1

DIPUTACIÓ a l’AIRE!

* Butlletí de la Secció Sindical de la CGT *

Tercera època | Número 9 | Quart trimestre de 2015

Llegiu-lo, comenteu-ho, difoneu-lo, feu-ne còpies, pengeu-lo als suros... FEU-LO VOSTRE!

LA LLUITA DEL RESPIR Al mes de juny ens van donar una bona notícia, la Diputació de Barcelona va fer públic que volia fer obres d’ampliació i acondicionament del centre Respir Discapacitats, l’anunci de licitació de les quals va ser publicat al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona el passat dia 22 de juny: http://bit.ly/1MlU1Aq; un centre que funciona des de fa més de deu anys aquestes obres de reforma són molt necessàries. Allò que inicialment semblava una gran notícia per usuaris/àries, familiars i treballadors i treballadores es va convertir en un malson, el plantejament inicial que feia la Diba, implicava tenir tancada la meitat del centre durant aquestes obres d’aproximadament un any i això suposaria deixar de donar la meitat de la cobertura ( 14 places de les 28 totals ) i, que la meitat de les professionals que hi treballen se’n anirien al carrer, concretament aquelles que ja fa molts anys que es troben en condicions de precarietat laboral (tenen nomenaments temporals procedents de borsa de treball ocupant places d’estructura). Es reconeix a les mateixes memòries del Respir, la demanda social d’aquesta mena de servei duplica l’oferta pública; per tant, reduir d’aquesta manera el nombre de places residencials, quan fa falta cobrir necessitats en col·lectius vulnerables amb condicions econòmiques complicades que poden afectar la salut dels seus familiars cuidadors i sent l’únic centre totalment públic d’aquestes característiques a Barcelona no es podia consentir, quines opcions tindrien aquestes famílies durant tot aquest temps? I, per altra banda, què farien totes aquestes treballadores que, també, tenen la seva família i que, d’un dia per l’altre estarien sense feina? Com a Secció Sindical no podíem consentir que es portés a terme aquest plantejament de la Diputació de Barcelona ja que consideràvem que aquest tancament era incomprensible, per una banda, és un servei molt necessari per la societat actual ( conciliació familiar, urgències socials, ...) i, per l’altra, no permetríem retallar cap lloc de treball, llavors vam començar una sèrie d’accions. Primerament al mateix mes de juny en una reunió amb la cap del Servei de Relacions Col·lectives i Suport Jurídic, Mònica Àlamo Alberti i la Gerència del Respir es va sol·licitar informació sobre com es pensaven redistribuir les places assistencials i els llocs de treball del centre mentre duressin les esmentades obres i vam presentar una proposta inicial: ubicar temporalment unes i altres a l’antic Centre de dia per a discapacitats psíquics del mateix recinte (CAD Mundet), que es troba actualment sense cap ús de tipus assistencial; o bé en qualsevol altra dependència de la Corporació que complís els requisits per a acollir

2

aquestes places, preferiblement al mateix recinte Mundet. Al mateix temps es va sol·licitar formalment en nom de la Confederació General del Treball:

• Un compromís explícit per part de la Corporació de reubicació de les places assistencials i dels llocs de treball del Centre RESPIR-discapacitats mentre durin les obres de reforma abans esmentades.

• Que aquesta reubicació es faci, de forma preferent, a les dependències de l’antic CAD Mundet o bé en algun altre espai dins del mateix recinte. En qualsevol cas, estaríem disposats a acceptar alguna altra ubicació, sempre i quan els motius ens fossin degudament argumentats i fossin raonables.

• Que no es perdi cap plaça assistencial ni cap lloc de treball mentre durin les esmentades obres, i que un cop acabades aquestes es reprengui l’activitat normal del centre.

La resposta obtinguda per part de la Gerència del Respir i de la Corporació, demostrant una vegada més la seva insensibilitat social, va ser mantenir la seva proposta inicial, que mentre duressin les obres només es mantindrien la meitat de les places assistencials (14 places) i els llocs de treball s’adequarien al nombre d’aquestes, prioritzant les persones funcionàries, per tant, les persones més afectades serien les que actualment tenen les condicions laborals més precàries. Davant aquesta reiterada posició de la Corporació vam continuar amb les accions en les quals han col·laborat les treballadores i els treballadors del Respir Discapacitats i les famílies de les persones usuàries del servei amb la nostra secció sindical formant un fort equip de suport mutu. Aprofitant la constitució del Ple de la Diputació de Barcelona, el dia 15/6/15, vam fer una concentració davant de Can Serra on es van repartir octavetes i es va desplegar una pancarta per a que tots els polítics i el personal tinguessin el coneixement de la problemàtica del centre Respir Discapacitats i pressionar per la reubicació de les persones usuàries i els i les treballadores. Al dia següent es va presentar per registre un escrit a la nova Presidenta de la Diputació de Barcelona (http://bit.ly/1P29gM1). Els mesos següents van ser d’infart, es va iniciar una estratègia comunicativa per a donar a conèixer també a l’opinió pública i a les entitats que treballen en l’àmbit de la diversitat funcional l’intent de la Diba de tancar parcialment el servei; una nota de premsa i la publicitat d’aquesta situació a diferents xarxes socials com el twitter (https://twitter.com/cgtdiba) va fer que diversos mitjans de comunicació SÍ s’interessessin per la problemàtica del centre i es van unir a la nostra lluita fent pública la situació i la reivindicació de la CGT del manteniment de les places residencials i dels llocs de treball al servei de RESPIR-discapacitats de la Diputació de Barcelona:

• CatalunyaPress: http://bit.ly/1LWyDzO

• BTV: http://bit.ly/1O2o0Oj

• La Directa: http://bit.ly/1O2o3JP

• Diari del Treball: http://bit.ly/1PPrVgF

• Ràdio Rosko (CGT autobusos): http://bit.ly/1OQKr9h

• Revista CGT Catalunya (Setembre 2015): http://bit.ly/1NvtttV La Gerència continuava en la seva posició inicial, inclús no tenia cap problema en fer-ho davant dels mitjans de comunicació expressant frases com aquesta: aquesta reducció temporal de llits, així com les molèsties

que la intervenció pot provocar a residents i treballadores, són el sacrifici necessari per fer una “inversió

de futur”. I distorsionava la realitat amb mentides sobre la situació laboral de les professionals i vàries coses més tenint la CGT que tornar a explicar la realitat de allò que estava pasant (http://bit.ly/1P29seb; http://bit.ly/1PPs4k0)

3

La tasca de la CGT va continuar, fent molta difusió, encartellant tots els centres de la Diba (http://bit.ly/1GsEnAX) i mantenint reunions amb la Gerència, Recursos Humans, amb l’assessor tècnic de l’Àrea d’Atenció a les Persones, en Ramon Minoves i amb la Diputada d’aquesta àrea i Vicepresidenta quarta de la Diba, Meritxell Budó, els quals semblaven no estar informats de la realitat de lo que estava passant i es van comprometre a estudiar la proposta i buscar solucions. Una altra part afectada són les famílies a les quals ni la direcció del centre ni la Corporació les va informar de

les obres, deixant veure, de nou, la poca sensibilitat vers un col·lectiu tan sensible i, pel qual, treballen i cobren. La CGT va elaborar un full informatiu sobre les obres del centre, la proposta feta per solucionar la situació durant aquest període, la posició de la Diputació de Barcelona vers la situació i la nostra lluita per elles, per les persones usuàries i per les professionals. Davant aquesta situació, les famílies van donar tot el suport a la CGT i vam ampliar el grup de lluita; van començar a posar suggeriments i reclamacions a la Diba, van fer difusió i, tot i això, volien ajudar més; llavors es va començar una recollida de signatures (http://chn.ge/1P0GHR2) que avui porta més de 600 signatures. Tots aquests moviments i aquesta campanya de pressió duta a terme per la CGT han donat els seus fruits, finalment la Diputació de Barcelona ha accedit a mantenir els llocs de treball i les places residencials, aquests han estat els seus compromisos:

• La Diputació accedeix a donar continuïtat laboral als companys i companyes de suplència del RESPIR que es troben en situació precària (encadenant contractes de curta durada des de fa anys). Aquesta continuïtat es concreta en que dels llocs de treball d’estructura, 7 es cobriran amb places d’interinatge fins a provisió (2 en torn de matí i 5 de tarda), per ordre de la borsa d’auxiliars educadores S-50/08 (la que en aquests moments està vigent; atès que la de la última convocatòria es troba paralitzada després de la denúncia d’irregularitats per part de les treballadores). La resta (3 places) es cobriran mitjançant nomenaments d’un any, ja que són places de reserva d’algun/a funcionari/a que ha marxat, o casos similars. La resta de la borsa per cobrir suplències (estiu, baixes…) serà com sempre.

• Es reubicarà el servei, mantenint 27 de les 28 places residencials totals que té el servei, al centre Respir Gent Gran (Pavelló Nord; Recinte Mundet), concretament a la planta 0 (Unitat Margarida Xirgu).

