memòria de la regió sanitària girona 2013

Memòria de laRegió SanitàriaGirona2013

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

2

© Generalitat de CatalunyaDepartament de SalutServei Català de la Salut

Edició: Regió Sanitària Girona

Girona, juliol de 2013

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

3

Index

1. La Regió Sanitària Girona 5Descripció 7

Estructura corporativa 12Organigrama 12Consell de Direcció 12

Consell de Salut 13Polítiques estratègiques de la Regió 15

Planificació 15

Atenció al Ciutadà 35Tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) 39

2. Xarxa sanitària d'utilització pública 42Atenció primària 43Atenció especialitzada 46

SEM 53Activitat assistencial 55

3. Atenció farmacèutica i prestacions complementàries 65Atenció farmacèutica 66Prestacions complementàries 69

4. Salut pública 71Vigilància de la salut pública 73

Prevenció de la malaltia 75Protecció de la salut 77Promoció de la salut 80

5. Execució del pressupost 83

6. Annexos 87

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

4

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

5

1.

La RegióSanitària Girona

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

6

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

7

DescripcióTerritori i població

La Regió Sanitària Girona comprèn 218 municipis pertanyents als l'àmbitsterritorials de l' Alt Empordà, Baix Empordà, Garrotxa, Gironès, Pla del’Estany, Ripollès, Selva Interior i Alt Maresme-Selva Marítima, quepràcticament coincideixen amb les comarques del mateix nom ambl’excepció d’alguns municipis limítrofs. La població és de 843.135 (tall depoblació a 31 de desembre de 2012) i una extensió 5.754 Km2.

Aquest any 2013 s'ha fet una nova delimitació de les regions sanitàries i delssectors sanitaris (decret 10/2013, de 3 de gener de 2013), que ordena la RegióSanitària Girona en els sectors Girona Nord i Girona Sud i que funcionalment esdivideixen en 2 àrees territorials d'influència (ATI).

Les característiques més destacades en els canvis demogràfics sónl'estabilització del nombre d'habitants després d'uns anys de fort creixement.

La població immigrada representa el 19,80% de la població de la RSGirona.

Un altre fenòmen demogràfic destacable a la Regió Sanitària és la magnitud dela població flotant que no es circumscriu només a la zona costanera durant latemporada turística, sinó que hi ha alguns municipis de l’interior que tambétenen una important població no censada, fet que incrementa la demanda delsserveis sanitaris.

Taula 1. Indicadors sociodemogràfics de la Regió Sanitària Girona

RS Girona

Extensió 5.754 km2

Població1

843.135 habitants

Densitat de població 146,88 habitants/km2

Divisió territorial 4 àmbits territorials

218 municipis

Fins a 500 habitants 85 municipis

Més de 10.000 habitant 23 municipis

Taxa bruta de mortalitat2

8,3 defuncions anuals/1000 habitants prov. Girona

Taxa bruta de natalitat2

10,7 naixements anuals/1000 habitants prov. Girona

Percentatge de població immigrada1

19,80 %

1 Portal d'Informació SIIS2 Idescat. Anuari estadístic de Catalunya

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

8

Gràfica 1. Piràmide d'edat de la Regió Sanitària Girona

Font: Portal d'Informació SIIS

Taula 2. Població de referència de 2013 respecte a la referència del 2012 i taxa de creixement per cada àmbit

territorial, RS Girona

Àmbit territorial 2012 2013 % Variació 2012-2013

Alt Maresme-Selva Marítima 193.890 193.262 -0,3

Baix Empordà 127.437 126.919 -0,4

Alt Empordà 137.397 137.222 -0,1

Garrotxa 55.630 55.614 0,0

Gironès-Pla de l’Estany-Selva Interior 305.570 305.113 -0,1

Ripollès 25.218 25.005 -0,8

Total Regió Sanitària 845.142 843.135 -0,2

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

9

RS Girona Catalunya

homes dones total homes dones total

Ïndex d'envelliment 81,53 111,69 96,17 89,51 128,97 108,65

Percentatge de sobreenvelliment 11,6 18,4 15,4 11,2 18,00 15,1

Índex de dependència global 46,1 53,4 49,7 46,1 53,8 49,9

Taula 3. Envelliment de la població

Font: Portal d'Informació SIIS

Gràfica 1. Índex de dependència global, 2013

Figura 1. Població estrangera, 2013

Evolució de la població estrangera 2007-2013Font: Portal d'informació SIIS

17,59

19,95

21,44

22,06 22,0821,79

21,27

14,73

16,89

18,2

18,9219,2 19,23

19,05

16,16

18,43

19,83

20,5 20,65 20,52

20,16

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

home

dona

total

homes dones total

Regió Sanitària Girona 46,1 53,4 49,7

Total 46,1 53,4 49,7

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

10

ABS de la RegióL’eix vertebrador del sistema sanitari és l’àrea bàsica de salut(ABS), unitat territorial elemental on es presta l’atenció primària desalut d’accés directe de la població. Cada ABS compta, com amínim, amb un centre d’atenció primària (CAP) i es coordina amb totsels serveis sanitaris i sociosanitaris d’atenció primària del seu àmbit,així com amb els especialistes i hospitals que tingui assignats. Lesfuncions de l’ABS es desenvolupen quan es crea l’equip d’atencióprimària (EAP), format per un conjunt de professionals sanitaris i nosanitaris, que actuen de manera integrada, mitjançant el treball en equip.El funcionament de les ABS està, per tant, vinculat al desplegament dela reforma de l’atenció primària de la salut.

Figura 2. Mapa de la Regió Sanitària Girona per ABS

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

11

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

12

Estructura corporativa

Organigrama funcional de la RegióSanitària GironaLa Regió Sanitària s’estructura, d’acord amb l’article 24 i següentsde la LOSC, en diversos òrgans de direcció i gestió i un òrgan departicipació (figura 2).

El gerent assumeix la direcció i la gestió de la Regió Sanitària, comtambé la representació plena del Consell de Direcció pel que fa al’execució dels acords que aquest adopta. El gerent té el suport de lesunitats que es mostren a l’organigrama.

Consell de DireccióL'òrgan superior de govern de la Regió Sanitària és el Consell deDirecció, format per sis representants del Departament de Salut,dos representants dels consells comarcals i dos representants delsajuntaments. Tots els membres són nomenats pel conseller de Salut,a proposta de cada una de les representacions que el componen.D’entre els representants del Departament de Salut, el consellernomena el president del Consell, que té la representació institucionaldel Servei Català de la Salut en l’àmbit territorial de la Regió. A lessessions del Consell també hi assisteixen, amb veu, però sense vot,el gerent de la Regió Sanitària i un tècnic superior escollit pelpresident, que actua com a secretari.

D’acord amb la Resolució SLT/710/2011, de 2 de març, per la qual esnomenen les persones membres dels consells de direcció de lesregions sanitàries del Servei Català de la Salut (DOGC 5841, de 21 demarç de 2011), i la Resolució SLT/14/2012, de 10 de gener, decessament i nomenament de membres del Consell de Direcció i delConsell de Salut de la Regió Sanitària Girona del Servei Català de laSalut (DOGC 6050, de 23 de gener de 2012) i la Resolució SLT/595/2012, de 22 de març, de cessament i nomenament de membres del

Figura 2. Organigrama funcional de la Regió Sanitària Girona

CONSELL DE

SALUT

Suport

Operatiu

Compra

de Serveis i

Control de

Gestió

Planificació

i Avaluació

Atenció

al Ciutadà

GERÈNCIA

CONSELL

DE DIRECCIÓ

Direcció

de sectors

Atenció

Farmacèutica

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

13

Consell de Direcció i del Consell de Salut de la Regió Sanitária Gironadel Servei Català de la Salut (DOGC 6102 de 4 d'abril de 2012), elsmembres actuals de Consell de Direcció són:

En representació del Departament de Salut

Sr. Josep Trias i Figueras, que n'és el presidentSr. Salvador Campasol i TorraSra. M. Teresa Lapiedra i AndrésSr. Josep Carreras i ComaSr. Lluís Picart i BarrotSra. Emma Pascual i Sala

En representació dels consells comarcals del territori de la RegióSr. Lluís Freixas i VilardellSr. Josep M. Corominas i Barnades

En representació dels Ajuntaments del territori de la RegióSr. Òscar Aparicio i PedrosaSr. Teresa Farrés i Àvila

Com a secretària del ConsellSra. Montse Carpio i Martínez

Equip directiuEls membres de l’equip directiu de la Regió Sanitària Girona, enl’actualitat, són:

. Sr. Josep Trias i Figueras, gerent de la Regió Sanitària Girona delCatSalut

· Sra. Maria Teresa Lapiedra i Andrés, Compra de Serveis i Control deGestió

· Sr. Xavier Burjons i Alés, Atenció al Ciutadà i Comunicació· Sra. Glòria Ametller i Fradera, Comunicació i Premsa· Sra. Elena Noguer i Rubirola, Suport Operatiu· Sr. Josep Carreras i Coma, Sectors Sanitaris Alt Empordà, Garrotxa i

Ripollès· Sr. Salvador Campasol i Torra, Sectors Sanitaris Gironès, Pla de

l’Estany, Selva i Baix Empordà· Sr. Jaume Heredia i Quicios, SEM Girona· Sr. Ricard Salvadiego i Bonet, Sistemes d'Informació· Sra. Maria Teresa Faixedas i Brunsoms, Planificació· Sra. Anna M. Roig i Castella, Atenció Farmacèutica

Consell de SalutEl Consell de Salut de la Regió Sanitària és l’òrgan de participaciócomunitària en el seu àmbit territorial. Es compon dels membressegüents: quatre representants de la Generalitat de Catalunya, undels quals n’és el president; dos representants dels consellscomarcals; dos representants dels ajuntaments; dos representants deles organitzacions sindicals; dos representants de les organitzacionsempresarials; un representant de les associacions de consumidors iusuaris, i dos representants de les corporacions professionals sanitàries.

D’acord amb la Resolució SLT/710/2011, de 2 de març, per la qual esnomenen les persones membres dels consells de salut de les regionssanitàries del Servei Català de la Salut (DOGC 5841, de 21 de març de

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

14

2011), i les Resolució SLT/669/2012, de 3 d'abrtil, de cessament inomenament de membres del Consell de Direcció i del Consell de Salutde la Regió Sanitària Girona del Servei Català de la Salut (DOGC 6109,de 17 d'abril de 2012), SLT/1364/2012, de 26 de juny, de cessament inomenament de membres del Consell de Salut de la Regió SanitàriaGirona del Servei Català de la Salut (DOGC 6168, de'11 de juliol de2012), SLT1721/2012, de 14 d'agost, de cessament i nomament demembres del Consell de Salut de la Regió Sanitària Girona del ServeiCatalà de la Salut (DOGC 6208, de 6 de setembre de 2012) i la SLT/1913/2012, de 12 de setembre, de cessament i nomenament demembres del Consell de Salut de la Regió Sanitària Girona del ServeiCatalà de la Salut (DOGC 6221, de 27 de setembre de 2012), elsmembres actuals del Consell de Salut de la Regió són:

En representació de la Generalitat de CatalunyaSr. Josep Trias i Figueras, que n'és el president (fins el 25 de juny de2013)Sr. Francesc Sancho i Serena, que n'és el president (des del 25 de junyde 2013 fins l'actualitat)Sra. Anna M. Roig i Castella (fins el 25 de juny de 2013)Sra. M. Teresa Faixedas i BrunsomsSra. M. Teresa Lapiedra i Andrés

En representació dels consells comarcals del territori de la RegióSr. Lluís Freixas i VilardellSr. Josep M. Corominas i Barnades

En representació dels ajuntaments del territori de la RegióSr. Òscar Aparicio i PedrosaSra. Teresa Farrés i Àvila

En representació de les organitzacions sindicals més representativesen l’àmbit territorial de la RegióSra. Belén López i SánchezSra. Neus Fargas i Clara

En representació de les organitzacions empresarials mésrepresentatives de la RegióSr. Joaquim Caula i PardàsSr. Alexandre Juanola i Ribera

En representació de les associacions de consumidors i usuaris mésrepresentatives en l’àmbit territorial de la RegióSra. M. Lluïsa Jambert i Boté

En representació de les corporacions professionals sanitàriesSr. Emili Ayats i Padrosa

Com a secretària del ConsellSra. Anna M. Roig i Castella (fins el 25 de juny de 2013)

Com a secretària adjunta del ConsellSra. Montse Carpio Martínez

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

15

Polítiques estratègiques de laRegió

PlanificacióDurant l’any 2013, la Unitat de Planificació de la Regió Sanitària Gironaha realitzat accions principalment en l'operativització del Pla de Salut2011-2015 i en les reordenacions sanitàries. En aquest sentit s'hatreballat juntament amb les entitats proveïdores (EEPP) per tal deportar a terme les reordenacions relacionades amb l'aparell locomotor(lumbàlgies i gonàlgies) i s'ha iniciat la planificació de la reordenació del'oftalmologia. Així mateix algunes EEPP han unificat especialitatsmèdiques i quirúrgiques, s'han creat llits de subaguts i s'han impulsataliances estratègiques entre proveïdors.

L'atenció a la persones amb malalties cròniques han seguit sent untema centrat i s'han dedicat esforços en el seguiment de les rutesassistencials ja implantades (ICC i MPOC) i en el desplegament de lesrutes de diabetis mellitus (DM) i depressió. Cal destacar que totes lesEEPP ja havien iniciat algun tipus d'acció per a l'abordatge delspacients crònics complexos (PCC) i de la malaltia crònica avançada(MACA).

La inclusió d’objectius relacionats amb el propi Pla de salut i/o ambels plans directors i/o plans estratègics en els contractes deserveis en les diferents línies de serveis de salut i per cada centres’ha mostrat com una eina útil per garantir l’operativització de lesestratègies prioritzades.

En relació a les estratègies de Salut Pública s’ha treballatconjuntament amb el Servei Regional de l’Agència de Salut Pública,amb la Secretaria General de l’Esport a Girona en l’aplicació,seguiment i avaluació del Programa d’Activitat Física, Esport iSalut (PAFES); amb el DIPSALUT en projectes de promoció de lasalut (Parcs saludables, itineraris saludables,...), entre d'altres.

Pla de salut

Línia d'actuació 1 "Objectius i programes de salut". S'ha continuattreballant en la implantació de les accions proposades pels plansdirectors (PD de malalties de l'aparell circulatori, PD d'oncologia,i PDde malalties reumàtiques i de l'aparell locomotor).A nivell de Catalunya s'ha elaborat el Pla Interderdepartamental deSalut Pública (PINSAP), en el que s'han acordat un total de 30actuacions noves o que potencien el component interdepartamental iintersectorial agrupades en dos eixos i 14 àmbits d'actuació (mobilitat,alimentació, entorn, ocupació, urbanisme i habitatge, educació, cultura,activitat física i lleure, sistema sanitari i polítiques socials).

