diputació de tarragona | - projecte · 2019-03-27 · plànol nº 9 – esquema hidràulic plànol...

Xarxa de calor de proximitat de la Diputació de Tarragona

PROJECTE

Instal·lacions de biomassa al complex educatiu de la Sénia Municipi La Sénia (Montsià) Data Octubre 2018

Expedient eGOV: 2017-0004579 Expedient eContracta: 2017-0009030/L1

Redacció: Enginyers del Tarragonès

Instal·lacions de biomassa al complex educatiu de la Sénia

Instal·lacions de biomassa al complex educatiu de la Sénia SAM 2017-0004579

ÍNDEX

Document Nº 1: Memòria

Document Nº 2: Annexos

Annex 1. Estudi de seguretat i salut

Annex 2. Justificació de preus

Annex 3. Relació de la normativa vigent

Annex 4. Càlcul de la instal·lació tèrmica

- Càlcul necessitats tèrmiques

- Càlcul de canonades aïllades

- Càlcul de bombes

- Càlcul de bescanviadors

- Càlcul vas d’expansió

- Càlcul dipòsits d’inercia

- Fitxa tècnica de la caldera

Annex 5. Equips de mesura i sistema de control de la instal·lació

Annex 6. Programa de desenvolupament dels treballs de l’obra

Annex 7. Gestió de residus

Annex 8. Compatibilitat urbanística

Annex 9. Manual d’operació

- Programa de gestió energética

- Instruccions de seguretat

- Instruccions de maneig i maniobra

- Instruccions de funcionament

- Limitació de temperatures

Annex 10. Manual de manteniment

- Controls periòdics de la instal·lació

- Registre de les operacions de manteniment

- Programa de manteniment preventiu


Annex 11. Inspeccions

- Inspeccions periòdiques d’eficiència energética

- Periodicitat de les Inspeccions periòdiques d’eficiència energética

- Inspecció de la limitació de temperatures

Annex 12. Memòria per al compliment de la llicencia ambiental

Annex 13. Justificació compliment de seguretat en cas d’incendi

Annex 14. Instal·lació elèctrica

Annex 15. Càlcul lumínic

Annex 16. Càlcul estructura

Annex 17. Avaluació financera

Document Nº 3: Plànols

Plànol nº 1 – Situació i emplaçament

Plànol nº 2 – Sala de caldera. Distribució i cotes

Plànol nº 3 – Sala de caldera. Secció i alçat

Plànol nº 4 – Sala de caldera. Instal·lació

Plànol nº 5 – Sala de caldera. Evacuació de fums

Plànol nº 6 – Fonaments

Plànol nº 7 – Estructura forjat

Plànol nº 8 – Detalls tolva recollida d’estella

Plànol nº 9 – Esquema hidràulic

Plànol nº 10 – Distribució xarxa de calor

Plànol nº 11 – Detalls xarxa de calor

Plànol nº 12 – Esquema de control i maniobra

Plànol nº 13 – Esquema unifilar elèctric

Plànol nº 14 – Sistema contra incendis

Document Nº 4: Plec de Prescripcions

4.1. Plec de prescripcions tècniques generals

4.2. Plec de prescripcions tècniques particulars


Document Nº 5:Amidaments

5.1. Amidaments

Document Nº 6: Pressupost

6.1. Quadre de preus núm. 1

6.2. Quadre de preus núm. 2

6.3. Pressupost general

6.4. Resum del Pressupost

DOCUMENT 1 MEMÒRIA


2

ÍNDEX DE LA MEMÒRIA

1. ANTECEDENTS 5

2. ÀMBIT DEL PROJECTE 6

3. ESTAT ACTUAL 6

3.1. Dades actuals dels equipaments. Petjada de CO2 6

3.2. Avaluació dels consums de calefacció i ACS 9

4. OBJECTE 12

5. INTRODUCCIÓ A LA BIOMASSA 12

5.1. Conceptes i beneficis 12

5.2. Funcionament d’una caldera de biomassa 14

5.3. Gestió forestal del municipi 15

6. JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DE LA NORMATIVA 18

7. SOLUCIÓ PROJECTADA 24

7.1. Descripció general del sistema proposat 24

7.2. Sistema de generació de calor 25

7.2.1. Característiques de la caldera de biomassa 25

7.2.2. Sistema de càrrega de combustible 27

7.2.3. Agitadors de combustibles i cargols sens fi 27

7.2.4. Rendiment de la caldera 28

7.2.5. Pèrdues tèrmiques 29

7.2.6. Dades tècniques de la caldera escollida 30

7.3. Sala de caldera 39

7.3.1. Aspecte constructiu 39

7.3.2. Instal·lació eléctrica 41

7.3.3. Ventilació de la sala de caldera 41

7.3.4. Seguretat de la sala de caldera 42

7.4. Sitja de combustible (estella) 43

7.4.1. Aspecte constructiu 43

7.4.2. Ventilació de la sitja 43

7.4.3. Autonomia de la sitja 44

7.5. Combustible 44

7.5.1. Biomassa forestal per a ús energètic 44

7.5.2. Requisits d’estella forestal 45

7.5.3. Estella forestal a utilizar per la instal·lació 45

7.6. Evacuació gassos combustió 47

7.6.1. Característiques de la xemeneia 48

7.7. Instal·lació hidràulica 49

7.7.1. Consideracions generals de la normativa 49

7.7.2. Circuits primaris (sala caldera) 50

7.7.3. Dipòsit d’inercia 51


3

7.7.4. Vas d’expansió 53

7.7.5. Equips de bombeig 53

7.7.6. Emplenat del circuit hidràulic 55

7.7.7. Buidat del circuit hidràulic 56

7.7.8. Sistema d’elevació de temperatura del retorn 57

7.7.9. Bescanviador de plaques (subestació) 57

7.7.10. Elements auxiliars de control i seguretat 58

7.8. Xarxa de calor 63

7.8.1. Característiques generals 63

7.8.2. Càlcul de canonades aïllades 67

7.9. Instal·lació eléctrica 69

7.9.1. Sala de caldera 71

7.9.2. Il·luminació en sala de caldera 71

7.9.3. Seguretat en la instal·lació 71

8. ALIMENTACIÓ DE COMBUSTIBLE 72

8.1. Descàrrega de combustible 72

8.2. Sistema de ballesta rotatiu i cargols sens fi 73

9. OBRA CIVIL 74

9.1. Treballs previs, replanteig general i adecuació del terreny 74

9.2. Sistema estructural 74

9.3. Tancament i cobertes 75

9.4. Paviments 76

9.5. Cartell d’obra 76

10. PROVES I CERTIFICACIONS 77

10.1. Proves 77

10.1.1. Equips 77

10.1.2. Proves d’estanquitat de xarxes de canonades d’aigua 77

10.1.3. Proves de lliure dilatació 78

10.1.4. Proves d’estanquitat de xemeneies 79

10.1.5. Proves finals 79

10.2. Ajust i equilibrat 79

10.2.1.Generalitats 79

10.2.2. Sistemes de distribució d’aigua 79

10.2.3. Control automàtic 80

10.3. Eficiència energètica 80

11. SERVEIS AFECTATS 81

12. DISPOSICIONS ADMINISTRATIVES 81

12.1 Termini d’execució i garantia 81

12.2 Classificació del contractista 82

12.3 Estudi de seguretat i salut 83


4

13. PRESSUPOST 84

14. CONCLUSIONS 85

15. RELACIÓ D’ANNEXOS 85


5

1. ANTECEDENTS

El Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses per l’Energia Sostenible i el Clima és una iniciativa de la Unió

Europea que neix com a instrument clau per implicar els governs locals en la lluita contra el canvi

climàtic.

La Diputació de Tarragona es va adherir al Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses, per acord del Ple al

setembre de 2013. Aquest compromís comporta la funció de promoure l’adhesió dels municipis del

seu territori al programa, amb la voluntat de que assumeixin l’objectiu de reduir les seves

emissions de diòxid de carboni, l’estalvi energètic i el foment de les energies renovables, en

l’horitzó 2030.

La Diputació de Tarragona ha establert en el Pla Estratègic Corporatiu 2015-2019, la línia

estratègica 3 ‘Fomentar la preservació de la Salut i la Natura’, que es desenvolupa en un seguit de

projectes amb l’objectiu de facilitar als ajuntaments signants del Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses

l’execució dels Plans d’Acció per l’Energia Sostenible (PAES), aprovats pels propis ajuntament

com a document estratègic que recull les accions a realitzar per assolir els objectius de reducció

d’emissions, estalvi energètic i foment de les energies renovables.

En el marc del foment d’accions destinades a assolir el compromís del Pacte, la Diputació de

Tarragona desenvolupa el ‘Programa de suport a les instal·lacions de calderes i xarxes de calor en

equipaments municipals 2015-2020’.

L’esmentat programa preveu el ‘Projecte Xarxa de calor de proximitat de la Diputació de

Tarragona’ com a primera fase i prova pilot. Aquest projecte està cofinançat pel Fons Europeu

de Desenvolupament Regional (FEDER) de la Unió Europea, en el marc del Programa

Operatiu FEDER de Catalunya 2014-2020 Objectiu d’inversió en creixement i ocupació dins

l’eix prioritari 4, que té com a objectiu afavorir el pas a una economia baixa en carboni en

tots els sectors, amb un ajut de 901.629,49 €.

El Projecte ‘Xarxa de calor de proximitat de la Diputació de Tarragona’ té com a eix central la

creació d’un model propi de referència a les comarques de Tarragona d’instal·lacions en

equipaments municipals de xarxes de calor. Les xarxes funcionaran a través de la crema de

biomassa forestal provinent, majoritàriament, de la gestió forestal sostenible. El projecte

s’implementarà com a prova pilot i pretén tenir una finalitat demostrativa en la realització de xarxes

de calor en 9 municipis de 6 comarques distribuïts pels principals massissos forestals de la

demarcació:

- Terres de l’Ebre: la Sénia, Rasquera, Tivissa, la Fatarella, Gandesa i Horta de Sant Joan.

- Camp de Tarragona: Alcover, el Montmell i Vandellòs i Hospitalet de l’Infant.


