EL GUITARRISTA JOSÉ LUÍS LOPATEGUI COMENÇA DEMÀ EL XXVII CURS DE GUITARRA A Mm* CUGAT PÀGINA 37

ÜS 4 CANTONS „ Divendres. 17 de juliol de 1998

El «diari" de Sant Cugat 225 ptM.

SUMARI

El Cor Infantil i Juvenil vol consolidar un

Festival internacional de música anual

Pàgines 3a6

L'urbanisme serà el principal reclam de les associacions veïnals als

consells de districte na 9

Sant Cugat encara no disposa d'una

normativa que reguli la contaminació acústica

Pàgina IS

El Centre Borja acull aquest cap de setmana

la XV edició de la Universitat de la Pau

Pàgina 17

La direcció de la UE Sant Cugat redueix el

dèficit del club a 3 milions de pessetes

' Pàgina 33

VAL en,a

~ ~ compra de LLENYA CARBÓ

a la benzinera

GrifulOil,sL

Mira-sol i la Floresta surten de Festa Major

El guionista Piti Espanol serà el pregoner de la Floresta

Pàgina 16

'••WWAH·)

Les cercaviles són la màxima expressió de les festes majors. FOTO: E4C

Van trencar el pilar dret i part de la reixa. FOTO: F,4C

Atemptat contra el Forn Ibèric

La policia no ha trobat els culpables

Pàgina 37

Més de 140 persones van remullar-se per l'esclerosi múltiple diumenge. FOTO: X. LARROSA

La campanya "Mulla't" recull 1 1 5 . 0 0 0 pessetes Els ciutadans van nedar 55.000 m a les piscines municipals

Pàgina 20

ALUMINI i VIDRE

EXPOSICIÓ i VENDA: PI. Ajuntament/C. Xerric, 2 - Tel. 93 675 29 02-Fax 93 675 28 61

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Dant si vostè és* casa com si no

continua vetijUugt per 1» seva llaurí

SISTEMES DE

SEGURETAT

Prestigi, Seguretat i Servei Av. Alfons Solo, 50-T»l. 93 589 17 99-Son» Cugot <W Valtèt

sea mas rentable?

DIMONI: Su Socio Tecnológico, ledala solución. DIMONI acaba de lanzar al mercado la Seria 99 en Windows, su nuevo sofware de Gestión Econòmica, Contable, Industrial y de Punto de Venta, recortable a la medida de sus necesidades, absolutamente Innovador, escalable, flexible, modular y preparado para adaptarse a los camblos tecnotógicos sin necesidad de reinstalar datos. Y naturalmwiu C O M I A M U K W K W M a M t o 2000 Y LA ENTRADA DEL EURO.

Solo por ser su cliente DIMONI se convierte en Su Soclo Tacnoiò^co, es decir alguien en quién confiar para aproveChar ahora y en el futuro los beneficiós de las nuevas tecnologías.

Llame aflora o visite nuestra «wb para pedk inforroacion.

4 V * s

C\rup de Serveis Jntegrals *mxi*JLU.niHHHmtittm.*í. SjríMrt,32£r*0ei90S»i(Cu^«Vi»!.W.935a92313-F«955S9M3l·Mnll4(piOinlBrct<iit!

ELS HCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

CANALS GALERIA D'ART 20.000 Ptes. de descompte en la

compra dún quadre (per una compra superior a 100.000 ptes.) Recolliu a la redacció un val per un des­compte de 20.000 ptes. en la compra dún quadre a Canals Galeria d'Art. Ara és el millor moment per invertit en pin­tura!.

LA CARPA: Consumicions gratuïtes

Podeu passar per la redacció i recollir el vostre VIP exclusiu i personalitzat de la Carpa, per poder obtenir consumicions de franc, en aquest local de moda de la nostra ciutat.

»Egamnb/e5 A Griful OU, s. L. Servei Estació

EGA MOBLES: 25 % descomptes

Recolliu els vals a la redacció per obtenir un 25% de descompte en adquirir els últims mobles artesans. Aprofiteu aquesta magnífica oportunitat per decorar la vostra llar!

-*&JW#*H*,tiL ÈÈ&ik*

•E i l i i : i ; l lP : ' :A L s u BSM

GRIFUL OIL, S.L.: Atractius descomptes en benzina

Amb la targeta del Club del Subscriptor podeu gaudir de descomptes de fins a 2 pessetes per litre de benzina, a la Benzinera Griful de la carretera de Cerdanyola. A l'hora de pagar recordeu ensenyar la targeta del club juntament amb el vostre DNI.

HÍPICA SEVERINO: Passejades de cap de setmana

Recolliu els vals per a una esplèndida pas­sejada a cavall, cada dissabte i diumenge, amb qué podreu gaudir del paisatge de Collserola.

tf** D £

• £ T Ü Tots els subcriptors poden aconseguir aquesta esplèndida gorra gratis, només ha de retallar el cupó i presentar-lo quan entri a GALAXI PARC. Oferta vàlida només fins al 12 de juliol 1998.

SQUASH C L U B S A N T C U G A T

SQUASH SANT CUGAT: Sessions de sauna i hidromassatge

Els membres del "Club del subscriptor" podeu gaudir dels següents avantatges: una sessió de sauna o d'hidromassatge gratuïta, o jugar mitja hora d'esquash, o fer una classe d'aeròbic en horaris concertats. Informeu-vos-en al 589.62.82

lexidoopt ica ÒPTICA TEXIDÓ

Examen visual gratuït

Amb el val que us facilitarem a Els 4 Cantons podeu fer-vos un examen visual gratuït i gaudir d'un 15% de descompte en ulleres de sol. Aprofiteu aquesta oportunitat immillorable per revisar la vostra vista.

innyQnj^g|f

r ELS / (ANTONS recala als pruner- 60 subscriptors ducs TTI C A I I T A C I A entrades per gaudir d'un dia a Illa FANTASIA, cl parc aquà-

1 ~ lllClm §KV\ I r \ w l F % tic mes «írau d'Europa. Aprofiteu aquesta gran oportunitat i v ^ / A q u a t . c P a r k recolliu a la redacció les vostre* entrades gratuïtes.

E N;; C Jf f i C i f l l I lQ 1 O N O C H EL ^

l^fcilfs

ISABEL PANTOJA

2 5 J U L I D «ï 1 O N O C H E

M A R I A det M O N T ECÒ5 dfel ROCI

v4.-, / 1 A G O S T O - 1 D N O C H E

PIMPINELA» LOS PECOS B A G O S T O - 1 D N O C H E

C A M E L A

N O C H E

-i* 2 2 A G G B T O

1 O N O C H E

M O N ICA NARANJO

V < f i

: A « í , •$»*"»•*£

2 l3 /x r iu i n M-"JL

R O C I O J U R A D O

**•. ; '^S$.#.

PARQUE ACUÀTICO# 4 DISCOTECA!, CONCIERTOS AL AIRE UBRE<

Solida * . Autopista do Mataró. Vilassar de Dalt (Barcelona). Tol. 93 751 45 53

EIS 4 CANTONS

£ 1 — El tema de la

hetmana Divendres, 17 t/e juliol lie 1998

B a l a n ç

L'èxit estava cantat Europa Cantat 1998 aplega onze concerts i més de 250 cantaires a Sant Cugat

El "somni" del Festival Europa Cantat 1998, def ini t pel di­rector del Cor Infanti l i Juveni l , Martí Marín, ara fa uns me­sos, es va fer realitat la setmana passada. El Festival In­ternacional de Música per a Nens i Joves que enguany s'ha celebrat a Sant Cugat del Vallès ha estat un èxit per als part icipants, organitzadors i per al públic assistent als con­certs de cant coral . Els 250 membres dels deu cors part i­cipants en el festival han tornat a casa amb molts records de la seva estada a Catalunya, però sobretot no obl idaran mai l 'hospitalitat dels santcugatencs i del seu Monestir.

RlTH BOLUNGER -Sant Cugat -

"Ha estat una experiència molt especial per als nens", assegura Sonja Greiner, Vicesecretària Ge­neral d'Europa Cantat d'Alema­nya. Aquest sentiment positiu s'ha transmès al llarg de tota la setma­na passada en els tallers en què han participat els deu cors d'arreu d'Europa i d'Argentina, en els con­certs que han ofert per les tardes i nits al Monestir i al Teatre-Au-ditori, i en les activitats culturals i populars. En aquest sentit, Grei­ner assegura que està impressio­nada pel suport i l'ajut que ha ofert Sant Cugat en tots els sentits, com també la col·laboració dels pares i dels membres del Cor Infantil i Juvenil Sant Cugat.

L'alcalde de Sant Cugat, Joan

Aymerich, es va mostrar "emocio­nat" en veure els més de 250 nens i joves cantant junts al concert de cloenda del festival Europa Can­tat 1998 al Teatre-Auditori, diu­menge a la tarda. Segons Ayme­rich, la feina realitzada pel Cor Infantil i Juvenil Sant Cugat ha estat "magnífica" i "espectacular".

Per als membres del cor santcu-gatenc, aquest festival ha estat un pas endavant en el treball realitzat durant aquests set anys de la for­mació musical, ja que es tracta del "reconeixement de la tasca realit­zada en l'àmbit internacional", as­segura Martí Marín. Segons el di­rector, aquest recone ixement "demostra que el treball que hem fet no té fronteres". Després del festival, el cor santcugatenc ha es­tat convidat a cantar a Finlàndia l'any que ve, i d'aquí a dos estius

Les cameres de TV3 van enregistrar els

participarà en un festival de cors a Hongria. A més, l'edició.del festival d'en­

guany ha estat vinculada a la commemoració del 50è aniver­sari de la Declaració Universal dels Drets Humans i 75è de la proclamació dels Drets dels nens. Per aquest motiu, els diners re­collits amb Europa Cantat seran

concerts d'Europa Cantat 1998 per emetre 'Is a partir d'octubre. F0T0:X. L.

destinats a un projecte d 'UNI-C E F a Somàlia.

TV3 emetrà els concerts

La cadena de televisió pública catalana ha enregistrat els con­certs dels deu cors que han par­ticipat en el festival Europa Can­tat 1998. A q u e s t s c o n c e r t s

s'emetran a partir d'octubre per una de les dues cadenes de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, TV3 o Canal 33, en una sèrie de dotze programes que s'anomenaran vi quatre veus. Per completar aquestes emis­sions, el concert de cloenda del festival va ser gravat simultània­ment per sis cameres.

Setmana ELS /CANTONS Divendres, 17 de juliol de 1998

Els c o n c e r t s

Argentina i Rússia es troben al Claustre

del Monestir IOLANDA PÀMIKS

- Sant Cugat -

Kl Claustre del Monest i r va aplegar la setmana passada al­guns dels concerts de l'Europa Cantat. Dimarts, la música de Llatinoamèrica i de l 'Espanya del segle XVII va donar pus als cants religiosos de l'Europa de l'est. El marc va enamorar tant els joves cantaires d'Argentina i Rússia com les seves directores. Mariana Rewerski, encarregada del Cor Arion argentí, en remar­cava la bona sonoritat i el quali­ficava de "escénicamente lindo", i la d i rec tora de l 'Art L i c e e Chamber Coir rus en destacava la barreja d'arquitectura romàni­ca i gòtica.

L'agrupació argentina, formada per 21 nens d'entre 11 i 16 anys, va oferir un resum del seu re­pertori habitual en un claustre ple de gent. La seva directora comenta que pretenen "buscar els punts d'enllaç entre Espanya i Amèrica". Aquest era el primer cop que els nens sortien de la seva província i tot els venia de nou, però Rewerski assegura que aquesta trobada és molt positiva per a ells i que, "estem aquí per donar suport a Unicef i celebrar el 75è aniversari dels drets dels nens". Perquè, com comenta la directora, els components del cor no tenen problemes amb la seva família, però coneixen bé la si­tuació de tants infants al seu país, on "a la gran ciutat hi ha molta

L'Art Licee Chamber Choir de Rússia va oferir un repertori basat en cants d'església. FOTO: A VE BELTRAN

pobresa i és molt trist veure'ls pel carrer i saber que no han res­pectat els seus drets". Quan el Cor Arion va acabar la

seva actuació, va ser el torn del grup rus, format per 32 noies d'entre 13 i 25 anys, que van ofe­rir temes de la tradició russa que

habitualment es canten en es­glésies, i també algunes cançons renaixentistes del segle XIX pro­cedents de l'oest europeu. La formació va acabar la seva ac­tuació amb una cançó tradicio­nal folklòrica. Aquesta és la base del repertori que ofereix habi­

tualment l'Art Licee Chamber Choir de Rússia, una formació que treballa quatre hores set­manals el seu repertori. En el re­sum que van mostrar al Claustre les cantants anaven amb vestits tradicionals, i en un tema fins i tot van oferir una coreografia.

El cor Eete de Romania, dirigit per Maria Baiatu, va interpretar un repertori de música tradicional. EO l'O: A. B.

Les veus de Sant Cugat i Romania porten el cant coral a l'escola Europa La directora delcorFete destaca F organització i la bona acollida

La coral de Macedònia va actuar al claustre del Monestir. EOTO: .4. BELTRAN

El cor Stiv Naumov de Macedònia interpreta peces

tradicionals al claustre JOSEP MARIA M I R Ó

L'Escola Europa va ser un altre dels escenaris de les ac­tuacions del festival in terna­cional de cant coral Europa cantat . El cor infantil i j uve ­nil Sant Cugat i la Coral Fe t e de Romania van oferir algu­nes de les s e v e s p e c e s a la sala d ' ac t e s de l 'escola , da­vant més d 'una c i n q u a n t e n a d ' espec tadors .

El concer t va dividir-se en dues parts. A la primera, la co­ral santeugatenca va interpre­tar a lgunes peces com What a wonderful world de Thie lc , La Luna asoma basat en un poema de Federico García Lorca i al­gunes peces populars del Japó, Polònia, Finlàndia o Maurità­n i a / E n la s egona part d'a­questa actuació, el cor Fete de Romania, amb el seu tradicio­

nal i vistós vestuari de colors vermells, va interpretar algu­nes de les cançons més popu­lars de l seu pa í s i a l g u n e s d'autors com Popescu o Men-d e l s s o h n . U n a de les p e c e s més aplaudides pel públic va ser la cançó popular finesa On suuri su/i ran/as, que combi­nava la veu de les joves intèr­prets amb el soroll dels cops de mans i de peus . La direc­tora del cor, Maria Baiatu, va mos t ra r - se " a g r a d a b l e m e n t sorpresa" ja que "mol tes de les peces que hem interpretat en aquest concert eren inèdi­tes" .

Bona acollida a Sant Cugat

Tot i que els tallers i concerts organitzats amb motiu de l'eu-ropa Cantat van centrar la ma­jor part del temps de la coral a la ciutat, Maria Baiatu va dir

que "Sant Cugat és una ciu­tat molt bonica, on h e m tin­gut una molt bona acollida". La directora del Cor Fete tam­bé va elogiar la tasca dels or­ganitzadors i la complexitat de tirar endavant un festival in­ternacional d 'aques tes carac­ter ís t iques.

El Cor Fete va néixer el 1991 i està integrat en la seva tota­litat per noies d 'ent re 15 i 25 anys. Des de la seva creació han participat en diversos ac­t e s c u l t u r a l s , f e s t i va l s na­cionals i internacionals. El seu repertori se centra en música tradicional i t ambé en peces religioses.Baiatu va descriure l es p e c e s q u e i n t e r p r e t e n d '"alegres i t íp iques" . La di­rectora de la formació de cant coral, Maria Baiatu, porta 26 anys com a professora musical i ha fundat molts grups de mú­sica coral a Romania.

J. M. M. - Sant Cagat -

M o l t s s a n t e u g a t e n c s van aprofitar el bon t emps i l'oca­sió d 'escoltar el cor infantil i juvenil Sant Cugat i Stiv Nau­mov de Macedònia en el marc 'incomparable del claustre del M o n e s t i r . L e s d u e s forma­cions corals van i n t e rp r e t a r durant aproximadament unes dues hores un repertori molt variat amb cançons populars de països d'arreu del món. Els primers d'actuar van ser el Cor infantil Sant Cugat , els més m e n u t s de la formació local, so t a la d i r e c c i ó d e Ferran Campabadal, Elisenda Durà i Laia Granero. Els nens van in­terpretar la tradicional cançó catalana El rossinyol \ t emes d'Israel, Àfrica i Mauritània. Més tard, el cor infantil i ju­venil va interpretar temes de

l ' E s t a t , e l J a p ó , P o l ò n i a i Finlàndia. El cor femení Stiv Naumov de Macedònia va en­carregar-se de tancar el con­cer t a m b peces d ' au to r s iu­g o s l a u s c o m S t e v a n Mokranjac, Todor Skalovski i Vlastimir Nikolovski . El cor d 'aques t país de l 'exiugoslà-via fins i tot es va atrevir a in­te rpre ta r Hay momentos, una cançó d 'amor espanyola.

El director del cor Stiv Nau­mov de Macedònia, Ljubomir Trifunovski, va elogiar la pos­sibilitat d 'haver pogut cantar en un espai com el c laus t re del Monestir. Trifunovski va destacar les possibilitats "d'in­tercanviar experiències amb la resta de formacions corals que participen en el Festival Europa Cantat". El director macedoni va dir que a Cata­lunya han pogut comprovar l'alt nivell, musical del país.

ELS /CAJYTONS Divendres, 11 de juliol de 1998 Setmana La c l o e n d a

L'Auditori vibra amb 2 5 0 veus Els deu cors van cantar una mostra del treball realitzat en els cinc tallers

RlTH BOU.INGER

Més de 250 veus de joves van omplir el Teatre-Auditori diu­menge a la tarda per mostrar part del seu treball realitzat al llarg de la setmana en els tallers del Fes­tival Internacional de Música per a Nens i Joves, Europa Cantat 1998. L'aforament del teatre es va omplir de gom a gom per presen­ciar aquest concert de cloenda del festival, que va durar més de tres hores.

El director general del Festival i director del Cor Infantil i Juvenil de Sant Cugat, Martí Marín, va donar la benvinguda a tots els as­sistents i va agrair la col·laboració de tots els voluntaris i organitza­dors que" han permès la realització de la trobada a Sant Cugat. A con­tinuació, l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va fer entrega de les plaques commemoratives als directors dels deu cors participants en l'Europa Cantat 1998. Ayme­rich va destacar Sant Cugat com una ciutat capdavantera en la di­fusió del fet musical a Catalunya, ja que la trobada ha estat, "a més d'un festival musical de gran qua­litat, una experiència d'intercan-

Els 250 nens i joves van cantar

vi entre països i uns dies de festa per als joves participants".

El concert de cloenda del festi­val va començar amb la interpre­tació de l'orquestra formada per joves de tot Catalunya que han participat en les Estades de Mú­sica Simfònica a Sant Cugat, que també van celebrar-se la setmana passada al municipi. Sota la di-

• junts al final del concert de cloenda del festival. FOTO: XAVI LARROSA

recció de Josep Ferrer i altres di­rectors, els joves músics van in­terpretar VAllegro del Concert pera dues guitarres i orquestra de Vival-di, Pere i el llop de Prokofiev i frag­ments del Nabucco de Verdi, entre altres peces.

El concert va continuar amb la mostra de les obres treballades en els cinc tallers de cant coral que

han format l'Europa Cantat 1998 a Sant Cugat. En primer lloc, la directora catalana del Cor Infantil i Juvenil Sant Cugat i del Cor In­fantil II de l'Orfeó Català, Eli­senda Carrasco, va dirigir l'estre­na de Triangles, una obra escrita per Àngela García i que ha estat musicada per Carrasco especial­ment per a aquest festival. L'obra

és un viatge que parteix de Cata­lunya cap a Groenlàndia i Mèxic i cap a la Xina i l'índia.

A continuació, el director finès, Kari Ala-Pólanen, va presentar una mostra de les obres de música con-temporània finesa amb un gran joc de veus dels joves cantors, Jo-hen Van Bouwelen de Bèlgica va dirigir obres d'arreu d'Europa i Dénes Szabó va portar música hongaresa al Teatre-Auditori.

Cants espirituals

En la darrera part del conten, el doctor Walter J. Turnbull va fer vibrar el públic del concert amb cants espirituals que van inter­pretar tots els membres dels cors. Cançons tan conegudes com Can you feel the love tonight d 'El ton John o A train de Linda Twine van aconseguir que el públic se­guís amb cops de mans el ritme de les peces. Per recordar la ce­lebració del 50è aniversari de la Declaració dels Drets Humans i el 75è de la proclamació dels Drets dels nens en aquest festi­val, Freedom va tancar el concert amb les mans alçades de tots els 250 joves dels deu cors que es trobaven a l'escenari cantant.

Mostra

La pau i els drets dels nens centren Pexposició

d'Unicef i ANUE i. p.

- Sant Cugat -

"La pau no és només l'amnis­tia de les armes, ni tan sols el fi­nal de la fabricació d'armament. La pau és, abans que res, un sinònim de la justícia i la soli­daritat"

Aquesta cita de Pere Casaldà-liga. que fa anys que treballa al Brasil, forma part de l'exposició que s'ha pogut veure al vestíbul de l'Escola Municipal de Mú­sica Victòria dels Àngels en el decurs dels dies que ha durat la Setmana Cantant , l 'n icef i A N U E (Associació per a les Nacions Unides a Espanya) són els p r o t a g o n i s t e s d ' a q u e s t a mostra , que ensenya a lguns

dels estralls que pateixen molts nens a tot el món, però també explica com intentar millorar la societat.

ü n i c e f ha u t i l i tza t aques ta o p o r t u n i t a t per exp l ica r als nens dels diferents cors i tam­bé als visitants què és l'orga­nització i quina és la situació dels nens que pateixen efectes de la guerra, fam o altres pro­blemàtiques força generalitza­des, a més dels object ius de l ' e n t i t a t . I ha fet e s p e c i a l incidència en l 'educació per al desenvolupament, un projecte pedagògic que l 'ONG du a ter­me basat en una estratègia de l 'aprenentatge que potencia un procés estructurat en l'explora­ció, la resposta i l'actuació i en

F • i i iii.li i '<•' ' ' I'I 'i: / , i,ull.no menys impressionants sobrrviolaciódediversos drets. FOTO.XAVIIARROSA

assenyalar uns conceptes que ofereixen una lent a través de la qual es pot mirar el món.

Per la seva banda, l"ANUE ha ofert diverses dades sobre els drets dels infants i l 'alimenta­ció o el m e d i a m b i e n t , per

exemple, i ha fet incidència en el desenvo lupament sosteni­ble com a mitjà per satisfer les necessitats actuals sense com­prometre la capacitat de les fu­tures generacions per satisfer les seves.

Tot plegat, en el marc d 'una se tmana que ha cantat per la sol idar i ta t i el r e spec t e de ls drets dels nens, la majoria dels quals es troben indefensos da­vant les agressions que patei­xen per factors externs a ells.

6 Setmana ELS'/CAIYroNS Divendres, 17de juliolde 1998

Les c o n f e r è n c i e s

La UNICEF informa sobre la situació dels

infants somalis Al R.\ COSTA/ AI.HKRI IVM.ANZÀ

- Sant Cugat -

Donar a conèixer quina és re­alment la situació dels infants del Tercer Món i explicar què es pot fer, des d'aquí, per aju­dar-los. Amb aquesta finalitat, l'organització de l'Kuropa Can­tat va muntar un seguit de con­ferències -paral· leles als con­c e r t s - q u e van i m p a r t i r membres de diverses ONG vin­culades als infants. Maria Mur, membre del departament d 'e­ducació pel desenvolupament del Comitè U N I C E F Catalu­nya va conduir la xerrada cen­tral, en la qual va presentar el projecte d'ajut a Somàlia al qual es destinaran els diners recollits durant el festival.

Aquest ajut econòmic s'utilit­zarà per comprar vacunes i ma­terial "que és molt econòmic i alhora útil per prevenir la mort dels infants somalis", va dir Mur. Un exemple d'aquests produc­tes són les sals de rehidratació oral: petites bosses que conte­nen una barreja de sucre, sal i bicarbonat que, mesclat amb ai­

gua, evita la mort per diarrees. Una part dels diners recollits a Sant Cugat també es destinaran a potabilitzar l'aigua, al trasllat de malalts i a la localització de nens que s'han perdut o han es­tat separa ts de ls seus pares. "Somàlia acaba de patir unes inundacions molt greus, i per la manera de viure de les seves gen t s , hi ha hagut desplaça­ments molt importants de per­sones, que han comportat la di­fusió massiva de mala l t i e s i epidèmies" , apunta l 'especia­lista de la UNICEF. "F^s tracta d 'una situació d 'emergència i to ts els d i n e r s q u e p u g u e m aportar-hi sempre seran pocs".

En moltes ocasions, l'educació del món occidental és tant o més important que les aportacions econòmiques a l'hora d'ajudar el Tercer Món. Un extrem que Maria Mur també va defensar en una altra de les conferències que va impartir durant el festi­val . So ta les p r e m i s s e s d e "conèixer, comunicar i actuar", Mur va presentar dijous els dos­siers educatius que l'organitza­ció ha editat per als cicles d'e-

Mana Mur ,a reiordarque alTeuei Mon hi ha molts nens que momi desimples diarrees o grips. I-OK) 11/ Itl·l l'RA.X

ducació primària i secundària. Una revista amb temes d'actua­litat, un butlletí familiar i una

L!educació dels països

occidentals és un

arma per prevenir

els problemes

del Tercer Món

güia d'activitats serveixen al pro­fessor per aprofundir en l'ano­menada educació pel desenvolu­pament q u e , segons Mur, ha d'aplicar-se amb un "caire ab­

solut de transversalitat". Uni-cef-Catalunya vol acostar l'edu­cació en els valors a camps de la història, de la geografia o del medi ambient i aposta perquè les referències als dossiers si­guin objecte de treball conti­nuat i participatiu dels alumnes a classe.

Els materials no defugen la in­formació sobre conflictes polí­tics com la guerra entre Rwan-da i Burundi o protestes socials com la marxa contra l'explota­ció infantil, que recentment ha posat sobre la taula la violació dels drets dels infants en molts racons del planeta. "Són temes que t ambé existeixen per als nens i quan ho coneixen, s'hi

impliquen i ho denuncien", as­segura Mur. Amb aquesta cam­panya, Unicef vol aprofitar la resposta positiva que la població dedica a la causa solidària i vin­cula aquests esforços als resul­tats globals. Els professors inte­r e s sa t s p o d e n d i s p o s a r gratuïtament dels materials edi­tats posant-se en contacte amb les seus que Unicef té repartides per tot Catalunya.

Miquel Martí, membre de l'As­sociació d'Escoles per la UNES­CO i Xavier Guerrero, de l'As­soc iac ió d ' A m i c s per a les Nacions Unides, van oferir al­tres conferències sobre Educa­ció pels Drets Humans i la De­claració Universal d'aquests.

• Ciases para niftos a partir de 8 aftos

• CunXoa especiales para colegios

• Excursiones de 1 dia por Collserola

•Profeaortibiladotécnico deportívo

de bace en equHación H Í P I C A S E V E R I N O •M»^*caòa*»<tetocfasfesrazas

DIRECCIÓN: ENRIOUE FARRÉS VlDALS Tel: 674.11.40

i DERIVA EDITORIAL Carles Riba, 1-5 - Tel. 93 589 04 77 - 08190 Sant Cugat del Vallès

"M 'V '«•" w··UPMiiii.iviU.·U

íS«rvd AY. Alfa™ $«fa, SO**» «3

O p i n i ó

Buscant el prestigi internacional

El passat diumenge 12 de juliol va tenir lloc el concert de cloenda de la Setmana Cantant Interna-cional-Europa Cantat. En aquest concert, que es va fer a l'Audito­ri del Centre Cultural, es van pre­sentar les obres treballades als ta­llers realitzats durant el Festival. Als tallers s'hi van inscriure co­rals d'arreu del món que van te­nir l'oportunitat d'aprendre mol­tes coses assajant amb directors de corals de prestigi internacional.

Ha estat una setmana farcida de concerts i d'actes folklòrics amb actuacions de castellers, gegan-ters, grallers i bastoners, l'Esbart Sant Cugat, havaneres, a més de les conferències i exposicions que es van programar per a aquests dies amb motiu de la comme­moració del 50è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans. Per entrar als concerts que els cors van oferir al claustre i al Monestir es van vendre uns bons per valor de 200 pessetes i tots els beneficis recollits es des­tinaran a un projecte d'ajuda hu­manitària a Somàlia preparat per UNICEF.

El Festival, doncs, a més de ser una setmana dedicada a la músi­ca i al cant coral, ha tingut un im-

XAVIER CASAS

portantíssim esperit solidari, cosa que l'ha convertit en un verita­ble intercanvi cultural i humà en què tots els santeugatencs hem pogut participar assistint als con­certs, conferències i espectacles. La participació de tothom no ha estat l'esperada, però potser no hem sabut fer arribar a la gent aquest missatge més solidari.

El Cor Infantil i Juvenil Sant Cugat, com a organitzador del fes­tival, ha tingut en tot moment el suport de la Generalitat i de l'A­juntament, de la U N E S C O , la UNICEF, i d'institucions cultu­rals que des del principi es van il·lusionar amb la iniciativa i van oferir el seu suport. A més, hem comptat amb un Comitè d'Ho­nor encapçalat pel molt honorable president de la Generalitat, el sr. Jordi Pujol i Soley. El fet de ser un cor realment molt jove augmen­ta l'esforç en la realització del Fes­tival, un projecte ambiciós que hem sabut fer realitat davant la sorpresa de molta gent i les en­tusiastes felicitacions de Sonja Greiner, vicesecretària d'Europa Cantat, que ha destacat el prota-gonisme dels joves cantaires del Cor Infantil en la coordinació i or­ganització de tots els actes.

L'indiscutible nivell musical dels cors que han vingut i la im­portància dels directors dels ta­llers han fet del Festival una magnífica ocasió per conèixer el món de la música coral i per sen­tir cors de gran prestigi, com el Can temus d 'Hongria, i veure treballar directors com Kari Alla-Pollanen de Finlàndia i Walter J. Turnbull de Harlem. Tot ple­gat, una Setmana Cantant sen­se precedents a Sant Cugat, i que ha servit per compartir un seguit d'experiències culturals i humanes que han convertit la nostra ciutat en capital de la mú­sica a nivell mundial.

L'èxit del festival ens ha animat a començar a preparar-ne una nova edició, i ja estem treballant en la propera Setmana Cantant, que segur que acollirà molts més cantaires i directors. Ens agrada­ria consolidar un Festival de Mú­sica Coral que pretén establir-se a Sant Cugat i adquirir prestigi internacional per convertir-se en una c i ta anua l q u e n ingú és voldrà perdre.

Xavier Casas és cap de redacció del

Cor Infantil i Juvenil Sant Cugat

ELS /CANTONS Divendres, 17dejuliol de 1998 Setmana

L ' e n q u e s t a

Europa Cantat ha unit la música amb la solidaritat amb Somàlia?

- Sant Cugat -

La setmana passada Sant Cugat es va omplir amb les veus fresques i joves de grups corals arr ibats de tot el món per cantar i fer un intercanvi cultural per ap rendre els uns dels altres i gaudir en ge rmanor d 'una gran experiència , pe rò al mateix temps també es van unir per recaptar fons per ajudar un país que pa­teix la sequera, el neguit <le la fam i de la guerra i, sobretot , l'oblit per part dels països més afavorits, l 'n país on les veus dels menuts no poden ser fresques ni

musicals ,perquè només poden dir que tenen gana. Menuts que ploren i estenen els braços famèlics per demanar ajut. Els santcugatencs han sentit en les veus blanques dels gruos d'infants d 'Europa el p rec dels qui no tenen esma per can­tar: ban respost? Es bo unir la música i l ' intercanvi cultural amb el r ecord dels qui no tenen res? Han entès aquesta intenció els qui han assistit als concer ts? Són preguntes importants. Així ens les han contestat . / M. S.

JORDI M A R I Í

27 ANYS COMERCIANT

"És una manera d 'unir dues qüestions importants i de tro­bar un bon pun t d 'equi l ibr i . Crec que a Sant Cugat s'hau­r ien de fer m é s ac t e s com aquesta setmana intercultural."

LILIAN M A T E U

21 ANYS D E P E N D E N T A

"Crec que fer venir corals eu­ropees pot enriquir la vida cul­tural i si, a més, hi afegim el fet d'ensenyar a ser solidari, enca­ra millor. Crec que és una forma d'educar en els valors solida­ris."

M E R C H E M O R A N T E

32 ANYS

COMERCIANT

"Tot el que es faci per la cultu­ra i la solidaritat està prou bé, però si a més són uns grups co­rals de qualitat, com aquests, encara millor."

T O M AMADOR

34 ANYS

PERRUQUER

"Agermanar la cultura i l'inter­canvi cultural és fantàstic. Les corals són de qualitat. Falta sa­ber si l'altra vessant, la de re­captar fons, és positiva o si els diners es perden pel camí."

MARTA PAREDES

24 ANYS

"S'haurien de fer més iniciati­ves d'aquesta mena. És bonic veure tants nens i nenes que canten per una causa solidària. Ajudar Somàlia és important, i fer-ho cantant és magnífic."

GABRIEL C A S T E T

39 ANYS

ESTILISTA

"Ajudar els altres i fer que els nens s'adonin de la importàn­cia de ser solidaris amb el seu esforç és bonic de veritat, i a més els nens fan intercanvis amb altres països."

XAVIER BORREGO

32 ANYS

COMERCIANT

"Em sembla magnífic ajuntar música i solidaritat. El fet d'in­tercanviar visites, tant si són co­rals com escoles, enriqueix les relacions humanes i difon la cul­tura."

JORDI PICCOREI.IT

25 ANYS

Músic "La qualitat de les veus i corals de fora em va deixar astorat, en­cara tenim molt de camí a fer si volem arribar al seu nivell. El fet d'enllaçar música i solidari­tat li dóna una major dimensió."

ROSA PRATS

38 ANYS

COMERCIANT

"Encara que jo no he pogut gaudir de cap concert, gent de la família m'han dit que eren magnífics. El fet que la recap­tació fos per Somàlia és perfec­te."

JUAN SIMÓ

47 ANYS

E D I T O R

"Crec que tenir una educació musical és necessari, de fet la nena va a una coral, i intercan­viar corals és enriquidor i posi­tiu. Si a més afegim la solidari­tat, tot plegat és fantàstic."

moBiLiaRi S A N T C U G A T

El nou establiment ple de solucions per moblar la seva llar ens trobarà a l'Avinguda Graells 23-25 al costat de Mobil Center.

Exposició Ara és demà - Catalunya. Reptes de futur.

A CATALUNYA, ENTRE TOTS FEM ARA

EL PROGRÉS DE DEMÀ. Cada vegada que els nostres somnis esdevenen una realitat, Catalunya obre una nova via cap

al progrés. Són somnis que a més de 200 km/h travessen muntanyes i rius amb l'arribada del

TGV. Enlairant-se cap a nous horitzons des d'uns aeroports preparats per al futur. Viatjant per

mar, partint de ports que s'han ampliat i transformat. Escurçant distàncies entre ciutats i pobles

amb els nous eixos de comunicació del Llobregat, de l'Ebre i el Pirinenc. Impulsant el reequilibri

tenitorial i promovent nous nuclis econòmics. Comunicant-nos per vies ràpides més modernes

i segures. I és que, gràcies al treball i a la

iniciativa de tots, fem que Catalunya sigui un

país capdavanter a Europa. On els somnis

d'ara, demà donaran la volta al món. I é s

que a Catalunya Ara és demà P.atali m\/a PontoQ Ho fi iti ir

P O R T V £ L L

Amb el patrocini de:

gasNatural C*rt>mOfcW OeCumtK

Amb el suport de:

%òk. El Consorci Born do Baratat

Aportació tecnològica:

ÏS6£ © RENFE > S A M » »

HI participa:

sono ««•.niajíii

2004 Agraïm la col·laboració de: Antoni Accensi, Autoritat Portuària de Tarragona, Bettor MBT SA. Centra d'Estudis Marítims i Activitats del Port de Tarragona (CEMAPT), CESCA. Comissió Europea, Dir Centres de Fitness, Ecotecnia, ESA European Space Agency, Ferrocarrils de la Generalitat, Forges, Fundació Catalana per a la Recerca, Gec Alsthom, IBM. IEEC. Institut de Robotica. La Caixa, Untek Internacional Inc, Mira SA, National Aeronàutics and Space Administration, Orquestra de l'Escola Virtèlia, Patronat Català Pro Europa, Publimob, Racional. Seat, UOC, UPC.

OS 4 CANTOVS

Política Divendres, 17de juliolde 1998

C o n s e l l s de d i s t r i c t e

Les AV s'abocaran a Purbanisme Les set associacions dels districtes dissenyen Festratègia dels grups de treball

Després de les reunions informatives de la setmana passada, els portaveus de Mira-sol, la Floresta i les Planes amb veu als nous consells de districte han posat l'urbanisme en el punt de mira de les seves reivindicacions. A l'expectativa del funcio­nament d'aquests òrgans, cada associació presenta els grups de treball bàsics que començaran a treballar a partir de se­tembre i recorda les mancances principals encara no resoltes.

Al.HI-'.RT B A I . W Z À

- Sant Cugat -

I A\ majoria de portaveus de Ics as­sociacions han coincidit a demanar efectivitat en aquesta nova etapa, però han expressat el temor que la presència dels representants polí­tics i les decisions no vinculants condemnin els consells.

