dimecres 3 d’abril, 20:00 h.€¦ · la época de sor isabel y proviene de cancioneros como el...

14
-1-

Upload: others

Post on 05-Apr-2020

4 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: Dimecres 3 d’abril, 20:00 h.€¦ · la época de sor Isabel y proviene de cancioneros como el Cançoner de Gandia, el Cançoner de Montecassino, el Misteri d’Elx... Además,

-1-

Page 2: Dimecres 3 d’abril, 20:00 h.€¦ · la época de sor Isabel y proviene de cancioneros como el Cançoner de Gandia, el Cançoner de Montecassino, el Misteri d’Elx... Además,

-3--2-

Dimecres 3 d’abril, 20:00 h.ERMITA DE LA SANGConcert-presentació del Cicle “Sagunt in excelsis”“Vita Christi” de Isabel de Villena. Música i poesía a la Corona d’Aragó.PIACERE DEI TRAVERSI

PIACERE DEI TRAVERSIConsort de flautes travesseres renaixentistes i soprano

Carmen Botella, sopranoEspecialitzada en música antiga, acaba els estudis en la Hochschule für Musik de Viena i, després de realitzar el màster de Cant Històric en l’ESMUC de Barcelona, s’especialitza en cant i interpretació històrica amb grans mestres i cantants. Treballa habitualment amb grups nacionals i estrangers de música antiga amb què realitza concerts i ha gravat una quinzena de CD. Ha cantat en diferents festivals i escenaris d’Espanya i en diversos països europeus. És llicenciada en Filologia Espanyola per la Universitat de València.

Piacere dei TraversiPiacere dei Traversi, sorgit de la fascinació dels seus components per la música renaixentista, proposa la seua recreació per mitjà d’una de les combinacions instrumentals més refinades i apreciades de l’època: el consort de flautes travesseres renaixentistes –una experiència sonora tan rica en matisos i colors com rarament presentada davant del públic.Integrat per quatre veus instrumentals corresponents amb les quatre tessitures vocals, aquest consort de traversos explora diferents aspectes de la música renaixentista: des de la meditativa i intricada polifonia de la generació de Josquin Desprez, passant per les cançons amoroses de Dowland fins al repertori de dansa i purament instrumental.Els seus components s’han format en els millors centres d’Europa especialitzats en Música Antiga: Sweelink Conservatorium van Amsterdam, Koninklijk Conservatorium de l’Haia (Holanda), Conservatoire National de la Région de Tolosa (França), amb mestres com W. Hazelzet, J. Wentz, Ph. Allain-Dupré, K. Clark, R. Kanji, B. Kuijken, P. Hamon…A banda de la seua activitat concertística en el camp de la interpretació històrica de música barroca i clàssica, els seus integrants han aprofundit en la interpretació de música renaixentista amb Estil Concertant, Hexacordo, Dolce Sirena i Hor che soave, entre altres ensembles.

Carmen Botella, sopranoEspecializada en música antigua, acaba sus estudios en la Hochschule für Musik de Viena y tras realizar el Máster de Canto Histórico en la ESMUC de Barcelona, se especializa en canto e interpretación histórica con grandes maestros y cantantes. Trabaja habitualmente con grupos nacionales y extranjeros de música antigua con los que realiza conciertos y ha grabado una quincena de CDs. Ha cantado en diferentes festivales y escenarios de España y en diversos países europeos. Es licenciada en Filología Española por la Universidad de Valencia.

Piacere dei TraversiPiacere dei Traversi, surgido de la fascinación de sus componentes por la música renacentista, propone su recreación mediante una de las combinaciones instrumentales más refinadas y apreciadas de la época: el consort de flautas traveseras renacentistas–una experiencia sonora tan rica en matices y colores como raramente presentada ante el público.Integrado por cuatro voces instrumentales correspondientes con las cuatro tesituras vocales, este consort de traversos explora diferentes aspectos de la música

renacentista; desde la meditativa e intrincada polifonía de la generación de JosquinDesprez, pasando por las canciones amorosas de Dowland hasta el repertorio de danza y puramente instrumental.Sus componentes se han formado en los mejores centros de Europa especializados en Música Antigua : Sweelink Conservatorium van Amsterdam, Koninklijk Conservatorium de La Haya (Holanda), Conservatoire National de la Région de Toulouse (Francia), con maestros como W. Hazelzet, J. Wentz, Ph. Allain-Dupré, K. Clark, R. Kanji, B. Kuijken, P. Hamon…Aparte de su actividad concertística en el campo de la interpretación histórica de música barroca y clásica, sus integrantes han profundizado en la interpretación de música renacentista con Estil Concertant, Hexacordo, Dolce Sirena y Hor che soave, entre otros ensembles.

‘Vita Christi’ d’Isabel de VillenaMúsica i literatura a la Corona d’Aragó

NOTES AL PROGRAMAEl 1463 sor Isabel de Villena va ser nomenada abadessa del convent de la Santíssima Trinitat de les Clarisses de València. 555 anys després, Piacere dei Traversi recupera la figura d’aquesta escriptora, la primera coneguda en llengua valenciana, per mitjà de la recreació musical de la seua obra Vita Christi.Es creu que Isabel de Villena va nàixer a València el 1430. Va ser escriptora i religiosa de l’orde de les Clarisses i son pare era Enric de Villena, un poeta i prosista de la noblesa. Isabel va ser batejada amb el nom d’Elionor i visqué des de xicoteta en la cort de Maria de Castella, s’educà dins dels ambients aventurers i oberts que envoltaven Alfons el Magnànim. La dedicació a les lletres de les dones no és molt freqüent en la aquesta època i sens dubte s’ha d’emmarcar dins de l’esplendor cultural de la València del segle XV.Vita Christi és la seua única obra conservada i li ha valgut el reconeixement universal. Constitueix una narració del Nou Testament des del punt de vista dels personatges femenins que rodegen Jesús. Nombrosos capítols de l’obra estan dedicats, no tant a la narració dels fets de Jesús, sinó a descriure les ressonàncies que aquests fets tenien en Maria. A més, l’abadessa tria dels Evangelis, sempre que pot, aquells passatges en els quals les dones, directament o indirectament, figuren com a coprotagonistes decisives, o procura enfocar-los de manera que una dona o una altra es trobe en l’escena en un primer pla. Maria Magdalena, per exemple, ocupa en el seu relat un lloc, en extensió i en consideració, que no té en els Evangelis. I igualment podríem dir de santa Anna i de moltes altres dones que hi apareixen. En tot moment de la Vita Christi hi ha una dona els sentiments i les paraules de la qual resumeixen l’abast o el significat de l’episodi evangèlic.

L’eix vertebrador d’aquest programa, per tant, el constitueix el recitat d’escenes triades de la Vita Christi, seguint l’estructura narrativa del llibre i alternades amb peces musicals de l’època que fan referència a la temàtica de cada escena. Tota la música ha sigut seleccionada per la seua vinculació amb la Corona d’Aragó en l’època de sor Isabel i prové de cançoners com el Cançoner de Gandia, el Cançoner de Montecassino, el Misteri d’Elx...A més, en l’elaboració d’aquest programa Piacere dei Traversi ha utilitzat una pràctica habitual en l’època –el contrafactum–, que consisteix a introduir un text literari en una composició musical ja existent. Seguint aquest procediment, hem adaptat fragments de la Vita Christi a la melodia de les peces Dindirindin, Non es virili semini i Reina molt aclarida. Cada peça musical triada intensifica el contingut emocional de cada moment de l’obra: el goig, el dolor, la tendresa, el turment, la devoció... En definitiva, la combinació que fa aquest programa del recitat dels diferents fragments amb la música aconsegueix impregnar per complet l’oient de l’essència cultural del Segle d’Or valencià.

Page 3: Dimecres 3 d’abril, 20:00 h.€¦ · la época de sor Isabel y proviene de cancioneros como el Cançoner de Gandia, el Cançoner de Montecassino, el Misteri d’Elx... Además,

-5--4-

Vita Christi de Isabel de VillenaMúsica y literatura en la Corona de Aragón

NOTAS AL PROGRAMAEl 1463 sor Isabel de Villena fue nombrada abadesa del convento de la Santísima Trinidad de les Clarisas de Valencia. 555 años después, Piacere dei Traversi recupera la figura de esta escritora, la primera conocida en lengua valenciana, mediante la recreación musical de su obra Vita Christi.Se cree que Isabel de Villena nació en Valencia el 1430. Fue escritora y religiosa de la orden de las Clarisas y su padre era Enric de Villena, un poeta y prosista de la nobleza. Isabel fue bautizada con el nombre de Elionor i vivió desde pequeña en la corte de María de Castilla, educándose dentro de los ambientes aventureros y abiertos que envolvían a Alfonso el Magnánimo. La dedicación a las letras de las mujeres no es muy frecuente en esta época y sin duda se debe enmarcar dentro del esplendor cultural de la Valencia del siglo XV. Vita Christi es su única obra conservada y le ha valido el reconocimiento universal. Constituye una narración del Nuevo Testamento desde el punto de vista de los personajes femeninos que rodean a Jesús. Numerosos capítulos de la obra están dedicados, no tanto a la narración de los hechos de Jesús, si no a describir las resonancias que estos hechos tenían en María. Además, la abadesa escoge de los Evangelios, siempre que puede, aquellos pasajes en los cuales las mujeres, directa o indirectamente, figuren como coprotagonistas decisivas, o procura enfocarlos de manera que una mujer u otra se encuentre en la escena en un primer plano. María Magdalena, por ejemplo, ocupa en su relato un lugar, en extensión i en consideración, que no tiene en los Evangelios. Y igualmente podríamos decir de santa Anna y de muchas otras mujeres que aparecen. En todo momento de la Vita Christi hay una mujer cuyos sentimientos y palabras resumen el alcance o el significado del episodio evangélico.

El eje vertebrador de este programa, por tanto, lo constituye el recitado de escenas escogidas de la Vita Christi, siguiendo la estructura narrativa del libro y alternadas con piezas musicales de la época que hacen referencia a la temática de cada escena. Toda la música ha sido seleccionada por su vinculación con la Corona de Aragón en la época de sor Isabel y proviene de cancioneros como el Cançoner de Gandia, el Cançoner de Montecassino, el Misteri d’Elx...Además, en la elaboración de este programa Piacere dei Traversi ha utilizado una práctica habitual en la época –el contrafactum-, que consiste en introducir un texto literario en una composición musical ya existente. Siguiendo este procedimiento, hemos adaptado fragmentos de la Vita Christi a la melodía de las piezas Dindirindin, Non es virili semini y Reina muy esclarecida. Cada pieza musical escogida intensifi-ca el contenido emocional de cada momento de la obra: el gozo, el dolor, la ternura, el tormento, la devoción... En definitiva, la combinación que hace este programa del recitado de los diferentes fragmentos con la música consigue impregnar por com-pleto al oyente de la esencia cultural del Siglo de Oro valenciano.

