diari de la fira de bandolers 2014

alcover05El museu d’Alcover per la fira:

gaudeix de les nostres activitats amb nens

10, 11 i 12 D’OCTUBRE DE 201412a EDICIÓ

06Records alcoverencs:

les nostres vivències de la fira d’Alcover quan eren petits

16Reviure la història:

un cap de setmana entre el passat i el present

20El Convent de les Arts:

centre cultural amb vida pròpia i nou espai visitable

Reviure el passat amb aire festiu

www.alcover.cat

2 · ALCOVER, 2n cap de setmana d’octubre

11a edició del Diari de la Fira. EDICIÓ: Ajuntament d’Alcover • ADREÇA: Plaça Nova, 3 43460-Alcover (l’Alt Camp) • telèfon: 977 760 441 • www.alcover.cat • COORDINACIÓ: Ester Magriñà • COL·LABORADORS: Ester Magriñà, Jaume Camps, Lluís Domingo, Montse Lloret, Joan Girona, Mireia Ripoll, Pere Feliu, Bianca Ilincuta, Jordi Isern MAQUETACIÓ i DISSENY: Jordi Ribellas • FOTOGRAFIA: Jordi Ribellas, Carles Fargas, Pere Queralt i Joan Alberich • CONTACTE A/E: [email protected]

Organitza: Amb el suport de:

AJUNTAMENTD’ALCOVER

Patrocinadors:

Col.laboradors:

ALCOVER, 2n cap de setmana d’octubre · 3

De ben segur que quatre-cents anys enrere els nostres avantpassats alcoverencs no vivien de la mateixa manera la conflictivitat social al voltant del fenomen bandoler i encara

menys, la presència d’aquells temuts i subversius personatges rondant per les muntanyes de Prades, al voltant del poble o dins del clos emmurallat.

Només el rumor, per petit que fos, de la seva proximitat o presència esgarrifava tothom i temien el pitjor que podia succeir. No importava gaire si entraven al poble a reclamar justícia, aconseguir queviures, visitar algun conegut o familiar, el cert és que només la notícia que arribaven a Alcover, desencadenava un daltabaix que atemoria a tothom.

Però la història ja les té aquestes coses, el pas del temps exerceix un efecte curiós i estrany que acaba per desvirtuar els relats històrics, modela la realitat i passa per crear noves històries i interessants llegendes. I així sorgeix la imatge d’apassionats personatges que la cultura popular i tradicional acaba finalment convertint en petits herois a qui hom busca qualsevol pretext per a justificar.

El poble d’Alcover des de fa uns anys, cada segon cap de setmana d’octubre, reviu idealitzadament el record històric d’uns fets concrets, en mostra part de la seva identitat als forasters en recrear d’una manera festiva, l’arribada dels bandolers al poble, això sí, per sort, d’una manera molt diferent de com ho feien els seus

avantpassats. El rigor acadèmic queda en mans dels estudiosos i historiadors, el pas del temps, la cultura popular... permeten inventar, idealitzar i recrear el passat tot donant la volta a la realitat. En aquest cas concret, per recuperar en to de festa aquells temuts bandits al voltant de dues famílies enfrontades: els Voltors i els Morells.

D’aquesta manera la Fira de Bandolers d’Alcover proposa reviure un intents cap de setmana replet d’escenografies, descoberta d’espais i d’edificis magnífics d’aquella època, teatralitzacions amb to d’humor i d’altres, una autèntica immersió en el temps... A més a més tot el poble, els carrers, les places i la seva gent s’engalana i es vesteix de festa com pertoca a tothom que fa una celebració a casa seva, i s’organitza un ampli ventall d’activitats: exposicions, tallers, sopars bandolers, balls, concerts, etc. I com en qualsevol festa, no hi pot faltar convidar els coneguts, veïns, amics que ja no viuen al poble on van néixer, i tothom qui en vulgui gaudir i vulgui unir-se a la gran celebració.

Per això, Alcover us convida a compartir la seva història, els seus records, la tradició i la identitat que forma part del seu patrimoni cultural i popular, tot participant de la dotzena edició de la Fira de Bandolers.

Us hi esperem!

Els bandolersParticipem plegats dels records, la tradició i la identitat dels alcoverencs.Per Ester Magriñà


Polígon Industrial “LA FUNDICIÓ”, s/nTelèfon 977 76 05 58 · Fax 977 76 08 32

Telèfon botiga: 977 84 65 41 - 43460 ALCOVER (Tarragona)e-mail: [email protected]

Pel bé de tots,signeu la pau!Per Jaume Camps

A principis del segle XVI, Alcover era una població en ple creixement, mestres de cases, picapedrers i aprenents convivien amb els paraires i teixidors de lli, mentre la vila s’embellia amb noves construccions renaixentistes. Però no tot eren flors i violes, les creixents desigualtats socials i els conflictes polítics van fer que els carrers del nucli antic fossin escenari de baralles i assassinats.

Els bandolers, els protagonistes d’aquells fets, van sembrar el pànic per la vila, i els pobles del voltant, per això alguns veïns marxaren a viure a altres localitats. Davant d’aquella situació insostenible, els jurats del Consell van veure que era urgent i necessari negociar una pau entre Morells i Voltors, i posar fi al conflicte. En la taula de negociacions a més dels representants del Consell, s’hi convocaren les dues autoritats religioses, homes amb formació intel·lectual i amb gran prestigi entre la comunitat, el rector i el pare guardià de Santa Anna “ab los morells i voltors i roigs i ab tots los que astaven en treball del bandol”.

Però ni la reunió, ni les pregàries que varen fer els religiosos de la parròquia, com els franciscans de Santa Anna, no serviren per a res, i el 1602, una nova batalla es produïa pels carrers del poble i set alcoverencs eren morts, i poc després la violència es traslladava a Valls. Els jurats espantats no van voler reunir-se amb els bàndols, i enviaren el rector i el pare comissari a veure Miquel Morell i a portar-li una carta en què es demanava que cessés en l’ús de la força.

Però, el virrei i arquebisbe de Tarragona, Joan Terés, emprenyat per no poder controlar la situació en un poble de la seva jurisdicció, en un cop de geni va enviar “lo governador don joan queralt ab les armes a fer justicia”. Aquella contradicció d’imposar la pau per les armes va debilitar els bàndols, però no els liquidà, ja que tenien una important massa social al darrere. I per altra banda, el Consell continuava intentant a la desesperada buscar noves solucions, com posar guàrdies als portals de la muralla, tapar finestres que s’havien anat obrint a la muralla, i imposar penes als veïns que ajudessin els bandolers.

Esgotades totes les opcions sense èxit, el batlle i els jurats van jugar-se l’última carta i definitiva en una darrera reunió. De nou, en el nou Ajuntament, de la plaça Nova, es van asseure els caps de les partides, els representants del consistori, el rector i el pare guardià. Segurament la trobada va anar bé i a partir d’allí es va fructificar una treva que suposà que s’acabés la greu violència que havia sacsejat Alcover durant els primers anys del segle XVII, encara que els bandolers continuaren fent de les seves durant una llarga temporada.


El Museu no vol ser una excepció i també se suma a la festa tot aprofitant l’ocasió i convidant a tothom a conèixer un xic més

la nostra història, els nostres secrets. És per això que organitza un seguit d’activitats gratuïtes força interessants que no us podeu perdre.

Visites guiades a les exposicions sobre la vida burgesa i els fòssil marins

Ca Batistó. Modernitat burgesa i modernisme literariEn visitar el nostre entranyable Museu, situat

al bell mig del nucli antic, adossat a l’antiga muralla, entrareu a una antiga casa senyorial totalment restaurada. Envoltats del cromatisme i l’aroma del passat hi descobrireu tot escoltant música, visualitzant imatges i escenografies... els records de la vida burgesa que la va caracteritzar.

Les muntanyes de Prades ara fa 240 milions d’anys. Els fòssils d’Alcover-Mont-ralI un cop dins del majestuós edifici, trobareu,

al nou espai de paleontologia, un món molt més llunyà que es remunta a ara fa 240 milions d’anys, us podeu endinsar a fer un viatge al passat que us mostrarà com era l’entorn de les muntanyes de Prades quan encara no s’havien format. Els protagonistes són els nostres fòssils marins de l’època triàsica anteriors a l’aparició dels grans dinosaures del Juràssic.

Inauguració de l’exposicióde l’artista Jordi Isern. El meu món favorit

I com ja ens té acostumats, cada dos anys, el nostre artista Jordi Isern ens descobreix el seu darrer treball en una nova exposició temporal que inaugura el divendres dia 10 a les 8 del vespre.

