Divendres 28 de maig de 1999 OS 4 CANTONS Núm. 290

Any Vil

El "diari" de Sant Cugat 225 ptes.

La reparcel·lació de Can Matas va produir superàvit per a l'Ajuntament

Lauditoria detecta, però, irregularitats i defectes jurídics en el procés

S UMARI

Els castellers i els Minyons Escolta I Guies

Sant Jordi estrenen seu a la ciutat

Pàgina 22

L'equip d'handbol de la UESG encara la nova temporada mantenint

només set jugadors Pàgina 37

Calixto Bieito dirigeix 'Mesura per mesura'

aquesta nit al Teatre-Auditori

Pàgina 43

Menéndez aposta per la victòria de les

esquerres en el "Sopar amb els candidats"

Jordi Menéndez FOTO: X. /..

Pàgina 7

S'inaugura el pàrquing

del monestir amb una

capacitat de 197 places

Les instal·lacions facilitaran la vianalització del centre

històric de la ciutat Els primers dies d'obertura serà gratuït FOTO: XAVI LARROSA

Pàgina 21

Aymerich s'acomiada

dels polítics en el seu

darrer ple com a alcalde Joan Aymerich va dir dimarts el seu primer adéu a la polí­

tica municipal. En el darrer ple que presidia com a alcal­de de la ciutat va fer un llarg discurs en què va repassar totes les iniciatives que ha promogut des de l'alcaldia de la ciutat. En el terreny més personal, Aymerich va confes­sar que ha passat moments de tristesa i soledat, però, mal­grat tot, va assegurar que està orgullós d'haver pogut tre­ballar per la ciutat que l'ha vist néixer perquè li ha permès aprendre moltes coses i conèixer gent molt especial.

El ple es va cloure amb els aplaudiments de la sala FOTO: XAVI LARROSA

Pàgina 13

Égff^^9 • fundada fa més de 25 anys.

•Thau Sant Cugat, des deU 3 any* fins ois 16 anys.

• Pedagogia rigorosa i oberta ais coneixements.

• Escoles esportives, servei de menjador i transport.

AV ESCOLA THAU-SANT CUGAT Fundació lnstitucM Cultural del O C Vial Interpolar (Al costat TVE) Tel. 589 81 0 8

b CATALONIA C E R À M I C VISITI

LA MÉS GRAN EXPOSICIÓ

• Ceràmica • Sanitaris • Aixetes • Mobles de bany • Accessoris • Banyeres

d'hidromassatge • Materials per

a la construcció

OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

Ora. Sant Cugat a Cerdanyola, Km 3. Tel. 93 580 15 00

ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

El Club del Subscriptor amb els més joves Retalla aquesta butlleta i presenta-la a les taquilles del TIBIDABO Presenta aquesta butlleta a la taquilla de Galaxi Parc

Et convidem ol Tibidabo Porta'ns aquest val a les taquilles del Tibidabo i amb la compra d'una entrada* te'n regalem una altra

«(Entrada 2.400 ptaa). Vèlld durant ala maaoa d'abril, maig I juny 1999. No acumulable

^EntSr a m b • l* r e» promoctona.

mivmmm

Una altra galàxia. Sant Cus»* Centw C<m*rà& kxni 29-ç

Ctw. Bwíïí SíoiÇjisrt, Km.4 08190Sr. l C u ^ d e t V * ^ - Bttt^oni:

Tefit Fa*; 93 560.04 03 • «mart: <idtàp*td&n*9 <€<k%tb.tt

E n t r a d a G R A T U Ï T A . D E i D ILLUNS 2.A- AL D IVENDRES 2.& DE rf\A\G

D I S S A B T E 99 d « n a i s ( T A R D A ) FESTA D > A N I V E R S A R I

a m b « « p a c t a d a i s o r p r e s a *

f > Berenar GRATUÏT * i sis H H a s p a c i a c i a • rniuimi v i / ^ *®\ mm «.•.»..» ^

^ 5 ^ ^ ^ 5 ^ ^ ^ Sffc, ^

Ï5M46Í6

Descomptes de 2 pessetes per litre a la Benzinera Griful de la

carretera Cerdanyola. A l'hora de pagar recorda ensenyar la targeta del Club juntament amb el DNI.

> COLLBATÓ. w l ' í - * >4 il l^iíl E... MnN^f iFAl

Visites amb guia gratuïtes Dues entrades gratuïtes per anar a les coves de

Montserrat. Una hora de recorregut amb un guia. Cal que presenteu el car­

net a les taquilles!

SESSIONS GOLFES DE

FRANC

Passa a buscar les teves entrades a la

redacció!

Els 5 primers subscrip­tors del mes tindran con­

sumicions gratuïtes! Vine a buscar el VIP.

Reservat el dret d 'admissió

^

O i HEMS

MODA INFANTIL

15% de descomp­te en tots els arti­

cles de roba infantil

Ensenya el teu carnet i et convidaran a un deliciós

te amb menta !

Centre ("iimerciul Sant Cugat. Carretera Sant Cugal-Rubí km 4

Menús amb des­compte ensenyant

el carnet

TEATRE L'estranya parella

de Neil Simón

Diumenge 6 de juny a les 7 de la tarda al Casal de Cultura de Valldoreix

Organitza: GRUP DE TEATRE

Entrades limitades

ESPIRAL

B A R «fct> I A U W A N I

Mercat Pere San, 6 93 5897274

De dilluns a dijous 10% de descompte en tots els àpats inclo­

sos a la carta.

U IftSIl

t i i t t • 1 1 1

Ensenya el carnet I et convidaran a un

cafè

Dison, situat al carrer Martorell, ofereix a tots els subscriptors uns des­comptes del 10 i el 15%

en tots els serveis de perruqueria i estètica.

Vine a buscar el val!

MUSICAL SANT

CUGAT 15% de descompte en la compra de qualse­vol instrument de per­

cussió

SCOOTY LÚDIC

Ensenyant el carnet, els teus fills podran gaudir de 112 hora

de jocs gratis C/ Xerric, 8

LUfA t j e « £ . R j A - P A P t x | E . a i A

Fins a un 15 % de descompte en la

compra de material

escolar

Regala un descompta de 1.000 ptes. a tots e/s subscrip­tors que s'apuntin als cursets de pintura que es faran a l'estiu

APou

a Balmes,35

mKm^Bi&^ALS^^i

ELS4CANTONS

^ ^ ^ * ^ El tema de la

hetmana Divendres. 2X ' d'abrileh-1'<><)<) 3

o m e r ç J u s t

Petits gestos amb grans repercussions LAjuntament incorpora cafè solidari a les màquines de begudes de Vedifici

De vegades no s'és conscient que una acció sovint tan in­significant com és comprar un producte qualsevol pot te­nir repercussions negatives sobre terceres persones, es­pecialment si el gènere procedeix de països del Tercer Món. Si del preu que se'n paga, el productor no n'obté el benefici just que li pertoca, es contribueix indirectament a la seva explotació laboral. Lluitar contra això i establir unes condicions de treball dignes són els principals pun­tals sobre els que s'erigeix el comerç just.

CARME NK.OLÀS

- Sant Cugat -

Aquest terme va ser encunyat cap als anys 60: es van posar cog­noms ("just" i "solidari") al co­merç tradicional perquè es tin­gues s in en c o m p t e les condicions de vida dels treba­lladors i cl respecte al seu en­torn natural, per sobre de les lleis del mercat.

Es tracta, doncs, d'un tipus de comerç que prioritza factors com l'ecologia o el benestar social per sobre dels que regeixen el comerç tradicional: el gènere ha de ser produït respectant al mà­xim el medi ambient; els pro­ductors han de ser adults -la llui­ta contra la mà d'obra infantil és

un dels leit- motiv del comerç jus t - agrupats en cooperatives autogestionades i han d'inver­tir els beneficis de la producció en el desenvolupament de la re­gió; les condicions de treball han de ser dignes, i iguals per a ho­mes i dones; els importadors han de negociar cada any el preu dels productes amb els produc­tors (que o b t e n e n prop d 'un 30% de la venda, enfront del 5% que en guanyen amb el comerç normal).

De tota manera, són precisa­ment els consumidors els que tenen l'última paraula en el co­merç just : el seu poder d'ac­ceptar o de rebutjar qualsevol producte els permet reclamar unes condicions laborals justes

Cafè, te, sucre, xoca lata o certs licors són alguns dels productes de comerç just que es poden adquirir a la ciutat E: X. L.

per als treballadors del Tercer Món. Cada petit gest com a con­sumidor responsable pot con­vertir-se, de mica en mica, en una gran fita. Aquest és un dels motius pels quals l'Ajuntament

de la ciutat ha decidit incorporar cafè solidari a les màquines de begudes calentes de les dife­rents dependències municipals. Les Jornades per un Sant Cugat Just i Solidari que s'organitzen

aquest cap de setmana són una altra de les accions impulsades per entitats santeugatenques per conscienciar la població sobre la importància d 'aquest tipus de comerç.

B o t i g u e s

Sis establiments de la ciutat ofereixen productes de comerç just

El benefici econòmic que en treuen és baix però n "estan contents

C. N.

"Venc productes de comerç just per solidaritat. Com que ja faig negoci amb els de dietètica, els tinc per donar una mica de su­port a la gent que ho necessita." El motiu altruista que addueix Maria Dolors Domínguez, pro­pietària d'una herboristeria al car­rer Sant Antoni de la ciutat, és compartit per la totalitat de boti­guers santeugatencs que venen productes solidaris. "És una ga­rantia que amb la teva compra no estàs afavorint l'explotació dels productors", corrobora Lluís Cabo Regueira, propietari de l'ú­nic bar de Sant Cugat que ser­

veix productes d'aquest tipus. Cap d'ells no aspira a fer-se ric

amb la venda d'aquest tipus de productes, perquè saben perfec­tament que el marge de benefi­cis que n 'obtenen és sensible­ment inferior en comparació del de la venda de gènere no solida­ri (uns sis cops més petit). "Per poder tenir aquests productes n'has de tenir de normals per po­der sobreviure", confirma la pro­pietària de la botiga lona.

A Sant Cugat hi ha sis punts de venda on es poden trobar pro­ductes del comerç just. Quatre dels establiments són herboris-teries, un altre és d'artesania i el sisè és un bar. La majoria els co­mercialitza des de fa pocs mesos

(el cas d'lona, que els ven des des fa sis anys, és l'excepció) i ho van fer motivats per diverses en­titats i clients lligats a la xarxa de comerç just.

"Un dels problemes de la xar­xa és que sempre s'ha mogut en àmbits marginals -afirma el bo­tiguer Josep Vicent Arnau- i això fa que encara no tingui la sufi­cient solidesa a l'hora de proveir-nos." En efecte, sovint les tas­ques de distribució les realitzen voluntaris, que han de compagi­nar aquesta tasca amb les seves ocupacions habituals. "Són gent que treballa per amor a l'art, i evidentment passen quan po­den", sentencia el botiguer An­toni Lerín.

Punts de venda de productes de conte rç just

COMERÇ TIPl'S PRODVCTE

&úptrNatural &úptrNatural €k&, te, xocolata, galetes

Centre Dietètic G i ras oi C. Sant Antoni, 3 Cafè, te, galetes, panella

Cmd . FLFereS*nt,9 Caf c, te, xftcolata, galetes,

L'Herbolari de St. Cugat Pg. Torreblanca, 16 Cafè, te, xocolata

mm Àftesafita,<afè« xocolata, rom, . -, €, Major, 18 galetes, te* sacre, mek caca»

Bar El Punt C. Sabadell, 41 Cafè, rom

^Disseny-Ordinador:

c/ Sant Domènec, 7-1 r 1a

D I S S E N Y A S S I S T I T

D O O E N / Tel. 93 589 7886 ' — SANT CUGAT DEL VALLÈS

Centre Col·laborador Dept. Treball / Servei Català de Col·locació

Setmana US ÍCANTONS Divendres, 28 de maig de 1999

P r o d u c t e s

Cafè, xocolata i te són els productes solidaris més venuts a Sant Cugat

Els botiguers coincideixen en la importància d'informar els ciutadans

C. N. - Sant Cugat -

Els productes del comerç just tenen un preu lleugerament su­perior als seus homòlegs del co­merç tradicional. Aquest aug­ment està justificat en el fet que els productors cobren exacta­ment el que els toca: si es pa­gués menys pel mateix produc­te, significaria que se l'han hagut de vendre a un preu més baix del que els correspon. En aquest cas, sortirien beneficiats els in­termediaris en el procés de com-pra-venda.

Els productes del comerç just que es poden trobar a les boti­gues de Sant Cugat són fona­mentalment d'alimentació. Els més venuts són el cafè, la xoco­lata i el te. N'ornés en algun dels comerços es poden comprar ar­ticles d'artesania, com ara colla­rets, samarretes o objectes de terrissa. L'oferta és relativament reduïda perquè les distribuïdo­res de mercaderies solidàries mi­ren de triar productes que tin­

guin un pes significatiu en les economies dels països d'on pro­venen (hi ha estats, per exem­ple, que depenen econòmica­ment del cafè, de l 'ordre del 80%).

"Una altra característica que es busca a l'hora de triar-los és la qualitat -explica el membre del Grup Baula Toni Baldi. Solen ser productes de més qualitat que els del mateix tipus del co­merç tradicional." Els botiguers que els comercialitzen reconei­xen la importància d'aquest tret a l'hora de vendre'ls. "La gent els compra perquè sap que el productor rebrà uns beneficis directes, però t ambé exigeix qualitat", sosté Antoni Lerín, propietari d'una herboristeria.

La major part dels consumi­dors de productes solidaris són persones que ja els coneixen prèviament, segons la botigue­ra Marian Rius. És per això que tots els comerciants coincidei­xen en la importància d'expli­car als ciutadans què és cl co­merç just.

Preus orientatius d'alguns productes de comerç just

PRODUCTE PREU

Xocolata 225-265 ptesl rajola (depenent del tipus)

Galetes 240-325 pteslpaquet (depenent del tipus)

Mel 950 ptesl kg

El futur del comerç just és força esperançador

C. N. - Sant Cugat -

La situació del comerç just a San t C u g a t és prou o p t i ­mis ta r e s p e c t e a a l t r e s po­blacions de carac te r í s t iques similars, segons Toni Baldi, m e m b r e del Grup Baula.

Tot i així, el camí que cal re­córrer és molt llarg fins a as­solir els nivells q u e té a al­t r e s p a ï s o s d ' E u r o p a . E l s nòrdics són els que t enen un comerç jus t més desenvolu­pat. A Holanda, per exemple , la quota de mercat del cafè solidari arriba al 10% i es ven a tots els supermerca t s .

L e s organitzacions dedica­des al comerç solidari, en t re elles la santeugatenca Baula. t e n e n aques t s països com a re fe ren t s , i han adop ta t els seus èxits com a fites a acon­seguir.

La clau de volta per assolir­ies rau, segons Baldi, a "fer que la gent s'acostumi a com­prar productes solidaris i que n'exigeixi transparència en la producció" .

Griful Oil, s. L Servei Estació

CENTRE DE DISTRIBUCIÓ PER A EMPRESES I PARTICULARS

- Gasolis A, B i C de primera qualitat

- Ports gratuïts a partir de 400 litres

- Descomptes a partir de 500 litres

- Comptador volumètric homologat, exactitud en el subministrament

- Servei personalitzat, fins a 60 m de mànega

- Grans ofertes en funció del consum

- Telèfon D'URGÈNCIES 610 45 55 01

E.S. CENTRE Estacions de S C F V C l al Centre de Sant Cugat (4 Cantons)

(93) 674 06 07

A , B i C

E.S. CAN SOLÀ a la Crtra. de Cerdanyola

(93) 589 45 55 DISTRIBUCIÓ DE GASOLIS A DOMICILI 93 589 45 55

ELS4CAIYraNS Divendres, 28 d'abril de 1999 Setmana

Toni Baldi. Membre del mtp Baula

^Pressionar els productors perquè venguin més barat és jugar brut"

CARMK NICOLÀS

- Sant Cagat -

El Grup Baula és, ara com ara, l'única associació que treballa per la difusió i implantació del comerç just a la nostra ciutat. En Toni Baldi, un dels seus membres, treballa dur amb els seus companys per conscien-ciar els santcugatencs de la im­portància de comprar produc­tes solidaris.

- Po tser el principal p rob le ­ma a l 'hora d ' implantar el co­m e r ç just és que la gent no sap què és . Com ho in tenteu solucionar des de Baula?

- Bé, fa dos anys i mig que vam redefinir els objectius del grup i vam plantejar una cam­panya en diferents fases. La pri­mera, que la vam portar a terme durant tot el primer any, va con­sistir a donar a conèixer què era el comerç just . Vam fer con­ferències i vam posar a la ven­da productes en llocs que no e r en bo t igues , com el C l u b Muntanyenc i la parròquia. El que preteníem era que durant el segon any, que és aquest, po­guéssim posar a la venda el gè­nere a les botigues i que la gent ja el conegués.

—Però sembla que enca ra hi h a u n a b o n a part d e la po ­blació de Sant Cugat que con­tinua ignorant què és.

- Potser hem volgut córrer una mica, perquè amb un any no n'hi ha prou perquè la gent ho conegui i se 'n conscienciï.

- I què feu a ra sobre això? - Ara, per exemple, estem tre­

ballant a les escoles, on portem material didàctic sobre consum crític. També organitzem con­ferències i debats, com les jor­nades sobre comerç just i soli­dari d 'aquest cap de setmana. En fi, intentem conscienciar la població perquè no n'hi ha prou amb tenir els productes a les botigues ni amb què la gent els compri: a més a més ha de saber per què els ha de comprar.

- El Grup Baula t ambé s'en­car rega de distr ibuir els p ro­duc tes de c o m e r ç jus t a les botigues de la ciutat . Com els vau in t rodui r als comerços?

Els supermercats

són rassignatura

pendent

del comerç just

- Vam anar a totes les botigues susceptibles de vendre aquest tipus de productes, des dels co­merços de queviures fins a al­tres de més especialitzats, com les herboristeries. Aleshores els vam fer una enquesta per veu­re si hi estarien interessats, i als que els van acceptar els vam proporcionar tota una gamma de productes per triar.

- Vau anar t ambé als super­merca ts? - És un tema que tenim pen­

d e n t , en part p e r q u è so len pertànyer a cadenes, i potser en l'àmbit local no tindrien poder de decisió de vendre produc­tes per la seva banda. Malgrat tot, volem negociar-hi perquè entrin els productes solidaris, ja que als supermercats és on es fa el major volum de vendes a Sant Cugat. De tota manera, a nosaltres ens agraden més els petits comerços.

- Pe rò no els podeu ignorar. - És clar, hem de treballar des

de dins del sistema i anar can­viant les coses a poc a poc. Si no ens agrada la filosofia dels supermercats és perquè, preci­sament per ser més grans, po­den pressionar els productors i fer-los vendre més barat, i això és jugar brut.

- Quins motius adduien els botiguers per no voler els pro­ductes de comerç just? - Doncs, per exemple, a l'ho­

ra d'introduir el cafè a les gran­ges o als bars, molts argumen­taven que estaven lligats a una franquícia i supeditats a ven­dre els productes d'una marca determinada. A d'altres, el que els ven el cafè s'encarrega d'ar­ranjar-los la màquina, i per tant no poden canviar de proveïdor. De vegades també s'excusaven dient que als clients no els agra­daria un canvi de marca per qüestions de fidelitat.

- C o m j u s t i f i c a r i e s la d i ­ferència de preu entre un pro­ducte solidari i un de normal a una persona reticent a pagar

Baldi treballa des de fa dos anys promocionant el comerç just FOTO: X. L.

niés d iners pe r una cosa que Sant Cugat hi està conscien-pot tenir més bara ta? - Doncs és la cosa més fàcil

del món: si tu preguntes a la gent si és solidària, tothom et dirà que sí, que de tant en tant dóna diners a Intermón, a Mans U n i d e s o a q u a l s e v o l a l t ra O N G . Doncs bé, es tracta no­més d'explicar-los que la ma­nera més coherent de ser soli­dari és s implement pagar pels productes el preu just. No és que siguin productes més cars, és que estan al preu que els cor­respon. Si els paguem més ba­rats estem contribuint directa­ment a l'explotació dels treba­lladors del Tercer Món.

- I creus que la població de

c iada? - Mig mig. Vam fer una en­

questa als ciutadans, i aproxi­madament el 50% sabia el que era el comerç just i estava dis­posat a comprar aques t t ipus de productes. Encara ens fal­ta, per tant , t rebal lar àrdua-ment per arribar a la resta de la gent. Aquí a Sant Cugat hi ha tot un moviment associatiu i grups de gent molt actius i re­ceptius quant al comerç just; però també són molts els que encara no hi estan conscien-ciats, per això ara hem de tre­ballar amb tots els sectors so­cials, posant-hi imaginació per arribar a tothom.

I

DADES DEL SUBSCRIPTOR

Nom Cognoms Ciutat Carrer Codi postal Telèfon NIF o DNI .

Fax

DADES DE tA

j I Data d'alta .. ..*.,...„!.... •.., Mombre d#,0t&ècripcións. • j Adreça d'entrçga ,, ....,..,,„%:,;.„...,;<... ,.... ......

"• •• h w « 0 » " . / ( * *

Ef diari de casa.

FULL DE SUBSCRIPCIÓ

DADES DE LA SUBSCRIPCIÓ

Sant Cugat del Vallès, ,„„.......„„ de ................. de 1999 SIGNATURA

j | Banc/Caixa ! i Adreça oficina j \ EntitatDDDDoficinaDDDDdcDD núm compteDDDDDDDCDDl i } Titular : | • Comptat • Rebut domiciliat

j Enviar-la per fax al 93 589 20 91 o portar-la al C. Sant Antoni, 15

Setmana FXS4CAIVroN3 Divendres, 28 de maig de 1999

enquesta

Coneix què és el comerç just i solidari i en compra productes?

- Saet Cugat -Actualment a Sant Cugat hi ha cinc botigues i un bar on es poden

comprar productes del comerç just. Tanmateix, l'existència de merca­deries solidàries no ós suficient per si sola perquè el comerç just arre­li a la ciutat. És fonamental que la població conegui que existeixen i, sobretot, que sàpiga què ós el comerç solidari. La presa de conscièn­cia nomós es pot fer quan s'està ben informat, i per les respostes dels

entrevistats, sembla que encara no se sap exactament què és el comerç just. La majoria n'ha sentit a parlar i creu que pot explicar què és, però el cert és que la major part en tó una idea molt vaga i general. És per això que accions com les Jornades per un Sant Cugat Just i Soli­dari que organitza el grup Baula aquest cap de setmana o l'exposició que es muntarà sobre el tema són tan importants. / Carme Nicolàs.

X A V I M1NUKSA

20 ANYS

MONITOR

"Són productes que no passen per l 'empresa i així s'escapen d 'aquest control. Els compra una O N G que no en rep cap guany i que no està a cap em­presa."

CÈSAR FERRER

20 ANYS

ATURAT

"Suposo que és pagar els preus justos per les coses. Que qui els ha de vendre no es passi de llest marcant els preus, que si una cosa val 1.000 pessetes, doncs que no es vengui per 5.000."

LAURA SÀNCHEZ

50 ANYS

PINTORA

"Són coses que es compren di­rectament a qui fa els produc­tes, i després es venen. Malgrat el comerç just, no es compren equitativament, sempre hi ha injustícies."

NÚRIA PROS

21 ANYS

ESTUDIANT

"Sí, sé que és un tipus de co­merç que té en compte les ne­cessitats del Tercer Món, en què no hi ha intermediaris en­tre el comprador i el productor,

. i així aquest en surt beneficiat."

PAU MAS

22 ANYS

ESTUDIANT

"És una iniciativa que prové del Primer Món amb l'objectiu de millorar les condicions dels productors del Tercer Món. Es­tableix una compra directa del producte sense intermediaris."

OKIOI. ROÍ

19 ANYS

ESTUDIANT

"Tot el comerç hauria de ser just perquè no està bé que s'ex­plotin els països més pobres. Tenen unes necessi ta ts que s'han de cobrir, i no tenim dret a cobrar-los més diners pels productes."

l . i . ls \»i i D I \ /

19 ANYS

ESTUDIANT

"Sí, que no és just que s'ex­ploti la gent que està fent el seu treball, ni que se'ls pagui uns sous molt més baixos que a la gent de països desenvo­lupats que ta exac tamen t el mateix."

DOI.ORFS JIMÉNEZ

77 ANYS

JUBILADA

"Sí que ho sé, més o menys, però no sé explicar exactament què és. Es un preu raonable, que sigui tot igual, no és així? Que si jo tinc una cosa, no la venguin a un preu més elevat. Crec que consisteix en això."

FRANCESC DOMÈNECH

58 ANYS

CONSERGE

"No, però m'imagino que deu ser aquest tipus de comerç que porten a terme les botigues que venen artesania. La gent no està conscienciada de comprar aquests productes i se solida­ritza amb altres campanyes."

CONXITA GRAU

45 ANYS

PINTORA

"Imagino que és pagar als paï­sos subdesenvolupats el preu just que els correspon pel que fan. Jo no he comprat mai cap producte d'aquests, però hi es­taria interessada si realment el necessités."

Vostè què opina dels nostres viatges?

Viatjar amb USSIA TOURS és parlar de Formalitat, Confort, Categoria i Gran experiència. En poques paraules, és passar unes vacances en un ambient familiar que difícilment es pot oblidar.

PROPERES soflnoes: USSIA M TOURS R<M?«rr,»c|our * v«« «»«• fïeiElojine Rtwtf dS» Sf. Jto«nv i$#«f27c^/ar)>^ Plana de l'Hospital, 10

(a 30 metres de PI.Octavià-Monestir)

Maria Bajos Tel. 93 589 61 50 Fax 93 589 59 65

ÚA) Índia l Nepal (Pont de la immaculada, 28 novembre al 8 desembre)

EIS 4 CANTONS

Política Divendres, 28 de maig de 1999 1

K L S S O l> \ R S \ \I B K L S C A N D i 1) \ I S

P a r t i t d e l s S o c i a l i s t e s de C a t a l u n y a ( P S C )

Menéndez creu que aquesta serà una lluita política entre ell i Recoder

El seu principal repte electoral és poder formar un govern d'esquerres

L'alcaldable del PSC, Jordi Menén­dez, té molt clar que aquestes elec­cions serviran perquè ell o Lluís Re­coder, l 'alcaldable per C iU , siguin alcaldes de la ciutat, perquè consi-

Ai RA C O S T A

- Sant Cugat -

"() en Lluís Recoder o jo se­rem alcaldes d'aquesta ciutat i això no vol dir menystenir els altres partits, però serà així." En aquestes eleccions, el can­didat socialista, Jordi Menén­dez, posarà tota la carn a la gra­ella per aconseguir produir un canvi de color a l 'Ajuntament que faciliti l 'entrada d'un go­vern d 'esquerres . "Si entre el PSC, IC-V i E R C sumem 13 regidors, a Sant Cugat tindrem un govern de progrés." Són les paraules d 'un candidat que se sent molt segur i que anirà a per totes.

Tot i que ha confessat que ho veu una mica difícil, es plan­teja s e r i o s a m e n t l 'opc ió de victòria, una fita per la qual ha decidit lluitar amb totes les se­ves forces. I és que confessa que sempre li han agradat els reptes.

Des de fa s e t m a n e s man té reunions i trobades amb veïns, col·lectius i associacions de la ciutat en un intent de copsar els seus desitjós i les seves ne-

dera que són els dos candidats amb més força. Amb tot, no vol oblidar-se dels altres partits, "els petits", per­què assegura que és conscient que han de sér ells o més aviat el seu su­

port els que li permetin accedir a l'alcaldia de la ciutat. És la recerca del canvi, la paraula potser més usa­da en la campanya electoral del lí­der socialista santeugatenc.

FI candidat socialista donarà aquest vespre el tret de sortida a la seta campanya amb un «rau sopar FOTO: X. I..

cessitats, però també d'arren­car-los el vot. També va ser el primer en penjar banderoles publicitàries per tota la ciutat i fins i tot ha reconegut que assisteix a reunions "t ipus ta-per-ware" per xerrar amb els ciutadans sobre les seves pro­

postes de futur. EI polític socialista se sent

amb moltes forces per lluitar per l'alcaldia i és que , de fet, aquest és el segon procés elec-

municipals i això m'ha donat molta empen ta . " Afirma que va aprofitar les primàries per començar a difondre missat­ges cap a la ciutadania, unes

toral seguit que encara. "Jo he idees que a partir d'aquesta nit empalmat dues campanyes: les prendran més força amb l'ini-primàries socialistes i ara les ei de la campanya e lec tora l .

LA FITXA om i cognoms:

Jordi Menéndez i Pablo

' 43 anys

e naixemen Va néixer a Barcelona, però

viu a Sant Cugat

; Llicenciat en Filosofia i Lle­

tres. Actualment treballa al

Consell d'Administració de

la Corporació Catalana de

Ràdio i Televisió.

Al 1974 va ingressar al Mo-j

viment Socialista de Cata-:

, lunya, on participà en la cons­

trucció del PSC. Del 1980 al i

• 84 va ser delegat de polrtlcaj

educativa del partit i del 84

al 90 membre de la Comis­

sió Executiva Nacional. Ac~

' tuatment és rnembre del Con­

sell Nacional del Partit i ha

; estat primer secretari de lal

secció local del PSC des delí

1995 fins a la presentació del

la seva candidatura.

Jugar a la canasta i esquiar.

Els sopars amb els candidats és una iniciativa patrocinada per: Tv|py

INDUBRUC, S.À, «4JMlWW·y·L J *

8 Política ELS-ÍCAlVrCK>S Divendres, -'fi de maig de 1999

S () | V \ R S \ \ l \\ V. [ A N D Í D A T S

9>^2p

8?-<ò°>

Com a representant del partit de l'oposició amb més força a l'Ajuntament. Jordi Menéndez ha fet un balanç "molt sever" de la política duta a terme du­rant aquests 12 anys per Joan Aymerich. Tot i que comença reconeixent que l'encara alcal­de ha fet possible la modernit­

zació del poble, creu que ha comès "molts errors en el pla­nejament urbanístic que seran molt difícils de resoldre". Con­sidera que després de tants anys d'impulsar "només" el creixe­ment de la ciutat ara és hora de fer "un canvi de lògica, d'etapa i de prioritats".

En l'àmbit personal retreu a l'al­calde "el maltracte a la gent: en­titats, opositors polítics i ciuta­dans en general". I assegura que entre l'alcalde i la ciutadania no hi ha hagut la fluïdesa desitjada. Tot això l'ha dut a concloure

que Aymerich "va començar molt millor que ha acabat".

* «

^ o n í - S ^

El creixement de la ciutat és un dels principals retrets que el PSC fa a l'equip de govern de CiU. I és que, segons els socialistes, no­més es va pensar a construir ha­bitatges sense parar i es va deixar a una banda la creació d'equipa­ments i serveis per atendre les necessitats dels nouvinguts. Així

mateix, Menéndez considera que va ser un error planificar tantes casetes, perquè s'ha creat una ciu­tat difusa, on tot queda lluny i on sempre es depèn del cotxe, una ciutat molt incòmoda per a la po­blació. Per això les seves princi­pals propostes impliquen conte­nir el creixement per uns anys i

dedicar-se a dotar la ciutat de tots els serveis -educatius, sanitaris, de transport...- que li calen. Pel que fa a l'estructuració de

la ciutat, Menéndez defensa la generació de noves centralitats que facin sorgir la vida en d'al­tres zones, a banda del nucli de la ciutat.

• hmb r b o 0) 3

* > >

Tot i reconèixer que serà una proposta impopular, Menéndez ha assenyalat que les escombra­ries s'han de llençar en algun lloc i que si la pedrera Berta es pot res­taurar cobrint-la amb material inert sorgit del tractament de residus no li semblaria malament que així es fes. Pel que fa al programa Re­

sidu Mínim, el candidat ha de­clarat que "ja no som pioners" i ha reclamat que la ciutat es coor­dini amb l'àrea metropolitana pel que fa al tractament dels residus recollits selectivament. Respecte a la protecció de Torre Negra el socialista també es mostra pessi­mista, però creu que el fet que la

zona s'hagi convertit en un símbol la protegirà de qualsevol cons­trucció que s'hi volgués fer. A l'hora de fer propostes con­

cretes, la seva prioritat és l'esta­bliment d'una xarxa de clavegue­ram per a tot el municipi i la construcció de depuradores a les Planes i la Floresta.

O^t? La correcció de la política fiscal és potser l'únic punt en què el PSC coincideix amb gairebé tots els partits. Igual que la resta de formacions, el cap de llista dels socialistes ha advocat pel disseny d'una campanya que permeti re­captar la practica totalitat dels im­postos.

En referència a les diverses ta­xes, Menéndez defensa la su­pressió total de la taxa de saneja­ment - "un impost que ja va néixer mort"-, la rebaixa de l'IBI al 0,7% en quatre anys i l'incre­ment de l'IAE, "que és el que en permet jugar més per incre­mentar el número d'ingressos".

En política fiscal, però, Menén­dez també ha proposat establir bonificacions fiscals per afavorir la implantació d'un determinat ti­pus d'empreses a la ciutat Així mateix, l'alcaldable considera que caldria convertir els polígons in­dustrials de la ciutat en parcs d'ac­tivitats dotats de seveis logístics.

En matèria esportiva, Me­néndez aposta clarament per la creació de nous equipaments i, en concret, per la construcció de la tan promesa ciutat espor­tiva. A més, considera que cal fer inversions especials als dis­trictes, "perquè la gent ha de poder practicar esport al costat

de casa". Discrepa, però, pel que fa a la

supressió de les instal·lacions de la rambla del Celler -dema­nada per alguns partits- perquè creu que al centre de la ciutat també hi ha d'haver clubs d'a­quest tipus "que hi donen mol­ta vida".

Les noves instal·lacions, se­gons l'alcaldable socialista, es podrien fer amb part del pres­supost municipal però, sobretot, amb subvencions de la Genera­litat i de la Unió Europea. Cosa que no treu que a la ciutat con­tinuïn proliferant clubs privats "que són una font econòmica".

°^n^

"A Sant Cugat no hi ha cap lloc on anar de copes sense pro­blemes d'horari." Després de parlar amb diversos joves de la ciutat, Menéndez està con­vençut que aquesta és una greu mancança que cal solucionar. "Els joves també tenen dret a gaudir de la ciutat", ha dit el

candidat, i s'ha mostrat a favor de construir una zona d'oci ju­venil tot i les queixes veïnals que pugui ocasionar. "No pot ser que només fem prevaler la tranquil·litat. A Sant Cugat hi ha una gran quantitat de gent jove i els estem donant l'es­quena. Això no pot ser."

La construcció d'una zona de locals d'oci juvenil, però, com­portaria haver de modificar al­gunes ordenances municipals, fet amb el qual Menéndez està plenament d'acord: "Cal regu­lar els espais i locals destinats a l'oci juvenil i flexibilitzar algu­na de les nostres ordenances."

V o^lQt vT

El creixement de la ciutat ha pro­vocat una difusió de la ciutadania que cal solucionar. Almenys així ho creu l'alcaldable del PSC. Per posar-hi remei considera que cal potenciar al màxim les entitats i associacions "perquè gràcies a elles aconseguirem cohcsionar la ciu­tadania". Segons Jordi Menéndez,

això no vol dir que s'hagi de dir a les entitats què han de fer o que l'Ajuntament s'hagi de sotmetre a la seva voluntat, "però no podem permetre que el Celler se'ns cai­gui a trossos i, mentrestant, els cas­tellers no tinguin on assajar", ha in­dicat el socialista. Per això, el candidat defensa la creació d'un

hotel d'entitats i el que per a ell encara és més important, un ma­gatzem comunitari on tots els col·lectius puguin desar-hi el seu material. Pel que fa a la Casa de Cultura, Menéndez creu que s'hauria de convertir en una casa d'entitats amb sales polivalents i una centraleta amb fax i telèfons.

«\tTfl • Construir un càmping muni­cipal per cobrir Ics necessitats d'o­cupació que té Barcelona com a ciutat turística i que comença a no poder satisfer.

• Generar activitat econòmica creant comerços a zones com l'es­tació de la Floresta o els voltants del Casal Cultural de Mira-sol per

dotar-les de més vida i activitat. • Crear una regidoria de Pau i

Solidaritat i un Consell de Coo­peració Internacional, a més de promocionar l'agermanament de Sant Cugat amb una o dues ciu­tats del Tercer Món.

• Establir serveis de planifica­ció familiar, tractament de dro-

godependències i inspecció ali­mentària.

• Dissenyar un Pla de serveis socials.

• Constituir una Junta Local de Seguretat com a instrument de coordinació de tots els cossos de protecció (policia, bombers, pro­tecció social).

Les Frmes "No em semblaria

malament que

*atmnt esi

SÍS mn

"El que més em preocupaé

la llosa del model

J**

rei un govern de

*>

''Estem orgullosos atestarà Sant

1 només que gratem 1 una mica veurem

Hhoradeférm òateçfdeÇitr

"Un ajuntament ha de fer política ' a llarg termini, tot i saber que no en veurà eh resultats

*SiPS€,ÉRCÍ IC~Vsttmenl3 i

"Séc alternatiu i per ser-ho em ml fer oposkiéi És perakàqm^t

FLS4 CANTONS Divendres, 28 de maig de 1999 9

,..,,....,1.1 „ ,L L ; ;1 u t ;m • IU U M I H , | ^ I I I I •" •»••""' &«$• • V iyitf^i^i 'V^' iyi l lU»M»i| l^i j)f f" i i"U T T T l p r n ™ ^ T W W 7

CA

v ;#

cio ai n/Pi

del ciutadans i amb serveis de dualitat oer a

•WHMNM0MM W M H M M W M H W m ^ ^

Implantar, mftorar i ampíiar els de Sant Cugat és un dels reptes del no aquests darrers anys s'ha realitzat mi al nostre entorn per adonar-nos-en, Des de Convergència i Unió com saotetígatencs tinguem els servi

Juny

itp servei de com pel servei*

CAP amo

«Consi la

* Impulsar la creació del Ü

Votem apropar encara més com terrrtorialmtót La millora de la

* 4Çmarem la finestra única de , ,*l*oterciarern et servei del 010 i

Valldoreix: ttament JÉüa cedit per a la

^tx • •- í

<)

i*&%

^"•jks

eficàcia és un dés nostres

ú ta* Cugat Obert com a espai virtoaf de retació rn^tt rAdminisfració i

• finalitzarem el pla d'informatifzapo i intercomunicació amb els districtes i crearem un compte fiscal únic amb possibilitats a la carta.

• De cara a miorar la transparència ífificàcia en la gestió, instituirem ta figura del defensor del contribuent.

rlns a la propera setmana, en què oçrjnuaré apropant-vos els trets essencials del nostre programa de govern.

Lluís Recoder

Pel Sant Cugat aue tots volem

telèfon del candidat

93 675 41 02

üctfs Recoder

±KA^

- *"=« r: J

^ r·Vyv—V·qe/p2

ï <-s*5K

CONVERGÈNCIA I UNIÓ

' Í M S =

<$

10 Política F I S / C A M I O N S hknirlirs. JS r/e maig r/r 1V9V

K L K (I (I l O N S M l X I (I ï |» A L S J U N V 9 9

EUiA marca el problemes

de la joventut com un dels

seus objectius prioritaris

Castellarnau, Mota i Mas tenen molt dar quefer amb els problemes deh joves F.:X.L.

A. B. M.

Els membres d'Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) han assenya­lat la joventut com un dels sectors al qual volen fer arribar les seves propostes. Un objectiu motivat per la preocupació perquè, segons José Fernando Mota, el cap de llista de l'agrupació, "és un dels sectors que està pitjor tractat en la realitat social actual".

Així ho van expressar públicament dimarts passat en una roda de premsa convocada amb la intenció de donar a conèixer els punts pro­gramàtics d'EUiA que aborden molts dels aspectes que afecten els qui, per a Mota, són "els que més pateixen la precarietat labo­ral".

Tant l'alcaldable com Biel Mas (sisè a la llista electoral) i Fernan­do Castellarnau (número set de la candidatura) van desglossar els di­ferents aspectes que pensen abor­dar en cas d'aconseguir represen­tació consistorial basant-se, sobretot, en una incentivació de la participació dels joves.

En primer lloc, EUiA advoca per la necessitat de casals municipals autogestionats pel jovent, que no estiguin directament tutelats per l'Ajuntament. "És una bona ma­nera", explica Mas, "perquè els jo­ves s'organitzin, s'autogestionin i

vetllin pels seus propis problemes", tema molt lligat en les seves pro­postes a un Espai Jove on totes les activitats haurien de ser gratuïtes, o molt més subvencionades del que ho estan actualment, perquè, afirmen, "s'apropa molt a l'oferta de serveis privats". I també al fet que les entitats santeugatenques, no només les juvenils, necessiten més espais on poder-se trobar.

