ELS Divendres, 2 de desembre de 1994

CANTONS SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC Núm. 70»Any II« 200 pessetes

• Punt i seguit L'Ajuntament redactarà un pla d'e­mergència per als centres d'ensenya­ment del municipi. Plana 3

Xavier Cortés afirma que l'Ajunta­ment és cada vegada més sensible amb el medi ambient. Plana 4.

Bellatera demanarà per la via judicial la segregació de Cerdanyola que la Generalitat li denega. Plana 5

I E c o n o m i a L'Institut Agrícola de Sant Isidre obté la majoria a Sant Cugat en les elec­cions del camp. Plana 11

La instal·lació del Centre Comercial de la Guinardera convertirà l'Augusta en una veritable ciutat. Plana 12

I Cultura i espectacles Firart organitza la I Mostra d'Art amb l'objectiu de reunir artistes de tot l'Es­tat a la plaça Octavià. Plana 13

Estupendams omple la sala Res amb un excel·lent recital de cançons noves i velles a capella. Plana 13

Narcís Serra assisteix a la represen­tació de La Cenerentola i elogia el Teatre-auditori. Plana 15

Amparo Moreno interpreta Shirley Valentine, de Willy Russell, al Tea­tre-auditori. Plana 15

Emilio Briatore, resident a la Floresta, rep el Premio Nacional de circ del Ministeri de Cultura. Plana 16

I Francesc Ruiz El president del Sant Cugat Esport Futbol Club, Fran­cesc Ruiz, afirma que, malgrat que la trajectòria de l'e­quip de moment no és gaire positiva, al­menys s'ha aconse­guit redreçar en bona mesura la si­

tuació econòmica del club. Ruiz de­mana suport a la població. Plana 27

El CAR descobreix que la creatina millora el rendiment. Plana 29

I P u n t divers IC vol presentar una moció al ple perquè l'Ajuntament no creï més pla­ces per a objectors. Plana 33

Sant Cugat és triat sovint per a l'a­bandó d'animals, una pràctica encara massa freqüent. Plana 34

I Apunts Divuit mil oients escolten Ràdio Sant Cugat diàriament, segons dades d'un estudi recent. Plana 35

Les visites comentades al Monestir per Amics de la Lfnesco aixequen molt d'interès. Plana 37

Jiç- w^lp^WPsH^Wifli^w

El nou centre de «la Caixa» a Sant Cugat es farà Pany vinent El nou edifici acollirà els serveis de gestió i càlcul i d'administració

També és molt probable que s'hi instal·li la fundació cultural de l'entitat

• Sant Cugat.— Josep Vilarasau, director general de «la Caixa», va assegurar dissab­te passat que les obres de construcció del nou centre que l'entitat financera vol ins­tal·lar a Sant Cugat començaran durant la

segona meitat de l'any vinent. En un pri­mer moment l'edifici es va concebre només com a centre de càlcul i gestió, però Vila­rasau va explicar que també es preveu tras­lladar-hi el servei administratiu i fins i tot

Els alumnes han participat activament en les eleccions. Foto: J.A. MULA.

L'ensenyament públic escull els consells escolars • Sant Cugat.— Els deu centres públics d'ensenyament de Sant Cugat han celebrat eleccions aquesta setmana per escollir els consells escolars, organismes de diàleg on es debaten, entre pares, alumnes i pro­

fessors, les línies educatives dels centres. Aquests organismes han estat qüestionats fortament vuit anys després de la seva crea­ció, però totes les parts els veuen con un instrument útil de consens. Plana 3.

la fundació cultural de l'entitat. El nou edi­fici s'emplaçarà al polígon de Can Marcet, en un terreny de 20 hectàrees. El centre ocuparà una superfície de 35.000 metres quadrats i tindrà tres plantes. Plana 11.

S'allunya el consens

sobre Valldoreix i El PSC es decanta finalment per la postura de l'EMD sobre els plans especials d'equipaments

IA IC hi ha dues postures diferenciades que fan reobrir el debat al si de la federació

M Sant Cugat.— Cada cop queda més lluny el consens que aparentment es va acon­seguir entre tots els grups municipals quan es va aprovar per unanimitat en el ple municipal el conveni per a la delegació de competències a l'Entitat Municipal Des­centralitzada de Valldoreix. El PSC ja ha adoptat una postura oficial favorable als interessos que defensa l'equip de govern de l'EMD, del qual forma part la socialista Carme Pérez: Valldoreix ha de poder apro­var plans especials d'equipaments, tal com reclama. Per la seva part, IC tampoc no es deslliura de les desavinences: els dos regidors que té al consistori, Jordi Casas i Montse Turu, defensen postures contrà­ries en aquest aspecte. El debat sobre quina ha de ser l'opinió definitiva de la federació sobre Valldoreix va ocupar bona part de la moguda assemblea de militants de di­marts a la nit, sense que s'arribés a cap conclusió. Planes 2 i 6.

Plataforma i alcaldia negocien encara el Q,7%

I Sant Cugat.— Fa gairebé tres setmanes que la Plata­forma del 0,7% és acampada a la plaça de Barcelona i en­cara no ha arribat a cap acord amb l'Ajuntament després de diverses reunions. Els acam­

pats volen arribar al 0,7% dos anys abans del que proposa l'alcaldia. L'alcalde, Joan Ay­merich, vol esperar la moció del Parlament que definirà la base imposable per calcular el percentatge. Plana 32.

Enric Larreula guanya el premi Gran Angular

• Sant Cugat.— L'escriptor Enric Larreula va rebre di­marts el premi Gran Angular de literatura juvenil que ator­ga l'editorial Cruïlla. Larreula afegeix aquest als nombrosos

i prestigiosos premis que ha rebut fins ara. L'obra gua­nyadora, Els arbres passen ran de finestra parla de la difícil convivència entre cultures di­ferents. Plana 15.

NOUS CONSELLS ESCOLARS

Les escoles públiques i instituts de Sant Cugat, deu en total, han renovat aquesta setmana els membres dels consells escolars. Els pares son els que menys participen en les eleccions. Plana 3.

2 . Divendres, 2 de desembre de 1994 DEBAT A IC

Iniciativa per Catalunya torna a plantejar-se la seva postura sobre les competències que hauria d'exercir TEM D de Valldoreix a proposta de la regidora Montse Turu. Plana 4.

POLÍTICA

Després de les jornades de debat mu- ; estat tan discutits, han de ser aprovats i nieipal que van tenir lloc el cap de setmana per l 'EMD. És el resultat d'un esforç passat, el l'SC ha proclamat la seva posició per unificar les diferents opinions del par-oficial respecte a Valldoreix: creuen que tit que es basa en una reflexió més global: els plans especials d"equipaments, que han j que els districtes també puguin augmentar |

£1 PSC unifica posicions i els equipaments siguin per

el nombre de competències, «reequili-brant així el territori», explica la primera secretària del PSC local, Maria Sansa. El partit ha començat ja a dissenyar el programa electoral.

defensa que a Valldoreix

El partit vol un reequilibrament de competències entre tots els barris

Els socialistes han començat a perfilar el programa per a les municipals

Cl 1 lAChRNADAS H Sant Cugat. Per primera ve­dada en molt de temps, la secció local del Partit dels Socialistes de Catalunya s'ha pronunciat clara­ment sobre què ha de ser i què pot fer l'Entitat Municipal Des­centralitzada de Valldoreix. I ho ha fet a partit del punt que ha provocat la controvèrsia dels úl­tims dies: l'apiovació de plans es­pecials d'equipaments, una com­petència que reclama l'equip de govern de l'EMD. «Els plans es­pecials d'equipaments, sempre que afectin l'àmbit territorial de Valldoreix, han de ser per a lï.MI)». va manifestar el secretari d'organit/acio del partit. Àngel Casas, desprès de les jornades de política municipal que diumenge passat van convocar una vintena de militants i simpatitzants del l'SC per començar a decidir el programa electoral.

PI partit ha ratificat d'aquesta manera la que seia la seva posició oficial a paí tu d'at a. desprès d'uns dics en que el mateix Casas va reconèixer que havien estat «d'una mica de contusió respecte al que uns i allies interpretaven» a partir tic la resolució de la conselleria de Governació sobre el conflicte coiiipetencial amb Valldoreix i el conveni que va aprovar per una­nimitat el ple de l'Ajuntament.

A partir del primer document. Valldoreix interpretava que podia aprovar plans especials d'equipa­ments; l'Ajuntament cre-u el con­trari. i així ho va plasmar en l'es­mentat conveni. El PSC ha optat finalment per decantar-se a favor de la posició de l'equip de govern de l'EMD. del qual forma part la seva representant, Carme Pé­rez.

La filosofia global del partit res­pecte als barris, la va definir molt

Hls dirigents del l'M' Joan (iaia. Maria Sansa i Altrcdo Xivchavala durant Ics jornades. 1 oi.i: MANÍ: KSP1NOSA.

clarament Àngel Casas: «Nosal­tres estem per un nivell de su­ficiència urbanística i de compe­tència per a l'PMI) que li permeti regir les seves peculiaritats», tot recordant, però. que són compe­tències delegades per l'Ajunta­ment de Sant Cugat. Això s'hauria de compensar augmentant també les competències de la resta de

barris del municipi, «sense que arribin a convertir-se. però. en en­titats municipals descentralitza­des».

Reequilibrar el municipi

La primera secretària del partit. Maria Sansa, afina una mica més afirmant que el que cal és una revisió de l'article cinquè del re­

glament orgànic municipal —el que regula el funcionament dels consells de districte— acostant la posició dels barris, sobretot el de les Planes, a la que té ara Vall­doreix. «Estem a favor del fet concret que l'EMD pugui aprovar plans especials, però la compe­tència reequilibradora ha de ser sempre del municipi», subratlla.

Reduir el dèficit, objectiu econòmic

ce H Les xifres d'endeutament actuals de l'A­juntament de Sant Cugat va ser un dels as­pectes més espinosos que els militants i sim­patitzants del PSC van debatre a les jornades de diumenge. Analitzant l'estat financer de l'administració local des de l'any 1992 i fent una prospecció fins a l'any 1997 s'arriba a la conclusió, segons l'opinió de la primera secretària del partit, Maria Sansa, que «mal­grat que l'economia municipal està fumuda, amb una bona gestió en els properes anys es remuntaria». Aquesta gestió es concreta en mesures orientades «a controlar les des­peses per aconseguir l'objectiu principal: re­duir el dèficit». D'aquesta manera, els so­cialistes estan convençuts que d'aquí a quatre anys la corba de l'endeutament es redreçarà. Evidentment, el PSC considera que la gestió de l'equip de govern en els últims anys no ha tingut en compte aquests factors.

Collserola, al punt de mira

ce H El Patronat de Collserola i la necessitat que l'Ajuntament de Sant Cugat hi participi serà una de les constants del discurs electoral del PSC durant els propers mesos. De fet, les propostes dels socialistes en matèria d'ur­banisme se centren, sobretot, en el medi am­bient. «Estem totalment en contra que l'A­juntament visqui d'esquena al patronat», va manifestar la pimera secretària, Maria Sansa. en cloure les jornades. Els socialistes demanen actituds més decidides a favor de la conservació del patrimoni de la serra de Collserola inclòs al terme de Sant Cugat. Dins el gran bloc de temes d'urbanisme, es proposa també reor­denar la circulació per posar fi als problemes d'embussos de trànsit i augmentar el nombre de «zones d'aparcament», explica Sansa. El disseny de les zones verdes, fent-les menys enjardinades per disminuir els costos de man­teniment, és una altra proposta.

Descentralització cultural

ce . B El PSC considera que des de l'equip de govern s'ha donat massa prioritat al Teatre-au-ditori del Centre Cultural com a centralitzador de l'oferta de música i espectacles del municipi. «No estem en contra d'aquest equipament, però es planteja la dialèctica entre donar un pes excessiu al Centre Cultural o prioritzar la participació de veïns, entitats i associacions», manifesta Maria Sansa. Per això, els socialistes reclamen un projecte cultural diferent que potencií altres equipaments del municipi més petits, però que acosti l'oferta als districtes. Es el cas del Centre Cultural de Mira-sol. També es proposa prendre una decisió sobre què fer amb la fàbrica de tapissos Aymat i l'antic casino de la Floresta. Encara en l'a­partat de serveis personals, on s'engloben jus­tament tots els serveis que l'Ajuntament dóna al ciutadà, el PSC considera que les prestacions socials de l'administració local són deficitàries.

Dueso diu que Catalunya és capdavantera en normativa ambiental

\A\ l CAVA H Sant Cugat.— «Catalunya ge­nera cada dia una quantitat de residus prou gran per omplir un camp de futbol amb 15 metres d'alçada», va explicar el director general de Promoció i Educació Ambiental de la Generalitat. Jo­sep Dueso i Paratge, en el decurs de la seva visita a la seu de Residu Mínim a Sant Cugat el 3(1 de novembre. Dueso va fer un repàs de la tasca portada a terme per la seva direcció general, i també es va felicitar per la que fins ara s'ha portat a terme amb el pro­jecte Residu Mínim.

La Direcció General de Pro­moció i Educació Ambiental te com a objectiu, segons Dueso. «explicar tot el que significa el medi ambient i com afecta la vida quotidiana». I hi afegeix: «L'e­ducació ambiental i el respecte al medi ja tenen una llarga tradició a casa nostra, provinent dels grups excursionistes de final del segle passat. La nostra missió és donar suport a les iniciatives que hi ha en aquest sentit, no substituir-les per l'administració.» Entre les ac­tivitats realitzades per la Direcció General hi ha l'Ambibús. un ve­hicle que recorre les poblacions catalans divulgant la problemàtica mediambiental, i el programa te­levisiu del Capità Enciam.

Un dels principals projectes en què participa Educació Ambiental és el de Residu Mínim, l'expe­riència pilot de recollida selectiva d'escombraries. Josep Dueso ex­plica que «els termes municipals de Sant Cugat. Torroelles de Llo­bregat i Molins de Rei s'han con­vertit en una mena de laboratoris per tal d'experimentar a fons i veure els problemes que poden sorgir amb la recollida selectiva d'escombraries de residus urbans. En aquest sentit, la tasca desen­volupada fins ara pel Centre d'E­cologia i Projectes Alternatius es molt positiva i necessària.»

Sensibilització o coerció

Per Dueso, la sensibilització en­vers la protecció del medi passa per un canvi de mentalitat que ha d'afectar tothom: ciutadans, botiguers i empreses. «Aquest canvi és important. Però fer variar els esquemes mentals i productius no es fa de la nit al dia. És un procés que, a més, es diversifica en moltes vies d'acció.» Tot i que Dueso reconeix que de vegades la sensibilització no és suficient. no és excessivament partidari de­ies mesures coercitives. Dueso nega que de vegades hi pugui ha­ver contradiccions entre diferents àrees de l'administració catalana en l'aplicació de mesures per afa­vorir la defensa ambiental.

«De vegades, en lloc de donar resposta a les necessitats dels ciu­tadans, hem donat resposta a les necessitats del propi sistema eco-nòmico-productiu. Encara avui hem de plantar cara a les em­branzides d'alguns, pocs. repre­sentants del capitalisme furibund que no vol tenir present el res­pecte al medi.» També altres sec­tors empresarials, segons Dueso, protesten quan l'administració ca­talana els obliga a complir la nor­mativa mediambiental autonòmi­ca, perquè «en qüestió de lleis de medi ambient estem molt més avançats que a la resta de l'Estat».

ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de desembre de 1994 PUNT I SEGUIT 3

I ENSENYAMENT I

L'ensenyament públic elegeix aquesta setmana els consells escolars

La participació dels pares encara no assoleix els índexs dels altres sectors electors ÀNGELS CASTUERA

• Sant Cugat.— Els deu centres públics d'en­senyament de Sant Cugat han triat aquesta setmana els integrants dels consells escolars, organismes de diàleg i de consens on es de-

Els centres públics de Sant Cugat han optat per triar els seus re­presentants en aquestes dates, i els privats esperaran encara un parell de setmanes. En total, uns 500 alumnes, 340 professors, 40 empleats de l'administració i ser­veis i un nombre de pares difícil de determinar han votat aquesta setmana.

Aquest procés, però, s'ha fet de manera diferent segons els cen­tres. La majoria dels professors ja havien triat els seus represen­tants en algun dels claustres previs al període electoral. Els alumnes i els treballadors de serveis ho han fet durant aquesta setmana. N'hi ha que, com al Pins del Va­llès, escullen encara avui els seus representants. Tots els centres van acordar fixar una data perquè els pares poguessin votar el mateix dia: el dimecres 30 de novembre. D'aquesta manera, es facilitava als pares que poguessin preparar la seva campanya i votar amb més comoditat.

La participació dels pares en les eleccions i dins dels mateixos consells no ha estat fàcil. Al cap i a la fi, són els que estan més allunyats de la vida escolar quo­tidiana. Per a Santi García, di­rector de l'escola Collserola, la seva participació és cada cop més gran. En aquest centre es fan entre 4 i 5 reunions de consell cada curs. «En els consells escolars, es discuteix el projecte educatiu del centre. A començament de curs, sempre es debaten i s'aproven, per consens, els projectes curri-culars d'acord amb la reforma educativa». García afegeix que, com a mínim al Collserola, els pares tenen informació oportuna. «Nosaltres fem una campanya in-

baten, entre pares, fills i professors, les línies educatives i de formació del centre. La primera quinzena de desembre ho faran els col·legis privats, per tal que el proper dia 15 es puguin constituir tots els consells escolars del mu-

Una alumna de l'escola Collserola, votant. Els nens són els que es prenen les eleccions amb més interès i, fins i tot, fan campanya. Foto: JA. MULA.

terna. Cada dijous, lliurem als pa­res un full informatiu, i en els darrers se'ls han explicat les dates de presentació de candidatures i quan havien de votar. També do­nem informació sobre qualsevol

cosa que passi dins l'escola». Tot i així, reconeix que l'administra­ció, impulsora d'aquests organis­mes, hauria de promocionar-Ios més i advertir els pares quan arri­ba el període d'eleccions. «Quan

nicipi. Aquests organismes han estat qües­tionat fortament vuit anys després de la seva creació, però, en general, tant els pares com els professors, els principals enfrontats, els veuen com un instrument útil per al consens.

en va fer, dos anys enrera, es va notar molt en l'índex de par­ticipació».

Per a Josep Amaro, director de l'escola Catalunya, la partici­pació dels pares continua sent baixa, i coincideix amb el seu col·lega a la Collserola que s'hau­ria de fer una campanya insti­tucional. «Però, a més, des del mateix consell s'hauria de tras­lladar tota la informació al col·lec­tiu educatiu». Amaro creu, a més, que els consells escolars no des­perten el mateix interès que un organisme polític. «Des del meu punt de vista, els pares no tenen ganes d'enfrontar-se entre ells, i per això, en moltes ocasions, els representants surten, per consens, de la mateixa APA». La parti­cipació dels alumnes al Catalunya és molt elevada. «Fan les seves campanyes i es prenen amb molt interès la feina de preparació i el seu paper després, al consell», explica.

Els professors coincideixen a afirmar que els consells escolars són una eina útil de consens, tot i que té mancances. Per a Agnès Gradailla, una professora de l'es­cola Pla Farreras, «els consells són un instrument valuós no del tot desenvolupat. L'administració no li dóna competències, només n'hi ha atorgat de caire admi­nistratiu. Com que els consells no són autònoms, no tenen ca­pacitat de gestió».

En general, un consell l'inte­gren 3 o 4 pares, més un membre que representa l'associació de pa­res. A més, hi ha dos alumnes, un representant dels treballadors no docents i un de triat per l'A­juntament. S'inclouen també l'e­quip directiu, i fins a 10 professors.

Els mestres van triar ahir els seus representants sindicals

À.C. H Sant Cugat.— Els 341 profes­sors dels 10 centres públics de primària i secundària van triar ahir els seus representants sin­dicals al Consell Nacional d'En­senyament de Catalunya. Les for­ces sindicals que van presentar candidatura són: ANPE, FE-TE-UGT, CC OO, USTEC-CA-TAC, STEC-CSC, STES Confe­deració, CSIF i USO.

El col·legi electoral es va situar a l'escola Joan Maragall i durant tot el dia, de les 9 del matí a les 7 de la tarda, es va procedir a la votació. La mesa la va presidir José Jurado Luengo. Els resultats es traslladaran a la mesa del Con­sell Nacional d'Ensenyament. Les eleccions sindicals en l'àmbit d'en­senyament es celebren, per llei, cada dos anys. Els centres privats i concertats, prop d'una desena a Sant Cugat, no acostumen a fer un procés electiu, i trien en­llaços sindicals, que després tras­lladen al Consell.

El conseller d'Ensenyament, Joan Antoni Pujals, va declarar festiva per decret la tarda d'ahir. Aquesta decisió va aixecar la po­lèmica entre els pares, els alumnes i bona part del professorat, i fins i tot alguns sindicats a Catalunya.

La proximitat de les dues festes de la setmana que ve, la Cons­titució i la Puríssima, pares i pro­fessors han expressat ja el seu desacord davant l'ordre de Joan Maria Pujals, que desprestigia l'escola pública. L'horari de la jor­nada electoral, segons els sectors discrepants, permet amb escreix que tots els professors exerceixin el seu dret al vot. La mesura és, doncs, del tot innecessària. A Sant Cugat, però, aquesta polèmica no ha tingut gaire repercussió.

La campanya s'ha centrat en les conseqüències que tindrà per al professorat la implantació, d'a­quí a dos cursos, de la reforma a secundària. Els sindicats han proposat diferents mesures per pal·liar la reconversió del sector de l'ensenyament.

L'Ajuntament redactarà un pla d'emergència per als centres d'ensenyament

ÀNGELS CASTUERA • Sant Cugat.— La regidoria d'Ensenyament de l'Ajuntament impulsarà la redacció d'un pla d'actuació en cas d'emergència es­pecífic per a tots els centres do­cents del municipi. El regidor d'Ensenyament^ Gabriel Foix, va fer aquesta proposta durant el da­rrer Consell Municipal d'Ense­nyament, en què participen, a més, tècnics municipals i representants de tots els àmbits de la vida docent de Sant Cugat.

La iniciativa ha estat ideada per la regidoria d'Ensenyament, però hi col·laboraran també la de Seguretat Ciutadana i la de MOS-MA. Els tècnics d'Ensenyament han de conversar amb els seus

companys en les altres àrees, i després es determinarà quina és la regidoria més adient per tirar endavant el projecte. Probable­ment serà la de Seguretat Ciu­tadana.

L'objectiu d'aquest pla és dotar les escoles i els instituts públics i concertats de Sant Cugat de tots els mitjans perquè els mateixos professors puguin actuar amb efi­càcia en una situació d'alerta. Se­gons Conxa Martínez, tècnica d'Ensenyament de l'Ajuntament, el consistori donaria les eines ne­cessàries per aplicar el pla. «Per­què els professors puguin fer una previsió d'actuació en cas d'emer­gència, necessiten estar ben pre­parats. Això suposa elaborar una

sèrie de fitxes amb els recorreguts del centre, les sortides d'emer­gència i els extintors. També con­vindria que les escoles poguessin experimentar el pla».

L'Ajuntament pensa posar-se en contacte amb Protecció Civil i el departament de Prevenció i Extinció d'Incendis de la Gene­ralitat per redactar el pla. Un altre aspecte d'aquest porgrama inclou­ria l'elaboració d'un informe tèc­nic amb les barreres arquitectò­niques dels centres que dificul­tarien l'evacuació dels nens.

El mapa escolar també va cen­trar la reunió de dilluns. L'àrea d'Ensenyament demanarà a la Generalitat la proposta per fer el mapa escolar de Sant Cugat. Un moment del Consell Municipal d'Ensenyament. Foto: J.A. MULA.

S GRANJA SANT í DOMINGO

üs porta els ous acabats de pondre a casa oostra, no hi

ha límit de quantitat.

Tel. 674 13 25

CENTRE D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

TALLEDARICOMÀ Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue, flauta travessera, violoncel, guitarra, etc.

V E N D A D ' I N S T R U M E N T S M U S I C A L S

C/ Balmes, 11 - Tel. 674 58 62 - Sant Cugat

PUNT I SEGUIT ELS 4 CANTONS / Divendres. 2 de desembre de 1994

Xavier Cortés i Morros, de 26 anys, mem­bre d 'Unió Democràtica de Catalunya des dels 1<S. va prendre possessió del càrrec de regidor de Medi Ambient pocs dies abans que el l'oc arrases més de 120

MEDI AMBIENT

hectàrees de la Floresta i les Planes. No semblava un bon auguri, però «de la des­gràcia cal aprendre», segons les seves pa­raules. El consistori té un departament específic per a qüestions de medi ambient

des del 1991, integrat a l'àrea de M O S M A (Manteniment, Obres, Serveis i Medi Am­bient), Un departament amb la tasca d'es­tablir una sensibilitat ecològica entre els ciutadans, especialment entre els nens.

X A V I E R C O R T É S I M O R R O S . Regidor delegat de Medi Ambient

«No ens movem només pels ecologistes »

Y-WI CAVA B Sant Cugat.— Per que' es va crear hi regidoria de Medi Am­bient a Sani Cugat'.'

—<I.es inquietuds pel medi am­bient i la sensibilització dels ciu­tadans eada dia son més grans. i. per tant. les administracions en tots eK seus grans (local, comar­cal, nacional) han de crear les inl'racstruetures adients perquè aquests temes estiguin emparats per aquestes. l'Is joves som un dels col·lectius mes conscicnciats en la protecció del nostre entorn. i en aquest sentit estic satisfet que se m'hagi encarregat la tasca de portar aquesta regidoria.»

—Quin paper juguen les ad­ministracions locals en la defensa del medi ambient'.'

—"la nostra missió és veure quins temes afecten mes direc­tament el ciutadà, ja que som l'ad-ministracio mes pròxima, i els qui tenim competències per poder resoldre'ls.»

— I els exemples en que es con­creta aquesta actuació'.'

—"Pel que fa al nostre Ajun­tament. Sant Cugat és un dels municipis pioners en el tema de la recollida selectiva d'escombra­ries, amb el projecte Residu Mí­nim. en què col·labora la nostra regidoria. També tenim cura dels abocadors incontrolats, un tema en el qual s'ha fet un gran esforç. Sant Cugat, a més. és un municipi molt gran. on moltes zones que­den desprotegides de vigilància continuada. Això dona peu que moltes persones aboquin objectes i residus que els molesten. La regidoria, en col·laboració amb el Consell Comarcal i el departa­ment de Medi Ambient de la Ge­neralitat, duu a terme la tasca de netejar i clausurar aquests abocadors.»

—La tasca de conscienciació ha de ser una de les més importants que cal dur a terme.

—«L'educació mediambiental és un dels temes més interessants que tractem. Ha d'abastar tots els ciutadans, però especialment els més joves. Hi ha una estreta col·la­boració amb el departament d'En­senyament, i s'està portant a ter­me una important campanya a les escoles per conscienciar els nens del que cal preservar. Pel que fa a nosaltres, malauradament sovint s'acusa la mateixa admi-

Xavi Cortés, amb 2 d ains, és un dels regidors més joves de l'Ajuntament. l-'otiv. JA. ML'LA

nistració de manca de conscien­ciació ecològica. En el nostre cas, la nostra regidoria gairebé no ha de fer res per sensibilitzar les al­tres àrees en la protecció de l'en­torn; ja ho tenen molt clar.»

—La importància del creixe­ment urbanístic al nostre municipi pot provocar un conflicte d'inte­ressos entre regidories?

—«Hi pot haver algun petit conflicte, però, com ja he dit, totes les regidories tenen una gran sen­sibilitat. A un Ajuntament, el que li pertoca és avaluar els diferents interessos, intencions i conflictes que puguin afectar els ciutadans.

i mitjançant aquesta evaluació, veure què es el que s'ha de fer. En temes urbanístics, estem guiats pel pla general metropolità, que marca les zones on hi ha d'haver un creixement urbanístic. El que hem de fer és que aquest creixe­ment sigui curós amb l'ambient. Un exemple és Coll Fava, un pro­jecte d'urbanització que és més gran que la vila olímpica, i que han vingut a veure molts tècnics de fora per estudiar com estem integrant les rieres que ja exis­tien.»

—Alguns dels projectes d'ur­banització han estat criticat pels

grups ecologistes. Quina relació es manté des de la regidoria amb aquests grups?

—«Des del moment que vaig prendre possessió del càrrec, vaig mostrar la meva disposició a tenir un diàleg constant amb els grups ecologistes, com el Grup de Na­tura. Aquest diàleg fins ara ha estat molt positiu, i l'únic que demanem és que sigui constructiu, i no es limiti a criticar les ac­tuacions. Jo, personalment, i crec que tot Sant Cugat, ens hem de felicitar per l'existència de grups d'opinió de tota mena dintre de la societat civil. És interessant que l'administració rebi les pressions de diferents col·lectius, perquè després es pugui fer una opinió equilibrada de cada tema. Cada una de les parts, incloent-hi l'ad­ministració. ha d'assumir el seu paper.»

—De vegades sembla que les administracions només prenen la iniciativa en la protecció del medi quan hi ha protestes dels grups ecologistes.

—«Una administració no pot fer-ho tot. i en aquest sentit és de gran importància la societat civil. Per això. tota iniciativa o proposta que arriba de qualsevol grup serà sempre benvinguda. El que no es pot dir és que només ens movem perquè ens ho de­manen els ecologistes. S'ha d'ad­metre que de vegades cometem errors, i és bo que se'ns corre­geixin, però res més.»

—El ràpid creixement de Sant Cugat permet fer un disseny clar de ciutat. Quins criteris mediam-bientals s'estan seguint?

—«El disseny d'aquesta ciutat que està creixent dia a dia ja està marcat des de fa temps en el pro­grama electoral de Convergència i Unió, on evidentment hi ha lloc per als criteris ambientals. S'ha treballat per la reducció de les dimensions del creixement, de la mateixa manera que s'està tre­ballant perquè no visquem d'es­quena a Colíserola.»

—Medi Ambient és una regi­doria d'aparador?

—«Gens ni mica. L'administra­ció no pot viure d'esquena als problemes reals, i actualment un dels més importants és la degra­dació de l'entorn. L'Ajuntament s'ha pres aquest tema molt se­riosament.»

Els medicaments usats es destriaran a Sabadell amb fins humanitaris

C'EUACKRNAÜAS B Sabadell.— L'organització hu­manitària Farmacéuticos Mundi ha inaugurat aquesta setmana la seva primera seu a Catalunya, des d'on se seleccionaran tots els me­dicaments ja utilitzats que es re­cullen a les farmàcies catalanes per enviar-los als països pobres o als que estan en guerra. Els nous locals de 1.2(1(1 metres qua­drats, que dilluns va inaugurar el conseller de medi ambient, Albert Vilalta, estan situats al carrer Milà i Fontanals de Sabadell.

Ja fa quatre mesos que volun­taris i objectors de consciència treballen amb Farmacéuticos Mundi col·laborant en la campa­nya de recollida selectiva de me­dicaments que va endegar la Con­selleria de Medi Ambient de la Generalitat. Sota el lema .\o els guardis. Dóna'ls. a la campanya s'hi han adherit ja 1.600 farmàcies catalanes i l'objectiu és anar am­pliant aquest número.

Des que un ciutadà diposita un medicament usat a un con­tenidor fins que s'envia als països del Tercer Món passa per un llarg procés. Als nous locals de Sa­badell, els medicaments se selec­cionen prèviament: els caducats aniran a parar a la Junta de Re­sidus de la Generalitat per re­ciclar-los i els aprofitables es des­tinaran a fins humanitaris.

La presidenta de Farmacéuti­cos Mundi Espana, Mavira Co-mín, va destacar que des de l'or­ganització s'ha comprovat que un cinquanta per cent dels medica­ments que es dipositen a les far­màcies es poden aprofitar i. per tant, «poden crear salut i solu­cionar els problemes de molta gent».

El conseller de Medi Ambient. Albert Vilalta, va destacar durant Tacte d'inauguració que amb la tasca de Farmacéuticos Mundi «com a mínim, tots sabem a on van a parar els residus, en aquest cas, medicaments». Vilalta va de­manar la col·laboració dels ciu­tadans en la campanya «per apor­tar tots el nostre gra de sorra als països en dificultats».

Des que va començar, la cam­panya No els guardis. Dona 'Is ha servit per enviar medicaments a dotze països del món: entre ells, Cuba, Perú, Togo, el Zaire, Ucraï­na i els més castigats per la guerra a l'ex-Ioguslàvia, Croàcia i Bòsnia. La mateixa organització Farma­céuticos Mundi tria els llocs de destinació en funció de possibles situacions d'emergència o de po­bresa crònica. D'aquesta manera es garanteix, segons la seva pre­sidenta, que els medicaments «van a parar on més es necessiten».

Superioç en cualquier estilo o%

Los Chasis-Cabina de tveco Pegaso son ia mejor base

para montar sobre el cualquier carrocer ia Sea cual sea su est i lo ' . f r igorí f ico, íurgon, t ienda rnóvil, servicios

de avuntamiento, vo lquete. grua. autocaravana, butano.

i botel lero. etc. Con un PMA de 4,5 y hasta 6 T (única en el mercado).

• y una maniobrabil idad y perfectas dimensiones para superar todos

los obstaculos de la carga •/ descarga en ciudad.

Y ahora, ademas. con una financiación insuperable con 0 % de interès.

^ IVECO EL GRAN SALTO

C o n c e s i o n a r i o o f i c i a l ^ ^ ^ * ^ c o n c e s i o n a r i u u n c i d i ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ _ ^

gt IVECO Sepauto y Servicios,S.A. Ctra. de Montcada, 591

Telf. 785 23 00* TERRASSA

_y

ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de desembre de 1994 PUNT I SEGUIT 5

ADMINISTRACIÓ TERRITORIAL

Bellaterra vol trencar amb Cerdanyola i constituir-se en un poble a tots els efectes. La Generalitat acaba de dir que no, que, a Catalunya —un cop Badia es va convertir, el febrer passat, en el 944è—, no hi caben més municipis. Ara, esgotada la via política, Bellaterra anirà a Madrid, davant les instàncies judicials, a demanar la independència.

Barri luxós busca independència Bellaterra demanarà per la via judicial la segregació que la Generalitat li denega

IGNASI OROVIO H Sant Cugat.— Bellaterra haurà d'anar a Madrid a demanar la independència. La Generalitat ha denegat la petició d'aquest nucli vallesà —avui part de Cerdanyola, tot i que la distància i la com­posició social ho dissimulen— de constituir-se en municipi indepen­dent, però la comissió pro segre­gació està decidida a arribar fins al final. I el final serà, proba­blement, el Tribunal Suprem, a Madrid, que aplicant la llei vigent i tal com ha succeït en altres casos, farà de Bellaterra, si el procés es duu a terme, el municipi nú­mero 945 de Catalunya.

La Generalitat va anunciar el febrer d'enguany, quan Badia s'in­dependitzà de Cerdanyola i de Barberà, que, al país, no hi caben més municipis. Ni Bellaterra, ni Valldoreix, ni cap més, perquè l'actual estructura del territori —amb més del 85 per cent dels municipis amb menys de 5.000 habitants (vegeu el text adjunt)—

resulta massa cara. Aquest és l'ar­gument de la conselleria de Go­vernació, però «les lleis vigents no poden frenar, només retardar, el naixement de nous nuclis», ex­plica Tomàs Pou, advocat i fins fa unes setmanes president de la Societat Catalana d'Ordenació del Territori. En altres comunitats hi ha un barem que impedeix de crear nous nuclis per sota d'un determinat nombre d'habitants. A Andalusia, per exemple, no es po­den crear nous pobles si tenen menys de 4.000 habitants.

Bellaterra, amb 2.634 habitants, inicià l'any 1991 un procés per obtenir la independència respecte a Cerdanyola (56.900 habitants), seguint els tràmits que recull el «Procediment d'alteració dels ter­mes municipals» de la legislació municipal catalana. Aquest nucli —l'església del qual, per exemple, no depèn de Cerdanyola, sinó de Sant Cugat— oferia diversos ar­guments per demanar la segre­gació. En primer lloc, la separació

El mapa municipal, una assignatura pendent

I.O. • «Hi ha por, per part de les actuals autoritats polítiques del país, de tocar el mapa municipal». Ho diu Tomàs Pou, advocat i fins fa pocs dies president de la So­cietat Catalana d'Ordenació del Territori (SCOT), una entitat que defensa una racionalització més grans dels òrgans d'administració del país i que considera «excessiu» el nombre de municipis catalans. Per tant, aquesta societat prefe­riria que Bellaterra continués com el barri luxós de Cerdanyola i que la seva petició de segregació no prosperés. El trencaclosques mu­nicipal català és, opina la SCOT, massa complex. Caldria reduir els municipis i no augmentar-los.

L'entitat exposa diversos argu­ments a favor d'aquesta posició. Un informe elaborat el juny del 1993 exposa que els municipis ca­talans tenen una mitjana de 6.311 ciutadans (4.682 si se n'exclou la ciutat de Barcelona). Aquestes da­des resulten de repartir els 6.059.494 de catalans (en dades del 1991) entre 944 municipis i són per sota de la mitjana eu­ropea. Això és una «disbauxa ab­soluta», opina Pou, perquè «la major part dels pobles catalans no té capacitat administrativa ni

financera per oferir els serveis mí­nims als seus habitants. Hi ha massa ajuntaments petits». Més del 85 per cent de la població de Catalunya viu en municipis me­nors de 5.000 habitants.

Les comarques no han tingut el paper que es preveia, bàsica­ment per falta de recursos eco­nòmics, apunta Pou. La SCOT ha denunciat que al territori català hi ha fins a set nivells d'admi­nistracions, a part dels municipis: les quatre diputacions provincials, les 41 comarques, els 13 depar­taments del govern català, els de­legats provincials de la Genera­litat, el delegat del govern central a Catalunya, els quatre governa­dors civils i les delegacions mi­nisterials. Totes, amb els seus fun­cionaris i els seus pressupostos. Conclusió: a Catalunya hi ha més de 10.000 càrrecs públics. Una dinerada.

Altres països europeus s'han atrevit a fer una reforma del mapa municipal. En tots els casos, en una línia contrària a la de Be­llaterra: reduir la quantitat i ra­cionalitzar l'ús dels diners públics. Suècia els reduí de 2.500 a 278 i Alemanya, de 24.512 a 8.046. França i Itàlia, en canvi, no han fet cap reforma.

ïi^jks Servei

*C(wy*Gratuïï a

/Jri j fc Domicili Mercat Pere Son, 120 5891448

Mercat Torreblanca, Parada 1-5 6 7 5 1 3 8 9 00098TO104

Reparació i vencia de maquinària portàtil i articles de ferreteria

TaMw, exposició i venda: Pi. Pep Ventura (cant. carrer Solies) Tel. i fax 6 7 4 9 6 7 8 - Sant Cugat

00094^0102

física entre aquest nucli i Cer­danyola, uns quatre quilòmetres. Segon, l'autosuficiència econòmi­ca que tindria el nou municipi, perquè en funció dels impostos que paguen els habitants de Be­llaterra, l'hipotètic ajuntament disposaria de 214.428.000 de pes­setes, segons càlculs de la comissió

pro segregació amb dades padro-nals del 1990. Un bon grapat de milions que consideren suficients per posar en marxa un ajunta­ment. Tercer, el sentiment de po­ble que afirmen tenir els habi­tants; Bellaterra és un nucli bà­sicament residencial, amb poques botigues però amb certa activitat

La Universitat Autònoma queda inclosa en els límits de Bellaterra, que voldria convertir-se en una mena de «Berkeley a la catalana» si aconsegueix la independència.

esportiva i cultural, que ha crescut sobretot després de l'arribada dels Ferrocarrils de la Generalitat, que enllaçaven Sant Cugat i Sabadell. D'aquesta manera, els habitants han desenvolupat una certa cons­ciència col·lectiva, com sembla de­mostrar el resultat del referèndum convocat el juny del 92: es de­manava suport per a la segregació i el 66% dels habitants hi van votar a favor. Aquesta convoca­tòria popular és un altre dels re­quisits legals per iniciar el procés independentista.

Bellaterra va proposar uns lí­mits territorials en els quals queda inclosa la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Bellaterra aspira a convertir-se en «el Ber­keley català», un municipi petit però definit per tenir dins el terme una universitat. El rector de la UAB, Carles Solà, va dir la set­mana passada que aquest centre s'oposa a la segregació, perquè això li faria perdre dret a certes subvencions que les ciutats mit­janes com Cerdanyola obtenen de la Unió Europea.

Tot i la negativa de la Ge­neralitat i l'oposició de la UAB, la comissió pro segregació no es dóna per vençuda i ja ha anunciat que seguirà la via judicial per aconseguir la segregació. L'ajun­tament de Cerdanyola està satisfet per la negativa de la Generalitat i ha reiterat que «la independèn­cia de Bellaterra no és viable». A partir d'aquest moment, depèn de l'agilitat de la justícia que Be­llaterra sigui més o menys aviat el 945è poble català.

febo I mimmiíHBi

15 anys treballant amb art plus § art;

Espai dar t i enmarcació

Emmarcaeió i venda d 'aquarel · les , gravats, làmines,

fotografies, e t c : l'agilitat que ofereix un taller propi i

l 'experiència d 'uns professionals que coneixen l 'ar t

de prop facilita l'elecció d 'un o altre color, fornia o

material. A més, hi ha motllures decorades a mà,

miralls a mida i por ta re t ra t s .

Col·lectiva de Nadal

SENYORES DE L'ART,

P I N T U R A : M.ALBA

Rbla. Ribatallada, 6 Tel. 674 19 55

Horar i : De dimarts a dissabte: de 10 a 13 h i de 17a 20b. Diumenge: de 12 a 14 b. Dilluns, tancat

6 PUNT I SEGUIT ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de desembre de 1994

POLÍTICA

Molts creuen que l'Associació de Pro­pietaris i veïns de Valldoreix mou els fils a l'LMD, però el seu president, Jordi Cul'i. ho nega, encara que re­

conegui que l'opinió de l'associació so­bre la gestió de l'equip de govern té una «certa repercussió». El que és cert és que Miquel Masanés, president de

l'EMD, ha perdut el suport que l'as­sociació li va donar en el seu moment. Per les properes eleccions municipals, Cufí es mostra partidari de presentar

un candidat consensuat amb CiU a Sant Cugat. El president de l'associació reclama que Valldoreix tingui les com­petències d'urbanisme.

J O R D I C U F I . President de l'Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix

« Masanés ha perdut la seva aurèola »

( I 1 1A( IRNADAS M Valldoreix. — Ouè n'opina dels darrers desacords entre l'Ajunta­ment de Sant Cugat i l 'LMD de Valldoreix?

-La meva opinin sempre ha estal la mateixa: jo no entenc per­què hi lia aquest conflicte. Si tol s'hagués deixat ben clar des d'un piincipi. no ens t robaríem en aquesta situació.»

I respecte a l'últim punt en discòrdia, els plans especials d'e­quipaments'. '

••Tant eK polítics de Sant Cu­gat com els de Valldoreix han l'et contínuament tnanitesiacions oposades i contradictòries: l'equip de govern de l 'LMD ho ha de­mostrat dar re rament . Per que diuen un dia que esta tot arreglat i al dia seguem que no.' Dubto que el problema sigui només la tamosa coma que va afegir l'A­juntament: em sembla que hi ha altres coses, això sembla una ex­cusa per part J 'algu. Poder apro­var equipaments tampoc no te tan­ta imporlancia: n'hi ha d'altres que ho son mes, com aconseguir un nou conveni t-eonouuc ••

I s qui pi miei ei a el conveni eiMiijietenci.il i desprès l'econò­mic.

•Cice que s'hauria d'haver negociat tot junt i globalment ••

Si parla tant d ' a r r ibar a acords clars, per que l'editorial del bullien de l'Associació va cri­ticar el president de l 'LMD. Mi­quel Masanés. quan es negociava un pacte amb l'Ajuntament de Sant ( ueat després de la resolució di' la consellera'.' 1 associació es i lítica amb els protagonistes de l'acord o amb l'acord en general'.'

-S'es eiitie en general, lli ha aspectes en els quals l'equip de !M>\cin de l 'LMD s'ha equivocat: es pot millorar la gestió. 1 per això laleii els recursos justos per paí I de l 'Ajuntament de Sant Cu­itat. .lo proposo que existeixi una normativa de funcionament entre Sant Cimat i Valldoreix molt con­creta que no es pugui modificar.»

Jordi Culï. l'otngi afili! :i Valldoreix disjiics de i'iiilu•vista I ;,.,>: MANI l-SIMNOSA

D'això es tractava quan es va apro \ar el conveni competèn­cia! que vostès van criticar.

- - A veure, que te ara Vall­doreix i que li queda després del conveni'.' No M li treu només la competència per aprovar plans es­pecials d 'equipaments, simi totes les mes importants d 'urbanisme."

Pern es que algunes de les competències que te Valldoreix no li corresponen.

• Jo això no ho tinc tan clar. Si l 'LMD no pot controlar el seu urbanisme, no pot suplir les de­ficiències que te: per exemple, po­der urbanitzar els carrers, i no tant per aprovar plans especials d 'equipaments, perquè, de tet. es­pai per tci·los no n'hi ha tant

i /ones verdes en sobren. LI que s'ha de gestionar be es l'urba­nització dels baitis de Valldoreix.»

—Però això \ alldorcix ja ho pot fer ara

—<d I que hauria de fer l 'LMD a mes és poder atorgar les lli­cències d'obres i controlar cl seu disseny i execució.»

-- I construir equipaments, edi­ficis i camps de golf'.'

- T ' n hotel es difícil que es faci. o una piscina. Lis plans es­pecials son una altra cosa; l 'LMD hauria de tcnií aquesta compe­tència. sempre i quan DO fes cap barbaritat. No hi veig cap pro­blema. Construir el que faci falta. no camps de golf. que no els necessitem.»

Però potser algú els vol cons­truir.

—<Si es refereix al que es vol fer a Can Monmany. no veig el problema, sempre que estigui su-pervisal per Sant Cugat.»

-La fórmula definitiva. ••Oue Sant Cugat fes un con­

trol de l'Entitat de les actuacions i el seu cost econòmic. Si Vall­doreix ho fa bé, no té perquè haver cap problema. Ara. un con­trol general que no limités l'Ln­titat a haver de demanat permís a cada moment per qualsevol cosa. L 'ún ic c o n t r o l e fec t iu s o b r e l 'LMD és el que exerceix l'Ajun­tament a través de l'ofegament econòmic de Valldoreix.»

—Aquest control més efectiu

que demana no disminuiria el marge de decisió de l'LMD'.'

—«Menys marge de decisió té ara, que no pot fer res perquè no té els diners que li corres­ponen.»

Els aliats de Masanés

—Encara que sembli anecdòtic. per què l'Associació va concedir el premi Llimona a Miquel Ma­sanés? Li han retirat oficialment el suport?

—«No és tan anecdòtic, perquè abans havia tingut el Taronja. El sr. Masanés està a l'Entitat amb una postura difícil, perquè no ha sabut negociar i li han fet la tra-veta. L'aliat natural del sr. Ma­sanés hauria d'haver estat Con­vergència Democràtica, d'acord amb el tarannà de la gent de Vall­doreix. Lis dos vocals de CiL tam­poc no han ajudat gaire.»

—Quin poder té l'associació? Vostès van criticar el vocal d'L -NIS. Miquel Ceuto, i al cap d'uns dies va dimitir.

—«Potser va ser casualitat. LI poder de l'associació no es mes del que té un grup de veïns. De vegades sembla que qui mana a Valldoreix és l'associació, i això no és veritat. Qui mana es l'equip de govern.»

—1 si vostès no estan d'acord amb la seva gestiéi. que passa?

—<• I lo diem. Es clar que podem presionar perquè a les properes eleccions el sr. Masanés ja no sigui el candidat i això te una reper­cussió perquè tenim molts socis. Fa un temps Masanés tema una aurèola que potser ja ha perdut.»

—1 qui té ara l 'aureola? —«Em sembla que ningú. I I

que pot fer l'associació es pro­posar un candidat per qualsevol partit. LI tarannà de la geni de Valldoreix es de CDC. i jo mateix en vaig ser militant fins que em van expulsar del partit, injusta­ment, crec jo. Personalment, no com a president de l'associació. crec que s'hauria d'arribar a un acord amb CiU en aquest sentit.»

POLÍTICA

IC torna a discutir la seva postura sobre Valldoreix en una assemblea moguda La federació assegura que acceptarà el que digui la consellera Cuenca

U-.l.lA l"l RNADAS I Sant Cugat.— Iniciativa per Catalunya ha tornat a obrir el debat sobre la seva postura res­pecte al conflicte competencial entre l 'Ajuntament de Sant Cugat i l 'Entitat Municipal Descentra­litzada de Valldoreix. A proposta de la regidora de Sant Cugat i membre de la Candidatura de Progrés per Valldoreix. Montse Turu. IC se centra ara en la dis­cussió sobre si la federacié) està o no a favor que l 'EMD pugui aprovar plans especials d'equipa­ments.

Precisament, aquest era un dels punts que va discutir dimarts a la nit l 'assemblea de militants d 'IC. una reunió moguda que va acabar abans del previst enmig de crits i amb un Jordi Casas. portaveu municipal del grup, en­fadat. De fet. ningú no nega que dins d'Iniciativa hi ha dues pos­

tures clarament diferenciades: les que defensen, respect ivament . Montse Turu i Jordi Casas, tots dos regidors al consistori sant-cugatenc.

Anant per parts. IC' sempre ha defensat una postura clara res­pecte a Valldoreix: la planificació urbanística i els plans parcials han de dependre de l 'Ajuntament de Sant Cugat «1 en principi aquesta postura, que ha manifestat Casas repetidament, no està en qüestió. bl debat es torna a obrir per dis­cutir exclusivament el punt referit als p lans espec ia l s d ' e q u i p a ­ments», afirma el responsable de comunicació d'IC. Josep Maria Àngel. <De totes maneres —a-fegeix— crec que la eomissiéi po­lítica està a favoar, en la seva majoria, de continuar mantenint la mateixa postura de sempre».

La pregunta és per què IC toma a parlar d'un tema que en principi

tenia tancat, després que el PSC hagi decidit també modificar la seva postura inicial. «Reconeixem que hi ha dues opinions i tenim la paciència de tornar a dicutir el que ja hem discutit», diu Àngel. Una versió que ratifica el coor­dinador de la secció local. Fran­cesc Godàs, que va afirmar al final de l'assemblea que «hi ha lectures diferents respecte al marc com­petencial de Valldoreix». El res­ponsable de comunicació d'IC nega la sensació aparent que la direcció local hagi decidit relegar a Jordi Casas acceptant les tesis de Montse Turu: «No se l'està arraconant en absolut».

LI que digui la consellera

La moguda assemblea de di­marts a la nit no va acabar amb cap decisió concreta. L'únic que està clar, en paraules de Francesc Ciodàs, "és que acatarem la de­

cisió de la consellera de Gover­nació». Maria Eugènia Cuenca encara s'ha de pronunciar en favor o en contra que Valldoreix pugui aprovar plans especials d'equipa­ments, aclarint així la seva pròpia resolució que va fer pública al mes de setembre. La regidora Montse Turu reafirma que, en la seva opinió, «el text original de Governació deia que Valldo­reix podia aprovar aquests plans».

L'assemblea de militants d'IC va decidir també donar suport a les reivindicacions que han plan­tejat el grup de joves que des de fa quasi tres setmanes acampen davant l 'Ajuntament per reclamar que l'administració local cedeixi un 0.7 per cent dels seus pres­supostos. IC ha començat també a preparar les eleccios municipals i la discussió sobre la persona que encapçalarà la llista, que no es farà públic fins a finals d'any.

La Diputació atorga 5 milions a Sant Cugat pels incendis de l'estiu

• Sant Cugat.— Sant Cugat és un dels onze municipis del Vallès Occidental que rebrà les ajudes de la Diputació de Barcelona per superar els dèficits ocasionats pels incendis forestals de l'estiu. Les ajudes de la Diputació sumen un total de 23 milions de pessetes. Més de cinc aniran destinats a Sant Cugat. En concret, cinc mi­lions seran per a l 'Ajuntament i noranta-mil pessetes es destinaran a l 'Entitat Municipal Descentra­litzada de Valldoreix. A Sant Cu­gat es van cremar 150 hectàrees del terme municipal. Sabadell i Terrassa rebran també cinc mi­lions de pessetes. Rubí rebrà una subvenció d'un milió i mig de pes­setes. La resta de localitats tindran u n e s a judes que van de les nou-centes mil pessetes de Va­carisses a les setanta mil d'Ullas­trell.

Amb les ajudes, la Diputació de Barcelona pretén intentar co­brir les despeses extraordinàries amb què es van trobar els ajun­taments després dels incendis de l'estiu. També s'ha creat una línia especial de crèdits, A I .

PASTISSERIA - BOMBONERIA

EaKyjones a Valldoreix, 79 tel. 674 07 71

m am»mmtm>

Anloncola SANTCÜGAT

«»... ... ......,. ,*

Villa, 1

Tel. 674 42 00

ENSENYAMENT

1 TRAMITACIÓ

DE PERMISOS

DE CONDUCIR

14 anys al seu costat

Gràcies per la seva confiança

Valldoreix, 43 tel. 589 39 55

SMISM673

Finques

ÜPI Lloguer i

venda de:

• Pisos • Cases • Terrenys

Valldoreix, 60, baixos Tel. 674 67 15-589 33 68

Fax 589 33 68

ADMINISTRACIÓ DE LA

LOTERIA NACIONAL

N 2 1

Valldoreix, 67 - A

SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

Cristalerias

ARTE Dr. Murillo, 3 Tel. 674 73 13

Fem tota mena d'instal·lacions artesanes amb vidre. Gràcies per confiar en nosaltres.

