1

1913 / 2013 els primers cent anys

2

3

Index Presentació

Els fundadors. La Diputació de Barcelona

Adrià Gual (1872-1943)

Objectius

Programa

Comissions del Centenari

4

Presentació

L’Institut del Teatre sempre ha estat present a la vida escènica catalana formant actors, ballarins, escenògrafs, dramaturgs i investigadors.

5

L’any 2013 farà cent anys de la fundació de l’Institut del Teatre, gràcies al suport de les autoritats polítiques de la Diputació de Barcelona d’aleshores i a l’impuls d’Adrià Gual. Presidia la institució provincial Enric Prat de la Riba, Lluís Duran i Ventosa n’era president de la Comissió d’Instrucció Pública i Belles Arts.

Aquests homes van iniciar una aventura de modernització artística, cultural i institucional que ha tingut un segle de continuïtat històrica. Adrià Gual va ser nomenat director del nou centre que, amb el nom d’Escola d’Art Dramàtic Català, es va ubicar al Liceu Filharmònic Dramàtic Barcelonès, on tanmateix des de 1837 es venien impartint ensenyaments dramàtics.

Així doncs, el 16 de gener de l’any 1913 es posava la primera pedra del que actualment és l’Institut del Teatre.

Al llarg d’aquest segle, l’Institut del Teatre ha viscut situacions molt diverses, sempre relacionades amb les dificultats de la nostra història. Durant un període molt llarg en va ser director Guillermo Díaz-Plaja. D’una manera o altra, l’Institut sempre ha estat present a la vida escènica catalana formant actors, ballarins i escenògrafs, i més endavant directors i dramaturgs, o bé acumulant un patrimoni documental i museístic, i una biblioteca de les arts escèniques que avui més la més importants de l’Europa del sud: uns Quatre cents mil títols i prop d’un milió de documents.

A partir de 1970, i sota la direcció d’Hermann Bonnín, després continuada per Josep Montanyès i més endavant per Jordi Coca, Pau Monterde i Jordi Font, l’Institut ha esdevingut definitivament un dels eixos vertebradors de la vida teatral catalana que, a més, imparteix formació fins al cicle de doctorat.

Presentació

6

Estudis de TEATRE GRAU EN ART DRAMÀTIC

· Direcció escènica i Dramatúrgia · Interpretació · Escenografia

MÀSTER OFICIAL EN ESTUDIS TEATRALS Amb la UAB, UPF i UPC POSTGRAU EN TEATRE APLICAT EN EL CAMP EDUCATIU POSTGRAU EN TEATRE APLICAT: IMPACTE COMUNITARI I PRODUCCIÓ ARTÍSTICA POSTGRAU EN EXPRESSIÓ ORAL

Estudis de DANSA GRAU EN DANSA

· Coreografia i interpretació · Pedagogia de la dansa

MÀSTER EN PRÀCTIQUES ARTÍSTIQUES CONTEMPORÀNIES I DISSEMINACIÓ TÍTOL PROFESSIONAL DE DANSA I ESO

· Dansa clàssica · Dansa contemporània · Dansa espanyola

ESTUDIS DE PERFECCIONAMENT COMPANYIA IT DANSA

Estudis TÈCNICS TÈCNIQUES DE LES ARTS DE L’ESPECTACLE Títol propi amb format de Cicle Superior de Formació Professional. Amb la UPC

· So · Luminotècnia · Maquinària escènica

POSTGRAU EN DIRECCIÓ TÈCNICA

Estudis professionals, tècnics, de grau, postgrau, màsters i doctorats en arts escèniques

7

L’Institut del Teatre El singular conglomerat de l'Institut del Teatre té la seva seu en el marc de la Ciutat del Teatre i configura una de les institucions escèniques amb més dinamisme i potencial d’Europa, integrada per:

• 4 centres d’ensenyament: ESAD, CSD, EESA-CPD i ESTAE

• El Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques (MAE)

• 2 centres territorials: un al Vallès (Terrassa) i un altre a Osona (Vic)

Escoles de teatre, dansa i tècnics Centre de documentació Museu de les Arts Escèniques

