DISFÀSIA.

1.- Què és la Disfàsia?

Trastorn específic de l’adquisició del llenguatge, a nivell expressiu i comprensiu a ambos nivells, que no evoluciona espontàniament a la normalització i que és resistent a la intervenció logopeda.Pot aparèixer en altres patologies, com: deficiència mental, sordesa, autisme o psicosis.Pot anar acompanyat de altres alteracions lingüístiques, com: alteració de la comunicació, falta de desenvolupament del joc, problemes de memòria, atenció, hiperactivitat...

- Característiques de la disfàsia:

a) Aspectes expressius:- Dificultat per organitzar-se els moviments necessaris per produir llenguatge oral.- Alteracions fonològiques: referides a l'estructura

sil·làbica i a dificultats per organitzar seqüències de fonemes.- Alteracions morfosintàctiques: Dificultats en l'adquisició

de morfemes( números, morfemes verbals). I omissió de elements gramaticals (incapaç per organitzar elements d'una frase).

b) Aspectes comprensius:- Dèficits molt greus per la comprensió del llenguatge. Es

comporten com si fossin sords- Les alteracions en la comprensió tenen una sortida

verbal incoherent.

c) Aspectes cognitius:- Dificultats en el joc simbòlic- Dèficit en la construcció d'imatges mentals- Dèficit a la memòria i en el procediment seqüencial.- Dèficit en la memòria auditiva a curt plaç.- Alteracions en la estructuració del temps i de l'espai.

d) Aspectes preceptius:- Dificultats en la discriminació dels estímuls auditius.

e) Aspectes psicomotors:- Alteració en el procés de lateritzat.- Immaduresa de les activitats motores.

f) Aspectes conductuals:- Dèficit d'atenció- Hiperactivitat.- Alteració de les relacions afectives i del control de les

1

emocions.

g) Aspectes neurològics:- S'exclou la presencia d'una lesió especifica

h) A nivell general:- El desenvolupament del llenguatge esta alterat d'una

forma greu, afectant la capacitat del subjecte per expressar-se o comprendre.

- L'alteració del llenguatge no s'explica per problemes intel·lectuals, sensorial o motors primaris.

- Amb certa freqüència, els problemes del llenguatge venen acompanyats de problemes psicològics (d'atenció, amnèsics, hiperactivitat motriu,aïllament social...)

2.- Com es detecta la Disfàsia?

Quan es detecta un dèficit en el llenguatge tant a nivell comprensiu com expressiu, sense que existeixi un trastorn generalitzat del desenvolupament, solen aparèixer els següents símptomes en l’expressió:

Intencionalitat comunicativa pobre i grans dificultats per adaptar-se a l’interlocutor.

Greus problemes en aspectes funcionals del llenguatge, predomini de la funció instrumental i reguladora.

Expressió molt baixa, quasi nul·la o constituïda per emissions que poden anar des e la paraula-frase fins a l’expressió telegràfica.

Les frases o paraules es diuen en l’ordre que el pensament suscita.

Heterogeneïtat del vocabulari, existint la presència de paraules complexes i l’absència de paraules més simples.

Agramatisme: dificultats verbals en la estructuració sintàctica.

Dificultat per manejar pronoms personals més enllà dels 4 anys.

Absència total de preposicions. El verbs sempre en infinitiu i perífrasis verbals.

· En la comprensió:

Greu alteració de la comprensió. Poden arribar a la sordesa verbal. Reacció positiva a gestos. Dificultat per a repetir i recordar enunciats llargs. Expressions amb substitució de paraules.

2

. Simptomatologies associades:

Els disfàsics solen presentar dificultats en la estructuració espacial, trastorns en el ritme i dificultats psicomotrius que repercuteixen en retards en els aprenentatges bàsics, en el seu equilibri afectiu-emocional, baixa autoestima i ansietat. Com a conseqüència de les seves dificultats es produeix un fracàs en els seus aprenentatges escolars que portarà conseqüències personals, familiars i de relació:

Problemes en la memòria seqüencial d’estímuls visuals i auditius.

Trastorns de tipus perceptiu. Dificultats a l’hora de respondre correctament al canvi de

consigna. Falta de programació en la seva activitat lúdica (Joc

Simbòlic). Alteracions de la conducta social i afectiva. Dificultats en el desenvolupament cognitiu. Greus dificultats per a l’aprenentatge de llegir i escriure.

3.- Quin tractament s’utilitza per la Disfàsia?

