diagnÒstic de l'agenda local 21 d’andratxl’agenda local 21 als municipis de les illes...
TRANSCRIPT
Coordinació tècnica:
Amb el suport de:
DIAGNÒSTIC DE L'AGENDA LOCAL 21
D’ANDRATX
GENER 2008
ÍNDEX
L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX ................................................................................................................. 5
L’Agenda Local 21 d’Andratx .................................................................................................................... 5
L’Agenda Local 21 als municipis de lES ILLES Balears ............................................................................... 5
Introducció al Diagnòstic de Sostenibilitat ............................................................................................... 6
ENTORN FÍSIC ............................................................................................................................................... 7
Situació Geogràfica ................................................................................................................................... 7
Climatologia i Hidrologia .......................................................................................................................... 7
Relleu i Litologia ....................................................................................................................................... 7
Sistemes Naturals i Rurals ........................................................................................................................ 8
Sistemes Forestals ................................................................................................................................ 8
Sistemes de Secà i Regadiu ................................................................................................................... 8
El litoral ................................................................................................................................................. 9
Sistemes d’alta muntanya .................................................................................................................... 9
Sistemes humits ................................................................................................................................... 9
Flora i Fauna ........................................................................................................................................... 10
La flora d’Andratx ............................................................................................................................... 10
La Fauna d’Andratx ............................................................................................................................. 15
ENTORN SOCIAL I ECONÒMIC .................................................................................................................... 22
Anàlisi demogràfic .................................................................................................................................. 22
Població a Andratx .............................................................................................................................. 22
Població estrangera ............................................................................................................................ 23
Població comunitària .......................................................................................................................... 23
Població extracomunitària ................................................................................................................. 24
Edat de la població ............................................................................................................................. 24
Nuclis de població................................................................................................................................... 26
Vila d’Andratx ..................................................................................................................................... 26
Port d’Andratx .................................................................................................................................... 27
S’Arracó .............................................................................................................................................. 27
Sant Elm i ES Camp de Mar ................................................................................................................. 27
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 3
Economia i treball ................................................................................................................................... 28
Turisme ............................................................................................................................................... 28
Teixit empresarial ............................................................................................................................... 33
Treball, formació i atur ....................................................................................................................... 37
Cohesió i benestar social ........................................................................................................................ 40
Serveis Socials ..................................................................................................................................... 41
Educació ............................................................................................................................................. 44
Joventut .............................................................................................................................................. 59
Cultura i Patrimoni ............................................................................................................................. 62
El patrimoni a Andratx ........................................................................................................................ 68
Esports ................................................................................................................................................ 71
Seguretat Ciutadana ........................................................................................................................... 79
Entorn AMBIENTAL ..................................................................................................................................... 81
Ordenació del Territori i Entorn Ambiental ............................................................................................ 81
Sòl Urbà .............................................................................................................................................. 81
Sòl Rústic ............................................................................................................................................ 86
Espais Naturals Protegits .................................................................................................................... 91
Els camins rurals d’Andratx ................................................................................................................ 97
El Litoral i les platges ........................................................................................................................ 102
Medi Ambient Urbà .............................................................................................................................. 104
Transport i mobilitat ......................................................................................................................... 104
Residus Sòlids Urbans ....................................................................................................................... 107
Neteja Urbana .................................................................................................................................. 112
Control de plagues ............................................................................................................................ 112
Gestió de l’aigua ............................................................................................................................... 114
Consum Energètic ............................................................................................................................. 121
PROCÉS PARTICIPATIU DE L’AGENDA LOCAL 21 ................................................................................... 123
Sessions informatives dE l’Agenda Local 21 ..................................................................................... 123
Campanya dE l’Agenda Local 21 ....................................................................................................... 125
AGRAÏMENTS ............................................................................................................................................ 140
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 4
PRESENTACIÓ
El passat 19 de juliol de l’any 2007 el Ple de l’Ajuntament d’Andratx per unanimitat va signar la
Carta de Aalborg per la qual es comprometia el consistori a assumir tota una sèrie de principis de
sostenibilidad a la gestió municipal. El compromís signat anava més enllà de la mera declaració
d’intencions polítiques i expressament quedà recollida “la voluntat de tots els partits d’aquest
consistori d’endreçar la vida social i política del municipi amb l’Agenda Local 21”.
Havent passat casi un any des de la firma de la Carta de Aalborg, el compromís de arribar a un
municipi més sostenible comença a ser una realitat gràcies al finançament de la primera fase de la
Agenda Local 21 que es concreta al present Diagnòstic de Sostenibilidad del municipi.
L’equip de Govern de l’Ajuntament, i especialment la regidoria de Medi Ambient i
Sostenibilidad, ha vingut realitzant tota una sèrie de treballs tècnics i diverses actuacions de participació
ciutadana encaminades a la creació del Diagnòstic de Sostenibilidad amb l’objectiu d’identificar els
punts forts i dèbils de la realitat socioeconòmica i ambiental del municipi i començar a treballar en el
desenvolupament equilibrat i sostenible del municipi en el marco de l’Agenda Local 21 de Andratx.
Comença ara una nova etapa cap el desenvolupament sostenible basada principalment en la
dinamització del procés de participació ciutadana a través dels Grups de Treball i el Fòrum Ciutadà on
tots els ciutadans i ciutadanes del municipi estan invitats a realitzar propostes per millorar els punts
dèbils detectats al Diagnòstic. El conjunt de propostes plantejades al marc del procés participatiu
constituirà el Pla d’Acció de l’Agenda Local 21 d’Andratx i contribuiran a arribar a un desenvolupament
més sostenible del municipi.
Batle President 1r Tinent de Batle
Francisco Femenias Calafat Gabriel Puigserver i Gil de Sola
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 5
L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
L’estiu del 2007, l’Ajuntament d’Andratx va signar la Carta d’Aalborg, amb aquest pas s’inicià
l’Agenda Local 21, una estratègia de desenvolupament sostenible i participativa per al municipi.
La idea fonamental que inspira l’Agenda Local 21 (AL21) és la del desenvolupament sostenible,
entès com aquell que permet satisfer les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les
generacions futures de satisfer les seves necessitats. Es pretén assolir un desenvolupament econòmic
equilibrat, i respectar l’entorn ambiental i sociocultural del municipi.
El procés d’implantació de l’AL21 comprèn una primera fase d’elaboració de documents (o fase
d’auditoria) i una segona fase d’execució i de seguiment. Els documents que formen part de l’AL21 són:
el diagnòstic de sostenibilitat i el pla d’acció.
El Diagnòstic de Sostenibilitat és el document d’anàlisi ambiental, social i econòmic del municipi
que us presentam, el qual defineix la situació actual, la que tendeix i la desitjable per al futur de la
localitat.
El Pla d’Acció recull el conjunt de propostes que fan els ciutadans, incloent l’estructura
organitzativa, les responsabilitats, les pràctiques, els procediments, les accions i els recursos per millorar
el municipi. El Pla d’Acció actua damunt els punts forts i febles detectats al Diagnòstic de Sostenibilitat.
La Participació Ciutadana suposa la participació dels diferents actors implicats a les distintes
fases de l’Agenda Local 21. La participació es concreta a través de Grups de Treball, les enquestes de
participació, el Fòrum Ciutadà i altres instruments de participació.
L’AGENDA LOCAL 21 ALS MUNICIPIS DE LES ILLES BALEARS
La Llei 6/1999, de 3 d’abril, de les Directrius d’Ordenació Territorial de les Illes Balears i de
mesures tributàries, estableix en una disposició addicional que: «el Govern de les Illes Balears aprovarà
les mesures necessàries per afavorir l’aplicació, abans d’un any, de l’Agenda Local 21 als municipis i
nuclis de les Illes Balears, d’acord amb el Programa 21 de la Conferència de Rio».
Per la seva part, el Consell de Mallorca, l’any 2001, va crear la Secció d’Ajudes Europees i
Agenda Local 21, adscrita al Departament de Cooperació Local.
El Decret 123/2002, de 4 d’octubre, sobre la implantació de l’Agenda Local 21 als municipis de
les Illes Balears (BOIB 123, de 12/10/2002), aprova les mesures necessàries per afavorir l’aplicació de
l’Agenda Local 21 als municipis i nuclis, tenint en compte el Programa 21 de Rio, de 1992; i les
recomanacions de la Carta d’Aalborg, de 1994.
La Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears ha creat la Xarxa Balear de
Sostenibilitat, a iniciativa de la Comissió Balear de Medi Ambient, amb la finalitat de coordinar la gestió
de les diferents AL21. Els objectius principals de la Xarxa són afavorir l’intercanvi de coneixements i
d’experiència en la realització, aplicació i seguiment de les AL21; informar i assistir els municipis balears
al procés d’AL21; i relacionar-se amb altres Xarxes nacionals i europees, etc. Avui dia, pràcticament
tots els municipis de les Illes han començat a aplicar l’Agenda Local 21, com a instrument de
desenvolupament local sostenible i de dinamització del procés de participació ciutadana, entre els veïns
de les diferents localitats.
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 6
Entre els municipis que han començat a desenvolupar l’AL21, cal distingir diferents nivells de
desenvolupament, en funció del grau d’implementació:
• Municipis amb l’AL21 molt desenvolupada (Pla d’Acció en funcionament) representen el 43,3%
de la totalitat de municipis de les Illes.
• Municipis amb l’AL21 mitjanament desenvolupada (Diagnòstic i Pla d’Acció començat)
representen el 41,8% de la totalitat de municipis de les Illes.
• Municipis amb grau de desenvolupament de l’AL21 baix (tan sols amb el compromís d’Aalborg
signat) representen el 10,4% de la totalitat de municipis de les Illes.
• Municipis que no han començat a treballar amb l’AL21, representen el 4,5% de la totalitat de
municipis de les Illes.
Per tant, el 85,1% dels municipis estan en un nivell de desenvolupament mitjà–alt en el procés
d’implantació de les AL21 a les Illes Balears.
INTRODUCCIÓ AL DIAGNÒSTIC DE SOSTENIBILITAT
Abans de començar a analitzar els diferents apartats que complementen el Diagnòstic de
Sostenibilitat del municipi d’Andratx, amb el qual volem identificar els punts forts i els punts febles de la
realitat socioeconòmica i ambiental del municipi, convé fer una breu reflexió sobre determinades
dificultats puntuals que ens hem trobat a l’hora de recopilar informació necessària, per a l’elaboració
d’un Diagnòstic mitjanament realista, que ens permeti actuar eficaçment amb posterioritat, en la
correcció de les deficiències detectades.
Cal distingir dos tipus de dificultats oposades a l’hora d’accedir a la informació requerida. Per
una banda, la falta d’informació actualitzada o simplement inexistent en els departaments municipals
responsables, motivada per diferents causes; i per altra banda, la inexistència de voluntat de
col·laboració per part de determinades empreses en l’accessibilitat a la informació requerida.
En primer lloc, les dificultats oposades a l’accés a la informació de departaments municipals és
a causa de la recent creació de determinats departaments i serveis inexistents fins al moment, la qual
cosa ha implicat la inexistència de memòries informatives de molts departaments molt necessàries per a
l’elaboració del Diagnòstic, aquest és el cas dels departaments de Comerç, Medi Ambient i Patrimoni. A
més, la falta de personal en la majoria de departaments, especialment en el d’Urbanisme, ha estat altra
dificultat considerable per a l’accés a la informació necessària.
Finalment, hem trobat dificultats per accedir a informació molt útil i necessària per a les
memòries i diagnòstics de sostenibilitat, com és el cas dels indicadors de consum energètic, on un
element important per avaluar l’evolució i nivells de consum, és el consum de carburants especialment
de benzina. En aquest sentit, ens hem posat en contacte amb les empreses de subministrament del
municipi (British Petroleum i Campsa) i no hem rebut la col·laboració requerida. La voluntat de facilitar
informació va ser expressament negativa, per part de l’empresa British Petroleum (BP), tant a nivell local
com nacional.
Una vegada realitzades aquestes observacions, hem estructurat el Diagnòstic i l’hem dividit en
tres parts: una primera d’introducció a les característiques físiques del municipi, i les altres dues parts
corresponents als tres eixos bàsics del Desenvolupament Sostenible, que són el Desenvolupament
Econòmic, l’Entorn Social i l’Entorn Ambiental del municipi.
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 7
ENTORN FÍSIC
SITUACIÓ GEOGRÀFICA
El municipi d’Andratx ocupa la part més occidental de la geografia mallorquina, per aquesta raó
fa molts d’anys que el municipi es coneix com a “Sol de Ponent”. Forma part dels darrers estreps de la
unitat muntanyosa més rellevant de l’illa, la Serra de Tramuntana.
Es localitza a la part sud d’aquesta unitat, al sector on les muntanyes presenten la menor altitud
de tota la Serra. Es tracta també d’un municipi costaner de petites cales i grans penya-segats,
estructurat amb valls interiors mal comunicades entre elles i amb la resta de l’illa.
Andratx limita amb Estellencs, al nord-est, i amb Calvià a l’est, mentre que la resta del municipi
limita amb la mar. L’altitud mitjana del terme és de 101m i la seva extensió és de 82,55 km2.
CLIMATOLOGIA I HIDROLOGIA
Andratx es troba situat a la zona de contacte entre el clima subhumit de la Serra de Tramuntana
i el clima àrid o semiàrid del sud de l’illa. El clima, suau i càlid, permet gaudir del paisatge andritxol
durant qualsevol època de l’any.
El climatologia de la contrada andritxola és típicament mediterrània, igual que a la resta de
Mallorca, amb temperatures molt suavitzades a causa de la proximitat de la mar. Els estius són càlids i
els hiverns temperats, amb unes temperatures mitjanes que van dels 29 ºC als 31ºC, els dies d’estiu;
mentre que els dies d’hivern, no solen baixar dels 14 ºC. El percentatge d’humitat és molt elevat.
Les pluges no són gaire abundants i es caracteritzen per la seva irregularitat, amb un màxim de
pluges a la tardor i principis d’hivern i un mínim de precipitacions a l’estiu, que coincideix amb l’època
de temperatures més altes, la qual cosa causa sequeres. Les precipitacions oscil·len entre els 500 i els
700 mm anuals.
La xarxa fluvial del terme està constituïda per torrents de muntanya, la majoria dels quals
només són funcionals a èpoques de fortes precipitacions. La unitat hidrogeològica 18.01 del Pla
Hidrològic de les Illes Balears ha catalogat els aqüífers del municipi.
Els cursos torrencials més importants del terme són el torrent de s’Aguait, que mor as Camp de
Mar; i el torrent des Saluet, el qual passa per Andratx, desemboca al Port i s’alimenta d’altres torrents
que conflueixen a la plana d’Andratx, com els torrents de s’Estret, de ses Penyes i de sa Coma.
