dijous · 17 de setembre del 2020....dijous · 17 de setembre del 2020. any xlv. núm. 15485 - avui...

9
DIJOUS · 17 de setembre del 2020. Any XLV. Núm. 15485 - AVUI / Any XLII. Núm. 14355 - EL PUNT 1,20€ Ple de retrets Un moment del ple, que es reprendrà divendres, quan Torra ja hagi comparegut al Suprem JOSEP LOSADA La possible imminent inhabilitació de Torra centra la sessió Planes 4 a 8 El clima preelectoral presideix el debat de política general, en què fins i tot els socis de govern discrepen -------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- -------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- NACIONAL. Planes 18 i 19 Protagonistes Pau Vallvé Músic, publica nou disc: ‘La vida és ara’ 180968-1228576LQ El TC denega la suspensió de penes a Junqueras i Romeva L’ONU renya Espanya per no haver-li fet cas en la seva petició d’alliberar els presos NACIONAL. Plana 10 Tornen els gols de Messi El Barça va vèncer el Girona (3-1) en l’amistós d’ahir J. RAMOS NACIONAL P14 ACORD · Els consells d’administració donaran avui llum verd a la fusió de CaixaBank i Bankia PREOCUPACIÓ · Fainé i Calviño desencallen l’acord, que passa per ajustar una plantilla de 51.536 empleats

Upload: others

Post on 09-Feb-2021

2 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

  • DIJOUS · 17 de setembre del 2020. Any XLV. Núm. 15485 - AVUI / Any XLII. Núm. 14355 - EL PUNT

    1,20€

    Ple deretrets

    Un moment del ple, que es reprendrà divendres, quan Torra ja hagi comparegut al Suprem ■ JOSEP LOSADA

    La possible imminentinhabilitació de Torra

    centra la sessió

    Planes 4 a 8

    El clima preelectoralpresideix el debat depolítica general, en

    què fins i tot els socisde govern discrepen

    --------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

    --------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------NACIONAL. Planes 18 i 19

    Protagonistes Pau Vallvé Músic, publica nou disc: ‘La vida és ara’

    1809

    68-1

    2285

    76LQEl TC denega

    la suspensióde penes aJunqueras iRomevaL’ONU renya Espanyaper no haver-li fet casen la seva peticiód’alliberar els presosNACIONAL. Plana 10 Tornen els gols de Messi

    El Barça va vèncer el Girona (3-1) en l’amistós d’ahir ■ J. RAMOS

    NACIONAL P14

    ACORD · Els consellsd’administració donaranavui llum verd a la fusióde CaixaBank i Bankia

    PREOCUPACIÓ · Fainé iCalviño desencallen l’acord,que passa per ajustar unaplantilla de 51.536 empleats

  • 2 | EL PUNT AVUIDIJOUS, 17 DE SETEMBRE DEL 2020El Punt Avui expressa la seva opinió únicamenten els editorials. Els articles firmats exposen lesopinions dels seus autors.

    Conselldelectors:Feu-nos arribar les opinions, els suggeriments i les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editoriali els nostres productes a [email protected]. Tots els contactes rebran resposta de la direcció.PUNT DE VISTA

    l Congrés dels Di-putats espanyol

    acaba de votar unainiciativa legal permodificar la llei departits i il·legalitzar les

    formacions independentistes, queqüestionen la unitat d’Espanya. La ini-ciativa posava fora de la llei uns quantspartits d’arreu de l’Estat i almenys cincformacions amb representació a lesCorts espanyoles, com són ERC,JxCat, la CUP, EH Bildu i el BNG, sensedescartar de la cremada el PNB.

    La iniciativa era de Vox i no va pros-perar, perquè només va rebre el votafirmatiu dels seus 52 diputats i aixòho converteix en poc més que unaanècdota en el dia a dia de la cambralegislativa espanyola, però val la penaaturar-s’hi una mica més. El fet no téres d’anecdòtic, perquè el que es pro-posa és una depuració política quemutila l’arc parlamentari, el pluralismepolític i la llibertat ideològica, envia a lail·legalitat una sèrie d’organitzacions ir-refutablement democràtiques i retallaels drets d’uns quants milions de ciu-tadans de l’Estat.

    Ens pot escandalitzar, però no enspot sorprendre, perquè els subjectesde la proposta són l’extrema dreta es-panyola, els hereus de la tradició fran-quista, dels seus valors i el seu imagi-nari; gent que ha adaptat els seus mè-todes al context constitucional, peròque no han canviat d’objectius i, per aells, Espanya i la seva unitat estan moltper davant de la democràcia i els dretshumans. Però aquesta foto tètrica se-ria incompleta si no esmentéssim queels parlamentaris del PP i de Ciudada-nos no van considerar necessari expli-citar el seu no al que es proposava. Esvan conformar amb callar.

    E

    Keep calmToni Brosa

    Un retrattètric

    El discurs sobre l’estat de laUnió que la presidenta de la

    Comissió Europea, Ursula von derLeyen, va pronunciar ahir davant delParlament d’Estrasburg va dibuixaruna Europa líder en la lluita contra elcanvi climàtic, una Europa més hu-mana i solidària en la gestió de lesmigracions, una Europa irreprotxa-ble respecte a l’estat de dret i tambéuna Europa capdavantera en la res-posta a la crisi i al repte que ha plan-tejat la pandèmia de la Covid-19. Mésenllà de la bondat i l’ambició poc dis-cutibles dels projectes de la legisla-tura europea, però, cal parlar tambésobre com superar els problemes,també innegables, que té l’adminis-tració europea per transformar al-

    guns d’aquests bons propòsits enmesures que acabin servint als ciu-tadans del continent. No cal anar gai-re lluny. Durant els mesos més dursde la pandèmia, la passada primave-ra, la UE pràcticament no va existir iva ser un mer espectador de l’avençimparable del virus, de la nul·la coor-dinació sanitària als diferents territo-ris i de la cursa irracional dels dife-rents estats per obtenir material sa-nitari per combatre la situació.

    Parlem naturalment de compe-tències en l’àmbit de la salut públicaque la UE no té i que hauria d’havertingut per poder millorar la respostaeuropea al desafiament plantejat pelcoronavirus. Von der Leyen va recla-

    mar aquestes competències durantla seva intervenció d’ahir, sabent quedel que estem parlant és de parcel-les de sobirania que els estats mem-bres de la Unió haurien de cedir i quees resisteixen a cedir en aquesta i enaltres qüestions, com poden ser la dela migració, amb incompliments fla-grants en les quotes d’asil als refu-giats del conflicte sirià, i la qüestió del’estat de dret, en què les decisionsarbitràries d’un estat són pal·liadesanys més tard, però mai corregides afons. La pregunta és si la UE és unprojecte col·lectiu ambiciós que elsestats i els seus ciutadans estan dis-posats a construir o, ans al contrari,si tan sols és un miratge que ens limi-tem a perseguir.