El Museu en famíliaEl Peix Pedra Com a novetat, aquesta edició de la Fira hem

volgut organitzar unes visites guiades en família per als qui ens visiteu amb nens.

Durant l’any oferim visites per a famílies i grups escolars en què d’una manera divertida, entretinguda i didàctica, apropem els més joves a esbrinar què ens expliquen les pedres quan parlen, en el nostre cas, els fòssil marins de peixos, meduses, crustacis...

Una història entranyableDe la mà de l’escriptora i pedagoga Àngels

Ollé, el conte Peix Pedra relata la història d’un personatge entranyable que amb les seves vivències i records ens explica què va succeir a Alcover fa milions i milions d’anys. Des del mes d’abril el nostre protagonista també ha cobrat vida gràcies al minuciós treball de la il·lustradora Maria Espluga.

Així que per conèixer tots els secrets i intrigues que envolten aquest singular personatge hem preparat una visita gratuïta amb nens que us mostrarà un món desconegut i fascinant. I perquè en tingueu un record us obsequiarem amb una rèplica de guix per pintar.

No us ho perdeu!

Per Ester Magriñà

Ens podeu visitar dissabte i diumenge de la Fira d’11:30 a

14:00h i de 18:00 a 20:30h.

* sense reserva prèvia, gratuïtes, només cal sol·licitar-ho a l’Oficina de turisme, on s’organitzaran els

grups per ordre d’arribada

El museu d’Alcoverper la fira


Quan la meva dona, la Cesca, em va dir que l’havien trucat i li havien proposat que col·laborés en l’edició d’enguany

del Diari de la Fira per explicar les meves vivències i records, el primer que em va passar pel cap és que jo no tenia res important a explicar. No obstant això, després d’una estona, em vaig adonar que la simple proposta havia despertat en mi tot un seguit de petits records, gairebé “oblidats” dins de la meva memòria i que, perquè no, em feia molta il·lusió de poder recuperar, així que...

Vaig néixer a Alcover l’any 1941, en un context de molta necessitat i misèria. Aleshores qualsevol fet especial que trencava la rutina diària del nostre petit poble el vivíem amb molta il·lusió i l’arribada de la Fira, el segon cap de setmana d’octubre, era sens dubte la gran festa que esperava tothom.

Sempre he estat lligat a Alcover tot i que a 12 anys vaig marxar a estudiar fora i ja no hi vaig tornar a viure mai més. Mentre els pares van ser vius gairebé venia a visitar-los tots els caps de setmana i després, quan la meva feina m’ho permetia, també. La Fira era una prioritat, crec recordar que només hi he faltat 2 o 3 anys i per alguna raó important, es tractava i és encara una vivència que he gaudit intensament al llarg de la meva vida. Això sí, recordo haver viscut diferents fires segons l’edat: la del nen il·lusionat, l’adolescent inquiet, el marit i pare enfeinat i ara, la de l’avi que malcria els seus néts.

De ben petit tinc molt present el record que la fira durava dos dies, diumenge i dilluns, i la Festa Major, tres, 21, 22 i “el dia del gos” com li deien, suposo que per poder descansar i acabar-nos tot allò que la mare havia comprat i no ens havíem menjat, és a dir, l’octubre era un mes per divertir-se. La casa dels pares s’omplia de convidats, familiars que entraven i sortien contínuament per la porta. Jo de bon matí esperava el meu oncle, en Joan Dominguet de Farena, per anar plegats a veure el bestiar a la Garriga. Tot baixant a mesura que ens atansàvem al poble, a prop de la plaça de l’església Nova, em ve al cap la cantarella del venedor de mantes, una veu gruixuda i potent que atabalava al cap d’una estona. Aquell home gran, corpulent, envoltat d’un grapat de dones que remenava i xerrava, no deixava de recitar les excel·lències de les seves mantes. Any rere any, jo, bocabadat, l’escoltava al costat del meu oncle, fins que ell em deia que ja podíem

marxar. Aleshores era quan venia la part més esperada, allò que encara m’emociono de recordar-ho, anar a veure les paradetes a la plaça de l’Ajuntament, i desfilar enmig d’un

passadís envoltat d’un munt de joguines. Això sí, no ens en compraven cap, l’únic que fèiem era mirar i decidir la que més gràcia ens feia, la nostra feina a partir d’aleshores era convèncer o, més ben dit, festejar els nostres pares algun

Aquestes dates tan esperades eren també una atracció per l’allau de visitants forasters que arribaven al poble amb tren…

Per Lluís Domingo

records alcoverencsLa casa dels pares

s’omplia de convidats…

ALCOVER, 2n cap de setmana d’octubre · 7oncle perquè ens en regalés alguna, jo no recordo que a Alcover durant l’any poguessis comprar joguines enlloc, així que la fira encara tenia més encant!

Aquestes dates tan esperades eren també una atracció per l’allau de visitants forasters que arribaven al poble amb tren. La gran desfilada de gent començava a l’estació, pujava pel mig del poble, enfilava cap amunt el carrer del Rec, on s’aturaven a comprar a les botigues. L’objectiu final era arribar a l’ermita del Remei. De petit jo feia d’escolanet i per això em tocava acompanyar el mossèn tot caminant fins a l’ermita. Recordo que es deia Jaume Fortuny, era de la Pobla, va ser a la parròquia durant molts anys, era un home molt estimat, tot i que diuen que una mica seriós, però amb mi, gens, tot el contrari, pel camí encetàvem una profunda conversa en què ell em preguntava cada any què voldria estudiar de gran, què m’agradaria fer…

Com ja he dit abans, a 12 anys marxo del poble per estudiar a fora, però mai vaig voler faltar per la Fira, sempre venia acompanyat d’amics, com l’Alfonso Martínez de la Conca de Barberà, que mentre escric és aquí, al meu costat, tot ajudant-me a recordar plegats. Aquelles dates eren un continu retrobar amistats del poble, gent que també vivia fora i amb l’excusa de la fira, tornàvem tots. A poc a poc la il·lusió per les joguines, pels cotxets de davant dels Amics, per pidolar un “centimet”

per anar a fer punteria al tir… es va esvair per donar lloc a altres necessitats i prioritats.

Recordo molt bé encara l’emoció d’adolescent per anar primer al ball de la tarda i després al de la nit, i no només pel ball sinó perquè va ser precisament en un d’aquests que amb 19 anys em vaig atrevir a declarar-me, com es deia aleshores, molt formal, a la que és avui la meva dona. Sí, la Cesca, ella no era del poble però venia convidada per una amiga i parenta, la Llucieta Masdeu, una noia que feia de mestra al seu poble, Gratallops, i que s’allotjava a casa dels seus pares. Ben bé podríem dir, amb clau d’humor, que va ser la Fira que ens va unir...

De la Fira d’adolescent, sense adonar-me’n vaig passar a viure-la com a l’home casat que era i molt ràpid, pare de sis fills. No obstant això, tampoc vàrem deixar de venir plegats. Amb els

meus fills vaig recuperar les sensacions i les il·lusions de quan era petit, quan embogits i engrescats em demanaven que els portés a les atraccions o a comprar a les paradetes, fins que es van anar fent grans i sortien sols de casa i ja no volien que els acompanyes, és clar!

Avui dia, la meva Fira, la del meu estimat poble on vaig néixer, la meva celebració més propera és una vivència que gaudeixo de nou envoltat dels meus 11 néts. Ara, però, ja no els acompanyo enlloc, massa soroll i enrenou a les atraccions, així que els dono uns dinerets per a “fer gasto” on vulguin, i s’organitzin ells mateixos. Els grans que tinguin cura dels petits, i a diferència del que jo feia quan tenia la seva edat, sense fer falta que m’ensaboni ningú, per això hi ha els avis, dic jo!

Tinc clar que el poble ha evolucionat tot adaptant-se als temps actuals i la Fira, com és lògic, també. En un primer moment se’m va fer estrany que la meva Fira incorporés un nou element: els bandolers. No ho entenia pas, però aquesta sensació aviat es va esvair en veure que la Fira novament és capaç d’atreure molta gent i com a alcoverenc que sóc, no puc deixar de sentir-me cofoi de l’èxit . Sempre és un plaer tenir convidats a casa, que s’admiren del poble i de les molt variades activitats que s’hi fan, per això n’estic tan orgullós!