Centre de Terrassa

Centre de Vic

8

9

Els fundadorsEnric Prat de la Riba i Sarrà (1870-1917)  El 1891 va ser elegit secretari de la junta de la Unió Catalanista i intervingué en la preparació i els debats de l’assemblea de Manresa que aprovà les anomenades Bases de Manresa. Va ser col·laborador a La Renaixença i a La Veu de Catalunya de Barcelona i a Les Quatre Barres de Vilafranca del Penedès. Secretari de l’Ateneu Barcelonès en la junta presidida per Valentí Almirall (1896-97), va impulsar la normalització de l’ús del català. Un dels seus llibres fonamentals va ser La nacionalitat catalana (1906). El 1905 va ser elegit membre de la Diputació de Barcelona, de la qual el 1907 n’esdevingué President, càrrec per al qual fou reelegit els anys 1909, 1911, 1913 i 1917. El 1913 es constituïa la Mancomunitat de Catalunya, de la qual en va ser elegit president el 1914. Prat de la Riba va impulsar una enorme labor cultural i social i, entre d’altres iniciatives, va fundar l’Escola Catalana d’Art Dramàtic, que amb els anys esdevingués l’Institut del Teatre. Lluís Duran i Ventosa (1870-1954) Va ser regidor de l’ajuntament de Barcelona (1906-10, 1916-20, 1933) i organitzador de la Comissió de Cultura en què s’impulsà la construcció de centres escolars i el projecte de Teatre de la Ciutat. Elegit diputat provincial per Barcelona (1910), va col·laborar íntimament amb Prat de la Riba. També va ser senador el 1919 i el 1923. El 1932 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya, formant part de la minoria de la Lliga Regionalista. Exiliat durant la guerra civil de 1936-39, tornà a Barcelona el 1939. Havia fundat la societat cinematogràfica (1913) que dirigí Adrià Gual, i gràcies a la seva iniciativa es va crear l’Escola Catalana d’Art Dramàtic (1913), entre molts altres projectes culturals.

10

   

11

La Diputació de Barcelona

D’ençà de la fundació de l’Institut del Teatre, i al llarg dels diferents moments històrics, la Diputació sempre ha vetllat pel desenvolupament d’aquest centre singular dedicat a la formació, la recerca i la difusió de les arts escèniques. A començaments dels anys setanta el president Josep M. Muller d’Abadal (1967-1973) va propiciar un canvi històric nomenant Hermann Bonnín director de l’Institut del Teatre. Van seguir els mandats de Joan Antoni Samaranch i Torelló (1973-1977), Josep Tarradellas i Joan (1977-1980) i Francesc Martí i Jusmet (1980-1982). Antoni Dalmau i Ribalta (1982-1987) va impulsar de nou l’Institut del Teatre propiciant-ne la projecció internacional i un gran creixement. Manel Royes i Vila (1987-2003) va dotar el centre d’unes noves instal·lacions. La gestió va continuar sota els mandats de José Montilla i Aguilera (2003-2004) I Celestino Corbacho Chaves (2004-2008). El President Antoni Fogué i Moya ha impulsat la celebració del Centenari i la nova etapa dels ensenyaments artístics. El ple de la Diputació de la Diputació de Barcelona va aprovar per unanimitat, en la sessió plenària ordinària del passat 28 d’abril, una declaració proposada per la Junta de Portaveus, en la qual es dóna suport al programa d’actes del Centenari de l’Institut del Teatre, previst per l’any 2013. En el text s’indica que la decisió dels diputats de la corporació provincial es fonamenta en “l’històric i transcendental paper” que l’Institut del Teatre “ha tingut i té en el conjunt de les arts escèniques”, fins a “convertir-se en un centre de referència de la preservació documental, la docència i la difusió” en l’àmbit cultural. En la mateixa sessió es va nomenar Jordi Coca Comissionat pel Centenari.

12

Adrià Gual fou director d’escena, autor dramàtic, artista plàstic, figurinista, il·luminador, escenògraf, actor, pedagog, poeta...

