diari de sant cugat 234
DESCRIPTION
Diari de Sant Cugat nº234, 3 d'abril de 1998TRANSCRIPT
MÀNS UNIDES SUPEMA ELS INGRESSOS DE L'ANY PASSAT EN UN mNCERTtmsjmmmmv^^^Súmm£mGtís^ PUMÍI
HS 4 CANTONS Divendres, 3 (Tabrilde 1998
EL "DIARI" DE SANT CUGAT
Núm. 234 A/iyVl
225 ptes.
SUMARI EI PP local recorre el cas
d'un jove santcugatenc després d'haver-se
demostrat que és innocent Pàgina 7 i editorial
Forat 19 S.L. comença a construir els habitatges de
la Costa del Golf sense disposar dels permisos
Pàgina 14
L'arquitecte local Albert De Pablo és nomenat
president provisional de la Fundació Sant Cugat
Pàgina 19
Madrid es compromet a ampliar les instal·lacions, el servei i el personal de
- Correus a Sant Cugat Pàgina 26
La UESC d'handbol organitzarà el sector estatal a Sant Cugat, si diumenge
venç al Cardedeu Pàgina 32
L'espectacle 'Salvats', dirigit per Josep Maria Mestres, arriba aquest
vespre al Teatre-Auditori Pàgina 31
VAL en,a
™ compra de
CARBÓ a la benzinera
^GrifulOil, s.L l AQUESTS VALS S Ó N ACUMULABLES
El Grup Mediterrània de l'Esbart Sant Cugat va intervenir en la part dedicada a les arrels agrícoles de Sant Cugat. FOTO: YOLANDA GARCIA
El 2n. Festival pro Llar d'Avis de la Parròquia recapta l ' 5 milions
Les tradicions i les noves promeses santcugatenques s'uneixen en la festa Més de 600 entrades venudes i una recap
tació de prop d'un milió i mig de pessetes han fet que el 2n Festival pro Llar d'Avis de la Parròquia superés l'èxit de l'edició anterior i esdevingués un dels actes més destacats de la setmana.
L'escola de Balls de Saló Four Step, el Grup Mediterrània de l'Esbart, el Cor Aulos, els bastoners i els Castellers de Sant Cugat van encarregar-se de demostrar una
vegada més que Sant Cugat és una ciutat amb unes arrels i unes tradicions ben vives, que continuen definint la seva gent. Els grans protagonistes de la vetllada, però, van ser sens dubte els més de 50 joves d'entre 12 i 18 anys que integren l'Orquestra Simfònica Juvenil, una nova formació musical -la quarta, ja- que ha nascut a Sant Cugat. El debut dels joves músics no va poder ser més afortunat: el tenor de reco
negut prestigi internacional Dalmau Gonzàlez va acompanyar-los en un concert que va arrencar l'admiració i els forts aplaudiments dels assistents a l'acte. Una animada subhasta, el lliurament de guardons, el recital de Josefine Teixidó i l'actuació de Pep Blanes, Joan Fàbregas i Núria Amat, van posar la guinda a una nit rodona per la gent gran del muncipi.
Pàgina 16
èèià si QÒ hi és... ' 0 - T X **
con*|n|i4£jg| per la m^%tí^rn
mm fwumMiMiafe^
SISTEMES DE SEGURETAT coiw.fiííwsiioiíonaiixnioKaò
I
* L·Jd^-j:
7 99-Sont CU9at <M Vottè.
L'itinerari, d'avui els mostrarà algunes de les
fonts de Colherola
COMPREM EL SEU PIS AL COMPTAT 0 L'HI VENEM EN 21 DIES SANT CUGAT DEL VALLÈS
CRTA. CERDANYOLA. ÀTIC AMB VISTES AL MONESTIR, 3hab.. bany, cuina, calef.. 2 ase. terrassa. 1 6 . 3 0 0 . 0 0 0 . Fac. 5 9 0 - 6 1 0 5
PL. BARCELONA - ST. CUGAT. PL DE L 'AJUNTAMENT. JUNT ESTACIÓ 3 hab.. bany. lavabo, saló dos ambients, cuina, pav. gres, balcó, ptes embero , fus te r ia a l u m i n i . 1 3 . 6 0 0 . 0 0 0 . f a c . 5 9 0 - 8 1 - 0 5 .
ST. CUGAT DEL VALLÈS. MOLT CÈNTRIC, NOMÉS 6 VEÏNS. 3 hab.. bany. salo 2 ambients, cuina, terrassa, calefacc., pta. blindada, ptes. sapel ly . park. i nc lòs , ascensor.
2 4 . 9 9 0 . 0 0 0 . F a c . 5 9 0 - 8 1 - 0 5 .
C/CARTAGENA-TERRASSA
BEN SITUAT I COMUNIC, ZONA MOLT TRANQUILA, MOLTES POSSIBILITATS 4 habitacions, bany, lavabo, saló cuina, ba lcó , p a v i m e n t s de te r razo . 9 . 4 9 0 . 0 0 0 . Fac . 7 1 5 - 5 9 - 2 0 .
TERRASSA CENTRE.
CASA M AMPLIA. MOLT BEN COMUNICADA. GRAN GARATGE. Ideal dues famílies, possib.venta conjunta / separada.
3 4 . 9 9 0 . 0 0 0 . Fac . 7 1 5 - 5 9 - 2 0 .
ALTRES POBL. VALLÈS OCCID.
CASA A VALLDOREIX.
CASA AMB PISCINA, ZONA RESIDENCIAL, 4habitacions, bany, lavabo. salo molt l luminós, cuina amplia terrassa., calefacció, sotano/traster. 5 1 . 0 0 0 . 0 0 0 . Fac . 5 9 0 - 8 1 - 0 5 .
BARBERÀ DEL VALLÈS.
CASA 4 VENTS, OBRA VISTA. 6 habitacions. 3 banys, saló ampli, cuina nova, terrassa, portes de roure, calefacció, garatge, bodega, paviments de marbre. 6 7 . 9 9 0 . 0 0 0 . Fac . 7 1 5 - 5 9 - 2 0 .
SANT CUGAT DEL VALLÈS. Bons pis per zona i metres, cèntric, 3hab bany, saló ext.. cuina, pav terrazo. ase
1 3 . 9 9 0 . 0 0 0 . Fac. 5 9 0 - 8 1 - 0 5 .
DINAMARCA - ST. CUGAT V. CASA AISLADA AMB GR EXTENSIÓ DE TERRENY. 3 hab. bany. saló ext., amb llar de foc. cuina, jardi, pav terrazo. garatge. barbacoa, petita piscina, m. tranquilitat. 3 5 . 9 9 0 . 0 0 0 . Fac . 5 9 0 - 8 1 - 0 5
ST. CUGAT -JT. MONASTIR.
IDEAL PARELLES LLEST PER VIURE. 3 hab.. bany, saló. cuina. pav. gres. pta. blindada, ptes. embero, fust. alumini/fusta.
1 1 . 4 9 0 . 0 0 0 . F a c . 5 9 0 - 8 1 - 0 5 .
SABADELL
GARCILASO - SABADELL.
MOLT CÈNTRIC. 4hab., bany, lavabo, cuina, gran salo, calef.. ptes embero. balcó, ase , mo l t bona d i s t r i b u c i ó . 1 7 . 0 0 0 . 0 0 0 . Fac . 7 1 5 - 5 9 - 2 8 .
SABADELL.
PIS ALT STANDING, GRANS ACABATS. 4 hab (1 suite), 2 banys, lavao, gr. saló exterior, dos ambients, cuina nva., parket/ terrazo. calef, pta. blindada, balcó. ase. 3 3 . 9 9 0 0 0 0 . Fac . 7 1 5 - 5 9 - 2 0 .
SABADELL.
MAGNIFICA CASA, BEN COMUNICADA, DUES PLANTES + LOCAL 5 hab, 2 banys, lavabo, saló, cuina, terrassa, pàrking. 2 6 . 9 9 0 . 0 0 0 . Fac . 7 1 5 - 5 9 - 2 0 .
C/ SATURN - SABADELL. SEMI NOU, PER ENTRAR A VIURE, MOLT LLUMINÓS. 4 hab., bany, lavabo, saló 2 ambients, cuina off., ptes. embero . pav te r razo, ascensor. 1 7 . 9 9 0 . 8 0 0 . Fac . 7 1 5 - 5 9 - 2 8 .
SABADELL - BARRI CAN FEU.
FINCA NOVA, BEN COMUNICAT. 4 habitacions. bany. lavabo, saló. cuina nva., paviments. terrazo, balcó, calefac, ase. 17 990 0 0 0 . Fac . 7 1 5 - 5 9 - 2 0 .
SABADELL.
V REFORMAT. PER ENTRAR A VIURE. 3 hab. bany, saló ext.. cuina, pav. gres, pta. blindada, ptes. embero, fust. alumini. 6 . 2 5 0 . 0 0 0 . Fac . 7 1 5 - 5 9 - 2 0 .
C/ LATORRE - SABADELL.
MOLT AMPLI I LLUMINÓS, BON PIS PER METROS / ZONA. 5 hab. dobles, bany. lavabo, saló, cuina off., balcó, fust. alumini, pta. blindada, parket/ terrazo, ase. 2 4 . 9 9 0 . 0 0 0 . Fac . 7 1 5 - 5 9 - 2 0 .
TERRASSA
P PLEGAMANS - AV. DIAGONAL.
LOCAL CENTRE POBL B conservat, m. possib , instal.nves. zona plena expansió. 6 . 9 9 0 . 8 0 0 . Fac . 7 1 5 - 5 9 - 2 0 .
PALAU DE PLEGAMANS. VISTES PANORÀMIQUES, TOT REFORMAT, 2 hab.ext,, bany, saló. cuina off., balcó, parket, pta. blind park mel . fust.alumini, pisc. comunit 1 3 . 9 9 0 . 0 0 0 . Fac . 7 1 5 - 5 9 - 2 0 .
SENTMENAT.
CENTRO POBLACIÓ, 3 habitacions, bany, saló, cuina, balcó, paviments, gres. 1 0 . 9 9 0 . 0 0 0 . Fac . 7 1 5 - 5 9 2 0 .
MONTCADA I REIXACH.
PL. NICARAGUA, llest perviure,2habj1raster, bany, cu ina, salo, mol t t r anqu i l . 1 1 . 4 9 0 . 0 0 0 . Fac . 7 1 5 - 5 9 - 2 0 .
MONTCADA I REIXACH. CASA 4 VENTS, SOL I TRANQUILITAT. 4 habitacions, bany, saló" llar foc", cuina, t e r r assa amb v i s t e s , p à r k i n g . 1 9 . 3 0 0 . 0 0 0 . T e l i . 7 1 5 - 5 9 - 2 0 .
ST. JAUME - RIPOLLET.
CENTRE POB., M. POSSIBILITATS, 5hab. (4 dob.i, bany, lavabo, saló, gr. cuina, parket. 2 balcons, fust. d'alumini 1 8 . 9 9 0 . 0 0 0 . Fac . 5 9 0 - 8 1 - 0 5 .
CASA A LES PLANES.
A UN PAS DE BCN GAUDINT DE LA TRANQUILITAT DEL CAMP. 3 habitacions ext., bany nou, saló + menjador amb llar foc, cuina nova., terrasses. 2 2 . 7 5 0 . 0 0 0 . Fac . 5 9 0 - 8 1 - 0 5
VALLVIDRERA.
PROPER BAIXADOR, CASETA AMB MOLTES POSIBILITATS I GRAN EXTENSIÓ DE TERRENY.
1 7 . 9 9 0 . 0 0 0 . F a c . 5 9 0 - 8 1 - 0 5
GRANOLLERS
PL. CASERNA-GRANOLLERS.
JUNT MERCAT, 3habitacions, bany complert, salo, cuina, gas natural, a s c e n s o r , m o l t a s s o l e i a t . 1 5 . 9 9 0 . 0 0 0 . Fac . 8 6 0 - 0 4 - 4 0 .
GRANOLLERS.
MAGNIFICA CASA ZONA RESIDENCIAL. ZONA AJARDINADA AMB PISCINA. DOS PLANTES., 6 habitacions, 2 banys, lavabo, saló" llar de foc", cuina. terrassa, garatge, escala marbre, traster 4 9 . 9 9 0 . 0 0 0 . Fac . 8 6 0 - 0 4 - 4 0 .
MOLLET
MOLLET DEL VALLÈS.
CALDES DE MONTBUI, molt cèntric, 3habitacions, bany cuina, salo. ascensor, l lest per v iu re . 11.990.088. Fac 860-04-40.
C. MOLLET-TRASPASO. LOCAL MOLT COMERCIAL. Apte qualsevol negoci, cantoner i exterior, molt ben decorat, tots els serveis
9 .990 .000 . Fac. 860-04 -40 .
CASA NUEVA - LA GARRIGA. Cèntrica 4hab.. saló "llar de foc", cuina., 2banys, terrasses, assoleiada.
28.490.000. Fac. 860-04-40.
C/GRÈCIA-TERRASSA.
CASA AMB AMPLI JARDI, MOLT LLUMINOSA AMB BONS ACABATS. 5 hab., 2 banys, salóambaccesterrassa.cuinaotf., pav. gres, ptes. sapelly. calefacc.
39.490.000. Fac. 715-59-20.
la
ràpid'
i t #
posta : Ï el s*
truqui'ns.
ÇQ08l05
CASTELLAR DEL VALLÈS. CASA EN PERFECTE ESTAT, VTES INMI-LLORABLES, 5hab., 2 banys, 3 lavabos, gran salo amb accés tssa.. calef.. pav.gres/marbre, fusteria pvc, portes cirerer, garatge, i local comercial. 6 1 . 9 0 0 . 8 0 8 Fac . 7 1 5 - 5 9 - 2 0 .
CASTELLAR DEL VALLÈS. PLANTA BAIXA, DOS PISOS AL CENTRE POBLACIÓ, M. POSSIBILITATS, ideal parelles, jardi, buhardilla, 2 balcons, 10 hab., 3 s a l o n s , 3 banys , 3 cu ines . 3 3 . 4 9 8 . 0 0 0 . Fac . 7 1 5 - 5 9 - 2 0 .
STA. PERPETUA DE M. CÈNTRIC, IDEAL PARELLES, MOLTES POSIBILITATS, 3hab., bany, saló, cuina, pav.terrazo, balcó, M.BEN DISTRIBUÏT. 6 . 9 9 0 . 9 8 0 . F a c . 7 1 5 - 5 9 - 2 0 .
STA. PERPETUA MOGODA. CENTRE POBLE. IDEAL VIVENDA, MES NEGOCI. 3 hab., saló. cuina, bany exter ior , ja rd í , mo l t ben comun ica t 3 8 . 4 9 0 . 8 8 8 . F a c . 7 1 5 - 5 9 - 2 0 .
BARCELONA - PALAU PLEGAM. CÈNTRIC, IDEAL PAREJAS 4 hab., bany nou, lavabo, saló ext , molt ampli, cuina nva., pav. gres, fust. climalit b l a n c o , i n s t a l a c i o n s n o v e s .
1 2 . 9 9 0 . 0 0 0 . Fac . 7 1 5 - 5 9 - 2 0 .
OUPLEX EN RUBÍ.
M. metres, finca pocs anys, 4 hab., 2 banys, saló, cuina, calefac, c. alumi.
2 2 . 9 9 0 . 0 0 0 . Fac . 586 29 2 9 .
RIPOLLET. C/ VERGE DE MONTSERRAT, T/ REFORMAT, ACABATS IMPECABLES. 2 hab., bany, saló ext., cuina, pav. gres, f u s t . a l u m i n i , m o l t l l u m i n ó s . 9 . 8 5 0 . 0 0 0 . Fac . 5 9 0 - 8 1 - 0 5
CASA A RUBÍ.
GR. EXTENSIÓ DE TERRENY 3 hab ext, bany /cuina nous, saló amb accés terrassa i " llar de foc", pav. gres, calefacc.. garaje.
3 4 . 0 0 0 . 0 0 0 . Fac . 586 29 2 9 .
GRANOLLERS. BONIC PIS, IDEAL PARELLES, ZONA TRANQUILA. 2 habi tacions exter iors , lavabo, saló, cu ina, pavi ments de. gres, porta b l indada, fuster ia a lumin i , ben comunicat . 8 . 4 9 0 . 0 0 0 . Fac . 8 6 0 - 0 4 - 4 8 .
AUSIAS MARC - GRANOLLERS. MOLTS METRES NO PRECISA REFORMES, 5 hab.exteriors, 2 banys, lavabo, ampli saló, cuina, 2 terrasses, calefa., pta. blind., ase, park. incl., jardi comunit. 3 3 . 9 9 0 . 0 0 0 . Fac. 8 6 0 - 8 4 - 4 0 .
PL. PERPINYÀ - GRANOLLERS. OFICINES COMERCIALS, M. METRES. 5 6 . 9 9 0 . 0 8 8 . Fac . 8 6 0 - 0 4 - 4 0 .
GRANOLLERS - C/ REC. CÈNTRIC, ZONA INMILLORABLE. 4 habi tac ions, bany. lavabo, saló, cuina nova, paviments de terrazo, fusteria a lumin i , balcó, ascensor. 1 6 . 9 9 0 . 0 0 0 . Fac . 8 6 0 - 0 4 - 4 0 .
GRANOLLERS. MAGNIFICA CASA ZONA RESIDENCIAL, ZONA AJARDINADA AMB PISCINA, DOS PLANTES.. 6 habitacions, 2 banys, lavabo, saló" llar de foc", cuina, terrassa, garatge, escala marbre, traster
4 9 . 9 9 0 . 0 0 0 . F a c . 8 6 0 - 0 4 - 4 0 .
M. FORTUNY - MOLLET V.
LOCAL IDEAL COMERCI. Molt bon estat, molts metres, 400m. centre poble. 2 5 . 4 9 0 . 0 0 0 . Fac . 8 6 0 - 8 4 - 4 0 .
MOLLET DEL VALLÈS.
CÈNTRIC, IDEALPARELLES, AMB VISTES, 2 habitacions, (abans 3), bany, saló ext., cuina, balcó, paviments de gres, calefacció, porta bl indada., ascensor. 11 9 9 0 . 0 0 0 . Fac . 8 6 0 - 8 4 - 4 0 .
MOLLET DEL VALLÈS.
JUNT ESTACIÓ, MOLT AMPLI, FINCA TRANQUILA. 4 hab., bany, saló, cuina, paviment de terrazo, porta blindada, ase.
14.200.000. Fac. 860-04-40.
LLIÇA DE VALL LLIÇA DE MUNT LLIÇA DE VALL - CASA.
URB. LA MIRANDA, ORIENTADA 4 VENTS, 4habitacions, bany, salo, cuina, gran terrassa, barbacoa, pav.terrazo, terreny pla amb arbres f ru i t e rs . 2 4 . 9 9 0 . 0 0 0 . F a c . 8 6 0 - 0 4 - 4 0 .
LLIÇA DE VALL.
PRECIOSA CASA AMB MAGNIFICA PISCINA. EXTERIOR 4 VENTS. 4 hab , 3 banys, saló llar de foc, terrasses, cuina. pav. gres, garatge, jardí m. bonic, barbacoa 4 1 . 9 9 0 . 0 0 0 . Fac. 8 6 0 - 0 4 - 4 0 .
LLIÇA DE VALL.
GRAN EXTENSIÓ DE TERRENY. TOTS ELS SERVEIS, VISTES PANORÀMIQUES. 4 4 . 9 9 0 . 0 0 0 . F a c . 8 6 0 - 0 4 - 4 0 .
LLIÇA DE VALL. VIVENDA UNIFAMILIAR. MOLTS METRES. 5 h., 2 banys, lavabo, gr. saló " llar foc", cuina, 4 tsses, f. alum. pking. bodega, barbacoa, g imnasi . trast. 3 9 . 9 9 0 0 0 0 . Fac . 8 6 0 - 0 4 - 4 0 .
LLIÇA DE VALL.
LOCAL CIAL CENTRE POBLE. Acabats, lera.qualitat, ideal qualsevol negoci. 1 6 . 9 9 0 . 0 0 0 . Fac . 8 6 0 - 0 4 - 4 0
LLIÇA D'AMUNT.
PARCELA EN URB. CA L'ARTIGAS, molts m2, a prop població, molt bon preu 7 . 4 9 0 . 0 0 0 . Fac. 8 6 0 - 0 4 - 4 0 .
LLIÇA DAMUNT - CASA. A PROP BARCELONA. ZONA AJARDÍNADAI PISCINA. 4 hab.ext.. bany, saló + menjador" llar defoc",ampliacuina, te r rassa, garatge, sala de jocs
2 1 . 9 9 0 . 0 0 0 . F a c . 8 6 0 - 0 4 - 4 0 .
STA. MARIA PALAUTORDE.
STA. MARIA PALAUTORDERA. GRAN PIS, M. METRES. 3 hab. ext., bany. saló "llar defoc", cuina, balcó, sol V dia 1 4 . 9 9 0 . 0 0 0 . Fac . 8 6 0 - 0 4 - 4 0
STA. MARIA PALAUTORDERA. M. METRES, SOL V DIA, 4 habitacions exteriors, bany, saló "llar de foc", cuina. ba l có , pav imen ts de te r razo 1 4 . 9 9 0 . 0 0 0 . Fac. 8 6 0 - 0 4 - 4 0 .
STA. MARIA PALAUTORDERA. LOCAL A PEU CARRER. TOTS ELS SERVEIS, MOLTS METRES 9 . 9 9 0 0 0 0 . Fac . 8 6 0 - 0 4 - 4 0 .
CAMELIAS - STA. M. PALAUTORDERA. MAGNIFICA FINCA, 2 PISOS MES LOCAL. MOLTES POSSIBILITATS, APTE DUES F A M Í L I E S I NEGOCI .
3 9 . 9 9 0 . 0 0 0 . F a c . 8 6 0 - 0 4 - 4 0 .
CARDEDEU CASA A CARDEDEU. C/CORRO, POCS ANYS, T/EXTERIOR. 3 hab., bany, saló" llarfoc", cuina, terrassa, t. gres, galeria, sol tot dia. 22.990.800. Fac. 860-04-40.
A. GUIMERÀ-CARDEDEU. LOCAL COMERCIAL, QUALSEVOL NEGOCI, MOLT. BONA. SITUACIÓ. 15.998.000. Fac. 860-84-40.
CASAACARDEDEU. 3 habitacions, ext., bany, saló, cuina, pav terrazo, g'aratge, sol tot el dia 23.990.800. Fac. 860-04-48.
P/DOMINICS - CARDEDEU. ZONAELIT, BONICA CASA AMB PISCINA, MOLTTERRENY, AMB ARBRES FRUTALS, 8hab.,3 banys, lavabo, menjador estiu/hivem, 3 tsses, calefac, pàrking.
99 990.000. Fac. 860-04-40.
LLINARS DEL VALLÈS
LUNARS DEL VALLÈS. CASA ESPECTACULAR, 7hab„ 2 banys, lavabo, gran cuina, salo "llar de foc", piscina, barbacoa, bodega, ÚNICA. 84.990.000. Fac. 860-04-40.
LLINARS DEL VALLÈS. CASA CENTRE POBLE, A PROP ESTACIÓ/ AJUNTAMENT, PL. BAIXA + 3 PISOS. Perfecte estat conservació. 7 hab., bany, lavabo, saló, cuina, 2 tsses., garatge. 23.990.888. Fac.868-04-48.
USANT JOSEP-LLINARS CASAM.CENTRICAIBENCOMUNIC.GR. EXTENSIOTERRENY. 4 hab. ext., bany, saló, cuina, pav. terrazo, traster, sol tot dia. 24.900.088. Fac.860-04-40.
C/ ABEROL - LLINARS V. CASA AMB ACABATS GRAN QUALITAT, IDEAL 2 FAMÍLIES. 8 hab., 3 banys, 2 saló, 2 cuina roure,t.gres, garatge,pisc.
95.000.000. Fac. 860-04-40.
ABSOLUTA CONFIANÇA ABSOLUTA CONFIANÇA ABSOLUTA CONFIANÇA BARCELONA: FONTANELLA, 21-23 • PÇA. URQUINAONA, 12 • TEL. (93) 306 76 00 - L'HOSPITALET I BAIX LLOBREGAT : PÇA. DE L'AJUNTAMENT, 31 - TEL. (93) 260 22 25 - MOLINS DE REI : PI I MARGALL, 10-12 - TEL. (93) 680 34 50 SABADELL: RAMBLA, 59 - TEL (93) 715 59 20 • MATARÓ I MARESME : RAMBLA, 40 • TEL. (93) 741 90 33 - TARRAGONA : RAMBLA NOVA, 3 BIS - TEL. (977) 23 38 68 • GIRONA: EMILI GRAHIT, 37 - TEL. (972) 41 27 57 REUS : PASSEIG SUNYER, 20 • TEL. (977) 33 80 24 - SANT CUGAT DEL VALLÈS: VALLDOREIX, 57 - TEL. (93) 590 81 05 - BADALONA : CANONGE BARANERA, 21 • TEL. (93) 464 63 10 VILAFRANCA DEL PENEDÈS : LA P.ARELLADA, 48-50 • TEL. (93) 818 20 40 - RUBÍ : CERVANTES, 108-110 - TEL. (93) 586 29 29 • GRANOLLERS I VALLÈS ORIENTAL: TRAVESSERES, 40 BAIXOS - TEL. (93) 860 04 40
HS4CANTONS
£ 1 — El tema de la
hetmana Divendres. J d'«Ml de / W 3
D e s p r é s de c l a s s e
L9altra cara de la infància La majoria de nens d'avui diàfan alguna activitat extraescolar
Futbol, ballet, informàtica, manuali-tats... avui dia gairebé tots els nens fan alguna activitat en sortir de classe. La majoria d'aquests cursos tenen l'objectiu de completar la seva formació, com és el cas de la informàtica o els idiomes, però també
LAIA PORTACELI
- Sant Cugat -
"Cada nen és un món". Així definia Santi Gavaldà, president de l'Associació de Pares d'Alumnes (APA) de la Floresta la necessitat que les activitats extraescolars s'ajustin a les necessi tats de cada nen, que sempre són diferents. Tot i que avui dia gairebé tots els nens fan alguna activitat en sortir de classe, pares i experts recomanen que la facin amb moderació i d e p e n e n t de les capacitats que es vulguin potenciar en l 'alumne.
"Els nens no han de començar a fer aquestes coses abans dels sis anys" -recomana Elisenda Peçarodona. psicòloga infantil de la clínica mèdica Inpross -"abans , millor que j u g u i n " . Peçarodona creu que els cursos extraescolars sempre són bons, però han d'aplicar-se a la situació de cada alumne.
Nens h iperac t ius
"En el cas dels nens hiperactius, tampoc convé una activitat que els obligui a estar molt concentrats, perquè podria augm e n t a r la seva s ensac ió de fracàs", c o m e n t a . Segons la psicòloga, en aquests casos el més adient són les activitats purament físiques que ajudin el nen a relaxar-se. Al contrari, si el nen o nena és massa passiu i el q u e més s ' es t ima és quedar-se a casa mirant la televisió, les activitats extraescolars es to rnen necessàr ies perquè fomenti les habilitats socials i s'obri més al món. En aquest cas, més que cursos d'idiomes o manualitats, Peçarodona recomana les excursions de cap de setmana que organitzen alguns grups juvenils .
Però el més important per a aques ta psicòloga infantil és que "al nen li agradi el que fa". Sovint passa q u e e l s infants
n'hi ha d'altres que pretenen principalment facilitar-los un espai d'expressió artística o d'esbarjo, com ara les manualitats o la dansa. En general, els seus alumnes van voluntàriament a les classes i s'ho passen d'allò més bé. D'aquesta mane
ra, els pares ja no han de preocupar-se perquè els nens passin el dia sols a casa mentre ells són a la feina, i sovint tenen la possibilitat de tenir una tarda lliure. Tot i aixi, les activitats extraescolars també poden arribar a ser un problema si no es fan
Trien múltiples activitas per al seu temps lliure, però l'esport continua acaparant la seva il·lusió. FOTO: E4C
s 'entusiasmen amb les activitats quan tot just comencen , però amb el temps es van des-mot ivant fins que les veuen com una obligació més. La professora Dolors Serra, del taller de Manuali tats Triangle, a la Casa de Cultura, li dóna la raó. "Allò principal és plantejar les activitats com un joc, com un plaer, i que no suposi una obligació més". "Quantes més coses faci, si ho fa a gust, millor", assegura. En aquest sentit, Serra es refereix a la possibilitat de desenvolupar capacitats gràcies a aquest t ipus de cursos. "Està clar que principalment els alumnes adquireixen nous coneixements" -explica-, "d'aquesta manera poden desenvolupar alguns punts de la seva personalitat".
Per la seva banda, Santi Gavaldà, de l'APA de La Floresta, també destaca aquestes pos
sibilitats de les activitats extraescolars i afirma que "si els nens necessiten ajuda en det e r m i n a d e s a s s i g n a t u r e s , aquests cursos són una manera d'ajudar-los".
L'esport i l'anglès
són les principals
preocupacions
dels pares
El peri l l de l ' e s t rès
Les activitats extraescolars són el resultat d 'una situació molt comuna avui dia, en què els pares estan molt de temps fora de casa mentre els fills acaben passant llargues estones sols o
en companyia d 'alguna "cangur" mentre miren la televisió. És per això que molts progenitors porten els nens a alguna acadèmia. Tot i així, Peçarodona assegura que la tele no té per què suposar cap perill si es mira a m b mesura . Però el que més preocupa professors i pares és que els nens vagin sob r e c a r r e g a t s d ' a c t i v i t a t s . "Molts pares organitzen massa als seus fills perquè així pensen que estaran més preparats, però les coses s'han de poder c o m p a g i n a r " - e x p l i c a G a valdà-; "hi ha nens que amb una sola activitat en tenen suficient".
Per la seva banda, Dolors Ma-yorga, professora del taller de S a n t C u g a t , d e n u n c i a q u e "molts nens fan de tot, però no a p r e n e n res en concre t , per això se'ls ha d'introduir a poc a poc en les activitats, tot depèn
amb mesura i el nen acaba sobrecarregat d'obligacions. I és que no se'ls ha de forçar mai a fer aquests cursos, hi han d'anar voluntàriament. El més important, però, és que els quedi temps per relaxar-se i no deixin mai de jugar.
de com es faci". Segons la professora, l'ideal és que comencin amb un o dos cops per setmana i després vagin augmenrant la freqüència amb què fan les activitats.
Fer amics
"Coneixen altres nens i s'obren una mica". Aquest és un dels motius pels quals Ana Juanola porta els seus fills, Ricard i Laura, a fer exercici després de classe. Ella no està d'acord amb el tipus d'activitats de formac ió com l ' ang lès o la informàtica, perquè pensa que "els nens ja t enen suf ic ient amb els deures de classe", però sí que creu que és bò que facin activitats d'esbarjo un cop s'acaben les classes, com ara manualitats, ballet o esport. "Amb cursos d'estudiar se'ls crea més estrès i acabes per perjudicar-los en lloc d'ajudar-los, mentre que hi ha altres coses perquè puguin estar entret inguts durant tota la tarda, i facin alguna cosa d'utilitat".
El seu fill Ricard , d e vu i t anys, va començar a jugar a futbol el curs passat, i afirma content que li agrada molt. "Ent r e n o d i l luns i d i v e n d r e s , i aquest dissabte jugaré un part i t " - e x c l a m a - , " m ' a g r a d a molt". El nen assegura que el futbol li agrada més que mirar la televisió i que, a més, "jugant amb la maquineta a casa m'avorreixo". És per això que un bon dia li va demanar a la seva mare que el deixés jugar. Per la seva banda, la seva germana Laura , de n o m é s c inc anys, va un cop per setmana a ballet clàssic. Allà aprèn amb altres deu nenes de la seva edat els moviments bàsics del cos i el ritme de la música. Després de només unes s e t m a n e s de dansa, la jove ballarina no té cap problema en afirmar, orgullosa i amb els ulls brillants: "jo ballo molt bé" .
Setmana l·lS /CANTONS Divendres..? d'abril de WH
Esport
Jugar a futbol continua sent la gran
afició de les tardes I.AIA PoKlACKI.I
- Sant Cugat -
Fomentar la psicomotricitat i la bona formació corporal solen ser els principals objectius de les sessions esportives o gimnàst iques a què es ded iquen els nens després de classe. Iot i que la majoria juguen a futbol en un equip (més freqüentment a bàsquet , en el cas de les noies), cada cop hi ha més pares que decideixen portar els seu fills a centres perquè uns professionals els facin practicar diverses activitats físiques. "Kl que més demanen els nens són els jocs escolars" -explica un dels membres del departament d 'esports de la Casa de Cultura. Ks refereix als entrenaments de bàsquet, handbol, voleibol i, com no, de futbol sala, que concentren cada tarda desenes de nens, d 'ent re 8 i 14 anys, en aquest centre municipal. L'objectiu de molts d 'aquests joves jugadors, sobretot dels de més de vuit anys, és arribar a oferir un bon joc als partits de dissabte, on també s'enfronten amb equips d'escoles priva
des. I és que l'esperit competitiu és una motivació fonamental en aquestes activitats. Tot i així, encara queden altres ofertes per als més petits, que encara no es veuen atrets per la competició. Es tracta d'exercicis senzills destinats al desenvolupament de la psicomotricitat i la coordinació de les diferents parts del cos.
Arts marcials
La filosofia oriental no té res a veure, però els nens mostren un gran interès en aprendre arts marcials, sobretot judo i karate. Ambdues tècn iques de lluita permeten als nens fer exercici, però de manera controlada. Tot i axí, els pares sovint pensen que es tracta de pràctiques que fomenten la violència entre els més petits. "Hi ha molt de control -assegura José Luís Alcaraz, del gimnàs Ol impo- , "els nens aprenen a controlar cada cop que donen perquè, encara que no ho sembli des de fora, hi ha unes regles d'allò més estr ictes". Al seu centre hi van diari amen t prop de 70 nens disposats a practicar aquestes
Malgrat la importància del futbol,
l luites orientals. Això sí, s'hi veuen poques nenes. "Cada vegada hi ha més nenes, però encara predominen els nois", explica Alcaraz.
Una de les arts marcials més
Els nens volen
imitar les lluites
d'arts marcials dels
dibuixos animats
populatrs entre els alumnes del gimnàs és el judo, l'única que, a més, és esport olímpic. El judo es diferencia del karate perquè té l'objectiu de portar el contrari al terra, mentre que el ka-
í/.ï nens d'ara es comencen a decantar per les arts marcials. FOTO: ¥.4C
rate busca el contacte amb alguna part del seu cos. En tots dos casos, Alcaraz afirma que s'ha d'exercitar la ment per practicar-los, a més de desenvolupar la capacitat psicomotriu i l'agilitat dels contrincants. A més d'aquests dos esports orientals, actualment n'hi molts d'altres que es-practiquen als gimnasos, com el taekwon-do kung-fu, i que també entusiasmen els nens. "Molts dels que vénen estan influenciats pels dibuixos animats" -explica Alcaraz-. "Després veuen que aquí fan més coses, com els circuits esportius, però els agrada igualment".
Finalment, entre els esports que practiquen els nens després de classe, hi ha la natació. Aquest és el cas dels grups que es reuneixen un o dos cops per setmana
per aprendre, a mans dels responsables del departament d'esports de la Casa de Cultura.
Gimnàstica rítmica
Tot i els avenços de la societat, encara hi ha una clara distinció de sexes pel que fa a les activitats extraescolars. Així ho demost ra el gran èxit de les classes de gimnàstica i aeròbic entre les nenes. En elles pract iquen la pilota, la corda i la cinta, entre d'altres coses. "A més , t a m b é e laboren coreografies" -explica Alcaraz. Segons aquest especialista en el tema, la gimnàstica els permet d e s e n v o l u p a r la seva psicomotricitat i, a més, començar a modelar el seu cos.
I d i o m e s
Els vells llibres de text han donat pas a les pel·lícules i els videojocs
Els pares veuen insuficient el nivell d'anglès de Vescola L. P.
- Sant Cugat -
En grups de 30 persones, tal com es fa a les escoles, és im-possibe aprendre un idioma". Així resumia Reg Eisele, director de l'acadèmia Way-in, un dels principals arguments que impulsen els pares a portar els seus fills a centres d'ensenyament de llengües. El motiu és ben clar: avui dia, saber un idioma és imprescindible .Es per això que Sant Cuga t compta amb una amplia oferta d'aquest tipus d'escoles on totes les tardes es concentren desenes de nens que, des de petits, es dediquen a estudiar altres lleng ü e s e s t r a n g e r e s , s o b r e t o t l'anglès. "El 90% dels alumnes vénen interessats per l'anglès -explica Montserrat Obiols, de l'acadèmia Sprint-, "són nens i nenes de totes les edats".
Però en la majoria de centres el vell sistema de la gramàtica s'ha acabat. Tal com assegura Eisele, actualment "només s'utilitza el llibre de text per introduir un tema, però després
O r d i n a d o r s
Internet centra el temari de les escoles
d'informàtica
l.a escoles intenten fomentar el coneixement dels idiomes. l·OIYJ: h'.4C
es fan altres activitats". Entre elles des taquen els nous jocs d'ordinador, els vídeos de serials o pel·lícules en versió original o els típics jocs que organitza el professor duran t les classes. Tots ells consfiguren un sistema d'ensenyament que
"permet que els nens vinguin motivats" -diu Eisele- "que ho passin d'allò més bé i facin activitats divertides". La qüestió és que el famós "Do you speak English?" els arribi a sonar del tot i, segons Eisele, ho aconsegueixen.
L. P. - SaatCiajat-
Mentre alguns pares aprenen a fer funcionar cl radiocasset, els seus fills es passen la tarda navegant per Internet . Tenint en compte aquesta realit a t , no és d ' e s t r a n y a r q u e aquests progenitors confosos decideixin portar els seus fills a una acadèmia d'informàtica on puguin aprofundir en allò que ja coneixen.
"Reaccionen molt bé amb els ordinadors" -explica Montse M u r i l l o , c o o r d i n a d o r a de l C e n t r e d e F o r m a c i ó Sys tem Xerric-, "millor que els adults p e r q u è s a b e n de q u è va el tema" . Al seu centre acudei-xeri cada dia a lumnes d ' en t re nou i t retze anys. L'objectiu no tan sols és obrir-se portes amb vista al seu futur professional, sinó t ambé passar una bona estona. "La informàtica atrau cada cop més als n e n s " - d i u M o n t s e r r a t - , " sobre to t pels jocs d 'ordinador. Amb el temps, descobreixen que també es poden divertir si l 'ut ilitzen per treballar". Entre els
cont inguts del curs, la majoria dels a lumnes seleccionen I n t e r n e t o el p r o g r a m a de Words . " É s un món q u e es torna a t rac t iu amb els nous sistemes multimèdia, i els serveix per preparar-se per al fut u r a m b els c o n e i x e m e n t s d ' I n t e rne t " , comenta Montserrat. Tot i que es pretén que els
a l u m n e s es t iguin al més familiaritzats possibles amb els ordinadors, aquesta professora recomana començar a estud iar i n f o r m à t i c a a m b 8 o 9 anys "perquè ja els coneixen una mica i els és més fàcil". Això sí, sempre que els nens ho des i tg in , "pe rquè no se ' ls ha d'obligar mai", afegeix. Pel q u e fa al per i l l q u e a l g u n s n e n s s ' a ï l l in de l m ó n a m b a q u e s t a pode rosa m à q u i n a , Montserrat assegura que "no té per què passar, perquè sempre ha d'haver una mesura, de la mateixa manera que amb la-televisió". Segons aquesta es-peciaista, " l ' important és que el nen no només jugui únicam e n t a m b l ' o rd inador , s inó que també aprengui" .
ELS /C4NTONS Divendres, 3 d'abril de 1998 Setmana 5
M a n u a l i t a t s
Molts nens descobreixen a l'escola que tenen habilitats manuals.FOTO: Y.G.
Els tallers artístics pretenen cultivar la sensibilitat dels nens
M ú s i c a
L. P. - Sart Cugat -
Ofer i r un e spa i on el n e n pugui teballar i expressar-se, i f omen ta r l ' e d u c a c i ó de la sens ib i l i ta t i els sen t i t s són els principals object ius dels t a l l e r s de m a n u a l i t a t s q u e cada tarda es posen a disposició de desenes de nens de Sant Cugat .
"La majoria dels pares porten aquí els nens perquè tenen facilitat en la creació artística" -explica Dolors Serra, del taller d 'expressió Triangle (a la Casa de Cu l tu r a ) - "i s'hi veuen moltes vocacions". Per aques t espai passen més de 150 nens a la setmana que, dividits en grups de 15, aprenen d i f e r en t s t è c n i q u e s de manua l i t a t s . Són tal lers de dibuix, gravat o fotografia; de fang, modelat o escultura i el treball sobre materials diversos com la fusta o el filferro. Els a lumnes hi acudeixen un o dos cops per se tmana i, tot i la seva curta edat, no se senten forçats sinó que "ho veuen com un espai de lleure, de jugar", assegura Serra. La professora explica que "el foment
de la s e n s i b i l i t a t es tà mol t ob l ida t , m e n t r e q u e és una cosa que ajuda molt a formar els nens". Per la seva banda, el Taller de Sant Cugat, a càrrec de Dolors Mayorga, porta prQp de 40 nens que volen aprendre ceràmica, paper "maché" , fusta i pintura, en t re d'altres tècniques artístiques. "El que més els agrada és el paper maché" -expl ica Mayorga- , perquè veuen les mostres que jo els faig i els és més ent re t ingu t i m i t a r - l e s " . Al là , cada a lumne elabora la seva creació individual, tot acudint un cop per setmana al taller. Durant una hora i mitja o més, els a l u m n e s de l ta l ler s 'asseuen al voltant d 'una taula i es concentren a fer manualitats . "Es por ten bas tan t bé, to t i q u e s ' h a n d e q u e d a r q u i e t s " - exp l i ca Mayorga - , "com els agrada el tema, no t enen problema en ser obedients" .
La c i u t a t d e S a n t C u g a t compta amb molts d 'aques ts centres, com és el talleret de Sara, Esqui tx , Kanguro Park
•o L'obrador. Tot ells són espais per fomentar la creativitat dels més peti ts .
Cescola de música Montserrat Calduch prepara un curs de rock El piano és V instrument de més èxit als centres musicals
L. P. - Sant Cugat -
Tot i que recorda a primers de segle, quan Ics senyoretes riques l'estudiaven per sorprendre els convidats de Ics festes, el piano contiuna sent el gran rei de les escoles de música de Sant Cugat.Darrere seu \an el violoncel, el violí, la guitarra, la flauta travessera i el saxòfon, entre d'altres. "El nen ha de conèixer el llenguatge musical i en-trendre'l" -explica Montserrat Calduch,propietària d 'un d'aquests centres- "perquè els éssers humans necessiten de la música, és una necessi ta t fisiològica". A la seva escola van nens de totes les edats, "la majoria perquè els pares ho volen".
Però el sistema pedagògic ha canviat, deixant de banda els antics llibres de solfeig, per centra-se a ensenyar la tècnica musical d'una manera molt més alegre . És per això q u e C a r m e Talleda, propietària del centre d'estudis Musicals Talleda Ri-comà, assegura que "el llenguatge musical agrada molt i sobretot cantar, el cant coral".
Sant Cugat compta amb un glíiri HUJFIUJ bie de grups de rock. FOTO: E4C
Però d 'entre els ins t ruments que es toquen a aquestes classes de música destaca l'acordió que, segons Talleda, és un ins t rument molt agraït i amb molta tradició a Catalunya. Per la seva banda, l'escola d 'Es tudis Musicals Montserra t Calduch ha iniciat r e c e n t m e n t classes de música moderna a
càr rec del c o n e g u t p ian i s ta Manel Camp, ment re que començarà aviat un curs de rock i pop a mans de Santi Arisa, un dels principals bateries de Catalunya. Dins de les activitats previstes durant aques ts dos cicles, hi ha la interpretació de cançons d ' impor t an t s autors d 'aquest camp musical-
D a n s a
El ballet, el flamenc i els balls de saló, les principals ofertes de dansa Lobjectiu de les acadèmies és Veducació musical i el ritme
L.P. - Sant Cagat -
La dansa clàssica continua sent una de les activitats principals que moltes nenes fan després de l'escola. Però tot i que sempre se l'ha qualificat com una pràctica de dedicació exclusivament femenina, sembla que avui dia ja hi ha nens que acaben amb aquests tòpics i hi proven sort. "L'objectiu és que tinguin una educació musical i un moviment harmoniós" -explica Núria Gutiérrez, de l'acadèmia de dansa Laura Es teve - , "però sobretot que ho passin bé, si després s'hi volen dedicar professionalment ja és una altra cosa". Segons Gutiérrez, és important que els nens comencin aviat a practicar la dansa clàs
sica perquè, tot i la seva duresa, els més petits tenen temps per a una iniciació que encara se'ls planteja com un joc. És per això que el seu centre té alumnes de fins i tot quatre anys. Durant aquestes edats, el més habitual és que donin classe un cop per setmana. Posteriorment, l'assiduïtat s ' incrementa amb més hores fins als 14 o 15 anys. D'altra banda, i n d e p e n d e n t m e n t dels nivells de formació, els centre solen organitzar festivals de dansa a la mateixa escola o en altres espais culturals.