El tractament d’aquesta disfunció l’ha de realitzar un logopeda, amb

un treball més individualitzat d'exercicis d'atenció, de fonologia i

fonètica (capacitat del nen per articular els fonemes de l’idioma),

d'ampliació del vocabulari, morfosintaxis i pragmàtica (capacitat per

interactuar amb els altres, per expressar desitjos, inquietuds, estats

d’ànim, preguntes, dubtes..., ja que aquests nens al no utilitzar el

llenguatge oral es fan servir dels gestos per expressar-se).

Des de l’escola o des de casa es pot ajudar a que el problema vagi desapareixent, però sempre amb l’ajuda del logopeda, canviant el seu vocabulari cap al nen afectat, per un altre més estimulant i més senzill.

4.- Activitats per la Disfàsia:

1. QUIN SO ES?L’activitat consisteix en posar gravacions amb sons familiars pel nen, com el vent, la tempesta, els ocells.. I es demana al nen que intenti esbrinar de quins sons és tracta. Així podrà relacionar les paraules amb el so i serà més fàcil de recordar. A partir de 3-4 anys-

3

2. APRENEM NOVES PARAULES!Com és freqüent que el nen aprengui paraules i que las oblidi o distorsioni després, farem una activitat que consistirà a anar dient paraules i al mateix temps marcar el ritme amb cops o palmades. A partir dels 6 anys.

3. RELACIONEM LES IMATGES.Aquesta activitat consisteix que a través d’imatges o dibuixos es juga a relacionar uns conceptes amb altres per exemple una flor és pot relacionar amb un jardí. A partir de 6 anys.

4. EXERCICIS BOCALSL’objectiu d’aquesta activitat és aconseguir una correcta pronunciació dels fonemes, i consisteix en exercitar i treballar tots els òrgans que intervenen en l’articulació dels fonemes (la boca, llengua, llavis, respiració, etc.). Se’ls demana que facin exercicis del tipus obrir i tancar boca, exercicis de bufar, moviments de llengua, etc. A partir dels 3-4 anys.

5. OBSERVEM I EXPLIQUEM L’activitat consisteix mitjançant dibuixos i la utilització de gestos. Observant una lamina amb una imatge o paisatge demanar als infants que expliqui una historia que tingui relació amb el que és veu a la imatge. Pot ser alguna cosa que recordin o que els hagi passat a un lloc així. Amb això també aconseguirem fomentar la imaginació i la creativitat, a la vegada que treballarem la memòria. A partir dels 6 anys.

4

DISLÀLIA.

1.- Què és la Dislàlia?

La pronuncia de sons al llenguatge, al igual que els altres elements de la parla, és una habilitat que l’infant ha d’adquirir al llarg del seu desenvolupament. L’infant començarà per emetre els sons més simples com el so “m” o “p” i a mesura que va avançant en l’adquisició d’habilitats articulatòries, els òrgans fonedors aniran millorant la seva pronunciació i la seva fluïdesa verbal.

Amb la pronunciació de les primeres paraules, entre els 12 i els 18 mesos d’edat, començaran els primers errors de pronuncia. L’infant dirà “mimir” en comptes de “dormir”. Aquests errors són a conseqüència de la immaduresa del seu llenguatge, que tendeix a simplificar els sons per a que resulti més senzilla la seva pronunciació.

Quan aquest problema d’adquisició d’habilitats de la pronunciació del llenguatge no es realitza amb normalitat parlem de Dislàlies, la qual consisteix en la incapacitat de l’infant per pronunciar correctament els sons de la parla que s’esperen segons la seva edat i el seu desenvolupament. Aquest trastorn es va manifestant en errors de la pronuncia de sons com la substitució d’una lletra per una altra (’nfant diu “tasa” en comptes de “casa”) o la omissió de consonants (“llapi” en comptes de “llapis”).Aquest trastorn sol presentar-se entre els 3 i 5 anys i és el trastorn de llenguatge més comú en els infants. Es poc freqüent que es realitzi un adequat diagnòstic i una intervenció especialitzada degut a la creença errònia de que la Dislàlia és un problema que desapareix amb el temps.

La Dislàlia sol provocar problemes de comunicació de l’infant amb el seu entorn i sol associar-se amb retards en el desenvolupament del llenguatge. En els casos més greus influeix negativament en els

5

aprenentatges escolars, ja que es veuen reflexats en un baix rendiment escolar.

2.- Com es detecta la Dislàlia?

Per detectar si un infant té Dislàlia, no fa falta ser especialista en llenguatge, és suficient amb escoltar a l’infant, però a vegades pot ser que estiguin afectats per uns altres components del llenguatge que si són més difícils de determinar (problemes de sintaxis, semàntica o pragmàtica). Per tant, els treballs que s’han de realitzar per millorar la dislàlia és feina del pedagog.