6

Cadascuna de les xarxes estarà composada per una caldera central alimentada amb biomassa

forestal (estella) que cobrirà les necessitats tèrmiques de calefacció i ACS mitjançant un entramat

de canonades d’aigua calenta, dels equipament municipal (escoles, pavellons, biblioteques, llars

d’infants, etc...) de manera simultània.

2. ÀMBIT DEL PROJECTE

L’àmbit d’actuació del projecte es la instal·lació de dos calderes de biomassa situades al Carrer de

Castelló i de la instal·lació de una xarxa de distribució de calor que transcorrerà per l’interior del

pati del CEIP Jaume I i Carrer d’Alcover Moll, proveirà al CEIP d’aigua calenta per a calefacció, a la

Llar d’Infants al Menjador i al Centre de Rehabilitaciól.

3. ESTAT ACTUAL

3.1. Dades actuals dels equipaments. Petjada de CO2

CEIP Jaume I

Existeix una sala de calderes (part vella): 2 calderes marca Roca, Model 3B-54 de Gas Propà de

63 kW cadascuna (Total: 126 kW)

Existeix una sala de calderes a la part nova amb 3 calderes en cascada marca Roca Model

G400/260 de gas propà de 303 kW en conjunt.

En total hi ha instal·lada una potencia de 429 kW.

Menjador Escolar

Es un edifici de dos plantes, a on a la planta P-1 hi ha el Menjador Escolar amb 1 caldera marca

Roca model G200/50 de gas propà de 48,6 kW.

A la planta P-0 hi ha el Centre de Rehabilitació (Baixos del Menjador) 1 caldera Saunier, model:

Isofast, potència 24 kW, caldera mixta mural instantània de gas propà.

En total hi ha una potencia instal·lada de 72,6 kW.

Existeix un dipòsit de Gas Natural, per subministrar GasNatural a les calderes de la part vella i la

part nova del CEIP i també al menjador escolar i Centre de Rehabilitació.


7

Llar d’infants

Part nova:

Existeixen 5 splits FAGOR F1MI-4I de 18000 BTU/h en fred i 19000 BTU/h en calor (5,56 kW), amb

una capacitat total de la part nova, de 27,8 kW.

Part vella:

Existeixen 6 splits FUJI model RSW:

2 splits model RSW-24HB (2x6,9 kW)

1 split model RSW-7RA de 2,05 kW en fred i 2,3 kW en calor

1 split RSW-97RC de 2,75 kW en fred i 3,35 kW en calor

1 split RSW-30HB (Substituit per ANORI LS50) en 8 kW

1 split RSW-20RB de 5,70 kW en fred i 6,1 kW en calor

Amb una capacitat total de la part vella, de generar calor de 33,55 kW.

Reducció de tones de CO2

Per estimar el consum de energia mensual, es segueix “Guias IDAE (14). Rendimiento medio

estacional en instal·lacions de calefacción” i els “Estudis monogràfics de ICAEN (14). Els graus-dia

de calefacció i refrigeració de Catalunya”

Per estimar el consum mensual utilitzarem la següent expressió:

QCLF = ( PCLF,dsy .GD 15/15 Cintr) / (ΔT CLF,dsy ηCLF, gnr )

QCLF =Consum de calefacció

PCLF,dsy= Poténcia de calefacció de disseny (kW)

GD 15/15 = graus-dia en base 15/15

C intr = Coeficient de intermitència: hores del dia en la que la caldera està fora de servei.

ΔT CLF,dsy = diferència de temperatura de disseny

ηCLF, gnr = rendiment mig del generador

Es contempla un factor d’emissió de 0,254 kg CO2/kWh tèrmic del GLP.


8

En aquest cas, i simulada la demanda tèrmica podem assegurar que la caldera de biomassa

cobrirà el 100 % de la demanda, per tant, es pot assegurar que s’evitarà el total de tones de CO2

que actualment s’emeten a l’atmosfera amb les calderes de GLP.

Així doncs, si el consum tèrmic de GLP de la instal·lació anualment es de 139.854kWh tenim que:

CEIP Jaume I + Centre Rehabilitacio+ Menjador Consum GLP kWh Kg CO2

Gener 26.771 6.800

Febrer 29.560 7.508

Març 23.704 6.021

Abril 12.549 3.187

No Hivern

Octubre 6.972 1.771

Novembre 17.290 4.392

Desembre 23.008 5.844

Anual 139.854 35.523

Llar d’Infants Consum Electricitat kWh Kg CO2

Gener 1.719 569

Febrer 1.897,8 628

Març 1.521 504

Abril 805 266

No Hivern

Octubre 447 148

Novembre 1.110 367

Desembre 1.476 489

Anual 8.975,8 2.971

I de la mateixa forma, a la llar d’infants el consum es d’electricitat, per tant es contempla un factor d’emissió de 0,331 kg CO2/kWh tèrmic de electricitat.

La reducció total de CO2 és de 38,49 T CO2

CONSUMS GLP: CEIP Jaume I + Centre Rehabilitacio+ Menjador

Consum anual (kg) 1KgGLP = 12,75Wh Kg CO2

10.969 139.854 35.523


9

3.2. Avaluació dels consums de calefacció i ACS

Actualment existeix un dipòsit de GLP, que alimenta de forma conjunta els diferents Centres, com

son l’Escola Jaume I (part nova i part vella), el Menjador Escolar i el Centre de Rehabilitació.

Consum Escola Jaume I +Menjador Escolar +Centre Rehabilitació

Energia mitja Potència necessària

GLP (kg) kWh kW

2010 16.715 213.116 213,1

2011 11.022 140.530 140,5

2012 11.571 147.530 147,53

2013 12.110 154.402 154,4

2014 10.420 132.855 132,8

2015 9.357 119.301 119,3

2016 5.541 70.647 70,64

2017 11.013 140.415 140,4

Promig 10.969 139.854 139,85

Taula 1: Històric de consums (Gas Natural: 12,75 kWh/kg)

Període inicial

Període final Consum

[kWh]

19/03/2018 17/04/2018 1.399

12/02/2018 19/03/2018 2.239

16/01/2018 12/02/2018 1.907

19/12/2017 16/01/2018 1.461

16/11/2017 19/12/2017 1.811

16/10/2017 16/11/2017 996

08/09/2017 16/10/2017 650

14/08/2017 08/09/2017 301

17/07/2017 14/08/2017 473

14/06/2017 17/07/2017 752

12/05/2017 14/06/2017 600

18/04/2017 12/05/2017 580

15/03/2017 18/04/2017 887

13/02/2017 15/03/2017 1.390

13/01/2017 13/02/2017 2.134

15/12/2016 13/01/2017 1.557

14/11/2016 15/12/2016 1.601

14/10/2016 14/11/2016 739

14/09/2016 14/10/2016 623

12/08/2016 14/09/2016 573

13/07/2016 12/08/2016 462

13/06/2016 13/07/2016 568


10

Període inicial

Període final Consum

[kWh]

12/05/2016 13/06/2016 565

13/04/2016 12/05/2016 762

11/03/2016 13/04/2016 1.596

11/02/2016 11/03/2016 1.723

15/01/2016 11/02/2016 1.437

15/12/2015 15/01/2016 1.359

12/11/2015 15/12/2015 1.508

14/10/2015 12/11/2015 675

16/09/2015 14/10/2015 515

14/08/2015 16/09/2015 540

13/07/2015 14/08/2015 720

13/06/2015 13/07/2015 584

14/05/2015 13/06/2015 500

15/04/2015 14/05/2015 544

13/03/2015 15/04/2015 1.316

12/02/2015 13/03/2015 1.726

16/01/2015 12/02/2015 2.379

12/12/2014 16/01/2015 1.797

14/11/2014 12/12/2014 1.221

14/10/2014 14/11/2014 757

15/09/2014 14/10/2014 591

13/08/2014 15/09/2014 514

11/07/2014 13/08/2014 492

12/06/2014 11/07/2014 503

14/05/2014 12/06/2014 540

11/04/2014 14/05/2014 512

13/03/2014 11/04/2014 975

05/03/2014 05/03/2014 0

13/02/2014 13/03/2014 1.337

05/03/2014 05/03/2014 0

13/02/2014 13/03/2014 1.337

15/01/2014 13/02/2014 1.718

17/12/2013 15/01/2014 1.301

15/11/2013 17/12/2013 1.805

11/10/2013 15/11/2013 791

13/09/2013 11/10/2013 613

14/08/2013 13/09/2013 455

Promig Hiverns

8.975,8

Taula 2: Consum històric d’energia elèctrica de la Llar d’Infants.


11

El consum promig d’energia elèctrica a la Llar d’Infants a l’hivern, des del 2013 al 2018, es de

8.975,8 kWh

Si la Llar d’Infants obre de 7h45 a 19h, tenim unes 11 hores de funcionament diàries de calefacció

podem considerar unes 1100 hores de funcionament a l’any de la calefacció, la potència elèctrica

consumida per hora es de 8,16 kW, que en una bomba de calor, amb un COP de valor promig de

3, tenim un consum màxim de 25 kW, en calor.

Potència promig/màx (kW)

CEIP Jaume I Part Nova

139,85 / 213,1

CEIP Jaume I Part Vella

-

Menjador Escolar -

CAP-Centre Rehabilitació -

Llar Infants 25

TOTAL 164,85 / 238,1

Taula 3: Consum dels diversos Centres.

Si fem un estudi comparatiu entre la estimació de potencia térmica per metre quadrat, la potencia

térmica instal·lada actualmente i el consum real, obtenim la taula 4.

Superficie Horari Funcionament Potència tèrmica

per sup ( 80 W/m2 Total kW

Potencia tèrmica actual kW

Consum mig/màx

CEIP Jaume I Part Nova

2.726,31 m2 9-12h30 + 15-16h30 218 303 139,85 / 213,1

CEIP Jaume I Part Vella

1.233,55 m2 9-12h30 + 15-16h30 98,7 2x63= 126

-

Menjador Escolar

416,6 m2 9h-16h 33,33 1x48,6 -

CAP-Centre Rehabilitació

235,6 m2 8h-14h 18,8 1x 24 -

Llar Infants 606,04 m2 7h45- 19h Tot l’any

48,48 63,4 25

TOTAL 417,31 565 164,85 / 238,1

Taula 4: Potència tèrmica als diversos Centres segons potencia estimada, potencia instal·lada i consum real. Segons els horaris de usos dels diversos Centres obtenim la taula 5

Horari 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24

CEIP Nou

CEIP Vell

Menjador

CAP-Centre R

Llar Infants

Taula 5: Simultaneïtat de usos dels diversos Centres.