RELLEU I LITOLOGIA
El relleu del terme municipal d’Andratx es caracteritza per ser muntanyós i molt accidentat i
està format per la part més meridional de la Serra de Tramuntana, que s’estén al llarg de 90 km, des del
Cap de sa Mola (Port d’Andratx) fins al Cap de Formentor (Pollença) i té continuïtat amb l’illa de sa
Dragonera.
La litologia de la zona muntanyenca està constituïda bàsicament per marges calcaris, calcàries i
dolomies del Juràssic i Cretaci; i per materials del terciari afectats per una tectònica d’imbricació
(encavalcaments) que condiciona fonamentalment tot el modelat de la Serra de Tramuntana.
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 8
Pel que fa al paisatge càrstic, a sobre dels sediments juràssics, es desenvolupa un lapiaz
estructural amb plans de diàclasi per dissolució. També són freqüents les dolines de petita mida.
Aquest relleu estructural de direcció NE-SO, dóna lloc a la delimitació de les valls allargades
d’Andratx–Port d’Andratx i es Camp de Mar, a la zona sud, on es troben els sediments més recents (llims
i argiles del quaternari) que són els que donen un major rendiment agrícola. Aquests sediments són
travessats longitudinalment pels torrents des Saluet i de s’Aguait. El torrent des Saluet és el més
important del terme, i està format a partir d’altres torrents que conflueixen a la plana d’Andratx.
Les diferències que es donen al relleu de la línia de costa, són a causa de la disposició SO-NE
dels plegaments, paral·lels a la línia de la costa nord i perpendiculars a la línia de costa sud; la qual cosa
fa que l’erosió diferencial afecti sobretot als materials tous, que apareixen a la costa sud entre els
plegaments de roques carbonatades del juràssic i, per tant, produeix una major diversitat d’elements
geomorfològics litorals en aquest tram.
Els espadats més importants solen estar associats a fronts d’encavalcament de les distintes
unitats tectòniques que formen l’arquitectura d’aquesta part de la Serra, i donen lloc a parets
subverticals de més de 100 m d’alçada, formades pels estrats de calcàries juràssiques.
SISTEMES NATURALS I RURALS
SISTEMES FORESTALS
El paisatge forestal és divers, de gran riquesa natural i presenta les comunitats vegetals pròpies
de Mallorca. Està compost majoritàriament per pinar, sobretot, a l’àrea de muntanya i a gran part del
litoral.
Altres espècies destacades són la garriga de muntanya, amb vastes extensions d’ullastre i
garballó. Espècies com la mata, el romaní, el xiprell, l’estepa i el càrritx, també són molt abundants arreu
del terme.
En canvi, l’alzinar és pràcticament inexistent a causa de la seva explotació per part de l’home i
per la invasió del pi.
SISTEMES DE SECÀ I REGADIU
El paisatge de secà és el més característic del municipi com a conseqüència de l’escassetat
d’aigua pluvial al municipi. Està determinat per la presència de cultius tradicionals com oliveres,
ametlers, garrovers i figueres.
En menor mesura hi ha un cultiu de regadiu amb explotacions de cítrics, hortalisses, fruiters,
tubèrculs i farratges. La superfície destinada a regadiu a Andratx és de 73 ha, que representa tan sol l’1%
de la superfície del terme municipal.
És important la conservació d’aquests sistemes paisatgístics de secà, ja que representen gran
part de la superfície municipal i constitueixen un gran atractiu turístic per al municipi. D’altra banda, la
protecció i el foment dels sistemes de regadiu és important per aconseguir una diversificació econòmica
del municipi, i contribuir a la diversitat paisatgística i de l’ecosistema d’Andratx.
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 9
US DEL SOL A ANDRATX 2007 Ha % Territori
Cítrics 22,7 0,28%
Coníferes 3352,5 41,17%
Fruiters de secà 1021,5 12,54%
Horta i conreus forçosos 50,3 0,62%
Improductiu 481,1 5,91%
Labor de secà 608,3 7,47%
Matorall 2079,7 25,54%
Matorall amb coníferes 223,0 2,74%
Olivar de secà 198,4 2,44%
Font: Conselleria d’Agricultura
EL LITORAL
El litoral andritxol és molt accidentat i presenta dos trams de costa ben diferenciats: el litoral
nord i el tram sud.
El litoral nord està format per escarpats penya-segats, de fins a 300 m d’alçada, que donen lloc
a petites cales d’incomparable bellesa com es Rajolí, es Fondal de ses Basses o Cala en Basset, les quals
només són accessibles a peu o amb barca. Aquest litoral nord té un especial valor ambiental a causa de
la diversitat de fauna que acull, per la qual cosa està protegit per la Xarxa Natura 2000 de la Unió
Europea.
El tram sud, presenta un major nombre d’accidents geogràfics com són caps, badies, cales i
penya-segats d’uns 170 m d’altitud. Aquí, trobam els caps de Llamp, d’Andritxol i de sa Mola, els quals
ofereixen excepcionals vistes panoràmiques. Per altra banda, en aquest litoral Sud es troba la badia del
Port d’Andratx, de gran importància econòmica, per a la confraria pesquera, i especial atractiu turístic, ja
que és un dels majors ports naturals de les Illes Balears.
Finalment, totes les platges d’arena es situen en aquest tram sud del litoral. Tenen especial
valor turístic les platges arenoses des Camp de Mar i de Sant Elm, i poseeixen un especial valor
paisatgístic altres cales de majors dimensions que les existents al litoral nord, i que de vegades només
són accessibles a peu o amb barca, com por exemple: Cala es Conills, Cala en Tió o Cala d’Egos, entre
d’altres.
SISTEMES D’ALTA MUNTANYA
Els Sistemes d’alta muntanya es situen principalment al nord del municipi. Aquesta zona és
molt agresta i és on es localitza el punt més alt del terme, la Moleta de s’Esclop, de 928 m.
Altres altures importants són les Planes d’en Verd, d’en Cabrit i de s’Ordi (entre 530 i 660 m), la
Serra de Garrafa (420-460 m), es Tres Picons (300-310 m) i sa Talaia (309 m).
SISTEMES HUMITS
La desembocadura del torrent des Saluet al Port d’Andratx configura una zona humida al seu
voltant, amb un gran valor paisatgístic.
Des de fa molts d’anys, aquesta àrea natural és molt estimada i admirada per la població local, i
de cada cop més es tracta d’un atractiu turístic important del Port d’Andratx.
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 10
És l’única zona humida del terme municipal i presenta uns trets molt característics i
diferenciadors. Per aquesta raó és molt important la seva rehabilitació i conservació.
L’àrea natural se situa al Port d’Andratx, i la formen les finques de Can Fasser i des Prat,
concretament, on desemboca el torrent des Saluet que drena des de la Serra de Tramuntana, s’encaixa
a la vall d’Andratx, fins arribar al Port.
Es Saluet es configura com un petit port natural d’uns 20.338 metres quadrats, de gran bellesa
paisatgística, on destaca una franja estreta i perllongada de massa de canyís. A més, a les zones
pròximes a la mar, es poden observar tamarells. L’altitud en què es troba aquest indret és entre el nivell
de la mar i els 5 metres. Aquestes característiques físiques donen lloc al desenvolupament d’una àrea
natural humida, que, com es troba tan a prop del Port d’Andratx, pateix una important pressió
urbanística derivada de la desenvolupada activitat turística d’aquest nucli de població. A causa
d’aquesta alteració, han desaparegut espècies de flora i gairebé no queda avifauna palustre.
FLORA I FAUNA
LA FLORA D’ANDRATX
El paisatge natural més abundant a Andratx és el pinar (Pinus halepensis) present a totes les
zones de relleu i a gran part del litoral. L’alzina és gairebé testimonial al terme municipal. La garriga i
l’ullastre encara són abundants al nord i est del municipi, a les zones de muntanya.
Altres paisatges vegetals naturals de rellevància són la màquia de romaní, fruit de la degradació
de la garriga d’ullastre, i que trobam a zones com la Trapa, a la zona sud i a l’illa de sa Dragonera; com la
vegetació típica de penya-segats i espadats rocallosos, que presenten un gran nombre d’endemismes o
la vegetació de prat de vorera de mar, o aiguamolls a la desembocadura del torrent des Saluet, amb les
espècies típiques d’aquest tipus de medi.
La quasi totalitat del territori natural està ocupat per l’aliança (Oleo ceratonion) (garriga
d’ullastre) o per la seva degradació la Rosmarino ericion (màquia de romaní i xiprell) mesclades amb pi
blanc. Les espècies pròpies d’aquesta màquia d’ullastre, el garrover, la vidalba, les esparregueres de
moix i vera, l’escanyacabres, el garballó i la mata. En canvi, les plantes que integren la màquia de romaní
i xiprell són el xiprell, el romaní, l’albada, l’herba de Sant Ponç, l’espaseta, el ginebró, l’olivella i la
gatova. Les espècies que acompanyen ambdues aliances són el pi, l’estepa blanca, l’aritja, la porrassa i el
carritx.
Als espadats i al litoral rocós, la vegetació està condicionada per la proximitat de la mar i les
sequeres, trobam diferents endemismes com la gatova, coixinet de monja, estepa joana, fonoll marí,
crespinell, violeta de penyal, llampúdol bord, claveller de penyal i pa porcí.
A les zones d’aiguamoll creix en abundància el canyís, l’herba salada, vàries espècies de jonc, la
canya, la cua de cavall, el plantatge i el tamarell. A la zona de prat creixen l’ordi, el llevamà, el bòlitx, la
revenissa groga, el card calapater, el fonoll, la bleda i la vinagrella.
Vista l’elevada varietat de característiques i tipologia de medi que tenim a Andratx, hem
destacat en unes taules aquelles espècies més importants, estranyes i representatives de la flora
andritxola en el seu conjunt, o que tenen major perill de desaparèixer.
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 11
Farem menció especial a aquelles espècies catalogades, i s’assenyalarà l’estat de conservació de
cada tàxon. Hem utilitzat les categories següents relatives al grau d’amenaça, seguint els criteris de la
IUCN (2001).1
CATEGORIES UICN
EX Extingit NT Quasi amenaçat
EW Extingit en estat silvestre LC Risc feble
CR En perill crític LR Menor Risc
EN En perill DD Dades insuficients
VU Vulnerable NE No avaluat
Espècie Nom comú en Català
Categoria IUCN
(2001) Raó d’interès Localització
Lactarius deliciosus Esclata-sang LC Gran valor
gastronòmic Zones de muntanya
Juniperus phonicea Savina VU Endemisme
mediterrani i macaronèsic
Sector sud-oest de la Serra de Tramuntana
Helianthemum Perdiguera VU Endemisme d’Andratx A la zona dels penya-
segats marítims
Erodium chium Rellotges EN Endemisme
provisionalment amenaçat
Només conegut a sa Dragonera
Ilex aquifolium Grèvol EN Endemisme de zones
d’alta muntanya Serra de Tramuntana
Calamintha rouyana Calaminta VU Espècie rara de
distribució restringida amb pocs exemplars
Endemisme de la Serra de Tramuntana
Polygonum
equisetiforme EN
Endemisme mediterrani i macaronèsic
Espècie restringida a zones humides i
properes al litoral
Pinus halepensis miller Pi Blanc LC Molt comú a les
franges boscoses del municipi
Zones forestals del Mediterrani
1 Unión Internacional para la Conservación de la Naturaleza y los Recursos Naturales.
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 12
Olea europaea Ullastre LC Comestible, medicinal
i ornamental
Freqüent a bandes càlides i seques.
Plurireginal
Rosmarinus officinalis L Romaní LC
És una de les plantes mediterrànies més conegudes per la
tradició dels seus usos culinaris i medicinals.
Abundant des de vora la mar fins a les
muntanyes. Llocs calcaris a la
Mediterrània
Clematis vitalba Vidalba LC Espècie de Clematis més rara a las Illes
Balears A torrents i bardisses
Erica multiflora Xiprell LC Molt freqüent als
pinars
Brolles i pinars sobre sòls carbonatats a la zona mediterrània
Ceratonia siliqua Garrover LC Cultivat i naturalitzat
al paisatge Mediterrània
meridional
Asparagus officinals
Esparreguera (moix i
vera) LC
Introduïda i cultivada com ornamental i per
a usos alimentaris Pluriregional
Cneorum tricoccon Olivella LC Medicinal i tòxica A pinars i garrigues de
la Mediterrània occidental
Chamaerops humilis
Esparreguera (moix i
vera) LC
Comestible i medicinal
Llocs oberts i secs, als roquissars i vessants
de muntanya, sempre a prop del litoral de la
Mediterrània occidental
Gladiolus italicus Mill Gladiol LC Molt freqüent al
municipi
Prats secs i llocs rocosos de la zona
Mediterrània
Junipeurs oxycedrus Ginebró LC Comestible, medicinal
i tòxica Als alzinars, pinedes i
garrigues
Genista lucida cambess Gatova LC Endèmica a les Illes
Balears Garrigues i pinars de la
Mediterrània
Smilax aspera Aritja LC Medicinal i mobiliari
S’enfila per parets, roques, bardisses,
arbres i arbusts de la Mediterrània
Asphodelus aestivus
brot Porrassa LC
Molt freqüent al municipi
A indrets secs i pedregosos de la
Mediterrània meridional
Cistus albidus Estepa blanca
LC Molt freqüent al
municipi
Als pinars i matoralls sobre substractes carbonatats a la
Mediterrània occidental
Phragmites australis Càrritx LC Molt freqüent al
municipi
A voreres d’aigua i llocs humits del litoral
mediterrani
Sedum sediforme Crespinell LC Viu a llocs amb molt poca terra, freqüent
al municipi
A teulades, murs, escletxes de roques a
la Mediterrània
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 13
Hippocrepis balearica Violeta de
penyal LC
Endèmica a la Serra de Tramuntana
(s’Esclop)
Penyals, parets rocoses dels barrancs i
les muntanyes de la Mediterrània
Rhamnus ludovici-
salvatoris Chodat
Llanpúdol bord
LC Endèmica a les Illes
Balears
Als alzinars, replans, garrigues seques i
assolellades vessants i comellars de la Mediterrània
occidental
Hypericum balearicum L Estepa joana
LC Endèmica a les Illes
Balears
A garrigues de muntanya de la
Mediterrània
Blupeurum barceloi
Coss. Ex Willk
Claveller de penyal
LC Endèmica a les Illes
Balears
Als penya-segats de vessant nord de la
Mediterrània occidental
Erinacea anthillys Coixinet de
monja LC
Molt freqüent al municipi
Planta de muntanya en llocs exposats al vent, en sòls poc profunds,
pedregosos. Zones amb poca cobertura
arbustiva de la Mediterrània
occidental
Cyclamen balearicum Pa de porc LC Endèmica microareal Alzinars, garrigues, replans, talussos i
escletxes de roques.
