diputació de tarragona | - projecte · 2019-03-27 · plànol nº 13 – esquema unifilar...

784
Xarxa de calor de proximitat de la Diputació de Tarragona PROJECTE Instal·lació de distribució de calor generat amb biomassa a dependències municipals d’Horta de Sant Joan Municipi Horta de Sant Joan (Terra Alta) Data Octubre 2018 Expedient eGOV: 2017-0004579 Expedient eContracta: 2017-0009030/L1 Redacció: Enginyers del Tarragonès

Upload: others

Post on 28-Jun-2020

5 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

  • Xarxa de calor de proximitat de la Diputació de Tarragona

    PROJECTE

    Instal·lació de distribució de calor generat amb biomassa a dependències municipals d’Horta de Sant Joan Municipi Horta de Sant Joan (Terra Alta) Data Octubre 2018

    Expedient eGOV: 2017-0004579 Expedient eContracta: 2017-0009030/L1

    Redacció: Enginyers del Tarragonès

  • Instal·lació de distribució de calor generat amb biomassa a dependències municipals

    d’Horta de Sant Joan

  • Instal·lació de distribució de calor generat amb biomassa a dependències municipals d’Horta de Sant Joan SAM 2017-0004579

    ÍNDEX

    Document Nº 1: Memòria

    Document Nº 2: Annexos

    Annex 1. Estudi de seguretat i salut

    Annex 2. Justificació de preus

    Annex 3. Relació de la normativa vigent

    Annex 4. Càlcul de la instal·lació tèrmica

    - Càlcul necessitats tèrmiques

    - Càlcul de canonades aïllades

    - Càlcul de bombes

    - Càlcul de bescanviadors

    - Càlcul vas d’expansió

    - Càlcul dipòsits d’inercia

    - Fitxa tècnica de la caldera

    Annex 5. Equips de mesura i sistema de control de la instal·lació

    Annex 6. Programa de desenvolupament dels treballs de l’obra

    Annex 7. Gestió de residus

    Annex 8. Compatibilitat urbanística

    Annex 9. Manual d’operació

    - Programa de gestió energética

    - Instruccions de seguretat

    - Instruccions de maneig i maniobra

    - Instruccions de funcionament

    - Limitació de temperatures

    Annex 10. Manual de manteniment

    - Controls periòdics de la instal·lació

    - Registre de les operacions de manteniment

    - Programa de manteniment preventiu

  • Instal·lació de distribució de calor generat amb biomassa a dependències municipals d’Horta de Sant Joan SAM 2017-0004579

    Annex 11. Inspeccions

    - Inspeccions periòdiques d’eficiència energética

    - Periodicitat de les Inspeccions periòdiques d’eficiència energética

    - Inspecció de la limitació de temperatures

    Annex 12. Memòria per al compliment de la llicencia ambiental

    Annex 13. Justificació compliment de seguretat en cas d’incendi

    Annex 14. Instal·lació elèctrica

    Annex 15. Càlcul lumínic

    Annex 16. Càlcul estructura

    Annex 17. Avaluació financera

    Document Nº 3: Plànols

    Plànol nº 1 – Situació i emplaçament

    Plànol nº 2 – Sala de caldera. Distribució i cotes

    Plànol nº 3 – Sala de caldera. Secció i alçat

    Plànol nº 4 – Sala de caldera. Instal·lació

    Plànol nº 5 – Sala de caldera. Evacuació de fums

    Plànol nº 6 – Fonaments

    Plànol nº 7 – Estructura forjat

    Plànol nº 8 – Detalls tolva recollida d’estella

    Plànol nº 9 – Esquema hidràulic

    Plànol nº 10 – Distribució xarxa de calor

    Plànol nº 11 – Detalls xarxa de calor

    Plànol nº 12 – Esquema de control i maniobra

    Plànol nº 13 – Esquema unifilar elèctric

    Plànol nº 14 – Sistema contra incendis

    Document Nº 4: Plec de Prescripcions

    4.1. Plec de prescripcions tècniques generals

    4.2. Plec de prescripcions tècniques particulars

  • Instal·lació de distribució de calor generat amb biomassa a dependències municipals d’Horta de Sant Joan SAM 2017-0004579

    Document Nº 5:Amidaments

    5.1. Amidaments

    Document Nº 6: Pressupost

    6.1. Quadre de preus núm. 1

    6.2. Quadre de preus núm. 2

    6.3. Pressupost general

    6.4. Resum del Pressupost

  • DOCUMENT 1 MEMÒRIA

  • Instal·lació de distribució de calor generat amb biomassa a dependències municipals d’Horta de Sant Joan

    SAM 2017-0004579

    2

    ÍNDEX DE LA MEMÒRIA

    1. ANTECEDENTS 5

    2. ÀMBIT DEL PROJECTE 6

    3. ESTAT ACTUAL 6

    3.1. Dades actuals dels equipaments. Petjada de CO2 6

    3.2. Avaluació dels consums de calefacció i ACS 12

    4. OBJECTE 13

    5. INTRODUCCIÓ A LA BIOMASSA 13

    5.1. Conceptes i beneficis 13

    5.2. Funcionament d’una caldera de biomassa 15

    5.3. Gestió forestal del municipi 16

    6. JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DE LA NORMATIVA 19

    7. SOLUCIÓ PROJECTADA 26

    7.1. Descripció general del sistema proposat 26

    7.2. Sistema de generació de calor 26

    7.2.1. Característiques de la caldera de biomassa 26

    7.2.2. Sistema de càrrega de combustible 28

    7.2.3. Agitadors de combustibles i cargols sens fi 29

    7.2.4. Rendiment de la caldera 30

    7.2.5. Pèrdues tèrmiques 30

    7.2.6. Dades tècniques de la caldera escollida 31

    7.3. Sala de caldera 40

    7.3.1. Aspecte constructiu 40

    7.3.2. Instal·lació eléctrica 42

    7.3.3. Ventilació de la sala de caldera 43

    7.3.4. Seguretat de la sala de caldera 43

    7.4. Sitja de combustible (estella) 44

    7.4.1. Aspecte constructiu 44

    7.4.2. Ventilació de la sitja 44

    7.4.3. Autonomia de la sitja 45

    7.5. Combustible 46

    7.5.1. Biomassa forestal per a ús energètic 46

  • Instal·lació de distribució de calor generat amb biomassa a dependències municipals d’Horta de Sant Joan

    SAM 2017-0004579

    3

    7.5.2. Requisits d’estella forestal 46

    7.5.3. Estella forestal a utilizar per la instal·lació 47

    7.6. Evacuació gassos combustió 49

    7.6.1. Característiques de la xemeneia 49

    7.7. Instal·lació hidráulica 50

    7.7.1. Consideracions generals de la normativa 51

    7.7.2. Circuits primaris (sala caldera) 52

    7.7.3. Dipòsit d’inercia 53

    7.7.4. Vas d’expansió 56

    7.7.5. Equips de bombeig 56

    7.7.6. Emplenat del circuit hidràulic 58

    7.7.7. Buidat del circuit hidràulic 59

    7.7.8. Sistema d’elevació de temperatura del retorn 60

    7.7.9. Bescanviador de plaques (subestació) 60

    7.7.10. Elements auxiliars de control i seguretat 62

    7.8. Xarxa de calor 68

    7.8.1. Característiques generals 68

    7.8.2. Càlcul de canonades aïllades 70

    7.9. Instal·lació eléctrica 74

    7.9.1. Sala de caldera 76

    7.9.2. Il·luminació en sala de caldera 76

    7.9.3. Seguretat en la instal·lació 77

    8. ALIMENTACIÓ DE COMBUSTIBLE 77

    8.1. Descàrrega de combustible 77

    8.2. Sistema de ballesta rotatiu i cargols sens fi 79

    9. OBRA CIVIL 79

    9.1. Treballs previs, replanteig general i adecuació del terreny 79

    9.2. Sistema estructural 80

    9.3. Tancament i cobertes 80

    9.4. Paviments 81

    9.5. Cartell d’obra 81

    10. PROVES I CERTIFICACIONS 82

    10.1. Proves 82

    10.1.1. Equips 82

    10.1.2. Proves d’estanquitat de xarxes de canonades d’aigua 82

    10.1.3. Proves de lliure dilatació 84

    10.1.4. Proves d’estanquitat de xemeneies 84

    10.1.5. Proves finals 84

  • Instal·lació de distribució de calor generat amb biomassa a dependències municipals d’Horta de Sant Joan

    SAM 2017-0004579

    4

    10.2. Ajust i equilibrat 84

    10.2.1.Generalitats 84

    10.2.2. Sistemes de distribució d’aigua 85

    10.2.3. Control automàtic 85

    10.3. Rficiència energètica 86

    11. SERVEIS AFECTATS 86

    12. DISPOSICIONS ADMINISTRATIVES 87

    12.1 Termini d’execució i garantía 87

    12.2 Classificació del contractista 87

    12.3 Estudi de seguretat i salut 89

    13. PRESSUPOST 90

    14. CONCLUSIONS 91

    15. RELACIÓ D’ANNEXOS 91

  • Instal·lació de distribució de calor generat amb biomassa a dependències municipals d’Horta de Sant Joan

    SAM 2017-0004579

    5

    1. ANTECEDENTS

    El Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses per l’Energia Sostenible i el Clima és una iniciativa de la Unió

    Europea que neix com a instrument clau per implicar els governs locals en la lluita contra el canvi

    climàtic.

    La Diputació de Tarragona es va adherir al Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses, per acord del Ple al

    setembre de 2013. Aquest compromís comporta la funció de promoure l’adhesió dels municipis del

    seu territori al programa, amb la voluntat de que assumeixin l’objectiu de reduir les seves

    emissions de diòxid de carboni, l’estalvi energètic i el foment de les energies renovables, en

    l’horitzó 2030.

    La Diputació de Tarragona ha establert en el Pla Estratègic Corporatiu 2015-2019, la línia

    estratègica 3 ‘Fomentar la preservació de la Salut i la Natura’, que es desenvolupa en un seguit de

    projectes amb l’objectiu de facilitar als ajuntaments signants del Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses

    l’execució dels Plans d’Acció per l’Energia Sostenible (PAES), aprovats pels propis ajuntament

    com a document estratègic que recull les accions a realitzar per assolir els objectius de reducció

    d’emissions, estalvi energètic i foment de les energies renovables.

    En el marc del foment d’accions destinades a assolir el compromís del Pacte, la Diputació de

    Tarragona desenvolupa el ‘Programa de suport a les instal·lacions de calderes i xarxes de calor en

    equipaments municipals 2015-2020’.

    L’esmentat programa preveu el ‘Projecte Xarxa de calor de proximitat de la Diputació de

    Tarragona’ com a primera fase i prova pilot. Aquest projecte està cofinançat pel Fons Europeu

    de Desenvolupament Regional (FEDER) de la Unió Europea, en el marc del Programa

    Operatiu FEDER de Catalunya 2014-2020 Objectiu d’inversió en creixement i ocupació dins

    l’eix prioritari 4, que té com a objectiu afavorir el pas a una economia baixa en carboni en

    tots els sectors, amb un ajut de 901.629,49 €.

