E L S H C A N J T O N S Divendres, 28 de juliol de 1995 SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC Núm. 104 « Any III» 225 pessetes

• Punt i seguit Tabasa projecta construir una ben-zinera per donar servei als clients dels túnels de Vallvidrera. Plana 3

L'EMD aprova demanar a la Gene­ralitat que subvencioni millores ur­banístiques a Valldoreix. Plana 3

El Ministeri d'Obres Públiques pro­posa dos traçats possibles perquè el TGV passi per Sant Cugat. Plana 5

I Economia La Lucas Automotive preveu tancar l'exercici amb beneficis. Plana 9

I Cultura i espectacles Mossèn Pere es mostra en desacord amb la moció municipal que reclama el Palau Abacial per a usos no pro­gramats per l'Església. Plana 10

Edicions 62 publica poemes de Hardy traduïts pel professor santcugatenc Jo­sep Maria Jaumà. Plana 10

Un concert amb els alumnes del 24è Curs Internacional de Guitarra José Luis Lopategui tancarà demà el se­minari. Plana 11

Manolo Sanlúcar i The Swingle Sin-gers protagonitzaran el Festival de Música al setembre. Plana 11

I Esports El jove pilot santcugatenc Rubén Xaus diu que «havia somiat» ser al Gran Premi d'Anglaterra en què va participar diumenge. Plana 15

El Club Voleibol Sant Cugat fitxa dues búlgares i una catalana per a l'equip sènior. Plana 18

La UESC assumirà el dèficit de la fundació, provocat pel concert de Juan Perro. Plana 19

El Sant Cugat Esport refà l'equip per començar la temporada a regional preferent. Plana 19

I Punt divers Un debat a la Universitat de la Pau enfronta els pacifistes que demanen la intervenció militar a Bòsnia a un militar que la rebutja. Plana 20

Una veïna de la Floresta denuncia dos agents de la Policia Local per maltractaments i insults. Plana 22

I Apunts L'agost es pot aprofitar per visitar museus poc coneguts de la rodalia de Sant Cugat. Plana 23

La festa major de la Floresta continua i es clourà diumenge amb una cantada d'havaneres. Plana 26

I Nota al lector Aquest és l'últim número d'Els 4 Can­tons abans de les vacances d'estiu. Tornarem el 8 de setembre.

Auto aquesta efftfwHwwtta. exsmpiaf de la fcròta Presència

L'Incasol negocia Fexpropiack) de 17 finques del voltant del Monestir

Els veïns creuen que les indemnitzacions no concorden amb el valor de les cases

És un dels primers tràmits del pla de condicionament de l'entorn del monument

• Sant Cugat.— L'Incasol ha iniciat les negociacions per expropiar disset finques situades darrera el Monestir, als carrers de la Creu, Sant Llorenç i Orient, on s'han de construir noves promocions públiques

d'habitatges. La majoria d'aquestes finques estan afectades pel PGM del 1976, que les qualifica com a zones verdes. Els veïns afectats han contractat un advocat perquè consideren que les indemnitzacions que els

han ofert són inferiors al valor real de les cases. Aquest procés és un dels primers tràmits del pla de condicionament de l'en­torn del Monestir, que farà canviar subs­tancialment l'aspecte de la zona. Plana 4.

S O L I D A R I T A T I C O O P E R A C I Ó

El lema/lrurem el genocidi va presidir la concentració de dilluns davant de l'ajuntament. Foto: J.A MULA.

Dos-cents santcugatencs fan un minut de silenci per les víctimes de Bòsnia H Sant Cugat.— Serà cada dilluns a les vuit del vespre davant de l'ajuntament. La convocatòria ha nascut de la plataforma Europa per Bòsnia i es vol estendre per tots els municipis catalans. El primer di­

lluns, la crida va reunir 200 santcugatencs, que van mantenir un minut de silenci agru­pats entorn del lema Aturem el genocidi i amb el soroll de bombes i metralletes de fons. Paral·lelament, l'Ajuntament fi­

nança, conjuntament amb Vilanova i la Geltrú i Martorell, un camió carregat amb 24 tones d'aliments i medecines, que sortirà aquest dilluns cap a la zona del conflicte. Plana 21.

La gespa del claustre no s'ha regat des de la

inauguració de les obres L'Ajuntament diu que correspon a la

Generalitat donar la concessió del servei • Sant Cugat.— La gespa que es va plantar al claustre del Monestir un cop acabades les obres de restauració es troba en un estat deplorable. Des de la seva inauguració —fa set mesos—, ningú no s'ha ocupat del seu mante­niment, a causa de la manca d'acord entre la Generalitat i l'Ajuntament. L'alcalde, Joan Aymerich, argumenta que correspon a la Genera­

litat donar la concessió del servei i finançar el mante­niment del recinte. Totes dues institucions han arribat aquesta setmana a un acord verbal en aquest sentit. D'al­tra banda, el rector de la pa­rròquia, mossèn Pere Vivó, descarta la possibilitat de fer un museu dins el Palau Aba­cial tal com es proposava en la moció aprovada pel ple la setmana passada. Plana 10.

CENTRE DE LA IMATGE O^çu servei

RETOC FOTOGRÀFIC ElEQRÒNiC • Reproduccions sense negatiu • Fotocomposicions • Restauracions • Eliminació d'ulls vermells, etc.

• I ara també pot passar les seves (Otos aCD rom (d ' la 3 dies)

• Fotos a color en 1 hora. • Diapositives en 1 hora. • Diapositives a paper en 2 hores. • Venda de material fotogràfic nou i

usat (taller propi a la mateixa botiga). • Servei públic de fax. • Fotos ae color a blanc i negre.

Santa Maria, 14 Tel. 675 56 74 - Fax 675 57 24

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

ELS H CANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

Visiteu de franc la Reserva Natural de

les illes Medes

l·ls MihscnphiïN J ' l IN 4 ('anions que ja heu sol·licitat la laigcla del Club podeu dema­na] cl liquo! pci conèixer l'Hslarlit i la Re­serva Natural de les Illes Medes. durant un cap de setmana Aquest tiquet inelou el so­par i l'habitaeio per dissabte a la nit i l'es-inor/ar i dinar de diumenge, a més d'un viatge amb barca amb el Ions de vidre per fer el reconegui a les illes Medes. la Fora­dada i cala l-'arriol. Fer obtenir el tiquet, no­més eal que truqueu al telèfon del subscrip­tor per concretar les dates de la reserva. El preu per als acompanyants és de 3.900 pies.

Els Rolling Stones, a Imax.

Disposem d 'una entrada gratuïta per tar­geta per veure els Rolling Stones en con­cert filmat en pel·lícula format IMAX, el divendres 25 d'agost a la 1 de la matina­da. a Imax Port Vell de Barcelona. Po­dreu veure l ' e spec tacu la r i t a t de Mick Jagger, Keith Richards. Charlie Watts , Ron Wood, Bill Wyman, projectats en una pantalla de més de 7 pisos d'alçada i 600 m' de superfície, amb so digital i 27.000 wats de potència, que fa una sen­sació de realitat inigualable.

Demana la targeta.

Tots els subscriptors d'Els 4 Cantons que

no heu sol·licitat la targeta del Club encara

podeu fer-ho trucant al telèfon del subs­

criptor. La targeta no suposa cap cost addi­

cional i us permetrà gaudir de gran varietat

de serveis.

Entrades per a les nits de dansa

a Vilabella.

Demaneu la vostra entrada gratuïta.

Tenim a la vostra disposició entrades per anar a veu

re els Festivals de Dansa Catalana que escenifica

l 'Esbar t Dansaire de Vi label la

c a d a d i s s a b t e d ' a g o s t , a

2/4 d' 1 1 de la nit, a l 'Hort

de l 'Abadia . El festival du­

ra dues hores i s 'hi escenift- .

quen d a n s e s ca t a l anes c o m ^ ^

Su i te marinera. Morisca,

Copeo, Galop de pedereta,

Majorales d'Ulldemolins, Ve

rema i el Ball de gitanes. El

l'estival es c o m p l e t a a m b una visi ta al M u s e u del

C a m p de Vilabella i després s 'ofereix un refrigeri als

assistents.

Matí: de 9 a 2 902 22 lO lO Tarda: de 4 a 7

EXPROPIACIONS 3 . Divendres, 28 de juliol de 1995 EL TRAÇAT PEL TGV ES CONCRETA

Coincidint amb les primeres passes del pla de condicionament de l'entorn del Monestir, l'Incasol ha començat a negociar l'expropiació de disset finques situades darrera del Monestir i afectades pel PGM.

El MOPTMA ha enviat a ajuntaments, consells comarcals i associacions ecologistes dues propostes que concreten el futur traçat del TGV entre Barcelona i la frontera francesa.

L'empresa que explota els túnels de Vall-vidrera, Tabasa, està ultimant l'avantpro­jecte per a la construcció d'una benzinera que donaria servei als conductors que vénen de Barcelona en direcció a Sant

SERVEIS/MEDI AMBIENT

Cugat i la resta del Vallès. Tot i que l 'empresa diu que es tracta d'una idea antiga «sobre la qual no hi ha res de nou», l'alcalde i membre del consell d'ad­ministració de Tabasa, Joan Aymerich,

afirma que la decisió «ja està molt ma­dura». En principi, la benzinera s'ins­tal·laria entre la boca nord dels túnels i el peatge de la Floresta, a Can Borrull, uns terrenys inclosos dins el PEIN.

Tabasa projecta construir una benzinera que doni serveis als usuaris dels túnels

L'equipament s'instal·laria als terrenys de I Segons Aymerich, l'avantprojecte està Can Borrull, inclosos dins del PEIN | pendent dels «últims detalls tècnics»

CÈLIA CERNADAS ~ ~ ™~ • Sant Cugat.— La necessitat de construir una benzinera al llarg del traçat dels túnels de Vallvi-drera ja es va plantejar en el pro­jecte inicial, quan l'empresa ex­plotadora va preveure la construc­ció d'un equipament d'aquest ti­pus a Valldoreix. Una de les vint-i-dues al·legacions que l'A­juntament de Sant Cugat va pre­sentar contra el projecte es referia justament a aquesta benzinera. Segons l'alcalde de Sant Cugat i membre del consell d'adminis­tració de Tabasa, Joan Aymerich, «l'EMD va considerar que la uti­litzarien no només els usuaris del túnel, sinó també els veïns de la zona, i que es crearia així un flux innecessari de circulació». Per aquest motiu, segons Aymerich, es va demanar la seva retirada. Tabasa va decidir acceptar l'al·le­gació, però la necessitat de cons­truir una benzinera ha continuat present en les reunions del consell d'administració després de cons­tatar, segons destaca Aymerich, que «el noranta per cent d'avaries que es produeixen als túnels són de cotxes que es queden sense gasolina».

Tabasa està ultimant, segons Aymerich, els detalls tècnics de l'avantprojecte, que per poder for­malitzar-se hauria de rebre l'in-forme favorable de la Generalitat i del patronat metropolità del parc de Collserola. L'Ajuntament de Sant Cugat hauria de concedir la llicència d'obres i activitats.

Terrenys protegits

L'empresa, sempre segons l'al­calde com a membre del consell d'administració, ha realitzat du­rant els últims anys diversos es­tudis o propostes per establir els

Una gran part de les avaries que es produeixen als túnels de Vallvidrera són per manca de benzina Foto: MANÉ ESPINOSA

terrenys definitius on s'hauria de construir l'equipament. Can Bo­rrull —una zona situada a les Pla­nes, entre la boca nord del túnel i el peatge de la Floresta— és la proposta que de moment sem­bla tenir més força. Aquests te­rrenys estan inclosos dins el pla d'espais d'interès natural del parc de Collserola i, per tant, tot i que les actuacions urbanístiques

no hi estan prohibides, «té les seves limitacions i calen els pre­ceptius informes d'impacte me-diambiental», recorda el gerent del patronat del parc de Coll­serola, Marià Martí. El patronat no ha rebut darrerament cap pro­posta per part de Tabasa, tot i que el seu gerent, Marià Martí, sí que assegura haver mantingut converses «fa ja molt temps» amb

l'empresa sobre la instal·lació de la benzinera. El gerent del pa­tronat considera que, en principi, seria més lògic que es construís «fora del perímetre del parc de Collserola». Segons fonts de la mateixa empresa, la construcció d'una benzinera als túnels «és una idea antiga que està en fase d'es­tudi i sobre la qual no s'ha elaborat cap projecte».

Distop s'adhereix a Residu Mínim

H Sant Cugat.— Distop és la pri­mera cadena de supermercats que ha accedit a participar en la cam­panya de reducció de residus Re­sidu Mínim. Els responsables de CEPA van contactar amb diverses cadenes comercials amb l'objectiu d'ampliar l'abast de la campanya entre els comerços. La cadena Distop ha estat la primera a res­pondre a aquesta crida i participa a Residu Mínim des de fa una setmana, amb una participació de consumidors força positiva fins ara. De moment, la col·laboració es limita a la venda de bosses de roba per substituir les de plàs­tic, que són les responsables de gairebé el 20 per cent del volum de les deixalles. D'aquesta ma­nera, els 8 establiments Distop situats a Sant Cugat, Molins de Rei i Torrelles de Llobregat, els tres municipis on es desenvolupa Residu Mínim, oferiran als seus clients l'opció de fer servir bosses de roba que podran ser re-uti-litzades posteriorment per anar a fer la compra o altres usos. Per al CEPA la participació de les cadenes en la campanya és important, ja que són les que més condicionen els hàbits de consum dels consumidors, x.c.

Comença el camp de treball de Torre Negra

H Sant Cugat.— Avui comença un camp de treball organitzat per la plataforma Torre Negra que s'emmarca en la campanya en de­fensa d'aquesta zona agrícola i forestal. El camp té una durada de dos dies i està destinat a nois i noies d'edats entre 15 i 25 anys. Entre les diverses activitats pro­gramades hi ha la confecció de material gràfic, com ara cartells i fotografies, que posteriorment es distribuirà per la zona de ma­nera que pugui ser vist pels pas-sejants. / x.c.

Portes

Blindades | o VZ

Sant Cugat del Vallès, -a 589 17 99

POLÍTICA

L'EMD demanarà a la Generalitat que subvencioni millores urbanístiques

RAMON LUQUE H Valldoreix.— La junta de veïns de l'Entitat Municipal Descentra­litzada (EMD) de Valldoreix va aprovar per unanimitat, en el de­curs d'una sessió extraordinària celebrada dimarts passat, parti­cipar en la convocatòria de sub­vencions que la Generalitat otorga als ens locals per fer millores ur­banístiques. Les obres de millora que l'EMD vol realitzar amb la subvenció de la Generalitat sumen un total de 227 mil·lions de pes­setes i també van ser aprovades per unanimitat en la sessió ex­traordinària de dimarts. Fer un nou edifici que aculli la brigada

i altres serveis, dotar d'enllumenat algunes zones de Valldoreix i mi­llorar la instal·lació existent en d'altres, tornar a asfaltar el carrer Morera i urbanitzar el carrer Ei­vissa són les obres que la junta de veïns va acordar realitzar amb l 'ajuda de les subvencions . L'EMD participarà a la convo­catòria demanant la subvenció màxima. Això significa que la Ge­neralitat s'hauria de fer càrrec del 70 per cent del cost total de cada projecte i l'EMD del 30 per cent restant. Segons va afirmar Jaume Santmartí, president de la junta de veïns, «les previsions apunten que la Generalitat ens podria sub­

vencionar, com a mínim, dues d'a­questes obres». Santmartí va dir que els projectes aprovats «són bàsics pel desenvolupament de Valldoreix i és el que CiU va reivindicar durant tota la cam­panya electoral».

La junta de veïns també va aprovar una moció conjunta, con-sensuada per tots els grups po­lítics, que demana una solució rà­pida pel conflicte que està patint la població de Bòsnia-Herzego-vina. Aquesta moció és idèntica a la que van aprovar totes les forces polítiques de l'Ajuntament de Sant Cugat en el decurs del ple ordinari del mes de juliol.

* CAMPUS DE FUTBOL

ÀGORA i Per a nens i nenes de 6 a 16 anys

- Una experiència enriquidora socialment i esportivament. - Un aprenentatge i un perfeccionament futbolístic divertits

amb activitats lúdiques, en companyia d'altres joves.

Informació i Incripcions:

pre-inscripcions: - El Corte Inglés Diagonal (4a planta)

5890001 -El Corte Inglés Sabadell (4a planta

(de 9 a 18h) - Secretaria Escola Àgora

4 P Ï J N T I S E G U I T ELS 4 C A N T O N S / Divendres. 28 de juliol de 1995

URBANISME

I 'actuació de l'Incasol s'inclou dins l'àmbit territorial del pla de condicionament de l'entorn del Monestir. A la dreta, algunes de les finques afectades per les expropiacions. Foto: X. LARROSA

Fa més de 30 anvs. uns quan t s veïns es van construir una casa o la van c o m p r a r a bon preu a la zona de da r r e r a cl Monest i r .

HI P G M , ap rova t el 1°76, va d e t e r m i n a r q u e u n a pa r t d ' a q u e s t e s f inques , s i t u a d e s als c a r r e r s de la C r e u , San t L l o r e n ç

i O r i e n t , e r e n / o n a v e r d a . Fa un m e s q u e l ' Incasol ha iniciat els t r à m i t s p e r n e g o c i a r - n e l ' exp rop iac ió a m b les famíl ies

a f ec t ades , co inc id in t a m b les p r i m e r e s passes del p la d e c o n d i c i o n a m e n t d e l ' en to rn del M o n e s t i r , impu l sa t p e r l ' A j u n t a m e n t .

£1 preu de l'urbanització L'Incasol inicia les negociacions per expropiar disset finques de darrera el Monestir

i \ I I \ ( I KV\I>\S B Sant Cu^at. Josep l.lunell te una casa de loS metres quadrats al carrer ( )rient que va habilitar i ampliar l'anv I '"i 'e • I a casa te valor no només com a habitatge, sinó també des del punt de vista artístic i sentimental". destaca la seva l'illa I a un mes, l'Institut Català del Sol i liicasuh \ a adreçar una carta a la família per fer-li una oferta i cvpiopiar-li la casa. •I ais van oferir on /c milions i mig de pessetes. , assegui a l.lu­nell, una quantitat que considera que esta -molt per sota del valor de la casa-. A I lunell li han acon­sellat que no rebutgi categòrica­ment l'olerla. sinó que negocií. •bvidcnlmenl. preferiria no haver de marxar pero. si no hi ha mes remei, cl que Mill es aconseguir una oierta millor.••

I lunell adopta una posició rea­lista. que no coincideix amb la d'altres veïns dels carrers de la Creu, Sant Llorenç i Orient que es troben en la mateixa situació. Són disset propietaris, la majoria dels quals van arribar a Sant Cugat entre els anvs cinquanta i seixanta. l ' n s es van construir la casa. altres la Min comprar a bon preu i uns tercers van destinar el tcnciiv a un hortet i una barraca. ".Alguns són establiments precaris; la ma­joria son habitatges d'atitocons-truccio que es van fer sense els permisos necessaris», explica el tinent d'alcalde d 'Urbanisme de l 'Ajuntament de Sant Cugat, Joan Franquesa. L'any 1976. el pla ge­neral metropolità va qualificar part d'aquestes finques com a zo­nes verdes. « A partir d'aquest mo­ment, els propietaris ja no tenen possibilitat de t reure 'n profit. Aquests terrenys estan fora de circulació i és molt difícil calcu­lar-ne el preu de mercat.»

La situació de cada família afec-

l·ls wms ateelats es van reunir dini,uis pel dcsiciu aeuons eonjuiite

iada es diferent. A alguns, com Isabel Camacho, que viu al nú­mero 14 del carrer Sant Llorenç amb la seva filla, el gendre i els dos nets, els han ofert canviar casa seva de dues plantes amb un pati enjardinat— per un dels pisos de la promoció que l'Incasol ja ha enllestit al carrer de la ("teu. «Vaig contestar al senyor de la Generalitat que primer vingués a veure aquesta casa i que em digués sincerament si la canviaria per un d'aquests pisos.» l'n rea­litat. la finca d'Isabel Camacho no està afectada pel PGM, pero l'Incasol proposa expropiar-li per construir-hi una altra promoció

pública. I >n cas que es repeteix en altres la uilies. «Amb aquestes persones es amb les que hem de ser mes sensibles perquè, en rea­litat. com que casa seva \)o esta en /ona verda, no estan obligats a vendre-la», reconeix el tinent d'alcalde d' l 'rbanisme.

Hi ha encara un tercer cas que representa alties famílies: es el de Franciscà (iimferrer. Lila i la seva mare son propietàries de dos pisos a la finca del número 4 del carrer Orient: un l'ocupen elles i l'altre el tenen llogat. De moment, no han rebut cap no­tificació per part de l'Incasol, pero s'imaginen el pitjor. «Què passarà

\ WII.R I.ARROSA.

si només ens ofereixen un pis a canvi dels dos que tenim nosal­tres.' Nosaltres necessitem el llo­guer per viure, perquè només te­nim la pensió de cinquanta mil pessetes de la meva mare.»

Per damunt de les particula­ritats de cadascú, el sentiment és unànime: ningú no vol marxar de casa seva. De moment, en una reunió que els veïns van convocar dimarts al vespre, a la qual van assistir-ne vint-i-cinc, es va decidir contractar un advocat que els as­sessori «per saber si l 'expropiació és inevitable o si hi ha alguna manera d 'a l largar el procés». Aquesta mateixa setmana alguns

veïns han adreçat instàncies a l'A­juntament en aquest sentit. Per la seva banda, el tinent d'alcalde d 'Urbanisme ha remarcat que l'A­juntament «està obert a informar els veïns sobre qualsevol dubte que se'ls plantegi». Franquesa destaca que la voluntat de la Ge­neralitat és que tot el procés es faci de manera negociada per evi­tar les expropiacions forçoses —«per l'experiència que tinc, en aquests processos sempre s'acaba arribant a acords»—. però reco­neix que segurament no s'ha se­guit el millor camí «perquè tot s'ha fet des de la fredor del des­patx i la gent està preouepada per la manca d'informació».

Ordenar l 'entorn del Monestir

La recuperació de les zones ver­des que delimitava el PGM da­rrera del Monestir coincideix amb les primeres passes per a l'exe­cució del pla de condicionament de l 'entorn del Monestir, que im­pulsa l 'Ajuntament, dues actua­cions que , segons F ranquesa . s'han fet coincidir per una qüestió d'«oportunitat». De moment , està en un període molt inicial, durant el qual, fins a final d'agost, tothom que vulgui pot presentar sugge­riments i puntualitzacions. Pos­teriorment. s'obrirà el període d'al·legacions formals. Aquest pla. també pensat a llarg termini, sig­nificarà en línies generals «la re­cuperació de la centralitat del Mo­nestir». El pla inclou quatre ac­tuacions importants, que compor­taran la modificació d'una part del P G M i el canvi del traçat d'alguns carrers. La primera ac­tuació serà la construcció de l'a­vinguda Francesc Macià —un tros de la qual ja està enllestit—, que connectarà el nou barri de Coll Fava amb el centre de la ciutat. D'aquesta manera, «es farà un reajustament viari, perquè a Sant Cugat manquen eixos de comu­nicació nord-sud», explica Fran­quesa. La segona, reubicar alguns edificis del carrer Castellví, part d 'aquests destinats a fàbriques i indústries, per habilitar un espai verd de transició entre Coll Fava i el Monestir. Finalment, el tercer objectiu seria completar la zona dels jardins del monument . El condicionament de la zona el com­pletaran, justament, les noves pro­mocions d'habitatges de l'Incasol.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 28 de juliol de 1995 PUNT I SEGUIT 5

INFRAESTRUCTURES

£1MOPTMA proposa dos possibles traçats per al TGV a Sant Cugat

L'anomenat «corredor 1» travessaria la zona nord de Collserola i Sant Cugat XAVl CAVA

• Sant Cugat.— El Ministeri d'Obres Pú­bliques, Transport i Medi Ambient ha proposat el traçat del futur tren d'alta velocitat (TGV) en el trajecte Martorell-Barcelona. L'informe

L'informe presentat pel Minis­teri d'Obres Públiques, Trans­ports i Medi Ambient (MOPT­MA) proposa dos traçats prin­cipals, anomenats «corredor 1» i «corredor 2», en el seu pas pels municipis de Cerdanyola, Sant Cugat i Rubí. El primer corredor surt de l'estació de la Sagrera, a Barcelona, i en arribar a Ciutat Meridiana es separa de la línea Barcelona-França per travessar can Canaletes, la urbanització de Montflorit i can Costa, a Cer­danyola. Aquest itinerari passa per dintre dels límits del parc de Collserola, fet que ha obligat al Patronat de la serra a demanar informació suplementària al MPOTMA per poder donar la seva opinió. El traçat continua

-pel nord de Sant Cugat i passa entre el Centre d'Alt Rendiment i l'autopista A-7 en direcció a Rubí.

El segon corredor proposat pel MOPTMA té tres alternatives. La primera comença també a Ciutat Meridiana, però després penetra en el nucli urbà de Cerdanyola per arribar a la línea entre Papiol i Mollet de la Renfe, que s'a­daptaria per admetre el pas dels trens d'alta velocitat. La segona opció fa aquesta mateixa connexió des del sud del municipi de la Llagosta, i la tercera des del nord. Les tres alternatives surten de la que serà la línea Barcelona-Fran­ça del tren d'alta velocitat.

Pel que fa a Sant Cugat, el Grup de Natura ha estat la pri­mera entitat consultada pel mi­nisteri en posicionar-se. El col·lec­tiu ecologista es mostra contrari al trajecte Madrid-Barcelona del tren d'alta velocitat, perquè con­sidera que «es tracta d'una obra

ofereix diferents alternatives al seu pas per Sant Cugat, Cerdanyola i Rubí, que han de ser avaluades pels municipis i col·lectius afec­tats abans de la redacció del projecte definitiu. Mentre les administracions encara estudien

les propostes, el Grup de Natura de Sant Cugat s'ha manifestat en contra d'un projecte «en el que es malgastarà una gran quantitat de diners i que pot representar un impacte enorme sobre el territori».

PROPOSTES DEL MINISTERI SOBRE EL FUTUR TRAÇAT DEL TGV

A l'agost funcionaran gairebé tots els serveis municipals • Sant Cugat.— La pràctica to­talitat dels serveis municipals que ofereix l'Ajuntament funcionaran durant el mes d'agost. Segons ha explicat el tinent d'alcalde de ser­veis interns, Jordi Ferrés, només estaran tancades les oficines del Centre Cultural, la biblioteca, el Teatre-auditori i el conservatori de música. A l'àrea municipal d'esports només funcionarà la pis­cina perquè «els clubs esportius són de vacances i la resta d'ins­tal·lacions no es fan servir a l'a­gost», ha explicat Ferrés. Pel que fa a les oficines dels Consells de Districte totes tancaran, però els serveis que aquestes ofereixen es podran realitzar a l'Ajuntament. De les dues seus que té el registre municipal, a l'agost només fun­cionarà la de la plaça de Bar­celona. La casa de cultura i el Servei d'Informació Juvenil també funcionaran. La Policia Munici­pal, l'emissora de ràdio, el re­gistre, i les àrees d'Economia i Finances, Serveis Urbans, i Ur­banisme i Obres públiques ofe­riran tots els serveis amb reducció de personal. L'EMD de Valldo­reix, el Centre d'Assitència Pri­mària, Correus i la Policia Na­cional també oferiran tots els ser­veis que ofereixen. / R.L

faraònica en la que s'hauran d'in­vertir una gran quantitat de diners públics, que es podrien aprofitar per millorar la xarxa ferroviària intercomarcal, que en moltes zo­nes es troba en un estat d'aban­dó». Kristian Herbolzheimer, membre del Grup de Natura, vol deixar clar que «nosaltres defen­sem el transport ferroviari clàssic com a principal mitjà de transport ecològic».

Els dos corredors proposats pel ministeri són rebutjats pels eco­logistes. El primer, que travessa

la serra de Collserola, és qualificat com una «aberració» ja que afec­taria una gran extensió de terreny forestal i agrícola. Del segon cri­tiquen que suplanti la línea de Renfe del Papiol pel tren d'alta velocitat, perquè «s'elimina la pos­sibilitat de convertir aquesta línea en l'enllaç de transport públic en­tre el Baix Llobregat i el Vallès Occidental i Oriental».

Per la seva banda l'Ajuntament de Sant Cugat està elaborant una sèrie d'informes tècnics per eva-luar les propostes. Tot i que en-

Gràfic: EL PUNT

cara no hi ha res decidit, el regidor d'Urbanisme, Joan Franquesa, opina que «dels dos corredors pro­posats, el que passa per la línea de Renfe sembla el més lògic». Per Franquesa, el pas del tren d'alta velocitat per Sant Cugat serà un fet positiu. Oriol Civil, president del Consell Comarcal, també es mostra favorable al pas del TGV pel Vallès Occidental, però matisa que «aquest és un tema de caràcter metropolità, més que comarcal, i s'ha de tractar des d'altres administracions».

ENSENYAMENT

Acaben els cursos d'estiu de català per a adults.— Ahir van acabar els cursos de català que s'han realitzat durant el mes de juliol a la Casa de Cultura. Organitzats pel Servei local de català de l'Ajuntament de Sant Cugat, s'han dut a terme dos cursos intensius de quaranta-cinc hores

dels nivells avançat i de perfeccionament. A cada un hi han assistit divuit persones que eren bàsicament de la nostra població, si bé n'hi havia de la resta de la comarca. Pel que fa als cursos normals d'octubre a maig les inscripcions s'obriran a la mateixa Casa de Cultura el 12 de setembre. / F.c.

La Plataforma demana suport al Patronat de Collserola

XAVlCAVA H Sant Cugat.— La Plataforma Torre Negra ha adreçat una carta al gerent del Patronat de Coll­serola, Marià Martí, on demana que aquest organisme «adopti una postura clau i decisiva en les pro­postes de protecció legal i de con­servació de la zona de Torre Ne­gra». Tot i que aquest paratge no es troba dintre dels límits legals del parc de Collserola, la plata­forma considera que «és una peça clau per a la preservació dels va­lors biològics de la Serra de Coll­serola i, a més, conté una part important del patrimoni històric i cultural de Sant Cugat». El mo­viment cívic demana especialment que el Patronat actui per «con­servar les àrees agrícoles perifè­riques, ja que són un recurs tròfic essencial per a la fauna», tal com estableix el Plà Especial d'Orde­nació i Protecció del Medi Na­tural.

La Plataforma Torre Negra, a més, està analitzant el contingut del pacte municipal entre ERC i CiU pel que fa als temes de medi ambient. Tot i que encara han de fer pública la seva opinió definitiva en un document escrit, els membres de la plataforma ja han expressat la seva decepció pel pacte, sobre tot en l'apartat que fa referència a la protecció dels rodals de la Torre Negra. Per a l'organització, els límits establerts al pacte pel que fa a la zona que s'ha de protegir són molt in­feriors als que han plantejat sem­pre en les seves reivindicacions i, per exemple, deixen fora l'em­blemàtic pi d'en Xandri.

La pudor del clavegueram del Torrent de la Bomba, en vies de solució • Sant Cugat.— El tinent d'al­calde de serveis urbans, Joan Re­casens, ha manifestat que el pro­blema de la pudor que desprèn el clavegueram del carrer Torrent de la Bomba i la Plaça Doctor Galtes ja està localitzat i s'està solucionant. Segons Recasens, «u-nes connexions d'aigües negres que anaven a parar a la riera que passa per sota del carrer era el principal problema». El tinent d'alcalde va dir dimecres a aquest setmanari «que alguna cosa ja hem fet i és possible que demà deixem enllestit el tema». Els veïns continuen manifestant les seves queixes i han anunciat que adreçaran un escrit signat per tots al tinent d'alcalde de serveis ur­bans si l'Ajuntament no dóna una solució. Segons han explicat al­guns, «ara és impossible ser a casa perquè la calor fa que tinguem les finestres obertes i la pudor es fica a dintre». / R.L.

Aymerich viatja a Suècia i Dinamarca amb l'ACM • Sant Cugat.— L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, marxa aquest divendres cap a Di­namarca i Suècia integrant una expedició de l'Associació Catala­na de Municipis (ACM), de la qual forma part com a membre del comitè executiu. Aymerich anirà acompanyat del president sortint de l'ACM, Juli Sancliment, el president en funcions, Pere Ma­ties i el secretari en funcions, Mar­cel Riera. La visita, que durarà fins el 2 d'agost, serveix per tornar la que fa pocs mesos va fer a Catalunya una delegació sueca i servirà per intercanviar punts de vista sobre el funcionament de les adminis t rac ions munici­pals. / c.c.

6 PUNT DE VISTA ELS 4 CANTONS / Divendres, 28 de juliol de 1995

ELS CANTONS ii.m.iTi I:I,1I-;„-II,1,-II!. . a t a la . comarcal i uVmi\.ralic

^ - V v Premsa Local ^ t ' de Sant Cugal SL

.:-[:•[ \ -li, s ,• ns. i>MS.u:l("ug.iuM Valies

La cara humana d'un jeroglífic

Redactora en cap

Redacció

... \IIL- ' , i i · i , Viri.i .1. M.i, l \ M : •i·i·..ill ; i'l M .-i 11

I I I . ' . , 1 . , \ . , .ii-r l i ï n - . I. T.ii Hi- . t . ' - I ' T . I' li ' ] ..,-.1

•.. ' . , , '-|i , ' i . l . M . Mi I I IM- M i n l·l -[-.-i- «r_— i .ii- .• K. .,••!,•

M l . n H.TT K.- li I ucuc I';;"l ,lr. r, .' »,-;> M. in i \ . i i l - .

i . , - l . i M ni., I I , - , I I T i \ | i i i - M , S i . l i . . ' li, -.!.• ' "ii.ir.. - i . M . i ' v

i I . v i \ i \ ln l . i l , . | „ m i i . . i

Cap comercial < lemma IVlsUl

Equip comercial Kosa M.i-iii I arraseu, Nuna Olivé : [va Planas

Impressió k «imprès t i ' )")4IIÍISs>s

Distribució

Wallmg Valies SI.

l,i(>Mlk-çal ( i l - W S s n

I ,s J< animis ,'i]ir,^-i i:r:i,arMrrl la soa ermic cu els ídilunajs üls articles firnials

I-IN>H-II I •riiiiiii ,it t- sciis autus, que Fls 4 Tarant. n,i fa sf« necessanamcm

L a història es repeteix sovint en qualsevol ciutat innicrsa en un procés d'expansió. Des tic l'A­juntament es planitica un

creixement ordenat que te com a objectiu evitar els desordres urba­nístics irreparables i l'increment des-controlat de població. Aquest és el procés que s'enceta ara a l'entorn del Monestir, un dels últims focus pendents de reordenació urbanística.

En principi, i sempre parlant del futur, el pla de condicionament que s'inicia ara suposarà dignificar un en­torn que, sense arribar a estar de­gradat. sí que es el reflex d'uns anys en què la pi,indicació ordenada no estava a l'ordre del dia. Serà un pro-

N ingú posa en dubte la pro­pietat «històrica» del Palau Abacial del Monestir per part de l'arquebisbat de Barcelona.

El que va aprovar el consistori la setmana passada buscava una defi­nició dels usos del monument. La resposta per part de mossèn Pere Vivó ha estat potser exagerada. Ningú creu que l'Ajuntament plantegi una tercera desamortització. Dir que els

ces llarg i complicat que tindrà com a resultat final una ampliació dels jardins del Monestir, un nou vial de comunicació entre un barri també nou —Coll Eavà— i el centre de­ia ciutat, i la reubicació de fàbriques i indústries presents en aquesta zona des de fa anys. Fins aquí, el pla es. evidentment, positiu. Però aquests processos urbanístics tenen també la -CY.I vessant humana i s'acaben con­vertint en un jeroglífic per a les per-Miues afectades.

l·iis remuntem als anys cinquanta. o en alguns casos als seixanta. Arri­bava una família, i es construïa una casa —o se la comprava per vint mil pessetes—. L'altra possibilitat era

EI Palau Abacial usos del Palau ja es van definir fa 150 anys en el concordat entre l'Es­glésia i l'Estat és refugiar-se en la història i tancar-se a una visió evo­lutiva de la realitat social. No en­trarem en si l'Església d'avui és la de fa 150 anys, però és evident que l'Estat d'ara no té res a veure amb aquella estructura decimonònica. L'any 1976 el Bisbat de Girona va arribar a un acord amb la Diputació

comprar-se un terreny petit i fer-s'hi un hort. L'any 1976 s'aprova un Pla General Metropolità que qualifica aquests terrenys com a zona verda. Vint anys després. l'Institut Català del Sòl adreça als propietaris afectats una carta notificant-los que s'inicien les negociacions per expropiar aques­tes parcel·les. Els veïns estan ara preocupats: les primeres reaccions davant un cas així són viscerals

d'aquí no me'n vaig fins que em mori>— i posteriorment més realistes —«vull negociar»—. Si es demana a uns veïns que deixin casa seva —sense posar en dubte la voluntat de l'Incasol de negociar—. no es pot fer des de la fredor d'un despatx.

per tal que aquesta institució creés en el Palau Episcopal —on dormia el bisbe— el Museu d'Ait. Avui, el palau continua sent propietat del Bis­bat, però és un museu gestionat per la Generalitat. Es un exemple de com les coses no són mai fixes ni im­mutables. És d'esperar que les ins­titucions arribin a acords, però men­trestant, el Palau Abacial podria estar obert amb un horari públic de visita.

E L L E C T O R E S C R I U

Pacte de govern i districtes I Aquests darrers dies. tant al ple municipal com a la premsa local ha tingut lloc un debat —que sens cap mena de dubte no està tancat— sobre si el pacte de go­vern de CiU-LRC era alguna cosa més que un repartiment del poder.

1 repassant programes —acos­tumo a llegir-los i conservar-los durant quatre anys--, he buscat què deia FRC respecte de la com­posició dels consells. I diu el se­güent: «La representativitat ha de combinar una major proporció de representants de Mira-sol en fun­ció dels resultats electorals dels partits en aquest districte amb re­presentants de les associacions de veïns. •> FI programa de C'iU és més ambigu: «Continuarem fo­mentant la informació i partici­pació a través del consell de dis­tricte mitjançant la representati­vitat dels seus ciutadans.»

Es a dir, que FRC es manifesta a favor de canviar la composició actual dels consells de districte afegint-hi representants dels par­tits en funció dels resultats elec­torals i CiU, de deixar les coses tal com estan: un president i un viee-president polítics i la resta, representants de les entitats del districte.

És evident que en un pacte s'ha de cedir, sobretot la força política minoritària —això ja se sap—, però en declaracions fetes durant les negociacions totes dues parts manifestaven a l'opinió pú­blica que les diferències no eren programàtiques. No és una dife­rència programàtica important la que fa referència a la composició dels consells'.' Jo, com a ciutadà que viu i treballa en entitats de Mira-sol, penso que aquesta és una diferència substancial.