Considerem que tots aquests compromisos són una gran victòria, i ens satisfà comprovar que quan les treballadores ens unim, plantem cara i lluitem pels nostres drets, podem obtenir resultats positius. Hem fet un avenç vers una major estabilitat laboral d’un col·lectiu de treballadores que es trobaven en una situació especialment precària. Tanmateix, considerem que queda molt per fer per a acabar amb la precarietat laboral dins la Diputació, especialment (però no només), en els seus serveis assistencials de les Llars Mundet on es concentra el gruix d’aquesta precarietat laboral; una precarietat que sembla que sigui normal però que és impròpia i indigna d’una administració com la nostra. Al final la lluita ha vençut, HEM GUANYAT, EL RESPIR DISCAPACITATS CONTINUARÀ RESPIRANT!!!

Elena Martínez Albarrilla

4

CAL FER UNA PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE1?

La salut laboral té quelcom a veure amb ser dona o home? Els homes i les dones estan exposats a diferents riscos laborals?

La prevenció dels riscos laborals en les dones s’ha de centrar, sobretot, en l’embaràs i la lactància?

Una de les preguntes que moltes vegades es planteja, dins de l’àmbit laboral, és si la vigilància i la promoció de la salut en les organitzacions i/o les empreses s’han de tenir una mirada i han de conduir a unes pràctiques diferencials en funció de si es tracta d’un treballador o una treballadora, i

si els riscos laborals als quals s’enfronten les dones assalariades són diferents dels que es troben els homes assalariats. Davant d’aquestes qüestions, una de les primeres idees que ve a la ment és que sí, que s’ha de fer un tracte diferencial i especial sobretot durant l’embaràs i la lactància. Ara bé, són només aquests els riscos laborals diferencials que es troben les dones treballadores? Per una banda, l’evidència posa de manifest que, en el mercat laboral, hi ha una sèrie d’ocupacions remunerades que són fonamentalment desenvolupades per homes i que n’hi ha d’altres en què s’ocupen principalment dones, i que -a més- el homes solen ocupar posicions més rellevants i càrrecs de responsabilitat més alts en les organitzacions mentre que les dones es dediquen a fer tasques més operatives. Aquest dos fenòmens es coneixen com segregació horitzontal i segregació vertical, respectivament. Per altra banda, les enquestes de l’ús del temps2 posen de manifest que, hores d’ara, són les dones les que continuen/continuem assumint una major part dels treballs domèstic, reproductiu i de cura. Això és el que es coneix com a divisió sexual dels treballs. Aquesta segregació desigual en el treball (segregació horitzontal i vertical) i la divisió sexual dels treballs (“productiu”, domèstic, reproductiu i de cura) tenen res a veure amb la prevenció de riscos laborals? Doncs sembla ser que sí!!

En les activitats desenvolupades predominantment per les dones...

En els treballs ocupats majoritàriament per homes...

...els riscos més freqüents són les relacionats amb postures de treball inadequades, llargues jornades dempeus, treballs repetitius i exposició agents químics i biològics.

...predominen els riscos relacionats amb la seguretat (accidents de treball que ocasionen lesions traumàtiques) i la manipulació de pes elevat.

Predominen els: Riscos ergonòmics, psicosocials i higiene

Predominen els: Riscos de Seguretat i higiene

1 Gènere: el concepte de gènere fa referència a la construcció social i cultural de la identitat femenina i masculina, diferenciada. El seu ús emfatitza el fet que les diferències observades a la societat no s’expliquen per les diferències biològiques entre homes i dones (sexe), sinó per les diferències en la construcció social de les identitats femenines i masculines. Extret de: http://dones.gencat.cat/ca/temes/violencia_masclista/prevencio_sensibilitzacio/estimar_no_fa_mal/materials/06_glossari (Darrera consulta: 3/09/2015). 2 L’Enquesta de l’ús del temps del 2010-2011, es pot consultar a: http://www.idescat.cat/pub/?id=eut (Darrera consulta: 9 de setembre de 2015).

5

Així, doncs, les enquestes europees de condicions de treball3 posen de manifest que les dones duen a terme en major proporció tasques monòtones, obtenen un salari inferior, tenen menor capacitat de participar en la planificació de la seva pròpia feina, tenen menys expectatives de promoció professional i pateixen assetjament psicològic i sexual en major grau que els homes. Aquests riscos es consideren de tipus psicosocial. En totes les categories professionals, dels llocs de treball, des de l’organització dels espais, passant pels horaris, els equips i les eines, ha estat pensat, majoritàriament, seguint un model masculí de treballador (p. e. disseny de les eines manuals amb paràmetres anatòmics exclusivament masculí). Aquests horaris que no tenen en compte les responsabilitats o necessitats relacionades amb l’entorn familiar o els treballs domèstic, reproductiu i de cura, suposant una doble càrrega (física i mental) per a les dones.

La segregació desigual en el treball (segregació horitzontal y segregació vertical) i la divisió sexual dels treballs (“productiu”, domèstic, reproductiu i de cura) són els elements clau per explicar la distribució desigual de dones i homes en l’exposició als riscos laborals.

Allò que els registres oficials no deixen veure

Cal destacar, també, que en el cas de les malalties laborals i professionals patides majoritàriament per les dones hi ha una subdetecció i una infradeclaració en els registres oficials d’accidents de treball i malalties professionals, la qual cosa dificulta el nivell preventiu. Atès que les dones pateixen menys accidents de treball que els homes, la relació dels seus problemes de treball queda manifestament oculta. Ara bé, sembla ser que hi ha una mortalitat entre 5 i 20 vegades superior per causa de malalties laborals que la deguda a accidents de treball. A Catalunya la incidència de malalties professionals és superior entre les dones, i solen ser malalties produïdes per agents físics que es tradueix bàsicament en trastorns musculoesquelètics (mal d’esquena lumbar, dolor cervical), i malalties psicosomàtiques tipus estrès, depressió o ansietat que no estan reconeguts com a malalties professionals i, per tant, no queden recollits en els registres oficials. Els registres oficials no recullen, doncs, el mal d’esquena, dolor muscular, fatiga, estrès, mal de cap, irritabilitat, lesiones, problemes per dormir, ansietat o problemes visuals.

Les lesions per accident de treball es reconeixen més fàcilment per la serva relació immediata entre la causa i el dany consegüent (predominantment patides homes), mentre que les malalties laborals solen aparèixer de manera lenta i progressiva (majoritàriament patides per dones).

Manca d’estudis sobre la incidència dels tòxics des de la perspectiva de gènere

Resulta evident que homes i dones difereixen en estructura òssia, distribució del greix corporal, funció endocrina o sistema immune, però en canvi hi ha molt pocs estudis sobre l’impacte d’aquestes diferències en la resposta a les exposicions a tòxics, a les exigències físiques o a l’estrès tèrmic. La càrrega física

Pel que fa a la càrrega física s’evidencia que les millores tecnològiques en la indústria han tingut un impacte superior en homes, atès que aquestes s’han aplicat principalment en llocs de treball ocupats en grau més elevat per homes, i en el sector serveis –en el qual treballen en major nombre dones– no han tingut un impacte tan significatiu. Per tant, la càrrega física mitjana de les dones és superior. A més, els homes ascendeixen en major proporció a llocs de

3 La 5th European Working Condicions Survey del 2012, es pot consultar a: http://www.eurofound.europa.eu/sites/default/files/ef_files/pubdocs/2011/82/en/1/EF1182EN.pdf (Darrera consulta: 9 de setembre de 2015).

6

comandament que les dones, el que sovint comporta fer treballs associats a una menor càrrega física.

Les mesures de prevenció de riscos laborals adreçades a la protecció de l’embaràs i la lactància NO són suficients.

Quins són els principals grans factors de risc psicosocial? En l’àmbit de la prevenció dels riscos laborals es consideren com a principals grans factors de risc psicosocials: 1. Les exigències psicològiques del treball: volum de treball, temps disponible, exigències emocionals,

esforç intel·lectual, etc. 2. El control en el treball: capacitat per prendre decisions vinculades a les tasques com l’ordre de les

tasques, el mètode a seguir, el millor moment per fer-les, entre d’altres. 3. El suport social en el treball: p. e. rebre ajuda i feedback dels companyes i companyes, possibilitat de

relacionar-se, claredat en eles funcions. 4. Les compensacions en el treball: p. e. estabilitat de les condicions de treball, reconeixement del tipus

de treball que es fa, respecte, tracte just. 5. La doble presència: exposició derivada de les exigències simultànies de l’activitat laboral i d’haver de fer

front a tasques relacionades amb els treballs domèstics (p. e. gestió de la vida familiar), reproductius (p. e. alletament) i de cura (p. e. si la canalla es posa malalta o té un accident a l’escola). La qüestió és si els horaris i temps de treball de les empreses harmonitzen o no amb aquest sosteniment de la vida. Pel que fa a l’exposició a la doble presència, les dones es responsabilitzen més dels treballs domèstics, reproductius i de cura, la qual cosa implica, d’una banda, una doble càrrega de treball si es compara amb la majoria d’homes i, d’una altra, que són les que pateixen les exigències simultànies dels dos àmbits en la majoria de casos. L’exposició a la doble jornada s’agreuja quan l’organització de la jornada laboral deriva en horaris asocials o rígids, en jornades partides, amb canvis d’horaris constants (p. e. torns rotatius) o allargament de la jornada.