Amb els meus fills vaig recuperar les sensacions i les il·lusions de quan era petit, quan embogits i engrescats em demanaven que els portés a comprar a les paradetes

MANTENIMENTS INDUSTRIALS

Avinguda de Reus, 18 - ALCOVERTel/Fax 977 84 60 01 - Mobil 686 07 66 37

Avd. Catalunya, 14 Baixos - 43460 ALCOVERTel. 977 760 316 Fax. 977 760 845e-mail: [email protected]

Passeig de l’Estació, 5 baixos43460 ALCOVER

Tel. 634988512Tel. 977760132

Terrassa interior/Tapeo/Obert de dilluns a dissabte

REPARACIÓ iMANTENIMENT DECOTXES I MOTOS

Tel. 977 84 26 [email protected]

c/Pere Virgili nº 1 baixos - 43141 Vilallonga del Camp


Quan em van demanar que escrivís el que era per a mi la Fira tal i com la vaig conèixer ja fa uns anys, vaig pensar

que poc tenia a dir-hi, perquè per a mi la Fira havia estat una festa molt entranyable i mai m’havia parat a pensar ni el que havia canviat aquesta festa des d’aquells records que tenia, a la Fira d’avui, ni el que la Fira representava en l’imaginari col·lectiu dels alcoverencs.

Recordo aquella Fira de ja fa alguns anys amb molts bons records personals, primer i des de més jove, la Fira dels “cotxets”, de les parades de tir i també, i molt especialment, de les parades de joguines a la plaça de l’Ajuntament, Uff!! d’això ja fa temps. Aquesta fira lligada a la festa del Remei, i que a mesura que deixaven la infantesa es convertia també en la fira dels primers balls o de les actuacions dels conjunts de moda en aquell moment (recordo un any en què varen venir Los Diablos).

Una Fira que va anar evolucionant fins a la Fira de l’avellana, on tanta il·lusió vàrem posar amb el Pep de Fau i molta altra gent. Era un

intent d’aprofitar aquells dies de festa, que la vila d’Alcover celebra cada any els primers dies del mes d’octubre, per donar a conèixer les propietats de l’avellana, de la nostra avellana, a la vegada que parlar i debatre sobre els

problemes que aquest conreu presentava i les oportunitats que oferia. I això tenia molt de sentit perquè “Alcover”, “Fira”, “Avellana” havien arribat a ser gairebé descriptors sinònims d’una mateixa realitat.

A partir d’aquí han passat molts anys en què el meu contacte amb la Fira ha estat un passeig després de dinar per les parades davant del que era el Bar Nou, i en aquests darrers anys aquest passeig ha estat per uns carrers d’Alcover vestits de tradició, amb molta animació i amb molta presència de productes artesanals, productes km 0 (aquells que tan bé sabem fer aquí, i que com que són de casa moltes vegades hem menystingut). Productes, parades, i paradistes que omplen la plaça Cosme Vidal, el carrer Major, la plaça de l’Església Vella, la carretera de Reus i carrers i carrerons al voltant de les cases dels meus avis.

Que diferent que és la Fira d’ara, amb la gran “moguda” dels bandolers, a aquella Fira de les parades de joguines a l’Ajuntament!, o potser no tant? La gent està contenta, parla dels seus problemes, surt al carrer, compra a les parades allò que no tenim a mà cada dia (allò que algú en diria delicatessen, i que ho són, tot i que siguin de casa, productes catalans vull dir). Aquesta gent que també compra algunes coses per a

La fira d’Alcover un record entranyablePer Joan Girona

records alcoverencs

La Fira és una part molt important en la identitat d’aquest poble, i de la gent que hi habita.

ALCOVER, 2n cap de setmana d’octubre · 9la canalla, encara que ara no cal esperar la Fira per tenir un joguina, sempre cau alguna cosa.

Hi ha concerts dels millors grups, crec que hi segueixen havent les “firetes”, i pujar al Remei és encara una aventura. Seguim tenint gent

que es preocupa i s’encarrega de donar vida a aquesta Fira, i avui més que mai amb la Fira dels Bandolers. Per tant, potser la Fira segueix sent allò que jo sentia de petit quan veníem a Alcover per viure la Fira: uns dies d’alegria, uns dies d’aquelles coses que ajuden a definir el que és Alcover, o potser que clarament defineixen el que és Alcover. I com que el temps ha passat i les coses han anat canviant, allò que interessa els alcoverencs també ha anat canviant, però l’esperit de la Fira, no.

Ara que hem repassat una mica alguns records de la Fira, me n’adono que potser sí que tenia coses a dir, però com que sóc de ciències, i ja sabeu com de malament se’ns dóna als de ciències això d’escriure, i no és qüestió d’abusar de l’amabilitat dels que m’han invitat a fer aquesta reflexió, ho deixarem aquí.

Però abans permeteu-me que us faci, ara jo, una pregunta. Què seria Alcover sense la Fira? Perdria part de la seva identitat, oi? Doncs potser si hagués començat per aquí us hauria estalviat tota aquesta divagació, encara que jo hauria quedat malament amb els que m’havien demanat aquesta participació. La Fira és una part molt important en la identitat d’aquest poble, i de la gent que hi habita. Gent que ahir d’una manera, avui d’una altra, fan que la Fira sigui aquella festa de la que tots tenim un record entranyable, sense que calgui que ho justifiquem.

En tot cas, i per damunt de tot, que tingueu un bona Fira.

la Fira segueix sent allò que jo sentia de petit quan veníem a Alcover per viure la Fira: uns dies d’alegria, uns dies d’aquelles coses que ajuden a definir el que és Alcover.


El divendres només esperàvem una cosa: que les classes s’acabessin per anar cap a la plaça on es trobaven les paradetes de joguines.

Tot va començar amb un correu electrònic, un mitjà de comunicació ben bé d’avui en dia, en què se’m demanava un retorn

al passat.

Sóc d’Alcover, des de sempre i fins sempre, però la vida ha fet que visqui des de fa molts anys en un altre país a més de mil quilòmetres al nord del meu estimat poble.

La idea em va temptar però, és clar, ja fa gairebé 25 anys, un quart de segle, tota una vida per a alguns, gairebé mitja per a mi que no he tingut el plaer de gaudir d’aquest segon cap de setmana d’octubre tan esperat per tot alcoverenc: la Fira.

Tan aviat com vaig acceptar la proposició, vaig anar a comprar-me una llibreta de quadrets per fer l’esborrany i un “boli” de quatre colors i m’hi vaig ficar com si fos un dels

deures de redacció que ens demanaven la Srta. Montserrat o el meu pare, el Sr. Vicenç. Això mateix, aquest exercici és un deure de memòria

Així doncs, us convido a acompanyar-me en aquest salt cap enrere per compartir les meves vivències infantils.

Ca Miró, casa meva, és al carrer del Rec (aleshores aquest carrer portava el nom d’un general que va marcar una època fosca per a la nostra terra). Viure a l’artèria principal de la nostra vila em permetia arribar en un tres i no res al bell mig de l’ou i no em calien campanades ni altaveus, tan sols amb la fressa de la gent pujant o baixant ja sabia que l’espectacle, el ball, o qualsevol acte interessant estava a punt de començar.

Per a la mainada alcoverenca, la Fira era benvinguda perquè endolcia la tristor de la

fi de les vacances estiuenques, tan properes i alhora tan llunyanes. Era com la mitja part que ens donava forces per aguantar fins Nadal.

Uns dies abans ens compraven la roba que ens acompanyaria tot l’hivern que s’apropava.

La Fira d’Alcover era un núvol de

sensacions…Per Montse Lloret Roig

records alcoverencs


La Fira era un núvol de sensacions: l’olor elèctric de les espurnes del cotxes de xoc, l’olor de pólvora i... l’olor de xurros.

Tots anàvem ben pentinats i vestits amb roba ben calentona encara que el termòmetre marqués més de 25 ºC .

El divendres només esperàvem una cosa: que les classes s’acabessin per recórrer com a bòlids la baixada del col·le i anar cap a la plaça Nova on es trobaven les paradetes de joguines. Observàvem les novetats, preguntàvem preus, preparàvem la llista del que vindríem a comprar amb els pares, els avis i els padrins dissabte o diumenge. Tot plegat era màgic i encisador.

Ben sovint aprofitava l’ocasió per completar la meva col·lecció de Nancys: un any era la rossa, l’altre la pèl-roja, l’altre la negra... però ve’t aquí que un any els pares em vam firar la millor nina del món: la meva germana. Cap més regal podria superar aquest.