    El projecte i la realitat d’EuropaEDITORIAL

    La frase del dia

    “A mi no em trobaranmai en cap disputa ambels partits. Mai. La mevadisputa és amb l’Estatespanyol”

    QuimTorraPRESIDENT DE LA GENERALITAT

    a germana tenia dotze anys.Encara ara, un quart de segledesprés, ho recorda com si fos

    ahir. Estava sola a casa. La mare con-versejava a casa de la veïna. De cop, eltimbre del carrer va començar a sonarcom si cremés l’edifici. Crits i més critsal carrer. Ma germana va sentir pànic.Aquell any, el pare era regidor al governdel poble. El seu despatx era a nou-cents metres. Deu minuts a peu. Aaquella hora, era impossible que esti-gués al domicili. Però aquelles personesvan calibrar, imagino, que la pressió so-bre la família seria més incisiva. El mo-tiu de la protesta? No els agradava el so-lar triat per construir-hi una nova bi-

    M blioteca. La volien a cinc-cents metresdel punt elegit. Els càlculs electorals po-den ser mil·limètrics. La mare, bregadaen la lluita al carrer, no censurava laprotesta. Només el blanc triat. No sé enquin moment aquells veïns, entre elsquals hi havia regidors, van pensar quecastigar la família era una bona idea.Eren temps en què la paraula escrache,després traduïda a escarni, ni tan solsapareixia al vocabulari popular. Sorto-sament, també una època en què lesxarxes socials i la seva agressivitat nitan sols existien.

    No puc ni imaginar el que represen-ta, ara, ser fill o filla d’un polític que es-tà en el punt de mira de tothom, o que

    està en presó, tenint en compte que peraïllar-lo dels mals de la societat l’hau-rien d’enviar a Mart i potser ni així. Noarribo a endevinar què passa per lament d’algú que practica l’assetjamentcontra persones menors d’edat, siguinquin siguin els pecats del pare o la ma-re. I sí, hi ha molta canalla al món quees canviaria pels fills dels polítics, peròaixò no justifica que normalitzem lesprotestes que esquitxen els menors pelsimple fet que el seu progenitor no pen-sa com jo. Per culpa d’això, m’he sor-près a mi mateixa empatitzant amb elsalcaldes o alcaldesses que opten perquèla família visqui lluny del poble que go-vernen.

    De set en set

    Sara Muñoz

    El fill delpolític

    La foto

    La Covid i els altres virus. Una sanitària, sota un burca, vacunant la canalla contra la poliomielitisa Kandahar (Afganistan), on la malaltia ha crescut durant les restriccions de la pandèmia ■ EFE

  • | Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIJOUS, 17 DE SETEMBRE DEL 2020HERMES COMUNICACIONS SAPresident Editor:Joan Vall Clara. Comercial: Eva Negre, Maria Àngels Taulats, EduardVillacé i Josep Sánchez. Webs i Sistemes: Josep Madrenas. Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Comunicació: Albert París.

    Edita: Hermes Comunicacions SAhttp://www.elpuntavui.cat972 18 64 00. Güell, 68. 17005. Girona

    Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera i Xevi Sala. Caps de secció: ToniBrosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Núria Astorch (Comarques Gironines), Pilar Esteban (Europa-Món), Xavier Castillón(Cultura i Espectacles), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Necrològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins(Disseny), Ramon Buch (Disseny web), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

    Les cares de la notícia

    La Fundació puntCAT va complir ahir 15 anys de vida iho celebra amb una exposició itinerant per tot el terri-tori de parla catalana sobre la mateixa fundació i elseu creixement constant, que l’ha dut a gestionar finsara més de 110.000 dominis .cat.

    PRESIDENTA DE LA COMISSIÓ EUROPEA

    15 anys de creixement

    En el seu discurs sobre l’estat de la Unió, la presidenta dela Comissió Europea va defensar els ajuts econòmicsacordats amb motiu de la crisi sanitària, però també lanecessitat que Europa tingui competències en salut perpoder millorar l’acció conjunta en situacions similars.

    -+=

    -+=

    Fer vaga fora de testTohil Delgado

    Més EuropaUrsula Von der Leyen

    -+=

    Carles Salvadó

    Aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid i que hi haun virus encara fora de control, el Sindicato de Estudian-tes convoca una vaga perquè el ministeri no ha construïtnous col·legis ni ha contractat 165.000 docents més pergarantir una tornada a les aules més segura.

    SECRETARI GENERAL DEL SINDICATO DE ESTUDIANTES

    PRESIDENT DE LA FUNDACIÓ PUNTCAT

    l Tribunal Suprem (TS) celebraràaquest migdia la vista pel recursque ha presentat el president de

    la Generalitat, Quim Torra, contra laseva inhabilitació. La inhabilitació ésfruit d’una condemna per desobedièn-cia del Tribunal Superior de Justícia deCatalunya (TSJC) per haver penjat unapancarta en què es demanava la lliber-tat dels presos polítics i el retorn delsexiliats. Ningú preveu, ningú, que lasentència del TS que va condemnar amés de 100 anys de presó els líders delprocés que va dur al referèndum de l’1-O pugui ser absolutòria, vaja, que li tre-gui la raó al TSJC i valori que la pancar-ta estava emparada dins el dret a la lli-bertat d’expressió. I ningú ho preveuperquè ja fa anys que la judicatura jugaa fer política; de fet, només cal llegir elsarguments de la sentència de l’1-O o deles imputacions a la direcció dels Mos-sos o les anotacions al sumari del jutjat

    E “Tot i la dificultatde fer política enaquestes condicions,és un error no pactarla resposta a lainhabilitació de Torra

    número 13. Política i més política.La judicatura és una de les parts de

    l’establishment espanyol que no va serdepurada en aquesta transició “modèli-ca” que va servir perquè els sustenta-dors del franquisme seguissin fent elsseus negocis sense que ningú els moles-tés. Ara, a més, fan política perquè un

    partit polític, el PP de Mariano Rajoy,va renunciar a la seva responsabilitatde governar i va preferir judicialitzaruna qüestió política amb l’esperançaque la repressió, un altre tipus de vio-lència d’estat, acovardís els dissidents.I, a més, la judicatura es va veure refor-çada pel discurs de Felip VI el 3-O,aquell que donava empara a qualsevolrepressió contra l’independentisme.