    El Projecte ‘Xarxa de calor de proximitat de la Diputació de Tarragona’ té com a eix central la

    creació d’un model propi de referència a les comarques de Tarragona d’instal·lacions en

    equipaments municipals de xarxes de calor. Les xarxes funcionaran a través de la crema de

    biomassa forestal provinent, majoritàriament, de la gestió forestal sostenible. El projecte

    s’implementarà com a prova pilot i pretén tenir una finalitat demostrativa en la realització de xarxes

    de calor en 9 municipis de 6 comarques distribuïts pels principals massissos forestals de la

    demarcació:

    - Terres de l’Ebre: la Sénia, Rasquera, Tivissa, la Fatarella, Gandesa i Horta de Sant Joan.

  • Instal·lació de distribució de calor generat amb biomassa a dependències municipals d’Horta de Sant Joan

    SAM 2017-0004579

    6

    - Camp de Tarragona: Alcover, el Montmell i Vandellòs i Hospitalet de l’Infant.

    Cadascuna de les xarxes estarà composada per una caldera central alimentada amb biomassa

    forestal (estella) que cobrirà les necessitats tèrmiques de calefacció i ACS mitjançant un entramat

    de canonades d’aigua calenta, dels equipament municipal (escoles, pavellons, biblioteques, llars

    d’infants, etc...) de manera simultània.

    2. ÀMBIT DEL PROJECTE

    L’àmbit d’actuació del projecte es la instal·lació de una caldera de biomassa situada al Carrer del

    Mestre Aurelio Serres i de la instal·lació de una xarxa de distribució de calor que transcorrerà pel

    Carrer del Mestre Aurelio Serres que proveirà a la Escola Montsagre , Llar d’Infants, CAP i

    Vestidors del Poliesportiu i l’Avinguda de la Generalitat que alimentarà el Casal.

    3. ESTAT ACTUAL

    3.1. Dades actuals dels equipaments. Petjada de CO2

    Escola Monsagre i Llar d’infants

    Al CEIP existeix una caldera de gasoil amb una Potència nominal de 167,6 kW. Si tenim en compte

    el període hivernal, de novembre a abril, descomptant el període vacacional de Nadal i Setmana

    Santa, tenim un període lectiu de uns 110 dies la calefacció funciona entre novembre fins a abril de

    6h a 15 h aproximadament, unes nou hores al dia. Per tant, la caldera del CEIP de Horta funciona

    unes 990 hores any.

    La caldera de gasoil és convencional i distribueix la calor amb radiadors.

    Existeixen dos termos d’ACS de 100 l. de 2300 W, que no es fan servir.

    C.A.P. Consultori mèdic

    La calefacció de l’edifici es realitza amb tres bombes de calor de 1,5 kWe i una caldera de gasoil

    de 27 kW.

    En una bomba de calor, amb un COP de valor promig de 3, tenim una Potència térmica màxima de

    13,5 kW, en calor.

  • Instal·lació de distribució de calor generat amb biomassa a dependències municipals d’Horta de Sant Joan

    SAM 2017-0004579

    7

    La producció d’aigua calenta sanitària (ACS) a l’edifici es realitza mitjançant un termo elèctric amb

    una capacitat de 75 l amb una potència de 2.400 W

    Centre de dia- Casal

    A la primera planta del Casal hi ha el Centre de dia, casal de jubilats, un bar, la pista i 5 despatxos

    d’associacions (1.011,16 m2 )..

    A la segona planta s’ubica la biblioteca i el cinema (600 m2).

    L’horari del Casal és el mateix que el del bar, tots els dies de 8 h a 22 h.

    Existeix una caldera de gasoil de una Potència de 256,6 kW.

    La caldera de gasoil és convencional i distribueix la calor amb radiadors i fan-coils.

    Actualment a la sortida de la caldera es distribueix l’aigua calenta per a calefacció en set circuits:

    - Recirculació

    - Aerotermos, sala teatre.

    - Sala Avis

    - Bar

    - Antic consultori.

    - Oficines.

    - Cinema

    Existeix 1 termo d’ACS de 200 l. de 2.000 W.

    Tenint en compte la simultaneïtat de usos, podem considerar que de manera habitual està obert la

    sala dels avis i el Bar, la resta d’espais s’obren esporàdicament i quan el CEIP està tancat.

    Vestuaris

    Actualment no existeix cap sistema de calefacció.

    La previsió del seu consum será sempre en horari diferent al CEIP, per tant, la seva previsió no es

    sumarà a la resta de demandes tèrmiques.

  • Instal·lació de distribució de calor generat amb biomassa a dependències municipals d’Horta de Sant Joan

    SAM 2017-0004579

    8

    Es volen calefactar tres vestuaris de 6x2,5 m de 2,6 m d’alçada (45 m2).

    Degut a la seva baixa utilització i que quan s’utilitza les escoles estan tancades, no es computarà

    en la suma total de previsió de la Caldera.

    Potència actual instal·lada kWt

    Escola + Llar Infants 167,6

    Consultori Medic 40,5

    Casal 256,6

    Vestuaris 0

    TOTAL 464,7

    Taula 1: Potència tèrmica instal·lada actualmente dels diversos Centres.

    Reducció de tones de CO2

    Per estimar el consum de energia mensual es segueix “Guias IDAE (14). Rendimiento medio

    estacional en instal·lacions de calefacción” i els “Estudis monogràfics de ICAEN (14). Els graus-dia

    de calefacció i refrigeració de Catalunya”

    Per estimar el consum mensual utilitzarem la següent expressió:

    QCLF = ( PCLF,dsy .GD 15/15 Cintr) / (ΔT CLF,dsy ηCLF, gnr )

    QCLF =Consum de calefacció

    PCLF,dsy= Poténcia de calefacció de disseny (kW)

    GD 15/15 = graus-dia en base 15/15

    C intr = Coeficient de intermitència: hores del dia en la que la caldera està fora de servei.

    ΔT CLF,dsy = diferència de temperatura de disseny

    ηCLF, gnr = rendiment mig del generador

    Es contempla un factor d’emissió de 0,311 kg CO2/kWh tèrmic del Gasoil.

  • Instal·lació de distribució de calor generat amb biomassa a dependències municipals d’Horta de Sant Joan

    SAM 2017-0004579

    9

    En aquest cas i simulada la demanda tèrmica podem assegurar que la caldera de biomassa cobrirà

    el 100 % de la demanda, per tant, es pot assegurar que s’evitarà el total de tones de CO2 que

    actualment s’emeten a l’atmosfera amb les calderes de Gasoil.

    CEIP Montsagre + Llar d’Infants

    Consum Gasoil kWh Kg CO2

    Gener 16.405 5.102

    Febrer 16.286 5.065

    Març 13.433 4.177

    Abril 7.726,43 2.403

    No Hivern

    Octubre 5.706 1.775

    Novembre 13.195 4.103,6

    Desembre 15.215 4.732

    Anual 87.966,43 27.357,6

    I de la mateixa forma, al CAP part del consum és d’electricitat, per tant, es contempla un factor

    d’emissió de 0,311 kg CO2/kWh tèrmic de Gasoil i de 0,331 kg CO2/kWh de electricitat.

  • Instal·lació de distribució de calor generat amb biomassa a dependències municipals d’Horta de Sant Joan

    SAM 2017-0004579

    10

    CAP

    Consum Gasoil kWh Kg CO2

    Gener 5.227 1.626

    Febrer 5.189 1.614

    Març 4.280 1.331

    Abril 2.463 766

    No Hivern

    Octubre 1.818 565

    Novembre 4.204 1.307

    Desembre 4.848 1.508

    Anual 28.029 8.717

    CAP

    Consum Electricitat kWh Kg CO2

    Gener 1.184 392

    Febrer 1.175 389

    Març 969 321

    Abril 558 185

    No Hivern

    Octubre 412 136

    Novembre 952 315

    Desembre 1097,7 363

    Anual 6.347,7 2.101

  • Instal·lació de distribució de calor generat amb biomassa a dependències municipals d’Horta de Sant Joan

    SAM 2017-0004579

    11

    Al Casal el consum és de Gasoil, per tant, es contempla un factor d’emissió de 0,311 kg CO2/kWh

    tèrmic de Gasoil.

    Casal

    Consum Gasoil kWh Kg CO2

    Gener 9.325 2.900

    Febrer 9.258 2.879

    Març 7.635 2.375

    Abril 4.388 1.365

    No Hivern

    Octubre 3.244 1.009

    Novembre 7.500 2.332

    Desembre 8.650 2.690

    Anual 50.000 15.550

    La reducció total de CO2 es de 53,72 T CO2

  • Instal·lació de distribució de calor generat amb biomassa a dependències municipals d’Horta de Sant Joan

    SAM 2017-0004579

    12

    3.2. Avaluació dels consums de calefacció i ACS

    Centres

    Any CEIP +Llar Infants CAP

    CASAL

    Gasoil (kWh) Electricitat (kWh) Electricitat (kWh) Gasoil (kWh) Gasoil (kWh)

    2007 82.292,71 19.116,00 4.860,0 24.688,79 50.000

    2013 92.827,44 24.662,00 15.545,0 27.848,23 50.000

    2014 98.585,57 23.218,08 15.343,42 36.131,09 50.000

    2015 78.160,00 18.229,56 15.033,36 23.448,00 50.000

    Promig

    87.966,43

    21.306,41

    12.695,45

    28.029,03

    50.000

    Taula 2: Consums històrics dels diferents Centres, facilitats per l’Ajuntament d’Horta de Sant Joan.

    El consum d’electricitat del CEIP no és per calefacció.

    El consum d’electricitat del CAP, considerem el 50% per calefacció i el 50% per

    climatització.(6347,72 kWh/any calefacció) en unes 2000 h de funcionament tenim una potència de

    3,17 kW, que amb un COP de 3, tenim una potència tèrmica de 9,5 kW.

    El consum del gasoil del CAP considerem que el consumim en 2000 h, tenim una potència tèrmica

    instantània de 14 kW.

    Potència Promig/Màxim (kW)

    Escola + Llar Infants 88/ 98,6

    Consultori Medic 23,5

    Casal 50

    .Vestuaris 4 (No es computa)

    TOTAL 162/172

    Taula 3: Consum dels diversos Centres.

  • Instal·lació de distribució de calor generat amb biomassa a dependències municipals d’Horta de Sant Joan

    SAM 2017-0004579

    13

    Segons els horaris de usos dels diversos Centres obtenim la taula 6:

    Horari 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24

    Escola

    Consut

    Médic

    Llar

    Infants

    Casal

    Vestuaris

    Taula 4: Simultaneïtat de usos dels diversos Centres.