Sacocornia fruticosa (L) Herba salada
LC Molt freqüent a les
Illes Balears
A saladars abundants en aigua i a la costa
rocosa
Juncus subulatus Jonc LC Molt freqüent al
municipi
A maresmes, sòls salins i llocs humits en
general de la Mediterrània
Arundo donax L Canya LC introduïda i medicinal
Cultivada i naturalitzada a indrets de sòl humit, rieres i
vores de camps i camins de la Mediterrània
occidental
Equisetum telmateia Cua de cavall
LC Medicinal i molt
freqüent al municipi
A torrents i aiguamolls i llocs molt humits de Mallorca i Menorca
Plantago major L Plantatge LC Medicinal Zones alterades a
indrets humits de la Mediterrània
Tamarix gallica L Tamarell LC
Es troba al costat de cursos d’aigua,
depressions salines i arenals marítims.
Sòls humits salobrosos, al costat de petits
torrents i a prop de la mar a la Mediterrània
occidental
Hordeum vulgare L Ordi LC Comestible Cultivat com a cereal a
la Mediterrània occidental
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 14
Calendula arvensis L Llevamans LC molt freqüent als
camps de secà de les Illes Balears
Camps conrats i indrets ruderalitzats de
terra baixa a la Mediterrània
Chrysanthemum
coronarium L Bolitx LC
Potser aquesta és la mala herba més
abundant als nostres camps
Voreres de camps i camins, terrenys erms
de la Mediterrània meridional
Diplotaxis harra Ravenissa
groga LC
Endèmiques ibero-levantines
Als Erms, vores de camins, normalment
gipsacis de la Mediterrània
occidental
Galactites tomentosa Card
trompeter LC
Aquest és un dels cards més freqüents
dels camps de conreu
Als camps de conreu, erms, vores de camins
de la Mediterrània. Des de la vora de la
Mar fins a la muntanya.
Foeniculum vulgare Mill Fonoll LC Aromàtica,
comestible i medicinal
Als camps, camins i prats secs de la Mediterrània
Beta vulgaris L Bleda LC Introduïda,
comestible i medicinal
Cultivada a voreres de camins i erms. Pluriregionals
Oxalis pes-caprae L Vinagrella LC Introduïda. Origen
sud-africà
Camps, voreres de camins i zones humides de la Mediterrània
meridional
Rhamnus bourgeanus Espinalera LC Endèmica de les Illes
Balears
Llocs rocosos i ventosos de la
muntanya de Mallorca.
Osyris alba Ginestó LC Medicinal
Parets, marges, runes, clapes al bosc i garrigues de la Mediterrània.
Rubia angustifolia L Rotgeta LC Endèmica de les Illes
Balears
Alzinars, murs i peus de penyals, però
també es troba a llocs secs a la Mediterrània
baleàrica. Des del nivell de la mar fins a
1000 metres
Limonium virgatum Ensopegall LC
Viu tant a substrats rocosos com als sòls
argilosos de les zones humides.
Sòls salins del litoral mediterrani
Pistacea lentisus L Mata LC
Aromàtica. Comestible o usos
alimentaris. Medicinal.
Totes les garrigues, boscs escleròfils i
brolles de la Mediterrània
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 15
Chamaerops humilis L Garballó LC
Comestible o usos alimentaris.
Medicinal. Mobiliari, construcció i eines.
Llocs oberts i secs, als roquissars i vessants
de muntanya, sempre a prop del litoral de la
Mediterrània occidental
Prunus dulcis Ametler LC Comestible o usos
alimentaris i medicinals. Introduïda
Els ametlers suporten bé la sequera i els perjudica l’excés
d’aigua. Mediterrània
LA FAUNA D’ANDRATX
La fauna és de gran interès, tant per la seva abundància com per la seva varietat, ja que Andratx
compta amb algunes espècies endèmiques, especialment a l’illa de sa Dragonera.
Entre els mamífers més destacats hi ha la cabra salvatge i l’ovella. Als boscos i garrigues es pot
trobar la geneta, el mostel, el mar, la serp de garriga i els eriçons. Els rèptils tenen una important
representació amb una subspècie endèmica de sargantana, a l’illa de sa Dragonera.
A la taula següent, es descriuen les diferents espècies més comunes de la fauna del municipi
d’Andratx. Es té en compte el nom científic, el nom en català amb la seva categoria UICN i el tipus de
fauna, ja siguin amfibis, rèptils o mamífers.
FAUNA2
Nom científic Nom en català Categoria UICN
Amfibis Bufo viridis balearica Calàpet VU
Rèptils
Dermochelys coriacea Tortuga llaüt PE
Caretta caretta Tortuga marina VU
Testudo graeca Tortuga mora EN
Euscorpius balearicus Escorpí NE
Podarcis lifordi giglioli Sargantana de les Balears endèmics a als illots d’Andratx
EN
2 R. MEJÍAS i J. AMENGUAL: Llibre vermell dels vertebrats de les Balears. Documents tècnics de Conservació.
II época, núm. 8. Govern de les Illes Balears. Conselleria de Medi Ambient. Palma. 2000 (2a edició).
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 16
Mam
ífe
rs
Plecotus austriacus Rata-pinyada orelluda DD
Pipistrellus savii Rata-pinyada de muntanya DD
Physeter macrocephalus Catxalot VU
Grampus griseus Cap d’olla gris DD
Stenella coeruleoalba Dofí retxat LR
Tursiops truncatus Mular, dofí gran VU
Delphinus delphis Dofí comú VU
Martes martes Mart LR
Rattus rattus Rata traginera NE
Oryctolagus cuniculus Conill comú NE
CATEGORIES UICN
EX Extingit NT Quasi amenaçat
EW Extingit en estat silvestre LC Risc feble
CR En perill crític LR Menor Risc
EN En perill DD Dades insuficients
VU Vulnerable NE No avaluat
Pel que fa a les espècies ornitològiques, són molts els ocells que troben a Andratx les
condicions d’habitat idònies per viure i nidificar, o que hi passen durant les seves migracions. Aquesta
importància ve avalada pel reconeixement i la protecció de gran part del nord del municipi com zona
ZEPA d’especial protecció per als ocells, especialment la zona de la Trapa i el Parc Natural de sa
Dragonera.
Al nord del municipi, hi ha una àmplia representació d’aus rapinyaires com el voltor, l’àguila
peixetera, el xoriguer i el falcó marí. També als penyals cria la gavina d’Audouin, la gavina comú, el corb
marí, la baldritja i el virot.
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 17
A continuació fem referència a l’estudi Atles dels aucells nidificats de Mallorca i Cabrera,3 del
Grup Ornitològic Balear, que fa referència a les aus que nidifiquen al terme municipal d’Andratx. Aquest
estudi distengeix entre tres variables de nidificació i, per tant, distintes espècies d’aucells silvestres que
habiten al municipi, en funció del grau de seguretat i de l’existència de nidificació d’una determinada
espècie.
Aucells
Nom científic Nom popular
mallorquí
Nidificació
al
municipi
Tipus d’hàbitat
Tachybaptus ruficollis Set mesó Segura Zones amb vegetació aquàtica.
Calonectris diomedea Virot Segura Al litoral i pels illots.
Puffinus yelkouan Baldritja Segura Als illots i zones de costa abrupta amb
coves o forats.
Phalacrocorax aristotelis Corb marí Segura A trams de costa accidentada, a penya-
segats inaccessibles i a illots abruptes.
Anas platyrhynchos Cap-blau Segura Des de grans palustres fins a petites
basses litorals.
Falco tinnunculus Xoriguer Segura A tots els hàbitats amb parets naturals
per ubicar el niu.
Alectoris rufa Perdiu segura Ocupa zones de vegetació baixa.
Gallinula chloropus Polla d’aigua segura Ocupa tot tipus de zones humides.
Fulica atra Fotja segura A zones humides amb aigües permanents
envoltades amb canyís.
Himantopus himantopus Avisador segura Ocupa tot tipus de zones humides.
3 GOB: Atles dels aucells nidificants de Mallorca i Cabrera (1983-1994). Consell de Mallorca. Palma. 1997
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 18
Burhinus oedicnemus Sebel·lí segura Zones obertes i àrides.
Larus melanocephalus Gavina de cap negre segura Zones costaneres baixes com llacunes.
Larus audouinii Gavina de bec vermell segura Al litoral i costa abrupta.
Larus cachinnans Gavina vulgar segura Al litoral i pels illots.
Columba livia Colom salvatge segura Als penya-segats d’interior i costa.
Columba palumbus Tudó segura A les masses forestals i conreus.
Otus scops Mussol segura Pels conreus de secà amb arbres.
Apus apus Falzia segura Hàbits típicament urbans i litorals també.
Merops apiaster Abellerol segura Àrees obertes amb talussos.
Upupa epops Puput segura Àrees obertes i de vegetació baixa.
Calandrella brachydactyla Terrola segura Zones obertes i àrides.
Hirundo rustica Oronella segura Ambients humanitzats.
Delichon urbica Cabot segura Ambients humanitzats.
Troglodytes troglodytes Passa-foradí segura Sempre amb vegetació espessa.
Saxicola torquata Vitrac segura A camps oberts o conreus abandonats.
Monticola solitarius Tord roquer segura A trams de costa accidentada, a penya-
segats inaccessibles i a illots abruptes.
Tordus merula Tord negre segura Sempre amb suficient cobriment arbustiu.
Cettia cetti Rossinyol bord segura Ocupa tot tipus de zones humides.
Sylvia sarda Xorrec segura Zones de garriga baixa sense cobertura
arbòria.
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 19
Sylvia melanocephala Busquera segura Zones de garriga esclarissada i conreus de
secà.
Sylvia atricapilla Busqueret foraster segura A formacions arbustives i arbòries.
Regulus ignicapillus Reiet segura Àrees de pinar, alzinars i ullastrar.
Muscicapa striata Matamosques, Juia segura Àrees de vegetació molt espessa.
Parus caeruleus Ferrerico blau segura Zones forestals estrictament.
Parus major Ferrerico segura Àrees de pinars i alzinars.
Lanius senator Cap-xerigany segura Formacions vegetals obertes i conreus.
Corvus corax Corb segura Zones de penya-segat.
Passer domesticus Gorrió segura Ambients humanitzats.
Fringilla coelebs Pinsà segura Àrees de pinars i alzinars.
Serinus serinus Gafarró segura Àrees de pinar, alzinars i ullastrar.
Carduelis chloris Verderol segura Formacions vegetals obertes i conreus.
Carduelis carduelis Cadernera segura Zones de garriga esclarissada i conreus de
secà.
Loxia curvirostra Trenca-pinyols segura Zones forestals estrictament.
Emberiza cirlus Piula segura Zones de garriga esclarissada i conreus de
secà.
Miliaria calandra Sól·lera segura Formacions vegetals obertes i conreus.
Hydrobates pelagicus Noneta probable Al litoral i pels illots.
Aythya ferina Cap-vermell probable A zones d’aigua dolça amb vegetació
espessa.
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 20
Jynx torquilla Llenguerut probable Als boscs oberts i garrigues.
Anthus campestris Verola probable A terrenys oberts i àrids.
Luscinia megarhynchos Rossinyol probable Amb vegetació espessa i ambients
ombrívols.
Cisticola juncidis Brusac probable Zones obertes i canyissars.
Carduelis cannabina Passerell probable Zones de garriga esclarissada i conreus de
secà.
Asio otus Mussol reial possible A zones de garriga i conreus.
Galerida theklae Cucullada possible Ambients esteparis a espais oberts.
Ptynoprogne rupestris Oronella de penyal possible Àrees de muntanya i penya-segats.
Acrocephalus scirpaceus Boscarla de canyís possible Àrees palustres amb vegetació espessa.
PUNTS FORTS
- Els Sistemes Paisatgístics de secà i forestal representen gran part de la superfície municipal i
constitueixen un gran atractiu ambiental i turístic per al municipi.
- Litoral heterogeni del municipi: el nord més format per escarpats penya-segats i el sud més variat i
compost d’accidents geogràfics com caps, badies, cales i penya-segats més petits que les del litoral nord.
- Les platges d’arena tenen especial valor turístic.
- Es Saluet es configura com un petit port natural de gran bellesa paisatgística i ambiental.
- Importància del nombre d’espècies de flora i fauna, especialment d’aucells al nord del municipi i a l’illa
de sa Dragonera.
PUNTS FEBLES
- El relleu del terme municipal d’Andratx caracteritzat per ser muntanyós i molt accidentat suposa que el
54,85% del territori té un elevat risc d’esllavissaments.
- El paisatge forestal compost majoritàriament per pinar, sobretot a l’àrea de muntanya i a gran part del
litoral, suposa un elevat risc d’incendi, en un 69,61% del territori.
- Pluges no són gaire abundants i caracteritzades per la seva irregularitat.
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 21
- Els sistemes humits del municipi han desaparegut pràcticament.
- Es Saluet i gran part del litoral pateixen una important pressió urbanística derivada de la
desenvolupada activitat turística i urbanística.
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 22
ENTORN SOCIAL I ECONÒMIC
ANÀLISI DEMOGRÀFIC4
POBLACIÓ A ANDRATX
L’any 2006, Andratx estava constituït per una població de 10.410 habitants, que s’ha vist
incrementada fortament des del 2000, en un 20,28% amb una considerable baixada, el 2004, a causa del
descens d’empadronament de població estrangera, com es pot apreciar en el gràfic de població per
origen.
La població majoritària en el municipi és d’origen balear, amb un 46% del total de població;
seguida per la població estrangera, que representa el 30% de la població; i finalment, la població
procedent d’altres comunitats autònomes, amb una percentage del 24% dels andritxols.
Distribució de la població per origen 2005
46%
24%
30%
Balears
Altra CA
Estrangers
4 Font: Padró Municipal d’Andratx.
Evolució de la Població del municipi
8.000
8.500
9.000
9.500
10.000
10.500
11.000
1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
Població
Evolució de la Població per Origen
2.000 2.500 3.000 3.500
4.000 4.500 5.000
2001 2002 2003 2004 2005
Balears Altra CA Estrangers
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 23
POBLACIÓ ESTRANGERA
De les 64 nacionalitats estrangeres que viuen i estan empadronades al terme municipal
d’Andratx, les cinc més destacades són l’alemanya, l’anglesa, la francesa, l’equatoriana i l’italiana. Per
altra banda, d’aquestes 64 nacionalitats presents al municipi, el 37,5% són comunitàries, mentre que la
resta de nacionalitats són majoritàriament sud-americanes i africanes.
La nacionalitat estrangera més destacada i nombrosa a Andratx és l’alemanya, amb 1496
individus, que correspon al 12,96% de la població total d’Andratx. Aquesta dada és molt significativa, ja
que la segona nacionalitat més important al municipi és l’anglesa amb només un 4,55% (526 persones)
del total de la població del municipi.