Línia d'actuació 2 "Un sistema més orientat als malalts crònics", hanestat la difusió i implantació de les rutes de la malaltia pulmonarobstructiva crònica (MPOC), la insufiència cardíaca i la diabetismellitus. Així mateix s'ha dissenyat i consensuat la ruta assistencialde la depressió i s'ha avançant en la identificació i marcatge delspacients crònics complexos (PCC) i els amb malaltia crònica avançada(MACA).

A finals de l'any 2013, la majoria dels proveïdors ja comptava amb unPla d'Intervenció Individualitzada (PIIC) amb diversos graus

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

16

d'implantació a l'història clínica compartida (HC3).

Línea d'actuació 3 "Un sistema integrat més resolutiu des delsprimers nivells i al territori", destaquen com a actuacions fetes al2013:3.1 La millora de la resolució en els àmbits de relació més freqüententre l'atenció primària i l'especialitzada com són el nou modeld'atenció a les malalties de l'aparell locomotor (implementar la guiadel procés lumbàlgies) i el desplegament de la recepta electrònica al'atenció especialitzada (71 %)3.2 El model d'atenció a les urgències (100 % de plans funcionals ide serveis hospitalari de triatge). S'ha potenciat també la resolucióde les consultes sanitàries al 061 CatSalut Respon amb consells desalut (33 % del total d'incidències han estat sense activació derecursos).3.3 L'ordenació territorial de la cartera de serveis segons nivell decomplexitat. Inclou el Codi Politrauma (PPT) , ja implementat a laRegió i se n'ha fet un seguiment, que mostra una estacionalitat delscodis. La major part dels codis PPT es resolen a l'àmbit territorial dela Regió.3.4 La integració de la Salut Pública i Comunitària. S'ha iniciat eldesplegament del Programa Salut, Escola i Comunitat (PLA SEC) endos àmbits territorials: Ter Brugent (ABS Anglès) i Garrotxa (ABSOlot). Inclosos en els pactes territorials de les EEPP dels anys 2013i 2014, amb objectius concrets a assolir. Durant aquest any s'hanrealitzat les comissions entre salut, ensenyament i món local ipreparació de l'estratègia i del pla de treball concret per iniciar eldesplegament efectiu durant el curs 2014-2015.

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

17

Rutes assistencials

Les rutes assistencials consideren tot el procés d'atenció dels pacients, tant sigui el diagnòstic, com elseguiment dels pacients estables, les aguditzacions, les dificultats de maneig, la planificació de l'alta il'entorn de complexitat. En tots els casos s'han establert els fluxos d'aquests pacients en els dispositiusdel sistema sanitari.

A finals de l'any 2013 ja s'havien adaptat els processos descrits a les rutes assistencials (RA) de MPOCi IC als EAP de les diferents EEPP.

S'ha presentat i s'ha iniciat la RA de la diabetis mellitus (DM). En aquesta ruta s'ha avançat en el treballde coordinació de la UDENTG. S'han millorat els circuits de derivació, incloent altres especialitatslligades a les complicacions de la diabetis. S'ha seguit el mateix model d'una sola RA per a tota la RegióSanitària.

Durant l'any 2013 s'ha elaborat la RA de la depressió, coordinada i impulsada per l'equip de professionalsde salut mental de l'Institut d'Assistència Sanitària (IAS) i amb professionals de l'àmbit de l'atencióprimària.

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

18

Plans directors

En aquesta línia s’ha treballat molt específicament en els plansdirectors de Malalties Reumàtiques i de l’Aparell Locomotor,d’Oncologia i de Malalties de l’Aparell Circulatori.

Pla director de Malalties Reumàtiques i de l'Aparell Locomotor

Tal i com esmenta el Pla director de les Malalties Reumàtiques i del’Aparell Locomotor (2010), el mal d’esquena és un important problemade salut en el països occidentals, tant per la seva elevada prevalença,com per les importants repercussions assistencials i socioeconòmiquesque se’n deriven.

D'acord amb la Línea 3 del Pla de Salut "Un sistema integrat mésresolutiu des dels primers nivells i al territori", a la Regió Sanitària, s'haprioritzat les malalties de l'aparell locomotor i, en concret, en l'atenció ales lumbàlgies d'acord amb les recomanacions dels professionals queparticipen en el grup de treball per la seva importància i repercussió enla societat i en els serveis sanitaris.

Durant l'any 2013, a la Regió s’ha implementat el Procés Lumbàlgiaque estableix el model de maneig multidisciplinari del dolor lumbar del’adult, consensuat per professionals de totes les entitats proveïdoresde la Regió Sanitària Girona.

El Procés Lumbàlgia de la Regió, potencia el paper d’AP en l’atenció ala lumbàlgia.

ESTRATÈGIA D’IMPLEMENTACIÓ DEL NOU MODEL

La implementació del Procés Lumbàlgia, es basa en la coordinació /integració de nivells per tal d’assegurar la continuïtat assistencial,reduint les variabilitats i els desequilibris territorials.Per tal de poder assegurar la seva implementació efectiva a la RegióSanitària Girona, es va incloure en el Pacte Territorial 2013-2014 entreproveïdors i amb objectius concrets. El mes de novembre de 2013, esvan realitzar 2 sessions de formació de formadors pels professionalsque són referents en el seu àmbit territorial. Aquests formadors estanduent a terme la formació continuada a la resta de professionals delsseus EAP.

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

19

Implementació i seguiment de l'atenció terapèutica de laFibromiàlgia a la Regió

La implementació dels grups terapèutics de la FM al llarg de l'any 2013a la Regió Sanitària Girona s'ha realitzat de manera gradual iprogressiva.

En els gràfics 1 i 2 es mostren els mapes comparatius de laimplementació els anys 2012-2013

Gràfic 1. Mapa d'implementació del programa, 2012

Implementació Programa Fibromiàlgia RegióSanitària Girona situació 2012

ABS no implementa tABS implementacióABS amb reagrupamentABS amb compromís

Gràfic 2. Mapa d'implementació del programa, 2013

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

20

Unitat Hospitalària Especialitzada de la FM (UHE)

La UHE dóna suport a la implementació dels protocols a l'atencióprimària i l'atenció especialitzada.

1. Seguiment de la implementació del protocol terapèutic de laFM i SFC a les diferents ABS de tot el territori.

Durant aquest any s'han continuat fent trobades amb membres de ladirecció d'alguns centres i també de professionals referents d'aquellesABS on el programa no està implementat o bé, han tingut dubtes i/odificultats en la seva implementació.

2. Coordinació entre els diferents professionals de tots elsproveïdors que dónen suport al programa en totes les fases detractament.

Altres actuacions de la UHE

La UHE amb la documentació clínica disponible dels pacients ques'inclouen en el procés de derivació de l'AP revisa els casos i fa lesrecomanacions necessàries pels professionals derivadors amb unacòpia als pacients.

Altres activitats

- Total reunions UHE: 11 + 5 per organització 1a Jornada FM- Total derivacions rebudes: 24- Total informes de retorn amb les recomanacions a seguir oorientació terapèutica: 24- Interconsultes a altres especialitats: 6- Reunions amb la direcció i referents del programa: 9- La UHE ha fet 219 seguiments de la implementació del programa, iha contactat 12 vegades amb diferents associacions de FM de laRegió- Pacients en llista d'espera a 31 de desembre de 2013: no n'hi ha

El mes de juny de 2013 es va realitzar la 1a Jornada d'intercanvid'experiències, adreçada a tots els professionals implicats en el procésd'aquesta malaltia, amb l'objectiu d'oferir un espai de trobada pelsprofessionals. Hi va haver un total de 130 professionals inscrits, es vanadmetre 6 pòsters i es van fer 14 ponències de 10 minuts cada una.Cal dir també que al mes de novembre es va fer el 2n taller per afisioterapeutes referents del programa.També es va dur a terme una sessió de formació per a l'actualitzacióde coneixements sobre la FM per als professionals de l'ABS de laBisbal d'Empordà, a petició de la mateixa ABS.

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

21

Pla director d'Oncologia

Les actuacions més rellevants en relació al Pla Director d'Oncologiadurant l'any 2013 han estat el seguiment de l'atenció al càncer demama, colorectal, pulmó, pròstata i bufeta, mitjançant els resultats delcircuït de diagnòstic ràpid, per tal de garantir una atenció adequada i entemps a aquests tipus de pacients. S'ha continuat fent el seguiment delcribatge de càncer de mama i de còlon i recte.

Per altra banda, i des del punt de vista de sistemes d'informacióepidemiològiques, s'ha continuat impulsant el Registre poblacional deTumors de la Regió Sanitària Girona que recull i analitza la informaciósobre la incidència, la prevalença, la mortalitat i la supervivència delcàncer.

Circuits de diagnòstic ràpid de càncer

La taula 5 mostra els resultats de l'avaluació dels circuits ràpids decàncer colorectal, de mama, de pulmó, de pròstata i de bufeta. Engeneral, en tots els circuits de diagnòstic ràpid analitzats en relacióa l'any 2012, es mostra una certa recessió en tots ells, llevat del depròstata que mostra una millora en relació a la mitjana de dies entrel'entrada al circuit de diagnòstic ràpid (CDR) i de l'inici del tractamenti el percentatge de casos en què l'intèrval de temps entre l'entrada alCDR i l'inici de tractament ha estat inferior a 30 dies.

Taula 5. Resultats dels CDR de càncer colorectal, mama, pulmó, pròstata i bufeta, 2013

CDR CDR CDR CDR CDR

colorectal mama pulmó pròstata bufeta

Percentatge de càncers diagnosticats dins el CDR 19,6 26,2 15,0 7,7 14,9

Percentatge de pacients inclosos que procedeixen de l’APS 84,3 65,7 68,8 89,1 76,0

Percentatge de pacients inclosos que compleixen els criteris d’inclusió 74,7 88,1 85,7 88,1 88,9

Percentatge de pacients incloses CDR diagnosticats de càncer 20,7 17,5 34,7 32,9 48,9

Percentatge de càncers diagnosticats que inicien el tractament <30 dies 50,26 48,8 71,4 88,9 65,0**

Mitjana temps d’inici de tractament, en dies 40,36 35,7 30,5* 26,07 34,3**

* Realització de biòpsia

** Invasius + no invasius (RTU)

Cribratge del càncer de mama

La taula 6 mostra els resultats del cribratge poblacional de càncer de mama 2013. Tant la coberturaglobal com la participació de les dones convidades al programa, mostra un lleuger increment en relacióa l'any 2013, amb l'excepció de la unitat de cribratge de Figueres, que mostra un lleuger decrement. Toti així, les dades globals de tots els centres són molt bones, ja que la cobertura oscil·la entre el 73 i el90 %.

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

22

Taula 6. Resultats del Programa de cribratge poblacional del càncer de mama, 2013

Hospital Hospital Hospital Hospital de Hospital de Hospital de Hospital de Hospital de

Sta Caterina I Sta Caterina II d’Olot Figueres Comarcal S Calella Campdevànol Palamós(*) (**)

Total dones convidades 3.027 3.861 1.164 2.757 1.440 3.464 355 785

Total dones convidades en el Programa 4.380 4.174 1.930 4.467 3.002 3.610 1.294 4.591

successivament

Total dones que han participat en primer

cribatge 1.216 1.278 588 930 607 1.466 192 686

Total dones que han participat en 3.804 3.447 1.719 3.668 2.475 3.022 1.212 4.264

Cribatge successiu

Nombre de càncers prevalents

detectats (1r cribatge) 9 12 5 7 4 9 0 9

Nombre de càncers incidents

detectats (2n cribatge o cribatge

successiu) 14 16 9 22 11 20 0 2

Taxa de càncer de mama per 1.000

dones cribades (1r cribatge) 7,40 9,39 8,50 7,53 6,59 6,14 0,00 -

Taxa de càncer de mama per 1.000

dones cribades (2n cribatge o

cribatge successiu) 3,68 4,64 5,24 6,00 4,44 6,62 0,00 -

* Àmbit poblacional: ABS de Salt, Cassà de la Selva, Anglès, Breda-Hostalric, Sta. Coloma de Farners i Arbúcies-Sant Hilari.

** Àmbit poblacional: ABS Girona (1, 2, 3, 4), Celrà, Sarrià de Ter i Banyoles.

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

23

Cribratge del Càncer de Còlon i Recte

Durant l'any 2013 s'ha implementat el Cribatge de Càncer de Colon iRecte al Baix Empordà amb una població diana (entre 50 i 69 anys)de 29.384 persones.

Per a l'operativitació del cribratge, s'ha fet una ampliació de funcionsde l'Oficina Tècnica del Cribratge del Càncer de Mama amb laincorporació de les tasques de cribratge del càncer de còlon,assignada a l'Institut d'Assistència Sanitària (IAS) i ubicada al'Hospital Santa Caterina, de forma que l'Oficina Tècnica canvia denom i passa a anomenar-se Oficina Tècnica de Cribratge de Càncera Girona.

La participació de les oficines de farmàcia en tot el procés decribratge és molt rellevant, ja que és el farmacèutic la primerapersona que entra en contacte directe amb les persones de lapoblació diana i realitza el procés d'explicació i entrega dels kits pera la detecció immunològica de sang oculta en femta.

El laboratori realitza la prova i informa al sistema informàtic delsresultats i és la Unitat d'Endoscòpia la que programa la primeravisita en els casos positius i els cita per a la realització d'unacolonoscòpia sota sedació a l'hospital de referència de cada territori.En els casos negatius, la pròpia Oficina Tècnica envia una carta a lapersona cribrada amb el resultat negatiu.

La participació en tres ABS finalitzades (Torroella de Montgrí, laBisbal d'Empordà i Palafrugell) ha estat del 42 % i s'han detectat 14càncers i 5 in situ.

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

24

Pla director de les Malalties de l’Aparell Circulatori

Durant l’any 2013 s’ha continuat treballant en l’aplicació de lesintervencions proposades pel Pla director de Malalties de l’AparellCirculatori, que inclou les actuacions en front a les malaltiescardiovasculars i a les malalties cerebrovasculars.

Els aspectes més destacables de l'operativització del Pla directorde Malalties de l'Aparell Circulatori són:

1. Malalties cardiovasculars

1. Curs Atenció precoç a la síndrome coronària aguda, adreçat alsprofessionals (metges i infermers) d'atenció primària de totes lesEEPP de la Regió.