PROGRAMA

‘Vita Christi’ d’Isabel de VillenaMúsica i literatura a la Corona d’Aragó

Recitat: “Ací comença un vita christi...”, introducció Vita Christi, Isabel de Villena.

O lux beata Trinitas, Francisco de Peñalosa (c. 1470-1528)

Recitat: “L’àngel sobtosament fon...”, cap. II, Vita Christi, Isabel de Villena.Dindiridin, anònim. Cançoner de Montecassino (s. XV), text: Vita Christi,

Isabel de Villena.

Recitat: “E recordant-se la dita Anna...”, cap. V-IX, Vita Christi, Isabel de Villena.O pulcherrima mulierum, anònim. Cançoner de Gandia (s. XVI).

Recitat: “Venint lo excel·lent embaixador...”, cap. XXII, XXIII, Vita Christi, Isabel de Villena.

Dinos, madre del donsel, Juan de Triana (fl. 1477-1490).

Recitat: “E estant així la senyora...”, cap. LXV, Vita Christi, Isabel de Villena.Soleta i verge estich, Bartomeu Càrceres (fl. 1546).

Recitat: “E lo príncep sant Miquel...”, cap. LXV, Vita Christi, Isabel de Villena.Non ex virili semine, Pedro de Escobar (c.1465-1535).

Recitat: “E ab aquesta melodia...”, cap. LXV, Vita Christi, Isabel de Villena.Falalalán, falalalalera, Bartomeu Càrceres (fl. 1546).

Recitat: “E venint lo quarentén dia...”, cap. LXXVII, LXXVIII, LXXIX, Vita Christi, Isabel de Villena.

Al jorn del judici, Bartomeu Càrceres (fl. 1546).

Recitat: “E la senyora, ab molt recel...”, cap. LXXXI, Vita Christi, Isabel de Villena.

Buenas nuevas de alegría, anònim. Cancionero de la Colombina (s. XVI).¡Al del hato!, anònim. Cancionero Musical de Segovia (s. XVI).

Recitat: “¿Qui pot pensar com se llevà...”, cap. LXXXII, Vita Christi, Isabel de Villena.

Hostis Herodes impie, Franchinus Gaffurius (1451-1522).

Recitat: “E com la senyora començà...”, cap. XCII, XCIV, Vita Christi, Isabel de Villena.

Madre, aquel moçuelo, anònim. Cançoner de Gandia (s. XVI).

Recitat: “Preïcant lo Senyor en Jerusalem...”, cap. CXVII, Vita Christi, Isabel de Villena.

Con temor y con plazer, anònim. Cancionero Musical de Segovia (s. XVI).

Recitat: “E Magdalena, que, onsevulla que fos…”, cap. CXLIII, Vita Christi, Isabel de Villena.

Ab veu clara i molt plena, anònim català (s. XVI).

Page 4: Dimecres 3 d’abril, 20:00 h.€¦ · la época de sor Isabel y proviene de cancioneros como el Cançoner de Gandia, el Cançoner de Montecassino, el Misteri d’Elx... Además,

-7--6-

Recitat: “E com aquella excel·lent senyora…”, cap. CCVIII, Vita Christi, Isabel de Villena.

Está la reina del cielo, anònim. Cancionero Musical de Palacio (s. XVI), text: Vita Christi, Isabel de Villena.

Recitat: “Estant en aquella dolor sua…”, cap. CCIX, Vita Christi,

Isabel de Villena.Ave verum corpus, anònim. Cançoner de Montecassino (s. XV).

Recitat: “Magdalena, de gran matí...”, cap. CCXLI, CCXLII, Vita Christi, Isabel de Villena.

Dic nobis, anònim. Cancionero de la Colombina (s. XVI).Victimae paschali laudes, Wipo de Bourgogne (ca. 995 - ca. 1050).

Recitat: “E, acostant-se ja a la posada…” cap. CCXXXVII, Vita Christi, Isabel de Villena.

Reyna muy esclarecida, anònim. Cancionero de la Colombina (s. XVI).

Recitat: “E així començaren...”, cap. CCXXXIX, Vita Christi, Isabel de Villena.Zappay lo campo, anònim. Cançoner de Montecassino (s. XV).

Recitat: “E venint lo gran príncep Gabriel...”, cap. CCLXXXI, Vita Christi,

Isabel de Villena.Déu vos salve, Verge imperial, anònim. Misteri d’Elx.

Recitat: “Venint la mitja nit del terç dia...”, cap. CCLXXXVII, CCLXXXIX, Vita Christi, Isabel de Villena.

Jesu corona virginum, anònim. Cançoner de Montecassino (s. XV).

Recitat: “E, com fos la sereníssima Verge...”, cap. CCLXXXIX, Vita Christi, Isabel de Villena.

Núm. 185, anònim. Cancionero Musical de Segovia (s. XVI).

ORQUESTRA LIRA SAGUNTINAL’Orquestra de la Societat Musical Lira Saguntina naix en 1986, de manera que inicialment és una agrupació de cambra i com a resultat de la incorporació de l’ensenyança d’instruments de corda, un any abans, a l’escola de música de la Societat. La tenacitat i la il·lusió d’un grup de joves músics i l’esforç de la mateixa Societat Musical Lira Saguntina han fet que perseguisquen amb els anys una superació contínua del nivell interpretatiu i amplien la plantilla, la qual cosa permet, en afegir instrumentistes de vent procedents del planter de la societat, una configuració com a orquestra clàssica i posteriorment com a agrupació simfònica. Quantiosos han sigut els concerts oferits en distintes ciutats de la nostra comunitat, a la resta del país i a l’estranger (Itàlia i República Txeca), gravacions per a RNE i un ampli repertori cambrístic, simfònic i coral, en col·laboració amb la Coral de la Lira Saguntina i moltes altres agrupacions corals i solistes. La formació s’ha mogut entre els més variats estils i èpoques de la música, han interpretat música que va des de Bach, Haydn, Mozart, Beethoven, Schubert fins a Strauss, Borodin, Sibelius, Rachmaninoff o Schostakovich, sense oblidar els compositors espanyols com Rodrigo, Blanquer, Asins Arbó, Turina, Serrano o Chapí. Entre els seus membres ha comptat amb excel·lents solistes de corda, vent, piano i veu. En les últimes temporades i sota la batuta de l’actual director, cal destacar la col·laboració dels solistes: Marta Bazantova, Raúl Arias, Omar Vilata, Mario Navarro, Enrique Cárcel, Manuel Tarazona, Felipe Belmonte, Pau Antoni, Daniel Crespo, Juan A. Gamón, Livia C. Cerdá, Anna Sowanna-Takeda, Hilario Segovia Badía, entre altres. Entre els seus directors invitats cal ressaltar Enrique García Asensio, José Solá Palmer i Yoshikazu Fukumura.

Els seus directors titulars has sigut: Salvador Padres Pérez (1986-1992), Juan Antonio Ros Navarro (1992-2009), David Gómez Ramírez (2009-2016) i des d’octubre de 2016 es fa càrrec de l’Orquestra l’actual director Pere Molina-González.

ORQUESTA LIRA SAGUNTINALa Orquesta de la Sociedad Musical Lira Saguntina nace en 1986 siendo inicialmente una agrupación de cámara y como resultado de la incorporación de la enseñanza de instrumentos de cuerda, un año antes, a la escuela de música de la Sociedad. El tesón y la ilusión de un grupo de jóvenes músicos y el esfuerzo de la propia Sociedad Musical Lira Saguntina persiguen con los años una superación continua del nivel interpretativo y amplían la plantilla, lo que permite, al añadir instrumentista de vientos procedentes de la cantera de la sociedad, una configuración como orquesta clásica y posteriormente como agrupación sinfónica. Cuantiosos han sido los conciertos ofrecidos en distintas ciudades de nuestra comunidad, en el resto del país y en el extranjero (Italia y República Checa), grabaciones para RNE y un amplio repertorio camerístico, sinfónico y coral, en colaboración con la Coral de la Lira Saguntina y otras muchas agrupaciones corales y solistas. La formación se ha movido entre lo más variados estilos y épocas de la música, interpretando música que va desde Bach, Haydn, Mozart, Beethoven, Schubert hasta Strauss, Borodin, Sibelius, Rachmaninoff o Schostakovich, sin olvidar los compositores españoles como Rodrigo, Blanquer, Asins Arbó, Turina, Serrano o Chapí. Entre sus miembros ha contado con excelentes solistas de cuerda, viento, piano y voz. En las últimas temporadas y bajo la batuta de su actual director, cabe destacar la colaboración de los solistas: Marta Bazantova, Raúl Arias, Omar Vilata, Mario Navarro, Enrique Cárcel, Manuel Tarazona, Felipe Belmonte, Pau Antoni, Daniel Crespo, Juan A.

Diumenge 7 d’abril, 19:00 h.L’AUDITORI DE SAGUNTLa RoxelaneSOCIETAT MUSICAL “LIRA SAGUNTINA”Pere Molina, director

Page 5: Dimecres 3 d’abril, 20:00 h.€¦ · la época de sor Isabel y proviene de cancioneros como el Cançoner de Gandia, el Cançoner de Montecassino, el Misteri d’Elx... Además,

-9--8-

Gamón, Livia C. Cerdá, Anna Sowanna-Takeda, Hilario Segovia Badía, entre otros. Entre sus directores invitados cabe resaltar a Enrique García Asensio, José Solá Palmer y Yoshikazu Fukumura.Sus directores titulares has sido: Salvador Padres Pérez (1986-1992), Juan Antonio Ros Navarro (1992-2009), David Gómez Ramírez (2009-2016) y desde octubre de 2016 se hace cargo de la Orquesta su actual director Pere Molina-González.

CORAL VICENTE MARTÍN I SOLER

Es funda l’1 d’abril de l’any 1989, per iniciativa del que va ser-ne el director, Sr. Raúl Pérez Piera, el qual va estar ocupant el lloc de director fins a l’any 1991, i a partir d’eixe moment es fa càrrec d’aquesta agrupació l’actual director, Juan Carlos Pérez Piera. Hui en dia la Coral Vicente Martín i Soler està composta per unes vint veus.Durant els trenta anys d’existència del cor, s’han interpretat obres dels més diversos estils, que comprenen des del cant gregorià fins a la música contemporània, cant coral a cappella, bandes sonores de pel·lícules, acompanyament d’orquestres i banda, i s’han interpretat compositors de màxim renom com Mozart, Bruckner, Bach, Verdi, C. Off, R. Halfter, Tchaikowsky, T. L. de Victòria, etc. En l’actualitat es té un arxiu d’obres interpretades de més de 250 obres.En aquest espai de temps s’han realitzat multitud de concerts, festivals i celebracions religioses, en poblacions com ara Molina de Segura a Múrcia, Caudete, Almansa, Albacete, Massanassa, València, Villena, Canals, la Pobla Llarga, Benaguasil (a la nostra comunitat), i totes les poblacions de la Vall d’Aiora i s’ha participat en diverses campanyes del SARC i Nadal al Carrer de la Federació de Cors de la Comunitat Valenciana.En 1996 va concursar en el Certamen Internacional d’Havaneres de Torrevella. En 1999 va participar en concerts a Arraiolos i Évora (Portugal). L’any 2008 va intervindre en el festival internacional celebrat a Arroyo de la Luz (Càceres) i a més va interpretar obres corals a la catedral de Toledo, al cor principal i a la Capilla de la Virgen del Sagrario. Des de 2004 se celebren els concerts de Nadal acompanyant l’Orquestra Gaspar Casadó d’Almansa. En 2009 participà en el XXXIX Certamen Nacional de Corales d’Ejea de los Caballeros (Saragossa).Cal fer menció especial a les activitats que organitza el cor, com és “Veus del Temps”, que enguany celebra la XIV edició, amb participació d’altres corals i la celebració de dos festivals corals anuals. L’any 2014, amb motiu del XXV aniversari de la seua fundació, s’organitzà un gran concert simfonicocoral amb la participació de l’Orquestra de Cambra de València, on es van interpretar diferents cors d’òpera.