LES 5 NACIONALITATS MÉS REPRESENTATIVES A ANDRATX
Nacionalitat Homes Dones Núm. % de població
Alemanya 754 742 1496 12,962%
Regne Unit 265 261 526 4,558%
França 126 144 270 2,339%
Equador 93 92 185 1,603%
Itàlia 108 64 172 1,490%
POBLACIÓ COMUNITÀRIA
Diel contingent de població comunitària a Andratx, la població majoritària és l’alemanya amb
un 12,96% de la població total. En segon lloc, la nacionalitat anglesa, amb un 4,55% de la població
estrangera total. Aquestes nacionalitats destaquen damunt de la tercera i la quarta nacionalitat, que són
la francesa, amb el 2,33%, i l’italiana, que representa 1,49% de la població estrangera a Andratx.
Nacionalitat Homes Dones Núm. % de població
Alemanya 754 742 1496 12,962%
Regne Unit 265 261 526 4,558%
França 126 144 270 2,339%
Itàlia 108 64 172 1,490%
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 24
POBLACIÓ EXTRACOMUNITÀRIA
De la població extracomunitària del municipi, cal destacar que, tres de les quatre nacionalitats
no comunitàries més nombroses del terme municipal d’Andratx, són sud-americanes (Equador, Uruguai
i Argentina), de les quals sobresurt Equador, amb un 1,6% de la població, i el Marroc, amb un 0,91% del
total de població d’Andratx.
Nacionalitat Homes Dones Núm. % de població
Equador 93 92 185 1,603%
Marroc 78 28 106 0,918%
Uruguai 54 50 104 0,901%
Argentina 57 44 101 0,875%
Per tant, Andratx és un municipi que ha crescut de manera constant i considerable en els
darrers anys. Va començar en els anys seixanta, com a conseqüència del boom turístic general que es va
viure a Mallorca, i que va atreure una població peninsular de treballadors del sector turístic i de la
construcció. Més envant, es va consolidar a partir de l’any 2000, per l’arribada d’una segona onada de
població, en aquest cas de població estrangera i principalment alemanya i britànica, que es va assentar
en el municipi. Aquest darrer aspecte, ha suposat que la població estrangera estigui fins i tot damunt la
població procedent d’altres Comunitats Autònomes, ja que en els últims anys no només no ha crescut,
sinó que fins i tot s’ha vist reduïda, com es pot apreciar en el gràfic.
EDAT DE LA POBLACIÓ
Quant a l’edat de la població andritxola, es caracteritza per tenir un sector de població adulta
fort (entre 25 i 64 anys) la qual cosa suposa el 59,76% de la població, i que coincideix amb la mitjana
balear. El sector de població jove (entre 0 i 24 anys) representa el 25,47% de la població, i se situa en un
1,07% per sota de la mitjana autonòmica. Mentre que la població major (majors de 64 anys) representa
el 14,77%, i és per damunt de la mitjana autonòmica, que representa el 13,7% del total de població de
les Illes.
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 25
-6,00% -4,00% -2,00% 0,00% 2,00% 4,00% 6,00%
de 0 a 4 de 5 a 9
de 10 a 14de 15 a 19de 20 a 24de 25 a 29de 30 a 34de 35 a 39de 40 a 44de 45 a 49de 50 a 54de 55 a 59de 60 a 64de 65 a 69de 70 a 74de 75 a 79de 80 a 84 85 o més
Piràmide de Població a Andratx
Homes
Donas
Escala d'edats a Andratx
25,47%
59,76%
14,77%
Gent Jove (0-24)
Gent Adulta (25-64)
Gent Gran ( >64)
Això suposa que si comparam la població d’Andratx amb la mitjana de les Illes Balears, Andratx
es caracteritza per una població adulta amb una base jove deficitària, i una població de persones majors
amb un índex d’envelliment del 76%, per damunt la mitjana autonòmica, que es situa en el 68,5%.
Escala d ' ed at s a And rat x
25,47%
59,76%
14,77%
Gent Jove (0-24) Gent Adulta (25-64) Gent Gran ( >64)
Escala d ' ed at s a B alear s
26,54%
59,76%
13,70%
Gent Jove (0-24) Gent Adulta (25-64) Gent Gran ( >64)
En definitiva, Andratx es caracteritza per ser un municipi que ha crescut considerablement en
els últims anys, com a conseqüència del boom turístic, en un primer moment; i amb l’arribada de
població estrangera, més recentment, la qual avui representa el segon sector de població del municipi
per origen. A més a més, es caracteritza per ser un municipi amb una població adulta considerable,
encara que té un percentatge de persones majors, superior a la mitjana autonòmica; i un percentatge de
persones joves, inferior a la mitjana Balear.
PUNTS FORTS
- Població multicultural: 46% població balear, 30% població estrangera i un 24% població d’altres
Comunitats.
- Població adulta: el 59,76% de la població té una edat entre 25 i 64 anys, a l’igual que la mitjana
Balear.
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 26
PUNTS FEBLES
- Població amb tendència a l’envelliment.
- Elevat índex de pressió demogràfica: ha crescut fins un 20,28 al darrers sis anys.
- Elevada població flotant.
- Elevat índex de creixement de població estrangera.
- Població jove per sota de la mitjana balear.
- Població major és per damunt de la mitjana autonòmica.
NUCLIS DE POBLACIÓ
El terme municipal d’Andratx està compost per cinc localitats geogràfiques amb hàbits i
costums ben diferenciats. Aquesta característica genera dificultats en la gestió de serveis per part de
l’Ajuntament, com poden ser la recollida d’escombraries, el transport públic, o la descentralització de
serveis educatius, esportius, etc.
Atenent a la distribució de la població, la població majoritària es concentra a la vila d’Andratx
(60,7%), seguit del Port d’Andratx (26,78%), s’Arracó (6,98%), Sant Elm (3,32%) i es Camp de Mar
(2,22%).
Distribució de la Població per Localidats
60,70%
6,98%
3,32%
26,78%
2,22%
Andratx-Sa Coma S'Arracó Sant Elm Port d'Andratx Es Camp de Mar
VILA D’ANDRATX
Es caracteritza per acollir la majoria de la població del municipi, amb 6.389 habitants, i està
constituïda majoritàriament per població autòctona. És el centre administratiu i cultural del municipi, i
aquí es concentren la majoria de comerços, serveis municipals i infrastructures del municipi.
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 27
PORT D’ANDRATX
És el segon nucli de població en importància, amb un 26,78% de la població del municipi, i es
caracteritza per concentrar un gran percentatge de població estrangera, majoritàriament alemanya i
britànica. La població es distribueix al voltant del centre històric del Port i pels diferents nuclis que s’han
desenvolupat en els darrers anys, entre les quals destaquen Cala Llamp, Cala Moragues, Montport i sa
Mola.
Des del punt de vista econòmic, el Port alberga el 20% de les places turístiques del municipi, i
s’ha desenvolupat una àmplia oferta de serveis que até les necessitats de la població estrangera i
turística, a més d’acollir el tradicional sector pesquer del Port, i el port esportiu que té una capacitat de
472 amarradors.
L’especial atractiu que posseeix el Port, fa que sigui un dels llocs turístics més visitat del terme
municipal.
S’ARRACÓ
Constitueix el 6,98% de la població del municipi, amb 735 habitants, la majoria dels qual són
autòctons, i amb un petit percentatge de població estrangera molt ben integrada entre la població local.
S’Arracó ha viscut històricament de l’explotació pesquera de Sant Elm i, més recentment, de l’explotació
turística d’aquesta localitat, per la qual cosa la població de s’Arracó depèn directament de l’activitat
econòmica de Sant Elm o de la de la vila d’Andratx. Quant als serveis que acull, aquests són merament
testimonials, destinats a cobrir les necessitats bàsiques del petit nucli de població, i alguna botiga de
venda de productes autòctons destinada al turista que ve de pas per la localitat, amb destinació a Sant
Elm.
SANT ELM I ES CAMP DE MAR
Juntament amb el Port d’Andratx, són els nulclis turístics per excel·lència del terme municipal.
De fet, el primer hotel que es va construir al municipi, va ser el Gran Hotel Camp de Mar.
Ambdues localitats estan constituïdes en la seva majoria per instal·lacions turístiques i
establiments comercials complementaris a l’oferta turística.
Per una banda, Sant Elm representa el 3,32% i es Camp de Mar el 2,22%, del total de població
del municipi. Per altra banda, tan sols es Camp de Mar acull el 67% del total de places turístiques del
municipi, mentre que Sant Elm el 13%.
Sant Elm compensa la manca de places turístiques, en comparació amb es Camp de Mar i el
Port, per l’especial atractiu turístic de la localitat que acull el Parc Natural de sa Dragonera, l’illot del
Pantaleu i la finca de la Trapa. Tot això fa que sigui una de les localitats més visitades del municipi, com
queda palès amb el nombre de visites que rep l’Oficina d’Informació Turística, la més visitada –després
de la central d’Andratx– amb un 25% del total de visites a les OMIT del terme.
El tipus de turista de Sant Elm, a diferència del des Camp de Mar, és més un turista de pas, la
qual cosa ha suposat que proliferin gran quantitat de serveis turístics i oferta de bars i restaurants,
destinats a satisfer les necessitats d’aquest tipus de turistes.
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 28
Es Camp de Mar, com ja s’ha indicat, té el major nombre de places turístiques i està
àmpliament especialitzat en els serveis turístics, amb una àmplia oferta complementària turística i l’únic
hotel de cinc estrelles del municipi, el qual obre tot l’any i està acompanyat de l’únic camp de golf del
municipi.
La població que resideix as Camp de Mar es dedica gairebé exclusivament al turisme de la
localitat, mentre que la població de Sant Elm destaca per un sector de població important, que ostenta
una segona residència d’estiu.
PUNTS FORTS
- Gran diversitat (econòmica, ambiental, cultural, etc.) entre el diferents nuclis de població (ex. Port
d’Andratx i s’Arracó).
PUNTS FEBLES
- Dispersió de nuclis de població: cinc nuclis de població la qual cosa dificulta la gestió de serveis
municipals (recollida d’escombraries, transport públic; o en la descentralització de serveis
educatius, esportius,…) i provoca trastorns de mobilitat i conseqüències mediambientals.
- La població majoritària es concentra a la vila d’Andratx, però la majoria dels habitatges són al Port
d’Andratx, lo qual significa que hi ha molts habitatges de segona residència.
ECONOMIA I TREBALL
Andratx, es caracteritza per ser un municipi que econòmicament depèn del turisme i de la
construcció, com ja s’ha dit anteriorment. També hi trobam altres activitats econòmiques, més o manco
rellevants, i molt importants per a la diversificació econòmica del municipi; com poden ser la pesca,
activitat que té una considerable importància al Port d’Andratx.
TURISME
Andratx, com a municipi costaner, pel seu gran valor ambiental i paisatgístic, i la seva relativa
proximitat a la capital de la illa i, especialment, a l’Aeroport, es constitueix com un municipi d’elevat
interès com a destinació turística.
No obstant això, a diferència d’altres termes municipals propers, sobretot, a causa de la
dificultat relativa d’accedir al municipi; en els anys seixanta, quan s’inicià el boom turístic a Mallorca, no
es va produir un desenvolupament d’infrastructures turístiques tan agressiu com a altres zones. Aquesta
circumstància ha marcat el tipus d’oferta turística representativa del municipi.
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 29
Andratx compta tan sols amb el 1,2% de les places hoteleres de Mallorca. No obstant això,
l’economia del municipi depèn gairebé totalment del turisme, de manera directa o indirecta, a través de
l’explotació d’una sèrie de serveis fonamentalment turístics.
El turisme d’Andratx es caracteritza per ser un turisme d’elevada qualitat i un turisme de
segona residència, el qual ha crescut fortament en els últims anys a causa de la millora de les carreteres
i, especialment, amb la construcció del túnel d’Andratx.
ESTABLIMENTS TURÍSTICS
Andratx compta amb un total de 19 establiments turístics reglats que es reparteixen entre les
localitats des Camp de Mar, Port d’Andratx i Sant Elm, dels quals el 60% són hotels i apartahoteles.
Distribució de les places turístiques a Andratx
13% 20%
67%
Sant Elm Port d'Andratx Es Camp de Mar
El nombre total de places hoteleres del municipi ascendeix a 3.606 places o llits turístics. El
nombre total de places turístiques, tant reglades com no reglades, pot ascendir a unes 9.000, tenint en
compte les dades del cadastre i del padró municipal.
Com s’ha indicat, l’oferta turística d’Andratx és de qualitat la qual cosa suposa que el 41% dels
establiments turístics són de més de 3 estrelles (establiments que representen el 63% de les places
turístiques reglades del municipi). L’oferta majoritària és la de 4 estrelles.
Distribució de la planta turística per número d'est relles
12%
18%
29%
35%
6%
1 Estrella 2 Estrelles 3 Estrelles 4 Estrelles 5 Estrelles
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 30
ENTRADES TURÍSTIQUES
El nombre d’entrades turístiques reglades a les illes, i especialment al municipi d’Andratx, ha
crescut any rera any; amb un punt d’inflexió l’any 2002, fonamentalment, a causa de la crisi del mercat
alemany.
L’any 2006, el nombre de turistes que es van allotjar en l’oferta reglada turística del municipi va
ser d’unes 113.000 turistes, el que suposa un increment del 23% en els darrers 5 anys. No podem indicar
amb exactitud el nombre total de turistes que s’allotgen a Andratx, al marge de l’oferta reglada, però si
intuir el considerable increment de visitant, gràcies als dades d’entrada de turistes via aèria que
augmenta contínuament. Quant a la nacionalitat del turista, és el turista alemany el que mes visita el
municipi, seguit de l’espanyol i de l’anglès.
Evolució del nombre d’entrades turístiques reglades a Andratx
85.000 90.000 95.000
100.000 105.000 110.000 115.000 120.000
1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
OCUPACIÓ TURÍSTICA
Com a municipi turístic balear i a pesar que l’oferta de qualitat que promociona, Andratx
comparteix les característiques del model estacional turístic i, per tant, els índexs d’obertura
d’establiments turístics en temporada alta i baixa són molt pronunciats. Per la qual cosa, en temporada
baixa, tan sols resta obert un hotel i els altres establiments turístics romanen tancats.
La temporada alta a Andratx s’estén d’abril a octubre, ampliant lleugerament la temporada
turística del que sol correspondre a altres destinacions, que es limita fins al mes de setembre. L’únic
establiment que obre durant tot l’any és l’Hotel Dorint, que compta amb l’únic camp de golf d’Andratx
entre la seva oferta, la resta d’establiments hotelers romanen tancats fins a l’inici de temporada, amb
l’arribada de la Setmana Santa.
Quant al percentatge d’ocupació de la planta turística, els mesos de màxima ocupació
corresponen a juny, juliol i agost; i especialment el mes de juliol, quan s’arriba a nivells d’ocupació de
fins al 93,8%.