Balls de saló
A banda de les acadèmies de ballet, Sant Cugat compta amb una important oferta de centres
de ball com són l'Escola de Balls de Saló de P e p e Asensio , el Leve Fitness Club (on també hi van nens), o l'Esbart Sant Cugat, que manté les tradicions dansaires entre els més petits. Finalment, els interessats també poden aprendre dansa andalusa, com és el cas de l'escola de Bàrbara Ramos. "Normalment es comença per les sevillanes i es continua amb el flam e n c " - c o m e n t a la propietària- , "el que més els agrada, però, són les "castafiue-las" i el"zapateao", tot i que resulta difícil per a nens de poca edat". Durant les classes, Ramos explica que s'aprenen els passos al ritme de les cançons de Paco de Lucia o de Manolo Sanlúcar.
Ara a "ZOOM" les teves fotos te n costaran menys. 0Jf*o và//. Per cada "3" revelatges de negatiu/ només te'n "J? ?' ?°
CENTRE DE LA IMATGE cobrarem "1", aprofiteu aquesta ocasió. " '
ZOQM, les teves millors fotos í diapositives en una HORA. HKfAT tírf VALLÈS J^k
NOU E-MAIL: [email protected] pi. Dr. Galtes, 9 - Tèfc 675 $6 74 « C. Santa Maria, 14 - fèï. 1075 57 $4 - SAI
Setmana ELS/CANTONS Divendres, 3 d'abrildt 1998
L ' e n q u e s t a
Troba un ventall d'activitats extraescolars prou complet? Fa anys, quan jo e ra peti ta, no existien les activitats extraescolars . Sort íem d'escola t a rd , cap a les set del vespre, i després fèiem els deures i sortíem a jugar. Jugàvem als ja rd ins , als hor t s , als ca r re r s i places, sense por dels pocs cotxes - l lavors en dèiem autos—, i el temps e ra nostre Els grans ens miraven amb paciència. I nosal tres , que no teníem tele ni activitats ext raescolars , teníem mil jocs i passàvem mil aventures . Coneixíem la delícia d'enfilar-se a l ' a rb re prohi
bit per collir fruita! I l 'emoció inexplicable d ' anar a explorar o de , simplement, asseure's al vespre amb els grans i escoltar hhtòries de por que per als nens d 'avui serien ingènues, però que a nosaltres ens gelaven la sang. Ara això és diferent . Ara els nens no juguen als ca r re r s , és massa perillós. Ni cal explicar històries: ja tenen la tele. I si no són a casa no cal constestar les seves preguntes . Si fan activitats extraescolars no cal par la r amb ells. Ara j a ni fan nosa. / M.S.
MARIA DOLORS PRETANS
42 ANYS
MESTRESSA DE CASA
"Trobo que hi ha un bon ventall d'activitats extraescolars a Sant Cugat. El que fa falta són millors instal·lacions esportives per als nens, sobretot la piscina."
PILAR M I G U E Z
42 ANYS
MESTRA
" N ' h i ha de tota m e n a . Els meus fan les activitats que organitza la mate ixa escola on van."
AURORA GARCIA
49 ANYS
M E S T R A
"Sí q u e s e ' n t roben de tota mena. La meva filla va un dia a anglès i un altre a gimnàs."
L L I :ÏSA O L L É
34 ANYS
MESTRESSA DE CASA
"A Sant Cugat sí que hi trobes un bon ventall d'activitats i d'acadèmies privades, però falten més activitats organitzades per l'ajuntament."
MARIA GRÀCIA M A R C E T
63 ANYS
MESTRESSA DE CASA
"Sí que en trobes, però penso que en falten més que siguin subvencionades; les acadèmies privades són massa cares."
IMMACULADA SERRABOGUNYÀ
35 ANYS
COMERCIANT
"Jo crec que pots trobar totes les activitats que vulguis. Jo porto els nens a fer futbol, judo i anglès."
FRANC KSC;A XERCAVINS
38 ANYS
MESTRESSA DE CASA
"Crec que arriba un punt en què es pot dir que hi ha masa oferta. Trobes milers d'activitats per fer. Em sembla que una mica masa i tot."
CARME V I C E N T E
40 ANYS
MESTRESSA DE CASA
"Sí que trobes de tot. Pots trobar el que vulguis per portar els nens després d'escola, però de vegades són activitats cares."
ALÍCIA P O N S
15 ANYS
E S T U D I A N T
"Bé, jo estudio anglès després de l'institut, però no és el que m'agrada. Voldria no haver d'estudiar i anar més de 'marxa'."
E L O I YSAS
12 ANYS
E S T U D I A N T
"Al sortir del cole jo faig bàsquet, dibuix i també matemàtiques. Està bé, m'agrada fer aquestes coses, sobretot jugar a bàsquet."
ÜS4CANTONS
Política Divendres, 3 d'abril de 1W8 1
T r i b u n a l s
El P P arremet contra un jove absolt cPuna pintada a la seva seu Tarragó i Castaneda han recorregut la sentència
Al-BKRT BALANZÀ - Sant Cugat -
L'estupefacció i el malestar són els dos símptomes que Josep i Bernat Pros, pare i fill, han fet més evidents en el procés d'acusació d 'aquest últim pels dos regidors del Partit Popular, Jaume Tarragó i Eduardo Castaneda, a causa d'una pintada xenòfoba apareguda a la façana de la seu del PP la matinada de l ' l i al 12 d'octubre.
El procés, que ha seguit durant sis mesos la via policia! i judicial, va iniciar-se amb la denúncia a la comissaria de Sant Cugat, des d'on van ordenar-se les investigacions que van comportar la declaració de dos testimonis contra Bernat Pros. "Al cap d'uns dies de seguir-me, sóc aturat, obligat a baixar del tren i identificat per un inspector de la policia nacional, m'informa que hi ha una denúncia en contra meva", ha relatat Pros.
Bernat Pros va adreçar-se l'endemà a la comissaria per rebutjar les acusacions amb l'argument que havia treballat tota la
nit fins a les 9 del matí. A partir d 'aquestes versions contraposades entre testimonis i acusat, Pros va afrontar un trasllat emmanillat a Rubí on va ser fitxat, una declaració a Sant Cugat amb advocat d'ofici i el suport, en forma de declaració, de companys que van sostenir que Pros havia treballat la nit dels fets. El judici de faltes seguit al Jut-
Bernat Pros va aportar al judici
proves que defensen que estava treballant
la nit dels fets
jat d ' Ins t rucció número 1 de Rubí el passat 26 de gener va absoldre Bernat Pros per manca de proves. El PP ha recorregut la sentència. Josep Pros, que ha seguit per
sonalment tot el procés contra el seu fill, es mostra desconcertat en veure que aquest episodi no acaba de tancar-se: "al judici
[Tarragó i Castaneda] no van demanar res, només els danys si era declarat culpable" ."Els seus dos testimonis no es van ni presentar", afegeix.
Josep Pros confirma que el suport d 'ent i ta ts i particulars ha estat "total". "Tots els partits polítics de Sant Cugat, excepte un, i la gent que ho sap pel poble, no para de preguntar què passa". En aquest sentit, Pros pare ha afirmat que els à n i m s de la família són " b o n s " , però que con t inuen sense saber "què busquen ara amb el recurs". "El problema del meu fill és que és inde p e n d e n t i s t a " , ha apun ta t en referència a la mil i tància de Bernat Pros a Maulets.
Per la part acusadora, el regidor del PP a l 'Ajuntament de Sant Cugat, Jaume Tarragó, ha volgut raonar el recurs contra la sentència absolutòria de Bernat Pros af i rmant q u e "han aparegut nous e lements" . Tarragó ha negat que el conflicte sigui de caràcter personal: "no tenim res en contra del senyor Pros, però estem tips dels ac-
Bernat Pros veurà allargat el seu cas a causa del recurs del PP. FOTO: CEDIDA
tes de brètols contra la nostra seu". "Si ha estat ell, doncs bé; i si no ho ha estat, ho sentirem molt", ha afegit el regidor conservador.
El comissari de la Policia estatal a Sant Cugat, Avelino Ma-estre, ha contradit Tarragó en el sentit que cap dels regidors acusants han presentat cap de
m a n d a per e sb r ina r a q u e s t s "nous e lements" . "Si les parts t enen més proves, el ju tge pot demanar una nova investigació", ha afirmat el comissari. Però Maestre ha conclòs que , per ara, la comissaria de Sant Cugat només té constància que el cas de Bernat Pros "ja s'ha esclarit i l'han absolt". '
I n & u b m i s s i ó
Sanjurjo obté la llibertat provisional i el jutge li
rebaixa la pena a sis mesos A. B.
- Sant Cagat -
L ' i n s u b m í s s a n t e u g a t e n c i membre del CASC Pere Sanjurjo, haurà d'anar a signar els dies 1 i 15 de cada mes, cosa que ja ha dit que no pensa complir, a l 'espera que el ju tge emet i sentència definitiva, després del judici que va celebrar-se finalment dimarts a l'Audiència Provincial de Barcelona. La pena de dos anys, quatre mesos i un dia, mantinguda en els quatre judicis anteriorment suspesos, s'ha vist rebaixada fins a sis mesos i 8 anys d'inhabilitació.
Amb l'ordre de recerca decretada el dia anterior i sense previ avís, dos policies de paisà van detenir Sanjurjo el mateix di
marts a les 7.30 al seu domicili de Sant Cugat i van conduir-lo a la comissaria local. El jove santeugatenc va ser traslladat emmanillat a l 'Audiència Provincial, on va passar directament a la sala de vistes. La família va rebre la notícia des de la comissaria de Sant Cugat i va tenir el temps just de comunicar-se amb una t r en t ena d ' amics i companys, que van assistir al judici a la sala de la secció segona.
Judici instantani
La vista va durar uns escassos vint minuts , que van ser cinc per a Pere Sanjurjo. El jove santeugatenc va demanar la paraula al jutge per condemnar "una farsa de judici-muntatge" del qual
>r-
Una trentena de persones van donar
se'n considerava totalment aliè, segons ha relatat Sanjurjo mateix. El jutge va acabar expulsant el jove de la sala i va fer-lo passar a oficines, on li van lliurar el document amb la llibertat provisional, que no va signar. L'acusat ha criticat "tanta comèdia quan ho tenien tot pre-
suport a Sanjurjo en la concentració
parat". El fet que no el fessin passar pel calabós es raona, segons Sanjurjo, en el fet que "no interessava que se n'assabentés ningú". Al vespre, dues concentracions
a Sant Cugat i a Torelló, la seva vila natal, van aplegar un centenar de persones. D'una banda,
de la placa Barcelona. FOTO.A.B.
a Sant Cugat, el CASC va llegir ur> manifest de supoit a Vin-submís i va demanar la implicació de l 'A jun tament per d e n u n c i a r el p r o c é s c o n t r a Sanjurjo. A Torelló, els manifestants van recórrer al costat de l'insubmís i dels seus familiars els carrers del municipi.
8 Política ELS / CANTONS Divendres, 3 d'abril de 1998
D i s t r i c t e s
El PP de Valldoreix presenta un reglament orgànic per a l'EMD
Pantàleón de Miguel considera ' 'necessari i de sentit comú'' el document AI.HKRT BAI.ANZÀ
- Sant Cugat -
Kl Partit Popular de Valldoreix \a entrar per registre dijous la seva "proposta d'acord" per a un Reglament Orgànic de Funcionament per a l 'Kntitat Municipal Descent ra l i tzada . Minuts abans de la Junta tic Veïns del mes de març. el vocal del PP, Pantaleón de Miguel, va lliurar a entitats i partits polítics un documen t que "de senvolupi i doni concreció a la vigent normativa de les Lleis de Règim Local. Segons de Miguel, l 'EMD no té ara per ara un f u n c i o n a m e n t " i l · l ega l" , però el reglament és "necessari". La proposta del PP de Valldoreix està dest inada, segons s ' a r g u m e n t a p r è v i a m e n t , a "evitar disfuncions en el règim de convocatòries, de torns de paraula, de documentació presentada per aprovació i d 'un p roced iment previst per a la participació ciutadana".
Pantaleón de Miguel ha dedicat paraules dures a l'actual presidència de Jaume Sanmartí i
ha afirmat que "les coses han d'anar més organitzades. No es pot funcionar com en una mena de dictadura".
Resposta de Sanmar t í
A l 'espera de fer un es tud i més exhaustiu del document presentat pel PI', el president de l ' F M D , J aume Sanmart í , ha advert i t que Valldoreix ja posseeix una normat iva que determina les actuacions a seguir. Sanmartí ha posat com a exemple la convocatòria d 'una j u n t a de ve ïns m e n s u a l , cosa que mai no s'havia fet. "Si no d 'una forma tota lment reglamentada, un cop al mes es reuneix els veïns de manera p rèv ia al p le pe r tal de comentar propostes que poden anar a la junta de portaveus i després al p le" , ha indicat el president de l ' E M D .
Sanmar t í ha respost t a m b é les crí t iques de de Miguel en el sent i t de voler solucionar els problemes dels valldorei-xencs: "si alguna cosa fem mal a m e n t , q u e en f em, hi ha
L'Entitat Municipal Descentralitzada podria dotar-se de reglament. FOTO: A .fi.
sempre la voluntat de fer-hò partits polítics i entitats, com bé i s 'ofereix comunicac ió i diàleg per solucionar els prob l e m e s " . E l p r e s i d e n t d e l ' E M D ha afirmat, però, que l 'excepció es produeix "quan algú no vol parlar o no té capacitat per dialogar". La proposta d'acord del PP es
troba en fase d 'es tudi en els
l 'Associació de Propie tar i s i Veïns o la Llar d'Avis. El camí per a la seva aprovació o rebuig haurà de seguir la junta de portaveus mensual i arribar a introduir-se en la Junta de Veïns. Les previsions a p u n t e n que això no es farà almenys Fins al mes de maig.
ERC reelegeix Pomar com a president de l'Executiva
A. B. - Sant Cugat -
La reelecció d'Eduard Pomar i l'intercanvi de càrrecs entre Jaume Busquets i I )a\ id Sempere van ser dimecres les decisic ms més destacades de l 'Assemblea local d'ERC, que es reuneix cada dos anys per renovar la seva Executiva. A proposta del comitè polític, la cinquantena de militants que integren actualment el partit a Sant Cugat van donar el vistiplau a l'única candidatura formada per Eduard Pomar (president), Narcís Clavell (vicepresident), David Sempere (cap del grup municipal). Jaume Busquets (axirdinador entre comitè polític i grup municipal), Jordi Guimerà (representant de les JERC), Sebastià Cruz (vocal), Josep Albert Sempere (vocal), Josep Maria Mussons (tresorer) i Sara Bertran (secretària). Pomar ha anunciat que la nova Executiva es dedicarà sobretot a preparar les eleccions municipals de 1999, però ha advertit que el cap de llista no es nomenarà fins a la tardor. L'equip de Pomar vol potenciar també el contacte entre la militància amb una sèrie de xerrades temàtiques internes.
Ara fa cent anys, Catalunya enlluernava
amb el Modernisme
_ atalunya i la crisi del 9 Llempenta
dels catalans
Generalitat de Catalunya
M u s e u d ' H i s t ò r i a d e C a t a l u n y a d e l 1 9 d e m a r ç a l 1 3 d e s e t e m b r e
Amb la col·laboració de:
Fundació "la Caixa"
Amb el patrocini de:
G E C A L S T H O M
ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR
fumrmmi
CINESA: Sessions golfes de franc
Podeu reservar les vostres entrades per telèfon, trucant a la redacció del diari, o bé pas-sar-les a recollir directament a la nostra redacció. Podreu assistir de manera gratuïta a les sessions golfes de les 4 sales de Cinemes Sant Cugat.
P A
LA CARPA: Consumicions gratuïtes
Podeu passar per la redacció i recollir el vostre VÍP exclusiu i personalitzat de la Carpa, per poder obtenir fins a 15 consumicions de franc en aquest local de moda de la nostra ciutat.
HÍPICA SEVERINO: Passejades de cap de setmana
Recolliu els vals per a una esplèndida passejada a cavall, cada dissabte i diumenge, amb qué podreu gaudir del paisatge de Collserola.
SQUASH
SQUASH SANT CUGAT: Sessions de sauna i hidromassatge
Els membres del "Club del subscriptor" podeu gaudir dels següents avantatges: una sessió de sauna o d'hidromassatge gratuïta, o jugar mitja hora d'esquash, o fer una classe d'aeròbic en horaris concertats. Informeu-vos-en al 589.62.82
•ut k PELUQUEROS
PERRUQUERIA TABOADA: Sauna, solàrium i manicura
Tots els subscriptors podeu recollir un val per rebre de franc una sessió de solàrium, sauna, o bé fer-vos la manicura. Només cal trucar per fer la vostra reserva.
^Eqamnbles EGA MOBLES:
15% de descompte en cadires d'estil Amb un val que us facilitarem a la redacció, o bé ensenyant el carnet del Club, podeu adquirir cadires i butaques d'estil amb un 15% de descompte sobre el seu preu habitual. Ara és el moment de renovar les vostres llars.
Griful Oil, s. L. Servei Estació
GRIFUL OIL, S.L.: Atractius descomptes en benzina
Amb la targeta del Club del Subscriptor podeu gaudir de descomptes de fins a 4 pessetes per litre de benzina, a la Benzinera Gríful de la carretera de Cerdanyola. A l'hora de pagar recordeu ensenyar la targeta del club juntament amb el vostre DNI.
GIMNÀS OLIMPO: matricula 't de franc
El Club del Subscriptor proporciona als seus membres vals per matricular-se de manera gratuïta al Gimnàs Olimpo. En fer-ho, sereu obsequiats amb tres sessions de solàrium de franc. No deixeu passar aquesta oferta immillorable.
^m ESCOLA D'IDIOMES WAY-IN: Cursos de franc
Tots els subscriptors podeu gaudir d'un mes de classes gratuïtes dels idiomes anglès, francès o alemany. Ara és el moment. Truqueu al 589.62.82
t DERIVA EDITORIAL DERIVA EDITORIAL:
15% de descompte en llibres
Tots els subscriptors podeu consultar el catàleg de. títols de Deriva Editorial, i recollir vals per obtenir descomptes del 15% en adquirir-ne qualsevol d'ells.
MODA I N F A N T I L
NENS: 15% de descompte en tots els articles
Tots els subscriptors tenen un 15% de descompte en roba infantil i juvenil, des de la talla 0 fins a la 16. A més, ara, amb la compra d'un vestit de comunió per a nenes, de regal us donaran els guants. Recolliu el val a la redacció per gaudir d'aquesta oferta.
MASKOTA: Llaminadures de franc
per a gossos Amb el val que us facilitarem a Els 4 Cantons podeu recollir de manera gratuïta un assortit de galetes per a gossos en aquest establiment.
Escola Artístico-Musical
i MONTSERRAT CALDUCH Mètode Ireneu Segarra
ESCOLA DE MUSICA MONTSERRAT CALDUCH:
matricula 't de franc
Tots els subscriptors podeu recollir el val a la redacció per matricular-vos de manera gratuïta en qualsevol de les assignatures que s'imparteixen a l'Escola Artístico-Musical Montserrat Calduch: llenguatge musical, instrument, dansa, teatre, ball de saló, etc.
veterinos TEATRE A VALLDOREIX: Sessions de teatre gratuïtes
Cada primer diumenge de mes, al Casal de Cultura de Valldoreix podeu assistir de franc a les sessions de teatre que el Grup de Teatre Espiral organitza en aquest districte. Truqueu amb antelació per reservar les vostres entrades al Club del Subscriptor.
VETERINOS: 1 Sessió gratuïta de
desparasitació interna Tots els subscriptors que tingueu animals a casa, podeu gaudir d"un 10% de descompte en el servei de perruqueria canina i d'una sessió gratuïta de desparasitació per al vostres animals. Ara és el moment de fer-ho.
HSIC4INTONS
10 Opinió
J ^ L Divendres, 3 d'abril de 19 <)H
HSiCAIVIWB Semuniiri independent de Sani <'ti^.n del Vallés
flfcV, Pw* Local ^§r (ta tant Cugal. S L
( .iirc( SJHI \ni..in, is l u i v s • "M'AI S.mi l HI;,.I ,k-l \jlk-. [VI ss..»„;V 1 is s - ' :-••»]
Consell d'Administració Rjniiin d l JU ipresidenc)
Ji.sepM Cjlueri/i). Pere Kstpierdü i \ j \ ier lurnells i editor
Coordinadora d * Redacció AiiraCostj
Redacció I ema de la setmana: I-au Pcirt.ii. el i. Políiiej/Keononiu \lhcn Kil.m/.i.
Knri>rii/( >pinió -\nrj < W J . Socieur: l·il.imi.i l'.iimev Ciihurj Jusep M-iru Mimi S.tK.[ l'ordci.i. I-Np-Tis- \ le\ l.upe/.
R.idl·.^ral'i.i i eii.|neM.i M.Hïise Sani.
Comercial Aniujuan..!..
Consell Editorial Ramon (iran > president'
J.INCP M. li.ibren/'.oKeprcMdenr) \ íetiii Me vindré, l-'mix est. ( ijiho. Jordi Casas.
Virus CisUiner. Allurrl De l'.iblo, Pere K.M)iierdj. Vivier l·i>rnells. knsti.m Herhal/lieimer,
Ro^eli Pedró, R.nnmi l'rus. I.ims p„ i - , Kmili René. Marta Siihiú. IV . . Soler. Josep V Teixidó,
Jn.iii lorrosa. Joan Tro\ jno. Pep Inques. \ u r i j /ahalj Aurj (!osta tse<.rcràiiJ)
Subscripcions i Club del Subscriptor Núria Serra
Fotografia AM; (ïelrrjn, Yolanda ti jreíj
Responsable de disseny i maquetacfó Jordi Pjseïul
Kinimpres0í72)4(l.()S<í.S
Distribució Mjilins Vallès S I . l'cl. 5XM 2.V71
l)i|-Misir k-Rjt- (il-4(lS-'J.ï
( l )ACPC
E d i t o r i a l
1,10 / W.FÒSW1371
Distribució d'ELS 4 CANTONS S * - ^ als subscriptors \ N
Una decisió poc meditada
Aquesta setmana s'ha fet públic un cas preocupant i que afecta a un
jove santeugatenc. Tot va sortir arran d'unes pintades fetes a l'edifici on hi ha la seu local del Partit Popular, un partit que també a la nostra ciutat ha tingut algun ensurt de gran ressò; recordem l'atemptat que va patir ara fa tres anys i que va destrossar bona part de les seves instal·lacions, atemptat que va motivar la visita a Sant Cugat de l'actual president del Govern. Malauradament, aquest partit està en el punt de mira dels atemptats que es produeixen al nostre país i aquest fet fa
Ni "o és la primera vegada que denunciem des d'aquest mitjà el de
ficient servei, agreujat en els darrers anys, que Correus dóna al nostre municipi. Unes deficiències reiteradament denunciades des de tots els sec-
que molts dels seus militants es posin nerviosos. Això és comprensible; ara. portar als tribunals un jove sense cap tipus de prova després de fer-lo passar a ell i a tota la seva família per una situació angoixant amb detenció i emmanillament inclosos, son figues d'un altre paner. Uns testimonis que no es presenten al judici, tots els companys del jove i un bon feix de proves que demostren que Bernat Pros, la nit de l'onze al dotze d'octubre, estava treballant al Teatre-Auditori del Centre Cultural; tot un seguit d'entitats i representants polítics que avalen el comportament del jove i,
el que és més important, la sentència d'un jutge que absol Pros de tots els càrrecs que se li imputen, no ha estat suficient perquè els representants del PP local, els regidors Jaume Tarragó i Eduardo Castaneda, deixin d'insistir en la seva culpabilitat. Suposem que ser membre del
grup local independentista Maulets no ha estat la pedra de toc de tot aquest procés, un es-(ww^/exemplificador a través d'en Bernat a aquest col·lectiu. Si fos així, la manca de responsabilitat d'uns càrrecs públics seria evident i del tot criticable. Des d'aquest mitjà, sempre hem denunciat tot tipus d'a-
Correus tors i àmbits ciutadans, des de l'Ajuntament i els usuaris fins als mateixos treballadors, que demanen més mitjans i instal·lacions. Amb la notícia de la compra de nous locals on ubicar-hi el servei fa més d'un any, semblava desencallar-se
una situació insostenible que ha portat a què un ciutadà de Sant Cugat tardi més a rebre una carta de la mateixa ciutat que si s'envia des de l'altra punta de món, una mitja d'onze dies. Sant Cugat, fins avui i pel que fa a aquest ser-
gressió i hem ofert aquestes planes a tots aquells grups que tinguin alguna cosa a dir sense necessitat de malmetre la propietat d'altri. Pensem que hi ha prou canals per no haver d'embrutar els carrers, però amb aquesta justificació a vegades s'inicien iniciatives poc afortunades i meditades que emboliquen amb molta facilitat a persones que després d'un malson, la justícia demostra que no hi tenen res a veure, i aquest cas, després de la sentència del jutge, sembla que obeeix més a una acció de protagonisme polític que a un pas reflexionat i objectiu.
vei, no és la ciutat moderna de la qual tant presumim. Aquesta setmana l'alcalde
Joan Aymerich ha rebut a Madrid la promesa del Ministeri que la solució està encaminada. Esperem que aquesta vegada sigui la definitiva.
f f I e c t o e s c r i u
Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el
número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.
Reciclatge?
És realment increïble. Tant de parlar de reciclatge i d'entrar a la segona fase de residu mínim, i resulta que en algunes zones de Sant Cugat no podem arribar ni a les beceroles. Visc a Coll Fava i en aquesta zona la recollida selectiva d'escombraries brilla per la seva absència. Tenim molts contenidors, és cert, però tots concentrats en un sol camp ras. I jo em pregunto, no seria millor que els traguessin i els col·loquessin pels diversos carrers? I a més, en lloc de ser tan pretensiosos i parlar del que volem fer en un futur -encara que vulgui ser immediat, com en això del residu mínim- comencéssim a fer bé les coses d'una vegada per totes i ens centréssim en el present? Per què quan surts del centre de la ciutat sembla que canviïs de món? Què pas
sa, que a Coll Fava no cal que reciclem? O potser es pensen que ens endurem el paper i el vidre al cotxe fins a trobar el contenidor més proper?
La veritat és que és prou difícil aprendre i, sobretot, adquirir l'hàbit de separar les escombraries i tenir recipients diferents per al paper, el vidre, la matèria orgànica..., I si a sobre t'ho fan encara més complicat en no posar contenidors repartits amb un mínim de criteri, em sembla que no anem bé. Si llegeix aquesta carta algú
amb prou autoritat com per explicar-me per què ens trobem
en aquesta situació, i si hi ha alguna sortida possible a curt termini, m'agradaria que em respongués al proper número d'E/s 4 Cantons.I ISAAC BLANCH (Sant Cugat).
Carta d'agraïment
Ara fa un any, els membres del Rotaract Club de Sant Cugat del Vallès, vam organitzar un concert al Centre Borja en el que van participar joves intèrprets de les escoles de música Fusió i Talleda, i que aquest setmanari va publicar.
L'objectiu del concert era recollir diners per poder enviar
medicaments a Iquitos, la capital de l'Amazònia peruana, específicament a l'Hospital de Apoyo de Iquitos, on atenen nombroses persones sense mitjans econòmics, provinents dels llunyans pobles de la ribera de l'Amazones, però també de la pròpia ciutat. Ara ja us podem confirmar
que els medicaments van ésser entregats el dia 19 de desembre de l'any passat, gràcies a la col·laboració dels nostres companys del Rotaract Club d'Iquitos, que es van fer càrrec de l'enviament i van lluitar ins is tentment contra el paperam i la bu-
JUVÉ, GAVARA, BECH i ROVIRA ASSOCIATS, S.A,
BELL
*>!»(>'
Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal
Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral
Serveis Jurídics Rambla del Celler, 17' Tel. 674 17 84'Fax 674 16 15 • 08190 SANT CUGAT
rocràcia perquè els deixessin treure els medicaments de l'aeroport. Van tardar uns dos mesos en aconseguir-ho.
En aquests moments, però, ja estem preparant un nou enviament que, com la primera vegada, es podrà realitzar gràcies a Farmacèutics Mundi (amb seu a la ciutat de Sabadell), i tenim intenció d'ampliar el projecte a altres àrees com l'educació, i implicar d'altres Ro-taracts Clubs d'Espanya a participar en el projecte. Volem agrair la col·laboració
de tots aquells que van participar en el projecte, a totes les persones que van presenciar el concert, als músics de les escoles Talleda i Fusió, al Centre Borja, a l'Ajuntament deSant Cugat, a Roland Electronics, a Sony Espana i a Transpo r t s Rifà. / ROTARACT CLUB SANT CUGAT (Sant Cugat)
ELS /C4NTOÏVS Divendres. .Wtibrilde IWS Opinió 11
l a l l o t j a
La població de Sant Cugat
U n creixement que evoluciona ordenadament. Q u a n t s h a b i t a n t s te
Sant Cugat a 1/1/1998? La nostra ciutat té, a 1 de gener de 1998, exactament 51.157 persones . D ' a q u e s t a pob lac ió , el 49,45% són homes (25.296) i el 50,55% són dones (25.861). La proporció d'homes i dones està pràcticament equilibrada.Com ha evolucionat la població de Sant Cugat? Si iniciem l'anàlisi deu anys enrere, a 1 de gener de 1988 el padró de Sant Cugat era de 37.243 persones. Això significa que la població ha experimentat un increment net de 13.914 persones. Aquesta xifra és la suma dels na ixements i dels nous residents, restant les defuncions i els canvis de residència a altres municipis. Si aquest creixement net el repartim entre els 10 anys d'anàlisi, obtenim un creixement anual promig de 1.400 hab/any. Comptant una ratio promig de 3,1 habitants per família, això significa un c r e i x e m e n t de 450 famílies/any.
Tenim una composició de la població diferent respecte altres demarcacions? Segons el nou recompte d'habitants, un 18,28% són joves menors de qu inze anys, la franja dels adults (15 a 65 anvs) és de 71,26%» i la fran
ja de gent gran (superior a 65 anys) ocupa el 10,45%.
Si ho comparem amb dades d'altres demarcacions s'observa que Sant Cugat no té una distribució per grups d'edat substancialment diferent, si bé es caracteritza per tenir una- població de gent jove i adults superior a la mitjana del país. Crida l ' a tenc ió el baix percentatge de gent jove de la c iutat de Ba rce lona en comparació amb la mitjana provincial i autonòmica. On vénen els n o u s r e s i dents? Totes les s ecc ions de l municipi exper i m e n t e n un cre ixement de població. Destaquen, però, les n o v e s z o n e s , . tals com:Parc Central: 1.689 altes ; Coll Fava: 1.286; Torre Blanca: 898; E i x a m p l e sud-Centre Borja: 814; Eixample sud -Turó del Pinyer: 610; Av. En-llaç-Can Majó: 715; Mira-sol-Can Gatxet: 938; Mira-sol-Cen-tre Cívic: 771.
La qual cosa significa que el conjunt del municipi és atrac-
IORIM FKRRKS
tiu per als nous residents, però es dirigeixen a aquells sectors on hi ha més oferta, que són els de nou desenvolupament. Aquestes altes no són netes,
s inó q u e s 'han de t en i r en compte també les baixes.
Els canvis de residència cap a altres demarcacions es produeixen per igual a tot el municipi,
Sant Cugat*
Provincià BCN
Catalunya BCN ciutat
JOVES ?ft«39S 17,e% %mm• **MnNi
ADULTS 7*«3% 99,9% • * & • * ' ' &&%
GEMTGRAN 10,4% 13,5% 14,$ H «3H
* Sant Cugat segons padró 1998, resta segons padró 1991
i no hi ha cap zona en especial on s'observi un elevat nombre d'emigracions. El valor és, de promig , d ' u n e s 30 p e r s o n e s anuals per secció censal.
Distribució de la població per districte: El 72,43% de la població (37.051 habitants) viu al nucl i de San t C u g a t , q u e comprèn 20 seccions censals. El
27,57% restant es distribueix de la s e g ü e n t m a n e r a : 1 0 , 5 1 % (5.375 hab.) a Valldoreix, 9% (4.559 hab.) a Mira-sol, 6,2% (3.172 hab.) a la Floresta i 1,95% (1.000 hab) a les Planes. De quins països vénen a viure a Sant Cugat?
A Sant Cugat hi ha 1.953 persones de nacionalitat estrange
ra v i n g u d e s d ' a r r e u de l món. Això rep r e s e n t a un 3,5% de la població. El perc e n t a t g e é s força més elevat que la mitjana de C a t a lunya, q u e és de l 'ordre del 2,2%.
Aquests 1.953 estrangers són de nacionalitats de les c inc parts del món,
si bé el nombre més important el formen els de procedència europea: Oceania: 5 persones; Àfrica: 134; Àsia: 138; Amèrica: 507; Europa: 1.169.
Els països més significatius, on el nombre de persones és superior a 100, són, per ordre de més a menys: Alemanya: 311; Regne Unit: 211; França: 167; Ità
lia: 155; Marroc: 127; Es ta t s Units: 124. Consideracions finals: Sant Cu
gat creix de forma ordenada, seguint un model de ciutat que és estimat per la seva població, i on es valora la seva qualitat de vida. És punt de mira tant de persones properes a la zona d ' in fluència de Barcelona com d'arreu del món, cosa que es veu clarament amb l'índex de persones de nacionalitat estrangera. També destaquen les escasses baixes per canvi de residència que s'han produït en aquests últims deu anys. L'actual distribució de la població es caracteri tza pe r un p e r c e n t a t g e equil ibrat de dones i homes , amb una taxa de joventut superior a la mitjana del país. Aquestes consideracions ens porten a la conclusió que l'actual model de ciutat satisfà molts ciutadans que prefereixen viure a Sant Cugat abans que a altres zones de l'entorn. Preferència que es manifesta en una demanda contínua, satisfeta ordenadament i fruit d'una planificació prèvia. Una planificació que ha donat a la ciutat un distintiu propi, el model Sant Cugat.
Jordi Ferrés és tinent d'alcalde de Serveis Interns i
Promoció del Treball
El S e v e r i en T i t o
../i. > .* • *,....,. A..„. . . . ,».••
^ NOVA TEIENQMELA
< ^ EHFRWmw&NT ENTOE J
» / ? t 6 L 4 AX«6fcCH..A i
-fe\*V
líÀ*/ v ' A~ff^r^ -'*
P robablement les generacions futures trobaran es t rany que davan t el
llindar del segle XXI els seus avantpassats encara tinguessin a la seva agenda de preocupacions socials el rac isme. En una època en què es ret homenatge a la igualtat i es defensen a ultrança els drets humans, el racisme i la xenofòbia cont inuen sent les xacres socials amb les que s'ha d ' en frontar l 'home modern, fins i tot als països anomenats desenvolupats.
Aquesta paradoxa és encara més singular quan veiem que el món que s'està creant al nostre voltant és cada vegada més interdepenent , i la seva característica principal és el mestissatge racial i cultural. La global i tzaeió en tots els ordres -no tan sols en l 'econòmic- ens imposa una altra manera d'enfocar la vida, en contraposició a les idees "decimonónicas" de les quals va sorgir el racisme com a doctrina social.
El T e r r a t
El racisme ANA M. BARBERÀ
Res tan absurd i antinatural com el racisme ha pogut crear el pensamen t humà . Un cop d'ull al nostre entorn ens mostra que la naturalesa no tan sols no imposa mecanismes per separar el pur de l ' impur , sinó
No n'hi ha prou amb condemnar el racisme,
per combatre'l es requereixe
grans dosis de voluntat política
que el seu tret distintiu és diametralment el contrari: la diversitat. Ni tan sols en allò cultural els defensors del racisme han aconseguit aixecar barreres entre el castís i el mestís. És evident, per tant, que el racisme és una doctrina artificial i una malaltia social que cal denunciar incansablement. Ara bé, no n'hi ha prou amb
condemnar el racisme; és una cosa r e l a t i vamen t fàcil. Per combatre ' l es requere ixen , a més, grans dosis de volunta t política i estratègies que a mig i llarg termini permet in a les noves generacions l 'amor a la terra natal i el no prejudici per allò que és forani. En definitiva, hem d'incorporar a la nostra cultura l 'esperit de la dob l e c i u t a d a n i a : n a c i o n a l i m u n d i a l . I així ho h a u r í e m d'ensenyar a les aules.
Però és la vessant moral la que mai hem de perdre de vista. L'acceptació sincera i conseq ü e n t del fet que el g è n e r e humà constitueix una gran família que prové d'un mateix origen, el patrimoni més preuat de la qual és precisament la diversitat dels seus membres...
El racisme no és cap nimietat q u e s i m p l e m e n t h à g i m de menysprear. Compta amb una llarga llista de massacres, genocidis i altres aberracions de les quals ni nosaltres ni els nostres fills p 'es tem encara a recer.
12 Opinió ELS /CANTONS Divrmíres, .? d'abril de IWX
El c a m p a n a r
Un balneari de 48 Km2
ASant Cugat, a poc a poc, gairebé sense adonar-nos-en, alhora que per una ban
da es van assolint avantatges i progressos, per una altra s'han anat perdent determinats valors entre els quals s'hi pot incloure els de qualitat ambiental, o molts altres de caràcter ben divers que formaven part del patrimoni popular.
Kntre aquests hi havia l'aigua, tot i la penúria que passà el poble fins a èpoques ben recents per manca d'un cabal potable abundant. Però si en temps de sequera el poble passava set, a l'hora de l'abundància tenia a l'abast un reguitzell de fontetes naturals que subministraven gratuïtament aigua tan variada i de tanta qualitat com si ragés directament d'un receptari farmacèutic, i on tenien lloc les animades i saludables fontades i berenars dels diumenges a la tarda. A principi de segle, l'estudiós i
metge de capçalera santeugatenc, el Dr. Bonfili Garriga, en la Memòria que va ser premiada per la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona, hi fa un anàlisi de les fonts i de la qualitat de l'aigua que en rajava -"en rajava", perquè algunes, a causa de l'abandó, han deixat de rajar, i altres fins i tot s'han perdut totalment-, i les destaca com un dels valors naturals que es trobaven dins el terme de Sant Cu-
IOAN TORTOSA
gat. Fàcilment els santeugatencs es podien beneficiar d'aquest bé de Déu, complement de l'ancestral vulgar i corrent alimentació autòctona, que ningú no s'havia adonat
co-carbònica-magnesiana, la de Can Ribas ferruginosa, la de Can Magí sulfatada i les de la Salamandra, Er-metà, Can Bell i Can Mora, entre d'altres, una aigua amb propietats
ii'WljW^W|»Il^tl.lJ·^U^.!Mè^V.H.JllU|p|
IL·LUSTRACIÓ: LÍDIA 1ZA0LA
que fos la meravella de les meravelles. Sense voler, practicaven la dieta mediterrània. Com es pot comprovar observant
les conclusions del Dr. Garriga, als santeugatencs d'aleshores no els calia anar als balnearis especialitzats per millorar la salut ja que, repartides per tot el terme, s'hi poden trobar fonts per a toc l'aigua de la font de la Rabassada diu que és litíni-
reconstituents, especialment indicada per a malalts i convalescents.
Després que diverses circumstàncies hagin fet desaparèixer part d'aquest patrimoni natural, ara, des de l'Ajuntament, a aquestes fonts els cau una mena de vet perquè, segons unes declaracions del tinent d'alcalde de Medi Ambient, Manel Gabaldà, (Els 4 Cantons 13-3-98), unes no acaben de ser pota
bles i sengles plaquetes avisaran de la seva possible perillositat, fent costat a les que fa temps es troben en altres fonts de Collserola. Després d'aquesta mesura preventiva, de cop totes aquelles ancestrals possibilitats medicinals i guaridores tan a l'abast, se'n van en orris. Fins ara, la tossuderia i la rutina
han fet que determinades persones fessin el sord -el cec- a les advertències de la poca potabilitat de l'aigua de determinades fonts. Edificacions, pous morts i altres formes contaminants hi són a prop. Malgrat tot, hi ha qui periòdicament va a buscar-hi aigua, ara a una font, ara a una altra, com si volgués copsar totes les variades propietats del conjunt.
Segons ha detectat el mateix senyor Gabaldà, sembla però que de moment aquests recalcitrants transgressors bevedors d'aigua "natural" encara no han experimentat cap trastorn important. Contràriament a les suposades qualitats alimentàries de dietes i aigües curatives, sempre n'hi ha d'escèptics que no es creuen res, com aquell que deia que ni l'ancestral dieta mediterrània santeu-gatenca, ni les propietats curatives de l'aigua del terme municipal, han pogut fer miracles, ja que tant els qui van practicar la menja i en van beure l'aigua com els qui no, tots han acabat igual.
e i x i d a
Lacticidi P. CORTIJOS
La llet materna és l'aliment més sa que els éssers humans, acabats d'arribar al món, tenen a mà. A pit, per ser precisos. És la millor protecció que un lactant ha contra Ics infeccions. Només té un defecte. Es gratuïta; per tant, el seu profit no fa enriquir les empreses productores d'articles de consum. Això, lluny de causar desànim en les multinacionals de l'alimentació, sempre les esperona a perpetrar mètodes per vam-piritzar la població. Només els cal com a esquer unes petites provisions de llet artificial que. al mateix hospital, clínica. etc..„ es proporcionaran gratuïtament als nadons. Els quals, alimentant-se d'aquesta substància lactiforme, es van convertint en addictes a l'específic que encara elabora la nodrissa Nestlé. Com és natural, si la mare no pot alletar, se li tallarà la llet que ja no valdrà per alimentar el nou nat. Així doncs, també ella passarà a dependre del consum del producte que fabrica la multinacional. Als fills d'aquesta mala llet se'ls ve demanant que posin llurs òrgans reproductors al servei de la procreació. Ells, sigui per filantropia o bé per astúcia, encara no es deixen engalipar.
Les coses d ' e n Sot
*Í5>;
r?. JÉ32LX'
El nou "culebrón" de TV3 es dirà 'Laberint d'ombres", estarà ambientada al Vallès Occidental, i la nissaga serà
la dels Aymerich
El porxo
Sóc invL·ible?
- * , *
H i ha dies en què ningú em veu. Em creuo amb amics i ni em mi
ren. Si els saludo, m'ignoren. Agafo el cotxe i passo un semàfor en vermell i el policia que teòricament ha de vetllar per la seguretat mira cap a una altra banda. Entro a l'oficina i el porter sembla que travessi el meu cos amb la seva mirada, i ni em saluda. Sé que no sóc invisible perquè m'he vist al mirall quan m'he afaitat i m'he pentinat. Però, potser seré invisible per als altres? I també sé que no sóc invisi
ble perquè l'endemà em passa tot al contrari. Tothom em veu. Tracto de passar desapercebut i no puc i, a més, no em puc treure ningú de sobre, ni can sols els més ploms. No cal que saludi a ningú perquè tothom em saluda. I no em puc escapolir de ningú, ni tan sols dels meus creditors. I el mateix policia d'ahir em posa
FONTCUBERTA
una multa només perquè no he posat l'intermitent per girar. Què ha passat? Tinc una visibilitat i invisibilitat intermitents? Darrerament aquesta invisi
bilitat s'ha tornat crònica en alguns establiments. Entro en alguna luxosa agència de viatges de Barcelona, Via Laietana/Diputació. Truco a la porta i m'obren. Dins hi ha sis persones de les quals em separa un taulell. Ningú no em mira. Dos estan telefonant i la resta semblen molt ocupats. Espero que algú em digui ase o bèstia. Després de 10 minuts me'n vaig. Ningú no sembla haver-ho advertit, ningú em crida dient "un moment!". Volia comprar dos viatges a Austràlia, per un total de 600.000/700.000 pessetes. Surto de l'agència i vaig a un bar a prendre un cafè. No hi ha cap client però sí tres cambrers. M'assec a la barra. I nin
gú no em diu res. Faig senyals. Ningú sembla veure-les. Els tres continuen xerrant sobre el partit d'ahir del Barca. Entra un client amic d'ells i de seguida el veuen i li serveixen el que demana. Al cap de cinc minuts me'n vaig. Només volia prendre un entrepà. No obstant, la cosa comença
a aclarir-se lleugerament. Entro en uns grans magatzems de la plaça Catalunya. Vull demanar informació sobre un disc. M'acosto a una dependenta que està mirant les mus-saranyes. No em veu però espero. Al cap d 'una estona sembla que em miri. Li pregunto pel disc que busco. "Que el té?" Em contesta "No!", i continua mirant al cel. Perdo una mica de temps, dono una volta i evidentment trobo el disc. Li porto a la noia. Me'l cobra. No diu res; jo tampoc i me'n vaig. Ara sé que no sóc totalment invisible.