CORAL VICENTE MARTÍN I SOLERSe funda el 1 de abril del año 1989, por iniciativa del que fue su director D. Raúl Perez Piera, el cual estuvo ocupando el puesto de director hasta el año 1991, y a partir de ese momento se hace cargo de esta agrupación su actual director, Juan Carlos Perez Piera. Hoy en dia la Coral Vicente Martín i Soler está compuesta por unas 20 voces.Durante los treinta años de existencia del coro, se han interpretado obras de los más diversos estilos, abarcando desde el canto gregoriano, hasta música contemporánea, canto coral a capela, bandas sonoras de películas, acompañamiento de orquestas y banda, interpretando a compositores de máximo renombre como (Mozart, Bruckner, Bach, Verdi, C. Off, R. Halfter, Tchaikowsky, T.L. de Victoria, etc.) teniendo en la actualidad un archivo de obras interpretadas de más de 250 obras.En este lapso de tiempo, se han realizado multitud de conciertos, festivales y celebraciones religiosas, en poblaciones como Molina de Segura en Murcia, Caudete, Almansa, Albacete, Massanassa, Valencia, Villena, Canals, Pobla Llarga, Benaguacil (en nuestra comunidad), y todas las poblaciones del Valle de Ayora y

participando en varias Campañas del SARC y Nadal al carrer de la Federación de coros de la Comunidad Valenciana.

En 1.996, concursó en el Certamen Internacional de Habaneras de Torrevieja. En 1.999 participó en conciertos en Arraiolos y Evora (Portugal), En el año 2008, intervino en el festival internacional celebrado en Arroyo de la Luz (Cáceres) y además interpretó obras corales en la Catedral de Toledo, en el coro principal y en la Capilla de la Virgen del Sagrario. Desde 2004, se vienen celebrando los conciertos de Navidad acompañando a la Orquesta Gaspar Casadó de Almansa. En 2009, participó en el XXXIX Certamen Nacional de Corales de Ejea de los Caballeros (Zaragoza).Hay que hacer mención especial a las actividades que organiza el coro, como es “Voces del Tiempo”, que este año celebra la XIV edición, con participación de otras corales y la celebración de dos Festivales corales anuales. En el año 2014 con motivo del XXV aniversario de su fundación se organizó un gran concierto sinfónico-coral con la participación de la orquesta de Cámara de Valencia, donde se interpretaron diferentes coros de ópera.

CORAL LIRA SAGUNTINA

La Coral de la Societat Musical Lira Saguntina naix l’any 1999 amb l’objectiu d’ampliar i enriquir els àmbits de treball de la societat en què s’inscriu. Motivada per aquest esperit, i al llarg dels seus més de deu anys d’existència, s’ha implicat en nombroses activitats destinades a acostar i ampliar, en la mesura de les seues possibilitats, el bagatge musical a la ciutat de Sagunt. El seu repertori comprén des de la polifonia renaixentista fins a les grans obres simfonicocorals de la literatura clàssica i romàntica, passant per la cançó popular, la sarsuela i l’òpera. Recentment, també ha realitzat incursions en el repertori dels segles XX i XXI, interpretant diverses obres de compositors contemporanis. Ha compartit escenari amb agrupacions i solistes de reconegut prestigi, i ha actuat al Palau de la Música de València diverses vegades. Ha realitzat, l’any 2002, una gira de concerts per Catalunya.Cal destacar la participació en els últims temps en les edicions de Música al Port, on ha interpretat repertoris tan variats com: Nit d’òpera, Nit de sarsuela, Nit de boleros.També cal destacar les seues actuacions conjuntament amb l’Orquestra Simfònica Lira Saguntina, en actes tan emblemàtics per a la ciutat de Sagunt com Sagunt in Excelsis, on de forma conjunta d’ambdues agrupacions interpretaren la Missa criolla d’Ariel Ramírez i el Rèquiem de Gabriel Fauré i la Missa Brevis de Jacob de Haan.L’agrupació compta en l’actualitat amb 45 coristes distribuïts entre les quatre cordes, sopranos, contralts, tenors i baixos.El primer director va ser Fernando Menadas, i continuà la seua tasca Israel Rodríguez. Des de setembre de 2005 fins a setembre de 2014, ha sigut el director el senyor Francesc Gamón, posteriorment passa a ser dirigit per David Gómez Ramírez. Actualment, el director titular és Pere Molina-González.

CORAL LIRA SAGUNTINA

La Coral de la Sociedad Musical Lira Saguntina nace en el año 1999 con el objetivo de ampliar y enriquecer los ámbitos de trabajo de la sociedad en que se inscribe. Motivada por este espíritu, y a lo largo de sus más de diez años de existencia, se ha implicado en numerosas actividades destinadas a acercar y ampliar, en la medida de sus posibilidades, el bagaje musical en la ciudad de Sagunto.Su repertorio abarca desde la polifonía renacentista hasta las grandes obras sinfónico-corales de la literatura clásica y romántica, pasando por la canción popular, la zarzuela y la ópera. Recientemente, también ha realizado incursiones en el repertorio de los siglos XX y XXI, interpretando varias obras de compositores contemporáneos.

Page 6: Dimecres 3 d’abril, 20:00 h.€¦ · la época de sor Isabel y proviene de cancioneros como el Cançoner de Gandia, el Cançoner de Montecassino, el Misteri d’Elx... Además,

-11--10-

Ha compartido escenario con agrupaciones y solistas de reconocido prestigio, actuando en el Palau de la Música de Valencia en diversas ocasiones; y realizando, en el año 2002, una gira de conciertos por Cataluña.Cabe destacar la participación en los últimos tiempos en las ediciones de Música al Port, donde ha interpretado repertorios tan variados como: Nit d’òpera, Nit de sarsuela, Nit de boleros.También es de destacar sus actuaciones conjuntamente con la Orquesta Sinfónica Lira Saguntina, en actos tan emblemáticos para la ciudad de Sagunto como Sagunt in Excelsis, donde de forma conjunta de ambas agrupaciones interpretaron la Misa Criolla de Ariel Ramírez y el Réquiem de Gabriel Fauré y la Misa Brevis de Jacob de Haan.La agrupación cuenta en la actualidad con 45 coralistas distribuidos entre las cuatro cuerdas, sopranos, contraltos, tenores y bajos.Su primer director fue Fernando Menadas, continuando su labor Israel Rodríguez. Desde septiembre de 2005 hasta septiembre de 2014, ha sido su director Don Francesc Gamón, posteriormente pasa a ser dirigido por David Gómez Ramírez. Actualmente es su director titular Pere Molina-González.

COR DE LA SOCIEDAD MUSICAL SAN BLAS. TERESA DE COFRENTS (València)

El cor de la Sociedad Musical San Blas, de Teresa de Cofrents, es va fundar l’any 2015, i començà els assajos a l’octubre d’eixe mateix any.A causa del seu curt camí, el seu currículum és curt, però tot i això, ja ha participat en concerts de fi de curs de l’escola de música, ha realitzat dos concerts de Nadal i ha participat dos anys en les festes d’agost.La primera actuació i primer intercanvi va ser l’agost de 2016, juntament amb la coral Vicente Martín i Soler de la veïna població d’Aiora, en conjunt amb l’orquestra de cambra Gaspar Cassadó d’Almansa i la Banda de Teresa de Cofrents.En 2017 va participar en l’intercanvi coral amb el cor de la població de Motilla del Palancar (Conca), a l’agost i al novembre de 2018 a Alcàsser (València).

CORO SOCIEDAD MUSICAL SAN BLAS. TERESA DE COFRENTES (Valencia)

El coro de la sociedad Musical San Blas, de Teresa de Cofrentes, se fundó en el año 2015, comenzando sus ensayos en octubre de ese mismo año.Debido a su corta andadura, su currículo es corto, pero aún así, ya ha participado en conciertos de fin de curso de la escuela de música, ha realizado dos conciertos de Navidad y ha participado dos años en la fiestas de Agosto.Su primera actuación y primer intercambio, fue en Agosto del 2016, junto con la coral Vicente Martín i Soler de la vecina población de Ayora, en conjunto con la orquesta de cámara Gaspar Cassadó de Almansa y la Banda de Teresa de Cofrentes.En 2017, participó en el intercambio coral con el coro de la población de Motilla del Palancar (Cuenca) en agosto y en noviembre de 2018 en Alcasser (Valencia).