Mira-sol

A banda de les valoracions sobre l'esborrany de modificació del tí­tol Vè del ROM, el portaveu de l'AV Sant Joan de Mira-sol, Josep Maria Àngel, ha advertit que la proximitat de les eleccions pot li­mitar els consells a dues o tres con­vocatòries amb la nova composició. Àngel ha criticat la manca d'in­versió urbanística i ha anunciat la creació d'un grup de treball de pressupostos. Això està relacionat també amb l'elaboració d'un pro­

jecte integral del districte, del qual ara hi ha un estudi previ. "El pro­jecte no existeix i s'ha de decidir un pla d'etapes", apunta. Àngel també ha plantejat la necessitat de reconvertir la caserna de la Guàrdia Civil en un consultori. Des de l'AV de Mira-sol, la presi­denta Marta Munoz ha incidit en la preparació de grups de treball per a manteniment de l'urbanisme ("no tant per asfaltar, sinó per man­tenir") i per a la urbanització es­pecífica del sector del Bell Indret. Aquest barri pertany a Sant Cu­gat, però es relaciona per proxi­mitat amb Mira-sol i els veïns de­manen "actuacions sanitàries molt urgents" de clavegueram. També a Mira-sol, el portaveu de l'AV Ver­ge del Carme, Francesc Llahí, coincideix amb Munoz per recla­mar l'aparcament de l'estació de FGC i específicament per al barri ha recordat la vella reivindicació del cobriment de la riera.

Els consells de districte tomaran amb una agenda plena de demandes. FOTO: A. B.

La Floresta

L'AV de la Floresta treballa per crear grups de treball de construc­ció i manteniment d'infraestructu-res municipals, de transports i d'ur­banisme. La seva portaveu, Pilar Escriche, ha posat èmfasi tant en la construcció de la piscina i dels ac­cessos al Centre Polivalent ("no te­nim resposta des de fa sis anys"), com en el manteniment del casal i

de la casa de la plaça de l'Estació, actualment tancada. En el capítol de transports, els veïns reiteren la demanda de condicionar les para­des i instal·lar plànols i informació del recorregut. L'asfaltatge de car­rers també demana una posada al dia, segons Escriche, que assegura que no s'han començat encara les obres del pressupost de 1997. El portaveu de l'AVP de la Floresta, Emili Rané, ha afegit un control

dels grups de treball sobre l'eco­nomia i la hisenda ("una valoració de la inversió i l'execució") i sobre els serveis. Rané reivindica, per als serveis, una brigada de treball i la instal·lació completa de la xarxa de clavegueram, sobretot a la zona d'Aigües de Sabadell, "on neces­sitarem una petita depuradora".

Les Planes

El districte viurà pendent de l'a­plicació del PERI, per al qual ja hi ha un grup de treball en marxa. Les Planes també s'abocarà a l'urba­nisme i a la conservació i manteni­ment. Segons Lluís Soriano, por­taveu de l'AVP de les Planes, hi ha una manca de solució dels "petits detalls" com la neteja de vials o el manteniment de les parades de l'autobús. Soriano ha valorat, però, la inversió en el pla de formació vi­gent al barri, que ha fet canviar la idea que "al barri no es fa res". Des de l'AVP de Can Borrull el seu por­taveu, Lluís Mestres, reclama un acord econòmic amb l'Ajuntament per pavimentar el passatge d'Ai­gües de Sabadell i ha demanat el desallotjament de les Maties, dues cases ocupades de la Font de l'Al­ba en terrenys de Sant Cugat.

C o o p e r a c i ó

Recoder intervé entre Israel i Palestina perquè es trobin els seus ens locals

El Consell d9Europa organitza una trobada a Montpeller A. B.

- Sant Cugat -

El diputat santeugatenc i par­lamentari del Consell d 'Euro­pa, Lluís Recoder, va viatjar la se tmana passada a Israel i a l'Autoritat Nacional Palestina en una delegació de la comis­sió europea de Poders locals i Medi ambient per facilitar un acostament dels ens locals res­pectius en una trobada a Mont­peller. E1 polític santeugatenc és cl ponent d 'un informe so­bre cooperació medi ter rània que convida, segons explica R e c o d e r , a r e v i t a l i t z a r e l s acords a la frontera sud d 'Eu­ropa. "És la frontera amb la po­bresa, amb una s i tuació de ­mogràfica explosiva", assegura.

Amb vista a la cinquena con­ferència de Cooperació Parla­mentària Local i Interregional de la Mediterrània i el Mar Ne­gre, que se celebrarà a l'octu­bre, la de legació europea va constatar la preocupació dels palestins i dels laboristes isra­elians per l ' e s t ancament del procés de pau. Recoder s'ha mostrat optimista, però, en as­senyalar que els poders locals estan "disposats a cooperar en­tre ells" amb l'oportunitat de la conferència de Montpeller.

Reunió a la Knesset

En una atapeïda agenda, la de­legació va reunir-se amb la co­missió d'afers interiors de la Knesset (parlament israelià) per

informar-se sobre una nova llei de poders locals que preveu una regulació estricta del finança­ment. En una reunió posterior a Ràmala, els representants dels 648 municipis palestins, entre els quals s'hi comptaven els alcaldes d'Hebron i de Gaza, van dema­nar el suport d'Europa per afron­tar les deficiències tècniques i d'infraestructura que pateixen.

Els països meridionals de la l ' E han c o n s i d e r a t la c o n ­ferència de Montpe l l e r com una primera cita que fomenti al sud la cooperació exis tent amb l'est. En aquest sentit, els delegats van participar fa un mes en una reunió a Malta per establir les bases d 'una nova Assemblea Parlamentària de la Mediterrània. Recoder ha impulsat un nou fòrum de cooperació mediterrània. FOTO: E4C

US 4 CANTONS

10 ODÍIIÍÓ

J^L eixires. I? dejuliolde IW8

H S CANTORS SemunJri independent de Sant Cutzal del Vallès

• : Premia Local d« Sant Cugat, S.L.

I .irrcr SJIU Amoni. IS. tuiv»-. OH l'K.) SJIH Cim.ii del \ illes I el Wií,_' KJ - F.i\ W> _*<"M

C o n s e l l d ' A d m i n i s t r a c i ó Ramon («rju (president)

Josep M. Cabrcrun. Pere Ksquerd.) i \ j \ i e r l-omclls (editor delegat)

C o o r d i n a d o r a d a R e d a c c i ó A u r a C . s t J

Redacció Polílira/ KroiMimia: Albert Balan/1;

F i i l o r i i /Op in ió : Aura (Jisry; Soc i f la t : lol.ind.t Pàmies; r.ullura: j<wep Mana Miró;

tln{M)rtn: \ l e \ l .upe/. Kadio|friifÏH i fiMjucuta: M"ii tse S J D I .

Soll· l larílal: Monic j l ïern.ihé. D iMru l t - * : Kuth Bollm^er

C o m e r c i a l \ n i u Juanola

C o n s e l l E d i t o r i a l Rjm.Mi í iM . i l p tes tdc i i i l

Jt,sep M <:jl»reri/iHM(.epTcsiik-ii i i \ ictm Alexandre.Iraiucsc ( .jrh<>, J i*d i Cjsas.

N a i i i s C j M j n \ e r , M I K - H I >c Pablo. Pere Ks<|ucrda. \ a \ i e r Fornells, Kr is tun Herlx i l / l ie imer.

R.^el i IViln".. Kj in-m Pn.s. Ll ins Pm^. Kmi l i Rerté, Marta Suhn j . Paco S,.ler. Josep A ícix idó.

Jnjn 1 MI [usa. Josep M. Sans l'r.n e, Juan Invano. Jaume T u k i u , l lcetor \ j | | . N i i r u Z j l u l j

• \ É i M ( " . . s u i s ^ r e t ^ i . i ^

S u b s c r i p c i o n s I . jnra \ l o n t e r

F o t o g r a f i a \ . I M L a i f - s j . V e I I C I I M I I

D i s s e n y i m a q u e t a c l ó J..U, I W i u l

C o r r e c c i ó Vlv.ir Masl lorens

Impressió Rui i inprcM l '7>l40OS.y5

Distribució Müil int; \a l lcs S.L, l e l . ,SN4.:.V71

Oipòsiï legal: ( ï l -MIS-W

Kk-t< jni,.!,. r.prr-.^ om, j.ncru |j «-. j ..pimo en cU edit··njlv Eb article* Mfraa cipK.-iw.-n I I.(IIHK') .(eli wm juui'», iji.t h'.n -4 (Ijniinu mi fj v;i j neceiiinamem

( • ) A C P C A,Miciació C i n l i n i .ie la Premsí

(/SatahnanlOhans U.FnSM»71

Distribució d'ELS 4 CANTONS **?? als subscriptors \ ^

Sant Cuga t e s d e v é un p u n t d ' a t r a c c i ó d e mol t s c i u t a d a n s i un

dels principals reptes és l'ar­relament d'aquestes noves fa­mílies per aconseguir la co­hesió amb la ciutat que els acull. Una ciutat amb els seus costums i fesomies, que se'ls obre amb una nova història, a m b una i d e n t i t a t i u n e s arrels. Kn aquesta situació es necessiten més que mai ele­ments per ajudar a aquesta cohesió, e l e m e n t s que van des del paisatge i les pedres de la història fins a la societat civil, les tradicions, l 'admi­nistració i, en certa mesura, els mitjans de comunicació, que són els que posen al dia

E d i t o r i a l

Identitat de tot allò que tenim més a prop i esdevenen una verita­ble brújola de la nova socie­tat que han escollit.

És en aquest estadi que les pedres de la història doten la ciutat de la personalitat que més necessita, una persona­litat que malgrat el cofoïsme ciutadà, cé més perill que mai de perdre's. Les pedres ens ajuden a situar-nos, no tant a saber d'on venim sinó a no perdre de vista el que som.

La notícia apareguda aques­ta setmana de l 'atemptat so­fert pel Forn Ibèric, comès amb l'ajut de l 'anonimat del bosc i de la nit és un atemp­tat tant llastimós i execrable com el sofert pel Pi d'en Xan-

dri . Aques t ac te vandàl ic posa de rel leu la fragilitat d'aquests elements d' identi­tat únics i diferenciadors.

Fa temps que un grup d'in­cansables santeugatencs, in­t e g r a n t s de la P e n y a R e ­ga lès s i a i de l ' a s s o c i a c i ó APAC, adverteixen de la pe­rillosa situació en la qual es troba el conjunt que confor­men cl Forn Ibèric i l'ermita de Sant Adjutori i treballen sense defallir per trobar la so­lució a la seva restauració. Ambdós monuments es tro­ben al bell mig de la serra de Collserola i pateixen greus desperfectes que fan perillar la seva integritat, després de ser testimonis de segles del

nostre devenir com a comu­nitat.

1/ estira i arronsa dels pro­pietaris dels terrenys on es t roben aques ts símbols i la complexitat i lentitud perquè les adminis t racions actuïn, són obstacles per a la pro­tecció d ' a q u e s t pa t r imon i que. de perdre's, constituiria un error irreparable.

Sant Adjutori, el Forn Ibè­ric, Sant Crist de Llaceras són part d 'un llegat i d'una histò­ria que no ens podem per­metre perdre. Tots els sant­e u g a t e n c s h e m d ' e s t a r sensibilitzats si no volem con­vertir-nos en una gran i con­fortable ciutat amb disseny i modernitat però sense ànima.

Un cant amb poca solidaritat

Durant una setmana, 250 veus de diferents països del món s'han unit en

un cant per la solidaritat. La di­versitat d'estils i cultures ha con­viscut a Sant Cugat en el marc d'un festival internacional, l'Eu­ropa Cantat. Els nens i joves de les deu corals participants han de­mostrat tenir un gran nivell; i això

ha satisfet els organitzadors. Ara bé, malauradament, la resposta dels ciutadans ha estat força mi­grada. La poca assistència ha sorprès els organitzadors perquè, habitualment, els concerts corals registren un bon nombre de pú­blic. D'altra banda, els nens can­taven per recollir diners per Somàlia i per reivindicar la de­

fensa dels drets dels infants arreu. Però han estat pocs els santeuga­tencs que han col·laborat en la proposta. I que això passi en una ciutat que es defineix com a so­lidària i que ja dóna el 0,7% pel Tercer Món, no és massa opti­mista. Fa la impressió que la so­lidaritat només s'exerceix des de les institucions.

Els organitzadors reconeixen que potser en tenen part de cul­pa, d'aquest fracàs, en no haver transmès prou bé als ciutadans el motiu de fons del festival.

Sigui com sigui, els responsa­bles ja pensen en repetir l'expe­riència i consolidar-la a la ciutat. Esperem que en properes edi­cions tinguin més bona resposta.

£ I I e c t o r e s c r i u

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el

número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Incendi a La Roaorva. Provocat?

L a s e t m a n a passada es va cremar part de l 'hotel La Re ­serva, un complex de qua t re es t re l les ubica t a Valldoreix però que mai va acabar d'ar­relar a la població com a tal. Ja quan es va transformar en ho­te l , a l ' è p o c a d a u r a d a d e l s Jocs Ol ímpics de Barcelona, molts van tenir les seves sos­pites. L e s males veus del po­ble de ien q u e s'havia aixecat com un racó de " luxe" per a parelles amb molts diners. Di-g u e s s i n el q u e d i g u e s s i n , però, el cas és q u e la mateixa plantilla del Barca - l a de l 'è­poca Cruyff- s'hi va instal·lar d iverses vegades d o t a n t del glamour suficient l ' indret .

L e s coses, però, no van anar bé , i e ls d e u t e s van començar a assetjar els p rop ie ta r i s d e l ' immoble , q u e f inalment va

caure en mans de la Caja de Madr id i la de Navarra , q u e van embargar l 'hote l per im-pagament .

Ara, q u a n fa més d ' u n any que l 'hotel està tancat, es cre­ma. N o l 'habi tava ningú, els s eus p rop ie t a r i s s e m b l a v e n haver-lo oblidat , i que se sà­piga oficialment les en t i t a t s f inanceres no en t en i en cap p ro jec te . Aleshores , com és que s'ha cremat? Hi ha qui as­segura que l ' incendi fou pro­voca t . Si no, com s ' exp l i ca q u e a les 5 del matí d 'un dia feiner un hotel deshabi ta t co­menci a cremar?

La qües t ió , però , és: qu ins

interessos s 'amagaven darre­re aquest edifici? Potser inte­ressos f inancers , tal vegada una venjança als qui van e m ­bargar una cosa q u e no e ls pertanyia, o només una bre­tolada?

De ben segur que la policia tardarà dies a fer-nos-ho sa­ber. Però pels cafès del poble corre una tesi: La Reserva va ser c r e m a d a e x p r e s s a m e n t . Les causes? Poden escoltar-ne d e s e n e s , segons amb qui parlin, però sembla que l 'es­peculació econòmica té tots els números de la rifa. Ho diu un ciutadà anònim, una per­sona que s'ha l imitat a escol­

tar els comentar is que l ' inci­den t va provocar i q u e no es­taria de més q u e algun mitjà recollís. De vegades , el poble sap més que les institucions o, a lmenys , està més d iposa t a parlar. / R.P.G (Valldoreix)

Puntualitzacions

E n el n ú m e r o de l seu se t ­manari de data 3 de juliol, a la secció l'enquesta, hi apareixo amb un peu de foto q u e no correspon al que vaig respon­dre a la persona que s e ' m va a d r e ç a r pel ca r re r pe r p r e ­guntar la meva opinió sobre

JUVÉ, GAVARA, BECH i ROVIRA ASSOCIATS, S.A.

«»«•»»

BELL&jé$pc|ATS V , „ . \* Rambla del Celler, 17' Tel. 93 674 17 84 • Fax 93 674 16 15 • 08190 SANT CUGAT

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal

Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral

Serveis Jurídics «!«»'

la nostra F e s t a Major. E n cap m o m e n t h e m a n i ­

festat q u e "des q u e el c laus­t re e s t à e n m a n s d e la G e ­n e r a l i t a t s e m b l a q u e n o es t igu i a San t C u g a t ni sigui nos t r e " . E n p r imer lloc, per­q u è ignoro e n q u i n e s m a n s es tà i, e n segon lloc, p e r q u è d e s q u e visc en aques t a c iu­tat , ja fa se t ze anys , no t inc not íc ies q u e els horaris d ' o ­be r tu ra del c laus t re s 'hagin modif icat .

Aprofi to aques t a opo r tun i ­tat per re i terar el q u e sí q u e vaig manifestar , i és q u e e m sembla impe rdonab l e q u e el dia d e S a n t P e r e , e n p l ena Fes t a Major, el c laus t re e s ­t igués t anca t . T a m b é op ino que un indret privilegiat com a q u e s t h a u r i a de t e n i r uns horar is m é s access ib les per al púb l i c q u e vu lgui visitar-lo i gaud i r -ne . /ISABEL HE­RRERO (Sant C u g a t ) .

H S / C A N T O N S Divendres, 17 de juliol de 1998 Opinió 11

La l l o t j a

Benestar armat?

SEBASTIÀ B E N E T

A l gun savi va dir q u e una men t ida repet ida mil v e g a d e s e s d e v é

una veri tat indiscut ib le . So­bretot quan els que diuen la ment ida disposen de tots els mitjans per proclamar-la, men­tre els receptors no tenen a l'a­bast mitjans per discutir-la.

Algú va llançar la previsió - o l 'amenaça- que l'Estat del be­nestar no es podrà sostenir tal com alguns el fruïm. Que el règim de segure ta t social és massa onerós per a les arques de l 'Estat, i que les pensions no es podran pagar, perquè hi ha massa vells a cobrar i pocs joves a pagar.

I ens ho hem arribat a creure. Els polítics, amb to paternal,

ens r e c o m a n e n q u e s i g u e m previsors per tenir una asse­gurança mèdica efectiva i una vellesa agradable. I molts ens hem subscrit a ent i tats assis-tencials i a fons de pensió que han posat bilions de pessetes en mans de les entitats de crè­dit que , amb els diners estal­viats sovint amb suors, espe­c u l e n e n e l m e r c a t i n t e r n a c i o n a l de l d ine r . La

transferència de despeses de l 'Estat a les bu txaques parti­c u l a r s n o m é s ha p r o v o c a t queixes dèbils.

Es s o r p r e n e n t q u e hi hagi tant conformisme -gairebé fa­ta l isme- envers aques tes pers ­pectives poc es­t imulants, com si les decisions de l 'Es ta t fos­sin dogmes de fe. C o m si els pressupostos de l ' e s t a t no p o ­guessin ser dis­cutits pels que hi p o s e m e l s diners.

Un sol capítol del p ressupos t és prou impor­t a n t p e r s e r q ü e s t i o n a t : el de l ' a rmamen t . C a d a a n y l ' E s t a t e s p a n y o l compra armes de tota mena i a l gunes de p e s a d e s , tancs i avions de combat, que costen milers de milions de pessetes. Contra quin e n e m i c cal llui­tar? D e qui e n s h e m de d e ­

fensar? No és, doncs, que no hi ha re­cursos, cme no hi ha diners. Hi ha diners pel que es vol que n 'hi hagi, i no n'hi ha per allò (jue, a fi de comptes, s'ho pa-

MENJADOR SOCIAL

i, d ' una altra, als fabr ican ts d'armes, que tenen més poder que molts Estats.

I cal no o b l i d a r q u e q u a n aquest Estat del benes ta r és en risc de perdre 's , encara no

és a l ' a b a s t de t o t s e l s ciutadans ni, òbviament , d e t o t s e l s països.

IL·LUSTRACIÓ: LÍDIA 17.AOLA

garà el ciutadà que pugui. N o m é s amb una anàlisi su­

perficial, l 'afebliment de l 'Es­tat del benestar dóna benefi­cis substanciosos, d 'una banda als bancs i caixes - a q u e s t e s creades amb objectius socials-

"Això és de­magògia!" d i r à m é s d ' u n . " E s u n a v i s i ó parcial de la realitat", di­ran altres. Hi ha, però, una r e a l i t a t i n ­qüest iona­b l e : hi ha

milers de per­sones i famílies que , prop de nosa l t res , v iuen per sota el llindar de la pobresa, i alguns sobreviuen en una precarietat molt greu, i les mesures so­cials no són suficients per era­dicar aques tes situacions.

El S e v e r i en T i t o

£-*

xl ^!#«%N

El t e r r a t

És que l 'Estat del benestar és un concepte creat per uns Estats que volien un benes ­tar limitat per a un nombre li­mitat de ciutadans -e l s qui te­n e n fe ina , e l s q u i p a g u e n impostos, els qui consumei ­x e n - ja que es tendre ' l a tot­hom portaria a un altre t ipus d 'Esta t , un Estat que no tin­gués relacions de d e p e n d è n ­cia amb cap en t i ta t exempta de control democrà t ic - c o m els fabricants d ' a r m e s - i que fos capaç de d i s t r ibu i r a m b equi ta t la r iquesa que gene ­rem entre tots.

l 'n Estat administrat pensant en tots els c iu tadans serà el que , en primer lloc, assegu­rarà el seu benestar, i si els re­cursos són limitats no dirà que cal retallar la segureta t social o les pensions, sinó que limi­tarà les despeses sumptuàr ies i, òbviament , la compra d'ar­mament . Hem d 'admetre que manin més els fabricants d'ar­mes que els polítics que h e m votat?

Sebastià Benet és membre de

l'ONG Justícia i Pau

El quart institut: Vimpuls i el camí

Q u e a Sant Cuga t hi haurà d 'haver un quart inst i tut pú­blic ja no ho discuteix ningú. El Mapa Escolar del Depar ­tament d 'Ensenyamen t de la Genera l i t a t el con templa en f u n c i o n a m e n t p e r al c u r s 2001-2002.

El Delegat del Depar tament d 'Ensenyament , basant-se en l 'actual nombre de matr ícu­les de primer d ' E S O als ins­tituts públics, afirmà en el Ple del Consell Escolar Munic i ­pal q u e no cal modif icar la data de la posada en marxa d 'aquel l ins t i tut . La realitat és ben diferent. Els tres ins­t i tu ts públics plens a vessar i amb nombroses instal·lacions prefabricades.

És evident, doncs, que si bé hi ha acord en la fita, no n 'hi ha pel que fa al calendari. Po­sem atenció a les dades que durant aquest curs s'han apor­tat per aquest debat necessari.

La comun i t a t educa t iva ha

FRANCESC SERRA

presentat la I Mostra de l 'Es­cola Púb l i ca , a t r avés d e la qual la Coord inadora de les APA's, i un g rup de Profes ­sors/es ha presentat dades que han posat de manifest, en t re altres coses:

a) que per mantenir el nivell de qualitat assolit calen unes condicions de normalitat que

s

Es evident, doncs, que si bé hi ha acord

en la fita, no n'hi ha pel que fa al calendari

r e q u e r e i x e n c e n t r e s s e n s e massificació. b) que el nivell actual de di­

versitat social i cultural de l'es­cola pública de Sant Cugat no­més es mantindrà si, de forma permanent , aquelles famílies

que entren al sistema educatiu de Sant C u g a t p o d e n op ta r ll iurament per l ' ensenyament privat o públic dels seus fills, perquè hi ha places en condi­cions correctes en els dos ti­pus de centres.

Aquest és l ' impuls q u e ens ha de permetre aconseguir a temps el quart insti tut! Pel que fa al camí a seguir,

una veu autori tzada des dels qui t e n e n la responsab i l i t a t docent en els cent res públics ho va expressar en el darrer Consel l Municipal d ' E d u c a ­ció: cal posar-nos a t rebal lar A j u n t a m e n t i C o m u n i t a t Educativa de l'escola pública per presentar al Depar tament d ' E n s e n y a m e n t un pro jec te inicial de quatt institut per al curs 1999-2000. I se 'ns va recordar q u e cadascun de l s a c t u a l s i n s t i t u t s van c o ­mençar des de la provisiona-litat gràcies a l ' impuls de la comuni t a t educat iva .

12 Opinió ELS í CANTONS Divendres, 11 de juliol de 1998

El Campanar

Sant Adjutori, encara MONTSERRAT RUMBAU

De gamberros sempre n'hi ha hagut i suposo que sempre n'hi

haurà, i les seves bretolades tot­hom se les ha d'empassar. Pot­ser la que més ens va estremir a tots va ser l'atemptat al Pi d'en Xandri. De nit, i amb una ser­ra mecànica, va ser tocat de mort. Tota la població de Sant Cugat va reaccionar amb estu­por, qui pot ser capaç de fer un acte d'aquesta mena? No han sortit els culpables, tot i que un santcugatenc oferia una re­compensa per trobar-los. HI pi, de moment, encara és viu. Pot­ser ha tingut lloc una simbiosi entre la força de la natura i la força de les persones, unides intentant salvar l'insalvable.

Ara ha tocat al forn ibèric rebre les últimes bretolades dels gam­berros de torn. Han intentat re-ventar la reixa de ferro que tan­ca el recinte on està resguardat. Han torçat els ferros i han es­capçat la paret on aquests s'a­guanten. No ho han acabat d'a­conseguir, Devien trobar els ferros més forts del que es pen­saven. Kl forn ibèric està al cos­

tat de Sant Adjutori. Aquesta petita església, l'única de plan­ta rodona que tenim en tota la comarca i que es remunta al s. X, ja ha estat víctima dels de­saprensius. Perquè, per què atemptar contra un forn ibèric o una petita església del s. Xr

Pels que acabeu d'arribar a Sant Cugat i no coneixeu Sant Adjutori, aneu-hi, val la pena. Hi arribareu agafant el camí de darrere de Can Borrell. Ara està al mig del bosc, en una petita esplanada. Ens pot semblar lluny de la ciutat, però en altres temps hi havia hagut molta vida. Sabem que al s. XV ana­va tanta gent des de Barcelona cap a Sant Cugat i cap a Sant Adjutori, que els frares del mo­nestir de la vall d'Hebron -a l'altre costat de la muntanya-van protestar al rei i van dema­nar que la gent deixés de pas­sar pel costat del monestir per­què els ho feien malbé tot.

També sabem que la petita església depenia del Monestir de Sant Cugat i que hi vivia un capellà que es cuidava dels ofi­cis religiosos. Feia les funcions

de parròquia i tenia com a feli­gresos els pagesos de la quadra de Vilanova. Eren un grup de masies, la Torre Negra la prin­cipal i de fet l'única que ha que­dat. A l'esplanada del davant de l'església de Sant Adjutori, que devia ser molt més ample que la que veiem ara. s'hi feien ballades els dies de festa. Els balladors eren els pagesos de les masies de l'entorn i també els veïns de Sant Cugat. A aquests, Sant Adjutori no els devia pas semblar lluny. Pen­sem que abans la gent anava sempre a peu i que estaven acostumats a caminar. I si ens remuntem molt més en el temps, l'entorn de Sant Ad­jutori també té coses a dir-nos. S'hi han trobat restes ibèriques i tenim aquest forn catalogat com a ibèric. Mai s'han trobat les restes d'un poblat ibèric en el terme de Sant Cugat, però les condicions de la zona on es troba Sant Adjutori són perfec­tes per pensar que en aquest lloc potser hi va haver el poblat que mai s'ha trobat. Hi ha ai­gua, un torrent molt a prop, ter­

res de cultiu, bona situació es­tratègica, es troba tocant a l'an­tic camí que uneix el Pla de Barcelona amb el Vallès... Mol­tes d'aquestes esglésies de muntanya que es remunten a èpoques tan antigues es van construir damunt antics tem­ples o altars pagans. Potser tam­bé és el cas de Sant Adjutori.

De totes maneres si l'entorn té alguna cosa màgica i especial, l'estat de degradació actual de l'ermita el desmunta de cop. Cal catalogar urgentment Sant Adjutori i el seu entorn com a jaciment arqueològic. I un cop catalogat intervenir per evitar la seva creixent degradació. També caldria intervenir en el forn ibèric. I si de tant en tant algun guàrdia dels que vigilen la serra de Collserola hi passés, potser deixaria d'haver-hi bre­tolades.

Tenim constància que aques­ta zona ha estat habitada des del segle X, i segurament en­cara podríem remuntar-nos molt més enrere en el temps. I ho ha estat fins arribar al nostre segle; es mereix ser oblidada?

L 'eixida

Solidaritat P. CORTIJOS

Sens dubte, quan Els 4 Cantons assegura que som un poble solida­ri no ho fa a la lleugera. Resulta di­fícil trobar algú que no estigui dis­posat a participar en el compromís comú. I per si això no era prou, es vol anar encara més enllà. La soli­daritat, en si, sembla poca cosa, per tant, a l'hora d'exercir l'avantguar­da social que vol arribar lluny, pro­gressa en la pirueta anomenada so­lidaritat endogàmica. Uns exemples. Al concurs de paelles de la Festa Major algunes persones es van trobar sense llenya. Demanaren un fogot als posseïdors dels munts de tions. Aquests a canvi ensenya­ren les dents... solidàriament. La meitat dels llenyots restaren, al fi­nal, abandonats a la plaça. L'Asso­ciació de Veïns de Coll Fava afir­ma en un comunicat a la premsa que desitja participar i acollir tot ti­pus de manifestacions ciutadanes però, ostres! Un concert (?) de rock per al jovent potser és massa... so­lidaritat. Un grup de veïns de Sant Domènec-El Colomer s'han fet, a corre-cuita, amb el terreny que el CMSC pretenia per tal d'ampliar les seves dependències. Tenir la seu del CMSC prop de casa supo­sava, per als susdits veïns, un se­guit de molèsties quan la canalla desenvolupés llurs activitats. Molts d'ells són socis del CMSC. Tenint fills som solidaris amb l'espècie però això sí, que els suporti un altre.

Les coses d'en Sot

Torna a haver acumulació de cartes a Correus

Però, què fas? On llences la carta? s

Total, si la llenço a una bústia tampoc no arriba a destí. Així, almenys, el paper es recicla

<0tf

El p o r x o

Polítics en zel

Cada vegada que s'ensu­men eleccions, la classe política de l'Estat es­

panyol sembla entrar en estat de zel. Fa la impressió que se li aguditzin els sentits i que aug­menti la seva capacitat d'a­gressivitat convertint-se en fe­res que es treuen el vernís de les formes civilitzades i tornen de sobte a la selva verge. Es perden les maneres, s'utilitza qualsevol excusa per combatre l'adversari, s'obliden els pactes civilitzats que s'aguantaven amb agulles de cap i sembla que valgui tot. E\fair-p/ay que se suposa als nostres represen­tants públics és un autèntic ana­cronisme. Aquestes són les ma­neres cada vegada més comunes de fer campanya an­ticipada que fins i tot es van endurint a mesura que s'acos­ten les eleccions. Per a molts polítics sembla que s'acabi el

FONTCUBERIA

món, una expressió que no és tan desencaminada com pot semblar a primera vista. Si no surten escollits perden el seu càrrec però alguns d'ells poden perdre també altres llocs ben remunerats lligats al seu escó. I ho defensen amb ungles i dents.

En els darrers dies han suc­ceït alguns fets que m'han fet pensar en l'olor de les eleccions. Per què el president de Cata­lunya endureix precisament ara l'aplicació de la llei del català i no ho ha fet abans? Per què precisament ara la ministra de cultura diu que a Catalunya el castellà s'ensenya en català? i ràpidament el portaveu del go­vern estatal, Miguel Àngel Ro­dríguez, fa unes declaracions tan agressives que ofenen d'u­na forma tan barroera? Per què precisament ara el PNV sembla acostar-se a HB i perquè el PSV

es desmarca del govern basc? En aquests, i altres fets, es diuen veritats a mitges, es men­teix descaradament i sembla que tots hagin perdut el nord. És l'olor d'eleccions. Però el fet més dramàtic d'a­

questa precampanya electoral l'he vist en "El País" i "La Van-guardia" del 9 de juliol. Aznar fotografiat al costat d'un nen de 9 anys que plora. El rostre triomfant, somrient i segur del president contrasta amb les llà­grimes d'un nen que ha perdut el seu pare assassinat per ETA. Aznar sembla com si mostrés al món les tràgiques conse­qüències de l'atemptat. Però, és lícit utilitzar un orfe com a eix del seu missatge polític? On són els límits de l'ètica? L'olor de les eleccions no justifica mai que els polítics estiguin en es­tat de zel permanent, ni tampoc el seu excés de zel.

ELS4 CANTONS Divendres, 17 dt juliol de 1998 Opinió 13

A grans t r e t s

Xavier Cortés La curiositat d'un home ambiciós

El dibuixant Frederic Cabanas i la grafòloga Eugènia Barrachina retraten la personalitat d'aquest polític local, regidor de descentralització territorial de l'Ajuntament de Sant Cugat. L'estudi que ve a continuació ens reve­la els trets més ocults de la seva personalitat.

& to«A « LyU, i l rU L·,

Potser per la seva edat o per­què les seves aspiracions i la necessitat de sobresortir

no corresponen en l'actualitat a la seva assertivitat i seguretat en ell mateix, interiorment Xavier Cor­tés està fet un embolic. Potser contribueix a aquest fet el seu caràcter, molt nerviós i emotiu, la seva curiositat i interès intel·lectiu i una imaginació que el fa allunyar-se una mica de la realitat. Pot ser simpàtic, agradable i co-

municador, però li costa una mica connectar o escoltar amb disten­sió i pot arribar a ser tossut a l'ho­ra de reconèixer els seus errors. La seva escriptura es mostra ple­

na d'esperança i ambició i ens de­mostra que és un home que s'in­volucra en tot allò que realitza, perquè té la necessitat de de­mostrar-se i demostrar que és và­lid; suporta malament els fracassos però això li dóna impuls per su­

perar-se dé manera constant. Xavier Cortés està molt atent a

tot allò que passa al seu voltant i s'interessa per tot el que és nou, encara que es pot deixar impres­sionar. És un home que estudia amb deteniment allò que l'inte­ressa i aprofita en l'àmbit profes­sional i personal els avantatges que li aporta el fet de tenir un sen­tit pràctic desenvolupat, A través de l'anàlisi grafològica

observem la possibilitat que ac­cedeixi a més responsabilitats de les que pot arribar a assumir. Aquest fet pot ocasionar-li un blo­queig odur-lo a adoptar una acti­tud incisiva envers el seu entorn. Amb la col-laboració:

6QOZJPT SELECCIÓ -FORMACIÓ

Aragó, 208, 3r 3era - 08011 Barcelona Tel. (931451 04 39" - Fax(93|451 7396

Equip Humà Centre Cultural

JOAN AYMERlCH TOMÀS s E l X GERALD-PATRICK F A N N O N N A T À L I A PALAU MiREIA SANAHUJA AURÈLIA SEBASTIÀ

C A R L E S PUJOL L U Í S MARIO FERNÀNDEZ DAVID P U J O L PEP T u G U E S PAU R U E D A LAURA C À C E R E S ÀLEX B E R N A L

M A R G URQUIZU MOISÈS GARCíA GABRIEL VENEGAS ELVIRA BRESGANÉ

NOVEDAD RÍOS SALVAJES Abierto todos los días de 10 a 19 horas y sàbados noche SALIDA 9 - AUTOPISTA DE MATARÓ - VILASSAR DE DALT (BARCELONA) TEL. 93 751 45 53

OS4CANTON5

Entorn Divendres, 17 de juliol de 1998 15

C o n t a m i n a c i ó A c ú s t i c a

Control del soroll: l'assignatura pendent Els tècnics municipals elaboren un mapa sònic com a pas previ a la legislació

Quan es parla de contaminació, sovint es pensa en grans xemeneies de fum negre, amb taques de cru vessant-se a l'Atlàntic o amb un grapat de peixos morts en la de­sembocadura d'algun riu curull d'indús­tries contaminants. Hi ha, però, una altra

contaminació que sovint ni tan sols es per­cep, però que afecta les persones tant o més que la convencional: és la contami­nació acústica. L'Organització Mundial de Salut asse­

nyalava en un informe recent que Espanya

és el segon país més sorollós del món, un mal que afecta totes les ciutats, sense que Sant Cugat en sigui una excepció. La nor­mativa vigent cedeix la competència en aquesta matèria als ajuntaments, i el d'a­questa ciutat tot just comença a elaborar

un mapa sònic del municipi, com a preàm­bul del que serà la legislació futura. Dels diferents aspectes relacionats amb el so­roll que haurien d'estar regulats, Sant Cu­gat només ha aprovat una ordenança per regular els sorolls de les indústries.

AURA COSTA

- Sant Cugat -

L'Organització Mundial de la Sa­lut (OMS) estableix en 65 deci­bels el nivell de soroll que l'oïda humana pot tolerar sense quedar afectada. A partir d'aquesta xifra i a mesura que els decibels van augmentant, el cos pot sofrir di­verses alteracions: estrès, mal de cap, alteració del son. irritabilitat, augment de la freqüència respi­ratòria i de la pressió sanguínia i, sens dubte, pèrdua substancial de la capacitat auditiva. Kn la vida quotidiana estem envoltats d'ele­ments i situacions que superen aquests 65 decibels tolerats i, per tant, constantment estem agredint el nostre organisme. El soroll d'un menjador escolar, el d'una fotoco­piadora en constant funcionament, el d'una discoteca o el del trànsit rodat són exemples que superen amb escreix el llindar tolerable. Amb tot, Catalunya no disposa en­cara d'una legislació efectiva que reguli aquestes situacions i, per tant, la contaminació acústica con­tinua avançant sense pràcticament cap control.