ELS /CAOTOOS Dk-fNdrrs, 3 d'abril de 1998 Opinió 13
<
!
A g r a n s t r e t s
Jordi Barceló Un músic ambiciós
El dibuixant Frederic Cabanas i la grafòloga Eugònia Barrachina retraten la personalitat d'aquest jove sant-cugatenc, director de la Cotton Club Big Band. L'estudi que ve a continuació ens revela els trets més ocults de la seva personalitat.
6* t»~\ - v a i
K/o v-S C~-
De caràcter molt nerviós i emot iu , actualment en Jordi
Barceló té tal demanda en l'àmbit intel·lectual, tantes inquietuds i interès per gairebé tot, que això el du a sentir-se tens en moltes ocasions i moments. És per damunt de tot una
persona ambiciosa i que disposa d'una gran dosi d'energia, que li permet implicar-se al màxim en qualsevol assumpte que li interessi realitzar. Li agrada destacar i ser considerat pels altres, a ser possible, com el millor. És per això, per aconseguir aquesta perfecció que somnia, que s'exigeix moltíssim a ell mateix, fins al punt d'esdevenir molt poc indulgent amb els seus errors. Podem assegurar que Jordi
Barceló es troba actualment en una actitud de recerca in
tel·lectual, fins i tot en l'àmbit personal, una actitud que fa que en alguns moments es dispersi. Tot i així el seu elevat sentit pràctic li facilita el baixar de nou a la realitat per concentrar-se en allò que més el pot afavorir i treballar i lluitar perquè així sigui. De caràcter lluitador, no és
fàcil que el seu ànim flaquegi. Li agraden els reptes i s'enfronta a ells amb una disposició de desafiament. Per tant, és de preveure que amb aquestes condicions pugui arribar a aconseguir tot allò que es proposi. Evident ment, Jordi Barceló no passarà desapercebut.
Amb la col·laboració:
M Q C E J P T SEIECCIÓ- FORMACIÓ
Annó, 208, >3era-08011 Bcralona •«.(93)451 0439* - fax(93)451 7396
F o r a t del pany del C e n t r e C u l t u r a l
E N R E G I S T R A M E N T S (I)
IV *:ï3ftïi :"W' H G R
i >>^SÍÍ :^*: ; : <S'*':
£ •3 §
CONCSÏRT Nl'iM. 3 l'SÍR A Dl>BS MANDOUNESIORQULWTRA
A. VIVA!.»!
H>VI? OROt.'tiS'rRA SANT O X i A I
QUAKÍ13 ÏMÍ UIT*RRES tit »A*ftKí.t>MA
EIS4GÜNTONS
14 Entoni
Divendres, .í d'abril de 1MX
A g r e s s i o n s a m b i e n t a l s
Comencen les obres de
la Costa del Golf sense
disposar dels permisos
Ai'RA COSTA
- Sant Cugat -
Kl grup de Natura del CMSC i l'Associació per a la Defensa de la Natura ( A D E N C ) han denuncia t que l 'empresa Forat 19 S.L. ha iniciat les obres de construcció dels habitatges de la /.ona coneguda com Costa del Golf, sense disposar de les llicències corresponents.
L e s m à q u i n e s d e l s promotors dels habitatges van començar a treballar divendres pa s sa t , quan van proced i r al desbrossament de la zona-d 'u nes 5 hectàrees de terreny-, tal i com mostra la fotografia. Amb tot, els treballs van aturar-se immedia tament , després que l'àrea d 'urbanisme de l'Ajuntament de Sant Cugat en tingués coneixement .
"Els treballs estan aturats des de d ivendres passat i òbviament no continuaran fins que no tinguin la llicència corresponent" . Així ho ha confirmat l 'alcalde, Joan Aymerich, qui
ha volgut restar importància al fet perquè "l'àrea d'urbanisme cada dia fa inspeccions a obres que es comencen sense llicència". " No es pensa prendre cap mesura més -ha dit Aymerich-a banda de vigilar que les obres no continuïn fins que tinguin els permisos cor responents" .
El grup de Natura del CMSC i l ' A D E N C , pe rò , no s ' h a n mostrat tan benèvols amb els fets i han passat a l'atac directe: han remès una denúncia a la Direcció General d 'Ordenació del Territori de la Generalitat. L 'escri t , s ignat per Kris t ian Herbolzheimer (Grup Natura) i Manel Cunill ( A D E N C ) demana a la Generalitat que obri una investigació que sancioni l ' e m p r e s a r e s p o n s a b l e d ' a ques ta actuació i, si s 'escau, aturi def in i t ivament aques ta actuació "degradadora del nostra pat r imoni cu l tu ra l " . Així mateix , han p resen ta t al tres tres denúncies: a la Junta d'Aigües, a la Direcció Cïeneral del Medi Natural i a l 'Ajuntament
Divertí/res passat van començar les tasques de desbrossament. FOTO: A.B.
de Sant Cugat. Segons les dues organi tza
cions ecologistes l'inici de les obres al sector Costa del Golf podria haver vulnerat la LLei 6/1988 forestal de Catalunya; haver afectat la capçalera del torrent Crist de Llaceres, infringint la Llei 29/1985, i in-comple r t la normativa urbanística vigent a Catalunya.
"Sembla que han tingut molta pressa", ha lamenta t Herbolzheimer, per a qui aquests fets són especialment negatius. El grup que representa ja havia anunciat la setmana passada la intenció d ' impugnar l'aprovació del projecte de compensa
ció del Sector Costa del Golf al qual l 'Ajuntament va donar el vistiplau en el darrer ple . "D'acord que es va aprovar el projecte de compensació, però això no vol dir de cap de les maneres que l ' e n d e m à ja es pogués començar a construir a la zona", ha remarcat indignat Herbolzheimer.
E l g r u p de N a t u r a i l 'AD E N C han adreçat un escrit a l 'Ajuntament de Sant Cugat i n s t a n t - l o a no c o n c e d i r la llicència d 'obres per la zona, "perquè en aquests moments és l'única possibilitat per aturar la destrucció d ' aques t indret de Collserola".
Sanmartí vol una dinàmica urbanística 'constant'
ALBERT BALANZÀ
- Valldoreix -
La Junta de Veïns del mes de març a Valldoreix va tornar a centrar els acords principals en les certificacions d'obres dels carrers Mercè Capsir, Moreneta, Alegria i les avingudes Vall d'Or i Mas Fuster. Amb l'absència justificada de la vocal del PSC, Carme Pérez, el ple de l'Entitat Municipal Descentralitzada va acordar l'últim pagament de les contribucions especials per urbanitzar un tram del passatge Alegria, que pujarà a 8 milions de pessetes que seran sufragats en un 26% per l 'EMD. El president de l'Entitat, Jaume Sanmartí, va expressar la voluntat de tirar endavant cada mes un bloc de reformes urbanístiques: "la dinàmica urbanística ha de ser constant i cal anar avançant en funció de les possibilitats de pressupost". L'EMD també va aprovar les relacions de contribuents propietaris de gual i d'establiments que usen via pública per un valor respectiu de 6 milions i 400.000 pessetes. La Junta de Veïns tornarà a reunir-se aquest matí, en aquest cas en sessió extraordinària, per discutir els pressupostos de 1998.
Torre N e g r a
U Ajuntament aprovarà inicialment
el tràmit 125 el 16 d'abril La comissió de seguiment ha rebut 94 plecs de suggeriments
A. (:.
I n pas més en la preservació de Torre Negra. Després de 60 dies
d'exposició pública i després que l'equip redactor de la comissió de seguiment hagi estudiat ja tots els suggeriments presentats. l'Ajuntament ha convocat un ple extraordinari per al proper 16 d'abril per aprovar inicialment el projecte de modificació del PGM pel sector de Torre Negra (tràmit 125). D'aque.sta manera s'assoleix el primer pas legal amb vista a la preservació d'una de les zones de Sant Cugat més emblemàtiques.
En total s'han presentat 94 escrits de suggeriments que s'han
classificat com a favorables (els d 'ERC, cl l'SC o el Patronat de Collserola. entre d'altres), desfavorables (bàsicament suggeriments de propietaris i \ eïns de la zona) o alternatius al tràmit 125 (els presentats per IC, l'empresa Mont S.A. o la Plataforma Cívica per la I )etcnsa de Torre Negra).
Kristian Herbolzheimer, membre de la Plataforma Cívica, considera que és una "molt bona notícia que s'hagin presentat tants suggeriments perquè això vol dir que tota aquesta gent ha fet un veritable esforç d'entendre el procés de preservació de Torre Negra i d'implicar-s'hi". Herbolzheimer ha fet a més un incís en el fet que entitats i grups que en principi no es veuen "directament" afectats
per aquest procés també s'hi hagin sumat, com és el cas de la Societat Catalana d'Ordenació del Territori o la secció de geografia deia UAB, que també han presentat els seus suggeriments.
Alguns dels més afectats però també hi han dit la seva. com és el cas de l'Associació de Propietaris de Sant Cugat, que s'ha mostrat partidària de preservar la zona, encara que sense tancar definitivament la porta al desenvolupament urbanístic.
Des de l'Ajuntament també s'ha fet una lectura positiva de l'acord a què s'ha arribat. 1 Jalcalde, Joan Aymerich, ha confessat que si tots els grups de la comissió de seguiment no haguessin votat favorab l emen t a la modificació del
IJI Pltitajnrina presentarà al·legacions
PGM, "no hauria convocat el ple del 16 d'abril". "Hem aconseguit una aprovació unànime -ha dit l'alcalde- i això ens donarà molta força amb vista a les administracions superiors".
Pel que ta a la resolució final dels suggeriments, s'ha arribat a l'acord de limitar la superfície reservada per construir un Centre d'Interpretació, es diferenciarà
a Taprovació iniàal del tràmit 125. F: A.B.
entre els equipaments i els habitatges de la zona, es mantindrà la reserva viària per al Vial Sud (punt al qual la Plataforma s'oposava) i queda per acabar de perfilar amb quina figura queden definits els habitatges que es troben dins la zona en procés de preservació. Per acabar de polir aquests detalls, la comissió de seguiment es tornarà a reunir el 6 d'abril.
ELS /CAIVrONS Divendres, 3 d'abril de 1998 Entorn 15
H a b i t a t g e s o c i a l
IC demana un canvi en les directrius de Promusa
El partit vol menys règims i més promocions A.C.
El grup municipal d'IC considera que l'equip de govern hauria dç fer una "profunda reflexió" sobre el futur de la promotora municipal de l'habitatge, PROMUSA, "perquè aquesta no està acomplint la seva finalitat de potenciar la vi-venda social al màxim", segons ha declarat a aquest setmanari el portaveu del partit, Francesc Godàs.
Per IC s'haurien d'introduir com a mínim tres canvis perquè PRO-Ml SA fes una feina més profitosa: suprimir el règim de preu taxat i reduir el general al mínim, oferir habitatges de lloguer i involucrar la Generalitat per aconseguir més recursos, i poder fer més habitatges. Tres possibilitats que des de l'empresa municipal es consideren poc
encertades. "Els règims generals i de preu taxat són. necessaris per compensar les despeses que comporten els habitatges de règim especial, perquè si no l'empresa només tindria pèrdues i aleshores encara ens criticarien més", ha respost el president de la promotora municipal i alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich. Pel que fa a l'oferta d'habitatges de lloguer, l'alcalde ha confessat veure amb molta precaució aquesta possibilitat perquè en d'altres ciutats com ara Barcelona s'ha demostrat que "no són prou rendibles". Les idees apuntades des d'IC no
han sorprès massa l'equip de govern, que en diversos plens municipals ja havia apuntat la intenció de plantejar-se un nou futur per a PROMUSA. En aquest sentit, Aymerich ha recordat: "Ja vaig apun
tar la intenció d'obrir el ventall de possibilitas cap al camp de l'arranjament d'edificis o de l'obra pública". El president de la promotora considera que en aquests 10 anys -PROMUSA va crear-se el 1988-s'ha fet una bona feina. "I si no que ho preguntin a les més de 700 famílies que viuen en habitatges de PROMUSA".
I /es explicacions no acaben de satisfer IC que retreu a la promotora municipal les 40 vivendes que encara no s'han pogut vendre i demana una llista dels solars disponibles actualment per edificar-hi nous habitatges. I és ciue, segons Godàs, "les noves promocions cada vegada es fan en llocs que afavoreixen més la dispersió, que estan més apartats del centre urbà i que resulten menys atractius per als compradors".
B e s i d li S
El Grup de Natura se suma a la protesta en contra la
incineradora de Montcada I.MMA C/VSAJOANA
- Sant Cugat-
La Coordinadora Anti-incinera-dora de Montcada-Cerdanyola-Ri-pollet, constituïda per col·lectius ecologistes i veïnals d'aquestes tres poblacions i per la Plataforma per a la Reducció de Residus, que aglutina una setantena d'associacions catalnes, està organitzant una sèrie d'actes per demanar el tancament immediat de la incineradora de Montcada, gestionada per l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus (EMSHTR).
La ciutadania i l'Ajuntament de Montcada volen el tancament im-mediatde la incineradora. Actualment en aquesta població s'està iniciant la implantació d'un model de gestió dels residus municipals
Centre de Rehabilitació •SUS*NANtCGl6Tl Saerjt Anttffï, ?4 « W 4 7 4 3 7
Cirurgia
emjj^gemoral,apa«»(l<Jig*s*u.ÀSC-
2n,A1.$«ntCw>& « S 8 & 4 7 Q 0
Consult. Centre Mèdic • CBNTOE M È D I C 8 A 8 A T Certiswite de witéfr t armes, Mmi* eina ttftem*, lasertsràpia. tí Santi*
t» 8 7 4 1 5 26
Oietètica-Nutricio • OJ&A. M . D O M I N Q Ó 0 A * U A R T Medicina generat. (fe*«iga. Dftirts, &• maca* í dgous, ttorsw «wSngwtf*. ef Endavattada. í 1, W ptt. Surí Cugat « 6 7 4 Í 3 J » /Sf lS 2 3 &
• CEMTRE ÇOBESITAT t M E -DICtNA ESTÈTICA Dra Anna R Cerdà • Ora. Rasar» S » 9ama«»a.Ui)tn<3a<s<« Consufane Edtfci Ibïrebkancs. A». "tetro* blanca, 2-8,2aptenSa, desp. 8-9.06190 SartfCugat • 589 43 57-589 43 58
Fisioteràpia • SOFIA ROMA FERRÉ fisioteràpia. Assistència amotina Fiatc Astes, c/ ViBà, 49. Sant Cugat. W 674 48 72
Geriatria
• CUEttVAÍ* 4ÉHUATRIA CEL V A U Ü S S l . A s m * spersarmarenK « o d i e u
«aimQ«^*f i *M*twte»í i fJ! Í tn(e
d e í O t * * * * , 3 » ï 9 f > S « * Gastat,
Aferó6 l&Xiïp9fl&Mí ptMWWfeÇBWfe
«GNfàufàr*#nwm, <wt**«n«E-JMftt, dliHHta l&9^lKÍMtaNMt6ttMt$ll8.
• tWiM AS««f*NC}A (SS PBOS6SWWOWES, Setv#&$x£uUM?mtt)M» grans. <n>r
«era dtf db « k rtt&sterflB MMft * -t*J,aaçM·ídapaa«KtA«,fo**falerK«, 2*S, 3»r. A. OStSO Sanf Cugat- N .u
Metge capçalera
A»».Wrt(tA(( tMtÍtu«.Sà<a»B.M, »tafe««fc, l*«.N0C
uig>j&(vd»tt&&
Metge à* cepça)»*. VfsSw a dantoti* nmta, t fe fo a&Sn, $ w * Cugat nr$74<X>2S
Mútues *>UHrON MU8ERA «HBWKSO Mútua cTacofcterrt» d * trebaS nom. 271. Ptaça Augusta, 3. Sant Cugat. w 6 7 5 1 0 0 2 F i x 675 « 0 2
Odontologia • CÜNtCARARC CENTRAl . Or. Ihíeny Hascoet Ottontoeatortra-(cioge. Om. Ntahlta Vèrgrss-Ba
gué,Ort(XioiKsia, Or Jowt Mír«4 te ,
Urg. 0702786 58
& 0«MTAÍ, i AVíCattianya, 2l.t>aíj«».,
« ^ » j p ( » F a x S ^ 0 3 t 3
0<torrtot98fc8»«ef«l, «npfwitafegte,
•tía, *»£&**. ** . TttWbt4fiC8i2-&.2a)
<1.San» g a f l a t » 6 7 5 0 8 0 3
EJoctíff flaSWíf Brauaft. Ortodènüia
«x8u&ttK»«ttrt<M«t*Jute. C/San-
^ ^ ^ 4 f t C U 9 a t
MMMBUBUIAR * » 1UMHIMA 2-8. 2n A dospabt*.
H 9 » « f l 7 S 3 m
• C l Í N I C A DENTAL M A J » R ~
Oftalmologia • OflA,tl JAUME SAUflA O M » «nisf. tX.edu 9 - t J h U « -S» h í«8 Sant **oi> 2í. beiww,
Wüsoïrsep: OftslmdtOÉ*». Conveni anfe is» prtrt-CrpBtsi mütúes C Santa. Marta, 1& Sani Cu
Otorinolaringòleg • C « . Í S 0 W A N FERRAN V&A WftttetDWf - Prwflasa - Assi«t*rtà* eaoitstta Mídffiac. Francesc Mofa-
liljgfy*-Sanl Cu8*t
Pedagogia-Logopèdia « B E G O N A V I N A U L O M e A Pedagogia, logopèdia, f tob tenguatoe t aprenentatge t> VKà, 9» J 7,1r 2a. Sant Cugat. ; 'Ji VS891215 ^
Pediatria
• DftA.PAtERM * P»ie«*t)8t9. ArtBtefe*, dejarro». « B -«rftsts d» reteteU, santom» a rado-tesoància. petcotatépía., Hc»»ï oon. tAiBudsa. ç/ ínwMNe Me«fei», 85-2 7 . 2 t t l a . S a t » t a « * t
» 6 7 4 3 6 S 3 - 4 1 Í 4 S 4 B
• W S T I T U r f ' é i ^ l r t r a C S A N T C U O A T
« J O S E P M . C O R O M Í l t l i i CASARAMONA ^ * Pediitn», asma Iríamï. HijfBs gudes l%)a. Hibatafiada, £r>, t f
ssmcugat »«nr47ai« • PtLAR CANOSA Ú B S > A Pectetrta - Medicina attotasoent ToffaWar*a, 2-8 ,3r pis. Sant « 6 7 4 5 7 9 6 - 5 8 9 3 5 4 8
• O R A . A N N A P U J t B E ? CAU3ES Fídtattia vttstitsd S * Í ( Map1».
«589 29 95-674 20 79 S
íípriSï aloohoíírne, totíwmwT» trastorns d'snsíawit, «**<t, tabagi*m«.
. fiu. ToW«sian6aJ2-sa«·t A daa». 11 i 12 Sant C a p * . « 5 9 0 $7 9 7
Podologia J'
« JOSEP M.FREtxeOES Malalties del peu, orteaiS, p t w ^ t * wtóf*d(que8. fw^ítomes, eiwteiaíí* pau, Mort» a corwaiw, ; -' « 5 9 9 6 3 1 3 - 9 2 9 1 6 9 5 3 6 i l .
Psicologia-Psiquiafria • C E N T R E DE P S ! C O t . C K Í Í Í x
C U N I C A Trastorns d'aprenentatge i de la (Jaf-la. Mans, adolescents í adults A*. Catalunya21,a-1a Sant Cugat. «6743673
• C E N T R E P S I C O T E R À P I A DEL VALLÉS Pítcotoflia, psiquiatria logopèdia. Plaça ÍX, Qaftés, 5. 2n, 3a Sant Ctf-gat. « 5 8 9 4 0 5 1
Tocoginecologia Obstetrícia « D R . J E S U a F E R Í Í A N B e Z BA1ZAN Ibcogimooks^Mwwamvtnfluciss Av. Catalunya, 21,4rt l a Saní Cugat « 5 8 9 4 6 0 8 pBftajl»;6747409
• D R E N R K X i E C A S r U 3 A F O N f Ganeoòteg, Dtetetrtaia-eeciaraía, eate-titm. menopawa, f * * * » » Fíangaao
• Moragas 1-^, 3r2a. S»« Cugat « 6 7 4 6 6 1 1 F a ) i 5 l » t 1 4 5
Traumatologia • M L . G O Z Z t D E LA T O U R B O W Traumatologia. Columna i asqoana Av. Torreblanca, 2-8. ft***; Sant Cugat « 6 7 5 5 7 5 6
• JOSEP OOMINOOPECH Traumatotog^, artopadta. Assistència sarutana. Prawasa, Madytec. Pofetinic Torredanca, Z-8, 2a-ta Sant Cugat « 5 8 9 1 8 6 8
• OR. FERMIN A R A M B U R O ~ Cirurgia ortopèdica traumetotógica. Hores convingudes 0/ Oona, 21, ir 3a. Sant Cugat. « 674 43 4 6 - 5 8 9 05 34
alternatiu que demostrarà la no necessitat d'aquest sistema de tractament. Es tracta de la recollida selectiva integral en origen de les deixalles.
La demanda del tancament de la incineradora es basa en les evidències científiques que demostren els efectes negatius de la incineració en la salut humana, i en el fet que aquest tractament de residus és contaminant i malversador dels recursos que contenen les deixalles.
El passat divendres 27 de marcia Coordinadora Anti-Incineradora, amb el suport de l'Ajuntament, va convocar una concentració reivindicativa, a la que van assistir 400 persones. Els manifestants, presidits per l'alcalde de Montcada, van tallar la carretera N-152 durant 15 minuts en senyal de protesta.
I N P R O S S
ASSISTÈNCIA A DOMICILI
•Teleassistència, servei 24 hores
• "Cangurs" d'avis i nens
•Atenció i companyia a persones grans
• Controls a malalts: medicació, cures, sondes...
•Ajuda ala llar: neteja, bugaderia, compres, menjars...
•Transports especials: individuals i en grup
SALUT I SERVEIS A DOMICILI
589 39 67 Av.Torre Blanca 2-8,3r A. desp. 11-12
Sant Cugat del Vallès
INPROSS TELEASSISTÈNCIA 24 HORES
Què és la Teleassistència? Es un servei d'ajuda a les persones grans, malalts crònics o convalescents, a qualsevol hora del dia o la nit. Com funciona la Teleassistència? Es un aparell connectat al telèfon que es comunica amb una centra] de consultes i d'urgències. Premem un boió que pona a sobre l'usuari, podrà parlar amb un professional que l'aconsellarà. "~ És un sistema molt sen/.ill, ràpid. seL-ur i de poc cosí.
nviroï^vi A crio 589 39 67
T R A N Q U I L · L I T A T , C O M P A N Y I A , P R O T E C C I Ó I S E G U R E T A T
Av. Torreblanca, 2-8,3r A. 08190 Sant Cugat del Vallès Horari d'atenció «1 públic: de 9 a 15 i de 16 a 19 h
S E R V E I S A S Í 5 I S T K N C 1 A L S I>KS Z4 H O K E S
m i CANTONS
Societat 16 Dizn/dns. .i d'abril de 1998
Gent Gran
Qualitat i tradició al festival pro Llar d'Avis de la Parròquia
La coincidència d'actes resta protagonisme a la trobada Ai U \ Cos'l \ - Sant Cugat -
"Estic completament emocionat". \nil) llàgrimes aU ulls. cl president de l.i I .l.ir d'Av is de hi 1 '.ur<><|ui;i, Andreu Casals, celebrava dissabte passat l'è\ir aconseguit amb cl segon festival en lavor d'aquest centre pera la gent gran. Més de 600 entrades \ e-nudes. una ree.iptacii'i d'1.4(K).(MK) pessetes i l'admiració de lots els que hi \an assistir \a ser suficient perquè la junta de la llar i tots els que \an participar en l'organització de l'acte veiessin acabar cl tcsti\al delerosos de començar a preparar ja el de l'any vinent.
Va ser, la de dissabte, una nit especial on la tradició, la qualitat artística i les joves promeses van unir-se en favor de la genr gran de Sant (lugat. I n a nit en què gairebé tot va sortir perfecte. L'única nota negativa va venir donada per la coincidència d'actes que va restar cert protagonisme al Festival fent disminuir lleugerament l'assistència de públic i. per tant, la recaptació final. I és que el mateix dissabte a la nit va tenir lloc també una trobada de co
rals al Monestir, organitzada per Mans l ' n i de s , un concer t de Blucs a Valldoreix i una representació teatral a Mira-sol. Amb tot, els organitzadors del festival van mostrar-se molt satisfets del transcurs de l'acte.
Tradició lIlK'íl
(Juan el santeugatenc Pep Blanes feia el guió de la primera part de l'espectacle de dissabte, "buscava recordar les arrels per ter entendre als espectadors com Sant Cugat ha arribat a ser cl que és". I n a fita que Blanes va aconseguir brodant una primera part en la qual, durant una hora, es va rememorar el paper que ha tingut el Monestir en la història de Sant (lugat, les arrels agrícoles del nostre municipi, les noves empreses que s'hi han instal·lat i les tradicions i costums de la ciutat. La clau de l'èxit va raure en la presentació de l'espectacle: quatre monòlegs introductoris de cada tema a càrrec de Pep Blanes, la corresponent interpretació teatral feta per Joan Fàbregas i Núria Amat i les actuacions de l'escola de Balls de Saló Vour Step
de Sant Cugat, cl Crup Mediterrània de l'F.sbart. cl Cor Au-los i els Bastoners i els castellers locals. Tal com va definir-lo l'alcalde de la ciutat. Joan .Aymerich, el de dissabte va ser "un festiv al de casa, fet per gent de casa". Aymerich va voler lloar l'esforç de la llar en organitzar anualment aquesta gran festa benèfica per la gent gran.
Experiència i novclal musical
La segona1 part de la testa va tenir una cinquantena de grans protagonistes: els membres de l'Orquestra Simfònica Juvenil, una formació integrada per joves d'entre 12 i 18 anys que va debutar oficialment en el festival interpretant peces de Tchaikovsky i David Stone. Els nervis que, sens dubte , devien passar els joves músics no va notar-se gens en els resultats i, primer en solitari i després acompanyant el prestigiós tenor català Dalmau Gonz.àlez, van fer una estrena excel·lent. La soprano Josefine Teixidó va posar també la seva nota oferint un breu recital líric acompanyada del pianista Àngel Soler.
F.l Cor A ulos va cantar diversos espirituals negres. FOTO: YOIANDA CA RCIA
Recaptació moderada
L'èxit de l 'espectacle es va traduir moderadament a nivell econòmic, amb una recaptació d'1.400.000 pessetes, recollides entre els diners de les entrades i la subhasta d 'una talla de fusta. La peça, obra de l'artista local Paco Salas, va ser
subhastada en dues ocasions. ob ten in t 70.000 i 60.000 pessetes, respectivament. La xifra recaptada es des t inarà ín te grament a la Llar d'avis.
En definitiva, un segon festival pro Llar d'Avis que va superar l 'èxit de l 'edició an te rior i va posar el llistó ben alt per a la pròxima.
S o l i d a r i t a t
CAVIS prepara voluntaris per a un nou centre de dia
destinat a malalts d'alzheimer L.P
- Sant Cugat -
I ,a (loordinadora per l'Atenció de l'Ancianitat, (1AV1S, va clausurar dimecres els cursos per a la formació de voluntaris d'alz-heimer que aquests dies ha estat impartint a la Casa de Cultura. 1,'objectiu de les classes és formar un voluntariat que serveixi de plantilla per al cent re de dia q u e l ' a s s o c i a c i ó obrirà aviat a Sant Cugat.
Més de 20 persones, de totes les edats, han participat durant tres se tmanes en classes per aprendre com es cuiden els afectats per la malaltia d'alz.heimer. La finalitat dels cursos, però, no tan sols és que els voluntaris puguin ajudar a cuidar els malalts, sinó també que permetin als fa
miliars fer la seva vida. Segons la presidenta de CAVIS, Rosa Ribas, la major part d'aquestes persones passarà a formar part de la plantilla del centre de dia de CAVIS, mentre que una part es dividirà en grups que proporcionaran ajuda a domicili. Aquests últims atendran famílies amb malalts que es troben en les darreres etapes de la malaltia, quan ja no val la pena portar-los als centres de dia.
L'acte de clausura dels cursos de CAVIS va estar presidit per la regidora de Sanitat i Serveis Socials, Sílvia Flury. Segons Flury, la principal innovació del nou centre de CAVIS és que combinarà volunt a r i s a m b t r e b a l l a d o r s professionals, una experiència que no s'havia fet fins ara.
F.ls assistents als < ///sos /••. van fotografiar amli la ivgidora de Sen-eis Soria/s, Sílvia Flury, al centre. FOTO: A. BF.ll'RAS
L'Ajuntament de Sant Cugat i CAVIS estan buscant actualment una nova seu per instal·lar el nou centre de dia. que complementarà les funcions de les altres residències d'avis de Sant Cugat. El consistori subvencionarà el projecte, juntament amb la I n i ó Europea, gràcies al programa Nio-Vallès. Segons Rosa
Ribas, la principal funció dels professionals del cen t re serà mantenir les habilitats dels malalts el major temps possible, mitjançant exercicis de memòria, entre altres coses. Al centre hi treballaran una psicòloga, cui-dadors i cuidadores, auxiliars d'infermeria i assistents socials. Aquests últims es dedicaran bà
sicament a atendre els familiars. Segons Ribas, tot i que és important ajudar les famílies a cuidar els afectats, t ambé és essencial proporcionar-los atenció psicològica per preparar-los per quan el malalt desaparegui, ja que la dedicació ha estat tal, que moltes persones no saben com reconstruir la seva vida.
H S /CArYIONS Divendres, 3 d'abril de 1998 Societat 17
C o n c e r t b e n è f i c
Mans Unides recull més de 100 .000 pessetes en el concert anual
NÚRIA SKRRA
- Sant Cugat -
Totes les corals santcugaten-ques, un total d 'onze, van actuar el vespre del passat dissabte en la quinzena edició del conce r t coral organi tza t per Mans Unides en el marc del Reial Monestir de la ciutat.
Tot i que Mans Unides i la Llar d 'Avis d e la Pa r ròqu ia compartien dia i hora per a la ce lebrac ió d ' ac t e s benèf ics , l'assistència i la recaptació no van estar renyides. Les més de 200 entrades venudes pel concert van superar els beneficis aconseguits l'any passat. Es van superar les 100.000 pessetes , mentre que l'any anterior se 'n van recaptar 70.000. Aquests diners es destinaran al projecte de l'Arxiprestat de Sant Cugat per afavorir la situació de la d o n a a T i r u c h i r a p a l ü , a l 'índia.
Enguany s 'estrenaven 2 corals: el Cor de Cambra del Monestir, dirigit per Oriol Camps, i la Coral Ukelele de l'Escola
Tècnica Superior d'Arquitectura. Oriol Camps, el jove di
rector del Cor de Cambra, es va mostrar molt satisfet de la seva intervenció en un concert benèfic institucionalitzat a la ciutat, i va avançar que la propera actuació del cor serà el dia 9 de maig al Monestir, juntamen t amb una Coral de Granollers. El Cor de Cambra va interpretar 2 cantates dels segles XIII i XVI i una espiritual anglesa.
Per la seva banda , la Coral U k e l e l e , sota la d i recc ió de Raimon Romaní, va posar un toc mogut al concert, amb peces tan conegudes com "Blue M o o n " i l ' o r i g i n a l " Z o t t e l m a r s h " a l e m a nya.
Per la presidenta de Mans Unides a Sant Cugat, M. Ànge l s H u g u e t , " t o t i la coincidència d'actes el públic ha quedat ben rc-pa r t i t i, de fet , queda palès en la quanti tat recollida, molt superior a la de l'edició anterior". Un altre factor que ha influït en l 'augment
El Cor de Cambra del Monestir, dirigitperOriol'(.amps. t s va estrenar enguany al Monestir. FOTO: YOLANDA GARCIA
Enguany s'estrenaven el Cor de Cambra del Monestir i la
Coral Ukelele
de l'assistència ha estat, segons Huguet , el fet que aquest any actuessin dues corals més que en edicions anteriors.
El Concert va començar puntualment a dos quarts de deu,
després de la intervenció d'Irene Mir, membre de Mans Un i des, i de la presentació del locu to r de RSC P e r e Pah i s sa , que va presentar l'acte.
El Cor Au los va ser el primer a actuar donat que també participava en cl 2n. Festival Pro Llar d'Avis de la Parròquia, on interpretaven, en
tre d 'altres, l 'espiritual negre "Steal avvay". Segons Jordi Picorelli, director
del Cor Aulos, el concert benèfic de Mans Unides té per a ells una doble importància, ja que aquesta O N G va ser qui els va donar la primera oportunitat de cantar en públic. "Per a nosaltres sempre és un any més, on la Coral pot anar creixent juntament amb el concert de Mans Unides".
A l'interior del Monestir es van poder veure i sentir veus com la de santeugatencs tan coneguts com Pere Vilarasau i Joan Casajuana, membres dels Antics Escolans del Monestir, dirigits per Joan Auladell, o l'actual president de la Unió Santcuga-
tenca, Josep Puig, i l'antic tresorer, Pere Calder, cantaires de la Coral de la Unió, acompanyats amb l'acordió de Ferran Martínez. La centenària Societat Coral la Lira, formada íntegrament per homes, va oferir un tema italià versionat pel director de la Lira, Andreu Recasens.
La Coral Serra d'Or, sota la direcció del mateix Recasens, va deleitar el públic amb una versió del "Moon River" d 'Enry Mancini.
"És un goig veure totes les corals r eun ides en un conce r t benèfic, i als seus membre els agrada molt trobar-se en una ocasió tan especia l , n ' e s t e m molt satistfets", va dir M. Àngels Huguet.
E n t i t a t s
El grup Baula organitza la primera setmana de la
solidaritat del 14 al 19 d'abril IOLANDA PÀMIKS
- Sant Cugat -
"El lema és Per un Sant Cugat just i solidari pe rquè cal que canviem els nostres hàbits de consum i no tan sols enviem ajuda al Tercer Món" . Són les paraules de Toni Baldi, membre del grup Baula, organitzador de la primera se tmana de la solidaritat, que es farà a Sant cugat entre el 14 i el 19 d'abril. "Nosaltres vam fer la proposta, però la intenció és que hi col·labori tothom per crear una primera edició anual d 'una festa de les ent i tats que es ded iquen a la so-
taforma pel 0,7% i més, en t re a l t res . A q u e s t serà , s egura men t , un dels actes estrella.
Comerç just
La impor tància del comerç just i el consum responsable serà un de l s l e i t m o t i v d 'a questa primera setmana de la solidaritat, ja que se li ded i carà una exposició i una conferència . La most ra , ced ida per Intermón, es podrà visitar d u r a n t to ta la s e t m a n a a la Casa de Cultura i els organitzadors t a m b é han p roposa t que hi vagin els escolars, com
comenta
íidaHtat i l'ecoio- ffjcol·laboren entitats Toni Baldi: gia", remarca Bal d i. P e r a i x ò , d iumenge dia 19 al mat í hi haurà una matinal informativa amb para-detes de diverses O N G a la p laça Octavià, on estan convidades associacions tan diverses com el G r u p de N a t u r a , S C A P S , Mans Unides, els Amics de la l 'nesco , la Creu Roja o la Pla-
tan diferents com el Grup de Natura, els Amics de la Unesco
o la Creu Roja
" H e m convidat les escoles de primària i e l s instituts d 'E-SO a veure-la i els hem enviat un vídeo sob re el com e r ç j u s t i
l'explotació infantil perquè els n e n s en facin uns d i b u i x o s q u e e x p o s a r e m d i s s a b t e al matí". A més d'aquesta mostra
El comerç just serà un dels temes tractats en
- e n la qual també es denuncia l 'explotació infantil- , es farà una conferència sobre el comerç just divendres 17 d'abril a la Casa de Cultura.
Les altres dues xerrades que s ' emmarquen dins d 'aquesta s e t m a n a es tan o rgan i t zades una pel Grup de Natura i l'al-tra per l 'SCAPS. La primera serà sobre l ' impacte de la indústria petroliera a l 'Equador, i la segona tractarà el paper de la dona en la lluita del poble sahrauí.
El c a p de s e tmana
D i s s a b t e i d i u m e n g e concentren el major nombre d'activitats. D 'aques ta manera, el
aquesta setmana i se li dedicarà una exposició i una conferència. F.:AVE BELTRAN
primer dia festiu al matí es dedicarà a la canalla, que podrà participar en actes tan diversos com una xocolatada, uns jocs cooperat ius i veure l 'exposició de d ibuixos fets per ells mateixos, amb el títol de L'explotació infantil en dibuixos, entre altres. A la tarda, la Casa de Cultura acollirà la projecció de la pel·lícula Un lugaren el mundo.
L'últim dia serà el torn de la m a t i n a l d e p a r a d e t e s i, al migdia, d 'una arrossada organitzada con jun t amen t per la Plataforma pel 0,7% i més i l 'Assoc iac ió de Veïns S a n t Joan de Mira-sol. Serà el final d 'una setmana d'activitats solidàries.
Hotel 3a edat Rossinyol. Els nostres grans es mereixen el millor. El millor entorn natural. El millor tracte,
familiar i personalitzat. Les millors instal·lacions, amb assistència mèdica pemanent. La millor cuina, casolana i saludable. I tot això és el que els oferim
a l'Hotel Rossinyol de Valldoreix. Par la Mva tranquflrtat I bananMtar,
confit en la nostra experiència.
Av. Joan Borràs, h. 64 08190 VALLDOREIX (Barcelona)
Tel. 589 62 58 - 865 27 07
18 Societat ELS Í G W I W S Divendres,.? d'abril de 1998
T e l e c o m u n i c a c i o n s
La Universitat Internacional 'videoconnecta' Iberoamèrica L'Hospital General acull el primer congrés virtual
IOLANDA PÀMIES
- Sant Cugat -
Durant tot un dia Sant Cugat va ser el centre d'atenció de milers de persones d'arreu d 'Iberoamèrica. HI motiu va ser que, per primer cop a l 'Estat espanyol, es van connectar via vi-deoconferència 280 universitats del continent americà, i a través de mult iconferència cinc hospitals catalans i el Cent re Quirúrgic de ( 'aceres van poder seguir la Primera Jornada Internacional de Tècniques En-d o v a s c u l a r s q u e es va fer a l 'Hospital General de Catalunya i organitzada també per la Facultat de Ciències de la Salut de la Universitat Internacional de Catalunya.
Aquest primer congrés virtual va ser possible amb la col·laboració de la Televisión Educativa Iberoamericana, responsable del satèl·lit Hispasat , que va connectar durant dues hores l'Hospital General i les universitats llatines. En aquest temps es va retransmetre un cas real, a més d'alguna exposició i el consegüent debat.
A més, durant tot el dia sis hospitals catalans, l'Arnau de Vilanova de Lleida, el Josep True-ta de Girona, l'Hospital General de Vic, el Sant Joan de Reus i l'Hospital Comarcal de la Seu d'Urgell, a més del Centre Quirúrgic de Càceres, van connectar-se via multiconferència al congrés. Enric Oller, director de l'acte, comenta que des dels centres catalans "Van interve-
280 universitats llatines es connecten
via videoconferència i 5 hospitals catalans per multiconferència
nir activament fins a les vuit del vespre i això és encoratjador, perquè veus la gent motivada". Durant les dues hores de connexió a través d'Hispasat, també van poder participar al Congrés universitats d 'Argentina, Mèxic i Colòmbia. Aquest era el primer cop que
s'organitzava un congrés d'a
questa complexitat i Oller explica que potser no serà l'últim: "Estem recollint moltes veus positives que ens encoratgen a fer una feina de difusió i els hospitals estan molt satisfets". Però l'esforç econòmic i de comunicació que representa un muntatge com aquest només permet fer-lo de manera puntual. Ara bé, el director assegura que "la medicina s'haurà d'adaptar a les noves tecnologies" i, al mateix temps, que "les tècniques s'hauran de posar a disposició del metge".
D'altra banda, Manuel May-nar, president del Congrés, va explicar: "La tecnologia aplicada a les operacions és normal aquí però no a Iberoamèrica ni tampoc als hospitals comarcals". Per tant, amb aquesta jornada diversos professionals de punts ben diferents del globus terra-qüi van poder aprendre i veure en directe com s'utilitzen algunes tècniques des de l 'Hospital General.
Pe ra Francisco Guillén, vice-rector de la Universitat , amb aquest congrés s'ha donat un pas endavant: "Hem pogut con-
Es va retransmetre un cas quirúrgic en
cretar aquesta línia de desenvo lupament en t emes de recerca i docència" , i assegura que aquest congrés "representa un compromís de la facultat en l'aplicació de les noves tecnologies d'informació i comunicació, aplicades a la formació d'alumnes i també a la formació continuada de professionals".
directe pera Iberoamèrica. FOTO: Y. G.
Per a Manuel Maynar, aquesta és la comunicació del futur: "El dia de demà ningú s'haurà de traslladar per escoltar una conferència i això marcarà una fita".
Universitat i Hospital van conjugar, doncs, divendres , unes tecnologies actuals però que formen part del futur.
C o n f e r è n c i e s
Sant Cugat amb el Poble Sahrauí aproxima la cultura del desert als santeugatencs
i. p. - Sant Cugat -
Es l ' an \ del r e f e r è n d u m i potser pur això es parla més que mai de la situació que viu el poble sahrauí. Però, tic la seva cu l tura , en sabem res? Dimarts passar Carme Aris va donar algunes coordenades per tal que els assistents en aquesta segona conferència organitzada per SCAPS -Sant Cugat amb el Poble Sahrauí- s'hi poguessin aproximar.
Aris pertany a l 'ONG saba-dellenca Solidaris amb el Poble Sahrauí i va publicar el llib r e Cuetttos sahrauís a l 'editorial Anava. En la seva xerrada, amb el títol de FJSàhara: la cultura del desert, va
explicar als ass is tents "d 'on entronca i quins són els trets més identificatius de la cultura popular sahrauí" . com com e n t a v a el la m a t e i x a . I na cultura que té els seus orígens en l 'època en què aquest poble era nòmada i d 'aleshores e n ç à , va c o m e n t a r Aris, no l'han deixada ni ha canviat pas tant, ja que es fonamenta en la tradició oral: "Penso que la situació que els ha tocat viure no els ha impedi t de desenvolupar-la, sinó que en tot cas l 'han modificat i. als campamen t s , l 'han cul t ivat per no perdre-la".
Per a Carme Aris, seran ells els qui decideixin el seu futur en el referèndum del 7 de desembre , i és prou clar que si
Carme Aris va ojenr tiim xerrada informativa. EO l'O. AVI'. fíEI.TRAX
tornen la seva vida canviarà: "Als campaments viuen de l'ajuda internacional i si tornen a la zona ocupada hauran de reprendre l 'activitat en el món del treball" . Sigui com sigui, seran ells qui decideixin el seu futur i tots els santeugatencs podran cont inuar informant-se a través dels diferents ac
tes i xer rades que encara té previstos Sant Cuga t amb el Poble Sahrauí. La propera cita serà per parlar del paper que juga la dona en la lluita d'aquest poble i s 'emmarca dins la primera setmana de la solidaritat, que es durà a t e rme e n t r e el 14 i el 19 d ' ab r i l a Sant Cugat.
El jove Sergio Martínez mor en un accident de cotxe
i. p. - Sant Cugat -
El jove de 23 anys Sergio Martínez Varela va morir diumenge a causa d 'un accident de trànsit quan circulava per la C-1413 entre Rubí i Sabadell amb un Citroen AX. El jove, fill de la vocal cultural de l'Associació de Veïns Sant Joan de Mira-sol, Soledad Varela, va ser enterrat dilluns. Moltes persones van haver d'esperar fora de l 'església , que era p lena de gom a gom. Tant el president de l'Associació de Veïns com l'alcalde de la ciutat, Joan Aymer i ch , van ser a l ' en t e r r a ment: "Coneixent la família, era lògic que en aquests moments tristos els acompanyés", va comentar Aymerich.
