diplomatura en biblioteconomia i documentació a la ... · pdf fileseguit de preguntes...

Download Diplomatura en Biblioteconomia i Documentació a la ... · PDF fileseguit de preguntes clau. ... resposta a la posició de l’ensenyament amb relació a la ... estudiants provinents

If you can't read please download the document

Upload: vophuc

Post on 06-Feb-2018

217 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

  • Diplomatura en Biblioteconomia i Documentaci a la UB | 111

    Diplomatura enBiblioteconomia i Documentaci a la Universitat de Barcelona

    INTRODUCCILavaluaci de lensenyament de Biblioteconomia iDocumentaci de la Universitat de Barcelona sha feten el marc del programa davaluacions de 2002-2003dAQU Catalunya. Lavaluaci interna sinici durant elmes de febrer i finalitz el mes de juny de 2003. En elComit dAvaluaci Interna (CAI) hi havia unarepresentaci adequada de professors, PAS iestudiants de lensenyament.

    La visita del Comit dAvaluaci Externa (CAE) tingulloc el mes de febrer de 2004. El CAE estava format peruna acadmica experta en biblioteconomia idocumentaci, dos professionals del mn bibliotecari iun expert en processos davaluaci i gesti desistemes dinformaci.

    Quant al mtode davaluaci, cal destacar que shaseguit la nova metodologia dAQU Catalunya, que ensntesi revisa la seqncia recursos, accionsdesenvolupades i resultats a partir duna forta basedevidncies que han de permetre donar resposta a unseguit de preguntes clau.

    Globalment, el procs davaluaci sha desenvolupatde manera satisfactria.

    POSICI ESTRATGICA DE LA TITULACIDes del punt de vista intern, lavaluaci tracta de donarresposta a la posici de lensenyament amb relaci a lamateixa Universitat de Barcelona. Aix, es considera,duna banda, el nombre destudiants que hiaccedeixen i la seva qualificaci i, de laltra, el perfil delprofessorat, les caracterstiques generals de launiversitat i el grau de suport institucional. Ambdscomits han considerat que hi ha elements que podenmillorar.

    El curs 1998-1999, la diplomatura en Biblioteconomia iDocumentaci, que recull lherncia de lEscolaUniversitria Jordi Rubi i Balaguer de Biblioteconomiai Documentaci de la Diputaci de Barcelona, creadaper la Mancomunitat de Catalunya loctubre de 1915,sintegr a la Universitat de Barcelona (UB). Laintegraci recent a la universitat ha representat unprocs de canvi considerable tant pel que fa a lareconversi laboral del professorat com al coneixementde lensenyament dins de la mateixa UB.

    Lensenyament simparteix a la Facultat deBiblioteconomia i Documentaci, un edifici propi, perallunyat dels campus de la UB. A la facultat tambsimparteix la llicenciatura en Documentaci.Actualment, a lensenyament de Biblioteconomia hi ha562 estudiants matriculats (dades del curs 2001-2002)i cada any es graduen al voltant de 120 nous diplomats.

  • 112 | rea de Cincies Socials

    A Catalunya, lensenyament limparteixen la UB i laUniversitat de Vic; el fet que la Facultat deBiblioteconomia i Documentaci de la UB sigui lniccentre pblic i amb una llarga tradici histrica el situaen una posici molt favorable. Lensenyament t unprestigi a escala nacional i a la resta de lEstat, com hodemostra el fet que els seus professors sn convidatsa participar en cursos de formaci continuada,realitzaci destudis i informes, etc. En aquest sentit, latitulaci t una presncia social i professional rellevanten el sector de la documentaci. La inserci laboraldels graduats s satisfactria.

    Lensenyament t un numerus clausus de 160 alumnesde nou accs, malgrat que la demanda en primeraopci i les notes de tall han evolucionat cap a la baixaels darrers anys. Cal destacar, no obstant aix,laugment destudiants que cursen un segon estudi oque provenen daltres ensenyaments.

    Lencaix de la titulaci en lmbit de Cincies Socials sadequat per a ambds comits; amb tot, el seu pes enel context intern de la UB s poc favorable, tant pel quefa al nombre redut destudiants com pel que fa a uncos docent en procs destabilitzaci.

    Biblioteconomia i Documentaci, UB

    Estudiants de lensenyament 588

    Estudiants de lensenyament a tot Catalunya* 636

    Total destudiants matriculats a la UB 52.354

    Estudiants de cicle curt a la UB 13.175

    Percentatge destudiants de la titulaci respecte del total destudiants de la UB 1,12%

    Percentatge destudiants de la titulaci respecte del total destudiants de cicle curt de la UB 4,46%

    Percentatge destudiants de la titulaci respecte del total destudiants de la titulaci a Catalunya 92%

    * Biblioteconomia i Documentaci tamb sofereix a la Universitat de Vic.

    Taula 1. Dades generals de la Universitat de Barcelona. Curs 2002-2003

    Des dun punt de vista extern, shan analitzat elsmateixos indicadors amb relaci a la restaduniversitats catalanes que ofereixen aquestensenyament. Mentre que el CAI els ha valoratfavorablement, el CAE ha valorat la posici estratgicaexterna com a poc favorable, ats que, malgrat ellideratge del centre, cal reforar-ne la visibilitat ipotenciar aliances amb altres centres universitaris.