Vidres plans Fusteria d'alumini Vidres de color d'importació Tots els colors Vidrieres artístiques amb plom

AUTOSERVICIO AUTOSERVEI

MÍM0W& Calçats i Complements

Te l V i l l a , i 6 7 4 61

- L o c a l 5 9 9 - 5 8 9 0 4 2 5

Sant Antoni, 62 Valdoreix, 22 i 24

Tel. 675 55 06

FALGUERA

TAPISSERIA DECORACIÓ

Villa, 1 local 2 Tel. 675 24 01

8 PUNT DE VISTA HLS 4 CANTONS ; Divendres, 2 de desembre de 1 W

ELS CANTONS El 0,7%: una meta legítima però difícil n . i r . r : iiiili-rviuU-nt. català, comarcal i üVinocrariL / ^ ^ M

• k V s Premsa Local ^ & de Sani Cugat SL

V T I K . s. '.: • DS19U Sani Cuca: M Vall,-t S I N Í O s : í-'a» 5 8 9 : 0 01

President Ka~.cn Cn in Soldevila

Director J' fp R^ra i hinl

Redacció :L ' l;i- |r l .'lla Cerr.auas lAjamalllcIll I Pnlllk.i . \ , r . i

• [ I n.r'i·m!', Sanitat!. Nuna de Mas )Iiiisc-r-.yanK·ní . I \ | '

.' ' i - Vi'. I.I [Vll·lla i Municipis i. F ranco Carnn iljilil.it.

• " i .i un- ia Alícia. \n^els Castuera. Jordi [i-mics. IVn

r Vi . ' B - T J . K'.illiira i (espectacles1, Miviiy Sali! K.JH/ Ï ,

1 K.IIIIMII l.in|.ic I Ci-mnia Compte ;F-sr»rtsi. Si'.i.i H,/

l'mil IV.e-si. Josep Maria Valies. Carme Prnli .cs

iiuilsi. N.iiho ( innio (Comarcal, Mane tüspuinsa i Josep '

Cap comercial (ienuna Bosch

Equip comercial Rissa Mana Carrasco. Nuna Olivé i Eva Planas

I m p r e s s i ó

Rstimpres ( (972) 40 05 95

Distribució

Mailing-Vallès SL

Dipòsit legal: Gl-405-93

[b 4 ( anior.. t-Tpt:%sa uni,anient U seva opinió en els ednonib. Bs articles firmats

eep.K-ii ,^ime dels seus autors, aue Els i Cantons no fa srva nceexanament

LT alcalde de Sani Cugat. Joan Aymerich, ha iniciat unes ne­gociacions difícils amb els jo­ves, entre ells algun polític.

que fa quasi tres setmanes que estan acampats a la plaça Barcelona per reclamar que l'Ajuntament cedeixi un 0,7 per cent dels seus pressupostos al Tercer Món. Unes negociacions ja de per sí difícils, que han començat amb una mala base Potser Iruit de la improvisació, els acampats es van presentar davant l'alcalde amb idees molt genèriques que no donaven res­posta a la pregunta òbvia: sobre quin pressupost s'ha de calcular aquest 0,7 per cent? Sobre el que ja s'ha in­gressat, o sobre el que es preveu

ingressar? HI més lògic seria que aquest càlcul tingués com a base els pressupostos del 95, però tampoc li falta rao a l'alcalde quan afirma que no es pot donar el que encara no es té. Com a conseqüència d'aquesta manca d'una proposta sòlida, les rei­vindicacions del grup, d'altra banda justes, van quedar en part devaluades i les negociacions han acabat tras­lladant-se al camp de l'alcalde.

Però les converses han tirat en­davant i s'han concretat dates: els acampats demanen el (1.7 per cent pel 97 i l'alcalde es compromet a arribar a aquesta xifra l'any W. 1 perquè no quedi en paper mullat, proposa que s'aprovi aquest compro­

mís mitjançant una moció conjunta del ple que comprometi futurs equips de govern. Aquí s'entreveu una bona voluntat per part d'Aymerich, encara que segurament no prou satisfactòria per als col·lectius que demanen més suport al Tercer Mon.

Tot i les mancances en les ne­gociacions, no es tracta en realitat de discutir-se per un milió més o menys: és qüestió de voler realment sumar-se a les persones i institucions que treballen per millorar les con­dicions de vida dels països més po­bres. El 0,7 per cent no deixa de ser una quantitat molt minsa en la qual s'haurien de comprometre no només les administracions.

EI Sant Cugat necessita temps

E l Sant Cugat Esport Club de Futbol pateix un problema que es tradueix en r&sultats nega­tius de l'equip al Municipal

de Sant Cugat. L'afició ho ha com­provat des que ha començat la lliga. Fa unes setmanes la plantilla de l'e­quip ja començava a veure bruixes, després de perdre diversos partits en temps de descompte. Els jugadors són joves i. tal com ells han manifestat

a la junta directiva del club, quan juguen a casa se senten pressionats per un públic molt exigent que potser no dóna tot el suport necessari. De fet, el Sant Cugat ha aconseguit 6 punts fora de casa.

El president ha denunciat a di­versos mitjans de comunicació la manca d'afició que tenen els sant-cugatencs i la junta directiva, amb prudència, ha donat un vot de con­

fiança a un equip i a un entrenador que poden anar a més si se'ls po­tencia. El cert és que el club ha aconseguit desfer-se dels problemes econòmics de temporades passades i els socis —en lloc de retirar els carnets— podrien aprofitar el mo­ment per fer del Sant Cugat un club de veritat, donant el temps i el suport necessaris a un equip que porta els colors de Sant Cugat allà on va.

E L L E C T O R E S C R I U

ISingú no es recorda del president Companys? • Ja fa uns dies que vam celebrar el seixantè aniversari de l'afuse­llament del president Companys. El ressò institucional d'aquest fet ha estat pràcticament nul. Aques­ta era una gran ocasió i. novament. l'hem perduda.

Era el moment de recuperar per a les noves generacions del nostre país la figura del president màrtir. Ni la nostra televisió na-eional ni cap altre mitjà públic no ha cregut oportú iniciar un treball històric i documental sobre el president i el seu temps. Llàs­tima. els diners serveixen per pro­duir sèries tan poc consistents com l ii /v/Ve d'or. Animi, etc, o per comprar series històriques a altres cadenes televisives que ens parlin d'altres històries.

El president Companys, amb els seus errors i amb els seus en­certs. que sempre cal contextuar en una època, va donar-nos a tots, i sobretot a gran part de la nostra classe política, una lliçó d'amor. de lleialtat, d'etiea i d'estètica, que el va portar a la mort per uns ideals.

En el setanta-einquè aniversari o en el centenari de la seva mort de matinada, al castell de Mont­juïc, potser recordarem la seva aportació a la construcció nacio­nal i li dedicarem, almenys, el nom d'un carrer. t-sitAt RODO S.ntl ( uo . i l

El 0,7 no és demagògia H <.Amh tanta misèria que hi ha per aquí i vosaltres demanant di­ners per als de l'Àfrica!». Amb aquestes paraules em va despertar una senyora la primera nit que vaig dormir a la plaça de Bar­celona. per demanar que destinin el 11.7 ' i dels pressupostos de l'A­juntament de Sant Cugat a pro­grames de desenvolupament als països del mal anomenat Tercer Mon. La queixa d'aquesta senyora (que suposo molt sensibilitzada

íls textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. I.'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible

que lli fiiiurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport de l'autor. Els 4 Cantons es reserva cl .irel de puhlicar les comunicacions trameses, i el dret de rcsurnir-lcs quan ho consideri oportú.

pel que s'anomena Quart Món, o sigui, les bosses de pobresa crea­des a l'entorn de les ciutats del nostre món industrialitzat) ha es­tat l'excusa mes fàcil que molta gent ha fet com a pròpia per de­sacreditar els que aquells dema­gogs i ganduls que son acampats» demanem no com a caritat, sinó per justícia.

Si m'he decidit a escriure no ha estat per dir que nosaltres (els acampats) som els bons i els qui no s'adhereixen a la nostra rei­vindicació els dolents, perquè, a part que no ho penso, no és ve­ritat. No es pas una qüestió de bons i dolents. Ni tan sols de

ser més o menys sensible. Per a mi. és més aviat una qüestió d'estar informat o desinformat. I. sobretot, de prioritats. Encara hi ha molta gent que no sap que tan sols el 20T de la població mundial (això ens inclou a no­saltres) te més del 80 ' , de la riquesa del planeta i que l'altre SO'Í de persones (com nosaltres, de carn i ossos, amb sentiments i il·lusió per viure) no arriben a assolir ni el 2ü"í de la riquesa de hi Terra.

Encara més: hi ha molta gent que es creu que si ha assolit un cert grau de benestar ha estat només perquè s'ho ha guanyat

L A P U N X A D ' E N J A P

amb la seva suor i mai no se li ha dit que moltes de les matèries primeres a partir de les quals gau­dim de la vida han costat moltes vides innocents per ser comprades a molt baix preu o fins i tot es­poliades als països de l'hemisferi sud. Hi ha molta gent que no veu que hi ha una forta relació entre la nostra riquesa i la seva pobresa i que no sap, o no vol saber, que nosaltres som rics grà­cies al fet que ells són pobres.

Per a mi, demagògia no és exigir justícia sinó recordar-se ara dels «nostres pobres» quan ben poca cosa hem fet per ells. Encara no conec ningú que estigui implicat

<7^t

a fons amb el món de la mar­ginació a casa nostra que no trobi sentit a aquesta exigència de jus­tícia, perquè si creus en l'amor al desprotegit l'estimaràs tant si és català com si és africà. Un acampal de Sant Cuizat

La llengua no agonitza M Voldria contestar la carta pu­blicada el 4 de novembre titulada «La llengua agonitzant»'. En pri­mer lloc, li voldria dir a la Laura Fonollet, que és qui signa la carta. que va molt equivocada. Jo no havia vist mai una presència tan àmplia del català com avui dia en tots els àmbits de la vida ciu­tadana, cultural, institucional i fins i tot comercial de Catalunya.

És lògic que hi hagi deficièn­cies. són causa dels anys d'opres­sió. però trobo que el català va endavant a una velocitat no tan sols raonable, sinó que de vegades fins i tot se'n fa un gra massa. Vull dir que les institucions fan el que han de fer i si el català no guanya més posicions en els diferents sectors de la societat és perquè ha de ser així. Es a dir. si l'empresari no vol canviar de llengua a la seva indústria perquè no li és rendible, doncs penso que és una raó de força pes.

No crec que la Generalitat hi hagi de posar més de la seva part del que hi posa. Si la societat va per un altre cantó deu ser per­què aquesta és la realitat. No fem castells a l'aire.

Si anem cap al bilingüisme deu ser per alguna cosa. Una bona part de la població parla una altra llengua i són prou gent per tenir dret a coexistir amb els catalans. Que s'hi integrin no vol dir que s'anul·lin. Si el bilingüisme és la solució perquè tots plegats vis­quem en pau. doncs endavant, en­cara que sigui a costa de la pèrdua de sobirania del català, la qual. desenganyem-nos, és més a prop de la utopia que de la voluntat real dels qui viuen a Catalu­nya. RAMON HSÏ 1 BAN. ValUloretx

ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de desembre de 1994 PUNT DE VISTA 9

L A T R I B U N A

Tots cap al nord JOSEP VALLVERDÚ

V isitant amb l'es­criptor del mes d'octubre pas­sat algunes po­blacions de la Conca de Bar­

berà, Oriol Vergés ens confessava que, com tan-tíssims barcelonins, co­neixia ben poc el Ponent català. Aquesta és una constatació fàcil de fer, i la realitat que li dóna joc és reconeguda pels habi­tants de la megalòpoli.

Si tots els catalans fós­sim escriptors, a la llarga, com que tots passarien pel rosari de visites i itineraris que comporta ser escriptor del mes, acabarien co­neixent el país, havent-lo, pel cap baix, recorregut. Però això és una utopia, i el fet és que moltíssima gent que surt de Barcelona ho fa cap al nord, un xic cap al sud i ben poc vers l'oest.

Hi ha un costum esta­blert, en aquest sentit, i que podríem explicar, amb una mica d'autoengany, dient que la bellesa del Collsacabra, de l'Empordà o del Montseny, de la Ga­rrotxa i del Ripollès han captivat de sempre la ima­ginació i el tast dels bar­celonins. Que tot això són motius de pes és incon­testable, però no són tots els motius: jo, coneixedor dels quatre punts cardinals del nostre país, diria que hi ha una component his­tòrica que estableix unes vies nord-sud des de la pri­mitiva cristianitat i, per descomptat, des de la Re­conquesta. El barceloní o la persona dels àmbits que van del Ga­rraf al Maresme i tot el Baix Llobregat i Barcelonès, se sent formant part d'un conjunt que anomenem Catalunya Ve­

lla, en què s'inclouen els antics comtats catalans, des del Rosselló fins a Osona, i fins als d'Urgell i els de Pallars. És a dir, cap al nord. Les terres del ponent

són de la Catalunya Nova, i hi ha, oculta, una mena de subconsciència de fo-rasteria, d 'estraneï tat . Aquelles terres són tradi­cionalment menys visita­des, i això no planteja ju­dicis de valor, però sí si­tuacions d'infreqüència i, per tant, de desavesament.

Són una altra cosa, aquelles comarques. Sim­plement, entre ser menys visitades i una certa au­rèola d'estricta ruralitat, un interior de clima dur, una atribuïda monotonia, manquen de predicament. «Quan ens hem de fer un xalet, pensem en el nord», confessava Vergés.

Tanmateix, hom no deixa de reconèixer part del tipisme de Ics comar­ques occidentals, valors gastronòmics, artístics, ci­negètics. Poca cosa més. Potser, en mancar-hi la cultura del mas, no són identificades com part de la tradició catalana.

Els cronistes de viatges poc han contribuït a di­fondre els tocs positius que s'hi poden descobrir. Han fet com si passessin de llarg o poc menys: les referències de Josep Pla en els seus escrits sobre aquelles terres són escas­ses i d'una informació de­ficient. I fins diria d'una apressada displicència.

L'eix nord-sud ha existit tostemps. Els eixos trans­versals triguen molt a po­sar-se en marxa. I, ben mi­rat, són tan necessaris com els verticals si volem un país amb les coordenades completes i, el més im­

portant, comunicat espiritualment entre tots els seus components humans.

Josep Vallverdú és escriptor

JOSEP DUIXANS

L A G A L E R I A

La bella Elena

• JOSEP PUJOL i COLL

•

A nosaltres, els qui començàvem els diaris per l'última pàgina —els frí­vols, dirà més d'un—, ens han cap­girat els costums. Al darrera hi cer­

càvem l'entrada lleugera, la secció de cul­tura, alguna tafaneria, fins i tot algun pas­satemps, i ens acostàvem així, a poc a poc, a la digestió pesant de guerres enllà i corrupteles ençà. Però des de fa una setmana, les primeres pàgines s'han vestit de rosa i tots els periòdics, formant com un sol home i destil·lant almívar, s'han convertit en precipitats àlbums de noces. Tothom vetlla aquest castell de nata mun­tada i bellugadissa, per tal que arribi sencera i espumosa fins a la propera primavera, i tot sigui com la segona part del casori de la Fabiola i Balduí de Bèlgica, posem pel cas. I és que les famílies reials, en els temps que corren, són una mousse de­

licada que perd cos i virtut fàcilment si es treu de la nevera i s'exposa a la cruesa d e l s e l e m e n t s . Compte, doncs, amb les dissidències, que les Elenes es porten l'oli i donen molta guerra. A Troia ho van saber prou bé, i encara ho sap més en Mikimoto. No, el d'ara no. Vull dir en Mikimoto, un dissi­dent saludable que hi hagué a TV3 , fa

temps. Segur que molts el recordeu. Doncs jo vull dir, en veu alta i clara, que en Jaíme de Marichalar aquest no em fa el pes, per a la bella Elena. Ja que, diuen, la família reial és la família de tots, voldria palesar el meu dissentiment davant d'un gegantàs desconegut i desmanegat, de nas gros i que, per acabar-ho d'adobar, té vel·leïtats literàries. Encara ens sortirà poe­ta. Com estar segur que és un bon minyó i no un empaitainfantes qualsevol? La seva afició a la roba cara no li serà pas un vici, i acabarà endeutant el tresor reial? Ja són de casa bona, els Marichalar? Tinc entès que són només comtes, i que en Jaime no és ni l'hereu. No ho sé, no ho sé, estic una mica preocupat. I és que un vol el millor, per als de la família...

«Voldria palesar el meu dissentiment davant d'un gegantàs desconegut i

desmanegat, de nas gros i que, per acabar-ho d'adobar, té vel·leïtats literàries. Encara ens sortirà poeta»

E L T R Í P T I C

D iu la saviesa popular que no hi ha mal que duri cent anys ni cos que ho pugui resistir, i la saviesa perio­dística de la CNN sap que no hi ha

conflicte internacional que interessi al cap de quinze dies. Per això el mal persisteix però va perdent espectadors; per això, després d'un bell esclat, les guerres que en el món hi ha continuen però devaluades; per això els innocents moren igual que el primer dia però la compassió ja està entelada de tedi. Per això, quan un nou carnatge s'anuncia en la zona balcànica, el secretari general de l'O-NU se'n pot anar a supervisar la feina rutinària

El que duren les guerres MANUEL CASTANO

d'organitzar un referèndum pel Sàhara oc­cidental, sense por d'atraure massa atenció. No és gens correcte pensar que als diplomàtics no els interessa res més que cobrar les dietes, però al cap de mesos i anys de presentar plans de pau que no duren ni el temps de parlar-ne per televisió, n'hi ha per pensar

N í

que haurien de fer una certament vergonyosa retirada, i confessar que les organitzacions internacionals no tenen la força de pressió pacífica necessària. I un altre tipus de pressió, és possible? Ho és, i de fet, quan el ministre rus d'Afers Exteriors diu que l'única esperança de pau és que el president Milosevic de Sèrbia assumeixi el pla de pau i que cal ajudar-lo en el seu esforç per assumir-lo, no deixa d'as­senyalar, involuntàriament, que l'única sortida de l'impasse actual, d'aquesta guerra de desgast a costa de la població civil, és bombardejar Belgrad. Interessarà arribar a aquest extrem? Potser si per allà mig hi descobrissin petroli.

E L V E S P E R

Millor temeraris PACO SOLER

E n els primers temps de la democràcia, els més prudents i assenyats opinaven que la

situació de la llengua catalana era irreversible i que els esforços per normalitzar-la eren en va. Afor­tunadament, avui podem dir que van errar el pronòstic.

Pel que fa a la guerra dels Bal­cans, aquests mateixos homes, prudents i assenyats, opinen que fornir d'armament els musulmans només portaria a la zona una gue­rra inabastable. És preferible, per tant, assistir a un genocidi im­placable d'una minoria islàmica per part del poble serbi, cosa que al capdavall és més procliu a les tesis centralistes d'Europa.

Les mateixes ments, equilibra­des i prudents, qüestionen el 0,7 i opinen que es malbaraten els diners, perquè aquests països no estan preparats per adminis­trar-los. Evidentment, excuses de mal pagador, puix que és fàcil d'entreveure que, si disposen d'a­quests mitjans, podran crear els plans i les estructures necessàries per aprofitar bé aquests recursos.

Jo crec que la prudència només és bona el divendres a la nit des­prés de les copes, però pel que fa a la resta val més ser temerari.

10 PUNT DE VISTA ELS 4 CANTONS / Divendres. 2 de desembre de 1994

L A T R I B U N A

Quo vadis, Sant Cugat? JOSKPM. CABRERIZO

L a instal·lació d'un equipament comer­cial a Sant Domè­nec-el Colomer serà inevitable. Ho deia aquest mitjà la set­

mana passada fent-se ressò del que cada dia es mes evident sobre l'afer de Kampió: l'A­juntament es troba entre l'es­pasa i la paret, que es com dir eK comerciants santeuga-lencs i la llei. Sembla que la llei la costal als promotors de Kanipio un cop van comprar la parcel·la que l'Ajuntament havia intentat vendre en pu­blicar subhasta el novembre del l'í'O. I a subhasta va que­dar deserta. Aquesta parcel·la o l'activitat que s'hi vol de­senvolupar i per la qual es léu la inversió, ta anar de cor­coll eK comerciants de casa eles de ta uii temps, que ja veuen en perill els seus negocis, especialment els d'alimentació. Recordo un article que vaig publicar en aquestes planes l'abril passat titulat •• Kampió i Prvea són altres histories de Sant Cugat-. Deia: «Tot i que s'ha escrit i parlat molt de Kampió. no es pot dir que s'estigui a les últimes planes d'aquesta historia. Podria do­nar-se el cas que es tanqués els propers dies definitivament el tema Kampió, com també que comenci una segona part que podria tenir els inicis davant els tribunals de Justícia». Sembla que la historia continua i va prenent cos l.i idea que anar als tribunals no aturarà la implantació de Kampió.

Això. no ho atura ningú i aquesta barreja d'històries tara córrer molta tin­ta. Lns hauria de preocupar a tots que­ia tinta no sigui per esclarir les coses de manera valenta i sincera, perquè els ciutadans i els petits comerciants tenen el dret de saber cap on va Sant Cugat i cap on el volen fer anar. Dir que la implantació de Kampió és tan sols culpa de l'Ajuntament és molt fort. jo diria que injust. Com també assegurar que serà negatiu per a la majoria del comerç.. Ho serà per a uns. però no per a tots. i menys encara per als con­

sumidors. perquè millorarà l'oferta i amb això es tara un front comú a la gran superfície de l'Augusta, que mis­teriosament sembla preocupar menys.

Del meu pas com a director d'aquest setmanari, recordo quan un grup de comerciants de -pes» de la nostra ciutat va menysprear cl que era l'última opor­tunitat per evitar la venda del terreny a mans foranes. L'Ajuntament tenia so­bre la taula una oferta de compra i aquests van creure que «això no val més de 20(1 milions», «l'operació és in­viable». «d'Ajuntament està escanyat i necessita diners... ja baixaran del bu­rro». LI resultat final es prou conegut, l'Ajuntament necessitava vendre i els comerciants ho havien d'haver comprat, i no es va arribar a cap acord. La pregunta, doncs, sembla clara: per què? Ls poden ter altres preguntes: per què no es va anar a la subhasta? Totes dues amaguen bona part del comen­çament de l'afer. Ara el que pesa més sobre l'opinio ciutadana i del petit co­merciant és el que han dit uns i altres després de la venda i que més aviat ha posat confusió allà on calia claredat.

Comercial SI'S Barcelona, promotora de Kampió, estava disposada a desem­borsar mes de 500 milions per la compra

i sens dubte que les arques municipals els esperaven amb candeletes. Algú es va atrevir a dir que eren uns «sonats» aquells promotors que volien obrir un altre Caprabo a Sant Cugat... cal recordar que s'ha­via inaugurat el de la Rambla del Celler feia molt poc temps i que també pertany al mateix grup empresarial de Kampió.

De tot el que s'ha escrit sobre aquesta qüestió, només un petit recordatori: Els 4 Cantons ja parlava de Prvca cl 28 de febrer del 1993. quan encara no es coneixia el pro­jecte. Ls simptomàtic, si més no, pel que fa al desinterès per altres projectes publicats també aquí, per exemple: què es farà als locals de l'Agrícola. o el projecte de Winterthur, o Coll Fava, on preveuen tam­

bé equipaments comercials.

He de confesssar que ja no tinc tan clar que el destí de Sant Cugat depengui només dels santeugatencs. Kampió, al meu entendre, ha estat una «patata calenta» utilitzada per a altres objectius i em fa témer que no serà aquesta l'última vegada que això passa. Qui s'a­treveixi a dir que no es tornarà a repetir és que no sap que només a 100 metres de la ben/inera Grífol, al terme de Cerdanyola. l'Incasol hi té prop de 300ha. com a terrenys en reserva. Qui pot garantir que no hi faran una ciutat satèl·lit'.' Qui pot assegurar que el cin­turó de cornissa. del qual no parla ningú (!) però que el pla general preveu, no es construirà per enllaçar les autopistes del túnel de Vallvidrera amb el projectat túnel d'Horta? Qui pot desmentir que no es canviarà la qualificació urbanís-ticac a l'Augusta si el sector terciari no demana més oferta?

Penso, o malpenso, en tota aquesta història de Kampió, història feta per polítics, d'aquí i de més enllà del Ti­bidabo. i em temo que es pot tornar a repetir. Penso, per posar un exemple, en la Torre Negra com a futura «patata calenta» i em preocupa, em preocupa molt no saber a canvi de què.

L A G A L E R

Varticle que no he escrit

PLRK DURAN •

T enia molt clar el tema que pensava explicar en aquest espai. L'havia anat madurant de mica en mica. M'havia promès a mi mateix posar-m'hi el

cap de setmana. Després d'una setmana densa i agitada, sóc dels qui gaudeixen del cap de setmana a casa. Passejar amb bicicleta, veure una bona pel·lícula, un bon partit de futbol per la televisió, jugar amb els fills... i, és clar. escriure l'article. A l'hora de la veritat, ha estat un llarg cap de setmana... al llit. amb la grip. Dissabte a mig matí he començat a llegir els diaris. He començat a escriure l'article. De sobte. el meu fill m'ha fet adonar d'una fotografia a I.n Vangiuirdia amb el comentari: «Han mort un nen». Deixo l'article. M'hi fixo. Efectivament, la foto és terrible. LI situo. lector. La V'angiumlia l l)-\I-94. portada. Titular: «Sang innocent a Sarajevo». Lis

teories de la comu-II . - • i , nicació diuen que l'a-

•hh icones de la | ] i l u d'imatges violen-comunicació diuen tes que emeten els

que Vallau d'imatges mit]! ,Ps <-'™ «™*™ ' ° fent insensibles a la violentes que emeten violència. I els in-els mitjans ens fan t a n , s ' ' 0 u i n a s c r a la

insensibles. I els infants? Quina memòria visual els

que eren petits?»

seva memòria visual del temps que van ser nens?

A Sant Cugat , cada any es reuneix

quedarà del temps en la Universitat de la ,, Pau. Tinc la impres-

sio que el seu ressò passa cada vegada

més desapercebut. Injustament, és clar. Cal­dria que en la pròxima edició, la Universitat de la Pau fes una acció contundent sobre aquesta guerra, injusta com totes, brutal com totes, i que passa a menys d'un dia de distància de casa nostra.

El diari diu: «mentre els combats con­tinuen a totes les zones, les divergències entre els aliats han paralitzat totes les ac­cions de l'ONU i la UE a l'ex-lugoslàvia i s'imposa el punt de vista que només una solució militar posarà fi a la guerra»,

Em temo que a l'estiu, quan es reuneixi la Universitat de la Pau, la guerra encara continuarà. Cal fer una aposta ferma i decidida per deturar aquesta barbàrie.

Per d'aquí a quinze dics, l'article que li havia promès al meu editor.

L A F I N E S T R A

De desagraïts, el món n'és ple MIOUKL RIBALTA

F a més d'un mes que, de la carretera Rius i Taulct, només en queda una part, no sabem si el Rius o el Taulet. La pluja de l'octubre es va endur

l'asfalt i una de Ics entrades a Sant Cugat ha esdevingut un involuntari passeig amb cotxe pel Parc Central. I el problema d'a­questa carretera és la típica història de la patata calenta que passa de mà en mà. L'Ajuntament diu que, la culpa, la té Kam­pió, que hi feia obres, i Kampió diu que qui ho ha de reparar és l'Ajuntament. Però això no ens ha de preocupar, perquè en el fons és una menudència que qualsevol migdia aniran a solucionar al programa «Ve-redicto», ja ho veureu.

Però mentrestant els santeugatencs no­més ens queixem i no hi veiem la part positiva. Gent ingrata que no sabem veure els avantatges del succés i que no parem de protestar: que si ara, amb les primeres gelades, més d'un acabarà aparcant a cal Kampió abans que enllesteixin les obres, que si cal senyalitzar el cràter amb tanques decorades amb cintes de plàstic... I afegiu-hi els qui voldrien veure recuperada una de les principals entrades al centre.

Prou de perdre el temps protestant. Al contrari, ja hi hauria d'haver algú orga­nitzant visites escolars perquè els nostres infants descobreixin tot el que s'amaga sota la nostra «jungla d'asfalt», els geòlegs afec­

cionats ja hi haurien de ser fent un estudi de l'estratologia local. Com que la cosa sembla que continuarà igual fins passat Na­dal, segur que els pessebristes ho poden utilitzar com a marc per fer una obra ar-tístico-popular inoblidable. I els restaura­dors del Monestir —han marxat tots, ja?— s'hi podrien deixar caure una tarda, que encara hi trobaran alguna altra basílica pa-leocristiana. Ens queixem per vici. Ens en­fadem quan els arqueòlegs paralitzen les obres d'un aparcament perquè hi han trobat una valuosa joia arquitectònica antiga que algun inoportú va construir precisament on mil anys després hem de fer l'aparcament del nostre cotxe. Doncs que ho aprofitin ara, que ja tenen el forat. I buscant, buscant, encara algun espavilat hi trobarà un mosquit fossilitzat en un ambre i, au!, ja podrem muntar un Parc Juràssic santeugatenc que serà l'enveja d'en De la Rosa, i riu-te'n d'en Spielberg.

Ho veieu, si enlloc de queixar-nos tant —mal vici— fóssim gent amb esperit cons­tructiu, en lloc de protestar per les molèsties i el perill que comporta el mal estat de la carretera, pic i pala i tots a excavar-hi! I un cop engrescats no estaria malament que poséssim mà a l'obra i ens carreguéssim també la carretera de Cerdany . les rondes i l'autopista a l'altura dels Túnels de Vall­vidrera. És que som un cas.

NOU CENTRE D E «LA CAIXA» 11 . Divendres, 2 de desembre de 1994 UNA CIUTAT A LA GUINARDERA

El director general de «La Caixa», Josep Vilarassau, ha anunciat que la construcció del nou centre de gestió que vol instal·lar a Sant Cugat l'entitat s'iniciarà la segona meitat de l'any vinent.

El gerent de la promotora urbanística de l'Augusta Business Park, Joaquim Knuth, ha afirmat que el parc empresarial de la Guinardera vol ser més que «una ciutat fantasma». Plana 12.

El director general de l'entitat financera «la Caixa», Josep Vilarasau, ha assegurat que les obres d'edificació del nou centre d'administració que l'entitat vol instal·lar a Sant Cugat s'iniciaran durant la segona

FINANCES

meitat de l'any vinent. El nou edifici s'ins­tal·larà al polígon de Can Marcet, en un terreny de 20 hectàrees. El centre tindrà una superfície de 35.000 metres quadrats i constarà de tres plantes. En

un primer moment es va concebre només com a centre de càlcul i gestió, però ara ja es pensa traslladar-hi tot el centre administratiu i fins i tot la fundació cul­tural de l'entitat financera.

Les obres del nou centre de «la Caixa» a Sant Cugat s'iniciaran l'any vinent

En un primer moment s'havia pensat començar la construcció enguany

L'edifici tindrà tres plantes en una superfície de 35.000 metres quadrats

CATI MORELL • Sant Cugat.— Les obres de construcció del centre informàtic que «la Caixa» vol instal·lar als terrenys de Can Marcet a Sant Cugat s'iniciaran a la segona mei­tat del 95, segons va confirmar dissabte passat el director general de l'entitat financera, Josep Vi­larasau.

Vilarasau va assegurar que el projecte de l'arquitecte nord-ame-ricà d'origen xinès Ieoh Ming Pei per al futur edifici de «la Caixa» «ja està acabat», però l'entitat en­cara no ha decidit quin serà l'ús final de totes les dependències.

A banda del centre de control informàtic, és possible que es tras­lladi a Sant Cugat una part im­portant del fons d'art de la Fun­dació «la Caixa». «Si això fos així, la vida cultural de la ciutat tindria un impuls definitiu que li donaria un lloc destacat en l'àmbit na­cional». va afirmar l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich.

El projecte es va presentar al 92

L'arquitecte nord-americà leoh Ming Pei va presentar l'avantpro­jecte del futur centre el passat 14 d'octubre del 1992. En aquella ocasió els representants de l'en­titat financera van afirmar que la construcció s'iniciaria al 1994 per quedar enllestida al 1996.

Durant Tacte de presentació, tant l'arquitecte com els respon­sables de l'entitat van afirmar que la intenció inicial de «la Caixa» era instal·laT a Sant Cugat el seu centre de càlcul i gestió, però des­prés de les converses mantingudes amb Ieoh Ming Pei van decidir ampliar les seves futures depen­dències i incloure-hi oficines ad­ministratives. Fins i tot es va arri­bar a parlar d'emplaçar-hi la seu de la fundació «la Caixa», per

Ieoh Ming Pei i Joan Aymerich, el dia que es va presentar l'avantprojecte. Foto: MANÉ ESPINOSA.

oferir una imatge completa, no només en el seu aspecte econòmic o financer.

Les instal·lacions ocuparan una superfície de 20 hectàrees, amb 35.000 metres quadrats de super­fície edificable. L'edifici constarà de tres plantes i, segons va explicar fa dos anys el sots-director general d'administració, Antoni Millet, «serà una obra molt important, però encara no sabem quant ens costarà». Segons ell, es va escollir Ming Pei per dur a terme la cons­trucció perquè «volíem un edifici singular i diferent».

L'arquitecte va assegurar que la seva feina reflectirà «l'esperit de Catalunya». Segons ell, el que més l'ha impressionat de Barce­lona és la seva «llum i color», i això «quedarà patent en el meu projecte».

Un arquitecte amb carrera

Ieoh Ming Pei és un dels ar­quitectes més prestigiosos de l'ar­quitectura actual. Es l'autor del projecte d'ampliació de la Galeria Nacional de Washington, de l'Ho­tel dels Turons Perfumats de Pe­quín, de la Piràmide del Pati de

Napoleó del Museu del Louvre de París, del Centre Nacional d'In­vestigació Atmosfèrica de Colo-rado i del Banc de la Xina a Hong Kong, entre d'altres.

L'any 1989, conegut com l'any de Pei, constata que l'arquitectura del xinès ha anat dirigida a tot tipus de construccions. L'arqui­tecte va treballar alhora en els projectes de la seu de la Creative Artist Agency de Hollywood, al Morton H. Meyerson Simphony Center de Dallas i al centre cien­tífic Choate Rosemary Hall School a Connecticut.

Els pressupostos de Promusa pel 95 s'han aprovat per unanimitat

CM. H Sant Cugat.— La Societat Mu­nicipal Promusa va aprovar els pressupostos pel 95 dimarts pas­sat, en la trobada celebrada a Pa-juntament de Sant Cugat que va reunir el consell d'administració, presidit per l'alcalde la població i president de Promusa, Joan Aymerich.

El pressupost, que puja a un total de 1.138.260.978 pessetes, va ser aprovat pel unanimitat. «A-quest és un fet que cal remarcar, ja que el consell d'administració té representants de tots els grups polítics de l'Ajuntament», va pun­tualitzar Aymerich.

Les operacions que preveu el pressupost del 95 garanteixen el sòl per a les promocions d'ha­bitatges de Promusa dels anys 1996 i 1998, i suposa, segons han explicat els responsables del pro­jecte, «la materialització del com­promís adoptat en anteriors ses­sions del consell d'administració de planificar la política municipal d'habitatges finalitzats fins l'any 2000».

Aymerich va assenyalar també la importància de l'activitat que ha desenvolupat Promusa des de la seva creació al 1988 i va re­cordar algunes de les xifres més significatives dels projectes del 1989, del 92 i del 94. «En total —va dir— s'han construït 495 ha­bitatges, 7.008 metres quadrats de locals comercials, 6.074 metres quadrats d'oficines i 1.117 places d'aparcaments, en un total de 99.780 metres quadrats d'edifica­cions, 175.000 metres quadrats ur­banitzats i 10.772.693.708 pessetes d'inversió total».

«Promusa ha demostrat que és una empresa municipal consoli­dada», va manifestar Aymerich i la prova és, segons ell, «el fet que a més d'aprovar el pressupost per l'any vinent ja hem aprovat el calendari per a la licitació, ad­judicació de les obres i el seu inici, previstes inicialment per al mes de març del 1995».

En el pressupost aprovat di­marts destaca la previsió de les aportacions de solars, dels polí­gons C-3, C-4 i C-5 de Torre­blanca, i la compra dels solars de Can Magí-Carretera de Ro­quetes, on s'emplaçarà la pròxima promoció de Promusa.

CAMP

L'Institut Agrícola de Sant Isidre obté la majoria a Sant Cugat en l'elecció de la Cambra Agrària

ÀNGELS CASTUERA • Sant Cugat.— Els pagesos de Sant Cugat van escollir diumenge els seus representants a la Cambra Agrària, igual com ho van fer la resta de 51.000 pagesos als 380 col·legis electorals de tot Cata­lunya. Aquestes eren les primeres eleccions democrà t iques en aquestes administracions agríco­les des de l'any 1979.

El 75% dels propietaris agrí­coles inclosos al cens, elaborat pel Departament d'Agricultura d'acord amb la Llei de Bases de les Cambres Agrícoles, va exercir

el seu dret al vot. Això significa que 18 dels 24 pagesos censats van votar. La jornada no va pre­sentar cap incidència, segons Joan Gorchs, president de la mesa elec­toral, situada a la Casa de Cultura.

L'Institut Agrícola Català de Sant Isidre va obtenir 13 vots. La Unió de Pagesos, majoritària a Catalunya amb el 68% del su­port, en va treure només quatre. Tan sols un santcugatenc va re­colzar la Unió de Ramaders i Pa­gesos de Catalunya. En total, es presentaven a l'elecció tres can­didatures.

Un pagès, votant diumenge a Sant Cugat. Foto: J.A. MULA.

12 ECONOMIA ELS 4 CANTONS / Divendres. 2 de desembre de 1994

EMPRESES

El parc de la Guinardera es vol convertir en una

autèntica ciutat Fins ara s'han invertit 10.000 milions

( A l l MOKL.I.l • Siini Cugat I I projecte urbanístic que es ta a l'àrea de la ( iu inaidcra . I' Naigusta Business Park. cobrarà la foica necessària per tiiai' endavant com a autèntic parc de negocis gràcies .1 l.i construcció del Centre Comercial, segons han afirmat tant els responsables del centre com els responsables de la promoció urbanística. Segons ells, la crisi ha atectat el pla. peio finalment s'intueix una recuperació.

bl pla urbanístic de l'Augusta Business Park de Sant Cugat ha cobrat novament importància amb la presentació del projecte del eenlie comcícial que es construirà a la /ona. De totes maneres, se­gons ha explica! el gerent de la promotora urbanística Doni Va­lies SA. el santeugatenc Joaquim Knuth. -el projecte urbanístic no­més ha acabat una primera fase 1 encara queda molta feina per fer».

Segons Knuth. el projecte de la ( iuinardera va destinat a acollir tot tipus d'empreses, sobretot em­preses que tenen la necessitat de créixer i, per tant. l'espai es un ilels factors clau en el seu de­senvolupament. A més. segons Knuth, «nu es vol fer una cimal fantasma de l'Augusta Business Park. com acostuma a passar amb els polígons o /ones que concen­tren empreses i negocis». Per això, Knuth afirma que la promotora urbanística ja ha pensat a dotar aquest parc de negocis de tots els serveis que necessita una ciutat (centres hospitalaris, /ones d'oci. guarder ies , cent res d 'ensenya­

ment, col·legis residencials per a universitaris, ete.).

bl projecte del centre comer­cial. doncs, es un bon inici -per donar vida al parc- , ha afirmat Knuth. ja que. segons ell. «una ciutat d'oficines, on treballen 25.1)110 persones, justifica plena­ment la construcció d'un centre d'aquestes característiques».

En un principi, segons el gerent de Dorn, es va pensar en construir el centre comercial en una segona fase, però la crisi dels passats anys «ha determinat —segons afirma— el seguiment del projecte, ja que s'ha reduït la demanda d'oficines i, en canvi, s'ha mostrat un gran interès per la construcció del cen­tre comercial».

En plena crisi

El projecte de l'Augusta Bu­siness Park es va engegar just abans dels Jocs Olímpics de Bar­celona, en un moment en què l 'economia a tot l'Estat Espanyol estava en alça. Just després dels Jocs Olímpics va arribar una crisi que tots els economistes ja havien previst, però que no havien previst

l na maqueta volumètrica del futur parc de negocis.

de manera tan contundent i rà­pida.

Aquesta crisi es va fer notar ràpidament en els projectes que Dorn Valies havia previst, ja que dues de les empreses que havien de fer les inversions més impor­tants en el projecte d'urbanització de la Guinardera. van abandonar la idea. Dorn Vallès va haver d'a­frontar sola el projecte i per fer-ho va poder aconseguir el suport de dues entitats bancàries.

Fins ara, el projecte urbanístic ha suposat una inversió total de 10.000 milions de pessetes. Segons

Joaquim Knuth, aquesta inversió inclou la compra de tots els te­rrenys, però encara s'han d'acabar d'enllestir diverses fases del pro­jecte.

Model americà

El model que ha seguit la pro­motora urbanística per dissenyar l'Augusta Business Park troba els seus antecedents en els parcs em­presarials americans. Per això, se­gons els responsables l'han ubicat a Sant Cugat.

Sant Cugat es troba en una situació geogràfica estratègica,

equidistant de la capital i dels polígons industrials del Vallès Oriental, amb Terrassa i Sabadell. i de l'eix industrial del Llobregat. A més, segons els promotors. Sant Cugat gaudeix del nucli més im­portant d'autopistes de Catalunya (l 'autopista A-7, que enllaça amb França, amb Saragossa i València i amb l 'aeroport i Ics rondes de dalt i litoral: i els túnels de Vall-vidrera, que enllacen Sant Cugat amb Barcelona i formen part de l'eix Barcclona-Tolosa-París amb la A-18 i el túnel del Cadí i el de Pimorent) .

COMERÇ

Cal una solució ràpida sobre Kampió Jl/NTA DBCOVIRN I)t: SANI (t 'GAT COMHRÇ

A quest es el títol sota el qual. en forma d'editorial. Els 4 Cantons expressa el seu «punt de vista» pontifical,

donant instruccions als comer­ciants. consumidors, promotors i fins i tot a l'equip de govern mu­nicipal per tal d'arbitrar allò que des del seu punt de vista es una «solució ràpida sobre Kampió».

Des de la nostra situació d'a­fectats, no podem deixar de re­plicar amb tota eon tundènc ia aquest inoportú editorial que es­mentem. que conjuntament amb cl titular de primera plana i el leportatiie de la plana 12 del da-rrei exemplar de l 'hcbdoniadari. no fa altra cosa que enverinar l'opinió publica, excitar ànims i aportar un uru. no precisament de sorra, a un assumpte de gran transcendència, trivolit/ant les so­lucions 1 tractant la problemàtica amb una gran superf ic ia l i ta t exempta del menor grau de pro-fessionalitat.

Sen/illament 110 ens cieiem que cl nostre alcalde, sr. Aymerich, ham manitcsl.it que ••legalment l'Alunt.micnt no pot impedir la implantació óc Kampió al bairi de Sant Domenee-el Colomei •>. pcique 110 estem disposats a creu-te que el nostre alcalde, sr. Joan Avmcrich. hagi tingut mai la in­tenció tic recórrer a mitjans il·le­gals quan en vuit ocasions dife­rents ha reiterat explícitament la seva voluntat de fer el contrari:

1.- Lis 4 Cantons (22-4-.14). «Si la Generalitat veu que és con-trapioducnt un equipament d'a­quest tipus, jo el que dic es que també es dolent pci a l'Ajunla-

Sant Cugat Comerç afirma en aquest article que no es creu les afirmacions que l'alcalde va fer a Els 4 Cantons sobre la impossibilitat de l'Ajuntament d'impedir legalment la instal·lació de Kampió a Sant Cugat i ratifica la seva oposició a la implantació d'aquesta cadena comercial.

ment, i no se'ls donarà el permís». 2.- Diari de Terrassa (23-6-94).

«L·l alcalde de Sant Cugat reiterà aversu compmmiso de que cl Avun-lamiento no conccdcni liecneia de apertura a Kampió. en cl caso de que los promotores intentaran re-bajarla superfície comercial".

3.- Els 4' Cantons (24-(>-94). «L'alcalde va declarar el passat dimecres que manté la seva pos­tura contrària a donar permís al gran supcrmcícat».

4.- In; Sant Cugat (2-7-94). • I 'alcalde Joan Aymerich consi­

dera que si la Generalitat creu que Kampió 110 seria bo per Sant Cugat. nos.ducs també ho pen­sem. l a dos mesos ja vaig co­municar al coineie local la nostra postura neuativ .1 sobie la instal·la­ció del supei l'.ici c.it •.

s.- /, ,: S:, mi. .',.«.;,•!. 2-7-W4). [.'al­calde Joan \vnieiich assegura al p i e skku : di N.inl Cugat Comerç que 110 do-iaia permís per cons­truí! ri'ipcii'.iercal Kampió a Sant DonieiiLi 1! < '.ilonier».

(1.- Ihan de Cnaysa ( IS ' - 'M) . .•II ahaldc li,1 llcuiiilo a asegurar tjiie no pcrnútira su implantat ton aunqac los promotores i;Jaa,m la superfície comercial ••.

l.-Octavià (<i-Ui-'i4i. . Joan Av­mcrich va confirmar als comer­ciants la seva negativa absoluta de concedir permisos pci instal·lar el centre comercial ».

S.- Amb un micròfon amplificat per megafonia en els salons de

Chic Sant Cugat celebrant el XV aniversari de la nostra associació, davant d'una cinquantena de co­merciants i altres convidats.

És de tots nosaltres coneguda, reconeguda i fins i tot admirada l'habilitat del nostre alcalde, i es­tem convençuts que les seves pro­meses tenen una total garantia de compliment.

Es totalment obvi que el con­sistori era favorable inicialment a una implantació comercial a Sant Domènec-el Colomer; ho prova la mateixa qualificació de la parcel·la, l'oferta d'implantació que cl mateix alcalde va fer di­rectament a determinats comer­ciants locals i posteriorment a la resta a traves de Sant Cugat Co­merç. Això mateix queda de ma­nifest en el pre-contracte de eom-pra-venda. posteriorment elevat a públic i protocol lit/at. que l'al­caldia va sienai urnb els promotors de Kampió.

1 a postura de l 'Ajuntament. contràriament a l'opinió del vostre editorial, ha sigut sempre molt clara: favorable a la implantació comercial que ens ocupa, tins que la ( ' I L( va dictaminar, en base a exhaustius informis de tota pro­cedència. cl seu rebuig a la sol·li­citud de Kampió. I s aleshores, a pal tir d'aquest dictamen nega­tiu. quan el consistori modifica la seva postura anterior, fent seu l 'argumentació de la comissió te­rritorial (val a dar que la Cl I ( '

és el màxim òrgan decisori en matèria d'implantacions comer­cials). l'alcalde es sotmet al dic­tamen esmentat i reconeix que si aquesta implantació queda qua­lificada de «negativa» per part de la C T E C no pot resultar entesa d'altra manera per l'alcaldia.

En opinió de l 'editorialista. «Kampió té tot el dret a implan­tar-se». Quines motivacions li fan pronunciar aquesta sentència, tot i sabent que un organisme com la CTEC, en el qual són repre­sentats els interessos dels consu­midors, botiguers, grans àrees, ajuntaments i cambres de comerç, després d'analitzar informes, sen­tir les parts involucrades i sot­metre el tema a reflexió i votació ha determinat el contrari.'...

No hi ha dubte que els inte­ressos en joc són contradictoris i oposats; els dels promotors han quedat deslegitimats pel pronun­ciament d'una comissió de rang superior, l'ot i així. des d'aquesta associació, sense ànim d'entrar en terrenvs aliens, i en coordinació amb l'Ajuntament, s'ha defensat sempre la conveniència d'arbitrar solucions qt.c permetin la recu­peració de la inversió realitzada per la piomotora de l 'hipermercat abonat , tot i que la lamentable situació en que es troben és úni­cament atribuïble a la seva pròpia inificaeia. aixecant un edifici co­mercial sense dictamen favorable. picsentant posteriorment recur­

sos «impresentable» i esgrimint en l'actualitat un ja famós paper que el dictamen de la CTEC ha convertit en matèria recielable.

Sr. editorialista, davant de la vostra espectacular utilització de la demagògia defensant els inte­ressos «per sobre de tots» del ciu­tadans, hem de recordar-li que som precisament tots els ciutadans els que dins d'una satisfactòria democràcia hem escollit lliure­ment les persones a qui hem con­fiat l'administració dels nostres in­teressos, i que conseqüentment, en acatar les seves decisions, for­ma part del coherent tarannà de­mocràtic que majoritàriament de­sitgem. El nostre municipi, des de l'aprovació de la implantació de la gran àrea de la Guinardera (decisió que. vull recordar, hem acatat), tot i no considerant l'am­pli cinturó de grans àrees que l'envolten, i obviant la proximitat de la monstruosa oferta comercial de Barcelona, presentarà per al ciutadà consumidor el mes alt ín­dex d'oferta comercial per habi­tant de tot el Principat. Creiem que aquesta circumstància garan­teix sobradament al ciutadà con­sumidor la possibilitat d'escollir entre «tot tipus d'ofertes» sense accentuar més encara la preca-rietat d'una bona part d'aquesta oferta que la implantació de Kam­pió escombraria definitivament.

Per acabar, sr. editorialista, de­sitgem testimoniar-li la nostra le­gítima enveja en veure la facilitat amb la qual ha pogut resoldre un litigi que nombroses persones de reconeguda capacita! la mes d'un any que ho intenten.

PAU RIBA A SANT CUGAT 13 • Divendres, 2 de desembre de 1994 PREMI PER A LARREULA

El cantant, músic, actor, poeta, novel·lista i articulista Pau Riba va actuar la setmana passada a la sala Res. Entre altres coses, diu que canta descalç perquè li agrada tocar de peus a terra. Plana 14.

lescriptor santcugatenc Enric Larreula ha rebut aquesta setmana el premi Gran Angular de literatura juvenil —atorgat per l'editorial Cruïlla— per l'obra Els arbres passen ran de finestra. Plana 15.

L'associació Firart, que realitza els diu­menges les ja tradicionals fires d'art a la plaça Octavià de Sant Cugat, orga­nitzarà el dia 18 de desembre vinent la I Mostra d'Art als jardins del Monestir

ART

de Sant Cugat. La I Mostra d 'Art pretén ser una fita anyal d'activitat artística a Sant Cugat. L'associació pretén convertir aquesta I Mostra d'Art en una trobada que reuneixi artistes de tot l'Estat Es­

panyol. Les bases per poder participar-hi es poden recollir a la Casa de Cultura. L'associació té el patrocini de l'Ajunta­ment de Sant Cugat i la col·laboració de la Diputació de Barcelona.

Firart organitza la I Mostra d'Art amb l'objectiu de reunir artistes de tot l'Estat

La mostra quedarà inaugurada el 18 de desembre als jardins del Monestir

Les bases per presentar-s'hi es poden recollir a la Casa de Cultura

PERE PICH B Sant Cugat.— L'associació Fi­rart ha presentat recentment les bases per poder participar en la primera Mostra d'Art als jardins del Monestir de Sant Cugat del Vallès.

L'associació, que organitza re­gularment els diumenges les mos­tres d'art a la plaça Octavià, té l'objectiu de realitzar una mostra d'art en què puguin participar ar­tistes de tot Catalunya, als jardins del Monestir de Sant Cugat.

Firart disposa actualment d'uns cinquanta socis i té una llista des-pera de cinquanta més.

L'associació es va presentar al públic dijous passat al cafè de l'Auditori del Centre Cultural. En el mateix acte, l'associació va pre­sentar les línies generals d'aquesta I Mostra d'Art.

Begona Valcàrcel, presidenta de l'associació, diu sobre Firart: «Es una associació cultural, sense ànim de lucre, d'artistes plàstics de Sant Cugat del Vallès, que actualment reuneix uns cinquanta socis. Des del mes d'abril passat. en què es va constituir, exerceix diverses activitats culturals.»

En preguntar-li sobre les fina­litats de l'associació, Begona diu: «Els objectius són fomentar l'art i la cultura, donar a conèixer la gran diversistat d'expressions plàstiques i tècniques que els ar­tistes ofereixen i promocionar i donar suport a les activitats dels socis en els diferentes camps de l'art. La finalitat principal d'or­ganitzar la I Mostra d'Art és pro­moure l'activitat artística a la ciu­tat de Sant Cugat, acostant l'art al ciutadà.»

Per l'associació, la I Mostra d'Art als jardins del Monestir pre­tén ser una fita anyal d'activitat artística a Sant Cugat i esperen

La plaça Octavià, plena de parades d'artistes un diumenge al matí. Foto: JA. MULA.

que es converteixi en una trobada que reuneixi anualment artistes de tot arreu.

Les bases per poder participar en la I Mostra d'Art es poden recollir a la Casa de Cultura de Sant Cugat, de l'I al 15 de de­sembre, de 7 a 9 del vespre de dilluns a divendres.

El proper 15 de desembre, a les 9 del vespre, quedarà tancada la inscripció dels artistes.

La I Mostra d'Art es realitzarà el diumenge 18 de desembre, des de les 11 del matí, hora en la qual serà inagurada per les au­

toritats locals, i es tancarà a les 9 del vespre del mateix diumenge.

Els artistes que vulguin parti­cipar-hi tindran temps fins al 15 de desembre per inscriure-s'hi.

L'espai de què disposaran els artistes es distribuirà per un ri­gorós ordre d'inscripció i l'orga­nització posarà a disposició dels expositors taules de 2x1 m i també cadires per als artistes.

L'associació Firart vol que la mostra estigui reservada al dibuix, la pintura, el gravat, l'escultura o la fotografia. Tal com s'explicita en les bases, no s'admetrà cap

tipus de tècnica més propera a l'artesania, com la ceràmica o l'esmalt.

Tota obra que es vulgui pre­sentar a la mostra ha de ser ori­ginal i personal de l'expositor.

El preu de la inscripció serà de 3.000 pts per als socis de Firart, i de 6.000 pts per als artistes en general. La I Mostra d'Art està patrocinada per l'Ajuntament de Sant Cugat, també tenen la col·la­boració de la Diputació de Bar­celona i el suport de la Caixa de Terrassa i de diferentes co­merços de Sant Cugat.

MUSICA

Stupendams omple la sala Res amb una excel·lent demostració de sensibilitat musical

XAVIER BORRÀS B Sant Cugat.— Són set, i són magnífiques. I unes show-women consumades. No duien més ba­gatge que les seves set veus ben umbracles, set micròfons i, de tant en tant, l'ajuda d'algun senzill ins­trument de percussió. Però l'es­cenari de la sala Res, on van ac­tuar dimecres i dijous, els va que­dar petit. Al públic també se li va quedar petita la sala, sobretot dimecres: era un públic força po­pulós. Tant, que les autoritats —perquè va haver-hi assistència d'autoritats: l'alcalde, Joan Ayme­rich, va comparèixer dimecres

acompanyat pel tinent d'alcalde Joan Recasens, el director del Centre Cultural, Tomàs Seix, i el cap de l'oficina municipal d'in­formació, Xavier Fornells— van tenir alguna dificultat per enca­bir-se. Val a dir, en descàrrec de la direcció de la sala, que l'as­sistència d'autoritats no és pas ha­bitual al local. De fet, era la pri­mera vegada que la sala rebia la visita d'un alcalde de la vila.