6. La violència de gènere: les manifestacions més freqüents de violència de gènere en l’àmbit laboral són l’assetjament sexual4 i assetjament per raó de sexe5. Les causes d’aquest tipus de violència vers les dones a la feina estan associats a desigualtats estructurals que impregnen en mercat laboral, les relacions de treball i la cultura organitzativa. Una de les característiques comunes d’aquests tipus d’assetjament és que constitueixen comportaments no desitjats ni volguts per la persona que els rep. A més, cal destacar que la falta d’intencionalitat de la persona assetjadora no l’exonera en cap cas de les responsabilitats. Tal com assenyala la Llei 5/2008 dels dret de les dones a eradicar la violència masclista6, en l’àmbit laboral, la violència vers les dones “es pot produir en el centre de treball i durant la jornada laboral, o fora del centre de treball i de l’horari de treball si té relació amb la feina”, incloent-hi també viatges, jornades de formació o actes socials de l’empresa. L’empresa també és responsable en cas que es produeixi en persones externes vinculades a l’empresa. Encara que no tinguin un vincle laboral directe amb ella (p. e. persones en pràctiques o amb una beca).

4 Assetjament sexual: comportament, verbal o físic, de naturalesa sexual que tingui el propòsit o produeixi l’efecte d’atemptar contra la dignitat d’una persona, en particular quan es crea un entorn intimidador, degradant o ofensiu. Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a igualtat efectiva de dones i homes. BOE, núm. 71, de 23-3-2007, pàgs. 1515-1578. Accessible a: http://www.boe.es/boe_catalan/dias/2007/03/28/pdfs/A01515-01548.pdf (Darrera consulta: 3/09/2015). 5 Assetjament per raó de sexe: qualsevol comportament realitzat en funció del sexe d’una persona, amb el propòsit o l’efecte d’atemptar contra la seva dignitat i de crear un entorn intimidatori, degradant o ofensiu. BOE, núm. 71, de 23-3-2007, pàgs. 1515-1578. Accessible a: http://www.boe.es/boe_catalan/dias/2007/03/28/pdfs/A01515-01548.pdf (Darrera consulta: 3/09/2015). 6 Llei 5/2008, Llei 5/2008, del 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista. DOGC, núm. 5123, de 2-05-2008. Accessible a: http://www.parlament.cat/portal/pls/portal/documentnom?p_nom=TL75.pdf (Darrera consulta: 3/09/2015).

7

Cal recordar que la Llei d’infraccions i sancions en l’ordre social (LISOS)7 penalitza com a infracció molt greu l’assetjament sexual i la desconsideració de la dignitat de les dones treballadores per part de l’empresa.

Després d’haver llegit els paràgrafs precedents tornem a preguntar:

La salut laboral té quelcom a veure amb ser dona o home? Els homes i les dones estan exposats a diferents riscos laborals?

La prevenció dels riscos laborals en les dones s’ha de centrar, sobretot, en l’embaràs i la lactància?

Aurora Pulido Vacas Jaume Garganté Queralt

EL GLIFOSAT A LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA La Diputació de Barcelona gestiona en diferents recintes espais enjardinats, que esdevenen espais compartits entre els propis treballadors de la Diputació i el públic en general. Per a mantenir la vegetació en “bon estat de salut”, s’utilitzen productes fitosanitaris. Un dels productes destacats, per a eliminar les herbes que apareixen en llocs no desitjats, es l’herbicida que te com a matèria activa el glifosat. També s’utilitza aquest herbicida en el manteniment dels vorals de les carreteres, competència de la Diputació, nets de vegetació. Fins i tot s’han utilitzat a les carreteres que travessen els parcs naturals gestionats per la mateixa Diputació. La OMS ha declarat el mes de març passat el glifosat com a “probable cancerigen”, tot reconeixent la seva relació amb el desenvolupament de limfomes no-Hodgkins en estudis epidemiològics de poblacions humanes i les “evidències convincents” de que provoca càncer en animals de laboratori. Podeu tenir més informació dels efectes del glifosat al medi i a les persones a: http://www.somloquesembrem.org/glifosat/argumentari-glifosat/ . Hi ha ja diversos països que han limitat o prohibit el glifosat, entre ells Holanda en els espais no agraris, es a dir en jardins, parcs i infraestructures. Un dels principis de l’acció preventiva, recollits a l’article 15 de la llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals, exposa en el seu apartat f): Substituir el que sigui perillós pel que comporti poc perill o no en

comporti cap. També al protocol d’actuació davant dels plaguicides, aprovat per la Diputació de Barcelona de data 22 de gener del 2.007 i d’aplicació a tota la Corporació diu que: “S'utilitzaran mètodes físics,

mecànics o biològics abans que mètodes químics.” Finalment, el reial decret 1311/2012, transposició de les directives del Parlament Europeo i del Consell de 21 d’octubre del 2.009, per a aconseguir un us “sostenible” dels plaguicides, al seu article 10 diu que es prioritzarà “...quan sigui possible, els mètodes no químics... de forma que s’utilitzaran els productes amb menys risc per a la salut humana i el medi ambient...”. Es evident que per a eliminar les mal anomenades “males herbes” existeixen altres mètodes no químics: desbrossades, eliminació mitjançant calor, etc. que compleixen amb la funció de mantenir espais nets de vegetació. I aquestes tècniques comporten evidentment menys perill per les persones i el medi ambient que l’ús de herbicides.

7 Real Decreto Legislativo 5/2000, de 4 de agosto, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Infracciones y Sanciones en el Orden Social. BOE, núm. 260, del 30-10-2001. Accessible a: https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2000-15060 (Darrera consulta: 9/09/2015).

8

La secció sindical de CGT a la Diputació de Barcelona va presentar una proposta (veure quadre al final d’aquest article) al Comitè de Seguretat i Salut del dia 17 de desembre del 2013 per a eliminar l’ús tant del glifosat com d’altres insecticides i fungicides als jardins i espais gestionats per la Diputació de Barcelona. En concret la proposta demanava la gestió dels espais enjardinats amb criteris de sostenibilitat, tant en l’ús de fitosanitaris com en l’estalvi d’aigua. Això comportaria la reconversió de la gestió dels jardins amb criteris de jardineria ecològica, molt comú en moltes poblacions europees i en alguns ajuntaments com el de Malgrat de Mar o Noáin a Navarra. La proposta també demanava el compliment del reial decret 1311/2012 en el seu article 49. En aquest decret s’insta a

l’Administració a informar als veïns del lloc i data de l’aplicació dels fitosanitaris amb temps suficient per a que puguin adoptar les mesures de prevenció i autoprotecció necessàries, tenint en compte que cada cop hi ha més població amb problemes de sensibilitat davant l’ús de productes químics. Actuació que la Diputació de Barcelona incompleix. La resposta rebuda aquest estiu, davant la petició feta al desembre del 2013 per les delegades de prevenció de riscos laborals de la CGT, per part de l’Oficina de Prevenció de Riscos Laborals, un cop realitzat les consultes als diferents agents implicats a la Corporació, arriba a la conclusió que no hi ha alternatives a l’ús del glifosat en els espais enjardinats o que “l’alternativa suposaria un augment de càrrega física pels treballadors, així com una disminució de l’eficàcia del procés.” Es clar que hi ha alternatives que no impliquen cap càrrega física. Actualment hi ha cada cop més ajuntaments a Catalunya que estan renunciant a utilitzar el glifosat en els jardins. Per altra banda el cost de l’aplicació dels tractaments fitosanitaris a la Diputació de Barcelona te un valor estimat de contracte de 262.822,62 euros amb IVA , per dos anys. Evidentment amb aquest import es podria contractar més personal i la càrrega física de les treballadores, si es que hi es. Les palmeres i la caiguda d’ocells morts A part del glifosat per a eliminació de males herbes, també es fan tractaments fungicides i insecticides per a casos puntuals en els jardins. També, cal esmentar-ho, que en alguns casos puntuals es fan tractaments biològics, utilitzats en jardineria ecològica, si bé per a ser realment efectius aquests tractaments caldria contemplar el jardí com a un ecosistema en el seu conjunt, tenint en compte altres factors, i no tan sols el tractament davant un problema, si no utilitzar l’associació de cultius o l’afavoriment de la fauna útil amb la plantació d’espècies vegetals atraients, la col·locació de caixes niu, etc. Potser el tractament que s’utilitza més als jardins de la Diputació de Barcelona, a banda del glifosat, es contra el morrut de les palmeres, larva de coleòpter que devora en poc temps les palmeres. Aquesta plaga de les palmeres introduïda fa pocs anys a Catalunya pot acabar en pocs dies amb la palmera, morint-se. Si es vol salvar les palmeres cal fer uns cinc tractaments per any de forma preventiva. Els tractaments es fan pel mètode de “dutxa” a la palmera, regant tota la capçada de la palmera amb l’insecticida, que regalima pel tronc fins a la base de la mateixa i en alguns llocs desapareix per l’embornal i va a les clavegueres. S’utilitzen dos productes alternant-los: el clorpirifos insecticida organofosforat, amb coneguts efectes neurodegeneratius a la població afectada i una incidència coneguda en els trastorns del desenvolupament, com el TDAH, altament tòxic per a abelles i amfibis. L’altre producte utilitzat es el imadacloprid, un neonicotinoid. Es considera que aquest insecticida, juntament amb la resta de neonicotinoids, és el responsable de la mort massiva d'abelles. S’ha observat, al menys al recinte de Torribera la caiguda d’ocells morts just després del tractament a les palmeres.

