* n ijfrÓk * T

PERIÒDIC INDEPENDENT D'OPINIÓ, INFORMACIÓ I SERVEIS DE SANT CUGAT DEL VALLÈS Any 2. Ng 37 Divendres 18 de febrer 1994 to. 100 te SUMARI

Un 40% dels estrangers votaran per al parlament europeu

PAG.3

La Torre Negra a debat pel grup de

Natura de Sant Cugat

PAG. 5

Els Objectors de Sant Cugat

augmenten l'any 93

PAG.6

Tomàs Seix respon a les queixes sobre la

nova biblioteca de la ciutat

PAG.12

Concha Martínez: "Creix l'interès

per l'art"

PAG.18

L'Olímpic sorprèn amb una victòria a

casa de l'actual líder

PAG. 23

El proper cinc de març pot quedar dissolta la companyia

dfaigües de la Floresta Pàg.4

Carnestoltes, el gran rei de la festa de ques durant el diumenge passat. Malgrat les disfresses torna a passar per la nostra això, la participació fou massiva, princi-ciutat. Entre pluja, neu, fred i sol sembla palment de quitxalla de la nostra ciutat, que el rei de la gresca va intentar disfres- que va celebrar la festa com si res pogués sar-se de diferents opcions meteorològi- impedir-ho. (Pàg. centrals)

El camp de golf de "Can Sant JoanM obliga a reestructurar

el cementiri municipal D , * Pag.3

?? 589 14 01 Nou telèfon de ELS 4 CANTONS

Rbla. Can Mora,9 Tel. i Fax. 6 7 5 3 0 5 2 • Pça. Sant Francesc, l Tel. i Fox. 5 8 9 0 8 3 3

%\

Centre Jardineria Sant Cugat

TJ 675 42 05 ara. Sant Cugat a Rubí, Km. 12,650

ELS 4 CANTONS S E R V E I S DIVENDRES. 18 FEBRER 1994

POLIC L INIC TORREBLANCA is M IM I CJ U l à M I

els in fo rma d e les

Farmàcies deTorn I 1 8 a l 2 5 - 0 2 - 9 4

M () R

Divendres

18 l- Sta. Teresa, 40

Tel. 675 33 44

D O M

Dissabte

19 C SL Magí, 50 H Tel. 675 35 53

O R

Diumenge

20 N Sta. Maria, 27 S Tel. 67415 31

c Dilluns u

21 , Pg. Diputació, 1

Tel. 67403 64

R

R

Dimarts

22 Dr. Murillo. 1 Tel. 674 04 30

s A

Dimecres I. \ V F 23 R T

S. Rusinol, 38 Tel. 674 06 45

Dijous

24 J> R. Celler, 97 O Tel. 674 77 49

Divendres

25 Alfons Sala, 46 Tel. 674 04 83

Els dissabtes tot el dia i diumenges al matí, també resten obertes:

Pintó de Valldoreix, c/ Església. 3 -Tel. 674 28 71 - Serret de Mira-sol,

Pg. Baixador, 78-Tel. 6742372

SERVEI PERMANENT D'INFERMERIA Injeccions - Cont ro l Press ió Arter ial - C u r e s POLICLÍNIC TORREBLANCA - Telèfon 589 18 88

Horari Autobusos

i.-i SANT 1 l GAT - MIRA-SOL - MAS JANER

l>c*J i · \ l · \SJ · \M· .R Sumats Cada hora i quart

l,i -"HCa: n ' O h nruu •disxjhlcs i l'cstiu<. a " 45 hi

[ ' l i .nuu .n ida 71 ; " h i D i s s a h i i - M k M r a s j : ! 30 fil.

I V . ,1 U . I O S S S U A - Sortides: Cada hora i quan

la M.md.i. 7 ISh mati ' Dissabtes i festius a 8.vOhi.

! li ma scr.ida 77 15 h i l W h t e s i festius a 72 15 hi

R K O K R K I H T : Ma. Janer, R a c i ó Mira-sol. Estació Valldoreix.

I.staci" Salti Cugat, Mercat, (."reu Roja, Av Alfons Sala.

I.- 2 NlTLIl'RBÀ DE SANT CUGAT De. ,le S-XM IXIMFM-CH- Sonides Cada 30 minuts.

la sortida f i l ' f i n i a t i i [ ) i s sakcs i t e s t iu sa ' ) , l 3h ! .

I llima sortida 77 ! ' h iDissahies i festiusa 721.1 hi.

I les ,le I l-.S 1 ACIO- Sortides Cada 10 minuts

la si.nida ti . l i ih mati i Dissabtes i festius al . .K)h).

U ü - u s i i r t i d a 22 30 h iDissafitesi festius 122.30 hi.

R k C O k K K U T: Sant Domènech, Creu Roja. Sant Francesc. PI

Coll Me'cat Monestir. Can Colomer, Estació dels FGC.

L-3 SANT CUGAT - LA FLORESTA - LES PLANES

H e . J e t COl OM-Sortides Cada hora : mitja

la .ottida h i n h mati 'Dissabtes i testtus a l c sMtOIn .

i li"i:a sortida 7. ; o h iD:ssabtes i les t :asa lcs2 ' . .10 h •

De. .1.' 1 Si \ i ï l í Vr .uUs Cadano-a , llillla

1.: s, ruda " 7 ' l - mati •DissableM· . ' s l i . s j les s s O h i

l It -.asond.-. : : : o l - i|> ^abt i^ i trslius a los 22.20hl.

K H O K K K . I 17 1 Colem. L·lUcsia. 1' Centre. Mercat. Creu

Ki a. \ li n-Vila I sla,:,i

\-3 SANTCl GAT - RIBl-TERRASSA l's: .lil ..:.. ,i ,lr.,;n!r:s a sor'.,.ia , ; . . . s ^.i-i. 7sh i als 2s minuls

.1. ..,·..·..M,,.:.if-s . . . 72 2S0

s.:!'.,.I., a.l.li. "l'aC lilor.es ..ip ,1 urrassa ó ssh. ~ .íí;fi. 1 1.3* ".

l'.ss.il·ies. Juiniei'ees i leslnis ' a s,Tt'da, l· 7^ , als 2^ illir.uls de

A-3 SANT CUGAT - BARCELONA l i . Vinl t 'aeat a Hars'L'ioi'.a

l i . ,.: Juli. j dise-ldres la. -or.ij.i j i;s *• Is - inri i al. 40 nlinul-

, e . .1,1,1 ':ora 'nis l'aliíma soa.oa.: es 77 i "

s, [üilr, adJks.nals -nis ( r d a n y ' . j . : .es 72.-'in i 7 ; - ÍVs.csi.s

'.i so-t'dj. s Is s 40' h '.nh • al- lil minuts de í'ada nora fil's l'ull.-

•nas, i : i , l , : , ik ' s7: lliri Sortida ad.li.,o".al fins Cerdai-O'-ia 21n

D.iiii.-ness k'.lius la s" '1 'Ca. i :es" in l ' . als'0iiii'"jls l:i'-,'.u'..i

u i.i :,iis i 'nu., s'-tida .l'es 22 "'- N.ol Ca .aidieion.i'fil's

í ' . l .Ul , , ' ! , : , l e s 2 · -

l ' . 'H ,e , . ' | i ' i ' a . iV, i i : luea!

ik d' ,„-,s .. ,li.-."dr;s ,a s,irt,.u * -sn i .és ' ; l 4 ; n'T.ut- ile

.,i.!.i li e i I '.-. '•:'• ,nia s e n d a i l . s é ' 4^h i. n d , ; ' i n s CeuMns-- .i

.. .- ': i - ' C'-safies la s.r , .! , ; l < l . . s . : ; •vun..tsdc.ad.·

REFRANYER CATALÀ del llibre

£í Joan Amades

Ni que vingui el Moro Mussa

Per a reformar una negativa

El Moro Mussa és retret en diversos moments de la conversa, en refranys no precisos. Es pre­sentat com a personatge de poder i d'influèn­cia. També és retret per fer por a la mainada. El llinatge alarb Mussa és corrent. La tradició diu que era un dels reis moros aue van governar Catalunya durant la conquesta agarena. Es féu fort a Montserrat, on tenia alguns cas­tells. Llavors de la Reconquesta, hagué de fugir a corre-cuita i no pogué emportar-se'n un grandiós tresor que pos­seïa, el qual deixà encantat i sota forma de pedres, amagat a les coves de Salnitre, junt amb una filla seva encantada, encarregada de guardar-los fins que els moros puguin tornar a fer-se amos de Catalunya.

MIQUEL RAMS • ELECTRICITAT • AIGUA • GAS • AIRE CONDICIONAT • CALEFACCIÓ

• INSTAL·LACIONS INDUSTRIALS

Carrer Can Matas. (, -SANT CUGAT- Tels. 6 7 4 SO 3 9 mòbil 9 0 8 8 9 7 8 8 2

El Temps Tendència per al cap de setmana

L'anticicló es situarà sobre Itàlia fent que la nuvolositat a Catalunya disminueixi. Les temperatures pujaran lleugera­ment. La cota de neu es situarà sobre els 1000 metres. Vents de component nord, mode­rats al nord-est de Girona i fluixos a la resta.

Informació faciliíiulu pel Centre Aíi ící/ro/í'n'fi de Caialimxa

JS-,*9&aíde!t4A < w-SïiwaqftMïíK.*.

8 SETMANES FANTÀSTIQUES

Rentar i secar 1.350 Tallar 1.500 Moldejar i reflexos 5.200 Color 3.500 Tallar nens 1.000 Tallar homes 1.500

DESCOMPTES 3a. Edat i Carnet Jove

*S TELÈFONS D'INTERÈS SERVEIS

- Ajuntament - Ambulatori Les Planes - Bombers Bellalerra - Bombers Generalitat - Bombers Rubí -CAP - C.A.P. Urgències -Casa de Cultura - Casal Valldoreix - Catalana be Gas

.. 589 22 88

.. 675 51 05 ,692 80 80

085 .699 8080 .5891122 .58944 55 .5891382

.6744599

...725 29 44

-SAL'R I Aigües) 58900 21 -Valldoreix (parada) 674 1111

- Centre Cívic La Floresta 5829 08 47 Centre Cívic Us Planes 675 51 05

• Centre Cultural Mira-Sol 589 20 18 - Cinemes Sant Cugat (Reserves! 5890941 -Correus 674 70 96 - Creu Roja Sant Cugat 67412 34 Creu Roja Valldoreix 674 24 59

- Dispensari La Floresta 67476 15 - Em. Municipal Descentralitzada 674 27 19 - ENHER (Rubí) 6991892 F.E.C.S.A 58912 26

-F.F.C.C 67419 34 -Funerària 67405 25 -Grua 6743371 - G. Civil (Mira-sol) 67423 79 Hisenda 5891155

-Jutjat 67466% Oficina Municipal La Floresta 589 08 47 Parròquia Sant Pere Octavià 674 1163

- Parròquia Les Planes 2047503 Parròquia Valldoreix 67405 69

- Piscina Municipal Valldoreix 6754055 - Cuerpo Nacional de Policia 674 78 58 • Urgències „ ~091 • Policia Municipal 092 - Voluntaris Protecció civil 092 • Policia Municipal l Valldoreix) 908 79 51 25 - Comissaria de Policia 674 76 12 - Taxis (parada) 6740997 -Ràdio Taxi 58944 22 -Repsol-Butà 67415 80 - Sant Cueal Comerç 6740322

l'TILS - Aigües La Floresta 674 - AAVV iPP Mira-sol 674 - AAVV Veree Carme Mira-Sol 674 - AAVV Sant Joan Mira-Sol 674 - AAVV i PP Valldoreix 674 - AAVV i PP Colònia Montserrat Vall. .674 - AAVV i PPCan Majó Valldoreix 674 - AA. Prop i Veïns La Floresta 674 - AA.VV Aiguallonga La Floresta 674 - Ass, Consumidors 268 - Alcohòlics Anònims 317 -DNI (Cita prèvia) 589 - Greenpeace Í91) 543 -H. General de Catalunva 589 - H.Vall d'Hebron 427 - H.Sant Joan de Déu 203 - Unitat Coronària 248 - Tel. de l'Esperança 414 - lnf. Carreteres 204 - Inf. Aeroport 478 -lnf. RENFE 490 -lnf. Port 318 -0M1C 589 - Policlínic Torreblanca 589 -PROMCSA 589

ENTITATS -ASDI 675 - Arxiu Gavin 674 -Casal d'Avis S.C 589 - Llar d'Avis Parròquia 589 - Club Muntanvenc 674 -Coral LaL'nió 674 - Esbart Sant Cugat 675 -El Tot Sant Cugat 674 - Grup Sup. Immigrants 674 - Ràdio.Sant Cugat 675 - Televisió Sant Cugat 589 - Els4Cantons 674

20 89 2018 1003 7103 2179 2105 50 49 20 89 5129 45 67 77 77 3080 47 04 1212 20 00 4000 1040 4848 2247 50 00 02 02 S7 50 3188 18 88

35 03 15 70 16 38 0598 53% 1006 26 52 86 61 9314 59 59 1486 0166

ASS. RADIO

T A X I S A N T CUGAT I VALLDOREIX

5894422 Servei dia i nit

SERVEI de Grua Cobrament amb Targetes

de Crèdit i Teletac

CONSULTES SOBRE LA UBICACIÓ DE CONTENIDORS AL MUNICIPI

Brigada Municipal Tel. 674 01 48

SOtoW:--:::..**:^ *

PATRULLA DE LIMPIEZA S.C.P. -s- 674 95 84 - 674 9612 CASAS PARTICULARES - COMUNIDADES

DESPACHOS - LOCALES - PÀRKINGS - ETC... PERSONAL CUALIFICADO SERIEDAD RAPIDEZ DISCRECCION

Ctro. Cerdanyola, 50 -SANT CUGAT- FAX. 674 95 84

DIVENDRES, 18 FEBRER 1994 PRIMERA PLANA ELS 4 CANTONS 3

El Ple va decidir demanar més contenidors per al Residu Mínim

Ple ordinari del mes de febrer de l'Ajuntament de Sant Cugat

La construcció del golf públic de Can Sant Joan obligua a reordenar el cementiri El PSC insisteix que el servei funerari deixi de ser monopoli d'una empresa Joan-Marc de Semir

L'Ajuntament de Sant Cu­gat va aprovar la reordenació del Cementiri Municipal així com l'increment d'un 4,7 per cent de les noves tarifes dels serveis funeraris en el trans­curs del ple ordinari del mes del passat 15 de febrer .

El Cementiri Municipal tindrà modificada la seva es­tructura i dimensions a causa de la cessió de terrenys que va fer el propi Ajuntament per la construcció del camp de golf públic de Can Sant Joan.

Aquesta reordenació es tra­duirà en una nova entrada -en lloc de ser per l'esquerra, s'en­trarà per davant- i en la redis­tribució dels blocs de ninxos. A més, l'Ajuntament donarà permisos per a la construcció de panteons familiars que se­gons Joan Recasens (CiU), Ti­nent d'Alcalde de Manteni­ment i Obres, Serveis i Medi Ambient, "guardaran l'har­monia, no trencaran l'equili­bri que podia haver-hi al Ce­mentiri i no pertorbaran la pau"

Els grups polítics PSC i PP, a la oposició, es van lamentar que part dels terrenys del ce­mentiri passin a ser del golf públic. Laura Sànchez (PSC) va demanar un cementiri més europeu, amb espais verds i va declarar que "la idea dels panteons ens desagrada".

Joan Recasens va aclarir al nostre periòdic que "l'oposició va votar favorablement la cessió dels terrenys per al golf i això que és fruit d'a­quella cessió, ens ha obligat a reordenar el futur creixe­ment del cementiri". Reca­sens també va manifestar que "l'Institut Català del Sòl ens

ha cedit un altre terreny da­vant del Cementiri". D'a­questa manera els terrenys que es perden amb el camp de golf es tornen a recuperar amb aquesta cessió de l'INCASOL amb la qual cosa, i com Joan Recasens ens va dir, "no s'hi­poteca el futur del cementiri ja que té vida per a molts anys".

Increment del preu dels serveis funeraris

En el ple es va tocar un al­tre punt que es referia indirec­tament al cementiri com són les noves tarifes dels serveis funeraris.

L'Ajuntament va aprovar un increment del 4,7 per cent per a aquest any, increment proposat per la pròpia empresa que té la concessió d'aquests serveis.

El PSC, a través del seu re­presentant Trino Martínez, no va mostrar-se contrari a l'aug­ment sinó al fet que aquests serveis funeraris estiguin con­tractats amb una única empre­sa en forma monopolística.

Martínez va insistir en la ne­cessitat de trencar aquest mo­nopoli i va demanar a l'equip de govern que s'hi pronunciés políticament. Ramon Gaspar de Valenzuela (PP) únicament va manifestar que l'alça del preu era "alta".

Més contenidors per al Residu Mínim

L'èxit de la campanya Resi­du Mínim ha portat l'Ajunta­ment a demanar més conteni­dors a través de la sol.icitud d'una subvenció pel programa per al foment de la recollida selectiva de residus sòlids ur­bans.

Recasens ens va comentar que els primers resultats de la campanya en aquest tres me­sos han superat els de Molins i Torrelles que es consideraven ja molt satisfactoris.

El Tinent d'alcalde de man­teniment, obres , serveis i Me­di ambient també va destacar la participació dels santcuga-tencs en la campanya i la va qualificar "d'esplèndida". •

El consistori modifica el Pla General Metropolità

Aprovat el Pla especial de l'Eix del túnel de Sant Cebrià El Pla preveu la construcció d'una rotonda a Valldoreix Joan-Marc de Semir

El passat dimarts 15 de fe­brer, l'Ajuntament va aprovar en el marc del ple ordinari, la modificació del Pla General Metropolità i el projecte ini­cial del Pla especial de l'Eix del túnel de Sant Cebrià que preveu, entre altres actuacions la construcció d'una rotonda a l'alçada de la Masia Rosàs de Valldoreix.

L'àmbit territorial en què s'inscriu aquesta obra, -una part entra dins de Valldoreix-va provocar la participació de Carme Pérez, vocal de l'equip de govern de la Junta Veïnal de Valldoreix en un moment del ple.

Carme Pérez va manifestar que l'equipament que es derivi d'aquesta actuació urbanística hauria de ser gestionat per l'Entitat Municipal Descentra­litzada de Valldoreix. Encara no s'ha decidit quina serà la finalitat d'aquest equipament però hi ha la possibilitat que es converteixi en un Centre

Carme Pérez, vocal de l'EMD

d'Assistència Primària gestio­nat per l'EMD.

A més, la rotonda que es podria construir en els acces­sos a Valldoreix des de Mira-sol va ser considerada inne­cessària pels grups del PSC i PP pel poc trànsit de la zona mentre que Carme Pérez va insist ir que era "massa gran".

En resposta a la oposició, Joan Franquesa, Tinent d'al­calde d'Urbanisme a l'Ajunta­ment va manifestar que l'op­ció de la rotonda era la millor alternativa a la semàforitza-ció. •

Un 40 % dels estrangers votaran a Sant Cugat per al Parlament Europeu

L'Ajuntament va aprovar un increment del 4,7 % de les tarifes dels serveis funeraris

Mont Carvajal

Un 40 % dels estrangers d'origen europeu residents a Sant Cugat han formalitzat els tràmits per poder votar en les properes eleccions al Parla­ment europeu a les meses de la nostra vila, segons el Negociat de Població de l'Ajuntament de Sant Cugat. El 40 per cent representa 238 ciutadans dels

591 de la Unió Europea (UE) que hi ha. A Sant Cugat hi ha censats 1.421 estrangers, amb una forta presència dels d'ori­gen europeu, entre els quals destaquen els d'Alemanya i els de la Gran Bretanya.

Enguany, la UE ha posat en funcionament aquest sistema de votació que permet als emi­grants de votar des del seu país "adoptiu", sense necessitat de traslladar-se al d'origen. •

ELS 4 CANTONS LOCAL DIVENDRES, 18 FEBRER 1994

Després de quasi 60 anys d'història a la Floresta

La cooperativa d'aigües podria desaparèixer Saur gestionaria la concessió si ho aprova el proper dia 5 l'assemblea V íctor M. Morera

I .a junta rectora de la SCC1. Aigues tlo la Horestu l'earson. ha convocat tots els H'ih coope­rativistes a una assemblea extra­ordinària el proper dia 5 de març pe i tiaetat un unie punt en l'or­di e del dia: la decisió de traspas-SII la concessió de l'aiena del districte a l 'empresa Saui de Sant ('tigal.

II Si Josep Maria Ros. pie sidenl aetual d auucsta Sm letal i el sL-u secretari l·indi Renes \ .m sotniclic's. hicuincnl. ,i les nos lles pieeunles sobre uqi.esi te ma

, (Junta ha estat la nioliv aeio pel presentat a 1 assemblea ge-nei al aquest possible traspàs.'

I a pinta d aquesta coopera-lo. a entén que el tema s'ha let prou impoi lant. pi que quasi 1400 familiars depenen del sub­ministrament d'aigua de la nos­tra cooperativa. Lloguem només amb aigua mes de 40.000.000 de pessetes, i tot ai \o ens ta en­tendre. a mes d'unes altres con­sideracions. que no podem ac­tuar com luis ara amb un acte de voluntarisme. Necessitem el su­port d'una estructura prolessio-nal i seriosa com la de SAl R. amb la qual hem entrat en con­tacte pel traspàs de la concessió.

, (Juina es l'opinió personal vk-l resultat de l'assemblea'.'

Be realment i d'unti manera peisonal. iii estic totalment con­vençut de la proposta pensant. qae uo hi h.uil.i cap tipus d III-i oi'ò eiueiil. i p.u lo sempre a lli-'•. ..'II pei s, mal.

I d que es ben cert es que el i u \ e l l de la nostra gest ió es practic<uiient LI 1 límit de les nos­tres possibilitats.

l'n dels temes que niés pot interessar als cooperativ tstes és com influirà en els seus rebuts aquest canvi.

Tarifes congelades Quina seria la situació en la

qual quedaria el personal de la cooperativ a'.'

-La primera condició que và­rem imposar per aquest tiaspas tou que Saur. absorvis el perso­nal amb la mateixa categoria sou i antiguitat.

In quin punl estan les icla-c ions entre Saur i la v 'oi -\\-] aU\ a d aigües de la Floresta .'

1 Km estat \ àries les a ' .n ei ses. amb Saur. d acord amb 1 \ mnlament de Sani CLILL.I1 ; av ui poclem dir que l'empresa Sani accepta totalment L's condicions que li han prcsci'lai.

Com pot mil uenc uir en aquests moments cl naspus a l'­hora de les tarifes cleL flores tans '

-Ld preu del rebut de l'aigua quedarà congelat en el que hi ha en aquests moments per part de l.i Cooperativa, fins que les tan­tes de Sant Cugat pugin el suli-cient per arribar a les de la I lo-resta. Ln aquests moments la ta­rifa del districte és un 20' < apro­

ximadament més alt que el de Sant Cugat. Aquesta diferència penso que congelarà l'aigua dels habitans de la Floresta un parell d'anys, i pensi que en aquest moment el cooperativista esta pagant un 5()'í del cost de l'o­bra. quan s'ha de modificar al­guna xarxa o lineal d 'a igua. Amb Saur aquesta quantitat no la pagarà, perquè estarà inclosa amb la tarifa.

Recordant la cooperativa LI Sr. Ros i el Si. René co­

mentaren lambe la possibilitat d'instal.lar en algun lloc prefe­rent de la Floresta un símbol d'aquesta cooperat iva que es mantiongués viu com a record del que han significat quasi 60 anys d'història del cooperativis­me en aquest respecte.

Sembla ser que en un princi­pi seria moll ben \ ista la instal·lació d'una font que porta­ria el nom de la Cooperativa.

Algú fins il tol ha trobat ja el lloc idoni: Davant del Centre Polivalent que s'inagurarà ofi­cialment aquest any. •

El 6 de Jun\ de 1%4 Francesc Busquets, fundador de la Societat Coo­perativa Catalana l.tda de Aigües de la Floresta Pearson, rep l'home­natge de consideració per la seva labor de tots els cooperativistes.

Florestans de la Floresta Víctor M. Morera

De vegades els mitjans de c o m u n i c a c i ó d o n e m com a bons conceptes que pel seu ús natural no contrastem mai o quasi mai. Això és el que en aquest moment ens ocupa. LI contacte continu amb el poble de la Floresta, i amb els seus ciutadans arran de la possible d i s so luc ió de la c o m p a n y i a d'aigües de la Floresta, ens l'a c o r r e g i r un e r r o r de fo rma prou important que realment desconeixíem.

LI nom de la ciutat quan no és lògicament començament de paraula s'escriu la Floresta.

Fs a dir l'article amb minúscu­la i no amb majúscula com és habitual. Lina consulta feta al departament de lingüística de la Generalitat de Catalunya pel nostre informador Quim Gar­cia. va confirmar el l'et que la Floresta no s'havia de conside­rar g lobalment com un nom propi sine» com article i nom per separat, motiu pel qual cal escriure amb minúscula la pri­mera "I". D'altra banda el gen­tilici. poc té a veure amb un problema llingüístic ja que es el mateix poble que decideix aquest terme que identifica a tots els habitans d'una pobla­ció o vila.

Després d'una deliberació informal, sembla més adequat ''Florestans" que el de "Flores-tins". aquest últim aplicat al­gun cop pel nostre rotatiu.

Diuen que rectificar és de savis. Agraïm la informació facilitada pel nostre amic Joa­quim sobre això i prometem complir el més escropulosa-ment que puguem i ens deixi el costum aquestes, dues ad­v e r t è n c i e s l i n g ü í s t i q u e s de què prenem bona nota.

Així doncs i a partir d'avui els Florestans de la Floresta, poden estar tranquils. •

Els arxius de la Generalitat republicana no vindran a Sant Cugat Redacció

Amb la inauguració prevista de l'Arxiu Nacional de Catalun­ya. que s'està construint en te­rrenys de Can Ganxet a Sant Cugat, s' havia comentat en més d'una ocasió amb la possibilitat que els arxius de la Generalitat republicana retornessin a Cata­lunya. Ara amb la proposta re­butjada pel Pl> i del PSOK a la comissió d'Fducació i Cultura del Congrés, sembla ser que els arxius que romanen a Salaman­ca no seran retornats com es de-manava des de IL. LI Diputat Rafael Ribó que defensa la ini­ciativa de retornar hi documen­tació. digué "forma part del patrimoni històric del poble

cata là i és a Cata lunya on haurien d ' e s t a r , no a Sala­manca" al saber la decisió pre­sa a Madrid el dimarts passat. també va afegir que aquesta do­cumentació és urgent, la SCVLI restitució ;il poble de Catalunya. Pere Balla, de ( I I . va afegir també la necessitat de recuperar l'arxiu i recoitla que en el pro­grama dels socialistes catalans ells també demanaven que resu­missin aquests documents.

Segons sembla, de moment aquesta documentació no podrà lormar part del Ions de l'Arxiu Nacional de Ca la lunva que s'esta construint a in nostra ciu­tat on en les ultimes setmanes s' ha notat més activ itat . •

La crisi també arriba a les galeries d'art privades Redacció

Just fa dos anys Sant Cugat presumia de tenir més galeries que ningú en relació al nombre d'habitants i això, avui . està canviant fins al punt que quasi bé toies han tancat portes, i no­més la sala Rusinol i un parell o tres de sales que obren de ma­nera esporàdica mantenen el ca­liu, encara que aquestes últimes

es veuen obligades, per reduir costos, a fer exposicions desti­nades a un públic més aviat pri­vat. Mentres tant l'Ajuntament ha fet un esforç important en els últims mesos dins el món de l'art continua hi seva activitat a la Casa de Cultura, amb la qual cosa ajuda que el tancaments hagin estat menys notoris i es mantingui encara el lema cone­gut per tots "À Sant Cu^at F art es nota". •

Nou número de telèfon de Els 4 Cantons

589 14 01

CENTRE DE LA IMATGE

• Fotos en color en 1 hora • Diapositives en 1 hora • Diapositives a paper en 2 hores • Venda de material fotogràfic nou i usat

(taller propi a la mateixa botiga) • Servei públic de fax • I ara també un nou servei: li passem

les fotos de color a blanc i negre

Sta. Maria, 14 - Sant Cugat • Tel. 6 7 5 5 6 7 4 • Fax. 675 57 24

Av. Catalunya, 72 Tel. 580 19 53 -Cerdanyola-

DIVENDRES, 18 FEBRER 1994 LOCAL ELS 4 CANTONS 5

El Grup de Natura convoca una reunió per debatre sobre la queixalada de la Torre Negra Els organitzadors volen crear una plataforma per a la defensa de la zona

A prop d'una coneguda discoteca de Sant Cugat

Mont Carvajal

El Grup de Natura (GN) del Club Muntanyenc de Sant Cugat i l'associació "3 x 3" han convocat una reunió-de-bat per al proper dijous, dia 24 de febrer, a la Casa de Cultura. El debat començarà a partir de les 20.30 hores i té la intenció de trobar una solu­ció per a la conservació de la zona de la Torre Negra. "3 x3" és un col·lectiu que preté donar continuïtat a les iniciatives que surten de la Festa de Tardor.

