L’incendi originaten uns baixos delcarrer Elies Rogentno produeix capferit

Els Bombers no fanpúblic l’origen delfoc que va cremartotalment la botigade moblesPàg. 6

SETMANARI INDEPENDENT DE LA CIUTATNúm. 531 any XI 1,65 euros Dijous, 15 juliol del 2004

11 ANYS D’INFORMACIÓ LOCAL

ENSENYAMENT

Demanen 20 escolesi 11 instituts per al2015 Pàg. 3

SANT CUGAT-VALLDOREIX

Joly nega cap deutede l’Ajuntament amb l’EMD Pàg. 7

PHC SANT CUGAT

El sènior masculícompra la plaça i esqueda a Primera Pàg. 36

JORDI GARCIA

L’escola de negocisde la ciutat establiràun pont entre els monscientífic i empresarial

El directord’ESADE alerta sobrela deslocalització deles empreses

Antonio Garrigues iAntoni Castells,pròxims ponents deSantcugatribuna Pàg. 41

ESADE s’instal·larà al Centre Borja el 2007

Dotacions de sisparcs de bombersactuen en l’extinciód’un foc en un local a Torre Blanca

ESPECIALSANITAT (i 2)

Pàg. 16 a 27

PUBLICITAT2 Dijous, 15 de juliol del 2004

3Dijous, 15 de juliol del 2004 SOCIETATLes AMPA demanen mésplaces escolars públiques

ESTUDI>

Hi ha ciutadans que comencena estar farts de la manca deprevisió que habitualmentmostren les administracions

en molts àmbits, sobretot el de l’e-ducació, i han decidit prendre la ini-ciativa i col·locar-se un pas endavantdels gestors polítics. Això és, justa-ment, el que han fet els membres dela Coordinadora d’Associacions deMares i Pares d’Alumnes (AMPA)del centres d’ensenyament públic deSant Cugat, amb la confecció d’un

estudi sobre la previsió de nous cen-tres de primària i secundària que laciutat necessitarà en els pròxims 10anys. Segons aquest treball, elaboratper Helena Parpal i Ernest Ferran,de les AMPA dels CEIP Pins delVallès i Collserola, si el municipivol assolir el 60% d’oferta de placesd’escola pública que hi ha de mitja-na a Catalunya, l’administracióhaurà de construir 10 noves escoles i7 nous instituts, d’aquí al 2015.Aquestes infraestructures, sumadesals 10 col·legis públics i els 4 centres

de secundària que hi ha actualmenta Sant Cugat, donen com a resultatque d’aquí a 10 anys, la ciutat hauriade tenir 20 escoles públiques i 11 ins-tituts.

Parpal i Ferran, que ja han pre-sentat aquest estudi davant la Dele-gació Territorial d’Ensenyament alVallès Occidental i a l’Ajuntament,han utilitzat una fórmula matemàti-ca per calcular quin volum de pobla-ció tindrà la ciutat l’any 2015 i qui-nes seran les necessitats educatives,basant-se en els índexs de natalitat

registrats els últims anys i també enl’alt percentatge de nens en edatescolar que porten les famílies nou-vingudes. “La piràmide de SantCugat creix per la base amb els nai-xements, però també ho fa pels cos-tats, a causa de la forta immigracióque registra la ciutat”, expliquen elsautors de l’estudi, que han pres coma base una previsió de creixement

demogràfic anual d’un 3,4%. Ambaquest percentatge, la població deSant Cugat el 2015 se situaria entorndels 105.000 habitants. Com que elcreixement s’aturarà algun dia, lesAMPA proposen construir els nouscentres d’ensenyament de tal mane-ra que es puguin reconvertir en unfutur en casals per a la gent gran, cen-tres culturals i altres tipus d’equipa-ments ciutadans.

Tendència decreixentTot i que durant els últims anys s’hananat construïnt noves escoles públi-ques i això ha fet augmentar el nom-bre de places, en termes relatius l’o-ferta pública no ha crescut, sinó que,per contra, ha disminuït, segons lesdades presentades per la coordina-dora. Així, si l’any 1996 el percen-tatge de nens de P3 escolaritzats encentres públics era del 50%, l’any2002, no arribava al 37%. Aquestatendència es repeteix a l’ensenya-ment secundari, en què es passa del49% de joves escolaritzats a institutspúblics el 1999, al 43% de l’any pas-sat. Aquests percentatges s’allunyencada cop més del 60% d’oferta públi-ca que volen aconseguir els pares i lesmares d’alumnes per a Sant Cugat.

Les previsions municipals, que jahan fet reserva de sòl per construir 4noves escoles públiques i 2 institutssón, pels membres de la coordina-dora, clarament insuficients. “Ambaquest estudi volem donar 10 anys demarge a l’administració per posar-se les piles i que comencin a fer plansper al futur amb temps i no sobre lamarxa”, diuen. // S. Díaz

Ernest Ferran, el segon per l’esquerra, i Helena Parpal, al seu costat, són els dos autors de l’estudi sobre el mapa escolarJORDI GARCÍA

Les AMPA proposen que elsnous centres escolars espuguin reconvertir en altresequipaments en un futur

Segons un estudi, per arribar a la mitjana catalana, la ciutat hauria de tenir 20 escoles i 11 instituts el 2015

El 5 de juliol van començar, després demolts mesos de retard, les obres d’arran-jament de l’edifici de l’antiga escola PlaFarreras, per tal que puguin acollir elsalumnes de l’IES Sant Cugat. La directorade l’institut, Maria Fuster, està molt satis-feta perquè finalment hagin començat elstreballs que permetran comptar, d’aquí a10 mesos,amb unes instal·lacions adientsi acabar amb la situació de precarietat quehan patit els alumnes des que es va posaren marxa el centre de secundària, fa gai-rebé quatre anys. L’empresa responsable

de les obres, que té un pressupost de3.849.000 euros, és ConstruccionsSolius.També han començat ja els treballsd’arranjament dels terrenys i els accessosde la 9a escola de primària, als afores deSant Cugat. La construcció de l’edificiescolar s’haurà de fer en un temps rècord–a penes un mes– per poder acollir abansdel 15 de setembre els alumnes que ja s’hihan matriculat. “Ens han assegurat queestarà acabada,però és difícil acabar-s’hode creure”, explica Josep Maria Querol,president de l’AMPA de la 9a escola.//

Inici d’obres a l’IES Sant Cugat

SOCIETAT4 Dijous, 15 de juliol del 2004

OCUPACIÓ>El Servei d’OcupcióMunicipal (SOM) i la delegaciócomarcal del Gremi d’Hostaleria,amb seu a Sant Cugat, acaben d’en-tregar els certificats de participacióals 19 alumnes que han participat enles Primeres Jornades d’Hostaleria,que han tingut lloc el mes de maig ala Casa de Cultura. L’objectiu d’a-questa iniciativa, engegada de mane-ra conjunta per l’Ajuntament i elsrestauradors locals, és oferir conei-xements específics sobre el sector del’hostaleria als aturats per facilitar-los l’accés al món laboral. Durantles jornades, els alumnes han adqui-rit coneixements teòrics i pràcticssobre higiene i maquinària de nete-ja, enologia, cafeteria, postres i l’úsdel robot Thermomix. El presidentde la delegació comarcal del Gremide Restauradors, Josep Baeta, expli-ca que es vol continuar endavant ambaquest tipus de formació ocupacio-nal gratuïta a partir del setembre.<

Un estudi proposa unanova divisió territorial L’informe de la UPC aposta per crear una mancomunitat entre Rubí i Sant Cugat

INFORME>Un nou estudi sobrela divisió territorial de Catalunyaproposa la creació d’una manco-munitat entre Rubí i Sant Cugat.L’informe considera que el VallèsOccidental és prou gran per divi-dir-lo en quatre mancomunitatsque compartirien i organitzariendiversos serveis comuns entre

elles. Entre aquestes mancomuni-tats, es proposa la de Rubí i SantCugat perquè a banda de la pro-ximitat en la situació del territori,ja disposen d’una relació prefe-rent, fet que podria justif icaraquesta nova organització. L’in-forme ha tingut en compte que lesdues poblacions ja comparteixenalguns serveis i mantenen rela-cions de mobilitat preferents acausa sobretot del mercat de tre-ball però també en l’àmbitcomercial o en el de l’habitatge.Aquesta mancomunitat donarialloc a un territori diferenciat de laresta de la comarca amb nomésdos municipis, però que juntsaglutinen més de 115.000 habi-tants.

La resta de mancomunitatsdel Vallès Occidental proposadesserien l’encapçalada per Saba-dell, d’una banda, i Terrassa, perl’altra, que capitalitzarien unterritori en dues comarques dife-

renciades. Una tercera possibleorganització territorial seria lamancomunitat formada per Cer-danyola, Ripollet i Montcada,mentre que la quarta correspon-dria a l’esmentada entre Rubí iSant Cugat.

Segons l’informe, el VallèsOccidental és massa gran perpoder racionalitzar la prestació deserveis comuns i per això es pro-posa un fraccionament racionalpartint d’algunes de les relacionsja existents entre poblacions.

Altres possibilitatsUna altra de les possibilitats queproposa l’estudi és l’anomenateix de la B-30, que es considera-ria com un tot amb les poblacionsque l’integrarien. De tota manera,l’estudi reconeix que en aquestcas, l’encaix d’algunes ciutats,com ara Sant Cugat, seria méscomplex, ja que, així com Rubítendeix cap a Terrassa i Cerda-nyola cap a Sabadell, a SantCugat es dóna una situació i posi-ció diferent.

En conjunt, el nou estudi de laUniversitat Politècnica proposaque els 900 municipis de Cata-lunya s’agrupin en unes 90 man-comunitats comarcals basant-seen criteris de mobilitat i prestacióde serveis. Aquesta propostaforma part dels diferents estudisi projectes que es duen a termeperquè s’estudiïn dins la discus-sió de la divisió territorial deCatalunya, una fórmula que had’atorgar als municipis de noussistemes per a una millor organit-zació territorial que al capdavallbeneficiïn els ciutadans. <

Imatge de la ciutat de Sant CugatARXIU

Lliurament dels certificats de participacióCEDIDA

Des de l’anunci o necessitat d’una novadivisió territorial, la mateixa Universitat idiverses poblacions hi han dit la seva pera una millor organització territorial.Terras-sa va proposar encapçalar una comarcapròpia diferenciada de Sabadell queinclouria Sant Cugat. En aquest estudi,també realitzat per la UPC, s’avalava l’as-piració terrassenca basada en la mobilitati en criteris econòmics.Terrassa va esgri-mir una realitat diferenciada de la cocapi-tal i reivindicava la seva àrea d’influènciaals municipis del seu entorn.Aquest estu-

di es va dur a la Generalitat, la Diputació,l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metro-politana,així com a les diferents poblacionsafectades perquè es tinguessin compte enla nova ordenació territorial.Una altra proposta presentada pels alcal-des d’aquesta àrea va ser la de fer un plaestratègic per desenvolupar les oportuni-tats econòmiques de l’eix de la E-9, unafórmula per crear sinergies entre munici-pis similars als que mantenen els que for-men part d’un mateix territori i compatibleamb altres redistribucions. //

Comarca terrassenca i l’eix de la E-9

L’informe considera elVallès Occidental prougran per integrar quatremancomunitats

HABITATGE>El consell d’ad-ministració de Promusa aplicaràl’anunciada mesura que l’empresamunicipal tingui el dret de compraamb caràcter indefinit dels habitat-ges públics que es vulguin vendre.La nova clàusula no afectarà elspisos ja adjudicats fins ara, en elsquals es manté el dret de comprade l’empresa pública durant els pri-mers 30 anys tal com preveien lesbases de l’adjudicació.

Un grup d’uns 40 adjudicatarisde les promocions corresponentsal 2003, a Mira-sol i al centre,havien manifestat el seu desacordque la nova mesura s’apliqués alsseus pisos, ja que en el moment del’adjudicació i d’acord amb lesbases anteriors, el dret de comprade Promusa era de 30 anys. D’a-questa manera, a partir d’ara Pro-musa tindrà la primera opció peradquirir els pisos que els propieta-ris deixin, al mateix preu protegitmés l’increment corresponent. Aixíl’Ajuntament evita la possible espe-culació que es faci amb els habitat-ges i garanteix un determinat parcd’habitatges públics per al futur.

La resta de condicions per allloguer o la compra d’un habitatgepúblic són similars a les d’abans,depenent de quin sector de la pobla-ció van dirigits.

Pisos per a totsPromusa posa al mercat pisos pro-tegits de compra i de lloguer desti-nats a joves, adults, famílies i per-sones grans de manera que amb lespromocions previstes ja gairebéabasta tots els sectors de la pobla-ció. El Consell d’Administraciótambé va aprovar noves promo-cions que es faran públiques pròxi-mament. L’Ajuntament vol posaral mercat en aquest mandat uns 900habitatges de promoció pública. <

Promusa tindràdret de compraindefinit en elsnous habitatges

Entregats els diplomesdel curs d’hostaleria

SOCIETAT 5Dijous, 15 de juliol del 2004

MEDI AMBIENT>L’Ajuntamentde Sant Cugat ha signat un conveniamb la Universitat de Barcelona perfer un estudi sobre l’estat ecològicde la conca de la riera de Sant Cugati els seus afluents. L’estudi, que costauns 7.000 euros, anirà a càrrec d’es-pecialistes, entre els quals hi ha elcatedràtic d’ecologia de la UB Nar-cís Prat.

El treball preveu identificar laxarxa fluvial de la conca que inclouel torrent de Ferussons, el de SantCrist, la riera de Vulpalleres, el torrentde Can Trabal i la part baixa de la rierade Sant Medir i Torre Negra. Un copenllestit l’estudi, que es pot allargaruns dos anys, s’inclourà dins el PlaEspecial de Torre Negra. L’objectiués, segons el tinent d’alcalde de MediAmbient, Eduard Pomar, “veure enquin estat es troba la riera durant totesles estacions de l’any i prendre mesu-res per a la seva millora i protecció”.

A causa de la pressió demogrà-fica de la zona, també s’estudiaranels passos per damunt de la riera per-què no en malmetin la llera. El treball

estudiarà les característiques fisico-químiques utilitzant diferents parà-metres tècnics com ara el cabal, latemperatura o el PH. També esmirarà la flora i la fauna i l’estat deconservació a través de l’hàbitat flu-vial i els índexs biològics del cabal.S’estudiarà la composició florística

del bosc de ribera i amb totes lesdades obtingudes s’elaborarà unadiagnosi de l’estat ecològic de laconca tant dins com fora del parc deCollserola. Amb els resultats es faràun mapa de qualitat i s’elaborarà unaproposta sobre les mesures de gestiói de protecció. <

Estudi sobre la conca dela riera de Sant Cugat

SUBVENCIONS>L’Ajuntamentsubvencionarà activitats i projectesrelacionades amb el medi ambientamb ajuts directes a persones oentitats que ho sol·licitin. Aques-tes subvencions se sumen als ajutsper a mesures per a l’estalvi d’aiguao l’aprofitament de l’energia solarque ja s’atorguen des de l’any 2001i 2000 respectivament.

L’objectiu és fomentar les acti-vitats de protecció ambiental ambel suport a aquells projectes, ser-veis i activitats que sense ànim delucre completin l’actuació munici-pal en matèria de medi ambient isostenibilitat, i en especial per aaquells projectes que tinguin rela-ció amb els objectius marcats en elPla d’Acció de l’Agenda 21. Lesactivitats que poden beneficiar-sed’aquestes subvencions abasten unampli camp que va des de l’educa-tiu a la planificació urbanística sos-tenible. La subvenció màxima pera projecte o activitat pot arribar als6.000 euros i les sol·licituds espoden presentar fins al 30 desetembre mitjançant una instànciaa l’Oficina d’Atenció al Ciutadà del’Ajuntament amb la documenta-ció necessària que s’especifica a lesbases.

Estalvi d’aigua i energia solarD’altra banda, l’Ajuntament mantéles subvencions per instal·lar enhabitatges ja existents o de novaconstrucció sistmes d’estalvi d’ai-gua i d’aprofitament de l’energiasolar. Aquestes convocatòries jasón obertes i es poden presentarsol·licituds fins al 29 d’octubre.

Pel que fa als sistemes d’estal-vi d’aigua, s’ofereix una subvenciófixa de 1.200 euros sempre que nose sobrepassi el 50% del cost totalde l’execució. Aquests diners espoden destinar a reguladors depressió d’aigua, economitzadorsper a aixetes, dutxes i cisternes, pera la reutilització d’aigües grises,captació d’aigües pluvials i per ala recirculació d’aigua de piscines.

Per a l’aprofitament de l’ener-gia solar, les subvencions van diri-gides a aquelles persones que vul-guin instal·lar un sistema solar pera l’aigua calenta o la calefacció.La quantitat establerta és de 500euros per a una instal·lació míni-ma d’1,5 a 2 metres quadrats decaptadors solars i 100 litres d’a-cumulació, f ins a un màxim de1.500 euros pels que sobrepassinels 2 metres, per als quals la sub-venció és de 225 euros per metrequadrat.<

Un dels accessos al Parc de Collserola al costat de la riera de Sant CugatJORDI GARCIA

El resultat s’inclourà en el Pla Especial de Torre Negra

Noves subvencions aplans mediambientals

20% de descompteen tots els serveis(vàlid per afamiliars directes)

gratis CLUB DEL SUBSCRIPTOR

TELÈFON D’ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR 93 589 62 82

DIJOUS 23 JULIOL CADA SETMANA TOTS ELS DIMARTS CADA DIA

Entrades gratis pera dies feiners alscinemes Cinesa deSant Cugat

CAL TRUCAR A EL DIARI PER FER LARESERVA

C/ Sant Jordi, 37

Tel. 93 589 62 82

2 entrades per alI Festival deMúsica de Cambraal MonestirLieder Càmera,cor de cambra

PER ALS PRIMERS SUBSCRIPTORSQUE TRUQUIN A EL DIARI

C/ Sant Jordi, 37

Tel. 93 589 62 82

Descomptesespecials per alssubscriptors

PRESENTANT EL CARNET DESUBSCRIPTOR

Doctor Murillo, 2Tel. 93 675 69 64

totem@gruposercom.com

C/ Martorell, 12. Tel. 93 589 56 57Horari de 9 a 19 h.

No tanquen al migdia

Vingui a conèixerel nostre servei deneteja d’interiors,de dilluns adivendres

RETALLANT AQUEST ANUNCI LIFEM UN DESCOMPTE DE 3 EUROS

C/ Rius i Taulet, 131

Tel. 93 675 58 13

www.totemviatges.com

PRESENTANT EL CARNET DESUBSCRIPTOR

CUIDEM ELS TEUS CABELLS I LA TEVA IMATGE

SOCIETAT6 Dijous, 15 de juliol del 2004

SUCCÉS>Un incendi va cremardimecres de la setmana passada unabotiga de mobles als baixos de l’e-difici del Policlínic de Torre Blan-ca. L’establiment, en liquidació,estava tancat en el moment en quèes va produir l’incident i, per aquestmotiu, no hi va haver ferits. Lescauses del foc encara es desconei-xen.

L’incendi es va declarar a dosquarts de 9 del vespre, quan la boti-ga de mobles del carrer EliesRogent, que forma part del com-plex del Policlínic, estava tancada alpúblic i no tenia tampoc cap em-pleat treballant-hi. Les flames, elfum i la deflagració provocada pelfoc, però, van afectar els establi-ments del costat, sobretot el local decopes just a tocar, i els pisos supe-riors de l’edifici, on hi ha lesdependències del Policlínic.

Els Bombers de la Generalitatvan desplaçar al lloc dels fets un totalde 14 dotacions, procedents de dife-rents parcs de la zona, per tal d’apa-gar les flames, i van treballar al cos-tat dels agents de la policia munici-pal a l’hora de desallotjar completa-ment l’edifici. El fum, a través delsconductes del gas i de la ventilació,s’havia escampat pels tres primerspisos i pels locals comercials dels

baixos del Policlínic, i va fernecessària aquesta intervenció.

Propagació molt ràpidaTot i que les causes que van provocarl’incendi es desconeixen, la rapidesaamb què el foc es va propagar és fruitde les característiques mateixes de labotiga. Segons el cap de guàrdia delsBombers, Jesús Acebedo, “l’establi-

ment tenia fusta, moqueta i espumad’embalar, tots ells materials altamentinflamables”.

A més de la botiga de mobles, quees va cremar completament, el localmés afectat va ser el bar del costat, quees va omplir de fum i va patir danys al’aparador després que la pressió delfoc rebentés els vidres de l’aparadorcontigu. Precisament els treballadors

dels locals adjacents destaquen aquestmoment, quan “vam sentir una fortapressió i després com un cop sec i unatrencadissa de vidres”.

Els bombers que van treballar enl’incendi han constatat que hi ha unacanonada del gas que haurà de serrevisada, mentre que l’estructura del’edifici del Policlínic ha quedatintacta. <

El fum va afectar el Policlínic de TorreBlanca, però no hi va haver ferits

L’incendi es va declarar dimecres en una botiga de mobles als baixos del Policlínic Torre BlancaJORDI GARCIA

CONSELLS>L’Ajuntament posaen marxa una campanya informati-va per estalviar energia i ser respec-tuosos amb el medi ambient, tambédurant els mesos d’estiu. El tinentd’alcalde de Medi Ambient, Eduard

Pomar, va dir que “tot i que els con-sells puguin semblar reiteratius, si unpetit percentatge de la població elssegueix, ja incidirem en la millora delmedi ambient”.

Així, s’aconsella apagar tots elsllums, aparells elèctrics i l’escalfa-

dor d’aigua i abaixar el termòstatdel frigorífic quan es deixi la casasola. També es recomana utilitzar eltransport públic per als desplaça-ments o posar el cotxe a punt i nosobrecarregar-lo en cas d’utilitzarel vehicle privat. També es demana

l’ús de la refrigeració natural apro-fitant les hores de menys insolaciói utilitzar ventiladors en lloc de l’ai-re condicionat que, a banda de pro-vocar problemes d’alèrgies, repre-senta un alt consum energètic.

En les recomanacions també esdemana evitar les piles, tant per l’altcost de la seva energia com pelsresidus que representen. Altresmesures són utilitzar els ascensorsde forma racional, com ara com-partir-los i no avisar-los innecessà-riament, així com no abocar al marresidus com gasolina, olis i deixa-

lles i utilitzar alternatives al motor,com la vela. Finalment, en lesexcursions també es recomana uti-litzar gots i plats de plàstic reutilit-zable o reciclable i la carmanyola enlloc de plàstics i alumini. Pel quefa a les llaunes, es recorda que l’e-nergia per a la fabricació equival ala meitat d’un pot ple de petroli.Aquesta campanya se suma a altresmesures que ha impulsat l’Ajunta-ment per al respecte a la natura,com les subvencions per instal·larenergia solar o per a la reducció delconsum d’aigua, entre d’altres. <

Campanya per estalviarenergia durant l’estiu

Un incendi crema una botigaSEGURETAT>Des de fa algunsdies, els cotxes dels veïns del barride Sant Domènec i el Colomerestan una mica més protegits. L’A-juntament ha decidit augmentarles mesures de vigilància i segure-tat en la zona per evitar que elsactes vandàlics i la crema de cot-xes registrats durant els últims dosmesos es tornin a repetir. Els capsde setmana, un cotxe patrulla dela policia local s’encarrega de dis-suadir els vàndals que, a la sortidade la discoteca i els bars de copes,es dedicaven a fer bretolades a lamatinada.“Aquest problema és demés fàcil solució i de moment lamesura aplicada està funcionant”,explica el regidor de RelacionsInstitucionals, Jaume Tubau.

Sobre la pista d’un sospitósPel que fa als cotxes cremats enels últims dos mesos, l’altre ves-sant del problema denunciat pelsveïns del Colomer, Tubau explicaque els agents locals i la policianacional de Sant Cugat estan tre-ballant de manera conjunta per talde trobar l’autor d’aquestes breto-lades. El regidor de Seguretat Ciu-tadana ha explicat que la policianacional ja té un sospitós com apossible responsable i que està enespera de poder-lo atrapar. El regi-dor ha confirmat que el nombrede cotxes incendiats de maneraintencionada han estat 3 i no 5,com afirmen els veïns, perquè “hiha casos en què el foc ha tingut unorigen fortuït o accidental”,comenta Tubau.<

Reforç policial aSant Domènecpel vandalisme

SOCIETAT 7Dijous, 15 de juliol del 2004

ECONOMIA>El tinent d’alcaldede Promoció Econòmica i Hisenda,Jordi Joly, va negar l’existència decap deute econòmic amb l’EMD deValldoreix, en espera dels resultatsde la negociació del nou conveniamb el districte. Per Joly, la revisiódel conveni que s’està duent a termeentre totes dues institucions “sónnúmeros i no valoracions políti-ques” basades en uns càlculs i per-centatges que tècnicament ara estreballen i “després políticament jaes prendran decisions”. Pel tinentd’alcalde, “una altra cosa és posaren dubte un conveni del 1996 ques’ha de posar al dia, però la realitatla dirà el nou estudi quan estiguifet”.

Pel que fa al contenciós admi-nistratiu presentat per l’EMD deValldoreix en contra del pressupostde Sant Cugat per no haver accep-tat les al·legacions de Valldoreix,Joly va refermar la bona voluntat del’Ajuntament de Sant Cugat: “Ésun tema amb el qual nosaltres nofarem brega, ni buscarem respos-tes ni entrar en raons perquè creiemque el conveni és un tema molt tèc-nic del qual s’ha parlat i s’està par-lant amb l’EMD, i així vàrem que-dar d’acord per començar a treba-llar i establir un nou marc”. Joly nova voler entrar en detalls sobre ladecisió de l’EMD, tot i que va dir

que “estan en la seva legitimitat defer-ho”, però “no és la millor mane-ra de començar una relació d’a-quest tipus” perquè al cap i a la fi“els valldoreixencs també són sant-cugatencs”. El tinent d’alcalde varecordar que amb l’EMD es vanestablir una sèrie de fases per arri-bar al nou conveni i “així s’està fenti s’està treballant entre totes duesadministracions”.

Més recursosL’EMD va considerar que SantCugat no aporta els suficientsdiners a Valldoreix per garantir-neel funcionament i les actuacionshabituals. L’Entitat va demanar unarevisió del conveni econòmic queno s’havia actualitzat des del 1996,per adaptar-lo a la realitat actual iobtenir més pressupost. Segonsalgunes fonts, en el conveni tampocs’inclouen tots i cada un dels ser-veis que Sant Cugat dóna a Valldo-reix, fet que podria girar la situaciói que sigui Sant Cugat que aportamés recursos dels establerts. Des-prés, l’EMD va presentar diversesal·legacions al pressupost del 2004de Sant Cugat per considerar quela partida pressupostària destinadaal districte era insuficient. Unesal·legacions que van ser desesti-mades pel plenari santcugatenc ique l’EMD ha portat ara per la viajudicial. <

Sant Cugat nega capdeute amb Valldoreix

DISTRICTES>El Consell de Dis-tricte de la Floresta va decidir crearun grup de treball que estudiarà elsusos que se li poden donar al recentrehabilitat edifici del Casino deldistricte. Els veïns van demanarpoder aportar idees i els membresdel Consell van coincidir a crearuna comissió per canalitzar i estu-diar les necessitats dels veïns i elspossibles usos que se li podendonar.

Alguns veïns van alertar que sino es decideix aviat què fer al Casi-no, l’edifici podria tornar a caure enel deteriorament que provoca el pasdel temps. La presidència del dis-

tricte es va comprometre a impulsarla demanda i la comissió podriafuncionar el mes de setembre. Elrepresentant del PSC, Joan Carras-co, tal com Jordi Menéndez va feren el Consell de Mira-sol amb la

ubicació de la piscina, va intentarforçar una votació sobre la creacióde la comissió. La demanda de lavotació secreta i el fet que el Con-sell ja havia decidit la formació delgrup de treball, van fer retirar laproposta socialista. Carrasco vaanunciar més votacions per a deter-minades decisions del Consell tot iser un òrgan consultiu.

ROM i participacióEls veïns tornaven a aquest Con-

sell després d’haver-lo abandonatcom a protesta per la manca de par-ticipació. La majoria de veïns vanvalorar la intenció de canvi en elfuncionament dels organismes tot ique van mostrar reticències perquèes continuï lliurant la documentacióa l’hora i les convocatòries es facina temps. El Consell van informarsobre en quin punt es troba lacomissió de l’Ajuntament que estu-dia la reforma del Reglament Orgà-nic Municipal (ROM). <

Reunió d’un Consell de Districte de la FlorestaJORDI GARCIA

Un grup de treball del Consell de Districte estudiarà el contingut de l’equipament acabat de rehabilitar

Els veïns van tornar a lamesa del districte valorantla intenció de canvi en elseu funcionament

COMARCA>La Generalitat esva comprometre a fer un front comúamb institucions de Barcelona i els36 ajuntaments de l’àrea metropo-litana com un “govern amic”, perresoldre els dèficits d’infraestruc-tures i innovació que tots els estudisapunten que tenen. De les dues anà-lisis del Pla Estratègic Metropolitàes desprèn que Barcelona i la sevaàrea tenen dos grans problemes quepoden estrangular o debilitar el seuprogrés i la seva competència ambla resta de regions punteres euro-pees. Aquests esculls són la mobili-tat per la manca d’infraestructuresi el dèficit en inversió en la indús-tria del coneixement. L’objectiu delpla que el govern vol reimpulsar éspressionar per resoldre els dèficits imillorar la competitivitat de l’eco-nomia catalana i en concret de l’à-rea metropolitana.

Un pla del 1990Des de l’aprovació del Pla Estratè-gic Metropolità l’any 1990, laindústria del coneixement i la inno-vació van ser dues de les propostesprioritàries. Amb tot, les infraes-tructures han aparegut com el prin-cipal i immediat problema queactua com a “coll d’ampolla per a lanostra economia”, tal com varemarcar el president del consellgeneral del Pla, Joan Clos. <

Nou impuls alPla EstratègicMetropolità

La Floresta decidirà l’ús del Casino

SOCIETAT8 Dijous, 15 de juliol del 2004

SOLIDARITAT>Els diners no sónni bons ni dolents, però poden fer elbé o el mal segons qui els utilitza icom. Aquesta és la idea que centrael contingut de l’exposició que des dedilluns fins al 26 de juliol es pot visi-tar a la Biblioteca del Mil·lenari sobrela banca ètica, que porta per títolDiners fan bé, diners fan mal, enhonor a un poema medieval d’An-selm Turmeda. Emmarcada dins lesactivitats de la XIX Universitat Inter-

nacional de la Pau que avui començaa Sant Cugat, aquesta mostra itine-rant creada per l’associació Finança-ment Ètic i Solidari (FETS) explicaen què consisteix la banca ètica i qui-nes iniciatives d’aquest tipus estan enfuncionament al món.

Segons el professor Narcís Sán-chez, “els bancs ètics són entitatsfinanceres que situen al mateixnivell els beneficis econòmics queaconsegueixen els inversors i elsbeneficis socials aconseguits”. Per

això, a l’hora d’escollir les empre-ses destinatàries dels fons delsclients, els bancs ètics tenen unacura especial a no invertir en nego-cis relacionats amb l’armament, nien empreses que no respectin lanatura, la salut pública, els dretsdels treballadors i els principisd’una societat més justa.

Bancs ètics per tot el mónNoms com Oikocredit (Holanda,1975), Banca Popolare Ètica (Itàlia,1998), Sewa Bank (Índia, 1974),Triodos Bank (Holanda, 1980), Gra-meen Bank (Bangla Desh, 1983) oSouth Shore Bank són pioners en elmón de la banca ètica en l’àmbitmundial. A Catalunya, tot i que nohi ha cap banca ètica d’aquest tipus,és possible invertir en fons respec-tuosos amb aquesta filosofia a travésd’entitats com Morgan Stanley, lacooperativa Coop57 o OikocreditCatalunya. L’associació FETS, cre-ada l’any 1999, està treballant en ladifusió d’aquest tipus d’iniciativesper aconseguir la creació d’unabanca ètica catalana, que doni serveia tots els inversors que vulguin obte-nir rendibilitat i alhora ser solidaris.<

L’exposició inclou plafons interactius amb explicacions i també un audiovisualJORDI GARCÍA ENERGIA>L’Ajuntament ha deci-

dit, en junta de govern, destinar unapartida d’uns 18.000 euros per equi-par l’IES Leonardo da Vinci ambuna instal·lació solar tèrmica. L’em-presa INYGEN, Energia i MediAmbient serà l’encarregada d’ins-tal·lar aquesta infraestructura, queservirà per escalfar l’aigua destina-da a l’ús i la calefacció de l’institut.El tinent d’alcalde de MediAmbient, Eduard Pomar, ha explicatque l’objectiu del consistori santcu-gatenc és “col·locar instal·lacionsd’aquest tipus a totes les escoles iinstituts públics del municipi”, i ha

anunciat que abans de finals d’anys’aprovaran partides pressupostàriesper instal·lar plaques solars a trescentres més d’ensenyament. En con-cret, serà a les escoles Catalunya,La Floresta i Joan Maragall.

L’Arnau Cadell,pionerL’IES Arnau Cadell és un dels cen-tres d’ensenyament públic pioner aSant Cugat en la instal·lació de pla-ques solars per a ús tèrmic. L’esco-la, que utilitza aquesta energia desdel 2001, forma part de la Xarxad’Escoles Solars de Catalunya(Xesca). <

L’Ajuntament ha aprovat una partida pressupostària de 18.000 per a la instal·lacióJORDI GARCIA

ACOLLIDA>Com cada estiu desde fa 8 anys, l’associació Sant Cugatamb el Poble Sahrauí (SCAPS), haorganitzat l’estada a la ciutat d’ungrup de nens i nenes sahrauís d’en-

tre 7 i 13 anys. Durant dos mesos, 12infants provinents dels camps derefugiats d’Argèlia participaran enactivitats, colònies, casals d’estiu icompartiran les vacances amb unafamília d’acollida. Aquests dies, els9 nens i les 3 nenes acollits a SantCugat estan passant les revisionsmèdiques rutinàries i es preparenper gaudir a partir de la segona quin-zena de juliol d’excursions, casalsd’estiu, colònies i una trobada ambles autoritats municipals. En aques-tes vuit setmanes, els petits tenen l’o-portunitat d’entrar en contacte amb

una nova cultura i oblidar les penú-ries del camp de refugiats.

Més nens i més demandaLa presidenta de SCAPS, NeusBoch, explica que aquest any l’asso-ciació ha volgut augmentar el nom-bre de nens sahrauís acollits fins auna dotzena, tot i que això ha supo-sat un gran esforç per a l’entitat.“Estem desenvolupant altres projec-tes, com el de garantir un àpat diari ales guarderies de la daira d’Argub iper això havíem d’estudiar molt béquantes acollides podíem assumir”,comenta Bosch.