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 31
Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre
2004 61,8 55,6 80 88,1 93,1 77,6 61,2
2005 67,5 77,4 79,5 90,5 93,1 92,4 72,8
2006 74 69,5 89,1 93,8 92,9 86,7 78,3
Ocupació de la planta turística Andratx 2006
60 65 70 75 80 85 90 95
100
Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre % de ocupació
PROMOCIÓ TURÍSTICA
La promoció i la difusió de l’oferta turística d’Andratx la realitza el Departament de Turisme de
l’Ajuntament, a través de les oficines municipals d’informació turística (OMIT) i amb la presència a les
fires nacionals i internacionals especialitzades en turisme, com la Fira de Madrid (FITUR) o la Fira de
Berlín (ITB). Des de les OMIT del Ajuntament, s’ofereix informació al turista i al visitant sobre llocs per
visitar, restauració i serveis, l’oferta cultural, esportiva i d’oci; del municipi. Aquesta informació es
realitza a través de diversos mitjans i en cinc idiomes (català, castellà, alemany, anglès i francès) entre
els quals cal destacar:
• El DVD de promoció del municipi per a les fires internacionals en què es participa.
• Les guies i plànols de les diverses localitats d’Andratx (es Port, es Camp de Mar, s’Arracó, Sant
Elm i la vila d’Andratx) en els quals es poden trobar referències històriques, llocs d’interès,
gastronomia, hotels, excursions, patrimoni i festes.
• El tríptic d’excursions a peu pel terme d’Andratx.
• La guia de l’església parroquial de Santa Maria d’Andratx.
• La pàgina web turística de promoció del municipi.
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 32
Respecte al nombre de visitants que vénen a les OMIT, cal esmentar que l’any 2006, es va
incrementar en un 28,35% respecte a l’any anterior, tal i com es pot apreciar en el gràfic; fins arribar a
les 45.426 visites. Per nacionalitats, els turistes més assidus a les OMIT varen ser els de nacionalitat
alemanya, seguits de l’espanyola i de la britànica.
Comparatiu Estadística d'usuaris OMITs d'Andratx 20 05-2006
0 5000 10000 15000 20000 25000 30000 35000 40000 45000 50000
Espanyola
Alemanya
Britànica
Francesa
Residents
Altres
TOTAL
2006 2005
Quant a les OMIT, l’oficina més visitada va ser la d’Andratx, que fa les funcions de coordinació
de la resta d’oficines, i és l’única que roman oberta tot l’any. Per nombre de visitants la segueixen la del
Port d’Andratx, la de Sant Elm, i la des Camp de Mar, respectivament.
Estadística d'Usuaris Oficines Municipals d'Informa ció Turística d'Andratx 2006
ANDRATX40%
PORT19%
CAMP MAR16%
SANT ELM25%
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 33
PUNTS FORTS
- Elevats ingressos procedents del turisme. - Turisme de qualitat: elevat poder adquisitiu i oferta hotelera d’elevada qualitat. - Creixement constant del nombre de turistes anuals: ha crescut un 23% en els darrers 5 anys.
PUNTS FEBLES
- Municipi fortament dependent del turisme i de la construcció. - Temporalitat turística: abril–octubre. La resta dels mesos els establiments romanen tancats. Els
mesos de màxima ocupació corresponen a juny, juliol i agost. - Gran oferta de segona residència i una mitjana oferta hotelera, amb 19 establiments turístics i un
total de 3.606 places.
TEIXIT EMPRESARIAL
El gruix del teixit empresarial a Andratx, al marge de les establiments turístics, el constitueixen
un total de 910 empreses, entre les quals destaquen les empreses de construcció, que constitueixen el
44,4% del teixit empresarial del municipi. En segon, es troba el comerç minorista que representa el
30,44% del teixit empresarial. I en tercer lloc, destaca també l’amplia oferta de bars i restaurants que
representen el 15,38% de aquest teixit empresarial, el qual es localitza, majoritàriament, a les zones
turístiques.
Teixit empresarial d'Andratx
44,40%
30,44%
2,42%7,36%15,38%
Construcció Comercial Minorista Comercial Majorista Industria Restauració i bars
Font: Informe Econòmic de La Caixa 2007
Aquest percentatge del 44,4% d’empreses vinculades al sector de la construcció és un
percentatge molt elevat que pot implicar importants conseqüències socials desfavorables, si arriba un
moment en què el sector es refredi, la qual cosa podria precipitar-se, si es té en compte la situació
d’incertesa urbanística que viu el municipi.
Quant al comerç minorista, cal distingir dos tipus depenent de la seva ubicació. En primer lloc,
els vinculats a l’oferta turística i que es localitzen al Port, es Camp de Mar i Sant Elm. I en segon lloc, els
comerços més orientats a residents que hi ha, per exemple, a la vila d’Andratx.
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 34
Els comerços de les zones turístiques, estan fortament vinculats al turisme i a causa de
l’estacionalitat, únicament obrin durant els mesos de temporada i, per tant, la resta de l’any romanen
tancats.
Quant a la qualitat dels establiment comercials, s’ha detectat una falta d’inversió per part de
l’Ajuntament en la millora de la qualitat i promoció dels comerços del municipi.
Des del 2002, s’han realitzat millores a determinats espais turístics que han beneficiat
considerablement la imatge dels comerços d’aquests espais, com per exemple, el moll del Port
d’Andratx, el passeig de Sant Elm, el passeig des Camp de Mar i el carrer Constitució d’Andratx No
obstant això, la inexistència de plans de millora de qualitat, suposa una desatenció a determinats espais
comercials, especialment els que es situen a les segones línies dels passeigs marítims.
Per altra banda, tampoc hi ha un treball de promoció del petit comerç d’Andratx, en gran part,
perquè no existia un departament de Comerç, en l’organigrama del consistori. Si bé és cert que, des de
l’Ajuntament, s’ha intentat promocionar els comerços locals a través de publicitat a guies turístiques, o a
través d’esporàdics concursos d’aparadors, etc.; aquestes actuacions són insuficients, especialment, en
municipis turístics on els comerços es veuen obligats a tancar en temporada baixa, i els pocs que
romanen oberts han de lluitar contra la forta competència d’altres municipis, sobretot amb els de la
capital, Palma.
En aquest sentit, el Departament de Comerç té previst, entre els seus objectius per els pròxims
anys, promoure el comerç local a través de diverses actuacions, entre les quals cal destacar, la promoció
dels comerços a través de la pàgina web municipal, la publicitat a les guies turístiques i la creació d’una
guia publicitària de serveis.
També es pretén impulsar els mercats artesanals i les fires, a través de l’orientació del mercat
d’Andratx cap a productes més artesanals, l’impuls d’un mercat d’artesania a s’Arracó, o un mercat
quinzenal de productes ecològics en temporada alta, al Port d’Andratx.
INDÚSTRIA PESQUERA5
Un altre sector que té una importància econòmica relativa és el pesquer, a causa de la
important flota pesquera del Port d’Andratx i l’increment del nombre de llicències de pesca d’esbarjo,
en els darrers anys.
Hem d’indicar que l’espectacular augment de la pesca recreativa, en els darrers deu anys, ha
suposat l’increment de més del 700% del numero de llicències, fins a arribar al numero de 132 llicències
de pesca recreativa. Això suposa un valor afegit a l’economia balear i, en particular, a l’economia del
municipi d’uns 2.527 € per pescador a l’any, la qual cosa significa un valor afegit estimat d’uns 350 mil €
anuals, segons un estudi recent del Govern de les Illes Balears.6
5 Conselleria d’Agricultura i Pesca.
6 MAPA-TRAGSA, 2004.
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 35
Evolució del numero de licencies de pesca d'esbarjo a Andratx 1999-2007
0
50
100
150
200
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
num. licencies
Tradicionalment, el Port d’Andratx ha estat un port pesquer, i encara ho és. Per la qual cosa, i a
causa de l’alta concentració de l’economia del municipi en el sector de la construcció i del turisme, és
especialment important donar suport a aquest sector, per contribuir a la diversitat econòmica del
municipi. A l’actualitat, la Confraria d’Andratx compta amb una flota pesquera que representa el 7,39%
del total de la flota pesquera de la illa, amb 19 bucs que representen el 4,17% del conjunt de bucs de
Balears.
Quant al total de les captures, aquestes s’han incrementat constantment com es pot apreciar
en el gràfic. L’any 2007, se’n capturaren 358,5 tones que van representar el 11,65% del conjunt de les
captures de les Illes, i van constituir un valor econòmic de 2.793.248,7 €.
Evolució de les captures de la Confraria d'Andratx
200000 220000 240000 260000 280000 300000 320000 340000 360000 380000
2003 2004 2005 2006 2007
Pes Net (Kgrs)
La tendència alcista de l’activitat pesquera de la Confraria d’Andratx, es manifesta també en la
consolidació del nombre de treballadors afiliats al règim del mar de la Seguretat Social, que es situa
entorn dels 80 treballadors afiliats; la qual cosa ha suposat un increment del 34,6% dels treballadors
afiliats en aquest règim, des de l’any 2002.
No obstant això, aquesta tendència alcista, tant en el numero de captures com en la
consolidació dels llocs de treball, ha estat fortament influïda per la incorporació de tres bucs de la
Confraria de Palma, amb tota la seva tripulació a la Confraria d’Andratx, entre els anys 2004 i 2005, amb
la finalitat d’estalviar costos.
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 36
Població Afiliada Règim de la Mar a Andratx
50
55
60
65
70
75
80
85
2002 2003 2004 2005 2006
Població afiliada
Per altra banda, la importància econòmica del sector pesquer en el municipi contrasta amb el
dany ambiental que pot produir aquesta activitat a l’entorn marí. Malgrat que, gairebé la totalitat de les
embarcacions de la Confraria d’Andratx practica la pesca d’arrossegament, la qual ha desplaçat a la
pesca tradicional d’arts menors;7 és cert que l’activitat que realitzen aquestes embarcacions és
majoritàriament en talussos profunds, buscant la pesca de la gamba, i tan sols una embarcació realitza la
seva activitat en plataforma.
La diferència entre ambdues pràctiques, des del punt de vista mediambiental, és molt
important, ja que si bé la pesca en talús profund explota caladors a profunditats majors de 150 metres,
on la vida és molt limitada; la pesca d’arrossegament en plataforma arriba a poblacions de posidònia i la
majoria de les captures realitzades són rebutjades per l’escàs valor comercial.
Finalment, cal destacar l’única Estació Pública de Piscicultura existent a Mallorca, que conrea i
estudia diverses espècies marines. L’estació d’aqüicultura, fundada el 1982 i que depèn de la Direcció
General de Pesca del Govern de les Illes Balears, es va crear amb l’objectiu de potenciar l’aqüicultura
marina, desenvolupar projectes d’investigació d’espècies marines i promocionar les tècniques
desenvolupades entre el sector pesquer.
A mitjans del decenni de 1990, es van tornar a definir objectius, i en col·laboració amb l’IMEDEA
es va convertir, més que en un centre d’aqüicultura, amb una finalitat comercial; en un laboratori
d’investigació d’espècies marines, amb finalitat ambiental.
Actualment, entre les espècies que es crien, cal destacar les cranques, les corbines, i els
dèntols. Encara que la tasca més destacada, des de fa dos anys, és la d’investigació d’espècies marines a
través de diverses tècniques, amb la finalitat de conèixer els efectes de la pesca d’esbarjo i aplicar els
resultats obtinguts a polítiques i programes eficaços de protecció del medi marí.
7 L’any 1989, hi havia vint-i-nou embarcacions, de les quals vint-i-set eren d’arts menors, i tan sols dues
d’arrossegament. Mentre que a l’actualitat, dels denou bucs censats, dotze són d’arts menors i 7
d’arrossegament. Font: M. MASSUTÍ: Llibre blau de la pesca a les Balears.
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 37
PUNTS FORTS
- Elevat nombre de comerços: total de un total de 910 empreses. - S’han realitzat millores recents en determinats espais turístics que han beneficiat
considerablement la imatge dels comerços d’aquestes espais, com són el moll del Port d’Andratx, el passeig de Sant Elm, el passeig de Camp de Mar i el carrer Constitució d’Andratx.
- Importància del sector pesquer: important flota pesquera del port d’Andratx i l’increment del nombre de llicències de pesca d’esbarjo en els darrers anys.
- Estació Pública de Piscicultura: laboratori d’investigació d’espècies marines amb finalitat ambiental.
PUNTS FEBLES
- Teixit empresarial: les empreses de construcció constitueixen el 44,4% del teixit empresarial del municipi (entre immobiliàries, petits negocis de obra i construcció i empreses constructores).
- Important percentatge de comerços tancats fora de temporada: amplia oferta de bars i restaurants que representen el 15,38% del teixit empresarial del municipi i que es situen, majoritàriament, a les zones turístiques.
- Falta d’inversió en la millora de la qualitat dels comerços del municipi, especialment, del comerços turístics de segona línia.
- No hi ha una tasca de promoció del petit comerç d’Andratx, per mor que no existia un departament de Comerç a l’Ajuntament, fins a la data.
TREBALL, FORMACIÓ I ATUR
TREBALL
La mitjana de població afiliada a la Seguretat Social ha crescut progressivament des de l’any
2003, fins arribar a un 11,9%. El 2006 la mitjana de població afiliada a la Seguretat Social va ser de 5.847
afiliats.
Evolució Mitjà de Població Afiliada a la Seguretat Social 2002-2006
4.800
5.000
5.200
5.400
5.600
5.800
6.000
2002 2003 2004 2005 2006
Afiliats
Població Afiliada per Règims 2006
70,07%
25,50%
2,89%
1,36%
0,18%
General Autònom De la Llar Agrari Del Mar
Font: Tresoreria General de la Seguretat Social
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 38
Entre els contractes laborals, el 70% són contractes en Règim General, mentre que el 25,5% són
d’autònoms. Cal destacar el 2,89% de contractes per règim de la Llar i el 1,36 de la mar. El Règim Agrari
és pràcticament inexistent.
Per sectors, si es comparen les dades amb la resta de les Illes i de Mallorca, es pot observar la
força del sector de la construcció que lleva importància al sector serveis, més arrelat a altres municipis.
0,00%
10,00%
20,00%
30,00%
40,00%
50,00%
60,00%
70,00%
80,00%
Sector agrícola-pesquer
Sector Industrial Sector Construcció Sector Serveis
% de treballadors per sector a Andratx 2006
Andrtax
Mallorca
Balears
Font: Tresoreria General de la Seguretat Social
Quant al tipus de contracte preferent que es signa al municipi, el contracte temporal
representa el 86,4% dels contractes signats, l’any 2006. La resta són contractes convertits (7,43%) i
contractes indefinits (6,16%). Aquesta situació, d’alt índex de contractació temporal i baix índex de
contractes indefinits, és típica del model econòmic basat en el turisme i la construcció, el qual depèn
forçament de l’estacionalitat turística.