2. Seguiment del registre del Codi Infart, com a gestors del registrea nivell de tot Catalunya

3. Anàlisi de les dades de l'Estudi IAMCat IV, donat que la RegióSanitària és la gestora de l'Oficina Tècnica del Registre Codi IAM.

Codi InfartTracta del conjunt de mesures que s'activen després d'una avaluaciómèdica adequada, la realització i interpretació d'un ECG en unpacient que té, o és sospitós de tenir una síndrome coronària aguda(angina de pit i/o infart agut de miocardi) i és candidat a reperfusióimmediata.

Requereixen l'activació d'un Codi IAM els pacients amb SCA ambelevació del segment ST (SCAEST).

Per tal de dur a terme correctament el Codi IAM, fa falta una estretacol·laboració entre el SEM i la resta de centres implicats en l'atenciódels infarts. El Codi Infart implica l'activació d'una logística quepermet aplicar els protocols assistencials de manera ràpida i eficaç.

El seu objectiu és optimitzar el tractament de reperfusió als malaltsamb infart agut de miocardi amb elevació del segment ST, impulsantcom a tractament d'elecció l'angioplàstia primària, sempre que siguipossible, i la pràctica de l'angioplàstia de rescat en els casos defracàs del tractament amb fibrinolítics. La seva finalitat és prioritzaral màxim la resposta del sistema sanitari perquè el pacient rebi, enel mínim temps, les mesures diagnòstiques i terapèutiquesapropiades en els diferents punts de la xarxa assistencialencaminades a obtenir la reperfusió immediata.

L'evidència científica indica que la millora dels resultats en l'atencióde l'infart agut de miocardi depèn, en gran mesura, d'aspectesorganitzatius i de l'optimització dels circuits establerts.

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

25

Durant l'any 2013 es va activar el codi IAM per a 393 pacients,residents a la Regió Sanitària Girona (75% homes i 25% dones) i querepresenta el 12% dels codis activats a Catalunya (3.263).En el 87,3% dels casos es va confirmar un IAM. D'aquests pacientsde la Regió, 275 casos es va fer una ACTPp, i en 34 casos es va feruna fibrinòlisi. La mediana de temps entre l'ECG i l'obertura d'artèriava ser inferior a 120 minuts.

De tots els codis activats a residents de la Regió Sanitària Girona,el lloc de primera assistència va ser el CAP, el 28 %, el 41% va serun hospital comarcal i 25% va ser el SEM a domicili o al carrer i el6% va ser el propi hospital IAM.

L'Hospital de Girona Doctor Josep Trueta va atendre un total de 330casos (entre residents i no residents).A la gràfica 1 s'observa les activacions mensuals dels anys 2012 i2013. A l'octubre 2012 es va ampliar l'horari del Serveid'Hemodinàmica a 12 hores tots els dies de l'any.

Gràfica 1. Evolució dels codis atesos a l'Hospital Josep Trueta, 2012-

2013

Distribució mensual dels codis atesos durant l'any 2012 al'Hospital de Girona Doctor Josep Trueta

Distribució mensual dels codis atesos durant l'any 2013 al'Hospital de Girona Doctor Josep Trueta

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

26

Pla director sociosanitari

Durant l'exercici 2013 s'ha continuat treballant en l'aplicació de lesintervencions proposades des del Pla director sociosanitari i per tal dedonar compliment a l'objectiu 2.4 del Pla de Salut 2011-2015"Desenvolupar alternatives assistencials en el marc d'un sistemaintegrat ", s'han creat 20 llits de subaguts a l'Hospital Sociosanitari delParc Hospitalari Martí i Julià de Salt (IAS).Per altra banda, en altres centres de la Regió Sanitària s'han potenciatels serveis d'hospital de dia per pacients amb patologia respiratòria ipacient crònic complex.

Pel que fa a la vigilància de les infeccions nosocomials, s'ha continuatmonitoritzant el programa VINCAT del Departament de Salut de tots elscentres sociosanitaris de la Regió Sanitària Girona, incloent-t'ho, comcada any, en els objectius de contracte de sociosanitari.

2. Malalties cerebrovasculars

1. Seguiment de les activacions del Codi Ictus i dels tractamentsamb trombolisis dels pacients que ho requereixen.

2. Seguiment del Teleictus 2.0 (Hospital de Figueres i Hospital dePalamós)

Codi Ictus

En els últims 8 anys s'ha produit un increment significatiu delnombre de pacients amb ictus isquèmic que reben tractament ambtrombolisi intravenosa (TIV) i/o tractament endovascular, tant a laRegió Sanitària Girona (H. de Girona Doctor Josep Trueta), com aCatalunya. A gener de 2011 es va posar en funcionament el Registresistema On line d'Informació de l'Ictus Agut (SONIIA) per tal de ferun monitoratge de la qualitat de les teràpies de reperfusió aplicadesen el malalt d'ictus isquèmic. Un aspecte cabdal en el maneig delpacient amb ictus agut és la gestió del temps, ja que de la rapidesaque es puguin instaurar aquests tractaments, en dependrà el resultatfinal.

L'Hospital de Girona Doctor Josep Trueta va atendre 478 codis Ictus(65,5 ictus per 100.000 habitants; mentre que a Catalunya la taxaés de 64,8 per 100000).El nombre total d'ictus a Catalunya és de 10.598 (140,5 per 100.000habitants) i a la Regió és de 1.010 (138,3 per 100.000 habitants, noinclou les dades de la Regió Sanitària corresponent a l'Alt Maresme).El temps porta-agulla de l'Hospital Doctor Josep Trueta en els ictusen què s'ha fet una trombolisi ha estat 55 minuts, presentant unamillora de 15 minuts respecte la mediana de l'any 2012 (70) i persota de l'estandar establert per a tot Catalunya per aquest any queés de 60 minuts.

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

27

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

28

Integració de la salut pública i comunitària en el modelassistencial

PAFES

El desplegament del Programa d'Activitat Física PAFES, que es realitzaconjuntament amb la Secretaria General d'Esport i el Servei Regional del'Agencia de Salut Pública de Catalunyaa Girona, s'ha continuatdesenvolupant i ampliant durant l'any 2013.

En el següent gràfic es mostra l'evolució del registre PAFES a la RegióSanitària Girona

Gràfica 2. Evolució del registre PAFES

Taula 6. Professionals que han rebut formació PAFES

2012 2013

Cens ABS 41 41

Total ABS amb professionals formats 33 41

Professionals que han rebut formació aquest any (reforç)41 20

S'ha seguit fent formació continuada pels professionals de novaincorporació i l'actualització periòdica (veure taula 6)

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

29

Programa Salut i Escola

L'any 2013, el programa Salut i Escola ha mantingut la mateixacobertura que l'any anterior.

A la Regió Sanitària el programa Salut i Escola es manté amb unacobertura del 94 % dels centres d'educació secundària. Es va acordaramb el Departament d'Ensenyament, les activitats i la cobertura de laconsulta oberta de la infermeria en els centres d'educació secundària.

A la següent taula es mostra, el total d'escoles on s'ha aplicat elprograma i la cobertura de la consulta oberta.

Àmbit territorial centres amb PSiE Centres amb consulta % CO/total

obertaGironès, Pla de l'Estany, Selva Interior 34 28 82,4

Baix Empordà 13 10 76,9

Alt Empordà 15 8 53,3

Selva Marítima i Alt Maresme 22 17 77,3

Garrotxa 7 6 85,7

Ripollès 4 2 50,0

Total 95 71 74,7

Durant aquest any també s'ha fet 1 sessió de treball i formació per atota la Regió, centralitzada a la seu de la Regió Sanitària Girona iadreçades a les infermeres del programa de nova incorporació en elcurs escolar.

Taula 7. Distribució territorial cobertura Salut i Escola, 2012-2013

Pla Salut, Escola i Comunitat (PLA SEC)

Durant l'any 2013 s'ha iniciat el desplegament del programa PLASEC, coliderat per la Regió Sanitària, el Servei Regional de l'Agènciade Salut Pública de Catalunya i els Serveis Territorialsd'Ensenyament a Girona.

Els àmbits territorials on s'ha iniciat el desplegament és la zona del"Ter Brugent" (ABS Anglès) i "Garrotxa" (ABS Olot).

En la primera fase, curs 2013-2014 s'han constituit les comissionsentre Salut, Ensenyament i món local i s'ha preparat l'estratègia i elpla de treball concret per iniciar el desplegamet efectiu durant el curs2014-2015 en la població escolar i preescolar (de 0 a 16 anys).

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

30

Objectius en els contractes de serveis en les diferents línies deserveis de salut

Les taules següents mostren els resultats dels principals indicadorsobtinguts a la RS Girona durant l'any 2013 dels objectius que es vancontractar per les diferents línies de serveis de salut.

Taula 8. Avaluació dels objectius dels contractes d'atenció primària. RS Girona 2013

Indicadors Descripció EAP amb Valor

inform. vàlida

Reduir la prevalença de Percentatge de pacients de 15 a 69

sedentarisme atesa i assignada que realitza activitats

físiques saludables 41/41 25,1%

Revisió fons d'ull en els pacients % diabètics atesos i assignats

diabètics (exceptuant els diabètics amb

retinopatia ja diagnosticada), que tenen

revisat el fons d'ull en els darrers dos

anys 41/41 46,9%

Cobertura vacunal antigripal en la Percentatge de població de 60 o més

població de 60 o més anys anys, assignada a l'EAP, correctament

vacunada contra la grip 41/41 47,7%

Detecció obesitat infantil Percentatge de població de 6 a 14

anys assignada i atesa durant l'any amb

avaluació del sobrepès i obesitat 41/41 88,5%

Infants de 4 anys correctament Percentatge de nens de 4 anys

vacunats amb la vacuna triple assignats i atesos que estan correcta-

vírica ment vacunats amb la vacuna triple

vírica 41/41 74,6%

Reduir la prevalença de tabaquisme Percentatge de població de 15 anys o

o més assignada i atesa durant l'any

fumadora que ha adquirit la condició

d'exfumadora al llarg de l'any 41/41 9,0%

Realització d'espirometries Percentatge d'espirometries en la

població de 40 anys o més assignada

i atesa amb MPOC 41/41 77,9%

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

31

Embarassades que han deixat de fumar durant l'embaràs7/7 80,0%

88,0%

Taula 9. Avaluació dels objectius dels contractes d’atenció a la salut sexual i reproductiva de la RS Girona

Indicadors Descripció ASSIR amb Valor

inf. vàlida

Assolir un percentatge

d'embarassades fumadores ateses

que han deixat de fumar

Atenció puerperal consulta primers

15 dies posteriors al part

Cobertura del cribatge de càncer de

coll uterí en dones de 25 a 65 anys

Atenció puerperal en la consulta o domicili durant els

primers 15 dies posteriors al part

Dones ateses de 25 a 65 anys amb realització del

cribatge adequat del càncer de coll uterí

7/7

7/7

82,0 %

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

32

Aconsegur in mínim de pacients inclosos en el

protocol PREALT, s'hagi comunicat l'alta a l'EAP del

pacient en un termini mínim de 24 h. d'antelació

Utilització de nous medicaments amb valor afegit

limitat (% d'envasos)

Consensuar l'organització del Procés d'atenció de les

lumbàlgies amb totes les EEPP i/o serveis del territori

de referència (AP, AH i/o RH)

Implementació del Procés assistencial Lumbàlgia (Si/

No). (Es considerarà implantat si s'ha fet, com a

mínim, la difusió del Procés Lumbàlgia en un 80 %

dels EAP del territori, així com dels professionals de

l'atenció especialitzada implicats en l'atenció d'aquests

pacients (reumatòlegs, traumatòlegs, rehabilitadors,

...)

Seguiment dels pacients inclosos en el Procés

Lumbàlgia (variables de procés, fluxos i resultat

acordats (Si/No)

Implementació de les 3 RA (Si/No) (es consideraran

implantades si s'ha fet, com a mínim, difusió de les RA

en un 80 % dels EAP del territori, així com dels

professionals de l'atenció especialitzada implicats en

l'atenció d'aquests pacients (pneumòlegs, cardiòlegs,

MI, endocrinòlegs, ...) (referència CatSalut, Instrucció

06/2012)

Seguiment dels pacients inclosos en les RA. Variables

de procés, resultat i fluxos, acordades en les

respectives RA

Percentatge d'urgències ateses a l'hospital,

notificades al CMBD-UR (percentatge d'urgències)

9/9

10/10

10/10

10/10

9/9

9/10

10/10

11/11

82,4%

100%

100%

1,39%

100%

100%

92,6%

100%

10/10 2,1%

Aconseguir un mínim de pacients

inclosos en el protocol PREALT

Prescripció d'envasos de nous

medicaments amb valor afegit limitat

Implementar en el territori de

referència les actuacions i/o canvis

acordats en el Procés assistencial

Lumbàlgia de l'adult de la RS Girona

Implementació de les rutes

assistencials (RA) de les patologies

prioritàries del Pla de Salut 2011-2015

de la RS Girona elaborades durant

l'any 2012 en relació a l'atenció a la

cronicitat (MPOC, ICC i diabetis

mellitus), d'acord amb els indicadors

d'avaluació pactats en les respectives

rutes assistencials

Proporcionar les dades

corresponents al Conjunt mínim bàsic

de dades d'urgències (CMBD-URG),

amb un determinat % mínim de les

urgències ateses a l'hospital aguts

Taula 10. Avaluació dels objectius dels contractes d’atenció especialitzada de la RS Girona

Indicadors Descripció Hosp. amb Valor

inf. vàlida

Signar un pacte territorial de col·laboració

amb la resta d'entitats proveïdores del

mateix àmbit territorial, que reculli el

conjunt d'acords i compromisos

destinats a assolir els objectius

transversals de la part variable dels

contractes de 2014 i l'execució dels

projectes específics contemplats en la

RAT per a cada territori

Signatura del pacte territorial entre les entitats

proveïdores (Si/No)

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

33

Taula 12. Avaluació dels objectius dels contractes d’atenció a la salut mental de la RS Girona

Indicadors

Pacients atesos amb TMS

Atenció dels casos nous deTCA, procedents d’atencióprimària en un termini inferior a15 dies

Avaluació i pla terapèutic delspacients amb TCA, d’acordamb els criteris del protocol, enel termini d’un mes

Atenció dels casos nous deTCA, procedents d’atencióprimària en un termini inferior a15 dies

Avaluació i pla terapèutic delspacients amb TCA, d’acordamb els criteris del protocol, enel termini d’un mes

Descripció

Percentatge de pacients atesos amb TMS

Percentatge de casos nous de TCAderivats de l’atenció primària atesos en untermini inferior a 15 dies

Percentatge de pacients amb TCA ambavaluació i pla terapèutic, d’acord amb elscriteris del protocol, en el termini d’un mes,

Percentatge de casos nous de TCAderivats de l’atenció primària atesos en untermini inferior a 15 dies

Percentatge de pacients amb TCA ambavaluació i pla terapèutic, d’acord amb elscriteris del protocol, en el termini d’un mes,superior al 90%

Línia de

contractació

CSMA

CSMA

CSMA

CSMIJ

CSMIJ

Centres amb inf.vàlida

8/8

1/1*

7/7

1/1*

7/7

Valor

29,3%

89,0%

100%

100%

100%

Taula 11. Avaluació dels objectius dels contractes d’atenció sociosanitària de la RS Girona

Indicadors Descripció Línia Hosp. amb Valor

de contractació inf. vàlida

Millora de la capacitat Percentatge de pacients que milloren

funcional (fractura fèmur) la capacitat funcional. Convalescència 4/4 58,0%

Estades inferiors a 60 dies Percentatge d'altes produïdes després

d'una estada inferior a 60 dies Convalescència 4/4 90,1%

Pacients amb millora Percentatge de pacients en situació de malaltia

dels símptomes del dolor terminal amb dolor que presenten

una millora dels símptomes del dolor Cures pal·liatives 2/2 97,0%

Pacients ingressats Percentatge d'altes produïdes després d'una

amb estada inferior a estada inferior a 20 dies.