Finalment, la demanda per partde les famílies santcugatenques haestat tan gran, que fins i tot n’hi hahagut algunes que s’han quedat ales portes de l’acollida i haurand’esperar un altre any. <

Unes vacances llunydel camp de refugiats

Cada estiu, des de fa vuit anys, un grup de nens sahrauís visita Sant CugatJORDI GARCÍA

Una dotzena denens del SàharaOccidental passenl’estiu a Sant Cugat

El Sol escalfarà l’aiguadel Leonardo da Vinci

Aquests bancs ofereixen beneficis tant econòmics com socials

La Biblioteca acull unamostra sobre banca ètica

SOCIETAT 9Dijous, 15 de juliol del 2004

ENTORN>El recuperat pantà deVallvidrera passarà a ser un llocd’oci a un centre pedagògic un cops’hagi acabat la restauració de lapresa. Després de 20 anys abando-nat, el pantà de Vallvidrera, a laserra de Collserola, es convertiràen un nou espai per a visites pro-gramades de les escoles per estu-diar la flora i la fauna pròpies de lazona.

D’aquesta manera i desprésd’anys d’abandonament, es voltransformar aquesta zona en un delsindrets amb més població d’amfi-bis i rèptils en un lloc d’observaciócientífica i pedagògica on no hihaurà lloc per als turistes ni per alsbanyistes del cap de setmana.

Fauna i flora autòctonaEl Consorci de Collserola té perobjectiu recuperar el pantà com allac permanent i per a la proteccióde la flora i la fauna autòctona. Enuna primera fase s’ha rehabilitat iimpermeabilitzat l’embassament ila presa amb petits aiguamolls queafavoriran el desenvolupamentdels amfibis. Aquesta restauracióha estat finançada entre l’Ajunta-ment de Barcelona i el Consorciamb un pressupost de 581.000euros, uns 96 milions de pessetes.

El pantà es va inaugurar el 1864per subministrar aigua als agricul-tors, però de seguida el seu cabal esva destinar a proveir d’aigua Sarrià.A començament del segle XIX vaser un reclam per als barceloninsque volien gaudir de la natura finsal punt que es va instal·lar un tre-net pel túnel de canalització de l’ai-gua. Als anys 30 l’embassamentva deixar de proveir Barcelona i vacaure en un deteriorament conti-nuat pel mal ús de la conca i peldipòsit de runes d’obres que esfeien a la serra. Ara els estudiantsdescobriran la natura més pròximaa un pas dels centres escolars. <

Més queixes per la pudor dela brossa a la plaça Pere SanL’Ajuntament es va comprometre a trobar una solució, que encara no ha arribat

BROSSA>Alguna cosa fa pudor depodrit, però no a Dinamarca... sinó ala plaça Pere San. Almenys així hoconfirmen els veïns i comerciantsde la zona, que es queixen de lesmales olors provinents dels conteni-dors soterrats per a residus orgànics,situats als dos costats del mercatmunicipal. “Fan una pudor queempesta”, lamenta Carmen Chico-te, propietària d’un establiment depremsa a la plaça.

Aquesta queixa no és nova, jaque, segons explica Chicote, elsveïns i comerciants de la zona estanpatint aquest desagradable problemades que es van instal·lar els conteni-dors soterrats al carrer, utilitzats de

manera conjunta pels ciutadans par-ticulars, el comerç i per les paradesdel mercat. “Abans del canvi, ellstenien els seus propis contenidors pera la brossa orgànica i les pudors nosortien al carrer, però ara ho com-partim tot”, comenta la propietàriad’El Kiosk, que afirma que amb lacalor la pudor de peix i fruita podri-da és insuportable i li està malme-tent el negoci. “És una vergonya queestiguem així, però no som nomésnosaltres, a la plaça Pep Ventura ésfàcil veure com corren les rates pelcarrer”, diu Chicote.

Durant la passada Festa Major,alguns cartells col·locats als conte-nidors i a les portes d’alguns establi-

ments, com el de Chicote, mostravenel malestar dels veïns i comerciantsamb aquesta situació i reclamavensolucions a l’Ajuntament. Algunesde les mesures que reclamen són elbuidatge i la neteja diària dels conte-nidors.

Pilones i més disciplinaL’alcalde Lluís Recoder, que està alcorrent d’aquesta demanda ciutada-na, explica que l’Ajuntament ésconscient que cal netejar els conte-nidors soterrats, però que en moltesocasions, els operaris han trobat cot-xes mal estacionats al carrer que elshan impedit passar i fer la seva feina.“Ara amb el nou sistema de pilones,

tindrem la seguretat que el recorregutdel camió d’escombraries sempreestarà lliure”, diu Recoder. L’alcal-de també ha ressaltat la necessitat demés disciplina a l’hora de respectarles normes per treure la brossa.

Altres reclamacions veïnalsA banda de les pudors, els veïns dePere San i els carrers adjacents tambées queixen per altres qüestions queafecten el disseny de la plaça, comper exemple la manca de bancspúblics i també de zones d’ombra.“Cada cop tenim la plaça més buidaperquè, la gent gran, que són els quipassen més temps aquí, no tenen caplloc on seure a l’ombra”, diuen. <

Els contenidors soterrats, que estan instal·lats als laterals del mercat de Pere San, són compartits pels ciutadans particulars de la zona, els comerços i les paradesJORDI GARCÍA

Observatoriescolar al pantàde Vallvidera

SOCIETAT10 Dijous, 15 de juliol del 2004

PROGRAMA>Els florestans ja hotenen tot preparat per gaudir durantsis dies de la Festa Major del dis-tricte, una celebració que és la mésllarga de les que tenen lloc al termemunicipal de Sant Cugat. La popu-lar actriu catalana Mercè Arànegaserà l’encarregada de donar el tret desortida a la celebració el dissabte 17a les Escales Rañé, a partir de les setde la tarda.

La festa continuarà el dia 18 i,després d’uns dies de descans, elsflorestans reprendran la celebraciódes del dijous 22 fins al diumenge25. El gruix de la programació esconcentrarà al llarg d’aquests qua-tre dies. Aquest any, els responsablesde l’organització de la Festa Majorproposen als florestans un total de 18activitats adreçades a públic de totesles edats i amb una línia similar a lad’anteriors edicions. Jocs de sempre,la 21a edició de la Cursa Popular,Trobada de Paellers, ball, Nit Jove...Aquestes són només algunes de lespropostes que convidaran els flo-restans a sortir al carrer durant els sisdies de celebració previstos. “Hemintentat continuar amb el que s’haestat fent cada any, perquè hem vistque funciona”, explica Jordi Segar-ra, membre de la Comissió de FestaMajor del districte i coordinador delCentre Cívic de la Floresta.

Algunes novetatsTot i així, al programa d’enguany hiha alguna novetat destacada, com

per exemple, la Nit de Jazz a la Fres-ca del dijous 22 de juliol, amb San-dra Pujols i la Fuascat Band.“Creiem que pot ser una bona idea ique pot agradar”, explica Segarra. Sila iniciativa té bona acollida entre elsflorestans, la comissió pensa repetir-la en pròximes edicions.

Recuperar l’antic CasinoD’altra banda, els membres de laComissió de Festa també han vol-gut aprofitar la celebració per rei-vindicar la recuperació d’un espaiemblemàtic al districte per a la ciu-

tat: l’antic Casino de la Floresta.Aquest edifici, que ha estat sotmèsa una primera fase de recuperació dela façana exterior per part de l’A-juntament, està pendent d’una novaintervenció municipal per adequar-ne l’interior. Els organitzadors de laFesta Major volen que s’acabi d’ar-ranjar aquest equipament i que lesautoritats i els veïns decideixin demanera conjunta quin ús se li voldonar en un futur com a casal cultu-ral. Tampoc descarten organitzar-hia partir de l’any vinent alguna acti-vitat de la pròxima Festa Major. <

L’actriu Mercè Arànega serà la responsable de llegir el pregó de Festa MajorARXIU

PROGRAMA>Des del 12 de julioli fins al pròxim diumenge, els mira-solencs estan de Festa Major. El dis-tricte donava el tret de sortida a lacelebració el passat dilluns, amb unajornada de campionats de jocs detaula, organitzats pel Col·lectiu de laGent Gran al Casal Cultural de Mira-sol, l’espai que centralitza la majo-ria de les activitats previstes en el pro-grama de la festa.

Les activitats festives i lúdiquescontinuaran a partir d’aquest diven-dres amb una representació teatrala càrrec de la companyia localMira-sol Teatre. L’agrupació repre-sentarà l’obra Blanca, vídua d’unviu, de Nicosi Camps i Pinós, a par-tir de dos quarts d’onze de la nit, alCasal Cultural. Els més joves tambétindran una oportunitat de passar-s’ho bé amb l’actuació del grupFlamenco, dins les activitats muni-cipals de la Nit més Jove, organit-zada per l’Ajuntament.

Dissabte i diumenge seran els

dies que concentraran el gruix delsactes de Festa Major. Durant tot elmatí del dia 17, el carrer Mallorcas’omplirà d’inflables i animacióperquè la canalla pugui gaudir dela celebració. A més, també hihaurà la popular festa de l’escuma,una activitat que desperta l’interèsde grans i petits. A la nit, els mira-solencs podran participar en unabotifarrada i ballar samba-jazz ambla música del grup Dois x DoisQuartet.

L’endemà, els carrers del dis-tricte acolliran una bicicletadapopular a partir de les onze del matíi el lliurament de premis a partir dela una del migdia. A la tarda, hihaurà ball al Casal Cultural, el lliu-rament de premis corresponents alscampionats de jocs de taula de lagent gran i, a continuació, cercavi-la infantil i berenar per als menuts.La festa acabarà amb les havaneresdel grup La Veu dels Pescadors, alvespre.<

La Floresta es prepara perviure 6 dies de Festa Major

L’entorn del Casal Cultural concentrarà la majoria d’activitats de la celebracióJORDI GARCÍA

L’actriu Mercè Arànega farà el pregó el dia 17 a les Escales Rañé

La Festa Major tambés’instal·la a Mira-sol

La pluja obliga a ajornarper a aquest diumengela campanya ‘Mulla’t...’La festa solidària en favor delsafectats per l’esclerosi múltipleque s’havia de celebrar a totEspanya, i també a Sant Cugat, elcap de setmana passat, es va haverd’ajornar a causa del mal temps.Així, la majoria dels actes previs-tos per la jornada de Mulla’t perl’esclerosi múltiple tindran lloc el18 de juliol, si el clima ho permet.

Unes 400 piscines a Catalunya i800 a tot l’Estat s’han afegit aquestany a la campanya organitzada perla Fundació per l’Esclerosi Múltiple(FEM). Sant Cugat participa aMulla’t... a través de dues piscinesmunicipals, la de la Floresta i la deValldoreix, que obriran durant totala jornada de diumenge per acollirels ciutadans que vulguin solidarit-zar-se amb aquest col·lectiu, ambaportacions i compra de materialsde la campanya.

L’esclerosi múltiple és unamalaltia neurològica que afecta avuidia unes 4.000 persones a Catalunyai 30.000 a tot Espanya.<

Les ONG demanen méscontrol sobre el comerçinternacional d’armes Amnistia Internacional i Intermón-Oxfam han aprofitat la celebració delDia Internacional per a la Destrucciód’Armes, el 9 de juliol, per demanaral president del govern espanyol, JoséLuis Rodríguez Zapatero, un com-promís públic que comprometiEspanya a impulsar un tractat inter-nacional per controlar el comerç d’ar-mes. Totes dues ONG, que van orga-

nitzar divendres passat un simulacrede bombardeig i una desfilada d’ar-mes a la plaça Sant Jaume de Barce-lona, consideren que el suport espa-nyol a aquest tractat internacional potser d’una gran rellevància per impul-sar la iniciativa. En aquest moment,només 10 països –Costa Rica, Mali,Cambotja, Finlàndia, Islàndia, Kenya,Brasil, Eslovènia, Holanda i Macedò-nia– s’han afegit al tractat i hi donensuport, un tractat que pretén controlarel tràfic d’armes lleugeres, de lesquals s’estima que n’hi ha una percada 10 habitants al món.<

La Policia Local alertad’una nova estafatelefònica a la ciutatLes estratagemes dels estafadorssón cada cop més elaborades i méspensades per aprofitar els nousmitjans de telecomunicació. Aixího confirma l’estafa telefònicadetectada aquests dies per la Poli-cia Local de Sant Cugat de la qualja han estat víctimes alguns veïnsde la ciutat. Els estafadors telefo-nen al domicili particular de les

víctimes fent-se passar per treba-lladores d’una empresa de missat-geria i els demanen que truquin aun número 807, amb una tarifamés elevada que la resta de núme-ros de telèfon, per tal de recollir unpaquet fictici. Però ni la tramesaexisteix, ni tampoc la suposadaempresa. Darrere del número detelèfon 807 54 34 21, el que faci-liten els estafadors a les víctimes,només hi ha un contestadorautomàtic, amb la funció de ferpujar al màxim la factura telefòni-ca dels qui hi truquen. <

POLÍTICADijous, 15 de juliol del 2004 11

POLÈMICA>

Després que el Tribunal Supe-rior de Justícia de Catalunya(TSJC) declarés nul l’acordde la Generalitat per cons-

truir una gasolinera situada a la E-9,abans del peatge dels túnels de Vall-vidrera en terme municipal de SantCugat, les reaccions de l’Ajunta-ment i dels grups de l’oposició haestat dispar.

L’alcalde de Sant Cugat, LluísRecoder, va matisar que la sentèn-cia “en cap cas declara il·legal labenzinera, sinó que diu que hi ha unsdefectes de tramitació urbanística ien concret perquè s’havia de trami-tar primer la modificació del PlaGeneral Metropolità i després el PlaEspecial i es va fer a l’inrevés”.L’empresa participada d’organismespúblics Tabasa recorrerà la decisiódel TSJC al Tribunal Suprem. Reco-der va explicar que un cop la sentèn-cia sigui en ferm demanaran a Taba-sa que tramiti un nou Pla Especial

“donat que la modificació del PGMés correcta”. Recoder va descartarqualsevol altra consideració sobre lasentència, que busca “confondre l’o-pinió pública” i reconeix l’error “justen aquests termes” en què s’expres-sa el Tribunal, que no fa cap referèn-cia a aspectes mediambientals. Per laseva banda, el tinent d’alcalde deMedi Ambient, Eduard Pomar, va

lamentar la lentitud de la justícia iremarce que “la sentència no diu quela benzinera no s’hagués de fer, nitampoc en qüestiona la ubicació”,tot i comptava amb un informe favo-rable del Parc de Collserola. Lasentència ha resolt un contenciósinterposat per l’ADENC i el Grup deNatura perquè, entre altres raons, lagasolinera es va fer en zona verda.

Reconeixement de l’errorEl Partit dels Socialistes va demanarque l’equip de govern reconeguéspúblicament l’error de l’Ajuntament,d’una època en què també governa-ven en coalició CiU i ERC. El porta-veu del grup municipal, Jordi Menén-dez, va explicar que el seu grup ja esva oposar al projecte quan es vacomençar a tramitar al gener del

1996. Menéndez recorda que enaquell moment “no només vamexpressar l’oposició a la decisió per-què crèiem que era un error, sinó quevam proposar alternatives”. Tot i uninforme positiu del Parc de Collsero-la, els socialistes apostaven per unespai més pròxim a la ciutat fora dela zona natural.

Menéndez creu que la rectifica-ció d’aquest error es farà a través d’unacte formal i no s’enderrocarà la ben-zinera, un extrem al qual és difícild’arribar, ja que, com en altres casos,diu, aquesta situació “és molt difícild’arreglar” ja que “quan es fan errorsen el medi físic la correcció és gaire-bé impossible perquè la destrossaambiental és difícil de reparar”. ElPSC demana responsabilitats i diuque “algú ha de donar la cara”. Per laseva banda, Joan Gaya, regidor enaquells moments, també va recordarque “la benzinera és en un lloc queno és adequat, al mig del bosc, qued’una forma natural i òbvia, havia deser una zona forestal”. Per Gaya, elmés greu és que “hi havia alternativesigual de bones que responien a la pre-tesa necessitat dels conductors barce-lonins”.

Per la seva banda, ICV-EA pre-gunta al govern “què pensa fer”davant la sentència del Tribunal, tot ique consideren que la benzinera hau-ria de desaparèixer. ICV-EA mostra laseva satisfacció per la sentència a unprojecte al qual ells tampoc van donarsuport al seu moment i “demostra lacoherència en el sentit de vot de lanostra formació”. Els ecosocialistesdemanen que s’apliqui la sentència iprecisen que un cop més es demostraque “quan les coses no es fan bé hi pothaver conseqüències negatives per alconjunt de la ciutadania”. // J.M.C.

La benzinera està situada a la E-9, als túnels de Vallvidrera, abans del peatge i a prop de la via dels FGCJORDI GARCIA

ASSEMBLEA>La presènciasantcugatenca en el Consell Nacio-nal d’ICV ha quedat reforçadadurant la 8a assemblea nacional delpartit, amb l’increment d’un a tresmembres provinents de la secció iles joventuts locals. Així doncs, alcostat de Xavier Boix, hi hauràConxa Martínez i Joan Calderon,de Joves d’Esquerra Verda de SantCugat. Justament les joventutsd’ICV van ser decisives en l’últimaassemblea nacional, que va tenirlloc a Barcelona el cap de setmanapassat, quan es va decidir que elpartit dediqués tot un monogràfic,previst per al mes de setembre, a

definir el seu posicionament sobrela Constitució europea.

Joves d’Esquerra Verda s’opo-sen al projecte de carta magna euro-pea perquè consideren, amb parau-les de Calderon, “que tendeixmassa a la dreta”. L’organitzaciójuvenil, en aquest sentit, va instarel partit a reflexionar sobre la sevaposició ideològica enfront deldocument. Finalment, ICV discu-tirà el tema després de vacances,en un procés que finalitzarà amb unreferèndum per consultar l’opinióde les bases.

Els cinc representants santcuga-tencs a l’assemblea nacional d’ICV

fan un balanç positiu d’aquesta tro-bada, “just al final d’un cicle electo-ral que ens ha deixat en una posicióde creixement i amb el repte d’adap-tar la nostra organització a aquestanova situació”, tal com explica el pre-sident de la secció local del partit,Joan Balada.

De la seva banda, el portaveu delgrup municipal d’ICV i consellernacional, Xavier Boix, subratlla laimportància de “reforçar la presènciadel partit en l’àmbit territorial”. Boixadverteix, a més, que “el fet d’estaren el govern de la Generalitat no ensha d’allunyar dels moviments socialsque ens són afins”. < Xavier Boix amb Joan Calderon al fons i Joan Balada al mig

CEDIDA

L’alcalde matisaque “en cap cas lasentència declarail·legal la benzinera”

Disparitat d’opinions per lasentència de la benzinera

Tres santcugatencs formaran partdel nou Consell Nacional d’ICV

POLITICA12 Dijous, 15 de juliol del 2004

PARTIT>El president de Con-vergència i Unió, Jordi Pujol, vacelebrar en un sopar amb militantsa Sant Cugat el 8 de juliol passat,l’augment de militància que haexperimentat el partit en els darrersmesos.

Pujol, que un dia abans no vavoler pronunciar-se sobre el Con-grés de CDC perquè “correspon alsecretari general del partit, ArturMas, des que va ser proclamat can-didat a la presidència de la Genera-litat el gener del 2002”, va destacarla gran activitat en què es trobaCDC perquè “estem en una fasenova; ja no som al govern i hem

d’iniciar una acció molt importantper enfortir-nos més i ser determi-nants a Catalunya”. L’expresidentde la Generalitat va explicar que “lagent de Convergència s’està mobi-litzant molt i molt bé” i això es deual fet que “la gent s’adona que és unmoment difícil perquè l’orientacióde l’actual govern de Catalunya noestà en la línia de construcció sinód’una certa desconstrucció del con-cepte nacional de Catalunya i aixòfa que molta gent de Convergèncias’adoni de fins a quin punt cal quehi posem el coll més que mai”.

Per la seva banda, el presidentde CDC a Sant Cugat, Ramon

Bonastre, va explicar que el sopars’emmarcava en el lliurament de 62nous carnets dels darrers cincmesos a Sant Cugat. Bonastre va dirque la coincidència amb el congrésdel partit va ser casual i que l’ob-jectiu de la trobada, que va reunirunes 140 persones, era comentaramb el president temes d’actuali-tat i altres preocupacions de lamilitància. Entre els nous militantsdestaquen la presidenta de SantCugat Comerç, Maria EulàliaEgea,l’excandidat a l’alcaldia per UNIS,Miquel Quintana i l’expresidentcomarcal del Partit Popular, MartíGarcia.<

Jordi Pujol atén les preguntes del redactor de El DiariJORDI GARCIA

Pujol celebra la forta activitat de CDC i l’augment de militants

-¿Què se sent per haver provocatun congrés extraordinari a CDC?-No era la intenció. L’esmena quevaig presentar va passar tots elspassos interns per ser aprovada.Primer en l’àmbit local, comarcali, contra pronòstic, en el CongrésNacional. A més, és un sentir de lamilitància bastant extens. Farem uncongrés per prendre la decisió finalperò si més no, ha marcat unatendència i estic content. Crec queés bo per a Convergència donar unmissatge clar per molts motius. Siparlem de reformar la Constitucióespanyola que ja reconeix el català,per força ens hem de qüestionaruna Constitució europea quemenysprea el català d’aquestamanera.

-¿Què proposava l’esmena?-Deia que per votar a favor d’a-questa Constitució, el català hauriade tenir el mateix nivell d’oficiali-tat que altres llengües com elmaltès. El que no pot ser és que elmaltès estigui reconegut oficial-ment, amb tots els respectes, i elparlen menys persones. Trobo que

és una falta de respecte d’aquestaEuropa que estan construint el Par-tit Popular i els Socialistes euro-peus des d’una centralitat delsestats que deixa fora de joc lesnacions i pobles com nosaltres. Jano demanem que ens reconeguincom a país o estat, això seria méscomplicat, però com a mínim elfet lingüístic. Crec que és un temade dignitat nacional que ens doninla mateixa oficialitat que a altresllengües amb el mateix nombre deparlants.

-¿Això xoca ambaltres criteris delpartit i dels socisde la federació?-No amb tots, iamb els joves d’U-nió tampoc. Crec que el sí a laConstitució europea és una opiniópersonal de Duran i crec que han defer un debat intern perquè les baseshi tenen molt a dir. En el cas deConvergència, les bases ja s’hi vanpronunciar perquè l’esmena va seraprovada massivament, tot i quedesprés es va transaccionar per

poder prendre una decisió final enun congrés extraordinari.

-¿Aquesta postura s’acosta a lad’altres partits més extremistes?-No és un tema d’extremismes, ésde dignitat. Si el castellà no esti-gués reconegut per la Unió Euro-pea, ¿algun partit espanyol s’hau-ria postulat en favor d’aquestaConstitució? Jo crec que no. Aixòés un tema de negociació i cadas-cú utilitza les seves armes per fer-ho, com han fet França i Aleman-

ya. A Catalunyaens passa que comque no tenim estatper negociar, al-menys que desd’Europa vegin queel principal partit

nacionalista, que és CiU, tot i ser unpartit de tradició europeista i d’es-tar a favor de la Unió i d’una Cons-titució europea, aquesta constitu-ció no ens agrada perquè ensmenysprea. A mi no m’agradariaque d’aquí a 25 anys quan ens quei-xem pel reconeixement del català,ens diguin que hi vam votar a favor.

-¿Com va anar la negociació del’esmena, van haver-hi pres-sions?-Forma part de la política i deldebat intern d’un partit. Jo no hiestava acostumat perquè era el meuprimer Congrés de Convergènciadesprés dels de les JNC. Crec quecadascú ha tingut el seu paper iestic bastant content del resultatfinal perquè l’esmena original eramés taxativa. Crec que la gent deConvergència necessita veure quehi ha alguna cosa que està canviant.Que ens posicionem claramentsobre els temes i més estant a l’o-posició, ja que si no dónes missat-ges clars desorientes molt la tevagent.

-¿Què s’ha de votar a la Constitu-ció europea?-Jo crec que s’ha de votar que no.L’abstenció és amagar el cap sotal’ala. És un tema prou important imés veient el greuge. Ens juguem que els catalans enspuguem adreçar a Europa en elspròxims anys en la nostra llengua.// J.M.C.

FOTOGRAFIA: JORDI GARCIA

Jordi

PuigneróMilitant de Convergència Democràtica

ENTREVISTA>

Aquest santcugatenc ha provocat amb la seva esmena al Congrés Nacional de CDC,la convocatòria d’un congrés extraordinari per al posicionament davant el referèndumsobre la Constitució europea. Puigneró aposta pel no mentre la futura carta no reco-negui el mateix rang per al català que tenen altres llengües menys parlades.

“La centralitat delsestats deixa fora de joc

nacions i pobles”

CONGRES CDC>El congrés deCDC va acabar el passat cap de set-mana amb importants canvis orga-nitzatius i un ampli suport als seusactuals dirigents.

La ponència sobre organització,la vicepresidenta de la qual, la sant-cugatenca Àngels Ponsa, ha defi-nit com “una de les més importantsi més discutides a la qual es van pre-sentar 1.786 esmenes”, és una mos-tra de l’alt nivell de participació idiscussió interna de CDC. Ponsa vaexplicar que en la seva ponència “vahaver-hi una implicació total i moltdirecta” de tots els seus membres iconsidera que en el XIII Congrés“han canviat moltes coses”, i endestaca el resultat final, que “haestat molt bo” tot i que s’ha treba-llat molt.

Alguns dels punts més desta-cats sobre l’organització del partités el canvi d’elecció del ConsellExecutiu, fins ara elegit pel presi-dent i pel secretari general. A partird’ara, els delegats voten directa-ment cadascun dels membres delConsell, on també s’incorporen elssecretaris generals sectorials. Pelque fa a aspectes relacionats ambla política municipal, es va aprovaruna ponència en què es proposaràa Unió Democràtica la desaparicióde les quotes a les llistes municipalsi que la seva composició s’aproviper majoria qualificada. Un altredels canvis és l’establiment d’in-compatibilitats en els càrrecs aixícom la limitació de tres mandats ales alcaldies de ciutats de més de25.000 haibtants.

Altres santcugatencs que vanprendre part en les diferents ponèn-cies són Jaume Angerri, que estavaen la d’Europa presidida per IgnasiGuardans, la de País, amb RamonBonastre i presidida per Felip Puigi Jordi Martí, que va compartir vice-presidència amb Àngels Ponsa. <

Importantscanvis en elCongrés de CDC

“El català a Europa ésde dignitat nacional”

CARTESEls textos tramesos a aquesta secció no han d’excedirde les 15 ratlles mecanografiades. L’autor haurà designar i és imprescindible que hi consti el domicili, eltelèfon i el número de DNI o passaport del seu autor.EL DIARI DE SANT CUGAT es reserva el dret de publi-car els textos tramesos i el dret de resumir-los quan hoconsideri oportú.

Clarificacionssobre la inversióSenyor Vallès, el motiu d’aquestacarta és, en primer lloc, agrair-li laseva atenció pel que fa a la publicacióde l’article referent a la nostra empre-sa en el seu setmanari número 530 (8de juliol), ja que tenint en compte l’en-torn industrial en què ens movem i enel moment que vivim, en què la des-localització i la desinversió estan enprimera pàgina, sembla que se’ns

situa en un marc privilegiat. Però, iarran de possibles males interpreta-cions sobre aquest article que podenproduir en la nostra plantilla, m’agra-daria fer-li arribar algunes matisa-cions sobre el text publicat. Sí que éscert que hi ha un pla d’inversions versla nostra companyia en un horitzó queva des del 2004 fins al 2012 i que esxifra en 130 milions d’euros (totalitatdels mòduls de fabricació per a 2milions d’unitats de la nova bombaDFP3), però actualment es tracta denomés d’un pla. En aquest momentnomés tenim aprovat, per part de lanostra divisió, el primer mòdul per ala producció de 250.000 bombesanuals. Els altres tres mòduls estan,encara, en fase de decisió per part delsmàxims responsables financers de lacorporació, d’acord amb l’evolucióde la nostra planta pel que fa a termes

de qualitat, rendibilitat i de cir-cumstàncies internes –com el climalaboral i la signatura del convenicol·lectiu– i d’externes pel que fa alsuport governamental. La totalitatd’aquesta possible inversió ens per-metria un manteniment primordial defeina en la planta i la situaria com alíder en el desenvolupament industrialdel producte. Algunes iniciativesnegociades dins del marc del conveniactual, pendent d’acord entre les parts,com el nivell d’ingrés per a noves con-tractacions, són primordials per obte-nir aquest paper per a la organització.Per tot això, li agrairia que publiquésaquesta carta com a complement del’article d’EL DIARI DE SANT CUGAT,número 530 i ens disculpés per lesmolèsties que li puguem ocasionar.

Josep M. Brun Country Manager

La darrera edició de Santcugatribuna va tenir com aconvidat el director general d’ESADE, CarlosLosada. Ens va venir a parlar de la competitivitat i

l’adaptació de les empreses, sobretot les petites i mitja-nes, que són majoria a casa nostra, davant el fenomende la deslocalització. La recepta no per menys conegu-da s’ha d’anar repetint: Catalunya tindrà pes en tot elque representi valor afegit i per això cal invertir moltmés en investigació, disseny i en innovació tecnològi-ca. Cal destinar més recursos a la formació dels equipshumans, cal apostar més per la creativitat i cal ser fle-xibles als canvis, que avui es produeixen molt mésràpidament que en èpoques anteriors. Globalització voldir adaptació, el món es fa petit i els mercats s’eixam-plen. Avui des de qualsevol lloc es pot treballar per aclients que són a milers de quilòmetres i ser més com-petitius que els proveïdors del costat. Tot això cal repe-tir-ho, però el que va agradar més als 300 empresarisreunits per quarta vegada sota la iniciativa de l’Ajunta-ment, amb la col·laboració del nostre mitjà, va ser sen-tir amb paraules del convidat que la prestigiosa escolade negocis ESADE situarà un important centre a lanostra ciutat. Era una notícia publicada, però no hihavia concreció sobre el projecte. Losada va confirmarque d’aquí a tres anys, el 2007, els terrenys propers alCentre Borja acolliran un centre molt vinculat al móncientífic i empresarial. L’entorn ajudarà al projecte, jaque ben a prop hi haurà instal·lat el sincrotró, un delsequipaments científics més importants del sud d’Euro-pa, a prop hi ha la Universitat Autònoma i el Parc Tec-nològic i, amb un entorn molt més humà que el que hiha a la gran ciutat, ESADE contribuirà a fer que SantCugat sigui, amb l’Escola d’Arquitectura, la UIC o lesEscoles Gimbernat, un veritable campus universitari.Felicitem, doncs, els impulsors de la iniciativa, quehaurien d’incloure en el projecte la construcció d’unaresidència per als estudiants, ja que si no, el tema del’allotjament pot ser més que un entrebanc per alsjoves.

EDITORIAL

CARTES DELS LECTORS

Edita: Premsa Local Sant Cugat, SL. President: Ramon Grau. Director: Josep Maria Vallès. Consell Editorial: Víctor Alexandre, Francesc Carbó, Jordi Casas, Narcís Castanyer, Josep Daniel, Joan Carles Gassiot, Ramon Grau (president), Pepa Martín, Manel Pardo, Rogeli Pedró, Montserrat

Rumbau, Ignasi Salvat, Josep M. Sans Travé, Paco Soler, Josep A. Teixidó, Joan Tortosa i Núria Zabala . Gerent: Anna Comella. Redacció: POLITICA: Josep M. Vallès i Josep M. Codina. SOCIETAT: Susana Díaz i Josep M. Codina. ESPORTS: Àlex López. CULTURA: Eva Arasa. ECONOMIA:

Josep M. Codina. Correcció: Blanca Pi i Susanna Turon. Directora comercial: Lourdes Villamayor. Subscripcions: Eduard Dalmau i Sinda Gómez. Fotografia: Jordi Garcia. Col·laboradors: Pere Vivó, Martí Olaya, Imma Pueyo, Eduard Jener, Isabel Saez, Montse Sant, Jordi Casas, Josep

A. Teixidó, Tomàs Grau i Jordi Frontons. Disseny i maquetació: Marcel Maas, Adrià Gallego i Francesc Cabeza. Creació i disseny de la maqueta: L’Eixida. Impressió: Rotimprés Tel.: 972 40 05 95. Dipòsit legal: GI-405-93 Empresa distribuïdora: Mailing Vallès (93 589 23 71).

EL DIARI DE SANT CUGAT expressa únicament la seva opinió en els editorials. Els articles signats expressen l’opinió dels seus autors, que EL DIARI DE SANT CUGAT no fa seva necessàriament.

EN SERVER I EN TITO

ESADE a Sant Cugat

OPINIÓE l diumenge 20 de juny es

commemorava l’any de lamort del nostre amic Jordi

Montoya i se celebrava una missaa les 11 a l’església de l’Assump-ció de Valldoreix. Els companysdel grup de teatre Espiral volíemrepetir el que el dia del funeralhavíem fet, o sia, entre totsexpressar els nostres sentimentsrecitant diferents estrofes d’al-gun escrit, a la vegada que la nos-tra directora (la Trini Escrihuela)cantaria l’Ave Maria (que en JordiMontoya li agradava molt). Doncsbé, “con el clero hemos topado”.El mossèn, en veure l’escrit que esvolia llegir, va censurar tot l’espe-rit del que deia i al final no ho vampoder llegir, per haver estat tanmutilat. A la vegada, també va dira la Trini que escurcés l’AveMaria (com si una cançó espogués escurçar a la mida del con-sumidor). Només vull fer unareflexió: alguns capellans es quei-xen que cada vegada els quedenmenys parroquians, doncs si elcomportament d’aquests repre-sentants de Déu es fa tan intransi-gent, encara en tindran menys.