La Torre Negra i les seves rodalies no formen part del Parc Natural de Collserola i, per tant, poden ser urbanitza­des. Es per això, que el Grup de Natura l 'anomena "la queixalada de Sant Cugat".

La reunió del dia 24 serà oberta a tothom i, s'hi preté

crear una plataforma reivindi­cativa de la zona, exposar les informacions que sobre el te­ma han recollit el GN, enti­tats i institucions i fer propos­tes i preguntes.

Germàn Llerena, del Grup de Natura, ens explica que "la idea de fer una plataforma va sortir de la darrera reunió de la Festa de Tardor, quan la gent estava molt animada per a crear-ne una. El que volem és exposar possibles solu­cions. Tothom hi és convidat, també l'Ajuntament, perquè creiem que també tenen idees positives i volem escoltar-les totes". El GN preté que la reunió sigui un debat en el qual s'exposin tots els pros i contres i que d'ella en surti una plataforma "que servirà per informar i difondre tot el referent al tema de la Torre Negra".

Propostes i solucions Es sabut per tothom que

la Festa de Tardor és sempre reivindicativa d'alguna causa popular. El lema de la darrera Festa, la del 93, era "Torre Negra, zona forestal" i, com ja vam anar informant des d'aquest periòdic, era força més polèmic del que sembla­va a simple vista, ja que s'hi implicaven interessos econò­mics i polítics. Tot plegat, un embolic.

A la reunió-debat, s'ex­posaran algunes possible so­lucions que el Grup de Natura i 3 X 3 proposaran. Una d'elles és la requalifïcació del Pla General Metropolità, se­gons el qual, la "queixalada" no és parc natural i, per tant, queda desprotegida i pot ser urbanitzada. •

Per un acord pres amb l'associació de la premsa comarcal

Els 4 Cantons firmarà un acord publicitari amb la Fundació Futbol Club Barcelona Redacció

El nostre setmanari Els 4 Cantons firmarà un conevi de cooperació amb el FC Barcelona en els propers dies. Les dues entitats signaran un conveni publicitari dins dels propers dies per ajudar a promoure la captació de socis per a la Fundació del FC. Barcelona.

Aquesta iniciativa ha estat coordinada per l'Asociació Catalana de la Premsa Comarcal que ha comptat amb el rotatiu sancugatenc per contribuir a la iniciativa del FC. Barcelona.

A més del nostre rotatiu uns altres mitjans de comunicació de premsa comarcal han optat per la iniciativa de posar en marcha aquesta campanya arreu de les comarques de Catalun­ya.

A l'acte de la firma hi asistirà 1' actual presi­dent del F.C. Barcelona Josep Lluis Nufíez. •

A piup u una ujiicguua uiscuieca üe aani euga

Un marroquí és atacat un jove exaltat

per

Víctor M. Morera

El disabte passat el jove de 24 anys, Mohamed Fourki va resultar ferit a causa de les agressions que li va propinar un jove de semblant edat en una discussió per motiu d'una noia. Els actes varen tenir lloc al carrer Vic de Sant Cugat, al voltant de les dues de la matinada. Els mateixos responsables de la discoteca propera en aquella zona, procediren a separar els dos joves.

La informació facilitada per la Policia Nacional en aquest setma­nari confirmen que Mohamed Fourki, es trobava en estat d'em-briagesa en els moments dels fets i que la lluita no va començar per cap tipus de problema racial.

Sortint al pas d'unes informa­cions facilitades per Ràdio Sant Cugat, que asseguraven la mort del marroquí, el servei d'informació de la Policia Nacional ha confirmat en aquesta redacció que a conse­qüència de l'agressió el ferit va ser traslladat per la Policia Local a

l'ambulatori. El metge de guàrdia en observar una ferida al cap, que l'agressor l'havia fet amb un casc de moto, va ordenar el seu trasllat per la Creu Roja a la Mútua de Te­rrassa. Allà mateix li diagnostica­ren lesions lleus i contusions en el cap i rostre.

El ferit mentre es trobava en observació va decidir demanar l'al­ta voluntària, que després del trà­mit que requereix aquesta solici-tud, va marxar del centre.

Fonts policials de tota solvèn­cia informaren ahir mateix, que fou localitzat l'agredit i citat a la comissaria de Sant Cugat per pren­dre-li declaracions i intentar iden­tificar l'agressor o agressors de tot un seguit de fotografies que té la comissaria de Sant Cugat.

Mohamed Fourki no va voler presentar cap tipus de denúncia i tampoc va reconèixer l'agressor, que després de les diligències oportunes, el cas ha quedat tancat per part de la comissaria de la nos­tra ciutat. •

Veïns i comerciants demanen el cobriment de la Rbla. del Celler Mont Carvajal

Un grup de veïns, comerciants i treballadors de la Rambla del Ce­ller, han lliurat un document amb 425 signatures per demanar el co­briment d'aquesta Rambla.

Segons els signants, la riera del Celler és la zona més perillosa, deixada i bruta de Sant Cugat. Protesten dels trams trencats de la barana, substituïts des de fa mesos per reixetes de plàstic. També de­nuncien que, en les parts desco­bertes de la riera, l'aigua s'entolla, provocant pudors i proliferació d'insectes. Així mateix, el veïnat diu que sovint hi ha nens jugant a la llera de la riera, tant en els

trams descoberts, com a sota dels coberts i denuncien el risc que això suposa per als nanos.

Els sotasignants del document lliurat a l'alcaldia, sol·liciten di­verses accions per tal de solucio­nar aquests problemes. Demanen que es cobreixi tot el trajecte urbà de la Riera del Celler, a més que s'enjardini i es condicioni. En el document es demanen accessos peatonals que no suposin cap pe­rill per als vianants i que es tin­guin en compte les places d'apar­cament, ja que són poques per les moltes cases que hi ha. Finalment, els signants demanen que les des­peses de les obres s'incloguin en els pressupostos de l'any 1994, que s'aprovaran properament. •

Josep Lluís Núnez president del FC Barcelona en compania de Carles Reixac i Joanh Cruyff

Una imatge del mal estat de la Rambla del Celler on es pot apreciar, jus t a la parada del Bus, la defi­cient seguretat de la barana i la vo­rera d'aquesta rambla.

Fot. facilitada pels veïns

6 ELS 4 CANTONS L O C A L DIVENDRES. 18 FEBRER 1994

Els actes continuen aquest cap de setmana

El Club Muntanyenc acull la flama a la seva seu Km ma Ansola

1,1 passat cap de set­mana \ a arribar. proee -dent de Prada tic Con l'lent, l.i llama que icno \ ara. com cada ans. l'es­perit de la llengua catala­na

Aquest an\ I ou el Club M unla in ene Sant ('ugal el qui \ a acollir la est.ala de la no\ a I lama. l'er celebrar ho el club \ a oi üunilzar una exposició retrospecth a del que han estat aquests darrers \ un -i-cinc an\s Josep Barberà, l'organit­zador. ens explica el sentit de la testa malgrat que el caire ren indicatiu que es visqué en an\s anteriors ha anat mimat.

I .'exposició acull els cartells com­memoratius d'aquests anvs així tom fotografies i cartes d'adhesió a la Ics-la. Recordem que durant el període (iK-74 varen ser moltes les actituds del poder central que conculcaren els drets dels catalans, [is per aquesta raó que hi manca una nuca d' informació d'aquest període.

L 'expos ic ió va ser inaugurada amb l'arribada de la flama el dissabte a la tarda. A l'aete van assistir-hi Joan Aymerich, alcalde de Sant Cugat , I {d uart.1 Soler , president del Club Muntanyec. Mossèn Pere Vivó. rector de la parròquia de Sant Pere Octavià, i Josep Barberà, organitzador i mun­tanyenc de tota la \ ida. Aymerich es dirigí als assistents en un breu parla­ment en el què destaca la importància de la llengua catalana. Durant el dis­curs. expressà la seva sorpresa al pen­sar que. desprès dels anys. les seves paraules podrien haver estat quelcom

El nombre d'objectors de Sant Cugat ha experimentat un fort increment l'any 1993 El Servei d'Informació Juvenil atén més del doble de consultes sobre l'objecció de consciència que l'any 1992

Núria de Mas

Durant l'aete d'inauguració,Josep Bàrbara mos­tra a l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, al­gunes de les fotografies retrospectives de l'ex­posició.

mes positives, vers la llengua catala­na que les d'altres anys. Ja que. se­gons Aymerich, la situació que pateix la llengua desprès de les acusacions d aquests darrers mesos, suposa un endarreriment i no un pas endavant.

Desprès de la inauguració, hi fla­ma va quedar dipositada a la seu del Club. des d'on serà traslladada aquest cap de setmana a Monistrol i a l'en­demà cap a Montserrat.

L'n dels moments més entranya­bles ès, per a en Josep Barberà, l'arri­bada a Monistrol amb el fanal encès. F.l grup del Club serà rebut per l'al­caldessa de Monistrol, a l'altre banda del pont gòtic de la ciutat, i cap al tard s'endinsaran pels carrers estrets de la ciutat portant al capdamunt la llama.

Dansa del foc L'Esbart de Sant Cugat estarà pre­

sent en els actes commemoratius de l'encesa de la vint-i-cinquena flama. Al bell mig de la plaça de l'abadia de Montserrat es col·locaran les vint-i-einc flames i en el centre actuarà l'Es­bart de Sant Cugat amb el ball la "Dansa del Foc". •

La llei que regula l'objecció de cons­ciència i la prestació social substitutória a l'Estat Espanyol va entrar en vigor el 1484. i des de llavors cada vegada hi ha més joves que es neguen LI incorporar-se al servei militar i opten per l'objecció. Sant Cugat també ha seguit aquesta tendència i s'ha convertit en una de les ciulats ite Catalunya amb més objectors unit en ordres absoluts com respecte de la població total de joves.

Segons dades del Servei de Reclutament de l'Ajuntament. Sant Cugat tenia a finals de 1993 prop de 400 objectors: 263 recone­guts ja pel Consell Nacional d'Objecció de Consciència (CNOC). que és l'organisme encarregat de decidir la validesa de les instàncies presentades pels objectors, 76 de la lleva de l'any passat que d'entrada ja van demanar l'objecció, i 47 nois en altres si­tuacions (en pròrroga o pendents d'incorpo­rar-se al servei militar» que s'han declarat objectors recentment.

Si comparem aquestes xifres amb les dels anys 1991 i 1992. observem un fort in­crement en el nombre d'objectors a la nos­tra ciutat. A finals de 1991, les llistes de l'Ajuntament recollien prop dels 120 ob­jectors reconeguts pel CNOC. l'any 1992, n'hi havia inscrits 190. mentre que l'any 1993 . ja n'hi havia a la vora dels 265.

El Servei d 'Informació Juvenil (S1J) atribueix aquest increment d'una banda a la forta ar re lada que tenen a Sant Cugat col· lectius que promouen l 'objecció de consciència com ara l'Associació d'Objec­tors de Consciència o el Moviment d'Ob­jectors de Consciència. D'altra banda, des­taca la tasca informativa duta a terme des de l'Ajuntament a través de xerrades, con­sultes al mateix SIJ. i també a través del fu­llet explicatiu sobre cl servei militar i so­bre el dret de declarar-se objector que s'en­via juntament amb l'ordre d'allistament a

tots els joves de disset anvs. Les consultes sobre objecció de cons­

ciència rebudes al SIJ representen el 17'< del total

El 17';í de les 2500 consultes ateses per l'Oficina d'Informació Juvenil l'anv 1993 es referien a l'objecció de consciència, la qual cosa suposa un augment de més del 100'i respecte de les de l'any anterior.

Segons ha explicat Manel Turon. res­ponsable del SIJ, a Els 4 Cantons, aquestes consultes es poden repartir en quatre grups. El més majoritari és el format per joves (pendents d'allistament. allistats el 1993 o bé amb pròrrogues) que demanen informa­ció general o concreta sobre com fer-se ob­jectors. FJ segon grup és el de nois que ja són objectors i que volen aclarir detalls so­bre el procés d'incorporació a la Prestació Social Substitutória (PSS). Els altres dos grups inclouen consultes sobre possibles destins de la PSS i preguntes d'objectors ja incorporats.

Cal dir que l'Ajuntament treballa en l'ampliació del conveni signat amb l'Oficina per la Prestació Social dels Objectors de Consciència (OPSOC), que reconeix la ca­pacitat de L'Ajuntament per tirar endavant programes per a col·laboradors socials. Ac­tualment dotze objectors ja fan la PSS dis­tribuïts a l'Àrea de Cultura i Joventut. l'À­rea d'esports i el Centre Cultural, entre d'al­tres. •

El Tribunal Suprem envia al Constitucional la Llei del Català Desprès de deu anys de ser aprovada pel Parlament de Catalunya, la Llei de Nor­malització Lingüística del Català haurà de passar l'e­xamen del Tribunal Consti­tucional.

J.C.

Ja ho ha dit el nostre batlle en més d'una ocasió. "\jà Uen-tfiia és el nostre fet diferencial" i per això deu ser que cal passar un examen mes per continuar avançant per aquest camí de "roses".

Sembla que tothom està molt tranquil pel que ta al re­curs presentat, ja que es confia en cl Tribunal Constitucional i en la bondat de la llei. però no es pot deixar de pensar què passaria si el I'.('. no troba la llei tan bondadosa. Es evident que en aquest llarg "peregrinat-ge" lu ha moltes etapes com es pot veure. •

DIVENDRES, 18 F E B R E R 1 9 9 4 O P I N I Ó E L S 4 CANTONS 7

EDITORIAL Una flaire preocupant

M 'oltes vegades hem sentit dir que els mit­jans d'informació som

com una mena de poder, que controlem la informació i do­nem la sensació d'estar avalant l'única veritat. Que fem creure als nostres lectors, que allò o aquells que no surten en el mitjà, és que no existeixen o no compten, per a molts lectors som, encara, com una mena de notaris que els ciutadans ens dipositen la seva bona fe. Això fa pensar, a molts lectors, que els mitjans de comunicació som una mena de "poder fàctic" sempre al servei de la veritat i no pas a l'inrevés.

Això no sempre és així. Hi ha mitjans que actuen, per al­tres interessos, i no com a nota­ris de l'actualitat o de la veri­tat més rigorosa, sinó com a controladors de la informació; dirigint-la i conformant l'opi­nió. No és menys cert, també, que la desídia d'una bona part de la societat propicia aquesta actitud negativa d'aquests mit­jans. Avui, doncs, ja podem comprovar canvis substancials

en el comportament d'una bo­na part de la societat; no és es­candalós llegir intimitats de la gent, ni que les desgràcies dels "altres" siguin fets d'allò més normal, que l'ús de la prevari-cació, en molts casos, no gene­ri un sentiment de rebuig més general. Fins i tot, que guerres de mitja humanitat, siguin tot un espectacle per a l'altra mei­tat. Són fets a diari que deixen freds a molts ciutadans.

No cal remetre'ns doncs, a gaires temes per a veure que el poder que avui flueix d'alguns mitjans de comunicació deixa una mena de flaire preocupant. Una flaire diferent al qual atri­bueix la dita popular sobre el "poder fàctic" de la premsa, i per conservar-lo s'imposa que abans de llegir un diari, escol­tar una emissora de ràdio, o veure una determinada cadena de televisió, primer esbrinem qui en porta el control de ca­dascun. Potser aquesta seria una pràctica necessària si es vol seguir confiant amb el po­der de la premsa com a poder útil a la societat.

Somnis, opi i televisió Wenceslao Galàn

Una de les passions d'aquest "ho-mo simbolans" en el qual tots, a la fi, ens retrobem, associa el

part d'un nou fill amb l'esdeveniment, tanmateix lluminós, d'un altre ésser al si de la Natura -el gran Úter...- Lligat així al cosmos per una oculta i alhora fasci­nant analogia, hi ha qui neix sota el sig­ne d'un fenomen vegetal (un roure in-commobible, ferm i burgès; un alegre ci­rerer, lleuger i humil; tot depèn de la família) i qui neix, però, arrossegant tota la vida l'enre­nou de llamps i trons que anuncià la seva entrada al món -una nit de febrer, posem per cas-.

Posem per cas, que l'altre dia, passejant pel Monestir amb uns companys de l'Insti­tut, mentre parlàvem, convi­dats pel vespre, d'aquests i al­tres temes més o menys impor­tants, un amic ens va exposar allò que considerava el nostre "desvetllament" original, l'analogia congènita a la nostra generació.

La història, vista d'aquest cantó, na­rra com fa vint anys, en el si d'una d'aquelles famílies indubtablement ute-rines d'aleshores, la mare donà a llum un membre nou. Res d'especial. Promp­te a executar, però, el seu destí, la mà que tria els símbols de la vida va endur-se el pare, aquell mateix dia, cap a la bo­tiga dels electrodomèstics i, com una metàfora ineluctable, en el moment que trèiem el cap al món, un altre ésser s'il.luminà, amb una llum prodigiosa,

per tota la casa. Era la televisió... Se'm fa curiós, aquest destí nostre.

Néixer sota el signe d'un televisor li do­nava al símbol un to com d'avantguarda, de futurisme animós i, alhora, un xic in­genu, vessant d'expectatives, una mena de "fàtum" que havia de distingir la nos­tra generació de tota la història prece­dent. Homo simbolants!

Asseguts a la catifa, l'aparell, ple d'hermetismes (VHF-UHF) ens encate-rinava amb imatges més aviat primàries,

contundents (la por, el valor, els desit­jós, les traïcions) i és ara que comprenc el sentit gaire bé totèmic, mil·lenari, de la seva figura: ens arrelava al món. Res més. Ni res menys.

Com totes les generacions prece­dents, aleshores estàvem aprenent, tam­bé nosaltres, les regles d'un joc antic i mai definitiu. No era pas, però, un lloc de somnis: era la vida...

Potser les formes havien variat una mica,- però, qui n'entén avui, d'analo­gies! . •

Udllo I cticl

Fotografia publicada al setmanari "Tot Sant Cugat", cedida per l'Ateneu Santcugatenc

ABANS. Imatge de la carretera Cerdanyola Era una zona situada a les afores del poble, amb poques vivendes i rodajades de camps i conrreus

Fotografia M. Sant

ARA. Carretera Cerdanyola actualment. Els camps han estat substituïts per pi­sos, i només queden unes quantes cases antigues amb el Monestir al fons

Cada divendres Els 4 Cantons al seu quiosc

8 ELS 4 CANTONS OPINIÓ DIVENDRES, 18 FEBRER 1994

Petita crònica

Un bri d'esperança per a Bòsnia? Jordi Menéndez

Escriure sobre Bosniu. Té algun sentit encara'.' Quanta més tragèdia ha de succeir perquè deixi de ser necessari escriure sobre aquest

truc, turmentat del nostre continent? A Lillehamer s'ha guardat un minut de silenci

per a Sarajevo. Els Jocs Olímpics d'Hivern a No­ruega. Fa deu anys se celebraren a la ciutat de les tres cultures. Ara. des de les muntanyes nevades no baixen esquiadors, cauen bombes de morter que ca­rregades per un odi antic, maten per matar. Un mi­nut de silenci a Lillehamer. Un silenci en record de les víctimes absurdes d'una guerra que, com totes. és també absurda. Però també un silenci que esdevé símbol de tots els silencis d'aquesta Europa que no ha sabut, o no ha pogut, o no ha volgut aturar aquesta cruel sucessió d'assassinats.

Aquests dies, unes noves negociacions semblen donar lloc a noves treves, i les noves treves a nous incompliments, i més morts. Moren els que cauen sota les bombes, la metralla o el franctirador. I mo­ren una mica cada dia els vius que malden per a so­breviure. Malgrat tot, nous acords, noves declara­cions dels organismes internacionals, noves pres­sions. sembla que albiren un bri d'esperança. Mai com en aquestes situacions ens és tan obligat tenir esperança. Nosaltres, còmodes ciutadans de l'Euro­pa Occidental, i ells. restes del que tou un país civilit­zat. estem obligats a tenir esperança. l'ero el temps s'aca­ba.

El nostre racó de mon. el que gau­deix de major be­nestar, justícia i de­mocràcia de tot el planeta, la nostra Europa desenvolu­pada, moderna i opulenta, ha d'estar avergonyit. Jo estic avergonyit. Per la inhibició, incom­petència o pel cinis­me.

En tot cas. per a tolerar que passi el que passa al nostre veïnatge oriental. Això no pot conti­nuar així.

Fa deu anys jo passejava per Sarajevo en unes plàcides vacances d'estiu. Contemplava, admirat, la convivència entre els austers edificis del període de dominació austríaca i les cases turques de l'epoca otomana. Les mesquites i les esglésies ortodoxes. Vaig comprar un joc de te a la Kazandziluc ulica. el carrer dels calderers del barri turc. Quan el miro. sé que sense tenir culpa, sóc una mica còmplice de la barbàrie.

Per això escric sobre Bòsnia. 1 no per a l'er una

anàlisi rigorosa dels fets, dels seus antecedents i de les seves conseqüències. Ja hi ha qui ho la amb molt més coneixement que no pas jo. No. jo escric sobre Bòsnia per aportar el meu modest gra de so­rra. Per a no oblidar. Per a no resignar-me que el costum converteixi l'horror en quelcom de quotidià que aviat deixa de ser notícia.

També per a enviar, des de la modesta tribuna de Fils 4 Cantons, un missatge als responsables de la diplomàcia internacional i. en particular, al nos­tre Govern: els ciutadans d'aquest petit país que se sent germà d'aquell altre petit país, volem que dei­xin de matar. 1 si cal impedir-ho amb la força, fem-ho. Ja sabem que no és tan senzill. Que raons ge­ogràfiques i polítiques fan difícil una intervenció militar. Sabem de la força de la raó d'Estat, dels complexos equilibris mundials que han de fer pos­sible la transició oberta amb la desaparició del mur de Berlín i la caiguda de la Unió Soviètica. Sabem que una intervenció militar, ni que sigui controlada i selectiva, és un risc. I que cal, a més, el suport o la complicitat de Moscou per tal que sigui viable. No tenim nosaltres, pobres mortals, tota la informació geoestratègica. I també sabem, com molt bé diu el ministre Solana, que la solució no pot arribar per la via militar, sinó per la negociació política entre les parts. Però si la nova Unió Europea no troba la ma­nera d'aturar el bombardeig de la ciutat, la destruc­

ció sistemàtica d'un poble, de què ser­veix? Volem una Europa valenta i ac­tiva. No una Europa decrèpita i impo­tent.

És molt el que està en joc. Certa­ment la vida, la su­pervivència d'ho­mes i dones, d'in­fants i gent gran a Sarajevo, a Tu/la, a Gorazde o a Mostar. també la credibilitat dels organismes in­ternacionals. També la credibilitat dels valors morals i polí­tics que conformen -o han de confor­mar- aquests orga­nismes. 1 està en joc, en definitiva, la seguretat de tot el

continent. O bé acceptarem resignadament que les agressions militars esdevinguin un instrument legi­timat per la nostra inhibició, per a modificar fronte­res i per a imposar voluntats nacionals? Avui Bòs­nia. demà Kosovo, o Macedònia. O potser les ines­tables fronteres de Polònia, Rumania, Bulgària...?

Entre l'accés de cautela d'un Chamberlain que no cregué capaç Hitler de portar-nos a una terrible II Guerra Mundial, i la doctrina del dret a la in­gerència que postula Danièlle Miterrand, em quedo amb el dret a la ingerència. •

Dibuix. Bibiana Pedemonte

rCRRCTCRM SUBMINISTRAMENTS INDUSTRIALS MAQUINARIA

ELECTRICITAT BRICOLATGE JARDINERIA

?? 675 01 75 FRANCESC MORAGAS, 44 • GIRONA, 3 Sant Cugat del Vallès

La Primmirada Quaresma

Fina Pérez

No sóc una persona de creences religio­ses: ignoro si per

manca de convicció teolò­gica o, al contrari, per fer­mesa reivindicativa del dret a la llibertat de consciència religiosa portada fins a la seva forma més radical, o bé, potser, per simples ga­nes de disconformitat.

I tanmateix, he de re­conèixer en mi -tot i l'absència de creences reli­gioses- sí la presència de sentiments religiosos, cosa difícil de raonar, no ho ne­go, però l'única explicació davant del meu entusiasme per algunes tradicions d'ori­gen re l ig iós , com ara la quaresma.

Dels records de la meva infància californiana, catò­lica a la lletra, uns que més plaer em produeixen són els d'aquelles llargues quares­mes que, amb els sacrificis i renúncies que ens hi im­posàvem de bona gana, semlaven veritables eterni­tats. però sempre amb aque­lla gran satisfacció de saber que havíem aconseguit al­guna cosa que realment pa­gava la pena... una cosa tota nostra, que no ens havia re­galat ni comprat ningú: tot un tros de vida que havíem agafat, reptat , abraonat , guanyat.

De més x iquets . era qüestió de renunciar a algu­na cosa: potser d'abandonar alguna pràctica mal vista, o bé deixar de consumir al­gun producte que. si bé no era dolent en si, com a ali­ment no era dels més nutri­tius, però sí deliciós, la qual renúncia tot plegat acabaria reforçant la complexió mo­ral del renunciant.

De més grandets l'enfo­cament n'era un altre: es tractava aleshores de donar un contingut positiu al sa­crifici. No n'hi havia prou amb no fer una cosa, sinó que havíem de fer una cosa que normalment no fèiem. com per exemple anar a missa cada dia (cosa que re­cordo haver fet durant com a mínim dues quaresmes).

Però una idea comuna a tota mena de projecte emprès a aquesta època era que el nostre sacrifici afa­voriria molt directament les ànimes que sufrien al pur­gatori, tot accelerant, con­fiàvem, la seva admissió definitiva al cel. Una em­presa que valia la pena.

De purgatoris, però. no cal anar gaire lluny a bus­car-ne . Per cert . t .quant temps més trigarem a fer respectar els drets humans de les ànimes a Bòsnia-Her-zegovina?, <,a garantir la se­va admissió definitiva al fràgil regne del dret a la vi­da?. •

ELS H CANTONS Periòdic setmanal d'informació i serveis de Sant Cugat del Vallès

Edita: Diari de Sant Cugat. S.L.

Rambla del Celler. 91

08190 Sant Cugat del Vallès

CIF :B60281367

Director: Josep M. Cabrerizo

Cap d'Edició: Romà Ventura

Cap de Publicitat: Carlos Borda

Dipòsit Legal: GI-1.405-93

Impressió: Rotimpres-Girona

Col·laboradors: Victor Morera .Talo. Jean-Marc de Semir,

Emma Ansola. Pere Pieh. Anna Cabana.

Xavier Borràs. Adolf, Anna Borau. Mon!

Carvajal, Núria de Mas. Fina Pérez. N. Arti­

gas, Rosa Carrasco. Montse Sant. Xavier Ca­

va, Carmen Perdices, Pep Català

Fotografia: Cristina Ubinana, J.M. Mula,

M.Vallès, M.a. Devesa

Redacció: 589 14 01 Publicitat: Tel i Fax 674 02 04 Distribució: Mailing - Vallès S.L.

Membre de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal Aquest mitjà d'informació expressa les seves pròpies opinions exclusivament a U co­lumna editorial. Els comentaristes exerceixen la seva llibertat d'expressió, així doncs el que exposen a les nostres pàgines són idees personals de què se'n fan responsa­bles. l'er respecte a la pluralitat Els 4 Cantons es compromet a acceptar qualsevol rè­plica, suggeriment o matisació que procedeixin dels lectors i que siguin d'interès ge­neral. sempre i quan s'ajustin al respecte que mereixen persones i institucions.