    Propostes de milloraEn opini del CAE, cal dur a terme una reflexi a travsdun pla dacci estratgic que determini els objectiusde formaci i el tipus de titulats a qui es vol donarlensenyament per tal docupar un lloc clau en el mapauniversitari catal. En aquesta lnia, es recomanaaugmentar la visibilitat de lensenyament per superar laimatge social lleugerament desfasada cap a lesbiblioteques i promoure lencaix actual en el marc de lasocietat de la informaci i del coneixement.

    CAPACITAT DEL SISTEMA Lavaluaci de la capacitat del sistema est definida perquatre elements: les caracterstiques dels estudiants idel professorat, les infraestructures, les relacionsexternes, i la planificaci i la gesti de la qualitat.

    EstudiantsAquest apartat valora si el perfil dels estudiants, pel quefa a la formaci, la capacitat i la dedicaci a lestudi,respon a les caracterstiques de lensenyament. El CAEel considera adequat.

    Les 160 places de nou accs sn cobertes perestudiants provinents de les PAU (49%), estudiants quecursen Biblioteconomia com a segona carrera (33%),estudiants de la formaci professional (16%) i els msgrans de 25 anys (1,2%). Per b que la nota de tall haanat baixant progressivament els darrers cursos, esvalora com a punt fort linters i la motivaci dels nousestudiants, que mantenen les seves expectatives alllarg dels estudis i tenen, segons el CAI, un bon nivell depreparaci prvia. Daltra banda, cal destacar que tresde cada quatre nous estudiants (dades del curs 2001-2002) sn dones.

  • Diplomatura en Biblioteconomia i Documentaci a la UB | 113

    Via daccs PAU

    1998-1999 1999-2000 2000-2001 2001-2002 2002-2003

    Nota de tall 5,97 6,02 5,78 5 5

    Nota de tall equivalent* 5,4 6,1 5,02 5,09 5,09

    * El valor de la nota de tall equivalent sobt dassignar la mateixa oferta de places a tots els centres (prenent com a referncia el centre que t unaoferta menor) i calcular posteriorment una nova nota de tall daccs dacord amb aquesta oferta hipottica. Aquest indicador ens permet identificar lapotncia de la demanda sense condicionar-la a loferta.

    Font: DURSI

    Taula 2. Notes de tall. Biblioteconomia i Documentaci a la UB. Evoluci 1998-2003

    Places Demanda Rtio Demanda 1a opci Demanda ofertes global demanda/ global

    oferta PAU Altres satisfeta

    Biblioteconomia i Documentaci, UB 205 198 0,96 118 49 198

    Places ofertes a Catalunya (2002-2003): 205

    Demanda en 1a opci a Catalunya (2002-2003): 180

    Font: DURSI

    Taula 3. Demanda daccs a la titulaci. Curs 2002-2003

    El centre disposa dinformaci detallada del perfildaccs dels nous estudiants. Tanmateix, aquestvolum dinformaci no est incorporat en els processosde gesti interna, ja que la universitat no els explota demanera sistemtica.

    Lavaluaci ha destacat el relatiu alt nivell departicipaci dels estudiants en els processos electoralso en mobilitzacions si es compara amb la mitjana de laUB. En aquest sentit, la dimensi reduda del centrefacilita la cohesi dels estudiants.

    Taula 4. Distribuci dels estudiants de 1r curs per notes i vies daccs

    Via daccs PAU

    Curs 2000-2001 Curs 2001-2002 Curs 2002-2003

    [5-6) [6-7) >7 [5-6) [6-7) >7 [5-6) [6-7) >7

    Biblioteconomia i Documentaci, UB 37,86% 47,86% 14,29% 44,37% 37,32% 18,31% 48,59% 36,62% 14,79%

    Font: DURSI

  • 114 | rea de Cincies Socials

    ProfessoratAquest apartat valora si el perfil del professorat delensenyament sajusta a les necessitats i lescaracterstiques de la titulaci. Tots dos comits hancoincidit a considerar-lo adequat.

    La plantilla de professors t una formaci acadmica iuna experincia docent que es consideren adequadesper a les necessitats de la titulaci. Ara b, la integracirecent de lescola a la universitat ha posat de manifestla necessitat de reforar llur vessant investigador. Enaquest sentit, la plantilla est en via destabilitzaci isest impulsant, en collaboraci amb el Departamentde Biblioteconomia i Documentaci, la lectura de tesisdoctorals per tal dincrementar el nombre deprofessors doctors.

    Un dels aspectes que es valora favorablement s elperfil professional del professorat, especialment si esconsidera la naturalesa prctica de lensenyament.

    CU TU CEU TEU TEU Associat Associat Altresdoctor no doctor doctor no doctor

    1r curs - 1,9% - - 42% 11,4% 43% 1,7%

    1r cicle - 5,8% - - 32% 6,2% 53,3% 2,7%

    Font: UB

    Taula 5. Plantilla de lensenyament (percentatge de participaci en la docncia per categories). Curs 2000-2001

    En general, els estudiants valoren positivament els seusprofessors, dacord amb les dades recollides en lesenquestes de satisfacci.

    InfraestructuraLaulari, els espais per fer prctiques, les sales destudii la biblioteca han configurat els punts principalsdavaluaci de les infraestructures. Tanmateix, tambshan considerat les noves tecnologies, la seguretat i laconservaci de les installacions i els serveis generals.Aix no obstant, ambds comits consideren pocadequades les infraestructures.

    La facultat ocupa un edifici al barri de Sants deBarcelona, allunyat dels diferents campus de la UB. Engeneral, ledifici presenta deficincies estructurals(barreres arquitectniques) i de condicionamentdespais. Aix