Mai no és tard, però, i ben mirat el concert bé s'ho valia. Stu­pendams, grup músico-vocal entre el a cappella i el du-duà (equi­distant, per entendre'ns, entre la

Coral Sant Jordi i The Platters) va oferir el millor d'ella mateixa. Ella mateixa, en singular, i no elles mateixes, en plura), perquè quan les set mosses afavorides per les muses són dalt de l'escenari es comporten com un ens únic, femení i singular, o com un ins­trument de set cordes (vocals) perfectament afinat, o com un mo­tor de set pistons de moviment equilibrat i harmònic. La coreo­grafia, aparentment casual i ca­rregada de conya amb què em­bolcallen les seves interpretacions, denota un acurat treball de re­llotgeria i càlcul, imprescindible

perquè el resultat final sembli això, casual i carregat de conya. Grup polinacional, polilingüe, po-liètnic i polièdric com és, va oferir el seu acostumat aiguabarreig de temes en anglès, castellà, català, senegalès (un) o en simples ono­matopeies. Temes acostumats, al­guns ja molt coneguts pel públic, i altres de nous, que formaran part del proper enregistrament del grup, un projecte que sembla que ja està molt avançat, però del qual encara no volen dir res. El públic els va aplaudir tots amb el mateix entusiasme: sens dubte, Stupen­dams és un valor en alça.

«Museum», la instal·lació de Pere Pich, exposa objeetes trobats pel carrer

XAVIER BORRÀS B Sant Cugat.— Són centenars de petits elements de brossa ur­bana recol·lectats pel carrer: bo-cinets de terrissa decorada, peces de plàstic de joguines velles, agu­lles, cargols, restes de cable elèc­tric, fins i tot dues dents potser humanes. Cada un està exposat, emmarcat i senyalitzat, dins una capseta de plàstic transparent, a manera de diminuta urna. Són part de la instal·lació Museum, que l'artista florestà Pere Pich —col·laborador habitual d'aquest periòdic, com a crític d'art— mos­tra a la capella de Sant Roc de Valls. Aquesta acció de recollida i tria («veritable acció d'arqueo­logia urbana», segons l'artista) és una performance que ha efectuat, amb la col·laboració de la seva filla Núria, al llarg de dos mesos i mig, pels llocs on passa habi­tualment: la seva casa de la Flo­resta, els carrers propers a la Llot­ja de Barcelona —on ell dóna classes—, el col·legi de la seva filla i els voltants de la redacció d'Els 4 Cantons. «És com si la història s'anés acumulant al te­rra», diu Pich en comentar els resultats de la performance. «Per exemple, la Floresta és plena d'ob­jectes cremats, restes de l'incendi de fa dos anys.» Tanmateix, l'ob-jecte més abundós són les burilles de cigarreta, però no n'ha inclòs cap en la exposició per trobar-les poc significatives. Pel que fa a la instal·lació en el seu conjunt, declara que vol ser una reflexió sobre el món de la museística i la seva litúrgia peculiar. «Els ob­jectes col·locats en un espai apa­rentment museístic predisposen el públic a veure'ls i valorar-los de manera diferent.» La idea li va venir després d'haver fet un treball d'investigació per a la universitat sobre el primer museu de Bar­celona, la capella de Santa Àgata, on es van exposar el 1988 les restes de façanes i escultures ve­lles que deixaven les reformes de l'exposició universal. Un conjunt escultòric fet a partir de les lletres de la paraula «museum» i un vi-deoart, filmat en col·laboració amb Oriol Corominas al Museu de Zoologia de Barcelona (i prota­gonitzat per una quarentena de cargols) completen la instal·lació.

Barnils exposa a la Fira Internacional d'Art Lineart de Bèlgica B Sant Cugat.— L'artista sant­cugatenc Sergi Barnils exposa la seva obra a la Fira d'Art Inter­nacional Lineart de la ciutat belga de Gant, que va quedar inaugu­rada ahir dijous. Barnils torna al mercat europeu, després del seu pas per la Fira d'Art Modern i Contemporani de Torí. La mostra de Gant recull l'obra d'artistes d'arreu del món, sobretot euro­peus, i d'alguns de tan coneguts com Paul KÍee, Joan Miró i An­toni Tàpies. Aquest és el primer cop que Barnils exposa la seva obra a Lineart, i coincideix amb el bon moment que l'artista està assolint en els mercats europeus. Lineart finalitzarà el dia sis de desembre. Part de l'obra de Bar­nils també pot ser contemplada, durant tot aquest mes, al Casal de la Caritat de Barcelona, con­juntament amb amb la de cent artistes més. /EA.

14 CULTURA-ESPECTACLES EES 4 C A N T O N S / Divendres, 2 de desembre de 1W4

C a n t a n t , mús ic , ac tor , p o e t a , novel · l i s ta . a r t icu l i s ta i yan guru de la c o n t r a c u l t u r a . El net m e s r o c k e r del p o e t a C a r l e s Riba ja te q u a i a n t a - c i n c anys i e n c a r a es un enfilin terrible. Pot s e m b l a r una vella re-

MUSICA

l íquia hippic de l s anys se ixanta , p e r ò q u a n sur t a e s c e n a descalç,, c o m té p e r c o s t u m . el públ ic q u e el r e p — m i n s o , p e r ò en ­t r e n a t — es cadel l . N o triga gens a ficar-se' l a la butxaca : F s un c o n s u m a t showman

A R T

q u e t an t es marca un rock'n'roll e lèc t r ic a m b els seus q u a t r e mús ics c o m p a r o d i a ( a m b un llapis a la b o c a ) la far tol la t ípica d 'un pol í t ic en ple d i scurs o i n t e r p r e t a en soli tar i ,\'oiii üeporcellana.

«

PAU RIBA. C a n t a u t o r de rock. ar t icul is ta i novel · l is ta

M'agrada tocar de peus a terra »

\A\ II l< HOKK \S B Sant Ciliat . - "Soc de l'opinin i]iic nu hauria d'existir la figura del polític professional. 1.1 lel que hi hagi gent que faci de la política el seu mitja de subsistència porta directament cap a la corrupció. .lo. ho sento molt. però eslie en contra de-la democràcia. 1 no es que estigui a favor de cap dic-l.uluia. Pern em sembla molt cò­mode du que es el menvs dolent dels novel·lis possibles. Penso que hi pol li.iber altres sistemes pos­sibles que s'haurien de pensar i piov ai de posar en m a r x a -

Reivindica, dones, la utopia? Si. jo reivindico la utopia

com a lila. Si no. pot passar que la soeietal evolucioni cap a una antmtopia. que es el que està pas­sant ara. de tet.»

Yostc es el degà del rock català, tot i que aquell roc (sense • k ••) que feia als seixanta i setanta

era torea diferent del rock (amb •k- l cata là actual . Com veu .KUiest nou iock català'.'

II veig mes professional... I n saben mes. tenen mes expe-i K ncia acumulada, i quant a con­tingui. be... Diüucm que no tinc opinin. I N temps son uns altres. (.hiaii |o vam començar a lei lock'ifmll. i'N temps estaven can­viant I fi havia una cançó que ho deia. lots la cantàvem, i de tel si que les coses es bellugaven. l'ero aia hi ha un ambient ab­solutament imniobilisla i dreta, .lo suposo que ells son la generació que els toca la part baixa de To­nada. Sembla que siguin menvs rebe l s , menvs r evo luc iona r i s . menvs inspirats, però jo penso que això es una cosa que no se li pot attuibuir a un artista sense temi en compte el context dins el que treballa. Als anvs seixanta. el context era tol un moviment a escala mundial. Però ara l'unie

que es e nou un t de c ells 1 M

l'.,i. K

importa I context iock ca

nomeni iieumsta van capi ic ha di

. v.11 un nien Sani

son les pe i actual E

tala va lun donat pei ncies histot laht/ar pol na I'.' Res

l! ,1 . a se

\qucst i ixo del nat en

la sene lles que ca.menl.

uell

va darrera ncUiaue a la sala Res de XIAM 1 SPINOS V

o tres d'anvs..• — l a un parell d'anvs va dir

en una entrevista que vivíem una època molt t\a.\a. En una de mes recent ha estat mes contundent i ha dit que -el franquisme era menvs Je dretes que la societat

actual». —<I's el que t'he dit ara mateix.

Estem en una situació d'extremis­mes. de nacionalismes i iotes aquestes històries, de les quals, nosaltres, als seixanta, estàvem ab­solutament en contra. Nosaltres demanàvem el DNI universal, el DNU. I ara hem caigut en tot el contrari: tothom s'està barallant pel seu raeonet. amb un refús absolut de tot el que no sigui propi. Això jo ho veig molt de dretes. Es una actitud molt ca-gueta. de molta por a allò nou i al de fora. El que nosaltres vam posar sobre la taula als seixanta no ha triomfal gens: ha triomfat tot el contrari.'»

— Per això ha estat retirat du­rant tants anys'.'

—«No exactament per això. Em vaig retirar perquè hi havia una forta crisi de tot el que era la cançó i el rock'n'roll en aquest país: Aquí hi havia una cançó com­bativa. molt política, reivindica­tiva. que s'ha quedat obsoleta. 1 no s'ha sabut fer el pas de territori polític a territori cultural. En qual­sevol altre país la cançó i el rock formen part de la cultura. Aquí. ha de ser política: no se sap en­tendre com a cultura, i això és un handicap molt gros.»

—Perí) vostè no és només mú­sic: té una extensa producció com a escriptor, lli ha persones que diuen que és millor escriptor que cantant...

— Això segur. E's que són dos territoris molt diferents, i m'a­grada jugar a totes dues bandes.»

— 1 per què surt a cantar sempre descalç?

—"Es un costum que tinc. M'a­grada locar de peus a terra»

— Però no diu que li agraden les utopies?

—<Si, m'agrada tenir les uto­pies al cap... i els peus a terra.»

Fins el 13 de desembre

f IV #* l i ' 4

xt

%%mm«> '

Sala Rusftfol Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugal del Vallès

SOCIS FONS D'ART

Horari: mati de 9 o 2

tarda de 5 a 9

Tel. 675 47 51

C E N T R E DE LA I M A T G E

• Fotos a color en 1 hora

• Diapositives en 1 hores • Diapositives a paper en 2 hores • Venda de material

fotogràfic nou i usat (taller propi a la mateixa botiga)

• Servei públic de fax • I ara també un nou servei

li passem les fotos de color a blanc i negre

Sta. Maria, 14. Tel. 675 56 74 - Fax. 675 57 24.

Sant Cugat «,uoo/i Avinguda Catalunya, 72 Tel i Fax: 580 19 53 Cerdanyola

Pintura de paisatges i d'equilibri

I Autor: Josep Maria Morató Aragonès. (Malcria: Sala Rusinol. Dates: fins cl proper 13 de desembre. , Obres: Pintura.

I'l Rl- l'K H

A la Sala Rusinol es troha fins a meitat de desembre una dilatada exposició de pintures de l'artista Mo­

rató Aragonès (Reus. 1^23). E'ar-tista te' un extens currículum i està reconegut com un paisatgista d 'una línia expressionista. Ea seva biografia sorprèn gratament per la gran quantitat de premis i exposicions.

Morató Aragonès neix a Reus. lloc que segurament condicionarà la manera d 'entendre i de pintar el paisatge. E'anv E)40 obté la Medalla Fortuny, un any desprès ingressa a l'Escola Superior de Belles Arts de Barcelona. E'anv P'4I rep la medalla Masriera i el I "44. la Tapiró. A partir de l"4~ la seva trajectòria artística estil plena de premis, de viatges i d'exposieions.

Ees biografies parlen d'un ex­cel·lent paisatgista. E'exposicio de la Sala Rusinol és una bona opor­tunitat per poder confirmar la ca­pacitat del pintor en representar els mès singulars indrets del nostre país. Ea pintura de paisatges de Josep Maria Morató Aragonès en­llaça amb la tradició paisatgista catalana. Aquest gènere lia··cstat el mès treballat en la pintura mo­derna. Tenim precedents en el segle XVIII com son les al·le­gories en forma de paisatges d'An­toni Viladomat. Però la pintura de paisatge no s'independitzarà com a tema. fins al segle XIX. en què va tenir un gran esplendor a causa de la demanda de temes nous per a les noves classes socials.

Els artistes romàntics van idea­litzar la natura i sovint les seves obres les van centrar en ruïnes medievals: posteriorment els pin­tors realistes, amb l'escola d. Olot al capdavant, van piular especial­ment paisatges de boscos humits. Poc temps desprès, amb la in­fluència de la pintura francesa. van arribar els impressionistes. que van realitzar quadres de pai­satges lluminosos.

En relació amb això, aquests mesos podem visitar una exposició al Museu Nacional d'Arts de Ca­talunya titulada (V'/i/v cinxs de pai-satgisme Català.

Però la diferencia dels pintors paisatgistes amb els pintors que han fet una evolució cap a camps nous de la pintura d'exteriors és la necessitat de treballar en el mateix escenari de la natura. Jo­sep Maria Morató Aragonès diu sobre el tema: «Quan millor em trobo és pintant el record d'alio que he viscut, amb una base d'a­punts presos del natural». Aques­ta afirmació, juntament amb l'ob­servació de les seves obres, ens porta a pensar que la pintura de paisatge de Morató ha evolucionat a un expressionisme del paisatge. El pintor realitza una síntesi entre el que veu i el que sent.

Ea relació que trobem entre el lloc de naixement i la pintura que realitza l'artista és del tot evident.

Els seus quadres, pintats amb colors de terres seques, són pai­satges d'un país amb molt de sol i poca aigua: paisatges modelats pels homes, paisatges que tenen l'equilibri dels marges de les terres de secà.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de desembre de 1994 CULTURA-ESPECTACLES 15

LLIBRES

Enric Larreula guanya el premi Gran Angular de literatura juvenil

«Els arbres passen ran de finestra» afronta la difícil convivència entre dues cultures EMMA ANSOLA

•Valldoreix.— L'editorial Cruïlla acaba d'a­torgar el premi de literatura juvenil Gran Angular a l'escriptor Enric Larreula per l'obra Els arbres passaven ran de finestra. Larreula

L'editorial Cruïlla va celebrar dimarts passat la cinquena edició del premi Gran Angular de li­teratura juvenil que va ser atorgat a l'escriptor, resident a Valldoreix, Enric Larreula per la seva obra Els arbres passaven ran de finestra. El tema del llibre es basa en la difícil relació que existeix entre les diferents cultures que hi ha a una mateixa ciutat. Larreula ja havia tractat aquesta problemàtica en anteriors treballs com ara el llibre Em dic Paco. Segons l'es­criptor, «fa temps que em preo­cupa aquest tema, potser pel fet de ser català i pertànyer a una cultura que no ha estat gaire res­pectada durant molts anys». La història d'Els arbres passaven ran de finestra tracta els problemes que afronta una estudiant uni­versitària d'origen marroquí es­tablerta a Catalunya. La noia, ena­morada d'un noi català, rep la visita del seu cosí, al qual l'uneix un compromís matrimonial segons mana la tradició familiar. A partir d'aquest moment, la noia es troba en la situació ambivalent de dues cultures que demanen d'ella un compromís. Segons l'autor, «tota aquesta ambigüitat cultural la por­ta a moments d'angoixa i tensió, pel fet, a més, de ser dues cultures prou contradictòries». La noia re­flexiona sobre la seva situació mentre viatja amb el Ferrocarrils Catalans tot observant com els arbres passen ran de finestra.

Al llarg de la seva trajectòria professional, Larreula ha rebut nombrosos premis, entre els quals cal destacar el de conte i narració Víctor Català, el de crítica Serra d'Or de literatura infantil i juvenil per Marduix, el premi d'humor i sàtira Joan Oliver amb La pro­

es autor literari de contes, de poesia i de teatre, novel·lista i també traductor de llibres per a nens* El premi, que li va ser lliurat dimarts passat, s'afegeix a la seva llista de guardons, entre els quals cal destacar el premi

Víctor Català de conte i narració, el de Xarxa d'assaig, el de crítica Serra d'Or, el d'humor i sàtira Joan Oliver i el Lola Anglada. Ac­tualment també treballa com a professor de didàctica de la llengua a la UAB.

La Bruixa Avorrida, Marduix o el Rei Titó són alguns personatges de l'obra d'Enric Larreula. Foto: J.A MULA.

pina i el Lola Anglada per Contes per a un món millor. Per Larreula, «aquest nou premi va bé per al prestigi professional, ja que la nos­tra feina és absolutament fràgil. Necessitem una mica de tota aquesta infraestructura perquè és un dels factors que pot ajudar que el teu llibre es posi de moda i que de retruc ho facis tu i la resta de la teva obra. Poder vendre llibres depèn de molts factors que sovint s'escapen de la qualitat que puguis haver donat al teu llibre».

Tot i que l'obra d'aquest prolífic

escriptor està dirigida majorità­riament al públic infantil i juvenil, Larreula es va donar a conèixer, des de ben jove, amb contes i novel·les per a adults. La seva dedicació a la literatura infantil i juvenil es va postergar fins al moment que es dedica a l'ense­nyament i la seva posterior relació amb editorials, ara fa més de deu anys, per tal de crear material escolar en català, inexistent ales­hores.

Endinsar-se en el camp de la literatura infantil no ha estat camí

fàcil per a Larreula, que considera que «normalment els crítics lite­raris, en general, tendeixen al pur menyspreu pel que fa a aquest tipus de literatura, quan, en rea­litat, no s'han llegit mai un conte o bé no han passat de La rateta que escombrava l'escaleta. S'ha de tenir en compte que la literatura infantil i juvenil pot tenir una di­ficultat literària tant alta com qualsevol novel·la per a adults. Sembla ser que si no entrem en aquest món no estem considerats 'grans' escriptors».

L'Escola Calduch ofereix «Deu jornades de repertori romàntic» I Sant Cugat.— Alumnes pro-vinents d'arreu de Catalunya, en­tre els quals hi ha músics pro­fessionals, es donaran cita avui divendres en el començament de curs que l'Escola d'Estudis Mu­sicals Monserrat Calduch ha or­ganitzat sota la direcció del mestre Antoni Besses. El curs ofereix un repertori romàntic dels compo­sitors clàssics Beethoven, Schu-bert, Schumann, Mendelssohn, Chopin, Brahms i César Franck durant cinc dies a l'Aula Magna del Conservatori Victòria dels Àn­gels i a la Casa de Cultura. El curs començarà aquesta nit a dos quarts de deu del vespre a l'Aula Magna. Dilluns dia 5, els alumnes que participen en el curs inter­vindran en un concert dirigits per Besses a la Casa de Cultura. Di­marts dia 6, tindrà lloc al Con­servatori un concert interpretat només per Besses, que ja fa sis anys que organitza cursos i mo­nogràfics. Els actes continuaren dijous i divendres amb la con­ferència Les trenta-dues sonates per a piano de Beethoven. El curs acabarà F i l de desembre, amb un concert dels estudiants del curs i el mestre Antoni Besses. Al final del curs s'entregarà un certificat a tots aquells alumnes que hagin assistit a les jornades. / E.A.

Gran subhasta extraordinària a benefici d'Asdi I Sant Cugat.— L'Associació Pro-Disminuïts Psíquics i Físics de Sant ha organitzat, amb la col·laboració de l'Ajuntament de la ciutat, una subhasta extraor­dinària per recaptar fons per a l'entitat. Les obres d'art, que seran subhastades els dies 17 i 18 de desembre a les 7 de la tarda, estan exposades des de dimecres passat a la Casa de Cultura. Tharrats, Alexandre Matas, Vila Arimany, E. Tusquets, Caballero o Vila Moncau són alguns dels artistes que presentaran les seves obres, un total de dues-centes, a la sub­hasta en benefici d'Asdi. A més de les pintures també es podran veure escultures, gerros i altres objectes decoratius a la Casa de Cultura, de 10 a 1 del migdia i de 5 a 8 de la tarda. / E.A.

SOCIETAT

£1 vice-president Narcís Serra es deixa veure a Sant Cugat

per escoltar òpera Qualifica el Teatre-auditori de «magnífic»

anys, si m'haguessin plantejat que algun dia vindria a veure òpera en aquesta ciutat, no m'ho hauria cregut». Malgrat que alguns pen­sen que Narcís Serra ha canviat definitivament Sant Cugat per Madrid i el Congrés dels Diputats, el vice-president va assegurar que «encara vinc cada cap de setmana, perquè encara que hagin desa­paregut els camps que fa vint anys hi havia entre casa meva i la ciutat, Sant Cugat continua sent Sant Cu­gat i m'hi trobo molt còmode». Confirma la teoria que, per uns quants privilegiats, aquesta ciutat és un lloc de descans: «Venir a Sant Cugat després d'una setmana a Madrid és per a mi una medicina excel·lent, de molts bons resul­tats». El vice-president va quedar «encantat» amb la representació que els Amics de l'Òpera de Sa­badell van fer de La Cenerentola de Rossini, però va confessar que la seva òpera preferida «seria una de Mozart: estic entre La Flauta Màgica i Don Giovanni».

CÈLIA CERNADAS I Sant Cugat.— El Teatre-audi­tori del Centre Cultural ha vist ja moltes cares famoses, però dis­sabte a la nit, el dia de la re­presentació de l'òpera La Cene­rentola, una de molt coneguda es va afegir a la llista: la del vi­ce-president del govern estatal, Narcís Serra. Acompanyat de la seva esposa, Concha Villalba, Se­rra, de qui de tothom és coneguda la seva afició a la música clàssica, va qualificar el Teatre-auditori de «magnífic». De fet, ja l'havia vist per fora, li faltava comprovar les seves qualitats acústiques. El vi­ce-president del govern va triar per estrenar-se una òpera «difícil, però en aquest cas molt ben in-tepretada pels Amics de l'Òpera de Sabadell». «Més no es pot de­manar», va dir Serra.

Es va declarar sorprès pel creixement i l'evolució que ha so­fert Sant Cugat des que fa vint anys va decidir comprar-se una casa al carrer Mozart: «Fa vint

TEATRE

Amparo Moreno reflexiona sobre el paper de la dona a «Shirley Valentine»

Aquesta nit, a les deu, al Teatre-auditori EMMA ANSOLA

• Sant Cugat.— L'actriu Amparo Moreno és Shirley, una mestressa de casa a qui tan sols li fan costat els plats i olles de la seva cuina. La seva relació està marcada per la manca de comunicació, que, segons l'actriu, «ens atrapa a tots», i per la rutina diària que «moltes vegades mata Famor». Shirley trencarà aquesta situació quan ac­cepta la proposta d'una amiga per viatjar a Grècia. Allà descobrirà nous camins per assolir la felicitat i acabarà enamorant-se de la vida. Aquest és l'argument de Shirley Valentine que es pot veure aquesta nit, a les deu del vespre, al Tea­tre-auditori del Centre Cultural. L'obra és una creació del dra­maturg Willy Russell i, si bé està ambientada en un barri obrer de Liverpool, l'acció que es desen­volupa podria estar emmarcada a qualsevol indret geogràfic del món.

Tot i que l'actriu Amparo Mo­reno ha destacat en espectacles de music-hall, ella mateixa es de-

Amparo Moreno

fineix com un «tot terreny». La seva interpretació de Shirley Va­lentine ha suposat el trencament

del que fins ara s'havia vist de l'actriu, que va confessar trobar-se molt a gust en el paper de mes­tressa de casa. «Des d'un primer moment m'hi vaig identificar to­talment. A més, com que sempre he defensat les metresses de casa, quan represento l'obra els miro als ulls i molta gent pensa que improviso, però estic representant el meu paper, estic- fent una obra de teatre amb punts i comes. El que dic és el text, el que passa és que ho dic de manera fresca, que és la meva escola».

El text de Willy Russell té l'en­cant de provocar el somriure per, tot sovint, reflectir posteriorment el desencís i la. tristor dels per­sonatges que amaren d'emoció l'espectador. La direcció de Rosa M. Sardà ha ressaltat per la seva destresa a Fhora de destacar aquests elements. Moisès Maicas és l'adjunt a direcció i l'esceno­grafia i el vestuari han estat dis­senyats per Montse Amenós i Isi­dre Prunes. La traducció és de Joan Sellent i Ferran Toutain.

16 CULTURA-ESPECTACLES ELS 4 CANTONS / Divendres. 2 de desembre de 1994

CIRC

E m i l i o Hi i a to rc Alegr ia va t repi t jar pe r p r i m e r c o p la pis ta

i l 'un eire el lòtld. q u a n e ra un nen de nou anys . P e r n la

s e \ a nissaga ja feia g e n e r a c i o n s q u e s ' a r rossegava pe r so ta

les veles i e n t r e les c a r a v a n e s . A r a viu re t i ra t , a m b la seva

família, a una to r r e de la F lo res ta , l a una s e t m a n a , el Min is te r i

de Ci i l lu ra li va c o n c e d i r el p r e m i Nac iona l del Ci rc 1994.

Briatore, una vida sota la vela del circ Ha treballat amb Jcn Kaps. Colsada i Jané

\ W II K HOKRAs • Sant Cugat. l a pues dies cl Ministeri de Cultura \a concedir al lesidenl de la Floresta Emilio Bi iatorc \lcgria el premi Nacio­nal de Circ. l a ministra Carmen \ lboich va donar a conèixer el

cuanvadot del guardó el dia 23 passal. juntament amb el premi Nacional de 1 caire (que va re­caure en la compunvia Els Joglars i en el dúcetor d'escena Ciuillermo llei as), l'cl que fa al premi de circ. la mmislra va declarar que es concedia en reconeixement a la seva ••lrajectòria internacional-i a la seva -col·laboració a l'en-grandiment d 'aquestes ar ts- .

Com sui passar amb els artistes de ciic. els orígens d'Fmilio Bria­tore ultrapassen els estrets límits d'una ciutat, d'un país. Va néixer. per pur at/ar, a Còrdova un 2S de novembre de 1908. HI seu pare, Alejandro Brialore, italo-espanyol d'origen piamontès, interpretava un número eqüestre en un eire que s'havia aturat a la ciutat (des­près es reciclaria com a clown amb el seu germà Enrieo, en la històrica parella Rico & Alex). I.a seva mare. Fmilia Vicente Ale­gria, era filla d'aquell Gil Vicente Alegria que va regentar el circ de pedra del mateix nom construït

y Levvis. Arthur Russell

al bell mig de la plaça Catalunya de Barcelona el segle passat. \bans que el matrimoni la retires,

ella també era artista eqüestre de l'alta escola. I.a parella ja tenia dos fills, un noi i una noia, que amb el nom de l.o> D'Angolys interpretaven un numero de jocs malabars, al qual es va incorporar el petit I'.milió quan va tenir prou edat: amb tol just nou anys va fer el seu baptisme de sorra sobre l 'arena del circ Price de Madrid. aleshores la catedral hispana del espectacle més gran del món.

Eren aquells uns temps pre-televisius. Les atraccions de circ i varietats eren la principal dis­tracció popular (el cinema tot just acabava de sortir de la barraca de la fira) i els acròbates, equi­libristes. pallassos i mags eren part importantissima del star system, els comunicadors per excel·lència. En aquest ambient va créixer Emi-lio Briatore, membre d'una de les famílies de l'aristocràcia de la fa­ràndula. Va aprendre equitació i música, com era normal dins aquest món. Quan ja tenia divuit, sense deixar Los D'Angolys es va sumar a l'espectacle de pallassos del seu pare. El 1927, tota la fa­mília marxà a París per actuar al Cirque d'Hiver. D'allà van anar

Emilio Briatore posa dins el har que els seus fills regenten a Sant Cugat. Foin: J A Ml'l.A.

a Alemanya, on van romandre, de circ en circ. fins que l'inici de la Segona Guerra Mundial els va empènyer de tornada als ha­bituals quarters d'hivern de la fa­mília, a Barcelona. Els atzars de la seva carrera també el portarien als Estats Units, a treballar a la televisió amb Jerry Lewis i Bing Crosby, i a Mèxic amb Jané Rus­sell. De la mà d'Arthur Kaps. els Briatore serien dels primers ar­tistes a gravar per a la jove Te­levisió Espanyola, als antics es­tudis de Miramar de Barcelona, on un jove Joaquim Prat que en­cara no sabia dir «A jugaaar!» els donava el peu d'entrada. Em­presaris de varietats com Feijó, Arturo Castilla o Colsada els van

tenir en les seves companyies. A l'any 1963 Emilio Briatore

formà un equip de malabaristes amb els seus dos fills grans, Ciui­llermo i Esmeralda. als quals anys després se sumaria el seu fill petit, Emilio. amb els quals actuaria fins que es va retirar, el 1978. Ja feia alguns anys que havia adquirit una finca a la Floresta, on va ins­tal·lar-se definitivament amb la seva esposa. Els seus fills encara van continuar uns anys amb la tradició familiar, fins que ells tam­bé es van retirar, mes joves que quan ho va fer el seu pare. Els temps havien canviat, i l'espec­tacle televisiu creixia imparable, encadenant el públic a les potes dels seus tresillos i fent llanguir

OPERA

EI triomf de la bondat I ..l.ACl·.NLRHNTOL·V. («LA

VI NTAIOCS») ()pcra buffa en tres actes, llibret de J. 1 -erren basat en el conte homònim de Charles IVrrault. Vutor: (lioaechmo Rossini. Direcció musical: 1 lisabetta Masehio. Direcció del cor: Josep l e n e . Direcció d'escena: l'au Monterde. KscciNinrafia: Joan Jorba. Disseny vestuari: Ramon B. Ivars. Il·luminador: Ricard Martínez. Intèrprets: Maile Anuabarrena. MauiiLio Seplien. Ihaki I ïcsan. I inic Seria. Mireia Casas. Rosa M. Ysas. Mariano Vinuales. Cor dels Amics de l'Opera de Sabadell i Orquestra Simfònica del Vallès. Uoc: Auditori del Centre Cultural. Dia: 2(> de novembre.

I Dl ARI) Jt-.M K

L^ última obra mestra còmi­ca de Gioaechino Rossini. que va ser estrenada a Roma el 25 de gener de

IS 17, portava com a títol complet I AI ( enerentohi, òssia la honta in monjo i, com tothom sap, es trac­tava d'una versió més aviat lliure del famós conte I.a Vcntutocs. Es­tic segur que quan els Amics de l 'Opera de Sabadell van incloure aquesta obra en la seva progra­mació no volien fer cap mena d'al·lusió a la seva associació, però sembla just començar dient que després de 13 festivals d 'òpera a Sabadell i 7 d 'òpera a Catalunya, es mereixen sentir-se com a ini­cials ventafocs del seu art que han

aconseguit fer triomfar la seva bondat, en aquest cas: vocació, persenvernnça. honradesa, gene­rositat i sensibilitat, que s'eviden­cia en els e\its obtinguts a tot el nostre país i en el reconeixe­ment popular a la feina que han realitzat.

Es per això. precisament, que cal exigir cada vegada més i creiem que l'experiència d'aquesta repre­sentació no es positiva: després de cinc representacions no sembla que la senyora Masehio hagi as­solit el control de l 'orquestra. Si l 'obertura va ser discreta, quan els cantants van començar a in­tervenir semblava que es tractava d'una competició esportiva per sa­ber qui pujava nies el volum del so i qui anava mes de pressa. si l 'orquestra o els cantants, amb una culminació al finttle del primer acte que Déu n'hi do, tot i que es tracta - - e n la seva progressió ascendent de veus— d'un frag­ment magistral en l'obra rossi-niana. En cl segon acte les coses van millorar i. finalment, al tercer la treva era evident i tot va trobar el seu to i cl seu tempo.

Ena mica de tot

En els intèrprets hi va haver de tot: Maite Arruabarrena és una mez/.o-soprano de coloratura per­fectament adequada per a aquest paper i a la gran ària del final de l'obra ens va reconciliar ple­nament atnh la seva actuació, cosa que no podem dir del tenor Mau-ricio Septien. per qui vam patir

Escena de / a Ct'ihri ntnlu. l-'nto: Ml-

tota la representació. La fragilitat de la seva veu. la seva falta d'ho­mogeneïtat era evident, és un dels punts negres del conjunt. En canvi podem dir que líiaki Prestin i En­ric Serra van aconseguir en els rols de Dandini i Don Magnifico una actuació rodona tant vocal­ment com actoralment. De Serra coneixíem la seva professionalitat desenvolupada en moltes tempo­rades del Liceu i va demostrar a Varia del dictado i a Sia qua-lunque que el nivell assolit és molt

alt. Fresàn és un baríton de veu segura i convincent que va anar convertint el seu personatge en un veritable puntal de l'obra de­mostrant una qualitat artística notable.

Rosti Maria Ysàs i Mireia Casas en els papers tic les germanastres van resultar prou divertides en els seus papers i menys ajustades en les seves veus. mentre Mariano Vinuales en Alidoro. cl conseller del príncep, va poder mostrar una bella veu cle baix. Finalment cl cor va cantar correctament, però recomanaria a la direcció escènica la necessitat de mesurar els mo­viments dels seus components. Cal destacar l 'extraordinari sextet se­gon acte titulat (incito c un nudo avvieuppaio. bastant ben resolt pels cantants, i que constitueix dins l'obra còmica de Rossini un dels fragments més pictòrics d'en­giny i saviesa musical.

Es de justíficia valorar l'esforç que la producció d'aquesta òpera suposa: el vestuari és realment espectacular, l'escenografia res­pon a un evident afany de su­peració i la il·luminació és co­rrecta, tot i que. almenys en aques­ta representació, algun dels pa-ricipants en els eoncertantes que­dava parcialment a l 'ombra.

El públic omplia l'Auditori de gom a gom i va respondre al final dels tres actes amb molts aplau­diments i mostres de satisfacció per la representació, inclosa la nefasta direcció musical d'Elisa-betta Masehio.

les veles dels circs, primer, i els teatres de varietats, més tard.

Ara els seus fills administren un conegut bar del carrer Santa Maria i Emilio Briatore viu entre els records acumulats al llarg de tota una vida. Aquest guardó que ara li ha concedit el Ministeri de Cultura s'afegeix a una col·lecció que ja és llarga i que Briatore guarda, juntament amb una enor­me quantitat de material docu­mental —programes de mà, car­tells. llibres, retalls de diaris de tot el món, fotografies...— a la seva casa de la Floresta. «No sé ben bé què en faré, de tot això», diu. «Segurament ho cediré a al­gun museu del circ. N'hi ha un de molt important a Àustria.»

Es repeteix l'èxit de «Somni d'una nit d'estiu» al Casal Cultural de Mira-sol

XAVIKR BORRÀS M Sant Cugat.— La companyia Mira-sol Teatre va tornar a re­presentar, el cap de setmana pas­sat. el seu muntatge d'í.7 somni d'una nit d'estiu, la coneguda co­mèdia fantàstica de William Sha-kespeare. que ja havien represen­tat a la mateixa sala (el Casal Cultural de Mira-sol) el dissabte i diumenge de la setmana anterior. A la representació del dissabte va assistir-hi, a més. l'alcalde de Sant C u g a t , J o a n A y m e r i c h . Aquesta és la primera vegada, des que Aymerich ocupa l'alcaldia. que assisteix a una representació teatral de les que es fan al Casal Cultural de Mira-sol. El somni d'una nit d'estiu ha estat dirigida per Marina Julià i l'escenografia ha estat dissenyada per Eduard Búcar.

Continuant amb el cicle d'ac­tivitats lúdiques d'aquesta tempo­rada, el casal ha programat un concert de jazz per a la nit del proper dissabte 3 de desembre. Sota el títol de Nit de Jazz, el conjunt format pel guitarrista Lautaro Rosas. el contrabaixista David Mengual, el bateria San­tiago Salas i la cantant Mireia Lara interpretaran temes de jazz i blues. El concert ha estat or­ganitzat per l'associació de veïns Sant Joan de Mira-sol. L'entrada serà lliure. Diumenge, al migdia, la companyia de teatre de titelles Els Rocamora representarà el seu espectacle La maleta

ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de desembre de 1994 CULTURA-ESPECTACLES 17

EL DIARI DE DALII

Fèlix Fanés ha editat els textos. A la dreta, Dalí i els seus companys de línstitut a l'època del diari i un fragment d'aquest. Foto: N. SANTIAGO.

Dalí apareix com un jove revolucionari en el seu diari, ara recollit en un llibre

El va escriure quan tenia setze anys i es mostra convençut que serà un geni MIQUEL RIERA

• Sant Cugat del Vallés.— alvador Dalí es mostra com un adolescent revolucionari con­vençut que serà un gran geni que el món admirarà, en el diari que va escriure als anys

1919 i 1920, quan tenia entre quinze i setze anys. El diari, del qual es conserven set llibretes d'una sèrie formada per dotze, acaba de ser publicat sota el nom de Salvador Dalí. Un diari: 1919-1920. Les meves impressions i records

íntims per l'editorial Edicions 62 i la Fundació Gala Salvador Dalí de Figueres. L'edició dels textos ha anat a càrrec del Fèlix Fanés, director del Centre d'Estudis Dalinians i veí de Sant Cugat.

El volum està format per set de les dotze llibretes que se sap va escriure el pintor entre els anys 1919 i 1920. Un d'aquests qua­derns, el sisè, pertany al col·lec­cionista nord-americà A. Rey­nolds Morse, que l'any 1966 el va publicar. La resta són inèdits. Quatre d'ells, el segon, el tercè, el novè i el dotzè, van ser trobats entre el material deixat a la casa de Portlligat. Els altres dos, el desè i l'onzè, van ser localitzats en mans d'un col·leccionista par­ticular. Els quaderns són de tipus escolar, alguns amb cobertes d'hu­le negre, altres de cartolina grisa. Al principi, el pintor omplia els fulls amb una lletra pulcra, però acaba degenerant en una escrip­tura desgavellada. En els primers quaderns, Dalí escriu gairebé cada dia, però el ritme d'anotacions es dilata al final.

El pintor va titular el seu diari Les meves impressions i records íntims i, sota aquest epígraf, parla des dels avenços de l'Exèrcit Roig a Rússia i la «revolució mundial que s'apropa» fins als seus pro­blemes a l'institut i la vida quo­tidiana a Figueres. Fèlix Fanés troba que «la contundència de les demostracions d'afecte polític del diari són sorprenents». Així, el jove Dalí es mostra, tal com reconeixerà més tard a Vida se­creta, com un anarquista «violen­tament antisocial» que lloa la re­volució russa —«Visca la repú­blica dels soviets!»—, critica l'ac­titud de la patronal —«aquesta gent són intractables!»— i no dub­

ta a reclamar «una bomba en el parlament perquè s'ensorri d'una vegada tanta farsa, tanta mentida, tanta hipocresia!». «S'atreveix amb tot, la política catalana, l'es­panyola i la internacional. Sens dubte, ens trobem davant un au­tèntic devorador de diaris», escriu en el pròleg del llibre. Per l'es­tudiós el diari és un «document de gran categoria mitjançant el qual es pot contemplar el món

convuls i estripat, però també ple d'entusiasme, que va seguir la I Guerra Mundial», afirma Fanés.

Un altre vessant interessant és el retrat que Dalí fa de Figueres. Fanés ho defineix encertadament en el pròleg: «La ciutat apareix com un redós rutinari i simpàtic i vagament culte, prodigiosament beneït pel clima i no desproveït, fins i tot, de petits desafinaments.» Segons destaca Fanés, «Dalí man-

Un català «curiós» M.R.

H Llegint el diari es pot com­provar que ja quan tenia setze anys, el pintor va ser un escriptor considerable. «Dóna mostres d'un instint inesperat per transformar en paraules allò que els seus ulls estan escrutant en el món exte­rior», diu Fanés. Els textos són escrits en català, un català qua­lificat de «curiós» en el pròleg, ja que el pintor escriu prescindint de l'ortografia convencional. El fet que Dalí utilitzés el català no ha d'estranyar, segons Fanés, per­què el jove vivia en un ambient polític i cultural que ho afavoria.

El català de Dalí ha provocat molts maldecaps als responsables de l'edició del diari, que finalment han optat per intervenir en el text «fins a convertir el rudimentari i colorístic, però també molt sovint brillant, català del pintor en una llengua més assequible». Així, s'ha corregit l'ortografia, s'ha revisat

la puntuació i s'han substituït els castellanismes per la paraula co­rrecta quan en el text s'utilitzen indistintament les dues formes. D'altra banda, quan certes formes que no eren necessàriament cas­tellanismes apareixien escrites de diverses maneres, s'ha tendit a igualar el text utilitzant la paraula més acostada a la norma o que tenia més justificació dialectal, com ara el cas de «demprés». La resta s'ha deixat com Dalí ho va escriure. Fanés creu que així el text «queda molt més clar i no es perd el sabor, el pintoresquisme i l'aspecte creatiu en el llenguatge que el manuscrit sens dubte pos­seeix». Els editors han optat per presentar el text amb continuïtat. També l'han dividit per mesos i hi han col·locat anotacions en els diferents dies, tot plegat perquè el llibre arribés al màxim de lec­tors, sense que això anés en de­triment de l'edició.

té amb els amics i amigues una actitud distant i superior, pròxim al 'dandy absolut', tal com s'au-todescriurà a la Vida secreta».

En els quaderns no hi ha cap anotació referent als mesos d'es­tiu, fet que en un primer moment va sorprendre. «En el context d'a­llò que expliquen els quaderns, l'omissió resulta, però, molt com­prensible. Dalí escriu el diari com un acte creatiu substitutori i tam­bé, probablement, per evitar el tedi. A Cadaqués a l'estiu, però, no s'avorreix i es pot dedicar a pintar», assegura Fanés.

En el diari, Dalí ja es considera un futur pintor i fins i tot afirma que serà un geni que el món ad­mirarà. Fanés destaca que «la su­ficiència irònica davant els amics es transforma en arravatament quan s'enfronta al fet creatiu». Això passa, per exemple, quan veu les teles de Joaquim Mir a Barcelona o parla del gran pintor Auguste Renoir, que acabava de morir.

L'estudiós creu que el diari és important perquè posa en relleu l'obsessió posterior del pintor en la recerca d'una autobiografia: «Podem dir que el diari és la primera fase del gran projecte bio­gràfic que dóna sentit a l'obra de Dalí. Ara bé, també és un bon contrapunt per poder mesu­rar la distància que hi pugui haver entre el Dalí més acostat a la realitat i l'altre més distant, com­plex i construït, resultat d'un ex­traordinari esforç que es va des­plegar al llarg de tota una vida.»

Les «impressions» d'un Dalí adolescent

12 de novembre del 1919 • (...) A Nord-amèrica continua la propaganda maximalista. Sols en un dia s'han registrat més de mil detencions. Es sap que es pre­parava enderrocar el govern ac­tual per substituir-lo pels soviets. S'han trobat gran número de mu­nicions, ametralladores, procla­mes subversives i banderes roges en els centres obrers.

(...) Com més va més s'accentua i més palpable es fa la revolució mundial que s'apropa. Jo l'espero amb ànsia i desig. L'espero amb els braços oberts, ben oberts i amb el crit a flor de llavis de: Visca la república dels soviets! I si per arribar a una vera de­mocràcia i a una vera república social, és necessària, abans, una tirania. Visca la tirania!

12 al 16 d'abril del 1920 H Lo culminant i potser lo més important de ma vida, puix se­nyala el camí que haig d'empren­dre, és la resolució (aprovada per la família) següent: acabaré el batxillerat de pressa, si cal faré els dos anys que em resten en un sol. Demprés aniré a Madrid, a l'Acadèmia de Belles Arts. Allí penso passar tres anys treballant bojament. També té bellesa l'a­cadèmia. Que el sacrificar-me i subjectar-me a la veritat, mai és de massa. Demprés guanyaré la pensió per anar quatre anys a Roma; i tornant de Roma seré un geni, i el món m'admirarà. Potser seré menyspreat i incom­près, però seré un geni, un gran geni, perquè n'estic cert.

El poble de Cadaqués • El poble de Cadaqués és un poble de cases blanques, vora del mar, tocant a l'aigua. Els carrers són estrets, quasi tots empedrats, tan aviat pugen com baixen i fan corbes, com si fossin serps. En la part superior del poble hi ha l'església. Una església barroca, però d'un barroc preciós. L'altar major, també barroc, és tot daurat, replet d'àngels, que a pertot els hi surten culs i panxes, sants, (...), ocells, columnes, tot formant un conjunt decoratiu, carregat , feixuc, però bonic...

(...) Al defora de l'església hi ha una terrassa, d'on es domina gran part de Cadaqués i el mar que s'estén fins a l'horitzó. Ca­daqués en temps migevals fou un castell que s'adelentava al bell mig de la cala a on és avui el poble. Queden encara alguns gravats an­tics d'aquest castell. Segurament, després, a poc a poc, s'anaren construint cases, arribant a ésser un barri de pescadors i així anà creixent el poble que fou un jorn dels més rics de la costa degut a les vinyes que produïen extraor­dinàriament, puix venien els ber-gantins i pailebots de França a carregar-ne.

29 d'octubre del 1920 • Dia núvol, grans xàfecs, una gran tristesa a pertot. Com que és festa, el dia és mes trist, però també més variat. Vaig al Casino a llegir l'Esquella i alguns setma­naris. Demprés al cine. Allí fem un escàndol fenomenal, puix ens tornen a repetir la mateixa pel·lí­cula. Som més d'una vintena d'es­tudiants, i tots bramem, aplaudim, tothom té idees que tot seguit es posen a la pràctica; ara en­cendre mistos tots alhora, ara lle­gir els rètols que apareixen en la pel·lícula a grans brams. Lo pintoresc és que ens secunda mol­ta gent de sota i això augmenta l'escàndol en gran manera.

18 CULTURA-ESPECTACLES ELS 4 C A N T O N S ,' Divendres, 2 de desembre de 1994

LLETRES I

Una història ni fàcil ni còmoda l-CNA C l II-SIION PFRSONAL» Autor: ken/aburo Oc. Traducció: Yoonah kini \ Robcrto Fcmaiulc/ Sastre Kdilorial: Anagrama, Barcelona. 1 W>. IKl> pagines.

MAM-I (. AS I ANO

D eia ( amilo José Cela I al-tre dia que bona part dels novel·listes espanyols ac­tuals no tenen res a dir.

i es limiten a l'anècdota petita encabida en una estructura tra­dicional de plantejament, nus i desenllaç,. Deixant de banda que alguns autors, si rebessin l'encà­rrec pertinent, potser si que taríen alguna altra cosa mes ambiciosa. caldria la pena preguntar-nos si no lli tenen també la seva part de responsabilitat els lectors, que no manifesten gens de ganes que els viniiiiin amb complicacions. Cada cop ocupen mes espai a les llibreries la narrativa de pura eva­sió. i els reculls de xafarderies polítiques i els tractats d'urbanitat en clau d'humor... Llavors no és estranv que la narració diguem-ne de primera línia es vegi obligada a evitar experiments i a satisfer els estàndards de placidesa a que el lector es va avesant. No res de massa problemàtic, de massa impactanl o incòmode es la norma de les ultimes temporades.

Aquesta Cuestinn personal de Ken/aburo Oc. si l'haguéssim lle­gida en el seu moment , quan l'exis­tencialisme era una manera de ser, ens hauria impressionat més. l 'hauríem discutit mes i hauria creat aquell joc d'identificació i rebuig que provocaven les obres fetes amb idees en els lectors pro­blemàtics. Però els premis Nobel sempre ens arriben tard. i com amb desgana, l leus aquí l'única novel·la d 'Oc de que podem dis­posar a hores d'ara en espanyol, editada cl llW9 però publicada originalment el 1964! Trenta anys es mitja vida. Ara es un llibre dels que no ocupen portades, d'un autor desconegut; si no fos pel

I.'escriptor japonès ken/aburo Oc. premi Nobel de literatura 1444.

Nobel. tindria un ressò ben dis­cret. I es una novel·la de les de p lante jament . IUI> i desenllaç,. però n(i es una historia fàcil ni còmoda; avui dia. no és un llibre per regalar i quedar be.

L'n insignificant professor d'a­cadèmia viu escindit, com gairebé tothom, entre una realitat mes­quina —la feina mediocre, cl ma­trimoni rutinari, el till no desitjat a punt de néixer i el somni impossible — viatjar per Àfrica—. Llavors apareix un factor inespe­rat, un error de la naturalesa: el

nen que neix te una deformació monstruosa en el cap. i mai no serà un ésser normal — M i hijo tiene la caheza vendada como Apo-llinaire cuando fue herido en el campa de batalla. Mi hijo fue he-rido en un campo de batalla oscuro V silenciosa c/ne mima he vista, como Apollinairc. v aliarà grita sin sonidos»—. A partir d'aquí, el trasbals i les preguntes. LI pro­tagonista vol fugir de la trampa en què ha caigut, i que cada cop se li fa més estreta. La possibilitat. anunciada pels metges, que el fill

mori en poc temps es converteix en la màxima esperança i alhora, mentre la mare convalescent resta en l'hospital, es permet el luxe de jugar amb la pròpia autodes-trucció —s'emborratxa, s 'entén amb una antiga amiga, es deixa perdre la feina—. Al capdavall, en veure que el nen continua vi­vint. planeja dur-lo a un metge que pot accclerar-li la mort, però és incapaç de fer-ho i de continuar fugint de la seva ex i s tènc ia . Aquest ràpid final feliç, en què accepta alhora viure al costat d'un fill subnormal i renunciar al viatge a Àfrica que la seva amiga s'avenia a compartir amb ell, no anul·la la contundència de les qüestions que al llarg de la història s'ha plantejat; el gust que deixa l'obra és més de la desesperació amb què es viuen uns interrogants que no pas de l 'enriquiment que im­plica l'opció triada. Hem assistit, durant uns pocs dies crítics de la vida d'un personatge íntima­ment torturat, a un procés de ma­duració o d 'acomodació a una rea­litat adversa: «En rvalidad, intenté zafarme varias veces. Ycasi lo logro. Però parec tu que la realidad lo obli­garà a una vivir adecuadamente cuando se es parte del mundo real. Quiera decir que. aunijue una in­tenté permanecer en la red del en-gaho, al final descubre que la única alternativa es salirse de ella (...) Al menos eso es lo que he apren-dido.»

En una entrevista recent, Ken-zaburo Oe es plantejava la im­portància que el Japó assumís l'he­rència de l 'humanisme europeu. Probablement pensa que aquest humanisme és portador dels va­lors necessaris per assumir una situació —no tan extrema, no tan inhabitual com li agradaria pensar al lector panxacontent— com la plantejada a Una cuestian perso­nal. Ens quedem amb la recança de pensar que. allò que el Japó no ha arribat a assumir plenament, a Europa fa temps que s'ha co­mençat a perdre.

Quadre de costums • -IM-RI l'M \1 ADIRAS Dl

O R l I M f -Autor: Francesc Llinàs. Kdilorial: Destino. Barcelona. IW4. Pàgines 215.

POSÇ l'I KiDLVALL

P erfum Madenis de Oriente és el primer llibre que publica el mallorquí I-'rancesc Lli­nàs. Consta de catorze relats

i tots giren al voltant de la vida provinciana en un barri imaginari de hi Mallorca dels anys cinquanta i seixanta, i hi inclouen també alguna visita als primer temps de la postguerra. Les principals zones d'acció i Ics consegüents fronteres són delimitades al primer conte. una mena d'introducció més o menys elegíaca pel temps perdut i on. mentre el narrador el recorre i el presenta amb enyorança. treuen el cap alguns dels futurs personatges. Els contes que venen després son escrits per aquest na­rrador. hereu de la sensibilitat proustiana. que persegueix l'anec-dotari dels anys d'infantesa a par­tir del record, potser involuntari, del perfum que dóna títol al llibre. De la memòria d'aquesta infan­tesa, en deixa constància un estil, ara sí, d'una voluntària afiliació proustiana, com si l 'autor intentés la recuperació de la màxima quan­titat possible de fragments del pas­sat abans d'arribar al punt i seguit següent.

No sé si Llinàs comparteix la creença del protagonista del conte titulat 'Besllums de tardor', un aficionat a la literatura que pensa que <da rao d'ésser d'un escriptor no es troba en el gust d'escriure. sine) en el gust de seduir el lector». Perfum Maderas de Oriente és un llibre en el qual es nota el treball artesanal de buscar paraula rere paraula el minuciós ajustament de les frases, aprofitant locucions po­pulars i parèmies, lot polit amb un llenguatge altament expressiu a l'hora de fixar la delicadesa d'al­gun detall pintoresc. Però no és suficient: el gust d'escriure hi és. però els relats de Llinàs no acon­segueixen en cap moment l'irre­vocable segrest de l'atenció del lector.

Intranscendèneia de rondalla

LI llibre falla en primer lloc perquè l l m a s es conforma a con­duir l 'anècdota de cada relat tan sols fins al que podria dir-se una in t r anscendène ia de ronda l la , però sense que hi transllueixin gens ui mica les delícies de la ingenuïtat. Pins i tot hi ha uns quants casos on la nai i acio sembla que poua en la mina de les ron­dalles una gran part del fil ar-gumental: és el cas de Tru i tes de santedat ' , on una jove beata s'enamora de sant Sebastià i. es clar, queda embarassada; o es el cas del pobre marit de boia lloc', que se salva de morir aixafat entre

FRANCESC LLINÀS

Perillin Maderas de Oriente

licinns Destini]

Portada del llibre de Francesc Llinàs

runes perquè el seu lloc al llit l'ocupa la companya de jocs lès­bics de là seva dona. L'altre filó temàtic el trobem en cl quadre de costums. Tot cl llibre, totes les situacions que s'esdevenen al barri i que selecciona cl narrador. tenen l'inconfusible aire de per­tànyer a la història universal del Cóstumismc, sense modificació possible, com si Llinàs no hagués gosat l'assaig sorprenent d'alguna variació. Llegint aquest llibre es

te massa sovint la impressió que endevinar cap a quina banda es decantarà la imaginació de l'autor es una feina summament fàcil. Els personatges no són mai cap caràcter individualitzat, són com titelles que representen el paper de l'auca que els correspon en el guio de la literatura costumista. I aquests contes són estampes, aiguaforts de caràcter decimonò-nic. com si el model de Llinàs hagués estat Gabriel Maura en lloc del Joyce de Dublinesos.