L'any 1995 la Generalitat va apro­var un decret que obligava els mu­nicipis a prendre mesures contra la contaminació acústica. Tres anys després, Sant Cugat tot just està elaborant el primer mapa sònic de la ciutat, com a pas previ a la re­dacció de la normativa. L'estudi, redactat en conveni amb la facul­tat de ciències ambientals de la LAB, contempla l'anàlisi acústica del nucli de la ciutat, en una pri­mera fase. i dels disrricres en una segona etapa.

Malgrat que els treballs encara no s'han acabat, un primer extrac­te d'aquest estudi -cedit per fonts municipals- revela que un 69% dels punts mostrejats a Sant Cugat presenta un nivell sonor "accep­table", mentre que el 31% restant supera el llindar de soroll que es considera apte per a l'oïda huma­na.

Per zones, tant el nucli de la ciu­tat com els districtes mostren va­lors de soroll semblants dins de l'acceptabilitat, encara que en les zones d'activitat nocturna -on s'u-biquen bars i locals de nit- s'a­precia un important contrast en­tre el nivell de soroll nocturn registrat els dies laborables i el dels dies festius.

Amb tot, les primeres dades del mapa del soroll santeugatenc reve­len que si l'anàlisi s'estén a la globa-litat del municipi, es podria afirmar que el 74% de la població es troba dins l'interval de 60 a 65 decibels, i per tant dins dels nivells de soroll

que no perjudiquen l'oïda humana.

Treball pendent

Les primeres dades positives, però, no exhimeixen l'Administració de la responsabilitat d'elaborar unes or­denances que regulin els nivells de soroll a la ciutat, per garantir que es podrà mantenir la contaminació acús­tica a ratlla. Kl mapa sònic de la ciu­tat establirà els punts conflictius pel que fa a soroll, però després caldrà redactar i aprovar les ordenances per­tinents. I és que de tots els àmbits relacionats amb aquesta problemà­tica, l'Ajuntament de Sant Cugat no­més ha aprovat una ordenança se­gons la qual les indústries que s'estableixin a la ciutat i estiguin pro­peres a zones habitades només po­dran superar en un màxim de 3 de­cibels el nivell sonor mitjà de la zona habitada. Encara queden per regular, però, molts àmbits ralacionats amb la contaminació acústica: la publici­tat sonora als carrers, les festes i fires

La policia local ha fet campanyes de control de soroll de ciclomotors. FOTO: X. L.

a l'aire lliure, els nivells de soroll per­mesos per a motocicletes i vehicles, l'aïllament dels edificis (límits de so­roll permesos per a aires condicio­nats, ascensors i electrodomèstics),... L'establiment d'una normativa seria

Digue'm què escoltes i et diré com t'afecta... Trànsit I

Soroll després «fur»

Uin^af 4 Í . dstor. Perill de patir le­sions irreversibles en ei sistema au­ditiu si el soroH perdura.

Çpnçerlde ppp-fock U l Q Qfe> Soroll perillós. Pèrdua d'audició

després d'una breu exposició.Pot provocar estrès i mal de cap.

Alarma d'un comerç 69Q Db) Soroll perillós. Pot produir fatiga

auditiva, alteració del son i pèrdua d'audició.

SoroH mol després d'una provocar

Un carrer Soroll mol

wt d'audició sició.Pot

bilitat.

(75 Db) audició ició. Pot

ntració.

it n o Db> s paraules

s'entenen malament. Limita l'ús del telèfon.

Una botioa plena de oentao DM Soroll molest. Les paraules s'en­

tenen malament.

l'única manera de garantir la salut del ciutadà i alhora pal·liar les nom­broses queixes que susciten els so­rolls excessius. Dades de la policia local de Sant Cugat revelen que les denúncies per sorolls han anant crei­xent en els darrers anys. Si en el 1995 els agents locals van haver d'atendre 416 queixes, al 1996 ja van ser 418 i l'any passat 478. Les denúncies es refereixen bàsicament a la música de locals de nit o festes privades, enca­ra que també han suscitat queixes els sorolls ocasionats per veïns o per alarmes que es disparen de nit.

Per combatre els perjudicis oca­sionats per l'excés de soroll i abans no s'estableixi la regulació perti­nent, s'ha creat a Barcelona l'Asso­ciació Catalana contra la Contami­nació Acústica, una agrupació que dóna informació i gestiona les de­núncies que qualsevol agrupació veïnal de qualsevol població de Ca­talunya vulgui efectuar.

ALA RONDA NORD DE S.CUGAT

Gel

Premsa

Gelats

Gasoil

calefacció

Carbó

Llenya

Butà

£.035094555

GrifulOil,s.L Servei Estació

EL PAGAMENT DEL GASOIL "C" SERVIT A DOMICILI

ES POT FER EN EFECTIU O

Botiga 24 h Pa les 24 h Gel

Premsa

Entrepans Congelats

Gelats

Accessoris

EIS 4 CANTONS

Societat 16 Dwent/rrs. 17 ili niliol de IM8

A c t i v i t a t s

De Festa Major als districtes Piti Espanol fa el pregó a la Floresta i els Paquita 's Nipples actuen a Mira-sol

Arriben festes majors als districtes i Mira-sol i la Flo­resta són els primers en ce lebrar ies . Algunes nove­tats i actes t radic ionals faran gaudir tothom d'uns dies d'estiu plens d'activitats. A la Floresta, l'activi­tat s'inicia avui amb un pregoner d'excepció, el guio­nista Piti Espanol, i a Mira-sol , durant tota la setma­na hi ha hagut concursos d'escacs, petanca i altres esports, però el gruix de la festa comença avui amb un acte ben tradicional , una cercavila; i a la nit, el rock dels santcugatencs Paquita's Nipples.

IOLANDA PÀMIKS

- Mira-sol / la Floresta -

"Ks un gran esforç muntar una festa major, i niés en un districte, on la gent viu tan se­parada; nosaltres demanaríem que hi participés tothom". Participar i gaudir-ne, aquesta és la premissa perquè qualse­vol festa funcioni, i Maria Je­sús Costa, una de les compo­nents de la Comissió florestana, ho té molt clar. En aquest districte, com a Mira-sol, la Festa Major d'enguany tindrà algunes novetats, per bé que en ambdós casos aquesta tímida innovació ve determinada pel pressupost, com comenta una de les com­ponents de la comissió de Mira-sol, Solcdad Varela, "en comparació amb la Festa Ma­

jor de Sant Cugat, considero que l'aportació de l'Ajunta­ment és ínfima i hem de mun­tar-ho mirant molt la pesseta". També des de la floresta ma­nifesten que tot i intentar fer cada any una festa diferent, han de cenyir-se al pressupost, que en el seu cas volta els dos milions de pessetes, mentre que a Mira-sol calculen que mouran al voltant d'1.600.000 pessetes.

Tot i aquest'ajustat pressu­post, en ambdós casos hi ha novetats. A Mira-sol desta­quen els campionats que ja s'han fet al llarg de la setma­na organitzats pel Col·lectiu de Gent Gran, juntament amb el sopar de carmanyola ame­nitzat per la Banda de les Pla­nes, i el primer trofeu de fes­ta major de patins en línia.

Durant tot el cup de setmana, tant la Floresta rom Mira-sol s'ompliran d'activitats. FOTO: XAV1LARROSA

D'altra banda, el guanyador del concurs de dibuix infantil de diumenge veurà reproduï­da la seva obra a la portada del llibret amb la programació de l'any vinent. A la Floresta, una de les no­

vetats principals és que en­guany es fan diverses activi­tats a la U R E F dintre del

pressupost de la festa major; actes com l'exhibició de balls de saló, la nit de teatre o les proves de resistència d'esca-lextric. També destaca que en­guany es recupera el pregoner, una figura que havia desapa­regut feia molt temps. En­guany, el conegut guionista Piti Espanol, "que fa molts

anys que viu a la Floresta i la coneix bastant bé", segons co­menta Costa, serà l'encarregat de donar el tret de sortida a la festa. Un cop més, doncs, tots els

ciutadans tenen un bon motiu per sortir al carrer aquest cap de setmana i passar-ho bé gau­dint de les festes majors.

|

| «Divendres 17 • 20 .30h. Pregó de Festa Major

a càirec de Piti Espanol. (loca, cava i moscatell

. l'lava Josep Playà (damunt de • l'estació) i 22.30ti, Exhibició i balls de saló I Al local de l*a UREF *

• Dissabte 18 | 18 .00b. Simultànies d'escacs | a càrrec d'Abel KarimZair(ELO ! 2.VÍ5)

Al local de l'AEC amb el su­port de l'AEC

; 22.30h. Teatre: Diàlogm de un \ hotnfttvsob, de Ciirlos Llopis i A càrrec de l'Agrupació Teatral 1 la Floresta

Al local de la UREF

. • Diumenge 19 09 .30h. Cursa popular

i Inscripcions gratuïtes plaça Es­tació

! 21.30h. Cant coral a càrrec det

La Floresta Coca i moscatell A l'església Nostra Sra. de

I grup Tardor

• Setmamni de l 2 0 ai 2 4 Competicions de petanca, car­

tes i dòmino Inscripcions Fins al 15 de juBol

al centre poli\ alent de 1630 a -* 2G30h.

« D $ O H S 2 3

2 2 3 0 b . Cafè- musical a la festa Per Swings Cuitar's Col·labora l'associació de veïns

• Divendres 2 4 23 .00h . Ball de Festa Major amb l'orquestra Tropik'up

• Dissabte 25 11.00». Animació infantil per Oriol Bargalló 12.00b. jocs infontils i escuma (veniu preparats) 13 .30b . Trobada de pacllers 14^30h. Dírtar de germanor

Música de sobretaula del grup Dos-is23.0Qh,

màgia i fantasia Cotton Giris Trebol

Linares

Dtsco mòbil

2 9 Proves de resistència

tric fceeatdelaUREF

f"ïJÇQfa, Jocs infantils 4 f c $ 0 h . Cafè de les Arts UO-?&M Radiant

iocaldciaURKF 20.dOh. Ballada de sardanes Amb la cobla Principal del Llo-

Ajftbel suport d'Aigües de ta

2230h» Havaneres amb el gmp La Carota Tradieiortal cremat (Els actes no especificats es fa­

ran a les pistes de la Floresta)

1

• Divendres f?~ 2 0 . 0 0 b . Cercat Major. De la pfaçal Srt$ al Casal. Amb els i de Sant Cugat, Valldoreix, Qbu Roja i el Drac Mira-sol Teaste. 22.0OR. Sopar de Cmmagsfat (cadascú s'ha de portar el sopar) Al Casal Cultural de M^8«sol

24.30b. Concert de todfe»amb Paquita's Nipples. A la Pista de Club Mira-sol.

• Dissabte 18 De 10.00 a 13.00b. k Trofeu de Festa Major d'Hoquei Paéns. A la Pista de Club Mua-soi 12.30b. Animació amb escu­ma a càrrec de la Saragaia, A la plaça de l'Estació. '

12.30b. Concurs de tír. A la pista de Club Mita-soL

18.00h. Espectacle infantil. A la placa de l'Estació.

22.30b. Teatre, mfafflmtoS dels tns dragpns Al Casal Cultural de Mira-soL

24.30b* Ball de Festa Major. A la pista de Masjaner.

* Dboneng» f » j í^^(0»»C»ncuïs de dibuix in- ,

Kk PiM dfc Club Mim^sol 1t«0ObL Passejada en bicicle­ta. A fe placa Borràs, ?&£Qb* Concurs de tir.

Al CaséCiitaaJ de Mira-sol.

con-

Al Casal Cuitarà! de Mira-soL tft^^i·lorsi&fanriísí berenar. JU fÇ&gï Cútoral de Mira-sol.

' irgaeres amb cl i&AíCasalCui-

t o t l S d e j u S o l fitfftMMNw Cam-

rescacs, petanca, pjng-pong* joc del uno, ete. AI Casal Cultural de Mira-soL

ELS4CAlVroN5 Divendres, 17 de juliol de 1998 Societat 17

Arcadi Oliveres. Director de cursos de la Universitat de la Pau

66 De la lluita pacifista en surt una reflexió"

i. p.

Arcadi Oliveres és director de cursos de la Universitat Interna­cional de la Pau de Sant Cugat, que va començar ahir al Centre Borja. En aquesta entrevista, par­la de la universitat i de la recer­ca per la pau.

-Quin és I'objectiu principal de la Universitat de la Pau?

-Fer una reflexió sobre de qui­na manera es pot anar avançant en la creació de condicions de pau. El nostre director, Frederic Roda, diu que la pau és un bé de segon ordre, que no s'acon­segueix immediatament, sinó que és un bé públic que s'obté amb la suma de moltes condi­cions prèvies, com el respecte dels drets humans, la justícia so­cial, la protecció del medi am­bient, el desenvolupament i el desarmament i la desmilitaritza-ció.

-Com es pot aconseguir més projecció de la Universitat? - E s una qüestió de mitjans mo­

netaris i sobretot humans, i una cosa sol anar relacionada amb l'al-tra. Si obtinguéssim el que hem

desitjat sempre, que és una se­cretaria permanent, segur que es multiplicaria, perquè la difusió seria relativament senzilla. I ne­cessitem mitjans econòmics.

- I aquests mitjans econòmics on es poden trobar?

- E n general aquests projectes no sembla que puguin interes­sar les institucions privades, al­menys les de caràcter lucratiu. Per eliminació arribem a les sub-

Arcadi Oliveres remarca la necessitat

de tenir una secretaria permanent per

impulsaria Universitat

vencions públiques, que són les que sempre l 'han mantingut. Aquests diners haurien d'estar més distribuïts i no com a l'inici, que en un 80-85% venien de l'A­juntament, després hem rebut ajuts de la Diputació i de la Ge­neralitat. Els darrers anys hi ha hagut problemes en la relació amb l'Ajuntament que han fet

desaparèixer les seves subven­cions, i s'ha viscut en situació precària sols amb subvencions mínimes de la Generalitat.

—I hi ha e spe rances de r e ­dreçar les relacions amb l'A­juntament?

-Penso que es podran resoldre, estem a les portes d'unes elec­cions municipals i vol dir que l'any vinent ens trobarem amb un nou consistori i en conse­qüència tots els diàlegs són pos­sibles. Si hem de continuar amb aquesta fórmula d'Universitat Internacional de la Pau de Sant Cugat del Vallès, ha de ser ne­cessàriament amb un nou tipus de relacions amb el consistori, si no també es pot dir de Vic.

-Què és la recerca per la pau? - É s un àmbit d'investigació

dins de les ciències socials rela­tivament nou que agrupa dife­rents àmbits de treball, com as­pectes d'economia, de sociologia, de política, culturals, educatius, antropològics, psicològics, per­què els conflictes, especialment els bèl·lics, estan marcats per aquestes condicions. A l'Estat, és una recerca relativament nova, durant anys es creia que els con-

Ofíveres creu que els problemes amb l'Ajuntament es podrien resoldre. F: X. L.

flictes i les guerres eren una ex­clusiva dels ministeris de defen­sa. Després ens vam adonar que calia investigar des d'altres òpti­ques que no fossin estrictament estratègiques. En tot això va ser important el creixement del mo­viment per la pau a Catalunya. I de la lluita pacifista en surt una reflexió i es creen alguns d'a­quests centres.

-Quins resultats s'obtenen d'a­questes investigacions?

- E n surten de diferents, difusió i creació d'opinió pública a través dels resultats de les recerques; pressió política per intentar can­viar normes; i finalment, com a as­pecte novedós però interessant, la possibilitat d'intervenir o de tenir un paper interessant en la resolu­ció d'aquests conflictes.

E s t u d i s

Vicenç Fisas: "Colòmbia és un immens laboratori d'experiències de pau"

Linvestigador santcugatenc tornarà a Llatinoamèrica al setembre

i. p. - Sant Cugat -

Vicenç Fisas - t i tular de la cà­tedra per la Pau i els drets hu­mans de la U n e s c o - ha estat g a i r e b é d u e s s e t m a n e s a Colòmbia, on ha vist de prop la s i t u a c i ó q u e es v iu e n aquest país llatinoamericà, en el qual no es respecta el dret internacional humanitar i , se­gons explica el santcugatenc a la tornada del seu viatge. Tot i aques ta opinió, però, Fisas ma n t é que ha pogut palesar que la importància de respec­tar aques t dre t internacional és un tema que està al carrer, e n t r e la s o c i e t a t , "es par la d 'humani tza r la guerra" , ex­plica. I això significa que tots els sectors armats han de res­pec t a r el d r e t i n t e rnac iona l humanitar i i, per tant , que les forces armades no facin servir menors d ' e d a t ni involucrin els civils, e n t r e al t res q ü e s ­tions.

P e r ò V icenç F i s a s exp l i ca que és molt difícil fer respec­tar el d re t in ternacional hu­

manitari en un país en el qual hi ha 30.000 assassinats cada any, de l s qua l s u n 10% són perpetrats pels sectors armats polítics i el 90% restant per la violència comuna. I és que a Colòmbia "s 'ha creat una cul­tura en la qual tots els con-

Fisas ha estat dues setmanes al país

llatí, on s'ha entrevistat amb

representants dels diferents sectors

flictes acaben amb una arma", explica Fisas, qui afegeix que en aques t país el grau d ' im­puni ta t és molt alt, "si mates algú, la possibilitat de ser con­d e m n a t és d ' u n 1%" . To t i així, Vicenç Fisas defensa que "Colòmbia és un immens la­boratori d'experiències de pau i no només de guerra".

E n aquest viatge, s'ha en t re ­

vistat amb rep resen tan t s de d i f rents sectors^ i ha visi tat camps de desplaçats i t ambé la zona del nord, que és força difícil, segons explica.

Amb les dades que ha obtin­gut, està preparant uns infor­mes per a la Unesco, a qui ha fet diverses propostes per en­gegar projectes a Colòmbia. A més, algunes d 'aquestes con­clusions també serviran per a l ' O N G Metges sense Fronte­res, amb qui Fisas ha fet part del viatge. Es tracta d'una sín­tesi en la qual es parla del con­text polític i de "com poden anar les coses en els propers t emps" .

Fisas té previst de tornar a Colòmbia a pr incipis de se­t e m b r e , pe r fer-hi a l g u n e s conferències, "i aleshores es­pero que ja sabré amb segu­re ta t si la Unesco tira enda­van t a lgun de l s p r o j e c t e s " . Abans que es prengui aquesta decisió, però, el director ge­neral de la Unesco, Federico Mayor Zaragoza, s'ha de reu­nir amb el nou pres ident de Colòmbia.

Fisas és titular de la Càtedra per la Pau i els drets humans de la Unesco. F: X. L.

A L U M I N I i V I D R E

EXPOSICIÓ i VENDA: PI. Ajuntament O Xerric, 2 Tel. 93 675 29 02 - Fax 93 675 28 61 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

NOU SERVEI: • Canvi vidres • Reparació finestres • Tancaments • Persianes C/Valldoreix, 53 Tel. 93 590 00 25

18 Societat ELS í CANTONS Divendres, 17 de juliol de 1998

E d u c a c i ó

Estudiar a Pestiu, un desig o una necessitat?

Anglès i informàtica són els cursos més populars I. V.

-Sant Cugat-

Que l'estiu és per descansar no és una màxima globalitzada. I és que algunes persones dediquen aques­ta època a estudiar. Sigui per de­sig o per necessitat, la majoria d'a­cadèmics de Sant ( aigat s'omplen. Idiomes, informàtica o repàs de batxillerat i COl són els cursos més freqüents, però també n'hi ha d'altres, com els de dansa, francès, alemany, castellà per a es­trangers o català també per a fo­rmis o castellanoparlants. Segons confirmen les acadèmies consul­tades. són poques les persones que a l'estiu estudien per desig. I ,a necessitat impera i els intensius ofereixen molts coneixements en poc temps.

Montserrat Obiols, directora de Sprint Idiomes, comenta que en­guany hi ha molta gent que s'a­punta als cursos, i remarca que a la seva acadèmia preval la gent jove, sobretot de batxillerat i uni­versitats. per damunt dels més menuts, "perquè els pares pre­fereixen que a l'estiu els seus fills tacin més activitats de lleure que no pas d'aprenentatge". En can­

vi. la c<x)rdinadora de Yes si, Mont­se Morillo, comenta que . per exemple, a les classes de castellà per a estrangers tenen molta ca­nalla que a l'hivern va a centres com l'escola americana i a més re­marca que en aquesta època hi ha "molts nens que durant el curs te­nen moltes activitats i al juliol dis­posen de més temps". Ara bé, molts responsables consultats tam­bé comen ten que hi ha forca

La biblioteca registra

una baixa important

d'afluència després

dels exàmens del mes

de juny

adults que aprofiten la jornada in­tensiva per estudiar a la tarda.

Els cursos intensius generalment es plantegen de manera diferent a les classes hivernals, quan es pot aprofundir en els temes perquè hi ha més temps. Ara, en canvi, s'ha de donar molta matèria en poc temps i, com explica Mentxell Margarit. coordinadora de cursos

de l'acadèmia Program Accés, "es va més ràpid però es treti més suc perquè la gent sap el que vol". A més dels ensenyaments tradi­

cionals, n'hi ha alguns de més atí­pics, com les 24 hores només de ci­nema i premsa en anglès, en nivell alt. de Sprint Idiomes, o menys generalitzats, com els de dansa. En aquest àmbit, l'acadèmia de Laura Esteve ha dut dos profes­sors convidats. Eric Margouet.de clàssica, i Víctor Rodrigo, de jazz.

Ara bé. no cal oblidar els qui es­tudien perquè els ha quedat al­guna assignatura pendent, que són molts. Els més joves acostumen a assistir a acadèmies, com Coap-Espiral, que s'omple d'alumnes d'ESO i COl ' . però també d'altres més petits que hi passen el matí fent deures i activitats lúdiques. Eva Cotet, directora de l'escola, comenta que "a l'estiu, els alum­nes fan més ambient perquè estan moltes hores junts i molts ja es co­neixen de l'institut"; de fet, el centre planteja Ics classes com si fossin a l'escola.

Els més grans, però, prefereixen estudiar pel seu compte i alguns, pocs, aprofiten la biblioteca. Pepa Forn, responsable de la del Mil·le-

Xnglès, informàtica i rep/h de IUP i COl 'són els nusos més cvnmrtvptts. F: X. /..

nari, comenta que després dels exàmens de juny l'activitat baixa fins al setembre. Entre els que ara utilitzen el centre, hi ha l'Oriol Pérez, que prepara oposicions per als bombers i manifesta que ha triat la biblioteca "perquè hi ha poca gent i amb l'aire condicionat s'hi està força bé". Per la seva ban­da, tant Maria José Tàrrega -que

ha d'estudiar les dues assignatures que li han quedat de tur isme-com Anna Coromines -una met­gessa que es prepara la presenta­ció d 'un cas - en remarquen la tranquil·litat, "aquí no hi ha ni tele, ni ràdio, ni telèfon, ni neve­ra", matisa la Maria José. Sigui com sigui, les acadèmies tenen més quòrum que la biblioteca.

I n c s a t i v e s

La Festa de Tardor ja té lema: 'Parlem de barris, districtes, poble i ciutat'

En la segona reunió de la comissió s'hi han afegit entitats com ÍAV de Coll Fava

i. P. - Sant Cugat -

Enguany, el lema de la Fes­ta de Tardor fa espec ia l re­ferència a l ' impor tan t teixit veïnal que hi ha a Sant Cugat i q u e va c r e ixen t c o n t í n u a ­m e n t . En la darrera a s sem­blea, es va decidir que aquest lema fos "Pa r l em de barris , districtes, poble i ciutat", des­prés de deses t imar els altres dos, "Sant Cugat amb el po­ble sahrauí" i un altre referent a la restauració del cimbori del Monest i r , segons e x p l i q u e n membres de la comissió.

En aques t a a s semblea s 'hi van reunir en t i ta t s diverses , com Amics de la Unesco, Asdi o l 'Ateneu , en t re mol tes al­

tres, i d i ferents associacions de veïns; algunes, com la de la plaça d 'en Coll, que ja hi estaven representades en al­tres anys i altres que s'hi han incorporat ara, com la de Coll Fava, de recent creació. Ara, el proper pas és convocar

el concurs de cartells per tal de poder tenir-lo per al mes d'octubre. Els membres de la comissió de la Festa de Tar­dor expliquen que està previst que aquesta convocatòria, amb les bascs per t inents , surti de la propera reunió de l 'assem­blea de la Festa de Tardor, el proper 9 de setembre. I també afegeixen que, probablement, aquestes bases no seran massa diferents de les que van regir el concurs de l'any passat. Els ciutadans s'a/ioi/uen cada any a la Festa de Tardor. FOTO: F4C

Un florestà és condemnat a presó per vendre 'niaria'

i. p. - Barcelona / la Floresta -

D o m i n g o C a n o F e r n a n d e z ha estat condemnat a un any de presó per vendre un pas­tís de marta a la plaça del Sol de Gràcia el passat 21 d'agost de 1997. L'Audiència de Bar­celona condemna el florestà però no li ha imposat cap mul­ta econòmica. El motiu és que el laboratori que va analitzar el pastís no va especificar la quan t i t a t de mar ihuana que hi havia.

L'acusat va indicar que tan sols guardava la paradeta, però el tribunal assegura que , com a mínim, va vendre una porció de pastís . Per aques t motiu, se li pot imposar un delicte de tràfic de drogues.

CATALONIA C E R À M I C

Gra. Sant Cugat a Cerdanyola, Km 3. Tel. 9 3 5 8 0 15 0 0

LA MES GRAN EXPOSICIÓ

OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

• Ceràmica • Sanitaris • Aixetes • Mobles de bany • Banyeres d'hidromassatge • Accessoris • Materials per a la construcció

fàte/tenM ^Ma^/txxyné

Plaça elMónèsèf, &-ÉBÍ93 S89 23Í2 081^0 S l N f Í l ) l A l D l l l \ a L l È S Z

CELLER

G/ G ^ B O D E G A

A © ,

2à

C. Plana Hospital, 3-5 Tel. 93 674 01 69

SANT CUGAT DEL VALLÈS

l A M A S I A

s j n t ( M i l

C a r r e t e r a R o q u e t e s s / n • T e l . 9 3 5 8 9 3 4 4 5 S a n t C u g a t d e l V a l l è s ( B C N )

BAR

RESTAURANTE

BRASERIA

LA PONDEROSA BODAS - BAUTIZOS - COMUNIONES, ETC.

C. Victòria, 18-20 - 08191 MIRASOL (Sant Cugat) - Tels. 93 589 25 71-93 675 59 28

• ASSORTIMENT DE CAFÈS

• COMBINATS DE CAFÈ AMB GELAT

•REFRESCANTS GRANITZATS

• ORXATA

• DELICIOSOS ENTREPANS AMB PÀ ACABAT DE COURE

roe diem

4 i ,r\ K J 1 N A K WïMmA

ESPECIALIDAD COCINA

MARROQUÍ

COUSCUS

f jS | | ^ | | B [ | & i i l l i i l l W l |Ití0:A|, J i l lM l IÉ l l

lIBjiTk m«MÍKrate

l l l l i f l i l

l ^ i | t í i ^ r í ^ ^ s ^ ^ ^ ^ : ^ ^ ; ^ p ^ ^ i ^ ^ ^ j i K

20 Societat ELS /GVIYIDNS Divendres, 17 tir juliol eie 1998

Campanya v* *» »»• r « «• j «<•

Sant Cugat recull més de 1 1 5 . 0 0 0 pessetes

per P esclerosi múltiple Ri in Bou.iNíitíR.

n

El bon temps i la calor de diu­menge passat van animar molts santcugatcncs a acostar-se a les piscines municipals per "mullar-se" a favor de l'esclerosi múltiple. Al llarg del dia es van recollir més de 1 10.000 pessetes i es van nedar més de 54.000 metres en les dues piscines municipals, la de Sant Cugat a la rambla del Celler i la de Valldoreix.

I AI campanya de "Mulla't de dalt a baix per l'esclerosi múltiple" a les dues piscines municipals de Sant Cugat ha estat un gran èxit. A la piscina de Valldoreix, 85 per­sones van nedar 15.025 metres en el carril addicional que es va ha­bilitar durant tot el dia, i a Sant

('ugat 48 persones van fer 39.225 metres en l'aigua. "D'aquest estiu, diumenge passat ha estat el dia que ha vingut més gent a la pis­cina", assegura Núria Sàbat, res­ponsable de la piscina municipal de Valldoreix.

Donatius i venda de material

A més, amb aquesta edició de la campanya "Mulla ' t " , de la Fundació Esclerosi Múltiple, es van recollir 115.083 pessetes a les dues piscines per podertractar la malaltia. A Valldoreix es van ven­dre samarretes, bosses, gorres i tovalloles de la fundació per 47.600 pessetes i es van recollir 20.670 pessetes en donatius. La piscina de Sant Cugat va vendre objec tes per un valor d ' u n e s

El bon temps va acompanyar la "mullada" d'enguany a Sant Cugat. FOTO: XAVI l.ARRÒS A

40.700 pessetes i va recollir 6.113 pessetes en forma de donatius.

Enguany s'ha celebrat la cin­quena edició de la campanya "Mulla't de dalt a baix per l'es­clerosi múltiple" per sensibilit­zar a la població i solidaritzar-la envers les persones que pateixen aquesta malaltia. Les dues pisci­

nes municipals de Sant Cugat es van apuntar amb els altres 300 banys solidaris que es van orga­nitzar a piscines d'arreu de Ca­talunya. Les més de 40.000 per­sones que han participat en la campanya d'enguany han permès superar amb escreix les 31.215 persones que van nedar l'any pas­

sat. Els més de 20 milions de me­tres nadats i els més de 20 mi­lions de pessetes ingressats han convertit aquesta iniciativa so­lidària en una de les més impor­tants de Catalunya. A més, en­guany, t a m b é s 'han fet les primeres remullades a Madrid, Bilbao, Burgos i Palma.

C o m u n i c a c i ó

Xl·j.mi·. nu min es de lii productor •: jan sei dilluns d l'tinissota muniupal l-olo .Vil/ / \RROSA

Ràdio Sant Cugat és present avui al 'Sense títol, s/n9 de TV3

Vanessa Raja participa en un petit espai del programa

C o n c u r s o s

I. P. - Sant Cagat -

L'emissora municipal tindrà un petit paper aquest vespre al programa 'Sense títol, s/n', de la factoria El Terrat, en la imatge de la conductora del magazín matinal, Vanessa Raja. I és que el convidat d'avui és Luis del O l m o i els r e sponsab les de l programa han volgut parlar amb els seus competidors directes - J o s e p Cuní , Antoni Bassas,

Inaki G a b i l o n d o - perquè ex­pliquin què en pensen d'ell i exposin què li proposarien de fer en el seu magaz in . Però també volien alguna represen­tació local i Marta Alonso, pro­ductora d'El Terrat, explica que es van decidir per Ràdio Sant C u g a t p e r q u è " d i n s d e les emissores locals té renom i era una de les que més ens sona­va". Maribel Cayuelas, direc­tora de l'emissora, destaca tam­bé el fet q u e a R à d i o S a n t

Cugat es faci una programació diària de 24 hores.

Per la seva banda , Vanessa Raja explica que "estava més nerviosa abans que mentre gra­vaven perquè no estic acostu­mada a estar davant la came­ra".

Què ha dit Vanessa Raja da­vant la camera? Quina opinió en té, de Luis del Olmo? I qui­na activitat li té reservada per fer a Ràdio Sant Cugat? Ho sa­bran aquest vespre.

/ , / / . ' " , , , , / , / ' . '•<• ...••'teniiuiidelsaiie·.·.thdeltotKUis !•<) IO ( I-DIDA

Icaro Home guanya el concurs de guarniment

d'aparadors de la Festa Major A.C.

El jurat del XVIII concurs d'a­paradors de la Festa Major d'en­guany ha concedit el primer pre­mi a la botiga de roba Icaro Home, situada al carrer Santa Maria. Amb una puntuació de 47 punts, Icaro Home es proclama campiona, se­guida amb 43 punts pel comerç Cugart, i amb 41 per la botiga d'e­lectrodomèstics MilarTobella. El jurat ha decidit atorgar, a més, qua­

tre accèssits a La botiga de Pery-ben (40 punts), Genevieve Lethu (38), MDC (38) i Blue Moon (38).

Enguany han participat en el concurs un total de 37 establi­ments santeugatencs, quevan guarnir els seus aparadors amb fi-guretes castelleres, capgrossos, fons marins, espantaocells o mo­tius de l'antiga Grècia, entre mol­tes altres creacions.

Els premis es lliuraran aquesta tardor, durant el sopar anual de Sant Cugat Comerç.

CENTRE DE LA IMATGE

NQU SERVEI ZOOM. COPIES DES DE 7x10,

FINS A 30x45 EN NOMÉS

1 HORA

OFERTA: Per cada revelatge i còpies, et regalarem una ampliació de

en rodets de 135mm (el rodet tradicional)

o un*I»J3tl*ÀenAPS.

A ZOOM pensem en tu. Ara disposem del millor

laboratori fotogràfic del món per poder oferir-te la

millor qualitat en el revelatge de les teves fotos i, a més,

el més nou en tecnologia fotogràfica:

L'ADVANCED PHOTO SYSTEM. (APS)

,mm-.K^i»M*<<m'r?t | J Ü I I Í ! ^ Q L - J NOU E-MAIL: zoomcentre@anit.es

PI. Dr. Galtes, 9. Tel. 675 56 74 - C. Santa Maria, 14. Tel. 675 57 24 SANT CUGAT DEL VALLÈS

ElS JCAOTONS Divendres. 11 de juliol de 1998 Societat 21

E n t i t a t

I n (fiilniai r/e pei sanes e/e ton <• les edats i a participen e/í la /esta. FOTO: X11 / / \RRO\\

Els joves de Les Planes celebren el tercer aniversari del seu Lokal Aniran de colònies amb els diners recollits en el sopar

RlTH BOLMNGER - les Planes -

Els joves de Les Planes van estar de festa dissabte a la nit del cap de setmana passat. Ce­lebraven el tercer aniversari del Lokal de Joves de les Planes amb un sopar i espectacle per a tothom. Més de 100 persones van assistir a la trobada que els joves van organitzar a la plaça Creu d 'en Blau de les Planes.

La festa del tercer aniversari del Lokal de Joves de les Planes va començar passades les deu de la nit amb un sopar a l'aire lliure amb l'assistència de més de cent persones. Mentre enca­ra sopaven, el ventríloc Xévalo va oferir un espectacle que va fer riure a tots els assistents. A continuació, els joves del Lokal van seguir l'espectacle. Primer va actuar un grup de sevillanes

i altres joves van cantar i ballar. El grup de nois i noies de 12 a 15 anys del Lokal, anomenat grup pont, també va participar en l'organització de la festa ser­vint els cafès del sopar.

Els diners recollits amb el so­par i la festa seran destinats a cobrir part de les despeses de les sortides d'estiu que ha orga­nitzat el Lokal de Joves de les Planes. Aquest agost, els joves del Lokal faran una estada d'u­na setmana en una casa de colò­n i e s d e C a n e t d e Mar, i els membres del grup pont faran una ruta pels Pirineus.

Tres anys d'activitats

El Lokal de Joves de les Pla­nes, que està obert cada dia de sis de la tarda a les nou de la nit, ha organitzat amb l 'Esclop de Sant Cugat moltes activitats al

llarg d'aquests tres anys de fun­cionament, com el sopar anda­lús, la festa de carnaval, projec­cions de cinema i tallers de rol i de teatre, entre moltes altres propostes.

Resposta positiva

Segons la r e s p o n s a b l e del Lokal de Joves de Ics Planes, Merche Díaz, la resposta dels j oves del d i s t r i c t e ha e s t a t molt positiva en tots els sen­tits. En aquests moments, una t rentena de joves entre els 13 i els 25 anys part icipen acti­vament en el Lokal de Joves de les Planes, tot i que altres hi van esporàdicament . Díaz assegura que es nota molt que els joves del dis t r ic te e s t an treballant de valent i que s'­han guanyat la confiança de moltes persones de les Planes.

Recomanacions

Un domicili buit és una invitació per als lladres i per això cal prevenir

I.R

És època de vacances i el bon temps invita a sortir de casa. Però cal anar amb compte amb els ro­batoris perquè un habitatge buit és una invitació per als lladres. Leo Aguilar, caporal de la policia local de Sant Cugat, explica que en aquesta època acostumen a augmentar els robatoris. Ara bé, també remarca que la majoria de furts es produeixen en torres i que Sant Cugat té, en aquest sentit, un avantatge, i és que moltes d'a-

bústia i canviar de posició les per­sianes, per exemple. En aquest sentit, també parla d'instal·lar bar­reres físiques, alarmes, automa­tismes que accionin llums i per­sianes de forma periòdica, sempre que sigui possible.

Finalment, una darrera propos­ta en relació amb l'habitatge in­dica que aquelles persones que tinguin contestador telefònic au­tomàtic no deixin cap missatge pel qual es pugui deduir el temps que seran fora.

D'altra banda, la policia aconse­lla que aquells ciutadans que se'n

vagin de viatge questes torres son ^ segones residèn- Cal atiar amb COMpte amb el seu cot cies i, per tant, es- i i • j .

tan habitades du- amb els accidents en trajectes curts, que

rant aquests dies estiuencs. Tot i aques t a

constatació, per als santcugatencs que t inguin previs t * '

deixar la ciutat du­rant les vacances, des de la policia local recomanen que no es co­menti aquest fet amb persones desconegudes i s'assegurin que els accessos a l'habitatge quedin perfectament tancats i que les claus de pas dels subministra­ments -sobretot els d'aigua i gas-estiguin ben tancats.