12

4. OBJECTE

L’objecte d’aquest projecte és la redacció de les condicions tècniques per la instal·lació de una

caldera de biomassa de 200 kW, situada en un solar públic que correspon al Carrer de Castelló i

la definició de la xarxa d'aigua calenta.

5. INTRODUCCIÓ A LA BIOMASSA

5.1. Conceptes i beneficis

Segons defineix l’Institut Català de l’Energia (ICAEN), la paraula BIOMASSA es refereix al conjunt

de tota la matèria orgànica d’origen vegetal o animal, que inclou els materials que procedeixen de

la transformació natural o artificial.

L’energia que es pot obtenir de la biomassa prové de la llum del sol, la qual, gràcies al procés de

fotosíntesi, les plantes verdes transformen la llum solar en energia que queda acumulada a

l’interior de les seves cèl·lules, alhora aquesta energia pot ser traspassada per la cadena

alimentària al regne animal.

Aquesta energia emmagatzemada es pot alliberar sotmetent-la a diversos processos

d’aprofitament energètic.

Existeix una gran diversitat de productes que es poden considerar biomassa. N’hi ha de tipus

forestal, agrícola, del sector ramader i agroalimentari i de tipus residual. També hi ha els cultius

destinats de manera específica a la producció d’energia (cultius energètics).

La biomassa d’origen forestal inclou tots els productes i residus que provenen dels treballs de

manteniment i millora de les masses forestals i de les tallades de peus fusters per a ús comercial i

els subproductes generats per les indústries de transformació de la fusta (serradures, escorces,

estelles, encenalls, etc).

Segons la Directiva 2009/28/CE del Parlament Europeu i del Consell de 23 d’abril de 2009 relativa

al foment de l’ús d’energia procedent de fonts renovables, es defineix la biomassa com la fracció

biodegradable dels productes, material de rebuig i residus d’origen biològic procedents d’activitats

agràries -incloses les substàncies d’origen vegetal i d’origen animal-, de la silvicultura i de les

indústries connexes -incloses la pesca i l’aqüicultura-, així com la fracció biodegradable dels

residus industrials i municipals.

La biomassa és una font d’energia renovable de gran importància. Les possibilitats d’aprofitar-la

com a energia són molt diverses, amb el gran avantatge, entre d’altres, que el seu ús no


13

contribueix a incrementar l’efecte hivernacle, pel fet que el balanç d’emissions de CO2 és

pràcticament neutre.

Els boscos actuen com a embornals de carboni, retiren CO2 de l'atmosfera i l'aprofiten per créixer i

mantenir-se vius. De la fusta que produeixen amb aquest creixement, a Catalunya se n'aprofita

aproximadament un 30%, i això vol dir que s'acumulen al bosc més d'un milió i mig de tones de

fusta cada any.

La biomassa forestal procedent d'una gestió forestal sostenible es una font d'energia renovable

que produeix un balanç gairebé neutre d'emissions de CO2.

Per això, representa una alternativa energètica real pel compliment de les exigències

internacionals en la lluita contra el canvi climàtic.

La demanda de biomassa contribueix a potenciar la gestió forestal i esdevé una sortida al

mercat per a la fusta de menor qualitat dels nostres boscos. La seva producció té incidències

importants directes (disminució del risc d'incendi i millora de l'estat de les masses forestals) i

indirectes (percepció del bosc com a font de treball i riquesa) sobre el medi natural.

Cal dir que la biomassa és la font renovable que més llocs de treball genera per unitat d'energia

produïda.

L'ús de la biomassa permet reduir la necessitat dels combustibles fòssils i genera una sèrie de

beneficis econòmics associats molt importants: un balanç econòmic positiu amb un cost en

€/kWh inferior al dels combustibles fòssils, una major establitat de preus i una disminució de la

dependència energètica.

En resum, els avantatges de les calderes de Biomassa són les següents:

Reducció de les emissions de CO2 a l’atmosfera, arribant a una emissió “zero” (sense tenir

en compte les emissions de tala, transport i processat de la biomassa).

Balanç energètic positiu (per produir l’energia equivalent a 100 litres de gasoil, només se

n’utilitzen 5 litres en les diferents etapes de la cadena de transformació de la biomassa).

Augment de la taxa de fixació de CO2 al bosc: els arbres joves fixen major quantitat de CO2

que els arbres vells i estancats en creixement per manca de gestió.

Producte sostenible que genera una energia renovable obtingut a partir de la gestió dels

boscos.

Millora de les masses forestals (reducció de la densitat excessiva).

Compatibilització amb les operacions de prevenció d’incendis i reducció del risc d’incendi.

Reducció del risc de plagues forestals.


14

No es produeixen emissions de sulfurs (SO2) ni d’òxids de nitrogen (NO2) responsables de

la pluja àcida. Millora de la qualitat de l’aire.

No genera residus. Les cendres que s’obtenen es poden utilitzar com adobs minerals.

Reducció de costos del combustible.

5.2. Funcionament d’una caldera de biomassa

Una caldera de biomassa funciona exactament igual que una caldera de combustibles fòssils.

L'única diferència és que no crema combustibles fòssils i, per tant, s'aconsegueix un important

estalvi econòmic en la compra de combustible i una gran disminució d'emissions de carboni i sofre.

Les instal·lacions de calderes de biomassa tenen períodes d'amortització que oscil·len entre un a

cinc anys en la majoria dels casos. Existeixen al mercat varis tipus de calderes de biomassa.

Algunes són totalment automàtiques i altres semiautomàtiques o gairebé totalment manuals. És

important triar un model que s'ajusti a les seves necessitats de confort. En l'elecció de la seva

caldera de biomassa és important saber el tipus de biomassa que s’utilitzarà. Hi ha calderes de

biomassa que només poden cremar biomassa amb granulometries molt homogènies i hi ha unes

altres que permeten cremar gairebé qualsevol tipus de biomassa, les anomenades calderes

policombustibles. Les calderes policombustibles porten diversos sistemes de control que ajusten la

caldera al tipus de combustible que s’utilitza amb l'objectiu d'aconseguir sempre la major eficiència

energètica i el mínim d'emissions. Aquest tipus de calderes, acostumen a incorporar una sonda

Lambda que mesura en temps real el nivell d'oxigen en la sortida de fums i d'aquesta manera

ajusta la combustió fins i tot si hi ha canvis de les característiques del combustible. Les calderes de

biomassa disposen d’un dipòsit de combustible associat a la caldera que s’anomena sitja. La sitja

haurà de disposar d’una capacitat mínima tal que pugui garantir la autonomia de la instal·lació per

un període mínim de 15 dies. Tot i això, s’acostumen a dimensionar les sitges per tal de poder

mantenir un nivell de autonomia el més perllongat possible, tenint en compte les característiques

del combustible, les particularitats de la instal·lació així com la disponibilitat del combustible. El

transport del combustible entre la sitja i la cambra de combustió es fa de manera totalment

automàtica. Normalment la biomassa es mou per mitjà de cargols sense fins encara que també

s'utilitzen sistemes pneumàtics depenent de les característiques del combustible a utilitzar. En

cremar biomassa es produeix un petit volum de cendra. Les calderes d'alta gamma disposen de

sistemes automàtics de neteja i recollida d'aquesta cendra. La cendra és doncs recollida en un

cendrer que ha de buidar-se, depenent del funcionament de la caldera, una mitjana de tres

vegades a l'any. cal destacar que la cendra NO és contaminant, biodegradable i pot fins i tot ser

utilitzada com un abonament d'alta qualitat totalment ecològic. El cremat del combustible es

produeix a la zona de combustió.


15

Hi ha diferents tipus de alimentadors a la cambra de combustió. Es recomana evitar sistemes de

alimentació a la cambra de combustió per floració (càrrega central inferior de biomassa) al

comportar problemes de solidificació de les impureses que pugui contenir la biomassa, obstruint

d’aquesta manera la entrada de combustible a la cambra de combustió i impedint el correcte

funcionament de la caldera. Es recomanen sistemes de alimentació laterals per a garantir la lliure

alimentació de combustible a la cambra de combustió, en combinació de sistemes de neteja

automàtics per tal de garantir en tot moment la eliminació de cendres i/o impureses que puguin

quedar adherides en la graella de combustió. La calor generada en la cambra de combustió és

transmet al circuit d'aigua en el bescanviador incorporat en la caldera. Aquesta aigua calenta

s'utilitza per a calefacció, per produir aigua calenta sanitària, calefacció de piscines, etc. La

calefacció pot ser per qualsevol dels sistemes convencionals d'aigua, com per exemple terra

radiant, radiadors o fan-coils. El circuit hidràulic, o de distribució i calor, és exactament el mateix

que el de qualsevol altre tipus de caldera. Es pot, per tant, aprofitar instal·lacions existents de

radiadors, etc.

5.3. Estat forestal del municipi

5.3.1. Informació forestal del municipi

La Sénia té una superfície forestal (hectàrees arbrades i no arbrades sense tenir en compte el

matollar) de 4.188 ha. Aquesta dada suposa que un 39% aproximadament de tota la superfície del

terme municipal és forestal.

La disponibilitat de fusta per biomassa al terme municipal es concentra a la part nord-ocidental del

municipi amb estimacions (segons dades del grup de treball de biomassa de la Generalitat, any

2014) entre 1 2 tones/ha i any de possibilitat de fusta de biomassa.