A q u e s t a m o n o t o n i a s 'es tén també cap a la forma amb què Llinàs ha construït els contes. Hi ha ben poques ocasions en què la narració s'aparta del plante­jament bàsic que consisteix en la primària solució de començar amb un viatge cap a les causes ex­plicatives de la situació present i després retornar a l'inici i acabar l'acció amb un comentari més o menys paradoxal que il·lumini a través de la via irònica el que s'ha explicat. Per exemple, en el cas de la jove beata esmentada més amunt, la gràcia rau en el fet que en lloc de tenir l'esperat hereu de sant Sebastià, la pro­tagonista pareix bessones. Aques­ta mena de conclusió humorística a mi no em fa somriure gens. i penso que més aviat inclina el con­te cap a un enfonsament definitiu. l'a la impressió que els contes s'estructuren com un acudit, pès­sim, en funció de l'acudesa final.

NOVETATS

«Noucentisme, mediterraneisme i classicisme. Apunts per a la història d'una estètica» Autor: Jaume Valleorba. Editorial: Ouaderns Crema. Pàgines: Kh.

B Jaume Valleorba i Plana s'au-toedita a Quaderns Crema amb el propòsit d'oferir la que es pre­senta com la primera recerca sis­temàtica dels dements constitu­tius i dels orígens del noucentisme. Partint de la fundació de l'Escola Romànica de Jean Moréas al París de 1981 i de la seva irradiació al Migdia de França. Jaume Vall­eorba en detecta l 'empremta a Catalunya analitzant els inicis de Joaquim Torres-García. Eugeni d 'Ors i Josep Maria Junoy —a la obra poètica del qual va dedicar l 'autor la seva tesi doctoral— en un moment en què el Noucen­tisme anava prenent forma com a moviment renovador de la cul­tura catalana.

«L'amor pur» Autora: Agustina Izquierdo. Editorial: Proa Pàgines: 152.

M Quan l'any 1992 va sortir pu­blicada a França Un record in­decent. primera novel·la signada per Agustina Izquierdo —presen­tada com a filla de republicans espanyols exiliats a París des de l'any 1939—. hi va haver la sospita que l'escriptora en qüestió no exis­tia —si de veritat existeix, mai no ha aparegut en públic— i que era una màscara adoptada per l'escriptor Pascal Quignard —au­tor de Tots els matins del món. amic de Jordi Savall—. La sospita s'ha convertit en una afirmació mentre ara apareix la traducció catalana d'Un record indecent. La segona novel·la d'Izquierdo-Quig-nard? L'argument, de fet. sembla pròxim, en les referències musi­cals, a Pascal Quignard: a la Bar­celona del segle XV11I. el pare Guimerà, rector de l'església dels Sants Just i Pastor, beu aigua de mar per castigar-se pel fet que se sent culpable de dedicar més temps a la música que a Déu.

«La veu melodiosa» Autora: Montserrat Roig. Editorial: Edicions 62. Pàgines: 153.

I La veu melodiosa és l'última novel · la de M o n t s e r r a t Roig —que no el seu últim llibre— i possiblement és la que, trans­cendint el realisme propi de l'au­tora, pren una dimensió més sim­bòlica. Té com a protagonista l'Es­pardenya, un noi que un dia perd el seu nom i que, creient en la bellesa del món i en la bondat de les persones, ha estat definit com una barreja del Càndid vol-terià, del príncep Mixin. de Dos-toievski, i del Job bíblic.

«Fiebre para siempre» Autora: Irene Gracia. Editorial: Planeta. Pàgines: 302.

H Editorial Planeta ha encetat una col·lecció que presenta com de nova narrativa, però les seves portades són tan barroeres com gairebé sempre. En aquest cas. la imatge d'un tendre i espantat boxador adolescent serveix per il·lustrar la història de la relació de la protagonista amb el seu ger­mà, un nen adolescent reconvertit en adolescent furiós i abocat a la tragèdia. L'autora de Fiebre para siempre és Irene Gracia, que s'estrena com a novel·lista després d'haver-se revelat primer com a pintora i poetessa.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de desembre de 1994 CULTURA-ESPECTACLES 19

I LLETRES I

La condició de Marta Pessarrodona com a escriptora del mes de novembre ha coincidit amb la publicació de Fau­na, que recull una sèrie de breus retrats

amables de personatges que estima. Uns mesos enrere, Columna va pu­blicar Tria de poemes, una antologia de la seva obra poètica en què l 'autora

ha tingut present la tria que n 'han fet altres. Pessarrodona hi ha afegit un recull, Eros més que Thanatos, que renova una de les constants que re­

flecteix la seva obra: la pervivència dels morts a través dels vius que van estimar-los. Pessarrodona afirma que la literatura és una paràfrasi constant.

MARTA PESSARRODONA. Poeta. «Escriptora del mes» de novembre

« La literatura és una paràfrasi constant» IMMA MERINO

B Marta Pessarrodona està a punt d'acabar el seu periple com a es­criptora del mes de novembre i li pregunto si se sent esgotada com Carme Riera, que va criticar com s'organitza la iniciativa.

—«D'entrada, tampoc no puc queixar-me perquè n'estava avi­sada i, a més, ho he acceptat per­què he volgut. Vull dir que ningú no m'ha dit: 'O ets escriptora del mes o et matem.' Però també és veritat que has d'estar preparada físicament. Fer unes tres confe­rències al dia és esgotador. El que sobretot em costa és descom-pressionar, de manera que tinc dificultat per dormir, em desvetllo, etc. No és el mateix estar escrivint a casa trenta folis —per molt que també cansi— que parlar davant 300 persones. Ara bé, també hau­ria pogut demanar només fer un acte al dia. Però la qüestió és que, si alguna cosa em sap greu, és no poder anar a tots els llocs. No fa gaire em van fer una en­trevista en una emissora de Ba­dalona i em van recordar que no hi aniria. I a mi m'hauria encantat, si més no perquè hi tinc una tia que m'estimo molt, tot i que se­gurament ella no hauria vingut a l'acte. Però la vida, què hi farem, és limitada. 1 com que això ú'es-criptora del mes només és un cop a la vida, ja sobreviuré. Per cert que, arran dels primers escrip­tors I escriptores del mes, hi va ha­ver polèmica perquè se suggeria que hi havia favoritismes en l'e­lecció. Recordo que la Montserrat Roig, que va ser la segona, deia: 'No us preocupeu, que ho serem tots.'»

—Ha aparegut Montserrat Roig, una de les grans amistats de Marta Pessarrodona —que ha comentat que, amb la mort de la novel·lista, sent que s'ha quedat sense interlocutora a Catalunya—, una de les persones mortes pre­sents en la vida de la poeta, com ho són l'editor Marià Vancells —a qui ha dedicat alguns poemes, In memoriam— i Gabriel Ferrater —amb qui va viure els últims qua­tre anys de la vida d'aquest—.

—«Tinc una idea molt clara res­pecte que la gent que he estimat i ha mort continuaran vivint men­tre jo visqui, si més no dins meu. Me'n vaig adonar quan va morir Marià Vancells l'any 1971.»

—Un any després moria Ga­briel Ferrater. En una conversa publicada mantinguda amb Mont­serrat Roig —que es reprodueix de manera significativa a la Tria de poemes que ha publicat recent­ment Columna— es defineix com una supervivent—. «La mort de la gent que jo he estimat, no sé com l'he sobreviscuda...»— i a la pregunta de com s'hi enfronta afir­ma: «L'única resposta, davant de la mort, és una vocació, imparable, de ser feliç.» És per això que el recull afegit a Tria de poemes du per títol Eros més que Thanatos.

—«De fet, és un llibre vell o, en tot cas, el llibre que sempre estàs escrivint. I sí, hi ha una afir­mació de vida a través de l'amor més fort que la mort.»

—Al pròleg de Tria de poemes, comenta que, malgrat que es pre­senta com a una tria personal, més aviat és impersonal, ja que ha tingut present les antologies, les seleccions que altres han fet de la seva obra poètica.

—«Voldria aclarir que aquest

Marta Pessarrodona ha publicat recentment Tria de poemes i Fauna, un recull de breus retrats. Foto: ANNA CARRERAS.

pròleg ha quedat una mica estrany perquè jo havia posat el títol de Tria personal, però l'editorial va canviar-lo pel de Tria de poemes. No vull dir que no m'agradi aquest títol, però no és el meu i a partir d'aquí crec que no pot entendre's gaire bé aquest joc entre tria per­sonal i impersonal.»

—En tot cas, creu que els altres poden ser millors antòlegs d'una obra que l'autor mateix? O potser el poema que ha triat un altre té el valor afegit d'haver arribat...

—«No hi ha dubte que el poe­ma triat pren relleu pel fet que ha estat llegit. No sé si una an­tologia aliena pot ser millor, però sí que et pot fer saber alguna cosa de la teva obra que des­coneixies. No fa gaire vaig llegir un text d'Hanna Arendt sobre l'honor en què exposa que aquest imposa un gran exercici d'humi­

litat perquè els altres han vist en nosaltres coses que nosaltres no hem vist. I bé, que et triïn un poema és un honor.»

—Encara més recentment que Tria de poemes ha aparegut aques- . ta seva Fauna, o el recull d'una sèrie de retrats de persones que diu estimar i que creu que l'es­timen. Els retratats li han dit que han descobert aspectes d'ells ma­teixos que desconeixien?

—«Al marge del fet que ca­dascú té de nosaltres percepcions diferents, que ens veu a la seva manera, aquests retrats estan fets amb una voluntat radicalment subjectiva, de tal manera que tots els personatges hi són en relació amb mi. Tant és així que, en es­coltar per telèfon el seu retrat, Ignasi Riera em va comentar: 'Ah, això serà un Platero y vo.' La idea se'm va acudir a partir que Her-

man Bonnin em va encarregar que li fes un retrat per a un programa de mà d'un espectacle teatral. Amb la pauta d'una trentena de línies, m'hi vaig sentir còmoda i em van anar sortint una sèrie de retrats amables. I són amables vol­gudament i com a fruit de con­trarestar l'esperit del moment en què van ser escrits, ja qua ales­hores feia la impressió que, so­bretot a Madrid, tothom es ba­rallava amb tothom dins del món literari. En tot cas, tampoc no em vaig forçar a l'amabilitat. De fet, entre els comentaris dels re­tratats, m'agrada que Lluís Per-manyer digui que es nota que no m'he sentit forçada a fer ningú.»

—Un altre retratat és Salvador Oliva, que defineix com la persona més despistada que coneix.

—«Li he donat aquest matí a la Universitat de Girona, on m'ha

presentat abans de la meva con­ferència. No coneixia el seu retrat per culpa de Correus. L'hi vaig enviar l'estiu passat des de Lon­dres, un lloc ben adient en relació amb Salvador Oliva. Com que no li va arribar, no vaig poder corregir un error. Resulta que dic que la seva primera filla té un nom d'em­peradriu britànica: Victòria. Però aquest és el nom de la filla petita.»

—De Salvador Oliva també co­menta que no és discutidor si no hi ha algú que el burxa i que la polèmica no és el més encertat de la seva original persona.

—«Ja ho sé, que ha entrat en polèmiques amb altres, però el que dic és que, a parer meu, la polèmica no és el seu fort, el que més encerta. M'agrada més quan parla de literatura i no polemitza de manera directa i personal.»

—La manera com Salvador Oli­va explica el perquè de la seva novel·la en vers, Fugitius, també pot convidar a la polèmica. Això perquè la presenta com a alter­nativa a una poesia actual en què detecta tres línies dominants: la lírica, que repeteix els laments de l'enamorat; la críptica, que no en­tén ningú; i la de l'experiència, que no supera un nivell primari.

—«En Salvador Oliva opina, a més, que la culpa que ara ningú no llegeixi poesia la tenen els 400 poetes avorrits que hi havia als anys seixanta. Però, de narradors, també n'hi havia moltíssims i, amb els anys, molts han desaparegut. I això que n'hi ha alguns que semblava que s'havien de menjar el món. Però és que tampoc no valia la pena tota la narrativa que es feia. Jo no crec que la gent hagi avorrit la poesia o que no li interessi. La meva opinió és que és una víctima del procés pos­terior a la dictadura de Franco. Això perquè aleshores va consi­derar-se que una cultura norma­litzada necessitava la novel·la. És clar que sí, però també la poesia, el teatre i l'assaig. A més, si la poesia no arriba també és en part perquè els mitjans de comunicació la marginen. Sembla que per es­criure poesia practiquis alguna forma de subversió, perquè no hi ha manera que els mitjans es fixin en tu com a poeta.»

—No fa gaire, Víctor Erice co­mentava a Girona que el cinema i la poesia seguien camins pa­ral·lels i residuals. El cinema seria residual en relació amb el món àudio-visual, i la poesia, és clar, en relació amb la literatura. Se­gons el cineasta, no han desa­paregut del tot, però gairebé no­més perviuen en el record.

—«No ho sé, però ni el cinema ni la poesia no em semblen que estiguin en vies de desaparició. Pel que fa a la poesia, crec que sempre hi haurà gent que voldrà llegir-ne i, per tant, sempre se n'escriuran.»

—La seva recerca, en relació amb la cultura, ens retorna a l'inici de la conversa, ja que, de la ma­teixa manera que els morts per­viuen en els vius que els estimaven, els autors reviuen en cada lectura. Crec que té moltes amistats li­teràries, morts que continuen vi­vint en la seva obra...

—«En les lectures i potser tam­bé en l'obra, en la mesura que entenc que la literatura és con­tinuïtat, que és una paràfrasi cons­tant. Bona part de la història de la literatura és còpia.»

20 CULTURA-ESPECTACLES ELS 4 CANTONS , Divendres. 2 de desembre de 1994

MUSICA I

És una d e Ics c a n t a n t s d e b lues m é s p o p u l a r s d e l ' A m è r i c a Lla t ina . C o m q u e n o es va p o d e r l l iurar ni del c o g n o m del p a r e — n o r d - a m e r i c à — ni del ca­

prici c i n e m a t o g r à f i c de la m a r e — c a ­t a l a n a — a l ' ho ra d e tr iar- l i el n o m , es d iu E l i z a b e t h Tay lor . P e r d o n a r - s e a c o n è i x e r en el m ó n mus ica l , va sent i r ,

p e r ò , la necess i t a t d 'escol l i r un n o m art ís t ic . D e p e t i t a li d e i e n Betsy i el c o g n o m d e la seva m a r e és P e c a n i n s . El p s e u d ò n i m d e Betsy P e c a n i n s la

va c o n v è n c e r . Betsy P e c a n i n s can t a les p e c e s d e la b a n d a s o n o r a d e La reina de la noche, u n film d ' A r t u r o R ips t e in q u e aviat s ' e s t r e n a r à a C a t a l u n y a .

BETSY PECANINS. c a n t a n t

«El blues són les sabates amb què camino» XHVI PLANAS

• —Per què va triar el català a l'hora d'escollir l'idioma de les seves cançons, quan va començar a cantar professionalment'.'

—«Jo vaig néixer a Arizona, als Estats Units, que és d'on és el meu pare. La meva mare, però, és catalana i a casa sempre he respirat un ambient de catalanitat. Quan jo tenia 13 anys. vam anar a viure a Mèxic. La meva mare i les seves dues germanes hi tenen una galeria d'art contemporani des de la qual han promogut les obres de pintors catalans, com Guinovart i Ràfols Casamada, a tota l 'Amèrica Llatina. La meva família sempre ha estat en con­tacte amb artistes i intel·lectuals catalans. Aquest entorn m'ha mar­cat. LI meu sentiment de cata­lanitat es molt profund. Sóc cons­cient, però, que des de Catalunya es difícil entendre ' l" .

- Per que'.' - «•Perquè la historia recent de

Ca ta lunya c o m m o u molt més quan la sents des de l 'estranger per boca dels teus avis que no pas si en tens referències de-, de Catalunya mateix, on es viu d'una manera menys apassionant. Lis meus avis em feien plorar quan m'explicaven les prohibicions que patien, les seves lluites per la causa catalana, les vivències de la gue­rra... Ouan em vaig establir a Bar­celona. al començament de la dè­cada dels 70. vaig venir carregada de tota aquesta influència».

--Quina impressió li va causar la seva arribada a Catalunya?

•Per a mi, va ser la trobada amb el país i les arrels de la meva mare. De seguida em vaig posar en contacte amb les persones dels àmbits de la pintura i la poesia, perquè tenia unes ganes boges d'entrar en el seu mon creatiu. LI meu primer treball com a com­positora el vaig realit/ar a Bar-

Betsy Pecanins. filla de mare catalana i de parc nord-americà. va néixer cl 1953 als Estats Units i viu a Mèxic.

eelona i en català. Lis tres anys de la meva estada a Catalunya van ser decisius per a mi. A Bar­celona, vaig tenir una mestra for­midab l e . M a r g a r i d a Saba r t é s . Vaig compondre música per a poemes de Josep Palau i Labre, Joan Vinyoli, Miquel Deselot, Mi­quel Martí i Pol... El meu debut en un escenari va ser als 18 anys a La Cova del Drac. de Barcelona. Vaig anar a veure la persona que portava aquest local i li vaig de­manar que m'hi deixés actuar. Li vaig dir que jo havia cantat als Estats Units, a Mèxic, a I ranca...».

—No era veritat? —«Era cert que jo havia estat

en aquests llocs i que hi havia cantat, però ho havia fet al men­

jador d'una casa, amb els amics... Ramon Tordera , que duia La Cova del Drac. em va donar una oportunitat i aquesta va ser la primera vegada que vaig pujar a un escenari. Només tenia sis can­çons preparades...».

—Llavors no pensava que algun dia podria acabar dedicant-se pro­fessionalment a la música?

—«No. Jo estava estudiant a l'Escola Massana, de Barcelona. i em volia dedicar a pintar. Llavors estava molt verda, però vaig tre­ballar molt i vaig anar veient que podia decantar-me cap a la mú­sica. Vaig llogar un piano, vaig començar a compondre en sole­dat... Cantava en català i cm vaig presentar a Madrid amb el meu

repertori en català. Vaig preparar un disc en català, però els meus intents de treure'l a Catalunya van fracassar. Els catalans són molt zelosos del que és català. Em de­vien veure miggringa mig catalana. Al final, vaig editar a Mèxic aquest disc cantat íntegrament en català».

Editar en català a Mèxic

—Li va ser més fàcil treure'l a Mèxic que a Catalunya?

—«Jo estava presentant l 'espec­tacle Unión de raíces a Mèxic. Can­tava peces en català sobre textos de poetes, versions en espanyol de composicions de cantautors de la Nueva Trova Cubana i alguns blues meus escrits en anglès. Un dia cm va sentir una família ca­

talana a l 'Orfeó Català de Mèxic i es va emocionar molt amb les meves cançons. Aquesta família em va pagar, el 1982, l'únic disc en català dels set que tinc al mer­cat, Vent amb reus. El va editar el segell Pen tagrama el 1982, abans que jo firmés amb WEA».

—Li agradaria tornar a enre­gistrar en català?

—«Sí. No he tornat a treballar més en català perquè visc a Mèxic i ara el meu centre d 'atenció pro­fessional no és a Catalunya. Però estimo molt Catalunya i me 'n sen­to part, tot i que Barcelona sempre ha estat una ciutat molt difícil per a mi a l'hora de poder-hi ensenyar la meva feina. Tornar a Catalunya sempre representa una alegria per a mi. Aquest estiu vaig ser a Palamós per cantar en el marc d'una sèrie d'actes, entre els quals hi havia un homenatge a la meva àvia, que va néixer a Palamós. Es diu Montserrat Aleix. té 86 anys i és pintora. Va co­mençar a pintar als 60 anys i ha exposat arreu del món els seus quadres d'estil naïf. Se'n va anar de Catalunya als 41 anys i pensava que no hi tornaria mai. Li va fer una gran il·lusió rebre-hi l 'home­natge. Jo vaig cantar a Palamós amb un grup de mariachis».

—Se sent a gust tocant gèneres tan diferents com el blues i el mariachis?

—«Eíl blues és la meva escola, el meu punt de partida. Són les sabates amb què camino. Em por­ta arreu. Cantant blues. puc anar des dels Beatles fins a les ran-cheras. Jo tinc tres arrels molt diferents: Mèxic, els Estats Units i Catalunya. Visc a Mèxic i per això ara m'he animat a cantar peces de gèneres t radicionals mexicans. Dels Estats Units, em fascina la música negra. L'arrel catalana és la que tinc més afe­blida, perquè no visc a Catalunya».

DISCOS

«Canta Josep Maria de Sagarra» TOM SUBIRANA Editora: Urantia Records. Format: ( D . Gènere: Cançéi d'autor.

• Qvidi Montllor i Toni Subirana son els dos únics cantants que aquest any han estrenat un es­pectacle monogràfic sobre textos de Josep Maria de Sagarra, coin­cidint amb el centenari del seu naixement. Toni Subirana ha re-collil 14 de les cançons d'aquesta seva feina en un disc en que s'a­graeix el seu esforç de posar mu­sica als versos de Sagarra amb una mitaila que busca solucions estètiques ben variades per a cada poema. Els arranjaments, de Ma­nel ( amp. son brillants. VH

Peix ei fish»

nos PASSOS Editora: COR. Format: Maxi-sint·lc. Gènere: AltcrnuUyc-dainc

• Al cap de gairebé sis anys de la seva fundació i després d'haver tret un maxi-smgle —Ràdio Trap (1992)— i un compacte —REIM (1993)—. cl grup barceloní Dos Passos proposa ara una mostra d'aliermitivc daiue en un altre maxi-single —l'eix it fisli . que potser sorprendrà els seus segui­dors. El conjunt dels germans Opisso utilitza una llengua ditc-renl per a cada una de les dues cares del disc: el català en una i l'anglès en l'altra. El títol, doncs. queda justificat. El joc que insinua el text de la cançó del disc recorda el d'un tema de Maciornassa. \ !'

^33TD^

aTïempo futuro MERCEDES FERRER Editora: GASA. Formats: CD. I I ' i K.7. Gènere: Pop.

• Mercedes Ferrer fa anys i panys que intenta trobar un espai propi al mig de la selva del pop estatal —«heterodoxa sense sort», li han arribat a dir—, i amb Tiempo fu­turo. el seu nou disc en solitari, potser assolirà finalment la seva petita —o gran— parcel·la. En­registrat entre Los Angelcs i Mia­mi, amb una producció impecable --«internacional», es deia litis ara. per marcar la diferencia , lïcm-l'tt futuro es un bon disc de pop contemporani. Car destacar la ver­sió diinee de .\liie\e la imu/iiinu i la presència d'Andrés Calama-ro., \.C.

w-es <Big ones» AEROSMITH F^ditora: Geffen. Formats: CD. LP i K.7. Gènere: Rock.

• Compilatori de l'època Geffen de Tyler. Perry i companyia. Setze temes: tretze provinents dels tres últims àlbums de la banda —Per­manent vaeation (1987), Pump (1988) i Cet a grip (1992)—, un dels quals. Dude (looks like a lady), es en directe i en estudi; un altre —/)('«( cv arc nild—, del compi­latori llu: lieavis and Butt-head e.xpciïeiii e, i dos inèdits: Walk on wàter i Wind inan. Setze fragments d'autèntic i visceral roek'n'roll. clàssics des del moment de la seva edició. I les primeres 2S.1100 copies van acompanyades d'un bàsica. Altiu ofereix mes? . \ . c .

«Amorica» THE BLACK CROWES Editora: RCA. Formats: CD, LP i K7. Gènere: Rock.

M El tercer àlbum de The Black Crowes és una molt digna con­tinuació de Shake your money ma-ker i The southern harmony and musical companion; molt digna, però, al cap i a la fi, continuació, hi podríem afegir. La banda dels germans Robinson ja s'ha creat un so personal i intransferible. del qual no pot ni vol desmar­car-se. Rock'n roll i rhythrn 'n 'blues. amb bones dosis de tradició i els inevitables apunts d'altres gèneres fronterers com ara el sou! i el cou/uix. Al IW4. però. el mes agosarat ó'Ainorna continua sent la portada. , X.c

ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de desembre de 1994 CULTURA-ESPECTACLES 21

Els quatre components de Platero Y Tú, una banda de rock dur clàssic i contundent.

£1 grup bilbaí Platero Y Tú homenatja AC/DC i Rosendo en el seu cinquè disc En «Hay poco rock & roll» col·laboren Inigo Muguruza i Evaristo, de la Polla Records

XAVIER CASTILLÓN

• Cinc anys, cinc àlbums. Pel que sembla, la banda bilbaïna Platero Y Tú va per feina. «Hay poco rock & roll ha sortit en aquest moment perquè teníem les cançons prepa­

rades, però potser a partir d'ara agafarem un ritme més relaxat, perquè tampoc no volem doblegar-nos a la dinàmica de fer un disc a l'any», afirma Fito, veu i guitarra de Platero Y Tú. Hay poco rock & roll, la seva cinquena

Fito, veu i guitarra; Juantxu, baix; Jesús, bateria, i Inaki, gui­tarra i teclats, són els quatre com­ponents de Platero Y Tú. Ara fa cinc anys el grup va editar la seva primera maqueta, que es va distribuir mitjançant els canals al­ternatius habituals. Poc després van enregistrar el seu primer àl­bum, Voy a acabar borracho, amb la desapareguda companyia cata­lana Welcome Records, de la que no van quedar gaire satisfets. Ja amb la seva actual discogràfica, DRO, Platero Y Tú ha publicat quatre discos més: Muy deficiente, Burrock'n'roll —de fet, una ree­dició en disc de l'esmentada ma­queta—, Vamos tirando i, ara, Hay poco rock & roll. A més, el grup

bilbaí va participar en l'enregis­trament d'un curiós disc en directe —cada banda hi interpretava te­mes de les altres— compartit amb Servizio i Sedientos.

Enregistrat en els estudis Box, de Madrid, a final del maig passat, amb producció i mescles del propi grup, Hay poco rock & roll destaca per la nòmina de col·laboradors: Roberto, d'Extremoduro, i Eva­risto, de La Polla Records, van compartir amb Fito la part vocal de Juliette; Inigo Muguruza, de Negu Gorriak, va fer el solo de guitarra de La vecina, i Àngel Munoz, més conegut com El Re-verendo, va tocar el Hammond a Maldita mujer.

En l'apartat d'homenatges, cal

remarcar el que fan a Rosendo a la cançó Si la tocas otra vez. Tot i així, quan se li pregunta si tenen influències del guitarrista i cantant madrileny, Fito afirma: «No veig similituds entre nosaltres i Rosendo. En tot cas, tenim algun deute amb Leno. Vulguis o no, si fas rock'n'roll, t'han influenciat Leno, Barón Rojo, Topo, Asfalto i tots aquells grups que sonaven quan estaves aprenent; potser no es veu tant en la manera de tocar, però sí en com cantes o fas can­çons en castellà».

En Hay poco rock & roll pre­domina un tipus de so hereu di­recte de clàssics com AC/DC, com és molt evident, per exemple, en el tema homònim. En tot cas, tam-

referència, és un disc farcit de hard rock clàssic. Fins i tot el tema que dóna nom al disc sona com AC/DC en la seva millor època. Però no és una còpia: és un homenatge cons­cient, i no és l'únic.

bé hi ha temes que es desmarquen d'aquesta línia, com ara Maldita mujer, un blues. «Sempre hem en­registrat algun blues, perquè ens diverteix i ens sembla que a la gent també li agrada, però tampoc no en fem gaires», afirma Fito.

D'altra banda, el vocalista de Platero Y Tú es mostra bastant escèptic sobre la vigència de l'a­nomenat rock radikal basc: «El rock radikal no existeix hores d'a­ra, o en tot cas existeix només per a les companyies, els ajun­taments i tota aquella gent que en vol treure un profit. Ara hi ha de tot al País Basc i això és molt positiu, ja que, pel fet de ser de Bilbao, no estàs obligat a fer rock radikal».

«Unplugged in New York» descobreix la vessant intimista de Nirvana

X.C. B El llegat de Nirvana per a la posteritat va ser, en principi, curt: tres discos oficials —Bleach, Ne-vermind i In utero—, complemen­tats amb un compilatori de rareses —Incesticide—, enregistrats en poc més d'un lustre d'activitat. Ara s'ha ampliat la discografia del grup amb Unplugged in New York, enregistrat en directe per a la cadena MTV el 18 de no­vembre del 1993 en els estudis Sony d'aquesta ciutat, cinc mesos abans de la mort de Kurt Cobain, l'abril passat. En aquest cas, no és exacte parlar d'un aprofitament prematur de la bona fama del mort, ja que més tard o més d'hora hauria -sortit a la llum aquest disc.

Unplugged in New York, conté catorze temes, dels quals vuit són de collita pròpia, i sis són versions. Els temes propis són About d girí —primer senzill, provinent de la seva opera prima, Bleach—, Come as you are, Dumb, Pennyroyal tea, Potty, On a plain, Something in the way i Allapologies. Són lectures bastant respectables, tot i que se les ha acusat d'innecessàries. En qualsevol cas, és una acusació que es podria aplicar a tota la sèrie unplugged —de la que ara s'ha editat el primer volum d'una sèrie de compilatoris, The Unplugged Collection—, i Nirvana se'n surt bastant millor de l'experiència que altres il·lustres amics del repte acústic. A més, Unplugged in New York és una bona ocasió per apro­fundir en la vessant més tranquila i intimista d'un grup que era capaç d'assolir alhora altes quotes de paroxisme hardcore i cançons de factura més clàssica, nues de qual­sevol element elèctric.

En tot cas, és el capítol de versions el que marca realment la diferència: The man who sold the World, de David Bowie; Jesús want me for a sunbeam, de The Vaselines, un dels grups favorits de Cobain; Where did you sleep last night, del cantautor country Leadbelly, i tres temes dels Meat Puppets: Plateau, Oh me i Lake offire. Aquests últims presenten la particularitat que, recolzant Nirvana a l'estudi, hi ha Curt i Kris Kirkwood, dos dels compo­nents dels Meat Puppets, una ban­da clàssica de l'escena hardcore nord-americana. La selecció de les versions és prou significativa, ja que en comptes de triar els típics i tòpics estàndards, Nirvana va aprofitar el seu pas per la MTV per tal de reivindicar un parell de grups relativament descone­guts per al públic de la cadena.

M. LOMENA S.L Todo en aluminio y PVC. Fabricación pròpia

V1SITE NUESTRA E X P O S I C Ï 6 N EN SANT CUGAT TORRE, 1 {Plaça del Monest i r ) Tel. 674 15 02 .•'. ' .„•.,;.: P R E S U P U E S T O S I N C O M P R O M I S O

URSSA StSTEMAS PVC

FABRICA: Pintor Fortuny, 149 Tel. 780 29 24 - Fax 788 07 19

EXPOSICIÓN: Arquímedes, 150

Tel. 733 14 05 TERRASSA

HNOS. MARTIN DEL VALLÈS S.L MARMOLES GUIMAR C0NSTRUCCI0NES Y REF0RMAS ESCALERAS • BAN0S - C0CINA - ACHADAS

Strafflnsky , 8 (Pol. ind. Can Jordi) RUBÍ Tel. 588 05 01

r C U R S DE

CUINA JOVES AMBDÓS SEXES

16 - 24 ANYS CUINA BÀSICA MÉS BRANQUES DE

FORNERIA I PASTISSERIA Proper començament Nou Curs GRATUÏT

Per inscriure's, truqueu al

Tel. 588 53 61 F.T.R.

( ) U Í

KüüiTi):; l;il»;:(-'=H:"í. •.• 7 ; C

Xarcuter ies

FELIU GRIFUL Pernils d e s d e 85Ü k y i assort iment d e lots i

c i s te l les d e Nadal

l'laca I'LTC San. I I - Tel. 675 56 65

.''.í'.'.ít-'··-àJ •T/v".

C/ rfoncescMcxogas, 25 - TeL 6755835 09196San» Cugat del VaM**'

( i ) ! )OM HI.<-; n i I S

6, <:, l i . , I Í ;

WCBffl CENTRE D'ESTUDIS I REFORÇ

EGB - BUP COU - SELECTIVITAT

Estudi vigilat

('/' Balmes, 39 Te!. (.57 44 58 - Fax 589 15 87

SANT CUGAT

'^gggj i |

a» IvJH) 0h _S

5^ "'€' 1^k| 1 . <

S «es I *n -* I - U

1 £ 2 -Sí

Alün^H V1 ^ ; «H I > =• -*- -*- ^ ^(MBBII " "55 • CifSMBTICA *"* • O f £ T E n C t •JEJEGAL • 1 1 1 I I I I I I

98C4Aiw"

• ;•. • P ' p f l ,,',-..- ^

• 5,. r-_

• ÍHeve.stin^er.t:-

- ". l-JT'NES, EDREDONSI ". J C M C I N A T S

;I c.ísi- Moragas. 4

. . im: ; i i s i - Tel .674 38 32

ESBART SANT CUGAT

Tet 675 26 52 TeL part. 674 63 91

8ANTCUQATDB. VALLÈS

#M< - Gènere de punt

interior

- Llenceria home/dona

c/ Sant Antoni, 19 Tel. 674 00 97

08190 Sant Cugat del Vallès

OBRES I DECORACIÓ

DIVENDRES, 2 DE DESEMBRE DIA INTERNACIONAL DEL VOLUNTARIAT: Conferència divulgauva «Què vol dir fer de voluntari», a càrrec de Pilar Macià, de la Federació Catalana de Vohmtariat Social. Ales 20 hores, a la Casa de Cultura. Org.: Ajuntament. X/ORNADES DE REPERTORI ROMÀNTIC Concert «sorpresa», a les 20 hores, a l'Aula Magna de l'Escola Municipal de Música (entrada lliure). Org.: Escola d'Estudis Musicals Montserrat Calduch. Hi col·laboren.: Ajuntament, Pro-Música i Bon-So.

DISSABTE, 3 DE DESEMBRE CONCERT DE PIANO AL CONSERVATORI VICTÒRIA DELS ÀNGELS. Alumnes de piano de) Conservatori Nacional de Perpinyà. A les 18 hores, a l'Aula Magna del Conservatori Municipal V. dels A. Org,: Conservatori Mpal de Musica Victòria dels Àngels. X /ORNADES DE REPERTORI ROMÀNTIC Concert d'Antoni Besses (piano) i Joan Uinaes (violi). A les 20 hores, a l'Aula Magna de l'Escola Municipal de Música. Org.: Escola d'Estudis Musicals Montserrat Calduch. NIT DE JAZZ A MIRA-SOL: Concert de jazz i blues amb el Trio Lautaro Rosas i la veu de Mireia Lara. Lautaro Rosas -guitarra-, David Mengual -contrabaix-, Santiago Salas -bateria- i Mireia Lara -veu-. Al Casal Cultural de Mira-sol, a les 22 hores (entrada lliure). Org.: AA W Sant Joan de Mira-sol. DIUMENGE, 4 DE DESEMBRE ANIMACIÓ INFANTIL AL CASAL DE MIRA-SOL: Espectacle de marionetes Els Rocamora presenten «La maleta». Al Casal Cultural de Mira-sol, a les 12 hores. Org.: AA W Sant Joan de Mira-sol.

DIMARTS, 6 DE DESEMBRE X /ORNADES DE REPERTORI ROMÀNTIC Concert d'Antoni Besses (piano) i Marçal Cervera (violoncel). Obres de Schubert, Chopin, Liszt i Bhrams (estudiants, 50% de descompte). A les 20 hores, a l'Aula Magna de l'Escola Municipal de Música. Org.: Escola d'Estudis Musicals Montserrat Calduch.

DISSABTE, 10 DE DESEMBRE FESTA PER A LA GENT GRAN DE MIRA-SOL Berenar al restaurant Mas janer, a les 5 de la tarda. Org.: Consell de Districte de Mira-sol

DIUMENGE, 11 DE DESEMBRE EXCURSIÓ MATINAU Coneixent la Serra de l'Obac (Les Coves). A les 7 hores, davant el Monestir. Org.: Club Muntanyenc Sant Cugat. CINEMA DOCUMENTAL «Missió Mauritània. Ferro al mig del desert», per Joaquim MonturioL A les 19 hores, al Club Muntanyenc. Org.: Club Muntanyenc. X JORNADES DE REPERTORI ROMÀNTIC: CONCERT DE CLOENDA. Amb els professors i alumnes participants (entrada lliure). A les 20 hores, a l'Aula Magna de l'Escola Municipal de Música. Org.: Escola d'Estudis Musicals

Montserrat Calduch.

DIMARTS, 13 DE DESEMBRE CICLE DE CONFERÈNCIES AL C CULTURA l SOCIETAT. «Rusia ayer y h Per Natàlia Novosilzov, professora de n Al Centre Borja, a les 19.45. Org.: Centre

DIVENDRES, 16 DE DESEMBRE TEATRE INFANTIL: «El barret de palla < Pels alumnes de l'Ep Catalunya. A le Casal Cultural de Mira-soL Org.: APA C TEATRE A LA UNIÓ SANTCUGATENC «Cyrano» d'Edmond Rostand. Direcció A les 22 hores, al teatre de la Unió Sa Grup Teatre Fila Zero.

DISSABTE, 17 DE DESEMBRE SUBHASTA D'ART PRO-ASDI A les 19 hores, a la Casa de Cultura. Org TEATRE INFANTIL- «Una història d'à «El testament d'en Nasi». Pels alum Catalunya. A les 7 de la tarda, al Casal sol. Org.: APA de l'EP Catalunya. TEATRE A LA UNÍO SANTCUGATENC «Cyrano» d'Edmond Rostand. Direcció A les 22 hores, al teatre de la Unió Sa Grup Teatre Fila Zero.

DIUMENGE, 18 DE DESEMBRE I MOSTRA D'ART ALS JARDINS DE SANT CUGAT. Diumenge 18 de desem 21 hores. Org.: Associació FIRART. SUBHASTA D'ARTPRO-ASDI A les 19 hores, a la Casa de Cultura. Org CONCERT DE NADAL A MIRA-SOL Amb les corals La Unió Santcugatenca i A les 19 hores, al Casal Cultural de Mira Org.: AA W de Sant Joan de Mira-soL TEATRE A LA UNIÓ SANTCUGATENC «Cyrano» d'Edmond Rostand. Direcció A fes 19 hores, al teatre de la Unió Sa Grup Teatre Fila Zero.

DILLUNS, 19 DE DESEMBRE XERRADA-COL·LOQUl Experièndes a Xile i Bolívia. A les 21 hores, als Muntanyenc. Org.: Club Muntanyenc.

DIMARTS, 20 DE DESEMBRE CICLE DE CONFERÈNCIES AL í CULTURA I SOCIETAT. «Mèxic: Els f Per Josep M. Gavin - investigador-. Org

DIMECRES, 21 DE DESEMBRE ELS PASTORETS. Representació pel gru A les 19 hores, al Casal Cultural de Mira

DILLUNS, 26 DE DESEMBRE ELS PASTORETS. Representació pel gru A les 19 hores, al Casal Cultural de Mira Org.: Mira-sol Teatre.

TEATRE Divendres, 2 de desembre, a les 10 del «SHIRLEY VALENTINE» de Willy Direcció: Rosa M. Sardà. Intèrpret Amparo Moreno.

TEATRE Dissabte, 17 de desembre, a les 10 del

1 . Ora. Cerdanyola

í 1 Cl Re mUa<UUW

• SERVEI GRATUÏT A DOMICILI • CAMIÓ CISTERNA AMB

COMPTADOR • PAGAMENT EN EFECTIU I AMB

TARGETES DE CRÈDIT • CONSULTI'NS

& 500 46 55 001 75/01067

•ENjri KJCIINHK K

OKI 50 SANT CUGAT DB. VAIlfe

•FRUITA SELECTA

• FRUITA TROPICAL

• CISTELLES DE FRUITA

I VERDURA DES DE 3.000 PTA

Servei gratuït a domicili

Mercat Municipal Pere San Sant Cugat del Valle»

Tel. 589 44 81

i la tard», al

IMQO Ayesa. i Ibera». Org.:

ls«tJdeJ*EP i ral de Mir*

Or*:

msrai DE - fe l l ales

r.

tmoAyesa. tema. Org.:

rdeíRbaUa íféél.Clnb

i té. JKMtM-ÏYbsatfet». »Barja.

Htoí Teatre

na t Teatre.

DIVENDRES, 23 DE DESEMBRE Tarda. 18.00 h. Inauguració. Animació. La saragata de Pestes. Nit 22.00 h. Dixie Factoria. Dbaeland.

DISSABTE, 24 DE DESEMBRE Matí. 1030 h-TaUcrs. Tarda. 18.00 h. Teatre. XIrriquiteula-teatre. «Cantes de Grimm».

DILLUNS, 26 DE DESEMBRE -Tarda. 18.00 h. Contes. Cesc Serrat. «Contes de Nadal».

DIMARTS, V DE DESEMBRE Matí. 10 JO h. Tallers. Esbart Sant Cugat Tarda. 18.00 h. Titelles. L'Estaquirot «En Patufet». Nit 22.00 h. Steve de Swardt Blues Trio. Bhies.

DIMECRES, 28 DE DESEMBRE Matí. 10.30 h. Tallers. A.E. Berenguer el Gran. Tarda. 18.00 h. Pallassos. Marcel Gros-Pep Callau. «El Gran Show». Nit 22.00 h. Smiling Service. Bhies.

DIJOUS, 29 DE DESEMBRE Mart 10 JO h. TaHets. Esplai Sarau. Tarda. 18.00 h. Animació. Miqui Giménez. «Danses i cançons». Nit. 22.00 h. Alejo. Repertori de Buenos Aires.

DIVENDRES, 30 DB DESEMBRE Mart 10.30 h. Tallers. Tarda. 18.00 h. Titelles. Centre Titelles de Lleida. «La Janna i els tres ossos».

Diumenge, 18 de desembre, a les 7 de la tarda. ESTRENA «GERMANS DE SANG» Direcció: Ricard Reguant

MÚSICA Dimecres, 28 de desembre, a les 10 del vespre.

CONCERT DE NADAL Orquestra Simfònica del Vallès. Director. Jordi Mora.

Nit. 22.00 h. Quintet Lisboa. Balls de saló.

DISSABTE, 31 DE DESEMBRE Mart 10.30 h. Tallers. Tarda. 18.00 h. Animació. Pep López i Sopars de Duro. «Revetlla de Cap d'Any».

DIUMENGE, J DE GENER Tarda. 18.00 h. Titelles. Titiriteros de Binérar. «H país dels colors». Nit 22.00 h. Mirricurs de balls de saló.

DILLUNS, 2 DB GENER Mati, lOJOKTaüers. Esbart Sant Cugat. Tarda. 1840 b. Titelles. Knbdrlat«EnJoan de la carbassa gran». Nit. 22X» h. MrnècurB de balls de saló.

DIMARTS, 3 DE GENER Matí. 10.30 h. Tallen. A.E. Berenguer el Gran. Tarda. 184» h. La Saragata. «L'Auca dels tres reis». Nit. 22JOO h. Mimcurs de balls de saló.

DIMECRES, *DB GENER Mart 10.30 tt Tallers. Esplai Sarau. tarda. 18.00 h. Animació. Àngel Daban. Ambaixador «Sal Nit.2Z00kMimçu»debalbdeaaló.

DIJOUS, 5DE GENER Matí. 1O30K Animació. Noè Ribes. Tarda. I&0DH Cavalcada de Reis.

DIVENDRES,« DE GENER Nit 22.00 h.Hvonoccl Balls de saló.

DISSABTE, 7DE GENER Mati. 1030 h. focs de Simulació Històrica. Tarda. l&OOh. Jocs de Simulació Històrica. Nit. 22JM h, Prmcess of Time. Punky.

DIUMENGE, 8 DE GENER Tarda/Nit. 18.00 a 24.00 h. 6 hores d'actuacions en viu.

• MILAR TOBELLA

Santiago Rusinol, 49 - Tel. 674 06 57 - SANT CUGAT DEL VALLÈS

MATALArS&J

/">

7000.

2 - Tel. 589 33 88 . oa 19t> s»wr CUGAT LmvAU&

••:••?'_^afe

ÜA-;#:**•: • ; . ! • •

wjem

Çkm&tó&Wi

«WSBBinai f iSjï

TALLER MECÀNIC J. TRABAL

• Climatització • Alarmes • Contaminació • Susp., direcció i frens • So. telèfon mòbil • Bateries • Injecció

Rblo. Callar, 27 (cantonada Sotmet) 08190 Sant Cegat del Vallès

S 7 J«L6746966. te67467 16

CAL CRISPIN s4nticle& detecti

Santiago Rusinol, 23 - Tel. 674 03 08 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

l Festa

S ORGANITZACIÓ I ARTICLES DE FESTA REGALS LLAÇOS ESPELMES

Sttut 'Miíii

Sdiiú.-too Rusinol fi rpl. í>"~> ',! 04 OH 1 90 SANT CUGAT DEL VALLÈS

*

VALLÈS NET Centre de

neteges

Sant Ramon, 4, baixos Tel. i faxf,74 89 18

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

S. Rwirlol, 41 Tet 674 42S6

SANT CUGAT OU VALLÈS

L1UADELS CONCEP

QUALITAT I

BON SERVEI Mercat Pere San, \ 25-126 Tef. 509 3&O6 SANT CUGAT

CREACIÓ I DISSENY

AP/J>

JOIERS-TALLERS PROPIS

OCttVtt SARDA

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS RELLOTGES D'ACTUAUTAT =

LES MILLORS MARQUES 1

5 ANYS AL VOSTRE SERVEI 1

_ _ * $ MEGA „_ A SRE^TNG fcamOtOU KRONQS «JUNGHANS ">~*L!2°»'>

Santiago Rusinol, 4 0 - Tel. 674 58 54 SANT CUGAT

CLASSIFICATS • A N I M A L S < t

V e U ' m r A .

«ef i.K>a

• A N I M A L S P E R R U O U E

R I A Carei iiï> .-. : ><- r ; .-

local 2

•w 589 13 29

Ret 4 £ M J I

• D I S P E N S A R I V E T E R I ­

N A R I DEL V A | . F ;4 •;

U r g è n c i e s 24 l- i ; '•"• i:: i

deU, 23 St Cug. i t

• L A F A U N A H.iri· l l.i .:. l

C ò l i c , 35 3 /

TT 674 13 05

• V E T S A N T C U G A T

V inyn ies , 10

t r 6 7 5 05 12

A l U M I N t

I V'l O R I

EXPOSICIÓ I VENDA:

VALLDOREIX, 53

ULLER: ORIENT, 68

TEL, 675 291)2

FAX 675 28 61

Sani Cugat del Vallés 00080/00065

• C O P I I M A T G E R a m b l a

del Cel ler , 95

t r 5 8 9 23 6 8

• C O P V - G R A F I C C a ' i

M a i a s 8 t r 6 7 5 36 53

= <•< s?ooc -

• D G . D A S S E G U R A N -

C E S R a m b l a d e l c e l l e r ,

95 t i 6 7 5 4 2 03

Re* '?S00C!

SANT CL GAT

GESTIÓ, SA

Servei d'Assessorament

Administratiu

Assegurances

generals

í administració

§ de finques fs

l [/ totfago RIBÜMI, 32.

Ms. 67517 02 - 674 66 69 Fax. W 27 U

• G . C . I . C O N S U L T I N G

S a n i Bonaven tu ra 8 Eni l

TT 675 49 05

• A U T O E S C O L A C A ­

S A S Ma^oretl 47

TT 6 7 4 14 97

• A U T O - R E C A M B I O S

V A L L È S :.in-i • 1~ Li i ' - - i

• A U T O M Ò B I L S T M G

M-• (.:iiríic o A i t o n s S a l a

e N I S S A N R O M A N Mar ­

t e l l . J<

TT 6 7 5 4 5 79

• P A R O U I N G T O R R E ­

B L A N C A •••,, ' . i - i . . : , i t l r c í l

» R E N A U L T - A C E R S A

T 589 26 4 9

I V I L A R A S A U C I T R O E N

i'< -•'-i M u r - j ü ^ ' '

T 6 7 4 13 21

• M I L A R T O B E L L A S.L

, t iago R L M - I . I , 49

j TT 6 7 4 0 6 57

e V I L A E L E C T R O L L A R

S A San ta M a n a , 40

j t r 589 02 71

R^ -«.."«CII

e G R A N J A S A N T D O ­

M I N G O c, R f . i s 25

U P ' 9 0 Sant C j g a t

TT 6 7 4 13 25

- - ; i x * -

• R U B I O Vi l la. 1 local 5

TT 6 7 4 62 99

-t- t3XX.\

• B A R - C A F E T E R I E S D o n

Bar c/ Rosse l ló , 2

; TT 6 7 4 36 36

-:** 3000001

• B O K A T A S P lana Hosp i ­

tal. 35 -37

TT 589 19 72

~-t 730O01

• M E R M E L A D A E X P R É S

Ci Va l ldore ix , 56.

• B E L L E S A R T S C A B A -

N A S San t iago Ras ino l . 54

. TT 6 7 4 06 49

H* «COC'

I • C U G A R T C/ T o r r e n l de

la B o m b a . 14

t r 6 7 4 43 90

-ۥ rixooi

• G R U P V I B E L L E S

A R T S M o n l s e ' r a t 31

TT 6 7 5 2 0 01

set i rac-

• C I C L E S C A R D O N A

Va l ldore ix , 41

tt 6 7 4 15 09

-<* r#x-

• V I N S N O E S A B a i x a d a

S a n i Sever , 4

t r 589 19 83

Rei 50000'

• P A P t O L - V E N D A I N E ­

T E J A C à n o v a s del C a s : •

tlo, 4

TT 6 7 4 6 5 00

=í* í"M01

iiiiiiiiiiiiiliiulíir

• J . G . A S S O C I A T S PI

Barce lona , 9 ba ixos

TT 675 30 12

Rf> '02000\

• M A P F R E Pg Tor reb lan

c a TT 589 19 95

Rot 13000C'

• N O G U E R A F R A N C I N O

F r a n c e s c M o r a g a s i 3

ent l 1a TT 675 26 0 4

• C A S T E L L V Í S e r v e i s • D O L C E T S A l fons S a l a

A d m t s R i u s I Tau ie t 4 I 20

Ir 674 12 41 TT 674 42 82 He. '350001 «* ISMC

• C L . D E N T A L B A N A -

R E S F r a n c e s c M o r a g a s

8, 2n .

TT 6 7 4 18 77

FW "«OCCÍ

• S U M I N I S T R O S V A L L

D Q R E 1 X M o s s è n J a c i n

Ve rdague r 107

TT 6 7 4 14 90

" * 390ÜC1

• A N T O N I C A M P O S

Francesc M c r . i g ^ s T '

TT 6 7 4 08 82

=•}' T56C'X-

• J . M I R E T M-- i .1: ' i ••>

b lanca parad 1 1 * l . '

TT 675 53 53

Instal·lacions

Reparacions

H UUERAL '

CALEFACCIÓ

AIGUA

ELECTRICITAT

REGS AUTOMÀTICS

PER A JARDINS

Av (oslellol, 73

Tel 589 6125

Tel. mob. 908 94 44 79

• E N G L I S H C O N N E C

. T I O N E s c c a d a i ' g l . . b

Sant D o m è n e c 7 1 • 2a

na ' í 'XC l

• V V A V - Í N C / G i r o r r a , 16

t r 6 7 4 0 6 93 R ius i taUe l

-<* 13X4

CENTRE AUTORITZAT

g s MÈTODE . ï ï l MENEU a ; SEGARRA

"O í Càiunai del

s Tel. 6751194

• B L O C K Cl Rosse l l ó ' 7

Sant Cuga t

•a 589 53 48

M -0002

• C L A R A M U N T I N S T .

Y O G A Riera , 15 ba ixos

1 t 6 7 4 21 0 3

s * 1560TJC1

• E S P O R T S T E R R A N E U

Cí Sant An ton i 15 0 8 1 9 0

Sant C u g a t t r 6 7 4 62 02

W CXJ05

• G I M N À S O L I M P O Av

Al fons Sa la . 29 B

t r 675 37 07

Bet K3Q3C'

• S O U A S H S A N T C U -

I G A T San t Jorc i 33 -35

I TT 6 7 4 9 8 62

"et 5550(0

• I N S T I T U T D E B E L L E -

S A R V B C: F-ancesc M:

' a g a s 25 Sant C i . q . i '

t r 675 58 55

• A I F A C t ra C , ..,« , i i.

1 a t r 6 7 4 43 0 4

• F O T O V Í D E O F . R .

R a m b l a de l C e l l e ' . 93

t r 6 7 4 79 68

• A D M I N I S T R A C I Ó N U M

2 Ma/J - , 33 i junt n 'oni- . , : i

TT 6 7 4 01 7 4

• A D M I N I S T R A C I Ó

N U M . 1 Val ldore ix 6 7 A

t r 589 47 42

I E S T A N C M O N E S T I R

TT 6 4 01 4

• F U S T E R I A E B E N I S T E ­

R I A L S C ' C a n , d e l a

C r e u 14 b a <os l a St

Cugat t r 589 4 7 53

90 .'*»J1

Sósefruüs Mercat Pere San

Parada 123

1 SERVEI G R A T T •; A. CCr/ GIL

Tel. 589 44 81

EL MAS MRIHKf'S

IIIKK I KM»:

l'U.KS

Tel. 675 16 37 servei i domicili

P a ^ i ^ jlldtirti\. 150

• G E R D S A N T I V E R I

TT 6T4 00 60 R J

• H I C R O F L O R I a

B h e >

TT 6 7 4 75 98

• H Í P I C A S E V E R I N O Pg

TT 6 7 4 1 t 40

• O R D I N A S O F T R r j l a

C a n MO'o ' .

t r 675 32 03

• V A L L E S T E C N O L Ò G I C

SA P laça Ún ic , 3

TT 589 33 00

• J O G U I N E S M A R G A

Santa Mar a. 44

T T 6 7 4 15 3 2

• J O I E R I A y e a * C

^ a l ' - L ... . 33

t r 6 7 4 99 40

• J O I E R I A A U G E T cl

S a n t i a g o R j s i n o l . n ú m

4C

TT 6 7 4 58 54 Sap : C a g a :

• J O I E R I A S P A D A d Ba l -

meç 39 1 - d re ta

TT 589 55 49 Sant C l .gat

^ ' Í IOX«:I

• J O I E R I A T O U S R b l a

R h a t a l l a d a 24 C

TT 675 52 52

• S A N B E R - 5 A n s e l m C la

ve, 20.