Les necessitats juvenils passarien també per l'escassedat del trans­port públic: caldria més servei ho­rari, un preu més assequible i una millor interconnexió amb altres lo­calitats.

Pel que fa a l'ocupació, des de la formació d'esquerres es reitera la necessitat de no permetre més ETT, i potenciar, al mateix temps, un Servei d'Ocupació Municipal molt més actiu. De la mateix ma­nera que, segons manifesten, Pro-musa hauria de possibilitar al jo­vent no haver de marxar de la ciutat per trobar "un habitatge dig­ne i amb un preu assequible".

Volen, al mateix temps, que si­gui una ciutat desmilitaritzada: dient no a les places de la presta­ció social substitutòria i sí a una educació per la pau. I reclamant, també, una legalització de les dro­gues. amb un cert control, amb la intenció d'eradicar la hipocresia social que representa no voler ac­ceptar que el seu ús és estès.

C A R P A S DE V E R A N O precisa urgentemente: aparcadores. porteros ayadantes de camarero.

ca ma re ras y en i a reia d

Horarios de

lacione Chic Sant Cugat

IC-V de fensa aferr i ssadament

la sanitat i l ' e d u c a c i ó públ iques

Demana, també, una major promoció de Vesport

A.C.

Diversos membres de la llista electoral d'IC-V i l'alcaldable de­ia matexia formació han presentat aquesta setmana les seves princi­pals propostes en matèria d'edu­cació, sanitat i esports. En els dos primers àmbits han assenyalat l'e­xistència d'un element comú: la voluntat de potenciar el sector pú­blic. Així, Ismael Lecina, director de l'escola Joan Maragall i núme­ro 6 de la llista d'IC-V, ha indicat: "Tothom es manifesta a favor de l'educació, però a l'hora d'atorgar les partides pressupostàries sem­bla que se n'obliden." Segons Le­cina, el Joan Maragall ha rebut en­guany la "minsa" apor tac ió municipal d'un milió de pessetes "i això no pot continuar aixf'. La solució, segons Lecina, implica potenciar els recursos humans i materials dels centres públics des­prés de fer un estudi per veure

quines són les dotacions mes ne­cessàries. Així mateix, Lecina de­fensa la creació d'una institució que coordini tots els centres d'en­senyament de la ciutat i el com­pliment del calendari escolar pac­tat amb la Generalitat.

La sanitat

El doctor Jon Arrizabalaga (nú­mero 17 de la llista), la doctora As-sun Reyes (número 5) i l'infer­mera Olga Santeugini (número 4) van presentar les propostes sa­nitàries, després de fer un repàs pessimista de la situació actual de Sant Cugat en aquest àmbit. Da­vant la constatació de la saturació del CAP, els tres portaveus van advocar per la construcció d'un de nou, així com per l'establiment de dispensaris mèdics a les Pla­nes i Mira-sol i la creació de dues àrees bàsiques de salut a la ciutat Reyes va proposar la creació de Consells de Salut que promoguin

la participació ciutadana en la pre­sa de decisions sobre sanitat i San­teugini va indicar que seria molt apropiat que cl CAP estigués co­ordinat amb entitats com ('reu Roja, ASDI o Safareix per millo­rar els serveis que s'ofereixen al ciutadà.

Les propostes esportives

Pel que fa a l'esport, el candidat d'IC-V7, Francesc Godàs, ha repe­tit el que tots ja clamen: cal ade­quar les instal·lacions esportives actuals i construir-ne de noves. Godàs ha proposat també la pro­moció de l'esport escolar, l'aug­ment de les inversions municipals en el potenciament de l'esport i l'establiment de programes d'in­tegració esportiva (per a dones, immigrants, col·lectius margi­nals...) i de recerca de patrocina­dors per als clubs de la ciutat. Se­gons Godàs, l'esport és un dret de tots els ciutadans i cal promoure'l.

Els Maulets es manifesten en contra

de P espanyolisme a Pacte del PP Ainoza i Fisas confien en la victòria de Berta Rodríguez

A.C.

Importnnto: fo tocopia DNI. fotocopia carti l la S.S., foto tamatio carnet.

El primer míting del PP a Sant Cugat va estar marcat per un in­cident protagonitzat per l'As­semblea local dels Maulets. Una vintena de joves d'aquest col·lec­tiu va assistir a l'acte, que es va fer divendres passat a la Casa de Cultura i va desplegar pancartes demanant que el PP "marxi de Sant Cugat i torni a Espanya". A l'inici de l'acte es van produir al­gunes tibantors entre els joves i diversos membres del partit que no volien permetre l'accés del col·lectiu a la sala. Finalment, però, els santeugatencs van en­trar-hi i van escridassar i xiular els líders conservadors.

Al marge d'aquest incident, el míting va desenvolupar-se en un to triomfalista marcat pel con­v e n c i m e n t dels polí t ics q u e aquestes eleccions donaran uns grans resultats al PP i les cons­tants al·lusions al govern de Ma­drid, fetes en gran part pel secre­tari d'Estat d'Ensenyament, Jorge Fernàndez Díaz: "El millor aval que pot presentar el PP a Sant Cugat és la gran política que s'està fent al centre d'Espanya. Només

Els membres ric In l/istn es van presentaren societat FOTO: K. FARIXYES

cal que els ciutadans de Sant Cu­gat permetin a la Berta demostrar que ella també ho pot fer tan bé."

Per la seva banda, Santiago Fisas, candidat del PP a l'alcaldia de Bar­celona, va indicar: "A Sant Cugat tindrem un enorme èxit perquè la ciutat necessita un alcalde del PR" I va remarar aquesta previsió as­senyalant: "Serà així, perquè a Es­panya ja pràcticament no hi ha al­caldes socialistes."

A tot això, Berta Rodríguez va respondre amb satisfacció, però amb una intervenció encara du­

bitativa i poc segura. En 10 mi­nuts va desglossar davant una quarantena de persones el seu programa electoral i va explicar que han elaborat el seguit de propostes "escoltant la gent de Sant Cugat". Pel que fa als seus votants potencials, Rodríguez aposta sobretot "per la gent nova i activa de la ciutat", tot i que també va matisar que els entre 5 i 7 regidors que pensen obtenir en els pròxims comicis seran fruit del suport de molts sant­eugatencs.

ELS4 CANTONS Divendres, 28 de maig de 1999 Política 11

h i. K ( I O N S \ I ( I» \ \. S

Recoder: "La millor àrea comercial de la ciutat són els nostres carrers"

CiU presenta les propostes sobre comerç incloses en el programa electoral

A I R A COSTA

- Sant Cagat -

"La millor àrea comercial és la ciutat." Aquesta afirmació feta pel candidat convergent, Lluís Recoder , r e s u m e i x en bona par t la v o l u n t a t de CiU en

rirà el comerç". Per mantenir la bona salut de les bot igues santcugatenques, Falcaldable crearia un eix de vianants que aniria de darrere el monest i r fins a la plaça Llu ís Mil le t i conscienciar ia els pe t i t s co­merciants i els veïns d'aquesta zona de la necessitat d ' embe­

l l ir e l s co-m a t è r i a d e co- . — mcrç. L'alcalda- KCCOder Oplflü qUC ClS m e r ç o s , le ble de la coalició nac iona l i s ta ha anunciat aquesta setmana que una de les seves prio­ritats en aques t àmbit serà la de p r o j e c t a r u n a imatge comercial de San t C u g a t , bàsicament a través de l'ofici­na de promoció i turisme de la ciutat que pretén crear si gua­nya les eleccions.

Segons Recoder, s'ha de po­tenciar el fet que els ciutadans vagin al c e n t r e de la c iu t a t ' 'perquè això segur que afavo-

petits comerços no

han de patir per la

competència de les

grans superfícies

façanes de les cases i els apa-r a d o r s . Així mateix, Reco­der seria parti­da r i d e c rea r una finestreta única a l'Ajun­t a m e n t a tra­vés de la qual

els comerciants poguessin fer totes les gestions i els botiguers que volguessin instal·lar-se a la ciutat poguessin fer tots els tràmits necessaris.

"Cal fomentar la instal·lació de comerços dignes i de quali­tat perquè són ells els que en

Si CiU guanya les eleccions, Jaume Tubau serà regidor de comerç FOTO: X. /..

moltes ocasions vendran la ciu- comercial '"que no hauria de tat als visitants." Totes aques­tes propostes haurien d 'anar acompanyades d'un pla d 'em­bel l iment del centre històric que permetés convertir el nu-

patir per la competència de les grans superfícies comercials". "La millor competència és te­nir unes bot igues boniques i de qualitat. I si això s'aconse-

cli de la ciutat en una gran àrea gueix, el peti t botiguer no es

veurà afectat pe ls grans co­merços", ha sentenciat l'alcal-d a b l e d e C i l l .

El possible regidor de comerç

L'acte d'exposició de les pro­postes sobre comerç va servir també per presentar Jaume Tu­bau com a més que probable regidor de comerç en cas que CiU guanyi les eleccions. Re­coder va destacar el caràcter emprenedor de l 'expresident de Sant Cugat Comerç, que va qualificar de "molt bon fitxat­ge". Tubau, per la seva banda, va retornar els elogis a Palcal-dable i va confessar que estava "molt il·lusionat per la possi­bilitat de poder treballar per a la meva ciutat".

Tubau, número 7 de la llista de CiU, va apostar per la cre­ació d 'un consell del comer­ciant des d'on es coordinarien iniciatives en favor del comerç, com ara els plans de dinamit-zació. Tubau va cloure la seva intervenció indicant que creu molt en aquella frase popula-ritzada per l 'alcalde Joan Ay­merich que diu que "el que és bo per a Sant Cugat ha de ser bo per al comerç local, i el que sigui bo per a a q u e s t darrer també ho serà per a Sant Cu­gat".

Els socialistes volen convertir can Fio en una escola-taller per a les Planes

Jordi Menéndez presenta el seu programa al districte

AI.ÍCIA.D.BIJ

"Un dels projectes més empre­nedors i innovadors del nostre programa al districte de les Pla­nes és el propòsit d'adquirir la finca de can Fio per crear una es­cola-taller on puguin treballar jo­ves de secundària que no vul­guin continuar els estudis i que vulguin aprendre oficis relacio­nats amb la restauració o la cons­trucció. I un cop rehabilitada la masia, convertir-la en un albergo una casa de colònies relacionada amb el parc de Col l se ro la . " Aquesta és una de les cinc pro­postes que l'alcaldable del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) de Sant Cugat. Jordi Me­néndez, va fer diumenge al matí en un acte públic a la plaça de la Creu d'en Blau al districte de les Planes.

Acompanyat per un membre de la llista, Juan Manuel Cayuelas, el candidat socialista va voler fer una acte simbòlic i especial a les Planes "per explicar el programa i el nostre compromís amb la bar­riada".

L'execució urgent del Projecte

especia l de reforma interior (PER1); l'ús dels equipaments cívics i culturals de les Planes i la finalització de la xarxa bàsica d'enllumenat, clavegueram i de­puració d'aigües residuals, així com la dotació al districte d'un servei de manteniment de nete-

Jordi Menéndez:

"Sant Cugat té un

deute de solidaritat

amb les Planes"

ja; la millora dels accessos a la ba­rriada i la descentralització del municipi van ser els punts trac­tats per Menéndez en el seu dis­curs electoral.

"Sant Cugat té un deute de so­lidaritat i d'equitat amb el barri de les Planes perquè en molts anys no s'ha fet cap inversió amb l'excusa de la manca de l'apro­vació del P E R I . D'aquesta ma­nera, Menéndez va demanar que la comissió d'organisme aprovi urgentment i sense més dilació el

PERI, i que la seva gestió es pu­gui fer amb un instrument de gestió, que no va definir, que de­pengui del consell de districte.

La necessitat d'ampliar el cen­tre cívic de les Planes va ser el segon dels temes tractats per l'al­caldable socialista en l'acte de diumenge. "L'activitat de la bar­riada afortunadament fa que el centre s'hagi quedat menut", as­segura Menéndez.

El tercer dels punts girava en­torn dels accessos tant per als vehicles com per als vinanants al districte de les Planes, de la ne­cessitat d'asfalcar els carrers i les principals vies d'accés, com el camí de can Fio o el camí del De­sert, entre d'altres. Menéndez també va parlar d'un projecte de reforma del transport urbà mu­nicipal, que connectaria els au­tobusos amb els ferrocarrils de la Cieneralitat, tant en tarifes com en bitllets, horaris i marquesines.

Finalment, el candidat socialis­ta va insistir en el seu projecte de fer de Sant Cugat un munici­pi descentralitzat. "Que hi hagi cinc districtes en el conjunt del municipi i que tots tinguin com­petències de gestió."

Per u MtiitiKÏ· , i .<!.>: U un deute amb les Planes FOTO: X. I..

AUX VYD La solució més adequada

m portes de seguretat

12 Política ELS-íCAIVrOr»S Divendres, 28 de maig de 1999

K L i: C: C I O \ s M I M C I P A L S I I "\ ^ (> {>

ERC inicia la campanya apostant pel progrés i la natura

Carod-Rovira dóna suport a la llista santcugatenca

ANNA BORAI

Progrés i natura. Aquestes són les ducs directrius que els membres de la secció local d'Esquerra Re­publicana de ('atalunya (ERC) han volgut assenyalar en cl seu lema per a les properes eleccions municipals.

"Pel progrés, perquè volem que la ciutat avanci amb serveis, equi­paments i qualitat de vida tant al centre com als districtes", explica­va dimarts el candidat republicà, Eduard Pomar, "i per la natura, per­què tot aquest progrés no pot anar mai en detriment de la natura."

Segons l'alcaldable, ERC aposta per "una integració de Sant Cugat amb la natura que implica la des-programació i desqualificació dels terrenys de l'Eix Vertebrador". Pro­jecte urbanístic de l'actual equip de govern que, per a Pomar, "si fos construït faria créixer la ciutat d'u­na manera molt desordenada.

Però aquesta no és l'única base del programa que els republicans van presentar de manera oficial di­

marts, en un acte en què van inter­venir també Jaume Busquets (ex-tinent d'alcalde de Medi Ambient i quart a la llista republicana) i Josep-Lluís Carod-Rovira (secretari ge­neral del partit) i que va comptar amb la presència de Sara Beltran (número dos de la candidatura re­publicana).

Un programa que el secretari ge­neral del grup republicà va qualifi-

ERCvol que

"la ciutat sigui

sostenible i tingui un

entorn equilibrat"

car com a "programa de govern, que no és idealista sinó aplicable". El coordinador d'aquestes propos­tes, Jaume Busquests, va assenya­lar també la qualitat de "decisiu", atès que estava basat "en l'objec-tiu que Sant Cugat tingui un en­

torn equilibrat i sigui una ciutat sos­tenible", i seguint l'objectiu mar­cat prèviament per Pomar d'esde­venir "la força que eviti el pacte entre CiU i PP i decideixi un equip de govern progressista".

Busquets va provar de resumir el programa en set punts: el primer, l'aturament de la "massificació ur­banística" i la protecció de la natu­ra (concretament tots els espais na-turals que queden , inclosa la conversió de Torre Negra en parc rural).

Però també va destacar altres as­pectes, com la creació d'un hospi­tal públic -amb convenis amb l'­Hospital General de Catalunya i l'Institut Català de la Salut- i un altre CAP al centre; un major im­puls dels temes d'ocupació, per­què "els cursos de formació són necessaris però no suficients"; l'a­posta per les escoles bressol pú­bliques i gratuïtes, i promoure la ciutat com a seu del Fòrum 2004 de la cultura. En l'aspecte urba­nístic, aconseguir un equilibri te­rritorial dotant els districtes "fent

ERC manifesta que és l'única força que és alhora d'esquerra i catalanista. K: X. L.

servir un pla d'inversions pluria-nual que ho aconseguiria en 8 anys". I també promoure la cons­trucció d'habitatges, perquè, en pa­raules de Busquets, "Promusa és discriminatòria i insuficient", punt que Carod-Rovira va assenyalar es­pecialment, com a prioritari.

Respecte a com dur a la pràctica

totes aquestes idees, els republi­cans sostenen que continuen allun­yats de preacords i que només pac­taran "sobre punts de programa", és a dir, amb altres forces que res­pectin les propostes republicanes. Perquè, segons Carod-Rovira, te­nen l'oportunitat de marcar la di­ferència.

L'alcaldable del PI presenta lema, llista i V

programa electoral sota l'aval d'Angel Colom

El partit es fixa com a objectiu aconseguir que el PP no governi A. C.

- Sant Cugat -

Vern fi pas endavant. Aquest és cl lema que el Partit per la Independència (PI) ha triat per p re sen ta r - se a les e lecc ions municipals de Sant Cugat. Un pas endavant que segons Ma­nel Pardo, alcaldable de la for­mació, cal fer "per tal de pre­parar la c iu t a t a m b vista al segle XXI". La formació inde­penden t i s t a ja ha fet aques t pas i. després de presentar una llista, encapçalada per cinc sat-cugatencs -Manel Pardo. Fran­cesc Querol , G e m m a Cuni l l , Salvador Mayol i Albert Sal-vitja-, ha començat a treballar en un programa q u e p r e t é n adequar la ciutat al nivell i les exigències que mereixi qual­sevol c i u t a t q u e vu lgu i ser capdavantera en el pròxim se­gle.

" H e m de ser c a p a ç o s d e somniar el Sant Cugat del se­gle XXI. Aquesta ciutat ha can­viat molt en els darrers anys i ara li calen propostes noves i

Pera Colom, el principal o/i/irfiii és promocionarels governs patriòtics F()TO:X. /..

atrevides per encarar aques t xima legislatura. futur." El president de la for­mació independentista , Àngel Colom, considera que Sant Cugat ha de ser una vila "dinà­mica però no classista i que sà­piga reconciliar la política amb la ciutadania", unes fites que el PI s'ha marcat per a la prò-

Mantenir el P P a ratlla

Interessos locals a banda, acon­seguir que el PP no governi serà el principal objectiu de la for­mació en les 122 ciutats on ha decidit presentar-se. En aquest

sentit, Àngel Colom ha llançat una advertència a tots els votants de CiU: "Apel·lo als ciutadans perquè analitizin si votar CiU -un partit bel·ligerant envers Ca­talunya- no pot voler dir per­metre l'entrada del PP als go­verns municipals" , afirmació amb què el president republicà va fer una clara al·lusió a la pos­sibilitat que aquestes dues for­macions arribin a un pacte de govern. Com a contrapartida, Colom va indicar que el PI aju­darà a crear el màxim nombre de governs municipals patriò­tics, perquè "l'etapa que ence­tarem el 14 de juny serà la del re-llançament de Catalunya".

Pel que fa a les conseqüències de l'escissió d 'ERC, Colom s'ha limitat a dir: "Dos no es bara­llen si un no ho vol, i el PI no ho vol." Segons Colom i Pardo, el votant del PI no ha de ser ne­c e s s à r i a m e n t un e x v o t a n t d ' E R C i, per tant, l 'enfronta­ment per aconseguir vots no serà només amb el grup republicà, "sinó amb totes les formacions polítiques".

Debats per a tots els gustos i interessos

A.C. - Sant Cugat -

Avui comença oficialment la campanya electoral i amb ella s'intensificarà l'organització de debats, mítings i actes de pro­moció de tots els partits polí­tics. Enguany han obtingut una importància significativa els de­bats entre tots els alcaldables. unes trobades que ja han deba­tut sobre la política de dones, les associacions veïnals i el dis­tricte de Mira-sol. Hi ha enca­ra, però, molts temes per tocar.

Aquest vespre a les vuit es farà a la Casa de Cul tura un debat per parlar sobre solida­ritat i polítiques de cooperació. Per dilluns vinent, a les 9 del vespre, se n'ha previst un al­tre per debatre sobre el comerç local. Serà a l 'ANC. I, final­m e n t , per d imar t s dia 1 de juny, a les vuit del vespre, s'ha programat un altre debat sobre qüestions mediambientals.

La Plataforma del 0'7% i més, Sant Cugat Comerç i el Grup de Na tu ra del C l u b M u n t a ­nyenc són els convocants d'a­quests actes.

Q S /GMYTONS Dn.endres. 28 de maig de 1999 Política 13

Fi de l e g i s l a t u r a

L'hora dels adéus Els regidors i Falcalde intercanvien lloances i retrets en el darrer ple d'Aymerich

Ai RA COSTA

-Sant Cugat -

L'hora dels adéus ja ha arribat, però aquest no podia ser un co­miat senzill i curt. 12 anys de go­vern de Ciü , i especialment de Joan Aymerich, van dotar de transcendència la cerimònia de comiat que va fer-se dimarts pas­sat al darrer tram del ple munici­pal. Regidors i alcalde van inter­canviar retrets, i sobretot elogis, al que ha estat una de les etapes polítiques més importants per a la ciutat, ni que sigui pel gran can­vi que en aquests darrers 12 anys ha patit el municipi.

En un discurs llarg i sentit, l'al­calde, Joan Aymerich, va repassar una darrere l'altra totes les inicia­tives que ha fet possibles des de l'Ajuntament en els seus anys de dedicació a la política municipal: la construcció dels Túnels de Vall-

vidrera, la creació i consolidació de PROMl'SA, l'arranjament del centre històric de la ciutat, el pro­cés de protecció de Torre Negra i rodals, la constitució dels consells de districte, la creació de les regi-dories de comerç i de descentra­lització territorial, l'establiment d'un fons d'art, el disseny del pro­jecte de telecomunicacions Sant Cugat Obert... Un seguit de con­secucions que, segons l'alcalde, demostren "la política de fets" que CiU ha du t a t e r m e en aquests 12 anys i que ell va il·lus­trar indicant: "Caminant 100 me­tres endavant, endarrere, a la dre­ta o a l'esquerra des de qualsevol punt de Sant Cugat sempre es topa amb alguna cosa que s'ha fet sota el meu mandat."

Va ser, però, en l'apartat de va­loració personal quan Aymerich va expressar les paraules més sen­tides. Va confessar, l'alcalde, que

pel seu caràcter ha passat per mo­ments "molt tristos i de molta so­ledat", però tot i així va assegurar que donava per bons tots aquests anys de dedicació a la ciutat "per tot el que m'han permès apren­dre i perquè servir com a alcalde al poble on s'ha nascut és una de les majors aspiracions que pot te­nir un polític".

La nota negativa va introduir-la a l'hora de valorar els darrers me­sos de mandat, un període mar­cat per la crispació "i pels continus intents d'embrutar la meva imat­ge personal i política", segons pa­raules d'Aymerich. Tot i així, l'al­calde també va agrair el suport expressat per alguns funcionaris, el respecte d'alguns regidors i la paciència dels periodistes locals i comarcals.

Joan Aymerich deixa l'alcaldia i, amb ell, marxen 12 anys de polí­tica de creixement de la ciutat. Un llarg aplaudiment va t/nuarel'darrerple //'aquesta legislatura FOTO: X. I..

PSC: el comiat d'un històric que també marxa

•Per a .Àngel Casas, por­taveu del grup socialista, el de dimarts va ser un dia "d 'especia l t rans­cendènc ia" pe rquè , a banda d'acomiadar la le­gislatura i l'alcalde, tam­bé anunciava la seva reti­rada de la vida pública i política.

Kl seu comiat va ser trist, i és que Casas marxa de l'Ajuntament "amb la re­cança de no haver acon­

seguit que les idees i pro­postes de l'oposició s'in­tegressin en la gestió de l'equip de govern". El so­cialista va lamentar la ine­ficàcia de les mocions i la resistència "bizantina" de l'equip de govern a ac­ceptar idees externes i va cloure la seva intervenció amb una esperança : "Com a ciutadà, espero poder veure que en un futur això sigui possible." Àngel Casas FOTO.X.L.

PP: el suport polític que es projecta al futur • El PP ha donat suport a CiU en un 97% de les ocasions en què s'ha pre­sentat un punt al ple mu­nicipal. l 'n suport polític que Jaume Tarragó, por­taveu del PP, va constatar en la seva intervenció al ple com a lloança del que va dir que li semblava una bona política. Tarragó va advertir, a més, que "mal­grat el to despectiu amb què l'alcalde ens ha trac­

tat en nombroses oca­sions" tornarien a donar-li aquest suport "perquè creiem que les iniciatives que ha promogut eren bo­nes per a la ciutat".

El portaveu popular, però, va considerar que l'alcalde no ho ha fet prou bé i va encoratjar el prò­xim equip de govern a treballar amb més dure­sa en el camp de les fi­nances municipals. Jaume Tarragó FOTO.X.L.

IC-V: la prudència de la diplomàcia • "En els darrers qua­

tre anys s'ha arribat a acords molt importants, com l'aplicació del Pla economicofinancer, l'a­provació del PER1 de les Planes o el procés de pre­servació de Torre Negra i, per tant. el balanç que hem de fer és positiu." Amb aquestos paraules, el portaveu d'IC-V, Fran­cesc Ciodàs. donava el primer cop a l'esquena a

Aymerich i reconeixia "la seva gran dedicació" a la ciutat. Amb tot, Godàs va apuntar: "Prefereixo recordar l'Aymerich dels primers anys."

Pel que fa a la resta de formacions, el regidor d'IC-V va voler retre ho­menatge a Àngel Casas i Joan Ciaya (PSC), "dues persones amb les quals hem descobert una gran sintonia".

ERC: L· veu crítica deh excompanys de govern

Francesc Godàs FOTO.X.L.

• El balanç que el regi­dor d 'ERC, David Sam­pere, va fer del mandat de Joan Aymerich va es­tar marcat per l'anàlisi del trencament del pacte de govern que entre 1995 i 1W8 van mantenir ERC i C i l . Sampere va indicar que després de la divisió política "s'ha posat de manifest la impossibilitat de fer política en termes de discussió, debat i con­

sens" i va assenyalar, amb contundència, que l'al­calde "no ha estat a l'alça­da de les circumstàncies".

Així mateix, el regidor republicà va retreure a Cil "que sempre deixi en darrer terme la qües­tió nacionalista".

Sampere només va te­nir paraules d'elogi per als companys de l'oposi­ció "per la feina que hem fet entre tots". D/n-id Sampere FOTO: X.L.

CENTRE DE LA IMATGE Rapa d*De (MM* 9 - W. 03 87B9S 74 - S M

digital B teu distribuïdor de cameres material digital Kodak a Sant Cugat point

Ofertes recomanades A l'hora de revelar els teus rodets no ho dubtis, a Z00M et donem la màxima qualitat 1 el millor serveil

U n .1 l i o l <~ J <i <i n l i .1 I e n 1 5 . 0 0 0 | ) t c s l <- s c ,1 ni c i i>

l l t t 1 6 . 9 5 0 aaw. (mm»»)

jarama 1M 41.100 paa. (marit*)

HSlC41NTO>S

"14 Opinió

_ ^ L . Divendres, 28 de maig de 1999

ELS CANTONS Setmanari independent de Sant Cugat del Vallès

V n S , Premsa Local W d* Sani Cugat S.L.

Carrcr Sant Antoni, 15, baixos • 0819O Sant Cugat del Vallès Tel. 5H9 62 82 - Fax 589 20 91

Kdició electrònica: http://vilawcb.com/santcugat K-mail: santcugati&vilaweb.com

CofiMtl d'Administració *Ramon Grau (president)

Josep M CabrerÍ7x\ Pere Ksqucrda i Xavier Kornclls (editor delegat)

Directora Aura Costa

Redacció PolilirB/Entorn/Opinió: Aura ( osta: Sof-Í4-taty Eciuionüa: Anna Rorau:

Cultura: ttuth Casals: report»: Alcx l.ope/;

Solitlarítiit: Mònica Bernal*.

Com· rc la l (larmen Kvjralar

Conaoll Editorial Ramon (írau I president I Josep M Cabrcri/ouiceprcsidenl)

\ íctor Alexandre.l'rancesc Carbó. Jordi Casas, Narcís Castanyer, Albert l)e l'ablo. l'ere Kst|uerdj. Xjvicr l'omells. Krisrian

Uerljolzheinier. Rogcli Pedró. Rjmon l'ros, l.luís l'mg, Kmili Rcnc, Mana Sobirà. Paco Soler. Josep A. leixidó, Joan Tortosa. Josep M Sans Travc. Joan Troyano,

Jaume Inhali. Hector Vall, \ i i r u Zabala Aura Costa (secretària)

Subacripcions l.juraM..nter

Fotografia \ . I M I .airosa i Kduaid I jnnscs

Diss«ny I maquetació (icmm.i Jurado

Correcció

Impressió l<otMiiprcs.'<7.'i4llii;

Distribució llum Valies 's I. Icl S-

Dipósit k-ynl < i I -tt >=.

( ï ) A C P C

\s.c C/ Marcí taadoreda. t. Local 7

fel ta 5 « 23 71 SantCugol

Distribució d'ELS 4 CANTONS als subscriptors

D imarts d'aquesta set­mana ha tingut lloc el darrer ple d ' a q u e s t

mandat, molta expectació a la sala gran de l'Ajuntament i una mica de "morbo" per part dels assistents per escoltar l'últim parlament que com a alcalde adreçava Joan Aymerich, qui ha dirigit els plens dels darrers dotze anys.

Amb Aymerich deien adéu un bon grapat de regidors tant de l ' equ ip de govern com dels grups de l'oposició, dels quals només un repeteix com a al-c a l d a b l e , F r a n c e s c G o d à s . d'IC-V.

Hi havia la incògnita de si seria un pic carregat de bons propòsits o bé s'aprofitaria per reblar el clau que darrerament ha crispat l 'ambient de les da­rreres sessions. Finalment hi va haver una mica de tot, fins i tot es van aprovar temes tan importants com la cessió dels t e r r e n y s de l nou CAP. el PERI de les Planes i projec­tes com el de la urbanització de can Cabassa o la presen­tació de l'auditoria de can Ma­tes, que finalment ha recone­g u t q u e s ' h a n p r o d u ï t irregularitats i alguns errors

E d i t o r i a l

L'últim ple de procediment, però també demostra que la reparcel·la-ció de terrenys ha estat favo­rable a l 'Ajuntament amb su­p e r à v i t i n c l ò s . E n a q u e s t darrer tema és bo que s'ha­gin aclarit els dubtes de la da­rrera e tapa d 'Aymerich i és de justícia haver-ho demos­trat en aquest ple, tot i que de cara a la llum pública pot­ser convindria demanar res­ponsabilitats als tècnics i caps d 'urbanisme d 'aquests errors de p roced imen t que tantes hores d e d i s c u s s i o n s i e s ­forços esmerçats han malba­ratat els nostres polítics.

En aquest tema, el portaveu del grup municipal socialista, Àngel Casas, va voler aprofi­tar aquest darrer pic per de­manar la dimissió, amb els al­tres grups d 'esquerra IC-V i ERC, del director de l'Area d 'Lrbanisme i del cap de pla­nejament.

Si aquest tema feia preveu­re un ple massa agre per ser l'últim, la segona part va can­viar de rumb i va arribar l'ho­ra en què es van deixar, en la majoria de grups, antigues pi­cabaralles per agrair, valorar, fer memòria i parlar més amb

el cor que per a l 'electorat. Fou llavors, quan feia tres

hores que havia començat el ple, quan la sala va agafar un caire més humà, de més con-fidencialitat. Es van tancar per un moment les ferides i la ma­joria de portaveus van adreçar paraules de reconeixement i balanç. Era el que tocava en un dia com aquest, a excep­ció del portaveu del PP, l'ú­nic s u p e r v i v e n t en la nova candida tura , que va desen­caixar a tothom reclamant que se solucionin els abocaments d 'excrements domèstics per part d'alguns habitatges a la riera i un reconeixement per l 'equip de govern del Sr. Az­nar. ( In ciri trencat en un mo­m e n t p le de s i m b o l i s m e s com l'últim ple. Tampoc no va escatimar crítiques i rebuig a l 'equip de govern i a l'alcal­de el regidor d ' E R C David Sampere , formació que du­rant més de 2 anys va integrar el mateix equip. El portaveu d'IC-Verds, Francesc Godàs, fou elegant i fins hi tot va in­troduir un to d 'humor que es va agrair per part de la sofer­ta concurrència. El PSC, tot i el balanç crític sobre l 'her-

metisme a l'hora de pactar per part de l 'equip de govern, va donar un to institucional i de reflexió personal del bagatge de Casas, qui recordem que va esdevenir al 79 el primer alcalde santeugatenc en de­mocràcia.

Pasqual d'Ossó, portaveu de CiU, va reconèixer a nivell po­lític i personal la tasca d 'un emocionat Aymerich, que es guardava l'última intervenció.

El moment esperat fou al fi­nal, quan l'alcalde va llegir un llarg discurs en què va fer un extens repàs de tots els deu­res fets d 'aquests dotze anys. Un Aymerich desconegut en els plens va sincerar-se amb una act i tud que els polítics haurien de practicar més so­vint si volen fer-se propers a la gent. Després de reconèixer p e r s o n e s a m b noms i cog­n o m s va d e m a n a r q u e e ls amics que ha fet sent alcalde els continuï tenint a partir d'a­ra i que els que ha perdut els retrobi. I és que la nova si­tuació ben pròxima d'Ayme­rich compor ta descobr i r si­tuacions oblidades al mateix temps que es descobreix un nou escenari personal.

El l e c t o r e s c r i u Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials

o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, cl telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos,

i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Una explicació raonable

Com a conseqüènc ia de les notícies aparegudes el dia 14 de maig en aquest diari i atès que aquesta informació posa en ( jües t ió el bon nom i el prestigi de l 'Escola d 'Arqui­tectura del Vallès, volem ma­nifestar el següent:

1. L'Escola celebra tradicio­nalment la seva festa anual des de l'any 1974 i a la seu de Sant Cugat des del seu trasllat l'any 1992. Dins aquestes activitats sempre hi ha hagut actuacions musicals a la nit.

2. Amb mot iu del 25è ani­versari del centre va tenir lloc la setmana cultural i musical. Tant les actuacions dels intèr­

prets al llarg d 'aquesta setma­na com l 'actuació del passat dia 12, amb el conjunt Azuca-rillo's King (finalitzada a la 1

de la matinada) van ser anun­ciades a tots els mitjans de co­municació per fer extensiva la invitació als ciutadans de Sant C u g a t , to t e s p e r a n t la seva participació i tolerància.

3. Tant l 'Escola com la TJPC han estat empre respectuoses en la formalització dels tràmits previs a aquestes celebracions. En aque ts cas, es van lliurar en mà, com cada any, a l'A­jun tamen t de Sant Cugat i a la policia local, les cartes on es comunicava l 'horari de la

festa i les diferents activitats a realitzar..

4. No ha estat mai la nostra intenció que un acte tradicio­nal i festiu pogués crear tants problemes a alguns ciutadans de la població, per la qual cosa d e m a n e m d i scu lpes per les possibles molèsties ocasiona­des.

5. Malgrat això, agraïm l'as­sistència dels veïns que ens van acompanyar un any més. / MIGUEL USANDIZAGA (Sant Cugat) .

Sorolls d'estiu

Ha arribat el bon t e m p s i la t e m p e r a t u r a és encara prou agradable per poder deixar les f inestres ober tes i que passi l 'airet. Que bé, no? Però tot d 'una , i més sovint del que ningú voldria, passen aquells borinots jovenets que p o d r i e n d e s p e r t a r un mor t ; aquells pilots sense casc que fan tant de soroll per a no res; aquells personatges picats pel mal de cridar l 'atenció a qual-

JUVÉ, GAVARA, BECH i ROVIRA ASSOCIATS, S.A. »s»e*»0

BELL& ATS

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal

Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral

Serveis Jurídics «w

Rambla del Celler, 17 • Tel. 93 674 17 84- Fax 93 674 1615' 08190 SANT CUGAT

sevol p r e u s e n s e adonar - se que potser molesten. En de­finitiva, els conductors de mo­tos " t rucades", que han estat manipulades potser per córrer més, però que pel mateix preu pene t ren en les nostres vides d ' u n a manera a b s o l u t a m e n t estr ident . Per pocs moments , sí, però amb una intensitat de soroll pe r d è c i m a d e segon q u e fa posar els t i m p a n s de punta.

Ara que s'acosten les eleccions i to thom fa els possibles per quedar bé, no estaria de més q u e l ' a u t o r i t a t a m b c o m ­p e t è n c i a ac tués com hauria d'actuar. No és pas una tasca difícil, se'ls sent des de qual­s e v o l p u n t i ja q u e t e n i m aquest Sant Cugat tan civilit­zat i de m a q u e t a futur is ta , doncs.. . / SEBASTIÀ BORG (Sant Cugat) .

ELS/CANTONS Divendres, 28 de maig de 1999 Opinió 15

La l l o t j a

Resposta a Boehringer Ingelheim AMADOR CONTRERAS

Vaig p r o m e t r e en els meus escrits pagats al Gran San t C u g a t q u e

deixava de publicar-los per no interferir en la campanya elec­toral i de ixar t reba l la r t ran­quil·la la Comissió del Turó de Can Matas. Però per al·lusions a l'entrevista efectuada a E L S 4 C A N T O N S al senyor M a n u e l

García Garrido, conseller dele­gat de Boehringer, sol·licito se serveixi publicar el present es­crit i em doni l'oportunitat d'a­clarir els punt següents:

lr. Als meus reportatges pa­gats aclareixo que qui deu els diners és l'Associació de Pro­pietaris, però resulta que qui mana allà és Boehringer. Tam­bé dic que el meu germà for­ma part de l'Associació i ha de pagar, però resulta que volen que pagui despeses que es va comprometre a pagar Boehrin­ger en un conveni urbanístic. Hi ha una sentència del Tribu­nal Superior de Justícia de Ca­talunya de 15-4-97 que con­creta que, entre altres coses, les obres destinades a sistemes ge­nerals no les han de pagar els altres propietaris, com tampoc no haurien de pagar obres di­mensionades per ús industrial els que només reben obres per

a oficines que serien molt més barates. Segons l'Associació, és a dir Boehringer, el meu germà ha de pagar més de 300 milions i això és totalment fals.

2n. No és veritat quan el se­nyor García Garrido diu que no

"Es fals que el meu

germà degui més de

300 milions a

l'Associació"

s'hagi anat als tribunals, el meu germà ha recorregut moltes ve­gades a l 'Ajuntament i després als tribunals, però aquesta so­lució és molt lenta i trigarà anys a resoldre's, per això he fet ús del meu dret legítim d'acudir a la premsa.

3r. Em ratifico en què Boeh­ringer és una fàbrica de pro­ductes químics contaminants, i que mai no havia d'haver-se ubicat al cor d 'una zona resi­dencial; encara que tingui els seus mecanismes de depuració, aquests poden fallar com s'ha demostrat en moltes ocasions, per això els ajuntaments reti­

ren les fàbriques de les zones residencials. 4t. Boheringer està en el seu

dret de demandar-me judicial­ment quan vulgui, el que pas­sa és q u e diu q u e m 'ha d e ­mandat i jo encara no me n 'he assabentat, l'únic que sé és que han reconegut al Jutjat de Rubí demanant l 'empar al jutjat pel tall de ls carrers del pol ígon al·legant que les instal·lacions les han inaugurat SS.MM. els Reis i altres autoritats i que puc perjudicar la seva economia i els sempre recurrents llocs de treball per no tenir accés, quan la realitat és que tenen un altre accés de ga i rebé la mate ixa distància pel camí del costat i la urbanització no ha estat rebuda per l 'Ajuntament ni Cobyser l'ha cobrat. És més, en aques­tes circumstàncies si hi ha un accident seria responsable la meva representada, per la qual cosa jo m'oposo a ser cornut i pagar el beure alhora.

5è. També resto a a la dispo­sició del periòdic que vostè di­rigeix per si vol qualsevol acla­r iment sobre ( 'assumpte per tenir noves dades que són molt interessants, i és que tinc la im­pressió que els directius de la Boehringer ni se n'adonen. Per

exemple, tinc una carta del se­nyor García Garrido de febrer del 99, en la qual manifesta que no sabia res de la detenció que vaig fer de la meva pròpia obra pels vigilants de seguretat l'any 97, demanant-me disculpes el senyor Ferrer, apoderat de Bo­ehringer, va dir davant la co­missió, i així consta per escrit, que l'any 1989 es van entendre amb l'Ajuntament sense comp­tar amb la resta de propietaris i el 14.05.99 l'advocada de Bo­ehringer afirma davant el Jutjat de Rubí que li subminis t ren productes tòxics a la fàbrica de Sant Cugat.

