’àmbit del disseny editorial ha treballat per a clients com l’editorial Orbis, el Grupo Anaya i l’Editorial Ariel, entre d’altres; mentre que, en l’àmbit de la identi-tat corporativa, ha realitzat la imatge gràfica de Santa & Cole, editora de productes de disseny; i d’institucions com la del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Ministerio de Cultura, el BCD (Barcelona Centre de Disseny) o el MACBA; i s’ha encarregat de la gràfica del Festival de Música de Torroella de Montgrí, l’Associació Catalana de Productors Cinematogràfics, la Bienal Europea del Patrimonio, i l’Espai Gaudí per a La Pedrera, Fundació Caixa de Catalunya.
En l’àmbit cultural, ha treballat per a les compa-nyies de dansa de Cesc Gelabert i Àngels Margarit; i ha dissenyat un bon nombre de catàlegs d’exposicions per a institucions com la Fundació Caixa de Barcelo-na, “Picasso Cubista” (1988); la Fundació Caixa de Ca-talunya, “Agustí Centelles” i “Fauna secreta” (1989), i “Le Corbusier i Barcelona” (1998); el MACBA, “Vassily Kandinsky, la revolució del llenguatge pictòric” (1995); i el BCD, “Barcelona, capital editorial” (1993); entre d’altres. L’any 2004 treballa juntament amb les disse-nyadores Tere Moral, Mercedes Azúa i Xeixa Rosa en el projecte del Fòrum Universal de les Cultures per en-càrrec de l’Ajuntament de Barcelona.
Entre els anys 1992 i 1996, de Tord va ser professora de Projectes a l’escola Eina.
ANA DE TORD
“Dissenyar és comunicar un missatge, amb un cert estil propi.”
55
Cartell. Companyia de dansa d’Àngels Margarit / cia Mudances
56
Publicació. Companyia de dansa Gelabert Azzopardi
57
Logo. bar musical SiSiSi, 1984
Logo, Santa & Cole, 1985
Tríptic, Parcs i Jardins, Ajuntament de Barcelona, 1992
Pati núñez (Figueres, 1959) estudia Disseny Gràfic a l’escola Eina de Barcelona (1976-1978). Fa les pràctiques amb Toni Sellés i, en acabar, l’any 1979 col•labora amb diferents estudis i agències de publicitat fins al 1985, any de fundació del seu propi estudi de disseny gràfic, Pati Núñez Associats, on dirigeix un petit equip espe-cialitzat en identitat corporativa, disseny de packaging i campanyes de comunicació gràfica.
Està convençuda que el disseny pot ajudar a construir un món millor, una vida més justa i sostenible per a tots. Per això, li agrada involucar-se en aquells projec-tes o productes concebuts amb la deguda consciència social i ecològica. Ha treballat per a Cacao Sampaka, Otto Zutz Club, Zapatos Make-up, System Action, Loewe, Armand Basi, Mango, Mos, Alimentària, Fò-rum Gastronòmic, La Garriga Verda, Caixa Catalunya, Camper, Col•legi d’Arquitectes, Danone, Acosta, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalu-nya, entre molts d’altres.
Sòcia de l’ADG-FAD (Associació de Dissenyadors Gràfics del FAD) des de 1978, forma part de la seva Junta Directiva com a coordinadora d’escoles de dis-seny (1978-1982), i com a directora dels Premis Laus (1996 i 1997).
El seu treball ha estat guardonat en nombroses ocasions. En el seu palmarès compta amb onze pre-mis Laus, el primer per la imatge global de Vinçon, l’any 1983, trofeu compartit amb Fernando Amat, Mariscal i América Sánchez; el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2006), i és la primera i única dona a Espanya guardonada amb el Premio Nacional de Diseño, atorgat pel Ministerio de Ciencia e Innovación (2008).
Entre 1983 i 1999, compagina la seva carrera amb la docència com a professora de Projectes de Disseny Gràfic a l’escola Eina. Actualment, continua impar-tint cursos de postgrau a l’escola Elisava i conferèn-cies i tallers en escoles, universitats i esdeveniments del disseny.
PATI NÚÑEZ
“El disseny gràfic és comunicació visual; per tant, dissenyar és comunicar d’una manera visual. Sempre començo a treballar escrivint les paraules que defineixen el projecte i després busco la seva traducció en imatges.”
59
Fuensanta, disseny de packaging d’aigua mineral natural d’Astúries, 2008
60
Eight & Bob. Packaging de fragància amb història, 2009
61
Cartujano, identitat corporativa i packaging de marca de calçat i complements inspirats en el món del cavall andalús, 2014
Vinçon, bossa funeral a la pesseta, 2001Última bossa de la botiga, 2013
62
AMB VEU PRÒPIA
“Veure, escoltar, olorar, assaborir, sentir. Amor, alegria, tristesa, angoixa, terror. Comprendre, comunicar, compartir, recordar, visualitzar. Escriptura, imatge gràfica, il·lustració. Tot això pot ser el disseny.”
“Per a mi dissenyar és traduir amb imatges i resoldre amb eficàcia les necessitats de la comunicació gràfica.”
“El nostre lema era expressar el màxim amb el mínim.”
“Dissenyar ha estat per a mi un dels plaers de la meva vida.”
“Dissenyar és entendre un problema de comunicació –gran o petit– i discutir-ne, si cal, la necessitat i les dimensions amb el client. Una vegada el problema està ben definit, cal resoldre’l amb la major claredat, el mínim d’elements necessaris i la màxima qualitat estètica, sense perdre de vista que és una activitat que no només està al servei de l’emissor, sinó sobretot del receptor.”
“Dissenyar és la recerca de solucions que ordenin, singularitzin i orientin.”
“Moltes hores de feina, relacions i diversió.”
“Dissenyar és trobar la solució òptima a una necessitat de comunicació visual, utilitzant el pensament, la creativitat, la recerca de llenguatges gràfics i les tecnologies més adequades, que millor expressin la idea.”
PILAR VILLUENDAS
CARME VIVES
LONI GEEST - TONE HØVERSTAD
TERE MORAL
TONI MISERACHS MERCEDES AZÚA
TERE MARTÍNEZ
ANA ZELICH
63
“Així com en el meu món personal sóc més caòtica, quan em capbusso en un projecte de disseny trobo les eines que em proporciona aquest ofici per convertir el caos en ordre i transmetre amb claredat el missatge que volem comunicar.”
“Dissenyar és comunicar un missatge, amb un cert estil propi.”
“El disseny gràfic ha estat l’estímul creatiu que ha acompanyat sempre la meva feina i la meva vida.”
“El disseny gràfic és comunicació visual; per tant, dissenyar és comunicar d’una manera visual. Sempre començo a treballar escrivint les paraules que defineixen el projecte i després busco la seva traducció en imatges.”
XEIXA ROSA
ANA DE TORD
MONT MARSÀ
PATI NÚÑEZ
Aquestes són les respostes a la pregunta “Què és per a tu dissenyar?” de cadascuna de les dissenyadores gràfiques que formen part d’aquesta exposició. En el cas d’Ana de Tord, va ser el seu marit, Joan Batallé, qui va respondre. Maig, 2019.
Aquesta publicació s’ha editat amb motiu del’exposició DISSENYADORES GRÀFIQUES.
Juny de 2019.