L’altre centre neuràlgic d’aquesta festa era el Portal. Allí s’instal·laven els cavallets, la xurreria, les paradetes de tir, la tómbola, els cotxes de xoc... A mesura que aquestes atraccions es feien més grosses i nombroses (com el poble que també creixia) s’anaven desplaçant cap als descampats propers a l’estació.

La Fira era un núvol de sensacions: l’olor elèctric de les espurnes del cotxes de xoc, l’olor de pólvora i... l’olor de xurros. Per uns dies era infidel a Cal Xen i anava a la xurreria ambulant. M’aixecava el diumenge i, per esmorzar, comprava una paperina amb xurros ben ensucrats que sucava en una bona tassa de la xocolata desfeta de la meva mare (recepta secreta i boníssima). Quan sentia la gent que pujava cap a l’església i el toc de campanes em donava manya, baixava les escales de tres en tres torcant-me el bigoti xocolatí i cap amunt no fos cas que arribés a misses dites.

La sortida de la missa era el punt de trobada de la colla. Amb els dinerons de la paga de la setmana passaríem un diumenge ben complet gaudint de les diversions temporals que canviaven el ritme tranquil del poble.

Els diners... uns dels punts clau per passar-t’ho més o menys bé perquè les fitxes dels

cotxets, els bitllets de la tómbola, els balins per guanyar un coco, les xuxes, les pataquetes i la beguda del vermutet, el tren de la bruixa, el pop... necessitaven un pressupost conseqüent i el que havia guanyat amb les classes de repàs de l’estiu ja feia estona que s’havia fos. El que “em va salvar la vida” fou la nominació de la Fira com a Fira de l’avellana. Vaig començar a participar als concursos de cartells i de receptes i cada any vaig guanyar un premi d’una cosa o altra. Era molta feina trobar una idea original i realitzar-la però quin plaer no haver de comptar ni de reclamar cèntims als pares o als iaios.

La fira també era una simfonia de sons: els tocs de campana, els trons, les gralles de la cercavila, dels castells i del ball de gegants, les cançons de moda que posava l’Agustí

per animar el cotxets i la cantarella dels de la tómbola perquè compressis les paperetes que “tenien premi segur”.

Un any, el iaio va guanyar una guitarra i a partir d’aquell dia els meus pobres veïns van haver d’aguantar els meus “desacords”. Ja vaig fer ploure, ja .

Amb els meus germans ens ajuntàvem per guanyar prou punts al tir per bescanviar-los per un coco (fruit més que exòtic en aquella època) que trencàvem a dalt del terrat amb tècniques dignes del Mc Gyver.

Ai! La Fira d’Alcover...

Tots aquest records m’han despertat una paraula tan catalana com és l’”enyorança”. Ja em perdonareu, el meu català tan rovellat. Allà dalt parlen CHTI i pocs catalans hi ha per parlar en la nostra formosa llengua.

M’agradaria tornar per viure i conèixer la Fira de Bandolers, però aquesta festa és tan alcoverenca que per aquestes dates no hi festa enlloc més i si bé els forasters encara podem venir, els “estrangers” com jo no hi arribem a temps.

Els de casa ens envien cada any la samarreta i naltros fem promoció d’aquest esdeveniment pel nord de França i part de Bèlgica.

Per sort Nadal és més universal i tothom té vacances així que aquesta ovelleta que us escriu tornarà al corral pel 25 de desembre.

Mentrestant us desitjo una molt bona Fira.


Entrevista a l’Alcalde, Anton Ferré

Per Ester Magriñà

Estem a punt d’inaugurar la dotzena edició de la Fira de Bandolers a Alcover, fixant la mirada enrere, com recordes quan i per què va sorgir la idea d’un canvi de rumb, val a dir, tant agosarat?

Ja feia uns anys que contemplàvem amb un cert desànim i frustració que la Fira d’Alcover anava perdent prestigi i cada cop interessava menys gent. La capacitat de convocatòria que havia tingut històricament la nostra Fira s’anava perdent de forma alarmant. El format tradicional (oferta multisectorial) en què es justificava aquesta festa no tenia gaire sentit, els nous hàbits socials de compra i un model cada vegada més anacrònic ens estaven abocant a un carrer sense sortida. Realment la situació era molt preocupant, i en acabar l’edició de l’any 2002, va sorgir entre nosaltres la convicció que s’havia de fer un cop d’efecte si volíem recuperar la Fira d’Alcover.

I de la necessitat em vam fer virtut. S’havia de tancar una etapa i se n’havia d’obrir una

altra més innovadora, original, atractiva, que fos capaç de recuperar la capacitat de convocatòria que havíem tingut, i que a més els alcoverencs se la sentissin com a seva. Així va sorgir la Fira de Bandolers, i realment després de tots aquests anys sembla que ens n’hem sortit prou bé.

I exactament, per què una fira de bandolers a Alcover?

En aquesta recerca de trobar un nou discurs, vam començar a parlar amb gent i a veure i valorar quines ofertes lúdiques que s’organitzaven arreu del nostre territori tenien més èxit. Així va ser com, a poc a poc, i després d’intensos debats vam concloure que calia ser arriscats i emprar un recurs històric netament alcoverenc com va ser el fet bandoler de final del segle XVI. Val a dir que dos dels caps de colla més rellevants d’aquesta època van ser Miquel Morell i Pere Voltor, dos alcoverencs reconeguts. I a més, el nostre poble va ser una de les principals places dintre de l’entorn de

les Muntanyes de Prades on els bandolers van deixar petjada.

La combinació d’aquest fet històric tan potent i els recursos i les possibilitats que ens dóna el nucli antic d’Alcover com un escenari natural perfecte per reviure aquesta part de la nostra història, són els dos elements principals que ens van fer per decidir aquest nou format.

En la teva opinió, què va ser el que més va costar d’entendre a la gent a l’hora de presentar un format nou, diferent i innovador?

Érem conscients que l’elecció era arriscada, i que aquests canvis tan sobtats són complicats d’assimilar per determinada gent. Es va haver d’explicar molt bé que el fet bandoler va ser un episodi molt interessant de la història de Catalunya i que Alcover hi ocupa una pàgina destacada.

De fet, però, ben aviat ens vam adonar que molt majoritàriament la gent havia rebut de

I per què una fira de bandolers a Alcover?

entrevista

15 anys al capdavant de l’alcaldia, 12a edició de la Fira


Convent de les ArtsCentre cultural amb vida propia i nou espai visitable

Declarat Bé Cultural d’Interès Nacional

Recentment han estat rehabilitats el claustre i la capella, de manera que a més de poder visitar aquest potent element del nostre patrimoni històric, també tindreu l’oportunitat de gaudir-lo, tot veient exposicions i d’altres manifestacions d’arts plàstiques, o escèniques (teatre, titelles, dansa, cinema adult o infantil) o musicals (corals, música clàssica, jazz):

manera força positiva aquesta nova proposta. Segurament que l’èxit immediat que va tenir la nova Fira de Bandolers hi va ajudar, i el que en un principi era expectació, avui m’atraveixo a dir que s’ha convertit en orgull col·lectiu d’un poble que ha configurat una oferta lúdica i cultural que està generant un interès creixent fora del nostre municipi.

En els onze anys de vida de la Fira s’han viscut molts canvis, quins són els que més destacaries de tots?

Sens dubte crec que el fet més remarcable i nou ha estat la creixent participació ciutadana. Any rere any hem vist com s’ha anat incrementant la participació i la implicació dels veïns en aquesta festa. De manera que amb l’augment de l’oferta teatral al carrer, han anat sorgint paral·lelament diferents iniciatives de grups d’alcoverencs que ocupen ja un lloc predominant en un variat i intens programa de festes. La bandolerada, la mostra teatral que ens proposa el grup de teatre local La Resclosa i que ens fa reviure l’Alcover de fa 400 anys, el tast de bandolers i el grup de més d’un centenar de voluntaris que tenen cura de l’organització dels diferents actes, són els exponents principals d’aquesta participació ciutadana.

De ben segur que aquest és l’element que destacaria per sobre de tot, perquè a més de impregnar-lo d’un segell autòcton, reforça el seu arrelament i li dóna garantia de continuïtat a una proposta festiva relativament jove

Sincerament, tenint en compte l’actual èxit de tot plegat, t’agradaria destacar especialment l’esforç i col·laboració d’alguna persona en concret?

No seria just anomenar una persona en concret perquè la clau de l’èxit ha estat i és el treball en equip. Sense la complicitat de molta gent que des del voluntariat i les entitats s’han implicat en aquest projecte no hauria estat possible arribar fins aquí.