9

Actualment s’estan fent proves amb la lluita biològica, es a dir aprofitar l’ús de paràsits naturals del morrut. Fins que no sigui efectiu el tractament biològic, que en principi no afectarien en les persones, potser caldria plantejar-se, no ja la plantació de noves espècies de palmàcies que per sentit comú, imaginem que no es farà, si no valorar si cal mantenir els tractaments reiteratius en espais públics, amb el perill i costos que això comporta o volem mantenir les palmeres malgrat tot en els nostres jardins. Des de la secció sindical de CGT a la Diputació de Barcelona continuarem lluitant i proposant alternatives per a substituir el glifosat i altres fitosanitaris i per a que la gestió dels jardins siguin amb criteris ecològics, amb una gestió sostenible i amb baix consum d’aigua.

Proposta presentada al Comitè de Seguretat i Salut del dia 17 de desembre del 2013 L’objecte de la present proposta és reduir l’exposició dels treballadors de la Diputació de Barcelona i la població en general a l’exposició dels productes fitosanitaris. La llei de prevenció de riscos laborals de 31/1995 de 8 de novembre faculta als treballadors en l’article 18.2 a fer propostes per a millorar els nivells de protecció de la seguretat i salut de l’empresa. En El procediment d’actuació enfront plaguicides aprovat el 22-1-2006 per la Diputació de Barcelona, si bé no es refereix de forma explícita als tractaments fitosanitaris si que assenyala l’ utilització de mètodes físics, mecànics i biològics abans que mètodes químics en el tractament de les plagues. Davant la utilització de fitosanitaris en el manteniment de les zones enjardinades de la Diputació de Barcelona així com en l’ utilització d’herbicides i en concret del glifosat (principi actiu del herbicida més utilitzat) en els diferents espais, jardins i carreteres , gestionats per la Diputació de Barcelona, Davant la toxicitat i efectes sobre la salut i el medi ambient que aquest provoca (veure document adjunt: Efectes del glifosat), la secció sindical de la CGT a la Diputació de Barcelona, proposa les següent mesures per a disminuir la exposició dels treballadors de la Diputació així com de la població en general a l’exposició dels fitosanitaris: 1) Eliminar l’ús d’herbicides i en concret del glifosat en totes les feines de manteniment de espais de la Diputació de Barcelona així com en el manteniment de les vies locals, espais Naturals, etc , tant en l’aplicació directa per part dels treballadors de la Diputació com en la contractació externa que es pugui fer per al manteniment dels esmentats espais. 2) Establir un protocol de senyalització i d’avís a la població, previ al tractament, per a les persones amb problemes de salut derivats de la sensibilitat a productes químics quan s’utilitzin aquests productes en qualsevol espai gestionat per la Diputació de Barcelona. 3) Establir un pla transició de la jardineria tradicional cap a la jardineria de qualitat i , sostenible, evitant l’ús de productes químics, les podes agressives, l’excés en el consum d’aigua i l’ús d’espècies no adaptades al medi, utilitzant les normatives de jardineria ecològica en els espais enjardinats gestionats per la Diputació de Barcelona.. 4) Establir un pla de formació als tècnics i, personal d’oficis, jardiners, colles manteniment i tot el personal que intervingui en el manteniment de jardins o espais naturals i vies locals en jardineria ecològica i xerojardineria (ús de jardineria amb baixos requeriments en aigua).

Víctor Garcia Becher

10

L'ASSETJAMENT MORAL/MOBBING A LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA

Cada cop més treballadors de la Diputació de Barcelona veuen compromesa la seva salut física, mental i social a conseqüència de l'assetjament psicològic al qual es veuen sotmesos per part d'altres treballadors, que ostenten poder sobre ells (no necessàriament jeràrquic), i l'objectiu últim dels quals és obtenir que siguin allunyats de l'organització, del grup, o bé el seu sotmetiment. La fustigació psicològica laboral o mobbing és una situació en la qual un treballador és sotmès per un dels membres del grup, amb la permissivitat i àdhuc col·laboració de la resta del grup, a una persecució i atacs sistemàtics que es perllonguen al llarg del temps, tot deteriorant greument la seva salut i provocant d'aquesta manera el seu posterior allunyament del lloc de treball. Qualsevol persona, en qualsevol moment, en pot ser víctima. Únicament ha de ser percebuda com una amenaça per un agressor en potència i trobar-se en un entorn favorable per a l'aparició del fenomen. Amb aquest escrit no hi ha la pretensió d'elaborar un monogràfic sobre el mobbing, en el qual es defineixi què és, els perfils i comportaments de l'assetjador i víctima, les fases per les quals passa un procés d'assetjament moral, etc... Considerem que aquesta informació és essencial per als treballadors, i ens comprometem a tractar l'assumpte en un altre butlletí, però atesa la urgència d'intervenir en control d'aquest risc, ens situarem en la perspectiva de començar a caminar i proposar mesures per a la resolució del problema de l'assetjament moral a la Diputació de Barcelona. Diversos factors han estat facilitadors en la nostra organització en l'aparició de casos d'assetjament moral:

• Polítiques de selecció de personal cada cop menys objectives i amb menys garanties d'imparcialitat, alhora que més afins als qui constitueixen els òrgans de selecció.

• Polítiques de selecció arbitràries, en les quals no sempre els mèrits obeeixen a la vàlua professional.

• L'actual estructura orgànica, iniciada el 2007, en la qual han multiplicat per 4 els càrrecs de lliure designació, tot generant conflictes de rol i funcions, dificultant les xarxes d'informació i comunicació, etc.

• L'assignació de treball i el contingut del mateix, no sempre obeeix a objectius racionals i d'interès públic. No hi ha procediments de treball cars i sí molta improvisació.

• Habitualment, la Diputació de Barcelona no reconeix i silencia els casos d'assetjament, i la direcció se suma a l'entorn que assetja activament o passivament a la víctima. Si hi ha alguna intervenció de l'empresa, sempre està orientada a l'abandonament del lloc de treball del treballador assetjat, tot premiant així l'assetjador, que aconsegueix el seu objectiu de desfer-se el treballadors al qual percep com una amenaça.

Les conseqüències per a la salut de la víctima són devastadores: estrès, alteracions de la son, ansietat, depressió, hipervigilància, agressivitat, disminució de les capacitats, etc. Repercuteix també a nivell familiar i social, provocant conflictes entre els cònjuges, amb els fills i l'entorn social més proper a la víctima. Resulta igualment demolidor per a la Diba. L'organització es veu afectada greument amb baixa productivitat, pitjor qualitat i quantitat de feina, major absentisme i baixes, pitjors relacions interpersonals, manca de creativitat i capacitat d'adaptació, desmotivació, mal ambient de treball, mala imatge de l'empresa, etc. A més, suposa un important impacte econòmic per a l'empresa, que no només es tradueix en la pèrdua de jornades de treball, sinó també en costos indirectes més difícils de valorar.

11

L'assetjament moral també té conseqüències greus per a la societat: baixes laborals que sovint esdevenen incapacitats totals, augment de les consultes mèdiques i despesa farmacològica, més probabilitat que es produeixin accidents, etc. Un panorama, que entenem que no ens podem pas permetre, perquè les conseqüències per al treballador

assetjat, la nostra organització i la societat són de molta rellevància. A la Diputació de Barcelona s'han demostrat incapaços els mecanismes previstos a la legislació vigent per al control de l’assetjament moral. Podríem dir que cap ni un no ha funcionat eficaçment: el protocol existent, la vigilància de la salut, la mútua d'accidents laborals, l'avaluació dels riscos psicosocials, el servei de prevenció de riscos laborals, amb un equip clarament insuficient per a donar cobertura a la totalitat dels treballadors, i una gestió sense criteri tècnic... I m'atreviria a dir que tampoc no ha estat eficaç la representació dels treballadors en matèria de prevenció de riscos, malgrat la seva incessant insistència sobre el tema. Però, per sobre de tot, el que no ha funcionat és l'empresari, al qual la normativa atribueix la responsabilitat última, i de la gestió del qual depenen tots els agents esmentats anteriorment. Així, doncs, considerem que és urgent actuar, per la qual cosa exigim: El compromís formal i efectiu de l'empresa que no es consentiran al seu si conductes pròpies de l'assetjament moral, i el compromís de disposar els recursos humans i materials necessaris, per a que en el termini de 6 mesos estiguin en marxa els mitjans adreçats a prevenir, evitar i reduir el risc d'emmalaltir a la Diputació de Barcelona a causa de factors psicosocials. Pla de mesures que proposem per al control del risc psicosocial a la Diputació de Barcelona: Protocol eficaç per a la gestió de l'assetjament moral. S'ha demostrat infructuós el protocol existent i proposem la seva substitució per un altre que contempli:

− Mesures preventives cautelars per a salvaguardar la salut del treballador assetjat. − Mitjans de detecció, avaluació, mediació i resolució. − La investigació imparcial amb representació dels treballadors. − Les garanties de confidencialitat per a totes les parts intervinents. − Un pla d'implantació del protocol. Divulgació del seu contingut i la seva posta en marxa. − Definir la intervenció de la vigilància de la salut, de la mútua d'accidents laborals i de l'oficina de

prevenció de riscos laborals en els casos d'assetjament moral a la Diputació de Barcelona. Implantació d'una nova metodologia per a l'avaluació del risc psicosocial a la Diputació de Barcelona.