Telèfon redacció 589 14 01 Telèfon publicitat i fax 674 02 04

Nou telèfon 589 14 01

ELS 4 CANTONS

DIVENDRES, 18 FEBRER 1994 PUBLICITAT ELS 4 CANTONS 9

(In barri, on carrer, el sea comerç PLAÇA DE L'ESTACIO I LES SEVES RODALIES

fiífclí C/Y«IW**&, (5 Silit C«g«l d»l V. Wf: «74.K.W

PAPERERIA TÈCNICA COPISTERIA

CÒPIES PLÀNOLS FOTOCÒPIES COLOR ENQUADERNACIONS

VARIS TIPUS

CA dels Pous, 8 Tel 675 19 03

FALGUERA TAPISSERIA - DECORACIÓ

ROBA DE LA LLAR més del que pugueu esperar

Carrer Villa, l Local 2 Tel. 675 24 01

Valldoreix, 59 Tel. 674 13 81

, 5

<8*S^ïife\ A l I . I M I N I í V I O K I

Tel. 675 29 02 Fax. 675 28 61

EXPOSICIÓ 1 VENDA: Valldoreix, 53 TALLER: Oriente, 68

. FLECA ESTACIÓ A

^^*Jt

pa i pastes calentes

Val ldore ix , 7 0 Tel. 6 7 4 1 6 3 8

Sant Cuga t

PASTISSERIA

Bxujjoriesa BOMBONERIA

c/. Valldoreix, 79 tel. 674 07 71

la botiga d e /

pereoen* Tapisseria, matalasseria cortines i complements

per a la decoració

Valldoreix, 45-47 Tels. 674 53 35-674 51 04

i? I SABATA

Especialitat en cosit de tot tipus desoles

cl. dels Pous, 4 Sant Cugat

decoración mionfcfoprotaàonaJdsItNFAD-interioristes del FA0

VENTA Y ADMINISTRACION Valldoreix, 45 Tel 674 43 00 SANT CUGAT DEL VALLÈS

FOTO ESTUDI

LABORATORI PROFESSIONAL

Ctra. Cerdanyola, 38 Tèl. 674 09 71

Cl. Valldoreix, 64 Tèl. 674 45 45

Finques

m\ Tels 674 67 15

589 33 68 Fax. 589 33 68

Valldoreix, 60 bxs. Sant Cugat del Vallès

MASK'O'TA •Animals de companyia •Perruqueria canina

Villa, 5 tel. 675 01 52

García Guillén ELECTRÓ

HI-FI TV

VÍDEO RADIO

^ R V E I TÈCNIC

rOTES LES

GAMMES

Valldoreix, 44 Tel. 674 71 64

n a .

CUANDO PIENSE EN VIAJAR.

ZQQMTfyAVEL

Una agencia de viajes y su equipo de profesionales està a su alcance

Villa, 1 - IKOI 8 Tel. 589 07 09 - 589 07 62

ADMINISTRACION

DE LA

LOTERIA NACIONAL

N2. 1 VALLDOREIX, 67-A

TEL. 589 47 42 SANT CUGAT

NlNO SMARTFASHIONSforLADIES

-Estab. 1959-

Sant Cugat

RUBIO AUT0SERVICI0 AUTOSERVEI Villa, 1 - Local 5

Tel. 674 62 99

PERRUQUERIA " "J Jordi Carrera •

Estilista - Psicoestètic i Hores convingudes •

» 675 20 02 J cl. Valldoreix, 69 i

PRESENTEU AQUEST ffNüNCI I ÜS FfiREM

ÜN 15% de descompte

1 0 ELS 4 CANTONS O P I N I Ó DIVENDRES, 18 FEBRER 1994

CARTES DELS LECTORS

El 27-G i els mitjans de comunicació

Tots els mitjans Oc comuni­cació han adoptat la mateixa po­sició davant la convocatòria de la vaga del j!7-(ï. lots han mos-Iral una línia editorial contraria a la vaga. que no es reflex de la pluralitat que existeix a la socie­tat. Fn aquest sentit. IiK 4 ('an­ions no ha estat tina excepció. perquè des de setmanes abans al dia de la vaga. ha publicat arti­cles i opinions atacant els sindi­cats i la mateixa vaga. a l'edito­rial de la setmana abans del 27-G es deia que hi havien raons per a convocar una vaga general, però que això no ho havien de fer els sindicats, sinó els ciutadans. Aquesta opinió em la preguntar-me. qui hauria de convocar, se­gons Fls 4 Cantons, la vaga. les associacions de veïns'.', la unió de consumidors1.', qui representa ei ciutadà-trehallador sinó els sindicats votats en unes elec­cions sindicals.' Interrogants a part. el més greu es que un intent de respondre a aquests atacs fou silenciat. Jo mateix vaig portar un article, defensant els sindi­cats. a la redacció del diari i des­prés de parlar amb el director. se'm va assegurar que seria pu­blicat. ja que així es reflectiria el pluralisme informatiu del setma­nari. però això tou el desembre del ló l).\ i encara estic esperant

la seva publicació. Per acabar, permeteu-me

dues petites reflexions a l'entorn de la vaga. Primera: una vaga que fou seguida majoritàriament pels treballadors assalariats, ha estat desvirtuada pels mitjans de comunicació, com era d'esperar un cop vistos els antecedents. dient que els comerços no varen tancar: jo em pregunto, des de quan es mesura l'exit d'una vaga per la resposta que donen els bo­tiguers'.'

Segona: S'ha parlat molt del tema de la "coacció" dels piquets informatius, però cap mitja ha parlat dels treballadors que vo­lien fer vaga. però no varen po­der perquè tenen un contracte temporal (com el 40 per cent dels treballadors espanyols), i no es podien arriscar a no ser reno­vats pel patró quan arribés la da­ta.

Per acabar, tres anhels: una mica més de pluralitat informati­va. lambé al vostre setmanari. menys manipulacions interessa­des. i que aquesta carta no corri la mateixa sort que l'article es­mentat.

José F. Mota Mutïo/

Nota de la Redacció Acollint-nos al dret de repli­

ca per al.lusió directa al nostre mitjà de comunicació, volem fer els següents aclariments públics

a la caria transcrita damunt d'aquestes línies: lr.- FI setmana­da Fls 4 Cantons, com tota la resta de mitjans de comunicació. no comparteix obligatòriament els articles sota signatura, que són classificats d'opinió, 2n.- no hem publicat mai cap article de redacció a favor o en contra de la vaga.

,ir.- No consta a registre del nostre periòdic cap altre article signat, amb prec de publicació com a carta al lector, única for­ma d'accedir al dret de replicar en un mitjà de comunicació de premsa escrita. Malgrat aquesta irregularitat, també existent en l 'art icle que publiquem més amunt, hem volgut publicar-lo per a evitar males interpreta­cions. 4t. Estem oberts aqualse-vol aclariment en bé de la infor­mació més plural.

Ferreter sí, però a /' Institut no

Sr. Director,

Us parlo del vostre editorial de la setmana passada. Hm l'a content veure que els directors dels mitjans de comunicació de Sant Cugat es comencen a en­tendre. perquè són dos catala­nistes compromesos. I em sem­blen bé els recordatoris a Ga­briel Ferrater, en aquest Sant Cugat on fa uns anys, podíem tenir-hi converses , xerrades

• • • . iSü oïSfc j££&

ü # m

Aquest espai esta pensat per recollir, a tall, de tlash aquelles petites coses que passen en una ciutat com la nostra, en què de vegades cal cridar i atenció de petits fets, no forçosament amb ànim només de crítica, sinó també que puguin ajudar a millorar ia convivència ciutadana Aquesta secció és oberta a tots els ectors que desitgin fer les seves observacions.

Un carril de bicicletes perillós A Mira-sol els veïns han denunciat en vàries ocasions hi perillositat del vial que va des de l'es­

tació del ITC'C fins a 1' Hospital General de Catalunya perquè aquest queda tallat de sobte per al­gunes edificacions i no hi ha cap senyalització que ho indiqui.

Fo:. J A.MU'P.

&&.

La coomtie>ta El Collserola

plenes de foc i de llum. Però, igual que en altres te­

mes. aquí NO tot s'hi val. Fe­rrater es va suïcidar. No vull inaugurar aquí un debat sobre el suïcidi: són ja més que ben coneguts tots els arguments en contra i a favor. Només vull dir que. posar com a nom d'un Ins­titut per a J()VF,S el nom d'al­gú que va preferir acabar amb la seva vida, em semblar ia sempre, avans que els altres bons mot ius , la més 1NA-DIFNT de les decisions. Per tant, estic aquesta vegada, en desacord amb el vostre edito­rial.

J.A.Vilalta

Les cartes destinades a aquesta secció han de tenir una extensió màxima de trenta línies i han de dur prou dades per a poder identifi­car i localitzar l'autor, nom com­plet, adreça, telèfon i DNI. En tot cas el periòdic Els 4 Can­tons es reserva el dret de publicar-les, senceres o bé re­sumides.

Adreceu les vostres cartes a: Rbla. del Celler, 91- 08190 Sant Cugat

Li Serra de CollseroLi. per una rau o a;-tra. sempre es not:'c:.i per diversos nintiu- b una serralada piecios.: que separa Barcelona del Vallés Occidental. K una serralada on hi tenim una vegetació excepcional. v.ills. rieres: "oris que compartim anih tothom, s"hi poden collir bolets d'un giM T.OÍI particular.

Tainhe hi conviuen a la serralada animals sahatgc's com el senglar, la ginueu i altres espècies que de :anl cr tant creuen la carc'.e-ra. sobretot de bon rr.uli. Ilsperen contempla:-ios per molt de temps, si eN caçadors i la Ge­neralitat ens ho permelei:.

Hs una serralada viva. es un pulmó fores­tal importantíssim per a Sant Cagat. Cerclar:vo­la. L Papiol, Molins de Rei i Barcelona.

Avui per avui. s'h: han t'et pro;ecc:or.s per a evitar el pas dels depredadors num»rs amb vehicles; s'han fet miradors a punts es­tratègics amb la intenció que tinguem l'onerru-niíat de contemplar des d'aquest punt la fantàs­tica vista del Vallés o Barcelona També cal dir que és ben aprofitat per les parelles d'ena­morats per a lesleiar dins dels cotxes: és una activitat ben sana. oi'.' Però cal ser nets. no dei­xeu les deixalles al terra

Les motocicletes portades per intrèpids "spetmans" o sonats de la velocitat i el risc. corren per i'Arahussada en totes direccions. sense to ni so. Te'N trobes passant per un re­volt que fa la impressió que entren pel vidre de davant: no tens més remei que fer ia intenció d'anar cap a la cuneta, ja que ells no fan cap intenció d'apartar-se. És un autèntic perill per a ells i els altres que hi circulem. Si es volen suïcidar, que ho facin d'una altra manera, que no emprenyin els altres.

No podríem ser més nets i polits amb la serralada.' Tinguem consciència i tinguem cura d'un tresor natural com és ella: en el futur ho trobarem a faltar, si malauradament desapare­gués per qualsevol motiu.

Només fa 4 dies Nova secció per rei ordur dits. fets i comentaris de persones i entitats que contrà­riament al que estem acostumats a llegir, tenen un temps curt. fàcil de recordar per a molts. De vegades aquests poden haver estat oblidats pels mateixos prota­gonistes de la història encara que faci quatre dies.

Escrit publicat a "Sant Cugat escriu", editat al maig de 1990 [H'l Taller d'escriptura de Sant Cugat. L'estorlic

Part de la introducció del llibre "Sant Cugat

escriu 1!

Vivim en un món on és molt difícil prendre part del joc de la fantasia i de la il.lusió. Hem cres­cut mediatitzats per allò que és útil, el que fa guanyar diners, pel que és acceptat i rendible, i no­més amb dificultat ens és permès de forjar un altre camí fruit de les vivències: el d'inventar, el de re­crear. amb l'ajut de les paraules, aquells records i vivències que jeuen arraconats dins el calaix de l'oblit.

Però. nosaltres, no ens resig­nem a deixar-los adormits. Com a testimonis d'un temps mediatitzat per la pluja constant d'informació dispersa, sentim la necessitat d'expressar la nostra pròpia inter­pretació del món que ens envolta, i, empesos per allò que ens col­peix, es tradueix en un desig ferm de traspassar les fronteres entre la realitat i la ficció.

I amb l'estranya mescla pro­duïda per l'afany de comunicar una història personal que traspas­si l'espai i el temps, que ompli la necessitat d'aportar quelcom de

vertader i un sentit dins nostre. hem recopilat aquest senzill re­cull de contes, en què l 'acció transcorre a la vila. a voltes màgi­ca i a voltes seductora, de Sant Cugat.

No ens podem estar del poder de crear, de deixar una empremta de nosaltres mateixos en un full de paper blanc, que s'omple apas­sionadament de pensaments ama­gats dins els racons de la sub­consciència. i difondre els mo­ments de joia o d'angoixa que sorgeixen en expressar un caràc­ter, o escriure un senzill diàleg entre uns personatges imaginaris. I, amb tot això. muntar-ne una història que transmetrà imoplíci-tament els pensaments fugaços i la fe en la bellesa que hom té dins.

Aquest ha estat l'objectiu a l'hora de fer aquest petit recull de contes que teniu a les mans. D'omplir el moment que es viu amb veu i força, d'obrir camí a diferents motius per a expressar-se i, en definitiva, comunicar-se.

DIVENDRES, 18 FEBRER 1994 OPINIÓ ELS 4 CANTONS 1 1

Posició del P.P. per la moció de CiU sobre Valldoreix És un tema greu, que demana una reflexió acurada Ramon Gaspar de Valenzuela de Ros Grup Popular

Q uina és la raó de ser i de mante­nir-se Valldoreix: Històrica­ment, serà la Parròquia i la Qua­

dra de Canals, però en els darrers quaran­ta anys, el fet diferencial que defensen els ciutadans de Valldoreix és, precisa­ment, les seves peculiaritats urbanísti­ques, una forma d'entendre l'habitatge i l'entorn de paisatge i veïns. AIXÒ ES EL FET DIFERENCIAL DE VALLDO­REIX concepte que qualsevol català hau­ria d'entendre.

Es una forma de vida que té els seus avantatges i els seus desavantatges, sim­plificant: la tranquil·litat, el relax, el con­tacte amb la natura que permet la ciutat-jardí, té com a contrapartida la necessitat de traslladar-se lluny per qualsevol servei que un habitant del Casc obté a la canto­nada...

Però és la seva opció, és la forma de vida que ells han escollit i no és que l'ha­gin escollit perquè tots hagin nascut enllà i se l'hagin trobat: la majoria dels seus habitants -com passa a la resta del muni­cipi- han convergit a Valldoreix des d'al­tres indrets de Catalunya, escollint Vall­doreix precisament per les seves caracte­rístiques...

I aquest col·lectiu, que representa el 10 per cent de la població de Sant Cugat que viu a Valldoreix, estan molt cofois de la seva organització, viuen amb molta intensitat les relacions amb la Junta de l'Entitat i varen votar majoritàriament -en les darreres eleccions- al candidat que més enèrgicament defensava la continuï­

tat de les seves competències, entre les que trobem FONAMENTAL la del pla­nejament urbanístic.És ben cert que aquest Ajuntament podria optar per a exercir aquestes competències perfecta­ment en harmonia amb els desitjós de la població de Valldoreix, però la trajectò­ria dels darrers anys, no mostra precisa­ment aquest caire.

Efectivament, ampliant encara més la confrontació iniciada per l'Alcalde ante­rior, l'equip de Govern que presideix el Sr. Aymerich, s'ha negat de forma sis­temàtica a complir els compromisos econòmics d'aquest Ajuntament amb l'EMD, provocant que haguessin de de­manar-los -I OBTENIR-LOS- per via ju­dicial i fins i tot esgotant sovint les instàncies a Tribunals Superiors.

La conseqüència més directa ha estat la natural desconfiança dels ciutadans de Valldoreix -fins i tot votants habituals de CiU- referent a modificacions de la seva situació administrativa i molt especial­ment la urbanística; també coopera a aquesta desconfiança el que les darreres actuacions urbanístiques de l'Ajuntament de Sant Cugat hagin estat precisament macro-polígons amb abundància de blocs (Sant Domènec-Colomer i Guinardera- o fins i tot amb tipologia d'eixample (Coll Fava) i molt menys el fort endeutament que la seva gestió al front de l'Ajunta­ment ha comportat. (I d'això n'hem par­lat altres vegades, s'ha fet molt, però so­bretot, ens hem endeutat per damunt de les nostres possibilitats, per anys i anys) Fins i tot ES PREGUNTEN si és que vo­lem tapar el nostre "forat" amb el 10 per cent d'aprofitament mitjà dels polígons de Valldoreix.

Aplec de la Salut, un acte social que congrega un bon nombre de veïns de Valldoreix

Sondejant residents de Valldoreix, n'­hem pogut conèixer l'opinió, que hem trobat UNÀNIME i que es pot resumir en aquella frase de Lourdes: "Virgencita, Virgencita, que me quede como estaba". Ni segregació, ni laminació de competèn­cies: mantenir el que avui tenen.

Per part de la resta de població de Sant Cugat, en canvi, no he vist cap opo­sició ni reserves -fora dels polítics com­promesos en aquesta operació- que a Valldoreix mantinguin la seva adminis­tració actual.

Per tot això, no ens sembla ni el mo­ment ni la forma d'assumir unes com­petències que l'EMD exerceix a satisfac­ció de la majoria i contra això, els benefi­cis de l'economia d'escala que sempre esgrimeix el Sr. Alcalde, no guarden pro­porció.

També, amb tot respecte a l'opinió del portaveu d'un altre grup de l'oposició d'aquest Ajuntament, que la participació en la despesa global per habitant és ex­cessiva i que, per raons de solidaritat, hauria de fer-se més equitativa, creient que s'ha de tenir en compte que a part dels habitants censats a Valldoreix, hi ha un nombre important d'estiuejants, pro­pietaris dels seus habitatges, que són con­tribuents NETS i que tenen perfecte dret a que una part dels impostos que paguen reverteixin en benefici seu.

Per tant, fent-me ressò de l'opinió àmpliament majoritària al meu grup i unànime dels habitants de Valldoreix consultats, i en harmonia amb els de la resta de la nostra ciutat, hem votat en contra de la moció presentada. •

Arxiu

Carmen Perdices Domínguez

D esprés de setze anys d'anar-se consolidant la Constitució i la democràcia a Espanya, va arri­

bant el moment de fer revisió d'alguns aspectes que, si bé estan recollits a la Carta Magna en esperit, la prudència lògica d'uns moments de transició polí­tica tan delicats que vàrem viure al nostre país, no va aconsellar un desen­volupament ràpid i en profunditat. En­tre d'altres matèries, ens referim ara a la qüestió autonòmica.

El govern socialista no ha tingut la necessitat, al llarg d 'aquests anys, d'afrontar voluntàriament la revisió d'aspectes constitucionals pendents, com és l'autonòmic. La majoria abso­luta l'hi ha permès al PSOE mantenir aquesta posició fins ara. Però, les elec­cions del passat juny han fet canviar

rit que en matèria autonòmica recull la Constitució. Però aquesta circumstàn­cia favorable a Convergència, té a l'al-tra cara, l'inconvenient que els nacio­nalistes hauran de deixar de banda el doble joc que sovint han utilitzat, de fer unes reivindicacions que provoquen re­accions de rebuig per part de forma­cions polítiques no nacionalistes i afluixar posteriorment per a criticar aquestes reaccions, d'altra banda des­proporcionades.

De moment aquest joc continua i el contingut del document sobre el "gir autonòmic", de la Generalitat i les de­claracions de Pujol sobre aquest text i sobre l'entrevista mantinguda entre ell i el President Gonzàlez, semblen con­firmar-ho. D'una banda, el document conté un seguit de propostes raonables i emmarcables dins la Constitució, adreçades a aprofundir en l 'Estat

La qüestió autonòmica aquesta situació. El fet que els socialis­tes perdessin la majoria absoluta i cer­quessin l'acord amb els nacionalistes (bascos i catalans en principi) feia pre­veure que, tard o d'hora, la qüestió au­tonòmica estaria damunt la taula.

I així ha passat. La resistència dels nacionalistes bascos a participar en pactes amb els socialistes ha col·locat CiU en una situació de privilegi per a posar condicions. Les condicions pas­sen, naturalment, per a enllestir en pro­funditat el desenvolupament de l'espe-

auonòmic, i fins aquí correcte. Però, també compta amb altres reivindica­cions, que per extraconstitucionals, provoquen les reaccions esmentades, relació directa amb la corona o pre­ferència del President de la Generalitat davant del Govern central en el proto­col a Catalunya.

I l'altra part del joc la protagonitza Jordi Pujol. Al document, no li atorga gaire importància, fins i tot sembla que no vagi ben bé amb ell, però, cal recor­dar que aquest document no és aliè a

Pujol, ja que és de la Presidència de la Generalitat. Però si d'alguna manera es vol desmarcar del tema (i no diguem en Roca, que fins i tot negava, fa pocs dies, l'existència del famós document), i és que això i la serenitat amb què ha tractat la reunió amb Gonzàlez, la acti­tud moderadíssima que lleuix, semblen anar adreçades, precisament, a aquells que s'han esverat amb el contingut del document, per a demostrar-los que no passa res, que s'esveren per res. Tot plegat sembla una juguesca més dels nacionalistes catalans.

Deixant de banda tot això, hem de reconèixer que els jocs són un element imprescindible en tota mena de rela­cions, i sobretot en política. Però la qüestió autonòmica és un tema prou trascendent, és un tema que ens afecta o afectarà a tots.

Els acords que ara s'aconsegueixen definiran el marc de relacions entre Ca­talunya i totes les Comunitats Autòno­mes i Estat. D'aquesta relació dependrà que la qüestió autonòmica sigui un es­tat consolidat, estable i normalitzat. •

1 2 ELS 4 CANTONS LOCAL DIVENDRES, 18 FEBRER 1994

Ocells i insectes tornen a freqüentar l'eix de Vallvidrera Mont Carvajal

Des que al 2n d'agost de 1 Wl e-vau inaugurar L'K l'imeK LIC Vallvi-drera. s'han anal lent esludK de se­guiment i l'la LIC Vigilància Amhien-lal) de l'impacte mediamhicntal i|ue V.'I Miipi 'i lii l'au lo v la passant per Coll-SL·I'OKI. especialment on la Hora i la íauna I 'omprosa consti nen >ia dcK I u li o I -. I ; i ' \ iv : v a I' n o ai i o g a r aqacsis mli ii IIK-S al C 'oulro il I siu-dis ilo Medi Amb.net. ilo la. I uiver-M I al Aiili'iiani.i lIc Hai i. o lona

i : \ i ( i .

I )o l'o-uuli d'abril ilo l'anv pas-sal. SL'II ilospionia L|IIO oK umols LIO \ al K nii'oi a no lia\ IOII oomportal Ulla gieu aloolai lo del llied: natural. I Vspres iloK 20 pnnieis mesos do lunoionamonl. os \a ilomoslrar que Els anima dels arbres i oK arbustos L|UO lahasa havia encarregat plantar, cl pi hlano, oi lladern i l'espí hlano oren los espècies que presentaven menor mortalitat i major creixement, mentre que l'espí neure, el roure i la ginesta es morien niés

lacilineiil.

Insectes i ocells l·l director del centro LIC Medi Ambient de la

l AH. Jaume Terrades, ha comentat a "Kls 4 Can­tons" que "l'efecte barrera s'ha notat més amb els ocells, però tampoc no massa. Creo que l'impacte que pugui tenir l'autovia travessant el Collserola no os gaire important si tenim en compte que la /ona ja estava tallada per la carretera i la via dol tron".

HK cicles naturals LIO la fauna són sempre més lents perquè depenen totalment de la flora. Ac­tualment. s'està duent a terme un estudi de segui-

Is han pogut atravessar l'eix viari

ment d'ocells i d'insectes. Hs a dir. fins que els arbustos, i els arbres no s'han adaptat a la nova /ona i situació, els animals no tornen a freqüentar els terrenys que solien.

I-.K ocells i els insectes havien fugit de la /ona mentre es feien les obres i durant els dos primers anys de funcionament de l'eix viari. Actualment, però, tot i que les dades no són definitives, sem­bla que tant els uns com els altres estan tornant a freqüentar el terreny, ja que noten que la vegeta­ció torna a ser l'adequada.

Pel que fa a altres animals, Tabasa va cons­truir 2? accessos subterranis que travessen l'auto-via. Aquests petits túnels han servit perquè ani­mals com els porcs senglars passin d'un costat a l'altre. Hls esquirols ho han fet per damunt, mit­jançant uns cables aeris instal·lats amb aquesta fi­nalitat. •

Tres anys i cent programes de "Didascàlia" de R.S.C. Redacció

Ràdio Sant Cugat, cl dia 22 e febrer do l\)sM. va incloure per primor cop en el maga/ine del matí, 'Dies do Ràdio", un programa dedicat exclusiva­ment al teatre, i tros anvs des­prés l'emissora local celebra el tercer aniversari amb el pro­grama número cent de manera simultània.

"Didascàlia". nom amb el qual s'identifica, és emès tots els dijous a les dot/e LIOI migi-dia, i cl programa té una dinà­mica pròpia d'una obra teatral sense entreacte, d'una durada de trenta-cinc minuts.

F ls a c to r s del programa són Man­hel Cayuelas i Pep Tugués . aquest úl­t im e s p e c i a l i s t a i c o m e n t a r i s t a t ea ­tral,prenent-hi part també en Joan Vall-vé en l'apartat tèc­nic i musical.

"Didascàlia'' ha comentat i valorat més de cent trenta espectacles teatrals, així com també ha inc lòs n o m b r o s e s entrevistes a perso­nalitats del món del teatre, tant en direc­

te com a través del fil telefò­nic.

Ràdio Sant Cugat celebrarà aquest esdeveniment amb un programa especial en directe des del Calc Autiilitori. en el qual han estat convidats, entro a l t res . Joan Tor tosa . Oscar Mas. Carme Conesa. Dolors Vi la rasan . Poliu l-'ormosa i Tomàs Scix.

1:1 programa os celebrarà el proper dijous dia 24 de tebior dos do les I I.}() hores del mati fins a les 1 2.4s hores, on di-recte des del Calo Amlitori.

Radio Sant Cugat convida a tots els sous oients que \u l -izuin assistir-hi en directe. I

Tomàs Seix respon a les queixes contra la biblioteca Els usuaris de la Biblioteca del Mil·lenari han expressat les seves queixes a través de les cartes dels lectors publicades a Els 4 Cantons les últimes setmanes. La resposta ha estat ràpida ipossitiva

Núria de Mas

Kls 4 C a n t o n s ha t r a n s m è s los queixes sobre cl funcionament de la nova biblioteca al director LIL'1 Centre Cultural i màxim responsable il'aquest equipament. I omas Seix.

Sobte la talla d'espai. Seix ha asse­gurat a ,iL|uost setmanari que el nombre do places ilisponible es estadísticament suficient per a la població LIO Sant Cu­gat. Tot i això. l'entrada en funciona­ment ilel servei de préstec la propera setmana permetrà ilisposar ilc mes es­pai |.i que no caklra ler les consultes obl igatòr iament a la bibl ioteca com luis aia. A mes a mes. es previst aín pliar la capacitat LIC la biblioteca en 2S

seients més l 'n ilels altres factors que ha contri­

buït a la salutació del servei ha estat, segons Seix. "la confus ió que s'ha produït sobre el que ha de ser l'ús tí­pic d'una biblioteca". I.s a dir, molts dels usuaris porten els seus propis lli­bres i tan servir l'espai de la biblioteca com a sala d 'estudi , mentre que. en principi, un equipament d'aquest tipus està pensat per fer consultes.

Sobre la prohibició d'accedir al re­

cinte ile treball amb objectes personals, Seix ha explicat que només es podrà entrat el material estrictament necessa­ri per fer les consultes. La resta s'haurà de ileixai a Ics prestatgeries del vestí­bul com fins ara.

Kn referència amb els robatoris que han patit alguns dels usuaris. Scix ha fet un ei it i "la responsabilitat i al ci­v i s m e " . "No té sent i t t r a c t a r els usuaris com a delinqüents", ha afir­mat. "sinó que cal apel·lar a l'educa­c ió i al r e s p e c t e m u t u s " . F.s per tiL|ucsts motius que tampoc no està pro-vist instal.lar-hi armariets individuals.