    La realitat és que és difícil fer políticaen aquestes condicions però també hoés que l’independentisme, des d’aquell1-O, ha anat sumant errors estratègics,tot i que la mare de tots és no haverpactat un full de ruta unitari que inclo-gués la resposta a la repressió de l’Es-tat. I ara tot indica que se sumarà unnou error, no pactar, pels interessoselectoralistes de tots els implicats, unaresposta unitària a la inhabilitació delpresident de la Generalitat. Encara sóna temps de revertir-ho.

    Error independentistaJoan Rueda / [email protected] la tres.

    Que de les cendresde Mória reneixi unaEuropa novab Mória es va convertir en unveritable infern. Ja ho era abans,degut a les terribles condicions,però ara, a més, tenia flames deveritat. Era el major camp de re-fugiats d’Europa i la seva majorvergonya. Quin serà el seu futurara? Aquest estiu, juntamentamb dos-cents voluntaris de totEuropa, he estat ajudant enaquest camp. Fugen del conflictei de la persecució, el 40% me-nors. Els vam donar menjar, elsvam ensenyar anglès i vam feranimació infantil. Allà vaig poderveure les seves ganes de dignitati de futur. Ara tot són cendres.Europa no pot seguir mirant capa una altra banda, com si no pas-sés res. Cal que respongui unida iamb humanitat. Com diu laComunitat de Sant’Egidio: “Euro-pa ha d’acollir els sol·licitantsd’asil que ho han perdut tot. Calun acte de responsabilitat col·lec-tiva.” Per evitar mals majors, ésurgent el seu trasllat a llocs se-gurs. Cal una revolució que toquiles consciències de tot Europa,que els aculli i els integri. De lescendres de Mória pot renéixeruna Europa nova.RAQUEL SANCHOBarcelona

    Marina, que no t’hiveus la bigab La Sra. Marina Llansana vapublicar un article el diumengedia 6 titulat “Les persones pas-sen, les institucions queden”, enel qual es recull la carta del dar-rer president del Parlament al’exili, Francesc Farreras i Duran,fent el relleu amb l’Heribert Bar-rera i així fins a l’actual president,Roger Torrent. Llàstima que capal final hagi sortit la vena parti-dista d’ERC criticant el relleu,partidista, a la Generalitat entreJxCat. No sé que mai hagi criticatel paper poruc de l’actual presi-dent del Parlament, del seu par-tit, posem per cas en l’eleccióde l’actual president de la Gene-ralitat, condicionada i mediatit-zada pels tribunals espanyols re-butjant fins a tres candidats odarrerament en la inacció quanun funcionari del Parlament hamutilat la publicació d’una decla-ració del ple.

    Els independentistes sensepartit cada vegada estem mésdecebuts.ANDREU ARROYOL’Ametlla del Vallès (Vallès Oriental)

    Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dadespersonals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número detelèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix,cal que no superin els mil caràcters d’extensió. El Punt Avui esreserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicarancartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textoss’han d’adreçar a [email protected]

    El lector escriu

    SísifJordiSoler

    De reüll.Anna BalcellsVenir perquedar-se

    iuen els que hi entenen que el teletreball ha vingutper quedar-se. Es veu que, durant el confinament,

    la xifra de teletreballadors, a tot l’Estat, es va disparardel 7,5% a gairebé el 50% i que ara el govern de PedroSánchez prepara una llei específica per regular aquestamodalitat laboral. Prova que el teletreball està cridat adurar. Però no només. Podem dir que, en aquests pocsmesos transcorreguts des del març, quan ens vantancar tots a casa, han aparegut altres coses, altres

    pràctiques que també han passat aformar part de les nostres vides. Emrefereixo a les mascaretes queanem col·leccionant, l’ampolleta degel hidroalcohòlic sempre a punt ala bossa, les pistoles per prendre latemperatura, les reunionsd’empresa o les classesper videoconferència, lessalutacions contactless, els

    aforaments limitats, les fusions bancàries... Tot aixòsembla que ha vingut per quedar-se. Com el mateixcoronavirus. Com la brega contínua dins del campindependentista, atrapat en les seves pulsions caïnites–tan hispàniques!–, sense projecte ni horitzó. És clarque això últim ja era un mal pre-pandèmic, agreujat peruna repressió implacable que no ha estalviat mitjans.Espero que el desànim i la frustració que ens han caiguta sobre no hagin vingut també per quedar-se.

    D

    La pandèmiacrea noushàbits, queconviuenamb d’altresja instal·lats

  • EL PUNT AVUIDIJOUS, 17 DE SETEMBRE DEL 20204 |

    Ja hi ha 34 classesconfinades i 285mestres confinats,mentre els hotelersalbiren tancaments

    La fusió esmaterialitza avui,un cop acordatsels preus de lesaccions i els càrrecs

    Consellsdirectius deCaixaBank ide Bankia

    Els efectes delcoronavirus al’escola i elturismeNacional

    PARLAMENT DEBAT DE POLÍTICA GENERAL

    Venen mesos d’interinat-ge. Ho va predir ahir el ma-teix president de la Gene-ralitat, Quim Torra, que vaparlar d’un “període d’in-estabilitat” generat per laseva pròxima inhabilita-ció, i ho va vaticinar ERC,que va instar-lo a pactaruna resposta per evitar“entre sis i vuit mesos deprovisionalitat”. El tercer isegurament últim debatde política general de Tor-ra no va aclarir l’horitzópostinhabilitació; el presi-dent es va concentrar a ex-plicar la lluita contra lapandèmia de coronavirus il’obra de govern.

    Per Torra, que avui acu-dirà al Tribunal Suprem ala vista del recurs de cassa-ció contra la sentència perdesobediència del TSJCper haver mantingut lapancarta en defensa delspresos polítics i exiliats alPalau de la Generalitat,queda clara la imatge d’unEstat espanyol “instal·laten la venjança” al davantun govern que es concen-tra en la pandèmia. “Hi hapartits que creuen que po-sar una pancarta és motiude pes per fer caure unpresident de la Generali-tat i provocar un períoded’inestabilitat a tot unpaís. Això, ara, en plenapandèmia?”, es va pregun-tar en el colofó d’un dis-curs que va rondar lesdues hores. “El meu com-promís és i serà sempreservir el meu país fins a lesúltimes conseqüències,fins a l’últim minut de la

    meva presidència”, va sen-tenciar.