"Els que no som

influents no tenim

altra sortida quefer

articles pagats "

6è. D'una banda, Boehringer sempre que pot aprofita per dir que jo estic publicant articles pagats, com si això fos dolent. En la meva opinió, les perso­nes que no som influents no te­nim altra sor t ida , de la qua l

n 'es t ic molt satisfet p e r q u è , gràcies als meus articles pagats, s'ha format la Comissió Labo­ral del Turó de Can Mates i tinc l 'esperança qe l 'assumpte s'a­clareixi i s'esbrini molt aviat, sense esperar la resolució dels tribunals. D'altra banda, Boeh­ringer presumeix constantment d'estimar molt Catalunya i Es­panya, per bé que, en la meva opinió, no ho demostra pagant l 'impost de societats, en con­cepte del qual no ha pagat ni una sola pesseta en nou anys, cosa lògica si es gasta els diners en contractar lobbys pe rquè vinguin les autoritats a inaugu­rar la seva fàbrica i pagant fac­tures as t ronòmiques indegu­d a m e n t , a c a n v i q u e l 'Ajuntament li faci favors in­deguts a càrrec d'altres ciuta­dans de Sant Cugat i del propi Ajuntament.

7è. Per últim, la Comissió for­m a d a per l ' A j u n t a m e n t e m consta que té moltes dades d'a­quest cas i crec que informarà al proper i darrer ple d'aquesta legislatura, per la qual cosa seria molt interessant per als lectors del seu periòdic que informi de les conclusions de la Comissió.

Amador Contreras és constructor

El Sever i en T i t o

•4 ^ W * ? »>?»"- ,i- - ri.v ; »$m? Í^ -1." -.ííxL'iz.

EL V·VòeÀL-

A S A N T CV1&AT

\NWfe\)R£(0 EL

T PsMfUoRv

t >0 SE

Si v\\ V\fsJ

ALGUNA £_£ ^ ^ ? / KBLAC\c.. . J

\e\yi ?/*

El p o r x o

Vint anys de Penya Blaugrana

E l 16 de maig de 1979 es va disputar la final de la Recopa d 'Euro­

pa a Basilea, on els equips fi­nalistes van ser el F.C.B. i el F o r t u n a d e D o o s e n d h o r . Aques ta emocionant final la va guanyar el F.C.B. amb el r e s u l t a t de 4 a 2. A c o n s e ­qüènc i a d ' aques t a final, un g r u p d 'a f ic iona ts s an teuga -tencs van decidi r reuni r els seus capitals i fundar a la nos­tra ciutat una Penya Blaugra­na de Sant Cugat. Els senyors f u n d a d o r s van se r e l s s e ­güents: Joan Aymerich, actual alcalde de la ciutat, Josep Ma­ria Casas, Josep García i Isi­dre Sitges.

En aques ta penya , com en totes les penyes , s 'organitzà una junta directiva presidida pel senyor Julio de Paz, que s 'encarregava del funciona­m e n t i de l 'o rgani tzac ió de l ' e smen tada jun ta . De mica

MARTIN REVERTE

en mica, la Penya va anar crei­xent gràcies als socis, i a par­tir d 'aquí s 'organitzaven acti­v i t a t s a la seu i s o r t i d e s al Camp Nou en autocar.

Gràcies al gran Futbol C lub Barcelona i a la Penya molts aficionats i s impati tzants han recorregut moltes ciutats del

Vint anys després, la

Penya Blaugrana

s'ha convertit en

una gran família

mon acompanyan t s e m p r e 1 donant suport al Barca.

La Penya Blaugrana, amb do­micili al carrer Sant D o m è ­nech 15, actualment té la seva pròpia seu i una gran escola de futbol base que consta de

15 equips de totes les catego­ries, inclosos dos equ ips fe­menins i un de futbol sala.

Gràcies a tots els equips , els joves futbolistes han pogut re­córrer molts llocs del món i fer grans amistats que cada vega­da es reforcen més mitjançant els torneigs internacionals.

Vint anys després, la Penya Blaugrana s'ha conver t i t en una gran família b l a u g r a n a q u e cada vegada va cre ixent més i més gràcies a l'esforç de moltes persones que hi treba­llen cada dia.

Aquest any la Penya celebra el seu vin tè aniversar i a m b gran orgull per als penyis tes i e s p e r e m c e l e b r a r - n e m o l t s més amb molts èxits esportius com fins ara.

Visca el Barca i visca la Penya!

Martin Reverte és president de la Penya Blaugrana

de Sant Cugat

16 Opinió ELS /CANTONS Divendres, 28 de maig de 1999

El t e r r a t

Drames humans M O N T S E R R A T RUMBAU

Les imatges de televisió ens mostren dia rere dia la tragèdia del poble kosovar. Fa quatre dies vivien t ranqui l · lament a les seves ciutats o als seus po­bles, com nosaltres. Ara ho han perdut tot, les seves cases, les seves pertinences, els seus do­cuments , la seva identitat . Ja no són n ingú . Se ' l s obliga a abandonar el seu país, això els que han tingut la sort d'acon­seguir marxar, perquè molts ja es troben ara sota terra. Les se­ves cares mostren dolor, cansa­ment i també por. Expl iquen fets terribles, cascs cremades, pobles arrasats, els últims en sortir, expliquen que els serbis fan servir els joves kosovars per cavar t r inxeres i que els ex­t r euen sang, sang que ha de servir per als soldats serbis. Si ens pensàvem que els vampirs només existien a les pel·lícu­

les, ara veiem que son reals i que ronden per Europa. Men­tre al nostre país vivim tran­quils, l 'èxode, el dolor i el pa­t i m e n t d ' a q u e s t a gen t , de ls quals tan sols ens separen tres hores de vol, és un drama més dels que ens mostren dia a dia els mitjans de comunicació. Vi­vim en un món tan ple d'imat­ges i tan ple d'informació, que la realitat està adquirint un cai­re virtual, irreal. 1 a més , en aquesta guerra, o més ben dit, en aquest in tent d 'extermini de tot un poble , ens t robem amb opinions de tota mena; molts minimitzen la tragèdia, i fins i tot tenim al senyor An-guita, líder comunista i admi­rat per molta gent, que acaba d'afirmar públicament que Mi-losevic és atacat tan sols per­què és d 'esquerres. Potser no ens haurien d'estranyar argu­

ments d 'aques ta mena, hi ha qui encara afirma que els camps d'extermini nazis en temps de la Segona Guerra Mundial no van existir mai.

A mi, tots aquests homes, do­nes i infants que es veuen obli­gats a abandonar la seva terra, aquesta gent tan desesperada i humiliada, em recorden aque­lles columnes de gent que fu­gien del nostre país, atemorits per l'entrada de les tropes d'en Franco. Han passat 60 anys del final d ' aque l l a guerra , i per això, aquests dies, trobem en moltes revistes reportatges fo­togràfics d'aquell drama. Gent també deseperada, que ja ha­vien viscut tres anys de guerra. Sortien a milers, alguns havien pogut prendre alguna cosa, d'al­tres no duien res, homes i do­nes vençuts, i amb el temor de no saber què els esperava a l'al-

tre cantó de la frontera. En un petit poble de l'altre cantó dels P i r i neus , a Sant L lo renç de Cerdans, hi ha un petit museu amb una sala dedicada als re­fugiats d 'Espanya que, fugint de les tropes franquistes, arri­baven al país veí. El vaig visi­tar fa molt poc. Hi ha cartes, documents , fotografies... Com sempre, les imatges és el que més et colpeix, veus nens amb mirades tristes i espantades, al­guns d 'e l ls sense cames , els bombardejos d'avions italians i alemanys van ser terribles en moltes ciutats, com a la matei­xa Barcelona. A mi em va im­pressionar molt una fotografia, no podia deixar de mirar-la i els ulls se 'm van negar de llàgri­mes, es veia un home jove ca­minant enmig de la neu, era alt, prim, anava en mànigues de ca­misa, i portava dalt de les se­

ves espatlles un nen petit ta­pat amb una manta, l 'home l'a­guantava amb les seves mans. No duia res, només el nen. Tra­vessava els Pirineus, el fred ha­via de ser terrible, només por­tava uns pantalons i una camisa, però caminava ferm, segur, al­tiu, com desafiant el destí que li havia tocat viure. Era l 'en­carnació de la fortalesa i tam­bé de la dignitat humana en­mig de tanta tragèdia i de tanta misèria.

Han passat 60 anys. Ara és el poble kosovar que ha de marxar del seu país, humiliat i ensor­rat. I una vegada més, davant de la magnitud d'aquesta tragè­dia, hem de parlar del fracàs de la human i t a t i, no ens enga­nyem, del fracàs de tots ple­gats.

Montserrat Rumbau és historiadora.

El s o t e r r a n i

Ajuda als refugiats COORDINADORA PELS BALCANS

Avui us expl icarem una història increïble, però ve­rídica com la mateixa guer­

ra dels Balcans. El passat 5 d'a­bril, el president del govern es­panyol, José Maria Aznar, es va comprometre a oferir ajuda econò­mica als deportats albenesokoso-vars. "He donat instruccions pre­cises perquè, de forma urgent, es destinin vuit mil milions de pes­setes a assistir els refugiats", va dir Aznar. Vuit mil milions de pes­setes són molts milions i moltes pessetes, però es poden quedar curts si es comença a malbaratar.

El govern espanyol s'ha com­promès a construir un camp de refugiats a Albània, amb una ca­pacitat per a cinc mil persones. Per edificar-lo, fa servir mà d'obra militar, és a dir, el treball de soldats

espanyols professionals. En total n'ha enviat 400 a la zona, i calcu­la que els haurà de pagar 3.500 milions de pessetes en sous du­rant els cinc mesos que hi seran. Això vol dir que cada soldat es­panyol cobrarà la mòdica xifra d'un milió set-centes mil pesse­tes mensuals de mitjana mentre estigui als Balcans.

Per traslladar tots aquests mili­tars a Albània, el govern espanyol ha utilitzat dos vaixells: el buc Ara­gón i el Pizarro. El viatge de les dues fragates fins als Balcans ha costat 1.668 milions de pessetes. Així mateix, també s'han enviat diversos avions complementaris per traslladar material. El cost? 434 milions més. Continuem su­mant. El material de campanya que els soldats utilitzaran durant

la seva estada als Balcans sortirà per 713 milions, i construir el camp de refugiats, pròpiament dit, per uns 1.200 milions.

Amb tantes xifres suposo que ja haureu perdut el compte. Els càl­culs, però, no fallen. Entre els sa­laris dels soldats, els vaixells, els avions, el material de campanya i la construcció del camps de refu­giats, l'executiu espanyol es gas­tarà, ni més ni menys, que 7.515 milions de pessetes, dels quals ni un sol duro anirà a parar als de­portats albanesokosovars. Recor­dem que el pressupost inicial del govern per ajuda humanitària als Balcans era de 8.000 milions, és a dir, que poca cosa més queda per gastar.

Finalment, el senyor .Aznar ha tingut la delicadesa de donar 604

milions de pessetes a l'Agència Espanyola de Cooperació Inter­nacional, que assisteix els depor­tats a Albània. Així mateix, també gastarà 500 milions per acollir els refugiats albanesokosovars que arribin a l'Estat.

"En total el govern invertirà 8.169 milions. Per tant, ha com­plert amb escreix la promesa d'a­judar els refugiats", va fardar l'al­tre dia el vicepresident espanyol Francisco Àlvarez Cascos. La re­alitat, però, és una altra: l'executiu ha sumat les despeses del seu con­tingent militar al cost real de l'a­juda humanitària. Davant això, nosaltres ens preguntem: Si el go­vern no hagués enviat els soldats als Balcans, potser no els hauria pagat? Llavors, per què compta­bilitza els seus sous dins el pres­

supost de l'ajuda als refugiats? De la mateixa manera ens qüestio­nem: Cal un desplegament tan gran de mitjans per construir un simple camp de refugiats? Les O N G tenen la resposta: Càritas muntarà un camp de refugiats a Albània amb capacitat per a 2.000 persones, amb un pressupost de només 200 milions de pessetes. Per la seva banda, Metges Sense Fronteres assistirà 40.000 depor­tats durant cinc mesos a Albània, amb només 775 milions. És a dir, que amb els 8.000 milions de pes­setes del govern, les O N G po­drien haver fet birgueries.

Coordinadora pek Balcans de Sant Cugat del Vallès (text basat en

informacions publicades a El País, El Periódico i La Vanguardia)

TU, 61 ET ?RESENTESIS ?ER ALCALDABLE, QUÈ fROfOSARIES EN EL TEU ?ROGRAMA ELECTORAL fER ATREURE MÉS VOTS QUE ELS ALTRES C A N W W S ?

11

Ï0NCSS5... ?R0?OSARlA FERROCARRILS I ÏEATJES D'AUTOflSTES GRAT(J|TS...?IS0S DE ?R0MUSA A 1 0 . 0 0 0 PELES' D' ARRENPAMENT...REWICCIÓ PE TOTES LES TAXES A LA MEITAT... ASSISTÈNCIA GRATUÏTA A L'HoSflTAL GENERAL PE CATALUNYA ... I ZONES BLAVES GRATÜ&EpOT, NOMÉS, ?ER SER SANTCÜQATENCS. QÜE ET SEMBLA P

I COM ES ?AGARIA TOT AIKoP /

Ho HO SÉ, ... 7 0 NOMÉS « 0 rtOfOSARlAÜ - A MÉS A MÉS, ÉS EL QUE LA GENT LI AGRADA SENTIR, NO?

E L S 4 C A N T O N 5 Divendres, 28 de maig de 1999 Opinió 17

A g r a n s t r e t s

Berta Rodríguez La raó prova de dominar el sentiment

El dibuixant Frederic Cabanes i la grafòloga Eugènia Barraehina retraten la personalitat xxx. L'estudi que ve a continuació ens revela els trets més ocults de la seva personalitat.

£ MÀ. Ca^fo-J

U na barreja de persona­litat tradicional i una mica conservadora, i

una actitud receptiva i oberta cap a les idees que li transme­ten, acceptant possibilitats de canvi, són els trets significatius que s'observen en el grafisme de la senyora Berta Rodríguez.

El seu tracte és molt agrada­ble, s'expressa de forma molt correcta i educada, la seva in­tuïció li serveix per copsar l'ac­titud i disposició que el seu in­terlocutor adopta cap a ella. La seva comunicació és clara.

És una persona sincera, amb una actitud de repte i també de necessitat d'un reconeixement cap a la seva entrega personal, que pot ocasionar alguna res­posta contundent si no aconse­gueix aquest reconeixement es­mentat.

És una persona sentimental, prova que domini el seu cap so­bre el seu cor, sense aconse­guir-ho plenament.

La responsabilitat està a ni­vell del prestigi que vol obtenir, i és per això que no es permet cap errada; és orgullosa i, en al­guna ocasió, una mica imposi-tiva. Berta Rodríguez té un caràcter

adaptable, amb una forma de ser regular i equilibrada. Té una visió progressiva i es gua­nya la confiança de les perso­nes que la van coneixent amb més profunditat.

Amb la col·laboració:

EQCRJPT SELECCIÓ-FORMACIÓ

Aragó, 208, 3r 3a - 08011 Barcelona fel. 93 451 04 39* • Fax 93 451 73 96

R e t r a t del Centre C u l t u r a l

M agistrat que no compleix la seva paraula. La germana d'un condemnat a mort confiarà en ell perquè li ha promès clemència a canvi de man­tenir relacions sexuals amb ella.

E strenat a l a Sala Gran del T N G

O obre la condició humana, Mesura per mesura és un poema sobre la vida i la mort, la misèria i la grandesa, la pietat i la crueltat, la virginitat i la prostitució, el sexe i el poder. Aquests són els principis antagònics que fan impossible l'equilibri.

u n text universal dirigit per un director internacional: Galixto Bieito.

i l . epartiment: Mingo Ràfols, David Selvas, Quim Lecina, Julio Manrique, Ferran Rané, Boris Ruiz, Manuel Dueso, Laura Gonejero, Carme Sansa, Mia Esteve...

r \ . l'obra, Shakespeare reflecteix els seus dubtes sobre la qualitat moral de qualsevol persona i la seva desconfiança en la naturalesa humana.

s2

•3

&5

PER M úsica en directe.

SL spectacle espectacular.

15 h a k e s p e a r e .

U n a o b r a de final de mil·lenni.

K a o n s metafísiques i materials faran avançar l'acció.

A. la fi, ironia, perversitat.

18 BLS4CAJVTCKSS Divendres, JH de maig de / <W

NOVA INAUGURACIÓ AL CENTRE

ftv % fflp

Jean Louis David l a marca en perruqueria

Pf. Doctor Galtes, 5 Local Comercial 2 obert d« dilluns a dissabte, de 10 a 19 h.

Tel. 93 675 61 73 PÀRQUING GRATUÏT

TRACTAMENTS FACIALS

TRACTAMENTS ANTIACNÉ

TRACTAMENTS CORPORALS

MASSATGE CORPORAL

MANICURA/PEDICURA

MAQUILLATGE

SOLÀRIUM ALTA PRESSIÓ

FISOTERÀPIA

DEPILACIONS (ELÈCTRICA)

THERMA

PRESSOTERÀPIA

BANYS DE FANG

MICROPIGMENTACIÓ

TATUATGES

REFLEXOTERÀPIA

ESTÈTICA MASCULINA

INDEPENDENT

C/ DEL SOL, 22 Tfno. 93 590 05 41 08190 - SANT CUGAT

te Ducde Todo I Dfrec ei de estètica y siempre a

Tratamientos faciales y acne Electrol i f t ing facial Depi lación (elèctrica) Micropigmentac ión Tratamiento post-parto

Tratamiento anticelulíti co y reafirmante Quiromasaje Drenaje l infàt ico UVA (facial y corporal) Masaje circulator io

Tratamientos reductor y anticelulitico a tu medida, infórmate sin compromiso al telefono 93 675 58 55

F r a n c e s c M o r a g a s , 2 5

0 8 1 9 0 S a n t C u g a t d e l V a l l è s

d IvWi 1 E S T I L I S T E S H O M E - D O N A

C A B I N A D ' E S T È T I C A H O M E & D O N A

Ufting facial

Presoterapia

U.V.A.

Tractaments facials I

i corporals

T E L . R E S E R V A D ' H O R E S

93 589 56 57

EIS4CANTCMN5

Entoni Divendres, 28 de maig de 1999 19

Cas Turó de Can M a t a s

Els números quadren LAuditoria reconeix, però, irregularitats i defectes jurídics en el procés de reparcel·lació

L'Auditoria encarregada per l'Ajuntament a un equip ex­tern per investigar el procés de reparcel·lació del sec­tor est del Turó de Can Matas ha certificat que el con­veni urbanístic subscrit entre l 'empresa Boehringer Ingelheim i l'Ajuntament de Sant Cugat va ser clarament favorable al consistori, amb un superàvit de 71.835.803 pessetes. Tot i així l'estudi constata que durant el pro­cés de reparcel·lació dels terrenys es van produir tot un seguit de vicis, defectes jurídics i irregularitats pels quals caldria exigir responsabilitats.

Ai RA COSTA

- Sant Cugat -

La feina no es va fer gaire bé, però els resultats van ser favo­rables a les arques municipals i per tant no es va produir cap perjudici econòmic per a l'A­jun tamen t , tal com havia de ­nunciat l'oposició i, en especial, el PSC. Aquesta seria la princi­pal conclusió extreta de l'Au­ditoria que un equip d'investi­gadors externs ha realitzat sobre el procés de reparcel·lació del sector est del Turó de Can Ma­tas.

Vistos els resultats, l 'equip de govern va presentar en el ple de dimarts una proposta de re­

solució de l'afer que va ser apro­vada amb els vots favorables de tots els partits a excepció del PSC, que es va abstenir.

En el document es reconeixen els errors comesos i, el que és més important, s 'assumeix el compromís d'exigir les respon­sabilitats a qui pertoqui. Aquest punt, però, quedarà de moment en suspens, ja que el cas es tro­ba actualment als tribunals a te­nor de dos recursos presentats per l 'Ajuntament i per propie­taris particulars i la legislació vi­gent impedeix emet re judicis paral·lels quan els casos estan pendents de resolució judicial.

Això, però, no ha impedit que ERC, IC-V i el PSC hagin de-

Ara caldrà esperar què decideixen els tribunals sobre el procés FOTO: X. L.

manat la dimissió del cap de planejament i el cap d'urbanis­me de l'Ajuntament com a mà­xims responsables dels proces­sos i r r egu l a r s q u e s ' han d e t e c t a t . El més radical en aquesta petició ha estat el por­taveu socialista, Àngel Casas, qui va indicar: "Si no dimitei­

xen se'ls ha de cessar i si no es fa així, reprovaré amb duresa l ' equip de govern." I és q u e aquesta ha estat una croada gai­rebé personal per al portaveu socialista que des d 'un princi­pi fou un dels més crítics amb tot el procés. Duran t la seva intervenció al ple, Casas va as­

senyalar que "no acceptava el conformisme dels part i ts da­vant els resultats de l 'Audito­ria", i va voler tornar a recalcar que "els interessos municipals han estat clarament vulnerats".

El por taveu d ' E R C , David Sampere t ambé fou una veu crítica, tot i que es va alegrar de la feina aclaridora que s'ha fet: "Estem molt contents per com hem treballat per solucio­nar aquesta qüest ió , però la­mentem que haguem hagut de lluitar tant perquè l 'equip de govern reconegués les irregu­laritats produïdes."

Per la seva banda, l 'alcalde, Joan Aymerich, ha volgut des­tacar el fet que no s'hagin per­dut diners "com tantes vega­des se'ns va dir" i ha reconegut la tasca feta per la Comissió In­formativa Especia l , recoma­nant que el proper consistori creï una comissió anàloga per fer el seguiment del cas, ja que fins que els tribunals no eme­tin un veredic te no es podrà donar per tancat.

U r b a n i s m e

Unanimitat per Paprovació

provisional del PERI de les Planes Tothom destaca Paït grau de consens d'aquest nou projecte

ANNA BORAI

- Sant Cugat -

Unanimitat i consens són els dos mots que totes les parts implicades destaquen a l'hora de parlar sobre el nou Pla especial de reforma inte­rior (PERI) que haurà de regularit­zar urbanísticament el sector de les Planes.

Unanimitat, perquè tots els par­tits polítics amb presència consis­torial van votar favorablement la seva aprovació provisional durant el ple de dimarts passat. Consens, perquè tothom s'ha posat d'acord per priorit/ar la seva importància.

"Fa molts anys que hi estem tre­ballant. tots plegats,", destacava l'al­calde, Joan Aymerich, " i penso que

també tots estem ansiosos de po­der-lo aprovar."

El mateix desig que han manifes­tat des del veïnat: "Han estat molts mesos de treball", explicava a ELS 4 CANTONS Juan Manuel Cayuelas -president de l'Associació de Veïns de les Planes- ,"i ara, amb un PERI molt millor que l'anterior, molt més just amb tothom, tots tenim ganes que puguin començar amb les obres com més aviat millor."

I és que ja fa molts anys que, com tothom també reconeix, el PERI de les Planes -i per tant la seva re­forma- és un tema pendent. Al principi va ser la voluntat de donar-li solució i, després de temps tre­ballant-hi, es va posar en marxa l'e­laboració del projecte. Un pla inicial

que, després de ser aprovat per l'A­juntament i la Comissió d'Urba­nisme de Catalunya, va ser anul·lat per una sentència judicial que do­nava la raó al recurs d'un veí del districte.

És per això que aquest segon PERI ha comptat amb l'especial atenció de tothom. Tant Aymerich com Cayuelas han reconegut les nombroses reunions per anar perfi­lant-ho. I són 28 les al·legacions que s'hi van presentar després de l'a­provació provisional de gener de l'any passat, algunes de les quals s'han inclòs també en cl projecte.

Ara, per començar amb el pla d'e­tapes que el materialitzarà, només falta l'aprovació de la ('omissió d'Urbanisme de Catalunya.

Els veïns de les Planes volen que el PERI es dugui endavant ràpidament FOTO: X. L.

I X l ' O s K K>

GARRIGA

Taller Fafricació pròpia

20 Entorn ElS4CAlVrCK>B Divendres, >X de maig de 1999

M o b i l i t a t u r b a n a

Enric Tello: "Reduir els carrers a vies de comunicació és degradar-los"

El membre d'Ecologistes en acció defensa una ciutat per als vianants

Ai KA COSTA

- Sant Cugat -

El membre de FONG Ecolo-gistes en acció Knric Tello sos­té que cal reivindicar la im­por t ànc ia de l s ca r re r s a les ciutats i vetllar perquè aquests tornin .1 donar preferència als vianants. Segons Tello, les car­reteres són simplement vies per comunicar dos punts, però els carrers són molt més: "Són es­pais de convivència multifun-cion'al. és per on entra la llum a les cases, on es troben els \ eïns, on es passeja, on es compra...". Es per això que aquest ecolo­gista reivindica que el vianant torni a prendre aquest espai i deixi tic sotmetre 's "a la tira­nia imposada pels cotxes".

Kn una conferència sobre mo­bilitat c iu tadana organitzada per Ksquerra Unida i Alterna­tiva (Kl iA) de Sant Cugat, En­ric Tello va analitzar "l'absur­d i t a t " de d i s s e n y a r c i u t a t s pensades per als cotxes quan a Espanya "només tenen carnet de conduir prop del 40% de la població". L'ecologista també va afirmar que el cotxe, en mol­tes ocasions, "esdevé la presó de l'home" i va assegurar que el fet de desplaçar-se sempre en vehicle "té molt a veure amb l'autoestima masculina, perquè molts homes creuen que valen el que val el seu co txe" . Per

I ffi L'esqyerra en ínarxa: La conferència sobre mobilitat urbana va ser organitzada per Esquerra Unida i Alternativa FOTO: XAVILARROSA.

lació dins les ciutats a 30 quilò­metres per hora. "D ' aques t a

m a n e r a , e ls

aquests motius 1 per evitar el col·lapse circulatori de les ciu­tats, Tello va indi- . . . . . . car que caldria co- PrOpÒSd Itmttar ld vehicles no su mençar a alliberar , p o s a r i e n t a n t els mun ic ip i s de VeiOCltat d ks pe r i l l pe r als co txes j e ra rqu i t - . v i a n a n t s " , va zant els carrers de CWtatS ü 30 kílt/h dir el conferen-

manera que alguns •^mmL·. ° ' a n t ' V a a ^ e g ' r :

es reservessin no- , -;'! • T ' ? ! ^ » ^ ;' "Quan se supe-m é s per als via- ra aques ta ve-nants i d'altres per als cotxes. locitat, el camp de visió del A més, l'ecologista va defèn- conductor disminueix conside-

sar limitar la velocitat de circu- r ab l emen t i hi ha més perill

d'incórrer en un accident." El conferenciant va cloure la

seva intervenció recordant que a Espanya cada any moren a les carreteres, en accident de trànsit, prop de 800 persones. "Els governs saben que con­t inuarà morint tanta gen t ni no fan res, s implement ho ac­cep t en . " "Ja veur íem a quin grup terrorista permetrien que matés tanta gent sense inten­tar posar-hi r e m e i " , va sen­tenciar.

L'Ajuntament lluitarà per la Caserna de Mira-sol

A.C. - Sant Cugat -

Tots els partits polítics han do­nat suport a una moció amb la qual s'insta l 'equip de govern perquè adopti totes Ics mesures necessàries per aconseguir que la Guàrdia Civil retorni la Ca­serna de Mira-sol a la ciutat, ja que fou l'Associació de Veïns de Mira-sol qui li va cedir els te­rrenys en el seu dia. Els repre­sentants polítics han coincidit en la importància que aquest equi­pament pugui convertir-se en una instal·lació d'ús públic que completaria els serveis del barri.

Des del PR Jaume Tarragó ha indicat la necessitat de pregun­tar als veïns sobre l'ús que vol­drien donar a aquest espai, un cop s'aconsegueixi que la Guàr­dia Civil cl retorni als veïns. Per a Francesc Godàs, d'IC-V, això és una cosa que s'ha de decidir a priori, "ja que el possible ús que se li vulgui donar podria ser una bona arma a l'hora de re­clamar les instal·lacions". Per la seva banda, el regidor d 'ERC David Sampere ha alertat sobre la possibilitat que la Guàrdia Ci­vil decideixi vendre's aquestes instal·lacions i, per això, ha dit que "cal actuar amb la màxima rapidesa possible".

L'alcalde, Joan Aymerich, s'ha sumat a la petició i ha anun­ciat que l'Ajuntament ja ha ini­ciat els tràmits per aconseguir una resposta positiva en aquest sentit.

T r i b u n a l s

El jutge decidirà la setmana vinent si els dos ecologistes del

CMSC van cometre coacció

A.C.

El cas dels dos ecologistes del C M S C acusats .de coaccionar els operaris que treballaven en la urbanització de la Costa del Golf ha quedat vist per sentèn­cia. El judici per faltes va tenir lloc dimecres d'aquesta setma­na al jutjat de pau de Sant Cu­gat davant la presència de nom­brosos membres del Grup de Natura del Club Muntanyenc i dels dos regidors d'IC-V, Joan Martí Balada i Francesc Godàs, que van personar-se al jutjat per donar suport als dos acusats.

Durant el judici , l 'advocada dé la defensa, Montse Serra­no, va intentar demostrar que

Montse Valderrama i Miquel Vallmitjana no van cometre una falta de coaccions "perquè no van u t i l i t z a r c a p t i p u s d e violència i la seva manifesta­ció a la Costa del Golf no esta­va considerada socialment com a il·lícita, ans al cont rar i" . A més, ha indicat Serrano, en la mateixa denúnica presentada per COPCISA davant la policia es fa palès que la manifestació a la zona en obres va ser del tot pacífica. Per acabar-ho d'ado­bar, l'acusació no ha denunciat els dos acusats en concret, sinó q u e va d e n u n c i a r la p r e s -sumpta coacció feta pels ma­nifestants que hauria provocat que els operaris no treballes­sin sense fer cap tipus de per-

Montse Valderrama i Miquel Vallmitjana ronfien que el jutge de pau els absoldrà FOTO: XAVI LARROSA.

sonalització. Això, segons la de­fensa, no és correcte i demos­tra el fet que "segurament els propietaris de COPCISA van obligar l'acusació que presen­tés la denúncia només per jus­tificar que aquell dia no es va

treballar", ha afirmat Miquel Vallmitjana.

L'acusació va limitar-se a fer acte de presència al judici i fins i tot en ser preguntada pel jut­ge quina pena demanava no va saber què respondre . La de ­

fensa, per la seva banda, va de­manar la lliure absolució dels acusats.

Es previst que el jutge de pau de la ciutat, Josep Mayol, eme­ti un veredicte a principis de la setmana vinent.

ELS4 CANTONS Divendres, 28 de maig de 1999 Entorn 21

U r b a n i s m e

La inauguració del pàrquing del mones­tir culmina el projecte de l'Eix Verd

LAjuntament ha invertit 1.130 milions en la realització de totes les obres

Ai RA COSTA

- Sant Cugat -

Kl març de 1997 es van co­mençar les obres d'una de les in­tervencions urbanístiques més importants fetes durant la legis­latura de Joan Aymerich: l'Eix Verd de la ciutat. Dos anys i dos mesos més tard el mateix alcalde ha inaugurat aquesta gran avin­guda que ha suposat la remode-lació de la rambla del Celler i la unió viària entre el centre histò­ric de la ciutat i la ronda nord. Tal com va prometre l'alcalde, cl pro­jecte s'ha enllestit abans que s'a­cabés l'actual legislatura, fet que li ha permès tancar el seu cicle com a polític havent conclòs el que ell mateix ha definit com "el projecte més important dels úl­tims quatre anys".

El primer aparcament promès

La culminació d'aquest projec­te ha arribat aquesta setmana amb la inauguració formal del pàrquing del monestir, un apar-

l'aparcament serà gratuït ets primers dies de fumionaimiit p> • •//,/> mi< i/m <I< . *///* l'utilitzin FOTO: X. I ARRÒSA

cament amb capacitat per a 177 cotxes i 20 motocicletes que en­trarà en funcionament la setma­na vinent. Format per tres plan­tes i dos accessos - u n per l'avinguda Francesc Macià i un altre pel carrer Vallès-, l'aparca­ment s'ha dissenyat a partir de dues directrius: la funcionalitat i

la comoditat per a l'usuari. L'ar­quitecte que va dissenyar l'apar­cament així ho matisava: "Hem obert grans finestrals perquè en­trés molta llum i no donés sen­sació d'angoixa, hem fet uns aca­bats de luxe per garant i r la comoditat de l'usuari i hem cons­truït a l'interior dues rampes de

circulació independents perquè el trànsit intern no interfereixi en les operacions d'aparcament." I és que la circulació per l'interior de l'aparcament s'ha dissenyat de tal manera que s'eviten en­creuaments de vehicles a les ram­pes i entre els que es desplacen d'una planta a l'altra i els que en­

tren o surten de l 'aparcament. Durant els primers dies de fun­cionament, l'aparcament del mo­nestir serà gratuït per facilitar que els veïns l'usin i el coneguin.

L'alcalde, Joan Aymerich, ha res-saltat la imporància d ' aques t equipament que "permetrà tirar endavant la vianalització del cen­tre històric de la ciutat". Dins els plans generals per fer aquesta vi-nalització, però, es compta amb la construcció d'altres dos aparca­ments, a la plaça Lluís Millet i a la dels Quatre Cantons.

Les xifres

A banda de la construcció del pàrquing de! monestir, el projec­te complet de l'Kix Verd ha com­portat l'ampliació del Parc del Pla del Yinyet en 30.000 nr i del Parc de la Pollancreda en 14.ÍM) nr, la remodelació de la rambla del Ce­ller i l'adequació de l'entorn del monestir, 'lot plegat ha tingut un cost de 1.130 milions de pesstes, xifra que eleva aquest projecte a la importància de les iniciatives més rcllevants de la legislatura Aymerich.

l 'n projecte del qual l'alcalde ha destacat el vial de connexió -que connecta l'avinguda Fran­cesc Macià amb la rambla del Cel ler- , fet que permetrà als vehicles anar d'un punt a l'altre de la ciutat sense haver de pas­sar pel centre.

I n s t a l · l a c i o n s

La ciutat compta des d'aquesta setmana

amb un tanatori municipal La lluminositat i Ventorn enjardinat caracteritzen Vequipament

A. C. - Mira-sol -

l 'n edifici de 730 nr' de super­fície, d'una sola planta, amb un aparcament i envoltat de zona enjardinada. A grans trets, aques­ta és la definició del nou tanato­ri municipal, un equipament que s'ha construït al carrer Puigmal i que ha entrat en funcionament aquesta mateixa setmana.

L'edifici té quatre sales de vet­lla. diverses cambres refrigera-des. una habitació per practicar autòpsies i serveis administra-tius.Tot emmarcat en unes línies senzilles i clàssiques pensades "per a la comoditat de les famí­lies dels difunts", segons ha dit l 'arquitecte, José Antonio Co-derch. Com a aportació especial, Coderch ha introduït la llumino­sitat de les sales -mit jantçant grans finestrals- i l'enjardinament de l'entorn "per facilitar un am­bient agradable".

Kl tanatori es va inaugurar di­lluns. en un acte presidit per l'al­calde. Joan Aymerich, qui va afir-

F.l tanatori serà gestionat per ta mati

mar: "En una societat moderna com la nostra i una ciutat que ha crescut tant com Sant Cugat es feia imprescindible un servei d'a­questes catactetístiques." A Sant Cugat moten una mitja­

na de 150 persones l'any, xifra que reclamava la construcció d'un tanatori propi. Aquest nou servei

na fururàii/i ijtie di/igeix ih tanatini\

estarà gestionat per la Funerària Montserrat Iruyols S.A., la ma­teixa empresa que gestiona els tanatoris de Cerdanyola i de Rubí i que participa també en la ges­tió del cementiri de Sant Cugat. En principi no ha previst la ins­tal·lació de cap capella ni crema­tori, perquè consideren que se-

de Cerdanyola i Rubí l-O'IO F4(

nen serveis poc usats pels ciuta­dans "que prefereixen celebrar les misses a les seves parròquies de sempre i que per a la incine­ració de difunts poden recórrer al cementiri de les Roques Blan­ques, a 4 quilòmetres de Sant Cugat", ha dit el gerent de la fu­nerària, Tomàs Costa.

w * Tractament» corporal* * Mkroptgm«Rtació * Tatuatges

C/ DEL SOU 22 08190 -SANT CUGAT

Fincas Sant CugatR

Administración de fincas A.P.l.

COMPRAS

VENTAS

ALQUILERES

VALORACIONES

ASESORAMIENTO

Doctor Murillo, 14

Tel. 93 674 08 97

sèpal Sant Cugat del Vallès

Tel. 93 589 57 55

TÈCNIC COMPTABLE

• Tit. sup. CC. Empresarials o similar.

• 2 anys exper. en dept comptabilitat

• Imprescindible domini d'anglès.

E^a Referència TC-1 1E3

Enviar CV al fax 93.589.58.15 o a l 'e-mail : sepal@sepal.es

EIS4CANT0ÏVS

Societat 22 Dhendm, 28 de maig de 1999

i n a u g u r a c i o n s

L'escoltisme s'instal·la a Valldoreix Can Cadena és la nova seu dels minyons escoltes i guies Sant Jordi de Catalunya

Castors, LLops, Rangers, Pioners; comissaris, caps d'unitat i d'agrupament; 160 agrupacions, onze demarcacions... En total 15 mil persones dibuixen el cos de l 'Agrupament dels Minyons escoltes i guies Sant Jordi de Catalunya. Una f i­losofia de vida que abandona la seu central del barceloní ca­rrer LLúria per instal·lar-se a can Cadena, un mas valldo-reixenc amb segles d'històr ia.

AlK I V D . B I i

- Valldoreix-

I /d masia de can ( Cadena a Vall­doreix es des de dissabte a la tar­da la no\a seu dels minxons es­co l tes i gu ies Sant Jordi de Catalunxa. I n nuïs del segle \ \ lli que s'ha convertit en la seu de l'oficina de scr\ eis gene­rals del moviment escolta i en un petit alberg habilitat per les activitats internes dels minyons. I n escoltisme de branca catòli­ca que presta un servei social: "Kducar ciutadans comprome­sos i cristians conscients i con­tribuir a l'educació dels nois i les noies del país", assegura Josep Maria Guasch, comissari gene­ral dels minyons escoltes i guies Sant Jordi.

Desenes tic persones van as­

sistir a l'aete inaugural del nou domicili social, que va estar pre­sidit pels parlaments de Josep Maria (iuasch; el bisbe daries Soler i Perdigó; el president de l'Kntitat Municipal Descentra­litzada de Valldoreix, Jaume San-martí; una representant de la 1 )i-putació de Barcelona. I ni nia Moraleda. i la secretària general de Joventut de la (iencralitat de Catalunya, Rosa Maria Pujol.

Les paraules de (iuasch, com a representant dels escoltes, \ an ser d'agraïment a totes les ad­ministracions, Generalitat, Di­putació, Ajuntament de Sant Cu­gat , K M D de Val ldoreix , l'Ksglésia i a tots aquells donants anònims pel seu ajut i suport per fer realitat la nova seu de l'enti­tat.

Guasch també va regalar pa-

Dn II\D\ mentint f eh Iagrupament ran raules d'autofelicitació a tot el moviment, a més de reivindicar la feina de l'escoltisme "com una eina per a l'educació".

L'n codi, el dels minyons i guies Sant Jordi de Catalunya que, se­gons va recordar Rosa Maria Pu­jol, "en una altra època va ser l'ú­nic referent del país com a estil

mo.ilr/ir la història i antecedents, del col-

de vida, com una fórmula de so­cietat cohesionada, com una ma­nera de voler entendre la vida i que es va convertir en exemple per a moltes altres entitats que a poc a poc han anat sorgint".

Després dels parlaments, els festeigs van continuar amb la inauguració oficial de la seu i una

lectiu. FOTO: EDUARD FAR ISY ES xocolata amb què es va endolcir la visita a tots els assistents. Can Cadena era un bé catalogat

propietat de la companyia Fec­sa que va ser comprat pels min­yons ara fa quatre anys. Temps que han necessitat per rehabili­tar-ne l'estructura i covertir-la en seu de l'entitat.

i n a u g u r a c i o n s

Els castellers estrenen nova seu als locals de PEsbart Santcugatenc

La colla castellera continua, però, sense local d'assaig

Cim mo\tia fotografien ret orda amb imatges eh millon tastelh FOTO h t

A D . B -Sant Cugat -

Els Castellers de Sant Cugat van inaugurar dissabte a la tarda la seva nova seu al carrer Migdia, en uns locals de l'Esbart Sant Cu­gat.

