diputació de barcelona - diagnÒstic i propostes per a la ...€¦ · 3 0. introducciÓ sant cugat...

DIAGNÒSTIC I PROPOSTES PER A LA PLANIFICACIÓESTRATÈGICA DE L’ÀREA DE PROMOCIÓ ECONÒMICA I

OCUPACIÓ A SANT CUGAT DEL VALLÈS

INFORME

Febrer de 2006

Realització:

Amb el suport:

Coordinació:

Diagnòstic i Propostes per a la Planificació Estratègica de l’Àrea de PromocióEconòmica i Ocupació a Sant Cugat del Vallès

1

Índex:

I. DIAGNÒSTIC..........................................................................................................2

0. Introducció .......................................................................................................31. Territori .............................................................................................................52. Demografia .......................................................................................................83. Educació.........................................................................................................164. Ocupació ........................................................................................................275. Estructura i activitat econòmica i empresarial............................................366. Polítiques locals d’ocupació.........................................................................587. Qualitat de vida i benestar social .................................................................78

II. PROPOSTES........................................................................................................96EIXOS ESTRATÈGICS D’ACTUACIÓ DEL SERVEI D’OCUPACIÓ MUNICIPAL1. Sant Cugat, ciutat del coneixement .............................................................972. Amenaces i oportunitats: escenaris de futur ..............................................983. Oportunitats per tothom per a viure i treballar a Sant Cugat...................1004. Eixos estratègics pel desenvolupament de l’ocupació a Sant Cugat .....1015. Espais de consens sobre les polítiques d’ocupació ................................104


2

I. DIAGNÒSTIC


3

0. INTRODUCCIÓ

Sant Cugat del Vallès és un dels municipis econòmicament més dinàmics de la

Regió Metropolitana de Barcelona, realitat prou coneguda per tothom, en plena i contínua

transformació i molt ben posicionat per inserir-se satisfactòriament en la mecànica i les

sinèrgies de la nova economia. Tot i així, l’Ajuntament de Sant Cugat, responent a una

visió de futur i a la voluntat d’evitar conjuntures que malmetin la cohesió social del

municipi, ha decidit iniciar un procés de planificació estratègica per a la promoció

econòmica i l’ocupació, amb l’objectiu de millorar possibles situacions de desigualtat

social i material.

El text que té a les seves mans forma part d’aquest procés, doncs el seu objectiu

és emprendre una anàlisi inicial i una posterior reflexió de la situació socioeconòmica de la

ciutat i dels serveis de promoció econòmica i ocupació municipals, i una subsegüent

enumeració de possibles propostes de futur.

L’informe es divideix, bàsicament, en dues parts diferenciades. La primera

consisteix en fer un diagnòstic del municipi, centrat en set eixos principals, per aquest

ordre: el territori; l’evolució demogràfica i les seves perspectives futures; el nivell formatiu

dels ciutadans del municipi i les seves possibilitats d’incrementar-ho; la situació laboral -

qüestions vinculades a la capacitat d’ocupabilitat dels santcugatencs-; l’estructura

empresarial del municipi, amb l’objectiu de localitzar les possibles deficiències i els nínxols

d’ocupació futura al propi terme municipal; les polítiques locals d’ocupació municipal,

vinculades a intentar esbrinar quines són les actuacions de l’administració local en aquest

camp i detectar-ne les potencialitats i les deficiències, així com l’intent de proposar

millores, si així fos necessari; i, finalment, determinar el grau de qualitat de vida i cohesió

social a Sant Cugat del Vallès, per tal de no oblidar aquells sectors de la població o

col·lectius en situació o risc d’exclusió social.

La segona part parteix de les conclusions que es poden extraure del diagnòstic, i

elabora un seguit de propostes genèriques en tres línies fonamentals. La primera al

voltant de promoure el viure i treballar a la ciutat, així com les necessitats de generar

oportunitats de desenvolupament personal per a tothom. La segona relacionada amb les


4

estratègies a seguir per tal d’afavorir el desenvolupament de l’ocupació local. Finalment,

una tercera línia vinculada a la necessitat d’establir un consens estable entre totes les

àrees de l’administració local, així com entre aquesta i els actors socioeconòmics més

importants del municipi, per tal de facilitar l’aplicació de les polítiques encaminades a

afavorir l’ocupació.


5

1. TERRITORI

Situat a l’extrem sud de la comarca del Vallès Occidental, el terme municipal de

Sant Cugat és un enclavament privilegiat dins l’àrea metropolitana de Barcelona. Amb una

extensió de 48,32 km², és el segon municipi en importància a la comarca, i limita amb els

municipis de Cerdanyola al nord; amb Sant Quirze del Vallès a l’est; Castellbisbal, Rubí i

el Papiol a l’oest; i amb Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat i Barcelona al sud.

És un dels municipis més importants dins la comarca, prou coneguda com un dels

pilars econòmics de Catalunya. La proximitat amb Barcelona –ciutat amb la que manté

unes comunicacions molt bones- i en general amb tota la Regió Metropolitana, la situa en

un node clau de comunicacions i de potencialitat de desenvolupament econòmic. Des de

Barcelona s’hi pot accedir mitjançant l’AP-7, que connecta directament amb l’AP-2 per una

banda, i amb la C58 per l’altra. Així mateix, també s’hi pot accedir per la E-9 (Túnels de

Vallvidrera), que connecta directament amb Barcelona pel sud i amb Terrassa pel nord,

direcció Manresa.

Pel que fa als transports públics, s’ha de destacar les línies dels Ferrocarrils de la

Generalitat, com ara la S-5 amb destí al mateix Sant Cugat, la S-55 direcció a la

Universitat Autònoma de Barcelona, la línia S-1 direcció a Terrassa, i la S-2 direcció a

Sabadell. Aquestes quatre línies, considerades com el Metro del Vallès, fan que Sant

Cugat tingui una freqüència de trens de ben bé cada sis minuts, temps que es pot reduir a

la meitat en les hores punta1, amb un interval horari aproximat entre les cinc del matí i fins

a les dotze de la nit els dies feiners, que s’allarga fins a passades les dues de la matinada

el divendres i les vigílies de festius, amb horaris similars tant des de Sabadell com des de

Terrassa en direcció a Barcelona. El terme municipal compta en l’actualitat amb 7 parades

d’aquestes línies –Les Planes (dins, però, del terme municipal de Barcelona), La Floresta,

Valldoreix, Sant Cugat (al centre de la vil·la), Sant Joan (direcció a Sabadell, situada allà

on són algunes empreses com la Clínica Asepeyo, Televisió Espanyola o Catalana

d’Occident), Mira-Sol (direcció Terrassa) i Hospital General (direcció Terrassa, junt

l’Hospital General de Catalunya)- a les quals s’hi sumarà una vuitena a la zona de

Vullpalleres. A més, des de fa pocs mesos, s’hi ha d’incloure una línia de Rodalies-

1 Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya


6

RENFE de passatgers, la C-7 –abans destinada al transport de mercaderies perilloses i

contaminants- que enllaça les estacions de RENFE a Barcelona, Montcada i Reixach i

Cerdanyola, passant per Sant Cugat (parada al barri de Coll Favà, al nord del districte

Nucli), entre d’altres, fins a Martorell.

Pel que fa al transport de mercaderies, Sant Cugat té molt bones comunicacions:

per autopista, a part de les ja esmentades amb Barcelona, també amb França (AP-7) i E-9

i C-58 (direcció Manresa) al nord; amb Lleida (A-2) i Saragossa i la resta d’Espanya (AP-

2) a l’est; i cap al sud, direcció Tarragona i València, amb l’AP-7.

Aquestes bones comunicacions generals, inclòs certa integració amb la part alta de

Barcelona, junt amb les característiques orogràfiques del municipi, caracteritzades per

una forta vinculació amb la natura –està envoltada de les serralades de Collserola i la de

Galliners- i la menor contaminació en relació a la capital catalana, ha convertit a Sant

Cugat en una ciutat realment atractiva tant per a viure-hi com, també, per instal·lar-hi les

seus centrals o regionals d’algunes empreses importants (bàsicament de serveis).

Aquesta situació, junt amb la disponibilitat relativa de sòl, ha fet que en els últims 25 anys

Sant Cugat hagi viscut una explosió demogràfica i urbanística força important que l’ha

convertit en una ciutat de referència a Catalunya.

El terme municipal està dividit administrativament en sis districtes: Nucli I, Nucli II,

Valldoreix (que compta amb una Entitat Municipal Descentralitzada), La Floresta, Les

Planes i Mira-Sol; i amb un nombre superior de barris, com ara Can Majó, Villadelprat,

Eixample Sud, Torreblanca, Torre Negra, El Coll, Sant Francesc, Can Magí, Coll Favà, Pla

de la Pagesa, Can Gatxet, El Colomer, Parc Central, Sant Domènec,... Cada un dels

districtes, però, té característiques urbanístiques i arquitectòniques pròpies (amb edificis

d’algunes plantes al Nucli, per exemple, i cases unifamiliars a Valldoreix), però en general,

és un municipi d’edificació baixa i construcció extensiva, amb les dificultats que aquest fet

comporta a l’hora d’organitzar un transport públic eficient i estalviador d’energia.

Sant Cugat compta amb deu línies d’autobusos urbans, amb un interval horari

aproximat entre les sis i set del matí fins a les nou o deu de la nit, i una freqüència de pas

mai inferior, en general, als 30 minuts: dues d’elles dins del propi districte de Les Planes

(línia 5) i de La Floresta (línia 4); tres dins l’Entitat Metropolitana Descentralitzada de


7

Valldoreix (VDX-1, VDX-2 i VDX-3); dues que creuen el municipi de camí entre Barcelona

i Terrassa (A-4 i A-6) i tres més (línies 1, 2 i 3) que connecten Les Planes, La Floresta,

Mira-Sol amb el casc urbà, el Nucli. Tot i la quantitat de línies, el model urbanístic extensiu

i l’estil de vida dels ciutadans d’alguns districtes com Valldoreix (mancat de serveis,

sobretot comercials), fa que molts santcugatencs utilitzin el cotxe per moure’s dintre de la

ciutat; cosa que provoca, tot i les mesures preses des de l’administració, alguns

problemes de trànsit dins del casc urbà. De fet, segons enquestes publicades pel mateix

Ajuntament, una part important dels santcugatencs creu que les actuacions a prioritzar per

part de l’administració local estan relacionades amb la mobilitat interna. Concretament es

menciona la millora de les infrastructures, augmentar i millorar el transport públic i fer més

places d’aparcament2. De fet, una proporció inferior de santcugatencs -segons les dades

del cens del 2001 sobre mobilitat obligada i mitjà de transport- respecte a altres municipis

de la comarca com Sabadell, Terrassa, Rubí o Cerdanyola, utilitzen el transport col·lectiu

per anar a la feina si ho han de fer en el seu propi municipi. Al seu torn, segons la mateixa

font, una proporció superior –respecte als municipis esmentats- de ciutadans que van a

treballar a altres municipis o que ho fan a Sant Cugat residint fora del municipi sí utilitzen

el transport col·lectiu3.

En definitiva, Sant Cugat és una ciutat atractiva per anar a viure-hi, per la seva

imatge de tranquil·litat, de qualitat de vida, de vinculació amb la natura,... sobretot per a

persones amb un nivell de vida mitjà-alt, tenint en compte el preu del habitatge i dels béns

i serveis que s’hi ofereixen.

2 Observatori Sociològic de Sant Cugat del Vallès. Març 2005., elaborat per DEP Consultoria Estratègica.3 Cens 2001. Idescat.


8

2. DEMOGRAFIA

Sant Cugat del Vallès compta, segons les xifres oficials del padró municipal de l’any

2004, amb 73.439 habitants dels aproximadament 790.432 del total d’habitants de la

comarca del Vallès Occidental. Té una densitat de població de 1.519,85 hab./km², xifra

propera a la de la comarca en general, però allunyada dels 5.102,6 hab./km² de Sabadell

o dels 2.696,9 hab./km² de Terrassa4. Com mostra la Taula 2.1, la dinàmica demogràfica

dels últims 15 anys ha estat de constant creixement, fet que s’accentua si s’elabora una

taxa de creixement dels últims 30 anys, que ens mostra l’explosió que ha viscut la ciutat

en aquests períodes.

Any Població Variació anual(%)

1990 39.3161991 40.110 2,021992 41.875 4,401993 43.373 3,581994 44.956 3,651995 47.104 4,781996 47.641 1,141997 51.007 7,071998 54.432 6,711999 57.349 5,362000 60.642 5,742001 64.217 5,902002 67.524 5,152003 70.255 4,042004 73.439 4,53

Taula 2.1: Dinàmicademogràfica Sant Cugat

Font: elaboració a partir de padró Ajuntament Sant Cugat

És remarcable (Taula 2.2), la notable diferència existent en quant a taxes de

creixement poblacional des de 1975 fins a l’actualitat en relació a la comarca del Vallès

Occidental i sobretot pel que fa al creixement percentual de tota Catalunya, molt inferior al

de Sant Cugat.

4 Idescat.


9

Sant Cugat del Vallès

Vallès Occidental Catalunya

151,88 44,88 20,3721,75 3,62 -0,2928,06 12,07 9,74Taxa creixement 1999-2004

Font: elaboració pròpia a partir d'Idescat i el padró municipal Ajuntament Sant Cugat

Taula 2.2: Creixement demogràfic comparatiu

Taxa creixement 1975-2004Taxa creixement 1995-1999

Un creixement, però, molt concentrat en els últims 10 anys, període en el que es

dóna més del 59% del creixement total dels 30 anys: creixement repartit amb el 22,47% al

primer quinquenni 1995-1999 –degut en gran part al trasllat de molts ciutadans de

Barcelona i la resta de l’àrea metropolitana a Sant Cugat per les seves bones condicions

de vida- i el 36,33% durant, bàsicament, el segon quinquenni, de 1999 al 2004, moment

en el què ha influït també de manera important la forta immigració de fora de l’estat

espanyol.

Per districtes (taula 2.3), els dos del Nucli concentren gairebé el 72% de la

població. D’altra banda, els altres districtes compten amb una població absoluta i una

densitat de població força baixa, afavorint el model urbanístic de casa baixa o unifamiliar i

extensiu.

Població Pes relatiu de districte

Superfície (km2)

Densitat (hab/km2)

Nucli I 32.768 44,62 21,37 1533,36Nucli I I 19.938 27,15 3,71 5374,12

Valldoreix 7.135 9,72 9,08 785,79La Floresta 3.952 5,38 5,74 688,50

Mira-sol 8.496 11,57 5,37 1582,12Les Planes 1.150 1,57 2,98 385,91

Total 73.439 100,00 48,32 1519,85

Taula 2.3: Població per districtes. Sant Cugat del Vallès 2004

Font: Padró municipal Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. 2004


10

a. Moviments migratoris i origen de la població

De fet, segons el cens de població de 2001, només un 12,23% de la població

declara haver nascut al mateix municipi de Sant Cugat, i un 60,71% diu haver-ho fet a

Catalunya, però no a Sant Cugat, mentre que un 8,72% ha nascut, segons les dades del

2001, en un país estranger5; encara que al 2003, segons el padró municipal, aquest

percentatge havia augmentat fins a l’11,41%.

De nou, segons les dades del cens de població del 2001, un 18,35% de la població

de Sant Cugat és nascuda a la resta de l’Estat Espanyol6, des d’on arribaren ja als anys

seixanta, i s’instal·laren bàsicament al voltant de la carretera de Cerdanyola, entre els

barris de Sant Francesc i Torreblanca, allà on actualment, entre altres indrets, sembla ser,

hi resideixen molts immigrants d’origen llatinoamericà i africà. Actualment, la Comunitat

Autònoma més representada, amb un total del 5,76% del total de la població nascuda a

Espanya, és Andalusia, seguida d’Aragó i Castella i Lleó. La resta de comunitats també hi

són representades en menor mesura.7.

Entre la població estrangera (taula 2.4), i per ordre d’importància numèrica, destaca

amb notable diferència la comunitat equatoriana, amb 1.732 membres segons el padró

municipal del 2003. És remarcable la forta quantitat d’habitants de Sant Cugat nascuts a

països com Alemanya, França, el Regne Unit, Itàlia o els Estats Units, fent que el

percentatge d’estrangers procedents de la Unió Europea, per exemple, sigui al municipi

molt més alt que a tota Catalunya o a la província de Barcelona (taula 2.5). També la

comunitat colombiana és força nombrosa, i la peruana i la boliviana estan prenent la seva

importància en els últims anys. Sorprèn, a més, la poca importància relativa de països

africans en comparació amb Catalunya o la província de Barcelona (Taula 2.5), sobretot

de països de l’Àfrica subsahariana. És d’interès comprovar com entre els onze països

estrangers amb més representants, els llatinoamericans estan dominats per les dones,

mentre que els europeus i Estats Units –per uns motius- i el Marroc –per uns altres

motius- mostren un domini de la presència masculina a la ciutat.

5 Butlletí econòmic de Sant Cugat núm. 6. Tardor 20046 Idescat7 Butlletí Econòmic de Sant Cugat núm. 6. Tardor 2004


11

Nacionalitat estrangers Homes Dones Total % homes % dones % s/ total

estrangersEquador 700 1.032 1.732 40,42 59,58 20,23

Alemanya 339 298 637 53,22 46,78 7,44França 311 303 614 50,65 49,35 7,17

Colòmbia 197 278 475 41,47 58,53 5,55Regne Unit 247 211 458 53,93 46,07 5,35

Itàlia 243 202 445 54,61 45,39 5,20Argentina 194 206 400 48,50 51,50 4,67

Marroc 239 161 400 59,75 40,25 4,67Estats Units 177 142 319 55,49 44,51 3,73

Bolívia 81 132 213 38,03 61,97 2,49Perú 80 120 200 40,00 60,00 2,34

Total 11 primers 2808 3.085 5.893 47,65 52,35 68,83Resta estrangers 2.669 31,17Total estrangers 4.026 4.536 8.562 100,00

Taula 2.4: Immigrants estrangers a Sant Cugat del Vallès

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'Ajuntament de Sant Cugat

Sant Cugat Província Barcelona Catalunya

Espanyola 93,5 95,2 95,1Resta Unió Europea 2,7 0,7 0,8

Resta d'Europa 0,2 0,3 0,3Àfrica 0,4 1,4 1,7

Amèrica del Nord i Central 0,5 0,3 0,3Amèrica del Sud 2,3 1,7 1,5Àsia i Oceania 0,3 0,4 0,4

Taula 2.5: Nacionalitat de la població per grans grups, en percentatges.

Font: Cens 2001

És clara, doncs, la forta importància de la comunitat estrangera al municipi, sobretot

procedent d’algunes regions determinades. Així, mentre al 1997 218 estrangers van anar

a viure a Sant Cugat –el 52,7% dels quals procedia de la Unió Europea i de la resta

d’Europa-, al 2004 s’hi van instal·lar 1.123 persones –el 31,2% dels quals eren europeus i

el 53,6% eren americans, bàsicament llatinoamericans8.

En definitiva, com es veurà, la comunitat d’immigrants estrangers –majoritàriament

d’origen llatinoamericà i europeu- presenta unes característiques socioeconòmiques, en

general, diferenciades de la resta de Catalunya i de l’Estat Espanyol, i per tant també les

seves potencialitats i necessitats tindran uns trets propis.

8 Idescat. Aquestes dades difereixen lleugerament de les calculades al Padró Municipal, que dóna 1.272persones.


12

b. Saldo natural i saldo migratori

Els saldos de creixement de la població a Sant Cugat (taula 2.6) mostren, ja des de

1997, quan comencen a accentuar-se a nivell de tot l’estat els fluxos d’immigrants

estrangers, un domini del saldo migratori que ronda proporcions superiors al 80% del

saldo total en els últims anys, tot i la millora del saldo natural a partir de 1999 i 2000

(degut també, en part, a l’evolució natural de la població immigrada).

Per districtes (taula 2.7), durant el 2004 els que més augment absolut van assolir van

ser els de Nucli I i Nucli II, -el 70,56% del creixement total-, amb una importància del saldo

migratori superior al 84%. La participació de la immigració als altres districtes va ésser de

més del 90% a districtes com Valldoreix o Les Planes9, o el 85,43% de Mira-Sol, el qual

va obtenir una taxa de creixement total de la població superior a la dels Nuclis. Aquest fort

creixement migratori, tot i les tendències actuals, continua essent de majoria autòctona, és

a dir, d’immigrants espanyols, que suposen una xifra lleugerament superior a la meitat

dels immigrants arribats durant el 2004 –bàsicament de la ciutat de Barcelona o de la

resta de municipis de la regió metropolitana. Aquesta situació s’accentua en districtes com

La Floresta i Mira-Sol, però s’inverteix al Nucli II i Les Planes, com mostra l’última taula

(taula 2.8).

9 Ajuntament de Sant Cugat

ANY migració evolució natural TOTAL Creixement

població

Participació migració en el

creixement poblacional

1996 206 275 611 1,30 33,721997 2.442 372 3.366 7,07 72,551998 2.889 388 3.425 6,71 84,351999 2.424 422 2.917 5,36 83,102000 2.869 567 3.293 5,74 87,122001 3.123 567 3.575 5,90 87,362002 2.649 641 3.307 5,15 80,102003 2.036 666 2.731 4,04 74,552004 2.744 434 3.184 4,53 86,18

Taula 2.6: Dinàmica població: saldos migratori i naturalS A L D O S

Font: padró municipal Sant Cugat


13

DISTRICTE

migratori evolució natural TOTAL Creixement

districteParticipació sobre

municipiParticipació de la

immigració

01: Nucli I 1.184 232 1.406 4,48 2,00 84,2102: Nucli II 752 128 889 4,63 1,27 84,5903: Valldoreix 243 19 263 3,84 0,37 92,4004: La Floresta 166 -3 164 4,35 0,23 100,0005: Mia-Sol 361 57 423 5,31 0,60 85,3406: Les Planes 38 1 39 3,52 0,06 97,44Total 2004 2.744 434 3.184 4,53 4,53 86,18

Taula 2.7: Saldos migratori i natural per districtes 2004 Sant Cugat del Vallès

S A L D O S

Font: padró municipal Sant Cugat del Vallès

DISTRICTE

espanyols estrangers TOTAL % espanyols % estrangersContribució al creixement %

Total 2004 1.472 1.272 2.744 53,64 46,36 100,0001: Nucli I 636 548 1.184 53,72 46,28 43,1502: Nucli II 298 454 752 39,63 60,37 27,4103: Valldoreix 120 123 243 49,38 50,62 8,8604: La Floresta 120 46 166 72,29 27,71 6,0505: Mia-Sol 283 78 361 78,39 21,61 13,1606: Les Planes 15 23 38 39,47 60,53 1,38

Taula 2.8: Saldo migratori per districtes 2004S A L D O S

Font: padró municipal Sant Cugat del Vallès

c. Estructura de la població

Sant Cugat es caracteritza per tenir una estructura poblacional relativament jove en

relació a l’estructura de població de Catalunya. Segons el gràfic 2.1, on se superposen les

piràmides de població del municipi en qüestió i de Catalunya, s’aprecien alguns aspectes

que corroboren aquesta hipòtesi. En els estrats de població més baixos, entre 0 i 20 anys,

Sant Cugat té relativament més població respecte al total que la mateixa franja en

l’estructura poblacional catalana, mentre que és justament al contrari en els estrats més

alts. De fet, Sant Cugat destaca amb una proporció de població en edats compreses entre

0 i 14 anys superior tant a la comarca del Vallès Occidental com de Catalunya, mentre

que compta proporcionalment amb menys població dins la franja d’edat superior als 65

anys, població en edat de jubilació, és a dir d’inactivitat laboral, confirmant la joventut de la

població santcugatenca (taula 2.9).


14

Gràfic 2.1: Piràmide de població comparativa 2004. Sant Cugat del Vallès i Catalunya

0-4

10-14

20-24

30-34

40-44

50-54

60-64

70-74

80-84

Homes Sant Cugat Dones Sant Cugat Homes Catalunya Dones Catalunya

En definitiva, Sant Cugat ha experimentat un creixement demogràfic espectacular

en els últims anys, però només en part correspon a la immigració habitual de Catalunya:

Àfrica i Amèrica Llatina. En la seva major part, aquesta immigració és interior, bàsicament

de Barcelona ciutat i la Regió Metropolitana, així com països de la Unió Europea i alguns

punts específics del globus: Nord-Amèrica, Oceania o Àsia. És a dir, que gran part de la

immigració ve cercant un nivell elevat de qualitat de vida i posseeix un nivell adquisitiu

superior a la mitjana. Això suposa que es tracta d’un creixement demogràfic associat

també a un creixement de la riquesa de la ciutat. D’altra banda, l’estructura poblacional

relativament jove del municipi ens indica que gran part de la immigració, tant espanyola

com estrangera, és de parelles joves que decideixen establir-se al municipi i tenen fills -

parelles sovint amb les possibilitats econòmiques suficients. Aquest fet, a part de dir-nos

quelcom sobre les necessitats de serveis per als infants, també ens indica un potencial de

creixement demogràfic amb el que s’haurà de comptar en el futur.


15

% de 0 a 14 anys

% de 15 a 65 anys

% 65 anys i més

Sant Cugat del Vallès Cens 2001

19,58 70,23 10,19

Sant Cugat del Vallès Padró 2004

20,36 70,33 9,31

Vallès Occidental Cens 2001

15,7 70,51 13,79

Catalunya Cens 2001 13,95 69,13 16,92Font: elaboració pròpia a partir d'Idescat (Cens 2001) i padró municipal Ajuntament de Sant Cugat

Taula 2.9: Percentatges població per grans grups d'edat


16

3. EDUCACIÓ

a. Nivell d’estudis de la població

Nivell d’estudis de la població total

Segons dades de l’últim cens de població i habitatge, del 2001, els ciutadans de

Sant Cugat del Vallès declaren tenir un nivell d’estudis acabats força més elevat que la

mitjana de la seva comarca i de Catalunya (taula 3.1). En els extrems, destaquen les

diferències entre les demarcacions indicades en quant a la proporció de població que no

té cap mena d’estudis i la que no sap llegir o escriure, la qual suposa el doble tant al

Vallès Occidental com a Catalunya respecte al municipi de Sant Cugat. D’altra banda, la

proporció de població santcugatenca amb estudis de Batxillerat Superior, Dimplomatura, o

Llicenciatura o Doctorat és sempre molt superior al municipi que a la comarca i a

Catalunya, amb unes proporcions tres vegades superiors a Sant Cugat del Vallès en

llicenciats i doctorats.