    El molt honorable vademanar col·laboració a lacambra per reformar elsistema de salut, a partirde l’informe que una tren-tena de professionals pre-sentaran dilluns, i va re-clamar a socialistes i co-muns que facin força en elgovern espanyol perquè aCatalunya arribin el mà-xim de fons europeus perreconstruir el país. “Ne-cessitem més recursos, elsnostres, els que generemels catalans i que desapa-reixen absorbits pel forat

    negre de Madrid”, va insis-tir. També va qualificard’“irresponsabilitat mo-numental” que el presi-dent Pedro Sánchez i el vi-cepresident Pablo Iglesiasno hagin regulat les baixeslaborals per als pares ambfills en quarantena: “Nopuc entendre que les dis-crepàncies entre els socisdel govern espanyol, entreel vicepresident i algunsministres, no s’hagin sa-but resoldre per un tematan vital com aquest.”

    Els dos anys, tres mesosi vint-i-set dies que Torradu al capdavant del governs’obren i es tanquen ambel que el president va des-criure com un “cercle per-fecte de la repressió”, jaque la legislatura va co-

    mençar amb Mariano Ra-joy impedint l’elecció d’unpresident de la Generali-tat, Carles Puigdemont, ipot acabar amb la destitu-ció d’un altre presidentamb Sánchez i Iglesiascom a mestres de cerimò-nies. Tanmateix, Torra vaexplicitar que no volia par-lar ahir “de les falses pro-postes de diàleg”, dels “pa-ranys” de la repressió, dela persecució que viu unamajoria de la població “pelsol fet de defensar un pro-jecte polític determinat”,dels presos polítics i exi-liats des de fa tres anys odels judicis i investiga-cions encara avui oberts“per perseguir un projectepolític legítim i democrà-tic”. “Tots som terroris-tes”, va ironitzar. D’algu-na d’aquestes qüestionss’espera que parli avui des-prés de la vista, en una de-claració institucional desde la delegació del govern aMadrid.

    ERC va reclamar-li quepacti l’escenari postinha-bilitació i no deixi les elec-cions en mans del Su-prem: “És imprescindibleque ens posem d’acord,que no deixem la capacitatde decidir a un tribunal es-panyol i aprofitem el mar-ge que tenim per interve-nir nosaltres.” Malgratmostrar una imatge d’uni-tat amb una foto conjuntadel govern en solidaritatantirepressiva amb Torraabans de començar el de-bat, el cap de files dels re-publicans, Sergi Sabrià, vainstar el president a acor-dar la reacció al marge de“càlculs electoralistes”.

    “Que ningú s’aprofiti perdesgastar el company deviatge i pensar més en lareconstrucció d’un par-tit”, va etzibar Sabrià, queva pronosticar més de migany d’interinatge.

    En un clima preelecto-ral, quasi tot l’arc parla-mentari, des de la CUPfins al PP, llevat,, és clar deJxCat, està àvid d’un avan-çament dels comicis. En elcas de Ciutadans, amb

    unes perspectives electo-rals calamitoses, va pro-metre buscar amb la restade l’unionisme fórmulesperquè Catalunya tinguiun nou cap de govern. “Sino vol convocar eleccions,hi ha mecanismes legalsperquè Catalunya tinguiun president de la Genera-litat escollit per camins le-gals i no ho puguin impe-dir”, va assegurar el candi-dat taronja, Carlos Carri-

    zosa, que va acomiadarTorra amb un “adeu” i unamitja rialla. Cs és qui vainstigar la persecució judi-cial per la pancarta.

    Igual que ERC, el PSCveu també càlculs parti-distes per part de Torra–probablement l’únic pre-sident de la Generalitatsense carnet de partit, talcom recorda sovint, tam-bé ahir–. El primer secre-tari socialista, Miquel Ice-

    Emili BellaBARCELONA

    INHABILITACIÓ Torra avisa que esgotarà el darrer minut depresidència en la lluita contra la pandèmia i acusa l’Estat d’estarinstal·lat en la venjança URNES Tot l’arc parlamentari, tret de JxCat,vol eleccions o un canvi de president INTERINATGE ERC fa unacrida a pactar una resposta per evitar mig any de provisionalitat

    El president, Quim Torra, i elvicepresident, Pere Aragonès, entrant ahiral debat de política general ■ JOSEP LOSADA

    — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

    — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

    El president descriula legislatura com“el cercle perfectede la repressió”

  • EL PUNT AVUIDIJOUS, 17 DE SETEMBRE DEL 2020 | Nacional | 5

    ÚnicL’APUNT tat persegueixi i condemni pancartes. Com recordava

    per segon cop ahir l’informe sobre detencions arbitrà-ries de l’ONU, l’Estat espanyol és l’únic de la Unió Euro-pea que figura en la llista de països que encara practi-quen l’empresonament de presos polítics, en referènciaals catalans. Aquesta és l’anomalia, i no tant sabergestionar la persecució judicial estatal.Carles Sabaté

    Gairebé tots els grups parlamentaris demanaven ahir aTorra eleccions i li retreien haver perdut la possibilitatde gestionar les dates electorals per la pancarta per lallibertat d’expressió. El president els recordava que elque és inaudit és que s’inhabiliti un gestor polític peruna pancarta. Més enllà de la tossuderia del president,que ara li costarà el càrrec, el que és únic és que un es-

    ta, va demanar comicisper acabar la legislatura“amb la màxima dignitatpossible”, mentre que Ca-talunya en Comú-Podemels vol “perquè no hi hagidos presidents simbòlics icap d’ells efectiu”. Lesdues forces que governena La Moncloa pretenenque Torra negociï un nousistema de finançamentamb l’Estat.

    Segons la CUP, cal vo-

    tar abans d’hora pel “des-gast, el bloqueig i el desga-vell” del govern, per tald’obrir un nou cicle quepermeti preparar un altreembat amb l’Estat. “El queno volem és que la data deles eleccions vingui mar-cada per les decisions acti-vades pels tribunals”, vaexplicar Carles Riera, queinsistia en la via Venturós,l’alcaldessa de Berga inha-bilitada que va continuar

    figurant d’alcaldessa peròcedint la firma a algú altre.Potser per això Riera vadesvincular aquesta fór-mula d’una “presidènciasimbòlica”. I des del sub-grup del PP, AlejandroFernández també va ob-servar un bloqueig institu-cional, però per “proble-mes personals” de Torra.

    En el torn de rèplica, elpresident va recordar aIceta que qui està fent el

    càlcul partidista és l’Estatintentant que l’indepen-dentisme es baralli i, da-vant de tanta insistènciaper anar a les urnes, va de-manar-li que pregunti alscomerciants, els sanitaris,els mestres, els pares o elsque estan esperant cobrarl’ERTO si la seva gran pre-ocupació són les eleccions.