Tipus de Contracte 2006
6,16%
86,40%
7,43%
Indefinits Temporals Convertits
Font: Tresoreria General de la Seguretat Social
FORMACIÓ
La formació és un aspecte molt important a l’hora d’aconseguir una ocupació estable. Si bé
qualsevol municipi turístic està fortament condicionat per l’estacionalitat, és precisament en els mesos
de temporada baixa, quan s’ha de promoure una oferta formativa de qualitat adaptada a les noves
necessitats i avanços tecnològics dels darrers temps.
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 39
El nivell de formació dels treballadors contractats en el municipi és d’escassa qualificació. La
falta d’infrastructures i serveis públics destinats a la formació del treballador en dificulta la qualificació.
Aquest fet implica que els treballadors, a l’hora d’accedir a cursos de formació, s’han de desplaçar a
altres municipis propers on les necessitats dels cursos impartits poden no estar ben adaptades, a les
necessitats formatives que requereix Andratx.
A l’Ajuntament de Andratx només existeix el Servei General d’Orientació Laboral Mediterrani,
que depèn del Consell de Mallorca per els municipis de les zones de Tramuntana i Llevant. Aquest Servei
té com a objectiu primordial atendre a persones en edat laboral en situació d’atur, amb la finalitat
d’informar-les i orientar-les en el procés de recerca de feina.
ATUR
El 2006, la mitjana de persones aturades va créixer un 42,42%, en comparació al 2002, i s’arribà
a la xifra mitjana de 324 desocupats. Malgrat ser una pujada considerable, no és una xifra preocupant, ja
que l’índex d’atur es situa en el 5,3% de la població, xifra per sota de la mitjana autonòmica (7,6%) i
insular (7,3%).
Evolució Població Aturada 2002-2006
200,00
225,00
250,00
275,00
300,00
325,00
350,00
2002 2003 2004 2005 2006
Població Aturada
Font: Tresoreria General de la Seguretat Social
La corba d’atur és característica, una vegada més, d’un municipi turístic que depèn de
l’estacionalitat, amb forts índexs d’atur en els mesos de temporada baixa i, pràcticament, plena
ocupació en temporada alta.
No obstant això, pel que fa al gràfic d’atur, la temporada s’estén més enllà dels mesos de juny a
agost, i es podria parlar d’una temporada turística d’abril a octubre bastant homogènia; ja que la
diferència entre el nombre d’aturats de juny a octubre és tan sols de 68 desocupats, mentre que
d’octubre a novembre hi ha una diferència considerable de 149 desocupats.
Població Aturada 2006
200250300350400450500
gene
r
febr
erm
arç
abril
maig juny
juliol
agos
t
setem
bre
octub
re
nove
mbr
e
dese
mbr
e
Població Aturada
Font: Tresoreria General de la Seguretat Social
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 40
Quant al nivell de qualificació de les persones aturades, el 84,57% dels aturats té una
qualificació de perfil baix, el 12,35% té formació professional o equivalent i el 3,09% són universitaris.
Aquestes dades mostren l’alt percentatge de treballadors amb escassa qualificació del municipi, la qual
és molt superior a la d’altres municipis amb model econòmic semblant.
Població aturada per nivell d'estudis 2006
84,57%
12,35% 3,09%
Baixa qualif icació Formació Prof esional Estudis Univ ersitaris
Font: Tresoreria General de la Seguretat Social
PUNTS FORTS
- La població afiliada a la Seguretat Social ha crescut un 11,9%, als tres darrers anys.
PUNTS FEBLES
- Qualificació professional baixa: el 84,57% dels aturats ostenta una qualificació de perfil baix, i el 12,35% té formació professional o equivalent.
- Manca d’infrastructures i serveis públics destinats a la formació del treballador a Andratx. - Creixement de la mitjana de persones aturades: va créixer un 42,42% en els darrers quatre anys,
percentatge per damunt de la mitjana de creixement de població afiliada a la Seguretat Social, que es situa en el 11,9%.
- Atur: Malgrat que ha experimentat una pujada considerable (d’un 42,42% des de l’any 2002) no és una xifra preocupant, però sí que cal tenir-la en compte, ja que l’índex d’atur se situa en el 5,3% de la població, xifra per sota de la mitjana autonòmica (7,6%) i de la insular (7,3%).
COHESIÓ I BENESTAR SOCIAL
La cohesió social és un aspecte de gran importància, de cara a aconseguir nivells adequats de
benestar social i un desenvolupament sostenible del municipi. Són diversos els aspectes que determinen
el nivell de cohesió social, entre els quals cal destacar l’ocupació, la formació, la dependència
econòmica, la integració social d’immigrants i comunitaris, la seguretat ciutadana, l’educació i la cultura.
La societat d’Andratx es caracteritza per una base de població adulta en edat de treballar, del
70,58%, xifra inferior a la mitjana balear en 0,79 punts, i per tant, l’índex de dependència és superior al
de la mitjana autonòmica. Aquest aspecte es veu agreujat pel baix índex de població jove que té el
municipi.
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 41
Població dependent Andratx
14,65%14,77%
70,58%
Jove Gran Edat de Treballar
Població dependent Balears
14,93%13,70%
71,37%
Jove Gran Edat de Treballar
A més a més, cal tornar a destacar l’elevat índex de població estrangera, que se situa en el 30%
de la població del municipi, i que si bé és una oportunitat de diversitat cultural, pot ser també una
amenaça que pot posar en perill els nivells adequats de cohesió social.
Quant a l’ocupació i a la formació, aquests són aspectes destacats que influeixen en els índexs
de cohesió social del municipi. Andratx, com municipi turístic, presenta elevats índexs d’atur,
especialment fora de temporada, a causa de l’estacionalitat turística i les escasses oportunitats de
formació en el municipi. Per la qual cosa, els treballadors han de desplaçar-se a altres localitats properes
al municipi per rebre formació, fonamentalment a Calvià.
SERVEIS SOCIALS
Els serveis socials que ofereixen les Institucions, i especialment l’Ajuntament d’andratx, són un
aspecte molt important per a la correcció de deficiències estructurals que es produeixen en el municipi.
En aquest sentit, l’Ajuntament impulsa diversos programes i actuacions dirigits a determinats col·lectius
en dificultats, que requereixen especial atenció i seguiment.
L’atenció social es realitza des del Departament de Serveis Socials, el qual està situat en la
pròpia casa consistorial. Aquest Departament el forma una treballadora social i una auxiliar
administrativa, que en ocasions puntuals també realitzen visites a domicili.
Atenent els diferents programes socials, aquest Departament compta amb quatre treballadors
socials, un psicòleg infantil —que atén en el Centre de Salut— i l’equip del Centre d’Atenció a la
Drogoaddicció, compost per un metge i un psicòleg.
A més de l’Oficina Central de l’Ajuntament, els serveis socials compten amb el Centre de Salut
de l’Ib-Salut, on s’atenen alguns programes de l’Ajuntament com el d’Atenció Infantil o l’Atenció a la
Drogoaddicció. Altres serveis com el d’Atenció a Immigrants, són atesos a l’oficina d’immigració de
l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS), del municipi de Calvià.
D’altra banda, encara que existeix una Llar de Padrins (que funciona com a centre d’oci per a
persones majors) i s’ha projectat un Centre de Dia per a persones dependents, amb una capacitat de 36
places. Ambdues infrastructures esdevenen insuficients en una població de persones majors, per sobre
de la mitjana autonòmica i a un municipi allunyat dels serveis alternatius que poden oferir-se a la capital
de l’illa. Per aquest motiu, és especialment necessària l’obertura del Centre de Dia i l’estudi per
l’obertura d’una Residència de Majors, que a mitjà termini serà imprescindible.
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 42
SERVEI D’ATENCIÓ PRIMARIA
La tasca principal de l’atenció primària és la informació, l’orientació i l’assessorament als
habitants del municipi d’Andratx, en qualsevol tipus de problemàtica que puguin presentar.
Especialment, es fan treballs de derivacions a altres serveis, centres, i institucions; tramitació i gestió de
pensions de la seguretat social; llibre de família nombrosa; ajudes econòmiques; sol·licitud del grau de
discapacitat; problemàtica de menors, etc.
La mitjana d’intervencions per demanda anual és de 520, de les quals la majoria són
intervencions d’orientació, valorització i mobilització de recursos; aquestes han crescut en els darrers
anys, mentre que s’han vist reduïdes el nombre d’intervencions de cobertura de necessitat de
subsistència. Per altra banda, ha crescut també el nombre d’intervencions de suport a la unitat de
convivència, l’ajut a domicili i l’allotjament alternatiu; tal i com es pot apreciar al gràfic.
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
2004 2005 2006
Cobertura de necessitats desubsistència
Prevenció i inserció social
Allotjament alternatiu
Suport a la unitat de convivència i ajuta domicili
Orientació, valoració i mobilització derecursos
SERVEI D’AJUDA A DOMICILI (SAD)
El SAD és un servei que consisteix en oferir suport a les persones majors amb necessitat per a la
realització de les activitats de la vida diària i a les famílies desestructurades. La finalitat d’aquest servei
és donar suport familiar i evitar la institucionalització a residències. Els destinataris són persones amb
problemes de mobilitat, mancança d’integració social (soledat, aïllament) i persones amb malaltia
temporal o permanent.
Les actuacions que es realitzen són d’higiene personal, vestit, control de la medicació, servei de
menjar a domicili i teleassistència.
Del servei d’ajuda a domicili, cal destacar el Servei de Teleassistència, destinat especialment a
persones amb problemes de mobilitat, mancança d‘integració social (soledat i aïllament) i persones amb
malaltia temporal o permanent.
El Servei de Teleassistència ha crescut en nombre d’usuaris des del 2004, en un 27%. L’any
2007, el nombre d’usuaris era de 63, dels quals gairebé la totalitat dels beneficiaris són persones majors,
i tan sols 4 persones amb discapacitat es beneficien d’aquest Servei.
A més del SAD i del Servei de Teleassistència, des de l’Ajuntament hi ha una línia d’ajuda a
famílies amb persones majors al seu càrrec, o persones dependents.
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 43
PERSONES AMB DISCAPACITAT
A més del Servei d’Ajuda a Domicili i el de Teleassistència, s’impulsen des de l’Ajuntament
diverses actuacions per contribuir a millorar el nivell de vida d’aquest col·lectiu.
� Transport a Centres d’Educació Especial fora del municipi i a l’Ajuntament quan és necessari. Aquest
servei es fa en ambulància i està finançat en un 100% del cost. El 2007, es varen beneficiar 10
persones d’aquest servei.
� Suport a persones amb discapacitat i a les seves famílies.
� Gestió i suport per a la integració de nins i joves en les activitats socioculturals i de temps lliure.
� Suport a les associacions de persones amb discapacitat.
PSICOLOGIA INFANTIL I SOCIAL
El servei de psicologia infantil i social ofereix atenció, orientació i tractament psicològic a nins
que poden presentar qualque tipus de problemàtica a diferents aspectes com: hàbits, normes, educació,
problemes de conducta als centres escolars o a la llar familiar, i nins amb problemes d’adquisició
d’aspectes de maduresa.
El servei actua una vegada que s’ha detectat el problema de conducta, i ofereix col·laboració i
coordinació al centre escolar per solucionar el conflicte, o la realització de sessions informatives de
prevenció.
SERVEI D’ATENCIÓ SOCIAL A LA DONA
El servei d’atenció social a la dona està dirigit a dones amb dificultats socials. S’ofereixen els
següents serveis:
� Assessorament i atenció psicosocial i jurídica en els casos de violència familiar.
� Prestacions econòmiques de suport a la cobertura de les necessitats bàsiques, per a dones amb
greus dificultats socioeconòmiques i amb menors a càrrec, per a alimentació, habitatge, menjador,
llibres escolars, escoles infantils, etc.
� Servei de teleassistència mòbil, per a les víctimes de la violència de gènere. L’any 2007, d’aquest
Servei, se’n varen beneficiar tres persones.
CENTRE D’ATENCIÓ A LA DROGODEPENDÈNCIA (CAD)
El programa d’Atenció a Toxicomanies es dirigeix a persones amb problemes de
drogodependència, alcoholisme i ludopatia. S’atén a la persona des d’una perspectiva integral i es
treballa tenint en compte la interrelació de la persona i el seu entorn familiar i laboral.
Els serveis que s’ofereixen són el de prevenció del consum de drogues, prescripció i dispensa de
metadona, treball individual integral i la derivació a altres institucions quan es necessari. L’any 2006, va
haver un total de 13 intervencions, vuit més que l’any anterior.
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 44
ATENCIÓ SOCIAL ALS IMMIGRANTS EXTRACOMUNITARIS
Des del Departament de Serveis Socials s’ofereix un servei d’informació i tramitació bàsic als
immigrants extracomunitaris del municipi, de la forma següent:
� Emetre l’informe social necessari per tramitar el reagrupament familiar o l’arrelament.
� Accedir a prestacions tècniques i econòmiques, en funció de la situació de dificultat que presenta
cada persona o família.
� Conèixer l’existència de l’Oficina d’Informació a l’Immigrant, de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials.
PUNTS FORTS
- Projecte en execució d’un Centre de Dia per a persones dependents.
- Complet programa d’atenció social.
PUNTS FEBLES
- L’índex de dependència és superior al de la mitjana autonòmica (Població en edat de treballar del
70,58% del total de població del municipi).
- Baix índex de població jove (0-24 anys), representa el 25,47% de la població del municipi.
- Alt índex de població major (majors de 64 anys), representa el 14,77% de la població del municipi.
- Municipi allunyat dels serveis alternatius que poden oferir-se a la capital de l’illa.
- Manca d’infrastructures per a la població adulta, especialment d’una residència de gent major.
EDUCACIÓ
Des del Departament d’Educació de l’Ajuntament d’Andratx, s’impulsa el Consell Escolar
Municipal com a organisme amb estructura de fòrum participatiu i funcions consultives en tot allò
referent a l’educació dins del municipi. Aquest òrgan consultiu educatiu, es reuneix amb una periodicitat
bianual i és una experiència única en la gestió i participació en tots els aspectes en matèria d’educació,
amb la participació de pares, alumnes i professors dels centres escolars del municipi; a més del propi
Ajuntament.
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 45
CENTRES EDUCATIUS
El municipi d’Andratx disposa de tres Col·legis (dos públics i un privat), una Escola d’Educació
Infantil amb el primer curs de primària, un Institut d’Educació Secundaria i una Escoleta Municipal.