− Implantar una nova metodologia d'avaluació de riscos psicosocials de solvència provada. − Dur a terme l'avaluació del risc psicosocial de tots els llocs de treball de la Diputació de Barcelona,

tot incloent-hi la dels treballadors que estan assignats a centres de treball la titularitat dels quals no ostenta la pròpia Diputació, i la dels treballadors la gestió de l'activitat dels quals està encomanada a persones alienes a la nostra organització.

− Estudiar el conflicte d'interessos que pogués existir amb l'Agència de Salut Pública de Barcelona, empresa contractada actualment per a avaluar els riscos psicosocials a la Diputació.

L'Agència de Salut Pública de Barcelona té entre les seves competències assessorar al metge del CAP. Per exemple, un metge li notifica un possible cas d'assetjament moral a la nostra empresa. L'ASPB investiga el cas i elabora un informe que remet al metge; però aquesta, per la seva banda, té una relació econòmica

12

amb la Diba, és a dir, la Diputació li paga per avaluar aquest risc psicosocial. Entenem, doncs, que no està garantida la imparcialitat ni l'assessorament al metge del CAP, ni en les avaluacions de riscos psicosocials que elabora per a la Diputació de Barcelona. Formació i informació a treballadors, caps intermedis i directius sobre els riscos i mesures de prevenció i protecció a adoptar front el risc psicosocial.

− L'empresari ha de formar els treballadors sobre els riscos en el seu lloc de treball i les mesures de prevenció i protecció que ha d'adoptar. El risc psicosocial és un risc més, equivalent al que pogués suposar la caiguda d'alçada, i requereix d'un tractament igual.

El servei de prevenció propi.

− Dotar l'Oficina de Prevenció de Riscos Laborals dels tècnics suficients per a dur a terme la tasca relacionada amb el risc psicosocial en una organització de les nostres dimensions i amb la nostra dispersió geogràfica.

− Gestionar amb criteri tècnic qualificat la Prevenció de Riscos Laborals a la Diputació de Barcelona. La vigilància de la salut (CAPRESA).

− Definir les activitats a dur a terme per CAPRESA, l'empresa que té encomanada la vigilància de la salut dels treballadors de la Diputació de Barcelona, inclosa la psicosocial.

− Establir els mecanismes de supervisió i control. − Formació i informació a treballadors, caps intermedis i directius sobre la vigilància de la salut.

La mútua d'accidents laborals (ACTIVA MÚTUA).

− Elaborar una guia d'actuació per al treballador en cas d'accident laboral o malaltia professional, amb especial menció als accident i malalties causades per riscos psicosocials.

− Establir mecanismes de supervisió i control. − Formació i informació a treballadors, caps intermedis i directius sobre la mútua d'accidents

laborals. Implantar a la Diputació de Barcelona condicions favorables de treball.

− Hi ha un seguit de factors i condicions de treball que tenen un efecte positiu sobre la salut. Potenciar aquestes condicions favorables contribueix a un major benestar dels treballadors i disminueix els efectes negatius d'altres condicions psicosocials difícils de controlar.

Mar Arce Díaz

EL PEIXET DESPRÉS DE LES GARROTADES (Comunicat difós el 05/10/2015)

Companys, companyes, Us fem cinc cèntims en aquesta nota de l'acord subscrit en la reunió constitutiva de la Mesa de Negociació de Matèries Comunes de la Diputació, celebrada el 30 de setembre, la primera que es realitza després de les eleccions sindicals i de l'inici del nou mandat polític. No afegirem gran cosa nova al que ja han dit altres sindicats en els seus comunicats, però volíem esperar a tenir la proposta de redactat de l'acord per part de

13

RRHH abans de manifestar-nos públicament al respecte, i aquesta no se'ns va lliurar fins el divendres passat. En aquesta reunió es va tractar sobre l'aplicació a la Diba de les mesures del Reial Decret-llei 10/2015, d’11 de setembre (http://bit.ly/1WBkxaA). Aquestes bàsicament són quatre:

1. Recuperació dins l'exercici 2015 del 26,23% (equivalent a 48 dies meritats) de la paga extra de desembre de 2012 que ens va ser incautada pel govern espanyol.

2. Modificació de l'article 48.k de l'EBEP, pel qual s'estableixen els dies d'assumptes propis en 6 dies (és a dir, 1 més del que teníem abans de l'aprovació del RDL).

3. Habilitació a les administracions públiques per a establir un màxim de 2 dies addicionals de permís per assumptes propis per antiguitat, a partir del sisè trienni, i amb possibilitat d'increment d'un dia més per trienni a partir del vuitè.

4. Habilitació a les administracions públiques per a establir un màxim de 4 dies addicionals de

vacances per antiguitat. En l'acord, que subscriurem8, s'estableix la forma d'aplicació de les mesures 1 i 3 a la Diputació, atès que la 2 ja havia estat aplicada d'ofici per RRHH tot just publicar-se el Reial Decret-llei. La mesura 4 es troba encara sota negociació, i no hi ha ara mateix acord sobre l’aplicació de la mateixa. Pel que fa a la paga que ens van requisar fa 3 anys els senyors Montoro i Rajoy, l'acord contempla que se'ns abonarà aquest nou tram del 26,23% en la nòmina del mes de novembre d'enguany. La Diba ho farà d'ofici, sense que calgui fer una petició expressa a tal efecte. L'acord estableix també l'abonament de la quantitat restant fins el 100% de la paga un cop la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat per al 2016 l'habiliti a fer-ho, i com a molt tard el proper mes de febrer. Com a CGT hem demanat que aquests imports ens siguin abonats amb interessos de demora, aspecte --però-- que no queda recollit en l'acord, i sobre el qual RRHH no s'ha manifestat, tot dient que "ho consultarà". Pel que fa als dies addicionals d'assumptes propis per antiguitat, l'acord és establir directament el màxim que es contempla en el RDL. El règim de gaudi serà el mateix que el de la resta de dies d'assumptes propis, amb l'única particularitat que --de forma excepcional-- els dies addicionals que es generin a l'exercici 2015 per aquesta concepte es podran gaudir fins el 31 de març de 2016, i no fins al 15 de gener, com la resta. No hi ha acord de moment en relació als dies addicionals de vacances per antiguitat, punt sobre el qual –com ja hem dit-- es continuarà negociant en properes reunions de Mesa. La proposta que ha posat sobre la taula CGT conjuntament amb CCOO, i que compta amb el suport --o almenys així es va manifestar a la reunió-- de tota la representació social, és la següent: 1 dia addicional de vacances a partir d'un quinquenni, 2 a partir de 2 quinquennis, 3 a partir de 3 quinquennis, i 4 a partir de 4 quinquennis. La proposta parteix de la base que aquest dret ha de ser compatible amb els dies de vacances

8 Afegit (a 20/10/2015): Cal fer notar que en el moment de tancar aquest butlletí resulta que l’acord encara no ha estat

formalment signat per les parts. Això és així perquè UGT, que va córrer molt per a enviar un comunicat per correu massiu l’endemà mateix de la reunió de Mesa, quan RRHH ni tant sols ens havia fet arribar als sindicats la proposta de redactat de l’acord, posteriorment va tenir la gran ocurrència de fer un escrit a la Diba impugnant la constitució de la pròpia Mesa, al·legant que aquesta no s’ajustava a la legalitat (fet que forçosament deixa enlaire i qüestiona la legitimitat d’allò acordat en aquella reunió). Res que no s’hagi de solucionar en breu, atès que la constitució de la MGN del proppassat 30 de setembre és perfectament ajustada a dret, però que considerem que és prou il·lustratiu de la forma de fer erràtica i inconsistent de la Secció Sindical de la UGT a la Diputació de Barcelona.

14

per antiguitat propis de la Diputació, regulats al nostre Acord Marc, l'aplicació dels quals es troba actualment en suspens per voluntat del govern d'en Rajoy i d'en Montoro. Recursos Humans va demanar poder consultar-ho a nivell polític i jurídic, i estem, doncs, a l'espera que defineixin la seva posició al respecte per a continuar parlant-ne. No volem acabar sense fer la següent valoració: El present acord és un avanç positiu vers la recuperació d'una part dels drets que ens han estat retallats durant aquests darrers anys de gestió austeritària de la crisi per part dels governs d'en Zapatero, en Rajoy i en Mas, amb mesures que ens han estat aplicades entusiàsticament a la Diputació pel govern de CiU (i durant el període 2011-2012, de CiU+PP, fruit del pacte subscrit el juny de 2011 a l'Hotel Catalonia-Berna de Barcelona entre l'Oriol Pujol i en Jorge Fernández-Díaz). En aquest sentit, l'acord és positiu. Tanmateix, no se'ns escapa la intenció electoralista continguda en les mesures d'aquest Reial Decret-llei, que no és altra que fer-se perdonar per part de les empleades públiques el fet d'haver augmentat significativament el nivell d'agressió instaurat durant els darrers anys, tal com han fet amb el conjunt dels treballadors i treballadores d'arreu de l'Estat. I per això volem deixar-ho ben clar: Senyors Rajoy, Montoro (i la resta), nosaltres tenim memòria, i ni oblidem ni perdonem. Us seguirem informant. Salut!