    Tant als socialistes comals comuns va convidar-los a dur al Congrés la llei

    d’amnistia. “Que no hi hauna majoria? Donar la cul-pa al PP ja no cola. Vostèsgovernen amb el pressu-post del PP, això sí que ésveritat”, va adreçar a lacap de files dels comuns,Jéssica Albiach, a qui vasuggerir que en tindriaprou amb què Iglesias fosqui demanés perdó perl’afusellament de LluísCompanys en nom del go-vern espanyol.

    Adreçant-se a la majo-ria independentista, Tor-ra va agrair el suport per-sonal per la persecució ju-dicial i va tancar la inter-venció confiant queJxCat, ERC i la CUP re-prendran el fil de la unitatestratègica per culminarel procés cap a la indepen-dència: “Mai em trobaranen cap disputa dels par-tits, la meva única disputaés amb l’Estat.” ■

    Un tribunal format per cincmagistrats de la sala penaldel Suprem celebrarà avui, apartir de les dotze del migdia,la vista pública sobre el recurspresentat pel president de laGeneralitat, Quim Torra, con-tra la seva condemna d’inha-bilitació, dictada pel TSJC perno haver fet cas a la JuntaElectoral Central, que l’orde-nava treure la pancarta de laGeneralitat en suport delspresos polítics i exiliats, perles eleccions del 28-A. Torra jafa dies que va anunciar que hianiria, però en aquestes vis-tes només intervenen els ad-vocats defensors, GonzaloBoye en el seu cas, i les acusa-cions: la fiscalia i Vox.

    Fonts jurídiques van infor-mar ahir a Efe que el Supremno té previst anunciar avuimateix la resolució, sinó quela farà pública amb la redac-ció de la sentència, que lla-vors serà ferma. També vanexposar que el tribunal dema-narà al TSJC que executi la re-solució (ningú dubta que con-firmarà la inhabilitació), pro-cediment —s’afegeix— queno s’aturarà malgrat que ladefensa de Torra presenti unincident de nul·litat o queanunciï un recurs d’empara alTribunal Constitucional (TC),el qual sí que podria acceptarde suspendre la inhabilitacióde forma cautelar. JxCat criti-cava ahir que tres dels cincmagistrats formaven part deltribunal que va condemnarels presos polítics. Són: An-drés Martínez Arrieta, JuanRamón Berdugo (ponent) iAntonio del Moral. Els altresdos magistrats de la sala sónSusana Polo i Vicente Magro.■ M. PIULACHS

    — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

    El Suprem noresoldrà avui elrecurs de Torra

    ❝L’Estat volinhabilitar unpresident de laGeneralitat perhaver defensatla llibertatd’expressió

    Preguntin alscomerços, a lesescoles, alssanitaris...si la seva granpreocupació sónles eleccions

    ❝Aquests diesveurem qui espreocupa per lagent i qui posa lamaquinària d’unestat al servei dela set de venjança

    El meucompromís ésservir el meu paísfins a les últimesconseqüències il’últim minut dela presidència

    ❝La legislaturacomençava ambRajoy i pot acabaramb la destituciód’un presidentamb el govern deSánchez i Iglesias

    ❝Necessitem mésrecursos. Elsnostres, quedesapareixenabsorbits pelforat negrede Madrid

    ❝Hi ha partits quecreuen que posaruna pancarta ésun motiu de pesper provocarun períoded’inestabilitat

    Aquesta ésuna legislaturamarcada pel queanomenaríemel “cercleperfecte dela repressió”

  • EL PUNT AVUIDIJOUS, 17 DE SETEMBRE DEL 20206 | Nacional |

    PARLAMENT DEBAT DE POLÍTICA GENERAL

    1550

    64-1

    2331

    52Q

    El Consorci d’Aigües de Tarragona fa pública la convocatòria per a la presentació d’ofertes per l’adjudicació delcontracte referent a “CONSERVACIÓ JARDINERIA DE LES INSTAL·LACIONS DEL CAT – 2 LOTS”

    La documentació referent al concurs es pot consultar a la pàgina web www.ccaait.catConsorci d’Aigües de Tarragona. Oficina de Contractació (Autovia T-11, km 14 - 43006 TARRAGONA. Tel. 977636207).

    Josep Xavier Pujol Mestre ■ Director gerent Constantí, 17 de setembre de 2020

    EXP. 134/2020

    CONTRACTACIÓ de SERVEIPresentació d’ofertes

    Pressupost (abans d’IVA):

    Termini d’execució:

    Procediment d’adjudicació:

    Fiança definitiva:

    Data límit de presentació d’ofertes:

    Documentació a presentar:

    Obertura de pliques:

    LOT 1: 33.287,96 €/any

    LOT 2: 97.656,41 €/any

    2 anys + 2 possibles pròrrogues d’1 any

    Obert

    5% de l’oferta econòmica de l’adjudicatari

    3-novembre-2020, a les 10:00

    L’exigida als plecs

    13-novembre-2020, a les 10:00, a les oficines del CAT

    1550

    64-1

    2331

    53Q

    El Consorci d’Aigües de Tarragona fa pública la convocatòria per a la presentació d’ofertes per l’adjudicació delcontracte referent a “REMODELACIÓ ELECTROMECÀNICA SALA MOSTRES ETAP”

    La documentació referent al concurs es pot consultar a la pàgina web www.ccaait.catConsorci d’Aigües de Tarragona. Oficina de Contractació (Autovia T-11, km 14 - 43006 TARRAGONA. Tel. 977636207).