Si se’m permet estendre’m, afe-geixo el text que volíem llegirentre els que estimàvem elJordi:“En Jordi ja fa un any que vamarxar, el nostre petit príncepparticular ha retornat al seu pla-

neta i ens ha deixat... moltescoses!!! Anava a dir un foratimmens però, els que hem tin-gut la sort de conèixer i estimarla seva essència, hem après moltdel Jordi. Crec que si externa-ment i segons els “cànons” de lanostra societat, tenia una minus-validesa, el seu esperit era molt,però molt evolucionat. Jo quansigui gran vull ser com el Jordi.A tots ens agrada ser impor-tants, i necessitem ser estimats i

valorats. En Jordi també, peròell es va deixar estimar i vasaber rebre de cada un el que liva voler o saber donar. En Jordiens ha donat una carrera de con-vivència i ens ha ensenyat tanbé, que envers a ell tots ens hemfet mereixedors de matrícula,perquè tots hem reaccionat alseu afecte, a la seva sinceritat, ala seva solidaritat, al seu esperitde grup, a la seva paciència, a laseva tolerància, etc., amb unafecte desinteressat i tendre. Ellens ha demostrat que som bonespersones, que som capaçosd’acceptar, de perdonar i esti-mar. Fem-ho sempre i amb tot-

hom!! D’aquesta manera el seuviatge per la terra no haurà estatestèril. Perquè, tal com ell ensva fer entendre (sempre la per-sona que tenia al davant era lamillor) en el fons de cadaànima, de cada “corazoncito” hiha tot un món que podem valo-rar, comprendre i estimar.Gràcies Jordi, sempre guarda-rem com un tresor la teva rialla.Gràcies també per ser amicmeu. Graciós pel teu personatgeal Drapaire. Per la teva mirada.Per la teva honestedat. Pel teupersonatge al Papasseit. Perencarregar-te tan bé de l’atrez-zo. Per estar sempre als muntat-ges i desmuntatges. Per estimar-te tant el teatre. Per aquellesorxates fresques als llargs assa-jos. Per les teves pintures. Per lateva humilitat. Per prendre’t lesclasses amb seriositat. Pel teumajordom a Gente bien. Perportar sempre en el teu cor lanostra Pilar i el nostrePiccorelli. I sobretot per ser tanespecial. Sempre seràs a l’àni-ma, al centre, al punt oncomença l’espiral que inciàremara fa 14 anys.//

TRIBUNA

“Amb comportamentsd’aquests, encara hi hauràmenys parroquians”

Salvador FenollarMembre del Grup de teatre Espiral

La censura del clero

Dijous, 15 de juliol del 2004 13

L’Ajuntament i lallei de PRLTots compartim la il·lusió pel final deles obres que es fan arreu de SantCugat, especialment al voltant de l’es-tació, ja que s’han allargat una mica.Però això no justifica el que està pas-sant des de fa un parell de setmanes;el fi no justifica els mitjans. La Llei deprevenció de riscos laborals és d’o-bligat compliment per a tothom. Desque vam iniciar les obres, les delaplaça d’Octavià i el famós Pla delCentre fins ara, i ja veurem fins quan,l’empresa contractant i per tant res-ponsable (l’Ajuntament) és incapaçde fer complir aquesta llei a les sevesempreses subcontractades. Passeu perles zones d’obres i compteu quantstreballadors porten equips de protec-

ció individual tan simples com taps,casc o ulleres protectores, o mesureua quina distància passeu d’una màqui-na de l’obra. El soroll que fan les talla-dores, els martells pneumàtics, lesexcavadores amb punter... això s’hade prevenir, i el responsable és l’A-juntament. Què en diria Inspecció deTreball? L’Ajuntament no ha dubtat aparar alguna obra particular perquèalgun treballador no portava el cascque s’ha de portar en qualsevol obra.Però la resposta que ells donen quanes presenta una queixa a la seva ofici-na del carrer 2 de Maig és o bé noatendre el ciutadà o culpar l’empresasubcontractada, quan en realitat tantaculpa té l’Ajuntament com aquestaempresa. O això és el que diu la Llei.I, a sobre, volen fer passar els autobu-sos per la plaça de l’estació. No hanvist la plaça d’En Coll?

Jordi Guerra Manresa

Volem que es potenciï el transport públic, peròalhora la seguretat i la convivència dels via-nants. Potenciar el transport públic vol dir

agrupar-lo en una única parada. Si el diversifica,mantenint la parada de les línies d’autobús quevénen dels districtes darrere de l’estació i des-plaçant la de les línies que vénen del centre a laplaça de l’estació, vostè no potencia el transportpúblic, només emprenya els usuaris que no podenintercanviar d’autobús a la mateixa parada. Fentaixò també emprenya els milions d’usuaris de l’es-tació dels FGC que pensaven poder caminar, con-versar i conviure amb seguretat a la nova plaça del’estació vianantitzada, i en comptes d’això es tro-ben amb perills, fums i sorolls. No digui que ha pac-tat res amb nosaltres, cosa que no és certa, i talcom li reclamem l’Associació Veïnal del Centre-Estació, deixi la parada de totes les línies d’auto-busos darrere de l’estació, com estan ara, que el

poble li agrairà. Si haguessin tingut en compte laseva màxima, “primer les persones”, en comptes defer un conveni urbanístic amb la propietat privadade Can Maristany, se l’haurien quedat per al poble.Per fer: 1. Plaça vianantitzada de l’Estació nomésper a vianants. 2. Pas soterrat de Lluís Companys adoble carril, amb sortida per Àngel Guimerà i accésa la “zona de serveis”. 3. Sota la plaça “zona deserveis” amb parades d’autobusos i taxis, accés alsFGC, i a un gran aparcament públic, promogut ambels FGC, amb preus polítics per als veïns que uti-litzen cada dia els FGC. 4. Xalet protegit de CanMaristany rehabilitat i cedit: per a entitats del poblei serveis municipals per als joves i la gent gran.Llavors sí que haurien complert amb els veïns. Aras’han quedat a mitges i si tornen a fer passar auto-busos per la plaça, serà com si no haguessin fet res.

Joan Fisas i RoviraAssociació Veïnal del Centre-Estació

CARTES DELS LECTORS

A Mercè Conesa

LA FRASE DE LA SETMANA: Quan era a la selecció catalana em pensava que els juga-dors que hi jugaven eren extratrerrestres”

Nil PedrósJugador selecció catalana d’handbol

“

OPINIÓ14 Dijous, 15 de juliol del 2004

Martí OlayaEscriptor

L’OBSERVATORI

Aquell diumenge de juliol

L’escriptor amic, toca-tardà a publicar llibresperquè n’editava delsque escrivien els altres,explica a Coses de famí-

lia què va passar a Barcelonaaquell diumenge 19 de juliol del’any 1936. El 18, el del Alza-miento, el poble encara no sabiares i l’endemà es disposava a ini-ciar un diumenge com qualsevolaltre. Jo mateix, nou anys acabatsde complir i convidat com altresvegades a passar el diumenge aCornellà amb una família veïna,recordo, d’aquell matí a primerahora, moments de vacil·lació a laplaça d’Espanya, a prop de l’es-tació del tren. Els grans comenta-ven: “A la ràdio han dit...”,“...diuen que a la Diagonal...”.Però l’Alzamiento iniciat el diaabans amb el vol d’un avió, comp-tava amb un programa que es vaallargar tres anys i amb unfinançament que no va fallar.Com diu Joan Agut en el seu lli-bre, hi havia gent (alguns “con-servadors amb poca cosa a con-servar”, perquè tenien només la

feina fixa i la salut per fer-la) quedesitjaven la intervenció ràpidad’un poder que imposés l’ordre ievités anarquies i disbauxes. Defet, –també ho constata l’escrip-tor– en una mateixa família hipodia haver una branca de dretesi una altra d’esquerres. I no pasnomés per raons econòmiques,rics i pobres, tan difícil d’etique-tar. Les bombes que queien nollegien etiquetes: mataven i punt. Afegiré, per suavitzar un articlepotser intempestiu, que aquellarevista de l’Any Patufet (l’any enquè es commemora el que fa centdel seu naixement) va sortir alcarrer el divendres 17 de juliol ino va tornar a fer-ho fins al 7 d’a-gost. Es van saltar dues setma-nes. Però enlloc d’aquest darrernúmero (era el 1686) es fa capmenció a l’Alzamiento de ningú.En un anunci, s’hi pot llegir:“Contra el dolor, el millor remei:Cerebrino Mandri”. I el títold’una novel·la de Josep M. Folchi Torres a punt de sortir: L’ocultaveritat. I vet aquí: anem tirant. //

Uns 21.400 alumnes preuniversi-taris catalans, el 87% dels propde 24.600 (10.000 nois i 14.600

noies) que s’han presentat a les provesd’accés a la universitat (PAU), hanaprovat i seran l’any que ve a la uni-versitat.

El percentatge d’aprovats semblauna bona notícia, perquè n’hi hahagut més que l’any passat (86%),però la veritat és que aquest aug-ment tot just compensa el descensd’aprovats del batxillerat, que hapassat del 70% del 2003 al 68% d’a-quest any: és a dir, gairebé un decada tres alumnes ja no es va poderpresentar a la selectivitat i, per tant,la selecció prèvia era més forta. Entotal, hi ha hagut gairebé 20.000alumnes que han fet el batxillerataquest curs passat i que no accedirande moment a la universitat: uns13.000 perquè no van aprovar el bat-xillerat, uns 4.000 per decisió pròpia(no s’han presentat a les PAU tot itenir el batxillerat aprovat), i uns3.000 perquè no han passat les PAU.La nota mitjana de les PAU ha pujatlleugerament, del 5,7 del 2003 al 5,8del 2004, sense diferències signifi-catives entre els resultats dels nois iels de les noies, però aquest fettambé és degut en bona part a laselecció prèvia del batxillerat i alsalumnes que han renunciat a presen-tar-se a les PAU tot i tenir el batxi-llerat aprovat, molts, possiblement,per raons laborals, ja que, com hemdit, s’han presentat a les proves4.000 noies més que nois. 76 alum-nes, 12 més que l’any passat, rebran

una distinció per haver obtingut unanota superior a 9. Pel que fa a l’expedient correspo-nent als cursos anteriors, la notaaconseguida a les PAU és inferior enmés d’un punt de mitjana a la notade l’expedient (la diferència és espe-cialment significativa alBarcelonès), però és interessantremarcar que aquesta diferència éssuperior en dues dècimes en elsexpedients dels alumnes dels cen-tres públics respecte als dels centresconcertats o privats, la qual cosacontradiu la maledicència habitualque en els centres privats o concer-tats inflen artificialment les notesper millorar l’expedient.Per comarques, els percentatges mésalts d’alumnes aprovats corresponenal Pallars Sobirà i el Priorat (100%d’aprovats), seguides de la Garrotxa(99%) o la Segarra (96%). Els per-centatges més baixos han estat elsobtinguts pels alumnes de la Valld’Aran, l’Alta Ribagorça o laCerdanya, totes per sota del 80%.Les comarques més poblades, comel Barcelonès i el Vallès Occidental,es troben just a la mitjana (87%), olleugerament per sota (Maresme85% i Baix Llobregat 86%). Ambaquestes dades, es pot avançar –ambprudència– que la immigració noafecta de manera decisiva els resul-tats d’aquestes proves preuniversità-ries, ja que cap de les comarques dela franja alta o de la baixa es carac-teritzen per tenir una forta immigra-ció, i en canvi els indrets amb mésimmigrants, com el Barcelonès, el

Maresme, el Baix Llobregat, Osonao el Garraf, es troben a la franja dela mitjana. Han aprovat el 89,96% dels alumnesde centres concertats o privats,davant d’un 85,46% dels de centrespúblics, però aquesta dada no és sig-nificativa, perquè cal posar-la enrelació amb altres factors com laubicació del centre, les condicionsobjectives d’accés o el percentatged’alumnes presentats a les PAU deltotal d’aprovats del batxillerat. Encanvi, sí que és significativa l’anàli-si de les dades segons el nivellsocioeconòmic del centre, ja quepermet observar alguns matisoscuriosos, com per exemple que enels nivells socioeconòmics més alts ien els més baixos l’índex d’aprovatsés superior en els centres públics,mentre que als centres concertats oprivats obtenen millors resultats elsalumnes de nivell socioeconòmicmitjà. Aquesta observació es potconfirmar també si s’examinen lesqualificacions mitjanes, que si bésón lleugerament superiors en elsalumnes dels centres concertats oprivats –5,95, davant del 5,73 delsdels centres públics–, la tendènciatambé s’inverteix en la franja socio-econòmica baixa, en què els estu-diants de centres públics obtenenuna nota mitjana de 5,54 i els delsprivats d’aquesta mateixa franjaarriben només al 5,15.//

TRIBUNA

Isabel CostaDirectora de Comunicació. InstitucióFamiliar d’Educació La Vall i la Farga

Les xifres de la selectivitat a Catalunya

PUBLICITAT 15Dijous, 15 de juliol del 2004

16 Dijous, 15 de juliol del 2004ESPECIAL SANITAT

PROJECTE>Mentre les conquestes socials enl’àmbit de la sanitat sembla que es tro-ben en franc retrocés –només cal ana-litzar propostes com la del pagamentdel polèmic euro per visita mèdica–,la ciència i les noves tecnologiesavancen a passos de gegant. Unexemple d’aquest no parar és elMedical Guard Diabetes, un nou sis-tema que utilitza la tecnologia delstelèfons mòbils i d’Internet per con-trolar, en tot moment i de maneramolt senzilla, els nivells de glucèmiaa la sang dels diabètics. Aquest noumètode suposarà una notable millo-ra en el nivell de vida de molts delsafectats per aquesta malaltia.

Mesurament simplificatEl Medical Guard és un sistema indi-cat, sobretot, per als diabètics quesegueixen un tractament amb insuli-na i que han de controlar la glucosa ala sang de 3 a 7 cops cada dia. A mésde punxar-se amb el glucòmetre encada mesurament, el pacient ha de ferfront a la rutina diària de prendre notadetallada de l’hora, la data i el resul-tat de l’anàlisi per poder ensenyar-hodesprés durant la visita amb el metgeo infermer. El nou invent, que ja estroba al mercat, estalvia als diabèticsaquesta tasca afegida, ja que totesaquestes dades s’emmagatzemen demanera automàtica sense necessitatde portar un registre acurat.

Això és així gràcies a la con-

nexió d’un glucòmetre especial-ment dissenyat per a aquest sistemai el telèfon mòbil, a través d’uncable. Les dades dels mesuramentspassen directament d’un aparell al’altre i s’envien, de maneraautomàtica, a una base de dades ala xarxa Internet, perquè pacient imetge puguin seguir l’evoluciódels índexs de glucèmia en totmoment i en temps real.

A la comoditat que ofereixaquest nou sistema per als usuaris,també s’afegeix la seguretat,segons els impulsors de l’invent.Les dades s’emmagatzemen en unabase segura a Internet, que demana

una clau i una contrasenya d’usua-ri per accedir-hi.

Els diabètics que vulguin utilit-zar aquest nou servei han de pagaruna quota mensual de 6 euros aMedical Guard Diabetes i un europer cada tramesa de dades, a travésde la factura telefònica del mòbil. Acanvi, els promotors d’aquest siste-ma faciliten de manera gratuïta el lotnecessari per fer el mesuramentautomàtic, format per un glucòme-tre Glucocard, un cable d’intercon-

nexió i un mòbil Siemens C-60.Aquest equip es pot trobar als dis-tribuïdors autoritzats de Vodafone.

Empreses d’àmbits diversosL’invent és una aposta impulsada perempreses de sectors molt diversos,des de l’editorial fins al farmacèutic,passant pel de les telecomunicacions.La principal promotora és l’empresaeditorial catalana Pulso Ediciones,pionera en l’ús dels formats digitalsaplicats a productes d’ajuda als pro-

fessionals de la salut. També partici-pen en aquest invent la branca espa-nyola de la multinacional de la tele-fonia Vodafone, la companyia far-macèutica Menarini Diagnòstics iSiemens. El projecte també comptaamb la col·laboració econòmica delCentre d’Innovació i Desenvolupa-ment Empresarial (CIDEM) delDepartament de Treball, que ha apor-tat 33.000 euros al desenvolupamentde la idea, pel seu vessant innovador.// S.Díaz

Els diabètics poden mesurarla glucèmia amb el mòbil

Un cable connecta el glucòmetre amb el mòbil i aquest envia les dades de l’anàlisi a una base de dades a internetCEDIDA

El Medical Guard Diabetes envia el resultat de les proves de glucosa directament del glucòmetre al mòbil

Segons les estadístiques,en els últims 5anys,el percentatge d’espanyols afectatper diabetis mellitus ha augmentat al vol-tant del 6,5%.Això situa la xifra de pobla-ció afectada per la malaltia en uns2.700.000 persones a tot l’Estat, de lesquals unes 318.000 són catalans. Elscanvis en l’estil de vida, més sedenta-risme i obesitat, s’han convertit en fac-tors que augmenten el risc de patir dia-betis, una malaltia crònica que demoment no té cap cura definitiva i querequereixen d’una reordenació delshàbits alimentaris i vitals dels pacients.//

Millora per a 2,7milions de malalts

ESPECIAL SANITAT 17Dijous, 15 de juliol del 2004 SOCIETAT - ESPECIAL SANITAT

TRACTAMENT>Encara és una dis-ciplina mèdica poc coneguda aEspanya, però el reconeixement i lapopularitat aconseguida a païsoscom els Estats Units, Itàlia, Japó oAnglaterra, n’avalen la utilitat en el

tractament i la prevenció de moltesafeccions òssies, musculars i neu-rològiques. La quiropràctica és unanova disciplina clínica centrada enel tractament de la columna vertebralper tal de corregir i prevenir proble-

mes mecànics i posturals que podenacabar incidint de manera negativaen el funcionament del sistema ner-viós central i dels òrgans que con-trolen.

Corregir amb les mansMals de cap, vertigen, asma, molès-ties a les extremitats, el tòrax o elspeus, ciàtica o mal funcionamentdel cor, el fetge, els ronyons o l’estó-mac... Aquests són només algunsdels símptomes que poden estar cau-sats per una subluxació d’una odiverses vèrtebres i que, en moltscasos, no necessiten cap tractamentquirúrgic ni fàrmacs. Els quiropràc-tics, equiparats professionamentamb especialistes mèdics com elsodontòlegs als Estats Units, corre-geixen aquests desplaçaments ambmoviments i pressions de les sevesmans per retornar la salut a la colum-na. El tractament depèn de cada casi de les característiques físiques decada pacient, però en general, s’a-consella fer una mitjana de 8 a 10 ses-

sions en les fases d’alleujament,correcció i estabilització i després ferun manteniment cada dos mesos,aproximadament.

A més del treball expert del qui-ropràctic, el pacient ha de seguiralgunes recomanacions dietètiques,posturals i d’exercici per adoptar unshàbits de vida més saludables queajudin a la recuperació de la salut.

Prevenir des de la infànciaPerò la quiropràctica no és nomésuna tècnica mèdica aplicable quan esnoten les primeres molèsties, sinóque és una eina molt útil de preven-ció. “Si s’aplica de manera regulardes de la infantesa, es pot tenir curapermanentment d’una estructura

delicada com és la columna, querecobreix la medul·la, una part delsistema nerviós central”, explicaÀngela Olaru, quiropràctica ambconsulta a Sant Cugat. “Es tractad’una profilaxi per garantir el bonfuncionament del sistema nerviós iimmunitari”, comenta Olaru.Infants, embarassades, gent gran,esportistes, treballadors... Tothomes pot beneficiar de la quiropràctica,una especialitat clínica que als EstatsUnits s’estudia a les universitats. <

La quiropràctica,teràpia de prevenció

L’interès dels santcugatencs per aquesta teràpia està creixent en els últims anysJORDI GARCÍA

Tenir cura de la columna és cuidar el sistema nerviós central

PREVENCIÓ>La pràctica de tai-txi, un esport d’origen oriental debaixa intensitat que treballa la flexi-bilitat i l’harmonia del cos, redueixfins a un 48% el risc de caigudes engent gran amb osteoporosi. Així hoafirma la doctora Esther Pagès, met-gessa adjunta de la secció de Reha-bilitació Osteoarticular de l’HospitalVall d’Hebron de Barcelona i res-ponsable d’un dels tallers sobre tai-txi i osteoporosi que va tenir lloc aBarcelona a finals de juny, encol·laboració amb la Divisió de Salutde la Dona dels laboratoris Novartis.Les fractures són un risc molt presenten els pacients d’osteoporosi majorsde 65 anys. Els problemes d’equili-bri i la baixa densitat mineral òssiad’aquestes persones fa que cada anyes registrin a Espanya a l’entorn de33.000 casos de fractures de maluc,amb molts problemes posteriors derehabilitació. La pràctica del tai-txi faaugmentar la densitat mineral òssia imillora la flexibilitat, la força i l’e-quilibri, factors relacionats amb elrisc de caiguda en aquest tipus depacients. Avui dia, 750.000 homes idos milions de dones pateixen osteo-porosi a Espanya, de les quals es cal-cula que un 14% patirà una fracturade maluc a causa d’aquesta malaltiaque debilita els ossos. <

El tai-txi ajuda afrenar caigudesper osteoporosi

Aplicada de maneraregular des de la infància,la quiropràctica ajuda aprevenir moltes malalties

ESPECIAL SANITAT18 Dijous, 15 de juliol del 2004SOCIETAT - ESPECIAL SANITAT

En el diari que esteu llegint,aquest és el tercer article quesurt intentant destacar algun

dels aspectes que figuren en el But-lletí Econòmic de Sant Cugat,recentment presentat. En el seuinforme de primavera (recordem quehi ha dos butlletins, primavera i tar-dor), un apartat es destina a presen-tar els trets principals de l’estat de lasanitat i els serveis socials.

Encara que no és estrictament untema sanitari, és clar que un delselements claus i que més preocu-pen la societat és la capacitat d’unmunicipi d’atendre les necessitatsdels nostres avis. Sant Cugat,recordem-ho, és un municipi jove,on la proporció de gent major de65 anys no supera el 10%. Aixímateix, sols hi ha 1.853 habitants(dels aproximadament 70.000)amb més de 70 anys. Això no voldir que no s’hagi de pensar en lapoblació de la tercera edat existenti en la que s’hi anirà incorporanten els pròxims anys.Per exemple, com estem deresidències? L’any 2002, a SantCugat hi havia 449 places enresidències per a la gent gran. Un15,1% són d’iniciativa pública, i el84,9% restant d’iniciativa privada.No hi ha residències d’iniciativasocial, que són aquells centres pri-vats però sense ànim de lucre.Si comparem aquestes dades res-

pecte a la mitjana de la comarcadel Vallès Occidental, el percentat-ge de places públiques és similar(14,9%), el de les d’iniciativa pri-vada és del 64,3%, i el de lessocials del 20,8%. Percentatgessimilars tenim per al conjunt de laprovíncia de Barcelona (11,5%,60,1% i 28,4%) i per a Catalunya(16,1%, 55,0% i 28,9%). Aixídoncs, la gran diferència a SantCugat és la no existència deresidències privades sense ànim de

lucre, mentre que en els altresllocs se situa en el 20-28% deltotal.En canvi, una dada favorable aSant Cugat és que la ràtio de pla-ces per 1.000 habitants és de 7,5per a Sant Cugat, mentre que enels altres territoris és de 5,7, 6,3 i6,4, respectivamentUn altre tipus d’infraestructuramolt sol·licitada són els centres dedia per a gent gran. En aquest cas,tornem a evidenciar que el fetdiferencial a Sant Cugat és la noexistència de places en centres d’i-niciativa social, mentre que alVallès Occidental representen el

13% de les places, a la provínciade Barcelona el 21% i en el con-junt de Catalunya, més del 20%.Els centres d’iniciativa públicarepresenten, respectivament enaquestes quatre àrees, el 34,9%, el27,9%, el 26,8% i el 30,9%.Tanmateix, si es calcula l’índexdel nombre de places totals encentres de dia per 1.000 habitants,s’observa la bona situació relativade Sant Cugat (1,44 places percada 1.000 habitants, mentre queal Vallès Occidental n’hi ha 1,59, ala província de Barcelona 1,31 i aCatalunya 1,29).Un tercer aspecte que cal tenir encompte són els centres i les llarsresidencials per a persones ambdiscapacitació. Al municipi deSant Cugat hi havia l’any 2002 untotal de 5 centres i llars residen-cials per a persones amb discapa-citació, amb un total de 101 pla-ces. En aquest cas, totes les placespertanyien a centres d’iniciativasocial. Si es relativitza el nombrede places, es comprova que hi ha8,27 places per cada 100 personesreconegudes com a discapacita-des. Aquest valor és força més ele-vat que l’obtingut per a les altreszones considerades, ja que alVallès Occidental s’obté un índexde 2,54, a la província deBarcelona d’un 1,39 i en el con-junt de Catalunya d’un 1,86.

Per últim, amb referència als cen-tres ocupacionals per a personesamb discapacitació, l’any 2002, aSant Cugat hi havia un total de152 places, també totes en centresd’iniciativa social. Si aquesta xifraes relativitza, s’obté que hi havia16,5 places per cada 100 personesreconegudes com a discapacitadesi en edat laboral. Aquest valor ésforça més elevat que l’obtingut pera les altres zones considerades, jaque al Vallès Occidental n’hi havia4,6, a la província de Barcelona

3,9 i a Catalunya 4,3.En resum, la posició relativa ésbona, però entenc que estarem totsd’acord si afirmem que mentre hihagi necessitats d’aquest tipus decentres, les administracions, fun-dacions i altres entitats privadestenen l’obligació de procurarmillorar-la.//

OPINIÓ

“Un altre tipus d’infraestructurasol·licitada són els centresde dia per a gent gran”

Jordi Suriñach CaraltCatedràtic i codirector del grup de recercaAQR de la Universitat de Barcelona

L’atenció als nostres avis

Activitats de la gent gran de Sant CugatARXIU

ESPECIAL SANITAT 19Dijous, 15 de juliol del 2004

PREVENCIÓ>Els primers auxilissón aquelles accions que tota perso-na pot realitzar davant una situaciód’urgència o emergència que nonecessiten cap tipus d’utillatge espe-cífic per realitzar-les.

Aquesta és una guia bàsica delsconsells més pràctics per als primersauxilis. Una vegada havent pres lesmesures i depenent de la urgència,cal avisar el servei d’emergènciesmèdiques.

Les cremadesDepenent del grau de lesió que arri-ben a produir, podem classificar lescremades en tres tipus. Les cremadesde primer grau es caracteritzen per-què la part externa de la pell, l’epi-dermis, s’enrogeix i es produeix unainflamació que crearà picor i dolor.Les de segon grau es manifestenamb bombolles, ja que la part inte-rior de la pell, la dermis, es crema. Enles de tercer grau, la pell es calcinacompletament i es lesionen els teixitsque es troben a sota, i s’arriben a des-

truir músculs i altres estructures.Abans que les cremades puguin serateses per un metge, cal actuar de lasegüent manera: si la cremada és deprimer grau i poc extensa, cosa fre-qüent a l’estiu, el millor és aplicarfred durant una estona sobre la zonai després una pomada específica pera cremades. Si la cremada és mésseriosa, no s’han de rebentar les but-

llofes i s’ha de rentar la zona afecta-da amb aigua freda i sabó, sense apli-car-hi antisèptics, ni cremes, ni anti-biòtics. La zona afectada s’ha detapar amb gases i benes mentre esporta el ferit a un centre sanitari.

En cas de cremades greus, calsol·licitar una ambulància medicalit-zada i cobrir el cremat.

Les picades d’insecteLes picades més freqüents són lesdels mosquits, que es poden preveniramb un repel·lent d’insectes. Un copla picada s’ha produït, es pot alleu-jar la sensació de picor amb produc-tes específics de farmàcia que tin-guin amoníac o amb productes natu-rals com el vinagre de poma, la lli-mona o l’all. Les picades més viru-lentes són les de vespes i abelles, queclaven un agulló proveït d’un verídèbil. Si no són nombroses, no resul-ten nocives i només provoquen inflori un fort dolor localitzat. En aquestscasos traurem l’agulló i aplicaremuna compresa empapada amb amo-níac o amb pasta feta amb bicarbo-nat i aigua.

Les feridesLes ferides són el trencament de lacontinuïtat de la pell, i n’hi ha dediversa consideració. Perquè les feri-des no s’infectin, cal actuar ràpida-ment, curant-les sempre, i si no s’estàvacunat contra el tètanus, cal visitar

el metge. La ferida s’ha de netejaramb aigua abundant i sabó, despréss’ha d’aplicar un antisèptic iodat icol·locar-hi una compresa aldamunt.

Les ferides a l’abdomen, el tòraxo el pit són les més perilloses i posenen perill la vida, ja que per la feridapot entrar-hi aire o sortir-ne. Enaquests casos s’ha de cobrir ràpida-ment la ferida amb una compresaseca i gran que taponi la incisió i quetanqui el pas de l’aire, i traslladar elferit a un centre sanitari o sol·licitarambulància medicalitzada.

Les hemorràgiesSi es tracta d’una hemorràgia d’al-guna extremitat, s’ha d’elevar i pres-sionar amb una gasa esterilitzadacinc minuts; si la ferida deixa de sag-nar, l’embenarem, però si no, com-primirem l’artèria amb els dits.

Les contusionsQuan hi ha una contusió, la pell no esdanya però es trenquen els teixits quees troben per sota. La contusió pro-dueix un intens dolor, i la zona s’in-flama i adquireix un color vermellfosc que es tornarà morat. Si el copha sigut molt violent, poden ser indi-ci de lesions més serioses.

S’ha d’aplicar fred localmentmitjançant bosses de gel, però maidirectament sobre la pell durant untemps massa llarg, ja que pot produircremades fetes pel mateix gel. S’hade mantenir la zona en repòs abso-lut i estendre-hi una pomada antiin-flamatòria. <

Els primers auxilis podensalvar la víctima de la mortEn segon lloc, davant d’una urgència s’ha d’avisar l’assistència sanitària ràpidament

Tenir una farmaciola a mà es primordial,ja que ens pot treure d’algun ensurt. Entota farmaciola ha d’haver-hi tant un sabóper netejar les ferides com estris.El sèrumfisiològic té propietats de neteja ocular,dela pell i descongestiona el nas. L’alcohols’utilitza per desinfectar la pell abansd’una injecció,però és desaconsellable elseu ús directament sobre les ferides siaquetes són greus.El material de cures es fa servir per tapari embenar les cremades i les hemorràgies,

per això a la nostra farmaciola no hi podenfaltar gases ni espadadraps,benes ni apò-sits. Els fàrmacs han de ser analgèsics iantitèrmics per fer baixar la febre; els mésutilitzats són el paracetamol i l’aspirina,antiinflamatoris per a les caigudes i cre-mes per a cremades i picades. En el casque la persona tingui al·lèrgia, no ens fal-taran antihistamínics ni sobres de sèrumoral per a diarrees i deshidratacions.Com a elements addicionals,hem de tenirestisores, tiretes i un termòmetre.//

La importància de la farmaciola

SOCIETAT - ESPECIAL SANITAT

ESPECIAL SANITAT20 Dijous, 15 de juliol del 2004SOCIETAT - ESPECIAL SANITAT

URGENCIES>A Sant Cugattenim dos serveis d’urgències, unde corresponent a la sanitat públi-ca: el centre d’atenció primària(CAP), i l’altre a la sanitat priva-da; l’Hospital General de Catalun-ya (HGC). Mentre que el primerés criticat pels mateixos usuaris,l’altre gaudeix de bona premsa perpart dels clients. Una de lesdiferències més palpables entre lasanitat pública i la privada són elsrecursos econòmics. Les llarguesllistes d’espera, l’aument en tresanys del 8,2% de persones ateses ala sanitat pública, fet no corres-post amb un increment dels recu-sos, són alguns dels problemes queagreugen encara més la situació ala qual ha d’enfrontar-se la sanitatpública. Als centres públics elsapareix ara una nova crítica, ja quela Generalitat vol aprovar unamesura per garantir la sostenibili-tat de la sanitat pública i per millo-rar l’ús del sistema sanitari. Perpal·liar el dèficit, la consellera desanitat, Marina Geli, vol aprovar unpla per cobrar 1 euro per visita.Sigui com sigui, essencialmenttotes dues assistències ofereixen unservei mèdic de qualitat.

Dades comparatives L’HGC té una mitjana de 180 visi-tes diàries, tot i que hi ha dies quese n’arriben a atendre més; el 40%de les visites corresponen a pedia-tria, i l’altre 60% restant equival alsadults. El grup de metges disponi-bles que hi ha a l’HGC és de 6 met-ges repartits en torns de dos entreel matí, la tarda i la nit, a més d’es-pecialistes que cobreixen lesurgències, localitzables durant eldia, i de presència física a la tarda,caps de setmana i festius. A més,l’HGC té dos pediatres, un interi-nista, un ginecòleg, un traumatò-leg, un anestesista i un metge d’in-tensius. En total, la presència físicaa les guàrdies és de deu metges.

Al CAP hi ha una mitjana de100 usuaris, que de vegades arri-ben als 300. L’equip diürn el for-men dos metges, i en horari noc-turn s’hi suma una infermera. Pera les urgències no hi ha metgesespecialistes, tot i que el dissabte almatí hi ha un pediatre. De totamanera, s’intenta que els nens quevan a urgències en horari diürn elsvisiti el seu pediatre.

Per què anem a urgènciesHi ha patologies que s’associen ales estacions de l’any, un fet notorien tots els centres sanitaris. A la

temporada d’hivern a urgències espoden veure problemes respirato-ris com a conseqüència dels can-vis de temperatura entre la llar i elcarrer, fet més acusat entre les per-sones que pateixen malalties car-diorespiratòries cròniques, que esdescompensen. Pel que fa a pedia-tria, la patologia més freqüent sónels constipats i, en general, lesgrips.

A l’estiu, s’observa més bana-litat, a banda dels problemes intes-tinals típics d’aquesta estació. Lesonades de calor de l’any passat,però, van ocasionar molta descom-pensació als malalts crònics, cosaque es va notar especialment a lesurgències; davant d’aquest, aquestany s’han pres algunes mesures deprevenció.

A l’estació primaveral són lesal·lèrgies les protagonistes, i a l’es-tiu, les gastroenteritis. Totes aques-tes malalties estacionals es combi-nen al llarg de tot l’any amb infec-cions de tot tipus.

Les esperes i les hores punta La mitjana de temps que passa a lasala d’espera un pacient abans deser atès és difícil de concretar i, evi-dentment, va en funció del nom-

bre de pacients que s’esperen, i ésque hi ha moments de pics en quèla demanda és molt alta. A l’HGCles hores punta es disparen entre les10 i les 12 hores i de les18 a les 19hores, en què es poden arribar aconcentrar fins a 60 pacients,segons el doctor i cap d’urgènciesde l’HGC, Jordi Ibáñez: “L’esperapoques vegades supera la mitja

hora, tot i que es pot donar el casque el pacient s’hagi d’esperarentre una hora i mitja i tres hores.”Al CAP les hores punta són de les9 a les 12.30 i entre les 17 i les 19hores. Pel que fa a la mitjana detemps que passa des que arriba elpacient fins que és atès, segons eldirector del CAP, Carles Martí,“depèn dels dies, oscil·la entre lamitja hora i els tres quarts d’hora,tot i que hi ha dies que l’espera potarribar a les tres hores. Això escompensa a la nit, quan pràctica-

ment l’atenció és immediata.”Tant a la sanitat pública com a

la privada hi ha el protocold’urgència: totes les patologies quees consideren crítiques passen perdavant de les altres, els casos quearriben a urgències són valorats iels més greu s’atenen immediata-ment.