Dit això, però, crec que seria més injust encara no reconèixer la feina i el lideratge imprescindible que ha exercit el regidor de Fira, Xavi Torrell, en els inicis i la progressiva

consolidació de la Fira de Bandolers. Tot hauria estat molt més difícil sense la seva voluntat ferma de tirar endavant aquesta proposta lúdica, sense la tossuderia necessària que proporciona creure en un projecte per superar tots els entrebancs que van sortint, i sense la capacitat d’involucrar molta gent per oferir una proposta més participada i més treballada.

En aquest sentit, també s’ha de destacar el paper que ha jugat des del seu inici la Comissió de Fira, un grup de gent que treballa i cabila durant molts mesos per poder arribar el segon cap de setmana d’octubre amb tot a punt perquè la nostra vila torni a ser ocupada pels bandolers.

I ja que parlem de records relacionats amb la Fira, quins són els que tu conserves en la teva memòria dels teus anys d’infantesa o adolescent?

Principalment conservo dues imatges. La primera són les llargues files de parades de joguines que es posaven a la plaça i que confrontaven unes amb les altres formant una mena de carrerons estrets. Almenys se’n feien dos de carrers, i passejar-hi envoltat de joguines i més joguines era gairebé màgic. S’ha de tenir en compte que en aquell temps (anys 60), hi

havia únicament dues dates assenyalades per poder aconseguir bons regals: la Fira i els Reis. Des del primer dia que arribaven estàvem al cas de tot, i començaven les llargues passejades per aquells carrers atapeïts de joguines fent volar la imaginació. Després calia esperar dilluns perquè els padrins compressin el regal, ja que hi havia el costum que la gent del poble s’esperava fins l’últim dia per “firar” els fillols, i se cedia “gentilment” el privilegi d’escollir durant el dissabte i el diumenge als forasters. L’espera es feia agònica, ja que podia passar que aquella joguina que havies triat finalment se la quedessin uns altres.

L’altra imatge que recordo eren els “cavallets” i després, una mica més gran, els cotxes de xoc i les parades de “tiro”. Havies de veure com marrecs com jo manipulàvem unes escopetes de balins sense cap tipus de precaució i, fins i tot, el diumenge al matí, a la parada del “maño” si encertaves de tocar tres “palillos” et donaven un got amb vermut a granel amb oliva, que ens cruspíem amb tota naturalitat.

Com han canviat les coses!!!!

Moltes gràcies Anton!

FIR

A D

E B

AN

DO

LER

S D

’ALC

OV

ER 2

014

Dijous 9A 2/4 de 8 del vespre, a la fàbrica de

cervesa la Rosita, acte de lliurament del premi del concurs del disseny de l’etiqueta de la Rosita que s’elaborarà amb motiu de la Fira de Bandoler.

També es lliurarà el premi al guanyador del disseny del got de les Festes 2014.

Divendres 10A 2/4 de 5 de la tarda, visita guiada dels

avis del centre de Dia al Convent de les Arts i acte de reconeixement de les entitats del poble pel suport que aquestes donen a l’entitat.

A les 7 de la tarda, a ca Cosme, inauguració de la XII edició de la Fira de Bandolers a càrrec de Pere Voltor.

A les 8 del vespre, al Museu d’Alcover, inauguració de l’exposició El meu món favorit, de l’artista alcoverenc Jordi Isern.

A la mateixa hora, al Convent de les Arts, i després pels carrers del poble, uns frares franciscans, un pregoner, autoritats i d’altres vilatans ens submergiran a la vida de fa 400 anys. (Organitza: Grup de Teatre la Resclosa.)

I a les 8 també, a l’església Vella, Seguint els passos dels Morells i Voltors, sortida nocturna per la vall del Glorieta. (Organitza: CEDA.)

A 1/4 de 9 del vespre, al Casal Popular la Bretxa, inauguració de l’exposició i presentació de la beguda més bandolera.

A 2/4 de 9 del vespre, al Cercle d’Amics, Exposició de dibuix, pintura, fotografia i poesia de l’Escola d’Adults, amb la col·laboració del col·lectiu de dones.

A les 10 del vespre, al so de l’antiga sirena del sindicat, s’anunciarà l’arribada dels bandolers a la vila, no us en refieu.

A 1/4 d’11 del vespre, a la plaça Cosme Vidal. Enguany Alcover s’aixecarà contra la banda de Miquel Morell. D’una vegada per totes es vol posar punt i final a la plaga bandolera. L’acte estarà amenitzat pel grup de música tradicional de l’EMMA.

A les 11 de la nit, a la plaça Vella, anunci del perill de bandolers. La banda de Miquel Morell es troba de camí cap a Alcover, preparats per a fer-se amb el botí que genera la Fira.

A continuació, a la plaça Vella, el Mag Gerard presenta el Xarlatà Màgic, mostrarà que les coses no són mai el que semblen sinó que...

A 2/4 d’1 de la nit, a la plaça Nova, ball TRÀFIC, una de les bandes de versions amb més recorregut farà parada a la fira i ens recordarà temes d’ahir i d’avui. (Col·labora: AJA.)

Dissabte 11A les 2/4 del 9 del matí, bicicletada

popular, des del pavelló fins al Mas de Forès. (Organitza: Club Ciclista Alcover.)

De bon matí, l’Associació Comerciants d’Alcover ens convidarà a sortir de casa mentre passegem i gaudim del plaer de passejar pels carrers i aparadors guarnits que han preparat per a les festes. Des del pati de l’església Nova s’oferirà als infants passejades amb carro pels carrers del poble (d’11h a 13 h).

A 2/4 d’11 del matí, a la plaça Nova, La Bandolerada. Busca la millor disfressa de bandoler/a i surt al carrer. No hi faltis.

A les 11 del matí, inici de la mostra d’oficis, arts tradicionals, productes gastronòmics... a l’entorn de la plaça del Portal, de l’església Vella, del carrer Major i de l’avinguda de Reus.

A 2/4 d’1 del migdia, al Casal Popular la Bretxa, concert vermut.

A les 4 de la tarda, XII cursa d’ORNIS. prepareu les vostres màquines per participar en la cursa més estrambòtica mai vista. En finalitzar, la Banda Xaranga d’Alcover ens acompanyarà fins al cor de la Fira. (Organitza: Regidoria de

Joventut. Col·labora: ADF i EMMA.)

A partir de 2/4 de 6 de la tarda i fins 2/4 de 9, al portal de la Saura. Us convidem a fer un viatge de quatre-cents anys en el temps on descobrireu i sentireu, a través de petites reconstruccions històriques basades en fets reals, què impulsà tants alcoverencs a triar partit..., i constatareu les moltes similituds amb els temps actuals... (Org: Grup de Teatre la

Resclosa.)

Túnel del temps, itinerari teatral per diferents carrers del poble d’una durada de 3/4 d’hora. Cada 15 minuts un grup de 25 persones podrà accedir al recorregut.

Al mateix temps, obertura de la mostra d’oficis, arts tradicionals, productes gastronòmics... a l’entorn de la plaça del Portal, de l’església Vella, del carrer Major i de l’avinguda de Reus.

FIR

A D

E B

AN

DO

LER

S D

’ALC

OV

ER 2

014

A les 6 de la tarda, inici d’entremesos teatrals. A la plaça d’en Rubert, Tant sí com no, pagaràs. Amb una vila infestada de bandolers, el batlle s’ha d’afanyar a recaptar el beneficis de la Fira.

A la mateixa hora, al Portal, la Banda Xaranga d’Alcover ens delectarà amb una actuació amb motiu del seu X aniversari.

A 1/4 de 7 de la tarda, a la plaça de la Font, A l’infern, pecadors! El mossèn creu que la Fira pot convertir Alcover en un cau de vici. I surt al carrer a predicar contra els mals costums, confessar i de pas fer la col·lecta.

A 2/4 de 7 de la tarda, a la plaça de l’església Vella, Duel a mort. Què hi fa l’ama i senyora d’Alcover sense escorta? Per què arrossega un cofre ple de riqueses pels carrers de la vila?

A les 7 de la tarda, inici de les 2es accions teatrals. A la plaça d’en Rubert, Tant sí com no, pagaràs.

A 1/4 de 8 del vespre, a la plaça de la Font, A l’infern, pecadors!

A 2/4 de 8 del vespre, a la plaça de l’església Vella, Duel a mort.