Figura. Disponibilitat de fusta per biomassa

Font.http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2014/02/18/19/16/0d98b16e-1b6f-4bfb-be2b-aecb5b3e4296.pdf

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2014/02/18/19/16/0d98b16e-1b6f-4bfb-be2b-aecb5b3e4296.pdfhttp://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2014/02/18/19/16/0d98b16e-1b6f-4bfb-be2b-aecb5b3e4296.pdf


16

La superfície amb més disponibilitat per aprofitament de biomassa està inclosa dins dels límits de

l’espai natural de protecció especial del Parc Natural dels Ports. El municipi de la Sénia forma part

del Parc Natural amb un total de 6.425,90 ha, de les quals 584,09 pertanyen a la Reserva Natural

Parcial de les Fagedes. Aquesta situació implica que la gestió forestal sostenible en la superfície

forestal del parc (tant la pública com la privada) ha de ser informada favorablement pels tècnics

d’aquest espai natural protegit

Figura. Representació dels límits del PN dels Ports en el context del terme de la Sénia

Font. http://sig.gencat.cat/visors/hipermapa.html 5.3.2. Gestió forestal sostenible i instruments d’ordenació forestal Els aprofitaments forestals per obtenció de biomassa poden realitzar-se amb instrument

d’ordenació forestal o sense, tot i que es recomana sempre diposar d’aquests instruments per la

millora i eficiència de la gestió forestal sostenible.

Aquests instruments (els IOFs) estableixen una planificació i descripció de les actuacions forestals

a realitzar, entre elles, el possible aprofitament de la forests per biomassa. Aquesta planificació ve

condicionada segons la naturalesa (propietat) de les forests que poden ser de propietat privada i

propietat pública.

http://sig.gencat.cat/visors/hipermapa.html


17

5.3.2.1. Instruments d’ordenació forestal en forests públiques

La Sénia disposa de 4 forests de titularitat pública catalogades segons es detalla en la taula

següent. Actualment, cap de les forests no disposa d’instrument d’ordenació forestal vigent. En el

cas de la forest de propietat municipal (ajuntament d’Horta de Sant Joan) s’ha sol·licitat un ajut per

redactar un nou projecte d’ordenació.

Figura. Caracterització de les forests públiques de la Sénia

5.3.2.2. Instruments d’ordenació forestal en forests privades

La presència de plans tècnics de gestió i millora forestal (PTGMF) a les forests de titularitat privada

poden facilitar la planificació i extracció de biomassa forestal. Tal i com passa en la majoria dels

municipis de Terres de l’Ebre, hi ha molt poca tradició de gestió forestal sostenible en aquestes

forests. Al municipi la Sénia només hi ha una finca privada ordenada i disposa d’un IOF vigent fins

a finals del 2018.

Municipi Forest Codi CUP ELEN Tipus propietari Titular Ordenació IOF

Data

aprovació

Vigèn

cia

Sup.

ha

La Sénia

Refalguerí 423 3 1002

Generalitat de

Catalunya

Generalitat

de Catalunya Sí

Projecte

d'ordenac

ió 19/02/2002 10 1752,77

La Fou 422 2 1001

Generalitat de

Catalunya

Generalitat

de Catalunya No 1353,22

Barranc de

Valldebous 421 17 No Municipi

Ajuntament

de La Sénia Si

Projecte

d'ordenac

ió 11/02/2008 10 1457,63

Vallcaneres

Altes 992 95 No

Generalitat de

Catalunya

Generalitat

de Catalunya No 32,01


18

Figura. Caracterització de les forests privades de la Sénia amb IOFs

Font. Base de dades de la Generalitat de Catalunya (Servei de boscos)

Existeix una finca privada que disposa d’instrument d’ordenació forestal (IOF) vigent fins al 2018

amb 93,26 ha (codi 3643 i número 520).

Aquesta finca es troba al nord del terme municipal, dins de la delimitació del Parc Natural dels

Ports.

6. JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DE LA NORMATIVA

Normativa aplicable

Normativa aplicable

Codi Tècnic de la Edificació

- Reial Decret 314/2006, de 17 de març, per el que s’aprova el “Codi Tècnic de la Edificació”.

Redacció de Projectes i Direcció d’Obres

- Norma UNE 157001/2002 Criteris generals per a l’elaboració de projectes. - Decret 462/1971, d’11 de març, pel que s’aproven les normes de redacció de projectes i

direcció d’obres d’edificació. Ordenació i urbanisme

- Llei d’Ordenació de l’Edificació. Llei 38/1999 (BOE: 6/11/99), modificació: llei 52/2002,(BOE 31/12/02) Modificada pels Pressupostos generals de l’estat per a l’any 2003. art. 105.


19

- Normativa urbanística vigent municipal i supramunicipal i ordenances municipals relacionades amb el projecte.

Seguretat i salut Prevenció de Riscos Laborals

- Llei de Prevenció de Riscos Laborals. Llei 31/1995 modificada per la Llei 54/2003 on es reforma el Marc Normatiu de la Prevenció de Riscos Laborals.

- Reial Decret 486/1997, de 14 d’abril, pel que s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball. Modificat per: Reial Decret 2177/2004, 12-11-2004 (BOE núm. 274. 13-11-2004) Modificació del Reial Decret 39/1997, de 17-01-1997, pel que s’aprova el Reglament dels Serveis de Prevenció, i del Reial Decret 1627/1997, de 24-10-1997, pel que s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció. Reial Decret 604/2006, de 19-05-2006 (BOE núm. 127, 29/05/2006)

- Guia tècnica per l’avaluació i prevenció dels riscos relatius a la utilització de llocs de treball. - Reial Decret 1627/1997, de 24 d’octubre, pel que s’estableixen disposicions mínimes de

seguretat i salut en les obres de construcció. - Reial Decret 614/2001, de 8 de juny, sobre disposicions mínimes per la protecció de la

salut i seguretat dels treballadors davant del risc elèctric. - Reial Decret 2177/2004, de 12 de novembre, (BOE núm. 274, 13/11/2004) pel que

modifica el RD 1215/1997, en matèria de treballs temporals en altura. Inici Activitats d’Empreses i Centres de Treball

- Ordre de 6 de maig de 1988, per la que es deroga la O.M. 6 oct. 1986, sobre requisits i dades que han reunir les comunicacions d’obertura prèvia o reanudació d’activitats en els centres de treball.

- Llei 21/1992, de 16 de juliol, d’Indústria. Condicions Acústiques en Edificis

- Reial Decret 212/2002, de 22 de febrer, pel que es regulen les emissions sonores en l’entorn degudes a determinades màquines d’ús l’aire lliure.

- Reial Decret 1316/1989 de 27-10-1989 sobre protecció dels treballadors en front als riscs derivats de l’exposició al soroll durant el treball.

- Llei 37/2003, de 17 de novembre, per la qual s’aprova la Llei del Soroll. - Llei 16/2002, de 28 de juny, per la qual s’aprova la Llei de Protecció contra la

Contaminació acústica (DOGC 3675, del 11/07/2002). - Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei.

Ventilació en Edificis no residencials

- EN 13779:2005 Ventilació d’edificis no residencials. Requisits de prestacions dels sistemes de ventilació i condicionament de recintes

Impacte ambiental Criteris mediambientals sobre l’ús de la biomassa

- Directiva europea d’Ecodisseny 2009/125/ EC. Regulació eficiència energètica i emissions per calderes amb una potència tèrmica inferior a 500 kW.

- Reglament 2015/1189 que fa referència a calderes de combustibles sòlid amb potència inferior a 500kW.

- Directiva europea 2010/30/UE d’etiquetatge energètic. - Reglament Delegat UE 2015/1187 d’etiquetatge energètic. - Decret 21/2006 de 14 de febrer pel que es regula l’adopció de criteris mediambientals i

d’ecoeficiència als edificis. Prevenció i Control integrats de la Contaminació

- Llei 16/2002, de 1 de Juliol, de Prevenció i Control integrats de la Contaminació.


20

Reglament d’activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses

- Decret 2414/1961, de 30 de novembre. - Ordre de 15/MAR/63, Instruccions complementàries per l’aplicació del Reglament

d’activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses, del Ministeri de la Governació. - Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats.

modificada per: o Llei 9/2011, del 29 de desembre, de promoció de l’activitat econòmica. o Llei 5/2012, del 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives i de

creació de l’impost sobre les estades en establiments turístics. o Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del

sector públic. o Llei 3/2015, d’11 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives o Llei 16/2015, del 21 de juliol, de simplificació de l'activitat administrativa de

l'Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d'impuls de l'activitat econòmica.

o Llei 5/2017, del 28 de març, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic i de creació i regulació dels impostos sobre grans establiments comercials, sobre estades en establiments turístics, sobre elements radiotòxics, sobre begudes ensucrades envasades i sobre emissions de diòxid de carboni).

Avaluació de l’impacte ambiental

- Reial Decret Legislatiu 1302/1986, de 28 de juny, d’Avaluació d’Impacte Ambiental, del Ministeri d’Obres Públiques i Urbanisme.

- Reial Decret 1131/1988, de 30 de setembre, Reglament per l’Execució de l’Avaluació del impacte Ambiental, del Ministeri d’Obres Públiques i Urbanisme.

- Llei 16/2017, de l'1 d'agost, del canvi climàtic. Emissions a l’atmosfera

- Llei 38/1972, de 22 de desembre, de protecció de l’ambient atmosfèric. - Decret 833/1975, de 6 de febrer, pel que es desenvolupa la Llei 38/1972, de 22 de

desembre, de protecció de l’ambient atmosfèric. - Reial Decret 646/1991, de 22 d’abril, que limita les emissions procedents de les grans

instal∙lacions de combustió. - Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera. - Real Decret 100/2011, de 28 de gener, pel qual s’actualitza el catàleg d’activitats

potencialment contaminants de l’atmosfera i s’estableixen les disposicions bàsiques per la seva aplicació.

- Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l’ambient atmosfèric. - Decret 322/1987, de 23 de setembre, de desplegament de la Llei 22/1983, de 21 de

novembre, de Protecció de l'Ambient Atmosfèric. Prevenció de la Legionel∙la

- Instrucció 4/2005, de la direcció general d’energia i mines i seguretat industrial, d’aclariment sobre els requisits de disseny d’instal·lacions tèrmiques en els edificis i d’instal·lacions frigorífiques per a la prevenció de la legionel·losi.

- 100030:2005 IN Guia per a la prevenció i control de la proliferació i disseminació de legionel·la en instal·lacions.

- Reial Decret 909/2001, de 27 de Juliol, pel qual s’ estableixen els criteris higiénicosanitaris per a la prevenció i control de la legionel∙losis.