"Per a nosaltres és molt impor­tant perquè necessitàvem un es­pai com aquest per moltes raons: per tenir un arxiu, un telèfon, l'or­dinador i moltes altres coses que necessitem per organitzar-nos, a més de ser un punt de referència amb el qual la gent s'identifica". assegura Josep Maria Tanco, pre­sident de la colla local.

A més del despatx administratiu, els castellers compten amb una

sala amb capacitat per acollir i ce­lebrar reunions de grup.

La presidenta de l'Esbart Sant­cugatenc, Pepa Sala, a banda de desitjar una bona estada als nous inquilins, va destacat que "aquest tipus d'entitats són necessàries per no perdre la identitat i les arrels de Sant Cugat com a po­ble, amb tota la ciutat que és ara".

Els festeigs van començar toca­des les sis de la tarda amb els par­laments de Tanco i Sala. Després, entre dos pilars de salutació, els verds i negres van descobrir la nova placa identificativa de l'en­titat castellera.

Un berenar i una exposició fo­togràfica amb la història d'aquests anys de castells van acomiadar el

bateig de la nova seu. Ara, després de trobar un nou

local administratiu, els castellers necessiten encara un lloc on as­sajar. Des de fa unes setmanes el grup construeix els seus castells a la plaça del Celler Cooperatiu, mentre "confia" que la solució estigui cada dia més a prop.

Segons paraules del seu presi­dent, Josep Maria Tanco,"espe­rem que el celler s'arregli per­què sabem que és un compromís de l 'Ajuntament i que això es farà. Perquè nosaltres només vo­lem el local per a les hores d'as­saig, així que el Celler es podria compartir amb moltes altres en­titats o fer-lo servir per a altres activitats".

ELS /CANTONS Divendrrs, 28 de maig 1999 Societat 23

E n t i t a t s

Els socis del Club Muntanyenc celebren dissabte el seu dia

La Diada torna a tenir un caire lúdic i festiu, ple d'activitats

ANNA B O R U

- Sant Cugat -

""Aquest recordatori et ta sen­tir que és important ser fidel a alguna cosa, i a més fa molta il·lu­sió." Així definia Joan Artigas la sensació que té, i tindrà, com a un dels socis del Club Munta­nyenc Sant Cugat (CMSC) que dissabte serà guardonat amb la medalla d'or que el club local en­trega als membres que fa cin­quanta anys que estan vinculats a l'entitat. L'altre soci que en­guany rebrà el guardó és Jordi Domènech.

Però no seran els únics home­natjats, perquè l'entitat santcu-gatenca també entrega recorda­toris de plata als socis que arriben als vint-i-cinc anys com a mem­bres del Club. I enguany són quatre: Carme Andreu, Josep Fatjó. Manel Martín i Felip Ma­teu.

Tots ells rebran el seu record respectiu en un acte d'entrega que serà el colofó, com ja és tra­dicional, de la Diada del Soci que

el CMSC organitza anualment. La celebració es farà dissabte i,

seguint la línia de les darreres edicions, serà "tota una festa lú­dica i festiva". Almenys així l'ha definida el seu coordinador, Marc Dinares. E\ també membre de la junta directiva ha destacat la gran importància que té aquest

Enguany seran sis els

socis que rebran la nit

de dissabte les medalles

d'or i d'argent

festeig, com a "una de les troba­des anuals de la major part dels membres de l'entitat". Aquesta celebració s'ha fet des

de fa molts anys, però en fa tres que ha pres un caràcter molt més obert a la ciutadania, ja que són nombrosos els actes que es de­senvolupen a la plaça Barcelona durant tota la tarda.

La gran festa del C M S C co­mençarà, però, al matí, amb un partit de futbol que es dispu­tarà al camp de futbol de Mira-sol.

I després de l'hora de dinar arri­barà la gresca. I ,'F.splai Sarau serà l'encarregat d'amenit/ar els més menuts, amb diferents activitats lúdiques, mentre la xocolatada endolça la tarda i la projecció de les millors diapositives de mun­tanya de l'entitat recorda als so­cis més adults alguna de tantes sortides realit/.ades.

A la nit, la festa es \ estirà de gala per realitzar, si el temps con­tinua com aquests últims dics, el sopar al mig de la placa. Amb la posterior entrega de medalles, la cantada de les corals Sant Cu­gat i La Lira i el concurs de dò­mino.

Un ball obert a tothom que hi vulgui assistir (amb servei de bar inclòs) posarà el punt i final a una festa que no només és tradicional sinó, com remarquen els orga­nitzadors, també és molt espe­rada pels socis.

hi celebració de hi Diada és ja tradicional al C. l/.Víï. FOTO: X.W 1IARROSA

L'agenda de la Diada •ÍOh. Partit de futbol al camp de futbol municipal . í7h. Activitats lúdiques a la plaça Barcelona a càrrec de l'Esplai Sarau . 18h. Xocolatada per a tothora . J9h. Projecció de les millors diapositives de muntanyes dels darrers anvs a la seu del Club a càrrec de ía Secció de Mun-

. 2ih. Sopar de la Diada a k plaça Barcelona , 2£30h. Entrega de tes medalles de 25 i 50 anys do Socis i sòcies . ££45h. Cantada de Ja Coral Sant Cugat, de ia Coral La Lira ictèmat . 23:15h. Concurs éc dòmino a la plaça de Barcelona (inscripcions abans de sopar. Cal dur el propi dòmino) > &4h. Ball per a joves i no tan joves àrab servei de bar

Sopar d'inici de campanya

28 de maig de 1999 a la Unió Santcugatenca a les 21 hores

Vine a recollir el teu tiquet!!!

PSCII S a n t C u g a t j

PEL CANVI Reserves per telèfon

93 674 58 58

24 Societat ELS /CANTONS Divendres, 28 de maig 1999

El Casal d'Avis de Valldoreix festeja el XV aniversari

A. B. M.

Quan tot just torna\en d'un viatge a (ialícia, els membres del ( àisal d'A\ is de \alldnrcix conti­nuen les seves acti\ irats a<|uesta setmana amb nua gran testa. 1 )i-inecres \ a començar la celebració del seu <|uin/è aniversari. I ho \a fer amb la celebració d'una mis­sa. amb cl tradicional dinar de germanor a Mas J.IIICI i amb un

ball amb música cu \ ni.

Però continuarà aquest cap de setmana. Pcr<|iiò diumenge el col·lectiu continuarà amb la sev a commemoració amb un especta­cle: a la prunera part. l'actuacm de la ( 'oral Ksclat de (iermanor, del mateix ( lasal d'Av is. dirigida per Joana Vilaplana, amb Isabel ( iastells al piano, i el show d'FIs Marxosos del \allès, dirigits per Albert Boscà. I a la segona, con­tinuaran F.ls Marxosos amb la posada en escena de la sarsuela I .os iluiili's, dirigida per F.nric (àissó.

I yd celebració es desenvoluparà al (lasal de ( àiltura ric Valldoreix i començarà a les cinc de la tarda.

C e l e b r a c i o n s

El Casal de la Floresta festeja el seu 4t aniversari amb una gran festa

Prop de dues-centes persones participen en els actes de diumenge

A.D.B

Kl col·lectiu de la gent gran de la Floresta va celebrar el diumenge. l'S de maig. el seu quart aniversa­ri.

Prop de dues-centes persones van participar en la festa que va tenir com a escenari el ( àisal del ( ientre Social i Sanitari del districte.

F.ls festeigs van comença: toca­des les dues de la tarda quan no­ranta- cine persones van participar en un dinar de germanor típica­ment català: les clàssiques espar-den\es, de primer plat (torrades amb escalivada i anxovest; tall rodo amb pinya, de segon, i el sucre cre­mat i la canyella de la crema cata­lana per postres.

A les cinc començaren a arribar tots els socis que no havien pogut assistir al dinar per gaudir dels ac­tes de la festa 'gran' d'aniversari.

Fls primers en sortira escena van ser els membres del grup d'hava­neres 'l'ardor seguits per la coral del mateix nom formada per la gent gran de la Floresta.

/ d n\ii(hi(i di S Í / , n< S'n 'iil' /li f

l na hora després va arribar el moment més esperat de la cele­bració: el pastís d'aniversari. "I na llaminadura de sis pisos, amb por­cions individuals de pasta de full, nata i maduixes com el que van fer a la infanta Cristina, i que cada any ens fan en Jordi i la Pili, els pastissers del Forn de l'Kstació de

\iuntannnt. Syliia l·lury. va assistir

la Floresta", explica la presidenta del col·lectiu de la Gent Gran de la Floresta, Consol Pagès.

Després del cava, una exhibició de balls de saló, les eançons en play-back d'una de les sòcies i el tradicional ball de tarda van aco­miadar aquesta festa d'aniversari.

"Kn quatre anys aprens molt.

al dinar de germanor. I-'O'/'O: 1-..I-

Aprens a corregir les faltes i anar sempre endavant, mai enrere. I si vam començar fent un berenar hem acabat fent un dinar", asse­gura Consol Pagès. La presidenta d'un casal actiu que creix any rere any i que des de diumenge ja pre­para la següent festa, la revetlla de Sant Joan.

F e $ t

Una exposició fotogràfica mostrarà les millores realitzades al Parc Central durant els darrers dos anys

Lassociació de veïns del barri celebra diumenge la II Jornada Cívica

\ \ \ \ B()K\l -Sant Cugat -

A l'abril de 11>1'7 naixia, i es cons­tituïa de manera oficial. l'Associa­ció de Veïns del Pare Central. Dos anvs després, el col·lectiu aprofitarà la celebració tic la Segona Jornada ( àv K.i. aquest proper diumenge, per recordar a tothom els canvis que ha sofert la zona en aquest temps.

I ho faran mitjançant una expo­sició fotogràfica, amb 24 imatges de les /ones conflictives que els van empènver a associar-se, i els mateixos espais (com a mínim al­guns) dos anys després. "FI barri estava patint una època, podríem dir, d'abandó", explica el presi­dent del grup. Joan Segura, "i la nostra intenció és que tothom pu­gui veure les millores que hi ha hagut en aquests dos anys." Per­què. el que també volen deixar palès des de la junta, segons el seu màxim responsable, és que l'as­sociació. "sense fer gaire soroll ha anat aconseguint alguns objec­tius".

Si bé reconeixen, doncs, que el barri ha millorat en molts aspec­tes. també afirmen que encara queden moltes coses per ter. Per al seu president, la seguretat con­tinua sent un punt pendent: "I li ha comunitats", assegura, "que han hagut de contractar un agent de seguretat per no haver de patir i evitar desperfectes, sobretot els caps de setmana."

A part de la seguretat, tant ciuta­dana com viària, els membres de l'Associació de Veïns volen pro­posar. entre d'altres fites, la recu­peració d'un espai erm qualificat com a equipament. I .'objectiu és que mentre no se li adjudica una finalitat definida es converteixi en tina /ona esportiva per al jovent. "però així) ja ho haurem de parlar amb el nou alcalde", preveu Se­gura.

De moment, diumenge al matí celebraran aquesta segona j< irnada. l 'na trobada que tindrà també, igual que l'any passat, un concurs de gossos en què es premiaran els cans millor disfressats, els millor ensinistrats i els més simpàtics. / 'nwiiiiatin tiiml·i organitza una alt/a tinbada al wteml/re.l·'Olï) X. I.

La Unió celebra la diada del soci

A. B. M. - Sant Cugat -

Una paella preparada per a més de dues-centes persones serà la base del dinar , i un braç de gitano que tindrà més de tres metres de llarg seran les postres. El motiu de cele­bració: el dia del soci a La Unió Santcugatenca.

La d i r e c t i v a d ' a q u e s t a ja quasi centenària enti tat de la c iu ta t festejatà aques t diu­m e n g e , dia 30 de maig , un acte ja tradicional, durant el qual es fa entrega també dels records c o m m e m o r a t i u s als socis que fa vint-i-cinc o cin­quanta anys que en són mem­bres.

Després del dinar, els grups artístics de La Unió pujaran a l 'escenari per fer alguna ac­tuació: Havaneres de Tardor, F i l a Z e r o , el G r u p M e d i ­terrània o els bastoners seran a lguns de l s co l · l ec t ius q u e col·laboraran per amenitzar la tarda. Pet i ts espectacles en­tre els quals t ambé hi haurà la veu del tenor santeugatenc Daniel Alfonso i la de la coral de l 'entitat .

EIS4CANT0NS

L ATENEU Divendres, 28 de maig de 1999 25

Butlletí de l'Ateneu Santcugatenc - Plaça de Pep Ventura, 1 - Sant Cugat del Vallès - Tel.: 93.674 51 95 - Web: http://www.ateneu.org - e-mail: santcugat@ateneu.org

Opinió

Potenciar Peix vertebrador de la vida social santcugatenca

El monestir de Sant Cugat s'ha de configurar com a aglutina-dor i referent en la recuperació de la identitat santcugatenca i com a nexe idoni en l'eix que configuren els carrers i places que van des de l'estació dels Ferrocarrils de la Generalitat fins a la Carretera de Cerda­nyola. El que podem anomenar centre

històric de Sant Cugat ha de te­nir una conceptuació global pel que fa a usos i serveis. Fem es­pecial menció de l'àmbit co­mercial, de la circulació de vehi­cles, dels usos per a vianants i del reforçament de les senyes que identifiquin i remarquin el caràcter local. Podem parlar de llocs d'especial rellevància a Fentorn del monestir, com és el carrer Major, la plaça Pere San i la plaça Pep Ventura, que junt amb els carrers que confi­

guren el nucli antic de la po­blació, conformen un espai a contemplar per a vianants i a desenvolupar un pla de millo­ra en aquest sentit, així com també dels usos i iniciatives que comportin una estada. Des de l'Ateneu i des de fa uns mesos pensem que ha d'esdevenir un punt de trobada dels santcuga-tencs. Però el mateix podem dir del

monestir i la carretera de Cer­danyola, al seu entorn, l'eix i la cruïlla del passeig de la Torre­blanca amb la carretera de Cer­danyola hauria de potenciar el lloc d'identificació, fent possi­ble la incorporació de la plaça d'en Coll com a plaça interior i no de pas i obrir-la a una possi­ble zona de vianants i a una nova configuració. Té prou força per a fer-ne un lloc d'es­tada i trobada.

El Monestir ha de ser el referent de la identitat santcugatenca. FOTO: X. L.

El mateix pes. si ens perme­teu, hauria de tenir la rambla del Celler i la zona enjardina-da amb les instal·lacions del Celler Cooperatiu, i com a equi­valent té avui la plaça de Bar­celona amb el seu entorn i els carrers que l'envolten.

I ho diem així perquè entenem que molts santcugatencs volen i necessiten, com a veïns que

són, les senyes identificadores santcugatenques. El carrer de Santa Maria d'avui serà un es­pai més ampli i que sense cap dubte abastarà en múltiples va­riants tot el que anomenem el centre històric de Sant Cugat. És per això que des de l'Ateneu animem tothom a posar la pri­mera pedra a la transformació, adequació i millora.

/ / Jornades per un Sant Cugat Just i Solidari

-Divendres dia 28 de maig. A les 8 del vespre, a la Casa de Cultura, presentació i debat sobre Solidaritat i Cooperació a Sant Cu­gat, amb la presència dels caps de llista que concorren a les eleccions municipals.

-Dissabte dia 29 de maig. Ales 10.30 h del matí. Trobada de les diverses ONG de Sant Cugat que treballen en diversos projectes per tal d'avaluar la situació, elaborar un projecte comú i establir vincles de col·laboració.

- Diumenge dia 30 de maig. Establiment de les parades d'informació i sensibilització a la plaça del monestir i la celebració de la tro­bada amb una arrossada a la creu de terme del monestir al migdia.

Activitats d'estiu a l'Esplai Pica-Roca

CASALS

Lloc: Local de l'Ateneu Del 28 de juny al 16 de

juliol Edats: 5 a 12 anys Preu: 12.500 ptes.

RUTA

Lloc: Els camins del Pirineu

Del 10 al 15 de juliol Edats: 13 a 16 anys

Preu: 9.000 ptes.

COLÒNIES

Lloc: Mas Suro, Girona

Del 19 al 29 de juliol Edats: 5 a 16 anys Preu: 33.000 ptes.

INSCRIPCIONS

S'han de formalitzar a la secretaria de l'Ateneu du­rant l'horari de tarda, que va de les 18.00 hores a les 21.00 hores.

S'organitza una degustació de tapes i pastissos L"Esplai Pica-Roca ha organit­

zat per al pròxim 5 de juny, a partir de les 7 de la tarda, una degustació de tapes i pastissos. L'activitat es farà a la plaça de Pep Ventura i té per objectiu re­collir diners perquè infants de famílies amb pocs recursos pu­guin anar de colònies aquest es­tiu. Els organitzadors han fixat un

preu simbòlic de 500 pessetes, xifra amb què es podran fer qua­tre degustacions de menjar i prendre una beguda.

Comença un nou cicle d'exposicions a l'Ateneu L'Ateneu acollirà durant el mes

de juny tot un seguit d'exposi­cions de caire social i artístic adreçades a tota la ciutadania. La primera mostra, titulada So de Pau, s'inaugurarà el pròxim 31 de maig i es podrà veure a l'entitat fins al 6 de juny. Es tracta d'una exposició, cedida per una ONG de Barcelona, i té per objectiu difondre el comerç just i el consum responsable.

A partir del 7 de juny, l'art prendrà protagonisme i la sala d'exposicions de l'Ateneu aco­llirà una mostra de pintura a l'o­li feta per la santcugatenca Silvèria, membre de l'associa­ció Firart. Aquesta exposició es podrà veue fins al 21 de juny. Aquest mateix dia, però, s'i­

naugurarà la tercera mostra del mes. En aquesta ocasió serà una exposició dels treballs dels alumnes dels cursos de pintura i dibuix de l'Ateneu. Serà preci­sament aquesta mostra l'encar­regada de tancar el cicle d'ex­posicions del mes de juny.

"la sumi"® O F E R T A E S P E C I A L P E R E S T U D I A N T S

INTERNET SENSE LÍMITS I PTES. AL MES, SENSE LÍMIT 0'HORES. INCLOU 2 BÚSTIES DE CORRE J I AlLOTIAMENT DE PLANA WEB PERSONA

// la sumi / / ® SABADELL Avgda. Barberà, 53 i 54 Tel. 93 712 38 22 Fax. 93 710 35 41

TERRASSA Major, 9 Tel. 93 733 33 66 fax- 93 733 3' 65

BARBERA-BARICENTRO Portas Local 162-163 Tel./Fax. 93 729 48 68

SANT CUGAT C. C. Sant Cugat Tel. 93 589 75 9 ° rax- 93 675 52 55

26 Societat ELS4CANTON5 Divendres, 28 de maig de 1999

L A S E T M A N A EN IMATGES

DOS PILARS I UNA NOVA SEU SOCIAL Els Castellers de Sant Cugat van inaugurar dissabte de

manera oficial el que serà a partir d'ara la seva nova seu social, a les instal·lacions de l'Esbart. Dos pilars van donar la benvinguda a l'espai on s'han establert, tot i que encara

hauran de seguir assajant al carrer. Pàgina: 22. Foto: EDUARD FARINYES

UENTRETENIMENT TÉ NOM:

ES DIU GODOTI TOTHOM L'ESPERA Beckett va visitar dissabte la ciutat. Es va passejar pel Teatre-Auditori de la mà del director teatral Lluís Pasqual, de l'actuació brillant de tot un elenc d'actors i actrius del país i d'un tal Godot a qui tothom esperava,

però que, després de la funció, ningú no va trobar a faltar. Pàgina:43. Foto: EDUARD FARINYES

LA CULTURA TRADICIONAL, DE FESTA Capgrossos, gegants, diables, castells, correfocs, bastons... els santcugatencs han pogut gaudir aquest cap de setmana amb totes les seves tradicions. La cultura popular de la

ciutat ja té la seva gran festa. Pàgina: 42. Foto: EDUARD FARINYES

:".'•• r ••

L'HORA DELS ADÉUS Aquesta setmana s'ha fet el darrer ple municipal de la legislatura, un acte de quatre hores de durada carregat de connotacions sentimentals. I és que el de

dimarts va ser també el darrer ple presidit per l'alcalde, Joan Aymerich, i que comptà amb la participació de nombrosos regidors que també abandonen la

política com Àngel Casas, Eduardo Castaneda o Xavi Figueras, entre d'altres. L'hora dels adéus ha arribat i els polítics van saber acomiadar-se deixant de

banda les diferències dels últims mesos. Pàgina:!3. Foto: XAVI LARROSA

ffHKíB^

§5^m^--.;%%&lS&m"

Í L S 4 CANTONS Divendres, 28 de maig de 1999 Societat 27

L A S E T M A N A EN IMATGES

SÒLIDARITA T AMB ELS PRIMERS ECOLOGISTES JUTJATS A LA CIUTAT

Una vintena de membres del grup de natura s'han concentrat a les portes del jutjat de pau de la ciutat per donar suport a Miquel Vallmitjana i Montse Valderrama, els dos ecologistes acusats de coacció per haver participat en les manifestacions contra la urbanització e la Costa del Golf. El jutge dictarà

sentència la setmana vinent. Pàgina:20. Foto: XAVILARROSA

SANT CUGAT JA TÉ TANATORI PROPI Il·luminació i zona enjardinada. Dues característiques agradables per a un servei que entristeix haver d'emprar, però que és alhora molt necessari. Sant Cugat disposa des d'aquesta setmana del seu propi tanatori municipal. Un

edifici amb una planta de 730 m2 que té quatre sales de vetlla. Pàgina:21. Foto: XAVI LARROSA

UNA LLARGA I CÀLIDA PRECAMPANYA Igual que la coneguda pel·lícula, i abans que arribi el veritable llarg i

calorós estiu, els membres del Partit Popular van poder comprovar l'alta temperatura de to precampanya. El col·lectiu Maulets va fer saber als candidats d'aquest grup polític que no estan gens d'acord amb les seves

línies programàtiques, ni tampoc, segons deien les pancartes que exhibien, amb la seva presència a Sant Cugat. Eh polítics, que al final ek van

permetre Centrada a la sala, també van manifestar la seva disconformitat amb aquest tipus d'expressions, que van titllar de "poc democràtiques".

Pàgina: 10. Foto: EDUARD FARINYES.

TLels mobles

carre mobles

Francesc Moragas, 33 SANT CUGAT DEL VALLÈS

28 Societat Q S / C A N T O N S Divendres, 28 de maig 1999

S a n i t a t

Els diabètics del Vallès volen que s'informi

millor sobre l'afecció

ANNA BORAI

- Sant Cugat -

Fa uns dies. els mitjans de co­municació feien pública la troba­lla del causant de la diabetis ti­pus 1: un enzim que es troba dins les cèl·lules del pàncrees que pro­dueixen insulina. ( n equip in­ternacional de científics ha pogut demostrar aquesta teoria, que s'estudiava des de feia vuit anys. L'Associació de Diabètics del Vallès (ADIVA) ha rebut la notí­cia, però. amb una reacció bipolar. "Per una banda", explica Montse Soley -la representant santeuga-tenca- "des d'aquí sempre enco­ratgem els científics perquè con­

tinuïn investigant, perquè això es primordial; però, per l'altra, ens sap greu que els mitjans siguin una mica sensacionalistes a l'ho­ra de tractar aquests temes." Soley afirma que des de l'enti­

tat que representa es troben mol­tes vegades amb informacions que no són del tot explícites. "Primer", explica la santeuga-tenca, "no és cert que cl tipus I sigui més greu, són senzilla nent tipus diferents i el que s'acon­segueix amb aquestes manifes­tacions és alarmar la gent, per exemple moltes mares que te­nen fills que la pateixen: per­què la diabetis en si tampoc no és mortal de necessitat, només

Des (/'ADIVA es considi ni impoitaiit

requereix una constància i mol­ta cura en el seu tractament en el dia a dia." L'anunci de la confirmació de­

ia hipòtesi, juntament amb el fet que s'està acabant de perfilar un tractament oral que evitaria les punxades diàries d'insulina, és

•I fet i/ue els científics, malgrat els avenfos,

per als membres de l'entitat va-Uesana molt favorable. "Però en aquest sentit", explica Soley, "els mitjans tampoc no remar­quen que es tracta d'investiga­cions en fases molt primàries, que necessiten un desenvolu­pament posterior molt llarg fins

continuïn investigant FOJO ( ulidn

a poder ser demostrats, i aplica­bles, amb éssers humans." Tot i això, des de l'associació

es continua encoratjant els in­vestigadors i els periodistes per­què donin molta més informa­ció. De la mateixa manera que també ho fan des de l'entitat.

C o n s c i e n c i a c i ó c i u t a d a n a

Els mitjans de comunicació ofereixen informació poc objectiva sobre Kosovo

R.C.Z./A. B. M.

Per què ens volen fer creure que el que està passant als Balcans no és una guerra sinó una acció huma­nitària? Per què aquesta guerra té tantes víctimes civils i tan poques de militars? Per què es confon la co­munitat internacional amb l'O-TAN? Aquestes i altres preguntes van quedar a l'aire durant la inter­venció de la periodista sèrbia Iva-na Marcovic en la conferència La guetra i els mitjans de comunicada que va realitzar juntament amb el cap d'internacional de TV3, Eduard Sanjuan, dimecres a la Casa de Cul­tura.

Durant la conferència, organitzada per la Coordinadora pels Balcans de Sant Cugat, ambdós ponents van reconèixer que des de l'inici dels bombardeigs de l'OTAN s'ha ve­dat l'accés dels mitjans de comuni­cació a Kosovo. Però això, que tot­hom ja sap, va quedar a l'ombra d'altres qüestions de vital im­portància que van ser aportades, ma­joritàriament, per Ivana Marcovic i

membres del públic. Per exemple, el passat de Milosevic, que va viu­re des dels setze anys el suïcidi del seu pare, de la seva mare i d'un on­cle, i que durant quatre anys dirigí a Nova York un dels bancs iugos­laus més importants. O la no-apari-ció als mitjans de comunicació es­tatals de certes clàusules dels acords de Rambouillet, que donaven ple­na llibertat de moviment a l'OTAN dins el territori iugoslau. Marcovic va explicar als presents

l'altra cara de la moneda: la mani­pulació del poble serbi per part de Milosevic, la falta d'una força d'o­posició organitzada per fer-li front i el patiment d'una població que està sent bombardejada pel simple fet de no haver sabut parar els peus al monstre que els dirigeix. "L'OTAN va dir que no tenia responsabilitat en la tasca humanitària (camps de refugiats), però va començar el bom­bardeig precisament per raons hu­manitàries", indicava Marcovic, "es fa la guerra per aplicar un altre pla Marshali. Destruir per tornar a re­construir invertint." "Kosovo ha es­tat als mitjans de comunicació, però

Impartiria por doctor chino, can 30 arkw de experiència en IA mcrücrnà tr^diciooaíííiirB, siguieftdo métudos y pràctica* aneeslf atès, sin rrtédkamentus, utíttiarwtn refapias naturales.

• Paràlisis par accidente vascular cerebral. • Paràlisi* por hemorràgia cerebral • Paràlisis por Iraumatisrm) cerebral • Estado* vegetatives por traumatismo cerebral • Celalea1.. dorsolumbalnia, dolores de las extremidades • Aparato digesuvo • Aparato urológico • Demència senil « Aparato respiratorío • Aparato cardtovascular y sanguíneo • Sistema inmunológico y endocrinológSeo • Sistema nerviosa • Aparato locomotor San! )wef>, 2 • b«o» 1* • Sant C*Mt <te> V»lr*» - * — *1 - t - - " " -* *' ' " Tel.: 9i ï«» Z1 »1 - *3 *ÍS 43 S$'t»t(«wla»! * ï? S* « 6B

Marcovic va destacar la falta d'objectivitat de la premsa estatal K: XLARROSA

ha passat per alt als governs en els darrers deu anys", indicà Sanjuan.

D'altra banda, també en aquest sentit es van manifestar els assis­tents a la quarta concentració con­vocada per la Coordinadora.

Aquesta trobada de protesta, ce­lebrada dilluns a la plaça Barcelo­na. va comptar amb la participació activa d'una comissió representant dels alumnes de l'institut Angcleta Ferrer i Sensat. 1 .a manifestació va ser encapçala­

da, doncs, pels joves estudiants sant-cugatencs que van continuar la tra­jectòria desenvolupada fins ara: l'objectiu de sensibilitzar la pobla­ció local sobre el conflicte kosovar, així com informar de tot el que està passant. Els joves van llegir un manifest

per expressar la seva opinió. Una postura que, segons van afirmar, "no pretén assenyalar ningú amb el dn". Per als estudiants és bastant obvi que no es pot canviar l'altra gent i convèncer els dirigents, però al ma­teix temps reclamen que sí que un mateix es pot convèncer. I per als manifestants, aquest exercici de re­flexió implica un pensament paci­fista. La mateixa línia que defensa la

Plataforma Catalana pel Kosovo que coordina el santeugatenc David Vi­lalta, i que aquests dies ha fet una crida a la societat civil perquè es mobilitzi, s'activi i es faci voluntària de la platafoma per col·laborar en diferents camps: fer xerrades, orga­nitzar actes, participar en campa­nyes de recollida, etcètera.

Els socis del CPA donen suport a Ruiz

A. B. M.

Els socis del Centro Popular Andaluz van renovar diumenge passat, dia 23 de maig, la con­fiança en el que serà tres anys més el seu president, Gabriel Ruiz. Segons han confirmat a l'entitat santeugatenca, un 98% dels vots va ser a favor i un 1% en blanc.

Segons ha declarat Ruiz a ELS 4 CANTONS, "aquest suport des­menteix els rumors de crisi in­terna que alguns havien volgut estendre". En aquest sentit tam­bé es manifesta per explicar l'alt grau d'abstencionisme que van registrar aquests comicis interns: només 115 de les 212 famílies que són actualment sòcies van dipositar el seu vot a les urnes. Un fet que Ruiz va explicar com a molt normal, "tenint en comp­te tres factors: el bon temps, que els responsables de la taula no van acceptar els vots per correu que alguns havien enviat i que la meva candidatura era l'única".

D'altra banda, Ruiz també ha qualificat de molt positiva la tro­bada internacional de cases re­gionals andaluses que ha tingut lloc a Sevilla. La comitiva sant­eugatenca, segons ha manifestat el seu màxim responsable, ha tor­nat d'allò més satisfeta, "no no­més per la bona acceptació de les ponències que hem realit­zat", explica el president del CPA, "sinó perquè ens han es­collit com a cinquena casa de tot l'Estat espanyol".

ELS/CAIYIONS Divendres, 28 de maig de 1999 29

Uuís Recoder üdataTAIcal SANT CUGAT

Pels districtes, hem fet i firem Aquest dissabte, 29 de m;

LLUIw KEïvUUL·K ' ï f explicarà les propostes dé Convergència i Unió per a:

LES PLANES A les 11 h, al Centre Cívic

LA FLORESTA A les 13 h, alCentre Social i

MIRA-SOL A les 18 h, al Casal Cultural

* « »

IÈMMMÍ

rara Candidat ala

presidència de l'EMD

rtf, sfl í'

• * s *

er Valldoreix, m fet i f ©in

tfósafcrte 29 de maig, a les ,22 h

• IK& IM ML vsAdAL Havaneres i Cremat

Hi intervendran

RAQUEL PARA1RA i

ÍS RECODER

CONVERGÈNCIA I UNIÓ

30 Societat ELS-ÍCANTONS Divendres, 28 de maig de 1999

La r a d i o g r a f i a

COL·LECTIU ANTIMILITARISTA DE SANT CUGAT

Promoure la insubmissió i

l'objecció fiscal són dos dels

objectius prioritaris del

col·lectiu

Pacifistes i antimilitaristes

Entitat: Col·lectiu Antimilita­rista de Sant eugat Any de fundació: 1994 Coordinadors : 11 Seu: Casa Okupada Torreblanca

MONT.SK SANT

- Sant Cugat -

El Col·lectiu Antimilitarista de Sant Cugat es va fundar princi­palment com a col·lectiu per ajudar i fomentar la insubmissió contra el sevei militar obligato­ri. El col·lectiu creu fermament que ningú no pot ser obligat a fer la mili i ni tan sols accepta que la PSS pugui ser un servei obligatori, ja que no creu que l'Estat tingui el dret d'obligar els joves a prestar un servei so­cial a canvi d'agafar les armes. Creuen que l'opció d'agafar les armes és una opció personal i lliure de cadascú i que ningú no té dret ni a obligar-los ni a

imposar cap mena de càstig ni de servei substitutori.

Al principi dels anys noranta, el m o v i m e n t d ' o b j e c c i ó de consciència, en estar ja legal­ment previst per l'Estat, havia perdut força, però molts dels objectors tenien una veritable manca d'informació pel que fa als motius d'aquesta objecció i la figura de l 'insubmís. El noi que o bé per raons morals o bé de consciència es negava tant a fer la mili com alguna altra for­ma de prestació social no era entès ni compres per la majo­ria de la gent , que veia en la prestació social substitutòria un avenç significatiu en la lliber­tat personal i no una trampa.

El col·lectiu va néixer entron­cat amb l 'Assemblea Antimi­litarista de Catalunya i va tre­ba l la r de ferm t an t en l'explicació de les seves idees com en donar suport als joves insubmisos, ja estiguessin pro­cessats o no, amb manisfesta-cions, concerts i actes de tota mena i també amb accions d'in­formació i de suport als detin­guts.

El temps i la normalització de la PSS, així com la propera fi del servei militar obligatori i el superàvit de nois que escullen fer la P S S , cosa q u e fa q u e molts ja no hagin de fer cap mena de servei, ha fet que mol­ta gent pensi en la qüestió de

la mili com en una reivindicació aconseguida i del tot fora de lloc en el món actual. El moviment d'insubmisos no és gaire reco­negut ni perseguit per un Es­tat al qual no interessa fer pro­cessos judicials als insubmisos ni cap mena de moviment que cridi massa l ' a tenció , ja que avui dia pensa molt més a ven­dre la idea d'un exèrcit profes­sional com una sortida a l'atur dels joves i que vol pintar el mi­r a tge d ' u n s s u p o s a t s g r ans avantatges de fer-se soldat pro­fessional perquè així es podrà aprendre un bon ofici de ma­nera gratuï ta i amb un sou i quan surtin, els exsoldats po­dran trobar feina més fàcilment.

ELS4GVNTON5 Divendres, 28 de maig de 1999 Societat 31

La r a d i o g r a f i a

COL·LECTIU ANTIMILITARISTA DE SANT CUGAT

El CASC vol continuar la seva lluita

contra tot allò que comporti militarismes i

guerra

Contra el militarisme i POTAN M. S.

- Sant Cugat -

Amb l 'acabament de la mili obligatòria, el Col·lectiu Anti­militarista de Sant Cugat, sense deixar de fer la seva feina d'a­consellar encara els nois que vo­len fer-se insubmisos i sense deixar la lluita en favor de la in-submissió amb l 'organització d'actes, concert, pel·lícules i xer­rades com una postura coherent i social amb els seus fins - n o oblidem que avui encara és vi­gent la mili-, el col·lectiu ha fet una reflexió de la seva lluita i ha agafat altres objectius més actuals i sobretot més punyents per a la societat d'avui en dia.

El grup promou l'objecció fis­cal, que consisteix a descomptar, en la declaració de renda, els di­ners dels nostres impostos que l'Estat destina al pressupost mi­litar i la investigació armamen-tística, que és un 4,8%. Aquests diners que es deixen d'ingressar en la nostra declaració es desti­nen a una O N G o algun projec­te solidari per evitar que el nos­tre país els destini a investigació militar, ja que la major part dels diners que es donen a I H D són per a investigacions d'armes o projectes de caire militar. Una altra lluita del col·lectiu

és per suprimir ja la PSS com un instrument que fa obligatò­ries i no remunerades feines so­

bretot de les administracions i de moltes associacions que d'al­tra manera crearien llocs de tre­ball i generarien una sortida per a mol tes professions que ara com ara es veuen obstaculit/.a-des per trobar aquests llocs de treball cobert a molt baix cost pels PSS.

Kl col·lectiu, que està adherit a la Coordinadora pels Balcans de Sant Cugat, treballa per cre­ar una consciència solidària i an­timilitarista i promou la dissolu­ció de l ' O T A N com un organisme totalment obsolet i inútil, i molt car per a totes les nacions membres després de la dissolució del Pacte de Varsòvia.

La via de l'acció lúdica de pro­

paganda, com concerts i projec­ció de pel·lícules, animació al car­rer i festes populars, és la via que vol seguir aquest col·lectiu per ter conèixer les seves reivindi­cacions. Aquest any, i coincidint amb la Festa Major, el col·lectiu del CASC, i sota el lema 10 anys d'in submissió, vol organitzar un gran nombre d 'actes , que in­clouran xerrades sobre la insub-missió, l'objecció fiscal i el pa­per de l'OTAN en el món d'avui i en la guerra dels Balcans. També vol organitzar concerts,

venda de samarretes amb lemes i motius antimilitaristes, projec­ció de pel·lícules i reportatges i jornades lúdiques que puguin fer conèixer els seus objectius i

facin reflexionar la gent sobre les accions en favor de la pau i con­tra cl militarisme. Una altra de­ies campanyes que volen fer és una seriosa informació de la rea­litat del nou exèrcit professional i el que realment comporta per a tot el país la despesa militar de mantenir un exèrcit i una inves­tigació d'armament. No es pot oblidar que Espanya és un dels països que exporten un major nombre d'armes convencionals i que el negoci de la guerra és un dels més grans i poderosos, en­cara que amagat als ulls de molts i no es pot obviar la duplicitat de condemnar una guerra i per con­tra vendre una gran part del ma­terial per a aquesta guerra.

OS 4 CANTONS

Economia 32 Divendres, 28 de maig de 1999

H o s t a l e r i a

La restauració té una nova associació Presència santcugatenca a la nava entitat que representarà les empreses de càtering

Aques t mes s 'ha c reat l 'Assoc iac ió Catalana d 'Empre­ses de Restaurac ió i Cà te r ing , fo rmada amb la in tenc ió de donar supor t als membres del sector per aconsegui r a lgunes mi l lo res de manera un i f icada. Des de Sant Cu­gat, la mesura s'ha rebut de manera pos i t iva .

\ \ \ \ B()k\i - Sant Cugat -

('na millora en la formació pro­fessional dels treballadors del sec­tor i aconseguir mesures unifica­des en temes sanitaris i de tractament dels residus són els te­mes que priorit/arà la nova Asso­ciació Catalana d 'Empreses de Restauració i Càtering. I na entitat que ha nascut aquest

mateix mes de maig amb el suport de la Confederació Empresarial Comarcal de Terrassa (Cecot), en les instal·lacions de la qual tenen també la seva seu.

"Es tracta d'una agrupació", ex­plica Montse Muntada des de la Cecot, "que neix amb la intenció d'establir un vincle entre les em­preses de restauració i de càtering, de moment del Vallès, però amb una clara vocació catalana."

Una nova associació que, en pa­raules de la presidenta de la seva

junta, Montse Estruch, "vol acon­seguir un marc des d'on poder en­carar els problemes que afecten la major part de membres del sector: com ara la mancança de prou gent professionalitzada en aquest camp o la poca coordinació amb Ics di­ferents mesures sanitàries o de sol·licitud de permisos", l'nes tas­ques que, segons defensen els as­sociats, sempre seran més eficaces i ràpides si es demanen de mane­ra conjunta. Tot i que de moment només són 15 les empreses que s'hi han inscrit de manera directa.

Sobre si aquestes funcions no es podrien realitzar també des del Gremi d'Hostaleria, Estruch ha volgut desmentir algunes acusa­cions "d'elitisme" que es referei­xen al fet que l'associació només admeti empreses de restauració i de càtering amb una sèrie de ca­racterístiques. La presidenta de l'associació ha volgut destacar que "si és així, és només perquè pen-

A Sant Cugat, el \et tnr de l'hintalena t el càtenng cada cop, segons confirmen algunes empreses, té més renom K: X. L.

sem que aquest tipus d'empreses tenen unes problemàtiques dife­rents a d'altres del sector de l'hos-taleria, com podrien ser els bars". Estruch manifesta també que en cap cas s'han volgut desmarcar, ja que moltes de les associades estan també inscrites al gremi. A Sant Cugat el món del càtering

té "moltes expectatives", segons explica Joan Costa, un dels em­presaris locals d'aquest sector des d'on s'ha rebut la notícia de ma­nera molt favorable. "És una ini­ciativa molt interessant perquè sempre serà més positiu actuar de manera conjunta, tots a una", ma­nifesta Gemma Butifia -propietà­

ria d'una empresa de càtering sant­cugatenca. Ambdós empresaris han remarcat a E L S 4 CANTONS que, si

bé a la ciutat no existeixen gaire problemes en un sector "amb mol­ta qualitat", és correcte el fet d'a­grupar empreses amb característi­ques semblants i interessos molt comuns.