No sap llegir o escriure

Sense estudis Primer grau

ESO, EGB, Batx.

ElementalFP grau mitjà FP grau

superiorBatxillerat superior Diplomatura Llicenciatura

i doctorat

Sant Cugat del Vallès 1,1 6,1 16,5 15,6 3,7 6,5 16,9 12,5 21,1

Vallès Occidental 2,6 11,7 25,5 26,2 5,4 5,3 11,1 5,8 6,4

Catalunya 2,3 11,5 26,2 25,6 5,4 5,3 11 6,1 6,7

Taula 3.1: Nivell d'estudis de la població, en %, a 2001. Sant Cugat, Vallès Occidental i Catalunya

Font: Cens 2001

Aquestes diferències tan marcades ens indiquen que una proporció molt més

important de santcugatencs han pogut arribar a nivells superiors d’ensenyament. Donat

que es tracta de nivells d’educació no obligatoris i específics, i que requereixen certes

condicions per a que es puguin portar a terme –famílies amb bones condicions

econòmiques, temps, ambient familiar procliu a la formació fins a nivells alts,...- podem

afirmar que Sant Cugat posseeix una estructura socioeconòmica molt similar a la dels

barris alts de Barcelona. En qualsevol cas, aquestes dades corroboren la hipòtesi de que

la ciutat posseeix un elevat nivell de capital humà que li proporciona un potencial


17

econòmic destacable per a continuar aprofundint en el desenvolupament econòmic, en

especial en l’àmbit de l’economia de la informació, el coneixement i els serveis de qualitat.


18

Nivell d’estudis dels immigrants estrangers

Espanyola 1,17 2,52 2,13 6,17 11,69 11,42 16,74 25,67 26,41 15,90 26,39 25,83 3,76 5,48 5,49 6,44 5,31 5,31 16,65 10,96 10,75 12,56 5,78 6,14 20,61 6,22 6,51Resta Unió Europea 0,15 1,53 0,83 2,34 4,25 3,83 7,68 11,30 12,47 6,14 12,32 17,36 3,00 3,89 4,53 8,78 7,83 7,42 17,70 18,72 19,91 16,75 13,61 12,24 37,45 26,56 21,41

Resta d'Europa 0,91 2,33 1,84 2,73 5,50 6,89 15,45 19,37 18,86 7,27 18,20 22,59 0,91 5,40 5,77 6,36 5,19 6,06 24,55 18,94 18,43 20,00 10,90 8,53 21,82 14,18 11,03Àfrica 5,19 13,11 12,73 19,48 25,26 24,53 23,38 28,83 30,84 14,72 17,68 17,93 1,73 2,55 2,23 4,33 1,27 1,21 16,45 7,22 6,94 5,19 1,84 1,62 9,52 2,25 1,98Amèrica del N. i cent. 0,00 1,00 1,40 4,76 7,81 7,89 14,65 22,31 21,84 9,89 18,56 19,16 1,47 3,88 3,24 4,40 3,81 4,11 20,51 17,44 18,12 6,96 6,19 7,39 37,36 19,00 16,84

Amèrica del Sud 0,64 1,43 1,32 4,92 6,96 6,22 14,69 19,75 18,85 17,63 24,09 23,54 3,65 4,22 4,12 5,96 4,69 5,15 25,10 21,99 23,14 9,37 6,51 6,95 18,03 10,35 10,71

Àsia i Oceania 0,71 5,35 4,35 4,96 10,70 13,60 14,89 23,57 25,57 12,06 19,49 22,54 3,55 2,55 3,34 1,42 2,68 2,83 22,70 14,90 15,15 10,64 7,77 5,40 29,08 12,99 7,22

Total estrangera 0,71 5,42 5,17 4,79 12,64 12,41 12,48 21,68 22,35 11,59 19,24 20,30 2,99 3,58 3,58 6,68 3,96 4,08 21,03 15,89 16,16 12,27 6,35 6,13 27,45 11,25 9,81

Total 1,14 2,61 2,27 6,08 11,72 11,47 16,46 25,54 26,22 15,62 26,16 25,57 3,71 5,42 5,40 6,46 5,26 5,26 16,94 11,11 11,01 12,54 5,80 6,14 21,06 6,38 6,66Sant Cugat del Vallès Vallès Occidental Catalunya

Diplomatura

Taula 3.2: Nivell d'estudis de la població de Sant Cugat per grans zones geofràfiques de procedència. %, 2001.

Font: elaboració a partir del Cens 2001

No sap llegir o escriure Sense estudis Primer grau ESO, EGB, Batx.

ElementalLlicenciatura i

doctoratFP grau mitjà FP grau superior Batxillerat superior


19

Amb l’anterior taula (taula 3.2), a més, podem dir quelcom del nivell d’estudis de la

població immigrada, segons el declarat al cens de població del 2001. Es pot comprovar

com, per a les regions delimitades com a Resta de la Unió Europea –UE-15-, Amèrica del

nord i central, i Àsia i Oceania (ambdues regions amb molts menys representats al

municipi, però), el nivell d’estudis és força elevat, inclòs per damunt del nivell d’estudis de

la població autòctona. Així, un 54,2% dels immigrants de la UE tenen estudis de 3r grau10,

destacant el 37,45% de llicenciats o doctorats, per damunt del 20% de la població

espanyola. Al seu torn la població sud-americana, amb el 18,03% de doctorats i

llicenciats, més el 9,37% de diplomats –la població sud-americana suposava al 2001 el

37,24% del total dels immigrants estrangers, encara que en l’actualitat aquesta xifra ha

augmentat molt- posseeix un nivell d’instrucció força similar al dels espanyols, tot i que

presenten una menor proporció de ciutadans amb estudis de tercer grau, però en cap cas

arriben a nivells d’instrucció tant baixos com els dels africans, amb una importància

relativa dins el total de la població immigrada força menys important. Són justament els

membres d’aquest col·lectiu que no saben llegir o escriure o no tenen estudis, un 24,7%

dels africans, el que es pot trobar al municipi en una situació de cert risc d’exclusió social,

doncs les seves capacitats i potencialitats es troben relativament minvades –la població

total africana segons el padró municipal del 2003 ja era de 459 persones (bàsicament

marroquins, el 87%), i suposaven el 5,3% de la població estrangera del municipi.

En relació al nivell d’estudis dels estrangers a nivell comarcal i català, els

percentatges mostren una qüestió important: el nivell formatiu dels nouvinguts residents a

Sant Cugat provinents de zones geogràfiques més desafavorides és força més elevat que

el de les altres demarcacions analitzades. Tant pel que fa als immigrants que no saben

llegir o escriure com pels que no tenen estudis, els percentatges d’africans,

llatinoamericans o ciutadans Europeus de fora de la UE-15, és molt menor a Sant Cugat

que al Vallès Occidental i Catalunya. La situació és inversa per nivells d’estudis de tercer

grau –diplomatura, llicenciatura i doctorat- així com per al batxillerat superior. En definitiva,

aquestes dades ens mostren que els immigrants que generalment es troben en una

situació de risc d’exclusió, tenen unes capacitats i potencialitats superiors al municipi de

Sant Cugat tot i l’existència d’un col·lectiu d’africans sense estudis elementals.

Presumiblement aquesta situació es dóna degut, en primer lloc, a la relativament menor

10 Diplomats, llicenciats i doctorats.


20

quantitat d’estrangers de les regions esmentades (especialment la comunitat africana), i

en segon lloc degut a que Sant Cugat del Vallès ha atret una part d’immigrants d’aquestes

zones del planeta que ja comptaven als seus països amb una situació econòmica –i per

tant formativa- superior a la resta dels seus conciutadans. Si obtinguéssim els mateixos

percentatges de nivells d’estudis, però, aquesta vegada, per països de forma

desagregada, possiblement veuríem com alguns d’ells presenten uns percentatges molt

alts en les classificacions superiors (segon i tercer grau): Bolívia, Mèxic, Veneçuela o

Argentina –una comunitat amb forta presència al municipi, a causa segurament de la crisi

econòmica del país a principis del segle XXI- entre altres.

b. Oferta educativa

Segons les dades proporcionades pel Departament d’Ensenyament de la

Generalitat de Catalunya, durant el curs 2003-2004 Sant Cugat del Vallès comptava amb

una oferta formativa no universitària de 41 centres que impartien educació infantil,

educació primària, secundària, batxillerat i cicles formatius de grau mitjà i superior, amb

un nombre total de 15.488 alumnes. D’aquests, el 60,81% cursaven els seus estudis en

centres privats, on destaquen alguns d’importants com per exemple Europa, Thau o Viaró.

A més, el municipi compta amb una Escola Oficial d’Idiomes amb 238 alumnes durant el

curs 2003-2004; dues escoles de música –una de titularitat pública i l’altra privada-; i un

centre públic d’arts plàstiques i disseny. En conjunt, el municipi compta amb una oferta

educativa força extensa, que evidentment és símptoma de tres fets destacats: en primer

lloc, la importància donada a l’educació entre els valors dels habitants de Sant Cugat. En

segon lloc, la rellevància de l’ensenyament com a sector econòmic fort al municipi. I

finalment, de nou, l’elevat nombre de nens i joves que hi ha al municipi.

Educació Infantil

Educació Primària ESO Batxillerat CFGM CFGS Total Total públic Total privat

Sant Cugat 57,76 79,82 49,73 17,10 2,25 4,23 210,90 82,64 128,26Vallès

Occidental 41,67 59,64 41,00 13,34 4,19 3,56 163,40 97,32 66,08

Catalunya 36,90 53,25 37,61 13,21 4,79 5,10 150,86 89,82 61,04Cerdanyola 37,83 54,94 39,04 16,21 2,96 1,89 152,88 102,79 50,08

Terrassa 40,70 56,13 39,89 12,53 4,84 4,50 158,57 75,31 83,26Sabadell 38,40 61,08 43,72 15,13 6,93 5,83 171,11 97,46 73,65

Barcelona (Província) 27,07 51,65 35,99 12,27 4,02 4,50 135,50 78,23 57,27

Font: elaboració pròpia a partir d'Idescat i Departament d'Ensenyament

Taula 3.3: Nº alumnes per cada 1000 habitants. Per nivells. 2004


21

És en els nivells d’educació obligatòria, amb una ràtio d’alumnes per 1.000

habitants molt per damunt de la mitjana de la comarca o la catalana, i per sobre d’altres

localitats com Terrassa, Sabadell, Cerdanyola del Vallès o la mateixa província de

Barcelona, on més clarament es comprova aquest volum tant important d’oferta educativa.

De fet, en tots els nivells educatius, exceptuant-ne els cicles formatius de grau mitjà i

superior, es compta amb una quantitat d’alumnes per cada 1.000 habitants matriculats en

centres de Sant Cugat superior a la de les altres demarcacions. Si operem de la mateixa

manera separant els alumnes matriculats per la titularitat del centre on cursen els seus

estudis (pública o privada) es demostra que la major part d’aquesta diferència es deu als

alumnes que estudien en centres privats. De fet, la quantitat d’alumnes per cada 1.000

habitants en centres públics és de les més baixes –en relació a les demarcacions

analitzades. Això es deu en part a la voluntat dels ciutadans de Sant Cugat de matricular

els seus fills en centres de titularitat privada, però possiblement posa a la vegada de

manifest que tenen menys possibilitats de matricular-los en centres de titularitat pública si

així ho preferissin. Aquesta situació encara es podria accentuar més en els propers anys,

doncs els alumnes d’educació primària –molt superiors en nombre absolut, degut a la

superior i creixent joventut del municipi- passaran a l’educació secundària i al batxillerat, i

podrien sorgir colls d’ampolla degut a la falta relativa de centres en aquests nivells,

especialment, com dèiem, de titularitat pública, si les administracions no tenen previst

ampliar l’oferta per aquestes franges d’edat.

Cal esmentar, a més, com es veu a la taula 3.4, que la majoria d’alumnes que

continuen estudiant després dels estudis obligatoris, no ho fan en la formació professional

de grau mitjà o superior, sinó en alguna de les modalitats de batxillerat –un 72,52%- molt

per sobre, de nou, d’altres demarcacions, exceptuant la de Cerdanyola del Vallès en els

exemples de la taula. Aquest fet ens indica quelcom sobre la mentalitat i els valors de les

famílies de Sant Cugat -derivats d’una situació de benestar econòmic determinat- envers

la importància que es dóna als estudis universitaris per damunt dels estudis tècnics de

formació professional.


22

Total alumnes Cursen batxillerat Percentatge

Sant Cugat 1732 1256 72,52Vallès Occidental 16671 10548 63,27

Catalunya 157331 89974 57,19Cerdanyola 1181 909 76,97

Terrassa 4136 2370 57,30Sabadell 5394 2926 54,25

Barcelona (Província) 106407 62782 59,00

Taula 3.4: Importància alumnes batxillerat entre ensenyaments post obligatoris

Font: elaboració a parti del Dpt. Ensenyament

Amb aquestes dades, però, s’ha de tenir en compte una qüestió important: l’alta

mobilitat per raons d’estudi que es dóna al municipi de Sant Cugat, cosa que fa que l’alt

nombre d’alumnes per cada 1.000 habitants s’hagi de relativitzar en termes de nivell

educatiu de la ciutat. Sí és important destacar, com dèiem, que aquestes dades ens

poden dir quelcom de la xarxa de centres educatius de la ciutat com a sector econòmic

fort en el municipi, sobretot tenint en compte, com veiem en els gràfics següents, la

importància relativa dels alumnes que cursen els seus estudis en centres privats en

comparació a la comarca, la província o Catalunya, i la xarxa de serveis que demanden

aquests estudiants, que poden ser importants filons d’ocupació per Sant Cugat.

% públic

% privat

% públic

% privat

% públic

% privat % públic % privat %

públic%

privat%

públic%

privat%

públic%

privatSant Cugat 34,87 65,13 35,79 64,21 40,14 59,86 55,41 44,59 78,79 21,21 64,31 35,69 39,19 60,81

Vallès Occidental 55,92 44,08 59,50 40,50 56,68 43,32 68,83 31,17 74,24 25,76 84,32 15,68 59,56 40,44

Catalunya 57,09 42,91 60,30 39,70 57,24 42,76 63,34 36,66 69,61 30,39 66,96 33,04 59,54 40,46Cerdanyola 55,54 44,46 65,36 34,64 63,54 36,46 100,00 0,00 100,00 0,00 100,00 0,00 67,24 32,76

Terrassa 46,98 53,02 48,37 51,63 41,08 58,92 52,19 47,81 45,25 54,75 87,43 12,57 47,49 52,51Sabadell 52,62 47,38 57,41 42,59 52,54 47,46 59,95 40,05 78,73 21,27 80,23 19,77 56,96 43,04

Barcelona (Província) 60,05 39,95 57,13 42,87 53,01 46,99 64,38 35,62 64,67 35,33 64,29 35,71 57,74 42,26

Taula 3.5: Percentatges alumnat sector públic i sector privat. 2003-2004

Font: elaboració a partir del Departament d'Ensenyament

CFGM CFGS TotalEducació Infantil

Educació Primària ESO Batxillerat


23

Gràfic 3.2. Distribució de l'alumnat en centres privats. Curs 2003-2004

0,00

10,00

20,00

30,00

40,00

50,00

60,00

70,00

Educacióinfantil

Educacióprimària

ESO Batxillerat CFGM CFGS Total

Sant Cugat

Vallès OccidentalCatalunya

Barcelona (Província)

Gràfic 3.1. Distribució de l'alumnat en centres públics. Curs 2003-2004

0,0010,0020,0030,0040,0050,0060,0070,0080,0090,00

Educació infantil Educacióprimària

ESO Batxillerat CFGM CFGS Total

Sant CugatVallès Occidental

CatalunyaBarcelona (Província)

La informació anterior (taula 3.5, i gràfics 3.1 i 3.2) ens mostra, definitivament, la

importància cabdal de l’ensenyament privat en quant a nombre d’alumnes matriculats. Els

percentatges d’alumnes totals mostren que al voltant del 60% estan matriculats en centres

educatius privats de Sant Cugat, percentatges que s’inverteixen si fem referència a

demarcacions més àmplies com el Vallès Occidental, la província de Barcelona o

Catalunya. De fet, aquesta és una característica que s’acostuma a donar a poques

poblacions catalanes, però sí a la ciutat de Barcelona, particularment a districtes com els

de l’Eixample, Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia o Horta-Guinardó11.

Aquesta preponderància d’alumnes en el sector privat només es dóna, però, en

nivells d’ensenyament infantil, primària i secundària –els nivells amb més proporció

d’alumnes d’entre tots els nivells educatius excepte els universitaris-, i no en el batxillerat

o en la formació professional, encara que continua tenint la seva importància quantitativa

en comparació a demarcacions d’àmbit superior.

Les bones comunicacions, l’entorn ideal per al desenvolupament de l’educació, la

disponibilitat de sòl i, alhora, la demanda de molts sectors de la població santcugatenca,


24

converteixen el municipi en un emplaçament propici per a la instal·lació de centres

educatius privats.

Ensenyament universitari

A l’oferta educativa esmentada s’hi afegeixen algunes escoles universitàries que,

per diferents motius, van decidir ubicar les seves instal·lacions en el municipi. D’una

banda, tenim l’Escola Universitària Gimbernat i Tomàs Cerdà, adscrita a la UAB, que

ofereix estudis, cursos i postgraus d’infermeria, fisioteràpia i informàtica, al nord de

l’estació dels FFCC de Sant Joan. També hi té un dels seus campus la Universitat

Internacional de Catalunya, al recinte de l’Hospital General de Catalunya, on hi ha la

Facultat de Ciències de la Salut i on s’imparteixen estudis d’infermeria, odontologia i

fisioteràpia. Finalment, també s’hi troba l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès

al sud de l’estació de Mira-Sol, des de 1991.

S’ha d’esmentar la futura instal·lació d’un campus de l’escola de negocis ESADE,

que invertirà 70 milions d’euros –25 milions aportats directament per ESADE, la resta per

les empreses que s’hi vulguin instal·laren unes instal·lacions que oferiran formació

universitària i activitats de creació d’empreses i projectes d’innovació. Inclòs l’Ajuntament

de Sant Cugat té la intenció de participar-hi amb una aportació d’1 milió d’euros i la seva

presència física. El projecte suposa la construcció de 19.800 m² per a l’àmbit universitari i

26.800 m² per a les empreses ubicades al campus, en un espai ja batejat com a

Creapolis. Aquesta instal·lació acollirà petites empreses en les fases inicials del seu

desenvolupament i grans organitzacions que s’hi vulguin instal·lar, atretes per la creativitat

de l’entorn universitari12.

c. Mobilitat per raons d’estudi

Mobilitat per raons d’estudi d’alumnes de 3 a 15 anys

De la taula 3.6 podem extraure alguna conclusió important: existeix un nombre molt

elevat d’escolars entre 3 i 15 anys que es desplacen a Sant Cugat del Vallès diàriament

11 Departament d’Ensenyament Generalitat de Catalunya


25

en relació a la quantitat d’alumnes que posseeix el municipi – (Despla des de fora /

Generats), un 32,55%, molt per damunt de les altres demarcacions analitzades. Això

corrobora la hipòtesi de que el municipi compta amb una oferta educativa força atractiva

inclòs per a escolars de fora del municipi, tot i que en general la mobilitat obligada per

raons d’estudi en aquestes edats acostuma a ser relativament baixa. Pel que fa a la

mobilitat dels escolars santcugatencs que surten a estudiar fora del municipi, les taxes no

difereixen massa de les que mostren ciutats d’una grandària similar com són Rubí o

Cerdanyola del Vallès. Sí és interessant veure com la major part d’aquests escolars

santcugatencs que es desplacen a altres municipis, un 64%, ho fa a Barcelona, i només

un 19% a Sabadell, entre altres. Pel que fa a Cerdanyola, només un 22% es desplaça a

Barcelona, mentre que un 52% ho fa a Sant Cugat del Vallès. Al seu torn, els desplaçats

de Rubí ho fan en un 11% a Barcelona i un altre 11% a Terrassa, mentre que el 65% ho fa

al mateix Sant Cugat. Aquest mateix municipi és el segon en importància pels escolars de

Terrassa –després de Matadepera- i el primer pels estudiants de Sabadell. Pel que fa a

l’origen dels escolars que es desplacen a Sant Cugat, el 24% prové de la ciutat de

Barcelona, seguida per Rubí, Cerdanyola, Sabadell i Terrassa.


Cerdanyola del Vallès Rubí Sabadell Terrassa Barcelona

(ciutat)Desplaçaments interns 7627 5616 6925 20809 19955 137263Desplaçaments a altres municipis 1623 1020 849 880 939 3845Desplaçaments des d'altres municipis 3011 658 96 3213 1187 12881Total desplaçaments generats en el municipi 9250 6636 7774 21689 20894 141108Despl. a dins / Generats 82,45 84,63 89,08 95,94 95,51 97,28Despl. a fora / Generats 17,55 15,37 10,92 4,06 4,49 2,72Despla des de fora / Generats 32,55 9,92 1,23 14,81 5,68 9,13

Taula 3.6: Mobilitat obligada per raons d'estudi alumnes entre 3 i 15 anys. Curs 2001-2002

Font: elaboració a partir de Cens 2001

Tenint en compte aquestes xifres i l’alt grau d’atracció d’escolars que presenta el

municipi, és corroboren dues qüestions importants: la primera, ja esmentada, l’elevada

oferta educativa per aquests nivells d’escolaritat –que es concentra bàsicament en oferta

privada-; i la segona, la forta vinculació social amb la ciutat de Barcelona, sobretot amb

algunes zones determinades de la part alta de la ciutat, donat que són les que es poden

permetre les quotes de l’ensenyament privat del municipi de Sant Cugat del Vallès.

12 Premsa virtual


26

Mobilitat per raons d’estudi majors de 16 anys

Tot i que la taula 3.7 només es refereix als estudiants de més de 16 anys, és a dir,

en nivells educatius post-obligatoris i universitaris, podem destacar l’alta mobilitat que es

dóna per aquest motiu també a Sant Cugat. És força remarcable l’elevada quantitat

d’estudiants de fora del municipi que es desplacen diàriament a Sant Cugat per estudiar

(desp. des de fora / Generats), en relació a les altres demarcacions analitzades (excepte,

evidentment, Cerdanyola del Vallès). Aquest fet es deu a l’elevat equipament educatiu que

també ofereix Sant Cugat per aquesta franja d’edat, on hi destaquen les tres escoles

universitàries.


Cerdanyola del Vallès

Rubí Sabadell Terrassa Vallès Occidental Barcelona

Desplaçaments dins

1742 2504 1423 5668 5979 28998 91932

Desplaçaments a fora

3102 1549 1623 4010 3066 12626 9907

Desplaçaments des de fora

2744 6887 164 3368 4024 10578 67408

Total generats 4844 4053 3046 9678 9045 41624 101839Desp. a dins /

Generats 35,96 61,78 46,72 58,57 66,10 69,67 90,27

Des. a fora/ Generats 64,04 38,22 53,28 41,43 33,90 30,33 9,73

Desp. des de fora/ Generats 56,65 169,92 5,38 34,80 44,49 25,41 66,19

Font: Cens 2001

Taula 3.7: Mobilitat obligada per raons d'estudi població major 16 anys. 2001

Sorprèn, a la vegada, l’elevat nombre d’estudiants santcugatencs que surten fora

del municipi diàriament –64,04%-, degut tant a l’alta proporció d’estudiants universitaris

del municipi –que estudien a les universitats de Barcelona o Cerdanyola- com a l’alta

mobilitat per raons d’estudi dels estudiants santcugatencs no universitaris, situació que es

confirma si s’analitza la mobilitat obligada per raons de treball, també molt elevada. Pel

que fa a l’origen d’aquests estudiants, Barcelona sempre és el primer, i tot seguit, les

quatre ciutats del Vallès Occidental analitzades en un grau similar. Pel que fa al destí dels

que hi surten, també Barcelona és el principal per a tots quatre municipis, però el grau de

santcugatencs que hi van –71%- és entre 13 i 20 punts percentuals superior al de

Terrassa, Sabadell, Cerdanyola o Rubí. Aquest fet corrobora, de nou, la forta vinculació

amb la capital catalana i, com dèiem, la major proporció d’estudiants universitaris a Sant

Cugat, que fa que els desplaçaments a Barcelona per aquesta franja d’edat prenguin una

importància major -Cerdanyola és el segon destí en importància.


27

4. OCUPACIÓ

a. Població Activa

Segons l’últim cens de població, del 2001, Sant Cugat del Vallès compta amb una

població activa de 31.301, que suposen el 52,30% de la població –xifres absolutes que

possiblement s’han modificat força en l’actualitat, però menys les relatives- percentatge

sempre lleugerament per damunt que el de la comarca, la província, Catalunya en

general, així com els percentatges d’altres municipis importants propers a Sant Cugat

(taula 4.1). Així mateix, els ocupats –un 48,32% del total- suposen també un percentatge

superior que a la resta de demarcacions analitzades, fent que el problema de la

desocupació sigui relativament menys important al municipi que als altres indrets. Pel que

fa a la població no activa, cal destacar notables diferències en quant a la proporció de

jubilats o pensionistes –8,66% del total- o d’estudiants –el 25,19% del total- xifres força

allunyades de la tònica general catalana, com es pot comprovar en les comparacions

realitzades en la taula 4.1, on només Cerdanyola del Vallès mostra uns percentatges que,

a certa distància, s’acosten als de Sant Cugat. Finalment, mereix fer esment la inferior

taxa de persones que tenen una incapacitat permanent al municipi, doncs suposa la

meitat o fins i tot un terç de les taxes que mostren altres demarcacions. Aquestes xifres

ens confirmen algunes de les característiques de la població santcugatenca ja

esmentades fins ara, com són la seva joventut, la baixa taxa de dependència demogràfica

de la gent gran, l’alta taxa d’activitat, el seu nivell formatiu,...