A la mateixa hora, a la plaça Cosme Vidal, concert del grup de música tradicional Sactarambana.

A 1/4 de 9 del vespre, a la plaça de l’església Vella, A bon fi, tot li és camí. Sembla que ha arribat la fi de l’era bandolera. La colla de Miquel Morell és a la presó. I després d’un judici ràpid se’ls executarà públicament. Però els Morell no estan disposats a deixar aquest món.

A les 10 del vespre, a la plaça Nova, tast de bandolers. Tots a sopar i a prendre forces per a la nit que ens espera. Aforament limitat. (Col·labora: Grup de Teatre la Resclosa.)

Tot aprofitant el sopar es farà l’estrena de la nova il·luminació de la plaça Nova

A partir de 1/4 d’1 de la nit, al Pavelló, benvinguda al ball per part de la Batucada d’Alcover que donarà pas al concert de fira amb Allioli, que ens acompanyarà al llarg de tota la nit. Versions del temes que han marcat les últimes generacions i una selecció dels hits més destacats de la millor música del nostre país.

Diumenge 12A les 9 del matí, matinades pels carrers

de la vila amb els grallers de la vila d’Alcover, els Xoriguers i els gaiters del Micanyo.

A 2/4 de 10 del matí, concentració i esmorzar de les motos participants a la IV Concentració de motos, al restaurant el Álamo. (Organitza: Motoclub Alcover i Chapter Lleida.)

A 2/4 d’11 del matí, obertura de la mostra d’oficis, arts tradicionals, productes gastronòmics... a l’entorn de la plaça del Portal, de l’església Vella, del carrer Major i de l’avinguda de Reus.

A 2/4 de 12 del migdia, a l’avinguda de Montblanc i al Portal, exhibició dels participants a la IV Concentració de motos i lliurament de records.

A les 12 del migdia, al carrer de les Rodes, XXIII Trobada de Gegants. (Organitza Colla Gegantera.)

A la mateixa hora, al Portal, concert vermut de la mà d’Ernest Bertran, veu i guitarra i David Ferré al Piano. (Col·labora: EMMA.)

A 2/4 d’1 del migdia, els nostres gegants, capgrossos i colles convidades faran una cercavila pels carrers del poble, que finalitzarà a la plaça Nova, on faran una ballada de germanor.

A 2/4 d’1 del migdia, al Casal Popular la Bretxa, concert vermut.

A les 6 de la tarda, inici dels esquetxos teatrals. A la plaça d’en Rubert, Tant sí com no, pagaràs. Amb una vila infestada de bandolers, el batlle a de recaptar el beneficis de la Fira.

A la mateixa hora, al Portal, espectacle de circ i teatre a càrrec dels alumnes de l’Escola Mare de Déu del Remei participants al taller organitzat per l’AMPA, curs 2013-14.

A 2/4 de 7 de la tarda, a la plaça de la Font, A l’infern, pecadors! El mossèn creu que la Fira pot convertir Alcover en un cau de vici. I surt al carrer a predicar contra els mals costums, confessar i de pas fer la col·lecta.

A la mateixa hora, a la plaça Cosme Vidal, concert del grup de música tradicional de l’EMMA.

A les 7 de la tarda, a la plaça de l’església Vella, Duel a mort. Què hi fa l’ama i senyora d’Alcover sense escorta? Per què arrossega un cofre ple de riqueses pels carrers de la vila?

A 2/4 de 8 del vespre, al Cercle d’Amics, havaneres amb el grup Balandra de Reus.

A les 8 del vespre, a la plaça de l’església Vella, A bon fi, tot li és camí. Sembla que ha arribat la fi de l’era bandolera. La colla de Miquel Morell és a la presó. I després d’un judici ràpid se’ls executarà públicament.

FESTA MARE DE DÉU DEL REMEI

Dissabte 4Amb motiu del 25è aniversari de la

coronació de la Mare de Déu, l’arxiprestat farà una peregrinació a Montserrat amb la benedicció de la majòlica de la Mare de Déu del Remei al camí dels Degotalls.

Diumenge 12A 2/4 de 10 del matí, des de l’església

Nova, servei de transport fins a l’ermita del Remei. (També hi haurà servei de retorn en finalitzar els actes organitzats.)

A 2/4 de 11 del matí, OFRENA FLORAL

A les 11 del matí, MISSA SOLEMNE, en finalitzar benedicció de coques de la Mare de Déu


EL TÚNEL D E L T E M P S

T e a t r e d e l s a l c o v e r e n c s

Per Mireia Ripoll i Pere Feliu

“Reviure”la història

Moltes vegades, el temps passa tan ràpidament que sembla que s’escapi. La velocitat de tot plegat fa que mirar enrere sigui difícil. Aquesta reflexió

que poc té a veure amb la Fira de Bandolers, sí que defineix la sensació que l’aventura començada ja fa uns quants anys per un grup d’alcoverencs de fer un teatre propi, de qualitat i que recuperés la nostra petita gran història de la vila ha madurat i ha aconseguit els objectius marcats.

La Resclosa és el nom d’aquest grup d’emprenedors, que deu el seu nom a una de les primeres escenes interpretades en el marc incomparable de la Fira. L’embrió de tot plegat, abans de les actuals representacions, va ser la reconstrucció històrica del Llibre de les Aigües, en què s’explicaven els conflictes que tenien els aper culpa de l’ús d’un bé tan preuat com era l’aigua.

ALCOVER, 2n cap de setmana d’octubre · 17Després d’uns anys de representar el Llibre

de les aigües, es va decidir canviar el format i integrar múltiples històries. Això només va ser possible gràcies a la participació i implicació de molts alcoverencs.

Així que qui vingui a veure actualment el teatre trobarà una producció creada, dirigida i interpretada per gent del poble, que inverteix moltes tardes i nits abans de la Fira de Bandolers per sorprendre als espectadors en cada una de les diferents representacions de les escenes que integren aquesta producció.

Una cosa imprescindible per deixar-vos emportar per les històries, és que allunyeu del cap les cabòries i que vingueu amb ganes de tancar els ulls i despertar-vos el 1600 en els carrers i problemes que preocupaven els nostres vilatans en aquells temps. Si aconseguiu això, pot ser que quan es desperteu us sembli que realment heu trepitjat per unes hores l’Alcover d’una altra època.

Si ens remuntem el principi d’aquest text, començàvem parlant del temps. I és que aquest és el fil conductor de l’obra. Realment un dels somnis de qualsevol persona és poder controlar el temps i això precisament és el que ha aconseguit uns dels protagonistes. Aquest control del temps permetrà que un equip format per espectadors pugui anar al passat, concretament pels volts del 1600, en què els bandolers rondaven pels camins, i així complir una missió que els permeti tornar el futur.

Aquesta visita al passat permetrà veure quins personatges i situacions històriques vivien a

Alcover per aquelles èpoques. Eren temps de pesta, en què els paraires comerciaven amb la llana, s’usaven monedes anomenades “menuts” per comprar en els mercats o es podien veure pels carrers del poble els monjos franciscans del convent de Santa Anna.

Aquestes només són algunes de les propostes que podreu trobar el dissabte de la Fira, en la representació del Túnel del temps. El format utilitzat per garantir la qualitat dels actes i que tothom hi participi es un circuit d’aproximadament una hora, en grups reduïts pels espais més representatius del nucli antic del nostre poble. El grup d’espectadors haurà de participar en les escenes per intentar resoldre els conflictes que es van trobant.

A última hora de la tarda de divendres un pregoner del 1600 anunciarà les ordenances del batlle i informarà de les diverses escenes itinerants que simultàniament es poden veure

pel nucli antic. Us proposem un repte, trobar totes les escenes que anuncia el pregoner.

Com podeu veure no hem explicat gaire el context històric, això ho deixarem perquè ho descobriu vosaltres mateixos en les representacions i gaudiu tant o més que nosaltres fent-ho. Ara només us queda participar-hi. Un, dos, tres, pareu els mòbils que comença la sessió, esperem que us agradi!

Una producció creada, dirigida i interpretada per gent del poble…

Despertar-vos el 1600 en els carrers i problemes que preocupaven els nostres vilatans….


Alcover també reviu el passat amb to d’humor de la mà de divertits personatges i interessants històries que

ens expliquen i recorden robatoris, intrigues, baralles... del nostre passat bandoler. Tot plegat es tracta d’una mostra “d’entremesos teatrals” que Batall Produccions ens serveix d’aperitiu per a començar a degustar la Fira. Com cada any, aquests grans professionals del teatre ens fan córrer, esgarrifar, riure, exclamar o pujar els colors, quan els trobem que actuen enmig d’un escenari històric fascinant: carrerons estrets, places antigues i edificis centenaris, testimonis immortals.