Col·lectius de risc amb la calorPer edats, el conjunt de personesque més acudeix a urgències sesitua entre els 60 i els 80 anys. Lespersones que comprenen aquestafranja d’edat han de vigilar els can-vis de temperatura. Aquest col·lec-tiu s’ha d’hidratar i ha d’utilitzarprotectors solars. Davant l’onadade calor prevista per a l’estiu d’en-guany, aquest any la Generalitatha fet una campanya informativade prevenció adreçada al col·lectiuamb més risc, és a dir, als nens i ala gent gran. Això s’ha aconseguitrepartint per residències geriàtri-ques i llars d’avis uns pamflets enforma de vano on s’explica quinscriteris s’han de seguir per comba-tre les onades de calor. A banda,s’han avisat tots els CAP catalans

Serveis urgents a Sant Cugat

Els pics més grans d’urgències és pro-dueixen en les festes i en les vigílies.L’or-dre de més a menys afluència, tant a lesurgències públiques com a les priva-des, aquest any ha estat per aquestordre: en primer lloc, la Festa Major deSant Cugat, seguit de Sant Joan; pelNadal del 2004, com cada any, s’espe-ra un gruix de pacients bastant alt.Per laFesta Major la majoria de visites que esvan registrar al CAP van ser en horarinocturn i per intoxicacions etíliques,

mentre que per Nadal les assistenciesmés típiques són les gastroenteritis imals de panxa derivats dels grans tibe-ris propis d’aquestes festes.Curiosament, els dies que es registrenmenys ciutadans a urgències, o que nos’hi troba gairebé ni un pacient tenenmolta relació amb les retransmissionstelevisives de caire esportiu com l’Euro-copa o les finals entre el FC Barcelona iel Reial Madrid o els grans esdeveni-ments previstos, com la boda reial. //

Màxima afluència durant les festes

Dintre del protocold’urgències tenen prioritatels pacients amb elquadre mèdic més greu

Diàriament s’arribaa atendre fins a200 persones entreels dos serveisd’urgències

De manera separada, els dos serveistenen projectes d’ampliacions perdonar un millor servei i una millorcobertura a tots els pacients. Des-prés de les vacances, l’HGCcomençarà les obres d’ampliació delservei d’urgències. Amb aquest nouprojecte, l’Hospital pretén incremen-tar el nombre de metges, sobretot enpediatria a les urgències, i ampliar imillorar les infraestructures.Per la seva banda, el CAP preveu enprimera instància ampliar el nombrede l’equip mèdic d’urgències en lesfestivitats. En segon lloc, i derivat del’augment de la pobalció de la ciutat,des del CAP s’espera que des de laConselleria de Sanitat de la Generali-tat es construeixi el tercer CAP. Aquestcentre sanitari s’ubicaria dintre delsector de Can Mates; actualment, elsterrenys ja estan cedits a la Generali-tat a l’espera d’edificar-hi el tercerCAP. Dins d’aquest centre també s’o-ferirà un servei d’urgències. //

Ampliacionsnecessàries

El cap d’urgències de l’Hospital General de Catalunya, Jordi Ibáñez, i el director del CAP de Sant Cugat, Carles Martí, en els despatxos respectiusJORDI GARCIA

ESPECIAL SANITAT 21Dijous, 15 de juliol del 2004 SOCIETAT - ESPECIAL SANITAT

DENTS SANES>Si els ulls són elreflex del nostre estat d’ànim, sensdubte la boca es el reflex de la nos-tra salubritat. Les càries i altresmalalties dentals infeccioses s’as-socien directament a problemesderivats de l’aparell digestiu.

Per tenir una boca sana, s’han decomplir uns mínims, segons lesrecomanacions dels dentistes, quees basen en un raspatllat dos copsal dia després del dinar i sobretotabans d’anar a dormir. També ensajudarà a completar una bona higie-ne dental una neteja bucal feta cadaany per professionals. Per detectarles càries a temps, cal fer controlsodontològics cada sis mesos.

Tecnologia punta El làser és avui en dia una de lesinnovacions més importants. El site-ma es basa en un potent feix de llumque concentra altes temperaturesen un punt. Aquesta tècnica permet,per una banda, treballar tant amb tei-xits tous, com la geniva, com ambteixits durs, com els queixals. D’al-tra banda i un cop finalitzat el trac-tament, no es necessiten medica-ments postoperatoris, i com que noes fa cap incisió, no s’utilitzen puntsde sutura. Pel que fa als empastats,avui en dia podem trobar clíniquesque utilitzen resines sintètiquesfotopolimeritzables que permetenrestaurar la dent respectant l’anato-mia, lluminositat i trasparència de ladent natural. Encara que aquestatècnica no és nova, el nivell de qua-

litat que s’ha aconseguit era impen-sable deu anys enrere. Pel que fa ales implantacions, ja podem anar aldentista a reemplaçar una peça ambuna única intervenció, en què se’nscol·locarà una pròtesi i un implantamb un disseny especial en la matei-xa visita. El blanquejant dental ésuna altra innovació, basada en unprincipi actiu de periòxid de cara-mida o d’hidrogen que permet recu-perar el blanc natural de les dentssense perjudicar-ne l’esmalt.

La importància de l’estèticaLa preocupació per l’estètica harevolucionat també el món de l’o-dontologia i els experts diuen queel futur de les clíniques dentals estroba en l’estètica, motiu pel qual jaes treballa en aquest sentit. Un delsexemples és que en l’actualitat noúnicament utilitzen ortodòncia elsnens, sinó que s’ha generalitzat l’úsde la correció dental als adults.

Gràcies a la prevenció, cadavegada són menys els casos decàries, i això es deu a la conscien-ciació ciutadana i a l’increment del

consum de la pasta dentífrica, queha desencadenat una higiene bucalmés completa. La venda de pasta dedents és un dels paràmetres utilit-zats pels ministeris de Sanitat perveure quin nivell d’higiene bucalhi ha.

Les estadístiquesSegons un sondeig fet per l’empre-sa Geomonitor, únicament una ter-cera part dels espanyols van visitarclíniques dentals durant el 2003.D’altra banda i segons dades de laFederació de Consumidors enAcció (Facua), a Barcelona trobemels preus més elevats en despesaodontològica de tot l’Estat seguit deLas Palmas de Gran Canaria iPalma de Mallorca; tot i que elspreus europeus estan molt persobre, la despesa mitjana perpacient espanyol ascendeix a uns315 euros. Al nord i a les grans ciu-tats es on hi ha més conscienciaciói prevenció bucodental, i pel que faa les comunitats autònomes, elsandalusos són els que menys visitenel dentista. <

Obre un nou Centre deTrastorns Alimentaris

Per la majoria de les adolescents, l’aspecte físic és el més importantCEDIDA

Els expertsasseguren que elfutur odontològic estroba en l’estètica

Els dentistes asseguren que cada cop hi ha menys càriesJORDI GARCIA

El benestar comença peruna bona salut dental

SERVEIS>Anorèxia, bulímia,vigorèxia... Les alteracions de la con-ducta alimentària són cada cop mésfreqüents entre la població espanyola,sobretot entre els adolescents. Des del’administració i també des de la ini-ciativa privada s’està donant impuls adiverses campanyes i iniciatives perintentar pal·liar aquest tipus de tras-torns i proporcionar tractament i orien-tació als pacients, la majoria noies moltjoves. Un dels últims serveis que s’haposat en marxa al Vallès Occidental, enconcret a la ciutat, és el nou Centre deTrastorns Alimentaris, impulsat a tra-vés de l’Espai Mèdic Sant Cugat.

Dues psicòlogues especialitzades,Cristina Carretero i Sílvia Vilanova,s’encarreguen de tractar aquestes alte-racions alimentàries des del punt devista psicològic. “A més de la reedu-cació dels hàbits a l’hora de menjar iposar fre a la dinàmica d’ingestió-purga, aquests pacients necessitentractament psicològic perquè tenendistorsionada la seva imatge corporal,baixa autoestima, són persones per-feccionistes en excés i habitualmenttenen una mancança d’habilitatssocials”, explica Carretero. El tracta-ment, que té una durada llarga però

més curta que la dispensada els últimsanys, inclou sessions de teràpia indi-vidual i també de grup i, si és necessa-ri, tractament farmacològic sota lasupervisió d’un psiquiatre. En elscasos de bulímia, el treball se centrasobretot en el control de la impulsivi-tat, mentre que els d’anorèxia, s’in-tenta corregir el perfeccionismepatològic.

4 de cada 100 adolescentsEstar prim i aconseguir cossos com elsque les top model promocionen desdels anuncis s’ha convertit en moltscasos en una obsessió que provocaseriosos problemes de salut i, de vega-des, fins i tot la mort. Segons les últi-mes dades, 4 de cada 100 adolescentspateixen algun tipus de trastorn ali-mentari. Amb l’augment d’edat de lapoblació, el percentatge baixa fins al’1,5%, però la xifra continua sentreveladora.

El nou centre de tractament sant-cugatenc té l’objectiu de convertir-seen un referent en el tractament psi-cològic d’aquests trastorns al Vallès.“No som un centre de dia, però sí queoferim tractament ambulatori”,comenten. <

ESTUDI>L’al·lèrgia al pol·len afec-ta més les persones que viuen en pisosalts. Aquesta és una de les principalsconclusions que s’extreuen d’un estu-di elaborat per la Societat Espanyolad’Al·lergologia i Immunologia Clíni-ca. L’informe, realitzat per la doctoraAlicia Armentia, ha descobert que hiha una relació directa entre l’alçadadels pisos i la sensibilitat al pol·len,sobretot al de les gramínies, ja que elrisc d’al·lèrgia a aquesta substànciaaugmenta proporcionalment a l’alça-da de la planta. Així, un al·lèrgic quevisqui al pis vuitè d’un edifici tindràmés problemes que un altre que s’es-tigui quatre plantes més avall. L’ex-plicació a aquest fenomen es troba

en el fet que el pol·len tendeix a incre-mentar la concentració a mesura queaugmenta l’alçada. Els corrents, lesturbulències i altres fenomens mete-orològics, com la temperatura, lahumitat i la pluja, contribueixen a ele-var els grans de pol·len als nivells mésalts de l’atmosfera, a mesura que l’ai-re s’escalfa. Si fins fa poc, els espe-cialistes en aquesta matèria recoma-naven als pacients que s’allunyessinde les zones de gespa, ara el consell ésque procurin viure i treballar en pisosbaixos i, si és possible, fora de lesàrees urbanes. I és que, una altra dadaconstatada en aquest informe és queel pol·len de la ciutat és més al·lergè-nic que el del camp i que els habi-tants de les zones urbanes són méssensibles a aquesta substància naturalque els de les àrees rurals.

A Espanya hi ha prop de 6milions d’al·lèrgics al polen, el 33per cent dels quals ho són a les gra-mínies. <

Viure en pisosalts augmentael risc d’al·lèrgia

ESPECIAL SANITAT22 Dijous, 15 de juliol del 2004SOCIETAT - ESPECIAL SANITAT

T orna la calor i sembla quedurarà. Tot i que les predic-cions meteorològiques eren

contradictòries fa unes setmanes, lestemperatures d’aquests últims diesfan presagiar un estiu tòrrid. I lesconseqüències per a la salut estangarantides. Recordem que les dadesoficials de només 141 morts l’any2003 van quedar desacreditadesquan es va fer públic un informe delCentre Nacional d’EpidemiologiaCarles III que xifrava els morts en6.500, més propers a altres païsosmediterranis. A Catalunya, durantles setmanes de més calor del mesd’agost, l’increment de mortalitat vaarribar al 80%. A França, aquestamortalitat va ser un 70% superioren les persones més grans de 75 anysi del 30% entre els adults de 45 a 75anys. I és que si no es prenen lesmesures adequades, tothom estàexposat a tenir problemes greus.

¿Com afecta la calor als humans?A part de les poques ganes de feractivitats físiques a les hores demés calor (haurem de prescriurela migdiada als mesos d’estiu),des d’un punt de vista mèdic esdiferencien diverses situacions.La primera i més lleu són les ram-pes per calor que es produeixendesprés d’un exercici intens en unambient calorós i que afectensobretot les cames. Es deuen auna pèrdua de sal i a no prendre

líquids hipotònics (sense sals). Latemperatura del cos és normal i sesoluciona fàcilment en unambient més fresc i prenentlíquids isotònics (amb sals), dis-ponibles a moltes botigues ifarmàcies, o amb menjars salats iprenent aigua.Una altra situació és l’esgotamentper calor que també es pot produirdesprés d’exercicis intensos o enpersones que prenen medicamentsper perdre líquids. Es deu a una

pèrdua d’aigua i sals i els afectatstenen cansament, mareig, nàuseesi vòmits, tot i que la temperaturacorporal és normal o una micaelevada. Novament, hem de pro-curar frescor i donar líquids ambsals, tot i que de vegades, si la per-sona vomita molt, cal anar al’hospital per posar hidratacióendovenosa.La síncope per calor es deu a unabaixada de tensió perquè la calorfa que la sang vagi a la pell i alsmúsculs en detriment del cervell.L’exercici inadequat i certs medi-caments en solen ser els responsa-bles. La temperatura del cos és

normal i la recuperació, ràpidaamb repòs, menys calor i prenentlíquids. Per últim, el pitjor que pot passar,el cop de calor. Es deu a un fracàsdel mecanismes del cos per elimi-nar la calor que generem interna-ment, agreujat per les altes tempe-ratures de l’ambient. A temperatu-res corporals superiors a 41 ºC,les proteïnes, que són l’entramatsobre el qual se sosté el nostrecos, es comencen a destruir i elsòrgans interns deixen de funcio-nar. Tot i amb el tractament ade-

quat, la mortalitat supera el 75%.Les persones en risc són tant indi-vidus sans que tenen una activitatfísica molt intensa en ambientsmolt calorosos i humits i que noprenen prou líquids, el cop decalor per exercici, com elsancians, els individus amb malal-ties cròniques, els que prenensedants, antidepressius, medica-ments per perdre líquids o els queabusen de l’alcohol, la cocaïna oles amfetamines, i que anomenemclàssic. La temperatura del cos ésmolt elevada, la tensió arterial

baixa, la consciència està alteradai pot provocar la mort. A més,moltes vegades acompanya unainfecció.Les recomanacions per evitaraquestes situacions estan sentdifoses àmpliament, però calrecordar que el sentit comú,aquest que ens falta tan sovint, ésla millor salvaguarda per a la nos-tra salut.//

OPINIÓ

Sens dubte, el sentit comúés la millor salvaguarda pera la nostra salut

Raúl MuñizCap de Servei de Medicina Interna del’Hospital General de Catalunya

Tornem a patir la calor

A l’estiu tothom mira la millor manera de refrescar-seJORDI GARCIA

PUBLICITAT 23Dijous, 15 de juliol del 2004

24

ELS PROFESSIONALS OPINEN>

Oftalmologia, quiropràctica, odontologia, medicina general... Els professionals de cadascun

dels àmbits de la medicina s’ocupen de corregir i millorar la salut dels pacients.A continua-

ció, cinc especialistes expliquen quins són els últims avenços en els seus camps.

Què pensen els metges de la salut dels ciutadans?-¿Quina és la seva especialitat mèdica? -Sóc especialista en otorinolaringologia. El camp que tractem és moltampli. D’una forma senzilla es podria dir que ens encarreguem de lesmalalties del nas, l’orella i de la gola, però aquests darrers anys hi hahagut un gran desenvolupament de l’especialitat. Els otorinos també trac-tem les malalties de les glàndules salivals, som responsables de la cirurgiade la glàndula tiroide i de tota la patologia de cap i coll.

-¿Quins són els darrers avenços en aquest àmbit?-Hi ha força innovacions, però si concretem per camps, podria dir que, dinsla sordesa, el gran avenç han estat els implants coclears. Són uns aparellsque introduïts dins el cargol de l’orella, la còclea, de persones amb sorde-ses profundes poden fer sentir a un nivell d’audició social acceptable ifins i tot permeten parlar per telèfon. Dins de la cirurgia de nas, el granavenç ha estat la introducció de tècniques endoscòpiques, que permetenextirpar lesions d’una forma menys dolorosa i molesta per al pacient.

-¿Hi ha alguna malaltia en què no estigui tot dit?-Moltes, però potser el vertigen és una de les patologies més difícils dediagnosticar i de tractar.

Rbla. del Celler, 129-19108190 Sant Cugat del VallèsTel. 93 675 69 79

“Els implants coclears sónun dels grans avenços en elcamp de la sordesa”César OrúsPoliclínic Sant Cugat

-¿Quina és la seva especialitat mèdica? -Sóc llicenciada en Quiropràctica per la Universitat Los Angeles Chiro-practic College, de Califòrnia. La meva especialitat és la columna verte-bral. La quiropràctica es troba dins de les medicines alternatives comple-mentàries (CAM), reconegudes en països com els Estats Units, Canadà,Austràlia, Suïssa, França, i encara sense reconeixement a Espanya.

-¿Està tot dit en aquest camp o encara queda molt per fer?-La professió quiropràctica s’està reciclant contínuament. Cal treballartambé en el reconeixement legal i així arribarem a tenir universitats aEspanya. D’aquesta manera, s’evitarà l’intrusisme no professional, quegenera tanta confusió entre els pacients i professionals sanitaris.

-¿Què cal fer per conservar sana la columna?-Per evitar el desgast prematur de les vèrtebres, els discos intervertebralsi la compressió dels nervis espinals, recomano tenir cura permanent de lacolumna vertebral mitjançant l’exercici físic diari, la correcció dels hàbitsposturals i la realització de revisions quiropràctiques periòdiques des dela infància.

-De vegades, sembla que amb la diagnosi d’un virus tot està arreglat iel malalt no queda gaire satisfet. ¿No s’abusa d’aquesta diagnosi?-El diagnòstic d’infecció viral està sens dubte basat en proves i anàlisis.Personalment no crec que sigui un abús del metge. La pregunta és per quèhan augmentat tant les infeccions virals els últims anys i crec que ha estatper un dèficit general del sistema immunitari.

La Mina, 15, baixos08190 Sant Cugat del VallèsTel. 93 590 13 10

“Els diagnòstics virals estansens dubte basats en provesi anàlisis”

Àngela Olaru Doctora quiropràctica

-Quina és la seva especialitat mèdica? -La meva especialitat mèdica és l’optometria. L’Optic-Optometrista és elprofessional de la visió que s’encarrega d’avaluar si el sistema visual téun bon funcionament i de corregir o millorar les habilitats visuals que noassoleixen el nivell òptim.El tractament pot ser la prescripció d’ulleres ola programació de teràpia visual quan les habilitats visuals no tenen el nivelladequat a l’edat, sobretot en nens, on intervé en l’aprenentatge escolar.

-Quines recomanacions faria per prevenir problemes visuals?-Les recomanacions preventives són fer una revisió una vegada a l’anyencara que no hi hagin símptomes ni sospites de mal funcionament de lavisió i mantenir una bona higiene visual (no apropar-se al paper quan lle-gim a menys de 40 cm, llegir amb bona il·luminació, evitar posturesincorrectes de cap i ulls, treballar amb l’ordinador a més de 50 cm...).

-De vegades, sembla que si no necessitem portar ulleres no hi ha capaltre problema visual.-Convé distingir una malaltia ocular, que tracta l’oftalmòleg, d’un proble-ma visual de funcionament, que tracta l’optometrista. Els problemes quepodem tenir sense necessitar ulleres són de moviments oculars deficients,estrabisme, acomodació, ull gandul, percepció visual reduïda, coordina-ció ull-mà reduïda, lateralitat creuada i altres.

Xerric, 29 08190 Sant Cugat del VallèsTel. 93 589 61 61

“Cal revisar els ulls unavegada a l’any encara que nohi hagi símptomes evidents”Cristina Majoral, Neus

Pujadas i Laura RíosCentre Òptics d’òptics i optometristes

Dijous, 15 de juliol del 2004SOCIETAT - ESPECIAL SANITAT

ELS EMPRENEDORS OPINEN>

L’educació des de la infància en uns hàbits de vida i alimentació saludables és un dels punts

que la majoria de professionals mèdics ressalta com a clau,a l’hora de prevenir afeccions

i patologies de tot tipus durant l’edat adulta.

Què pensen els metges de la salut dels ciutadans?-¿Quina és la seva especialitat mèdica? ¿Està tot dit en aquest camp oencara queda molta feina per fer?-La meva especialitat mèdica és la medicina general. Crec que aquestcamp de la medicina de vegades està sobrevalorat, però la majoria devegades, tot el contrari. El metge de medicina general, actualment cone-guda com a medicina familiar i comunitària, és el primer especialistaamb qui entra en contacte una persona a partir dels catorze anys; ha deser un facultatiu que hi entengui una mica en tot, però no solament enmedicina, sinó molts cops en coses tan quotidianes com llegir unacarta oficial que el pacient no sap interpretar, de disgustos familiarsentre parelles o entre pares i fills.

-¿Quines recomanacions faria per prevenir l’envelliment precoç?-Penso que és necessari educar el pacient des de la infància. Per aixòals metges ens haurien d’ensenyar humanitats i a ser més humans.Aprendre a ensenyar com prevenir l’osteoporosi prenent llet i derivatsdes de la infància, la hipercolesterolèmia menjant correctament, elsedentarisme practicant un esport adequat per a cada edat, la diabetis ila hipertensió arterial tenint cura de l’alimentació i el pes, la depressióaprenent a divertir-nos i a ocupar correctament el temps lliure, a gaudirdel que tenim. En una frase? Ajudar a canviar el ritme de vida de lanostra societat. Potser pensava amb el que deia i practicava el Dr. Mara-ñón o el Dr. Pedro Pons quan escrivia aquestes frases o tan sols en elmeu fill, que ara té 3 anys i no sé el món que li deixarem.

-De vegades,sembla que amb la diagnosi d’un virus tot està arreglat i elmalalt no queda gaire satisfet. ¿No s’abusa massa d’aquesta diagnosi?-Es pot pensar que sí que s’abusa una mica d’aquest diagnòstic, i queel pacient l’ha sentit tantes vegades que sembla que tot s’acabi en unavirosi. La veritat és que freqüentment l’origen del malestar té l’origenen un d’aquests microorganismes, que en la majoria dels casos no arri-bem a conèixer i que el nostre propi cos l’acaba combatent, i nosaltres,els metges, tan sols ajudem millorant els símptomes que produeixen.Algun dia arribarem a conèixer-los i a posar-los un nom propi i untractament específic, el pacient i nosaltres mateixos estarem més con-vençuts d’allò que diagnostiquem i tractem.

C/ La Mina, 15 baixos08190 Sant Cugat del VallèsTel. 93 590 13 10

“Penso que és necessarieducar els pacientsdes de la infància ”Carles GüellEspai Mèdic Sant Cugat

-¿Quina és la seva especialitat mèdica? ¿Està tot dit en aquest camp oencara queda molta feina per fer?-Sóc odontòloga i dirigeixo la meva clínica dental a Sant Cugat. Sóc elque s’anomena una dentista de família amb una experiència de més dedeu anys en l’àmbit de l’odontologia. Des de fa un any he traslladat laclínica a un nou espai, unes instal·lacions dissenyades i equipades ambels darrers avenços tecnològics i amb els criteris d’arquitectura sanità-ria més innovadors. Oferim totes les especialitats: odontologia gene-ral, odontopediatria, periodòncia, ortodòncia, implants i estètica. Comp-tem amb un excel·lent equip de professionals al qual recentment hemincorporat metges i especialistes en anestèsia, que ens permeten fer finsi tot tractaments amb sedació per intervencions més llargues i comple-xes. En aquest camp hi ha una gran tasca per realitzar tant en prevenciócom en diagnòstic i tractament. La formació constant i l’actualitzacióprofessional són dos factors que han d’orientar el futur.

-¿Quines recomanacions faria per prevenir la càries?-Per prevenir cal ensenyar els nens de petits, educant-los amb l’exem-ple que cal rentar-se les dents de forma correcta sempre després de men-jar. Cal educar en els hàbits alimentaris i potenciar una alimentació sanai equilibrada, atendre sempre els suggeriments del dentista i seguir lespautes que ens proposi. I de forma especial, fer les primeres revisionsa partir dels 3-4 anys i periòdicament al llarg de tota la vida.

-De vegades, sembla que amb la diagnosi d’un virus tot està arre-glat i el malalt no queda gaire satisfet. ¿No s’abusa d’aquesta diag-nosi?-Fa anys que dic als professionals que col·laboren amb la clínica quecal treballar pensant que estem al servei dels nostres pacients. El quecompta és la transparència amb què ens comuniquem. A la clínica tenimuna cura molt especial a l’hora d’informar del nostre diagnòstic, per-què sabem que si el pacient entén el que li diem, col·laborarà activamenti serà un pacient satisfet tant pel tracte rebut com per la solució dels seusproblemes de salut.

Pg. Sant Magí, 22Despatx 13, 2a planta08190 Sant Cugat del VallèsTel. 93 674 23 35

“Els professionals mèdicshem de pensar sempre queestem al servei dels pacients”María JaumeClínica Dental

Dijous, 15 de juliol del 2004 25SOCIETAT - ESPECIAL SANITAT

ESPECIAL SANITAT26 Dijous, 15 de juliol del 2004SOCIETAT - ESPECIAL SANITAT

Quasi el 75 % del temps que elnen és a l’escola fa activitatsque comporten un esforç

visual: passar de la pissarra alpaper i a l’inrevés, llegir un llibre,f ixar l’atenció al paper amb elsdos ulls simultàniament, copiarfigures o paraules amb rapidesa,etc. Per aquesta raó és importantque es tingui la informaciónecessària de quines són les habi-litats visuals fonamentals quenecessita el nen per poder realitzartotes aquestes activitats.

Tenir uns bons moviments ocu-lars (capacitat de moure correc-tament els ulls), agudesa visual

(capacitat dels ulls de veure eldetall i amb claredat), acomoda-ció i domini de l’enfocamentocular), binocularitat (visiósimultània de tots dos ulls, visiódel relleu, convergència ocu-lar...) són capacitats visuals fun-cionals que donen eficàcia al

sistema visual i han d’estar enòptimes condicions.

Però a més a més de les capaci-tats visuals funcionals que hemencionat, cal fer servir unesaltres àrees de la percepcióvisual o del procés de la infor-mació visual que estan moltrelacionades amb l’aprenentatgeescolar.

PROBLEMES EN L’APRE-NENTATGE

El terme problema d’aprenen-tatge es refereix a un grup dedisfuncions que es manifestenamb significatives dificultats al’escoltar, parlar, llegir, escriureo enraonar.

Característiques generals El nen amb un problema d’apre-nentatge acostuma a tenir com-portaments que estan associatsamb una o més categories de lesque anomenaré a continuació:• Habilitats de percepció visual:memòria visual reduïda, discri-minació visual reduïda, dificul-tats per reproduir (copiar) for-mes visuals, perdre’s en la lectu-ra.• Habilitats espaials: dificultatsper entendre la posició en l’es-pai (lateralitat), relació espaiald’objectes i símbols reduïda(dreta i esquerra), errors d’in-versió...

• Habilitats motores: coordina-ció gruixuda i f ina reduïdes,hiperactivitat.• Atenció: mala concentració ipoca atenció.L’optometrista es preocupa prin-cipalment d’aquells nens ambproblemes d’aprenentatge quereflecteixen comportamentsassociats amb problemes en leshabilitats de percepció visual,espaials i motores fines i tractaúnicament el component visual.La teràpia visual és un procedi-

ment clínic destinat a corregir omillorar totes aquelles habilitatsvisuals avaluades que no asso-leixen el nivell òptim.La necesitat o no de teràpiavisual es confirmarà en elsresultats de l’exploració visual.Una bona exploració visualinfantil requereix l’estudi fun-cional de la visió i l’avaluacióde la percepció visual.//

OPINIÓ

“La teràpia visual és unprocediment clínic per corregir

o millorar les habilitats”

Cristina MajoralOptometrista col·legiada 6.326

Visió i problemes d’aprenentatge

És important tenir sempre cura de la nostra visióCEDIDA

Prova de visió realitzada a una joveCEDIDA

PUBLICITAT 27Dijous, 15 de juliol del 2004

PUBLICITAT28 Dijous, 15 de juliol del 2004

SOCIETAT 29Dijous, 15 de juliol del 2004

IN SITU... PER ROGELI PEDRÓ I FONTANET

ELS VITRALLSDEL MONESTIR

ALTRES VITRALLS

El conjunt de vitralls del cimboriés força espectacular, sobretotquan la llum del dia hi toca de ple.Hi podem veure una gran quanti-tat d’elements geomètrics i orna-mentals que donen llum i color aaquesta part de l’església delMonestir. Altres vitralls més petits i senzillssón el de la capella de la Mare deDéu del Bosc o el de la capella deSanta Escolàstica.A la part més alta de la nau cen-tral del Monestir, a banda i banda,hi ha un bon nombre de vitrallsque mereixen la nostra atenció.Atureu-vos-hi i admireu-ne labellesa i els detalls.En aquesta visita que avui hem fetper a admirar la rosassa i els vitrallsdel Monestir, no hem trobat capreferència explicativa que ens ser-veixi de guia. Espero que aquestaaportació us ajudi una mica, però,sobretot, us recomano que aneuamb el cap ben alt i us fixeu en lamultitud de detalls i colors, durantaquests dies d’estiu en què la cla-ror i la llum del dia ressalta, encaramés, la seva bellesa.

Rogeli Pedró i Fontanetrogelipedro@hotmail.com

glésia, tot i que la rosassa perdécolor i, per tant, aquella vistositatque la caracteritzava.Si observem bé, hi veurem temesflorals, motius estrellats i tambétemes concèntrics, així com estre-lles i rombes. Tots els temes sónde caràcter geomètric i ornamen-tal. A l’òcul central on, originà-riament, s’hi representaven temesiconogràfics de sants, ara hi obser-vem elements geomètrics.Segons els tècnics que l’han res-taurat en diverses ocasions, eldeteriorament de la rosassa ésdegut, en part, a la seva orienta-ció cap a ponent. Les oscil·lacionstèrmiques (el calor i el fred) pro-voquen dilatacions i contraccionsque produeix importants deterio-raments. Ja ho diuen, els avis(aplicat a gairebé tot), que passardel fred a la calor o del blanc alnegre en un tres i no res no pot sermai bo.Pel que fa a la façana principaldel Monestir, a cada banda de larosassa, hi ha encara dues obertu-res més que, juntament amb lasituada a la façana de ponent, con-tribueixen a il·luminar les duesnaus laterals de l’església.L’any 1976, els vitralls de la rosas-sa del Monestir foren restauratscompletament tot conservant-nela disposició inicial i els materialsoriginals.Actualment, en guaitar els vitrallsi, sobretot, la rosassa del Mones-tir, ens adonem que estem obser-vant una obra fora de sèrie, com-plexa i d’una gran multiplicitatd’elements figuratius i ornamen-tals. Un regal per als nostres ulls.

EL VITRALL DE SANT JORDI

D’entre els vitralls, n’hi ha un deforça interessant que representala llegenda de sant Jordi i el drac.Aquest està situat a la part de mig-dia, a la capella de Sant Bartomeu.El dissenyador d’aquesta obra fouel dibuixant Vilàs. El vitrall ésmolt vistós a causa dels seuscolors verds, grocs, morats, blaus,vermells... L’escena està envolta-da d’una sanefa de colors grocs imorats.

VIDRIERES DE SANT SEVER ISANT MEDIR

A les finestres dels absis lateralsde l’església hi veiem les imatgesde colors vermells, verds, blaus,grocs, marrons... de sant Sever isant Medir. El primer vestit debisbe amb el bàcul i, el segon, ambla indumentària de pagès i unaxapeta per plantar. tots dos, expli-ca la llegenda, foren martiritzats allloc d’Octavià. ASever li clavarenun clau al cap i per això se l’invo-ca com a protector del mal de cap.A Medir el van matar a cops d’es-pasa.Tots dos vitralls es realitzaren enèpoca moderna.

EL VITRALL DE LA NAULATERAL DRETA

Els vitralls del petit rosetó de lanau lateral dreta és molt semblant,quant a la temàtica i organització,al de la nau lateral esquerra.A l’òcul central hi podem obser-var la imatge de Jesucrist triom-fant i sis dels seus apòstols al seuvoltant. En aquest vitrall també hiveiem diverses escenes de la vida

de Jesucrist com és el cas de laFugida d’Egipte, la Passió, laCrucifixió... i, per acabar, unsornaments florals de colors moltdiversos.Es tracta d’un vitrall relativamentmodern, ja que a començamentsdel segle XIX en les fotografies delMonestir hi podem observaraquesta mateixa obertura pareda-da.

VITRALL DE L’ABSIS CEN-TRAL

Igual que la resta d’obertures, ésd’estil gòtic. En la part superiorhi veiem la mitra i les claus de santPere; clara i directa referència alpatró de la parròquia de SantCugat.En la part inferior hi observem lafigura de Jesucrist dirigint-se alsapòstols en un moment de lesseves prèdiques. Segons l’arquitecte Jordi Ambrósi Monsonís, aquesta vidriera foutraslladada l’any 1835 a l’esglésiadel cenobi.L’autor d’aquest vitrall fou el bar-celoní Granell i el disseny fouobra de Jeroni Martorell, un delsarquitectes responsables de la res-tauració del Monestir.

Peu de foto d’una sola línia de text Peu de foto d’una sola línia de textAUTOR FOTOGRAFIA

Al Monestir de SantCugat hi ha un grannombre de finestresd’estil gòtic, lamajoria de les qualsestan cobertes debonics vitralls que

donen llum i color al monument.La fragilitat dels vitralls no hapermès que els originals arribes-sin fins als nostres dies. És clarque les revoltes civils i, tot s’hade dir, alguns malfactors ambnoms i cognoms, tampoc han con-tribuït en el perllongament d’a-quests elements de colors quedonen un aspecte màgic i alegreal sempre seriós cenobi benedictíd’antuvi. No cal dir que les dificultats perencaixar la base inicial romànicadel Monestir (segle XII) amb l’a-cabament gòtic (segle XIV) deviacomportar problemes importantsa l’hora de la seva construcció.La solució final fou molt reeixidai, gràcies a aquest casori elMonestir es caracteritza per tenirforça llum i un esclat de colorsimpressionant a partir dels raigsde sol que penetren pels seusfinestrals.

LA ROSASSA

D’entre els vitralls més impor-tants del nostre monestir volemdestacar els de la gran rosassagòtica, la més gran de totes les quehi ha a Catalunya. Molt semblant,però, a la que hi ha a la catedralde Mallorca, Tarragona i les parrò-quies barcelonines de Santa Mariadel Mar i del Pi.Durant l’abadiat de Bernat deVallseca (1339-1348) es va sig-nar el contracte per executar elsvidres de la rosassa (fou exacta-ment, l’any 1343). Els mestresvidriers, Bernat Hospital, ciutadàde Barcelona, i Alfons Gonsalbo,de Burgos, escrivien: “Expressemi també prometem que d’aquestdia en avant, continuarem, faremi treballarem en la dita obra finsque sigui del tot acabada...”.Amb l’acabament de la rosassade la façana principal del Mones-tir, l’any 1346, finalitza la cons-trucció de l’església del Mones-tir, que va durar gairebé dos-centsanys.Els vitralls de la rosassa s’han res-taurat en diverses ocasions.Alguns fragments amb temesfigurats moderns ens confirmenaquest fet. En les respectives res-tauracions no es tingué en comp-te els vidres originals i se substi-tuïren per altres de més transpa-rents; segurament per donar méslluminositat a l’interior de l’es-

PUBLICITAT30 Dijous, 15 de juliol del 2004

CULTURA31Dijous, 15 de juliol del 2004

ESPECTACLES>

La pluja no va impedir que laFundació Xarxa d’Espec-tacle Infantil i Juvenil deCatalunya celebrés diu-

menge la seva trobada anual, queaquest 2004 ha tingut lloc a SantCugat. Tot i que el mal temps vadeslluir els actes, sobretot perquèva dissuadir els santcugatencs i lessantcugatenques de sumar-semassivament a les propostes ober-tes al públic, els programadorsd’espectacles dels diferents nuclislocals que integren la Xarxa vanaprofitar la jornada per fer balançde l’última temporada i coordi-nar la cartellera de l’any vinent.

Entre les activitats obertes ala ciutat, la més seguida pel públicva ser El conte de Nadal, a càrrecde la companyia Sim Salabim,que va reunir prop de 400 espec-tadors al Teatre-Auditori. El climava obligar a suspendre els jocs decarrer i el taller de titelles es va

haver de traslladar al vestíbul de laCasa de Cultura. El punt final ala jornada el va posar la compa-nyia Xirriquiteula, amb una cer-cavila de girafes per la plaça dePere San. Anna Miñarro, coordi-nadora de la Xarxa a Sant Cugat,considera que “el mal temps vacondicionar la trobada, que vaanar molt bé a nivell intern, però

va tenir poc ressò entre els sant-cugatencs”.