CATALONIA C E R À M I C
Gra. Sant Cugat a Cerdanyola, Km 3. Tel. 580 15 00
OBERT DE DILLUNS A DISSABTE
• Ceràmica • Sanitaris • Aixetes • Mobles de bany • Banyeres d'hidromassatge • Accessoris • Materials per a la construcció
ELS4CAN1WB Divendres, 3 d'abril de 1998 Societat 19
E n t r e v i s t a a A l b e r t De P a b l o , p r e
"Que les persones parlin dels problemes de la ciutat és un avenç
democràtic molt important"
s i d e n t dl e fa F u n d a c i ó
AURA COSTA
• Sant Cugat -
A pr inc ip is d ' any es va començar a gestar a Sant Cugat un moviment social impulsat per santcugatencs d'àmbits ben dispars que compartien la necessi-tat-voluntat de posar en comú opinions. Tres mesos després la idea ha pres forma i ha adoptat el nom de Fundació Sant Cugat. FI seu primer president, Albert de Pablo, en desvela els primers detalls.
-Tothom n'ha sentit a parlar però ningú sap ben bé què és. Com es pot definir la Fundació Sant Cugat? - C o m una plataforma cívica
que té per objectiu fomentar la barreja d ' o p i n i o n s fora dels marcs polítics i sectorials. El que pretenem és creuar les aportacions dels diferents sectors de la ciutat per arribar a una visió més global del que suposa la societat santcugatenca i de com hem d'afrontar els reptes de feina, creixement, medi ambient... que actualment se'ns presenten.
- U n a voluntat que es materialitzarà en forma de tertúlies. No eren prou vàlids els fòrums de debat que hi havia fins ara? -Els prop de 150 ciutadans que
formem part de la Fundació ens vam agrupar perquè compartíem la sensació que la política és contradictòria i que moltes vegades consisteix simplement en què quan una formació diu sí,
l'oposició diu no. Vam pensar que valia la pena fer un fòrum mínim de consens, una discussió prèvia en base a la qual els partits polítics poguessin fer els seus programes o prendre les seves decisions.
-Volen mantenir-se al marge de la política, però hom ha atribuït ja les idees socialistes com a motor d'impuls d'aquesta nova Fundació.
- É s cert que la idea sorgí de persones del partit socialista, que no vol dir del partit en si, sinó de membres seus. Però és lògic que fos així. Les iniciatives d'aquest tipus normalment no vé-
Ens vam agrupar perquè compartíem
la sensació que la política és
contradictòria
nen del govern, sinó dels grups de l'oposició. De totes maneres crec que la voluntat de fer un fòrum de debat d 'aquestes característiques és una idea que es trobava latent des de feia molt temps.
-Malgrat el que diu, entre la llista de socis s'hi poden veure molts noms de les files socialistes. Com es podrà garantir la independència del discurs? - D e s de la meva posició per
sonal el que puc dir és que pen
so que a la Fundació acabarà entrant-hi un ventall molt més ampli de gent que garantirà la plura l i t a t q u e b u s q u e m . Som moltes les persones que estem invertint un munt d'hores en tirar aquest tema endavant i no crec, de fet ni m'ho plantejo, que en algun moment això pugui manipular-se... Ara, també dic que la millor manera d'evitar aquesta possible manipulació o influència que alguns han apuntat és precisament que hi hagi més gent que hi estigui interessada i que hi participi.
-Parlant encara s'entén, la gent?
-Penso que sí i crec que serà bo tenir un referent a la ciutat, com la Fundació. Des del meu punt de vista és un avenç democràtic molt important que diverses persones, en tant que persones i no com a instituticions o partits, s'asseguin en una taula per parlar dels problemes de la seva ciutat. Es un fet molt més interessant que no pas la dialèctica de partits, el sí i el no, que abans et comentava.
-S'han plantejat com evitar el perill de convertir-se en un grup de gent amb uns arguments i una manera de fer ja conegudes? -Aquesta és una de les coses
que ens fa més por, que ens tanquem en els quatre de sempre. Tot i així les idees de cada un evolucionen molt, i fins i tot els temes de debat canvien constantment; per tant, crec que la
De Pablo serà el'presidentde la Fundació fins que s'aprovi l'organigrama. F.A.B.
renovació d'idees està garantida. El que sí que realment ens preocupa és que la gent més jove, que en definitiva és la que s'està enfrontant més directament amb molts dels problemes socials, no trobi el seu espai dins la Fundació per expressar-se, o que no gosi fer-ho davant el llenguatge de la resta de membres, en principi més avesa t s a t e r t ú l i e s d 'aquest tipus. Volem per damunt de tot que les idees fresques trobin el seu Hoc a la Fundació, però encara no sabem massa com les hauríem de vehi-cular.
-FJ seu primer gran repte és el Congrés de la Ciutat, amb el que la Fundació es presentarà definitivament a la societat, oi?
-Bé , la presentació oficial de la Fundació es farà el 24 d'abril al claustre del Monestir, però sí, el nostre primer gran acte serà el congrés de la ciutat que es farà entre el 18 de setembre i el 18 de desembre. La idea és organitzar un debat cada dos divendres per parlar de diversos temes: la ciutat i el territori, la societat santcugatenca, convivència, solidaritat i tolerància, o la vida política a la ciutat, entre d'altres. Les reunions es faran de 8 del vespre a 12 de la nit, i estem estudiant la possibilitat de combi-nar-les amb degustacions gastronòmiques. El que pretenem amb aquest congrés és començar a provocar una lectura diferent de la realitat, més oberta.
MERCART a UESBART AUTOSERVEI DE PINTURA
DE P E T I T FORMAT C O N V O C A T Ò R I A
a tots els artistes de Sant Cugat Selecció d'obres: Dissabte 18 d'abril, d'11 a 14 h
Podeu portar 2 obres representatives (55x46 cm aprox.) als locals de l'Esbart Sant Cugat
Organitza:
PETIT FORMAT S.L. CoUaboa OS4CANTONS el "diari" de Sant Cugat
20 Societat ELS /CANTONS Divendres..? d'abril de 1998
E n t i t a t s
Els Castellers de Sant Cugat estrenen un local
d'assaig provisional l o l . \ \"1>\ l ' W I I K S
- Sant Cugat -
Des d'avui els Castellers de Sant Cugat tenen un local provisional per assajar que els ha cedit l 'Ajuntament. Y.s tracta del Celler Cooperatiu, on només faran els assajos, ja que la seva seu continua a l 'Ateneu. Avui a partir de les deu-del vespre la inauguraran oficialment, amb la presència de l'alcalde Joan Aymerich i de Jaume Grau, president del Celler Cooperatiu, que "explicarà una mica la història del local perquè els castellers sàpiguen on assagen", comenta Pere Vilarasau, president dels Castellers.
Fins ara assajaven a l 'IES An-geleta Ferrer, però el local els
va quedar petit i la colla no té cap espai amb l'alçada suficient per poder assajar amb un mínim de cond ic ions . De m o m e n t , s'instal·len en aquest que els ha cedit provisionalment l'ajuntament i que esperen que els beneficiï, per bé que estan molt agra ï t s a l 'Ange le t a Fe r r e r : "Guanyem en comoditat perquè l'Angeleta Ferrer està massa apartat i molta gent no podia desplaçar-se", reconeix Vilarasau. Per això, confien que amb aquest nou local hi hagi un degoteig de gent nova que s'ap u n t i a la colla i, al m a t e i x temps, que tots aquells que anaven als assajos de manera esporàdica per problemes de desplaçament puguin fer-ho amb més regularitat.
Moda
Car/os Orellana va donar el for llatía la presentaria de la roba d'aquesta prim/n era-esttu /• OTO: YOLANDA GARCIA
Ivonne Reyes i Carlos Orellana participen a la desfilada del Sant Cugat Centre Comercial
RKDACCIÓ
Aquest cap de setmana Sant Cugat va tenir com a hostes dos pe-sonatges tan populars com Ivonne Reyes i Carlos Orellana. El motiu va ser la seva participació a la desfilada organitzada pel Sant
Cugat Centre Comercial. La presentadora de televisió va ser l'encarregada de conduir Tacte, mentre que Carlos Orellana va desfilar amb alguns dels models que es presenten per a la temporada pri-mavera-estiu amb la roba que es pot trobar al Sant Cugat Centre Comercial. Els passis de la desfi
lada van obtenir un èxit total de públic, ja que el Centre es va omplir de gom a gom per veure els dos personatges convidats que, per un motiu o per un altre, sovint són presents en la vida pública. Els santeugatencs, doncs, van admirar la roba i els models que la duien o presentaven.
A c t i v i t a t s
UEscola Pública de la Floresta posa en marxa una planta de compostatge Va ser en la jornada de bricolatge organitzada per TAPA
I.P. - Sant Cugat -
Posar en funcionament una planta de compostatge, arranjar la granja d'animals o posar les cortines del parvulari són alguns dels arranjaments que es van ter diumenge a l'Escola Pública deia Floresta en un dia de bricolatge.
Per poder realitzar les diverses tasques es va disposar d'un pressupost de 200.000 pes se t e s , aportades a parts iguals per l'Escola i l'APA. L'Ajuntament també hi va col·laborar deixant la màquina necessària per pintar les ratlles dels camps de bàsquet i de futbol.
Santi Gavaldà, pres ident de l'APA, va comentar una de les tasques: "Vam posar en marxa una planta de compostatge que vam fer nosaltres per reciclar els residus orgànics, aprofitant el fet de tenir la granja d'animals i el jardí". A més d'aquesta tasca, també es va arreglar la granja d'animals i les jardineres de l'escola, es van posar les cortines del parvulari i suro a la sala de professors, entre altres activitats
Eh participants van anellar diverses zones del centre. E: YOIANDA GARCIA
necessàries al centre. L'Associació de Pares de l'es
cola va ser l'organitzadora d'aquesta sessió, en la qual van par-t i c ipa r una s e i x a n t e n a d e persones, entre ells dos representants de l'Ajuntament, el tinent d'alcalde de Serveis Urbans , Joan Recasens , i Xavi Cortés, regidor de Descentralització Territorial, així com
també professors del centre i la directora, Anna Fito.
Els assistents van dinar a la mateixa escola en una costellada que va preparar el servei de menjador, i per acabar d 'amenitzar la jornada, alguns d'ells van participar en un concurs de pastís en el qual es va premiar el més gustós, el més vistós i el més elaborat.
Unes .iúpersones van roure les se\.e.\ petes de fang. FOTO: YOIANDA GARCIA
Presència internacional entre els 6 0 assistents a la sessió de raku de Mira-sol
I.P. -SantCugat -
l na japonesa, un sudafricà, dues americanes..., i evidentment també catalans van participar dissabte a la sessió de raku organitzada per l'Associació de Monitors \ í a -deac. Neus Sotomayor, presidenta de l'associació i professora de ceràmica, explica que "per a la propera vegada, o limitarem el nombre de peces que porti ca
dascú o posarem un altre forn". I és que en total hi van assistir unes 60 persones, de les quals 30 van posar peces a coure. "És molt espectacular i immediat", explica Sotomayor. I és que amb aquest procés es couen les peces en un fom de gas a l'aire lliure i, quan estan a 900 graus, es treuen i es tapen amb serradures o fulla seca i, amb el fum, les peces queden ennegrides. Per parar el procés, es posen en una galleda d'aigua.
Gel Premsa Gelats
Gasoil Llenya calefacció Butà Carbó %.m4656
Griful Oil, s. L. Servei Estació
EL PAGAMENT DEL GASOIL "C" SERVIT A DOMICILI
ES POT FER EN EFECTIU O A M B TARGETA DE CRÈDIT
Botiga 24 h Premsa Gelats Pa les 24 h Entrepans Accessoris Gel Congelats
ELS-íCAIVroNS Divendres, 3 d'abril de 1998 Societat 21
E n t i t a t s
La Unió Santcugatenca dóna el tret de sortida a Pobert d'escacs
Avui finalitza el termini d'inscripció al trofeu internacional i. p.
- Sant Cugat -
El proper dia 4 començarà l'XI Obert Internacional Setmana Santa Sant Cugat d'Escacs. que s'allargarà Fins al dia 12 d'abril. "Es tracta de la primera competició important de la temporada, a part de la de Linares, que té molt de relleu". afirma el director del torneig, Jordi Junyent. Cada any, la competició aplega jugadors de diversos punts del món, des de Xile fins a Bulgària, passant per Argentina o Rússia, per exemple. Tot i que en el moment de tancar aquesta edició encara no hi havia dades de la inscripció, que es tanca avui, el director no veu massa clar que tingui la mateixa repercussió que en altres anys: "Enguany segurament només recollírem gent d'aquí, esperem que vingui algú de fora, però està magre". El motiu és econòmic perquè, com explica Junyent, molts d'aquests jugadors s'acostarien a Sant Cugat només si se'ls pogués pagar el desplaçament,
l'allotjament i el menjar: "A Linares, per exemple, porten Kaspàrov perquè l'Ajuntament el fitxa; nosaltres ho havíem fet algun cop, però-ara no podem per falta de diners". Tot i la manca de recursos, el torneig es fa amb el suport tant de la Generalitat com de l'Ajuntament.
Els premis
Els deu primers classificats obtindran premis que van de les 100.000 pesse tes a les 15.000; a més, la persona que quedi en primer lloc també tindrà una copa de la Societat Coral la Unió Santcugatenca, i el segon i el tercer classificats rebran també un trofeu. A més d'aquests, hi haurà diversos premis especials de 10.000 pessetes als millors jugadors de les diferents categories, i un trofeu per a la persona de més de 60 anys i un altre per a la de menys de 16 que ho faci més bé.
Jordi Gonzàlez, vocal-coor-dinador de les seccions de la Unió, comenta la importància
*3P«* fi
Míonuim
El trofeu s'inina el dia 4. /*'.- CEDIDA
que té' aquest Xlè Obert Internacional Setmana Santa Sant Cugat per a l 'ent i tat : "Significa molt perquè dóna a conèixer la Unió en l'àmbit internacional". La Unió i la secció d'escacs, que ja fa almenys 25 anys que funciona. Actualment, són 35 els components d'aquesta secció, que també té un taller que ensenya a jugar als escacs.
El C M S C e s c r i u
El Club Muntanyenc Sant Cugat, a Sant
Adjutori DOMÈNEC MIQUKL
- Sant Cugat -
El CMSC ha organitzat la seva segona sortida de curs per a difondre els principals elements del patrimoni cultural immoble en perill. En aquesta ocasió l'objectiu eren dos monuments ubicats al cor de la Vall de Gausac, l'ermita de Sant Adjutori i el mal anomenat forn ibèric. Es tracta d'una petita esglesio-
la de planta circular, l'única d'aquest tipus qUe està mancada d'un petit absis on ubicar el presbiteri. Aquest fet li confereix una especial rellevança dins el panorama romànic català. Administrativament fou una pertinença del Monestir i, durant un cert temps, va complir funcions de parròquia per a algunes cases de pagès disperses per la vall. Amb la desamortització fou de-safectada al culte i passà a mans privades, època en què devia desaparèixer la porta original. Els propietaris actuals han procurat tenir-ne cura, però el seu aïllament ha contribuït a fer-ne una víctima fàcil de bretolades.
El forn de ceràmica va ser descobert l'any 1996 per membres del Centre Excursionista de Gràcia, els quals l'hi atribuïren el qualificatiu d'ibèric, sense que mai s'hagi fet un estudi científic que provi tal afirmació. La Diputació de Barcelona va pagar, poc després, la construcció d'un cobert mínim que el protegeix de les inclemències de la pluja, i que avui reclama una urgent revisió de la coberta.
Des de fa uns anys l'APAC ve realitzant una important campanya de sensibilització sobre el mal estat en què es troben ambdós monuments, acció que ha rebut el suport del propi CMSC, el GEL i FIRART, i que ha estat àmpliament debatuda per la Comissió de Patrimoni. Recents converses mantingudes entre la propietat i l'Ajuntament permetran realitzar-hi una obra de consolidació que garanteixi la seva per-vivència com a testimoni històric i artístic del nostre passat. A l'acte hi va assistir un nombrós contingent de persones.
• • • • • • • • • • • • • • i
Carrer de h Torre, 14
Tel. 674 12 85
Mercat Municipal
lbrrebbncaTauhl.6
Tel. 675 30 65 •
Mercat Pere San
Parada 1.04
Tel. 589 14 18
•
Passeig de Rubí, 108
Tel. 674 57 47
V BARQLOPS BARMERMELADA
Rosselló, 2 674 36 36 589 11 85
Cuina cassolana BARQLOPS BARMERMELADA Valldoreix. 56
674 36 36 589 11 85 Cafetena i meniars casolans
BARPICCOLO Valldoreix. 29 5891198 Cafeteria, oizzes i entreoans BAR EL MONESTIR BARBOCATA CA L'EUGENI CAN CABASSA CASTANO
Placa Auqusta, 2 Plana Hospital, 35-37 Alfons Sala. 9 Pukimal. s/n
589 54 92 Tapes casolanes BAR EL MONESTIR BARBOCATA CA L'EUGENI CAN CABASSA CASTANO
Placa Auqusta, 2 Plana Hospital, 35-37 Alfons Sala. 9 Pukimal. s/n
589 19 72 Cafeteria i entrepans BAR EL MONESTIR BARBOCATA CA L'EUGENI CAN CABASSA CASTANO
Placa Auqusta, 2 Plana Hospital, 35-37 Alfons Sala. 9 Pukimal. s/n
58919 01 674 02 67 692 24 24
Marisc, menú, cuina merc. Cuina de mercat Carn a la brasa i calçots CAN EDO Lleó. XIII
58919 01 674 02 67 692 24 24
Marisc, menú, cuina merc. Cuina de mercat Carn a la brasa i calçots
CAN BARATA CAFÉ-BAHSOL CELLER STA. MARIA CASIN ET
Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200 Rbla. Mn. Jacint Verdaguer. 113 Santa Maria, 17 Camí Can Ganxet. 47
697 06 52 674 67 21 675 28 97 589 50 83
Caraol llauna/ i arròs negre Jazz Live
CAN BARATA CAFÉ-BAHSOL CELLER STA. MARIA CASIN ET
Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200 Rbla. Mn. Jacint Verdaguer. 113 Santa Maria, 17 Camí Can Ganxet. 47
697 06 52 674 67 21 675 28 97 589 50 83
Embotits i 320 vins i caves Menú diari i entreoans
CAN CASOLETA CHEZ PHIUPPE
Sant Bonaventura, 39 Baixos Placa Pep Ventura. 5
675 10 33 674 94 84 674 11 18 675 53 03
Peix i marisc fresc Cuina francesa i menú diari
EL JORDI'S ELPEROLET
Sant Jordi, 39
675 10 33 674 94 84 674 11 18 675 53 03
Amanides i entreoans Tapes i menú diari
EL JORDI'S ELPEROLET Av. Francesc Macià, 67
675 10 33 674 94 84 674 11 18 675 53 03
Amanides i entreoans Tapes i menú diari
ELMESON Placa Octavià. 5 674 10 47 589 50 11
Braseria i cuina de mercat FRANKFURT LA FALTA ITALIANS 3
Rambla Can Mora. 24 Sant Bonaventura. 6
674 10 47 589 50 11 Frankfurts FRANKFURT LA FALTA
ITALIANS 3 Rambla Can Mora. 24 Sant Bonaventura. 6 674 64 33 Menú diari
KROXAN Avda. Catalunya, 15 589 81 97 584 23 32 674 0810
Cafeteria i pastes Oeos. amanides, menús LA CANTONADA Placa Monestir. 1
589 81 97 584 23 32 674 0810
Cafeteria i pastes Oeos. amanides, menús
LA LUNA L'ALBA
Sol. 25 Ctra. Cerdanyola. 13
589 81 97 584 23 32 674 0810 Tapes i plats combinats LA LUNA
L'ALBA Sol. 25 Ctra. Cerdanyola. 13 675 35 80
675 52 46 Cafeteria, croissanteria
LA GRANJA St. Antoni-placa Barcelona 675 35 80 675 52 46 Cuina casolana
LA PASTA BOIXA Alfons Sala. 24 675 15 03 Pizzeria. creperia LAMUSCLERA Sant Bonaventura. 14 675 09 05 Entrepans variats
- -MASIA MAS ROIG MESOMENYS PARADA 1 FONDA SOUÀSH
Placa Mas Roia. 4 Elies Roqent. 14 Rbla Can Mora, s/n Sant Jordi. 33-35
675 00 86 589 38 23
Xai. entrecot a la brasa Mexicà-menú català - -
MASIA MAS ROIG MESOMENYS PARADA 1 FONDA SOUÀSH
Placa Mas Roia. 4 Elies Roqent. 14 Rbla Can Mora, s/n Sant Jordi. 33-35
589 26 97 589 14 96
Cuina catalana Cafeteria pizzes. menú
- -
V " n •••• Jl·L Jl·L • >V"»u»ü "
QUE MENJAR? Salsa de tomàquet a la Catalana
per M. A. Quadras INGREDIENTS:
• 3 porros, 1 all pelat, 2 cebes grans, 8 pastanagues, 1 fulla d'api • 3 quilos de tomàquets naturals o, si no n'hi ha del temps, de llauna sense triturar • Peles de cansalada fresca • Oli d'oliva, 1 cullerada de farina, sucre, farigola, llorer, pebre vermell i negre
En una cassola d'alumini gruixuda, fregir les cebes, els porros, les pastanagues, 1 cansalada i 1 all pelat, tot tallat a trossos irregulars. Posar-hi la farigola i el llorer, i treure'n l'oli. Afegir-hi una mica de prebre vermell, procurant que no es cremi, i farina, enrossint-la una mica. Després hi posarem els tomàquets pelats, prèviament escaldats, fregint-ho a poc a poc. A continuació afegim una mica de caldo neutre i un polsim de pebre negre, sal i sucre. Bullir-ho tot Junt a foc regular durant 1 hora i triturar (sense la cansalada, el llorer i la farigola). Un cop triturat, es remena i es deixa 10 minuts més a foc lent.
CONSELL: Aquesta salsa es pot guardar més d'un mes a la nevera. Es ideal per acompanyar molts plats. A la Quaresma l 'acompanyarem amb bacallà fregit i calamars farcits, sense carn, que explicarem la setmana vinent.
*«3
"msÈk
VALLÈS PA El pa de cada
dia
El pa de Sant Cugat
•FORN "LA CARRETERA" Ctra. Cerdanyola, 6
• FORN DE "COLL FAVA"
Psg. Fcesc Macià, 57 • FORN "L'AVINGUDA"
Avda. Alfons Sala, 32 • FLECA LA RIERA
Psg. La Riera, 15 • FORN DEL MERCAT
Mercat Torreblanca, (exterior) • FLECA ROSSELLÓ
Rosselló, 22 •FLECA TORREBLANCA
Psg. Torreblanca, 14 • FORN MERCAT VELL Mercat Pere San (interior)
• FLECA JOAN XXIII Joan XX»), 27
•ELSFORNETS"DISTOP" Colon, 30 i Girona, 23
• FORN GABRIEL Plaça del Centre - (UfloMta)
• FLECA EUNrCE Diputació, 31 - (LtHoMfc)
22 Societat ELS /GUVTONS Divendres. .i d'abril fit I99H
La r a d i o g r a f i a
ASSOCIACIÓ DE BOTIGUERS CENTRE VILA
C () N C V R S ) T O Cl R À F I C
1 . 9 9 7
m Organitzat pels Comerços de la Zona Centre
ItilIlilIlB Cartell del primer concurs de fotografia del Centre Vila
Volen que els carrers del Centre, Santa Maria, Xerric,
Teatre i plaça del doctor Galtes,
siguin un centre comercial viu i humà
Neix una associació de botiguers
Enliliit: líotiyterí del Centre Vi/ti Inlrgrdiils: liotigues dels rtirrers Xerrir, Smit/i Maria, Teatre i Plaça f/el Dortor Galtes. Any de fundació: 1996
MoVl'SK S\NT - Sant Cugat -
Nadal de l W o Kls botiguers del centre de la nostra vila estaven amoïnats per l'efecte que sobre el seu comerç podria tenir la implantació de les grans superfícies comercials que sortien com a bolets a Sant Cugat i rodalia. La petita botiga realment tenia les coses difícils. \ ' o és fàcil lluitar contra gegants, i això és el que semblaven aquestes macrobotigues on aparentment s'hi pot trobar de tot. Kls botiguers volien lluitar contra la competència i sembla\ a que seria com lluitar contra molins deven t ; una lluita imposs ib l e ,
però... si ells no podien oferir tantes coses tots sols i un a un, potser podrien fer-ho d'una altra forma, units i junts i sobretot en el camp que conexien millor, "donant alegria, simpatia i estimació als seus clients i veïns".
Dit i fet. Es van reunir tot un grup i van portar endavant l'associació. Pel Nadal de l'any 96 l'associació va preparar una sorpresa als veïns de Sant Cugat g u a r n i n t el carrer i a m b un equip de megafonia que alegrava l 'ambient amb nadales.
La iniciativa va sorprendre i, sobretot, va cridar l'atenció envers el grup. D'això no hi ha dubte. El disc Navidad Mix, escollit a l'últim minut per aque
lles coses que passen de vegades. va ser el protagonista del Nadal i d 'una polèmica mig amistosa mig seriosa, divertida i humorística, que va fer riure i patir a més d'un. Una polèmica divertida però també una primera salutació més o menys afortunada d'aquest petit grup de bo t igue r s e m p r e n e d o r s i amistosos que no volen competir contra gegants de peus de fang i ànima de metall fred, ni entren en la lluita dels preus dels grans colosos del comerç, on ningú no coneix ningú i no pots trobar una mà amiga entre els milers i milers de rètols indicadors sense veu. Uns botiguers que en tenen el comerç
com quelcom més humà. més a la mida de veïns i d'amics. Ells veuen la botiga com un lloc on anar a demanar opinió, a passar l'estona fent petar la xerrada, a viure l 'escalfor d 'uns homes com tu que coneixen la ciutat i viuen les seves tradicions i festes. Que, tot i essent moderns. no obliden els seus orígens i no en volen saber res de la fredor grisa i asèptica del macrocomerç que defuig la mesura humana, i que parla dels seus clients com a consumidors i no pas com a veïns ni amics. Un petit o gran comerç on tots són amics disposats a parlar entre ells, a unir-se i a oferir l'escalfor de la seva botiga a veïns i amics.
ELS ÍCANTONS Divendres,.? d'abril de 1998 Societat 23
La r a d i o g r a f i a
A S S O C I A C I Ó DE B O T I G U E R S C E N T R E V I L A
Centre, Vila
Acostar la botiga a la vida del poble marca la diferència amb la fredor
de les grans àrees comercials
PERFUMERIA
aquestes banderoles.
Uns botiguers molt actius i disposats a tot M o \ I'SK SANT
- Sant Cugat -
Kls botiguers del (.'entre \ ila no paren LIC ter coses i cada quinze dies o un mes es reuneixen per petar la xerrada entre ells i planificar quin regal o quina nova sorpresa poden donar als seus veïns, 'lots exposen les seves idees i. lluny de baralles. planifiquen, comenten i es comuniquen. Ks veritat que de vegades discuteixen una mica sobre alguns dels plans, però això també és una manera de comunicar-se. i tot passa davant d'una tassa de cafè i uns acudits divertits; tots a una tornen a planificar i treballar per als seus car
rers, perquè siguin els més vius i coneguts de la ciutat.
En el poc temps que els botiguers del Cen t re Vila porten funcionant com a associació han fet i organitzat un munt d'activitats. Van començar amb un sorteig d'un viatge a les Canàries per a dues persones; després van organitzar un concurs de fotografia dels carrers del centre de la vila, una rifa d 'unes barques, el concurs de la botiga al carrer en què van guanyar el segon premi, i més actes i activitats. Des de fa un temps els carrers del centre estan engalanats amb unes banderoles alegres, e legants i molt decoratives on figuren l'anagrama de l'entitat i,
a sota, el nom genèric del comerç al qual pertany cada botiga. Ara, amb motiu de la primavera, to ts els ca r re rs e s t an decorats amb uns testos amb petits arbrets que donen al carrer un to festiu i de celebració molt apropiat per a l'estació. Ks \ eri-tat que, de vegades, la bona volunta t dels bot iguers es veu malmesa per les bretolades d'alguns poca-soltes: fa unes nits, per exemple, van robar tres testos; fet que demostra com són de curts de gambals aquests brètols, perquè els testos són de plàstic, sense cap mena de valor, ni tan sols decoratiu. Només la gràcia dels qui han posat les plantes és la que els fa decora
tius i bonics. Encara que els botiguers saben
que el camí que han començat demana un esforç i que suposa també un petit dispendi, estan disposats a donar sempre un missatge d'alegria i amistat i volen contribuir, en la mesura de les seves forces, a fer un Sant Cugat més humà i cordial.
Volen que la gent retrobi els vells costums dels avis, que anaven a passeig a veure aparadors; quan anar a comprar no era la bogeria de gastar sense mirar i tornar a casa de mal humor , amargat i cansat després d 'un frenètic matí de córrer empenyent un carret cada cop més ple, discutint amb la dona o el
marit i sentint que, en el fons, ens estan prenent el pèl.
Anar a la botiga o recórrer els carrers del Centre de la Vila ha de ser una passejada tranquil·la tot mirant les botigues. Entrar aquí per fer un cafè o prendre un gelat; mirar allà un aparador i comentar quin vestit o quines sabates més boniques, embadalir-se davant d'un aparador decorat amb gust, asseure's per petar la xerrada, fer unes compres a m b una gent agradable que t'escolten i saben què vols i cerques i, relaxadament, tornar a casa amb l'ànim serè i alegre. Tot un repte per a la vida moderna que els botiguers volen assolir i guanyar.
24 Societat ELS 7C4NTffl>S Divendres, .i d'abril de 1998
L A S E T M A N A EN I M A T G E S
EL PATÍ HOQUEI SANT CUGAT S'APUNTA UN NOU
ÈXIT
Dins dels projectes esportius que neixen contínuament d'aquest club, aquesta setmana destaca l'entrenament-demostració d'hoquei patins que es va fer dimecres passat. Sota la
mirada atenta del seleccionador estatal júnior, juvenil i de fèmines, Catxo Ordeig, els
jugadors van realitzar algunes evolucions.
Plana 34. Foto: AVE BELTRAN.
NEIX UNA NOVA ORQUESTRA A SANT CUGAT
S'anomena Orquestra Simfònica Juvenil i està integrada per prop de 50 joves músics d'entre 12 i 18 anys, que van debutar oficialment
al 2n Festival pro Llar d'Avis de la Parròquia que es va fer dissabte passat, l'orquestra fa els assaigs en forma de trobades i colònies musicals, per facilitar la participació de músics de tot
Catalunya. Tot i així, una part important dels seus integrants són de Sant Cugat i la dirigeixen Josep Ferré, Elisenda Carrasco i
Marta Guasch. Plana 16. Foto: CEDIDA
ELS 4 CANTONS ES VESTEIX DE MODA
Així de sorprenent s'ha exhibit l'aparador </'Els 4 Cantons durant aquesta setmana, gràcies a la col·laboració de la botiga MDC de Sant Cugat. La iniciativa ha sorgit arran de la publicació en la portada del darrer número de la desfilada de moda que va fer
ASDl al Teatre-Auditori. l'aparador del diari ha volgut exposar algun dels vestits que van Unir les models aquella nit. Un signe més
de la col·laboració del diari amb la resta d'empreses i entitats. Foto: \\F BELTRAN.
ELS /CANTONS Divendres, 3 d'abril de 1998 Societat 25
L A S E T M A N A EN I M A T G E S
MANIFESTACIÓ PER DEMANAR EL TANCAMENT DE LES ETT
V.anunciada Jornada de lluita contra les ETT que s'havia convocat per divendres passat, es va viure a Sant Cugat de manera pacífica i amb el
diàleg com a element central. Una vintena de joves de la ciutat van recórrer els carrers de Sant Cugat ami? una gran pancarta que van col·locar a la porta d'una de les dues empreses de treball temporal santcugatenques. Ni grans incidents, ni sorpreses. La ciutat va ser la nota tranquil·la
d'una diada que en les grans capitals va comportar algunes detencions.
Plana 26. Foto: YOLANDA GARCIA.
A COR OBERT VIA SATÈL·LIT
L'Hospital General de Catalunya, ubicat a Sant Cugat, ha protagonitzat aquesta setmana
el primer experiment estatal d'aquestes característiques. Es tracta de retransmetre via
satèl·lit i en directe una operació de cor, que van poder contemplar 280 universitats d'Iberoamèrica i 5 hospitals catalans.
L'operació, a més, es podia comentar per videoconferència.
Plana 18. Foto: YOLANDA GARCIA
corre mobles Des de 1949 oferint sempre qualitat El dormitori
dels seus somnis
Francesc Moragas, 33 Apartat de Correus, 33 Tel. 674 09 95 - 674 15 50 - Fax 674 08 98
08190 Sant Cugat del Vallès
Dissabtes obert als migdies
EIS 4 CANTONS
Economia 26 Dkim/rrs..? /fabril de 1998
L a b o r a l
Correus es compromet amb Aymerich L'organisme obrirà la nova oficina a principi d'any i ampliarà servei i plantilla
L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, ha tornat de Madrid amb el compromís del secretari general de Comunicacions del Ministeri de Foment, José Manuel Villar, d'ampliar el servei de Correus a Sant Cugat i als seus districtes i polígons industrials. Segons Aymerich, la direcció general de Cor
reus està enllestint el projecte executiu per inaugurar a principi de 1999 les instal·lacions del carrer Ildefons Cerdà. Paral·lelament, l'estudi de Dimensionamiento de la Direcció General de Recursos Humans de Madrid avalua el nombre de plantilla que caldrà ampliar per cobrir els nous serveis.
Ai .m.k i H \ i . \ \ / \
- Sani Cugat -
l'.l director general tic Cor-ícus. José Manuel Fstcruclas. re I ira a\ lat un i n to rme dels compromisos adquirits dijous passat a Madrid per Villar, que rambé remetrà els acords a Aymerich per carta. De la reunió, el número 2 del Ministeri de l 'omenr \ j assegurar a \ \ m c - ncli que el pro|cctc bàsic d a-dapraciú de Ics noves oficines ha donat pas |a a la tase executis a. per a la qual s'han destinat l 04 milions del pressupost vigent.
Correus té previst, en el termini d'un mes. convocar el concurs i la licitació de les obres perquè el servei estigui en funcionament ell W9. Aymerich ha confiat que abans de l'estiu començaran les obres, de manera que "com a màxim a principi
d'anv el problema ile Correus estarà solucionat".
Més enllà de la no\ LI seu d'Ildefons Cerdà, el pla de Correus a Sant Cuuar contempla un ambic iós procés de descentralització ( | ue potenciarà les actuals oficines de Valldoreix i de la Floresta i donarà servei a Mira-sol i a les Planes. "Dels districtes se'n \a parlar específicament, perquè es on es triga més. no tan sols a repartir simi també a recollir Li correspondència" , ha afirmat Aymerich.
La p rova d< I r i u t a d à
A tall d 'exemple , l'alcalde va transmetre al secretari general de Comunicacions el cas d 'un c i u t a d à de Mira-so l q u e va comprovar com una carta enviada dins de Sant Cugat trigava onze dies de mitjana en
arribar a destí i. fins i tot. en algun cas. passaven sis dics abans no es recollia tic la bústia d'origen. Segons A\ merich. a q u e s t és un cas de " p r o blemàtica ciutadana mes que tic districtes" i ha valorat satisfactòriament que el Ministeri s'hagi adonat de la comp lex i t a t del m u n i c i p i , amb districtes allunvats del centre i amb els creixents polígons industrials.
I.a dispersió tic Sant Cugat ha estat un altre e lement perquè Aymerich i Villar, gairebé plànol en mà, acordessin la instal·lació d'oficines tic descentralització en zona industrial. La mesura, segons l 'alcalde, ha d'assegurar el servei a empreses " q u e t e n e n una correspondència important, com T V E , F F I G C i a l t r e s " . E n aquest sentit , Aymerich ha recorda t q u e Sant Cugat mou
(.nr/;II-i yt,lnfiniitiiïiels pnihleïm••>• di- lepdiliniiniiiniliun nou liHiil. !•'()'I<): A./i.
"més tic .IO.IIOO cartes diàries i xecució tic la nova seu de Co-actualment, amb l'oficina que rreus: "les informacions sem-tenen i amb el personal de què pre s ' h a v i e n q u e d a t en ru-tlisposen, és insuficient". mors" . F.ls t r eba l l adors han Kl personal de Correus ha va- d e m a n a t ja una reun ió amb lorat com a "molt positius" els l'alcalde i amb el delegat ter-acords entre Aymerich i Villar ritorial, Antonio Càrdenas. per i han destacat sobretot el fet comentar les resolucions pre-que l 'administració doni final- ses entre el Ministeri i l'Ajun-ment unes dates concretes d'e- tament .
M a n i f e s t a c i ó
Sant Cugat viu una jornada pacífica de
'lluita' contra les ETT A. B.
- Sant Cugat -
I .'anunciada Jornada de lluita eon-tra les #77'convocada divendres passat arreu de Catalunya va lligar a Sant Cugat la reivindicació amb el diàleg entre les dues parts. A diferència d'altres poblacions en què la situació és molt més tensa, l'Assemblea de Sant Cugat del Comitè contra l'atur i la precarie-tat laboral, que agrupa el CASC, Maulets, Grup de Natura, Unitat d'Esquerres i COP, va optar per concentrar-se a la plaça de Sant Pere Octavià i recórrer els carrers en manifestació fins a arribar a les dues oficines de Treball Temporal del municipi.
Davant d'un desplegament po-
licial inusual, una vintena de joves v an tapar amb una pancarta la porta d'Adccco a la carretera de Cerdanyola. Mentrestant, a l'interior, alguns portaveus del Comitè i els responsables de l 'ETT van contrastar punts de vista sense arribar a la crispació. "Fes E l ' l estan v anant el sistema de plantilla substituint llocs fixos per treball precari", afirmav a el portaveu del Comitè, Ivan Ambrós. "Nosaltres col·loquem la persona dins de l'empresa i a partir d'aquí és ella qui s'ha de guanyar la continuïtat", responia Oscar Rubinat, director de la delegació tic Sant Cugat, que manté que un 40' í dels treballadors que contracta per a empreses del Vallès Occidental es mantenen en el lloc de treball.
^r&À Els mainles/aiits VIIII oi npur pun'fn ameiit min de les dues empreses de treball temporal que hi ha a Sant Cugat. FOIX): Y.G
Continuant amb les xifres, Rubinat va rebutjar que Ics E T l'obtinguin cl 3()-40'í del salari de l'empleat i va limitar el benefici a un "marge comercial" per la gestió. Fa manifestació va traslladar-se d'Adccco a SIO, prop del mercat de Pere San, on els joves van repartir octavilles de protesta contra els "explotadors". Els joves van
baixar la persiana de l'establiment com a esquer per parlar amb els responsables de l'ETl", però ningú no els va rebre.
I ,a vigència de les E T T al municipi es remunta un any enrere,.quan SIO va obrir el seu establiment. Adecco assegura que, en el seu mig any d'implantació, rep unes deu demandes diàries a Sant Cugat. Fa jor
nada reivindicativa Va complementar-se el dia abans amb una xerrada a la Casa de Cultura, en què el portaveu de la Mesa Cívica pels Drets Socials de la UAB, Raimon Gassiot. va condemnar la flexibilitat que "permet acomiadar els treballadors amb facilitat i els obliga a acceptar qualsevol tipus de condicions laborals".
ELS-íCArYTONS Divendres, 3 d'abril de 199(1 Economia 27
E n t r e v i s t a a Joan M a i ó
"L'educació durarà tota la vida en la societat de la informació"
Lexministre d'Indústria ve convidat pel PSC Al.BKRT B.AIAN/À.
- Barcelona-
L'exministre d'Indústria i actual assessor de la l nió Kuropea. el dirigent socialista Joan Majó, va vi-sitar ahir Sant ('ugat per tancar cl cicle (i/m/s Desafiaments organitzat pel l'SC local. Majó va tractar l'oportunitat o el risc de la revolució tecnològica.
—Torna cl (Irhul cnlre apocalíptics i integrats?
-No crec que sigui qüestió d extrems. però sí que cal insistir cada vegada més que cl discurs tecnològic ha d'entrar a la societat. A mi, sempre em trobareu defensant el procés d'innovació tecnològica, que té aspectes positius i negatius. Crec, però, que els agents socials encara no han considerar tots aquests matisos.
-IX'S seves últimes intervencions públiques. |)erò, són escèptiques sobre el futur <le Pactual Internet. Vostè, <jue va fundar la primera empresa d'ordinadors de l'Estat, n'esperava nies?
-Km considero sorprès més per la velocitat dels canvis econòmics i tecnològics que per la qualitat. Preveure Internet fa 3(1 anys era molt difícil, perquè començàvem a veure les possibilitats de la informàtica, però no havíem entrat a fons en el maridatge entre informàtica i telecomunicacions, que és el que ha provocat tota aquesta revolució.
-Cap a on va Internet? - ( ' r ec que és una prova pilot
fantàstica. Però les xarxes del futur hauran de ser més segures, més
ràpides, de més qualitat i més cares. Haurem d'anar a un tipus de xarxes més professionals, ja que ara f ús és més lúdic i les xarxes tenen un gran futur professional. -Creu <nie la societat actual està
preparada per afrontar el canvi? -Ni la nostra ni moltes de les so
cietats que ens envolten no estan preparades, perquè el canvi tecnològic és excessivament ràpid respecte al canvi cultural. Cal un esforç extraordinari d'adaptació.
El gestor • Va encapçalar el Ministeri d'Indústria entre 1985 i 1986, després de treballar-hi com a director general d'Electrònica des de 1982. Kl 1994 va tornar a l'activitat pública a la Co-missió E u r o p e a , on ha destacat en diversos càrrecs com a assessor. Ha participat en l'elaboració del llibre Blanc de Jacqucs Delors i en l'In-forme Bangemann de telecomunicacions. El seu llibre "Xips, cable i poder" (Proa) és clau per conèixer la pròxima revolució tecnològica.
però al mateix temps la tecnologia també s'ha de moderar. El ritme del canvi l'ha de marcar la barreja entre les possibilitats tecnològiques i les voluntats socials. -I la gent que no pot seguir
aquest canvi , quin remei tenen? -Tota nova oportunitat sempre
crea marginació, és inevitable. Els nous recursos tecnològics i econò
mics són bons, però com no abasten tota la població, crea marginació. —Es el que vostè considera "un
ciutadà sense informació suficient sobre la societat de la informació".
-Entre altres coses. Perquè una de les raons de marginació és cultural: no estar en el món on aquestes coses passen. Es cert que hi haurà un problema gros entre ciutadans i entre pobles i països sencers que quedaran fora d'aquesta batalla i que quedaran més marginats del que ho estan ara.
-doni serà un dia en la vida de la societat de la informació? -Erancament, no ho sé. Però hi
ha treso quatre elements que poden configurar la vida de Ics persones. Primer, passarem un temps més curt en activitats productives, sobretot industrials. Per contra, augmentarà extraordinàriament el temps dedicat a manegar informació, sigui llibres, música o Internet. Això vol dir que l'educació durarà tota la vida i aprendrem d'una forma més personal i constantment. També augmentarà el temps de les relacions personals, tot i que hi ha gent que pensa el contrari. Dedicarem més temps a activitats en què no tan sols compta la relació amb els coneixements sinó també amb les persones. Serà també més difícil separar cl treball de la vida personal, perquè el treball serà més tractament d'informació i es difuminarà la barrera que afecta hores i lloc tic treball. No es valorarà el treball per hores, sinó pel seu contingut.
Joan Majó nru que clraini terno/ògic tvi/si/krara la voluntat soiial. l''OTO:A.li.
r ''Eh alcaldes del Vallès han apostat pel desenvolupament'' —Darrerament el Vallès Occi
dental és al centre del desenvolupament industrial i tecnològic. Què té que no tinguin altres comarques? -Jo em sento parcialment res
ponsable que això hagi passat, perquè la instal·lació de moltes de les empreses la vam negociar quan jo era a Madrid. Crec que el Vallès ré, d'una banda, la proximitat de Barcelona: les factories que venien al Ministeri volien instal·lar-se a Barcelona, però no sabien com era Barcelona. D'altra banda, tot i la proximitat, té una qualitat de vida superior i un nivell de congestió inferior. I, a més, té dos tipus d'infraes-
tructures fonamentals amb vista al futur, les de comunicacions i les d'educació i creació de tecnologies. A més, el Vallès ha encertat en el lideratge polític d'alcaldes que han apostat pel desenvolupament.