13

Adrià Gual (1872-1943) primer director El 2013 farà setanta anys de la mort d’Adrià Gual, director d’escena i fundador del que ara és l’Institut del Teatre. Sota l’influx de Maeterlinck inicià una àmplia producció plàstica propera al simbolisme i també influïda pel modernisme, que amb els anys evolucionà profundament. Com a autor teatral la seva producció oscil·là entre l’al·legoria —Nocturn (1896), Arlequí vividor (1912)— i el naturalisme més estricte: Els pobres menestrals (1908), Hores d’amor i de tristesa (1918). Sempre va postular la teoria de l’art per l’art i, de fet, les seves obres obtenien una rebuda discreta. Tanmateix, va assolir l’èxit amb Misteri de dolor (1904). D’entre la seva extensa producció també cal citar Silenci (1897), Blancaflor (1899), L’emigrant (1901), La fi de Tomàs Reynalds (1905), La pobra Berta (1909), Donzell qui cerca muller (1910), En Jordi Flama (1911), Les alegres comediantes (1913), La comèdia extraordinària de l’home que va perdre el temps (1914) i Foc de muntanya (1934). El seu paper com a director i renovador de l’escena catalana fou important els darrers anys del segle XIX: estudià direcció d’escena a París i, de retorn a Barcelona, fundà el teatre íntim, des del qual va combatre les rutines del teatre comercial tot donant a conèixer obres de Goethe, Molière, Ibsen, Èsquil,Shakespeare, Maragall, Iglésias, Pous i Pagès, Guimerà i Rusiñol, a més de les pròpies. Gual, a través del Teatre Íntim, concebia l’art escènic lluny de l’entreteniment i introduïa per primera vegada a Catalunya la figura del director d’escena, cosa que va modificar profundament la pràctica escènica i visualitzava la necessitat d’una formació sistemàtica. Adrià Gual sempre estava atent a les tendències renovadores en les arts escèniques i en aquest sentit coneixia i va impulsar les obres de Craig, Diaghilev, Pirandello i Lugné-Poe, entre d’altres. També es va interessar pel cinema i va ser director de la productora Barcinógrafo (1913)

 

           

14

 

   

   

El concepte central del Centenari: invertir en futur.

15

Objectius Per commemorar l’efemèride del centenari, l’actual l’Institut del Teatre i la Diputació de Barcelona proposen un seguit d’actes que, en el seu plantejament mateix, siguin una consolidació de la feina actual i alhora un projecte de futur per la institució fundada per Adrià Gual. Tenint en compte que una gran part de la professió actual de les arts escèniques de Catalunya s’ha relacionat amb l’Institut del Teatre com a alumne, professor, investigador, gestor o col·laborador, busquem la màxima complicitat de les associacions professionals i les personalitats de les diferents disciplines escèniques. El concepte central del Centenari de l’Institut del Teatre és invertir en futur, per tant, entre els objectius generals cal remarcar:

1. Posar en valor la singularitat a Europa i a la Mediterrània, del model de l’Institut del Teatre.

2. Aprofundir la reflexió sobre la pedagogia de les arts escèniques des

del punt de vista antropològic, social, artístic, tècnic i organitzatiu, per millorar els processos d’ensenyament i els resultats artístics

3. Estudiar les aplicacions de les arts escèniques en els àmbits social, de

formació integral de la persona o terapèutics, per tal d’ampliar les sortides professionals dels titulats.

4. Ampliar i millorar la valoració i el coneixement general que es té de les

arts escèniques per tal de contribuir a la creació de públic.

5. Posar en valor la singularitat a Europa i a la Mediterrània, del model de l’Institut del Teatre.

6. Aprofundir la reflexió sobre la pedagogia de les arts

escèniques des del punt de vista antropològic, social, artístic, tècnic i organitzatiu, per millorar els processos d’ensenyament i els resultats artístics

7. Estudiar les aplicacions de les arts escèniques en els àmbits

social, de formació integral de la persona o terapèutics, per tal d’ampliar les sortides professionals dels titulats.

16

El centenari es desplegarà en 15 activitats sobre l’estat actual de les arts escèniques.

17

Programa

1. Instal·lació de la col·lecció permanent

2. La International School of Theatre Anthropology (ISTA)

3. l’International Federation for Theatre Research (IFTR)

4. Càtedra Xavier Fàbregas

5. Fòrum Internacional sobre les Arts Escèniques Aplicades.

6. Fòrum de Teatres Municipals i d’Escoles de Tècnics de les Arts de l’Espectacle de Catalunya

7. Fòrum Internacional de Pedagogia de la Dansa

8. Exposició: Els primers cent anys

9. Exposició itinerant: Adrià Gual

10. Projecte de Recerca sobre les Arts Escèniques Catalanes (PRAEC)

11. Simposi: Adrià Gual i els teatres Simbolistes

12. Publicacions

13. Estrenes de les companyies de l’IT “Adrià Gual” i “IT Dansa”

14. Festival Neo

15. La mirada Mediterrània: Piccolo Teatro di Milano

Col·leccions destacades

500.000 documents

125.000 volums

5.000 manuscrits

17.000 esbossos

5.000 cartells

100.000 programes

7.300 figurins

700 vestits

250.000 fotografies

10.000 vídeos

Altres dades

17.000 usuaris anuals

5.000 documents nous anualment

19

          