Funcionament amb nuclis locals Cada any, una de les 69 poblacionsque formen part de la Xarxa organit-za una trobada de programació, unmes després de la mostra d’Igualada,on les companyies presenten els propde 200 muntatges que integraran el

catàleg d’espectacles de cara a la tem-porada vinent. Ramon Llimós, coor-dinador de la Xarxa, explica que “latrobada serveix per coordinar tota latemporada vinent. Els nuclis locals dela Xarxa han tingut un mes per esco-llir les obres que més els van agradara Igualada i la trobada és el momenten què s’acaben d’ajustar els calen-daris. De vegades, dues poblacions

volen el mateix espectacle per almateix dia i cal trobar solucions”.

La Xarxa funciona a través denuclis locals, gestionats per volunta-ris. Aquests voluntaris són els res-ponsables d’escollir, a partir del catà-leg d’espectacles, les obres que com-pondran la cartellera de teatre infan-til i juvenil de la següent temporada.

Espectacles infantils de qualitatLa Xarxa és una organització senseànim de lucre que potencia a Cata-lunya els espectacles infantils i juve-nils que tenen un rigor professional ien català. Llimós insisteix que “el tea-tre infantil i juvenil no és un acte cul-tural menor” i agraeix la col·labora-ció amb el Centre Cultural, que “ésmodèlica i emblemàtica, perquè elnostre grup local pot comptar amb unequipament teatral dotat tècnicamenti humanament amb totes les condi-cions idònies per fer unes bonesrepresentacions de la Xarxa”.

33.000 espectadors en nou anysEl Centre Cultural programa espec-tacles de la Xarxa des de l’any1995. En aquests nou anys, un totalde 33.669 espectadors han assistitals 71 muntatges presentats peraquesta fundació, amb una mitjanad’ocupació de 500 persones perfunció.

La programació al Teatre-Audi-tori per al pròxim trimestre de tar-dor inclou els títols Hansel i Gre-tel, de la companyia Sim Salabim,que es podrà veure el 26 de setem-bre; La botiga encantada, de lacompanyia Teatre de la Sarganta-na, que arribarà a la ciutat el 24d’octubre; i Papirus, de la compa-nyia Xirriquiteula Teatre, el 28 denovembre. // Eva Arasa

Escena d’‘El conte de Nadal’, que la companyia Sim Salabim va presentar diumenge al Teatre-AuditoriEFRÉN MONTOYA

FLAMENC>La companyia ColorDansa va estrenar divendres passatun nou espectacle, Mientes + k par-padeas, al Teatre Novedades de Bar-celona. El muntatge, que fusiona fla-menc i hip-hop, està coproduït pelCentre Cultural Sant Cugat i es veuràa la ciutat el dia 20 de novembre, amb

un assaig obert previ.Mientes + k parpadeasés el vuitè

espectacle de companyia ColorDansa, que des de l’any 1999 té laseu a Sant Cugat. Entre d’altres, elsseus espectacles Arran de terra(1997)i Pa qué... Pa ná (1999) també hanestat coproduïts pel Centre Cultural

Sant Cugat. La majoria dels muntat-ges d’aquesta companyia s’han pogutveure al Teatre-Auditori.

Fusió de hip-hop i flamenc Mientes + K Parpadeas, dirigit perRosa Maria Grau, fusiona dos llen-guatges artístics: el hip-hop i el fla-

menc. Aquesta fusió estructura unaobra amb deu personatges que s’in-terrelacionen a través d’una tramadramàtica en la qual hi ha submer-gida la ironia, l’humor, la into-lerància, l’orgull, l’amor, l’amistati la reivindicació social. Els seusprotagonistes, dos personatges ambuna psicologia molt diferent, inten-taran una relació amorosa i, a travésd’ella, descobriran les seves man-cances i les seves debilitats.

Un total de 10 ballarins, sisdones i quatre homes, ballen frag-

ments de música gravada d’autorscom Ojos de Brujo, Mala Rodrí-guez, Tomasito, Diego Carrasco,Las Niñas o Chambao. Entre elsballarins, destaquen els protago-nistes Catalina Fernández i el sant-cugatenc Juan Carlos Valls Kanga,juntament amb Pol i Lluch Fruitós,col·laboradors habituals de DansaSant Cugat. Completen el reparti-ment Carolina Morgado, MaríaDuran, Carmen Fernández, RocíoMendoza, Yolanda Ramon i ManelSalas. <

Els programadorsde teatre infantilhan coordinat latemporada vinent

La Xarxa celebra la sevatrobada malgrat la pluja

La companyia Color Dansa estrena a Barcelona un nou espectacle

CULTURA32 Dijous, 15 de juliol del 2004

INTERCANVI>El Grup Medi-terrània de la Unió Santcugaten-ca ha estat l’impulsor d’un pecu-liar intercanvi entre les culturescatalana, basca i grega, i s’haadherit així als actes que es fan ala ciutat amb motiu del Fòrum deles Cultures 2004. Unes 400 per-sones van assistir divendres alvespre a un sopar popular, ambuna mostra de les tres gastrono-mies, i la plaça de l’Om es vaconvertir dissabte a la nit en l’es-cenari d’una actuació a càrrec detres companyies de dansa, entreles quals hi havia el mateix GrupMediterrània.

Regust de culturesEl tast gastronòmic, que va atreu-re un bon nombre de santcuga-tencs i santcugatenques a la plaçad’Octavià, consistia en un platcombinat amb menges típiquesde Catalunya, el País Basc i Grè-cia. Així doncs, al costat de labotifarra amb mongetes i unallesca de pa amb tomàquet, hihavia un parell de montaditos dexistorra i una ració de mussaca.La beguda també volia ser repre-sentativa de les tres cultures i elscomensals van remullar la golaamb cava, txacolí i licor grec. Elsopar va finalitzar amb un tallerde danses obert a tots els assis-tents.

L’espectacle de dissabte vacomençar amb l’actuació delGrup Mediterrània i, seguida-ment, hi van intervenir els grupsconvidats de Grècia i del PaísBasc. El grup de danses de la loca-litat de Perdikkas (Macedònia) vaser fundat el 1996. Actualment,

disposa de més de 150 membresassociats i ha participat en diver-sos festivals internacionals. Elgrup Kristikin de Durango (Bis-caia), de la seva banda, va ser fun-dat l’any 1986 i, des dels seus ini-cis, el seu repertori s’ha basat enla dansa tradicional basca tot

barrejant-la amb la música, el cantcoral i altres manifestacions popu-lars.

El Grup Mediterrània va néi-xer l’any 1994 amb la intenció derecuperar les danses del coreògrafSalvador Melo i representar el fol-klore dels Països Catalans. <

Els membres del Grup Mediterrània van deixar momentàniament la dansa i es van dedicar a sucar llesques de paEVA ARASA

FILOSOFIA>El Grup Hayek vapresentar la setmana passada, a lallibreria El Celler dels Llibres, laprimera traducció al català de l’o-bra clau de F.A. Hayek, Camí deservitud. El Grup Hayek, que esdef ineix com a “grup de debatde caràcter liberal”, té com a refe-rent la figura del pensador austrí-ac i va organitzar la presentacióa Sant Cugat d’una obra clàssicade filosofia política, història cul-tural i economia. Segons elsmembres del grup, un dels puntsforts del llibre és que “ha inspi-rat i incomodat durant mig seglepolítics, estudiosos i pensadorsen general”. Proa s’ha encarre-gat d’aquesta primera traduccióal català d’un llibre que “consti-tueix una aportació fonamentalper la seva reflexió intemporalsobre la relació entre la llibertatindividual i l’autoritat delgovern”. <

MÚSICA>Aquesta setmana té llocel Curs Internacional de Cant Santcugat 2004, que s’allargarà fins dis-sabte a l’Escola Municipal de Músi-ca Victòria dels Àngels. El curs, orga-nitzat per Camerata Sant Cugat, ambla col·laboració de l’Ajuntament deSant Cugat, de l’Escola Municipal deMúsica i de la Fundació Clarós, estàdirigit a alumnes de cant i a profes-sionals de la veu en general amb dosnivells de programa: de formació i deperfeccionament. A banda de les clas-ses, el curs inclou un parell de con-ferències obertes al públic i un concertde final de curs.

El curs s’estructura a partir deles classes de cant, complementa-des amb unes sessions individualsde tècnica Alexander i unes classescol·lectives de moviment. El curs vaa càrrec de Francesca Roig, mezzo-soprano, i Carlos Chausson, baix-baríton. La professora de tècnicaAlexander és Nica Gimeno i elsprofessors assistents, MarionaBenet, soprano; Xavier Baulies,baix-baríton; i Marta Pujol i OssiasWilwnsky, pianistes.

La Sala del Tapís del claustredel Monestir va acollir ahir al ves-pre la primera conferència del curs,a càrrec de l’otorrinolaringòlegPedro Clarós. El musicòleg experten òpera Roger Alier, de la sevabanda, oferirà una xerrada aquestdissabte, a partir de les 6 de la tarda.

Aquest mateix dissabte, a les 8del vespre, hi haurà un concert d’à-ries d’òpera al claustre del Mones-tir, a càrrec dels alumnes i pianis-tes del Curs Internacional de Cant.Seguidament es farà el lliuramentde la primera edició del premiCamerata Sant Cugat de Cant 2004,atorgat a l’alumne més destacat delcurs i del concert.<

CINEMA>El públic de la Mos-tra de Curtmetratges de Sant Cugats’ha consolidat i més de 1.500espectadors s’han acostat a la plaçad’Octavià al llarg d’una setmanaper tal de veure, projectades en unapantalla gegant, les propostes quel’associació Curts i Més, organitza-dora del certamen, ha plantejat,agrupades en les seccions habi-tuals: Pioners del Cinema Català,Escoles de Cinema, Animació,Cinema Experimental i Cinemad’Autor. La continuïtat de la mos-tra, però, depèn d’un factor clau:trobar un patrocinador potent. Si lacinquena Mostra de Curtmetratgesde Sant Cugat es dugués efectiva-ment a terme, l’organització esplanteja convertir-la en un festival,amb premis inclosos.

Els problemes per aconseguirpatrocinadors han incidit negativa-ment en la quarta edició de la Mos-tra de Curtmetratges de Sant Cugat,sobretot a l’hora de tancar la carte-llera i de fer-ne difusió. Segons

Daniel Codorniu, membre de Curtsi Més, “l’ideal seria tenir tancat elpressupost de cara al mes de setem-bre o, com a molt tard, a l’octubre,de manera que puguem començara treballar sabent amb què comp-tem”. Codorniu subratlla també laimportància de tenir un únic patro-cinador, “una empresa potent de lesque hi ha ubicades a Sant Cugat,preferentment vinculada al mónaudiovisial”.

Cinema d’autor apadrinatEntre els plats forts de la mostrad’aquest any hi havia l’apartat deCinema d’Autor, amb una sèrie decurtmetratges de realitzadorsnovells apadrinats pels directorsBigas Luna, Alejandro Amenábar,Julio Medem i Luis García Berlan-ga. Un altre film que va generar unaforta expectació entre el públic vaser Làlia, de Sílvia Munt, així comels curts presentats pel jove santcu-gatenc Àlex Barnils, Paradís i Lafamília de Gregori Vallcobí. <

Perilla la continuïtatde la mostra de curts

CEDIDA

Esfera d’Art tanca curs amb DalíACADÈMIA>L'acadèmia de dibuix i pintura Esfera d’Art ha tancat elcurs amb un homenatge a Salvador Dalí, coincidint amb l’any del cente-nari del seu naixement. Els treballs dels alumnes s’han centrat en motiusque apareixen en els quadres de Dalí, així com en la mateixa figura delpintor, interpretats en clau surrealista i expressiva que els més menuts hansabut captar de forma colorista i vistosa. Els treballs estan exposats a l’a-cadèmia i es poden veure fins al 15 de juliol.<

Les cultures catalana, gregai basca es donen la màEl Grup Mediterrània va apadrinar un tast cultural, amb sopar i danses inclosos

El primer Hayeken català,a Sant Cugat

Comença el CursInternacional de Cant

CULTURA 33Dijous, 15 de juliol del 2004

EXPOSICIÓ>L’Ateneu Santcuga-tenc se suma a les activitats de l’AnyGrau-Garriga a Sant Cugat amb l’ex-posició Grau-Garriga: Sant Cugat, elseu poble, que es pot visitar fins al 23de juliol. La mostra fa un repàs a l’e-volució en paral·lel de l’artista i de la

ciutat al llarg del segle XX, a través defotografies, documents i objectes sig-nificatius.

L’exposició Grau-Garriga: SantCugat, el seu poblevol mostrar la rela-ció que va tenir l’artista santcugatencamb la història de la ciutat, destacant-ne tres moments clau: la SegonaRepública i la Guerra Civil, el desen-volupament de la Casa Aymat i la pri-mera Festa de la Tardor, l’any 1976.La mostra de l’Ateneu complemental’exposició Josep Grau-Garriga.Obra recent, que es pot veure simultà-niament a les dues seus principals delMuseu de Sant Cugat, el Monestir ila Casa Aymat.

Segons la tinenta d’alcalde deServeis Personals, Àngels Solé, l’ex-posició de l’Ateneu “té un valor afe-git respecte a l’exposició del Museu.Des de l’Ajuntament, i concretamentdes del Museu de Sant Cugat, es voldonar una visió sobre l’obra recentde l’artista, perquè aquesta era lavoluntat de Josep Grau-Garriga. L’ex-posició de l’Ateneu, de la seva banda,aporta aquest valor important de con-textualitzar l’artista en el seu temps, larelació de l’artista amb la història deSant Cugat”.

El viatge que proposa l’Ateneuarrenca als anys 30 del segle XX, justdesprés del naixement de l’artista. Ésl’època de la Segona República i laGuerra Civil, quan el pare de Grau-Garriga va subratllar el seu compro-mís republicà i va haver de patir lesrepresàlies dels militars després delsFets d’Octubre. A través dels docu-

ments extrets de l’Arxiu Nacional deCatalunya i l’Arxiu Municipal, elvisitant pot comprovar com es vaviure la guerra a Sant Cugat, en aque-lla època en què la vila es deia Pins delVallès.

El recorregut fa una segona para-da per centrar-se en la història de laCasa Aymat, seu de la Fábrica deAlfombras y Tapices Aymat i de l’Es-cola Catalana del Tapís, i amb unaestreta vinculació amb Grau-Garriga.La mostra fa després un salt a l’any1976, amb la celebració de la prime-

ra Festa de la Tardor, que reclamavala restitució de les institucionsdemocràtiques en la qual es vanimplicar diversos artistes locals dis-senyant-ne els cartells.

La comissària de l’exposició,Sònia Monge, explica que “aquestssón tres moments que van significarmolt per l’artista i per Sant Cugat.L’exposició pot resultar molt interes-sant per a la gent jove i per a totsaquells que no coneixen gaire la histò-ria de Sant Cugat, perquè es podendescobrir fets molt curiosos”. <

L’Ateneu se suma al’Any Grau-Garriga

Àngels Solé va visitar la mostra acompanyada de la comissària, Sònia MongeJORDI GARCIA

Una exposiciósubratlla els vinclesentre Sant Cugat il’evolució de l’artista

MÚSICA>The Metropolitan YouthOrchestra of New York (MYO) vaoferir la setmana passada un magní-fic concert en benefici de la Llar d’A-vis de la Parròquia. El concert estavapatrocinat i organitzat pel ClubRotary de Sant Cugat.

Els espectadors van omplir degom a gom l’església del Monestirper tal de sentir un concert amb pecestan conegudes com la suite de Car-mende Bizet, l’Ave Mariade Shuberto el Laudamus Tede Vivaldi, així comla popular marxa Barres i estrelles.

La MYO es una formació demúsics que té com a objectiu proveir

d’un entorn formatiu i d’assajos elsseus membres, a més de donar unbenefici cultural a l’àrea metropoli-tana de la seva ciutat. La formació tédues orquestres, una orquestra decambra i altres cors i formacions.

La Youth Orchestra està compos-ta per nois i noies de catorze a dissetanys d’una gran qualitat com a intèr-prets de música clàssica, que formenuna veritable orquestra simfònicasota la batuta de Scott Stickley i JohnMeneur, com a director executiu. Lajove orquestra fa una gira d’estiu perdiferents països, presentant peces delrepertori clàssic. //M.S.

Un moment del concert de The Metropolitan Youg Orchestra of New YorkMontse Sant

La programació de concerts a l’aire lliure, com ha que-dat clar, té els seus problemes afegits: el so inevitable,fins i tot suggestiu de les campanes, l’inesperat d’unavió, el més llunyà d’uns focs d’artifici en algun indret

proper, i en aquesta ocasió la música feta a la plaça veïna. Resa dir-hi, a part de la música de la plaça, que podria programar-se millor per evitar interferències innecessàries. El concert vatenir una petita introducció parlada de l’oboè Xavier Blanchen relació amb la història del quintet i el lloc on tocaven, des-prés de la primera interpretació que va ser diferent a la queindicava el programa i que, respectant l’autor Rossini, va ser

l’obertura d’Il barbieri di Siviglia. Una adaptació per a quin-tet de vent genial des del principi fins al final que començaamb un breu moviment lent i passa d’un andante maestoso al’allegro vivace fins al crescendoamb la força i saviesa habi-tual del compositor italià. Va seguir el concert amb la Suite op.57 del francès Charles Lefèbvre, amb tres moviments d’airepostromàntic on els intèrprets van sonar compactes; va desta-car en l’allegretto scherzando la intervenció del trompa JoanCarles Chorda. Tancava la primera part una obra del recent-ment traspassat Luciano Berio, Opus number zoo Allegro,una magnífica experimentació del so d’instruments i parau-la, amb versos originals de R. Levine, traduïts al català per J.Ibáñez, seguint la prolífica línia de creació de l’autor iniciadaamb L’omaggio a Joyce(1958). Els instrumentistes amb con-vicció van mimar en les seves intervencions perfectes la forçarítmica, serialisme immers en la força sensorial d’una creati-vitat que els impel·lia a recuperar fins i tot la melodia. La sevaactuació va ser impactant, definitiva.La segona part s’iniciava amb retorn al classicisme de la màd’Antonin Reicha i el seu Quintet en si bemoll major op.88,bell equilibri entre els elements compositius i una instrumen-tació eficaç, claredat formal que deixava anar una finorespontània interpretada de manera reeixida amb menció peral fagot Lleonard Castelló, que introduïa el tema inicial. Acontinuació, les Sis bagatel·les del compositor nascut hon-garès Gyorgy Ligeti, una meravella, sis petites joies d’aques-ta obra de 13 minuts, preciosa creació del mestre del croma-tisme i serialisme, recercant l’harmonia essencialment tím-brica, escrita als 30 anys, i que els membres del quintet vantocar especialment ajustats amb menció per a la flauta en l’a-llegro con spirito i l’oboè en el rubato lamentoso, de gran sen-sibilitat i especial sentit de l’humor. Finalment, una estrena,Belles pedres velles, adaptació del Paga-li, Joan feta perRafael Blanch desenvolupada en 4 moviments, preludi, valsfals, sardana i tres finals, de bella factura amb aires gershwi-nians a càrrec del clarinet Josep Fuster. Merescuts aplaudi-ments i bis amb una adaptació de la sardana del mestre EnricMorera, La més petita, a càrrec del mateix Rafael Blanch. •

CRÍTICA DE MÚSICA per Eduard Jener

El poder de l’harmonia

TÍTOL: I Festival de Música de cambra al Monestir

de Sant Cugat

Harmonia, Quintet de Vent.

Joan Albert Botet, flauta. Xavier Blanch, oboè.

Josep Fuster, clarinet. Lleonard Castelló, fagot.

Joan Carles Chorda, trompa.

Música de Luciano Berio, Rafael Blanch, Charles

Lefèbvre, Gyorgy Ligeti, Antonin Reicha i

Gioacchino Rossini.

LLOC I DIA: Claustre del Monestir, 9 de juliol.

El concert de la MYO,tot un èxit de públic

Santiago Rusiñol, 52. SANT CUGAT T. 93 675 47 51 salarusinyol@valles.com

CLUB SOCIS FONS D’ART

ANA GARCÍA

XVIII ANIVERSARI

FINS EL 27 DE JULIOL

“PINTURA JOVE’04”

CULTURA34 Dijous, 15 de juliol del 2004

La pintora Ana García, a la Sala RusiñolJORDI GARCIA

La queixa dels joves artistes per la mancad’espais públics on poder mostrar lesseves inquietuds artístiques està justifi-cada. És una llàstima que la sala 2 de la

Casa de Cultura hagi perdut aquesta funció,cosa que ha fet créixer, encara més, les defi-ciències d’infraestructures expositives. Finsque no es disposi d’una sala apropiada per aaquest fi, els joves han d’espavilar-se i es con-formen a presentar la seva obra en les paretsd’entitats socials, bars i restaurants interessatsper l’art, disposats a cedir el seu espai a canvid’una ocupació temporal que millora l’aspectehabitual i atrau els visitants.Gerard de Pablo, jove santcugatenc de 19 anys,estudiant de disseny gràfic a l’escola Eina, hatriat el local de Jazztambé perexhibir un conjunt de pinturesrealitzades en el darrer any. Éshabitual que aquest bar decopes del centre ciutat recolzineguits culturals de músics,pintors, poetes, fotògrafs... PerGerard, és la seva segonaexposició en un lloc comer-cial. La primera vegada va fer-ho al restaurant El Celler, del carrer SantaMaria, i va presentar petits formats amb temesde paisatges i bodegons construïts a partir d’i-matges fotogràfiques suggeridores. Una obraincipient i acadèmica, molt condescendent,segons l’artista, a les preferències d’un públicque s’incomoda amb les fórmules contemporà-nies. Ignorància juvenil que s’aferra en el velltòpic que els santcugatencs tan sols accepten icomprenen gèneres tradicionals.Ara, més agosarat i atrevit, porta a terme unapintura més espontània, alliberada dels preju-dicis inicials, sense condicionaments. Ésexpressiva, gestual, s’hi reconeix la immedia-

tesa de l’acció tant en les pinzellades àmpliescom en l’ambigüitat de l’espai plàstic. El pro-cés pictòric que segueix és peculiar, la reflexióés posterior a l’acció de pintar, fet que condi-ciona un resultat que accentua les qualitatsplàstiques del color. El conjunt rep el títol

d’Agridulce i se'n deriva de la percepció sub-jectiva d’un succés actual. És el cas de l’obraanomenada Observador, pintada com a conse-qüència dels dolorosos esdeveniments de l’11-M, fets que van trasbalsar-lo. Dedica tota laseva atenció a posar el color de manera quepugui captar-se l’atmosfera asfixiant i tràgicadel succés. Fins i tot els senyals dels raspatsincrementen aquesta impressió. Caldria, però,posar més atenció en la presentació de lesobres per reeixir, amb èxit, en qualsevol espaiexpositiu.•

ART A SANT CUGAT per Imma Pueyo

‘Agridulce’,de GerardGerard de Pablo: ‘Agridulce’ JazztambéC/ Plana de l’Hospital. Fins al 8 d’agost

“L’obra recent de Gerard dePablo és més agosarada,

espontània i sense prejudicis”

ESPAI PATROCINAT PER:

L’art jove d’Ana García,a la Sala Rusiñol

PINTURA>L’última exposició dela Sala Rusiñol aposta per l’art mésjove a través de la pintura de la igua-ladina Ana García. García presenta,en la seva primera exposició indivi-dual a la ciutat, un parell de sèries depaisatges, identificada cadascuna d’e-lles per l’ús d’una gamma cromàticamolt concreta: la gamma del verd o lagamma del beix.

Aposta per la pintura emergentLa cinquena edició de Pintura Jove ala Sala Rusiñol va arrencar la setma-na passada amb la inauguració de lamostra de pintures d’Ana García,que es pot visitar a la galeria santcu-gatenca fins al 27 de juliol. Garcíaconsidera que la iniciativa de la Rusi-ñol respecte a l’art jove “és molt bonaperquè es tracta d’una galeria deprestigi que cedeix el seu espai

durant gairebé un mes a un pintoremergent”.

Els quadres de García, titulats

tots ells Fragment d’un viatge, peròamb una numeració que els diferen-cia, són retalls de paisatges. La pin-tora, però, remarca que els seus pai-satges “no són naturalistes, sinó quebusquen la simplicitat de les línies iuna economia de mitjans”. Garcíaassegura que aquesta línia “la satisfà”i el seu objectiu és “aprofundir-hiencara més”. <

Els paisatges d’Ana Garcíano són naturalistes, sinóque juguen amb lasimplicitat de les línies

Aleix Molet presentaun audiovisual a l’Espai VolArtL’artista santcugatenc Aleix Moletparticipa en una exposició col·lec-tiva a l’Espai VolArt de Barcelona.Molet presenta, en aquesta ocasió,un muntatge audiovisual fruit delprimer curs del programa de doc-torat Pintura en l’Era Digital delDepartament de Pintura de la Uni-versitat de Barcelona. L’exposició,que es podrà visitar a la sala delcarrer d’Ausiàs March fins al 31de juliol, mostra també l’obra delsartistes Lucía Lara, GustavoCaprín, Montserrat Ras, RaquelMuñoz,Telmo Moreno i XavierRistol. <

El Cicle de Cinema deValldoreix s’anima enla segona sessióUnes 800 persones van aplegar-sedivendres al vespre al pati del Casal deCultura de Valldoreix per tal de veurela pel·lícula d’animació infantil Bus-cant en Nemo. Aquest és el segon film

que es projecta dins del Cicle de Cine-ma a l’Aire Lliure que organitza cadaany l’Entitat Municipal Descentralit-zada de Valldoreix. Si bé l’arrencadadel cicle va costar més que en anysanteriors, sobretot per un problema enla distribució de la publicitat, Bus-cant en Nemo va triomfar entre elsvalldoreixencs i les valldoreixenquesde totes les edats, que van desbordarles previsions de cadires.

El film que s’emetrà aquest diven-dres, a partir de dos quarts d’11 de lanit, és el documental Bowling forColumbine, del director MichaelMoore. La pel·lícula denuncia la polí-tica de seguretat portada a terme pelgovern dels Estats Units. <

Danses tradicionals dela ciutat en els cursosd’estiu de l’EsbartAndança, l’escola de dansa de l’Es-bart Sant Cugat, ha iniciat una sèriede cursos intensius d’estiu. Elstallers de la setmana vinent se cen-traran en les danses tradicionals dela ciutat: el Ball de Gitanes, el Ballde Panderos, el Ball de Cintes deSant Cugat i el Paga-li, Joan. <

Agenda Cultural

PUBLICITAT 35Divendres, 15 de juliol del 2004

16 Divendres

22 h. Claustre del Monestir

I Festival d’Òpera de Cambra al Monestir

A càrrec de l’Òpera de Cambra de Sant CugatOrg.: Ajuntament de Sant CugatPatrocina: Deutsche Bank

17 Dissabte

12 h. Claustre del Monestir

“Deixeu parlar als capitells ells ho saben tot”Visita teatralitzada. Preu: 2 eurosOrg.: Ajuntament de Sant Cugat

18 h. Museu de Sant Cugat

Conferència sobre la interpretació operística

A càrrec de Roger Alier. Amb audició comentada de selecció de fragments d’àries i con-

certants (acte del programa del Curs Internacional de Cant Sant Cugat 2004)

Org.: Camerata Sant Cugat

Col·l.: Ajuntament de Sant Cugat

20 h. Claustre del Monestir

Concert d’àries d’òpera i lliurament del premi Camerata Sant Cugat de Cant 2004A càrrec dels alumnes i pianistes del Curs Internacional de Cant. Entrada lliure.

Org.: Camerata Sant Cugat

Col·l.: Ajuntament de Sant Cugat

Amb el suport d’Autocugat

22 h. Oficina de Turisme

Cau la nit al MonestirCal fer reserva. Preu: 10 euros. Durada 1 hora i mitjaOrg.: Ajuntament de Sant Cugat

18 Diumenge

12 h. Monestir i Casa Aymat

Grau-Garriga. Obra recent

Visita guiada

Org.: Ajuntament de Sant Cugat

22 Dijous

19.30 h. Canals Galeria d’Art

“Un món proper, un món divers”Visita comentada a l’exposició integrada per artistes de diferents països i que forma part

del Fòrum de les Cultures, Barcelona 2004

Org.: Canals -Galeria d’Art

23 Divendres

22 h. Museu de Sant Cugat

I Festival de Música de Cambra al Monestir

A càrrec de Lieder CàmeraOrg.: Ajuntament de Sant CugatPatrocina: Deutsche Bank

24 Dissabte

12 h. Claustre del Monestir

“Deixeu parlar als capitells ells ho saben tot”Visita teatralitzada. Preu: 2 eurosOrg.: Ajuntament de Sant Cugat19 h. Pl. Augusta

Ballada de sardanesAmb la Cobla ContemporàniaOrg.: Entitat Sardanista de Sant CugatCol.: Ajuntament de Sant Cugat

25 Diumenge

12 h. Museu de Sant Cugat Monestir i Casa Aymat

Grau-Garriga. Obra recentVisita guiadaOrg.: Ajuntament de Sant Cugat

20 h. Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels

Concert final IX Curs d’Interpretació de LiedOrg.: Juventuts Musicals de Sant CugatCol.: Ajuntament de Sant Cugat

XIX Edició de la Universitat Internacional de la Pau“Àfrica: camins per la pau”Del 15 al 21 de juliol. Lloc: Centre Borjawww.universitatdelapau A/e: unipau@stcugat.netOrg.: Universitat Internacional de la Pau

Dansa a l’estiu. Cursos intensius de dansaInscripció i informacions: Esbart Sant Cugat, c/ Migdia, 7. Tel. 93 675 26 52

Setmana del 19 al 23 de juliolMatí (10 a 12 h)Jazz. Hip-hopTarda-vespreContemporani (18 a 20 h). Balls i danses de Sant Cugat (Ball de Gitanes, Ball de Panderos, Ball de Cintes de Sant Cugat i “Paga-li, Joan”) (de 20 a 22 h)

7a Mostra de Turisme Jove a Sant CugatFins al 30 de juliolLloc: Servei d’Informació Juvenil. Casa de Cultura (jardins del Monestir)Atreveix-te a participar al Concurs Fotogràfic de la Viatgeteca!Org.: Ajuntament de Sant Cugat

IX Curs d’interpretació de LiedDel 19 al 25 de juliolEscola Municipal de Música Victòria dels Àngels Per a cantants i pianistesOrg.: Joventuts Musicals de Sant CugatCol·l.: Ajuntament de Sant Cugat

Exposició Col·lectiva 2004 de Firart. La ciutat i els artistes40 artistes ofereixen una mirada plàstica sobre la ciutatFins al 25 de juliolLloc: Casa de CulturaOrg.: FirartCol.: Ajuntament de Sant Cugat

FESTA MAJOR DE MIRA-SOL

De dilluns 12 a dissabte 17De 18 a 20 h. Campionats Festa MajorPing-pong, petanca, dòmino, escacs, bingo, billar. Lloc: Casal Cultural de Mira-sol. Inscripcions: Col·lectiu de la Gent Gran

Divendres 1622.30 h. Teatre Representació de l’obra teatral “Blanca, vídua d’un viu” de Nicasi Camps i Pinós, a càrrec de Mira-sol Teatre. Lloc: Casal Cultural de Mira-sol

24 h. Nit JoveActuació del grup de Capoeira i Cajón Flamenco del casal i “La nit més jove” de percus-sió. Lloc: c/ Mallorca, davant del Casal.

Dissabte 1711.30 h. Matinal InfantilAnimació i Festa de l’Escuma amb inflable per als més petits. Lloc: c/ Mallorca, davant del Casal.

21 h. BotifarradaTiquets: 5 euros. Lloc: Casal Cultural.

22.30 h. Nit brasileraAmb el grup de samba-jazz Dois x Dois Quartet. Lloc: Casal cultural

Diumenge 1811 h. BicicletadaSortida de Mas Gener recorregut pels carrers del barri fins arribar al Casal.

13 h. Lliurament de premisSorteig d’una bicicleta entre els participants.

17.30 h. Ball de tarda i lliurament de premisOrganitzats durant tota la setmana pel col·lectiu de la Gent Gran. Lloc: Teatre del Casal.

18 h. Cercavila infantil i jocs per als més menuts Amb els Xirriquiteules. Berenar per a tots el nens i les nenes.

21 h. HavaneresAmb el grup la Veu dels Pescadors i cremat per a tothom. Lloc: Pati del Casal

I a més a més tots els dies inflables i jocs per als més petits.16 i 17 de juliolVIII 24 hores de Futbol sala Masculí. Lloc: Pista municipal de Mas Gener

FESTA MAJOR DE LA FLORESTADissabte 1720 h. Pregó de la Festa MajorA càrrec de Mercè Arànega. Amb el grup Le Petit Comité. Escales Reñé22 h. EscalèxtricProva de resistència 12 h. Lloc: AEC la Floresta Esportiva Cultural22.30 h. Teatre: “Jo seré el seu gendre”Org.: Agrupació teatral la Floresta. Col·l.: UREF

Diumenge 189.30 h. 21 Cursa popularInscripcions gratuïtes el dia 17 d’11 a 13 h i el dia de la cursa fins a mitja hora abans de començar, a la pl. de l’Estació. Lloc: pl. de l’Estació18 h. Jocs de sempreOrg.: Espai Jove de la Floresta

Dijous 2222 h. Nit de Jazz a la Fresca A càrrec de Sandra Pujols i la Fuascat Band. Patrocina AV de la Floresta

Divendres 2322.30 h. TikaTroupe HoraEspectacle de circ amb sentiment i durant tota la nit animació amb malabars i foc a càrrec de Sara i OlayaA partir de les 24 h. Nit Jove Amb l’actuació dels grups: Inèdits, Jam’a’kuko i Black Rain. Lloc: Pistes de la Floresta Baixada de Can Llobet

Dissabte 2410 a 14 h. Matí per a infantsInflables, jocs i tallers per nens12 h. Concurs de puzlesInscripcions per parelles al Centre Cívic de la Floresta. Per a infants i adults.13.30 h. Trobada de paellersOn podrem menjar els millors arrossos16.30 h. BallarucaAmb el Duet Fòrum23 h. Ball de Festa MajorAmb la orquestra Berlín

Diumenge 2510 a 14 h. Matí per a infantsJocs infantils13 a 14 h. Festa de l’Escuma19 a 20 h. Exhibició de balls de salóAmb el suport de la Caixa de Terrassa22.30 h. HavaneresA càrrec del grup Les Veus del Mar

ESPORTSDijous, 15 de juliol del 200436

HOQUEI PATINS>

Tot i perdre esportivamentaquesta temporada 2003-2004 la categoria de Prime-ra Catalana, el sènior mas-

culí del Patí Hoquei Club SantCugat ha aconseguit als despatxosmantenir-se a la segona categoriamés baixa de l’hoquei patins catalàgràcies a la renúncia del segonequip del CE Lleida Llista Blava.L’equip de la Terra Ferma ha deci-dit no inscriure’s a Primera Catala-na després de baixar de PrimeraNacional Catalana en acabar dis-setè i penúltim. L’acord va quedarsegellat dimarts de la setmana pas-sada entre la Federació Catalanade Patinatge, el CE Leida LlistaBlava i el PHC Sant Cugat.