Leo Aguilar remarca que s'han d'evitar les evidències que in­dueixin a pensar que la casa és buida. En aquest sentit, recoma­na que algun veí o conegut passi de tant en tant per la casa per tal de recollir el correu acumulat a la

xe , p e n s i n e n revisar l 'es ta t general del seu vehicle, i en es-

regtstren un alt grau pedal restat i la de sinistralitat pressió .del*

el pneumàtics,

, | _ líquid i les pas­tilles de fre, el

funcionament correcte dels llums i senyals acústics, la direcció, els amortidors i les escombretes del netejaparabrises. En general, Leo Aguilar recomana que s'adapti la conducció a les característiques de la via, a la situació meteorolò­gica i a la densitat de circulació.

El caporal de la policia local tam­bé remarca q u e es vagi a m b compte amb els trajectes curts que es fan durant les vacances perquè "s'ha observat que tenen una considerable sinistralitat", re­marca. Així, doncs, de vacances sí, però amb precaució.

Autogestió

Participants de tot l'Estat i de França van als campaments del Grup de Natura Els participants s'impliquen en Porganització de les estades

I.P. - Sant Cugat-

La diversitat caracteritzarà els campaments que han organitzat el Gnip de Nanira, Baula i l'Esplai Sarau per a la primera quinzena del mes d'agost. I és que hores d'ara ja s'hi han apuntat partici­pants p roceden t s de França, València, Jaén, Jerez, Andalusia i Euskadi, a més dels residents a Catalunya. En total, hi ha 19 per­sones, una xifra no massa elevada, segons els organitzadors, que es­peren que s'apunti més gent en els darrers dies, ja que la inscrip­ció és oberta.

Es tracta de les primeres estades Aba Guima -que significa portes obertes. El destí dels assistents serà primer en uns campaments i

després a Aineto, un poble reha­bilitat ara fa 20 anys i que actual­ment s'organitza de forma as-sembleària.

Germàn Llerena, un dels orga­nitzadors de les estades, comenta que ja ha començat l'esperit de cooperació i autogestió, "els par­ticipants que són d'aquí s'han vol­gut implicar en recollir diners per als campaments" i ja han organit­zat diverses activitats. Així, per exemple, van fer alguns actes per la Festa Major, com muntar es­pectacles entre grup i grup o pin­tar la cara als nens, entre altres.

I per a les persones que són de fora, Germàn Llerena explica que ja els han enviat material perquè es vagin documentant sobre el que es trobaran i el que viuran en aquests campaments, però tam­

bé els han demanat "que busquin campanyes, receptes de l'àvia o maneres de fer tallers, per exem­ple" i, d'aquesta manera, es pu­gui dur a terme l'intercanvi que ha de centrar aquests campa­ments. Unes estades que, a més, està previst que funcionin de ma­nera assembleària, raó per la qual Llerena comenta que el més im­portant és tenir material per poder decidir, un cop al Hoc, els actes que s'han de fer cada dia. Ara bé, també hi haurà alguns conferen­ciants, l'assistència dels quals els organitzadors estan acabant de confirmar. I per començar la for­mació, ja han assistit a alguna jor­nada, com la que es va fer dime­cres a E n t r e p o b l e s sobre cooperació, o la que es realitzarà sobre formació per la pau.

Servei d'Ocupació Municipal

Busca nous professionals per incorporar a la

seva empresa?

Donar resposta a la seva necessitat és el nostre objectiu

Club d'ocupació Tel: 93 674 40 60 Fax: 93 674 66 55

i també al 010

Més que una borsa de treball

| 9 J Ajuntament de tyyj/Sant Cugat del Vallès

22 Societat ELS ICAIVIIONS Divendres, 17 de juliol de 1998

L A S E T M A N A EN IMATGES

QUAN LA INTERPRETACIÓ NOMÉS TÉ

DE 10 A 15 ANYS

Els joves santcugatencs d'entre 10 i IS anys que aquest juliol participen en el taller de teatre de la Unió, sota la direcció de Sílvia Servant, van poder demostrar aquest dimarts que tothom pot amagar un gran actor dins seu.

Els joves actors amateurs van interpretar l'obra I n pèl idiota, sota la mirada atenta de Servant que va assegurar restar gratament sorpresa per la capacitat d'improvisació i facilitat d'expressió dels seus joves

deixebles. Els nens, si més no, van passar una estona divertida en el preludi del que potser la seva professió

en el futur. Pàgina: 37. Foto: XAVI LARROSA

ONADA D'ACTES VANDÀLICS ?

Primer va ser l'aparador de Sanitaris Díez, després el de la botiga d'electrodomèstics Milar Tobella i ara el d'un establiment de la rambla del Celler. Tots ells han

estat objecte d'actes vandàlics fets al més pur estil rudimentari: els lladres els han trencat l'aparador

empotrant-hi un cotxe o bé llançant-hi un gran roc, com mostra la fotografia. En poques setmanes, 3 incidents semblants que han posat en alerta els comerciants del centre. Es tractarà d'un grup organitzat que ha triat

Sant Cugat com a lloc d'operacions? Foto: XAVI LARROSA

EL TRIOMF MERESCUT DE TRES

EQUIPS "DE PRIMERA"

Els tres equips de la UE Sant Cugat que enguany han aconseguit Vascens de categoria van oferir

divendres els seus respectius trofeus a la ciutat. En un acte institucional presidit per l'alcalde de la

ciutat, Joan Aymerich, els sèniors masculí d'handbol i tennis taula i el femení de bàsquet van poder

presumir dels seus respectius triomfs merescudament rebuts després d'una temporada de dur treball. Les aspiracions i els reptes que se'ls presenten ara són molts, per això els esportistes santcugatencs reien

amb moderació, conscients que la següent temporada ho han de fer igual o millor que aquesta.

Pàgina: 33. Foto: XAVI LARROSA

ELS /CANTONS Divendres. 11de juliolde 1998 Societat 23

L A S E T M A N A EN IMATGES

SANT CUGAT RECAPTA MÉS DE 100.000 PESSETES PER L*ESCLEROSI MÚLTIPLE

Els ciutadans s'han tomat a "mullar' solidàriament pels qui més ho necessiten: en aquesta ocasió, els malalts d'esclerosi múltiple. El bon temps i la calor que va fer

diumenge de ben segur que van ajudar al fet que els ciutadans s'afegissin a la campanya 'Mulla 't de dalt a

baix per l'esclerosi múltiple', que es va fer a tot Catalunya. El cas és que durant la passada jornada

Sant Cugat va aconseguir recaptar unes 110.000 pessetes per aquesta causa, després que els santcugatencs

nedessin més de 54.000 metres en les dues piscines municipals de la ciutat. Una remullada per cada una de les causes solidàries seria impossible, però si més no

és important mantenir-ne una. Pàgina: 20. Foto: XAVILARROSA

SANT CUGAT HA CANTAT AMB EL MÓN

Corals de mitja Europa i Llatinoamèrica s'han reunit aquesta setmana passada a Sant Cugat en la Setmana Cantant Internacional-Europa Cantat,

organitzada pel Cor Infantil i Juvenil Sant Cugat. Una setmana en què, a més de la música, han

prevalgut valors com la convivència, la comprensió i l'intercanvi cultural. Els 250 joves cantaires que

s'han trobat a la ciutat han perfeccionat la seva tècnica de cant, sense deixar de banda la diversió. Vegeu, si no, una imatge inèdita de l'escenari del

Teatre-Auditori ple a vessar de joves cantant al més pur estilgospel. Els intèrprets van vibrar tant o

més que el públic, en un ambient màgic. Pàgines: 3 a 7. Foto: XAVI LARROSA

corre mobles Des de 1949 oferint sempre qualitat

LES IDEES MÉS FRESOl ES

V\\ WCKSC \1oiv\c \s. 'Vi - APARTAT DK CORRKI S. 33 TKL. 93 674 09 95 - 93 674 15 50 - V \\ 93 674 08 98

08190 SA\T (:I(;\TI)KLV'ALIJ>S DlSSABTKS OBMIfl ALS MK.DIKS

24 Societat uctc^A i CÍUM^Í U S /CAPÍTONS Divendres, 11 de juliol de i m

C o o p e r a c i ó

Cada santcugatenc ajuda el Tercer Món amb unes 5 7 5 pessetes anuals Uaportació es fa a través de l'IRPF i els impostos municipals

\ l o \ [ < : \ Bi.RWUl·.

- Sant Cugat -

Cada santcugatenc ha contri­buït enguany a finançar projec­tes tic cooperació amb una mit­jana tic 576 pessetes, a través del pagament de l'impost de la renda i els tributs municipals, segons ha pogut calcular aquest setmanari a partir tic l'ajuda ofi­cial que l'Kstat destina anual­ment a ajudar el Tercer Món. Aquesta aportació suposa una setanta-einquena part dels di­ners que els santeugatencs des­tinen a finançar les despeses mi­li tars de l 'Ks ta t a t ravés de l'IRPF, i que aquest any ha es­tat d'una mitjana de 44.712 pes­setes per persona.

La major part dels diners que els santeugatencs han destinat enguany a ajudar el Tercer Món de forma oficial, els han aportat mitjançant els tributs munici­pals, ja que l 'Ajuntament de Sant Cugat ha destinat enguany el 0,7% del seu pressupost mu­nicipal a finançar projectes de cooperació. Kn concret, el con­sistori ha aportat 18 milions de pessetes , la qual cosa suposa que, dels diners que cada sant­cugatenc ha pagat en impostos municipals aquest any, una mit­j ana d e 351 p e s s e t e s s'han adreçat a ajudar el Tercer Món

La c o n t r i b u c i ó a t ravés d e l ' IRPF, en canvi, és inferior. L'any passat TKstat només te­nia previst destinar a coopera­ció un 0,24% dels pressupostos

generals, i les perspectives pera enguany semblen similars. Kn cas que finalment el Govern central només destini aquest percentatge, l'aportació de 1998 al Tercer Món serà de 12.708 milions de pessetes.

A aquesta xifra, però. s'ha de restar els diners que TKstat des­tina a Fons d'Ajuda al Desen­volupament (els anomenats crè­dits FAD), que no es poden considerar ajuda a la cooperació, ja que es tracta d'uns diners que el govern dóna als països del Tercer Món perquè contractin els serveis d'empreses espanyo­les i que, per tant, en realitat ser­veixen per potenciar l'economia de TKstat. Kn general, més del 30% de l'ajuda oficial espanyo­la al desenvolupament corres­pon a crèdits FAD, amb la qual cosa, dels 12.708 milions que es destinarien enguany a coopera-ració, només 8.896 milons es tractarien d'una ajuda real.

Kn conseqüència, a través del pagament de l'IRPF, cada sant­cugatenc ajuda enguany el Ter­cer Món amb una mitjana de 224 pessetes, que sumades a l'a­portació realitzada mitjançant els impostos municipals, fa un total de 576 pessetes. Aquesta xifra contrasta amb les 44.712 pessetes que aporta per finançar les despeses militars de TKstat a través de l'impost de la ren­da, si es té en compte que el pressupost militar global de l 'Estat per a 1998 és de 1.773.698 milions de pessetes.

El Govern central encara no destina el 0,7% al Tercer Món. FOTO: E4C

ha nova Llei de Cooperació

• El pas sa t 18 d e j u n y el C o n g r é s dels D i p u t a t s va aprovar una nova L l e i de C o o p e r a c i ó q u e , e n c e r t a manera , millora l ' anter ior , però q u e encara té mol tes mancances . Kl nou text le­gal estableix que el Minis­teri d'Afers Est rangers serà Túnic responsable de la po­lítica de cooperació del go­vern, a diferència d ' abans , q u e el Minis te r i d ' E c o n o ­mia t a m b é hi t e n i a a dir , cosa que feia que part d e la considerada ajuda al Tercer Món es tractés, en realitat, d 'una manera de potenciar

l 'economia espanyola i acon-s e g u i r q u e e m p r e s e s d e l ' E s t a t o b t i n g u e s s i n c o n ­t rac tes a països del Terce r Món ( e r en els a n o m e n a t s Fons d 'Ajuda al D e s e n v o ­l u p a m e n t o c r è d i t s F A D , q u e es van e s t a b l i r l ' a n y 1976). A q u e s t canvi e n la llei, malgrat tot , no garan­teix l 'eliminació dels crèdits FAD, segons ha advertit Pep Ribera, director del Cen t r e d ' Informació i D o c u m e n t a ­ció de Barcelona (CIDOB), que ha declarat que cal con­tinuar fent pressió al Govern central en aques t sent i t .

Sabia que* • • ?

• Els recursos que l'Estat es­panyol destina a ajudar cl Ter­cer Món es troben actualment en un procés de congelació i de retrocés, malgrat els im­portants avenços aconseguits en la darrera dècada.

• Bona part de l'ajuda espa­nyola contrtbuJex a incremen­tar l'endeutament extern dels països s u b d e s e n v o l u p a t s eemonúcament, ja que es trac­ta de crèdits de reemborsa-ment.

• L'Estat espanyol és un dels països europeus on l'ajuda ai Tercer Mòn en forma de crè­dits retornable* té .major pes.

• Els principals çeceptors de l'ajuda espanyola són països de renda mitjana, qve són els que disposen de condicions fi­nanceres aptes per poder con­tractar crèdits.

• L'ajuda espanyola es desti­na sobretot a finançar obres d'infraestructura, i no a de­senvolupar projectes social* i de formació que ajuden a era­dicar la pobresa,

• AJ sistema espanyol de coo­peració al desenvolupament existeix una, gran dispersió d'esforços, $x que són moltes les instàncies de l'Administra-ció amb competències en la matèria, ï*c* aquesta raó, les ONG defese» la centralitza^ ció de l'ajuda en organismes amb gran capacitat operativa, com el Fons Català de Coo­peració al Desenvolupament, al qM f Ajuntament de Sant

es

•4 .i.l

Els del T*re*r fem tina pe«fuè*i* 'ttomls jr*f

• • • •as

Il·lustració publicada a 't.lMundo'

O p i n i ó

Botifarra de pagès

L 'any 1990 era una moció que ningú es creia, l'any 1992, una causa perdu­

da, l'any 1994, una il·lusió utò­pica, i Tany 1998 és una realitat consolidada. Estic parlant del 0.7 per cent, i m'adreço a tota aquella gent que ens tractava d'il·luminats o que s'escudava en l'argument que "primer cal ajudar els necessitats locals".

Als primers, els he de dir que no totes les reivindicacions ob­tenen tan bons resultats en tan poc t emps , i això només de ­mostra que hem treballat de ma­nera molt correcta, tenaç, cons­tant i seriosa. Tot això, sumat a un gran suport popular, ens ha permès variar la voluntat polí­tica de l 'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.

Als segons, tota aquesta gent que tampoc ajuda mai els ne-

IAI ME S A L L É S P L A

cessitats d 'aquí , els he de dir que busquin una altra excusa de mal pagador, perquè aquesta ja està molt vista. Per ajudar els necessitats d'aquí, encara que­da el 99,3 per cent dels pressu­postos, o sigui, gairebé tot. És molt trist que la gent jugui a una suposada solidaritat local (que mai no atorga) per negar la soli­daritat internacional, que també és tan necessària.

Per acabar d'arrodonir-ho, i tot adreçant-me a tots dos grups an­teriorment descrits, he de re­cordar que els suposats països evolucionats som els responsa­bles directes de la situació que pateix el mal anomenat Tercer Món. Primer, amb una colonit­zació salvatge, seguida d'una descolonització irresponsable, i acabant amb una neocolonitza-ció asfixiant.

No voler pal·liar aquest greu­ge històric envers aquests paï­sos, només té un nom: injustí­c ia . O b l i d a t q u e e l n o s t r e benestar és degut al seu pati­ment només té un nom: in­consciència. Negar la nostra res­ponsabi l i ta t e n v e r s a q u e s t desequilibrí a Favor de la nos­tra comoditat , n o m é s té un nom: insolidaritat.

Per tant, en pro de la justícia, la consciència i la solidaritat, cal canviar actituds massa aferra­des a mirar-se el melic. Cal can­viar el xip i entendre que no­més un equilibri global pot conduir-nos a una societat mi­llor, que vol dir més justa i més solidària.

Jaume Sallés és membre de la Plataforma del 0,7% i més de

Sant Cugat del Vallès

Roba interior, roba còmoda, bany

PER A TOTA LA FAMÍLIA C/Major, 3 -Tel. 93 67401 39 - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

R

CENTRE D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS V

VENDA D1NSTRUMENTS MUSICALS Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue, flauta

travessera, violoncel, saxofon, guitarra, harmonia, etc.

Ingrés a conservatoris estrangers classes magistrals

C/Balmes, 11 - Tel. 93 674 58 62 - Sant Cugat

R T I*

34 anys al seu servei

TINTORERIES SANT CUGAT

Guardem roba de temporada ' Recollida i entrega Gratuïta

• Servei Urgent

Sant Cugat del Vallès

Santiago Rusinol, 35 - Tel. 93 674 11 83 Alfons Sala, 21 -Tel. 93 674 41 67 Rbla Ribatalladc, 34 - Tel. 93 675 22 28 Sant Antoni, 1 -Tel. 93 674 11 82

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

CENTRE NATUROSALUT

ÀNGELS SAYOL VACANCES DEL 15 FINS AL 24 D'AGOST

• Depilació higiènica • Tractaments corporals per a la cel·lulitis, flacciditat...

• Hidratació corporal i facial

Per a més informació:

Dos de Maig, 9 - Tel. 93 589 44 80 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

C o *^o f

~1

• Llistes de naixement • "Carrastilles" • Vestits de bateig •De0a7 anys • Especialitat en "Smok"

Manel Farrés, 45 - Tel. 93 675 29 06 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Eficàcia i serietat

COMPRA-VENDA I LLOGUERS DE:

• PISOS • TORRES

• APARTAMENTS •LOCALS

• NAUS INDUSTRIALS • TERRENYS

ADMINISTRACIÓ DE: LLOGUERS I COMUNITATS

C/ Hospital, 41 (PI. Monestir) - Tel. 93 589 03 07 C/ Francesc Macià, 69-71 (Coll Fava) - Tel. 93 674 24 69

26 Societat ÏLS ÍCANTO1V3 Divendres, 17 de juliol de 1998

La r a d i o g r a f i a

LOKAL DE JOVES DE LES PLANES

Un espai per acollir les mil activitats dels joves de les

Planes

Un lokal amb K

Entitat: Lokal de Joves de les Planes Usuaris: 73\- SO

Any de fundació: 1996 Seu Social: Local de Joves de les Planes

M O N T S K SANT

- Sant Cugat -

El Casal de les Planes va aco­llir, des dels seus inicis, un bon nombre de joves que veien en les seves sales un lloc idoni per trobar-se i parlar o organitzar les seves coses. Així pal·liaven una mica el problema de Ics Planes pel que fa a Ics dificultats de transports i connexió amb el centre de Sant Cugat, on nor­malment hi ha més activitats per al jovent, que als barris és més deficitària. El local del ca­sal també era la seu que acollia molts altres grups: de música, de dones i de nens, entre altres. El casal era, doncs, un espai

sempre ple a vessar, i per aques­ta mateixa raó no sempre podia acollir totes les activitats que s'hi vo l ien fer. Els joves es veien constrets per la necessitat d'espai per portar endavant to­tes les seves idees i les seves activitats. En una paraula, al ca­sal no hi havia lloc per a tots. L'any 96 el grup de joves de

les Planes va passar a tenir la seu al Lokal, un nou espai que l 'ajuntament va llogar i els va cedir per poder ser el cau i lloc de reunió de la joventut de les Planes, l 'n local prou gran i per a ells sols on poder muntar les seves particulars mogudes. La gestió del nou espai va ser en­comanada al grup d 'animació

L'Esclop perquè ajudesin a or­ganitzar i portar endavant l'es­pai.

El nou local va q u e d a r e n mans dels joves entusiastes que, per torns i amb molta feina, el van adequar a les seves neces­sitats; i fer-ne un espai atractiu on reuni r -se i fer tota m e n a d'activitats. Ells mateixos van pintar les parets, van fer ins­tal·lacions de canonades i van adequar i condicionar del tot el nou espai.

I per fi el mes de juny de 19% el somni va ser una realitat i va ser presentat en societat, bate­jat amb el nom d'EL LOKAL. Escrit així, amb una k, que fa referència al món jove i con­

testatari d'aquests, i com a sím­bol que el nou espai naixia amb la intenció d'acollir a tots i a tothom que volgués integrar-se en un entorn jove i ple d'acti­vi tats , t an t lúd iques com se­rioses. El lokal manté des dels seus

inicis una activitat constant que de vegades es pot qualificar de febril, organitza des de tallers i xerrades fins a sortides i activi­tats lúdiques, sense descuidar cap c a m p i amb una recerca constant de noves activitats i nous actes.

Cada se tmana ofereix dife­rents activitats, com discomò-bil, cinema, teatre, concerts o l'actuació d'alguns humoristes.

ELS4CAlVr0i>B Divendres, 17 dejuliol de 1998 Societat 27

La r a d i o g r a f i a

LOKAL DE JOVES DE LES PLANES

Neu i gresca. Foto: El Lokal

Tenir un local propi obre les

portes a moltes activitats lúdiques i culturals

Fer activitats i gresca, l'esperit dels joves M O N T S E SANT

- Sant Cugat -

El somni cristal·litzat al lokal va obrir les portes a la possibi­litat de fer encara més activi­tats de les que en un bon prin­cipi es feien a les insuficients aules del Casal.

Els nois i noies de les Planes es van organitzar ràpidament per aprofitar i gaudir del seu local particular i, ara com ara, el lokal de joves és un dels grups més tre­balladors i actius de les Planes.

L'ànima del lokal és un grup obert de més de trenta joves, estudiants i treballadors, amics des de fa molts anys però en ab­solut tancats a altres joves que

es vulguin incorporar a la feina d'organitzar i gaudir les activi­tats. Aquests són els que més regularment es troben al local per programar, a m b l'ajut del moni tor de l 'Esc lop q u e els dóna el suport logístic i l 'expe­riència organitzativa, els dife­rents actes i tallers. Es duen a terme cada trimestre en les se­ves aules i el seu espai.

L ' e s p a i l ú d i c o f e r e i x t o t a mena de jocs d e taula, des del conegut parxís fins a jocs d'es­cacs o part ides de botifarra i de dòmino, i t ambé futbolí o tennis caula. Al lokal es fan tallers de tota

mena, des de teatre i malabars Fins al de jocs de rol, manuali-

tats o fotografia. T a m b é regu la rment s'orga­

nitzen xerrades i conferències de temes que són actuals i que interessen als joves, des d 'e­ducació sexual fins a la sida, passant per temes de solidari­tat o de racisme, o tècniques per cercar treball. Per fer les conferències i xer­

rades es demana a experts de la Generalitat o a persones de Sant Cugat significatives i coneixe­dores del tema.

Una altra de les activitats se­nyeres del lokal són les sortides d'hivern i d'estiu, sortides que poden ser una visita a algun lloc, o anar a esquiar un cap de set­mana, o bé una excursió amb

acampada tota una setmana. Regula rment es p rogramen

obres de t e a t e i, j u n t a m e n t a m b els casa ls d e j o v e s d e Mira-sol i Valldoreix, es pro­gramen actuacions conjuntes de diferents grups, una setma­na a cada lloc, i una de descans. Les nits de divendres són so­vint nits de gran animació; un d i v e n d r e s al m e s , a l t e r n a n t amb els altres espais, es pro­grama un acte que pot ser una actuació de teatre, un concert, un sopar internacional amb de­gustació d 'algun m e n ú e spe ­cial típic d'altres països, o bé una pa r t ida de quinta o una bona pel·lícula. Tot un bon se­gui t d 'ac t iv i ta ts i ac tes q u e ,

sens dubte , donen a les Planes un magnífic esper i t d e joves que volen fer i sonar molt dins el municipi.

El dissabte passat el lokal, sem­pre amb activitats noves, va vo­ler celebrar amb una macrofes-ta i un sopar el tercer any de funcionament intensiu del seu espai i de la programació conti­nuada de les seves activitats, tant lúdiques com culturals.

El grup està molt satisfet de l'èxit, i diuen que volen arribar a celebrar amb la mateixa em­penta i alegria els 25, els 50 i els 100 anys de funcionament, amb altres joves i altres activitats, però amb el mateix esperit de fer i de gaudir de tot i per tot.

Generalitat de Catalunya Departament de Treball Servei Català de Col·locació

FONS SOCIAL

EUROPEU

En aquest apartat publiquem ofertes de treball del Servei Català de Col·locació que, per la seva complexitat, per l'especialització dels seus requeriments o per la seva localització geogràfica, exigeixen un tractament especial. Si està interessat en alguna d'aquestes ofertes, ha d'adreçar-se a un terminal de ServiCaixa, o bé ha de telefonar al telèfon 902 221111 o al 902 2210 44. En cas que ja sigui usuari del Servei Català de Col·locació només s'haurà d'identificar facilitant el seu NIF i la referència de l'oferta. Si no és usuari del Servei, sol·liciti la seva introducció urgent i doni també el número de referència de l'oferta per la qual s'interessa.

Edificació i obres públiques

ENCOFRADOR/A per a empresa constructora

Oficial de 2a, amb experiència en el sector. Jornada completa. Sou brut anual aproximat: 2.328 000 Municipi: Barcelona.

Ref: 134515 2PALETES

Oficial de 1a. Edat: de 18 a 65 anys. 2 anys d'experiència en el sector. Jornada completa. Sou brutanual aproximat: 2.491.000 Municipi: Barcelona.

Ref: 152100 ENCARREGAT/ADA D'OBRA

Formació: enginyeria tècnica en construccions civils, valorable. 1 any d'experiència en el sector. Jornada completa. Sou brut anual aproximat: 2.785.000 Municipi: Premia de Mar (Maresme).

Ref: 152115

OPERARI/ÀRIA DE REFRACCIÓ Edat: de 30 a 50 anys. Oficial de 1a. 1 any d'experiència en el sector. Disponibilitat a viatjar per l'Estat espanyol. Sou brutanual aproximat: 3 486 000 Municipi: Barcelona.

Ref: 155062 AJUDANT/A D'OPERARI/ÀRIA DE REFRACCIÓ

Edat: de 20 a 29 anys. Residència a la ciutat o a les rodalies. Formació a càrrec de l'empresa. Jornada completa. Sou brut anual aproximat 2.226 000 Municipi: Barcelona.

Ref: 155057 2PALETES

Edat de 25 a 60 anys. Oficial de 1a. 4 anys d'experiència en el sector. Residència a la ciutat o a les rodalies. Jornada completa. Contracte de 6 mesos Sou brut anual aproximat 3.250.000 Municipi: Barcelona.

Ref: 154392

3PALETES per a empresa constructora

Oficial de 1a 5 anys d'experiència en el sector. Carnet B1 i vehicle propi. Residència a l'Anoia. Jornada completa. Sou brut anual aproximat 2.491.000 Municipi: Piera.

Ref: 137193

CAPATAS/ASSA per a empresa constructora

Edat de 24 a 65 anys. Formació: enginyeria en construccions civils. Jornada completa. Sou brut anual aproximat: 2.639.000 Municipi: Barcelona.

Ref: 154526 PALETA

per a empresa constructora

Oficial de 1a.

Jornada completa.

Sou brut anual aproximat: 2.491.000

Municipi. Sant Cugat delVallès(V. Occidental).

Ref: 147444 3PALETES

per a empresa constructora Oficial de 2a. 2 anys d'experiència en el sector. Carnet B1 i vehicle propi, valorable. Residència al Gironès. Jornada completa. Sou brut anual aproximat 2.328.000 Municipi: Bordils

Ref: 137216

PALETA Oficial de 1a Residència al Baix Ebre. Jornada completa. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat 2.166.000 Municipi: Camarles.

Ref: 148096

Docència i investigació

PROFESSOR/A D'INFORMÀTICA Edat: de 23 a 35 anys. Formació: enginyena tècnica informàtica. 1 any d'experiència en la docència. Contracte d'11 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat: 1.750.000 Municipi: Ripollet (Vallès Occidental)

RSÉÍH8J5 PROFESSORA rWSTALiACONSD'ENERGIASOUR

per impartir un curs de formació ocupacional Edat: de 23 a 45 anys. Formació: dipkxnatura universitària. Experiència en formació d'adolescents. Residència al Vallès Oriental Jornada parcial Sou brut anual aproximat: 2.700.000 Municipi: Granollers.

Ref: 141712 PROFESSOR/A D'INFORMATÍCÀ

per a centre de formació de Barcelona Edat: de 25 a 45 anys. Engin^eriatècnicaeninfomiàtxxi,i2anysd'exD8nencia Domini de Java i Linux. Residència a la ciutat o a les rodalies. Jornada parcial Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat: 2.100.000

Ref: 151123

OPERADOR/A DE GRUA per a empresa constructora

Jornada completa.

Sou brut anualaproximat 2.328 000

Municipi: Rubi (Vallès Occidental).

Ref: 134506

EXPERT/A EN RISCOS LABORALS Impartirà cursos de salut laboral en una empresa d'automoció Llicenciatura o diplomatura universitària. 1 any d'experiència en lloc similar. Residència a la comarca de la Selva. Jornada a temps parcial (tardes). Sou brutanual aproximat: 2.500.000 Municipi: Arbúcies

Ref: 154201 Automoció

MECÀNIC/A Edat mínima: 19 anys. Oficial de la. Carnet B1. Contracte de 3 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat: 1.563.274 Municipi: Tortosa (Baix Ebre).

Ref: 155011

MECÀNIC/A Edat: de 21a 50 anys. Formació: FP (mecànica). 5 anys d'experiència en el sector. Carnet B1 i vehicle propi Residència a l'Alt Empordà. Contracte de 3 mesos, prorrogable. Sou brutanual aproximat 1.950.000 Municipi: Figueres.

Ref: 147135

Muntatges, instal·lacions, manteniment

LAMPISTA per a empresa constructora

Oficial de 1a. Jornada completa. Contracte d'l mes. Sou brut anual aproximat: 1.800.000 Municipi: Barcelona.

Ref: 147459

APRENENT/A DE MECÀNIC/A DE MOTORS DE GASOLINA

Edat: 19 a 21 anys. Formació: FP1 (mecànica). Carnet B1 i vehicle propi. Residència a l'Alt Empordà. Contracte de 3 mesos, prorrogable. Sou brutanual aproximat 1.800.000 Municipi: La Jonquera (Alt Empordà).

Ref:151091

Indústria pesada i de construccions metàl·liques

SOLDADOR/A Residència al Pla de l'Estany. Jornada completa. Contracte indefinit Sou brut anual aproximat 1.400.000 Municipi: Cornellà del Terri.

Ref: 164607

AUXILIAR DE VERIFICADOR/A També farà el control de qualitat Edat: de 18 a 25 anys. Formació: FP1 (mecànica o electricitat) Residència al Vallès Oriental. Contracte de 3 mesos, prorrogable. Sou brutanual aproximat 1.750.000 Municipi: Canovelles.

Ref: 155062

TÈCNIC/A DE MANTENIMENT ELECTRÒNIC Edat: de 18 a 35 anys. FP2 (electrònica). Residència al Baix Ebre. Jornada laboral en règim de toms. Contracte de 3 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat 2.000.000 Municipi: Camp-redó.

Ref: 146066 Empresa de transformacions metàl·liques de Sabadell cerca

OPERARI/ÀRIA DE MÀQUINA EINA AMBCNC Edat de 20 a 40 anys. FP2 (mecànica industrial). 1 any d'experiència en el sector. Residència al Vallès Occidental. Contracte de 3 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat: 2.000.000

Ref: 146635 TÈCMC/ADE MANTENIMENT DE MAQUINÀRIA

Edat de 24 a 50 anys. 2 anys d'experiència en el sector. Carnet B1 i vehicle propi. Residència al Segrià. Contracte de 3 mesos. Sou brutanual aproximat. 2.030.000 Municipi: Alcarràs.

Ref: 148967

Serveis a les empreses

2 XOFERS/ES

Carnet C2.

Contracte de 6 mesos, prorrogable.

Sou brut anual aproximat: 2.100 000

Municipi: Puigcerdà (Cerdanya).

Ref: 150432 XOFER/A DE RUTA INTERNACIONAL

Edat: de 20 a 35 anys. 1 any d'experiència en el sector. Carnet C2. Residència al Segrià. Sou brut anual aproximat 2.800.000 Municipi: Almacelles.

Ref: 148917 OPERARI/ÀRIA DE NETEJA

pera supermercat Residència a la Segarra. Jornada parcial (2 hores a la tarda). Contracte de 2 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat: 1.304.016 Municipi: Cervera.

Ref: 154262

ELECTRICISTA per a empresa constructora

Oficial de 1a. Cametd instal·lador. Jornada completa. Sou brut anual aproximat: 2.491.000 Municipi: Barcelona.

Ref: 149206 TECNIC/A D'ELECTRICITAT

DE MANTENIMENT INDUSTRIAL Edat: de 25 a 30 anys. Formació: FP2(electricitatoelectrónica). CametBI. Residència al Baix Ebre. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brutanual aproximat: 2 000 000 Municipi: Roquetes.

Ref: 150519 TÈCNIC/A INFORMÀTIC/A EN HARDWARE I XARXES

Experiència en reparació i muntatge d'equips informàtics i xarxes. CametBI i vehicle propi. Contracte inicial de 6 mesos. Sou brutanual aproximat: 2.000.000 Municipi: Barcelona.

Ref: 144713 Indústries químiques

10OPERARIS/ÀRIES DE PLANTA pera empresa de productes farmacèutics

Edat: de 22 a 30 anys Formació: FP2 (qu ímica o laboratori) Residència al Vallès Occidental. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat 2 100.000 Municipi: Barberà delVallès.

Ref: 154615

Llicenciats i diplomats

DIPLOMAT/ADA EN PODOLOGIA per a oficina de farmàcia

Sou brut anual aproximat: 2 500.000

Municipi: Terrassa (Vallès Occidental).

Ref: 154665

SERENO CONTROLADOR/A Edat: de 23 a 40 anys. Formació: BUPoEGB. Vehicle propi. Jornada completa. Residència a la comarca de la Selva. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat 1.540.000 Municipi: Lloret de Mar (Selva)

Ref: 152543 A d m i n i s t r a c i ó i o f i c ines

AUXUARADMmiSTRATIüVrVA Edat:de20a25anos. FP2 (administrativa). Domini del programa Dimoni i MS Office. CametBI i vehicle propi. Sou brut anual aproximat 1.800.000 Municipi: Sant Just Desvern (Baix Llobregat).

Ref: 164833

3 ENCARREGATS/ADES DE PRODUCCIÓ per a empresa d'envasats i manipulats

Edat: de 30 a 50 anys. 5 anys d'experiència en el comandament de personal en cadenes de producció. Jornada intensiva. Contracte indefinit. Sou brut anual aproximat: 2.200 000. Municipi: L'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès).

Ref: 152013

RESPONSABLE DEL DEPARTAMENT DE TALL Edat mínima: 25 anys. 3 anys d'experiència en tall automàtic i sistema /nvestrDn/ca.iconeixementsdeteixitsipatronatge. CametBI i vehicle propi. Sou brutanual aproximat 2.800.000 Municipi: Montcada i Reixac (Vallès Occidental).

Ref: 150609

Botiga d'informàtica de Barcelona cerca DEPENDENT/A

Edat: de 20 a 30 anys. BUP o similar, i coneixements de l'entorn Apple. 1 any d'experiència enel sector. Residència a la ciutat o a les rodalies. Sou brut anual aproximat: 2.000.000

" Ref. 143838 Màrqueting. vendes i publicitat

COMERCIAL d'aïllaments de polieuretà

Edat: de 30 a 50 anys. CametBI. Contracte de 3 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat 2.100.000 Municipi: Deltebre (Baix Ebre).

Ref: 146363

jstalena CAMBRER/A

Edat: de 20 a 30 anys. Residència al Baix Ebre. Contracte de 3 mesos, prorrogable. Sou brutanual aproximat 1.388.000 Municipi: Tortosa.

Ref. 162242

Les empreses poden passar ofertes de treball a l'adreça d'Internet

http://www.gencat.es/scc i també als telèfons 902 221111 i 902 2210 44 oa qualsevol centre col·laborador del Servei

Els demandants per donar-se d'alta al Servei es poden adreçar a qualsevol punt d'informació o ServiCaixa

EIS4CANTONS

Economia Divendres. 17 de juliolde IWX 29

L a b o r a l

Via lliure als incentius per l'ocupació CC.OO. demana "accions directes" per a la franja d'edat de 30 a 44 anys

Sindicats i administració municipal han aplaudit aquesta setmana la proposta de la Generalitat de destinar una partida oberta se­gons necessitats per incentivar la creació d'ocupació a les em­preses que reordenin la jornada laboral. El document, que no estableix límits de plantilla, proposa subvencionar fins a un 4 0 % les cotitzacions empresarials a la Seguretat Social per als contractes indefinits a temps complet o a temps parcial sorgits arran de l'acord de reordenació.