    4. OBJECTE

    L’objecte d’aquest projecte és la redacció de les condicions tècniques per la instal·lació de una

    caldera de biomassa de 200 kW, situada en un solar públic al Carrer del Mestre Aurelio Serres i la

    definició de la xarxa d'aigua calenta.

    5. INTRODUCCIÓ A LA BIOMASSA

    5.1. Conceptes i beneficis

    Segons defineix l’Institut Català de l’Energia (ICAEN), la paraula BIOMASSA es refereix al conjunt

    de tota la matèria orgànica d’origen vegetal o animal, que inclou els materials que procedeixen de

    la transformació natural o artificial.

    L’energia que es pot obtenir de la biomassa prové de la llum del sol, la qual, gràcies al procés de

    fotosíntesi, les plantes verdes transformen la llum solar en energia que queda acumulada a

    l’interior de les seves cèl·lules, alhora aquesta energia pot ser traspassada per la cadena

    alimentària al regne animal.

    Aquesta energia emmagatzemada es pot alliberar sotmetent-la a diversos processos

    d’aprofitament energètic.

    Existeix una gran diversitat de productes que es poden considerar biomassa. N’hi ha de tipus

    forestal, agrícola, del sector ramader i agroalimentari i de tipus residual. També hi ha els cultius

    destinats de manera específica a la producció d’energia (cultius energètics).

    La biomassa d’origen forestal inclou tots els productes i residus que provenen dels treballs de

    manteniment i millora de les masses forestals i de les tallades de peus fusters per a ús comercial i

  • Instal·lació de distribució de calor generat amb biomassa a dependències municipals d’Horta de Sant Joan

    SAM 2017-0004579

    14

    els subproductes generats per les indústries de transformació de la fusta (serradures, escorces,

    estelles, encenalls, etc).

    Segons la Directiva 2009/28/CE del Parlament Europeu i del Consell de 23 d’abril de 2009 relativa

    al foment de l’ús d’energia procedent de fonts renovables, es defineix la biomassa com la fracció

    biodegradable dels productes, material de rebuig i residus d’origen biològic procedents d’activitats

    agràries -incloses les substàncies d’origen vegetal i d’origen animal-, de la silvicultura i de les

    indústries connexes -incloses la pesca i l’aqüicultura-, així com la fracció biodegradable dels

    residus industrials i municipals.

    La biomassa és una font d’energia renovable de gran importància. Les possibilitats d’aprofitar-la

    com a energia són molt diverses, amb el gran avantatge, entre d’altres, que el seu ús no

    contribueix a incrementar l’efecte hivernacle, pel fet que el balanç d’emissions de CO2 és

    pràcticament neutre.

    Els boscos actuen com a embornals de carboni, retiren CO2 de l'atmosfera i l'aprofiten per créixer i

    mantenir-se vius. De la fusta que produeixen amb aquest creixement, a Catalunya se n'aprofita

    aproximadament un 30%, i això vol dir que s'acumulen al bosc més d'un milió i mig de tones de

    fusta cada any.

    La biomassa forestal procedent d'una gestió forestal sostenible es una font d'energia renovable

    que produeix un balanç gairebé neutre d'emissions de CO2. Per això, representa una alternativa

    energètica real pel compliment de les exigències internacionals en la lluita contra el canvi climàtic.

    La demanda de biomassa contribueix a potenciar la gestió forestal i esdevé una sortida al

    mercat per a la fusta de menor qualitat dels nostres boscos. La seva producció té incidències

    importants directes (disminució del risc d'incendi i millora de l'estat de les masses forestals) i

    indirectes (percepció del bosc com a font de treball i riquesa) sobre el medi natural.

    Cal dir que la biomassa és la font renovable que més llocs de treball genera per unitat d'energia

    produïda.

    L'ús de la biomassa permet reduir la necessitat dels combustibles fòssils i genera una sèrie de

    beneficis econòmics associats molt importants: un balanç econòmic positiu amb un cost en

    €/kWh inferior al dels combustibles fòssils, una major establitat de preus i una disminució de la

    dependència energètica.

    En resum, els avantatges de les calderes de Biomassa són les següents:

  • Instal·lació de distribució de calor generat amb biomassa a dependències municipals d’Horta de Sant Joan

    SAM 2017-0004579

    15

    Reducció de les emissions de CO2 a l’atmosfera, arribant a una emissió “zero” (sense tenir

    en compte les emissions de tala, transport i processat de la biomassa).

    Balanç energètic positiu (per produir l’energia equivalent a 100 litres de gasoil, només se

    n’utilitzen 5 litres en les diferents etapes de la cadena de transformació de la biomassa).

    Augment de la taxa de fixació de CO2 al bosc: els arbres joves fixen major quantitat de CO2

    que els arbres vells i estancats en creixement per manca de gestió.

    Producte sostenible que genera una energia renovable obtingut a partir de la gestió dels

    boscos.

    Millora de les masses forestals (reducció de la densitat excessiva).

    Compatibilització amb les operacions de prevenció d’incendis i reducció del risc d’incendi.

    Reducció del risc de plagues forestals.

    No es produeixen emissions de sulfurs (SO2) ni d’òxids de nitrogen (NO2) responsables de

    la pluja àcida. Millora de la qualitat de l’aire.

    No genera residus. Les cendres que s’obtenen es poden utilitzar com adobs minerals.

    Reducció de costos del combustible.

    5.2. Funcionament d’una caldera de biomassa

    Una caldera de biomassa funciona exactament igual que una caldera de combustibles fòssils.

    L'única diferència és que no crema combustibles fòssils i, per tant, s'aconsegueix un important

    estalvi econòmic en la compra de combustible i una gran disminució d'emissions de carboni i sofre.

    Les instal·lacions de calderes de biomassa tenen períodes d'amortització que oscil·len entre un a

    cinc anys en la majoria dels casos. Existeixen al mercat varis tipus de calderes de biomassa.

    Algunes són totalment automàtiques i altres semiautomàtiques o gairebé totalment manuals. És

    important triar un model que s'ajusti a les seves necessitats de confort. En l'elecció de la seva

    caldera de biomassa és important saber el tipus de biomassa que s’utilitzarà. Hi ha calderes de

    biomassa que només poden cremar biomassa amb granulometries molt homogènies i hi ha unes

    altres que permeten cremar gairebé qualsevol tipus de biomassa, les anomenades calderes

    policombustibles. Les calderes policombustibles porten diversos sistemes de control que ajusten la

    caldera al tipus de combustible que s’utilitza amb l'objectiu d'aconseguir sempre la major eficiència

    energètica i el mínim d'emissions. Aquest tipus de calderes, acostumen a incorporar una sonda

    Lambda que mesura en temps real el nivell d'oxigen en la sortida de fums i d'aquesta manera

    ajusta la combustió fins i tot si hi ha canvis de les característiques del combustible. Les calderes de

    biomassa disposen d’un dipòsit de combustible associat a la caldera que s’anomena sitja. La sitja

    haurà de disposar d’una capacitat mínima tal que pugui garantir la autonomia de la instal·lació per

    un període mínim de 15 dies. Tot i això, s’acostumen a dimensionar les sitges per tal de poder

    mantenir un nivell de autonomia el més perllongat possible, tenint en compte les característiques

    del combustible, les particularitats de la instal·lació així com la disponibilitat del combustible. El

  • Instal·lació de distribució de calor generat amb biomassa a dependències municipals d’Horta de Sant Joan

    SAM 2017-0004579

    16

    transport del combustible entre la sitja i la cambra de combustió es fa de manera totalment

    automàtica. Normalment la biomassa es mou per mitjà de cargols sense fins encara que també

    s'utilitzen sistemes pneumàtics depenent de les característiques del combustible a utilitzar. En

    cremar biomassa es produeix un petit volum de cendra. Les calderes d'alta gamma disposen de

    sistemes automàtics de neteja i recollida d'aquesta cendra. La cendra és doncs recollida en un

    cendrer que ha de buidar-se, depenent del funcionament de la caldera, una mitjana de tres

    vegades a l'any. cal destacar que la cendra NO és contaminant, biodegradable i pot fins i tot ser

    utilitzada com un abonament d'alta qualitat totalment ecològic. El cremat del combustible es

    produeix a la zona de combustió. Hi ha diferents tipus de alimentadors a la cambra de combustió.

    Es recomana evitar sistemes de alimentació a la cambra de combustió per floració (càrrega central

    inferior de biomassa) al comportar problemes de solidificació de les impureses que pugui contenir

    la biomassa, obstruint d’aquesta manera la entrada de combustible a la cambra de combustió i

    impedint el correcte funcionament de la caldera. Es recomanen sistemes de alimentació laterals

    per a garantir la lliure alimentació de combustible a la cambra de combustió, en combinació de

    sistemes de neteja automàtics per tal de garantir en tot moment la eliminació de cendres i/o

    impureses que puguin quedar adherides en la graella de combustió. La calor generada en la

    cambra de combustió és transmet al circuit d'aigua en el bescanviador incorporat en la caldera.

    Aquesta aigua calenta s'utilitza per a calefacció, per produir aigua calenta sanitària, calefacció de

    piscines, etc. La calefacció pot ser per qualsevol dels sistemes convencionals d'aigua, com per

    exemple terra radiant, radiadors o fan-coils. El circuit hidràulic, o de distribució i calor, és

    exactament el mateix que el de qualsevol altre tipus de caldera. Es pot, per tant, aprofitar

    instal·lacions existents de radiadors, etc.

    5.3. Estat forestal del municipi

    5.3.1. Informació forestal del municipi Horta de Sant Joan té una superfície forestal (hectàrees arbrades i no arbrades sense tenir en

    compte el matollar) de 5.477 ha. Aquesta dada suposa que un 46% aproximadament de tota la

    superfície del terme municipal és forestal.

    La disponibilitat de fusta per biomassa al terme municipal es concentra a la part sud del municipi

    amb estimacions (segons dades del grup de treball de biomassa de la Generalitat, any 2014) entre

    1 2 tones/ha i any de possibilitat de fusta de biomassa.