Programació especial

Eleccions 99 Debats electorals

1 de juny: Candidats de Valldoreix, en directe a la ràdio, de 9.30 a 10.30 h (repetició, de 13.30 a 14.30 h)

9 de juny: Candidats de St. Cugat, en directe i obert a tothom, a les 20 h. des de la Casa de Cultura,

Jornada electoral 13 de juny

• De les 9 a les 20 hores: seguiment informatiu amb connexions en directe: col·legis electorals, dades de participació, incidències.

• A partir de les 20 hores: Especial informatiu «La nit electoral»

wm v

Entrevistes als candidats

Dimecres 2: Dijous 3: Divendres 4: Dilluns 7: Dimarts 8: Dimecres 9: Dijous 10: Divendres 11 :

J. F. Mota (EUiA) Manel Pardo (PI) Pere Marín (UNÍS) Eduard Pomar (ERC) Francesc Godàs (IC-Verds) Berta Rodríguez (PP) Jordi Menéndez (PSC) Lluís Recoder (CiU)

en directe, de 10 a 10.30 h repetició, de 13.30 a 14 h

Tota la informació, a Ràdio Sant Cugat 91.5 FM

ELS /CAIVITJNS Divendres, 28 de maig de 1999 Economia 33

Localret gestionarà V aprofitament del subsòl local

A. B. M.

Dimarts es va aprovar en el ple, per unanimitat, que sigui el Con­sorci Localret qui gestioni tant el càlcul com el posterior cobrament d'impostos a les empreses que fan servir el sòl i subsòl municipal (com les de telefonia i electricitat).

Aquest punt és un dels aspectes que es reflecteix al conveni signat entre Consorci i Ajuntament ara fa uns dies. l'n tema que, segons el tinent d'alcalde d'Kconomia, Paqual d'Ossó, s'acabarà de con­cretar en breu quan se signi el con­tracte de gestió i s'estableixi qui­na és la retribució que haurà de fer l'Ajuntament al nou gestor per aquest servei.

Indemnització per al bar del camp de futbol

- Sant Cugat -

l 'n altre del temes aprovats per unanimitat al darrer ple municipal ha estat la rescissió del contracte del servei de bar del camp de fut­bol de la rambla del Celler.

Segons ha confirmat Xavier Fi­gueras -regidor d'Esports- s'ha anul·lat aquest servei per proble­mes a les instal·lacions. L'Ajunta­ment indemnitzarà l 'empresa que explotava fins ara aquest servei de bar. / A. B. M.

LES EMPRESES: GENEVIEV LETHU Un plat de flors, el ganivet taronja i la forquilla color llimona, el vas blau com el cel i les estovalles de tela plastificada amb motius estrafolaris. Un gerro al costat de color lila, les plates blanques i amb formes clàssiques, el pa sobre una cistella de palla i els estalvis de fusta. Llisa o tornejada. Un conjunt de colors, textures i formes que fan els àpats més divertits.

Lino Díez, Propietari de la franquícia Geneviev Lethua Sant Cugat

"Innovarem en el concepte d'una taula més informal"

GLÒRIA FRANCOLÍ

- Sant Cugat -

-Def ine ix i 'm a m b dues pa­raules el seu p roduc te . -Disseny i qualitat. —Ara ar<*iiiiienti-me'ls. -Nosal t res fem dues col·lec­

cions anuals. Per a la temporada de primavera i estiu ideem un producte divertit, amb molts co­lors i també alguna de les línies amb connotacions marines... A l'hivern venem una col·lecció més seriosa, menys animada, i la línia que també fabriquem quan ve el fred és la dels motius nadalencs. La qualitat ens l'as­segurem a partir de la tria de materials i el control de la pro­ducció. Gcnievev Lethu tras­llada aquests dissenys a fabri­cants als quals segueix a partir de controls de qualitat molt es­trictes. Fls bons resultats del nostre producte t ambé ratifi­quen la idea de qualitat. La pro­va la tenim en el fet que la ma­joria dels nostres clients acaben repetint.

- Quan parla de col·leccions e§ refereix a vaixelles com­pletes que s'adquireixen en bloc? - N i pensar-ho. Cal tenir en

compte que Gienevev Lethu va ser la primera franquícia que va començar a vendre plats, vasos i coberts i n d e p e n d e n t s , des-conjuntats. Ara jo crec que in-

I.in D fa A nnys que portn In fr/niqut'ri/i FOTO: XAVIER LARROSA

novarem en el concepte d'una taula més informal. - Pot acabar-me de definir

la informalitat d'una taula ben parada? -Ara no ens en­taulem tant i per això p r o d u ï m una vaixella més

in fo rmal , m és fabriquem i venem d i n à m i c a . La -'^fe, col·lecció nova ja - K recull, de fet, aquest concepte

Marquem la filosofia dels plats

que dissenyem,

ferents col·leccions, menys com­pletes però compatibles les unes amb les altres. Això és una mica

les t e n d è n c i e s

q u e venen ara. E n s a d o n e m q u e costa una mica, però d'a­q u í un pa re l l danys això ja es­tarà superat. — El concepte

•r* d e l qua l e n s està parlant és una cosa pal-

de trencar amb el que sempre ha estat una vaixella. Hi ha di-

pable o bé ens l'hem d'imagi­nar? Què és el concepte?

- Tot el que col·loquem a la botiga, el que oferim, ha estat ideat pel nostre equip de dis-senyadors seguint unes línies, un finalitat, buscant una utili­tat... No només dissenyem, fa­briquem i venem un plat, el que també fem és marcar-ne la filo­sofia. Conceptualitzem una ma­nera de menjar, de parar taula. Ks una globalització en què no només tenim en compte cl plat sinó el gerro que va al costat, les estovalles... no separar cada una de les coses. Kl concepte de la nostra botiga seria el color verd de l'entrada, el tractament de la façana, cl mobiliari, la il·lumi­nació... això és concepte. Ser­veix per identificar.

— Ha costat vendre aquesta idea a Sant Cugat? -Sí , i de fet encara costa. Jo

penso que el mercat del para­ment de la llar encara s'ha de desenvolupar moltíssim. Fixem-nos que la despesa mitjana de qualsevol europeu en coses de casa és molt superior que la d'un espanyol. Aquí ens gastem molt més en oci, en roba... Aquesta despesa més baixa també s'ex­plicaria perquè a la resta d 'Eu­ropa fa més fred i, per tant, es­tan més acostumats a estar-se a casa. Aquí és més difícil que aquest tipus de producte tingui la mateixa facilitat d'arrelar tam­bé perquè passem força més ho­res al carrer.

Si t ' i n t e r e s s a s a b e r q u è p a s s a

a SANT CUGAT TRUCA AL 93 589 62 82 i et portarem tota la informació a casa

EIS40SJNTOJNS El "diari" de Sant Cugat

EIS 4 CANTON

Classificats guia

p r à c t i c a

ADVOCATS

•JOSEPA TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 93 67534 54,

• GARCIA JULIÀ Av. Catalunya, 22,1r 2a 93 674 4 1 6 4

AGENCIES DE

VIATGES • USSIA TOURS Plana Hospital 9 3 5 8 9 6 1 5 0

ALUMINIS

• ALUMINIS GARRI GA Orient, 65, baixos 9 3 6 7 5 2 9 0 2

rada 125 9 3 5 8 9 3 8 0 6

• BAR PICCOLO Valldoreix, 29 93 589 1198

• BARSTOP Rius i Taulet, 56

93 589 12 99

• CUE SANT CUGAT Bar Musical Sant Marti, ÏO

93 589 47 90

• CABALLU PETTT Cerveseria 93 589 U 56 -

BELLES ARTS

• CABANAS Santiago Rusinol. 54 93674 0 8 4 9

•CUGART Torrent de la Bomba, 14 93 67443 90

íí •CLÀSSIC Av. Torreblanca, 2 93 674 « 0 3

• EL PUNT Copes i sopars 670594001

COPISTERIES

• ARPAU Valldoreix ,45 93674 9602

•COPISTERIATHER Sant Antoni, 24 93589 74 42

• COPY-GRAFIC Can Matas, 8 9 3 6 7 5 3 6 5 3

• OFINOVA Alfons Sala, 18

9 3 6 7 5 2 3 73

• ANTENEX Àngel Guimerà, 2

9358922 47

ARQUITECTURA

• FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. C La Mina. 17, L B 93 675 18 35

• JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a 93 589 65 6* 608 4 9 4 5 * 9

• DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada, 31 B3 4r1a 93 675 18 03

•CARDONA Valldoreix, 41 93 674 1509

BICICLETES

ANTENESJARABOUPS^HSSS^L^H CONSTRUCCIONS • BELSCON XXI, SA. Ptge. Font de Sant Rafael. 18-20, baixos Tel. 93 675 32 67 Fax. 93 675 32 09 befeconco@nexo.es

• SUN BIKE Can Matas, 2 9 3 5 8 9 1 7 5 7

• GALERIA ARQUITECTURA Rbla. del Celler, 87 93 589 44 11

• JORDI CUFÍ BORRELL Av.Vall d ' or, 2 9 3 6 7 4 2 6 0 1

• JORDI FRONTONS Av. Rius i Taulet, 13 93 5 8 9 4 1 4 7

• MARTÍ FINET MIRA

Sta. Maria, 38 3' 2" 9 3 5 8 9 3 0 65

• M. DEL MAR EJARQUE Sta Maria, 38,3r 2a 9 3 5 8 9 3 0 6 5

• BIU ARQUITECTU­RA Pj. Bonfill, 3 93674 17 29

• ARXIU GAVIN 93 674 25 70

• ARXIU MUNICIPAL Rbla. Can Mora, s/n 93 589 0712

• ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA Jaume I, 33 9 3 5 8 9 7 7 8 8

ASSEGURANCES

• J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9-B 93 6 7 5 3 0 1 2

ASSESSORIES

• J. PINYOL ASSESSORS Manel Farrés, 15 D 93 674 44 69

AUTOMÒBILS

•LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n 93 5 8 9 2 0 0 0

BALLS DE SALÓ • PEPE ASENCIO Anselm Clavé, 14

93 675 49 37

CARNISSERIES •TUBAU La Torre, 14 93674t2_B5

• TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1-6 i 1-7 93 675 3065

•TUBAU Mercat Pere San Parada 104 93589 1418

•TUBAU Passeig Rubí, 108 Valldoreix 93 674 5747

•SAGARRA Endavallada, 22 93674 0100

• PAPIOL Venda i neteja Cànovas del Castio, 4 93674 6 5 0 0

•FOAP Rius i Taulet, 27 9 3 6 7 4 0 5 03 _

CRISTALLERIES • GALVANY Alfons Sala, 29 93 674 13 98

• CRISTALLERIA SANT CUGAT Alfons Sala, 29

93 674 1398

ELECTRODOMÈSTICS • PASQUAL GAR­CIA GUILLÉN Valldoreix, 44-46 9^674 7164

• TOBELLA MILLAR Santiago Rusinol, 49 93674 0 6 5 7

• VILAR ELECTROLLAR Maria, 20 93 589 02 71

• SALA RUSINOL Santiago Rusinol 93 675 4751

• GALERIA CANALS De la Creu, 16 93 6 7 5 4 9 0 2

• POU D'ART Balmes ,35 93 5906086

GUK) CINEMATOGRÀFIC

•TALLERS D'INTRODUCCIÓ AL GIHÓI ESCRIPTURA CREATIVA Av. Portal de l'Àngel, 1 , 3r pis (Barcelona) 934121939 «1*74 94 3S

GIMNASOS ESPORTS • CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n 9 3 6 7 4 1 4 5 3

• GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 93 674 6172

• GIMNÀS SANT CUGAT Anselm Clavè, 20, baixos 93 59082 79

• SANT CUGAT ESPORTS S.L PI. Quatre Cantons 93 674 3 0 8 1

• SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 93 674 98 62

• UESC Cànovas del Castillo, 9 93675 2 3 9 0

• CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 93 6740308

FERRETERIES

• EL PONT Girona, 3 93 675 0175

[CENTRE C O M E R C I A L S ENSENYAMENT H FLORISTERIES • PRYCA Carretera detRubi Sant Cugat km 4 9 3 5 6 6 4 9 0 0

• TALLER GERONI MORAGAS Av. Viladelprat, 79 9 3 6 7 4 5 0 4 8

CERÀMIQUES

• VICAT 3 Torreblanca, 28 93 58954 43

• R O D Ó Rius i Taulet, 6 93 689 8 2 8 0

• CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdan­yola, km 3 93 5 8 0 1 5 0 0

• FOAP Rius i Taulet, 27 93674 05 03 935893121

• C L U B MUNTANYENC Barcelona, 5 93 6 7 4 5 3 9 6

• CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT Cami Crist Treballa­dor, s/n

CONGELATS

• L'ILLA DELS CON­GELATS Mercat Pere San, Pa-

• COAP Villa, 22 93 58921 15

• PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 9 3 6 7 4 1 2 39

• SPRINT IDIOMES Francesc Moragas, 8 9 3 5 8 9 2 2 6 4

• TRINITY Rbla. Can Mora. 18 93 675 22 01

• ESCOLA THAU Vial Interpolar 93 5 8 9 8 * 0 8

ENTITATS BANCÀRIES • CAIXA DE CATA­LUNYA Rius i Taulet, 33 93 67519 04

• CAIXA DE SABA­DELL Barcelona. 8 93 589 75 v12

• CAIXA DE TER­RASSA Valldoreix, 32 93 675 31 00

• CAIXA D'ESTAL­VIS I PENSIONS Ribatallada. 20

9 3 5 8 9 3 8 5 2

GALERIA D'ART • GALERIA LLUÍS RIBAS Estapé. 57 93 58957 76

• FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 936741361 93 6751820

• FLORISTERIA SANT JORDI Sant Jordi, 39 93 674 1053

• MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA PI. Joan Borràs, 1 93674 1546

FOTOGRAFIA.VIDEO

• FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 93 674 7968

• J. LLAMAS Valldoreix, 14 93 674 0 3 9 3 ,

• ZOOM Centre de la imatge Sta. Maria, 14 9 3 6 7 5 5 6 74

FUSTERIES

• FUSTERIA EBENISTERIA 93 6 9 9 6 7 4 8 93 674 70 68

FRUITERIES • ANTONI CAMPOS Francesc Moragas, 21 93 674 08 82

GELATS ARTESANS • LA JIJONENCA C/ Maior, 29 93 675 25 86

Het«4ÍP$ Lajijommen

HAMBURGUESERIES •MCDONALD'S Centre Comercial Sant Cugat 9 3 6 7 4 4 6 5 4

• GERD DIETÈTICA Plaça Pere San, 9 9 3 6 7 4 0 0 6 0

• SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1 Obert dissabte tarda

' 9 3 6 7 5 5 9 5 3

HIDROCULTIUS • HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54 Valldoreix 93674 7598

09! • HÍPICA SEVER1NO Pg. Calado, 12 9 3 6 7 4 1 1 4 0

IMMOBILIÀRIES

•Joan Fisas Rovira Agent de la Propietat Immobiliària. Apare­llador. C/ Villa, 7, 4t 6a. 93 67482 85

•FINQUES SANT CUGAT Doctor Murillo, 14 93 674 0 8 9 7

•ARENASAN Endavallada, 21, bxs. 93 58945 66

• FINQUES BACHS Hospital, 41 93 58903 07 Fax 93 589:1104

• FINQUES GIRONELLA Plana de l'Hospital, 10 93 6747254_

•ÒRGAN Plaça Octavià, 7 93 674 3 2 0

•SASI Plaça Octavià, 7 93 674 32 08

• 101 PISOS Valldoreix, 58 93 589 7374

INFORMÀTICA

• APPLE CENTER Plaça Unió, 3 9 3 5 8 9 3 3 0 0 _

•PROGRAM ACCÉS Rambla Can Mora, 18 93 675 15 56

• 4G SERVEIS INTEGRALS Sant Martí, 32, entl. 93 589 23 13

• VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 93 589 33 00

INSTAL·LACIONS

• NSTALACIONESA. ZAMORA, S L Mossèn Crito Verda­guer, 18 93 58926 38

•MANTSERV.SA. Av. Catalunya. 18 93 6 7 4 6 0 5 8

JARDINERIES • GARDEN ROCAMORA Llaceres, 12 93 674 36 94

üil • JOGUINES MARGA Sta. Mana, 44 93 674 15 32

• JOGUINES NINS Villa, 9 93 6741396

• MIREIA'S Valldoreix. 33 93674 9940

• ANFUS JOIES Santiago Rusinol, 45 9 3 5 8 9 5 0 72

• SANBER-5 Anselm Clavé, 20 9367445 71

M • ADMINISTRACIÓ NÚM.1 Valldoreix, 67 A 9 3 5 8 9 4 7 4 2

•ADMINISTRACIÓ NÚM.2 Major, 33 93674 0174

LUDOTEOUES • SCCOTY LÚDIC Xerric, 8

935906189

LLARS D'AVIS •MIRA-SOL Victòria, 48 93 58? 20 18

• LA FLORESTA Pearson. 36 93589 78 00

•LES PLANES

93 675 5 1 0 5

•MARMOLES SANT CUGAT Can Faljó dels Aurons -Campoamor,12 - Nau 3 9 3 6 7 5 5 1 0 8

• ATEUER BLAU Av. Torreblanca, 2 93589 1931

• MES MARCS Enric Granados, 15

93 58914 29

MATALASSERIES

•SOLSONA Alfons Sala, 10

93 589 32 89

MAT. CONSTRUCCIÓ • SUMINISTROS VALLDOREIX Mossèn Jacint Verda­guer, 107

93 674 14 90

MISSATGERS

• MRW Ildefons Cerdà, 4

93 675 10 11

•ARWENBOUTIOUE EKes Rogent, 52 93589 6163

• BENETTON Santa Maria, 21 9 3 6 7 4 8 5 02

•BLUEMOON Major, 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h 9 3 6 7 5 0 2 67

• CAMPMANY Valldoreix. 16

• PEPA MARTIN TALLES GRANS Valldoreix. 28 93589 7232

•TOT PUNT Sant Antoni, 19 9 3 6 7 4 0 0 9 7

• VORAVIU Sant Antoni, 25-27 9 3 5 8 9 8 8 5 5

MERCERIES

•LA PERLA Major, 3 93 674 01 38

MOBLES DECORACIÓ

• CARRE MOBLES Francesc Moragas, 33 93 674 09 95 93 674 15 50

• CASAJUANA Galeries Sant Jordi Santiago Rusinol, 37 -Major, 6 93 589 22 32

•EGA MOBLES Cànovas del Castillo, 2 93 589 00 14

• MAJIK Sant Jordi, 29

93 589 02 66

MOBLES JARDÍ • INDUBRUC Av. Ragull, 9-19 93 589 0023

MODA CONFECCIÓ

• MUSICAL SANT CU­GAT. Rosseló, 13 9 3 6 7 5 4 7 5 7

•RANGO10 Pous, 13 - local 1 93 6 7 5 5 7 5 5

•VALLÈS NET SantRamon.4 93 674 8 9 1 8

OBJ, REGAL FESTA

• FIOTTO Sant Jordi. 32 9 3 5 8 9 0 6 0 5

•LA FESTA Santiago Rusinol. 8 9 3 6 7 5 3 3 0 4

• O N A Major, 18 93 675 5 9 2 1

• MAVT Objectes de regal Alfons Sata, 12 .Botiga 3

93 6750454

• CONSTRUALPA Sta. Maria, 9,1r 1a 93589 0151

• D 4 CONSTRUC­CIONS vaMoreix, 10 93674 6598

•PROMUSA Av. Torreblanca, 2-8 9 3 5 8 9 1 7 3 2

•SERRALLERIATIE-RRAICOMASOB. Mozart.9. (Barcelona) 93 2 1 8 1 9 9 6

•JEANLOUSDAVD Doctor Galtes, 5 936756170

• DISON ESTUSTES Martorell, 12 935895657

PESCA SALADA

LLEGUMS

•SALUMS Sant Antoni, 50 936745752

ÒPTIQUES

• TEXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30

9358944 95

PASTISSERIES •SÀBAT Santiago Rusinol, 46 9 3 6 7 5 1 2 9 9

• LA LIONESA Va»doreix,79 93 674 07 71

PAPELERIES •PAPELERIALUFA. C( Valldoreix, 23

93 5906119

PARAMENT DE LA LLAR •GENEVEVELETHU Vllà.6

93674 0316

PERRUQUERIES

• CARNÉIBOSCH Francesc Moragas, 29 93589 60 88

•JUAN Xerric, 28 936746899

•FERRON Rius i Taulet, 20 93674 6 8 4 7

•PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10

935892529

POLLERIES

•POLLERIA SANT CUGAT Mercat Torreblanca, pda.1-5

93675 1389

REPARACIÓ

D'AUTOMÒBILS

RENAULT-ACERSA Ctra Cerdanyola, 55 935892649

•T.M.G. Tallers Borrell, 6 Tel i Fax

•T.M.G. Exposició i vendes

Alfons Sala, 36

936755653

REPARTIDORS

• MAILING VALLÈS, S.L. MercèRodoredaS

9 3 5 8 9 2 3 71

RESIDÈNCIES

• RESIDÈNCIA 3a EDAT SANT SALVA DOR Sant Salvador, 47 AKbnsSala.2

93 6744223

TALLERS MECÀNICS

•TALLER ELECTRO-SOL

C/Sol, 19

93 6743688

•TALLER MECÀNIC P. CANALS

Sant Llorenç, 27

93674 63 62

•TALLERS TORNER

Plana de l'Hospital, 35

93 674 6 9 5 0

•TALLERESMENA

Passeig Torreblanca13

93674 5301

TELEFONIA

• A R TELECOM

Telefonia i

comunicacions

Carretera de

Cerdanyola, 49

9356987 02

TINTORERIES

• TMTORERIASANT CUGAT

Sant Antoni, 1

93 67411182

• TMTORERIASANT CUGAT

Santiago Ruànd, 35

93 6741183

• TMTORERIASANT CUGAT

Rbla RfcataUada, 34

93 6752228

• TMTORERIASANT CUGAT

936744167

ROBA INFANTIL TRANSPORTS

•CUCARRÓ «ASSOCIACIÓ Santiago Ruaindi, 30 93 6 7 4 5 6 8 0 RÀDIO TAXI

93 58944 22 •NENS Endavalada,12 93 675 5151

9 3 5 8 9 6 4 1 6

ROBA PER ALA LLAR

•FALGUERA Vllà.1

93675 2 4 0 1

SABATERIES

•REPARACIONS DE CALCAT I COPES DE CLAUS 93 674 0014

VETERINARIS • DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS, S.L.

Urgències 24 h

Sabadell, 23

Obert nit I festius

93 674 6945

Tel. urgències

9 0 8 8 9 8 1 3 6

93674 6945

•REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA Francesc Moragas, 6 9367532 74 93 674 13 05

• LA FAUNA

Rbte.de! Celler, 35-37

• REPARACIONS DE CALCAT i CÒPIES DE CLAUS So), 16 93674 90 97

• TATERS Sant Antoni, 62 93 6755506

SEGURETAT

•AUX-VYD Alfons Sala, 50

93 5 8 9 1 7 9 9

• VETERINOS

Rius i Taulet, 31

93 589 7141

XARCUTERIES

• CANSALADERIA JULIANA

Francesc Moragas, 26

93 674 08 81

U S f CANTONS Classificats

A R E N A S A I U

PISOS EN ALQUILER

• C / O r i e n t . Sup . : 105 m2 . 4 hab . (1 sui te) , 2 b a n o s , a m p l i o s a l ó n - c o m e d o r , c o c i n a o f f i c e , t o t . e x t e r i o r , armarios y focos empot rados, calef., gas natural, ba lcón, pàrking, solo 6 vecinos. Alquiler: 90.000 ptas. 93 589 45 66

• Co l l Fava 3 y 4 habitacione, 2 banos, calefación, gas, p a r q u e t , a r m a r i o s e m p o t r a d o s . P laza p à r k i n g . Z o n a comuni tàr ia y piscina. Alquiler desde 100.000 ptas/mes. 93 589 45 66

• Zona Gol f . Sup.: 450 m2. jardín comuni t . con piscina, : 1.500 m2. 4 hab. (1 suite con vestidor), 2 banos, 1 aseo, amplia coc-o f f . , gran sa l -com. , buhard. 70 m2., armarios e m p o t . , t e r r a z a s t o d a s h a b . , g a r a g e 3 c o c h e s , sa la màquinas, calef .gas, suministros contrat.Alqui ler: 325.000 ptas. 93 589 45 66

• To r re en venta en Va l ldo re ix . Esplèndido Jardín 1.018 m2., piscina con vestuarios + 1 dormi tor io , garage 16 m2, casa 90 m2, 3 hab. dobles, 1 baf io, cocina electrod, sa-com. con chimenea hogar. Precio: 56'5 M. 93 589 45 66

• C / V i l l a . P l s o N U e V o . Sup . : 100 m2. , 3 hab.(1 "su i te " c o n v e s t i d o r ) , 2 b a n o s , s a l - c o m e d o r , c o c i n a e q u i p . (lavadora, lavavajil las, secadora) arm. empot. , calef., tza., pk., trast., v ideoportero, z.ccomunitar ia. Alquiler: 130.000

F I N Q U E S B A C

• C / R O S E L L O N : 80 M2 Bano - A s e , 21.000.000.

C o m . - Sa l . , C o c , 3 D o r m . ,

• C / R IUS I T A U L E T : NUEVO A ESTRENAR - 90 m2 -C o m . S a l . - C o c - 3 D o r m - 2 B a n o s . Pk . 2 C o c h . Terrazas - Clef. -Ase. Precio: 28. 000.000

• C / PAHISA: BAJOS CON JARDÍN - 110 m2 - Com. - Sal. con ch im.hog. - Coc. 4 Dorm. - 2 Banos - Jard. Priv. Jard . y pisc. comuni tar io. Precio: 37.000.000

• P L Z A . AUGUSTA: 160 m2 - Com. - Sal. con ch im. hogar. - Coc . Off.- 3 Do rm. - 2 Banos - Calef . - Ase. - Pk. 1 coche. Precio: 49.000.000

• C / S A N T A T E R E S A : 140 m2 - C o m . - S a l . con c h i m . hog.-Coc Off ice - 4 Dorm.- 2 Banos - Aseo -Calef. Elect. -Ase. - Pk. 2 Coch. - Trast. - Parabol. Precio: 40.000.000

• P° G A U D Í : 100 m2 - C o m - S a l . - C o c . O f f -3 D o r m . - 2 banos - Calef. - Terraza - Ase. - Jard. y Pisc. com. - Pk 2 coches. -Trast. - A. Prabol. Precio: 40.000.000

TEL: 93 674 24 69

F I l\l C A S S A N T C U C A T

VENTAS • Junto Estación Àtico dúplex de 10um2. Planta baja: Salón-com., coc. nueva, una hab.doble y bano. Planta piso: Salón estar o estudio y una "suite" (bano reformado). Terraza. Calefac. a gas. Pàrking opcional. Precio: 23 Mill.

• Junto Golf y Estación. Piso de lujo. 160 m2. 4 hab. dobles, salón-com. de 37 m2, coc-office y 2 banos completos (nuevos). Zona com. con 2 piscinas y zona de juegos.PERFECTO ESTADO. Precio: 39,5 Mill 93 674 08 97

• Junto Estación Torre adosada de 205 m2. seminueva, 3 hab.dobles con armarios, estudio de 45 m2, coc-office y 2 banos completos+aseo. Jardín pnvadode 55 m2. Garage 2 coches. Precio. 36,5 Mill. 93674 06 97

• Zona Borrell Piso nuevo de 70 m2. 2 habitaciones dobles, salón-comedor, cocina americana, 1 bano completo.Precio: 15,5 Mill. 93 67408 97

• Parcelas en Can Cortés Una de ellas tiene una superfície de 1.245 m2. Vistas a todo el Vallès. Precio: 20 Mill. Otra tiene 1.379 m2 . Precio: 17 Mill. 93674 08 97

• Avda, Pla del Vinyet Torre adosada de 280 m2. 4 hab. dobles (2 "suite"), hab. de Servicio, salón-comedor 35 m2 con chimenea, cocina-odffice, 3 banos completos, estudio + solàrium. Jardin privado y comunitario con piscina. Garage 2 coches. MUY BUEN ESTADO. Precio: 55 Mill. 936740B97

• Zona Golf Adosada de 300 m2. 5 hab. (2"suites"), hab.de Servicio, 4 banos completos y aseo, cocina-office. Salón-comedor dos niveles, estudio. Garage 2 coches. Jardín privado y comunitario con piscina. EXELENTE UBICACIÓN. Precio: 60 Mill. 93 674 08 97

• La Floresta Masia para reformar, con 50.000 m2 de campos. Fabulosas vistas panoràmicas. Precio: 39 Mill. 93 674 08 97

• Junto al Pinar Casa individual de 4 hab., comedor, cocina y bano completo. Solar de 685 m2 ZONA ALTA Y SOLEADA. Precio: 40 Mill. 93 674 08 97

ALQUILERES • Zona Sant Domènech Piso 3 hab.dobles, bano completo. Terraza vistas al Tibidabo. Soleado. Servicios de alta. Pàrking opcional. USTO PARA ENTRAR A VIVIR. Precio: 60.000 ptas/mes. 93674 0897

• Coll Fava Piso con acabados de calidad, 90 m2, 3 hab., 2 banos completos, cocina-off ice. Terraza. Mucho sol y vistas. Calefacción. Parking+trastero. Precio: 105.000 ptas/mes 9367408 97

üGRAN OFERTA EN ALQUILERES !!

- Estación: pisos 3 hab. desde 69.000 - Sant Domènech: piso 4 hab.: 95.000 - Pisos, Ados., y Unif. de Alto Standing.

CENTRO: Zona peatonal, ideal vivienda o despacho profesional, 7 ventanas exteriores, 4 hab., bano+ aseo con ducha, calefacción, ascensor, pàrking ineluido a 100 m del Ayuntamiento, 4 min. Estación. Sol todo el dia. Precio: 18'5 Mill

TORREBLANCA: 2 preciosos dúplex nuevos sol todo el dia (totalmente orientado al Sur), zona tranquila y cèntrica, carpintería de roble, caldera a gas, pàrking i ne lu ido : Uno: 98m2 + 67 m2 tza+balçones: 25 '1M. Ótro: 64 m2+9m2 tza+balcón: VT4 Milí

U N I F A M I L I A R : so la r 620 m 2 , 95 m2 ú t i l es , 3 h a b . , b a n o + a s e o , t o t a l m e n t e r e f o r m a d a , sa lón con hogar , calefacción, sol todo el dia, garage 2 coches. Precio: 27 M

Sant Cugat, Valldoreix, Mirasol, La Floresta, gran CARTERA de Unif., y Ados. en venta y alquiler (variedad de tamanos y preciós)

CONSULTENOS Horario: de Lunes a Sàbado de 9 h. a 21 h,.

Domingos. mananas. continuado.

"Recuerde.... Hay 101 viviendas mas. ; Posiblemente tengamos lo que necesita !

Tel. 93 589 73 74

Ò R G A N

PISOS EN VENTA

• Z . C e n t r o . 78 m2, 3 dor., 1b., calef., a s e , sa l -com. 25 m2 panoràmico a Collserola. Precio: 16.500 Mi l l 93 674 32 08

• Z . C e n t r o . Sup. 115 m2. , 4 dor., 2 b., calef., a s e , 1pk., muy buen estado de conervación. P rec io : 26 Mi l l 93 674 32 08

• Z. Gol f . Estado impecable. No nec. Reformas. Sup. 105 m2, 3 dorm. , 2., 2pzas. De pk+trastero. z. comini ta-ria sin piscina. P rec io : 38 Mi l l l 93 674 32 08

• Z . A r r a b a s a d a . Planta baja con un jardin pr ivado de 69 m2, 4 dorm. , 2 banos, a s e , 2 pk + trastero, g. terra­za, v ideoportero y z.comunitàr ia sin piscina. P rec io : 40 Mi l l

TORRES EN VENTA

• A igua f reda . Finca rústica en pleno Parc del Montseny, l indante por su derecha e izquierda con dos sendos ríos de montana. Superfície de 200 m2, en una parcla e 30.000 m2, 7 dor., 3 b., 1 aseo. P rec io : 35 Mi l l

• Ce rdanyo la de l Va l lès . Ados. Sup. 280 m2, jard. de 50 m2 y terraza de 30 m2, 4 dor., 2 b., 1 aseo, calef., ampl ia buhardi l la. P rec io : 45 Mi l l

• Va l ldore ix . Unifamiliar. Sup. 210 m2. 4 dorm, 2 ba., 2 aSeOS, r*alAf naçnil iarH ripnn 3irtnm a/-pk ~ „ ~ , calef., gasoi l , jard dad . P rec i o : 59 Mi l l

riego autom., acab. de cal i -

F I N Q U E S G I R O N E L L A

ALQUILER

• CTRA. CERDANYOLA. 4 dorm. , com.sal . coc. nueva, bano refor., c a l e f a c c , ba l cón . Cont . ins ta lados. MUY BUEN ESTADO!! Precio: 70.000 ptas Tel. 93 674 72 54

• A M U E B L A D O . 2 do rm. , com-sa l . , coc equ ip , lavabo, bano comp l , arm.empotrados, t rastero. BUEN ESTADO. Tel. 93 674 72 54

• A P A R T A M E N T O S . VARIAS ZONAS CON O SIN MUEBLES. 1 dorm. , com-sa l . coc, bano compl . , terraza. Park. op . A partir de 45.000 ptas. Tel. 93 674 72 54

•PÀRKINGS. Varias zonas. A partir de 5.000 ptas. Tel. 93 674 72 54

• C É N T R I C O . 3 dorm. , com-sa l . , coc ina, bano, aseo, terraza, ca le facc ión, cont . instal . Precio: 80.000 ptas. Tel. 93 674 72 54

VENTA

• TORRE VALLDOREIX . 200 m2. 5 do rm, amp l . c o m -sal. , coc-of f . , 2 banos compl . , estudio, calef gas-oi l , terr 480 m2 con pisc, barbacoa. TODO REFORMADO, BUEN ESTADO'.Precio: 47.500.000 ptas. Tel. 93 674 72 54

• J U N T O MONASTERIO. ÀTICO DÚPLEX. 3 d o r m . , a m p l i o c o m - s a l , c o c - o f f , b a n o c o m p l . c a l e f a c c , t e r raza 25 m 2 , d ú p l e x de 40 m 2 . EXCEL. VISTAS. Precio:26.500.000. Tel. 93 674 72 54

• Z O N A RESIDENCIAL . 155 m2. Ampl com-sa l de 45 m2 con chimenea, ampl ia coc-of f , 2 banos, aseo, terr 27 m 2 , 2 park . , t r as t . T O D O EXT. M U C H O SOL. ZONA C O M U N I T À R I A C O N P I S C I N A . P E R F E C T . ESTADO.Precio: 64.000.000 Tel. 93 674 72 54

jEs restauren, pinten i decoren cadires i mobles! jpetits. Si vols donar un aspecte actualitzat aj iles teves cadires velles, truca al

V [Tel. 93 674 48 10 M. Glòria

VENDO GOLF 1.6 100cv sèrie III, B -ScTa^aJ d .a . , c . c , e .e . , 5 p u e r t a s , b l anco , g a r a j e , 49.000 km. Precio: 1.570.000 ptas. Tel. 93 570 92 70

PROF. D'ANGLÈS fa classes de conversa i lec­tura. Tots els nivells

Tel. 93 674 97 79

PIS PER LLOGAR 3 habi tacions. Zona comuni tàr ia. En perfecte estat. Preu: 120.000 ptes./mes

Visiteu-lo! Tel.: 93 675 40 13. Matí: de 8 a 8.30 h. Nit: de '20 a 24 h.

MENORCA : Vacaciones en casa de TURISMO RURAL (6 p lazas m à x i m o ) , qu incenas ju l io 400.000 ptas, agosto 500.000 ptas.

Información y reservas 93 675 12 78 (13-15 fi)

S'OFEREIX PROFESSOR DE MATEMÀTIQUES amb molta esxperiència

Genis. 93 674 9192

•^•nt^ . f l inHHi. i inB

BUSCAMOS 73 PERSONAS PARA DESARROLLAR UN

NEGOCIO PROPIO.

T. 607 94 66 09

JEAN LOUIS DAVID precisa por ampliación de plantilla para salón en Sant Cugat (centro)

Pza. Doctor Galtes.

1 PELUQUERO/A Contrato fi jo + S.S +

Retribución alta + comisiones + incentivos

Tel. 93 675 61 73

FALTAN CAMIONES de 3 . 5 0 0 a 8 .000 K g . P M A pa ra r e p a r t o Trabajo f i jo t o d o el a n o . 93 6 7 4 8 8 38

r EMPRESA EDITORIAL NECESSITA COMERCIALS PER PUBLICITAT A:

Tarragona- Lleida-Girona-Província de Barcelona Requerim: - Persones majors de 25 anys - Cotxe propi - Preferiblement amb alguna

experiència en vendes

S'ofereix: - Contracte d'agència +

comissions Persones interessades

trucar al telèfon 93 416 17 88

- * • . • 4 — OS 4 CANTONS

36 Divendres, 28 de maig de 1999

F u t b o l s a l a

L'Olimpyc acaba sisè i signa la seva millor classificació

Aquesta temporada ha sumat més del doble de punts que la passada No podia ser millor. L'Olimpyc de la Flo­resta, en l'any del seu vintè aniversari, ha assolit la seva millor classificació. Ha acabat sisè i ha sumat mes del doble de

Al.KX LÓPKZ -Santi

punts que en l'anterior campanya. Els de Àngel Ruiz, treballa en aquests moments la Horesta van acomiadar-se dissabte en la incorporació de dos nous jugadors, amb una clara victòria a la pista del Llo- tot esperant que cap dels jugadors ac-part per 2 gols a 6. L'entrenador floresta, tuals deixi el primer equip de l'entitat.

L'Olimpyc- de la Floresta ha aca­bat el campionat de lliga a la Pri­mera National "A" en una histò­rica sisena posició a la classificació. Aquesta ha estat la millor classi­ficació final que ha obtingut mai el conjunt floresta. "Si a principis de temporada m'haguessin dit que lluitaríem per acabar entre els cinc primers i que finalitzarí­em sisens hauria signat de segui­da", ha explicat un il·lusionat Àn­gel Ruiz, tècnic del primer equip. L'Olimpyc va posar dissabte el seu punt i final a la lliga amb una clara victòria a la pista del I/lopart de Barcelona per 1 gols a 6. Amb aquests darrers tres punts del cam­pionat, l'equip de la Floresta ha sumat finalment 40 punts, fet que facilita que aquesta temporada hagin sumat més del doble de punts que la passada campanya -dinou. La temporada anterior, l'Olimpyc va acabar en la desena posició de tretze equips i tan sols va sumar 19 punts en joc.

A partir d'ara, Àngel Ruiz co­mença a confegir el que ha de ser el primer equip de l'Olimpyc la propera temporada. Tot i que cap jugador encara no ha fet pública la seva continuïtat o no a l'equip, Ruiz creu que no hi haurà cap baixa, mentre que sí que ha con­firmat que treballa en la incor­poració de dos nous jugadors. Si finalment no es produís cap bai­xa, Ruiz podria disposar d'una plantilla de tretze jugadors, ja que el mateix entrenador ha assegu­rat que no vol una plantilla de més de catorze integrants. Tam­bé ha estat confirmat que cap ju-

l'Miapyc ta la FtorttU ha assalit la wn aiDar datsHkacw au l'aay «w al claa ealeari al vhrta ulnmri Fata: EH/U» FMUNYB

gador del juvenil actual tindrà fit­xa del primer equip la propera campanya.