Al.BF.RÏ B A I . A N / . A

- Sant Cugat -

HI tinent d'alcalde de Serveis

In terns , Jordi Farrés, ha de­

fensat la proposta de Treball

com "un nou element" per se­

guir fomentant la contractació

indefinida i ha adduï t l 'aug­

ment de la productivi tat i el

c r e ixemen t econòmic com a

raons per incrementar salaris

i reduir hores en benefici de

la qualitat de vida dels treba­

lladors. Pel que fa a l'oposició

inicial de la patronal Fomen t

del Treball, que ha rebutjat el

decret com "un atac a la ne­

gociació col·lectiva", Farrés ha

admès "una certa ingerència"

en el marc "sense soscavar-lo".

El nou document de la Ge­

neralitat en matèria d 'ocupa­

ció, segons Farrés, s'afegeix a

les p r o p o s t e s " revo luc ionà­

ries" com la modificació dels

contractes indefinits amb in­

demnització pactada i reduï­

da. "Són propos tes q u e han

acabat donant bons resultats i

després s 'han expor ta t a tot

l 'Estat" , assenyala.

La Generali tat elaborarà un

avantprojecte de decre t a fi­

nal de mes amb la finalitat que

es pugui aprovar a partir del

mes de setembre. Tot i que el

nou document s'adreça espe­

cialment a les empreses , ja hi

ha ajuntaments que s'han aco­

llit a la reducció laboral. En

a q u e s t s e n t i t , F a r r é s ha

avançat que l 'Ajuntament de

Sant Cugat s'inclina per tan­

car el conveni actual a 31 de

d e s e m b r e de 1999 i després

estudiarà quins col·lectius la­

borals d e p e n e n t s del consis­

tori poden acollir-se a la pro­

posta de Treball .

El delegat de C C . O O . a l'A­

juntament, Francesc Garcia, ha

Els sindicats demanen nous incentius pera la contractació femenina. FOTO: F.4C

secundat la proposta a escala

nacional del sindicat per limi­

tar els incentius en matèria de

Seguretat Social a les empre­

ses de menys de 250 treballa­

dors, i per incloure també ajuts

addicionals a la contractació de

personal femení o de la franja

d 'edat de 30 a 44 anys. Segons

Garcia, calen "accions direc­

tes" per donar sortida a aquests

col · lect ius desafavori ts q u e ,

arribats a una certa edat, que­

den absolutament desprotegits.

El representant de CC.OO. as­

segura que totes les reduccions

d 'horar is són " imposs ib l e s "

d'assolir si no van acompanya­

des de subvencions, però s'ha

inclinat per un acord empresa

a empresa per la dificultat d'es­

tablir acords a escala sectorial.

E n aquest sent i t i davant de

les opinions oposades de les

dues pat ronals , F o m e n t (en

contra) i Pimec-Sefes (a favor),

Garcia ha assegurat que els em­

presar is d e m a n a r a n conces ­

sions "considerables" per ac­

ceptar el document marc i ha

d e m a n a t cautela fins que se

signi l'acord, tenint en compte

la proximitat de les eleccions:

"l'Administració ens oferirà al­

guna cosa sorprenent perquè

estarà negociant en clau elec­

toral".

Des d T ' G T , el secretari d'ac­

ció sindical de Metall , Cons­

trucció i Afins, Enric Roa, ha

aprovat la proposta oficial i ha

coincidit amb l 'acotament del

d e c r e t a les e m p r e s e s de

menys de 250 emplea ts . Roa,

però, s'ha mostrat cautelós da­

vant la poss ib i l i ta t q u e una

"excessiva incent ivac ió" re­

percuteixi negat ivament sec­

tors de població no implicats

en aques t e s ajudes, com els

treballadors amb un alt perío­

de d 'antiguitat i amb "un bon

sou". Per Roa, la facilitat de

contractació de sectors de po­

blació "no ha de desequilibrar

la balança de treball" i la con­

següent reducció de la jorna­

da l a b o r a l ha d e t e n i r e n

compte la mecanització crei­

xent de les empreses per se­

guir la norma de " t r e b a l l a r

menys per treballar tots" .

O F E R T A D E T R E B A L L

BEQUES, AJUTS, PREMIS I SUBVENCIONS

Convocatòria del Ministeri d'Educació i Cul­tura, d'Ajuts a l'estudi de caràcter especial: Beques - col·laboració per al curs 1998 -1999. Sol·licituds: fins al 30 de setembre de 1998, unitat de la universitat de l'alumne.

Convocatòria del Ministeri d'Assumptes So­cials. Institut de la Dona, d'Ajuts destinats a assolir els objectius del Programa Secto­rial d'estudis de les dones i el gènere. Sol·licituds: fins al 24 de juliol de 1998, al ca­rrer Agustin de Bethencourt, núm. 4,28003, Madrid.

Convocatòria del Ministeri d'Assumptes Ex­teriors. Aeci, d'Ajuts per a la realització de projectes d'investigació, formació i gestió en el marc del programa de cooperació in-teruniversitària entre Espanya i Marroc. Sol·licituds: fins al 18 de juliol de 1998, a l'Avda. Reyes Católicos, núm. 4, 28040 Madrid.

Convocatòria del Comissionat per a Uni­versitats i Recerca, d'Ajuts per accions de cooperació y mobilitat amb regions i insti­

tucions signatàries d'acords de col·labora­ció amb Catalunya (PCI): Ajuts per a la mo­bilitat interregional d'investigadors (AIRE). Sol·licituds: fins al 1 d'octubre de 1998, a via Laietana, núm. 33, 08003, Barcelona. Telèfon:93.306.54,09-Fax:93.306.54.32.

Convocatòria del Comissionat per a Uni­versitats i Recerca, d'Ajuts per accions de cooperació i mobilitat amb regions i institucions signatàries d'acords de col·la­boració amb Catalunya (PCI): Accions In­tegrades (ACI). Sol·licituds: fins a l'1 d'octubre de 1998, a Via Laietana, núm. 33, 08003 Barcelona. Telèfon: 93.306.54.09-Fax: 93.306.54.32.

Convocatòria de la Fundación Entomo, de Beques per ampliació d'estudis en uni­versi tats i centres d ' invest igació tec­nològica a l'estranger durant el curs 1998-1999. Sol·licituds: fins al 15 de setembre de 1998, al carrer Padilla, núm. 17, 28006 Madrid. Telèfon: 91.575.63S4-Fax: 91.575.77.13.

Convocatòria de la Fundació Catalana per a la Recerca, Edicions de La Magrana, del Premi de Literatura Científica. Sol·licituds: fins al 30 de novembre de 1998, al Pg. Lluís Companys, núm. 23,08010 Bar­celona. Telèfon: 93.315.23.23-Fax: 93.268.01.01.

Convocatòria del Ministeri d'Educació i Cultura, de Premis Nacionals de fi de ca­rrera d'educació universitària, destinats per qui hagi acabat els estudis en ef curs 1997-1998.

Sol·licituds: fins al 30 de novembre de 1998, al carrer Tdrrelaguna, riúm. 58, 28027 Madrid.

Convocatòria de la Fundació Privada Car-men I M.José Godó, d'Ajuts per a la realit­zació de projectes en l'àmbit de la protec­ció de menors amb problemes d'adaptació psicosocial, i de subvencions a programes sobre esports per a minusvàlids físics. Sol·licituds: fins al19 de juliol de 1998, a la seu de la Fundació, carrer Balmes, núm. 220, pral. 2.a, 08006 Barcelona. (DOGC núm. 2674/6-7-98)

CONSTITUCIONS I CONVOCATÒRIA DE JUNTES

Sant Cugat: Constitució de l'empresa Pinko Palino, SL. Objecte social: estudi, promoció, construc­ció, administració, lloguer i arrendament no financer de finques rústiques i urbanes, etc. (BORMEnúm. 125/3-7-98)

Barberà del Vallès: Constitució de l'empresa Oiscresab, SL. Objecte social: la intermediació en activi­

tats de logística í de transport de tot tipus de mercaderies. (BORME núm. 125/3-7-98)

Rubí: Constitució de l'empresa Texeuro Moda, SL. Objecte social: confecció, fabricació i trans­formació d'articles tèxtils i de la confecció en general, etc. (BORME núm. 125/3-7-98)

Sant Cugat: Constitució de l'empresa Ambigest Set, SL. Objecte social: prestació de serveis d'as­sessorament, enginyeria, consultora, etc, (BORME núm. 125/3-7-98)

Cerdanyola: Constitució de l'empresa.Naturdolc, SL. Objecte social: la comercialització i venda de productes càrnics. (BORMEnúm. 125/3-7-98)

Rubí: Constitució de l'empresa Estanybig, SA. Objecte social: la construcció de tota clas­se d'obres civils i públiques, promoció i ven­da d'edificacions, etc. (BORME núm. 125/3-7-98)

DEP Selecció d'Informació Oficial Quatre Cantons

30 Economia ELS^CAMONS Divendres, 17 de juliol de 1998

Les Empreses: ALUMINI I VIDRE GARRIGA

A c a b a d ' o b r i r un f l a m a n t nou loca l a l c a r r e r X e r r i c a m b v is tes a la P l a ç a d e B a r c e l o n a . F r a n c e s c X a v i e r G a r r i g a par la segur d e l f u t u r d e l ' empresa e n a q u e s t a t e r c e r a e t a p a i conf ia e n la f i d e l i t a t de la c l i e n t e l a i e n la c o m p e ­t i t i v i ta t de l s e u s p r e u s p e r o f e r i r m é s e s p a i d ' e x p o s i c i ó " n o m é s pe ls c l i e n t s " . C a t o r z e anys e n r e r e se ' l ve ia a m b el m e t r e i la l l i b r e t a a g a f a n t e n c à r r e c s , i a r a t r ia les c o m a n d e s d 'una b i b l i o t e c a i n f o r m à t i c a i n t e g r a d a per p o r t e s , f i n e s t r e s , t e n d a l s , v i d r e s d e c o r a t s i m a m p a r e s . S i a b a n s e r a la p o r t a c o r r e d i s s a , a r a és la p o r t a p r a c t i c a b l e i d e m à , c r e u G a r r i g a , serà la p r o t e c c i ó so la r i e ls a ï l l a m e n t s , q u e j a ap l i ca pe r e s t a r a l 'ú l t ima e n q u a l i t a t .

Francesc Xavier Garriga. Propietari

< .< . Hem fet l'aposta de Pexposició només pels nostres clients" r>r>

Al.BKKT BAI.ANZÀ

- Sant Cugat -

- l ii n o u loca l , p e r ò cada cup més c o m p e t è n c i a . Com a f r o n t e n a q u e s t a nova e ta ­pa? - L a c o m p e t è n c i a s 'afronta

amb una bona relació p reu-q u a l i t a t i a m b uns a c a b a t s molt ben fets. La gent , des­prés de demanar tres o quatre pressupostos, ens tria a nosal­tres pels preus, tot i que a ve­gades som més cars. Així que la competència va com va, no es basa només en preus lògics. F e m e n q u e s t e s de m e r c a t , però depèn molt del que de­mana el client.

—Fem una mica d'història. -Vam c o m e n ç a r fa ca to rze

anys amb quatre persones i en aquest local. Jo mateix prenia Ics mides i muntava. Vam triar aquest espai perquè era gran i e s t a v a bé d e p r e u . I v a m arrencar amb tot t ipus d'arti­cles. D e s p r é s , el 1992, vam obrir la botiga del carrer Vall­doreix. Ja no hi cabíem, aquí, i vam aconseguir un local cèn­tric per despatxar els clients. Kstem molt contents , perquè ens ha vingut molta gent, però no podíem ensenyar el que te­níem. F n un local de 25 me­tres quadra ts no pod íem ex­posar deu o quinze finestres i una baleonera, que és l'aposta que hem fet fa dos mesos amb el nou local.

—Amb aquesta a m p l i a c i ó , a n e u c a d a c o p n iés c a p a l ' e ix c o m e r c i a l del centre?

-S í que ho hem valorat. En­cara que es pagui, va ser una sort trobar aquest local. Tot­hom coneix la plaça de Barce­lona, la plaça de l 'Ajuntament, i hi passa molta gent . — C o m e r a e l n e g o c i d e

1 9 8 4 i c o m és ara? - L ' o b e r t u r a ens va costar i

vam apostar pel tracte del dia a dia amb el client. H e m in­vertit molt d'esforç i molt de temps i ara comencem a reco-

Francesr X/nier Canigi i Carme L·ifuente tornen a ampliar el negoci. FOTO: X. I.

nim un magatzen molt gran. - I q u a n un client et d e m a ­

na una finestra sense espe­cificar massa?

llir e l s f ru i t s . Hi ha h a g u t molts canvis , però nosal t res hem segui t la mate ixa línia. —I en v e n d e s , a r a i abans? -Abans es posava molt la por­

ta corredissa i ara hi ha la por­ta pract icable, la q u e s ' o b r e , q u e és molt més pràc­t i ca a l ' h o r a d e n e t e j a r i si t e n s espai. Ara, de sis­t e m e s , es fa d e tot: ostilobatents, os t i loparal · le les , p i v o t a n t s , p ivo -tants amb eix ver­tical o hor i t zon­tal...

—Quants articles esteu oferint a Sant Cugat? -Uf, mi le r s ! La gen t no es

creu que t i n g u e m dos-cents articles per fabricar una sola finestra. Sense comptar eines, comences per perfils, esqua­dres, gomes. . . fas una ullada al taller i te n 'adones que te-

- S e li ensenya una mica el producte , característ iques, es

fa el p r e s s u ­p o s t . . . P e r ò molta gent ja d e m a n a , pe r e x e m p l e , vi­dre de came­ra, q u e ev i ta q u e s ' e s c a p i l ' e s c a l f o r . I avui dia ja re­c o m a n e m vi­d r e s p l a n i -t e r m s , q u e són d e baixa

emissivitat. El vidre forma una barrera que no deixa entrar el fred. Després de prendre mi­des i de fer la comanda, es po­sen les dades a l 'ordinador i automàticament comença a ta­llar el vidre. -Això no hi e r a l 'any 1 9 8 4 .

"Anem a buscar el producte punter. Si tenim qualitat, tindrem el futur

assegurat"

- Q u e va. Fot era m a n u a l , apuntàvem les mides en una llibreta. Me t re i l l ibreta, tot plegat. Hem fet molta inversió en informàtica i in ten tem es­tar sempre a l 'última, que a la v e g a d a s e r v e i x p e r r e d u i r preus.

—I com és el perfil de client? - H i ha molta gent que si s'ha

de gastar un duro més amb mi, se'l gasta. Són més exigents o menys . La gamma normal ja és bona, però hi ha gent que ja vol coses més especials: si li agraden les fulles rodones o el ferratge ocult... —Heu r e b u t a lgun e n c à r r e c

s o r p r e n e n t ?

- F n s basem molt en una lò­gica, pe rquè els invents són c o m p l i c a t s . D ' e n c à r r e c s a l ' engròs hem fet ara les vi­drieres interiors del Wall Stre­et In s t i t u t e o la botiga d ' en Tobella. Aquells vidres de les escales vam haver-los de de­manar a Itàlia i atemplar-los, perquè no hi havia forns tan grans, aquí. H e m fet coses es­pectaculars: vidres de cinc me­tres d'alçada, templats perquè ho requere ix l 'obra; amb vi­dres ba ixants h e m hagu t de fer ferratges per lligar un sos­tre i posar accessoris per bara­na i tot. Des del primer a l 'úl­tim detall.

- I quins són els "invents" que podrem trobar al segle XXI en el sector?

- E l futur en qüest ió d 'ober­tures està resolt. Hi haurà can­vis, però ja fa molts anys que la f ines t ra no s 'ha b e l l u g a t d'on està. Va sortir l 'alumini i fusta, acabats d i fe ren t s , co­lors. . .Ara el q u e ha de pro­gressar molt és la protecció so-lar i e l s a ï l l a m e n t s , q u e nosaltres ja es tem començant a t rebal lar a m b el vidre Ca­lifòrnia, que atura l'escalfor un 60%. T a m b é a n e m a buscar més qualitat de les finestres i tenir sempre el producte pun­ter. Si tenim qualitat, t indrem el futur assegurat.

Ordinador AU D I S S E N Y A S S I S T I T

c/ Sant Domènec, 7-1 r 1a r M P C r k l \ / c/aanx uomeneu | j | N S r N / Tel. 93 589 78 86

w ' — SANT CUGAT DEL VALLÈS

Centre Col·laborador Dept. Treball / Servei Català de Col·locació

El judici pels acomiadats de CNM, vist per a sentència

A. B. - Sant Cugat -

El jutjat 25 de magistratura la­boral ha dec l a r a t vist per a sentència el judici per l'aco­miadament a mitjan de maig de cinc treballadors de CNM, em­presa subcontractada de Lucas Diesel per a tasques de neteja. Els empleats han rebutjat l'a­cusació de falta greu per aban­donamen t del lloc de treball amb repercusió en la producció, i han demanat la nul·litat del ju­dici, tot i (pic asseguren que el més probable és que el jutge es decanti per un acomiadament improcedent amb indemnitza­ció. El portaveu dels acomia­dats, Javier Morales, s'ha de­fensat de l'acusació de C N M per la manca de "cap estadísti­ca" i ha circumscrit la falta greu al temps que dedicaven els tre­balladors a "prendre cafè".

'Fot i que fonts de la direcció de Lucas han reiterat el seu pa­per al marge del conflicte i han assegurat que "no tenim res en contra ni coneixem a qui han acomiadat". Morales ha apun­tat a l 'empresa santeugatenca com a " i n s t i g a d o r a , a m b C C O O , d 'una campanya or­questrada contra el COP amb vista a les eleccions sindicals de 1999". Els treballadors, in­tegrats al C O P a C N M , acu­mulaven set anys de mitjana d'activitat a l'empresa i han vin­culat el seu acomiadament a l'a­parició d 'una "llista negra" a Lucas, després que defenses­sin fa quatre mesos un treba­llador sancionat.

A l'espera de la sentència, que es donarà a conèixer d 'aquí a quinze dies, els empleats han decidit aturar les vagues parcials que han seguit amb una mitja­na del 50% els 38 treballadors de C N M que actualment rea­litzen les tasques de neteja a la factoria de Lucas Diesel.

sepal Selecció de Personal

Especialitzats en Empresa i Comerç

Directius, comercials. encarregats, dependents, administratius i tot tipus de persones amb qui vostè podrà confiar i la seva empresa créixer.

PI. Unió, IB. Sant Cugat del Vallès Tel. 93 589 57 55 Fax93 589 58 15 E-mail sepal@sumi.es

US 4 CANTONS

Classificats guia pràctica

ADVOCATS

• EULÀLIA PINYOL RIBAS Manel Farrés, 15 D 93 674 44 69

• JOSEPA TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 93 675 34 54

ALIMENTACIÓ

• MENJARS PREPARATS TASTA'M 93 589 29 29 935893535

• SUPERMERCAT VILARÓ

' Centre Celler 93 589 35 32

ANTENES PARABÒLIQUES

• ANTENEX Àngel Guimerà. 2 93 589 22 47

ARQUITECTURA

• JORDI MERCADÉ Creu. 6-8, 2n 3a 93 589 65 61 908 49 45 19

• BONAVENTURA ARAN CORBELLA PI. Octavià 4 93 675 1115

• DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada31 B3 4r 1a 93 675 18 03

• GALERIA ARQUITECTURA Rbla. del Celler. 87 93 589 44 11

• JORDI CUFÍ BORRELL Av.Vall d' or, 2 93 674 26 01

• JORDI FRONTONS Av. Rius i Taulet. 13 93 589 4147

• MARTÍ FINET MIRA

Sta. Maria. 38 3 2' 93 589 30 65

• M' DEL MAR EJARQUE Sta Maria. 38.3r. 2a. 9 3 5 8 9 3 0 6 5

• RAMON SASTRE Escola d'Arquitectu­ra Pere Serra s/n 93 401 78 80

• ARXIU GAVIN 93 674 25 70

• ARXIU MUNICIPAL Rbla. Can Mora. s/n 93 589 07 12 • ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA Jaume I. 33 93 589 77 88

ASSEGURANCES • D G . D'ASSEGU RANCES Rbla. del Celler. 95. 93 675 42 03

• J.G. ASSOCIATS Pi. Barcelona, 9-B 93 675 30 12

• MEDIFIATC Seguro de assistèn­cia mèdica Rbla. del Celler, 25. 93 589 34 62

ASSESSORIES

• ASESORIA JURÍDICA GÓMEZ Montserrat, 37 93 58983 66

• J. PINYOL ASSESSORS Manel Farrés, 15 D 93 674 44 69

AUTOESCOLES

• AUTOESCOLA PERELLÓ-FARRÉS Balmes, 32 93 589 41 71

AUTOMÒBILS

• LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n 935892000

• MOTO RALLY PEUGEOT Ctra. Cerdanyola. 67-71 93 s78S 93 00

BELLES ARTS

• CABANAS Santiago Rusinol, 54 93 674 06 49

•CUGART Torrent de la Bomba 14 93 674 43 90

BICICLETES • BICICLETES SANT CUGAT Xerric. 9

93 674 05 53

• CARDONA Valldoreix, 41 93 674 15 09

• SUN BIKE Can Matas, 2 93 5891757

• CUINES J. DÍAZ Rbla. del Celler. 17

93 674 74 49

CONSTRUCCIONS

• BELSCON XXI, SJX. Ptge. Font de Sant Ratael. 18-20, baixos Sant Cugat. Tel. 93 675 32 67 Fax. 93 675 32 09 E-maH: belsconxxi@nexo.es • FOAP SA. BANYS Rius i Taulet, 27 93 6740503 93 6755854 • SUBMINISTRA­MENTS PER A LA CONSTRUCCIÓ Del Rio c/ 1 núm. 61 Can Barata 93 588 02 49

CRISTALLERIES

• GALVANY Alfons Sala, 29

93 674 13 98

DECORACIÓ

• DECMIO DECORACIÓN, S.L. Francesc Moragas, 4

93 674 38 92

ELECTRICITAT • NOVA ELÈCTRICA SANT CUGAT Rbla. del Celler, 91

93 675 25 02

ELECTRODOMÈSTICS • PASQUAL GAR­CIA GUILLÉN Valldoreix. 44-46 93 674 71 64 • TOBELLA MILLAR Santiago Rusifiol, 49 93 674 06 57 • VILAR ELECTROLLAR, S.A. Maria, 20 93 589 02 71

CARNISSERIES • ENSENYAMENT

• MERCAT TORREBLANCA Parades 1.6-1.7 93 675 30 65

• MERCAT TORREBLANCA Parada 104 93 589 14 18

•SAGARRA Endavallada. 22 93 674 01 60

•TUBAU Latorre. 14 93 674 12 85

• PAPIOL Venda i neteja Cànovas del Castillo, 4 93 674 65 00

CENTRES OIS, PSÍQUICS

• TALLER GERONI MORAGAS Av. Viladelprat. 79 93 674 5048

CERÀMIQUES • VICAT-3 ST. CUGAT S.L. Pg. Torreblanca, 29 93 589 54 43

COPISTERIES

• ARPALI Valldoreix ,45 93 674 96 02 • COPISTERIA THER Sant Antoni, 24. 93 589 74 42 • COPY-GRÀFIC Can Matas, 8: 93 675 36 53 • OFINOVA Alfons Sala. 18 93 675 23 73

• L'ACADEMIA Balmes, 39 93 675 44 58 • MÚSICA í DANSA FUSIÓ Cànovas del Castillo, 20 93589 28 19 • NOVAULA Valldoreix 22 Sant Cugat 93 674 03 81 • PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 93674 12 39 • SPRINT IDIOMES Francesc Moragas,8 93 58922 64 • TRINITY Rbla. Can Mora, 18 93675 22 01 • WAY-IN Rius i Taulet 2, pral Sant Cugat 93 674 82 15

KSCOLA THAU

SANT CUGAT i'sa HA m-t/' SWTCVGM.

W.VWJ.S.M.Vr'S f'/V.S M.S /M.VI'.S

l·MOIACOXCl·RTAM l·SOlU.SISI'KRmtS

Sl.RXUIH. TIWiSl·lIRTI M:\JMX >lt

Vi l IT-l.'T,.ljr , i ^

TALLERS DE RELAT I

GUIÓCtIMATOGRAFIC!

• TALLERS D'INTRODUCCIÓ AL GUIÓ I ESCRIPTURA CREATIVA Av Portal de l'Angel, 1, 3er pis (Barcelona) 4121939 93 674 94 3S

GIMNASOS ESPORTS » CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n 93 674 14 53 _ •GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 93 674 61 72 • GIMNÀS SANT CUGAT Anselm Clavè, 20 Baixos 93 675 03 SI • SANT CUGAT ESPORTS S.L. Pça. Quatre Cantons s/n 93 674 30 81 •SOUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 93674 98 62 • UESC Cànovas del Castillo, 9 93 675 23 90

• CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 93 674 03 08 • ESTANC MONESTIR Plaça Octavià, 3 93 674 01 74

FERRETERIES

• E L PONT Girona, 3 93 67501 75 •EUROPA Alfons Sala 24 93 67552 601

FLORISTERIES

• FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 93 6741381 93 6751820 • FLORISTERIA SANT JORDI Sant Jordi, 39 93 674 1053 •ROSA M. SEGURA Sta. Maria, 8 93 589 64 75

• MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Pça. Joan Borràs. 1 93 674 15 46

PASTISSERIES

• LA LIONESA Valldoreix, 79 93 674 07 71

FOTOGRAFIA, VÍDEO

• FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 93 674 79 68 • J. LLAMAS Valldoreix, 14 93 674 03 93 • Z O O M Centre de la imatge Sta. Maria. 14 93 675 56 74

FUSTERIES

• FUSTERIA EBENISTERIA 93699 6748 93674 7068 • FUSTERIA EBENISTERIALS Camí de la Creu, 14 -baixos 1a 93589 4753

FRUITERIES • ANTONI CAMPOS Francesc Moragas, 21 93 674 08 82 • J . MIRET Mercat de Torreblan­ca, parada 1 -42 93675 53 53

HERBOLARIS DIETETICí •GERD Plaça Pere San. 9 9367400 60 • SUPER-NATURÀL Anselm Clavé, 1. Obert dissabte tarda 93 675 59 53

HIDROCULTIUS • HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54. Valldoreix 93 674 75 98

HÍPIQUES • HÍPICA CAN CALDES Masia Can Caldes, s/n 93 58900 45 • HÍPICA SANT CU­GAT Av. Corts Catalanes -Finca La Pelleria 93 674^83 85 •HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 93 674 1140

IMMOBILIÀRIES

•ARENASAN Endavallada 21 bxs. 93 58945 66 • FINQUES BACHS Hospital, 41 93589 03 07 Fax 93 589 11 04 • FINQUES GIRONELLA Plana de l'Hospital, 10 9 3 6 7 4 7 2 54 • ÒRGAN Plaça Octavià. 7 9367432 08 •101 p isos Valldoreix, 58 93 589 73 74

Fincas Sant Cugat Administracicn :Ul rint.1-

ARI.

COMPRAS

VENTAS

ALQUIIERES VALORACIONES

ASESORAMIENTO

Doctor Murillo, 14 Tet. 93 674 08 97

INFORMÀTICA

• APPLE CENTER Plaça Unió, 3 93 589 33 00 •PROGRAM ACCÉS Rambla Can Mora, 18 93 675 15 56 • 4G SERVEIS INTEGRALS Sant Marti, 32. entsol. 93 589 23 13 • VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 93 589 33 00

INSTRUMENTS MUSICA • TALLEDA RICOMÀ Balmes, 11 93674 58 62

JARDINERIES •-GARDEN ROCAMORA Llaceres, 12

93 674 36 94

• JOGUINES MARGA Sta. Maria, 44 93 674 15 32 • JOGUINES NINS Villa, 9 93 674 13 96

•AUGUET Santiago Rusinol,40 93 674 58 54 __ •FUSET Santiago Rusinol, 45 93 589 50 72 • MIREIA'S Valldoreix, 33 93 674 99 40 • SPADA Balmes, 39- 1rdta. 9 3 5 8 9 5 5 4 9 __ • SANBER-5 Anselm Clavé, 20 93 674 45 71

• ADMINISTRACIÓ NÚM.1 Valldoreix, 67 A 93 589 47 42 • ADMINISTRACIÓ" NÚM. 2 Maior, 33 93 674 01 74

LLARS D'AVIS • CASAL D'AVIS DE MIRA-SOL Victòria. 48 93 589 20 18 • CASAL D'AVIS DE LA FLORESTA Pearson, 36 93 589 78 00 93 589 78 60 . _ • CASAL D'AVIS DE LES PLANES Molí. 1

93 675 51 05

• MARMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Aurons -Campoamor, 12 - Nau 3 93 675 5108

• ATEUER BLAU Av. Torreblanca, 2 93 58919 31 • MES MARCS Enric Granados. 15

93 589 14 29

MATALASSERIES

•SOLSONA Alfons Sala, 10

93 589 3289

MAT. CONSTRUCCIÓ

• AP Rius i Taulet, 27 93 674 05 03 • SUMINISTROS VALLDOREIX Mossèn Jacint Verda­guer, 107

93 674 14 90

MISSATGERS

• MRW Ildefons Cerdà, 4 local 11

93 675 10 11

•LA PERLA Major, 3 9 3 6 7 4 0 1 3 8

MOBLES DECORACIÓ

• CARRÉ MOBLES Francesc Moragas, 33 93 674 09 95 93 674 15 50 •CASAJUANA. Galeries Sant Jordi. Santiago Rusinol, 37 -Major, 6 93 589 2 2 3 2

Cànovas del Castillo. 2 93 589 0014 •MAJIK Sant Jordi, 29

9358902 66

MOBLES JARDÍ • INDUBRUC Av. Ragull, 9-19 93 589 0023

MODA CONFECCIÓ

•ARWENBOUTIQUE Elies Rogent, 52 93 5 8 9 6 1 » _ • BENETTON Santa Maria, 21 93 674 81£e_ • BLUE MOON Major, 16. Horari'. 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h 93 6 7 5 0 2 6 7 _ _ •CAMPMANY Valldoreix, 16 Martorell, 15 93 674 14 82 • PEPA MARTIN TALLES GRANS Valldoreix, 28 93 589 72 32 •TOT PUNT Sant Antoni, 19 93 674 00 97 •VORAVIU Sant Antoni, 25-27 93 589 88 55

m •MOTOS ÀLVAREZ Sant Domènech,28 93 6740636 • RENAULT-ACERSA Ctra. Cerdanyola, 55 935892649 •T.M.G. Tallers Borrell 6 Tel i Fax 93 674 34 75 •T.M.G. Exposició i vendes

Alfons Sala 36 9 3 6 7 5 5 6 5 3

• RANGO10 Pous, 13 - local 1 93 675 57 55 •VALLÈS NET Sant Ramon, 4 93 674 89 18

OBJ. REGAL FESTA

• FIOTTO Sant Jordi, 32 93 589 06 05 • LA FESTA Santiago Rusinol, 8 93 675 33 04 • IONA Major. 18 93675 59 21

• MAVI Objectes de regal i bijuteria Alfons Sala, 12 Botiga 3

93 675 04 54

OBRES CONSTRUCCIONS • CONSTRUALPA Sta. Maria, 9- 1r 1a 93 589 0151 • D4 CONSTRUC­CIONS Valldoreix. 10 93674 65 98 •MARCOVE Sant Esteve. 29 W 6 7 4 05 07 •PROMUSA Av. Torreblanca. 2-8 SO 589 1732 •SERRALLERIA TE­RRA I COMAS C.B. Mozart.9. Barcelona 93 218 19 96

ÒPTIQUES

• SALVAT Santiago Rusinyol, 46

93675 12 99

PARAMENT DELALUR • GENEVTEVE LETHU Villa, 6

93 674 03 16

PERRUQUERIES

•ANA Cami de la Creu 14 Baixos. H. convenidas 93 589 35 89 • CARNÉI BOSCH Francesc Moragas, 29 93 589 60 88 • FORMAS Bies Rogent, 18 A 93 675 40 06 • LOURDES Monestir 33, entresol 4 93 674 40 26 •NUEVA1MAGEN ANA Y ENCARNA Depilaciones, limpieza, aromaterapa St. Llorenç, 7 93 67462 88 • SPLASH INVESTIMENT Martorell, 20 93 589 4 7 1 1 •TABOADA Rbla. Can Mora, 10 93 589 5 7 8 5

PESCA SALADA

I LLEGUM • SALUMS

Sant Antoni, 50 93 674 5752

PERSIANES • COPERSE Avg. Francesc Macià, 81 (Coll Fava) 93 589 8 1 2 9 908 99 6 3 8 1

• FERRON Jardins i Piscines Rius i Taulet, 20 93 674 68 47 • PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10

93 5892529

POLLERIES • POLLERIA SANT CUGAT Mercat Torreblanca, pda.1-5

93 675 1389

INSTAL·LACIONS •INSTALACIONESA. ZAMORA, S.L. Mossèn Cintor Verda­guer, 18. 9 3 5 M 2 6 3 8 •MAHTSERV.SA Av. Catalunya, 18 93674 60 58

REPARTIDORS • MAILING VALLÈS, S.L. Sant Domènec, 10 - baixos 93 589 23 71

ROBA INFANTIL

•CUCARRO Santiago Rusinol, 30 93674 55 80 •NENS Endevallada12

93 589 64 16

ROBA PER ALA LLAR I

•FALGUERA vaià, i 93 675 24 01

•PEKVBEN Valdoreix, 45-47 93674 5 3 3 5 93 674 5104

• REPARACIÓ DEL CALCAT SABATA Francesc Moragas,6 93 67532 74 •REPARACIONS DE CALÇAT i COPIES DE CLAUS Sol, 16 93674 9097 __ •TATERS Sant Antoni, 62

93 675 5506

SEGURETAT

• AUX-VYD Alfons Sala, 50 935891799

, TALLERS MECÀNICS

• TALLER ELECTROSOL Sol, 19 93 674 3688 •TALLER MECÀNIC P. CANALS Sant Llorenç, 27 93 674 63 62 •TALLERS TORNER Plana de l'Hospital, 35 93 674 69 50 • TALLERESMENA Passeig Torreblanca, 13 93 674 53 01

TELEFONIA

• AIR TELECOM

Telefonia i

comunicacions

Carretera de

Cerdanyola, 49 93 5898702

TINTORERIES • TINTORERIA SANT CUGAT

Sant Antoni, 1 93 6741182

• TINTORERIA SANT CUGAT

SartJagoP4Jsrïol,35 93 6741183 • TINTORERIA SANT CUGAT Rbla Rtoatallada, 34 93 6752228

•TINTORERIA SANT CUGAT Alfons Sala,2 93 6744167

TRANSPORTS

•ASSOCIACIÓ

RADIO TAXI 93 589 44 22 93 675 51 51

VETERINARIS • DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS. S.L. Urgències 24 h. Sabadell, 23. Obert nit i festius 9367469 45 Tel. urgències 90889 8136 93 674 69 45

• LA FAUNA Rbla. del Celler, 35-37 93 674 1305

• MASKOTA Villa, 5 93 675 0152

• VETERINOS Rius i Taulet.31 93 589 71 41

• EGA MOBLES

• TEIXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30

93 5894495

PASTISSERIES

SABATERIES

•REPARACIONS DE CALÇAT I CÒPIES DE CLAUS 93 674 00 14

• USSIA TOURS Plana Hospital, 10 93 589 6150 Fax 93 589 59 65

XARCUTERIES • CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas, 26 93 674 08 81

H S I CANTONS

lill O B

Classificats

A R E S A R E I M A S A I M K S A

• PISO NUEVO Zona monasteno Sup 80m2. 2 hab. dobles, bano completo, gran sal-com.. tot. exterior, calefacción, gas, sumimstros contratados. Alq: 75.000 ptas. Pàrking opcional. 935894566

• PISO NUEVO CON GRAN TERRAZA Zona monasterio. Sup. 80 m2 + 40 m2>trza„ 2 hab. dobles, baho completo, gran sal-com., tot. exterior, calefacción gas, sumimstros contratados. Alq: 80.000 ptas. Pàrking opcional. 93 589 45 66

• RBLA CELLER Piso 70m2,3 hab..*bano.A/E, tza., cocina nueva, pàrking opcional, 3° con ascensor. Precio: 14.800.000 ptas. 93 589 73 74 -93 589 81 61

• ESTACIÓN Piso85m2. 3 hab.,+2 banos. pàrking opcional, salón a dos ambientes, parket, calefacción. Precio: 15.800.000 ptas. 93589 73 74 -935898161

• RBLA, CELLER Piso 105m2, 4 hab.+2 baflos, A/E, parket, sol T/D, calefacción, 5° real con ascensor. Precio: 18.000.000 ptas. 93589 73 74-935898161

• ESTACIÓN Piso 100m2. 3 hab.,+bafto, •aseo, tza., cocinaoffice, lavadero. soleado. nuevo a estrenar. Precio: 20.000.000 ptas. 93 589 73 74 -93 589 8161

• ESTACIÓN 2/3 hab.,+bario, pisos totalmente reformado, cocina con electrodomésticos, A/A, pk. op.. Precio: 21.000.000 ptas. 93589 73 74-935898161

• PISOS A ESTRENAR. Carrer Orient. 4 hab.. 2 banos, arm y focos emp., pl.bajas con lardin. 93 m2, pi. pk., calefac gas. Alq: Desde 95.000 ptas. 935894566

• DUPLEX NUEVO Zona centro. Sup. 75 m2., 2 hab. dobles, 2 banos, amplio sal-com., cocina con encimera vitroceramica, armanos y focos empotrados, calef. elèctrica, trastero, suministros contratados. Alq: 90.000 ptas. 93 589 45 66

P I S O S • RBLA. RIBATALLADA Piso 110m2, 4hab.,+barto,-i-aseo, A/E, muchas vistas. muy soleado, tza. calefacción. Precio: 23.300.000 ptas. 83589 73 74 - 93 589 81 61

• P. CENTRAL Atico 70m2. tza., 26m2, 2 hab.,+baflo,+aseo, 3PK's, TR., Z. Comunitaria-Piscina, sol T/D, vistas. Precio: 27.000.000 ptas. 93 589 73 74-93 589 8<6J • C. GANXET Bajos 112m2, 40m2, 2 jardín priv.,3 hab.,2 baftos, sol T/D, T/E.Z. Comunitària y piscina. Precio: 29.000.000 ptas. 93 589 73 74 -93 589 8161

• P. CENTRAL Bajos 120m2. 40m2, 2 jardin priv.,3 hab.+2 banos, sol T/D, A/E, nuevo a estrenar calefacción. Precio: 32.800.000 ptas. 93589 73 74-935898161

• PLA DEL VINYET Àtico-Duplex 180m2., tzas , 6 hab.+2 baftos+aseo. A/E.Z. Comunitària y Piscina, Calefacción. Precio: 40.000.000 ptas. 93589 73 74 - 93 589 8161

F I I M C A S S A N T C U G A •PISOS EN ALOUILER EN VARIAS ZONAS

• Calle Doctor Murillo. Junto estación. Piso 3 hab. Precio: 57.000 ptas mes. 93 674 08 97

• Atonso Sala. Junto estación. Piso amueblado, 4 hab.. en perfecto estado, calefacción. Precio: 72.000 ptas mes. Comunidad incluida. 93 674 08 97

• Otro. 120 m2 4 hab.. sin mueoles. Precio: 80.000 ptas rues.