28

Taxes d’activitat i ocupació

Pel que fa a indicadors d’activitat (taula 4.2), Sant Cugat del Vallès mostra unes

xifres –taxa d’activitat i taxa d’ocupació13- sempre per damunt de les taxes del Vallès

Occidental i Catalunya. Si operem de la mateixa manera, desagregant l’anàlisi en funció

del sexe, es demostra que aquestes diferències totals es deuen principalment a les taxes

d’activitat i ocupació de les dones, on les diferències amb les altres demarcacions

analitzades són més acusades. Aquest fet es deu bàsicament al nivell econòmic i formatiu

de les famílies de Sant Cugat, on la dona pren una importància relativa dins del mercat

laboral superior a la resta de Catalunya. De fet, si elaborem taxes d’activitat i ocupació

específiques per nivells d’estudis, les dones de Sant Cugat amb estudis superiors –

diplomatura, llicenciatura i doctorat- no mostren taxes superiors a les seves homònimes

de la comarca i de Catalunya –inclòs lleugerament inferiors- reafirmant així la hipòtesi de

que les taxes d’activitat i ocupació femenina són altes degut a l’elevada proporció de

dones amb nivells formatius alts al municipi, fet que suposa un factor molt important cara

al futur de la ciutat.

Total Homes Dones Taxa d'activitat (1) Total Homes Dones Taxa d'ocupació

(1)Sant Cugat del Vallès 66,07 74,52 58,11 81,66 61,05 69,92 52,7 76,48

Vallès Occidental 61,71 72,15 51,67 84,28 55,36 66,63 44,51 78,84Catalunya 58,38 68,98 48,33 81,84 52,44 63,45 42,01 76,22

Taxa d'activitat Taxa d'ocupació

(1) Taxes d'activitat i d'ocupació de dones amb estudis de diplomatura, llicenciatura i doctorat onFont: elaboració a aprtir del Cens 2001

Taula 4.2: Taxes d'activitat i d'ocupació. 2001

Atur

En conseqüència, les xifres d’atur registrat en les oficines d’ocupació del municipi

de Sant Cugat del Vallès –úniques dades sobre atur de les que es disposa a nivell

municipal, tot i que presenta algunes deficiències importants- són força baixes. De fet, si

s’estima la població activa tant del municipi com de la comarca per als anys 2002, 2003 i

2004 a partir de les dades de població activa de l’any 2001, podem elaborar taxes d’atur

per aquests anys. Com mostra la taula, les taxes d’atur per a tots els anys són

estructuralment inferiors al municipi en relació a la comarca i a la taxa d’atur registrat de

13 Taxa d’activitat = Població activa / Població major 16 anys Taxa d’ocupació = Ocupats / Població major 16 anys


29

Catalunya. Aquest fet, de nou, es deu a les característiques de la població activa de Sant

Cugat: molts professionals, població molt formada, amb recursos informals per a trobar

feina ràpidament, immigrada al municipi recentment després d’haver-se establert

professionalment,... D’aquesta manera, podríem dir que l’atur al municipi (tot i situar-se,

depenent dels anys i de l’època de l’any, entre les 1.500 i les 2.000 persones) és

pràcticament nul, així que ens trobem en una situació de gairebé plena ocupació, cosa

que comporta per a les empreses un cost afegit a l’hora de trobar mà d’obra al mateix

Sant Cugat.

Sant Cugat del Vallès (1)

Vallès Occidental

(1)Catalunya (2)

2000 4,02 6,11 5,602001 4,15 5,98 5,702002 4,28 6,62 6,302003 4,37 6,94 6,36 (3)

2004 4,16 7,01 6,4 (3)

Taula 4.3: Comparativa taxes d'atur 2000-2004

(1) Taxes d'atur registrat: atur registrat / Població activa 15-64 anys. Estimació de la població activa any a any a partir del Cens de Població del 2001 (2) Dades del Butlletí Econòmic de Sant Cugat 2004. Població activa de 1996 fins a 2001, i EPA 2002 (3) Taxa d'atur registrat / Població activa de l'EPA de 2003. INE

Gràfic 4.1: Evolució atur 2005 Sant Cugat del Vallès. Sexes

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

Gener Març Maig Juliol SetembreHomes Dones


30

Distribució dels ocupats per branques d’activitat

La distribució dels ocupats per branques d’activitat –segons, de nou, les dades del

cens de població de l’any 2001- seguint la classificació catalana d’activitats econòmiques,

mostren cert predomini de santcugatencs que treballen en empreses relacionades amb la

indústria manufacturera –un 20,37% de la població ocupada de Sant Cugat- tot i que

representa un percentatge inferior que a la comarca, la província i Catalunya, i més proper

a l’anàlisi realitzat per a Barcelona ciutat, on un 17,28% de la població ocupada ho fa en

aquest subsector econòmic. El següent ítem amb importància a Sant Cugat és el

subsector d’activitats immobiliàries i de lloguer i de serveis a empreses, amb una

proporció del 14,57% dels ocupats, molt superior a la resta de demarcacions analitzades

excepte, de nou, la ciutat de Barcelona, amb un percentatge del 13,07% dels ocupats. En

tercer lloc hi trobem el comerç i la reparació de vehicles, amb un 14% dels ocupats de

Sant Cugat; i finalment, els subsectors de l’educació –10,64%- i la sanitat i els serveis

socials –8,65%. Cal remarcar la diferència d’aquests dos últims ítems en relació a la resta

de demarcacions, per ser molt superior –en alguns casos inclòs gairebé es dobla el

percentatge- i on, de nou, només la ciutat de Barcelona presenta unes proporcions, si no

iguals, al menys més properes que les de la comarca, la província de Barcelona o

Catalunya. En definitiva, tot i que l’estructura de la població ocupada en relació a les

branques d’activitat és similar en quant a ordre d’importància a la resta de Catalunya, sí

presenta diferències pel que fa a percentatges. Destaquen els ocupats en les activitats

immobiliàries i de serveis a empreses, l’educació i la sanitat i els serveis socials, amb

xifres relatives força superiors, seguides només, a certa distància, per l’estructura de

població ocupada de la ciutat de Barcelona. Si, a més, féssim una desagregació per

districtes de la població ocupada de la capital catalana, possiblement trobaríem unes

característiques força similars entre alguns d’ells i el municipi de Sant Cugat del Vallès.


31

Valor % s/ total Valor % s/ total Valor % s/ total Valor % s/ total Valor % s/ totalAgricultura i ramaderia 168 0,58 1.622 0,48 2.009 0,31 20.029 0,94 64.831 2,30

Pesca 4 0,01 80 0,02 347 0,05 1.374 0,06 4.456 0,16Indústries extractives 5 0,02 80 0,02 88 0,01 1.328 0,06 1.768 0,06Indústries

manufactureres 5.888 20,37 104.860 31,05 111.551 17,28 554.269 25,90 688.160 24,45Electricitat, gas i

aigua 200 0,69 1.953 0,58 4.435 0,69 13.703 0,64 18.993 0,67Construcció 1.658 5,73 33.951 10,05 39.523 6,12 198.368 9,27 291.482 10,35

Comerç i reparació 4.049 14,00 53.241 15,77 99.792 15,46 339.906 15,88 450.431 16,00Hostaleria 962 3,33 13.595 4,03 37.859 5,87 109.167 5,10 155.579 5,53

Transports i comunicacions 1.448 5,01 21.780 6,45 51.213 7,93 154.591 7,22 189.641 6,74

Mediació financera 1.586 5,49 10.139 3,00 30.324 4,70 68.436 3,20 83.720 2,97Immobil., lloguers i

serv. empreses 4.212 14,57 29.727 8,80 84.334 13,07 209.149 9,77 252.124 8,96Adm pública, defensa i SS 1.564 5,41 12.957 3,84 38.408 5,95 100.570 4,70 141.330 5,02

Educació 3.076 10,64 18.641 5,52 48.437 7,50 119.113 5,57 156.637 5,56Sanitat i serveis

socials 2.500 8,65 18.737 5,55 51.328 7,95 130.706 6,11 166.455 5,91Altres serveis 1.057 3,66 10.871 3,22 26.215 4,06 73.705 3,44 95.159 3,38

Personal domèstic 526 1,82 5.413 1,60 19.411 3,01 45.252 2,11 54.089 1,92Organismes

extraterritorials 9 0,03 20 0,01 145 0,02 239 0,01 271 0,01Total 28.912 100,00 337.667 100,00 645.419 100,00 2.139.905 100,00 2.815.126 100,00

Font: Cens 2001

Taula 4.4: Població ocupada segons branca d'activitat i pes relatiu sobre el total. 2001

Branques d'activitat CCAE 94

Sant Cugat del Vallès Vallès Occidental Barcelona Barcelona (província) Catalunya

Categoria professional dels ocupats

On sí trobem diferències molt importants és en l’estructura de la població ocupada

del municipi segons la categoria professional (taula 4.4) –dades del cens de població del

2001. Sant Cugat del Vallès compta amb una població ocupada en la categoria de

Personal directiu de les empreses i de les Administracions Públiques molt superior a la

resta de demarcacions analitzades –17,65% dels ocupats. Així mateix, quelcom similar

succeeix amb la categoria de Tècnics i professionals científics i intel·lectuals –amb un

28,32% dels ocupats- i la de Tècnics i professionals de suport –amb un 17,52% dels

ocupats, i una diferència menor, però, amb la resta de les demarcacions. Aquestes dades

confirmen les característiques de la població santcugatenca en relació al potencial

econòmic de la ciutat –tot i que una part important d’aquesta població no treballa al mateix

Sant Cugat- tant pel que fa al nivell d’estudis com a l’experiència professional del que

suposa un 63,5% de la població ocupada (les tres categories professionals esmentades).

D’altra banda, evidentment, la població ocupada de Sant Cugat amb menor qualificació

presenta unes proporcions molt inferiors que a les altres demarcacions analitzades. Amb

aquestes dades, es pot suposar que la població santcugatenca, en una proporció força

elevada, presenta unes característiques socioculturals i un nivell econòmic molt alt, i per

tant unes necessitats i unes demandes –sobretot de serveis- també diferenciades. Val a

dir, a més, que tot i que la proporció d’homes dins la població ocupada del municipi és del

55,56% per un 44,44% de les dones, la taxa en la categoria de Personal directiu de les


32

empeses i les AAPP, és superior al 70% per als homes, mentre que la proporció de dones

és superior en categories com les d’Empleats administratius –60,33%-, Treballadors de

serveis i venedors de comerç –62,78%-, o Treballadors no qualificats –55,36%-, tònica

que possiblement no difereix massa de la resta de demarcacions i municipis, demostrant-

se així que un nivell formatiu força elevat no és sempre l’element més determinant.

Destaca només la diferència en la categoria de Personal directiu de les empreses i de les

AAPP, on la proporció d’homes a Catalunya i al Vallès Occidental es situa entre el 67% i

el 69%, per un 72,65% al municipi de Sant Cugat; situació que es repeteix en la categoria

de Tècnics i professionals científics i intel·lectuals, amb un domini superior al 50% dels

homes a Sant Cugat per un 47%-48% a la comarca i a Catalunya14.

Valor absolut % s/ total % homes % dones Valor absolut % s/ total Valor absolut % s/ total Valor absolut % s/ total Valor absolut % s/ totalPersonal directiu de les empreses i les

AAPP5.104 17,65 72,65 27,35 28.914 8,56 63.592 9,85 183.769 8,59 243.637 8,65

Tècnics i professionals

científics i intel·lectuals

8.189 28,32 50,04 49,96 37.662 11,15 123.997 19,21 265.243 12,40 332.765 11,82

Tècnics i professionals de

suport5.065 17,52 49,56 50,44 45.844 13,58 107.607 16,67 298.117 13,93 370.600 13,16

Administratius 2.720 9,41 39,67 60,33 35.279 10,45 85.028 13,17 238.708 11,16 299.914 10,65Treballadors de

serveis i venedors de comerç

2.759 9,54 37,22 62,78 44.642 13,22 95.323 14,77 308.461 14,41 411.298 14,61

Treballadors qualificats en

activitats agràries i pesqueres

148 0,51 87,84 12,16 1.493 0,44 1.948 0,30 16.468 0,77 51.175 1,82

Artesans i treballadors

qualificats de les indústries i de la

construcció

2.090 7,23 84,50 15,50 61.671 18,26 66.242 10,26 354.921 16,59 482.638 17,14

Operadors d'instal·lacions i

maquinària, i muntadors

1.477 5,11 76,64 23,36 52.261 15,48 45.158 7,00 269.369 12,59 351.940 12,50

Treballadors no qualificats 1.333 4,61 44,64 55,36 29.636 8,78 55.871 8,66 203.029 9,49 268.389 9,53

Forces armades 27 0,09 70,37 29,63 265 0,08 653 0,10 1.820 0,09 2.770 0,10Total 28.912 100,00 55,56 44,44 337.667 100,00 645.419 100,00 2.139.905 100,00 2.815.126 100,00

Font: Cens 2001

Taula 4.5: Categoria professional i pes relatiu sobre la població ocupada 2001

Categoria professional

Sant Cugat del Vallès Vallès Occidental Barcelona Barcelona (província) Catalunya

b. Mobilitat

Mobilitat obligada per raons de treball

Un cop analitzades les característiques laborals i professionals de la població de

Sant Cugat, és pertinent fer esment del grau de mobilitat obligada per raons de treball.

L’objectiu és intentar esbrinar quina part de la població santcugatenca treballa a la

mateixa ciutat, o en quina mesura hi ha molts treballadors que hi van a realitzar les seves

tasques des de fora del municipi. Tot i la necessària comparació amb la resta de la

comarca, és pertinent analitzar els mateixos resultats per a altres municipis del Vallès

14 Idescat


33

Occidental, doncs ens diran quelcom més important sobre el grau de retenció del mercat

laboral, ja que formen part també de la Regió Metropolitana. En primer lloc cal destacar la

proporció d’ocupats de Sant Cugat que van a treballar a un altre municipi –64,57% dels

ocupats (desplaçaments cap a fora / població ocupada)- xifra només superada per

Cerdanyola del Vallès, i a molta distància de Terrassa o Sabadell, amb una grandària i

una població ocupada molt superiors, però també a gran distància de Rubí, amb unes

característiques demogràfiques similars. D’altra banda, pel que fa al grau d’atracció de

treballadors al municipi en relació als ocupats del municipi (desplaçaments cap a dins /

ocupats del municipi), Sant Cugat del Vallès mostra una taxa força elevada –58,27%

d’ocupats que hi realitzen les seves tasques professionals- molt per damunt de qualsevol

de les altres demarcacions analitzades, especialment –per grandària demogràfica- pel que

fa a les poblacions de Cerdanyola del Vallès i de Rubí. En definitiva, el municipi es

caracteritza per posseir una alta activitat econòmica, que majoritàriament no cobreix amb

els mateixos santcugatencs, doncs aquests en una gran proporció treballen fora de Sant

Cugat, sinó amb treballadors d’altres municipis. És a dir, existeix un grau de mobilitat

obligada per raons de feina molt elevat en relació a altres municipis. Si, a més, tenim en

compte la categoria professional del ocupats de Sant Cugat (directius, professionals,

tècnics,...), que acostumen a treballar força hores i amb horaris partits (horaris d’oficina),

podem concloure de nou que una part molt important de la població de Sant Cugat, a part

de no treballar-hi, tampoc no hi fa vida –al menys de dilluns a divendres- i per tant

demanda serveis de proximitat allà on treballa –o estudia.

Aquesta situació pot dir-nos quelcom més sobre l’aparent manca de serveis al

municipi, sobretot de comerços al detall, especialment als districtes de Valldoreix, Mira-

Sol, Les Planes o La Floresta. Tot i així, s’ha de tenir en compte l’alta proporció de

treballadors que, sent de fora del municipi, hi van a treballar, a l’hora de considerar si

existeix o no una demanda de serveis de proximitat. És cert que en principi un alt nombre

de treballadors atrets al municipi haurien de demandar serveis comercials, de la mateixa

manera que els santcugatencs ho fan allà on van a treballar. Però s’ha de tenir en compte

que una part força important d’aquests ocupats atrets al municipi per treballar-hi, ho fan a

polígons industrials i de serveis (grans edificis d’oficines, per exemple), fora del casc urbà,

ja sigui a l’eix de l’A-7 i la carretera de Rubí, o al voltant de la carretera de Cerdanyola, i

que per tant els hi surt més a compte presumiblement no utilitzar els serveis comercials de

Sant Cugat, sinó els d’allà on resideixen habitualment –aquest fet es deu en part a la


34

complicada mobilitat interna al municipi, ja sigui per l’aparent manca de transport públic o

aparcament, o per la seva pròpia grandària i urbanització extensiva.

Vallès Occidental Barcelona Cerdanyola

del Vallès Terrassa Sabadell Rubí

Total Homes Dones

Desplaçaments dins 10.237 4.995 5.242 243886 501803 8168 50869 45842 15037Desplaçaments a fora 18.675 11.069 7.606 93781 143616 16836 27136 35358 13921

Desplaçaments des de fora 16.852 9.643 7.209 75352 264095 10931 16672 23418 12543

Total generats 28.912 16.064 12.848 337667 645419 25004 78005 81200 28958Pobl. Ocupada 2001 28922 16064 12848 337825 645682 25016 78037 81239 28972

Desp. Dins / Pobl. Ocupada 35,40 31,09 40,80 72,19 77,72 32,65 65,19 56,43 51,90Des. Fora/ Pobl.Ocupada 64,57 68,91 59,20 27,76 22,24 67,30 34,77 43,52 48,05Desp. cap a dins/ Pobl.

Ocupada 58,27 60,03 56,11 22,31 40,90 43,70 21,36 28,83 43,29

Taula 4.6: Mobilitat obligada per raons de treball. 2001


Font: Cens 2001

Origen i destí dels desplaçats

Pel que fa al destí dels santcugatencs que es desplacen diàriament, gairebé un

50% ho fa a la ciutat de Barcelona. D’aquests, els desplaçats amb categories

professionals de directius, intel·lectuals i tècnics són una proporció major sobre el total de

desplaçats que les proporcions que suposen aquestes categories sobre el total de la

població activa santcugatenca –entre dos i cinc punts percentuals.

Entre els que es desplacen al municipi de Sant Cugat per raons de treball, els

barcelonins tenen un pes relatiu del 26,26%, per un 16,04% dels ciutadans de Rubí,

7,84% dels de Terrassa i un 7,34% dels de Cerdanyola, entre d’altres. Entre els

provinents de Barcelona predominen les tres primeres categories professionals –directius,

intel·lectuals i tècnics-, tot i que el primer ítem en una proporció molt menor del que

suposen entre la població activa de Sant Cugat. D’entre els provinents de Rubí per

exemple, que compten amb un pes també força important, les tres primeres categories

professionals tenen un pes molt menys important. De fet, és la categoria de treballadors

no qualificats la que compta amb més importància, seguida de la de treballadors de

serveis i venedors de comerç, els operadors d’instal·lacions i maquinària i muntadors, i

dels artesans i treballadors qualificats de les indústries i de la construcció.

En definitiva, podríem dir que el municipi desplaça diàriament directius, tècnics i

professionals i intel·lectuals –un 72,37% de tots els santcugatencs que es desplacen a


35

altres municipis-, mentre que no rep igual proporció de treballadors amb aquestes

categories professionals –43,51%, fet que s’accentua si només tenim en compte la

primera categoria professional.


36

5. ESTRUCTURA I ACTIVITAT ECONÒMICA I EMPRESARIAL

a. Entorn comarcal

Sant Cugat del Vallès és, com dèiem, uns dels municipis cabdals d’una de les

comarques més dinàmiques i amb més importància en quant a activitat econòmica a

Catalunya. Durant el 2004 , pel que fa al Vallès Occidental, l’estructura del PIB està força

orientada, amb un 55,4%, al domini dels serveis, però amb un pes encara notable del

sector industrial d’un 35,8%. Aquest sector, però, durant l’any 2004 va assolir un pobre

creixement del 0,38%, degut en part a la lleugera davallada del sector químic, d’un 1,6% -i

que suposa un 14,3% de l’activitat industrial total de la comarca, dels més importants-, la

caiguda del 9,4% del tèxtil, cuir i calçat –amb una importància del 9,1% del total industrial-

i la davallada igualment important del subsector de la fabricació de material de transport

en un 7,9% -i una importància relativa menor, del 6,4%.

El sector més dinàmic va ser, de nou, la construcció, amb un creixement del 4,84%

-lleugerament inferior a les xifres assolides al 2003- i els serveis, amb unes taxes del

3,92%. Dins d’aquest sector, la branca més dinàmica va ser la del comerç al detall i a

l’engròs i de reparacions diverses, amb un creixement del 6,8%, que suposa situar al

subsector amb una importància relativa força alta del 22,1% dins l’estructura total dels

serveis, només superada per les activitats immobiliàries i de serveis a les empreses amb

un 25,9%, que va tenir un creixement anual del 3,7%15. Tot i el creixement del PIB del

Vallès Occidental durant el 2004 i els anys anteriors, s’ha produït una lleugera davallada

de la comarca en el PIB total català entre els anys 2000 i 2004, durant els quals s’ha

acumulat un creixement total al Vallès Occidental del 9,8%, lleugerament inferior a la taxa

total catalana de l’11,3%.16

15 Anuari Comarcal Caixa Catalunya 200516 Anuari Comarcal Caixa Catalunya 2005


37

b. Activitat econòmica de Sant Cugat del Vallès

Empreses i treballadors

El domini del sector serveis és notable dins l’estructura econòmica de la ciutat de

Sant Cugat del Vallès. Tal i com veiem a les taules i gràfiques següents, aquest sector és

predominant tant en nombre d’empreses com en nombre de treballadors, dos bons

indicadors d’activitat econòmica. L’any 2003 –dades més recents amb les que comptem

pel que fa a treballadors i empreses del Registre General de la Seguretat Social-, al

municipi, un 83,32% de les empreses amb treballadors a la seguretat social pertanyia al

sector serveis, que a la vegada concentrava el 80,93% dels treballadors afiliats al règim

general. Contrasta, doncs, la poca importància relativa dels sectors de la construcció, la

indústria i, sobretot, l’agricultura, dins l’activitat de la ciutat. D’aquests sectors cal

destacar, però, la notable quantitat encara de treballadors que formen part de la indústria,

un 15,43%, tot i que no suposen més del 7% de les empreses. Un anàlisi dinàmic de la

situació ens permet constatar, però, l’atonia total del sector industrial, sobretot pel que fa a

nombre d’empreses, on hi ha hagut una davallada entre el 1993 i el 2003 del 10,06% -tot i

l’augment en aquest mateix període de gairebé el 50% en nombre de treballadors a les

empreses de Sant Cugat, que no deixa de ser, però, la taxa de variació més baixa d’entre

els quatre sectors econòmics. Destaquen, d’altra banda, els augments de les empreses

de serveis, i de la construcció sobretot, que s’ha convertit al municipi, en la línia de la

resta de l’estat espanyol, en un motor econòmic força important, tot i que inferior, com

veurem, al creixement urbanístic i del sector immobiliari. Pel que fa als treballadors, és

força remarcable l’evolució dels afiliats a les empreses de serveis, que en deu anys ha

més que triplicat la seva presència en les estadístiques, reafirmant el domini absolut del

sector dins l’economia de Sant Cugat.


38

Sectors d'activitat 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 Variació % 1993-2003

Empreses 1.420 1.627 1.795 1.928 2.070 1.700 1.743 1.842 1.899 2.018 2.152 51,55Agricultura 4 5 5 4 4 10 12 12 13 12 12 -----Indústria 169 183 186 195 205 164 167 163 152 153 152 -10,06

Construcció 117 127 133 130 137 158 165 164 158 172 195 66,67Serveis 1.130 1.312 1.471 1.599 1.724 1.368 1.399 1.503 1.576 1.681 1.793 58,67

Treballadors assalariats 12.640 13.421 14.464 15.862 17.419 17.938 21.053 26.179 29.629 28.973 32.819 159,64

Agricultura 19 22 20 15 17 39 93 119 147 154 144 -----Indústria 3.385 3.749 4.075 4.258 4.456 5.095 4.178 4.108 5.069 4.412 5.063 49,57

Construcció 623 555 624 680 758 855 919 860 918 988 1.052 68,86Serveis 8.613 9.095 9.745 10.909 12.188 11.949 15.863 21.092 23.495 23.419 26.560 208,37

Taula 5.1: Evolució de l'estructura empresarial Sant Cugat del Vallès 1993-2003

Font: Anuari estadístic de Terrassa 2004

Gràfic 5.2: Evolució empreses Sant Cugat

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

1600

1800

2000

1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

Agricultura

Indústria

Construcció

Serveis

Gràfic 5.1: Evolució treballadors assalariatsSant Cugat

0

5000

10000

15000

20000

25000

30000

1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

Agricultura

Indústria

Construcció

Serveis

Gràfic 5.4: Distribució d'em preses per sectors 2003. En %

9,06

83,32

0,56 7,06

A gricultura

Indústria

Construcció

Serveis

Gràfic 5.3: Distribució de treballadors per sectors 2003. En %

15,43

3,21

80,93

0,44

A gricultura

Indústria

Construcc ió

Serveis


39

Establiments

Si, a més, tenim en compte el nombre d’establiments d’empreses i professionals a

la ciutat segons l’alta a l’IAE –les dades més recents amb les que comptem són, en

aquesta ocasió, de l’any 2002-, es corrobora la importància del sector serveis dins

l’economia, lleugerament per damunt -amb un 83,8% dels establiments l’any 2002- de la

comarca del Vallès Occidental i de Catalunya (taula 5.2). És remarcable la poca

importància del sector industrial en quant a establiments d’empreses, tot i que és un

sector amb una grandària mitjana per establiment d’empresa superior a la d’altres sectors,

però tot i així continua tenint una importància relativa molt inferior que a la mitjana de

Catalunya i, sobretot, respecte al Vallès Occidental (al 2004, com ja hem vist, aquest

sector suposà a la comarca el 35,8% del Producte Interior Brut, per un 55,4% del PIB del

sector serveis17).

En els apartats posteriors es podrà veure un anàlisi més detallat del sector

industrial i, sobretot, del sector serveis, per la seva importància quantitativa. S’obviarà, pel

seu poc pes relatiu, l’agricultura, així com la construcció –en aquest cas per tractar-se

d’un sector força homogeni, tot i la seva importància creixent. De fet, però, és un sector

que sorprenentment té una importància relativa inferior que al Vallès Occidental o

Catalunya, tot i que, com dèiem, el creixement urbanístic de la ciutat –i de les empreses

dedicades al sector immobiliari- ha estat espectacular. Aquest fet es deu, presumiblement,

a l’absència relativa d’empreses constructores locals, així com a treballadors del sector, ja

que són importants empreses de fora del municipi les que actualment cobreixen la major

part de la demanda constructiva.