D'altra banda, en el que s'ha fet públic del contingut del pacte Ci l -ERC es diu que es potenciarà el paper dels consells de districte. cosa que em sembla absolutament necessària. No obstant la primera mesura: el nomenament del re­presentant d'FRC com a vice-pre-

F.ls textos liamc-sos a aquesta secció no han d'excedir de Ics 211 ntüles mecanografiades. L'autor els podrà signar a:r,h inicials o pseudònim si ho sol·licila, pern l'onmnal ha de venir signal i és imprescindible

que hi li«i:tir, cl domicili, cl telèfon i el número de I ) M n passaport del seu autor. R1.S 4 CANTONS es reserca ei diel de publicar els textos tramesos, i el Jrel de resumir-los quan ho consideri oportú.

sident de tots els consells, sense considerar els resultats electorals d'aquesta força (Mira-sol, 9,35%; la Floresta. 8,52% i les Planes, 1,25%), que no em sembla que hi pugui contribuir. Esperem, pe­rò. que, tenint en compte que els consells de districte no estan encara constituïts, FRC serà ca­paç de canviar el rumb i enca­minar-se en la direcció marcada en el seu programa. Alguns ciu­tadans, com jo mateix, malgrat no ser votants d'FRC, els ho agrai­ríem. Si no ho fan, tindrien raó aquells que afirmen que «només s'ha buscat la distribució del po­der»., JOSEP MARIA AMil-l SOLÀ.

Sant Cugat.

Imperialisme nuclear B De terrorisme d'estat contra la humanitat es pot qualificar la represa dels assajos nuclears de l'Estat Francès a la Polinèsia (al Pacífic sud). Sembla mentida com els vells imperis colonials no evo­lucionen ni aprenen dels errors del passat. Així, deu anys després de cometre l'atrocitat de destruir un vaixell ecopacifista (amb el re­sultat d'un fotògraf mort), ara l'imperialisme nuclear francès ha tornat a posar en practica la pi­rateria per tal d'afrontar, amb la

L A P U N X A D ' E N J A P

raó de la força, els qui volen cons­truir un món millor. De tota ma­nera, el responsable de tota aques­ta inútil, provocadora i perillosa acció nuclear és el govern de l'Hexàgon, Vadministració Chirac (no es pot criminalitzar ni san­cionar tot un poble / país per culpa de les bestieses que fan els seus polítics). Hem de pensar que l'or­dre de reprendre les proves nu­clears la va donar l'anterior ad­ministració Bailadur, conxorxada amb el candidat Chirac, enmig de les dues voltes de les prop-passades eleccions presidencials franceses, com a maniobra xovi­nista i reaccionària per ta! d'a-

treure cap a Chirac el vot de l'ex­trema dreta feixista i supernuclear de Le Pen. D'altra banda, aquest nou episodi nuclear francès pot posar en dubte la futura política exterior i de defensa de la UE; si mes no, demostra que la UE encara hi pinta molt poc. , JOSEP M. L O S T E i R O M E R O .

La mala consciència

M El cos mort d'una jove refu­giada musulmana va aparèixer l'altre dia penjat d'un arbre. Va ser en un camp dels afores de Tuzla. a l'antiga Iugoslàvia. Vint anys i tota una vida per davant. Una decisió premeditada o un im­puls d'impotència. Només ella sap la resposta i se l'ha enduta a l'altre món, sens dubte un món millor que l'infern atroç dels feixistes serbobosnians. I els cascos blaus, que continuen protegint unes zo­nes anomenades de seguretat, es mostren impotents contra l'avan­tatge que prenen aquests assassins a l'hora de conquerir enclava­ments gràcies a un armament que no se sap d'on ha sortit. Si l'ONU no pren mesures dràstiques i Eu­ropa no es mobilitza, arribarem a presenciar un genocidi a les por­tes del segle XXI. Jacques Chirac ja ha fet el primer pas, però ara cal que la comparsa europea i americana refermi la seva decisió. I no sembla que sigui així. Ale­manys i anglesos han arronsat el nas quan el president francès els ha proposat l'única sortida pos­sible en aquests moments. Per la seva banda, els americans han fet gala de la seva hipocresia en de­clarar que donaran suport a qual­sevol acció de força a Bòsnia, sem­pre que no impliqui el desple­gament de cap soldat dels Estats Units. Les potències occidentals no es poden quedar mirant pas­sivament el que passa. Si no, un dia o altre la consciència pesarà sobre nosaltres. Igual que pesa en aquells que no van poder re­tirar el cadàver de la jove mu­sulmana penjada d'un arbre.

/ MARTA PLANELLAS BASSOLS.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 28 de juliol de 1995 PUNT DE VISTA 7

L A T R I B U N A

La cinta blanca ÀNGELS GARDELLA

K ohl, en alemany, vol dir col, així, sense manies. L'esponerós canceller té nom de verdura. I és que en aquest tombant de

segle la verdura preval sobre qualsevol altre aliment, la ver­dura i els lactis. La societat europea viu en una contínua contradicció de dietes. Prenem fibra per esmorzar i ens preo­cupem per la marca del iogurt. Ens passem la vida mirant-nos el llombrígol i els dígits de la bàscula. El nostre grau de fe­licitat es mesura en grams de més o de menys. I precisament perquè ens preocupen tan a fons aquestes superficialitats ens creiem més civilitzats que altres cultures. Si un matí, des­prés de sortir de la dutxa, no ens peséssim, estaríem perduts, ens faltarien dades per afrontar com cal el nou dia, seria com haver perdut l'agenda o el re­llotge. Sobretot ens interessa el nostre cos i, com a molt, som capaços de fer alguna con­cessió a l'altruisme catalogant les deixalles domèstiques. Ens sentim fatal quan empudeguem el planeta. I, amb tot, som força sentimentals, perquè si a la tele ens passen un programa sobre la recessió de la colònia d'óssos al Pirineu se'ns fa un nus a l'estómac. «Pobrets!», solem pensar. Això, naturalment, mentre els óssos, les balenes o la selva de l'Amazones són notícia i no entren en contra­dicció amb el nostre llombrígol.

Aquesta és l'única explicació que tro­bo al desinterès general de la gent per la guerra dels Balcans —n'hi ha, de més civilitzats que jo, que en continuen dient conflicte. Mentre nosaltres men­gem fruita i verdura, religiosament ads­crits a la dieta mediterrània que va tan bé contra el monstre del colesterol —un monstre certament també molt civilitzat—, la sang i la carn viva clamen justícia, inútilment, a pocs quilòmetres

JOSEP DUIXANS

de nosaltres, en aquest mateix privi­legiat àmbit mediterrani que tant ens omple la boca. Els óssos ens commouen més que no pas els nostres conciutadans musulmans i croats. Que els matin, que els violin, que els humiliïn, no forma part de les nostres preocupacions im­mediates: el nostre particular benestar i els dígits de la bàscula. Els polítics ho saben —no en va tenen nom de verdura— i es reuneixen infructuosa­

ment en cimeres inútils, al vol­tant de taules plenes d'aigües minerals i sucs de taronja.

Europa és una entelèquia. un pur refugi econòmic per protegir cl nostre status enfront de la puixant economia japo­nesa. americana o tailandesa; un refugi on poder continuar contemplant tranquil·lament aquests grassos i vells llombrí-gols, mentre d'altres es maten, sense pertorbar, en absolut, la fràgil xarxa d'interessos mone­taris. Ara, els polítics ja han fet tot el que eren capaços de fer: demostrar que eren inútils i que, fora de les seves par­ticulars panxes —els índexs de popularitat, els vots que són susceptibles d'amassar—, no els interessa res més. Ara és l'hora de l'opinió pública. Les nostres mans ja no són inno­cents, encara que siguin tre­moloses i que només estiguin acostumades a prémer tecles i a preparar batuts. És l'hora de rebel·lar-nos. Si hem estat capaços de mullar-nos per l'es­clerosi múltiple i de penjar-nos llacets per la sida i contra el terrorisme, si participem entu­siastes a les maratons de la tele i, de tant en tant, truquem a la ràdio per dir quatre ba­janades... també hem de poder clavar-nos una cinta blanca en les nostres samarretes d'estiu i en les nostres consciències i dir un prou tan contundent que arribi a ser capaç de fer que s'indigestin les aigües mi­nerals i els sucs de taronja de

totes les cimeres. Per demostrar-nos que som bones persones ja no n'hi ha prou de ser vegetarians. Fins que no ens revoltem públicament, la sang i la carn dels nostres conciutadans im­pregnaran tots els iogurts desnatats que siguem capaços d'ingerir. Europa o és alguna cosa més que els nostres Ilom-brígols... o no és res.

Àngels Gardella és escriptora

L A G A L E R I A

Ofegat pels papers

m JOAN DOMÈNECH

R econec que col·leccionar papers és una mania com una altra, si bé té la seva utilitat pública. No falta mai l'interessat que et demana si li pots

aclarir una data o si li pots facilitar una fotocòpia d'un document. El problema és que els romàntics que fem aquesta feina acomplim una mena de funció subsidiària que haurien de fer els arxius municipals si estiguessin ben dotats o, dit d'una altra manera, si algú s'hagués molestat, temps ha, a recollir tots els impresos que surten diàriament a la vila: programes d'esports, de festes de barri, d'entitats culturals... Els nostres pobles, abans, generaven una petita quantitat de propaganda d'aquest tipus i era fàcil controlar-la. Ara, aquest material s'ha multiplicat enormement, malgrat que, precisament per l'abundor, la gent en fa menys cas i les botigues deixen de posar

en els vidres el pro­grama que tímida­ment els ofereix una entitat determinada.

Sigui com sigui, però, de paperassa se'n produeix i es va apilant damunt l'es­cr ip tor i e s p e r a n t aquell demà que a vegades no arriba mai fins que, un dia, s'ha de fer un cop de cap. És clar que els maniàtics d'a­quest tema no ens concretem als papers

volants: retallem els diaris, recollim revistes, llibres, i, a vegades, ens costa emergir per damunt de la pila de material acumulat. I com el classifiquem? Aquí rau l'altre drama. Amb arxivadors, capses diverses, caixons, prestatgeries... Però topem amb la limitació de les cases modernes i les dones es queixen que ho emplenem tot, que no queda un replà d'escala lliure, que ni el garatge està desat, que en el despatx no hi pot entrar la dona de neteja... Con­fesso que estic ja en aquest estadi delicat de no saber què fer, si plegar el ram i abandonar una dèria que em dura cin­quanta anys o contractar una secretària jove que em doni un cop de mà... Em temo, però, que el problema d'espai serà el mateix amb secretària o sense!

«Els romàntics que fem aquesta feina acomplim una mena defunció subsidiària que haurien de fer els arxius municipals si estiguessin ben dotats»

E L T R Í P T I C

M ireu si té poca virtut la nostra classe política que aquest any no hi ha suquet d'en Portabella. Hem perdut una festa de la democràcia, encara que era una

festa de molt pocs. Les recepcions de 1*11 de setembre o del 6 de desembre són molt estirades, poc autèntiques, s'hi va per com­promís; però el suquet d'en Portabella era una altra cosa: la convivència autocomplaent de les famílies que es reparteixen el poder polític, des de la dreta elegant fins a l'esquerra bonne vivante, amb ganes de menjar relaxa-dament i de xafardejar compulsivament, I aquest any que hauria estat tan interessant

Com se'ns ha pastat el suquet!

MANUEL CASTANO

no es fa. Massa maldecaps, massa incertesa. Des del punt de vista de l'amfitrió s'entén la desconvocatòria: quedaria molt malament que algun convidat hagués d'excusar la seva presència perquè el jutge no li dóna permís, i ben trist seria que el que havia estat una reunió de triomfadors es convertís en una

I X

trobada de nostàlgics del poder perdut. Tan­mateix és de lamentar que el desconcert dels polítics sigui tant que no hagin estat capaços de reunir-se i brindar per un temps millor. Al capdavall, què pot passar? Descobrir més cadàvers a l'armari de governs anteriors, i veure l'enderrocament d'aquest? No res que ens amargui la festa, que justifiqui perdre un bon costum. Quanta fragilitat, quanta in­consistència. En moments de canvi, si fossin polítics de debò, no haurien d'estar-se quiets, se'ls hauria de veure en tota mena de saraus atents a totes les ocasions. Quins uns. Tant de bo no els hàgim de necessitar per res.

VICILAR GWI e s Q&- vifcmw A Po&AR AU V»CÏOS.T

-" ç o X"

~'rvV ' " f .

6L rt/COU, e s TAN

no e*. v&ofCi <*RA WEC. AStA Hol·lés

HS DE souuciONAR UM PftoBLEtAA ...

T

^l..

.., ei_ Pg LA

z ^c jr\

í 4 P*

J f^Sf

... An -

visiBiu-tAr

Noyeife ^ .RES. . .

^ !

... ^-c\.: J

' - (

E L V E S P E R

Pactes PACO SOLER

E n assabentar-me del pacte de govern que han subscrit CiU i ERC per a aquest mandat,

«Merda!» va ser la primera ex­pressió que em va sortir. Tot i ser dos partits amb afinitats, en la manera de sentir el naciona­lisme, pel que fa a l'ànalisi i a la manera de governar estan a molta distància. Malgrat aquestes diferències, però, de ben segur que la personalitat d'ERC que­darà apaivagada per la quasi ma­joria de CiU. Ara bé, vistos els pactes que han subscrit i la seva definició, aquests poden represen­tar una bona aportació i, sobretot, una concreció a la qual d'una altra manera no s'hauria arribat. Per tant, és positiu. No obstant això, fent referència a l'apartat del do­cument que parla de la creació d'un museu, certament necessari, em fa por, ja que aquest tipus d'obsessions de nou ric porten molt sovint a estirar més el braç que la màniga i a negligir les ne­cessitats més importants però menys tangibles, com infraestruc-tura de base, definició de criteris amb més rigor o, simplement, l'es­pai tan reclamat d'un fòrum per a 300 persones, imprescindible per a la vitalitat cultural del poble.

8 PUNT DE VISTA ELS 4 CANTONS - Divendres. 28 de juliol de 1995

L A T R I B U N A

La fi d'un somni

L A G A L E R I A

DOMf-:SH' RI-\ 1 RI'KR

S egons la malèvola prem­sa quotidiana que tots coneixem, tothom està molt content del des-

memhrament del bisbat de Lleida i la seva integració als bisbats aragonesos: els feligre­sos. el bisbe de Lleida i. so­bretot, Ics autoritats espanyo­listes de sempre, que han deixat anar una altra de les bajanades sublims a què ens tenen acostumats: diuen que per fi se'ls ha tornat a aquella gent la seva personalitat per­duda. Com si durant més de sis-cents anys haguessin estat patint el jou i l'opressió de l'imperialisme català'

Algú s'ha preguntat mai per què en aquelles terres, avui políticament aragoneses, en­cara es parla el català'.' Ve de lluny. Les fronteres entre Catalunya i Aragó van ser de­terminades ja pels nostres comtes reis. Desprès, diversos esdeveniments històrics, com sempre desgraciats per als ca­talans. han fet variar la ratlla fins a arribar a la divisió po­lítica actual. Al llarg de tota la historia, la gent d'aquelles contrades tenien la sortida na­tural a les seves activitats tan humanes com econòmiques i religioses a 1 .leida. II darrer reducte d'unio entre la l·ianja de Ponent i Calaluma era fins ara pertànyer al bisbat de Llei­da. Ara, la conferència epis­copal espanyola, fent mostra una \egada mes del seu cen­tralisme, l'ha mutilat amb el vist-i-plau del Vaticà. No és. doncs, a partir d'ara que es despersonalitza aquesta gent'.1

Oue per miserables interessos polítics es volen canviar uns costums i hàbits de més de (>(K) anys d'història? LI més divertit serà quan les petites parròquies comencin a reclamar els seus béns, situats avui a la seu del bisbat de Lleida. Lot l'Kstat Espanyol, des de la dreta més reaccionària fins a l'es­

querra més carismàtica, veurà plena­ment just que es retornin uns béns que han romàs en -poder» dels catalans centenars d'anys i, en canvi, resten es-garrifats quan algú els demana una do­cumentació arrabassada per la força de

les armes només fa una cin­quantena d'anys...

El País Valencià, per la seva banda, ha assolit per fi els governants que desit­gen els blaveros reaccionaris i anticatalans de sempre. La seva definitiva pèrdua de personalitat ja entra en un camí sense tornada. El pri­mer pas serà una nova gra­màtica normativa que s'in­ventarà algun babau. Quan la llengua valenciana resti ja diferenciada definitivament, vindrà el següent pas. El cas­tellà estarà reservat als àm­bits d'ús lingüístic de prestigi i el valencià només restarà viu com a llengua familiar; parlar-lo farà vulgar i. a la llarga, només sobreviurà a les falles i a les festes de moros i cristians.

A les Illes, l'altre dia es publicava una curiosa notícia a la premsa diària: uns ale­manys posaven en venda dues petites illes de l'arxi­pèlag. La cosa sembla de riu­re i esperpèntica. però en cl fons demostra el grau de submissió actual d'aquell taco de la nostra nació co­muna. Per desgràcia, als illencs només els interessen els .<doblers» i, si l'ús de la llengua pròpia es manté viu entre la majoria de la població, és perquè és com una autodefensa contra els forasters, que som la resta de catalans, i els estrangers, que són tots els altres.

Cal refrescar la memòria de tant en tant ja que, his­tòricament, no és el primer cop que per posar en ordre

l'Estat en sortim escaldats els catalans; cal recordar que, com a tals, estem estigmatitzats amb el pecat original i tota la vida hem estat el cap de turc de totes les disbauxes i inutilitats pro­vocats pels governants espanyols de tots colors.

JOSEP DUIXANS

Em dol ser europeu RAMON (iRAt:

•

E m dol ser europeu, com dol a tots els qui dia a dia refusem acostu­mar-nos a les notícies que ens arriben dels Balcans, a la barbàrie quotidiana

anunciada i repetida pels corresponsals, que expliquen amb pèls i senyals el terror més cruel del feixisme implantat a escas­sament una hora d'avió del Prat, al cor mateix d'una Europa que una vegada més amaga el cap sota l'ala. 1 em dol més que mai ser-ho i veure com passen la sang pels morros dels nostres governs de cartó pedra. Uns governs que munten la pa-rafernàlia d'unes promeses que mai no s'a­caben de portar a terme, que es limiten a enviar uns impotents cascos blaus que tan sols poden enterrar els morts que deixen al seu pas els assassins encapçalats pel psiquiatre Karadzic o. el més greu, que es limiten a tancar els ulls mentre els apre­

nents de SS practi-

«Eb cascos blaus es limiten a tancar els uüs mentre eh aprenents de SS practiquen els pitjors crims ideats per una ment humana amb la finalitat d'una patriòtica neteja ètnica»

ganitzat ajudes

quen els pitjors crims ideats per una ment humana en virtut d'una patriòtica ne­teja ètnica.

La reacció, com sempre, ha estat del ciutadans, no dels governs. Un cop més, els polítics no han es­tat a l'altura de la gent i han anat a re­molc de la realitat. La gent, sense tantes cimeres ni interme­diaris de pau, ha or-

a través de les ONG o de manera estrictament personal. Aquestes persones i organitzacions, amb el seu esforç personal, ens han rentat la cara de vergonya una mica a tots plegats, a aquesta Europa prepotent i tibada que, un cop més, no sap com fer-ho per agenollar-se davant el cosí americà per demanar-li que li faci la feina. M'avanço als nostres governants i demano al cosí gran. a qui tantes vegades hem ridiculitzat i criticat, que actuï una vegada més i posi fi a una situació que fa tres anys que ens desespera, una situació que ha provocat el vessament de sang d'in­fants, d'avis, de dones que, en aquesta època, com nosaltres, començaven les va­cances. I nosaltres, mentrestant, continua­rem passant els fulls del diari ràpidament.

A C U D L A F I N E S T R A " " ^ S H

^ = S

Moda... que es moda? JOSEP MARIA CABRERIZO

P ue entendre que les modes canviïn amb el temps i que transformin els hàbits més elementals i tradicionals de les persones i. en general, de la

societat. Puc entendre i acceptar com a cosa normal que moda és tot el que acaba imposant-se com a fet que diferencia els uns dels altres per mitjà dels bons gustos i del costum (!). Si s'escau, puc creure fins i tot que la moda amb vaselina també entra. Puc entendre com una necessitat la moda per trencar la rutina dels més avorrits o els més insulsos. També el fet que les modes s'enterrin les unes a les altres de­mostra la seva feblesa. Si s'escau, també intentaré entendre que, en el fons, tot és segons el color de la pela més que del vidre amb què es mira allò que es vol mirar. Encara que potser seria millor dir del costat del seny amb què es mira, ja que mentre uns creen les modes o les su­posades necessitats, altres les consumeixen. Moda és tot. fins i tot allò que ni tan sols ho és. Però que quan a algú li convé. si que ho és. Per exemple, ara, quan penso sobre el temps que ens ha tocat viure —o millor dit. passar— a mi cm convé. -Porcua l'í'ivj. l'orciíit paso o peno poixun wro . - No es italià.... i que'.1 Tant se me'n fot! El mateix merder tindré si dic que ·<'I~ctii><> /ÍI/.'CÍI Intuïu lo\ juni'lli",••• que si llr nvpiljal un AiiMu lituana i uiii htirro lïn.s ais malucs».

Moda és tot el que trenca els estereotips. Tot el que fuig de la normalitat i surt del marc. O moda és una altra cosa? Per què el pintor pinta i emmarca la seva obra, per què? Moda seria, per exemple, deixar lliure la seva interpretació sense tancar-la en un marc... o això no seria moda, sinó un ple gest de normalitat. Moda és tancar l'obra, segur.

Puc entendre els canvis generacionals i, amb aquests, sóc capaç d'entendre que moda i progrés són com dues gotes d'aigua del mateix gibrell —«gibrell», palangana per rentar-se els nens i dutxar-se els grans en els anys cinquanta— i avui ridiculitzat per la piscina de la moda. Puc entendre fins i tot que la calor d'aquests dies sigui més per la calor política que vivim que no pas pels rajos de sol. Ei que no puc entendre és el que diuen molts polítics aquests dies. Potser és que diuen el que diuen per no dir el que haurien de dir. Per això no entenc el que diuen; és clar, que podria ser cosa de la moda, de la moda del final de l'estiu, on el que cal és omplir planes i el que menys importa és cl que es diu... i és que, ben mirat. la gent no està d'humor per llegir i pensar en qüestions polítiques ni temes punyents. Temps tindrem per escriure sobre coses que no siguin moda. Tot passa, fins i tot la calor de l'estiu.

LA RECUPERACIÓ ECONÒMICA 9 . Divendres, 28 de juliol de 1995 CREIXEMENT DE LES CAIXES

L'economia catalana registrarà un creixement del PIB a final d'any entre un 3,5 per cent i un 3,8 per cent, segons les previsions de l'àrea d'Estudis Econòmics de Banca Catalana.

Tant la Caixa de Terrassa com la Caixa Penedès han tancat la primera part de l'exercici anual de manera considerablement positiva. Segons les dades del mes de juny, totes dues entitats continuen creixent.

La recuperació econòmica ja ha començat a donar els primers fruits a Sant Cugat. L'empresa santcugatenca Lucas ha avan­çat que tancarà l'exercici amb un creixe­ment en els plans d'inversió, formació

EMPRESES

i qualitat, després d'haver tancat l'exercici passat —1993-94— amb un benefici que anava de 89 a 1.170 milions de pessetes. Igualment, segons les previsions de l'àrea d'Estudis Econòmics de Banca Catalana,

l'economia catalana registrarà un incre­ment del PIB del 3,5% al 3,8% a final d'any. Banca Catalana ha anunciat que, tot i això, no es nega el possible es­tancament del consum.

L'empresa santcugatenca Lucas Automotive tancarà aquest exercici amb beneficis

El PIB català podria créixer fins un 3,8%, però el consum ha quedat estancat

El Vallès Occidental ha estat una de les comarques amb l'índex d'exportacions més alt

CATI MORELL • Sant Cugat.— Les empreses santcugatenques han mostrat un important índex de creixement en les últimes dates. Una de les em­preses més arrelades a Sant Cugat, Lucas Automotive, ha anunciat que tancarà l'exercici —dilluns que ve— amb beneficis. Igual­ment, les empreses de Sant Cugat dedicades al sector elèctric també han registrat un creixement im­portant, segons dades que va fer públiques la Cambra de Comerç de Terrassa. De moment, tant els resultats de les empreses com les previsions fetes pel Ministeri d'E­conomia i l'àrea d'Estudis Eco­nòmics de Banca Catalana indi­quen que hi haurà un creixement del PIB a final d'any, que podria ser del 3,5% al 3,8%.

En l'informe que ha fet públic Banca Catalana s'alerta sobre el fet que el consum intern continua estancat i que decreix en alguns sectors, cosa que pot alentir la inversió. De fet, el consum va ser el factor que va tenir un com­portament més negatiu durant l'any 1994 i els primers mesos del 1995. El consum intern català va incrementar-se un 0,7% durant el 1994, però en el primer se­mestre d'aquest any ha disminuït. Banca Catalana ha previst un creixement del consum de l'l% fins a final d'any.

Tot i això, la inversió s'ha re­cuperat molt i la producció in­dustrial continua essent el motor de la recuperació. El ritme ex­portador de Catalunya és el més elevat de tot l'Estat i les expor­tacions del Vallès Occidental han crescut de manera clara per da­munt de la mitjana catalana.

La inversió estrangera va aug­mentar un 23,6% a Catalunya el gener i febrer d'aquest any, men-

Lucas Automotive és una de les empreses més arrelades de Sant Cugat que continua creixent. Foto: JA. MULA.

tre que a la resta de l'Estat l'in­crement va ser només del 9,9%. Pel que fa a l'activitat industrial entre gener i abril, la indústria catalana va créixer un 11,9% en relació amb els mateixos mesos de l'any passat i l'increment mitjà estatal va ser del 9,7%. Segons dades del ministeri, la inversió va créixer un 8,3% en el primer tri­mestre de l'any i tot sembla indicar que la tendència positiva va con­tinuar fins al juny, cosa que es­tableix un marc favorable per creure en la continuïtat de la recuperació.

Lucas continua creixent CM.

B Responsables de l'empresa Lu­cas Automotive han explicat en un comunicat de premsa que en l'actual exercici —que es tancarà dilluns— s'han complert totes les expectatives anunciades. Segons el departament financer, s'ha re­gistrat un increment dels plans d'inversió, formació i qualitat. En l'exercici de l'any anterior, que es va tancar a final de juliol del 1994, els beneficis van pujar es­

pectacularment de 89 a 1.170 mi­lions de pessetes. Aquest incre­ment que Lucas va registrar l'any passat respon a la recuperació ge­neral de l'economia, l'increment de la demanda, la penetració en el mercat dels motors dièsel i un tipus de canvi més realista de la pesseta respecte del franc francès. Actualment, amb una plantilla de 1.354 treballadors, ha superat de 19.900 milions de pessetes els be­neficis de l'exercici anterior.

FINANCES

La Caixa de Terrassa ha registrat l'increment més important de l'Estat en els últims sis mesos

CATI MORELL • Sant Cugat.— La Caixa de Te­rrassa ha registrat un creixement del 30,8% respecte al juny de l'any 1994. A finals del mes de juny passat l'actiu de la Caixa de Te­rrassa era de 308.202 milions de pessetes. Aquesta xifra significa que l'entitat financera egarenca ha crescut d'un 17,3% en els úl­tims sis mesos. Els dipòsits ad­ministrats de clients se situen en 253.636 milions de pessets, amb un creixement del 10% en els sis primers mesos de l'any i del 16% si es compara amb el mes de juny del 94. Segons les xifres regis­

trades, la Caixa de Terrassa és, en aquests moments, la primera entitat financera en el rànquing de percentatges de creixement anual del conjunt de les deu caixes catalanes i ocupa el tercer lloc en xifres absolutes.

El saldo d'inversió creditícia al final del primer semestre és de 153.472 milions de pessetes. Aquesta xifra suposa un incre­ment del 16,3% respecte al mateix període de l'any passat. Segons han informat fonts de la Caixa de Terrassa, «en l'apartat d'ac­tivitat creditícia, és important des­tacar el finançament per a la pro­

moció i compra de l'habitatge». Segons l'entitat financera, «aquest aspecte s'ha intentat potenciar i ha aconseguit un increment del 27% en relació al que es va re­gistrar el juny del 94». De fet, el saldo de préstecs hipotecaris s'apropa als 100.000 milions de pessetes, segons dades que ha fet públiques l'entitat. Això represen­ta un increment de gairebé el 65% del total de la inversió creditícia.

Menys morosos L'índex de morositat és d'un

3,84%. Aquest és el percentatge «més baix registrat des del juliol

del 1991», segons ha explicat la Caixa de Terrassa. Amb aquest registre, l'entitat financera ega­renca se situa dos punts per sota de la mitjana registrada per les caixes de tot J'Estat Espanyol —el 6,2%—. Igualment, la Caixa de Terrassa registra una de les taxes de cobertura de la morositat més elevades del sistema financer, arri­bant al 93,8%. Segons fonts de la Caixa de Terrassa «el continuat descens de la morositat s'ha tra­duït en unes menors necessitats de dotació, la qual cosa reper­cuteix favorablement en el compte de resultats».

Els beneficis de Caixa Penedès han augmentat un 46y49% el primer semestre

CM. B Sant Cugat.— Caixa Penedès ha tancat el primer semestre de l'any amb uns resultats que l'en­titat financera ha qualificat d' «al­tament positius». Caixa Penedès ha assolit un benefici brut de 1.958 milions de pessetes. Això ha per­mès que es pogués registrar un benefici net de 1.365 milions de pessetes, xifra que representa un increment del 46,40% sobre el benefici assolit el mateix període de l'any anterior. L'important in­crement «ha estat possible gràcies a la millora en el comportament de la morositat, seguint la tònica del sector, i el manteniment d'una política prudent de preus i noves inversions». En l'última assemblea general ordinària que ha celebrat Caixa Penedès —el passat 15 de juny— es van aprovar els resultats i la gestió del passat exercici del 1994. Segons han explicat fonts de l'entitat, «hi ha hagut una mi­llora generalitzada en els marges i un benefici net de 2.007 milions de pessetes». Per això, en la reunió del mes de juny, la directiva va voler felicitar l'equip i el personal que encapçala el director general, Joan J. Ferras i Hernàndez.

Des del mes de juny, Caixa Pe­nedès té nous òrgans de govern que torna a presidir Josep Parera i Ripoll. Segons ha informat l'en­titat, l'objectiu «és continuar amb la política d'expansió, malgrat el cost que això suposa, per poder teixir una xarxa de sucursals capaç de donar un servei adequat a tot el territori català». Al llarg de l'últim any, segons dades facili­tades per l'entitat bancària, s'han obert un total de nou oficines noves, que ja fan 349 sucursals en servei. Segons fonts de Caixa Penedès, «la política d'expansió pensa anar endavant per inten­sificar la presència arreu de Ca­talunya».

A més, segons l'entitat bancà­ria, «els resultats consoliden el servei de la caixa, al tercer lloc del rànquing de les caixes cata­lanes i al primer lloc de la comarca i de tot l'Estat Espanyol». Segons les dades facilitades per Caixa Pe­nedès, «es vol seguir aportant un estil propi al mercat català i apos­tar fort pel futur».

Els sindicats s'oposen a algunes modificacions en els contractes laborals B Sant Cugat.— Els sindicats re­butgen la pretensió del govern es­tatal de vincular la prestació per incapacitat laboral transitòria (ILT) a la durada del contracte de treball, ja que, tot i reconèixer que hi ha una important bossa de frau, consideren que repercu­tiria «de forma negativa» en els treballadors, segons ha explicat el secretari d'acció institucional de la UGT, Pedró Díaz Chavero.

La proposta del govern per aconseguir que les baixes laborals per malaltia comuna o professio­nal només siguin reconegudes du­rant el període de vigència del contracte de treball és, segons el secretari institucional de la UGT, la mesura «menys assumible» de les plantejades per l'administració en les negociacions sobre la re­forma de la Seguretat Social, en els termes fixats pel Pacte de To­ledo. /CM.

F l J ) ^ ^ l ! R S L O P A T E G H I

FI XXIV Curs Internacional de Guitarra José I.uis l.opategui acabarà de nia, en un acte de cloenda a càrrec dels alumnes que han participat en el curs durant tota aquesta setmana.

1 0 . Divendres. 28 de juliol de 1995 FESTIVAL D E M U S I C A

L'Ajuntament acaba de fer pública la programació del festival de música que se celebrarà el mes de setembre al Teatre-auditori. Hi actuaran, entre d'altres, Manolo Sanlúcar i The Swinule Sisters.

1:1 nou conjunt enjardinat, remodelat a r r a n d e les o b r e s tic r e s t a u r a c i ó del c laus­t re , no s e m b l a el mate ix del d ia d e la

IWRIMONI

la poca c u r a de la g e s p a han p rovoca t min i s t r ac ió a u t o n ò m i c a s 'ha de fer c à r r e c del m a n t e n i m e n t p e r q u è és qui va r ea l i t za r la r e m o d e l a c i ó . A q u e s t a s e t m a n a a m b -

un es ta t l a m e n t a b l e d e l ' indret , q u e con t i nua h o r e s d ' a r a ja q u e no s 'ha a r r iha t

seva i n a u g u r a c i ó , a ra fa set m e s o s , l.a I a un a c o r d legal p e r pa r t de l ' A j u n t a m e n t j d u e s p a r t s han a r r iba t a un a c o r d verba l m a n c a de reu. les a l tes t e m p e r a t u r e s i ' i la ( i e n e r a l i t a t . Segons A y m e r i c h . l 'ad- | p e r d e s p r é s de vacances .

La gespa del claustre no s'ha cuidat des que es van inaugurar les obres de restauració

Aymerich creu que és la Generalitat qui ha ( Totes dues iastitucions acaben d'arribar a un de donar la concessió del servei acord verbal per encarregar-se del manteniment

l MM \ \NSOI \ B S a n t C u i t a t . Set m e s o s d e s ­p r è s de l.i n i a a c i n ac io de les o b r e s de i i ' i i i i i i k l ac io ilel c l a u s t r e del M o n c s t i i . l ' . \ ]u r . i . i iuen t i la (>c-n e i a l i l a l cnc .u . i n o s ' han posa l el'.tei nel |»ci iei se e,n t e c del luan Iciiiike iit del t'.o.i e o n j u u i er. | . i! e I i 11,11 ,11 is es \ . i \ i ,II I.III e la

e |'. U Me'-- i > h l c s . ; „ , | : | ! / a , L ' ~ ; k ! 1.1

< k ' l e I . l ' . l l . i ; V l j ' . l . . s ' I . I i l . l p i O-

•M S .11 q i k ' '. -~l. i l . 1 . l i . .! d . ... ek s p . i

-!!.". 11 I i • i •. r i i · i , . 11.. . • i LJ •. i : l - i i i -

d ' . ! • . ' ! , . , . ' ' , . : k - l e s .,1

. . i . i , < ' . . . ' i . i i i ' . ' , . i a ' i i i h . i

. , i .k li , l l I l i ' . ;

s i ,,i . .li , 'k r .i In • . . i i ,: l , s ,i;tes .. . .'.'. is d l'i e: s ir.es, is r . , , li el l i . i k i o i i a n i e n l

s i l s li,lli a e l e U l · l l 1,1 SÍ-

!ekiie-s .nies on s'han a~~ee.u sectors sencers

de ne ~p... alli'ii.i que han rebrotat n,olles de 'es pi,Hiles mes c.uac-iciístiques e'.e l'iiklret, eom ara les lulk's d'aC.ml.

Seitons Juan Avmericb. alcalde de la cimal, el manteniment es respons,ihilital de la < ieneialital des i.|ue es \.ui tel les obres al recinte i. pel lant. es qui s'ha de l'e i" càrrec de les despeses». Avincrich. que e i visitar el recinte aquesta setmana, està disposat a ••col·laborar posant els mitjans ne­cessaris- un cop la (ieneralitat hagi íet la concessió del mante­niment, ja que «la nova remo-

Heihes • plantes s'han apoderat de la zona enjanlinada per manca de manteniïneni. l·liiiv J.A. MUI.A.

delació del jardi requereix molta mes cura que abans». Segons ( iuiomar Amell. cap dels Serveis Territorials del Departament de Cultura de la (ieneralitat , aquesta

«acord verbal» amb l'alcalde que, si bé «no s'ha arribat a concretar», garanteix «fer servir la mecànica normal de funcionament utilitza­da fins ara en el manteniment

setmana però, s'ha arribat a un de la zona enjarelinada». l x s da­

rreres e'hres que s'han realitzat en les teulades del claustre però, han provocat «un excés de bru­tícia». va afegir Amell. i per tant, t a m b é s 'ha dec id i t « a m p l i a r aquests mitjans».

Edicions 62 publica trenta poemes de Hardy traduïts per Josep M. Jaumà

I -MM \ ANSOl.A B Sant Cugat.— LI santeugatenc Josep M. Jaumà, professor de fi­lologia anglesa de la Universitat Autònoma de Barcelona i col·la­borador de la secció Punt de Vista d'aquest setmanari, ha traduït i seleccionat trenta poemes del no­vel·lista i poeta anglès Thomas Hardy, que han estat publicats per Edicions b2 sota el títol Arbre talat. Jaume va confessar «haver acceptat ele gust aquesta traducció tot i que ha estat un bon repte». ja que «tol l'esforç s'adrc\ava a assolir una dicció col·loquial allu­nyada de ressonàncies massa re­tòriques». Pel que ta a la tria elel titol, Jaumà \ a explicar que «ta al·lusió a un dels poemes mes emblemàtics de Hardy. recollit en el llibre, i que resumeix la seva visió de la fragililat de la vida». Hardy, que per a J a t m ú es -.per damunt de tot un observador euie intenta comprendre lot alio que viu i veu alhoia que hi simpatitza i se'n compadeix • va dedicat 27 anys de la seva vida a escriure-14 novel·les i iivs llibres de . n i v e s fins i|iic al IS-)s '..i .ibanelonai la prosa nan al i', a per dcdie'at-sc plenament a la poesia amb Li pu­blicació ai mateix anv de Hi >v\ l'ocms, un recull poètic que ja va escriure en la seva època de novel·lista. I oi i que potser ha estal mes reconegut per la sev,i tasca com a novel·lista, aquest es­criptor ha ocupat un molt bon lloc en el cànon poètic de la tra­dició literària anglo-americana fins assolir, tal eom explica el tam­bé santeugatenc Sani Abrams en el pròleg, «la categoria de clàssic amb majúscula».

Fin total, Hardy va escriure 919 poemes fins al 1926. un any abans de la seva mort a Max Gate. Altres escriptors anglesos com Kipling, Yeats, Lawrence i Bridges van ins­criure poemes en honor d'aquest poeta i novel·lista a Poets' Tribute l'anv 1919.