Ruiz també ha assegurat que, per motius personals, podria dei­xar la direcció tècnica de l'O­limpyc i tampoc no descarta la possibilitat de comptar en la pro­pera campanya amb un segon en­trenador. Els jugadors del primer equip

continuaran entrenant fins al 19 i 20 de juny, quan tindran lloc els actes commemoratius del vintè aniversari de l'Olimpyc de la Flo­resta. Mentrestant, l'entrenador floresta treballa en la intenció d'or­ganitzar partits de caire amistós que els serveixin de rodatge.

riJfWlt* iiaftaMr jaaaMrJay- A&mrn&fo** '*T wwwmmBr V i n H p · i l ü ¥ f * ] f %m%fW W V * i y

ttfl&tl:

re va pesdfee <üa«* A; munkipàlftM^ ^ &&<&*?

fer 4 gols a 5 i M "'f&èpi ficat en S* £0$$*, panyayj

«atb 36 punts, a «piasttc nks' ' 1 descens de categoria. ïHatíÜ» tOI-i

i que baixen aPtime- pémüe^ké^i »ísíaa<Wïal"B" .són et Tàrrega, &&<i l tW#^«g»Í$ | t> ei Rtífeí i l'Ametlla de Merda, driert i W l'equip f^#0t t> mcacre que el Fmtas Martín MbmljépezptómmtQm» {mja a Divisió de Plata. Així mwrdirigjntsquestequip, ikh

Ten ni s

Alex Corretja debuta amb victòria al Roland Garros

À.L. - Pari» / Sant Cugat -

Alex Corretja, vigent campió del món i finalista al Roland Garros en la darrera edició en perdre la final amb el mallor­quí Carles Moya, ha aconseguit l'accés a la segona ronda d'a­quest torneig en imposar-se al català German Puentes, proce­dent de la fase prèvia i 116 al rànquing mundial, per 7-6 (7-4), 6-4 i 6-2 en 2 hores i 27 minuts. A l'hora de tancar aquesta edi­ció, el tennista santeugatenc s'havia d'enfrontar en segona ronda d'aquest Grand Slam al jugador estatal F'ernando Vi­cente, que havia eliminat a Ta-rango.

Esgrima

Anderton venç el català d'espasa

/ SaatCuaat-

Cesgrimidor del Club Esgrima Sant Cugat Grant Anderton és el nou campió de Catalunya en la modalitat d'espasa masculina, campionat celebrat recentment a la Sala d'Armes Montjuïc (SAM) de Barcelona. En aques­ta categoria, Xavier Ges va aca­bar en 34a posició. En espasa fe­menina, les santeugatenques Annabel Ruano i Mercè Ribas van finalitzar en 14è i 20è lloc res­pectivament. En aquesta com­petició però per equips, el CE Sant Cugat va ser cinquè. Aquest conjunt va estar format per An­derton, Ges i Toni Ventura. /A.L.

Excursions - Escoles - Empreses - Equips esportius ...

Tel 93 580 87 00 Ens adeqüem al seu pressupost. Vehicles amb les últimes innovacions i el màxim confort

L L O G U E R D A U T O C A R S

SarbuS A n y s i q u i l ò m e t r e s d ' e x p e r i è n c i a

H S /CANTONS Divendres, 28de maigde 1999 Esports 37

Handbol

Només set jugadors continuen a la UE Sant Cugat de Sancho

Vuit dels nou integrants restants de l'equip d'handbol abanonen rentitat L'equip d'handbol de la Unió Esportiva Sant Cugat presentarà força cares noves la propera temporada, la segona conse­cutiva a Primera Nacional. Vuit són els

ALEX LÓPEZ

jugadors que ja han fet oficial que aban­donen el conjunt que continuarà entre­nant una temporada mes Joan Sancho. D'altra banda, l'entrenador santcugatenc

Dels setze jugadors que en­guany van iniciar la temporada amb l'equip d'handbol de la UE Sant Cugat tan sols set conti­nuaran al primer equip de la sec­ció. Aquests, que ja han confir­mat la seva continuïtat al conjunt santcugatenc, són el porter Pere Antich, Joan Cinta, Oscar Palèn­cia, Armand Mora, Juanjo Gon-zàlez, Roger Antich i Esteban Rodríguez. En canvi, el tècnic Joan Sancho espera que Jordi Espanyol es pronunciï aviat so­bre si continua o no formant part de la plantilla.

Qui sí que ha fet públic que se­guirà defensant la samarreta ver-mell-i-negra són els següents ju­gadors: els porters Ignasi Solà i Xavi Sayós i els jugadors Xavi Pizarro, Javi Montilla, Edu Ayo, Edu Ollé, Joan Marc Borrell i Xavi Rovira. A aquests jugadors els acompanyaran quatre juga­dors que aquesta temporada han integrat el segon equip. Mentre el porter Sergi Díaz i el jugador Ivàn Salas passen a ser jugadors del primer equip, els jugadors Ivan Carpio i Ivan Martínez tin­dran fitxa del segon equip, mal­grat que són considerats juga­dors del primer.

»ymn *ém ttt trw jwjriwi <tt nam «pb MW u f » tà frimt FITI: XJfl UUMSA

Les dues primeres incorpora­cions al sènior "A" amb vista a la propera campanya són Xavi Puig i Pablo Menéndez, dos jugadors que ocuparan la demarcació de lateral dret. Ambdós provenen de l'Handbol Rubí, que milita a Segona Catalana. El jugador que més coneix Joan Sancho és Xavi Puig, que anteriorment ja

Thavia entrenat. Sancho ha va­lorat aquests dos fitxatges de la següent manera: "Tenen capa­citat per ser jugadors importants al nostre equip." Amb tot, el tèc­nic reconeix que "ara com ara és evident que les sis incorpo­racions que hem fet no tenen la qualitat que tenien els jugadors que han marxat". El màxim res-

ha fitxat dos jugadors de l'Handbol Rubí, Xavi Puig i Pablo Menéndez, i també ha incorporat quatre jugadors del segon equip: Díaz, Salas, Carpio i Menéndez.

ponsable del primer equip no ha tancat el capítol de fitxatges. El santcugatenc José Olaya podria també incorporar-se al sènior "A". Joan Sancho espera tenir configurada la plantilla a mitjan juny.

L'entrenador santcugatenc és molt conscient que l'equip de la propera temporada tindrà menys nivell que el de la pre­sent campanya. Segons Sancho, "serà un equip amb falta d'ex­periència" però tindrà "molta il·lusió. Estan demostrant que tenen ganes de treballar i apren­dre".

Tomàs, tècnic del sènior " B "

Jordi Tomàs, el fins ara segon entrenador del primer equip, es farà càrrec a partir de la propera campanya del segon equip, tot i que continuarà dirigint la pre­paració física del conjunt que per segona temporada jugarà a Primera Nacional. De moment, Sancho no disposa de segon en­trenador, tot i que tampoc no és indispensable cobrir aquesta plaça.

Els entrenaments acabaran a mitjan juny i l'equip iniciarà la pretemporada el 30 d'agost. La UE Sant Cugat va perdre en par­tit amistós amb el Gavà.

Hoquei patins

El Patí Hoquei Club ret homenatge al sènior "B"

pel seu ascens a Primera

- Sant Casat-El Patí Hoquei Club Sant Cugat

celebra demà al Parc de Torre­blanca -davant el Teatre-Audito-ri- la festa de l'ascens del sènior "B" a Primera Catalana. Aquesta celebració començarà a les set de la tarda amb la presència d'un grup d'animació peerals més pe­tits per donar pas, als voltants de les nou de la nit, a una botifarra-da popular amb la presència de jugadors, tècnics, directius i pa­res, de tota l'entitat. Aquesta fes­ta clourà amb l'actuació del grup musical Nihil, que actuarà a par­tir de dos quarts d'onze de la nit. Amb aquest acte de caire social, el club pretén festejar aquest ascens

amb un reconeixement públic als jugadors d'aquest conjunt i al seu tècnic Lluís Sànchez. "Aquesta celebració és molt important per la gent del club. Aquest acte és un acte molt esperat i desitjat", ha destacat Antoni Pérez, presi­dent de l'entitat.

El Patí Hoquei Club Sant Cugat ha confirmat pràcticament la to­talitat dels equips que enguany participaran en la XI edició del Torneig Ciutat de Sant Cugat, que tindrà lloc el 19 i 20 de juny. Aquests són el Cassanenc, la Sa-lle Bonanova, el Bigues i Riells, el Barberà, l'Igualada, el Noia Frei­xenet i el Sant Miquel de Molins de Rei. /À.L.

Voleibol

El s è n i o r femení a c a b a tercer al torneig que

organitza el Sant Mar t í

El sènior femení del Club Vo­leibol Sant Cugat ha finalitzat en la tercera posició al torneig de vo­leibol que va organitzar dissabte cl CV Sant Martí a les seves ins­tal·lacions. En semifinals, el con­junt que entrena Zoran Niko-lovski va perdre amb el club amfitrió per un ajustat 3 a 2. El partit pel tercer i quart lloc va en­frontar el CV Sant Cugat amb el conjunt nord-americà del Hills-dale. L'equip santcugatenc va vèncer per un clar 3 a 0.

Dilluns a la nit, en partit de cai­re amistós, el conjunt de Niko-lovski va jugar davant el Hillsda-le, que va tornar a guanyar, però

ara amb un ajustat 3 a 2. Quant al Torneig de l'Amistat,

el CV Sant Cugat va tornar a en­sopegar. El Winterthur Barcelo­na va derrotar a la seva pista di­vendres passat el CV Sant Cugat per 3 sets a 0. Les jugadores que dirigeix Zoran Nikolovski no tor­naran a prendre part en aquesta competició fins d'aquí a dues jor­nades. El sènior masculí va perdre dis­

sabte al pavelló de voleibol de Sant Cugat a Valldoreix el seu pri­mer partit de la fase d'ascens a Primera Catalana. Els santcuga-tencs, que la setmana passada ja van assolir l'ascens, juguen demà a casa amb el Palafrugell. /À.L.

Rítmica

El Muntanyenc participa a l'estatal per conjunts

À.L.

Els equips juvenil i júnior del Club Muntanyenc Sant Cugat participen des d'avui i fins diu­menge al Campionat d'Espanya de conjunts de gimnàstica rítmi­ca que tindrà lloc a Saragossa. El conjunt juvenil estarà format per Georgina Miralles i Marta Arbó, i el júnior, per Marina Romero i Tània Santolària. En l'última edi­ció, l'equip júnior va acabar en sisena posició d'un total de 35 conjunts participants. D'altra banda, del 4 al 6 de juny

a Leganés (Madrid) tindrà lloc el Campionat d'Espanya d'indivi­duals amb la participació de qua­tre gimnastes de la secció de rít­mica del CM Sant Cugat: Gemma Peris, en infantil; Ivet-te Climent, en juvenil; Andrea Rubino, en júnior, i Griselda Mar­fil, en primera categoria.

Finalment, la gimnasta local An­drea Rubino no ha estat convo­cada amb la selecció estatal jú­nior per prendre part a l'europeu que es disputa a Budapest. Aquesta gimnasta, juntament amb Griselda Marfil i Tània San­tolària, es concentrarà al Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat amb la selecció catalana.

Motor

Gener prepara al CAR el Gran Premi

El pilot català de F-l Marc Ge­ner s'està preparant a les instal·la­cions del Centre d'Alt Rendi­ment (CAR) de Sant Cugat amb vista al Gran Premi d'Espanya que es farà diumenge al Circuit de Catalunya. Especialistes del CAR han assesorat el pilot que resideix a Bellaterra introduint-li alguns canvis específics per mi­llorar la seva rendibilitat en certs aspectes.

Dimarts, el Centre d'Alt Ren­diment de Sant Cugat va prepa­rar una sessió preparatòria de Marc Gener oberta als mitjans de comunicació. El pilot de Minar­di, que correrà a Montmeló amb el també català Pedró Martínez de la Rosa, va assegurar que s'en­trena de quatre a sis hores dià­ries. Marc Gener ja fa força temps

que s'entrena al CAR. /À.L.

38 Esports ÏLS4CA!YroïNS Divendres, 28 fle maig 1999

E n t i t a t s

La coordinadora adverteix d'un "col·lapse social" a les entitats

Exigeix instal·lacions noves, perquè les actuals són insuficients La tercera trobada de la coordinadora d'entitats esportives que va tenir Roc di­marts a la seu de la Penya Blaugrana de Sant Cugat va tornar a evidenciar la fal-

Al.K.X LÓPKZ - Sant Cugat-

La coordinadora d'entitats es­portives va reunir-se dimarts no­vament a la seu de la Penya Blau­grana de Sant Cugat en el que va ser la seva tercera trobada des que aquesta plataforma va néixer el passat 3 tic maig. l 'na de les prin­cipals decisions que va prendre la coordinadora és que cada entitat que la integra faci un recull com­plet en què hi sigui representat un estudi actual del c lub. En aquest informe cada club hi ha de fer constar conceptes tan clars com les seves problemàtiques envers les instal·lacions que utilitza, l'es­tat d'aquestes dependències, els problemes que inquieten els clubs amb vista a la propera temporada i l'evolució en el creixement de l'entitat, entre moltes d'altres.

Aquest últim punt va ser molt comentat per les vuit entitats pre­sents: Club Voleibol Sant Cugat, Unió Espor t iva Sant Cuga t , Olimpyc de la Floresta, Club Rug­bi Sant Cugat, Penya Blaugrana Sant Cugat, Patí Hoquei Sant Cu­gat, Fundació Unió Esportiva Sant Cugat i Club Esgrima Sant Cu­gat. La plataforma insisteix en un punt bàsic: "Cal preveure el crei-

ta d'instal·lacions al municipi, ja que les actuals s'han quedat petites a causa de l'augment constant de les entitats, i a més estan en mal estat. La plataforma va de­

cidir que cada club farà un informe de l'estat actual de la seva entitat i també de les seves preocupacions. Quatre par­tits polftics es reuniran amb la plataforma.

<HitítiUv<KorteMl*i·Méié)*MrtsMMtit«ir-u4eftnM·flcMl FOTO: Xttl UUMSI

xement constant de les entitats. Estem col·lapsats de gent i tècni­cament ja no podem evolucionar", mentre no es cansa d'advertir que "pot acabar provocant un proble­ma social important." S'ha calcu­lat que unes 10.000 persones del municipi estan vinculades al món

de l'esport local. "No anem en contra de, sinó a fa­

vor de." Aquesta frase resumeix quines són les intencions de la co­ordinadora que tan sols vetlla per la millora dels equipaments es­portius del municipi. La ecordi-nadora es constituirà de fornia ofi­

cial ben aviat.

Més partits polítics

Convergència i Unió, Partit So­cialista de Catalunya, Iniciativa per Catalunya i Partit Popular es trobaran amb la plataforma.

Futbol

El Sant Cugat comença a perfilar la plantilla

À.L. - Sant Cugat -

El cos directiu i tècnic de) Sant Cugat Esport treballa en les dar­reres setmanes en la planificació de la propera temporada quant a la plantilla del primer equip. Se­gons ha confirmat José Ramon Alacid, president de l'entitat ver-mell-i-negra, cap jugador no ha comunicat al club la seva inten­ció d'abandonar l'entitat. Alacid sí que ha assegurat que amb vis­ta a la propera temporada hi haurà molt pocs retocs. Alacid també ha dit que l'assemblea tindrà lloc a mitjan juny.

Després de tres derrotes con­secutives, el Sant Cugat Esport rep diumenge a les sis de la tar­da al Camp Municipal d'Esports el Cornellà, segon classificat en­cara amb opcions matemàtiques de proclamar-se campió. El Cor­nellà és dirigit per Ramon Maria Ca lde ré . Ca lde ré i Hans Schonhófer són els directors del Club Esportiu de Futbol Sant Cugat, amb seu al Júnior.

Després de perdre diumenge al camp de la Unió Esportiva Rubí per 2 gols a 1, el Sant Cu­gat és dotzè a la taula amb 50 punts. D'aquesta manera, el con­junt vermell-i-negre no se situa entre els deu primers, objectiu que va fixar-se Hans Schonhófer quan el seu conjunt va assolir la permanència de forma matemà­tica ara fa unes jornades.

Golf

Èxit participatiu i també organítzatiu al I Torneig Mireia's Joiers de golf

El I Torneig Mireia's Joiers de golf va reunir al llarg de tot dis­sabte passat a les instal·lacions del Club de Golf Cugat 230 partici­pants en una jornada de golf que va ser tot un èxit participatiu i or­ganítzatiu. De fet, l'organització no va poder acollir més golfistes, ja que aquesta és la xifra màxima de participants que pot aplegar el camp. D'aquesta manera, l'orga­nització no va poder acollir la for­ta demanda de golfistes que van voler prendre-hi part. Joan Pérez i Paquita Corres, propietaris de la joieria Mireia's de la nostra ciu­tat, han destacat sobretot "la res­posta de la gent de Sant Cugat, que ha estat increïble". Pérez i

Cortés també han volgut donar les gràcies al comitè organitzador el Club de Golf Sant Cugat.

Els set primers classificats d'a­quest torneig van endur-se un tro­feu en plata dissenyat per Mi­reia's. Aquesta joieria va repartir un total de 6M).(XK) pesstes en ob­sequis que es van sortejar entre els participants, que un cop acabada la jornada van destacar la qualitat de la competició. Aquests obse­quis responen a algunes de les principals marques.

La joieria Mireia's ja ha co­mençat a treballar amb vista a la segona edició d'aquesta prova, tot i que abans podria organitzar al­guna altra activitat esportiva en­cara per definir. /À.L.

imcHHel de l'entrcfe de t w e m «is vencedors ae ia armen edicte del Tenwig Mireii'i Jeien de ejetf FOTO: EDIMM FMINYES

ELS/CANTONS Divendres, 28 de maig de 1999 Esports 39

Commemoració

La Penya Blaugrana enceta la celebració del seu 20è aniversari Un debat va ser l'inici d'un programa que culminarà després de l'estiu

Ara fa dues dècades que quatre santcu-gatencs van decidir que Sant Cugat havia de tenir una penya blaugrana, esperonats

ANNA BORAU

-Sant&igat-

Divendres passat, mentre el Caja San Fernando provava d'e­vitar el que minuts després seria irremeiable, Salva Vallvé -locu­tor de Ràdio Sant Cugat- pre­sentava a la seu de la Penya Blau­grana els membres de la taula que presidia Tacte: Martí Reverte (president de l'entitat santcuga-tenca), Josep Maria Casas (pri­mer president que va tenir la pen­ya). Ferran Olivella (exjugador del Barca i president de l'Agru­pació de Penyes Barcelonistes) i Ricard Vicente (periodista espor­tiu de la cadena COPE).

Així, mentre l'equip de bàsquet del Barca s'adjudicava la lliga dis­putant només tres partits del play-off, a Sant Cugat s'iniciava el de­bat que enceta una celebració també molt significativa: el vintè aniversari de la Penya Blaugrana. I en aquest debat inicial es va

parlar tant de la penya santcuga-tenca com del club barceloní que l'inspirà. De la primera, en veu de Casas i Reverte, per recordar els seus inicis, el seu present i el seu futur. I del segon, una mica entre tots els assistents, per re­cordar altres temps i debatre des de diferents postures si el que in-

per la famosa victòria del Futbol Club Barcelona a la final de la Recopa d'Euro­pa disputada a Basilea. Vint anys després

els socis de l'entitat commemoren aques­ta data, tenint en compte al mateix temps que el Club dels seus somnis en fa cent.

A l | n t M m V M advocar A n a t el M a t <e divendres per la aecessitat mm el Qun drogui més sapwt a les Penyes catatam FITO: XAXI ÜUROSA

teressa realment són els títols o que la plantilla sigui del país, i promocionar així més la pedrera. "Sigui com sigui", afirmava Oli­vella, "els culés hem de donar su­port a l'equip, jugui qui jugui i faci el que faci." De fet, el que ha fet aquesta

temporada és tornar a guanyar.el

títol de lliga, celebració que els socis de la penya santcugatenca sumaran a la del centenari del club i a la del seu propi aniversa­ri: un balanç de vint anys, segons Martí Reverte, molt positiu "per­què no hem parat de fer coses i les estem mantenint amb l'esforç de tots".

Però per festejar-ho, segons va confirmar el president a El.s 4 CANTONS, s'haurà d'esperar fins al setembre per desenvolupar els diferents actes, ja que ara tot just acaben les temporades dels quin­ze equips de futbol que tenen i s'ha de disputar el campionat que organitzen cada any.

K à r t i n g

La mala sort topa amb els pilots locals al Fórmula

A.L. LHçà • • Va* / Sant

Dos dels cinc pilots santeuga-tencs que van participar diu­menge en la quarta de les vuit proves que configuren la VIII edi­ció del Campionat Fórmula de Karts van patir molta mala sort i no van poder assolir la primera posició en les seves respectives categories. Aquests són Jordi Monserrat, en sènior, i Marc Ce-brian, en aleví. Monserrat va pun­xar una roda a la primera màne­ga quan ocupava la segona posició, mentre que a la segona va trencar el motor i també va pun­xar roda quan era segon i havia començat aquesta segona màne­ga des de l'últim lloc de la grae­lla. A més, el pilot santeugatenc va quedar-se a tan sols cent me­tres de creuar la línia d'arribada. En canvi, Cebrian, quan faltaven només tres voltes, va topar amb un altre kart que estava doplant i va perdre l'espoiler davanter. Finalment, Monserrat va finalit­zar novè i últim i Cebrian cinquè de deu participants. A la general, Jordi Monserrat és tercer i Ce­brian, segon.

En categoria cadet, Oliver Cam­pos va ser segon i el seu germà Daniel va acabar sisè. A la gene­ral, Oliver continua de líder en solitari, mentre que Daniel és quart. Finalment, en categoria aleví, David Cebrian va finalit­zar sisè i a la general també ocu­pa la sisena plaça a la classificació.

m€mm'%.:^'^^f:-^w A mm*. mvmm^^r- mmim. i: M A X

Premis Esport en Marxa 1999 Ràdio Sant Cugat i Autocugat Opel

FUTBOL Nerea López . 2$ OMMPYC FIXrtlESTA Carlota Santamaría 31 Marta García 22 Sergio García 32 Btbi Milíàn 13

SANT CUGAT ESPORT Dani Martí 26 Javi Gonzàlez 36 HOOaEIHERaW * Jordi Reixach 21 CV SANT CUGAT MASC. Lluc Vidal 22 Sergio Martín 35 Joan Coíell 18 JÚNIOR MASCULÍ MAS JANER FEMENÍ Zoran Nikolovski 20

Max SoJIeveld 23 Irene Sànchez n Martirià Mercader 19 PB SANT CUGAT Christian Wein 20 Maite Gómez 27 Laura Martín 39 Charli Patllé 20 Cristina García 25 BJ&QU£T Laura Gallego 38 Mònica Martínez 26 JÚNIOR FEMENÍ HANDBOL ÜE SANT CUGAT

Eli Maragali 26 Toni Ballart 35 HOOUE1 PATINS Luci López 20 UE SANT Cutjvr Braulio Argento 25

Katcry Maragali 19 Juanjo Gonzàlez 23 Gerard Moreno 22 PATI HOQUEI Armand Mora 23 Dani Antón 35 FVTBOLSALA Xavi Pi/.arro 20 UF- SANT CUGAT <eEM. Toni Zaplana 20 Núria Oliver 44 Sam Jul 18 WINTERTHUR SANT CUGAT VOLEIBOL Marga Almagro 32

Jaume Istrada 41 Flísabeth Baldrfch 23 PATÍ HOQUEI FEM. Oriol Serra 26 CV SANT CUGAT FEM.

Caria Sariol 25 José Luis López 25 Samanta Santamaría 32

40 Esports ELS ÍCANIOP'S Divendres, >8 de maigde 19Ç9

(üantcnct 17 11 10 16 M H 43 &**> M «i « m> «r ce»»»» UAmeOk í(t 6 4 Sr IIB I WIBtt i

(üantcnct 17 11 10 16 M H 43 &**> M «i « m> «r ce»»»» r •;• :mm&umm-m m

UAmeOk í(t 6 4 Sr IIB

l iptip Í7 11 8 >ï * < É * f c . .** SMe«3>Sm» B 2) 1 ? » « S •

Primera Catalana kvW ' 37 10 10 n *4è' W*m ' Satfcetà '.« » 3 i » % 51 «

Primera Nacional A Primera Nacional A

Rub^Sant Cugat,........«~~«.. M-íah^KUkt.17 7 12 tH 42 W 33

- %w&w«m 37 f> 5 a> 36 w » Sutauleï a » ( » » 53 *2

ftétoatoT. 33 18 7 8 «7 4» 6! GRUP 5 GRIJP6,

Gramenet^Jirona,..,., . . ^ " . - Í7 4 « » » 7í 4» " Ç ^ Ü * . H » 1» « ? 87 «6 «

^ " Ifïwtó» i* 16 8 9 61 45 $6

PeftoLa MUI^-RMÍSL^.^ .^JS-2 trtrona-ijiN C«fcii«u«™w*«»*4

VaHs-43ranoflet-s.......... .~.lff . . ^ " . - Í7 4 « » » 7í 4» " Ç ^ Ü * . H » 1» « ? 87 «6 «

^ " Ifïwtó» i* 16 8 9 61 45 $6 W. Sant Cugat-Ceri{ieSe9.„_„4-5 P.CttStdBóo-RipQ8et , 5-3

Masnau-Prafc.„, ««uiai i U*í»i3$mra<30dem8ig); C»nR«il 3$ 13 o 11 » «D # 6-3 CambriLs-Català-BaÍ>af.«...»...4-5

Patefirugefl-L'Ho^jitakf. Barcebnetíï-RipoBet—...

2'? 0l^8W'R»bí: GranoHefs-Oiwnc»e*í W w * « M * U « ffl « Maxwt-L'Amedia Merola.„...7«l Cah·ià-L*Ho8pitaíet.....·.™.....3-2 Patefirugefl-L'Ho^jitakf.

Barcebnetíï-RipoBet—... J M ' Ptt*-\àUs; L'Hospitalet Atfètic-Mas- Ui*. U 12 11 ti) tó SI 47 Alfa 5-FC Baixdona.-..» 1-5 Manresa-Eíècírica CSem •r·>+-+»i·*i<·4£·r*0

Patefirugefl-L'Ho^jitakf. Barcebnetíï-RipoBet—... J M

n«ç Rjrxrifct-Palafrageil; GÉé-Bar- Mitteruri 43 14 4 15 •* 6$ 4é Vilassar Mar-Frutas Martfn...7-12 CNSabadeü-Benicartó...„„....l-6

Júpifcer-Giiíxols...-.......»..»".™. »* Igualada-Manresa. .... ,....1-1

edtoaet»; Manrçsa-Jújjíttx, Tremp-If6»lada: Perelada-OfcflS Sant C^-Cornellà.

i « r « K 33 ja •* 12 «3 » **

JofMitwi Ü 12 7 14 61 74 43

Badia U Ü tiU M 56 41 •

PB Mwsrtsssrrat-'nirr^ga. 9»7 PAndorra-Industrias „....6-4

Líopart-Olímpyc Ffcreste.......2-6

«iat> PJ OS « PP GT tXtPmf.

CkirneUà-Perektda........... t t M M I · l ^ I . UPLmJila ,11 11 8 14 -64 « 4 1 Cnsm 28 ü í 4 1 » * t < *

ifauruia » U 4 17 St . 71 «1 +r4r -, *i «tt ,.*«:..„i»,, or oc M • - í - , SunL.N·cnaiJl 1» í » » M X, Ftu>ïBÍ»t«ref[tJ0 ía, í 4 281 127 72

llcntcir» 28 Zt 4 i 1 » 57 67

f**r w w H » <a> oe wfr •*T« S<#HmïuéwaíÍ^ ' Rubí » i 6 24 '» *»» IS -KïfeKütefl»» Ü* 1 '<•' ïi* .«* W <jua-R*lHi28 15 6 7 1(18 83 51

íiir.«u .37 24 7 6 73 .13 » GRUPS * «:aní)i« » í J W íft. W6 • 9 * • *

È^eCjjíii* mt IS 7" i l « í * 7? « CN Si lmle l l» 12 6 10 114 107 42

íjimcllà B 3 8 6 83

liyiütnla 37 Vi " |1 "B

Ciwhnb 37 19 7 11 59

43

1*7

77

¥ 6* l^I«t)pera{30deiài«s^k

^ 8 ; , * # » 4 K J4» i«7 S8 tJM'jItli» 28 12 5 II N2

Oln^yo M U T 10 183

102 41

« 2 4 0

Jiitwi-r 37 I* 12 9 » 39 «8 Lunaen-Badia. Can RuiS-Pefia Los M»^^^*Ï1» - tf ioitt* '.% l i .4 13 tOfc iaí *} Mwrew 28 K 3 13 1>7 i » 39

l'w 17 Ifi 12 V SS 47 » 4-0 i btdabo*Safi Pedra L#p&»; Lbno- ftstejoí» 39 11 7 12 '127 } S 49

fieiüteSe» 1» 11 * J4 128 128 3»

KUurícs 23 11 1 12 «rt

< y « à 28 10 7 II I t ï

112 38

112 37 Hnnuti 37 15 B * 61 40 » Juv. 25 SeptkatÈpe-lJa«s.~.„..l-l Barberà; LA Piattada-Jtiventud 25 W.StCs*!» i t 3 ï * t l * % » ' ' « Pwspcaot 28 10 5 13 1>2 113 33 Mjnma 17 lli 7 U 55 48 5$

Caldes Montbui-La PfaÉr*ada...2-2 Sepdertíïre; M»t«n% Epa-Caides Muwn se *t j }$' i ^ j j * 36 pf^Kltón 28 10 ^ Ü 8S <Ü 35 1'al.ifmgdl 17 13 14 10 46

iVit-Utj 17 11 H 11 49

Rip»»" 37 ' 4 * '* *•

SNÜCURM »7 14 8 15 K>

40

40

54

53

53

52

50

se

Mltenari-Maurma Egara— 3-0

Rómub Tronchoítt-RubL 104

Montbui; San Loíerao-MÍUenari; Rabí-La Faa^a; SabadcU-ft raiuto Tronchoai; Badia (descans*).

%*amiw*« 3« *> 2 17 « 8 M5 »

V*ss*M(ÍM[ » # (3 115 141 35

L'Hi«p«atei: 28, V 7 12 87

IJofan 28 V 6 1,3 >»

Ripolfeï 2S 7 4 17 9S

' « 34

113 33

1ÍK 1=,

; (írannlkis 37 11 H 11 46 ii « Rubt S M 19 W IK S (ümhnb 2S i 0 Z% 76 1W V

VJIIÏ 37 11 tl Ij 5» =*> 44 + *-

1 , .::.;: y J'l J f^Pi' m Ü H l E oíiifi;.;.! O R T F E D E

FUTBOL

i Primera Catalana 18.00 Sant í ;uRat-í :mnellà (Dia.)

i Segona Regional ! 17.00 Rubí-La Farga (Dis.)

Veterans 16.00 .Sant Cugat-.Sant Aürià (Dis.)

2a Divisió fuvenil 16^0 ('cnlan\u]j \"allès-Juraor (I>is.) 18.00 Sant (ïuRac-Matadepera (£)is.) 10.00 l'B SancCuKat-RiihíUüu.) ,

2a Divisió cadet 10.00 Sant Cugat-C'jn lYtít^ (!>tu.) 16.00 CEF Sjnt Cugat-Can Rull 17.45 l'B .SantCiígat-OfdanYcJa

i 2a Divisió infantil | 10.00 Míta-sof-Mesa-fcmXXïH ! 09.00 Jàbac Can Jofresa-PB I 09.10 Sant Cugat-ClIasireH (D'ts.)

: 2a Divisió alevf i 15.00 jaha-PB Sant Cugat (Ois.)

. 12.00 jtíníor-Saiu Cugat (Dis.)

13.4SCEF SaatCti«!tt-l.a PfcuwtMPis.)

2a Divisió femenf 12.30 PB S»nt Ciigat-R»M(í3w,>

Cadet 12.15 Sant Adrià "A"-UE Sant Cugat (Dis.)

Cadet femení 17.30 \ K Sant Cugtt ",V*-Puigccrdà (Oé,) 10.15 VTH.C.-UE SantCuRat "B" (Dia.)

FUTBOL $ML&

Primera Divisió 16UÍ0 atens-La M » iaa (Ob<) 20.30 PB Sant Cttgat-McsonCoBipostckXDis.)

Segona Divisió HA" 17JK» Casteliví-Olimpyc Flotesta (ESs.)

Segona Divisió "B" Ï9.00 Yessi-Sinia-Mas Janer (Dk>

Primera Divisió femenÍRií - -

Divisió "W*;foniettluo •LesPla«ç*(CÍL>. „' -'

B"-A

2a Divisió Jtivenil

JmrenK Segona Divisió 11.4S CSimp>x' Ft<we&ta-Sa»t Fost (Diu.) 10,30 Èpic Castno-Wtroertlutt Sant Cugat {Diu.)

Cadet Primera Divisió 1630 Pa0ejà-Oli«ip;c Fbrç«a (Dw.)

Cadet Segona Divisió 17.00 ffiera-Wíntertiiur Sant Cugat {Dfe.>

100Q CHímpyc Floresta-CaR Ctijas (Dk.) 17,15 gutógraittaíMítAVtníeiTbar Sartt Cugat (Dí*.)

voLCism

lía.)

HOQUm PMTtmS

14J0O PH Sant Cugat-Esplugues (Dis.)

2a Catalana Copa , 12.30 PH Sant Cagat "A"-?»» (Dia.) 15-30 PH Sant Cugat "A"-Santa Pcrpòtna il)i<>.)

Juvenil Copa 11.00 PH Sant Cugat-Píera (Oi-s.)

Infantil Copa JO.00 PH Sant Cugat-Pioa (Dis.)

tL30Plíai»«Cugíï'*AM-C«ld«<Dtu.) l3.00PHSatit Cagat "À*-Sant Miquel {Dis. >

' 2S.H5 PHSantCagat-Picía (Dis.)

2a Catalana fase ascens PrelienjamíCopa Í9M C^SantCugat-PalarruRcll <D»s.> WM PH «fentCti^at "A'·'-Píera (Dia.)

tZMm Sant Cagat "B'-Canw (Dis)

mmmm-mm'-T'-.A. FUTBOL

\ Primera "Catalana1' ' Rufoí-Sant Cugat ... ...^-1

Segona Regional La Farf»a-San i^orenzo. « • 2-4

I Veterans [ Igualada-SantCagat ..................

2a Divisió juvenil Rourcda-Sant Cugat. Z-5 S,in I .orcn«)-PB SaatCunat,....- -....- 0-fa

2a Divisió cadet Can Katji'i-PB.Sant Cugat M,.,„...„,...„...„2·l

1a Divisió infantil SaiuCugat-Sarultietfons - 0-0

2a Divisió infantil PB SaRtCagtt·CétólSaf-..,»—

2a Divisió alevf PB SantCugat-Les Fonts. ,. Sant Cugat-PB Ramon Llorenç..

2a Divisió femení .M. Vil

BÀSQUET

Cadet l'K Sant < iujl·it-S-ant Amlreu Naraarct..

Cadet femení UE Sant Cugat-B"-Manlleu

..61-.'

¥&L£mm 2aCatalani ...1-2 Vbltrq^-PII&aK€e@a:'^>

»-5 Torneig Amistat femení Viíïntsrthar BarccIona-CV Sant Cugat. .....»J-0

.-'--' 2a Catalana fase ascens N * ^ * ^

...t-l CVSantCufçat-iNEFC 1-3, JuvenH

Juvenil LKga Catalana ,. -Ió SE&aitaEulàlta-CVSanti:ufiat. 1-3

Cadet Lliga Catalana ***** &** C\-Sa«CU!2at-CN SabaJcfl .....*. 3-2 SantRamon-PH Sant Casa t»*

-2-15

« • • n 5 , r f T

5-7

.M<>

«3 muuffl PMtims „....4-15

Femines ..32-45 PHSaniCusat-Barbcrà..

Sant Raawn-PH Saa* Cog^..

Prebenjamt Copa ^7 Sant Ramoa-PH SantCugat "A" 8-6

ELS4CAMONS Divendres, 28 de maig de 1999 41

EIS 4 CANTONS

Espectacles

42 Divendres, 28 de maig de 1999

T r a d i c i o n s

La ciutat s'omple de folklore i tradició en la I Festa d'Entitats

Un gran nombre de santcugatencs participen en els actes del cap de setmana Com a Festa d'Entitats es coneix un projecte engrescador frui t de la voluntat d'un grup de persones membres de vuit associacions santcugatenques que volen convert i r la ter­cera setmana del mes de maig en la festa de la cultura po­pular i la tradició catalanes.

A U C I A . D . B I J

La creu de terme es va convertir el cap de setmana passat en testi­moni privilegiat de l'estrena de la primera Festa d'Entitats i Cultu­ra Tradicional i Popular de Sant Cugat, Una celebració que vol po­tenciar i promoure la cultura i el folklore tradicionals de Catalun­ya a la ciutat.

1,'Esbart Sant Cugat, els diables, geganters i trabucaires, l'escola Tu-dell, els Xafavins, els bastoners de l'Esbart i de La Unió, els Capa-rrots i els castellers van ser les en­titats protagonistes d'un festeig dedicat a la gent del carrer.

"Tot ha anat rodat, molt bé, i la gent ens ha felicitat. Però penso que d'aquí un parell d'anys, quan estigui més integrada al poble i la gent ho sàpiga serà més parti­cipativa que enguany", assegura satisfeta Imma Bové, presidenta

de la Coordinadora d'Entitats de Cultura Tradicional i Popular.

I és que segons va explicar Bové, la idea és consolidar aquesta festa perquè se celebri cada any la ter­cera setmana del mes de maig.

Musica i dansa tradicionals

Dissabte a la tarda, els primers en sortir a escena van ser els nois i les noies de l'Escola de Dansa i del Grup Juvenil de l'Esbart Sant Cugat,

El fandango dels campetvL·, la Gala de Campdevànol'l les Andorranes pi­rinenquessón algunes de les danses tradicionals que van interpretar els joves ballarins mudats per a Pocasió."Estem molt contents de participar en aquesta festa perquè és el nostre lloc, i a més tenir el privilegi d'obrir-la... estem encan-tadíssims!", exclamava Cesc Fran­quesa, coordinador de l'Escola de Dansa de l'Esbart.

E/s bastoners van celebrar l'arribada dels caparrots a la ciutat. FOTO:E. E

En caure la nit, la màgia de la llum i el foc de la pirotècnia dels Diables de Sant Cugat van en­lluernar els principals carrers de la ciutat "en un dels millors corre-focs que es recorden a Sant Cu­gat", assegura Imma Bové. Des­prés, el relleu del

bateig del Caparrots de Sant Cu­gat. Sota els pals dels bastoners de l'Esbart i de La Unió, i el foc dels Diables, en Grouxo, en Gepeto, en Miquel, la Mòmia i VAvi van desfi­lar apadrinats pels geganters de la ciutat. Habia nascut una nova en­

titat, els Caparrots

ritme de la festa Uobjectiü de lü FeStü d e S a n t C u S a t

el van recollir les La idea és i*i v a n IV.V.UHU I \ - J t u a l u v a v a

cançons tradició- €S prOttlOUrB fltiy TW€ p resen ta r cada

nals del grup Mi- any lü Cultlim l ks f e s t a e l caparrot

tradicions catalanes nistrils del Raval.

Els diables van posar la nota de soroll i color ah festa. FOTO: E. EARIXYES

El bateig dels Caparrots

Les matinades dels grallers dels castellers, els alumnes de l'escola d'instruments tradicionals i po­pulars (el primer projecte que ha portat a terme la Coordinadora d'Entitats de Cultura Tradicional i Popular) i els Xafavins van anun­ciar als santcugatencs l'arribada d'un diumenge de festa.

Un esmorzar popular d'entitats a la creu de terme i una cercavila pels principals carrers de la ciutat van anunciar als santcugatencs el

de l'any, que sigui un personatge del poble triat per vo­tació popular" ,

explica Bové. La història dels castells en una

torre de 6, un 4 de 6 i un 3 de 7 no descarregat arribà de la mà de la colla local. "No hem fet castells de set perquè necessità­vem l'ajut d'una altra colla per tenir un coixí de seguretat", deia Ignasi Escamilla, cap de colla.

El dinar popular i la Ball-Aru-ca de la tarda van acomiadar la pr imera Fes ta d ' E n t i t a t s de Cultura Tradicional i Popular de la ciutat.

Demà s'inauguren els Jardins de Pilar Roig

R.C.Z. - Samt Cugat -

Dins els actes d'homenatge a Pilar Roig organitzats per a aquest cap de setmana, demà al matí l'al­calde, Joan Aymerich, inaugurarà els jardins que duran el nom d'a­questa pionera local en l'ensen­yament musical. Aquest espai co­rrespon als jardins situats a la cantonada de Cànovas del Casti­llo amb Pla del Vinyet, molt a prop d'on Pilar Roig va fer reali­tat el seu somni anomenat Fu­sió.

La inauguració serà a dos quarts de dotze del migdia. El mateix dissabte, en dues tandes, hi haurà l'actuació d'entitats i artistes lo­cals al claustre del monestir. La primera serà a les dotze del mig­dia, amb el cor de l'escola Santa Isabel, els Bastoners de Sant Cu­gat, el Grup Mediterrània de La Unió, l'escola coral del Cor In­fantil Sant Cugat, alumnes de piano de P E M M Victòria dels Àngels, la Coral Ukelele de l'ET-SAV i el Cor Infantil Sant Cugat. A partir de les cinc de la tarda hi ha haurà la Gross Band, el Cor de Cambra del Monestir, Caro­lina Martín i Rojo, El Cor Aulos i l'Òpera de Cambra de Sant Cu­gat, Teatre Obert, la Coral del Club Muntanyenc, Roger Sans i Marc Renau, la Coral de La Unió i l'Esbart Sant Cugat.