93 674 08 97 ._

• Calle Rosellón. Junto estación.

Piso 3 hab., de 75 m2. bano reformado, etc. Precio: 115 mill.

93 674 08 97

F I N Q U E S G I R O N E L I- A • TORRE JUNTO ESTACIÓN MRASOL 5 dormitorios, amplio comedor-salón, cocina-office, 2 banos completos, terraza, estudio, jardín 400m2. TOOO REFORMADO MUCHA LUZ Y SOL. 37.000.000 Ptas. 93 674 72 54

• ZONA GOLF 4 dormrtonos, comedor-salón con parquet, cocina-office, lavadero, 2 baflos completos, amplia terraza. Zona comunitana con piscina. 29.000.000 Ptas. 93674 7254

• ZONA RESIDENCIAL 3 dormitorios, comedor-salón 30 m2, cocina, lavadero, 2 bartos completos, armarios empotrados, terraza, calefacción. Zona comunitària con pKckw. MUCHO SOL. EXCELENTES VISTAS. 21.000.000 Ptas. 93 674 72 54

• A ESTRENAR, ZONA RESIDENCIAL 2 amplios dormitorios con armarios, comedor-salón, cocina­office, 2 banos completos, calefacción. terraza. Pàrking. Zona comunitària con piscina. ACABADOS1 CAUDAD 23.200.000 Ptas. 93674 7254

• COLL FAVA. NUEVO 3 dormitorios, comedor-salón, cocina-office, lavadero. 2 bahos. pàrking doble. TODO EXTERIOR. ZONA COMUNITÀRIA CON PISCINA. 24.000.000 Ptas. 93 674 72 5* • C. VALLÈS. CERCA NUEVO MERCADO 4 dormitorios. comedor-salón, ncodna. bano completo, calefacción, balcón. BUEN ESTADO. 14.900.000 Ptas. 93 674 72 54

• C. VALLÈS. ATICO 4 dormitorios, amplio comedor-salón, cocina-office, 2 banos completos, terraza 40 m2. SOL TODO EL DIA. 21.000.000 Ras. 93 674 72 54

• PARC CENTRAL A ESTRENAR BAJOS CON JARDIN PARTICULAR DE 40 M2 3 dormitorios, comedor-salón 40 m2, cocina-office, lavadero. 2 banos completos, calefacción, pàrking. TODO EXTERIOR. 32.600.000 Ras. 93674 7254

• TORREBLANCA Apartamento de 1 dormitorio con armario empotrado, amplio comedor-salón con cocina lateral, cuarto de bano completo, pàrking y trastero. 11.000.000 Ptas. 93 674 72 54

• PEATONAL 3 dormitorios, comedor-salón, cocina, lavadero con patio, 2 baftos completos. balcón. TODO REFORMADO. PARQUET TODO EL PISO. 16.300.000 Ras. 93674 72 54 ^

EN ALOUILER:

• Apartamentos, pisos, torres, locales, con o sin muebles. A partir de 45.000 ptas. Ras. 93674 7254

• PROXIMO ESTACIÓN Reformado, 110 m2. salón-comedor, cocina, 4 h.. 1 b., 1 í con ducha, calefac. todo ext.. 1 p. pàrking. Precio: 22,5 Mill. 93 589 26 43. £-634

• JUNTO ESTACIÓN Precioso. almente reformado, comedor. cocina equipada con todos los electr.. 2 h (antes 3) 1b.. calef.. parquet, a. acond., ocupación inmediata Precio: 21 Mill. 935892643. E-618

• ZONA MONASTERIO OCASION, sup. 74 m2, comedor, 3h., 1b., ascensor, gas natural, Precio 9,9 Mill. 935892643. E-681

• RBLA. RIBATALLADA REFORMADO, sup. 105 m2, salón-comedor, cocina offlce, 4h., 1b., 1 a. con ducha, calefac, preciosas vistas, Precio 23 Mill. 93 589 26 43. E-614

• ZONA TRANOUILA Sup. 110 m2+15 m2 de terraza, salón-comedor 35 m2, cocina, 3 H. Dob., 2 b., calefac, 2 p.p., piscina comunit., 3 anos, todo exterior. Precio: 30,5 Mill. 93 675 33 55. £-378

• APARTAMENTO 2 H., comedor, cocina, 1 B., parquet calefac., ant. 2 aftos, Precio: 15.550.000 Mill 93 675 33 55. £-589

• VALLDOREIX TORRE DE DISENO, solar 500 m2, const. 145 m2, salón 42 m2, cocina, 4 h., 1 b., 1 a. con ducha, calecfac, piscina, barbacoa, etc, ant. 1 ario, Precio 43,5 Mill. 93 589 26 43. £-664

• P° ST. MAGÍ 81 m2, comedor, cocina, 3 h (1 Suittel, 2 b, ascensor, calefac, soleado, Precio: 14,3 Mill. 93 675 33 55. E-519

• RBLA. RIBATALLADA 95 m2, salón con chimenea. cocina, 4 h. con arm. emp.. 1 b., 1 aseo, calefac, ascensor, todo exterior, perfecto estado. Precio; 21 Mill. 93 589 26 43. £-594

• RBLA. DEL CELLER 97 m2, reformado, comedor, cocina, 4 h. (dobles). 1b., A., vistas al Tibidabo, soleado, parquing incluido, Precio: 19 Mill. 93 675 33 55. £-644

• SANT CUGAT-MIRA-SOL Cerca Estación, solar 520 m2, sup. Torre de 155 m2 en dos plantas, salón con chimenea, cocina, 5 h.con armarios empotrados, 3 b, calef., piscina, barbacoa, etc. perfecto estado. Precio: 45 Mill. 93 675 33 55. E-526

•ADOSADA El Colomer, sup., 230 m2, garaje 2 c, zona de lavado, salón con chim., cocina office, 4 h., 2 b., 1 a., zona comunit. con piscina, Precio: 51,5 MM. 93 675 33 55. £-598

• ZONA ESTACIÓN Torre de 250 m2, garaje 3 c . Amplia zona de lavado y prancha, salón-comedor con chimenea, cocina-office, 4 h., estudio con terraza, 2 b., 1 a, estudio, parquet, calefac, perfectlsimo estado. Precio: 55,5 Mill. 93 675 33 55. £-564

• SOLAR EN MIRASOL Sup. 608 m2, fachada 23 mts , calle asfaltada, luz, agua. gas y tetf. a pie de parcela, Precio: 24,5 Mill. 93 675 33 55. £-682

Ò R G A N • COLL FAVA Sup. 92 m2, 2 dor., 1 dor ind, com-sal, coc-off, 2 b completos, calefac gas, ase 1 pi pk, parket, viodeoportero, z. comun con pisc, pràct nvo. a estrenar. Precio: 22,5 mill. 936743208

• NUEVO A ESTRENAR . Dúplex de 121 m2, zona residencial Coll Fava, con piscina y jardin com., 4 h., 2 b., terraza-solarium, garaje 2 c , y tratero. Precio: 27 Mill. 93 674 32 08

• ZONA CENTRO . Piso nNuevo a estrenar, 93 m2, solo 6 vecinos, 3 h, 2 b, ca­lef. suelo radiante, cocina-office equip., terraza 10 m2, todo exterior, garaje 2 c . Precio: 27 Mill. 93 674 32 08

• MERCADO NUEVO . Piso totalmente ref., 80 m2, 4 h, 1 b. compl., salón-comedor de 16 m2, cocina equipada, soleado, terrado comunitario. Precio: 16.850.000 pts. 93 674 32 08

• PSEO. TORREBLANCA . Piso nuevo a estrenar, 70 m2, 2 h, 1 b, orientación Sur, sa­lón-comedor de 21 m2, cocina-office con vitroceramica, lava-dero, terraza y trastero. Precio: 17,5 Mill. 93 674 32 06

• APARTAMENTO Pseo. Torreblanca, 65 m2,1 dorm. doble ext. con arm. emp., bato compl., saJón-comedor 27 m2, cocina equipada, parquing y trastero. Precio: 11 Mill. 93 674 32 OS

•LA POLLANCREDA Cerca Plaza del Coll, piso ref., 85 m2, carp. alumunio, 3 dorm. dobles, 1 b., cocina equipada, ase, patio de 50 m2. Precio: 14.750.000 ptas. 93 674 32 08

•ZONA CENTRO Piso 113 m2, 4 h.(2 dobles, 2 ind.), 2 b., salón comedor 20 m2, cocina equip., terraza de 10 m2, tranquilo. Parquing. Precio: 18.S Mill. 93 674 32 08

• COLL FAVA Piso nuevo a estrenar tipo dúplex, 121 m2, 4 h., 2 b., cocina-office equip., terraza con porche, parquing, trastero. piscina y jardin com. Muy buena orientación. Precio: 28 MJII. 93 674 32 08

•MERCAT PERE SANT Piso 60 m2, con terraza panoràmica de 25 m2, 2 d., 1 b., cocina equip., sol de tardes, no ase, parquet. Precio: 12,9 Mill. 93 674 32 08

O F E R T E S I D E M A N D E S •MASAJE 93589 4341

• CLASSES D'ANGLÈS, FRANCÈS i LLATÍ aoaaamn

• VENC NISSAN ALMERA Diesel 2.0, 23.000 Km. Aire condidonat,tancament centralitzat. 908998091

• PARTICULAR - BAIXOS 3 habitacions + traster + patí. 15 m. 91943 7335

• MONTSENY, 18 Llogo local de 50 m2 MOLTA LLUM, lloc tranquil, fàcil apar­cament, ideal per a estudi. Preu: 60.000 ptes. mensuals Offç/na 93 674 72 08

• CLASSES D'ANGLÈS, FRANCÈS i LLATÍ 909340482

•ROSES Lloguer apartament nou 1" Unia de mar, 35.000 Res. P/Setmana. 939 7758 9»

•AMPURIA BRAVA Lloguer casa canal nova, 3 habitacions, 85.000 Res. P/Setmana. 939 775896

• AMPURIA BRAVA 1* línia mar, lloguer Apt. nou, 3 habitacions, 10 000 Res. P/Setmana. 939 775898-972464257

• OPORTUNITAT SANT FELIU DE GUÍXOLS Cèntric, 2 hab., reformat, planta baixa. 6,5 milions (negociables) 93 67524 56

RECEPTA ESPECIAL. FESTA MAJOR DE LA FLORESTA '98 POLLASTRE AL XAMPANY

Ingredients:

M. Àngels Quadras amb la col·laboració de Sacramento Corbacho.

- 4 quarts de pollastre - 2 kg de cebetes petites. - 2 pomes "Golden" - 1 paquet de prunes

Fregim el pollastre en una paella, després ho posem en una cassola de fang. Fregim les cebetes, les prunes i les pomes tallades en quatre trossos. Quan estigui tot fregit ho posem en una cassola, juntament amb dues culleradetes d'oli de fregir. A foc fort, tirem el xampany, de manera que ho cobreixi tot. Després baixem el foc i ho deixem coure durant uns 20 minuts.

COMENTARI: És millor cuinar-ho d'un dia per l'altre. La mateixa recepta es pot fer amb ànec.

EIS4C4NTONS

Divendres, 17 de juliol 1998 33

En f i t a f s

L'assemblea fa balanç del bon moment esportiu del club

El dèficit que arrossega rentitat és de tres milions de pessetes La Unió Esportiva Sant Cugat ha consta­tat després de la celebració de l'última assemblea que, esportivament parlant, aquesta ha estat la millor temporada del club. Amb l'ascens dels equips mascu-

ÀI.KX LÓl'KZ - Sant Cugat -

lins d'handbol i de tennis taula i el fe­mení de bàsquet, l'entHat santcugaten-ca ha culminat una excel·lent temporada. Quant a l'aspecte econòmic, el presi­dent Enric Tomàs va fer públic quin és

l'estat actual del dèficit, que és de 2.949.0O0 pessetes. "D'un dèficit molt important hem eixugat pràcticament tots els deutes que tenim a curt i a mig ter­mini", ha explicat Tomàs.

L'excel· lent balanç esportiu de la temporada i la reducció del dèficit que arrossega l 'en­titat des de fa alguns anys van ser els dos assumptes centrals de l 'última assemblea ordinà­ria celebrada per la Unió Ks-portiva Sant Cugat. L'aspecte més negatiu va ser. sens dub­te, la poca assistència de so­cis . A m b poc m e n y s d ' u n a hora, la j u n t a d i rec t iva del c lub encapçalada pel seu pre­sident, Enric Tomàs, va fer ba­lanç de la present campanya. Aquesta ha estat el segon any que Tomàs i el seu cos direc­tiu treballa per a l 'entitat sant-c u g a t e n c a . E n r i c T o m à s va anunciar que el dèficit que ac­tualment té la UE Sant Cugat és de 2.949.000 pessetes , uns d ine r s que es d e u e n única­ment a col·laboradors de l 'en­titat. L'any 1995, però, el dè­ficit era de més de vuit milions d e p e s s e t e s . És pe r a q u e s t motiu que el màxim respon­sable del c lub ha afirmat que "si c o n t i n u e m e n a q u e s t a bona línia, anem pel camí cor­recte . D ' u n dèficit molt im­portant hem eixugat pràctica­m e n t t o t s els - d e u t e s q u e tenim a curt i a mig termini" . L'assemblea també va aprovar el pressupost de la temporada vinent, d ' l 1.399.000 pessetes. La secció que generarà més d e s p e s e s és la d ' h a n d b o l a causa de l 'ascens d e l ' equ ip sènior a pr imera divisió na­cional. Concre tament , la xifra puja a 5.760.000 pessetes . Els arbitratges i els desplaçaments encareixen el pressupost d'a­questa secció. Dins la partida pressupostària, la junta direc­tiva ha dest inat 750.000 pes­setes per a la nova seu social, q u e enca ra no t é u b i c a c i ó . " H e m de teni r un lloc es ta­b le" . Aquesta ha estat l'afir­mac ió r o t u n d a q u e ha p ro -

Mrígmz, pint M r<aaji fkmtbtl * ta BE Sart dart, Mura in Ms trtfeu» a l'akiMe Jni %n«teh. Ftn: XMHUMMSA

nunciat Tomàs. E n l 'àmbit esport iu, Tomàs

va començar explicant que en n o m é s dos anys e l s q u a t r e equips sèniors de l 'entitat han assolit l 'ascens de categoria: els equips mascul ins de bàs­q u e t , d ' h a n d b o l i de t enn i s taula i el femení de bàsquet . El president del c lub santcu-gatenc ha explicat que "aques­ta ha estat la millor temporada esportiva de la U E Sant Cu­gat. E n aquests dos anys que p o r t e m a la j u n t a d i r ec t i va hem assolit èxits molt impor­tants , i més concre tament en aques t darrer", però Tomàs ja pensa en el futur: " H e m de c o n t i n u a r t r eba l l an t a m b la base sense descuidar la forma­ció dels nostres entrenadors" .

L 'alcalde r e p el c lub

L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va presidir d iven­dres una recepció institucional als tres equips de la U E Sant Cugat que enguany han assolit l 'ascens de categoria: el sènior

Bpmi*lMI·liKSaMCi«itil'assemi^irtinirta.Ftto:WEaHIUN

masculí d 'handbol i de tennis taula i el femení de bàsquet . Aquests conjunts van oferir els trofeus a la c iutat i t ambé el premi que els va atorgar la Fe­deració Catalana d'Handbol en reconeixement a la promoció de l 'handbol. Aymerich va res­saltar que "aques t és un pas molt important per l 'esport de

Sant Cugat" i també va afegir que "la L>E Sant Cugat passe­ja el nom del nostre municipi per arreu de Catalunya". L'al­calde també va pronunciar-se a favor de la base: "El més im­portant de tot és que aquesta enti tat està fent un gran tre­ball pel que fa a la base, de for­mació de nous jugadors".

Futbol

El Sant Cugat Esport escull president aquesta nit

À.L. - Sant Cugat -

El Sant Cugat Esport celebra aquesta nit a la Casa de Cultura una assemblea extraordinària amb l'objectiu de convocar eleccions a la presidència. Si a darrera hora no es presenta cap altre candidat, els socis hauran d'escollir entre l'expresident del club, Francesc Ruiz, o bé José Ramon Alacid, secretari de l'actual junta gestora. En principi, aquest és l'únic punt previst en l'assemblea, tot i que fonts de la junta gestora no han descartat que es tractin altres punts d'interès pel soci.

Membres de la junta gestora van entrevistar-se divendres passat amb Xavier Figueres, regidor d'Esports de l 'Ajuntament de Sant Cugat, per tractar diversos afers. La gestora va presentar a Figueres el pressupost amb vista a la temporada vinent, que seria d'l 1.400.000 pessetes.

La Federació Catalana de Fut­bol ha fet públic aquesta setma­na el calendari de la Primera ca­talana de la temporada que ve. El San t C u g a t E s p o r t co­mençarà la lliga al camp muni­cipal d'Esports davant el Giro­na i acabarà el 23 de maig a casa a m b e l Cornellà.

El Sant Cugat Esport, la PB Sant Cugat i el Júnior van ser premiats divendes passat en la IX "Nit del Futbol Català".

T e n n I s

El Set Ball acull 12 hores de tennis

-SantCagat-

Les instal·lacions del Set Ball acullen demà a les nou de la nit la II edició de les 12 hores de tennis. El torneig també comptarà amb altres activitats complementàries, com partits de futbol i partides de dòmino i parxís. El tradicional lliurament de trofeus tindrà lloc diumenge a les nou del matí. En la passada edició, el conjunt gua­nyador va ser el capitanejat per Juan Màrquez. /À.L.

34 Esports &S/C4IYTONS Divendres, 17de juliolde 1998

T e n n i s

Àlex Corretja venç Boris Becker i s'adjudica l'ATP de Gstaad

El santcugatenc, amb la selecció estatal, afronta la Copa Davis Àlex Corretja ha tornat a demostrar que és un dels ju­gadors més consagrats al circuit ATP després d'impo­sar-se a l'ATP Tour de Gstaad a l'alemany Boris Bec­ker. Aix í , Corre t ja assoleix el seu sisò t í tol com a professional abans d'enfrontar-se com a jugador del combinat estatal a Suïssa en quarts de final de la Copa Davis que es juga des d'avui a La Corunya.

Al.KX LÓI'KZ - Gstaad / Sant Cugat -

Kl t e n n i s t a s a n t c u g a t e n c A l c x C o r r e t j a ha s u m a t a ( j s taad (Suïssa) , el sisè títol en la seva carrera espor t iva com a profess ional . Corre t ja va imposar-se a l ' A T P Tour de Gs taad d e s p r é s de der ro­tar l ' a l emany Boris Becke r a la final per 7-6 (5), 7-5 i 6-3 en 2 hores i 24 minuts de joc. Kl s a n t c u g a t e n c , q u e era el cap de sèr ie n ú m e r o 3 d 'a­ques t to rne ig sobre terra ba­t u d a , va e l i m i n a r a n t e r i o r ­m e n t l ' a l e m a n y O l i v e r f í ross , el t xec Slava D o s e -del , el l le idatà Alber t Cos ta i el be lga F i l i p D e w u l f e n semif inals .

E n els set anys d 'Alex Cor­retja com a t enn i s t a profes­

sional al circuit mascul í , ha aconsegui t aixecar sis t í tols: Buenos Aires el 1994, Es to -ril, Roma i S tu t tgar t el 1997, i a e j u e s t a t e m p o r a d a ha v e n ç u t a D u b a i - c i m e n t - i Cs taad - t e r r a ba tuda . D 'a l ­tra banda , el t enn i s t a , de 23 anys, t ambé ha estat finalista en altres tornejos com M o n ­tecarlo i M u n i c h l 'any passat i H a m b u r g i Roland Car ros aques ta mate ixa t e m p o r a d a . E n el t r a n s c u r s d ' a q u e s t a Àlex Corretja ha guanyat dos tornejos , a b a n d a de procla­mar-se c a m p i ó es ta ta l . Grà­cies a aq u es t ú l t im resul ta t , el tennis ta san tcuga tenc pas­sa a ocupar la s e t ena posició al r à n q u i n g m u n d i a l d e l 'ATP. Ara fa tot jus t un any, Corretja va arribar a ser quar t d ' a q u e s t a llista.

A B I Canttja, di Z3 anys, ha |«My*t sis títols M set anys com i jagaal·l proftssi·aai. Fats: XJ.

La Copa Davis , a e scena

Àlex Corretja és un dels con­vocats a la selecció estatal per encarar des d 'avui i fins diu­menge al C lub de Tennis La Corunya els quarts de final de la Copa Davis. Després de su­perar el Brasil, en aquesta se­

gona ronda, Suïssa serà l 'ad­versari. El capità estatal Ma-nolo Santana confia novament en Corret ja , q u e j u n t a m e n t amb el mallorquí Carles Moya haurà de jugar els individuals. La parella de dobles la confi­guren Jul iàn Alonso i Javier Sànchez Vicario.

H a n d b o l

Els veterans, al Torneig del Sant Esteve

A.L. - Sant Cugat -

L'equip de veterans de la sec­ció d 'handbol de la l 'n ió Es­portiva Sant Cugat participa des de dimarts fins dissabte en la XVIII edició del Torneig Inter­nacional d 'handbol, que orga­nitza el Sant Esteve Sesrovires. Dimarts tindrà lloc la presenta­ció de tots els conjunts partici­pants, mentre que dimecres co­mençarà la competició esportiva. Dissabte a la tarda es jugaran les finals. Aquest campionat cons­ta de vuit categories. La I E Sant Cugat, en categoria sènior, haurà d ' e n f r o n t a r - s e a m b ca torze equips més: cinc catalans, qua­tre de l'estat, un de Dinamarca, un de Taiwan, un d'Eslovènia, un de Iugoslàvia i un de Portu­gal. El conjunt de veterans ja ha participat diverses ocasions en aquest campionat, que compta amb la participació d'un munt d'equips. D'aquesta manera, la secció d'handbol de l'entitat po­sarà punt i final a la present tem­porada esportiva.

E s q u a i x

L'Esquaix presentarà set equips a la Lliga catalana

la temporada vinent AL.

L'Esquaix Sant Cugat ja ha co­mençat a preparar la temporada vinent, en què dos dels seus sis equips han assolit enguany l'as­cens de categoria, concretament el de segona i tercera categoria. La campanya anterior el conjunt de tercera va pujar a segona. Santi Al-tarriba, director tècnic del club santcugatenc, ja ha començat a tre­ballar en la planificació de la tem­porada 98/99. De moment, l'Es-quaix inscriurà un nou equip a la tercera categoria de la Lliga Cata­lana. D'aquesta manera, seran un total de set els conjunts que inte­graran els equips de competició de l'Esquaix: dos equips a prime­ra, la màxima categoria, dos a se­gona, dos a tercera i es mantindrà l'equip de veterans i el de fèmi-nes. Altarriba ha afirmat que l'ob-jectiu amb vista a la propera tem­porada és que "tots els equips es mantinguin en les seves respecti­ves categories, sobretot els dos que ara tenim a primera. És important ressaltar que mai havíem tingut dos equips a primera". Per al mà­xim responsable tècnic de l'Es­

quaix Sant Cugat també és pri­mordial que "els nens i nenes de l'Escola pugin als equips". Tots els jugadors dels diversos equips de l'Esquaix són santeugatencs. Els jugadors de la segona catego­ria que han assolit l'ascens són: Joan Casas, Paco Rueda, Dani Guerrero i Raül Artigas. Els de ter­cera que han pujat a segona són: Carles Juncosa, Joan Serra, Xavier Vila i Jonathan Garcia.

Ek Annandale triomfen

Els germans Annandale, Àlex i Philip, van participar al llarg del cap de setmana a Amsterdam en l'última provà del circuit euro­peu. Àlex Annandale, que partia com a cap de sèrie número setze del torneig, ha acabat en l'onze­na posició final, mentre que el seu germà Philip, cap de sèrie nú­mero quinze, ha estat catorzè. Àlex Annandale va ser eliminat per l'anglès Tom Young, que el va vèncer per un ajustat 3 sets a 2. Philip va caure amb el també anglès Tom Harris per 3 sets a 2. Tots dos jugadors van prendre part en la categoria sub-14, en un quadre de 60 inscrits. Jaaa Sana, Cartes Jancasa, Xavi VMa i JtMtkaa Sartia séa ets • M I M p u j a t Fats:E4C

ELS4G\IVrCM>B Divendres, 17 de juliol de 1998 Esports 35

K à r i i n g

Cinc pilots locals participen en el Fórmula Catalunya de Karts

El santcugatenc Oliver Campos és segon a la general de cadets O l i v e r i D a n i e l C a m p o s e n c a t e g o r i a c a d e t , J o r d i M o n s e r r a t e n jún ior , i X a v i e r I l la i S a n d r a Bel e n 1 2 5 c .c . són els c inc pi lots santcugatencs que p a r t i c i p e n e n la V I I e d i c i ó d e l Carn-

Àl.KX LÓI'KZ - Sant Cugat -

El Fórmula Catalunya de Karts és un campionat que es disputa al circuit Kartòdrom Catalunya de Lliçà de Vall. Cinc pilots sant­cugatencs distribuïts en diver­ses categories prenen part en aquesta setena edició, que cons­ta d'un total de vuit proves re­partides entre març i novembre. Així, en categoria cadet hi pre­nen part els germans Campos, Oliver i Daniel, en júnior Jordi Monserrat, i en 125 c.c. Xavier Illa i Sandra Bel. Dissabte passat a la nit va celebrar-se la cinque­na d'aquestes curses -l'única nocturna- amb la participació de tots els pilots santcugatencs ex­cepte Jordi Monserrat. Oliver Campos, en categoria cadet, va ser el santcugatenc que va acon­seguir classificar-se en millor po­sició. Campos, de 10 anys, va quedar primer de tretze pilots en la seva primera victòria al Fór­mula Catalunya, en el seu pri­mer any com a pilot. Oliver Cam­pos va imposar-se en les dues mànegues. Per a ell l'objectiu és clar: "Seria tot un èxit acabar el campionat entre els cinc pri­mers". En aquesta mateixa ca­tegoria cadet, el germà d'Oliver,

p i o n a t F ó r m u l a C a t a l u n y a d e K a r t s . A q u e s t c a m p i o n a t c o n s t a d e v u i t p roves i es d isputa al K a r t ò d r o m Ca­t a l u n y a d e L l içà d e V a l l . En la c in­q u e n a , c e l e b r a d a d i s s a b t e p a s s a t ,

O l i ve r C a m p o s , a m b n o m é s 1 0 anys , va s u m a r la seva p r i m e r a v i c t ò r i a e n una cursa d ' a q u e s t a e s p e c i a l i t a t . La propera cursa d 'aquest Fórmula serà e l 4 d ' o c t u b r e .

Sandr* M, DMM CMUNS, llvtr CanpM i Xavier Mi participen M el Férmub Catalwya fc Kato. Foto: X/WIB UUMttl

Daniel, va finalitzar en sisè lloc i ara és dotzè a la general. Aquest pilot, de 8 anys, també debuta en aquesta disciplina. Els germans Campos han pres part recentment al Campionat d'Espanya aconse­guint bons resultats, tot i ser el primer any. La segona i última prova de què consta aquest esta­tal tindrà lloc a principis de se­tembre, una cursa on també par­ticiparà la santeugatenca Sandra Bel. Quant a la categoria de 125 c.c, els dos representants locals

són Xavier Illa i Sandra Bel. En la cursa de dissabte. Illa va ser sisè de quinze pilots, mentre que Bel, de 22 anys, va acabar en vui­tena posició. Xavier Illa, de 17 anys, ha declarat que "en aques­ta darrera cursa m'he adonat que puc col·locar-me en les primeres posicions". És per això que el pi­lot santcugatenc reconeix que a partir d'ara l'objectiu que es fixa és el de "quedar entre els cinc primers en les tres curses que resten", per continuar remuntant

posicions a la classificació gene­ral. En aquesta taula classifi-catòria, Illa ocupa l'onzena posi­ció i Bel la setzena. Jordi Monserrat, pilot que no va pren­dre part en aquesta cursa, és cin­què a la general de la categoria júnior. La propera cursa d'aquest Fórmula serà el 4 d'octubre al Kartòdrom Catalunya, però en sentit invers. Abans, però, se ce­lebrarà la segona cursa de les 4 hores de resistència. Serà el 12 de setembre.

Tennis taula

Bosch i Anton destaquen a Vilafranca

- Vilafranca / Sant Cugat -

Enric Bosch i Josep Anton van ser els representants de la secció de tennis taula de la UE Sant Cu­gat presents al X Campionat de Vilafranca del Penedès. El qua­dre estava format per 48 partici­pants. Enric Bosch va caure eli­minat en quarts de final davant Rafael Monzó, qui més tard es proclamaria campió del torneig. Bosch, però, va superar anterior­ment Marcos Almagro, tercer clas­sificat fa dos caps de setmana al Memorial Enric Minguillon, a Sant Andreu, on també hi va ha­ver representació santeugatenca. La nova incorporació del sènior, Josep Anton, va perdre a vuitens també amb Monzó. Aquest cap de setmana, Bosch i Anton parti­ciparan en les 24 Hores de ten­nis taula de Vilassar de Mar. /A.L.

Festa Major

XI Cursa popular a la Floresta

- La Horesta -

La XI edició de la Cursa Popular de la Floresta, emmarcada dins el programa de la seva Festa Major, se celebra aquest diumenge a par­tir de dos quarts de deu del matí. El recorregut d'aquesta cursa, que compta amb un total de cinc cate­gories establertes, és de 4,5 quilò­metres. /À.L.

Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

CAMPANYA: "Per un Esport Escolar qualitatiu a l'abast de tothom" OBJECTIU: Desenvolupament d'una Escola Esportiva de 1 r. nivell

Potenciació d'aspectes bàsics de l'educació i la formació CONSIDERACIONS PER UNA ACTIVITAT FÍSICA EN EDAT ESCOLAR:

• Necessitat d'esvarcir-se i fer una activitat motriu • Ajuda a l'evolució i educació integral • Ajuda a l'equilibri psicològic i la maduresa afectiva

• Millora el rendiment escolar • Potencia el desenvolupament ossi, muscular i articular.

ORGANITZA: OMET COfficina M u n i c i p a l d e l 'Esport p e r a T o t h o m ! DINAMITZA: Fundac ió Unió Espor t iva San t C u g a t

AMB L'ESTRETA COL·LABORACIÓ DE TOTES LES ESCOLES DEL MUNICIPI PER A MÉS INFORMACIÓ I PER A PREINSCRIPCIONS CURS 1998/99:

CASA DE CULTURA (Jardins del Monestir) Tel:. 93 589 13 82 De dil luns a divendres de 17.00 a 20.00 hores

36

ELS i CANTW8

g^\ f Espectacles

Lultum Divendres, 17de juliolde 1998

Antoni Ros-Marbà i Michael Hass. Director de l'OBC i productor de PECA.

"Els compositors mai escriuen les seves obres per al temps en què viuen r>*>

JOSKI' MARIA MIRÓ

- Sant Cugat -

L'Orquestra Simfònica de Bar­celona i Nacional de Catalunya (OM '.) i el cor del Liceu han fina­litzat aquesta setmana l'enrcgis-tament del disc I.</ Dolons al l'e-atrc-Auditori. LI director Antoni Ros-Marbà i cl productor de la dis­cogràfica internacional DECA coincideixen que aquest és un pro­jecte molt important però que so­bretot es recupera i es ta justícia a una gran obra de Tomàs Bretón.

-i)uè suposa l'enregistrament de l'òpera La Dolores?

- \. ROS-MARBÀ (A. R.): És un projecte molt important perquè és gairebé una òpera desconeguda, que té uns valors indiscutibles. Es una obra d'una gran volada i de grans dificultats però que, tal com sol passar, havia quedat oblidada. L'enregistrament del disc entra dins d'una política de recuperació d'una sèrie d'obres que haurien quedat en segon terme.

-MICHAEL HASS (M.H.): Tot­hom coneix l'òpera italiana o la sarsuela, però aquesta és una obra poc coneguda. La història tampoc l'ha ajudat perquè , per exemple, a Franco li agradava molt poc la música i no la va potenciar. IJI Do­lores és una peça molt interessant, amb una música molt pintoresca. I na de les seves particularitats és que descriu molt bé l'ambient ru­ral.

-Déu n'hi do la feina que por­ta l'enregistrament. —A.R.: Es un enrenou considera­

ble. Cal treballar amb molta con­centració perquè un minut de gra-vació és un dineral, i per això és necessari el major grau de com­petència possible. Tot i les difi­cultats, la gravació ha anat molt bé perquè és una obra de gran en­vergadura que no té referents. L'ú-nica referència és la partitura i, tot

i així, hi ha errors que cal corregir.

Michael Hass i Antoni Ros-Marbà han enregistrat aquests dies La Dolores al Teatre-Auditori. FOTO: AVE BELTRAN

-Com ha estat la gravació a través del sistema de l'acústi­ca natural? -M.H.: Al Centre Cultural s'hi

treballa molt bé. L'acústica és molt bona per la música i s'hi pot gravar amb molta facilitat. Dóna moltes possibilitats i a més el tracte humà ha estat fantàstic. Hi ha persones que no es troben a altres llocs. Sempre estan a punt per donar-te un cop de mà.

—l'n dels reclams del disc és la presència de Plàcido Domingo. - M. H.: Ho és, però he de dir

que el conjunt de solistes l'inte­gren una selecció dels millors can­tants joves de l'Estat.

-Plàcido Domingo no ha pogut enregistrar al Teatre-Auditori, tal com estava previst, i gravarà a part. Ha dificultat el treball? -A.R.: Quan el cantant no hi és

dificulta la feina per una qüestió de comunicació. I això passa sobre­tot amb una persona com Plàcido Domingo, tremendament comu­nicativa, amb una presència que omple i capaç de crear una com­plicitat compartida. Afortunada­ment hem treballat moltes vega­

des junts i per mi les parts que hem enregistrat amb l'orquestra ja és com si el sentís. Tal com si el tingués al costat. —La discogràfica DECA ja va

ser fa poc a Sant Cugat per gravar el disc de tangos de l'OBC i amb el compositor Al­bert Cuinovart. -M.H.:Era un disc per evitar els

' 'Cal connectar amb el públic, però no a qualsevol preu.

El compositor tampoc s'ha de prostituir"

tòpics del tango argentí. Em va agradar descobrir una persona amb tanta fantasia com Albert Guino-vart. És un músic excel·lent amb un nivell que no es pot trobar en ciutats com I ,ondres o Nova York. L'objectiu era fer un producte que sigui comercial.

—En lot cas, ja parlem de tangos o de música clàssica en general,

fem referència a un públic mi­noritari. -M.H.: És un mercat difícil però

que creix cada dia. El públic que compra música clàssica cada cop és més jove. S'ha d'eixamplar el mercat i per això cal buscar coses populars, com el disc de tangos, per finançar-ne d'altres amb més riscos, com La Dolores.

-Sovint s'ha criticat la música clàssica d'eritista. -M.H.: Que la música clàssica si­

gui elitista no s'ha de veure com una cosa dolenta. L'art ho és. -Al tombant de segle i amb l'au­

ge de la manipulació informàti­ca, quin futur li espera a la mú­sica clàssica?

-M.H.: No sé si tinc una respos­ta. Tinc les meves esperances i les meves opinions. La música con­temporània, per exemple, conti­nua sent elitista. Els compositors mai escriuen les seves obres per al temps en què viuen. La seva gran preocupació és compondre per al futur.

-Potser la resposta està en el públic. -A.R.:Les noves generacions vo­

len trobar la comunicació amb l'au­ditori. La música és un acte in­tel·lectual i moltes vegades per això s'ha separat una mica del con­tacte amb el públic.