20 dies. Cures pal·liatives 2/2 74,0%

Altes amb destinació a Percentatge d'altes de pacients amb

domicili destinació a domicili Llarga estada 11/11 55,7%

Altes amb estades inferiors Percentatge d'altes de pacients produides

a 123 dies. desprès d'una estada inferior a 123 dies. Llarga estada 11/11 70,4%

Millora de la capacitat Percentatge de pacients que milloren la

funcional (fractura fèmur) seva capacitat funcional. Mijta estada 5/5 78,0%

Estades inferiors a 60 dies Percentatge d'altes produïdes després

d'una estada inferior a 60 dies. Mitja estada 5/5 88,4%

* Corporació Terapèutica del Maresme

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

34

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

35

Atenció al ciutadà

Segona opinió mèdica

S'entén per segona opinió mèdica l'informe facultatiu emès, a petició dela persona malalta o de les persones que puguin actuar en el seu nom,que té com a finalitat contrastar un diagnòstic o un tractament encircumstàncies d'especial gravetat.

L'any 2013 la RS Girona va gestionar 38 sol·licituds de segona opinió,els procediments que majoritàriament generen aquestes sol·licituds sónla cirurgia ortopèdica amb risc de limitació funcional important i lesmalalties neoplàsiques.

El 65% dels informes emesos pel centre de destí confirmen eldiagnòstic / procediment proposat a la UP d'origen de la malaltila.

Taula 13. Segones opinions mèdiques

Tipus de malaltia Nombre Percentatge

Malaltia degenerativa progressiva del SNC 2 5 %

Malatia neoplàsica maligna 19 50%

Cirurgia ortopèdica amb risc de limitació funcional important 9 24%

Neurocirurgia 4 11%

Cardiocirurgia 1 3 %

Cirurgia vascular 0 0 %

Cirurgia oftàlmica 1 3 %

Malaties rares 2 5 %

Especialitats pediàtriques 0 0 %

Trasplantaments 0 0 %

Altres 0 0 %

Total any 2013 38 100 %

Total any 2012 67

Total any 2011 38

Font: SOP. Dades accumulades a 31 de desembre de 2013

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

36

Taula 14. Reclamacions formulades per línies de serveis, RS Girona 2013

Nombre %

Atenció primària 537 25%

Atenció hospitalària 1.405 66%

Atenció extrahospitalària 13 1 %

Atenció sociosanitària 29 2 %

Atenció en salut mental 30 1 %

Organismes institucionals 114 5%

Total 2.128 100%

Taula 15. Reclamacions formulades per motius, RS Girona, 2013

Nombre %

Assistencials 509 23 %

Tracte 183 8 %

Informació 134 6 %

Organització i tràmits 1.207 55%

Hoteleria, habitabilitat i comfort 98 4 %

Documentació 49 2 %

Total 2.180 98%

ReclamacionsLa reclamació és l'expressió de l'opinió de l'usuari en relació amb unacte o procés assistencial com a conseqüència de l'atenció rebuda enun centre, servei o establiment sanitari que no l'ha satisfet i de la quall'usuari n'espera una resposta i/o actuació.

Les reclamacions dels ciutadans són considerades per la RS Girona i elCatSalut instruments útils per a l'anàlisi de la percepció dels usuarissobre el funcionament dels serveis. Aquesta informació ens ha depermetre reorientar-nos i reavaluar-nos com a sistema sanitari.

El nombre total de reclamacions classificades per motius, no concordaamb el de les reclamacions classificades per línees de serveis perquèen una mateixa reclamació es pot fer constar més d'un motiu.

Font de dades: Aplicació informàtica de gestió de reclamacions (GRE) del CatSalut

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

37

Taula 16. Reclamacions formulades per tram de resposta, RS Girona 2013

Nombre %

Entre 0 i 14 dies 1.784 81 %

Entre 15 i 30 dies 275 12 %

Entre 31 i 60 dies 97 4 %

Més de 60 dies 46 2 %

Pendents 0 0%

Total 2.202 99%

Font: Aplicació informàtica de gestió de reclamacions (GRE) del CatSalut

Pla de millora de les reclamacions de tracteEl Pla de Salut 2011-2015 estableix, en la línia 5 major enfocament enel pacient i les famílies, l'objectiu de disminució de les reclamacions detracte en el marc de garantir la qualitat de la prestació, analitzar lasatisfacció dels ciutadans i facilitar el disseny d'un model departicipació ciutadana.Per donar resposta a l'objectiu final, el CatSalut va emprendre unprojecte d'anàlisi i revisió del procediment de gestió i resposta ques'estava seguint en el sistema, definint un nou protocol que ha estatimplementat en un conjunt de centres proveïdors amb l'acompanyamentdel CatSalut. Els elements centrals són: més implicació de lesdireccions dels centres i els responsables de servei en l'atenció a lesreclamacions de tracte i en la formulació d'accions de millora, així comel reforç del rol de lideratge del CatSalut com a garant de la qualitat enla gestió de les reclamacions.A partir de juliol de 2013 s'ha començat a implantar el Pla pilot a doscentres de la Regió Sanitària Girona, entre d'altres centres hospitalarisde Catalunya, com són l'Hospital Universitari de Girona Doctor JosepTrueta i l'Hospital Santa Caterina de Salt i està previst que al llarg del2014 s'implanti a tota la Regió Sanitària. D'acord amb les dadesd'aquest període i comparades amb les dades del mateix període de2013, entre les dues institucions s'ha passat d'un total de 29reclamacions de tracte a 20.

Pla d'enquestes d'assegurats (PLAENSA)Al llarg del 2013, i d'acord amb la planificació del Pla d'enquestes delsassegurats (PLAENSA) s'han dut a terme les enquestes sobre atencióurgent en els hospitals d'aguts, atenció sociosanitària amb internament,atenció a l'embaràs, el part i el puerperi i rehabilitació ambulatòria, tanta la Regió Sanitària Girona com al conjunt de Catalunya. A continuaciópresentem un resum de les principals dades de la Regió Sanitària delsquatre estudis.

Atenció urgent en els hospitals d'aguts

L'estudi sobre l'atenció urgent en els hospitals d'aguts mostra valorsd'excel·lència en aspectes com el tracte i la confiança amb elsprofessionals, les explicacions i la informació sobre l'ingrés, sobre lesproves i quan es torna a casa, mentre que trobem, encara, en l'àmbit demillora, aspectes d'accessibilitat, com el temps i la informació del'espera, la comoditat de la sala d'espera i el permís per informar a lafamília. La satisfacció global a la Regió Sanitària Girona supera elnotable (7,59 sobre 10) i la intenció de tornar es dóna en 78,4 de cada10 usuaris

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

38

Amb els resultats de l'estudi de 2013 es duran a terme projectes demillora en la línea de servei d'atenció urgent hospitalària, que han estatincorporats com a objectius específics per als propers anys i quehauran de desenvolupar les unitats proveïdores.

Atenció sociosanitària amb internament

El resultat mostra una tendència positiva respecte a l'anterior edició (al2010), amb valors d'excel·lència en aspectes com el tracte, laconfiança amb els professionals i la seva capacitat d'escoltar i de fer-se'n càrrec, mentre que trobem en l'àmbit de la millora, aspectes comno avorrir-se a l'hospital, el menjar i el permís per informar a la família.La satisfacció global a la Regió Sanitària Girona supera el notable (8,59sobre 10) i la intenció de tornar es dóna en 9 de cada 10 usuaris.

Durant el 2013 s'han seguit realitzant projectes de millora en la línia deserveis sociosanitaris amb internament, que han estat incorporats coma objectius específics a proposta de les regions sanitàries, amb unassoliment majoritari per les unitats proveïdores que s'haviencompromès.

Atenció a l'embaràs, el part i el puerperi

Els resultats del darrer estudi de qualitat de servei i satisfació en aquestprocés realitzat al 2013 mostren una tendència positiva respecte als del'anterior edició (al 2010), amb valors d'excel·lència en aspectes com eltracte i la confiança amb els professionals, el seguiment del nadó i elde tot el procés, i les explicacions entenedores, mentre que trobem enl'àmbit de la millora, aspectes com la suficiència d'informació en lesdiferents fases del procés. La satisfacció global a la Regió SanitàriaGirona supera el notable (8,34 sobre 10) i la intenció de tornar es dónaen 8,6 de cada 10 usuaris.

Amb els resultats de l'estudi de 2013, es duran a terme projectes demillora en el procés d'atenció a l'embaràs, el part i el puerperi, que hanestat incorporats com a objectius específics per als propers anys i quehauran de desenvolupar les unitats proveïdores.

Les àrees proposades estan relacionades amb la suficiènciad'informació durant tot el procés i la continuïtat assistencial, ambespecial èmfasi en el puerperi, ja que són aspectes percebuts com amillorables per les persones que utilitzen els serveis.

Rehabilitació ambulatòria

En el primer estudi de qualitat de servei i satisfacció disponible peraquesta línea de servei, realitzat al 2013, s'observen resultats positius,amb valors d'excel·lència en aspectes com el tracte i la confiaça ambels professionals, la informació, i la neteja de les instal·lacions, mentreque trobem, encara, en l'àmbit de la millora, aspectes com la quantitatde persones a les sessions de rehabilitació i la millora que haproporcionat el tractament. La satisfacció global a la Regió SanitàriaGirona supera el notable (7,9 sobre 10) i la intenció de tornar es dóna en8 de cada 10 usuaris.

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

39

Tecnologies de la informació i lacomunicació (TIC)

Els projectes relacionats amb les tecnologies de la informació i lescomunicacions s’emmarquen en l’objectiu d’impulsar eldesenvolupament i la utilització de les TIC i el treball en xarxa enl’àmbit de la salut, avançant cap a un model basat en una atenciómés personalitzada per a tota la ciutadania.

Història Clínica Compartida de CatalunyaLa Història Clínica Compartida de Catalunya (HC3) agrupa el conjunt dedocuments que contenen dades, informació i valoracions clíniquessobre la situació i l'evolució d'un pacient al llarg del seu procésassistencial.Segueix un model de gestió descentralitzada, interconnectat a travésde sistemes d'interoperabilitat i estàndars i permet a qualsevolprofessional sanitari accedir a tota la informació rellevant disponibledels seus pacients, independentment del seu nivell assistencial o laseva ubicació geogràfica i promou la continuïtat de l'atenció sanitàriaintegrant tota la informació, evitant errors i la repetició d'exploracions i/oprocediments.Com a novetat més destacada s'ha iniciat l'evolució de l'HC3 des delsistema de consulta actual cap un d'intercanvi d'informació anomenatSistema de Gestió de Processos Clínics i Socials Integrats (i-SISS.CAT). Per una banda les entitats proveïdores de Salut hancompletat la fase inicial d'adaptació dels seus sistemes d'informació alsestàndars d'interoperabilitat WIFIS definits per l'Oficina d'Estàndars iInteroperabilitat de la Fundació TicSalut i d'altra banda, dins del marcdel Pla interdepartamental d'interacció dels serveis sanitaris i socials, elGovern impulsa la coordinació TIC entre el Departament de Salut i elDepartament de Benestar Social.

Pla de digitalització d'imatgesEl Repositori Central d'Imatge Mèdica compta actualment amb imatgesdigitalitzades de les exploracions radiològiques pel 78% de les entitatsproveïdores de la Regió.Les imatges emmagatzemades del 70% d'aquests centres esvisualitzen a l'HC3 i la resta està en període de proves.

Carpeta personal de salutLa carpeta personal de salut és un espai digital segur que permet alciutadà, a través d'una identificació digital, accedir a la seva informaciópersonal de salut, fer consultes i realitzar tràmits electrònics. Elprojecte de la carpeta personal de salut neix amb l'objectiu d'afavorir lacorresponsabilitat i participació dels ciutadans en la prevenció i cura dela seva pròpia salut.

La carpeta personal de salut és un projecte del Departament de Salutde la Generalitat de Catalunya que fa realitat la idea que la informaciómèdica és propietat del ciutadà i que aquest l'ha de tenir, en totmoment, al seu abast.

En aquesta carpeta es poden consultar les dades més rellevants de lahistòria clínica: medicació i vacunes que s'hagin prescrit i dispensat,informes mèdics, resultats de proves i exploracions complementàriesgenerats en l'atenció mèdica. També es pot accedir de formapersonalitzada a alguns e-serveis, com a connectar-se a l'OficinaVirtual de Tràmits (OVT).

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

40

Recepta electrònicaLa recepta electrònica facilita el procés de prescripció i dispensaciófarmacèutica i la millora de l’eficiència d’aquests processos, juntamentamb la reducció de les visites rutinàries i l’increment del control en laprescripció.

La recepta electrònica a la Regió Sanitària Girona està desplegada atotes les línees assistencials, excepte salut mental i representa un88,41% respecte del total de les receptes facturades.

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

41

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

42

2.

La xarxa sanitàriad'utilització de laRegió SanitàriaGirona: recursos iactivitat

Atenció primària

Atenció especialitzada

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

43

Atenció primària

RecursosLa Llei d'Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC), preveu la divisió delterritori en àrees bàsiques de salut, en cada una de les quals hi ha com amínim un centre d'atenció primària (CAP) on es desenvolupa l'activitat delsequips d'atenció primària (EAP).

A la taula següent es descriuen els recursos d'atenció primària per àmbitsterritorials i proveïdor.