No hi falta ningú

L'Ajuntament i la comissió or­ganitzadora també han programat un espectacle de música i dansa al Teatre-Auditori per a diumenge a dos quart de vuit de la tarda. A la primera part hi actuaran alum­nes de l'institut Joan Llongueres i de l'escola Isabel Porcar, amb­dues de Barcelona i l'Escola Lau­ra Esteve. A la segona part els di­ferents cors i orquestres de Fusió retran homenatge a Pilar Roig.

Des de sempre donant suport a la vida cultural de la nostra ciutat

V/WÏV Lucas Diesel Systems S.L. Treballant des de Sant Cugat per a tot el món Ctra. de Cerdanyola, s / n - Q819Q Sant Cugat del Vallés - (Barcelona)

Lucas

ELS / C A N T O N S Dkriu/rei. >X de maig de 1W9 Cultura 43

T e a t r e

Bieito mesura al Centre Cultural la condició

humana de Shakespeare RlTI I C.YSU.S

- Sant Cugat-

Aquesta nit el Teatre-Auditori del Centre Cultural presentarà una de les darreres produccions del Teatre Nacional de Catalun­ya (TNC). l'obra Mesura per me­sura, de William Shakespeare, que en aquesta ocasió dirigeix Calixte Bieito.

Amb una interessant macedònia d'actors com Ferran Rané, Mingo Ràfols, David Selvas, Boris Ruiz, Laura Conejero i Carme Sansa, per exemple, aquesta obra mesu­ra, com a bon Sha-

nies de poder. I .'aparició de la cas­ta Isabel, la novícia germana d'un condemnat a mort pel nou duc en funcions. Angelo, és la peça de­sencadenant de l'acció.

Obra de crisi

"Es una obra de caos en què pas­sen coses que fan que els per­sonatges s'acabin enfrontant a ells mateixos", explica l'actor Julio Manrique, que interpreta el pa­per del cavaller Claudio. "És una obra que parla de la condició se­xual, del poder i del sexe. Bieito

ha fet una adap-

kespeare, el pes La COmpanyia retrà tació del text als dels sentiments i la condició humà na.

L'argument

nostres dies i és homenatge a Ramon que shakespea­

re permet això

L'acció comença amb la marxa de ; / j , £ | * i Vicèntio, el duc de Viena, lloc on transcorre l'acció original, qui decideix abandonar el poder temporalment per obser­var, disfressat de monjo, com fun­cionen des de baix els mecanis-

Teixidor, que partici­pava en el muntatge

inicial al TNC

perquè parla del comportament humà, traspassa els l ímits del

frïfe!''. SíML'í temps i l'espai", assegura Mingo

Ràfols, que fa de duc de Viena.

El blanc i el negre

Tot i ser una de les obres més

1'M popularitat de la majoria d'tutors que intervenen a Mesura per mesura ha omplert eh teatres de Catalunya.F: CEDIDA

complexes de l'autor anglès, el Mesura per mesura de Calixte Bieito busca una representació despullada i molt contrastada del text, amb una escenografia única, atemporal i alocal. "L'obra és tan radical com el text", as­segura Ràfols, qui explica que el decorat està dividit en dues parts molt clares: dalt i baix, la primera amb aire luxós, la se­gona més aviat amb olor d'hu­mitat , un ides per una rampa central.

El director del mun ta tge el presenta com una obra de final de mil·lenni, una denúncia de la intolerància. "La nostra de­

mocràcia encobreix certa into­lerància, certa tirania, doctrines despòtiques que ens arriben a través dels mitjans de comuni­cació. El món no cap en les lleis. Tots els valors trontollen, hi ha certa indefinició política. En aquest sentit, potser sí que l'o­bra té a veure amb els nostres temps", opina Julio Manrique sobre el tema de Mesura per me­sura.

La mida original del decorat no s'ha pogut portar a la gira que l'obra està fent per Catalunya i que avui s'aturarà a Sant Cugat. La rampa de 21 metres, ara en té 18 i els actors asseguren que

treballen en un terç de l'espai. "Tot i que la transformació de l'espai se'ns fa estranya, potser ara ha guanyat en intimitat", in­dica Manrique. "En ser un espai més reduït, fa que l'espectacle arribi més a la gent. La gira és un èxit", afirma Ràfols.

Homenatge a Ramon Teixidor

La companyia retrà aquesta nit homenatge a l'actor Ramon Tei­xidor, mort aquesta setmana, i que participava en el muntatge inicial de Mesura per mesura al T N C , abans que la malaltia l'o­bligués a ingressar a l'hospital.

R e p r e s e n t a c i o n s

Sant Cugat es distreu d'allò més 'Tot esperant Godot '

El Lliure presenta un Beckett més amable que transcendent

R.C.Z. - Sant Cugat -

Si la qüestió és, mentre s'es­pera Godot, intentar passar-ho el millor possible, els santeu-gatencs ja ho han aconseguit. A jutjar per l'atenció i els aplau­diments de les prop de quatre-centes persones que dissabte hi havia al Teatre-Auditori, es­perar Godot va ser tota una di­versió. I això que tothom ja sa­bia que Godot no arribaria...

Sota la direcció de Lluís Pas­qual, l'excel·lent interpretació d'Anna Lizaran, Eduard Fer-nandez, Francesc Orella i Marc Martínez fan d'aquesta obra de l'absurd un passatemps tan en­tretingut com intel·ligent que recobra la cara del Beckett més amable.

"És pessimista al final, perquè és un dia, i un altre, i un altre, i al final Godot no arriba mai. Fins i tot Didí s'ensorra al fi­nal, però el perfum de clown que hi ha durant la major part de l 'espectacle és constant. I

Uescenari i els personatges de Tot esperant Godot són contundents i efectius. /'.': I:./•'.

ple de poesia. Potser quan es va estrenar es va fer una cosa més existencialista, però és un text vitalista, també", deia Anna Lizaran després de l 'especta­cle.

La gira continua ara per Cata­lunya i seguirà a festivals d 'Es­trasburg, Milà o Portugal. "Ha

estat una funció bastant bona, per no dir de les millors. A d'al­tres llocs no ha tingut aquesta rebuda", afirmava Marc Martí­nez. "El públic ha estat extra­ordinari i receptiu. Quan fas te­atre, a la que obres la boca, ja saps si aquell dia funcionarà o no", afegia Lizaran.

í Q*N«dlt,d teatre de la per-, des d'una perspectiva

n&lítba, arriba a les ulti-oríseqüèacks. És Beckett

qui $Sna <th passes fins als pen-ya~segats d e l'anomenat "teatre de ^MàS". En Beckett, es pro-dttdçfjjúoa total descomposició 5 i'hoàÍHS:jfpareix vist a través d e raigsX. %iíera davant una tragè­dia r n o d f e a misteriosa i pro­funda com la dels grecs, en què la raó és destruïda jpel no-res del buit, per f ïépenetrable silenci que contens les preguntes de l'home. L a ^ s J ó q u e presenta ei Teatre Lliure d e l'obra eswena-daa París l'any í$53 és una mag» ntfiea traducció feta jjer Joan Ofr-

co«*g«dÍES» *$ SOSitEure, la w» bméít intern* &Aana Ifamtt (Visdimtr), romandran en la mera raemòítasenspre. EJ tant-mdbti$K»e, h pot i simplicitat d'gduard Éemàadcz {E$tragÓ> són d'una extraordinària eficàcia. L'egoisme, bvkjJènctaijactàneia són contundents en Francesc Ordía (Pozzó). L'anorreament fksal'aííbnalKatós viva ert Pb-creïble treball de Marc Martínez. El tema cabdal de l'obra és el de l'espera visía com aacte essencial i de&rimri de la condició huma­na» probablement perquè Bec­kett, fill d'una cufeuiacistíana es­pecialment quàqueja, cerca amb la creació d'un nou llenguatge contraposar a aquesta petja un plantejament radicalment in­tel·lectual que possibilita que l'o­bra tió caiguí mai «.TV la gratuïtat.

a la seva estrena a BarceïofHi, $ i única t

NX Bgc&tm, qui, en ser-l y ^ p n t a t qui pra Godot, va •contestar que* si ho hagués sa-

ria dit* Pobra.

44 Cultura ELS4CANTONS Divendres, 28 de maig de 1999

C o n c e r t s

Patrícia de No i Teresa Borotau, un duet femení per a flauta i arpa

Més de vuitanta persones omplen Fesglésia de Sant Cebrià

A.D.B - Valldoreix -

L'església de Sant Cebrià de Valldoreix es va convertir di­vendres a la nit en l 'escenari del concert per a arpa i flauta a càrrec de Teresa Borotau i la santcugatenca Patrícia de No.

Més de vuitanta persones van poder gaudir d'un programa es­crit amb algunes de les peces escrites per aquesta formació, ties tlel barroquisme d'autors com Bach. passant pel roman­ticisme dels italians Rossini i D o n i / e t t i , per acomiadar-se amb representants de l'escola francesa del vuit-cents com (.'.. Saint-Saéns.

"I lein triat aquests temes per­què volem fer un repertori va­riat en què intentem combinar peces d'autors el màxim de co­neguts i que hagin escrit per als nostres instruments", va expli­car l 'arpista, Teresa Borotau.

Aquesta era la primera vega­da que les dues artistes actua­ven juntes com a duet, i també

la primera vegada que ho feien a Valldoreix. "El tipus de marc i d 'acús t ica de les esg lés ies romàniques és ideal per fer con­certs d 'aquest t ipus", assegu­rava la flautista, Patrícia de No. l 'na opinió compartida per Bo­rotau, " perquè aquests esce­naris religiosos són fantàstics

Les dues intèrprets van oferir un viatge musical amb peces d'autors des del barroc fins a finals

del v uit-cents

per al meu instrument, perquè en un gran auditori l'arpa que­da molt pobre de so i t'has d'es­forçar molt i potser el públic no sap percebre els matisos; en canvi, una església és més agraï­da".

Borotau també va destacar que l'arpa és un instrument poc co­

negut a Kspanya, a diferència de França, on és habitual que comparteixi protagonisme amb altres formacions de cambra "més e s t r a m b ò t i q u e s " , com amb instruments de percussió. Respecte al mite de l'arpa com a instrument femení, Borotau va ressaltar la seva duresa: "En­cara que no ho sembli, l'arpa és un instrument molt dur física­ment; en canvi, la imatge és to­talment a l'inrevés de la flauta. quan fa anys era un instrument femení."

El c o n c e r t d e d i v e n d r e s s 'emmarca dins el programa que organitza semest ra lment l 'Ent i ta t Municipal Descen­tralitzada de Valldoreix, i que el passat 23 d'abril, diada de Sant Jordi, va retre homenatge al compositor català Pau Ca­sals. "És una tasca molt exem­plar la que s'està fent aquí a Valldoreix, perquè demost ra una vegada més que no es re­quereix un gran capital per fer bons concer ts" , assegura Pa­trícia de No.

C o n v o c a t ò r i e s V

Èxit de participació en les terceres Trobades de Música Simfònica

L orquestra local ja prepara les estades musicals d'estiu

R.G.Z. - Sant Cugat -

Més de trenta estudiants de mú­sica de tot Catalunya s'han reu­nit aquest cap de setmana a Sant Cugat en les terceres Trobades de Música Simfònica organitza­des per l'Associació Orquestra Sant Cugat (AOSC) i el Centre d'Estudis Musicals Especialitzats (CEME) de Sabadell.

Els participants, estudiants de violí, viola, violoncel, flauta, oboè, clarinet, trompeta, trombó, saxó, percussió i piano van estudiar du­rant tot dissabte i part de diu­menge les partitures que diu­menge van oferir en el concert que clou les trobades. Els àpats i la pernoctació es fan al Centre Borja, i els assaigs i el concert a l'Escola de Música Victòria dels Àngels. Els alumnes, d'entre 13 i 19 anys, han treballat amb l'equip de professors de l'AOSC, a part d'altres docents convidats, i sota la direcció de Josep Ferré.

Durant el concert, en què van participar 45 músics, es van in-

l.a trobada es realitza cada tres mesos a l'escola de música FOTO CEDIDA

terpretar peces de Purcell, Txai-kovski, Brahms, Verdi i Cole Por­ter, entre d'altres.

Preparant l'estiu

L'AOSC, el C E M E i l'Asso­ciació per a la Promoció d'Acti­vitats Musicals (APAM) prepa­

ren ara les estades d'estiu a l'al­berg de l'Espluga de Francolí, una iniciativa que compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya. Enguany, l 'estada serà entre el 25 i el 31 de juliol i la inscripció, per a músics a partir de 13 anys, estarà oberta fins al 18 de juny.

El concert va ser organitzat per l'F.AíD de Valldoreix FOTO: E.FARINYES

Art

Set dels onze artistes de la II Biennal V.O.

són de Sant Cugat

R.C.Z. - Saat Cii|at -

Els ar t i s tes de San t C u g a t tornaran a tenir aquest any un protagonisme destacat en la II Mostra d'Art Jove del Vallès Occidental, Biennal V.O., amb set representants locals davant els onze totals.

Aquesta iniciativa, organit­zada per se tze a j u n t a m e n t s del Vallès Occidental i el Con­sell Comarcal amb el suport de la Genera l i ta t de Catalu­nya , té com a objectiu la pro­moció dels ar­t is tes joves de la comarca mit­jançant una ex­p o s i c i ó i t i n e ­r a n t q u e s ' a turarà a ca­d a s c u n d e l s munic ip is par­ticipants, entre els quals hi ha Sant Cugat .

Participants

Per participar en aquesta se­gona edició s'han presentat un total de 39 obres de 22 artistes diferents, dels quals se n 'han seleccionat onze per a la Bien­nal V.O. 1999-2000. La pri­mera exposició es va inaugu­rar dilluns al Casal de Cultura de Matadepera . Està previst q u e la Casa d e C u l t u r a d e

La IIBiennal V.O.

arribarà a la Casa de Cultura de Sant Cagat

la primera quinzena de febrer del 2000

Sant Cugat presenti la Biennal du ran t la p r imera q u i n z e n a del mes de febre r de l 'any 2000.

San t cuga t encs

El jurat de la II Biennal V.O. es va reunir el mes d'abril a Sant Cugat i va seleccionar 17 obres d'onze artistes diferents, set dels quals són de Sant Cu­gat. Hi ha Baltasar Sanmartí i Maria Fabre , que ja van ser seleccionats en l 'edició ante­

rior, i també Ig­nas i A l b o r s . Francesca Bat­l le, Ai na Fer ­r a n d o , C a r m e Gómez i Cèlia Serra, que pre­senten treballs bàs icament de p i n t u r a , p e r ò t a m b é de gra­vat, escultura i

una instal·lació fotogràfica. Els setze a juntaments parti­

cipants són els de Badia, Bar­be rà , C a s t e l l b i s b a l , C e r d a ­nyola, Matadepera, Montcada i Reixac, Palau de Plegamans, Polinyà, Ripollet, Rubí, Sant Q u i r z e , S a n t C u g a t , S a n t a P e r p è t u a de Mogoda , Sen t ­menat , Terrassa i Vacarisses, on els artistes seleccionats te­nen assegurada l ' exposic ió , com a mínim, d 'una de les se­ves obres.

ELS4GVIVrON3 Divendres, 28 de maig de 1999 Cukura 45

Des de la història Un espai de Pere Vivó i Gili

Que cada cosa torni al seu l l o c , Pel que es veu, aquesta sem­

bla que és la tesi que va pre­nent cos çom a solucíé a la qüestió» encara pendent, de l'enterrament -o reenterra-roent- dels ossos dek rnqojos. És a dir: tomar-los a enterrar a la Sala Capitular, <foa va» sor­tir. Aquest era ei seu lloc, tan­mateix, però, avai bo és enei-ra? RecoSbsaot-me ert el dret de discrepat, permeteu-me, tot ar-gumentanc-la, que us exposí quina és la soiució'qne, a patet meu, seria la mes assenyada i ia que sempre he sostingut; per a mi, un Uoc no és solament ten espai material 0 Ssfcs, s*t*6 que, sovint, és molt mé& l «I lloc que actualment & k Sala Ca­pitular, no és -per raons bistd-riques que ara no podem pas desengrunar-hi- els abats i eís moajos àéi monestir. I no vuü pas dir que al&que avui és í es

eia, penso que, a J*hora de re­fer allò que s'ha desfet, deu ser un moment adient per refer-ho, no tan sols físicament -que bo veig prou difícil- atnó, en­cara més, espiritualment i estè­ticament És a dir* trobant èl

' lloc i et mare que més s'adigui * allò que tractem d*emnwcar

-!,o, en aquest cast d'erranarcar ; de nou. ï com que ae e* trac­

ta de qualsevol eosa -malgrat

marc, que

, despulles «o d*ailà que encam -ta resta- l mori'

fa a la Sala ben digne:

nostguj ex-

sí! Pere aquest marc &ó és

.nai» aquest esperiçi aquesta estètica* «ra, no és-'ÍÉroNt'a h

" SaM Capitular. Seria una sol»* etd forçada. En canvi, sí què, clarament, podem trobar un lloc insuperairiernent millor. On? À fesgiésk del monestir! Hi tenira -sense oeeeasim de fer eap obra- sepultares prou dignes que podes acollir .aquestes desfulles amb. tot <&

respecte que es mereixen. Fent una imatge, podríem dir: els nostres difunts -i encara més «i «ren religiosos- segons la nostra cultura, costums i fe, més val que els embolcallem -si és at sostre abast (i hi és en aquest cas)- amb pregàries < amb art religiós, que no pas ambcoaferències i altres arts, per dignes que siguin... Més que no pi» "que eada cosa tor­ni stl -«©uJléï:** es deu tractar, més aviat, "que cada cosa tín-

•, guièí És» lloc...*' d'acord amb la nàt^ales» de cada cosM

- AqufMépraria ert joc, també, uíiaa|É^ realitat qne em sem-bke^#s<: «1 monestir té mol­tes diïnlnsions: la hbtafica,

' fatquefí^gíea, Farquirectdni*-ca, l'artística» la religiosa... de les qaak tota ens podem sen­tir bereus; per& de la dimensió' religiosa «per raons òbvies- la Parròquia de Sant Pere té el deure i «ï dret de sentir-se'n més responsabie i més bereva que níngu.« t aquestes despu­lles «$» ,u» signe remarcable i

part dfaq»ea&Jràerènck i d'a­quest dettfe^Jb'aquesta di-

No pretej questaq tomat, !

venir d e k de la irresj rector de la, bre del Ps fets" sense bentatde ignorància i perd sí què aquesta rei; postura is -quïsa^st trec, si

ifSenir-hicapau-:r, de la mo~

ue em podria itat - o

litat— de ser .g^rràquia i mem-

& *a l'hora dels tver-me assa-

„ I com que la Imeix del tot, !»ua, valgui %è&\a meva meva solució «omadesd-

per ía part de 1

Al 98 el Teatre-Auditori superà en públic els teatres vallesans

R.C.Z. - Sant Cugat -

L'any 1998 el Teatre-Audito-ri de Sant Cugat va rebre més públic que cap altre teatre del Vallès. Segons les dades reco­llides en un estudi del Depar­tament de Cultura de la Ge­neralitat i les dades facilitades pel Cent re Cul tural de Sant Cugat, l'any passat van anar al Teatre-Auditori 35.064 perso­nes, gairebé el doble que l'any anterior, quan se 'n van comp­tabilitzar 18 mil.

Sabadell fou la segona ciutat en públic teatral durant l'any 1998, amb un total de 12.237 persones, cosa que va repre­sen ta r un de scens en quas i dues mil persones respecte al 1997. Terrassa és la te rcera ciutat de la llista, amb 11.750 persones, també menys de les que anaren al teatre l 'any an­terior.

Si es tenen en compte les da­des aportades per tot el Vallès, un deu per cent dels habitants comarcals va anar al teatre du­rant 1998.

C o n f e r è n c i e s

La marginació de les dones artistes n'ha provocat el desconeixement

'Uart de les dones' en el cicle de la Unesco a ÍANC

R.C.Z.

Basant-se en la informació que durant deu anys ha anat aconse­guint per fer la seva tesi, la histo­riadora de l'art Alba Ibero va obrir el cicle de conferències Una vhió de la dona a través del temps, que organitza l'Associació d'Amics de la Unesco Valldoreix-Sant Cugat i l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC).

Ibero va parlar de Uartde les do­nes, conferència que va començar a la Grècia clàssica i va acabar als nostres dies. Amb múltiples anèc­dotes i detalls, la historiadora va demostrar que ni aleshores ni ara la situació de la dona artista ha igualat la de l'home. "Intueixo que hi ha mecanismes d'exclusió", as­segurava la ponent mentre afir­mava que "tot un col·lectiu no pot ser ton to, com se'ns ha dit".

"En totes les èpoques, la forma­ció ha estat una barrera per a les dones per poder accedir a unes ei­nes bàsiques i expressar-se lliure­

ment", deia Alba Ibero. Ja en els grecs, amb la discriminació de les dones com a col·lectiu, ser artista era difícil.

A l'Edat Mitjana, les dones artis­tes acostumaven a ser monges, ja que eren les úniques que tenien accés a una bona formació que els permetia escriure llibres i de re­truc il·lustrar-los. La religiosa Eude,

"Cal descodificar el discurs. Els que

digueren qui eren els genis de la pintura eren del segle XIX"

que va il·lustrar el Reatus de Giro­na, i la mecenes Elisensa de Mont­cada són dos exemples catalans que es coneixen.

Durant els segles XVI, XVII i XVIII, o època moderna, el nom­bre de dones artistes comença a elevar-se. Com a mínim, les dones filles o germanes d'artistes tenien

accés a les eines i als coneixements; però, per exemple, Ibero indicà que a les dones els estava prohibit regentar tallers. Sota el regnat de Lluís XIV, al segle XVIII, destaca l'alt nivell assolit per les cinc pri­meres dones que van poder estu­diar a l'acadèmia de Belles Arts de París.

En l'època contemporània, segles XIX i XX, l'aparició d'acadèmies d'art privades i estils alternatius va propiciar l'entrada de dones en to­tes les disciplines artístiques. Lluï­sa Vidal a Catalunya, Berthe Mori-sot a França o la mateixa Frida Kalho a Mèxic foren alguns exem­ples citats per Ibero, qui ha col·la­borat en el diccionari enciclopèdic biogràfic de dones que l'editorial Planeta publicarà el proper curs.

"Però segueix havent-hi desi­gualtat, és com un sostre de vidre transparent, que no es veu, però amb el qual xoquem", assegurava Ibero, "la majoria de centres artís­tics estan gestionats o dirigits per dones. Molts crítics d'art són do­nes. Però això no es nota en la pro­gramació de les sales", afegia.

Alba íbero prepara la seva tesi doctoral sobre l'art de les dones FOTO: X.L.

46 Cultura ELS /CANTONS Divendres, >8 de maig de 1999

Marta Ballvé a Maniíiesto Galeria de Barcelona

R.C.Z. - Sant Cugat -

L'artista santcugatenca Marta Ballvé exposa a Manifiesto Ga­leria de Barcelona fins al proper 26 de juny. Amb l'antagonisme com a motor de creació, Ballvé mostra disset obres sobre tela treballades amb acrílic i també collades. "La primera impressió de l'exposició és la d'un con­junt d'obres tranquil·les, però t'hi acostes, veus el rerefons i captes inquietud, la meva re­cerca de l'essència de la pintu­ra". explica Ballvé sobre aques­ta mostra.

L'artista reconeix potser en aquesta naturalesa antagònica, la seva personalitat, aparent­ment subtil, però amb molt de caràcter. "De fet, és una cosa que no \ aig descobrir fins al dia de la inauguració. quan totes les obres ja estaven penjades a la galeria", assegura Ballvé. que ara ha reprès els olis per al seu treball.

Després de l'estiu, l'artista lo­cal té previstes dues exposi­cions. una d'elles a l'estranger.

C e r t à m e n s

Sis santeugatencs guanyen un premi nacional amb el Cor del C.S. del Liceu En la primera edició del Gran Premi Nacional de Cant Coral Airtel

R I T H CASALS

- Sant Cugat -

Sis s a n t e u g a t e n c s , q u a t r e dels quals docents del Cor In­fanti l San t C u g a t , van gua­nyar amb el Cor del Conser­vatori Super ior del L iceu la primera edició del Gran Premi Nacional de Cant Coral Air­tel, que es va realitzar el quin­ze de maig a la localitat sara-g o s s a n a d ' K j e a de los Caballeros.

Fe r r an C a m p a b a d a l . Anna Font , Oriol l l e rnàndez i Da-maris Galan. del Cor Infantil Sant Cugat; Elisenda Mestres (exeantaire d 'aquest cor) i el santeugatenc Albert Santiago, formen part d ' aques ta agru­pació local barcelonina que té cinc anys de vida.

El Cor del ( \>nservatori Su­perior del Liceu ja va guanyar un any enrere el W I X Certa­men ("oral d 'Ejea de los Ca­balleros, motiu pel qual ha po­gut formar part dels setze cors competidors en el nou concurs

Els cors masculins tenen unit llarga tradició a l'E/tropa Central FOTO: XXX

Airtel, que amb el patrocini programa de quatre peces. La de la Confederació ('oral Es­p a n y o l a té un p r e m i de 250.000 pessetes.

La compe t i c ió

El Cor del Liceu va partici­par en el c e r t a m e n amb un

primera que van cantar va ser Estampa turolense, una cançó tradicional aragonesa. A con­tinuació van entonar la renai­xentista Ascendit Deus, de Ja-cobus Calius, i el Rèquiem in Es, de J .G.Rheinbergcr . Van acabar amb el Salve Regina, de

Jean Maria T h o m a s . "Tot i que era un teatre sen­

se gaire bona acús t i ca , ens vam poder concentrar molt bé. Però hi havia dos cors del País Basc molt bons i no ens pensà­vem pas que guanyaríem ". ex-

. plica F'erran Campabadal .

Els petits cantor»

T a m b é dins el Cor Infantil Sant Cugat han començat les activitats per crear el cor de pe­tits cantors locals, una agrupa­ció coral només formada per veus masculines, de nens entre els 6 i els 11 anys, que compta amb el suport de l'Ajuntament de Sant Cugat.

Les proves per accedir a la nova formació es podran realitzar pre­sentant la butlleta de sol·licitud a l'Associació Musical Aula de So, on també es pot recollir en­tre les sis i les vuit de la tarda de d i l l uns a d i v e n d r e s . La preinscripció estarà oberta fins al 10 de juny i les proves d'ad­missió es faran fins al 15 de juny.

C r í t i c a d ' a r t

Domini pictòric i historicisme realista

TATIANA B L A N O I K

Llor: Sala Rnsinol Autor: Manuel Alayoral Obra: Olis c/1 tela Dates: fins a l'I de juny

Finestres des d'on poder ob­servar paisatges familiars d'u­na Cata lunya nostra. Tracta­ment subtil d'allò que l'artista sembla que s'estimi. Paisatges on poder-se perdre en unes va­cances inacabables d'on no vo­ler retornar mai. Una pintura fresca, madura, en què el pin­zell i l 'espàtula comparteixen el suport per on lliscar i ajudar l'artista a recórrer el seu pen­sament per damunt de tota la tela.

Atmosferes vives , ins tan t s d 'un pensament viscut en un moment donat, llum del me­diterrani, que la rebem d 'uns ' cels espectacularment tractats on l'horitzó se 'ns presenta allí on el quadre està penjat.

Molts dels quadres, al meu parer, massa acabats, però en què mai no desapareix el seu caràc te r p ic tòr ic , en q u è és evident la capacitat de l'artis­

ta per fer el que vol i quan vol amb allò que té al davant.

És una pintura clara, transpa­rent, sense amagatalls, sense misteris imprevisibles, en què tot ha estat prèviament estu­diat. És una pintura que po­dria pertànyer, o no, a una per­sona o r d e n a d a , t r anqu i l · l a , molt observadora i molt segu­ra pel que fa a la pintura.

Una exposició per anar-hi a gaudir, on poder-se evadir d'un caos exterior, on poder deixar anar la imaginaci/> per de sob­te trobar-te al mig del Medi­terrani refrescan-te amb una aigua transparent i on el pai­satge t 'embauca, ja que quasi sempre es tracta d 'una de les nostres ciutats, Barcelona. Una exposició que ens seveix fins i tot de document histò­ric, un document al qual recór­rer, ja que alguns dels paisatges r e p r e s e n t a t s ja han canvia t d 'aspecte.

Paisatges plens de força, llum i s e n t i m e n t , on els formats allargats de les teles ens guien en una mirada paisa tgís t ica d'allò que tenim al davant.

x p o s i e s o n s

L?Espai Lluís Ribas tanca temporada

amb una col·lectiva del seu fons Es veurà Pobra dels artistes que han exposat aquest curs

R.C.Z. - Sant Cugat -

El proper dimarts 1 de juny, l'Espai Lluís Ribas Club d'Art inaugurarà la darrera exposició d ' a q u e s t a t e m p o r a d a . En aquesta col·lectiva d'estiu es podrà veure l 'obra d 'aproxi­madament una quinzena d'ar­tistes de primera línia que han exposat des del mes de setem­bre en atpiesta sala i que ara formen part del fons d'art de Lluís Ribas.

Molta varietat

Tot i que s'hi podran veure diferents formats, tècniques i estils, predominen les teles tre­ballades amb oli, aquarel·la i tècniques mixtes, d'estil figu­ratiu.

Pel que fa als artistes hi ha Fuentetaja, Laurentino Martí, el parc i fill Torres Prat i Jordi Prat, aquest últim present a Ar-texpo amb Ribas; i t ambé hi haurà obra de Morató Arago-

/ a , DI leitn a d'estiu serà fresca i variada VOTO: XAVl LA R ROSA

nés, Pascual Bueno i Andreu Martró, entre d'altres, que ex­posaran entre un i tres quadres cadascun.

Molta quali tat

La col·lectiva d 'est iu garan­teix, segons els seus organitza­

dors, harmonia i interès en to­tes les tendències perquè són artistes molt valorats i recone­guts. "El balanç és positiu, ja que cada vegada l ' interès i la il·lusió per l'art pictòric, en ge­neral, va en augment", indica el programador de l'Espai Lluís Ribas.

ELS4CANIÜNS Divendres, 28 de maig de 1999 Cultura 47

El r e p o r t a t g e

Al bell mig de Collserola i equidistant de Sant Cugat i Barcelona hi ha can Jané, car­regada d'història i de boscos. Nombrosos documents testimonien el llegat de la ma­sia, un d'ells del 20 d'agost de l'any 1537. Els turons del Maltall i de Valldaura re­forcen els seus lligams amb la carena.

Can Jané, la calma entre muntanyes ombrívoles "Turons de pins i vinya..." (S. Espriu)

MARÍANOKI.A ROVIRA

- Sant Cugat -

l na tarda de llum i aire m'ar­ribo a can Jané, aquesta masia tan propera a l 'ermita de sant Medír. El senyor Isidre Jané me n'explica una mica la història. Nombrosos documents parlen de vendes i cessions, algun en­cara en llatí. "Confessió cum-plimentària feta, firmada i sig­nada per S e b a s t i à G u à r d i a Pagès, de la parròquia de sant Pere, Terme del Castell d 'Oc-tavià, a favor del venerable D. Joan Gassius." El paborde ma­jor del monestir en rebia ducs peces de terra, al lloc del Vinyet i la Bosquina. Corria aleshores cl segle XVI i encara que no en sabem tot l '"intríngulis", sí sa­bem que el monestir era el se­nyor, el poder.

- H i hem fet moltes reformes per fer la casa més còmoda; una part vella va anar a terra... Aquí a l'era hi ha una pedra amb la data de 1834. Sí que és maco, el jardí, l'he anat fent jo, en deu o dotze anys. Estic molt distret, els dies se 'm fan curts. Jo dic que no em canviaria pel rei.

Admiro la bellesa d 'uns blaus marins i turqueses enmig del gris, vano espectacular de plo­mes obertes, el paó que es pas­

seja festejant. I ns quants ani­mals més completen el corral, proper a aquest camí que era l 'inveterat lloc de pas de Sant Cugat a Barcelona, d'abans que existís la Rabassada, fa només cent-vint anys. Quan els avis dels avis - d e la gent del pob le -penjaven en una paret d 'aquí els seus llums per recollir-los a la tornada, venudes ja les hor­talisses a la capital.

- Molts camins pels quals pas­sava jo de jove ara s'han perdut. Tardava una hora, fins a Barce­lona; ho feia corrents, quan la mili. Sempre hem estat més de Barcelona que de Sant Cugat, allà hi anàvem a vendre la llet de les vint vaques que teníem. Jo li havia dut a bast, a les sàr­ries. A Sant Cuga t no m 'han tractat mai gaire bé, em volien cobrar les escombraries que no em recullen! També em comp­taven els corrals com a vivenda, (pels impostos) per una foto aè­ria que havien fet.

Comentem que el seu noi ja no coneix les partions de la fin­ca. Com el bosc és brut - i peri­llós pels incendis- perquè no es neteja, potser burocràcia i males polítiques.

- Si ho volen com un parc, que se'n cuidin... Els pares i els avis deien que s'havia de conservar,

pel creixement de Barcelona. Vaig fer un avantprojecte i me'l van denegar.

El lloc és tranquil, bucòlic al fil del captard, els nens jugant al pati per on abans passava el camí... Del bosc ja no se'n viu. Boscanes sense les seves fun­cions de sempre, aviat caldrà mantenir muntanyes i camps com una agricultura de jardí.

-Al 1951 el pare el va tallar i en va fer 600.000 pessetes, que eren com ara 15 milions. Eixi's, li oferien una casa de vint pisos per 500.000 pessetes! Ara, si hi hagués un incendi , jo tinc la bomba aquí, per la casa. però com que treuen cl corrent... Al bosc, jo no hi podria fer res.

Les 60 hectàrees no estan pas segures, sense pluges. Parlem de les ovelles i les cabres, que són utilitzades per netejar els voltants d'herba, espantades so­vint pels gossos que els passa­volants no duen lligats. Dels canvis haguts en la fauna: ara abunden els senglars i abans no i les perd ius i conills d 'a l t re temps quasi han desaparegut ara. Les genetes vénen i maten gallines i no se les pot caçar.

-Ve una guineu, et mata una oca i se'n menja un tros i ja no te 'n mata més, però la geneta sí. Els del Parc em diuen que

Una casa amb segles d'històries

no les puc caçar, em porten una trampa autoritzada per agafar­ies, però no et paguen el mal que t'han fet. L'avi m'explicava que per aquí hi havia hagut to­ros, hi tenien la manada que duien a torejar a Barcelona, els veien com anaven al barranc a beure.

La vinya l'arrancaren tips dels problemes, boletaires que no en trobaven i se n'anaven cap al raïm i conills que es menjaven els brots t e n d r e s . Rovel lons que ara no sur ten pe rquè no creixen pins joves, em diu l'I­sidre que per culpa del bosc brut... Mirem fotografies velles i un diari esgrogueït . "Diario Gràfico. Pàginas extraordina-rias. 29-4-1928." Paper fràgil amb la foto de la verge que ara és al monestir, vinguda a la casa des de sant Adjutori, guardada anys i anys aquí la valuosa talla.

- L a teníem a la sala damunt una taula, jo sempre l'hi havia

FOTO: MARÍ ÀNGELA ROVIRA

vist. Durant la guerra va ser allà, amagada al paller. Aquell temps el pare, quan anava cada dia a Barcelona, trobava molts morts a la carretera... N o van saber que teníem aquí una monja que van trobar ferida.

La preciosa imatge va dormir a la palla i ara llueix restaurada a la gran església. La parròquia de sant Medir havia tingut set masies al segle XIV, que van ser només tres al XVIII. Ara és el destí de festes i romiatge. Històries de bandits i de pa­rents, com un que se 'n va anar a Montevideo i ja no va tornar, temps passats, vides de treball i de menjar monòton -vinga ci­grons i m o n g e t e s - i l 'orgull d'explicar com la néta li diu que no es vengui mai la casa. Ro­que tes , la Soleia, Ribes i Ral de Buit, llocs i fontanes i un cirerer de cireres que els ocells es menjaran, cara a l'estiu om­brívol sota muntanyes.

C r í t i c a de c i n e

Uestranya parella l.SABKL SÀKZ

Film: h/s fuerzcis de la neitiirtileza Director: Brotmen Hughes Actors: Sandra Bullock, Beti Affleck, Maura T/erney Durada: 112 minuts

Per fi Sandra Bullock canvia el registre del qual ha abusat fins a l'avorriment en pel·lícules com M ien trets dormitis, Siempre queda el amor'x Prdrticamente màgia, en què era sempre la noia bona, boníssi-ma, fràgil i dolça com un terròs de sucre. Com l'huracà que planeja sobre cl sud-est dels Estats l'nits, la pluja i altres fenòmens naturals, Sarah (Sandra Bullock) és una amenaça autèntica per a homes i bèsties; ella ho trastoca tot per allà on passa. Com el cavall d'Atil·la, per exemple.

El tranquil Ben (Ben Affleck) va de camí des de Nova York a la ciu­tat de Savannah per casar-sc amb

la seva promesa, la Bridget (Mau­ra Tierney), dins l'ortodòxia més estricta. La cerimònia es prepara amb tots els ingredients necessa­ris d'una "merenga", segons l'en­certat adjectiu que profereix Kris-tin Scott-Thomas a Quatre bodes i un funeral. Sigui com sigui, a Ben ja li està bé. Ell és estructurat, sen­zill i tímid; tan tímid que es posa nerviós pels excessos que tenen lloc a la seva festa de comiat de solter (res a veure, doncs, amb la de Very badthings). És a dir, Ben és un noi reprimit al qual fa falta una miqueta de marxa.

La situació canvia perquè la vida sembla tenir les seves prò­pies regles de joc i fa que a Ben li toqui la Sarah com a compan­ya de viatge. Des d'aquest mo­ment els desastres plouen sobre el seu cap. El llarg recorregut es transforma en una carrera d'obs­

tacles de tot ordre. h/s ftierzasde la natura/na és una

comèdia romàntica amb escenes humorístiques que busquen la ria­lla de l'espectador. Encara que li sobren les influències visibles dels espots televisius i videoclips, que la directora Bronwen Hughes ha­via realitzat al començament de­ia seva carrera, i que l'argument és del tot previsible, his fuerzas de la naturaleza té alguns girs i es­cenes que la converteixen en un producte agradable amb tocs pu­nyents; tothom sembla d'acord en parlar malament de la institució del matrimoni o mostrar els seus desavantatges, fins i tot l'avi d'en Ben. Però el noi aguanta.

Encara que quedi a anys llum d'un film clàssic amb el qual té alguns paral·lelismes argumentals, l.as ftierzas de la naturaleza entre­té i relaxa, sense fer història.

M. MAYORAL G. EXPOSICIÓ COMMEMORATIVA

XIII ANIVERSARI SALA RUSINOL

Fins VI de juny

Sal

Socis fons d'Art Servei de taxació obres d'art

isínól Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat del Vallès

Horari: matins de 9 a 2 tardes de 5 a 9

Tel. 93 675 47 51

48 Gastronomia ELS4CANIO>8 Divendres, 28 de maig de 1999

Mc Pollastre

2,500 _ ptes.