01 Instal·lació de la col·lecció permanent

Ubicació a la “Casa de la premsa”, l’edifici cedit per l’Ajuntament de Barcelona proper a la seu central de l’Institut del Teatre, de la Col·lecció Permanent de l’Institut del Teatre. Un espai per projectar els fons corporis i documentals que té l’Institut en el MAE en els àmbits cultural, escolar, d’esbarjo i turístic.

Més la potenciació del MAE virtual (www.cdmae.cat) i la connexió directe amb els projectes de recerca.

CASA DE LA PREMSA Pòrtic de la Ciutat del Teatre

   

La International School of Theatre Antropology (ISTA) és una estructura de recerca teòrico-pràctica que des de 1980 es dedica a investigar els fonaments del comportament escènic de l’actor-ballarí.

21

02 ISTA International School of Theatre Antropology

La sessió pública a Barcelona seria la XV convocatòria i consistiria en reunir un equip artístic de grans mestres que encarnen les diverses tradicions interpretatives i els diversos gèneres escènics, acompanyats d’un equip científic d’estudiosos de les arts escèniques de reconegut prestigi internacional. Aquests dos equips treballarien 10 dies sota la direcció d’Eugenio Barba. La sessió s’obriria a participants de tot el món i tindria com a tema:

El temps del teatre: ritme i espai. La intenció és dissenyar un projecte que, respectant l’esperit de la ISTA, tingui en compte l’especificitat de l’espai i les singularitats de l’Institut. La idea fonamental és donar al projecte una amplitud que visualitzi el concepte de Ciutat dels actors i ballarins, una ciutat o espai de convivència on els actors, els ballarins, els directors, els músics, els teòrics i la resta de participants vinguts de tot el món conviurien i interactuarien segons uns valors i una ètica artesanals. Serà, doncs, una reflexió teòrica i pràctica al voltant de les pedagogies, els oficis i les arts escèniques amb mestres vinguts d’Àssia (Gambuh, Topeng, Baris, Legong –tradició clàssica de Bali-, Teatre Nô japonès, Òpera de Pequín, Baul –tradició del Bengal de l’Índia–, Butoh), d’Europa (Odin Teatret, Théâtre du Soleil, Stina Ekblad –tradició clàssica de Finlàndia–, Commedia dell’Arte, dansa contemporània danesa), d’Amèrica Llatina (dansa Orixà de Brasil, Yuyachkani del Perú), i d’Estats Units (mim corporal que segueix la tradició d’Etienne Decroux).

23

Aquesta Ciutat dels actors i els ballarins tindria el seu epicentre a l’Institut. Des de primera hora del matí fins al vespre es desenvoluparia una activitat continua que inclouria treball pràctic amb els diversos mestres, demostracions de treball, intercanvis entre els participants, recerca, espectacles, conferències i simpòsiums teòrics, així com altres activitats pròpies de la ISTA com el treball d’intercanvi amb algun col·lectiu o barri de la ciutat. A banda del treball en sí, l’essència de la ISTA ve donada per la convivència estreta de les persones que hi participen, fet que dóna peu a la creació de dinàmiques de treball comunes i a nombroses sinèrgies professionals i personals. La convivència és el substrat que converteix les sessions de la ISTA en una experiència on els contactes, l’intercanvi de visions i sabers professionals, la informació acumulada, la pluralitat de mirades generen una ona expansiva en forma de projectes, publicacions, descobriment de nous horitzons professionals i futures xarxes de treball. El fet que hi hagi treball pràctic fa necessari restringir el nombre de participants. Tanmateix la Ciutat dels actors i ballarins oferiria demostracions i solos de menes diverses per ampliar en el possible la participació. Els participants conviurien tot el dia i tindrien accés a totes les activitats. Els espectadors tindrien accés a aquelles franges de treball que no impliquessin treball pràctic, concentrades en la tarda i el vespre (demostracions de treball, simpòsiums teòrics, espectacles). Del 5 al 14 de juliol de 2013

100 p r o f e s s i o n a l s d e s t a c a t s e n d i v e r s o s c a m p s d e l e s a r t s e s c è n i q u e s 100 m e s t r e s e s p e c i a l i t z a t s e n o f i c i s d e l e s a r t s e s c è n i q u e s

   

L’IFTR aplega membres de 44 països i de tots els continents. Es preveu la participació de 500 persones.