PATRIMONI

Mossèn Pere recorda que el Palau Abacial és de l'Església i que s'ha

de destinar a la parròquia C l·l 1AI. t.RNADAS

B Sani Cugat.— L'I rector de la parròquia, mossèn Pere Vivo. s'ha manifestat «sorprès» per la moció que el ple municipal va aprovat-la setmana passada, en què. entre altres punts, es demanava que es definís l'ús del Palau Abacial amb l'objeetiu d'instal·lar-hi un museu arxiu del Monestir. Mossèn Pere es categòric: «bis locals parro­quials actuals no s'han de definir. perquè ja fa uns 15(1 anys que estan definits.» I hi afegeix que «sí algun dia s'han de redefinir en algun aspecte o es decideix variar-ne l'us, aquesta feina ja la farà la comunitat cristiana». Kl rector de la parròquia recorda que el Palau Abacial és propietat de l'Església des de mitjan segle XIX. després que l'Estat l'hi va tornar en virtut del concordat amb la Santa Seu segons el qual es re­tornaven a l'Església els béns ex­propiats al 1835 —i no alienats

encara - durant la desamortitza­ció de Meiuli/àbal. «Les propie­tats de l'Església -mat isa— no han de ser propietats tancades en sj mateixes, com no ho és la nostia, sinó ben obertes a tothom. 1 lan d'oferir el seu servei, concret i específic. Si més no, amb el mateix dret amb epiè ho fan les àlties insitucions.» Mossèn Pere no accepta tampoc l'argument que el palau sigui consielerat monu­ment nacional. Això no vol dir que la propietat sigui a precari, a mercè de l'administració, sinó que significa afegir a un edifici una dimensió totalment positiva. un reconeixement elel seu valor no sols material, sinó també, per damunt de tot. històric, arqueo­lògic, patriòtic i religiós.» El res­ponsable de la parròquia de Sant Pere hi afegeix que. com que el palau és un monument nacional, «no s'hi pot actuar de manera arbitrària». «L'administració té el

F.l Palau Abacial. eonsiderat monument nacional, es propietat de l'Església des de mitjan segle passat. Foto: J.A. MULA.

dret i el deure de vetllar, protegir i ajudar el monument», diu. Sense descartar que la instal·lació d'un museu tingui la seva importància. «la vida, concreta i real encara ho és més». En aquest sentit, mos­

sèn Pere reclama que els locals parroquials són «insuficients» te­nint en compte les moltes acti­vitats que s'hi fan: des de la ca­tequesi dels 4(X) nens que es pre­paren per a la primera comunió,

fins a les reunions de joves. També hi ha un espai destinat a Càritas, l'arxiu i la biblioteca de la pa­rròquia, l 'habitatge del clergat i locals que s'obren a activitats ex-traparroquials, entre d'altres.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 28 de juliol de 1995 CULTURA-ESPECTACLES 11

XXIV CURS INTERNACIONAL DE GUITARRA

Lopategui inaugura el curs amb un concert de dues guitarres al claustre

Yepes va oferir una classe magistral als alumnes que actuen demà en l'acte de cloenda EMMA ANSOLA

• Sant Cugat.— Un concert a càrrec dels alumnes que han participat en el XXIV Curs Internacional José Luis Lopategui serà l'acte de cloenda que se celebrarà demà dissabte,

El XXIV Curs Internacional de Guitarra José Luis Lopategui va quedar inaugurat divendres passat amb el concert Dues guitarres ro­màntiques a duo, a càrrec de José Luis Lopategui i Jorge Fresno. Obres de Theodoro Gaude, Mo-zart, Carulli, Ferran Sors i Jh. K. Merzt van ser les peces es­collides per al concert inaugural que es va celebrar al claustre del Monestir. Fresno va ser un dels primers intèrprets espanyols que a partir de l'any 1963 va començar a difondre la música espanyola i de la resta d'Europa utilitzant els instruments originals, la tèc­nica i l'estètica pròpia dels segles XVI, XVII i XVIII.

D'altra banda, José Luis Lo­pategui és catedràtic del Conser­vatori Superior de Música de Bar­celona i alterna la dedicació pe­dagògica amb la seva carrera com a intèrpret de prestigi internacio­nal. «Al llarg de tots aquests anys, són moltes les vivències que han passat per les aules i són moltes les coses que s'aprenen», va ex­plicar Lopategui. «L'ensenyament és un complement perfecte, no puc imaginar-me el concertisme sense una part de docència, ni tampoc puc pensar en deixar de tocar», va dir aquest guitarrista que va confessar sentir-se un pri­vilegiat perquè ha pogut fer tot allò que s'ha proposat. Per a Lo­pategui, el curs serveix tant per aprendre i millorar les tècniques musicals, com per establir bones relacions humanes que perduren durant els anys». El curs que s'ha impartit enguany ha aplegat 13 alumnes, alguns dels quals pro­venen de València, Valladolid i Pamplona, entre d'altres ciutats de l'Estat, així com de l'estranger.

a les deu del vespre, al claustre del Monestir. Durant la setmana que ha durat el curs, els alumnes han pogut gaudir d'una classe ma­gistral que els va dedicar el també guitarrista Narciso Yepes al Centre Borja, lloc on s'ha

impartit la totalitat del curs. En total seran tretze els alumnes que, arribats de molts llocs de l'Estat i de l'estranger, actuaran demà in­terpretant obres de compositors des del Re­naixement fins a l'època contemporània.

El mestre Narciso Yepes va participar en el XXIV Curs Internacional de Guitarra.Foto: XAVIER LARROSA.

Una de les altres activitats pú­bliques de què ha constat el curs ha estat l'esperada classe magis­tral de Narciso Yepes. Aquest mestre de la guitarra va donar als alumnes que participaven en el curs, suggerencies i consells que poguessin ajudar-los en les tra­jectòries musicals escollides per cadascun. Un total de quatre alumnes van ser els triats pel seu mestre, José Luis Lopategui, per tocar davant de Yepes que, mal­grat el delicat estat de salut en què es troba, va dedicar més de

tres hores a comentar i interpretar les obres que tocaven els estu­diants. En acabar la lliçó, Yepes va assegurar que havia trobat un «molt bon nivell entre els alumnes del curs» i va afegir que era un «plaer» haver pogut participar en les classes que, «tan bé i amb tan bona qualitat», està impartint Lopategui, un dels seus deixebles.

Demà dissabte, a les deu del vespre, els claustres del Monestir seran l'escenari de l'acte de cloen­da amb un concert a càrrec dels participants del curs, que inter­

pretaran obres de compositors des del Renaixement fins a l'època contemporània. L'any que ve el Curs Internacional de Guitarra arribarà als 25 anys, per la qual cosa Lopategui ha volgut orga­nitzar quelcom d'especial per ce­lebrar aquesta data: la propera edició comptarà amb l'assistència de reconeguts intèrprets de gui­tarra i la presència de tots els alumnes que al llarg d'aquests 25 anys han volgut pendre part en les classes que ha impartit José Luis Lopategui.

Tortell Poltrona actua aquesta nit a Rubí als jardins de FAteneu

EMMA ANSOLA • Rabí.— Com cada divendres de juliol, els jardins de l'Ateneu seran l'escenari d'una nit d'espec­tacle, aquest cop amb l'actuació del pallasso Tortell Poltrona, que portarà un muntatge per a adults. Aquest clown va debutar als es­cenaris com a cantant còmic a la Gran Orquestra Veracruz, l'any 1974. Des de llavors ha presentat més de vuit espectacles, ha actuat en quatre sèries de televisió, ha rebut tres premis internacionals i dos de nacionals i ha participat en més de cinquanta festivals arreu d'Europa. Dalt de l'escenari ha treballat amb pallassos il·lus­tres com Charlie Rivel, Leo Bassi, Jhonny Melvill i Gustave Pàrking, entre d'altres. Els seus gags van des del sentit comú fins al límit de la bogeria i sedueix el públic amb mil propostes enginyoses.

Darrerament, Poltrona, un dels fundadors de Pallassos Sense Fronteres, va actuar en el barri del Pinar de Rubí com a clown col·laborador d'aquesta ONG de finalitats humanitàries. Va cap­tivar grans i petits durant l'hora que va durar l'especatcle. Amb una tria dels seus millors es-quetxos, Poltrona no va oblidar un dels seus protagonistes, la puça saltinbanqui, ni l'entranyable nú­mero de clown en què, davant la submissió del pallasso, un es­pectador li tira un plat de nata a la cara. Enriure-se'n d'ell mateix i provocar el somriure del públic ha estat sempre el seu objectiu. Poltrona, que està considerat un dels millors pallassos d'Europa, va confirmar al públic de Rubí aquesta consideració. EI seu estil divertit i senzill està marcat per l'originalitat d'un personatge que, en total complicitat amb el públic, pren dimensió de poeta només començar l'espectacle, quan es pinta ell mateix la cara dalt de l'escenari compartint amb els pre­sents la seva transformació en pa­llasso i fent-los entrar directament en el seu món de seducció. Pol­trona alterna la tasca d'animador amb la de sensibilitzar el públic vers el patiment dels pobles que estan en guerra.

MUSICA

Manolo Sanlúcar i The Swingle Singers, protagonistes

del Festival de Música L'AOSC també hi participarà

EMMA ANSOLA • Sant Cugat.— El grup The Swingle Sisters serà el primer d'ac­tuar en el Festival de Música que ha organitzat l'Ajuntament per al proper mes de setembre. Aquesta formació, que actuarà el 15 de setembre al Teatre-auditori, in­terpreta peces d'autors clàssics i contemporanis i té la varietat que es pot esperar d'un grup que ha persistit a ampliar les fronteres de la música a cappella. El segon a actuar serà el guitarrista Manolo Sanlúcar, el diumenge 17 de se­tembre, que interpretarà algunes de les seves composicions com Tauromagia, Nacencia, tercio de varas i Puerta del principe, entre d'altres. Aquest concertista va co­mençar la seva carrera professio­nal a l'edat de 14 anys com a guitarrista de flamenc. Des de lla­vors posseeix una gran obra dis­cogràfica i és un dels guitarristes espanyols més ha col·laborat en l'estudi i difusió d'aquest art, i dels que més han viatjat.

Els concerts continuaran el di­marts dia 19 amb l'actuació del tenor Joan Cabero i el pianista Manel Cabero al claustre del Mo­nestir. Ambdós interpretaran pe­ces de Toldrà. La Jove Orquestra Sant Cugat i l'Orquestra de Cam­bra, agrupats en l'AOSC, també tenen un lloc en la programació del Festival de Música. Concre­tament, serà el dia 24 de setembre quan la Jove Orquestra interpre­tarà obres de Randall Thompson, Cimarosa, Mathias i Offenbach amb la intervenció del Cor Na­cional de Petits Cantors d'Ando­rra, mentre que l'Orquestra de Cambra ho farà el dia 30 de se­tembre acompanyada de les so­pranos Mariona Benet i Mont­serrat Benet, el tenor Francisco Vas, el baríton Xavier Comorera, i el pianista Eloi Jové. L'orquestra interpretarà diversos fragments d'òperes. Ambdues actuacions es faran al Teatre-auditori. El trio Werther actuarà el dia 26 i clourà el festival Daniel Ligorio.

Manolo Sanlúcar va debutar a l'edat de 14 anys.Foto: ELS 4 CANTONS

CENTRE D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

TALLEDA RICOMÀ Ensenyament, solfeig, piano, violi, orgue, flauta travessera, violoncel, guitarra, etc.

VENDA D'INSTRUMENTS MUSICALS

Sant Cugat del Vallès, s 58917 99 C/ Balmes, 11 - Tel. 674 58 62 - Sant Cugat

12 CULTURA-ESPECTACLES ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 28 de juliol de 1995

Teresa T a n c s ha p in ta t t o t a la vida a Sani C u g a t . Va ser la p r i m e r a d o n a de la ciutat Lluc \ a e s t u d i a r a l 'ant iga Escola S u p e r i o r de Melics Ar t s , T a m b é va posa r en marxa l'anv I 9S.X, j u n t a m e n t a m b G r a u

ART

G a r r i g a , la p r i m e r a escola d ' a r i de Sant C u g a t , q u e d e p e n i a del casal p a r r o q u i a l . D e s p r è s ha c o n t i n u a t la tasca p e d a g ò g i c a al seu es tud i . Mol t s s a n t e u g a t e n c s han a p r è s a p i u l a r al seu tal ler , p e r ò T e r e s a

TERESA FARRÉS, p.ntora

F a r r é s els ha ensenya t a l g u n a cosa m é s q u e la t ècn ica del b o n p i n t o r : els ha volgut i l · lustrar q u e la cu l tu ra és el c a m í pe r ser u n a p e r s o n a ín tegra , ob jec t iu q u e ha pe r segu i t to ta la seva vida.

« Si no hi ha poesia, no hi ha art »

l'I Rt l'K II

H Sani Cugat I n la pintura que ta Ictcsa f a l t e s sempre es presenta la figura humana idea­litzada i estilitzada. 1 ,a -e\a obra mostra la pari amable i el perfil agiail. l 'elo la dolçor de la seva i ibra n< > s adiu amb la ei ari pel -si malit.it que s'ml ue ix ell co-aeixi r la. I ai K s s'ha mantingui il l'iari'.e dels canals tradicionals

de l'ar'. lonscrvarit un equilibri euli e i. I silenci i la solitud ne-. ' ssan per pintar i dur a terme l.i lasea d'ensenvar art.

( i un v as adonar-te que l'in-Iclcssa'. a 1 ar f

I >c MÜ ill | o \ e v aig ado nai -me que una pagina en blanc eta moll temptadora per a mi I speia'.a els diumenges pel podeí di'nuxai. |a que no hi ha\ la i:au e lemps pel a aquestes coses

\ls m\s 111. quantes dunes .•s| udinv ca ai i a Sani ('ugal'.'

Vaig set la primera dona de Sant ( ugal que \ a baixar a Haicclona a estudiar art. l'n aque­lla època els artistes estaven molt dcspicstigiats i va ser molt difícil. l'ei poder tel' belles arts vaig haver d'estudiar per a infermera i. amb els diners que guanyava. vaig po­der pagar-me els estudis d'art. I.'anv 11'44 vaig ser seleccionada per a l'exposició nacional. Aquest va ser el meu inici professional en el mon de l'art."

(JHian vas acabar la carrera vas ser professora de la primera escola d'art de Sant Cugat. Com vas viure aquells inicis.'

• I.'anv l('s,X. mossèn Juli, an­tic rector de Sant Cugat, va venir a buscar-me i va demanat -me que col·laborés amb l'escola de hi dona i l'escola d'art, on s'havia d'en­senyar dibuix, pintura i escultura. Aquell primer anv va ser company meu corn a professor a l'escola l'artista (Iran Garriga. Però poc

I cicsa Farrés pintant la seva última obra. Foto: J.A. MUI.A.

desprès va marxar a l 'ans i vaig quedar-me sola amb 5(1 alumnes. Al cap de quatre anys vaig deixar l'escola i vaig comenta r a donar classes particulars al meu estudi.»

—Quins pintors han passat pel teu estudi durant aquests anys'.'

—«Molts. Royo. Joan Tortosa, els Cortina —pare i fill o el mateix Canals. Ara tinc un grup molt seleccionat d'alumnes. •

—Com són les teves classes de pintura al teu estudi'.'

—«M'interessa la cultura, vibro amb la musica o amb la literatura. Faig que els alumnes hi tinguin

el mateix interès que jo. FI primer que aprenen es a dibuixar perquè és la base de la pintura. Després fem uns principis de literatura, parlem dels escriptors i de la im­portància de la poesia en les arts. Penso que si no hi ha poesia no hi ha art. Fa poesia es la síntesi de totes les arts. Mentre treballen els faig preguntes sobre l 'autor de la música que escolten o sobre quin és Tintrument que sona en aquell moment. Intento crear un ambient en que la cultura sigui el més important. També visitem museus.»

— Tornem a la teva pintura. Has fet exposicions individuals?

—«Moltes, fins i tot a l'estran­ger, com a Ginebra. A Sant Cugat la galeria Febo em va organitzar un exposició homenatge el 1981.»

—Quins temes treballes prefe­rentment en la teva pintura?

—«Faig paisatges poètics i ima­ginaris, dones que reflecteixen tendresa i pau. També pinto temes religiosos.»

—Com veus l'art contemporani que fan els joves artistes?

—T. ' a r t actual reflecteix Testat actual de la societat.»

El Triangle i l'escola (Fart preparen les matrícules per al curs vinent • Sant Cugat.— F.l taller de plàs­tica Triangle i l 'Fscola Municipal d'Arts Plàstiques i Disseny acaben de fer publiques les dates de ma­triculació per al curs vinent. Per assistir als cursos oficials de l'es­cola d'art (cursos comuns, il·lus­tració i disseny gràfic), el període de matriculació és obert des del 4 de setembre fins al 20 de se­tembre. D'altra banda, els alum­nes que vulguin inscriure's en els tallers lliures de l'escola ho hauran de fer del 12 al 29 de setembre. El lloc tic matriculació per a totes les modalitats és la secretaria de l'escola a la Casa Mònaco, situada al carrer Pallissa. Pel que fa als alumnes interessats" en els cursos d'il·lustració i disseny gràfic, cal que formalitzin una preinscripcio per a Ics proves d'accés del 4 al S de setembre. D'altra banda. la matriculació en el taller de plàs­tica Triangle tindrà lloc els dies 4. è i d de setembre per als alum­nes del curs passat, mentre que per als de nova incorporació l'or­dre de matriculació es determi­narà per un sorteig públic el dia 7 de setembre a les sis de la tarda a la Casa de Cultura. Fn la pu­blicació del resultat del sorteig lli constata la data i l 'horari de matriculació de cada alumne, que serà imprescindible respectar. En aquests casos, la matriculació tin­

drà lloc els dies setembre. I:.A.

12. F 14 de

Canals celebrarà el novè aniversari amb «Artistes per un nou segle» • Sant Cugat.— El 7 de setem­bre, Canals Galeria d'Art inau­gurarà la tercera edició d'Artistes per un nou segle. F'exposició coin­cidirà amb la celebració del novè aniversari de la sala. Fa mostra, en què exposaran deu artistes jo­ves, forma part de la sèrie que aquest espai ofereix en l'últim quinquenni del segle, a raó de dues exposicions per temporada. Fes exposicions pretenen fomen­tar i donar a conèixer els valors més joves de l'art contemporani del país. Fa mostra es podrà visitar fins al 30 de setembre i serà pre­sentada per J.M. Cadena. , P.P.

IMATGES PER RECORDAR

~Wï!WSf Tw-

«£/ Celler cooperatiu a finals dels anys cinquanta»

Text: Francesc Carbó

En Tomàs Grau Garriga aviat en farà setanta. És fill de Sant Cugat i la casa on viu, al carrer Sant Anto­ni, ha vist passar quatre generacions.

De família pagesa, ell durant bastant temps es va dedicar a la vinya, als cereals i a l'horta. Anys des­prés va decidir obrir una botiga de comestibles al lloc on actualment hi ha el Tot Sant Cugat.

Des que es va jubilar, dedica el seu temps al seu poble, a la família i a passejar. Recopila fotos, les ordena, escriu sobre tradicions i histories de Sant Cugat, treballa per la preservació del nostre patrimo­ni. Ell, que ha estat molt vinculat al Celler, ens comenta la foto d'avui.

«Aquesta foto deu ser de cap a l'any 1956. I és que va ser al 1954 quan es va decidir cobrir les naus perquè la calor feia malbé el vi que hi havia a les tines. El celler va començar a funcionar el 1921. Encara es conserva una sala preciosa, modernista, obra de l'arquitecte Cèsar Martinell. Inicialment només s'hi feia vi. Amb el temps s'hi va anar venent tot el que necessitava la pagesia, com: adobs, lla­vors, etc.

A primer terme es veu l'eixida d'una casa davant la porta originària del celler. Va ser cap al setanta quan es va tapiar i se'n va obrir una de més gran que donava a la Rambla i que permetia l'entrada de camions. El pont es va construir per anar a les bòvi-les del Torcuato, i al fons veien el nostre estimat monestir».

Fofo: Arxiu Tot Sant Cugat

i V

ï

í

í

• DISPENSARI VETERI­NARI DEL VALLÈS, SL Urgències 24 h. C/ Saba­dell. 23. St. Cugat. « S74 69 45 Tel. urgèn­cies 906 89 81 36 FM. 250001

• LA FAUNA Rambla del Celler, 35-37. « 6 7 4 1 3 05 FM 430001

• C O P I S T E R I A T H E R , d

Sant Antoni, 24. « 5 6 9 74 42 FM 10(09

• COPY-GRAFIC Can Matas, 8. « 6 7 5 36 53 FM. 820001

• D.G. D A S S E G U R A N ­C E S Rambla del celler, 95. « 6 7 5 42 03 FW. I2SC001

• D O M È N E C AYALA, d Carme, 3 1 . Sant Cugat del Vallès. « 6 7 4 7 1 4 2 FM. 500003

SANT CUGAT

GESTIÓ, S.A.

Servei d'assessorament

administratiu.

Assegurances

generals!

administració

„ de finques.

C/ Sontiogo ftiEanyol, 32. T«L6751702-6746*69

foc 58? 27 74

• J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9 baixos. « 6 7 5 3012 FM 1220001

• SUPERMERCAT VI­LARÓ « 5 6 9 35 6 ! «136X01

• CASTELLVf Serveis i Admts. Rius i Taulet, 4. « 6 7 4 1 2 4 1 wiïOTii

• AUTO-ESCOLA CA­SAS Martorell. 47. « 67414 97 M urani

• NISSAN ROMAN Mar­torell, 4 t . « 675 45 79 FM. 1400001

• PARQUING TORRE­BLANCA Av. Torreblanca, 2-6, local garatge. « 5 6 9 2 4 8 1 8*110001

• RENAULT-ACERSA Ctra. Cerdanyola, 55. « 5 6 9 26 49 W1ZSOX1

• AUTOSERVICIO RU­BIO, SC. C/Vila, 1, local 5 Sant Cugat del Vallès. «•874 82 9»

• GRANJA SANT DO­MINGO C Reus, 25 08190 Sant Cugat. « 6 7 4 1 3 2 5 FM.1MO0O1

• MENJARS PREPA­RATS TASTA'M « 5 6 9 29 26 / 569 35 35 W.5H0D1

ALUMINI I VIDRE

EXPOSICIÓ IVÍNDA:

VAUDOKrJ%53

TALLER: ORIENT, 64

TEL. 675 29 02

FAX 675 28 61

Sani Cugat del Vallès 00OBQTO085

«•«us • BAR-CAFETERIES Don Bar, d Rosselló. 2. « 6 7 4 36 36 FM 3000001

• BAR GRANJA CAN DIM. C/ Lamina. 19. Sant Cugat del Vallès. FM. 10010

• BAR MUSICAL Karao-ke La Bohèmia, av. Cata­lunya, 14. « 675 24 03 FM 2100002

• C E Y L A N C / Castil leios,

9 . « 5 8 9 64 65

• CUGAT CAFÈ edifici Torreblanca, davant mer­cat « 5 6 9 1 0 96 FM. 140004

• MERM6LA0A EXPRÉS O Valldoreix, 56 « 5 6 9 1 1 6 5 FW 11000!

• C U G A R T a Torrant d e

la Bomba , 14.

« 6 7 4 43 90 miaooooi

• GRUP VI BELLES ARTS Montserrat 31. « 6 7 5 20 01 FM1J7M01

• DOLCETS Alfons Sala, 20 « 674 42 82 FM 1570001

• VILA ELECTROLLAR SA Santa Maria, 40. « 5 6 9 02 71 M i a m i

• CICLES CARDONA Valdorerx, 41. « 6 7 4 1 5 09 M. IM0001

• V M S N O E 8 A Baixada Sant Sever, 4. 9 5 6 9 1 9 63 Msmm

• INSTAL·LACIONS TE-TE passatge Torreblanca, 9. « 5 6 9 0 0 79 FM 1210002

• J.P. PARRA c/ Enric Granados, 15, local 7. « 5 8 9 06 42 FM 140005

• PAPIOL-VENDA I NE­TEJA Canovas del Casti­llo, 4. « 6 7 4 6500 M 510091

• NOVA ELÈCTRICA SANT CUGAT rambla Ce­ller. 91. « 6 7 5 2502 FM. 140007

• CL. DENTAL BANA-RES Francesc Moragas, 8,2n. « 6 7 4 1 * 7 7 Mteon i

• MATERIALS DE LA CONSTRUCCIÓ. FOAP, c/ Rius i Taulet 27. « 674 05 03 Sant Cugat tu. swnn

• SUMINISTROS VALL­DOREIX Mossèn Jacint Verdaguer, 107. « 6 7 4 1 4 90 M3MD1

• ENGLISH CONNEC-TION Escola d'anglès. Sant Domènec. 7.1 r 2a. « 675 21 06 FW.1310031

Ferrer i Guàrdia, s/n

Tel. 5990001 Fa» 674 24 86

06190 Sant Cugat del Viles (davant TV2)

• MUSICA I DANSA FU­SIÓ d Canovas del Casti­llo, 20. « 5 6 9 2619 FM 10008

• SPRINT IDIOMES C/ Francesc Moragas. 8. « 5 6 9 22 64 FM. 2010001

• W A Y - M a Girona. 16. « 674 06 93 Rius i Taulet. FM. 10004

OT'SiW • BLOCK Cl Rossesó. 17. Sant Cugat. « 5 6 9 53 46 1*10002

• ESPORTS TERRANEU a Sant Antoni, 15. 08190 Sant Cugat. « 6 7 4 6202 M i m s

• SQUASH SANT CU­GAT Sant Jordi. 33-35. « 6 7 4 96 62 M1SS0MI

• ESTANC MONESTIR Placa Octavlà, 3. « 6 7 4 0 1 7 4 FMISIOtOl

• FUSTERIA EBENISTE­RIA LS C; Carn I de la Creu, 14, baixos 1a. St. Cugat « 5 6 9 47 53 FM. 24X01

• CENTRE D'ESTÈTICA QUmOST d VaMoretx. 76 B. « 6 6 9 0 7 0 * M. 2310001

• INSTITUT DE BELLE­SA RVB a Francesc Mo­ragas, 25. Sant Cugat « , 6 7 5 * 6 6 6 M 1100(8

• MELODV. Ctra. Cerdan­yola, 24. « 6 6 9 35 53 M. 233002

• ROSA M. SEGURA tí Santa Maria, 8. « 5 6 9 64 76 FM 140»

• ANTONI CAMPOS Francesc Moragas. 21. « 6 7 4 06 82 na.iraom

• FLECA MARÍ plaça Borràs, I.Mirasol. M2SM06

• AIFA Ctra. Cerdanyola, 16. « 6 7 4 4 3 0 4 8*1440011

• FOTO VIOEO F.R. Rambla del Celler, 93. « 6 7 4 7966 FM. 470001

• F U S T E R I A E B E N I S T E -M A teinee per e n c à r r e c « 6 9 9 6746 /674 7066 FM.H007

• J. MIRET Mercat Torre­blanca, parada 1 -42. « 6 7 5 53 53 FM.S30001

• H I D R O F L O R A v J o a n

Borràs, 54 . Valldoreix.

« 6 7 4 75 96 FW 1400001

• H Í P I C A C A N C A L D E S

masia C a n Caldes, s/n.

« 5 6 9 00 45 FM2M004

• HlPICA SEVERINO Pg. Calado, 12. « 6 7 4 1 1 4 0 FSU10001

• HOUSE MACHINE pg Canovas del Castillo. 34. Sant Cugat del Vallès. « 6 7 5 06 09 i lax FM 140000

• VALLESTECNOLÓGIC SA Plaça Unió, 3 « 5 * 9 3 3 00 n* 1500001

• TALLEDA RICOMÀ C Baimes, 11. Sant Cugat « 6 7 4 5662 FM B910COI

• JOGUINES MARGA Santa Mana, 44. « 6 7 4 1 5 3 2 FMllfOOOI

sm-wm

• ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Major, 33 (junt monestir). « 6 7 4 0174 M. 130(01

• ANNA FUSET JOIES C/ Santiago Rusiftol. 45. Sant Cugat « 5 6 9 5072 /569 5012 fM. 1750001

• JOIERIA Mireias. c/ Valldoreix, 33. « 6 7 4 9 9 40 FM 3010001

• JOIERIA AUGET c/ Santiago Rusinol, núm. 40. « 674 56 54 Sant Cugat. FM (010001

• JOIERIA SPADA d Bal-mee, 39,1 r dreta. « 569 56 49 Sant Cugat.

• JOIERIA TOUS Rbla. Rtatallada. 24 C. « 6 7 5 52 5 2 / 5 * 9 02 2» FMS40301

• SANBER-5 Anselm Cla­ví . 20. w «74 45 71 M. 1420301

HB • HNOS. MARTÍN DEL VALLÈS Stravinski. 8. Po­lígon Can Jardí. Rubí. « 5 * 8 05 01 FM 220001

• A D M I N I S T R A C I Ó NÚM.1 Valldoreix, 67-A, « 5 * 9 47 42 FW 880001

• M À R M O L E S S A N T C U ­G A T C a n Fa t jó d e l s H u -rons, Campoamortznau, 3. S a n t Cugat del Vallès. « 6 7 5 5106 IW 1(030!

U 6 9 9 3 8 9 8 | Fax 588 24 53|

Ctra. de Terrassg, 97

08191 RUBÍ

HM-MRCCB

• ARWEN BOUnOUE. C Elies Rogent 52. « 5 6 9 6163 FM 230003

• RESIDÈNCIA SANT SALVADOR 3a edat C; Sant Salvador, 47, torre. Sant Cugat del Vallès. V 674 42 23 FM. 500002

• A T E U E R B L A U Av. To­

rreblanca, 2 « 5 6 9 1 9 31

FM. 1210001

• MARCS VALLÈS C/ Vallès, 23 Sant Cugat. « 675 49 43 FM 2130001

• MÉS MARCS C/ Enric Granados. 15. Sant Cugat. « 5 6 9 1 4 2 9 FM.2EOO01

• SOLSONA Rosselló. 2. « 5 8 9 32 89 FM. 490»!

• C A M P M A N Y Vallrioreix,

16. « 6 7 4 1 4 62 FM 1530001

• E L R O D E T cl A n s e l m

Clavé, 14. Sant CugBI del

Vallès.

FM 140001

• CASTELLVÍ HONDA Rosselló, 15. « 5 8 9 3211 Ret 1260001

• PAMOBE SL Sort, 32 ,

« 589 35 23 Rei U5ttCj'

• VALLÈS NET Sant Ra­mon, 4. « 674 89 18 Re< -M0001

• FIOTTO cl Sani Jordi, 32 SantCugal. TT 589 06 05 Be' 2(30000'

• CARRE MOBLES c/ Francesc Moragas, 33 Sant Cugat del Vallès. « 6 7 4 09 95/67415 50 FW 10011

CASAJUANA GALERÍAS

SANT JORDI

Mobiliari i Decoració. Matalasseria Articles pera

nens petits.

Scrrtiogo Rusinol, 37

| Tel. 589 22 32

I CrjTBrMajor,6

Sa tCu^OaVo jK

MLOI0 • Tapisseria

• Papers pintats

• Pintures

• Parquets

• Moquetes

• Cortines

• Coordinats

Francesc Moragas, 4 (Quatre Cantons)

Tel. 674 38 92

Q FALGUERA

- Tapisseria - Decoració

cV Vil la, 1

Locaí2 Tel. 675 24 01

08190 Sant Cugat del Vallès

• CONSTRUCCIONES Retoimes - Torres - No­ves « 674 63 08 Rel. 57000!

• P R O M U S A A v T o r r e ­blanca. 2-8. « 589 17 32 Re* 37HO'

• SERRALLERIA TIE-RRA I COMAS. C.B. Mo-zart, 9- Barcelona. « 2 1 8 19 96 FM. 810003

• C E N T R E Ò P T I C S A L -D O N c/ F r a n c e s c M o r a ­gas. 4.

» 675 07 54 FM «60001

• TEXIDO ÒPTICA c/ Sani Jordi, 30. Sant Cu­gat. « 5 8 9 44 95 (M 2560302

• A S S U M P C I Ó Monest i r ,

3 3 .

« 674 36 51 FM 14I0O01

msm • F O R M A S Elías Rogent .

18-A.

« 6 7 5 4 0 0 6 FM. 1430001

• REPARACIONS DE CALÇAT i còpies de claus. Cí del Sol, 16. « 674 90 97 FM 250002

• REPARACIONS DE CALÇAT i còpies de claus. Sol-Mercat Torre­blanca. « 674 00 14 FM 250003

• P E R R U Q U E R I A A . S A ­

L I N A S a Sant Jordi. 2 5 .

« 6 7 4 89 15 FM. 270001

• P R E S E N Z A Martorell, 20. « 5 6 9 46 51 WI6S0001

WSHnR&i

• INSTALACIONES ZA­MORA Mossèn Cinto Ver­daguer, 18. Valldoreix. « 5 8 9 26 38 FM 560001

• M A N T S E R V , SA Av. Catalunya. 18. « 6 7 4 60 58 FM 600001

• E G A M O B L E S d Cano­

vas del Castillo, 2, local 2.

« 5 6 9 0014

MZXOOI

• TATERS Sani Antoni, 62. « 675 55 06 FM. 1330001

m»ii» • DANVIL MOTOS, SL SabarM, 32 B « 6 7 5 1 6 06 FW 1660001

• LA B R A S E R I A Plaça Pere San, 6. « 5 6 9 5 2 4 0

u n

• TALLER ELECTRO-SOL c/Sol. núm. 19. « 674 36 88 Sant Cugat FW 30200C'

• T A L L E R M E C À N I C P.

C A N A L S C: Sant Llorenç, 2 7 .

« 674 6 3 62 FM 132000'

• M A I L I N G V A L L È S , S L

S a n t D o m è n e c , 10 - b a i ­

xos.

« 5 8 9 23 71 Rei 550001

• REPARACIÓ DE CALÇAT SABATA c/ Francesc Moragas, 6. « 675 32 74 FM 14000!

• TALLERES MENA Pas­seig Torreblanca. 13.

674 53 01 FM 'XfXOt

• LlNEA DIRECTA Enri-que Granados, 15 - local 8. « 589 03 74 FM 1340001

• SOL - NET P. Torre­blanca. 52 « 674 41 49 FM7BOO01

• TINTORERIA SANT CUGAT Sant Antoni. 1. « 6 7 4 1182 (M. 1470001

• TINTORERIA SANT CUGAT Santiago Rusinol, 35. « 674 11 83 FM. 1480001

• TINTORERIA SANT CUGAT Rambla Rrbatalla-da, 34 « 675 22 26 FMIS4000I

• T INTORERIA SANT CUGAT Alfons Sala, 21. « 674 41 67 FW. 1690001

• U S S I A T O U R S plana os m o s p i t a l , 10. « 5 6 9 6150 Fax 569 59 65 FM810CO2

• CANSALADERIA JU­LIANA Francesc Moragas. 26. « 6 7 4 06 81 FM. 400001

• P I S À T I C C / Allons Sa­la, 4 hab. . 1 bany , i lava­bo a m b dutxa, 4 0 rr í de te­rrassa, 1 plaça de par­quing. 22 000 000-« 674 77 76 (mrota a i FW IS0J2

• PROP CREU ROJA. àtic dúplex d'uns 100 n i , amb 3 terrasses, 3 hab., tot exterior, assolellat, molt tranquil·la (sense veins a sobre). 18.000.000.-« ( 9 3 ) 6 7 4 6 7 15 IFjrqpMSaca) FM FS 10120006

• ÀTIC DÚPLEX Zona Mercat Nou, 120 rrí + 20 m1 terrassa. 4 Tiab., saló menjador amb xemeneia, cuina «otfice», 1 bany, 1 lavabo, calefacció, marbre, parquet. PVC i climallt. parquing i traster rjpcional preciós. 22.000.000.-« 6 7 5 33 55 « 5 6 9 26 43 (KS» GisM lir.moMiir.1). Rel KSA 10050011

• S A N T C U G A T àtic d ú ­plex d e luxe. zona d Àtva-rez. 1 9 0 m 1 . C o n s t a d e 4 tiab., hab. planxa, saló menjador amb xemeneia de 40 m'. Estudi en dúplex de 60 rrt*. Terrassa. Barba­coa. Tres places de par­quing. Jardí i piscina co­munitaris. 49.000.000.-« 674 08 97 (Freas San Caça)) FM. FSC 1(040021

• S O B R E À T I C e n venda Dos dormitoris, ampli m e n ­jador -sa ló . cu ina , c a m b r a de b a n y . à m p l i e s t e r r a s ­ses. Molt sol i ben orientat. 1 5 . 0 0 0 . 0 0 0 -« 6 7 4 72 54 (Fnas G-wMat. Rel FG10060007

• URBANITZACIÓ Sant Francesc, cantonera, se-minova; al davant hi té un jardí públic, 3 hab. + estudi •*• 2 trasters Parquing mott espaiós, jardí privat d'uns 70 m1, calefacció. 34.000.000.-« (93 )674 6715 (Teques Sacal FM FS I012000B

• C A S A A D O S S A D A 2 4 0 m1 , a prop estació , 2 pàr-quings, tot en perfecte es ­tat.

4 3 . 0 0 0 . 0 0 0 -« 6 7 5 43 24 (FnguesFtaa) FM tR 10060014

• L O C A L 170 m' , c / C a m f C o l o m e r , 2 p o r t e s a l c a ­rrer , e n v e n d a o l loguer . Preu: 25.000.000 Pta o 160.000 Pla/mes. « 675 43 24 (FTOues floca] FM FR10000006

• Z O N A T O R R E B L A N C A ptaces d e garatge d e s o e

1 . 7 0 0 , 0 0 0 -

« « 7 4 77 76 SA| FM 1)0010

• APARTAMENTS NOUS a estrenar o"1-2 dormitoris. menjador-saló amb cuina americana, cambra de bany complet i terrassa. Preu venda: a partir de 8.400.000 Pta. « 6 7 4 72 54 (F«c»t>oneM FM FG lOOOOfffi

• PIS 80 m*. nou a estre­nar, 3 hab-, 2 banys, tot exterior, parquing opcio­nal. 14.500.000-« 675 43 24 fFeqv-lttaj) FM FRiIOMl?

• PIS DE 3 dormitoris amb armaris de paret, menjador-saló, cuina, sa­fareig, cambra de bany complet. Exterior. Plaça de parquing inclosa. Junt àrea cultural. 13.650.000-« 6 7 4 72 54 IftatlO-on-lii FM FG 10060003

• SANT CUGAT pis maco de 90 rrí i 3 hab., 2 banys complets, saló menjador, cuina «office'·, 2 balcons, ascensor, calefacció, tot exterior, parquing opcio­nal, assolellat. 14.800.000.-« 5 8 0 66 69 « 5 * 0 96 64 (To» ProCerMifo»). FM fPC WBi

• PIS DE NOVA CONS­TRUCCIÓ 60 rrí, acabats ds 1a qualitat, 2 dormito­ris. 13.500.000.-« 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 1 1 6 1 (Ssen| FM SI00O0001

• PIS RESIDENCIAL planta baixa 100 m' » 80 m* jardi, 3 dorm.. 2 banys, 2 parqutngs i traster. Nou a estrenar. 26.800.000-« 6 7 6 4 3 24 (FMseiFIllc·l.FM.FTI IOOM013

• SANT CUGAT p s de 3 hab., banys, cuina, saló menjador, balcó, ascen­sor, exterior I assolelleL 12.700.000.-« 5 6 0 6 6 6 9 / 6 6 0 9664 (F«F^r>o>n)c«J.FMFF>C»iOO(g

• S A N T C U G A T pta m a c o

a carretera d e terxjsnvota, a m b 8 5 m*. 4 hab . . bany , sa ló . menjador , cuina, b a l ­có i ascensor. 1 1 . 8 0 0 . 0 0 0 -« 5 6 0 66 69 /56099 54 faoP»c*)Hid4.MrKmm

• S A N T C U G A T prec iós pis al C / Alfons Sala, a m b 3 hab. . 110 rr í . bany c o m ­plet reformat, lavabo, saló menjador d e 3 5 m*. cuina e q u i p a d a , terrassa de 2 5 m*. ascensor , ca le facc ió , exterior, finestres d'alumini i portes d'ember.