Enguany Alcover s’aixecarà contra la banda de Miquel Morell. D’una vegada per totes es vol posar punt i final a la plaga bandolera. La vila està preparada per a parar paranys als bandolers. I els Morells? Picaran l’ham?

Descobriu com acabarà tot aquest daltabaix tot seguint les representacions d’aquests divertits personatges, en què la ironia, el to burlesc i a cops picant, igual

entreté i fa riure els més grans com els més petits. No us ho perdeu!

Divendres a 1/4 d’11 del vespre a la plaça Cosme Vidal,

l’Anunci de perill de bandolers!

Dissabte i diumenge de 6 de la tarda a ¼ de 9 del vespre es van repetint:

Tant sí com no, pagaràs a la plaça Rubert

A l’infern, pecadors! a la plaça de la Font

Duel a mort i a bon fi, tot li és camía la plaça de l’Església Vella

E N T R E M E S O S

T E A T R A L S R e p r e s e n t a c i o n s

a m b t o d ’ h u m o r

Carretera de Valls, s/nALCOVER (Tarragona)

[email protected]

977 84 60 60

629 290 917

estetica isabel alcover

www.esteticaisabelalcover.comcarrer Onze de Setembre, 23 - ALCOVER - Tel. 977 76 70 70bona fira!!!

ahhh!!recordasi encara no ets soci pots gaudir dels següents descomptes:

20% actius, jubilats i estudiants

25% aturats

30% el día del teu aniversari

POSA’T MORENA!!BO DE 120 MIN

VOLS PERDRE PES?

VOLS MOLDEJAR

LA TEVA SILUETA?

2 DIESSETMANA

50,00€ MES4 DIES

SETMANA

65,00€ MES

PROMOCIÓ FIRA I FESTA MAJOR

ANGONALS+ AIXELLES

55,00€CAMES SENCERES

+ ANGONALS+AIXELLES

160,00€

TORAX+ ABDONEM

85,00€

LLAVISUPERIOR

15,00€

FOTORREJOVENIMENT

40,00€

NOU SERVEI LASER DIODO

-RÀPID

-EFECTIU

-SEGUR

-SENSE DOLOR

PER TOT TIPUS DE

PELLS

per tan sols

36€

TARIFA PLANA D’APRIMAMENT


Rosita:la cervesa alcoverenca

Per Bianca Ilincuta

Un any més Alcover fa un clam per despertar la creativitat ciutadana i vestir de festa la cervesa Rosita, creant una nova ampolla exclusivament

per la Fira de Bandolers.

La segona edició del concurs d’etiquetes convocat per cerveses La Gardènia i l’Ajuntament d’Alcover, ens ha deixat amb un bon nombre de noves propostes de qualitat posant difícil la feina dels jutges. I és que el premi és molt engrescador: veure el propi disseny a l’etiqueta de les noves ampolles i a més a més, rebre el regal de tantes cerveses com l’equivalent en pes del guanyador. L’afortunat, David Fernández, amb el disseny “Tall Artesanal”, il·lustra una etiqueta que donarà un toc de color a les taules dels vermuts i àpats de la festivitat més esperada d’Alcover. Sens dubte aquesta iniciativa es pot convertir en un clàssic de la fira, igual que el concurs del disseny de gots reutilitzables. Enguany s’ha escollit l’original proposta de Gerard Farràs, presentada amb el pseudònim “El Músic”.

Us recomanem doncs buscar una bona companyia i venir a la plaça a maridar un aperitiu amb la nostra cervesa més alcoverenca i uns gots bandolers ben originals.

Visites guiades:

Fòssils marins, vida burgesa, ruta urbana.

+info: www.alcover.cat


El Convent Any Zero

A final del segle setze, gairebé al mateix temps que l’església de l’Assumpció,

s’inicià la construcció del convent de Santa Anna. Mentre que l’església realitzava la seva funció pastoral, el convent, adscrit a l’orde de Sant Francesc, en la seva funció monàstica acollia personalitats molt rellevants en diferents àmbits del saber, que hi residien durant un període de temps tot compartint els seus coneixements amb qui els volia aprendre. Així el convent de Santa Anna es convertí en un centre d’atracció i de creació cultural de primer ordre.

Amb la guerra del Francès, el saqueig i l’incendi del 1822 (aixecaments reialistes durant el trienni liberal) i la posterior desamortització de Mendizábal el convent viurà el seu declivi definitiu.

L’any 1982, en un pòrtic del Butlletí del CEA s’instava les autoritats a prendre mesures per tal d’evitar l’enrunament de la totalitat del monument, atesa la precarietat del seu estat.

El 2004, a iniciativa del CEA, en Joan Cavallé i l’Anton Roca pronuncien una conferència, Convent, Any Zero, sobre diferents usos que se li podien donar al convent i n’aportaren exemples

internacionals, la majoria, “residències de creadors”

La condició de residència de “creadors” culturals és l’argument fonamental que s’esgrimí en el projecte funcional que redactà en Joan Cavallé i que serví de base per a la redacció de la sol·licitud de l’ajut que atorga el Ministerio de Fomento per a la protecció del patrimoni cultural (anomenat “1% cultural”).

La posterior declaració del monument com a Bé Cultural de Interès Nacional (BCIN) facilità que s’atorgués l’esmentat ajut. Per fi l’any 2008 s’inicià l’execució del projecte.

Tel. 977 76 04 91 - Mòbil 653 75 35 89Avgda. Maria, 17, planta baixa - ALCOVER

EMILIO MENOR

Pintura i decoració

Camí del RemeiAv. Font Major, 7ALCOVERTel. 977 76 04 52www.k-lermita.es

C./ Onze de Setembre n. 11 - 1r43460 ALCOVER (Tarragona)

ConstruccionsJ. VICENTE CASILLA FRAGOSO

Tel. 619 301 835E-mail: [email protected]

EL NOSTRE CONVENT DE SANTA ANNAde runes irrecuperables a Convent de les Arts

Per Marti Yebras Cañellas


Totes aquestes dades les trobareu àmpliament relatades a la història del Convent que, coordinada pel CEA, ultima en Jaume Camps.

La primera fase del projecte finalitzada el 2011 ha permès la consolidació del monument, que n’era l’objectiu primordial: s’ha evitat que el Convent desaparegués definitivament.

Però la consolidació sense una funcionalitat avocaria el projecte a la degradació en pocs anys. Per això en un segona fase, finalitzada al juny de 2014, es restaura el claustre i es fa de la capella un espai polivalent.

Les primeres passes d’un magnífic equipament

Sense saber ben bé el dia de la inauguració (es conegué ben just una setmana abans) ni les potencialitats de la infraestructura, es programaren uns actes d’estrena amb una doble finalitat: fer que els alcoverencs es fessin seu el Convent i experimentar les potencialitats dels diferents espais i gèneres artístics. Entre el 12 de juny i el 22 es programaren actes a la plaça, el claustre i l’auditori. Hi participaren totes les entitats, col·lectius i escoles, s’hi realitzaren manifestacions de cant coral, teatre, exposicions, cinema, jazz de primer nivell (amb

el grup Pegasus), música tradicional, dansa, circ, batucada, banda , música diversa, conferències i actuacions dels elements del seguici popular.

Quan es programaven aquests tipus d’actes, hom esperava trobar-hi alguna deficiència, en especial de caire acústic. Per poder tenir temps de corregir aquestes anomalies, es va deixar un marge de temps, es va preveure la primera representació de música clàssica d’alt nivell l’1 d’agost dins de la programació de Nits a la Fresca, amb l’orquestra de cambra de Camerata XXI. Ara bé, les actuacions de cant coral fetes durant l’estrena ja permetien albirar una bona resposta acústica de l’equipament. Crec que aquest convenciment animà en Josep Maria Gomis, sense temps de fer una adequada publicitat i fora de tota programació, a aconseguir que el 20 de juliol hi actués una de les millors corals del certamen “Setmana Cantant” que organitza el Cor Ciutat de Tarragona cada tres anys: la coral argentina Cantoría de la Merced.

Després d’aquestes experiències podem estar ben orgullosos de tenir un molt bon equipament cultural que ha impressionat tant tothom que hi ha actuat, com qui hi ha fet d’espectador.

I ara, què? Convent de les Arts!