TT 674 45 71 4 i

•Vi

MARMOIES RUBÍ s.l. ELABORACIÓN

EN MARMOIES

Y GRANITOS NATURALES

Tel. 699 38 98 Fax 588 24 53

Ora. de Terassq Ç7 061Ç1PUB

• A T E L I E R B L A U A T

r p o l i r a L

t r 589 19 31

r. 'J ' .WI

• M A R C S V A L L È S C ;

v alies, 23 Sant Cuga t

TT 675 49 43 i ' W f

• M É S M A R C S C/ Enr c

( j ' a n a d o s 15 San t Caqa t

t r 5 8 9 14 2 9

CASAJUAXA GALERÍAS

SANT JORDI

Mobiliari

i Decoració.

Matalasseria

Articles per a

nens petits.

^ Santiago Rusinol, 37

\ Tel. 589 22 32 l l CarTer Major,, 6

Sort Cugat del Valès

Q FALGUERA

- Tapisseria

Decoració

u; Villa. 1

'IVI (>"? 24 HI

0S19IISun1 CuK.it d t l \ illli-s

• S U P E R M E R C A T V I

L A R O

TT 589 35 82

« C A M P M A N Y . | I 1

• T È N U E M O D A I N T I M A

Av Ca ta l unya 16

TT 6 7 4 5 " 49

• C A S T E L L V Í H O N D A

Ro M II 1

t r 589 32 11

ne N l

• M O T O T R À F I C A l t o n . .

Sa la 2

TT 6 7 4 07 73

• A S S U M P C I Ó I I

TT 6 7 4 36 51

u..' ' i - x í l

• R O S I T A Pg R i h i .

v a t l d o - e i .

TT 674 31 47

• F O R M A S i nas R : i ; , , . , . i

TT 675 4 0 06

• P E R R U O U E R I A A S A ­

L I N A S . / ' Sant . . , • • ! 25

T T 6 7 4 8 9 15

• P E R R U Q U E R I A C A R -

M E N C E B A D O C i S a n '

I S a - ' C , lat

- 6^5 33 01

• P R E S E N Z A ' . ' a r t , , - . . I ;

TT 589 4 6 51

• C O P E R S E

-T 6 - M 6 2 39

• B O R R À S P a n a H o s p i

tal i ' local 2 TT 675 35 00

• E L B O N D E S C A N S C

Mar tore l l , 28 . S I . Cuga t

t r 589 12 76 i lax

Ret Z30X'

• S O L S O N A Rosse l ló , 2

t r 589 32 8 9

• C A S A D E L E S C O R T I ­

N E S V í c t o r B a l a g u e r 26

Rubí

t r 6 9 7 20 71

Se'J2XCI

• D E C M O D E C O R A C I Ó

F 'ancesc M o r a g a s , 4

t r 6 7 4 38 92

Ret 12300C'

• P A M O B E S L So

i r t a

TT 589 35 23

-(* Ux 'X '

• V A L L È S N E T -a r

m o n , 4

t r 6 7 4 89 18

• C O N S T R U C C I O N E S

H. ' i' T r . r e s - No

REF0RMAS

INTEGRAliS

DELAVIVIENDA

BANO COCINAS PARQUETS

IMOQUETAS^ CERÀMICA 1

Presupuestos sin compromiso

Tel. 674 05 0 7 Sr. Ferran

• P R O M U S A A v T o r - e

b lanca , 2-8

0 589 17 32

Rei 37-JCCl

"V

ELEORICITAT-FONTANERIA-CALEFACCIÓ Llor, (omunitatt i empreses. Instol.loíió i manteniment

J j j j j T f I N S T A L · L A C I O N S

&• MING0» demani'ns pressupost al

674 4! 44 SERVEI TÈCNIC AUTORITZAT

< F = E ^ I ':a'63'ooc'T3

CENTRE ÒPTIC

S A L D O N

j 2 5 e

Especialistes en lents

d'alta definició

3

Francesc Moragas. i Tel. 675 07 54

08190 Sant Cugat

Línies M.T. i B.T.

Transformadors

Enllumenat públic

DlhdrM^-Ltt-n TiT.v 6 0 50 iO «08897*50(1110* Fa\ 6"5 50 58 S5i*jSjr.iCutútdi''.Valle,s

• I N S T A L A C I O N E S Z A ­

M O R A M o s s è n Cin to Ver-

d a g j e n 18 Val lOore x

t r 589 26 38

• M A N T S E R V . S A A v

C a t a l u n y a . 18

t r 6 7 4 6 0 58

RrH ta ra -

• M A I L I N G V A L L È S . S L

S a n t D o m è n e c , 10 - b a i ­

xos

t r 589 23 71

m/?;Wi WOFLDWiDC COUmtfí

NVIMENTS URBANS.

NACIONALS

INTERNACIONALS

Paquetería urgent a tot Espanya

675 10 11 9 0 0 3 0 0 4 0 0

• D A N V I L M O T O S , S L

Sabacell 32 B TT 675 16 06

• T A L L E R E L E C T R O -

S O L c / S o l , n ú m 19.

TT 6 7 4 36 88 San i L L g a t

fi*' 302X01

• T A L L E R M E C À N I C P.

C A N A L S Cl Sant L lorenç,

27 t r 6 7 4 63 6 2

-et 132MC*

• T A L L E R E S M E N A Pas

=.pig T o r r e b l a n c a l ' í

•B 6 7 4 53 01

rv "Tnoji

• L I N E A D I R E C T A E n n

que G r a n a d o s . 15 - l oca l

8. t r 589 03 7 4

Re1 '340K71

• S O L - N E T P T 0 r r

b lanca . 52

t r 6 7 4 4 1 4 9

=? 'B0001

• T I N T O R E R I A S A N T

C U G A T Sant An ton i , 1 ,

t r 6 7 4 11 8 2

W 'i DOCI

• T I N T O R E R I A S A N T

C U G A T San t i ago RusinoJ,

35 t ï 6 7 4 11 83

Re IÍ80001

• T I N T O R E R I A S A N T

C U G A T R a m b l a R-batal la-

aa 34 i r 6 7 5 22 2 8

M -5M0C- ____

• T I N T O R E R I A S A N T

C U G A T A l fons Sa la , 2 1 .

T T 6 7 4 41 67

Se b*X01

• C/ D R . M U R I L L O . 1 1 .

À t i c d j p l e x 2 0 0 n- • 70

nr ' t e " a s s a , b d o m . 2

banys - l avabo sa'C' t i n r

l ado r cu ina eqL ipaC. i n-

m a r i s . c a l e ' a c c i o (: ; i r

q u i n g , 2 o n a c c r r . j n i t a · .-..

p isc ina . 4 5 . 0 0 0 . 0 0 0 -

T T 6 7 4 57 16 , '

Fax 6 7 4 57 5 4

l-ogafi R? IN0 2CXX"

• D R . M U R I L L O , 11 àt ic

dJDiex 2 0 0 P Ï - 70 m* te-

• rassa, 5 donr . . 2 banys

a v a b o , saló men jado r , cu

na e q u i p a d a , a r m a r i s , c a

l e f a c c i o . p à ^ q u i n g , z o n a

c o m u n i l à n a p isc ina

4 5 , 0 0 0 , 0 0 0 - V 6 7 4 5 7 16

ReM 00011

• P R O P C R E U R O J A

àt ic d u p l e x d ' uns 100 r>-

amfc 3 t e r r a s s e s , 3 h a b

tot e x t e n o ' , assole l la t , mo l !

t r a n q u i l · l a ( s e n s e v e ï n s a

sobre)

18 0 0 0 . 0 0 0 -

TI (93)674 67 15 l '-wesíacai Rel FS 131?XK

• R A M B L A D E L C E

L L E R , àt ic 16C m , '3 na

dob les . 2 b a r y s salí i c e s

tar, men jador , cu ina total

m e n t e«ten<_u. am.o plaçn

de p à r q j r g v stes -'d T ; l : i -

d a o o

35.000,000.-t r 674 7B 45 .'675 50 53 Vicane CÍIKOI Ret '.'C 30001

• S O B R E À T I C en v e n d a

Dos d o m v t o r s, amp l ' n e n -

j a o o ' - s a l ó . c u n a , c a m b r a

d e b a n y , à m p l i e s l e r a s -

I ses . Molt sol b e r or ientat ; 1 5 . 0 0 0 . 0 0 0 -

n 6 7 4 72 54

! FrcasGwe«ai fW F J ' C C J O X '

• À T I C S de ' .20 m-, aca­

b a t s d a l l a QuaJitai, V ) d e o -

Doner ca le lacc ió cab le ra­

d i a d o r , p o r t e s d e r o j r e .

e x l e ' i o r s d e P V C , v i d r e s

ct imal i t , c u m a i bany c o m ­

p le ts

w 588 57 0 8

nmmoMunaAnur1 =e* LA 40000(7

• À T I C S de 120 r r ' a Ru-

b P' r -g i j ív Í?. p reu , el so r -

p -e i ' d -a D a v a n t z o n a e n -

_rif;1riar.ri P ? . T S r f a f l s

ri / ' n a s c c - i ' c s i d e n c i a l al-

i;i m . a l t s : en acaba ts r " o l t

b . ' f s :, ja:? :>."-• ce

, 18 COC Üüü

•CT 588 57 08

• V I S Q U I *>-< i .r a r c ; : Hi , -

j bi pel pret , ; 1 ' J T pis ,t >,\-' 1 Cuga t .

. i r 588 57 0 8

• SANT CUGAT L c t r -i

• SANT CUGAT,

per j ' i pd 'e l l d? j o t t e s

5 5 0 0 0 0 0 0 TT 6 7 4 0 8 9 7

• S A N T C U G A T Z o r a

V n y o - j j e s s a d a . c e 2~C

m rjo^str r - i fs ja 'Ci pr vat

i c o m j n t i i r EI ma p i s e n a , 4

hab .2 són •F. j · tes. · i. es­

t u d i . 3 b a n y s sa^o de 4 0

nr x e m e r e i a , c\c. U?.b de

s e r v e i i g a r a t g e pe r a 2

co t xes 50 0 0 0 0 0 0 -

re 6 7 4 0 8 97

Fi caó Sa.n" Ci.;al ~.e' :?T I I ' W X -

• U R B A N I T Z A C I Ó S a - :

F ' a n c e s c c a n t o n e r a . se -

mno>-a al d a v a n : >-•• te un

j a r d p ú b l i c 3 hab • es tud .

- 2 t ras ters P a r a u m g mo' t

e s p a i o s , j a r d i pnva t c!i,.ns

70 m : ca le l acc ió

3 4 . 0 0 0 . 0 0 0 -

t t [ 9 3 ) 6 7 4 6 7 15

fingt-es Sítti R 1 r? 131?:C"Ï

• C A N S A L A D E R I A J U ­

L I A N A F r a n c e s c M o r a g a s ,

26 .

n 6 7 4 0 8 81

W «COPi

• T A T E R S K i i

r . - T 6 7 5 55 0 6

• M E N J A R S P R E P A ­

R A T S T A S T A ' M

Tt 589 29 2 9 i 589 35 35

• À T I C D U P L E X Z o n a

M e r c a t N o u , 120 rrv' * 20

m l e ' r a s s a . 4 h a b . , s a l ó

m e n j a d o r a m b x e m e n e i a .

c j m a -<o ' f ice». 1 b a n y , i

; lavabo, c a l e f a c c o . ma rb re .

i p a r q u e t , P V C i c l i m a l · i .

p à r q u m g i t ' as ie r opc iona l

J prec iós. 22 000 0OC-

TT 675 33 55

TT 589 26 43

í : t : ••n~i'> ,na fla1 <SA

'«HCOC

6 7 4

TORRES EH VINDA Sant Cugat-Valdorax, oi costol de l'eslm» FFCC. tenerry 500 m2, torre 100 m2, ménj solo d'estar 30 m2, íuino, i t é , 2 bonys, to de foc, orientació i vistes excel·lents. Sant Cupnt-Wckxeix. Zona Passeig Robí, torre 1 i 0 m2, :enen/i 300 ml menjoite, sobíestor, ( l i noAs, 3 dormitoris, 2 bonys. estudi, calefacció, IMPECABLE Sant Cugar-Valdareix, zona Mos Roig, OPORTUNITAT Terreny 1625 u2, torre 50 m2 (ompUte), meipto, solo d'estar, cuino, 3 hoh., bony, calenxaò. Irastw, piscino amb depuradora. Sant Cugat, zora c/ Gronolers, tore odossooa canlonero, 240 TI2, meajadoKuína 30 m?, sdo d'estor 50 u2,4 dormitoris n suite'', 2 bonys, 1 servei, cnlefrxc», hab, plcrxc, trester, jardí ara* crnfc piscina. Soni Cugot-VoMoreiii, zooo Rambla Verdoguei, terreny 1133 m2, torre 230 m2, mefljodoi solo d'estor 40m2, cuina-ofixe equiooda, 3 dormiToris dobles, estudi 35 m2,2 bonys, serve, colefocc», Ib de foc. Sant Cugatríos Joner, terrew 900 m2, torre 90 m2, mentoooc solo d'estor, cuina eoÉMdo, 3 hab., bony i traster. SontCugat-Zono el Colomer, tone oaossada 300 m2, menioijor seto d'eslai, cuincroffice, 5 hab., (I suite}, saic i'estci, 3 banys, servei, estudi omb yà«m, ormons encostots omb interiors, pnge 3 cotxes, síteeig, traster, sistema de teleieguelat i coixa torta Soni Cogat-Iono c/ Orquídia, casa de disseny, terreny 400 m2, tone 300 m2, menjodoi salo d'estor 50 m2,5 dormitoris II suite!, cuino-ofrite, 2 banys, servei, cotefocció, garatge 3 coixes i soforeicj Sant Cugat-VoHdoreix, zona l. Escayola, terreny 1405 m2, torre 295 m2 en ura sola ptonla, menjodor 16 m2 i sala d'estor 50 mï, ciijna-offke 15 m2 4 dormitoris dobles, 2 banys, dos ires», ;el«i rebost, golfes, colefocc», parquet, gciatge 32 m2, p«re 3"i5 depuradora

USOS EM VENDA Zona Mercat ToneUonca, 84 m2, menxidof, salc d'estor amb parquet, aire comücurat, 2 óormitoris, cuino-offke, bony complet, oiraris encostots, pórçuiíg, 14.500.000. Zona Mercat lorrecionco, 123 m2, menjador solc d'estor 30 m2, oire tondicioiiot, 3 tab (uno suite), cumwffke, 2 bonys cole'occió o gas, ormaris encostots, pàrquing, 23 M

APUIUUNTS EN VENDA W m K 135 m2 Merrjodor-saic d'esta 58 n2, cuina americana t m2,2 tab. dobles, estudi, berv, ;nle;oc;Í3 pre-insral.loció llor de fcx, SM1 CUGÍÍ-i» FtORESTA 13C ti2 de pdí, meniador sala d estar. cuina, 2 dormitors bony. llar de fcx 1 Ni

TERRENYS EN V I N M SANI CLWZOHA lk BONANCVA. Sotc- Ó3C v, B M , Ien' onentoció S4NÍ Cl«R4 FLORESTA. Sola- 75C n i . - c r t i : sec, ,nf. a

excel·lent. ? SANI ÍÜGAT SCHOI 62? rr,2 a 1.300 m sondo 4 Tuneh :e 1 y'sIHrercfdlllIUISCÍPAGWIfNI 1

ELS 4 CANTONS/ Divendres, 2 de desembre de 1994 CLASSIFICATS 25

ï M

Tl m

ï

i

-EEf O— ; »• I»r<IP fiomocion»i i

OFERTES LLOGUERS A SANT

CUGAT

' C/REUS: 90 m1, 2 habitacions, bany i lavabo, calefacció, cuina equipada, pati, pàrquing, perfecte estat. 115.000 Pta/mes.

• C/ALFONS SALA: 112 m ! , 4 habitacions, bany i lavabo, pis exterior, moblat. 90.000 Pta/mes.

> C/GOWNA: 100 m !, 3 habitacions (1 «suite»), 1 bany, calefacció, balcó, armaris de paret. 80.000 Pta/mes.

OFERTES LLOGUERS A RUBÍ

> PASSEIG LES TORRES: Edifici d'oficines. Planto baixa 100 m !, planta pis 184 m2, dividits en despatxos.

• LOCAL 170 m», tfCami Colomer, 2 portes al ca­rrer, en venda o lloguer. Preu: 25.000.000 Pta o 160.000 Pta/mes. tr 675 43 24 (Ffrquw floca). M.FR 10060008

• OFERIM 2 locals comer­cials a Rubí, aptas per a tots tipus de comerç. Infor­mació 9 560 57 06

• APARTAMENTS NOUS a estrenar d'1 -2 dormitoris. menjador-saló amb cuina americana, cambra de bany complet t terrassa. Preu venda: a partir de 6.400.000 Pta. « 6 7 4 7 2 54 (FtaBGiWN. F* F010080006

• PtS 80 m\ nou a estre­nar, 3 hab., 2 banys, tot exterior, pàrquing opcio­nal. 14.500.000.-«• 675 43 24 |r¥quaiRott).M.FH100a0012

• CASA ADOSSADA 240 m1, a prop estació, 2 pàr-qutngs, tot en perfecte es­tat. 43.000.000.-tr 675 43 24 (FiiquesRoc»).MFB1D060(114

• RUBÍ c/ Bages. 112 m', planta baixa, 1 hab., men­jador, cuina reformada, bany nou, pati, i r pis, 3 hab., bany nou, balcó. Ga­ratge (1 cotxe), parquet i calefacció. 22.000 OOO -W 699 65 48 Q Ha. I'0010006

• RUBÍ cl Canària, 560 rrr*, 5 hab,, menjador-saló amb xemeneia, cuina, 2 cambres de bany, terras­sa, garatge (2 cotxes) i te­rreny. 26.250.000.-« 699 65 48 0 Re. 110010009

• R U B Í d M a r e s m e , 1 2 0

m', 4 hab. , menjador, cui­

n a , rebost . 2 banys , gol-

l e s . pati, garatge (1 cotxe).

2 2 . 0 0 0 . 0 0 0 . -

TT 6 9 9 6 5 4 8

l) W.HWWK»

• R U B Í cf Teruel , 2 2 0 nY,

4 hab. , menjador-saló, cui­

na "Office», 2 banys, pati,

g a r a t g e ( 2 c o t x e s ) , 2 t e ­

rrasses, calefacció.

2 6 . 2 5 0 . 0 0 0 . -

0 69965 48 0 » 110010007

• RUBÍ Zona Els Avets, 4 hab.. menjador, cuina, 1 cambra de bany i lavabo, golfes, garatge (2 cotxes), terreny. 20.000.000.-« 6 9 9 65 48 0- ftef. 110010Ü10

• PIS DE 3 dormitoris amb armaris de paret, menjador-saló, cuina, sa­fareig, cambra de bany complet. Exterior. Plaça de pàrquing inclosa. Junt àrea cultural. 13.650.000.- • 674 72 54 (Fre» Gnm). M. FG10080006

• PIS DE NOVA CONS­TRUCCIÓ 60 m\ acabats de 1a qualitat, 2 dormito­ris. 13.500.000.-s 67412 04 /67411 81 (S*ín|.fM. $10000001

• SANT CUGAT pis maco de 90 m* i 3 hab., 2 banys complets, saJÓ menjador, cuina «office», 2 balcons, ascensor, calefacció, tot exterior, pàrquing opcio­nal, assolellat. 14.800.000.-9 580 86 69/580 96 54 .Tow PttO f^raar^olal tW FPC 390003

• S A N T C U G A T prec iós

pis d e 1 2 0 m 1 i 4 h a b . a

l'Av, Alfons Sala , 2 banys,

saló menjador, cuina equi­

p a d a , a s c e n s o r , c a l e f a c ­

ció, pàrquing, assolellat, f i­

nestres d'alumini.

2 6 . 5 0 0 . 0 0 0 . -

9 580 86 69 /580 98 54

• SANT CUGAT PSQ Ca-novas, pis de 4 hab. (3 do­bles), 120 m2, 2 banys, cuina * offioe», balcó, en­tresol ats, ascensor, cale­facció, exterior, pàrquing, assolellat. 21.500.000.-9 580 86 69/580 98 54 (r^PtoG«teyjq.Ref.rK9Stl00S

CASAS JOSEP M. CASAS EROLES MSOS-TORRES-LOCAIS-TERRENYS

Administració de finques Lloguers i ComunHats de Veïns Gabinet Jurídic Agents d'Assegurances

C&F CASAS FERXERAS, S L GABINET ADMINISTRATIU

GESTIÓ FISCAL COMPTABLE Estimació objectiva Mòduls I.V.A Imp. Societats Imp. Renda i Patrimoni

ASSESSORAMENT lAIORAL Seguretat Social i Nòmines Autònoms Pensions: -Jubilacions -Viduïtat -I.LT.

Magistratura: -Concüiocions -Acomiadaments

GABINET JURÍDIC AGENTS D'ASSEGURANCES

Av.AHons Sola, 22, baixos 2 Apartat de coneus 12 Sant Cugat del Vallès

67415 66-67410 54

• C/ FRANCESC MORA-GAS, 48. Oportunitat. 85 m*. 4 dorm., bany, lavabo, saló menjador, cuina, refri­geració, calefacció, terras­sa, pàrquing. 17.5OO.0OO.-9 674 57 16 /Fax 674 57 54 {Iroçjifl·FW.IWaOOCO

• C / F R A N C I S C O M O R A -

G A S , 4 8 o p o r t u n i t a t , 8 5

m*, 4 dorm. , bany, lavabo,

saló menjador, cuina, refri-

geractó-caiefacció, ter ras­

sa, pàrquing.

17.500.000.-9 674 57 16 W. 100015

• C/ MIGDIA pis venda 3 hab.. bany i lavabo, saló menjador, cuina, safareig, tot exterior, calefacció, ar­maris de paret. 12.500.000.-9 674 41 12 W. 100004

• C/ ORIENT a estrenar, pisos 2/4 hab., dúplex, 2 banys, saló menjador, cui­na, safareig, terrassa 40 m*. pos. plaça pàrquing. Des de 19.000.000-9 674 4112 Ref 100006

• C/RIUS I TAULET 160 m\ 4 hab., 2 banys, saló-menjador, cuina «office», terrassa, plaça de pàr­quing. 27.500.000-9 674 57 04 / 675 43 02 Mesa) FM 11007O0O4

• A 2 MINUTS estació de Valldoreix, 60 nV, 2 hab., calefacció, sortida jardí, pocs veins. Tranquif i as­solellat. 10.500.000.-9 (93) 674 67 15 (FrquBsStgOFW. FS 10120001

• C / B O R R E L L pisos 1/2 hab . , bany complet, ampli saló menjador, armaris de paret , cu ina equipada, tot exterior. D e s de 8.410.000.-9 674 41 12 M. 100003

• C/ CANOVAS CASTI­LLO, 2. Oportunitat. 130 m*. 4 dorm., 2 banys, saló menjador, cuina, calefac­ció, pàrquing, pintat. 21.000.000.-9 674 57 16 / Fax 674 57 54 (lrc(ja) IW.H02WC?

• C/ CANOVAS CASTI­LLO, 2 oportunitat, 130 rrr1, 4 dorm.. 2 banys, saló menjador, cuina, calefac­ció, pàrquing, pintat. 21.000.000.-9 674 57 16 IW. 100014

• C / O E L A C R E U 2 hab. ,

bany complet, saló menja­

dor , à m p l i a c u i n a , t o t a l ­

ment equipada, armaris de

paret, calefacció. Des de

14 .000 .000 . -

9 674 41 12 M. 100002

• Cí DOCTOR MURILLO 130 m*. 4 hab., 2 banys, saló menjador, 35 rrr, cui­na «office». 2 places de pàrquing. Zona comunità­ria amb jardí i piscina. Ex­terior. 28.500.000.-9 674 57 04 / 675 43 02 (kndeta) W. 11007Q005

• Cl SANT TOMÀS. 94 m', 3 dorm., 2 banys, saló menjador, cuina equipada, calefacció, armaris, pàr­quing opcional, tardor-95. 15.200.000.-9 674 5716/ Fax 674 57 54 (tnogw) Rf IWO200O4

Servicio; de gestión inmobiliaria

I 8

• CAMP FUTBOL pis 180 m> àtic. 5 hab., 2 banys. cuina, saló menjador, par­quet, calefacció, gas natu­ral, tot exterior. 2 places pàrquing. 25.200.000.-11-674 41 12 Rai 10X06

• CAN BERNET, 15 nova promoció, 45-108 m!, 2-4 dorm.. 2 banys, saló men­jador, cuina, calelac , te­rrassa, pàrquing. traster opcional, zona comunitària piscina. Desembre 94. De 18 000.000 a 23.500.000 Pta n 67« 57 16 Fiat 100012

• MOLT A PROP estació Sant Cugat. 3 hab.. terras­sa de 12 m!, gairebé tot exterior, assolellat. 15.000.000.-n (83) 674 67 15 FrqjeïSml IM FS 1013X05

• MOLT A PROP ESTA­CIÓ Sant Cugat, 5* pis. 4 hab., vista molt maca, baloò ampli. 1 bany + 1 lavabo. Soldetarda 15.000.000.-W (93) 674 67 15 filmes 5aa) FM FS 101200M

• Mll«UBl, lomzonaBs»»els,sen»wat40ni fe mania, 4 hab, 1 b l % 1 l » a ^ M * 3 « n f C t a » * a m « » P t t . f t B l . 1 f T . Tel 588 23 62.

- M l n ^ z o m S a M I A i t Restauraré arrlbhabitalp i 2 . W

• M L R W l Tom nova par estora, cniarjrtaje té 340 nf, mes w local de to ni, sieja<la8rlrel»/«sdiRurj1soiw<iak 0 ^ 2 4 . 5 0 0 . 0 0 0

• M l M M . Torn ió™ Sant Muç, casa de 280 m", S haMadtns mas «saní, sol i vista pmr inca , jan* * 1.650 nt", nosa «rere, norma

27003.000 Pta. Ret. 4/T. Tel 588 23 62.

> M L fflai Tom si oariie M inlile arnb lato an ptsm O w

• r a m fe 120 nf. Ocsüd M a . només 42.000.000 PU. Ref. 5/T. Tel 588 2362.

• M . MIBL Tom Sant Muç, 1600 ni fe terreny 600 nf fe ooac i 100D nf * O T a e d r l c · » , a c a s a » 3 l a t * M r e , 1 brnï .aotabder jmira

« o M , o m nou. Urgeix vendre, només 14.000.000 Pla. Rel. 67T. Tel 58823 62.

'MLRUDÍTomsnarte i i t i i200iTferJf tats . jaro150i i i ,2 Tel. 588 23 62.

' M L l i r t Tomant 128 n f f e r a t a ^ , 3 l a i v b r i > r ^

' K « i m Tom al oerira oal | x ^ , BO irr a n * praiede per ampiír 80 m> r r^

PB. Hat. 1 1 * 1 ^ 5 6 8 23 62.

' K « . R ( M Tom z m Can Faxo, jarri 2W rr/, <xs> fe W rrf, 3 h a t t a c i ^ Pte. Hei. t?/T. T«L 5 U !S«2.

• M L R W l Temny au Sant Mut. suporta 1000 nf, al i «soMat I ant vistes. 0 p o r u * « saldo 1500JTA He. Rei. i / IR Tel. 58123 62.

- K4LF«n lTer ianyBnVs lesPA avenlce 9T£ iif, a r« r s ^

• Ml RUM. Teneny ma Can Ifc, superfide 700 m1, amb a&tomtf.2)*i>BmmiÉH*tàwbn + »m.OaHmik 9.500.0» Pla. M. VTR. Tal 588 23 S.

•K*RutóTeim^r™C3il*ar*v Propai,superta*6 nmil 4.500X00 P i M SYIR Tel. 568 23 <H

• M L w a t T e m » » ana a h i assoMada per Kkfcar 6 cases, »(>)8ÍOOni' .Cic^rniiéi12;O0a«»PILR·l14rff l .T»l5B82362.

' M l . R u H Ha ona Cw Fatn, 80 < p ï at i assolelaV 3 n a b l ^ ^

• M L RUK P» m moral, «mom acel·leni, 73 nf, 3 laMBctris. i jsceslaPreKSuW.riKPlBal. l*»'Tel5882362.

- M L R u U P k S i i l a c« o s n r v . 185 itf, 130 nT úas, 50 nf fe l e n a t M

t^xional OporUlU 1980O000 Ple. Rel. 1/D. Tel 588 23 62.

' M L RlaU K t ^ B K por eslrari». 150 itl1 adelcils. 115 nV UIX 4 r a i ^

Rel. 3|D. Tel 38! 23 62.

- K-ll SMIT CWMT. Tom a k zoria fe li^saol 1 la vora fe oil·lep^ 80 rr

ian»500m , .C»a*,r<»és:1lu00.0COPaM15»tB5Tel ·56e2054

' K41 SMff «NAT. Tom a la zm fe la Ànsia; jarrl fe 61» nf. rjsa fe 90 m PtaM.15nm.TeL5a92084.

• KM. SANT CUJAT. Tom a la zona * les P t a » fe Valvidnjra, 1108 m" * lerrerr(, ase fe M rrí, zrx« a«a 1 aijolelooa C>^<u>»al,

11.000.000 P k Rel 15/0010 Tot 589 20 64.

• M L SAKT CUGAT. T m > la Floresta: sota de 836 m\ 295 m" fe casa, l « r r f * . z M t r a x i ^ í i « t e l i O » * : tl.cXXIOdaPt Rel.

1SW11 Tel 5 * 2 0 8 4

- M l SAItT CUBAT. T m a Valdorett, zona isniii, a SW in. fe re«ac^

ate iar* ï ls»BaCoe^er iAOc3S4189XOOOr^r« 25(1001 Tet 5 ^

• M l SART CUGAT. Tom t la Horosla; jardi fe 496 ni. casa fe 205 m', ú«s 86rrr,remenï«Mó,zonalrantiJ. |ai i lafc Prat 17.CM0JXI)

Pta.Bel2S/10O2.Tel5892C84

• K-U SART CUGAT. Tom a Mrasol Zona coilegB, a 200 m fe fesJaoo, |arti 3 » m1, rasj oe K irí, 3 » , 1 ber^, en r^rtec» estel F ^

25.000.000 Pla. Ret 25(1001 Tel. 589 20 84

•MlSA«CtJOAT,ToiwaValdoroK., l l i rol fe603rr i ,03»^

en bon eaat Tm ala i amo mns panoràmiques. Ctts*,nomas».OOOJOOPIB.Rei.25(1004.Tot5»9ÍO>4.

- K41. S A » C U U T . T ( m a V a U i n n per lehabilcar « r i ^

nmitoabJa. Pmr 21500.000 p a Rel. 25/1008 Tol 589 20 64.

- M l . SANT CUGAT. Torre a VaHoion. Zona a l M a , jardi fe 600 m", casa * 60 ni, 3 hetíuooos, 1 bany, possHüat ançíaoó. Preu

rmi lxa l * - . KXBXts Pla. W . 25/1013. Tel 589 2084.

• K-K SANT CUGAT. Tom a Mrasd Janl fe 200 ni, rasa 80 ni, 3 hatéldons, 1 bany en una sa» parla, on col·legia, carrer uber to t

estat* a TOOm. Preu 18300.000 PB. Bol. 24(1017. Tel 589 20 84.

- K-tl SAIIT CIJCiAT. T o n a la lloreslai jardi fe 968 rri, aisa fe 180 r^ desi anicfe 195U Oceso. només: 22000.000 Pta.net. 25/1020. Tal. 589 20 84.

• M l SANT CUGAT. Tom a la Floresta: jardí 760 uf, casa 60 ni , en M > ^ « a l 2 l i^eaons, 1 bany, !WsMta l íarrçttoi l Preu

16.500.000 pla. Hat. 25/1022. Tal 589 20 84.

• K4I . SANT CUGAT. Tom a VaHorax Jardi 447 ni, casa 58 nf, 3 \mux^i\\i^iMma,vaAMaem^ax.Tai>mK,iriSia

de restado. Ocaakx només 16.800000 Pta. Rel. 25/1026. Tol 589 20 84.

< K4L SAIIT CUGAT. Tom a Valferecc Jardi 2130 rf. rasa fe 96 iri, 4 h a H ^ ^

el da. Ref. 1030. Tol. 589 20 84.

• M L SANT CUGAT. Tom a Valdonm. Zona estació, jardi de 785 ni, ossa de 85 iri, 4 tvabitioms, 1 banys, per lotormar. Pasti 2 5 . 0 M a a

3572001. TA 58920 84.

• K4LSAOT CUCUT. T m a u Ffcres&Zc™ aïllada, sol ras les r^

Preu: 28.000.000 Pta. Ref. 35(2003. Tet 589 20 84.

- K-tL StJiT CUGAT. Tom a lArasri. k e a «xa dels mUeo> i fe r e s > ^

per retornar Fieu 34 0CC.OX p a FWJ5Í2034.T»! 5692084

• K-U. SANT CUGAT. T m a 1 Fimaa, ísst i anfc, jardi de 1.862 rrí, c a » * 1BC rrí r » rehatilar, r x a s M a íeoïcai i r a casa n f e crasil

única pera duos laraíes. Preu 34.0uTM»0 PB. flat. 35/2023. Tel 5892084.

• M i . SANT CUGAT. Tom a VaKonsrx Jardi de 1800 nf, casa de 100 ni, 3 Itabiouons, I bany. t ras t *» , tmtxü. Preu 33.600 000 Pla.

Rei. 35(2026. Tel 5882084.

• l< *SAmCIJCUT. Torre aVatJorectJarioeaCCnf, c a s a * 225 iif.úfe

Ret. 40/3001 Tel. 588 20 84. _ _ _ _ _ _ _ _ _ ^ _ ^ _ _ _ _ _ _ ^

Orrarta Valldoreix: rj MuraíinyB, 2 - W . 5 « 2J 84 - ST. 0 > M

11

5

ORGANIZACION INMOBILIARIA

iÚLTIMOS PISOS EN VENTA! • Calle Borrell.

• 1 y 2 habitaciones.

• Entradas desde 500.000, resto como un alquiler.

PISOS DESDE 8.600.000 PTA. *• Pisos de 1 habitación en alquiler desde 60.000 Pta.

y pàrking desde 1.400.000 Pta.

f l lÀMf NOS, AI INFORMA*!MOS I Av. Catalunya, 7. CERDANYOLA DEL V A L L È S - © 5 8 0 8 6 6 9

CLASSIFICATS ELS 4 CANTONS/ Divendres, 1 de desembre de 1994

astellví S.L.

PISOS DE LLOGUER: • Ca r re r A y m e r i c h : 3 hab., 2

banys, amb armaris de paret,

calefaecó. ex'enor, 65.000 Pta +

comunitat.

• Av. Catalunya: 3 hab., bany, reformat, amb armaris de paret,

exterior 65.000 Pta.

• Carrer Major: 3 hab., bany, terrassa, exterior 75.000 Pta + comunitat. • Camí de la Creu: 3 hab., bany, 55.000 Pta + comunitat. • Carrer Estapé: 4 hab., bany, extenor 50.000 Pta + comunitat. • Psg. Sant Magí: 4 hab., bany, lavabo cale facoo 75.000 Pta. • Pge. Rosselló: 3 hab., bany, moblat 60.000 Pta + comunitat. • Carrer Alfons Sala: 2 hab bany, cuina americana, moblat i equipat, amb parqumg 80.000 Pta + comunitat. • Carrer Orient: 3 hab , 1 bany, exter'or 50.000 Pta.

LOCALS DE LLOGUER: • Santa Joaquima: 60 m ,

55.000 Pta + comunitat.

• Carrer Dr. Mur i l lo : 70 m;,

105.000 Pta.

• Carrer Dr. Muril lo: 122 rrr,

55.000 Pta + comunitat.

PÀRQUINGS: • Carrer Aymerich: 10.000 Pta.

• P. Pere San: 7.000 Pta.

KiiK • I u,;.t 1 \p Correu* i() I r k i,-.» !.' •)' : ! 1,1, , j \ (,74 1.' S8

! 181 ii i SANT CUGAT DEL VALLÈS límrlun.p

• P A R K C E N T R A L 3 ( 4 • R U B Í c, C a s p R e ­ • Z O N A T R A N Q U I L L A

l a o . 2 banys , lavaoo xe- e s » Z O N A E S T A C I Ó 10C m- ' 160 rr- |a 'd i pr -

-nene ia . c a l e f a c c i ó 2 Dia- a p a - ; a r r e i t s a l c n e r j a - va ! , saló-r-^en ador JO " i

ces pa rqumg . t ras .ee a ' í l i :1oi 1 r i e m ' o a n y , xe- 4 h a b . 2 Danys , r :a lefac-

t p isc ina c o r r i . r ' t - i r - -t-a -71K- f- 1 | | q - t ' T s I P ' pa - > T a | r " r r n ] i " - r a - 1

baís gran qua l A\ l I l· q-J 3 ^ "

31 0O0OO0 - t- H

tt674 41 12 TT ^ 4 32 08 TT 675 33 55 589 26 43

=ei lXXXil r t y

• P I S E N V E N D A • Z O N A M E R C A T N O U

do r r e 1 11 i l i • Z O N A T R A N Q U I L L A

ne H J 1 t I TL i L •iS T

3 a 1 * T I Tb 1 L I

d ^ L -HI >T 1

* TT 6 " 4 32 08

C • Z O N A M E R C A T N O U

1 P TT 675 33 55 589 26 43

TT 6 4 72 54

• Z O N A M E R C A T N O U

1 P

p q-7.

f-\

• P S O S O C A S I Ó • Z O N A U R B A N I T ^ A C O

M * e •1

•tr 675 33 55 589 26 43

• P L A N T A B A I X A

•.1u " rv . r

:,i:al'~>:- , '· ' p r c w i t . p i s c v ,

W G , r-y :?6 0OC 0 0 0 -

TT 6 7 4 12 0 4 i 6 7 4 11 81

>r-' -i' ï -•X·XO':':

• P R O P E S T A C I Ó S A N T

C U G A T 4 r a s 2 s a r v s

ca l e ' acc i o p laça p a r a u n g ,

. i ^s . i '—la: . ex ler or

. s ÜOO 300 -

TT 93 6 7 4 6 7 15

• P R O P H O S P I T A L G E ­

N E R A L de Ca ta l unya Pis

petit. 3 nao molt r a n q u i

assole l la t , clar

6 300 0 0 0 - « 6 7 4 6 7 15

finques Sacai V " ï ' O - ^ O j :

• R A M B L A D E L C E ­

L L E R , p i s 3 a Dla- i t •: ' : - .

m- 3 nab r j a ry ,i .•• ' ' ' >

c u i r a , t o i í j i ' T t - ' i t - • • ' ! - i •

c a n l o r a d a Dia,.-. 1 i i i . i . t l i

a m b p à r q j t n g

21 500 .000 -

TT 6 7 4 78 4 5 ,' 6 7 5 50 53

. Vicerte Cavc i Re- rZ s.(Xi

• R U B Í , àtic p lge Bul i;1:i-

4 h a b , c u i n a e q j i o a c a

c a l e l a c c i O . a ' ' e c o n d i c n

nat, fil mus :ca l (oc a re r ra

m e n j a d e , c a ^ i b - a ,1 e

bany . 3 te r rasses

16 0 0 0 0 0 0 TT 6 9 9 6 5 48

i. Re -X-COOi

• R U B Í Av E s t a t L ! i 1

nou 85 m , 3 haD , r.anv

l a v a b o C a l e t a c c o L l n

E n t r a d a 3 0 0 0 00i": : i .

Res ta h ipo teca

t r 588 4 0 1 7 / 5 8 8 54 99

Frques ValSxnrai Re< ^«MlE

• R U B Í A v E s t a t u t . :

h a b , p i s a s s o l e >at er

b o n e s t a t , m e n a d o r , ci. i

na , c a m b r a de bany

7 750 0 0 0 - t r 6 9 9 6 5 48

n Rei iX'OCW

TT 6 5 *« 55 389 26 43

• Z O N A M O N A S T E R I '

» Z O N A M O N A S T E R I

12 6 5 0 U 0 O •

TT 6 7 4 32 08

• Z O N A M O N A S T E R I 8 0

T I 3 . lor 'T «iil:-! i r . --nia-

Dani, s a f a r t ' ^ >-·:U·r·vi

16 0OC0CC

TT 6 7 4 32 08

R<=- ' • ' : • ' . -

• Z O N A M O N A S T E R I 86

i ,r i , ...•'•'(;«'• equ ipa -

'.-. ' Í i! y. — pecab le . re-

' i ' f - , i ' [- i e i q u e n o u

TT 6 7 4 32 08

• Z O N A M O N A T E R I O De

• 0?. "- •'• '••'--^ ( d o s c o -

j t ' l . - ; ' • i i- J4 rr ' a m o

j p,> : : i . . - - [•••- ' j-anys c o r r -

I f l . ' K

TT 67-4 06 97

• Z O N A P G . S A N T M A ­

G Í , .• • rv í d l ó m e i | a -

1 :• . . I - I i ü-la e q u ' p a d a . 1

• .• ., - e ' o r m a t , p o c s

•.•-• - i - ' 4 , '50 0 0 0 -

TT 6 7 4 32 08

• Z O N A R E S I D E N C I A L

' j : ; • " sa lo a m b .xeTie-

i - " j .i - ia « c f f i c e " 3

r \ i t - . i . ,H",^ 1 p a r q u m g ,

' * . I Í >> - - . .Ur tacc io . jard n -

\ i - i M . i • I--IPS 6 v e n s t o l

- . t ^ r r r Jn 300 300.-

TT 675 33 55 ' 589 26 43

TT 6 4 0

• M I R A - S O L i: solars 505

• v . i , • „ p g C a r e l i t - s

ü 674 57 0 4 / 6 7 5 43 02

• S O L A R res idenc ia l 65C

ni Z ; j r i a escó1?, a rqu t tec-

IL I 'C E c i ' c a c i c i 'T i r ï i í 'd a 'a

29 .000 0CC-

TT 675 43 2 4

:rir.»*$Koca; Rat FR'0OK)ï«ii

• B E L L A T E R R A C l · l ' - : 1P

Sant Cuga t . 300 rrv' 1 I 8 :

rn- de so la r . 4 d o r m i t o r s.

men jador salc amfc xemp-

ne ia l lar , c u i n a 2 b a r y s

l a v a b o g o l f e s , g a r a l g e ?

co txes . n-iagn' ' ic jard ar- t -

p isc ina i ba rbacoa

80.000.00C -

t r 589 11 0 4

lrïKas9ac!ïs =e- f 9 -i:«XC"3

• B E L L A T E R R A c a n e í

n u m 7. torre L r i f a m i i i a ' ri = •

4 0 0 T I . r r ien|ador sa ló :!<-

4 0 rn- a m b x e m e n e i a I ar

c j i n a d e 2 0 rrr 5 d o r " i

d o b l e s . 1 d o r m . senz ! l , í

b a n y s , 1 l a v a b o , r e b o s t

g imnàs , pa rqumg 3 c o t x » í

Ca le l acció

42 .000 .000 . -

TT 589 11 04

l ^ r c a s a * ^ ^ FB'Dli" l

• B E L L A T E R R A Ti s 1

Mo l ina . 4 5 0 m H I 2 -> i

t es , 760 rtr de snlar c i i

m i to r i s . m e n j a d o r -i

50 nv a m b x e m e n p i a l1 r

c - j i na - o f f i c e 4 ba i-,

sa l a de j o c s Pe 60 r

b a r b a c o e s , ga ra tq f 3 <

xes. Acaba ts d alt r i ve l l

90.000.000.-TT 589 11 0 4

'rvas 3actt «e( FBICOOüU

A RUBÍ • PISOS DE 2 - 3 - 4 HABITACIONS 2 BANYS TANCAMENTS EXT. ALUMINI FUSTERIA INTERIOR ENVERNISSADA CALEFACCIÓ GAS CUINA EQUIPADA ACABATS DE QUALITAT IA MÉS A MÉS, PARQUING INCLÒS EN EL PREU

^ WVTiNCM*

POSSIBILITAT D'ISTERÈS

DE 80 A 90 m2

ÚTILS

7'5% ISLBYL\CI()\S A F()\S PERDUT

INFORMACIÓ I VENDA: Passeig Francesc Macià, 80

/ J Tel. 58813 24 Fax 699 56 00 08191 RUBÍ (Barcelona) ïiinïsa

INTERCONSULT INMOBILIARIA, SA EDIFICI BARCELONA [Cl Barcelona cant Ueida)

PREUS: 2 H, 8.300.000 3 H., DES DE 9.200.000 4 H, DES DE 10.000.000 A 10.750.000 A 11.600.000

ARUBI PISOS i DÚPLEXS EN VENDA «NOVETAT»

*AMB PISCINA COMUNITÀRIA*

De 3 hab., amb estudi més terrasses.

Amb 2 i 3 banys, segons pis, calefacció,

cuina equipada, portes blindades, grans

menjadors, balcons. TOT EXTERIOR

«GRAN QUALITAT». Pocs veïns.

SUPERFÍCIES de 103 rrv' i fins a 257 m<

construïts. GARATGE OPCIONAL.

INFORMACIÓ:

FINCAS VAI.LHONRAT Passeig Francesc Macià. !Í0 Tel. 588 54 W (laborables i t'esliusi Rl BÍ

FINQUES GIRONELLA ARI.

Plana de l'Hospital, 10

674 72 54 674 74 66

VENDA I LLOGUER DE:

TORRES, LOCALS, TERRENYS, PISOS I APARTAMENTS

(amb mobles i sense)

ADMINISTRACIÓ DE LLOGUERS:

De totes les característiques

Extensa cartera amb molt bones ofertes!

I A 7 M I N U T S .

85 000/rres -TT ,93) 674 67 15 ^ •JJesSdCa; Ret FS 1 :

COMPRES ?x

• B E L L A T E R R A Ter

I ll I SH C >< Fld

I 1e 1 9U<J r r d>

ir \àb sa lo rr^n

f - i piSLina i e1

Hti BO JOJ 300

w 6 7 4 0 8 9 7

F LJd

• C, L A S P A L M A S . 4. i."

ia . e r a arxiu' i . 226 n~ H ab'

t a i g e 50C T T s o l a ' ••*-

CO'n- . b a n y sa lo , c i i i r a

p a r q j . n g . ,ardi . per res tau­

rar Z o n a u rban i t zada

29 0 0 0 . 0 0 0 . - 1 1 6 7 4 57 1 6 '

Fax 6 7 4 57 54

•Iraça.-: Ret \H0 X'306

• T O R R E S Z o n a ( r a n

q u ' l i a . a d o s s a d a c a n l o n e -r a . ' 5 0 r r ' ga ra l ge 2 cot­

x e s , z o r a r e n t a t , t r a s t e '

sa ló es tar en dos n v e l l s

c j i n a « o f l i c e - 1 bany 1

l avabo 3 hab (1 - s u i e » ;

es t i . a : a r d : p ' i v a l 40 '"••

c a l e f a c o o 28 5 0 0 0 0 0 -

•a 6 7 5 3 3 55 / 589 26 43

iK.S* Ges-io •-rr.cbi' a' al = f h ; *

10O5OC-3

• V A L L D O H E I X et A l ca l ­

d e E s c a y o l a . 6 0 0 rr

1 000 n r de s o l a ' , m e r j a -

dor saló de 50 rv ' a m b xe­

m e n e i a l lar . c u i n a d e 2 0

nv . 5 do rm i to r i s dob les 1

do rm i to r i senz i l l , 3 b a n y s ,

c a l e f a c c i ó , g o l f e s de 125

rrv\ c e l l e r de 8 0 rr- sa ló

d e 5 0 r r r , g a r a t g e 2 co t ­

xes . p i s a n a .

130 0 0 0 0 0 0 - t r 589 11 0 4

FfxasBacísi FV FE i»XH5

• V A L L D O R E I X t o r r e 3

h a b . , 9 8 5 m ' s o l a r , z o n a

cen tnea 3^ 0 0 0 0 0 0 -

W 6 7 4 22 16

riTOjesVaitoii He' "„ 1]130C3

• V A L L D O R E I X t c r r B 4 0 0

m-, ed i f . 1 6 0 0 rrv' so lar , 5

h a b . + 1 «su i t e» , ca le fac ­

c ió , ga ra tge , p isc ina .

70 0 0 0 . 0 0 0 , t r 6 7 4 22 16

Frxxas valüor s» [ , , ' - [ Í L X W

• Z O N A M O N E S T I R .orre

a d o s s a d a 140 m , 5 hab

2 oanys , ga ra l ge iardi 60

rrr 3 3 0 0 0 0 0 0 -

tt 6 7 4 7 7 76

l ' inata SA ^ ÉOCC-5

LLOGUERS • P I S D E L L O G U E R Oes

de 65 0 0 0 Pta al m e s da­

vant E s t a c o T a m b é tor res

d e t o t e s b a s s e s , e n c a r a

que t ambé m e s ca^es

tt 6 7 4 08 9 7

i fmcas Sani jga:; Rel F5C ÏÍÜJO"."

• P I S O S , apa r tamen ts , to-r res , loca ls p laces Ge pàr-

qutng de l l o g j e ' .

« 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 1 1 B1

;S«r; Re* S'&MOKïi

• R A M B L A D E L C E L L E R

15 a'< 1u[,le *- r u r r i n

tal Re i1 J I I H J LMII I Pta "•

h i t - 1 j a n v 1 s a c L I

I i f Jd^a g a r d t j e

tt 6 7 4 15 6 6

i 4 Rl· I 1.TO-

• C A S A A D O S S A D A

L L O G U E R ; c r r i c i n e m e s .

3 hab. , oany i lavabo, cui­

n a s a f a r e i g , s a l o -nen ja-

dor . a rmar i s ae Da-et. ca -

l e l a c c ó j a t d ; 3C TV , 1

p laça p a r q u i n g

• 0 5 OOO/mes -

tt674 41 12

R-

X. • S A N T C U G A T D E L

V A L L È S C A b a t d 'Av i nyo

i z M o n e s t i r ) , l o c a l s pe r

e s t - e n a r . D e s d e 1 1 0 m

tms a 5 5 0 rn ' A p a n i r de

6 0 0 P t a / r r ; al m e s

« 5 8 9 4 5 6 6

lA/erasari Re* * 300002

• L O C A L c' C a s t ; i i e | o s

15, 80 m 75.OOO/mes -

tt 6 7 4 15 6 6

íasasi W : i:«3O0O6

• L O C A L D A V A N T C A P

S A N T Cuga t , d M ina . 19-

80 m- 30 .OOO/mes -

tt 674 15 66 •Casas. =*ef C ' 0 : 3 0 0 0 ' '

• S A N T C U G A T c,' C a s

te l lv i , 4 3 0 n r , a m b sor t ida

de f u m s . 3 5 0 . 0 0 0 /mes . -

tt 589 11 0 4

ifincasBacfisi Rel FE VM0026

• S A N T C U G A T ü P lana

de l 'Hospi ta l , 60 n r .

55 .000 . 'mes. tt 589 11 0 4

frcaí. Barts. ^e1 ^BiOOOCK

• S A N T C U G A T c/ S a n ­

t iago Rus ino l . 2 1 0 m ' en 3

p lan tes . 3 5 0 . 0 0 0 / m e s -

tt 589 11 0 4

•Fincas Bachs; fteí FB1000027

• A P A R T . L L O G U E R

B c f e l l a es:renar 1,'L

b a n y c o m p l e t , a r m a r i a «

p a r e ; c u i n a e q u i p a d a , tot

ex ter or. Des d e

55 OOO/mes -

T T 6 7 4 41 12

=# 130006

• A P A R T A M E N T e n l l o ­

g u e r . M o l l c è n ! f i c i t r a n ­

qui l P a r q u m g opc iona l

55 OOOí'mes.-

•n 6 7 5 4 3 2 4

Fir-oues^oca *e fR'OOSOClÉ

• A P A R T A M E N T e r lo

g u e r 50 m , r o . j a e s t r e ­

nar.

70 OOO/mes -

tt 6 7 4 7 8 4 5 / 675 50 53

'•l'tce ·e Cavo: R»" k' CiX1"7

• A P A R T A M E N T en l lo

guer cl Mon tse r ra t 1 hab

bany cu ina a m e r i c a n a

5C. 0 0 0 / m e s . -

tt 675 43 2 4

hirojesR·xa, °t* FR -(X&WJ

• A P A R T A M E N T S de l lo

g j e d '1 -2 d o ' m t t o n s a m b

a r n a n s d e pa re t m e n j a -

, dor sa ió a m b c u i r a incor ­

p o r a d a , c a m b r a de o a r y

c o m p l e t . P r e u l l o g u e r , a

pan i r de 50 0 0 0 Pta En d i ­

v e r s e s z o n e s d e S t C u -

qat

TT 6 7 4 72 54

Fr^Gíc re ta i Ret Fj'CCSOX-

• A V . A L F O N S S A L A ,

22 3r (a la v o r a e s t a c i o i .

R e n d a 8 0 . 0 0 0 Pta . 3 hab ,

• bany , 1 sa ló 1 cu in

' raster .

tt 6 7 4 15 6 6

Casas; Ret C"C''3O0C3

• C/ A B A T M A R C E T . 30

1-2. R e n d a 7 0 . 0 0 0 P ta -

comun i ta t , 3 hab. , 1 bany

1 saló. 1 cu ina

tt 6 7 4 15 66

iCasasi^Re^^l300CI

• C/ A L F O N S S A L A 110

m ; ' , 4 hab . 2 b a n y s , sa ló

men jado r 2 0 rrv, cu ina i te­

r rassa Mob la t .

9 0 . 0 0 0 / m e s -

tt 6 7 4 57 0 4 / 6 7 5 43 02

l meteaj FW 110070007

• C; P O Z O S , 10 , 3r 2 a (a

la v o r a e s t a c i ó ) . R e n d a :

50 0 0 0 Pta + comun i ta t . 3

nao . , 1 bany . 1 sa ló, 1 cu i ­

na.

tt 6 7 4 15 66

Casas Ret C10130002

• L O C A L f i a b t a t g e a o

r a s e m i r e s i d e n d a ' a P u b i

per a r t o r m a c i ó

tt 5 8 8 5 7 0 8

ry-**anc An. Ret l i iOCOOl·:

• I N V E R T E I X I c o m p - i

p a r q u m g

tt 588 57 08

, • F I A T L - u : t /[>.;. IE.