Taula 1. ABS per àmbits territorials i proveïdors

Taula 2. Centres d'atenció primària, 2013

CAP 53

Centre d'especialitats 1

Total CAP 54

Consultoris locals registrats 185

Total centres 239

Àmbit territorial Proveïdor Àrea Bàsica de Salut

Alt Empordà Albera Salut Peralada

F. Salut Empordà l’Escala

ICS Bàscara, Figueres, La Jonquera, Llançà, Roses i Vilafant

Baix Empordà ICS Sant Feliu de Guíxols

SSIBE La Bisbal d’Empordà, Palafrugell, Palamós i Torroella de Montgrí

Garrotxa FHOlot La Vall d’en Bas i Sant Joan les Fonts

ICS Besalú i Olot

Ripollès FH Campdevànol Ribes de Freser-Campdevànol

ICS Camprodon i Ripoll- Sant Joan de les Abadesses

Gironès IAS Cassà de la Selva

ICS Celrà, Girona I, Girona 2, Girona 3, Girona 4, Sarrià de Ter i Salt

Pla de l’Estany ICS Banyoles

Selva Interior IAS Anglès, Breda - Hostalric

ICS Arbúcies/Sant Hilari, Santa Coloma de Farners i Sils/Vidreres/

Maçanet de la Selva

Alt Maresme-Selva Marítima CSMiS Calella, Lloret de Mar i Malgrat de Mar

ICS Blanes, Canet de Mar, Pineda i Tordera

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

44

Taula 3. Recursos d’atenció primària per àmbits territorials, 2013

Àmbit territorial EAP CAP 24h. Altres centres urgències

Alt Empordà 8 4 PAC Figueres

H Figueres

Cadaqués2

Alt Maresme i Selva Marítima 7 1 HCS i HSJC

Baix Empordà 5 4 H. Palamós

Garrotxa 4 0 H. Olot

Gironès,Pla de l'Estany i Selva Interior 14 2 PAC Banyoles (CSI)

CAC Güell1

Ripollès 3 0 H Campdevànol

Camprodon2

Total Regió Sanitària 41 11

EAP: Equip d'atenció primària; CAP 24 h.: Centre d'atenció primària amb punt d'atenció continuada

HSC: Hospital Comarcal de la Selva; HSJC: Hospital Sant Jaume de Calella; CSI: Clínica Salus Infirmorum1 El CAC Güell dóna servei a les ABS Girona 1, 2 i 3, Salt, Sarrià de Ter i Celrà, de 20.00 a 8.00 hores els feiners i 24 hores els festius

2 Guàrdia localitzable

L'atenció continuadaDes de l'any 2012, el telèfon 061 CatSalut Respon, gestiona l'atenció a lapatologia no complexa fora de l'horari de funcionament dels CAP.

A més hi ha un centre obert les 24 hores per l'atenció presencial, ja siguiun CAP o un hospital, i en alguns casos es manté un servei d'atenciócontinuada localitzable en lloc de presencial.

Pel que fa a la dotació de professionals sanitaris, a la taula següent espot veure la seva distribució per àmbit territorial i categoria.

Taula 4. Professionals de la xarxa d'atenció primària per àmbits territorials, 2013

Font: Avaluació contractes proveïdors, 2013

Professionals

Àmbit territorial Medic. Pediatria Odont. DUI Aux. Assist. Aux. Zelad

Famil Infer Social Adm

Alt Empordà 84,47 18,01 7,12 96,68 18,67 1,79 60,02 2,03

Baix Empordà 76,32 16,31 6,23 73,07 5,07 0,00 55,53 0,00

Garrotxa 38,14 7,79 3,23 43,33 3,29 3,11 31,00 0,18

Ripollès 20,62 4,25 2,05 23,67 3,57 0,00 14,75 0,00

Gironès, Pla de l'Estany i Selva Interior 164,65 45,88 16,47 222,27 21,74 7,11 121,94 4,06

Alt Maresme i Selva Marítima 106,57 25,13 7,86 125,98 18,91 5,83 73,35 1,02

Total RS Girona 414,45 101,06 36,72 511,93 66,17 17,84 301,08 7,29

Prof. per 10.000 habitants 6,05 7,25 0,45 6,21 0,80 0,22 3,65 0,09

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

45

Activitat assistencial

Taula 5. Activitat de l'atenció primària, xarxa reformada

2011 2012 2013

Freqüentació

Total visites/habitant/any 6,21

6,21

6,11

Visites per professional

Medicina general: visites/metge/dia 20,5 21,7 21,2

Pediatria: visites/metge/dia 18,0 18,4 17,8

Odontologia: visites/professional/dia 14,5 13,0 13,1

Infermeria: visites/infermeria/dia 13,0 12,8 12,3

Assistent social: visites/professional/dia 6,5 5,7 7,3

Activitat generada

Sol·licituds diagnòstic per la imatge/visita mèdica2

3,5 3,8 3,6

Sol·licituds d'anàlisis clíniques/visita mèdica3

12,3 12,5

14,6

Sol·licituds d'interconsulta/visita mèdica4

6,8 7,7 7,7

Activitat Punts d'Atenció Continuada 5

CAC Güell 39.147

PAC Figueres 22.775

PAC Banyoles 10.475

PAC Santa Coloma 8.443

PAC Pineda 14.891

1 Inclou el nombre de visites realitzades per tots els professionals de l'EAP durant l'horari ordinari de funcionament del servei, en el centre i a domicili (exclou l'atenció continuada)

2 Inclou el nombre de sol·licituds de radiologia i el nombre de visites mèdiques (metges generals, pediatres i odontòlegs) realitzades durant tot l'any en el centre i a domicili (exclou l'atenció

continuada)3 Inclou el nombre de sol·licituds d'anàlisis clíniques i el nombre de visites mèdiques (metges generals, pediatres i odontòlegs) realitzades durant tot l'any en el centre i a domicili (exclou

l'atenció continuada)4 Inclou el nombre de sol·licituds d'interconsulta i el nombre de visites mèdiques (metges generals, pediatres i odontòlegs) realitzades durant tot l'any en el centre i a domicili (exclou l'atenció

continuada)5 Inclouen les visites en el centre i a domicili

Font: Base de dades d'atenció primària (BDAP). Registre Central d'Assegurats (RCA)

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

46

Atenció especialitzada

Recursos

El SISCAT està format a la Regió Sanitària Girona per 9 centres que prestenserveis assistencials en règim d’internament per a malalts aguts (taula 6).Aquest 2013 han finalitzat les obres del nou Hospital Comarcal d'Olot i està en fased'equipament.

Taula 6. Serveis d'atenció hospitalària, recursos d’internament d'aguts, RS Girona

Nivell/Àmbit territorial Centres del SISCAT Nombre de llits

Hospital general bàsic

Àmbit territorial de l' Alt Empordà Hospital de Figueres 155

Àmbit territorial de l'Alt Maresme-Selva Marítima H. C. de la Selva i H. St. Jaume 222

Àmbit territorial del Baix Empordà Hospital de Palamós 124

Àmbit territorial de la Garrotxa Hospital Sant Jaume d’Olot 82

Àmbit territorial del Gironès-

Pla de l'Estany- Selva Interior Clínica Girona1

25

1La Clínica Girona posa a disposició del SISCAT 25 llits

2La Clínica Salus Infirmorum de Banyoles posa a disposició del SISCAT15 llits3Inclou els 36 llits de l'Institut Català d'Oncologia

Parc Hospitalari Martí i Julià 135

Clínica Salus Infirmorum de Banyoles2

15

Àmbit territorial del Ripollès Hospital de Campdevànol 38

Hospital de referència

Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta3

402

Total 1.198

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

47

Taula 7. Serveis d'atenció sociosanitària. Recursos d'internament, RS Girona

Nombre de llits

Mitja estada

Àmbit territorial/Centre Llarga Convalescència Cures Mitja Subaguts Totalestada pal·liatives est. pol.

Àmbit territorial Alt Empordà

Centre Bernat Jaume de Figueres 81 28 10 119

Àmbit territorial Alt Maresme i Selva Marítima

Hospital Sant Jaume de Blanes 23 23

Hospital Municipal Lloret de Mar 44 44

Hospital Comarcal de Blanes 10 10

Hospital Sant Jaume de Calella 33 29 62

Àmbit territorial Baix Empordà

Palamós Gent Gran 60 40 100

Àmbit territorial Garrotxa

Hospital Sant Jaume d’Olot 45 18 63

Àmbit territoiral Gironès-Pla de l'Estany-Selva Interior

Residència Puig d’en Roca 55 55

Residència Maria Gay 24 24

Parc Hospitalari Martí i Julià

Edifici Santa Caterina 55 20 75

Centre Sociosanitari la República 84 20 104

Centre MUTUAM Girona 30 45 75

Clínica Salus Infirmorum 40 14 54

Àmbit territoiral Ripollès

Hospital de Campdevànol 22 12 34

Total Regió Sanitària 541 105 30 146 20 842

Taula 8. Atenció hospitalària en salut mental, RS Girona

Hospital Psiquiàtric de Salt Nombre de llits

Aguts 1

51

Subaguts 50

Llarga estada 84

Unitat de patologia dual 6

Total 191

1 Inclou 4 llits de desintoxicació (drogues)

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

48

Taula 10. Distribució per àmbits territorials dels recursos d’internament de la RS Girona

Hospitals d'aguts Hospitals psiquiàtrics Centres sociosan. Total

Centres Llits Centres Llits Centres Llits Centres Llits

Àmbit territorial t Empordà 1 155 1 121 2 276

Àmbit territorial Alt Maresme-Selva

Marítima 2 222 4 139 6 361

Àmbit territorial Baix Empordà 1 124 1 100 2 224

Àmbit territorial Garrotxa 1 82 1 70 2 152

Àmbit territorial Gironès-Pla

de l'Estany-Selva Interior 4 577 1 191 5 373 10 1.141

Àmbit territorial Ripollès 1 38 1 34 2 72

Total 10 1.198 1 191 13 837 24 2.226

Taula 9. Distribució territorial de l’atenció ambulatòria, RS Girona

Consulta ambulatòria Consulta ambulatòria Centres d'atenció

especialitzada general especialitzada psiquiàtrica i seguiment a les

CE CSMIJ CSMA Total drogodependències

Àmbit territorial Alt Empordà 1 1 1 2 1

Àmbit territorialAlt Maresme-Selva

Marítima 2 1 1 2 1

Àmbit territorial Baix Empordà 1 1 1 2 1

Àmbit territorial Garrotxa 1 1 1 2 1

Àmbit territorial Gironès-Pla de l'Estany

Selva Interior 5 2 2 4 1

Àmbit territorial Ripollès 2 1 1 2 1

Total 12 7 7 14 6

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

49

Taula 11. Hospital de dia sociosanitaris. RS Girona

Centres sociosanitaris Places


Centre Bernat Jaume de Figueres 40

Àmbit territorial Alt Maresme-Selva Marítima

Hospital Municipal Lloret de Mar 10

Hospital Sant Jaume de Calella 20


Hospital de Palamós 20


Hospital Sant Jaume d’Olot 17

Àmbit territorial Gironès-Pla de l'Estany-Selva Interior

Clínica Salus Infirmorum 25

Mutuam Girona 19


33

Residència Maria Gay 25

Àmbit territorial Ripollès

Hospital de Campdevànol 25

Total Regió Sanitària 234

Taula 12. Hospital de dia de salut mental, RS Girona

Centres Places

Hospitalització de dia d'adults 25

Hospitalització de dia infantil i juvenil,

amb trastorns del comportament alimentari 25

Taula 13. Centres d'atenció a les drogodependències (CAS)

CAS Nombre

Àmbit territorial Alt Empordà 1

Àmbit territorial Alt Maresme-Selva Marítima 1

Àmbit territorial Baix Empordà 1

1 Inclou 18 llits d'hospital de dia d'Esclerosi Múltiple

Àmbit territorial Garrotxa 1

Àmbit territorial Gironès-Pla de l'Estany-Selva Interior 1

Àmbit territorial Ripollès 1

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

50

Taula 14. PADES. RS Girona







Taula 15. UFISS. RS Girona

UFISS Tipus

Àmbit territorial Alt Empordà Centre Bernat Jaume de Figueres (Geriatria)

Àmbit territorial Baix Empordà Hospital de Palamós (Geriatria)

Àmbit territorial Garrotxa Hospital Sant Jaume d'Olot (Geriatria)


Parc Hospitalari Martí i Julià (Demències i cures pal·liatives)

Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta (Geriatria)

Àmbit territorial Alt Maresme-Selva Marítima

Hospital Sant Jaume de Calella (Geriatria i cures pal·liatives)

Taula 16. Equips d'avaluació geriàtrica integral RS GIrona

Àmbit territorial Alt Empordà Centre Bernat Jaume

(Consultes i processos en trastorns cog.)

Àmbit territorial Alt Maresme-Selva Marítima Hospital de Lloret de Mar (Consultes)

Àmbit territorial Baix Empordà Palamós Gent Gran (Consultes i

Processos en cures pal·liatives i trastorns cognitius)

Àmbit territorial Garrotxa Hospital Sant Jaume d'Olot (Consultes)

Àmbit territorial Gironès-Pla de l'Estany-

Selva interior Hospital Santa Caterina (Consultes)

Àmbit territorial Ripollès Hospital de Campdevànol (Consultes)

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

51

Taula 17. Cirurgia major ambulatòria. RS Girona







Taula 18. Centres polivalents. Regió Sanitària Girona

Dr. Ruiz Para1

1 Diagnòstic i tractament de patologia al·lèrgica (contracte fins juliol 2013)

Taula 19. Centres de rehabilitació extrahospitalària. RS Girona

Àmbit territorial Ambulatòria Domiciliària Logopèdia

Àmbit territorial Alt Empordà 3 1 1

Àmbit territorial Alt Maresme-Selva Marítima 2 1 1

Àmbit territorial Baix Empordà 1 1 1

Àmbit territorial Garrotxa 1 1 1

Àmbit territorial Gironès-Pla de l'Estany-Selva Interior 7 2 4

Àmbit territorial Ripollès 1 1 1

Taula 20. Centres de dia de salut mental per adults. RS Girona,

Centres de dia (IAS) Places

Àmbit territorial Alt Empordà (Figueres) 25

Àmbit territorial Alt Marítima-Selva Marítima 25


Àmbit territorial Baix Empordà (Palamós) 25

Àmbit territorial Garrotxa (Olot) 25

Àmbit territorial Ripollès (Ripoll) 20

Total 170

Taula 21. Atenció a la salut sexual i reproductiva. RS Girona


Àmbit territorial Alt Maresme-Selva Interior 1



Àmbit territorial Gironès-Pla de l'Estany-Selva interior 2


Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

52

Taula 22. Centres de diàlisi. RS Girona

Clínica Girona

Hospital de Figueres

Hospital de Palamós

Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

53

El SEM a la Regió Sanitària GironaDurant l'any 2013 el SEM ha consolidad el 061 CatSalut Respon, eltelèfon de Salut de Catalunya, com a entrada al sistema de Salut pelsciutadans i com a telèfon de referència pels professionals de la salut.A le comarques gironines aquest 2013 el 061 ha atès 141.598 alertes,del total de 1.776.664 rebudes a tot Catalunya. El 35% dels incidentsgestionats a Girona han estat resolts telefònicament a través de consellde salut o informació sanitària.Per una altra banda, un 65% han requerit la mobilització d'un recurs, jasigui un metge a domicili, una ambulància o un helicòpter medicalitzat.Aquest any el codi del Pacient Politraumatitzat (PPT) s'ha consolidatcom a sistema d'atenció integrada al pacient crític, i més de 500professionals han atès a 709 persones que havien patit unpolitraumatisme amb un elevat grau de resolució, traslladant aquestsafectats a diferents centres hospitalaris de la Regió, segons el grau decomplexitat que presentaven.I per altra, cal destacar l'entrada en funcionament de l'atenciópersonalitzada en aqueslls pacients que presenten patologia crònicacomplexa (PCC i MACA). El SEM, mitjançant la Història ClínicaCompartida de Catalunya, adequa la resposta a aquells pacients segonsel Pla individual pactat entre el pacient i el seu equip d'atenció primària,afavorint així la màxima coherència en el seguiment i tractament de lespatologies cròniques durant les 24 hores del dia els 365 dies de l'any.