-S'ha perdut emotivitat. -A.R.: Pot ser que s'hagi perdut.

o simplement no s'hagi trobat. —En tot cas, |>erquè la música

clàssica arriïn a tots els |>úblics és necessari buscar fórmules més populars com els concerts es­pectaculars , les bandes sono­res,...?

-A.R.: Cal connectar amb el pú­blic, però no a qualsevol preu. El compositor tampoc s'ha de prosti­tuir. —Fa la impressió que sigui un

cercle molt crític amb tot allò que trenca la norma. El compo­sitor no ho té un pèl complicat per ser innovador? -A.M.: Sempre s'esperen i es po­

den fer innovacions en música. Queda molt per escriure, però és difícil crear nous sistemes. Cal veu­re on han arribat els compositors dels nostres temps per fer un cre­do particular i procurar ser ente­sos, admesos i al mateix temps re­coneguts.

-Un exemple potser seria José Maria Cano i la seva òpera Luna. -A.R.:Luna pretén entrar en un

terreny que no li pertany. Un cop dins d'aquest terreny presenta un treball de molt poca qualitat. Vaig escoltar-ne deu minuts i ja en vaig tenir prou.

-M.H.:Cano, a qui conec perso­nalment, és polèmic i crític amb Ystablishment, que és molt conser­vador i a qui agrada mostrar-se així al món exterior. \Luna, el sistema establert prohibeix la mateixa cul­tura i allò que surt de la norma es considera vergonyós. Cano té raó en alguns aspectes. El que és cert és que a la música pop hi ha molt de talent però fan falta més possi­bilitats. Hauríem d'aprofitar molt més la creativitat de la música pop.

Des de sempre donant suport a la vida cultural de la nostra ciutat Tf/miV Lucas Diesel Systems S.L

Treballant des de Sant Cugat per a tot el món Ctra . d e Cerdanyo la , s / n - 0 8 1 9 0 Sant Cugat del Vallès - (Barcelona)

Lucas

ELS ÍQMVTONS Divendres, 17 de juliolde 1998 Cultura 37

P a t r i m o n i c u l t u r a l

Uns brètols atempten contra el Forn Ibèric de Collserola

Fa poc es va destrossar una paret de Sant Adjutori Ai'R.-\ COSTA

- Sant Cugat -

l n s rup de persones, que LIL mo­ment de tancar aquesta edició en­cara no havien estat identificades. ha atemptat aquesta setmana con­tra el torn ibèric, situat a Collserola. L'acte vandàlic ha afectat el pilar dret de l'estructura de maons que protegeix el forn. deixant en una situació molt precària la reixa de la tanca i el sostre de l'estructura, de manera que ara corre el perill d'es-fondrar-se.Pel que sembla, els brè­tols van intentar tirar a terra aques­ta columna, colpejant-la amb algun instrument contundent.

L'associació per a la preservació del patrimoni cultural de Sant Cu­gat (APAC) s'ha mostrat preocu­pada per un tipus d'accions que darrerament es vénen repetint. I és que fa unes setmanes, un altre grup ja va malmetre una de les parets de l'església de Sant Adju­tori. L'agrupació ha instat les au­toritats a prendre mesures ràpi­dament "abans que s'ensorri tot". Kn un comunica t fet públ ic aquesta setmana, l'APAC es la­mentava: "Quan aquests edificis

l'atac ha malmès la columna que sustenta el sostre de l'estructura. FOTO: CF.l')//). I

del patrimoni cultural santeuga- haurem tingut la culpa, per no ser tenc hagin desaparegut, cap ins- capaços de protegir-lo". L'Ajun-titució en voldrà ser la responsable, tament ha valorat els danys perpe-però la realitat serà que tots n'- trats i estudia com actuar-hi.

M ú s i c a

José Luis Lopategui inaugura demà el XXVII curs de guitarra amb un concert

El curs d'iniciació és la principal novetat d'enguany J. M. M.

- Sant Cugat-

: El Centre Borja torna a aco­llir el curs internacional de gui­tarra José Luís Lopategui, que enguany arriba a la seva vint-i-setena edició. El curs, que es farà del 18 al 25 de juliol, es di­videix en dos nivells, el d'ini­ciació i el mitjà i superior, que imparteix el prestigiós guitar­rista José Luis Lopategui. En total s'ofereixen 24 places, en­tre els dos cursos, que ja estan cobertes. La principal novetat d 'aquest any és el curs d'ini­ciació a la guitarra, ja que fins ara només s'impartia el de ni­vell mig i superior. Per a aquest nou curs, que impartirà Maria José Santos, no cal tenir cap ti­pus d'experiència i portar úni­cament l ' instrument. El Cen­tre Borja acull des de fa més de vint anys el curs. Una de les or­ganitzadores, Laura Bucar, ex­plica que es va escollir aquest espai "perquè reuneix les con­d ic ions a d e q u a d e s de t ran­quil·litat per impartir un curs d'aquestes característiques". El curs inclou, a més de les clas-

F.lcurs de guitarra inclou dos concerts al claustre del Monestir. FOTO: FAC

ses, allotjatment i manutenció. Aquest dissabte a les deu de la

nit es farà el tradicional concert d'inauguració del curs al claus­tre del Monestir. Els dos pro­fessors, José Luís Lopategui i Maria José Santos, interpreta­ran 'Due t de guitarres del Re­naixement al segle XX' , amb obres d'autors que van des de

Beethoven fins a Isaac Albé-niz. El dia 25 de juliol es farà el t ambé tradicional concert de cloenda al claustre del Mones­tir a càrrec dels a lumnes que han participat al curs. Enguany, i a causa de la introducció d'un nou nivell, encara falta per de­te rminar com es farà aques t concert.

F.ls joves alumnes dels taller s de tuitre van protagonitzar el muntatge. FOTO: X. !..

'Un pèl idiota' mostra els resultats dels tallers

de teatre de la Unió J. M. M.

- Sant Cugat -

Els alumnes més joves dels ta­llers de teatre de la Unió Santcu-gatenca van representar aquest dimarts l'obra l'ji pèl idiota, da­vant una trentena d'espectadors. I .'obra es una adaptació del monò­leg Alotro Indo de Sanchis Sinis-terra. El muntatge, dirigit per l'ac­triu i professora dels cursets, Sílvia Servan, mostra els resultats dels tallers de teatre de la primera quinzena de juliol a la Unió Sant-cugatenca. Alumnes d'entre 10 i 15 anys van participar a Un pèl idiota que combinava el gest i la improvisació. Sílvia Servan va mostrar-se gratament sorpresa per la funció. "Estic molt contenta perquè no m'esperava que el re­sultat fos tan bo, ja que no es tre­ballava una obra de text", va dir.

L'actriu pensa que amb aquests tallers els alumnes poden mos­trar quines són les seves princi­pals aptituds.

Els tallers d'interpretació i veu a càrrec de Sílvia Senan a la Unió S a n t c u g a t e n c a c o n t i n u a r a n aquesta segona quinzena de juliol i al setembre. Servan va dir que després de la bona acollida de la representació de dimarts no des­carta repetir l'experiència amb els alumnes que participin en la res­ta de tallers de teatre que hi ha previstos per a aquest estiu. A banda dels cursets de teatre, Síl­via Servan ha estrenat recentment Un paseo porelalma de Lorca amb motiu del centenari del naixe­ment del poeta granadí. L'actriu, que també ha dirigit el muntatge, representarà en breu aquest es­pectacle de petit format a diver­ses poblacions de la comarca.

ULTIMA EXPOSICIÓ Fins al 31 de juliol

Ruiz Ortega Quintana Martello

M. Masdéu Verdaguer

Aguilar Morè R. Vilanova Vives Fierro

M. Capdevila Sunyer

J. Moscardó Malvehy L Mundó

Socis fons d'Art Servei de taxació obres d'art

sïnol Horari: matins de 9 a 2 tardes de 5 a 9

SantiagoRusiflol,52-SantCugatddVaiès T e l . 9 3 6 7 5 4 7 5 1

38 Cidtiira ELS/CANTONS Divendres, 17 de juliol de 1998

C r í t i c a art

Arthtes per un nou segle, 7 T A T I A N N A BI.ANOUK

I Joc: Galeria d'Art (.anals Autor: Col·lectiva Tècnica: Pintura i escultura Data: fins al 19 de juliol

I,a Galeria C lanals de Sant Cu­gat ens presenta un anv més una mostra d'art jove <|ue intenta ser representativa d'a(]iiest final de segle XX.

F.videntmcnt, és molt difícil dir que allò que es presenta sigui la representació definitiva d'aquest final de segle, però és obvi que sí que és representatiu del que encara es practica dins el que tots nosaltres e n t e n e m com a art. Aquesta és una exposició que es diferencia tant per la seva gran varietat com per la seva creati­vitat. Ks una exposició d'art re­lativament jove, colorista, atrac­tiva. surrealista, realista, abstracta. simbòlica, contemporània, bé, absolutament completa.

Cal fer-hi un tomb per endin­sar-se en un bosc ple de formes polides que representen Ics ei­nes del camp. amb les quals sempre s'ha llaurat, en forma d'escultures, fulles con\ ertides en pintures plenes de missat­ges cpie volen arribar més enllà

de les branques d'on pengen. ("olors que ens transmeten sen­sacions de benestar, cadires que es converteixen en cotilles, si­mulant cossos femenins, potser reprimits però sempre alegres, bodegons subtils que no ens re­corden un passat, formes abso­lutament conegudes per nosal­tres però desconegudes en la seva representació. Litografies monocromes, netes, minimalis-tes, suas, relaxants i realment interessants. Paisatges construïts amb taques de colors, on els ar­bres creen moviment, on el pos­sible vent ens frega els pensa­ments, paisatges urbans on ens perdem pels carrers on les tau-lades ens deixen saltar d'una a l'altra fins a arribar allí al final, al mig de l'urbs.

Kn definitiva, una exposició més, en aquest calendari cada cop més atapeït dins el món de la cultura, que haurien d'anar a visitar per així enriquir-se en­cara més de quelcom que for­nia part de la comunicació. Dei­xin-se informar visualment de quelcom que no crea més mal­decaps que el de gaudir. Val la pena. Gràcies.

A r t

P a t r i m o n i c u l t u r a l

Entitats locals sufragaran la restauració de l'ermita del

Sant Crist de Llaceras A.C

Kntitats, institucions i aporta­cions privades seran les fonts econòmiques amb què se sufra­garan les obres tic restauració de l'ermita del Sant C -risc Llaceras, que comentaran en breu. La Co­missió per la Restauració de l'er­mita ha decidit iniciar immedia­tament els treballs, "per l'avançat estat de deteriorament que pre­senta l'edifici", segons ha declarat

Tomàs Grau. president de la co-

Les primeres actuacions es diri­giran a la protecció de les pintures de l'artista local, Josep Grau-Gar-riga, que hi ha en algunes parets de l'ermita. El Centre de Restauració de Béns Mobles, ubicat a Sant Cu­gat, dirigirà i executarà les tasques de restauració d'aquestes l'estiu present.

La ('omissió per la restauració ha fet una crida a tots els santeuga-tencs perquè facin les seves apor­tacions econòmiques al projecte, a fi i efecte d'enllestir al més aviat possible les obres de restauració i poder, així, salvar l'ermita.

CEhfTItE D'ESTUDtS MUSICALS I HUMANS

Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue, flauta travessera, violoncel,

guitarra, etc.

C/Balmes, 11 -Tel. 93 674 58 62 - Sant Cugat

L'artista Josep Maria Mejan mostra les samarretes amb un dels seus dibuixos. FOTO: W'R lil·l.'I'RAN

Canals presenta sis exposicions per a la temporada 1 9 9 8 - 1 9 9 9 La galeria recupera les dues sales d'exposicions

J. M. M. - Sant Cugat-

Canals Galeria d'art ha presentat sis exposicions, entre elles dues col·lectives, per a la tempotada 1998-1999. I na de les principals novetats és que la galeria recupe­rarà les dues sales d'exposicions, una de les quals s'utilitzava fins ara com a magatzem.

50anys (farta Sant Cugat és l'ex­posició que obrirà el pròxim se­tembre la temporada. En aques­ta mostra, en homenatge als 12 anys de la galeria, s'hi podrà veu­re un recull de les avantguardes històriques de la ciutat, amb el treball dels artistes Grau-Garriga, Josep Royo, Carles Delclaux, Francesc i Miquel Cabanes, Joan Tortosa, Josep Canals, Xavier Fi­gueres i Mercè Diogène. "Amb aquesta exposició es vol mostrar

aquest període artístic a la ciutat. I lan estat uns anys en què hem remogut Ics entranyes artístiques del país", va dir el propietari de la sala, Josep Canals. El galerista també va recordar el compromís del dia a dia amb l'art perquè "cal tenir en c o m p t e que avui és demà".

El pintor Josep Maria Mejan ex­posarà a Canals del 7 al 30 d'oc­tubre en una doble exposició. En una de les sales de la galeria, hi mostrarà uns cinquanta quadres amb el seu treball més recent. A la segona hi haurà una retrospec­tiva, amb un centenar d'obres. L'exposició coincidirà amb la pre­sentació del llibre que l'escripto­ra Roser Amils ha fet sobre l'ar­tista i q u e inclou unes 50 il·lustracions de la seva obra. se­leccionades entre més de 1.400. L'artista santeugatenc va presen­

tar aquesta mateixa setmana, en roda de premsa, una samarreta que ell mateix ha il·lustrat i que s'inclou en la col·lecció Sant Cugat terra (/'artistes. Mejan ha utilitzat tres únics colors (el blau. el verd i el gnx-) i ha volgut recordar el Sant Cugat més rural. Fins al gener de 1999 també hi ha previstes les ex­posicions de Carme Aguadé. Subi-rachs, Jaume Carbonell i una col·lectiva de pintures de petit for­mat de firmes de primera línia.

La Galeria santeugatenca ha ini­ciat aquest estiu uns nous horaris per atraure més públic. A partir d 'aquest mes i fins a principis d'octubre, Canals Galeria d'art tindrà obert fins a les deu de la nit. Amb vista a la pròxima tem­porada la galeria continuarà amb les exposicions amb visita co­mentada, que farà el mateix au­tor de la mostra.

Música

Disminueix en un 2 0 % el nombre de santeugatencs al Doctor Músic Festival Els joves üfinnen que el programa era milloren anteriors edicions

J. M. M. - Sant Cugat-

El Doctor Músic Festival que va celebrar-se el passat cap de setmana a la Vall d'Aneu, al Pi-rineu Lleidatà, ha registrat un 20% menys de santeugatencs que en la passada edició. Sei-xanta-quatre joves van marxar el dijous de la plaça Octavià de Sant Cugat fins a Escalarre en un autobús organitzat des de l 'Espai jove de la Casa de C u l t u r a . La sor t ida cos tava 2.300 pessetes i únicament in­cloïa el desplaçament fins a la Vall d 'Aneu. L'entrada al Fes­tival costava al voltant de les 15.000 pessetes .El tècnic de l'àrea de joventut de l'Ajunta­m e n t de Sant Cugat , Mane l

Turon, va explicar que la dis­minució de la qualitat del pro­grama i l 'elevat preu del Fes­tival han es ta t els principals factors que han fet que hagi disminuït el nombre de parti­cipants. En la passada edició del Doctor Músic Festival van ser prop d 'uns vuitanta sant­eugatencs els cpie es van des­plaçar fins a Escalarre.

La carpa de música dance, el grup Portishead i Bob Dylan van ser, segons els joves sant­eugatencs, alguns dels princi­pals atractius d 'aquesta edició del Festival. Tot i així, molts d 'ells coincidien que el pro­grama havia d i s m i n u ï t " e n qualitat" respecte a passades edicions. Molts dels assistents al Festival de "La vaca" van

destacar com a principals al·li­c ients els nombrosos serveis que s ' inclouen i que van des de perruqueria fins a espais on fer-se pearsings o tatuatges.

A banda de les xifres de Sant Cugat, la tendència en la pre­sent edició ha estat a la baixa. Enguany el Doctor Músic Fes­tival ha registrat una important disminució d'afluència de pú­blic. 21.217 joves de tot Cata­lunya, 5.000 menys dels que s 'esperaven els organitzadors, van desplaçar-se fins a Escalar­re, on s 'han fet t res dies se­guits de concerts. Aquest any s'han superat els 300 milions d'ingressos, tot i que el festival té un pressupost de poc més de 400 milions de pessetes.

BLS4CANIWB Divendres, 11dejuliolde 1998 Cultura 39

El Reportatge

Fa més de cent-vint estius que la masia de cal Quitèria viu plantada al mig del poble, amb l'hort davant de la riera, les branques de la palmera respirant cap a la rambla de can Mora, així com el llorer; els solcs de l'horta dormen arrenglerats a la vista dels vianants que van a fer gestions a les oficines de correus.

Cal Quitèria o Pest imació per la casa pròpia

Palmera, columna fidel... (Carles Riba) MARIÀSCKLA ROVIRA

- Sant Cugat -

La família Pahissa viu a casa seva des de sempre i vol continu­ar igual. Joan Pahissa es manté actiu i lúcid als seus 91 anys. Par­lo amb ell i la seva filla Maria de la situació de la casa. La façana demana una restauració que, per cara, no han pogut fer. L'interior és ben cuidat, la sala conserva una xemeneia notable, així com mobles i records d'època. -Quan van cobrir la riera ens

van prendre tres metres d'hort... Aleshores ens oferiren molts mi­lions per la casa, els que cons­truïen aquests edificis d'aquí da­vant, i nosaltres no ho vam voler, perquè aquí hi estem molt bé. La gent ens deia que perquè no ho acceptàvem, com que tothom valora tant els diners! Expliquen com va començar a

estar afectat per algun pla i les gestions, de viatges i viatges, a l'Ajuntament, sense treure'n massa l'entrellat. -Fa tres anys que ens porta el

tema una empresa i els seus ad­vocats -ens diu la Maria.

Una plaça pública

Els propietaris de cal Quitèria ja han assimilat, sembla, que part

del seu hort ha d'acabar desapa­reixent per cedir l'espai a una nova plaça pública. -Almenys que deixin un espai

ample aquí davant de la casa... L'horta havia mantingut sem­

pre la família, amb les verdures i hortalisses que venien al mer­cat de santa Caterina a Barceló-na. Havien tingut cavalls i prem­sa i celler pel vi que produïen ells mateixos, fins als darrers temps en què el portaven a "l'Agrícola", el celler cooperatiu que va deixar de fer vi ja fa uns quants anys. Com a tantes ma­sies, ara els cups són tapats, inú­tils ja després d'un segle de com­plir la seva funció.

Ara són altres temps. Alguns empresaris inverteixen en pro­duir vins de qualitat que puguin competir als mercats mundials -n'hi ha casos destacats al Prio­rat- però a la nostra població no s'ha donat el cas.

L'eixida, enrunada

A un lateral de la masia hi ha l'eixida i els corrals enrunats, to­cant a la casa veïna, que va ser dedicada a escola i ara és desha­bitada. El mal estat d'aquest es­pai demana una reutilització i ne­teja. -Nosaltres hi hauríem volgut

fer alguna construcció, que ens hauria permès, amb els ingres­sos, arreglar la façana. Perquè de­manaven molts diners, només de col·locar les bastides. Ara tot està aturat. A vegades ser tant al centre, al

rovell de l'ou, potser porta in­convenients que no hi hauria si la masia fos als afores.

Un color original

La coloració de la façana, d'a­quest to que sembla una mica florentí, no és pas degut a la pin­tura. Té un origen diferent i una restauració que el respectés seria també més cara. -Abans tenien un forn de cerà­

mica, a casa, i aquest color es veu que és degut a les totxanes trin-xades, barrejades amb el ciment, i al final va quedar d'aquesta ma­nera. Pel corral on hi havia hagut co­

nills i vaques i gallines, ara hi campen els gats. El caquier és carregat de caquis a mig fer, es­perant l'acabament de la calor per madurar. Les "solanum ly-copersicum" van absorbint l'ai­gua del rec mentre els seus fruits es fan grossos i agafen color, uns excel·lents tomàquets, com pot comprovar qui en rebi uns d'ob­sequi del senyor Joan. El llorer,

Les arcades, com fulles de margarida... FOTO: M. ROVIRA

com la majoria dels de la seva espècie que han de viure en zo­nes urbanes de trànsit dens, és malalt de contaminació. Per cal Quitèria es pot captar la

impressió que si no acceptes mo­dernitzar-te, acceptar un bon feix de bitllets -uns quants quilos- i anar-te'n a un pis nou, et pena-litzen... Al mur s'hi veuen uns forats, orificis de bala de la faça­na que fan un soliloqui lligant la història de les golfes, amb aques­tes arcades fetes fa més de cent anys, fins a la tragèdia de la guer­ra, -quan hi van disparar en con­fondre la casa amb l'ajuntament-i els avatars d'avui dia. Sembla que tothom hagi d'entrar obli­gatòriament en la roda globalit-zadora de la modernitat mo­netària i tècnica, de la que són foragitats valors com autentici­

tat i senzillesa. L'esperit d'aquell Sant Cugat

sempitern, de vida quotidiana humil i sense pretensions, va quedant arraconat a les golfes del devenir dels temps. Si morís del tot es perdria alguna cosa singu­lar i valuosa com aquell raig de sol que passa entre els núvols i il·lumina una flor única. El diccionari etimològic de Co­

romines cita la primera docu­mentació del mot casa al primer document català: " casa, del lla­tí casa, cabana, barraca,la. doc. c. 1.200, Hom. d'Organyà... qui ben tanca sa casa o son castel..." L'arcuació de la golfa sembla

una margarida que es pot anar desfullant amb sís i nos per saber quin serà el futur, que s'espera raonable, al sopluig de la teulada centenària.

C r í t i c a de cinema

La família Robinson ISABEL SÀEZ

Pel·lícula: "Perdidos en el es pacto " Director: Stephen Hopkins Actors: Witliam Hurt, Mimi Rogers, Gary Oldman Durada: 121 minuts

Si es fa una suspensió total de la incredulitat, es veu Perdidos en el espacio com una aventura de sèrie B i no es busquen tres peus al gat, l'entreteniment pot funcionar. No hi ha lloc per a cap anàlisi. Tots els tòpics del gènere són presents. Perdidos en el espacio recorda amb força una versió familiar de Star Trek, de­saprofitant el fet diferencial i acostant-se més al model, Els Robinson suïssos, passats pel tú­nel del temps. Una mena de científic mesiànic vol salvar la humanitat i se'n va amb tota la família, no d'agra­dable pícnic, sinó a la descoberta

d'un planeta llunyà amb l'es­perança de colonitzar-lo. L'aju­da, no sense picabaralles, la seva aguerrida muller i els tres fills de la parella. El més notable de la pel·lícula, un juguet d'estiu, són -com si no!- els efectes especials i un so eixordador, fet d'explosions, acceleracions i alguns crits de l'element femení de l'equip. Pels efectes especials, es pot destacar el moment en què la nau Júpiter 2 queda fora de con­trol, i l'atac d'aranyes quasi-me-càniques. Tot un homenatge als anys 50, un temps de més ima­ginació i molts menys mitjans. A Gary Oldman el veiem do­

nant vida al pervers Dr. Smith, un dolent íntergalàctic. L'actor deu estar-se especialitzant per­què té un precedent a El quin­to elemento de Jean-Luc Bresson. En aquesta ocasió és un dolent

que a estones se'ns fa fins i tot simpàtic. Serà perquè és una mica potiner i, ja se sap, la im­perfecció troba més el favor del públic. I com si fos una obra de la fac­

toria Disney, hi ha espai no tan sols per nens superdotats i ro­bots programats al gust de ca­dascú, sinó també per una mena de bestiola amb ulls de gat Fèlix i dits de ventosa. La fórmula es repeteix. Juntament amb els efectes es­pecials, els millors apartats de Perdidos en el espacio són la foto­grafia, el dinamisme amb què ha estat realitzat i els actors, als qui sobra presència i força. La resta és pobre d'enginy, sobrada de recursos materials però curta d'i­dees. Una proposta amb un bon em­

bolcall que dins no té res i de la que cal esperar-ne seqüeles.

SUBSCRIVIU-VOS A

CAVALL Una revista en català per a nois i noies

Plaça de Lesseps 33, entresol 2a. 08023 - Barcelona

Telèfon: (93) 218 65 66 i 218 62 20 Fax:(93)217 61 00

Subscripcions les 24 hores

ServiCaixa IrK la( aixa

Carrer d e la Tomé, 1 4

Tel. 93 674 12 85

t

Mercat Municipal

Torreblanca Taula 1.6

Tel. 93 675 30 65

#

Mercat Pere San

Parada 1.04

Tel. 93 589 14 18

•

Passeig de Rubí, 108

Tel. 93 674 57 47

BAR GLOPS Rosselló, 2 93 674 36 36 Cuina cassolana

BAR MERMELADA Valldoreix, 56 93 589 11 85 Cafeteria i menjars casolans

BAR PICCOLO Valldoreix, 29 93 589 11 98 Cafeteria, pizzes i entrepans

BAR EL MONESTIR Plaça Augusta, 2 93 589 54 92 Tapes casolanes

BARBOKATA Plana Hospital, 35-37

" — RSaTCelíer, 131

93 589 19 72 Cafeteria i entrepans

BOI BÉ

Plana Hospital, 35-37

" — RSaTCelíer, 131 93 589 84 22 Marisqueria

Marisc, menú, cuina merc.

Cuina de mercat

Carn a la brasa i calçots

Cargol llauna/ i arròs negre

CA L'EUGENI Alfons Sala, 9 93 589 19 01

93 6741)267

~ 1)3~692 24 24

93 697 06 52

Marisqueria

Marisc, menú, cuina merc.

Cuina de mercat

Carn a la brasa i calçots

Cargol llauna/ i arròs negre

CAN CABASSA CASTANO Puigmal. s/n

Lleó, XIII

93 589 19 01

93 6741)267

~ 1)3~692 24 24

93 697 06 52

Marisqueria

Marisc, menú, cuina merc.

Cuina de mercat

Carn a la brasa i calçots

Cargol llauna/ i arròs negre

CAN EDO

Puigmal. s/n

Lleó, XIII

93 589 19 01

93 6741)267

~ 1)3~692 24 24

93 697 06 52

Marisqueria

Marisc, menú, cuina merc.

Cuina de mercat

Carn a la brasa i calçots

Cargol llauna/ i arròs negre CAN BARATA Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200

93 589 19 01

93 6741)267

~ 1)3~692 24 24

93 697 06 52

Marisqueria

Marisc, menú, cuina merc.

Cuina de mercat

Carn a la brasa i calçots

Cargol llauna/ i arròs negre

CAFÈ-BAR SOL Rbla. Mn. Jacint Verdaguer, 113 93 674 67 21 Jazz Live

CELLER STA. MARIA Santa Maria, 17 93 675 28 97 Embotits i 320 vins i caves

CASINET Cami Can Ganxet, 47 93 589 50 83 Menú diari i entrepans

CAN CASOLETA Sant Bonaventura, 39 Baixos 93 675 10 33 Peix i marisc fresc

CHEZ PHIUPPE Plaça Pep Ventura, 5 93 674 94 84 Cuina francesa i menú diari

EL JORDI'S Sant Jordi, 39 93 674 11 18 Amanides i entrepans

ELPEROLET Av. Francesc Macià, 67 93 675 53 03 Tapes i menú diari

EL MESON Plaça Octavià, 5 93 674 10 47 Braseria i cuina de mercat

ENTROIDO Plana de l'Hospital, 7 93 674 58 60 Brasena

FRANKFURT LA PALTA Rambla Can Mora, 24 93 589 50 11 Frankfurts

ITALIANS 3 Sant Bonaventura, 6 93 674 64 33 Menú diari

KROXAN

LA CANTONADA

LA LUNA

Avda. Catalunya, 15

Plaça Monestir, i

93 589 81 97 Cafeteria i pastes KROXAN

LA CANTONADA

LA LUNA

Avda. Catalunya, 15

Plaça Monestir, i 93 584 23 32

93 674 08 10"

93 675 35 80

Creps. amanides, menús

Tapes i plats combinats

Cafeteria, croissanteria

KROXAN

LA CANTONADA

LA LUNA Sol. 25

93 584 23 32

93 674 08 10"

93 675 35 80

Creps. amanides, menús

Tapes i plats combinats

Cafeteria, croissanteria L'ALBA Ctra. Cerdanyola, 13

93 584 23 32

93 674 08 10"

93 675 35 80

Creps. amanides, menús

Tapes i plats combinats

Cafeteria, croissanteria

LA GRANJA St. Antoni-plaça Barcelona 93 675 52 46 Cuina casolana

LA PASTA BOIXA Alfons Sala. 24 93 675 15 03 Pizzeria, creperia

LA MUSCLERA

MASIA MAS ROIG

Sant Bonaventura, 14 93 675 09 05

93 675 00 86

Entrepans variats

Xai, entrecot a la brasa

LA MUSCLERA

MASIA MAS ROIG Raça Mas Roig, 4

93 675 09 05

93 675 00 86

Entrepans variats

Xai, entrecot a la brasa

MESOMENYS Elies Rogent, 14 93 589 38 23 Mexicà-menú català

PARADA 1 FONDA Rbla Can Mora, s/n 93 589 26 97 Cuina catalana

SQUASH Sant Jordi, 33-35 93 589 14 96 Cafeteria, pizzes, menú

j£^L •m%,

VALLÈS PA El pa de cada dia

El pa de Sant Cugat

• FORN "LA CARRETERA" Ctra. Cerdanyola, 6

• FORN DE "COLL FAVA"

Psg. Fcesc Macià, 57 • FORN "L'AVINGUDA"

Avda. Alfons Sala, 32 • FLECA LA RIERA

Psg. La Riera, 15 • FORN DEL MERCAT Mercat Torreblanca, (exterior) • FLECA ROSSELLÓ

Rosselló, 22 •FLECA TORREBLANCA

Psg. Torreblanca, 14 • FORN MERCAT VELL Mercat Pere San (interior)

• FLECA JOAN XXIII Joan XXIII, 27

• ELS FORNETS "DISTOP" Colon, 30 i Girona, 23

• FORN GABRIEL Plaça del Centre - (u Floresta)

• FLECA EUNICE Diputació, 3 1 - (La Floresta)

wmm

Centre de Rehabilitació • SUSANANICOtETl Sant Antoni, 74 « 93 «74 74 37

Cirurgia • DR FERNÀNOEZ LAYOS Ctrurgta general, aparell dtgestiu. ASC-Previasa-Sannas Av, Torre­blanca, 2-B, 2n, Al. Sant Cugat « 9 3 9 8 9 4 7 00

Consult. Centre Mèdic • CENTRE MÈQJC SAEWT CerttSea*» de con**-! «nmesr *ae#-cma mtema, lasertenepia. c/ Santia­go HMvtfHM, z, emet. 1« 3»m Cugat « 9 3 674 I S 2*.

Medtona mmmà. dMttifaik OS*** 4h

» 99WWÍ3í»/9ÍS0ÍÍmÍ-— i i ,, i, H j , t ^r

Ora, Arma 8. Ond* • Br*. «o»»r* Sagarm·Or·.Ut·tKS·wi» Cofauftorí* edifici Tarn*_r__ kt, li»-

n*trt«<sa, 2-ft 2* plani*, dttfh 8.».

*9§5a8*Ï57-99a<»43»

Fisioteràpia • SOFIA R O M * FÉRRÉ Fiatet·rtpi·, Aestetfetcie sarStór*

««3<Kr*4 t7 t - \ . -t*HniintrtqiMMjimi|.r1ypiTi ^ ;

Geriatria

• 6ERVAL, <S€WATRIA DEL VAUJSSL Atenctó a pereooee grans en el seu domtciH. Assessorament a llurs fa-rrtfiantXàeetió de Rewdèncie» i d'al­tres r·cursos.lnfarmerta. Formació. el Àngel Guimerà, 3 06160 San» Cu-o«t.*83«74oe<>* _ _ _ _ _ Afencifi ïeompanyfe &$Bf_x~c$rare\ •CANGURS* avfe * nens, contat de n_-tatts, ajuda a la lat *a_6oms espadats Sabt i atrwe • doroioA A_ tómblanca, ï-8, Set, òefM 1112 Sant Cugat. tr 9» SW 3967

• rmjE A&SfSTÍNCIA IN-

Sana) itapd* ft ta» paMOnf* aram, malalts creats* t> oor*ífe*;efft*, a i.yinlMMi.il h«fi dat-eoíafia. Sfeftama tmm, «àpid, »«9ur i d* pee cwi Av «tniManca, ü-8, aer. A. « H » San» Cugat W.:t« 93 589398?

qué Ortodòncia. C/ J*m tfirò, 16, Sant Cugat. «939»S94_ Urg. 97027 9858 • • CÉKTRE 0 E N T * _ ' Í QUlRtÍRàrC Av Catalunya. 21. baSto», Sant Cugat TT 9 3 ^ 0 0 0O-Fl« 93589030 •CtÍNK»DEWM.Wm»F Odontologia generat, raplenSflIoSi*. protesta, «lonfopedWrS·, ortodontfe, mútues. Av. Tcflefetanca, 8 ^ 2a, 11. Sant Cu»».« 93 «78 08 «T • GÜNCA__nK.i iODOttTOtSQttí .„ o«etor Bairter Sram*. Owodertd»: exotuanament <ieMia_atta. d» San­ta Maria Mer. 2a. -S·BTOBjt·t « 9 3 3 - 8 7 0 4 0

• CtfMrCA OISfUNÇ*

1*1

4mm*

Ase, a*r*t< í_ t tjf&fJ·v SÉMW^I

« M t ^ o a f t a t r ^ V t * * a defr**. atíR__Ma^36,2ftS«r*Cljgtt. « 9 3 «7400 25

Mútues

Mútua d'accidents (ta treball oürn. 27J. ?»*• AHBuatav i Sant Cugat.

Odontologia

íienry HaesoeCI ?n«tQtQ9ta.0r«.Mlr}«a^

ueWiijiii.tM.i·i·iitn

Oftalmologia , „ I i . . I8AURA

N6r i_«ÀÍ . !».#<<«• 9.13 h >

mULifrocu-Rer*r«*)»i*. Convent «mfe t«»

" '" t «natee» C/ Santa. Maria,

Otorinolaringòleg • O B . FERRAN FERRAN V&A VBnWrtrtur - Preyíasa - Asítstefwta «•sMttBFttt Madffiad. Francesc Mwa-

. « _ £ * 3». S«nt Cug««t

Pedagogia-Logopèdia • BEGONA VJNAU.ONGA Pedagogia, logopèdia. Prowemes llenguatge i aprenentatge C/ Villa, Z*T, 1f 2a Sant Cugat. « 9 3 9 8 9 1 2 1 5

Pediatria • JOSEP M. COROMINAS CASARAMDNA PeóTatri». aw» frfanl·lt Hores comsn-gudes Rpta. ttowtattada, 20.1r 3a. Sant Cugat « 9 3 6 7 4 7216

•PILAR CANOSA Ü8EDA Pedetna - Medicina adotescenL Av. •Rutebtanca, 2 - 8, Srpifc Sant Cugat r—-^-^p « 9 3 8 7 4 * 7

* ORA. ANNA PÍMIBET t CALDES Pediatria Vitalicio Sa*ut Mafrffe. endavattaoe.il, Urpis, 9af»t Cugat, «93a8&a9 | " ' '

Podologia •>*oseí>i4iiwp)u_Si<t MetaWe* det * • * pneet», #wm* ortdpè_K)ues, fjepüdrfte*, «frurgi* deipeu. Horetaewtveflir. » 9 3 S 8 9 8 3 « - f l _ B i e 9 6 »

Psicologia-Psiquiatria •> CENtftE m l*^C0LO0^

Trastorns d'epreo*ntàtge i de i» pap. la. Nens. a_d_*Get«te í adults. Av. catatunyaai.aria. Sant Cugat.

^43673 * CENTRE PSICOTERAPfA OELVAIÏÈS Psiootogte, pBkntetría. logopèttta. Plaça Dr, Galtes, S, 2a, 3a. Sant Cu-

« 9 3 9 8 9 4 0 8 1

• ORA. PALERM Psicologia, Ansietat, depresi6, difi­cultats de retatiè. trastorna a fado-iescència, psicoteràpia. Hores con-vmgudes. c/fraftesscMoragaíi. _5-27.2n la. Sant Cugat. «93 67438 S3-5Í418484B

• INSTITUT «aCO-JWÉDIC SANTCUOAT Psicoiogts clínica, paiquE rie, .de» presaiori», alcoho8»me, <t«íedrrén5«í' trastorns d'ansietat, estrès, taba-quisme. Ay, 1(3rrabtanca,2-8 3er. A cteao. ÚíliSBrftCoaat. « 9 3 9 8 9 3 7 8 7

Tocoginecologia-Obstetrícia

Av. CatattMs, ei. «rt l«v^nK»ú»T «93S8B4B88 • ' p«rtiou6r,»af«N»«*

Traumatologia « M t , GOZZÍ ENE LA TOU8 R O W : - ° Traumatotogis. Ccfaror- i wmMWaj -Av, Ibrrebíarwa, ï-& PoNJhift SantCunat < « 9 3 8 7 5 5 7 98 . , - <,;-'•

•3ÒSE?DOÏWÍpÍ^*Ty,, Traurnatologia, ortopàrfau Aariüir^k -aarrfàr^Pti»v«sa;Mé^l^^9lte1k«r ' Tcftebtanç» í*.aa·1(JiÇw«<!MBÍt, « 9 3 5891888

«OR FERMIN ARAIWrtrRçT" CiJTirgmcítcíJ·dtwtfaumaJpi es.'' Hores ctMWtngude*. Ct <Sf«», 41, lr3s SantCtiat--« 9367443484»3M·.j9Sa4 •

I N P R O S S

ASSISTÈNCIA A DOMICILI

•Teleassistència, servei 24 hores

• "Cangurs" d'avis i nens

• Atenció i companyia a persones grans

• Controls a malalts: medicació, cures, sondes,,.