Es important intervenir en les Dislàlies el més aviat possible, perquè l’infant que “pronuncia malament” és, moltes vegades, objecte de burla per part dels seus companys i això li pot afectar al seu desenvolupament afectiu.

Per altra banda, quan s’inicia l’aprenentatge de llegir i escriure, l’infant dislàlic presenta una sèrie de problemes que, difícilment, podran ser solucionats sense una intervenció logopèdia que corregeixi els seus problemes articulatoris.Els errors més freqüents en la Dislàlia són:

Substitució: l’infant articula un fonema en comptes d’un altre:

-"damón té un toxe/ Ramón té un cotxe.

Distorsió: l’infant produeix un so de forma distorsionada i incorrecta, generalment aproximada al fonema correcte. No té afinat el punt ni el mode d’articulació. Es poden presentar moviment incontrolats de la llengua o vibració dels llavis, falta de tancament labial o sonoritat.

Omissió:l’infant no articula els fonemes que no domina.

-“oxe”/Cotxe-“tefon”/Telèfon

Adició:l’infant afegeix un fonema que no correspon per ajudar-se en l’articulació d’un altre més dificultós.

-“palat”/Plat-“golobo”/Globus

3.- Quin tractament s’utilitza per la Dislàlia?

Hi ha diferents maneres d’intervenir aquest problema:

6

Directa:ensenyant al nen al davant del mirall con ha d'articular

el fonema alterat, a vegades en poques sessions el problema

s'ha solucionat.

Indirecta:on es treballarà les bases anatòmiques i funcionals

implicades (discriminació auditiva, habilitat motora de la

llengua, els llavis i el vel del paladar i la respiració).

Activitats de generalització: de llenguatge dirigit, repetit i

espontani, es a dir, amb preguntes que la seva resposta

impliqui l’articulació del fonema o avaluant el fonema en totes

les posicions dintre de la paraula.

A més, si aquesta dislàlia és produïda per una malformació a la boca

(llavis, paladar, llengua…), es pot resoldre quirúrgicament.

4.- Activitats per la Dislàlia:

Aprendre a respirar correctament és, el primer pas, y a més essencial, per una bona fonació. En general, els nens amb problemes d’articulació, presenten una marcada dificultat en principi, per seguir els exercicis respiratoris. La seva respiració sol ser molt superficial y entretallada y amb escàs domini per modular l’expulsió de l’aire.

Per fer exercicis respiratoris cal tenir en compte: La posició del nen. La forma de respirar. La duració de cada exercici. El numero de vegades que s’hauran de repetir.

1. Exercicis amb expiració nasal. En ell la boca estarà tancada.

Consisteix en que el nen prengui consciència de la seva pròpia respiració. S’ha de col·locar de peu, en la posició indicada, i se li farà adonar-se de com, va entrant i sortint en ell l’aire, com va realitzant inspiracions i expiracions. Aquest exercici es repetirà diverses vegades. Aconseguit aquest primer pas, és podrà continuar amb exercicis que li portin a millorar i dominar la seva funció respiratòria. A partir de 6 anys.

2. Exercicis amb espelmes enceses.

7

És col·loca l’espelma encesa a l’alçada de la boca del nen, a una distància de 25-30 cm, és fa inspirar el nen profundament pel nas, bufant amb força sobre la flama en l’expiració, per apagar-les. En exercicis successius, i a mesura que vagi aconseguint apagar l’espelma en la primera expiració, es va allunyant aquesta, a fi que el nen augmenti la intensitat del buf. A partir de 3-4 anys.

3.Exercicis amb palles o tubs.És farà bufar al nen simplement amb una palla o tub petit, a la què adaptarà els seus llavis, obligant-li, d’aquesta manera, a centrar el buf en un punt, fent especial aplicació aquest exercici per a aquells nens que tenen dificultat per bufar i emeten un xiulet en lloc del buf. A parir de 3-4 anys.

4.Exercicis amb pilotes lleugeres. (De ping-pong per exemple)Es col·loca la pilota sobre una taula prop de l’extrem i davant d’aquesta, a una distància de 30-40 cm, se situa una petita porteria, construïda amb qualsevol caixa. Col·locada la boca del nen a l’alçada de la taula i desprès d’una inspiració profunda, es bufa sobre la pilota per aconseguir introduir-la en la porteria, exercitant d’aquesta manera la direcció del buf i la seva intensitat.A partir de 3-4 anys.

5.Exercicis amb globus.Inflem globus de diferentss grandàries. És pot anar comptant, en exercicis successius, de quantes espiracions precisa el nen per inflar un globus d’una grandària determinada i així controlar com va augmentant la capacitat respiratòria. A partir de 4-5 anys.

8