Indústria Construcció Comerç al detall Serveis,llevat comerç detall

Professionals i artistes Total

Sant Cugat del Vallès 4,3 11,9 13,3 39,4 31,1 6.587

Vallès Occidental 13,6 14,5 17,4 41,2 13,3 62.635

Catalunya 9,7 13 19,1 43 15,1 604.817

Taula 5.2: Establiments d'empreses i professionals per grans sectors d'activitat (IAE) 2002. Pes relatiu.

Font: Idescat

17 Anuari Comarcal Caixa de Catalunya 2005


40

c. Indústria

Evolució recent (dades de l’IAE)

Pel que fa al sector industrial, els transformats metàl·lics i el metall són els àmbits

amb més predomini en nombre d’establiments d’empreses al municipi durant l’any 2003,

seguint la tònica de les proporcions de Catalunya, però per dessota les xifres de la

comarca, amb una forta tradició metàl·lica. En quant a l’evolució del nombre

d’establiments, el sector és caracteritza per una atonia general, com dèiem, des de ja fa

uns anys, on només destaca la dinàmica i la forta importància que pren, en relació a la

resta de la comarca i de la comunitat autònoma, l’apartat d’establiments industrials

d’edició i mobles (taula 5.3).

AnyEnergia i

aiguaQuímica i

metallTransform.

metallsProductes

alimentarisTèxtil i

confeccióEdició i mobles

Indústria NCAA

Total

1994 4 27 72 15 17 82 15 2321995 4 30 77 16 15 81 15 2381996 4 25 78 16 19 82 15 2391997 4 23 78 18 21 92 18 2541998 4 25 86 19 22 90 21 2671999 5 25 86 21 22 100 22 2812000 4 23 84 21 25 92 19 2682001 6 23 89 19 28 91 18 2742002 6 25 93 17 31 95 17 284

Energia i aigua

Química i metall

Transform. metalls

Productes alimentaris

Tèxtil i confecció

Edició i mobles

Indústria NCAA

Total

Sant Cugat del Vallès 2,1 8,8 32,7 6 10,9 33,5 6 284

Vallès Occidental 0,7 7,1 43,8 4,5 18 18,1 7,8 8.541

Catalunya 2,1 6,6 34,8 8 18 23,6 6,9 58.778

Evolució 1993-2002

Establiments d'empreses industrials per branques d'acivitat (IAE).2002. Percentatges

Font: Idescat

Taula 5.3: Establiments d'empreses industrials per branques d'activitat (IAE)

Anàlisis per subsectors

Pel que fa a nombre de treballadors i empreses amb treballadors afiliats a la

seguretat social (taula 5.4 i taula 5.5), continua tenint el seu pes la indústria mecànica i

d’equip mecànic, amb una proporció de 26,9% dels treballadors –tant de règim general

com autònoms, en aquest cas-, tot i suposar només el 4,2% de les empreses; la indústria

química, amb el 18% dels treballadors i el 7,7% de les empreses i la indústria de

l’alimentació, les begudes i el tabac, amb el 18,9% dels treballadors industrials i el 12% de


41

les empreses. Destaca, a més a més, el 23,9% de la quantitat d’empreses relacionades

amb el paper, l’edició i les arts gràfiques, que reuneixen l’11,2% dels treballadors

industrials. Aquestes xifres demostren que el sector industrial de Sant Cugat, tot i tenir

una importància relativa dins de la comarca, té una distribució interna força similar en

quant a la distribució del Producte Interior Brut Industrial del Vallès Occidental18.

Seccions CNAE-93Règim general Autònoms Resta Total

Indústries extractives 18 3 0 21

Indústries manufactureres 4.242 579 0 4.821

Prod. i distribució d'energia elèctrica i aigua 0 1 0 1

Indústries extractives

Indústries manufactureres

Prod. i distribució d'energia elèctrica i aigua

Taula 5.4: Indústria. Sant Cugat del VallèsAfiliats al règim general de la Seguretat Social. Nombre de persones.

Desembre 2003

Nombre d'empreses que tenen personal afiliat a la Seguretat Social. Desembre 2002 Desembre 2003

1 0

Font: Butlletí econòmic Sant Cugat Tardor 2004

2 2

143 142

Cal assenyalar, a més, que si bé el nombre d’empreses del sector industrial no

mostra creixement, sí ho fa en certa mesura el nombre de treballadors afiliats a la

Seguretat Social, cosa que sembla indicar que les empreses que s’hi van instal·lant tenen

una grandària mitjana superior, tònica que es diferencia del que passa a la resta del país.

Aquest pot ser un fenomen de gran importància cara al manteniment futur d’un sector

numèricament inferior, però potent i, sobretot, estable.

18 Anuari Comarcal Caixa de Catalunya 2005


42

CNAE-93Nombre

treballadors % treballadors Nombre d'empreses % empreses

Alimentació, begudes i tabac 911 18,9 17 12Tèxtil 82 1,7 11 7,7

Fusta i suro 43 0,9 3 2,1Cuir i calçat 0 0 0 0

Paper, edició i arts gràfiques 540 11,2 34 23,9Química 868 18 11 7,7

Altres productes minerals no metàl·lics 304 6,3 12 8,5Metal·lúrgia i productes metàl·lics 202 4,2 20 14,1

Maquinària i equip mecànic 1297 26,9 6 4,2Material elèctric, electrònic i òptic 246 5,1 11 7,7

Material de transport 202 4,2 1 0,7diversos 125 2,6 16 11,3

Total 4821 100 142 100

Taula 5.5: Desagregació indústria manufacturera Sant Cugat del Vallès 2003

Font: elaboració a partir del Butlletí Econòmic de Sant Cugat 2004

d. Serveis

Aspectes generals

El sector serveis és el de més importància al municipi de Sant Cugat del Vallès,

tant pel que fa al nombre d’establiments d’empreses i professionals com pel que fa a la

quantitat d’empreses i treballadors. Segons les dades del Registre General de la

Seguretat Social (taula 5.6), el subsector amb més preponderància d’empreses és el de

les llars que ocupen personal domèstic, que representen gairebé un 30% de les

empreses, però que no acostumen a tenir gaire importància, doncs no ocupen a masses

treballadors cada unitat. Tot i així, és un bon indicador de dues qüestions: la primera és

que, de nou, mostra una estructura social a la ciutat en la que hi ha un fort domini de

classes mitjanes-altes, on aquesta mena de serveis són molt característics. La segona pot

explicar l’atracció al municipi d’un sector determinat d’immigració estrangera, sobretot

llatinoamericana. Tot seguit, són els subsectors de Comerç, reparació de vehicles i

articles personals amb un pes superior al 25% d’entre les empreses de serveis, i les

Activitats immobiliàries i de lloguer i de serveis a empreses, amb un 20,15% de les

empreses del sector. Ambdós sectors, a més, concentren respectivament el 26,88% i el

36,40% dels treballadors afiliats a la Seguretat Social –tant en règim general com


43

autònoms, eren 7.935 i 10.744 respectivament- durant l’any 2003. Si considerem el

nombre de treballadors com a bon indicador de la importància relativa del sector en

l’activitat econòmica del municipi, i hi incloem a més el nombre d’empreses, és clar quins

són dos dels sectors més importants a Sant Cugat del Vallès dintre les activitats de

serveis. A més, tot hi que compten només amb el 8% de les empreses, el subsector

d’Altres activitats socials i serveis personals representa pel municipi un altre ítem

important, doncs agrupa l’11,09% dels treballadors –el tercer en importància.

Nº treballadors Pes relatiu Nº empreses Pes relatiu Creixement respecte 2002

Comerç, reparació de vehícles i articles personals 7935 26,88 645 25,79 4,37

Hoteleria 1424 4,82 153 6,12 4,79Transport, emmagatzematge i

comunicacions 694 2,35 53 2,12 -5,36

Mediació financera 967 3,28 25 1,00 8,70Act. Immobiliàries i de lloguer i

serveis a empreses 10744 36,40 504 20,15 11,50

Adm. Pública, defensa i Seguretat Social 586 1,99 12 0,48 -14,29

Educació 1303 4,41 65 2,60 -1,52Activitats sanitàries i

veterinàries; serveis socials 1687 5,71 103 4,12 10,75

Altres activitats socials, serveis personals 3275 11,09 200 8,00 4,17

Llars que ocupen personal domèstic 904 3,06 741 29,63 -4,88

Total serveis 29519 100,00 2501 100,00 2,54

Taula 5.6: Empreses i treballadors sector serveis. Sant Cugat del Vallès 2003

Treballadors RGSS desembre 2003 Empreses RGSS desembre 2003

Font: Butlletí econòmic de Sant Cugat nº6. Tardor 2004

Comerç, reparació de vehicles i venta d’articles personals i d’ús domèstic


Entre el subsector de Comerç, reparació de vehicles de motor i articles personals i

d’ús domèstic, el comerç al detall és l’ítem amb més importància relativa, amb 4.221

treballadors afiliats i 356 empreses amb treballadors afiliats.


44

Gràfic 5.6: Dis tr ibució de ls afiliats a la Se gure tat Social e n e l s ubs e ctor de l Com e rç, re paració de ve hicle s i ar ticle s pe rs onals . Pe rce ntatge s , 2003

53,241,6

5,2

C o m erç al detall C o m erç a l'engrò s M antenim ent i reparac ió de vehic les

Gràfic 5.5: Dis tr ibució d'e m pre s e s afiliade s a la Se gure tat Social e n e l com e rç, re paració de ve hícle s

i ar ticle s pe rs onals . Pe rce ntatge s . 2003

55,236,6

8,2

C o m erç al detall C o m erç a l'engrò s M antenim ent i reparac ió de vehic les

Establiments comercials

Tot i la seva importància al municipi, si es construeix un ràtio del nombre

d’establiments de comerç al detall per cada 1.000 habitants –les dades més recents pel

que fa a establiments d’empreses, segons la informació de l’IAE, corresponen al 2002- el

municipi de Sant Cugat, tot i tenir una taxa d’establiments d’empreses i professionals en

general força alta, presenta una xifra de comerços al detall més baixa que la mitjana de la

comarca i, sobretot, que la tònica de Catalunya. Si, per proximitat geogràfica, estenem

l’elaboració d’aquest ràtio a poblacions veïnes, només Terrassa presenta una quantitat

d’establiments comercials al detall inferior a la de Sant Cugat, mentre que tant Cerdanyola

del Vallès, com Sabadell i la província de Barcelona en general, tenen unes taxes

d’establiments comercials superiors a les de Sant Cugat. Si, a més, tenim en compte com

dèiem que, entre les demarcacions analitzades, Sant Cugat del Vallès és la que presenta

un nombre total d’establiments d’empreses i professionals més alt, sorprèn encara més el

nombre relativament escàs d’establiments de comerç al detall al municipi.

Indústria Construcció Comerç al detall

Serveis,llevat comerç detall

Professionals i artistes Total

Sant Cugat 4,21 11,60 12,97 38,43 30,34 97,55Valles

occidental 11,37 12,12 14,49 34,36 11,06 83,40

Catalunya 9,03 12,13 17,77 39,98 14,04 92,96Cerdanyola 7,65 10,70 14,82 37,37 12,57 83,10

Terrassa 7,03 8,53 11,20 24,93 6,72 58,41Sabadell 9,31 10,28 18,35 34,83 11,65 84,41

Barcelona provincia 9,37 10,47 17,01 39,23 14,93 91,02

Taula 5.7: Establiments d'empreses i professionals per cada 1.000 habitants. IAE 2002

Font: elaboració a partir d'Idescat


45

Tot i aquesta aparent manca relativa de comerços, s’han de tenir en compte, al

menys, dues qüestions: La primera i més important fa referència a la demanada de

serveis comercials de proximitat al municipi, doncs un alt percentatge de la població,

presumiblement, a part de no treballar o no estudiar a Sant Cugat, tampoc no hi fa vida, i

utilitza els serveis comercials d’altres municipis, sobretot de Barcelona ciutat. La segona

fa referència, tenint en compte la insuficient demanda interna, a la rendibilitat dels

comerços, que sembla ser força limitada, en gran mesura per culpa de les quantitats

astronòmiques que, presumiblement, es paguen pels lloguers dels establiments, i pels

elevats preus dels productes que s’hi venen, sobretot als comerços de l’eix peatonal que

uneix el monestir amb l’estació de Sant Cugat de FFCC. És probable que el fet de posseir

un nivell mitjà de renda per càpita disponible relativament alt hagi propiciat l’obertura d’un

tipus de comerç destinat a classes mitjanes-altes de població, però que no ha aconseguit

copsar el mercat que pretenia, en part degut a que gran proporció de la població amb

capacitat econòmica no realitza la seva despesa habitual en els comerços del municipi.

Les conseqüències són una alta rotació en els establiments de Sant Cugat, per una

banda, i una xifra de comerços no gaire elevada, i molt concentrada exclusivament en

algunes zones del casc urbà –exceptuant, evidentment, el centre comercial de la carretera

de Rubí-, de preus força elevats –especialment els comerços de l’eix peatonal i de la

Rambla de Ribatallada- i una absència total de serveis comercials als altres districtes del

municipi, propiciant així, sembla ser, la no reversió d’aquesta tendència. De fet, l’origen

d’una part important dels ciutadans –de la part alta de Barcelona- per als quals segueix

sent important comprar alguns tipus de béns –roba i calçat, complements, bellesa,

alimentació de qualitat,...- en algunes zones determinades de Barcelona, fa que Sant

Cugat no pugui atraure als seus propis habitants amb rentes altes com a consumidors,

cosa que suposa un punt dèbil en termes de desenvolupament futur dels serveis.

En quant a l’especialització dels establiments comercials (taula 5.8), no s’aprecia,

durant l’any 2002, una estructura diferenciada a Sant Cugat respecte a la resta de la

comarca o a Catalunya. Tanmateix, podríem destacar la menor importància relativa dels

comerços destinats a productes alimentaris en comparació a la comarca i a Catalunya, tot

i que en xifres absolutes mantenen la primera posició en nombre d’establiments destinats

al comerç al detall. De nou, aquesta menor proporció és deu possiblement a una

demanda interna inferior, sobretot pel que fa a productes de consum habitual –

alimentació- que molts santcugatencs adquireixen prop d’allà on treballen.


46

AnyProductes

alimentarisRoba i calçat

Articles per a la llar

Llibres i periòdics

Productes químics

Material transport

Comerç NCAA

Total

1994 209 129 81 33 38 18 126 634

1995 209 141 80 39 44 18 145 676

1996 209 161 91 47 51 17 157 733

1997 217 176 107 51 52 16 162 781

1998 217 179 117 56 50 16 175 810

2000 199 190 125 53 60 21 193 841

1999 213 190 123 57 54 19 188 844

2001 199 189 137 48 61 25 186 845

2002 204 194 138 54 64 28 194 876

Productes alimentaris

Roba i calçatArticles per a

la llarLlibres i periòdics

Productes químics

Material transport

Comerç NCAA

Total

Sant Cugat del Vallès 23,3 22,1 15,8 6,2 7,3 3,2 22,1 876

Vallès Occidental 30,9 21,8 13,3 3,9 7,1 4,2 18,9 10.881

Catalunya 31,2 20,3 13,8 3,6 8 3,6 19,5 115.640

Evolució 1994-2002 Sant Cugat del Vallès

Establiments d'empreses de comerç al detall per branques d'activitat IAE. 2002, percentatges

Font: Idescat

Taula 5.8: Establiments d'empreses de comerç al detall per branques d'activitat. IAE

Altres serveis no comercials


Entre el subsector de les Activitats immobiliàries i de lloguer i de serveis a

empreses, els serveis a les empreses en general tenen una importància cabdal al municipi

en quant a llocs de treball, sumant 10.142 treballadors entre les Activitats informàtiques –

el 19,8% dels treballadors-, l’R+D –l’1,1%- i tot altre tipus d’activitat, que suposen el

73,5% dels treballadors, amb un pes força important de les Activitats industrials de neteja.

Tot i la poca importància relativa dins del subsector de les Activitats immobiliàries i de

lloguer pel que fa a nombre de treballadors, no és així en nombre d’empreses, ja que

suposen un 33,5% de les unitats del subsector a Sant Cugat. Són, a més, les activitats

immobiliàries, unes de les que més van créixer entre el 2002 i el 2003, concretament a

una taxa del 12,7%19. De fet, tot i que Sant Cugat del Vallès compta actualment amb un

preu mitjà per m² superior al de municipis veïns, el sector immobiliari no se’n ressenteix,

degut en part a un cert component especulatiu, doncs sembla ser que de mitjana cada pis

que s’ha de vendre està en la cartera de productes de, al menys, quatre immobiliàries, i

19 Butlletí Econòmic de Sant Cugat. Núm. 6. Tardor 2004.


47

l’activitat immobiliària s’està convertint en un de les més importants en l’economia de la

ciutat.Gràfic 5.8: Distribució dels afiliats a la Seguretat

Social en les activitats immobiliàries i de lloguer i de serveis a em preses. Percentatges. 2003

19,8

1,1

73,5

0,45,1

A ctiv itats im m o biliàries Llo guer de m aquinària A ct iv itats info rm àtiques

R +D A ltres act iv itats

Gràfic 5.7: Distribució d'em preses en les activitats imm obiliàries i de lloguer i de serveis a empreses.

Percentatges. 2003

33,5

1,49,91,6

53,6

A ctiv itats im m o biliàries Llo guer de m aquinària A ct iv itats info rm àtiques

R +D A ltres act iv itats

També representa un subsector força important el d’Altres activitats socials i

serveis personals, tot i tenir una influència menor en la creació d’activitat econòmica al

municipi, doncs és un dels subsectors que més ha crescut entre els anys 2002 i 2003.

Està composat bàsicament, com veiem, per Activitats recreatives i culturals i per Altres

activitats relacionades amb els serveis personals. La majoria d’habitants de Sant Cugat,

com s’ha vist, obtenen les seves rendes fora del municipi, i la seva despesa a la ciutat va

molt encaminada a una mena de serveis força específics: cura del cos i rehabilitació,

serveis lúdics i recreatius,... els quals són un sector en el que es podrà aprofundir en el

desenvoluopament econòmic futur.Gràfic 5.9: Distribució dels a filia ts a la Segure tat Socia l en les activita ts

d'a ltres se rve is socia ls i se rve is persona ls. 2003. Percenta tges

9,69

63,02

16,58 10,72

Activitats de sanejament públic Activitats associatives

Activitats recreatives, culturals i esportives Activitats diverses de serveis personals

Grà fic 5.10: Distribució de les em preses amb treballadors afilia ts en les activita ts d'a ltres se rveis socia ls i serve is persona ls. 2003. Percenta tges

21,5

32

44,5

2

Activitats de sanejament públic Activitats associatives

Activitats recreatives, culturals i esportives Activitats diverses de serveis personals

Establiments d’empreses

Si ara ens fixem, no en l’afiliació a la Seguretat Social, sinó en el nombre

d’establiments segons les dades de l’IAE –de nou, les més recents, corresponen a l’any

2002-, els sectors –segons la classificació de l’IAE- amb més presència al municipi són,

per aquest ordre –molt per sobre tots ells del nombre d’establiments comercials- els

destinats a serveis personals; els destinats a serveis a les empreses; els de comerç a

l’engròs i, com ja hem vist, les immobiliàries. Destaca la proporció molt més alta al

municipi que al Vallès Occidental i a Catalunya dels establiments dedicats als serveis a


48

les empreses, així com el seu espectacular creixement en els últims 8 anys, on ha molt

més que doblat la seva presència. Cal remarcar, com ja s’ha vist, la superior presència en

proporció de les immobiliàries, així com la manca relativa d’establiments dedicats a la

hostaleria, i el seu pobre creixement, tot i que aquest ha millorat, sembla ser, en els últims

tres anys (taula 5.9).

En definitiva, sembla ser que els serveis a les empreses –i en menor mesura els

serveis personals- poden ser un eix important per aprofundir en el desenvolupament de la

ciutat. Gràcies a les bones comunicacions i a les possibilitats que dóna internet en

l’actualitat, el municipi és propici per a la instal·lació d’una mena de professionals, que a la

vegada opten per a viure-hi, que treballen tant per a empreses de la ciutat com per a

empreses d’altres municipis, cosa que afavoreix en certa manera la retenció del mercat

laboral.

AnyComerç engròs

HostaleriaTransp. I comunic.

Mediació financera

Serveis empresa

Serveis personals

Immobiliàries i altres

Total

1994 240 220 185 43 154 369 134 1.345

1995 264 244 196 48 185 418 158 1.513

1996 282 265 210 56 224 438 181 1.656

1997 310 268 219 62 264 453 202 1.778

1998 321 280 212 63 307 469 223 1.875

1999 354 280 218 65 355 508 258 2.038

2000 359 287 217 70 418 558 290 2.199

2001 404 285 220 72 497 597 316 2.391

2002 433 287 219 77 584 641 354 2.595

Comerç engròs

HostaleriaTransp. I comunic.

Mediació financera

Serveis empresa

Serveis personals

Immobiliàries i altres

Total

Sant Cugat del Vallès 16,7 11,1 8,4 3 22,5 24,7 13,6 2.595

Vallès Occidental 16,2 14 22,1 3,4 10,7 22,9 10,7 25.803

Catalunya 13,8 17,3 18,9 4 10,7 24,7 10,5 260.138


Establiments d'empreses de serveis (no detall) per branques d'activitat IAE. Sant Cugat

Font: Idescat

Taula 5.9: Establiments d'empreses de serveis (comerç no detall ni professionals) per branques d'activitat. IAE.

e. Professionals i artistes

Com s’ha vist a l’apartat b (taula 5.2), on es fa una descripció general de l’activitat

econòmica de Sant Cugat del Vallès, al municipi existeix una proporció força més alta

d’establiments de professionals i artistes, molt per damunt de la tònica de la comarca i de

Catalunya. Sota aquesta denominació hi trobem les seccions 2ª i 3ª de l’IAE (la 1ª secció

és la dedicada a activitats empresarials), les quals van ser pensades per a persones


49

físiques que exercien o bé una activitat professional lliberal –advocats, economistes,

arquitectes, consultors,... en general, autònoms per compte propi- o bé una activitat

artística per compte propi. Aquesta classificació té al municipi un pes relatiu doblement

superior que al Vallès Occidental i que a Catalunya. Igualment, el nombre d’establiments

de professionals i artistes per cada 1.000 habitants mostra un ràtio més del 100% superior

al municipi que a la comarca, a Catalunya o a altres municipis propers (taula 5.7

d’establiments per cada 1.000 habitants). Presumiblement una part força important

d’aquests professionals lliberals que tenen el seu establiment a Sant Cugat també hi

viuen, inclòs segurament comparteixen l’habitatge amb el lloc de treball, però tendeixen a

desplaçar-se força, doncs treballen per a empreses i per a particulars tant al propi

municipi com a altres demarcacions.

El punt determinant és, per tant, l’elecció de Sant Cugat per a establir-hi la seva

residència, gràcies al propi atractiu del municipi, més enllà de les possibilitats de negoci

que hi poguessin trobar. En general, aquests professionals ja vivien de la seva professió

lliberal o tenien expectatives raonables de fer-ho en un breu període de temps (i per tant

tenien un nivell econòmic alt o expectatives d’arribar-hi), així que el seu emplaçament al

municipi es deu a la qualitat de vida i a les bones comunicacions, un punt força important

per al desenvolupament satisfactori de la seva activitat. La vinculació d’aquests

professionals amb el municipi –sobretot a nivell de la seva despesa comercial- depèn en

bona mesura del grau de mobilitat obligada per raons de feina al municipi en general, i

d’aquestes persones en particular. El desenvolupament del teletreball pot ser un

instrument clau per a Sant Cugat per tal d’afavorir l’esmentada vinculació.


50

AnyAgricultura i ramaderia

Indústria Construc.Comerç i turisme

Serveis a empreses

Serveis personals

Artistes Total

1994 12 55 150 148 228 345 20 958

1995 16 67 164 173 274 437 21 1.152

1996 17 60 173 206 289 496 28 1.269

1997 17 70 189 219 312 569 26 1.403

1998 18 81 208 221 336 636 29 1.528

1999 22 81 229 245 372 689 31 1.669

2000 21 77 244 259 371 704 36 1.712

2001 23 84 275 291 419 764 46 1.902

2002 25 98 301 286 445 844 50 2.049

Agricultura i ramaderia

Indústria Construc.Comerç i turisme

Serveis a empreses

Serveis personals

Artistes Total

Sant Cugat del Vallès 1,2 4,8 14,7 14 21,7 41,2 2,4 2.049

Vallès Occidental 1,1 4,3 12,1 15,8 26,4 38,3 2 8.309

Catalunya 1,5 3,6 13,2 12,3 28,8 38,6 1,9 91.368


Professionals i artistes per branques d'activitat (IAE) 2002. Percentatges.

Font: Idescat

Taula 5.10: Establiments de professionals i artistes per branques d'activitat. IAE

f. Temporalitat

Nova contractació

Analitzar acuradament la modalitat de la contractació –temporal / indefinit- ens

permet dir quelcom sobre la qualitat del mercat de treball al municipi –doncs s’analitza la

modalitat de contractació de les empreses de Sant Cugat-, si assumim, com així és

possible, que la major part de la temporalitat i la flexibilitat no és deu a la voluntat del

treballador, sinó a l’exigència de l’empresa.