I ii altre LICK punts conflictius es l'horari, L]UC alguns dcK lectors consi­deren insulicient i poe adaptat a les ne­cessitats dcK estudiants. Cal recordar L|UO ac tua lment la bibl ioteca roman oberta de dimarts a divendres, de 12 a 14h i de I (o l i a 20h. i dissabtes de H) a I4h. Sobre aquest tema. Scix s'ha compromès a allargar los hores de ser­vei tenint en compte els usuaris diver­sos, tant els del mati (principalment hemeroteca) com els de la tarda.

El Servei de Préstec de la Biblio­teca s'obrirà el proper 22 de febrer

líl Servei de Préstec entrarà en fun-

Amb el nou servei de péstecs que entrerà en funcionament la propera setmana la biblioteca alleugerà el seu espai, oferint un millor servei a l'usuari.

cionament el dimarts vinent, quasi deu del Centre Cultural. Cal dir que el fons mesos després de la inauguració de l'e- de la Biblioteca està format per 11.600 quipament a causa de problemes d' im- documents, dels quals 10.000 són lli-plantació del sistema informàtic. bres , i la resta material audiovisual

Qui vulgui gaudir d'aquest servei (CD. vídeo, cassets, disquests i diapo-haurà de presentar la targeta de soci sitives). •

Generalitat de Catalunya

M i l l I ( l l ' M · l l \ (

l>r<jMi<icin roi iH' i 'c i i i l ilo (

ÍIMK A Di: C

SI APROFITEM ELS MERCATS INTERNACIONALS

ANIREM ENDAVANT. En els últims anys, l'economia s'ha

internacionalitzat. Això ha provocat que els nostres productes es puguin vendre, no només a Catalunya i Espanya, sinó a tot el món; i això és bo, molt bo, si ho sabem aprofitar.

La Generalitat, a través de diferents organismes, està ajudant els productes, les empreses i la societat catalana en la seva introducció als mercats exteriors.

Així, el GOPCA, mitjançant missions empresarials, prospeccions de mercat, certàmens firals, assessoria en xarxes comercials, formació de gestió empre­sarial, etc, està realçant les empreses que exporten els seus productes.

El CIDEM està assessorant i desenvo­lupant programes orientats a la millora tecnològica en l'àmbit de la producció i la qualitat, a la racionalització de les estruc­tures empresarials i productives i a la formació de personal.

PRODECA està donant suport a les cooperatives agràries i a la petita i mitja­na empresa agroalimentària, a més a més

de promoure i exportar els productes catalans.

El PATRONAT CATALÀ PRO-EUROPA assessora, informa i promou el coneixe­ment, dins la societat catalana en el seu conjunt, en tot allò que està relacionat amb la integració europea.

El CONSORCI DE PROMOCIÓ TURÍS­TICA DE CATALUNYA, format per la Generalitat de Catalunya i nombroses entitats del sector turístic, promociona i dóna suport a aquest sector a través de la presència i l'assistència tècnica en els mercats turístics.

Però, per damunt de tot, el més important és que tots i cadascun de nosaltres hi posem el nostre esforç, les nostres ganes de millorar. Només la qualitat, el disseny, les millores tecnològiques, l'especialització, són garantia d'èxit en els mercats nacionals i internacionals. Només si sabem aprofitar aquesta oportunitat, només si guanyem segments de mercat internacional, anirem endavant.

ADRECES A BARCELONA:

PRODECA, S.A. Balmes, 188 • 08006 BARCELONA Tel.: 93 4153250 Fax: 93 2376483

CIDEM Av. Diagonal, 403 • 08008 BARCELONA Tel.: 93 4151114 Fax: 93 4160818 Av. Diagonal, 449 • 08036 BARCELONA Tel.: 93 4051104 Fax: 93 4053493 Riera de Sant Miquel, 3 • 08006 BARCELONA Tel.: 93 4155440 Fax: 93 2377736

COPCA Av. Diagonal, 550 • 08021 BARCELONA Tel.: 93 2090566 Fax: 93 2007674

PATRONAT CATALÀ PRO-EUROPA Bruc, 50 • 08010 BARCELONA Tel.: 93 3182626 Fax: 93 3187356

CONSORCI DE PROMOCIÓ TURÍSTICA DE CATALUNYA Pg. de Gràcia, 112 • 08008 BARCELONA Tel.: 93 4151364 Fax: 93 4151434

1 4 ELS 4 CANTONS LOCAL DIVENDRES, 18 FEBRER 1994

Preocupen les barreres que impedeixen la competitivitat de les empreses catalanes Redacció

La Cambra de Comerç de Terrassa, a iniciativa de la seva Comiss ió d ' I n d ú s t r i a , va adreçar una carta al Ministre d'Economia i Hisenda, expres­sant la seva alarma per la situa­ció actual de les empreses i apuntant diverses mesures que considera imprescindibles per a reduir els costos de fabricació de la indústria.

En aquesta carta al Ministre d'Economia. Sr. Pedró Solbes, la Corporació afirma que en els darrers quaranta anys mai no s 'hav ia viscut un ambient econòmic tan preocupant com l'actual. "Fs imparable el tanca­ment d'empreses, les reduccions de plantilles, la morositat i les suspensions de pagaments, amb dramàtiques seqüeles d ' incre­ment d'atur a nivells insuporta­bles, tant des del punt de vista econòmic com humà i social".

A la carta es fa esment a l'alarma que causen indicadors com l'elevada taxa d'atur d'Es­panya. al voltant del vint per cent, xifra que representava el doble de la mitjana de la Comu­nitat Europea, l 'elevat dèficit públic, al voltant del set per cent del PIB, i el percentatge ne­gatiu de l'u per cent del PIB. En aquest sentit, la Cambra de Co­merç expressava que la solució o millora ha de passar forçosa­ment per la competitivitat. Se­gons la Cambra de Comerç "ser competitiu significa aconseguir que els nostres productes fabri­cats resultin més econòmics i amb tecnologia avançada per es­tar en condicions de competir amb altres països; així, les nos­tres empreses tindran feina, con­tractaran obrers , invertiran i vendran al mercat nacional i in­

ternacional. Reduirem importa­cions, augmentant les exporta­cions. Per tant, la nostra balança comercial millorarà. Reduirem el nostre percenta tge d 'a tur . Aconseguirem augmentar la in­versió estrangera".

Per tot això, hom suggeria que es tinguessin en compte tres blocs de mesures urgents que permetessin rebaixar el cost de fabricació dels productes indus­trials. Un primer bloc feia re­ferència a la congelació total, i en alguns casos, una possible re­ducció de tarifes per a tot l'any 1994, de productes com gas na­tural, electricitat, telèfon i com­bustibles.

Un altre bloc feia referència als Bancs i Caixes d 'Estalvis perquè abaixessin ràpidament el tipus d'interès en crèdits indus­trials i descomptes comercials. En opinió de la Corporació, una situació de recessió econòmica tan greu com l'actual, exigeix la urgent col·laboració de les enti­tats financeres, sobretot tenint en compte els elevats percentat­ges de beneficis any rera any. Dins d'aquest bloc, es demana­va al Govern que exigís una re­ducció de tarifes en conceptes de comissions, serveis i abusius interessos sobre saldos al desco­

bert. "Els nostres empresaris protesten per la continua puja del percentatge de comissió so­bre el valor dels efectes retor­nats; en dos anys s'ha passat d'un dos a un quatre-cinc per cent".

Un tercer bloc de mesures feien referència a la necessitat de suavitzar la ínflexibilitat la­boral i aplicar de forma urgent una reforma laboral; de poten­ciar la formació professional; de combatre enèrgicament la co­rrupció, el frau i l'estafa; d'apli­car eficaçment l 'austeritat en tots els segments públics; de po­tenciar les mesures de foment a l'exoportació i alleugerir les cà­rregues impositives.

Finalment, es feia referència a que la congelació salarial de funcionaris, així com la conge­lació d ' impostos com l ' IAE i PIBI, aplicat per diversos ajun­taments, hauria d'extendre's als sectors relacionats en els dos primers blocs, "ja que la situa­ció actual exigeix la solidaritat i col·laboració d'aquelles entitats financeres o de serveis que gau­deixen d'una privilegiada situa­ció econòmica a favor d'altres segments empresarials necessi­tats d'ajut per a la supervivència o recuperació". •

N "\, :{ \i}(

?iZZ'rAUFiAt\:r

Fregidoria Marisqueria

Ctra. Sabadell,47 - Rubí -Telèfon 699 11 52

LA CREU mimm S&S&LM P » ™ ^ Av. Mas Fuster, 45 -VALLDOREIX-

Aquesta setmana, d'entre tots el plats que us hem preparat, us recomanem:

de primer: "Calçotada"

de segon: "Perdiu a la Vinagreta"

M E N Ú D I A R I 8 5 0 P T E S . DIMECRES: "Escudella i Carn d'olla"

FEU EL VOSTRE ENCÀRREC AL TELÈFON

6 7 5 1 3 2 2 SERVEI A DOMICILI La Sra. Carme, propietària i cuinera de LA CREU, us vol

explicar com prepara la "Perdiu a ta Vinagreta":

PERA4 PERSONES:

4 perdius, 6 o 8 cebes, l cap d'alls,

sal, pebre, llorer, suc de ll imona,

l / 2 I . d'oli, 1621. de vinagre

Es netegen bé les perdius i s'obren per

la meitad. S'hi tira el suc de llimona

sal i pebre. Fregiu les perdius amb una mica d'oli

sense que agafin color; en una cassola

de terra poseu-hi oli una mica de vina­

gre, les cebes tallades, els alls i unes

fulles de llorer. Afegiu-hi les perdius,

tapeu la cassola i diexeu-lo durant 2

hores a foc lent. Abans d'acabar la

cocció, afegiu el vinagre que us queda,

sal, pebre i oeixeu que s'acabi de cou­

re. serviu les perdius en el plat i tireu

la salsa per sobre.

Rubí

ERC afirma que l'Ajuntament fa una reestructuració de personal obscurantista Joan Ridao, regidor d'ERC, valora positivament el se­guiment de la vaga a la ciutat i subratlla que i'Alcal­de, Miquel Llugany, és el responsable en última instància de la situació de Ràdio Rubí. Pep Català

La secció local d'Esquerra Republicana de Catalunya ha reprès el seu contacte mensual amb els mitjans de comunicació locals i comarcals, posant da­munt la taula "l'obscurantisme amb què s'està portant a terme la reestructuració del personal de l'Ajuntament", segons Joan Ridao, regidor d'aquesta forma­ció política.

Ridao subratlla que la mobi­litat de persones que s'està fent afecta àmbits inclosos dins dels patronats sòcio-cultural i sòcio-sanitari, la qual cosa "pot ser per i l losa per als serveis que s'ofereixen des d'aquests àm­bits". Sense entrar en cap valo­ració més profunda perquè no disposava de l'informe fet per l'empresa Auditora Fabra i Ca­sas, el regidor va anunciar que sol·licitarà l 'estudi perquè es valori des de la secció local del partit i més endavant faran una resposta pública sobre aquest te­ma.

Satisfacció per la vaga Un altre afer que es va trac­

tar fou la valoració del segui­ment de la vaga general del pas­sat 27 de gener a la ciutat. Joan Ridao va mostrar la seva satis­facció per l'èxit del seguiment massiu dels rubinencs, i destacà

el suport de les Associacions de Veïns. També va destacar la ini­ciativa de la secció local d'in­cloure els set punts reivindica­tius d 'ERC en el manifest que es va fer per a Rubí. per altra part, Ridao va lamentar els inci­dents que hi varen haver, però va assegurar que el seu partit no ha rebut cap queixa contra l'ac­tuació de la Policia Local. El re­gidor va subratllar, de totes ma­neres, que "alguns ciutadans han tingut una reacció despro­porcionada en les seves quei­xes".

Ràdio Rubí Joan Ridao també va parlar

del tema de l'emissora munici­pal Ràdio Rubí, assenyalant que el dèfici t c ròn ic que pateix aquest mitjà de comunicació, estipulat en 25 milions de pes­setes, és provocat per la defi­cient gestió, publicitària i comp­table, que s'ha portat fins ara.

El regidor va assegurar que el fet anunciat que l'Ajuntament agafarà ara les brides de la ràdio és una fal.làcia, ja que "la res­ponsable tècnica ha estat una persona designada políticament, i la descentralització de l'equi­pament no ha existit mai. El res­ponsable és l'Ajuntament i en úl t ima ins tància , el Regidor d'Hisenda, Josep Anton Pombo, i l'Alcalde Miquel Llugany. •

El Patronat vol reduir la caça a Collserola Redacció

El Patronat de Collserola es proposa reduir gradualment les àrees de caça fins a la seva total desaparició. Aquest nou pla pre­tén ampliar els refugis de fauna i la reducció de les zones de caça.

Amb aquest pla també s'im­plantaria una major seguretat a les /unes de caça que estan prò­ximes a nuclis habitats.

Si aquest nou pla es porta a terme, es crearien dor refugis de fauna situats en els sectors occi­dental i oriental de la serra. D'a­questa manera, les reserves ani­mals crexerien considerable­ment. augmentant l'extensió del parc en un 30 per cent.

Les àrees de caça quedaran limitades a les /ones del Baix Llobregat. Sant Cugat i Cerdan­yola.

La prohibició de la caça ha estat justificada a causa del pe­rill que suposa compaginar l'ac­tivitat cinegètica ( art de la caça) amb l'alta freqüència dels visi­tants al Parc de Collserola, i més si es considera que aquesta taxa va en augment.La Genera­litat de Catalunya ja va prohibir la caça durant els caps de setma­na.

Cal recordar que el Parc de Collserola està considerat una reserva na tu ra l , i que amb aquesta ampliació s'espera que el refugi de fauna ocupi 3.030 hectàrees.

L'aplicació d'aquest pla ha de ser vist i aprovat pel Departa­ment d'Agricultura do la Gene­ralitat. Pel patronat de Collsero­la no hi ha cap dubte que li serà atorgada l 'autorització que li permeti porta a terme aquest nou pla. •

DIVENDRES, 18 FEBRER 1994 LOCAL ELS 4 CANTONS 1 5

Amb una conferència de l'eurodiputat conservador, Domènec Romera

El Partit Popular inicia la campanya per a les eleccions europees Joan-Marc de Semir putat conservador va passar a vern

El partit popular de la nostra localitat ha iniciat els primers actes preelectorals amb una con­ferència a la Casa de Cultura del diputat conservador al Parla­ment Europeu, Domènech Ro­mera i Alcàzar.

L'eurodiputat del PP va fer un balanç de l'any 1993 referent a l'actuació i re­sultats del seu partit en l'àmbit europeu i a nivell nacional.

Domènech Romera va declarar que "l'any 93 ha estat molt dolent ja que les coses no han anat com nosaltres vo­líem".

Romera va insistir en el fet que "seria fàcil desviar responsabilitats de la dolenta situació i atribuir al procés de canvis que s'han pro­duït a Europa i al món en els darrers anys, el principi dels mals que ens afecten".

Posteriorment el di­

putat conservador va passar a analitzar els canvis a Europa durant l'any 93. Segons ell, "s'­han fet passos molt important en la construcció de la unió europea ja que s'ha culminat la primera reforma dels Trac­tats".

El segon semestre de l'any 93 la Unió Europea va ser presi­dida pels representants del go­

vern belga. Romera va qualifi­car l'actuació de la presidència belga de "molt activa" ja que va impulsar canvis institucionals importants.

Finalment Romera va fer al·lusió als resultats del seu par­tit a nivell nacional i va destacar les eleccions galegues amb la victòria de Manuel Fraga Iribar-ne. •

Fot. J.A.Mula

Una canonada rebentada provoca un gran sortidor

L'eurodiputat, Domènech Romero a la Casa de Cultura

Mont Carvajal

La rebentada d'una canona­da, va provocar un sortidor d'ai­gua de més de 20 metres d'alça­da a l'Avinguda Reguli, davant del Pla Ferreres, divendres pas­sat al matí. L'accident va passar quan una excavadora estava tre­ballant per poder transplantar un arbre, que quedava just da­vant d'un gual. El sortidor va arrencar amb molta violència i va fer malbé alguns cotxes que estaven aparcats a la vora. Un d'aquests va quedar totalment inundat, ja que l'aigua li va trencar les gomes dels marges de les portes i va poder entrar-hi fàcilment. El cotxe s'haurà de pintar tot de dalt a baix. Afortu­

nadament, ningú no va prendre mal.

El conductor de l'excavado­ra, Rafael Pena va dir que ja co­neixia l'existència de la canona­da perquè l'havia descoberta més avall. Però afirma que em­pleats de la companyia de les aigües insistien que no passava res. "Me dijeron cava aquí y yo lo he hecho. Suerte que no lo he hecho con el pico, porque con la fuerza que ha salido el cho-rro, engancha a alguien por el medio y lo mata. Mira ahora, dos días trabajando para nada."

Un company del senyor Pe­na, afirmava a "Els 4 Cantons" que les despeses per danys i perjudicis, podrien pujar fins a 400.000 pessetes. •

Els idiomes, un complement de la formació de l'individu

S M ^ p ^ • ik i V B bis loiomes. un complement ae ia rormacio oe i inoividu

r K I l\l I SPRINT organitza cursos a l'estranger CENTRE D'ESTUDIS DE LLENGÜES

Saber respondre una pregunta senzilla com "Would you like some tea?'\ poder compren­dre una indicació per anar a un carrer determi­

nat, o poder prendre apunts d'una classe en una llengua i un país que no és el nostre, implica tenir una base asso­lida de l'idioma en qüestió.

El Centre d'Estudi de Llengües SPRINT va celebrar una sessió informativa sobre cursos a l'estranger, sessió que es repetirà pel març.

- Abans d'anar a estudiar a l'estranger, cal conèi­xer l'idioma que s'hi parla- diu convençuda la directo­ra del centre, Montserrat Obiols-. Els cursos a l'estran­ger s'han de prendre com una pràctica i un comple­ment dels coneixements adquirits prèviament.

És sabut de tothom que aprendre idiomes no és pas una moda ni mania d'uns quants, sinó que "és un complement indispensable de la formació d'un indi­vidu, una immersió en el món real, intencionalista i competència!, ple d'intercanvis comercials i empre­sarials". Aquesta és la filosofia del centre SPRINT, que no tan sols ho expressa així sinó que actua en conseqüència, organitzant diversos tipus de cursos d'idiomes: cursos a l'estranger per a joves, cursos a universitats i cursos especialitzats per a professio­nals.

- A qui van adreçats els cursos d'estiu? -Als joves i estudiants en general. Treballem amb

"British Summer" per fer cursos a Gran Bretanya, França, Canadà, Alemanya. Recomanem als joves que facin aquests tipus de cursos, perquè adquireixin experiència, obrin horitzons i tinguin contactes inter­nacionals.

- Estudiar en una universitat estrangera sembla molt

Passar un estiu a l'estranger o fer cursos especialitzats, alguns dels serveis del Centre

difícil d'aconseguir, gairebé una utopia. - No ho és pas. Això sí, el que han de fer els uni­

versitaris és informar-se molt bé abans de fer aquest pas. Cal saber si els estudis que es van a fer a l'es­tranger, seran convalidats quan tornin, si es poden fer estudis previs abans de marxar, si es pot marxar a fer els dos darrers cursos d'una carrera, el grau o el post grau... Tot això és imprescindible de saber, si no, es perd molt de temps i diners. Per informar-se'n bé, SPRINT ofereix el servei personalitzat de IES, amb el Sr. Josep Vila al capdavant, especialment per a estudiar a les universitats dels Es­tats Units.

- I en els cursos per a professionals, què s'hi fa?

- Són cursos molt especialitzats diri­gits a grups de professionals determi­nats. Per exemple per a metges, advo­cats... en els quals s'ensenya un llen­guatge molt especialitzat en cada camp. Aquests cursos també es fan a universi­tats estrangeres durant tot l'any.

SPRINT forma part d'una federació que envia persones a estudiar a l'estranger i, el que és més important, se'n fa respon­sable. La Sra. Marta Boadella els n'infor­marà.

Obrir-se al món, preparar-se per afrontar el terreny laboral amb plenes competències, solidificar els coneixe­ments adquirits d'una llengua, estar dispo­sat a intercanviar idees, cultures i, fins i

tot, ser capaç de treballar a l'estranger o amb estrangers, és ja imprescindible en els nostres dies. SPRINT, al C/ Francesc Moragas, 8 i

Cl Santiago Rusinol, 2 de Sant Cugat del Vallès, l'a­judarà a aconseguir aquestes fites a més de complemen­tar la seva formació. Sigui com sigui, truqui als telèfons 589 22 64 o bé 674 15 01 i informi-se'n bé. •

1 6 ELS 4 CANTONS DIVENDRES, 18 FEBRER 1994

La rua se celebra tot i haver estat suspesa

M & M

L'Ajuntament de Sant Cugat va suspendre la rua de Carnestoltes, que estava prevista celebrar el diu­menge passat, dial 3 de febrer, a causa de la neu

que va caure a primeres hores del matí. Malgrat tot, al migdia, quan el sol havia esborrat tot indici de neu, un gran nombre de persones disfressades es van reunir a la Plaça Octavià, amb ganes de gresca i xerinola.

Els disfressats, volien celebrar el Carnestoltes, tant sí com no i van improvisar una desfilada popular per al­guns dels carrers del centre urbà. Entre els participants, va sorgir un petit grup de voluntaris que controlaven el trànsit per evitar accidents. Cal destacar el bon humor i la col·laboració dels conductors, que acceptaven amb paciència i de bon grat aquestes indicacions.

L'itinerari previst inicialment no va ser respectat, ja que el fi de la festa es va celebrar a la plaça de l'Ajunta­ment, en comptes dels jardins del Monestir. Al final, ball de màscares, xaranga i gresca.

El Carnestoltes espontani d'enguany se'n va anar a dinar tranquil·lament en lloc de ser cremat.

DIVENDRES, 18 FEBRER 1994 ELS 4 CANTONS 1 7

... H^L1

;*V><LV

>r

El carnaval a les escoles ha tin­gut un clar inspirador per a la confecció de disfresses, ha es­

tat la campanya de recollida selecti­va d'escombraries que el nostre Ajuntament ha posat en marxa a Sant Cugat.

Altres han optat per temes clàs­sics o imaginatius que al llarg de la setmana van divertir tan les escoles com també a la rua que, improvisa-dament, es va fer diumenge després de la "pírrica" nevada.

També els mercats municipals, han estat molt animats, com es pot veure en una de les fotografies que els comerciants del Mercat de Pere San ens han fet arribar.

A altres llocs també el carnaval ha estat el protagonista,com en les guarderies municipals i públiques. Amb la qual cosa la diada és cada cop més celebrada a la nostra ciutat i de ben segur és una de les dates més esperades per tots els ciuta­dans cada any.

1 8 ELS 4 CANTONS CULTURA DIVENDRES, 18 FEBRER 1994

Entrevista amb la Directora de l'Escola Municipal d'Art Conxa Martínez

Els estudis artístics tenen una demanda creixent Xavi Cava

"Il·lustració, fotografia i dis­seny gràfic" ós cl títol d'una xe­rrada d 'or ientació acadèmica que organit/a el Servei d'Infor­mació Juvenil de l'Ajuntament. La xerrada es portarà a terme el proper dia 22. i està a càrrec de Conxa Martínez. Directora de l 'Escola Municipal d 'Ar t de Sant Cugat, depenent de la Casa de Cullura.

- Aquesta xerrada s'inscriu en un cicle que va començar a principis de gener i que finalit­zarà l'ultima setmana de febrer. Al llarg del cicle es tracten els diversos estudis, especialment de grau superior, que sembla que atrauen especialment els jo \es. Quin es l'objectiu de la le\a xerrada '

- l.a meva exposició), com tota la resta, tracta d'informar els joves de com s'organitzen eK estudis que volen seguir, i quines són les sortides profes­sionals que poden trobar quan els acabin. F.n el tema dels nous cicles formatius de la reforma, bàsicament parlem dels cursos de fotografia, disseny gràfic i il·lustració.

- Quin grau d'interès mos­tren els joves envers aquestes matèries en una època com l'ac­tual, on la situació econòmica no sembla gaire favorable a les opcions "artístiques"?

- A nivell general, els ensen­yaments artístics han tingut una

demanda molt gran en els últims temps, i més des de l'inici de la reforma. l'el que fa a Sant Cugat això també es nota. perquè al nostre centre s'ha introduït re­centment i de manera experi­mental aquesta reforma.

Aquest any és el segon que fem una xerrada informativa, i hem percebut un augment de l'interès dels joves.

- Quina és l'oferta d'estudis que es fa des de l'Escola Muni­cipal?

- L'Escola té tres vessants. Una primera són els cursos co­muns. un cop acabats, els quals es pot accedir a qualsevol espe­cialitat de les que hem esmentat. En segon lloc, tenim els cicles format ius de grau super ior

Fot J A Mula

d'il·lustració, i finalment trobem els tallers monogràfics centrats en matèries concretes. Els dos primers apartats formen la part d'ensenyament oficial, mentre que els tallers són més lliures.

- Ja fa temps que es parla del trasllat de l 'Escola a l 'antiga Casa Mònaco. S'està preparant ja aquest trasllat'?

- Encara no hi una data fixa­da. Les obres de condiciona­ment continuen, però tinc la im­pressió que no es durà a terme com a mínim fins l 'estiu. En qualsevol cas, esperem que serà un esdeveniment positiu, perquè tot i que ens trobem a gust a la Casa de Cultura, esperem acon­seguir més espai i millors ins­tal·lacions amb el canvi. •

Primera representació de l'òpera "L'Elisir d'Amore" pro reconstrucció del gran teatre del Liceu Redacció

Lis Amics de l'òpera a la ciutat de Sabadell, conscients de la importància que té l'em­b l e m à t i c a ima tge del Grat i Teatre del Liceu, ha propiciat una r e p r e s e n t a c i ó e x t r a o r ­dinària dintre del cicle Opera a Catalunya. L'òpera l.'elisir il'Amorc de D o n i / e t t i , serà r e p r e s e n t a d a d i u m e n g e d ia 20 de febrer a dos quarts de set de la ta rda en el Teat re Munic ipa l La Fa ràndu la de Sabadell.

La r e c a p t a c i ó d ' a q u e s t a representació serà lliurada ín­t e g r a m e n t per a la r e c o n s ­t rucció del Gran Teatre del Liceu, mitjançant el compte que el Banc de Sabadel l ha

obe r t pe r a q u e s t a f ina l i t a t . L'acte serà possible gràcies a la c o l · l a b o r a c i ó d e s i n t e ­ressada de tots els ir. . . g ran ts d 'aquest especl cle operístic.

HI preu de les loca.. tat serà de 10.000 ptes . (p la tea i p r imera fil:1, de! pis . 6 .000 ptes . pis i 3 .000 ptes. general. Hi haurà Lila a partir de 25.000 ptes . quilla serà oberta d'II a 13 i de 1 S a 20 hores en el ma­teix teatre. •

W:% \gj

Aquelles persones que vul­guin adreear-s'hi per telèfon poden linear (d 725 SJ 16.

Convocat el "Memorial Conxa Millan" de poesia Redacció

Aquest mes s'ha convocat el primer "Memorial Conxa Mi­llan" de poesia en llengua cata­lana. La intenció de la comissió organitzadora és doble: mante­nir viu el record i la presència espiritual de Conxa Millan i promoure vocacions en la línia dels seus valors preferits. Entre aquests valors de la Conxa Mi­llan es trobaven la valoració a la joventud. el reconeixement de l'especificitat femenina i la ca­pacitat d'expressió poètica.

Al Memorial poden partici­

par-hi tots els poemes d'exten­sió lliure, escrits en català i ori­ginals d 'autora amb una edat compresa entre els divuit i els vint-i-cinc anys.