- Reial Decret 865/2003, de 4 de juliol, pel qual s’estableix els criteris higiènic – sanitaris per a la prevenció i control de la legionel∙losis. (B.O.E. núm. 171, 18 de juliol del 2003).

Residus i enderrocs

- Reial Decret 105/2008, de 1 de febrer, per el que se regula la producció i gestió dels residus de construcció i enderroc.

- Decret 89/2010 pel qual s’aprova el Programa de gestió de Residus de la construcció de Catalunya (PROGROC), es regula la producció i gestió de residus de la construcció i demolició, i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció.

http://residus.gencat.cat/web/.content/home/consultes_i_tramits/normativa/normativa_catalana_en_materia_de_residus/Llei-16_2017.pdf


21

- Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei reguladora dels residus modificat per la Llei 9/2011, del 29 de desembre, de promoció de l’activitat econòmica i la llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic.

- Decret 152/2017, de 17 d'octubre, sobre la classificació, la codificació i les vies de gestió dels residus a Catalunya.

- Decret 60/2015, de 28 d'abril, sobre les entitats col·laboradores de medi ambient. Deroga l’Ordre d'1 de juny de 1995, sobre acreditació de laboratoris per a la determinació de les característiques dels residus, excepte l'annex 7 sobre mostreig de residus.

- Reial Decret 210/2018, de 6 d'abril, pel qual s'aprova el Programa de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya (PRECAT20) (publicat al BOE núm. 92, de 16 d'abril).

- Estella forestal a utilitzar per la instal·lació. Electricitat General

- Llei 54/1997, de 27 novembre, del Sector Elèctric. Conté les modificacions introduïdes per la Llei 50/1998 de 30 de desembre de Mesures Fiscals, Administratives i de l’Ordre Social.

- Reial Decret 1955/2000, de 1 de desembre, pel que es regulen les activitats de transport, distribució, comercialització, subministrament i procediments d’autorització d’instal∙lacions d’energia elèctrica.

Reglament Electrotècnic per Baixa Tensió i Instruccions Complementàries

- Reial Decret 842/2002, de 2 d’agost, pel que s’aprova el Reglament electrotècnic per Baixa Tensió. Inclou Reglament i Instruccions Tècniques Complementàries de ITC-BT-01 a ITC-BT-51.

- Regulació del procediment administratiu per a l’aplicació del Reglament electrotècnic per a baixa tensió. Decret 363, de 24 d’agost de 2004; Departament de Treball i Indústria. (DOGC 4205, 26/08/2004).

- Resolució del 18 de gener de 1988, de la Direcció General d’Innovació Industrial i Tecnològica (BOE núm. 43, 19/02/1988). S'estableix un certificat sobre compliment de les distàncies reglamentàries d'obres i construccions a línies elèctriques.

- Ordre de 6 de juny de 1989, del Ministeri d’Indústria i Energia (BOE núm. 148 , 21/06/1989). S’autoritza la utilització del sistema d’instal·lació amb conductors aïllats, sota canals protectors de plàstic.

- Modificació. Real Decreto 154/1995, de 3 de febrer (BOE núm. 53, 03/03/1995) (C.E. - BOE núm. 69, 22/03/1995). es desenvolupa i complementa el Real Decreto 7/1988, de 8 de gener, sobre exigències de seguretat del material elèctric.

Escomeses, comptadors i tarifes

- Reial Decret 2949/1982, de 15 d’octubre, pel que es donen normes sobre escomeses elèctriques i s’aprova el reglament corresponent.

- Reial Decret 875/1984, de 28 de Març, Reglament de comptadors d’ús corrent. Classe 2. Protecció contra incendis Reglament d’instal∙lacions de protecció contra incendis

- Reial Decret 513/2017, de 22 maig. Reglament d'Instal·lacions de protecció contra incendis.

- Reial Decret 314/2006, de 17 de març, pel que s’aprova el Codi Tècnic de l’Edificació (BOE núm. 74, 28/03/2006):

o Article 11. Exigències bàsiques de seguretat en cas d’incendi (SI) 11.3 Exigència bàsica SI 3: Evacuació 11.4 Exigència bàsica SI 4: Instal·lacions de protecció contra incendis

- Llei 3-2010 18 febrer, de Prevenció i seguretat en matèria d'incendis en establiments, activitats, infrastructures i edificis.

http://residus.gencat.cat/web/.content/home/consultes_i_tramits/normativa/normativa_catalana_en_materia_de_residus/decret_1_2009.pdfhttp://residus.gencat.cat/web/.content/home/consultes_i_tramits/normativa/normativa_catalana_en_materia_de_residus/decret_152_17.pdfhttp://residus.gencat.cat/web/.content/home/consultes_i_tramits/normativa/normativa_catalana_en_materia_de_residus/decret_60_2015.pdfhttp://residus.gencat.cat/web/.content/home/consultes_i_tramits/normativa/normativa_catalana_en_materia_de_residus/ordre_01061995.pdfhttp://residus.gencat.cat/web/.content/home/consultes_i_tramits/normativa/normativa_catalana_en_materia_de_residus/rd_210_2018.pdf


22

- Ordre 322-2012 11 octubre, Instruccions Tècniques Complementàries del Reglament de Seguretat Contra Incendis en Establiments Industrials.

- Ordre 323-2012 11 octubre, Instruccions Tècniques Complementàries del Document Bàsic Seguretat en cas d'Incendi, del Codi Tècnic de la Edificació.

- Ordre 324-2012 11 octubre, Instruccions Tècniques Complementàries genèriques de prevenció i seguretat en matèria d'incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis.

- Reial Decret 312/2005, de 18-03-2005, pel qual s’aprova la classificació dels productes de construcció i dels elements constructius en funció de les seves propietats de reacció i de resistència davant del foc.

- Reial Decret 110/2008, de 01-02-2008, por el que se modifica el Real Decreto 312/2005. - Llei 3/2010, del 18-02-2010, de prevenció i seguretat en matèria d'incendis en

establiments, activitats, infrastructures i edificis. DOGC.Nº 5584. 10-03-2010. Sanejament Aigües residuals. Normes aplicables al tractament de les aigües residuals urbanes

- Reial Decret Llei 11/1995 de 28/12, pel que s’estableixen les normes aplicables al tractament de les aigües residuals urbanes.

- Reial Decret 509/1996 de 15/03 de desenvolupament del R.D. Llei 11/1995 de 28/12, pel que s’estableixen les normes aplicables al tractament de les aigües residuals urbanes.

- Reial Decret 2116/1998 de 02/10, pel que es modifica el R.D. 509/1996 de 15/03 de desenvolupament del R.D. Llei 11/1995 de 28/12, pel que s’estableixen les normes aplicables al tractament de les aigües residuals urbanes.

Plec de prescripcions tècniques generals per canonades de sanejament de poblacions

- Ordre de 15 de setembre de 1986 per la que s’aprova el Plec de Prescripcions Tècniques Generals per Canonades de Sanejament de Poblacions.

Calefacció ,aigua calenta sanitària i Biomassa Reglament d’instal∙lacions tèrmiques en els edificis (RITE) i les seves instruccions tècniques complementàries (IT)

- Reial Decret 1027/2007, de 20 de Juliol de 1.998, pel qual s’aprova el Reglament d’Instal∙lacions Tèrmiques en els Edificis. (B.O.E. núm. 207, 29 d’agost del 2007).

- Correcció d’errors del Reial Decret 1027/2007. - Llei 9/2014, del 31 de juliol, de la seguretat industrial dels establiments, les instal·lacions i

els productes. - Instrucció 7/2008, que aprova el procediment administratiu per a la posada en servei

provisional per a proves de les instal·lacions tèrmiques en els edificis. - Instrucció 5/2008, de la secretaria d’indústria i empresa, que aprova els models

normalitzats d’impresos per a la tramitació administrativa de les instal·lacions tèrmiques en els edificis.

- Instrucció 4/2008, de la secretaria d’indústria i empresa, que regula els requeriments que han de complir les instal·lacions tèrmiques en els edificis a Catalunya.

- Instrucció 2/2007, de la secretaria d’indústria i empresa, d’aclariments sobre els requisits de disseny d’instal·lacions tèrmiques en els edificis en relació al CTE i al Decret 21/2006 sobre criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis.

- Ordre de 3 de maig de 1999, sobre el procediment d’actuació de les empreses instal·ladores de les entitats d’inspecció i control i dels titulars, instal·lacions regulades pel Reglament d’instal·lacions tèrmiques en els edificis (RITE) i les seves Instruccions Tècniques Complementàries (ITE).

- Reial Decret 314/2006, de 17 de març, pel que s’aprova el Codi Tècnic de l’Edificació (BOE núm. 74, 28/03/2006):

o Article 15. Exigències bàsiques d’estalvi d’energia (HE) 15.1 Exigència bàsica HE 1: Limitació de la demanda energètica 15.2 Exigència bàsica HE 2: Rendiment de les instal·lacions tèrmiques


23

Calefacció, climatització i ACS

- Reglament (UE) 2015/1189 de la comissió, de 28 de abril de 2015, pel qual es desenvolupa la Directiva 2009/125/CE del Parlament Europeu i del Consell en relació amb els requisits de diseny ecològic aplicables a les calderes de combustible sòlid.

- Reial Decret 1618/1980, de 4 de juliol, pel que s’aprova el Reglament d’instal∙lacions de calefacció, climatització i aigua calenta sanitària amb la fi de racionalitzar el seu consum energètic.

- Norma UNE 100155:2004 Climatització. Disseny i càlcul de sistemes d’expansió. - Norma UNE 100156:2004 IN Climatització. Dilatadors. Criteris de disseny. - Reial Decret 314/2006, de 17 de març, pel que s’aprova el Codi Tècnic de l’Edificació

(BOE núm. 74, 28/03/2006): o Article 13. Exigències bàsiques de salubritat (HS)

13.3 Exigència bàsica HS 3: Qualitat de l’aire interior 13.4 Exigència bàsica HS 4: Subministrament d’aigua 13.5 Exigència bàsica HS 5: Evacuació d’aigües

- Norma UNE-EN 303-5:2013 Calderes de calefacció. Part 5: Calderes especials per a combustibles sòlids, de càrrega manual i automàtica i potencial útil nominal fins a 500kW. Terminologia, requisits, assajos i marcatge.