25

Fundada el 1955 a Londres, la International Federation for Theatre Research (IFTR), aplega membres de tots els continents que es reuneixen anualment en una conferència. Amb aquestes trobades promou la col·laboració i l’intercanvi entre acadèmics, creadors, estudiants i institucions relacionats amb la recerca de les arts escèniques. També organitza simposis locals i working groups sobre temàtiques i projectes específics al llarg de l’any: pràctiques performatives, metodologies d’investigació, teatre asiàtic, feminisme i escena, gèneres populars, tecnologia digital… Entre els objectius de l’IFTR destaquem la publicació d’una revista semestral (Theatre Research International) i de dos llibres, que cada any publica la prestigiosa editorial britànica McMillan, on es recullen els estudis més rellevants realitzats pels seus associats, així com l’obtenció d’ajuts i beques per part de les Universitats, fundacions i empreses. L’Institut del Teatre espera acollir l’any 2013 la Conferència anual a Barcelona, després d’Osaka 2011 i Santiago de Xile 2012 A Barcelona s’inclouran temes de les dramatúrgies de la Mediterrània i una secció amb l’esperit de l’Scanner. És a dir: recerques específiques sobre la pràctica de les arts escèniques. Es calcula un nombre de 500 inscrits d’arreu del món. L’actual president de l’IFTR és Brian Singleton del Trinity College de Dublin. Anteriorment havien presidit l’IFTR Josette Féral i Erika Fisher-Lichte.

Del 21 al 26 de juliol 2013

03 IFTR International Federation for Theatre Research (IFTR)

El nostre itinerari no és en línia recta, sinó en el·lipse.

27

04 Càtedra Xavier Fàbregas

Creació de la Càtedra Xavier Fàbregas per impulsar en el futur activitats teòrico-pràctiques en les línies de les obres d’aquest historiador.

Tal com és habitual a les universitats, es tracta de crear una càtedra honorífica, únicament nominal, sense professorat adscrit, ni amb activitat regular, que té per missió recordar una figura destacada i estretament vinculada a la pròpia institució. La finalitat és organitzar activitats acadèmiques –en un sentit ampli del terme—que reflecteixin l’esperit de la persona que duu el nom de la càtedra. En el cas de Xavier Fàbregas -historiador i estudiós de les arts de l’espectacle que va treballar a l’Institut del Teatre de l’octubre del 1970 fins el moment de la seva mort, el setembre de 1988- la missió de la Càtedra Xavier Fàbregas seria possibilitar l’estudi de qualsevol forma d’espectacle tant des d’un punt de vista de la literatura dramàtica com de les formes populars, espectaculars, sacres o festives. Fàbregas, sempre obert al canvis, va evolucionar molt al llarg de la seva vida intel·lectual i, en conseqüència, va emprar diverses metodologies segons el moment de la seva vida i el tema que estudiava: de la historiografia més notarial a la semiologia, passant pels treballs on introduïa conceptes antropològics. Primera activitat La primera activitat de la Càtedra Xavier Fàbregas serà la tardor del 2013, a Vic, i tindrà com a protagonista Albert Vidal, acompanyat, entre d’altres, de Jordi Pablo Grau, Thomas Bertschi, Alexander Lauter Wasser, Masuro Emoto, Maria Elena Roqué i Maryse Badiou, així com de diversos músics. Aquest projecte vol investigar fins a quin punt l’organisme humà recrea les energies de la natura a través del que s’anomena cos subtil. Albert Vidal hi arriba després del mestratge de noms tan sòlids i diversos com Jacques Lecocq, Dario Fo o Kazuo Ohno, a més dels músics del Tíbet, Mongòlia i els Monts Altai. Hi arriba, doncs, després de trenta anys de feina i és una etapa de l’evolució artística d’Albert Vidal.