Centre educatiu Localització Oferta educativa
Col·legi Ramon Llull Vila d’Andratx Educació infantil, Primària,
ESO i Garantia Social
Col·legi Públic es Vinyet Vila d’Andratx Educació infantil i Primària
Col·legi Públic els Molins S’Arracó Educació infantil i Primària
Institut d’Educació Secundària Baltasar Porcel Vila d’Andratx ESO, 1r i 2n batxillerat
Escola d’Educació Infantil ses Bassetes Port d’Andratx Educació infantil i 1r
curs de
Primària
Escoleta Municipal el Sol d’Andratx Vila d’Andratx Nins entre 0-3 anys
Com es pot observar a la taula, pràcticament, tots els serveis educatius estan concentrats a la
vila d’Andratx, i l’oferta educativa a altres localitats és pràcticament inexistent. Únicament, cal destacar
el Col·legi Públic de s’Arracó, d’educació infantil i primària, i l’Escola d’educació infantil del Port
d’Andratx, on només hi ha oferta d’educació infantil i del primer curs d’educació primària, per a nins de
3 a 6 anys d’edat.
De cara al futur, a part de l’oferta educativa ja esmentada, hi ha projectes d’ampliació de
l’estructura educativa als nuclis d’Andratx, s’Arracó i Port d’Andratx a causa de l’elevada demanda que
els darrers anys hi ha hagut, per part de la població del municipi. L’objectiu final d’aquest nou projecte
serà poder garantir que el 30% de la població infantil del municipi disposarà d’Escola i Escoleta, segons
els mínims que recomana la Conselleria d’Educació.
Al Port d’Andratx, aquesta ampliació consistirà en instaurar el nou concepte de Escola
Integrada, i es respondrà a les necessitats dels alumnes amb la innovació didàctica, l’accessibilitat a tots
els serveis necessaris i a la integració dels alumnes d’entre 0 i 12 anys; i per tant, completar el servei
d’educació primària. El projecte contempla construir tres unitats d’educació infantil, una, de 0 a 1 any;
una altra, de 1 a 2 anys; i la darrera, de 2 a 3 anys; per assolir uns nous 37-38 alumnes. A més d’una línia
(cobertura d’una classe per curs) per a nins de 3 a 6 anys i de 6 a 12 anys. Aquesta ampliació es pretén
fer al carrer Llaüt del Port d’Andratx, on l’Ajuntament ja ha cedit els terrenys a la Conselleria, per la seva
construcció.
A s’Arracó, es pretén ampliar l’Escola per a nins amb edats compreses entre 0 i 12 anys, i
incorporar-hi una Escoleta per poder augmentar l’oferta educativa en 20 alumnes més, al nucli de
població.
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 46
Quant al nucli d’Andratx, es cerca un solar adequat per poder construir una nova Escola i poder
garantir l’educació tant a primària com a secundària a 115-120 alumnes més; encara que les Normes
Ssubsidiàries actuals no contemplen cap centre educatiu.
Totes aquestes noves mesures educatives programades, ajudaran i facilitaran a les famílies dels
nuclis esmentats, tant al transport diari com a la qualitat de vida en general dels usuaris, la qual cosa
permetrà un ús menor del transport privat i millorarà l’elevada pressió que diàriament suporten les
carreteres andritxoles.
EVOLUCIÓ DEL NOMBRE D’ALUMNES PER CENTRE ESCOLAR
COL·LEGI RAMON LLULL (ANDRATX)
Es tracta d’un centre concertat, amb una formació reglada. Pertany a les religioses agustines de
l’Empar. Els estudis que s’ofereixen són d’educació infantil, primària, secundària obligatòria i garantia
social.
Als quadres que es presenten a continuació es pot veure l’evolució del nombre d’escolars
matriculats en els diferents cursos, en els darrers quatre anys, tant a educació infantil, primària i
secundària obligatòria.
250 253
192
251
0
50
100
150
200
250
300
2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008
Evolució del número d'alumnes Primària i SecundàriaCol.legi Ramon Llull (Andratx) 2004-2008
Educació Primària Educació Secundària Total alumnes
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 47
Evolució del número d'alumnes d'educació infantil C ol.legi Ramon Llull (Andratx) 2004-2008
60
70
80
90
100
110
120
130
2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008
Núm. Alumnes
A educació primària i secundària, hi ha un estancament entorn als 250 alumnes per curs, amb
un descens en el número d’alumnes al curs 2006-2007, i una recuperació al curs 2007-2008.
Respecte al número d’alumnes d’educació infantil, s’ha incrementat en un 40% als darrers
quatre anys, i s’ha passat de 87, al curs 2004-05, a 122, al curs 2007-08.
COL·LEGI PÚBLIC ES VINYET (ANDRATX)
Els estudis que ofereix aquest centre són els d’educació infantil i primària per alumnes entre 3 i
12 anys. És un centre amb doble línia, on pot haver-hi fins a tres classes per curs, depenent del nombre
d’alumnes per curs. El número d’alumnes de primària s’ha mantingut més o manco constant, entorn als
310 alumnes per curs, i en canvi, l’alumnat d’infantil ha davallat el nombre d’alumnes en un 20,5%, en el
decurs dels darrers quatre cursos, com es pot apreciar al gràfic.
Evolució del número d'alumnes d'educació primària i infantil del CP Es Vinyet (Andratx) 2004-2008
100
130
160
190
220
250
280
310
340
2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008
Educació Primària Educació Infantil
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 48
COL·LEGI PÚBLIC ELS MOLINS (S’ARRACÓ)
Els estudis que s’ofereixen són també d’educació infantil i primària per alumnes entre 3 i 12
anys. Als darrers quatre cursos, el número d’alumnes ha crescut en un 42,89% en el número d’alumnes.
Evolució del número d'alumnes totals d'educació pri mària i infantil del CP Els Molins (S'Arracó) 2004-2008
40
45
50
55
60
65
70
75
80
85
2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008
Núm alumnes
ESCOLA D’EDUCACIÓ INFANTIL SES BASSETES (PORT D’ANDRATX)
L’Escola d’Educació Infantil Ses Bassetes està dirigida a alumnes d’educació infantil, i des del
curs 2007-2008 hi ha el primer curs de primària, amb sis alumnes. Als darrers anys l’Escola ha crescut un
33,33% en número d’alumnes.
Evolució del número d'alumnes d'educació Infantil a l'Escola Ses Bassetes (Port d'Andratx) 2004-2008
20
22
24
26
28
30
32
34
36
38
2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008
Núm. alumnes
INSTITUT D’ESTUDIS SECUNDARIS BALTASAR PORCEL (ANDRATX)
Per continuar els estudis dins del municipi, només hi ha un Institut d’Estudis Secundaris que
compta amb una oferta educativa a partir de l’educació obligatòria, amb possibilitat de realitzar 1r i 2n
curs de batxillerat. Als darrers anys, el número d’alumnes matriculat ha devallat en un 16,16%, fins
situar-se en 384 alumnes, al curs 2007-08.
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 49
Evolució del número d'alumnes al IES Baltasar Porcel d'Andratx 2004-2008
340
360
380
400
420
440
460
480
2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008
Núm alumnes
En definitiva, hi ha un desequilibri del nombre d’alumnes entre els centres educatius situats
dintre del nucli de població d’Andratx i els que no, com es demostra amb els centres dels Molins
(s’Arracó) i ses Bassetes (Port d’Andratx).
Per altra banda, en els darrers anys, l’IES Baltasar Porcel ha baixat quantitativament el seu
nombre d’alumnes, i ha passat de 458 alumnes, l’any 2004, a 364, l’any 2007. El Col·legi Públic es Vinyet
és l’únic que manté en els darrers anys, la seva xifra d’alumnes matriculats, amb una mitjana de 443
alumnes/any. El cas contrari el tenim en el Col·legi Concertat Ramon Llull, el qual ha augmentat el seu
nombre d’alumnes el darrers anys de forma escalonada, de 380 (2004) a 422 (2007), com es pot apreciar
al gràfic.
Nombre d'alumnes per centre educatiu i any
0
50
100
150
200
250
300
350
400
450
500
IES BaltasarPorcel
Ramon Llull Es Vinyet Els Molins SesBessetes
2004-2005
2005-2006
2006-2007
2007-2008
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 50
ESCOLETA MUNICIPAL EL SOL D’ANDRATX
L’Escoleta ofereix els serveis d’educació infantil: té cura dels infants inscrits durant tot l’any,
compta amb menjador i els alumnes són d’una edat compresa entre els 3 mesos fins als 3 anys.
El 2002, any en què es va obrir l’Escoleta, varen matricular-se 82 alumnes, als anys següents,
estaven totes les places completes, que eren 101 places. Per la forta demanda, a partir del curs 2005-
2006, es va ampliar el centre i el nombre de places, fins a les 122. Des de l’ampliació, sempre s’han
cobert totes les places.
Evolució del número d'alumnes a l'Escoleta Municiap al 2002-2007
60
70
80
90
100
110
120
130
2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008
Núm alumnes
ALTRES CENTRE EDUCATIUS
Finalment, el municipi compta amb una Biblioteca Municipal, una Escola d’Adults i una Escola
de Música, totes situats a la vila d’Andratx.
Centre educatiu Localització Oferta educativa
Escola d’ Adults Vila d’Andratx Graduat Escolar, Garantia Social,
altres cursos puntuals
Escola de Música Vila d’Andratx
Biblioteca Municipal Vila d’Andratx
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 51
ESCOLA D’ ADULTS
És un centre formatiu destinat a millorar els coneixements i la formació de les persones adultes
del terme municipal. Va començar a funcionar l’any acadèmic 1985-1986. Compta dins el seu programa
formatiu, amb els següents cursos: tall i confecció, pintura, idiomes (Inglés, català i castellà), i graduat
escolar (ESO per adults) i el programa de cursos de garantia social de formació professional
(manteniment d’embarcacions).
A més del programa de cursos, l’Ajuntament, en col·laboració amb l’IES Baltasar Porcel, té en
marxa el Programa d’Intervenció Socio-Educativa (PISE) per alumnes de 15 anys que no volen continuar
amb els estudis, i mitjançant el qual es duen a terme pràctiques professionals a empreses.
2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008
Nombre alumnes 177 151 192 201
Als darrers anys, l’Escola d’Adults ha incrementat amb un 13,56%, el número de matricules. A
més a més, cada cop hi ha més estrangers que estudien castellà o català, ja que en els darrers quatre
anys, s’han duplicat les inscripcions en aquestes dues matèries, la qual cosa significa que hi ha una gran
demanda de cursos d’idiomes per a estrangers.
ESCOLA DE MÚSICA
L’ escola de música, a més de les sales de música i de la sala de ball disposa d’un auditòrium o
sala de concerts de dimensions mitjanes amb capacitat per a 150 persones. Aquest espai està equipat
amb un modern sistema d’audiovisuals, que permet optimitzar la sala i diversificar al màxim la seva
utilitat.
Durant la temporada 2006-07, les activitats musicals de la Sala de Concerts de l’Escola
Municipal de Música d’Andratx s’han estructurat entorn de quatre cicles diferents:
Concerts que ofereix pròpiament l’Escola Municipal de Música, amb actuacions dels alumnes
matriculats a l’Escola, el Cor Infantil, la Coral Municipal, el Conjunt de Cordes i la Banda de Música; i que
constitueix el gruix de la programació anual.
Concerts del cicle Un Hivern a Mallorca, patrocinats per l’IBATUR. Cicle de Concerts Pedagògics,
que patrocina la Fundació La Caixa. I actes diversos, entre els quals es troben projeccions d’audiovisuals,
conferències, fires educatives, presentacions, etc.
Quant als cursos d’instruments musicals que s’ofereixen, hi ha de tot tipus: llenguatge musical,
piano, guitarra, violí, saxofon, clarinet, requin, trompeta, flauta i cursos de dansa clàssica. A més, els
divendres es cedeix el local a l’associació de ball de bot d’Andratx (Aires d’Andratx) per als seus assaigs.
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 52
2003/2004 2004/2005 2005/2006 2006/2007 2007/2008
Llenguatge Musical 27 46 48 50 68
Piano 23 38 74 39 46
Guitarra 3 0 7 11 12
Violí 6 0 3 18 17
Cant 5 9 9 5 9
Clarinet/Saxofon/Requin 6 11 12 13 19
Percussió 3 6 7 5 6
Flauta 1 5 4 4 12
Trompeta 0 0 0 0 3
Violoncel 0 0 1 0 0
TOTAL ALUMNES 74 115 165 145 192
Quant a l’evolució d’aquests cursos amb instruments musicals, podem diferenciar els cursos
que han incrementat els alumnes quantitativament al llarg dels anys, com són els de llenguatge musical,
guitarra i clarinet/saxofon/requin; i els cursos que mantenen de mitjana el mateix nombre d’alumnes
des del 2003, com són els de percussió i cant.
Per altra banda, tenim els cursos de piano i violí que varen experimentar un augment
d’alumnes en els dos anys anteriors, però que aquest curs 2007/2008 es mantenen a la mitjana. També
tenim el curs de trompeta, el qual, enguany s’ha començat a impartir, ja que abans no hi havia
demanda. També, cal comentar que al curs de Violoncel, només hi havia un alumne i que, actualment,
no s’ofereix aquest curs per manca de demanda.
Finalment, tal i com es pot apreciar a la taula, hi ha hagut una pujada en el número d’alumnes
matriculats en els darrers anys, amb un percentatge d’un 161%, cosa que demostra el gran èxit de
l’Escola, i la gran afició que existeix a Andratx per la música.
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 53
BIBLIOTECA MUNICIPAL
Des del mes de desembre de 2003, l’Ajuntament d’Andratx disposa d’un nou edifici destinat a
Biblioteca Municipal. Es tracta de l’immoble on va estar ubicada la seu de l’Ajuntament fins el mes de
juny de 1998, el qual, després d’una acurada rehabilitació s’ha convertit en un espai arquitectònic que té
uns 460 m2 utilitzables i distribuïts, segons els usos, de la forma següent:
• Planta soterrani: Sala de conferències, Sala d’exposicions I, Sala d’exposicions II i Àrea de
serveis.
• Planta baixa: Àrea d’informació i préstec, Sala de revistes o hemeroteca, Sala d’Internet i
audiovisuals, Sala Infantil i Juvenil i Àrea de serveis.
• Planta primera: Sala de lectura, consulta i estudi, Sala de dipòsit de llibres (lliure accés) i Àrea
de serveis.
• Planta segona: Zona d’accés restringit destinada a l’administració i treballs interns, entre
d’altres, serveix com a sala de dipòsit de la col·lecció local, el fons antic de la primitiva
biblioteca (1932-1944), llibres descatalogats, preexpurgables, etc.
Actualment, la biblioteca municipal disposa d’un catàleg de material accessible i actualitzat
compost per: 720 DVD, 465 CD de música, 16.000 llibres, 39 revistes i 10 diaris diferents.
L’any 2007 la Biblioteca Municipal va tenir una afluència de 750 usuaris mensuals, amb una
mitjana de 35 usuaris diaris encara que, aquesta xifra ha baixat si la comparam amb les dades de l’any
2004 on havia una aglomeració de 60 usuaris diaris. Cal comentar que al gener, febrer i maig són els
mesos amb més afluència d’usuaris.