Secció Sindical de la CGT a la Diputació de Barcelona

UN APUNT SOBRE LA "PUJADA" DE L'1% A LES

ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES

Els Pressupostos General de l'Estat per al 2016 també inclouen un increment salarial de l'1% per als empleats públics. Una mesura irrisòria i electoralista, atès que s'ha de tenir en compte que els empleats públics porten dècades perdent poder adquisitiu. La corba de descens arrenca el 2010 amb l'Executiu socialista de Zapatero, el qual, al dictat dels "mercats" (la banca i els fons de capital especulatiu que van causar la crisi) retallà als funcionaris el sou en un 5% de mitjana. Des d'aleshores, el seu sou s'ha mantingut congelat. Però, a més, hi ha hagut altres decisions que han contribuït a empitjorar la seva situació laboral, com la supressió de l'extra de Nadal i la retallada de drets que es va produir el 2012, De fet, la pujada de l'1% del 2016 prevista als Pressupostos pot ser que fins i tot suposi una nova pèrdua real dels salaris, si l'IPC puja per sobre de l'1%, escenari més que possible, tot tenint en compte que l'IPC d'enguany a alçades del mes de juny ja va pel 0,9% acumulat. Tot això sense comptar amb la històrica pèrdua de poder adquisitiu dels empleats públics que s'arrossega des dels anys 80. Aquest nou càstig als empleats públics comporta un altre greu retrocés en les condicions laborals de la funció pública, tot establint a aquests com un dels factors culpables de la crisi.

Fragment extret del butlletí informatiu "Presupuestos Generales del Estado, PGE 2016. De Estado de la Democracia al Estado de la Deudocracia", de l'Escola de Formació Confederal Eladio Villanueva de la CGT.

15

SOBRE EL PERSONAL EVENTUAL DE LA DIPUTACIÓ

Després de les darreres eleccions municipals, i en expirar l'últim mandat a la Diputació de Barcelona, es va produir el corresponent cessament del personal eventual (càrrecs de designació política) nomenat durant aquell temps. Un decret de Presidència publicat al DOGC número 6918 (22/07/2015) resolia de cop el cessament de 62 d'aquests càrrecs a partir del 14 de juliol. Un cop d'ull a la relació de les persones incloses en aquest decret de cessament (http://bit.ly/1M3kdtH) ens indica, però, que un bon grapat de les mateixes no van passar després d'aquest cessament gaire temps a l'atur i no van trigar tampoc gaire a trobar-se de nou en nòmina de la Dipu.

En efecte, un cop constituïda la nova Diputació, i investida la Mercè Conesa com a Presidenta de la mateixa (amb el suport dels i les diputades provincials de CDC, UDC, ERC i PSC), ens trobem amb una primera decisió que afecta als seus càrrecs de designació política. En concret, al número de càrrecs d'aquesta mena que la Diputació podrà nomenar durant el present mandat. Així, el 3 d'agost es publica al BOPB un "ANUNCI sobre la fixació del nombre del personal eventual de la Diputació de Barcelona, aprovació de la seva plantilla i fixació de les seves funcions, característiques i retribucions", en el qual es fixa en 92 persones el màxim de personal eventual durant el mandat (http://bit.ly/1LlUbrb). Aquest inclou el personal de confiança i l'anomenat "personal d'assessorament especial", i entre aquest últim els assessors i assessores de grup polític. Una comparació amb el nombre de personal eventual cessat el mes de juliol ens permet concloure que la Diba fa possible amb aquest anunci un increment de fins a 30 persones MÉS com a càrrecs de designació política, la qual cosa suposa una variació relativa d'un +48,4% d’un mandat a l’altre. És sobrer dir que no hi ha cap altre segment de la plantilla de la Diputació en el qual estigui previst un aital increment. En l'esmentat anunci s'estableix la retribució bruta anual per a l'any 2015 del personal d'assessorament especial, que queda així:

NIVELL RETRIBUCIÓ MENSUAL TOTAL ANUAL (14 PAGUES)

N1 5.612,83 € 78.579,62 €

N2 5.357,15 € 75.000,10 €

N3 5.010,29 € 70.144,06 €

N4 4.642,86 € 65.000,04 €

N5 3.505,62 € 49.078,68 €

N6 3.217,87 € 45.050,18 €

N7 2.857,15 € 40.000,10 €

N8 2.383,50 € 33.369,00 €

Als pocs dies (07/08/2015) es publica al BOPB un "ANUNCI sobre nomenament del personal eventual de la Diputació de Barcelona" (http://bit.ly/1O9R3zb; modificat de forma parcial en un anunci posterior publicat el 17/09/2015: http://bit.ly/1KTlC69), en el qual es fa el primer nomenament de "personal d'assessorament especial" del mandat. Es nomenen 7 Assessors i Assessores tècniques de Presidència, d'àrees i diputades amb delegació, amb sous entre els nivells 5 i 1, és a dir entre 5.612,83 i 3.505,62 EUR bruts mensuals (x 14 pagues), la qual cosa suposa una despesa anual de 463.896,30 EUR. Aquestes 7 persones tenen totes elles vinculació amb alguna de les dues organitzacions polítiques que governen la Diputació (CiU9 i ERC). A

9 Parlem de CiU, i no de CDC, perquè hi ha dos càrrecs electes d'UDC dins l'estructura política executiva de la Diba. En concret, en Jesús Calderer i Palau, Diputat adjunt d'Espais Naturals, i la Sònia Recasens i Alsina, Diputada delegada de Promoció

16

aquestes, encara s’hi ha d’afegir dues persones més que apareixen en un nou “ANUNCI sobre nomenament de personal eventual” publicat al BOPB del 09/10/2015 (http://bit.ly/1Mttuvo), una d’elles també en qualitat d’Assessor tècnic, i una altra (la Mercè Abadia Asin, anteriorment Cap de Secretaria d’Alcaldia a l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès) en qualitat de Personal de confiança, amb codis retributius N1 i N5, respectivament. Això afegiria 127.658,30 EUR anuals de despesa a la xifra que hem comentat abans, sumant doncs, en total, una despesa anual de 591.554,60 EUR. Amb tot, aquestes persones desenvolupen funcions executives/directives dins l'organigrama de la Diba (és a dir, per dir-ho d'una altra manera, "treballen"... o se suposa que ho fan). No es pot pas dir el mateix dels 38 Assessors i Assessores de grup polític que es nomenen en els anuncis anteriorment esmentats (36 en el del 7 d’agost –modificat el 17 de setembre--, i 2 més en el del 9 d’octubre), amb la següent distribució per partit: 7 ERC-PM, 5 PP, 7 ENTESA (ICV+EUiA+BeC), 10 CiU, 9 PSC-CP. No consta cap de Cs ni de la CUP-PA que, pel que sabem, no havien designat cap assessor en el moment de redactar aquest article10, tot i que per "quota" els en correspondrien 5, el mateix nombre que el grup del PP (ja que tenen idèntic nombre de diputats provincials, 3). Dins d'aquesta llista de 38 trobem persones vinculades a les executives nacionals, comarcals o locals dels partits amb representació al ple de la Diputació i d'altres que responen, en general, al mateix perfil: Polítics alliberats a temps complet (a càrrec de l'erari públic) la majoria dels quals desenvolupen exclusivament, o de forma principal, funcions d'aparell en els seus partits. La gent que viu de la “menjadora” de la Dipu, en definitiva (i sense excloure, per cert, a gent d’organitzacions que es reclamen de la “nova política”, com ara Barcelona en Comú). També retrobem aquí una bona part de les persones cessades al final de l'anterior mandat, algunes de les quals ja eren personal eventual de la Diputació en mandats anteriors. El detall el podeu trobar en el quadre-resum que presentem al final de l’article. En conjunt, la retribució bruta d'aquestes persones li suposa a la Diputació 1.992.360,72 EUR anuals, uns diners que s'estalvien de pagar els partits polítics de la seva pròpia caixa per a sostenir els seus aparells. Si a aquesta quantitat li sumem la retribució dels 8 Assessors i Assessores tècniques i 1 Personal de confiança nomenades en els anuncis abans esmentats, estaríem parlant d'un compromís de despesa de 2.583.915,32 EUR anuals. Òbviament, i atès que aquí només consta el nomenament de 47 persones (de les quals 38 són Assessors/es de grups polítics), d'un màxim possible de 92 establert --com hem dit al principi-- per la pròpia Diputació (de les quals, sinó anem errats, almenys 10 persones més podrien ser també Assessors/es polítics, si fossin designats pels grups que encara no ho han fet), la despesa per a sostenir personal eventual té molt de marge encara per créixer. Una estimació amb les dades actuals ens permet aventurar que si s'arribés al màxim de 92 càrrecs de designació política establerts en aquest mandat, això li costaria a la Diputació més de 5 MEUR en retribucions anuals brutes (5.057.876,80 EUR, segons els càlculs que hem fet), dels quals més de 2,5 MEUR (2.516.666,17 EUR) serien exclusivament per a pagar Assessors/es de grups polítics. Òbviament, insisteixo, això no són més que estimacions. Tanmateix, serveixen per a fer-se una idea aproximada de la magnitud de les xifres de les quals estem parlant, i del llast que això suposa en el Capítol 1 del pressupost de la Diba. Us deixo a vosaltres treure les conclusions i imaginar quins altres usos alternatius es podrien donar a aquests diners dins la pròpia Diputació o en el conjunt de la xarxa d'administracions locals de la demarcació de Barcelona, sinó estiguessin compromesos en pagar la nòmina de tota aquesta estructura d’”assessorament” polític artificialment sobredimensionada.