IK i ? ? , 0 0 0

tr 589 09 91

f ,F . r - , , Hr ' i / K "

• F O R D M c s t . i 1 ' g

m e l B - . i ' n O 00G -

TT 588 55 35

• G O L F 1 B G ^ B-JP

tt 6 7 4 68 50

, • G O L F G T . . ' 6 v

B- .V tt 6 7 4 68 50

• C A S A A D O S S A D A c/

La P l a n a , 140 m f . 3 hab . .

2 b a n y s , l a v a b o , s a l ó -

m e n j a d o r , 3 0 m- , c u i n a

"Of f ice», go l fes , t raster , te­

r r a s s a 10 rrv", |a rd i p r i va t ,

18 m-• • p laça d e pà rqu ing .

1 70 OOO/mes -

tt 6 7 4 57 0 4 / 675 4 3 02

Inoeía =et lOÜTOCOS

• R U B Í at ies de l loguer 2

hab i tac ions , curna, m e n a ­

dor . 1 b a n y , mol t a s s o l e ­

l lat, d u e s te r rasses , òp t ima

s i tuac ió .

tt 588 57 08

;tnnoo*aw Am/ Ret IA 4000001

• S A N T C U G A T D E L

V A L L É S Q Abat d 'Av inyó ,

r j m 14 iz M o n e s f r ) , c/

R o s s e l l ó 12 (z Es tac ió ) ,

c/ A b e l l a . 41 P l a c e s de

na-qu ing Des de

500 ' m e s tt 589 45 66

• S A N T C U G A T D E L

V A L L È S C Aba t d Av inyó

iZ Mones t in , DIS per estre­

n a r . s u p 8 0 r- , 2 h a b ,

b a n y c o m p l e : , e r a r i s a l ó

m e n j a d o ' , c j r a e a u i p a a a .

sa fa re ig , tot ex ie ' i o r ca le­

facció gas. acabats 1a qua­

l i t a t . L l o g u e r 75 0 0 0

Pta/mes Parqumg ^ p a o n a l

tt 589 4 5 6 6

'.Arenasan Rei * 300001

• P. D E L A C R U Z 35 , 3r

2a , 4 hab . . 1 m e n j a d o r - s a -

t a , 1 b a n y . 1 l a v a b o , 1

p l a ç a p a r q u m g R e n d a :

8 5 0 0 0 P t a

« 6 7 4 15 66 iCasasI Rei C l 0 i 3 0 0 0 5

• P I S de 2 d o r m , , m e n j a ­

dor , c u i n a , bany c o m p l e t .

t e r r a s s a Pis m o b l a t a M i -

rasol

5 5 . 0 0 0 / m e s . -

tt 8 7 4 72 5 4

iFreasGionetel Ral FG10080003

• P t S d e 3 d o r m i t o r i s ,

m e n j a d o r - s a l ó , c a m b r a d e

b a n y c o m p l e t , c u i n a . P i s

r e f o r m a t , co rn n o u . E n e l

cen t re d e San t C u g a t . L lo­

guer al m e s : 6 5 . 0 0 0 P ta .

tt 6 7 4 72 5 4

IFrcasGironslal M FG 10080002

• P I S d e 3 d o r m i t o r i s .

m e n j a d o r - s a l ó , c u i n a , sa ­

f a r e i g , c a m b r a d e b a n y

c o m p l e t . Ex te r io r e n f i n ca

d e 4 a n y s . C o m n o u

P laça de p à r q u i n g inc losa .

Jun t n o u m e r c a t i à r e a cu l ­

tura l . 80 .000 /mes . . -

tt 6 7 4 72 5 4

|F»osG»onellaj_FW FG 10080004

• P I S L L O G U E R Es tac ió ,

à t i c a m b a s c e n s o r , t o t a l ­

m e n t r e f o r m a t , 3 h a b . ,

bany c o m p l e t , c u i n a , par ­

q u e t , x e m e n e i a , 2 g r a n s

te r rasses .

ao .OOO/mes-

tt674 41 12

^ 100010

• P I S L L O G U E R z o n a

Monas te r i , mob la t . 3 hab. ,

bany compte t , sa ló men ja ­

dor, c u i n a e q u i p a d a , sa fa ­

re ig .

65 .000 /mes . -

« 6 7 4 4 1 12

R* 100007

• A L F A 3 3 16V. neg re , B-

LK 6 0 0 000 . -

tt 588 55 35

Afocentrai R^ * 10100010

• A L F A R o m e o 33 . B I T

4 7 5 . 0 0 0 - t t 5 8 9 0 9 91

Ihiacai s ; R* F1DCC0002

• A L F A R o m e o 3 3 . 1.5.

T I . G E - 2 I T 8 7 5 3 2 5 7

<Auto Estebari Rel AE 100300C1

• A L F A R o m e o 7 5 . 2 . 0

T w i n Spark S- IU

tt 6 7 5 3 2 5 7

i^jio Este&an Ret. AE 10030003 _

• A U D M 0 0 , B-IG

tt 6 7 4 6 8 5 0

lAulo Comarca Usi Valies) Re' *CV

10090002

• A U S T I N M e t r o 1 .3 ,

b lanc . B -HZ.

225 .000 . - tt 5 8 8 5 5 3 5

jAutoceríal) ReU_iO_i0OO0l__

• C I T R O E N A X , G T (ex­

tres) B-JU t r 6 7 5 32 5 7

I Auto Esteban). W. AE 10030003

• C r T R O É N A X 1 1 , T R E .

B- IM. 350 .000 . -

V 5 8 9 0 9 91

iRtacarsIí. M F10020005

• F I A T U n o 4 5 5 , B -1600 -

H U , p la te ja t . « 6 7 4 0 9 1 0

(Suiutí, Rel S1011Q003

• L A D A N v a . B Ni_.

550 0CC TT 589 09 91

Filaca' s i RHI r 1XCX'"9

• L A N C I A De l ta . H i - , : L -

be. B-KY

79C 0 0 0 Í T 5B9 09 91

• L A N C I A P- s r a , ~ C S

0-AK 750 30C -

TT 589 09 91

• L A N C I A Y 10 B-HD

325 0 0 0 tt 589 09 91

iFaacai i ^a' c IWíX'S

• P A S S A T V a r i a n t 1 S.

A .A B M G tt 6 7 4 68 50

•XSOCOÍ

• RENAULT '9 TSE b lanc , B-LX.

6 5 0 0 0 0 - TT 588 55 3 5

lA^xgf.tra =e- »"01>XOí

• R E N A U L T 2 1 2 0 A A

B-IJ tt 6 7 4 68 50

tOOSOOC]

• R E N A U L T 2' T X E ,

b lau . B-JJ

650.00C - t t 588 5 5 3 5

:Ajlocer-a| Rel A r'OOCOi

• R E N A U L T 5 GT t j r b o ,

neg re . B-HT. 250 .000 . -

tt 588 5 5 3 5

>Atfocsrtraf.. ae »T0iXO0e

• R E N A U L T C l i o RN-1 4

B-OD tt 6 7 5 32 57

Ai:;Es!atar| Ret AElCCXa?

• R E N A U L T Cl io i 2. 3 p

ve rme l l . B - O M .

9 7 5 . 0 O 0 . - t t 588 55 35

(Aulocernrall Ret AICtOOOcr

• S E A T ib-za. 1 5 . 3 o

B-OB tt 675 32 57

l»jloísteoari Rr *E 1X3000*

• S E A T Ibiza 1 5. 5 p . B-

KP t t 675 32 5 7

•AiJtcEaebari Rel AE ID03O0O9__ _

• S E A T I b i z a 1 5. B-4896-

L K N e g r e , tt 6 7 4 0 9 10

{Sua*., ftef S10110001

• S E A T T e r r a , b l a n c . B-

KT 3 5 0 0 0 0 tt 588 55 35

lAJoceruai; Ret AIC'OOOC'9

• S U Z U K I S w i t t G T I , B

1872-IP, blanc, tt 6 7 4 0 9 10

;Sui* j | Ref S 10113002

• V O L K S W A G E N Golf 16

V, B - L M . n 6 7 5 32 57

lAuBEsteban; Rel AE-0C3OO1C

• N I S S A N Patrol 6 a l aie-

sel. curt B-JV. « 6 7 5 32 57

i Auto Esteban) Ret AE 10030004

• N I S S A N V a n e t t e pràct ic

d ièse l . B -MS tt 675 32 57

(AulrjEsttban' Ra< AE-QC30005

• R E N A U L T E x p r é s , d iè ­

sel . B-JZ 6 5 0 0 0 0 -

tt 589 09 91

(Ftaof s | Ret F1K2000E

WISACA | JHM Finques | 6 7 4 6 7 1 5 5 8 9 3 3 6 8

P I S O S EM V E N D A 1 . ZONA ESTACIÚ: 119 m ! , 5 hab.. 2 banys, parquet, calefacció, exterior, terrassa 10 nr. 1 B.000.000 Pta. 2. PASSEM T O R R a U K f c 75 m 3 hab., 1 bany, parquet. calefacció, exterior, 1 pi. de pàrquing. 13.650.000 Pta. 3. ZONA MONESTIR: sobre àtic. 70 m', 2 hab. 1 bany menjador molt jran, calefacció, cuina nova. terrasses de 321 22 nr. 15.000000 Pta. 4. PIS EN VENDH Rbla. Celler. 90 r 4 hab., 1 bany 1 lavabo, calefacció, sol i vistes. Plaça de pàrquing opcional. 12 500.000 Pta. 5. PROP ESTACtÚ: 130 nf, 4 hab. dobles, menjador 38 nr. 2 banys, calefacció, molt bon estat. 1 pi pàrquing. Zona comunitària amb piscina i jardí. 6. PROP ESTACIÓ: 95 nv, 3 hab, menjador sala d'estar 2 banys, calefacció. 1 pi. pàrquing opcional 17.000 000 Pta. 7. VILLA: 83 nr", 4 hab. 1 banv, 1 lavabo, terrassa calefacció 14000000 Pta. S. PROP MONESTIR: 96 m ;. 4 hab., 2 banys c o m e t e parquet, calefacció, armaris de paret, pi pàrquing o p r a a P:s en molt bon estat

9. ZONA ESTACIÓ: 82 m;, 3 hab 1 banv. cale'accio terrassa 15 000 000 Pta. 10. VALLDOREIX: pis de 2 hab.. i bany parqjet, calefacció sortida al jardí comunitari. 10500000 Pta.

EL CAR I LA CREATTNA 27 . Divendres, 2 de desembre de 1994 FUTBOL SALA AL CCM

El departament de Recerca del Centre d'Alt Rendiment (CAR) ha descobert una biomol·lècula, anomenada creatina, que permet preparar el cos per a esforços curts i intensos. Plana 29.

El Centro Castellano-manchego de Sant Cugat té la intenció de federar l'equip de futbol sala que va crear fa sis mesos ja que fins ara ha obtingut uns resultats excel·lents. Plana 30.

Les primeres puntades a una pilota les donava amb 15 anys amb el juvenil del Sant Cugat. Als 17 el van pre-seleccionar per anar a la selecció catalana juvenil, mentre la seva ciutat el reconeixia com

FUTBOL

el millor esportista local de la categoria. Al seu currículum futbolístic consten equips com el Mollerussa i l 'Esparraguera, però el seu club de sempre ha estat el Sant Cugat. Fa 25 anys va penjar les

botes. Tot i així, Francesc Ruiz ha estat el jugador que més cops ha defensat la samarreta vermell-i-negra. Ha estat coor­dinador i després president del futbol de base i actualment dirigeix el club.

«

F R A N C E S C R U I Z . President del Sant Cugat Esport Futbol Club

Sant Cugat té el futbol abandonat» CARME REVERTE

B Sant Cugat.— Quina és la si­tuació actual del club?

—«La part social i econòmica, en la nostra modèstia, està força bé. Però encara tenim una cin­quantena de socis que no han re­tirat el seu carnet. Si només tenim uns 260 socis i 50 no el retiren... però bé, fent esforços tirarem en­davant. Els ingressos provenen dels socis, la publicitat estàtica del camp, la subvenció de l'A­juntament i el taquillatge, però això últim no és suficient ni per pagar l'àrbitre. Les despeses són les habituals, no en fem d'extraor­dinàries.»

—Així la marxa del club queda compensada?

—«Sí [respon sense gaire con­vicció]. Però hem d'anar amb compte. No podem estirar més el braç que la màniga.»

—I de la part esportiva, què en pot dir?

—«Hi ha hagut molts alts i baixos. Sempre he pensat que no tenim mal equip, hi ha un bon planter i crec que pot donar un bon rendiment. Crec que poden anar a més i ho han demostrat. Als partits fora de casa han tret 6 punts i si haguessin guanyat un parell de partits a casa, ara es­taríem amb un positiu».

—Hi ha una bona relació entre la junta i l'equip?

—«Sí. Als jugadors sempre els dic que no sóc el seu president, que sóc un company. Jo també he sigut jugador i mai no m'han agradat les dictadures, i necessitin el que necessitin tenen un com­pany en mi. Ells ho saben i pel que sé m'aprecien.»

—Quins són els mals del club? —«L'economia, perquè costa

molt treure una pesseta, i després que en aquest poble no hi ha afició al futbol. El poble de Sant Cugat té el futbol abandonat. Cada cop hi ha menys socis, socis antics amb números molt baixos s'esborren i, d'altra banda, no se'n fan.»

—Amb el canvi de nom del club i la seva gestió, ha millorat la situació?

—«Crec que sí, almenys s'ha acabat aquella intranquil·litat que tenia. Des que es va canviar el nom al club ningú m'ha demanat diners ni m'han sol·licitat a cap judici.»

—Està satisfet de com es fan les coses?

—«Crec que totes les coses que es fan amb honradesa i bona fe

Francesc Ruiz fa un any i mig que ocupa el càrrec de president del club. Foto: J.A. MULA.

t'han de deixar satisfet. En aquests moments jo estic treballant pel club perquè el sento molt i tot el que faci ho faig de molt bona voluntat.»

—Quins objectius té com a president?

—«Mantenir el club en la ca­tegoria on es troba és l'únic ob­jectiu que em puc fixar, perquè l'economia és molt difícil, costa treure cèntims. Ara no es troben espònsors i la publicitat estàtica cada dia va a menys. Ara mateix un restaurant de Sant Cugat no vol pagar la publicitat del camp perquè diu que fan boicot al fut­bol. Resulta que fan boicot al Bar­ca i tots els grans, i sempre pagem els més desgraciats [somriu].»

—L'afició té poca paciència o és molt exigent?

—«L'afició és exigent, però crec que no és conscient de la situació econòmica del club perquè tot­hom demana i vol el millor, però no podem fitxar els jugadors que ells voldrien per tirar l'equip en­davant.»

—Es tornarà a presentar un al­tre cop?

—«Ho veig molt difícil perquè estic bastant cremat. No trobes ajut, tothom demana, però al mo­ment de la veritat no trobes nin­gú.»

—Se'n penedeix? —«No, perquè com que ho faig

amb tota la bona fe del món... doncs no.»

—Quin lloc ocupa el futbol de base al club?

—«Ara està tot més lligat. Jo també m'he fet càrrec del futbol de base perquè crec que ha d'estar en contacte amb el primer equip. No crec que hi hagi cap problema, tot i que hi ha persones que no ho comprenen.»

—Es difícil pensar en un primer equip sorgit del planter?

—«Cada cop és més difícil per­què els jugadors tenen menys afi­ció; els agrada a la nit i el futbol el deixen de costat, tot i que hi ha excepcions. A la llarga tots els clubs hauran de nodrir-se del planter i jugar a la categoria que els correspon, perquè tal com està ara no pot arribar molt lluny.»

El Sant Cugat ressorgeix a Blanes i s'emporta els dos positius 0 Blanes: Carlos, Àlex, Genis, Jo­

sep, Luna, Lluís, Tito (Dani 65'), Marc, Joan (Sanse 61'), Pitu i David.

I Sant Cugat: Comellas (4), Aznar (3), Javi (3), Ernesto (3), Miguel

Àngel (3), Martínez (3) (Oscar 14'), Àngel (3), Carlos (3), Jaume (4), Ca-sado (4) i Rafa (3) (Roger 55'). Gols: 0-1 Casado (44'). Àrbitre: Ortega Alías. Bé. Va ensenyar targetes grogues a Àlex i Luna, del Blanes, i a Àngel i Roger, del Sant Cugat. Públic Uns 150 espectadors.

CARME REVERTE • Blanes.— El Sant Cugat va aconseguir en el seu desplaçament a Blanes dos punts i dos positius, que representen l'inici del seu res­sorgiment. L'equip de Carles Mu-nuera, que compta amb la con­fiança de la junta directiva, va demostrar un cop més que juga millor fora que al Municipal. El conjunt vermell-i-negre, amb no­vetats importants en l'onze titular, en va tenir prou amb el gol acon­seguit per Casado als 44' de partit. Durant els primers 25' el Sant Cugat va dominar lleugerament un Blanes poc encertat i amb falta d'idees. Quan més bé estava ju­gant l'equip blanenc, el Sant Cu­gat va marcar el primer i únic gol del matx. Amb el 0 a 1 va arribar la mitja part.

Al segon període el Blanes va insistir en la pressió a la porteria de Comellas, però uns cops el porter santcugatenc i altres les errades dels davanters gironins van impossibilitar el gol de l'em­pat. També el Sant Cugat va tenir diverses ocasions al llarg d'aquesta segona meitat per augmentar el seu compte, però va perdonar. Els homes de caries Munuera es van endur justament els dos punts.

Les novetats

L'onze titular que va presentar Munuera davant el Blanes tenia tres novetats amb nom propi: Javi Gonzàlez, Carlos i Jaume. El pri­mer tornava a l'equip després d'al­gunes jornades d'absència. El se­gon, procedent del sub-21, va en­trar per primer cop en la con­vocatòria del primer equip. I el tercer va debutar com a titular després de seure els anteriors par­tits a la banqueta. Tota una re­volució al conjunt santcugatenc, que intenta de mica en mica sortir de la zona perillosa de la clas­sificació.

D'altra banda, el club va donar la setmana passada una nova baixa. A la del jugador Bofill cal afegir-hi la del porter Polidano. Aquesta última ha quedat coberta amb la incorporació del porter del sub-21 León, que també va viatjar a Blanes amb l'equip. El pròxim compromís enfrontarà diumenge el Sant Cugat amb el Guíxols al Municipal.

MOTOR RALLY Ctra. Cerdanyola, 69 Tel. (93) 674 15 03 (Ventas) • Tel. (93) 675 18 53 (Taller) 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

su agente PEUGEOT PEUGEOT

28 ESPORTS ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 2 de desembre de 1994

POLIESPORTIU

St Josep, 3-PB St. Cugat, 0 St. Josep: (iil, OrtejM. Amat. Ncila (Bcgas 52').Roca. Vela. Ixiva (León 82'). Díaz (darda 75'). Calvo. Dan-tiago, Collado (Martin 55"). Penya Blau-grana: l du. Ouim (Re-verte .TV), l.uis. Tato. Miguel. Javi, C'arrc (Quintana 65'I. Isaac. Juanjo. Raül. Carrillo (Campos 511']. Gols: 1-0 Santiago (3h"i. 2-1) Calso (h(t'). 1-0 Santiago (S5") penal. Àrbitre: Lores. Malament. Comentari: L'equip terrassenc es va imposar a la Penya en un matx força dolent. A la primet paït el joc va ser lent i només hi va haver bon futbol a estones. La Penya \a portar el pes del matx fins el minut 35. després l'equip blau-grana va desaparèixer del camp. La segona part \a mantenir la mateixa linia. Com a conseqüència de les errades defensives, els sant-cugatencs van encaixar dos gols més. .'C'.R.

Júnior, 1 - Matadepera, 3 Júnior Aulesa, Casulleras. Marcellan. Soler (Boix), Garrido. Oliver (Juan). Permanyer. Prats (Rancra), Agustí. Alonso i Ferrer (Dàvilal. Matadepera: Ortega. Garcia. Mazo (Anglarill). Casas, Roig. Bosch (Ca-nameras) (Fonseca). Consol, Jové, Carmona, Fgea i Grau. Gols: 0-1 Jové (21)'). 0-2 Carmona (30') penal, 1-2 Permanver (35). 1-3 Egea (75'). Àrbitre: Cerro Rodríguez. Va mostrar targetes grogues a Dàvila, Prats. Con­sol. Egea i Anglarill. Vermella a Per­manyer i Carmona. Comentari: El Júnior s'enfonsa a la zona baixa de la classificació. Amb aquesta derrota l'equip de Sant Cugat se situa penúltim amb 4 punts i H negatius. Tot i el gol aconseguit per Permanyer, abans d'arribar al descans. l'equip santeugatenc no va poder evi­tar que els punts es quedessin a Matadepera. C.R.

Carolinenc, 2 - Mira-sol, 2 Carolinenc: Alex, Galvez. Roza, Per­do, Uiren. Mariano, Ruiz. Paquito, Marc, David (Sito) (Carlos) i Javi.

Mira-sol: Antonio. José Carlos. Jordi. Tin, Naranjo. Julio (Rams 67'), Jaime (Juan 70'), Marcel (Dani (4fV). Tini. Manolín i Paco. Gols: 1-0 Marc (10"), 1-1 Tini (37'). 2-1 Mare (50'). 2-2 Tini (62"). Àrbitre: Moreno. Correcte. Targetes groges a Mariano. Galvez (2) i ver­mella directa a Sito (N7"). Comentari: t'l Mira-sol va empatar un partit dominat pels locals. FI Ca­rolinenc va jugar he al mig camp i va crear diverses oportunitats de gol que no es v.m transformar per la bona actuació de la detensa del Mira-sol. Tini i Manolín van ser els homes més destacats dels visitants. c.R.

Laietà, 73 UESC, 58 Laietà: Ramos (15), Gutiérrez (fi), Ca-nellas (-), Casas (12). Fornesa (7), Giner (14). Falguellas I I. Rubio (4). Bambola (N), Guia (2). Arot (2). Pa­rera (6). Club Bim: Crespi (2), Ferreiro (5), Soler (13). Martínez (S), Paz (3), Gar­cía (4), Machón (-). Calcerrada (-), Sanz (4). Junyent (-), Argento (13), Moreno (-). Arbitres: Bercedo i Jiménez. Comentari: L'equip B de la UESC va perdre el cap de setmana passat davant el segon classificat, el Laietà. en un partit que. segons el segon en­trenador. David Barbens, era «el més difícil de la categoria». Segons Bar­bens, aquest cap de setmana, davant el Ripollet, «l'equip de Sant Cugat pot fer millor paper», ja que creu que els seus homes juguen cada dia millor. C M .

CB Mira-sol, 71 S t Jordi Callús, 75 CB Mira-sol: Javi (2), Rafa (16), Óscar (27), Màrius (sí), Edu (3) —cinc ini­cial—, Manolo (4), Miquel, Miguel, David, Víctor, Dani (10). St. Jordi Callús: Santasusana (6), Ro­vira (28). Bosch (2). Santasusana (12), Noguera (17) —cinc inicial—. Cots (2>rPurti (2), Rodríguez. Àrbitre: Fcrnàndez. Bé.

Comentari: El Mira-sol va perdre a casa davant el líder en un partit força disputat. Els últims 10' del primer temps van ser claus en la derrota mira-solenca ja que el Sant Jordi va arribar a tenir 10 punts d'avantatge. A la segona part els locals van anar a remolc de l'equip visitant, que en cap moment va baixar la guàrdia. Fi­nalment. tot i la igualtat, el líder es va endur la victorià per 4 punts de diferència. C.R.

*??$*»

Tàrrega,6 - Olimpyc, 1 Tarriga 1'bn.h Segura Johnv Gar eia, Dani -cinc inicial—.Sergi \ives Vila, Jurado. Olimpyc: \avi, Octavi, Revi. Manolo David —cinc inicial—. Oriol. David Pedró, Jordi. Gols: 0-1 Revi (15'). 1-1 Sergi (21'). 2-1 Sergi (2.V). 3-1 Johny (26'). 4-1 Jurado (2'H. 5-1 Jurado (34). n-1 Jurado (38). .Arbitres: Jiménez i Prats. Molt ma­lament. Comentari: Ln Olimpyc de circums­tàncies no va poder fer res davant el Tàrrega. La primera part va sortir com havia previst el tècnic florestà, una bona defensa per poder aprofitar el contracop. Al descans es va arribar amb un 0 a 1 per l'Olimpyc. obra de Revi. Al segon temps les coses van canviar totalment. L'Olimpyc es va encomanar del joc dels locals, basat en la duresa. Els florestans van perdre els papers i a causa d'això van ser derrotats. El conjunt de la terra ferma va golejar a plaer, però sempre a pilota parada., C.R.

AD Rimas, 0 - Júnior, 1 AD Rimas: Munoz, Colomé, Garrús, Sestís, Bernades, Bernades, Pineda, Jiménez, Molina, Sardà, Simarro —e-quip inicial—, Folch. Júnior Bozal, Clarasó, Negre, Ca­bestany, Serra, Romagosa, Nogueras, Vidal. Abad, Hofmann, Abad —equip inicial—. Vidal, Carpentier, Bogufíà. Patllé.

Gols: 0-1 Hofmann (23'). Arbitres: Arbós i Làzaro. Bé. Comentari: L'equip santeugatenc va guanyar per la mínima (0-1) el Rimas de Terrassa, últim classificat del cam­pionat de Catalunya. Iot i vèncer. cl Júnior va disputar el partit més fluix de la temporada, evidenciant els seus problemes en defensa. La pri­mera part va ser de clar domini sant­eugatenc. mentre que la segona va estar controlada pel conjunt de casa. Però el cuer del campionat no va aprofitar les seves ocasions i el Júnior en va tenir prou amb el gol aconseguit al primer temps. F.B.: C'.R.

PH S t Cugat 7 Blanc-blava, 1 PH St. Cugat: Torres. Olmo, Cer-vantes (1). Jul (1). Costa (4) —cinc inicial--. Vilallonga (1). Antón, Rius i Martínez. P. Blanc-blava: Garcia, Borràs, Roca. Ramírez. Castillo —cinc inicial—, Riera (1). Tomàs, Franquesa. Roca. Evolució marcador 1-0, 2-0. 3-0, 4-0, 5-0,6-0,6-1.7-1. Àrbitre: Pernas i Fidalgo. Bé. Comentari: Amb aquest triomf els ho­mes de Toni Paredes es consoliden com a líders. Els santeugatencs van sortir amb la intenció de resoldre el matx a la primera part, i així ho van fer. A la primera meitat els locals van marcar 6 gols. El ritme en aquest segon període va ser més relaxat, però la superioritat del Patí Hoquei es va fer palesa.. IS. C'.R.

CH S t C u g a t 2 Vilafranca, 3 CH St. Cugat: Sanz. Roger (1), Marc, Burnat (1). Solà —cinc inicial—, Ber­nat. Vilafranca: Escric. Puig. Medialdea (1). Mier, Cabestany (2) —cinc ini­cial—, Torres. Evolució marcador 0-1, 0-2, 1-2. 2-2, 2-3. Àrbitre: Clemente i Rufà. Bé. Comentari: El Club Hoquei va perdre davant un gran equip i fent un bon partit. Els santeugatencs. poc encertats

durant la primera part. van remuntar un 0 a 2 al segon temps. Els locals van rectificar les errades del principi per mantenir les seves opcions de vic­tòria. Però els vilafranquins. que van practicar un bon hoquei, van fer cl gol de la victòria als últims segons de partit, produint la primera derrota santeugatenca. IS. C.R.

CH StCugat B, 5 Sants-Montjuïc, 2 CH St. Cugat: Pasquí. Hernan. No­vella, Marcos (1), Joan Mare —cinc inicial—. Climent. Mia. Robert (3). Sants-Montjuïc: Escabrà. Giralt, C'hi-va, Solé, Martorell —cine inicial—. Calvo (1), Ruiz (1). Evolució marcador 0-1. 1-1, 2-1. 2-2. 3-2,4-2, 5-2. Àrbitre: Ruiz. Bé. Comentari: L'equip B del Club Ho­quei continua imbatut al campionat de lliga. La primera meitat va ser molt igualada, una de les més com­plicades per als santeugatencs. La reacció dels locals, però, es va produir al segon temps. La defensa dels locals, combinant el quadre i el rombe, va donar bons resultats i la victòria es va quedar a casa.; I.S., C R

UESC, 24 Arrahona, 24 UESC: Bell, Tomàs (1), Cinta (6). Edu (6), Armand (5), Alfredo (-), Ro­mero (3) —equip inicial—, Fisas (1). Esteban (2). Arrahona: Sobrepera, Camps (2). Ga­rriga (2), Andreu (8), Pocoruíl (-), Guardia, Gendre (-) -equip inicial-, Garcia (6), Fernàndez (3). Àrbitres: Benito i Johera. Malament. Comentari: En un partit molt igualat, l'equip d'Ibànez va defensar el liderat davant un dels màxims aspirants a disputar la fase d'ascens. La primera meitat va ser de domini local tot i que al descans s'arribava amb un 11 a 12. El segon període va ser de domini visitant. Però els santeugatencs, que en cap moment van donar el matx per perdut, van aconseguir la igualada als últims segons de partit. / P.M., C.R.

1a catalana 11.45 Sant Cugat-Guixols (Dium.)

l i 3a regional 18.30 Sant Cugat-Montserrat T. IDium.) ÏÓ.00 Can Cortés-Can Clos (Dium.) 18.15 Cazadores-Júnior (Diss.) 12.15 Mil ienari-PB Sant Cugat (Dium.) Ï2.0Ò SP Mirasol-Can Rull (Dium.) T8.0Ò Vaiiporda Àdesa (Diss. I

Aficionats 15^0 Sant Pere L Júnior (Diss.) 15745 terrassa-PB Sant Cugat (Diss.) Í2.0Ò Can Fatjó-Sant Cugat (Diss.) 9.45 Sant Cugat-Can Fatjo (Diss.)

Juvenil 11.45 Sant Cugat-Blanca Sebor (Dium.) Í8.00 PB Sant Cugat-Sant Llorenç (Diss.) 11.ÒÒ Can Parellada-Júnior (Dium.) 11.45 "Sant PeTeL -Sant Cugat (Dium.I

Cadet 16.00 PB Sant Cugat-Can Anglada (Diss.) Ï0.Ò0 25se"tembre-Jun"ior (Diüm.T 16745 Sant CugaV-Can PareÏÏada (Diss7) i 0.00 Adesa-Andalusia (Diss.) lT00~PB NrferrFssa-Sant Cugat IDiss.)

Infantil 11.00 PB Sant Cugat-Sant Cugat (Diss.) 1l7ÒO~~J\7nïof:SanTPere'L7Ibiss.") 16730 PB R. Llorenç-PtTSant Cugat "(Diss.) 157T5~"Sant"Cuga"t-Can FatjóiDÏssTj 12.30" Àdesa-Bonaïre 'Diss.)

BÀSQUET

2a divisió estatal

Ï277Ï5 SÈNIOR

L'Hospitalet ÜÉSCÀ (Dium.)

ÏÒ730 SUB-23

L'Hospitalet-UESC A(Dium.)

17730 JÚNIOR

UESC À-Viïafranca (Diss.)"

AGENDA

í"- 3a preferent

SÈNIOR 12.00 UESC B-RipolletB (Dium.)

JÚNIOR 9.00 Torelló-UESC B (Dium.)

* 3a categoria A

SÈNIOR 19.00 Roses Sant Feliu-Mirasol (Dium.)

SUB-23 17.30 Roses Sant Feliu-Mirasol (Dium.)

ï : 3a catalana femenina

SÈNIOR 19.00 UESC-CB Tona (Diss.)

JÚNIOR 17.30 ÜESC-Esc7Pia Granollers'(Diss.)

1a divisió estatal SÈNIOR FEMENÍ

12.00 CV Múrcia-CV Sant Cugat (Dium.I

W Campionat de Catalunya JUVENIL FEMENÍ

18.00 Sta Eulàlia-CV Sant Cugat (Diss.)

Divisió de plata 17.30 Gavà-FS Sant Cugat (Diss.)

1* 1a divisió A 18.00 O. la Floresta-J. la Almúnia (Diss.i

>* 1a divisió B 16.30 Sant Jordi L.-PB Sant Cugat (Diss I

i7 Divisió d'honor cat. 12 00 Sant Quirze-C. Flores (Dium)

2a divisió 17.00 O. la Floresta-Rafa F.S. (Diss.)

3a divisió 16.00 Chess F.S.-Gironella F.S. (Diss.) 17.00 Montmany-Valldoreix (Diss.) 17.00 Bokatas-PenyaTracàplDÍssT~

Juvenil 11.45 0 . la Floresta-P. Andorra (Dium.)

Cadet 24.00 Gelida-O. la Floresta (Dium.)

Alevins 11 00 O. la Floresta-Cervelló (Diss.)

Divisió d'honor fem. 15.30 ATTerrassa-Júnior (Diss.) ÍT.30 CD Terrassa^ JúrïïorlDÍum.)

Campionat de Catalunya JÚNIOR

12,30~j"únÍ"or-Egara~1935 (Dium.)

i « v í i i ï ¥ * s

Campionat de Barcelona

3a CATALANA. SÈNIOR 11.00 "UEHorta-UESC(D"iunrU

JUVENIL 18.30 UÉSC-Faicons Sabadell (Diss.)

Campionat de Catalunya 2a CATALANA

20.15 CH Sant Cugat-Riudebitl les (Diss.) 2 l 7 Ï5Corne l l à -CH S a n t C u g a t B (DïssT)

19.15 JÚNIOR

Casteliet-Sant Cugat"(Diss^r

JUVENIL 11.45 17745 12.00

SantCugat-Bigues i Riells (Diss.) Arenys-Sant Cugat (Diss.j Les C-Sant Cugat (Diss.)

INFANTIL 10.30 16.30

San^Cugat-Mart inenc B (Diss.) Àrenys-SantCugat B (Diss.)

ALEVINS V7.0TJ 18.00

Sant Cugat A-Mart inenc B (Diss.) M, Sants-Sant Cugat B (Diss.)

BENJAMINS 16.00 Sant CugatB igues i Riells (Diss.)

PRE-BENJAMINS 15.00 Sant Cugat-Bigues i Riells (Diss.l

7 1a catalana

SÈNIOR MASCULÍ 12.00 Rubi-H. UESC (Dium.)

JUVENIL MASCULÍ 10.45 Sant Fost-H. UESC (Dium.)

CADET MASCULÍ 13.00 H. UESC-Cornellà (Diss.)

ESCOLARS

Bàsquet

ALEVINS 10.00 11.00 10.00

R. Llull-E. Montserrat (Diss.) T. Llebre-Santa Isabel (Diss.) J. Verdaguer-UESC (Diss.)

11.00 25 Setembre-E. Montserrat (Diss.)

BENJAMINS 9.00 J. Maragall A-J . Maragall B (Diss.) ï 2.00 R. CarmelNSta Isabel (Diss.) -~~ 12.00 J.Verdaguer-TAltet"(Diss7)

Futbol de sala

INFANTILS 10.00 Santa Isabel-J. Maragall (Diss.) 11.00 Ferran O. B-Fer""ran 0 . A (Diss.) 12.00 P. Farreras B-Esc. Avenç (Diss.)

Debut del Rugbi Sant Cugat al campionat de Catalunya H Sant Cugat.— Aquest cap de setmana l'equip sènior masculí del Rugbi Sant Cugat debutarà al campionat de Catalunya de se­gona divisió. El Sant Cugat s'es­trenarà davant el Reus Esportiu al camp de la federació a Vi­ladecans. Un any més el Rugbi Sant Cugat haurà de jugar fora per manca de camp propi. Aquest és un problema que el club de rugbi arrossega des fa 5 o 6 anys, sense trobar-hi una solució. En l'entrevista que el club ha man­tingut, recentment, amb el regidor d'Esports de l'Ajuntament de Sant Cugat, Xavier Figueres, s'ha com­promès a estudiar la situació. Fi­gueres va voler deixar clar que ara com ara hi ha unes prioritats. D'una banda la piscina i de l'altra la construcció d'una pista d'at­letisme, que podria donar cabuda a un camp de rugbi. Ara com ara, la intenció del club és man­tenir l 'equip durant els dos pròxims anys fins que es trobi una solució al problema del camp. / c.R.

Txomin Hospital queda setè al campionat de r Argentina H Sant Cugat.— El golfista sant­eugatenc Txomin Hospital s'ha classificat setè al campionat de l'Argentina, amb un total de 284 cops. La seva millor actuació es va produir en la tercera jornada, en la qual va fer el recorregut amb només 67 cops. El títol de campió va ser per a l'argentí Ar-mando Saavedra, que va finalitzar el campionat amb 273 cops. El campionat es va disputar al club Los Lagartos de Buenos Ai­res. / c.R.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de desembre de 1994 ESPORTS 29

RECERCA

El departament de Recerca del Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat (CAR) ha anunciat que han descobert una biomol·lècula, anomenada creatina, capaç de preparar el cos per fer esforços curts i intensos, sense infringir la llei antidopatge. Segons els investigadors, aquesta biomol·lècula és la causa dels grans resultats que els atletes britànics, noruecs, suecs i austríacs han obtingut aquests darrers anys.

Crea... què? El CAR descobreix les propietats de la creatina, en el projecte Sandoz Sport Research

CATÍ MORELL • Sant Cugat.— El Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat (CAR) ha arribat a la conclusió que «els dipòsits de fosfocreatina en els músculs poden augmentar d'un 20 per cent, depenent dels subjectes, si s'ingereix la biomol·lècula du­rant uns dies».

El departament de Recerca del CAR, dins el projecte Sandoz Sport Research, afirma que els nivells dels dipòsits es poden man­tenir durant més d'una setmana. segons l'activitat física que realitzi l'individu.

Aquesta recerca es va iniciar, segons el cap de la Unitat de Recerca del CAR. Josep Escoda, «per determinar quina és la in­cidència que la creatina té en l'or­ganisme». Segons Escoda, el que s'estudia des de fa gairebé quatre anys és la capacitat que té l'or­ganisme per assimilar aquesta biomol·lècula».

Les primeres activitats espor­tives que podrien afavorir uns di­pòsits més elevats de creatina se­rien, en principi, les competicions i esforços físics amb una durada inferior als 6 minuts. Però els re­sultats també són palesos en les competicions i entrenaments en què es faci un treball a intervals, com ara el futbol, el bàsquet, el tennis o els esports de combat.

Per què passa, això?

La creatina és una biomol·lè­cula d'origen natural que es troba al cos humà. L'organisme la uti­litza per realitzar esforços inten­sos i de durada curta.

Partint d'aquesta base, es va iniciar un treball per esbrinar si el cos la retenia o no. La me­todologia de l'estudi es basa en l'observació mitjançant la resso­nància magnètica, que permet fer

El CAR fa proves de ressonància magnètica amb els seus esportistes. Foto: Arxiu.

una anàlisi detallada dels dipòsits de creatina i de fosfocreatina al múscul.

Els estudis s'han dut a terme en esportistes que s'han ofert vo­luntaris al CAR de Sant Cugat. Segons els responsables de la Uni­tat de Recerca del Centre d'Alt Rendiment, l'espectroscòpia que dóna la ressonància magnètica permet de mesurar els nivells de creatina presents a l'organisme abans i després de la ingestió.

Les investigacions dutes a ter­me pels professionals del CAR es distingeixen de les fetes fins ara perquè les anteriors es ba­

saven en les biòpsies musculars. «Amb el nostre mètode —explica Josep Escoda-— utilitzem una me­todologia no traumàtica que per­met analitzar l'esportista, fins i tot, abans de les competicions.

No té contraindicacions

Segons les dades facilitades pel CAR, les investigacions realitza­des fins ara no han evidenciat cap tipus de reacció adversa a la ingestió de la biomol·lècula. De moment, però, és difícil saber si la ingestió de creatina és perju­dicial o no per a la salut dels esportistes. Les dosis administra­

des habitualment (20-30 grams diaris), que corresponen a 5 quilos de carn crua, no han causat efectes secundaris. Però encara no se sap quines en són les conseqüències a llarg termini.

Els estudis del projecte Sandoz Sport Research sobre la creatina van encaminats a optimitzar la dosi ideal i a comprovar el temps en què els dipòsits de la biomol·lè­cula romanen augmentats.

Segons els investigadors, «és probable que l'eliminació total de la creatina ingerida es trobi en relació amb la càrrega de feina realitzada», però res no és segur.

ESPORT ESCOLAR

M i n i h a n d b o l — Aquests són els compo­nents de l'equip benjamí del Flopins, integrat per escolars dels centres públics de la Floresta i del Pins del Vallès. La Marina Sànchez, la Mari Àngels Canals, el Ferran Gonzàlez, l'Enric Gil, el Jaume Valls, el Sandrp Fèvpla

i el Frederic Vergés són els components d'a­quest equip, que participa en el campionat de minihandbol. Ells estan entrenats per Mercè Riudor i Oriol Casanovas. Després de l'e­liminatòria que disputaran aquest cap de set­mana quedaran inclosos en un dels dos grups,

A o B, per disputar una segona fase. L'únic equip no santcugatenc que participa en aquest campionat és el Regina Carmeli de Rubí. Aquesta competició correspon als Jocs Es­portius Escolars organitzats per l'Ajuntamnet ilaUESC./C.R.

El FS Sant Cugat és tercer després de guanyar a casa el Tenerife

5 Sant Cugat: José Luis, Pla, Pinol, Mauri, Rafa Garcia —cinc ini­

cial—, Oriol, Carles Navarro, Xavi López, Juan Méndez.

3 Tenerife Toscal: Martín, León, Gonzàlez, Silva, Fajardo —cinc

inicial—, Sànchez, García, Espeso, De Sousa, Bante. Gols: TO Pla (y\~2^0 Pla (5'), 3-0 Pinol (11'), 3-1 Silva (27'), 3-2 Silva (30'), 3-3 Silva (32'), 4-3 Rafa Garcia (34'), 5-3 Pinol (37'). ^ ^ Àrbitre: Ramo i Fenoller (col·legi de Girona). Públic: Uns 300 espectadors.

ÀLEX LÓPEZ • Sant Cugat— El FS Sant Cu­gat va aconseguir en la vuitena jornada de la divisió de plata una victòria prou important davant el Tenerife Toscal. L'equip sancu-gatenc va guanyar per 5 gols a 3 i en aquests moments ocupa la tercera posició, a 5 punts del líder, el Rias Baixas de Ponte­vedra. L'equip vermell-i-negre va trencar el malefici de les últimes dues jornades i va guanyar al pa­velló municipal un Tenerife molt ambiciós però poc efectiu.

A la primera meitat, el conjunt entrenat per Carles Navarro no va inquietar gaire el porter del Tenerife, Martín, però de les po­ques ocasions de marcar que van crear, en van aprofitar tres. Amb el 3-0 arribàvem al descans. A la segona part va ser evident el joc pobre que feia el Sant Cugat, que arriscava massa en defensa. L'equip de Tenerife, que va sortir a la segona part amb un cinc inicial totalment diferent, exceptuant el brasiler Silva, estava disposat a remuntar el partit. Silva, exhibint en tot moment la seva classe fut­bolística, establia amb 12 minuts un empat a tres. Però als darrers 8 minuts del matx el Sant Cugat va reaccionar i el capità Rafa Gar­cia i Pinol van desfer la igualada i van aconseguir el 5-3 definitiu.

D'altra banda, el FS Sant Cugat ha arribat a un acord amb l'em­presa Winterthur perquè a partir d'ara sigui la patrocinadora oficial de l'equip. Aquest contracte és d'un any prorrogable.

El pròxim compromís despla­çarà el Sant Cugat fins a Gavà, on s'enfrontarà amb el Gin Giró.

L'equip de tennis del Club Natació es manté a la categoria C HSant Cugat.— Després de per­dre el partit de promoció que va disputar el cap de setmana passat a Granada, l'equip de tennis del Club Natació Sant Cugat es manté a la categoria C del campionat estatal per equips de tennis. L'e­quip santcugatenc integrat per Jordi Ortiga, Francesc Fraile, Jor­di Navarro, Jordi Massana, Fran-cisco Arco, Carlos Rodríguez i Manel Carranza, va perdre davant el RS Granada per 5 a 1.

El Club Natació Sant Cugat es va classificar primer a la lligueta prèvia. Després, la resta d'elimi­natòries han acabat amb una de freda i una de calenta. El partit davant el Santander, disputat a casa, el van guanyar els santcu-gatencs, que es van imposar per 7 a 2. El mateix resultat, però en contra, va ser el del matx que els va enfrontar a l'Hispano-fran-cès.

Aquest cap de setmana l'equip del CN Sant Cugat afronta el cam­pionat de Catalunya absolut. EI primer partit, corresponent a la fase prèvia, el jugarà a casa contra el Tarragona. El vencedor s'haurà d'enfrontar amb el guanyador del matx entre l'Hispano-francès i el Reus. Només un d'aquests quatre equips disputarà la fase final. / C.R.

30 ESPORTS ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 2 de desembre de 1994

FUTBOL SALA

£1 Centro Castellano-manchego de Sant Cugat vol federar l'equip de futbol sala

En només sis mesos d'existència l'equip ja ha guanyat quatre copes RAMON LUQUE

B Sant Cuga t . - - l ' n segon lloc en el torneig de la Federació de Centres Regionals, un tercer lloc en el torneig del Centro de Castilla la Mancha del Prat i un altre tercer lloc

L'equip de futbol sala del CCM de Sant Cugat participa actual­ment en la lliga p n \ a d a Vall Dor-Sala que es disputa cada set­mana a les instal·lacions del gim­nàs Altis de Ce rdanyo la . En aquesta lliga lli participen equips de Sant Cugat. Rubí. Cerdanyola i rodalies. Fins ara la marxa de l'equip sancugatenc no pol ser mi­llor. De cinc partits disputats, cl CCM els ha guanyat tots cinc. ha marcat .i4 gols i només n'ha rebut 10. FA primer del seu grup i té totes les possibilitats per ac­cedir a la següent tasc de la lliga Vall Dor-Sala.

(Juan es va muntar l'equip, ara fa sis mesos, la intenció era par­ticipar en una lliga federada. Se­gons Joan Martí, vocal d'esports del CCM de Sant Cugat i res­ponsable de l'equip de futbol sala. «els costos en fitxes, arbitres i desplaçaments no eslavan dins les possibilitats de l'entitat aquest any i per aquest motiu l'equip no s'ha federat, tot i que la temporada que ve s'intentarà fer com sigui».

Segons Toni Castanye, capità de l'equip, «una part dels jugadors som una colla d'amics que havíem jugat des de fa molt a futbol sala com a diversió i que degut a l'o-

en el Torneig del Centro Castellano-Manehego de Barcelona és fins ara el bagatge més des­tacat del nou equip de futbol sala del Centro Castellano-manchego (CCM) de Sant Cugat. L'única participació de l'equip en un cam­

pionat de la ciutat va ser en el torneig de futbol sala que va organitzar la Penya Blau-gra-na. Si milloren les possibilitats econòmiques. la intenció del Centro Castellano-manchego és participar l'any vinent en una lliga federada.

1:1 primer equip de futbol sala del Centro Castellano-manchego. l'nio: CCM.

portunitat que ens va oferir el CCM vam decidir jugar d 'una ma­ne ra o rgan i t zada d in t re d 'un equip. A part d'aquests, també

hi ha una sèrie de jugadors més representar joves, els que a n o m e n e m els CCM suposa nens». Per Castanye. «jugar en Es engrescad aquest equip anima molt. ja que guntin què h

una una

lor q i fet

entitat com el responsabilitat.

ue el socis pre-equip».

»Sft°S

&!l SANT CUGAT

Director: JOSÉ LUIS ALCAZAR CASAS

NORMAS DE CONDUCTA BÀSICA PARA UNA CORRECTA ALIMENTACIÓN

- Comer a horas regulares sin dejar mas de 3 horas entre comidas.

- Procurar ingerir olimentos tan noturoles tomo sea posible, sin refinar

ni adulterar y sin compuestos químicos.

- Evitar la mayor cantidad de grasas posibles.

- Seguir una dieta alta en hidratos de carbono, complejos (patatas,

arroz, pastos, verduras...) y evitar azúcares refinados «dulces,

pasteles, etc...»

- En todo caso evitar tomar grasas y azúcares en la misma comida.

- Beber alrededor de 3 litros de agua diarios en pequenas dosis.

- La fibra de los vegetales crudosa y de los productos integrales facilita

la digestión y la posterior eliminación de los materiales de desecho.

- Efectuar las comidas de forma pausada, masticando bien los

alimentos para facilitar una correcta digestión.

- Acabar siempre las comidas antes de sentirse completamente lleno.

- Hocer algun ejercicio moderado de forma habitual, beneficia nuestro

metabolismo, a la vez que mejora nuestro estado físico.

Av. Alfons Sala, 29 B Tel. 675 37 07

HOQUEI HERBA

Les noies del Júnior derroten el RC Polo i aconsegueixen el

primer triomf a la lliga Luci López, autora dels dos gols

feia l 'empat en aprofitar un stro-ke. L'equip de Manel Diumenjó començava a pressionar i fruit d'a­questa pressió les de Sant Cugat feien el segon gol. Per segona vegada. Luci López va marcar pel Júnior el que al final seria el gol de la victòria. Amb l'I a 2 al marcador les visitants van plan­tejar el partit al contracop, cedint la iniciativa al Polo. Tot i aquest plantejament més defensiu, les noies de Diumenjó no van deixar de lluitar, però el marcador ja no es mouria. L'I a 2 va ser el resultat definitiu i la justa recom­pensa a l'esforç i l'encert del Júnior.

I RC Polo: Massana, Michel, La-ceras, Blasco, Quinson, Abadal,

Ventós. Piera. Esteban. Ventós i Man­resa —equip inicial—, Ruiz.

2 Júnior: Boix. Negre, Scarpatti, Helena. Katerv. Vidal, Berriaza-

bal. López, Eli. Canals i Abad -inicial—, Ainoa i Vicky. (/ois: Tu"Esteban (31'), 1-1 (36'), 1-2 López (43'). Àrbitre: Lazaro i Guerrero. Bé. Públic: Uns 35 espectadors.

equip

López

R.K. ,'C.R. I Barcelona.— Han hagut de passar sis jornades perquè l'equip femení del Júnior aconsegueixi la primera victòria al campionat de lliga de la divisió d'honor. Ln l'úl­tima jornada les de Sant Cugat van vèncer, contra pronòstic, el Polo. Luci López, autora dels dos gols del Júnior, va fer possible «el miracle del segle», que és com ha titllat el tècnic del Júnior aquest triomf. LI matx va comen­çar amb domini de les visitants, protagonistes de Ics principals ju­gades de perill. Les oportunitats, però. no trobaven el camí del gol. LI Júnior estava perdonant ex­cessivament davant la porteria del Polo. I I conjunt barceloní, però va ser mes efectiu, ja que en l'ú­nica jugada de perill que va fer, als 30' de partit, va marcar el primer gol. Amb aquest resultat advers a Ics de Sant Cugat acabava la primera meitat. A la reprès,i la reacció del Júnior va ser im­mediata. Als pocs segons d'ini­ciada la segona pa r t . Luci López

Una llum d'esperança

Aquesta victòria torna les es­perances a l'equip de Manel Diu­menjó, que ha tingut un inici de lliga molt fluix, més de l'esperat. En sis jornades disputades el Jú­nior només ha aconseguit 4 punts. un pobre bagatge per a un equip que s'ha proposat conquerir el campionat de lliga. Potser la con­secució del títol ja es descarta. i per tant el conjunt de Sant Cugat comença a replantejar-se els seus objectius. Ara com ara el més urgent és recuperar la imatge d'un equip que sempre ha lluitat pels primers lloes de la classificació. LI primer pas ja s'ha fet. Ara caldrà veure el que pugui passar aquest cap de setmana. El Júnior té un doble compromís a Terrassa, dissabte contra l'Atlètic i diumen­ge davant el Deportivo.

El CV Sant Cugat guanya el Barcelona i continua sense cedir cap set

3 CV Sant Cugat: Salto. Sanchez, Castafié. Mampel. Rubio i Vila

—equip inicial—. Massa.

O W. Barcelona: Sobrino, Mas. Vila, Moya, Moreno i Jiménez —equip

inicial—, Ruiz i Domínguez. ParcialsTilT, 15-5, 15-7. Públic: Uns 70 espectadors.

O.V C.R. B Valldoreix.— L'equip de Víctor Hugo Rupil continua sense donar opcions als seus rivals. En l'últim compromís de lliga les santeuga-tenques van aconseguir, nova­ment, un 3 a 0. que reflecteix clarament la superioritat del volei Sant Cugat. El conjunt local va sortir molt fort i es va endur el primer set per 15 a 1. Marta Ru­bio, una de les jugadores comodí de Rupil, va estar força resolutiva als inicis del matx. El trio format per Sandra Sancho/, Anna Mam­pel i Judit Vila van rendir també al nivell habitual. Tot i que el tècnic del Barcelona, el búlgar Emil Trenev. coneix bé el Sant Cugat, ja que va ser l 'anterior entrenador abans de Víctor Hugo Rupil, ni ell ni les seves jugadores van saber evitar la derrota, que ja es preveia.

Una de les novetats en l'equip santeugatenc va ser la presència de la jugadora juvenil Marta Pa­lau, que tot i que no va jugar. és un dels reforços que preveu l 'entrenador per completar l'e­quip. El Club Voleibol Sant Cugat es desplaça a Múrcia, on jugarà diumenge.

El sènior A de la UE Sant Cugat no pot superar el Montgat, tot i plantar-li cara OH CE Sant Cugat: Sevillano (-). O / García (13). Santillana (11). Moreno (5), Riera (6), Badosa (17). Argento (2). Fontanals (29). García (-). Solano (2). C'arazo (2).

Q Ò UE Montgat: Romera (7). Ri-J7 O has (5), Vilaró (3), Serra (11), De la Fuente (-). Balaguer (20). Riera (2), Gil (10), Corominas (12), Fer-nàndez (8), García (2), Luque (21). Parcials: 12- i f, ~Í8^35r^2-43T2lK5(): 42-67, 58-75, 68-86, 87-98. Arbitres: Raurich i Gallart. Malament.

Públic: Unes 100 persones.