19.000.000-« 5 6 0 66 6 9 / 5 6 0 96 54 (FacF^Crte-iatlFMFTCWlXH

• SANT CUGAT preciós pis de 120 m1 i 4 hab. a l'Av. Alfons Sala, 2 banys, saló menjador, cuina equi­pada. ascensor, calefac­ció, parquing, assolellat, fi­nestres d'alumini. 26.500.000-« 5 6 0 66 69/560 98 54 (FotoPi»&x*^oSiFM FPCM00OS

• SANT CUGAT Psg. Ca­novas, pis de 4 hab. (3 do­bles). 120 m', 2 banys, cuina «office'·, balcó, en-tresolats, ascensor, cale­facció, extehor, parquing, assolellat. 21.500.000.-« 5 8 0 66 69/560 98 54 (Frjlo l»«oCsida-fCsl). Ret FTCM0005

• a DOCTOR MURILLO 130 m1, 4 hab.. 2 banys, sató menjador. 35 rrt1, cui na «otf ice- , 2 places de parquing. Zona comunità ria amb jardi i piscina. Ex tenor. 28.500.000.-« 674 57 04 / 675 43 02 (te-a-sa). HM 110370006

• C/RIUS I TAULET 160 m*. 4 hab., 2 banys, saló-menjador, cuina «otfice», terrassa, plaça de par­quing. 27.500.000.-« 6 7 4 57 04 /67543 02 Aixeta!. FM 1100701)04

• C/ SANTIAGO RU­SINOL n o m ' . 4 hab., 1 bany, 1 lavabo, saló-men-jador, cuina «offíce- nova, terrassa, plaça de par­quing. 24.150.000-« 6 7 4 57 04/675 43 02 (HrMttl FM 110O7O0O6

• M O L T A P R O P estació Sant Cugat . 3 hab., terras­s a d e 12 m ' , g a i r e b é tot exterior, assi^ienat. 1 5 . 0 0 0 . 0 0 0 -« ( 9 3 ) 6 7 4 6715 [Ftx^S-aiFMFSUIJOOOS

• MOLT A PROP ESTA­CIÓ Sant Cugat, 5è pis. 4 hab-, vista molt maca, bal­có ampli, 1 bany + 1 tava-bo. Sol de tarda. 15.000.000-« ( 9 3 ) 6 7 4 6715 FF»»»«1ra)fMF510iai00l

• PIS 110 m-, 4 hab., 2 banys, parquet, armaris, parquing, alt, exterior, cèn­tric, Rnca nova; 3 anys. 25.000.000.-« 6 7 5 43 24 rTTaa·.FbMj.rM.ffllOítaoil

• H S DE 120 m". 4 oormi-torts. 2 banys, molt bona vista, parquing 22.000.000-« 6 7 4 1 2 04 « 6 7 4 1 1 8 1 fSetn). FM. S10000002

• PIS EN VENDA 4 dorm., menjador saló, cui­na, bany complet lavabo, calefacció. Molt de sol, amb vistes a CoHserola. 20.000.000-« 6 7 4 72 54 O^mG-ir-i·l FM FGI0MQQ1I

• PIS EN VENDA 4 dorm., menjador saló amb xemeneia, cuina «ottlce», 3 banys complets, zona safareig, calefacció, garat­ge 2 cotxes, traster. Jardí part 200 m*. Zona comu­nitària amb jardí i piscina 45.000.000.-« 6 7 4 72 54 (P-t-sOini»») FM F810OM0H

• PROP ESTACIÓ SANT CUGAT 4 hab.. 2 banya, calefacció, plaça parquing, assoiellaL exterior. 28.000.000-«193)674 6719 (Finejw Sua) FM. FS 10120003

• P R O P HOSPITAL GE­NERAL de Catalunya. Pis petit, 3 hab.. mofi tranquil, assolellat, dar. 6 .300.000-« ( 9 3 ) 6 7 4 6715 (Fix-jesSlt.1. FM. FS H120M2

• PROP MERCAT NOU (Pg. Torreblanca / Vallès). seminou, 3 hab., 1 bany, plaça parquing. exterior. 13.650.000-« ( 9 3 ) 6 7 4 6715 (Fr»u«»S«SSi| FW FS10120007

• R U B l Av E s t a t u t , E d .

nou, 8 5 rrf, 3 hab. . bany i

l a v a b o . C a l e f a c c i ó . E l e c .

Entrada 3.000.000 Pta. Resta hipoteca. « 5 6 6 4 0 1 7 / 5 * 6 5499 (Rasa Vataxal). FM. FV 4416

• R U B l Av. L Estatut . 7 5

m*. 3 hab . , mofi de sol .

7 .250 .000 . -

« 6 9 9 6 5 48 rincusa) FM 150(07

• PISOS OCASIÓ Zona Monestir, 75 rrí, menjador 20 m*. cuina, 3 hab., 1 bany, safareig, terrassa 4 m1, ascensor, sol tardes, vistes a Montserrat, per­fecte estat 11.600.000.-« 6 7 5 33 56 « 5 * 9 2 6 46 (KSA G«M k-moUi-ri.)- FM. KSA VXB0012

• PLANTA BAIXA amb Javdf a zona rasirJencial, 4 o r«rrnttons, 2 banys, cuina, tcasnent renovat, piscina, pèrqutng. 36.000.000.-« 6 7 4 1 2 0 4 « 6 7 4 1 1 8 1 (SsW.HstSI00t.Mia

• RUBl d Casp. Per es­trenar. Dúplex de 118 i 135 m'. De 4 a 5 hab. 2 I 3 banys. 2 terrasses. Cale­facció. Gas. Pocs veins. Acabats de qualitat. Par­quing opcional. RFA. Nous. 14.200.000-« 5 8 8 4017 /566 54 99 ,FrquK7>lmat, Bif FvaXOta

• R U B l d Duran ' Bas, 9 0

m 1 . 4 h a b . . c a m b r a b a n y

c o m p l e t a , so l d e m a t i n s ,

menjador 2 4 m*. places de

parquing opcionals.

1 0 . 5 0 0 . 0 0 0 -

« 6 9 9 65 48 (hxual FMI50006

• R U B l c/ Historiador Jo­sep Serra , 9 5 rrf. 4 hab. (3 dobles) , bany i lavabo, c a ­lefacció, exterior, 2 terras­s e s , parquing. 1 4 . 8 0 0 . 0 0 0 . -

« 6 9 9 65 46 ( •xml FM 150004

• R U B l d L lu ís R i b a s , 4

hab. més entresoiat. Amb parquing. Acabats de qua­litat. Pocs veïns. Llar de foc. 19.500 000-« 588 4017 / 566 54 99 (Frou» ValiornO. FM FV 200010

• RUBl cl Monturlol, 3 hab, 89 rtr\ Reformat, fus­teria ember. Porta blinda­da. ExL alumini. Millor que nou. 8.500.000-« 5 6 6 4017 /586 54 99 (Fnaai ïtfxml) FM FV 4430

• R U B l d P a u Claris, A ta vora Ajuntament, 8 0 m2 , 3 hab. , b e n conserva t exte­rior.

8 . 0 0 0 . 0 0 0 -

« 6 9 9 6 5 4 6 (Hml FM 150003

• R U B l d Sabadel l , impe­c a b l e , 4 h a b . ( 3 d o b l e s ) , cu ina equ ipada i re forma­d a (cu ina in tegrada , f o m , etc.) , sol d e matins. 9 . 0 0 0 . 0 0 0 . -

^T uv-v 0 D 4 o |>P«1>FMIS0001

• RUBl d Verge del Pilar, A la vora de Correus, 65 m', 3 hab., cambra de bany. 6.450.000-« 6 * 9 66 46 lixia» FM 150005

• RUBl d Zaflro. 70 rrf, 3 hab., cambra bany, exte­rior i assolellada. 6 400.000- 9 699 65 46 (nan) FM. IjOOOi

• RUBl Dúplex per estre­nar de qualitat suprema. Pocs veïns. 19.000.000-« 5 6 6 4017 /586 54 99 ([^••««l/tlXCTIlfMFVMtOll

• RUBÍ Edtfci Mercuri. 75 m2, 3 hab., cuina i cambra bany reformats, parquing. 10.500.000-« 6 9 9 6 5 46 (ton) IM I5000Í

• RUBl local a Les Torres, 40 rrf, bany, peti. 3.800.000- « 6 9 9 65 46 QncmltMIiOOlO

• RUBl pis d Margarida Xirgu, 4 hab., menjador, cuina, gas, reformat, fuste­ria ember I alumini. Ext. 9 500.000-« 5 6 8 40 17/586 5 4 * *

FM FV4013

• R U B l pis nou d e 6 1 m*. a Av. Es ta tu t 132. A m b 2 h a b . , b a n y . c u i n a e q u i p . N o m é s dos veïns. A m b te­rrassa. Süperf. 61 m'. 1 1 . 0 0 0 . 0 0 0 . -« 6 6 * 4 0 1 7 / 6 6 * 5 4 * *

• RUBl pis nou de 74 rrí. En Av. Estatut. 132, 2 hab., bany, cuina equip. Només dos veïns. 12.000.000.-« 5 8 8 4 0 1 7 / 5 * 8 5499 (F^v«j»V»*Kr»»'>'MFV20OO»

14 CLASSIFICATS ELS 4 CANTONS/ Divendres. 28 de juliol de 1995

Íík D CASAS

M r A E - R O L E S

L L O G U E R S

T d J S 3

F

V E N D E S

• LOCAL EN VP,CA I:. M , - - ^ ! ;'-, ••' -n ' • >X JOO

• LOCAL EN VFNLA I: Mat::'ei- 7t ; i ~ 17 1X10 000

ple;

• c f \CAFN VENCA n Aío~ ^ W IJCO -KC 3les

• TORRE EN'.'ENJ" Ct-a ]e l,i ^cresla Amaa-di

20 CO0 OC* 3:es

> PLACAnF^ARCUIN^e-. verda 2 500 000 pies

GESTIÓ FISCAL-COMPTABLE ASSESSORAMENT LABORAL

GABINET JURÍDIC AGENTS D'ASSEGURANCES

• \ V A l i : i N ' - s . - M V - ' - ' I M I M . » J

M ' A k ' i \ ' I M ( ( i K K I l S n u ï n 1 . '

S A N I ( l . < . A I ( > í l V A L l E S

• Z O N A P E A T O N A L

1 -i .KX) OO 'J

TT 6 7 S 3 3 5 5

T T 5 8 9 2 6 4 3

^ I • T O R R E A B E L L A T E

R H A t ]

i t , H | P 4

> C G R A N O L L E R S

• R U B Í / i r a . i . , . - . , ! :•-> « S A N T C U G A T z o n a

i - i n t r ' . - r - , a : i l - . i t - : i H - i y G o l t 7 0 r r ' 2 r a o s a i o

' í v a n u f_ x f i p c r s i r i - i t ' i ' m e n j a d o r d e í7 m c u i n a i

• j j L i ' i i i ! ' » C H I H V Í - ' I I-- ( " i . i : , e q ü i D . - t d d , L i . i n v l a v a b o

•• ü - L i n ; w a 11 O O O O O O

1 · i 5 0 0 0 0 0 ( TT 6 7 4 0 8 9 7

T T 5 8 8 4 0 1 7 5 8 8 5 4 9 9 ' r n u s ^ , i . 1 J + Í : - - <4 .H ••

• Z O N A M E R C A T N O U

3 0 r r s a ' c 3 2 " , i i " h * e

m e n e m í " í i i t - i " . d i*-'

• R U B Í / I T H L e ^ T - . i r r e v

j :r>>i> i ' G G P I S I - S d e s : i e

; ' : i j i ; Ü O O PU :> r-r11-• C - .

• Z O N A R E S I D E N C A L

6 JOT Tt 675 33 55 TT 589 26 43

• Z O N A T R A N Q U I L L A I

- » •> T I

- . • H I . s a i o m e n a d o r 3 0 m

4 t - d D , 2 fcaiys - : a - 1 ' . ! ; .

c i o , a i r e ca^^í : I I n a t

p a r q u m g + t r a s t e r

2 6 OOC 0 0 C

TT 6 7 5 3 3 5 5

TT 5 8 9 2 6 4 3

• L A F L O R E S T A S i r f

C j g a t v e n d a d e s o d r >

Superfície de 403 m S O O O O O O P i e s S u p e r i i ;•;,..

de 789 m-' 9 OOO 300 ntus TT 674 08 97 F ncas Sant i j> ja t - i - • - : 1|4:<..-.n

• M I R A - S O L 3 :,lA:l<-:- ' O ' :

i 6 5 0 r " P q :." i i · · í - l · - . s

M a g n i f i c a v i s t a

t r 6 7 4 5 7 0 4

t r 6 7 5 4 3 0 2

l·iaeiò; Pet i - ' . i . . ' i ' . : 1 . .

• S A N T C U G A T / o n a :;.'

S a n t E j i a i d 5 ^ 4 m

L ' i ' O O O O O O

TT 6 7 4 0 8 9 7

— . • J í i w i f i - jal - V FSC "00*50 - •

• S A N T C U G A T z o n a g o l f

l ' s l a c m d e V a l l d o r e i x S J

iwfcte 600 TV 21 OQCj O O O -

TT 6 7 4 0 8 9 7

i : <*a5 San i j j a ' 1 FW ; yl I X ^ X ^

T- 574 5 04 6 5 43 02

• N O V A P R O M O C I Ó

J

T T fa75 3 3 5 5 5 8 9 2 6 4 3

• S A N T C U G A T a .

• ] • - v r y e : A d u s s a c a d e : i

' m , e s t a d i J a r : i i p r v n t i

n r j P ' - a n a n b p ^ i ' -

N o m é s

4 5 3 0 0 0 0 0 . -

T T 6 7 4 0 8 9 7

. - ' i \ o í ^ r i j j g a t ••& -Se . H . - I - 'J

• S A N T C U G A T z o n a p g

V d l i d O ' e u - G c t t T c r r e i n d i

••• . l . j a g j e c o n s t a d e 5

• • a : i -T i r t s u n a a ï r a n a D ' t a

• ' i : - . Í Ï . : . I ' J ' s a l o m e n a d o r ,

. . i n , i • c ' l c e » . 3 b a n y s

< > - » p t ? i s , lavabo amb d j r

x a ü d ' a i g e p e r a ? r r *

x e s D u s t - a s t e - s U i , i

r a n u r a I n g n f t i c a E l - - r y a i

d e 5 0 0 m -

t-i i

TT 6 " " 4 1 2 0 4

TT 6 " * 4 1 ( 8 (

• T O R R F A B E L L A T E

R R A

• T O R R E A D O S S A D A

6

• V

0OO '300

H.-ÏS >a it i/ a

TT 6 7 4 0 8 97

I Ret ÍZ-MXK:

S A N T C U G A T ,• u a

r y e ! ."•

Cons ta d ,

lo ' nen iadc r

n lavabo

p e r o r hi r-

^ T

P , Í I

-L>1

A a

1 4

t , : . - h p

[,• te sa-

a c f i c e »

.i a r t a s u -

a b ( u n a

• s j i l e • ) i *? b a ' i y s c o m ­

p l e t s A I e s r u ' J ' í ; " , q u e

e s g - a r l e ' r . ; L J s a l o i

' j ' l U a r ' y A ' ' i t > : . . ,f s e t e -

• r a n h i f a . / i j - a r c e l l e r .

j t a hab c<: f - a r / a , s a f a ­

r e i g a a - a t q p ; : . T a 3 c o t ­

x e s

6 3 OOC l ' l ' I ' TT 6 7 4 0 8 9 7

; ; i r ^ . : , " n - .-y.. M FSC '00*0023

• T O R R E A D O S S A D A A

R U B Í (. p e a 3

• ' 14 n e j a r d i , 4 r a D ?

I , i . ' , s , 3 p l a c e s d e g a - a t

i ;» ' ' j s t e r ' a m t e n o r d e r o í .

• - - i T - o r d e P V C a n t i

. i I ' H d o b l e .

, " . . ' j O O O O O -

T T 6 7 4 7 7 7 6

- m 5Aj Ret 150004

• T O R R E A D O S S A D A

C A N T O N E R A m o l t c e n t r i

r . i , I ' T K I D s c i n a c o m u m t à -

' -. i I i ! t r 2 b a n > s . b o -

• .•.••) 1 1 . s a l a d e m à q u i n e s

l . t t p l a n x a . 2 p l a c e s d e

J a ' i i t g e A A .

\1 330 3 0 0 . -

T T 6 7 4 7 7 7 6

-m,;-t.í SA. ^ I50OC3

• T O R R E S Z o n a

' • . • i f r j u i í r a . a d o s s a d a c a r -

' l ' i e r a 1 5 0 m - , g a r a i g e 2

• _ o > e s . z o n a r e n l a " . t r a s

t e r , s a l ó e s l a r e r d o s n

v e 11 s . c u i n a « D M : c e -•. 1

b a n y , i l a v a b o , 3 h a b ! '

- s u i t e - i , e s t u d i | a " d i p n

val 4 0 m , calefacció

2 8 5 0 0 0 0 0 -

tr 675 33 55 TT 589 26 43 KSA G e s - } r n o t - i ai a; " e 1 K-;<-

-0050013

• V A L L D O H E l X T c r a S o

l a , p a r c e l l a 6 0 0 m , c o n s

t r u ï t s 2 2 0 m ; , 4 d o r m . ?

b a n y s , 1 l a v a b o , m e n j a d o r

s a l ó 3 5 r r r s a l a d e b i l l a r ,

x e m e n e i a M a r b a r b a c o a ,

g a r a t g e .

4 6 . 5 0 0 0 0 0 . -

TT 6 7 4 7 7 7 6

i i nnar ta SA; ne) 1 5 0 0 3

LLOGUERS

q p

T T 6 7 4 1 2 0 4 6 7 4 1 1 8 1

• L O C A L D A V A N T C A P

S A N T q a 1 a 9

• L O C A L E N V E N D A

r r P e u

n i

O P a T I P S

T T 6 7 5 4 3 2 4

•.'••ou-- (Í-.KA: Ret Ffl - [ " K ' i ' - ,

• A 7 M I N U T S a p e j r i n

i e s t a c i ó d e V a l l d c r e u , 4

h a b , e x t e r i o r a s s o i f a ! ,

a r n b p a u p r i v a ! d j n s 4 0

r i r . f a n q u i l a i g u a i K r r a

d ' a l t a

8 5 O O O . ' m e s . -

T T ( 9 3 ) 6 7 4 6 7 1 5

' - •T^ jesSaca . ^ s 1 FS , ; , ; " , , X ' j

• A P A R T A M E N T e n n 0 -

] g u e r M o l t c è n t ' i c i t r a r -

q u i l P a r q u i n g o p c i o n a l

ü 5 . 0 0 0 ' m e s . -

•n- 6 7 5 4 3 2 4

) Z - C J « , = X 3 ty FR-0C6D3 I Í

• A P A R T A M E N T e r l l r :

q u e ' c M o n t s e r ' a t , 1 h a n ,

D a n y c u i n a a m e n c a r a

5 0 , 0 0 0 / m e s -

t r 6 7 5 4 3 2 4

" i r ^ j e - R - x a ; F4et F^ ' M t O W ^

• C / A L F O N S S A L A ' 0

m - ' . 4 h a b . 2 h a r y s . s a o

m e n j a d o r 2 0 m , C J n a i t e

^ r a s s a M o b i a t

90 000/mes -TT674 57 04 675 43 02 IHdesa i ^ ' ' X 7 0 O P

• C A S A A D O S S A D A

L a P l a n a , 1 4 0 r r 3 h a b

2 D a n y s , l a v a b o í d l o

m e n j a d o r . 3 0 m - ' ,

• • o t t i c e - , g o t t e s t r a s t e r - e

r r a s s a 1 0 r n \ j a r d i a n v a t

i p l a ç a d e o a n j u r i q

1 7 0 0 0 0 ' m a s -

TT 6 7 4 5 7 0 4 6 7 5 4 3 0 2

l i x K a i R í ' I X i ^ i O J -

• P I S d e 3 d

- í í - i a . í i- ; a b ,

Dar;, I-I - í y l e t

r e ' - i i - d ! cen - -

:> - • " 'p ac- Sant •

q i i p i a. m e s 6=>

TT 674 72 54

- m i t e s,

a m n r n ae

; j n n P s

cul br -

• j g a : i i ;

nn ^ ' , ;

• P L A D E L V I N E T

U »

e r d

TT 674 57 04 TT 675 43 02 n t f i l M I ' O U - J U T J Ü

• R B L A . R I B A T A L L A D A

1 6 0 n r , ? t e i r a s . s e s , J

n a n ? b a n y s 1 p l a ç a p a -

q u i n g . c a l e f a c c i ó , a s s o l e -

l a t . e x t e n ü r j a r d í - p i s c i n a

1 5C OOO-'mes.-TT i931 674 67 15 l " n : j « 1x3 % FS

VENDES

• A L F A 3 3 1 6 V . n e g r e , B -

L K 6 0 0 0 0 0 -

t r 5 8 8 5 5 3 5

• G O L F ' e i , L , B - J P

Tt 6 7 4 6 8 5 0

• L A D A N r . . , •• N .

5 5 0 ( X X )

i r 589 09 91

• L A N C I A C o ' l . i - I I • I I

D O , B - K Y

790.000 V 5 8 9 0 9 9 1

íc i laca' í I R f i - .H..1 '.;.

• L A N C I A P r i S ' T i i T O S

O - A K

7 5 0 0 0 0 -

tt 5 8 9 0 9 9 1

i ^ . 5 i FW i -as . í i ;

• L A N C I A Y 1 0 , B H D

3 2 5 0 0 0 -

tt 5 8 9 0 9 9 1

i f .aca t s , ; Rel F I X i | - X «

i • O P E L C o - s d . B I S

4 7 5 0 0 0 •

tt 5 8 9 0 9 9 1

l a c a i -i I V : ' K . v ï '

• O P E L K a c e t l 1 8 G T

r j l a n c , B .17

6 0 0 0 0 0 -

tt 5 8 8 5 5 3 5

MODISTES AMB EXPERIÈNCIA

Tel. 589 27 14

Tel, 780 64 88

per portar botiga

- I T .

: -»H

• S A N T C U G A T z o n a c

A t o n s S a l a C o n s t a d e 4

n a t . s a l : ) m e n j a d o r , c u i ­

n a , b a n y c o m p l e t , l a v a b o ,

s a ' a - e i g . u n a p e t i t a t e r r a s -

s e t a d a a l c c

8 C O O O / m e s •

TT 6 7 4 0 8 9 7

i r x a s Sai t '.uçjai; *$ FSC ' • Ï 4 0 G 3 ;

• S A N T C U G A T z o n a L a

F l o r e s t a E s u n p i s a l s b a i

> 0 5 d u n a t o r r e n d i v i d j a l

C o r s t a d e r e b e d o r 3 n a b

d o b l e s , m e n j a d o r c u i n a

• o f f i c e " b a r y c o m p e t

P e t i t j a r d E i b a n y i l a c u i ­

n a e s l a r r e t o r m a í s

6 Ü OOO,1 m e s -

T T 6 7 4 0 8 9 7

f a i í jga l ^ e > 1JM0C3:

• A L F A R o m e o 3 3 1

4 7 5 0 0 0 . -

W 589 09 91 F la-^-. s ' i Re* ^ 'OO^OOK

• A L F A R o m e n 7 5 . 2.0

T w m S p a r V B - I U

t r 6 7 5 3 2 5 7

i s j a ï ü e e a r i He^ A t 13)3000?

• A U D I 1 0 0 , B - I G

W 6 7 4 6 8 5 0

A j t c Comarca o * Val lasl R B ' » C U

• f X B O 0 r J 2 _ ^

• C I T R O E N A X G T l e x

t r e s ) B - J U

TT 6 7 5 3 2 5 7

l»JoEs1eoan· i c Ac •LC30X3

• C I T R O E N A X 1 1 , T R E ,

B - I M .

350.000-tt 589 09 91 F*aar , i l . Re' : - r J02 í005

• F I A T T i p o 1 6 - , A ' A , B -

L C .

TT 674 15 03 aogríol Motor fia»» I Rr-Í ^MR t ? M 0 7

• O P E L V e c - r a ' 6 I

B - M N .

TT 6 7 5 3 2 5 7

iA j loEsteban «e> AE ,V.X·X*.

A A

• P A S S A T V a r - a n t i . 8 ,

A . A B M G

tt 674 68 50 L M C C o m a c a c e Vahè=,;. = e ' AC1.

• 0090006

• P E U G E O T 2 0 5 GTi

A/A. B-JT, TT 674 15 03 ;Peugeo( M o i o r R a l , i He! ^ R tpxc : - .

• P E U G E O T 2 0 5 X L , B

H W .

TT 674 15 03 í^augeo' M o r c ^ a - y ' =íef PMP'XW

• P E U G E O T 3 0 S G T A / A .

B - H X .

T T 6 7 4 1 5 0 3

Peugeot Motsr R a h i Re'. 2 M=. 1?XCC

• R E N A U L T 1 1 G T L , B -

G L .

T T 6 7 4 1 5 0 3

p e u g e c Motíy Raiiy; Rai PMR ' » 3 0 £

• O P E L ; , : r s a G S i 3 - l K.

TT 6 7 4 6 8 5 0

450 OOC -TT 589 09 91

• R E N A U L T O i : ; ,

B O D

TT 675 32 57 i f t j ' : : E-,t.>Ur,: F« ' A r ••>•

• R E N A U L T C l ' -

v e r m e / / , B - O M

9 7 5 0 0 0 . -

t r 5 8 8 5 5 3 5

.ALTí«.*nt·a i Fiel A t " * :>X

• S E A T I b i z a 1 :

B O B

t r 6 7 5 3 2 5 7

i A „ 7 í i f * j i . » r Ar ••"((•

• S E A T b i z a 1 ;

B - J X

4 0 0 . 0 0 0 , -

TT 5 8 8 5 5 3 5

I .Ajtocerrai; Ret A ' [ ' L O ;

• S E A T I b i z a 1 5 .

K P

TT 6 7 5 3 2 5 7

I * J ' : I Esteban Het At * K

• S E A T T e r r a , b l a n c ,

K T

3 5 0 . 0 0 0 -

TT 5 8 8 5 5 3 5

;Ajtrc8fi"a=| Ret A ^ ' C O X ^

• S U Z U K I S w i t : G T I

• 6 7 2 - I P , b > a n c

TT 674 09 10 iSjíJki Ftó s n r x c ;

• V O L K S W A G E N G o l '

V B - L M . TT 6 7 5 3 2 5 7

AL·IC Eaeban; Q e ' AE ' ü O r j O i ;

.:-xs

T S E ,

i-1600-

• S A N T C U G A T t e n i m t o -

:n m e n a d e t o r r e s d e l l o ­

g u e r i p i s o s a d i f e r e n t s

p r e u s .

TT 6 7 4 0 8 9 7

' - i i x a i - J a r C j g a ü Ret F 5 C 1 Q 0 * » ! *

• T O R R E D E L L O G U E R

a r n b m o b l e s . 3 d o r m t o r s ,

n e n j a t í o r - s a l a , c u i n a ,

b a n y S o l a r d e 5 0 0 m A

M i r a s o 1 Z o n a m o ' t t r a ^ -

q u i ' l a

9 0 0 0 0 - m e s -

TT 674 72 54 , - - . r . = , . l o i e · i a ' -s- - G ' X a c O ï .

• F I A T U n o 4 5 5 .

H U p l a t e i a t .

« 6 7 4 0 9 1 0

' J U J - , 1 ftet =131-000:-

• F I A T U n o t u r o o .

I K .

4 7 5 . 0 0 0 -

t r 5 8 9 0 9 9 1

i c tacar s ; Ret_F i X C X t t :

• F O R D E s c o r t X R 3 , B -

• R E N A U L T

b l a n c , B - L X

6 5 0 0 0 0 . -

T T 5 8 8 5 5 3 5

Aütocff i í^.1 fie< í ( 3 1 3 0 3 6

• R E N A U L T 2 1 2 0 . A . A

B - I J

TT 6 7 4 6 8 5 0

IALTO C c T a ' c a 3e \ a l l 3 s ; P e ' A C -

1309000Ó

• R E N A U L T 2 1

b l a u B - J J

6 5 0 0 0 0 -

TT 5 8 8 5 5 3 5

, 'AjtocíW-ai; Per1 A tC'QXC*

• F O R D E s n o n d r e s e l . B -

H W T T 6 7 4 1 5 0 3

iPeugeot WoiorRaly - r r ^ y - ' i r / M

• N I S S A N P a t r ó - 6 e i

s e ! , c u r t . B - J V

TT 6 7 5 3 2 5 7

;A j toEsteoa n - 3 e ' * :

• N I S S A N V a n e t t e o - a c t - c

d i e s e . B - M S

T T 6 7 5 3 2 5 7

I A U C E a e b a n fet AE ü - M t ó

• R E N A U L T E x p ^ s , d i e -

i s e i . B - J Z

6 5 0 0 0 0 -

TT 5 8 9 0 9 9 1

t a i i ' Rat F 1 » 2 » > .

FITXATGES CV SANT CUGAT 1 5 . Divendres, 28 de juliol de 1995 PRETEMPORADA FUTBOLÍSTICA

El sènior femení del CV Sant Cugat ha incorporat dues jugadores búlgares i una catalana per reforçar l'equip, que la temporada que ve jugarà a divisió d'honor. El juvenil també ha fet nous fitxatges.

El 8 d'agost comença la pretemporada pel Sant Cugat Esport. L'equip de Josep Alonso, cinc jugadors del sub-21 i dos del juvenil s'entrenaran diàriament al CAR en sessions de tarda.

Alt, prim, de mans grans i mirada pro­funda, Rubén Xaus s'ha convertit en el pilot més jove del mundial de motoci­clisme. Amb només 17 anys, el cap de setmana passat va debutar a Donington

MOTOCICLISME

Park (Anglaterra) amb una Honda 250 oficial. Aquest santcugatenc que corre des dels 14 anys ha iniciat una cursa imparable, que cada dia que passa pren més velocitat. En només 4 temporades

ha aconseguit un campionat de Catalunya de Supermorad, és un dels pilots res-pectatats de l 'Open Ducados en Supers-port i enguany ha aconseguit participar en el campionat del món de Thunderbikes.

R U B É N X A U S . Pilot de 250 ce del Fortuna Honda Pons.

«Havia somiat ser allà» CARME REVERTE

• Sant Cugat.— Com et va arri­bar la proposta de l'equip de Sito Pons?

—«Va ser una setmana abans del Gran Premi d'Anglaterra. Vaig tenir una reunió amb Manel Burillo que em va proposar provar la moto i em va dir que. en funció dels resultats dels entrenaments, la pilotaria a Anglaterra. Em van proposar córrer el que resta del mundial a causa de la lesió d'Al-berto Puig. Això va provocar que Carles Checa fes els 500 ce i que­des buida la plaça dels 250. Di­vendres vam provar la moto i tot va anar molt bé, però faltava el sí d'un esponsor. Dilluns em van trucar a casa perquè agafés un vaixell cap Anglaterra perquè fi­nalment havia de córrer. Vaig fer el viatge sense cap experiència, però amb moltes ganes, tot i que només havia provat la moto un dia.»

—Què et va semblar la pro­posta? T'ho vas rumiar o vas veure que era una bona oportunitat?

—«No m'ho vaig rumiar perquè com aquesta oportunitat no n'hi ha cap ni una. Llavors, quan m'ho van oferir vaig dir que sí, que faria el possible perquè tot anés bé.»

—Tot ha estat tan ràpid que potser no ha passat de la manera que esperaves?

—«Ja m'ha agradat l'experèn-cia, però és cert que ha anat una mica ràpid. És una llàstima no haver tingut un més per endavant per poder preparar-me més bé i afrontar el Gran Premi amb més confiança i desinvoltura.»

—Un dels teus objectius a curt termini era arribar als 250 ce?

—«No. A tant curt termini no. Jo esperava acabar aquest any Thunderbikes i el campionat es­tatal de supersports, i, si hagués pogut, ocupar una de les tres pri­meres places de l'Open Ducados.»

—Còm has assimilat el canvi de categoria i l'ambient?

—«Difícilment, perquè la moto és totalment diferent, és una moto de curses i no té res a veure amb l'altra, que és de carrer. L'ambient és molt més seriós, tot està con­trolat. La gent, al padock, també és molt diferent.»

—Quines sensacions has tingut un cop al circuit i envoltat de tant de públic?

—«Havia somiat ser allà i ara que hi era estava molt nerviós. Veia passar el campió del món

Rubén Xaus s'ha incorporat al Fortuna Team Honda Pons, que dirigueix Sito Pons.

i pensava: jo què faig aquí? Però després hi penses i veus que ells també han hagut de passar per aquest moment.»

—Quant als resultats, tot i cau­re, estàs satisfet?

—«Sí. Vaig començar el cap de setmana i no m'aclaria gens, però poc a poc vaig agafar les mides. Vaig millorar les traçades amb la moto. No vaig arribar al punt màxim del circuit perquè era difícil, però va anar molt bé.»

—Aleshores què va fallar? —«La màquina va funcionar bé,

però com que a la primera volta vaig sortir molt enrera vaig voler avançar molta gent, i ho vaig acon­seguir, però després vaig topar amb un altre pilot. Llavors vaig sortir de trajectòria i em va passar la gent que jo havia avançat.»

—Creus que la teva carrera es­portiva ha anat massa ràpid?

—«Va començar a ser ràpida quan vaig fer el salt a Thunder­bikes, que és el màxim de su-persport, i ara que he arribat a 250 el salt és doble. Depèn de com t'ho miris és una bogeria.»

Debuta a Donington Park C.R.

I El circuit de Donington Park l'ha vist debutar en el mundial de motociclisme, entre els grans pilots que durant anys han estat els seus ídols. Diumenge passat Rubén Xaus, un santcugatenc de només 17 anys, va pilotar per pri­mera vegada una 250 ce oficial, la del Fortuna Team Honda, que dirigueix Sito Pons. No va tenir temps per entrenar ni tampoc de rumiar-s'ho i va aprofitar l'opor­tunitat.

En els entrenaments de dissab­te no va fer un mal temps (1.38:913) i va aconseguir el 30è lloc en la graella de sortida. Des del principi de la cursa, ja a la primera volta, Xaus va haver d'a­vançar molts dels corredors que tenia al davant, però, un cop su­perat això, va topar amb un altre pilot i va sortir de la trajectòria, perdent l'avantatge que havia gua­nyat. Rubén Xaus va aguantar fins la quizena volta, moment en què

va caure. Aquest jove corredor santcu­

gatenc ha estat triat per Sito Pons per pilotar la moto de 250 ce que fins ara portava Carles Checa. Aquest últim ha hagut de passar a la categoria dels 500 ce per ocupar la plaça del greument le­sionat Alberto Puig. En principi, està previst que Xaus acabi la temporada de 250 i perquè ho pugui fer en més bones condicions aquest mes d'agost s'entrenarà ex­clusivament en aquesta cilindrada. La pròxima cita del mundial tindrà lloc el 20 d'agost a la República Txeca. La resta del calendari es completarà amb les proves d'I­tàlia, Brasil, Argentina i Mont­meló, on acabarà la temporada.

Per dedicar-se plenament a la categoria de 250 ce, Xaus ha hagut de deixar el campionat del món de Thunderbikes i encara no sap si podrà continuar en el campio­nat estatal de supersport Open Ducados.

MOTOR RALLY Ctra. Cerdanyola, 69 Tel. (93) 674 15 03 (Ventas) • Tel. (93) 675 18 53 (Taller) 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

su agente PEUGEOT

Farrés, representant local al campionat de Catalunya de turismes • Sant Cugat.— El santcugatenc Albert Farrés serà l'únic repre­sentant local en el campionat de Catalunya de turismes, que demà celebra la tercera reunió. La prova tindrà lloc al circuit de Catalunya. Farrés, de l'equip Nacex.s Grup T-2 Ibertecno, participa amb un Honda Cívic VTI i, després de córrer les 4 primeres mànegues, ocupa el catorzè lloc a la clas­sificació amb 27 punts.

Per a l'equip de Sant Cugat la prova d'aquest cap de setmana pot servir per recuperar posicions en la classificació general. Les ava­ries mecàniques que ha patit fins ara cl vehicle d'Albert Farrés han limitat l'equip santcugatenc a l'ho­ra d'aconseguir millors puntua­cions. Segons Farrés, «un nou cir­cuit on encara no s'ha corregut aquest any pot ser una bona ocasió per sorprendre els rivals». «De totes maneres, no es el millor tra­çat pel meu Honda», afegeix.

Després d'aquesta prova, la temporada es completarà amb dues curses més. la següent serà el 9 de setmebre al circuit de Calafat, a la demarcació de Ta­rragona, i l'última el 25 de no­vembre al circuit de Catalunya, a Montmeló. ; c.R.

El Júnior iniciarà la lliga a casa contra l'Aldeasa Valdeluz H Sant Cugat.— L'equip masculí del Júnior, que la temporada que ve continuarà a la divisió d'honor, debutarà a la lliga contra el con­junt madrileny de l'Aldeasa Val­deluz. Els santeugatencs afronta­ran aquest primer compromís a casa. El primer desplaçament por­tarà el conjunt local a Madrid, on s'enfrontarà, en una segona jornada, al Club de Campo. El Júnior disputarà l'últim partit del campionat a casa contra el De-portiu Terrassa. La lliga comen­çarà I'l d'octubre i acabarà el 21 d'abril, després de 18 jornades de competició.

L'equip femení, que també co­mençarà la lliga l'I d'octubre, s'es­trenarà fora de Sant Cugat contra l'equip de la Universitat de Se­villa. La segona jornada també la disputarà fora de la ciutat, el Júnior es desplaçarà fins a Alacant per jugar contra el Sant Vicent. L'últim partit el farà a casa contra el RC Polo. /c.R.

Seguretat

Electrònica

Sant Cugat del Vallès, t r 5 8 9 1 7 99

PEUGEOT

MASIA MAS ROIG

&ar — Restaurant

£r^(0/í

Cnwdeixi,] /V.sí/u <?/??/) /.i nos/r<) ten\iss<i, menjant e, nostre /?<) ()/??/) tomd(juvt <)/??/) emhotit ilxric.

(//<//? assortiment de tjpes. Agost, obert.

R E S T A U R A

FregídoríoMarísquer

A / o tanqui

Crto ScDade Teíèfoi

/ " ^ 8 1 ..'•• y ' H>

^ /

Especialitzats

.]/:'

LA MILLOR QUALITAT AL SEU JUST PREU

Brascil·i

La Bofera

en carns a la brasa, espàrrecs verds i ara fem peus de'porc.

•'i I1" : s.ini Cuj-jt del Vallès

RESTAURANT

CAN J^\ BARATA

ESPECIALITATS: PAELLES - CARNS A LA BRASA

Ctra. de Rubí a Sabadell, km 15.200 • Tel. 697 06 52 - 08190 SANT CUGAT DEL UALLES

CLUB """ spofl',!

La Nansa

7 a l'agost

' - 08191 Rubí

M l 52

RESTAURANT

LA FONTANA DE XERCAUINS

Més de 600 m2 de terrassa i jardí

Zona infantil

Carta • Fregidoria tapes :, 3% fi

<fio TY - BIHAN

CREPERIE BRETONNE

MENÚ DE

DILLUNS

A DIVENDRES

Cl Indústria, 27 Tel. 675 14 02

RESTAURANT PANXA CONTENTA Passeig Olabarria, 69 • Sant Cugat

Tel. 585> 06 07

Obert tots els dies

de l'any.

De dilluns a

divendres: MENÚ

R e s t a u r a n t

can abassa astano

Sopars a l'aire

lliure, amenitzats

amb piano

C: Puigmal, s/n - Tel. 674 02 67 - Fax: 674 02 67 OSIW SANT CUGAT DEL VALLÈS

33125 tBQTíL

LA C A R P A CLUB TENNIS SET BALL

Ctra. Sant Cugat a

Cerdanyola km 4,6

Tel. 674 28 00

• Música i copes a la fresca

• Organitzem festes privades i sopars mexicans

• Cantina mexicana

»De3a4dela nit 1 COPA + SORBET DE REGAL

RESTAURANT CCLTL Edo ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ M M ^ & ^ U ^ ^ È ^ ^ ^ ' Cuina casolana

S H I ^ ^ ^ ^ ^ B ^ S ^ ^ ^ f c l i J ^ ^ ^ ^ y i B H l i i l M ^ ' Carns a la brasa

^isr^^r ^*·*«t' ~ * -^^^wiPiwiM

• Zona d'aparcament

• Parc infantil

• Local climatitzat i àmplia terrassa.