PERE MOLINA-GONZÁLEZDirector titular i artístic de l’Orquestra de Cambra de València i director musical resident del Teatre Serrano de Gandia durant les temporades (2012-2017).A la primerenca edat, Pere Molina ha sigut invitat a dirigir algunes de les formacions més importants del panorama musical, com ara l’orquestra simfònica nacional de Costa Rica, orquestra simfònica nacional de Cuba, orquestra simfònica S. XXI Ciudad de Madrid, orquestra simfònica de Sherbone (Anglaterra), Symphony Orchestra “Cholet Ville” (França), Symphony Orchestra Caltanissetta di Sicília, Symphony Orchestra of Northern France, Orquestra Simfònica Ciutat de València, Banda Municipal de Santiago de Compostela, Banda Sinfónica Municipal de Valga

(Pontevedra), Chamber Orchestra Music Academy (Berlín), orquestra simfònica del Collegium Musicum de Buenos Aires (Argentina), Young Symphony Orchestra of International Musicum France 2016, orquestra simfònica OSUAT de Tamaulipas (Mèxic), orquestra de cambra ARVEN (Galícia).Ha treballat en els més diversos gèneres, incloent-hi òpera i sarsuela, acompanyant cantants de la talla de Maria José Martos, Javier Galán, Juan José Navarro, Vanessa García, Aurora Peña, Silvia Vázquez. Ha dirigit instrumentistes de la talla de Rubén Marqués (trompeta solista del Palau de les Arts), Bernardo Cifres (trompa solista del Palau de les Arts), Tim Buzbee (tuba solista de l’orquestra simfònica d’Islàndia), Pilar Marín (viola de l’Orquestra Simfònica de València), Sayuri Akimoto (pianista solista internacional japonesa, premi internacional de piano TEXAS 2009), Mirna Alicia Reyes (violí solista internacional - ambaixadora de la UAT de Tamaulipas a Europa).A Espanya ha realitzat una important tasca amb joves agrupacions simfòniques, incloent-hi l’Orquestra Simfònica de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), Orquestra Simfònica del Conservatori Professional “Tenor Cortís” de Dénia (Alacant), Orquestra Simfònica d’Alt Rendiment “OSAR” d’Ontinyent (València), Orquestra Simfònica de la Marina Alta, Wind Orchestra of València, Orquestra de Vents “Cameratum Winds Octet”.Natural de Dénia, titulat als conservatoris superiors de Castelló “Salvador Seguí” i València “Joaquín Rodrigo” en les especialitats de trombó, tuba, pedagogia, composició, en els quals paral·lelament es gradua en direcció d’orquestra en la Royal School of Sherbone (Anglaterra) amb les més altes qualificacions. La seua batuta ha obtingut diferents premis com: Primer Premi en el Concurs de Direcció Ciutat de Sant Mateu de Castelló 2007, Primer Concurs Internacional a Milà 2002. Està en possessió del Premi Batuta d’Or Guillermo Tomás Bouffartigue lliurat pel ministeri de la ciutat de l’Havana (Cuba), i dirigeix la Banda Nacional de Cuba. És membre de l’Associació Nacional de Directors d’Orquestra AESDO.L’abril de 2018 va ser seleccionat per l’Associació de Directors d’Orquestra AESDO com a director convidat per a dirigir el prestigiós festival de la 57 edició de la SMR (Semana de Música Religiosa de Cuenca), on participen orquestres de primer nivell, com RTVE, i dirigeix en el cicle de música contemporània. Ha realitzat diverses gravacions discogràfiques per a prestigiosos segells com NAXOS, Contraseña Records, Audioart, Duradisc, Beriato WSR, i ha col·laborat amb els principals mitjans de comunicació a Espanya, Holanda, França, Itàlia…S’ha presentat en grans sales de concerts de països com: Anglaterra, Àustria, França, Bèlgica, Itàlia, Suïssa, Alemanya, Cuba, Argentina, Mèxic. Pere Molina està considerat com un dels millors joves directors espanyols de major projecció internacional avalat pel prestigiós director d’orquestra George Pehlivanian, amb el qual estudià a París els anys 2014-2016.La propera temporada 18/19 serà invitat en diverses agrupacions a Mèxic, Perú, Anglaterra, Rússia, França, Itàlia, Galícia, Barcelona, Madrid, València. Pere Molina actualment és director titular de l’Orquestra de Cambra de València, director titular de l’Orquestra Simfònica OSLS de Sagunt, professor al Centre Professional de Música AULAMEDA i director del Centre Professional de Música “Joaquín Rodrigo” de Sagunt.

PERE MOLINA-GONZÁLEZDirector Titular y Artístico de la Orquesta de Cámara de Valencia y director Musical Residente del Teatro Serrano de Gandía durante las temporadas ( 2012-2017).A su temprana edad, Pere Molina ha sido invitado a dirigir algunas de las formaciones más importantes del panorama musical como Orquesta Sinfónica Nacional de Costa Rica, Orquesta Sinfónica Nacional de Cuba, Orquesta Sinfónica S.XXI ciudad de Madrid, Orquesta Sinfónica de Sherbone (Inglaterra), Symphony Orchestra

Page 7: Dimecres 3 d’abril, 20:00 h.€¦ · la época de sor Isabel y proviene de cancioneros como el Cançoner de Gandia, el Cançoner de Montecassino, el Misteri d’Elx... Además,

-13--12-

“Cholet Ville” (Francia), Symphony Orchestra Caltanissetta di Sicilia, Symphony Orchestra of Northern France, Orquesta Sinfónica Ciudad de Valencia, Banda Municipal de Santiago de Compostela, Banda Sinfónica Municipal de Valga (Pontevedra), Chamber Orchestra Music Academy - Berlín, Orquesta Sinfónica del Collegium Musicum de Buenos Aires (Argentina), Young Symphony Orchestra of International Musicum France 2016, Orquesta Sinfónica OSUAT de Tamaulipas (México), Orquesta de Cámara ARVEN (Galicia).Ha trabajado en los más diversos géneros, incluyendo ópera y zarzuela, acompañando a cantantes de la talla de Maria José Martos, Javier Galán, Juan José Navarro, Vanessa García, Aurora Peña, Silvia Vazquez. Ha dirigido a instrumentistas de la talla de Rubén Marqués (Trompeta Solista del Palau de les Arts), Bernardo Cifres (Trompa Solista del Palau de les Arts), Tim Buzbee (Tuba Solista de la Orquesta Sinfónica de Islandia), Pilar Marin (Viola de la Orquesta Sinfónica de Valencia), Sayuri Akimoto (Pianista Solista internacional Japonesa, premio internacional de Piano TEXAS 2009), Mirna Alicia Reyes (Violín Solista Internacional - Embajadora de la UAT de Tamaulipas en Europa).En España ha realizado una importante labor con jóvenes agrupaciones sinfónicas, incluyendo la Orquesta Sinfónica de la Escuela Superior de Música de Cataluña (ESMUC), Orquesta Sinfónica del Conservatorio profesional “Tenor Cortís” de Dénia (Alicante), Orquesta Sinfónica de Alto Rendimiento “OSAR” de Ontinyent (Valencia), Orquesta Sinfónica de la Marina Alta, Wind Orchestra of Valencia, Orquesta de Vientos “Cameratum Winds Octet”.Natural de Dénia, titulado en los Conservatorios Superiores de Castellón “Salvador Seguí” y Valencia “Joaquín Rodrigo” en las especialidades de Trombón, Tuba, Pedagogía, Composición, en el que paralelamente se gradúa en Dirección de Orquesta en la Royal School of Sherbone (Inglaterra) con las mas altas calificaciones. Su batuta ha obtenido diferentes premios como: Primer Premio en el Concurso de Dirección Ciudad de Sant Mateu de Castellón 2007, 1º Concurso Internacional a Milano 2002. Está en posesión del Premio Batuta de Oro Guillermo Tomás Bouffartigue entregado por el ministerio de la ciudad de la Habana - Cuba, dirigiendo la Banda Nacional de Cuba. Es miembro de la Asociación Nacional de Directores de Orquesta AESDO.En Abril del 2018 ha sido seleccionado por la Asociación de Directores de Orquesta AESDO como director invitado para dirigir el prestigioso festival de la 57 edición de la SMR (Semana de Música Religiosa de Cuenca), donde participa orquestas de primer nivel como RTVE, dirigiendo en el ciclo de música contemporánea.Ha realizado diversas grabaciones discográficas para prestigiosos sellos como NAXOS, Contraseña Records, Audioart, Duradisc, Beriato WSR y ha colaborado con los principales medios de comunicación en España, Holanda, Francia, Italia…Se ha presentado en grandes salas de conciertos de países como: Inglaterra, Austria, Francia, Bélgica, Italia, Suiza, Alemania, Cuba, Argentina, México.Pere Molina está considerado como un de los mejores jóvenes directores españoles de mayor proyección internacional avalado por el prestigioso director de Orquesta George Pehlivanian con el que estudió en Paris los años 2014-2016.La próxima temporada 18/19 será invitado en diversas agrupaciones en, México, Perú, Inglaterra, Rusia, Francia, Italia, Galicia, Barcelona, Madrid, Valencia. Pere Molina actualmente es Director Titular de la Orquesta de Cámara de Valencia, Director Titular de la Orquesta Sinfónica OSLS de Sagunto, profesor en el Centro Profesional de Música AULAMEDA y director del Centro Profesional de Música “Joaquín Rodrigo” de Sagunto.

PROGRAMA

PART I

Joseph Haydn (Rohrau, 1732-Viena, 1809)

Simfonia en Do M núm. 63 Hoboken I/63 “La Roxelane” (1781) (c.a. 22’)

Allegro

“La Roxelane” Allegretto

Menuetto & Trio

Finale: Presto

PART II

Anònim segle XVII

Misa (c.a. 40’)

Kyrie

Gloria

Credo

Sanctus

Benedictus

Agnus Dei

CORAL VICENTE MARTÍ I SOLER

COR DE LA SOCIEDAD MUSICAL SAN BLAS

CORAL LIRA SAGUNTINA

ORQUESTRA SIMFÒNICA LIRA SAGUNTINA

Pere Molina González, director

[Concert núm. 282 – Any XXXIII / 6é de la Temporada 2018-2019]

Page 8: Dimecres 3 d’abril, 20:00 h.€¦ · la época de sor Isabel y proviene de cancioneros como el Cançoner de Gandia, el Cançoner de Montecassino, el Misteri d’Elx... Además,

-15--14-

ROYAL BAROQUELa formació femenina ROYAL BAROQUE està integrada per excel·lents intèrprets, procedents de Finlàndia, Noruega, Grècia, Polònia i el Regne Unit. Els seus components van coincidir en la Guildhall School of Music and Drama a Londres al setembre de 2010, moment en què va començar aquest projecte artístic. El seu inici en la interpretació històrica va estar relacionat amb l’interés mutu per l’àmplia influència de la música cortesana durant el prebarroc i el barroc. El grup va explorar les obres de compositors que van disfrutar del mecenatge de les diferents corts d’ambdues èpoques. El repertori del grup comprén des dels primers estils italians fins als estils nacionals de les corts angleses, franceses i alemanyes. El fet que alguna de les seues components siga multiinstrumentista, permet dur a terme interpretacions en combinacions úniques.ROYAL BAROQUE té una presència regular en els escenaris anglesos, ha actuat recentment al London Handel Festival amb Anna Starushkevych, guanyadora del Concurs de Cant d’Handel. El conjunt va ser nominat per a representar la Guildhall School of Music and Drama en el concurs Sir Anthony Lewis Memorial Prize organitzat per Musica Britannica Trust, i també va ser finalista en la prestigiosa competència Fenton House Early Keyboard. La seua actuació en la final del York Early Music International Young Artists Competition (2015) va meréixer grans elogis. De vegades, la formació invita altres artistes als seus projectes, la qual cosa els dona l’oportunitat d’ampliar el repertori i actuar com una orquestra barroca. També és sol·licitat per a esdeveniments privats, com una font d’entreteniment imaginatiu.