Econòmica i Ocupació, la qual a més és membre i vocal de ple dret de la Junta de Govern. D'altra banda, al mateix directori de contacte de la Diba (http://www.diba.cat/directori) s'especifica, dins l'apartat de "Grups polítics", l'existència d'un grup de CiU, no pas de grups de CDC i UDC per separat: http://www.diba.cat/web/directori/grup-ciu 10 Aquest article s'escriu originalment l’última setmana del mes de setembre i s’actualitza a mitjans d’octubre, així que seria possible que aquesta situació hagués canviat (o no) en el moment en què l'estigueu llegint.

17

NOM PARTIT CÀRREC SOU BRUT MENSUAL TOTAL ANUAL (14 PAGUES)

José M. Civis i Balasch ERC Coordinador grup ERC-AM 4.642,86 € 65.000,04 €

Eduardo López i Domènech ERC Coordinador adjunt grup ERC-AM 4.642,86 € 65.000,04 €

Santiago Valls i Molina ERC Assessor grup ERC-AM 3.505,62 € 49.078,68 €

Cristina Gómez i Gili ERC Assessora grup ERC-AM 3.505,62 € 49.078,68 €

Marc Espinosa i Gisbert ERC Assessor grup ERC-AM 3.505,62 € 49.078,68 €

Xavier Altadill Peiró ERC Assessor grup ERC-AM 3.505,62 € 49.078,68 €

Marc Bartomeu i Prat ERC Assessor grup ERC-AM 4.642,86 € 65.000,04 €

Albert Villagrasa Gil PP Coordinador grup PP 4.642,86 € 65.000,04 €

Josep Llobet Navarro PP Coordinador adjunt grup PP 4.642,86 € 65.000,04 €

Beatriz Cañadas Parellada PP Assessora grup PP 3.505,62 € 49.078,68 €

Emiliano Jiménez León PP Assessor grup PP 3.505,62 € 49.078,68 €

Juani Boza Castaño PP Assessora grup PP 3.505,62 € 49.078,68 €

Lluís Moreno Campon ICV Coordinador grup ENTESA 4.642,86 € 65.000,04 €

Santiago Óscar Cayuela Tomás ICV Assessor grup ENTESA 3.505,62 € 49.078,68 €

Antonio Salado Pérez EUiA Assessor grup ENTESA 3.505,62 € 49.078,68 €

Noemí Ayguasenosa Soro ICV Assessor grup ENTESA 3.505,62 € 49.078,68 €

Sergi de Maya García ICV Assessor grup ENTESA 3.505,62 € 49.078,68 €

Eloísa Piñeiro Orge BeC Assessor grup ENTESA 3.505,62 € 49.078,68 €

Susana Segovia Sánchez BeC Assessor grup ENTESA 3.505,62 € 49.078,68 €

Joaquim Matas Lloreda CDC Coordinador grup CiU 4.642,86 € 65.000,04 €

Rosa Vestit Villegas CDC Coordinadora adjunta grup CiU 4.642,86 € 65.000,04 €

Josep Maria Llop Rigol CDC Assessor grup CiU 3.505,62 € 49.078,68 €

Mònica Badia Cortada CDC Assessora grup CiU 3.505,62 € 49.078,68 €

Christian Buxeda i Noves CDC Assessor grup CiU 3.505,62 € 49.078,68 €

Jordina Moltó Bastardes CDC Assessora grup CiU 3.505,62 € 49.078,68 €

Laura Costa i Olivé CDC Assessora grup CiU 3.505,62 € 49.078,68 €

Silvia Calelle Lagares UDC Assessora grup CiU 3.505,62 € 49.078,68 €

Kevin Requena Alsina UDC Assessor grup CiU 3.505,62 € 49.078,68 €

Guillem Prat Marsol UDC Assessor grup CiU 3.505,62 € 49.078,68 €

Francisco de la Torre Escobar PSC Assessor grup PSC-CP 3.505,62 € 49.078,68 €

Victor Francos Díaz PSC Assessor grup PSC-CP 3.505,62 € 49.078,68 €

Joan Roma Cunill PSC Assessor grup PSC-CP 3.505,62 € 49.078,68 €

Joan Parralejo Aragoneses PSC Assessor grup PSC-CP 3.505,62 € 49.078,68 €

Francisco de la Cruz Muñoz PSC Assessor grup PSC-CP 3.505,62 € 49.078,68 €

Antonio Carmona López PSC Assessor grup PSC-CP 3.505,62 € 49.078,68 €

Francisco Gomar Martín PSC Assessor grup PSC-CP 3.505,62 € 49.078,68 €

David Escudé Rodríguez PSC Assessor grup PSC-CP 3.505,62 € 49.078,68 €

Jonatan Martínez López PSC Assessor grup PSC-CP 3.505,62 € 49.078,68 €

TOTAL

142.311,48 € 1.992.360,72 €

Josep Garcia Vázquez

SOBIRANIA ALIMENTÀRIA

L'objectiu d'eradicar la fam i la pobresa va començar a formar part de l'agenda política internacional després de la Segona Guerra Mundial, i va esdevenir un compromís formalment comú l'any 1948, amb la Declaració Universal dels Drets Humans de les Nacions Unides. D'ençà, l'aplicació a l'àmbit agroalimentari de la lògica capitalista de maximitzar el benefici privat ha dut a la configuració actual del que es coneix com a Sistema Alimentari Global; un sistema que comporta greus problemes socioeconòmics, culturals i ambientals arreu del planeta, d'entre els que destaquen la inseguretat alimentària que pateix la població mundial, la qual es concreta en les xacres de la fam i la malnutrició, entre d'altres. La Sobirania Alimentària és un concepte, un paradigma, una reivindicació i una proposta que duu gairebé vint anys sent desenvolupada i impulsada pel moviment social global més potent dels nostres temps. Una proposta que parteix del qüestionament profund del sistema agroalimentari, el model de

18

desenvolupament i el sistema socioeconòmic dominants en l'àmbit internacional, als quals el paradigma de la Sobirania Alimentària assenyala com a principals responsables de la crisi multidimensional contemporània; i de la perpetuació, tant al Sud com al Nord, de la injustícia, la pobresa, la malnutrició i la fam. En conseqüència, per tal de fer front als principals reptes actuals de la humanitat, des de l'òptica de la Sobirania Alimentària es proposa transformar l'statu quo en base als principis de sostenibilitat, equitat i justícia social i ecològica. El 1996, en el marc de la Cimera Mundial sobre l'Alimentació que va tenir lloc a Roma, la FAO va proposar un Pla d'Acció per al qual va posar com a meta reduir el número de persones desnodrides a la meitat per l'any 2015, i va acordar la definició de Seguretat Alimentària vigent encara avui dia, la qual es reprodueix a continuació: “Es diu que existeix seguretat alimentària quan totes les persones tenen en tot moment accés físic i econòmic a suficients aliments innocus i nutritius per satisfer les necessitats alimentàries i les seves preferències en quan als aliments, per portar una vida activa i sana” FAO,1996. La FAO sempre ha estat vinculada als acords adoptats per l'Organització Mundial del Comerç (OMC). Això explica perquè en tot aquest temps i fins l'actualitat, per tractar de garantir la Seguretat Alimentària i reduir la fam, la FAO ha apostat sempre per la capacitat del mercat i el comerç internacional com a motors del creixement econòmic. En coherència, les polítiques que promou s'ajusten també als tres pilars principals d'acció de l'OMC en relació a la producció d'aliments: mercats, ajudes internes i aranzels. La Seguretat Alimentària és, doncs, una eina suposadament tècnica, però en realitat totalment amarada d'un biaix ideològic neoliberal, per mitjà de la qual els seus defensors pretenen eradicar la fam i la pobresa aplicant els mètodes i les lògiques del sistema econòmic i el model de desenvolupament que en les últimes dècades han agreujat aquests problemes. La Via Campesina va presentar el concepte de Sobirania Alimentària en la mateixa Cimera Mundial de la Alimentació que la FAO va organitzar el 1996 a Roma, tot i que ja arrencava de la resistència de les comunitats rurals i els pobles indígenes a la mercantilització de l'agricultura i l'alimentació. El concepte de Sobirania Alimentària ha anat evolucionant fins a incloure vuit dimensions o eixos prioritaris d'acció comuns (dret a l'alimentació, accés als recursos productius, producció agroecològica, comerç i mercats locals, gènere, transgènics i agrocombustibles, joventuts pageses i canvi climàtic) i concretar-¬se en la definició acordada al Fòrum de Nyéléni, que tingué lloc a Mali l'any 2007. Aquesta definició de Sobirania Alimentària segueix gaudint actualment d'un ampli consens i reconeixement, és la següent: “La Sobirania Alimentària és el dret dels pobles a aliments nutritius i culturalment adequats, accessibles, produïts de forma sostenible i ecològica, i el seu dret a decidir el seu propi sistema alimentari i productiu. Això situa a aquells que produeixen, distribueixen i consumeixen aliments en el cor dels sistemes i polítiques alimentàries, per sobre de les exigències dels mercats i de les empreses. Defensa els interessos de, i inclou a, les futures generacions. Ens ofereix una estratègia per resistir i desmantellar el comerç lliure i corporatiu i el règim alimentari actual, i redreçar els sistemes alimentaris, agrícoles, pecuaris i de pesca per a que passin a estar gestionats pels productors i productores locals. La Sobirania Alimentària dóna prioritat a les economies locals i als mercats locals i nacionals, atorga el poder a la pagesia i a la agricultura familiar, la pesca artesanal i el pastoreig tradicional, i col∙loca la producció alimentària, la distribució i el consum sobre la base de la sostenibilitat mediambiental, social i econòmica. La Sobirania Alimentària promou el comerç transparent, que garanteix ingressos dignes per tots els pobles, i els drets dels i les consumidores per controlar la seva pròpia alimentació i nutrició. Garanteix que els drets d’accés i la gestió de la nostra terra, dels nostres territoris, les nostres aigües, les nostres llavors, els nostres ramats i la biodiversitat estiguin en mans d’aquells i aquelles que produïm els aliments.