  • Instal·lació de distribució de calor generat amb biomassa a dependències municipals d’Horta de Sant Joan

    SAM 2017-0004579

    17

    Figura. Disponibilitat de fusta per biomassa

    Font.http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2014/02/18/19/16/0d98b16e-1b6f-4bfb-be2b-aecb5b3e4296.pdf

    La superfície amb més disponibilitat per aprofitament de biomassa està inclosa dins dels límits de

    l’espai natural de protecció especial del Parc Natural dels Ports. El municipi d’Horta de Sant Joan

    forma part del Parc Natural amb 5.134,90 ha. Aquesta situació implica que la gestió forestal

    sostenible en la superfície forestal del parc (tant la pública com la privada) ha de ser informada

    favorablement pels tècnics d’aquest espai natural protegit

    Figura. Representació dels límits del PN dels Ports en el context del terme d’Horta de Sant Joan

    Font. http://sig.gencat.cat/visors/hipermapa.html

    PN Ports

    http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2014/02/18/19/16/0d98b16e-1b6f-4bfb-be2b-aecb5b3e4296.pdfhttp://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2014/02/18/19/16/0d98b16e-1b6f-4bfb-be2b-aecb5b3e4296.pdfhttp://sig.gencat.cat/visors/hipermapa.html

  • Instal·lació de distribució de calor generat amb biomassa a dependències municipals d’Horta de Sant Joan

    SAM 2017-0004579

    18

    5.3.2. Gestió forestal sostenible i instruments d’ordenació forestal

    Els aprofitaments forestals per obtenció de biomassa poden realitzar-se amb instrument

    d’ordenació forestal o sense, tot i que es recomana sempre diposar d’aquests instruments per la

    millora i eficiència de la gestió forestal sostenible.

    Aquests instruments (els IOFs) estableixen una planificació i descripció de les actuacions forestals

    a realitzar, entre elles, el possible aprofitament de la forests per biomassa. Aquesta planificació ve

    condicionada segons la naturalesa (propietat) de les forests que poden ser de propietat privada i

    propietat pública.

    5.3.2.1. Instruments d’ordenació forestal en forests públiques

    La Sénia disposa de 4 forests de titularitat pública catalogades segons es detalla en la taula

    següent. Actualment, cap de les forests no disposa d’instrument d’ordenació forestal vigent. En el

    cas de la forest de propietat municipal (ajuntament d’Horta de Sant Joan) s’ha sol·licitat un ajut per

    redactar un nou projecte d’ordenació.

    Figura. Caracterització de les forests públiques de Horta de Sant Joan

    5.3.2.2. Instruments d’ordenació forestal en forests privades

    La presència de plans tècnics de gestió i millora forestal (PTGMF) a les forests de titularitat privada

    poden facilitar la planificació i extracció de biomassa forestal. Tal i com passa en la majoria dels

    municipis de Terres de l’Ebre, hi ha molt poca tradició de gestió forestal sostenible en aquestes

    forests.

    Municipi Forest Codi CUP ELEN Tipus propietari Titular Ordenació IOF

    Data aprovació

    Vigència

    Sup. ha

    Horta de Sant Joan El Port (T-6) 853 6 No Municipi

    Ajuntament d'Horta de Sant Joan No No 07/01/2008 10 4376,73

  • Instal·lació de distribució de calor generat amb biomassa a dependències municipals d’Horta de Sant Joan

    SAM 2017-0004579

    19

    Figura. Caracterització de les forests privades a Horta de Sant Joan amb IOFs

    Font. Base de dades de la Generalitat de Catalunya (Servei de boscos) Al municipi d’Horta de Sant Joan existeixen diferents finques que disposen d’instrument

    d’ordenació forestal (IOF), destacant una agrupació al centre del terme municipal de 21 finques

    que formen part d’un Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal amb un total de 355 hectàrees que és

    vigent fins a l’any 20208. Caldria estudiar la viabilitat tècnica d’aquesta fina per possible extracció

    de biomassa forestal. També la finca situada més al nord de Pessels-Almudefes que té vigència

    fins al 2030.

    6. JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DE LA NORMATIVA

    Normativa aplicable

    Codi Tècnic de la Edificació

    - Reial Decret 314/2006, de 17 de març, per el que s’aprova el “Codi Tècnic de la Edificació”.

    Redacció de Projectes i Direcció d’Obres

    - Norma UNE 157001/2002 Criteris generals per a l’elaboració de projectes. - Decret 462/1971, d’11 de març, pel que s’aproven les normes de redacció de projectes i

    direcció d’obres d’edificació. Ordenació i urbanisme

    - Llei d’Ordenació de l’Edificació. Llei 38/1999 (BOE: 6/11/99), modificació: llei 52/2002,(BOE 31/12/02) Modificada pels Pressupostos generals de l’estat per a l’any 2003. art. 105.

    Finca Pessells-Almudefes

    Finques Pinar Redó i altres.

    Agrupació

  • Instal·lació de distribució de calor generat amb biomassa a dependències municipals d’Horta de Sant Joan

    SAM 2017-0004579

    20

    - Normativa urbanística vigent municipal i supramunicipal i ordenances municipals relacionades amb el projecte.

    Seguretat i salut Prevenció de Riscos Laborals

    - Llei de Prevenció de Riscos Laborals. Llei 31/1995 modificada per la Llei 54/2003 on es reforma el Marc Normatiu de la Prevenció de Riscos Laborals.

    - Reial Decret 486/1997, de 14 d’abril, pel que s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball. Modificat per: Reial Decret 2177/2004, 12-11-2004 (BOE núm. 274. 13-11-2004) Modificació del Reial Decret 39/1997, de 17-01-1997, pel que s’aprova el Reglament dels Serveis de Prevenció, i del Reial Decret 1627/1997, de 24-10-1997, pel que s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció. Reial Decret 604/2006, de 19-05-2006 (BOE núm. 127, 29/05/2006)

    - Guia tècnica per l’avaluació i prevenció dels riscos relatius a la utilització de llocs de treball. - Reial Decret 1627/1997, de 24 d’octubre, pel que s’estableixen disposicions mínimes de

    seguretat i salut en les obres de construcció. - Reial Decret 614/2001, de 8 de juny, sobre disposicions mínimes per la protecció de la

    salut i seguretat dels treballadors davant del risc elèctric. - Reial Decret 2177/2004, de 12 de novembre, (BOE núm. 274, 13/11/2004) pel que

    modifica el RD 1215/1997, en matèria de treballs temporals en altura. Inici Activitats d’Empreses i Centres de Treball

    - Ordre de 6 de maig de 1988, per la que es deroga la O.M. 6 oct. 1986, sobre requisits i dades que han reunir les comunicacions d’obertura prèvia o reanudació d’activitats en els centres de treball.

    - Llei 21/1992, de 16 de juliol, d’Indústria. Condicions Acústiques en Edificis

    - Reial Decret 212/2002, de 22 de febrer, pel que es regulen les emissions sonores en l’entorn degudes a determinades màquines d’ús l’aire lliure.

    - Reial Decret 1316/1989 de 27-10-1989 sobre protecció dels treballadors en front als riscs derivats de l’exposició al soroll durant el treball.

    - Llei 37/2003, de 17 de novembre, per la qual s’aprova la Llei del Soroll. - Llei 16/2002, de 28 de juny, per la qual s’aprova la Llei de Protecció contra la

    Contaminació acústica (DOGC 3675, del 11/07/2002). - Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei.

    Ventilació en Edificis no residencials

    - EN 13779:2005 Ventilació d’edificis no residencials. Requisits de prestacions dels sistemes de ventilació i condicionament de recintes

    Impacte ambiental Criteris mediambientals sobre l’ús de la biomassa

    - Directiva europea d’Ecodisseny 2009/125/ EC. Regulació eficiència energètica i emissions per calderes amb una potència tèrmica inferior a 500 kW.

    - Reglament 2015/1189 que fa referència a calderes de combustibles sòlid amb potència inferior a 500kW.

    - Directiva europea 2010/30/UE d’etiquetatge energètic. - Reglament Delegat UE 2015/1187 d’etiquetatge energètic. - Decret 21/2006 de 14 de febrer pel que es regula l’adopció de criteris mediambientals i

    d’ecoeficiència als edificis.

  • Instal·lació de distribució de calor generat amb biomassa a dependències municipals d’Horta de Sant Joan

    SAM 2017-0004579

    21

    Prevenció i Control integrats de la Contaminació - Llei 16/2002, de 1 de Juliol, de Prevenció i Control integrats de la Contaminació.

    Reglament d’activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses

    - Decret 2414/1961, de 30 de novembre. - Ordre de 15/MAR/63, Instruccions complementàries per l’aplicació del Reglament

    d’activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses, del Ministeri de la Governació. - Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats.

    modificada per: o Llei 9/2011, del 29 de desembre, de promoció de l’activitat econòmica. o Llei 5/2012, del 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives i de

    creació de l’impost sobre les estades en establiments turístics. o Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del

    sector públic. o Llei 3/2015, d’11 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives o Llei 16/2015, del 21 de juliol, de simplificació de l'activitat administrativa de

    l'Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d'impuls de l'activitat econòmica.

    o Llei 5/2017, del 28 de març, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic i de creació i regulació dels impostos sobre grans establiments comercials, sobre estades en establiments turístics, sobre elements radiotòxics, sobre begudes ensucrades envasades i sobre emissions de diòxid de carboni).

    Avaluació de l’impacte ambiental

    - Reial Decret Legislatiu 1302/1986, de 28 de juny, d’Avaluació d’Impacte Ambiental, del Ministeri d’Obres Públiques i Urbanisme.

    - Reial Decret 1131/1988, de 30 de setembre, Reglament per l’Execució de l’Avaluació del impacte Ambiental, del Ministeri d’Obres Públiques i Urbanisme.

    - Llei 16/2017, de l'1 d'agost, del canvi climàtic. Emissions a l’atmosfera

    - Llei 38/1972, de 22 de desembre, de protecció de l’ambient atmosfèric. - Decret 833/1975, de 6 de febrer, pel que es desenvolupa la Llei 38/1972, de 22 de

    desembre, de protecció de l’ambient atmosfèric. - Reial Decret 646/1991, de 22 d’abril, que limita les emissions procedents de les grans

    instal∙lacions de combustió. - Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera. - Real Decret 100/2011, de 28 de gener, pel qual s’actualitza el catàleg d’activitats

    potencialment contaminants de l’atmosfera i s’estableixen les disposicions bàsiques per la seva aplicació.

    - Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l’ambient atmosfèric. - Decret 322/1987, de 23 de setembre, de desplegament de la Llei 22/1983, de 21 de

    novembre, de Protecció de l'Ambient Atmosfèric. Prevenció de la Legionel∙la

    - Instrucció 4/2005, de la direcció general d’energia i mines i seguretat industrial, d’aclariment sobre els requisits de disseny d’instal·lacions tèrmiques en els edificis i d’instal·lacions frigorífiques per a la prevenció de la legionel·losi.

    - 100030:2005 IN Guia per a la prevenció i control de la proliferació i disseminació de legionel·la en instal·lacions.

    - Reial Decret 909/2001, de 27 de Juliol, pel qual s’ estableixen els criteris higiénicosanitaris per a la prevenció i control de la legionel∙losis.