Dijous lancal, excepte

1 lli & * » Wg^ d-'— Lleó XIII • Tel. 580 66 60 • Fax 692 24 24 BELI.ATERKA

.|.t:3c''pi94J

MACXIM SOPARS D'ESTIU A LA NOSTRA TERRASSA-JARDÍ

M E N Ú ESPECIAL

• PASTA FRFSCA ltai>lijtelk<) SALTADA AMB BOLtTS • PEIX FRESC DEL DIA SEGONS M l RCAT • GELAT ARTESA AMB LA SEVA T U ! l l 'A • VI O CAVA • CAFÈ 1 LLAMINADURES

Li recordem que, i \)i<\ d'aquest ne-ij o estiu també dk; •->.<-> •:, ••

Reserves: 699 55 58 C/ Guatlla, 20. E

PREU: 3.000 ptcs.

.artakablua! de Restaurar) UacvT.

LS AVETS. RUBÍ

C/Sant Martí, 12

08190 Sant Cugat

Tel. 589 47 90

18 ESPORTS ELS 4 CANTONS / Divendres, 28 de juliol de 1995

VOLEIBOL

Dues búlgares i una catalana, reforços del sènior femení del CV Sant Cugat

L'equip juvenil també ha fitxat més jugadores i pretén conquerir el campionat estatal

I Sani Cugat ('ARMI- Rt VtiRlL | Amb aquests reforços, el club espera tenir

.1 sènior femení del CV un conjunt prou capacitat per lluitar entre Sant Cugat de la temporada 1W5-96 està gai­rebé definit. 1. equip només ha incorpora! Ires cares noves a Ics campiones d'aquest any.

Dues búlgares i una catalana són els nous fitxatges del sènior femení del CV Sant Cugat per a la temporada que ve. L'equip. que continuarà dirigint per tercera t e m p o r a d a consecut iva Víctor I lugo Kupil. tindrà el campionat de lliga vinent L's búlgares Svel-l.in.i \Vnki n .i í Si illa ) i Lkalei ma \ | ,I!1;I~MH a i. \ .n l'a ) i la v al.daua I silici \K H: I líi. m.iot in i. I .. :>:i-

en el qual s'han dipositat grans esperances. s'ha reforçat amb cinc jugadores per intentar disputar el campionat estatal de la categoria.

la temporada que ve. Dues d'elles son búlgares LI 4 de setembre és el dia previst perquè i la tercera, catalana. També l'equip juvenil. ' comenci la pretemporada.

els millors de la divisió d 'honor femenina

I'..i.

V i l . L l o í . - . nejos. ;o nc|os de bro. d t c, afegir un;

l . 'equi j p io tagon

• |

s .1! Li \K ilaclc i mv it • 111v e Ma d

;' 1111, V k I! 'ICC I i i n u a c i o , II11 SC

e la

.;! . I l v ,

. ipa l ib le . M n a i •inaeii i I u n ra l'al tempi

tai I I ! 1

.11 tol

I I \ | s i ida i. II).ll. v nia. tre gr, nada.

ír-

al almenvs així ho espera la dn'ce! iva. que hi ha dipositat moltes espe­rances en aquest equip. LI pro­pòsit del juvenil es guanyar el

campiona! estatal. Per això s'ha tetorcal amb 5 jugadores. Adriana Lspcralha (R. BÍumc). Mcritxell Montfort (Sabadell). Sandra Vin-

M \NI l SPINOSA.

del (R. Dlume). Carlota Santa­maría i Samanta Santamaría (Te-resianes) completen l 'esperança­dor juvenil del CV Sant Cugat.

ENTITATS ESPORTIVES

El local social centra bona part del debat de l'assemblea ordinària de la Penya Blau-grana

( ARMI- Rt M Kll I Sant Cugat. La situació del local social de la l'enva Blau-grana de Sant Cugat va ser un dels punts candents de l'assemblea ordinària de socis, celebrada divendres. Des de la seva creacié). la casa de la penya es propietat de 21 socis, que van adquirir el local. Alguns d'ells exactament I I - volen vendre ara la seva part. mentre que la resta han optat per cedir-la a l'entitat blau-grana. La directiva i els propietaris que volen vendre-la seva part han arribat a un acord sobre cl preu de compra-venda -55(1.1)11(1 pessetes cada p a r t - ,

però encara hi ha discrepàncies. Ll principal desacord es troba en el termini del pagament. La penya va proposar pagar dos propietaris l'any i, si és possible, liquidar tot el deute en un termini màxim de 5 anys. La directiva blau-grana es va comprometre davant l'as­semblea a pagar els propietaris. fins i tot si s'acaba el seu mandat. L'assemblea va acceptar-ho i va donar el vist-i-plau a la proposta oferta per la directiva.

Un dels factors que anima la directiva a tirar endavant la com­pra de la casa és el fet que per primera vegada des fa molt de

temps l'entitat ha tingut un saldo econòmic favorable. L'estat de comptes que es va presentar a l'assemblea corresponia al perío­de entre el 20 de juny i el 31 de desembre del 1994, moment en què es va fer càrrec de la tresoreria Ramon Sàez. Ll balanç econòmic d'aquest període ha do­nat un superàvit de poc més de 201).000 pessetes. En el pressupost tins a final de temporada s'ha previst un superàvit de prop d'un milió de pessetes, que servirà de «previsió de fons per al local». segons el tresorer. La junta va avançar en aquest sentit que a

partir del setembre es disposarà de prou fons per liquidar el pa­gament als primers propietaris. L'assemblea fins i tot va proposar fer una derrama voluntària entre els socis, que va ser acceptada per la junta.

Des de la marxa de l'ex-pre-sidenta. Esther Creu, aquest ma­teix any. la junta li ha reclamat la documentació de l'entitat, que té en el seu poder. L'assemblea va donar a la junta tot els poders perquè inicií accions legals per recuperar aquests papers, que ara com ara signifiquen un buit en la comptabilitat de la penya.

Inaugurat el Centre de Visió i Esport del CAR Sant Cugat

r.R. • Sant Cugat.-— Ll centre d'alt rendiment esportiu ha ampliat els serveis d'atenció als esportistes que ofereix amb la creació del Centre de Visió i Esport. Aquest projecte ha nascut amb la coo­peració de l'Escola Universitària d'Òptica i Optometr ia de Terras­sa. El treball i els esforços s'han dirigit a crear i dissenyar tests específics per a Ics diferents es­pecialitats i disciplines esportives. Amb aquesta intenció s'han fet diversos programes informàtics.

Un dels programes és el CSF, que serveix per valorar la sen­sibilitat visual als contrastos dels esportistes. Aquesta habilitat re­sulta determinant en la majoria d'esports, especialment en l'esquí. Un altre programa és el Sicropat. que serveix per valorar la sen­sibilitat visual, com la visió pe­rifèrica i c'ls moviments oculars. Aquest programa es lilil en es­ports col·lectius. I n.\ altra línia de recerca del centre estarà di­rigida al desenvolupament de no­ves tècniques d'adaptació de lents de contacte per .• cada disciplina esportiva.

1.1 ( 'cni í i de \ i-io i l ' spnj ; del C AR L.I se i inaugurat dijous en un acic al qual v.ui assistir Josep Lluís Vilaseca, sccietari ge­neral d 'I 'sports de Li ( Icncralila.t. i Jaume l'agès, i c i o i de la I Di­versitat Politècnica de ('alalunv.t.

Los Guardianes i el 25 de Setembre guanyen les 36 hores de Mira-sol B Mira-sol .— Los Guardianes (Sant Cugat) en categoria juvenil i el 25 de Setembre (Rubí) en cadets han estat els campions de les 36 hores de futbol de sala III Memorial Víctor Alonso, or­ganitzat per l'Sporting de Mi­ra-sol. La classificació de juvenils es va completar amb els equips Bar Lucky, Mas Janer, Sporting Mira-sol, Coplasti (Rubí) i 25 de Setembre (Rubí). Aquest últim va ser desqualificat per l'organització per mal comportament . El premi a l'esportivitat se'l va endur el Bar Lucky.

En categoria cadet, el guanya­dor va ser el 25 de Setembre. La segona posició va ser per al Banana's Boys i la tercera, per al Brico '88. En quart lloc es va classificar l'Olimpyc i en l'últim, l 'Adesa. Justament l 'Adesa va re­bre el premi a l'esportivitat.

En total hi van participar 11 equips de Sant Cugat, Rubí, Mi­ra-sol i la Floresta. Tots van rebre un trofeu commemorat iu del me­morial. Irene Sànchez va ser un any més l'única noia que hi va prendre part i ho va fer de portera amb el Mira-sol. C.R

OBERT AGOST MIGDIA I VESPRE

VINGUI, PROVI I ES

• •

RESTAURANT

CAN / f \ BARATA

m ui 0 CAN

BARATA

SANT QUIRZE DEL V.

Círa. de Rubí a Sabadell, km 15,200 • tel. 679 06 52 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

ESPECIALITATS: PAELLES • CARNS A LA BRASA • CARGOLS A LA LLAUNA

Especialitat cargols a la llauna ..900 Pies. Paella marisc 900 Ptes. Arròs negre 1.100 Ptes. Carns a la brasa i 50 Plats més

ELS 4 CANTONS / Divendres, 28 de juliol de 1995 ESPORTS 19

FUTBOL

;-! , * * *

C5

ENTITATS

El capità Bayo és un dels jugadors d'aquesta temporada, que continua al Sant Cugat. Foto: MANÉ ESPINOSA.

El Sant Cugat Esport refà l'equip per afrontar la temporada a preferent D'aquest any continuen Bayo, Gómez, Granero i Comellas

CARME REVERTE

• Sant Cugat.— El Sant Cugat ha refet gairebé tot l'equip per afrontar la temporada vinent a re­gional preferent. De l'equip d'aquesta temporada només continuen 4 jugadors. La resta són noves incorporacions i alguns joves del sub-21 i el juvenil.

El tècnic Josep Alonso vol un equip amb 18 o 19 jugadors. Per tant, alguns dels que facin la pre-temporada quedaran posteriorment descartats. L'e­quip començarà a treballar el 8 d'agost amb en­trenaments diaris al CAR. Es preveu que la pre­sentació, encara per confirmar, es farà el 27 d'agost.

A partir del dia 8 d'agost co­mença la feina per a un Sant Cugat Esport completament renovat. Dels jugadors d'aquesta tempo­rada, només en continuen quatre: Bayo, Comellas, Gómez i Gra­nero. La resta han buscat el seu destí en altres equips. Ara com ara, només 7 nous jugadors han signat per al club santcugatenc: Miguel (ex-jugador de l'Espanyol B), Alberto i Israel (Can Vidalet) Del Estal i Paquito (St. Quirze), Lluís (Montanesa) i Llançà (Gra­nollers). A més d'aquests fitxatges.

Discreta actuació de l'atleta local Montse Gómez en els estatals

• Madrid.— L'atleta local Mont­se Gómez, que va disputar la pro­va dels 100 metres llisos en els campionats estatals d'atlestismc, no està gaire satisfeta de la seva actuació. La velocista santcuga-tenca va superar les eliminatòries i es va classificar quarta amb un temps de 12 segons i 50 centè-simes, posició que li va permetre accedir a les semifinals. Però tot i classificar-se, Montse Gómez va tenir alguns problemes a la sor­tida. «M'estava preparant quan el jutge va dir llestos i abans d'es­tar-ho va sonar el tret de sortida. Vaig sortir molt malament, em sembla que vaig ser l'última; vaig intentar remuntar durant tota la cursa però per un moment vaig perdre el sentit de la cursa», ex­plica l'atleta santcugatenca. En les semifinals va ser setena, però no es va classificar per a la final ja que només hi accedien les 4 pri­meres. Gómez va fer un temps de 12.52. La seva millor marca en els 100 metres és d'l 1.08. Per aquest motiu l'atleta local qua­lifica de «regular» l'actuació en els campionats estatals absoluts. Ara les esperances les té posades en els campionats de Catalunya, que es fan aquest cap de setmana a Serrahima. /c.R.

el club encara negocia amb altres jugadors. Aquest és el cas de Cas­tillo (Júpiter), Gonzàlez (Barce-loneta) Demena (Barceloneta), Francis (Barceloneta), Jacobo (Vilassar Mar), Delgado (Hospi­talet At.) i Moral (Valls). Tots ells estan en cartera i no es des­carta que alguns fitxin pel Sant Cugat els dies vinents.

Per a la pretemporada que co­mençarà el 8 d'agost l'entrenador Josep Alonso també compta amb els jugadors del sub-21 Gerard, Javi Gonzàlez, Carlos Torres,

Marc Mateo i Joanic, i Vaquero i Javi Méndez del juvenil. El Sant Cugat s'entrenarà diàriament al CAR, en sessions de tarda. Un cop acabada la pretemporada, el tècnic formarà un equip de 18 o 19 jugadors. La mitjana d'edat de l'equip oscil·larà entre els 21 i els 24 anys. L'equip combinarà els entrenaments amb partits amistosos. El dia 13 jugarà a Vi­lassar, el 26 farà en un 3x1 a Ripollet i el 27 és previst que es presenti al municipal, tot i que encara està per confirmar.

«>£r7rV Servei

*CC^Í ) • Gratuït a > J » < Domicili

Mercat Pere Son, 120 5891448

Mercat Torreblanca, Parada 1-5 6 7 5 1 3 8 9 33032/01250

Extintors

Sant Cugat del Vallès, s 5 8 9 17 9 9

-»s p a d a

Disseny de Joies i Joieria de dilluns o divendres (tardes de 5 a 8)

(matins hores convingudes)

CV Bolmes, 39. I r dreta - tel. 589 55 49 08190 SANT CUGAT D£t VAUÉ 5

REUOTGCS

Chris t ian D

% fttMr&emuúttí

CREACIÓ I DISSENY

A9/2 JOIERS- TALLERS PROPIS

OCTAVIO SARDA

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS

RELLOTGES D'ACTUALITAT DE LES MILLORS MARQUES

ft % MEGA m J*. 3RE.TLING H a m i l t o n K R O N O S * J U N G H A N S m o u 22 j2 c r o , x

\Santiago Rusinol, 40 Tel. 674 58 54 Sant Cugat

La UESC assumeix el deute de la fundació, generat pel

concert de Juan Ferro Espina diu que els patrocinadors el finançaran

CATI MORELL

• Sant Cugat— El patronat de la Fundació Unió Esportiva Sant Cugat va aprovar els pressupostos de la fundació per a l'any vinent, en la reunió que es va celebrar dimarts passat a la sala de plens de l'ajuntament de Sant Cugat i que va presidir l'alcalde, Joan Aymerich. Després de la reunió, de règim estrictament intern, el president de la UE Sant Cugat, Jaume Espina, no va voler fer públics els pressupostos, però va afirmar que el dèficit generat pel concert de Juan Perro —que es va fer el 13 de juliol al camp municipal d'esports de Sant Cu­gat— no afectarà aquests pres­supostos. Segons Espina, «la UE Sant Cugat assumirà els deutes en lloc de la fundació, i es pagaran a través de patrocinadors que no es faran públics» perquè, segons ell, «hi ha patrocinadors que l'únic que volen és patrocinar i res més», referint-se que no necessiten pu­blicitat a canvi i que, per tant, no és necessari conèixer-ne els noms. Espina va afirmar que els deutes «no afectaran en cap mo­ment el pressupost inicial de la fundació», contràriament al que s'hauria pogut entendre després del concert.

El concert de Juan Perro, or­ganitzat per la fundació UE Sant Cugat abans de constituir la junta del consell executiu, va generar un dèficit de 3,5 milions de pes­setes a causa de la poca quantitat de públic que hi va assistir. Segons va explicar Jaume Espina en aquell moment, les entrades que s'havien venut a Sant Cugat eren una part proporcional molt petita en comparació amb les entrades venudes a la gent de fora que s'havia desplaçat per veure l'ex-cantant de Ràdio Futura. San­tiago Auserón, en directe.

Segons va explicar el president de la UE Sant Cugat, la reunió

del patronat «també ha servit per acordar amb tots els patrons de la fundació la proposta que sigui la fundació qui assumeixi la res­ponsabilitat d'organitzar els jocs escolars amb vista a cursos vi­nents». D'aquesta manera, segons es va acordar en la reunió de dimarts, «l'esport escolar queda­ria desvinculat dels clubs esportius de la ciutat i es podrien evitar malentesos amb altres clubs es­portius». Segons Jaume Espina, l'alcalde de Sant Cugat, Joan Ay­merich —patró d'honor de la fun­dació—, «va mostrar el seu acord de manera individual i va dir que en el moment de presentar la pro­posta, el mes de setembre, no hi posaria cap inconvenient». Per tant, podria ser que a partir del curs escolar vinent fos la Fundació UE Sant Cugat qui organitzés els jocs escolars, si el mes de setembre l'Ajuntament aprova la proposta.

El comitè executiu

El principal punt de l'ordre del dia, però, va ser la constitució de la junta de la Fundació Unió Esportiva Sant Cugat. Jaume Es­pina va explicar que, «en la reunió es va formar el comitè executiu i es van decidir els càrrecs». Jaume Espina serà des d'ara president de la Fundació UE Sant Cugat, a més de president del club es­portiu —la UESC—. El vice-pre-sident de la fundació és Emilio Peralta, que des de les últimes eleccions també forma part de la junta, directiva del club. Enric Tomàs és el tresorer de la fun­dació i Núria Tarribas n'és la se­cretària. Els quatre vocals del con­sell executiu són els patrons Jau­me Tubau, Emilio Torregrosa, Emilio Peralta (fill) i Victòria Fresnedo. La reunió de patrons de la fundació també va servir per començar a fer els primers plantejaments pressupostaris de cara a l'any que ve.

J^B) M e

V Renova les teves cèl·lules

tf Elimina la cel·lulitis

/ Referma el teu cos

SDóna color a la pell

Pota d teu CM m fama, aqu&ti eàtiu.

C/ Francesc Moragas, 25 Telèfon 675 58 55 - Sant Cugat del Vallès

SANT Cl GAI P I R BOSNIA

Unes 200 persones es van eoneentrar dilluns al vespre a la plaça de Barcelona per protestar contra la guerra de Bòsnia. Era la primera d'una sèrie de manifestacions que es faran cada setmana.

2 0 . Divendres. 2<S de juliol de 1995

P1DW VIDEOJOC PER LA DIVERSITAT

La Universitat Autònoma de Barcelona i SOS Racisme han dissenyat un videojoc educatiu que vol potenciar valors com la tolerància i la convivència en la diversitat.

UNIVERSITAT DE LA PAU I

Als pacifistes se'ls han trencat tots els esquemes antimilitaristes. Després de més de tres anys de neteja ètnica, vio­lacions premeditades i genocidi, els seus ideals han estat superats per la

realitat. A la Universitat de la Pau, cine pacifistes van defensar dijous una acció armada, limitada i puntual, a Bòsnia. Paradoxalment, l'únic que s'hi va oposar va ser el general d'artilleria

Alberio Pins. Era el debat central del que ha estat la 12a edició de la Uni­versitat Internacional de la Pau de Sant Cugat. I.es sessions van acabar dissabte al migdia amb un balanç positiu per

Els pacifistes demanen en la Universitat de la Pau una intervenció militar als Balcans

Reclamen en un debat que s'aixequi l'embarcament d'armes a l'exèrcit bosnià

El general Piris, en canvi, s'hi oposa i diu que «la guerra no s'atura amb guerra»

\ \i \i i \ i IN \ R I S I Sant Cu^at IN ponents en el deb.il de la 1 uhetsitat de la Pau van ler una autocrítica molt duta al seu paper en el conflicte de Bosnià. l·ii aquest sentit. .íoan Carles I ope/. del CN'Ml·N. va dir que. dcspie- .t'haver diiigit diverses expedicions liunianilaiies a l'ant:ga Int;ii-lav i;i. es penedia d'ha\ci introduït mcniar a la /ona. •Hauria d'haver-hi introduït ar­mes perquè liem creat un camp de concentració i hem ajudat que aquesta uent mon . \a dit. 1 ope/ va aíct:ir-hi que -la responsabilitat dels pacifistes is màxima per ha­ver callat i no ha\er actuat per aturar la barbai ic •.

I es que aquesta guerra ha tren­cat tots eh esquemes dels anti-militaiistes. Desprès de milers de morts, de mes de dos milions de desplaçats i d'una neteja ètnica només comparable a la perpetrada per f (itler. els pacifistes veuen que han d'acceptar les seves limita­cions. I 'expert en desarmament Vicenç I isas va explicar que «s'ha d'entendre que la pau no s'acon­segueix per la força, però que. en el cas de Bosnià, es tracta de posar fi a una situació insos­tenible».

hm una exposició molt dura i contundent, l'investigador per la pau del Centre Unesco de Ca­talunya Raül Romeva va criticar la passivitat de la comunitat in­ternacional i va argumentar que, desprès de tres anvs de negocia­cions fracassades, una intervenció puntual ja no s'ha de qüestionar. «Sóc pacifista, però he madurat el meu pacifisme», va puntualit­zar. Romeva va dir que el que ens juguem a Bòsnia es la victòria del feixisme contra un model mul-ticultural i democràtic pel qual lluiten els hosnians. En aquest

La discussió sobre Bosnià v;i centrar cl debat Humanitarisme cmn a renúncia al pacifisme?. I·iito: XAVILR LARROSA.

punt, l'investigador va recordar que l'exèrcit bosnià ni tan sols es pot defensar i va reclamar l'aixecament de l'embargament d'armes al qual està sotmès. Per la seva banda, l'historiador Pere Ortega també es va mostrar fa­vorable a una intervenció limitada i va reivindicar el compliment de les resolucions del Consell de Se­guretat de les Nacions Unides.

Xavier Masllorens. responsable de comunicació d'intertnón. va ser més prudent i va advertir que l'op­ció armada podria conduir a un conflicte generalitzat, però que «de tota manera és necessari era­dicar una injustícia»

Paradoxalment, l'únic que va advocar per continuar la via del diàleg i va rebutjar de ple la in­tervenció militar va ser el general

de brigada a la reserva Alberto Piris, que va dir que «la guerra no es pot aturar amb guerra». El militar retirat va explicar que les negociacions havien quedat en lletra morta fins ara perquè no s'havien orientat bé. «Si es plan­tegessin promeses de reconstruc­ció i d'ajudes econòmiques, potser tindrien tant o més efecte que les armes», va concloure.

a una trobada que el director. Frederic Roda, defineix com a «minoritària i de qualitat». En la penúltima jornada, però, encara hi va haver la presència del jutge Ventura Pérez Marino.

El balanç del curs confirma el seu caràcter minoritari

S.B. B Una setantena de persones han assistit a les sessions de la dotzena edició de la Universitat Interna­cional de la Pau de Sant Cugat. La majoria tenien entre trenta i quaranta anys. havien fet estudis universitaris i eren socis d'orga­nitzacions no governamentals. Aquestes són les dades que s'ex­treuen de les enquestes fetes entre l'alumnat i analitzades dissabte passat, en la cloenda del curs. En un breu acte protocolari. cl cap d'estudis. Arcadi Oliveres, va destacar en fer balanç de l'edició una certa recuperació de l'assis­tència de santeugatenes —que ha­via disminuït en els darrers anys— i el fet que la meitat dels par­ticipants hagin estat alumnes que hi tornaven després d'una primera vegada. Per la seva banda. Fre­deric Roda. el director, va de­manar als estudiants que dinfon-guessin la tasca que s'hi fa entre «persones que hi puguin tenir un interès real». Per Roda. aquest és el tret fonamental de les últimes edicions de la Universitat de la Pau. «Ja fa anys —va dir— que tenim entre 70 i 8(1 alumnes. No fem una trobada multitudinària. És minoritària i de qualitat, i així és com s'està consolidant.» El di­rector va assegurar també que pre­fereix «una persona que vingui a debatre les propostes que 10 o 12 que vinguin de vacances». Les mateixes consultes que re­flecteixen les característiques del curs van servir també per conèixer les peticions dels alumnes per a pròximes edicions: l'aprofundi­ment en el tema de la mediació, l'anàlisi de la influència dels fac­tors econòmics en els conflictes i els temes relacionats amb la dona són algunes de les demandes pro­gramàtiques. I en el projecció de futur dels organitzadors, el que destaca és la intenció de potenciar la fórmula de l'interrogant com a punt de partida per a seminaris amb debat posterior, perquè «la societat passa per un moment de grans dubtes», segons Roda.

Pérez Marino defensa la condemna dictada fa tres setmanes contra 18 independentistes

SÍLVIA BARROSO

M Sant Cugat.— El jutge de l'A-diencia Nacional i ex-diputat pel PSOE Ventura Pérez Marino va defensar divendres, en nom de l'autonomia del poder judicial, la sentencia condemnatòria a IS in­dependentistes catalans dictada fa tres setmanes. Pérez Marino —un dels tres membres del tribunal del macrojudici als 24 independentis­tes encausats per ['operació Cnir-zón del l'W2— va afirmar en una conferencia a la Universitat de la Pau que els jutges «no podien deixar de condemnar els proces­sats que consideraven culpables, encara que al mateix temps de­manessin l'indult per l'evidència

que Terra Lliure és una orga­nització totalment inactiva». El compliment de la llei és. segons el jutge, «bàsic per garantir la democràcia i la llibertat». En aquest sentit, i seguint cl fil del tema de la seva ponència —ti­tulada I.a independència dels po­ders'.'—, va assegurar que un tri­bunal «no pot prendre decisions en funció de criteris polítics» i que «ha de ser cl govern qui as­sumeixi la responsabilitat de do­nar la llibertat als condemnats mitjançant l'indult». Tot i remar­car que el poder judicial ha de buscar la independència, Pérez Marino va reconèixer que la po­sició d'un jutge a l'hora de con­

cedir una llibertat provisional és «diferent» si l'encausat és un pre­sumpte terrorista o un polític. De tota manera, es va mostrar «con­trari a canviar la legislació que arbitra la concessió de la llibertat sota fiança» i va negar que hi hagi «un excés de discrecionalitat» en la seva aplicació.

La regulació actual es basa en el concepte d'alarma social, la in­tranquil·litat que pugui provocar el processat. Per Pérez Marino. «encara que el criteri és ambigu, es l'adequat, perquè els delictes també ho són, hi ha circumstàn­cies que ho fan així». «A més — -va afegir-hi—, fins ara sempre ens havia semblat bé. fins que

ha començat a haver-hi polítics destacats en llibertat sota fiança.»

Els mecanismes de control i correcció de l'actuació del poder judicial que sí va reconèixer com a necessaris Pérez Marino van ser uns altres: l'existència del jurat per «jutjar els jutges» —no per a la resta de casos, ja que sempre «és preferible que la justícia sigui professionalitzada»— i l'elimina­ció de qualsevol condicionant o pressió. En aquesta línia, va dir que no seria convenient que els jutges fossin triats per un procés electoral i que no haurien d'entrar en política, i va matisar: «No ho dic per mi, sinó per casos més criticats, com el de Garzón.» Pérez Marino

ELS 4 CANTONS / Divendres, 28 de juliol de 1995 PUNT DIVERS 21

SOLIDARITAT

Dues-centes persones demanen la fi de la guerra de Bòsnia a la plaça de Barcelona

La intenció és repetir la concentració cada dilluns davant tots els ajuntaments de l'Estat SÍLVIA BARROSO

• Sant Cugat.— La consigna corria des de divendres de la setmana passada per tot el país, especialment per les dues comarques del Vallès. Cartells, faxs i circulars demanaven

Unes 200 persones es van con­centrar dilluns a la plaça de Bar­celona entorn d'una bandera de Bòsnia-Herzegovina per protestar contra la guerra a l'ex-Iugoslàvia i demanar una actuació més com­promesa de la comunitat inter­nacional per aturar-la. La con­vocatòria era per a les vuit del vespre i durant deu minuts van estar arribant ciutadans de Sant Cugat que posaven espelmes en­ceses a terra i van anar formant un cercle que es va mantenir tan­cat durant mitja hora. Hi havia gent de totes les edats i, entre ells, representants d'entitats, de partits polítics i de l'equip de go­vern. En algunes solapes, es veia el llaç blanc que comença a sim­bolitzar la demanda de pau per als Balcans, i un de mig metre de llargada està penjat a la façana de l'Ajuntament des d'aleshores. De seguida es van començar a repartir fotocòpies que proposa­ven una «campanya d'assetjament telefònic» per col·lapsar les cen­traletes del Ministeri d'Afers Ex­teriors —demanant el trencament de les relacions diplomàtiques amb la república de Sèrbia— i de l'ambaixada de Sèrbia a Ma­drid —exigint «l'alto a l'agressió i a la criminal neteja ètnica» que pateix el poble bosnià. Al final, una cinta amb el so enregistrat de les sirenes prèvies a un bom­bardeig, les ametralladores dels franctiradors i les explosions dels morters que se senten gairebé cada dia a Sarajevo va provocar un silenci de minuts.

La mateixa escena —amb me­nor o major incidència— es va poder veure davant dels ajunta­ments de Terrassa, Cerdanyola, Rubí, Granollers, Cardedeu i Sant Celoni, i també a Sant Esteve de Paulautordera, el poble de 1.000 habitants del Vallès Oriental on s'havia fet la concentració per pri­mera vegada, el dilluns anterior.

Incògnita desvelada

La convocatòria per a aquest acte de protesta civil, que es vol repetir cada dilluns, s'havia fet pocs dies abans i s'havia difós de boca en boca. Encara que la plataforma Europa per Bòsnia re­presenta el col·lectiu d'on parteix

als ciutadans catalans que es concentressin cada dilluns, a les vuit del vespre, davant del seu Ajuntament per protestar contra la guerra dels Balcans. Era una convocatòria espontània, no institucional i cap grup or­

ganitzat no l'encapçalava de forma clara. La resposta era una incògnita, però finalment, a Sant Cugat es van reunir unes 200 persones a la plaça de Barcelona. El seguiment va ser similar a la resta de la comarca.

Santcugatencs de totes les edats van participar en la concentració Foto: J.A. MULA.

la iniciativa, gairebé no s'ha uti­litzat el nom de l'entitat en aques­ta ocasió. Fins i tot en alguns dels fulls volants que s'havien re­partit per demanar la participació en Tacte els convocants es definien com «un grup de ciutadans que no pertany a cap grup polític ni cap plataforma». Alguns mitjans se n'havien fet ressò, tot i així la resposta era una incògnita. Fi­nalment, però, en la majoria de ciutats catalanes on es va fer la concentració s'hi van reunir més d'un centenar de persones.

Per a un dels responsables de les campanyes d'Europa per Bòs­nia, el santeugatenc Josep Bal-tiérrez, el resultat de la primera concentració a Sant Cugat va ser «molt positiu». Segons Baltiérrez, la intenció és «anar augmentant geomètricament el nombre d'as­sistents cada setmana». Per això va demanar que, «encara que la gent marxi de vacances, continuï anant a la protesta en el lloc d'es­tiueig i hi porti altres persones».

Ajut humanitari de Sant Cugat S.B.

H Un camió carregat amb 24 to­nes d'ajut humanitari pagat per l'Ajuntament de Sant Cugat con­juntament amb els de Martorell i Vilanova i la Geltrú sortirà di­lluns cap a Bòsnia. L'aportació de Sant Cugat en la iniciativa és d'1.200.000 de pessetes —la ter­cera part de les 3.700.000 del cost total— i contribueix a finançar les despeses que comporta omplir i portar fins al punt de destinació un camió dels que el grup de Sabadell Comissió per Sarajevo envia regularment a Bòsnia. Els carregaments es fan en funció de les demandes que arriben de les organitzacions bosníanes amb què l'entitat sabadellenca manté con­tacte. A partir d'aquestes peti­cions, que es procura que siguin ajustades a les necessitats reals de cada moment. Comissió per Sarajevo busca cl material i el

transport adient. En aquesta oca­sió, l'enviament serà de carn de gall d'indi en llauna, llegums, to­nyina i 400 quilos de medicaments recollits per l'ONG Farmaceuti-cus Mundi. El trasllat el farà un camió de l'empresa Terrassa In­ternational Express que treballa sovint amb Comissió per Sarajevo. L'Ajuntament ha decidit col·la­borar amb un dels enviaments de l'organització perquè, segons l'al­calde, Joan Aymerich, «la infras­tructura de què disposa permet canalitzar l'ajut de manera efec­tiva». Per això, Aymerich ha des­tacat la col·laboració entre tres ajuntaments, que «permet unir es­forços i fer accions realment útils». Per aprofitar l'enviament com a eina de sensibilització, s'in­tentarà que el camió faci la sortida des de Sant Cugat dilluns al ves­pre, coincidint amb la concentra­ció prevista.

L'orina d'un gos que degota d'un balcó provoca polèmica

• Sant Cugat.— El gos d'un veí del carrer Francesc Moragas ha suscitat en els últims mesos les queixes dels veïns per l'orina que queia des del balcó on l'animal s'està habitualment. El problema ha afectat sobretot el concessio­nari Suzuki, just a sota del desguàs de la terrassa. Segons la propie­tària, Concepció Sitjes, després d'haver-se queixat a l'amo del gos «perquè l'orina queia davant de la porta», el responsable de l'a­nimal va posar-hi una esponja i després una galleda, que «es tom­bava quan feia vent». Sitjes va presentar una instància a l'Ajun­tament i des llavors, tot i que la galleda continua allà, «no ha tornat a caure res, segurament perquè la buiden cada dia», /S.B. L'amo del gos va posar una galleda sota el desguàs per retenir l'orina. Foto: ELS 4 CANTONS.

Un foc que crema 100 metres quadrats de matoll alarma els florestans

S.B. H Sant Cugat.— Un incendi que va començar prop del número 9 del carrer Sant Salvador de la Floresta va alarmar i mobilitzar els habitants del districte dilluns a la tarda. Finalment, el foc només va cremar entre 80 i 100 metres quadrats de vegetació baixa i ma­toll d'una zona que es feia servir com a abocador d'escombraries i, segons els Bombers de la Ge­neralitat, s'ha de considerar un incendi de petites dimensions i poca importància. Amb tot, en rebre l'avís, el mateix control cen­tral de Bellaterra va voler extre­mar les precaucions i va enviar-hi efectius de la zona del Vallès i, més tard. seguint la fórmula de xarxa radial que s'aplica en si­tuacions de risc, d'altres parcs d'à­rees properes. Finalment, van par­ticipar en l'extinció set vehicles dels parcs de Rubí-Sant Cugat, Cerdanyola, Martorell, Sant Feliu i Badalona, tres helicòpters bom­barders i dos de comandament. Segons la portaveu dels Bombers, Núria Iglesias, «aquest dispositiu s'activa automàticament i per pre­caució cada vegada que hi ha foc, encara que les dimensions de l'in­cendi siguin reduïdes». Aquest any, el desplegament és, a més, «força espectacular i visible per­què hi ha més recursos», i Iglesias reconeix que «fins que la gent no s'habituï al canvi això pot pro­vocar certa alarma entre els veïns de la zona». L'ensurt, i segura­ment el record del foc que ara fa gairebé un any va devastar la Floresta i les Planes, va fer que una gran quantitat de veïns, el grup d'autoprotecció, la Policia Local i Protecció Civil es pre­sentessin al lloc dels fets. També hi eren el tinent d'alcalde de Medi Ambient, Jaume Busquets, els Mossos d'Esquadra i els guardes forestals del patronat de Collse-rola. Després de l'extinció del foc, que es va fer en menys de dues hores, els Mossos d'Esquadra i la Poliacia Local van iniciar la investigació per determinar les causes de l'incendi, que hauria pogut ser provocat.

L'Ajuntament reparteix 40.000 tríptics sobre el pla contra els incendis H Sant Cugat.— L'Ajuntament de Sant Cugat ha distribuït aques­ta setmana 40.000 tríptics expli­catius i de resum del pla municipal de lluita contra els incendis. El text, adreçat principalment als ha­bitants dels districtes i totes les zones poblades en àrea forestal, inclou també consells generals so­bre prevenció d'incendis i sobre el comportament adequat en cas de foc forestal. D'altra banda, en un apartat específic dirigit als vo­luntaris ocasionals, es recorda qui­nes són les instruccions per a la seva actuació i s'adverteix que cal acreditar-se, posar-se els equips d'extinció i estar a les ordres dels bombers o els responsables mu­nicipal. A la resta de veïns, se'ls avisa que no s'han d'acostar al focus. El trípic es pot trobar en comerços i en totes les instal·la­cions municipals. • S.B.

AUX VYD S.A. S E G U R E T A T

Caixes | Ò Fortes

li Sant Cugat del Vallès, w 5 8 9 1 7 99

22 PUNT DIVERS ELS 4 C A N T O N S / Divendres. 28 de juliol de 1995

SOLIDARITAT I COOPERACIÓ

Ritzia Agram és la protagonista de L'última odissea de I'Hakaiak. La seva missió consisteix a salvar l'univers de la destrucció i ella és l'única que pot fer-ho, recuperant fragments de la seva història i fent-ne valoracions ètiques. Aquest és l'argument d'un innovador víodejoc, dissenyat per un equip de pedagogs i informàtics de la Universitat Autònoma de Barcelona i promogut per SOS Racisme amb la finalitat de fomentar entre els joves els valors de solidaritat, justícia i igualtat.

« Megabytes» de tolerància La UAB i SOS Racisme dissenyen el primer videojoc contra el racisme i la xenofòbia

IKI NI ( -\S1 1.1 .AS

• ltelluterra. I Hakaiuk és la nau espacial que condueix Ril/ia \ m a n i jn-t quan es produeix la destrucció del kusliidl hn l 'univers •-. a conseqüència d'un- compli­cats i \pc : inicií!- iclacionat-atnb la w i upciacio de írag-tnenls de la In-U >t la I a des­trucció es produeix preci-a-niciil quan el- investigadors mlenlen icviurc un nioment h is tòr ic no s ' i ' -peeit ' .ca quin. pelo podi!.-, - c .eia hi pot e l n a I e I Ce I :i li tic I I a Mundial que i.i , < 'l'qi. niar una -c s .i n cala-liolc per a la hunianilat.

l a proiaconist.i de ! v ides >-|oc no te nies iv inc que in-lenlai lambc un d'aque-t- ex­periments de iccupci c r i del pa-sal pci lotnai a! moment antei n 'i a la dc-i: U C H > i po-dei la e\ il.u. Aquc -; es e'l punt de pal tida del v ideojoc. en que els iiiLiadois assu­meixen el paper de Kit/ia i han d'anar Uavc--ant perío­des concrets de la hi-toria de l'univers.

Cada encert en les recons­truccions es l'an preguntes concretes sobre 21 moments històrics -• fa que el protagonista guanyi energia i pugui continuar la seva missió. Passa el mateix amb els textos ètics que acom­panyen els fragments històrics. Aquests textos, que s'han d'iden­tificar i valorar, fan referència a qüestions tan complexes com la xenofòbia, el dret d'emigrar, la diversitat cultural, l'objecció de consciència, els estats laics o els valors universals.

LI vessant més educatiu del joc no impedeix que aquest també inclogui espais en què són ne­cessaris l'habilitat i els reflexos, com els vols galàctics per camps de meteorits que cal esquivar.

Treball en grup

LI videojoc ha estat dissenyat per tal d'utilit/ar-lo en grup a les escoles, ja que els diferents temes que es tracten tan possible obrir debais a classe amb els alumnes. Abans de començar, els jugadors han tic llegir una breu novel·la que està inclosa en el manual d'instruccions i que explica com c- l'univcr- que c-la en perill i

A dalt, un dels mapes de la missió, i la protagonista a la -eva nau. A baix. un fragment històric i un text ètic.

que s'ha de salvar. Ls tracta d'una mena de narració futurista pro­tagonitzada per unes criatures fantàstiques anomenades '«éssers harmònics».