Miquel Soler, president delPHC Sant Cugat, ha reconegut que“ja fa temps que provàvem de recu-perar la categoria perduda” i haargumentat aquest fet tot assegurantque l’entitat “té un nivell de quali-tat mitjà-alt, sobretot en les catego-ries de base”. Soler també ha remar-

cat que “la Segona Catalana és lacategoria més baixa que hi ha i elclub no es mereix tenir el primerequip masculí en aquesta categoria.Als jugadors que surten del conjuntjúnior i juvenil no els podem oferirque juguin a Segona Catalana. Serí-em un club sense perspectives defutur per als més joves, que tenen

com a mirall el primer equip”.

Tres baixes molt significativesEl nou entrenador del primer

equip masculí, Francesc Linares,ja sap que no podrà comptar ambtres jugadors clau del sènior mas-culí. Ricard Benito, Titín Castro iRubén Muñoz han decidit no seguir

al club, així com tampoc no ho faràDavid Garcia. L’únic jugador veteràque seguirà un any més és DanielAntón, mentre que Ricard Sellarésencara no ha desvelat el seu futur.

L’únic fitxatge que fins almoment ha fet efectiu el PHC SantCugat ha estat el porter argentíDaniel Rodríguez i, segons Miquel

Soler, el club tan sols incorporarà“un o dos jugadors més”. El conjuntsantcugatenc es basarà, d’aquestamanera, amb jugadors procedentsdels equips júnior i juvenil del club.El màxim responsable del PHCSant Cugat es mostra convençutque l’equip “mantindrà la catego-ria”. Soler ha afegit que els jugadorsjúniors passaran “a tenir un paper

fonamental dins l’equip” i queaquest “té qualitat”. Soler tambéha confirmat que la pròxima cam-panya, 2004-2005, l’entitat no dis-posarà de segon equip masculí.

D’altra banda, el conjunt feme-ní, que aquesta temporada entre-narà Joan Solé, no tindrà cap baixai ja s’ha assegurat la contractació dede la portera Ivet Solé, del Navar-cles, i la jugadora Carla Sariol, delVoltregà. L’entitat té previst convo-car l’assemblea general ordinària afinals de setembre. // Àlex López

Ricard Benito és un dels jugadors del conjunt masculí que han decidit no continuar a l’entitatEFRÉN MONTOYA

VOLEIBOL>Andrea Bosch, Edur-ne Garmendia i Sandra Pujolar,jugadores de l’equip infantil delClub Voleibol Sant Cugat, s’hanadjudicat amb la selecció catalanainfantil femenina la segona ediciódel Campionat d’Espanya InfantilFemení de Seleccions Autonòmi-ques.

En la final d’aquest estatal,Catalunya va desfer-se de Castella iLleó per un contundent 3 sets a 0.Amb anterioritat, abans de jugaraquesta final, el combinat que vadirigir Mati Heras, entrenadoraaquesta temporada del cadet A delCV Sant Cugat, va desfer-se delgrup C de Melilla (0-3) i Aragó (3-0) mentre que va perdre amb Anda-lusia (2-1). En quarts de final, laselecció catalana va imposar-se per2 sets a 3 a la Comunitat Valencia-na. En semifinals, Catalunya vaimposar-se a les Canàries per un clar0 a 3.

D’aquesta manera, Catalunyava adjudicar-se el títol d’un total desetze seleccions participants. ElCampionat d’Espanya InfantilFemení va tenir lloc a Valladolid

del 7 al 10 de juliol.Per la seva banda, l’equip infan-

til femení del CV Sant Cugat vaguanyar al juny la Lliga Catalanade Tercera Divisió.

Tres cadets, terceres a l’estatalEl CV Sant Cugat ha aportat a lesseleccions catalanes femenines untotal de sis jugadores entre els Cam-pionats d’Espanya Infantil i CadetFemení. Les jugadores cadets

Mònica i Marina Martínez i IrisLópez van finalitzar amb Catalunyaen la tercera plaça a l’estatal, que esva fer a Valladolid del 30 de juny al3 de juliol. En l’enfrontament perla tercera i quarta plaça d’aquestXVII Campionat d’Espanya CadetFemení de Seleccions Autonòmi-ques, Catalunya va derrotar per uncòmode 3 sets a 0 Galícia.

En el grup C d’aquesta compe-tició, les catalanes van superarExtremadura, Canàries i Balears per0 sets a 3. En la segona fase, ja enquarts de final, Catalunya va doble-gar Cantàbria, també per 3 sets a 0.En semifinals, però, la selecciócatalana va perdre amb Castella iLleó per 3 sets a 0. En la classifica-ció final d’aquest campionat estatal,Catalunya va acabar en tercera posi-ció d’un total de quinze seleccionsautonòmiques participants. Andalu-sia va ser primera i Castella i Lleó,segona. <

Bosch,Garmendia i Pujolar,delCV Sant Cugat,guanyen l’estatal

Aquestes són les tres jugadores infantils del CV Sant Cugat que han jugat l’estatalCEDIDA

El sènior A masculíes beneficia de larenúncia del LleidaLlista Blava B

Mati Heras, entrenadoradel cadet A del club local,és la seleccionadora delconjunt infantil femení

El PHC Sant Cugat compraplaça i continua a Primera

El masculí jaconeix els rivalsEl Patí Hoquei Club Sant Cugat masculíja coneix els disset equips amb els qualss’haurà d’enfrontar a partir del cap desetmana del 18 i 19 de setembre alcampionat de Lliga de Primera Catalana.La Federació Catalana de Patinatge haenquadrat l’equip vermell-i-negre algrup A. Els conjunts que l’integren són:Calafell CP; CP Sant Ramon Vilafranca;Reus Deportiu; CP Vilafranca; CH Corbe-ra; Andorra HC; HC Sant Just; CN ReusPloms; CE Riudoms; Igualada HC; CPMonjos; CH Juneda; CP Sitges; CE Noia-Freixenet; Pla de Santa Maria; CH Molle-russa i CP Riudebitlles. La presentaciódel PHC Sant Cugat està prevista per al’11 o 12 de setembre. //

ESPORTS 37Dijous, 15 de juliol del 2004

CAMPIONAT>Un total de 172ciclistes (98 corredors a la cursallarga de 126 quilòmetres de recor-regut, i 74 a la prova curta de 85quilòmetres) van participar dissab-te al matí a la primera edició de laMarxa Cicloturista Transcollserolade bicicleta de carretera.

El guanyador absolut d’aques-ta prova va ser el jove de 18 anysSergio Gómez, de Cerdanyola delVallès, però que milita a les filesde l’equip Viveros Alcanar. Gómez,que aquesta temporada s’estrena enla categoria sènior, va completar elcircuit llarg amb un registre de 4hores, 2 minuts i 34 segons. Elciclista cerdanyolenc va imposar-sea l’esprint davant Jordi Pericas, delClub Ciclista Vallès. Gómez i Peri-cas van aconseguir prendre unavantatge més que suficient per

jugar-se el triomf tots dos a l’arri-bada. El vencedor de la prova, Ser-gio Gómez, va explicar després delcampionat que “el recorregut ésdur, amb moltes pujades i baixades.Abans de començar la marxa, sabiaque tenia possibilitats de guanyar,ho he intentat i finalment ho heaconseguit”.

En la cursa curta va imposar-seBenigno Rivera, amb un temps de 2hores, 46 minuts i 38 segons.

Sortida i arribada a Sant CugatLa I Marxa Cicloturista Transcoll-serola, amb sortida i arribada a l’a-vinguda Pla del Vinyet de la nostraciutat, ha estat organitzada per qua-tre clubs de la comarca: UnióCiclista Sant Cugat, Club CiclistaVallès de Barberà, Club CiclistaRipollet i Esport Ciclista Cerda-nyola, de Cerdanyola del Vallès.

Ramon Martos, president de laUnió Ciclista Sant Cugat i directorde la cursa, va fer un balanç positiud’aquesta primera edició: “Per serla primera vegada que hi hagin prespart 175 ciclistes està bé, tot i quesi n’hi haguéssin participat més de200 hauria estat un èxit”. Martostambé va assenyalar que aquestaprova té “bones perspectives defutur”. El president de la UC SantCugat va avançar que, amb gairebétota seguretat, aquesta prova tindràcontinuïtat l’any vinent.

El campionat va transcórrer perdiferents poblacions com SantCugat, Cerdanyola del Vallès,Montcada i Reixach, Horta, Vall-vidrera, Molins de Rei i Rubí.

El lliurament de trofeus als pri-mers classificats de cada categoriava estar presidit per Jaume Tubau,regidor de Relacions Institucionalsi Seguretat Ciutadana. //Àlex López

En aquesta cursa hi van participar ciclistes procedents del VallèsJORDI GARCIA

TORNEIG>El Club DeportivoLa Floresta, integrat, entre altres,per Dani, jugador del primer equipde l’Olimpyc Floresta FS, els ger-mans Reixach, Joan i Jordi, elsgermans García, Sergio i Javi, i elporter Esteve Miñarro, va impo-sar-se dissabte en la 21a edició dela Marató de FutbolSala de l’OlimpycFloresta FS. ElDeportivo va impo-sar-se en la f inald’aquest tradicio-nal torneig d’estiual NottinghamPressa per un clar11 gols a 4.

El conjunt finalista va estarcompost majoritàriament per juga-dors del sènior A de l’Olimpyc Flo-resta FS com el porter Sandro i elsjugadors de pista Gerard, Rafa,Xaloc i Martí.

En l’última edició de la Maratóel Nottingham, Pressa va imposar-se en la final al conjunt del CD LaFloresta.

Aquesta activitat esportiva

s’emmarca dins del programa de lafesta major de la Floresta. Al cam-pionat, al pavelló municipal, hi vanjugar un total de deu equips entredissabte i diumenge a la nit.

Cursa Popular per festa majorLa Comissió de Festes de la Flo-resta organitza aquest diumenge a

partir de dos quartsde deu del matí la21a edició de laCursa Popular de laFloresta, un delsactes centrals delprograma esportiude la festa majord’aquest districte.

La sortida d’aquesta prova atlè-tica amb 4,5 quilòmetres de circuites donarà a la plaça de l’estació. Lesinscripcions, que són gratuïtes,podran formalitzar-se dissabteentre les onze del matí i la una delmigdia o també el mateix dia de laprova, però mitja hora abans que esdoni el tret de sortida. L’organitza-ció de la XXI Cursa Popular entre-garà a tots els participants a la provaun diploma acreditatiu. <

La Marxa Transcollserolaacull gairebé 200 ciclistes

La XXI Marató és un dels actes esportius de la festa major de la FlorestaEFRÉN MONTOYA

El jove cerdanyolenc Sergio Gómez,de 18 anys,guanya la prova

El Deportivo s’endú laMarató de Futbol Sala

David Casas, en el recorregut llarg, de126 quilòmetres, i Jaime Artigas, en elcurt, de 85, van ser els dos primerscorredors de la Unió Ciclista Sant Cugata creuar la línia d’arribada.Casas va fina-litzar 34è de 98 ciclistes amb una marcade 4 hores, 46 minuts i 48 segons. Perla seva banda, Artigas va ser 16è d’untotal de 82 inscrits amb un temps de 3hores, 9 minuts i 34 segons.En aquesta primera edició hi van prendrepart una quarantena de clubs ciclistes, lamajoria procedents de la comarca delVallès. Aquesta competició va comptaramb la presència de corredors i tambéde corredores. //

Casas i Artigas,primers locals

El campió supera en lafinal el NottinghamPressa, vencedor en

l’última edició

INSTAL·LACIONS>XavierCortés, regidor d’Esports de l’A-juntament de Sant Cugat, ha anun-ciat que des d’aquest mes de juliolfins al desembre el Camp Munici-pal de Futbol de Mira-sol seràobjecte d’algunes millores a la ins-tal·lació.

Entre les obres que s’hi duran aterme, destaquen el condiciona-ment de la superfície de sorra delterreny de joc, de la lluminositat del’estadi i de les tanques publicità-ries, així com la instal·lació denoves xarxes de protecció que estroben just al darrere de les porte-ries del camp. Els vestidors de l’e-

quipament no s’arranjaran. XavierCortés també s’ha compromès afacilitar als tres clubs que utilitzenaquesta dependència municipal–UD Mira-sol - Baco Unión, CDLa Farga i Mira-sol CF– nou mate-rial com porteries de futbol-7.

Reunió amb la UD Mira-sol - BacoEl regidor d’Esports de l’Ajunta-ment de Sant Cugat, Xavier Cor-tés, va entrevistar-se dimarts de lasetmana passada amb la junta direc-tiva de la Unión Deportiva Mira-sol- Baco Unión, l’únic dels tres clubsque s’ha mostrat públicament crí-tic amb la gestió del consistori alCamp Municipal de Futbol deMira-sol.

Paco Pérez, membre de la juntadirectiva de la UD Mira-sol - BacoUnión, ha apuntat a EL DIARI DE

SANT CUGAT que “la reunió ambCortés ha estat pobra. El clubsegueix igual de perjudicat. És certque l’Ajuntament té intencions

d’arreglar-nos el camp, però diuenque no tenen diners...”.

Segons Pérez, el club no des-carta, tal com es va decidir en l’úl-tima assemblea, prendre mesuresreivindicatives i de pressió si l’A-juntament no fa obres de millora alCamp Municipal de Futbol deMira-sol. Les obres podriencomençar a partir de l’1 de setem-bre si en una reunió entre juntadirectiva i pares del futbol base, queha de tenir lloc abans o després delmes d’agost, així es decideix.

El regidor d’Esports de l’Ajun-tament de la ciutat, Xavier Cortés,ha preferit no valorar les declara-cions de Paco Pérez, però sí que havolgut deixar constància que “l’ob-jectiu d’aquesta reunió de treballera aconseguir un apropament entreclub i Ajuntament i reconduir elclima que hi ha hagut fins ara. M’a-gradaria establir una relació normalcom la que tinc amb la resta d’enti-tats de la ciutat”. //Àlex López

L’Ajuntament faràmillores a Mira-sol

Xavier Cortés, regidor d’Esports de l’Ajuntament de Sant CugatJORDI GARCIA

L’actuació es farà ara fins al desembre

Paco Pérez apuntaque el club“segueix igual de perjudicat”

ESPORTS38 Dijous, 15 de juliol del 2004

-Quin balanç personal fa del seuprimer any com a president de laCoordinadora d’Entitats Esporti-ves de Sant Cugat?-La coordinadora ha continuat fun-cionant bé. Hem tractat algunsafers innovadors com és el cas de ladistribució de les instal·lacionsesportives municipals entre elsclubs, que fins ara ho decidia l’A-juntament. L’any passat ja vamcomençar-ho a fer, va ser una feinafarragosa però finalment ens envam sortir. Això ara té una conti-nuïtat. En faig un balanç personalbo.

-La coordinadora ja té cinc anysd’existència i encara no està ofi-cialitzada...-Ja fa molt de temps que els Esta-tuts estan redactats. Hem topatamb moltes traves burocràtiques.Les administracions ens demanenmolta documentació i papers a tots

els clubs que integrem la platafor-ma... És un procés molt lent. Espe-rem que aviat puguem ser recone-guts oficialment.

-Encara hi ha pendent l’elabora-ció d’un codi ètic de comporta-ment esportiu i la creació d’unesbeques esportives, entre altresfites...-Ho tenim present. Del codi èticdels esportistes deSant Cugat jan’hem parlat ambel consistori. Fins itot, podria presen-tar-se a les escoles.Ja hem conversattambé amb l’Ajuntament de feruns cursos de formació destinatsals directius de les entitats esporti-ves. Hi ha una partida dins delspressupostos esportius municipalsexclusivament per aquest progra-ma. També hem de revisar els cri-

teris que vam acordar la plataformai l’Ajuntament a l’hora de lliurarles subvencions esportives munici-pals. Cal revisar novament els cri-teris i aportar-ne de nous. Han derecollir l’experiència de totsaquests anys que s’ajustin més a larealitat. Aquest punt el tractaremtan bon punt haguem enllestit lagraella d’horaris d’entrenament ide partits de tots els clubs afectats.

D’altra banda, laCoordinadorad’Entitats Esporti-ves farà algunesjornades mésendavant, peròencara ho hem

d’estudiar...

-Encara hi ha objectius per com-plir...-És el cas de les beques esporti-ves. No tothom té la possibilitateconòmica de fer esport. També

ens hem proposat tenir més presèn-cia a la ciutat i presentar el que hade ser el logotip de la plataformaesportiva. També volem arribar aalgun tipus d’acord amb l’Ajunta-ment de Sant Cugat o bé amb algunclub esportiu privat perquè elsesportistes de les entitats esporti-ves de la ciutat tinguin la possibi-litat, amb un preu raonable, depoder utilitzar les sevesinstal·lacions.

-Li resten encara tres anys demandat. Té la intenció de com-plir-los?-La meva intenció és la d’acabarels tres anys que em falten, tal commarquen els Estatuts. Si no hi hacap problema, seguiré.

-Com definiria les relacionsactuals entre l’Ajuntament i laCoordinadora d’Entitats Esporti-ves?

-La relació és fluida en línies gene-rals, però això no treu que de tanten tant tinguem diferències enalgun tema com és el cas JúniorFC. Espero que això no torni a pas-sar. També hem discutit moltesvegades la millora d’alguns equi-paments municipals i les necessi-tats reals que tenen els clubs espor-tius. Hem arribat, però, a acordsimportants, com és el cas de lessubvencions esportives municipalsque el consistori dóna a les entitatso en la graella d’instal·lacionsmunicipals que han d’utilitzar lesentitats del municipi.

-Quin balanç fa del primer any deXavier Cortés com a regidor d’Es-ports de l’Ajuntament de SantCugat?-La limitació pressupostària enmatèria esportiva l’ha limitat en laseva activitat de regidor d’Esports.Però la nostra obligació no és pen-sar en les limitacions pressupostà-ries de l’Ajuntament, sinó en lesseves expectatives que té de la ciu-tat. El que sí que és cert és que hempassat d’una etapa de certa fredorinstitucional a una situació de méscaliu, de mantenir unes relacionsmés directes amb el consistori.Fins i tot, el mateix Xavier Cortésha estat a la seu social de la Coor-dinadora d’Entitats Esportives, a laPenya Blaugrana Sant Cugat,xerrant amb els clubs. La relacióés, en general, bona.

-¿La coordinadora té pes dins l’A-juntament?-Sí que en té. Fins i tot en el casJúnior FC, tot i que ens van fer,com es diu vulgarment, la pirula,després més d’una persona s’hapenedit de no haver fet les coses bé.Tant l’equip de govern com els par-tits polítics de l’oposició ens tenenpresents. //Àlex López

FOTOGRAFIA: JORDI GARCIA

Ramon

MartosPresident de la Coordinadora d’Entitats

“La plataforma té pesdins l’Ajuntament”Ramon Martos fa balanç al seu primer any de mandat com a president de laCoordinadora d’Entitats Esportives. Parla d’objectius i de la relació existententre la plataforma local i l’Ajuntament de Sant Cugat.

En el cas Júnior ens vanfer la ‘pirula’, però mésd’un se n’ha penedit

ESPORTS 39Dijous, 15 de juliol del 2004

COMPETICIÓ>Fer-nando Roca, un delsmillors jugadors del Clubde Golf Sant Cugat, s’haadjudicat la cinquena edi-ció de l’Open Mahou, unade les proves puntuablesper al Peugeot Tour d’Es-panya, que ha tingut llocal camp de La Herrería, aSan Lorenzo del Escorial.

Roca no ho va tenirgens fàcil malgrat la sevabona actuació al torneig,ja que finalment va poderaixecar el títol desprésd’imposar-se al golfistagranadí José Lorca en elsegon forat de desempat.

Segon ‘play-off’, primer triomfAquesta ha significat la segonavegada en les últimes quatre edi-cions d’aquest campionat de golfque Fernando Roca afronta el play-off d’aquest torneig.

La victòria ha significat tambéel primer triomf en un torneig indi-

vidual del Peugeot Tour d’Espanyade Golf.

En declaracions a l’organitza-ció d’aquesta prova, el golfistasantcugatenc ha explicat que“aquesta victòria em dóna moltamoral, ha estat un plaer guanyaraquest títol. M’he trobat molt bé i

molt segur en tot moment”. Rocatambé ha afegit que aquest títol “emdóna molts ànims perquè em quedala part més difícil del Tour Europeu,que és intentar mantenir la targetaeuropea i, tot i que ho tinc moltcomplicat, ho provaré. Aquesttriomf espero que m’ajudi”. <

Fernando Roca s’adjudical’Open Mahou de Golf

TORNEIG>Tres tenistes de lanostra ciutat han ocupat les prime-res dues posicions en una de lesproves puntuables per a la 21a edi-ció del Circuit d’Estiu Juvenil.Aquest campionat va tenir lloc a lespistes del Reial Club de Polo deBarcelona la setmana del 28 de junyal 4 de juliol. El Circuit d’EstiuJuvenil és una competició que orga-nitza la Federació Catalana de Tenisi que durant els mesos d’estiu secelebra amb diferents proves endiversos clubs de Catalunya.

Aquestes tres joves tenistes sónElena de Múller i Helena Bel, delClub Natació Sant Cugat, i PaulaTutusaus, del Club Esportiu Vall-doreix. Elena de Múller va alçar-seamb el títol en la categoria infantilfemenina en guanyar la final a latambé santcugatenca Paula Tutu-saus, per 1-6, 6-2 i 6-1. Per la sevabanda, Helena Bel va proclamar-sesubcampiona en la categoria alevífemenina en perdre la final ambNela Krejci per 6-2 i 6-1.

Elena de Múller, sòcia del CNSant Cugat, defensa aquesta tem-porada el Club de Tenis Barcino, aBarcelona, entitat amb la qual s’haproclamat campiona de Catalunyaper equips en categoria infantil. <

El jugador del CG Sant Cugat va vèncer al torneig en superar el segon forat de desempatAUTOR FOTOGRAFIA

Aquest és el primer torneig individual que guanya del Peugeot

Tres tenisteslocals brillenal Circuit d’Estiu

TENIS>Zak Calvo ha finalitzaten la segona posició en el quadrede consolació de la catorzena edi-ció del Campionat de Catalunyade Tenis en Cadira de Rodes,prova que es va desenvolupar del’1 al 4 de juliol a les instal·lacionsde l’Atlètic Terrassa Hockey Club.En la final d’aquest campionat,que s’ha disputat en superfície deterra batuda, va perdre enfrontRubén Pérez, que va derrotar-loper 6-0 i 6-1.

El santcugatenc va perdre enprimera ronda en el quadre prin-cipal del català davant Quico Tur,primer al rànquing nacional, per6-0 i 6-3.

Zak Calvo ha participat tambéaquesta temporada al Campionatd’Espanya, on ha finalitzat en pri-mera posició en el quadre de con-solació. El santcugatenc va desfer-se en la final del català Manel Palauen dos sets, per 6-0 i 6-1.

El santcugatenc encapçala enaquests moments la setena plaça alrànquing nacional d’un total de 55tenistes. La pròxima competicióen què prendrà part Zak Calvo seràaquest cap de setmana a Logronyoen el IV Open de la Rioja, torneigon ja ha jugat. <

Calvo,segonde consolacióal català

ESPORTS40 Dijous, 15 de juliol del 2004

ATLETISME>L’atleta de la sec-ció d’atletisme del Club Munta-nyenc Sant Cugat, Tomás Abellán,ha pujat al podi en la prova de saltamb perxa al 53è Campionat d’Es-panya Juvenil, que va tenir lloc elcap de setmana passat al Ferrol(Galícia).

Abellán va fer un salt de 4metres i 41 centímetres, per darre-re d’Igor Bychkov (4.51) i AlbertVélez (4.90) d’un total de dotzeparticipants. Aquest és, per l’atletasantcugatenc, un resultat del totpositiu, i més si es té en compte queaquesta és la primera temporadaque Tomás Abellán s’exercita en lamodalitat de salt amb perxa.

L’atleta juvenil també s’ha adju-dicat recentment el Campionatd’Espanya de la Joventut amb unamarca de 4,35 metres. <L’atleta del Club Muntanyenc Sant Cugat va fer un salt de 4,41 metres

CEDIDA

Àlex Barberà, president del Sant Cugat Esport FC, va recollir quatre trofeusCEDIDA

És la seva primeratemporada enaquesta modalitatatlètica

Tomás Abellán és tercer al’estatal de salt amb perxa

La Nit del Futbol Catalàpremia tres clubs localsGUARDONS>La FederacióCatalana de Futbol va lliurar el 2de juliol passat més de 300 trofeusals clubs campions de Lliga en totesles categories de la temporada2003-2004 del futbol català. Entreaquests, la XV Nit del FutbolCatalà també va distingir tres clubsde la ciutat: el Sant Cugat EsportFC, la Penya Blaugrana Sant Cugati el Futbol Sala Sant Cugat.

El Sant Cugat Esport FC varecollir quatre trofeus com a cam-pió de Primera Regional, de la Pri-

mera Divisió Juvenils i de la Sego-na Divisió Cadets i Infantils. LaPB Sant Cugat va endur-se el trofeude guanyador de la Primera Divi-sió Aleví i el FS Sant Cugat va rebreel trofeu de campió de la SegonaDivisió Infantil de futbol sala.

Entre el més del miler de perso-nes que van assistir a l’acte al Palaude Congressos de Catalunya, a Bar-celona, va sortejar-se un viatge pera dues persones i vuit dies a SantoDomingo. Àlex Barberà, presidentdel Sant Cugat Esport FC, va tenirla sort de cara i se’l va endur. <

ECONOMIADijous, 15 de juliol del 2004 41

Innovació i flexibilitat per ferfront a la deslocalització

EMPRESES>

El director Generald’ESADE, Carlos Losada,després de lloar l’adaptacióempresarial dels últims anys

als mercats, va alertar en el fòrumSantcugatribuna sobre el procés dedeslocalització de les empreses, queva redefinir com un procés “d’es-pecialització”. Losada va instar elsmés de 300 empresaris presents ala masia de Can Rosàs a apostar perla innovació tecnològica, la inversióen recerca i la flexibilització per ferfront a un procés que “no és recent”,sinó que “culmina un procés decanvi agreujat per la rapidesa”. L’es-

pecialista, que va admetre que “nohi ha remei senzill ni receptesfàcils” per a la nova competitivitat,va animar els empresaris que “posinl’oïda en el mercat”, que estiguinamatents a les demandes delsclients i distribuïdors, i apliquin lesmesures d’innovació necessàriesaplicant els canvis tecnològicsrecents. Losada també va apostarper “ser tremendament flexibles” iaixò passa per organitzacions mésdinàmiques i una nova cultura quepermeti flexibilitat d’adaptació alscanvis. També va recomanar unamentalitat empresarial que “valoril’assaig i l’intent i accepti millor elfracàs”, en una nova fórmula que“arrisqui i aprengui de l’error”.

El director general d’ESADE vaacompanyar-se d’algunes dades demercats internacionals que li van

permetre demostrar que la desloca-lització de les empreses no és unprocés nou i que en l’actualitat cadacop hi ha més empreses i profes-sionals que treballen des del seupaís per a empreses o clients situatsa l’altra punta del món. Losada vainstar els empresaris a “avançar-sea aquest procés” i va demanar laimplicació de l’administració públi-ca i de la societat civil en general. Eldirector general també va reivindi-car més inversió en capital humà i“més sensibilitat sobre la formació

del personal, que és molt baixa”. Enaquest sentit, va apel·lar a una rela-ció més estreta entre la universitat iles empreses.

ESADE, a Sant Cugat el 2007En aquest sentit, Carlos Losada vaexpressar el seu desig perquè l’any2007 una delegació de l’escola denegocis ESADE s’instal·li pels vol-tants del Centre Borja, a Sant Cugat.En aquests moments, els responsa-bles del projecte. que “té anys demaduració”, estan negociant possi-

bles socis privats i públics per arri-bar a una proposta concreta a finalsd’any. Losada va explicar que elfutur centre santcugatenc “ha d’es-tablir un pont entre el món científici empresarial, on s’agafin de la màamb les empreses innovadores”.

L’objectiu és “facilitar la for-mació d’empresaris i científics peral llançament d’empreses amb unentorn que plantegi propostes con-cretes amb un conjunt de serveis iassessorament legal, econòmic iempresarial”. Davant aquest repte,

l’alcalde de Sant Cugat, Lluís Reco-der, va mostrar el suport i interès del’Ajuntament perquè “és un projec-te de molta qualitat, amb el prestigid’ESADE, que aporta un valor afe-git i reforça Sant Cugat com a ciu-tat universitària”.

Els pròxims ponents de Santcu-gatribuna seran el president de l’As-sociació Espanya-EUA, AntonioGarrigues, al novembre, i el conse-ller d’Economia de la Generalitat,Antoni Castells, al desembre. //J.M.C.

Una oposició molt feble,JORDI GARCIA

Losada va reivindicar més sensibilitat sobre la formació i més inversió en capital humà

El director general d’ESADE, Carlos Losada, recorda a Santcugatribuna l’adaptació empresarial

ECONOMIA42 Dijous, 15 de juliol del 2004

El preu de l’habitatge pujaa Sant Cugat un 25,5% A Catalunya, aquest increment en el sector immobiliari se situa a prop del 14%

HABITATGE>El cost mitjà del’habitatge comença a estabilitzar-se. Això no significa que deixi depujar, sinó que no ho fa de la matei-xa manera que en l’anterior període,el 2003. L’any passat, els preus dinsel sector immobiliari van experi-mentar un increment de fins a un18,8%.

Dintre de les poblacions quemés han experimentat l’encarimentdestaca Sant Cugat, que és una de

les poblacions més sol·licitades ique més ha crescut en aquestsúltims anys dins la demarcació deBarcelona.

Els preusSegons dades de la Societat deTaxació, aquest juny el preu delmetre quadrat a Sant Cugat és de2.329 euros, mentre que la variacióentre el juny de l’any passat i eld’enguany és d’un 25,5%, cosa quesitua Sant Cugat com la ciutat quemés ha apujat el preu de l’habitatgeen el conjunt d’Espanya, seguidade Badalona i Girona.

L’estudi també situa Barcelonacom la capital més cara, ja que elcost per metre quadrat és de 3.098euros, seguida de Madrid, que sesitua lleugerament per sota, amb unpreu per metre quadrat de 3.082euros. La Societat de Taxació creu

que tot i que els preus continuarancreixent ho faran amb un ritme méslent del que han experimentat finsara.

Aquest informe assenyalatambé que en el cas de Sant Cugatel preu del metre quadrat de la cons-trucció està molt per sota de la mit-jana catalana, que se situa prop dels2.820 euros.

L’encariment de la segona màPer altra banda, i segons un estudi dela immobiliària Idealista.com deSant Cugat, no únicament ha cres-cut el preu de l’habitatge nou, sinó

que també ho ha fet el de segona mà,ja que s’ha encarit més d’un 8% enels últims tres mesos. D’aquestamanera, Sant Cugat se situa com lasegona població on la vivenda usadaha pujat més de preu, després deTerrassa.

Habitatge per al joves Un estudi del Consell de la Joven-tut posa de manifest la poca acces-sibilitat del joves a l’habitatge. Elsjoves que volen comprar unavivenda han de destinar prop del58% del seu sou per fer front alpagament de l’habitatge mitjançant

un préstec hipotecari.

I els tipus d’interès...Tot i que la majoria de personesopten per una hipoteca de tipusvariable, aquest any és millor decan-tar-se per una de tipus fix. Això esdeu al fet que el Banc Central Euro-peu porta ja més d’un any estancaten un tipus d’interès baix que escorrespon al 2,00%. Segons l’opi-nió dels economistes, aquestamesura, que dura ja des del juny del2003, encara podrà seguir fins afinals d’aquest any, moment en quèel tipus d’interès començarà a pujar,un procés que ja ha succeït als EstatsUnits . <

A Sant Cugat, el preu del metre quadrat està per sota de la mitjana catalanaARXIU

Encara que la pujada depreus de l’habitatge s’hadesaccelerat, aquestscontinuen pujant

ENTITATS>El nou Club FòrumEmpresarial del Vallès s’estrenarà elpròxim dia 27 amb un dinar de treballprotagonitzat per l’expert interna-cional en recursos humans, PabloCardona. El també professor d’IESEi autor de llibres especialitzats enmanagement i competències direc-tives oferirà una xerrada amb elsassistents al nou punt de trobadaempresarial. D’altra banda, el Clubtambé s’estrena amb un seminari devendes a càrrec de la directoracomercial de Solostocks.com,empresa del Grup Intercom, líder aInternet.