19

La Sobirania Alimentària suposa noves relacions socials lliures d’opressió i desigualtats entre els homes i dones, pobles, grups racials, classes socials i generacions” Figura 1: definició i dimensions del concepte Sobirania Alimentària dels pobles

Les propostes que desplega la Sobirania Alimentària per transformar el Sistema Alimentari Global poden resumir-se en sis principis:

• producció local per a una alimentació local que sigui suficient, saludable i culturalment apropiada.

• dignificació de la pagesia i respecte pels drets de les persones que viuen del camp.

• relacions comercials justes entre producció i consum.

• apoderament local i control dels recursos naturals per part de les comunitats locals.

• desenvolupament basat en recursos, habilitats i coneixements endògens i per mitjà del diàleg de sabers entre el coneixement científic i el tradicional.

• sostenibilitat ambiental, econòmica i social. La definició i principis de Sobirania Alimentària proposen polítiques alternatives i formes d'implementar-les també alternatives i eminentment transformadores. Fem-ho possible.

Extret de “JA VOLEM EL PA SENCER. Respostes a la pobresa alimentària en clau de Sobirania Alimentària”. Abril 2015, Aliança per la Sobirania Alimentària de Catalunya (ASAC).

https://asapcatalunya.files.wordpress.com/2015/09/ja_volem_el_pa_sencer.pdf

L’ALTRA MEMÒRIA HISTÒRICA: ELS INTERNATS DE LA POR

Milers de nens i nenes van ser tancats en internats durant el franquisme i fins als primers anys de la democràcia. Col·legis religiosos, orfenats, preventoris antituberculosos o centres d’Auxilio Social es van convertir en una mena de presons per a aquests joves. Allà van patir abusos físics, psíquics, sexuals, explotació laboral o pràctiques mèdiques dubtoses. Avui destapen aquest passat ocult i silenciat. A diferència de països com Irlanda, que han reconegut

20

els maltractaments a nens sota la seva tutela, a Espanya aquests abusos no han estat mai jutjats ni reparats. “Els internats de la por” és un documental dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis, que tanca la trilogia sobre la infantesa com a víctica del franquisme, iniciada amb "Els nens perduts del franquisme" (2002) i "Torneu-me el fill!" (2012). La majoria de protagonistes del documental no confien en la justícia espanyola i per això s'han afegit a la querella argentina contra els crims del franquisme que ha obert a Buenos Aires, la jutgessa Maria Servini de Cubria. Mentrestant, han confiat el seu relat al programa Sense Ficció de TV3, en unes entrevistes que per a molts han estat la reparació que els neguen les institucions.

Extret del web de la Federació Local de València de la CGT Més info sobre el documental: http://bit.ly/1JEab5z i http://bit.ly/1WdjZe3

32è ANIVERSARI DE LA MORT DE DIEGO ABAD DE SANTILLÁN A LES LLARS MUNDET

Aquest mes s'ha complert el 32è aniversari de la mort del

militant històric de la CNT i de la FAI Diego Abad de

Santillán, traspassat el 18 d'octubre de 1983 a la residència

d'avis de les Llars Mundet de la Diputació de Barcelona, lloc

on s'instal·là també la seva capella ardent. Durant el període

1936-37 Abad de Santillán va ser vocal del Consell

d'Economia del Comitè de Milícies Antifeixistes, en

representació de la Federació Anarquista Ibèrica, i

posteriorment Conseller d'Economia de la Generalitat de

Catalunya, participant de forma activa en el procés de

transformació col·lectivista de la indústria i els serveis

durant aquells anys de revolució social.

Diego Abad de Santillán fou el pseudònim de Sinesio García Fernández (Reyero, província de Lleó 1898 – Barcelona 1983), actiu dirigent anarquista, escriptor i editor espanyol. El 1906 va emigrar a l’Argentina amb els seus pares Donato García Paniagua i Angela Fernández. Tornà a Espanya per a estudiar a Madrid el 1912, i el 1915 estudià Filosofia i Lletres a la Universitat de Madrid. Allí fou empresonat un any i mig per participar en la vaga general de 1917, i el 1918 tornà a Argentina, on continuà com a activista de la Federación Obrera Regional Argentina (FORA) i editor del seu periòdic La Protesta. Representà la FORA al congrés de l’AIT de Berlín el 1922; allí estudià medicina i es casà amb Elise Kater. El 1925 fou escollit membre del secretariat de la AIT a Amsterdam. El 1926 marxà a Mèxic per a col·laborar amb la Confederación General de Trabajadores (CGT). Tornà a l’Argentina i continuà amb la seva

21

reivindicació anarquista editant La Protesta i La Antorcha. En 1930 fou condemnat a mort per intent de sedició, però va aconseguir escapar a l’Uruguai. En proclamar-se la Segona República Espanyola el 1931 va tornar altra vegada, però al cap de poc temps va tornar a marxar cap a l’Argentina, on va viure en la clandestinitat tot escrivint i organitzant activitats anarquistes. El 1933 retornà a Espanya i s’establí a Barcelona. Milità tant a la CNT com a la FAI, tot encarregant-se de l’edició dels diaris Tierra y Libertad, Tiempos Nuevos i Solidaridad Obrera. Quan esclatà la guerra civil espanyola fou un dels caps de la FAI que es presentà davant el president Lluís Companys exigint armes. Després fou representant de la FAI al Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya el juliol de 1936. Després fou vocal del Consell d’Economia de la Generalitat de Catalunya l’agost de 1936 i conseller d’Economia, des del 17 de desembre de 1936 al 3 d’abril de 1937 al govern Companys. Durant els Fets de Maig de 1937 va mantenir una actitud molt dialogant entre les parts contendents. Posteriorment fou força crític amb l’actuació de Juan Negrín i la seva repressió del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM) i de la CNT en favor del PCE. En acabar la guerra es va exiliar a l’Argentina, on també va patir persecucions del règim de Juan Domingo Perón. El 1977 tornà a Barcelona.

Text procedent del web de la Biblioteca Social d'Olot http://www.bsolot.info/santillan-diego-abad-de

PASSAT PRESENT

"L'organització de classe té com a objectius, d'una banda, la defensa de les reivindicacions dels treballadors i, de l'altra, la seva emancipació. Actua en tots els dominis en els quals s'exerceix l'explotació o l'alienació dels treballadors, sense limitar-se únicament al de la producció, sinó ampliant el seu camp d'acció a molts altres aspectes igualment importants on apareix l'opressió, com el consum, l'educació, l'oci, l'exèrcit, el medi ambient (...), la sexualitat, etc... sense menysprear la possibilitat d'aparició d'altres noves formes de lluita. Només una organització de masses i de classe pot barrejar la seva reflexió col∙lectiva amb les accions i les reivindicacions en tots els dominis, la qual cosa permet elaborar un projecte global coherent i els mitjans per a posar-lo en pràctica. [...] És precís que l'organització sindical dugui a terme una reflexió col∙lectiva sobre els dominis esmentats, valorant-los en la seva justa mesura, i actualitzant d'aquesta forma el projecte socialista."

Fragment de “Algunos fundamentos teóricos”, article publicat a Acción Anarcosindicalista. Barcelona, febrer-març de 1975. Pàgines 3-4. La traducció de l’original castellà és nostra.

22

S’ha acabat el bròquil...

Afilia’t i contribueix a construir

l’ALTERNATIVA SINDICAL a la Diputació de Barcelona!

VOLS CONTACTAR AMB NOSALTRES?

CGT Diputació de Barcelona Carrer Mallorca 244, 2on 1a

08080 Barcelona

Ens trobareu al local tots els dimarts i dijous al matí

Telf: 934049221 A/e: cgt@diba.cat

http://cgtdiba.wordpress.com/ https://twitter.com/cgtdiba

Delegats i delegades: Eulàlia Ribó Almoyner (Junta): riboae@diba.cat Josep Garcia Vázquez (Junta): garciavjm@diba.cat Elena Martínez Albarrilla (Junta): martinezamr@diba.cat Héctor Villanueva Vidal (Junta): villanuevavh@diba.cat Víctor Garcia Becher (Junta i PRL): garciabv@diba.cat Aurora Pulido Vacas (Junta): pulidova@diba.cat Susana Larrosa Garciandía (LOLS): larrosags@diba.cat Feliu Madaula Canadell (LOLS): madaulacf@diba.cat Ricardo Soriano Gabarró (LOLS): sorianogr@diba.cat Jaume Garganté Queralt (PRL): garganteqj@diba.cat Mar Arce Díaz (PRL): arcedm@diba.cat