Aquestes criatures - algunes de les quals tenen aspecte humà— viuen en una interessant societat. basada en la diversitat de cultures i comportaments. El contingut del videojoc és, doncs, molt diferent del dels tradicionals, en que nor­malment tot es redueix a batalles, proves i enemics que cal superar.

Els creadors afirmen en les ins­truccions del joc que han volgut fer una obra atractiva per als joves —es pensa en un públic de 12 a 16 anys—. però sense que això hagi comportat rebaixat els con­tinguts del programa. Per això. recalquen que és necessària l'a­juda d'algú, especialment dels educadors, per desvetllat les in­quietuds dels adolescent- sobre els sentiments de solidaritat, jus­tícia i igualtat. Sense la seva in­tervenció només quedarà un joc d'aventura, que es trobarà mes o menvs divertit-, mantenen.

Recomanat a partir de 15 anys I.C.

H «La pràctica d'alguns estats de condemnar i empresonar sense ju­dici previ és encara present a di­versos indrets del planeta.» «Di­versos estudis estableixen una for­ta relació entre una programació violenta als mitjans de comuni­cació i l 'adopció de mesures vio­lentes entre els consumidors no adults.» Aquestes dues frases són només un exemple dels textos de contingut ètic que els jugadors de YUItima odissea de I'Hakaiak— han de poder valorar i analit/ar. Per arribar al final del videojoc —l'única manera de saber com acaba la novella en què està ba­sat— també cal identificar els di­ferents fragments de la historia que es van recuperant.

Un grup de mestres i professors de les comarques gironines han utilitzat el videojoc per treballar a classe amb alumnes de diferents edats, i han arribat a la conclusió

que els nois i noies de 12 anys encara no tenen prous coneixe­ments històrics per poder jugar d'una manera àgil i dinàmica. «El joc es comprèn i s'aprofita molt més a partir de 15 i 16 anys», explica David Pujol, un d'aquests professors.

Molta informació

A part. els educadors també consideren que el volum d'infor­mació que els alumnes han d'anar processant és molt alt, i que es requereix molt de temps perquè puguin assimilar els continguts co­rrectament. sobretot si no es de­baten els temes a classe. En ge­neral. però, els professors que han treballat amb el videojoc estan molt satisfets per l'aparició d'un programa que ajudi a fomentar la tolerància entre els alumnes. integrant el concepte d'educació intereultural amb la tecnologia informàtica.

POLICÍAC /JUDICIAL

Una veïna de la Floresta denuncia per maltractaments dos agents de la Policia Local

SOLIDARITAT I COOPERACIÓ

Ritzia Agram és la protagonista de L'última odissea de I'Hakaiak. La seva missió consisteix a salvar l'univers de la destrucció i ella és l'única que pot fer-ho, recuperant fragments de la seva història i fent-ne valoracions ètiques. Aquest és l'argument d'un innovador víodejoc, dissenyat per un equip de pedagogs i informàtics de la Universitat Autònoma de Barcelona i promogut per SOS Racisme amb la finalitat de fomentar entre els joves els valors de solidaritat, justícia i igualtat.

« Megabytes» de tolerància La UAB i SOS Racisme dissenyen el primer videojoc contra el racisme i la xenofòbia

IKI NI < \S1 1.1.AS

• ltelluterra. \ .'Hakaiuk és la nau espacial que condueix Ril/ia \ s t a m |u-l quan es produeix la destrucció del kusiíidl ha l 'univers •-. a conseqüència d'un- compli­cats t xpe; mi', llis iclaeionats amb hi w i upciacio de frag­ments de la histc i! i.i I a des­trucció es produeix preei-a-ilienl quan el- investigadors intenten leviure un moment h is tòr ic no s ' i ' -pecit ' .ca quin. pelo podrí.•. - c una hi­p o t è t i c a I e I ce I a li tic I I a Mundial que ei , < 'l'qi. ntar una giun cula-liolc per a la humanil.it.

l a protaconist.i de ! v ideí >-joc no te nies IVIIK" que in­tentar lanibc un d'aque-t- ex­periments de iccupci v- h > del pa-sal pci lomai a: n o m e n i antei n 'i a la dc-i: u u n > i po-dei -la e\ il.u . Aqut -! es el punt de pal tida del v ideojoc. en que els |uu,adois assu­meixen el paper de Kit/ia i han d'anar Uavc--ant perío­des concrets de la hi-toria de l'univers.

Cada encert en les recons­truccions es tan preguntes concretes sobre 21 moments històrics -• fa que el protagonista guanyi energia i pugui continuar la seva missió. Passa el mateix amb els textos ètics que acom­panyen els fragments històrics. Aquests textos, que s'han d'iden­tificar i valorar, fan referència a qüestions tan complexes com la xenofòbia, el dret d'emigrar, la diversitat cultural, l'objecció de consciència, els estats laics o els valors universals.

LI vessant més educatiu del joc no impedeix que aquest també inclogui espais en què són ne­cessaris l'habilitat i els reflexos, com els vols galàctics per camps de meteorits que cal esquivar.

Treball en grup

LI videojoc ha estat dissenyat per tal d'utilit/ar-lo en grup a les escoles, ja que els diferents temes que es tracten fan possible obrir debais a classe amb els alumnes. Abans de començar, els jugadors han tic llegir una breu novel·la que està inclosa en el manual d'instruccions i que explica com e- l'univers que esta en perill i

A dalt, un dels mapes de la missió, i la protagonista a la seva nau. A baix. un fragment històric i un text ètic.

que s'ha de salvar. Ls tracta d'una mena de narració futurista pro­tagonitzada per unes criatures fantàstiques anomenades '«éssers harmònics».

Aquestes criatures - algunes de les quals tenen aspecte humà— viuen en una interessant societat. basada en la diversitat de cultures i comportaments. El contingut del videojoc és, doncs, molt diferent del dels tradicionals, en què nor­malment tot es redueix a batalles, proves i enemics que cal superar.

Els creadors afirmen en les ins­truccions del joc que han volgut fer una obra atractiva per als joves —es pensa en un públic de 12 a 16 anys—. però sense que això hagi comportat rebaixar els con­tinguts del programa. Per això. recalquen que és necessària l'a­juda d'algú, especialment dels educadors, per desvetllat les in­quietuds dels adolescents sobre els sentiments de solidaritat, jus­tícia i igualtat. Sense la seva in­tervenció només quedarà un joc d'aventura, que es trobarà mes o menvs divertit-, mantenen.

Recomanat a partir de 15 anys I.C.

H «La pràctica d'alguns estats de condemnar i empresonar sense ju­dici previ és encara present a di­versos indrets del planeta.» «Di­versos estudis estableixen una for­ta relació entre una programació violenta als mitjans de comuni­cació i l 'adopció de mesures vio­lentes entre els consumidors no adults.» Aquestes dues frases són només un exemple dels textos de contingut ètic que els jugadors de YUItima odissea de I'Hakaiak— han de poder valorar i analit/ar. Per arribar al final del videojoc —l'única manera de saber com acaba la novella en què està ba­sat— també cal identificar els di­ferents fragments de la historia que es van recuperant.

Un grup de mestres i professors de les comarques gironines han utilitzat el videojoc per treballar a classe amb alumnes de diferents edats, i han arribat a hi conclusió

que els nois i noies de 12 anys encara no tenen prous coneixe­ments històrics per poder jugar d'una manera àgil i dinàmica. «El joc es comprèn i s'aprofita molt més a partir de 15 i 16 anys», explica David Pujol, un d'aquests professors.

Molta informació

A part. els educadors també consideren que el volum d'infor­mació que els alumnes han d'anar processant és molt alt, i que es requereix molt de temps perquè puguin assimilar els continguts co­rrectament. sobretot si no es de­baten els temes a classe. En ge­neral. però, els professors que han treballat amb el videojoc estan molt satisfets per l'aparició d'un programa que ajudi a fomentar la tolerància entre els alumnes. integrant el concepte d'educació intereultural amb la tecnologia informàtica.

POLICÍAC /JUDICIAL

Una veïna de la Floresta denuncia per maltractaments dos agents de la Policia Local

s l l \ IV IIAKKI )S<)

I Sant Cugat. l a veïna de la Floresta Carme I reidias i cl seu mant . I rancesc 1 oi tosa. han de­nunciat dnvanl la Policia Nacional els agents numero Ni i (>3 de la Policia l.ocal per maltractaments i insults. La denuncia es al jutjat de Rubí on s'ha d'instruir el cas i decidir si es lira la causa endavant i es retereix als fels que el dia 23 de juny. durant la revellia de Sant !oan. van en­frontar els llorestans a la Policia l.ocal. [''reidias ha explicat que aquella nit va avisar el cos mu­nicipal perquè impedís al seu veí

que continues llançant petards i coets, ja que al districte, com a /ona forestal, no es permès d'u-tilit/ar articles pirotècnics.

Però la reacció dels dos mem­bres de la patrulla que hi van anar va ser. segons hi veïna, -dir que aquell home podia. liiui ''•'.-els petards que voluuc- p>. iq.ie era la nit tic Sani Joan -. Pe-pi •.-van venir el- insults i le- ia-i nuacions que havíem pics c.r. i barat i que ens havia pujat al cap- , afirma Carme [-'reidia- i. li-nalmenl. -una empenta - que li va provocar .-una lesió a la cama que encara no es clar si es dis-

ten-io de lligaments o ruptura de menisc •

I 'incident va acabar, aquella nit. amb la denuncia a la comis­saria de la Policia \ac ional . Però [•'reidias va decidir fet públics els tets en l'ultim ple municipal «per sciisibilit/ar el consistori respecte de certes actitud- d'alguns agents de la Policia I ocul • . I n cl seu relat. 1 reidias i Tortosa vau as--emuar que havien hagin de de­manar el numero d'idenlificaciò a un tlel- dos agents perquè no cl portava visible i van afiímai que l'altre "feia olor d'aiguar­dent ••. Ln vista d'aquesle- acu­

sacions. l'alcalde de Sant Cugat, Joan \vmerich. va llegir frag­ment- de l'expedien! de la policia d'aquell dia. en \.\n dels quals es feia referència a -l 'estat de ner-viosjsme-i en que cN agents havien trobat els denunciants el dia dels lels. Segons el mateix informe. els u ic l - i petard- a que es referien I reidias i el -cu mani no es van llançar. -almcnvs en presència dels agents-. Amb tot. l'alcalde va a-scgiuar que estudiaria el cas. Pins ara. Aymerich no ha rebut l'informe. però ha dit que serà ••dilicil aclarir qui te raó perquè es una paraula contra l'altra».

L'ADF ha fet més de 30 sortides de primera intervenció H Sant Cugat .— El grup operatiu de l 'agrupació de defensa forestal (ADF) de Sant Cugat ha fet des de la seva constitució, a la pri­mavera, entre 30 i 40 sortides de primera intervenció. La funció d'aquest equip és inspeccionar el terreny i fer les primeres actua­cions d'urgència quan arriben a un foc abans que els bombers. És per això que el seu àmbit ope­ratiu és principalment la zona fo­restal de Valldoreix i la resta d'ur-banit /acions d'aquella àrea, ja que ireballen des d'un cobert cedit per l'associació de propietaris i veïns de l'entitat municipal. Ara per ara. cl- membres del grup operatiu de l ' A P l ' són 27. entre els quals ai ha 7 bombers pro­fessionals (2 de la Diputació. 2 de la (ieneralitat i 3 d 'empresa) . tècnics en protecció civil, un tècnic en transmissions i una infermera diplomada. L'equip disposa de tres freqüències de radio: una de connectada al patronal de Coll-serola. un altre canal d'lis intern i un de l 'Ajuntament, que els man­té en contacte amb la resta de grups integrats al pla de lluita contra els incendis, s u.

Detenen una parella per 17 robatoris de joies en domicilis • Sant Cugat.— La Policia Na­cional va detenir a final de la setmana passada dos individus com a presumptes autors de 17 robatoris en torres de Vallvidrera. Valldoreix i la Floresta. 12 dels quals s'haurien comès a Sant Cu­gat. Els detinguts són un home de 30 anys i una dona de 29. als quals també s'imputa el ro­batori de dos cotxes. Segons la policia, que ha fet la investigació des de la comissaria de Sant Cugat i la de la zona 3 de Barcelona, les sospites es van centrar en els dos detinguts a mitjan juny, quan l 'home va sortir de la presó i els robatoris es van començar a pro­duir en sèrie. Amb l'operació, s'han recuperat part de les joies i objectes robats que s'estan in­vestigant per identificar-los i tor­nar-los als propietaris . ; s.B.

Tres individus atraquen la Caixa de Catalunya de la carretera de Cerdanyola M Sant Cugat.— Tres individus que, segons els testimonis, por­taven dos ganivets i una arma de foc van atracar dimarts al mig­dia la sucursal de la carretera de Cerdanyola i es van endur una quantitat aproximada de 100.000 pessetes. Segons fonts de l'entitat financera, en el moment dels fets hi havia només dos clients a la sucursal i els tres individus els van amenaçar perquè no es mo­guessin. La mateixa versió indica que els presumptes atracadors «tenien pressa» i es van endur «només els diners que hi havia més a mà». /S.B.

Es troben draps xops de benzina al costat d'una zona cremada I Sant Cugat.— La Policia Local va trobar dimecres a la nit draps mullats de benzina en un camp de les Planes, al carrer Torrent, on es va declarar un petit incendi que va consumir 12 metres qua­drats de matoll. Amb tot, segons cl cap de la policia, Ange! Pastor, «no hi ha prou indicis per parlar de foc provocat, que són més ha­bituals en zones de bosc on puguin prosperar». LI fet que els draps fossin allà podria ser. per Pastor. «un simple acte incívic i de falta d'higiene coincident però no re­lacionat amb el foc»./S.B.

L'ALCALDE S'ESTRENA L'alcalde, Joan Aymerich, va oficiar dissabte el seu primer casament civil, que es va celebrar al saló de plens de l'ajuntament. Tot i això, no pensa treure la feina al jutge de pau.

2 3 . Divendres, 28 de juliol de 1995 MES FESTA MAJOR

La Floresta continua aquest cap de setmana de festa major, amb la celebració de la III Trobada de Paelles i Paellers i una cantada d'havaneres amb rom cremat per posar punt i final a la festa.

LA VIDA SOCIAL

Els desconeguts museus de Vil·la Joana i del Cavall Bernat es poden visitar aquest agost. t;ou>v JA. MULA.

La visita als museus de la ciutat es converteix en una alternativa per vacances Eh de Vil·la Joana, el Cavall Bernat i el Parroquial de Valldoreix són els més desconeguts

FRANCESC CARBÓ

• Sant Cugat.— Les persones que es quedin a Sant Cugat a l'agost gaudint de les vacances o treballant i vulguin aprofitar els caps de setmana o les tardes lliures poden visitar museus que

per a molta gent són desconeguts. A part del Reial Monestir, que després de les reformes ha augmentat en visitants, i que per a tots el santeugatencs ja és conegut, hi ha tres museus, un al centre mateix i dos a no menys de cinc

quilòmetres, que estaran oberts aquest agost per ser visitats pels ciutadans. Es tracta del de Vil·la Joana, dedicat a Jacint Verdaguer, el del Cavall Bernat, que gira al voltant d'aquesta pedra de Montserrat, i el de la parròquia de Valldoreix.

Molta gent, a final d'a­quest mes o a principi d'a­gost, aprofitarà per marxar de Sant Cugat i gaudir de les seves vacances per Ca­talunya, la resta de l'Estat o fins i tot viatjant a l'es-tanger. Hi haurà bastantes persones, però, que es que­daran a Sant Cugat perquè prefereixen descansar aquí o tenen unes vacances bas­tant limitades. Algú fins i tot haurà fet vacances al ju­liol i a l'agost treballarà. Vi­sitar museus és una proposta que poden fer aquells que es queden aquí i, en caure la tarda o al matí a primera hora si la calor ho permet, vulguin sortir a fer fisites culturals tot passejant. A part del Monestir, que pot ser visitat de forma gratuïta pels santeugatencs —els ma­tins de 10 a 2/4 de 2 i les tardes de les tres a 2/4 de 7, tots els dies excepte el festius que només es pot fer al matí—, hi ha tres museus que molta gent desconeix i que tenen característiques i particularitats pròpies. El monestir, que està tancat els dilluns, recuperarà el que ha estat el servei de visites guia­

des el mes de setembre, ja que aquest mes, si bé es pot visitar, les persones que comenten el monument fan vacances.

D'aquests museus locals i originals hi ha, d'una ban­da, el Museu Cavall Bernat, que està situat al carrer de la Sort del nostre municipi, en el domicili particular de Josep Barberà. Aquest, du­rant molts anys ha confec­cionat un museu a l'entorn

d'aquesta agulla emblemà­tica de Montserrat, on han pujat molts escaladors. Fins i tot, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, ha editat un llibre que porta per títol Història d'una pe­dra. Amb el temps, ha re­collit llibres, fotos, objectes, escultures i, entre altres co­ses, pintures que tenen com a motiu el Cavall Bernat. Hi ha la Sala de les Mo-renetes on es guarden verges

Recordant Verdaguer FC.

• Aquest any s'ha celebrat el 150è aniversari del naixe­ment de Jacint Verdaguer. A molts santeugatencs pot­ser els ha passat per alt. La visita del museu de Vil·la Joana és, doncs, una bona ocasió per conèixer i recor­dar la vida d'aquest escrip­tor, conegut sobretot per les seves obres L'Atlàntida i Canigó.

Per anar en aquest museu, que depèn de l'Ajuntament de Barcelona i l'entrada al qual és gratuït, cal agafar

els Ferrocarrils de la Ge­neralitat fins al baixador de Vallvidrera i caminar uns deu minuts. Es troba just al costat de la seu del Pa­tronat de la Serra de Coll-serola, en un lloc accessible també en cotxe. Vil·la Joana és el Hoc on va morir Ver­daguer i, amb el temps, s'ha convertit en un museu, que s'ha remodelat amb motiu de l'efemèride d'aquest any. El museu es pot visitar du­rant tot l'agost qualsevol dia, excepte els dilluns, de 10 del matí a 2 del migdia. Ocu-

i diferents imatges de pedra i ferro. També té detallades totes les ascensions que s'han fet al Cavall Bernat i el nom de les més de 500 persones que fent escalada hi han pujat. Aquells que vulguin visitar aquest curiós i particular museu cal que telefonin al seu principal promotor, en Josep Barberà, al 6741256.

Un altre museu peculiar és el que hi ha a la Parròquia

pa bona part de la casa i és situat en un bell indret de la serra de Collserola. S'hi troben fotografies de Verdaguer, manuscrits ori­ginals i plafons sobre les se­ves obres. La part més in­teressant són les estances on va viure Verdaguer, la sala de consulta on es reunien el metges que el van atendre quan estava malalt, l'oratori, el seu dormitori, el despatx i un galeria on el poeta pas­sejava força hores. També s'hi pot veure la biblioteca, on es troben moltes obres.

de Valldoreix. Es pot visitar el diumenge 6 d'agost al matí o concertant visita amb Josep Altet al 6742867. Un grup d'amics i col·lalbora-dors d'Altet ha confeccionat un museu que aplega eines de la vida agrícola de Vall­doreix, un recull de minerals i fòssils, i un treball de re­cerca i investigació que re­cupera el trajecte del traçat de la Via Auguata que passa per Catalunya i els País Va­lencià. De cara al mes de setembre, i en motiu de l'a­niversari del Museu, s'ha previst fer una exposició de maquetes de tot el món. Per anar-hi cal agafar els ferro­carrils de la Generalitat fins a l'estació de Valldoreix i a tres minuts es troba l'es­glésia de Sant Cebrià on hi ha aquesta mostra.

Una darrera visita possi­ble, i que recomanem es­pecialment, és la de la ca-sa-museu de Vil·la Joana, al baixador de Vallvidrera. Aquesta està dedicada al poeta Jacint Verdaguer —és el lloc on va morir—, de qui enguany s'han comme­morat els 150 anys del seu naixement.

Resposta desigual a les sortides del Platja Bus organitzades per

Ajuntament • Sant Cugat.— De les vuit sortides a la platja que s'ha­vien previst realitzar en au­tocar el mes de juliol, se n'han fet la meitat. La pro­posta del Platja Bus va sortir de l'àrea de Cultura de l'A­juntament per tal d'ajudar aquelles persones que no te­nen vehicle propi o que vo­len abaratir despeses a l'ho­ra d'anar a la platja tot apro­fitant el temps de vacances. En les sortides que s'han dut a terme hi han assistit gairebé trenta persones, les quals han anat, entre altres llocs, a Coma-ruga o el roc de Sant Gaietà. Majoritària­ment han estat famílies i per­sones de la tercera edat que han respost a la iniciativa. L'Ajuntament estudirà ara si es continua duent a terme l'estiu vinent.: F.C.

La Unió Santcugatenca fa reformes per motius de seguretat I Sant Cugat.— La junta de la Unió Santcugatenca ha decidit dur a terme obres de reforma al sostre del tea­tre per motius de seguretat. L'antiguitat de la fusta i el pes de les plaques de guix que la cobrien han aconse­llat canviar el sostre per un més lleuger i aïllant. Amb un pressupost d'un milió i mig de pessetes, és previst que s'acabin, com a molt tard, aquesta setmana. Ja en una segona fase, es preveu reformar els camerinos del teatre, però encara no s'ha concretat la data de comen­çament de les obres. /ELS

4 CANTONS.

Seminari de tècnica pianística a l'agost M Sant Cugat.— L'escola d'estudis musicals Montse­rrat Calduch ha organitzat per al mes d'agost un se­minari de tècnica i interpre­tació pianística, que es farà entre els dies 20 i 26 del mes que ve als locals de la Casa de Cultura. Aquest se­minari, que arriba aquest any a la setena edició, serà dirigit pel pianista i com­positor Antoni Besses./ELS 4 CANTONS.

Casals al setembre al Pla Farreras • Sant Cugat.— El col·legi públic Pla i Farreras, en col·laboració amb l'AM Komtú, està preparant per al mes de setembre vinent uns casals infantils adreçats a nens i nenes de 3 a 14 anys. Els nens podran par­ticipar en tallers, excursions, jocs organitzats o anar a la piscina. Els casals es faran des del dia 1 fins al 14 de setembre. La inscripció, pe­rò, s'ha de formalitzar entre el 28 i el 31 d'agost a la mateixa escola. / ELS 4 CAN­TONS.

24 APUNTS ELS 4 CANTONS / Divendres, 28 de juliol de 1995

LA VIDA SOCIAL

,hili;in;t i I'-.UJ MIII . N pnnicis nuvis que casa l'alciUlc. l-mu I V Mt'I A

Aymerich celebra el primer casament civil com a alcalde Va estrenar la potestat perquè la núvia és amiga de la seva filla

Sil \ I \ l i \ U K ( ) S ( )

fl Sant t 'usat. I .'alcalde de Sani C ima l , .loan Avn ie -r ic l i . va celebrar dissabte el pr imer casanien! civi l en que intervenia com a n l i c ian l des que te potestat pei te r -ho l i n s ara, només els alcaldes de pobles on no hi ha jutge de pau podien casat, però un canvi en la legislació va au lo r i t / a i a pr inc ip i d 'a in

tota la resta de batlles de l ' I . s t a t E s p a n y o l p e r a aquesta funció. Aymerich no havia exercit encara aquest dret pel gran respecte que sent pel matrimoni i la fa­mília com a institució». Dis­s a b t e , p e r ò . va t r e n c a r aquesta norma perquè una amiga de la seva filla li havia demanat que la casés. En la cerimònia l'alcalde va re-

Avui se celebra al Monestir un funeral en record de Manel Ansón L'històric membre de la Unió Santcugatenca va morir la setmana passada

Evangèlic de Barcelona com a conseqüència d'un infart a l'edat de 89 anys. Ansón era membre de la Unió Santcugatenca des que tenia 15 anys i. al llarg de la seva vida. va ser diverses vegades secretari i president de l'entitat.

cordar aspectes personals dels nuvis, va fer una reflexió sobre el significat del ma­trimoni i va llegir els articles df), (>" i í)S del Codi Civil. Tot i que es va mostrar «sa­tisfet- de l'experiència. Ay­merich va dir que continua­va delegant els casaments al jutiie pei que es una de les seves atribucions i. a més, bo ta molt b é ' \

RAMON LUOUH • Sant Cugat.— Avui. a Ics vuit del vespre. es farà al Monestir de Sant Cugat un funeral en memòria de Manel Ansón. L'emblemàtic membre i soci de la Unió Santcugatenca va morir la setmana passada a l'Hospital

Nascut el 13 d'octubre del 1905 a Alloza. província de Teiol, va venir a Barcelona quan només tenia set anvs. A 14 anys es va instal·lar a Sant Cugat i a 15 va entrar a formar part d'una de les entitats històriques de la ciu­tat, la Unió Santcugatenca.

Manel Ansón va morir di­mecres passat, dia 19 de ju­liol. a l'edat de 89 anys, i va ser enterrat vint-i-quatre hores després al cementiri de Collserola de Barcelona. President i secretari de la Unió Santcugatenca en di­verses ocasions, es va casar a Sant Cugat i dos dels seus fills van néixer aquí. Malgrat això. la seva vida es va dividir entre Sant Cugat i el barri de Gràcia, on havia residit durant molts anys. La seva vinculació i implicació a la Unió Santcugatenca va ser total. El seu fill, Ramon An­són, evpliea que «la unió ho era tot per a ell i de vegades es quedava sense dinar per anar a buscar l 'orquestra quan In havia ball o per tenir a punt Iotes Ics activitats».

Cap a 411 anys va ser quan va deixar de residir a Sant

Manel Anson

Cugat. Tot i això, el que no va abandonar mai va ser la vinculació amb la Unió Santcuga tenca . «Amb 88 anys d'edat —explica el seu fill— es desplaçava cada dia amb els Ferrocarrils de la Generalitat des de Gràcia fins a Sant Cugat per fer les seves tasques de secre­

taria dins l'entitat.» Ebenista de professió —va estudiar ebenisteria i teatre ais sa-lesians de Sarrià—. va ser un dels creadors del grup de teatre de la Unió Sant­cugatenca, al qual va dedicar gran part del seu temps.

Impulsor de la seu

Entre les fites més im­portants . destaca el fet de ser un dels impulsors, jun­tament amb altres socis de l'entitat, de la construcció de l'actual seu de la Unió Santcugatenca, situada al ca­rrer d'Anselm Clavé. Amb Manel Ansón ha marxat part important de la història de la entitat —a la qual va de­dicar la seva vida— i, con­s e q ü e n t m e n t , t a m b é ha marxat part de la història de la ciutat. Aquest vespre, a partir de les vuit, el Mo­nestir de Sant Cugat es con­vertirà en l'escenari ideal on la ciutat i tots aquells que van col·laborar i treballar amb ell, o que senzillament el van conèixer, podran de­dicar a Manel Ansón el da­rrer homenatge i dir-li adéu per última vegada.

CLÍNICA DENTAL — I)r. Car los K. Rnsetti —'

PRÒTESIS FIJA Y REMOVIBLE CIRUGIA - ESTÈTICA BLANQUEAMIENTO

M U T U A L I D A D E S

Rblo. Ribatailada, 20 • I r 3a Tel. 674 72 16SantCugal

i ' 0890- Tumo por las tardes

uia tylèdica Optil MIRA-SOL Lents de contacte

(7 Endevallada, 15 Tel. (93) 674 58 46

SANT CUGAT DEL VALLÈS 08190 Barcelona

Cirurgia

w

G I M N À S BIOCK

( / Rosselló, 17 • EHTCADH PW SI. MnOHI, 78

Tel 589 53 48

Centre ginecològic Dr. Cayuela i Font

Especialitzat

I en tractaments I

|de menopausa|

i d'esterilitat

F. Moragas. 1-3, 3r 2a Sant Cugat Tel. 674 6611

• DR. FERNANDEZ LAYOS Cirurgia general aparell digestiu ASC-Prevtasa-Sanrtas Av Torreblanca. 2-B, 2n, A1. Sani Cugat •a 589 47 00

Consult. Centre Mèdic

• CENTRE MÈDIC SÀBAT Certificats de conduir i armes Medicina interna, laserteràpia Santiago Rusinol. 2, entol. 1a. Sant Cu­gat «• 674 15 26

Dietètica-Nutrició

• MARIA RIUS SOLER Acupuntura, nutrició, dietètica. Hores convingudes Francesc Moragas. 25-27, 1r 2a- Sant Cugat -a 589 13 07

Odontologia

Fisioteràpia

• SOFIA ROMA FERRÉ Fisioteràpia Assistència sanitària Fiatc Asisa Cl Villa. 49 Sant Cugat t r 674 48 72

Metge capçalera

• J.R. ESQUIROL CAUSSA Capçalera, geriatria. ASC. AGRUP. MUT, MFIACT, etc. Av Torreblanca 2-8 3r 10a. Sant Cugat tt 589 39 26 •a 487 13 31 Urgent 24 h, busca 2.402

• Dr. MONTSERRAT GARRIGA Metge de capçalera Visites a domictlí-Tútues Maior 36, 2n. Sant Cugat. •a 674 00 25

• C E N T R E D E N T A L I QUIRÚR­GIC Av Catalunya. 21, baixos. Sant Cugat ï r 589 00 00 F a x 5 8 9 03 13

• DR. CARLOS ROSSETTI Odontologia nens i adults Rbla Ribatailada. 20, 1r 3a. Sani Cugat rt 674 72 16

• DRA. LUZONDO Clínica dental inlantit Exclusiu nens i or­todòncia Francesc Moragas. 5, entresol. Sant Cu gat -a 674 05 06

• DRA. M. JAUME SAURA Clínica dental. Dl a dv, 9-13 h i 16-20 h Pg. Sant Magi. 22, baixos Sant Cugat t r 674 23 35

Oftalmologia

• CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia. Conveni amb les principals mútues C/ Santa Maria, 10 Sant Cugat TT 589 51 06

Pedagogia-Logopèdia

• BEGONA VINALLONGA Pedagogia, logopèdia Problemes tler-guatge i aprenentatge C/Villa 5-7 1r Pa S,n -Cugat W 5 8 9 12 15

Pediatria

• JOSEP M. COROMINAS CASA-RAMONA Pediatria, asma ir'antil Hp-os convingu­des Hbla. Ribatailada, 20, 1 r 3a Sani Cugat •o 674 72 16

• DRA. EUGÈNIA FDEZ.-GOULA PFAFF. Pediatria Sanitas, Ca|a Salud, Agrup. MUT MEDIFIAT Av. Catalunya, 22 i - 1a. Sant Cugat e 589 31 13

• PILAR CANOSA ÚBEDA Pediatria - Medicina adolescent Av. Torreblanca. 2 • 8, 3r pis Sant Cugat •B 674 57 98 - 589 35 48

Psicologia

• C E N T R E DE P S I C O L O G I A CLÍNICA Trastorns d'aprenentatge i de ia oarla Nens, adolescents i adults Av Catalurya 21, 3r 1a. Sant Cugat •a 674 36 73

• CARMELA CASTILLO Psicologia, problemes d'aprenentatge Viaà, 5-7,1 r 2a. Sant Cugat •a 589 12 15

• CENTRE PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia Cl Can Mates 2-4, 1 r 2a Sant Cugat •o 589 40 51

• M. ANTÒNIA EDUARDO CAR­DONA Psicologia clínica Rbia. Can Mora. 1 Sant Cugat t t 589 43 44 - 430 96 25

Pulmó i cor

• Dr. J O A N V A L L D E P E R A S COMBAS Pulmó i cor. Major 36, 2n Sant Cugat tr 674 00 25

Toco-ginecologia-Obstetrícia

• DR. JESÚS FERNANDEZ BAI-ZAN Toco-gmecorogsa. Hores convingudes Av Catalunya. 21, 4rt 1 a. Sant Cugat w 589 48 08 Particular: 674 74 09

• DR. ENRIQUE CAYUELA FONT Ginecòleg, obstetricia-ecografia, esterili­tat. menopausa, revisions Francesc Moragas 1 -3, 3r 2a. Sant Cugat tr 67466^1 FaxJ89Vl^45

• DR. ANTONI PESARRODONA Ginecologia i obstetrícia ASC. Medrtec Av. Torreblanca, 8. 3r 8. Sant Cugat p 589 19 66

• JUAN JOSÉ GÓMEZ CABEZA Obstetrícia i ginecologia. Hores convin­gudes. Francesc Moragas, 25-27, 1r 2a. Sant Cugat. w 589 13 07

• MILÀ MARTÍNEZ MEDINA Obstetrícia i ginecologia. Hores convin­gudes. Francesc Moragas, 25-27, 1r2a. Sant Cugat. TT 589 13 07

Traumatologia

• DR. JOAN CASANOVA SALLA-RES Traumatologia, ortopèdia, ASC. Previa-sa, Medytec Av. Torreblanca, 2-8, 2a-10. Sant Cugat •a 589 18 88

• ML. GOZZI DE LA TOUR ROYO Traumatologia. Columna i esquena Av Torreblanca, 2-8, Ponclínic Sant Cu­gat •B 675 57 56

• JOSEP DOMINGO PECH Traumatologia, ortopèdia Assistència sanitària Previasa, Medytec Policlinic Torreblanca 2-8, 2a-10 Sant Cugat •a 589 18 88

CENTRE 0E REHABILITACIÓ FUNCIONAL

SUSANA NIC0LETTI

C/Sant Antoni, 74 Tel. 674 74 37

RESIDÈNCIA SANT SALVADOR

3a edat

• Torre amb jardí I

• Ascensor

• Cuina pròpia

• Bugaderia

• Metge

• Infermera

• Fisioterapeuta

• Personal qualificat

• Capacitat 24 places

• Perruquera

Sant Salvador, 47 T e l . « 7 4 4 2 2 3 S A N T C U G A T

ELS 4 CANTONS / Divendres, 28 de juliol de 1995 APUNTS 25

LA VIDA SOCIAL

L'Ajuntament confirma el seu ajut a l'Esbart Sant Cugat Rovira assegura que els problemes econòmics de l'entitat estan controlats

• Sant Cugat.— La junta de l'Esbart Sant Cugat ha arribat a un principi d'acord d'ajut amb l'Ajuntament de Sant Cugat després de la reunió que va mantenir di­marts passat l'alcalde, Joan Aymerich, amb els princi­pals membres de la junta de l'Esbart. Segons va ex­plicar el president de l'Es­bart Sant Cugat, Joan Ro­vira, la junta «està satisfeta perquè Aymerich ha mostrat la intenció de buscar solu­cions per a la situació actual de l'Esbart». Els punts que es van tractar van ser l'Es­cola de Dansa i les obres del local de l'entitat cultural. Tots dos temes «van lligats», segons Rovira, «ja que les obres del local de l'esbart no s'haurien començat si no hi hagués la intenció de fer l'Escola de Dansa». / CM. J. Rovira a la sortida de la reunió amb l'alcalde a l'Ajuntament de Sant Cugat. Foto: J.A. MULA.

El CCM programa per al setembre quinze dies de jornades culturals L'entitat manxega dedicarà un dia a Catalunya

CÈLIA CERNADAS • Sant Cugat— El Centro Castellano-manchego ha or­ganitzat un ampli programa d'activitats per al mes de setembre vinent, dins les jor­nades culturals que l'entitat organitza cada any. Durant quinze dies, del 8 al 24, el centre treballarà per do­nar-se a conèixer a la ciutat i fomentar l'intercanvi entre les cultures manxega i ca­talana.

Les jornades començaran el divendres dia 8 amb una exposició de fotografies i productes de la terra, tot i que la inauguració oficial, a càrrec de les autoritats, no tindrà Hoc fins dissabte. Aquest serà un dels dies cen­trals, amb el nomenament del Manxec de l'Any i un dinar típic a base de migas

i altres plats tradicionals de la zona. De fet, la gastro­nomia tindrà un pes espe­cífic durant les jornades: els organitzadors han previst, fins i tot, fer un col·loqui amb el títol La cuina un entreteniment, la cuina un sa­crifici. Al llarg dels quinze dies d'activitats hi haurà també l'oportunitat de tastar la limonà manxega. El quart dia de jornades es dedicarà a Catalunya, amb un recital d'havaneres. Escoles taller, concursos esportius i de dol­ços, teatre i musica seran altres activitats. També des­taca el festival de balls re­gionals amb la participació de grups representants de cinc comunitats, a més de la trobada catalana de dones especialistes en puntes de coixí.