-Què es pot fer des dels ajuntaments per la tecnologia? -La tecnologia permet avui eli
minar cues i paperam i els ajuntaments han de ser pioners introduint els ciutadans en aquesta dinàmica. Pera això haurien d'assegurar infraestructures de cable i nodes de connexió, i d'aquí es podrien fer els primers passos en democràcia electrònica amb consultes i eleccions.
E m p r e s e s
Vicomça participa en el primer centre europeu d'informació immobiliària
'La Galeria' vol competir amb les grans companyies del sector A. B.
- Sant Cugat -
La immobiliària santeugaten-ca Vicomça és una de les 70 petites i mitjanes empreses del sector immobiliari que han impulsat el projecte de La Galeria, el primer centre europeu d'informació immobiliària. La iniciativa, que compta amb el suport del ( 'entre d'Informació Immobiliària (CII), va inaugurar-se la setmana passada amb la vo lunta t d 'ag lu t inar més de 10.000 promocions vigents en habitatges, locals comercials, oficines i naus industrials. La Galeria vol convertir-se en un espai de lliure consulta de l'oferta, i preveu rebre enguany més de 17.000 visitants. IM Galeria oferirà un espai de 300 metres quadrats en plena Diagonal. FOTO: A. li
.UP.
G^MB1€^ A L U M I N I I V I D R E
EXPOSICIÓ I VENDA C/ Valldoreix,53 Tel. 675 29 02 SANT CUGAT Fax 675 28 61
sseny . per . * ML
rOTOGRAFIA i.F:t ÍO'OSI
• DIBUIX TÈCNIC lAi.toC
• INTERNET.'D sseny vVY
'INICIACIÓ PERA NCN:
c/ Sant Domènec, 7-1 r 1a r N i r* /•» r* k. i \ / c/ oant uome D I S S E N / Tel. 589 78 86
D i S S E N Y A S S I S T I T SANT CUGAT DEL VALLÈS
Centre Col·laborador Dept. Treball / Servei Català de Col·locació
Escola Artístico-Musical
t MONTSERRAT CALPUCH I V I è t o d e I r e n e u Sege»irre»
Escola vinculada al Conservatori de música del Liceu
• Tel. 589 43 20 • 08190 Sant Cugat del Vallès
28 Economia ELS /CANTONS Divendres,.? d'abril de 199X
Les Empreses; Centre de Rehabilitació Funcional Susana Nicoletb' regeix des de fa 15 anys el Centre de Rehabilitació Funcional de Sant Cugat, situat al carrer Sant Antoni. Els professionals d'aquest centre vetllen, sobretot, pel benestar de ta musculatura de l'aparell musculoesqueletic, passant pel massatge terapèutic, el dolor d'espatlla en les dones durant la menopausa i altres tractaments específics, com ara la prevenció en les desviacions de la columna vertebral en nens i adolescents, en el qual són pioners a la ciutat, i la incontinència urinària, tractant la musculatura pèlvica. Compten amb un equip liderat per tres fisioterapeutes, cadascun d'ells responsable d'una especialitat diferent. La satisfacció més gran de la seva feina és veure els resultats i comprovar que posar els coneixements fisioterapèutics al servei del pacient, amb capacitació, amor i constància, és la millor d a u pa r mantenir la seva imatge. Sovint organitzen conferències fetes per especialistes i obertes a tothom, sobre temes puntuals: reumato-logia, transtoms en la conducta almentària o sobre com conviure amb el dolor amb la finalitat de promocionar la salut i aprendre a viure d'una manera feliç i sana.
SUSANA NICOLETTI. Fisioterapeuta
"Promocionem la prevenció i la salut integral" NrRIX.SKRRA
- Sant Cugat-
-Quant temps fa que va instal·lar el seu centre a Sant Cugat? -Vaig iniciar-me professional
ment a Sant Cugat el llW.\ tot i que hi visc des de 1976. any en què vaig v enir d'l 'ruguay, la meva terra natal, a ('atalunya. I )es d'un bon principi tenia la il·lusió de muntar un centre de fisioterapeutes propi a la ciutat, per exercir-hi la meva professió. L'augment de la demanda dels pacients i el creixement de la població va provocar que finalment, ara fa 15 anys. m'establís a Sant Cugat.
-Quina es la filosofia del centre? -Sempre hem buscat poder arri
bar al màxim nombre de gent possible i oferir tots els nostres con e i x e m e n t s al dia a dia de l pacient. Kl més gratificant de la nostra feina és veure els resultats.
-Quins serveis ofereixen? -Kn un principi oferia cursos d'e
ducació maternal, fisioteràpia, gimnàstica, educació de malalts traumatologies i neurològics i massatge terapèutic. Actualment oferim tractaments molt més específics. C o m p t e m amb qua t re especialitzacions bàsiques: columna vertebral en persones adultes que ja tenen un problema determinat o en adolescents que pateixen escoliosi, seguint un mètode alemany molt rigorós basat en classes de gimnàstica; el massatge terapèutic, i el tractament de la musculatura pèlvica per tal d'evitar i millorar la incontinència urinària; també fem tractaments de lesions esportives.
-Quin tractament rep una persona amb mal d'esquena quan arriba al centre? -Kl primer que fem és aplicar un
Susana Nicoletti és fisioterapeuta i porta 15 anys treballant a Sant Cugat. FOTO: YOLANDA GARCIA
tractament per treure el dolor a base de calor, electroteràpia, massatge, ultrasons, etc. Un cop eliminat el dolor, anem a cercar la causa del patiment d'aquella columna. Per a això, realitzem una anàlisi exhaustiva de les postures del pacient, si té alguna afecció com l'osteoporosi, o si la causa ve donada per l'activitat laboral o física que practica habitualment, o per un hàbit massa sedentari de vida.Treballem sempre mirant la causa del problema. Kl pacient ha de practicar una sèrie d'exercicis per estirar els músculs que s'han arronsat, o bè arronsar els que estan massa estirats, relaxar la musculatura tensa, potenciar la debilitada, i li ensenyem quines són les postures que ha de tenir a casa seva, a la feina, com caminar i com descansar. Adaptem tot el que sabem a les possibilitats del dia a dia de cada pacient.
- I el tractament en adolescents? - E n l'època de l'estirament pu-
beral dels joves, hi ha un creixement muscular i ossi molt ràpid, i en aquesta etapa hem de tenir molta cura en observar la colum-
"Adaptem tot
el que sabem
al dia a dia
dels pacients"
na vertebral perquè poden sorgir desviacions. Hi ha molts nois i noies que tenen actituds postu-rals poc adequades, carreguen molt pes a les espatlles i estan moltes hores asseguts a classe. Aquest fragment de població pot tenir problemes de desviament, que si
no es tracten a temps poden desencadenar malformacions. -Es important la prevenció per
evitar desviaments de columna?
-Importantíssim. Nosaltres realitzem cursets de prevenció del mal d'espatlla en els nens i de les deformacions vertebrals en els adolescents, de manera practico-teòrica. Darrerament s'ha comprovat que cada cop hi ha més nens amb dolor d'espatlla. A partir dels 5 anys poden sorgir episodis d'aquest tipus, i hem d'analitzar les postures que s'adopten per tal d'evitar-les. En aquest sentit el Centre de Rehabilitació Funcional és pioner a Sant Cugat i a Barcelona en la tasques que les anomenades "Escoles d'espatlla" a E E l ' U ja fan als nens per ensenyar-los a adoptar les postures més correctes per a la columna.
-Quina acceptació tenen els tractaments musculars en nens?
-Molt elevada, ja que en la mesura que els nens entenen, a través de les sessions teòriques dels cursets, què és la columna, com funciona i els problemes que poden tenir quan siguin adults, poden col·laborar molt més. És important que els pares estiguin conscienciats de Ics possibles malformacions posturals dels seus fills i atents per si en edat escolar es detecta en el nen alguna actitud asimètrica, per poder seguir el tractament adequat.
—Quins beneficis té el massatge terapèutic?
- N o tan sols apliquem massatges als pacients que pateixen un determinat dolor per relaxar la musculatura, sinó que es fan drenatges limfàtics, massatges anti-cel·lulítics antiestrès, etc. Fem massatges per reforçar els músculs i ens ajuda a tractar pacients després d'una immobilització o limitació puntual.
- D e quina manera celebraran els 15 anys de funcionament del centre?
- H e m pensat dur a terme un cicle de conferències que versaran sobre la promoció de la salut i el saber aprendre a viure bé amb nosaltres mateixos. De fet, si seguim la definició de salut, dictada per POMS, veurem que la salut no tan sols és estar bé físicament, sinó que va més enllà, és l 'equilibri de l 'ésser humà en l'aspecte afectiu, social i laboral. - Q u i n s p r o jec tes de futur t é Susana Ni-coletti a Sant Cugat?
- L a tònica del centre és sempre millorar la capacitació i brindar a tots els santeugatencs una resposta a totes les inquietuds que tinguin sobre l'aparell musculoesqueletic.
Selecció de Personal
Especialitzats en Empresa i Comerç
Directius, comercials, encarregats, dependents, administratius i tot tipus de persones amb qui vostè podrà confiar i la seva empresa créixer.
PI. Unió, IB. Sant Cugat del Vallès U 589 57 55-Fax 589 58 15 E-mail [email protected]
• Clases para ninos a partir de 8 anos
• Cursillos especiales para colegios
• Excursiones de 1 dia por Cotlserola
• Profésor títulado técnico deportivo
de base en equitación
c K VERÍN O "Venta *caballos de todas las
razas DIRECCIÓN: ENRIQUE FARRÉS VIDALS ' e ' : " 4 - ' 1-40
HÍPICA
ATENCIÓ PETITS EMPRESARIS
BARNES^fcSANZ,S.A. "• <,""
' U f » '
El Govern (BOE del 14/2/98) ha modificat el marc tributari aplicable
des del 1 de Gener de 1998 Convé d'estudiar-lo aviat i bé.
El Temps corre... C/ Sort, 34 Tel. - Fax (93) 674 05 09 . . 08190 SANT CUGAT DEL VALIES
Informació: Tel. 674 05 09 dies laborables, de 8 a 10 del matí
CENM D'ESM« MUStCALS I HUMANS
ENDADINS ll\Ui.'
Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue, flauta travessera, violoncel,
guitarra, etc.
C/Balmes, 11 -TeL6745862-SantCug9t
OFERTA DE TREBALL
Convocatòria de l'Ajuntament de Santa Maria de Palautordera, per a la provisió d'una plaça d'Auxiliar Administratiu. Instàncies: informació a l'Ajuntament. (BOE núm. 71/24-3-98)
Convocatòria de l'Ajuntament de Manresa, per a la provisió d'una plaça d'Encarregat de Serveis. Instàncies: informació a l'Ajuntament. (BOE núm. 72/25-3-98)
Convocatòria de l'Ajuntament d'Alella, per a la contractació de tres places de recepcionista. Instàncies: fins al 14 d'abril al Departament de Personal de la corporació. (DOGC núm. 2606/25-3-98)
Convocatòria de l'Ajuntament de CasteJlber i el Vilar, per a ta provisió d'una plaça d'Auxiliar Administratiu. Instàncies: informació a l'Ajuntament. (BOE núm. 73/26-3-98)
Convocatòria de l'Ajuntament de Reus, Institut Municipal de Formació i Empresa- Reus, per a la provisió de les següents places: -set places d'Auxiliar Administratiu/a. -una plaça d'Auxiliar Tècnic de Comeses Especials. -una plaça d'Auxiliar de Biblioteca. -una plaça de Tècnic Superior de Medioambient. -una plaça de Tècnic Superior Pe-dagoc/a. -una plaça de Tècnic Mitjà de Gestió Econòmica. Instàncies: informació de l'Ajuntament. (BOE núm. 74/27-3-98)
Convocatòria de la Secció de la Biblioteca de Catalunya, de beques per a la real i tzació del Catàleg Colectiu del Patrimoni Bibliogràfic. Sol.licituds: fins al 9/4/98 al carrer Hospital, núm. 56, 08001 Barcelona. Tel: 93-270.23.00 Fax: 270.26.47
Convocactòria de la Asociacion Espanola de Pediatria. Dodot/Do-dotis, de la X beca Arbora. Do-dot/Dodotis d'investigació pediàtrica. Sol.licituds: fins al 30/4/98 al carrer Villanueva, núm. 11, 28001 Madrid.
Convocatòria del Departament de Culutra, Direcció General de Patrimoni Cultural, de beques per a la realització de pràctiques de restauració de béns cuturals mobles. Sol.licituds: fins al 4/4/98, a la Rambla Santa. Mònica, núm. 8, 08002 Barcelona. Tel: 93-412.22.34
Convocatòria de la Real Acadèmia Nacional de Medicina, de beca de la Fundación San Ni-colas per ampliar estudis de Medicina a Madrid. Sol·licituds; fins ai 30/10798, ai carrer Arrieta, núm. 12,28013 Madrid. Tel: 91-547.0320
Convocatòria de la Fundación Ramon Areces, de beques dirigides a joves graduats que desitjin iniciar-se en la investigació científica i fer el doctorat en alguna disciplina de les àrees de biologia cel·lular i molecular, microbiologia d'organismes eucariòtics, biologia vegetal, física del estat sòlid i química de polímeres. Sol.licituds: fins al 1/7/98 al 3/7/98, al carrer Vitruvio, núm. 5, 28006 Madrid. Tel: 91-563.07.99
Convocatòria de la Fundación Ramon Areces, de beques per a l'ampliació d'Estudis en Universitats i Centres d'Investigació al estranger en el camp de les Ciències de la Naturalesa (Biomedicina, Química, Física i Meteorologia). Sol.licituds. fins al 24/4/98, ai carrer Vitruvio, núm. 5, 28006 Madrid. Tel: 91-563.07.99
Convocatòria de EADA, de la IV Edició de la beca Josep M de Segarra i de Montoliu. Sol.licituds. fins al 30/6/98, al carrer Aragó, núm. 204, 08011 Barcelona. Tel: 93-452.08.44 Fax:93-323.73.17
Convocatòria del Grup de Fundacions Jaume Bofill. Institut Pacis. Servei de Cultura Popular, de beques d'investigació per a tesis doctorals. Sol.licituds: fins ai 18/5/98, al carrer Provença, núm. 324,1r, 08037 Barcelona. Tel: 93-458.30.04 Fax: 93-458.87.08 Carrer Provença, núm. 324, 3r, 08037 Barcelona. Tel: 93-458.30.04 Fax:93-458.87.10
Sant Cugat: Constitució de l'empresa Luca Tana, SL.
Objecte social: el comerç al detall de tota classe de peces, complements i accessoris per al vestit. (BORME núm. 56/24-3-98)
Sant Cugat: Constitució de l'empresa Gutiérrez Albaladejo, SL. Objecte social; compra, venda, promoció i explotaicó en lloguer no financer de tota classe de bEns immobles. (BORME núm. 56/24-3-98)
Sant Cugat: Constitució de l'empresa Vivas Wu, SL. Objecte social: l'explotació d'establiments d'hotelera del tipus de bars, cafeteries i restaurants. (BORME núm.58/26-3-98)
Sant Cugat: Constitució de f empresa Ft T 133, S L Objecte social: rentat, matneni-ment, e tc , de vehicies, pneumàtics, etc. (BORME núm.58/28-3-98)
Sant Cugat: Constitució de l'.empresa.Corpore Sano, SL. Objecte social: la realització de totes aquelles activitats adreçades a la recuperació funcional i esportiva, etc. (BORME núm.56/24-3-98)
Sant Cugat: Constitució de l'empresa Comav Comerç Avançat, SL. Objecte soc ia l : ei comerç a l'engròs i al detall de tota classe d'articles (mobles i mercaderies, exclosos els béns immobles) per a qualsevol mitjà o Sistema). (BORME núm. 56/24-3-98)
Cerdanyola: Constitució de l'empresa .Ites 98, SL. Objecte social: la importació, exportació de tota classe de begudes no alcohòliques. (BORME núm.58/26-3-98)
Rubí: Constitució de l'empresa Placas Senales y Marcas, S L Objecte social: fabricació i co-merciltzació de plaqpes, matrícules i distintius, etc. (BORME núm. 58/2^3-98)
Cerdanyola: Constitució de l'empresa. Cemir Joc, SL. Objecte social: explotació de màquines recreatives i de l'atzar t i pus A i B, esportives infantils, etc. (BORME núm.58/26-3-98)
Rubí: Constitució de l'empresa Enes Se-migrabados, SL. Objecte social: arts gràfiques, manipulats del parper, cartró, etc. (BORME núm. 58/26-3^98)
Cerdanyola: Constitució de l'empresa .Estruc-turas y Obras Martell, SL. Objecte social: la urbanització de fiques, la seva parcel.lació, construcció, etc. (BORME núm.58/26-3-98)
Sant Cugat: Constitució de l'empresa Consti-tucion y Desarrollo de Comunida^ des 97, S L Objecte social; Operacions de gestió auxiliar de la construcció, especialment en règim de comunitat, etc. (BORME núm. 58/26-3-98)
Cerdanyola: Constitució de l'empresa Cer-plastyc, SL. Objecte social: venda a l'engròs i al detall de tot tipus de materials de construcció. (BORME núm. 58/26-3-98)
Sant Quirze: Constitució de l'empresa Transportes y Logística de Apoyo Empresarial La Creu, SL. Objecte social; el transport terrestre de mercaderies, tant nacional com internacional, treballs relacionats amb l'agència de transport. (BORME núm. 58/26-3-98)
Rubí: Constitució de l'empresa Construccions Germans Cahis, SL. Objecte social: realització de petits treballs de paleta, etc. (BORME núm. 58/26-3-98)
Sant Cugat: Constitució de l'empreas Global-med, SL. Objecte social: la realització de serveis i treballs de consultora en el camp de la direcció d'empreses en qualsevol de les seves àrees. (BORME núm. 58/26-3-98)
Sant Cugat: Constitució de l'empresa Istar Consultora y Anàlisis de la Infor-macion, SL. Objecte social: els serveis de consultora i programació informàtica, desenvolupament d'aplicacions. (BORME núm. 58/26-3-98)
EIS I CANTONS
Classificats guia pràctica
ADVOCATS • JOSEPA TORTOSA PUIG
St. Bonaventura. 13 67534 54
• EULÀLIA PINYOL RIBAS
Manel Farrés. 15 D 674 44 69
RANCES
Rbla. del Celler, 95.
6754203
• J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9-B
6753012
ASSESSORIES • J. PINYOL ASSESSORS
Manel Farrés. 15 D 674 44 69 • ASESORIA JURÍDICA GÓMEZ Montserrat, 37 5898366 . ...
•CUINES J.DÍAZ
Rbla. del Celler, 17
674 74 49
CONSTRUCCIONS • SUBMINISTRAMENTS PER ALA CONSTRUCCIÓ
Del Rio d 1 núm. 61 Can Barata 5880249 • FOAP SA. BANYS Rius i Taulet. 27 67405 03-675 58 54
ALIMENTACIÓ^ • AUT0ESC0LES • CRISTALLERIES • MENJARS PREPARATS TASTA'M 5892929 -58935 35
• SUPERMERCAT VILARÓ
Centre Celler 58935 82
VETERINARIS • DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS. S.L.
Urgències 24 h.
Sabadell. 23.
Obert nit i festius
674 6945 Tel. urgències
903 89 8f 36 -674 69 45 • LA FAUNA
Rbla. del Celler. 35-37 674 13 OS
• VETERINOS RiusiTaulet,31 589 7141
MASKOTA Villa, 5
675 Or 52
ANTENES PARABÒLIQUES • ANTENEX Àngel Guimerà. 2
5892247
ARQUITECTURA • JORDI MERCADÉ Creu. 6-8, 2n 3a 5896561-9034946/9
• BONAVENTURA ARAN CORBELLA PI. Octavià 4 67511 15
• DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada 31 S3 4r1a
675 1803 • MARTÍ FINET MIRA
Sta. Maria, 38 3' 2* 589 30 65 •GALERIA ARQUITECTURA Rbla. del Celler, 87 5894411
• JORDI FRONTONS Av. Rius i Taulet, 13 5894147 • M - D E L MAR
EJAROUE Sta Maria, 38,3r. 2a.
589X65 • JORDI CUFÍ BORRELL Av.Vall d'or, 2 074X01
• RAMON SASTRE Escola d'Arquitectura Pere Serra s/n 4017880 .-._
• AUTOESCOLA PERELLÓ-FARRÉS Balmes, 32 58941 71
AUTOMÒBILS • LUCAS AUTOMOTIVE
Ctra. Cerdanyola, s/n 5892000
• MOTO RALLY PEUGEOT
Ctra, Cerdanyola, 67-71
785 9300
BELLES ARTS •CABANAS Santiago Rusinol, 54 6740649
•CUGART Torrent de la Bomba H
6744330
BICICLETES •CARDONA
Valldoreix, 41 674 15 09 •SUNBtKE Can Matas, 2 5891757 • BICICLETES SANT CUGAT Xerric, 9 67405 53
• ARXIU MUNICIPAL Rbla. Can Mora, s/n 3890712
• ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA Jaume 1,33
589 7788 _.. . •ARXHJGAV.N 6742S7Q
ASSEGURANCES
• D.O. DTtSSEQU
CARNISSERIES •SAGARRA
Endavallada, 22 6740160 •TUBAU Latorre, 14
674 1285 •MERCAT TORREBLANCA Parades 1.6-1.7
6753065 •MERCAT TORREBLANCA Parada 104 589 14 18
•PAPIOL
Venda i neteja Cànovas de) Castlo, 4 e74Baoa
CENTRES DIS PSÍQUICS • TALLER GERON MORAGAS
Av. Viladelprat, 79 6745048
CERÀMIQUES •V1CAT-3ST. CUGAT SX.
Pg. Torreblanca, 29 588 54 43
COPISTERIES
• OF1NOVA
Alfons Sala. 18
67523 73
•COPY-QRAFIC
Can Matas, 8.
• COPSTERWTHEfl Sant Antoni, 24.
•GALVANY
Alfons Sala, 29 674 1398
DECORACIÓ • DECMIO DECORACIÓN, S.L. Francesc Moragas. 4 67438 92
ELECTRICITAT •NOVA ELÈCTRICA SANT CUGAT
RUa del Celler, 91 gTSxca
Hfflíil'l'l'líilT-IIW •PASQUAL GARCIA GUILLÉN Valldoreix, 44-46 674.7164
•TOBELLAMILLAR Santiago FtusreJ, 4.9 674 0657
. •VLAR
ELECTROLLAR, SA. Maria, 20 58902 71
ENSENYAMENT •COAP Villa. 22 5892115
ÀGORA mutuu un KVIIH Ferrer i Guarida. s/n
Tel 589 00 0! Fai 674 24 86
08190 Sani Cugat (datant dcTV5)
• L'ACADÈMIA Balmes, 39 67544 58 • PATUFET PARTICULAR
Sant Jordi, 22 6741239
•MÚSICA I DANSA FUSIÓ
Cànovas del Castillo, 20 58928 19 •WAY-IN Rius i Taulet 2. pral Sant Cugat 674 82 15 • NOVAULA Valldoreix 22 Sant Cugat 674 03 81
• SPRINT IDIOMES Francesc Moragas,8 5892264 • TR1NITY
Rbla. Can Mora, 18 67522 01
ESCOLA THAU
SANT CUGAT Ui'IW 1HAL' SANTCCCAT.
DES DELÍ i AS l'.S TOS ALS IfàStS.
ESCOLA CONCERTADA. ESCOLES ESPORTIVES SERVEI DE TRANSPORT
I MENJADOR
Via interpolar s/o nf:5NSI08
• TALLERS D'INTRODUCCIÓ AL GUIÓ I ESCRIPTURA CREATIVA
Av Portal de l'Àngel, 1. 3er pis (Barcelona) 41219 39-674 94 35
GIMNASOS ESPORTS • CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Cnst Treballador, s/n 674 14 53 •SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35
674 98 62 •GIMNÀS SANT CUGAT Anselm Clavè, 20 Baixos
675 03 51 •UESC Cànovas del Castillo, 9 6752390
• GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11
674 61 72 SANT CUGAT ESPORTS S.L Pca Quatre Cantons srh 674 3081
•CAL CRISPIN
Santiago Rusifiol. 23
6740308
•ESTANC MONESTIR Plaça Octavià, 3 674 Of 74
FERRETERIES • EUROPA
Alfons Sala, 24 675 52 60 •EL PONT Girona, 3 675 0175
FLORISTERIES •FLORS RIERA
Rge. Sant Antoni, 13 6741381-67S1B20
• FLORISTERIA SANT JORDI Sant Jordi, 39 674 1053 • ROSA M. SEGURA Sta. Maria, 8 5896475
• MtRA-SOL-MAM
FLECA ARTESANA
Pça Joan Borràs, 1
6741S46
67408 82 • J. MIRET
Mercat de Torreblanca, parada 1 -42 675 53 53
HERBOLARIS DIETÈTIC/
•GERD
Plaça Pere San, 9
674oam • SUPER-NATURAL
Anselm Oavé, 1. Obert
dissabte tarda
6755953
HIDROCULTÍUS
• HIDROFLOR
Av. Joan Bonàs, 54.
Valldoreix
674 75 98
674 15 32 • JOGUINES NINS
Villa, 9
6741396
Si • HÍPICA CAN CALDES Masia Can Caldes, s/n 5890045
•HÍPICA SANT CUGAT Av. Corts Catalanes -Finca La Pelleria 67*J33 8S •HfPtCASEVERINO Pg. Calado, 12
674 1140
IMMOBILIÀRIES • FINQUES BACHS Hospital, 41
5880307 Fax5891104
•FINQUES
GIRONELLA
Plana de l'Hospital. 10 674 7254
•ÒRGAN Plaça Octavià, 7 6 » 32 08 •ARENASAN Endavallada 21 bxs. 589451» •101 PISOS Valldoreix, 58 580737
Fincas Sant Cugat Administroción de fliKa>
A.PJ.
COMPRAS
VEMTAS
ALQUILERES
VAIORACIONES
ASESORAM1ENTO
Doctor Murillo. H Tt\. 674 08 97
> FORNS PASTISSERIES • INFORMÀTICA
•LA LIONESA
Valldoreix. 79
6Z40771
FOTOGRAFIA VIOEO •FOTO VÍDEO F.R Rbla del Celler, 93
674 7468 • J . LLAMAS Valldoreix, 14
674 03 93 •ZOOM
Centre de la imatge Sta. Maria. 14
67SS674
• 4G SERVEIS INTEGRALS Sant Marti, 32, entsol. 5892313
• APPLE CENTER Plaça Unió, 3 5843300 • PROGRAM ACCÉS
Rambla Can Mora. 18
•VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 ••58833 00
•AUGUET
Santiago Rusifiol,40 674 58 54
• MIREIA'S Valldoreix, 33 674 9940 •SPADA
Balmes, 39- Irdta. 589 55 49 • SANBER-5 Anselm Clavé. 20 674 45 71 •FUSET
Santiago Rusifiol, 45 589 50 72
• ADMINISTRACIÓ NÚM. 1 Valldoreix, 67 A 58947 42
• ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Major, 33 674 01 74
LLARS D'AVIS •CASAL D'AVIS DE MIRA-SOL Victoria, 48
5892018
• CASAL D'AVIS DE LA FLORESTA Pearson, 36
589 78 00-5897860 •CASAL D'AVIS DE
LES PLANES Molí, 1
67S51QS
MOBLES JARDÍ
• INDUBRUC
Av. Ragull, 9-19
589 0023
MODA CONFECCIÓ • BENETTON Santa Mana, 21
674 8502
• PEPA MARTIN TALLES GRANS Valldoreix. 28 589 72 32
• ARWEN BOUTIQUE Elies Rogent, 52
589 6163 • BLUE MOON Major. 16. Horan. 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h
675 02 67 •CAMPMANY Valldoreix, 16 Martorell, 15 674 14 82 •TOT PUNT Sant Antoni. 19 674 0097 •VORAVIU Sant Antoni, 25-27 5898855
• MARMOLES SANT CUGAT
Can Fatjó dels Aurons -Campoamor, 12 - Nau 3 675 51 08
• ATEUER BLAU
Av. Toneblanca, 2 589 1931 •MES MARCS Enric Granados, 15 5891429
MATALASSERIES •SOLSONA
Alfons Sala, 10
58932 89
MAT, CONSTRUCCIÓ • A P
Rius i Taulet, 27 674 0503 •SUMINISTROS VALLDOREIX
Mossèn Jacint Verdaguer, 107 674 1490
MISSATGERS • M R W
Ildefons Cerdà, 4 local 11 675 10 11
MERCERIES •LA PERLA
Major, 3
6740138 INSTRUMENTS MUSICA—
FUSTERIES Wmmmím!mmm^ DECORACIÓ
•ARPAU
Valdoreix,45 TALLERS DE RELAT I
GUIO CINEMATOGRÀFIC
•FUSTERIA
EBEMSTERM 699 67 48-674 TU 68
•FUSTERIA
EBENISTERIALS
Camí de la Creu, 14-baixos 1a 5894753 . _
FRUITERIES •ANTONI CAMPOS Francesc Moragas, 21
• TALLEDARICOMÀ
Balmes, 11
6745862
JARDINERIES
• GARDEN
ROCAMORA
Uaceres. 12
674 38 94
Dífl: • RENAULT-ACERSA Ctra. Cerdanyola, 55 5892649 _ . .._ •T.M.G. Taiers Borrel6
TelíFax 67434 75 •T.M.G.
Exposició i vendes Alfons Sala 36 675 5653
•MOTOS ÀLVAREZ Sant Domènech£8 674 0636
674 0316
PERRUQUERIES • SPLASH INVESTIMENT
Martorell, 20 5894711
•FORMAS Elies Rogent, 18 A
6754006 •TABOADA Rbla. Can Mora, 10 589 5785
•CARNÉIBOSCH Francesc Moragas, 29 589 60 88
•NUEVAIMAGEN ANAY ENCARNA
Depilaciones, limpieza
aromaterapia St. Uorenç, 7
674 6288 •ANA
Camí de la Creu 14 Baixos, H. convenidas
5893589 • LOURDES Mones* 33, entresol 4 674 4026
PESCA SALADA
I LLEGUM •SALUMS
Sant Antoni, 50
6745752
PERSIANES
•COPERSE
Avg. Francesc Macià,
81 (Cou Fava)
5898129-908 9983 81
JOGUINES
•JOGUNESMARGA
Sta. Maria, 44
• MAJIK Sant Jordi, 29 5690266 • CASAJUANA. Galeries Sant Jordi. Santiago Rusifiol, 37 -Major. 6 5892232 •EGA MOBLES Cànovas del Castillo, 2 589 00 14 •CARRÉ MOBLES Francesc Moragas, 33 674J>SaS-67415_S0
67532 74 •REPARACIONS DE CALÇAT i COPIES DE CLAUS
Sol, 16 67490 97
SEGURETAT •AUX-VYD
Alfons Sala 50 5891799
TALLERS MECÀNICS •TALLER ELECTROSOL
Sol, 19 6743688 •TALLER MECÀNIC P. CANALS Sant Uorenç, 27 674 6362 ._ •TALLERS TORNER Plana de l'Hospital, 35
674.6950 •TALLERESMENA Passeig Torreblanca,13 6745301
TELEFONIA • A R TELECOM Telefonia i comunicacions Carretera de Cerdanyola, 49 « M U T na
• FERRON
Jardins i Piscines
Rius i Taulet, 20
6746847
•RANGO10 Pous,13-tocal1 6755755 •VALLÈS NET Sant Ramon, 4 674 89 18
OBJ, REGAL FESTA •MAVI
Objectes de regal i bijuteria
Alfons Sala, 12 Botiga 3 6750454
•FtOTTO Sant Jordi, 32
589 0605 •LA FESTA
Santiago Rusflol. 8 6753304
08RES CONSTRUCCIONS •CONSTRUALPA Sta Maria. 9-1r 1a 589 0151 •D4 CONSTRUCCIONS Valldoreix, 10
6746598 . •MARCOVE
Sant Esteve, 29 6740507 •PROMUSA
Av. Torreblanca 2-8 589 1732
•SERRALLERIATE-RRAICOMASOB.
Mozart.9. Barcelona
21&ÍÍS6.
ÒPTIQUES •TEDODÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30 589449
PASTISSERIES •SALVAT Santiago Rusinyol, 46 6 7 5 1 2 »
PARAMENT DE LA LLAR •GENEVIEVELETHU VHà,6
POLLERIES
•POLLERIA
SANT CUGAT
Mercat Torreblanca,
pda. 1-5
675 13 89
INSTAL·LACIONS •INSTALACtONESA ZAMORA, S.L Mossèn Cintor Verdaguer, 18.
5892638
•MANTSERV.SA Av. Catalunya, 18 674 60 58
REPARTIDORS
• MAILING
VALLÈS, S.L·
Sant Domènec,
10-baixos
58923 71
ROBA INFANTIL
•CUCARRÓ Santiago Rusinol, 30 6745580 •NENS Endevataaa,12
589 64 16
ROBA PER ALA LLAR •PERYBEN Valldoreix, 45-47
674 53 35- 674 5 1 M •FALGUERA
V»là,1 6752401
SABATERIES •REPARACIONS DE CALÇAT I COPIES DE CLAUS
674 00 14
•TATERS Sant Antoni, 62
•REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA
Francesc
Moragas,6
TINTORERIES •TINTORERIA SANT CUGAT
Sant Antoni, 1
6741182
•TNTORERIASANT
CUGAT SeniagoFü5ifioi,35
6741183 . •TINTORERIA SANT
CUGAT
Rbia. RbataUada, 34
6752228 • TINTORERIA SANT CUGAT Alfons Sata,2 674A167
TRANSPORTS •ASSOCIACIÓ RADIO TAXI 5894422 - 6755151
•USS1ATOURS
Plana Hospital, 10 SSBfilSI.fiBJWBJM-,
XARCUTERIES •CANSALADERIA
JULIANA
Francesc Moragas, 26
•RESBENCIAL M.RASOL Mag. solar, tot. Ilano Sup. 623,70 m2 Preclo: 23 mill. 5441855-0743208
• VALLDOREIX: Z. Masia Rosés. Solar 1.478 m2 para 2 torres unifam., inmejorable Precio: 68 mill. 5441855-6743206
• BELLATERRA:
Inmejorable, para unif. 1.123 m2-30 mill. 544 16 55-674 32 08
• B E U . INDRET Sup. 500 m. CaWfca-cion 20 a/10. 22,5 MW. 0740897
•ZONA GOLF
Sup. 738 m2. Sup.
sotar 1.800 m2,6 dor
do(3suttes), 1 dor
indv, com - sal 98 m2.
coc-off. 4 ba, trza +
sol. y porche, 2 pk.
bodega, piscina, z.
Servicio.
Precio: 120 mill.
674 32 08
(Fincas Òrgan)
• ZONA ESTACIÓN
Ados. Sup. 210 m2. 3
dorm (1 suite}. com-sal
con chim hog 37 m2.
coc-off., 2 b.. 2 a/du..
3 trzas (1 solàrium).
calefac gas, 2 pk. z.
comun con jardín y
piscina, jard 40 m2
Precio: 49.5 mill.
674 32 06
( Fincas Òrgan j
• ADOSADAS ZONA
TRANQUILA
160 m2, garaje, salón,
cocina, 3 hab., estudio
conterraz., 1 hab.,(l
b., 2 A., calefac, pisci
na comunít.,
26.500.000.-pts
6753355-5892643
(KSA)
• ADOSADAS A
ESTRENAR
SUP.170m2, garaje,
zona lavadero, salón-
com.,ccc.,3hab.,(1
suitte), 2 b., 1 A, estu
dio jardín privado., ca
lefac., màrmol, parket.
Precio:31.35a000.-pts
6753355-5892643
(KSA)
• ADOSADAS ZONA
COLOMER
Garaje 3 plazas, salón-
comedor, cocina, 4 h.,
3 b., 1 aseo, ascensor.
catefacción, 2 terrazas
de20y 25m2,ant.6
anos.
Precio: 57Míllones
6753355-5892643
(JCSAX
• UNIFAMILIARES,
MIRA-SOL
Solar a dos calles de
400 m2, edificación de
50 m2 a reformar, ad-
mite ampliactón.
Precio:12.850.000.-pts
6753355-5892643
(JfSAJ-
• UNIFAMILIARES,
VALLDOREIX
Solar esquinero de
580m2,const. 154
m2 en una sola planta,
garaje. trastero. satón-
comedor 48 m2 cocin,
3 h, 2 b„ calefac,
parquet, arrt. 2 aftos,
diserV) exclusrvo, muy
hxninosa
Precio: 39 Millones
675 33 55-589 26 43
•JUNTO ESTACIÓN
SANT CUGAT
Adoeada 4 hab., sa-
lòivcornedor 40 m2,2
terrazas. jardih privado
y cornunitario cl. pisci
na. Estudto. Garage 4
coches.
Precio:47 MW.
874 08 97
• P° VALLDOREIX
Casa aislada. Sol. Vrs-
tas. Cinco hab. estu
rió, salótv<arnedor a
2 nfveles, 4 bancs, ga-
HJS4CAXIWB
rage, jardin.
Precio: 70 Min.
674 OS 97
(Fincas Sant Cugat)
• ZONARESBENCML
ESTACIÓN
Arvarez. Torre adosa-
da que consta de tres
dormitorios, estudio.
Dos terrazas. Cccina-
office. Salón-comedor.
Jardin privado y co-
munitario con piscina.
Garage para 2 coches.
Trastero.
Precio: 45 Millones
674 0897
(Fincas Sant Cugat)
• MAS ROIG
VALLDOREIX
Oportunidad. Torre in
dividual seminueva.
Consta de 4 dormito
rios, salón-comedor,
cocina y dos banos.
Rscina. Jardin de
unos 400 m2, barba
coa, etc. Mucho sol.
Vistas inmejorables.
44.370.000.-
6740897
(Fincas Sant Cugat)
•ZONA GOLF
Preciosa torre adosa-
da, muy bien situada,
soleada, con dos pe-
quenos jardines y una
terraza. Consta de 3
habitaciones dobles,
estudio amplio dos
bafios, un aseo. Am-
Classificats plio salón-comedor
con chimenea. Garage
3 automoviles, etc
Precio: 53 millones.
6740897
(Fincas Sant Cugat)
LOCALS I NEGOCIS SANTIAGO
RUSINYOL
MUY COMERCIAL
Local 2 plantas, 120
mts2, diafano, varias
salas, terraza y jardin
posterior, aseos nue-
vos. Ideal despachos,
oficinas, escuelas,...
125.000.- Ras.
674 72 54
(Fincas Gironella )
•Cl MONTSENY
50 m2. amb molta
llum, vidrieres metàli-
ques fàcil d'aparcar
propi per oficina o
consultori.
Preu: 60.000 Res mes
6747254-6747208
•JUNTO ESTACIÓN
100 m2. en alquiler
65.000 Ptas/mes. En
Venta: 12,5 millones.
Otro local en cl. Dos
deMayode132m2.
150.000 Ptas/mes.
6740897
PnceeSantCugat
PÀRKINGS
• C / S A N T JORDI
Para coche mediano.
Solo 1.350.000 Ptas.
6740897
(Fincas Sant Cugat)
PISOS NOUS
• COLL FAVA
Sup. 92 m2, 2 dor., 1
dor ind, com-sal, coc-
off, 2 b completos,
calefac gas. ase, 1 pi
pk, parket,
viodeoportero, z.
comun con pisc, pràct
nvo. a estrenar. Precio:
22,5 mill.
674 32 08
tFincas Òrgan)
• 2 . SANT
FRANCESC
Àtico. Sup. 70 m2, 2
dor do, 1 dor ind, com-
sal, coc-equip., 1 b,
trza soleada, calefac
gas, tot reformado,
muy tranq.
Precio: 14,750 mill.
674 3 2 08
(Fincas Òrgan)
• Parc Central,
OBRA NUEVA,
Estudiós de 60 m2,
también apto como
local.
Precio: 11.900.000.
589 73 74
(1Qt PISOS)
• Estación, OBRA
NUEVA, piso de 2
hab., 80m2+tza.,
A/E, exterior, tocto
parket. Precio:
17.500.000.
589 73 74
(101PÍSOS)
• 101 PISOS
Valldoreix, 58.
Amplia cartera de pi
sos, adosados, dlex,
unifamiliares, terre-
nos y locales. Con-
súltenos: le ayudare-
mos a encontrar lo
que busca.
5837374
PISOS OCASIÓ
• Monasterio, 85m2
+ tza. de 25m2., 2
banos, zona comuni
tària con piscina,
pàrking grande.
Precio: 22.800.000.
589 73 74
(101 PISOS)
•CALLE
ROSELLON,
(JUNTO ESTACIÓN)
3 habitaciones, baflo
reformado, cocina.
Solo 11,5 Mill.
674 0897
(Fincas Sant Cugat)
• JUNTO GOLF Y
ESTACIÓN
Lujo. 145 m2, 4 hab.
dobles, 2 banos
completos, cocina-
office. Lavadero con
galeria cubierta, sa
lón-comedor de 45
m2. Parket. Calefac-
ción y aire acondicio-
nado. Pàrking, jardin,
zona de juegos y pis-
cinas comunitarios.
32,5 Mill.
674 08 97 IFIncas SantCugat)
•TORREBLANCA
superfície 60 m2, co-
medor, cocina, 3 h.,
1 b., todo exterior,
saleado, sin ascen
sor, 9.000.000 Ptas.
675 33 55-5892643
(KSA)
• C/VALLÈS
65 m2, comedor, 3
h., cocina, y bano re-
formados, soleado,
2* planta sin ascen
sor, 11.550.000 Ptas.
67533 55-5892643
(KSA)
• ZONA ESTACIÓN
73 m2, comedor, co
cina, 3 hab., 1 b., as
censor,
Precio: 10.850.000
Rs
675 33 55-5892643
(KSA)
•ZONA DEPORTIVA
80 m2, comedor, co
cina, 3 hab.,
1 b., parquet, ascen
sor, exterior, vistas
Tibidabo
Precio: 14 Millones
67533 55-5892643
(KSA)
•PARK CENTRAL
85 m2 +100m2 jardin
privado, salón, coci
na, 3 hab., 1 b.,
1 A. con ducha, cale
fac., aire acondi., 1
pàrking, trastero, pis
cina comunit. ant.
3aflos.
Precio:29.500.000 Pts
67533 55-5892643
(KSA)
•JUNTO ESTACIÓN
3 dormitorios, gran
comedor-salón, coci
na reformada, bano,
aseo, terraza.
Mucho sol.
Precio: 15 Millones
674 7254
(Fincas Gironella)
• CENTRICO
Sup. 95 m2, 3 dormi
torios, comedor-sa
lón amplio, cocina +
office, lavadero, ba
no, aseo, terraza.
Solo 3 vecinos. Buen
estado. Precio: 19
Millones
674 7254
( Fincas Gironella )
• RAMBLA CELLER
4 dorm., comedor-
salón con chimenea,
cocina, 2 b., amplia
terraza. Mucho sol.
Precio: 17Millones
674 7254
( Fincas Gironella ) • RIUSITAULET
160 m', 4 hab.., 2
banys, saló-menja-
dor, cuina "office",
terrassa, pi. de park..
27.500.000
674 5704-674 43 02
CFJoca&fjimfiaOa )
• SANTIAGO
RUSINYOL
Sup. nom" , 4 hab.,
1 bany, 1 lavabo, sa-
ló-menjador, cuina
'•office» nova, terras
sa,
pàrking.
Precio: 24.150.000-
674 57 04 -675 43 02_
• ZONA GOLF
Àtico duplex 240 m2,
+ terraza, 5 hab.,
3 banos y 2 aseos,
Salón de 55 m2. con
chimenea, zona co
munitària con pisci
na, pàrking 2 co
ches.
Precio: 56 Millones
589 73 74
(101 Pisos)
• CALLE ROSE
LLON (Junto Esta
ción)
3 dorm., bano ref.,
cocina. Solo
11.500.000. ptas.
674 08 97
(FincasSanLCugatX
• ALFONSO SALA
Precioso piso semi-
nuevo de 3 amplias
habitaciones, salón-
comedor con chime
nea, cocina -office y
1 bano completo
(ambos nuevos).
Alarma. Precio: 17.9
Millones
674 0897 ( Finca* Sant (Uiqai )
PISOS LLOGUERS
•ATICO JUNTO
ESTACIÓN
C/St. Antoni. 3 hab.
baflo y cocina refor
mades. Terraza. Sol.
Precio: 60.000
Ras/mes.
674 0897
(Fincas Sant Cugat)
• PISO NUEVO, Z.
MONASTERIO.