Taula 23. Professionals del SEM i de les empreses col·laboradores a laRegió

Tipus professional Nombre

Metges 51

Infermers 71

Tècnics de transport sanitari 403

Personal d'helicòpter 6

Total 531

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

54

Taula 24. Recursos mòbils del SEM a la Regió

Tipus vehicle Nombre

Suport vital avançat terrestre (SVA) 9

Suport vital avançat aeri (helicòpter medicalitzat) 1

Suport vital bàsic (SVB) 40

Suport vital bàsic (SVB) estacional 10

Total 60

Gràfica 1. Bases assistencials del SEM a la Regió

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

55

Activitat

Hospitalització d’aguts

Centre Altes mèdiques Altes Altes Q Total Estada mitjana i obstètriques quirúrgiques CMA* altes (dies)


Hospital de Figueres 4.908 5.310 2.194 10.218 3,46

Àmbit territorial Alt Maresme-Selva Interior

HC St. Jaume de Calella i HC de Blanes 7.877 9.823 5.670 17.700 3,43


Hospital de Palamós 2.963 6.583 3.486 9.546 2,71


Hospital Sant Jaume d’Olot 1.957 2.618 1.066 4.575 2,88

Àmbit territorial Gironès-Pla de l'Estany-Selva interior

Clínica Girona 37 1.382 535 1.419 0,84

Parc Hospitalari Martí i Julià 3.685 6.242 2.704 9.927 2,83

Clínica Salus Infirmorum 99 1.299 0 1.398 1,03


Hospital de Campdevànol 1.044 1.424 1.008 2.468 3,39

Subtotal hospitals generals bàsics 22.570 34.681 16.663 57.251 3,04

Hospital U. de Girona Dr. Josep Trueta 6.582 10.336 2906 16.918 4,71

ICO 1.156 83 0 1.239 8,54

Total hospitals 30.308 45.100 19.569 75.408 3,51

Taula 25. Activitat hospitalària en règim d’internament. RS Girona

*incloses en les Altes QuirúrgiquesFont: Facturació de la Regió Sanitària Girona

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

56

Consulta ambulatòria especialitzada

Taula 27. Activitat ambulatòria dels hospitals. RS Girona

Centre Nombre Taxa


Hospital de Figueres 119.030 1,56


H.C. de Blanes i H.St. Jaume de Calella 243.284 2,23


Hospital de Palamós 154.007 2,06


Hospital Sant Jaume d'Olot 72.668 2,09


Clínica Girona 7.041 1,83

Parc Hospitalari Martí i Julià 170.887 2,30

Clínica Salus Infirmorum 2..566 1,10


Hospital de Campdevànol 36.120 2,36

Hospitals de referència

Hospital U. de Girona Dr. Josep Trueta 341.106 2,70

ICO 38.654 2,95

Total hospitals Regió Sanitària 1.185.364Font: Facturació de la Regió Sanitària

Centre urgències urgències Total urgènciesamb ingrés sense ingrés


Hospital de Figueres 5.542 55.626 61.168


HC St. Jaume de Calella i HC de Blanes 8.961 75.990 84.951


Hospital de Palamós 4.377 50.556 54.933


Hospital Sant Jaume d’Olot 1.587 27.261 28.848


Clínica Girona 5.818 37.903 43.721

Parc Hospitalari Martí i Julià 28 10.959 10.987



Hospital de Campdevànol 883 10.167 11.050

Subtotal hospitals generals bàsics

Hospital U. de Girona Dr. Josep Trueta 10.564 50.383 60.947

Total hospitals 37.766 318.898 356.664

Taula 26. Activitat d'urgències hospitalàries

Font: Facturació de la Regió Sanitària

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

57

Atenció sociosanitària

Taula 28. Activitat sociosanitària en règim d’internament. RS Girona

Centre Estadesatesos

1

Àmbit territorial Alt Empordà (Centre SS Bernat Jaume)

Llits de llarga estada 28.998

Llits de convalescència 7.868

Llits de cures pal·liatives 3.529


Llits de llarga estada

Hospital Municipal Lloret de Mar 14.581

Hospital Sant Jaume de Blanes 7.580

Hospital Sant Jaume de Calella 10.995

Unitat de convalescència

Hospital Comarcal de Blanes 3.308

Llits de mitja estada polivalent


Àmbit territorial Baix Empordà (Palamós Gent Gran)


Llits de mitja estada polivalent 13.619

Àmbit territorial Garrotxa (Hospital Sant Jaume d'Olot)




Llits de llarga estada

Residència Puig d’en Roca 13.088

Residència Maria Gay 7.518

Clínica Salus Infirmorum 14.532

Centre MUTUAM Girona 9.383

Parc Hospitalari Martí i Julià 19.228

Llits de convalescència


Llits de mitja estada polivalent

MUTUAM 13.246


Llits de cures pal·liatives


Àmbit territorial Ripollès (Hospital de Campdevànol)



Total recursos d’internament 248.635

Font: Facturació de la Regió Sanitària Girona

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

58

Atenció en salut mental

Taula 30. Activitat de salut mental en règim d’internament. RS Girona

Altes Estades Estadamitjana

Aguts 983 14.262 14,51

Subaguts 331 12.154 36,72

Mitjana i llarga estada

Retard mental greu i profund 350 10.529 30,08

Trastorn mental sever d’alta dependència 384 11.680 30,42

Trastorn mental conducta 157 4.051 25,80

Total 891 26.260 29,47Font: Facturació de la Regió Sanitària

Taula 31. Activitat ambulatòria en salut mental. RS Girona 2013

Centres de salut mental, adults Primeres Visites Successives Visitesvisites successives primeres especials

Àmbit territorial Alt Empordà 655 10.396 15,87 97

Àmbit territorial Alt Maresme-Selva Marítima 894 12.184 13,63 278

Àmbit territorial Baix Empordà 826 10.062 12,18 124

Àmbit territorial Gironès-Pla de l'Estany.Selva Interior

Girona 988 23.540 23,83 318

Santa Coloma de Farners 477 6.410 13,44 105

Àmbit territorial Ripollès-Garrotxa 775 12.029 15,52 49

Total 4.615 74.621 16,17 971

Centres de salut mental, infantil i juvenil

Àmbit territorial Alt Empordà 336 3.154 9,39 139

Àmbit territorial Alt Maresme-Selva Marítima1 - - - -

Àmbit territorial Baix Empordà 337 3.370 10,00 24

Àmbit territorial Garrotxa 260 3.434 13,21 206

Àmbit territorial Gironès-Pla de l'Estany- Selva Interior

Centre La Selva 442 5.210 11,79 68

Centre Girona 521 7.977 15,31 439

Àmbit territorial Ripollès 46 672 14,61 48

Total 1942 23.817 11,07 924

Font: Facturació de la Regió Sanitària Girona1 Les dades de la Selva Marítima estan inclosos en el centre de la Selva

Taula 29. Activitat sociosanitària en règim d’internament. RS Girona

CentreEstades

ateses




Llits de cures pal·liatives 9.644

Total recursos d’internament 248.635


Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

59

Taula 32. Activitat d’hospitalització de dia en hospitals d’aguts (sessions). RS Girona

Centre Oncologia Altres Total


Hospital de Figueres 791 3.033 3.824


H. C. de la Selva i H. C. Sant Jaume de Calella 2.697 3.570 6.267


Hospital de Palamós 1.129 6.256 7.385


Hospital St. Jaume d’Olot 31 3.679 3.710


Clínica Girona 0 210 210

Hospital Sta. Caterina 1.332 4.022 5.354



Hospital de Campdevànol 0 880 880

Subtotat hospitals generals bàsics 5.980 21.803 27.783

Hospital Universitari de Girona Doctor Trueta1 0 15.893 15.893

ICO 18.884 0 18.884

Totat hospitals XHUP 24.864 37.696 62.560Font: Facturació de la Regió Sanitària1 L’Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta no té sessions d’oncologia ja que des de l’entrada en funcionament de l’ICO, aquest fa total’activitat d’oncologia.

Taula 33. Activitat d'hospitalització de dia en centres sociosanitaris. RS Girona

Centre Sessionsacceptades


Centre Sociosanitari Bernat Jaume 9.819


Hospital Municipal Lloret de Mar 1.553



Hospital de Palamós Gent Gran 3.415


Hospital Sant Jaume d’Olot 3.941


Residència Maria Gay 6.144


Mútuam-Girona 3.177

Hospital Santa Caterina 9.718


H.Campdevànol 5.796

Total 54.482

Inclou totes les tipologies d'hospital de dia sociosanitari.

Hospital de dia

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

60

Altres tipus d'activitat d'atenció especialitzada

Taula 34. Activitat de PADES. RS Girona

Persones ateses

PADES Total Regió 1.050

Taula 35. Activitat de rehabilitació. RS Girona

Ambulatòria Domiciliària Logopèdia

Sessions/processos 21.009 4.170 716


Taula 38. Activitat de diàlisi. RS Girona

Sessions

Hospitalària 5.860

Ambulatòria 38.317

Peritoneal 18.830

Hemodiafiltració on line 8.102


Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

61

Donació sanguínia

Taula 40. Donació sanguínia i índex de donació

2012 2013

Total donacions Regió Sanitària Girona 32.555 30.740

Índex donació1

Regió Sanitària Girona 38,52 36,46

Índex donació1 Catalunya -- 33,57

1 Nombre de donacions/1.000 h./any.Font: Banc de Sang i Teixits

Taula 41. Donació sanguínia i índex de donació per comarques. RSGirona

Àmbits territorials Donacions totals Índex de donació2

2012 2013 2012 2013

Alt Empordà 5.344 4.474 42,83 33,15

Baix Empordà 4.914 3.505 39,01 27,16

Garrotxa 2.902 3.524 70,44 63,08

Gironès1 5.709 5.376 50,50 28,38

Pla de l’Estany 1.650 1.434 60,22 44,59

Ripollès 1.633 1.483 66,61 59,30

Selva 6.895 5.654 42,79 34,251 Inclou el banc fix.2 Nombre de donacions/1.000 h./anyFont: Banc de Sang i Teixits

Taula 39. Activitat dels equips d'avaluació integral ambulatòria.RS Girona

Visites Procesos


Hospital de Figueres 417 32

Àmbit territorial Alt Maresme-Selva Marítima1

Hospital Sociosanitari de Lloret de Mar 417


Hospital de Palamós 300 182


Hospital Sant Jaume d’Olot 406

Àmbit territorial Gironès-Pla de l'Estany- Selva Interior



Hospital de Campdevànol 270

Total 2.157 214


Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

62

Taula 45. Codis d'activació a la Regió Sanitària Girona, 2013

Codi IAM (Infart Agut de Miocardi) 313

Codi Ictus 455

Codi PPT (Pacient politraumatitzat) 709

Transport sanitari urgent

Taula 44. Activitat de Coordinació Sanitària (incidents primaris)

Tipus d'incident núm. d'incidents

061 CatSalut Respon 111.277

Interhospitalari 4.506

Resposta a l'incident

Sense mobilització de recursos

Derivació 909

Consulta sanitària 16.439

Consulta sanitària/derivació 5.436

Informativa 13.858

Consulta administrativa 13.422

Altres 3.805

Amb mobilització de recurs 75.336

Intervencions

Suport Vital Bàsic 70.226

Suport Vital Avançat (terrestre) 13.391

Suport Vital Avançat (aeri) 754

Atenció domiciliària continuada (ACD) 4.914

Tipus demanda

Accident/traumatisme 21.462

Malaltia lloc públic 10.476

Malaltia en domicili 44.793

Altres 37.571

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

63

3.

Atenció farmacèutica iprestacionscomplementàries

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

64

3.


Atenció farmacèutica

Prestacions complementàries

3.


Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

65

Taula 2. Activitat d’atenció farmacèutica (facturació en PVP i en receptes). RS Girona

Variació

2012 2013 2012-2013

Import PVP/habitant 192,81 186,08 -3,49%

Import líquid/habitant 179,83 167,61 -6,80%

Percentatge aportació (PVP) 6,73 9,93 47,51%

Receptes/habitant 16,76 15,92 -4,96%

Import líquid/recepta 10,73 10,52 -1,93%

Font: Farmàcia de la Regió Sanitària GironaPoblació: RCA 2013

Atenció farmacèutica

RecursosEls centres d’atenció farmacèutica als usuaris del sistemasanitari públic es classifiquen en oficina de farmàcia, farmaciola,servei de farmàcia hospitalària i dipòsit de medicaments.

PrescripcióL'any 2013, a la Regió Sanitària Girona es van prescriure 13.426.714receptes, amb un import total de facturació de 141.316.132 euros.Respecte l'any anterior, ha suposat una disminució del 5,21% en nombrede receptes i una disminució del 7,02% en import facturat.La taula 2 mostra l'evolució dels principals indicadors. Destacal'increment en el percentatge d'aportació de l'usuari. La resta d'indicadorsha disminuit.