    Josep Xavier Pujol Mestre ■ Director gerent Constantí, 17 de setembre de 2020

    EXP. 139/2020

    CONTRACTACIÓ de SERVEIPresentació d’ofertes

    Pressupost (abans d’IVA):

    Termini d’execució:

    Procediment d’adjudicació:

    Fiança definitiva:

    Data límit de presentació d’ofertes:

    Documentació a presentar:

    Obertura de pliques:

    90.000,00 €

    3 mesos

    Obert

    5% de l’oferta econòmica de l’adjudicatari

    16-octubre-2020, a les 10:00

    L’exigida als plecs

    30-octubre-2020, a les 10:15, a les oficines del CAT

    En una intervenció en què va posarmés en relleu que mai la gestió del go-vern davant la pandèmia, el líder par-lamentari de JxCat, Albert Batet, vaemprar un to conciliador per recla-mar una estratègia unitària a l’inde-pendentisme, sobretot a ERC, quejust abans havia fet la mateixa crida.“Si compartim costos de la repressió,també hem de compartir estratègiesde futur; som aliats i hem de treballarcom a tals”, incidia. Això sí, Batetdestacava, davant les peticionsd’eleccions, que la unitat “no es potconstruir pactant només una dataelectoral”, i advocava per consensuar“el què, quin és l’objectiu”, perquèdesprés “ja vindrà el com i el quan”.“Escoltin el carrer, la gent no demanaeleccions, demana solucions”, resu-mia. En tot cas, evitava entrar en eldebat sobre la resposta a una inhabi-

    litació de Torra, ja que va exigir queningú la “doni per feta”, i encara con-fia que l’Estat “tingui dos dits defront” i no ho faci en plena crisi. “Se-ria la constatació que està més pre-ocupat a frenar l’independentismeque a frenar la pandèmia”, reblava,mentre denunciava: “Volen executarun nou cop d’estat contra Catalunya ino els ho podem permetre.” Sobrecom pensa actuar Torra, però, no do-nava pistes. “En els dies que vindran,segur que vostè posarà al davant detot l’interès del país en les decisionsque vinguin”, és tot el que es va limi-tar a dir, dirigint-s’hi.

    Batet va insistir en la “confronta-ció intel·ligent” que Puigdemont vaesbossar a Prada com a proposta defull de ruta de JxCat, un camí que veu“l’únic possible, realista i transita-ble”, i que segons ell ha permès sumarmés independentistes i internacio-nalitzar la causa, tot i que admet queaixò no vol dir que sigui “ràpid ni sen-zill”. En aquest sentit, va defensarque la “gestió solvent” de la pandèmiai la confrontació intel·ligent són “es-tratègies complementàries”. “La ges-tió indefugiblement comporta unaconfrontació amb l’Estat”, remarca-va Batet, per a qui la crisi ha servit“per demostrar que el sistema auto-nòmic està esgotat”. Segons ell, amés, és l’Estat el que ha iniciat la

    confrontació amb la resposta judiciali policial, i no pas política, a l’1-O.“Quina alternativa tenim? O con-frontació o rendició, no ens en deixencap altra”, cloïa.

    A la tarda, Batet va evitar contes-tar a les peticions d’ERC i la CUP depactar una resposta, i va retreure alPSC i el PP que acusin JxCat de volerallargar un govern en funcions, quanSánchez hi va estar vuit mesos l’anypassat i Rajoy, “encara més temps”.

    “Si compartimrepressió, hem decompartir estratègia”

    Albert Batet (JxCat)

    En una dura intervenció matinal, ellíder parlamentari d’ERC, Sergi Sa-brià, va insistir a demanar al presi-dent Torra que no deixi que l’inhabili-tin sense que l’independentisme hagiconsensuat com s’hi ha de reaccio-nar. “No podem deixar que simple-ment passi i trobar-nos al darrer mi-nut amb visions diferents sobre laresposta a donar”, raonava Sabrià,que també va deixar clar que “l’opcióde no fer res és irresponsable i no res-pon al bé comú”. “Ja ens hem equivo-cat en altres ocasions, no pot tornar apassar”, reblava, mentre insistia queno s’utilitzi el govern “per desgastarel company de viatge”, i alertava que“el temps s’acaba”. Això sí, tot i quede moment no ha estat possible, ad-metia que la predisposició de lesparts “és bona”. Les converses, així,continuen aquests dies.

    Sense demanar eleccions explíci-tament, Sabrià va reiterar, com fasetmanes que fan els republi-cans, que no pot ser que els tem-pos i la decisió sobre la presidèn-cia quedin en mans de l’Estat i s’en-tri en una etapa llarga d’interinatgeencara en plena pandèmia. “No con-venen sis mesos de provisionalitat,cal escurçar-la tant com sigui possi-ble”, insistia, i feia una crida a pactarescenaris per no anar “a remolc”. Enaquest sentit, contestava a les veusde JxCat que diuen que convocareleccions abans d’una inhabilitacióseria blanquejar la repressió. “Estra-tègia i planificació no és avalar la re-pressió, és combatre-la”, reblava.

    Sabrià també va trencar una llança

    per la mesa de diàleg entre governs.“Avui és la confrontació més intel·li-gent amb l’Estat”, disparava, en al·lu-sió a l’expressió que utilitzen els dePuigdemont. Segons el republicà,“no és responsable ni estratègica-ment intel·ligent abandonar el dià-leg”, ja que en tot cas s’ha de “fer evi-dent que són ells els que hi renun-cien, i obligar-los a moure fitxa”, sentconscients que si perdura la negativaaixò acabarà “en un nou embat de-mocràtic”. “Dependrà de l’immobilis-me de l’Estat”, sentenciava Sabrià,que insistia en la proposta estratègi-ca traçada per Oriol Junqueras i Mar-ta Rovira en el seu nou llibret, queinsta també a reforçar-se entretant“teixint aliances” a dins i a fora. Sa-brià va reclamar igualment que la re-construcció postpandèmia es faci jaamb “agenda republicana”. En un tomés conciliador, a la tarda recollia el“guant” de Torra per traçar ara sí unaestratègia conjunta. “Fem-ho!”, ani-

    mava. ■ ÒSCAR PALAU

    Sergi Sabrià (ERC)“L’opció de no fer resés irresponsable i norespon al bé comú”

  • EL PUNT AVUIDIJOUS, 17 DE SETEMBRE DEL 20208 | Nacional |

    Com Ciutadans o Catalunya en Co-mú-Podem, el líder socialista MiquelIceta va insistir a demanar al presi-dent Torra que convoqui eleccions:“Jo no allargaria més la vida d’aquestgovern. No val la pena que seguimmés. Que siguin els catalans que ensdiguin com volen que encetem unanova etapa.” Encara que amb accentdiferent al dels comuns, Iceta va re-comanar a Torra que sigui ell qui de-cideixi el dia d’anar a les urnes per-

    què “és millorper a Cata-

    lunya

    que sigui el president qui convoquieleccions i que no es facin per efectesinduïts per altres institucions”, enrelació amb la previsible inhabilita-ció al Suprem.

    Iceta considera que el govern deTorra ha portat divisió, incompetèn-cia i retrocés. Divisió per fixar objec-tius basats en la “mirada de migpaís”, incompetència perquè el go-vern no ha tingut “iniciativa ni lide-ratge clars” i retrocés per la caigudadel 8,8% de la despesa social, la pèr-dua de competitivitat entre les re-gions europees o la caiguda del 25%de la inversió en infraestructures.Però també va concloure amb un “se-gur que ens seguirem veient” que do-na entenent que la trajectòria de Tor-ra podria no acabar de manera im-mediata amb la inhabilitació, i per ai-xò li va demanar que no allargui “in-necessàriament un govern en fun-cions”.