Aparells a Pressió

- Reial Decret 1244/1979, de 4 d’abril de 1979, pel que s’aprova el Reglament d’Aparells a Pressió. (B.O.E núm. 128, 29 de maig del 1979).

- Reial Decret 1504/1990, de 23 de novembre, pel que es modifiquen determinats articles del reglament d’aparells a pressió. (B.O.E. 28 novembre del 1990 i B.O.E. 24 gener del 1991).

- Reial Decret 769/1999, de 7 de maig, pel que es dicten les disposicions d’aplicació de la directiva del parlament europeu i del consell, 97/23/CE, relativa als equips de pressió i es modifica el Reial Decret 1244/1979, de 4/4/1979, que va aprovar el reglament d’aparells a pressió. (B.O.E. núm. 129, 31 de maig del 1999).

- Resolució de 18 de desembre de 2001, de la Direcció General de Política Tecnològica, per la que s’acorda la publicació de la relació de normes harmonitzades en l’àmbit del Real Decret 769/1999, de 7 de maig, pel que es dicten les disposicions d’aplicació de la Directiva del Parlament Europeu i del Consell 97/23/CE relativa als equips a pressió.

Instruccions Tècniques Complementàries del Reglament d’Aparells a Pressió

- Ordre del 17/3/1982, per la que s’aprova la Instrucció Tècnica Complementària MIE-AP1 del Reglament d’Aparells a Pressió. (B.O.E. 8 d’abril del1981, Modificacions en l’Ordre 8/3/1985. B.O.E. 13 d’abril del 1985).

- RD 2060/2008 de 12 de desembre, pel que s’aprova el Reglament d’Aparells a pressió i les seves instruccions complementaries. EP-1 a EP-6.

- Ordre de 31 de maig de 1985, Instrucció tècnica complementària MIE-AP-11 del Reglament d’Aparells a Pressió, referent a aparells destinats a escalfar o acumular aigua calenta. (B.O.E. 20 de juny del 1985).

- Ordre de 31 de maig de 1985, Instrucció tècnica complementària MIE-AP-12 del Reglament d’aparells a Pressió referent a calderes d’aigua calenta. (B.O.E. 20 de juny del 1985).

- Instrucció Tècnica Complementària ITC-MIE-AP13, del Reglament d’Aparells a Pressió, referent a bescanviadors de calor amb plaques.

- IUE/470/2009, de 30 d’octubre que regula l’aplicació del Reglament d’equips de pressió a Catalunya.


24

Xemeneies Modulars Metàl∙liques

- Reial Decret 2532/1985, de 18 de desembre. Declaració d’obligat compliment de les especificacions tècniques de Xemeneies Modulars. (B.O.E. 3 de gener del 1986).

- Norma UNE-EN 123001:2012. Càlcul, disseny i instal·lació de xemeneies. Normes tècniques europees i internacionals per la biomassa

- Norma UNE-CEN/TS 14961:2007 EX. Biocombustibles sólidos. Especificaciones y clases de combustibles.

- Comunicació de la Comissió de les Comunitats Europees COM/2005/628, de 7 de desembre de 2005, sobre la promoció de l’ús de l’energia de la biomassa.

- Norma UNE-EN ISO 16559:2015: Biocombustibles sòlids. Terminologia, definicions y descripcions.

- Norma UNE-EN ISO 17225-1:2014: Biocombustibles sòlids. Especificacions y classes de combustibles. Part 1: Requisits generales.

- Norma UNE-EN ISO 17225-4:2014: Biocombustibles sòlids. Especificacions y classes de combustibles. Part 4: Classes de estelles de fusta.

- Norma UNE 164002:2013: Biocombustibles sòlids. Traçabilitat. - Norma UNE-EN 14778:2013: Biocombustibles sòlids. Mostreig. - Norma UNE-EN 14780:2012: Biocombustibles sòlids. Preparació de mostres. - Norma UNE-EN 15234-4:2012: Biocombustibles sòlids. Assegurament de la qualitat del

combustible. Part 4: Estella de fusta para ús no industrial. - Norma UNE-EN 15149-1:2011: Biocombustibles sòlids. Determinació de la distribució de

mida de partícula. Part 1: Mètode del tamís oscil·lant amb obertura de malla igual o superior a 1 mm.

- Norma UNE-EN 14918:2011: Biocombustibles sòlids. Determinació del poder calorífic. - Norma UNE-EN 15103:2010: Biocombustibles sòlids. Determinació de la densitat a granel. - Norma UNE-EN 14775:2010: Biocombustibles sòlids. Mètode per a la determinació del

contingut en cendres.

- Norma UNE-EN 14774-2:2010: Biocombustibles sòlids. Determinació del contingut d’humitat. Mètode d’assecat en estufa. Part 2: Humitat total. Mètode simplificat CEN/TS 14.588: Biocombustibles sòlids. terminologia, definicions i descripcions.

Rev.1. 30/04/18. S’afegeix UNE CEN/TS 14961:2007 EX de biocombustibles sòlids Rev.2. 11/05/18. S’afegeix Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats Rev.2. 11/05/18. S’afegeix UNE 157000, de febrer de 2002, sobre criteris generals per a la elaboració de projectes Rev.3. 24/05/18. S’afegeix Reial Decret 513/2017 per la derogació del Reial Decret 1942/1993 Rev.4. 28/08/18. S’afegeixen nous reglaments

7. SOLUCIÓ PROJECTADA

7.1. Descripció general del sistema proposat

D’acord amb els consums existents i els càlculs realitzats es dimensiona la instal·lació. El sistema

estarà format per una caldera de Biomassa, descrita en l’apartat 7.2.1 de la present memòria. Pels

càlculs inclosos en l’Annex 4, s’ha utilitzat com a referència una caldera de 200 kW de la casa

Froling, Hargassner o equivalent, de clase 5 segons la classificació EN303-5:2012 En la instal·lació

projectada es pot observar un circuit primari que inclourà la caldera de biomassa i el dipòsit

d’inèrcia així com la canalització aïllada prevista en el projecte i els bescanviadors que serán el

punt d’entrega de l’energia als edificis a escalfar.


25

7.2. Sistema de generació de calor

Com a sistema de generació de calor s’utilitzarà un sistema de calefacció amb biomassa amb una

potència térmica total nominal de 200 kW i un rendiment superior al 90% a qualsevol nivell de

potència.

7.2.1. Característiques de la caldera de biomassa

Per al redactat del present projecte s’ha previst la instal·lació de una caldera de biomassa de 200

kW, que funcioni amb estella forestal, amb els complements necessaris per a un funcionament

automàtic, ubicades a la sala de calderes, amb els requisits mínims que es detallaran a

continuació.

Cal destacar que les dimensions de la sitja i sala de calderes estan dissenyades per la caldera

proposada en el present projecte (Fröling, Hargasner o equivalent). En cas que es proposi una

marca o model de caldera, caldrà revisar les implicacions a nivell de distribució i elements

constructius que aquest canvi pugui suposar i caldrà consultar prèviament amb la promoció i amb

la Direcció Facultativa.

El generador considerat en el projecte haurà de disposar de:

1. Capacitat de funcionar amb estella certificada.

2. Funcionament totalment automàtic i programable de manera que no sigui necessària la

intervenció per part de l’usuari. Es requereix per tant que disposi d’automatisme en el

procés d’alimentació, en l’encesa, en la neteja de la cambra de combustió i

descendratge, en la recollida de cendres i en la neteja dels bescanviadors, així com

adaptabilitat davant petites variacions del tipus d’estella (granulometria i humitat dins

els valors permesos).

3. Modulant entre el 30 i el 100%, amb tipus de funcionament de cos fred (que no hagi de

realitzar manteniment de brases per garantir el correcte funcionament, sinó que

engegui i pari quan en funció de la demanda).

4. Rendiments a plena càrrega i a càrrega parcial superiors al 90%.

5. Graella mòbil o sistema equivalent per a poder adaptar, de forma automàtica i sense

necessitat de reprogramació manual, la combustió al tipus de combustible emprat

6. Sistema d’extracció dels productes de la combustió mitjançant extractor amb velocitat

variable.

7. Sistema de filtratge i neteja de gasos de combustió, per evitar l’emissió de pols fina i

partícules, bé sigui inserit en la pròpia caldera o bé mitjançant la instal·lació d’un cicló

separador de partícules. Caldrà justificar el compliment de la UNE-EN 303-5:2013 (per

caldera de classe 5, emissions inferiors a 40mg/m3 de partícules).


26

8. Sistema d’aportació d’aire primari i secundaris mitjançant ventilador de velocitat

variable per a millorar la combustió.

9. Sonda lambda que permeti regular i optimitzar la quantitat d’oxigen a aportar millorant

així la combustió.

10. Pressió de treball com a màxim de 3 bars.

11. Control amb pantalla que permeti observar els principals paràmetres de funcionament i

la seva modificació. Així mateix aquest control registrarà les seves hores de

funcionament.

12. Sistema de control que permeti opcionalment connectar-la a un PC, PLC, mòdem o

sistema d’avis per SMS, per a realitzar un seguiment a distància del sistema i dels

principals paràmetres.

Així mateix al ser una caldera de biocombustible sòlid, haurà de disposar dels elements de

seguretat que garanteixin el compliment de les especificacions descrites a la IT 1.3.4.1.1

Condiciones Generales del RITE:

1. Interruptor de flux (pressòstat a la sortida del circuit d’impulsió) que desconnecti la caldera

en cas de manca d’aigua al circuit (evitant així que es pugui malmetre).

2. Dispositiu d'interrupció del funcionament del sistema de combustió en cas de retrocés dels

productes de la combustió o de flama.

3. Sistema antiretorn de flama mitjançant clapeta o vàlvula rotatòria.

4. Sistema de descàrrega tèrmica en el vis sens fi d’alimentació o de la sitja per inundació del

mateix en cas de retrocés de flama.

5. Sistema d'interrupció del funcionament del sistema de combustió que impedeixi que

s'assoleixin temperatures superiors a la de disseny (mitjançant termòstat de seguretat amb

rearmament manual a 95 ºC).