Sup. 90 m2, 3 hab.
dobles, 2 banos, am
plio sal.-com., coci-
na-office, galeria, fo-
cos empotrados, to-
talmente exterior, ca-
lefacción, gas, sumi-
nistros contratados.
Alquiler: 85.000,-
Ras.
Pàrking Opcional.
58945 66
(Arenasan))
• APART AMENTOS,
con o sin muebles, 1
dormitorios con ar-
mario, comedor-sa
lón, cocina, bano y
terraza..
Desde 45.000 - Ptas.
674 72 54
( Fincas Gironella )
• PISOS JUNTO
MONASTERIO
2-3 dormitorios, co
medor-salón amplio,
cocina reformada,
bano completo, gale
ria, amplia terraza.
Sol y vistas.
Alquiler: 65.000-
674 72 54
( F^KMS Qjrnnfrffa ) .
• PISOS A ESTRE
NAR
Delante Colegio Eu
ropa. Desde 95 a
115 m2., con 3 y 4
hab. y 2 banos, am
plias terrazas, jardin
privado y comunita-
rio con piscina, ar-
marios y focos em
potrados, parket, ca-
lef. gas, pàrking y
trastero. Acabados
alto standing. Desde
125.000. Ras. '
58945 66
(Arenasan)
• TORRE
junto estación Mira-
sol con o sin mue
bles, 3 dorm, amplio
sal.com. con chime
nea, cocina, cuarto
bano, aseo, lavade
ro, despensa. calef.
doble vid. Jardin de
585m'
Precio: 157.000.-ptas.
674 72 54
( Fincas Gironeíía)
• APARTAMENTOS
con o sin muebles 1 -
2 dorm, sal-com con
parquet cocina bano
compl. terraza park.
opcional
Desde 50.000.-ptas.
674 7254
( Fincas Gironella ) • ZONA CENTRO
4 dorm, sal-com. co
cina, lavadero, bano
compl., aseo, galeria
calefacc.
75.000. -ptas.
6747254
(FJncaM-QironaàaJ .
•JUNTO
MONASTERIO
Plana Hospital, 2
dorm. con armarios,
sal-com. con parquet,
bano compl., cocina
terraza, todo exterior.
Mucho sol.
65.000.-ptas.
674 7254
( Fincas Gironella )
OFERTES I DEMANDES
•ES NECESSITEN
persones per a ven
da directa d'un pro
ducte de cosmètica
d'importació exclusi
va a Europa. Interes
sat truqueu d'11 a 13
h. altetf.674 0 1 6 5
"EL TITELLA TRA
PELLA" Organitza
les millors festes in
fantils. Pallassos, ti
telles...un regal ino
blidable.
674 30 91-31? 58 76
•SI VOLS SER BAS
TONER... i tens més
de 5 anys ara és el
moment. Vine a l'Es
bart a inscriure't del
dia 15 al 19 de se
tembre,de 6 a 9 de la
tarda.
•ES NECESSITEN
Telefonistes zona
Cerdanyola - Tel.
(972)20 5310
•SE NECESITA MEN-
SAJERO CON MOTO.
Telf. 474 21 00
EIS 4CALNTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR Subscriu-t'hi i demana
la targeta dfEL CLUB d'Els 4 Cantons
i tindràs un descompte a la benzinera
Gríful, de la carretera de Cerdanyola.
f A i
r
Voldria fer-me Subscriptor d'ELS Wk CANTONS i rebre gratuïtament el carnet d E L C L U B D E L S U B S C R I P T O R Nom Adreça Tel. Ciutat Data de naixement Professió Banc/Caixa Cte. corrent
Fes-nos arribar la butlleta per correu al C/ Sant Antoni, 15, baixos o al fax 589 20 91
Informació 589 62 82 Núria Serra
EIS 4 CANTONS
32
H a n d b o l H a n d b o l
L'organització del sector passa per puntuar contra el Cardedeu Jordi Tomàs, segon tècnic de la UE Sant Cugat, reforçarà l'equip La increïble però ben treballada trajectò
ria de l'equip d'handbol de la UE Sant Cu
gat ha dut el sènior masculi a afrontar la
darrera jornada de la fase d'ascens de
Primera Catalana sabent que, si empa-
Al.KX LÓI'KZ
- Sant Cugat -
"Amb moltes ganes i il·lusió", l'equip d'handbol de la l 'nió Esportiva Sant Cugat afronta diumenge al pavelló municipal la darrera jornada de la fase d'ascens, conscient del que s'hi juga. Si guaina o empata davant el Cardedeu, un equip que no s'hi juga res, organitzarà, per segona vegada en la història del club santcugatenc. el sector estatal. La Federació Catalana d'Handbol ha fet saber a la l K Sant Cugat i al Sant Quirze, els dos equips catalans que disputaran el sector, que el conjunt que acabi en la primera posició serà l'entitat organitzadora. Jordi Tomàs, segon entrenador de l'equip vermell-i-negre, ha ressaltat la importància de lluitar per l'ascens a casa, ja que si no fos així "hi ha tres jugadors que podrien tenir problemes laborals que els farien difícil prendre part als partits". Precisament, l'actual segon entrenador del conjunt santcugatenc reforçarà la plantilla del sènior masculí de cara el sector estatal. Si tenim en compta la curta plantilla del conjunt vermell-i-negre i falcada de la temporada on ens trobem, Tomàs serà un element perfecte de suport a l'equip.
ten o vencen diumenge al Cardedeu, el
club santcugatenc serà l'entitat organit
zadora del sector estatal. S i tenim pre
sent l'excel·lent actuació del conjunt ver
mell-i-negre les últimes temporades, la
UE Sant Cugat, que ha demostrat que és
el mil·lor en la seva categoria, mereix el tan
desitjat ascens a Primera Nacional. Jor
di Tomàs, actual segon entrenador sant
cugatenc, reforçarà el primer equip.
Aquesta és una de les
De fet, el club ja ha constituït una comissió organitzadora que ha començat a treballar tenint en compte que el marge de temps és molt petit. El sector estatal tindrà lloc del 22 al 26 d'abril.
En la darrera jornada, els homes que dirigeix Joan Sancho van superar un nou obstacle en derrotar a domicili el Molins de Rei, per un còmode 28 a 36. Com ha explicat Tomàs, el més important és que en tot moment, tant en la fase
d'aeatsta setmana de l'equip d'handbal de la UE Sant Cugat. Feta: U f BEUMN
regular com en la d'ascens, el seu equip sempre ha depès d'ell mateix. Per al proper enfrontament amb el Cardedeu Sancho no podrà comptar novament amb Carles Casaubon, lesionat al genoll.
Xerrades a POMET
L ' O M E T (Oficina Municipal d'Esport per a Tothom), la Fundació Unió Esportiva Sant Cugat, l'STAF (Servei Tècnic d'Ac
tivitat Física) i la Federació Catalana d'Handbol organitzen a partir de dissabte unes sessions a l 'OMFT' amb l'objectiu de "formar". Aquestes cinc xerrades, que es faran entre aquest dissabte i el 13 de juny, "neixen d'una inquietud per poder donar a tothom que es dediqui a aquest món més coneixements en els seus respectius camps". Així ho ha explicat Jordi Tomàs, responsable de POMET.
H o q u e i herba
Els equips masculí i femení del Júnior clouen una temporada molt irregular El proper compromís que han d'afrontar és el Campionat de Catalunya
A.L.
I /'equip masculí i femení del Júnior han tancat la seva participació a la Divisió d'Honor de l'ho-que i he rba es ta ta l a m b una temporada massa irregular. Malgrat que ambdós conjunts mantenen la categoria sense haver de jugar la promoció de descens, la
trajectòria a la competició no ha estat gaire bona.
Kl conjunt que dirigeix Andrés Barrientos va cloure la lliga encaixant una severa derrota al camp del Club Egara, l'actual campió de lliga, per 7 gols a 1. Els de Barrientos van fer una primera volta excel·lent, mentre que a la segona van baixar el ritme fins al punt de només sumar una
victòria en la segona volta de la competició. El Júnior masculí ha acabat en la novena posició amb 21 punts, a tres de la promoció de descens, que jugaran Sardi-nero i Vallès Deportiu.
L'equip de Núria Olivé ha finalitzat al sisè lloc, una còmoda posició que, d'haver fet un millor paper a la lliga, podria haver acabat en la quarta posició.
Les properes competicions que han d'afrontar els dos equips són el Campionat de Catalunya i la Copa del Rei. El Júnior masculí reprendrà el Campionat de Catalunya, que ja va començar a finals de setembre, el 19 d'abril davant el FC Barcelona, mentre que el femení ho farà dues setmanes més tard, amb el C D Terrassa.
Tennis
Corretja cau en semifinals a Key Biscayne
AI.EX L Ó P E Z
> Kay Btocayne /
Àlex Corretja ha caigut eliminat en quarts de final del Torneig de Key Biscayne (Estats LTnits) davant Andre Agassi per 6-4 i 6-2. Aquest open de Key Biscayne sobre pista ràpida està considerat el cinquè Crand Slam. Corretja és ara setè al rànquing mundial.
Des d'avui i fins diumenge, l'equip estatal de Copa Davis, encapçalat per Alex Corretja, participa a Porto Alegre (Brasil) en la primera ronda del Grup Mundial de la Copa Davis contra el Brasil. El santcugatenc jugarà els individuals amb Carles Moya i farà parella de dobles amb Javier San-chez Vicario. La superfíciem és la de terra batuda.
Poliesportsu
Congrés sobre la dona al CAR
- Sant Cugat -
El CAR de Sant Cugat i l'Institut Català de la Dona van presentar dilluns el Congrés Internacional "La Dona i l'Activitat F í s ica a l 'A lbada de l seg le XXI", que se celebra des d'ahir i fins demà al Centre d'Alt Rendiment. /A.L.
M o t o r
Ruben Xaus prova sort a Alemanya
- Saut Cugat -
El pilot santcugatenc Ruben Xaus prendrà part a partir del proper 26 d'abril en el Campionat d'Alemanya de superbikes. L'objectiu que s'ha marcat és el de situar-se entre els tres primers classificats. Les perspectives de futur del santcugatenc passen per disputar el mundial de 500 c.c. Ruben Xaus ha assegurat que correrà alguna prova del mundial de superbikes. /A.L.
ELS-/CANTONS Dkendn. 1 d'abril de 1998 Esports 33
B à s q u e t
L'objectiu de la UE Sant Cugat és evitar el descens directe
L'equip de Solana visita el Bonaire, també en promoció de descens L'equip que dirigeix Francesc Solana va abans que acabi la fase regular, conscient Edgard Mauri i Fòlix Morales. Dissabte a resoldre amb victòria l'últim compromís a la lliga en vèncer el Cornellà a la Sala Escolar per 6 9 punts a 63 . Al conjunt sant-cugatenc li resten quatre veritables finals
Al.KN LÓI'KZ - Sant Cugat -
A falta de quatre partits perquè finalitzi la lliga a Segona Catalana, l'equip de bàsquet de la l 'K Sant ( àigat matemàticament només té dues possibilitats: o baixa directament o afronta c\/)/t/\-o(fpcr la permanència. Dissabte passat, el conjunt santeugatenc va superar a la Sala Kscolarel Cornellà per 69 punts a 63 i, d'aquesta .manera. trencava amb quatre derrotes consecutives a la competició davant el Ripollet, el Mollet, el Súria i el Fincas Fraga. A la classificació, el conjunt vermell-i-negre és avant-pertúltim, en zona de promoció de descens, malgrat que el Cosmos, penúltim, compta amb un partit menys, el que l'ha d'enfrontar amb el líder, el CN Sabadell. F'I tècnic Francesc Solana afirma que el seu equip està en les darreres jornades "en la línia correcta". Solana ja ha comentat que dels quatre partits que falten per disputar-se només se'n pot perdre un, tot i que està convençut que "es poden guanyar tots". Kls adversaris a batre són el Bonaire de Terrassa, el CN Sabadell, el Cosmos i l'Almeda, tots, excepte el C N Sabadell, rivals directes. Amb tot, l'entrenador santeuga-
que matemàticament estan abocats a disputar el play-off de descens o baixar directament a Tercera Catalana. Solana ha confirmat que no compta amb els jugadors
la tarda el conjunt vermell-i-negre es desplaçarà a la pista del Bonaire de Terrassa, equip que també es troba situat a la zona de promoció de descens.
Aquest* és I* plantilla de l'equip de bàsquet de l i UE Sent Cugit. Foto: YOLANDA GARCÍA
tenc ha afirmat que ara "el més important és guanyar per sobre de tot" i que l'equip disposi d'una "mentalitat suficient com per jugar per guanyar".
Mauri i Morales no compten
Francesc Solana ha deixat ben clar que no compta ni amb Edgard Mauri ni amb Fèlix Morales. Del primer ha dit que "apareix i desapareix quan vol" i que
"té molt poques possibilitats de jugar". F.l cas de-Morales encara és més estrany. Solana ha manifestat que "aquest jugador ha demanat la baixa al president Enric Tomàs perquè no està motivat per jugar". Solana explica que no entén la situació perquè "quan un jugador es compromet amb un club ha de ser conscient del que fa. Aquest fet no beneficia en absolut l'equip. No comptaré amb jugadors que no
compleixen". Dissabte a la tarda, la UE Sant
Cugat es desplaça a la pista del Bonaire, equip situat també en zona de promoció de descens, que té dues victòries més que els santeugatencs. El tècnic ha explicat que "no m'interessen les referències del rival, si aconseguim marcar el ritme del partit, guanyarem". Per a aquest partit Xavier Campos és dubte Fins a última hora.
F u t b o l
Vinas: "Fins que el Sant Cugat no estigui salvat,
no par laré del meu futur'
F u t b o l s a l a
- Sant Cugat -
Albert Vinas, l'entrenador del Sant Cugat Esport, ha comunicat aquesta setmana la seva decisió que no farà públic el seu futur amb vista a la temporada vinent fins que "el Sant Cugat F^sport no aconsegueixi la classificació matemàtica". F l que sí ha fet saber Vinas són les seves pretensions en el cas que finalment continués dirigint el primer equip. "Vull un equip identificat amb mi. Quan vaig arribar em vaig trobar amb una plantilla ja feta. A mi sempre m'ha agradat treballar amb gent jove. De fet, recentment he incorporat jugadors de l'equip juvenil al primer equip. També voldria fer t res o qua t r e incorporacions de qualitat per intentar assolir fites més impor
tants". Vinas també ha volgut donar les "gràcies" a la junta directiva del Sant Cugat Esport, en especial al seu president Francesc Ruiz, pel seu "continu suport". FJ tècnic de Riudoms ha deixat ben clar que quan hagi pres una decisió, "amb el primer club que em definiré serà amb el Sant (lligat F.sport".
Kn l'última jornada, el conjunt vermell-i-negre, quinzè amb 37 punts, va perdre al camp del Cerdanyola de Mataró, un rival directe per evitar el descens, per 1 gol a 0. A falta se set jornades perquè acabi la lliga, l'equip santeugatenc visita l'Olot, sisè, amb les baixes per sanció de Mezquita i Gil. El nou fitxatge és Jordi Jané, del Sabadell Amateur, jugador que ja va formar part del primer equip la temporada passada. /À.L.
Navarro: "Estàvem en un lloc privilegiat però no ho hem sabut apreciar"
- Sant Cugat -
"l na campanya més no hem sabut guanyar el Centelles", explica un resignat Carles Navarro, lín les tres temporades que Winterthur Sant Cugat i Centelles militen a Divisió de Plata, el conjunt santeugatenc continua sense saber què és guanyar l'equip osonenc al pavelló municipal. De fet, en les vuit ocasions que s'han enfrontat ambdós conjunts en aquesta categoria, només en una ocasió han vençut els vermell-i-negre. El FS Sant Cugat va encaixar així la segona derrota consecutiva a casa en perdre per 2 gols a 3 fent "el pitjor partit de la temporada", tal com ha remarcat el tècnic. El Winterthur Sant Cugat va desaprofitar una ocasió immillorable per deixar enrere un adversari directe per evitar
el descens. L'entrenador santeugatenc ha manifestat que "els jugadors més experimentats no han estat a l'alçada, els ha faltat motivació. En canvi, als més joves els han sobrat ganes i entrega". Malgrat la desfeta, els de Navarro mantenen el desè lloc a la classificació. però a només quatre punts de les quatre places de descens. A falta de nou jornades tic lliga, el FS Sant Cugat descansa la propera jornada i d'aquesta manera fins a tres equips, Centelles, Polideportivo Andorra i Sícoris Portainé, podrien avançar el Winterthur, que podria fins i tot situar-se a tan sols un punt del descens. En aquest sentit, Navarro ha manifestat que "estàvem en un lloc privilegiat, però els jugadors no ho han sabut apreciar". El Sícoris serà el proper rival. /À.L.
V o l e i b o l
Castro perfila el sènior femení del CV Sant Cugat
À.L. - Sant Cugat -
Carles Castro, president del Club Voleibol Sant Cugat, treballa en les últimes setmanes en la confecció de la plantilla del sènior femení amb vista a la temporada vinent a Primera Nacional. Tot i que la plantilla encara no està tancada, el màxim responsable del club ha confirmat la continuïtat al primer equip de l'entitat de les següents jugadores: les germanes Santamaría, Samanta i Carlota, Bibi Millàn, Maria 'Iór-tosa. Meritxell Jiménez, la croata Melina Draganic, Sandra Bindel, Maria Domínguez, i la ja nacionalitzada Christine Pinheiro, L'equip. que continuarà entrenant el croata Zoran Nikolovski, ha fitxat tres jugadores del Sant Martí de Primera Nacional i una de l'I -niversitat 1NFT" de Barcelona.
F ÍÍ t b o I sala
L'Olímpyc perd amb el Girona
- Sant Cugat -
En els darrers cinc partits de lliga l'Olímpyc de la Floresta ha encaixat quatre derrotes. El conjunt florestà va perdre dissabte amb el Girona per 2 gols a 3. A falta de cinc jornades perquè acabi el campionat, l'equip que dirigeix Àngel Ruiz ha de sumar cinc punts per assolir matemàticament la permanència. Dissabte a la tarda, l'Olímpyc, desè, visita la pista del Burriana, quart classificat. Per a aquest partit, Ruiz podrà tornar a comptar amb Joan Reixach, però no ho podrà fer amb Miki ni José Luis. els quals per motius personals no podran viatjar. /À.L.
K & r t i n g
Illa remunta llocs al Fórmula
- Lliçà de Vall / Sant Cugat -
F l pilot santeugatenc Xavier Illa, en la categoria de 125 e.c, va quallar una bona actuació en final i tzar la segona prova del Campionat FótmuVa Catalunya de Karts en novena posició, celebrada al Kartòdrom Catalunya de Lliçà de Vall. En la mateixa categoria, el també santeugatenc Marc Velasco va finalitzar en catorzè lloc. /À.L.
34 Esports ELS Í C W I D N S Dkrntirfs. 3 (Tabrilfte 1WS
H o q u e i P a t i n s
ou èxit del Patí Hoquei en el I Clínic a Sant Cugat
Catxo Ordeig: "Es un dels pocs clínics que s'han fet a Catalunya" Dins la nova iniciativa de l'Escola d'Entrenadors, el Patí Hoquei Sant Cugat ha organitzat el I Clínic (entrenament-demostració) amb la participació d'entrenadors, monitors i jugadors del club
AI.. - Sant Cugat -
Kl Patí I l·i(|iiei Sant Cuga t s'ha apuntat un altre èxit dins els projectes esportius (|iie neixen contínuament al club. Dimecres passat va òrganit/.ar-se el I Clínic ( en t r enamen t -de -mostració) al pavelló municipal dins el nou projecte de l'Escola d'Kntrenadors. Aquesta sessió pràctica la va dirigir Catxo ()rdeig, seleccionador estatal júnior, juvenil i tic fèmines des del juny de l'any passat. A la classe magistral hi van prendre part entrenadors, monitors i jugadors , q u e van seguir amb atenció les diverses explicacions sempre pràct iques d 'Ordeig . Aquest va deixar ben clar que "la meva filosofia passa per una bona defensa i un bon contracop". Aquest ha estat jugador del Voltregà a Divisió d'Honor i ha guanyat tres Lligues, dues Copes d'Kuropa, tres Copes del Rei, una Copa de les Nacions i un campionat del món. Ha estat setanta-cinc vegades internacional amb la selecció absoluta i ha participat a tres campionats del món.
L'actual Director de l'Escola de Tecnificaeió de la Federació
santcugatenc. Una sessió dir igida per
Catxo Orde ig , seleccionador estatal jú
nior, juveni l i de fèmines. L'actual Di
rector de l'Escola de Tecnif icaeió de la
Federació Catalana a Pallejà ha reco
negut que aquest "és un dels pocs clínics que s'han fet a Cata lunya" , mentre el president del c lub, Antoni Pérez, ha assegurat que "ja s'està t rebal lant per organitzar-se'n un al t re" .
bbf IHeig nimpirtir el I Qímc
Catalana a Pallejà ha reconegut que aquest "és un dels pocs clínics que s'han fet a Catalunya", mentre el president del club, Antoni Pérez, ha assegurat que "ja s'està treballant per organitzar-se'n un altre". Del clínic, Pérez n'ha valorat "el resultat obtingut i l'experiència viscuda" i l'ha qualificat de "pràctic, ràpid i fàcil". El proper acte dins a q u e s t p ro jec te de l 'Escola d'Entrenadors serà el 21 d'abril.
(artreaawnt-ilemostnrt), c u i t a t pdMNaqud Sant C u ^
Ordeig i la base
"Catxo Ordeig ens ha dit que estem treballant bé la base i que la continuem mimant i treballant com ho hem fet fins ara, perquè ens ha assegurat que a mig termini en traurem un rendiment important".
Respecte a la preselecció dels tres jugadors júniors, el porter Pe -pon Meneses, i els jugadors Gonzalo Munoz i Pol Carulla, i el ju
venil Guillem Pérez, ha explicat que "si els he cridat és perquè tenen qualitat", tot i que no s'ha volgut pronunciar ja que encara està fent "controls".
Després de set jornades sense conèixer la derrota, l'equip sènior masculí del PH Sant Cugat, que en l'última jornada va vèncer el Santa Isabel per 7 gols a 4, visita el Castellet, onzè. L'equip de Lluís Sànchez és cinquè a la taula amb 33 punts.
F U t b O !
Narbona ja no és president de l'Sporting
Àl.KX LÓI'KZ - Mira-sol -
Antonio Narbona, el ja expresi-dent de l'Sporting Mira-sol, va presentar oficialment dimarts la seva dimissió com a màxim responsable d'aquesta entitat. El club ja té una nova junta gestora que dirigirà el club fins que els socis escullin un nou president. De moment però, qui és al capdamunt d'aquesta junta integrada per nou socis és José Trassier-ra. Dilluns vinent, la junta decidirà una data per convocar eleccions a la presidència del club.
A t l e t i s m e
Murillo abandona a Madrid
- Madrid / Sant Cugat -
L'atleta santcugatenc Manel Murillo va participar en la cursa dels 100 quilòmetres Villa de Madrid. Murillo va abandonar la prova al quilòmetre 50 a causa de problemes físics. El quatre vegades campió d'Espanya va retirar-se quan ocupava la segona posició, per darrera de l'hongarès Janos Bogar, el guanyador de la cursa amb una marca de 6 hores 48 minuts i 41 segons. El santcugatenc centra totes les seves esperances al Campionat d'Espanya absolut de triatló. /À.L.
;s;:'í|iliilillilli::f!:c: :wmm mmm Tiimios;:»:
Premis Esport en Marxa 1997 Ràdio Sant Cugat i Autocugat Opel
FUTBOL PATÍ HOQUKI
Maria Rosa Tamburini 36 FUTBOL SALA VOLEIBOL
SANT CUGAT ESPORT Mònica Vidal 27 WINTERTHUR SVM CUGAT CV SANT CUGAT
Hans Shonhofer 31 Marta García 24 Sergi Martínez 26 Melina Dràgànic 14
Joan Colell 23 Paco Boza 18 M.C. Domínguez 10
Miguel Gonzàlez
l'B SANT CUGAT
18 HOQUEI HERBA
J l M O R MASCULÍ
Antonio Dia/.
MAS JANKR
17 Sandra Vindel
BÀSQUET
4
Vanessa Costas 17 Christian Wein 32 Maite Gómez. 19
Rosa García 16 Carles Saltés 21 Elisabeth Escrivà 19 1 ESC
Sara Montero 16 Joan Sallés 16 PaquiSanchcz 18 Nacho Argento 29
Laura Gallego
HOQUEI PATINS
15 JÚNIOR FKMENÍ
Luci López Sandra Serrahima "
26 24
Cristina García
HANDBOL
18 Rubén Sémrhcz Albert Negre .
UESG
27 21
PATÍ HOQUEI Carol Abad 14 l'ESC Elisabeth Baldrich 27
Dani Antón 19 Xavi Pi/arro 32 Núria Oliver 26
Jordi Montserrat 17 Armand Mora 22 Marga Almagro 26
Alex Costa Jordi Rius
16 16
Joan Cinta 14 Jülia Villar 18
ELS'f CANTONS Divendres, i tTiibriltle 1W8 Imports 35
FUTBOL
Primera Catalana 17.00 Olot-Sant Cugat (Diu.)
Segona Regional 12 .00 La Farga-Viladecavalls (Diu.)
11.30 San Lorenzo-Sp. Mira-sol (Diu.)
Tercera Regional 12.00 La Farga-Pena San Pedró (Diu.)
16.00 Castellar-Júnior (Diu.)
11.30 Can Boada-PB Sant Cugat (Diu.)
Veterans 16.00 Vic-Sant Cugat (Dis.)
Preferent Juveni l 12.00 Sant Cugat -LHospi ta le t (Diu.)
2a Divisió Juveni l 10.00 PB Sant Cugat-Can Parellada (Diu.)
Júnior (Descansa)
18 .00 Adesa-Jàbac Can Jofresa (Dis.)
18.00 Sant Cugat-Lumen (Dis.)
l a Div is ió Infanti l 09.45 Maurina-CEF Sant Cugat (Diu.)
16.00 PB Sant Cugat-Can Parellada (Dis.)
2a Divisió Infantil Adesa (Descansa)
09.00 Sant Cugat-PB Sant Cugat (Dis.)
11.00 Torresana-Júnior (Dis.)
10.45 Natació Terrassa-Sant Cugat (Dis.)
l a Divisió Cadet lO.OOCan Parcllada-Sant Cugat (Diu.)
17.45 PB Sant Cugat-Maurina (Dis.)
2a Divisió Cadet 09 .45 Sant Cugat -Rubí (Diu.)
13.45 CKF Sant Cugat-Júnior (Dis.)
1a Divisió Aleví 12.00 Can Parellada-PB Sant Cugat (Dis.)
12.00 Júnior-Sant Cugat (Dis.)
Benjamí Preferent 15.30 Terrassa-Sant Cugat (Dis.)
11.15 Can Oriach-PB Sant Cugat (Dis.)
2a Divisió Femení 18.15 San Gabrid-PB Sant Cugat (Dis.)
BÀSQUET
Segona Catalana 19.00 Bonaire-lIE Sant Cugat (Dis.)
Tercera A PB Sant Cugat (Descansa)
Tercera B 11.30 Maristes-PB Sant Cugat (Diu.)
Sub-22 1 7 3 0 Bonaire-UE Sant Cugat (Diu.)
10.30 PB Sant Cugat-Abrera (Diu.)
Tercera Catalana fem. 19.00 VE Sant Cugat-Sant Gervasi (Dis.)
FUTBOL SALA
Divisió de Plata Winterthur Sant Cugat (Descansa)
Primera Nacional A. 18.30 Burriana-Olímpyc Floresta (Dis.)
Territorial Catalana 12.00 Sant Just-W. Sant Cugat (Diu.)
Primera divisió 18.00 T. Manlleu-PB Sant Cugat (Dis.)
17.30 Cardcdeu-Chess (Dis.)
17.00 Champion-Mult i -Forn (Dis.)
Segona divisió "A" 10.30 Bar Los Cuesta-Mas Janer (Diu.)
11.45 Olímpyc Kloresta-PolUx Prat (Diu.)
Segona divisió "A" fem 16.00 Champion-Mas Janer (Dis.)
Segona divisió "B" fem 11.30 Mas Janer-MC Sant Cugat (Diu.)
18.00 Pony's-Dangerons Ciris (Dis.)
Juvenil 2a divisió 16.00 Llorença-W. Sant Cugat (Dis.)
17.30 Prosperitat-Olímpyc (Dis.)
Cadet 2a divis ió 0 9 . 3 0 Abrera-W. S a n t (Àigat ( D i u . )
Cadet 1a divisió 10.00 La Unión-Olímpyc Floresta (Diu.)
Infanti l 16.00 Esparraguera-Olímpyc (Dis.)
Aleví 11 .00 O l í m p y c Floresta-Vilassar Mar (Dis.)
HANDBOL
Primera Catalana 12.30 VE Sant Cugat-Cardedcu (Diu.)
Juveni l masculí U F Sant Cugat (Descansa)
Cadet masculí UESan tCuga t -Ca le l l a
HOQUEI PATINS
Segona Catalana 19.30 Castellet-PH Sant Cugat (Dis.)
Fèmines PH Sant Cugat (Descansa)
Júnior 1 6 . 4 5 Noia F r e i x e n e t - P H St ( :uga t (Dis . )
Juveni l 15.30 Noia Freixenet-PH St Cugat (Dis.)
Infanti l 17.00CTBarcino-PH Sant Cugat (Dis.)
Aleví UA" 16.00 Crr Barcino-PH Sant Cugat (Dis.)
Aleví " B " 16.30 PH Sant Cugat-Kscolapis (Dis.)
Benjamí 1 5 3 0 PH St Cugat-Noia Freixenet (Dis.)
Prebenjamí " A " PH Sant Cugat (Descansa)
Prebenjamí "B" 12.00 PH St Cugat-Noia Freixenet (Diu.)
TENNIS TAULA
2a Categoria ascens 11.00 Sta Coloma-UF. Sant Cugat (Diu.)
Comarcal C E Sant Cugat (Descansa)
Copa infantil 11.00 l ' E Sant Cugat-Premià Mar (Diu.)
i: s ? . «..:,$:!.# O
E S ü L T A ? S
L O C A t
FUTBOLSALA
Aleví Pau Casals "B"-Joan Maragull 0-13 T h a u - S a n t a Isabel 7- \
Escola A v e n ç - R a m o n Llu 11 12-0
Infantil Angelera F e r r e r - D u e de M o n t b l a n c 0-1
Rubí Nord-Eseo la Avenç 4-7
Cadet-juvenil Angeleta Kerrer-AY 12S (ajornat)
El BuMidor-Puentel i \ íana 5-14
Te re sa Al tc t -Cluh í)*Aran "A" (ajornat}
C l u b D'Aran "B" -R .B _7-.S
HANDBOL
Benjamí Escola Avenç "A"-Joan Maragall 8-0
Ca ta lunya -Esco la Avene " B " 6-2
Ferran Clua "A"-Santa Isabel 8-0
Col l se ro la -Fer ran C l u a " B " H-tt
Aleví Handbol Rubí-Ferran Clua " B " 0-8
Santa l s abe l -Ca ta lunya "A" 6-3
Escola Avenç-Col lserola 7-1
Pure/.a de Mar ia -Ca ta lunya " B " 6-2
B À SO U E T
Benjamí Àgura-Pins Vallès 7-30
Regina Carmeli "B"-Escola Avenç 14-56
Ferran Clua-Sant Jordi 22-43
Regina Carmeli "A"-Santa Isahel 23-74
Maristes Rubí-Cat . i lunva 36-15
Aleví Regina Carmel i -Sant Jordi "A" 37-40
Sant Jordi "B"°-À|»ora 22-41
Pins Vallès-Escola Avenç 26-32
C e n t r e O b e r t 1-Sant Jordi " C " 46-27
C e n t r e O b e r t 1-Centre Ober t 2 42-45
Pure/ .a Mar i a -Ca t a lunya 35-25
Fer ran C l u a - C e n t r e Ober t 2 17-16
C 0 M A R 0 A L
FUTBOL 7
Benjamí 1 D Can Tr ias -Escn la Avent 1-1
HAND BOL
Infantil Masculí Escola Avenç-Cen t rc O b e r t 31-21
Blanxar t -Angeleta Ferrer 32-16
VOLEIBOL
Infantil femení El Pinar-CV Sant C u g a t 1-2
Cadet femení Regina Carme l t -Ange le t a Fer re r 2-0
Juvenil femení l 'ureva Mar ia - IES Can Jofresa (ajornat)
BÀSQUET
Infantil Masculí Escola Avenç " A " - T e c n o s "A" 41-45
Vedruna "A"-PB Sant Cuga t 5(1-17
Balnxat t -Escola Avenç*'B" 31-14
l ' E Sant Cuga t " A M E S Ter rassa 39-85
Infantil Femení Ramon P o n t - l ' E Sant C u g a t 6-35
Dosa Salesians-. ingeleta Ferrer 17-44
Cadet Femení Pureza Maria-Pet i t Estel 24-55
FUTBOL SALA
Cadet femení Col· legi P ràc t i ca - l 'E Sant C u g a t I -0
O m p l e 9 C| U 6 S t C U P Ó Practica el millor exercici per al teu cor:
la solidaritat. A Ajuda en Acció neces-
* — "" "" ~ ~ — "" ~ "" — "" — — "" — "" ~ — — — — — — — —| sitem que l'exercitis per poder impulsar
CORRE. AL TERCER MON CADA TRES SEGONS MOR UN NEN J e's nostres projectes de desenvolupa-
•I ment inteqral al Tercer Món. Corre. O m
SI, DESITJO REBRE MES INFORMACIÓ SENSE CAP COMPROMÍS. |
Nom
Adreça
Localitat
I ple aquest cupó I contribuiràs a portar
• l 'esperança a qui més ho necessita.
I Apadrina un nen.
! Tel.: 9 0 2 4 0 2 404
Província
C.P. Telf.
C/ Balmes.32,3« - 08007 Barcelona -Tel. 488 33 77 - C/Tutor, 27 - 28008 Madrid
Tel.: 902 402 404
1 • '
• « H H w M J kwbaSaM amb af kmr món aSili^i^H
Ajuda • cii i
36 Esports ELS /CANTONS Diinulin. .i lítiliril/ie l'm
*•• wwwwi.
Primera Cata lana
Cerdanyola-Sant Cugat 1-0
Cornellà-Olot 1-0
Vic-Reus 1-1
Palafrugell-Gramanet 3-1
Balaguer-Ripollet 3-0
Sants-Granollers 1-4
Girona-Tremp 1-2
L'Hospitalet-Guíxols. 2-1
Roda de Berà-Barceloneta 1-2
Valls-Masnou. 4-1
MM* un R n
Reu» II 20 7 4
Balai;ucr 31 19 6 6
í i ramanet 31 16 7 8
Vic 31 16 S 10
Cirona .11 IS 7 9
Olot 31 14 '» X
l*alafruKell 31 15 4 12
Cornellà .11 1.1 9 9
Masnou .11 1.1 7 II
( innol lc i s .11 12 K II
RiroHet II II lli II)
Tremp .11 11 9 II
Valls .11 1(1 11 II)
Guíxols .11 9 II II
S M b v < 3 1 I I I 1 *
l.'Hoipiuli'I 11 K 9 14
B a r i c l o n e t j U 9 5 17
Cerdanyola M H .1 IX
KodaRcrj .11 7 2 22
Sants .11 4 .1 24
La propera (S d'abril):
(Mot-Sant Cugat Esport; Reus-Cor-
nellà; Gramanet-Vic: Ripollet-Pala-
frugell; Granollers-Balaguer,
Tremp-Sants; Guíxols-Girona; Bar-
celoneta-L'Hospitalet Atlètic; Mas-
nou-Roda de Berà; Valls-Cerdanyola
de Mataró.
Segona Regional
G R I P S
Sporting Mira-sol-Lumen....2-l
Llano-Mil.lenari 5-0
Viladecavalls-Tibidabo 3-4
Can Rull-Lu Parga 2-1
Castellar-Barberà 3-1
Andalucia-La Romànica....2-1
Merengues-Rómulo 2-4
Rubí-Maurina Pagarà. 2-2
San I^orenzo-Badia 2-3
Equip PJ PG PE PP GF GC Punts
CaMellar 27 21 0 II X3 211 69
Ani l a l iu i j 27 22 2 .1 75 .12 li»
li.irlierj 27 17 5 i 1,9 25 51,
Kuhi 27 15 5 7 (.9 511 511
l.laïM 27 13 7 7 49 42 41,
Mcri-naili-N 27 15 li X 72 53 45
Can Rull 27 12 7 5 49 47 45
R j i lu 27 15 4 19 41, 45 43
San U r e n / o 27 II 5 11 50 42 38
Maurina 27 9 6 12 49 5» 33
St. 2 9 6 7
h 3 2 3 6 3
5 5 3 7 5 5
4 3 3.1 5 3
4 4 2 5 5 2
3 4 .13 51
411 .14 4 9
4 2 3 2 4 8
4 0 3 9 4 6
3 6 3 4 4 4
2 h 27 4 3
.17 2 5 4 2
4 2 3 X 4 1
.19 4 0 i »
2 7 J A 3 7
3 0 4 2 .13
2 9 4X 32
.15 7 4 2 9
2H 6 1 2 3
2H 6 4 15
Romulo 27 9 5 15 55 74 in
Lumen 27 7 7 15 49 5X 2X
Mil·lenari 27 7 I, 14 46 69 27
Tibidabo 27 7 6 14 4H 75 27
Romànica 27 7 5 15 54 7u 2l,
Sp. Mir» -«427 H 14 3 1 23
U F.ruB 2 7 t * 19 4 6 8 3 16
\ïlaifccavalls27 2 6 19 51 72 12
L a propera (5 d'abril):
Mil.lenari-San Pedró Lumen; Tibi-
dabo-Llano; La Farga-Viladecavalls;
Barberà-Can Rull; La Romànica-Cas-
tellan Rómulo Tronchoni-Andalucia;
Maurina Egara-Pefta Los Merengues;
Badia-Rubí; San Lorenzo-Sporting
Mira-sol.
Tercera Regional
G R U P 14
Can Trias-UUastrell 6-1
San Pedro-Montserrat 1-3
Júnior-La Farga 5-4
PB Sant CugatCastellar 1-0
Les Fonts-Gan Boada.( ajornat)
Juv. 25 Sept.-Can Fatjó 6-2
P.Nuevo-Juan XXIII 0-4
Matadeperenc-Ca n'Oriol .2-3
•*-* .....«#..«*...«• .<•...«» **!*-.....
Juv. 25Sept. 25 21 I 3 100 41 64
Ca n'Oriol 24 19 3 2 74 3.1 60
JuanXXIll 25 16 5 4 93 39 53
U s Fonts 24 16 3 5 77 42 51
Can Trias 24 14 6 4 66 27 48
MunDcmi 25 12 5 X 5.1 46 41
P B S · O a a · t f S 1 2 S 8 6 1 5 6 4 1
SanPcdro 25 12 4 9 72 45 40
NbHrJcrxrcnc25 7 5 13 45 61 26
CanKatjA 25 6 6 13 41 5» 24
P. N u e v o 25 7 2 16 43 87 23
J í a i o r 2 5 7 2 1 6 3 9 8 1 2 3
Ullastrell 25 6 2 17 41 «0 20
(Un Boada 24 5 3 16 41 69 1»
L . Farga 2 5 4 5 1 6 5 8 1 1 0 17
Castel lar 24 4 3 IX 52 61 1.5
La propera (5 d'abril):
Montserrat Terrassa-l 'llastrcll; La Far-
ga-Pena San Pedró; (lastcllar-júnior;
Can Boada-PB Sant Cugat: Olímpic
Can l-'atjó-Les Ponts; Juan WIII-Ju-
ventud 25 de Septicmbre; ( an Oriol-
Pueblo Nuevo; Matadepcrenc-Can
Trias.
i:* jOtfET
Segona Ca ta l ana
Grup I
Maragall-Mollet 75-99
C N Tàrrega-Súria 73-69
Salle Manresa-Fraga 83-71
UP: St Gugat-Cornellà.. .69-63
Almeda-Bonaire 62-56
Cosmos-CN Sabadell 76-84
Franqueses-Ripollet 87-75
Castelldefels-Horta 62-55
Equip P J P G P P P F P C P unts
( :N Sahadi-ll 2 6 -M t i l l ï.S 1 75X 4 9
l i r a - j - [• r;iu < 25 211 < 1X24 16.1H 4 5
Mollet 2 6 19 7 2019 I7S8 4 5
lnu!<|ucvcs 2 6 19 7 2(121 1 X59 4 5
Suria 2 6 18 X 1 «63 1786 4 4
( iwdk lc f c l s 2 6 14 12 1751 1777 41)
Ripollet 2 6 12 14 17X5 I78K .18
Cornellà 2 6 12 14 1X26 1X52 3 8
C \ Tàrrega 2 6 12 14 1795 1X.1X 3X
Almeda 2 6 11 15 1721 1762 3 7
Maraglll 2 6 t l 15 l«9t 2010 3 7
Sallc Manresa 26 11 15 1X97 1X3.1 3 7
Bonaire 2 6 X I X 1640 1799 3 4
HE Si C a * * 2 6 6 2 0 1 7 8 9 1 8 9 6 3 2
Cosmos 2 5 6 1 9 1691 1971 3 1
làma-Horta 2 6 5 2 1 1695 1911 3 1
La propera (5 d'abril):
Lima-Hoita-Cosmos; CN Sabadell-
Almeda; Bonaire-UE Sant Cugat;
Cornellà-La Salle Manresa; Fincas
Fraga-CN Tàrrega; Súria-Maragall;
Mollet-Les Franqueses; Ripollet-
Castelldefels.
H O Q U E I S O B R E H E R B A
Divisió d'Honor masculí
Apóstol-Sardinero 3-3
Valdeluz-Jolaseta 2-2
Vallès-CD Terrassa 3-4
Club Egara-Júnior 7-1
F C Barcelona-Taburiente...4-4
RC Pob-Adètic Terrassa 3-3
M * p W. .ÍS . . . .HI . . *? . . » . « i
ClubF-gara 22 21 I 0 91 12
Aïl. Terrassa 22 18 2 2 107 2X
Valdeluz 22 II 6 5 67 45
RCPolo 22 9 10 3 71 51
lobscta 22 8 4 10 43 51
CDTcrrassa22 7 5 10 4 6 61
Apòstol 22 X 2 12 52 85
Barcelona 22 5 5 12 52 71
Júnior 2 2 4 9 9 3 6 6 3
Sard inern 22 4 6 12 45 67
Vallés 22 4 4 14 -4.il H4
Taburientc 22 5 4 15 42 i,4
H A N D B O L
64
57
39
.17
28
26
26
23
2 1
18
Divisió d'Honor femenina
Atlètic-San Vicente 4-2
Sardinero-Club Campo 1-3
U.Sevil la-RC Polo 0-0
C D Terrassa-Júnior 4-4
Valdeluz-R.Sociedad 1-1
Equip PJ PC PE PP GF GC Punt»
R.Sociedad IX 15 3 II 55 III 48
Club Campi , 18 12 5 I 48 14 41
Valdclu/ 18 II 3 4 5li 19 Í6
CDTerrassa 18 9 3 6 61 U 50
Sardinero IH 7 5 f, 26 2', 26
Júnior 18 6 6 6 3 5 4 3 2 4
l". Sevilla IS 4 4 10 16 '-7 16
Atlètic 18 4 4 1(1 22 18 16
R C P o l o 18 .1 3 12 25 54 12
San Vicente IX II 2 16 12 73 2
Primera ca ta lana
G R U P 2
Molins-UP: SantCugat. . .28-36
S.Montcada-Banyoles 26-30
Cardedeu-Sant Quirze...33-33
Equip PJ PC PE PP GP GC ^Punt*
HE St Cugat 9 7 1 1 2 7 7 2 2 8 1 8
SamOuir/e 9 6 1 2 249 2.14 16
Cardedeu 9 3 3 3 2.12 231 11
Banyoles 9 3 I 5 216 2.17 X
Molins Rei 9 2 I 6 240 252 7
S. Montcada 9 2 I 6 201 2.13 6
La propera (5 d'abril):
Banyoles-Molins de Rei; Sant Quir-
ze-Salle Montcada; DE Sant Cugat-
Cardedeu.
F U T B O L S A L A
Divisió de Plata
G R U P B
S'Arenal-Gavà. 3-3
Vilassar Mar-Èpic Casino...3-2
Rubio Burlada-Andorra. 3-0
Medes-P. Andorra 3-2
W. SantCugat-Centelles. 2-3
La Unión-Sícoris Portainé.9-1
Maxon-P. Maspalomas 2-4
Premià-MRA Carsal Xota.4-5
Teide Salinetas (ajornat)
Evav N J « , . r 1 . . . l | t Of ... OC. •*••*» .