Taula 1. Recursos d'atenció farmacèutica. RS Girona

ATI* Oficina de farmàcia Farmacioles Serveis de Dipòsit de medicamentsfarmàcia Hospitalaris Extrahosp. Total

hospitalària

Alt Empordà i Baix Empordà 141 10 2 1 0 154

Garrotxa i Ripollès 39 7 2 0 0 48

Gironès, Pla de l’Estany

i Selva Interior 123 1 5 7 2 138

Alt Maresme i Selva Marítima 70 3 1 12 2 88

Total 373 21 10 20 4 428

* Àmbit territorial d'influència

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

66

La taula 3 mostra el consum en envasos, segons la classificacióanatòmica de medicaments (classificació ATC). Hi han dos grups quecomporten el 50% dels envasos de medicaments prescrits, el grup N(sistema nerviós) amb un 24,86% d'envasos prescrits i el grup C(aparell cardiovascular) amb un 24,73%. El tercer lloc l'ocupa el grup A(aparell digestiu i metabolisme) amb un 15,81% dels envasos prescrits.O sigui que, aquests tres grups concentren el 65% de la prescripció,igual que en el període anterior, amb la diferència que el grup delsistema nerviós ha superat al de l'aparell cardiovascular.

Taula 3. Medicaments prescrits per grup ATC. RS Girona, 2013

Envasos Percentatge

Subgrup terapèutic sobre el total

N Sistema nerviós 3.341.208 24,86 %

C Aparell cardiovascular 3.323.559 24,73%

A Aparell digestiu i metabolisme 2.123.891 15,81%

M Sistema músculo-esquelètic 854.600 6,36%

B Sang i òrgans hematopoètics 776.241 5,78%

R Aparell respiratori 587.255 5,11%

J Antiinfecciosos 482.247 3,59%

SES Sense especificar 432.684 3,22%

G Sistema genitourinari - hormones sexuals 383.588 2,85%

S Òrgans dels sentits 353.150 2,63%

H Preparats hormonals 278.270 2,07%

D Dermatològics 253.155 1,88%

L Antineoplàsics i immunomoduladors 118.258 0,88%

P Antiparasitaris 19.232 0,14%

V Varis 10.466 0,08%

Total 13.437.804 100,00%

Font: Farmàcia de la Regió Sanitària Girona

Taula 4. Prescripció farmacèutica a l’atenció primària, RS Girona, 2013

Receptes Import Import

ATI habitants1 per recepta per habitant1

Alt Empordà i Baix Empordà 14,72 10,17 149,65

Garrotxa i Ripollès 16,88 10,64 179,57

Gironès-Pla de l’Estany-Selva Interior 13,59 10,33 140,37

Alt Maresme i Selva Marítima 16,72 9,79 163,71

Total Regió 14,98 10,18 152,38

1 Població RCA any 2013

A l'àmbit de l'atenció primària es prescriu el 94% de les receptes, amb uncost mig de 10,18 euros/recepta.El nombre de receptes per habitant varia per a cada ATI i es mou entre16,88 a la Garrotxa-Ripollès i 13,59 receptes al Gironès, Pla de l'Estany iSelva Interior.

A la taula 4 es mostra els principals indicadors de prescripció a l'atencióprimària.

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

67

Taula 5. Despesa farmacèutica a l’atenció especialitzada i altres, RS Girona

ATI Receptes Import líquid Import/recepta

Alt Empordà i Baix Empordà 189.425 2.636.021 13,92

Garrotxa i Ripollès 81.132 1.270.787 15,66

Gironès, Pla de l’Estany i la Selva 343.597 6.372.733 18,55

Alt Maresme i Selva marítima 171.685 2.406.462 14,02

Total 785.839 12.686.003 16,14

Taula 6. Despesa farmacèutica Col·legi Oficial de Metges de Girona

Receptes Import líquid Import/recepta

Col·legi Oficial de Metges de Girona 13.807 148.188 10,73

Total 13.807 148.188 10,73

Font: Farmàcia de la Regió Sanitària Girona

Utilització de la recepta electrònica

El 88,41% de totes les receptes que es van prescriure a la Regió Sanitària Girona durant l'any 2013, van serelectròniques. Tal i com es pot veure a la taula 7, en el transcurs de l'any ha anat augmentant la proporció dereceptes electròniques prescrites sobre el tota de receptes, de manera que el mes de desembre, elpercentatge de la prescripció electrònica a la Regió Sanitària Girona va arribar el 92,14 %. En l'àmbit del'atenció primària aquest percentatge va arribar al 94,88 % i al 54,24 % als hospitals.

Taula 7. Implantació recepta electrònica, RS Girona

Mes Recep. Elect. Total receptes % RE / Total

Gener 967.212 1.142.850 84,63%

Febrer 889.671 1.050.792 84,67%

Març 924.991 1.079.638 85,68%

Abril 995.122 1.145.002 86,91%

Maig 1.014.867 1.163.191 87,25%

Juny 935.899 1.061.038 88,21%

Juliol 1.048.325 1.181.104 88,76%

Agost 995.446 1.113.299 89,41%

Setembre 978.051 1.077.883 90,74%

Octubre 1.081.114 1.190.627 90,80%

Novembre 1.003.195 1.096.413 91,50%

Desembre 1.037.331 1.125.858 92,14%

Total 11.871.224 13.427.695 88,41%

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

68

Taula 8. Prestació ortoprotètica. Nombre d'articles prescrits per grups teraupèutics. RS Girona

Grups terapèutics 2013

Ajudes per al tractament d’afeccions circulatòries 184

Ajudes per a la prevenció dels danys per pressió (ajudes antidecúbits) 82

Equipaments per a l’aprenentatge del moviment de la força i de l’equilibri 15

Ortesis de columna vertebral 680

Ortesis de membre superior 379

Ortesis de membre inferior 798

Pròtesis de membre superior 25

Pròtesis cosmètiques i no funcionals de membre superior 4

Pròtesis de membre inferior 397

Altres pròtesis que no pertanyen als membres 170

Calçat ortopèdic 80

Ortopròtesis per agènesis 1

Ajudes de marxa manipulades per un sol braç 12

Ajudes de marxa manipulades pels dos braços 402

Cadires de rodes 687

Accessoris per a cadires de rodes 201

Ajudes per a l’audició: pacients hipoacústics 39

Total aparells 4.156

Total euros 1.055.591,55

Mitjana d'euros per aparell 253,99Les dades corresponen a la facturació i rescabalaments dels expedients liquidats durant el 2013.Font: Datamark de Prestacions Ortoprotètiques

Taula 9. Despesa per prestacions complementàries, RS Girona

Variació2012 2013 2012-2013

Medicació especialExpedients 67 44 -34,33%

Despesa total en euros 12.242,51 6.653,57 -45,65%

Despesa en euros/expedient 182,72 151,22 -17,24%

Rescabalament de despeses

Expedients acceptats 25 4 -84,00%

Despesa total en euros 6.870 1.150 -83,26%

Despesa en euros/expedient 274,80 287,50 4,62%

Font: Regió Sanitària Girona

A partir del setembre de 2013 tots els trasllats de pacients es fan amb transport sanitaricol·lectiu. Els lliuraments a partir d'aquest moment són residuals

Taula 10. Transport sanitari. RS GironaVariació

2012 2013 2012-2013Transport no urgent1

Nombre de serveis 131.432 144.395 9,9%Serveis/1000 hab. 179,5 197,7Despesa total en euros 5.171.366,10 5.025.336,17 -2,8%Despesa en euros/habitant 7,1 6,9

LliuramentsNombre de serveis 34.074 26.692 -21,7%Serveis/1000 hab. 46,5 36,6Despesa total en euros 1.259.107,36 1.006.108,12 -20,1%Despesa en euros/habitant 1,72 1,38

TotalNombre de serveis 165.506 171.087 3,4%Serveis/1000 hab. 226,1 234,3 3,6%Despesa total en euros 6.430.473 6.031.444 -6,2%Euros/habitant 8,78 8,26 -6,0%

Font: Regió Sanitària Girona

Prestacions complementàries

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

69

Pagament de dietes d'estada i manutenció als acompanyants depersones que són ateses fora de la regió sanitària de residència

Per millorar l'equitat en l'accés a l'atenció sanitària, es consideranecessari establir un ajut per a les despeses d'estada i manutenció enel cas de l'atenció snitària que es presta fora de la regió sanitària deresidència del ciutadà o bé fora de l'àmbit territorial del CatSalut.

En aquest sentit, el 15 de novembre de 2010 va entrar en vigor laInstrucció 06/2010, que estableix la regulació en l'àmbit del CatSalut delrègim d'aquest ajut en uns determinats supòsits previstos en aquestainstrucció.

Al llarg de l'any 2013 s'han resolt 107 sol·licituds de pagament de dietesd'estada a persones acompanyants de pacients, amb un import de53.902 euros.

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

70

4.

Salut pública

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

71

Descripció

La Salut Pública és el conjunt organitzat d'actuacions dels poders públics i de la societat en el seuconjunt que mobilitza recursos humans i materials per tal de protegir i promoure la salut de lespersones, individualment i col·lectiva, prevenir la malaltia i tenir cura de la vigilància de la salut.

L'àmbit de la salut pública, dintre del sistema públic de salut, abasta un espectre de coneixementpluridisciplinar que s'ocupa de determinants per a la salut diversos com ara la qualitat de vida, l'entornsocial, els hàbits de vida individuals o col·lectius, els riscos i perills ambientals i alimentaris, així comd'intervencions en altres àmbits de competència que, sense estar orientats totalment a la salut, tenenefectes sobre aquesta i cal que comptin amb principis de saludabilitat en la seva execució.

D'ençà l'aprovació de la Llei 18/2009, de 22 d'octubre, de salut pública, el desplegament de l'Agènciade Salut Pública de Catalunya (ASPCAT), ha avançat per tal d'incorporar en un mateix organismepúblic, les estructures administratives preexistents -Agència de Protecció de la Salut, AgènciaCatalana de Seguretat Alimentària i direcció general de Salut Pública- que es fusionen en un mateixorganisme per donar cobertura als requeriments de salut pública de la població.

Les parcel·les de treball en què l'ASPCAT desenvolupa les seves actuacions, intervencions i funcionsen l'àmbit de la Regió de Girona són la vigilància de la salut, la prevenció de la malaltia, la protecció dela salut i la promoció de la salut.

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

72

Vigilància de la salut pública

Taula 1. Malalties de declaració obligatòria individualitzada no prevenible

Notificacions Casos Casos Taxa per

rebudes notificats MDI 100.000 hab.

Tuberculosi 400 183 122 16,01

Paludisme 88 54 46 -

Sida 201 33 21 2,8

Infecció per VIH 487 105 42 5,5

Hidatidosi 19 12 7 0,9

Febre botonosa 12 12 10 1,3

Hepatitis C 129 86 1 0,1

Altres hepatitis víriques 55 37 27 3,5

Legionel·losi 43 37 18 2,6

Febre tifoidea 6 4 3 0,4

Leishmaniosi 8 4 4 0,5

Shigel·losi 4 4 3 0,4

Amebiasi 22 21 7 0,9

Sífilis 125 90 51 6,7

Infecció gonocòccica 99 73 60 7,9

Limfogranuloma veneri 2 2 1 0,1

Còlera 2 1 0 0

Gastroenteritis per E. Coli 0 0 0 0

Lepra 0 0 0 0

S. hemofílica urèmica 8 6 3 0,4

Total 1.710 764 426

Font: Dades IDESCAT 2013

La vigilància de la salut pública té com una de les seves funcionsprincipals, la vigilància de les malalties transmissibles i els seusdeterminants, i la resposta ràpida en cas de brot en col·laboració amb laxarxa assistencial i d'altres sectors que hi puguin estar implicats.Durant l'any 2013 s'han declarat 426 casos de malalties de declaracióobligatòria no prevenible i 277 casos de malalties prevenibles de declaracióobligatòria. Així mateix, ha calgut donar resposta a 70 brots i a 14toxiinfeccions alimentàries.

Malalties de declaració obligatòria

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

73

Taula 2. Malalties prevenibles de declaració obligatòria

Notificacions Casos Casos MDI Taxa per 100.000

rebudes notificats habitants

Parotiditis 189 154 93 12,3

Xarampió 16 11 0 0

Rubèola 2 1 0 0

Hepatitis A 18 10 5 0,7

Hepatitis B 133 95 8 1,1

Malaltia meningocòccia 22 11 6 0,8

M. Invasiva per Haemophylus Influenzae 14 13 1 0,1

Tos-ferina 254 227 164 21,5

Diftèria 1 1 0 0

Poliomielitis 1 1 0 0

Tètanus 0 0 0 0

Total 650 524 277 0

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

74

Prevenció de la malaltia

Taula 3. Programa vacunacions

Nombre de centres vacunals 118

El programa de vacunacions té com a finalitat facilitar l'aplicaciódels calendaris vacunals a fi de garantir la cobertura front demalalties prevenibles en la població. Per a dur a terme el programaes compta amb una logística de distribució de productes vacunalsen la regió que permet posar a disposició dels 118 centresvacunals les dosis necessàries en les condicions adequades per ala seva aplicació.

El Centre Distribuidor de Vacunes té com a objectiu garantir l'estocde vacunes necessari per abastir a la població de Girona,aconseguint elevades cobertures vacunals i donar la informació iinstruccions per tal que es faci de manera correcte i en el momentindicat.

El Programa de Vacunacions del Servei Regional a Girona del'Agència de Salut Pública de Catalunya, facilita les vacunacionsrecomanades pel Departament de Salut a una població de 756.810persones.

Dosis arribades laboratori 277.904

Dosis lliurades 280.555

Dosis administrades 257.294

Taula 4. Vacunacions a les escoles

Nom Vacunes

administrades

VPH (nenes 11-12 anys 14.482

HA + B (11-12 anys) 8.325

Varicel·la (11-12 anys) 1.833

Td (14 anys) 4.903

VPH: Vacuna contra el virus del pailoma humà, només a les nenes

HA + B: antihepatitis A i antihepatitis B

Varicel·la: antivaricel·losa

Td: antitetànica i antidiftèrica per a adults

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

75

Protecció de la salutLa protecció de la salut té la finalitat de protegir la població enfront elsfactors ambientals i alimentaris que poden produir un efecte advers a lasalut i el benestar de les persones. Les activitats en matèria de proteccióde la salut que es relacionen, estan sotmeses a la gestió del risc,mitjançant les actuacions de control oficial, que s'instrumenten a partir dela normativa aplicable en cada cas i mitjançant les actuacions de vigilànciai control estructurades en diferents programes. Inclou també lesintervencions realitzades per donar resposta a les alertes sanitàriesalimentàries i a les alertes sanitàries causades per productes químics.