Per al desenvolupament del disseny i contingut del Fòrum Internacional sobre les Arts Escèniques Aplicades es treballarà conjuntament amb l’Àrea de Serveis Socials de la Diputació de Barcelona. Els àmbits que s’abastaran són:

• Educatiu social • Terapèutic clínic • Institucional

29

05 Fòrum Internacional sobre les Arts Escèniques Aplicades

Les arts escèniques aplicades constitueixen un àmbit especialitzat que treballa en els camps de l’educació i el desenvolupament social amb la voluntat de transformar la conducta humana i abordar qüestions socials, educatives i terapèutiques. També conegudes com a teatre/dansa social, o teatre/dansa d’intervenció social, les arts escèniques aplicades compten amb una trajectòria consolidada en diversos països europeus (Anglaterra, Itàlia, França…), on han demostrat ser una eina útil per incidir en programes d’inclusió social, drets humans i ciutadania. Aquests projectes permeten ajudar les persones a expressar els seus punts de vista, evitar els grups d’exclusió i facilitar el diàleg. Per tant, les arts escèniques aplicades tant es poden considerar un agent de canvi social, com un instrument educatiu. El 2005 l’Institut del Teatre ja va organitzar, conjuntament amb el British Council, un seguit d’activitats sota el títol Jornades de teatre i dansa d’intervenció social. L’any 2006 es va organitzar el curs: Teatre: educació no formal per a adults en presons, impartit per TeatroDentro Barcelona, companyia que treballa el teatre social. L’any 2007 es va organitzar el curs: Posada en escena per a la transformació social, impartit per Simona Levy de la companyia Conservas. L’objectiu d’aquesta formació va ser presentar una nova mirada sobre les possibilitats que ofereix el teatre per intervenir en el nostre present i en el nostre entorn social. L’any 2009 es van organitzar dues accions formatives:

a) El Teatre com a eina de transformació social –impartit per Eva García de la companyia Transformas, que tenia com objectiu l’especialització professional en projectes d’arts escèniques per a la transformació social a nivell comunitari.

b) Taller de dansa amb la Candoco Dance Company que en col·laboració amb la Fundació La Caixa plantejava exercicis pràctics

i improvisacions coreogràfiques per persones amb diferents capacitats. Recentment s’han dut a terme un Taller de Dansa Comunitària per persones d’edats molt diferents, i el taller Making Forum Theatre Work que amb grups marginats o exclosos. També es va fer la conferència El teatre com a instrument per a la convivència a Israel, impartida per Eduardo Kofman. El Forum que proposem – que compta amb la participació de l’Àrea de Serveis Socials de la Diputació de Barcelona - aplegaria aquestes experiències i miraria d’aprofundir en les possibilitats socials i terapèutiques de les arts de l’espectacle.

Els teatres municipals desenvolupen un important paper pedagògic en el conjunt del país.

31

06 Fòrum de Teatres Municipals i d’Escoles de Tècnics de les Arts de l’Espectacle

En el marc del Fòrum de Teatres Municipals i d’Escoles de Tècnics de les Arts de l’Espectacle de Catalunya s’analitzaran problemes i qüestions d’interès sobre la gestió d’espais escènico-musicals municipals. Amb la col·laboració de l’Oficina per a la Difusió Artística (ODA) de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, s’ha començat a definir aquesta activitat, que se centrarà dos punt principals:

• El paper dels equipaments municipals i impuls a les polítiques de proximitat. Foment de la participació i suport a la creació local.

• El paper pedagògic d’un teatre municipal. La interrelació amb el món educatiu i les polítiques de formació i captació

de nous públics.

El Fòrum Internacional de Pedagogia de la Dansa plantejarà un debat internacional al voltant de les qüestions centrals de la dansa en tots els seus nivells, l’elemental, el professional i el superior.