R E S T A U R A N T

La Nansa

si

é | Fregidoria-Marisqueria

Crta Sabadell, 47 -08191 Rubí Telèfons 6911 52

a Santa Engràcia, 15 • Tel. S8« 29 71 08190 Sant Cugat del Valies

RESTAURANT

CAN A P \ BARATA

Ora. de Rubí a Sabadeit km 15,200 Tel. 697 06 52

3411IM1223

Baixada de l'Alt», 20 Tel 674 16 75 06190 St. Cugat del Vallès

RESTAURANT PIZZERIA

PANXA CONTENTA Passeig Olabama. 69 • Sani Cugat

Tel. 589 06 07

VINGUI A CONÈIXER ELS NOSTRES SUGGERIMENTS CADA SETMANA

BELLATERRA CÉÏÏDANYOUDÉL VALLÈS "

RESTAURANT CAN EDO

XEBCAVWS RESTAURANT CAN OLIVÉ

c/ Lleó, XIII

dra. Cerdanyola, 9. Sani Cugat. av. Rordemaig, 122

REST. EL V1EJO ROBLE

LA aORESTA MiRASÒT

REST. RANCHO EL PASO MASJANER

c/Altamira, 36 CTPasïsSSd, 15 c/ Guadalajara, 14

RUBT LAPONDEROSA LA NANSA

o) Victoria, 18-20

ctra. Sabadell, 47

MACXM C/Guatlla, 20-Els Avets

692 24 24 580 31 29 580 88 39 691 73 55 674 38 03 674 2315 58925 7 r 699 11 52 699 55 58

Carn a la brasa i calçots Braseria, rostit, banquet Cuina de mercat Peix i marisc

Di|ous tancat excepte festius

Obert tota la setmana Cuina catalana, banquets Tancat dium. nit i dill. no festius Cuina Tancat dimecres tarda Braseria

Paeles, marisc, fregid. Tancat dimarts nit i dimecres Menú, degustació Tancat diumenge

ELPORTALET pl.rJelDr.Guardiet, H

SANT CUGAT LA P ALTA rambla Can Mora, 24 CAN AMETLLER cl Camí can Ametller, s/n CHEZPH1UPPE plaça Pep Ventura, 5 CREP c/VaJooreix,68 REST./CANTMA EL MÈXICANO d Endavalada, 10

588 54 68 Pineria, cuina catalana Tanratdiumerir^illunsïardïStr 58950Í1" FranJrfüS 674 91~5Í "Cuina nterca" 674 9484 Cuina francesa/menú diari Tancat disa. migdia i t»um7 675 28 26 Creps, entepans 589 18 25 Cuina I música autèntica

Obert tots els dies Especialitzat en bacallà

LA GRANJA c/ St Antoni-placa Barcelona SNPPER'S c/ Enric Granados, 7

BOKATAS placa Hospital, 35-37 GRANJA BAR EL MONESTIR plaça Augusta, 2

675 52 46 Cuina casolana 6753141 Braseria 589 i 9 72 Entrepans especials Diumenge I fest. obert a partir 1 Bh

RESTAURANT CA L'AVIA 589 54 92 Esmorzars/tapes casolanes Obert de 8 a 10 nit

cf Sant Antoni, 13 6740585 Cuina catslarVInternac. Servei de bar HESOMENYS BAR REST. EL MOU CAN BARATA

c/Eies Rogent, 14 plaça Pep Ventura, 3 ctra. Rubi a Sabadell, kmT5.200

LACARBONERIA c/Vila,8

LA CANTONADA plaça Monestir, 1 EL TAST c/ Alfons Sala, 9 REST. PANXA CONTENTA pg. Otabarria, 6

PARADA I FONDA BRASERIA LA BOLERA

rota. Can Mora, s/n "cTBarxadïdefAÏba, 20

BAR RESTAURANTELMÈSON ptaçaOctavtà, 5 BRASERIA DEL MERCAT VEU plaça Pere San, 6 BAR REST. CASABLANCA c/SabatM,47 CERVESERIA L SKUANO plana Hospital, 6 CAPfTANCOOK

SANT CUGAfD€L VALLÉS" LA PASTA BOTXA pl.UulsM>let,1 C/AltonsSala.24

TY-BIHAN Cl Indústria, 27 MWIGOLF BAR MGSC C/ Santa Engràcia, 15 CASINET Camí Can Ganxet, 47

VALLDOREIX RESTAURANT VALL D'OR WMMHMMMM>n«MfMMltMMàMÍÍ^*WMM«i

rambla M. Jacint Verdaguer 185

5893823 Mencè-menú català ~5B9Ï7"4Ó MenútMIprodlbèrkr ~ 697 06 52 Cargol Haunajarròs negre

6751451 Tapes casolanes, torrades "5842332 Creps, amanides, menús

589 15 02 Marisc, menú, cuina mera 5890607 Cuina de mercat

589 2697 674 16 75

674 10 47

589 52 40"

674^53 07

675 28 52"

589 61 61

67515 03

675 14 02

"589 29 71 589 50 83 674 11 41

Obert al migdia

Obert cada dia Repartir a partir de les 12 h Obert tot el 4a

Cuina catalana La nostra eapT és qualit. Braseria I cuina de merc

Cervesa d'Importació i Cuina colonial

Dilluns vespre tancat Tancat diumenges nit

Obert tot el dia

menjar basc Obert tots els dies Tancat dilluns Pizzeria, creperia

^reperiabreiona Carn a la brasa, tapes Menú diari i entrepans Obert tolaïa setmana

Menú de dimarts a dijous

Dies bufet lliure

t PARADA/ FONDAir

Vingui aprovar els nostres menús PRIMER, SEGON PLAT i

POSTRES 950 +CAFÈ 990 PTA

Rambla Can M o r a , s/n

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

33 ,0^1*3™- 5 8 9 2 6 9 7

a WíMesón

Tota una tradició PI. Ocbvn, 5. Tel. 67410 47/569 27 02

SMtT CUGAT DB. VALLÈS

LA BRA&EBLA DEL MERCAT VELL

PI. Pere San, 6 - Tel. 589 52 40 08190 SANT CUGAT

„ m . „ M Hot ·a r i de 7 a 24 h 34075100220

Mercat Pere San Parada 306

Sant Cugat del Vallès

^ tXOEL ' " * '

CASA FUNDADA L'ANY 1964

CUINA CATALANA i SALÓ PER A BANQUETS \

te Est»*, 15-T«t 6743103 N I 90 U FLORISTA (San (ajut del Velés)

26 APUNTS ELS 4 CANTONS / Divendres, 2S de juliol de 1995

LA VIDA SOCIAL

Manuel López va ser el guan\:uliu absolut de la cursa. A la dreta, i n s nens pugen al treu en miniatura, 1 n\os: J.A. Mlit.A.

La UI Trobada de Paelles i Paellers, acte central del segon cap de setmana de festa major a la Floresta Una cantada d'havaneres hi posarà punt i final diumenge al vespre

(' R ('.( . • l.u Floresta. La festa major de la Flo­resta es \a inaugurar en un to esportiu: bicicletes popular

dissabte .1 la nit diumenge al muti­

li 11 a cursa an encetar

la festa del districte, que continua encara aquest cap de setmana. Manuel López, amb un temps de 13 minuts i 50 segons, va ser el guanyador absolut de la vuitena edició de la cursa, que \a aplegar nombrosos co­

rredors. L'arrossada popular tindrà també cl seu espai a la festa: això sí. amb res­triccions de foc a causa del perill d'incendis. Seta demà. dissabte, una jornada durant la qual es concentraran gran part dels actes

de la festa. Tertúlies al ritme d'una música suau, nit de varietats i competicions de petanea —diumenge al matí— completen la programació de l'última festa major que se celebra al municipi abans de les vacances.

Manuel López ha estat el guanvador absolut de la cur­sa popular de la Floresta. que aquest any ha arribat a la \ uitena etlicio. 1.1 cam­pió \a trigar 13 minuts i NI segons a fer els 4 quilome­tres i mig de què constava la prova. Ln la categoria de veterans, els guanvadors van

ser Àngels Gonzàle / (2U.3í>( i J o s é M i g u e l C à n o v a s (14.4K). En sèniors, els pri­mers d'arribar van ser Be­nigna Apaoloze (19.10) i (iuillermo Manso (14.02). Carles (ïorgas, tercer d'a­questa categoria, va rebre el trofeu al primer corredor local. FI premi a la primera

corredora local va ser per a la infantil Marta Balanà, segona de la seva categoria. Gemma Mangot i Enric Tu-duiï van ser els participants nies joves dels prop de 90 que van prendre part en la cursa. Els campions van re­bre una copa i un diploma, mentre que la resta van ser

obsequials amb una medalla i un diploma.

En una setmana moguda pels pet i t s incendis que s'han declarat al districte. encara hi ha hagut temps per celebrar a l t res tipus d'actes: diumenge al matí, un petit tren elèctric cedit pel Club de Ferroviaris de

Terrassa va fer un recorre­gut per als més petits a la plaça de l'estació. Dimecres, l'organització va muntar un cafè concert nocturn.

Però les jornades centrals de la festa major de la Flo­resta seran aquest cap de setmana. A partir de les dot­ze de dissabte començaran

els preparatius per a la Ter­cera Trobada de Paelles i Paellers, a les pistes polies-portives. A causa del perill d'incendis, l'arròs s'haurà de cuinar amb bombona de butà i difusor en lloc de foc de llenya. Quan es faci fosc. nit de varietats i discoteca mòbil.

El patronat proposa diverses activitats a l'agost per conèixer la serra de Collserola Una mostra permanent i itineraris excursionistes que surten de la seu de l'entitat en són algunes

1 K \N( 1S( ( ARIW) • Sant Cugat Les per­sones que aquest agost es queden a Sant Cugat poden aprofitar per conèixer la se­rra de Collserola fent una visita a la seu del patronat o seguint algun dels itine­raris excursionistes marcats. Per anar-hi es poden agafar els trens de la Generalitat fins al baixador de V'allvi-ilrera i caminar uns deu mi­nuts. També s'hi pot arribar en cotxe. A la seu hi ha una mostra permanent que recull aspectes de la flora, la fauna i la protecció de la serra, i també una ma­q u e t a força i n t e r e s s a n t . D'altra banda, hi una un centre d'informació on dis­tribueixen fullets i venen material sobre Collserola. lis obert cada dia de 2/4 de les 10 a les 2. Des de la seu surten cinc itineraris de durada i dificultat dife­rents. Des de la passejada de les fonts -de 20 mi-

Convoquen els concursos de cartells i de poesia satírica de la XX Festa de Tardor Recullen material per a l'exposició commemorativa

nuls fins a l'excursio d le

la serra ü en Cardona —de més de dues hores— hi ha força possibilitats. En cas de

màxim risc d'incendis, els iti­neraris es faran sota la vi­gilància de guardes forestals.

Per informar-vos lefonar al patron

podeu te-at. al 2X0

f-.C. B Sant Cugat.— Han sortit les bases que convoquen els santugatencs a participar en el concurs de cartells i en el de poesia satírica, en el marc de la Festa de Tardor, que aquest any commemo­rarà el 20è aniversari. Les informacions més concretes es poden recollir durant l'a­gost a la casa de cultura no­més al matins i a partir del setembre durant tot el dia. El cartells que anunciïn la festa hauran de portar el lema I "mi any, tic festa fent poble i hauran de fer 40 per 52 centímetres. No han d'a­nar signats i cal entregar-los abans del 6 d'octubre. El primer premi serà de 40.000 pessetes i 10.000 en mate­rial. També hi ha un segon premi de 10.00(1 pessetes en material. Aquests dos da­rrers són una col·laboració de Cugart. Amb tots el car­tells presentats es farà una exposició a la Casa de Cul­

tura del 7 al 14 d'octubre. D'altra banda, s'ha con­

vocat un concurs de poesia satírica i d'àmbit municipal que ha de girar a l 'entorn del passat, el present i el futur de la Festa de Tardor. El poemes han de tenir de 20 a 30 versos i poden ser lliures o rimats. Cal presen­ta-los, com a màxim dos per autor, del 15 de setembre al 25 d'octure a la casa de cultura. Hi haurà tres guar­dons als millors poemes a criteri del jurat. Els poemes guanyadors es recitaran en el marc de la Festa de Tar­dor, que es preveu fer el cap de setmana de IT1 i el 12 de novembre.

La comissió organitzado­ra està recollint material per fer una exposició comme­morativa dels vint anys de la festa. Tothom qui pugui aportar algun objecte o do­cument el pot deixar a la casa de cultura, on prendran nota del que aporta.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 28 de juliol de 1995 APUNTS 27

LA VIDA SOCIAL

rltfiiSQNATGE

ELS ENTRETENIMENTS

Manuel Viéitez mira la plaça Barcelona des del balcó. Foto: J. A. MULA.

Manuel Viéitez Castro Gallec establert a Sant Cugat, diu que els millors amics que té són catalans i que se sent enamorat de Catalunya

MONTSE SANT • Sant Cugat.— El 22 de desembre del 1964 va arribar a Barcelona des del seu petit poblet de Galícia. No co­neixia ben res de la ciutat i buscava la fortuna. El pri­mer dia va caminar des de la plaça Catalunya fins a la part alta de Barcelona bus­cant algú que el volgués llo­gar com a manobre. Un dia va conèixer una noia de Sant Cugat i es va establir aquí. Després va venir un acci­dent, en què va perdre l'ús d'un braç. És en Manolo, «el dels cupons».

—«Sóc d'un poblet a pocs quilòmetres de Santiago. Era agricultor i només sabia treballar al camp rere el pa­rell de bous. Era una feina dura i poc reconeguda. Em van dir que a Barcelona lli­gaven els gossos amb llonganisses i que do­naven duros a quatre pessetes. Jo tenia cinc duros i vaig pensar que si me n'anava amb cinc duros en guanyaria vint. I vaig venir. Vaig trobar que no donaven duros a quatre pessetes, però que els catalans eren una gent treballadora que respectava els al­tres. Estic molt enamo­rat de Catalunya. Em sento d'aquí i no voldria marxar-ne mai. Quan vaig tenir l'accident, els que em van ajudar més van ser catalans. Crec que Catalunya és un lloc meravellós per viu­re.»

—Quan vas arribar a Barcelona no tenies cap

més ofici que el d'agricultor. De què volies treballar?

—«Jo només sabia que volia treballar i vaig buscar feina pertot arreu. Primer, vaig treballar de manobre i amb el temps vaig aprendre l'ofici de guixaire. Al cap de poc temps guanyava el doble fent de guixaire que sent un obrer no especia­litzat. Em vaig associar amb un altre per treballar com a guixaire autònom. Un dia, quan ja tenia dues criatures i la tercera en camí, em va caure una bastida a sobre i de poc no perdo la vida. Vaig estar tres mesos a l'hos­pital de Sant Pau. Vaig que­dar amb el braç inútil i vaig començar a vendre bitllets. Al cap de poc temps era l'amo dels cupons a Sant Cu­gat. Érem quatre venedors,

«La meva afició són les dones» —Nom: Manuel Viéitez Castro. —Lloc de naixement: Xian (la Co­

runya). —Data de naixement: 8 de juny del

1936. —Estat civil: casat. —Professió: agricultor i guixaire. —Aficions: «Les dones i les dones...i

ballar.» —Un llibre: «La casa de la Troya.» —Una pel·lícula: «Sissí emperadriu .» —Una música: «La música de ball,

com els passos dobles, els tangos i, sobretot, la muneira, que és la música de la meva terra.»

—Màxima aspiració: «El meu gran desig és poder anar al llit amb dues dones alhora.»

però jo era el que en venia a tots els bars del poble.»

—Mai no has estat en un lloc fix i t'has estimat més rodar pels carrers. No és més dur vendre així?

—«No ho crec. Vendre així fa que pugui conèixer més gent, parlar amb tot­hom, veure els meus amics. Mai no he tingut una can­tonada o una ruta fixa, però sempre he sabut que tro­baria amics i, sobretot, do­nes boniques, encara que per a mi totes ho són. Aques­ta manera de vendre m'ha fet famós al poble. Ara que ja no venc bitllets de la rifa de l'ONCE i en venc uns altres, vull fer-los igualment coneguts.»

—Qui són més bons com­pradors, els homes o a les dones ?

—«Un home hi acos­tuma a invertir més di­ners: és normal que es gasti 500 o 1.000 pes­setes i les dones només se'n gasten 100 o 200 com a màxim. Jo, però, m'estimo més vendre a les dones perquè són molt més simpàtiques. La dona té una simpatia natural de tracte que mai no es troba en un home. A més a més, es venen molts més bit­llets a les dones. És es­trany que una dona pas­si de llarg si la mires amb simpatia i li dius una paraula amable i saps riure. Les dones em troben simpàtic i maco i em compren nú­meros. És així de fàcil i de senzill.»

Horitzontals: 1.- Ciència que estudia les lleis que regei­xen els fenòmens que tenen lloc a l'atmosfera. 2.- Fa dre­cera. Fons d'un riu. 3 . - Regió superior considerada com a sojorn de Déu i dels benau­rats, al revés. Lloc que té una destinació determinada. Al bell mig de les parts. 4 .- Es-calfallits. Antiga ciutat roma­na que correspon a l'actual Terrassa. 5.- La vocal de sempre. Cosa rara. Nom de consonant, invertit. 6.— Ani­ran. Vocal del dret i del revés. Municipi del Gironès. 7.-Negació. Nois. Llatina. 8.-Nom de dona. Uniu en matri­moni. 9.- El frare en duu dues. Sorra. Ulmàcies. 10.-Pala de talla acerat. Acció d'atènyer a l'inrevés.

Verticals: 1.- Que fan mala­ment la feina. 2 . - Els espais celests. Dit del cabell de color entre el castany i el groc d'or. Preposició. 3 . - Emmascara­rà. El de bassa és una persona molt baixa. 4.- Article. Dona que fa menjar per a molts i que es redueix generalment a un sol plat. 5 . - Terrissaire. Aniré. 6.- Facultat de discór-

ENCREUATS GIRALT

1

2

3

4

5

6

7

8

9

0

1 2

hi

3 4

; ííUy

5

•

6 7 8

-y;,

9 10 11

lP rer per mitjà de la intel·ligèn­cia. Comunitat Econòmica Europea capgirada. Símbol químic del sodi. 7.- Sigla de l'oest. Mancat d'humitat, de baix a dalt. Decadència. 8.-Insecte paràsit del bestiar de llana i dels gossos. Sigla de l'est. 9.- Es fa bullir guanyant prou per alimentar-se. Instru­ment de suplici format amb cordes proveïdes de nusos o

SIS DIFERÈNCIES

punxes. 10.- Girona. Arrel. Nom de consonant. 11 . -Atraients.

VJ3 -ss '«tes -'01 smo ünajv H ~'6 n9s

-BO »1S3 --g i SJODIX ON -•£ iies 3 OBJI -'9 o» tsareg g -•£ tuí3a -arey - r H l » 3 0 !O t -X 1!n *WW-1 «f8

-o[<xio3)3w - ' I :g|«tuoz|uoq opn|os

R. SOLER

SOPA DE LLETRES GIRALT

En aquesta sopa hi podreu trobar el nom de vuit municipis del Maresme amb platja.

s M

C

0

M

N

A

J

G

H

P

O

O

A

L

L

K

C

C

1

Q

N

F

E

L

D

O

A

A

M

U

T

L

E

L

D

O

N

F

M

R

G

L

E

N

N

E

E

A

D

C

A

R

E

N

Y

S

T

A

E

C

T

R

C

D

N

A

T

E

S

T

B

A

R

E

R

B

A

C

S

A

T

A

R

O

O

B

M

M

A

V

T

A

R

G

L

A

M

C

B

>ei8|«W 'sXuajy '»UE3 'eiaiqE^ 'icSiuo W *s3iapi<3 'oiEiejrç 'B|p(B3 :açMt|OS

ESCACS J. ESCUDER

Una exacta combinació dóna el triomfal blanc. Mikenas-Flohr. Folkestone, 1933.

<P1

JEROGLÍFIC GIRALT

MUNICIPI DE L'ALT EMPORDÀ Habitants: 557. Superfície: 26,14 km2.

Densitat de població: 21,31.

A I R E

A I X Ò (pmo QXTV iv*u) aarv QTTVXNHA

SOLUCIÓ DIFERÈNCIES

28 APUNTS ELS 4 CANTONS , Divendres. 28 de juliol de 1995

ELS SERVEIS

Cupó de rQnce S o r t e i g d e d i m e c r e s . 2 6 - 7 - 9 5

49115

m

N ú m e r o

491 15

91 15

1 1b

S o r t e i g N ú m p r e m i a t

D i m a r t s 25-7-9! ) 9 5 6 9 1

D i l l uns , 24 7-95 78899

D i v e n d r e s , 21-7 9b 4 7 1 3 4

Trio S o r t e i g de d i m e c r e s , 2 6 - 7 - 9 5

161 S o r t e i g N u m p r e m i a t

Dimarts 25-7-95 428

Dilluns. 24 l 9b 322

Súper 10 S o r t e i g d e d i m e c r e s , 2 6 - 7 - 9 5

1 - 7 - 1 1 - 1 4 - 1 5 16- 1 8 - 2 0 - 2 1 -23 37 - 38 - 42 - 43 - 48 49 - 52 - 56 - 60 - 62

Loteria primitiva S o r t e i g de d i s s a b t e , 2 2 - 7 - 9 5

1 29 31 :*)

E n c e r t a n t s

0 de 6

1 de 5 + C

111 | | ( ! 5

8.683 tli- 4

2 1 2 . 8 4 1 d e 3

S o r t e i g d e d i j o u s , 2 0 - 7 - 9 5

1 1 1 1 8 2 9 - 3 3 - 4 9 C-45 R 3.

E n c e r t a n t s

1 d e 6

5 (in 5 + C

3 5 8 d e 5

21 .711 d e l

391 9 4 0 d e 3

Pessetes

5 6 2 , 8 4 5 . 7 6 9

12 .142 8 8 6

3 3 9 . 1 8 7

7 923

929

Loto 6/49 S o r t e i g d e d i m e c r e s , 2 6 - 7 - 9 5

VELES, HI\ ERNATGE PISCINES, PÈRGOLES (venda i lloguer) Telèfons 17 03 29 i 17 00 90 - Fax 17 09 37 • 17840 SARRIA DE TER

o $

fà ¥:-:•:•:•:

ui.W.'

=

••—i T l -~m

•N.

=WS:

^ \ ^ *A ;

&

<3*>»>

Ift

= «Ü.S.

,»-,:„. iloiAHA

4swfl^s*a»

4ARÍJÜL

WtïASSA

iMPGflCSS*

4 - 1 3 -27 -40

22 -45

C o m p l e m e n t a r i

42 E n c e r t a n t s

1 d e b t - C

16 de 5

6 8 6 d e 4

8 .643 d e 3

P e s s e t e s

394 .467

20 545

1 341

387

Bonoloto S o r t e i g de d i m e c r e s , 2 6 - 7 - 9 5

5 - 8 - 1 3 1 8 - 4 3 - 4 7

C o m p l e m e n t a r i R e i n t e g r a m e n t

21 S o r t e i g de d i m a r t s 25 -7 -95

17 19 - 23 33 • « 49 C-38 R e

E n c e r t a n t s

l) de í>

1 de b . C

.'8 de b

i * ' . ; ! de 4

64 9 5 9 de 3

S o r t e i g d e d i l l u n s ,

2 - 5 - 2 7 2 9 - 3 3 - 4 5

E n c e r t a n t s

0 de 6

? d e 5 + C

6 4 de 5

4 111 de 4

67 8 70 de 3

P e s s e t e s

'.09 195 582

15,063 269

7 7 248

? 505

4 0 0

2 4 - 7 - 9 5

C. 17 R-8.

P e s s e t e s

89 6 1 3 . 3 3 3

8 105 .435

101 3 1 8

2 497

4 0 0

S o r t e i g d e d i v e n d r e s , 2 1 - 7 - 9 5

14 - 23 27 - 28 33 -

E n c e r t a n t s

0 de 6

0 d e 5 + C

47 d e 5

3 .547 d e 4

73 .010 d e 3

39. 0 4 R-5.

P e s s e t e s

68 539 203

5 9 9 . 1 8 2

3 .592

4 0 0

Ambient anticiclònic Sol, estabilitat, augment de les temperatures i molta xafogor

(itMMADORCA H Els Països Catalans es troben sota el domini d'un anticicló de 1.02(1 mil·libars. L ' e s t ab i l i t a t a t m o s f è r i c a serà pràcticament absoluta i el sol lluirà amb força a totes les comarques catala­nes. Al Pirineu es formaran algunes nuvolades de mitja tarda fruit de les altes tem­peratures. El risc de tem­pestes o ruixats serà pràc­ticament nul. Les tempera­tures augmentaran una mica més i a les comarques in­teriors se sobrepassaran cl-35 graus. A la franja litoral la humitat ambiental seia molt elevada.

A les comarque- gironi­nes el dia s .rà assolellat amb tan sols alguns bieu- inter­vals de núvol- a ic- atees de numlama . l·l- valor- ter-ilKimètrics -et un elevats i la sensació de calo:. moll ac­centuada.

Al Marc-mc ' a! Huicc-loncs dominarà el -oi. l a humitat ambiental -eia molt elevada i sovmteiar.it; el-banc- de núvols baixos i les

boirines matinals. La visibi­litat no serà excessivament bona. I.'ambient serà \afo-LMIV l i s vents seran en rèttim

de marinades. Al Vallès Occidental hi

situació meteorològica esta­rà dominada per les altes

pressions. L'ambient serà es­table, assolellat i molt càlid.

A la Catalunya Nord l'es­tabilitat atmosfèrica serà ab­soluta. Al País Valencià la humitat ambiental serà molt elevada. Freqüentaran els bancs de núvols baixos. La xafogor serà elevada. A Ei­vissa hi haurà alguns inter­vals de núvols, però a la resta de les Balears domi­narà el sol.

A tot el litoral català els vents seran fluixos i d'origen marítim. La mar estarà arris­sada amb algunes b reus àrees de marejol fora de la protecció de la costa.

Demà, sol i calor

LI temps no experimen­tarà pràcticament cap canvi. La situació meteorològica estarà dominada per les al­tes pressions. L ambient serà assolellat a totes les comar­ques catalanes. Les tempe­ratures es mantindran molt elevades. Lis vents seran en regim de marinades. A la franja litoral hi humitat am­biental serà molt elevada.

Surt

04 ,41 (solar) 06 ,41 (aflda/;

Es pon 1 9 , 1 3 (solar) 2 1 , 1 3 foficíaO

«

Surt 0 5 , 3 8 (solar) 0 7 , 3 8 (oficial)

Es pon 19 ,25 fso/arj 2 1 , 2 5 (oficia))

Temperatures d'ahir Països C a t a l a n s

A l a c a n t

B a d a l o n a

B a r c e l o n a

La B i sba l

B l a n e s

C a d a q u é s

C a s t e l l ó d e la P lan

E iv issa

L 'Estar t i t

F i g u e r e s

F o n t c o b e r t a

F o r n e l l s de la S e l v a

G i r o n a

L le ida

M a t a r ó

P a l m a de M a l l o r c a

El Por t d e Ja Se lva

P u i g c e r d à

R ipo l l

R o s e s

S a n t A d r i à d e B e s ò s

San t C u g a t de l Va l l ès

S t . Fe l iu d e G u í x o l s

S t . G e n i s d e Pa la fo l l s

S t . Pau d e S e g u r i e s

St . P r i va t d ' e n Bas

S ta . C o l o m a d e F a r n e r s

S ta . C o l o m a d e G.

T a r r a g o n a

V a l è n c i a

M a i .

3 0

3 2

33

32

32

30

32

32

28

33

35

33,5

34

33

31

32

33,5

29,5

34

30

33

31

28

3 0

30,5

3 2

33

30

31

3 4

M i n .

22

20

24

23

24

24

22

24

24

21

19

21.5

20

19

23

2 0

21 ,5

14

18

22

21

20

23

_2_0

_ 16

16,5

V)

21

24

23

Esta t Espanyo l

B i l b a o

M a d r i d

M ú r c i a

S a n t a n d e r

T o l e d o

V a l l a d o l i d

M à x . M i n .

24 15

32

37

24

31

26

17

22

19

17

15

M ó n

A m s t e r d a m

M à x . M i n .

28 16

B ra t i s l ava

G i n e b r a

L o n d r e s

M i a m i

M o s c o u

Par is

P e q u í n

R io d e J a n e i r o

T ò q u i o

W a s h i n g t o n

30

30

31

28

32

21

32

32

30^

34

36

14

19

18

19

27

13

21

18

_VB

27

25

TEMPERATURA DEL'AJQUA

25,1

-J

Ufi

22,2=

16,7-

14,8

k. 13.4°

remp*ratun preu a les ÍHtt tfedes

• Àries. 21 marc--!'abril — Dia imaginatiu però amb certes di

ticultats per portar a terme lots els teus projectes.

• T a u r e . 21 a h r i l - e n m a i g

—Dia favorable per als viatges i en ge­neral per a la relació amb persones que viuen lluny del teu entorn.

• Bessons. 21 maig-21 juny —Quan acabis la feina aprofita per re­

laxar-te un moment abans de tornar a casa. Hi arribaràs millor.

• C r a n c . 22 j u n y - 2 2 j u l i o l

No deixis que la teva vida amorosa de-equilihri totes les altres coses que et mantenen ocupat.

• L l e ó . 23 j u l i o l - 2 2 ago- t

l'ara't a analitzar les teves arrels i podràs canalitzar la teva energia en la direcció correcta.

• Verge. 23 agust-21 setembre —És el moment d'introduir noves res­

ponsabilitats a la feina. Necessites quelcom que t'estimuli.

• Halnnçn. 22 set.-22 oelubre (iaudiras d'un dia creatiu, però no intentis e-tuinai que passa amb la teva parella, Espera fins demà.

• K s c u r p í . 23 oc t -21 n o v e m b r e

— Estudia ben seriosament totes les pro­postes de treball que tinguis avui, vin­guin de qui vinguin.

• Sagitari. 22 nov.-20 desembre —Avui pots tenir una petita discussió

per motius econòmics amb algú de la feina.

• Capricorn. 21 des.-l9 gener —L'atracció que pots sentir per persones

que no encaixen en els teus esquemes et pot perjudicar.

•Aquari . 20 gener-18 febrer —Hauries de fer un petit esforç per

relacionar-te amb les persones que t'envolten. Demostra'ls quelcom.

• Peixos. 19 febrer-20 març —A la feina val més que deixis les coses

com estan i no hi vulguis ficar cu­llerada. No obris la boca.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 28 de juliol de 1995 APUNTS 29

ELS CINEMES

«Batman forever» Director. Joel Schumacher. Intèrprets: Val Kilmer, Tommy Lcc Joncs, Jim Carrey i Nicole Kidman. Recomanada: R/13. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. B Dues noves forces del mal s'uneixen per apoderar-se de les ments dels ciutadans de Got-ham i destruir el seu enemic, Batman, el qual lluitarà al costat del jove Robin.

«Casper» Director Brad Silberling. Intèrprets: Bill Pullman, Christina Ricci, Chauncey Leopardi i Spencer Vrooman. Recomanada: apta. Sales: Sant Cugat 3, de Sant Cugat; Rubí Palace 3, de Rubí, i Euterpe, de Sabadell. H Carrigan Crittenden lloga dos experts perquè netegin la seva mansió de mals esperits i d'altres fenòmens paranor­mals. Però les intencions reals de Carrigan són apoderar-se d'un tresor que hi ha amagat a la mansió i que és custodiat per quatre alegres fantasmes.

«Una historia del Bronx» Director Robert de Niro. Intèrprets: Robert de Niro, Chazz Palminteri, Joe Pesci i Lillo Brancato. Recomanada: R/18. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. I Sonny, un mafiós del Bronx, canvia la vida del petit Calogero Anello, perquè comet un as­sassinat davant d'ell i perquè el pren sota la seva protecció. Durant els anys següents, el jove Calogero contempla l'ascensió de Sonny dins el món de la màfia i, ja d'adolescent, s'acosta perillosament a la seva manera de viure, sense fer cas de les advertències del seu pare, que vol mantenir-lo apartat de la corrupció.

«El hombre deseado» Director Sònke Wortmann. Intèrprets: Til Schweiger, Katja Riemann i Joachim Król. Recomanada: apta. Sales: Cineart-tres, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

T SANT CUGAT

Sant Cugat 1 UnindioenParis

Sant Cugat 2 La tribu de los Brady

Sant Cugat 3 Casper

4.05,6.05,8.05,10.15

4.15,6.15,8.15,10.15

4.00,6.10,8.15,10.15

Sant Cugat 4 La jungla de cristal (La venganza) 4.30,7.15,10.10

Cada dissabte a les 12.35, sessió golfa V.O. -

• mm[:r:i:..^m-::&@mm

- Forrest Gump

f lSÍi f l lS ! í : : ; '!:?!•:!.íil Rubí Palace 1 La jungla decristal (La venganza) 5.00,8.00,10,30 -

Rubi Palace 2 Power rangers

Rubi Palace 3 Casper

Rubí Palace 4 Presa de la secta

Rubi Palace 5 Màquina letal

4.30,6.30,8.30,10.30

5,00,7.00,9,00,11.00

4.45,7.30,10.45

5.15,8.00,10.15

Euterpe Casper

Laborables: 4.30,6.20,8.10,10.30/Festius: 4.20,6.10,8.15,10.30

TSABADELL

Cineart 5 sales La princesa cisne 4.00,6.00,8.15,10.30 Solaenlapenumbra 4.00,6.00,8.15,10.30

La tribu de los Brady 4.00,6.00,8.15,10.30

La jungla de cristal (La venganza) 4.00,6.00,8.15,10.30 Un indto en Paris 4.00,6.00,8.15,10.30

Divendres, úWma projecció: 10.45. Dissabte: 11.00.

Cineart-tres El hombre deseado 4.00,6.00,8.15,10.30

Divendres, última projecció: 10.45. Dissabte: 11.00. ______

• Doro trenca la seva relació de parella amb Axel després de sorprendre'l fent l'amor amb una altra dona. Axel va a viure a casa de Walter, un homo­sexual, vell amic seu, que conviu amb un altre gai,

«Un indio en París» Director Herve Palud. Intèrprets: Thierry Lhermitte, Patrick Timsit i Ludwig Briand. Recomanada: apta. Sales: Sant Cugat 1, de Sant Cugat; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• Un executiu descobreix que té un fill nascut i criat al mig de la selva veneçolana. Decideix anar a buscar-lo i portar-lo amb ell a París.

«Jungla de cristal: la venganza» Director John McTiernan. Intèrprets: Bruce Willis, Jeremy Irons i Samuel J. Jackson. Recomanada: R/18.

Sales: Sant Cugat 4, de Sant Cugat; Rubí Palace 1, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell; Montecarlo, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• Perseguint una venjança molt personal contra el policia John McClane, un personatge misteriós anomenat Simón obli­garà l'heroic policia a participar en un joc mortal. Tot comença amb una trucada que farà que McClane vagi a Harlem, on s'a­liarà amb Zeus Carver.

«Màquina letal» Director Stephen Norrington. Intèrprets: Brad Dourif, Ely Pouget, William Hootkins i John Sahrian. Recomanada: R/13. Sales: Rubí Palace 5, de Rubí; Principal, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• Any 2003. Hayden Cale és nomenada directora de la fà­brica d'armament Chaak. El seu predecessor en cl càrrec va ser assassinat en estranyes circums­tàncies i ella haurà d'intentar esclarir els fets.

Divendres, última projecció: 10,45. Dissabte: 11.00

Montecarlo La jungla de cristal (La venganza) 4.00,6.10,8.20,10.30

Divendres, última projecció: 10.45. Dissabte: 11.00

4.00,6.20,8.25,10.50 Principal Death machine

Rambla

Kursaal 1

Kursal 2

Kursal 3

Kursal 4

Kursal 5

Kursal 6

Kursal 7

Kursal 8

Kursal 9

Kursal 10

-Kursal 11

Power rangers 4.00, 6.20, 8.30,10.50

La jungla de cristal (La venganza) 5.00,7.30,10.35

UnindioenParis

Time master

La princesa cisne

Presa de la secta

Solaenlapenumbra

Batman forever

Death machine

Una historia del Bronx

El hombre deseado

Power Rangers

Casper

4.45,6.50,8.55,10.50

4.15,6.10,8.10,10.45

4.55

6.50, 8.50,10.55

4.20,6.30,8.45,11.00

> 4.10,6.25,8.45,11.05

4.15,6.25,8.35,10.50

4.10,6.30,8.50,11.05

4.30, 6.35,8.30,10.30

4.25,6.15,8.05,10.40

4.50,6.45,8.40,10.30

«Power Rangers, la película» Director Bryan Spicer. Intèrprets: Kara Ashley, Steve Cardenas, Jason David Frank i Jonny Yong Bosch. Recomanada: apta. Sales: Rubí Palace 2, de Rubí; Rambla, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• La força més malvada que mai no s'ha conegut està as­setjant els bons ciutadans d'Àn­gel Grove i té uns plans atroços per conquerir tot el planeta. El seu nom és Ivan Ooze i té una armada increïblement poderosa sota les seves ordres. Amb el destí de la Terra en joc, els Power Rangers lluiten contra aquest gelatinós malfactor.

«Presa de la secta» Director J.F. Lawton. Intèrprets: Christopher Lambert, Joan Chen, John Lone i Yoshio Harada. Recomanada: R/18. Sales: Rubí Palace 4, de Rubí, i Kursaal, de Cerdanyola.

I Història d'acció, romanticis­me i suspens en el marc d'una exòtica ciutat del Japó.

«La princesa cisne» Director Richard Rich. Intèrprets: dibuixos animats. Recomanada: apta. Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

H Quan eren petits, el príncep Dereck i la princesa Odette no eren bons amics, però quan es van fer grans es van començar a mirar de manera ben diferent.

Abans que Ics seves vides i els seus regnes es puguin unir, Odette és raptada per un mag, que la transforma en cigne.

«Sola en la penumbra» Director Michacl Aptcd. Intèrprets: Madeleinc Stowe, Aidan Quinn i Laurie Metcalf. Recomanada: R/1H. Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• Després d'un trasplantament de còrnia, Emma comença a recuperar la vista, però la coor­dinació entre el que veu i les imatges que registra el seu cer­vell encara és imperfecta. Una nit sent fressa a l'edifici on viu i quan surt a comprovar què passa, només aconsegueix veure una ombra.

«Time master» Director: James Glickenhaus. Intèrprets: Jesse Cameron Glickenhaus i Joanna Pacula. Sala: Kursaal, de Cerdanyola.

• Un nen de dotze anys inicia un viatge a través del temps i de l'espai quan els seus pares són segrestats per uns éssers estranys procedents d'una altra galàxia i una altra època.

«La tribu de los Brady» Director Betty Thomas. Intèrprets: Shelley Long, Gary Cole i Michael McKean. Sales: Sant Cugat 2, de Sant Cugat, i Cineart 5 sales, de Sabadell.

• Els Brady són una família que no es vol deixar impres­sionar per la dècada dels anys 90 i que viuen com ho feien vint anys enrere, conservant el look i la forma de vida que tenien en aquells moments.

I ? Torreblanca Josep Puig i Cadafa lch , s/n . T. 589 24 81

2 5 0 pte: ITA L.A. N I T

: \ \ U O \ A T S

® S S £ N T C U G A T ESTRENA 2a SETMANA

4.15 - 6 . 1 5 - 15.10 MAJORS DE 13 ANYS

CENTRE CULTURAL SANT CUGAT Pla del Vinyet, s/n - Sant Cugat del Vallès

3a SETMANA 4a SETMANA THKMV IMttMfTTE

LUDWtHG HUAHD FtfWCK TIMSÍT

U N

ïr M OMrtíó en "Cocodrtfo Dundm·'. Si fSwtrutó con "Soto art C t t u " „ f t p s r e a conocer a MkntSBtu.

4.05 - 6.05 - 8.05 - 10.15 APTA

4.00 6 . 1 0 - 8 . 1 5 APTA

10.15

ÍJ&2à^ —

©CINESR Al servei de l 'espectador Pàrking

2 h, gratis Carnet d'estudiant

universitari

LcARNET-l f JOVE S 1 ,^>^>m>m

Carnet Jove PopSnack

30 APUNTS

L'AGENDA

E L S 4 C A N T O N S / D i v e n d r e s . 28 d e ju l io l d e 199?

• Radi<i Siint í Hnut De dilluns a d b e n d r e s

De 7 .i 'i li., S,,ta la diirui. el dcspc i ladoi . I 'IVM'III.II per

Saba \ L I I I \ C . ..ml' Li irili·i IIKIL IP ilc successos. t ! l . i n p . Ics pp.'1. isiuns i eh pi incipuls titulais de hi inhumació local Al mes 11 ,i ei is [ sci,[ pi L-se ni. 11 per .In;,n \ a l l u De '< ;i lil h.. / 11 la!! >lc í\--tut. ..ondiut pel" \ . i \ i e i I "i llclls. I hia e.visi.i d ' inlomiacio amb ! les n o t i c i e s d e S.lllt ( uga l

i l.i lesl.i del mon. \ m b la col·laboraem c\c \ a \ i e t (H-sano\ as. Natàlia I mares, lo tie I lomhait i Sandra Har neda De l n a l.ï h.. / na 'naimaao tiinh i l\lt \ a .'"ri/iii. .iinli Mal - , la Ai na! Amb la participació del oients, entre teniments i premis ( ada dia hi ha con­vidats i col·laboradors que pollen un espai diterent. de consells i entre teniment

De I.! LI I"1 h„ l o / ,/,• mnla. amb \ lbci t Martin. l na se­lecció de musica suau per les hores de mes cLilor. Al mes d'agost, presentat per SanilrLi l iarneda De 17 a : i li.. ilc\ />/-/• A rccl, and ml! \ m b , \ l e \ lila/-L|UC/ \ m b no\ etLits i c lasses del pop I >uinnt el nies d'a eo-a. ... ea i icc d ' . \ l e \ It.utual i Is ,h\ andí es inclou el pro-:M L l l l l . i l . 7 W< ' ;li!cnit!!l\íl, . l l l l h

\ a \ i < nau . de Ics 20:.íl> h. .-. les ' l h I )e •' a j'l h . CLida dia LI ead i lioia < oimcxio amb la uili H uiL'.cii i Llenci iil de ('a-l a l ama l·ilo: inacio i butlle­tins de l'o-u ics de Sar.i" ( ugal

, ' \ a l i es ( ),. u i . k n t a l . Nc l ' . c l s

l l l lo l Ill .elUs d i Kad lO Sallt

< 'u;.i:.