Xota 23 21 1 0 15X 68 67
Maxon 23 16 I 6 107 71 4 9
Vilassar Mar 24 14 3 7 9 8 79 45
Maspalomas 23 14 2 7 101 Xt 44
Andorra KC 24 14 I 9 95 75 43
Mcdcs 24 1.1 2 9 9 9 X6 41
LaUnKin 23 13 2 X 90 77 41
Burlada 24 10 3 II 101 102 33
C a v i 24 >) 5 1 0 107 100 32
» . 1-1 l o g a t 2 1 X l 12 9 2 1 0 6 2 8
Centel les 24 5 5 15 94 1118 27
1> \ndnrra 24 8 2 14 77 I lli 26
SiV.ins 21 7 5 II 71 116 26
Kpn Casino 24 6 6 12 .87 1(111 24
S 'Venal 25 5 s 13 76 114 211
P r c m u 25 6 1 16 87 102 19
T e i d e 23 2 4 17 47 101 10
La propera (4 d'abril):
Kpic Casino-Gavà; Andorra-Vilassar
de Mar, Polideportivo Andorra-Ru-
bio Burlada; Centelles-Medes; Síco-
ris Portainé- Teide Salinetas; Playas
de Maspalomas-La l'nión; Diariode
Noticias Xota-Maxon; Winterthur
Sant (^ugat (descansa).
Pr imera Nacional A
G R U P 6
Benicarló-Català (ajornat)
P.Castellón-L'Hospitalet 3-2
Cambrils-FC Barcelona 5-10
Olímpyc F~loresta-Girona..2-3
Canet-Burriana 5-3
Llopart-Sant Andreu 6-5
C N Sabadell (descansa)
Equip PJ PC PE PP CF GC Punt»
Benicarló 19 15 1 3 101 43 4 6
Canet 19 1.1 4 2 90 6 3 43
P.Casrellón 19 12 3 4 X4 59 39
Burriana 19 12 1 6 92 66 37
C N Sabadell 19 II 4 4 104 K7 57
l-'C Barcctona20 10 3 7 104 87 33
Caota-Ba4«aiT9 9 I 9 98 72 28
l.'Husfmatct 20 9 I 10 72 76 28
Girona 2 0 » i 9 8 0 91 27
Olimp,, 1 9 4 4 1 1 6 0 7 « 1 6
Llopart 19 4 2 13 6 6 119 14
Cambrils 19 I 4 14 6 3 116 7
Sant Andreu 19 0 3 16 54 109 3
La propera (4 d'abril):
L'Hospitalet-CN Sabadell; FC Bar-
celona-Playas de Castellón; Girona-
Cambrils; Burriana-Olímpyc de la
Floresta; Sant Andreu de la Barca-
Caner, Ltopart-Benicarro; Català-Ba-
bar (descansa).
H O Q U E I P A T I N S
Segona catalana
G R U P 1
Universitari-JMJ 4-4
PH Sant Cugat-Sta Isabel...7-4.
Martàienc-CasteBet 17-1
La Garriga-Ripollet 2-5
Laietà-Congrés. 4-5
Sentmenat-Esplugues 5-3
Arenys Munt-Gornellà 12-4
Equip PJ P G PE P P GF GC 1 •UM,
Arenys Munt22 21 0 1 165 * • '
4 2
Congrés 23 19 0 4 1X5 1,X •IX
Mar t incnr Z?> IX 1 4 141 6 9 57
Ripollet 11 16 4 2 1511 (,', 3 6
PIIStCuKat2:t 1 ó i ü 1 10 K S 3 . 1
Laietà 23 11 3 9 101 Sf> 25
Sentmenat 23 11 2 10 1 1 2 107 24
(Cornellà 23 7 5 11 9 8 14X 19
La Garriga Z3 X 1 14 1 1 4 1 2 6 17
Esplugues 21 7 1 1.1 111 158 15
Castellet 23 6 2 15 109 16X 12
JMJ 23 3 ? I X X4 1X6
1 Inivcrsitari 23 2 2 19 9 9 172
Santa Isabel 23 1 2 2 0 83 I 9 X
L a propera (5 d'abril):
Santa Isabel-JMJ; Castellet-PH Sant
Cugat; Ripollet-Martinenc; Congrés-
La Garriga; Esplugues-Laietà; Cor-
nellà-Sentmenat; Arenys de Munt-
Universitari.
US 4 CANTON
Espectacles
Divendres, 3 d'abril de 1998 37
Te a ( r e
Julio Manrique defineix el vu pei\onalge tom "un pobre noi que només vol ajudat" FOIX). h.4C
Julio Manrique: "El bé desencadena la tragèdia"
JOSEP MARIA M I R Ó .
L'actor Julio Manrique dóna vida aquesta nit al Teatre Auditori a Len, el protagonista de Salvats, una història d'Edward Bond dirigida per Josep Maria Mestres.
—De què pretenen salvar-se els personatges de Salvats! -Pretenen salvar-se de la infelicitat cons
tant del món en el qual viuen. És aquesta cosa que els supera, creada pel propi sistema, i que els porta a fer-se mal a ells mateixos i entre ells. Volen salvar-se d'ells mateixos perquè no poden actuar d'una altra forma per falta d'educació, de cultura,... Si s'aconseguissin canviar aspectes del sistema i la societat acabarien salvant-se.
—En Len intenta ser aquest salvador i no se n 'acaba de sortir. -E l meu personatge també necessita
ser salvat i estimat. Amb aquest personatge, l'autor, que es definia pessimista per experiència i optimista per naturalesa, vol explicar que hi ha gent bona per naturalesa. En Len té un instint per ajudar però no sap com fer-ho i a vegades encara espatlla més les coses. El bé desencadena la tragèdia.
—Podríem parlar de víctimes? -Sí. Tots semblen culpables, i ho són
directament, però cal gratar i buscar en el fons, i la culpa es troba en la societat que els propis homes hem creat.
-Tres dècades després d'estrenar-se, perquè Salvats continua essent vigent? -Els personatges es reconeixen si se'ls
treu l'estètica. L'obra parla de l'ésser humà en una societat aparentment civilitzada i capitalista. Alguns problemes que s'expliquen han empitjorat. Aquests joves del lumpen londinenc tenien alguna ocupació que, malgrat tot, era aliena-dora. Aquests joves avui no tenen treball i no saben què fer amb el seu temps. L'avorriment és un dels problemes que exposa l'obra: els joves sense un projecte de vida no poden ser feliços.
- A Salvats també hi ha violència. Per què continua escandalitzant quan es tracta de teatre i no, per exemple, en televisió?
- A la televisió i a la realitat la gent no té cap problema. En teatre hi ha el prejudici que és un temple cultural que ha de ser distanciador, estilitzat i poc agressiu. Se'n té una visió una mica naïf. La violència a Salvats és dura per la con-tundència amb què la planteja, però no s'utilitza de forma lúdica sinó per fer reflexionar.
- Què porta un estudiant de dret, com eres tu, a un escenari? - Vaig començar a estudiar la carrera
sense saber si ho volia fer. A l'aula de teatre de la Universitat, al costat de Josep Maria Mestres, se'm va despertar la vocació. Volia fer una cosa creativa i la vaig trobar al teatre.
Ariadna Gil interpreta Pam, unajoz e alienada i sense esperança. FOTO: E4C
Ariadna Gil: "Salvats és un pou sense sortida"
J. M. M.
Ariadna Gil interpreta a Salvats a Pam, l'esposa de Len, una jove faltada de valors, abocada a la televisió i amb un futur incert. Es tracta d'una història dura i sense concessions. - É s difícil posar-se a la pell d'un personatge i una història com la de la Pam? -E l fet de ser un personatge dur, a vegades, és més atractiu per l'actor perquè tens coses fortes a què agafar-te. La història, però, és vigent: cada dia que llegeixes una noticia es pot veure que la violència cada cop està més accentuada, com el cas de la setmana passada als EUA; la insatisfacció laboral i econòmica no han millorat... -La brutalitat d'alguna escena va ser
motiu de polèmica quan va estrenar-se a Anglaterra. Als nostres dies continua sorprenent el públic? -E l que passa en aquesta obra és que la gent que va al teatre o al cinema no està acostumada a què li presentin certes situacions. A Salvats no surts dient que t'ha divertit. Si hi entres et toca i et fa mal. També està bé que el teatre serveixi per a aquestes coses i no per a una simple diversió, amb la qual estic totalment a favor. És una altra faceta. - C o m ho paeix això el públic? - H i ha gent a qui ha agradat molt però que els ha deixat tocats i d'altres que la refusen perquè hi ha situacions bèsties,
no només pel què passa sinó per la relació entre els personatges. També és una obra que té els seus tocs d'humor i una acció. La història va avançant dins un pou sense sortida. —I és la segona vegada que et dirigeix per Josep Maria Mestres. -Sí, a l'obra Negponitk Ginebra ens vam entendre molt bé i teníem ganes de tornar a treballar junts. El Josep Maria em va passar el text de Salvats fa un parell d'anys i esperàvem que sortís l'oportunitat de poder-la fer.
-La gira de Salvats ha estat breu (acaba avui) perquè has de començar el rodatge de Làgrimas negra* que dirigeix Ricardo Franco. Què en pots explicar? -Poques coses, perquè no em deixen. És una pel·lícula que començarem a rodar el maig. És una història molt maca però bastant dura. - A m b un Goya i un Oscar compartit a la butxaca, quines són les teves aspiracions immediates? -Continuar com fins ara fent coses i
treballant amb gent que m'agradi. —Però, La'Gavina de Txèkov al TNC i Salvats al Lliure, suposa un retorn d'Ariadna Gil als escenaris? - D e m o m e n t no. Ara, després d'a
ques tes dues obres tinc ganes de fer c ine . Però no se sap mai, si surt alguna cosa interessant,.. . Sóc un cul bastant inquiet .
Des de sempre donant suport a la vida cultural de la nostra ciutat
Lucas wroiy Treballant des de Sant Cugat per a tot el món Ctra . d e C e r d a n y o l a , s / n - 0 8 1 9 0 Sant Cugat del Vallès - (Barcelona)
F » l I
38 Cultura KLS ÍCAINTONS I)k-tii/tres..^fid'n/^-IVÍ/.f
T e a t r e
'Klowns' sedueix a grans i petits al Te atre-Auditori
J. M. M.
L'escenari del Teatre-Auditori va convertir-se divendres passat en una pista de circ en la representació de Kl(jwns, el darrer espectacle de la programació del primer trimestre de l'any. Es tracta d'un muntatge adreçat a tots els públics, al qual van assistir-hi al voltant de cinc-centes persones entre grans i petits, en una actuació molt aplaudida i que va aconseguir arrancar el somriure dels santcu-gatencs. Al final de la funció els intèrprets van celebrar amb el públic el dia mundial del teatre.
Monty, el creador del muntatge, va mostrar-se sa-
números del circ. L'obra parteix d'un circ atrotinat, propietat de la quarta generació dels Ferreroni, i fa una descripció dels diferents personatges d'aquest món, passant pel despòtic propietari, el pallasso musical, el trist o la trapezista. Un dels objectius, segons els seus creadors, és recuperar tot aquest ambient i dignificar la figura del clown.
Monty va lamentar que l'art del circ no està normalitzat a Catalunya i, a les portes de l'any 2000, encara no hi ha una escola per aprendre la tècnica, tal com passa a països com França o Alemanya. "El circ va fer una baixada i ara es revifa. Tot i així,
la gent encara va a
a Catalunya
tisfetde l'actuació Motlíy Vü lamentar fora a aprendre la al Teatre-Auditori: ,', , , . t è c n i c a . Cal in-"Sant Cugat era Çue ' arí«« a r C n 0 c en t i va r la gen t -
un espai que ens ^ nOrmalifcüt í d e s d e Pctns"- a s " segura el creador
nO hi ha Una eSCola de Klowns. Monty va recordar l'època en q u è hi havia c i rcs e s t a b l e s a Catalunya com El
Circo Barcelona, El Catalunya, El Price o L'alegria i que va finalitzar amb la Guerra Civil.
A Monty & Companyia encara els queden molts bolos d'aquest espectacle arreu de l'Fstat. tot i que ja treballen en un de nou. "Hem de continuar en la línia d'investigació i aportar més frescura, originalitat i contemporaneïtat basant-nos en el clàssic", explica Monty. La intenció és exportar K/ow/is perquè "el vegi com més gent millor".
feia una mica de por perquè, sense menysprear cap altre lloc, és un espai important on - ^ -, , *<• no pots passar ' - ! **" amb un suficient i em sembla que hem aconseguit el bé".
klm>ns representa el món del circ però basat en la tècnica de l'art escènic, i per això treballa a l'escenari amb tots els elements del teatre i actors que fan de pallasso i viceversa. Joan Montanyès. més conegut com a Monty, Jordi Martínez i Oriol Boixader són alguns dels intèrprets d'aquest muntatge màgic i tendre. L'espectacle, amb quatre músics en directe, està ple d'humor, color i els habituals
Klowns va tran\fmmai l'evenan del"Teatre-Auditon en una autèntica pista de circ. FOTO. YOI 4.V/J.1 GARCIA
66
KLOWNS Idea i guió: Joan Montanyès i Josep Maria Mestres. Direcció: Josep Maria Mestres Intèrprets: Oriol Boixader, Jordi Martínez, Joan Montanyès, Oriol Genis, Joan Valentí, Xavier Ricart, Mònica Alsina i Borja Sagasti. Música: Saki Guillem, Oriol Camprodon, Jorgje Sarrauta i. Martí Ventura.
Hoc i dia: Teatre-Auditori. 27 de març.
Klown és a clown, com okupa és a ocupant? O sigui, es tracta de fer la mateixa cosa però amb una petita diferència que la fa una mica distinta? No ho sé. H n qualsevol cas era molt adient, el divendres passat, poder celebrar el dia internacional del teatre veient l'espectacle de Monti & Cia, i comprovar que la repetició de gags sobtadament coneguts no és obstacle per a una re-
C r í t i c a de t e a
Hola, hola, hola.,, i E D U A R D I E N E R
acció favorable del públic quan, com és el cas, es produeix la sintonia que fa que tot el procés des de l'escenari fabriqui l'efecte empàtic que porta a sentir a l'uníson actors i espectadors.
Res de nou. Potser sí que, en un circ normal, l'empresari i cap de pista mai ens explica la seva frustrada vida de cantant d'òpera amb un medley idoni. 1 les bromes un xic cruels dels pallassos i l'august, sempre acaben igual però quasi mai veiem que no és pas el de la cara enfarinada el més llest. Sempre hi ha animals al circ, però poques vegades des de la gepa d'un camell ens arri-va un somriure, com aquí. O la gràcil ballarina es converteix en una valenta trapezista, i la convenció dels personatges del circ, de cop i volta, es trenca per deixar veure els actors que, quasi sempre, s 'anomenen pel seu nom real.
f r e
hola!"
El conjunt dels membres de la companyia, amb l'última incorporació d'aquest mateix dia d'Oriol Genis, va estar molt ajustada, Una menció especial per a Jordi Martínez i el polifacètic Oriol Boixader. Jocs intermitents de sortida i retorn a la normalitat i la màgia del fet escènic, ara dins d'una pista de circ amb incursions entre el públic cjue, de mica en mica, es va deixant seduir per les propostes políticament incorrectes, un pèl grolleres, provocadores i sàvies en la seva buscada simplicitat.
Diu l'inventor de la cosa, en Joan " M o n t y " M o n t a n y è s , esplèndid en totes les seves intervencions (de família li ve l'estil), que aquest muntatge també pretén "dignificar la professió de pallasso". La pregunta és: Cal dignificar allò que en el seu lloc està bé com està? La resposta: Conseguido!
/
I n f a n t i l
El públic participa amb il·lusió a 6Alí Baba i els lladregots9
L'espectacle interactiu combina la dansa amb la representació
A/í Baba i la princesa, en un dels moments de l'obra. FOTO: YOLANDA GARCIA
SALVA T O R D E R A
- Sant Cugat -
El Teatre-Audi tor i no es va ompl i r del tot. du ran t la representació que el ballet Ale-xia va fer sobre el clàssic infantil A/i Babíi i els lladregots el passat d i u m e n g e , però el públic assistent es va mostrar molt part icipatiu i va contribui r en to t m o m e n t al bon func ionamen t de l 'obra. En total, més de t res-centes persones van assistir a l 'espectacle infantil, entre els més petits i els seus pares.
Tal com deia el ful letó informatiu, A/i Baba i els lladregots és un espectacle interactiu que combina la dansa i la representació. L'interactivitat
consistia en la participació del públic que en certs m o m e n t s de l'obra havia de seguir unes ind icac ions l l u m i n o s e s , sit u a d e s a b a n d a i b a n d a d e l 'escenari , indicant als nens que es posessin unes màscares i adop tan t , c o n s e q ü e n t ment, el rol de lladregots. En tot momen t una música è tn i ca hindú resseguia les accions que els ballarins efec tuaven dalt l 'escenari.
La coordinadora de "la Xarxa" a Sant (Jugat, Marta Elvir, destaca la participació activa del públic santeugatenc: "El públic de Sant Cugat és molt intel·ligent. De seguida va entrar en el joc i després d 'una estona no calia indicar-los res perquè ja sabien quan havien
de participar". També va destacar la quali tat estèt ica dels decorats, elaborats segons ella "acuradament i amb molt bon gust". L 'en t i ta t "La Xarxa" p re t én oferir una programació infantil d'alta quali tat i sense ànim de lucre i, per aquest motiu, a lmenys un d iumenge al mes por ten a lguna company ia al Teatre-Auditori . Els pròxims espectacles que estan previstos són : Herz, el fantasma del teatre a càrrec de Tàba ta Teatre, el dia 26 d'abril; Quo, no vadis! c\ 17 de maig, interpretat pels pallassos de Pere Llimonera i, f inalment , es tancarà la programació a m b Les Aventures de Sindbad, a càrrec de La Trepa.
ELS /C4IYTONS Divendres. 3 d'abril de I99H Cúhura 39
C o n f e r è n c i e s
El Cicle sobre el m ó n ibèric finalitza amb u n b o n balanç
Lhistoriador Emili Junyent va tancar-lo JOSEP MARIA MIRÓ
- Sant Cugat -
L'historiador i professor de la Universitat de Lleida Emili Junyent va tancar ahir a la tarda el cicle de conferències sobre el món dels ibers, organitzat con jun tamen t pels Amics de la UNESCO Vall-doreix-Sant Cugat i l'Arxiu Nacional de Cata lunya . Aquesta última conferència va versar sobre la cultura i la societat al món ibèric.
Els organitzadors del cicle s'han mostrat satisfets tant per la bona acollida com per la qualitat de les conferències que s'han impartit durant cinc setmanes a la seu de l'ANC. La presidenta dels Amics de la UNESCO Valldoreix-Sant Cugat, Anna Domènech, ha destacat "el caràcter divulgatiu" i que s'hagi "acostat al públic una civilització bastant desconeguda". Les conferències s'engloben en els cicles que organitzen periòdicament les dues entitats santcugatenques. En aquesta ocasió l'objectiu de les xerrades ha estat temes diversos com la cultura, la societat, els poblats i fortificacions, els ritus o les creences dels ibers a través d'experts sobre la matèria. Al cicle hi han assistit persones de Sant Cugat però també d'arreu de la comarca, així com estudiants, professionals o simplement aficionats al tema.
Per al mes de maig l'entitat,
El món iber ha estat el tema de les conferències de l'ANC. FOTO: ELS 4 CANTONS juntament amb l'Arxiu, ja han previst un nou cicle que tractarà sobre els drets humans.
Bona acollida de l'exposició
Un grup d 'unes cinquanta persones de l'associació d'Amics de la UNESCO Valldoreix-Sant Cugat van assistir dissabte a la visita de l'exposició sobre el món ibèric que hi ha a la Fundació de la Caixa de Barcelona. El professor d'història antiga i ponent del cicle de l'ANC, Joan Santacana, va ser l'encarregat de fer la visita guiada per aquesta exposició. "Es tracta d'una exposició de gran bellesa, amb unes peces molt interessants", explica Anna
Domènech. La visita es va complementar amb uns dossiers que es van repartir entre els assistents. "Tenim una falsa idea de la civilització ibèrica. Molts pensem que eren uns salvatges o una societat bastant primitiva. A l'exposició es pot veure que no era així i que, tot al contrari, tenien instruments força desenvolupats o peces d'orfebreria i artesania molt interessants", afirma la presidenta de l'associació local d'Amics de la UNESCO.
L'exposició sobre els Ibers, que actualment es pot veure a la Fundació la Caixa, prové de la ciutat de París i, després d'unes setmanes a Barcelona, es traslladarà cap a Alemanya.
L'ANC mostra Pevolució política de
Prat de la Riba S. T.
- Sant Cagat -
L'Arxiu Nacional de Catalunya va acollir el passat dimarts la conferència "Enric Prat de la Riba i la seva estratègia política". El ponent de la xerrada fou el professor d'història contemporània de la Universitat Autònoma i vicepresident de l'Institut d'Estudis Catalans, Albert Balcells. La conferència s'inclou dins el cicle que l'ANC dedica a personatges decisius de la història catalana i que l'Arxiu conserva un important fons documental sobre ells. L'assistència a l'acte fou moderada.
Josep Fernàndez, cap de l'àrea del fons documental de l'ANC, va introduir el ponent tot explicant que Balcells és la persona del país que millor coneix la vida i obra de Prat de la Riba. La conferència va ser un extracte de la introducció d'una gran obra en preparació que l'historiador i un company dediquen a la vida i obra del líder conservador català. En aquesta introducció, al igual que en la conferència, Balcells dissec-ciona la faceta d' estratega polític de Prat de la Riba, un pensament ferm però cenyit a la dificultat del moment, ja que els corrents republicans es trobaven en plena emergència. Balcells dibuixa un personatge que, tot i ser un polític de despatx, allunyat del fervor dels mítings, cultivà tots els
Albert Balcells. .FOTO.A.B
vessants polítics. El seu joc d'aliances, escissions, desqualificacions als altres partits (sobretot als lerrouxistes) el portà el 1906 a fer-se amb la presidència de la diputació de Barcelona i, el 1914, amb la de la Mancomunitat de Catalunya, organisme predecessor de l'actual Generalitat.
Les properes xerrades d'aques t cicle que es faran a l'ANC estan previstes per a finals d'abril, sobre la personalitat d'Eugeni d'Ors a càrrec del doctor Jardí. Aquesta conferència havia estat aplaçada l'any passat. A finals de maig l'ANC acollirà una conferència sobre la trajectòria de Narcís Verdaguer.
H i s t ò r i a
Sant Cugat cedeix 8 2 pel·lícules a la Filmoteca de la Generalitat
Els films són de temàtica diversa i n 'hi ha d'anteriors al 1950 J. M. M.
Sant Cugat ha cedit vuitanta-dues pel·lícules a la Filmoteca de la Generalitat dins la Campanya Ajuda'ns a salvaries imatges de Catalunya, que va iniciar el passat mes de juny. A tot Catalunya s'han recuperat al voltant de quatre mil documents au-diovisuals. La xifra de Sant Cugat representa un 40% de les donacions del Vallès, i se situa en el segon lloc de la comarca, després de Sabadell. La majoria de Ics pel·lícules que
s'han donat en dipòsit són de 16 mil·límetres. Els films de nitrat encara han de ser revisats. Segons fonts de la Filmoteca, les pel·lícules santcugatenques són
de temes diversos, tot i que hi predominen les imatges sobre la ciutat, empreses, temes familiars i una on s'hi reconeixen diferents poblacions de Catalunya, entre els anys 40 i 50, com Tossa de Mar (La Selva) o Sant Feliu Sas-sera (Bages). La família Olivé de Sant Cugat ha estat un dels particulars que ha cedit aquestes pel·lícules a la filmoteca. La filmoteca encara desconeix
el contingut de totes les pel·lícules que s'han recuperat, ja que moltes s'han de catalogar. En el cas dels films anteriors a la dècada dels cinquanta, cal restaurar-los per evitar que es deteriorin de forma irreversible. Les pel·lícules són de temàtiques diverses i han estat fetes en l'àmbit professional, familiar o ama
teur. L'objectiu d'aquesta campanya, impulsada des del departament de Cultura de la Generalitat, és recuperar material audiovisual, ja sigui pel·lícules o reportatges. La campanya compta amb un pressupost global de setanta milions de pessetes i s'ha basat en una intensa difusió a través dels mitjans de comunicació escrits i de ràdio i televisió. En l'adquisició de material i han participat dos equips de tres persones, que s'han encarregat de les tasques d'anàlisi dels documents audiovisuals.
La primera projecció del material es va fer el passat dilluns a la nit a la Filmoteca, en una sessió presidida pel conseller de cultura de la Generalitat, Joan Maria Pujals.
SUBSCRIVIU-VOS A
CAVALL Una revista en català per a nois i noies
Plaça de Lesseps 33, entresol 2a. 08023 - Barcelona
Telèfon: (93) 218 65 66 i 218 62 20 Fax:(93)217 61 00
Subscripcions Içs 24 hores
ServiCaixa TK la Caixa
40 Cultura HLS í < A M I >NS l),i;;i,lr,f..Ur,ihil<l, /VW
R e p o r t a t g e
Joves santcugatencs preparats i amb empenta
Música, teatre i literatura centren la seves activitats Octavi Català, Núria Garuz, Ariadna Grau, Jordi Parades, Caterina Pérez i Marta Teixidor tenen tres elements en comú: són santcugatencs, joves i destaquen en els àmbits en els quals treballen. La Marta és la més petita de tots i ja ha rebut un premi de les mans del conseller de cultura de la Generalitat per una redacció sobre el monestir. L'Adriana és un dels anxanetes dels castellers de Sant Cugat.
L'Octavi i en Jordi són dos apassionats per tot tipus de música i han destacat per les seves qualificacions al Conservatori Municipal Victòria dels Àngels. La Caterina i la Núria els agrada moure's damunt dels escenaris, a través de la interpretació i la dansa respectivament. Tots ells són només un petit retrat d'una generació que a vegades s'ha acusat d'estar desmotivada i faltada d'aspiracions./J. M. M.
Octavi Català i Jordi Paredes: Passió per la música
• "La constància és un clement clan. Jo. però, no he estat mai d'aquells que es tanquen", explica Octavi Català. Aquest jove santeugatenc \a començar les classes de música a l'Kscola Triangle de la Casa de Cultura amb només 7 anys, i ara (amb 21) ha obtingut la millor qualificació en guitarra del grau superior del Conservatori Victòria dels Àngels. Després d'un parèntesi marcat per l ' inici de l 'adolescència, va decidir tornar al món de la música quan va acabar el COl", i actualment hi dedica al voltant d'unes cinc hores diàries. "Kl primer que vull ser és músic", afirma Català. Aquest jove assegura que prefereix la interpretació a la composició i que els seus gustos no es limiten a la música clàssica:"Ks difícil conjugar el gust per la música clàssica i la moderna, però jo escolto de tot, des de countrv, ska,
jazz, heavy... tot excepte música disco i màquina". Kls seus autors preferits, però, són Ferran Sors i Aguado. Reconeix que la guitarra no li treu temps per fer altres coses com anar al cinema, sortir amb els amics o llegir. Català també és membre del Cor Aulos, on diu sentir-s'hi "molt a gust perquè hi ha una qualitat humana impressionant, i el repertori està molt bé" . En referència a les actuacions en públic, Octavi Català reconeix "estar molt verd", tot i que ha fet algunes audicions a l'Auditori. Aquest serà el seu últim any al Conservatori Municipal i per a l'any vinent haurà de traslladar-se a estudiar a Barcelona.
En Jordi Paredes també té 21 anys i considera que la música és un modus vivendi que fa "veure la vida des d'una perspectiva diferent". Va començar les classes de piano quan tenia 7 anys
però va deixar-ho fins als 16 anys, quan va tornar-se "a enganxar i a redescobrir el gust per la música". Llavors va començar les classes de guitarra i també de violoncel al conservatori. Paredes comparteix la seva afició per la música clàssica i els ritmes més moderns. "Tot és música i no cal tancar-se en un estil determinat", explica Paredes. "M'agraden molts autors: Bach és profund, B e e t h o v e n enèrg ic o Mozart que és més juganer... Però també puc escoltar rock dels 80 com ara Springsting, Tina Turner, fins a U2 o skà. El jove ha actuat en diverses formacions de rock local, i actualment està amb els Arri/id; amb qui ha tret un disc. I -a seva aspiració és treure un nou treball amb vista a l'any vinent. Paredes reconeix que és un món difícil, però que per al futur vol gaudir amb la feina que faci.
Caterina Pérez i Núria Garuz: Entregades ah escenaris
• "Vaig començar fent d'àngel als Pastorets quan tenia 10 anys. El primer paper de teatre, però, va ser de minyona en un espectacle de comèdia de bar". Caterina Pere/, té 19 anys i es mou entre el teatre (estudia a l'Institut del teatre de Terrassa) i l'afi-ció pel saxó: "El teatre és el que sé i m'agrada fer. La música és a part". Pérez ha actuat amb companyies com Mira-Sol Teatre i Tàbula Rasa, una companyia independent de Barcelona amb la qual prepara actualment un dels espectacles de la comèdia de l'art. L·i comèdia de Volia. El somni duna nit de Sant Joan i l'hostal dida Glòria han estat algunes de les obres en què ha participat La seva aspiració és dedicar-se professionalment al teatre i assegura que està descobrint cl gust per disciplines com el gest o la dansa. Pérez defineix cl teatre com "un vehicleper assolir ideals com
la llibertat. El teatre és un constant aprenentatge". Les classes, el teatre en grups amateurs i el treball de cangur absorbeixen bona part del temps de la Caterina, que explica que li agradaria interpretar, algun dia, el paper de Julieta de William Sha-kespeare. A banda del teatre, Pérez va començar a estudiar violí quan tenia 7 anys i després, quan se'n va "cansar", es va passar al saxó. Aquest any va obtenir la millor qualificació de saxó de grau elemental al Conservatori Municipal.
La Núria Garuz, en canvi, és una apassionada de la dansa. Amb només 20 anys ha ballat Vistes al mar-&l Teatre del Liceu o Un pont de mar blava al costat de Lluís Llach. Els inicis \ an ser a l'escola de dansa Fusió, on tcia rítmica. Després va continuar fent dansa clàssica i als 12 anys va començar a l'Esbart Sant ( lugat.
L'estrena de Vistes al mar & Liceu va ser, per a Garuz, "un cop de sort", ja que va haver de fer una substitució d'una companya que va posar-se malalta. Tot i així, recorda en especial l'actuació al costat de Llach al Moll de la fusta, davant de més de 15.000 espectadors: "Estava espantada. Imposa actuar davant de tanta gent". La dansa i l'Esbart l'han portat fins a Israel i Gal·les. "El nostre objectiu és que agradi i ens entenguin. L'important és que agafin l'essència, que els entri pels ulls i els faci sentir". Núria Garuz, que estudia tercer de publicitat a la Universitat Autònoma de Barcelona, diu que l'Esbart és compatible amb els estud is . La seva in tenció és continuar ballant fins que li sigui possible: "M'agradaria estar amb l'Esbart fins que no pugui, ja sigui per feina o per qualsevol altre motiu".
Jordi Paredes, Marta Teixidor i Octavi Català. FOTO: AYE BEURÀS
Adriana Grau. FOTO: A. B. Núria Garuz. FOTO: A. B.
Marta Teixidor: Escriptora precoç
• "No m'agrada escriure". Tot i així, la Marta Teixidor, amb 9 anys, ja ha rebut un diploma i un lot de llibres de mans del conseller de cultura de la Generalitat, Joan Maria Pujals, per una redacció que va escriure sobre el claustre del Monestir. La mare de la Marta pensa que el premi és fruit de la seva voluntat "de fer la feina ben feta" i, en
una petita part, "rivalitzar" amb la seva germana bessona que va aconseguir-lo l'any passt. La Marta prefereix les matemàtiques, les ciències i els esports, i diu que no té cap intenció de ser escriptora. "Quan sigui gran vull ser veterinària perquè m'agraden molt els animals". El seu temps lliure el dedica al patinatge i a l'handball.
Adriana Grau: La il·lusió de coronar castells • "VA més important és pujar fi". L'Adriana Grau acaba de fer 10 anys i ja ha arribat molt amunt. És un dels anxanetes de la Colla de Sant Cugat i ha coronat un 3 de 7, un pilar de 5 i el 4 de 7. "Als assajos em poso molt nerviosa, però a les actuacions no noto res. És com si estigués a terra", explica l'A-driana. L'anxaneta reconeix que el mèrit de construir castells és del treball en grup perquè hi ha molta gent que ho fa possible. Tot plegat, va començar per casualitat quan jugava amb una amiga a la piscina: "Va dir-me q u e . p u g é s a sobre seu i em va agradar. Com que ella era dels castellers vaig demanar-li què havia de fer per scr-ho". L'Adriana explica, però. que la seva mare no li ho va posar fàcil. "Vaig haver d'insistir perquè la mare em deia que no. No li feia gràcia que
pugés tan amunt. Vaig acabar convencent-la perquè la meva àvia és de Valls".
Tot i que sap que no podrà fer sempre d'anxaneta, l'A-driana afirma que té intenció de continuar molts anys amb els castellers de Sant Cugat. De fet explica, i es pot comprovar, que no es treu la faixa fins que es posa el pijama i se'n va a dormir..
L'Adriana fa quart d 'EGB i dedica gairebé cinc hores setmanals a assajar amb els castellers. Quan acaba les classes fa gimnàs i tennis, i amb vista a l 'any v inen t té previs t començar un curs d'anglès. Explica que "quan sigui gran" vol ser professora o bé veterinària perquè li agraden molt els animals. D'aquí a tres setmanes l'Adriana tindrà una gata, que acaba de néixer i que li ha regalat un amic seu.
& S í CANTONS Dhendm.3 d'abril de 1998 Cultura 41
C o n c 0 r t s
La banda va estar acompanyada dalt de /'escenariper la cantant Txell Sust. FOTO: YOLANDA GARCÍA
La Vella Dixieland actua en un ambient de complicitat
Més de 300 persones han assistit al Cicle de Blues IOLANDA PÀMIES
- Saat Cugat -
Dissabte passat es va acabar el cicle de blues del Casal Cultural de Valldoreix en un ambient de complicitat, com explica un dels components de la banda, Pep Gol: "En aquestes sales on pots anar sense equip de so es crea una complicitat especial entre músics i públic". Núria Sten-ger, coordinadora de cultura de l 'EMDde Valldoreix, també remarcava la bona sintonia que es va crear a la sala: "Es van posar el públic a la butxaca, al final van baixar de l'escenari a tocar un tema i va ser molt emotiu". El públic va sortir content d'aquesta actuació que presentava la particularitat, respecte de les altres, que calia pagar entrada.
El mot iu l ' exp l ica S t enge r : "Aquest concert el vam contractar a través d'un circuit d'espectacles de la Diputació i t 'obliguen a cobrar entrada".
La banda va actuar acompanyada de Txel l Sust, que els acompanya en alguna ocasió, i amb qui van cantar, per exemple, "God bress the child" de Billy Holliday o altres temes habituals en aquesta gira del disc Ragtime, com "You gotta read" o "Oh my baby". A més, també van aprofitar l 'avinentesa per provar dos temes nous que podrien formar part d'un nou disc del grup. Pep Gol explica que "les cançons han canviat molt des que les vam gravar perquè portem un espectacle viu, que primer vam començar amb la Big M a m a , d e s p r é s e n s ha
acompanyat la Txell i ara en algun bolo ve el trompetista Josep Maria Farràs".
La fi d'un cicle
Amb el concert de dissabte es va acabar el cicle de blues del Casal Cultural de Valldoreix, uns concerts que Stenger valora positivament: "Ha vingut força gent i l'any vinent farem un altre cicle, tot i que encara no sabem de quin t ipus de música". L'any passat va ser el jazz i enguany el blues. En total, han passat per la sala més de 300 persones que volien escol tar els músics i, com comenta Núria Stenger, "cl dia que més gent va venir va ser el de la Big M a m a , q u e es va quedar gent a fora".
El músic va tocar amb Jordi Gas al baix i els teclats. FOTO: Y. G.
Enric Hernàez sintetitza la seva trajectòria en un concert acústic i distès
I.P. - Sant Cugat -
"Ens va sortir un concert informal, en el qual tractes el públic més com en una r eun ió d 'amics". Aquesta era la sensació que tenia Enric Hernàez després del bolo que va fer a la Casa de Cultura dins del Cicle de Cantautors i en el qual els assistents van poder escoltar vint cançons extretes dels nou discos que ha editat, despullades , per oferir-les en format acústic; des dels dos primers discos, Una foguera de Sant Joan en ple gener i La tardor a Pequín fins als dos darrers. Llunes del Passeig de Gràcia i Enric Hernàez i el Lotus blau, amb un clar predomini del darrer, del qual va tocar sis t e m e s en d i r e c t e ,
acompanyat al baix i als teclats de Jordi Gas.
El fet de no haver-hi cameri-nos i "d'esperar el públic a l'escenari", explica Hernàez, va fer que es creés aquesta complicitat que només és possible en alguns espais, i que no sempre es produeix. Però a Sant Cugat es va donar i va haver-hi bon feeling entre músics i públic.
" S e m p r e composo , i n t en to ded ica r -m 'h i una mica cada dia", comenta, i això significa que sempre té material a punt per t reure un nou disc. Ara, però, no té pressa: "Gairebé vaig treure vuit discos en deu anys i després vaig tardar tres anys i miga editar l'últim, i vaig arribar a la conclusió que els discos s'han de treure quan et surten", afirma.
T e a t r e
Satisfactòria estrena de 'Soparem a casa' al Casal de Mira-Sol
Uobra es torna a representar avui, demà i passat demà S. T.
- Sant Cugat -
"Quasi hem omplert el Casal Cultural , però això són coses de l ' e s t r ena , no ens p o d e m guiar pel mateix barem que el t e a t r e p r o f e s s i o n a l " . A m b aques tes modes tes paraules, el director de Mira-Sol Teatre, Jaume Casas, definia l'acollida de l 'estrena de Soparem a Casa de J .M. de Sagarra, representada diumenge passat al Casal Cultural de Mira-Sol. Satisfacció tant per la qualitat de la representació com per la resposta del públic. La regidora de la companyia, Pepa Gómez, t a m bé es mostrava con ten ta pel funcionament de la funció: "A la g e n t s e m b l a haver - l i
agradat molt, sobretot la primera part".
L'obra se centra en els problemes de desatenció que pateixen els fills per part dels seus pares. La complicació de l'obra resideix, segons Casas, en l 'adaptació del text a l'actualitat. Soparem a casa és una de les ú l t imes obres que va escr iure J .M. de Sagarra als anys c inquanta . Per donar-li més credibi l i ta t , la companyia va decidir fer una adaptac ió a l ' è p o c a ' a c t u a l , i p e r a q u e s t m o t i u , s ' h a n h a g u t d ' en f ron ta r a les d i f icul ta ts pròpies del l lenguatge i a les act i tuds d 'a lguns personatges que actualment no semblarien lògiques. Pepa Gómez ha volgut destacar que "salvant els
problemes derivats de l 'adaptació, el tema central de l'obra és molt actual" .
El director de Mira-Sol Teatre ha volgut reconèixer la casca in te rpre ta t iva de tots els actors i, en concret, la realitzada per un dels actors de només catorze anys que , per sit u a r - s e al n i v e l l d e l s s e u s companys, ha hagut de fer un sobreesforç. Els papers principals han estat representa ts p e r J o s e f i n a A d e l l c o m a mare, Tona Martín i Pere To-rollada com a fills i Pep Mi-ramunt com a cap de família. Soparem a casa es torna a re
p r e s e n t a r avui i d e m à a les deu del vespre i d iumenge a les se t d e la ta rda al Casa l Cultural de Mira-Sol.
RAMON VILANOVA -fins al 14 d'abril -
\
Saltelíuslnól Santiago Rusinol, 52-Sant Cugat deiVaiès
Socis fons d'Art Servei de taxació obres d'art
Horari: matins de 9 a 2 tardes de 5 a 9
Tel. 675 47 51
42 Cultura ELS'/CANTONS Divendres. 3 d'abnlde I99H
P i n t u r a
Sergi Barnils exposa una vintena de quadres a Canals Galeria d'Art
J. M M . - Sant Cugat -
Canals Galeria d Art va inaugurar aquest dimarts una exposició amb una v in tena de quadres del pintor santcuga-tenc Sergi Barnils dels últims vuit anys. L'exposició estarà oberta al públic fins al pròxim Mi d'abril. L'obra de Barnils es basa en el món medieval, amb nombroses referències i símbols. representats a través de la línia gestual i acurada. L'exposició contrasta obres plenes de colorisme amb d'altres en blanc i negre. L'artista santeu-gatenc treballa amb la tela com a suport i amb la cera com a base. Les contraposicions de transparències, de gratat i ratllat i la superposició de capes
de ceres tenyides són algunes de les tècniques que utilitza Barn i l s . "Es el m o m e n t més esplèndid en l'àmbit humà de l'artista, que coincideix quan Europa s'obre a la seva figura", va dir el propietari de la Cialeria, Josep ("anals, durant la inauguració.
Trebal l a Itàlia
Barnils no va poder assistir al vernissatge ja que en aquests moments es troba a Milà (Itàlia) on treballa per la Galeria Spirale, que li ha encarregat alguns gravats. Canals va qualificar Barnils com "l'artista jove amb més projecció internacional en aquests moments". Barnils va participar recen tment en una mostra artística a Bo-
l'.obra de Humils es pot veure fins a finals de mes ti Canals Galeria d'Art. FOTO: AVI; fí El.TRAM
lonya, on l'editorial Charta va presentar un llibre de la seva obra i amb textos dels crítics Josep Maria Cadena i Flami-nio Gualdoni.
Sergi Barnils resideix a Sant Cugat des de fa diversos anys, tot i ser originari de Bata, Guinea Ecuatorial. L'artista sant-cugatenc ha participat en di
verses exposicions en l 'àmbit nacional i internacional. Itàlia i Alemanya han estat els països on la seva obra ha t ingut més bona acollida. Sergi Barnils també va ser seleccionat en la darrera edició de la biennal d'art Contemporani de Cata lunya , o rgani tzada des de Canals Galeria d'Art. El pro
pietari de la Cialeria santeuga-tenca va lamentar la situació econòmica , social i sobre to t cultural de Catalunya en relació a d'altres països del continent. "Tot i que la creativitat en l ' àmbi t nacional és molt bona, cal lluitar en l'artístic per promocionar l'obra dels nostres artistes", va dir Canals.
M o s t r a
Ja es pot visitar a internet la primera exposició virtual de fotos de la ciutat
Tothom que vulgui hi pot aportar imatges de Sant Cugat I O L A N D A P À M I E S
- Sant Cugat -
Tres santeugatencs han tingut la iniciativa de muntar la primera exposició virtual de fotografies de la ciutat a la pàgina de Sant C u g a t Virtual. La idea és q u e to thom q u e vu lgu i apor t i les fotos q u e cregui interessants per expo-sar-lcs. Poden ser imatges de paisatges, masies, carrers, fotografies antigues, de festes..., qualsevol tema, ment re sigui de la ciutat. De moment ja hi ha deu fotografies de cinc autors di ferents i els organitzadors esperen rebre 'n moltes mes, ja que fa tan sols sis dies que van obrir l 'exposició als c iu tadans .
Adolf és un dels organitzadors , j u n t a m e n t a m b Maria Fabre i Ramon Fargas, i parla de l'objectiu de la mostra: "La intenció és que duri i l 'ideal seria que hi fos sempre , però a internet tens l'espai limitat". Aquesta és una exposició especial, ja que els protagonistes són tots els c iu t adans i, per tant, es poden oferir fotogra-
.4 la mostra hi pot haverfotografies de paisatges actuals i anfns. FOTO: CEDIDA
fies ben especials . Adolf comenta que "si arribem a tenir m o l t e s fotos les h a u r e m de classificar d ' a lguna manera , perquè si no la pàgina principal tardaria molt a carregar-s e " . Ser ia , a q u e s t , un arxiu força especial amb imatges de la ciutat.
L ' a d r e ç a on es pot v i s i t a r
a q u e s t a e x p o s i c i ó es http://www.geocities.com/Eu- reka/Plaza/7619/ Tothom que hi vulgui aportar
imatges pot fer-ho enviant-les per correu electrònic, o bé per correu normal als organitzadors, però ten in t en compte que en principi només s'acceptaran tres fotos per autor.