El Club Fòrum Empresarial ésuna iniciativa privada que vol donarresposta a les necessitats dels petitsempresaris en una aposta per unanova forma de relacionar-se i fernegocis. El Club neix amb vocacióde servei i sense afany de lucre.<

Un dinar estrenael Club FòrumEmpresarial

GUIA43Dijous, 15 de juliol del 2004

ADVOCATSCASTAÑEDA ADVO-

CATSPlaça Barcelona, 6Tel. 93 589 38 41Fax: 93 589 16 86

EULÀLIA PINYOLM. Farrés, 15 A - lc DTel. 93 674 44 69

G.A.P.Lluís Companys, 29Tel. 93 589 72 08

GARCIA JULIÀAv. Catalunya 22 1r2aTel. 93 674 41 64

ISABEL FERRERGirona, 9, 4t 4aTel. 93 589 54 51

JOSEFA TORTOSA P.St. Antoni, 12Tel. 93 674 05 93

LL. GRIERA

CABELLOFsc. Moragas, 5, 3r3aTel. 93 674 44 94

ALIMENTACIÓAIRES LATINOSEspecialitats suda-mericanesMontserrat 17-19Tel. 93 675 65 02

SALUMSLlegums cuits,bacallà i conservesSant Antoni, 50Tel. 93 674 57 52

AL·LUMINIAL. GARRIGAOrient, 65, baixosTel. 93 675 29 02

CRIST. AUGUSTA SLPlaça Dr. Galtès, 9Tel. 93 675 41 21

FUSTERIA. D’AL. I

PVC ST CUGATDe la Torre, 1Tel. 93 674 15 02

MOYANO SLMercé Rodoreda, 8Tel. 93 675 20 51

ANIMALSDINO’SAvda. Can Graells, 9Tel. 93 674 37 17

LA FAUNARbla. Celler, 35-37Tel. 93 674 13 05

ANTENESCOLL FAVÀ SERVEISAntenes, porterselectrònicsAvd. Fsc. Macià, 85 CTel. 93 590 63 07

ARQUITECTESARQUITECTURA I

GESTIÓ MARTÍ

FINETDe la Creu, 25, 1rTel. 93 589 30 65

BIU Arquitectura ecològi-caDr. Murillo, 11, local ATel. 93 590 64 00

DANIEL CALATAYUDRbla. Ribatallada, 31B3 4r 1aTel. 93 675 18 03

ESTUDI ARQVillà, 12Tel. 93 675 67 97

FUSTER I FREIXALa Mina, 17, L. BTel. 93 675 18 35

JOAN ENRIC EJAR-

QUEManel Farrés, 15 CTel. 93 590 61 87

JORDI CUFÍ

BORRELLAv. Vall d’Or, 2Tel. 93 674 26 01

JORDI FRONTONSColom, 8Tel. 93 587 99 34

JORDI MERCADÉCreu, 6-8, 2n 3aTel. 93 209 73 26 -608 49 45 19

Mª DEL MAR EJAR-

QUEDe la Creu, 25 bx.Tel. 93 674 51 11

M OOrient, 78-84. 4r 4aTel. 93 675 49 50

ASSEGURAN-CESAGENCATManel Farrés, 85, CTel. 93 675 00 17

J.G. ASSOCIATSPl. Barcelona, 9 BTel. 93 675 30 12

ASSESSORIESBELL & ASSOCIATSPlaça Barcelona, 11Tel. 93 674 17 84

F.R. ASSESSORSFc. Moragas 3 ents3aTel. 93 590 10 79

G.A.P.Lluís Companys, 29Tel. 93 589 72 08

NOGUERA MARCET I

ASSOCIATSLaboral, fiscal i jurídicSta. Maria, 38, 2n 2aTel. 93 589 51 00

R&R ASSESSORS EC Fiscal, merc. i lab.Ptge Celler, s/n, dx 7Tel. 93 589 08 70

RAMÍREZ-LAMBEAPlana Hospital, 6 esq.Tel. 93 589 37 15

SÁNCHEZ CRESPOLaboral, fiscal, comp-table i jurídicMontserrat, 26Tel. 93 589 79 23

AUTOESCO-LESAUTOESC. MOLINSVillà, 1Tel. 93 674 42 00Tots els carnets

EN MARXARosselló, 21, baixosTel. 93 675 59 09

AUTOMÒBILSAUTOCOMARCA DEL

VALLÈSAv. Ll. Companys, 29Tel. 93 674 68 50 -93 674 71 99

DELPHI

Av. Cerdanyola, s/nTel. 93 589 20 00

J. MUÑOZSolà, s/nTel. 93 674 16 20

T.M.G. EXP. I VEN-

DESAv. Ll. Companys, 36Tel. 93 675 56 53

T.M.G. TALLERSBorrell Front, 31-33Tel /Fax 93 674 3475

BALLESCOLA DE BALLS

DE SALÓAnselm Clavé, 14Tel. 93 675 49 37

KOLIBRÍBoutique del ballAnselm Clavé, 14Tel. 93 675 48 40

BELLES ARTSCABANASSantiago Rusiñol, 54Tel. 93 674 06 490

CUGARTTorrent Bomba, 14Tel. 93 674 43 90

TOT ART CANDINICursos pintura i dec.Pça. Dr. Galtés, 6, l. 3Tel. 93 675 39 03

BICICLETESCARDONAValldoreix, 41Tel. 93 674 15 09

SUN BIKECan Matas, 2Tel. 93 589 17 57

CARNISSE-RIESSAGARRAEndavallada, 22Tel. 93 674 01 60Fsc. Moragas, 13Tel. 93 675 37 77

TUBAULa Torre, 14Tel. 93 674 12 85Mercat Torreblanca P.1-6 i 1-7Tel. 93 675 30 65Mrct Pere San P. 104Tel. 93 589 14 18Passeig Rubí, 108(Valldoreix) Tel. 93 674 57 47

CATIFESPAPIOLVenda i netejaCánovas Castillo, 4Tel. 93 674 65 00

CENTRESBRONZEJATPAYTUBÍCan Matas, 2Tel. 93 675 50 11

CENTRESPSÍQUICSTALLER J. MORA-

GASAv. Villadelprat, 79Tel. 93 674 50 48

CERÀMIQUESI BANYSCATALONIA

CERÀMICCtra. Sant Cugat-Cerdanyola, km 3Tel. 93 580 15 00

DELT, SLMartorell, 49Tel. 93 589 79 34

FOAPAv. Rius i Taulet, 27Tel. 93 674 05 03 -93 589 31 21

RIOMARAvda. Catalunya, 19Tel. 93 675 69 65

RODÓAv. Rius i Taulet, 6Tel. 93 689 82 80

VICAT 2Camí Can Calder, 8 ATel. 93 675 20 01

CERÀMICAARTESANALTRES AL TALLERTaller propiAnselm Clavé, 9Tel. 93 674 78 07

CLUBSESPORTSCLUB BELLATERRALluís de Ábalo, s/nTel. 93 580 25 42

CLUB MUNTANYENCPlaça Barcelona, 5Tel. 93 674 53 96

CLUB NATACIÓ DE

SANT CUGATC. Crist Treballador,s/nTel. 93 674 14 53

COMPRA-VENDAMER-K2Rius i Taulet, 49-51Tel. 93 675 60 21

CONGELATSL’ILLA CONGELATSMrct Pere San, P. 125Tel. 93 589 38 06

CONSULTORIADE DIRECCIÓGLOBALMEDFormació i asses. engestió, qualitat total Ptge. Celler, 1Tel. 609 262 848

COPISTERIESARPALIValldoreix, 45Tel. 93 674 96 02

COPISTERIA THERSant Antoni, 24Tel. 93 589 74 42

COPY-GRAFICCan Matas, 8Tel. 93 675 36 53

OFINOVAAv. Ll. Companys, 18Tel. 93 675 23 73

CONSTRUC.

BELSCON XXI SACm Can Calders 10belsconxxi@nexo.esTel. 93 675 32 67

CRISTALLE-RIESSANT CUGATAv. Ll. Companys, 29Tel. 93 674 13 98

ECONOMIS-TESEMILI SAPENARosselló, 12, 2n 2aTel. 93 590 13 96

G.A.P.Lluís Companys, 29Tel. 93 589 72 08

ELECTRICITATCONELÈCTRIC DEL

VALLÈS, SLPunt de servei Fecsa-EndesaAv. Cerdanyola, 26 bxTel. 93 589 09 42

INSTAL·LACIONS JPAigua i calefaccióJacint Verdaguer, 74Tel. 93 675 19 39i.j.puig@terra.es

LA BOMBETA, SLAv. Catalunya, 3Tel. 93 674 00 24

PUNTBAT ELECTRI-

CITATCamí del Colomer, 2Tel. 93 674 68 06

ELECTRÓNICAMONTOSARep. TV, vídeo, ante-nes, videoportersMontserrat, 33Tel. 93 674 47 58

VALLSRep. TV, vídeo, Hi-FiMartorell, 6Tel. 93 674 64 12

ELECTRODO-MÈSTICSCADIMATorrent de la Bomba,36-42, local 1Tel. 93 589 00 74

TOBELLA Santiago Rusiñol, 49Tel. 93 590 69 80

EMPRESA DESERVEISASTELContact centerCtra. Sant Cugat aRubí, edifici FórumTel. 902 300 037

FACTOR RRHHSta. Maria, 9, 1r 1aTel. 93 6 75 67 00

G.A.P.Lluís Companys, 29Tel. 93 589 72 08

ENGINYERIAAPK GABINET D’EN-

GINYERIASabadell, 11, bxTel. 93 675 10 08

INGENIERIA AP

Villà, 12Tel. 93 675 68 04

ENSENYA-MENTANTIQUARestauració moblesViñoles, 14Tel. 93 675 53 07

CARME TALLEDA

MÚSICAMartorell, 4Tel. 93 589 28 33

CENTRE D’ESTUDIS

MUSICALS GYMELMatrícula obertaCarme, 18Tel. 93 583 65 79

ESCOLA THAUVial InterpolarTel. 93 589 81 08

ESFERA D’ARTArts plàst. i acadèmiaSant Ramon, 21Tel. 93 675 91 44

KUMONMatemàtiquesCamí del Colomer, 10Tel. 93 674 65 58

PATUFET PARTICU-

LARSant Jordi, 22Tel. 93 674 12 39

ESCULTURAMIQUEL CASAJUA-

NA SALABERT“Cal Pere Mosso”Escultura i pinturaLa Torre, 8 (Monestir)Tel. 93 675 46 24

ESMOLATSVALLÈSEspecialistes eneines de tall i esmo-latsVic, 28, local 3Tel. 93 675 41 23

ESPORTSAVENTURARIESGO AVENTURAPassatge Diputació, 9Tel. 902 165 165 -620 92 21 81

ESTANCSCAL CRISPINSantiago Rusiñol, 23Tel. 93 674 03 08

LA TABAQUERÍALl. Companys, 30-32Tel. 93 675 04 05

ESTUDI DEC. IINTERIOR.SL DISSENYVillà, 12Tel. 93 675 67 88

VERPLA, SLMartorell, 49-51Tel. 93 583 68 87

YBARGÜENGOITIA

ASOCIADOSLluís Companys 18-20, 7Tel. 93 590 25 00

FERRETERIESEL PONT

Girona, 3Tel. 93 675 01 75

FERRETERIA ROS2 de maig, 12Tel. 93 674 37 64

PUNT CLAUFsc. Macià, 52-56Tel. 93 589 51 25

FISIOTERÀPIACTRE. TERAPÈUTIC

ST. CUGATSessions individuals,gimnàstica terapèuti-caPça. Pep Ventura, l.2-3 (cant. escaletes)Tel. 93 589 22 85

FLORISTERIAFLORISTERIA EMMAFlors i plantesRius i Taulet, 16Tel. 93 674 70 45

MARINA COLLArt floralAv. Cerdanyola, 41Tel. 93 674 86 84

FORNSEL FORN CENTRALDegustació, pastes ientrepansManel Farrés, 41 bxTel. 93 589 67 17

FORN J. VALLSElaboració pròpiaMajor, 24Tel. 93 674 01 59

KROXANAv. Catalunya, 15Tel. 93 589 81 97

MIRA-SOL MARI

FLECA ARTESANAPça Joan Borràs, 1Tel. 93 674 15 46

FOTO-VÍDEOCONTRALLUMSantiago Rusinyol, 42Tel. 93 675 12 48

INTERFILMRbla. Celler, 23Tel. 93 587 84 27

ZOOMCentre de la imatgeSanta Maria, 14Tel. 93 675 56 74

FRUITERIESFRUITERIA ÁNGELAv. Catalunya, 8Tel. 93 589 70 47

FUSTERIESFUST. EBENISTERIATel. 93 699 67 48 -93 674 70 68

TOTA FUSTA2 de maig, 9Tel. 93 674 35 43

XERRIC FUSTERIAXerric, 26 Tel. 93 674 05 88

GALERIESD’ARTCANALS GALERIA

D’ARTC. de la Creu, 16Tel. 93 675 49 02

ESPAI L. RIBASPlaça Gorina, 13

Tel. 93 589 57 76

POU D’ARTBalmes, 35Tel. 93 590 60 86

SALA RUSIÑOLSantiago RusiñolTel. 93 675 47 51

GELATSARTESANSLA XIXONENCAGelats i torrons artes.Major, 29Tel. 93 675 25 86Xerric, 30Tel. 93 674 13 48Gelats i torrons arte-sans, s. cafeteria

PINGÜÍ TROPICALPlaça Octavià, 2Tel. 93 674 58 84

GIMNASOS-ESPORTSCLUB NATACIÓ

SANT CUGATCrist Treballador, s/nTel. 93 674 14 53

DIR SANT CUGATCtra. de Rubí, 76-78Tel. 901 30 40 30

GIMNÀS ESCOLA

SANT CUGATElisenda, 11Tel. 93 674 61 72

GIMNÀS SANT

CUGATAnselm Clavé, 20Tel. 93 590 82 79

RUNNING VALLÈSCan Matas, 2 localTel. 93 589 86 31

ST CUGAT ESPORTSPl. Quatre Cantons Tel. 93 674 30 81

SQUASH SANT

CUGATSant Jordi, 33-35Tel. 93 674 98 62

GRÀFIQUESGRÀFIQUES ARISCastellví, 19Tel. 93 675 32 66

HAMBURGUE-SESMC DONALD’SCtre Cial. St. CugatTel. 93 674 46 54

DIETÈTICAGERD DIETÈTICAPlaça Pere San, 9Tel. 93 674 00 60

SUPER-NATURALSant Ramon, 4Obert dissabte tardaTel. 93 675 59 53

HÍPIQUESHÍPICA SEVERINOPg. Calado, 12Tel. 93 674 11 40

HOSTESESMARKET DEVELOP.

AZAFATAS Y REL.

PÚBLICASSolsona, 3 esc. A 1r

2aTel. 93 589 58 60 -667 536 665

IDIOMESDEUTSCHE AKADE-

MIECentre alemanyMartorell, 31Tel. 93 675 27 27

SPRINT IDIOMESFrancesc Moragas, 8Tel. 93 589 22 64

TRINITYRbla. Can Mora, 18Tel. 93 675 22 01

WAY-INIdiomes-TraduccionsRius i Taulet, 2 pral.Tel. 93 674 82 15

IMMOBILIÀ-RIESARENASANEndavallada, 21 bxTel. 93 589 45 66

KSAAv. Lluís Companys,8Tel. 93 587 89 90 -93 589 26 43

FINCAS SANT

CUGATAbogado-APIDoctor Murillo, 14Tel. 93 674 08 97

INICIATIVES S.C.Vic, 28, 2n 1aTel. 93 675 10 10

CASTELLVÍRius i Taulet, 4Tel. 93 674 12 41 -93 674 13 66

FINCAS OCCIDENTEAPICastillejos, 31Tel. 93 675 18 48

G.I.P.E.Sant Bonaventura, 5Tel. 93 589 03 43 -699 08 86 17

SACA FINQUESValldoreix, 60Tel. 93 674 67 15 -93 589 33 68

ORGANPlaça Octavià, 7Tel. 93 674 32 08

IMDESAPlaça Octavià, 8Tel. 93 675 43 02 -93 674 57 04

STILOAPIVillà, 1 - local 8(entrada per Dr.Murillo, 21)Tel. 93 674 88 01

LOOK & FINDValldoreix, 35Tel. 93 544 28 29

MULTICASARambla del Celler, 2Tel. 93 589 00 66

CASAS-CASAS I G.Av. Lluís Companys,22Tel. 93 674 14 91 -93 674 14 97

DOING ITRbla. Mn. CintoVerdaguer, 19(Valldoreix)Tel. 93 590 03 79

LEÓN TOMÁSSant Medir, 35Tel. 93 589 49 44

RIVER IMMOB. &

SERVICEPlaça Octavià, 4Tel. 93 589 54 54 -93 674 84 03

FINQUES GIRONE-

LLAPlana de l’Hospital,10Tel. 93 674 72 54

IMMARBA, S.A.Av. Lluís Companys,52Tel. 93 674 77 76 -93 589 42 05

IMPRENTAIMPRENTA SANT

CUGATPça. Barcelona ,4Tel. 93 675 51 01

PAPERINSKIXerric, 25Tel. 93 589 87 14

INFORMÀTICAAPPLE CENTERPlaça Unió, 3Tel. 93 590 80 60

AREA SOFTWAREGirona, 17Tel. 93 583 69 07

OLA INTERNETAvda. Catalunya, 20Tel. 607 85 63 93

SIGNUS SERVEIS

INFORMÀTICSInstal·lació, repara-ció, manteniment,seguretatTel. 93 589 19 68 www.signus.info

WED TIMEPg. Francesc Macià,87, local 2Tel. 93 583 67 94

INSTAL·LA-CIONSA. ZAMORA, S.L.Mn. C. Verdaguer, 18Tel. 93 589 26 38

FOAPRius i Taulet, 27Tel. 93 674 05 03

MANTSERV, S.A.Av. Catalunya, 18Tel. 93 674 60 58

TOT SERVEISDr. Galtès, 9Tel. 93 675 58 91

INSTITUTS DEBELLESACENTRE D’ESTÈTICA

DONNADepilacions làser imassatgesc/ Major, 36, 1Tel. 93 675 52 54

Mª ÀNGELSPça. Dr. Galtés, 8 2a4aTel. 93 589 89 48

MASAJES A 1000Centre d’estèticaPla del Vinyet, 57, l. 7Tel. 93 544 11 75

PAYTUBÍCan Matas, 2Tel. 93 675 50 11

QUIROSValldoreix, 76 bisTel. 93 589 07 06

GUIA comercial

GUIA44 Dijous, 15 de juliol del 2004

GUÍA comercial

Bodes de la setmana

Aitor Vicentei Mati Salvador

Inocencio Palacioi Ma Angelica Segura

Jordi Vilai Sandra Lázaro

Inés Zazoi Ramón Clapera

Lorenzo Zamorai Sandra Moyano

RBVFsc Moragas, 25Tel. 93 675 58 55

JARDINERIESBOTÀNIAJardins, terrasses, dis-senys de prof.Tel. 93 675 61 16 -649 094 100

GARDEN ROCAMORALlaceres, 12Tel. 93 674 36 94

OBSJARDÍCamí del Colomer, 12Tel. 93 589 49 71

SON JARDÍServeis de jardineriaLleida, 1Tel. 93 674 07 80

JOGUINESJOGUINES MARGASanta Maria, 44Tel. 93 674 15 32

L’AMIC IMAGINARIRius i Taulet, 13Tel. 93 589 36 32

SCOOTY LUDICXerric, 8 BTel. 93 590 61 89

JOIERIESAMBARCastillejos, 33Tel. 93 675 62 95Joieria-rellotgeria,taller propi

ANNA FUSETSantiago Rusiñol, 45Tel. 93 589 50 72

MIREIA’SValldoreix, 33Tel. 93 674 99 40

TONI LOZANO JOIER

ARTESÀTaller propiXerric, 27-29Tel. 93 674 94 24

TRES AL TALLERJoieria artesanal, taller Anselm Clavé, 9Tel. 93 674 78 07

LOTERIESADMIN. NÚM. 1 Valldoreix, 67 ATel. 93 589 47 42

ADMIN. NÚM. 2Major, 33 Tel. 93 674 01 74

LLAMINADU-RESSEC I DOLÇFruits secs, caramels illaminaduresSanta Maria, 45Tel. 93 674 12 53

LLANESCASA DE LES LLANES

Castillejos, 17Tel. 93 674 64 91

LLAR D’AVISLA FLORESTAPearson, 36Tel. 93 589 78 00

LES PLANESTel. 93 675 51 05

MIRA-SOLVictòria, 48 Tel. 93 589 20 18

LLAR D’IN-FANTSJARDÍ D’INFANTS

L’ALBACarme, 40-42Tel. 93 674 86 99

LA MAINADACastellví, 23Tel. 93 674 81 52

LLIBRERIESALEXANDRIAVillà, 10Tel. 93 675 32 01

EL CELLER DE LLI-

BRESRbla del Celler, 25Tel. 93 674 96 59

HEMERYTot en esoterisme, lli-bres, mineral, músicaSant Antoni, 1Tel. 93 589 43 87

L’AMIC IMAGINARIRius i Taulet, 13Tel. 93 589 36 32

LLIBRERIA PAIDEIASantiago Rusiñol, 40Tel. 93 674 03 14

LUDOTEQUESCASAL FAMILIAR ELS

PEIXETSCasals d’estiu, Nadal iSetmana SantaEstapé, 37, baixosTel. 93 583 68 39

ESPIRALVillà, 22Tel. 93 589 21 15

RIALLESSant Medir, 14Tel. 93 674 67 38

SCOOTY LUDICXerric, 8 BTel. 93 590 61 89

MARBRESMÁRMOLES ST

CUGATCan Fatjó Aurons-Campoamor, 12 - N. 3Tel. 93 675 51 08

MARCSATELIER BLAUAv. Torreblanca, 2Tel. 93 589 19 31

CRISTALERIA AUGUS-

TA SLPlaça Dr. Galtès, 9Tel. 93 675 41 21

MATERIALCONST.MAT. RIOMAR SLC/ 1, 61 - Can BarataTel. 93 588 02 49

MERCERIESLA MERCERIAPlaça Pere San, 7Tel. 93 674 05 24

LA PERLAMajor, 3Tel. 93 674 01 38

MERCERIA LOLADr. Murillo, 4Tel. 93 675 59 42

MISSATGERSMRWIldefons Cerdà, 4Tel. 93 590 26 80

SANT CUGAT

EXPRESS SLPlana Hospital, 32Tel. 93 589 68 28

MOBLES IDECORACIÓCARRÉ MOBLESFsc. Moragas, 33Tel. 93 674 09 95 - 93674 15 50

CASAJUANA Galeries Sant JordiSantiago Rusiñol, 37Major, 6Tel. 93 589 22 32

EGA MOBLESCánovas del Castillo, 2Tel. 93 589 00 14

GRUPO LOBERLluís Companys, 40Tel. 93 589 50 50

INDUBRUCMobles de jardíAv. Ragull, 9-19Tel. 93 589 00 23

JORDI FLORENSA

INTERIORESLluís Companys, 23Tel. 93 674 88 42

LA GARRIGA VERDAAv. Rius i Taulet, 120Tel. 93 544 24 11

LA MOYENNESantiago Rusiñol, 15Tel. 93 674 53 54

LETTOMoble juvenilPça. Dr. Galtés, 7Tel. 93 674 58 51

MODA-CON-FECCIÓALLEGRO BIG SIZETotes les talles gransVic, 28

Tel. 93 590 11 22

ANDAGUAAv. Catalunya, 18Tel. 93 583 60 17

BENETTONSanta Maria, 21Tel. 93 674 85 02

BLUE MOONMajor, 16Tel. 93 675 02 67Valldoreix, 43Tel. 93 589 43 55

CAMPMANY Valldoreix, 16Tel. 93 674 14 82

CASA DE LES LLA-

NESTotes les tallesCastillejos, 17Tel. 93 674 64 91

LA MODISTAPlana Hospital 3-5 L. 6Tel. 93 589 86 69

MARIANSabadell, 1 / Pça. PereSan, 14Tel. 93 674 74 28

TOT PUNTSant Antoni, 19Tel. 93 674 00 97

MODA INFAN-TIL I PUERI-CULTURABABY VIPValldoreix, 10Tel. 93 590 02 49

CUCARRÓ Santiago Rusiñol, 30Tel. 93 674 55 80

D6A16Àngel Guimerà, 19Tel. 93 544 24 19

PRENATALRbla. del Celler, 43Tel. 93 689 72 68

MODA JÚNIORD6A16Kid-JúniorÀngel Guimerà, 19Tel. 93 544 24 19

MOTOSCASTELLVÍ MOTORConc. oficial HondaRosselló, 15Tel. 93 675 45 16

TWIN MOTORSVenda, reparació i rest.,totes les marquesBorrell, 9Tel. 93 674 88 78

NETEGESBRILLNET SLLluís Companys, 27Tel. 93 675 95 95

CLEANT MONT

NETEGESNeteges en generalSanta Engràcia 7, bx

Tel. 93 590 05 92

NETEGES BOIXNeteges en generalAbat Biure, 20, bx 1aTel. 93 675 35 02

NETEJA IND.MDLMòduls digitals per alrentatRbla. Celler, 55 local ATel. 93 590 85 85

OB. REGALMIL I UNA TROBALLESMartorell, 2Tel. 93 674 14 85

PACHA MAMATorrent Bomba, 22Tel. 93 583 69 67

OBRES-CONST. PROM.CONSTRUALPASanta Maria, 9 , 1r 1aTel. 93 589 01 51

RESIDENCIAL GALTÉSPça. Dr Galtés, 5, l. 1Tel. 93 674 43 56

STANZAValldoreix, 10Tel. 93 674 65 98

ÒPTIQUESCENTRE D’ÒPTICSXerric, 29Tel. 93 589 61 61

ÒPTICA MIRA-SOLL’Endavallada, 15Tel. 93 589 86 88

TEIXIDÓ ÒPTICASant Jordi, 30Tel. 93 589 44 95

PAPERERIESPAPERINSKIXerric, 25Tel. 93 589 87 14

PARAFARMÀ-CIAFARMAROSAFrancesc Macià, 71Tel. 93 674 24 89

PÀRQUINGSP. GALTÉSTorrent de la Bomba,s/n (Plaça Dr. Galtés)Tel. 93 589 90 68

PASTISSERIESLA LIONESAValldoreix, 79Tel. 93 674 07 71

SÀBATSantiago Rusiñol, 46Tel. 93 675 12 99

TONY MESTRE PAS-

TISSERCtra. Cerdanyola, 14Tel. 93 675 53 02

PEIXETERIESRIBERA MANEROAv. Catalunya, 2, l. 10Tel. 93 675 06 19Mct Torreblanca,P.1 22Tel. 93 675 32 56Ctre Cial S. Cugat P. 55Tel. 93 589 75 80

PERRUQUERIAAQUILINOSant Jordi, 18Tel. 93 589 50 84

BLUERambla del Celler, 121Tel. 93 674 97 34

CARNÉ I BOSCHFsc. Moragas, 29Tel. 93 589 60 88

CARRERAValldoreix, 69Tel. 93 675 20 12

FORMA’SElies Rogent, 18 ATel. 93 675 40 06

GALATEALluis Companys, 9Tel. 93 674 51 44

IMATGE MENFISAvda. Anselm Clavé, 3Tel. 93 675 00 55Martorell, 12Tel. 93 589 56 57

JEAN LOUIS DAVIDPlaça Dr. Galtés, 5Tel. 93 675 61 70

JUANIXerric, 28Tel. 93 674 66 99

MIMAPla del Vinyet, 57, l. 7Tel. 93 544 11 75

PEL-FAÇArticles perruqueria iestèticaXerric, 28Tel. 93 589 68 49

PERRUQ. BELLVERAv. Catalunya, 12Tel. 93 675 42 02

PERSIANESCOPERSEFrancesc Macià, 52 bTel. 93 589 81 29

CRISTAL. AUGUSTAPlaça Dr. Galtès, 9Tel. 93 675 41 21

PINTURESDECASAPintures i decoracióCtra. Roquetes 31 n. 3Tel. 93 544 10 46

PISCINESAQUANET Tel. 649 95 30 50 - 93589 28 70

BCN PISCINESCristóbal Colon, 30Tel. 93 675 13 13

ESPAI PISCINA Cm C. Calders 10 2n 1aTel. 93 675 32 67 -639 31 27 16

FERRON Av. Rius i Taulet, 20Tel. 93 674 68 47

PISC. BELLATERRARius i Taulet, 55, lc. 3Tel. 93 590 13 99

PNEUMÀTICSPNEUMÀTICS ST. C.Pneumàtics, mecànicaràpidaAnselm Clavé, 16-18Tel. 93 675 28 53

POLLERIESPOLLERIA IMMAMct Torreblanca P. 1-5Tel. 93 675 13 89

PREVENCIÓRISCOS LABO-RALSGESTIÓ HIGIENE I

SEGURETAT INDUS-

TRIAL S.L.Manel Farrés, 97Tel. 93 587 99 16

PUBLICITATEVELINERbla. Mossèn JacintVerdaguer, 55, local 52Tel. 93 675 50 02

REFORMESDELT, SLMartorell, 49Tel. 93 589 79 34

FRANCISCOTel. 93 431 65 97 -625 133 898

TOT SERVEISDr. Galtès, 9Tel. 93 675 58 91

REPARTIDORSMAILING VALLÈS, SLMercè Rodoreda, 8Tel. 93 589 23 71

RESIDÈNCIESLLAR AVIS MIRA-SOLCentre de diaCamí de Sant Cugat aPapiol, 193-195Tel. 93 675 02 50

RESID. 3A EDAT

SANT SALVADORSant Salvador, 47Tel. 93 674 42 23

RESIDÈNCIA DÍAZResidència assistidaTòrtora, 11 (Valldoreix)

Tel. 93 674 20 16

RESIDÈNCIA LLAR LA

FLORESTAAntoni Griera, 11Tel. 93 674 08 58

VIL·LA VALLDOREIXJoan Borràs, 64Tel. 93 589 62 58

ROBA LLARFALGUERAVillà, 1Tel. 93 675 24 01

SUPER HOGARPlaça Octavià, s/nTel. 93 589 89 99

SABATERIESCARRERAValldoreix, 71Tel. 93 675 20 12

REPARACIÓ DEL

CALÇAT SABATAFrancesc Moragas, 6Tel. 93 675 32 74

TATER’SSant Antoni, 62Tel. 93 675 55 06

ZAPARAMAL’Endavallada, 7Tel. 93 675 43 94

SEGURETATAUX-VYDAv. Ll. Companys, 50Tel. 93 589 17 99

TALLERSMECÀNICS AUTO REC. VALLÈS E.

JULIARecanvis i accessoris Camí de la Creu, 24Tel. 93 675 11 50 - 93675 19 51

AUTOREPARACIÓ STPlanxa i pinturaSant Pere, 6Tel. 93 675 10 13

J. MUÑOZSolà, s/nTel. 93 674 16 20

MEC. DE L’AUTO.

BERROCAL MOTOR

SPORTEsp. en PorscheCant Matas, 10Tel. 93 589 47 87

MECÀNICA DE L’AU-

TO. XAMFRÀSant Esteve, 4-6Tel. 93 674 62 04

SERVICAR T. MEC.

PERE CANALS G.Baixada d’Alba, 12Tel. 93 674 63 62

SOLÉ REPARACIÓ DE

L’AUTOMÒBILMec., planxa, pinturaDe la Creu, 2

Tel. 93 674 16 31

TALLER JORDIRep. de l’automòbilMina, 39Tel. 93 674 06 17

TALLERS FXServei oficial BoschCastellví, 25, baixosTel. 93 674 56 78

TALLERS TORNERPlana Hospital, 35Tel. 93 674 69 50

TAPISSERIESLA TAPISSERIASant Medir, 2, bx ATel. 93 589 11 51

TAXISASS. RÀDIO TAXITel. 93 589 44 22 - 93675 51 51

ELEGANCE MERCE-

DESTaxi de luxe Mercedes,aeroport, serveis con-certats Tel. 619 66 58 40

TETEA SHOPTe i complementsMajor, 32Tel. 93 589 02 02

TELECOMUNI-CACIONSOLA INTERNETAvda. Catalunya, 20Tel. 607 85 63 93

TINTORERIESDETIQUETARius i Taulet, 31Tel. 93 675 63 23

OK NETFsc. Macià, 63Tel. 93 674 36 00Rbla. del Celler, 91Tel. 93 589 53 60

ROB@NETA.ESCtre. Cial. SupersolAvda. Rius i Taulet, 49Tel. 93 590 60 24

SOL NET TINT.-

BUGADERIAPg. Torreblanca, 52Tel. 93 674 41 49

TINT. ST CUGATSant Antoni, 1Tel. 93 674 11 82Santiago Rusiñol, 35Tel. 93 674 11 83Rbla. Ribatallada, 34Tel. 93 675 22 28Av. Ll. Companys, 2Tel. 93 674 41 67

TRADUCCIONSDEUTSCHE AKADEMIECentre alemanyMartorell, 31

Tel. 93 675 27 27

LETERA TRADUC-

CIONSAnglès, espanyol,catalàTel. 93 589 19 68www.letera.net

NORMA SERVEIS Alemany, anglès,francès, italià...Rius i Taulet, 31, l. 3rTel. 93 589 30 50

VETERINARISDISPENSARI VET. DEL

VALLÈSUrgències 24 h.HomeopatiaSabadell, 23Tel. 93 674 69 45Tel. urg. 608 89 81 36

LA FAUNARbla. Celler, 35-37Tel. 93 674 13 05

VETERINOSHospital obert les 24horesAv. Rius i Taulet, 31Tel. 93 589 71 41

VIATGESTOTEM VIATGESDr. Murillo, 2Tel. 93 675 69 64

USSIA TOURSPlana Hospital, 10Tel. 93 589 61 50

VIATGES BARCINOPça. Dr Galtés, 6, l. 4Tel. 93 589 74 64

VÍDEOVIDEOCLUB SANT

CUGATCinebank, 24 hLluís Companys, 52Tel. 93 674 66 49Avda. CerdanyolaTel. 93 589 52 46

XARCUTERIESCANS. JULIANAFsc. Moragas, 26Tel. 93 674 08 11

FELIU GRIFULPlaça Pere SanTel. 93 675 56 63Mt. Torreblanca P. 14Tel. 93 675 32 06Mt Torreblanca P. 38Tel. 93 675 29 55

XARCUTERIA BISBALLlegums i menjars pre-paratsSta. Maria, 30Tel. 93 674 13 43

XARCUTERIES

J. GRAUEndavallada, 18Tel. 93 675 03 54Rbla. del Celler, 7Tel. 93 589 22 36

GUIA 45Dijous, 15 de juliol del 2004

BAR ELSPORRONSCastillejos, 30Tel. 93 675 02 69BAR LA BRASABraseria BarVallès, 75Tel. 93 589 23 61BAR LA CURVALa Mina, 19Tel. 93 674 91 28BAR REST. CANMORARbla. de Can Mora, 5Tel. 93 674 61 25BAR STOPAv. Rius i Taulet, 56Tel. 93 589 12 99BAR TROPICALMenú dl a dvLluis Companys, 27Tel. 93 674 08 74BOKATASCafeteria i entrepansPlana Hospital, 35-3Tel. 93 589 19 72BRINSTé, sucs, àpats inf.Plaça Pep Ventura, 3Tel. 93 587 93 74CA L’EUGENICuina de mercatLluís Companys, 9Tel. 93 589 19 01CABALLU PETITCerveseriaAv. Rius i Taulet, 19Tel. 93 674 10 05CABASSACASTAÑOCuina de mercatPuigmal, s/nTel. 93 674 02 67CAFÈ AUDITORICafeteria: dm a dgBar musical: dv i dsPla del Vinyet, s/nTel. 93 674 69 73CAFÈ DE BEL-GRADOConcerts dj a dsRius i Taulet, 120

Tel. 93 675 38 51CAFÈ DE LARAMBLAMenús dl a dv, entre-pans Pg. Torreblanca, 2Tel. 93 587 92 26CAFÈ GINASantiago Rusinyol, 41Tel. 93 589 73 22CAFÈ SQUASHMenú diari i festiusSant Jordi, 33-35Tel. 93 587 93 96CAFE-REST. LAFINESTRAMenú de dl a dsDinars d’empresaAv. Rius i Taulet 49-51Tel. 93 587 96 00CAFETÍSSIMOMenú de dl a dvManel Farrés, 101Tel. 93 589 61 72CAL MARTÍMenús dc a dgAvda. Llac, 32 (Sol iAire) Tel. 93 674 30 16CAN BARATACargols llauna, arròsnegreCtra. Rubí-Sabadell,km 15.200Tel. 93 697 06 52CAN CASOLETAPeix i marisc frescSt. Bonaventura 39 bxTel. 93 675 10 33CAN EDOCarn brasa i calçotsLleó XIIITel. 93 692 24 24CAN ROVIRAMenús dl a dvCtra. Roquetes, 2Tel. 93 675 15 00CUE ST CUGATBar MusicalSant Martí, 10Tel. 93 589 47 90DA JIANG JIN

Rbla. Can Mora, 10Tel. 93 589 83 23DYABLITOAv. Pla del Vinyet, s/nTel. 93 544 21 69EL CAFÉ DELCELLERBar-RestaurantRbla. Celler, 29, l. 12Tel. 93 675 96 18EL CASALET DEVALLDOREIXSant Albert, s/nTel. 93 675 10 55EL CASINETMenú i entrepansCamí Can Ganxet, 47Tel. 93 589 50 83EL JORDI’SAmanides, entrepansSant Jordi, 39Tel. 93 674 11 18EL MESÓNBraseria, cuina mrctPlaça Octavià, 6Tel. 93 674 10 47EL PEROLETCafè RestaurantPg. Fsc. Macià, 67Tel. 93 675 53 03EL PUNTCopes i soparsSabadell, 41Tel. 670 59 40 01FRANKFURT LAPALTAFrankfurtsRbla. Can Mora, 24Tel. 93 589 50 11FRANKFURTROSINYOLEntrepans freds icalents, tapes Santiago Rusiñol, 43Tel. 93 675 56 77GAUDÍ CAFÈEsmorzars, aperitius,menús ràpidsMercat TorreblancaGEPETTOMenús de dl a dvBorrell, 10

Tel. 93 675 12 02GRJA. AUGUSTACafeteriaPlaça Augusta, 4Tel. 93 589 88 90GRJA. MONTSE-RRATMenú dl-dv, c. caso-lanaEndavallada, 6Tel. 93 674 67 29HAMBURGMenú, entrepansRbla. Ribatallada, 36Tel. 93 589 01 38IL FORNETTOPizzeria trattoriaSantiago Rusiñol, 27Tel. 93 589 84 32ITALIANSMenú diariSant Bonaventura, 6Tel. 93 674 64 33L’ART REST. CAF.Obert tots els diesRbla. del Celler, 2Tel. 93 674 42 36LA CANTONADACreps, amanides,menúsPça. Dr. Galtès, 5-lc 8Tel. 93 589 23 32LA CARBONERIABar musicalVillà, 8Tel. 93 675 15 51LA FONDAMenú diari 12 EEnric Granados, 12Tel. 93 675 54 26LA GRANJACuina casolanaSt. Antoni - Pça.BarcelonaTel. 93 675 52 46LA LLANEGANEGRAPsg. Torreblanca, 37Tel. 93 589 45 84LA LLESCADe la Granja, 19-21Tel. 93 583 66 79

LA MASIACuina catalanaAv. C. Catalanes, s/nTel. 93 589 34 45LA PASTA BOIXAPizzeria, creperiaAlfons Sala, 24Tel. 93 675 15 03LA PIZZA LOCAMenú de dm a dvLluís Companys, 7Tel. 93 589 37 81LA TAPA BOIXARbla. Jaume Sàbat, 4Tel. 589 73 50LA TASCA DESANT CUGATMenús casolansFsc. Macià, 71, local 4Tel. 93 589 03 76LA VAQUERIACAFE-REST.Menú de dl a dsPça. Pep Ventura, 4Tel. 93 589 20 19MASIA AMET-LLERObert tots els diesCm. Can Ametller, s/nTel. 93 589 22 52MATILDAPlana Hospital, 7Tel. 93 590 05 06PA I PAMenú diari. BaguetsSant JordiTel. 93 589 49 45PACHA MAMAT. de la Bomba, 22Tel. 93 583 69 67REST. BEBOPJAZZServei carta i menú.Dj actuacions directeSant Domènech, 19Tel. 93 587 91 19REST. CHINAORIENTALMenú i serv. domiciliSant Josep, 2

Tel. 93 589 21 82REST. CHINATOWNServ. domicili, menú Castellví, 27, bxTel. 93 590 00 79REST. RANCHOEL PASOMenús dl a dvPas Estació, 15 (LaFloresta)Tel. 93 674 38 03REST. STO.DOMINGOMenú de dl a dsRius i Taulet, 129Tel. 93 674 11 24REST. TALISMANAv. Cerdanyola, 68Tel. 93 675 38 06RISTORANTETORCELLOMenús de dm a dv,tiquet restaurantSant Jordi, 18 CTel. 93 590 60 14SANT PANCRAÇMenús casolans icarta diària, vespres idissabtes tancatPlaça del Pi, 2(Bellaterra)Tel. 93 692 20 50SEGAFREDOBocates, buffetPlaça Barcelona, 1Tel. 93 589 38 46TORRADA GRILLCreps, amanidesPlaça Pere San, 6-8Tel. 93 589 72 74TOST BOCATA’SEntrepans calentsAv. Torre Blanca, 13Tel. 93 589 88 12VERSIÓ ORIGI-NALMenús per a grupsPla del Vinyet, 10Tel. 93 675 98 63

GUIA gastronòmica La Recepta de M. Àngels Quadras

Arròs amb cigrons

FOOD&

MUSIC

INGREDIENTS:- Arròs

- Naps, patates, tomàquets

- Cigrons remullats

- Cansalada viada

- Costelles de porc

- Os del corbet . . . . . . . . . . . . . .1

- Peus de porc

- Botifarres de ceba

- Cabeça d’alls . . . . . . . . . . . . . .1

- Pebre roig

- Oli i sal

En un perol sofregiu la carn amboli. Afegiu-hi el nap tallat a tros-

sos grans, ho remeneu i poseu-hi elpebre roig, que tan sols es fregirà unamica. Afegiu-hi l’aigua i quan arrenquiel bull, poseu-hi els cigrons remullatsdes de la nit abans. Deixeu-ho bulliruna hora. Després, en una cassolaposeu l’arròs en cru (2 ó 3 grapats perpersona), també les botifarres de ceba ila patata tallada a làmines. Afegiu-hi elrecapte que ha bullit al perol. El caldoque hi afegireu ha de ser el doble que

d’arròs. Homogeneïtzeu el contingut dela cassola, les botifarres, les patates, lacansalada, els tomàquets tallats a dausplans i la cabeça d’all, que sol presidir elbell mig del conjunt. Porteu la cassola alforn, que ha d’estar ben calent perquèl’arròs bulli com més aviat millor, finsque quedi llest per servir.