• Dissabtes I >c S a l i li Km/u „'",//(,'„ -,,'c !', \nn. I LI paí IK ipacio dels oienls amb dedicatòries. sa liitaaMins i |a ini.isica del lc coid amb l'eic Pallissa. 1 )e !•( ,i | s 1, , /;,,.,/, tanca! I a iiiusk a mes vjau per a la sobielaula d'csiiu, amb < )nol Vidal. De C a l'I h..Sií/x ; / ) . / . l'nin-. c. danec. luiilii I es \o la-sions, la llista i la participació dels mes joves. Limb \ a v i Monle to Al mes d'agost, inu­sual amb .IOLIII \ IILIIILI.

De l'J a 21 h. I./ÍÍW/.V me-

r<l\cll"\"\ u m v l i s grups I estrelles j u e han esdevingut clàssics. Amb Josep Maria AKira De 21 LI S h . \lii\nu al Ica t ,)<.itit. Musica pel a Ics m|s d'estiu De S a 21 li., a cada hom hi haurà una connexió amb la inhumació general de Ca-iLilunva Informació i els but­lletins de noticies de Sant Cu-gal i el VLIIIÒS ()ccidental.

Serveis informatius.

• Diumenges De S a 1-1 h.. Roda d'amics de l'ctnt. I.a participació dels oients amb dedicatòries, sa-lutacions i ILI música del re-cord ;imb Pere PalnssLi. De 14 n 15 h.. Jardí lancai. 1 a musica mes sumi per a la sobre tau la d 'est iu amb Oriol Vidal. De 15 a l'Ml.. Supcr l)J. Iran . r. díincc. tralla, l.es vota­cions. ILI llista i In participació dels mes joves, amb Xavi Montero. A l'agost, musical amb Esteve l.lop. De \K> a 21 h.. Aquells mc-nncltmos anys. Els grups i estrelles cjue han esdevingut clàssics. Amb Josep MLtria Alvira. De 21 ;i s h.. Miisifii al teu cusiai. MUSÍCLI per LI les nits d'estiu. De S LI 21 li.. a CLida hora. hi liLiura una connexió Limb la informació general de Ca­talunya Informació i els but­lletins de noticies de Sant Cu­gat i cl Valies Occidental. Serveis Informatius,

• Divendres 2X - N'Li/an. t 'cls. C 'a tenua T<

mas.

• Dissabte 2V Marta.

• Diumenge 30 \bi lo i Seuen

• Dilluns ,M Ignasi de 1 oiola.

• Dimarts I I elm. Altons.

• Dimecres 2 \ngels

• Dijous 3

Dalm.ea

L A P R O P O S T A

28 D I V E N D R E S

• Festa major de la Floresta - - A les o n / e de ILI nit. gran

ball de festa major amb l'or­questra Intermedio, a les pis­tes poliesportives.

29 D I S S A B T E

• Festa major de la Floresta A les dot /c del migdia co­mençarà la prepatLicio de Ics paelles per a la lli Trobada de Paelles i Pacllers. a les pistes pohcsposrlivcs. Per ILI prohibició de fer toc en /ona toi es|;il (i per lant en lot cl districte de la Floresta), es permetia cuinar l'.uros amb bomboiui de but;i i ditusor, però no amb foc de llenya. A partir de Ics quatre hi ham LI musica de sobretaula a les |)istes per acompanyar ILI ter­túlia un cop acabat Tapat col·lectiu.

A dos quarts de sis. també ;i les pistes, jocs infantils, per­què els mes petits participin activLimcnt en la festa. A les on /e de la nit, espec­tacle de varietats. I ii actuaran el grup Ballet Wagon Show. Merehe Cïuevara. Juan i Mi­guel, Rumba de t o p a Ires i Tony. A partir de la una de la ma­tinada. la nit acabarà amb uiKi discoteca mòbil.

• l 'etanea a la Floresta -Dins de la programació d'ac­

tivitats de la Floresta Espor­tiva i Cultural, competició de tripletes de petanca. Infor-niLicio i inscripcions n la l'Io-

dissabte. l·imv.l.AAi

Fi de festa a la Floresta

L es ac t iv i t a t s d e l'esta m a j o r a la F l o r e s t a a c a b a r a n d i u m e n g e . a m b u n a c a n t a d a d 'ha ­

v a n e r e s de l g r u p F l s P e s c a d o r s d e l 'Esca la . a d o s q u a r t s d ' o n z e d e la ni t . Avui hi h a ball a m b l ' o r q u e s t r a I n t e r m e d i o . a les o n z e d e la ni t . i d e m à . la III T r o b a d a d e Pae l l e s i P a c l l e r s . j o c s infant i l s i v a r i e t a t s . D i u m e n g e hi h a u r à u n a exh ib ic ió d e p e t a n c a , pa l l a s sos , s a r d a n e s i. a la nit , les h a v a n e r e s . , s.B.

resta l 'sportiva i Cultural, j passatge Scgala. sense niime ' ió I I iclefon de l'entitat és e l b 7 5 50iiíi.

• Fui hi 11 a les Planes \ partir de Ics deu de la :;il. a !a pista policsponivLi j de les Planes. 12 hoies de futbol de sala. Ho oiganit/Li: l 'n io Recreativa i Esportiva de k s Planes. Informació i in-.,,: i;ieions al Centre Civic. l e k t o n . :iT^ 51 115.

• Cloenda del curs de gui tar ra A k s Jeu de la nit. ai claustre Os I Mones t i r , concer t de cloenda del 24c Curs Inter-'i.Kional ric (un ta r i a Josep I luis 1 opLitegui. Ids mateixos uluir·ics que han participat i r cl seminari inlcrprclaran h\ cises peces. Informació i

•. enda d 'entrades, a la Casa Je ( 'al tura. Informació al te-k l o n : 5.SK l.í X2.

30 D I U M E N G E

• Festa major de la Floresta \ les nou del matí, exhibició de petanca a l 'esplanada del ( entre Social i Sanitari, A Ics sis de la tarda, pallassos amb cl grup l 'Arlequí. A les vuit del vespre, sardanes amb la cobla Tibidabo a les pistes poliesportives. A dos quarts d'onze de ILI mt. acte de cloenda de la

AUTOBU

festa major: cantada d'hava- j ncres amb cl grup I Is Pes­cadors de l'F.scala. Hi haurà rom cremat per a tots els assistents,

• ASost • Seminari de piarin

II diumenge 211 d'agost co­mençarà el VII Scrnn'.ari de Tècnica i Interpretació de Piano i Música de Cambra organitzat per l'escola d'es-I ullis musicals Vlontscriat Calduch.

•-HI 20 d'agost, :i Jos quarts de vuit del \ esprc , hi llaura el concert iiiLiugural a la Casa de Cultunt amb el mestre .An­toni Hcsscs. que ni lcipielarà | obres de Schuberl i HILIIIIUS j b'l dissabte 2b d'agost, hi hau- ' ra el concert ilc cloenda dels alumnes assistents al curs. a dos quarts de vau. a la Casa de Cultura.

Id seminari esta organitzat per l'escola Montserrat Calduch. amb Ui col·lahoi.khi. Per a inscripcions i inloimacio. es pot trucar LII tclelon fi?5 1 1 ')4.

• Setembre • Festivals de música 1995 —Del 15 al 3(1 de setembre.

Sant Cugat recupera aquest any els festivals de música de final d'estiu. Es farà al Teat re-audi tor i del Cen t re Cultural i al claustre del Mo­nestir. La venda de localitats començarà cl S de setembre

I opategui va inauguiar el curs. l-oto: JA M.

Cloenda del curs de guitarra

E ls m a t e i x o s a l u m n e s q u e h a n assis t i t a q u e s t a s e t m a n a al C e n t r e Borja a les c l a s se s de l

24è C u r s I n t e r n a c i o n a l d e G u i t a r r a J o s e p Lluís L o p a t e g u i f a r a n d e m à . a les d e u d e la nit , el c o n c e r t d e c l o e n d a de l s e m i n a r i . S e r à , c o m el c o n c e r t i n a u g u r a l d e d i v e n d r e s p a s s a t , al c l a u s t r e de l M o n e s t i r . L e s e n t r a d e s p e r v e u r e a q u e s t e s p e c t a c l e m u s i c a l e s v e n e n a la C a s a d e C u l t u r a . S.B.

LI les oficines del Centre Cul­tural. al carrer de Francesc Moragas, número 31), Fls ho­raris de de dimarts a diven- j dres. de les dotze del migdia LI les dues de la tarda, i tic dos qu:irts de set de la tarda LI dos quarts de nou del ves­pre. Els dissabtes, la venda serà de les dotze del migdia a les ducs de la tarda. In­formació i venda d 'entrades amb targeta de crèdit al te­lèfon 5S') 22 SS. Ducs hores abans de la funció, a les ma­teixes taquilles del Teatre-au­ditori: al telèfon 5SlJ (12 9(1. I . 'abonament per a tot el fes­tival es de S.011(1 pessetes. Per als abonats al Teatre-audito­ri. aquest passi per a totes Ics actuacions costa 5.(100 pessetes. Si es compren en­trades per a cinc espectacles diferents anticipadament, el preu glob;il és ric 7.000 pes­setes. I li actuaran: I I divendres 15 de setembre. a les 10 de la nit. The Swingle Singers. al Teatre-auditori del Centre Cultural. El preu de l 'entrada es de 2.50(1 pes­setes.

-El diumenge 17 de setembre. a les deu de la nit, Manolo Sanlúcar , amb l 'espectacle Tuuromagiu, al Teatre-audi­tori. El preu de l 'entrada és de 2.00(1 pessetes.

- E l dimarts E) de setembre, Joan Cabero ( tenor) i Manel Cabera (piano), amb obres d 'Eduard Toldrà, al claustre del Monestir . El preu de l'en­trada és de 1.000 pessetes.

—HI diumenge 24 de setembre, la Jove Orquestra Sant Cugat,

a les deu de la nit. al Tea­t r e - a u d i t o r i . 1 n t e p r e t a r LI obres de R. Thompson. D. Cimamsa i W. Mathias. I con­juntament amb el Cor Na­c iona l de Pe t i t s C a n t o r s d 'Andorra . II ciisnri del* fa­nals, d'Offenbach. dirigit per Cather ine Metayer.l-'.l preu de l 'entrada es de 1.000 pes-sclcs.

-El dimarts 26 de setembre. el Trio Wcither . a les deu de la nit al claustre. I. I trio Wcrthcr son Queralt Roca (clarinet), Albert Cuimi (cui­no di bassetto)i Hulàlia Valls (piano). Interpretaran músi­ca de saló del romanticisme. a m b o b r e s d e M c n d e l s -sohn-Rartholdv. M. Clinka. Brot, A. Dvorak i K. Mahr. El preu de l 'entrada es de 1.00(1 pessetes.

—El dijous 28 de setembre, el pianista Daniel Figorio. ;i Ics deu de la nit al claustre del Monestir. Interpretarà obres de Chopin. Schumann. Heet-hoven. Albéniz i Bartók. El preu de l 'entrada és de 1,000 pessetes.

—El dissabte 30 de setembre. Opera de Cambra Sant Cu­gat, a les deu de la nit al Teatre-auditor i . Hi actuaran Mar iona Benet ( sop rano ) . Montserra t Benet (soprano) , Francisco Vas ( tenor) , Xavier Comorera (baríton) i Eloy Jové (piano). Joan A. Sàn-chez Aznar és el director d'es­cena. Interpretaran l'especta­cle de diverses peces Mo­ments d'òpera.

El preu de l 'entrada és de 1.500 pessetes.

fn U^àm . A 4 . E S PLANES

Sortides des de Mas Janer. -Dies feiners. 1a sortida: 06.10h-07.10ri i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.20h. L'últim servei finalitza ei seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.10h-08.10hi als 10 minuts de cada hora fins a les 2210h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

Sortides des de l'Avinguda Alfons Sala. -Dies feiners. 1 a sortida: 06 50h-07,50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21.50h. L'últim servei fina^tza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1 a solida 07.50h-08.50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21.50h. L'últim servei finalitza e se-., recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

Recorregut. Mas Janer Estació Mira-so! Plaça Can Cadena, Estació Sí. Cugat, Mercat Torreblanca, CAP A'tons Sala Can Cadena Estació Mira-sot, Mas Janer

Sortides des de F. Colom. -Dies feiners. 1 a sortida. 06.30h del mati i cada hora i mitja fins a les 21.30h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 08.00h del mati i cada hora i mitja fins a les 21.30h.

Sortides des de l'Estació. -Dies feiners. 1 a sortida: 07.20h del mati i cada hora i mitja fins a les 22.20h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 08.50h del mati i cada hora i mitja fins a les 22.20b.

Recorregut F. Colom, la Floresta, Plaça Centre, Mercat, CAP, Altons Sala, Estació, Plaça Centre, La Floresta F Colom

-Dies feiners. 1 a sortida. 05 40h-06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25b. -Sortides addicionals a Terrassa: 06 55h, 07.55h i 11.55h.(feiners) '

"-*"1-- -~°**'-. *' *

Sortides des de Sant Domènec. -Dies feiners. 1a sortida: 06.16h-06.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. -Dissabtes i festius, i a sortida: 09.16h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h.

Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners. 1a sortida: 06.23h-06.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.23h-09.53h i als 231 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h,

Sortides des de l 'Estació FGC. -Dies feiners. 1a sortida: 06.05h-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.05h-09.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h.

Recorregut Sant Domènec. CAP, Sant Francesc, Plaça Coll, Mercat Torreblanca, Monestir, Estació FGC, Cotomer, Sant Domènec.

-Dies feiners 1 a sortida 05 15-05 401 als 40 minuts de cada hora fins a les 22.1 Oh. -Dissabtes. 1a sortida: 05 15-05.40 i 06.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Diumenges i festius. 1 a sortida: 07 10h i als 10 minuts de cada hora fins a tes 22.1 Oh. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40h i 23.0Oh (feiners). 23.00h (dissabtes i festius).

-Dies feiners. 1 a sortida 05 451 als 15 i 45 minuts de cada hora fins a les 21,45h. -Dissabtes. 1 a sortida 05 451 als 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Diumenges i festius.1 a sortida: 06.45h I als 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners).

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 28 de juliol de 1995 APUNTS 31

LA VIDA SOCIAL

•Actes de commemoració de la diada nacional —Divendres, 8 de setembre, a

les deu de la nit a la plaça de Barcelona, actuació del grup Mamuli de Tiblisi (Geòrgia), dins de les Jor­nades Internacionals Folklò­riques de Catalunya a Sant Cugat. Obrirà Tacte, l'Esbart Sant Cugat. Organitzat per l'Ajuntament de Sant Cugat.

—Diumenge, 10 de setembre, a les deu de la nit a la Llotgcta del claustre del Monestir, cantada d'havaneres amb el grup Els Pescadors de l'Es­cala. Organitzat per Conver­gència Democràtica de Ca­talunya.

—Dilluns, 11 de setembre. A dos quarts de dotze del matí, ballada de sardanes amb la cobla La Principal del Llo­bregat, A la plaça de Bar­celona. A la una del migdia, actuació de l'Esbart Sant Cu­gat, a la plaça de Barcelona. A dos quarts de dues, concert de corals santeugatenques a la plaça de Barcelona. Actes organitzats per l'Ajuntament de Sant Cugat.

• L a Floresta —El dia 17 de setembre, a dos

quarts de sis de la tarda, fes­tival infantil de fi de vacances a la Floresta. Organitzat per l'associació de propietaris i veïns i la Cooperativa d'Ai­gües, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Cugat. Hi haurà actuacions de pa­llassos, números d'il·lusionis­me i titelles, i també una ex­hibició de balls el grup juvenil de l'Esbart Sant Cugat. Es repartiran entrepans i begu­des. L'entrada és lliure. Serà al local de l'associació de pro­pietaris i veïns de la Floresta, a la plaça Aiguallonga, nú­mero 1.

JORNADES

•Centro Castellano-manchego —Del 8 al 24 de setembre se

celebraran novament les jor­nades culturals que cada any organitza el Centro Castella-no-Manchego de Sant Cugat després de les vacances d'es­tiu.

—El divendres 8 de setembre, a les sis de la tarda, obertura de l'exposició de fotografies i treballs manuals artesanals i també de productes de la terra.

—El dissabte 9 de setembre, a dos quarts de dues de la tarda, recepció d'autoritats. A les dues, presentació oficial de les jornades i nomenament oficial del manxec de l'any. A dos quarts de tres, dinar típic manxec. A les vuit del vespre, conferència col·loqui sobre la cuina, partint de dues concepcions oposades: la cui­na com a entreteniment i la cuina com a sacrifici. A les deu de la nit, sopar de ger­manor.

—El diumenge 10 de setembre, a dos quarts d'onze del matí, esmorzar popular em honor dels socis i simpatitzants de l'entitat, a la plaça del costat del local del Centro Caste­llano-manchego.

—El dilluns 11 de setembre, a les dotze del migdia, can­tada d'havaneres a la plaça d'en Coll.

—El dijous 14 de setembre, a les sis de la tarda, obertura de les escoles taller. A dos quarts de set. xerrada de ben­vinguda del president de l'en­titat. Juan Carrasco. A les set de la tarda, invitació de la típica limonà manxega.

—El divendres 15 de setembre, a les set de la tarda, concurs de força d'estirar la corda. al costat del l'entitat. A les vuit del vespre, concurs de dolços fets en paella.

Dia/Poble

Sant Cugat

Farmàcia (adreça)

C. Llorens (Sta. Maria, 27)

Telèfon

6741531

TELÈFONS

SERVEIS

Cerdanyola Bach (Passeigde lesCofdetes, 67) 6922367

Rubí Port(MaqjRamental,7) 6973456

3 Montcada J. 5841481

• Ç5*?L _ SantCugat_

Cwdanyola

Rubí

y Montcada

Papiol

A. Vila (Av. Generalitat, 35) 6683967

C.Texido (Rota. del Celler, 97) 6747749

Valls (Avda. Catalunya, 17) 6921130

Calsina (Ntra.Sra.de Lourdes, 35) 6992099

Capdevila (Conca, 10)

AV8à(Av.Geneta»at,35) 6683967

i Sant Cugat

* Cerdanyola

5 Rubí

- Montcada

i Papiol

• Sant Cugat

i Cerdanyola

= Rubí

"- Montcada

P Papiol

• Sant Cugat

J Cerdanyola

' Rubí

= Montcada

(Papiol

• Sant Cugat

* Cerdanyola

i ***• ; Montcada

| Papiol

• Sant Cugat

* Cerdanyola

; Rubí

* Montcada

p Papiol

• Sant Cugat

5 Cerdanyola

ï Rubí

r Montcada

i Papiol

M. Moral (Sta. Teresa, 40)

Vals (Avda. Catalunya, 17)

Ruiz (Ora. Sabadell, 95)

Capdevila (Conca, 10)

A.vTà(Av.GeneraBat,35)

M. Domènech (P. Sant Magi, 50)

Rivera (Sant Ramon, 182)

Gibert (Torras OW, 4)

Via (Jaume L 20)

A.V8à(Av. Genera**, 35)

R. Salaven (Santiago Rus**, 38)

Ordis (Av. Argentina, 17)

BataK (Francesc Macià, 23)

Patdo(CanSantJoan.Masia,2)

A.VK(Av. Generats 35)

UBeringuw (Atens Sata, 46)

LMs(A»mira,18)

Torres (Passeig de les Torres s/n)

Guix (Major, 25)

A.vlà(Av.GeneraÍat,35)

RCuM(P. Diputació, 6)

Àlvarez (Galeries UnJcentro)

Parria(Xercavins,7)

E Relat (Av. Catalunya, 65)

AVft(Av. Generalitat, 35)

Riera (Or. Munto, 1)

Torrents (Diagonal, 34)

Faré! (Sant Jordi, 25)

Puig Faragut (CanCuyas.Orqukía, 8)

AVte(Av. Genera»*, 35)

6753344

6921130

6995012

— 6683967

6743353

6920676

6996899

6645904

6683967

6740645

5807859

6990430

5642139

668.39.67

6740483

6924708

6991072

5641645

6883967

6740364

6926721

— — 6683967

6740430

5803904

6990291

— 6683967

(1) D'1/4 de 10 del matí d'avui a 1/4 de 10 del matí de demà. (2) D'1/4 de 10 del mati d'avui a les 10 de la nit. (3) De les 10 de I a nit a 1/4 de 10 del mati de demà.

-El dissabte 16 de setembre, a la una de la tarda, recepció dels grups de teatre i la banda de música que vénen de Mo­ral de Calatrava, el poble d'on són originaris la majoria dels socis del Centro Castella­no-manchego de Sant Cugat. A les set de la tarda, repre­sentació de teatre popular amb el grup Calderón de Mo­ral de Calatrava.

-El diumenge 17 de setembre, a les onze del matí, visita de cortesia a l'ajuntament, on seran rebuts per l'alcalde. Després es farà una desfilada del grup de teatre i la banda musical La Lira fins a la plaça d'en Coll. A la una de la tarda, concert musical amb la banda La Lira, de Moral de Calatrava a la plaça d'en Coll. A les sis de la tarda, concert amb la banda La Lira a la plaça dels Quatre Can­tons. A les vuit del vespre, una nova representació del grup Calderón a la plaça d'en Coll.

-El divendres 22 de setembre, a les vuit del vespre, concert de Masa Corales al claustre del Monestir.

-El dissabte 23 de setembre, a les dotze del migdia, con­curs de play-bock amb tres grups: per a nens de 5 a 10 anys, d ' l i a 17 i per a adults a la plaça d'en Coll.

-El diumenge 24 de setembre, a les onze del matí, trobada d'especialistes en el teixit de puntes a la plaça d'en Coll. A les cinc de la tarda, festival de balls regionals a la plaça d'en Coll. Hi actuaran grups de Castclla-la Manxa, Cata­lunya, Aragó, Astúries i An­dalusia. El grup andalús po­sarà en escena diverses peces

de ball espanyol clàssic.

ALTRES ACTIVITATS

• C o r infantil i juvenil —Nois i noies a partir de 4

anys. Informació i inscrip­cions a la Casa de Cultura. Les activitats del cor inclouen concerts, sortides de cap de setmana i tallers complemen­taris. Organització: Cor In­fantil i Juvenil Sant Cugat. Per demanar informació es pot trucar al telèfon 675 32 23.

•Centre Cívic de la Floresta —Ceràmica, ludoteca, piano,

guitarra, solfeig, dansa i altres activitats. Informació i ins­cripcions de 5 de la tarda a 9 del vespre. Telèfon d'in­formació: 589 08 47. Orga­nització: AEEA L'Esplai i àrea de Cultura de l'Ajun­tament.

•Centre Cívic de les Planes —Tallers de música, de costura,

manualitats, casal per a joves i adults i altres activitats. In­formació i inscripcions de 5 de la tarda a 9 del vespre. Telèfon d'informació: 675 51 05. Organització: AM L'Es­clop i àrea de Cultura de l'Ajuntament.

•Casal Cultural de Mira-sol —Taller de teatre per a nens

i adults, plàstica, manualitats, boixets, esplai diari, casal d'a­vis i altres activitats. Taller de Natura Descobrint el nostre entorn, per a nens i nenes de 7 a 12 anys. Dissabtes de 10 del matí a 1 del migdia. Informació i inscripcions de 5 de la tarda a 9 del vespre al telèfon 589 20 78. Orga-

Ajuntament

Ambulatori Les Planes

Bombers Bellaterra

Bombers Generalitat

Bombers Rubi

CAP

CAP urgències

Casa de Cultura

Casal Valldoreix

Catalana de Gas

Centre Cívic La Floresta

Centre Civic Les Planes

Centre Cultural Mira-sol

Cinemes St. Cugat (Reser.)

Correus

Creu Roja Sant Cugat

Creu Roja Valldoreix

Dispensari La Floresta

Ent. Municipal descentrant

ENHER Rubí

FECSA (atenció aleteig

FECSA (avaries)

FFCC

Funerària

G, Civil (Mira-sol)

Hisenda

Jutjat

Oficina Municipal La Floresta

Parròquia SI. Pere Octavià

Parròquia Les Planes

Parròquia Valldoreix

Piscina Municipal Valldoreix

Cuerpo Nacional de Poícia

Urgències

Policia Muntópal i Prot. O S

Pol. Municipal (Valldoreix)

Comissaria de Policia

Taxis (parada)

Ràdio Taxi

Ftepsol-Butà

Sant Cugat Comerç

SAUR (Aigües)

5892288

6755105

6928000

085

6998080

5891122

5894455

5891382

6744599

7252944

5890847

6755105

5892018

5890941

6747096

6741234

6742459

6747615

6742719

6991892

9003131 31

900232323

6741934

6740525

6742379

5891155

6746696

5890847

6741163

2047503

6740569

6754055

6741858

081

092

908795125

87471.12

6740997

5894422

6741580

6740322

5890021

SERVEIS

nització: AT Madeac i àrea de Cultura de l'Ajuntament.

•Ateneu Santcugatenc —Curset Taller de Dibuix i Pin­

tura, a càrrec del professor Adolf, els divendres feiners a la tarda, del mes de març a juliol. Informació i inscrip­cions a la secretaria del cen­tre, dijous i divendres feiners, de 6 de la tarda a 9 del vespre, i al telèfon 674 15 66.

—Grup Literari. Dijous feiners de 6 de la tarda a 8 del vespre a l'Ateneu.

• C P Pla Farreras —Casal de setembre. Per a tots

els nens i nenes a partir de 3 anys i fins als 14. Es faran de I'l al 14 de setembre. Les activitats programades són tallers, excursions, jocs orga­nitzats i de piscina. Informa­ció i inscripcions, del 28 al 31 d'agost, de les sis de la tarda a les vuit del vespre al mateix col·legi Pla Farre­ras, a l'avinguda Ragull. s/n, i als telèfons 674 02 28 i 589 24 90. Organitzats per A.M. KOMTÚ, amb la col·labora­ció del col·legi públic Pla Farreras.

•Taller de teatre —Del 4 al 15 de setembre, taller

de teatre a l'escola de dansa Pastora Martos. Hi haurà dos nivells: un per a nens de 10 a 15 anys i un altre per a joves de 15 a 20 anys o més. L'horari de les classes es fixa­rà en funció de la demanda majoritària dels participants, que podran triar entre un ho­rari de matí (de les 10 a dos quarts d'un del migdia) i un de tarda, de dos quarts de sis a les vuit del vespre. Es faran els grups que calguin

Valldoreix (parada)

Grua

Aigües La Floresta

AAPP i W Mira-sol

AAW Verge Carme Mira-sol

AAW Sant Joan Mira-sol

AAPP i W Valldoreix

AAPP i W C. Montserrat Vall.

AAPP W Can Majó Vall.

AA Prop, i Veins La Floresta

AA W Aiguallonga La Flor.

Ass. Consumidors

DNI (Cte prèvia)

6741111

6743371

6742089

6742018

6741003

6747103

6742197

6742105

6745049

6742089

6745129

2684567

5893080

Qmnpeace (91)5434704

H. General de Calalurrya

H.VM<rHebron

H. Sant Joan de Déu

OriitatCoraiària

Tel. de esperança

Informació Carreteres

Informació Aeroport

Informació RENFE

InferniacioPort

OMC

PofdirfcTorrebianca

PROMUSA

| ENTITATS

ASDI

Arxiu Gavin

Casal d'Avis SC

Uar d'Avis Parròquia

Club Muntanyenc

Coral de la Unió

Esbart Sant Cugat

B Tot Sant Cugat

Grup Sup. Immigrants

Ràdio Sant Cugat

Televisió Sant Cugat

Els 4 Cantons

5891212

4272000

2034000

2481040

4144848

2042247

4785000

4900202

3188750

5893188

5891732

5891732

6753503

6742570

5891638

5890598

6745396

6741006

6752652

6748661

6749314

6755959

5895366

5896282

en funció del nombre d'ins­crits. El preu del curs serà de 8.500 pessetes. Per dema­nar més informació cal trucar al telèfon 675 23 31 i parlar amb Sílvia Serven, la direc­tora del taller. Serven és di­plomada en art dramàtic per l'Institut del Teatre de Bar­celona i té experiència com a actriu a la televisió, el ci­nema i el teatre, i també com a professora.

• C u r s d'esperanto —Organitza: Grup d'Esperanto

Jozefo Anglès. Telèfon d'in­formació: 674 61 80.

•Casa de Cultura —Taller de manualitats i cuina.

Informació i inscripcions al telèfon 589 13 82. Organit­zació: escola d'adults.

•Club Muntanyenc —Grup de muntanya per a nois

i noies de 11 a 14 anys. Te­lèfon d'informació: 674 53 96.

—Grup Xàfec. Activitats infan­tils al club cada dimarts de les 6.30 de la tarda a les 7.30.

• Balls de saló —Iniciació i perfeccionament.

Professora: Marta Planas, ti­tulada per la Royal Academy de Londres. Informació i ma­triculació a la Casa de Cul­tura (589 13 82).

lïíMMSICIONS.

• Mercantic —Mercantic. Fira permanent

d'art i antiquaris. A l'avin­guda Rius i Taulet, a l'altura de l'hipòdrom. Obert tot el cap de setmana. El telèfon d'informació i per fer qual­sevol consulta sobre horaris és el 674 49 50.

• Firart —Firart. Primer i tercer diu­

menges de cada mes de 9 a 2 a la plaça del Monestir.

Ç0NM8ÍNGÍÈS

• «Viatgem amb Gavin» —El dia 12 de setembre es re­

prèn el cicle de conferències i àudio-visuals Viatgem amb Gavin de la Casa de Cultura. Les xerrades són descripcions narrades a partir de l'expe­riència personal del ponent i estan il·lustrades amb dia­positives fetes pel mateix Ga­vin. L'itinerari passa pels paï­sos exòtics que ha visitat el col·leccionista i arxiver sant­cugatenc Josep Maria Gavin. La cita és sempre el segon dimarts de cada mes a les deu de la nit. Les conferèn­cies programades per la resta de l'any són les següents:

—El dia 12 de setembre, Carn-bodja. Gavin proposa un re­corregut per aquest país amb vegetació exhuberant.

—El dia 10 d'octubre, Les Aço­res. D'aquest arxipèlag és d'on vénen sempre els an­ticiclons que afecten la pe­nínsula Ibèrica. Gavin diu que no va trobar «el lloc on es fabriquen», però assegura que «l'illa de Sant Miquel és un jardí que flota enmig de l'oceà Atlàntic».

—El dia 14 de novembre, L'Iran monumental (primera part). Segons Gavin, Iran és un país «molt amable, ple de mes­quites, no se sap quina és més bonica». Amb les dis­positives es podrà veure el millor de la història del que havia estat la gran Pèrsia i, sobretot, les mostres monu­mentals que en queden ac­tualment. També es tractaran els costums i hàbits socials d'aquest país, que en els úl­tims anys ha fet un gir cap al fonamentalisme islàmic.

—El dia 12 de desembre, Kenya i els massai. En aquest viatge amb Gavin es podrà veure una part d'aquest país africà des del punt de vista d'un globus, saber com viuen els massai i conèixer els costums dels lleons en llibertat.

BIBLIOTEQUES

•Biblioteca Centre Borja —Universitària. De 9 a 1.30 i

de 4 a 8. El telèfon d'in­formació i per a consultes és el 674 11 50.

• L a Floresta —Biblioteca de l'associació de

propietaris i veïns de la Flo­resta Pearson. Plaça d'Aigua­llonga, número 1, a la Flo­resta. De dilluns a divendres de 10 del matí a la una de la tarda. El telèfon d'infor­mació per fer qualsevol con­sulta és el 674 20 89.

•Biblioteca del Mil·lenari —Biblioteca pública municipal,

situada al Centre Cultural. De dilluns a divendres, obert des les quatre de la tarda fins a dos quarts de nou del vespre. Dimarts, obert també al matí. des de les 11 del matí a les 2 de la tarda. Dis­sabtes: obert des de les 10 del matí a les 2 de la tarda. Telèfon d'informació i per fer-hi qualsevol consulta és el 589 27 49.

•Biblioteca Club Muntanyenc —Plaça Barcelona. Cada dia de

5 de la tarda a 9 del vespre.

•Arxiu Municipal —Rambla Can Mora, s/n, 2n.

Matins. Telèfon d'informació per fer qualsevol consulta és el 674 69 93.

•Biblioteca de l'Ateneu —Plaça Pep Ventura. Dijous,

divendres i dissabtes de 4 de la tarda a 8 del vespre.

•Servei d'Informació Juvenil —Casa de Cultura. EI telèfon

d'informació per fer qualse­vol consulta és el 589 13 82.

32 ELS* CANTONS Sant Cugat del Vallès Vull ( uj;at (W Vallès: ( \LTFK, S « Ssu i0 S2.

Divendres, 2N de juliol de 1WS

L A M E M Ò R I A L A C O L U M N A

l'K escnvenls >.k i es va descinnk \< cruica que po,..

ui de l.i Virreina. Aquesta piulem prniapalment a les ciutats en una ••'. sabia lleuir i escriure, l-om i \.

M NI / .

Els escrivents de cartes

A ÍOMASGRAI.: iGARRIUA

viu al nostre entorn es molt difícil trobar una persona que no sàpiga llegií ni escriure, si no es moll gian i. tot i així, t indr íem feina a t ro-

bai-la. A la nostra infantesa, lli havia persones de certa edat i alguns que havien arribat de fora per vitire entre nosaltres, que sig­naven a m b cl d i t . p e r q u è no sabien posar el seu nom. A nosal­tres. de vailets, a i \o ens sobtava molt. puix no ho enteníem, però nies endavant anàrem compre­nent de la forma en que, pobres. havien hagut de créixer amb algu­nes mancances. Moltes vegades vivien en petits nuclis de cases, apartats de les viles més pobla­des. sense cap tipus d'escola per poder aprendre a escriure, ni que només fos el seu nom. Fls seus [iaies tampoc no en sabien —ni lio t robaven necessa r i - - , i d'a­questa manera no era d'estranyar que pugessin sense haver rebut

cap mena d'ensenyament. Molles vegades, de ben petitets. ja ana­ven a treballar al camp o be a ajudar a euidar algun ramat de pastura.

HI p r o b l e m a ja es c o m e n t a v a a plalejai q u a n fe ien el se rve i militar, allà on los. puix no es podien comuni­car amb la família o be a m b la p r o m e s a . Si e n t r e e ls p a r e n t s hi havia algú que sabes e s c r i u r e c a r t e s , e l s n ' env i aven , p e r ò per l legir- les s 'havien de valer d'algun eompanv que els so luc iones el p r o b l e m a , igual q u e per contestar-lcs. amb el compromís , mol tes vegades, que aquest company no ho los tant i fes alguna broma pesada de les seves intimitats.

A les ciutats, p e t o . hi havia escr ivents q u e es ded icaven a

A les ciutats,

però, hi havia

escrivents que es

dedicaven a solucionar el

problema dels

soldats i les noies que feien

de sen'entes

a q u e s t a f e ina i a s o l u c i o n a r aquest tipus de problemes, tant per als soldats com per a les noies que hi acudien per fer de serven­tes.

R e c o r d o , d e m o l l jovenel. quan anàvem a repartir cl nostre vi en garrafes per a la clien­tela que havíem fet per Barcelona. A la tarda, p a s s à v e m pe r d a v a n t del Palau de la Virreina i em cridaven molt l'a­tenció aquelles casetes, una al costat de l'altra i d'esquena al mar. amb una o d u e s p e r s o n e s dintre, l a meva curio­sitat me la va aclarir el meu pare , però jo no

acabava d ' en tendre , per dir-ho d'alguna manera, que uns homes vestits de soldat i unes noies tan ganassotes amb el seu uniforme estiguessin asseguts davant d'a­quell home explicant-los totes les

seves trifulgues i anhels sense conèixer-lo de res,

Per sort, avui aquest problema ja ha desaparegut, la joventut està molt més preparada que nosaltres i de bon tros. S'ha superat el pro­blema de l 'ensenyament; encara que sigui en nuclis apartats, tenen les seves combinacions per poder acudir a algun centre d'ensenya­ment. A la ciutat de Sant Cugat no és difícil t robar referències d'haver tingut escoles des del pri­mer terç del segle passat, que van ocupar els Claustres del Mones­tir. un cop l 'Ajuntament es va fer càrrec del monument . És a dir. que ei joven t , poc o mol t . es defensava amb l'escriptura.

Aquests petits despatxos de la V i r r e i n a van ex i s t i r fins b e n en t ra t s els anys seixanta , a m b alguna petita reforma en les seves instal·lacions. Això és molt bon senyal, ja que denota que cl nivell cultural segueix un bon camí per a tots els nivells de població.

Viatges IOSI T M. I-'ONAl I I-RAS

•

A ra recordo una nit a 11 la-hana Vicja. Passejo per c a r r e r s s ense l l um. De cop. al final d'un d'aquests

carrers, potser el de l'Ohispo, tro­b o la p l a ç a d e la C a t e d r a l . Columnes i un bar. l 'n el bar. una cervesa. Desprès, al capdavall de la plaça barroca i humil, a l'es­querra, el Ci\rrcr de la Bodcguita. Un mojito que no es res tic l'altre món. Ona bandera de l'Nporting de Gijón i uns quants de Harce-lona que han deixat escrit a les parets qUC ells també han passat pel bar mític.

I-.ni quedo amb cl carrer a les fosques, i amb cl Hoiïdita. nies sofisticat, memòria vici luxe que hi va haver i advertiment al luxe que ha de venir. 1 Is esplèndids duu/nins (que \\o J a n a . |o. ara mateix per un />//<• com aquell.'i i les mdanxcs de plàtan fregit. Ho recordo amb l'excel-lenl llibre de fotograf ies de 1 omas Casadc -murit. Pis músics que encara son vius i els que encara poden tocar unes cançons que emocionen i ens fan ballar.

Recordo un capvespre al Chia-do. Tinc vergonva i no m'assec a la cadira de ferro on s'asseu el Pessoa que vaig comprar un anv en una fira de vell (tan barat!). Després, el carrer de les finestres verdes que du directament a la fi del món segons F-.l Boseo. I un petit trajecte amb el transborda­dor a l'altra banda del riu, per poder tornar i recuperar Lisboa a poc a poc.

També una tarda assegut a la Piaz/a Navona. Davant meu, un lartiíjfo di panna que ara mateix no sabria descriure. I-!stic segur que malbara ta r ia el sabor que encara guardo a Ics genives, com guardo, també, desat en un dels calaixos, aquella porció minúscu­la de cafè com Déu m a n a al Sant 'Eustachio.

Un viatge a Mallorca, amb Ics nenes (ara, Mallorca, per elles, és una mena de paradís, l'et d'hotels amb self-service, calamarsos fre­gits: el més exòtic que han viscut mai). També és, per mi, en una discoteca ambulant, mentre ale­manys ballen la rumha. l'inici de ves a saber què. Potser ho sabré, passat l'estiu.

Una foto de l'Audrey Hepburn que tinc al despatx. Perdonin la intimitat. És tendra , fràgil, tan forta...

Escuela de Modelos rr ///'r/rj/r// r/r ///rr/r/r rv /r r///rrr/r// y r/)ry/rv'/r r/r /r/ ///rr/r/

Ser modelo no es un suerïo, es una profesión lucrativa y en constante auge, però precisa de una completísima preparación.

Pensando en tu futuro. MÀXIM MODELS, conjuntamente con SERVITEX. ha desarrollado un curso completo de formación. contando para ello con las técnicas mas actuales del momento.

Con el fin de poder alcanzar con total garantia de éxito los objetivos planteados.

Si tú crees que puedes llegar a ser una buena modelo, no lo dudes y llàmanos,

tel. 415 58 66, y nosotros te informaremos.