14,46

85,54

16,07

83,93

25,46

74,54

22,69

77,31

19,11

80,89

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2000 2001 2002 2003 2004

Modalitat de Contractació. Sant Cugat del Vallès. 2000-2004

Indefinit Temporal

12,18

87,82

13,47

86,53

13,94

86,06

14,40

85,60

12,54

87,46

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2000 2001 2002 2003 2004

Modalitat de Contractació. Vallès Occidental. 2000-2004

Indefinit Temporal

Una avaluació dinàmica de la situació no permet concloure irrefutablement quina és

la situació estàtica de la taxa de temporalitat a les empreses de Sant Cugat. Tot i això,

registrar una proporció menor de contractes temporals any a any, com veurem, ens pot fer

suposar que el municipi pot presumir d’una taxa de temporalitat força baixa en relació a la


51

tònica general catalana20. De nou, Sant Cugat del Vallès presenta uns registres més bons

que els de la seva comarca –un 19,11% dels nous contractes del 2004 van ser indefinits a

Sant Cugat, vers un 12,54% al Vallès Occidental. A més, entre el 2000 i el 2004 els

contractes indefinits augmentaren força al municipi, situant la proporció en l’actualitat de

gairebé un contracte indefinit per cada quatre de temporals21, mentre que els registres de

la comarca s’han mantingut pràcticament constants en els últims quatre anys.

Anàlisi per col·lectius

Si procedim a fer un anàlisi segons el sexe, l’edat o els estudis dels nous

contractats, podem veure que, tot i que tant al Vallès com a Catalunya la temporalitat, i

per tant la precarietat, és superior, aquesta és per alguns col·lectius més marcada que per

a d’altres. Pel que fa a l’anàlisi de gènere, es pot comprovar com en totes les

demarcacions analitzades pràcticament no hi ha diferències pel que fa a la temporalitat

entre homes i dones, tot i que evidentment aquesta és inferior per als homes i les dones

de Sant Cugat. On sí trobem diferències importants és en l’afectació de la temporalitat

segons trams d’edat. Mentre que la dispersió en la proporció d’aquesta al municipi no

passa dels sis punts percentuals (78%-84%), ronda els onze punts percentuals a

Catalunya i al Vallès Occidental. D’aquesta manera, la temporalitat afecta molt més als

treballadors joves de Catalunya i el Vallès Occidental -menys de 20 anys, i entre 20 i 25

anys-, en relació a altres franges d’edat, que als del municipi, on les diferències són molt

menys acusades. De la mateixa manera, la temporalitat també afecta de forma superior a

les franges d’edat compreses entre els 25 i els 45 anys, però les diferències van

disminuint -85% al municipi vers el 86% a les altres demarcacions. Finalment, la

temporalitat entre els majors de 45 anys afecta pràcticament de la mateixa manera a totes

les demarcacions analitzades.

Pel que fa a la temporalitat en relació als estudis, evidentment aquesta afecta més

als treballadors amb nivells més baixos a totes les demarcacions analitzades, tot i que,

20 La taxa de temporalitat es situa entre el 25% de Catalunya i el 32% d’Espanya en general, amb registresinferiors en determinades demarcacions, com segurament succeeix al municipi de Sant Cugat.21 Departament de treball Generalitat de Catalunya


52

com hem vist, a Catalunya i a la comarca sempre per damunt dels percentatges del

municipi. Cal destacar, per sorprenent, les diferències molt més acusades al tram de més

alta qualificació –llicenciats. Tot i ser el nivell d’estudis que presenta menys temporalitat

per a totes les demarcacions, la diferència percentual se situa entre els deu i els dotze

punts percentuals entre Sant Cugat i la comarca i Catalunya, fent que es converteixi en la

diferència més acusada entre totes les demarcacions, degut bàsicament a la baixa taxa

de temporalitat que presenten els llicenciats de Sant Cugat del Vallès.

Pel que fa a la comunitat estrangera, podem assenyalar la superior afectació de la

temporalitat que pateix a Sant Cugat, tot i que en cap cas arriba als nivells de la comarca i

de Catalunya. És força remarcable, però la diferent afectació de la temporalitat entre

homes i dones –afectant en menor mesura als primers- cosa que no succeeix ni a Sant

Cugat en general ni a cap de les altres demarcacions analitzades. Així mateix, sorprèn

l’elevada temporalitat que pateixen el col·lectiu d’estrangers de més de 45 anys, per

damunt del municipi, de la comarca i de Catalunya, així com la superior taxa de

temporalitat entre els estrangers amb nivells d’estudis superiors –llicenciats. Taxa que

s’atansa molt més a la mitjana de la comarca i la catalana, deixant força enrere les xifres

que presenta aquest mateix ítem a nivell municipal. Malauradament, la no desagregació

per nacionalitats, fa impossible acurar més l’anàlisi.

En definitiva, la relativament baixa taxa de nova contractació temporal que es dóna

al municipi possiblement està relacionada amb el tipus d’empreses que hi ha a Sant

Cugat, o més aviat per les empreses que hi manquen en relació a altres demarcacions:

els serveis comercials i la hostaleria, que junt amb la construcció –sector que sí té

presència a la ciutat, però pel que sembla està dominat per grans companyies de fora del

municipi que obtenen la seva mà d’obra fóra de les seves fronteres- són tres dels sectors

amb una taxa de temporalitat més alta. Aquesta proporció més baixa de nous contractes

temporals, que possiblement es tradueix en una taxa de temporalitat inferior a la mitjana,

es tradueix en uns ingressos més estables, i així el procés de professionalització i

perfeccionament laboral de les persones és més sòlid.


53

Homes Dones <20 >=20 a <25

>=25 a <30

>=30 a <45 >=45 Sense

estudis Primaris Certificat EGB BUP FP Diplomats Llicenciats

Indefinit 19,46 18,85 16,57 15,56 21,96 21,27 17,85 14,57 12,44 18,41 19,61 16,94 19,52 18,21 31,25Temporal 80,54 81,15 83,43 84,44 78,04 78,73 82,15 85,43 87,56 81,59 80,39 83,06 80,48 81,79 68,75


>=25 a <30

>=30 a <45 >=45 Sense




>=25 a <30

>=30 a <45 >=45 Sense




>=25 a <30

>=30 a <45 >=45 Sense



Estrangers Sant Cugat del Vallès

Font: elaboració a partir de dades del Departament de Treball

Taula 5.11: Nous contractes 2004 segons modalitat: Indefinit - Temporal. Percentatges

Sant Cugat del Vallès 2004

Vallès Occidental 2004

Catalunya

g. Localització de l’activitat econòmica

Comerç al detall

Les empeses de comerç al detall, un dels sectors més importants, dominen en

algunes zones del nucli. Als carrers Santiago Rusiñol, Santa Maria o Valldoreix, per

exemple, o al carrer Major, així com al carrer Endavallada, perpendicular als anteriors,

dominen les activitats de venta de productes manufacturats de qualitat, i per tant de preus

força elevats. En aquesta zona també hi ha, però, molta presència d’empreses

relacionades amb la sanitat, la cura del cos i altres serveis socials. Molts dels carrers

d’aquesta zona han estan adaptats per a que siguin exclusivament peatonals i afavorir així

un model comercial de proximitat al casc antic, el qual és considerat com si fos un autèntic

centre comercial. Al barri de Coll Favà hi ha una altra zona comercial, però molt més

assequible econòmicament que la del centre del municipi. Així mateix, també hi ha una

proporció notable de comerços tant a l’Avinguda de Cerdanyola i voltants, com a la Plaça

de Barcelona i rodalies. A més, a la Rambla Ribatallada s’hi poden trobar algunes

botigues, especialment de roba i calçat, de molt alt estànding, destinades al consum

ostentós d’alguns dels habitants del barri de l’Eixample Sud, que en principi semblen ser

ciutadans d’un nivell econòmic força elevat. D’altra banda, a la carretera de Rubí a tocar


54

de l’A-7 s’hi aixeca un centre comercial integral, amb establiments prou coneguts com

Eroski, empreses de la corporació Inditex¸ Burguer King, McDonalds,... i un multicines de

l’empresa Yelmo. La resta del municipi, especialment els districtes que no són ni Nucli I ni

Nucli II, tenen una proporció de comerços al detall pràcticament nul·la.

Indústria i altres empreses de serveis

En quant a zones on s’hi ubiquen empreses no comercials, destaca l’eix de l’A-7 i la

carretera de Rubí, al llarg dels quals s’hi poden trobar diverses seus regionals de moltes

empreses, altres empreses de serveis força importants així com empreses i polígons

industrials. L’eix comença a la zona industrial Can Calopa, tocant a Rubí, de recent

creació, on hi trobem diverses empreses industrials, moltes d’elles relacionades amb la

fabricació de diferents productes metàl·lics i de peces i accessoris per a vehicles de

motor; i pel que sembla amb una manca greu de serveis, entre ells de transport públic per

als treballadors. L’eix continua cap a l’est amb diferents empreses de serveis com

l’Hospital General de Catalunya, la seu central de Correus, edifici d’oficines del Banc de

Sabadell, Televisió Espanyola, Novotel, Catalana d’Occident, Clínica Asepeyo, i en

general al voltant del polígon industrial Can Sant Joan per damunt de l’A-7, entre la via de

ferrocarril direcció a Terrassa a l’oest i la frontera amb el terme municipal de Cerdanyola

del Vallès a l’est, amb millors condicions que Can Calopa. En aquest mateix polígon de

Can Sant Joan, s’hi troben algunes empreses industrials com Sharp, dedicada a la

fabricació d’aparells de recepció i reproducció d’imatge i so, amb més de 600 treballadors;

Roche, dedicada a la fabricació d’equips i instruments medicoquirúrgics i que dóna feina a

més de 500 treballadors; o Hewlett Packard, així com altres empreses dedicades a la

producció de paper i cartró, material per a la construcció, productes químics industrials,

electrodomèstics,... Altres zones industrials més properes al centre són, per exemple, la

que envolta l’Avinguda Graells fins a la part nord de la carretera de Rubí (Parc

empresarial de La Guinardera, Can Canyameres i Sant Mamet), amb diverses empreses

de fabricació de maquinària per a les arts gràfiques, totxanes, motocicletes i bicicletes,

maquinària per a usos específics, tractament i distribució d’aigua, fabricació d’altres

productes metàl·lics, magatzems, comercialització majorista, mobles,... o JVC España,

dedicada a la fabricació d’aparells de recepció i reproducció d’imatge i so. En segon lloc el

parc empresarial de Can Fontanals i Turó de Can Mates, al sud de la carretera de Rubí,

on hi ha magatzems, comerç a l’engròs o Boehringer Ingelheim, dedicada a la fabricació


55

d’especialitats farmacèutiques i que dóna feina a uns 600 treballadors. En tercer lloc el

parc empresarial de Vullpalleres i Roquetes, on hi trobem el Centre d’Alt Rendiment,

diverses empreses de serveis relacionades amb l’ensenyament o la consultoria, agències

immobiliàries o alguna fàbrica d’aparells metàl·lics. O, finalment, la zona industrial que

envolta les Avingudes de Roquetes, Can Magí, de Cerdanyola, Ragull i de les Corts

Catalanes, els carrers Francesc Vila i Joan Buscalla i el camí Can Calders, a l’est del

terme municipal (Polígon Industrial Can Magí) on s’ubiquen empreses d’alimentació,

papereria i edició, electrònica, pelleteria i tèxtil, mobles, química inorgànica, manteniment

de vehicles a motor, material elèctric i electrònic, productes metàl·lics, fundició i

maquinària, o especialitats farmacèutiques –com les diverses empreses del Grup Ferrer

Internacional-, i sobretot l’empresa Delphi Diesel Systems, dedicada a la fabricació de

bombes per a motors, un dels emblemes del municipi, i que ocupa a més de 1.135

treballadors22, així com l’empresa Sant Cugat Centre de Negocis, S.L.

Cal assenyalar, per la seva proximitat, la importància de la Universitat Autònoma de

Barcelona com a reclam per a la instal·lació de noves empreses, ja siguin industrials o de

serveis. El recinte universitari representa un atractiu centre de creativitat, tant pels

ensenyaments que s‘hi imparteixen, com per la multitud d’instituts i centres d’investigació.

A més, entre el 2007 i el 2008 està previst inaugurar al municipi de Cerdanyola del Vallès

un sincrotron, un accelerador de partícules, el primer a Espanya –a Europa és força

nombrós- que pot tenir àmplies aplicacions per a empreses que volguessin utilitzar-ho per

testar nous materials –l’aparell és capaç d’emetre qualsevol radiació d’ona i així facilitar el

coneixement exacte de l’estructura completa dels materials- per als seus productes (chips,

transistors, productes biològics i mèdics,...). Tot i que la instal·lació de Cerdanyola serà

utilitzada en gran part per universitats i altres organismes públics, també estarà disponible

per les empreses que el vulguin llogar, i per tant pot ser un pol d’atracció d’empreses de

tecnologia puntera.

A més, en l’actualitat Sant Cugat compta amb dos hotels, de 300 (Novotel prop de

l’estació de Sant Joan) i 150 places (a la Rambla del Celler, a tocar de les noves oficines

de l’Ajuntament) respectivament. Properament s’hi afegirà una nova instal·lació al carrer

Cerdanya, prop de la Carretera de Rubí; i un centre de convencions de luxe aixecat en

22 Registre d’Establiments Industrials de Catalunya


56

una antiga masia a l’encreuament entre l’A-7 i la Carretera de Rubí –Qgat- destinat a

bodes i banquets, congressos, convencions d’empreses,... que pot suposar l’inici d’una

aposta de futur per atraure a la ciutat –gràcies a les seves condicions repetidament

esmentades- aquesta mena de concentracions.

Pel que fa a l’oci nocturn, destaquen els bars de la zona de l’Avinguda Torreblanca

–propera a l’Auditori- amb força èxit i on fins i tot, sembla ser, s’hi atansen consumidors de

poblacions veïnes de molta més importància com Terrassa o Sabadell. A més, hi hem

d’afegir alguns locals amb música en directe –jazz sobretot- en alguns carrers del nucli

urbà.

En definitiva, el municipi ha tingut durant els últims anys d’explosió demogràfica i

urbanística, i així segueix sent, una gran capacitat d’atracció d’empreses de gran

grandària, importància i qualitat, sobretot de serveis. La disponibilitat de terreny, l’alta

qualificació de la població –tot i l’alta mobilitat per raons de feina-, l’atractiu entorn –

sobretot per a molts alts càrrecs d’aquestes empreses-, les bones comunicacions, la

proximitat amb la gran urbe que representa Barcelona i l’àrea metropolitana i l’existència

d’importants centres de creació de coneixement, proporciona a Sant Cugat els

instruments per a seguir sent un dels municipis punters de Catalunya i per inserir-se

satisfactòriament en la dinàmica de la nova economia.


57

Mapa de localització d’empreses industrials i grans empreses de serveis

A. P.E. Can Calopa 6. Banc de Sabadell 17. Delphi Diesel Systems

B. P.E. Can Fontanals i Turó de Can Mates 7. Roche Diagnòstics 18. Hípica Sant Cugat

C. P.E. Can Sant Joan 8. Hewlett Packard 19. Teatre-Auditori

D. P.E. La Guinardera, Can Canyameres i Sant Mamet 9. E.U. Gimbernat i Tomàs Cerdà 20. Hotel SCH

E. P.E. de Vullpalleres i Roquetes 10. Catalana d'Occident 21. CAP Sant Cugat

F. P.E. Can Magí 11. Clínica Asepeyo 22. Golf de Sant Cugat

1. Hospital General de Catalunya i Universitat Internacional de Catalunya

12. Novotel 23. Escola Tècnica d'Arquitectura del Vallès

2. Boehringer Ingelheim 13. Televisió Espanyola 24. Arxiu Nacional de Catalunya

3. Centre Comercial Integral 14. Centre d'Alt Rendiment 25. CAP Valldoreix

4. Correus 15. Estació RENFE 26. Centre social i Sanitari La Floresta

5. Sharp 16. Grup Ferrer Internacional


58

6. POLÍTIQUES LOCALS D’OCUPACIÓ

L’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès participa en la definició d’aquestes

polítiques a través del Servei d’Ocupació Municipal, inclòs en l’àmbit de Gestió de

Polítiques Socials i Joventut de l’Ajuntament.

La tasca del servei consisteix en dissenyar i gestionar programes per a la promoció

de l'ocupació i ajudar a trobar feina a persones desocupades o que volen aconseguir una

millora en l’àmbit laboral.

El SOM està localitzat a la Casa Aymat, al carrer Villà número 68. El seu horari

d’atenció al públic és de dilluns a divendres de 8 a 15 hores, excepte el Club de Feina que

ofereix el seu servei els dilluns, matí i tarda (de 9 a 13 i de 17 a 19), i els dimarts,

dimecres i dijous de 9 a 13. De forma informal, i si el servei ho requereix, els tècnics són

disponibles fora d’aquest horari. Addicionalment, el SOM també té oficines

descentralitzades a la Floresta (c/ Pearson, 35) i a les Planes (plaça del Coll de la Creu

d’en Bau, 7), des d’on s’atén als ciutadans 10 hores setmanals, prèvia concertació de

visita.

Per la realització del seu objectiu el SOM compta, a 31 de desembre de 2005, amb

23.5 persones a jornada completa i 2 recepcionistes compartides amb la resta de serveis

de l’edifici.

A nivell global, i en relació a l’any 2004, el SOM ha rebut la visita de 1.713 persones

(per primera vegada, 1.279; i reincorporacions, 434):

- Gairebé el 59% eren dones,

- El 66,6% aturats

- El 75% de nacionalitat espanyola (els estrangers més nombrosos són d’origen

extracomunitari: en primer lloc els equatorians amb gairebé un 7%, seguits dels

marroquins amb un 4,5%).

Durant el 2005, però, el nombre total de persones ateses pel servei municipal va

disminuir al voltant d’un 4,5%, situant-se en 1.635.


59

Les dades no indiquen si les reincorporacions responen a un perfil comú o si són

heterogènies. Amb la intenció de saber si els reincidents responen a una tipologia

concreta, seria convenient comptar amb aquestes dades.

El SOM compta amb un protocol d’atenció establert segons el què:

Les persones es presenten a recepció amb la seva demanda.

Les fonts de coneixement del SOM per part dels usuaris són:

• Derivacions de Serveis Socials

• Boca – orella

• L’Oficina del Servei d’Ocupació de Catalunya23

Si aquestes persones són noves usuàries del SOM o si bé fa més de 6 mesos que

no hi ha acudit prenen part en sessions grupals d’acollida. Aquestes sessions

acostumen a durar 45 minuts, en aquest moment el tècnic decideix la seva

derivació cap a un servei personalitzat o bé l’accés lliure al Club de Feina. En

qualsevol moment, abans o després d’aquesta sessió grupal, si el tècnic detecta la

necessitat, l’usuari tindrà accés a aquest servei personalitzat.

Un dels primers serveis que ofereix el SOM són les sessions grupals d’acollida.

Individualitzem aquest servei car serveix tant pels itineraris d’inserció laboral per compte

aliena com pròpia.

Un altre recurs bàsic del SOM són les anomenades sessions grupals d’acollida.

Segons dades facilitades pel mateix servei i en relació a l’any 2004 comentar que:

• 632 persones han assistit a les sessions grupals d’acollida (és a dir el 37% de

les persones que atén la recepció).

• D’aquestes persones el 76% estan desocupades.

• Les dones continuen sent majoritàries en l’ús del servei ja que suposen un 64%

del total

23 No es coneixen les dades quantitatives d’aquestes derivacions. De totes formes, i tenint en compte que el

SOM no realitza una campanya permanent de comunicació dirigida a la població de la ciutat, és de suposar

que el pes d’aquestes vies de coneixement és important.


60

• El 79% dels usuaris són de nacionalitat espanyola i de les nacionalitats

extracomunitàries, l’equatoriana supera el percentatge en relació a la demanda

d’informació, però la marroquina no.

Durant el 2005, les persones assistents a les sessions d’acollida es situava en 468,

gairebé un 26% menys. Les dones continuaven sent les principals usuàries, el 63%,

mentre que els usuaris de nacionalitat espanyola eren el 75% del total, per un 12%

d’equatorians i un 3% de marroquins, entre altres.

Es desconeix la distribució entre les sessions grupals dirigides a l’orientació i les

realitzades per l’autoocupació, tot i que les primeres són més nombroses.

a. Serveis desenvolupats pel Servei d’Ocupació Municipal

Serveis de suport a la recerca de feina

Aquest servei constitueix el cor de la tasca del SOM. Els seus principals objectius són:

Oferir orientació professional.

Assessorar en el procés de recerca de feina.

Formar part activa de la Borsa de Treball del SOM.

Oferir el Club de la feina: un espai físic amb recursos i assessorament tècnic per

poder buscar feina activament (ordinadors amb connexió a internet, llistats

d'empreses i entitats, models de currículums, etc. ...).

Oferir Cursos de Formació Ocupacional per a persones a l'atur i de reciclatge per a

treballadors en actiu.

Per a la millor qualitat del servei el SOM ofereix atenció personalitzada en funció del

col·lectiu:

Col·lectius amb especials necessitats, és a dir que parteixen d’una especial

dificultat d’accés al mercat de treball

Joves

Beneficiaris de RMI


61

Aquest servei d’orientació i suport a la recerca de feina, a la vegada, està integrat per

les activitats següents:

Servei d’informació i d’orientació laboral

Aquest servei ha estat utilitzat a l’any 2004 per 340 persones, és a dir, gairebé un

20% dels que han sol·licitat informació.

En relació amb aquests usuaris:

• Les dones continuen sent majoritàries amb un 68% sobre el total.

• La mitjana d’entrevistes per persona és de 1,6.

• D’aquestes 340 persones, el 19% ha participat a més en accions grupals (el

86% d’aquests en accions grupals pròpiament dites, i el 14% restant en

activitats de desenvolupament d’aspectes personals). En aquest subgrup les

dones són encara més majoritàries amb gairebé un 77% de participació sobre el

total.

Servei d’orientació a col·lectius amb necessitats especials

Adreçats a persones amb problemes per accedir i/o mantenir un lloc de treball pel

fet de patir una situació personal d’exclusió social (per haver estat a la presó, problemes

amb les drogues, persones amb trastorns mentals,...), gaudeixen d’un servei de recerca

de feina molt especialitzat i personalitzat. Durant els 2004 es varen atendre 284 persones,

de les quals 70 van ser inserides finalment. Així mateix, al 2005 es varen atendre el

mateix nombre de persones, de les que es varen inserir unes 71.

SOM Joves

Aquest és un servei destinat a millorar les oportunitats dels joves a l’hora d’accedir

al mercat laboral. Segons dades de l’any 2004, 248 joves han estat atesos des d’aquest

servei, dels quals:

• Gairebé el 64% s’ha atès de forma personalitzada


62

- En aquest cas els nois són majoritaris amb un 67%. La seva principal

demanda, en un 37%, està relacionada amb la seva intenció a entrar en el

mercat de treball –normalment abandonen la formació reglada.

- Les noies, en canvi, estan més interessades –el 60%- en prioritzar la

formació però intentant combinar-ho amb una feina.

- Els percentatges de la població extracomunitària atesa per aquest servei és

inferior al general de tot el SOM, doncs el 85% dels atesos són de

nacionalitat espanyola, mentre que l’11% són marroquins i el 4%

equatorians.

• El 36% restant ha estat atès a través d’actuacions amb centres d’ensenyament.

Durant el 2005, els joves atesos des d’aquest servei de nou va ser inferior, un 14%

menys (213 usuaris), dels quals:

• El 76,5% han estat atesos de forma personalitzada.

- Igualment, els nois han estat majoritaris al 2005, el 64%.

- Igualment el 85% dels atesos són de nacionalitat espanyola, mentre que els

marroquins han estat el 9% i els equatorians el 6%.

• El 23,5% han estat atesos a través d’actuacions en centres d’ensenyament.

Addicionalment, durant el 2004 10 alumnes assistiren a tallers, i 21 a l’activitat “Avui

jo treballo”, adreçada als joves que encara estudien, per tal que els alumnes desenvolupin

una jornada laboral en un lloc de feina que estigui relacionat amb els seus interessos

professionals. Al 2005, però, no es realitzà cap d’aquestes dues activitats.

Club de Feina

Durant l’any 2004 aquest servei ha estat utilitzat per 625 persones, és a dir un

36,4% de les que han sol·licitat una primera informació.

D’aquestes 625 persones:

• Les dones continuen sent majoritàries amb un 59%.

• Gairebé el 77,1% dels usuaris està en situació d’atur.


63

• La mitjana d’assistències és de quasi 4 per usuari24.

• Els usuaris d’edats compreses entre els 25 i el 45 anys en suposen el 65,6%.

• La meitat dels usuaris han rebut assessorament en relació a la formació.

Durant el 2005 la disminució d’usuaris atesos va ser del 3,5%, fins als 603.

D’aquests:

• El percentatge de dones disminuïa fins al 55%.

• Els aturats eren en aquest cas el 50%, tot i que gairebé el 41% es classificava

en “NS/NC”.

• La mitjana d’assistències en aquest cas augmentava gairebé fins al 4,5%.

• Finalment, el 55,7% dels usuaris tenia una edat compresa entre els 25 i els 45

anys.

Tallers de recerca de feina

Realització d’accions grupals encaminades a que els participants coneguin els

instruments i adquireixin les habilitats per dur a terme una recerca de feina eficaç. Els

tallers realitzats, dividits en diferents mòduls, van ser utilitzats per 65 persones al 2004 (el

77% eren dones), mentre que al 2005 aquesta xifra va augmentar un 9%, fins a 71

persones (58% dones).

Curs de tècniques de recerca de feina per a beneficiaris del PIRMI

Curs d’una durada de 350 hores adreçat a persones beneficiàries del PIRMI que

siguin en fase d’inserció laboral, i amb l’objectiu de fer-los conèixer les principals

tècniques per a la recerca de feina i millorar les seves habilitats socio-laborals, entre altres

coses. Les persones que hi han participat, al voltant de 15 tant al curs 2003-2004 com al

curs 2004-2005, 8 van ser inserides satisfactòriament.

24 Número d’atencions realitzades / Usuaris


64

Borsa de treball

Aquest servei ofereix a les empreses del municipi gestionar les seves ofertes de treball

mitjançant la :

Presentació dels candidats més idonis per cobrir els llocs de treball.

Rapidesa i qualitat en tota la gestió de les ofertes de treball.

El total d’ofertes gestionades durant l’any 2004 ha estat de 478, que suposaren 142

persones inserides definitivament. Així mateix, 259 empreses eren usuàries habituals

d’aquest servei, mentre que al 2005 aquesta xifra augmentà un 57%, fins a 408 empreses.

Igualment, el nombre d’ofertes gestionades passà a ser al 2005 de 533, un 11,5% més

que l’any immediatament anterior. Tot i els significatius augments esmentats, el nombre

de persones inserides definitivament va romandre pràcticament estancat al 2005 en

relació a l’any anterior (143 persones inserides).