CATÍ MORELL I Sant Cugat.— El sènior A de la U E Sant Cugat no va poder aconseguir la que hauria estat la segona victòria de la temporada, tot i que en alguns moments va plantar cara al seu rival i va estar a l 'altura de les circumstàncies. Tot i aconseguir 87 punts, els sant-cugatencs no van poder embutxa­car-se els 2 punts de la victòria.

Els homes de Massafred van fer un joc impulsiu durant la pri­mera part i, a més d 'abandonar la defensa de l'equip, també es van precipitar en l'atac —incons­cient en alguns moments—. El joc individualista que practiquen de tant en tant els santeugatencs va tornar a fer palès que no és la millor manera de guanyar a la segona divisió estatal.

De fet, el resultat de la primera part (29-50) ja deixava clar quin dels dos equips es quedava sense opció. A la segona part es va produir la remuntada que l'equip local acostuma a practicar, però novament es va repetir la història de sempre i, amb els mateixos punts que en el partit a la pista de l'Igualada, el Sant Cugat es va mostrar incapaç d'imposar-se.

Aquest cap de setmana els de Massafred es desplacen a la pista de l'Hospitalet, un equip que serà difícil, segons Massafred.

* A ,1 11 T)

Tí vT) >1 >1 A T) A 1 1

EL CENTRE DE LA GUITARRA

T À

A T A

CENTRE D'EDUCACIO I INFORMACIÓ

• Guitan-a clàssica • Guitarra elèctrica • Iniciació musical • Llenguatge musical Musica de cambra • Orquestra de guitarres

• Teràpia corporal • Dispokínesi

Ctra Cerdanyola 68, 5e 2a 08190 Sant Cugat del Vallès

Tel (91)589 58 88

A l'hora d'aprendre ANGLÈS, ALEMANY,

FRANCÈS

Rambla CAN MORA, 18 TEL 675 22 01

08190 SANT CUGAT (Barcelona) • Tots els nivells • Varietats d'horaris • Preus especials per a germans • Cambridge Examinations

«On the còrner of SANT JORDI» local c l imat i tzat

S P R i . N T *

I D I O M E S

Francesc Moragas, 8 Tel. 589 22 64

Santiago Rusinol, 2 Tel. 674 15 01

Sant Cugat del Vallès

J984-1994 10 anys d'activitat professional

a Sant Cugat

THE BRÍTÍSH CENTREl Valldoreix, 56, Ir - Tel. 589 23 84

lles per a nens i nenes des dels 6 anys ursos de preparació per als exàmens

d'OXFORD & CAMBRIDGE

Q onversatwn (TuB

per als que saben una mica (o molt) d'anglès.

També francès, alemany i castellà

4*pUcúL ESCOLA D'ESTUDI I REFORÇ

EGB, BUP, FPI COU

• Grups reduïts • Aula de deures i esbarjo • Tècniques d'estudi • Cursets d'ortografia catalana • Cursets d'ortografia castellana Secretaria: de 5 a 8 h tarda

c/Villa, 22 -Tel. 589 21 15 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Centre de Plàstica per a Infants i Adults Dibuixa, retalla, pinta, enganxa, amassa i aprèn a expressar-te plàsticament, amb fang, paper «maché», fusta, pintura i moltes altres cases...!

Carrer Sal/és, 16 - Telèfon (93) 589 20 04

08190 Sant Cugat del Vallès (Barcelona)

Sant Cugat Centn d'Orientació i Assessorament Psicopedagógíc

Orientació professional i d'estudis - Diagnòstic i tractament

psicopedagògic - Prevenció primària del fracàs

escolar - Reeducacions

- Tècniques d'estudi - Classes de repàs

(EGB, BUP, COU, FP)

Horari: de 4 a 8 (tardes] S c/ Alfons Sala, 10 - Tel. 674 32 04

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

A^wm rç./n/r, . A eú/f/t/ro

Curs integral de

Restauració d'Antiguitats

• Teoria i tècnica de la restauració, del 15 d'octubre al 15 de gener

• Informació al 674 0 4 2 7 Impartit per Neus Santos

Magatzem i tallers: K Sant Bartomeu, 9 (a prop del monestir)

08190 Sant Cugat del Vallès

OBJECTORS A L'AJl NTAMENT

Fils Joves amb Iniciativa volen presentar al ple municipal. mitjançant IC, una moció perquè l'Ajuntament no creï places per fer-hi la Prestació Social. Diuen que hi ha irregularitats. Plana 33.

32 . D ivendres. 2 de desembre de 1994 G O S S O S A B A N D O N A T S

Fil DM Un grup de veterinaris i venedors d'animals vol demanar que es faci un centre d'acollida per als animals abandonats. Però l'Ajuntament aposta per l'educació cívica per evitar aquest problema. Plana 34.

Quan fa gairebé tres setmanes que la Plataforma del i).T'é és acampada a la plaça de Barcelona, les negociacions amb l'alcalde s'han concretat en propostes i contrapropostes sense arribar a cap acord.

COOPERACIÓ

La discussió per decidir quines partides del pressupost municipal són computables per calcular cl 0,7% ha conduït al con­cepte de tributs propis, però mentre l'al­calde proposa que s'esperi la moció con-

sensuada que ha anunciat el Parlament. la plataforma ha presentat la seva última proposta i no cedirà en el pla de terminis. que demana el 0,7% dos anys abans de la data que proposa l'alcaldia.

Plataforma del 0,7% i alcaldia perfilen la proposta que pot portar a l'acord

Els tributs propis seran probablement la base imposable per calcular el percentatge

El pla de terminis és ara el punt més conflictiu de la discussió

Sil \ I \ BARROSO I Sant Cugat . l·l terme legal «tributs propis- podria desblocar les negociacions entre els mem­bres de la Plataforma del 0 .7 ' , i l 'Ajuntament. Definit per la llei reguladora de finances locals del I9NN, el concepte inclou els im­postos directes (l'Impost de Hens Immobles i l'Impost sobre Ics .Ac­tivitats K o n o m i q u c s . entre al­tres), Ics taxes municipals i Ics contribucions especials, l a dar ic-ra proposta del col·lectiu, lliurada dunai ts a l'alcalde. Joan Ayme­rich. i als portaveus dels grups municipals, acceptava el terme com a basc imposable per calcular el percentatge del piessupost local que es dedicai a a l'.i|ul als països pobles.

1 'acostament en aquest punt de la discussió airiba un cop l'A-lunl.imcnl ha rcbut|at de- negociar sobre el concepte d'ingressos or­dinal is peique no esta dctuiil ju­rídicament. \ a sci l'alcalde qui va eomençai a parlar de tributs piopis i |,i plataforma ho ha ac­ceptat pei que hi incorpora alguns capítols exclosos a la pomera pro­posta d 'A\mel ieh. l 'eio l'acord ha d'establir també la retcicneia que s'ulilit/ai.i pei calculai la partida destinada a cooperació i que. sc-yons l'alcalde, ha de ser un pres­supost liquidat. I ot i que la pla­taforma accepta aquesta ultima condició, no admet que la refe­rència per al I'NS sigui el pres­supost del 1943. sino'el del 1944 i amb el compromís de revisar la quantitat prevista quan. el juny del 95. es liquidi definitivament el pressupost del 1994.

Amb tot. es manté encara cl compromís pei ambdues parts d'acceptar la base imposable que delineixi la moció consensuada que ha anunciat el Parlament de ( atnlunva. Segons Josep Iglesias. un dels portaveus de la Plataforma del 11.7' r de Sant Cugat, «s'ad­metrà el resultat de la moció si es realment consensuada per tots els partits representats a hi cambra i les C)N(i. peto ho veiem encara molt llunv i hem volgut fer constar la nostra posició-.

l : na posició, però. molt allu­nyada encara de la de l'Ajunta­ment. perquè demanen un 0.7 ' ; mes immediat, l.a proposta, pre­sentada amb les 3.0011 signatures de suport popular aconseguides fins dimarts, ratifica un pla de terminis per arribar al 0,7 rí el 1997 que hauria de ser innego­ciable, segons els membres de la plataforma, i que ja s'ha convertit en el punt més conflictiu de les converses. Mentre l'alcalde pro­posa cedir el 0 ,3% del pressupost del 1995 a l'ajut al Tercer Món i augmentar després un punt eada any V e r arribar al 0,7''; el 1999, el grup reivindicatiu accepta el O.y'r per a l'any vinent però eon-

l.es tendes de la l'Ialalovma del 0.7rr de Sant Cugat continuen parades a la placa de Barcelona mentre l'alcalde te reunions periòdiques amb els representants del grup. l-mns: .1 A. Ml L \

tinua demanant una progressió anual de dos punts que situaria les xifres en el Ü,5 r; el 1996 i. finalment, el 0,7% el 1997.

ERC cedeix el seu 0.7%

Mentre la discussió sobre el re­partiment de la riquesa pública

continua, la secció local d 'Esque­rra Republicana de Catalunya. que ja va proposar la setmana passada la col·laboració individual amb l'ajut al Tercer Món, ha anunciat que cedirà el 0,7% del seu pressupost anual a una O N G i que els regidors que pugui ob­

tenir a les properes eleccions do­naran el mateix percentatge del seu sou municipal. Tot i que re­coneix la limitació quantitativa de la iniciativa, el partit ho vol con­siderar un gest simbòlic per «de­mostrar el compromís de tota la societat» amb els països pobres.

La Creu Roja allarga la recollida de material per als refugiats saharians

S.B. M Sant Cugat.— Les seccions lo­cals de la Creu Roja han demanat a la seu provincial que allargui la campanya de recollida de ma­terial per als refugiats saharians del campament de Tinduf, al sud d'Algèria, fins al 10 de desembre. El poc temps de reacció que es va donar a la ciutadania amb una convocatòria de deu dies és la causa, segons els organitzadors, que el volum de donatius fos in­ferior a les previsions. Segons el coordinador del programa a la secció de Sant Cugat-Rubí. Emk Martínez, «quan es va haver fet la difusió pública necessària i la convocatòria va arribar a tothom ja érem a punt de tancar l'admissió de material. Realment era una campanya precipitada, perquè era el resultat d'una emergència, però ha calgut allargar-la perquè pugui resultar útil.»

Tot i que fins ara ja han reunit uns 500 quilos de material i encara queden vuit dies de campanya. Enric Martínez reconeix que la resposta a Sant Cugat ha estat una mica inferior del nivell de convocatòries anteriors, «l.a di­ferència — pun tua l i t z a Mar t í ­nez— s'ha notat especialment en la roba d'abric. Fa quatre anys. quan vam fer una recollida similar per als refugiats kurds, en vam reunir un volum sensiblement mes alt. Però creiem que la causa de la disminució ha estat el fet que s'hagin fet recentment altres cam­panyes, organitzades per altres en­titats. per recollir el mateix tipus de material per a Bòsnia: la roba. sobretot, és un material que la gent ha d'acumular amb un mínim de temps.» El volum d'aliments és, en canvi, molt similar al de convocatòries anteriors i cl balanç que fa la Creu Roja del resultat provisional de la campanya és po­sitiu. «Estem segurs que la secció de Sant Cugat-Rubí podrà omplir un camió», diu Martínez.

El retard de l'enviament del material al campament de Tinduf. innundat fa unes setmanes, es co­brirà amb les reserves de material del magatzem central de la Creu Roja Internacional a Ginebra.

Poca assistència al I Curs d'Aproximació al Tercer Món

S t i

• Sant Cugat.— Una mitjana de quinze persones han assistit a les sessions del I Curs d'Aproximació al Tercer Món que es feia a Sant Cugat, organitzat per l'Organit­zació No Governamental ( O N G ) Món-3. Tot i la repercussió es­cassa obtinguda, els organitzadors han considerat positiva l'experièn­cia perquè les sessions han estat molt participatives i han permès el debat directe entre els parti­cipants. La majoria d'inscrits al cicle, centrat en la qüestió «L'e­ducació pel desenvolupament: un repte», eren professors de Sant Cugat i Cerdanyola. El curs for­mava part d'un dels projectes per­manents de Món-3, que organitza cicles de formació especialitzada sobre el Tercer Món cada any a Barcelona, Girona i Tarragona. A més, escullen també altres ciu­tats més petites. Enguany era la primera vegada que es feia a Sant Cugat.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de desembre de 1994 PUNT DIVERS 33

IMMIGRACIÓ

R4N0VACÍC

XMMiE.DJff l

Membres de Vallès Sense Fronteres, a la manifestació, amb el cartell que indicava el nombre de dies que fa que esperen la renovació del permís.

Cinquanta membres de Vallès Sense Fronteres, a la manifestació de Barcelona

PRESTACIÓ SOCIAL

Els seus cartells van sorprendre SÍLVIA BARROSO

• Sant Cugat.— Uns cinquanta membres del grup de suport a immigrants Vallès Sense Fronte­res van participar activament en la manifestació contra el racisme i per demanar el canvi de la llei d'estrangeria que es va fer diu­menge passat a Barcelona. Per convertir Tacte de protesta en una ocasió per reclamar també l'ac­celeració de les renovacions dels permisos de residència, els im­migrants de Sant Cugat van anar a la manifestació amb uns cartells penjats al coll on hi havia escrit el nombre de dies que fa que esperen la renovació.

La idea va aconseguir, segons

el portaveu del grup, Vicens Fisas, l'efecte buscat, perquè «als car­tells només s'hi veia un número, sense cap referència més, i això provocava que la gent preguntés què significava la xifra». Però la resposta encara sorprenia més els vianants: «Quan veien cartells que deien que alguns dels manifes­tants portaven fins 350 dies es­perant un permís de caducitat anual —diu Fisas— quedaven realment estranyats. I per això ho van fer, perquè hi ha molta gent que no sap el retard que hi ha en la tramitació d'aquestes renovacions.» La manifestació es­tava convocada per SOS Racisme i va reunir 50.000 persones.

El portaveu de Joves amb Iniciativa, Josep Ferran Mota, amb l'objector Xavier Barbero a la dreta.Foto: J.A. MULA.

IC vol presentar una moció perquè l'Ajuntament no tingui objectors

Un jove que hi ha fet la prestació certifica les presumptes irregularitats SÍLVIA BARROSO

I Sant Cugat.— Joves amb Iniciativa vol presentar una moció al ple a través del grup municipal d'I­niciativa per Catalunya per demanar que l'Ajun­tament no creï places per fer la Prestació Social Substitutòria (PSS) a l'administració local. La petició

sorgeix arran de les presumptes irregularitats en la gestió de la PSS que Joves amb Iniciativa va denunciar fa setmanes i que ja van ser contestades per l'Ajuntament. Segons el portaveu de Joves amb Iniciativa, Josep Ferran Mota, només haurien d'a­collir objectors les entitats sense ànim de lucre.

La secció juvenil d'Iniciativa per Catalunya està recollint in­formació per presentar una moció al ple en què demanarà que no hi hagi objectors que facin la Pres­tació Social Substitutòria (PSS) a l'administració municipal. Amb aquest objectiu, va fer públiques fa unes setmanes les presumptes irregularitats que, segons el grup polític, ha comès l'Ajuntament en la gestió de les places de la PSS en substituir treballadors assala­riats per objectors.

L'equip de govern municipal ja

va negar en un comunicat les acu­sacions, però el partit les ha ra­tificat aquesta setmana amb el tes­timoni d'un jove que va fer la prestació al Servei d'Informació Juvenil (SIJ) de la Casa de Cultura entre el setembre de 1993 i l'oc­tubre de 1994. Segons l'objector, Xavier Barbero, quan va arribar al SIJ, hi havia dues noies que hi treballaven des de sis mesos i un any enrere, respectivament. «Al cap d'un mes, van prescindir dels seus serveis i s'hi van in­corporar dos objectors més.» Se­

gons l'Ajuntament, però, les dues joves cobrien llocs de treball tem­porals que continuen ocupant-se esporàdicament. En vista de la resposta de l'Ajuntament, que as­segura que no hi ha cap relació entre la creació de places per a objectors i l'oferta laboral de l'ad­ministració local, Joves amb Ini­ciativa reconeix, segons el seu por­taveu, la dificultat de demostrar tant una posició com l'altra i re­clama per això que «la prestació es faci només en entitats sense ànim de lucre».

SEGURETAT

Els més menuts van conèixer de prop els aspectes més espectaculars de la feina dels bombers. Fotos: xrvi LARROSA.

£1 parc de bombers de Bellaterra obre les seves portes als nens CÈLIA CtRNADAS

• Bellaterra.— Fa deu anys que, cada tar­dor, la direcció general de prevenció i ex­tinció d'incendis de la Generalitat dedica una setmana, la de la prudència, a divulgar consells bàsics que contribueixin a millorar

la seguretat i evitar tant incendis com ac­cidents en general. Per commemorar aquest aniversari, cl parc de bombers de Bellaterra va obrir les seves portes durant tot aquest cap de setmana perquè tothom pogués co­nèixer la seva feina, el material que utilitzen

i com s'organitzen. Però van ser els nens els qui principalment van aprofitar l'opor­tunitat: més de cinc-cents d'entre deu i tretze anys de diferents escoles de Ca­talunya van participar en diversos simu­lacres d'extinció d'incendis, en el rescat

d'un ferit en un accident de trànsit i, fins i tot, van poder veure de prop els helicòpters que els bombers utilitzen per apagar els focs forestals. A més, durant aquesta set­mana, la Generalitat repartirà a les escoles fullets amb explicacions.

34 PUNT DIVERS ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 2 de desembre de 1994

CIVISME S U C C E S S O S

2Ü

l n ços abandonat en Li 11 caner de S.ml ( 'UIMI. I ''.' • I \ Ml LA

« N o l ' a b a n d o n i s . Ell mai no h o faria», de ia la c a m p a n y a . Pern mol t s p r o p i e t a r i s d ' a n i m a l s d o m è s t i c s c o n t i n u e n d e s í e n t - s e

tic les seves hes t ies . sovint en z o n e s boscoses . Lis a fores de Sant C u g a t són un dels p r inc ipa l s p u n t s d ' a b a n d ó de l ' à rea

de B a r c e l o n a i un g r u p de ve te r ina r i s i b o t i g u e r s d ' a n i m a l s vol d e m a n a r a l ' A j u n t a m e n t la c reac ió d 'un c e n t r e d ' aco l l ida .

l ' e ro l ' a tea de San i ta t i Serveis Socials c o n s i d e r a q u e la so lució és l ' educac ió cívica de la pob lac ió .

Ho continuen fent Sant Cugat és triat sovint per a Fabandó d'animals, una pràctica encara freqüent

Sil \ 1 \ HARKOSO I Sant ( ugat lot i que. segons l'eslogan. ell mai no ho tai ia. molts propietaris d'a­nimals domèstics continuen abandonant-los. l.es eampa-nves de sensibilització inicia­des per l'administració i la Fundació Purina han reduït la incidència d'aquest com­portament habitual en les so­cietats mediterrànies, però no l'han eliminat. I Sant Cugat es un dels municipis de l'àrea de Barcelona mes receptius: la gran extensió de bosc que envolta la ciutat la converteix en un lloc considerat idoni per deixar-hi els animals do­mèstics quan no se sap què fer-ne.

l's per això que un col·lec­tiu de veterinaris i botiguers d'animals vol demanar a l'A­juntament la creació d'un re­fugi per a bèsties domèstiques on se les aculli i se'n tramiti l'adopeio amb una segona fa­mília. Caterina Moshopopo-lau. propietària d'un dels es­tabliments que participa en la recollida de signatures per pre­sentar amb la instància que s'a­dreçarà a l'alcalde, manifesta: «Si trobes un gos abandonat a Sant Cugat i no te'l pots quedar, no hi pots fer res. A l'Ajuntament et diuen que cal esperar el servei de recollida de la Diputació, que te un centre a Terrassa i passa cada quin/c dies. 1 s'ha acabat, no tens cap altra possibilitat, no hi ha un lloc on el puguis portar perquè se'n facin càrrec.»

1.1 text de la instància considera necessari el centre d'acollida per­què "molts desaprensius els mal­tracten i els abandonen en cir­cumstancies penoses que perju-

. ilc carrer que es poden veure a la ciutat I \. Ml IA.

diqucn la imatge de la ciutat» i demana que s'In destinin «els mitjans humans i materials ne­cessaris-. Aquest es. per la ve­terinària Neus Roque, que també participa en la iiücitiva. el pro­blema principal. - I s una qüestió de diners Si es \nl ter bé. caldrà una inversió no excessiva, però sí notable, sobretot si tenim en compte que no es considera una despesa necessària.••

Però des de l'àrea de Sanitat i Serveis Socials, el problema s'in­terpreta amb un punt de vista molt diferent. Segons la tinent d'alcalde Silvia Flury, «la creació d'un centre d'acollida per a ani­

mals només serviria per estimular l'hàbit d 'abandonar els animals. Facil i tar ia els c o m p o r t a m e n t s irresponsables dels amos».

Educar els ciutadans

Sanitat i Serveis Socials si que te. en canvi, un projecte alternatiu. Per al 1WS. sense data fixada, es vol iniciar la primera campanva exhaustiva d'accio cívica per re­conduir el comportament social amb els animals domèstics a Sant Cugat. FI programa inclou la crea­ció d'un servei de tramitació d'a­dopcions. per mitjà del qual es posaria en contacte els propietaris que ja no es poden fer càrrec

del seu animal amb els qui en volguessin acollir un. «El que no volem de cap manera — p u n t u a l i t z a F lu ry— és muntar un magatzem d'ani­mals on els amos irrespon­sables puguin desfer -se 'n sense preocupar-se de res. 1 això és el que provoquen els centres d'acollida.»

Fa segona part del pro­jecte. que per a Silvia Flury és la fonamental, és l'edu­cació dels amos dels animals domèstics. «Sensibilitzarem els c i u t a d a n s —expl ica— perquè prenguin consciència de les obligacions que tenen envers les seves bèsties i res­pecte de la resta d'habitants de la ciutat. Fan important es que entenguin que un ani­mal no és un regal de reis per als nens, com si fos una joguina, i que no es pot aban­donar enmig del carrer, com que s'acostumin a recollir les defecacions i que el censin.»

Per convèncer els propie­taris d'animals de les seves responsabilitats, l'àrea de Sa­

nitat i Serveis Socials adreçarà una carta personalitzada a tots eb residents a Sant Cugat per anunciar l'inici de la campanya. Seta el moment de posa ren marxa el que Silvia Flury anomena, pro­visionalment, «escola per a amos d'animals domèstics». Fa idea és crear un punt d'informació on es pugui consultar qualsevol qüestió que afecti la propietat d'animals i on s'organitzaran xerrades i s'ob­sequiarà els usuaris amb kils de neteja que inclourien caixes de catró per recollir defecacions. «La responsabilitzaeió cívica de l'in­dividu és l'única solució», senten­cia F'Iurv.

Detinguts «in flagranti» dos individus amb un botí d'un milió de pessetes H Dos homes de 511 i 44 anys van ser detinguts dimarts per la policia local per haver robat dos cotxes, un generador de corrent. una motoserra. una serra circular. dos radials, un martell, tornavisos. tres ganivets de cuina i un te­levisor, entre altres objectes. El botí recuperat es valorat, segons la policia municipal, en un milió de pessetes.

La detenció es va poder fer perquè una patrulla de la policia local va observar dimarts a la ma­tinada que dos individus s'ama­gaven darrera un cotxe al carrer dels Alps. Quan els agents s'hi van acostar, els dos homes van fugir i. després de perseguir-los, la policia els va aturar al passeig del Nard.

En tornar al carrer dels Alps per comprovar l'estat del cotxe que manipulaven quan els van descobrir, els agents de la patrulla municipal van veure que tant el vehicle Seat 124, amb matrícula B-7045-BJ. com un altre Seat 124 (B-7590-BC) que hi havia al cos­tat, tenien el pany forçat i el pont fet. Un dels individus retinguts va explicar, segons la policia, que tant els dos cotxes com els objectes que hi van trobar dins eren robats. Els detinguts han passat ara a disposició judicial, s.B.

Roba objectes de regal i no els treu l'etiqueta H La policia local va detenir dis­sabte passat al carrer de Sant Jordi un home que duia a les mans uns quants objectes de regal amb l'etiqueta del preu encara penjant i a la vista. Els agents, que pa­trullaven el carrer, havien con­siderar sospitosa l'actitud de l'in­dividu en veure'l amb aquella ca­rrega i l'havien aturat per dema­nar-li els justificants de la compra. que l'home no va poder mostrar. La policia va descobrir, desprès de les primeres gestions, que els objectes havien estat robats d'una botiga de regals de la rodalia d'on va trobar l'individu que els por­tava. ,'S.B.

Denunciat un fals enquestador municipal H El gabinet de premsa de l'A-junatment ha fet constat en un atestat de la policia local que un fals enquestador telefònic ha estat fent preguntes sobre els senti­ments nacionalistes dels ciutadans de Sant Cugat, justificant les tru­cades amb un suposat encàrrec del govern municipal. L'autor de les preguntes dóna a més un nom que s'ha comprovat que no és cl seu.

L'Ajuntament ha desmentit que faci cap enquesta telefònica i no renuncia a emprendre accions ju­dicials contra el responsable del frau si les trucades continuen i n'identifiquen l'autor. s.B.

S'escapa un poni i mossega un ciclista • Un cavall poni d'un restaurant masia de Sant Cugat es va escapar dissabte passat del recinte on s'es­tà habitualment.

Segons alguns testimonis, l'a­nimal corria desbocat i es va com­portar de manera agressiva, i va arribar fins i tot a mossegar un ciclista que es va trobar pel camí quan fugia.. s.B.

S'incendia un cobert del Camí de Can Gatxet • Un petit cobert de la finca nu­mero 33 del Camí de Can Gatxet es va incendiar dilluns, mentre no hi havia els amos de la casa. Els veïns van començar a sufocar el foc i la unitat B-275 del parc de bombers de Rubí el va acabar d'apagar i es va assegurar que no revifés. /s.B.

VISITES AL MONESTIR 35 • Divendres, 2 de desembre de 1994 EL TEMPS, CINEMA I AGENDA

Un considerable nombre de persones va participar el cap de setmana passat en les visites guiades als diversos recintes del Monestir que va organitzar l'associació Amics de la Unesco. Plana 37.

Quatre planes de serveis, amb la informació meteorològica, el joc, la programació dels cinemes de Sant Cugat i les poblacions properes i l'agenda d'actes de la setmana. Plana 34.

LA VIDA SOCIAL

18.000 oients escolten RSC diàriament Ràdio Sant Cugat, actualment municipal, complirà dotze anys el mes de juny vinent

JOSEP MARIA VALLÈS • Sant Cugat.— Segons un estudi realizat per l'empresa de màrqueting i investigació de mercat Panel Sur, l'emissOra municipal de la ciutat té una audiència diària de 17.832 oients a Sant Cugat i a les poblacions vallesanes. Aquests resultats situen RSC com una de les emissores locals amb més audiència fora de la seva població.

18.000 o ien t s d iar i s , mes de juny, farà dotze anys Aquesta és la conclusió de que va néixer per servir Sant

Cugat. El tretze de juny de 1982 RSC va començar les seves emissions. Quatre anys més tard, la Generalitat va clausurar més de 180 emis­sores per ordenar la banda, una d'aquestes Ràdio Sant Cugat. El 30 de gtner de 1989, RSC «torna al teu cos­tat» gràcies a un acord amb l'Ajuntament de Sant Cugat, i passa a ser una emissora amb un servei de caràcter municipal, concedit a una empresa privada. El 30 de desembre de 1992 es va constituir l'Organisme Au­tònom Municipal de Comu­nicació i Informació Ciuta­dana que, entre altres fun­cions, s'encarregava de la gestió de l'emissora.

l'estudi realizat per l'institut d'investigació especialitzat en audiències de mitjans de comunicació Panel Sur, que ha fet un treball represen­tatiu per províncies, amb una mostra de 900 entre­vistes fetes telefònicament. Segons aquest estudi, RSC és escoltada per un 40% d'homes i un 60% de dones. Les hores de màxima au­diència són les del matí, en la franja de les deu a la una del migdia. Respecte a l'edat, més del 60% dels oients tenen entre 15 i 35 anys, al voltant del 30% te­nen entre 36 i 55, i la resta són més grans de 56. Panel Sur concreta en 17.832 els oients diaris a Sant Cugat i a les poblacions vallesanes que capten l'emissió. Els programes en els quals els oients participen directa­ment són una mostra evident que l'audiència de RSC no és només de l'àmbit local. El concurs del programa magazine Una habitació amb vistes, dels matins, o els pro­grames dels caps de setma­na, com Roda d'amics o Sú­per DJ, són un exemple de la gran participació de gent de fora de Sant Cugat.

Dotze anys de ràdio

A final del mes de gener vinent l'emissora farà sis anys que funciona com un servei municipal però, el

Amics de la Ràdio

El mes d'abril de 1993 va néixer l'associació d'A­mics de la Ràdio. Col·labo­radors, oients i membres fundadors de Ràdio Sant Cugat es van unir en una associació per dinamitzar tot un seguit d'iniciatives que donin suport a la tasca de l'emissora municipal i a la vida cultural de la ciutat. L'objectiu d'Amics de la Rà­dio és difondre i promocio-nar l'emissora. Aquesta as­sociació és oberta a oients, anunciants, antics i actuals treballadors i a aquelles per­sones relacionales amb RSC.

;;•-mm e'ò ta tevf

Realització d'un programa adreçat a les escoles i, a baix, la parada de RSC a la Festa de Tardor. Fotos: M. ESPINOSA

Segona jornada del Rànquing Social de billar americà a la sala CUE

XAVIER BORRÀS • Sant Cugat.— Dilluns passat es va disputar a la sala CUE de Sant Cugat la segona jornada del grup B del Rànquing Social. El li­derat del grup ha passat de Pedró Tudela a Juanjo Gar­cía, amb 200 punts, i segon de la classificació total, des­prés de Ricard Hernàndez, del grup A, que té 270 punts. La resta de les classifica­cions queda de la manera següent:

Grup A: Christian Schar-gitz, 165 punts; José Dustin, 140; Pau Mir, 115; Joan Car­les Valls, 100; Miquel Grau, 70; Marc Serres, 60; Ignasi

Picorelli, 55; Ivan Martí, 50; Marc Barbe, 45; Francesc Morè, 40; Sergi Guillén, 35; Josep Llinàs, 30; Josep M. Rocasplanas, 25; Iana Dom, 25; Mercè Castelló, 20; Xa­vier Gerhard, 17; Joan Al­faro, 15; Àlex Amat, 4; Joan-Marc Moro, 0.

Grup B: Pedró, Tudela, 190 punts; Miguel Àngel Pa­dilla, 190; Josep Minarro, 145; David Bellmunt, 120; David Llobet, 120; Quico Castelló, 65; David Fernàn-dez, 55; Jordi Bell, 30; Car­me Juliàn, 30; Alfons Gasso, 30; Manel Orriols, 25; Carles Martín, 25; Albert Bagué, 17; Xavier Castanyé, 15;

Miki Vilar, 15; Francesc Martínez, 15; Joan Grau, 12; Pere Torres, 12; Jordi An­tón, 10; David Lloret, 0.

Pel que fa al Rànquing Cue, en la modalitat billar lliure ha quedat campió Jau­me Porta (14 punts) i sub-campió, Francesc Barja (13), en la categoria A; en la ca­tegoria B, el campió és Sal­vador (14 punts) i el sub-campió, Josep Llinàs (13). En la modalitat Bola 8, ha guanyat Pau Mir (amb 105 punts) i el subcampió ha es­tat David Lloret, amb 102 punts. Dilluns vinent el grup A del Rànquing Social dis­putarà la tercera jornada.

Més que una festa

L a Festa de Tardor, a Sant Cugat, és molt més que una festa. Aquesta és la princi­

pal valoració que com a membre de la comissió de Festa de Tardor puc fer, pri­merament vist l'esclat del diumenge central.

En el debat va quedar ben palès que el greu problema dels incendis necessita ur­gentment una entesa insti­tucional i, a la vegada, una comunicació d'aquestes ins­titucions amb els grups que representen els afectats. Creiem que la societat civil ha de sumar els seus es­forços amb els de qui ens

CARME TALLEDA •

representen. Si el nostre de­bat ha servit per això, n'es­tarem realment molt satis­fets. El pregó de Roger Lli­nàs va ser contundent, efi­caç, seriós i altura de les circumstàncies. La música occitana que va venir a con­tinuació va posar fi a la pluja i ens va preparar a tots per al gran dia.

I va arribar, ple de sol i de les il·lusions de totes les entitats agermanades al voltant d'un lema, procla­mant al poble la seva raó d'existir, la seva veu social, la seva gran força democrà­tica autèntica, participativa i real. Gairebé cinc mil per­

sones ens van secundar, amb el seu testimoni físic i ma­terial. Ens podem, doncs, fe­licitar tots com a poble i com a societat civil de sentir que som una comunitat que creix, lluita i somia d'anar sempre més enllà. Més enllà és el nostre XX aniversari. Més que mai haurem de de­mostrar on pot arribar un esforç col·lectiu. I per això demanem suport a les ins­titucions més properes per una col·laboració que volem important per a Sant Cugat.

A tots, entitats antigues i noves, a tots els que hi han contribuït; en fi, a tot el poble: Gràcies!

ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de desembre de 1994 APUNTS 37

LA VIDA SOCIAL

Un grup, visitant el claustre del Monestir. Foto: MANÉ ESPINOSA.

Molta gent i força interès en les visites comentades al Monestir

FRANCESC CARBÓ • Sant Cugat— Els 26 i 27 de novembre passats, for­ça gent va respondre a la proposta que Amics de la Unesco va fer per visitar el Monestir de Sant Cugat. Després de les obres de res­tauració que s'han fet als claustres i la sala capitular, molts santcugatencs han vol­gut conèixer de prop, per gent entesa, el perquè de les obres que s'hi han dut a terme. Acompanyats per Domènec Miquel, membre

del Patronat del Monestir, i Gemma Foj, arxivera mu­nicipal, gairebé 60 persones dissabte i més de 150 diu­menge van visitar l'església, l'entorn del Monestir i els claustres. Cal destacar l'in­terès suscitat per l'escala del segle XII, que es va des­cobrir a l'alçada del segon pis dels claustres, i de les restes del l'antic castrum que s'han conservat a sota de la sala capitular.

Curiosament, a part de les visites comentades, més de

1.000 persones van visitar diumenge els claustres. I és que després de la inaugu­ració de les obres de res­tauració que el president de la Generalitat va fer el 8 de novembre, moltes per­sones volen conèixer aquest monument tan emblemàtic per als santugatencs. Miquel i Foj es plantegen fer més visites després de Nadal, si bé caldrà dur-les a terme en grups més reduïts. La res­posta, comenten, «ha estat més gran de l'esperada».

Una escena d'una representació de la campanya escolar de teatre. Foto: ELS 4 CANTONS.

Ensenyament i Cultura preparen el pròxim cicle escolar de música

JOSEP MARIÀ VALLÈS fan descobrir la música als ferents estils i JOSEP MARIA VALLÈS Sant Cugat.— A principi

de l'any que ve els alumnes de les escoles del municipi participaran en la campanya escolar de música. El cicle infantil farà una versió sim­plificada i adaptada del cicle inicial on es presentaran les tres grans famílies d'instru­ments (vent, corda i percus­sió) i els seus paràmetres musicals. El cicle mitjà po­drà escollir entre dues op­cions: o bé els intruments Baschet creats l'any 52 que

fan descobrir la música als nens i els ajuden a com­prendre que crear i com­pondre no és tan difícil com sembla, o bé la família del vent, on s'expliquen i es mostren quins són els ins­truments d'aquesta família. El cicle superior tractarà la història del rock a partir de la fusió de les dues cultures musicals: la música popular dels negres (blues) i la mú­sica popular dels blancs (country). A partir d'aquí es mostrarà l'evolució i els di­

ferents estils i tendències lli­gades als fets històrics i socials.

Campanya escolar de teatre Aquest mes de novembre

s'ha dut a terme la campanya escolar de teatre. En total hi han participat 3.368 nens. 2.500, els corresponents als cicles inicial, mitjà i supe­rior, han realitzat la cam­panya al Teatre-auditori del Centre Cultural. La resta, el cicle infantil, l'han seguit a la Casa de Cultura.

Ràdio Sant Cugat

/Cada dia 18.000 oients

/Cada dia 18.000 amics

il frSl li RSC 12 anys. El prestigi de la

9i 5 FM comunicació a Sant Cugat.

38 APUNTS ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 2 de desembre de 1994

LA VIDA SOCIAL

Joan Sànchez Aguilera Acostumat a llargues hores de solitud i silenci com a zelador del claustre, Joan Sànchez ha fet de les pedres mil·lenàries «companyes» a les quals sap «escoltar i entendre»

MON I SI SANT

B Valldoreix.— Fa quin/e anys que Joan Sànchez vetlla cl claustre del Monestir. Co­neix cada figura i eada pedra dels capitells. Son els seus amics i amb un diàleg amo­nis i callat sap escoltar les veus del silenci, que parlen de segles passats, de calma. de pau monacal i d'historia. dels segles i dels dics d'uns homes que van viure i morir entre aquelles pedres. Con­testa que no podria ser Iclic amb una altra feina.

•d l claustre per a mi sempre a estat tot el millor. un pati pei uigar i un mon de tantasia. de somnis i de pau. I1 elaustie te un encant especial pei a mi. Jo |uga\ a entre aquestes pedres des de petit. 1 n sortir d'escola. senipie leia una escapada al elatisti e. I )cspres. de gran. aquest ha estat el meu lloc de tieball i el meu santuan M'hi trobo tranquil i calmat l'é una atniostcra de pau i recolliment interior que omple el cor i la que el brogit del mon quedi l'ora. 11 li ii v i est i any. I s una bona manera de deixar els pio-blcmes. Visitant el claustre i deixant que el seu silenci i la seva pau l'envoltin, ningú pot patir d'estrès.»

Deu conèixer el claus­tre com les parets de casa. Te algun capitell especial­ment preferit?

••--•Sí. l ' n dels meus pre­ferits es una escena de la vida monacal, Es veu l'abat tocant la campana i set fra­res al seu entorn que l'a­companyen en actitud d'o­ració. I 'ns altres son l'E­pifania i Noe amb l'Arca: en aquet últim es veu en una banda el patriarca al seu taller de fusteria con­duint la nau i en l'altra com navega fins al cim d'una m u n t a n y a . T a m b é t robo molt especial el capitell de l 'Arnau Cadell.>•

Desprès de dos anys en què el claustre ha restat pràcticament tancat, hi han tomat els habituals de sem­pre"

«El nombre de visitants del claustre ha auumcntat

IN capitells «in els ii.»i|i,uni de Joan Sandie/ des de l'a molts anys. l'olo: JA MULA.

« Voldria viure en plena natura Nom: Joan Sànchez Aguilera. Llot de naixement: Sant Cugat. Data de maixement 7 de gener 1455. Kstat civil: Casat. Professió: Zelador del claustre. Aficions: -Fer passejos pel camp per gau­dir de la natura, però també anar a les curses de motos i cotxes».

»

-Un llibre: El nom de la rosa, d 'Umber to Eco.

-Una pel·lícula: Dracula, de Francis F. Coppola».

-Una música: La de Pink Floyd. -Màxima aspiració: «Quan em jubili, po­

der tenir una casa al camp i viure en plena natura».

molt després de la restau­ració. però ara per ara el major nombre de visitants es de fora de Sant Cugat. Es veu que tant parlar del claustre per la telo. la gent ha descobert Sant Cugat. Els de sempre, els vells amics del claustre, aquelles per­sones que abans eren visi­tants habituals són els que inenvs venen; sembla que encara no es troben còmo­

des en aquest claustre res­taurat. El troben massa fred, massa ordenat; diuen que sembla com si una part de l'esperit de calma que s'hi trobaba hagués desaparegut. però crec que aviat sabran aeostumar-s'hi i tots ells tor­naran. com sempre, per gau­dir de Ui pau del claustre.»

-Son molts anys d'es-tar-se aquí, moltes hores sol, a vedades en dies de fred

i boira o pluja. No troba que molts cops és una feina feixuga i avorrida?

—«No gens. M'agrada es­tar tot sol. És llavors que sents millor la presència del que van viure aquí. Jo mol­tes vegades he parlat amb Arnau Cadell, el contructor del claustre; és clar que no en persona, físicament, això seria imposible, però sento les seves vibracions, la seva

petja. La seva ànima i la seva empremta són en cada pedra i en cada capitell i si els saps escoltar sentiràs la seva veu que parla. No he vist mai cap fantasma, però he sentit sorolls es­tranys. Recordo que una ve­gada que van fer un concert a la nit i quan to thom va marxar, vaig tancar la porta i estava plegant les cadires quan es va sentir un fort soroll i un murmuri de veus; creient que algú havia que­dat tancat , vaig pujar al claustre superior, però es-taba buit. No hi havia ningú. El claustre té una forta ener­gia. És una energia positiva, plena de calma i de reco­lliment, que omple de pau. I no sóc l'únic que he ex­perimentat aquest fenomen. Hi ha gent gent que ve al claustre per carregar bate­ries.»

L'associació pro-disminuïts ASDI prepara una subhasta benèfica • S a n t Cugat.— Els dies 17 i 18 de desembre a les set de la t a rda , l ' a ssoc iac ió pro-disminuïts psíquics i fí­sics ASDI farà a la Casa de Cultura una subhasta d'objectes d'art en benefici de l'entitat. La tasca d 'ASDl és diversificada: organitzen activitats i creen opcions. treballant en col·laboració amb altres centres d'atenció al disminuït i amb les ins­titucions públiques. Actual­ment. són seixanta monitors voluntar is que s ' encar re ­guen d'atendre els SO dis­minuïts de l'entitat i d'or­ganitzar activitats com es­plais. colònies, casals, des­plaçament dels disminuïts i activitats més teòriques i es­pecialitzades de rehabilita­ció. .1 M.Y.

Concert coral de Nadal a la Unió I Centre.— El proper II de novembre, a les sis de­ia tarda, tindrà lloc al teatre de la L'nió Santcugatenca un concert coral de Nadal. L'actuació tindrà la partici­pació de la coral Rosa d'A­bril de la llar d'avis de la parròquia de Sant Cugat, la coral Amics de la Unió de Granollers i la coral de la Unió Santcugatenca. Aquest concert està organitzat per la Federació de Cors de Cla-vé, amb el suport de la So­cietat Coral de la Unió Sant­cugatenca i el departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, J.M.V.

El CN Sant Cugat celebra la festa de l'esportista H Sant Cugat.— Per tercer any consecutiu el Club Na­tació Sant Cugat ha celebrat la festa de l'esportista. En la vetllada festiva es van con­cedir els trofeus als guanya­dors i finalistes dels cam­pionats interns del club, dis­putats al llarg d'aquest any. Un cop més va quedar de­mostrat que l'esport rei del club és el tennis, tot i que també s'han disputat diver­sos campionats de frontó. frontennis, petanca i jocs de saló. A la celebració, pre­cedida d'un sopar, hi van assistir uns 125 socis del club./c.R.

Una missa tanca l'aniversari de la llar • Centre.— L'ofici celebrat al Monestir el dilluns 28 de novembre, corn mostra la fotografia, va cloure els actes de celebració del quinzè aniversari de la llar d'avis de la parròquia de Sant Cugat. Tot i això. a la tarda, la coral Rosa d'Abril va oferir un concert a la sala d'actes de l'entitat. La llar d'avis de la parròquia té actualment més de 600 socis. J.M.V.

Música clàssica clou la Festa de Tardor • Centre .-— Bach, Paganini. Ferran Sors, Mozart i Molino van ser els autors de les composicions que van interpretar Oriol Espona i Ricard Sànchez en un recital de flauta travessera i guitarra. Aquest concert, que es va fer a la Casa de Cultura el diumenge 27 de novembre, va ser l'últim acte de la dinovena edició de la Festa de Tardor, J.M.V

350 nens, 350 raspalls de dents H Sant Cugat.— La Casa de Cultura va ser el marc de l'exposició Les dents, adreçada als alumnes d 'EGB i organitzada pel centre de salut de Sant Cugat. Amb uns plafons explicatius, els petits visitants han après què és una dent i la necessària higiene buco-dental. En total. han estat 350 alumnes d'escoles del municipi que han visitat la mostra i que han rebut un raspall cadascun. - J.M.V.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de desembre de 1994 APUNTS 39

LA VIDA SOCIAL ELS ENTRETENIMENTS

Imatge de l'exposició de l'artista barceloní. Foto: M. ESPINOSA.

Ticó exposa els seus olis a l'Ateneu Santcugatenc • Sant Cugat.— Aquest diumenge 4 de desembre finalitza la setena exposició de pintura de l'Ateneu Santcugatenc. La mos­tra acull 35 olis del pintor barceloní Ticó. L'exposició es pot visitar a les tardes de 6 a 9 al local de l'Ateneu. D'altra banda,

l'Ateneu continua fent el taller de manua-litats (centres florals, policromia, porcellana russa i cuina) que durarà fins el mes de juny. A més, davant la proximitat de les festes de Nadal, l'Ateneu prepara el concurs de pessebres a domicili. / J.M.v.

El concert final, amb totes les orquestres.

L'Orquestra de Cambra Fusió a les II Orquestrades • Igualada.— L'Orquestra de Cambra de l'escola de música Fusió de Sant Cugat va participar a les II Orquestrades d'Igua­lada, com ja ho va fer la primera edició, l'any passat. Durant tot el tercer cap de setmana del mes de novembre els músics

alumnes de l'escola de Sant Cugat van con­viure, treballar i actuar amb altres de for­macions d'altres localitats catalanes. L'últim dia van oferir un concert conjunt al Centre Mercantil de la localitat, amb peces de Boccherini, Haydn i Schubert. /J.M.v.

L'antic establiment —a l'esquerra— i el nou.

Un any del nou Cal Crispin I Centre.— L'estanc Cal Crispin, situat al carrer Santiago Rusinol, acaba de complir setanta-un anys. Aquest emblemàtic esta­bliment està obert al públic des de l'any 1923 i durant setanta anys ha estat l'Ex-pendiduría número 1. I ara tot just fa un

any que és l'estanc de Cal Crispin. Sempre, però, s'ha caracteritzat per la seva voluntat de servei. Els fumadors i els que vulguin obsequis per als que fumen trobaran a Cal Crispin tot tipus de tabac i una àmplia de varietat de complements., ELS 4 CANTONS.

Horitzontals: 1.- Obrir i aclu­car els ulls. 2 . - Reaparició d'un astre després d'un eclipsi. Cofí. 3 . - Forma de donar. Fill d'Adam i Eva, al revés. 500 ro­mans. 4 . - Preposició. Que fa una donació. No malalt. 5 . -Mot usat en preposicions nega­tives i darrera «no» o «sense». Ran. 6 . - Ésser present a missa. Municipi de la Cerdanya giro­nina. Municipi de la Garrotxa. 7 . - Llavor. Passo de fora a dins. 8 . - Capgirat símbol de l'europi. Fletxa, al revés. Sigla del nord. 9 . - Sigla de l'est. Fa­tigat en extrem d'alguna cosa que dóna maldecaps. Capgirat muncipi de la Selva. 10.- Nota musical. Ús de costum esta­blert.

Verticals: 1.- Versades en pe­dagogia. 2 . - Propietari. Gasos que formen l'atmosfera. Sigla de l'oest. 3 . - Produirà un bene­fici. 150 romans. 4 . - Superior d'una comunitat religiosa. Vaixell. 5 . - Existeix. No posi­tiu. 6 . - Capital del Peni. Vocal de sempre. Forma de ser que sol anar amb els uts. 7 . - Princi­pal constituent de l'oli de gera­ni, de baix a dalt. Una vocal de massa. 8 . - Aquesta vocal és la

ENCREUATS GIRALT

6 7 8 9 10 11

m r *! -

*

fv.

• • :

Míf *•'

è*t°

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

que més fan servir els mestres. Catres sense capçalera ni peus. Vestíbul davant la porta d'una església, nàrtex, sense el prefix d'ex-vot. 9 . - Activitat física o mental que té com a principal fi la diversió del qui ho executa o dels qui ho contemplen. Admi­nistrador dels negocis d'altri, caragirat. 10 . - Símbol de l'ar-gó. Altas o Baixas és comarca de Galícia, de baix a dalt. Pro-

nominal. 1 1 . - Petita i amb tendència a ser rodona.

los -'01 'Vuiai 11113 g -•$ N S"33!» •311 -g ojiug -eirejQ-•£ xio i3Q -TO -•9 UBJJV aiieo --J rç nreuorj v -f Q oejm IUOQ --£ OJO OISJSWH -•£ jüfsipdjed - [ :s|B|uoz)uoq oi3n|og

GIRALT

En aquesta sopa hi podreu trobar el nom de vuit termes relatius al temps.

I A C D

LU C A D A A 1

T S G s 1 O 1 N N 1

1 E E 1 T E A N N O E

S T R A D G N L T O

L M R C E E L N S N

E A A 1 1 A A E E N

C N 1 O E T T T A T

A A R G S N N S A S

B T D N 1 N N E 1 B

N A 1 S M E S 1 T E

opeisa 'eireunas 'lireisui 'BpcMp 'tuuaut 'arSas 'BUOÏSS 'muaig :opn|o£

ESCACS J. ESCUDER

Blanques juguen i guanyen. Hemàndez-Adla. Matanzas, 1992.

•mm * >-- •? « P

*v> i v:

s-

1 *,;

+asa L\ +DÇV 9'<roi 'sis +HÜ 9 ; H I H O U S -VZ» +aev *• 'V9a <PV £ -wo D U X 'IM +<PH W I O S

JEROGLÍFIC GIRALT

MUN1C1P DEL VALLESPIR Els governs espanyol i francès han signat l'acord per construir un pont

entre Tapis i aquest municipi. (El Punt, 2-11 -94).

PREU D E I X ARA MATEIX

•(<f) XIHIVTV vav (01) xraa 0*») nHHd 'Vfoasoo :9P<i|0S

SOLUCIÓ DIFERENCIES

40 APUNTS ELS 4 C A N T O N S / Divendres. 2 de desembre de 1994

ELS SERVEIS

Cupó de l'Once S o r t e i g d e d i m e c r e s , 3 0 - 1 1 - 9 4

93586

^ 4 t ~ *3. ' a ^

l>

Premis

1,00 000

WJ 000

3.000

500

100

S o r t e i g N u m p r e m i a t

[J i l i iar t - . . ; " ' 1 1 ' l · l 39483

U l l ' . n i ' . . 2K 1 1 '1-1 -12Ü69

Ü I V I M ' - I I , - . , , :•;. 11 ' i . i 3 / 2 3 5

Trio S o r t e i g He d i m e c r e s , 3 0 - 1 1 - 9 4

113 S o r t e i g N u m p r e m i a t

: J I I ! . . | ' | . , . . " i 1 1 -<4 . ! « . '

[ I l · i iM" . ,'H I 1 '••! 'M'J

I J I , n i . ' - . i | , . . ', ' ' ' ,1 331

l l i · . s . i l i i · ' . . ' i , 1 ! '4 393

Súper 10 S o r t e i g d e d i m e c r e s , 3 0 - 1 1 - 9 4

3 - 4 - 8 - 9 - 1 0 1 3 - 1 4 - 1 5 - 2 0 - 23 2 9 - 3 0 - 3 7 - 3 9 - 4 4 47 - 52 - 54 - 55 - 66

Loteria primitiva S o r t e i g de d i s s a b t e , 2 6 - 1 1 - 9 4

•1 17 25 Ai 30 49 C-tí R-3.

E n c e r t a n t s

1 :ln ti

(i i l " b t C

348 ili- b

17 ?60 de '1

331 389 di; 3

P e s s e t e s

231 993.608

7 999.780

2 7 5 8 5 4

7 879

8 6 9 0 0

S o r t e i g d e d i j o u s . 2 4 - 1 1 - 9 4

8 1b 20 - .16 - 47 48 C49 R-5

E n c e r t a n t s

1 i i i - 6

10 il.' b*C

303 d«' 5

16 748 de 4

354 112 ( I r 3

P e s s e t e s

302 9 9 8 . 8 2 8

6 268.941

413 79?

10 605

1 062

Loto 6/49 S o r t e i g de d i m e c r e s , 3 0 - 1 1 - 9 4

Bonoloto S o r t e i g d e d i m e c r e s , 3 0 - 1 1 - 9 4

2 - 6 - 2 6 31 - 3 3 - 4 1

C o m p l e m e n t a r i R e i n t e g r a m e n t

22 1 S o r t e i g d e d i m a r t s , 2 9 - 1 1 - 9 4

1 • 20 - 27 - 31 - 39 • 47. C-41 R-0

E n c e r t a n t s P e s s e t e s

0 de 6 130 7 7 3 . 1 2 4

2 d u 5 + C 9 .164 565

60 de 5 122.194

2 586 d< ;4 4 . 4 8 9

54 8 4 8 de 3 4 0 0 . 0 0

S o r t e i g d e d i l l u n s , 2 8 - 1 1 - 9 4

2 14 29 - 38 39 40. C 20 R-5.

E n c e r t a n t s P e s s e t e s

0 de 6 106 .945 .257

0 d e 5 + C -38 de 5 6 5 0 . 2 2 6

2 376 de 4 4 .704

4 9 . 0 9 0 de 3 4 0 0 . 0 0

11 - 19 -36 39 -42 -49

C o m p l e m e n t a r i

8 E n c e r t a n t s P e s s e t e s

0 de 6 4 7 0 . 1 9 7 . 1 4 3

0 d i ; 5 + C 7 3 6 . 5 9 1

' 3 d. - 5 47 217

758 i l . ' 4 2 .267

14 745 d i , 3 4 2 4

PERRUQUERIA - SALO D'ESTETICA Dilluns tardo obert

DESCOMPTES 3o edot i cornet jove homes - dones i nens

rf^f ALTA CERDANYA

££

CONFLENT

si** (dïs

&

(ey^ r ^ > 1

BERGUEDÀ

C2ï

OSONA '/'///'/

P.ADE LESTALV

e£ï> CÍ^VV)

-,.,.< &

& '/'/'/'/

cfÜ>

w/'/ rfi

çS*^ •AVWft

= =

*—1 ' • , ! , . . <

* - i i <-m

„.,-,..>-

- w -

» . - , , . .