La presentació dels poemes es pot fer fins al 20 de maig a: Cali Serrano, carrer Àngel Gui­merà. 19. Ir.3a.. 08017 Barcelo­na. El premi atorgat per un ju­rat, entre els quals es troba el santeugatenc Frederic Roda. consisteix en una peça d'artesa­nia, un diploma i cent mil pes­setes. L'acte de lliurament es realitzarà en el curs d'una sessió pública el dia 21 de juny de 1994. •

Organitzades per l'Institut Català de la Dona i el Centre de Recursos Pedagògics

La Casa de Cultura acull dues exposicions sobre la dona i l'Evolució "Les dones fan història" i "L'evolució" estaran presents a les sales fins al proper dia 28 de febrer

Redacció

L'Institut Català de la Dona i el Centre de Recursos Pedagò­gics de Sant Cugat han organit­zat, amb la col·laboració de l'A­juntament de la ciutat i la Gene­ralitat de Catalunya, dues expo­sicions que es podran visitar fins al proper 28 de febrer.

Una de les exposicions, "Les dones fan història", mostra el paper que les dones han tingut al llarg de la història, des de l'E­dat Mitjana fins al nostre segle.

L'exposició està estructurada en aparts cronològics i dins de cada període històric, en els as­pectes més importants de l'expe­riència històrica femenina.

"Les dones fan història" vol ser un homenatge a personali­tats com Isabel de Villena, Eli­

senda de Moncada i Teresa Cla­ramunt entre d'altres.

Segons els organi tzadors . aquesta exposició no està dirigi­da només a les dones, sinó que està oberta a particulars i a enti­tats socio-culturals.

Amb això es pretén contri­buir a l'enriquiment del present i del futur sense discrimina­cions.

La segona exposic ió , que porta el nom de "L'Evolució", vol que qui la visiti reflexioni sobre les teories que en el seu temps va exposar el científic Darwin i com han anat evolu­cionant.

De ben segur que seran mol­tes les escoles que visitin durant aquests dies la Casa de Cultura, i hores d'ara ja són moltes les escoles que han volgut concer­tar cita per assistir-hi. •

ASSOCIACIÓ D'AMICS DE L'ÒPFRA DE SABADELL

A N A L GALERIA D'ART

CLAVÉ Córrer de la Creu, 16 SANT CUGAT

Tel. 675 49 02 - Fax. 675 57 69

DIVENDRES, 18 FEBRER 1994 CULTURÀ-ART ELS 4 CANTONS 1 9

agenda cultural DIVENDRES 18

RECITAL DE CANT LÍRIC amb Daniel Mu­noz: Populars catalanes, Sarsueles i Òpera. Da­niel Munoz, tenor i Eloi Jové, piano. A les 22 hores a l'Aula Magna del Conservatori. Venda d'entrades a la Casa de Cultura i Bar la Bohèmia (Av. Catalunya, 14) a partir de les 21 hores i 1 hora abans del recital. Preu: 1.000 ptes. (des~ comptes del 50% per joves)

DISSABTE 19 BALL DE CARNAVAL al Casal de Mira-sol: Veniu-hi disfressats!. Amb el grup "Trio Montse-rraf'.A les 22 hores. Org. Ass. Veïns Sant Joan de Mira-sol. Col. Ajuntament.

DIUMENGE 20 25 anys renovació de la flama de la llengua ca­talana. Excursió a Montserrat, org. CMSC

RECITAL DE CANT LÍRIC amb Daniel Mu­noz: Populars catalanes, Sarsueles i Opera. Da­niel Munoz, tenor i Eloi Jové, piano. A les 19 hores a l'Aula Magna del Conservatori. Venda d'entrades a la Casa de Cultura i Bar la Bohèmia (Av. Catalunya, 14) a partir de les 21 hores i 1 hora abans del recital. Preu: 1.000 ptes. (des­comptes del 50% per joves)

DIMARTS 22 XERRADES d'orientació Acadèmica i Profes­sional. Cicles formatius en la reforma. Branca "comunicació" (Fotografia, disseny gràfic, il·lus­tració...) A càrrec d'Eugeni vila, cap del departa­ment de fotografia de l'Escola d'Arts Plàstiques i diseny de l'Hospitalet i Conxa Martínez, directo­ra de l'Escola Municipal d'Art de Sant Cugat. A les 20 hores a la Casa de Cultura. Org. Ajunta­ment

SEMINARI sobre el renaixament Florentí. Per José Antonio Roig, especialista en Art i Literatu­ra. Al Centre Borja a les 19.45 h. (674 11 50) Org. Centre Borja.

DIMECRES 23 XERRADES d'orientació Acadèmica i Profes­sional. Com buscar feina i la importància de la formació continua a càrrec de Glòria Garcia, tèc­nica de Gestió Ocupacional de l'Ajuntament de Sant Cugat. A les 20 hores a la Casa de Cultu­ra. Org. Ajuntament

DIMECRES 231 DIJOUS 24 RES-SO D'HIVERN a la Sala Res amb Músi­ca. Actuació d'Stupendams. A les 23 hores a la Sala Res. Inf. 589 33 19. Org. Sala Res (Sant Domènec, 19)

ALTRES ACTIVITATS

SORTIDA D'ESQUÍ DE MUNTANYA. Dies 19 i 20 de febrer. Org. CMSC

BALLS DE SALO al Casal Cultural de Mira-sol. Inici Curs: Dilluns 14 de febrer (12 sessions). Horari curs inicial: Dilluns de 20 a 21,25 hores.

Dimecres de 21.30 a 22.55 hores. Dissabte de 10.30 a 11.55 hores

Horari curs de perfeccionament: Dilluns de 21.30 a 22.55. Dimecres de 20 a 21.25. Dissabte de 12 a 13.25

Preu antics alumnes: 5.900.- ptes. Preu nous alumnes: 6.900.- ptes. Inscripcions al Casal de Mira-Sol de 17 a 21 hores. Tel. 589 20 18 i a l'O.M.E.T carrer Sant Antoni, 10. Tel. 589 09 73. Org. O.M.E.T. Col. Ajuntament.

PREMI GAUSAC DE RECERCA. De temes relacionat amb Sant Cugat o àmbit comarcal. Termini de presentació: 28 de febrer. Inf. 674 69 93. org. Grup d'Estudis Locals. Col. Ajutament

AULA DE BALLS DE SALO A LES PLANES. Curs d'iniciació als balls més tradicionals: tamgo, pas-doble... Del 15 de febrer al 29 de març. Horari: dimarts de 19.30 a 21 hores. Places limitades. Inscripció gratuïta al Centre Cívic Les Planes. Inf. 675 51 05. Org. Ajuntament

JOAN MAS del 24 de febrer al 8 de març

: \

Sala lusffio] Horari: matí de 9 a 2 tarda de 5 a 9

Santiago Rusinol, 52 Sant Cugat del Vallès Tel. 675 47 51

EXPOSICIONS D'ART

CASA DE CULTURA Carrer Castellví a/a - Tel. 58913 82

Les dones fat història Fins al 28 de febrer Org. Ajuntament

L'evoJadó Fins al 28 de febrer

Org. Ajuntament i CRP

SALA RUSlftOL Santiago Rusinol, 52 - Tel. 675 47 51

"Josep Cruanas" (olis) Fins ai 22 de febrer

FEBO GALERIA D'ART Tel. 674 19 55

ROLLAN Fins al 28 de febrer

RACÓ DE L'ART Tel. 675 20 53 "Puri Morerao"

(Escultures, ceràmiques i retrats al carbó) Fins al 17 de març

SALARES Samdomènec, 19. Tel. 589 33 19

Col·lectiva de Tatiana Blanqué, Ignasi Ba­rrera, Mireia Sallarés i Laia GonzSez

Del 18 de febrer al 18 de març (A partir de tes 20 hores)

Una mostra de l'art d'Antoni Clavé

M.C. Merino

Aquests dies es pot veure a Canals-Galeria d'Art, en exclusi­va per al públic de la galeria, una esplèndida mostra sobre paper d'Antoni Clavé, un dels grans ar­tistes del segle XX, que també va treballar a l'Escola Catalana de Tapís de Sant Cugat als anys sei­xanta.

Ell, que és un dels grans artis­tes d'aquest país, continua treba­llant i experimentant tècniques i formes noves als seus vuitanta anys, tal i com ha fet al llarg de la seva vida, alterant i modificant conceptes.

Ara, aquest espai artístic de Sant Cugat ofereix la possibilitat d'accedir al treball d'un dels artis­tes més reconeguts del segle XX.

Clavé domina perfectament el món del gravat. Com ell mateix no ha reconegut en moltes oca­sions, és un artesà que mai ha li­mitat la seva obra a les seves prò­pies invencions. Per això sempre

ha demostrat una imaginació des­bordant.

La sensibilitat dels aimants de l'art se sentirà satisfeta per la se­lecció de gravats que ens presenta Canals-Galeria d'Art de Sant Cu­gat, així com d'uns excel·lents originals que ens permeten desco­brir noves aportacions al món plàstic que aquest insigne artista ha sabut crear.

Pinzells, burís, punxons, pla­ques calentes de zenc, l'organit­zació dels espais profunds i su­perficials, amb tintes, barnissos i ingredients com l'àcid, els cisells, el collage..., tot això conduït per la imaginació i l'enginy nat de Clavé, permet integrar l'especta­dor en l'esperit de l'artista, que treballa a partir d'una gran sensi­bilitat, transformant el paper en veritables poemes gràfics.

Les obres exposades han estat creades al gran taller que l'artista té a Saint-Tropez, i daten des de la segona meitat dels anys seixan­ta fins avui. •

Pau Riba, les Estupendams i una exposició, a la Sala Res Redacció

Continua el "Res-so d'hi­vern" a la Sala Res. Ahir a la nit va ser Pau Riba qui va presentar el seu innovador "Disc Dur", que a més de recuperar peces antigues, n'introdueix de noves amb arranjaments clarament "rockeros".

Un altre grup, les Estupen­dams, actuaran quatre nits a la Res. Les set dones cantaran els

dies 23 i 24 de febrer i el 2 i 3 de març. Per reservar entrades cal trucar al 589 33 19.

D'altra banda, aquest ves­pre, a partir de les 20.00 hores, s'inaugura en el mateix local del carrer Sant Domènec, una exposició d'olis i dibuixos. Els artistes Tatiana Blanqué, Ignasi Barrera, Laia Gonzàlez i Mireia Sallarés exposen les seves obres conjuntament. L'exposició podrà veure's fins al proper dia 18 de març. •

La Floresta

Comença un cicle dedicat a la realitat virtual Redacció

"Els Amants del Cine-Fò-rum", han organitzat un cicle de films de realitat virtual, després que el dedicat a Passolini s'aca­bés la setmana passada. En aquesta ocasió, s'han seleccio­nat tres pel·lícules, que es po­dran veure els divendres, a la URE (molt aprop de l'estació de

La Floresta) a partir de les 23.00 hores. Al final de cada emissió, els organitzadors fan una xerrada-debat, en què es parla de la pel·lícula i , en aquest cas, de la realitat virtual.

Els films són: El cortador de césped (18 de febrer) Desafio total (25 de febrer) Tron (4 de març

2 0 ELS 4 CANTONS

Secció coordinada per Joan-Marc de Semir

E S Q ü í

Uc.li Molt bons resultats del CMSC als

campionats de Catalunya i a la Marxa Beret

LHLE 1111III l l i 1 ; SflílT HHT

PI. Barcelona, 5 Tel. 674 53 96 Fax. 589 05 68

Els representants d'esquí de fons del Club Mun­

tanyenc van aconseguir molts bons resultats en les dues darreres proves impor­tants en l'àmbit de Catalun­ya.

En la primera, la Marxa Beret celebrada a Baqueira Beret el cap de setmana del 5 i 6 de febrer, els santcu-gatencs van tenir una parti­cipació destacada. L'Aleix Pros va quedar primer en la distància de 22 kilómetres, en Roger Roca acabà se­gon en la dels 10 kilómetres i l'Alba Caballé fou cinquena en la categoria més dura dels 35 kilómetres.

Als campionats de Cata­lunya, també a Baqueira Be­

ret, els dies 12 i 13 de fe­brer, l'èxit del CMSC no fou menys important ja que dos dels seus corredors queda­ren primer en les seves ca­tegories respectives: l'Alba Caballé en sènior dames i l'Aleix Pros en júnior homes.

Segons ens va dir l'Aleix, "el recor regut ha estat bastant dur ja que hi ha­v ien desn ive l l s però aquestes proves no tenen ni punt de comparac ió amb a l t res que es fan arreu d'Europa".

Després d'això els repre­sentants del Club classifi­cats marxaran cap a Can-danchú per prendre part als campionats d'Espanya els a partir del 13 de març.

Aquest cap de setmana anem a Soldeu

Dins de les sortides habi­tuals que organitza el

Club els caps de setmana en aquesta ocasió es desplaça­ran els dies 26 i 27 de febrer a l'estació andorrana deSol-deu-EI Tarter.

La sortida es farà el di­vendres 25 a les 20 hores des del mercat de Torreblan­ca.

Els preus seran de 13.800 pessetes per als so­cis mentre que per als no so­cis serà de 14.600. Aquest preu inclou dues nits d'hotel, dos esmorzars, un sopar, el

viatge amb autocar, dos for-faits i l'assitència dels guies del Club.

Si voleu gaudir d'un bon cap de setmana amb bona neu i bona companyia apun-teu-vos-hi.

PETITS CONSELLS

ÒPTICA ( ^ | ) RUSIN0L

Ulleres de protecció a la neu

De la mateixa manera que protegim la nostra pell de les radiacions solars, quan esquiem o prenem el sol a la neu, cal protegir els nostres ulls.

La importància d'aquesta protecció és a causa que, si bé la reflexió de la llum solar a la terra és del 7-15 % i al mar 25-30 %, a la neu aquest percentatge arriba a ser del 85-95 %. Això vol dir que, fins i tot, en dies nú-volats és necessari fer ús de la protecció ocular.

Si hi afegim que, a més alçada l'atmosfera és més clara i més neta, la radiació serà molt més intensa en molt menys temps en relació amb la radiació que rebem normalment a la ciutat.

\

per a l'esquí. Fins i tot te les podem graduar

Alfons Sala, 40 Sant Cugat del Vallès

Tel. 674 51 17

yi Francesc Macià, 8

Rubí Tel. 697 09 51

DIVENDRES, 18 FEBRER 1994

INFORMACIÓ Breu història de l'esport blanc

L'esquí, que actualment és un dels esports més en creixement, va sorgir com a forma de transport pels nevats camins hivernals. Fa milers d'anys s'empraven esquís fets amb ossos per a desplaçar-se. Les primeres empremptes de les quals es té coneixe- „ ment es troben al nort d'Europa i és molt difícil situar­ies en el temps.

El 1934, un arqueòleg rus va trobar, a prop del mar Blanc, un dibuix gravat a la roca en el qual es representava un caçador amb esquís. Després de les investiga­cions tècniques es va poder datar tot i que sense gaire precisió: Tenia una anti­guitat entre 6.000 i 12.000 anys! Entre la vegetació fossilitzada dels països es­candinaus, els investigadors han reco­negut restes d'esquís prehistòrics.

Sens dubte, la pràctica de l'esquí no és d'ahir mateix. Els nostres avantpassats l'empraven com a mitjà de transport per a multuplicar les seves possibilitats a les caceres. El punt de partida d'aquesta història es situaria a algun lloc de l'Asia central, en­tre Sibèria i Mongòlia.

La paraula esquí prové del norueg i significa tronc. Durant molts anys els relats del viat­gers procedents dels països escandinaus evocaren les figures d'extranys monstres amb enormes peus.

Al 1773 el capità Emahusen va recopilar les principals normes de l'esquí per a l'exèrcit norueg. La primera exhibició va tenir lloc al 1861 a Kristiansand i a partir d'aleshores va co­mençar l'expansió de l'esquí nòrdic del qual ja n'hem parlat en aquest espai.

Els centreeuropeus van acollir l'esquí amb entusiasme però el van adaptar a les caracte­rístiques de les seves muntanyes. Així va sorgir l'esquí alpí. Curiosament van ser els angle­sos els qui van afegir les proves d'esquí alpí a les d'esquí nòrdic o de fons donant origen a l'esquí de competició.

SANI" CUGIT ESPORTS ^ TENIM TOT EL MATERIAL

jrci'- D'ESQUÍ A PUNT VINE A VEURE'NS

Plaça Quatre Cantons s/n. Tel. 674 30 81

Rambla del Celler, 23 Tel. 674 7215

I N F O - N E U ESTACIONS

ALÇADA DE NEU ESTAT DE NEU REMUNTADORS

OBERTS PISTES

OBERTES

ACCESSOS

ESTACIONS COTA COTA

INFERIOR I SUPERIOR PO

LS

DU

RA

TRE

PIT

­

JAD

A

PR

IMA

­

VE

RA

REMUNTADORS OBERTS

PISTES OBERTES OBERT CADENES

FONT ROMEU 130 ' ISO X 32/32 40/40 X

EYNE 90 115 X 17/17 26/26 X

LES ANGLES 100 140 X 18/18 29/29 X

FORMIGUERES 70 180 X 7/7 17/17 X

PORTE PUYMORENS 60 120 X 13/13 17/17 X

PUIGMAL 100 120 X 8/9 19/19 X

ARINSAL 145 165 X 15/15 22/22 X

PAL 90 120 X 15/15 20/20 X

ORDINO/ARCALÍS 110 230 X 11/11 19/19 X

PAS DE LA CASA 160 210 x 30/30 47/47 X

SOLDEU/EL TARTER 1.10 215 X 20/22 30/32 X

LA MOLINA 40 110 X 14/14 24/27 X

LA MASELLA 45 115 X 10/10 42/42 X

PORT DEL COMPTE 90 120 X 14/14 30/30 X

VALLTER 2000 110 150 X 8/8 12/12 X

RASOS DE PEGUERA so 100 x 5/5 9/9 X

BAQUEIRA BERET 190 320 X 22/22 43/43 X

DIVENDRES, 18 FEBRER 1994 ESrdRTf ELS 4 CANTONS 2 1

Futbol

EI Sant Cugat perd a la segona meitat Guíxols 2 - CE. Sant Cugat 1

Arxiu Redacció

Partit desafortunat el que va jugar el Sant Cugat contra el Guíxols el proppassat cap de setmana, atès que tot l'es­forç invertit durant els primers quaranta-cinc minuts es va veure desfets pels dos gols en­caixats a la segona meitat.

Durant el primer temps, el Guíxols mesurava forces i em­prenia l'atac mentre el Sant Cugat es dedicava a aguantar, disminuint les possibilitats del seu rival i fent-lo jugar amb dificultats, fins al punt de no deixar-lo materialitzar ni una sola vegada.

Després del descans tot tornava a començar, el marca­dor continuava assenyalant dos zeros i un petit partit de quaranta-cinc minuts s'havia de disputar. Però el Guíxols va saber canviar el seu planteja­ment i va aconseguir desbara­tar l'afiançada defensa santcu-gatenca, marcant el primer gol del partit mercès a una falta directa. Sens dubte aquest gol marcà una clivella en la tra­jectòria del partit: a partir d'aquell moment l'equip local es veié amb prous forces per

fer el seu atac més persistent i el Sant Cugat no va saber com reaccionar i va cometre una errada a la defensa que li cos­taria el segon gol dels de casa. Amb el dos a zero al marcador ja no hi havia res a perdre i els d'Antoni Garrigó van obrir-se a l'atac per provar, al menys, d'igualar. Però les seves ac­cions ofensives no quallaven i els gols necessaris no es van materialitzar. Només en van aconseguir un, ja a prop de la

fi del matx, quan Casadom va aconseguir posar al marcador el que seria el definitiu 2-1 que es reflectiria al final.

Després de la fi d'aquesta jornada el Club Esportiu Sant Cugat ocupa la setzena posició de la taula, la qual és liderada pel Gavà amb 34 punt i 12 po­sitius. Aquest cap de setmana els jugadors d'Antoni Garrigó jugaran contra el Vilassar de Mar. •

Voleibol Femení

La història es repeteix C.V. Sant Cugat 3 - C.V. Josefines 0

Arxiu Idgi T.

El partit que van disputar diumenge passat les noies de Víctor Hugo va ser calcat al ju­gat fa unes setmanes a casa de les alacantines, amb una petita diferència, el desplaçament no va ser tan llarg.

I és que les jugadores del Jo­sefines d'Alacant van tornar a caure estrepitosament davant el joc de les santcugatenques. que. com és habitual en aquests ca­sos, tampoc va ser d'allò més brillant.

El primer set va ser un reci­tal santcugatenc que deixà cl marcador en un voluminós 15-3. Durant el segon però, les ju­gadores visitants van despertar una mica i van aconseguir plan­tejar més dificultat a les locals a l'hora de desmarcar-se en els punts, fins i tot van anar una es­tona al darrera, fins que van re­accionar sense donar opció a les seves rivals, les quals van per­dre també el segon set per 15-9. Al tercer set ja estava tot enlles­tit, només feia falta tornar a arri­bar fins a 15 i, com als dos sets anteriors, es va fer ràpidament.

Es a dir, que igual que va

Un altre 3 - 0 per a les santcugatenques

passar a l'altre, aquest encontre es va resoldre sense més difi­cultat en menys de tres quarts d'hora, sense pensar-hi gaire i amb la ment fixa en el proper compromís, que les encararà al seu únic botxí en aquest cam­pionat: l 'Esplugues. Així, aquest cap de setmana les juga­

dores sèniors del Club Voleibol Sant Cugat provaran de solu­cionar els problemes tinguts fins ara contra l'Eplugues, líder del seu grup gràcies a les victò­ries obtingudes davant el seu ri­val més proper: el Sant Cugat.

Bàsquet

Derrota a Ses Illes La Salle Maó 101 - C.B. Sant Cugat 83

Redacció

Difícil el compromís que va tenir la passada jornada el Club Bàsquet Sant Cugat, no només a nivell esportiu sinó per les im­plicacions que els problemes in­terns del Club comportaven. El Sant Cugat va perdre contra el La Salle però, malgrat el resul­tat, el joc no va ser del tot do­lent.

Per a sorpresa dels amfi­trions, el començament del matx va ser molt igualat fins al punt que els menorquins no sa­bien com penetrar la bona de­fensa santcugatenca, força tre­ballada, la qual dificultava i so­vint desbaratava les accions ofensives dels seus rivals. Amb la pressió defensiva el Sant Cu­gat va aconseguir disminuir l'avantatge que el La Salle ha­via aconseguit mica a mica fins

a deixar-lo en una diferència de set punts, encara favorables, però, als del conjunt local que marxava al descans amb un marcador de 49-42.

A la represa, els de casa van imprimir molt ritme al seu joc, tant a l'atac com al planteja­ment defensiu, i els de Sant Cu­gat van començar a perdre l'orientació, deixant augmentar l'avantatge que tenien els de Maó. A tot això se li va sumar l'expulsió d'un dels seus homes més ofensius. Pere Soler qui tot i no jugar els darrers moments del partit va ser el jugador sant­cugatenc que més punts va aconseguir (en total 25).

El Club Bàsquet Sant Cugat suma una derrota, però no es deixarà defallir pel cúmul de problemes atès que la plantilla ha decidit tornar a entrenar amb normalitat durant aquesta set­mana. •

PR I NT CENTRE D'ESTUDIS DE LLENGÜES

Relació d'estudiants que durant l'any 1993, han obtingut el diploma de l'UNIVERSITY OF CAM­BRIDGE. SPRINT ELS FELICITA CORDIALMENT.

FIRST CERTIFICATE DANIEL ARNELLA FRANCESC X. MONTEYS EVA BARREDA

MARIA-CECÍLIA SANJURJO VÍCTOR-JAVIER ASENSIO FRANCESC SOLANELLAS

MÍRIAM NAVARRO TÀNIA SANZ

JOSÉ A. ALCALDE TÀNIA SÀRRIAS DIANA MOLINA

ANTONIO GRANADO XAVIER JIMÉNEZ

BÀRBARA NEGRE DANIEL GAMPER MARC SALMURRI

ANNA PANTALEONI MERCÈ ROSELLÓ

MONTSERRAT NAVARRO BEATRIZTEBAR

NOÈLIA PLA MAÜR GASCÓ

RAQUEL MARTÍNEZ ADRIÀ QUÍNGLEZ

PROFICIENCY ISABEL MARTÍNEZ DE JORDI VAN CAMPEN

ZABALETA

INFORMACIÓ ESPECIAL

Exàmens de CAMBRITGE juny 1994: comencen els cursos especials de preparació, matí o vespre.

Exàmens DELF, Ministère de l'Education Français: juny comencen els cursos de prepa­ració especials per als nivells 3 i 4, vespre.

S F> R | ISI T CENTRE D'ESTUDIS DE LLENGÜES

Francesc Moragas, 8 Tel. 589 22 64 Santiago Rusinol, 14 Tel. 674 15 01

SANT CUGAT DEL VALLÈS

2 2 ELS 4 CANTONS ESPORTS DIVENDRES, 18 FEBRER 1994

Handbol Hoquei herba

Dos per dos Manyanet 23 - UESC 20

Fotos JA.Mula Redacció

Nií es una classe tic mates. ni tampoc una nova modalitat tie la Iraccio dels cotxes . Hs simplement el compte dels re­sultats aconseguits t'ins ara a la la-e d ' a l e n s pels jugadors de l'ei|iiip sènior d'handbol de la 1 nio l.spoitn a Sant ('uyat In total quatre jornades, dues de­notes i dues \ iclones. o sigui. com d i n e n els ang lesos , un "lilts d il't\ " cjtie nianle CIK ara

els homes de Ramon (iran a cinc punts del líder, el \ l un \a net. equip contra el qui \a per dre a la darrera jornada.

II partit, però. es podia ha-\er guanyat, l·l Manyanet. tot i ser el conjunt que encapçala la taula (amb 10 punts), va resultar un n\al assequible per als sant­eugatenc-. en els pruners com­passos del partit. Les torces es­taven molt igualades i ambdós equips lluïen una bona tècnica tic joc. aprofitant les seves juga­des per marcar, l-ins i tot van marxar en el descans amb tres gols d'avantatge per als de Sant Cugat, que guanyaven per 10 gols a LV

A la segona part del matx tot va canviar, el parcial es va girar

La veritable lluita començarà a partir d'ara.

contra els visitants que planteja­ven un atac marcat pel dubte i la indecisió, mentre els de Manya­net aprofitaven el desencert per igualar el marcador i superar-lo gràcies als errors que feien els de Sant Cugat. Al final d'aquest darrer període el conjunt local havia marcat 13 gols mentre els de Ramon Grau només n'havia fet 7; per tant els dos punts en joc es quedaven a casa. amb el resultat decisiu de 23 a 20.

Ara l 'UKSC no pot deixar passar cap oportunitat si vol as­pirar a una de les posicions pri­vilegiades. Aquestes dues derro­tes (totes dues en partits fora de casa) hauran de ser les úniques si el conjunt de la nostra locali­tat no vol veure augmentada la diferència de cinc punts que el separa del líder. Aquest diumen­ge jugarà a casa contra l'Adria-nense, segon classificat actual­ment. •

Bàsquet

L'UESC cau a casa devant l'Alisos Anna Horau

l:ls jugadors de l'equip sè­nior de bàsquet de la Unió Es­portiva Sant Cugat van tornar a perdre el passat cap de setmana. l·l que ja s'està fent habitual va repetir-se. aquesta vegada els homes de l'l·iiric Tomàs es van deixar guanyat la partida pels components de l'Alisos. cinquè classificat a la taula general.

UESC 62 - Alisos 86 FI partit, difícil a priori ate­

ses les diferències entre ambdós conjunts, va resultar sorpre­nentment igualat als primers compasos del partit: els juga­dors de l·Wl·SC' havien sortit decidits a tot. coneixedors del repte i de la importància qtie tindria una altra derrota a casa. però l 'equip visitant no es va deixar impressionar i va co­mençar a pressionar els seus

amfitrions, aconseguint així un profitós avantatge numèric al marcador . Aquest avanta tge arribaria a disset punts en el descans, amb un parcial negatiu per als de casa de 20 a 37.

A la segona meitat va que­dar patent el que seria el desen­volupament del que quedava de partit. L'Alisos demostrava la seva superioritat a la pista del pavelló santeugatenc. aconse­guint bones cistelles a l'atac i desbaratant les tímides jugades d'una UESC que començava a desmoronar-se.

l·l conjunt visitant marxava al marcador i l'UKSC no reac­cionava. però malgrat això els jugadors visitants continuaven jugant molt fort i fins i tot van veure com els àrbitres havien de tallar el joc contínuament, ja als darrers minuts, en un intent de frenar les nombroses faltes que es cometien.