    Més enllà d’aquesta petició d’elec-cions compartida amb la majoria degrups, Iceta va reiterar a Torra querenunciï a la confrontació, que quali-fica de “línia profundament equivo-cada” perquè, recorda, no ha portatcap avenç. “Cap membre del governs’ha vist amb cap membre de laComissió Europea”, li retreia comun exemple de la confrontació in-fructuosa. El xoc amb l’Estat, avisa,

    és el camí con-trari al diàlegi a la col·labo-

    ració entre ad-ministracions

    per afrontar la cri-si. Va allargar la mà

    per pactar la reformadel sistema de

    salut.■ XAVIER MIRÓ

    Insisteix al presidentque abandoni laconfrontació

    Miquel Iceta (PSC)

    La presidenta del grup parlamentaride Catalunya en Comú-Podem, Jés-sica Albiach, adverteix Torra que noacceptarà cap altra sortida a la sevapossible inhabilitació que la convo-catòria d’eleccions i que s’oposarà auna alternativa amb què s’ha espe-culat els últims dies de mantenir ungovern en funcions per exercir lapresidència simbòlicament des defora del Palau.“No caiga una vegadamés en la gesticulació. No tingui méstemps el país pendent d’un fil”, li de-manava al president perquè, segonsella, el país no es pot permetretenir “dos presidents simbò-lics i cap d’efectiu”.

    Albiach va qualificar de“gravíssim” que el presidentde la Generalitat sigui inha-bilitat per haver penjat unapancarta al balcó del Palau,una possibilitat ben real perla judicialització de la políti-ca que atribueix al PP i per-què, alerta, “el poder judicial es-panyol se ha echado al monte”amb una “cúpula descontroladaque es comporta més com una guar-diana del règim que com una garantde llibertats i drets”.

    Però va advertir Torra que no en-tendre aquesta situació –que el con-flicte polític de molts anys no es potsolucionar en nou mesos– genera“més impotència i frustració”. Al-biach li va retreure que menystinguiel diàleg amb el govern espanyol,que és el primer que reconeix quehi ha un “conflicte polí-tic” i que està dispo-

    sat “a negociar sobre els diversosmecanismes” per a la sortida de lapresó dels líders.

    També que l’insti a demanar per-dó per l’afusellament de Companysquan, afirma, el govern de Sánchez iIglesias està “format per fills i netsde víctimes del franquisme”. Al-biach qualifica aquestes posicionsdel president de la Generalitat d’e-xemples d’una legislatura “plena desimbolismes i retòrica buida” i hiafegeix que Torra sembla haver con-vertit Catalunya en Comú-Podemen l’enemic “per haver dit algunesveritats”. La líder dels comuns reite-rava al president de la Generalitat:

    “Només podrem avançarquan aconseguim

    acords amplis” i hiafegia: “Assolir la

    república ha deser una causacomuna i node divisió.”■ X. MIRÓ

    Veu risc de tenir “dospresidents simbòlicsi cap d’efectiu”

    Jéssica Albiach (Catalunya en Comú)

    “Senyor Torra, adeu”, es va acomia-dar ahir del president de la Generali-tat el líder de l’oposició, Carlos Carri-zosa, en la seva intervenció del matíen el ple donant per feta la inhabilita-ció del cap de l’executiu català.

    Qui serà cap de llista de Ciutadansen les pròximes eleccions catalanesva advertir que la seva formació nopermetrà el “bloqueig” de la legislatu-ra que es produiria, segons ell, si esmantingués en funcions l’actual go-vern de JxCat i ERC i va anunciar queintentarà acordar amb la resta d’opo-sició una sortida que depengui de co-micis: “Des de Cs explorarem fórmu-les amb l’oposició perquè vostès no sesurtin amb la seva. No pot ser que noaprovem pressupostos perquè no tin-guem president de la Generalitat. Nodeixarem que segrestin el futur detots els catalans, que ens facin ostat-ges dels seus deliris.”

    Cs va anunciar una proposta de re-solució perquè la cambra prengui po-sició sobre la previsible inhabilitacióde Torra i es posin en marxa “els trà-mits legals que condueixin a l’elecciód’un nou president de la Generalitat”i la constitució d’un “nou govern efec-tiu i per a tots els catalans”. Carrizosava defensar en el ple que és l’hora depassar del govern “de l’embolic” a ungovern “transversal de ges-tió” després de recordar quela legislatura de Torra haestat la segona menys pro-ductiva de la dècada pel quefa a aprovació de lleis.

    Part de la interven-ció de Carrizosa vaser una llista de re-trets i acusacions ambtints demagògics comsempre però amb menysagror que en altres ocasions. Va

    retreure a Torra que culpés de tot el“forat negre” de Madrid, on hi ha els“dolentíssims, dolents, dolents”. Liva retreure el descens de la despesasocial del 8,8% i la caiguda del PIB ca-talà per sobre de l’espanyol i que no-més un 2% de l’habitatge sigui social aCatalunya quan es necessitaria un15% per afrontar les necessitats.

    Entre les repetides exageracionsamb finalitats populistes, Carrizosava acusar Torra d’haver-se dedicat

    des d’abans de la sentència del Su-prem “a animar els radicals per-

    què incendiessin els carrers deCatalunya”, de donar “ales alsviolents o als que aposten perla violència” i de fomentar alpaís un “clima ideològic depersecució del dissident”.Un clima ideològic que, se-gons el presidenciable deCiutadans, hauria creat “unentorn tòxic i vigilant” a laGeneralitat que tindria ate-morits els funcionaris. ■ X.MIRÓ

    Carlos Carrizosa (Cs)Diu: “Senyor Torra, adeu”, i adverteix queimpedirà el “bloqueig” d’un govern en funcions