    - Reial Decret 865/2003, de 4 de juliol, pel qual s’estableix els criteris higiènic – sanitaris per a la prevenció i control de la legionel∙losis. (B.O.E. núm. 171, 18 de juliol del 2003).

    http://residus.gencat.cat/web/.content/home/consultes_i_tramits/normativa/normativa_catalana_en_materia_de_residus/Llei-16_2017.pdf

  • Instal·lació de distribució de calor generat amb biomassa a dependències municipals d’Horta de Sant Joan

    SAM 2017-0004579

    22

    Residus i enderrocs - Reial Decret 105/2008, de 1 de febrer, per el que se regula la producció i gestió dels

    residus de construcció i enderroc. - Decret 89/2010 pel qual s’aprova el Programa de gestió de Residus de la construcció de

    Catalunya (PROGROC), es regula la producció i gestió de residus de la construcció i demolició, i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció.

    - Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei reguladora dels residus modificat per la Llei 9/2011, del 29 de desembre, de promoció de l’activitat econòmica i la llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic.

    - Decret 152/2017, de 17 d'octubre, sobre la classificació, la codificació i les vies de gestió dels residus a Catalunya.

    - Decret 60/2015, de 28 d'abril, sobre les entitats col·laboradores de medi ambient. Deroga l’Ordre d'1 de juny de 1995, sobre acreditació de laboratoris per a la determinació de les característiques dels residus, excepte l'annex 7 sobre mostreig de residus.

    - Reial Decret 210/2018, de 6 d'abril, pel qual s'aprova el Programa de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya (PRECAT20) (publicat al BOE núm. 92, de 16 d'abril).

    - Estella forestal a utilitzar per la instal·lació. Electricitat General

    - Llei 54/1997, de 27 novembre, del Sector Elèctric. Conté les modificacions introduïdes per la Llei 50/1998 de 30 de desembre de Mesures Fiscals, Administratives i de l’Ordre Social.

    - Reial Decret 1955/2000, de 1 de desembre, pel que es regulen les activitats de transport, distribució, comercialització, subministrament i procediments d’autorització d’instal∙lacions d’energia elèctrica.

    Reglament Electrotècnic per Baixa Tensió i Instruccions Complementàries

    - Reial Decret 842/2002, de 2 d’agost, pel que s’aprova el Reglament electrotècnic per Baixa Tensió. Inclou Reglament i Instruccions Tècniques Complementàries de ITC-BT-01 a ITC-BT-51.

    - Regulació del procediment administratiu per a l’aplicació del Reglament electrotècnic per a baixa tensió. Decret 363, de 24 d’agost de 2004; Departament de Treball i Indústria. (DOGC 4205, 26/08/2004).

    - Resolució del 18 de gener de 1988, de la Direcció General d’Innovació Industrial i Tecnològica (BOE núm. 43, 19/02/1988). S'estableix un certificat sobre compliment de les distàncies reglamentàries d'obres i construccions a línies elèctriques.

    - Ordre de 6 de juny de 1989, del Ministeri d’Indústria i Energia (BOE núm. 148 , 21/06/1989). S’autoritza la utilització del sistema d’instal·lació amb conductors aïllats, sota canals protectors de plàstic.

    - Modificació. Real Decreto 154/1995, de 3 de febrer (BOE núm. 53, 03/03/1995) (C.E. - BOE núm. 69, 22/03/1995). es desenvolupa i complementa el Real Decreto 7/1988, de 8 de gener, sobre exigències de seguretat del material elèctric.

    Escomeses, comptadors i tarifes

    - Reial Decret 2949/1982, de 15 d’octubre, pel que es donen normes sobre escomeses elèctriques i s’aprova el reglament corresponent.

    - Reial Decret 875/1984, de 28 de Març, Reglament de comptadors d’ús corrent. Classe 2. Protecció contra incendis Reglament d’instal∙lacions de protecció contra incendis

    http://residus.gencat.cat/web/.content/home/consultes_i_tramits/normativa/normativa_catalana_en_materia_de_residus/decret_1_2009.pdfhttp://residus.gencat.cat/web/.content/home/consultes_i_tramits/normativa/normativa_catalana_en_materia_de_residus/decret_152_17.pdfhttp://residus.gencat.cat/web/.content/home/consultes_i_tramits/normativa/normativa_catalana_en_materia_de_residus/decret_60_2015.pdfhttp://residus.gencat.cat/web/.content/home/consultes_i_tramits/normativa/normativa_catalana_en_materia_de_residus/ordre_01061995.pdfhttp://residus.gencat.cat/web/.content/home/consultes_i_tramits/normativa/normativa_catalana_en_materia_de_residus/rd_210_2018.pdf

  • Instal·lació de distribució de calor generat amb biomassa a dependències municipals d’Horta de Sant Joan

    SAM 2017-0004579

    23

    - Reial Decret 513/2017, de 22 maig. Reglament d'Instal·lacions de protecció contra incendis.

    - Reial Decret 314/2006, de 17 de març, pel que s’aprova el Codi Tècnic de l’Edificació (BOE núm. 74, 28/03/2006):

    o Article 11. Exigències bàsiques de seguretat en cas d’incendi (SI) 11.3 Exigència bàsica SI 3: Evacuació 11.4 Exigència bàsica SI 4: Instal·lacions de protecció contra incendis

    - Llei 3-2010 18 febrer, de Prevenció i seguretat en matèria d'incendis en establiments, activitats, infrastructures i edificis.

    - Ordre 322-2012 11 octubre, Instruccions Tècniques Complementàries del Reglament de Seguretat Contra Incendis en Establiments Industrials.

    - Ordre 323-2012 11 octubre, Instruccions Tècniques Complementàries del Document Bàsic Seguretat en cas d'Incendi, del Codi Tècnic de la Edificació.

    - Ordre 324-2012 11 octubre, Instruccions Tècniques Complementàries genèriques de prevenció i seguretat en matèria d'incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis.

    - Reial Decret 312/2005, de 18-03-2005, pel qual s’aprova la classificació dels productes de construcció i dels elements constructius en funció de les seves propietats de reacció i de resistència davant del foc.

    - Reial Decret 110/2008, de 01-02-2008, por el que se modifica el Real Decreto 312/2005. - Llei 3/2010, del 18-02-2010, de prevenció i seguretat en matèria d'incendis en

    establiments, activitats, infrastructures i edificis. DOGC.Nº 5584. 10-03-2010. Sanejament Aigües residuals. Normes aplicables al tractament de les aigües residuals urbanes

    - Reial Decret Llei 11/1995 de 28/12, pel que s’estableixen les normes aplicables al tractament de les aigües residuals urbanes.

    - Reial Decret 509/1996 de 15/03 de desenvolupament del R.D. Llei 11/1995 de 28/12, pel que s’estableixen les normes aplicables al tractament de les aigües residuals urbanes.

    - Reial Decret 2116/1998 de 02/10, pel que es modifica el R.D. 509/1996 de 15/03 de desenvolupament del R.D. Llei 11/1995 de 28/12, pel que s’estableixen les normes aplicables al tractament de les aigües residuals urbanes.

    Plec de prescripcions tècniques generals per canonades de sanejament de poblacions

    - Ordre de 15 de setembre de 1986 per la que s’aprova el Plec de Prescripcions Tècniques Generals per Canonades de Sanejament de Poblacions.

    Calefacció ,aigua calenta sanitària i Biomassa Reglament d’instal∙lacions tèrmiques en els edificis (RITE) i les seves instruccions tècniques complementàries (IT)

    - Reial Decret 1027/2007, de 20 de Juliol de 1.998, pel qual s’aprova el Reglament d’Instal∙lacions Tèrmiques en els Edificis. (B.O.E. núm. 207, 29 d’agost del 2007).

    - Correcció d’errors del Reial Decret 1027/2007. - Llei 9/2014, del 31 de juliol, de la seguretat industrial dels establiments, les instal·lacions i

    els productes. - Instrucció 7/2008, que aprova el procediment administratiu per a la posada en servei

    provisional per a proves de les instal·lacions tèrmiques en els edificis. - Instrucció 5/2008, de la secretaria d’indústria i empresa, que aprova els models

    normalitzats d’impresos per a la tramitació administrativa de les instal·lacions tèrmiques en els edificis.

    - Instrucció 4/2008, de la secretaria d’indústria i empresa, que regula els requeriments que han de complir les instal·lacions tèrmiques en els edificis a Catalunya.

  • Instal·lació de distribució de calor generat amb biomassa a dependències municipals d’Horta de Sant Joan

    SAM 2017-0004579

    24

    - Instrucció 2/2007, de la secretaria d’indústria i empresa, d’aclariments sobre els requisits de disseny d’instal·lacions tèrmiques en els edificis en relació al CTE i al Decret 21/2006 sobre criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis.

    - Ordre de 3 de maig de 1999, sobre el procediment d’actuació de les empreses instal·ladores de les entitats d’inspecció i control i dels titulars, instal·lacions regulades pel Reglament d’instal·lacions tèrmiques en els edificis (RITE) i les seves Instruccions Tècniques Complementàries (ITE).

    - Reial Decret 314/2006, de 17 de març, pel que s’aprova el Codi Tècnic de l’Edificació (BOE núm. 74, 28/03/2006):

    o Article 15. Exigències bàsiques d’estalvi d’energia (HE) 15.1 Exigència bàsica HE 1: Limitació de la demanda energètica 15.2 Exigència bàsica HE 2: Rendiment de les instal·lacions tèrmiques

    Calefacció, climatització i ACS

    - Reglament (UE) 2015/1189 de la comissió, de 28 de abril de 2015, pel qual es desenvolupa la Directiva 2009/125/CE del Parlament Europeu i del Consell en relació amb els requisits de diseny ecològic aplicables a les calderes de combustible sòlid.

    - Reial Decret 1618/1980, de 4 de juliol, pel que s’aprova el Reglament d’instal∙lacions de calefacció, climatització i aigua calenta sanitària amb la fi de racionalitzar el seu consum energètic.

    - Norma UNE 100155:2004 Climatització. Disseny i càlcul de sistemes d’expansió. - Norma UNE 100156:2004 IN Climatització. Dilatadors. Criteris de disseny. - Reial Decret 314/2006, de 17 de març, pel que s’aprova el Codi Tècnic de l’Edificació

    (BOE núm. 74, 28/03/2006): o Article 13. Exigències bàsiques de salubritat (HS)

    13.3 Exigència bàsica HS 3: Qualitat de l’aire interior 13.4 Exigència bàsica HS 4: Subministrament d’aigua 13.5 Exigència bàsica HS 5: Evacuació d’aigües

    - Norma UNE-EN 303-5:2013 Calderes de calefacció. Part 5: Calderes especials per a combustibles sòlids, de càrrega manual i automàtica i potencial útil nominal fins a 500kW. Terminologia, requisits, assajos i marcatge.

    Aparells a Pressió

    - Reial Decret 1244/1979, de 4 d’abril de 1979, pel que s’aprova el Reglament d’Aparells a Pressió. (B.O.E núm. 128, 29 de maig del 1979).

    - Reial Decret 1504/1990, de 23 de novembre, pel que es modifiquen determinats articles del reglament d’aparells a pressió. (B.O.E. 28 novembre del 1990 i B.O.E. 24 gener del 1991).