Prospecció d’empreses

El servei de prospecció d’empreses intenta, bàsicament, tenir un coneixement

exhaustiu i actualitzat de les necessitats formatives i de mà d’obra de les empreses del

municipi per tal de donar-hi resposta des del mateix SOM. Durant l’any 2004 s’inicià una

col·laboració amb la Delegació a Sant Cugat del Gremi d’Hostaleria de Barcelona –

jornades d’hostaleria i convenis de pràctiques. Al 2005, l’activitat s’expandí a empreses de

l’àmbit social.

Durant el 2004 es realitzaren 92 contactes, que fructificaren en 13 empreses que

van col·laborar amb pràctiques i 33 persones realitzant aquestes pràctiques. Al seu torn,

durant el 2005 les empreses que hi van col·laborar van augmentar fins a 29, mentre que

les persones que hi participaren van ser de nou 33.


65

Serveis per a la formació

Formació ocupacional

Adreçades a persones en situació d’atur, entre el 2004 i el 2005 s’han realitzat

diversos cursos per a majors de 25 anys encaminats a inserir als participants al mercat

laboral. Subvencionats pel Servei d’Ocupació de Catalunya i el Fons Social Europeu,

durant el 2004 es va dur a terme el curs “Anglès: atenció al públic”, amb 15 participants; i

durant el 2005 els cursos de “Gestor/a de magatzem” i, de nou, “Anglès: atenció al públic”,

amb un total de 30 participants.

Proporcionalment aquest recurs està poc desenvolupat. Això sí, el SOM fa un

esforç d’anàlisi remarcable ja que, tot i no tenir la possibilitat d’orientar-ho en base a una

estudi de referència; es basa en l’observació directa de les ofertes de la borsa de treball

que no han sigut satisfetes, com a símptoma de que el sector en qüestió no està proveït

de mà d’obra formada.

Plans d’ocupació

L’objectiu d’aquests programes és facilitar la inserció al mercat laboral de persones

en risc d’exclusió social a través d’accions d’interès general promogudes pel propi

Ajuntament del municipi.

Durant el 2004 es realitzaren 19 contractes per llocs de treball com els de peó de la

construcció, administratius, conserges, jardiners,... per a diferents projectes de

l’administració municipal. Els homes, amb un pes del 63%, van ser els principals usuaris

del servei, mentre que el 53% d’aquests tenia més de 45 anys, per un 42% en edats

compreses entre els 26 i els 45 anys. El 79% dels usuaris eren espanyols, i un important

16% eren marroquins.

Durant el 2005, el número de contractes va augmentar fins a 24, amb una

participació menor dels homes en relació a l’any anterior (eren el 54%), i un major pes

dels usuaris de més de 45 anys, el 59%.


66

Escola-taller Can Ribes

Projecte realitzat durant els anys 2003 i 2005, implicà a 47 joves d’entre 16 i 25

anys que es trobaven en situació d’atur, per a formar-se en un ofici, en aquest cas el de

paleta (el 53%) o el de lampista (el 47%), mentre que a la vegada estaven contractats i

se’ls formava teòrica i sobretot pràcticament. El projecte endegat va ser el de la

rehabilitació de l’edifici Can Ribes, a la carretera de l’Arrabassada, i el 92% dels

participants van ser de nacionalitat espanyola, per un 4% de marroquins i un 4% de

paquistanesos.

Casa d’Oficis Can Ribes

Des de finals del 2005 i fins a finals del 2006 es portarà a terme aquest projecte de

continuar amb la restauració de l’edifici Can Ribes, per part de 16 joves, per adequar-ho a

un ús habitual, mitjançant les activitats de fusteria (el 50% dels inscrits) i pintura (el 50%

dels inscrits).

Programa de garantia social

Adreçat a joves entre 16 i 24 anys que no disposen del graduat en ESO, pretén

formar als usuaris per a poder reincorporar-los a l’ensenyament reglat, bàsicament Cicles

Formatius, preparant-los per a les proves d’accés, a la vegada que proporcionen un nivell

de competències mínimes als qui no vulguin continuar estudiant de cap de les maneres.

Durant el 2005, 10 nois i 4 noies participaren en el programa, basat en la formació

en l’àmbit de l’atenció al públic (dependents, conserges, recepcionistes,...), i en tot

moment els alumnes han disposat d’un servei d’orientació i tutoria individualitzada.

I Jornades d’Hostaleria

Jornades celebrades entre el 17 i el 19 de maig de 2004, adreçades a treballadors

en actiu i aturats per a proveir-los d’alguns coneixements específics relacionats amb el

sector de l’hostaleria. Hi van participar-hi 17 dones i 2 homes, majoritàriament usuaris del

SOM.


67

Projectes integrals d’ocupació

Amb l’objectiu de promoure l’ocupació a través d’itineraris integrats que inclouen

motivació, orientació, formació i inserció, s’han realitzat dos projectes per part del SOM

encaminats a millorar l’actitud i l’autoestima dels participants, orientar-los en la tria d’un

itinerari professional, millorar les seves habilitats personals, qualificar a les persones per

treballar en el sector de l’atenció a les persones i augmentar les possibilitats de

contractació de les persones amb cert risc d’exclusió social.

Programa Equal – Vallès Ocupació

Programa que pretén motivar, acompanyar i recolzar a persones amb dificultats per

trobar feina com aturats majors de 45 anys, persones de famílies monoparentals,

exdrogodependents,... a qui se’ls ofereix seguiment, tutories, i cursos de formació.

Entre el 2004 i el 2005 han participat 100 persones al programa, en diferents

aspectes, com les tutories, els tallers (24 persones), o els dos cursos realitzats durant el

programa: el de “Auxiliar de cuina/cambrer”, amb 8 assistents; i el de “Auxiliar ajuda a

domicili”, amb 8 assistents més.

Programa ILO-SER 3

Programa adreçat a col·lectius amb especials dificultats amb l’objectiu de fomentar

l’ocupació en el sector dels serveis a les persones amb necessitats. La intenció del

programa, subvencionat per la Diputació de Barcelona i el FSE pretén ajudar a concretar

un itinerari professional en aquest sector per als seus participants, posant-li a l’abast les

eines necessàries.

Finalment, s’ha assolit la inserció de 18 persones de les 67 que inicialment van

mostrar-hi interès –només 34 demostraren perfils i possibilitats de realitzar el programa.

Addicionalment, 6 van rebre assessorament per a la creació d’empreses en el sector, i

una d’elles ja ha posat en marxa un projecte. A més, 20 persones van seguir cursos de


68

“Formació bàsica en el sector d’atenció a les persones” i/o de “Monitor d’activitats de

lleure infantil i juvenil especialitzat en menjadors escolars”.

Servei de creació d’empresa i per a la promoció empresarial

En l’àrea de suport a la creació d’ocupació el SOM ofereix als ciutadans:

Assessorament als ciutadans que volen obrir un negoci, crear el seu propi lloc de

treball, concretament: informació i assessorament en la maduració de la idea i en

l'elaboració del Pla d'Empresa.

Informació i assessorament sobre ajuts i subvencions a les empreses de nova

creació.

Fa un any que l’Ajuntament ha entomat directament la realització d’aquest servei que

abans estava subcontractat a una entitat acreditada del Servei d’Autoempresa de la

Generalitat de Catalunya.

Assessorament i orientació per a emprenedors

Segons dades de l’any 2004 –on encara no s’havia produït el canvi en la gestió- el

nombre de les persones ateses va ser de 383 (un 22,3% dels que es van adreçar a la

recepció del SOM), d’aquestes:

• El 57% eren dones. Aquesta dada és peculiar ja que segons dades facilitades

pel Servei d’Autoempresa de la Generalitat de Catalunya en relació a l’any 2004

les dones que s’assessoren suposen el 47,49%.

• El 62% aturats. Aquesta dada també és peculiar car a nivell de Catalunya

majoritàriament són ocupats: concretament aquests representen un 54,92%.

• El 88% de nacionalitat espanyola i els sudamericans representen el 8%.

• La mitjana d’atencions realitzades ha estat de 2,2.

• El nombre de projectes derivats a l’entitat acreditada ha estat de 115.

• El número de plans d’empresa elaborats és de 16, gairebé un 14% dels iniciats.

Segons dades del Servei d’Autoempresa, a nivell de Catalunya, un 18% dels

assessoraments finalitzen en pla d’empresa.


69

• Segons dades catalanes un 11,5% crea la seva empresa i la creació de llocs de

treball és de 2 per projecte creat. No comptem amb aquestes dades a nivell

municipal per l’any 2004.

Segons dades de l’any 2005, el servei va atendre 335 persones:

• La mitjana d’atencions realitzades ha pujat, doncs ara és de 3,9.

• El nombre de projectes empresarials engegats és de 188.

• El número de plans d’empresa elaborats és de 30, és a dir, un 16% dels

projectes iniciats finalitzen en pla d’empresa.

• El número d’empreses creades 31, per tant, gairebé un 16,5% crea la seva

empresa.

En relació a aquest servei comentar que l’Ajuntament ha millorat la seva prestació:

• L’assistència s’ha intensificat, hi ha més reunions per projecte,

• La conclusió de plans d’empresa i la creació d’empreses han augmentat.

Projecte Larvae Mentoring

Fins a desembre de 2004, el SOM ha participat en aquest projecte liderat per

l’Associació d’Empresaris Productors de Multimèdia, amb l’objectiu de formar persones

amb esperit emprenedor i un nivell d’estudis científico-tècnic suficient, però sense estudis

universitaris, per a que posin en marxa el seu propi projecte empresarial.

A part de la formació en diferents àmbits, els emprenedors que han realitzat el seu

projecte han comptat amb el suport d’un assessor amb experiència empresarial. Dels 11

participants al programa, 6 d’ells va finalitzar el seu pla d’empresa, dues empreses han

estat creades, i dues més estan en fase de creació. D’aquests, el 55% eren homes,

mentre que el 37% tenien edats compreses entre els 30 i 39 anys, i el 27% entre 40 i 49

anys.


70

Dones emprenedores

10 dones seleccionades de les 33 que hi van mostrar-hi interès són les que en

l’actualitat formen part d’aquest projecte, on reben el suport necessari per a la creació

d’empreses en sectors com l’immobiliari, dermofarmacèutic, idiomes, restauració de

mobles, disseny gràfic, serveis empresarials, comerç o restauració.

Per a dones emprenedores en situació d’atur que vulguin crear la seva pròpia

empresa s’ofereix:

• Formació, assessorament i acompanyament.

• Suport i motivació, i èmfasi en la conciliació de la vida familiar i laboral.

• Creació de xarxes de col·laboració entre dones participants.

Programa IMPAC-TEM VALLÈS

El projecte pretén facilitar a les empreses eines i recursos per tal d’optimitzar

aquelles àrees que li permetran millorar la seva posició competitiva en un mercat global.

D’aquesta manera, els objectius s’encaminen, entre altres aspectes, a millorar la

col·laboració entre administracions i empreses locals; experimentar noves formes

d’organització del treball i de gestió de l’empresa; i millorar les oportunitats d’ocupació de

les PIME’s del municipi.

Amb una durada total del projecte de 3 anys (entre 2004 i 2007), en l’actualitat es

troba en les seves fases més inicials, on s’ha elaborat un directori ampli d’empreses

susceptibles de participar-hi, la formació de dues tècniques prospectores del mateix SOM

i la visita a un nombre ja força elevat d’empreses.

Les accions a portar a terme s’encaminarien, bàsicament, a la realització de

diagnosis de les empreses, formació de personal, de directius, detecció de necessitats,...


71

Estand nous empresaris a la 8ª Mostra Sant Cugat Actiu

Entre el 25 i el 27 d’abril el SOM participà amb un estand propi a la 8ª Mostra de

Sant Cugat Actiu, cosa que va permetre donar a conèixer algunes de les empreses que

havien estat creades des del propi servei municipal, així com explicar als visitants la seva

oferta de serveis en relació a la creació d’empreses.

Premis Valldoreix Activa

Valldoreix Activa és una societat limitada que ofereix serveis de lloguer d’oficines a

preus assequibles, i regularment convoca uns premis que tenen com a objectiu reconèixer

les iniciatives empresarials viables que millorin la qualitat de vida o que s’emmarquin dins

dels Nous Filons d’Ocupació. L’Ajuntament va encarregar-se de la difusió, incloent-hi als

emprenedors usuaris de l’assessorament de creació d’empreses del SOM.

b. Conclusions tretes de l’anàlisi del SOM

En funció de les característiques del Servei.

A continuació exposem algunes propostes, aquestes són:

Coneixement més detallat de les persones i empreses que utilitzen el SOM.

Seria aconsellable comptar amb una eina informàtica que permetés una recollida

de dades més detallada, així com la realització d’explotacions que donin informació que

fonamenti i faciliti la presa de decisions.

Coneixement més detallat de la tasca realitzada pels serveis del SOM.

El SOM ens ha informat que actualment s’està millorant la recollida d’informació i la

redacció de les memòries dels serveis oferts. La nostra recomanació és en aquest sentit,

car s’ha trobat poca uniformitat en la forma de descriure les activitats que porten a terme

els diferents serveis del SOM, comportant una difícil visió de conjunt del total del SOM.


72

També creiem convenient donar un impuls a la recollida d’informació en relació amb

l’opinió que els usuaris tenen de les activitats del SOM.

Generalització de plans de treball per tots els serveis.

No tots els serveis del SOM compten amb aquesta eina de gestió, que no de

control. Per això recomanem la seva adopció per part de tothom. Les tasques a realitzar

en aquest sentit serien:

• En un primer moment, recollir dades del què s’està fent.

• A mig termini, establir plans de treball amb objectius qualitatius realitzables, en

base a les dades recollides.

No es tracta de fer plans de treball amb objectius extensius i numèricament

atractius, sinó de donar unes pautes a les persones que treballen al SOM i, de pas,

facilitar la recollida de dades.

La dona com a col·lectiu diana, prioritari però no homogeni.

Les dades facilitades pel SOM en relació als usuaris dels seus serveis mostren

que, com en altres municipis, són més utilitzats per les dones. La diferència és que, fins i

tot en aquells en que a nivell de Catalunya normalment no succeeix -principalment en el

cas de l’autoocupació-, a Sant Cugat aquest gènere continua sent majoritari.

Ara bé, és necessari no oblidar que a dins del col·lectiu format per les dones, les

seves característiques socioeconòmiques poden ser molt diferents –per això seria

convenient conèixer-les en profunditat- i, per tant, el seu tractament com a usuàries del

SOM podria ser molt divers.

Singularització de la tasca realitzada conjuntament amb els Serveis Socials.

Existeixen indicis de que els serveis del SOM són un recurs pels Serveis Socials.

Actualment la distribució dels beneficiaris de Serveis Socials és, aproximadament, la

següent:

• Entre el 50 i el 60% són població d’origen estranger.


73

• Entre el 30 i el 40% són catalans.

• Entre el 15 i el 20% és gent gran.

Seria aconsellable unificar les bases de dades de Serveis Socials i SOM en relació

amb aquests usuaris compartits amb l’objectiu de:

• Determinar el seu pes en la feina del SOM.

• Diagnosticar possibles públics diana homogenis en el seu interior per adaptar els

serveis a les seves problemàtiques. No seria tant crear un circuit d’atenció a col·lectius

de difícil inserció, circuit que ja disposa el SOM, com de donar-li una perspectiva

sectorial, generacional, etc. més específica. Per exemple, i relacionat amb el punt

anterior:

Tant les dades macroeconòmiques, com demogràfiques objectives, com les

qualitatives facilitades pels serveis de l’Ajuntament entrevistats, indiquen que la

població femenina és i serà un sector potencialment usuari del servei.

Aquesta població ha de tenir una atenció personalitzada en els serveis d’orientació,

però també pot ser grupal per millorar l’eficiència i eficàcia dels mateixos. És a dir,

no és obligatori que totes les persones amb dificultats específiques hagin de ser

atesos de forma individual si aquestes dificultats són comunes a un grup específic.

De la informació facilitada per l’Ajuntament, també s’intueix que ens trobarem:

• Dones immigrades soles, sense suport social, sense qualificació i amb

càrregues familiars ja sigui en el lloc de residència o fora d’ell, segurament

procedents de la immigració.

• Famílies monomarentals amb major qualificació que el grup anterior però amb

una trajectòria professional potser llunyana, segurament autòctones.

Tot i ser dones, les seves característiques poden ser bastant diferents, ara bé el

tret comú serà la seva gran necessitat d’ocupació que pot desembocar en

l’autoocupació.

La informació dels usuaris de serveis socials també pot servir per trobar futurs

sectors d’ocupació per a persones en situació d’atur. Caldria preveure el futur increment

de la demanda d’aquest tipus de servei per part de la població del municipi, que a dia

d’avui encara és força jove, en el sentit, que els recursos municipals patiran tensions per

fer front a totes aquestes demandes. Consegüentment, podria ser aconsellable incloure


74

aquesta previsió en el moment de plantejar formacions, sector d’activitat per a

l’autoocupació, etc. per als potencials usuaris del SOM.

Consegüentment tenir preparats els serveis a aquesta previsió, pensant ja en

programes formatius específics, i sectors productius potencialment positius a la seva

inserció –ja sigui per compte pròpia com aliena-, pot millorar i optimitzar la tasca futura del

Servei.

Uniformitzar i generalitzar serveis per poder personalitzar-ne d’altres.

Com ja hem comentat, els col·lectius amb necessitats especials semblen

nombrosos en la utilització del SOM. Per poder millorar la seva atenció, s’ha creat un

protocol d’entrevistes personalitzades. Les persones que no tenen aquesta situació de

partida, utilitzen els espais del SOM de forma gairebé autònoma, això sí, sempre amb el

suport d’un tècnic.

Si fos possible un coneixement més profund d’aquests col·lectius (tant el seu

percentatge en els usuaris del SOM com en relació a les seves característiques) es podria

refer aquest circuit amb l’objectiu de descarregar els tècnics. Tot i que tenen

característiques específiques, si estan en la fase de buscar feina, el seu grau d’autonomia

hauria de ser acceptable, per tant, potser es podrien adaptar les sessions grupals

d’acollida a aquest col·lectiu, mantenir les entrevistes individuals però, segons quines

fases del consell, tornar-los a assistir de forma grupal. D’aquesta manera els tècnics

disposarien de més temps per aquells que, pot ser, encara no estan en les millors

condicions per buscar feina. D’altra banda això podria permetre disposar de més recursos

per oferir a aquelles persones autònomes que busquen feina però que estan a l’atur i que,

a vegades, necessiten un cop de ma, encara que sigui més psicològic que professional.

El servei de la Borsa de Treball.

Com ja s’ha comentat, actualment manquen dades que permetin un coneixement

profund de la feina realitzada per aquest servei. El SOM té com a objectiu el convertir-se

en un recurs per a les empreses del territori, per això caldria clarificar aquesta tendència

ja que les activitats que pot portar a terme una borsa de treball, en aquest sentit, tenen


75

moltes potencialitats però, a la vegada, poder ser molt diverses. Seria convenient crear un

equip únic que treballés directament amb les empreses.

La Formació Ocupacional

Segons les dades facilitades per l’Ajuntament, aquest recurs no està gaire explotat

en el conjunt del SOM. Tenint en compte que, en el futur, és possible que el seu

finançament sigui restrictiu, seria interessant, i en base algunes de les recomanacions

anteriors, preveure aquesta activitat amb més coneixement, tant de les demandes dels

usuaris (ja siguin persones com empreses) i les possibilitats d’inserció dels potencials

beneficiaris.

El servei de Creació d’Empreses

Com s’ha comentat anteriorment, l’Ajuntament ha decidit –i amb molt bon criteri si

tenim en compte els resultats- realitzar directament totes les etapes de l’assessorament i

suport a l’autoocupació. Previsiblement, en els propers anys aquests resultats es veuran

encara millorats, augmentant el número de projectes finalitzats i, també, engegats. Tot i

que ja s’ha comentat en apartats anteriors, la possibilitat de tenir en compte els sectors

d’activitat econòmica potencialment més productius, pot ajudar a aquest servei a millorar

la prestació del mateix.

La prestació dels serveis

Tot i que la professionalitat dels seus treballadors els porta a prestar els serveis

fora de l’horari estipulat quan els beneficiaris ho requereixen, caldria, pot ser, plantejar-ho

d’una manera més estipulada, per poder donar resposta a aquells potencials beneficiaris –

ja siguin empreses com persones- que tenen més constrenyiments horaris a l’hora de

desplaçar-se a l’edifici del SOM.


76

En funció de les característiques socioeconòmiques del municipi.

La demanda per part de les persones i de les empreses.

A l’hora de plantejar possibles vies d’inserció laboral, ja sigui per compte pròpia

com aliena, sempre és convenient pensar en la possible font de demanda.

Si pensem en persones com a demandants de béns i serveis podem intuir fàcilment

que per les característiques socioeconòmiques dels santcugatencs (alt nivell formatiu,

taxa d’ocupació femenina elevada, origen d’una gran part de la població estranger), el

sector de serveis a les persones pot ser un filó d’ocupació. Poden ser, i com a exemple,

serveis que en el nostre entorn encara no estan molt desenvolupats, però que en altres

països europeus sí perquè responen a les necessitats de la seva població, i que serien

proveïts a Sant Cugat exitosament.

Si ens centrem en les empreses i tenim en compte l’alta mobilitat per raons de

treball, així com la reduïda mobilitat interna al municipi, podem pensar en serveis de

proximitat a les empreses com a clients, i als seus treballadors també com a clients. És a

dir, apropar al màxim aquelles activitats que s’acostumen a externalitzar en les empreses.

El què volem apuntar és que les possibilitats d’inserció dels usuaris del SOM ja

sigui per compte pròpia o aliena, es poden veure augmentades si en el assessorament i

formació es té en compte aquestes especificitats. Per tant, el què fóra aconsellable és

estudiar les característiques, les potencialitats, etc. per dotar al personal del SOM d’un

coneixement que millori la qualitat del servei que dóna.

Això, juntament amb un coneixement més exhaustiu dels usuaris del SOM,

millorarà les possibilitats d’èxit de les seves activitats.

La joventut del municipi

El municipi de Sant Cugat és jove. Consegüentment, és de preveure que d’aquí a

10 anys aquesta franja poblacional tingui un pes important en el conjunt de la població de

Sant Cugat.


77

Seria convenient preguntar-nos si aquests futurs joves:

• Seran usuaris del SOM?

• Seran usuaris dels Serveis Socials i seguirà la tendència d’utilitzar el SOM com un

recurs dels primers?

• Trobarem una dualitat entre els que sí seran usuaris i els que no perquè continuen

la formació reglada? I en aquest segon cas, continuarà la tendència de les noies en

prioritzar la formació però intentar complementar els seus ingressos amb treballs

assalariats?

Si podem preveure les respostes a aquestes preguntes, podrem planificar l’activitat del

SOM en aquest sentit.


78

7. QUALITAT DE VIDA I BENESTAR SOCIAL

7.1. Renda per càpita disponible

Renda bruta familiar disponible

Sant Cugat del Vallès es caracteritza per tenir una població amb una renda mitjana

per càpita força alta, possiblement de les més elevades de Catalunya. Les dades així ho

demostren, tot i que donades les característiques de la població que s’ha anat analitzant

fins ara, aquest fet era quelcom que ja es podia suposar. Per a l’any 2000 –últimes dades

de les que disposem- la renda bruta familiar disponible25 a Sant Cugat era de 874 milions

d’euros, cosa que significava 16.600 € per persona i any.

RBFD milions €RBFD x càpita.

Milers € Index Cat=100

Sant Cugat del Vallès 874 16,6 150Vallès Occidental 7.643 10,7 96,3

Catalunya 69.274 11,1 100

Cerdanyola del Vallès 554 10,5 94,9

Sabadell 1.905 10,4 93,7Rubí 532 9,1 82,1

Terrassa 1.731 10,1 91,1Barcelona 18.656 12,5 112,7

Girona 1.033 14 126,8Puigcerdà 94 13,6 123,1

L'Ametlla del Vallès 91 16,1 145,1Castell-Platja d'Aro 86 12,8 115,6

Matadepera 138 19,9 179,5Sant Just Desvern 217 15,5 139,8

Sant Quirze del Vallès 174 13,7 123,9

Sitges 261 13,4 121,5Lloret de Mar 248 12,4 111,7

Taula 7.1.1: Renda Bruta Familiar Disponible. 2000


Tot i que aquest indicador no té en compte la distribució interna d’aquesta renda

disponible –per la qual cosa s’hauria de fer un anàlisi més acurat- sí ens diu quelcom de la

capacitat adquisitiva general de Sant Cugat en relació a altres demarcacions. Si

25 Nivell de renda del que disposen les economies domèstiques per gastar i estalviar més el destinat a tributso suma dels ingressos percebuts per les economies domèstiques per a un període.


79

confeccionem un número índex =100 per a Catalunya, amb una renda per càpita d’11.100

€, Sant Cugat presenta un índex de 150, molt per damunt de l’índex general del Vallès

Occidental, així com dels altres municipis analitzats fins ara, incloent-hi Barcelona, amb un

índex de 112,7 –però, possiblement, amb una dispersió molt superior.

Renda neta familiar disponible

Més recentment, el “Servei d’Estudis de La Caixa de Pensions de Barcelona”

publica un Anuari Econòmic on, entre altres aspectes, analitza el nivell de renda de cada

municipi i elabora un índex (de l’1 al 10) tant de nivell econòmic com de la variació

d’aquest entre 1998 i 2004. Per a explicar la renda familiar disponible per habitant

municipal, l’anuari parteix del mateix concepte estimat a nivell provincial, i elabora una

regressió economètrica on té en compte les següents variables: línies telefòniques de

primera residència per habitant, línies RDSI i ADSL per habitant, proporció de la població

amb estudis superiors sobre la població total, proporció de la població en llocs de treball

qualificats sobre la població total, taxa total de demandes de feina sobre la població de 15

i més anys, el preu mig del m² de l’habitatge i finalment la distància mitjana de cada

municipi a la seva capçalera d’àrea comercial. Finalment s’assigna un número de l’1 al 10

per a cada municipi en funció de l’interval en que es trobi el seu nivell de renda disponible

estimat. Tot i així, s’ha de tenir en compte que l’estimació indirecte a través d’una

regressió del nivell de renda disponible, sobretot per la quantitat de variables que s’han de

tenir en compte, és un procés arriscat i cal relativitzar-ne la importància, bàsicament pel

que fa al valor absolut obtingut per als municipis, encara que sí pot ser més útil a l’hora

d’establir comparacions entre ells.