Al final, una altra derrota que es suma al compte personal d'una UHSC que no acaba d'ai­xecar el cap en aquest campio­nat de lliga i que si continua ai­xí no podrà ni tan sols lluitar per la permanència ja que està fregant les perilloses posicions del descens directe. Aquest cap de se tmana els de l 'Enr i c Tomàs jugaran contra la l 'nio Bàsquet Claret. •

El Júnior no pot amb l'Egara Club Egara 2 - C.F. Júnior 1

Idgie T.

Tot i avançar-se al marcador i estar a punt d ' endur - se la victòria, els jugadors de l'equip d'hoquei del Júnior es van dei­xar guanyar pels seus amfi­trions. el Club Hgara que va dei­xar clar que no ocupa la segona posició de la taula per perdre a casa i va remuntar el marcador advers per marcar dos gols que li donarien la victòria.

l·l partit, però. va ser força igualat. Ambdós equips es co­neixien força i van prendre les mesures necessàries per no dei­xar-se sorprendre. Les primeres jugades del partit van estar mar­cades per la igualtat. Va ser un jugador del club santeugatenc. Víctor Romagosa , el qui va aconseguir marcar el primer gol. el qual seria neutralitzat

abans de terminar la primera part de l'encontre. Així. es mar­xaria al descans amb l'empat a gol que reflectia el marcador.

Durant la segona meitat, va ser Lligarà el qui va dur la ini­ciativa i aprofitant el conformis­me que demostrava el seu rival amb l'empat va començar a ata­car ben d'hora fins a aconseguir transformar el gol que li donaria els dos putits. Lra el minut sis d'aquest segon període, i el re­sultat ja no es tr.informaria en el que quedava de partit.

LTigara va aconseguir man­tenir la seva segona posició a la taula, mentre els de Sant Cugat s'havien de conformar amb una altra derrota que els manté en la mateixa posició, la quana. com­partida encara amb el Valdeluz i el Sardinero. Aquest cap de set­mana el Júnior jugarà a casa contra el Santiago Apòstol. •

Les fèmines guanyen a domicili Sardinero 1 - F.C. Júnior 4

Redacció

Després de perdre a la jorna­da anterior per 4-1 contra la Re­al Sociedad, líder de la catego­ria. les noies del Júnior van cap­girar el marcador en aquesta quinzena jornada per guanyar a domicili un Sardinero poc inspi­rat.

Mentre l'equip masculí deix-va perdre els dos punts a Terras­sa les jugadores del club santeu­

gatenc s'adjudicaven la victòria per un contondent 1 a 4.

Un cop finalitzats tots els partits d 'aquesta jornada, les noies del Júnior s'afiancen a la quarta posició de la taula, en­capçalada per la Real Sociedad que ja té vint-i-dos punts i és se­guit per l 'Aldeasa Valdeluz a només un de diferència.

Aquest diumenge s'encara­ran a casa contra el San Vicen­te, penúltim classificat de la Di­visió d'Honor femenina. •

CENTRE D'ESTUDIS \ MUSICALS I HUMANS

TALLEDA-RICOMÀ Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue...

V E N D A D ' I N S T R U M E N T S M U S I C A L S

X C/ Balmes, 11 - Sant Cugat ^ 6 7 4 5 8 62 y

/ / • ,1 CRUACK) I DISSKNY

$0%» OCTAVIO SARDA

JOIERS-TALLERS PROPIS PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS

RELLOTGES D'ACTUALITAT AMB LES MILLORS MARQUES

OMEGA BREITI ÏNG 3í?attÚÜ0n KRONOS *JUNCHANS 1B84

Santiago Rusinol, 40 Tel. 674 58 54 Sant Cugat del Vallès

Qosefruits SERVEI GRATUÏTA DOMICILI

SANT CUGAT, VALLDOREIX IMIRA-SOL

Mercat Pere San

Parada 123

« 589 44 81

DIVENDRES, 18 FEBRER 1994 ESPORTS ELS 4 CANTONS 2 3

Futbol Sala

El Vilassar es deixa empatar pel líder Vilassar 2 - Sant Cugat 2

Redacció

Els jugadors que s'entrenen sota les ordres de Carlos Nava­rro només van aconseguir un punt del partit que van disputar en el seu desplaçament a Vilas­sar. La causa d'aquest baix ren­diment no està molt delimitada, potser va ser per la manca d'efectíus per a fer els canvis, o potser pel temps que va influir perquè els de Sant Cugat no ju­guessin amb totes les ganes que els feien falta.

El partit va ser molt igualat, sobretot durant els primers compassos de la primera part: el joc era molt equitatiu i tant un equip com l'altre no remataven les poques jugades que aconse­guien efectuar fins al final. La poca fluïdesa desenvolupada en aquest període va ser la causant més directa perquè en el des­cans encara no s'hagués inau­gurat el marcador. Els comptes particulars d'ambdós conjunts estaven sense estrenar i feia fal­ta una imminent reacció per part d'algun d'ells perquè la co­sa canviés.

Això va passar a la segona meitat. Tant l'equip local com el visitant van començar a enge­gar la màquina i el joc es trans­formà agafant un desenvolupa­ment molt més dinàmic, amb

El Sant Cugat empata a Vilassar i es manté líder

moltes més jugades d'atac, les quals eren un xic més perilloses però continuaven sense tenir la suficient precisió com per a ser materialitzades. Les errades da­vant de la porteria contrària eren contínues per tots dos cos­tats fins el moment que Segi Pla va aconseguir trencar la línia i marcar el primer gol del partit, el 0-1 que va ser igualat només un minut després per un Vilas­sar que va tenir la possibilitat de vèncer el líder i que fins i tot es va posar al davant, amb el 2-1. Però el Sant Cugat no podia

perdre i quan faltava poc per la conclusió del matx Pau va a tornar a empatar el resultat, amb el dos a dos que seria el re­sultat final. Tot i ser un partit lent no li va mancar el xic d'emoció que caracteritza els partits de futbol sala: a falta de 13 segons per la fi de l'encontre un jugador del Vilassar va tenir l'oportunitat de donar la sorpre­sa, quedant-se sol davant el por­ter santcugatenc, però Pepe va salvar la situació deixant com a resultat final un equitatiu em­pat. •

Futbol Sala

L'Olimpyc fa una proesa i guanya al líder a camp contrari

Canet 8- Olimpyc 9 Mont Carvajal

L'Olimpyc La Floresta va guanyar el líder a camp contrari, amb aquest marcador tan estra­folari. La victòria té molt de mè­rit si tenim en compte que el Ca­net només havia perdut dos punts en tots els partits de lliga disputats fins dissabte passat i que els floresencs van remuntar un 6-2 advers en els darrers 15 minuts de partit.

Tot i que al començament del matx, foren els de La Flores­ta els qui es van avançar en el marcador (0-1 i 1-2), els líders no van deixar mai de practicar el seu bon joc. Els locals, impul­sats per la seva qualitat i ajudats per algunes badades del contra­ri, van capgirar el marcador en un tres i no res i es van plantar a la mitja part amb un 4-2. Per si fos poca diferència, en reiniciar-se el partit, els de la costa van demostrar que no en va són els líders i van fer tota una demos­tració de força plantant-se amb un contundent 6-2. I llavors, va saltar, el que es podia considerar la sorpresa. L'Olimpyc, lluny d'arrugar-se, va continuar jugant

amb molta seriositat, concentra­ció i motivació. A 15 minuts del final,va avançar la defensa fins a fer pressió a tota la pista. L'es­forç els va donar bons fruits, ja que van poder tallar moltes pas­sades prop de l'àrea contrària i superar el porter, fins a l'empat 8-8 i al definitiu i darrer novè gol.

A molts pocs segons del fi­nal, el Canet va disposar d'una última ocasió per empatar grà­cies a una falta sense barrera molt a prop de l'àrea "olimpy-

ca", però el porter David Mas­déu va poder aturar la pilota. Cal destacar l'efectivitat de Jor­di Reixach, que va aportar 8 dels 9 gols totals del seu equip. Quico va marcar l'altre.

Demà dissabte, dia 19, en el pavelló de Valldoreix i a partir de les 19.00 hores, l'Olimpyc rep el Textiles Europeas, classi­ficats només a un punt per sota d'ells. Els floresencs no poden badar si pretenen mantenir-se entre els cinc primers classifi­cats. •

Futbol Sala Femení

Les floresenques se'nduen un punt i molts insults

Canovelles 1- Champion 1 Bàldrich Negre

El Champion es va emportar un punt de Canovelles, tot i que haguessin pogut ser tots dos. El partit es va jugar en una pista del pati d'una escola, ja que el pavelló estava ocupat en motiu del Carnestoltes.

Les petites dimensions del camp van fer que el joc no fos gaire lluït. A les jugadores d'ambdós equips els costava de desmarcar-se i les defenses eren fèrries, les locals, fins i tot, bru­tes. I si de les seves botes en sortien cops, de les seves boques en sortien -constantment i sense cap motiu- insults de tota mena dedicats a les floresenques.

Els dos gols van arribar a la primera meitat. El Champion es

va avançar en el marcador, grà­cies a un gol de Laura, que juga­va el seu segon partit després d'haver estat baixa per una les-sió al turmell. La floresenca va col·locar un punxot ras al costat mateix del pal esquerra de la portera local. Però l'alegria va durar ben poc, perquè el Cano­velles va empatar de seguida mitjançant un fort llançament, fruit d'un ràpid contracop. En la segona meitat va haver-hi algu­na altra ocasió, tant per a les unes com per a les altres, però la manca d'encert final va deixar el marcador igual que en el des­cans i els punts van quedar re­partits.

Demà, el Champion rep el Berga a les pistes de La Flores­ta, a partir de les 16.00 h. •

Futbol Sala

Recital de gols a la pista de Sant Francesc

Bokatas 16 • Castellgalí 3

I. Towanda

Dissabte passat la pista Sant Francesc es va convertir en tota una festa. I no va ser precisament pel carnestoltes sinó pel recital de gols que l'equip santcugatenc del Bo­katas va oferir als seus segui­dors.

En un cas com aquest no es pot negar que el marcador va reflectir cruament el que va passar a la pista: el partit es va transfornar quasi bé en un en­trenament més, durant el qual els jugadors del Bokatas es van permetre el luxe de deixar lliure la seva imaginació i ju­gar sense inhibicions, aconse­guint alhora el marcador més ampli que han obtingut aques­ta temporada.

La casualitat va fer que dissabte es poguessin reunir tots els efectius de l'equip lo­

cal mentre que el Castellgalí va fer el seu desplaçament amb una banqueta mínima, només un jugador de reforç que no va servir de gaire da­vant la inspiració golejadora dels seus amfitrions. Així, amb un partit més que fàcil al davant, els del Bokatas van fer una bona primera part que els donava un clar avantage ja al descans, al qual van marxar amb un 8-0 al marcador. La segona meitat va seguir com la primera, amb la diferència que l'avantatge era tant gran que s'havia perdut l'emoció, i amb ella qualsevol possibilitat de presentar un joc brillant. Per aquest motiu es van continuar fent frivolitats i marcant gols sense donar-li gaire importàn­cia, fins que va arribar el final: el Bokatas va apallissar el seu contrincant i li va fer encaixar 16 gols permetent-li només anotar-se'n tres. •

classificats "ADMINISTRACIÓ NSSAN ROMAN

DE FINQUES Martorell 41

..675 45 79 CATIFES m ESTANCS C Ü ~1 HERBOLARIS

DIETÈTICA J O I E R I E S

R E L L O T G E R I E S

CA=MAr,ï e--*j£ 35 13 Ca're- L- c 2 RJBI

FNCLS: GIRONELLA 674 72 34 Pana H-^i'di. '::

3AKA Fir„CLES n'4e7 '5 valdreu 60

RAFAEL !OPr - . •'-•• 33":

3E° \ ? Aua.'.n 4

RENAj.T-ACERSA 589 26 49 Cva Ce'danvo>a 55

PAPOL-VENDA I NE'EJA- ó7 i 55 30 ESTAM" Vt~N"S':R 674 "174 r ç

Canovas del Castillo. 4 Pla:a Octavia 3

$ SUZUKI

- un repte -

J. Guix 674 0910-5891310

Francesc Moragas, 42

08190 Sant Cugat

EP~j ... .674 OC-60 AJGJET 67 i 58 54 Plaça Pere San 9 Santiago Rusinoi 4C

CASA DE LES CORTINES... .697 2C 71 Viciar Balaguer 26 RUBÍ

FALGUERA Villa. 1 local 2

C I S T E L L E R I E S

CAN 5'JFA Ca're- de La ' r r ;

CONSULTORIS D I S P E N S A R I S

CL. DENTAL BANARES 67418 77 Francesc Moragas. B 2on.

CONSTRUCCIONS MATERIALS

l t i T A N C

HIDROCULTIUS SANBER-5 Anselnr Clave. 23

57445 -• l £ U j MODA I CONFECCIÓ

CAL CRISPIN

Objectes de regal

Süi i l i a i jo R u s i n o l . 2 3

'IV'l. ( i 7 4 H 3 OS

1 IN l'H) S a n i Cusaat

h:0ROFLOR ,674 75 9è Av. .oan Bo-ras 54 -VALLDOREIX-

H Í P I Q U E S

HIPiCA SEVER.NC P3 Calada, 12

674 ' 1 40

TOUS CAMPUAN'-' v'aldcrex '6

GILDA

Val'do'en 1J

TEIXrS CARMEN Major 30

ET INFORMÀTICA

ADVOCATS

P.CASADO COCA.. Pg. Castanyer, 13

l i t i AIGUA TRACTAMENTS

ALUMINI VIDRES

D O L C E R I E S ET E S T È T I C A GRUP EME SERVEIS 589 2313 Francesc Moragas. 3 Entl.3a.

joiers

Cartier Tag Heuer Breitling

Camel

Rambla Ribaiulladu. 24 C ' CAS"_.Ï -O'JDA

Td.675 52 52oS9 02 2l) . Po5felr '5

OKIW Sant Cugat | MOTOSGINE;

674-4 82

575 05 02

574 36 97

MOTOS

674 42 82

D R O G U E R I E S F E R R E T E R I E S MAQUINÀRIA'

14', MORA ,75 33 52 M.;:ra 4 EL PONT 675 01 75

F'ancesc Moragas 44

GT L O T E R I E S

ELECTRODOMÈSTICS ALTA FIDELITAT

589 '9 72

m 674 C6 57

F O R N S DE PA!

' ==" 3 : : i - ' - ' " ' ; " LA BAIXADA 574 '9 T

,B4_JPETI- 5-41305 , , . . , , . . Mon!5e-ra!22 ., .,- i - . J t . i . . R.__"-I5A 333 02 0 trl 9

S a r l a V , v A " ' FLECA VALL OOR 674 21 95 . Rbla Mossèn Cnlo Veraagje'. 2* Val

ORDI NA SOFT

Informàtica d'Empresa Rola Car Móra. 9

Te i Fax 675 32C3

Apt.CoTeus 350

08190 Sant Cugat de! Valies

ADMIN.S'SACICN 2 674 01 74 Mapr 33 .j.n' Mones: ri Q NETEGES

m OUENApANTV Rambla de Ca-'er

TOT PUNT Sant Antoni. 19

LLENCERIES] MERCERIES!

589 09 96.

PAMOBES.L... Sort, 32 1er.1a.

Sani Parc-

| j ^ OBRES I CONSTRUCCIONS

:,= -7AJ.RIES ,'4 :. '

D i ï l AMBULÀNCIES

L.RF..R'

JN BAR

m 6'4 36 .36

ENSENYAMENT

BELLES ARTS

'A„EDA-RCOUA 3a;mes. "

674 58 62 ^ FOTOGRAFIA VÍDEO

BE—ES ARTS CABANAS 674 06 49 Sirli.i;" C..;n3 54

rïT^l ANIMALS -I TfiT AC-L·lïJ VETERINARIS} roiír-or de _a Creí.

3 CENTRE 5 1 - AUTORITZAT

. .574 '9 96

ANIMALS Perruqueria 58913 29 Carrer de la Creu, 33 Local 2

_A=AUNA 674 13 05 Rambla cel CeLe- 35-3'

,PL-VIBEtLESARTS 675 23 3' ^ " Montserrat 3'

T3 Z ni

BICICLETES

VET SAN'OLGA Vinvn.es 1C

675 05 12 CICLES CARDONA 674 15 09

COP'-GRAE L Car Matas 8

ARTS G R À F I 9 U E S I C O P I S T E R I E S

va Idcreix. 41

BIKE HOUSE DUYASA . .58917 57 Can Matas. 2-4

O

MÈTODE LRENEU

SEGARRA

Cànovas del Castillo, 14

tí"^ Tel. 6751194

AIFA Ctra. Cerdanyola. 18

FOTOVOEOFR 574 7Q66 Rambla de! Celler 93

VÍDEO CLUB ST CUGAT 674 56 49 Alfons Sala. 52

ZOOM Santa Maria. 14

675 56 74

IB» insFo^rnACio HARDWARE SOFTWARE SUMINISTRES SERVEI TÈCNIC

i nr.\r b ro ther L I J U I « \Winu·s<<WriuiL· CONTROL i>.. ,J„, .„ i , l r , , i r , , v [ l ,

Ri>ssclló. ? : baixos (IS 190 Sant Cugat

Tel. 675 19 11 Kax. 675 M 11

PPOMUSA y . MARBRES Av To-reblarca, 2-8 '* PEDRA ARTIFICIAL

539 T

MARMCLES SAT CJGAT .575 51 C8 Campoamcr '2 Nau 3

òPTiguEs!

FUSTERIES VALLÈS TECNO.OGiC S.A 589 33 00 plaça Urïo, 3

JAUME SOBREGRAU ...674C3'8 Mma 63

INSTRUMENTS DE MÚSICA

MAIMOlfSIUIIi

ELABORACION EN

MÀRMOLES Y GRANITOS

NATURALES

"S 699 38 98 Fax- 588 24 53

Carretera de Terrassa, 97

OKI9I RUBÍ

ÒPTICA AVIïrA-SOl òptics diplomats

L'endavallada, 15

Tel. 674 58 46

675 36 53

CO= MATGE Rambla del CeLe7 95

VINSNOESA 589 23 58 Baixada Sannt Sever 4

BODEGUES VINS

583 '9 63

GRAFQLESCE^tR 589 37 02 BUGADERIES

TINTORERIES

ASSEGURANCES

D. G. D'ASSEGURANCES .675 42 03 Rambla del celler. 95

SOL - NET P To'reblanca, 52

674 4 ' 49

MAR-PE P-. *:reclan:.a

539 19 95

M.1LAGP4'- SibocCS 674 42 2»:

NCGJEPAFRANCINC 675 26 34 -rarcescVo/agas. 1-3Ertl la

. C. ASSOCIATS 675 30 12 =l Bd'ce.ona 9 na.ios MINGO.SCP

Onent 4'

TINTORERIA SANT CUGAT 674 1' 83 Sant ago Rasinol 35

'INCREPA SAN' CUGAT 674 " 82 Sant Antoni '

TINTORERIA SAN'CUGAT 575 22 28 Parbla PibalaLada 34

TIN'ORERIA SANT CuGA" 674 41 57

A tors Sala 21

CALEFACCIÓi

INFORMÀTICA MUSICAL (.'l'irprMi.' . jrranjaments amb ordinador I uh-Tdiun d improvisació i dcompanyirriínt H.!ni'.'ii:a imüema Aplicada ,p;j'V [X" J n • ptimvles) T'.V.J> L; i^rj i hai\ eiécirn;>

i·Kl·PSRKDl'lTS

IMCiDK NOI SCL'RSOS CADA

TRIMESTRE

Cànovas del

FÜSÏO Cas,l"°'20

« . « n . n ^ . 08190 Sant Cugat

Tel. 589 41 77-589 2819

FRUITERIES TALLEDA RICOMA ..674 58 62 Balmes 11 MARCS

ANTONI CAMPOS Francesc Moragas. 21

J MIRET 675 53 53 Mercat "otebianca. parada 1-42

JOSEcRU'TS 589 44 81 Mercal Pere San pa'ada '23

J A R D I N E R I A ATEUEFBLAU 5891931 Av. Torreblanca, 2

E3 GAS - ELECTRICITAT

3 l ESCOLES DTDIOMES

ASSESSORIES GESTORIES CARBONERIES

3ESTOP A CAS'E-.v' 674'2 4', Ru i ' ' í j e t 4

G.C.I. CONSULTING 67 San Bonaventura. 8 Entlo. 3a.

CARBONERIA NURI S.L.

GESTORIA CASAS 41-rs- Saa 72

S P R I N T

CENTRE D'ESTUDI

DE LLENGÜES

Francesc Moragas. 8

Tel. 589 22 64

Santiago Rusinol, 2 Tel.

LA BOMBETA, S.L.

ELECTRICIDAD

GARRELL

Av. Catalunya. 3

Tel. 674 00 24

Sant Cugat del Vallès

El,d»uCedrc> Construccions - Manteniment de jardins í piscines - Regs per aspersió Camí de la Creu. 1(1-Local 1

Tel. SS'J 2? 40-Tel. miwi 9(18.5125 53

OS'.^i Sant Cueal del Vallès

MATALASSERIES

SOLSONA.. Rosselló. 2

MEDECINA FISIOTERÀPIA

CENTRE ÒPTIC S A L D O N 1 9 5 6

Especialistes en

lents d'alta definició

Francesc Moragas. 4 T e l . 675 07 54

08190 Sant Cusat

SUSANNA NICOLETTI 674 74 37 f | Sant Antoni, 74 baixos (Fisoteràpia)

MISSATGERS ASSUMPCIÓ.. Monestir. 33

PEIXATERIES

.674 36 í

AUTOESCOLES

AU"C--ET,OO-A CASAS ?~4 I Í r

f.':ir:iT-l 4~

Uwih" - \ -C

l'eunl. | 67415 01 • Servei LÓIVIULIÜCIRATI II' L _. - - .- ._ J ^ p

Liiihva·ncPM.'.Nlernji.ini'i • • • " "" Oren -r

vp'aL^-Je'iirc I télilESPORTS GIMNASOS

CarK'!!- 1 liCAC^ JL' ti'ta TCIl.l i " i r ARAMJN' .NST ïCGA 6?4 2' C3

C/L'Olm.32-5800018 | ^ . , . - ,„ : , ,

(7SanmMana,s»'n-f»206(H

P CLE';ALElEC'niC"AT 674 55 Av Cas'eicl 73 -VA„0OREX-

IN DUBRUC

MRW. Sant Cugat

ROSITA 674 3147 ...6751011 Pg.Rubi,110 -VALLDOREIX-

MOBLES - DECORACIÓ PERRUgUERlES

gj GALERIES D'ARTi

AUTOMÒBILS! J 0829tlCERDANYOLA i G MNA5:

Av AlcrsS.ii..

ARTSENAL v'aidcr.r/ 5H

559CC97 • A . T O E S ' F B A N

Rartladeí Celí- 39

C A R N I S S E R I E S P O L L A S T R E R I E S

SANT CUGA' ES=CP" b 6747215 SALA RLS NCL Rambla del cete' 23 sa -naa-^no

5 47 51 „0GJ.NESMARGA Sama Mana 44

J O G U I N E S

674 15 32

CASAJÜANA

GALERIES SANT JORDI

Mobles: Decoració

Mcbies de cuina a mida

Matalassos i Somiers

Sa": ago Rus "oi 37

Te 589 22 32

Ca-'erMaor 6-Te:. 674 16 XI

3?."' Cjgat ce. valies

FORMAS Elías Rogent. 18-A

PRESENTA Martorell, 20

MARVER 58913 25 Pg Rubi, 110 -VALLDOREIX-

P E R S I A N E S

P ISCINES

..674 9210 ISQUASH SANT CUGAT 674 98 62 I Sant Jordi. 33-35

CANA.E GALERIA CA=' 6754902 Ca're' ne la Cre>. 16

DIDO JOGUINES.. Vinyoles, 10

g J J I DECMCDECCPACC 674 38 92 FERRON F'ance;cM:raga5 4 Ri.s i Taulet. 23

FEBRER 1994

PNEUMÀTICS

TREN SANT MAGÍ 674 03 02 Estapé 2

PUBLICITAT

BORRÀS Piana Hospital. 3-5 Loca

INSTALACIONES ZAMORA .589 26 38 Mossèn Cinto Verdaguer,18. Valldoreix

MANTSERV, S.A 674 60 58 Av. Catalunya. 18

TALLERS MECÀNICS

QUEVIURES

otótftm FRANCESC SITGES PINA ...674 01 44 Martorell, 55

RESTAURANTS

DANVIL MOTOS, S.L 675 16 06 Sabadell, 32 B

PERE CANALS 674 6362 Sani Llorenç, 27

TALLERESMENA 674 5301 passeig Torreblanca. 13

F.X. Servei Of. BOSCH 674 56 78 Castetvi.25

TRANSPORTS

589 14 86

ü Els seus

i0-

2 anuncis i

spotsa

Cinemes

Sant Cugat

Carrer Montseny, 18 Tel. 589 40 10

«•'« Sant Cugat del Vallès

LABOLERA 67416 75 Baixada de L'Alba, 20

CASABLANCA 674 5307 Sabadell, 47

ELMESON 6741047 P. Octavià, 5

EL MOU 5891740 P. Pep Ventura, 3

REGS AUTOMÀTICS

FERRON 6746847 Rius i Taulet, 20

PUNTS DE SERVEI FECSA

REPARTIDOS DE CORRESPONDÈNCIA

42232P tvoffiDM'fDF COURIES

ENVIOS URBANOS, NACIONALES EINTERNACIONALES

Paqueteria

urgente a

toda

Espana

-901130114011

V.y\<y\nre s.l

Línies M.T. i B.T. Transformadors Enllumenat públic

Carrer dos de Maig, 25-Local 4A Tels. 675 5010

908 89 79 50 (mimi) 08190 Sant Cugat del Vallès

Fax 675 50 58

MAILING VALLÈS, S.L 589 23 71 Sant Domènech, 10 • baixos

MRW 6751011-900.300.400 Sant Cugat

XARCUTERIES

SABATERIES

CAFÈS PERE BUSCALLA 67415 24 Francesc Moragas, 5

CRISTOFRAN.S.L 674 0211 Carme, 32

TATERS 6755506 Sant Antoni, 62

Cada M í ^ » < ^ > : " tf:r'*^ • v f r l ^ J r ^ M l i ^

# Cas £££i0» *$3 1 ^ I % N H F © I V 9 setmana # CacSa setmana 0 Cada setmana # C... na » Casfe seim^B JDQQp is*r*Éa 4 f V f *

Cada ïfiímana iMlI iKSfcnals i r CaWrswi - •

INDEX de SECCIONS 01 Administració Finques 26 Drogueries 51 Marcs

02 Advocats 27 Electrodomèstics-Alta Fidelitat 52 Motalasseries

03 Aigua • Tractaments 28 Ensenyament 53 Metges

04 Alumini - Vidres 29 Escoles d'idiomes 54 Missatgers

05 Ambulàncies 30 Esports - Gimnasos 55 Mobles i Decoració

06 Animals i Veterinaris 31 Estancs 56 Moda i Confecció

07 Arts Gràfiques-Copisteries 32 Estètica 57 Motos

08 Assegurances 33 Ferreteries • Maquinaria 58 Netejes

09 Assessories Gestories 34 Forns de Pò 59 Obres • Construccions

10 Autoescoles 35 Fotografia i Video 60 Òptiques

11 Automòbils 36 Fusteries 61 Peixateries

12 Alimentació 37 Fruiteries 62 Perruqueries

13 Bars - Cafeteries 38 Gas • Electricitat 63 Persianes

14 Belles Arts 39 Galeries d'Art 64 Piscines

15 Bicicletes 40 Herbolaris - Dietètica 65 Pneumàtics

16 Bodegues - Vins 41 Hidrocultius 66 Publicitat

17 Bugaderies 42 Hípiques 67 Punts de servei FECSA

18 Calefacció 43 Informàtica 68 Queviures

19 Carboneries 44 Instruments Música 69 Restaurants

20 Carniceries 45 Jardineria 70 Regs automàtics

21 Catifes . 46 Joguines 71 Repartidors correspondència

22 Cistelleries 47 Joieries - Rellotgeries 72 Sabateries

23 Consultoris - Dispensaris 48 Loteries 73 Tallers Mecànics

24 Construccions-Materials 49 Llenceries • Merceries 74 Transports

25 Dolceries 50 Marbres • Pedra Artificial 75 Xarcuteries

Sense moure's de casa , TOTS ELS SERVEIS A DOMICILI

Només li cal trucar /—^

alimentació ^JJ

-0-Mercado Mercado

Pere San Torreblanca

Parada 120 Parada 1-5

Tel. 58914 48 Tel. 675 13 89

xarcuteries

FELIU GR1FUL Plaça Pere San, 11 T. 675 56 63 Mercat Pere San T. 675 52 67 Mercat Torreblanca, 38-39 T. 675 29 55 Mercat Torreblanca, 14-15 T. 675 32 06

Sant Cugat del Vallès ||;::PI|f:Sirtf;CiJ$at;::sj|

xarcuteries

FELIU GR1FUL Plaça Pere San, 11 T. 675 56 63 Mercat Pere San T. 675 52 67 Mercat Torreblanca, 38-39 T. 675 29 55 Mercat Torreblanca, 14-15 T. 675 32 06

Sant Cugat del Vallès

1 SUPERMERCAT VILARÓ

I 589 35 82

Sosefnuk

Mercat Pere San

Parada 123

589 44 81

TASTAM

5892929-5893535

serveis mèdics MASAJETERAPEUTICO

Carolina Llonch 5 8 9 4 3 41

Sosefnuk

Mercat Pere San

Parada 123

589 44 81 Confiaria vostè l'avi o persona malalta a

qualsevol? Si no és així, truquin's

675 23 29 Servei dWermer, assJtèrtóa adorni 3a. edat, vetSar í cutíar mataíts, ooffifltescerteo terminals

Pmfessionalitat i molts anys d'experiència

Sosefnuk

Mercat Pere San

Parada 123

589 44 81 Confiaria vostè l'avi o persona malalta a

qualsevol? Si no és així, truquin's

675 23 29 Servei dWermer, assJtèrtóa adorni 3a. edat, vetSar í cutíar mataíts, ooffifltescerteo terminals

Pmfessionalitat i molts anys d'experiència

varis

CARPINTERIA RAFAEL MUNOZ

6751428-674 3810

CONSTRUCCIONESMONTES

6746308

classificats - particulars BORSA DEL TREBALL

ofertes Jove de 25 anys busca treball en em­preses properes a Cerdanyola, Sant Cugat. No importa treballar de nit. Tel. 580 31 63

Dibulo técnico y artístico, pintura y modelaje. Ninos y adultos. Tel. 674 62 89. ISABEL (17 a 21 h.)