    - Reial Decret 769/1999, de 7 de maig, pel que es dicten les disposicions d’aplicació de la directiva del parlament europeu i del consell, 97/23/CE, relativa als equips de pressió i es modifica el Reial Decret 1244/1979, de 4/4/1979, que va aprovar el reglament d’aparells a pressió. (B.O.E. núm. 129, 31 de maig del 1999).

    - Resolució de 18 de desembre de 2001, de la Direcció General de Política Tecnològica, per la que s’acorda la publicació de la relació de normes harmonitzades en l’àmbit del Real Decret 769/1999, de 7 de maig, pel que es dicten les disposicions d’aplicació de la Directiva del Parlament Europeu i del Consell 97/23/CE relativa als equips a pressió.

    Instruccions Tècniques Complementàries del Reglament d’Aparells a Pressió

    - Ordre del 17/3/1982, per la que s’aprova la Instrucció Tècnica Complementària MIE-AP1 del Reglament d’Aparells a Pressió. (B.O.E. 8 d’abril del1981, Modificacions en l’Ordre 8/3/1985. B.O.E. 13 d’abril del 1985).

    - RD 2060/2008 de 12 de desembre, pel que s’aprova el Reglament d’Aparells a pressió i les seves instruccions complementaries. EP-1 a EP-6.

  • Instal·lació de distribució de calor generat amb biomassa a dependències municipals d’Horta de Sant Joan

    SAM 2017-0004579

    25

    - Ordre de 31 de maig de 1985, Instrucció tècnica complementària MIE-AP-11 del Reglament d’Aparells a Pressió, referent a aparells destinats a escalfar o acumular aigua calenta. (B.O.E. 20 de juny del 1985).

    - Ordre de 31 de maig de 1985, Instrucció tècnica complementària MIE-AP-12 del Reglament d’aparells a Pressió referent a calderes d’aigua calenta. (B.O.E. 20 de juny del 1985).

    - Instrucció Tècnica Complementària ITC-MIE-AP13, del Reglament d’Aparells a Pressió, referent a bescanviadors de calor amb plaques.

    - IUE/470/2009, de 30 d’octubre que regula l’aplicació del Reglament d’equips de pressió a Catalunya.

    Xemeneies Modulars Metàl∙liques

    - Reial Decret 2532/1985, de 18 de desembre. Declaració d’obligat compliment de les especificacions tècniques de Xemeneies Modulars. (B.O.E. 3 de gener del 1986).

    - Norma UNE-EN 123001:2012. Càlcul, disseny i instal·lació de xemeneies. Normes tècniques europees i internacionals per la biomassa

    - Norma UNE-CEN/TS 14961:2007 EX. Biocombustibles sólidos. Especificaciones y clases de combustibles.

    - Comunicació de la Comissió de les Comunitats Europees COM/2005/628, de 7 de desembre de 2005, sobre la promoció de l’ús de l’energia de la biomassa.

    - Norma UNE-EN ISO 16559:2015: Biocombustibles sòlids. Terminologia, definicions y descripcions.

    - Norma UNE-EN ISO 17225-1:2014: Biocombustibles sòlids. Especificacions y classes de combustibles. Part 1: Requisits generales.

    - Norma UNE-EN ISO 17225-4:2014: Biocombustibles sòlids. Especificacions y classes de combustibles. Part 4: Classes de estelles de fusta.

    - Norma UNE 164002:2013: Biocombustibles sòlids. Traçabilitat. - Norma UNE-EN 14778:2013: Biocombustibles sòlids. Mostreig. - Norma UNE-EN 14780:2012: Biocombustibles sòlids. Preparació de mostres. - Norma UNE-EN 15234-4:2012: Biocombustibles sòlids. Assegurament de la qualitat del

    combustible. Part 4: Estella de fusta para ús no industrial. - Norma UNE-EN 15149-1:2011: Biocombustibles sòlids. Determinació de la distribució de

    mida de partícula. Part 1: Mètode del tamís oscil·lant amb obertura de malla igual o superior a 1 mm.

    - Norma UNE-EN 14918:2011: Biocombustibles sòlids. Determinació del poder calorífic. - Norma UNE-EN 15103:2010: Biocombustibles sòlids. Determinació de la densitat a granel. - Norma UNE-EN 14775:2010: Biocombustibles sòlids. Mètode per a la determinació del

    contingut en cendres.

    - Norma UNE-EN 14774-2:2010: Biocombustibles sòlids. Determinació del contingut d’humitat. Mètode d’assecat en estufa. Part 2: Humitat total. Mètode simplificat CEN/TS 14.588: Biocombustibles sòlids. terminologia, definicions i descripcions.

    Rev.1. 30/04/18. S’afegeix UNE CEN/TS 14961:2007 EX de biocombustibles sòlids Rev.2. 11/05/18. S’afegeix Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats Rev.2. 11/05/18. S’afegeix UNE 157000, de febrer de 2002, sobre criteris generals per a la elaboració de projectes Rev.3. 24/05/18. S’afegeix Reial Decret 513/2017 per la derogació del Reial Decret 1942/1993 Rev.4. 28/08/18. S’afegeixen nous reglaments

  • Instal·lació de distribució de calor generat amb biomassa a dependències municipals d’Horta de Sant Joan

    SAM 2017-0004579

    26

    7. SOLUCIÓ PROJECTADA

    7.1. Descripció general del sistema proposat

    D’acord amb els consums existents i els càlculs realitzats es dimensiona la instal·lació. El sistema

    estarà format per una caldera de Biomassa, descrita en l’apartat 7.2.1 de la present memòria. Pels

    càlculs inclosos en l’Annex 4, s’ha utilitzat com a referència a una caldera de 200 kW de la casa

    FROLING, Hargassner o equivalent, de clase 5 según la clasificación EN303-5:2012 En la

    instal·lació projectada es pot observar un circuit primari que inclourà la caldera de biomassa i el

    dipòsit d’inèrcia així com la canalització aïllada prevista en el projecte i els bescanviadors que

    serán el punt d’entrega de l’energia als edificis a escalfar.

    7.2. Sistema de generació de calor

    Com a sistema de generació de calor s’utilitzarà un sistema de calefacció amb biomassa amb una

    potència térmica total nominal de 200 kW i un rendiment superior al 90% a qualsevol nivell de

    potència.

    7.2.1. Característiques de la caldera de biomassa

    Per al redactat del present projecte s’ha previst la instal·lació de una caldera de biomassa de 200

    kW, que funcioni amb estella forestal, amb els complements necessaris per a un funcionament

    automàtic, ubicades a la sala de calderes, amb els requisits mínims que es detallaran a

    continuació.

    Cal destacar que les dimensions de la sitja i sala de calderes estan dissenyades per la caldera

    proposada en el present projecte (Fröling, Hargasner o equivalent). En cas que es proposi una

    marca o model de caldera, caldrà revisar les implicacions a nivell de distribució i elements

    constructius que aquest canvi pugui suposar i caldrà consultar prèviament amb la promoció i amb

    la Direcció Facultativa.

    El generador considerat en el projecte haurà de disposar de:

    1. Capacitat de funcionar amb estella certificada.

    2. Funcionament totalment automàtic i programable de manera que no sigui necessària la

    intervenció per part de l’usuari. Es requereix per tant que disposi d’automatisme en el

    procés d’alimentació, en l’encesa, en la neteja de la cambra de combustió i descendratge,

    en la recollida de cendres i en la neteja dels bescanviadors, així com adaptabilitat davant

    petites variacions del tipus d’estella (granulometria i humitat dins els valors permesos).

  • Instal·lació de distribució de calor generat amb biomassa a dependències municipals d’Horta de Sant Joan

    SAM 2017-0004579

    27

    3. Modulant entre el 30 i el 100%, amb tipus de funcionament de cos fred (que no hagi de

    realitzar manteniment de brases per garantir el correcte funcionament, sinó que engegui i

    pari quan en funció de la demanda).

    4. Rendiments a plena càrrega i a càrrega parcial superiors al 90%.

    5. Graella mòbil o sistema equivalent per a poder adaptar, de forma automàtica i sense

    necessitat de reprogramació manual, la combustió al tipus de combustible emprat

    6. Sistema d’extracció dels productes de la combustió mitjançant extractor amb velocitat

    variable.

    7. Sistema de filtratge i neteja de gasos de combustió, per evitar l’emissió de pols fina i

    partícules, bé sigui inserit en la pròpia caldera o bé mitjançant la instal·lació d’un cicló

    separador de partícules. Caldrà justificar el compliment de la UNE-EN 303-5:2013 (per

    caldera de classe 5, emissions inferiors a 40mg/m3 a un 10%O2).

    8. Sistema d’aportació d’aire primari i secundaris mitjançant ventilador de velocitat variable

    per a millorar la combustió.

    9. Sonda lambda que permeti regular i optimitzar la quantitat d’oxigen a aportar millorant així

    la combustió.

    10. Pressió de treball com a màxim de 3 bars.

    11. Control amb pantalla que permeti observar els principals paràmetres de funcionament i la

    seva modificació. Així mateix aquest control registrarà les seves hores de funcionament.

    12. Sistema de control que permeti opcionalment connectar-la a un PC, PLC, mòdem o

    sistema d’avis per SMS, per a realitzar un seguiment a distància del sistema i dels

    principals paràmetres.

    Així mateix al ser una caldera de biocombustible sòlid, haurà de disposar dels elements de

    seguretat que garanteixin el compliment de les especificacions descrites a la IT 1.3.4.1.1

    Condiciones Generales del RITE:

    1. Interruptor de flux (pressòstat a la sortida del circuit d’impulsió) que desconnecti la caldera

    en cas de manca d’aigua al circuit (evitant així que es pugui malmetre).

    2. Dispositiu d'interrupció del funcionament del sistema de combustió en cas de retrocés dels

    productes de la combustió o de flama.

    3. Sistema antiretorn de flama mitjançant clapeta o vàlvula rotatòria.

  • Instal·lació de distribució de calor generat amb biomassa a dependències municipals d’Horta de Sant Joan

    SAM 2017-0004579

    28

    4. Sistema de descàrrega tèrmica en el vis sens fi d’alimentació o de la sitja per inundació del

    mateix en cas de retrocés de flama.

    5. Sistema d'interrupció del funcionament del sistema de combustió que impedeixi que

    s'assoleixin temperatures superiors a la de disseny (mitjançant termòstat de seguretat amb

    rearmament manual a 95 ºC).

    6. Sistema d'eliminació de la calor residual produïda per la caldera com a conseqüència del

    biocombustible ja introduït a la caldera quan s'interromp el funcionament del sistema de

    combustió. 7. Vàlvula de seguretat tarada a 1bar per sobre de la pressió de treball del

    generador que actuarà si es supera la mateixa i la descàrrega de la qual serà conduïda

    cap a un desaiguat.