33

        

07 Fòrum Internacional de Pedagogia de la Dansa

L’Institut del Teatre imparteix un Grau de Dansa al Conservatori Superior, i disposa d’una Escola Integrada que dóna el Títol Professional de Dansa i l’ESO. També hi ha la companyia de postgraduats ITDansa, de prestigi internacional, per la qual al llarg dels darrers 15 anys han passat més d’un centenars de ballarins que actualment treballen a les companyies més prestigioses del món. El Fòrum Internacional de Pedagogia de la Dansa es proposa plantejar un debat internacional al voltant de les qüestions centrals de la dansa en tots els seus nivells, l’elemental, el professional i el superior. Els temes a tractar giraran al voltant de qüestions com ara quina mena de ballarí necessitem, la recerca sobre el món de la dansa, les relacions entre dansa i societat, la formació musica, els centres integrats arreu del món, les joves companyies de dansa, dansa i salut... Es preveu reunir a Barcelona el major nombre possible de ballarins que hagin passat per l’ITDansa i integrar-los al Fòrum i als tallers de l’Institut del Teatre. Hi haurà ponències comunicacions, sessions informatives, masterclass i demostracions pràctiques.

35

08 Exposició: Els primers cent anys

El gener del 2013, coincidint exactament amb el centenari de l’Institut del teatre, s’inaugurarà una exposició a l’Institut del Teatre mateix amb la intenció d’explicar l’evolució d’aquesta institució singular. Les gran figures del teatre català que han passat per les nostres aules, els professors destacats que hi han impartit classes, les publicacions, la projecció internacional... Amb l’exposició, es presentarà el catàleg-llibre del cent anys, escrit per Guillem-Jordi Graells i Xavier Febrés.

37

09 Exposició itinerant: Adrià Gual

Una mostra – desenvolupada coordinadament amb l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona- per donar a conèixer arreu la figura d’Adrià Gual en totes les seves vessants. Dos models d’exposició en moviment:

• Itinerància per la Xarxa de Biblioteques Públiques

• Itinerància per la Xarxa de Teatres Municipals

Elaboració d’una història o enciclopèdia que mostri el conjunt de la tradició catalana relacionada amb les arts de l’espectacle.

39

Fet en col·laboració amb el màxim nombre d’universitats possibles i amb tots els estudiosos i especialistes que hi vulguin treballar. Fins al moment es compta amb l’interès de la Xarxa Vives i amb la implicació de les següents universitats: UB, UAB, UPF, UOC, URV, UPC, UdL, UdG, UV, UJI, UIB i UPVD En el seu conjunt, es tracta tant de rellegir el patrimoni dramatúrgic, amb especial èmfasi en la seva validesa o capacitat de recuperació, com també d’estudiar la pràctica escènica en el sentit més ampli i en tots els seus gèneres i manifestacions. A més dels investigadors individuals i en equip, el projecte haurà de comptar amb el Centre de Documentació del MAE i tota la seva activitat, establint línies de prioritat en la recerca, conservació i digitalització dels seus fons. També podrà establir una projecció de futur en la política de publicacions, en paper o format digital, del propi Institut, així com decidir el producte o productes que millor sintetitzin les recerques i serveixin per canalitzar la difusió dels seus resultats en diversos nivells, de l’estrictament acadèmic al de la divulgació, a partir d’una planificació amb diversos terminis i objectius. Recerca sobre la memòria audiovisual de les arts escèniques catalanes amb col·laboració de les televisions i emissores de radio.

10 Projecte de Recerca sobre les Arts Escèniques Catalanes - PRAEC

Fet en col·laboració amb el màxim nombre d’universitats possibles i amb tots els estudiosos i especialistes que hi vulguin treballar. Fins al moment es compta amb l’interès de la Xarxa Vives i amb la implicació de les següents universitats: UB, UAB, UPF, UOC, URV, UPC, UdL, UdG, UV, UJI, UIB i UPVD En el seu conjunt, es tracta tant de rellegir el patrimoni dramatúrgic, amb especial èmfasi en la seva validesa o capacitat de recuperació, com també d’estudiar la pràctica escènica en el sentit més ampli i en tots els seus gèneres i manifestacions. A més dels investigadors individuals i en equip, el projecte haurà de comptar amb el Centre de Documentació del MAE i tota la seva activitat, establint línies de prioritat en la recerca, conservació i digitalització dels seus fons. També podrà establir una projecció de futur en la política de publicacions, en paper o format digital, del propi Institut, així com decidir el producte o productes que millor sintetitzin les recerques i serveixin per canalitzar la difusió dels seus resultats en diversos nivells, de l’estrictament acadèmic al de la divulgació, a partir d’una planificació amb diversos terminis i objectius. Recerca sobre la memòria audiovisual de les arts escèniques catalanes en col·laboració de les televisions i emissores de radio.