6. Sistema d'eliminació de la calor residual produïda per la caldera com a conseqüència del

biocombustible ja introduït a la caldera quan s'interromp el funcionament del sistema de

combustió. 7. Vàlvula de seguretat tarada a 1bar per sobre de la pressió de treball del

generador que actuarà si es supera la mateixa i la descàrrega de la qual serà conduïda

cap a un desaiguat.

S’instal·larà una vàlvula de 3 vies, o una bomba de recirculació anticondensats o dispositiu similar,

per tal de garantir que la temperatura del retorn a la caldera sigui superior a 55ºC, reduint així els

efectes de corrosió que es poden donar a la caldera per l’efecte de la condensació.

Aquesta caldera s’ubicarà a dins de la sala de calderes construïda a tal efecte

S’instal·larà sobre base antivibratòria per a evitar la transmissió de vibracions al terra. Així mateix

s’instal·larà una connexió antivibració a la sortida de fums.


27

7.2.2. Sistema de càrrega de combustible

El transport del material des de la sitja a la caldera es realitzarà mitjançant un vis sens fi amb un

eix d'acer de 50 mm massís, i amb la espiral del vis sens fi soldada en tota la seva longitud, aquest

sistema de vis sens fi consta també d’unes potents ganivetes en un dels seus extrems, que

permeten el tall dels trossos més grans de biomassa abans de l’entrada en el cremador.

Cantonada tallant del vis sens fi

Així mateix, el canal del vis sens fi té un disseny hexagonal que permet un òptim transport del

combustible més exigent i evita retencions.

Canal de transport trapezoidal

7.2.3. Agitadors de combustibles i cargols sens fi

Es projecta un sistema de sitja de estella forestal. Aquest tipus de combustible és molt fibrós cosa

que fa que tendeixi a entrellaçar-se podent formar espais buits al voltant del vis sens fi. Per aquest

motiu en lloc d’utilitzar pendents en forma de V per a dirigir la biomassa cap al vis sens fi (com

s’acostuma a fer per a sales d’emmagatzematge de pèl·lets) s’executarà una sitja de fons pla a on

ubicarem el sistema d’alimentació que al mateix temps remourà l’estella evitant la formació

d’aquests espais buits.


28

Per tal d’alimentar la caldera amb el combustible de la sitja, es proposa instal·lar un sistema de

ballestes que van removent el combustible al fons de la sitja i el condueixen cap a dins el sistema

de vis sens fi que conduirà la biomassa cap al cos de la caldera. Seguint les instruccions del RITE,

no es permet cap instal·lació elèctrica dins el dipòsit de combustible, per tant, cal que el motor que

accioni la ballesta estigui situat fora de la sitja i la transmissió del moviment es realitzi a través del

vis sens fi.

Aquest sistema d’alimentació està format per un rotor de 5m de diàmetre el qual disposa de dues a

quatre aspes (les quals incrementen el seu diàmetre a mesura que la biomassa de la part central

de la sitja és consumida) que remouen l’estella i la van desplaçant cap al canal d’alimentació obert.

Aquest canal d’alimentació obert disposa al seu interior del vis sens fi que orienta l’estella i la

transporta per dins d’un tram de canal tancat fins a la vàlvula rotatòria o clapeta. La vàlvula

rotatòria o clapeta té com a funció impedir que la flama pugui retornar de la caldera i dona pas al

vis sens fi que acaba de transportar la biomassa cap a l’interior de la caldera.

El moviment dels visos sense fi i del rotor es controla des del quadre de la caldera i a l’interior de la

sitja no disposa de cap component elèctric (tota l’actuació és mecànica). El moviment del rotor

haurà de ser interromput en el moment d’obertura dels accessos a la sitja.

7.2.4. Rendiment de la caldera

El rendiment de una caldera de 200 kW, que s’instal·laràn a La Sènia serà de 92,9 % a plena

càrrega nominal (200 kW) i de 92,5 % a càrrega parcial.


29

7.2.5. Pèrdues tèrmiques

Les pèrdues tèrmiques de una caldera de 200 kW, que s’instal·laràn a La Sènia serà de 7,1 % a

plena càrrega nominal (200 kW) i de 7,5 % a càrrega parcial.

Per obtenir 200 kW útils, serà necessari cremar 215,28 kW en estella forestal.


30

7.2.6. Dades tècniques de la caldera escollida

Les dades tècniques de una caldera de 200 kW de potencia són:

Potencia calorífica nominal [kW] 200

Rang modulació de potencia [kW] 60-199

Diàmetre sortida de fums [mm] 250

Presió màxima de treball [bar] 3

Temperatura màxima de treball [ºC] 90

Temperatura mínima de retorn [ºC] 65

Longitut [mm] 2980

Amplada [mm] 2070

Alçada [mm] 1720

Connexió d’anada/tornada [polzades] 1 ½

Pes total [Kg] 3390


31


32

1 Cambra de combustió de carbur de silici de llarga vida útil i resistent a les altes

temperatures que permet una combustió eficient d’alta eficàcia amb una mínimes

emissions.

2 La graella de combustió de diverses peces està composta per una zona fixa i una graella

abatible automàtica que permet retirar la cendra i els cossos estranys.

3 La cendra s’extreu automàticament de la retorta i de l’intercanviador de calor dins d’un

cendrer transportable de grans dimensions.

4 Subministrament d’aire de combustió regulat per depressió per a l’aire primari i secundari.

5 El sens fi d’alimentació amb vàlvula rotativa acoplada garanteix un òptim subministrament

de combustible i la màxima seguretat.

6 Intercanviador de calor de tres passos amb sistema d’optimització de l’eficàcia SOE (ús de

turbuladors per a la neteja automàtica dels tubs de l’intercanviador).

7 El ventilador de fums amb control de velocitat i funcionament per a la màxima seguretat

operativa.

8 Control Lambdatronic H 3200 amb innovadora tecnologia bus per a solucions de sistema

integrals.

9 Aïllament complet d’alta qualitat amb mínimes pèrdues de calor per radiació.

10 Sonda Lambda de banda ampla per a l’adaptació automàtica a diferents qualitats de

combustible


33

11 Accionaments de baix consum amb reductor coaxial per a un mínim consum elèctric.

L’intercanviador de calor de la caldera de 3 passos incorpora un sistema d’optimització de l’eficàcia

WOS.

La gran superfície d’intercanvi de calor permet una millor transferència de calor, incrementant el

seu rendiment i reduint la temperatura dels fums a la sortida. Com major superfí de calor, major és

el seu rendiment. En la caldera de 200kW té una superfície d’intercanvi de 12,55 m2.

Cambra de combustió de carbur de silici amb encès ràpid.

La cambra de combustió està revestida amb material refactari (carbur de silici). Els maons de la

retorta fan una conducció d’aire densa. A més a més, gràcies a les altes temperatures de la

cambra fan que la brasa residual encengui el combustible automàticament. El ventilador d’encesa,

d’altra banda, es posa en funcionament despres d’una parada llarga.

Graella

La graella d’aleació refractària de la caldera està composta de dues parts:

- Part fixa

- Part abatible

En la part fixa és on es realitza la uniformitat i homogeneïtzació del combustible i, en la part

abatible, es realitza l’extracció de la cendra i dels residus sòlids de la combustió.


34

La superfície de la parrilla és de 0,124 m2. Gràcies a la seva gran superfície, l’estrès tèrmic de la

caldera és reduït (kW/m2 de graella), essent aquest valor de 1210 kW/m2. A més a més incrementa

la vida útil del component reduitn els costos operatius de la caldera, canvis periòdics per desgast.

Control per depressió

La combustió de la caldera està regulada per depressió. Junt amb el ventilador de fums garanteix

una seguretat operativa.

Incorpora un actuador conjunt que permet una adaptació de la injecció d’aire primari i secundari.

Ventilador de fums control de velocitat

La caldera incorpora de serie el ventilador de fums amb control de velocitat. Gràcies a això, es

genera la depressió adequada a la cambra enfunció de la combustió. Ventilador silenciós i de baix

consum


35

Extracció de cendres

Sistema de extracció de cendres tant de la retorna com de l’intercanviador de calor i, es traslladen

automàticament a un cendrer comú amb la utilització d’un sens fi.

El mateix control de la caldera avisa en el moment que necessita un buidatge.

Incorpora una vàlvula de tancament que impedeix la caiguda de la cendra durant el moviment del

cendrer.

Conexionat extracció-carregador

El sistema de alimentació está compost per dos sinfins amb accionament i una comporta

antiretorns de flama amb servomotor de tancament automàtic.

L’estructura d’unió entre el sistema d’extracció i el carregador de combustible es realitza amb una

articulació esfèrica flexible permetent un ajust continu de la inclinació del mateix.


36

Sistema alimentació

El sistema de alimentació está formado por dos sinfins totalmente independients. L’unió se realitza

mitjançant una vàlvula rotativa (estella ) o comporta antiretorn (estella), component fonamental en

concepte de seguretat. Aquesta vàlvula evita i preveu la possibilitat de retrocés de flama gràcies a

la no comunicació d’aire entre els dos sens fi impedint que la flama arribi a la sitja de combustible.

Incorpora unes vores tallants que permeten la utilització d’estelles de fins G50.

Sistema de telegestió centralitzado

La caldera incorpora de sèrie un sistema centralitzat per a la monitorització i telegestió aconseguint

un control total de la sala de calderes i de la sitja de combustible:

- Nivell de biomassa: Control real del nivell de la sitja per evitar possibles situacions de falta

de combustible. En situacions de nivells baixos permet configurar una alarma d’avís a

l’empresa de serveis energètics.


37

- Mesurament energia produïda: Amb el registre de la medició de l’energia produïda és

possible, de manera ràpida, comprovar si la caldera treballa en les condicions necessàries

i dissenyades. També permet una anàlisi de funcionament de la mateixa, podent detectar

anomalies.

- Mesurament consum elèctric: El consum elèctric és variable segons el funcionament

requerit per a la instal·lació i, per això, és important incorporar un sistema de control de

consum.

- Telegestió de la caldera i els seus components. Sistema que permet un control a distància,

molt útil en els aspectes de comoditat i confort.