    S’instal·larà una vàlvula de 3 vies, o una bomba de recirculació anticondensats o dispositiu similar,

    per tal de garantir que la temperatura del retorn a la caldera sigui superior a 55ºC, reduint així els

    efectes de corrosió que es poden donar a la caldera per l’efecte de la condensació.

    Aquesta caldera s’ubicarà a dins de la sala de calderes construïda a tal efecte

    S’instal·larà sobre base antivibratòria per a evitar la transmissió de vibracions al terra. Així mateix

    s’instal·larà una connexió antivibració a la sortida de fums.

    7.2.2. Sistema de càrrega de combustible

    El transport del material des de la sitja a la caldera es realitzarà mitjançant un vis sens fi amb un

    eix d'acer de 50 mm massís, i amb la espiral del vis sens fi soldada en tota la seva longitud, aquest

    sistema de vis sens fi consta també d’unes potents ganivetes en un dels seus extrems, que

    permeten el tall dels trossos més grans de biomassa abans de l’entrada en el cremador.

    Cantonada tallant del vis sens fi

  • Instal·lació de distribució de calor generat amb biomassa a dependències municipals d’Horta de Sant Joan

    SAM 2017-0004579

    29

    Així mateix, el canal del vis sens fi té un disseny hexagonal que permet un òptim transport del

    combustible més exigent i evita retencions.

    Canal de transport trapezoidal

    7.2.3. Agitadors de combustibles i cargols sens fi

    Es projecta un sistema de sitja de estella forestal. Aquest tipus de combustible és molt fibrós cosa

    que fa que tendeixi a entrellaçar-se podent formar espais buits al voltant del vis sens fi. Per aquest

    motiu en lloc d’utilitzar pendents en forma de V per a dirigir la biomassa cap al vis sens fi (com

    s’acostuma a fer per a sales d’emmagatzematge de pèl·lets) s’executarà una sitja de fons pla a on

    ubicarem el sistema d’alimentació que al mateix temps remourà l’estella evitant la formació

    d’aquests espais buits.

    Per tal d’alimentar la caldera amb el combustible de la sitja, es proposa instal·lar un sistema de

    ballestes que van removent el combustible al fons de la sitja i el condueixen cap a dins el sistema

    de vis sens fi que conduirà la biomassa cap al cos de la caldera. Seguint les instruccions del RITE,

    no es permet cap instal·lació elèctrica dins el dipòsit de combustible, per tant, cal que el motor que

    accioni la ballesta estigui situat fora de la sitja i la transmissió del moviment es realitzi a través del

    vis sens fi.

    Aquest sistema d’alimentació està format per un rotor de 4 m de diàmetre el qual disposa de dues

    a quatre aspes (les quals incrementen el seu diàmetre a mesura que la biomassa de la part central

    de la sitja és consumida) que remouen l’estella i la van desplaçant cap al canal d’alimentació obert.

    Aquest canal d’alimentació obert disposa al seu interior del vis sens fi que orienta l’estella i la

    transporta per dins d’un tram de canal tancat fins a la vàlvula rotatòria o clapeta. La vàlvula

    rotatòria o clapeta té com a funció impedir que la flama pugui retornar de la caldera i dona pas al

    vis sens fi que acaba de transportar la biomassa cap a l’interior de la caldera.

  • Instal·lació de distribució de calor generat amb biomassa a dependències municipals d’Horta de Sant Joan

    SAM 2017-0004579

    30

    El moviment dels visos sense fi i del rotor es controla des del quadre de la caldera i a l’interior de la

    sitja no disposa de cap component elèctric (tota l’actuació és mecànica). El moviment del rotor

    haurà de ser interromput en el moment d’obertura dels accessos a la sitja.

    7.2.4. Rendiment de la caldera

    El rendiment de una caldera de 200 kW, que s’instal·laràn a Horta de Sant Joan serà de 92,9 % a

    plena càrrega nominal (200 kW) i de 92,5 % a càrrega parcial.

    7.2.5. Pèrdues tèrmiques

    Les pèrdues tèrmiques de una caldera de 200 kW, que s’instal·larà a Horta de Sant Joan serà de

    7,1 % a plena càrrega nominal (200 kW) i de 7,5 % a càrrega parcial.

    Per obtenir 200 kW útils, serà necessari cremar 215,28 kW en estella forestal.

  • Instal·lació de distribució de calor generat amb biomassa a dependències municipals d’Horta de Sant Joan

    SAM 2017-0004579

    31

    7.2.6. Dades tècniques de la caldera escollida

    Les dades tècniques de una caldera de 200 kW de potencia són:

    Potencia calorífica nominal [kW] 200

    Rang modulació de potencia [kW] 60-199

    Diàmetre sortida de fums [mm] 250

    Presió màxima de treball [bar] 3

    Temperatura màxima de treball [ºC] 90

    Temperatura mínima de retorn [ºC] 65

    Longitut [mm] 2980

    Amplada [mm] 2070

    Alçada [mm] 1720

    Connexió d’anada/tornada [polzades] 1 ½

    Pes total [Kg] 3390

  • Instal·lació de distribució de calor generat amb biomassa a dependències municipals d’Horta de Sant Joan

    SAM 2017-0004579

    32

  • Instal·lació de distribució de calor generat amb biomassa a dependències municipals d’Horta de Sant Joan

    SAM 2017-0004579

    33

    1 Cambra de combustió de carbur de silici de llarga vida útil i resistent a les altes

    temperatures que permet una combustió eficient d’alta eficàcia amb una mínimes

    emissions.

    2 La graella de combustió de diverses peces està composta per una zona fixa i una graella

    abatible automàtica que permet retirar la cendra i els cossos estranys.

    3 La cendra s’extreu automàticament de la retorta i de l’intercanviador de calor dins d’un

    cendrer transportable de grans dimensions.

    4 Subministrament d’aire de combustió regulat per depressió per a l’aire primari i secundari.

    5 El sens fi d’alimentació amb vàlvula rotativa acoplada garanteix un òptim subministrament

    de combustible i la màxima seguretat.

    6 Intercanviador de calor de tres passos amb sistema d’optimització de l’eficàcia SOE (ús de

    turbuladors per a la neteja automàtica dels tubs de l’intercanviador).

    7 El ventilador de fums amb control de velocitat i funcionament per a la màxima seguretat

    operativa.

    8 Control Lambdatronic H 3200 amb innovadora tecnologia bus per a solucions de sistema

    integrals.

  • Instal·lació de distribució de calor generat amb biomassa a dependències municipals d’Horta de Sant Joan

    SAM 2017-0004579

    34

    9 Aïllament complet d’alta qualitat amb mínimes pèrdues de calor per radiació.

    10 Sonda Lambda de banda ampla per a l’adaptació automàtica a diferents qualitats de

    combustible

    11 Accionaments de baix consum amb reductor coaxial per a un mínim consum elèctric.

    L’intercanviador de calor de la caldera de 3 passos incorpora un sistema d’optimització de l’eficàcia

    WOS.

    La gran superfície d’intercanvi de calor permet una millor transferència de calor, incrementant el

    seu rendiment i reduint la temperatura dels fums a la sortida. Com major superfí de calor, major és

    el seu rendiment. En la caldera de 200kW té una superfície d’intercanvi de 12,55 m2.

    Cambra de combustió de carbur de silici amb encès ràpid.

    La cambra de combustió està revestida amb material refactari (carbur de silici). Els maons de la

    retorta fan una conducció d’aire densa. A més a més, gràcies a les altes temperatures de la

    cambra fan que la brasa residual encengui el combustible automàticament. El ventilador d’encesa,

    d’altra banda, es posa en funcionament despres d’una parada llarga.

    Graella

    La graella d’aleació refractària de la caldera està composta de dues parts:

    - Part fixa

    - Part abatible

  • Instal·lació de distribució de calor generat amb biomassa a dependències municipals d’Horta de Sant Joan

    SAM 2017-0004579

    35

    En la part fixa és on es realitza la uniformitat i homogeneïtzació del combustible i, en la part

    abatible, es realitza l’extracció de la cendra i dels residus sòlids de la combustió.

    La superfície de la parrilla és de 0,124 m2. Gràcies a la seva gran superfície, l’estrès tèrmic de la

    caldera és reduït (kW/m2 de graella), essent aquest valor de 1210 kW/m2. A més a més incrementa

    la vida útil del component reduitn els costos operatius de la caldera, canvis periòdics per desgast.

    Control per depressió

    La combustió de la caldera està regulada per depressió. Junt amb el ventilador de fums garanteix

    una seguretat operativa.

    Incorpora un actuador conjunt que permet una adaptació de la injecció d’aire primari i secundari.

  • Instal·lació de distribució de calor generat amb biomassa a dependències municipals d’Horta de Sant Joan

    SAM 2017-0004579

    36

    Ventilador de fums control de velocitat

    La caldera incorpora de serie el ventilador de fums amb control de velocitat. Gràcies a això, es

    genera la depressió adequada a la cambra en funció de la combustió. Ventilador silenciós i de baix

    consum

    Extracció de cendres

    Sistema de extracció de cendres tant de la retorna com de l’intercanviador de calor i, es traslladen

    automàticament a un cendrer comú amb la utilització d’un sens fi.

    El mateix control de la caldera avisa en el moment que necessita un buidatge.

    Incorpora una vàlvula de tancament que impedeix la caiguda de la cendra durant el moviment del

    cendrer.

    Conexionat extracció-carregador

    El sistema de alimentació está compost per dos sinfins amb accionament i una comporta

    antiretorns de flama amb servomotor de tancament automàtic.

  • Instal·lació de distribució de calor generat amb biomassa a dependències municipals d’Horta de Sant Joan

    SAM 2017-0004579

    37

    L’estructura d’unió entre el sistema d’extracció i el carregador de combustible es realitza amb una

    articulació esfèrica flexible permetent un ajust continu de la inclinació del mateix.

    Sistema alimentació

    El sistema de alimentació està format por dos sinfins totalmente independents. La unió es realitza

    mitjançant una vàlvula rotativa (estella) o comporta antiretorn (estella), component fonamental en

    concepte de seguretat. Aquesta vàlvula evita i preveu la possibilitat de retrocès de flama gràcies a

    la no comunicació d’aire entre els dos sens fi impedint que la flama arribi a la sitja de combustible.

    Incorpora unes vores tallants que permeten la utilització d’estelles de fins G50.

  • Instal·lació de distribució de calor generat amb biomassa a dependències municipals d’Horta de Sant Joan

    SAM 2017-0004579

    38

    Sistema de telegestió centralitzado

    La caldera incorpora de sèrie un sistema centralitzat per a la monitorització i telegestió aconseguint

    un control total de la sala de calderes i de la sitja de combustible:

    - Nivell de biomassa: Control real del nivell de la sitja per evitar possibles situacions de falta

    de combustible. En situacions de nivells baixos permet configurar una alarma d’avís a

    l’empresa de serveis energètics.