En la literatura gastronòmica se’nparla com un arròs arcaic, de pàtinadigna. Fins i tot hi ha qui diu que erad’arròs al forn aquella cassola quebullia als versos d’Ausiàs March.•

GUIA46 Dijous, 15 de juliol del 2004

AJUNTAMENTSant Cugat . . . . . . . . . . . . .93 565 70 00Casa de Cultura . . . . . . . . . .93 589 13 82EMD Valldoreix . . . . . . . . . .93 674 27 19OMIC . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 589 22 88PROMUSA . . . . . . . . . . . . . .93 589 17 32

ASSISTÈNCIA SANITÀRIACAP . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 589 11 22CAP - Urgències . . . . . . . . .93 589 44 55Ct. Soc. Sant. La Floresta . .93 589 30 20Ct. Alzheimer St. Cugat . . . .93 674 70 61Creu Roja Sant Cugat . . . . .93 674 23 83Creu Roja Valldoreix . . . . . .93 674 24 59Dispensari - La Floresta . . .93 674 76 15H. General de Catalunya . . .93 565 60 00Vall d’Hebron . . . . . . . . . . . .93 427 20 00Sant Joan de Déu . . . . . . . .93 203 40 00Telèfon de l’Esperança . . . .93 414 48 48

ASSOCIACIONSAAPP VV Can Majó Vall. . . . .93 674 50 49AAPP i VV Valldoreix . . . . . . .93 674 21 97AAPP Montserrat Vall. . . . . .93 674 21 05AA Prop. i V. la Floresta . . . .93 674 20 89AAVV Aiguallonga Floresta . .93 674 51 29AAPP i VV Mira-sol . . . . . . .93 674 20 18AAVV V. Carme Mira-sol . . . .93 674 10 03AAVV St. Joan Mira-sol . . . . 93 674 71 03AAVV i Prop. Mas Gener . . . .93 674 99 43Consumidors . . . . . . . . . . . .93 488 16 16

BOMBERSBellaterra . . . . . . . . . . . . . .93 692 80 80Generalitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .085

Rubí - Sant Cugat . . . . . . . .93 699 80 80

ENTITATSASDI . . . . . .93 674 46 10 - 93 589 78 96CPA . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 589 16 74C.Castellano-Manchego . . . .93 589 76 05Germanor Cavis . . . . . . . . . .93 674 70 61Grup Suport Immigrants . . .93 674 93 14Sant Cugat Comerç . . . . . . .93 674 03 22Unió Santcugatenca . . . . . .93 675 20 57

LLEUREArxiu Gavín . . . . . . . . . . . . .93 674 25 70Arxiu Municipal . . . . . . . . . .93 674 69 93Arxiu Nac. Catalunya . . . . . .93 589 77 88Casal Cultural Mira-sol . . . .93 589 20 18Casal d’Avis Sant Cugat . . .93 589 16 38Casal Valldoreix . . . . . . . . . .93 589 82 69Centre Cívic la Floresta . . . .93 589 89 42Ctre. Cívic les Planes . . . . . .93 675 51 05Cines Cinesa (reserves) . . . .93 589 09 41Cines Yelmo (reserves) . . . .902 12 41 34Club Muntanyenc . . . . . . . .93 674 53 96Coral de la Unió . . . . . . . . . .93 674 10 06Esbart Sant Cugat . . . . . . . .93 675 26 52Llar d’Avis Parròquia . . . . . .93 589 05 98Piscina Valldoreix . . . . . . . . .93 675 40 55

MITJANS COMUNICACIÓDiari de Sant Cugat . . . . . .93 589 62 82Ràdio Sant Cugat . . . . . . . .93 675 59 59TOT Sant Cugat . . . . . . . . . .93 674 86 61

ORGANISMES OFICIALSHisenda . . . . . . . . . . . . . . . .93 589 11 55Jutjat . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 66 96

PARRÒQUIALes Planes . . . . . . . . . . . . . .93 204 75 03

Sant Pere Octavià . . . . . . . .93 674 11 63

Valldoreix . . . . . . . . . . . . . .93 674 05 69

POLICIACuerpo Nacional . . . . . . . . .93 674 76 12

Municipal i Protecció Civil . . . . . . . . . .092

Municipal (Valldoreix) . . . . .908 79 51 25

Comissaria St. Cugat . . . . . .93 674 78 58

DNI (Cita prèvia) . . . . . . . . .93 589 30 80

Urgències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .091

SERVEISAigües la Floresta . . . . . . . .93 674 20 89

Catalana de Gas . . . . . . . . .93 725 29 44

Correus . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 70 96

ENHER Rubí . . . . . . . . . . . . .93 699 18 92

FECSA (atenció client) . . . . .902 50 77 50

FECSA (avaries) . . . . . . . . . .900 77 00 77

Funerària . . . . . . . . . . . . . . .93 589 55 52

Repsol-Butà . . . . . . . . . . . .93 674 15 80

Recollida voluminosos . . . . .93 589 28 17

SOREA . . . . . . . . . . . . . . . . .93 589 00 21

TRANSPORTSAeroport . . . . . . . . . . . . . . .93 478 50 00

Carreteres . . . . . . . . . . . . . .93 204 22 47

FGC . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 205 15 15

Grua . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 33 71

RENFE . . . . . . . . . . . . . . . . .93 490 02 02

Port . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 318 87 50

Ràdio Taxi . . . . . . . . . . . . . .93 589 44 22

Taxis (parada) . . . . . . . . . . .93 674 09 97

Harry Potter y el prisionero de Azkaban /16.00 - 19.00 / CINESA 1 / 16.00 - 19.00 - 22.00 - Ds: 15.45 -18.45 - 21.45 / YELMOEl día de mañana / 22.00 / CINESA 1 / Dl-dt: 17.30 -20.00 - 22.30 / YELMOShrek 2 / 16.15 - 18.15 - 20.15 - 22.15 / CINESA 2 / 16.00- 18.15 - 20.30 - 22.45 / YELMO 2Shrek 2 (en català) / 16.35 - 19.40 - 20.45 - 22.45 / CINESA3 / 18.00 - 20.15 - 22.15 / YELMOSpiderman 2 / 16.30 - 19.15 - 22.00 / CINESA 4 / 16.00- 18.45 - 21.30 - Dg: 17.15 - 20.00 - 22.45 / YELMOHarry Potter i el pres d’Azkaban / 16.45 /YELMOSpartan / 18.15 - 20.30 - 22.45 / YELMO

Incautos / 20.30 - 22.45 / YELMOSpiderman 2 (en català) / 17.15 - 20.00 - 22.45 - Dg: 16.00- 18.45 - 21.30 / YELMOP3K Pinocho 3000 / 16.15 / YELMOShin Chan: operació rescat / 16.00 / YELMO

CINESA SANT CUGAT:SESSIÓ GOLFA (00.30 h): divendres i vigília festiusSESSIÓ MATINAL (12.00 h): dissabtes i festius

YELMO SANT CUGAT:SESSIÓ GOLFA (01.00 h): dissabtesSESSIÓ MATINAL (12.00 h): diumenges i festius

TELÈFONS d’interès

CINEMA a Sant Cugat

CASAL DECASAL DECULCULTURA DE TURA DE VVALLDOREIXALLDOREIXEMD

Valldoreix

Informació i inscripcionsDe dilluns a divendres

De 9 a 13 h i de 17.30 a 19.00 h

Sant Albert, 5

Tel. i fax 93 589 82 69

HORARI D’ATENCIÓ AL PÚBLIC DEL CASAL DE CULTURADE VALLDOREIX DURANT L’ESTIU: DE 9 A 14 HORES

CICLE CINEMA A L’AIRE LLIURE 2004Tots els divendres de juliol i agost, a les 22.30 h, a la plaça

del Casal de Cultura de ValldoreixEntrada lliure

Org.: Entitat Municipal DescentralitzadaTelèfons d’informació:

93 589 82 69 - Casal de Cultura93 674 27 19 - EMD de Valldoreix

• 16 de juliol - Bowling for Columbine (vose)• 23 de juliol - Las invasiones bárbaras (vose)

• 30 de juliol - Sakura wars

ELS JOVES PODEN GAUDIR D’UN ESPAI AL CASAL DECULTURA DE VALLDOREIX, TOTS ELS DIMARTS I DIVEN-

DRES, DE 17 A 20 HORES

AGENDAJuliol

TALLERS Org. EMD de Valldoreix

IMPARTITS AL CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX

OBERTES LES INSCRIPCIONS PER A LES ACTIVITATS D’ESTIU

• Inscripció al CASAL DE CULTURATel. 93 589 82 69

Estades d’esplai juliol II - del 19 al 30 de juliolEstades d’aventura juliol II - del 19 al 30 de juliolEstades de natura juliol II - del 19 al 30 de juliol

Casals setembre - de l’1 al 14 de setembre

• Inscripció a l’EMD DE VALLDOREIXTel. 93 674 27 19

Estades d’idiomes i esports juliol II - del 19 al 30 dejuliol

5ª SETMANA 3ª SETMANA 3ª SETMANA ESTRENA

HARRY POTTER / EL DIA DE MAÑANASALA 1: 16.00 - 19.00 h / 22.00 h

GOLFA d’El día de mañana: 00.35 h

SHREK 2SALA 2: 16.15 - 18.15 - 20.15 - 22.15 h

GOLFA: 00.15 h. APTA

SHREK 2 (en català)SALA 3: 16.35 - 18.40 - 20.45 - 22.45 h

GOLFA: 00.50 h. APTA

SPIDERMAN 2SALA 4: 16.30 - 19.15 - 22.00 h

GOLFA: 00.45 h. PDT. CLAS. EDATS

HORARIS

GUIA 47Dijous, 15 de juliol del 2004

DIJOUS 15 . . . . . . . . . . . . . . . .Parc Central . . . . . . . . . .Manel Farrés, 95 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 05 12

DIVENDRES 16 . . . . . . . . . . . . .Salavert . . . . . . . . . . . . .Santiago Rusiñol, 38 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 06 45

DISSABTE 17 . . . . . . . . . . . . . . .Ruiz de Bustillo . . . . . . .Avda. Cerdanyola, 23 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 590 10 35

DIUMENGE 18 . . . . . . . . . . . . . .Parc Central . . . . . . . . . .Manel Farrés, 95 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 05 12

DILLUNS 19 . . . . . . . . . . . . . . . .Isern . . . . . . . . . . . . . . . .Pg. La Floresta, 9. LA FLORESTA . . . . . . . . . . .93 674 18 63

DIMARTS 20 . . . . . . . . . . . . . . .Quirante . . . . . . . . . . . . .Pg. Olabarria, 50 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 675 33 11

DIMECRES 21 . . . . . . . . . . . . . .Díaz-Puerto (ant. Domènech) Pg. St. Magí, 50 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 33 53

De dl a dg (9 a 22 h): Díaz-Puerto (antiga Domènech) (Sant Cugat) i Pintó (Valldoreix) - De dl a dv (14 a 20 h): Serrès (les Planes) - Dissabte matí (9 a

13.30 h): Serrès (les Planes) - Dissabte tarda: Beringues, Llorens, Salavert i Serret (Mira-sol) - Diumenge matí: Isern (la Floresta).

FARMÀCIES de tornDIJOUS 15Sts. Bonaventura, bisbe, dr.; Pompili Ma. Pirrotti; escolapi.

DIVENDRES 16Mare de Déu del Carme. Sta. Ma. Magdalena Postel, fundadora.

DISSABTE 17Sts. Aleix, confessor; Lleó IV, papa. Stes. Marcel·lina, vg.; Generosa, mr.

DIUMENGE 18St. Frederic, bisbe, mr. Stes. Marina, vg. mr.; Simforosa i els seus set fills, mrs.

DILLUNS 19Stes. Justa i Rufina, vgs. mrs.; Macrina, vg. Sts. Arseni; Símmac; Pere de Cadireta.

DIMARTS 20St. Elies, profeta. Stes. Margarida i Liberata, vgs. mrs.; Càssia, mr.

DIMECRES 21Sts. Llorenç de Brindisi, caputxí, dr.; Daniel, profeta. Sta. Pràxedes, vg.

SANTORAL

ACUPUNTURA-MEDICINANATURAL-ORIENTALCTRO ORIENTAL DE

SALUD

Castillejos, 24

Tel. 93 675 18 01

Tel. 666 613 005

SHUCHUN PEIH

Teràpies naturals, massat-

ges xinesos

Rbla. del Celler, 87, entr. 4

Tel. 93 587 96 73 - 656 38

35 24

ZHONG-YI

Sant Bartomeu, 2-4

Tel. 609 389 283

CTRES REHABILITACIÓSUSANA NICOLETTI

Escoliosi. Grups de relaxa-

ció. Incontinència urinària.

Sant Antoni, 74

Tel. 93 674 74 37

CIRURGIACENTRE MÈDIC D’ESPE-

CIALITATS

Cirurgia general i digestiva

Major, 36, 2n

Tel. 93 674 00 25

DR. FERNÁNDEZ LAYOS

Cirurgia general, aparell

digestiu. Cirurgia menor.

Obesitat mòrbida

Av. Torreblanca 2-8, 2n A-1

Tel. 93 589 47 00

CONSULTORIS CENTREMÈDIC CENTRE MÈDIC D’ESPE-

CIALITATS

Dermatologia, otorrinolarin-

gologia, pediatria, angiolo-

gia, cirurgia vascular, car-

diologia

Major, 36, 2n

Tel. 93 674 00 25

CTRE SANITARI CAN

MORA

Aparell digestiu, cirurgia

pediàtrica, dermatologia,

endocrinologia, ginecologia,

psicologia, traumatologia

Rbla. Can Mora, 1

Tel. 93 589 43 44

CLÍNIC SANT CUGAT

Ctra. Sant Cugat-Rubí, Km

1, 40-50, 1r

Tel. 93 675 14 80

ESPAI MÈDIC

De la Mina, 15 bx.

Tel. 93 590 13 10

POLICLÍNIC SANT CUGAT

Rbla. del Celler, 129-131

Tel. 675 69 79

DIETÈTICA I NUTRICIÓCENTRE D’OBESITAT I

MEDICINA ESTÈTICA

Dra. Anna R. Cerdà - Dra.

Rosario Sagarna - Dra. Llum

García

Torre Blanca, 2-8, 2a pta.

Tel. 93 589 43 57

DRA. M. DOMINGO

GALLART

Medicina general, dietètica

Pça. Doctor Galtés, 5, 1r 3a

Tel. 93 674 63 29

Tel. 93 589 64 83

NATUR HOUSE

Servei de dietista

Lluis Companys, 40

Tel. 93 675 65 95

FISIOTERÀPIACENTRE TERAPÈUTIC

SANT CUGAT

Gimnàstica terapèutica

Pça. Pep Ventura, l.2-3

Tel. 93 589 22 85

CLÍNICA NEUROLÒGICA

DE FISIOTERÀPIA

Bettina Paeth

Tutora Bobath

Astúries, 1 (Mira-sol)

Tel. 93 675 35 46

FISIOCOS

Massatges terapèutics,

osteopatia

Avda. Fsc. Macià, 72, l. 3

Tel. 93 674 53 30

SOFIA ROMA FERRÉ

Fisioteràpia. Assist.Sanitària

Villà, 49

Tel. 93 674 48 72

GERIATRIAGERVAL

Domicilis. Assessorament.

Gestió de residències.

Infermeria. Formació

Àngel Guimerà, 3

Tel. 93 674 08 04

TELE ASSIS.INPROSS 24H

Servei d’ajuda a les perso-

nes grans, malalts crònics o

convalescents

Av. Torreblanca, 2-8, 3r A

Tel. 93 589 39 67

GINECOLOGIA I OBSTE-TRICIADR. E. CAYUELA FONT

Francesc Moragas, 3, 3r 2a

Tel. 93 674 66 11

HOMEOPATIAHOMEOPATIA DE LA

INFÀNCIA I

L’ADOLESCÈNCIA

Dra. Margarita Rabasa

Hostench. Col. 15.097

Rbla. Ribatallada 20, 1r 3a

Tel. 93 674 72 16

INFERMERIACTRE SANITARI CAN

MORA

Rbla. Can Mora, 1

Tel. 93 589 43 44

LABORATORISGENERAL LAB

Anàlisis clíniques

Rbla. Can Mora, 1

Tel. 93 589 43 44

LABORATORI DR. ECHE-

VARNE

Santiago Rusiñol, 17 bx

Tel. 93 589 60 55

LOGOPÈDIALOGOPÈDIA SLI

Trastorns de parla i llen-

guatge, retard de lectoes-

criptura, dislèxia, foniatria,

tartamudesa, deglucions

atípiques, disartries,

Parkinson, esclerosi múti-

ple. Totes les edats. Servei a

domicili i escoles

Lluís Companys, 33, 1r 2a

Tel. 93 674 73 76

MASSATGE TERAPÉUTICMANS DE SANT

Avda. Fsc. Macià, 62

Tel. 93 589 83 16

PERE FIGUEROLA

Quiromassat. diplomat

Tel. 659 280 364

MEDICINA ESTÈTICAKESTRAL MARKET

Sant Bartomeu 1 B, local

Tel. 93 589 03 12

MEDICINA NATURALAYUR

Naturopatia i teràpies alter-

natives

Pça. Ajuntament

Tel. 93 675 63 39

METGES DE CAPÇALE-RA-MEDICINA GENERALALBERT FETSCHER EICK-

HOFF

De la Creu, 16, 1r 2a

Tel. 93 674 61 35

CTRE SANITARI CAN

MORA

Rbla. Can Mora, 1

Tel. 93 589 43 44

DRA. MONTSERRAT

GARRIGA

Visites a domicili

Major, 36, 2

Tel. 93 674 00 25

JAUME ROS MONLLAO

Diplomat Medicina suba-

quàtica

Rbla. Ribatallada, 6, 1r 1a

Tel. 94 589 11 67

J.R. ESQUIROL CAUSSA

Geriatria. Assist. Sanitària.

Urg. 24 h, domicili

Av. Torreblanca, 2-8

Tel. 93 589 39 26

Tel. 609 33 10 80

ODONTOLOGIACTRE. DENTAL I

QUIRÚRGIC ST CUGAT

Pça. Dr. Galtés, 5, 1r 2a

Tel. 93 589 00 00

CLÍNICA DENTAL AUTRAN

Implantologia, pròtesis,

odontopediatria, ortodòncia

Torreblanca, 2-8, 2a pl.

Tel. 93 675 08 03

CLÍNICA DENTAL DR.

BRANDT

Ortodòncia i odontologia

general

Santa Maria, 9, 1r 2a

Tel. 93 589 70 40

CLÍNICA DENTAL MAJOR

Dr. Ricardo Piñeiro Lemoine

Pça. Unió, 3, 2n 1a

Tel. 93 674 72 40

CLÍNICA DENTAL ROSETTI

Rbla. Ribatallada, 20, 1r 2a

Tel. 93 589 76 76

CLÍNICA DENTAL VALLS -

BULDÚ

Dra. Marta Buldú Freixa

Major, 23-25, 1r 3a

Tel. 93 675 64 77

CLÍN. ORTODÒNCIA I DIS-

FUNCIÓ TEMPORO MAN-

DIBULAR

Torreblanca, 2-8, 2n A

Tel. 93 589 03 96

Tel. 93 675 22 12

DRA. P. LUZONDO

Clínica Dental infantil

Francesc Moragas, 5, 1r 3a

Tel. 93 674 05 06

DRA. M. JAUME SAURA

Clínica dental

Estapé 2-6, bx / Xamfrà Pg.

Sant Magí

Tel. 93 674 23 35

IRIDENT

Castillejos, 33

Tel. 93 675 91 47

OFTALMOLOGIACENTRE DE SALUT OCU-

LAR

Oftalmologia

Doctor Murillo, 21

Tel. 93 589 51 06

OTORINOLARINGÒLEGDR. FERRAN FERRAN VILÀ

Fsc. Moragas, 48, ent. 2a

Tel. 93 675 48 53

PEDIATRIAAINA-PILAR CANOSA

ÚBEDA

Pediatria. Med. adolescent

Av. Torre Blanca, 2-8, 3r

Tel. 93 589 35 48

Tel. 649 93 59 37

J.M. COROMINAS CASA-

RAMONA

Pediatria. Asma infantil

Rbla. Ribatallada, 20, 1r 3a

Tel. 93 674 72 16

JUAN PABLO MARTÍNEZ

MÉNDEZ

Av. Cerdanyola, 53, 5r 1a

Tel. 93 674 11 59

PODOLOGIAJOSEP M. FREIXEDES D.P.

Malalties del peu, plantilles

ortopèdiques, papilomes,

cirurgia del peu

Tel. 93 589 63 13 - 629

169 536 - 636 636 889

TOMÀS GÓMEZ

Vallès, 22, bis

Tel. 93 675 01 60

PSICOLOGIA I PSIQUIA-TRIAAURIS

Tractament Tomatis

Balmes, 1, 2n 2a

Tel. 93 674 85 41

CT. PSICOTERÀPIA DEL

VALLÈS

Psicologia, psiquiatria,

logopèdia

Pça. Dr. Galtés, 5, 2n 3a

Tel. 93 589 40 51

DRA. PALERM

Ansietat, depressió, tras-

torns a l’adolescència

Fsc. Moragas, 25-27, 2n 1a

Tel. 93 674 36 53

Tel. 93 418 48 48

INST. DE BENESTAR I

SALUT COMUNITÀRIA

Rbla. Can Mora, 15, 1r 1a

Tel. 93 587 91 87

INSTITUT PSICOMÈDIC

SANT CUGAT

Depressions, estrès, toxico-

mania, ansietat, tabaquisme

Av. Torreblanca, 2-8, 3r A

Tel. 93 589 37 87

SILVIA DIEGUEZ SANCHEZ

Sant Jordi, 24, 1r 1a

Tel. 616 26 40 12

SERVEIS SOCIOSANITA-RISMESSERVEIS

Domicili, infermeria, ajudes

tècniques i per a la mobilitat

Escaletes, 11, l. 5

Tel. 93 675 17 11

TOCOGINECOLOGIA IOBSTETRICIADR. JESÚS FERNÁNDEZ

BAIZAN

Tocoginecologia

Av. Catalunya 21, 2n 1a

Tel. 93 589 48 08

Tel. 93 674 74 09 Particular

DRA. MILAGROS

MARTÍNEZ MEDINA I J.J.

GÓMEZ CABEZA

Fsc. Moragas, 125, 1r 2a

Tel. 93 589 13 07

TRAUMATOLOGIADR. FERMÍN ARAMBURO

Cirurgia ortopèdica traumat.

Girona, 21, 1r 3a

Tel. 93 674 43 46

Tel. 93 589 05 34

JOSEP DOMINGO PECH

Traumatologia i ortopèdia

Torreblanca, 2-8, 2a-10

Tel. 93 589 18 88

GUÍA mèdica

48 Dijous, 15 de juliol del 2004

Premsa Local Sant Cugat S.L. Adreça provisional: Sant Jordi, 37 08190 Sant Cugat del Vallès 93 589 62 82 redaccio@diaridesantcugat.com

-Què suposa aquesta primeraexperiència d’anar concentratamb la selecció espanyolainfantil?-A Guadalajara m’ho he passat bé.Ja coneixia alguns jugadors del FCBarcelona i del Corazonistas.

-Com vas rebre la convocatòriaper anar a la selecció espanyola?-Per carta. No m’ho esperava, emvaig quedar sorprès. Quan me la vadonar la meva mare, em pensavaque era la convocatòria de la selec-ció catalana per jugar el torneig deseleccions autonòmiques aAstúries.

-Acabes d’arribar de disputaramb la selecció catalana infantilun torneig de seleccions autonò-miques a Astúries. Ha estat el teudebut oficial amb Catalunya...-Hem quedat subcampions. Vamperdre la final d’un gol –21 a 20–amb Andalusia, però vam guanyarels altres quatre partits sense difi-cultats a Madrid, el País Basc,Castella i Lleó i Astúries.

-Aquesta temporada t’has estre-nat a la selecció catalana amb

diverses concentracions.-Quan jo no era a la selecció cata-lana em pensava que els jugadorsque hi jugaven eren extraterrestres,però quan ets a dins t’adones quesón persones normals com tu, quefan les mateixes coses. A la selec-ció catalana hi ha un ambient moltbo. Hem fet molts entrenamentsdurant la temporada al ParcEsportiu Municipal Guiera deCerdanyola del Vallès. Per SetmanaSanta vam fer una concentracióconjunta amb la selecció espanyo-la. Els tècnics van fer-nos diferentsproves i vam jugar partits ambaltres clubs.

-Aquesta ha estat la teva primeratemporada a l’equip del Col·legiLa Salle Bonanova de Barcelona.-La temporada 2002-2003 vaigjugar al Centre Obert Sant Cugat,competint als Jocs EsportiusEscolars. Quan va acabar el curs,vaig decidir que volia sortir de SantCugat, volia provar coses noves.Vaig fer les proves per entrar al FCBarcelona, però ja era massa tardperquè l’equip infantil ja tenia por-ters. Llavors, em vaig decantar perjugar en un equip proper al FCBarcelona, per intentar jugar-hialgun dia.

-Tot i jugar amb La Salle, aquestacampanya ja has entrenat amb elFC Barcelona...-Cada dimecres he entrenat duranttot l’any amb el Barça. El meuentrenador és el Carlos Ortega.Amb La Salle Bonanova hi entre-

nava tres dies més.

-Tot i viure i jugar a Sant Cugatvas preferir marxar a Barcelona...-Podria haver continuat jugant ahandbol a l’Handbol Sant Cugatperò tenia clar que volia fer-ho aBarcelona. Així tinc més possibili-tats...

-Quins objectius et planteges pera la pròxima temporada?-M’agradaria guanyar la Lliga ijugar el Campionat d’Espanya deClubs i seguir anant concentratamb les seleccions catalana iespanyola. L’any que ve faig el saltde categoria i d’infantil passo acadet. Però el més important per miés créixer com a porter i aprendremés coses.

-Com van ser els teus inicis al’handbol?-Vaig començar jugant al CEIPFerran i Clua tres o quatre anys idesprés vaig fer-ho al Centre ObertSant Cugat, on vaig ser-hi un curs.I del Centre Obert vaig marxar a LaSalle Bonanova. L’handbol és partimportant de la meva vida.

-Com analitzes la base dels JocsEscolars i també de l’HandbolSant Cugat?-La base és molt bona. No he mar-xat de Sant Cugat només jo, tambého ha fet el Gerard March, que jugaamb l’equip infantil del Barça. ASant Cugat hi ha jugadors moltbons que arribaran lluny, com elPau Masllorens o el Roger Rius,

que juguen a l’Handbol SantCugat. Tots nosaltres vam jugarjunts al CEIP Ferran i Clua.

-Has tingut bons entrenadors?-Fins ara he tingut grans entrena-dors com el Jordi Giralt, el JuanjoGonzález, el Carlos Ortega il’Enric Masip. Hi ha entrenadorsque no tan sols m’han aconsellat ala pista sinó també per a la vida.Són consells que van molt bé.Sempre m’han dit que no deixi maiels estudis, que és el més impor-tant.

-Manté una bona relació ambl’Enric Masip, oi?-Som grans amics i és un gran con-seller, fins i tot em deixa vídeos deporters perquè me’ls estudiï, és ungran mestre. Ha viscut molt l’hand-bol i també va estar concentratquan tenia la meva edat amb laselecció espanyola i la catalana.

-Quines característiques ha detenir un bon porter d’handbol?-Ha de ser molt àgil, amb molta fle-xibilitat i, sobretot, tenir moltsreflexos. Els reflexos són la base.Si en tens, pots ser perfectament unbon porter.

-Tens algun porter favorit?-El Thomas Svensson. Jugava alFC Barcelona i ja fa uns anys queva fitxar per l’Hamburg alemany.Vaig començar a jugar a handbolperquè m’agradava molt veure’ljugar. Diuen que m’assemblo a ell.// Àlex López

Acaba d’arribar de ser segon en un torneig infantil de seleccions autonò-miques d’handbol a Astúries i també d’una concentració amb la selec-ció espanyola. Aquesta temporada ha jugat amb La Salle Bonanova i lapròxima campanya ho farà al FC Barcelona o al Corazonistas. Té 14 anys,juga de porter i s’ha format al Ferran i Clua i al Centre Obert Sant Cugat.

“Vull créixer com aporter i aprendre més”

SANTCUGATENCS>

“Vaig començara jugar a

l’handbol enveure jugarl’Svensson”

FOTOGRAFIA: JORDI GARCIA

l’estirabot

Valldoreix

per JORDI CASAS

Fa tres mesos vaig escriure que,per al bé d’un territori queadministren conjuntament,

calia una entesa institucional entrel’Ajuntament i l’EMD de Valldoreix.No esperava, evidentment, que se’mfes cap cas, però tampoc que lescoses anessin com més va pitjor. Hiha iniciat un agre debat, que heseguit a través de les pàgines d’a-quest setmanari, sobre la promociópública d’habitatges a Valldoreix.Sembla que el problema és que nos’acaben de posar d’acord si ha deser primer l’ou o la gallina. A mi,francament, em sembla que l’entra-da de l’EMD al consell d’administra-ció de Promusa i la seva participacióen noves promocions, que ha decomportar l’aportació de sòl valldo-

reixenc al fons comú municipal, hand’anar de la mà. I espero que enaquest tema no s’estigui pensant entermes corporatius (és a dir, elspisos només per als valldoreixencs),trencant la filosofia global que hacaracteritzat les promocions munici-pals iniciades fins ara. El tema delsdiners encara és més complicat.Que l’EMD no ha estat financera-ment ben tractada durant els darrersanys sembla bastant evident. Quecal un nou conveni econòmicAjuntament-EMD és més evidentencara. Una altra evidència: la situa-ció que ha generat aquesta qüestióestà fora de mida. No sé qui ha estatmés intransigent en aquest procésd’estira-i-arrosa, però la meva expe-riència com a negociador de conve-nis (laborals, en el meu cas), em fapensar que la negociació neix vicia-da quan algú té la percepció que l’al-tra part li està posant el peu al coll.Si la partida pressupostària del 2004els ha portat als tribunals, molt emtemo que el conveni el pareixin mort.Aquesta situació em recorda la d’a-quella persona que davant la negati-va de l’altra a ballar amb ella, li diu:de fer l’amor, doncs, res de res.

“Hi ha iniciat un agredebat, que he seguit através de les pàgines

d’aquest setmanari, sobrela promoció pública

d’habitatges a Valldoreix”

84

20

56

52

50

00

9

21

02

4

Nil

PedrósJugador de la selecció catalana d’handbol