Auxiliar, Recepcionista o Telefonista S'ofereix. FRANCÉS PARLAT I ES­CRIT Tel. 589 26 lOSusana.

Es necessita noia per Bar Musical. Bona presència i bon nivell cultural. Trucar al 588 56 56. Hores d'oficina.

DIVERSOS VENC Piano "KAWAIT". 589 28 84

Noia estudiant d'empresarials dona classes d'EGB i fa cangurs. Mònica Tel. 674 38 44

Chica, se ofrece para canguros. Sàbado (manana, tarde i noche). Friné. Tel. 674 40 08

Àlgebra, calculo y estadística, clases particulares ajustadas a cada asigna-tura y con buenos resultados. (Alta proporción de notables). T. 675 03 68

Es donen classes de bateria. Raó telè­fon 674 26 44

demandes Si t'interessa el món de la Televisió i el vídeo, a T.V. Sant Cugat ens inte­resses. Truca al 589 14 86.

VENDO CARAVANA ADRIÀ 5,50 mts. doble eje, equipada, calefaccíón, AVANCE, como nueva, cama matri-monio montada, comedor en rotonda. Perfecta para nieve. Buén precio. Llamar horas oficina 674 01 66 - 674 02 04 preguntar por Carlos.

Vendo Mountain Bike por 8.000 ptas. Esperanza Tel. 691 79 56

Vendo gato persa. 20 meses Tel. 589 16 34

LLOGUERS-VENDES VALLDOREIX petita torre, 2 dor­mitoris, estar-menjador, cuina equi­pada, moblada. 45.000 ptes. de llo­guer. Tel. 589 13 89

Alquilo apartamento (dormitorio, te-rraza, lavadero) P° Torreblanca. Tel. 589 22 20

Alquilo habitación amplia, exterior y sol. Trato familiar. Cerca estación, precio razonable. Glòria. 674 32 67

pàrquings Llogo pàrquing cl. Vallès Torreblanca Tel. 675 12 30

Places de pàrquing en venda al Centre de Sant Cugat Tel. 674 18 40 (Cont. automàtic)

Diseno moda por Subvencionado 100%. anos. Tel. 675 34 90

ordenador. Menores 25

Vendo remolque tienda plegable, ideal para 4 personas, con accesorios. 30.000 ptas. Tel. 339 30 44

4 Cantons de publicitat

674 02 04 de redacció

14 01

classificats flCOUCà

AW

674 78 50 - 674 91 61

TORRES EN VENDfl Sani ( ugat • \alldoreix.ai uM.il

de ! esta.in !'[{'(' terreny . (Hi ni

torre lt>l in . molí' sala desiar .íu

Mi. euii'a. 4 hah 2 rcinys. llar de

lot. nncni.ui·i • '. -les cue l ient*

Sant Cugat - Valldoreix /ona

l 'a-noe Kul·i. -.inri- l in ;n . te

rrem iOO ni , iiien'ador, .iiLt des

;.ir. ,un. i n l lke . i cioiruiorts. 2

banys. e-tud. ..,lcl.·..cie ÍMI'I.

C'ABi.l.

Sant Cuitat -Valldoreix, /on.-.

Mas Kme. O l ' t i R l l ' M l \ l h-

•reny í-2" i-i . i,--:.- '.'i' n .in

pliaiCes ri,T|.!.,li>r s,..|.i d esi.n

iT-.isk-r pis, ma amh Jepura,l"r,i

Sani (usat , /ona 17. Granollers.

torre ,ides,a,l.i ..:rit"iicr.i. 240 ni .

;nc-i|.uli'- i .n:ia V' in2. -,i!a Ces

;,u Si ni 4 .l'irmilnn, • I siiilei.

Jn-- h.ur,,. .in s.-i'.e:. ,al lelacio.

h,Ci p .mv.it. tiasiei lardi pm.it

amb pi ^ ri.i

Sant Cugat - Valldoreix, /o ra

R.unhi.1 \ eiJaei.or, terrex, I I1- *

in i, ru- 2 *u ni , ir,en|a,loi -ala

d'estai -li in ann,i ,4!ke eeaipa

d,i, ' dnnnil·iii, Cobles. e«ludi ;^

llar.lel·i,

San Cugat - Mas Janer terreny lKMi n I.UIC '«I -li . nii-i!|.hli>r sala

JCSIJ : . a.in.i eeiiipacia. tre- hah .

nain i Í'.ISIL-I

Sant Cugat - /.ona Kl Colomer Inlll- .:.lns,,id..: '00 111 . Ilie;l|.k!o[

s,;lj Testa:, , .IIIM ' ' tia- 5 l'..ih .

nir,i - i ." ' . í - aL .1 e-la: Lrc-

1,111', - -e" '• .'1 .'slll.tl .illl1! -o .1

nuí'l. ,!'-ti.io- en.a--.it- .rnh into

II-?T .iMl.eee He- . . ixes. s.il.ir.-ie.

Tasi.-i sisii-nu d.- telo -eeircu: i

Sant < ugat - /.ona d. Orquídia,

,as.i .1.- ih-- ,T\ . i.-in-n O'IO ni .

lone s Ki m meu .ulur s,i..i ei estar ; ' ' ei . . n . d,'--r l·ills .in.i -.n'.ei,

Sant t ugat - \ alldoreix. ir.i l<

I s..,-, - .i a-iei ;. 1 :." -i :nrn-

2bs r, ,-n i,-i.i -nia p .iir.;. leetra

,sn : ri i -a'.: .: e-'.at so ri ,u

APARTAMENTS VENDA VAU VIDRFRA. 135 nv. n ei

lador sala J os!.,. >s -n ,.n:ia

aïllecaii.i -i n . 2 '-i,e- . 2"ble-,

eslli'.li. bar-, ,a e l aa o. pre ms-

l a i U i o l i a t C . c U

S \ N Ï C l ' ( ; \ r - I.A H.OKKS-

I \ H> ni di. '.e.l-. ineniaJor sa

la .1 esl.a. .u,r... .in, .Imnul·iris.

i-jr.;. li.e .lel>, "" \l

TERRENYS EN VENDA SANT n <;\r - /.ONV I.A

B O N \ N ( ) V \ , V'Le de <>l«i m

,-\ i t ' lent .'i-eiil.kie.

S\M (l(,AT ÍAFLORKS-T \ . sei.ti 75(1 ni onenlae-.e sud.

si sia exeel lenl

SANT CK'.VT. solar de fi24 i;i

a llKln nits snrnd.í 4 Túnels Je

w l l u d r e r a FAt ' l l II \ S'S 1M-

P.UiAMI.NT

Incusa >T(XTSOCÍO'r»#i . . f o l ^ tUf lCI

CASAS JOSEP M. CASAS EROLES

PISOS-TORHES-LOCALS-'E^RENVS

Administració de finques.

Lloquers i Comunitats de Veïns

Gabmet jurídic

Agents d'Assegurances

Av. Barcelona, 70 Tel. 699 65 48

RUBÍ

OFERTflS (1LQUILERES

sant cagat Alfonso Sala, 112nv. 4 hab.. haÍH> x' aseo. piso cxt. 90.(HM)pUs/mes. Piso amue-blado

Carrer Gürina 100m:, 3 hab. t Uuitc). 1 bafio. cale-facción, balcón, armaries L-mpolrados. 95.(K)(1 ptas/mes 2 Aticos dúplex 100m:, 3 y 4 hab., bano v a.seo, caleíac-ción. torra/a A 5 minutos cstacion. Dcsdc 90.000 ptas/mcs

Pisos a estrenar. Zona resi­dencial 90m:. 2 hab., bafio y aseo, caleíacción, cocina equipada, lerra/a uso exclu-si\o. pàrking Desde 9().(MK) pla^/^R'^. Amueblado I HI.IHX).- plas/mcs

TORRES Torre individual seminue-va, inmcjorahle /ona. 25()m-'. 4hab.. 2 banos. 1 aseo. bode­ga, pàrking, buhardilla. |ar-dín v piscina. Bucn precio.

OFICIMflS Otlcinas nitiy centneas. Para despachos profcsionalcs, lo-talmcnle cquipadas. Dnidi-das. aire acondicionado. Fii-das las instalaciones en uso.

C & F CASAS FERRERAS. SL. GABINET ADMINISTRAT j

GESTIÓ FiSCAL-CQMPTABi-E

Est"nacic abectiva

Mòduls I V.A'

mp Societats

r p Renca , Patr"noni

SER1U 67412 04 PISOS EN VENTA

Apartamento a estrenar, 2 dormitoriosealetaecion. /ona cèntrica 12 750.IKIU-Atico Dúplex Mejo: que nue\o. 25IXIO.OOO-Piso zona centro, i durmilo-rios. bano. saliïn. cocina. bnin consenadn. I l»iX>.IHW Apartamento nuevo. 2 dor mitonos, /ona centro, muy so-leado. 13.5IHI.IHK).- Cénrico. 4 dorirntorios, bafio \ coema nuevos. caleiacción '|5.(HHI.(X)0.-

flLQUILERES Apartamento de 2 dormiío-riov, gran terra/a. sol. H0.IMHI-En Cerdanyola, amueblado, 3 dornutonos. 55.IXX).-Piso amueblado, 3 dormito-nos, todo nuevo, caleiacción. 80.000.-Sin Muebles. tolalnieme re-novado. 4 dnnnilonos. 2 ba­nos. muv buena vista, soleado. 150 (XXi.-Atico Dúplex, amueblado. 3 dormilorios. 2 banos. caleiac­ción. HX).(XX).-Colomer. 3 dorm., salon con chimenea. calefac. 2 banos. terra/a. 2 pi., pkg. II5.IHH).-

TORRES EN VENTfl Torre adosada cerca esta-ción, 4 dormitorios. 2 banos. I aseo, saltin comedor, estudio. buhardilla. ascensor. 4S.5M Torre aislada. zona Pinar, nueva construccion. buena vista, mucho sol. SOMillones Torre aislada a 150 m. esta-ción Mira-sol, 5 dorm . 2 ba-lios. piscina, solar de 6(XI m 4U Millones

FINQUES ROCA

Xerric, 8

675 43 24 PISOS EN VENTfl

/.ona Mercat Pere San, 200m *l2m terrassa, menja­dor sala estar 35nv. cuina amb dmei IStn'. 3 hab.. 2 banys. caleíaccio a gas radiadors, ar­maris encastats. parquet tot el pis. porter vídeo, porta blinda­da, pàrking., 24 M. Zona C.Berga-Residencial Comunitat 5 veïns. Nous a es­trenar. lOOnr+lOOnr terrassa. Planta baixa. lOOnr+lOOnr jardí., 3 hab., 2 banys, armaris. parquet tot el pis. caletacc, ra­diadors, tol exterior. 2 places pàrking i irasier 2SM. Visites a convenir. També lloguer. C.Verdi. Immillorable situa­ció. 150m:, 4 hab . armaris, 2 banys, menjadot-saló, àmplia terrass, cuina amb galeria, ca­cí. parquet lot el pis. Soleiat i e\t., 2 places pàrking i traster. Zona comunitària amb piscina. Plaça Octavià. Alt soleiat. 3 hab., 2 banys, terrassa, ealelac. C.Sant Martí, 84 nr. 3hab., 1 banv.parquet tot el pis. I2M. Av. Alfons Sala-Torrent de la bomba. 104m . tot exterior. 3 hab., 2b . Mló-menj. 35m-, terrassa nxieja tot el pis+anex d'estudi al terral. 1H.5M.

LLOGUERS Cèntrics apartaments nous, lhabitació. 1 bany. menja-dor-cuina de 50m!. Des de 50.000 a Ml.000 ptes. mes.

OPORTUNITAT! Solar per vivenda

unifamiliar vora l'Estació de Valldoreix. 16.000.000.-

WlSACA 4 P , Finques

674 6715 -589 33 68

PISOS EN VENDA Fixample 100m;, 4 hab., 2 b .

calefac.. ext. terrassa, parket 2

p!. pkn . pisema '.'.'in . Nin estat.

Rubí, /ona mercat. 15m . .ihah..

I bany, ieirass.,. H,I exterior

S1 45(1 M

Valldoreix, prop eslaeiií. 2 hab.. I bany, ,alefae . llar de foc. jardí. II M. Zona estació. ï hah . I bany .

ealelaec. parket. tut exl . en bon

estat I4.5M

Zona Joan Maragall, MOm-'. 4

ha.b. 2banys. tut ext.. caletacc.

terrassa. 15.6 M

E*isos nous a estrenar a diverses /ones de Sant (ugat

de 2 i 3 hab. Des de 9 M. Pisos de lloguer amb mobles o

sense a diferents /ones de Sant Cugat.

AQUALONGA, S.A. Rbia M.C Verdaguer. 19

Tel. 674 21 83

VENDA TORRES Mira-sol. Torre Mtahienle reforma­

da. (j5trí edií jardin 3 hah . calc-

facción. 17 Mill.

Mira-sol. Torre a refermar Stin:

edif.. lerTeno 4Í>(1 m'. Oportumdad

AS reforma; lo Mil]

PISOS PER LLOGAR Sant Cugat, junto estación. Piso

lOOrn', 4hah.. 2h. com. eoc . sale-

facc. parquet, Ip! pk. I lH,(XK)/mes

Sant Cugat. Piso lujo 181) ra edif..

4hah . 2 h.. salon com. eon eh-.m .

SIK. equip . pis,, ehmati/ada. Jardí"

soniunit Alio. Soleade. Todo exte­

rior \ire acetici.. y ealelae.. 2 pia

/as pàrking. ISD.lXidi'mes

TORRES UOGÜER Crgen torres para atender. (iran cartera clientes en de­manda de torres en alquiler. Zona de Sant Cugat, Valldo­reix v Mira-sol. Tel. 674 21 83

Els 4 Cantons

674 02 04 Torre particular a Matadepera

Plana l'Hospital, 10

6747254-6747466

4 habitacions, 2 banys complerts, 1 aseo, menjador-sala d'estar 60m2, bodega 55nf, garatge dos cotxes. Total construït 390 nf. Acabats de pri­mera qualitat. Terreny de 2.200 rrïz. totalment ajar-dinat.

Av. Ragull, nau 19 Zona Industrial

Can Magí Tel. 5 8 9 0 0 2 3

Sant Cugat del Vallès

iMMPUt: AMb PRODÜCTC6 NATUQALé PK D AL JAPDÍ INDUBRUC, S.A.

DIVENDRES, 18 FEBRER 1994 REPORTATGE ELS 4 CANTONS 2 7

El tràfic d'animals exòtics un negoci o, un abús La moda de les mascotes exòtiques, una afecció que pot ser perillosa segons el biòleg L Colom, del Zoo de Barcelona M. Sant

La febre de posseir una mascota original com si fos un animal domèstic ha generat un moviment co­mercial considerable al marge del tràfic legal o il. legal.

Aquest tràfic d'animals exòtics, té un fort impacte ecològic, tant en els llocs d'origen d'aquests animals, per la gran mortaldat d'exem­plars que representa la seva ca­cera i exportació, com pel pe­rill de colonització i la zoonòsi que es poden produir als paï­sos on es comercialitzen.

Per a evaluar aquestes con­seqüències, vàrem parlar amb el professor L.Colom, biòleg expert en aquest tema, impul­sor de l 'exposic ió "Tràfic d'Animals", que s'exhibeix al Museu de Zoologia de Bar­celona, i que es pot visitar fins el proper 27 de febrer.

- Professor Colom, és re­alment tan intens el tràfic d'espècies, és preocupant aquesta moda ?

- Des de fa uns anys, l'aug­ment de la mobilitat humana i el gran desnivell econòmic en­tre els països amb abundants recursos materials, i els països pobres, però de gran riquesa natural, ha propiciat el tràfic intens d'espècies.

Aquest tràfic és motiu d'una forta pèrdua de recursos naturals. La mortaldat més alta és, potser, la dels ocells. Hi ha estudis que xifren el nombre en vuit ocells morts per cada un que pot arribar al seu destí. Però, no és només els que mo­ren; cal tindré present que la pèrdua a nivell de supervivèn­cia de l'espècie és més alta, ja que fins i tot, l'exemplar que arriba viu perd genèticament per a l'espècie en no poder-se reproduir.

Evidentment, aquestes xi­fres no es poden prendre al peu de la lletra,la mortaldat pot augmentar molt si el tràfic és il.legal.

També cal dir que des d'un

punt de vista ecològic no té la mateixa importància que es mori un animal que un altre. Hi ha espècies que són gairebé una plaga i poden suportar una mortaldat molt elevada. Al marge de les valoracions èti­ques, des del punt de vista ecològic, no és el mateix que morin un determinat nombre d'aus, amb una població de milions, que la mort d'un sol ximpanzé o un rinoceront, que són espècies en greu perill d'extinció.

- És perillós aquesta ex­plotació d'animals exòtics?

- Pot ser molt dolent. Estic d'acord amb les Cites i amb la U.I.C., organismes internacio­nals de protecció a la natura que, l'home no pot sobreviure sense explotar la natura, però mai de la manera que es fa, que és totalment irracional. Moltes vegades el tràfic d'ani­mals és totalment injustifica­ble. En principi, el que intento transmetre és que l'explotació de la natura sigui racional i amb un aprofitament sosteni­ble dels recursos naturals. Els mètodes que ara s'estan fent servir per a aquest aprofita­ment, són mètodes totalment injustos, que comporten una gran mortaldat animal i vege­tal insostenible. A més, moltes vegades, la importació de de­terminades espècies , tant d'animals com de plantes, no justifica els perills que com­porta.

- Quins perills comporta aquesta moda de tenir ani­mals exòtics a casa?

- Els perills són enormes. Les pèrdues econòmiques po­den ser molt quantioses. La in­troducció de malalties, el pe­rill, la colonització de la natura per espècies forànees, reper­cussions en la salut humana i pèrdua de la fauna i flora autòctona.

Últimament, a més, s'està jugant molt amb animals que són de per si perillosos, i més en un país on no n'hi ha, i on la població no ha desenvolupat cap tipus de defensa contra aquests animals, com el cas de les serps verinoses o els insec­tes. També animals que poten­cialment són perillosos, com els felins, o que puguin ser portadors de malalties trans­missibles, fins i tot als homes, com el cas dels simis, que po­den portar /'hepatitis o la tu­berculosi, i que no només són perilloses per al 'home, sinó que posen en perill la nostra cabanya autòctona.

Tot això implica que estem

posant en perill la nostra fauna autòctona, com ja ha passat amb les tortugues, que actual­ment gairebé estan extingides, els pocs exemplars que hi ha, tenen el genotip barrejat amb altres tipus, com la tortuga grega o la russa, i els crancs de riu americans, que han acabat amb el nostre cranc. També posem en perill l'economia per a la introducció de plagues in­controlades que implica pèr­dues considerables en l'econo­mia i altres, i l'adaptació i co­lonització d'espècies foranes.

- Per això, aquesta expo­sició al Museu de Zoologia?

- Volem conscienciar del perill que comporta la intro­ducció d'espècies animals for-nanes, i alhora també el consu­midor que actua moltes vega­des d'una manera totalment il·lògica i irracional. Aquest consum que tots fem una mi-queta cada dia, és el que fa que moltes vegades es malmetin els recursos naturals. No estem en contra que s'utilitzin, sinó que s'han d'utilitzar bé.

És un tema complex, hi ha molts factors d'influènci en aquest consum.

A vegades, Europa es torna molt proteccionista envers ani­mals i plantes, i realment no­més està protegint interessos econòmics propis.

Per exemple, últimament es parla molt de prohibir la im­portació d'ocells salvatges i proposant que es comercialit­zin ocells criats en captivitat.

Aparentment és molt bonic, però en realitat, s'intenta pro­tegir una sèrie de sortida de di­vises, ja el que s'intenta és que els animals siguin criats en captivitat, però a Europa. I el que es fa en realitat, és que països de pocs recursos, que podrien basar la seva econo­mia amb una explotació racio­nal dels seus animals, no pu­guin fer-ho.

Es molt discutible que una població salvatge pugui resistir una depredació contínua dels seus recursos, mentres que una política de foment de granges de determinats animals, en el propi país d'origen, pot ser una bona font de divises. Hi ha exemples del bon resultat que pot donar aquestes granges: Austràlia, de cocodrils, per exemple. Un dirigent de Zim-baue manifestave "per a no­saltres, quan veiem un elefant i tenim la panxa buida, veiem menjar, si la tenim plena, veiem poesia i bellesa. Vosal­tres heu mort la vostra fauna i preteneu que el nostre país si­gui un museu per a guardar el

que no vàreu saber guardar, Doneu-nos donç els recursos per a tenir un nivell de vida com el vostre i podreu gaudir del nostre museu, però mentre-tant, nosaltres volem menjar".

En resum, i des d'un punt de vista conservacionis-ta, intentem desvetl lar el convenciment que hem de ser tots qui hem de conser­var la natura i no només les institucions com a tals, sinó tots els homes. Perquè, si els països signen un determinat compromís, com per exem­ple Espanya, que va haver de signar el conveni de Cites, per a entrar a la Comunitat Europea, i després no es po­sen en pràctica aquests com­promisos...

Quin és el cami a segui per no perjudicar mes a la natura ?

Cal una educació de res­pecte als animals que eviden-ment ha de conmençar a l'es­cola. Una sensibilitat ciutada­na, i una manera de pensar de tothom, per aprendre que no és dolent tenir un animal a casa si té les condicions i atencions necessàries. Però el que és im­portant és la consciència que l'espècie només pot aguantar un determinat nombre d'ani­mals capturats i un nombre alt posa en perill la supervivència d'una espècie, si a més això es fa en condicions fora de legali­tat pot ser un autèntic desastre ecològic. •

2 8 ELS 4 CANTONS

Mon 0 * Antoni Llav

t Llaveria

El R A L L Y E ÒPTIC 2000 TUNISIE , se inicia el 9 de abril con una eta­pa prologo cerca de Toulón, desde donde los part icipantes embarca­ran hacia Túnez. En este raid existen clasif icaciones para motos, co-

ches e incluso, como novedad de este aiïo, camiones (cate­gor ia T-4) de sèr ie. A d e m à s de su apar tado depor t i vo , la organ izac ión ha promoc iona-do unos "forfaits" para poder seguir el raid para las perso-nas interesadas y sin necesi-dad de l icencia federat iva Si estais interesados podeis pe-dir mas in fo rmac ión a P R O -m o t o r al telf. 487 68 14.

%%%% breves • • • # Plazos para la ITV Las inspecciones Técnicas de Vehí-culos deben realizarse a los 4 arïos de su matnculación. También està pròxima la aplicación del nuevo de­creto del Ministerio de Indústria que obliga a pasar la inpección tras un accidente grave.

"Todo Terrenos" La regulación del uso de "todo terre­nos" y vehículos privados por los

montes y caminos forestales de Cartalunya. està en estudio en la Di-rección General del Medio Ambiente Natural. El nuevo pryecto de ley po­dria estar aprobado este verano.

Fórmula 1 los Fórmula 1 comienzan las sesio-nes de entrenos programados por Goodyear y la F.O.C.A. en el circuí-to de Montmeló a finales de este mes de febrero.

T A L L E R S

VERECANAfo Reparació General d'automòbils

COMPRA-VENDA DE VEHICLES NOUS I USATS OFERTES PERMANENTS. CONSULTI'NS - 674 63 62

Sant Llorenç, 27 -SANT CUGAT DEL VALLÈS-

DIVENDRES, 18 FEBRER 1994

h L L y fX

ÒPTIC 2 0 0 0 i T U N I S I E

t M ^ * *

i^n?****

<S CASAS i G. S.L.

QÀ

G E S T O R I A

• Administració i geslió empresorial • Renda i tributació en general • Fiscal • Assegurances • Laboral • Vehicles

Av. Alfons Sala, 22 Tel. 674 14 91 - 674 14 97 Fax. 589 40 09

CONSUMO cQué afecta mas: la carga o la aerodinàmica ?

Sin duda el consumo se eleva en mayor grado si actuamos desvirtuando la aerodinàmica de nuestro coche. Una simple"baca" vacía en el techo del vehículo influye més que la carga y 2 pasajeros que podamos trans­

portar. Con la misma carga y pasaje el consumo aún se eleva mas si llevamos las ventanillas abiertas. También resulta afectada la estabilidad del vehículo cuando llevamos bultos voluminosos sobre el techo del ve­hículo o como consecuencia de remolcar una caravana — """"""' "—* o remolque, viéndose alterada, ademàs, la velocidad, t&*.. «•• LMMÍ » aceleración y la capacidad de frenada. En estàs condiciones el automóvil es mucho màs sensible a los efectos del viento (ràfagas laterales,...) por lo que se hace necesar ia una mayor atención por par-te del conductor.

C O N S E J O S P A T R O C I N A D O S POR:

C7~ SERVEIS ADMINISTRATIUS

S I M Ó N , S . L . Ctra. Cerdanyola, 24-26 Tels. 674 52 16/66 Fax.589 07 32

FURGONES DAILY 94

M A S C A R G A P O R M E N O S P R E C I O I V E C O P E G A S O , l í de r d e l igeros en t o d a E u r o p a , a m p l i a en e l 94 su G a m a Dai ly y m u l t i p l i c a sus ventajas:

• Nuevos Furgones 40.8.40J0 y 40.12 con peso total en carp de 4200 Kg.

• Hasta un 6% menos en RV.R. • Doble homotogación a 4.200 y

1500 Kg. (carnet B-U • Tres motoriíaciones: 75. 103 (turbo!

y 116 CV {turbo mtercooter). • Servodireccidn de sèrie. • Rueda gemeia trasera. • Dos capacidades: 12 y !5 ml

IVECO EL GRAN SALTO

^ IVECO Sepauto/SA r>«^Mor*Míii.S81.TM.7852300*-TERRASSA V S C I Y I C l O S '

I •lwla%Jla Reparació, S.L.