McDonald 's

Mc Donald's Sant Cugat Centre Comercial

Oarrerdelalbrre, 14

Tel. 674 12 85

•

Mercat Municipal

Torrebbnca Taula 1.6

Tel. 675 30 65 •

Mercat Pere San

Parada 1.04

Tel. 589 14 18 •

Passeig de Rubí, 108 Tel. 674 57 47

ON MENJAR? • • • M M M I l i l l ! • ••11111^

BAR REST. ARNAU BAR BOKATA BACCO BAR MELMELADA BAR PICCOLO CABASSA CASTANO CAN EDO CAN BARATA CAN CASOLETA CABALLU PETIT CUE SANT CUGAT EL JORDI'S EL MESÓN EL PUNT ENTROIDO FRANKFURT LA PALTA GRANJA AUGUSTA ITALIANS LA CANTONADA LA GRANJA LA JUONENCA LA JUONENCA LA JUONENCA LA MASIA LA PASTA BOIXA MAS ROIG NAKHALA PA I PA SQUASH TORRADA GRILL

Passeig Francesc Macià, 71, local 4 Plana Hospital. 35-3 Manel Farrés. 97 Valldoreix. 56 Valldoreix, 29 Puigmal, s/n Lleó XIII

Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200 Sant Bonaventura, 39, baixos Sant Jordi, 33 Sant Martí, 10 Sant Jordi, 39 Plaça Òctavià, 6 Sabadell, 41 Plana de l'Hospital, 7 Rambla Can Mora, 24 Plaça Augusta, 4

Sant Bonaventura, 6 Plaça Monestir, 1 St. Antoni-plaça Barcelona Major, 29 Xerric. 30

Villa. 1, cant. Murillo, local,4 Av. les Corts Catalanes, s/n Alfons Sala, 24 Plaça Mas Roig, 4 Sabadell, 9 Sant Jordi

Sant Jordi, 33-34 Plaça Pere San, 6-8

93 589 03 76 Cafeteria i restaurant 93 589 19 72 Cafeteria i entrepans 93 674 30 69 Menú diari i pizzes 93 589 11 85 Cafeteria i menjars casolans 93 589 11 98 Cafeteria, pizzes i entrepans 93 674 02 67 Cuina de mercat 93 692 24 24 Carn a la brasa i calçots 93 697 06 52 Cargol llauna/ i arròs negre 93 675 10 33 Peix i marisc fresc 93 589 14 56 Cerveseria 93 589 47 90 Bar Musical 93 674 11 18 Amanides i entrepans 93 674 10 47 Braseria i cuina de mercat 670 59 40 01 Copes i sopars 93 674 58 60 Braseria 93 589 50 11 Frankfurts 93 589 88 90 Cafeteria 93 674 64 33 Menú diari 93 584 23 32 Creps, amanides, menús 93 675 52 46 Cuina casolana 93 675 25 86 Gelats artesans i cafeteria 93 674 13 48 Gelats artesans 93 675 34 02 Gelats artesans i cafeteria 93 589 34 45 Cuina catalana casolana 93 675 15 03 Pizzeria, creperia 93 675 00 86 Xai. entrecot a la brasa

93 674 58 71 Cuina marroquí i pizzes 93 589 49 45 Menú diari. Baguets calentes 93 589 14 96 Cafeteria, pizzes, menú 93 589 72 74 Especialitat en brasa

QUÈ ENJAR? Bacallà amb patates

amb la col·laboració de M. Àngels Cuadras

Ingredients: - 1 Kg de patates. - 400 gr de bacallà. - oli d'oliva. - 2 ous. 1 gra d'all. Julivert.

Preparació: En una cassola de fang es posen les patates pelades i

tallades a rodanxes. El bacallà dessalat i a trossos amb l'aigua suficient. Quan

estigui cuit s'escorre l'aigua, es tiren per sobre 8 cullerades d'oli, ous batuts, l'all i el julivert picats. Es va remenant perquè lligui la salsa. Se serveix en la mateixa cassola.

Consells: Si cal retirem la cassola. Hem d'anar amb compte que els

ous batuts no es tallin.

<

u uniu

i i i t 1 1 1 1 1

Cuina catalana i casolana

Menú diari: 1.100 ptes Tel. 93 589 34 45

&A«0

$*í

* ™

>

K s' ' í f 1

•W. n 414 Í0 49

H Jtwmt Bar Restaurant

tradi( Pi. Oc tc tv ià , 6

Tel. 9 3 6 7 4 1 0 4 7

J^ÍÍÉ?

VALLÈS PA El pa de cada dia

El pa de Sant Cugat

• FORN "LA CARRETERA" Ctra. Cerdanyola, 6

• FORN DE "COLL FAVA"

Psg. Fcesc Macià, 57 • FORN "L'AVINGUDA"

Avda. Alfons Sala, 32 • FLECA LA RIERA

Psg. La Riera, 15 • FORN DEL MERCAT

Mercat Torreblanca, (exterior) • FLECA ROSSELLÓ

Rosselló, 22 •FLECA TORREBLANCA

Psg. Torreblanca, 14 • FORN MERCAT VELL Mercat Pere San (interior)

• FLECA JOAN XXIII Joan XXIII, 27

•ELSFORNETS'DISTOP" Colon, 30 i Girona, 23

• FORN GABRIEL Plaça del Centre - (La Floresta)

• FLECA EUNICE Diputació, 31 - (U Floresta)

Salums Pesca Salada i Llegums cuites

C. Sant Antoni, 50 Tel.: 93 674 57 52 08190 Sant Cugat del Vallès

ELS /CANTONS Divendres, 28 de maig de 1999 Cultura 49

Centre M è d i c Sàbat

M E D I C I N A G E N E R A L Dr. j. Sàbat Bonich

Dr. I. Sàbat Santandreu Dra. M. Sàbat Santandreu

R A D I O L O G I A

P S I C O L O G I A

I N F E R M E R I A

Convertí a m b fes pr incipals company ies d'sssegiü·afiees

P E D I A T R I A Dr. I. Barragàn Milàn

N E U R O L O G I A i E L E C T R O M I O G R A F I A

Dr. j. Serra Catafau

D E R M A T O L O G I A Dr. O. Servitje Bedate

T R A U M A T O L O G I A C I R U R G I A O R T O P È D I C A

Dr.). Casahas Sintes Dr. j. C. Valdés Casas

O T O R I N O L A R I N G O L O G I A Dra. M. Colomer Calafi

G I N E C O L O G I A Dr. RM. Soriano Camps

P S I Q U I A T R I A

Revisions p e r a armes Carnets oe conduir i

esportius Certificats especials

Santiago Rusihol, <l, entsol. 1a

T E L S .

93 6 7 4 15 26 93 6 7 4 01 47

triiia Medica Centre de Rehabilitació

• S U S A N A W J C O U m t

» 9 $ « 4 « f «

Cirurgia

Consult. Centre Mèdic «CENTRE M È D I C SASAT

Certificats ds ewwufr * armes. MedKw* mm», especialitat». «' Santtfw» *»w«tol, 2, èntr.1a\

Dietetica-Nutricio • D ^ « . D O M I N G O GA-

8uns, dlnsocnsi i dijoi», rwws ewiytftou*»», « / ÉndayB8a<ta,

« 9 9

i f t

Dra. Anna ft. Garcia • Dra. flcsa-tio Sagaroa» D»». Llum Garcia ConsüSor* Edifici Torreblanca. Av, Ttw«bís»e». 2-8,2a pfante. « » S A » ! ! » Sant Cuost,

Fisioteràpia •SOFIA ROMA FERRÉ fistetaripla. Assptènca sartità-fia Ratc Ast**. es? « l l i , 49. Sant Cugst. « 9 3 6 7 4 4 8 7 2

Geriatria • QEf iVALj . Q S R 1 À T R Í A D A V A L L E S SL ««tw» ft sentòw» erwt» «* *t mt tiomMl fmstmtmet* a «HfS famtllarí.ljrastlé d/« fte-«Jdéngíaa i dtetms recursos. tn-fermeiia- Formaelé. C/ Angef Guimerà, 3 08190 Sani Cugat

Servat # # « & * to* persones otàta, rnslàlí Crònic* a caflva-Meantt, * qtMtowl N*a <W ela o ta nit Stttatfcft «««8, ««fikkae-gur i *s c w «ost, Air. tbrrafelan-Cft, 2-S, * • * , $9t*0 Sant Cagat

« ' b 3 S 8 $ 3 6 « 7

LABORATORIS

Metge capçalera « J ^ « S C » U i R c 4 e A U S $ A <3arí«ft(tA«l<»·«t)laocaí2-8 As», sanft. Aar. SMtot, Sjuataa, M.Fiiito,Pr*i.ttut.«SC « 9 3 888 3 8 2 8 .

yrg. 24 h, ctodiraà.

• D e l K l K I S S m a t t R t i A

e»-rrt*u#*. Major, 3$. 3n, Sant Cug*. « 9 S 8 7 4 W 2 S

Mútues

. M & u * d'apeidwilB ita treta» núr* 371 Plaça Augusta, 3.Ss«eagat

»93«?siooa - F a x S 3 * ? S » 0 í r

Odontologia

• C t f a ï O A DENTAL A U -T R A l f CWor^tóflis e«wal, imptórtoto-(#&, P*&8ft6h. odantopeciBjna, or-«Oftntfa, mutu». Av. Totretten-6*2-4.2», fi-Sant Cugat

Pediatria

DENTAL BRANDT.

CftMttmsSft j Odontologia «e-rKHí.Qr'&ntantaifa.a, ir 2»

» 9 3 8 » Ï 0 4 0

• C L Í N I C * ORTODÒNCIA I Üf$f *JHCÍO TEMPOf lO-MANOreULAR AuTonsManca, 2-8. »> A, <tep«K &Sar*<!ug9» * « 8 9 $ 8 8 8 - 8 7 5 2 2 1 2

• C L Í N I C A D6NTAJ- M A ­JOR PI. yraó, 3, 2n 1a. (Attons $ata cantonada Cotón} « 8 3 « 7 4 7 3 400

• Dfl /L M . J A U M E SAURA CBHfel denta*. OI. a dv. 9-13 h i 18*80 h. Pg Sant Magí, 22, traí-xo*$Mtt Cugat

Oftalmologia • C E N T R E D E S A L U T

actiu» Qít«f»K>to8i«. Cortveni amb im prinoípelE mútues. C/ San

Otorinolaringòleg » £ W t ï « « A N Í ï n R A N V l L À WÍ*(í<WPthttr - Prtvi«sa - As-«StèffCjS sanliàna Madlfiac. FraoMSC Mwagas, 48. ontr. 2a

W « 6 7 S 4 8 5 3

Pedagogia-Logopèdia

• 8 8 6 0 « A VlftALLONGA Pettagogia, togopèdia. proote-* e « !«r(c;uafcge i aprenentatge C/ ««»< í^7,1í 2a. Sant Cugat.

w w sa» ta is

• JOSEP M . COROMtt íAS CASARAMONA Pediatna. a^rna injBnttt. Hdràs «onylntjudae. fibla. RíataUafia, 20. tr 3a. Sant Cugat « 6 3 6 7 4 7 2 1 6

» PJLAfl CANOSA ÜBEOA Pa«ítatria - Medicina adotaacont Av. Torreblanca, 2-8.3r pfe> Sant

casc Moragss, 25-27, 2rt 1a. Sant Cugat. * 9 3 6 7 4 38 5 3

. « 3 418 4 8 4 8

• I N S T I T U T P S I C O -« È D r C « A N T CUGAT Psicologia clínica, psiquiatria, tieprassioos, aicohoiteme, toxi­comania. trastorns d'analatat, «Mfès-, tabaquisme. Av. TOfra-ttaftca. 2-e, 3r A Óetp. 11 i 12

» 9 3 « 7 4 5 7 » 8 9 3 5 8 9 35 4S

• ORA. ANNA PUJ1SET1 CALDES Pediatria. Vitaflao SaM Maj*» t

Endavallada. 21 , 1r pis. Sant Cugat » 93 589 29 95 93 674 20 79

Podologia

• JOSEP M.rrtEixEoes Malaltia» del peti, ottsete, pian-tiües ortapèdiques, papitomes, cirurgia dal pau. Mor»»a oqnve-nir, « 9 3 569 6 3 13 w 829 16 95 36

• CENTRE O E PSrCOLO-QIA CLÍNICA Tfasíoms d'epreoentatge f da la paria. Nans. adaleaeents i adults.Av. Calaiunya,21,3r ta. Sant Cugat « 9 3 6 7 4 3 6 7 3

» C E N T R E P 8 I C O T E R A -PÍA DEL VALLÈS Psícotog«3, psíctuiatíia. togopè-efia. Plaça Dr. Saltas, 5, í n 3a. Sant Cugat » 9 3 989 4 0 51

• DRA. PALERM PaiííotoBsa. Ansietat, Sapriassíó. dificultats da retaci6,tnBEtams a l'adolescència, psicoteràpia. Hora» «Mwingwtas. C/ Pr»n-

« « 3 5 8 8 3 7 8 7

« M A R I A D O L O R S C A R ­R E R E S BENNASAR centre Mèdic Sàüat, Santiago flusi-fStó,2,antr. la . Sant Cugat « 8 3 6 7 4 1 5 26 « 8 3 674 0 1 4 7

Tcxoginecolorju^bslelrída • DR. JESÚS FERNANDEZ BAIZAN TocOginecologia, Hores con­vingudes A». Catalunya, 21 , 4t 1a. Sant Cugat « 1 3 5 8 9 4 8 88 Particular- 9 3 674 74 0 9

• D R A , M 1 L A Q R O S M A R T Í N E Z M E D I N A I JJL G Ó M E Z C A B E Z A Ct F r a n c e s c M o r a g a s 126, 1 f 2 a , « 9 3 5 8 9 1 3 0 7

Traumatologia • JOSEP DOMINGO PECH Traumatologia, ortopèaia. As­sistència sanitària. Previasa, Medytec. Potrofínic TcsreiBlan-ea, 2-8,2a-l0. Sant Cuoat. « 9 3 689 18 8 8

« D R . FERMIN A R A M 8 U -RO Cimrgla ortopèdica traarna.-

Horas convingud«*. C / Giro­na, 21 . 1r3a S«nt Cusat. « 9 3 6 7 4 4 3 4 6 9 3 589 0 5 34

INPROSS

ASSISTÈNCIA A DOMICILI

•Teleassistència, servei 24 hores

• "Cangurs" d'avis i nens

• Atenció i companyia a persones grans

• Controls a malalts: medicació, cures, sondes...

• Ajuda a la llar: neteja, bugaderia, compres, menjars...

•Transports especials: individuals i en grup

SALUT I SERVEIS A DOMICILI

7 Av.Torre Blanca 2-8,3r A. desp. 11-12

Sant Cugat del Vallès

· e » · · · » · · · · · · · · · · · · · · · · « · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

r:cW'M7É wi r i p!) s1|i|||i|if' I#ii|Gg^iifiíiiiF'i''i . :: n CIIMES.A SAitff CUGAT

Sant Cugat 1

LasfueraasdelanaiuraiMa

Sant Cugat 2

BuscandoaEva

Sant Cugat 3

Toco sobre mi madre

Sant Cugat 4

VELMO CIIMES.A SAitff CUGAT

Sant Cugat 1

LasfueraasdelanaiuraiMa

Sant Cugat 2

BuscandoaEva

Sant Cugat 3

Toco sobre mi madre

Sant Cugat 4

VELMO

Artington road 17,15-19,45-22,45

CIIMES.A SAitff CUGAT

Sant Cugat 1

LasfueraasdelanaiuraiMa

Sant Cugat 2

BuscandoaEva

Sant Cugat 3

Toco sobre mi madre

Sant Cugat 4

18.15-1545-20.3$-22.45 l a trampa

Yelmo2

16.00-18.15- 20.30-22.50 YelmoS

CIIMES.A SAitff CUGAT

Sant Cugat 1

LasfueraasdelanaiuraiMa

Sant Cugat 2

BuscandoaEva

Sant Cugat 3

Toco sobre mi madre

Sant Cugat 4

18.15-1545-20.3$-22.45 l a trampa

Yelmo2

16.00-18.15-

#scución inmínente 17.15 - 20.00 - 22.45

CIIMES.A SAitff CUGAT

Sant Cugat 1

LasfueraasdelanaiuraiMa

Sant Cugat 2

BuscandoaEva

Sant Cugat 3

Toco sobre mi madre

Sant Cugat 4

16.10-18.20-20.30-22.45 LaafuerzasdetanaturaJeza 16.00-18.15

Vdmo3

16.15-18.25-20.35-22.20 U ctudad de tos proalgios 16,30

YeJmo 4

-20.30-22.50 Yetmo?

CIIMES.A SAitff CUGAT

Sant Cugat 1

LasfueraasdelanaiuraiMa

Sant Cugat 2

BuscandoaEva

Sant Cugat 3

Toco sobre mi madre

Sant Cugat 4

16.10-18.20-20.30-22.45 LaafuerzasdetanaturaJeza 16.00-18.15

Vdmo3

16.15-18.25-20.35-22.20 U ctudad de tos proalgios 16,30

YeJmo 4

ApiwKiemlo. JAsesinato en 17,00 / 20,00 • 22,45

CIIMES.A SAitff CUGAT

Sant Cugat 1

LasfueraasdelanaiuraiMa

Sant Cugat 2

BuscandoaEva

Sant Cugat 3

Toco sobre mi madre

Sant Cugat 4

16.10-18.20-20.30-22.45 LaafuerzasdetanaturaJeza 16.00-18.15

Vdmo3

16.15-18.25-20.35-22.20 U ctudad de tos proalgios 16,30

YeJmo 4

•19,30-22,30 YefenoS

CIIMES.A SAitff CUGAT

Sant Cugat 1

LasfueraasdelanaiuraiMa

Sant Cugat 2

BuscandoaEva

Sant Cugat 3

Toco sobre mi madre

Sant Cugat 4

16.10-18.20-20.30-22.45 LaafuerzasdetanaturaJeza 16.00-18.15

Vdmo3

16.15-18.25-20.35-22.20 U ctudad de tos proalgios 16,30

YeJmo 4 Todo«eb»mlijiíidm 16,00-18,15-20,30-22,59

La trampa 16,10 -18.20 - 20^0 - 22.45 U i sombm del faraon

YeimoS

17,15- 19,45-22,45 YetaoO La trampa 16,10 -18.20 - 20^0 - 22.45 U i sombm del faraon

YeimoS

17,15-

(^M^KNftairteírtopefturbado 1630 -MM -2030 -22.50

« S SJTNT C U G A T h t t p : / / w w w . c i n e s a . e s

Tots els divendres i dissabtes SESSIONS "GOLFES' m

2a SETMANA ESTRENA 2a SETMANA 2a SETMANA

Wímffli

SALA 1:16.15-18.25-20.35-22.45 APTA

SALA 2:16.10-18.20-20.30-22.45 GOLFA: 01.00 APTA

2a SETMANA

ALECBALDWIN 0RKAY

LADR'NE SALA 3:16.15-18.25-20.35-22.45

18 ANYS SALA 4:16.10-18.20-20.30-22.45

GOLFA: 01.00 13 ANYS SALA 1:00.55

13 ANYS

CINE5H (fiwummiíti UMVERSAL

SS ^ 53 S © S S S Pàrking 2h. gratis

Dia de l'espectador

N CARNET, JOVE

Carnet Jove

Carnet d'estudiant universitari

Venda anticipada

Carnet més grans de 65 anys

Reserva per telèfon

Venda les 24 h. als ServiCaixa

Accessos minusvàlids

@ Et Pagament amb

targeta de crèdit Sessions

numerades Venda per

telèfon 902-33 32 31

50 Cultura ELS /CAIYTONS Divendres, 28 de maig de 1999

R A D I O

De dilluns a divendres • De 7.(K) h a 8.00 h 1:1despertador, amb Salva Vallvé • De 8.00 h a 10.30 h Primera Plana. amb (ïcni Lozano i l'eri-tmista • De 10.30 ha 13.00 h l.d rezista. cl maga/ín de Vanessa Raja • I)c 13.00 a 13.30 h Sant Cugat Avui: l'informatiu, editat per Josep M. Miró • D e 13.30 h a 13.30 b l'entrrvista (repetició) • De 13.30 ha 14.00 h \mb moll de gust. amb Pep Blanes • De 14.00 íia 18.00h Vol de tarda, amb I. Casas i Esteve Llop • D e 18.00 h a 20.00 h Al llom, el musical de Salva Vallvé • I )e 20.00 h a 20.35 h l'esportiu • D e 20.35 h a 21.00 h /•./ millor del rnagazín • D e 21.00 h a 22.00 h l'estrena (dilluns). Interiors (dimarts). Bon rotllo (dimecres). Ruc d'assaig (dijous). Jazz Ctrva (divendres). • De 22.00 h a 24.00 h (divendres no) El tjiie queda del dia, amb Joan Vallvé • De 22.00 h a 23.00 h (divendres) Mad time, amb Núria Bonvehí. • De 23.00 h a 24.00 h divendres) 1 alies sense Erontetrs. • De 24.00 h a 24.35 h 1 .'esportiu (repetició) • De 24.35 h a 7.00 h Música al teu rostat

:;:iili:i«;;

Tir ami lles, el concurs • D e 12.00 h a 13.00 h Interiors amb Miquel Àngel Rodríguez • De 13.00 ha 14.00 h Avant-matx • De 14.00 hal5.00-h Vallès sense Eronteres (repetició) • De 15.00 h a 17.00 h C.otton Club, amb David Villena • D e 17.00 ha 18.30 h l'estrena • D e 18.30 h a 19.00 h Elxip. amb Xavi Montero • De 19.00 h a 21.00 h Ruc d'assaig, amb Carles Roca • De21 .00ha22 .00h Top 91.5, amb David Villena

t a p r o p o s t a

• D e 8.00 h a ll.OOh Es cap de setmana, amb Joan Vallvé • D e 10.00 h a 12.00 h

• De 8.00 h a 9.00 h El dia del senyor • De 9.00 h a 9.30 h El racó de la poesia • De 9.30 h a 10.00 h Espott en marxa la edició •De 10.00 h a ll.OOh Nostra dansa • De 11.00 h a 12.00 h Easarsuela, amb J. Fàbregas i P Pahissa • De 12.00 h a 13.30 h Roda d'amics • De 13.30 h a 14.00 h Esport en marxa 2a edició • De 14.00 h a 16.00 h Tal com érem, amb J. M. Alvira • De 16.00 h a 19.00 h Ron rvtllo, presentat per Raquel Iniesta • D e 19.00 h a 21.00 h Buc d'assaig, amb Carles Roca • D e 21.00 h a 22.00 h Esport en marxa Ja edició

Celebrant que són socis del Club Muntanyenc!

Demà al matí començarà la celebració del Dia del Soci del Club Muntanyenc Sant Cugat (CMSC) amb un partit de futbol a Mira-sol. Desenes de socis gau­diran del seu dia, especialment durant la tarda i la nit, en el que és, per exten­sió, el jardí del club: la plaça Barcelona. Per als més petits, l'Esplai Sarau ha preparat activitats lúdiques a partir de les cinc de la tarda, que estaran endol­cides amb una xocolatada per a tothom una hora més tard. Després hi haurà la projecció de les millors diapositives de muntanya i el tradicional sopar que tindrà per postres l'entrega de les medalles d'or i argent als socis més veterants. Per pair, res millor que les notes de les corals La Lira i Sant Cugat, que arri­baran acompanyades de cremat. El concurs de dòmino i el ball després de mit­janit deixaran als socis descansar fins a l'any que ve.

28 DIVENDRES

DISSABTE

SOUOAlSmT • II Jornades per tm Sant Cugat Just i Solidari. Taula Rodona amb els caps de Utsta sofete Svftdoritati CwptradóaSmtCu&a. A les 20 ít. Casa de Cultura de Sant Cugas. ür&: Baula

* OtadÍ$el Sec* del Chib Mtimanyenc Sant C«JM|, De m «$fck fast* <fe fUtbol at Camp de Fa&çf É A les I?ÍR O t m l · l l i activitats Judiques a i* píaç* A íes 1$ lc IjEeeaÉwad* per a A fe» f$jte ïlüéfcçfc étlctHXfflim d&positiyesi <fe

iDJtadaalapiaçade i de fe» medalles de 25 i

í igbitada de la Coral Sant Ci tdedètBÍno(t:

Eaà&servcidebar.

Exposicions

SALES MUNICIPALS

• Escola Municipal d'Art. Exposi­cions Setmana Viva •Exposició de pintura dels alum­nes de primer d'Art final i de cur­sos comuns. • Exposició del muntatge de foto­grafies i el cartell de propaganda del curs 99-00. •Exposició dels treballs concurs Schwepps dels alumnes de lr de Gràfica Publicitària. •Minimostra de treballs dels tallers.

• Mostra de treball triangle Del 27 de maig al 18 de juny. A la Casa de Cultura.

SALES PRIVADES

• Exposició de Manuel Mayoral. Fins a I'l de juny. Sala Rusinol

• Exposició Marta Aguas. Inaugu­ració el dia 15 de maig a les 19.30 hores. Pou d'Art (Balmes, 35). Fins al 9 de juny

• Exposició dels alumnes de dibuix de l'artista Pep Blanes. Espai Gorina.

Centre Cultural

Mesura per mesura, de William Shakespeare. Teatre Nacional de Catalunya. Divendres 28 de maig a les 22 h.

II barbiere di Siviglia, de Gioac-chino Rossini. Dissabte 5 de juny a les 10 de la nit.

ELS'IC4IVn)NS Divendres, 28demaig.de 1WV Cultura 51

TELÈFONS D'INTERÈS ^l.Wl'lffiSlf Ajuntament 935892288

Bombers BeKaterra 93 6928080

Bombers Generalital 085

Bombsrs Rubi- Sant Cugat 936998080

CAP 935891122

CAP urgències 935894455

CasadeCuSura 935891382

CertreSocia) i Sanitari LF 93 589 78 00

Cas» Valldoreix 939744699

Catalana ae Gas 937252944

Centre Civic la Floresta 935890847

Centre CÍVIC les Planes 93675 5105

Casal Cjrtural Mra-soi 93 5892018

Cinemes St Cugat (reser.; 93 5890941

Correus 93 674 70 96

Creu Roa Sar! Cjgat 93 674 12 34

Creu Ftoa ValkJoreix 93 674 24 59

Dispensar la Floresta 93 674 7615

Ent. Municioa' Descentrant 93 674 27 19

ENHER Ruoí 9369918 92

FECSA (atenc© al chent) 90073 73 73

FECSA (avanesl 90074 74 74

Informació FGC 932051515

Funerària 9358955 52

Hisenda 935881155

Jutjat

Parròquia St PereOctavià

Parroqaa iss P'anes

93674 6696

936741163

932047503

VafWoreix ioarada) 93 6741111

Grua 93674 33 71

Ajgüas tel Floresta 93674 2089

AAPPíWMira-soí 93674 2016

M W \ferge Carn» Wra-sol 93 674 IS 03

AAW Sant Joan Mira-sol 93674 71 03

AAPPÍWVaftJoiwi 936742197

AAPPÍWC.Monls«T«m93 6742105

M P P W C a n M a j i m 93674 5049

AA Prop. i Veïns la Floresta 936742089

AA W Aigualtonga la Flor. 93674 5129

Ass. Consumidors 932684567

DNI (CSa prèvia) 935893080

Centre AlzheimerSl Cugat 93674 23 83

Germanor Cavis 93 589 57 98

Hosp. General de Catalunya 93 589 12 ' 2

Hosp Vall d'Hebron 93 427 20 00

Hosp Sant Joan de Déu 93 20340 00

Tet. de l'Esperança 93 414 4B 48

Informació Carreteres 93204 22 47

Informació Aeroport 934785000

Informació RENFE 9349002 02

informació Port. 9331887 50

OMiC 935893188

PokclWc Torrerjfanca 935891888

PROMUSA 9358917 32

ASDÏ 9367535 03

D i v e n d r e s 2 8 • S a n t G e r m à D i s s a b t e 2 9 • S a n t M à x i m D i u m e n g e 3 0 • C a n à r i e s D i l l u n s 3 1 • C. La Manxa D i m a r t s 1 • S a n t Jus t í D i m e c r e s 2

• S a n t Eugen i D i j o u s 3 • S a n t C o r p u s C h r i s t i • D i v e n d r e s 4 • S a n t A lexand re

l l i í t i i i ; Parròquia Valldoreix 93674 05 69

Piscina Municipa. Valldoreix 93 675 40 55

Cuerpo Naconal de Policia 93674 7858

Urgències 091

Policia Municipal i Prat Civil 092

Pol Municipal (Valldoreix) 908795125

Comissaria de Policia 93674 7612

Taxis (paradai 936740997

Ràdio Taxi 93 58944 22

Repsoi-Butà 9367415 80

Swtt Cugat Comerç

SOREA

9367403 22

935890021

Arxiu Gavin

Casal d'Avis SC

Llar d'Avis Parròquia

936742570

935891638

9358905 98

Club Muntanyenc 93674 5396

Coral de la Unió 9367410 06

Esbart Sant Cugat 93675 26 52

Tot Sam Cugat 936748661

Grup Sup. Immigrants 936749314

Radio Sant Cugat 93675 59 59

Ets 4 Cantons 935896282

H O R A R I A U T O B U S O S

INIA 1. SANT CUGAT-MIRA-SOL-MAS JANER

Sortides des de Mas Janer -Oies feiners. 1a sortida: 06.00 h-07.00 h-08.00 h i a les hores en punt fins a les 22.00 h

l'últim servei finalitza et seu recorregut a l'estació de FGC de Sant Cugat. -Dissabtes i festius, 1a sortida: 07.00 h-08,00 h-09.00 h i a les hores en punt fins a les 22.00h L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de FGC de Sant Cugat.

Sortides des de l'avinguda Alfons Sala -Oies feiners. 1 a sortida: 06.40 h-07.40 h i als 40 minuts de cada hora fins a fes 21.40 h L'úftim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de FGC de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.40 h-08.40 h i als 40 minuts de cada hora fins a les 21.40 h

L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de FGC de Sant Cugat.

Recorregut Mas Janer, estació Mira-sot, plaça Can Cadena, estació St Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, estació Mira-soi, Mas Janer

Sortides des de Sant Domènec ^Oies feiners. 1a sortida: 06.16h-06.46 h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16 h -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.16h-09.46 h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a tes 22.16 h

Sortides des de Sant Francesc -Dies feiners. 1 a sortida: 06.23 h-06.53 rt i ats 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23 h -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.23 h-09.53 h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23 h

Sortides des de l'estació FGC -Dies feiners. 1 a sortida: 06.05 h-06.35 h i ats 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35 h

-Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.05 h-09.35 h i als 05135 minuts de cada hora fins a les 22.35 h

Recorregut. Sant Domènec, CAP, Sant Francesc, plaça Coll, Mercat Torreblanca, monestir, estació

FGC, Colomer, Sant Domènec

CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX

* Informació i irrscripciorts: De dimarts a dtvendres,

tf11a13hi(te17a18h m i (ax9358982 69

TOTS ELS DISSABTES

Curs de Sardanes al Casal de Cu l t u ra . OBERT A

T O T H O M .

Abril: 10. 17 i 24. Maig: 8, 15, 22 i 29. Juny: 5 i 19

Classes impartides per una monitora de la Federació

Sardanista de Catalunya.

Horari: d'I Ih a I 2.30 h. Lloc: Casal Cultural de Valldoreix.

D I A 29 D I S S A B T E

Visita comentada a LA CÀTEDRA GAUDÍ DE BARCELONA

Informació: 93 674 41 42. A les 10 h a la porta de la càtedra.

D I A 6 D I U M E N G E

Còctel ple de diversió, entreteniment i acció. A les 12 hores.

Casal de Cultura de Valldoreix.

Org.:EMD Valldoreix

TEATRE

A les 19 hores al Casal de Cultura de Valldoreix.

Org.:Teatre Espiral.

C o l l : EMD Valldoreix

• GIMJAZZ PER A ADULTS

• DIBUIX I PINTURA JOVES I

ADULTS •JOIERIA ALA CERA PERDUDA •JAZZ JUVENIL •TEATRE PERA NENS I NENES

• ORFEBRERIA •VITRALLS • ESCOLA DE MÚSICA "ANDANTE" • ESTAMPACIÓ •IOGA •"PUNT'TALLER DE PLÀSTICA

• LÍNIA 3. SANT CUGAT LA FLORESTA-LES PLANES

Sortides des de F. Colorit

-Dies feiners. 1 a sortSdai§5,45 h del matí i cada hora i rri ja fins a tes 22.15 h -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.15 h del matí i cada hora I mitja fins a les 22.15 h Sortides des de l'estació -Dies feiners. 1 a sortida: 06.55 h del matí i cada hora i mitja fins a les 21.35 h -Dissabtes i festius. 1a sortida: 08.05 h del matí i cada hora i mrÇa fins a les 21.35 h

Recorregut. F. Colom, la flamsta, plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sala, estació, plaça Centre, la Floresta, F. Cotom

• A 3. SANT CUGAT-RUBiTERRASSA

-Dies femers. 1 a sortida: 05.40 h-06.25 h i als 25 minuts de cada hora fins a tes 22.25 h -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 06.25 h i als 25 minuts de cada hora fins a tes 22.25 h -Sortides addicionals a Terrassa: 06.55 h, 07.55 h i 11.55 h (feiners)

-Dies feiners. 1a sortida: 05.15-05.40 i als 40 minuts de cada hora fins a les 22.10 h -Dissabtes. 1a sortida: 05.15-05.40i06.10h i als 10 minuts dècada hora fins a les 22.10 h -Diumenges i festius. 1 a sortida: 07.10 h i als 10 minuts de cada hora fins a tes 22.10 h -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40 h i 23.00 h (feiners). 23.00 h {dissabtes i

rawr^^fiàiBMtoifoéfoflftl SANT CUGAT

-Dies feiners. 1 a sortida: 05.45 i als 15 i 45 minuts de cada hora fins a tes 21.45 h -Dissabtes. 1a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada hora fins a les 21.45 h -Diumenges i festkis.1a sortida: 06.45h i als 45 minuts de cada hora fris a les 21.45 h -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners).

HS4CANIONS Divendres, 28 de maig de 1999

52 Setmanari de SANT CUGAT I VALLÉS

Xavi Tor. Actor

"Terra baixa és com un Shakespeare, universal"

R e m CASALS

Va ser home Gillette durant tres anys. A Xavi Tor. els santeuga-tencs cl coneixen per la seva ves­sant publicitària i també perquè va ser director d 'una sucursal bancària local durant molts anys. Com a bon Manelic, viu a Terra Alta, l'ermita de can Menta, des d'on ens parla de Terra baixa, l'o­bra d'Angel Guimerà que ha in­terpretat més de cinc-centes ve­gades en una trentena d'anys.

- En q u è resideix l 'èxit de Terra baixat

- T é alguna cosa a veure amb política, i és que a Catalunya, com a nació, també necessitem els nostres clàssics i si no és com no tenir història, hi ha d'haver alguna obra emblemàtica que ho representi i Terra baixa n'és una. És extraordinària, té uns diàlegs maravellosos, amb una profunditat... com un Shakes­peare, universal, que encara és actual avui en dia.

- Manelic ha deixat alguna cosa en Xavi Tor? - Pel que fa al concepte de la

vida, sí. Sobretot el respecte a les p e r s o n e s , t en i r un valor humà amb la gent que t'envol­ta i oblidar una mica l'egoisme.

- I en quin sentit Manelic té més de vostè?

- Sobre to t en els m o m e n t s dramàtics és quan m'hi trobo més bé, descarregues tota l'a­drenalina acumulada. Hi ha una escena que per a mi és brutal, que és quan Manelic pren Mar­ta als seus braços, que és la pri­mera vegada que té una dona a les mans. M'agrada en aquests moments de treure el que hi ha a l ' interior, donar un cop de puny a la taula, per donar un exemple.

- Amb tantes representacions què ha anat canviant en Ma­nelic?

- És com el vi, que amb el temps ha anat agafant cos. El

Igual que Manelic, Tor ha acabat vivint a Terra Alta FOTO: XAVI I.ARROSA

vas dominan t , fas Ics pauses quan et convé. La joventut té una rapidesa que amb els anys perds per donar-li noves pauses, respirar per donar-li èmfasi, ho fas amb una altra il·lusió.

- Reco rda especia lment al­guna Marta? - Doncs totes han aportat al­

g u n a cosa al seu pape r , però amb Ma­t i lde A l m e n -dros va ser un gust . Parlava com els àn­gels. Va ser un orgull, una sa­tisfacció. Tam­bé recordo la

Marta de Maria Dolors Bus­quets, amb qui vam interpretar Terra baixa a Sant Cugat. — Quan tes vegades ha inter­pre ta t Terra baixa a Sant Cu-gat?

- Doncs, a veure... la primera, a La Unió Santcugatenca amb

"Tenim un teatre extraordinari però, des del meu punt de

vista, no li traiem tot el suc"

la companyia de Ferran Rigual, poc després d'arribar a la ciutat fa uns trenta anys. I na altra ve­gada va ser amb la Fila Zero, amb qui he seguit col·laborant i amb qui vam inaugurar el Tea-tre-Auditori . I el 1983 per la Festa Major als jardins del mo­nestir.

- Se sap tot el t e x t d e

memòr i a : - Tot sencer. - Qui podria ser el Sebas­tià d ' avu i en dia? - En l ' àmbi t polític podrien ser els dicta­

dors, que d iuen "aquí es fan aquestes coses perquè a mi em dóna la gana i perquè jo sóc l'a­mo".

- I els Manelics? - Sempre n'hi ha. Són les per­

sones que jo considero rectes, que van amb la veritat per da­

vant, sense ambigüitats. - Ha vist Terra baixa de l 'Es­

bar t Sant Cugat? - Sí, em va encantar. Però és

una altra història, és un altre concepte. És com trencar uns motllos, ja no és el mateix. Tot i així, encara que el que li falta és el text, la paraula, penso que reflecteix molt bé l 'argument. La idea es traspassa.

- I l ' òpera que se n ' h a rea­litzat?

- No, no l'he vist mai. - Ha in t e rp re t a t mai Terra

baixa fora de Catalunya? - Sí, l'he feta al Casal Català

de Madrid i a Perpinyà, a la Ca­talunya Nord. - En els seus pro jec tes en­

t r en més representac ions de Terra baixa?

- Home, ara potser a la meva edat ja em tocaria més aviat fer d'amo o d'avi... però podria pas­sar-me hores parlant-ne, a mi Terra baixa em pot, em domina. Ara, la meva gran il·lusió seria fer teatre i fer cinema, i fins i tot algun culebró. Sento que en­cara tinc molta il·lusió per fer coses, però no és fàcil.

- Com veu el panorama tea­tral a Sant Cugat? - Tenim un teatre extraordi­

nari, però des del meu punt de vista, no li traiem tot el suc. Pot­ser caldria posar-hi una com­panyia estable que fes muntat­ges de producció pròpia i que pogués comptar amb col·labo­racions de figures no locals. I que qualsevol obra que s'estre­nés es fes a Sant Cugat i des­prés es portés de gira per tot l'Estat. No només llogar la sala a altres produccions.

- Amb quina frase de Terra baixa li a g r a d a r i a , a c a b a r aquesta entrevista? - La primera vegada que en

Manelic té la Marta als braços i li diu: " T ' h e estimat des d'allà dalt, al pujar tu, que jo era com un grapat de neu que es va fon­dre mirant-te."

Uagenda IORDI CASAS

M'han fet a mans el llibret de propaganda electoral de la coali­ció que governa Sant Cugat. Que és un text electoral ningú no pot dubtar-ho: recull els trets més im­portants del programa i, a més, és un recull de gran part de les in-fraestructures i els serveis creats a la ciutat durant els últims dot­ze anys. Però és quelcom més. Com es diu a la presentació, es tracta d'una agenda de la qual s'espera que sigui "de la vostra (nostra) utilitat". És sobre aquest aspecte que vull dir quelcom. Abans, però, plantejo la impro­cedència ètica (la legal la plante­jarà qui hagi de fer-ho, si proce­deix) d'utilitzar el municipi com si es tractés d'un patrimoni propi. Què hi fan les grans empreses de Sant Cugat? I les escoles priva­des? I el monestir? Vegem-ne la utilitat. Una simple ullada a la quantitat de dades presentades sense ordre ni concert posa de manifest un munt d'imprecisions. Aquí en va una mostra. Se'ns diu que a l'Arxiu Nacional "hi ha re­collits tots els documents generats a Catalunya". A part de ser físi­cament impossible, és un menys­preu a la resta d'arxius catalans, i n'hi ha de molt importants. Pel que fa al carrer Sabadell, se'ns en­dossen un parell d'informacions impagables: "Carrer per a via­nants." Home, només faltaria! (i si es vol dir "només per a via­nants", no és cert). I, després, per acabar-ho d'adobar: "És un dels carrers més antics de la ciutat". No fotis, qui ho havia de dir! El de la Plana de l'Hospital és a la vegada "pera vianants" (la línia) i "per a vianants i per a vehicles" (darrera línia). En què quedem? També ens assabentem que el Centre Cultural s'ha inaugurat dues vegades: una com a Centre Cultural (lletra C, les pàgines no estan numerades) i una com a Te­atre-Auditori (lletres TV). Això sí, les dues vegades el setembre de 1993. Acabo amb una reflexió: voleu dir que és pertinent posar a l'apartat Tradicions, entre Sant Medir i el Paga-li Joan, coses com Nadal a l'envelat i el Santcuga-tenc de l'àny? Seguint la mateixa lògica temporal, per què no rei­vindiqueu també com a tradició els 12 anys del vostre govern mu­nicipal? Posats a fer.

44$

PI. de la Unió, 3 - Tel. 93 590 80 60 Sant Cugat del Vallès

www.valles.com

Hardware, Software &Webs