ROYAL BAROQUELa formación femenina ROYAL BAROQUE está integrada por excelentes intérpretes, procedentes de Finlandia, Noruega, Grecia, Polonia y el Reino Unido. Sus componentes coincidieron en la Guildhall School of Music and Drama en Londres en septiembre de 2010, momento en el que comenzó este proyecto artístico. Su inicio en la interpretación histórica estuvo relacionado con el interés mutuo por la amplia influencia de la música cortesana durante el pre-barroco y el barroco. El grupo exploró las obras de compositores que disfrutaron del mecenazgo de las diferentes cortes de ambas épocas. El repertorio del grupo abarca desde los primeros estilos italianos hasta los estilos nacionales de las cortes inglesas, francesas y alemanas. El hecho de que alguna de sus componentes sea multiinstrumentista, permite llevar a cabo interpretaciones en combinaciones únicas.ROYAL BAROQUE tiene una presencia regular en los escenarios ingleses,habiendo actuado reciéntemente en el London Handel Festival con Anna Starushkevych, ganadora del Concurso de Canto de Handel. El conjunto fue nominado para representar a la Guildhall School of Music and Drama en el concurso Sir Anthony Lewis Memorial Prize organizado por Musica Britannica Trust, y también fue finalista en la prestigiosa competencia Fenton House Early Keyboard. Su actuación en la final del York Early Music International Young Artists Competition (2015), mereció grandes elogios. En ocasiones, la formación invita a otros artistas a sus proyectos, lo que les da la oportunidad de ampliar el repertorio y actuar como una orquesta barroca. También es solicitado para eventos privados, como una fuente de entretenimiento imaginativo.Daniel Sæther és un contratenador noruec que viu en Oslo. Va estudiar cant en el Royal Birmingham Conservatoire i en la Royal Academy en Donen Haag, on va estudiar amb Andrew King, Michael Chance i Gordon Sandison. Daniel va començar a cantar a primerenca edat com a corista en el cor de la catedral d’Oslo abans de continuar els seus estudis a Anglaterra.Des de 2011, Daniel ha treballat com contratenor a Oslo, interpretant una àmplia varietat de música com a solista amb els principals grups de música antiga en Noruega.En 2018 va rebre una beca de tres anys del Consell de les Arts de Noruega per a interpretar i gravar música contemporània de compositors noruecs. Recentment ha gravat el seu primer CD en solitari «Cançons inesperades» que es llançarà en el segell LAWO Classics en 2019.Daniel Sæther es un contratenador noruego que vive en Oslo. Estudió canto en el Royal Birmingham Conservatoire y en la Royal Academy en Den Haag, donde estudió con Andrew King, Michael Chance y Gordon Sandison. Daniel comenzó a cantar a temprana edad como corista en el coro de la catedral de Oslo antes de continuar sus estudios en Inglaterra.

Dimecres 10 d’abril, 20:00 h.CAPELLA VERGE DEL CARME (Asilo)Música alemanya per a temps de Passió.THE ROYAL BAROQUE

Desde 2011, Daniel ha trabajado como contratenor en Oslo, interpretando una amplia variedad de música como solista con los principales grupos de música antigua en Noruega. En 2018 recibió una beca de tres años del Consejo de las Artes de Noruega para interpretar y grabar música contemporánea de compositores noruegos. Recientemente ha grabado su primer CD en solitario «Canciones inesperadas» que se lanzará en el sello LAWO Classics en 2019.Christiane Eidsten Dahl, originària de Noruega, és una versàtil violinista barroca i moderna. Va estudiar amb David Takeno i Pavlo Beznosiuk en la Guildhall School of Music and Drama a Londres, abans de convertir-se en membre de Southbank Simfonia en la seua temporada 2012. Ha actuat en Wigmore Hall, Royal Albert Hall, Musikverein Vienna, Concertgebouw a Amsterdam i en el teatre Champs-Elysèes Paris. Ha realitzat gires de concerts en països com Xina, Brasil, Colòmbia, Rússia, Turquia i diversos països d’Europa. Christiane es troba actualment en prova per a un lloc de violí en The Orchestra of the Age of Enlightenment, i també toca regularment amb the Academy of Ancient music i The English Concert, i com a concertino i principal violí 2n amb The Trondheim Barokk. En la temporada 2019 destaquen les seues actuacions com a solista en Les Quatre Estacions de A. Vivaldi amb Istante en el Festival de Newbury i en La Flauta Màgica de W.A. Mozart en Glyndebourne amb The Orchestra of the Age of Enlightenment.Christiane Eidsten Dahl, originaria de Noruega, es una versátil violinista barroca y moderna. Estudió con David Takeno y Pavlo Beznosiuk en la Guildhall School of Music and Drama en Londres, antes de convertirse en miembro de Southbank Sinfonia en su temporada 2012. Ha actuado en Wigmore Hall, Royal Albert Hall, Musikverein Vienna, Concertgebouw en Amsterdam y en el teatro Champs-Elysèes Paris. Ha realizado giras de conciertos en países como China, Brasil, Colombia, Rusia, Turquía y diversos países de Europa. Christiane se encuentra actualmente en prueba para un puesto de violín en The Orchestra of the Age of Enlightenment, y también toca regularmente con the Academy of Ancient music y The English Concert, y como concertino y principal violín 2º con The Trondheim Barokk. En la temporada 2019 destacan sus actuaciones como solista en Las Cuatro Estaciones de A. Vivaldi con Istante en el Festival de Newbury y en La Flauta Mágica de W.A. Mozart en Glyndebourne con The Orchestra of the Age of Enlightenment.Kate Conway va estudiar viola i violoncel barroc amb Jonathan Manson en la Royal Academy of Music, graduant-se amb distinció en el Jesus College de Cambridge. Va rebre el Premi Nancy Nuttall i el Premi D Day Fund. Ha actuat amb Solomon’s Knot, English Touring Opera i Feinstein Ensemble. Kate és membre d’Ensemble Molière, considerat Artista Barroc Del Demà en el Festival de Música Barroca de Londres 2017, i Ceruli, Ensemble Connect Fellows en la Guildhall School of Music and Drama en 2016-17. També ha participat en classes magistrals en el Festival Internacional de Música Antiga de Greenwich i en el Festival RCM de Violes, presentant-se davant de Christophe Coin, Alison Crum, Vittorio Ghielmi i Paolo Pandolfo. Més recentment, els projectes han inclòs concerts en el Cadogan Hall, Southbank Centre i King’s Place, i transmissions en vivo en “In Vagabundege” de BBC Ràdio 3 amb Ceruli i Ensemble Molière.Kate Conway estudió viola y violonchelo barroco con Jonathan Manson en la Royal Academy of Music, graduándose con distinción en el Jesus College de Cambridge. Recibió el Premio Nancy Nuttall y el Premio D Day Fund. Ha actuado con Solomon’s Knot, English Touring Opera y Feinstein Ensemble. Kate es miembro de Ensemble Molière, considerado Artista Barroco del Mañana en el Festival de Música Barroca de Londres 2017, y Ceruleo, Ensemble Connect Fellows en la Guildhall School of Music and Drama en 2016-17. También ha participado en clases magistrales en el Festival Internacional de Música Antigua de Greenwich y en el Festival RCM de Violas, presentándose ante Christophe Coin, Alison Crum, Vittorio Ghielmi y Paolo Pandolfo. Más recientemente, los proyectos han incluido conciertos en el Cadogan Hall, Southbank Centre y King’s Place, y transmisiones en vivo en “In Tune” de BBC Radio 3 con Ceruleo y Ensemble Molière.Katarzyna Kowalik és una clavecinista polonesa amb seu a Londres i especialista en el teclat antic, que intervé activament com a solista i amb molts conjunts d’època al Regne Unit i en tota Europa. Katarzyna va completar la seua mestria en interpretació històrica en la Guildhall School of Music and Drama a Londres (2012).En 2015, Katarzyna va participar en l’Handel House Talent, un pla per a promoure el desenrotllament professional de jóvens promeses professionals intèrprets de música barroca. També va guanyar el Premi Basso Continu en el Concurs “Gianni Gambi” a Pesaro (Itàlia). Katarzyna és actualment professora de clau i baix continu en el Morley College de Londres. Recentment va gravar el seu primer CD de clau com a solista: “Col·lecció francesa”.Katarzyna Kowalik es una clavecinista polaca con sede en Londres y especialista en el teclado antiguo, que interviene activamente como solista y con muchos conjuntos de época en el Reino Unido y en toda Europa. Katarzyna completó su

Page 9: Dimecres 3 d’abril, 20:00 h.€¦ · la época de sor Isabel y proviene de cancioneros como el Cançoner de Gandia, el Cançoner de Montecassino, el Misteri d’Elx... Además,

-17--16-

maestría en interpretación histórica en la Guildhall School of Music and Drama en Londres (2012). En 2015, Katarzyna participó en el Handel House Talent, un plan para promover el desarrollo profesional de jóvenes promesas profesionales intérpretes de música barroca. También ganó el Premio Basso Continuo en el Concurso “Gianni Gambi” en Pesaro (Italia). Katarzyna es actualmente profesora de clave y bajo continuo en el Morley College de Londres. Recientemente grabó su primer CD de clave como solista: “Colección francesa”.

NOTES AL PROGRAMABUXTEHUDE & BACHEn el segle XVII, el compositor danés-alemany Dieterich Buxtehude va ser considerat un dels compositors més importants d’Alemanya. Lamentablement, moltes de les seues composicions s’han perdut, incloent-hi desenes d’alguns grans oratoris alemanys que probablement van ser el model per als treballs posteriors de Johann Sebastian Bach.La seua Sonata per a Trio op. 1 està plena de girs peculiars en ritme, dinàmica i estat d’ànim. Estes característiques estilístiques contrastante amb la seua música eclesiàstica més conservadora. Van ser escrites quan estava en l’apogeu de la seua carrera i, usant el seu gran coneixement tècnic del violí, va poder explotar tota la gamma dels seus registres de forma complementària i contrastante. Açò és més evident en la bella Jubila’t Domino, on l’escriptura virtuosa per a viola és prou extraordinària.Bach tenia només 20 anys quan va deixar la seua posició d’organista en Arnstadt, durant la qual cosa originàriament se suposava que era un mes, per a visitar al famós Buxtehude de 68 anys en Lübeck. Bach va acabar quedant-se amb Buxtehude més de quatre mesos i mig, fins que un impacient Arnstadt li va presentar un ultimàtum perquè mantinguera el seu treball o ho perdera. No se sap molt més sobre les impressions i influències que Bach es va portar a casa de Lübeck, encara que va començar a rebre crítiques sobre els seus llargs preludis que s’havien tornat molt més llargs al seu retorn.Este programa per a la Quaresma posa la veu de Bach i la música instrumental de Buxtehude en una perspectiva interessant, considerant que Buxtehude va ser una de les primeres influències de Bach.ROYAL BAROQUE interpretarà una selecció única d’àries per a alt de la missa en Re menor de Bach, la Passió segons Sant Mateu i l’Oratori de Nadal, inclosa la bella ària “Erbarme Dich”, on la música de Bach és més lírica. En este duo entre violí i veu, la dramàtica i poderosa reflexió musical del text religiós és la demostració de Bach del que podria aconseguir-se en este mitjà, desenrotllant el que Buxtehude va començar amb ell molts anys abans, component la música sacra a la perfecció.