Cwn< Can Cakhm, 1 - Tat, «74 34 75 - Sant Cugat dat Vattas

IVECO

DIVENDRES, 18 FEBRER 1994 MOTOR ELS 4 CANTONS 2 9

AGENCIA OFICIAL

ImECEffl NISSAN

AUTO JULIÀ S.L. Exposición y Ventas:

c/. Martorell, 41 telf. 675 45 79

Talleres:

c/. Vic, 18 Telf. 674 00 86

S A N T C U G A T D E L V A L L È S

TERRANOII Ahora tu coche para todos los terrenos

desde 2 . 5 9 5 . 0 0 0 ptas. Solo en el Terrano II puedes encontrar las características de un todo-terreno con las prestaciones, el confort y la seguridad de un gran turismo: 124 CV, 12 vàlvulas, inyección Multipunto, dirección asistida,

tracción independiente, suspensión delantera indenpendiente y trasera de muelles helicoidales.

ala lla 110

3PI3f5tmtilm) AvUpwMWh. Mf(3pmrim>

FINANCIACION

En el mismo concesionario.

OFICINA GESTORA DE SEGUROS

TODAS LAS COMPANIAS - TODO TIPO DE SEGUROS PRECIÓS ESPECIALES PARA LOS JOVENES

PAGO FRACCIONADO - SE RESPETAN BONIFICACIONES

Rambla del Celler, 93 (lado Farmàcia) Tel. 675 42 03 Fax. 589 48 02

BORSA DEL M O T O R T. SANCHEZ

69948 79 ITROENAX 11 TRE Manco

-JX 450.000

ITROENAX 11 TRE Azul

retalizado B - KE 500.000

ENAULT 5 Azul metalizado

-DW 150.000

ENAULT 9 gris metalizado

-GL 250.000

ORD FIESTA XR2 blanco

-GT 400.000

AND ROVER Gasolina250.000

FIAT LANCIA 58909 91

EATIBIZA Sport 1.2cc

-JC

IAT UNO Turbo

i-LY

IAT UNO 45 S

1-LS

IAT UNO 60 S

l-LV

TAT TIPO 16v.

1-LD

OYOTA Land Cruiser Extras

l-LD

EEP Viasa

l-DC

JEEP

B-MN

LANCIA

B-LV

LANCIA

B-LC

Wrangler B - EH

Y-IOLX

Y-IOFire

CONDICIONS ESPECIALS 9.5% INTERÈS

SENSE ENTRADES

AUTO TALLER MORRAL 699 55 04

PEUGEOT 306 XT 1.8 A/A.

Any 93 B • OB (Procedem de Di­

recció)

PEUGEOT 605 SV 3 Any 91

B - ML (Procedent de Direcció)

PEUGEOT 405 SRI Any 88

B -JN (amb extres!

PEUGEOT 309 GT A/A Any

89. B - JZ

PEUGEOT 309 GT Any 87

B-IM

PEUGEOT 309 Automàtic A/A

Any 89 B -KU

PEUGEOT 205 XLD Diesel

Any 89. B - JZ

PEUGEOT 205 XRD (Diesel)

Any 88. B - JS

OPEL KADETT 1.8 I3p. Any

89. B -KW

FORD FIESTA IJ Any 80

RENAULT 11 GTL Any 83

B-FW

FINANCIACIÓ FINS A 60 MESOS

SENSE ENTRADA

AUTO COMARCA DEL VALLÈS

SEAT 674 68 50 Seat Ibiza 14 GLX..B- 8658 HH

Citroen BXGTI B 5641 IW

GolfGTI16V ..B- 0505 JV

FordFiesta .B-8530 KN

Ford Fies ta .B-5947 KY

Alfa 33 B-7535 !U

PERE CANALS 674 63 62

Seat Panda Vermell B-HM

Lancia HPE 2.000... B-DN

Autobianchi A112. B-EW

FordFiesta B-FW

Renault R.S B-DX

MOTOGINES 58942 07

YAMAHA Súper Tenere 750 ce.

17.000 Km-BLW 525.000.-

BETA50cc. Mini-Trial 1992

Paraninos 85.000-

CHAQUETEDAINESE

lGoretex)Comp 38.99?.-

CHAQUETA DAINESA

(Gorotex) 30.000.-

Casco SHOEV

(Kosinski) 46.000.-

•TOM850B-MY ...750.000ptes. -NX650 NA AB...400.000ptes.

4.000 Kms. 13.000 Kms.

•XT600 B-MX 450.000ptes. SUZUKI

3.000 Kms. 'DR800 T-AB 500.000 ptes.

•XT600 B-JU 250.000ptes. 8.000Kms.

28.000 Kms. OSX 1100 R B-MM800.000 ptes.

HONDA 8.000 Kms.

•VFR750B-MH 850.000 pies. «GS 500 B-LL 375.000 ptes.

10.000 Kms.

•CBR600B-NF 800.000ptes.

MOTO 77 Sant Cugat 11 ooo Kms 674 17 59 -CBR 600 B-MD 550.000 ptes.

DERBI GPR 75 Sport ...289.000.- 16 (XX) Kms.

A estrenar. Regalo de la matrícula

i seguro

DERBI Variant Sport E.S.

140.000.-A estrenar

DERBI Variant BOX....I60.000.-

A estrenar Obsequi Candado Piton

4.000 Kms.

KAWASAKI

•ZZR600B-NZ 650.000 ptes.

13.000 Kms.

PARTICULARES

LANCIA DELTA INTEGRALE 16 v.

Turbo 200 a . A/A. B-M T. 674 09 70

LANCIA YlOLXi.e. Metalizado

pertecloB-IY T 674 09 70

MOTO TRÀFIC Sant Cugat 6740773

YAMAHA

•Diversión B-MU ..575.000 ptes.

7.000 Kms

•FZR600 B-KT 450.000 ptes.

35.000 Kms

•FZRIOOOB-KJ 700.000 ptes.

16.000 Kms.

Se vendee8teB^pfflSJI9L·A^lBRE' 160 cv. 255Km7h. ï.20ÒJÒ0.-ptas.

INFORMACION: Tel. 674 83 42 (noches)

3 0 ELS 4 CANTONS C I N E M A - R A D I O - T . V . DIVENDRES, 18 FEBRER 1994

Cartellera de Cinema De l'18 al 24 de febrer

SALM Mrs. Doubtfire

Nova comèdia protagonitzada per Robin Williams, qui aquest cop representa un paper ben singular: el d'una "àvia" molt

marxosa. (Apta)

Horaris: 16.30, 19.30,22.30

SALA 2 Los 3 Mosqueteros

Nova versió de la novel·la clàssica d'A Dumas, aqest cop produïda per la casa Disney i interpretada per joves estrelles del moment

(Majors de 13 anys)

Horaris: 16.20,18.30, 20.35, 22.45

SALA 3 Mr. Jones

Hichard Gere es un maníac depressiu que alterna moments de gran eufòria amb íortes depressions Lena Olm es la psiquiatra que el tracta. Dirigeix M:ke Figgis.

autor de "Asuntos sucios' i "Lunes tormentoso' (Majors de 18 anys)

Horaris: 16.15,18.25, 20.35, 22.45

SALA 4 Tierras de penumbra

Historia de l'amor entre i escr.ptor ang!es C S Lewis i la poetessa nord-amencana ./:>'i Gresha-Ti a Oxlord de mitjans de segle Amrj Anthony Hopkins i Deora Win-qor Drgci» Reparo Attenborougn auto'de Ghandi" i "Grita libertac (Apta)

Horaris: 16.45,19.35,22.30

v—f£* x(y;x

SERVEI GRATUÏT A DOMICILI

Mercat Torreblanca P. 1 -5 Mercat Pere San P. 120 Tel. 67513 89 Tel. 58914 48

Sant Cuga t del Va l lès

"RANKING"

DE LES PEL·LÍCULES DE

VÍDEOS MÉS LLOGADES

1- Súper Mario Bros 2- Jennifer-8 3- Mode in America 4- Tortugas Ninja III 5- Stalingrado 6- La asesina 7- La chica del ganster 8- Aguilas de acero III 9- La fuerza del viento

10- Una Navidad con Mickey

vídeo-club sant cugat

^

Alfons Sala, 52 Tel. 674 66 49

Sant Cugat

De07ha 9.30h. "El Gal del Monestir" Revista dïnlormarió despertador, noticies de Sant (u-

' Món, la tertúlia. "Dies de Ràdio"

RADIO SANT CUGAT De09.30h.ol3h El Magaiine Del3h.al3.30h L'informotiu. Del3.30h.a l4 De 14h a 15h

"Sant Cugat AwT

"La tertúfia" (Repetició) "La gramola"

Les cançons de la teva vida De 15h a 19h "Vol de tarda" El plaer de la múska i tes més. Del9h.a21h. "Al lloro" La música dels 90 als 91.5. De21.10h.a21.20h. Tesportiu" 10 minuts amb tol l'esport local i comarcal De21.20h.a23h. "Somnis i estels' Musico sobte els clàssics.

nit Dilluns. De 23h. a 2 4 "Un pam de món" Entrevistes insòlites sobte personatges mai entrevistobles. Dimarts. Testareta" Un espai de lectura de caries. Dimecres. "Això es pot salvar" Programa d'ecologia i medi ambient. Dijous. "Una proposició indecent" Propostes pel cap de setmana. Divendres. "Volés sense fronteres" Programa de suport als immigrants De 24h. a 07h "Múska al teu costat" Música per amenitzat la ni t

Programació cap de setmana Dissabte: -8.00h. "Nosequetirw" -10.00b."Vallèssense fronteres" -ll.OOh. "Això és pot salvar" -12.00h. "L'estafeta" -13.00h." Avant-Matx" -H.OOh. "Un pam de món" -lS.OOh. "Súper DJ"-18.00h. "Morató" -23.0Oh. "Et sona?'

Diumenge: -8.00h. "Missa" • 9.00h. "Esports en marxa" -lO.OOh. "Roda d'amics" (Racó deia poesia, Sardanes, La sarsuela, La múska de sempre) -H.OOh. "Esports en marxa" -15.0Oh. "Súper DJ" -lB.OOh. " No m'agraden els dilluns" -21.00h. , "Esports en marxa" -22.30h." Històries" i

.mmmm.mmm-m^m C O I H G f l t Q l ï ( f a C Í t l Q ü I Q J3PW****"*'

I feel good Mr. Jones

Títol original: Mr. Jones Director: Mikc Figgis. Producció: Allau Greisman i Debra Greentïeld. Guió: Kric Roth i Michael Christopher, segons idea d'Eric Roth. Fotografia: Juan Ruiz Anchia Música: Mauriee Jarre. Intèrprets: Richard (iere, Lena Olin, Anne Bran-croft.

Xavier Borràs

Mikc Figgis. angln-irlandes. intèrpret i compositor de Ja / / de cert interès, es va convertir l'any 1988 en un director de cinema d'interès més que cert. en es­criure, realit/ar i posar música a un excel·lent film noir britànic: Stormy Monday (I.unes Tormento­so) . Amb un guió tan mil.limètricament encaixat com cl de Reservoir Dogs (una altra perla del nou cinema negre que dels vuitanta ençà rebrota), una banda sonora de Ja / / del bo [with a Hule help from el rei del Blues. B.B. Kingi, i una fotografia en co­lor feta com si fos en blanc i negre (és a dir. donant més importància a les llums i ombres que al croma­tisme). va ser una opero prima brillant. El seu se­gon film, Asuntos Sucios, de producció americana. amb guió aliè. comfirmà a Figgis com una gran es­perança (blanca) del nou cinema (negre). Aquesta història de corrupció policial. filmada entre tèrbols clarohseui's l ío togialu- i mural-1. L's beneficiava d una inquietant interpretació de Richard Gere, pot­ser la millor de la seva carrera, en el paper d'un pol i corrupte que sembla\a parent consaguini de l'Orson Welle-, de .SW Í/P Mal.

1'rovahlcmeiu. a en Gere li va agiadar l'experiència, ja que ha estat ell qui ha imposat a Figgis com a di­rector de Mr. Joncs (Gere, a mes de protagonista. és un dels productors i. 1'] resultat es el pitjor i menys personal del- tilms de Figgis. que no vol dir que sigui u:ta pel·lícula dolenta, al contrari, aquest retrat d'un maníac depressiu és seriós, sòlid i moll correcte en l'a-pectc psiquiàtric, sense per ai\o avo­rrir les pedres (malgrat que trontolli quan deriva a embolic romàntic pacient-doctora per I estil del Ke-cuerda d'Alfred Mitchcocki.

Richard Gere icl rei de la funció i torna a demostrar que. a més de se.x-wmhol. és un actor com Déu

MR.JONRS „ ,., «u "U» MEUB3K U*»fllfl<í«*l»MKSfT»'« SSíí ' ' . XMfc i itftt *"S tlURBU (WSftW JSÏÏ HUÜMUt UUtü*»;

mana 10 com Buda mana. en aquest cas), i la copro-tagonista Lena Olin no li queda pas enrera. Figgis posa eficaçment el seu innegable talent narratiu al servei dels actors i de la història, sense gratuïts efectismes "d'autor". I és que aquest cop és menvs autor que mai, car la música no és seva tampoc, si­ne) de Mauriee Jarre . amb el reforç del lema / Got Voti, del gran James Brown (qui darrerament està molt cinematogràfic; seu també és Papa's Got u Brami AVu Ban. que amenit/a Mrs. Doubtfire i. No. Mr. Jones no és pas mala pel·lícula. F sta be. és intel·ligent i es deixa veure amb iniciés, però... Mike, quan tornaràs a fer cinema negre':' •

DIVENDRES, 18 FEBRER 1994 PASSATEMPS ELS 4 CANTONS 3 1

HORÒSCOP Per: Lin Mithal-Hir

ÀRIES (21-3/2-4) #y% Pluges intermitents amb estones f i de sol. Aquesta setmana les coses

seran ben camviants per a tu, so­bretot als afers del cor i de les butxaques. No t'hi encaparri's que tot s'arreglarà més endavant.

TAURE (21-4/20-5) ^ ^ ^ Poc a poc la bonança domina el ^ ^ \ teu signe. Les fades seran més

propícies als teus projectes i in­versions, però alerta! Encara poden guar­dar quelcom a la mànega i poden donar-te un bon ensurt.

BESSONS (21-5/21-6) ta^ Temps d'engegar nous projectes, 11 sobretot en el món de la creativitat

que aquests dies es troba reforçada pels nascuts sota l'ègida de Mercuri. La teva parla serà irresistible, aprofita aquest do.

CRANC (22-6 / 22-7) ^m^ Estàs en un moment crític pels W A afers de la teva vida que marcaran ^ • ^ el teu destí. Medita amb prudèn­cia cada passa i cada mot, allò que facis faran i allò que diguis diran de tu.

LLEÓ (23-7 / 22-8) ^ ^ Aguanta ferm durant aquests

fy I temps que encara que no t'ho sem-» bli tot es mou poc a poc per al teu

profit. No vulguis precipitar les coses i exercita la paciència, que és la mare de la ciència.

VERGE (23-8/21-9) M « Temps favorable per trobar el teu l l l f nou amor. La neu fa brotar les

flors i el gel es fon amb la prime­ra escalfor del sol. Mantingués la flama de la teva il.lusió encesa que podràs gau­dir d'un sol nou as en la teva vida.

BALANÇA (22-9/22-10) f% No diguis blat fins tenir-lo al sac i

"^™ ben lligat. No facis volar coloms que encara no has fet el cim i la te­

va ventura pot estroncar-se i anar a no­ms per un sí o per un no.

ESCORPIÓ (23-10/21-11) ^ No pensis que tot s'ha acabat, per-I I I I 1U^ n a 8 ' s ensopegat una sola ve­l l " gada no et desmoronis i torna a aixecar-te que la vida continua i el triomf no és del que surt el primer, sinó del que hi arriba.

SAGITARI (22-11/20-12) • El teu és el signe de l'arquer celes-

^TV tial i és per això que la sageta és un arma fàcil per a tú, però mira

de no ser massa agut que el vol de la sa­geta pot torçar-se i ferir el que tu no vols.

CAPRICORN (21-12/19-1) ^ ^ El vol de l'ocell et crida a enlairar-j^S te pels móns del núvols on la ima-^ ^ ginació regna i els esperits menys

forts no poden pujar. Aquests són els teus. No escoltis els covars que tenen por de volar.

AQUARI (20-1 /18-2) Si enlaires els teus ulls i busques, trobaràs els estels. Fes d'ells els teus amics i busca el teu nord. Tot

pot ser més bell amb una mica d'esforç i amor.

PEIXOS (19-2/20-3) * * El jo d'avui no és el mateix que el

T T jo d'ahir ni el jo de demà. Tot es transforma i es renova. Perquè

vols restar sempre igual? Emprèn el vol sense por i renova't.

T.V. SANT CUGAT 38-39 UHF

Aquest divendres a les 21 hores l'informatiu en directe Repetició a les 10.00 -14.00 • 21.00 - 24.00

tots els dies de la setmana NOU TELÈFON 589 04 38

Servei Tècnic. Antenex. Sr. Rabassa 589 22 47

Per Jordi Alins MOTS ENCREUATS H H H i

2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

HORITZONTALS . - 1 . Pel ifcules de curta durada presentades com a document .- 2. Imatge adorada. Insinua una rialla- 3. Sortir bé d'una prova. Consonant vibrant. Allò que surt en una alenada.- 4. Consonant velar. Segona lletra de l'abecedari. Metall lleuger- 5. Fer niu. Al revés, article. Tros de fusta.- 6. Referent a la sortida d'un astre. Impulsor de la sang. Vocal tancada.- 7. Reca teatral en un acte de caràcter còmic i popular. Característica que diferencia el mascle de la femella.- 8. Consonant dental. Situat al nord. Al revés, símbol de sodi.- 9. Lletra que té dos noms. Vintena lletra de l'alfabet català. Símbol del prefix deca. Al revés, en números romans, cent cinquanta.- 10. Símbol del coure. Es mou a l'aigua amb les mans. Negació.-11. Persona que viu en un alberg.

VERTICALS-1. Busca els símptomes d'una malaltia.- 2. Contrari d'amor. Pecat capital que demana calma i tranquil lítat. Parí oposada a la cara- 3. Plural, peça de vestir que es posa al voltant del coll. Consonant sonora.- 4. Prefix procedent del grec que significa cicatriu. Prefix procedent del grec que significa nas. Nota musical- 5. En números romans, cent desenes. Sigles d'un tipus de societat. Al revés, toma a fer sortir un fet poc agradable- 6. Pronom de tercera persona. Dígraf que representa un so palatal. Consonants dentals. Símbol del magnesi- 7. Habitant d'un país nòrdic concret. Al revés, vall característica del desert.- 8. Símbol del tuli. Símbol del metre. Província veïna. Vocal tancada.- 9. En un partit de futbol, la persona més criticada. Consonants-10. Sistema de transport del Tarzan. Individu tocat del bolet.- 11. Manifestació exagerada de la confiança en si mateix

C_m_n_ s_ns_ t_c_r t_rr t_nc l'_sp_n_d_ J s p s, J s m_mbr_s d_ntr_ l_ p_nx v_sc _mb _l v_ntr b_rt

SOLUCIONS v i s i n i o 1 » 3 a 1 V

I V n •W|W 3 >( • n D 3 1 • v

| 3 a B l i H | s | j ! i

H V • v | 3 i [ala O

JJV^S HIX H S | l 3

O

JJV^S I Étl·liolJMn i J. s o D ^ V X BULLII y v 1 N

1 M I

a ïv] n 1-I [ v H g • D

JJ V

I

a • n U s i 0 aj i v TP I a w o s | i r^ d I

s i V 1 N [ 3 | W J D U5 o a I I 0 I 6 8 Z . 9 £ f r E Z I

ENDEVINALLA

l/asiBA te .oprijos

jjaqo 8J)U8A |s qwe OSJA ! exuBd ei aj}U|p sajquuaiu sia 'snad s|B

epeujdsa.i ouu \ ejjaj JBOOJ asuas OIMUJBO

Can Matas, 8 baixos Tel. 675 36 53 -SANT CUGAT DEL VALLÈS Pere Esmendía, 23 Tel. 697 50 05 -RUBÍ

COPISTERIA PROFESSIONAL

FOTOCOPIES COLOR A DUES CARES

REPRODUCCIÓ DE PLANELLS DIAZO

FOTOCOPIA

ENQUADERNACIONS CANONET ESPIRAL

TERMOENCOLAT

MATERIAL D'OFICINA COMERCIAL I TÈCNICA

PROBLEMfiS DE HÜMEDfïD?

LA SOLUCION

2 0 % de descuento

M^^mg****

Josep Maria Xarrié, director del Centre de Conservació i Restauració de Sant Cugat Pere Pich Rosel

E n la memòria d'activitats realitza­des pel Centre de Conservació i Restauració. Josep Maria Xarrié. director del Centre, escriu:

"Els pobles que obliden el seu passat seran esclaus del seu futur. Els bens cultu­rals son ei testimoni, en una lectura directa d'aquest passat En la mesura que ens es­forcem a conservar-lo en l'estat mes pur possible, mantindrem la nostra memòria col·lectiva' f -i aquest text. J.M. Xarne si­tua clarament a importància que te per a un país la ronservac ió del seu llegat h stonc

La primera aportació contemporània. en tenir cura del nostre patrimoni, arriba amb el pomer Govern de la Generalitat l'any 1930. Catalunya va posar en marxa el seu propi servei de restauració ' conser­vació. A diferència d'altres països euro­peus, s'optà per un servei de restauració gestionat pel propi govern, entenent que la restauració del nostre important l legat històric, era imprescindible per al futur cul­tural, econòmic i nacional del país. Aquest primer nucli de restauració, es va situar al Palau Nacional de Catalunya, obra emblemàtica de l'Exposició Internacional de l'any 1929.

El primer responsable de l'esmentat servei fou l'aquarel·lista Manuel Grau. Grau va tenir dos joves aprenents, J. Pradell i Domènec Xarrié, pare de l'ac­tual director del Centre de Restauració i Conservació de Sant Cugat. Aquest primer nucli de restauració ofi­cial, va assentar els principis moderns de màxim res­pecte per a l'obra a restaurar i de l'acurament tècnic.

Amb la instauració de la Generalitat, es creà l'any 1980, la secció de Conservació i Instal·lacions, trans­formant-se posteriorment, en el Centre actual, posant la Conselleria de Cultura J.M. Xarrié, com a director.

J.M. Xarrié aprèn des de molt jove l'ofici del seu pare, ampliant els seus estudis a Madrid i Suïssa; for­mant-se definitivament a Itàlia, país on existeixen els millors tallers de restauració.

Posteriorment va col·laborar amb els Museus Mu­nicipals d'Art de Barcelona. El seu primer contacte amb la nostra ciutat comença en realitzar cursos de restauració de pintura mural. Anys després, amb la creació del Centre de Restauració i Conservació a Sant Cugat, J.M. Xarrié va manifestar que el Claustre Romànic del Monestir és l'espai adient, per la seva harmonia i possibilitats de concentració que ofereix, imprescindibles per a l'acurada feina de restauració i conservació.

Sota la direcció de Josep Maria Xarrié, el Centre

ha realitzat una important tasca de recuperació i res­tauració de retaules, d'escultures de fusta, pedra i bronze, també de pintures murals i de pintures da­munt roba; el Centre també ha restaurat objectes de la cultura rural, com són les eines i els mobles.

Al llarg dels catorze anys, el Centre de Conserva­ció i Restauració, s'ha anat transformant, d'una unitat d'urgències de la restauració, que intervenia a petició de les comarques, en una institució d'assessorament i verificació de les restauracions a realitzar a tot Cata­lunya. La nova llei de museus, redistribueix els ser­veis de restauració per tot el territori, formant-se uns nous organismes coneguts amb el nom de S.A.M. (Servei d'Atenció a Museus), aquestes noves institu­cions, estaran vinculades a les necessitats específi­ques de cada comarca, creant-se unitats de restaura­ció a les pròpies comarques. Una altra important fun­ció que ha realitzat el Centre, és la de formar i prepa­rar els restauradors sortits de la Facultat de Belles Arts, mitjançant una sèrie de beques.

En la futura reestructuració dels serveis de restau­ració, Catalunya disposarà d'uns centres especialit­zats, i Sant Cugat tindrà un lloc preferent, en disposar de dos importants nuclis: El Centre de Conservació i Restauració es centrarà en la restauració de les pintu­res damunt roba i fusta. L'Arxiu Nacional de Catalun­ya (edifici de recent construcció) en la restauració de llibres i documents damunt paper. •

El cinqo* wntó 23 FEBRERO

Per Víctor M. Morera

Hay fechas que quedan en la historia "per se". Todos aso-ciamos el dia 2? de didembre con Navidad. el 20 de No-viembre con la muerte de Franco, el 18 de Julio por lo de! Al/amiento Nacional o el 23 de Abril por lo de San Jorge y las rosas. Todos tenemos una memòria històrica mas o menos acen-tuada y depende de regiones o de personas, somos capa­ces de recordar fechas tan elaramenle como las de nuesiro cumpleahos o la de la declaración de la renta. Una de esas fechas. sin duda, se cuniple la próúmu sema-na. el próximo miércoies és. 2? de l-'ehrero. Hace !2 anos. ese mismo dia a las IS hnras, niiiunu mas o nnnuto me­nos. un tricornio negro. brillame \ con higoie irrumpia en una sesk'in de investidura del co-igrvso de dipu'.ados \ aseMaha tino de los gokvs mas di.nis que paede recibir un.i rccien nacida democràcia. Al grito de ;Todos al saelo! a muchos espaíioles se nos ponian los "eataplines "por corbarà, imemras otros. gràcias a Dios los menos. Jesem-polvaban sus canusjs .i/ules itoda1. a ao apoKiadas \ sa-caban del baúl. la íolo, el àguila \ la procla rai de; ai/a-miento Nacional. "F.n el dia de ho\ cauti\os \ desarma-dos..."

Una noche. aquella muy larga. la noche que se dio en lla-mar "de los transistores". la noche de las maletas echas \ desechas. la noche de la búsqueda de pasaporles. la noche que nunca acaba. La larga noche en la que todos esperaba-mos mas que nunca la presencia del Rey de Espaiia, la que llenó València de tanques. La noche del jmenos mal!. la de ;La hòstia que susto! la de Inaqui Gabilondo, que a todos nos hizo pensar que la situación podia ser controla­da. Imagínense ustedes si el primer parte televisivo tras el golpe de estado lo da Matias Prats o Federico Gallo. Muchos dijeron después. que aquello había reforzado nuestra naciente democràcia. No lo sé. Hay. 12 anos des­pués, no me ha quedado claro todavia que motivación real tenia, la presència de Tejero en la investidura de Calvo Sotelo. Las imàgenes dieron la vuelta al mundo, se anali-zó de arriba a abajo todas y cada una de las secuéneias, el movimiento de todos los miembros del congreso. la "ma-chada de Gutiérrez Mellado, la impasibidad de Adolfo Suàrez, que muchos atribuyeron al valor y otros muchos al conocimiento de lo que allí iba a ocurrir, todos y cada uno de los gestos y frases se desmenuzaron hasta la sacie-dad. Però lo cierto, tal vez lo único importante es que du-rante aquella noche muchos vieron tambalearse el esfuer-zo y la lucha de mas de cuarenta ahos. Ix) mas bonito de toda esta història es que esa fecha, ese macabra 23 F es ya història de nuestro país, una història que dentro de 25 anos, tal vez nadie recordarà. Hoy. ya, un joven de 16 anos, difícilmente contestaria sin dudar a la pregunta de <,Qué significa para ti el 23 de Febrero'í 12 anos después aquella història para no dormir, es casi simplemente història. Una història menos viva para los mas jovenes, però todavia perenne en la mente de los que como yo rozamos los cuarenta. Les propongo que practiquen un juego: acérquense a su compafiero de trabajo por la espalda y susúrrenle al oido "iQué se siente cono! Compruebe su reacción però vigile que sea de nuestra edad, no sea que sin entender el signifi­cació de la frase o su implicación real se gire a bote pronto y le parta la cara. •

y?::m'^smmmimmmí~:-•'••,• •·,;..:o,.- . •

*y~v Centre

Jardins!:* •Sant Oirn^i

(D 6 7 5 4 2 0 5

ie* .t»?r ^-*,

< 589 0 3

Ctra. Sant Cugat a Rubí, Km. 12,650