Per tant, de nou, es corrobora l’elevat nivell de renda per càpita dels

santcugatencs, sobretot en relació a la resta de demarcacions analitzades –tot i que el

municipi disminueix un nivell respecte a l’interval de l’any anterior, elaborat pel mateix

“Servei d’Estudis”, on l’interval assignat amb el núm. 9 era de 13.000 a 13.7000 €, i el del

núm. 10, més de 13.700 €. En l’actualitat, però, poques poblacions catalanes superen

l’interval de Sant Cugat –Sant Just Desvern a la RMB, i algunes poblacions gironines- i

més tenint en compte que la regressió perd poder predictiu en municipis d’una grandària

reduïda.


80

Index de renda disponible (variació 98-03)

2003 2004 2004Sant Cugat del Vallès 10 9 7Barcelona (província) 8 8 6

Catalunya 8 8 6Terrassa 7 6 6Sabadell 7 7 6

Rubí 7 7 7 NivellsRenda familiar disponible per

habitant, en eurosCerdanyola del Vallès 8 8 6 1 Fina a 7.200

Barcelona (ciutat) 9 9 6 2 7.200 - 8.300

Girona (província) 9 9 7 3 8.300 - 9.300

Tarragona (província) 7 7 7 4 9.300 - 10.200

Lleida (província) 8 8 5 5 10.200 - 11.300

Andalusia 3 3 5 6 11.300 - 12.100

Madrid 8 8 6 7 12.100 - 12.700

Com. Valenciana 5 5 7 8 12.700 - 13.500

Navarra 9 9 6 9 13.500 - 14.500

Espanya 5 - 6 5 - 6 6 10 Més de 14.500

Índex de nivell econòmic

Font: elaboració a partir de "Serveis d'Estudis de La Caixa"

Taula 7.1.2: Nivell econòmic estimat. 2003 i 2004

7.2. Qualitat de vida

Si es tracta de trobar un indicador sintètic, se’n poden elaborar tenint en compte

diferents indicadors de caire social, i agrupar-los segons la seva importància –mitjana

ponderada- en una única xifra. Així es procedeix a l’hora d’elaborar l’Índex de

Desenvolupament Humà i Sostenible, on es tenen en compte, a part de la riquesa d’un

país, altres aspectes com el seu nivell educatiu i la salut. Altres opcions consistirien en

elaborar un índex sintètic a partir de la contemplació d’un nombre força elevat de variables

i la confecció i estimació d’una regressió economètrica, o inclòs arraconar la intenció de

quantitivitzar el benestar d’una població i proposar-se una descripció qualitativa en funció

de l’observació d’un nombre també força elevat d’indicadors. El Grup de Recerca AQR de

la Universitat de Barcelona publica amb l’Ajuntament de Sant Cugat un Butlletí Econòmic

semestral on elabora un índex sintètic de qualitat de vida a Sant Cugat del Vallès en

relació a un grup de municipis que també són analitzats, tenint en compte variables com:

creixement del Valor Afegit Brut; taxes d’activitat i d’atur; índex de motorització; estructura

d’edat; desigualtat de gènere; serveis a la 3ª edat i a persones amb disminució o

invalidesa; equipaments culturals, educatius i esportius; o equipaments sanitaris.


81

Sant Cugat del Vallès 1Cerdanyola del Vallès 5

Rubí 6Terrassa 3Sabadell 4

Barcelona 2

Taula 7.2.1: Rànking General de Qualitat de Vida. 2001. Posició

Font: Butlletí Econòmic Sant Cugat 2004

Per a l’any 2001, l’AQR establia que Sant Cugat del Vallès ocupava la primera

posició en aquest rànking –la mateixa que en l’any anterior-, la qual cosa no sorprèn tenint

en compte el que hem anat analitzant fins al moment en aquest text. Malauradament,

aquest indicador deixa de banda certs aspectes que potser tenen força importància al

municipi, com són la mobilitat interna, els serveis comercials o la titularitat –pública o

privada- d’alguns serveis com els educatius, culturals i sanitaris. Indubtablement, però,

Sant Cugat compta amb un nivell de renda i una qualitat de vida mitjana molt elevats,

corroborats per múltiples indicadors de consum i benestar material o enquestes d’opinió,

tot i que no amaguen l’existència d’una proporció d’individus o famílies que es troben en

una situació de risc davant del perill d’exclusió social.

A partir de l’enquesta sobre problemàtiques en els habitatges enregistrada al Cens

de població i habitatge de 2001, es corrobora que els habitants del municipi de Sant Cugat

del Vallès gaudeixen d’una millor qualitat de vida, o així ho pensen els seus habitants,

doncs, com mostra la taula, la proporció de santcugatencs que contesta afirmativament a

la pregunta de si pateix un seguit de problemàtiques urbanes és gairebé sempre inferior

que al Vallès Occidental i que a Catalunya.


82

si no si no si no28,23 71,77 34,38 65,62 34,28 65,7213,57 86,43 21,67 78,33 21,04 78,9638,22 61,78 33,80 66,20 33,99 66,0112,40 87,60 13,49 86,51 12,50 87,5012,52 87,48 31,69 68,31 33,95 66,0514,72 85,28 21,37 78,63 24,43 75,570,72 99,28 0,83 99,17 1,18 98,82

Total llars 19.806

Sorolls exteriorsContaminació o mals olorsPoca neteja als carrersMales comunicacions

Taula 7.2.2: Enquesta de problemàtiques en els habitatges. Percentatges (%)

Font: elaboració a partir del Cens d'habitatges 2001. Idescat256.816 2.315.774


Vallès Occidental Catalunya

Poques zones verdesDelinqüència o vandalismeFalta de serveis

7.3. Habitatge

Creixement urbanístic i construcció d’habitatges

Indubtablement, el creixement demogràfic experimentat per Sant Cugat del Vallès

durant els últims anys, en especial durant el boom dels dos últims quinquennis, ha estat

acompanyat per un igualment explosiu boom urbanístic de grans proporcions que ha

pràcticament esgotat el sòl declarat urbanitzable d’un dels municipis més extensos de la

comarca del Vallès Occidental. En l’actualitat, segons les dades del mateix Ajuntament de

Sant Cugat, el sòl urbà compta amb 1.207 hectàrees, mentre que el sòl urbanitzable

previst, on s’inclouen les construccions de nous barris com Can Mates o Vullpalleres, al

voltant de la carretera de Rubí, compta amb 1.294 hectàrees. Ambdues xifres sumen el

51,7% dels 48,32 km² del municipi. La resta, 2.331 hectàrees, està declarat sòl no

urbanitzable, dominat en la seva major part pel Parc Natural de la Serra de Collserola, i

segons el mateix Ajuntament, en principi existeix el pacte polític de que tot segueixi així.

Com mostra la taula, el creixement urbanístic al municipi durant els últims anys

(1998-2004) ha estat força alt, especialment durant els primers anys de l’anàlisi, on la taxa

d’habitatges construïts per cada 1.000 habitants era de les més altes del seu entorn –

respecte d’altres municipis de la comarca i de Barcelona. Cal destacar el període comprès

entre 1998 i 2000, on el ràtio és molt superior a les de les altres demarcacions

analitzades, mentre que a partir del 2001, l’activitat constructiva es relenteix en relació als


83

municipis veïns –possiblement degut a l’evolució del preu del m² en relació a municipis

veïns, i a la disponibilitat de sòl- tot i que la recuperació durant el 2004 ja és força notable

–quan altres municipis de la zona apropen molt més el nivell de preus per m² al de Sant

Cugat, i mentre s’urbanitzen dos barris nous.

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004Vivendes construïdes 1284 793 920 149 213 554 876Vivendes x 1.000 hab. 23,59 13,83 15,17 2,32 3,15 7,89 11,93Vivendes construïdes 167 149 250 186 338 517 62Vivendes x 1.000 hab. 3,26 2,86 4,74 3,48 6,21 9,28 1,11Vivendes construïdes 682 673 579 618 564Vivendes x 1.000 hab. 11,63 11,16 9,24 9,53 8,49Vivendes construïdes 1809 2131 1067 1403 1089 1055 1232Vivendes x 1.000 hab. 9,79 11,53 5,81 7,58 5,82 5,52 6,37Vivendes construïdes 1764 1972 2322 1844 1777 2101 1301Vivendes x 1.000 hab. 10,65 11,69 13,52 10,55 9,91 11,37 6,88Vivendes construïdes 10196 3400 3124 2550 3245 2454 2703Vivendes x 1.000 hab. 6,77 2,26 2,09 1,69 2,12 1,55 1,71

Terrassa

Barcelona

Taula 7.3.1: Habitatges construïts i construccions per 1.000 habitants. 1998-2004

Font: elaboració a partir d'Idescat, padró municipal Sant Cugat i DGAH. Departament de Mediambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya.


Cerdanyola del Vallès

Rubí

Sabadell

Cal tenir en compte, a més, el gran auge constructiu del Vallès Occidental, doncs

durant els anys 2004 i 2005 se situa al capdamunt de les comarques amb més activitat,

suposant al voltant del 30% dels habitatges iniciats i dels habitatges acabats de l’àrea

metropolitana, tant al 2004 com al 2005. D’aquesta manera, els alts índexs d’habitatges

construïts per 1.000 habitants encara prenen més importància als municipis del Vallès

Occidental.

Nº % s/ total metropolità Nº % s/ total

metropolità Nº % s/ total metropolità Nº % s/ total

metropolitàAlt Penedès 2155 5,00 2418 7,18 Alt Penedès 1180 3,76 907 4,23

Baix Llobregat 5355 12,42 4088 12,14 Baix Llobregat 5187 16,55 2879 13,44Barcelonès 8483 19,67 6283 18,66 Barcelonès 6990 22,30 3618 16,89

Garraf 2277 5,28 1903 5,65 Garraf 2096 6,69 1436 6,70Maresme 5415 12,56 4442 13,19 Maresme 3795 12,11 2917 13,62

Vallès Occidental 13673 31,70 10001 29,70 Vallès

Occidental 8851 28,24 6549 30,57

Vallès Oriental 5771 13,38 4537 13,47 Vallès Oriental 3244 10,35 3116 14,55Àmbit

metropolità 43129 100,00 33672 100,00 Àmbit metropolità 31343 100,00 21422 100,00

Font: elaboració a partir de DGAH. Departament de Mediambient i habitatge. Generalitat de Catalunya

Taula 7.3.2: Nombre d'habitatges iniciats a Catalunya, per comarques, i pes relatiu

2004 2005

Taula 7.3.2: Nombre d'habitatges acabats a Catalunya, per comarques, i pes relatiu

2004 2005


84

Mercat immobiliari de compra-venda

Aquesta febre constructora, deguda bàsicament al fort creixement demogràfic –en

la seva major part d’immigrants barcelonins- ha estat acompanyada d’un augment del

preu del m² que amb els anys ha acostat el seu nivell a la mitjana de la ciutat de

Barcelona, i per damunt d’alguns districtes com els de Nou-Barris o Horta-Guinardó. L’alta

qualitat de vida al municipi en quant a característiques orogràfiques, climatològiques,

socioambientals, urbanístiques i de comunicacions amb la resta de la Regió

Metropolitana, ha propiciat l’atracció d’un perfil d’habitants amb alts nivells de renda,

disposat a viure fora de la capital catalana per tal de no haver de pagar els alts preus

d’algunes zones determinades de Barcelona. Si a les característiques pròpies del municipi

hi afegim els trets arquitectònics dels habitatges, on predominen els edificis de poques

plantes o unifamiliars, i uns materials i una planificació constructiva d’alta qualitat, el

resultat és un nivell de preus per m² permanentment superior al dels municipis que

l’envolten, i només superats per alguns districtes barcelonins com l’Eixample, Les Corts,

Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia,...

2000 2001 2002 2003 2004 1999 2000 2001 2002 2003 2004 1998-2004

2000-2004

Cerdanyola del Vallès 1538 1655 2042 2270 3563 7,63 19,78 7,61 23,38 11,17 56,96 198,66 131,66

Rubí (1) 1338 1559 1630 1975 2503 16,52 4,55 21,17 26,73 87,07 87,07Sabadell 1257 1594 1810 2228 2789 9,33 11,73 26,81 13,55 23,09 25,18 171,04 121,88

Sant Cugat del Vallès 1916 2476 2719 3054 3555 15,91 17,91 29,23 9,81 12,32 16,40 153,57 85,54

Terrassa 1244 1405 1652 2015 2505 16,01 16,81 12,94 17,58 21,97 24,32 172,88 101,37Barcelona 2165 2500 2931 3476 4193 22,00 13,17 15,47 17,24 18,59 20,63 167,41 93,67

Eixample (2n semestre) 2432 2998 3742 4182 5276 26,08 13,06 23,27 24,82 11,76 26,16 209,26 116,94

Les Corts-Pedralbes 2713 2628 4140 3656 4393 61,35 -13,24 -3,13 57,53 -11,69 20,16 126,68 61,92

Sarrià-Sant Gervasi 2950 3910 4873 4034 4856 2,82 20,95 32,54 24,63 -17,22 20,38 104,72 64,61

Gràcia 2261 2399 3314 3680 4335 24,47 20,78 6,10 38,14 11,04 17,80 188,23 91,73

Horta-Guinardó 2376 2738 2729 3290 3430 13,45 46,67 15,24 -0,33 20,56 4,26 140,20 44,36

Nou Barris 1701 2145 2319 2852 3350 38,60 -8,89 26,10 8,11 22,98 17,46 148,70 96,94

Taxes de creixement preus/m2Nivell de preus/m2

Font: elaboració a partir de la DGAH, Departament de Mediambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya

7.3.3: Preus per m2 dels habitatges nous

De fet, fins a l’any 2003, cap dels altres quatre municipis analitzats de la comarca

arribava als 3.054 €/m² de Sant Cugat, situant-se tots ells a uns 800-1.000€/m² endarrera.

De la mateixa manera, les taxes de creixement –especialment durant els anys 1999 i

2001- són sempre superiors al municipi en relació a la resta de municipis de la comarca, i

només a partir del 2002 aquestes ciutats analitzades mostren un creixement superior i


85

retallen en certa manera la diferència respecte a Sant Cugat del nivell de preus per m² -

inclòs durant el 2004, Cerdanyola del Vallès, amb una taxa de creixement del 56,96%,

arriba a superar els preus de Sant Cugat.

Mercat immobiliari de lloguer

Pel que fa al mercat de lloguer d’habitatges, Sant Cugat compta amb una oferta

força minça en relació a les altres demarcacions analitzades –excepte Cerdanyola del

Vallès- i sobretot tenint en compte l’evolució constructiva del municipi entre els anys 1998

i 2004. De fet, sembla ser que llogar un habitatge és força complicat al municipi. A més,

cal tenir en compte l’existència d’un alt grau, com dèiem, d’habitatges de tipus unifamiliar i

d’alt nivell –tant a nivell arquitectònic com en m²- que fa que els preus mitjans dels

lloguers siguin dels més alts de la comarca i de tota Catalunya en general.

Malauradament, les xifres facilitades pel Departament de Mediambient i Habitatge fan

referència a preus absoluts, no relativitzats pels m². D’aquesta manera, els alts preus del

municipi –al 2004 gairebé doblen al preu mitjà de les altres demarcacions analitzades- es

deuen tant a l’elevat preu del m² de lloguer a Sant Cugat del Vallès com al nivell de vida

de molts dels seus ciutadans, que demanden un tipus de construcció de més alta qualitat i

extensió i, per tant, molt més cara en xifres absolutes.

2001 2002 2003 2004Sant Cugat del

Vallès 4,70 5,45 4,64 5,01

Barcelona 13,17 11,81 12,87 14,34Cerdanyola del

Vallès (1) ---- ---- ---- 1,94

Rubí 3,18 3,86 5,09 5,77Sabadell 4,89 5,03 5,94 6,38Terrassa 6,07 6,85 7,95 8,69

(1) Les primeres dades per Cerdanyola corresponen al 2004 Font: DGAH, Dpt. Mediambient i Habitatge.

Taula 7.3.4: Oferta lloguers per 1.000 habitants


86

2000 2001 2002 2003 2004 2001 2002 2003 2004 2000-2004Sant Cugat del

Vallès 732,52 878,58 911,36 1030,2 1182,19 19,94 3,73 13,04 14,75 61,39

Barcelona 448,54 517,61 578,86 639,34 699,73 15,40 11,83 10,45 9,45 56,00Cerdanyola del

Vallès (1) ---- ---- 528,19 571,72 658,58 ---- ---- 8,24 15,19 24,69

Rubí 385,46 404,49 424,31 439 484,7 4,94 4,90 3,46 10,41 25,75Sabadell 440,1 478,65 538,53 609,77 629,15 8,76 12,51 13,23 3,18 42,96Terrassa 386,74 428,63 486,81 548,88 600,47 10,83 13,57 12,75 9,40 55,26

Taxes de Creixement PreusNivell de preus de lloguer

Taula 7.3.5: Lloguer mensual mitjà dels habitatges. €

(1) Dades només disponibles a partir de 2002 Font: DGAH, Departament de Mediambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya

7.4. Sanitat i serveis socials.

Hospitals i CAP’s

Segons les dades publicades per l’Institut Català d’Estadística, a l’any 2004 el

municipi de Sant Cugat del Vallès comptava amb dos hospitals, que ofertaven un total de

397 llits, cap d’ells de llarga estada. Amb aquestes xifres, el municipi mostra un ràtio de

6,1 llits per cada 1.000 habitants, de nou superior a altres demarcacions com el Vallès

Occidental, la província de Barcelona o Catalunya, que es situen entre els 3 i els 5 llits per

cada 1.000 habitants. Per contra, no existeix al terme municipal cap hospital pertanyent a

la Xarxa Hospitalaria d’Utilització Pública (XHUP), i els santcugatencs que requereixen

aquest servei públic han d’ésser desplaçats a Terrassa. A partir del 2007, però, la

Generalitat pretén iniciar la construcció d’un nou centre entre els municipis de Sant Cugat

i Rubí, amb una inversió de 70 milions € i data de finalització prevista per al 2010.

Addicionalment, s’ha de comptar amb la presència d’un Centre d’Atenció Primària (CAP)

situat al c/ Mina s/n, al nord del casc antic. A més, regularment alguns dels professionals

que hi treballen es desplacen a dos centres més al municipi per tal de descentralitzar el

servei i poder arribar més fàcilment als ciutadans que ho requereixin: un prop de la Plaça

Can Cadena, al districte de Valldoreix; i l’altre al l’Avinguda Pearson, al districte de La

Floresta.


87

aguts psiquiatria de llarga estada total per 1.000

habitantsSant Cugat del Vallès 2 371 26 0 397 6,1

Vallès Occidental 14 1.668 97 631 2.396 3,03Barcelona (província) 152 14.512 2.748 6.894 24.154 4,72

Catalunya 214 18.310 4.468 9.164 31.942 4,69

llitsCentres

hospitalaris

Font. Web d'Idescat

Taula 7.4.1: Centres i llits hospitalaris. 2004

Equipaments i serveis

L’oferta d’establiments de serveis socials, a Sant Cugat, és força elevada en relació

a altres demarcacions com el Vallès Occidental o Catalunya. Tot i no posseir un nombre

de persones en edats avançades o en situació de disminució física o mental

excessivament elevat, sí compta amb una estructura dedicada als serveis socials força

extensa, ja sigui en places en residències per a gent gran, centres de dia per a gent gran,

centres i llars residencials per a persones amb disminució o centre socupacionals per a

persones amb disminució. Els ràtios per cada 1.000 habitants o per cada 100 individus

amb disminució és sempre força elevada, així que en principi té una cobertura en aquesta

mena de serveis socials força elevada. Però un anàlisi més acurat ens mostra quelcom

interessant: les entitats que proveeixen l’oferta d’aquests serveis socials són en una

majoria força important –superior a la comarca i a Catalunya- de capital privat. Podem

extraure, aleshores, dues conclusions importants: la primera fa referència a l’aparent

manca d’aquesta mena de serveis de titularitat pública. Però la menor proporció de gent

gran i/o amb problemes de disminució, així com la presència massiva al municipi

d’aquests serveis a nivell privat i mercantil, fa que aquesta mancança –que existeix, com a

gairebé arreu- s’hagi de relativitzar. La segona, de nou, considerar aquesta xarxa de

centres i llars oferents de serveis socials com a sector econòmic i creador d’activitat

d’importància al municipi.


88

Iniciativa Pública Iniciativa Social Iniciativa Mercantil

Sant Cugat del Vallès 11,8 0 88,2 577 7,86Vallès Occidental 13,5 19,2 67,4 4646 5,88

Catalunya 16,2 26,7 57,1 45969 6,75

Entitat privada d'iniciativa mercantil

Entitat privada d'iniciativa social Entitat pública

Sant Cugat del Vallès 70,30 0,00 29,70 101 6 1,38Vallès Occidental 61,88 11,17 26,95 1.343 80 1,70

Catalunya 50,10 19,99 29,91 10.501 621 1,54



Sant Cugat del Vallès 0,00 100,00 0,00 43 1,00 4,64Vallès Occidental 0,00 78,53 21,47 531 8,00 2,50

Catalunya 15,23 57,87 26,90 3152 75,00 1,64



Sant Cugat del Vallès 0,00 100,00 0,00 58 4 6,26Vallès Occidental 0,00 94,52 5,48 219 18 1,03

Catalunya 0,00 93,01 6,99 2.505 191 1,30


Sant Cugat del Vallès 100,00 0,00 152 5 16,41Vallès Occidental 97,11 2,89 1.038 28 4,88

Catalunya 91,84 8,16 9.916 248 5,15

Taula 7.4.2: Oferta d'establiments de Serveis Socials per a gent gran i discapacitats. 2004

Total places Total centres Ràtio per 1.000 hab

Percentatges

Places en residència per a gent gran segons iniciativa jurídica 2004

Centres de dia per a gent gran. 2004. Places

Percentatges

Centres ocupacionals per a persones amb disminució


PercentatgesTotal places

Ràtio per 100 discapacitats en

edat laboral

Total centresRàtio per 100

discapacitats en edat laboral

Total places Total centres

Centres residencials per a persones amb disminució

Llars residencials per a persones amb disminució

PercentatgesTotal Ràtio per 1.000

hab

PercentatgesTotal places Total centres

Ràtio per 100 discapacitats en

edat laboral

Serveis Socials

Com a qualsevol altra ciutat amb un potencial econòmic fort i un alt nivell de renda,

a Sant Cugat també hi ha la possibilitat de trobar-nos amb l’existència de bosses de

pobresa i marginació, que s’aguditzen si tenim en compte el nivell de vida del municipi

(preus, lloguers,...). Tot i posseir una renda mitjana força elevada, i unes taxes d’activitat i

ocupació també altes, així com un nivell formatiu de la seva població, inclòs de les

comunitats d’immigrants estrangers de fora de la UE, adient cara aprofitar les seves

potencialitats, s’han de tenir en compte aquests possibles nínxols d’exclusió social i


89

econòmica per poder implementar polítiques des de l’administració local encaminades a

fomentar la cohesió social del municipi.

En absència d’altres indicadors més adients, les dades recollides i explotades per

l’Àrea de Serveis Socials de l’Ajuntament poden ser una bona guia per intentar localitzar i

tipificar la possible existència de pobresa –tenint en compte, però, que no sempre els

usuaris de serveis socials són exactament els individus més necessitats del municipi,

encara que sí constitueix una bona aproximació.

Dintre dels Serveis Bàsics d’Atenció Social Primària a Sant Cugat del Vallès hi ha

tres Equips Bàsics d’Atenció Social Primària que es reparteixen el territori. Un equip té

assignat el casc urbà i el barri de Mira-Sol, un altre la resta del casc i Valldoreix, i un

tercer La Floresta i Les Planes. Cada EBASP compta al menys amb un educador social i

un assistent social, i, en general, els serveis socials del municipi, segons dades del

Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya, compten amb un ràtio

per 15.000 habitants de diplomats en treball social i educadors socials força elevada en

relació a altres poblacions26.

Diplomats en treball social

Educadors socials

D.T.S. per 15.000 hab.

E.S. per 15.000 hab.

Sant Cugat del Vallès 8 5 1,63 1,02Cerdanyola del Vallès 6 2 1,61 0,54

Rubí 15 4 1,13 0,9Sabadell 13 13 1,01 1,01Terrassa 19 12 1,51 0,95

Barcelona 186 78 1,77 0,74

Taula 7.4.3: Diplomats en treball Social i Educadors Socials. 2004. Ràtios

Font: elaboració a partir d'Idescat, el padró de l'Ajuntament de Sant Cugat i el Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya

26 Tot i que, segons el IV Pla d’actuació social 2003-2006 estableix una ràtio mínima recomanada de 2diplomats en treball social i 1,5 educadors socials per cada 15.000 habitants.


90

Usuaris de Serveis Socials

Les dades proporcionades pel Departament de Benestar i Família de la Generalitat

de Catalunya (taula 6.3.4) confirmen l’existència d’un sector de la població santcugatenca

que es troben en una situació d’exclusió social o en risc de ser-hi, doncs els serveis

socials de l’Ajuntament tenen més de 1.200 expedients familiars, al voltant de el 5,28% de

les famílies del municipi. A l’hora d’establir comparacions amb altres municipis propers,

podem relativitzar els expedients familiars per la població total per comprovar que les

famílies ateses a serveis socials representen un percentatge inferior que a Cerdanyola,

Rubí, Terrassa, Sabadell o Barcelona. Tot i ser un percentatge inferior, el municipi compta

–segons les dades del Departament- amb 7.788 usuaris de serveis socials –no

coincidents amb les xifres de la memòria de Serveis Socials de l’Ajuntament de Sant

Cugat- que representen més d’un 10% de la població de Sant Cugat. Atenent a aquestes

xifres, podem confirmar l’existència d’una bossa potencial d’exclusió social força elevada,

superior a alguns dels altres municipis analitzats. A més podem concloure, tenint en

compte el menor nombre d’expedients familiars, que aquests presenten múltiples

problemàtiques, la qual cosa pot suposar un nivell de pobresa i marginació més elevat

que altres famílies amb una utilització dels serveis socials menys intensa, ja sigui en

número de membres com en tractament de problemàtiques.