«Ajuda ala llar: neteja, bugaderia, compres, menjars,..

•Transports especials: individuals i en grup

SALUT I SERVEIS A DOMICILI

7 AvTorre Blanca 2-B, 3rA, desp. 11-12

Sant Cugat del Vallès

ELS /CANTONS Divendres, 17 de juliol de 1998 Cultura 41

l í Jfoón Bar Restaurant

Tota una tradició

Menú diari, però de diumenge!!

PI. Octavià, 6 Tel. 93 674 10 47

Com si fos de tota la vida

la xocolata. . . ffsj'h-

els entrepans. . . <ffvff\.

e l cafè.. . f f v f H

les pastes.. . - f fv f fv

el suis... < f *vfK

Si encara no ens coneixes,

La granja

mereix una visita

I I Pi. Barcelona . . Tel. 93 675 52

* * G PELUQUERIA

FORMAS C / . Elias Rogent, 1 8A ([unto mercado nuevo) Tel. 93 675 40 06 - 08190 St. Cugat del Vallès

•CiNESA •YELMO

Yelmo 1

Arrnaggedori 4,30 - 7,30 - 10,30

Yelmo 2

i Perdidoseneiespacto 5,00-8,00-10,40

Yelmo 3

> Tormentadefuego 4,00-6,15-8,30-10,50

Yelmo 4

i El ultimo patriota 4,00-6,15-8,30-10,50

Yelmo 5

SantCusstí

•YELMO

Yelmo 1

Arrnaggedori 4,30 - 7,30 - 10,30

Yelmo 2

i Perdidoseneiespacto 5,00-8,00-10,40

Yelmo 3

> Tormentadefuego 4,00-6,15-8,30-10,50

Yelmo 4

i El ultimo patriota 4,00-6,15-8,30-10,50

Yelmo 5

"Mr.Magoo" 4,30-8,30-10,3C

•YELMO

Yelmo 1

Arrnaggedori 4,30 - 7,30 - 10,30

Yelmo 2

i Perdidoseneiespacto 5,00-8,00-10,40

Yelmo 3

> Tormentadefuego 4,00-6,15-8,30-10,50

Yelmo 4

i El ultimo patriota 4,00-6,15-8,30-10,50

Yelmo 5

SantOigaU -

•YELMO

Yelmo 1

Arrnaggedori 4,30 - 7,30 - 10,30

Yelmo 2

i Perdidoseneiespacto 5,00-8,00-10,40

Yelmo 3

> Tormentadefuego 4,00-6,15-8,30-10,50

Yelmo 4

i El ultimo patriota 4,00-6,15-8,30-10,50

Yelmo 5

Percgdosw^esjjaciO 4#>-7,f$*10t1í

•YELMO

Yelmo 1

Arrnaggedori 4,30 - 7,30 - 10,30

Yelmo 2

i Perdidoseneiespacto 5,00-8,00-10,40

Yelmo 3

> Tormentadefuego 4,00-6,15-8,30-10,50

Yelmo 4

i El ultimo patriota 4,00-6,15-8,30-10,50

Yelmo 5

Sant0igat3

•YELMO

Yelmo 1

Arrnaggedori 4,30 - 7,30 - 10,30

Yelmo 2

i Perdidoseneiespacto 5,00-8,00-10,40

Yelmo 3

> Tormentadefuego 4,00-6,15-8,30-10,50

Yelmo 4

i El ultimo patriota 4,00-6,15-8,30-10,50

Yelmo 5

Uaman<toa~/AHiïago|Kl^ 4,15-6,15» 8,25* 10#

•YELMO

Yelmo 1

Arrnaggedori 4,30 - 7,30 - 10,30

Yelmo 2

i Perdidoseneiespacto 5,00-8,00-10,40

Yelmo 3

> Tormentadefuego 4,00-6,15-8,30-10,50

Yelmo 4

i El ultimo patriota 4,00-6,15-8,30-10,50

Yelmo 5

Sant Cugat 4

•YELMO

Yelmo 1

Arrnaggedori 4,30 - 7,30 - 10,30

Yelmo 2

i Perdidoseneiespacto 5,00-8,00-10,40

Yelmo 3

> Tormentadefuego 4,00-6,15-8,30-10,50

Yelmo 4

i El ultimo patriota 4,00-6,15-8,30-10,50

Yelmo 5

Armaggedon 4,10-7*05*10$

•YELMO

Yelmo 1

Arrnaggedori 4,30 - 7,30 - 10,30

Yelmo 2

i Perdidoseneiespacto 5,00-8,00-10,40

Yelmo 3

> Tormentadefuego 4,00-6,15-8,30-10,50

Yelmo 4

i El ultimo patriota 4,00-6,15-8,30-10,50

Yelmo 5

•YELMO

Yelmo 1

Arrnaggedori 4,30 - 7,30 - 10,30

Yelmo 2

i Perdidoseneiespacto 5,00-8,00-10,40

Yelmo 3

> Tormentadefuego 4,00-6,15-8,30-10,50

Yelmo 4

i El ultimo patriota 4,00-6,15-8,30-10,50

Yelmo 5

Sessions golfes de dissabte

La sireníta / Mucho mas» 4,90 / 8,00 - 8,15 -10,55

Yelmo 8

Alcaerelsol 4,00-6,15-8,30-10,40

Yelmo?

1 Kull el conq/ Mem. del àngel....4,00-6,15/8,30-10,55

Yelmo 8

I Espadà màgica/«««ClMhCha 4,15-6,00/8#M0,5Q

Yelmo 9

5 Ahmed.../ Pajarico , 4,00 - 6,157 8 30 -10.50

'Diumenges i festius sessions matinals a tes 12.00 h

6 "Dissabtes sessions go^es a la 01.00 h.

$a •* Cugat 1

La sireníta / Mucho mas» 4,90 / 8,00 - 8,15 -10,55

Yelmo 8

Alcaerelsol 4,00-6,15-8,30-10,40

Yelmo?

1 Kull el conq/ Mem. del àngel....4,00-6,15/8,30-10,55

Yelmo 8

I Espadà màgica/«««ClMhCha 4,15-6,00/8#M0,5Q

Yelmo 9

5 Ahmed.../ Pajarico , 4,00 - 6,157 8 30 -10.50

'Diumenges i festius sessions matinals a tes 12.00 h

6 "Dissabtes sessions go^es a la 01.00 h.

MtMageo OOVK

La sireníta / Mucho mas» 4,90 / 8,00 - 8,15 -10,55

Yelmo 8

Alcaerelsol 4,00-6,15-8,30-10,40

Yelmo?

1 Kull el conq/ Mem. del àngel....4,00-6,15/8,30-10,55

Yelmo 8

I Espadà màgica/«««ClMhCha 4,15-6,00/8#M0,5Q

Yelmo 9

5 Ahmed.../ Pajarico , 4,00 - 6,157 8 30 -10.50

'Diumenges i festius sessions matinals a tes 12.00 h

6 "Dissabtes sessions go^es a la 01.00 h.

SantÇt]gat2

La sireníta / Mucho mas» 4,90 / 8,00 - 8,15 -10,55

Yelmo 8

Alcaerelsol 4,00-6,15-8,30-10,40

Yelmo?

1 Kull el conq/ Mem. del àngel....4,00-6,15/8,30-10,55

Yelmo 8

I Espadà màgica/«««ClMhCha 4,15-6,00/8#M0,5Q

Yelmo 9

5 Ahmed.../ Pajarico , 4,00 - 6,157 8 30 -10.50

'Diumenges i festius sessions matinals a tes 12.00 h

6 "Dissabtes sessions go^es a la 01.00 h.

Perdidos en el estació 00^C

La sireníta / Mucho mas» 4,90 / 8,00 - 8,15 -10,55

Yelmo 8

Alcaerelsol 4,00-6,15-8,30-10,40

Yelmo?

1 Kull el conq/ Mem. del àngel....4,00-6,15/8,30-10,55

Yelmo 8

I Espadà màgica/«««ClMhCha 4,15-6,00/8#M0,5Q

Yelmo 9

5 Ahmed.../ Pajarico , 4,00 - 6,157 8 30 -10.50

'Diumenges i festius sessions matinals a tes 12.00 h

6 "Dissabtes sessions go^es a la 01.00 h.

SantCugatS

La sireníta / Mucho mas» 4,90 / 8,00 - 8,15 -10,55

Yelmo 8

Alcaerelsol 4,00-6,15-8,30-10,40

Yelmo?

1 Kull el conq/ Mem. del àngel....4,00-6,15/8,30-10,55

Yelmo 8

I Espadà màgica/«««ClMhCha 4,15-6,00/8#M0,5Q

Yelmo 9

5 Ahmed.../ Pajarico , 4,00 - 6,157 8 30 -10.50

'Diumenges i festius sessions matinals a tes 12.00 h

6 "Dissabtes sessions go^es a la 01.00 h.

UamandoataspaertasdefGteïo . 00,3

La sireníta / Mucho mas» 4,90 / 8,00 - 8,15 -10,55

Yelmo 8

Alcaerelsol 4,00-6,15-8,30-10,40

Yelmo?

1 Kull el conq/ Mem. del àngel....4,00-6,15/8,30-10,55

Yelmo 8

I Espadà màgica/«««ClMhCha 4,15-6,00/8#M0,5Q

Yelmo 9

5 Ahmed.../ Pajarico , 4,00 - 6,157 8 30 -10.50

'Diumenges i festius sessions matinals a tes 12.00 h

6 "Dissabtes sessions go^es a la 01.00 h.

Sant Cugat 4

La sireníta / Mucho mas» 4,90 / 8,00 - 8,15 -10,55

Yelmo 8

Alcaerelsol 4,00-6,15-8,30-10,40

Yelmo?

1 Kull el conq/ Mem. del àngel....4,00-6,15/8,30-10,55

Yelmo 8

I Espadà màgica/«««ClMhCha 4,15-6,00/8#M0,5Q

Yelmo 9

5 Ahmed.../ Pajarico , 4,00 - 6,157 8 30 -10.50

'Diumenges i festius sessions matinals a tes 12.00 h

6 "Dissabtes sessions go^es a la 01.00 h. Armaggedon 00»&

La sireníta / Mucho mas» 4,90 / 8,00 - 8,15 -10,55

Yelmo 8

Alcaerelsol 4,00-6,15-8,30-10,40

Yelmo?

1 Kull el conq/ Mem. del àngel....4,00-6,15/8,30-10,55

Yelmo 8

I Espadà màgica/«««ClMhCha 4,15-6,00/8#M0,5Q

Yelmo 9

5 Ahmed.../ Pajarico , 4,00 - 6,157 8 30 -10.50

'Diumenges i festius sessions matinals a tes 12.00 h

6 "Dissabtes sessions go^es a la 01.00 h.

T PARADA • C U I N A CATALANA • SERVEI DE CARTA I M E N Ú . • TANCAT DILLUNS NIT BQNBAIt RAMBLA CAN MORA S/N - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

t Tel. 93 589 26 9 7 ff

BO i B£ • "MONTADITOS" • TAPES • MARISQUERIA • BOUTIQUE

D'ALIMENTACIÓ

OBERT TOTS ELS DIES

Rbla. del Celler, 131 Tel.: 93 589 84 22

Sant Cugat del Vallès

mi SWS/TNT CUGAT http://www.cinesa.es

Tots els Divendres i Dissabtes SESSIONS "GOLFES"

wsm

ESTRENA ESTRENA 2a- SETMANA 3 i SETMANA GOLFA EN V.O.S.E.

SALA 3:16,15-18,15-20,25-22,35 Golfa: 00,35-APTA

Muns, Dknerts, Dfous, Dissabte i Diumenge

SALA 4:16,10-19,05-22,05 Golfa: 00,50 -APTA

Dimecres - Divendres

SALA 2:16,30-19,15-22,15 GOLFA: 00,50 - APTA

SALA 1:16,30-20,30-22,30 GOLFA: 00,30 - APTA

Divendres sessió golfa VOSE SALA1: 01,00

§ « ^ S 1 S SÍ CINESR Dia de

t/Wrewrf/UWERSAl ^espectador

Carnet Jove

Carnet d'estudiant Venda Carnet més grans Reserva per universitari anticipada de 65 anys telèfon

Venda les 24 h. als ServíCaixa àfàïïfà* Ï&SX3&

Sessions numerades

42 Cultura ELSiC/UVIÜNS Divendres. 17 de juliol de 1998

L M «E A D 1 O 9 1 , 5 .9 M

De dilluns a divendres Dissabte

t a p r o p o s t a

• De 8 h a 9.00 h Primera Plana, presentat per Jofre l.lombart • De 9 .00 h a 12 h Matins d'estiu, magazine presentat per A/ex Bldzquez • De 12.00 a 13.00 h Tira mi I les, el concurs de Pere Pallis­sa • De 13 h a 13.30 Sani Cugat avui: P informatiu

• De 13.30 h a 14.00h Viu l'estiu • De 14h a 19 h Tardes de música amb Salva Vallvé • De 19 h a 11 h Tardes de música amb Al ex Part u al • De 22.00 h a 8h Música al teu costat

• D e 8 h a l 3 h El parasol. presentat per Salva Vallvé i Raquel Iniesta • De 13.00 h a 16.00 h Aquells meravellosos anys, amb Jo­sep M. Ah ira • De 16.00 h a 19.30 h Jukebox, presentat per Xavi Mon­tero • De 19.30 h a l · l h Música al teu costat

Diumenge

• De 8.00 h a H.OOh Roda d'amics de l'estiu, presenta­da per Pere Pa hissa i Joan Fàbre­gas. • De 14.00 h a 16.00 h Aquells meravellosos anys, amb Jo­sep M. Alzira • De 16.00 h a 19.30 h Jukebox, amb Xavi Montero • De 19.30 h a 8.00 h Música al teu costat

La Coral Tardor amenitzarà el vespre de diumenge a la Floresta

És ben sabut que, habitualment, les entitats tenen cabuda a les festes ma­jors perquè hi programin les seves activitats. I si el seu objectiu és la músi­ca, encara hi encaixen més. D'aquesta manera, la Coral Tardor serà una de les entitats del districte de la Floresta que actuarà en els actes de la Festa Ma­jor. Serà diumenge, a partir de dos quarts de deu del vespre, a l'església Nos­tra Senyora de Montserrat. L'acte és organitzat pel Col·lectiu de Gent Gran -del qual forma part la coral- que també oferirà coca i moscatell als assistents. Aquesta és, doncs, una nova ocasió per veure i sentir les veus d'aquesta co­ral de creació relativament recent.

17 DIVENDRES

18 DISSABTE

FESTA MAJOR D £ LA FLORESTA • Pregó de Festa Major a càrieç de Piti Espafiol. Coç^ eÉva í moscatell. A les 2&30h a la plaça Josep Pfeya. Org: Comissió de iesïes. •Exhibida de balls de saló. Ales 22:30h. A la Uiwéïteereariva i d'Esports de la Floresta. Grg: U.R.E.E FESTA MAJOR DE MIRA SOL • Cercavila é» Festa Major, A les 2Ch00h. Sortida Útè% Pl„4e l'Estació finsal CasaLAmb «i* Gegants de Saní Cu-

Cultura de Mira-sol Club Miía-soL Oig: Oomíssié Festes;

Gdedecinemaahfcesca:MarsAtmàs Ales 2£3uV$íïdïaa del Monestir « XV Uoivetaitait de la Pau. Sessió informativa obem: Resum dels resultats de l'encontre, Í9fl0h. Centre Borja.

FESTA MAJOR DE LA FLORISTA •Siraul*fci«es d'eseacs acàrrec del Sr. Abdei Karím SSafe^Ies l&OOh. Agrupació Esportiva i Cultural (Passatge Se-gala, 4-6)

Exposicions

SALES MUNICIPALS

• Col·laboracions de Cesc ^ Van Campen amb l'E* sp a i

(Jar-

19 DIUMENGE

TOTA MAJOR D * MIRA-SOL •AnimaeBamï) escuma a càrrec de la Saragata. iWm, PI Estació de Mira-sol. •Concura éestÉr. I2r30h. Pista de Club Mira-sol. «EsixttCN&ÏBftmíï. A íes l&06h a la PL Estació de Mira-sol. Org: (4ub Mira-sol •El Cosit® dtk lhí Dragons A les 22:3üh. Casal Cuitarà! de Mira-sol. Org: Mira-sol Teatre. •Ball de Festa Major. A ics 2430b, Pista de Mas Jafleí. Org: Club Mira-sol • lr Trofeu de Festa Major d'Hoquei Patins. De 10 i; 13 hores. Pista de Club Mira-sol. Org: Club Mira-sol XXVII COlíèwRS INTERNACIONAL OfiJl l lTARRA "JOSÉ LUIS LOPATEGUI" Audfctó' del <€5»óde guitarras del renaeirràento al % SES*, A càrrec de j.L·Lopategui i Ma. José Santos A les 22E00k Claustre del Monestir. Org; Ajuntameat^Sant Cugat dcí Vallès.

FESTA MAJOR DE LA FLORESTA •Cursa àoputer. A les O9:30h. PI. Estació de la Floresta. Org: Comissió de Festes. •Cant deteL'A càrrec del Grup Tardor. Amb coca i moscatell. A les 2130h. Església Parroquial Ntra. Sra, de Moiu-se»at Ofee Col·lectiu de ia Cent Gran de la Floresta. FESTA MAJOR DE MIRA-SOL •ConctÉf de dibuix infantil. A Ics 1 l:ü0h. Pista de Club Mira-sol Org; Comissió de Festes •Passejada en íàeSeleta. A les 1 i:00h. PL Borràs. Orgí €o«u^íó de Festes. - ~ • •^dfctfe·A- Jes 12:00h. Pista de OubMím^.O«f.Ckjttüssió de Festes.

,Jfaigtïa. A les 12:30h. Casal Cufcutsltle Mfearsoi Org: Comissió de Festes. *Fes<»Major. Entrega de prej3pabe©nciiis»pà dels jocs de taula. À les 17:30h.Casal Cultural de Mira-sol.

Org: CnScarèt de la Gent Gran de Mira-sét, •Jocs iaamife 1 berenar. A les 18:00h. Casal Cultural de Mira-sol. Org: Comissió de Festes. •Havaderes amb el grup "Peix Fregit" A les 21:30h. Casal Cultural de Mira-sol.í )rg: Comissió de Festes. S A N T CUGAT •XV UjBversiíatde la Pau de Sant Cugat. (Conferències i xerrades. Situació de la investigació per la pau. A les lOrOOh. Ce«re~Íoí^< Liaceres,30). Org: 1ÍNIPAI i.

DE LA FLORESTA a la fiesea amb " Swing GuitaV Aíes 2£30h. Pistes de la Floresta. Org: Comissió de

i Jove.Ci.s2i de Cultura ( | d i n s de l M o n e s t i r s /n ) . I Fins al 24 de Juliol I • Espais públics, lectures

privades de Pere Pich. Bi­b l i o t e c a (p i . de l c e n t r e Cu l tu ra l , s/n). De l 'I de juny al 24 de Juliol .

•XII Exposició d'obres par-% ticipants al Concurs de Pin-^ tura Ràpida "Francesc Ca-1 banas i Alibau". Casa de I Cul tura (Jardins del Mo-I nestir)Fins al 26 de Juliol.

| •Rudolf Hasler; Cobra % 1978-1997.Claustre del I Monestir. Fins al 25 de ju-I liol.

I «7a. Most ra Fo togrà f ica * d ' a l u m n e s . E s p a i J o v e . I Casa de Cu l tu ra . Fins al 1 25 de Juliol .

SALES PRIVADES

• Col·lectiva de 7. Pou d 'Ar t ( B a l m e s , Fins al 31 de Juliol

35).

DÍJOttS

• Trisomni. Pintures de Do­mi nia ue 0., I. Mir i Núria Sol. Al Club Esportiu Vall­doreix. Fins al 31 de Ju­liol

• "Co lo r s " . Pintures i lito-

t rafies de Didier Lourenço ,a Galeria (Sant Jordi, 14)

Fins al 30 de Se tembre

• Artistes per a un nou se­gle. Número 7. Canals Galeria d'Art ( C/

de la Creu) . Fins al 19 de Juliol.

•Runde,olis.A.P.V. de Vall­doreix. Fins al 24 de Ju­liol.

ELS f CANTONS Divendres, 11 de juliol de 1998 Cultura 43

TELÈFONS D'INTERÈS

Ajuntament 93 5892288

Bombers BaüatBra 936928080

Bombers Generalitat 085

Bombers Rubi-Sant Cugat 938998080

CAP 935891122

CAPugèncles 935894455

Casa de Cuitarà 93 5891382

Cetrtre Social i SanteriLf 93 5897800

Casal VaBrJorebt 93 674 4S 99

Catalana de Gw 937252944

Centra Ctvíe ta Rortóa « 5 8 9 0 8 4 7

Centre CMc tes Planes 93 675 5165

Casat CuHuraiMifa-sol 935832018

Cinemes St. Cugat Peser.) 935880941

Correus 93674 7096

Creu Raja Sant Cugat 938741234

Creu Roja VaWorea 936742459

Dispensari La Floresta 935747615

EntMufMcpjlDesesfitj^it 936742719

ENHER Rubf 936991892

FECSA (atenció atsüent) 900737373

FECSA fcvariW) « 0 7 4 74 74

fFCC 936741934

funerària 93 5895552

G. Cwl (Mifa-soi) 936742379

Hisenda 935891155

Jutjat 93 6746S96

Parròquia St. Pere Octavià 936741163

Parròquia Les Planes 932047503

Parròquia Valldoreix 936740569

Piscina Municipal Valldoreix 93 675 40 55

Cuerpo Nacional de P o t a 93674 7858

Urgències 091

Policia Municipal i Prot CM 092

Poi Municipal (Valldoreix) 908795125

Comissaria de Policia

Taxis (parada)

93 674 7612

93 674 0997

Ràdio Taxi 93 58944 22

RepsoJ-Bulà 93 6741580

Sant Cugat Comerç 93 674 0322

• •

SOREA 935890021

Valldoreix (parada) 93674-1111

Grua 93674 33 71

Aigües l a Floresta 936742089

AAPPIWMWl·iSOt 936742016

AAWV6fS8C«rmeMra^0l 936741003

AAWSat!Ja»Mir*sol 936747103

AAPPiWWtfdOrw! 936742197

AAPPïWC.MontsenatVaí.93 6742105

A A P P W C f t l M t j ó M 936745849

AAProp,i*sisLaFtoresta 93674208»

MWAigiHtof igataFte. 936745129

AsB. CQA&U#Étor$ "932684567

C f íp t íp r fe íS Í 935893080

GnenpBace (91)5434704

H. General* Catalunya 935891212

H.VaUdtleBron 934272000

H. Sant Joan de Oéu 932034000

Unitat Coronaris 932481040

Tet de l'Esperança 834144848

WormacíS Gatteteres 932042247

Nof (ració Aeroport 934785000

InfcrmaciófrBffE 934900202

WorrnaaóPort 933188750

0MIC 935893188

Policft*; ToRsbtBnca 93 58918 88

PSOMUSA 935891732

€ IUTÍATS -k

ASDI 936753503

Arxiu Gavln 9367425 70

Casal d'Avis SC 935891638

Llar d'Avis Parròquia 9358905 98

Club Muntanyenc 9367453 96

Coral de la Umo 936741006

Esbart Sant Cugat 9367526 52

Tot Sant Cugat 9387486 61

Grup Sup. Immigrants 936749314

Ridio Sant Cugat 936755959

Bs 4 Cantons 935896282

s i\ N .r?síiww:

D i v e n d r e s 1 7 • San t G e n e r ó s D i s s a b t e 1 8 • San t Feder ic D i u m e n g e 1 9 • Santa À u r e a D i l l u n s 2 0 • San t El ies D i m a r t s 2 1 • San t L l o renç de Br ind is l D i m e c r e s 2 2 • San ta M a r i a M a g d a l e n a D i j o u s 2 3 • San ta Br íg ida D i v e n d r e s 2 4 • San ta C r i s t i na

CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX

• Informació i inscripcions:

De dimarts a divendres, d T t 1 a 1 3 i d e l 7 a l 9 h .

Tel. i. fax 93 589 82 6 (Casal de Cultura

de Valldoreix).

•CICLE CINEMA a l'aire lliure

Divendres de juliol i agost. A les 22.30 h. Entrada lliure

Al pati del Casal de Cultura de Valldoreix

17.7.98 The Game Majors de 18 anys

24.7.98 Mogly y Baloo Tots els públics.

31.7.98 Siete anos en el Tibet Majors de 13 anys

7.8.98 Todos dicen I love you Tots els públics.

CASALS D'AVENTURA

Del 6 al 17 de juliol

Hípica-Esports d'aigua - Esports de muntanya,.

CASALS D'ESPLAI D'ESTIU

Queden places per a:

JULIOL (2a quinzena) AGOST (1a i 2a quinzena) - SETEMBRE

OBERTA LA INSCRIPCIÓ Al C. Cultura de Valldoreix

H O R A R I A U T O B U S O S

• ÜHiA 1 . SANT CUQAT-MIRA-SOL-MAS JANER;

Sortides des de Mas Janer. -Dies feiners. 1a sortida: 06.OOh-O7.O0rt-08.00h i a tes hores en punt fins a les 22.00h.

L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de KG.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.00h-08.00h-09.00 i a fes hores en punt fins a les 22£0h. L'útttm servei finalitza el seu recorregut a l'estació de RG.C- de Sant Cugat.

Sortides des de l'Avinguda Alfons Sala. -Dies feiners. 1a sortida: O6.40b-O7.4Or! i als 40 minuts de cada hora fins a les 21.40h. L'últim servei finalitza ef seu recorregut a f estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.40h-Q8,40h i ais 40 minuts de cada hora fins a les 21,40h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

Recorregut. Mas Janer, Estacà) Mira-sol, Plaça Cm Cadena, Estacà? St. Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, A!fon$ Sala, Can Cadena, Estació Mirasol, Mas Janer.

IA 2. NUCLI URBÀ DE SANT CUGAT

Sortides des de Sant Domènec.

-Dies feiners. 1a sortida: 06.16h-06.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.16h-09.46ti i als 16 i 46 minuts de cada-hora fins a les 22.16h.

Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners. 1 a sortida: 06,23h-06.53h i als23 i 53 minuts de cada Nora fins a les 22.23h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a fes 22.23h.

Sortides des de l'Estació FGC.

-Dies feiners. 1 a sortida: 06.05h-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins 3 les 22.35h, -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.05h-0&35h i ais 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h.

Recorregut Sant Domènec, CAP, Sant Francesc, Plaça Coll, Mercat Torreblanca, Monestir, Estació FGC, Colomer, Sant Domènec.

l i i i p iT ci i i i i ip i iRisiMl^i i f tSiei Sortides des de F,$olom.

-Dies feiners. 1 a $3rtida:05'45h del mati i cada hora i mitja fins a fes 22.15h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.15h del matí! cada hora i mitja fins a tes 22.15h. Sortides des de l '&tt t io.

-Dies feiners. 1a $0$da: 06.35h del matí i cada hora i mitja fins a tes 21.35h.

-Dissabtes i festius» 1a sortida: 08.05h del matí i cada hora i mitja fins a tes 21.35h.

Recorregut. F. Colom, la Floresta, Plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sala, Estació, Placa Centre, La Ftomsta.F. Colom.

• A 3. SANT CUGAT-RUBI-TERRASSA

-Dies feiners. 1a sor&Ja: 05.40h-06,25h i ais 25 minuts de cada hora Snsa tes 22,25h. -Dissabtes i festius.'la sortida: 06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a tes 22.25h. -Sortides addicionals a Terrassa: 06.55h, 07.55h i 1 l.55h.(feíners)

• A 3. SANT CUGAT-BARCELONA

-Dies feiners, lasoffea: 05.15-05.40 i als 40 minuts de cada hora fins ales 22.10h. -Dissabtes. 1 a sorífctóíOS. 15-05.40 i 06.10h i als 10 minuts de cada hora fins ates22.1Qn. -Diumenges i festius. 1a sortida: D7.'l0h i ais 10 minuts dècada horafns ales 22.10h, -Sortides addickxiatefl Cerdanyola: 22.40h i 23.0Óh (feiners). 23,00h (dissabtes i festius).

• A 3 . BARCELONA-SANTCUGAT

-Dies feiners. 1a sortida: 05.45 i als 15 i 45 -Dissabtes. 1a sortida: 05.45 i als 45 minats de -Diumenges i fesSus.1 a sortida; 06.45h i ats 45 -Sortides addicionals a Cerdanyola; 22.l5rt {feiners}.

cada hora fins a les 21,45h. cada hora fins a tes 21.45h.

de cada hora Snsales21.45h.

HS4CANIOINS Divendres, 11 de juliol de 1998

44 Setmanari de SANT CUGAT net VALLÈS

AMÍKI .SC.YSTIKRA

P e d r ó Vallejo havia fet d e manyà i havia treballat en un pa­rell d 'empreses quan li van ofe­rir una feina com a policia local que va canviar-li la vida. E n aquesta feina guanyava mil pes­setes més que a les altres, i ales­hores -fa 26 anys- "mil pesse­tes e r e n mil p e s s e t e s " . Ha patrullat per tots els carrers de Sant Cugat i ara en porta vuit a la porta de l 'Ajuntament cada tarda. Tot el poble passa davant seu.

-La feina del policia local ha haguí <le canviar a mesura que Sani Cugat ha crescut . -Aleshores érem policia de po­

ble. Sortíem al carrer, regulàvem el trànsit i orientàvem la gent que ens preguntava. Però no hi havia la circulació que hi ha ara. Després , mica en mica, hem anat adquir in t cone ixemen t s amb cursos de reciclatge de te­mes judicials i de trànsit. Ara els policies estem molt millor pre­parats que en aquella època.

- L a vigilància a la plaça de l 'Ajuntament és més avorrida que voltant pels carrers?

- L a gent ve molt per aquí, gai­rebé s'ho estimen més que anar a la Prefectura i esperen que jo mateix els resolgui alguns trà­mits que només poden fer allà. De fet, encara que passin coses en altres punts, jo no puc aban­donar la vigilància de l'Ajunta­ment , sempre he d'avisar els meus companys. No puc saber si és un parany per entrar un pa-q u e t - b o m b a a l ' ed i f ic i , pe r exemple.

- L a p laça d e B a r c e l o n a é s molt concorreguda, però tran­quil·la.

- E l problema més gran que tinc a vegades és cridar l'aten­ció dels nens que juguen a pilo­ta, perquè està prohibit Fa molts anys, fins i tot hi havia una nor­mativa que prohibia travessar les places, només hi podies entrar per descansar. Havies de tran-

Pedró Vallejo. Policia local.

"Abans de denunciar, cal convèncer l'infractor"

Pedró Vallejo, davant un senyalde reserva d'aparcament. FOTCXX. LARROSA.

sitar pels laterals. Aquesta plaça és de terra i s'aixeca molta pol­seguera. A vegades, els altres usuaris cm demanen a mi que els adverteixi per no cridar-los ells mateixos l'atenció. Els nens sempre li tenen una mica més de respecte al guàrdia.

-L'autoritat sempre imposa... - E n s tenen respecte, però no

por. Passen per la porta i em diuen : "hola, guàrdia". I això em fa content. Algunes vegades haig de dir a les mares que no amenacin els

-Realment ha canviat la imat­ge de la policia?

- É s clar que sí, per sort. És cert que hi ha gent que no confia en nosaltres i sempre criticarà el que fem. Però no és que no li agradi la policia municipal: és que no suporta l'autoritat. Cada cop són menys. —Els santeugatencs conduei­

xen bé? -Jo crec que fa falta més edu­

cació viària, és una assignatura pendent . Sobretot la joventut,

encara que tam-amenaem CIM u n J 1 ciu-aid que ia i i i -

seus fiíis amb Sempre demano a les bé hi ha adults

ia nostra figu- mares que no utilitzin ciue c « m e t e n ra, sinó a l'in­revés. Sempre els dic que el guà rd i a e s t à per ajudar-los.

- M o l t e s ve-gades són els pares que tenen més recel que els fills.

-Però això és perquè el guàr­dia municipal és el qui posa les multes i s 'emporta el cotxe si està mal aparcat, i això no agra­da. També conec molts ciuta­dans que diuen que hi hauria d'haver un guàrdia a cada cruïlla.

la figura del policia imprudències. -Vostè defensa

com a amenaça per als més.!.'actilud

5 •* conciliadora fills, Sinó a Vinrevés" que la coerciti-

- E s una de les primeres coses que vaig apren­dre en entrar al cos: abans de de­nunciar, cal convèncer la perso­na q u e c o n d u e i x q u e es tà cometent una infracció i una im­prudència. Una vegada vaig ha­ver de dir-li a un pare de família que si volia suïcidar-se deixés la dona i els fills a casa. Acabava

de passar un semàfor en vermell. -Les zones niaves donen molts

maldecaps. -Sí , són un problema perquè

passa sovint que necessites pa­rar el cotxe un moment i no tro­bes lloc per fer-ho. A la tarda, si no hi ha molt trànsit, es pot per­metre deixar el cotxe a la vore­ra. Però s'ha de tenir molta cura per evitar discriminacions. És la part més difícil. A més, a vega­des la gent no entén que per al­gun motiu oficial el cotxe no es pot deixar en un lloc on nor­malment es podria aparcar. No diem les coses per caprici.

-Es difícil separar la feina de les relacions personals?

-Més d'una vegada m'he tro­bat amb persones que necessi­taven explicar els seus proble­mes i es deixen anar quan em troben. Jo els escolto, tot i que a vegades reconec q u e és una mica violent. El fet que jo sigui del poble i visqui entre la gent, canvia les coses. Veure una per­sona coneguda, com jo, amb la trajectòria que tinc a la policia, tranquil·litza més d'un.

- H a hagut de fer mai de co-madrona improvisada, com a les pel·lícules?

- H e estat treballant deu anys de nit i passen moltes anècdotes. Moltes vegades havia de saltar d'un balcó a l'altre per entrar a les cases. No sé si ara, als 55 anys, ho podria fer. Un cop vaig entrar en un pis que estava tancat feia dies i hi havia un balcó obert. En­tro a l'habitació i em trobo una metralladora Alfa col·locada a so­bre del llit, apuntant-me. L'ha­vien comprada a l'exèrcit i esta­va inutilitzada. Però l'ensurt me'l vaig endur igual!

—S'ha convertit en un element més del paisatge de la plaça. -Serà fins que em retiri, d'aquí

a deu anys, quan m'arribi la ju­bilació. Aleshores em dedicaré encara més als meus néts, que són la meva passió, i a pintar quadres. O millor dit, a copiar les pintures d'altres, que, per ser honestos, és el que faig.

Trànsit ÏORDi C A S A S

L'I de novembre de 1856 l'a­juntament santeugatenc infor­mava que dels set camins que comunicaven amb els munici­pis veïns, només dos eren de roda -els altres cinc eren de fer­radura- i només un estava en bon estat, el que anava a Cer­danyola. Pel que fa a la situació interna: carros, cavalls i vianants vivien una promiscuïtat més que suportable. Tot s'ha capgirat. Som, com recordava aquest set­manari al darrer número, un mu­nicipi privilegiat pel que fa a les comunicacions. Tenim de tot: autopistes, carreteres, trens-me-tro, autobusos i, sobretot, molts vehicles privats (amb una ratio superior a la mitjana catalana). Això explica perquè és possible que se tmanalment hi hagi 41 milions de desplaçaments a la regió metropolitana. Regió que, pel fet de mesurar-se precisa­ment pel percentatge de gent que surt del seu municipi per treballar, ja ha assolit els 163 mu­nicipis. D ' a q u e s t s desplaça­ments, el 56,7% es fa en trans­port privat. És la contrapartida a aquest creixement difús, com el qualif iquen els especialistes, que tendeix a ocupar tot el sòl metropolità. A més casa disper­sa, més transport privat. Però és a l'interior on fa més mal. Cada cop usem més el cotxe, des de 1991 ha augmentat en 8 punts el seu ús a la regió metropolitana. A més, segons se'ns diu, l'hàbit d'agafar l'autobús no es conso­lida i el taxi espera un impor­tant c r e ixemen t del mercat . Mentre, el 33% dels barcelonins es mostren preocupats pels pro­b lemes de circulació/aparca­m e n t , p e r ò n o m é s un 4 ,4% creuen problemàtic el transport públic. N o sé si perquè els im­porta molt poc o perquè consi­deren que ja funciona prou bé. Aquí, l'opinió del funcionament dels autobusos no és bona i, això no cal preguntar-ho, la necessi­tat d 'una àmplia zona de via­nants és inqüestionable. Qui ho haurà de pagar, ja sigui amb un major esforç físic o amb impos­tos? La resposta sembla bastant evident: en molt bona part els que fan ús rodat (i, en alguns casos, abús) de la ciutat. Com? Parlem-ne.

«4»

L r § * ' i ' r t H

v a -U1 è

TeoAo PI. de la Unió, 3 - Tel. 93 590 80 60

Sant Cugat del Vallès www.valles.com

Hardware, Software &Webs