    - Mesurament energia produïda: Amb el registre de la medició de l’energia produïda és

    possible, de manera ràpida, comprovar si la caldera treballa en les condicions necessàries

    i dissenyades. També permet una anàlisi de funcionament de la mateixa, podent detectar

    anomalies.

    - Mesurament consum elèctric: El consum elèctric és variable segons el funcionament

    requerit per a la instal·lació i, per això, és important incorporar un sistema de control de

    consum.

    - Telegestió de la caldera i els seus components. Sistema que permet un control a distància,

    molt útil en els aspectes de comoditat i confort.

    - Mesurament de la humitat del combustible a la sitja. La humitat del combustible afecta en

    gran mesura al funcionament de la caldera, ja que fa variar la temperatura en la cambra de

    combustió i, per tant, el seu funcionament òptim. També, gràcies a això es pot assegurar

    que el combustible compleix els requeriments de la caldera.

    - Registre d’entrades i sortides a la sala de calders. Aquest registre permet conèixer en

    temps reial les vegades que ha entrat a la sala de calderes.

    - Registre d’obertura i tancament de la sitja: Registre de les obertures i tancaments de la

    porta de la sitja en temps real, de manera que es pot determinar si la sitja s’ha omplert

    quan ho ha requerit.

  • Instal·lació de distribució de calor generat amb biomassa a dependències municipals d’Horta de Sant Joan

    SAM 2017-0004579

    39

    Control Lambdatronic H3200

    La caldera incorpora de sèrie el control Lambdatronic H3200 que permet:

    - El control de la combustió mitjançant el control Lambda amb sonda de banda ampla.

    - Seleccionar funcions més importants de calefacció i aigua calenta.

    Incorpora el sensor de temperatura ambient FRA on es pot configurar i seleccionar els modes

    operatius més importants.

    Sistema bus

    Aquest sistema permet la instal·lació de mòduls d’ampliació independentment de la seva

    localització i, a més a més, necessita molt poc cablejat elèctric.

    Panell de control RGB3200 touch

    El panell de control RBG 3200 Touch amb pantalla tàctil de 4,3’’ incorpora un sistema intuïtiu amb

    una estructura lògica del menú. En aquesta pantalla es mostren les funcions més importants.

    També incorpora un sistema de control a través de missatges SMS (“SMS Box”) amb la qual cosa

    es pot programar i configurar de forma lliure l’enviament de SMS d’alarmes o avisos.

    La caldera incorpora el sistema “F-connect” que permet la seva monitorització i control remot.

    Permet configurar les variables d’estat i paràmetres més importants de la mateixa a través

    d’internet.

  • Instal·lació de distribució de calor generat amb biomassa a dependències municipals d’Horta de Sant Joan

    SAM 2017-0004579

    40

    També incorpora un sistema de control a través de missatges SMS (“SMS Box”) amb la qual cosa

    es pot programar i configurar de forma lliure l’enviament de SMS d’alarmes o avisos.

    Requisits del sistema

    La connexió a la caldera a través del Fconnect ha de complir:

    - Caldera Fröling, Hargassner o equivalent amb pantalla tàctil.

    - Connexió a internet de banda ampla.

    - Possibilitat d’integració a la xarxa domèstica mitjançant un cable de xarxa.

    - Equip termina de connexió a Internet:

    Mitjançant un PC amb el navegador.

    Mitjançant un Smartphone o Tablet amb sistema operatiu Android o iOS i accés

    mòbil a Internet.

    7.3. Sala de caldera

    7.3.1. Aspecte constructiu

    La sala de calderes, será una construcción de nova planta, que se situarà en una parcel·la del

    Carrer del Mestre Aurelio Serres, a l’altra costat del carrer de l’Escola Montsagre. L’accès a l’edifici

    de la sala de calderes es farà pel Carrer del Mestre Aurelio Serres.

    La sala disposarà d’un accés format per una porta metàl·lica de dues fulles batents, de 3 m

    d’amplada per 2,5 m d’alçada per a permetre l’entrada i sortida dels components a reparar.

    Aquesta porta disposarà de dues reixes de ventilació de 40x60cm a la part baixa de cada batent.

  • Instal·lació de distribució de calor generat amb biomassa a dependències municipals d’Horta de Sant Joan

    SAM 2017-0004579

    41

    Un dels batents de la porta disposarà de tancament de fàcil obertura que permeti l’evacuació des

    de l’interior encara que estigui tancat amb clau .

    A l’exterior de la porta s’ubicarà un cartell amb la inscripció “Sala de Màquines. Prohibida l’entrada

    a tota persona aliena al servei”.

    Al estar la porta en contacte amb l’exterior no tindrà que complir cap exigència en quant a

    permeabilitat.

    Es construirà un edifici rectangular de 4,4 x 10,6 m, que es dividirà interiorment en dos sales

    independents, una de 4 x 6 m per la sala on s’instal·larà la caldera, el dipòsit d’inèrcia, el sistema

    hidràulic i equips auxiliars i una altra sala de 4 x 4 m per instal·lar la sitja d’estelles.

    La caldera, el dipòsit d’inèrcia i els equips auxiliars serán accessibles en totes les seves parts de

    manera que es pugui realizar el seu manteniment preventiu o correctiu i sense perill, així com la

    utilització normal de cada un dels equips.

    La sala de màquines disposarà d’un camí des de el seu interior amb l’equip indivisible mes pesat i

    voluminós contingut en la sala de calderes sense dificultat i sense necessitat d’eliminar elements

    constructius del camí. Els espais així com la distribució de la sala de calderes es realitza segons

    les especificacions de manteniment i ús de l’aparell de cada fabricant, evitant així col·locacions que

    impedeixin el correcte funcionament o bé la operació en casos de manteniment o revisió.

    A la sala de calderes s’instal·larà un generador de calor amb una potència nominal de entre

    70

  • Instal·lació de distribució de calor generat amb biomassa a dependències municipals d’Horta de Sant Joan

    SAM 2017-0004579

    42

    propis de la instal·lació. En els plànols adjunts a aquest projecte estaran indicats els aspectes

    constructius de la sala de calderes, la situació i col·locació dels elements així com les necessitats

    per al compliment de la normativa de seguretat en cas d’incendi.

    Es disposarà de les previsions corresponents de preses de desaiguat per als components que ho

    precisin com ara els dipòsits acumuladors, punts de buidat de la instal·lació, sistema de drenatge

    xemeneia i les vàlvules de sobrepressió. Tant la sala com la sitja disposaran de bonera de

    recollida d'aigües.

    7.3.2. Instal·lació eléctrica

    La xarxa elèctrica per operar aquesta caldera complirà amb el Reglament Elèctric de Baixa Tensió

    (Reial Decret 842/2002, de 2 d’agost, pel que s’aprova el Reglament electrotècnic per Baixa Tensió

    i les Instruccions Tècniques Complementàries de ITC-BT-01 a ITC-BT-51). Disposarà un sistema

    trifàsic amb neutre a 400 V, 50Hz.

    S’instal·larà un sistema de terres, a l’inici de la construcción de la sala de calderes i sitja, format

    per un conductor un, de 35 mm2, enterrat com a mínim a 0,5 m pel perímetre de l’edifici, a aquest

    conductor s’hi unirán 4 piques de 1,5 m de longitut, que es clavaràn a les cantonades i una pica en

    el punt de pujada cap a l’interior de l’edifici de calderes, on s’instalarà una caixa, amb un pont pel

    seu registre. El valor de la posta a terra serà inferior a 20 ohms.

    Els conductors seran lliure de halogenurs i no propagadors de la flama. Amb un aïllament de

    750/1000 V.

    Els quadres elèctrics s’instal·laran pròxima a la sortida de la sala de calderes. Al tractar-se de una

    caldera de biomassa, amb accés per l’exterior del centre, aquesta no haurà de disposar d’un

    interruptor de parada d’emergència a l’exterior. En aquest cas, la caldera haurà de permetre la

    parada d’emergència des de el seu control, a través de maneta o sistema de fàcil accionament.

    En el cas de sistemes de biomassa, l’interruptor d’emergència per a tall de corrent a la sala de

    calderes, en accionar-ho amb la caldera en funcionament, amb combustible en el seu interior, pot

    provocar situacions de risc per a la integritat de les persones, dels equips, així com l’immoble que

    l’alberga. Per la funcionalitat i seguretat de la instal·lació, s’ha de contemplar la parada

    d’emergència a través dels propis sistemes de seguretat de la màquina. Segons la IT 1.3.4.1.2.2.

    del RITE, La il·luminació a la sala de calderes haurà de ser suficient per a realitzar els treballs de

    ús i manteniment. El valor mínim admissible del nivell mig de il·luminació en servei serà de 200 lux,

    amb una uniformitat mitja de 0,5 lux. També es disposarà d’enllumenat d’emergència a la sala de

    calderes.

  • Instal·lació de distribució de calor generat amb biomassa a dependències municipals d’Horta de Sant Joan

    SAM 2017-0004579

    43

    7.3.3. Ventilació de la sala de caldera

    Les instal·lacions que funcionen amb foc estan subjectes als requisits constructius sobre cambres

    de calefacció així com als reglaments de construcció sobre ventilació vigents. S’ha d’assegurar un

    flux d’aire suficient a la cambra de la caldera, a fi de garantir l’aire necessari per al funcionament de

    tots els components instal·lats i per evitar la falta d’oxigen necessària per a protegir l’operador de

    l’equip. Les obertures de ventilació es col·locaran, en tant sigui possible, en parets oposades de

    la sala i en espais propers a terra i sostre. Els orificis de ventilació estaran separats un mínim de

    50cm de qualssevol obertura practicable o reixes de ventilació d’altres espais o locals diferents a la

    sala de calderes. A més les obertures hauran d’estar protegides per a que no puguin ser

    obstruïdes o inundades i evitar l’entrada de insectes o altres cossos estranys. Les obertures de

    ventilació natural directa, segons la IT 1.3.4.1.2.7, hauran de complir amb una superficie mínima,

    total, donada per la següent equació:

    A (cm2 )= n (cm2/kW). Pn (kW)

    5 cm2/kW. 200 kW = 1.000 cm2

    Es preveuen un mínim de dues obertures de ventilació. Aquestes obertures queden reflectides en

    la documentació gràfica adjunta.

    7.3.4. Seguretat de la sala de caldera

    En general la sala de calderes, cumplirá amb la IT 1.3.4.1.2.2 del RITE (RD 1027/2007)

    A l’exterior de la sala de màquines hi haurà un cartell amb la següent inscripció:

    - Sala de màquines. Prohibida l’entrada a tota persona aliena al servei.

    A l’interior de la sala de màquines figurarà un quadre amb les indicacions següents:

    -Instruccions per efectuar l’aturada de la instal·lació en cas necessari amb senyal d’alarma

    d’urgència i dispositiu de tall ràpid.

    -El nom, direcció i número de telèfon de la persona o