41

11 Simposi Adrià Gual i els Teatres simbolistes

Durant el mes d’octubre de l’any 2013 tindrà lloc a Barcelona un Simposi sobre la figura d’Adrià Gual i els teatres simbolistes. Es convidaran ponents de relleu internacional i es revisaran les bases teòriques del simbolisme en el món escènic. També s’admetran comunicacions i es revisaran documents sonors i visuals.

El fons editorial de l’Institut del Teatre aplega més de 500 títols en diverses col·leccions.

43

12 Publicacions

Coincidint amb el centenari veuran la llum nous títols significatius en la línia editorial de les diferents col·leccions de l’Institut del Teatre.

• Publicació del segon volum de la Història de l’Institut del Teatre 1988-2013 de Xavier Febrés.

• Traducció al castellà i l’anglès de diverses publicacions que ajudarien a difondre la realitat de les arts escèniques a Catalunya:

El fons ritual de la vida quotidiana, de Xavier Fàbregas Teoria dramàtica de Jaume Melendres Comediants, Joglars, Fura dels Baus.1961.1992, de Mercè Saumell Augusto Boal de Joan Abellan

• La revista Estudis Escènics i les altres publicacions de l’Institut del Teatre es coordinaran amb aquest gran

projecte de recerca que implicaria les universitats més importants de l’àmbit cultural català.

• Anna Maleras, i la dansa moderna a Catalunya a cura del profesor Jordi Fàbregas.

• Antologia de textos teòrics d’Adrià Gual, amb epistolari, a cura de Carles Batlle. Dibuixos reflexius, amb suport CD, triats per Anna Solanilla.

• Nocturn / Silenci, d’Adrià Gual, a cura de Carles Batlle.

13 Estrenes Estrenes de les companyies de l’IT “Adrià Gual” i “IT Dansa”. Pel que fa a “IT Dansa” es buscaria una estrena especial amb un coreògraf de relleu internacional.

45

14 Festival NEO El NEO – Noves Escenes Obertes – opta per propostes amb una clara intenció plàstica, per les noves tecnologies aplicades a l’escena, per les titelles i el teatre d’objectes. La paraula perd importància en aquestes dramatúrgies i la imatge passa a ser la protagonista. Formats gens convencionals i presència de companyies poc conegudes i valors emergents.

15 La mirada Mediterrània En col·laboració amb el Piccolo Teatro di Milano

L’experiència del Piccolo, en formació d’actors i també de públics, fa que aquest teatre sigui un centre de referència de la seva ciutat i que hagi esdevingut un ambaixador de la cultura italiana en escenaris d’arreu del món. Proposem una trobada –coordinada per l’IT i el Piccolo - que permetrà posar en contacte escoles de teatre i personalitats destacades de les arts escèniques de diferents països de la Mediterrània. Partint d’unes realitats socials i culturals ben diferents, tindrem l’oportunitat de conèixer diverses formes d’abordar la pedagogia de les arts escèniques i tendir cap a la constitució d’una xarxa mediterrània.

47

Consell d’Honor Alcalde de Barcelona Conseller de Cultura Generalitat

Consellera d’Educació

Presidents del CoNCA

Rectors Universitats implicades

Hermann Bonnín Núria Espert

Anna Maleras

Montserrat Carulla Joan Mª Gual

Oficina del Centenari Maria Guillen Producció

Laura Conesa Relacions Internacionals Eulàlia Conangla Suport al Comissionat

Comissions President d’Honor Salvador Esteve President de la Diputació Vice-president d’Honor Diputat/da. President delegat de l’Institut del Teatre Vice-president d’Organització Jordi Font Director General de l’Institut del Teatre Gerència Ramon Jovells Comissionat pel Centenari Jordi Coca Comissió Executiva Jordi Font Director General

Ramon Jovells Gerent

Jordi Coca Comissionat

Mercè Saumell Serveis culturals. IFTR

Antonio-Simón Rodríguez Arts Escèniques Aplicades

Anna Valls MAE Col·lecció permanent

Guillem-Jordi Graells PRAEC

Lluís Masgrau ISTA

Jordi Aubach Comunicació

Plaça Margarida Xirgu, s/n. 08004 Barcelona. Tel. 93 227 39 00 i.teatre@institutdelteatre.cat www.institutdelteatre.cat