Durant l'any 2013, en matèria alimentària s'han realitzat 2.873 unitats decontrol (visites d'inspecció) a les 2.412 indústries alimentàries que perl'exercici de les seves activitats es troben inscrites en el Registre Sanitarid'Indústries i Productes Alimentaris de Catalunya (RSIPAC) i 18.330.653unitats de control sobre animals sacrificats amb destinació al consumhumà.

D'altra banda, en l'àmbit ambiental s'han realitzat 707 unitats de control ales 383 zones de subministrament d'aigua de consum humà. També esduen a terme auditories dels sistemes d'autocontrols a empreses iestabliments per a verificar l'exercici d'autoresponsabilitat en la seguretatambiental i alimentària, i en el cas de la indústria alimentària, també laverificació de condicions sanitàries específiques per a l'exportació a païsostercers.

També es dóna suport des de la protecció de la salut a les activitats devigilància i control de minoristes i altres equipaments sota responsabilitatmunicipal, que per raó de convenis, d'acord interadministratiu, es duen aterme per part de l'ASPCAT en nom dels ens locals.

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

76

Protecció de la salut

Taula 5. Cens d'establiments, instal·lacions i serveis alimentaris i ambientals

Núm. establiments

Establiments i serveis plaguicides (ROESP) 61

Instal·lacions amb risc de dispersió de legionel·la 118

Zones de subministrament d'aigua de consum humà 383

Indústries alimentàries (RSIPAC) 2.088

Carns i derivats, aus i caça 454

Peixos, crustacis, mol·luscs i derivats 191

Ous i derivats 31

Llet i derivats 73

Olis i greixos comestibles 31

Cereals, farines i derivats 468

Vegetals (hortalisses, fruites, bolets, tubercles, llegums) i derivats 130

Sucres, derivats, mel i prod. relacionats amb l'extracció de la mel 51

Condiments i espècies 17

Aliments estimulants, espècies vegetals per a infusions i derivats 21

Menjars preparats, alimentació especial i complements alimentosos 232

Aigues envasades i gel 27

Gelats 19

Begudes no alcohòliques 22

Begudes alcohòliques 103

Additius, aromes, enzims i coadjuvants tecnològics 30

Materials i objectes destinats a entrar en contacte amb aliments 110

Magatzems, distribuidors, envasadors, transportistes i importadors 402

Establiments i serveis de fabricació, comerç i/o venda minorista 4.604

Menjadors col·lectius institucionals 528

Minoristes d'alimentació 3.870

Hotels i balnearis 778

Assentaments humans no permanents

Càmpings 142

Allotjaments infantils i juvenils 118

Centres i establiments de tatuatge, pírcing i/o micropigmentació 50

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

77

Taula 6. Activitat realitzada. Unitats de control programades realitzades

Establiments i serveis plaguicides (ROESP) 40

Instal·lacions amb risc de dispersió de legionel·la 202

Zones de subministrament d'aigua de consum humà 707

Indústries alimentàries (RSIPAC) 2.873

Establiments i serveis de fabricació, comerç i/o venda minorista

Menjadors col·lectius institucionals 585

Minoristes d'alimentació 1.396

Hotels i balnearis 559

Assentaments humans no permanents

Càmpings 203

Allotjaments infantils i juvenils 143

Centres i establiments de tatuatge, pírcing i/o micropigmentació 17

Llocs o espais controlats pel compliment de la normativa del tabac 2.465

Taula 7. Inspecció d'animals sacrificats als escorxadors destinats al consum humà

Unitats UB

Unitats de control (inspeccions) realitzades sobre animals 18.330.653 1.355.125

Boví 124.256

Equí 597

Oví 210.481

Cabrum 10.471

Porcí 7.828.011

Aviram 8.829.956

Conills 1.326.881

UB: Unitats de bestiar. Ponderació per coeficient a cada espècie

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

78

Taula 8. Presència de perills en aliments / aigües

Residus de medicaments veterinaris i contaminants ambientals en carns (PIR) 3.513

Contaminació microbiològica (bacteris i virus) en aliments (SIVAL) 290

Qualitat de les aigües de consum humà 271

Mostres analitzades que presentés incompliments

PIR 0,09 %

SIVAL 21,23 %

Qualitat de les aigües de consum humà 15,1 %

Paràmetres analitzats que presentenincompliments

SIVAL 8,91 %

Aigües 0,48 %

Mostres analitzades en aliments / aigües

Taula 9. Activitat com a conseqüència d'alertes i brots

Brots de trasmissió alimentària 14

Establiments inspeccionats 17

Inspeccions realitzades 31

Brots de transmissió ambiental 1

Establiments inspeccionats 17

Inspeccions realitzades 31

Taula 10. Alertes alimentàries i alertes de productes químics gestionades a Catalunya

Alertes sanitàries alimentàries (SCIRI) 43

Alertes sanitàries per productes químics (SCIRIQ) 2

Dins de Catalunya A la resta de l'Estat Estranger

Trasllat de cadàvers 0 83 151

Exhumacions de restes per a ser

conduides o traslladades 234 6 0

Embalsamaments Conservacions Tanatoplàsties Preparacions

Operacions 204 3 543 0

Taula 11. Expedients tramitats de Policia Sanitària Mortuòria

Policia Sanitària Mortuòria

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

79

Promoció de la salut

Taula 13. Programa de revisió de menús escolars. Curs escolar 2012-2013

La promoció de la salut la integren el conjunt d'actuacions, prestacions iserveis destinats a reduir la incidència de malalties específiques i dellurs factors de risc, mitjançant accions individuals i col·lectives defoment de la salut i d'impuls a l'adopció d'estils de vida saludables.

En aquest àmbit, l'Agència de Salut Pública de Catalunya, duu a termediverses propostes d'intervencions i programes que, o be executadirectament, o bé impulsa a través d'altres agents, organitzacions ientitats de diversa naturalesa que actuen en qualsevol dels àmbits de laprevenció de la malaltia i l'adquisió d'hàbits saludables per part de lapoblació.

El programa "Dents fortes i sanes", té com a objectiu millorar la salutbucodental dels escolars. Requereix l'adquisició d'hàbits d'higiene ialimentaris, i donada la complexitat en adquirir hàbits nous, es treballade manera longitudinal durant tot el curs escolar amb el suport delsodontòlegs dels EAP. (Taula 12)

Taula 12. Programa dents fortes i sanes. Curs escolar 2012-2013

Escoles adherides: 104

Alumnes que segueixen el programa: 5.804

Educació sanitària: Taller de raspalada a l'escola

Escoles on s'ha fet el taller de raspallada: 97

Sessions de taller fetes pels odontòlegs: 114

Taula 14. Programa AMED

Nombre

Establiments acreditats 28

Nombre

Centres on s'ha revisat la programació de menús 147

Centres on s'ha fet el seguiment 35

L’objectiu del Programa de Revisió de Menús Escolars (PReME) ésvetllar perquè en els centres escolars se serveixi un menjar variat,equilibrat i adaptat a les necessitats nutricionals de cada grup d’edat.Des de l’ASPCAT es revisa la programació de menús dels centresescolars i s’elabora el corresponent informe amb recomanacions demillora, del qual se’n fa seguiment. Aquest programa s’adreça a lesescoles d’educació infantil, primària i secundària amb servei de menjadorescolar. (Taula 13)

L’objectiu del Programa AMED és promoure l’alimentaciómediterrània com a model d’alimentació saludable en l’entorn de larestauració col·lectiva i per això s’acredita i es dóna visibilitat alsestabliments que compleixen un conjunt de requisits d’acord amb elmodel d’alimentació mediterrània.

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

80

El programa "Classe sense fum", és un programa concurs deprevenció de l'inici del consum de tabac coordinat per l'ASPCAT en elqual tota una aula es compromet per escrit a no fumar durant un cursescolar. En el transcurs del programa s'han de dur a terme diversesactivitats en relació a la prevenció del consum de tabac. (Taula 15)

Taula 15. Programa Classe sense fum. Curs escolar 2012-2013

Nombre

Centres inscrits 5

Aules participants 14

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

81

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

82

4.

Execució delpressupost

5.

Execució delpressupost

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

83

Execució del pressupostEl pressupost global CatSalut a la Regió Sanitària assignat fou de696.034.894,14 euros del qual se n’ha executat el 99,91%, tal compot veure’s a la taula 1. Es segueix la classificació econòmica percapítols pressupostaris que agrupen les despeses de la mateixanaturalesa. De les despeses de capital, se n’especifica a la taula ladistribució funcional del pressupost per grups de programes, queagrupen els crèdits segons la naturalesa de les activitats a què esdestinen. Els conceptes inclosos en els capítols pressupostaris sónels següents:

Capítol I (remuneracions de personal)Retribucions i indemnitzacions del personal al servei de la Generalitat(funcionari, estatutari, laboral, contractat administratiu, eventual), aixícom les cotitzacions obligatòries als ens gestors del sistema deprevisió social (quotes).

Capítol II (despeses en béns corrents i serveis)Cal diferenciar les despeses necessàries per a l’activitat sanitàriaamb mitjans propis (lloguers, subministraments, vestuaris, queviures,materials, consums, etc.), de la compra de serveis sanitaris, que fareferència als concerts d’assistència primària i hospitalària amb altresentitats.

Capítol III (despeses financeres)Interessos per operacions de tresoreria. No apareix, ja que estandotades només als serveis matrius del CatSalut.

Capítol IV (transferències corrents)Inclou les transferències a famílies i institucions sense afany de lucre.Cal destacar la despesa per receptes mèdiques, els lliuraments perdesplaçaments i les pròtesis.

Capítol VI (inversions reals)Despeses realitzades directament destinades a la creació oadquisició de béns o de serveis de capital, com també les destinadesa l’adquisició de béns de naturalesa inventariable i despeses denaturalesa immaterial amortitzables, que contribueixin al mantenimentde l’activitat en exercicis futurs.

Capítol VII (transferències de capital)Inclou les transferències a ens públics, empreses privades,corporacions locals i a institucions sense finalitat de lucre per tal definançar operacions de capital.

Capítol VIII (variació d’actius financers)Préstecs i bestretes al personal.

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

84

Taula 1. Execució del pressupost consolidat Catsalut-ICS de la Regió Sanitària Girona

Pressupost Despesa Percentatge

assignat comptabilitzada d'execució

Sous 909.620,65 909.620,65 100,00%

Quotes 252.821,15 252.821,15 100,00%

I. REMUNERACIONS DE PERSONAL 1.162.441,80 1.162.441,80 100,00%

Béns i Serveis 4.584.678,97 4.577.360,23 99,84%

Compra de Serveis Sanitaris 331.777.004,61 331.158.590,86 99,81%

II. COMPRA DE BÉNS I SERVEIS 336.361.683,58 335.735.951,09 99,81%

Farmàcia (receptes mèdiques) 134.899.161,80 134.899.161,80 100,00%

Medicació especial 8.338,54 8.338,54 100,00%

Lliuraments 1.172.895,71 1.172.895,71 100,00%

Pròtesis 1.861.465,79 1.861.465,79 100,00%

Rescabalaments 1.585,82 1.585,82 100,00%

Contracte programa 202.560.134,06 209.560.134,06 100,00%

IV. TRANSFERÈNCIES CORRENTS 347.503.581,72 347.503.581,72 100,00%

OPERACIONS CORRENTS 685.027.707,10 684.401.974,61 99,91%

VI. INVERSIONS REALS 4.095.784,96 4.064.706,92 99,24%

VII. TRANSFERÈNCIES DE CAPITAL 3.000.000,00 3.000.000,00 100,00%

VIII. APORTACIONS DE CAPITAL 3.911.402,08 3.911.402,08 100,00%

OPERACIONS DE CAPITAL 11.007.187,04 10.976.109,00 99,72%

Bestretes al personal 0,00 0,00

OPERACIONS FINANCERES 0,00 0,00

TOTAL 696.034.894,14 695.378.083,61 99,91%

Xifres en euros

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

85

Taula 2. Adjudicació Pla d'Inversions, Regió Sanitària Girona 2013

A. primària A. especialitzada Direcciói Administració Total

Obres 70.373,60 2.666.622,07 0,00 2.736.995,67

Equipaments 57.972,95 1.300.816,34 0,00 1.358.789,29

Total 128.346,55 3.967.438,41 0,00 4.095.784,96

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

86

1. Formació i jornades

Taula 1. Cursos adreçats als professionals sanitaris de la xarxa sanitària pública de la RS Girona

Curs Hores/sessió assistents

Salut i Escola

Sessió "Consulta oberta" 2 8

VINcat

Curs de formació base de dades VINCat Sociosanitaris. Formació específica de com

introduir i analitzar dades 15 4

Codi IAM

Taller de formació de formadors sobre l'atenció precoç a la síndrome coronària aguda

i l'activació del Codi IAM a l'atenció primària de salut 5 22

Altres

Taller d'actualització i aprofundiment sobre les potestats d'inspecció i control 16 16

Procés de lumbàlgia de l'adult. Ruta assistencial atenció primària i atenció especialitzada.

Sessió formació de formadors

1a sessió 2 19

2a sessió 2 16

Trastorns de l'espectre autista 2 30

Curs de formació de formadors: la gestió integrada de la depressió a la comunitat 6 22

Taller per a la prevenció dels trastorns musculoesquelètics en l'àmbit laboral 5 15

Taller d'aprofundiment del document de voluntats anticipades

1a sessió 4 23

2a sessió 4 23

Taula 2. Jornades

Jornada Hores/sessió Assistents

XV Jornada de vacunes a Girona 5 114

Taula 3. Comunicacions

Comunicació

1a Jornada de seguiment del Pla de Salut 2011-2015 5 120

Jornada de reflexió - Ètica del cuidar i dignitat del pacient - 5 128

1a Jornada d'intercanvi d'experiències d'atenció a la Fibromiàlgia. Síndrome de

Sensibilitat Central 4 120

Meléndez Frigola, C.; et all. Presentació de l'abstrat i del pòster "Prevalença de les infeccions nosocomials als centressociosanitaris de la Regió Sanitària Girona (programa VINCat)", presentat en la 3a Jornada del Pla de Salut de Catalunya 2011-2015. Sitges, 13 desembre 2013

Meléndez Frigola, C. Presentació de l'abstrat i del pòster "Formació i diàleg en bioètica", presentat en la 3a Jornada del Pla deSalut de Catalunya 2011-2015. Sitges, 13 desembre 2013

Meléndez Frigola, C. ; et all. Presentació de l'experiència "Programa integrat de recursos de salut, sociosanitaris i socials a lacomarca del Pla de l'Estany. Observatori d'Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya, desembre 2013

Mem

òria

d'a

ctiv

itat 2

013

RS

Giro

na

87

memòria de la regió sanitària girona 2013

Documents