A r t
'Els 4 Cantons' col·labora en l'organització d'un certamen
d'obres de petit format J. M. M.
L'editora Premsa Local de Sant Cugat i l'Esbart col·laboren en l'organització d'un autoservei de pintura de petit format que es farà del 27 de juny al 4 de juliol, coincidint amb la Festa Major. L'objectiu d'aquesta iniciativa és apropar l'art al gran públic a preus assequibles (renovant els sistemes de comercialització) i alhora incorporar els artistes joves al mercat de la plàstica. Petit Format S.L de Vilafranca del Penedès, que col·labora en aquesta iniciativa de Sant Cugat, organitza des de fa 10 anys un autoservei d'aquestes caracterísitques.
Els interessats a participar en aquest certamen poden presentar les seves obres el pròxim 18 d'abril a la seu de l'Esbart Sant Cugat, on hi haurà un jurat encarregat de fer la selecció. Els autors poden presentar fins a dòs treballs, que no han de sobrepassar els 55x46 centímetres. Les obres hauran d'anar acompanyades per una fotografia del seu autor i per un currículum sinteti tzat . La temàtica és lliure i els autors po
dran endur-se els treballs el mateix dia que els presentin, després que el jurat prengui nota de les seves característiques i de la qualitat tècnica i artística. En un termini d'una setmana, els participants sabran si han estat seleccionats, ja que se'ls informarà telefònicament de quina ha estat la deliberació del jurat.
Els artistes seleccionats s'hauran de comprometre a tenir enllestides per al mes de juny una trentena d'obres, que es posaran a la venda per un preu que no pot superar les 28.(K)() pessetes. F.ls autors que participin en aquest autoservei hauran de cedir una de les seves obres a l'Esbart Sant Cugat, que serà subhastada el dia de la cloenda en benefici de l'entitat dansaire. Aquesta obra jugarà un paper destacat, ja que servirà per identificar l 'espai on s'exposaran els treballs de cada artista. A més, accedirà de forma automàtica a un concurs de pintura convocat per Caves Nadal, amb la finalitat de fomentar la creació artística i de col·laborar en la subhasta en benefici de l'Es-bart.L'import dels premis puja a 225.000 pessetes.
GASOIIi Rorts gratuïts
d? >*\. & ^ \ \yy^\
Contestador les 24 h
Tel. 580 77 62 ESHf Distribuïdor oficial
FIS í CANTONS Divendres, 3 d'abril de 1998 Cultura 43
E x p o s i c i o n s
Enric Carmona formula un discurs decadentista a base de fotografiar velles barques. FOTO: CEDIDA
Enric Carmona porta a Zoom imatges decadent s
La degradació de la matèria centra Vexposició SALVA T O R D E R A
- Sant Cugat -
Enric Carmona pren el relleu a Sa/tem el Molina a la galeria fotogràfica Zoom. Carmona inaugura avui a Ics vuit del vespre la' mostra En un jardí blau, en un
jardí boig, una selecció de 28 fotografies en negatiu color d'un total de 200. L" exposició, d'entrada lliure, es podrà veure fins al dia 7 de maig.
En un jardí blau, en un jardí boig és un discurs fotogràfic decadentista sobre la degradació d e l s o b j e c t e s , un caos iconogràfic r e p r e s e n t a t pe r les imatges d 'unes naus navegant immòbils per un mar e ternament imaginat. El títol no deixa de ser una metàfora: el jardí
blau és el mar, i el jardí boig, la terra. Carmona ha recorregut gran part del litoral català captant amb el seu objectiu barq u e s , fora de c o n t e x t , e n avançat estat de descomposició. El resultat és un extens treball de fotografia anomenada matèrica o onírica.
Fotografia introspectiva
Carmona, tot i que viu des de fa deu anys a Sant Cugat, confessa sentir-se profundament atret per la imatge costanera. Aquesta és la tercera exposició q u e fa a Z o o m , on an te r io r m e n t havia mos t ra t t reba l l s que anaven en la mateixa línia intimista. El fotoògraf creu que "la fotografia és un mitjà d'ex
pressió, alguns retraten la realitat tal com és; a mi m'atreu la introspecció, recrear subject i v a m e n t a q u e s t a r e a l i t a t . "L'artista es mostra profundament agraït amb la galeria, que segons afirma ell " té la valentia d'apostar per una tasca de difusió cultural que, sens dubte, aporta molt a Sant Cugat" .
Enric Carmona es un veterà fotògraf que posseeix un ampli currículum. Entre les seves aportacions més destacades hi ha la de ser membre fundador i secretari del Col·lectiu Català de Fotografia.També és desta-cable la seva tasca com a professor de fotografia a l'Escola d'Art Raimon Llort i a l 'Institu t d ' E s t u d i s Fotogràfics de Catalunya.
L'exposició pretén explicar les tradicions del poble romaní.FOTO: E4C
La Casa de Cultura mostra a les escoles
la cultura gitana S.T.
•Sant
La Casa de Cultura acull des del passat dimecres l'exposició l.e Roma, la cultura gitana, una proposta didàctica de l'Area de Cultura de la Diputació de Barcelona. L'exposició és de caràcter itinerant i va néixer ara fa tres anys amb l'objectin de trencar els estereotips i els prejudicis amb què s'ha caracteritzat al poble romaní. Altres entitats que hi col·laboren són la Fundació Gresol Cultural, la Comissió de Cooperació de Museus Locals i BCE Disseny Cultural.
Le Roma, la cultura gitana pretén ser un breu recorregut per la història i la manera de ser del poble gitano. A més de l'exposició, les àrees de Cultura i Educació de la
Diputació de Barcelona s'han vist amb la necessitat d'adjuntar material didàctic que donés suport a la mostra, per tal d'incentivar l'interès dels infants i joves no gitanos. Entre aquest material hi ha una sèrie d'exercicis pràctics per a infants i joves que endinsen l'a-lumne dins la cultura romaní, en les seves tradicions, llengua i història. Els responsables dels grups també poden disposar de material teòric amb l'objectiu de convidar els alumnes a la reflexió i al debat.
Rosa Pitarch, de l'àrea de Serveis Personals de l'Ajuntament, ha informat que, per la proximitat de les vacances de Setmana Santa, les visites de les escoles sant-cugatenques encara no estan concretades, però espera que es faran després de la festivitat.
C r í t i c a d ' a r t
Què és la contemporaneïtat?
Què és la contemporaneïtat dins el món de Fart, fins on arriba i com es jutja?
Històricament la contemporaneïtat començà amb l'art modern, "on es reflectien Ics actituds mes similars en la societat, convertint-se a principis de segle en una força explosiva davant de totes aquelles premisses fins aleshores acceptades". Es a dir, aquell art, i en el cas de la pintura succeí amb l'impressioisme, es convertí per al seu públic en avantguarda; una avantguarda que al mateix temps, i potser sense ells saber-ho, es transformà en la seva contemporaneïtat, transformant-se a cada moviment, en cada nova experimentació, en una nova contemporaneïtat.
Textualment podríem definir contemporaneïtat com el fet d'ésser contemporani però, què vol
T A T I A N A B L A N O U É
dir ser contemporani? Ser partícip del moment en què vius? Ser del mateix temps, de la mateixa època que un altre, tal i com es defineix en el Diccionari de la Llengua Catalana? Bé he de dir que al meu entendre, pel que fa al món de l'art, es refereix a ser capaç d'expressar els teus sentiments d'una manera actual, "actualment personal", però sempre des dels paràmetres del nostre entorn, ja sigui conceptual o formal. Ésser contemporani vol dir sentir-se contemporani, vol dir estar al dia amb allò que succeeix en el món de l'art, en el món de la música, en el món del disseny, en el món de la literatura, en el que passa al món, en el teu món personal, amb els teus sentiments, en la manera de trasmetre'ls.
Bé, crec que definir contemporaneïtat es una tasca prou important, tant per als artistes com per
a la gent que vol entendre allò que se li presenta com a art contemporani.
La contemporaneïtat és una voluntat que hi ha en tots els subconscients de tot artista, cada dia que passa. La contemporaneïtat no és una tècnica, no és un saber pintar, esculpir, fotografiar; és un sentir, sentir d'una manera particular, ni més ni menys moderna, tan sols un sentir que s'adeqüi a l'actualitat.
Qui és, doncs, que marcarà els criteris necessaris per decidir què és o no contemporani? Com s'ha de p r e n d r e una desició com aquesta en el món de l'art? No s'ha de deixar de banda la tècnica, la construcció formal de la peça, l'espontaneïtat, l'experiència; bé, tot un conjunt d'elements que acaben per decidir què entra o no dins el conjunt de paraules que defineixen la contemporaneïtat.
£ia 22 de maig Sant Cugat es MÓSTRArà al Món?
.•* Envia la respomézéCANTQNS i, sí 1
44 Cultura ELS ÍCAINTONS Dkendres, 3 d'abril de 1998
El r e p o r t a t g e
El Casino de la Rabassada (tercera i
última part) \ l \KI \ \ ( , l l . \ R<>\ IRA
- Sant Cugat
l) i \ cises branques de la família Cortes , de Sant Cugat , conserven els records i vivències dels familiars propers que treballaren al ( 'asmn de la Rabassada. Són els descendents de E/s Floretes. com eren anomenats els fills de ('.an Flor de la Floresta. Van ser els masovers del (íran Casino i del restaurant durant cinc an \ s .
Parlem amb el senyor Antoni Cortès i I.luncll, que ens explica el que recorda de la seva infància. - " H i havia un laberint de vi
dre i el meu pare m'ensenyava a passar-hi , d ' a q u í enl là , sense topar amb els diversos vidres".
Per l 'edat del senyor Cortès, 73 anys, aquest laberint devia haver perdura t quan funcionava el restaurant, després de tancar el Casino.
- "A l'hort del meu avi hi havia uns ceps i els cuiners li prenien el raïm, i un dia els va disparar una perdigonada, ell era caporal del sometent. I el meu pare hi havia nascut, allí... Això de l'habitació dels suïcides, diria que no és cert. Pel que vaig sentir explicar, només se n'hi matà un i ho va fer llençant-se a l 'aqüeducte . Les barques no feien cap salt, no, sortien entre els dos túnels. . . Allà hi havia un castanyer que és l 'únic de
Sant (lligat. Rosa C a m a r r a va t r u c a r a
aquest setmanari per informar que la seva família havia treballat allà. el seu av i era el que hi havia nascut.
- "Quan hi passàvem sempre ens ho deia, i va agafar uns trossos de rajoles com a record."
La senyora Maria Pons té els records de la seva mare, la Pe-peta, que vivia a la casa dels masovers, al costat de la dels amos, allí mateix al casino.
- " l ' n a vegada la mare va planxar el vestit d 'un potentat àrab i li regalà una m o n e d a d'or, després se la van vendre. Hi havia anat en Charlot. La mare m'explicava que hi arribaven els cotxes i la gent vestida amb grans luxes, però jo no m'hi fixava gaire. Recordo que deia que hi feien festes, no es dormia i mentre menjaven tocava l'orquestra. Els avis eren els masovers i la mare enraonava amb els cuiners de tot allò."
La senyora Provi Cortès ens explica t ambé les coses que li comentava la seva mare, de la tercera branca d'aquesta família.
- "El meu pare tenia dotze anys quan van anar a La Rabassada i. mirant les fotos que van publicar al Tol Sant Cugat d'aquelles escales, jo pensava en les vegades que les hauria pujat i baixat el meu pare... Hi
Mateu i Tomàs ('or/is. mutants tom Els C.abretes, amb l'orquestra del Casino de la Rabassa/la. FOTO: CEDIDA
anava la R a q u e l , la R a q u e l Meller, amb senyors rics, casats o no. A baix hi havia els castanyers que va plantar l'avi i a la tardor hi teien una costel lada i agafaven les castanyes."
Diu que per a la família va ser la salvació, sortir de la pobresa de Sant Cugat, allà hi havia abundànc i a de tot. Recorda una foto de la madame -eh propietaris e ren f rancesos- a la torre Eiffel.
- "Resulta que el Cusi era el paleta o mestre d'obres i, quan la van fer, la Rabassada (el casino), l 'amo li va dir si sabia d'algú de confiança i ell ho va dir als avis, i així van ser els masovers".
La Provi guarda una peça de porcellana, una petita làmpada blanca que els havien donat, jun tament amb una consola i alguna altra cosa.
La història dels propietar is sembla una novel·la: tenien un fill ún ic -cont inua explicant la senyora Cor tè s - i no volia fer-se càrrec de tot allò. Volia anar-
se 'n a caçar feres a la selva, i així ho va fer; marxà enfadat i, en anys, no els va escriure mai. Ells no ho van superar. Quan finalment va tornar, la mare era de cos present. Van acabar venent-ho al senyor Sabadell.
Els cab re t e s
Els nens de la família de ls masovers, els que surten a la foto, anaven a l'escola de Sant Cugat a peu.
- "Fes fred o calor, tot l'any. I estudiaven francès, el sabien llegir i escriure, el mestre era bo. Els deien els cabretes, po-brets, de tan caminar amunt i avall. Del poble sortia una tartana i l'home els esperava, però a vegades ells jugaven i passava la tartana i havien de córrer cap al Sant Crist per atrapar-la. I l 'home els deia que no els esperaria més. I portaven un cant iret d 'a igua a la senyora Roquer, per deu cènt ims a la setmana, es veu que els agradava aquella aigua".
Quan el nen va créixer treba
llava a la Floresta i hi anava caminant des de Sant.Cugat. Hi estava acostumat des de petit. - "Ells s'hi van estar cinc anys
i la tia, que era joveneta, hi feia de cuinera. També recordo que la mare explicava que una vegada s'hi van hostatjar soldats. Devien anar amb la roba mullada i l'àvia els va donar mitjons per a tots, i la mestressa deia que no haurien trobat ningú que tingués tants mitjons."
Es veu que la dona agafava ,els que els hostes de l 'hotel llançaven, estripats, i els cosia i rentava. - "Quan van entrar els nacio
nals, ho van tirar tot a terra pel ferro, una llàstima, tan maco que havia sigut i tanta il·lusió que hi havia posat l 'amo..."
De tot això ja fa més de vuitanta anys... Luxe i esplendor que durà poc. I aquí , a Sant Cugat, els descendents d'Els Floretes en conserven els records com es c o n s e r v e n els trossos d'història que formen el mosaic del passat.
veterinos
c© 589 "71 41 Radiologia • Laboratori • Cirurgia AwNsorament • Perruqueria
HORARI- de dilluns a divendres, de 9.30-14 i de 16.30-20 h; dissabtes de 9.30 a 14 h í 940 66 30 30, abonat 200244 «IJgratuït
Rius i Taulet, 31 - 08190 SANT CUGAT • Consultes i hores >'0 589 71 41 URGÈNCIES 24 HORES
«
DERIVA EDITORIAL
Carles Riba, 1-5 - Tel. 589 04 77 - 08190 Sant Cugat del Vallès
Çgk Guapo FORMAS
C/ . Elias Rogent, 18A (iunto mercado nuevo) Tel. 675 40 06 - 08190 St. Cugat del Vallès
C r í t i c a de c i n e
Un savi als núvols
Pel·lícula: Flubber Director: Les Mayfield Actors: Robin Williams, Marcia Gay Ha nien Durada: 94 minuts
Com és ben sabut, Robin Williams té una banda d'actuació molt ampla que va des del personatge seriós, marcat per un fet tràgic (el psiquiatra $ FA indomable Will Hunting, que li ha valgut el seu primer Oscar), Fins al nen amb cos d'home que no viu en el món real. Dins del registre més còmic de Williams, Flubber es un producte acceptable.
Flubber és una versió del Film interpretat per Fred McMurray el 1961, The Absetit-minded Professor, una pel·lícula amable sobre les distraccions d'un geni inventor. Williams és Philip Brainard, un home tan obsessionat pel seu treball que s'oblida repetidament
ISABEL SAKZ
de presentar-se a la seva pròpia boda, posant a prova la paciència de la seva promesa Sara (M.C. Harden). Un dels seus invents, la robot Weebo, està enamorada d'ell i el segueix amb sol·licitud maternal. A més, a la universitat on Brainard i Sara ensenyen tenen problemes econòmics greus. Arribats en aquest punt, Brainard obté una font revolucionària d'energia, una gelatina verda que desafia la llei de la gravetat. Si pot controlar la potència de Flubber la universitat tindrà l'oportunitat de salvar-se. Els embolics no han fet més que començar.
El resultat no es pot dir que sigui inesperat. De fet, la multiplicitat d'efectes, l'exhibició dels poders de Flubber enfosqueixen un argument mil vegades rees-crit. A favor de Flubber tenim que la seva natura és més simpàtica que la d'altres pel·lícules del seu
estil. Presenta algunes escenes molt aconseguides al voltant de la substància gelatinosa amb vida
. pròpia, com és el numeret musical, un mambo de nivells surrea-listes, que és una delícia per als amants del cinema musical antic.
Les Mayfield, el director, ha afegit un toc sentimental sense passar-se, i presenta els invents del professor com a objectes gairebé imprescindibles: un robot volador molt xerraire, un cotxe que vola com un ocell... A qui no li agradaria tenir alguns d 'aquests artefactes (o tots, posats a fer)?
Flubber no ofereix res de nou que no s'hagi vist abans, però és un entreteniment sense pretensions, refrescant, lleuger i a m b la durada adequada per deixar un bon gust de boca. Recomanada per a nens Fins als 90 anys (o més, si s'escau).
ELS /CANTONS Divendres, 3 d'abril de 1998 Cultura 45
PELUQUERIA
C/ . Elias Roí Tel. 675 4t
FORMAS jent, 18A (junto mercado nuevo) 0 6 - 0 8 1 9 0 St. Cugat del Vallès
B R A S E R I A ESPECIAUTAT EN:
VEDELLA GALLEGA - VEDELLA D'ÀVILA EXPOSICIONS DE PINTURA - MÚSICA EN VIU
Plana de l'Hospital, 7 W 6 7 4 58 60 (Reserves) 08190 SANT CUGAT DEL VALLÉS
II Jtaórt Bar Restaurant
Tota una tradició
Menú diari,
però de diumenge!!
PI. Octav ià , 6 Tel. 6 7 4 1 0 4 7
Com sí fos de tota la vida
la xocolata. . . 'H-^h. als entrepans.. . <Vh*tf**
• I cafè.. . +h-*t+-los pastos... *tf*4t%. oi suís... <H~?h.
Si encara no ens coneixes,
La granja
mereix una visita
PI. Barcelona ü Tel. 675 52 46
•CINESA
< r 'mi
• V E L M O
ïfeJmol
Drtsnfeft, »t tomb tJBtl»* , 4.1S, 6.18» 8J6» 18*35 Flubber y d pofe8W<a«tedo4.00,6.15, &30, 10,45
tfnratoncttocfeircu 4.00,6.15,6.30,10.50
4.30,6.25/8.30
Sessions golfes de dissabte
Torrerrte, el brea».. 4.00,6.15,6.30,10^0
YefmoS
4.00,6.00,8.00/945
Sant Cugat .1
T*mffa*\temtmto>~ 01.00
Sant Cugat 2
nÉimftim^mítémào 00.30
Sant Cugat 3
fW^pW¥wwm"WwSriH^ 01.00
$antCug8i4 00.20
. - -
4.00,6.15, a X , 10^5
Y<Mmo7
Ugftjroa defensa
5^0,7.45,10.40
%lmo9
80.20 'Siumenges i füft^^jjjgafis matirafea tes 12.00 h
- Ü _
BOiBé • "MONTADITOS" • TAPES • MARISQUERIA
• BOUTIQUE D'ALIMENTACIÓ
OBERT TOTS ELS DIES
Rbla. del Celler, 131 Tel.: 589 84 22
Sant Cugat del Vallès
*Jr **jr ^ a < l 3r-** íè •rtifj » A *3r 4aF >MJF piCS.
McDonald's Sant Cugat Centre Comercial
EIS4CANIWS DIARI DE SANT CUGAT
Carrer Sant Antoni, 15, baixos M 569 62 B2 - Fax 5 8 9 2 0 91
TPARADA • CUINA CATALANA • SERVEI DE CARTA I MENÚ • TANCAT DILLUNS NIT
RAMBLA CAN MORA S/N - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS T Tel. 5 8 9 2 6 9 7 tt
av /£
S S r N T CUGAT http://www.cinesa.es
Tots els Divendres i Dissabtes SESSIONS "GOLFES" [WWfl
3§ SETMANA 3a SETMANA 4? SETMANA 69 SETMANA 13'1 SETMANA
SALA 4: 16.30-18.25 APTA
SALA 2:16.00 -18 .00 - 20.00 22.15 GOLFA 00,30 APTA
fi. #i»Aro Ttmr&aie ÍA t,t:r
SALA 1 : 16.15 -18.15 - 20.20 -22.35 GOLFA 1,00 18 ANYS
SALA 3: 16.15 -19.10 - 22.00 GOLFA 01.00 APTA
I I I A N I I
SALA 4: 20.30 GOLFA 00.20 13 ANYS
Dissabte dia 11 - 00,30 h "go l f a " en V.O.S: BOOGIE NIGHTS
m CINESn Dfade
. ^ W W U M V E R S A L l'espectador
Carnet Jove
Camet d'estudiant universitari
Venda Càmet més grans Reserva per anticipada de 65 anys telèfon
Venda les 24 h. als ServiCaixa pa §
minusvàMds ' Pítff"Çn ,»n i6. numerades
Pagament amb targeta de crèdit
46 Cultura EL·S-/CANTONS /)krn/tm..1rfal>ri/d,· 19W
La p r o p o s t a
De dilluns a divendres
• l)c 7h a Sh
El despertador
• l)c S h .1 9..so li
/'r/mm/ Blana
• D e 9 . . i 0 h a 10 h
Sant Cugat es mon
• De 10a 12. 45 h
La revista
• De 12..i()a 13 h
. l////i w«// de gust
• De l.i h a 13.30
.SV//// Cugat avui:
li informatiu.
• De 13.30 h a 14h
Sant Cugat es mou
(repetició)
• De 14ha 18 h
Vol de tarda
• De 18 h a 20 h
M Lloro
• De 20 h a 20.35 h
L'esportiu
• De 21 h a 23 h
Cau de Llops
• De 23 h a 24 h
De dilluns a dijous
Pasta l-ullada
• KK divendres
1 )e 2.> h .1 24h
\ii/lt's sense Fronteres
• De 0 h a 7h
Mtísiett al teu costat
Dissabte
• D e 8 h a 10
Hem d'anar més lluny
• De 10 h a 11 h
l.'estrena: el món del cinema
• De 11 h a 12 h
Titani/anit
• De 1 2 h a l 3 h
Bon Rotllo
• De 1 3 h a l 4 h
Avant.Ma/x
• De 14 h a 15 h
1 allès sense fron/eres
(repetició)
• De 15 a 19 h
Vol de Tarda
• D e 19 a 22
Súper DJ
• De 22 a 8 h
Música al teu costa/
Diumenge
• 1 )e <S h a 9 h
Dia ilelSenyor. Rctrasmis-
sii') de la Missa del dis
sabte des del Monestir.
• D e 9 h a 9 . 3 ( ) h
/*.'/ racó de la poesia
• De 9.30 h a 10 h
Esport en marxa.
• De 10 h a 11 h
Mostra Dansa
• De 11 h a 12 h
La sarsuela
• D e l 2 h a 13.30 h
Roda d'amics
• De 13.30 h a 14 h
Esport en Marxa
• De 14 h a 15 h
l'al com érem
• De 15 h a 19h
Vol de tarda
• De 19 h a 21 h
Buc d'assaig
• l!Esport amb marxa
• De 22 h a 7 h
. Música al teu costat
Aquest vespre es representa 'Salvats' al Teatre-Auditorí El Teatre-Auditorí del Centre Cultural estrena la programació trimestral aquest vespre a les 10, amb l'obra de teatre Salvats, el gran clàssic contemporani d'Edward Bond. Segons el seu director, Josep M. Mestres "aquesta obra és un text compromès amb la realitat que transcendeix modes i èpoques, que no és gens sentimental i, en canvi, és profundament emotiu, pregonament humà. L'obra ha estat traduïda al català per Guillem-Jor-di Graells, i serà interpretada per Ariadna Gil i Adrià Collado, entre d'altres. Trenta-dos anys després de la seva estrena, Salvats pretén donar resposta a la pregunta "Per què són violents els éssers humans?"
imKMJRES
DISSABTE
Itf DIVBNORIS-
DANSA •Ballada conjunta dels tallers de dansa infantil. Tallers dels Centres Cívics de les Planes, la Floresta i Mira-sol. 17h. Casal Cultural de Mira-sol. C/Victòria, 42. Org: A.M.Madeac-Ajuntament, TEATRE • Soparem a mm, de Josep M. de Sagarra. A càrrec de Mira-sol Teatre. 22h. Casal Gultu-ral de Mira-sol. C/Vietòria, 42. Org: Mira-sol Teatre-Ajuntament. MUSICA • Kena-up. Concert de funk-dance. Cafè de Belgrado. Rius i Tauler, 120.
EXCURSIONS, SORTIDES I TROBADES • L'Espluga del Francolí i cl Monestir de Poblet. Visita cultural i gastronòmica. Sortida a les 8 det matí. Org: Col·lectiu de la Gent Gran de Mira-sot-Ajuntament. CANT CORAL • Actuació dels grups Rosa d'Abril i Cafdor. Í7:30h. Centre Sanitari i Social de la Floresta. Ofg: Col·lectiu de la Gent Gran de la Floresta-Ajuntament. àpsATRE - <#-j * Separem a casa, de Josep M. de Samarra. A càrrec de Mira-sol Teatre. 22h. Casal Cultural de Mira-sol. C/Victòria, 42.
' * Roecè y stts hermanos. Concert deEoek Standars. Cafè de Selgrado. Rius i Taulet, 120,
CELEBRACIONS '„ , y f " * Festa dels Aniversaris- d«y^to<Ítejaaenatge, obsequis i fi de fes&a. 17h. Centre Sanitari i Social de la Floresta»!^ï^ftl<|&i« de k Gent Gran de la Floresta-Àjuntament. • Dia dels Aniversaris. H^^pt^fe/als socis que celebrea el seu aniversari. Oh. Casat Cultural de Mira-soL Org: ÇÉÉssèi&de la Gent Gran de Mira-sol-Ajuntament. YüAlüE * Separem a casa, de Josep Mv <te Sierra. A càrrec de Mira-sol Teatre, ZZh. Casal Cultu-taï de Mira-sol. C/ Victòria, 4Z, 'S
TEATRE i-Soparm a casa, < Cultural de Mira-sol. C/Vfc CINEMA • Nit de Cinema a la Carpa, a partir de les 12h de la nit. Celebra els Oscars 98* amb Premis ée PeMfeulaíü Ctra. de Cerdanyola.
Segarra. A càrrec de Mira-sol Teatre. ZZh. Casal ^£píg: Mira-sol Teatre-Ajuntament,
Los Mejorcs, Concert de Rock-reggae blues. Cafè de Belgrado. Rius i Taulet, 120
S A F F S M I ' M C I P M . S
• Li Roma. la mltuia gitana Fins al 19 d'abril. Casa ile Cultura. Jardins del Monestir, s/n
• Sikeria Iglesias. Fins .>() d'a-biil. Kscolad'Xrr Pallissa. 1-5.
• Súrta Puigdomèue/li. piiituii* 1 tèoi/ques mixtes "FI món de l'infant des de les perspeemes de l'adult". Del 17 d'abril al 14 de maig. Fseo la MuniLipal d ' \ r t .
SAFFSPRINADFS
• Sergi Barnils. pintu/c\. Fins al M) d'abril. Canals Galeria d'Art.
, ( 'amí de la Creu.
I • Ramon Vilanova, olis. Fins al I 14 d'abril. Galeria d'Art Rusi-I noi. Santiago Rusinol.
4 • Collserola, una realitat 10111-, partida (1987-1997). Fins al 14
d'abril al Sant Cugat ( ' en t re Comercial (Prvca).
Centre Cultural
• l'n sopar de dimecres, de Ximo Llorens. Direcció: Pep Cortés Amb Neus Agulló i Xavi Mira. Divendres 17 d'abril a les 22h.
• Concert de Sant Jordi Orquestra Simfònica de Sant Cugat. Direcció: Josep Ferré. Homenatge a George Gershwin en el centenari del seu naixement. Dijous 23 d'abril a les 22h.
• Xit de poemes. Direcció: Fluís Momar. Col·laboració especial de Víctor Valls "Tangancra" i Santi Arisa. Divendres 25 d'abril a les 22h.
• EJls dos bessons venecians, de Cario Goldoni. Direcció: Toni Cafiero. Divendres 8 de maig a les 22h.
ELS4CA1YIWS Dkendres..? d'abril de 1998 Cultura 47
Ajuntament 5892288
Bombers Bellaterra 6328080
Bombers Generalitat 08S
Bombers flubi- Sant Cugat 899 80 30
CAP 5891122
CAP urgències 68944 55
Casa de Cultura 5891382
Centre Social i Sanitari LF 5887800
Casa! Valldoreix 6744Í99
Catalana de Gas 7252944
Centre CMc la Floresta 5890847
Centre Cívic les Planes 6755105
Casal Cultural Mira-sol 5892018
Cinemes St Cugat (Reser.) 5890941
Correus 674 7096
Creu Roia Sant Cugat 6741234
Creu Roja Valldoreix 6742459
Dispensar La Floresta 6747615
Ent. Municipal Descentrant. 6742719
Et*tER fiubi 6991892
FECSA (atenció al dient) 90073 73 73
FECSA (avaries) 90074 7474
FFCC 6741934
Funerària 5895552 -
G. Oví (Mira-sol) 6742379
Hisenda 588115S -
Jutjat 6748696 '
Parròquia St. Pere Octavià 8741163
Parròquia Les Planes 2047503
Parròquia Vaíldore* 6740569 '
Piscina Municipal VaBdorer* 6754055 "
Cuerpo Nacional de Policia 674 78S8
Urgències 091 *
P o t e Municipal iProt. Ovü 092
Pol. Municipal (Vafldoreix) 908795125 '
Comissaria tfePoScfe 67*7812 '
Taxis (parada) 674 OS 97 "
Ràdio Taxí 5894422 '
fl*pSW-Bv(à 6741580 '
Sani Cugat Comerç 6740322
> » » » » > > » Í O » : O ^ X · » » » Í « « » » » « « Í # W •SSS™~s~«
SOREA 5890021
Valldoreix (parada)
Grua
Aigües La Floresta
AAPP i W Mira-sol
6741111
674 33 71
6742089
6742018
AAW Verge Carme Mira-sol 6741003
AAW Sant Joan Mira-sol 674 71 03
AAPPÍWVWWorttx 6742197
AAPP i W C . Montserrat Vall. 6742105
AAPPW Can Majò Vall. 6745049
AAPrap, í Veïns La Floresta 6742089
AA W Aígualonga La Flor. 674 51 29
Ass. Consumidors 26845 67
DNI (Cita prèvia) 58930 80
Greenpeace (91)S434704
H. General de Catalunya 5891212
H.Valtd'Hebron 4272000
H.Sara Joan de Déu 2034000
Unitat Coronària 2481040
Tel. de l'Esperança 414 4848
Informació Carreteres 204 22 47
informació Aeroport 478 50 00
Informació RENFE 4900202
Informació Port. 31887 50
OMrC 5893188
PoBclírtle Torreblanca 58918.88
PROMUSA 5891732
11/1 ïiiriiirl ASDI 6753503
ArxuGavfn 67425 70
Casat d'Avis SC 5891638
Uard*Avts Parròquia 5890598
CtubMürrfartyetW 6745396
Coral tfeiaUrnó 8741008
Esbart Sanf Cugat 8752652
To1S*rrtCo9« 8748681
(SrupSup. immigrin» 6749314
RèrJoSartCtgat 57$ 59 w
Bs4Çat*m 5r»{!2«2
CASAL DE CULTURA
DE VALLDOREIX
T A L L E R S A L C A S A L
•SOLDADURA • ESCOLA DE MÚSICA "ANDANTE" •TALLER DE PLÀSTICA "PUNT" • GIMM JAZZ, DE 5 A 9 ANYS •TALLERS D ARTESANIA PER A ADULTS
• TEATRE PER A NENS • DIBUIX I PINTURA PERA JOVES I ADULTS • ESTAMPAT DE TELES • JOIERIA A LA CERA PERDUDA • GIMJAZZ PER A ADULTS • VITRALLS
• Informació i inscripcions: De dimarts a divendres,
Cf11a13ide17a19.h. Tel. i fax 589 82 69 (Casal de Cultura
de Valldoreix).
T E A T R E "A les 20 h FUTBOL",
de Josep M. Carandell Diumenge 5 d'abril, a les 19 h.
Al Casal de Cultura de Valldoreix
Org.: Teatre Espiral - Col.: EMD Valldoreix
P A L L A S O "Tubs", a càrrec de La Tal
Diumenge 19 d'abril, a les 12 h.
A la plaça del Casal de Cultura de Valldoreix
Org.: EMD Valldoreix
C O N C E R T de Música Tradicional Catalana,
amb la Coral Sant Jordi Dissabte 25 d'abril, a les 21 h.
Lloc: Església de l'Assumpció de Valldoreix. Org.: EMD Valldoreix
HORARI AUTOBUSOS
* UNIA 1Í SAN? CUQATrMIRA-SOt-MAS JANER
Sortides des de Mas Janer. -Oies feiners. 1a sortida: 06.00h-O7.OfflvO8.00ri i a fes flores en punt firts a tes 22.00h. Cúltím servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. «Dissabtes i lesius, ta sortida: Q7.fJüh-08.0Qh-09.0G i a les hores ert punt fins a les 22.0Gh. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat,
Sortides des de l'Avinguda Alfons Sala. -Dies feiners. 1a sortida: 08.4Qri-07.40h 1 als 40 minuts de cada hora fins a les 21.40h. l'últim servei finalitza el seu recorregut a í'esfació de F.6.C. de Sant Cugat -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.40Tv08.40h i ais 40 minuts de cada nora Uns a les 21.40h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat,
Recorregut. Mas Janer, Estació Mira-sol, Plaça Can Cactma, EstacM St, Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, Estació Mira-sol, Mas Janer.
mmmmmm wmmmmm CUSAT Sortides des de Sant Domènec. -des feiners. 1a sortida: 06.16h-06.46ri i als 16 i 48 minuts de cada nora fins a les 22.16h. -Dissabtes i festius. lasorflda: 09.16h-09.46hi als 16 i 46 minuts de cada hora fins a tes
-22.16H.
Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.23h-06.53h í als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. -Dissabtes i festius, ta sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h.
Sortides des de l'Estació FOC. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.05h-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35ti. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.05h-Q9.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les " 22.35h.
Recorregut. Sanf Domènec, CAP, Sant Francesc, Plaça CcM, Mercat Torreblanca, Monestir, Estació FGC, Colomer, Sant Domènec.
I U t p p SANT CUGAT-LA ÍUBRÍS1À-L·ESI»ES
Sortides des de F, Cofoi». -Dies feiners. 1a $ortio$0S,45h del matf i cada hora i mitfa fins a fes 22.15h.
-Dissabtes i festius. lasortfda: 07.15H del matf I cada hora i mitja fins a les 22.15h. Sortides des de l'Estació.
-Dies feiners. 1a sortida: $6,35h del matí i cada hora i mitja Ans a les 21.35h, -Dissabtes»festius. 1a sortida: 08.05h del matí i cada hora i mitja fins a tes 21.35h.
Recorregut. F. Colom, la Floresta, Plaça Cenbe, Mercat, CAP, Alfons Sala, Estació, Placa Centre, La Floresta, F. Colom.
• A 3. SANT CUGAT-RUBf-TEBRASSA
-Dies feiners. 1a sortida: 05.40h-06.25h i als 25 minuts de cada hora fms a les 22.25h. -Dissabtes i festius, lasortida: 06.25h I als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Sortides addicionals a Terrassa: 06.55h, Q7.55h i 11.55n.{felners)
• A 3. SANT CUGAT-BARCELONA
-Dies feiners. 1a sortida: 05.15-05.40 i ais 40 mmuts de cada nora fins a les 22.10h. -Dissabtes. 1 a sortida: S5.15-O5.40 i 06.1 Oh i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Diumenges i festius. 1a sortida: 07.1 On i als 10 minuts de cada hora finsà les 22.1 Oh. -Sortides addicionals aCterdanyola: 22.40h i 23L00h (feiners). 23.00h (dissabtes i festius).
-Dies feiners. 1a sortida: 05.45 i als 15 i 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Dissabtes. 1 a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada hora fms a les 21.45h. -Diumenges i festius. 1 a sortida: 06.45h i als 45 minuts de cada hora fins a les 21,45h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h'(feiners).
ELS4CANT0NS Divendres, 3 d'abrilde 1998
48 Setmanari de SAMT CUGAT DEL VALLÈS
Jordi Solé . Venedor de mobles
"No sé estar sense fer res •>r>
M \KTA l'AI.Ct KRA
- Sant Cugat -
Hn Jordi és fill d 'un ebenista de renom que va anar a buscar fortuna a Cuba. Allà es va casar amb una valenciana i van tenir set fills. De retorn a Catalunya, la família Solé es va instal · lar a San t C u g a t i, el 1935, va néixer en Jordi, a qui han acabat coneixent com "el cubano pet i t" . Amb els anys, en Jordi es va casar amb la Josefina. també santeugatenca. Van venir del viatge de noces amb mil pessetes a la butxaca per construir-se un futur. La primera botiga de mobles la van obrir al carrer Sabadell, el 62, i uns anys més tard es van instal·lar al carrer Rius i Tau-let, quan encara era als afores del poble! Aquesta setmana, després de 30 anys, el matrimoni tanca les portes de "Mobles Solé". Volen gaudir de la mica de llibertat que no han t ingut mai. - H a es tat dura, la decis ió? -Mol t . perquè la meva dona
i jo hi hem dedicat tota la nostra vida i sembla que perdis un fill. P e r ò tot el q u e comença té un final i el de "Mobles Solé" ha arribat, entre altres coses perquè els nostres fills tampoc no han volgut continuar la nostra tasca. Ara, amb 62 a n y s , m ' h e vis t p o r t a n t aquesta botiga, la de l'avinguda Gràcils i la venda al major, i ja no tinc l 'energia de quan era jove. M'ho he replantejat tot i vaig considerar que em devia temps a mi mateix i n 'hi devia a la meva família. Som avis i t ambé voldríem de tant en tant anar a buscar el nostre nét a l'escola i dur-lo al parc a jugar, com qualsevol altra persona.
- P e r ò no deixarà el negoc i . . .
- N o . Passem la botiga al local que tenim a l 'Avinguda Gra-el ls . N ' h i d i r e m "Mobi l i a r i Sant Cugat" i t indrem menys
En Jordi Solé, moments abans de tancar la botiga. FOTO: A BELTRAN
cosa però més escollida. Volem continuar atenent els nostres clients sense que això ens esc lavi tz i gaire a nosa l t r e s . Aquests dics es tem enllest int la nova botiga i esperem poder obrir la se tmana que ve. E n t r e a l t res a v a n t a t g e s , els c l ients hi podran aparcar fàcilment.
quings. - H a canviat la c l i e n t e l a ,
amb aquests anys? - S í . Sobre to t en el fet q u e
abans coneixia tothom i ara no c o n e c p r à c t i c a m e n t n i n g ú . Abans era més a m è i ara és molt fred. Abans et demanaven més consell sobre les ad
quisicions i ara no - T a n t e s "Hi\ kü hügüt Ifiolt volen que els mo-
• ' . . . . l es t i s . Volen en -
intrustsme t molta trar> mirar i , si et 2ent que S'Ha pOSat necessiten ja t 'ho « a * vindran a dir.
a vendre mobles SÍ t' ofereixes per
com aquell qui ven olles 0 pisos "
n o t a , a i x ò , e n l e s v e n -des?
- I t a n t , i t a n t . A q u í som d ' u n a manera que si poguéssim e n t r a r a l es bot igues amb el c o t x e , ho faríem. Si, per exemple , enlloc de parar davant la botiga, a Rius i Taulet - o n sempre hi ha molt t rànsi t- els he fet anar al carrer de sota, els ha costat més de venir. I tampoc no serveix de res que hi hagi pàr-
o r i e n t a r s e m b l a que els emp ip i s . Jo no m 'h i acabo d'adaptar. N o em trobo tan còmode com abans.
- I la professió, que ha canviat gaire?
- T a m b é . Jo cont inuo fent el m a t e i x , p e r ò . P e r a mi el client, quan entra per la porta, és el més important. Li he d'agrair que hagi triat casa meva
per comprar i l'he d'aconsellar el millor que pugui. Jo conei-xo bé el món del moble, perq u è vaig c o m e n ç a r a m b el meu pare. des d'abaix, treballant a l 'ebenisteria, com Sant Josep, fent-ho tot a mà. Així j he conegut i he estimat la pro- | fessió. Els últims anys hi ha hagut molt intrusisme i molta gent s'ha posat a vendre mobles com aquell qui ven olles o pisos, sense saber res de mobles, i això ha fet molt de mal a la professió.
—A b a n d a d ' a i x ò , el moble t ambé ha hagut de lluitar per s o b r e v i u r e a molts c a n v i s , com a r a els nous materials pe r aba ra t i r els p r o d u c t e s o els mobles kit . . .
-Sí , però en el fons ens hem acabat beneficiant de les noves t e c n o l o g i e s . C o n t r à r i a ment al que pensa molta gent, el moble massís d ' a b a n s és molt complicat perquè necess i ta m o l t e s a t e n c i o n s i e l s nous mater ia ls són prou soferts. El moble kit , però, és una altra història. Jo hi crec molt, encara que al nostre país no estem preparats per a això, com ho estan als països nòrdics. Aquí arribem a casa pensant a fer moltes altres coses abans de posar-nos a muntar un moble. Això sense tenir en compte la quan t i t a t de gent que no e n t é n els plànols de munta tge!
-Troba a faltar un cert esperit de treball?
- S í , p e r q u è jo v inc d ' u n a època en què només ens van ensenyar a treballar i em costa d ' adme t r e que la gen t s'hagi tornat tan còmoda. Potser és perquè no sé estar sense fer res.
- D o n i ' m un argument de l luita contra les grans superfícies. -L 'a tenc ió personali tzada al
c l ient i el servei p o s t v e n d a que li pot oferir el pe t i t comerciant. A la llarga, el qui hi compra se sent més emparat .
Liquidació IORPI CASAS
S'ha convertit quasi en un tòpic parlar de la situació econòmica del nostre Ajuntament. A més, no és vist com quelcom elegant, especialment per part de l'equip de Govern, ja que significa posar el dit a la nafra d'aquest model de ciutat de guia Michelin. Però les xifres són tossudes i conviden a ficar-hi cullerada. Especialment quan se'ns vol fer passar gat per llebre. La informació sobre la liquidació pressupostària de 1997 apareguda en aquest setmanari, incloses les declaracions del nostre alcalde i el quadre adjunt, són per sucar-hi pa. Comencem per la nostra màxima autoritat. Ens diu. sense encomanar-se a cap sant de les finances: "Molt poques vegades a nivell municipal en un any s'haurà efectuat una millora tan substancial i fulminant". Quina és aquesta millora? Segons el redactor de la notícia: haver tancat el pressupost de 1997 amb un dèficit acumulat de 296 milions, la qual cosa significaria que hem eixugat en un any un dèficit de 4.4<X) milions. A banda que el pressupost no s'ha tancat amb dèficit (i, a més, el dèficit pressupostari anual no pot ser acumulat, error sense més importància), se'ns insinuaquelcom impossible: l'ei-xugament d'un voluminós dèficit (aquest sí, acumulat). Impossibilitat que es constata només veient les xifres del quadre: la diferència entre ingressos i despeses ordinàries és de 1.238 milions. Com hem eixugat el dèficit, doncs? Cal llegir entre línies: l'hem refinançat. Ens hem endeutat per tal d'anar-lo eixugant per etapes. Això, ni és nou ni és especialment criticable. El que no és de rebut és aquest repic de campanes governamental. La relació entre el nostre deute total i els nostres ingressos dóna una ràtio molt superior al que es considera recomanable. Això és el que se'ns hauria d'explicar enlloc d'exhibir impúdicament coeficients que diuen poca cosa. Però el més greu és el baix nivell de recaptació. Els percentatges, especialment en els impostos directes, són esgarrifosos. Qui és el que no paga i per què no paga? La resposta ha de ser ràpida i precisa. Si continuem així, el forat deixat per la manca de cobrament convertirà en una anècdota el superàvit pressupostari de 1997.
PI. de la Unió, 3 -Tel. 590 80 60 Sant Cugat del Vallès
www.valles.com Hardware, Software
&Webs