- Mesurament de la humitat del combustible a la sitja. La humitat del combustible afecta en

gran mesura al funcionament de la caldera, ja que fa variar la temperatura en la cambra de

combustió i, per tant, el seu funcionament òptim. També, gràcies a això es pot assegurar

que el combustible compleix els requeriments de la caldera.

- Registre d’entrades i sortides a la sala de calders. Aquest registre permet conèixer en

temps reial les vegades que ha entrat a la sala de calderes.

- Registre d’obertura i tancament de la sitja: Registre de les obertures i tancaments de la

porta de la sitja en temps real, de manera que es pot determinar si la sitja s’ha omplert

quan ho ha requerit.

Control Lambdatronic H3200

La caldera incorpora de sèrie el control Lambdatronic H3200 que permet:

- El control de la combustió mitjançant el control Lambda amb sonda de banda ampla.

- Seleccionar funcions més importants de calefacció i aigua calenta.


38

Incorpora el sensor de temperatura ambient FRA on es pot configurar i seleccionar els modes

operatius més importants.

Sistema bus

Aquest sistema permet la instal·lació de mòduls d’ampliació independentment de la seva

localització i, a més a més, necessita molt poc cablejat elèctric.

Panell de control RGB3200 touch

El panell de control RBG 3200 Touch amb pantalla tàctil de 4,3’’ incorpora un sistema intuïtiu amb

una estructura lògica del menú. En aquesta pantalla es mostren les funcions més importants.

També incorpora un sistema de control a través de missatges SMS (“SMS Box”) amb la qual cosa

es pot programar i configurar de forma lliure l’enviament de SMS d’alarmes o avisos.

La caldera incorpora el sistema “f-connect” que permet la seva monitorització i control remot.

Permet configurar les variables d’estat i paràmetres més importants de la mateixa a través

d’internet.

També incorpora un sistema de control a través de missatges SMS (“SMS Box”) amb la qual cosa

es pot programar i configurar de forma lliure l’enviament de SMS d’alarmes o avisos.

Requisits del sistema

La connexió a la caldera a través del f-connect ha de complir:

- Caldera Fröling, Hargassner o equivalent amb pantalla tàctil.

- Connexió a internet de banda ampla.

- Possibilitat d’integració a la xarxa domèstica mitjançant un cable de xarxa.


39

- Equip termina de connexió a Internet:

Mitjançant un PC amb el navegador.

Mitjançant un Smartphone o Tablet amb sistema operatiu Android o iOS i accés

mòbil a Internet.

7.3. Sala de caldera

7.3.1. Aspecte constructiu

La sala de calderes, será una construcción de nova planta, que se situarà en una parcel·la tocant a

la zona esportiva, al costat del Centre de Rehabilitació i el CEIP Jaume I. L’accès a l’edifici de la

sala de calderes es farà pel Carrer de Castelló.

La sala disposarà d’un accés format per una porta metàl·lica de dues fulles batents, de 3 m

d’amplada per 2,5 m d’alçada per a permetre l’entrada i sortida dels components a reparar.

Aquesta porta disposarà de dues reixes de ventilació de 40x60cm a la part baixa de cada batent.

Un dels batents de la porta disposarà de tancament de fàcil obertura que permeti l’evacuació des

de l’interior encara que estigui tancat amb clau.

A l’exterior de la porta s’ubicarà un cartell amb la inscripció “Sala de Màquines.

Prohibida l’entrada a tota persona aliena al servei”.

A l’estar la porta en contacte amb l’exterior no haurà que complir cap exigència en quant a

permeabilitat.

Es construirà un edifici rectangular de 5,4 x 11,6 m, que es dividirà interiorment en dos sales

independents, una de 5 x 6 m de 3,35 m d’alçada, per la sala on s’instal·larà la caldera, els

dipòsits d’inèrcia, el sistema hidràulic i equips auxiliars i una altra sala de 5 x 5 m per instal·lar la

sitja d’estelles de 3,35 m d’alçada.

La caldera, els dipòsits d’inèrcia i els equips auxiliars serán accessibles en totes les seves parts de

manera que es pugui realizar el seu manteniment preventiu o correctiu i sense perill, així com la

utilització normal de cada un dels equips.

La sala de màquines disposarà d’un camí des de el seu interior amb l’equip indivisible mes pesat i

voluminós contingut en la sala de calderes sense dificultat i sense necessitat d’eliminar elements

constructius del camí. Els espais així com la distribució de la sala de calderes es realitza segons


40

les especificacions de manteniment i ús de l’aparell de cada fabricant, evitant així col·locacions que

impedeixin el correcte funcionament o bé la operació en casos de manteniment o revisió.

A la sala de calderes s’instal·larà un generador de calor amb una potència nominal de entre

70


41

7.3.2. Instal·lació eléctrica

La xarxa elèctrica per operar aquesta caldera complirà amb el Reglament Elèctric de Baixa Tensió

(Reial Decret 842/2002, de 2 d’agost, pel que s’aprova el Reglament electrotècnic per Baixa Tensió

i les Instruccions Tècniques Complementàries de ITC-BT-01 a ITC-BT-51). Disposarà un sistema

trifàsic amb neutre a 400 V, 50Hz.

S’instal·larà un sistema de terres, a l’inici de la construcción de la sala de calderes i sitja, format

per un conductor un, de 35 mm2, enterrat com a mínim a 0,5 m pel perímetre de l’edifici, a aquest

conductor s’hi unirán 4 piques de 1,5 m de longitut, que es clavaràn a les cantonades i una pica en

el punt de pujada cap a l’interior de l’edifici de calderes, on s’instalarà una caixa, amb un pont pel

seu registre. El valor de la posta a terra serà inferior a 20 ohms.

Els conductors seran lliure de halogenurs i no propagadors de la flama. Amb un aïllament de

750/1000 V.

Els quadres elèctrics s’instal·laran pròxima a la sortida de la sala de calderes. Al tractar-se de una

caldera de biomassa, amb accés per l’exterior del centre, aquesta no haurà de disposar d’un

interruptor de parada d’emergència a l’exterior.

En aquest cas, la caldera haurà de permetre la parada d’emergència des de el seu control, a través

de maneta o sistema de fàcil accionament.

En el cas de sistemes de biomassa, l’interruptor d’emergència per a tall de corrent a la sala de

calderes, en accionar-ho amb la caldera en funcionament, amb combustible en el seu interior, pot

provocar situacions de risc per a la integritat de les persones, dels equips, així com l’immoble que

l’alberga. Per la funcionalitat i seguretat de la instal·lació, s’ha de contemplar la parada

d’emergència a través dels propis sistemes de seguretat de la màquina. Segons la IT 1.3.4.1.2.2.

del RITE, La il·luminació a la sala de calderes haurà de ser suficient per a realitzar els treballs de

ús i manteniment. El valor mínim admissible del nivell mig de il·luminació en servei serà de 200 lux,

amb una uniformitat mitja de 0,5 lux. També es disposarà d’enllumenat d’emergència a la sala de

calderes.

7.3.3. Ventilació de la sala de caldera

Les instal·lacions que funcionen amb foc estan subjectes als requisits constructius sobre cambres

de calefacció així com als reglaments de construcció sobre ventilació vigents. S’ha d’assegurar un

flux d’aire suficient a la cambra de la caldera, a fi de garantir l’aire necessari per al funcionament de


42

tots els components instal·lats i per evitar la falta d’oxigen necessària per a protegir l’operador de

l’equip. Les obertures de ventilació es col·locaran, en tant sigui possible, en parets oposades de la

sala i en espais propers a terra i sostre. Els orificis de ventilació estaran separats un mínim de

50cm de qualssevol obertura practicable o reixes de ventilació d’altres espais o locals diferents a la

sala de calderes. A més les obertures hauran d’estar protegides per a que no puguin ser

obstruïdes o inundades i evitar l’entrada de insectes o altres cossos estranys. Les obertures de

ventilació natural directa, segons la IT 1.3.4.1.2.7, hauran de complir amb una superficie mínima,

total, donada per la següent equació:

A (cm2 )= n (cm2/kW). Pn (kW)

5 cm2/kW. 200 kW = 1.000 cm2

Es preveuen un mínim de dues obertures de ventilació. Aquestes obertures queden reflectides en

la documentació gràfica adjunta.

7.3.4. Seguretat de la sala de caldera

En general la sala de calderes, cumplirá amb la IT 1.3.4.1.2.2 del RITE (RD 1027/2007)

A l’exterior de la sala de màquines i haurà un cartell amb la següent inscripció:

“Sala de màquines. Prohibida l’entrada a tota persona aliena al servei”

A l’interior de la sala de màquines figurarà un quadre amb les indicacions següents:

- -Instruccions per efectuar l’aturada de la instal·lació en cas necessari amb senyal

d’alarma d’urgència i dispositiu de tall ràpid.

- -El nom, direcció i número de telèfon de la persona o entitat encarregada del

manteniment de la instal·lació.

- La direcció i número de telèfon del servei de bombers més pròxim i del responsable de

l’edifici.

- Indicació dels llocs d’extinció i extintors propers

- Pla d’emergència i evacuació de l’edifici


43

7.4. Sitja de combustible (estella)

7.4.1. Aspecte constructiu

L’emmagatzematge de la biomassa es realitzarà en un espai dedicat exclusivament a aquest

efecte anomenat la sitja. La descàrrega a la sitja es realitzarà directament des d'un camió a una

tolva externa, que amb conductes, amb visos sens fi, es transportarà l’estella a l’interior de la sitja.

Des de la sitja s'alimentarà la caldera de biomassa, mitjançant un vis sens fi. Aquest espai estarà

situat contigu a la sala de calderes, sense desnivell apreciable respecte a la mateixa

La sitja es projecta en forma rectangular de 5 x 5 m de superfície (interior) i una alçada de 3,35 m

entre la solera i el sostre.

La sitja disposarà d’una obertura de 90x200 cm EI120, de pas, per a poder accedir a realitzar les

tasques de manteniment, buidat o neteja de la mateixa. Aquesta obertura dispos

diputació de tarragona | - projecte · 2019-03-27 · plànol nº 9 – esquema hidràulic plànol...

Documents