S>»A^ U - - , ^ : i , ^

Insegur i poc definit Vents humits d'origen marítim i risc de plugims dèbils i aïllats

( i t . M M A [X1RCA

• LI mapa isobàric previst por avui mostra petits canvis respecte al d'ahir, l a de­pressió del sud-oest de la Península Ibèrica es va apro­pant als Països Catalans. mentre que l'anticicló del centre d'L'uropa s'allunya. Malgrat això, en principi sembla que no ens afectarà de forma directa, l.a ines­tabilitat augmentarà lleuge­rament i el risc de preci­pitacions de caràcter feble serà més elevat. Les tem­peratures nocturnes no ex­perimentaran canvis i les diürnes minvaran lleugera­ment. La humitat ambiental serà elevada i sovintejaran els bancs de boires.

A les comarques gironi­nes el dia serà en conjunt tapat i a la tarda podrien caure alguns ruixats tic ca­ràcter dèbil. La humitat am­biental serà elevada, sovin­tejaran les boirines i la vi­sibilitat no serà gaire bona. Les temperatures es man­tindran estacionaries o be minvaran lleugerament.

Tramuntana

Mestral i Gregal

Garbí * Xaloc

Migjorn

>V-:~/~0'<. £3- £ §

tíg^; , - j -

fQ c£ï>

núvols s'alternaran amb les clarianes i no es descarta que caiguin alguns ruixats aïllats. De matinada sovin­tejaran les boires.

A la Catalunya Nord la nuvolositat augmentarà a mesura que avanci el dia. Les temperatures es man­tindran suaus. La humitat ambiental serà molt elevada. Al País Valencià el dia serà tapat i plujós. Les precipi­tacions seran generals però de caràcter dèbil. A les illes Balears la nuvolositat estarà desenvolupada i el risc de ruixats augmentarà.

A tot el litoral català do­minaran els vents del sud i sud-est. A la mar hi haurà marejol i àrees de maror.

Alfons Sola, 23, boixos

Tel. 675 16 51 Sant Cugot

c Surt 0 6 , 5 8 {solar)

0 7 , 5 8 foffraíj

Es pon 16,23ísoíar,i

1 7 , 2 3 íofioali 1 7 , 1 2 W T O < I

Surt 06,10,'so;ar,í 07,10 ,'ofcian

Es pon 1 6 , 1 2 l'so/ari

Temperatures d'ahir Pa ïsos C a t a l a n s M à x . M i n .

A l a c a n t 22 12

B a d a l o n a 18 11

B a r c e l o n a 18 12

La B i sba l 19 13

B lanes 19 15

C a d a q u é s 18 13

Cas te l l ó d e la P lana 17 12

E iv issa 20 16

L 'Estar t i t 19 14

F i g u e r e s 18 • '1

F o n t c o b e r t a 17 1 1

F o r n e l l s de la S e l v a 19 12

G i r o n a 18 12

L le ida 17 9

Pa lma de M a l l o r c a 20 9

P e r p i n y à 17.8 8,2

El P o n d e la Se lva 17 14

P u i g c e r d à 10 3

Ripoll 14 4

R o s e s 18 14

San t A d r i à de l B e s ò s 18 12

San t C u g a t d e l Va l l ès 18 11

St Fe l iu d e G u í x o l s 17.5 14

S t . P r i va t d ' e n Bas 15 6

St . Pau d e S e g u r i e s 15 4

S ta . C o l o m a d e F a r n e r s 19 11

Sta . C o l o m a d e G. 18 12

T a r r a g o n a 19 13

V a l è n c i a 19 13

E s t a t E s p a n y o l M à x . M i n

B i l b a o 18 12

La C o r u n y a 18 13

G r a n a d a 17 5

M a d r i d 16

21

7

S a n t a n d e r

16

21 15

S a r a g o s s a 14 10

Sev i l l a 21 10

T o l e d o 16 8

V a l l a d o l i d 14 5

Món

Amsterdam

Atenes

Berlín

Brussel·les

Buenos Aires

Ginebra

Lisboa

Londres

Mèxic

Miami

Moscou

Nova York

Paris

Praga

Pequin

Rabat

Cap de setmana variable R0ma

Al Barcelonès sovinteja­ran els bancs de boires i de núvols baixos. Les pre­cipitacions seran dèbils i in­

termitents. La visibilitat serà molt dolenta. Les tempera­tures refrescaran una mica.

Al Vallès Occidental els

La situació meteorològica continuarà poc definida i in­segura. La nuvolositat serà molt variable i no es descarta que caiguin alguns ruixats. Les temperatures no expe­rimentaran canvis. La hu­mitat ambiental serà elevada i sovintejaran les boires.

Santo Domingo

10

14

5

11

29

9

18

14

25

28

-6

10

10

6

6

J19

17

31

6

5

2

6

18

4

12

10

7

21

-8

2

4

-1

2

10

5

21

T ò q u i o 15 8

W a s h i n g t o n 11 0

Pluges d'ahir Països C a t a l a n s M à x .

D a r n i u s

M i n .

8

F i g u e r e s 12

S a n t a C o l o m a de Fa rne rs 14,6

• Àries. 21 mai\-2n abril — Tindràs dificultats difícils de superat'.

Al final del dia rebràs una sorpics.t agradable.

• Taure. 21 abnl-2U maig — l.a teva vida professional rebrà un

sacsejada important i et difienll.ua la relació amb la teva parella.

• Bessons. 21 maig-21 juny —Aquesta setmana serà clau per acon­

seguir posar en pràctica algunes de les teves aspiracions.

• Cranc. 22 jain-22 i.il.u la teva economia comença bilit/ar-se. Podries començar eionar alguns deutes.

esta-solu-

• l.leó. 2.'juln>l-22 agost —Avui serà un bon dia per iniciar alguns

canvis, ja que seran moll beneficiosos en el futur.

• Verge. 2! agost-21 setembre —Ls un bon moment per prendre de­

cisions Iot el que facis avui t'afavorirà en un futur immediat.

• Balança- 22 set.-22 octubre -I-'t sentitas nies animat i amb ganes de fer no\es coses. Podries iniciar una amistat.

• Kseorpi. 23 oc; -21 ao\embre - I s produiran petits canvis que afec­

taran la teva feina i. com a conse­qüència. la teva vida familiar.

• Sagitari. 22 nov.-2ll desembre — I.s probable que aconsegueixis canviar

algunes coses força molestes de la teva feina. Ves amb peus cle plom.

• Capricorn. 21 des.-l1) gener —Tractaràs d'assumptes importants que

et portaran beneficis en el futur. Fes una sortida amb els amics.

• Aquari. 20 gener-IS febrer —Les relacions amb la teva parella po­

drien passar per un moment forca dolent. Intenta calmar els ànims.

• Peixos. 1') fehrer-20 mare —Tindràs sort i aconseguiràs trobar una

sortida a tots els malentesos que han sorgit darrerament.

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 2 de desembre de 1994 APUNTS 41

ELS CINEMES

«El cuervo» Director Alex Proyas. Intèrprets: Brandon Lee, Ernie Hudson i Michael Wincott. Recomanada: R/18. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. • Eric Draven torna de la mort després d'haver estat assassinat per un grup de gàngsters. El seu propòsit és venjar-se, eli­minant els responsables d'un en un, davant la perplexitat d'ells mateixos i de la policia.

«El especialista» Director Lucho Llosa. Intèrprets: Sharon Stone, Sylvester Stallone. Recomanada: R/18. Sala: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• May Munro planeja ven­jar-se d'una banda de mafiosos que van assassinar els seus pares quan ella era una nena. Per dur a terme la seva venjança, implica en la seva vida i en la seva obsessió Ray Quick, un especialista en explosius.

«Forrest Gump» Director Robert Zemeckis. Intèrprets: Tom Hanks, Robin Wright i Gary Sinise. Recomanada: R/18. Sala: Kursaal, de Cerdanyola.

• Forrest Gump té un baix coe­ficient mental i pateix una ma­laltia que li ha afectat les cames, però aconsegueix, gràcies als seus esforços, convertir-se en heroi de la guerra del Vietnam, excel·lent membre de l'equip de futbol de la universitat, campió de ping-pong i propietari d'una creixent empresa de pesca.

«Júnior» Director Ivan Reitman. Intèrprets: Arnold Schwarzenegger, Danny DeVito, Emma Thompson. Recomanada: Apta. Sala: Sant Cugat 3, de Sant Cugat, i Kursaal, de Cerdanyola.

• Un doctor especialitzat en fertilitat femenina decideix sot­metre's a un experiment mit­jançant el qual resulta emba­rassat.

T SAN CUGAT

Sant Cugat 1 La màscara

T SABADELL,

4.15, Ç.20,8.25,10.45

Sant Cugat 2 Peligroinminente 4.45,7.30,10.15

Sant Cugat 3 De divendres a diumenge:

El Rey León

De dWunsa dijous:

Júnior

4.30,6.36,8.30,1055

4.05,6.15,8.25,10.40

Sant Cugat 4 El Rey León 4.30,655,8.30,10.35

TBUBI

RubíPaiacel La màscara 10.30. Dissabtes

Laborables: 6.30,8.30,

f festius: 4.30,6.30,8.30,10.45

RubiPalac8 2 PesadiltaantesdeNavidad Laborables: 6.30 Dissabtes i festius: 4.30,6.30

Sótotú Laborabtes: 8.30,10.30. Festius: 8.30,10.45

RubfPalace3 El Rey León Laborables: 6.00,8.00, 10.30. Festius: 4.00,6.00,8.00,10.30

Rubi Palace 4 Stargate 10.30.

Laborables: 6.15,8.30, 1:4.00,6.15,8.30,10.45

RubíPaJace5 Peligroinminente Laborables:5.00,7.45, 10.30. Dissabtes i festius: 5.00,7.45,10.30

Cineart 5 sales Peligro inminente 5.50,8.15,10.45

El especialista 4.00,6.00,8.15,10.45

PesadnaantesdeNavidad 4.00,6.00,8.15,10.45

«La màscara»

Director Charles Russell. Intèrprets: Jim Carrey, Peter Riegert, Peter Greene i Cameron Díaz. Recomanada: R/13. Sala: Sant Cugat 1, de Sant Cugat; Rubí Palace 1, de Rubí; Cineart-tres, de Sabadell; Montecarlo, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• Quan Ipkiss troba una vella màscara flotant en el riu i se l'emporta a casa, la seva vida canvia radicalment, conver­tint-se en un autèntic dibuix ani­mat vivent, capaç de transfor­mar-se en el que vulgui. Des del primer moment en què Ip­kiss es posa la màscara, inicia una venjança personal contra tots els que el van menysprear i es defensa de manera original dels atacs que pateix.

«Peligro inminente» Director Philip Noyce. Intèrprets: Harrison Ford, Willem Dafoe i Anne Archer. Recomanada: R/18. Sala: Sant Cugat 2, de Sant Cugat; Rubí Palace 5, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• L'assassinat d'un home de negocis unit estretament al pre­sident dels Estats Units posa al descobert les vinculacions del mort amb el càrtel colombià i demostra la ineficàcia de la llui­ta contra el narcotràfic.

«Pesadilla antes de Navidad» Director Henry Selick. Intèrprets: Dibuixos animats. Recomanada: R/13. Sala: Rubí Palace 2, de Rubí, i Cineart 5 sales, de Sabadell.

Cineart 5 «atos Reafty btes 4.00,6.00,8.15,10.45

Vkfadeestechtco 4.00,6.00,8.15,10.45

Cineart-tres La màscara 4.00,6.10,8.20,10.45

Euterpe El Rey León

Lab.: 4.30,650,8.10,10.50. fest : 4.20,6.10,8.15,10.50

Montecarlo La màscara 4.00,6.10,8.20,10.45

Principal Sótotú 4.00,6.20,8.25,10.50

Rambla Stargate 4.10,6.20,8.30,10.50

T CERDANYOLA

Kursaal Magnapeoc «Ei Gran Canon» 4;30,8.30,8.30,10.30

Magnapax: «Niàgara» 4.30,6.30,8.30,10.30

El Rey León 4.50,6.50,8.50,10.50

La màscara 5.15.7.15,9.15,11.10

El Rey León 4.50,6.50,8.50,10.50

Dilluns (estrena): Júnior 4.15,6,30,8.55,11.10

Sólotú 4X0,6.20,8.45,1145

El especialista 4.20,6.40,8.50,11.05

Forrest Gump 5.00,7.40,10.25

Todo es mentirà 4.40,6.40,8.40,10.40

Ei Cuervo 5.00,7.00,9.00,11,00

Stargate 4.00,6.15,8.30,10.45

Peligro inminente 5.10; 7.50,10.30

H En un món en el qual cada festa té un país propi, Jack Ske-llinton. el popular rei de les carbasses de Halloween, és l'en­carregat de supervisar les sor­preses macabres que aquesta festa exporta tradicionalment al món real. Quan, de sobte, des­cobreix la Ciutat del Nadal, Jack s'obsessiona amb la idea d'a­conseguir el control del Nadal.

«Reality Bites» Director: Ben Stiller. Intèrprets: Winona Ryder i Ethan Hawke. Recomanada: R/13. Sala: Cineart 5 sales, de Sabadell.

H Lelaina és una jove que, des­prés de graduar-se en el col·legi, aspira a ser directora de cinema, però ha de conformar-se sent assistent de producció en un programa de televisió.

«El rey león» Directors: Roger Allers i Rob Minkoff. Intèrprets: Dibuixos animats. Sala: Sant Cugat 3, de Sant Cugat; Sant Cugat 4, de Sant Cugat; Rubí Palace 3, de Rubí; Euterpe, de Sabadell; Kursaal, de Cerdanyola, i Kursaal, de Cerdanyola.

• Després de la mort del rei Mufasa, el seu fill, el petit lleó Simba, ha d'afrontar les ansie­tats usurpadores del seu oncle. Turmentat per la idea de ser el responsable de la mort del seu pare, Simba fuig a l'exili.

«Stargate» Director Roland Emmerich. Intèrprets: Kurt Russell, James Spader i Jaye Davidson. Sala: Rubí Palace 4, de Rubí; Rambla, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• El coronel Jack O'Neil i l'e­giptòleg Daniel Jackson viatgen al planeta Abydos travessant la porta estel·lar descoberta a Gi-za. El governant d'Abydos és Ra, un tirà dotat de grans po­ders que té atemorits els seus súbdits i que planeja envair la Terra.

«Solo tú» Director Norman Jewison. Intèrprets: Marisa Tomei i Robert Downey Jr. Recomanada: R/13. Sala: Rubí Palace 2, de Rubí; Principal, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. I Des que tenia 11 anys, Faith Corvatch ha estat una gran ro­màntica, convençuda que sap quin és el nom de l'home de la seva vida. Quan Faith està a punt de contraure matrimoni, rep una trucada d'un tal Damon Bradley, que la truca des d'I­tàlia. Ella ho deixa tot i se'n va a trobar-lo.

«Todo es mentirà» Director Àlvaro Fernàndez Armero. Intèrprets: Penélope Cruz, Ariadna Gil i Coque Malla. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. • Lucia i Pablo són dos joves que sempre coincidien mentre esperaven el metro i que s'a­gradaven mútuament. Els dos joves s'estimen, però acaben en­frontant-se en la seva convivèn­cia quotidiana. Les coses es compliquen entre ells quan apa­reix una entrevistadora que per­segueix Pablo.

«Vida de este chico» Director Michael Caton-Jones. Intèrprets: Robert De Niro i Ellen Barkin. Recomanada: R/13. Sala: Cineart 5 sales, de Sabadell.

H Anys 50. Caroline coneix Dwight Hansen, un home ro­màntic i bondadós que li pro­posa el matrimoni. Després del casament, Caroline i el seu fill

-adolescent descobriran que Dwight és, en realitat, un home colèric i impetuós amb idees pròpies sobre el que està bé o malament.

Com es pot barrejar Hamlet amb Bambi? • «EL REY LEÓN»

Títol original: The Lion King. EUA. 1993. Directors: Roger Allers i Rob Minkoff.

ÀNGEL QUINTANA

E l geni interactiu d'A-laddin va deixar en­treveure que la Dis­ney estava capficada

a abandonar el classicisme per buscar més rendibilitat en obres no allunyades de les estètiques àudio-visuals que dominen Hollywood. Amb Aladdin, les pel·lícules Disney van deixar-se conta­minar per la gratuïtat tec­nològica i la buidor narra­tiva, van abandonar el seu Brigadoon particular i van deixar de ser innocents.

El rey león és potser la pitjor pel·lícula que la Dis­ney ha ofert els darrers anys. El film recicla tot allò pitjor que hi havia a Aladdin i se situa en una dimensió es­tètica situada a anys lluny de La bella y la bèstia —el millor dels darrers films de la casa—. El rey león és una demostració de la prepotèn­cia tecnològica de la com­panyia en el terreny de l'a­

nimació. Hi ha una sèrie d'escenes molt espectaculars i algunes troballes gràfiques v e r i t a b l e m e n t a r r i scades . L'espectacle està acompa­nyat de les cançonetes d'El-ton John i Tim Rice, que es deixen escoltar, i d 'una banda sonora de Hans Zim-mer, que satura i carrega sense cap sentit de la me­sura. Tots els elements tèc­nics que configuren El rey león no són, però , suficients perquè el resultat final sigui una bona pel·lícula. Si in­tentem despullar el film de les demostracions tecnolò­giques i busquem alguna dosi d'imaginació en el tre­ball dels creadors, veurem que és gairebé mínima i s'es­gota immediatament.

L'element més feble d'El rey león és el seu guió. La història és una variant del Hamlet de Shakespeare tras­lladada a una selva africana de nyigui-nyogui, en la qual s'han substituït el dubtes existencials pel sentimenta­lisme ploraner de Bambi. Un germà, més semblant al Joan sense Terra de Robin Hood que al padrastre de Hamlet , assassina el rei Mufasa i

pren el poder a Simba, un cadell massa jove per poder governar. La mort del pare traumatitzarà el nen, de ma­nera semblant a com ho feia la mort de la mare a la pel·lí­cula Bambi. El petit lleó serà desterrat fora del territori i tots el donaran per mort. Uns anys després, el cadell tornarà, veurà l'espectre del pare i el venjarà. Una trama argumental no massa origi­nal, com es pot veure. El problema, però, no ve donat per la història que s'explica, sinó pel seu tractament dra­màtic i estètic. Els movi­ments dramàtics són mínims i no estan ben resolts. Ni el procés d'iniciació del jove lleó ni la venjança final te­nen cap emoció. Per adornar la història s'hi afegeixen al­gunes escenes amb calçador, com la història d 'amor de Simba i la seva amiga.

Com en els pitjors films actuals, El rey león està ple de recursos tecnològics que busquen l'efectisme gratuït: moments de camera lenta per mostrar la prepotència del ' lleó, imatges de lluita sota un cel de guspires més fals que els focs artificials

Simba i la seva amiga Nala

del moment en què Wyat Earp aprenia a disparar en el fim de Kasdan, etc. Fins ara, els films Disney havien estat l'únic refugi d'un de­terminat classicisme que ens remetia cap a la tradició dels contes atemporals i eterns. Ara, després de les poca-sol-tades es tè t iques d '£ / rey león, on haurem de buscar un cert classicisme? Qui ens explicarà contes?

1 5 Torreblanca Josep Puig i Cadafalch, s/n . T. 589 24 8]

2ÍSO p i c s I O I A L A N I T

42 APUNTS Hl.S 4 CANTONS/ Divendres, 2 de desembre de 1944

L'AGENDA

• Kàdin Sant Cugat De dilluns a divendres

- D e ~i ;i <-).M) h. /•.'/ i,all del Monestir, la informació amb Xavier Fornells i els Serveis Informatius de RSC.

•-De V.3I) ;i lli h. Sant Cugat dia a dia. amb \ . Casanovas. De 1(1 a 12..i(l h. ( n a habitació amb vistes, amh M. Arnal.

- D e 12.30 a 13.30 li. Res a icurc. presentat per M. Ri­balta i M. ( ayuelas.

•-De 13.3(1 a 14 li. Sant Cugat dia ii dia {repetició). De 14 a P h. l'ol de tarda Presentat per A. Martín.

- D e l 7 a IS h. Ai/iiesta tarda parlem de...: dilluns, la realitat ilels immigrants a l'altes.sense fronteres: dimarts, practiquem la solidaritat a l'iure u la terra. amb \ . ( asano\ as i M. Costa. Dimccics, en t rem al Magat­zem. amb \ 1 . ( astillo. ( . ( ia-liiulo i M. ( ai rasco. Dijous. obrim el correu dels altres a / cslafcta. amb 1' Far i 1'. Casares. Divendres. I. Abad i A. Bonet presenten l.'es-irena.

De lfi .i l l 'li Res a veure De I') a 21 h M lloro, novetats musicals amb S. ValKe. A Ics 21.10 h / espoitm. amb C. Keverle. De 21.111 a 23 h. Sons i estels. amb I'. Pallissa. De 2- a 24 li. Dilluns:! iure a la terra: dimarts: LI Ma­gatzem: dimecres: I estufem: dijous: L'estrena, i divendres: l'altes sense fronteres. De l HI a 7 li. \tusuu al teu costal Musica non-siop.

• Dissabtes De N a 10 li. /-./ Cali del Mo­nestir [edició dissabte) De III a 1 1 li. /./ \lugatzeni I repetició). De II a 12 li. /. estrena (re­petició). De 12 a 13 h. Lestafela (re­petició). De 13 a 14 h. .-Uunt-Mu'x. C. Reverte i l 'equip d'esports.

- D e 14 a 1? li. l'altes sense fronteres (repetició). De 13 a lb li. Magical Mvsten lour. amb I.M. Alvira. De Ib a IV li. Súper l)j. Mu­sica amb \ . Montero. De l() a 211 li. Riff-Rajf. Mu­sica heavv. amb M. Picanvol. De 20 a 22 li. l'mels a l'rai k. Roek. si ml i funkv amb J. Marques.

De 22 a S li Música al teu costat. Musica n< 'ti-stop.

• Diumenges -De N a <> h. l't dia del Scnvor

Inuss io de la missa de dis­sabte i inhumació de l'csjde-sia evaiiiiélica F.ben F/e i De ') a l ' 3 n li. L.sport en mur\ii la t'ilicio.. De <) 3(1 a 14 li. Roda d'amus ( 'onduli pei I'. Pallissa. Poe­sia amb I I . (i.ireia. sardanes i saisuela amb I l ab i egas . l Ics un pas per t'bshijrt. De 14 a 13 li. / sports en mai yu. _\í i dii 10.

De Is a In li. Manual \l\sten lour. De Uia Wh.SupcrDJ.

- D e P» a 21 li. l'rack a l'rack. De 21 a 22 li. Lsports en mar\a .'u edit to

- D e 22 a 7 h. Musica al teu < oslat. Musica non-stop I calla dia. cada hora... Rut-llclins horaris inforntiiuus. Connexió amb Catalunya ln-lormaeio. informació local i comarcal amb els Serveis In­formatius de RSC.

2 D I V E N D R E S

• Sants —Bibiana. l l i sa i Cromasi.

• Casa de Cultura —Dia Internacional del Volun-

tariat. A les S del vespre, con­ferència divulgativa: Què vol dir fer de voluntari.', a càrrec de Pilar Macià, de la Fede­ració Catalana de Voluntariat Social. Ori:.: Ajuntament .

" í^*

• Escola Municipal de Música —X Jornades de Repertori Ro­

màntic. A les S del vespre a l'aula magna. Concert Sor­presa. Filtrada lliure. Org.: Fsco la l 'Ls tud is Musica ls Montserrat ( akluch.

• Centre Cultural A les II) de la nit a l 'Auditori. Amparo Moreno es Shirley ialenline. de VVilly Russcll. Dir.: Rosa Maria Sarda. Fil­trades: de dimarts a diven­dres, de 12 a 2 del migdia i de d a 2:4 de l> del vespre ni c, Francesc Moragas. 31). i dues hores abans de la fun­ció. Preu: 2.00(1 pics. Tel.: 3S"-) 22 SS i 5N9 02 40.

3

L A P R O P O S T A

D I S S A B T E

• Sants —Francesc Xavier i Cassia.

• Conservatori Munuipal —A les r> de la tarda a l'aula

magna, concert de piano, a càrrec dels alumnes del Con-

F'actriu Amparo Moreno serà Shirley Valentine.

«Shirley Vahitine», de Wilfy Russell

A vui a les 10 de la nit a l'auditori del Centre Cultural arriba Shirley Valentine. un per­

sonatge de Willy Russcll que serà encarnat per la popular actriu Amparo Moreno. Sota la direcció de Rosa Maria Sardà, Amparo Mo­reno ens presentarà una mestressa de casa que, en arribar a l'edat madura, es troba tancada en la seva pròpia solitud i descobreix que mai no és tard per ésser feliç. s.Cil·.NOllf·.R

servatori Nacional de Perpi­nyà. Org.: Conservatori Mu­nicipal de Música Victòria dels Àngels.

• Kscula Municipal de Música \ Jornades de Repertori Ro­màntic. A les 8 del vespre a l'aula magna de l'Fscola Municipal de Música, concert d' \ n t o n i Besses (p iano) i Joan I.linaics (violí). Estu­diants. 50'V de descompte. Org.: Fscola d 'Fstudis Mu­sicals Montserrat Calduch.

• Casal Cultural de Mira-sol -Ni t de Jazz. A les 10 de la

nit al Casal Cultural de Mi-ta-sol. concert de jazz i hlues amb I.autaro Rosas —guita­rra—, David Mengual —con­t r a b a i x — . S a n t i a g o Sa las

bater ia— i Mireia Farà viu— I ntrada lliure. Org.:

\ \ \ \ Sant Joan de Mi­ra Sol

4 D I U M E N G E

• Sants —Joan Damasser . Bàrbara i

Hada.

• Casal Cultural de Mira-sol — A les 12 del migdia, espec­

tacle de titelles La maleta. amb els R o c a m o r a . Org. : A A V V Sant Joan de Mi-ra-Sol.

5 D I L L U N S

• Sants - Sabas. Dalmau i Crispina.

6 D I M A R T S

• Sants —Nicolau de Padi, Majòric i

Asela.

• Escola Municipal de Música —X Jornades de Repertor i Ro­

màntic. A les S del vespre a l'aula magna, concert d 'An­toni Besses —piano— i Mar­çal Cervera —violoncel •—. Estudiants, 50% de descomp­te. Org.: Escola d 'Hstudis Musica ls M o n t s e r r a t Cal­duch.

7 D I M E C R E S

• Sants —Ambròs . Agató i Farà.

8 D I J O U S

• Sants —La Immaculada Concepció de

la Mare de Déu i Santa Ester reina.

• C o r infantil i juvenil —A partir de 4 anys. Informació

i inscripcions a la Casa de Cultura. Concerts , sortides de cap de setmana i tallers com­plementaris. Tel.: 675 32 23.

• Centre Cívic de la Floresta —Ceràmica, ludoteca. música,

dansa i altres activitats. Tel.: 584 OS 47.

• Centre Cívic de les Planes —Música, costura, manualitats,

casal per a joves i adults i altres activitats. Tel.: 675 51

— * * • * • " " I t tBl Sortides des de Mas Janer. -Oies feiners. 1a sortida: 06. i0h-07.l0h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.20h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.10h-08.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 221 Oh. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

Sortides des de l'Avinguda Alfons Sala. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.50h-07.50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21,50h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida 07.50h-08.50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21.50h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

Recorregut Mas Janer, Estació M,ra sol Plaça Can Cadena, Estació St Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena Estació Mira-sol, Mas Janer

05.

• Casal Cultural de Mira-sol —Teat re per a nens i adults.

plàstica, manualitats. boixets. costura, esplai diari, casal d'a­vis i altres activitats. Taller de natura Descobrint el nostre entorn, per a nens i nenes de 7 a 12 anys. Dissabtes de 10 del mati a 1 del migdia.

Tel.: 589 20 78.

• F e s t a per a la gent gran —A les 5 de la tarda al res­

taurant Mas Janer , de Mi­ra-sol. berenar per a la gent gran de Mira-sol. Org.: con­sell de districte de Mira-sol.

• Pessebre vivent —Dissabte 2-1 de desembre de

6 a 8 de la tarda als jardins del Monestir. Pessebre Vi­vent °4.

• Curs d'esperanto —Org.: Grup d 'Esperanto Jo-

zeto Anglès. Tel.: 674 61 8(1.

• Club Muntanyenc —Grup de muntanya per a nois

i noies de 11 a 14 anvs. Tel.: 674 53 % .

— G r u p Xàfec. Activitats infan­tils cada dimarts de 2,4 de 7 a 2/4 de 8 de la tarda.

—Classes d'anglès, or ientades a la conversació. Tel.: 674 53 %.

—Atletisme per a nens i nenes entre 8 i 12 anys. Telèfon: 674 53 % .

—Esquí de fons. Del 27 de de­sembre al 5 de gener sortida a Eles. al refugi de Cap de Rec. a partir de 6 anys. Ins­cripcions a partir del 14 de novembre i fins al 16 de de­sembre a la secretaria d'es­quí, de dilluns a divendres. de les 7 a les 4 del vespre. Reunions informatives cada dimarts a la tarda.

—Diumenge 11 de desembre . a les 7 del matí davant del Monestir, sortida de l'excur­sió matinal: Coneixent la Se­rra de l 'Obac (les Coves).

—Diumenge 11 de desembre a les 7 de la tarda, cinema do­cumental: Missió Mauritània. Ferro al mig del desert, per Joaquim Monturiol.

• Centre Borja —Dimarts 13 de desembre

A4.ESWJINES Sortides des de F. Colom. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.30h del mati i cada fjora i mitja fins a les 21.30h. -Dissabtes I festius. 1 a sortida: 08.00h del matil cada hora i mitja fins a les 21,30h.

Sortides des de PEstació. -Dies feiners. 1 a sortida: 07.20h del matí i cada hora i mlÇa fins a les 22.20h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 08 50h del mati i cada hora i mitja fins a les 22.20h.

Recorregut. F Colom la Floresta Plaça Centre Mercat, CAP, Alfons Sala, Estació, Plaça Centre, La Floresta F Colom

it. ~>. ít..f^X W J« J ^ J M

' •«-xa*

-Dies feiners. 1 a sortida 05 40h-06 25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Dissabtes i festtus. 1 a sortida 06 25h t als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Sortides addicionals a Terrassa. 06 55h, 07 55h111 55h.(feiners)

Sortides des de Sant Domènec. -Dies feiners. 1a sortida: 06.16h-06 46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.i6h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h

Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners. 1 a sortida 06.23h-06.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora lins a les 22.23h.

Sortides des de l'Estació FGC. -Oies feiners. 1 a sortida: 06.05h-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.05h-09.35h > als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h.

Recorregut. Sant Domènec. CAP. Sant Francesc, Plaça Coll, Mercat Torreolanca, Monestir, Estació FGC, Colomer, Sant Domènec.

... ~»t. .* -ir * . . - . . . ,fr..M.M.

-Dies feiners 1 a sortida 05 15 05 40 i als 40 minuts de cada hora fins a les 22.1 Oh. -Dissabtes. 1a sortida 05 15-05 40106 10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Diumenges i festius. 1a sortida: 0740h i als 10 minuts de cada hora fins a tes 22.10h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40h i 23.00h (feiners). 23.00h (dissabtes i festius).

^ * - « " . ^ .» ,-..»* • a ^ ^ i * ^ K..«fa«s.-»»»fc*. -Dies feiners. 1 a sortida 05 451 als 15145 minuts de cada hora fins a tes 21.45h. -Dissabtes. 1 a sortida. 05.451 als 45 minuts de cada hora fins a tes 21.45h. -Diumenges I festius.1 a sortida: 06.45h i als 45 minuts de cada hora fins a les 21 45h -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners).

MIQUEL RAMS • Electricitat - Aigua - Gas

• Aire condicionat - Calefacció • Instal·lacions Industrials

c/ Can Matas, 6 Tel. 674 80 39 / 908 897882 (mòbil)

Sant Cugat del Vallès

• • ^ M H ASS. RADIO SERVI DIAI NIT

^HL^^^H T A X I HBPNHH S A N T Cobrament amb

I H H C U G A T Targetes de Crèdit

™l l 7 H 1 VALLDOREIX > !ele,(1(

1589 44 22-674 92 12

Si creus en la Humanitat, ajuda aquells que lluiten

pels seus drets. Fes-tt soci de Creu Roja|

de |

T

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 2 de desembre de 1994 APUNTS 43

L'AGENDA

3/4 de 8 del vespre dins el cicle de conferències sobre cultura i societat: Rusia, ayer y hoy, per Natàlia Novosilzov, professora de rus a la UAB. Estudiants, entrada lliure. Tel.: 674 11 50 i 674 56 29.

—Dimarts 20 de desembre a 3/4 de 8 de la tarda dins el cicle de conferències sobre cultura i societat: Mèxic: els maies al Yucatàn, per Josep M. Gavin, investigador. Es­tudiants, entrada lliure. Tel.: 674 11 50 i 674 56 29.

•Club Muntanyenc —Dilluns 19 de desembre a les

9 de la nit als locals del Club Muntanyenc, xerrada col·lo­qui: Experiències a camps de treball a Xile i Bolívia.

FARMÀCIES DE TORN TELÈFONS

i Dia / Poble Farmàcia (adreça) SERVEIS

• Premi Gausac —II Premi de Recerca Gausac

1995. Recerca sobre temes relacionats amb Sant Cugat o el seu àmbit comarcal. Do­tació: 200.000 pessetes i di­ploma acreditatiu. Termini: 28 de febrer de 1995. Tel.: 674 69 93. Bases a l'Ajun­tament, Casa de Cultura i Arxiu Municipal.

•Casal Cultural de Mira-sol —Concurs de pessebres a do­

micili. Inscripcions al Casal de Cultura de Mira-sol de l'I al 23 de desembre.

• Sales municipals —De l'I al 16 de desembre a

la Casa de Cultura, Exposició d'Art Pro-Asdi. Dissabte 17 de desembre i diumenge 18 de desembre a les 7 de la tarda, Subhasta d'Art Pro-As­di.

—Del 2 al 13 de desembre a la Casa de Cultura, exposició d'artesania tèxtil i ceràmica. Org.: Col·lectiu de Talleristes i Artesans.

—De! 12 de desembre al 7 de gener al Casal Cultural Mi-ra-Sol, exposició de pintura: Ricard Andrés i Xavier Mar­tí. Hor.: cada dia de 5 de la tarda a 8 del vespre, dis­sabtes de 10 a 1 del migdia.

—Del 16 al 18 de desembre a la Casa de Cultura exposició Nadales Condiesel. Org.: Lu-cas-Condiesel.

•Sales privades —Del 24 de novembre al 13

de desembre a la Sala Ru-sifiol, olis de Morató Ara­gonès. Cada dia de 9 a 14 h. i de 17 a 21 h. Diumenges i festius d ' l i a 15 h. Tel.: 675 47 51.

—Fins al 18 de desembre a la Galeria Canals, exposició d'obres de Carme Llorens. Tel.: 675 49 02. Hor.: cada dia de 17 a 20 h. Dissabtes d ' l i a 14 h. i de 17 a 20h. Festius d ' l i a 14 h. Dilluns

• Sant Cugat Domènech (P. Sant Magí, 50) 6743353

•h Ceidanyoia Oras(Av. Argentina, 17) 5807859

ï Rubí Cateina (Ntra. Sra de Lourdes, 35) 6992099

? Montcada Pardo (Masia, 2) 5642139

j Papiol A.Víà(Av. Generalitat 35) 6683967

• Sant Cugat Llorens (Sra. Maria, 27) 6741531

ï Cerdanyola Sehn (Torrents, 12) 6918901

- Rubi Parrla(XercaMns,7) —

i Montcada Gubc (Major, 25) 5641645

• Papiol A.Vià(Av.Generaiaat,35) 6683967

• Sant Cugat CuBeliP. Diputació, 6) 6740364

J Cerdanyola Àlvarez (Galeries Untoertto) 6826721

n Rubí Batalé (Francesc Madà, 23) 6990430

E Montcada E. Ret í (Av. Catalunya, 65) —

í PapM A. Via (Av. Generalitat, 35) 6683967

• Sant Cugat Riera (Dr. Munto, 1) 6740430

* Cerdanyola Bach (Passeig de las Contalles, 67) 6912367

= Rubi Serra (Francesc Macià, 86) 6991343

' Montcada VRa (Jaume 1,20) S845904

P Papiol A.Vtt(Av. Genera** , 35) 6683967

• Sant Cugat SaJavert(SanfcgoRusi|ol,38) 6740645

ij Cerdanyola Valls (AvdaCatekrya, 17) 6921130

" Rubí Farail(SantJoRJ,25) 6990291

= Montcada Via (Jaume L 20) 564 59 04

1 Papiol A . \ « ( A v . Genera* * 35) 668.39.67

• Sant Cugat Teixidó (Rambla del Celer, 97) 6747749

* Cerdanyola Ffibera (Sant Ramon, 182) 6920676

ï Rubí Rufz(Cnra.Sabadel95) 6995012

ï Montcada Capdevla (Conca, 10) — | Papiol A.Vtt(Av. Generalitat, 35) 6683967

• Sant Cugat C u M ( P . Diputació, 6) 6740364

P Cerdanyola Hidalgo (Rambla de Cerdanyola, 1) 6922368

j Rubí Via (Conjunt Rubí-2C100) 6991301

* Montcada Duran (RUa. Montcada, 37) 5751543

• Papiol A.VJà(Av. Generalitat, 35) 6683967

1 Sant Cugat MoraJ (Santa Teresa, 40) 6753344

' Cerdanyola Torrents (Diagonal, 34) 5803904

- Rubi Roca (Av. Barcelona, 55) 6990953

? Montcada Via (Jaume 1,20) 5645904

• Papiol A. Via (Av. Generalitat, 35) 6683967

5892288

(1) D'1/4 de 10 del matí d'avui a 1/4 de 10 del matí de demà. (2) D'1/4 de 10 del mati d'avui a les 10 de la nit. (3) De les 10 de I a nit a 1/4 de 10 del matí de demà.

tancat. -Fins al 12 de desembre a la

Sala d'Associació d'Idees, es­cultures de Frederic Gómez Gardellà. De dilluns a dis­sabte, de 5 a 9. Tel.: 674 24 50. Del 5 al 20 de no­vembre a la plaça Pep Ven­tura, exposició d'una escul­tura del mateix autor.

-Del 3 de desembre al 15 de gener a Febo Galeria d'Art, gran Exposició Col·lectiva Nadal 94: Senyores de l'art Hor.: de dimarts a dissabte, de 10 a 13 i de 17 a 20. Diumenges de 12 a 14 h. Tel.: 674 19 55.

-Fins al 4 de desembre 7a Ex­

posició de pintura a l'Ateneu Santcugatenc Ticó —olis—. Hor.: cada tarda de 6 a 9.

—Obert tot el cap de setmana, Mercantic, fira permanent d'art i antiquaris. Telèfon: 674 49 50.

—Del 2 al 21 de desembre al Club Muntanyenc, pintures de Rosa Cirilo i Raimon de Gaztanondo: olis i aqua­rel·les. Inauguració, el dia 2 a les 19.30. Hor.: feiners de 19 a 21 i dissabte tot el dia. Festius, d ' l i a 1 del migdia.

—Firart. Primer i tercer diu­menges de cada mes de 9 a 2 a la plaça del Monestir.

—Diumenge 18 de desembre

Ambulatori Les Planes 675 5105

Bombers Bellaterra 6928080

Bombers Generalitat 085

Bombers Rubi 6998080

CAP 5891122

CAP urgències 5894455

Casa de Cultura 5891382

Casal Valldoreix 6744599

Catalana de Gas 7252944

Centre Cívic La Floresta 5890847

Centre Cívic Les Planes 6755105

Centre Cultural Mira-sol 5892018

Cinemes St. Cugat (Reser.) 5890941

Correus 6747096

Creu Roja Sant Cugat 6741234

Creu Roja Valldoreix 6742459

Dispensari La Floresta 6747615

Ert. Municipal descentraK. «742719

ENHER Rubi 6991892

FECSA 5891226

FFCC «741934

Funerària «740525

G. Civil (Mira-sol) 6742379

Hisenda S8T1155

Jutjat 6746696

Oficina Municipal La Floresta 5890647

Parròquia SI Pere Octavià «741163

Parròquia Les Planes 2047503

Parròquia Valldoreix 6740569

Piscina Municipal VaBcoreix 6754055

Cuerpo Nacional de Pofcia «747858

Urgències 091

Policia Municipal i Prot Civil 092

Pol. Municipal (Valldoreix) M8 7951 25

Comissaria de Policia 6747612

Taxis (parada) 6740997

Ràdio Taxi 58944 22

Repsol-Butà 6741580

Sant Cugat Comerç 6740322

SAUR (Aigües) 5890021

Valldoreix (parada) 6741111

Grua 6743371

de les 11 del matí a les 9 del vespre, I Mostra d'Art als jardins del Monestir. Ins­cripcions i bases de l'I al 15 de desembre de 19 a 21 h. (de dilluns a divendres) a la Casa de Cultura. Tel.: 589 13 82. Organització: FI­RART.

Aigües La Floresta 6742089

AAPPiWMra-sol 6742018

AAW Verge Carme Mira-sol 6741003

AAW Sant Joan Mira-sol 6747103

AAPPiWVaDdoreix 6742197

AAPP i W C. Montserrat Va». 6742105

AAPPW Can Majo Vall. 6745049

M Prop, 1 Veïns La Floresta 6742089

AA W AiguaDonga La Flor. 6745129

Ass. Consumidors 2684567

Aloohofcs Anònims 3177777

DW(C*a prèvia) 5893080

Greenpeace (91)5434704

H. General de Catalunya 5891212

H.Va!(fHebron 4272000

H. Sant Joan de Déu 2034000

UraM Coronaria 2481040

Tel. de l'Esperança 4144848

Informació Carreteres 2042247

Informació Aeroport 4785000

Informació RENFE 4900202

Informació Port 318B75Q

OMIC 5893188

PoSdínè Torreblanca 5691732

PROMUSA 5891732

ENTITATS ASO 6753503

Arxiu Gavin 6742570

Casal o" Avis SC 5891638

Llar d'Avis Parròquia 5890598

Club Muntanyenc 6745396

Coral de la Unió 6741006

Esbart Sant Cugat 6752652

El Tot Sant Cugat 6748661

Grup Sup. Immigrants 6749314

Ràdio Sant Cugat 675 59 59

Televisió Sant Cugat 5695366

Els4Cantons 5896282

•Centre Cultural —Dissabte 17 de desembre a

les 10 del vespre i diumenge 18 de desembre a les 7 de la tarda, a l'Auditori, gran estrena a Catalunya de la co­

mèdia musical Germans de sang, amb Àngels Gonyalons. Dir.: Ricard Reguant. Entra­des de dimarts a divendres de 12 a 14 i de 18 a 20.30 al c/ Francesc Moragas, 30, i dues hores abans de la fun­ció. Preu: 3.000 ptes. Telèfon: 589 22 88 i 589 02 90.

• C a s a l Cul tura l de M i ra -so l —Divendres 16 de desembre a

les 7 de la tarda, teatre in­fantil: El Barret de palla d'I­tàlia, pels alumnes de l'EP Catalunya. Org.: APA Cata­lunya.

—Dimecres 21 de desembre i dilluns 26 de desembre a les

7 de la tarda, representació d'Els Pastorets, a càrrec del grup Mira-sol Teatre.

—Dissabte 17 de desembre a les 7 de la tarda, teatre in­fantil: Una història d'àngels i dimonis i el Testament de'n Nasi, pels alumnes de 4t de l'EP Catalunya.

• U n i ó Santcugatenca —Divendres 16 de desembre a

les 10 de la nit, dissabte 17 de desembre a les 10 de la nit i dilluns 26 de desembre a les 7 de la tarda, al teatre de la Unió Santcugatenca: Cyrano, d'Edmond Rostand. Dir.: Guillermo Ayesa. En­trades anticipades a la plaça Pere Sant, 15 i Torrent de la Bomba 14. Org.: Grup de Teatre Fila Zero.

MUSICA

• Escola Municipal de Música —A les 8 del vespre a l'aula

magna, concert cloenda de les X Jornades de Repertori Romàntic, a càrrec dels pro­fessors i alumnes que hi han participat. Entrada lliure. Or­ganització: Escola d'Estudis Musicals M. Calduch.

•Casal Cultural de Mira-sol —Diumenge 18 de desembre

a les 7 del vespre, Concert de Nadal, amb les corals La Unió Santcugatenca i Serra d'Or. Org.: A A W de Sant Joan de Mira-sol.

—Dimecres 28 de desembre a les 10 del vespre a l'Auditori, Concert de Nadal, amb l'Or­questra Simfònica del Vallès. Dir.: Jordi Mora. Entrades de dimarts a divendres de 12 a 14 i de 18 a 20.30 al cl Francesc Moragas, 30, i dues hores abans de la funció. Preu: 2.500 ptes. Telèfon: 589 22 88 i 5?" 02 90.

BIBLIOTEQUES

•Biblioteca Centre Borja —Universitària. Horari: de 9 a

1.30 del migdia i de 4 a 8 del vespre. Telèfon d'infor­mació: 674 11 50.

•Biblioteca del Mil·lenari —Centre Cultural. Pública. Ho­

rari: de dimarts a divendres de 12 a 2 del migdia i de 4.30 a 8 del vespre. Dissabtes de 10 a 2 del migdia. Telèfon d'informació: 589 28 09.

•Biblioteca Club Muntanyenc —Plaça Barcelona. Horari :

cada dia de 5 de la tarda a 9 del vespre.

•Arxiu Municipal —Rambla Can Mora s/n, 2n.

Horari: oberta els matins. Te­lèfon d'informació: 674 69 93

•Biblioteca de l'Ateneu —Plaça Pep Ventura. Horari:

dijous, divendres i dissabtes de 4 de la tarda a 8 del vespre.

•Servei d'Informació Juvenil —Casa de Cultura. Telèfon: 589

1Ï82. Llibres relacionats amb la joventut.

PERRUQUERIA

FORMAS HOME-DONA PILAR HEREDIA

ESTILISTA

TRUCS PER A U N MAQUILLATGE PERFECTE

En primer lloc es busca la naturalitat, destacar els trets i dissimular les imper­

feccions. Aquests tres punts són la base per a un maquillatge perfecte.

El color marró fa més expressius llavis i ulls sense donar la impressió d'anar

pintada. Un recurs per engrandir els ulls de parpelles caigudes, és aplicar el color

des del plec lleugerament en diagonal cap a la part exterior de l'ull.

Per donar llum a la mirada s'ha de matisar les ulleres amb un to més clar que el

maquillatge. Les pólvores soltes després de la base (maquillatge) serveixen per

matisar lés brillantors i fan que la pell sigui suau i vellutada (no en excés).

Elies Rogent, 18 A (a tocar mercat Torreblanca) - Tel. 675 40 06 - Sant Cugat del Vallès

44 ELS CANTONS Sant Cugat del Vallés Sani ( usal del Valle* < V T T I C <i * « I hj x:

Divendres. 2 de desembre de llW4

L A M E M Ò R I A

L'elaboració del vi IOMASGRAI i GARRIGA

«L'n cop el vi

havia fermentat

era convenient

traslladar-lo

a altre botes.

fins i/í/r

aquest

començava a

sortir tèrbol»

Durant força centúries el vi s'elaborava molt r u d i m e n t à r i a m c n t. l ' ins a p r i n c i p i d ' a ­quest segle no es van començar a introduir

algunes màquines manuals per aixafar el raïm sobre el cup i algu­na bomba també manual per fer els trasbalsos del most i del vi. Més endavant es van anar elec-trificant. amb la qual cosa es va millorar molt en l'es­talvi d'esforç i feina.

Fm vull referir a l ' e l a b o r a c i ó q u e feien els nostres avis. que ho havien après ilels seus. i aivi ens van t r a n s m e t r e el s i s t e m a a m b p o c s canvis. ( Juan ja es parlava d 'organit /ar la verema, es plani­ficava paral·lelament el que pertocava al celler, per tenií- l io tot a punt de rebre els carros de verema. S'havien de preparar totes les botes, tant si s'havien d'eslanyar, o sols prémer els cèrcols, com comprovar que acceptessin be el lluquet. Si no cl rebia bé era scnval que hi havia hagut vi en males condicions, i calia fer una esttiba amb aigua calenta, sal i herbes boscanes, fins que desaparegués la mala flaire. Havíem de tenir tots els estris indispensables: barralons. bancs. embuts , aixetes i taps de totes mides, lluquets. la cassa per treu­re el most del cup, etc. La majoria de cups eren instal·lats arran del carrer per tenir menys feina a l'hora de descarregar les portado­res. Fins i tot disposaven d'una finestra expressa per a aquesta feina, i així ja les buidaven direc­tament sobre les fustes del cup. Un cop descarregat el raïm. la fei­na ja restava per als trepitjadors. Aquests, amb els pantalons arre-m a n g a t s f ins a m i t j a c a m a i a g u a n t a n t - s e d ' una c o r d a que penjava del sostre, anaven fent la feina fins que no quedaven grans sencers. FI most s'anava escolant entremig de les fustes. Aleshores n'aixecaven unes quantes i tiraven les restes de raïm a baix. Això es feia fins que s'omplia el cup i des­prés se n 'havia d ' empjenar un altre per poder continuar la feina.

racó del celler, on normalment es guardaven vins de les postres, a més d'estris de la feina.

Foto: TOT SANT CUGAT.

els

Abans que el most del cup ple fermentes , s'havia de buidar a través de la caixa que hi havia en un angle del cup. Aquesta caixa, normalment de fusta, tenia un forat al fons que comunicava amb el cup perquè el most s'hi escolés, però s'havia de col·locar un feixet d'alzinalls. anomenat garbó, que feia de colador i només deixava entrar el most a la caixa. Ales­h o r e s , a m b la c a s s a . a n a v e n omplint barralons de most i dos homes, ajudats per un banc, abo­caven el suc i omplien les botes a través d'un embut especial per a aquestes feines.

Un altre sistema d'elaboració era deixar fermentat cl most dins el cup barrejat amb pellofa, la rapa i els pinyols del raïm (o sia la brisa). D'aquest vi en deien vi bullit a la brisa. Fra d'un color

més pronunciat i al paladar tenia més cos. Les restes del cup, un cop tret el most o vi, eren tras­lladades a la premsa, per extreu­re 'n un vi de segona qual i ta t . A lguns el b a r r e j a v e n a m b les mares. Aquestes eren les restes de les bótes, després d'haver fet el trasvasament per clarificar el vi. Un cop el vi havia fermentat, era convenient traslladar-lo a altres bótes, fins que aquest començava a sortir tèrbol . FI que restava eren les mares (impureses), que, com mencionava, molts les barre­javen amb el vi de premsa i es venien a les facines per extreure'n l'alcohol; junt amb la brisa, prè­viament també s'havien garbellat les pellofes i la rapa. En arribar el d ia de Sant M a r t í , l ' l i de novembre, la dita diu «Per Sant Martí, el bon pagès tapa el vi».

Fs a dir, que en aquesta època era convenient tapar les bótes de vi. on s'havia d'introduir un xic de lluquet per extreure 'n l'aire que hi restava i calia ajustar el t a p a la b ó t a a m b u n d r a p impregnat d'alcohol. Si a finals de novembre o primers de desembre no era prou clar per ser comer­cialitzat, era convenient realitzar u n a l t r e t r a n s v a s a m e n t , p e r donar-li la brillantor que li feia falta per poder efectuar la venda quan convingués. Avui. les feines d 'e laborac ió ja no s 'assemblen gens a aquest sistema. S'aboquen els raïms en uns receptacles i ja no es veu més el seu procés fins que a r r i b a el p r o d u c t e a uns grans dipòsits on s'efectua la fer­mentació controlada, després de la qual surt el producte amb unes qualitats molt remarcables.

L A C O L U M N A

Bones notícies JOShP M. IONAI l.l-RAS

•

E m p e r m e t o sugge r i r - lo s , ara que tot sembla abocat a les not íc ies de to més aviat trist, quatre reflexions

per a l 'optimisme. Fls socialistes s ' h a n a feg i t f i n a l m e n t a una demanda d'altres grups polítics que ha passat força desapercebu­da i que, al meu parer, mereix titulars de pam i mig. Volen fora­gitar la pena de mort del codi militar. Es tracta d'una proposta p resen tada al Senat i no sé si això, ju r íd icament , vol dir que aquesta taca enorme en cl pano­r a m a legal e s p a n y o l d e i x a r i a d'existir per sempre més . o si n o m é s és una ne te ja de cut is superficial. El fet és que. encara que quedés reduïda a l'àmbit cas­trense. la sentència màxima, terri­ble, immoral, encara era (i es, per ara) viva i a punt de ser aplicada.

També ho és que els acadèmics catalans rebutgin la carta que van signar els seus companys d'aca­dèmia. i encara més que dos d'a­quests acadèmics s'atreveixin a donar suport a l'estricte exercici d e c i v i l i t a t q u e ha r e d a c t a t Òmnium Cul tura l . En tenc que Tor ren te Ballester no entengui Ics r a o n s p o l í t i q u e s de ls seus col·legues i s'oposi a una carta que no van saber escriure o que van escriure sabent massa be que volien dir, però no cm lliga gaire que Cela també s'hi apunti. Pot­ser és que, després del Nobel. ara ja n o m é s té ulls per al premi Blanquerna, aquell que atorga la Genera l i ta t per premiar l'acció d'un espanyol en favor de Cata­lunya. Després de Làzaro i de Suàrez (que va dir que en català no es podia parlar de química nuclear), Cela sembla que serà el pròxim candidat.

Una Caixa, potser la Postal, ha i n g r e s s a t e ls més de d o s mil milions del premi de la loteria. No han volgut comentar res sobre el propietari de la butlleta, però ara ja estem segurs que existeix i que els calés li treballen a preu fet sense que l'afortunat faci res per evitar-ho. Ha de ser emocio­nant saber que els teus calés fan tant per tu sense que tu hagis de fer res per animar-los.

Quarta reflexió per a la felici­tat: acaba de sortir el calendari 95 de la senyoreta Claudia Schif-fer. Els que no hagin de penjar a casa seva el calendari d'en Tco ja saben quina és l'alternativa.

So' && , ^ !

p a d a

t v fr\o àe\

Ce\V*

DISSENY DE JOIES I JOIERIA

HORARI DE DIU.UHS A DISSABTE MATI: de 10 a 1 TARDA: de 5 o 8

DIUUHS MATÍ, TANCAT

C BALMES, 3 9 , 1 r dreto 08 T 90 SANT CUGAT DEL VALLÉS TEL. 589 55 49