NOTAS AL PROGRAMABUXTEHUDE & BACHEn el siglo XVII, el compositor danés-alemán Dieterich Buxtehude fue considerado uno de los compositores más importantes de Alemania. Lamentablemente, muchas de sus composiciones se han perdido, incluyendo decenas de algunos grandes oratorios alemanes que probablemente fueron el modelo para los trabajos posteriores de Johann Sebastian Bach.Su Sonata para Trío op. 1 está llena de giros peculiares en ritmo, dinámica y estado de ánimo. Estas características estilísticas contrastan con su música eclesiástica más conservadora. Fueron escritas cuando estaba en el apogeo de su carrera y, usando su gran conocimiento técnico del violín, pudo explotar toda la gama de sus registros de forma complementaria y contrastante. Esto es más evidente en la hermosa Jubilate Domino, donde la escritura virtuosa para viola es bastante extraordinaria.Bach tenía solo 20 años cuando dejó su posición de organista en Arnstadt, durante lo que originalmente se suponía que era un mes, para visitar al famoso Buxtehude de 68 años en Lübeck. Bach terminó quedándose con Buxtehude más de cuatro meses y medio, hasta que un impaciente Arnstadt le presentó un ultimátum para que mantuviera su trabajo o lo perdiera. No se sabe mucho más acerca de las impresiones e influencias que Bach se llevó a casa de Lübeck, aunque comenzó a recibir críticas sobre sus largos preludios que se habían vuelto mucho más largos a su regreso.Este programa para la Cuaresma pone la voz de Bach y la música instrumental de Buxtehude en una perspectiva interesante, considerando que Buxtehude fue una de las primeras influencias de Bach.ROYAL BAROQUE interpretará una selección única de arias para alto de la misa en Re menor de Bach, la Pasión según San Mateo y el Oratorio de Navidad, incluida la hermosaaria “Erbarme Dich”, donde la música de Bach es más lírica. En este dúo entre violín y voz, la dramática y poderosa reflexión musical del texto religioso es la demostración de Bach de lo que podría lograrse en este medio, desarrollando lo que Buxtehude comenzó con él muchos años antes, componiendo la música sacra a la perfección.

PROGRAMA

MÚSICA ÍNTIMA ALEMANYA PER A UN TEMPS DE PASSIÓ

Obres de J. S. Bach i D. Buxtehude

Dietrich Buxtehude Sonata per a trio Opus 1 en Re menor

(1637-1707)

Johann Sebastian Bach Missa en Si menor BWV 232 – Agnus Dei

(1685-1750)

Passió segons Sant Mateu BWV 244Erbarme Dich, mein Gott

Dietrich BuxtehudePassacaglia en Re – orgue

J. S. BachOratori de Nadal BWV 248

Schließe, mein Herze, dies selige Wunder

D. BuxtehudeSonata per a trio Opus 1 en La menor

Jubilate Domino

THE ROYAL BAROQUEDaniel Sagstuen Sæther, contratenorChristiane Eidsten Dahl, violí barroc

Kate Conway, violaKatarzyna Kowalik, orgue

Page 10: Dimecres 3 d’abril, 20:00 h.€¦ · la época de sor Isabel y proviene de cancioneros como el Cançoner de Gandia, el Cançoner de Montecassino, el Misteri d’Elx... Además,

-19--18-

Diumenge 14 d’abril, 20:00 h.L’ESGLÉSIA DEL BON SUCCÉSObres del Misteri d’Elx i altres.ESCOLANÍA DEL MISTERI D’ELX

ESCOLANIA DEL MISTERI D’ELXEl cor de veus blanques en el Misteri d’Elx (representació sacre-lírica declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en 2001) compta amb més de cinc-cents anys de tradició ininterrompuda. Des del naixement del drama assumpcionista elxà al segle XV, «els infants de cor» o xiquets de cor de l’església de Santa Maria eren els encarregats d’interpretar els papers de la Mare de Déu, Maria Salomé i Maria Jacobe i dels diferents àngels.Fa més de mig segle es va constituir formalment l’Escolania del Misteri d’Elx per a nodrir de veus la Festa, alhora que per a participar junt amb els cantors adults de la Capella en els concerts oferits dins i fora de la ciutat i, molt especialment, per a solemnitzar els cultes dedicats a la Mare de Déu de la Assumpció, patrona d’Elx. En els últims temps l’Escolania del Misteri d’Elx ha participat en nombrosos concerts i projectes, alguns d’ells d’àmbit nacional, en els quals ha demostrat la seua vàlua. El cor de veus blanques elxà ha estat present en trobades d’agrupacions corals tant nacionals com internacionals. L’any 2008 va participar en el I Congrés Nacional de Pueri Cantors, que es va celebrar a Oviedo, trobada en què els joves cantors del Misteri van tindre l’oportunitat de contrastar el seu magnífic nivell amb altres onze cors de tot Espanya que van assistir a la cita. Fruit d’aquesta participació va rebre una invitació per a participar, junt amb 117 cors de tot el món, en el XXXV Congrés Internacional de Pueri Cantors que es va celebrar a Estocolm al mes de juliol de 2009.Al llarg de la seua dilatada trajectòria ha col·laborat amb artistes com Amancio Prada, per a interpretar un repertori dedicat a Sant Joan de la Creu; amb Lluís Llach en un concert sota el títol Germania 2007; ha participat en la interpretació de Carmina burana, una de les principals composicions de la música clàssica universal, acompanyats per l’Orquestra Filharmònica de la Universitat de València i l’Orfeó Navarro Reverter. Algunes d’aquestes activitats han tingut un reflex notable en els mitjans de comunicació, com és el cas de la participació del cor de veus blanques en la pel·lícula Sueños de sal interpretant la seua banda sonora, que va aconseguir una nominació en els Hollywood Music in Media Awards, va rebre el Premi Jerry Goldsmith en la categoria de millor cançó i la pel·lícula està nominada com a millor documental en la 30 edició dels Premis Goya.Actualment està formada per 31 veus de xiquets entre 7 i 14 anys i un cor juvenil de 36 veus amb xics i xiques d’entre 15 i a 17 anys per a reforçar en el repertori mixt, que actuen sota la direcció de Francisco Javier Gonzálvez Valero.

ESCOLANÍA DEL MISTERIO DE ELCHEEl coro de voces blancas en el Misterio de Elche (representación sacro-lírica declarada Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO en 2001) cuenta con más de quinientos años de tradición ininterrumpida. Desde el nacimiento del drama asuncionista ilicitano en el siglo XV, «els infants de cor» o niños de coro de la iglesia de Santa María eran los encargados de interpretar los papeles de la Virgen María, de María Salomé y María Jacobe y de los diferentes ángeles.Hace más de medio siglo se constituyó formalmente la Escolanía del Misteri d’Elx para nutrir de voces La Festa, al tiempo que para participar junto a los cantores adultos de la Capella en los conciertos ofrecidos dentro y fuera de la ciudad y, muy especialmente, para solemnizar los cultos dedicados a la Virgen de la Asunción, Patrona de Elche. En los últimos tiempos la Escolanía del Misteri d’Elx ha participado en numerosos conciertos y proyectos, algunos de ellos de ámbito nacional, en los que ha demostrado su valía. El coro de voces blancas ilicitano ha estado presente en encuentros de agrupaciones corales tanto nacionales como internacionales. En el año 2008 participó en el I Congreso Nacional de Pueri Cantores, que se celebró en

Oviedo, encuentro en el que los jóvenes cantores del Misteri tuvieron la oportunidad de contrastar su magnífico nivel con otros once coros de toda España que asistieron a la cita. Fruto de esta participación recibió una invitación para participar, junto a 117 coros de todo el mundo, en el XXXV Congreso Internacional de Pueri Cantores que se celebró en Estocolmo en el mes de julio de 2009.A lo largo de su dilatada trayectoria ha colaborado con artistas como Amancio Prada, para interpretar un repertorio dedicado a San Juan de la Cruz; con Lluís Llach en un concierto bajo el título Germania 2007; ha participado en la interpretación de Carmina Burana, una de las principales composiciones de la Música Clásica Universal, acompañados por la Orquesta Filarmónica de la Universidad de Valencia y el Orfeón Navarro Reverter. Algunas de estas actividades han tenido un reflejo notable en los medios de comunicación, como es el caso de la participación del coro de voces blancas en la película Sueños de Sal interpretando su banda sonora, que consiguió una nominación en los Hollywood Music in Media Awards, recibió el Premio Jerry Goldsmith en la categoría de mejor canción y la película está nominada como mejor documental en la 30 edición de los Premios Goya.Actualmente está formada por 31 voces de niños entre 7 y 14 años y un coro juvenil de 36 voces con chicos y chicas de entre 15 y a 17 años para reforzar en el repertorio mixto, que actúan bajo la dirección de Fco. Javier Gonzálvez Valero.

NOTES AL PROGRAMAEl Misteri o la Festa d’Elx és allò que es representa, se celebra i es viu a la Basílica de Santa Maria d’Elx els dies 14 i 15 d’agost de cada any, l’argument dels quals és la mort, enterrament, assumpció i coronació de la Mare de Déu. La “Salve Regina” és la salutació que canten els apòstols una vegada reunits al voltant del llit de la Mare de Déu. “Oh poder de l’alt imperi”, també conegut pel “Ternari”, l’entonen tres dels apòstols en un encreuament de camins sorpresos davant del fet miraculós de veure’s reunits en el camí cap a la casa de la Mare de Déu. “L’Araceli” és el cor d’àngels que descendeix per a acollir l’ànima i el cos de Maria. En el moment en què és elevada als cels apareix la “Coronació”, simbolitzant la Santíssima Trinitat amb el cant de la qual és coronada la Mare de Déu. Quan la Mare de Déu és coronada i ascendeix al cel, els apòstols i els jueus entonen el cant final: “Gloria Patri”.“Ave Maria” és una bella melodia erròniament atribuïda a Giulio Caccini, compositor del segle XVI.L’Escolania del Misteri d’Elx, a més de la seua participació en les representacions d’agost, compleix les seues funcions litúrgiques a la Basílica de Santa Maria d’Elx. Per això, disposa d’un ampli repertori de música sacra de distintes èpoques i estils. Les peces que a continuació interpretarem són de compositors actuals, molts d’ells dedicats exclusivament a la música litúrgica.

NOTAS AL PROGRAMAEl Misteri o la Festa d’Elx es aquello que se representa, se celebra y se vive en la Basílica de Santa María de Elche los días 14 y 15 de agosto de cada año, cuyo argumento es la muerte, entierro, Asunción y Coronación de la Virgen. La “Salve Regina” es el saludo que cantan los apóstoles una vez reunidos alrededor del lecho de la Madre de Dios. “Oh poder de l’alt imperi”, también conocido por el “Ternari”, lo entonan tres de los apóstoles en un cruce de caminos asombrados ante el hecho milagroso de verse reunidos en el camino hacia la casa de la Virgen. El “Araceli” es el coro de ángeles que desciende para acoger el alma y el cuerpo de María. En el momento en que es elevada a los cielos aparece la “Coronación”, simbolizando a la Santísima Trinidad con cuyo canto es coronada la Mare de Déu. Cuando la Virgen María es coronada y asciende al cielo, los apóstoles y los judíos entonan el canto final: “Gloria Patri”.“Ave María” es una bella melodía erróneamente atribuida a Giulio Caccini, compositor del siglo XVI.La Escolanía del Misteri d’Elx, además de su participación en las representaciones de agosto, cumple sus funciones litúrgicas en la Basílica de Santa María de Elche. Por ello, dispone de un amplio repertorio de música sacra de distintas épocas y estilos. Las piezas que a continuación interpretaremos son de compositores actuales, muchos de ellos dedicados exclusivamente a la música litúrgica.