Expedients familiars % s/ població Usuaris (1) % s/ població

Sant Cugat del Vallès 1.295 1,76 7.788 10,60

Rubí 0,00 7.965 11,99Cerdanyola del Vallès 1.986 3,54 1.986 3,54

Terrassa 3.755 1,98 10.405 5,50Sabadell 5.551 2,87 12.062 6,24

Barcelona 81.231 5,15 115.982 7,35(1) Usuaris segons la definició àmplia del Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya, i superior als 3.200 usuaris contemplats en la definició restrictiva de l'àrea de Serveis Socials de l'Ajuntament de Sant Cugat. Font: Departament de Benestar i Família Generalitat de Catalunya

Taula 7.4.4: Actuacions desenvolupades pels EBASP. 2004


91

Incidència Serveis Socials a Sant Cugat del Vallès

Sant Cugat del Vallès, com ja hem vist, és un dels municipis de la Regió

Metropolitana que més han crescut en els últims anys, en especial des del 2000 fins a

l’actualitat. En conseqüència, la població amb un nivell econòmic baix i potencialment

usuària de serveis socials també hauria d’haver crescut. Sorprèn, però, les taxes de

creixement molt més altes de les famílies ateses a serveis socials en relació a les taxes

de creixement de la població (taula 6.3.5). Aquest fet confirma l’existència de persones en

risc al municipi, les quals tenen una importància major amb els anys i s’estenen

ràpidament entre la població santcugatenca. Aquesta situació, creiem, ve donada per tres

raons fonamentals, bàsicament. La primera, per la polarització i dualització econòmica i

social que es dóna a les societats desenvolupades en general, accentuada per l’arribada

d’immigrants estrangers per trobar-se en una situació de debilitat i indefensió -tot i que pot

afectar a altres col·lectius no immigrants. La segona, pel superior nivell de vida al municipi

de Sant Cugat –per tant, pobresa relativa. I la tercera, finalment, pel propi efecte atracció

de col·lectius en risc d’exclusió social que produeix un alt nivell mitjà de renda com el del

municipi de Sant Cugat.

2001 2002 2003 2004 2000-2004Població 5,9 5,15 4,04 4,53 21,1Famílies ateses 22,5 28,4 20,9 5,1 100,1

Taxes de creixement

Taula 7.4.5: Evolució comparativa població i famílies ateses pels Serveis Socials. Sant Cugat del Vallès

Font: elaboració a partir de la memòria de Serveis Socials i el padró de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

Incidència per districtes

Malauradament, com podem comprovar a la taula 7.4.6, la incidència d’aquesta possible

pobresa -allà on resideixen les famílies ateses pels serveis socials- no és igual per a tots

els districtes. D’aquesta manera, a part de posseir una quantitat important de famílies

usuàries de serveis socials i per tant amb dificultats socioeconòmiques, sembla ser que

aquestes estan força concentrades en algunes zones, particularment als districtes de La

Floresta i Les Planes, on un 12,41% i un 25,19% de les famílies, respectivament, són

usuàries, per un motiu o per un altre, de serveis socials.


92

Per tant, presumiblement aquests dos districtes presenten una part de la població

força important en situació o risc d’exclusió social i marginació econòmica. La potencial

pobresa, doncs, es troba bastant concentrada, i per tant s’accentuen encara més les

desigualtats d’un dels municipis amb més nivell de renda de Catalunya. A més, si operem

de la mateixa manera exclusivament amb les noves famílies ateses durant l’any 2004,

podem comprovar que, tot i que Les Planes i La Floresta continuen sent els dos districtes

més desafavorits, les diferències amb els altres districtes no són tant acusades, fet que

denota que les situacions de dificultat socioeconòmica comencen a estendre’s per tot el

municipi.

Districtes Famílies ateses per districtes

Població per districtes

% famílies ateses s/ població

Famílies per districtes

% famílies ateses s/ nuclis familiars

Sant Cugat 1 (1) 413 32.768 1,26 11.215 3,68Sant Cugat 2 (1) 438 19.938 2,20 6.443 6,80

Valldoreix 79 7.135 1,11 2.154 3,67La Floresta 172 3.952 4,35 1.386 12,41

Mira-sol 73 8.496 0,86 2.555 2,86Les Planes 100 1.150 8,70 397 25,19

Total 1275 73.439 1,74 24.150 5,28

Taula 7.4.6: Famílies ateses per Serveis Socials. Pes relatiu per districtes. 2004

(1) No corresponen exactament als districtes Nucli I i Nucli II, per tant la seva població no és exacta, però s'hi assemblen bastant. Font: Memoria 2004 Serveis Socials i Salut Pública. Ajuntament de Sant Cugat

Districtes Famílies ateses per 1ª vegada per districtes

Famílies per districtes

Noves famílies ateses s/ total famílies

Sant Cugat 1 (1) 175 11.215 1,56Sant Cugat 2 (1) 149 6.443 2,31

Valldoreix 37 2.154 1,72La Floresta 67 1.386 4,83

Mira-sol 28 2.555 1,10Les Planes 28 397 7,05

Total 484 24.150 2,00

Taula 7.4.7: Famílies ateses per 1ª vegada per districtes. 2004

(1) No corresponen exactament als Nucli I i Nucli II, per tant el nº de famílies no és exactament igual, però s'hi atança bastant Font: Memoria Serveis Socials Ajuntament de Sant Cugat del Vallès


93

Incidència per franges d’edat i sexe, i problemàtiques més comunes

Del total d’atencions efectuades pels Serveis Socials, una part important es

dirigeixen a la població compresa entre els 26 i 59 anys (una mica més del 38%), i en

segon lloc, amb gairebé un 20%, als de 65 anys i majors. Com es pot comprovar a la taula

següent els intervals per franges d’edat no són uniformes, llavors resulta difícil veure la

incidència de la possible existència de situacions en risc. Per això comentar que d’entre

els usuaris atesos pels serveis socials, i tenint en compte el seu pes poblacional, els

santcugatencs que més acudeixen a serveis socials són, per ordre d’importància: les

persones de 65 anys o més, els joves d’entre 16 i 18, els infants d’entre 6 i 15 anys, i els

nens de 0 a 5 anys.

Usuaris (1) % homes % dones Incidència per franja d'edat

Població per franja d'edat

0-5 anys 295 48,81 51,19 4,61 63936-15 anys 602 54,65 45,35 6,47 9311

16-18 anys 161 47,83 52,17 7,01 229619-25 anys 259 45,17 54,83 4,29 604026-59 anys 1296 41,20 58,80 3,28 3949560-64 anys 103 41,75 58,25 3,75 2750

65 o més anys 678 36,14 63,86 9,48 7154

Total 3394 43,87 56,13 4,62 73439

Taula 7.4.8. Incidència dels usuaris atesos en relació al seu tram d'edat. Sant Cugat del Vallès 2004

(1) Nombre d'usuaris segons la definició de l'àrea de Serveis Socials de l'Ajuntament de Sant Cugat Font: elaboració a partir de la Memòria de Serveis Socials de l'Ajuntament de Sant Cugat

7.5. Equipament (oferta) cultural i esportiu

Oferta cultural i d’oci

Sant Cugat és una ciutat rica a nivell cultural, ja sigui pel seu patrimoni històric com

per la seva oferta cultural i lúdica. El municipi compta amb un impressionant Monestir,

format per l’església i un claustre, construït entre els segles XII i XIV i que fou l’origen del

mateix Sant Cugat. Als mateixos jardins del Monestir s’hi pot trobar el museu de la ciutat.


94

A més, al municipi hi ha cinc arxius -inclosa una seu de l’Arxiu Nacional de Catalunya-, 6

biblioteques i nombroses galeries d’art, agrupades sota el nom d’Espais d’Art, i que

configuren un singular museu obert i repartit per tota la ciutat.

D’altra banda, al municipi hi ha tres teatres i auditoris, on destaca l’Auditori del

Centre Cultural de Sant Cugat, amb una programació força atractiva –només de gener a

juny de 2006 ja té programats més de 35 espectacles de teatre, música, dansa, òpera i

dansa, incloent-hi quatre concerts de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat-; i els dos

cinemes, un al centre comercial de la carretera de Rubí i l’altre al costat de l’Auditori, a la

Plaça Centre Cultural.

Equipaments esportius

Sant Cugat del Vallès pot presumir de comptar amb una oferta d’equipaments

esportius força elevada. Polisportius, piscines –tres d’aquestes municipals-, camps de

futbol i altres esports d’equip, pistes de tenis, camps de golf (un d’ells de titularitat

pública), una hípica, pavellons, etc.

7.6. Actors socioeconòmics i entitats cíviques

Sant Cugat del Vallès pot presumir de tenir una ciutadania amb un alt grau de

compromís, que es fa palès a través d’un gran teixit associatiu que participa activament en

la vida de la ciutat. Compta amb més de 200 entitats i associacions dedicades al lleure,

l’oci, l’esport, la cultura, la cooperació, la inserció social, la gent gran, l’activitat econòmica

i empresarial,...

Les diverses associacions comercials, per exemple –Centre Vila, Centrestació,

carrer Endavallada, Plaça Barcelona i rodalies, carrer de la Creu,...- s’agrupen al seu torn

en la Federació de Botiguers de Sant Cugat del Vallès, i constitueixen un dels principals

actors econòmics de la ciutat. Per la seva banda, la Cambra de Comerç de Terrassa, des

del 2003 compta amb una delegació a Sant Cugat, amb l’objectiu de desenvolupar

accions conjuntes i establir acords que permetin impulsar iniciatives de promoció

econòmica del propi Ajuntament i de la Cambra: trobades empresarials, detecció


95

d’inquietuds i problemàtiques empresarials, promoure els serveis a les empreses de Sant

Cugat, així com l’associacionisme comercial, formació, internacionalització, assessoria

tècnica,...

Addicionalment l’Ajuntament de Sant Cugat impulsa el projecte Santcugattribuna,

on hi participen, a més de l’administració local, unes 70 o 80 empreses del municipi,

moltes d’aquestes multinacionals i d’alt nivell. El projecte consisteix en organitzar trobades

entorn d’una ponència –on hi participen convidats d’importància en el món econòmic i

empresarial- al voltant de la qual s’organitzen taules corporatives per entaular un diàleg

directe entre les empreses, i entre aquestes i l’administració. Pel que fa a les

organitzacions sindicals, Sant Cugat, tot i tenir una activitat econòmica força important, no

compta amb cap seu pròpia al municipi, així que els seus treballadors només compten

amb el suport dels comitès d’empresa i amb les seus més properes dels principals

sindicats de Barcelona, Terrassa o Sabadell.

Pel que fa a partits polítics, com a actors importants al municipi, tenen presència

Convergència Democràtica de Catalunya, Unió Democràtica de Catalunya, Esquerra

Republicana de Catalunya, el Partit Popular, Iniciativa per Catalunya i el Partit dels

Socialistes de Catalunya. D’altra banda, són molt nombroses i actives les Associacions de

Veïns i Propietaris, com les de l’Arrabassada Alta, Can Barata, La Floresta Pearson, Mas

Gener, Mira-Sol, Sol i Aire, Valldoreix, Can Borrull, Can Fontanals, Mas Fortuny, Parc

Central, Eixample Sud, Carrer de la Creu, La Floresta, La Serreta-Bosc d’en Saladrigues,

Monestir, plaça d’en Coll i Sant Francesc, Sant Joan de Mira-Sol,...

Finalment cal assenyalar, per la seva importància numèrica i la seva activitat,

multitud d’associacions i fundacions d’ajuda a la gent gran i als disminuïts, associacions i

entitats relacionades amb la solidaritat, la cooperació i les problemàtiques

mediambientals, associacions culturals i entitats esportives, associacions religioses, cases

de cultura regionals –Centro Castellano-Manchego, Centro Andaluz,...- o l’Ateneu

Santcugatenc, amb dues seus –a la Plaça Pep Ventura i a l’Avinguda Cerdanyola-, i que

representa un dels actors socials més importants del municipi, tant per la quantitat

d’associats i la seva capacitat de convocatòria i mobilització, com per les nombroses i

diverses activitats socials i culturals que promou i realitza.


96

II. PROPOSTES


97

EIXOS ESTRATÈGICS D’ACTUACIÓ DEL SERVEID’OCUPACIÓ MUNICIPAL

1. SANT CUGAT, CIUTAT DEL CONEIXEMENT

L’anàlisi socio-econòmica de Sant Cugat mostra una ciutat en plena

transformació,

Amb un ràpid creixement poblacional que continuarà en els propers

anys

Una població relativament jove

Un alt potencial de renda de la seva població

Un alt nivell educatiu de la població

Una concentració molt elevada de professionals

Una xarxa urbana descentralizada

Una transformació de les centralitats urbanes

Un elevat potencial de creixement econòmic especialment en el sector

serveis

Una important concentració de centres universitaris i de recerca

Una elevada capacitat d’atracció de seus centrals de grans empreses

Una alta mobilitat per raons de treball de la població

Un desequilibri entre la xarxa comercial de la ciutat i la capacitat de

compra dels seus habitants

Un ràpid encariment de la vida a la ciutat

Necessitats creixents de mà d’obra

Una dificultat per certs col·lectius per seguir el ritme d’evolució de la

ciutat

En definitiva, Sant Cugat es configura com una ciutat característica de les

potencialitats de la societat del coneixement.


98

2. AMENACES I OPORTUNITATS: ESCENARIS DEFUTUR

Aquestes característiques de municipi de Sant Cugat ordenades seguint la

metodologia DAFO ofereixen diversos escenaris possibles segons actuïn els

diferents factors que influeixen en les probabilitats de la verificació de les

amenaces i de les oportunitats de la ciutat.

PUNTS FORTS PUNTS FEBLES• La seva ubicació estratègica per a les

comunicacions• La concentració de seus d’empreses

importants• L’elevada concentració de professionals i

directius d’empresa• L’elevat nivell de formació de la població• Una població relativament jove• Un potencial de renda i de consum elevats• La concentració de centres universitaris i

de recerca• L’entorn mediambiental

• L’escàs desenvolupament del sectorcomercial

• Els problemes de comunicació i mobilitatinterns a la ciutat

• L’escassetat de mà d’obra• L’estil de vida de ciutat dormitori

AMENACES OPORTUNITATS• El ràpid creixement de la ciutat• La pressió urbanística sobre els espais no

urbanitzables• La rapidesa de l’encariment de la ciutat• Les dificultats per a una part de la població

per seguir el ritme d’evolució de la ciutat• La no consolidació d’una identitat

integradora de la ciutat

• El ràpid creixement de la ciutat• La millora de les connexions ferroviàries• El potencial emprenedor de la població• L’elevada capacitat de consum dels seus

habitants• L’expulsió de població i d’activitat

econòmica de Barcelona ciutat• L’elevat nivell educatiu de la població

És evident que les oportunitats són superiors a les amenaces i que els

punts forts avantatgen als punts febles, per tant la ciutat es troba davant d’una

situació còmode per orientar el seu futur, però sense oblidar que algunes de les

amenaces poden generar tensions no previstes o no desitjables. És a dir, Sant

Cugat es troba davant del repte de controlar el creixement que està tenint i que

segurament seguirà tenint en els propers anys per tal de consolidar el benestar

de la seva població i la sostenibilitat del seu creixement.


99

En aquesta situació es poden dibuixar tres escenaris probables de futur

segons el grau de control de les principals variables que incideixen en aquest

creixement.

Els tres escenaris han estat identificats de més a menys desitjables com

escenari de repte, escenari de continuïtat i escenari a evitar.

• Escenari de repte. La ciutat segueix creixent de forma controlada,

destacant per un urbanisme d’elevada qualitat generadora d’espais

d’identitat col·lectiva i de noves centralitats integradores. S’aprofita la

capacitat innovadora i emprenedora de la població per destacar com a

model de ciutat del coneixement amb una elevada utilització de les

noves tecnologies per part de la població en serveis públics i privats

basats en les Noves Tecnologies de la Informació i de la Comunicació.

Una política d’integració i cohesió social innovadora i agosarada

impedeix la consolidació de bosses de marginació i aconsegueix que la

gran majoria de la població aprofiti el creixement de la ciutat. Els serveis

privats i públics, i especialment el comerç i l’oci es modernitzen i

responen a les expectatives de la població. Emergeix una identitat

col·lectiva ciutadana generadora d’activitat cultural i cívica.

• Escenari de continuïtat. Es controla el creixement de la ciutat encara

que segueix encarint-se el sòl, una part de la població s’empobreix

relativament i abandona el municipi. No es consolida una identitat de

ciutat, l’efecte dormitori domina l’estil i l’ús de la ciutat. Es generen

tensions entre el creixement de la població i la no adequació de les

estructures de la ciutat pensades per una ciutat més petita. Els

problemes de mobilitat s’agreugen. Es configura una ciutat d’estil

americà dividida en barris tancats en si mateixos. Apareixen tensions

entre les exigències de la població amb més poder adquisitiu i la gestió

municipal.

• Escenari a evitar. És l’escenari de no control del creixement, amb un

efecte negatiu sobre la població. El creixement urbanístic es desborda,

es destrueix el medi ambient, augmenten els preus del sòl, una part de

la població no pot seguir l’encariment de la ciutat, es creen bosses de


100

pobresa i disminueix la cohesió social. No s’aconsegueix generar una

identitat de ciutat, s’incrementa la utilització dormitori de la ciutat. La

població de major poder adquisitiu abandona la ciutat cercant llocs més

atractius.

3. OPORTUNITATS PER A TOTHOM PER A VIURE ITREBALLAR A SANT CUGAT

Els trets socioeconòmics de la ciutat generen uns potencials i unes

oportunitats importants pel desenvolupament d’una política d’ocupació local. La

política d’ocupació local jugarà un paper important en l’aposta per evitar

l’escenari negatiu, corregir els problemes que planteja l’escenari continuista i

orientar el creixement de la ciutat vers l’escenari repte.

En aquest context es proposa que el servei d’ocupació municipal (SOM)

adopti com a missió contribuir a generar oportunitats per a tothom per a viure i

treballar a la ciutat.

Aquesta missió està composada per dos elements principals:

Viure i treballar a la ciutat, per tal de reduir la mobilitat de la població,

la qual cosa faria més sostenible el creixement de la ciutat i

incrementaria el benestar de la seva població al reduir el temps

dedicat al transport al lloc de treball. A més ajudaria a potenciar el

sector comerç i de l’oci a la ciutat que està per sota de les

potencialitats de renda de la població.

Generar oportunitats per a tothom, és a dir facilitar que tota la

població pugui seguir el creixement de la ciutat i mantenir un alt nivell

de cohesió social, element clau per a mantenir l’atractivitat de la

ciutat.


101

4. EIXOS ESTRATÈGICS PEL DESENVOLUPAMENT DEL’OCUPACIÓ A SANT CUGAT

Aquesta missió es pot concretar en el desplegament dels següents eixos

estratègics per a una política local d’ocupació.

a. Potenciar la iniciativa emprenedora per a la creaciód’empreses innovadores.

L’elevat nombre de professionals que viuen a Sant Cugat genera una

elevada potencialitat per a promoure les iniciatives emprenedores per a la

creació d’empreses de caràcter innovador que generin oportunitats per a

treballar a la ciutat, especialment en els sectors dels serveis a les empreses.

La instal·lació a la ciutat de l’Escola de Negocis ESADE amb la participació

de l’Ajuntament és una bona oportunitat per a desenvolupar aquesta línia de

treball. Es tractaria d’establir una col·laboració entre el servei municipal

d’ocupació i ESADE per a crear una línia integral de suport a la creació

d’empreses innovadores per part de ciutadans i ciutadanes de Sant Cugat,

especialment entre el col·lectiu de professionals. Dins d’aquesta línia es podria

contemplar: la formació especialitzada en la creació d’empreses i en la

innovació, l’acompanyament i tutorització dels projectes innovadors, el suport

financer en col·laboració amb les entitats bancàries o amb altres tipus

d’inversors potencials, el suport a la ubicació de les empreses creades.

b. Modernitzar i potenciar el sector comerç i de l’oci

El sector del comerç i del sector de l’oci està poc desenvolupat a Sant

Cugat tant quantitativament com qualitativament en relació al potencial de

renda de la seva població. En col·laboració amb les associacions de

comerciants de la ciutat es podria establir un pla estratègic específic per a

aquest sector, en el que també caldria que hi participés l’àmbit d’urbanisme per


102

tal de promoure noves zones comercials o potenciar les existents. L’estratègia

de generar àrees comercials obertes podria ser un bon camí per a potenciar

l’obertura de nous comerços i modernitzar els actuals. El mateix caldria fer amb

el sector de l’oci

c. Facilitar a les empreses la cobertura de les sevesnecessitats de mà d’obra

Donada la forta expansió poblacional de la ciutat i el baix percentatge

d’atur, les empreses del municipi han de fer front a problemes creixents per a

localitzar la mà d’obra que necessiten. A l’hora facilitar la contractació de

població que viu a Sant Cugat ajudaria també a l’objectiu d’incrementar el

nombre de ciutadans i ciutadanes que treballen a la mateixa ciutat.

Aquesta línia es podria desenvolupar en col·laboració amb el Servei

Català d’Ocupació, les empreses de selecció i contractació de personal i amb

les associacions empresarials de la ciutat. Podria començar per dedicar una

sessió de la Tribuna de Sant Cugat a aquest tema.

Es tractaria de posar en contacte les persones que viuen a la ciutat i que

voldrien treballar a la mateixa ciutat amb les empreses que busquen personal

per contractar. I per altra banda coordinar amb els serveis d’ocupació de la

comarca per tal de trobar la mà d’obra que no viu a la ciutat.

Es podria complementar aquesta actuació amb una línia de foment de la

formació professional, molt poc desenvolupada en el municipi. Es podria

establir un acord de col·laboració amb els centres de formació professional

inicial del municipi per a integrar la seva oferta formativa en els àmbits de la

formació ocupacional i continuada dirigida a complementar les capacitats de

formació de les empreses del municipi. Caldria interessar a les associacions

empresarials i als agents socials a participar en aquesta iniciativa.


103

d. Generar un sector d’economia social per a potenciarla inserció laboral dels col·lectius amb dificultats

Pel futur de la ciutat és molt important mantenir nivells elevats de

cohesió social. Els alts nivells de renda i de creixement de la població no són

incompatibles amb bosses de pobresa i de marginació, tot el contrari,

normalment conviuen ambdues realitats.

Però l’elevada capacitat de creació de llocs de treball del municipi

genera bones oportunitats d’inserció per aquests col·lectius. Es podria seguir

una línia de foment de la creació de vàries empreses d’inserció que oferissin

oportunitats de treball a la gran majoria de les persones en situació d’atur de

llarga durada.

e. Millorar la mobilitat al municipi i projecció exteriordels parcs empresarials

Finalment, considerem que és imprescindible endegar una reflexió

entorn a la mobilitat interna al municipi. És primordial que, tenint en compte el

primer dels dos elements de la missió principal del SOM, el de “Viure i treballar

a Sant Cugat del Vallès”, les disponibilitats de transport públic i mobilitat

privada al municipi (carril bici, aparcaments,...) facin el salt qualitatiu necessari

per adaptar-se a les necessitats dels santcugatencs.

Creiem que tant per a l’acompliment d’aquest doble objectiu, com per al

correcte desenvolupament dels altres quatre eixos estratègics, una planificació

adequada entorn a les facilitats de moure’s de forma sostenible, segura, viable i

ràpida entorn al municipi, especialment tenint en compte la seva grandària, la

seva urbanització extensiva i la situació apartada d’alguns dels seus parcs

empresarials, ha d’ésser un punt bàsic de debat durant el procés de planificació

estratègica futur.


104

En especial, considerem que tant per tal de promoure la creació

d’empreses al municipi (eix estratègic a.), com per potenciar el sector comercial

descentralitzat (eix estratègic b.), com per facilitar a les empreses la cobertura

de la seva mà d’obra (eix estratègic c.), és necessari endegar el debat entorn a

aquest punt clau entre els ciutadans i els responsables d’aquesta àrea dins

l’administració municipal.

5. ESPAI DE CONSENS SOBRE LES POLÍTIQUESD’OCUPACIÓ

El desenvolupament d’una política d’ocupació no pot ser obra d’un sol

departament municipal sinó que ha d’implicar al conjunt de les àrees municipals

i als principals actors i agents socio-econòmics de la ciutat. En aquesta direcció

es proposa promoure un espai de consens i participació entorn del SOM. Es

tractaria de crear un Consell assessor del SOM amb la finalitat de fomentar la

participació dels agents al disseny i desenvolupament de les polítiques

d’ocupació del municipi.

Aquest Consell podria estar format:

Representants municipals dels àmbits econòmics, educatius i socials.

Representants del SOC de la Generalitat de Catalunya

Representants del teixit econòmic de la ciutat: associacions

empresarials, associacions del comerç i empreses singulars

Representants dels sindicats

Representants de les entitats socials dedicades a la inserció social

Aquest Consell es podria reunir dues vegades a l’any i la seva principal

funció seria elaborar un document anual de perspectives de l’ocupació en el

municipi que sintetitzés les principals línies d’actuació i orientacions

estratègiques de l’actuació del SOM. D’altra banda, la principals funció dels

seus membres seria la de participar activament en el desplegament de les

principals activitats del SOM segons la seva especialització i punts d’interès.


105

D’altra banda, aquest Consell podria endegar un procés de reflexió

estratègica sobre les línies d’actuació futura del SOM per tal de situar les

accions d’aquest organisme en el context més ample dels escenaris d’evolució

de la ciutat i integrar-les millor en el conjunt d’iniciatives i actuacions globals del

mateix municipi i dels altres actors principals de la ciutat.

Finalment, seria necessària una major col·laboració entre els àmbits

municipals de l’ocupació i de la promoció econòmica de la ciutat per tal

d’aprofitar les sinergies d’ambdós equips. Es podria establir un pla anual de

col·laboració i unes reunions periòdiques entre els responsables tècnics dels

dos àmbits.

diputació de barcelona - diagnÒstic i propostes per a la ...€¦ · 3 0. introducciÓ sant cugat...

Documents