    PARLAMENT DEBAT DE POLÍTICA GENERAL

  • | Nacional | 9EL PUNT AVUIDIJOUS, 17 DE SETEMBRE DEL 2020

    831855-1232984L

    “Deixem enrere la por, els càlculs po-rucs i pragmàtics, les inexistentstaules de negociació on només tro-barem vergonya, claudicació i fum.”Aquest era el prec que ahir llançavael portaveu del subgrup parlamenta-ri de la CUP, Carles Riera, en el de-bat de política general celebratahir al Parlament. A falta d’unacord amb la resta de forces in-dependentistes que permeticonsensuar un full ruta en elcas que el president Quim Tor-ra sigui inhabilitat amb sen-tència ferma pel TribunalSuprem, la formacióanticapitalista vamostrar les sevescartes per a lespròximes set-manes. Rie-ra va rebut-jar que lavia Ventu-rós impli-qui unapresidèn-cia simbòlica

    per a Torra, a qui va criticar el seudiscurs “autonomista”. Amb tot, laCUP reclama eleccions per iniciar“un nou cicle independentista” i “en-carar amb força l’embat amb l’Es-tat” alhora que criticava “el desgast,el bloqueig i atzucac” del governquan “s’ha arribat al final del cicle in-dependentista de l’1-O i el 3-O”. “Desde la legitimitat i la força que ensatorga l’1-O i el 3-O per seguir avan-çant unilateralment, cal obrir camí

    cap a un nou embat” i “apren-dre dels errors i mancances

    anteriors per anar a gua-nyar”. Alhora demanava“unitat antirepressiva”.Riera, però, també es vamostrar contrari a les pro-

    postes que fins ara hansortit del seu soci de

    bancada in-dependen-tista. JxCatplanteja“un conflic-te declara-tiu” i ERCaposta perun diàlegque és“fum”.■E. ANSOLA

    “Calen eleccions peremprendre amb forçaun nou cicle polític”

    Carles Riera (CUP)

    El portaveu del subgrup parlamen-tari del PP, Alejandro Fernández, vademanar al president, Quim Torra,que “no boicotegi” els catalans ambun “bloqueig institucional senseprecedents” si el Suprem decideixinhabilitar-lo per desobediència, jaque Catalunya no ha de pagar per un“problema personal”. Durant la sevaintervenció en el debat de políticageneral, el dirigent popular advertiaque en plena pandèmia els catalansno poden ser “ostatges” d’un “movi-ment nacional populista” que ante-posa el seu projecte a les necessitatscol·lectives. Fernández va ser duramb el president després que Torrareiterés que no convocaria eleccionsi que hagi mantingut silenci respec-te als seus plans de futur davant unainhabilitació, més enllà de demanara la resta de partits independentis-tes que no presentin cap candidatalternatiu a la presidència. “Noconfongui la dignitat de la presi-dència amb els seus problemes per-sonals, que només a vostè li perto-quen i que, a més, se’ls ha buscat vos-

    tè solet”, va exclamar el portaveu po-pular. “Sembla que està disposat asacrificar el benestar de milions decatalans”, va lamentar Fernández,que va exigir al president que “assu-meixi la seva responsabilitat”. Fer-nández va ser crític amb l’actuaciódel govern, que, va dir, no ha estat al’altura de les necessitats de la ciuta-dania en aquesta crisi sanitària, eco-nòmica i social. ■ E.A.

    Alejandro Fernández (PP)“No bloquegiCatalunya per unproblema personal”

    PARLAMENT DEBAT DE POLÍTICA GENERAL

  • EL PUNT AVUIDIJOUS, 17 DE SETEMBRE DEL 202010 | Nacional |

    1180

    54-1

    2317

    39Q

    El Tribunal Constitucio-nal (TC) no canvia la sevaresposta als presos polí-tics. Si al juliol va denegar-los la suspensió per la viad’urgència de la condem-na de presó i inhabilitacióabsoluta dictada l’octubredel 2019 pel Suprem, ahirel ple va acordar per una-nimitat denegar la mesuracautelar de suspendre lapena als líders d’ERC,Oriol Junqueras i Raül Ro-meva, fins que resolgui elseu recurs d’empara.Tampoc accepta la seva

    excarceració per evitarcontagis de la Covid-19,com li sol·licitaven almarç.

    El raonament del TC ésque les condemnes a l’exvi-cepresident Junqueras il’exconseller Romeva, de13 i 12 anys de presó, estanen la franja de penes“greus” i suspendre-les vacontra la seva jurisprudèn-cia, que accepta la suspen-sió de penes menys greus(fins a cinc anys de presó), ifer-ho seria “estar per so-bre de l’interès general queés l’execució de la sentèn-cia”. Pel TC no compta queja faci dos anys que són

    tancats i que el risc de fugi-da és nul, com insisteixenles defenses. Precisament,ahir es va difondre que elGrup de Treball sobre De-tencions Arbitràries vin-culat a les Nacions Unidesha replicat a Espanya quela resolució que va adoptarel 2019 en què demanavala llibertat dels presos in-dependentistes és vàlida.Després de rebre una peti-ció del govern espanyol perrevisar la decisió, aquestorganisme internacionalha decidit “mantenir l’opi-nió” perquè no veu cap mo-tiu per revertir-la. Aixíconsta en el seu últim in-

    forme sobre el complimentde les seves resolucions,que ha presentat aquestasetmana a la 45a sessió delConsell de Drets Humansde l’ONU, on alerta quel’Estat espanyol no ha im-plementat la resolució so-

    bre els presos.D’altra banda, l’exdipu-

    tat de la CUP Antonio Ba-ños va afirmar ahir, des-prés de declarar davantd’un jutge d’instrucció deMadrid per desobediènciaen negar-se a contestar les

    preguntes de Vox en el ju-dici contra les independen-tistes al Suprem, que “calcombatre el feixisme desdel principi”. Té clar que elli Eulàlia Reguant, actualregidora de la CUP a Barce-lona, seran jutjats peraquests fets. ■

    Mayte PiulachsBARCELONA

    El TC denega lasuspensió de penes aJunqueras i Romevaa Sosté que les seves condemnes són “greus” i no acceptala seva excarceració cautelar a Tampoc per la Covid-19

    Junqueras i Romeva, en un acte al juliol, quan la jutgessava ordenar la retirada del tercer grau ■ ORIOL DURAN

    El titular del jutjat d’instruc-ció número 7 de Barcelona hacitat a declarar com a investi-gats quatre nous agents de lapolicia espanyola per les càr-regues i accions que van pro-tagonitzar en escoles i cen-tres de votació en el referèn-dum de l’1-O. En aquest cas,hi ha uns quaranta policies in-vestigats per lesions i contrala integritat. El magistratFrancesc Miralles cita per adimecres vinent dos agentsque van actuar a l’escola Do-lors Monserdà, un subinspec-tor i cap de grup de l’escolaProsperitat i finalment unagent que va actuar al centreÀgora, i la declaració del qualsol·licita una víctima.

    — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

    Quatre agents,nous investigatsde l’1-O

    pa17