Page 11: Dimecres 3 d’abril, 20:00 h.€¦ · la época de sor Isabel y proviene de cancioneros como el Cançoner de Gandia, el Cançoner de Montecassino, el Misteri d’Elx... Además,

-21--20-

PROGRAMA

Temes del Misteri d’Elx

Salve Regina princesa

Oh poder de l’alt imperi

Araceli

Coronació

Gloria Patri

****

Ave Maria

Laudate Dominum … Julio Domínguez

Sanctus … Sandra Howard

Esto les digo … Kinley Lange

Por lo bello de la tierra ... John Rutter

Pacem in terris ... M. Frisina

Freedom trilogy ... Paul Halley

HARMONIA DEL PARNÀSHarmonia del Parnàs interpreta obres anteriors a 1800 amb instruments i criteris històrics, respectant les particularitats estètiques i teòriques de cada lloc i període concret. El seu repertori, triat a partir de la investigació musicològica de fonts musicals i documentals d’arxius i biblioteques de tot el món, recull diferents gèneres i autors hispànics dels segles XV al XVIII, de manera que les seues interpretacions són el resultat d’un estudiat exercici d’equilibri entre la musicologia històrica i la creativitat musical.Membre fundador de l’Associació GEMA (Grups Espanyols de Música Antiga), Harmonia del Parnàs ha sigut convidada per importants festivals, institucions i auditoris nacionals i internacionals com ara l’Auditorio Nacional de Madrid, Auditorio Ciudad de León, Palau de la Música de València, Auditorio de Santander, Festival Música Antigua de Aranjuez, Noches en los Jardines del Real Alcázar de Sevilla, Festival Internacional de Música Antiga i Barroca de Peníscola, Arte Sacro y Clásicos en Verano de la Comunidad de Madrid, Museo de arte hispanoamericano “Isaac Fernández Blanco” de Buenos Aires, Festival de Música Renacentista y Barroca de Vélez Blanco, Centre Nacional de Difusió Musical (INAEM), Festival Medieval d’Elx, Teatre Miejski de Gdynia, Festival “Barroco criollo” de l’Uruguai, etc., i ha recuperat, interpretant per primera vegada en temps moderns, diverses desenes de composicions d’autors com Antonio Abadía (-1791), José Escorihuela (1674-1743), Francisco Corradini (1700-1769ca.), Manuel Ferreira (1675ca.-1730ca.), Pascual Fuentes (1721-1768), Francisco H. Illana (1700ca.-1780), Joan de Navas (1647-1719ca.), José Pradas Gallén (1689-1757), Pedro Rabassa (1683-1767) o José de Torres (1670ca.-1738), entre altres. Els concerts de l’agrupació han sigut retransmesos per la Xarxa Europea de Ràdio, RNE, RTVE, Catalunya Música..., i entre la seua discografia es troba Arda el Ayre (La mà de guido, 2005), Requiem (La mà de guido, 2006), el monogràfic de José Pradas Gallén La tierra llora afligida editat en la col·lecció discogràfica “Patrimoni Musical Valencià” de la Generalitat Valenciana (2008) i nominat als Premis de la Música 2008 en la secció de “Millor Intèrpret de Música Clàssica”, Salve Regina (Tempus, 2010), Bárbaro (Tempus, 2012), La Dorinda (2016) i en breu eixiran a la llum dos nous discos de música inèdita.

HARMONIA DEL PARNÀSHarmonia del Parnàs interpreta obras anteriores a 1800 con instrumentos y criterios históricos, respetando las particularidades estéticas y teóricas de cada lugar y periodo concreto. Su repertorio, escogido a partir de la investigación musicológica de fuentes musicales y documentales de archivos y bibliotecas de todo el mundo, recoge diferentes géneros y autores hispánicos de los siglos XV al XVIII, siendo sus interpretaciones el resultado de un estudiado ejercicio de equilibrio entre la musicología histórica y la creatividad musical.Miembro fundador de la Asociación GEMA (Grupos Españoles de Música Antigua), Harmonia del Parnàs ha sido invitada por importantes festivales, instituciones y auditorios nacionales e internacionales como el Auditorio Nacional de Madrid, Auditorio Ciudad de León, Palau de la Música de Valencia, Auditorio de Santander, Festival Música Antigua de Aranjuez, Noches en los Jardines del Real Alcázar de Sevilla, Festival Internacional de Música Antigua y Barroca de Peñíscola, Arte Sacro y Clásicos en Verano de la Comunidad de Madrid, Museo de arte hispanoamericano “Isaac Fernández Blanco” de Buenos Aires, Festival de Música Renacentista y Barroca de Vélez Blanco, Centro Nacional de Difusión Musical (INAEM), Festival Medieval de Elche, Teatro Miejski de Gdynia, Festival “Barroco criollo” de Uruguay, etc. y ha recuperado, interpretando por vez primera en tiempos modernos, varias decenas de composiciones de autores como Antonio Abadía (¿-1791), José Escorihuela (1674-1743), Francisco Corradini (1700-1769ca.), Manuel Ferreira (1675ca.-1730ca.), Pascual Fuentes (1721-1768), Francisco H. Illana (1700ca.-1780), Juan de Navas (1647-1719ca.), José Pradas Gallén (1689-1757),

Dimarts 16 d’abril, 20:00 hESGLÉSIA DEL SALVADORSalve ReginaHARMIONIA DEL PARNÀSMarina Rosa Montagut, directora

Page 12: Dimecres 3 d’abril, 20:00 h.€¦ · la época de sor Isabel y proviene de cancioneros como el Cançoner de Gandia, el Cançoner de Montecassino, el Misteri d’Elx... Además,

-23--22-

Pedro Rabassa (1683-1767) o José de Torres (1670ca.-1738), entre otros. Los conciertos de la agrupación han sido retransmitidos por la Red Europea de Radio, RNE, RTVE, Catalunya Música, ... y entre su discografía se encuentra “Arda el Ayre” (la mà de guido, 2005), “Requiem” (la mà de guido, 2006), el monográfico de José Pradas Gallén “La tierra llora afligida” editado en la colección discográfica “Patrimonio Musical Valenciano” de la Generalitat Valenciana (2008) y nominado a los PREMIOS DE LA MÚSICA 2008 en la sección de “Mejor Intérprete de Música Clásica”, “Salve Regina” (Tempus, 2010), “Bárbaro (Tempus, 2012), “La Dorinda” (2016) y en breve saldrán a la luz dos nuevos discos de música inédita.Carmen Romeu, sopranoSoprano valenciana de trajectòria internacional. Inicia els estudis musicals en la seua localitat natal i els continua a València, on obté el premi extraordinari de grau mitjà i el títol superior amb les màximes qualificacions, amb la professora Sra. Ana L. Chova. En 2007 és seleccionada per a formar part de l’“Opera Studio” de la Accademia Santa Cecilia (Roma), on es forma amb Renata Scotto fins a 2011. Ha sigut dirigida per mestres com L. Maazel, R. Chailly, A. Zedda, D. Renzetti, K. Nagano, C. Rizzi, M. Mariotti, P. Fournillier, C. Rovaris, C. Soler, W. Crutchfield, O. Díaz, V. Galli, S. Alapont, F. Biondi, D. Longo, A. Marcon, G. Ferro, O. Dantone..., i ha interpretat rols com, entre altres, Dido i Enees de Purcell (Dido), Orpheo i Euridice de Gluck (Euridice), L’elisir d’amore de Donizetti (Adina), Cosí fan tutte de Mozart (Fiordiligi), Iphigenie en Tauride de Glück (Sacedotissa), etc., actuant en els principals teatres i auditoris de tot el món.Carmen Romeu, sopranoSoprano valenciana de trayectoria internacional. Inicia sus estudios musicales en su localidad natal y los continua en Valencia, donde obtiene el premio extraordinario de Grado Medio y el título superior con las máximas calificaciones, con la Prof.ª Dª Ana L. Chova. En 2007 es seleccionada para formar parte del “Opera Studio” de la Accademia Santa Cecilia (Roma), formándose con Renata Scotto hasta 2011. Ha sido dirigida por maestros como L.Maazel, R.Chailly, A.Zedda, D.Renzetti, K.Nagano, C.Rizzi, M.Mariotti, P. Fournillier, C.Rovaris, C.Soler, W.Crutchfield, O.Díaz, V.Galli, S.Alapont, F.Biondi, D.Longo, A.Marcon, G.Ferro, O.Dantone, … interpretando roles como, entre otros, Dido y Eneas de Purcell (Dido), Orpheo y Euridice de Gluck (Euridice), L’elisir d’amore de Donizetti (Adina), Cosí fan tutte de Mozart (Fiordiligi), Iphigenie en Tauride de Glück (Sacedotissa), etc. actuando en los principales teatros y auditorios de todo el mundo.Flavio Oliver, contratenorCantant, compositor i actor espanyol nascut a Brescia (Itàlia), reconegut internacionalment per les seues intervencions en òpera i concert. Ha interpretat rols protagonistes en teatres com l’Òpera de Washington convidat per Plácido Domingo, Met de Nova York, Teatre Nacional Garnier de París, Òpera de Montecarlo, Teatro Colón de Buenos Aires, Teatro Argentino de la Plata, Teatro Massimo de Palerm, Gran Teatre del Liceu de Barcelona, Gaiety Theater of Dublin, Opera Wisbaden, etc. Entre els seus enregistraments cal destacar: L’Incoronazione di Poppea de Monteverdi (Nerone), Il martiri di San Bartolomeo de David Pérez (San Bartolomeo), Giulio Cesare de G. F. Handel (Giulio Cesare)... Ha col·laborat amb directors musicals i d’escena de la talla de W. Cruchfield, Bo Holten, M. A. Gómez Martínez, M. Minkowski, Harry Christophers, Stewart Robertson, Gabriel Garrido, Stephen Stubbs, Andrea Marcon, Alan Curtis, J. L. Tems, D. Robertson, J. Pons, John Pascoe, Emilio Sagi, Iris Gore, G. Tambascio, Mario Pontiggia, De Tomasi, etc.Flavio Oliver, contratenorCantante, compositor y actor español nacido en Brescia (Italia), reconocido internacionalmente por sus intervenciones en ópera y concierto. Ha interpretados roles protagonistas en teatros como la Ópera de Washington invitado por Plácido Domingo, Met de New York, Teatro Nacional Garnier de Paris, Opera de Montecarlo, Teatro Colón de Buenos Aires , Teatro Argentino de la Plata, Teatro Massimo de Palermo, Gran Teatro del Liceu de Barcelona, Gaiety Theater of Dublin, Opera Wisbaden, etc… Entre sus grabaciones cabe destacar: L’Incoronazione di Poppea de Monteverdi (Nerone), Il martirio di San Bartolomeo de David Pérez (San Bartolomeo), Giulio Cesare de G.F.Handel (Giulio Cesare), … Ha colaborado con directores musicales y de escena de la talla de W. Cruchfield, Bo Holten, M.A. Gómez Martínez, M. Minkowski, Harry Christophers, Stewart Robertson, Gabriel Garrido, Stephen Stubbs, Andrea Marcon, Alan Curtis, J.L.Temes, D. Robertson, J. Pons, John Pascoe, Emilio Sagi, Iris Gore, G. Tambascio, Mario Pontiggia, De Tomasi, etc.