Aquestes primeres manifestacions han servit per donar a conèixer el projecte del Convent de les Arts. De fet, força gestors culturals, tan públics com privats, ja s’han interessat pel projecte arran d’aquestes activitats d’estrena.

Si l’equipament té unes òptimes condicions tècniques per l desenvolupament de diferents activitats artístiques, tan escèniques com plàstiques, a curt termini cal millorar-ne la gestió. Cal una gestió més professionalitzada que permeti treure el màxim rendiment possible de l’equipament, mitjançant una programació de qualitat, que combini l’ús del Convent pels col·lectius del poble (d’especial rellevància en aquest punt és la coordinació de l’activitat del Convent amb la de l’Escola de Música, la de les diferents escoles, la del Centre d’Estudis Alcoverencs o la del Museu), amb la realització d’actes de certa rellevància de tot tipus d’expressió artística que permetin que el Convent tingui el reconeixement que es mereix i, també, que cerqui els recursos que la facin sostenible.

És innegable l’important guany patrimonial que el projecte, en l’actual estadi, ja representa per al municipi. En aquest sentit ja s’ha establert

Ctra. de Valls, km. 1

Tel. 977 767 069

Móbil 678 60 10 87

ALCOVER


amb el Museu Municipal un procediment per fer-hi visites guiades, el qual segurament caldrà millorar amb els suggeriments dels usuaris.

Però també és innegable que, en tractar-se d’un Bé Cultural d’Interès Nacional, i ateses les dimensions del monument, el valor patrimonial i les obligacions de manteniment i protecció, excedeixen de molt l’àmbit municipal.

Per això, a mig termini, caldrà alimentar aliances en el territori per tal de finalitzar el projecte de “residència de creadors”: en aquest sentit ja s’ha creat una comissió d’experts per tal que aportin el seus suggeriments per a la concreció final del projecte.

Pertanyen a aquesta comissió d’experts:

Joan Cavallé: iniciador del projecte

Anton Roca: iniciador del projecte

Serveis Territorials de Cultura a Tarragona de la Generalitat de Catalunya.

Pilar Parcerisas: vocal del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA).

Jordi Gaspar: director del Festival Trapezi de Reus.

Jordi Freixes: director de Batall Gestió Cultural.

Jordi Giramé: programador dels teatres de Tarragona.

Joan Batet: aparellador municipal, membre de l’equip responsable del seguiment del projecte Convent de les Arts.

Rosa Sanromà: presidenta del Centre d’Estudis Alcoverencs.

David Ferré: director de l’Escola Municipal de Música d’Alcover.


Aviat coneixereula nova programacióper a la temporadade tardor-hivern.

No us la perdeu!

www.alcover.cat


www.tecnofirmes.esCtra. del Pla, 253 C2 - 43800 VALLS (Tarragona) - [email protected]

Tel: 977 080 707

FERMS ASFÀLTICS, ACONDICIONAMENT i REPARACIÓ DE CARRETERES.URBANITZACIONS, OBRA CIVIL.

CONSERVACIÓ i MANTENIMENT D’INFRAESTRUCTURES.

9 7 7 . 7 6 7 . 8 4 9w w w . p i s c i n a a l c o v e r . c o m

NATACIÓ PER A NADONS, INFANTS I ADULTS

AIGUAGIM, SPINNING,PILATES, TBC

I AIGUAFITNESS

PISTES DE PÀDEL, SPA I AMPLIACIÓ DE LA SALA

FITNESS


Tel. 977 236 [email protected] - www.aralbo.net

NETEJA DE COMUNITATS

OFICINES

LOCALS, …

Pressupostos sense comprimísLLOGUER DE SO I LLUM

PROFESSIONAL

[email protected] – tel: 639380063 – VALLS

Va ser per la Fira, ara fa 20 anys, quan vaig presentar al Museu la meva primera exposició a Alcover, encoratjat pel bon amic, sempre

recordat, Andreu Barbarà, conegut amb el renom de l’Andreu de Fau.

Actualment, per a mi és una prioritat que la meva Obra pugui ser exhibida allà on vaig començar. Amb els anys, he tingut la sort d’arribar a exposar a importants institucions i galeries d’art, properes i també molt llunyanes. La satisfacció que tinc de poder mostrar al món els paisatges d’Alcover i la nostra província, entre d’altres, és fonamental per a mi.

D’aquí el títol d’aquesta nova exposició al Museu, “EL MEU MÓN FAVORIT”, on en forma part el nostre estimat poble i els seus voltants.

Una exposició que us presento amb la mateixa il·lusió i neguit -potser més i tot- de quan vaig començar, tot esperant que la meva Obra estigui a l’alçada de la nostra Fira actual.

L’exposició serà inaugurada el divendres dia 10 a les vuit del vespre, pel nostre alcalde, l’Anton Ferré, i el Sr. Jordi Agràs, director territorial de Cultura de la Generalitat a Tarragona i romandrà oberta fins al 20 d’octubre.

Com ja és habitual cada cop que presento una nova exposició a Alcover, sortejarem entre tots els que vinguin a la inauguració una obra original meva.

Desitjo doncs que passeu uns dies de Fira ple d’emocions i poder-ne gaudir amb tots els que estimeu.

El meu món favoritPer Jordi Isern


Els nostres fòssils marinsPer començar, no us podeu perdre els nostres

fòssils marins, empremtes perfectes d’una vida animal, molt antiga, que ens expliquen molt bé que on avui s’alcen les muntanyes de Prades, fa milions d’anys, només existia un blau i poc profund mar tropical.

La casa burgesa ca BatsitóI si no velem anar tan lluny i ens interessa una

història més recent, a la casa noble de ca Batistó, l’antic Museu reformat, ens espera una suggerent passejada entre olors, música, imatges, objectes antics, de la vida íntima de la família burgesa que hi va habitar.

El cor del poble. La ruta urbanaPerò si el que ens agrada es passejar a l’aire lliure

i conèixer el poble tot fent una immersió a la nostra història, us aconsellem seguir el nostre recorregut pel nucli antic d’Alcover, on magnífics edificis, petites restes i records conservats, permeten conèixer d’a prop la nostra identitat més quotidiana.

Si algú pregunta per què cal anar a Alcover un cop finalitzada la concorreguda i divertida Fira de

Bandolers, que sàpiga que tenim tot un món ple d’històries i passat i que potser encara no coneix.

Alcover, un lloc per a aturar-se i descobrir

els atractius d’un poble situat al peu de les muntanyes de Prades

MUSEU D’ ALCOVER


C/ SANT JORDI, 23 BAIXOS - 43460 ALCOVER (TARRAGONA) - MOB: 666532091 - OFICINA: 977 76-75-03Horari oficina: 9:00 a 13:00 de dilluns a divendres

ANTON FERRÉ FERNÁNDEZ

INSTAL.LACIONSAIRE ACONDICIONAT, ELECTRICITAT, FONTANERIA, CALEFACCIÓ

REFORMES INTEGRALS (banys, cuines i revilitacions façanes)

ESTUDIS D’ESTALVI ENERGÈTIC: Il.luminació led, energía solar

Alcover, un entornnatural privilegiat…

Descobrir la vall del GlorietaTot passant vora el poble d’Alcover, seguint l’exterior del traçat de l’antiga muralla, deixem enrere el nucli antic del nostre estimat poble per endinsar-nos a una vall espectacular per la seva rica biodiversitat i un paisatge exhuberant..

Sèquies, molins, fonts…Tot just arribem al mig de la vall, a l’aparcament del mas de Forès, ens trobem en el punt de partida d’un itinerari de senderisme que descriu un interessant recorregut pel complex hidràulic de la vall. Mentre caminem ens anem trobant restes de molins, sèquies, fonts, captacions d’aigua, etc., que ens apopen a un món molt llunyà.

La ruta del GlorietaLa ruta del Glorieta, nom que rep aquest itinerari de natura, recupera un antic camí natural catalogat com a patrimoni local de caràcter historicocultural. Com hem dit parteix de la finca de mas de Forès, emplaçament que acull actualment un projecte de la Fundació Ginac, que, entre altres activitats, hi realitza una engrescadora proposta educativa amb la col·laboració del Museu.


dissabte dia 18 d’octubre - 12 nit

FESTA MAJOR - ALCOVER

Organitza:AJUNTAMENT D’ALCOVERRegidoria de Joventut

anticipada: 10 € - taquilla: 15 €www.alcover.cat

Pave

lló

Mu

nic

ipal

d’E

spo

rts

+

+

diari de la fira de bandolers 2014

Documents