Marian Rosa Montagut, directoraMusicòloga, clavecinista i directora. Inicia els estudis musicals a la seua ciutat natal, on va obtindre la titulació de piano al Conservatori Superior “Joaquín Rodrigo”, estudis que compagina amb els universitaris, es llicencia en Filosofia a la Universitat de València. S’especialitza en música antiga i barroca, finalitza els estudis superiors de clau amb J. L. González Uriol al Conservatori Superior de Música de Saragossa, i es perfecciona amb Albert Romaní, Eduard Martínez, J. Ogg, R. Alesandrini, W. Jansen i E. López Banzo, entre altres. Fundadora d’Harmonia del Parnàs, és la clavecinista i directora d’aquesta agrupació amb la qual ha gravat set CD i actuat per Europa i Amèrica, alhora que col·labora, com a organista, clavecinista i directora, amb altres agrupacions especialitzades, tant en concert com en enregistraments. Obté el DEA del Doctorat en Musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, així com diverses beques i projectes per les seues investigacions, i compta amb nombroses publicacions.

Marian Rosa Montagut, directoraMusicóloga, clavecinista y directora. Inicia sus estudios musicales en su ciudad natal, obteniendo la titulación de piano en el Conservatorio Superior “Joaquin Rodrigo”, estudios que compagina con los universitarios, licenciándose en Filosofía en la Universidad de Valencia. Se especializa en música antigua y barroca, finalizando los estudios superiores de clave con J. L. González Uriol en el Conservatorio Superior de Música de Zaragoza, perfeccionándose con Albert Romaní, Eduard Martínez, J. Ogg, R. Alesandrini, W. Jansen y E. López Banzo, entre otros. Fundadora de Harmonia del Parnàs es la clavecinista y directora de esta agrupación con la que ha grabado siete CDs y actuado por Europa y América, a la vez que colabora, como organista, clavecinista y directora, con otras agrupaciones especializadas, tanto en concierto como en grabaciones. Obtiene el D.E.A. del Doctorado en Musicología de la Universidad Autónoma de Barcelona, así como varias becas y proyectos por sus investigaciones, y cuenta con numerosas publicaciones.

NOTES AL PROGRAMA“Salve Regina” proposa un viatge pel panorama musical del segle XVIII, prenent com a punt de partida la composició de dos grans mestres valencians del moment, Josep Prades i Pascual Fuentes, respectivament.

Josep Prades i Gallén va nàixer el 21 d’agost de 1689 a Vilafermosa (Castelló) i en 1700 el trobem ja a la catedral de València com a infant cantor, i passa a ser acòlit en 1707. La seua carrera professional la inicia a Algemesí, on en 1712 obté el lloc de mestre de capella a l’església de Sant Jaume, i passa a exercir el mateix lloc a la parròquia de Santa Maria de Castelló en 1717, fins que, el 2 de març de 1728, és nomenat mestre de capella de la catedral metropolitana de València, càrrec que va exercir durant 29 anys fins a la seua jubilació, el 22 de febrer de 1757. Josep Prades és un dels compositors més rellevants del barroc musical espanyol del segle XVIII, i és possiblement el més important dels mestres valencians d’aquest període, de manera que han sobreviscut en el transcórrer dels segles més de 400 de les seues composicions en data de hui, de les quals, no obstant això, a penes n’han sigut interpretades i gravades unes poques. En les obres de Prades triades en aquest programa, queda patent el seu domini del “nou estil” italià, amb l’ús de violins, l’estructura de recitat i ària, així com els recursos estilístics emprats.

El cas de Pascual Fuentes és ben diferent. Aquest autor les obres del qual s’enclaven bé en l’estil barroc o bé en l’estil preclàssic, a penes ha sigut interpretat en data de hui, de manera que encara és, malgrat la gran bellesa de moltes de les seues composicions, un gran desconegut. Nascut a Aldaia, Pascual Fuentes i Alcàsser (1721-1768) es va formar, igual que Prades, com infant cantor a la catedral de València, on va començar a cantar en 1731, precisament durant els anys en què el mestre Josep Prades estaria al càrrec de la capella. Després de formar-se en aquesta institució, Fuentes passaria a ocupar el càrrec de tenor a la catedral d’Albarrasí en 1746 i tan sols un any després el trobem ocupant el càrrec de mestre de capella de la parròquia de Sant Andreu de València, lloc que exerciria durant uns deu anys fins

Page 13: Dimecres 3 d’abril, 20:00 h.€¦ · la época de sor Isabel y proviene de cancioneros como el Cançoner de Gandia, el Cançoner de Montecassino, el Misteri d’Elx... Además,

-25--24-

que, en una oposició que duraria dèsset dies, guanyaria el mateix lloc a la catedral de València. La realitat és que, malgrat que el seu repertori hui en dia resulta poc conegut, Fuentes va compondre en un estil preclàssic que no ha d’envejar gens el de prestigiosos autors europeus, i, escoltant les seues obres, a penes es reconeix ja l’estil espanyol. Entre les composicions de l’autor, s’interpreta en aquest programa, al nostre entendre, una de les seues obres mestres, com és el cas de la “Salve Regina” a duo amb violins i baix continu, una composició de gran elaboració, dimensions i bellesa.

Al costat de les peces d’aquests autors valencians, podran escoltar-se unes altres del barroc europeu i colonial que ens permeten enclavar aquest repertori en el seu context internacional, com és el cas de l’italià Arcangelo Corelli o del peruà format en l’estil espanyol José de Orejón y Aparicio.

Marian Rosa Montagut

NOTAS AL PROGRAMA“Salve Regina” propone un viaje por el panorama musical del siglo XVIII, tomando como punto de partida la composición de dos grandes maestros valencianos del momento, José Pradas y Pascual Fuentes, respectivamente.

José Pradas Gallén nació el 21 de agosto de 1689 en Villahermosa del Río (Castellón) y en 1700 le encontramos ya en la catedral de Valencia como infantillo, pasando a ser acólito en 1707. Su carrera profesional la inicia en Algemesí, donde en 1712 obtiene el puesto de Maestro de Capilla en la Iglesia de San Jaime, pasando a desempeñar el mismo puesto en la parroquia de Santa María de Castellón en 1717 hasta que, el 2 de marzo de 1728, es nombrado Maestro de Capilla de la Catedral Metropolitana de Valencia, cargo que desempeñó durante 29 años hasta su jubilación, el 22 de febrero de 1757. José Pradas es uno de los compositores más relevantes de barroco musical español del siglo XVIII, siendo posiblemente el más importante de los maestros valencianos de dicho periodo, habiendo sobrevivido al transcurrir de los siglos más de 400 de sus composiciones a fecha de hoy, de las cuales, no obstante, apenas han sido interpretadas y grabadas unas pocas. En las obras de Pradas escogidas en este programa, queda patente su dominio del “nuevo estilo” italiano, con el uso de violines, la estructura de recitado y aria, así como los recursos estilísticos empleados.

El caso de Pascual Fuentes es bien distinto. Este autor cuyas obras se enclavan bien en el estilo barroco o bien en el estilo preclásico, apenas ha sido interpretado a fecha de hoy, siendo aún, a pesar de la gran belleza de muchas de sus composiciones, un gran desconocido. Nacido en Aldaia, Pascual Fuentes Alcacer (1721-1768) se formó, al igual que Pradas, como infantillo en la Catedral de Valencia, donde empezó a cantar en 1731, precisamente durante los años en que el maestro José Pradas estaría al cargo de la capilla. Tras formarse en dicha institución, Fuentes pasaría a ocupar el cargo de tenor en la Catedral de Albarracín en 1746 y tan solo un año después le encontramos ocupando el cargo de maestro de capilla de la Parroquia de San Andrés de Valencia, puesto que desempeñaría durante unos 10 años hasta que, en una oposición que duraría 17 días, ganaría el mismo puesto en la Catedral de Valencia. La realidad es que, a pesar de lo poco conocido que resulta su repertorio hoy en día, Fuentes compuso en un estilo preclásico que nada tiene que envidiar al de prestigiosos autores europeos, y escuchando sus obras apenas se reconoce ya el estilo español. Entre las composiciones del autor, se interpreta en este programa, a nuestro entender, una de sus obras maestras, como es el caso de la “Salve Regina” a dúo con violines y bajo continuo, una composición de gran elaboración, dimensiones y belleza.

Junto a las piezas de estos autores valencianos, podrán escucharse otras del barroco europeo y colonial que nos permiten enclavar este repertorio en su contexto internacional, como es el caso del italiano Arcangelo Corelli o del peruano formado en el estilo español, José de Orejón y Aparicio.

Marian Rosa Montagut

PROGRAMA

Sonate da Chiesa Op. 3 en re menor …..… Arcangelo Corelli (1653 – 1713)Grave – Andante

AllegroLargo

Allegro

Mariposa de sus rayos ………………… José de Orejón y Aparicio (ca.1706-1765)Recitat – Ària

Los ángeles te alaben ……………..……. Josep Prades i Gallén (1689-1757)Recitat – Ària

Salve Regina …………………….…….. Pascual Fuentes (1721-1768)

Salve ReginaVita, dulcedo

Ad te clamamusAd te suspiramus

Eia ergoEt Jesum

O ClemensGrave (Sonate da Chiesa la menor) ..….... A. Corelli

Fidelis servus ……………….…......…. AnònimSonora su luz ..…..……….……..……. J. Prades i Gallén

Recitat – ÀriaTriunfa feliz …………………..………. J. Orejón y Aparicio

Recitat – Ària¡Oh, Señora divina! ……….…..………. J. Orejón y Aparicio

Recitat – Ària¡Ah de la esfera! ………..……..………. J. Orejón y Aparicio

Carmen Romeu, sopranoFlavio Oliver, contratenor

Adrián Linares i Leo Rossi, violinsGuillermo Martínez, violoncel

Marian Rosa Montagut, clave i dirección

Page 14: Dimecres 3 d’abril, 20:00 h.€¦ · la época de sor Isabel y proviene de cancioneros como el Cançoner de Gandia, el Cançoner de Montecassino, el Misteri d’Elx... Además,

-26-