PROGRAMES EDUCATIUS
PROGRAMA DE REFORÇ EDUCATIU (PARA)
Des de l’Ajuntament d’Andratx, s’impulsa des de fa tres anys el programa PARA destinat a
alumnes de primària i secundaria escollits prèviament pel professorat del centre, per les seves especials
dificultats d’aprenentatge. Els tallers de reforç que s’ofereixen són de lecto-escriptura (català i castellà) i
un taller d’idiomes (català i castellà) per a alumnes nous als Centres Escolars, si són alumnes de
primària; o a l’Escola d’Adults, si són majors de dotze anys.
Quant al nombre d’hores ofertes pel projecte, és de 10 hores as Vinyet, 4 a s’Arracó i 8 a l’IES
Baltasar Porcel. A la taula següent s’observa un increment significatiu dels beneficiaris des dels darrers 3
anys.
2005-2006 2006-2007 2007-2008
Beneficiaris 38 27 64
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 54
PROGRAMA DE BEQUES I AJUDES
Per altra banda amb l’objectiu de facilitar l’accés dels residents del municipi a l’educació, des de
l’any 2002, s’ha posat en marxa un programa de beques amb ajudes a diversos àmbits: transport, llibres
escolars, ajuts per a estudis universitaris, i per als de batxiller o formació professional que no
s’imparteixen al municipi, o a l’illa.
Ajudes per a estudiants empadronats en el municipi d’Andratx, escolaritzats en educació
infantil, primària i secundaria obligatòria. Es tracta d’una ajuda econòmica, que la poden sol·licitar per
als cicles d’educació infantil, primària i secundària obligatòria. Aquestes beques es concedeixen des de
l’any 2004.
Beques econòmiques de transport per als estudiants que cursin els seus estudis fora del
municipi, sempre que aquests estudis no es puguin realitzar en el municipi. Aquestes beques es
concedeixen des del curs acadèmic 2003-2004.
Beques d’ajuda als estudis per a estudiants empadronats a Andratx, amb una antiguitat
superior a 6 mesos. Els estudis becats són: universitaris, estudis tècnics superiors, escoles adscrites a la
Universitat, col·legis universitaris o altres estudis superiors amb titulació oficial, estudis de formació
professional de qualsevol cicle formatiu i estudis de formació no reglada. Aquests estudis es poden
realitzar a qualsevol centre independentment del país.
Beques de formació pràctica per a universitaris, cicles formatius (FP) i garantia social (GS)
dirigida als estudiants universitaris, o de formació professional, empadronats a Andratx, amb una
antiguitat mínima de 6 mesos. Han de tenir aprovats el 50% dels crèdits de la carrera, en el moment de
realitzar la sol·licitud.
Beques TUO de postgrau per a estudiants universitaris que hagin acabat la carrera com a màxim
dos anys després d’haver-la acabat, i que mai hagin tingut cap treball en relació amb els seus estudis.
Beques econòmiques per a estudiants que estudien fora d’Espanya. Les poden sol·licitar tots els
estudiants que hagin obtingut una beca Erasmus, Sèneca, Sòcrates, o qualsevol altra; i la realitzin dins
l’any de sol·licitud.
Evolució de les beques (2002-2007)
2002 2003 2004 2005 2006 2007
Pràctiques universitaris 6 23 22 14 9 2
Pràctiques FP ― ― ― ― 3 1
Pràctiques GS ― ― ― ― 5 1
Econòmiques illa ― ― 39 42 26 47
Econòmiques fora illa ― ― 13 22 22 20
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 55
Postgrau ― ― ― 1 2 ―
Erasmus ― ― ― ― ― 3
Ajudes a estudiants Andratx ― ― 502 98 575 813
Beca transport estudis fora municipi ― ― 50 43 65 Pendents
TOTAL 6 23 626 220 707 897
Les beques que concedeix l’Ajuntament d’Andratx han sofert distintes evolucions depenent del
tipus de beca.
Les beques de pràctiques per a estudiants universitaris varen ser molt nombroses, els anys
2003 i 2004. Després, les demandes han disminuït en nombre, fins que l’any 2007, únicament se’n
concediren dues. Les beques de pràctiques per a estudiants de FP o GS, es convoquen des de l’any 2006.
Aquell any se’n concediren més que el 2007.
Quant a les beques econòmiques per a estudiants de l’illa, l’evolució ha estat més o menys
constant, tot i que l’any 2006 varen davallar una mica. Les ajudes econòmiques per a estudiants de fora
de Mallorca han augmentat des que es concedeixen.
Les de postgrau que es lliuren des del 2005. Començaren amb una, l’any següent amb dues, i el
2007 no es va concedir cap.
Les beques o ajudes per a estudiants que fan Erasmus es concedeixen des de l’any 2007 i
començà amb tres beques.
Si analitzam les beques que s’han concedit, d’ajudes a estudiants d’Andratx, o les abans
anomenades d’ajudes per a l’adquisició els llibres; l’ascens en els darrers anys ha estat molt important.
Pel que fa a les beques de transport, aquestes s’han mantingut en nombre de beneficiats, des
de l’any en què es començaren a lliurar.
ESTUDIANTS UNIVERSITARIS DEL MUNICIPI
Els universitaris del municipi d’Andratx estudien majoritàriament a la UIB, tot i que també
trobam un nombre d’estudiants que decideix realitzar els seus estudis a altres universitats de fora l’illa.
Si tenim en compte el sexe dels universitaris, el percentatge de dones supera el d’homes tots
els cursos a la UIB. En canvi, la diferència entre sexes és mínima, pel que fa als estudiants que demanen
beques per estudiar fora de Mallorca .
Des del curs acadèmic 2004-2005 fins al 2007-2008, l’evolució del nombre d’universitaris ha
augmentat cada curs: amb 91 alumnes el primer curs, seguit de 101, 115 i 117 matriculats,
respectivament.
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 56
Universitaris d’Andratx a la UIB (2001-2008)8
Evolució dels universitaris a la UIB
UNIVERSITARIS D'ANDRATX a la UIB
0
20
40
60
80
100
120
2001
-200
2
2002
-200
3
2003
-200
4
2004
-200
5
2005
-200
6
2006
-200
7
2007
-200
8
ANY ACADÈMIC
Nº M
ATR
ICULA
TS
DONA
HOME
TOTAL
Universitaris d’Andratx que no estudien a la UIB
2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008
DONES 6 11 10 10
HOMES 7 11 12 10
TOTAL 13 22 22 20
8 Font: Universitat de les Illes Balears.
2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008
DONES 60 57 48 46 47 65 68
HOMES 33 30 29 32 32 28 29
TOTAL 93 87 77 78 79 93 97
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 57
Evolució dels universitaris que no estudien a la UIB
UNIVERSITARIS D'ANDRATX no UIB
05
10152025
2004
-200
5
2005
-200
6
2006
-200
7
2007
-200
8
ANY ACADÈMIC
Nº
MA
TR
ICU
LAT
S
DONES
HOMES
TOTAL
Numero Total d’Estudiants Universitaris a Andratx
2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008
UNIVERSITARIS UIB 78 79 93 97
UNIVERSITARIS NO UIB 13 22 22 20
TOTAL UNIVERSITARIS 91 101 115 117
Evolució del Numero Total d’Estudiants Universitaris a Andratx
UINIVERSITARIS D'ANDRATX
020406080
100120140
2004
-200
520
05-2
006
2006
-200
720
07-2
008
ANY ACADÈMIC
Nº
MA
TR
ICU
LAT
S
UNIVERSITARISUIB
UNIVERSITARISNO UIB
TOTALUNIVERSITARIS
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 58
PUNTS FORTS
- Nous projectes d’ampliació de col·legis especialment als nuclis de s’Arracó i Port d’Andratx.
- Programa formatiu complet a l’Escola d’Adults.
- Increment d’un 13,56% del número de matriculacions a l’Escola d’Adults, especialment
d’estrangers per a cursos de castellà i català.
- Importància de l’Escola de Música, amb una completa programació de cursos i amplia
participació d’alumnes i programació cultural.
- Als darrers anys hi ha hagut un augment d’alumnes matriculats d’un 161%.
- Increment significatiu dels beneficiaris del Programa de Reforç Educatiu (PARA) per a alumnes
amb especials dificultats per a l’aprenentatge.
- Complet programa d’ajudes i beques a l’estudi i pràctiques a empreses des de l’any 2004.
- Increment constant del número de beques atorgades.
- Elevada proporció de dones universitàries (més del doble).
- Recuperació del número de dones universitàries als darrers anys.
PUNTS FEBLES
- Pràcticament tots els serveis educatius estan concentrats a la vila d’Andratx, manca de
Col·legis Públics i serveis educatius (especialment de Centres Escolars i Biblioteques) a altres
zones del municipi, com s’Arracó i el Port d’Andratx,
- Fort decreixement del número d’alumnes a l’IES Andratx fins arribar al 16,16% en tan sòl tres
anys.
- La reducció en el nombre mitjà d’usuaris diaris a la Biblioteca Municipal als darrers anys.
- La disminució en el nombre de beques de pràctiques per a estudiants universitaris, de
Formació Professional i Graduat Social sobre tot al darrer any 2007.
- La gran diferència en el nombre d’homes i dones universitaris del municipi.
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 59
JOVENTUT
Al departament de Joventut, trobam el Centre d’informació juvenil que dirigeix i gestiona altres
centres i programes destinats a la joventut d’Andratx, com el Casal de Joves, el Centre Universitari, el
Punt Local Eurodesk, i el Servei General d’Orientació Laboral Mediterrani.
De la població censada al municipi d’Andratx, el 30,51% correspon a joves entre 12 i 35 anys.
D’aquests, 1600 són joves escolaritzats en els centres educatius, amb edats compreses entre els 12 i 18
anys.
Les característiques principals dels joves entre 12 i 35 anys, atenent a la memòria del casal de
joves,9 són: gran disponibilitat de temps lliure, joves que no solen realitzar cap activitat extraescolar i
amb motivació, poden arribar a tenir una gran capacitat de participació en diferents activitats i joves
que no presenten cap tipus de demanda i es limiten a estar en el carrer i/o consumir l’oci de la nit.
La població juvenil està formada per grups de diferent procedència, trobam joves andritxols,
immigrants de la península, d’Europa occidental i oriental, i Hispanoamèrica. D’aquesta manera, tots
ells, formen diferents estrats socials i culturals.
CENTRE D’INFORMACIÓ JUVENIL (XARXA INFOJOVE)
Aquest centre, situat a l’Ajuntament d’Andratx, està dirigit a oferir informació a tots els joves i a
qualsevol persona que treballa amb joves.
Els serveis que s’ofereixen són facilitar informació en els següents temes: estudis (allotjaments,
beques, centre educatiu, ensenyança no reglada, estudiar a Europa), habitatge (ajudes, com llogar i
comprar una casa, préstec, etc.), participació (associacionisme, voluntariat, legislació, escoles de
formació, àmbits d’actuació), temps lliure (oci i cultura, esports, federacions i instal·lacions de temps
lliure, cursos de monitor de temps lliure), turisme jove (carnet d’estudiant, carnet d’albergs juvenils,
organització i assessorament de viatges, interrail, cursos d’idiomes a l’estranger, viatgeteca, servei de
voluntariat europeu, intercanvis juvenils,...), informació sobre problemàtiques relacionades amb
consum, salut, drogues i sexualitat.
PUNT LOCAL EURODESK
Al mateix centre d’informació juvenil de l’Ajuntament, es troba el Punt Local Eurodesk. La Xarxa
Eurodesk és un servei d’informació dels programes i de les iniciatives europees, dirigides als joves i als
qui treballen amb ells i per a ells.
S’ofereixen serveis com: resposta i assessorament gratuïts, accés ràpid en xarxa a informació
europea, informació actualitzada i noticies d’interès, desenvolupament específic d’eines d’informació i
suport per a professionals que treballen amb joves, fòrum de debat en xarxa, activitats de formació i
publicacions periòdiques sobre informació europea.
9 Memòria Anual març 2006-abril 2007 del Casal d’infants i joves Sa Taulera.
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 60
SERVEI GENERAL D’ORIENTACIÓ LABORAL MEDITERRANI
Com ja s’ha indicat quan parlàvem d’ocupació i formació, el Servei General d’Orientació Laboral
Mediterrani és una actuació de suport del Departament de Medi Ambient del Consell de Mallorca, per
als municipis de les zones de Tramuntana i Llevant; i té, com a objectiu primordial, atendre persones en
edat laboral en situació d’atur, amb la finalitat d’informar-les i orientar-les en el procés de recerca de
feina.
Trobam cinc punts d’atenció a Mallorca: el d’Andratx, el de Capdepera, el de Bunyola, el de
Sant Llorenç i el de Sóller.
Aquest servei forma part de les oficines de la Xarxa Púbica d’Orientació Laboral (XOL) del
Govern de les Illes Balears, i és fruit de la col·laboració entre el Departament de Medi Ambient del
Consell de Mallorca, el Servei d’Ocupació de les Illes Balears de la Conselleria de Treball i Formació, els
ajuntaments dels municipis on hi ha els punts d’atenció i formació; i es du a terme amb el suport del
Fons Social Europeu.
Els serveis que ofereix són: atenció individualitzada, informació sobre recursos laborals i
formatius existents, la possibilitat d’optar a les ofertes de treball adequades al perfil professional de
cada usuari coneixement de les eines de recerca de feina, un seguiment durant tot el procés d’inserció
laboral, l’acreditació necessària per optar i participar en actuacions formatives, oferta de diverses vies
d’inserció professional als joves i altres col·lectius.
Les persones beneficiàries del Servei d’Orientació Laboral són: les persones inscrites en el SOIB
que tinguin entre 16 i 64 anys, i estiguin en situació d’atur; els treballadors que es troben en actiu i que
estiguin inscrits en el SOIB, en demanda de millora d’ocupació.
CASAL DE JOVES
Es tracta d’un centre on es programen i organitzen activitats dirigides als joves del municipi, per
promoure l’autogestió del seu temps lliure.
El Casal de Joves compta amb un conjunt de programes, dels quals en destaquen els de gestió,
dinamització sociocultural, suport a processos de grup, informació i difusió dels programes i activitats,
integració a la comunitat i hàbits.
Els objectius més importants d’aquests programes són, entre altres:
- Coordinar el Casal i la resta de serveis del Centre d’informació juvenil i de l’Ajuntament (esports,
serveis socials, cultura i policia).
- Dotar d’eines d’autogestió del temps lliure al Casal.
- Donar una oferta cultural per a joves.
- Participar a les festes del municipi.
- Oferir activitats de dinamització juvenil,
- Oferir una ludoteca al casal, iniciar contactes amb diferents grups o associacions,
- Realitzar tríptics periòdicament.
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 61
- Difondre activitats i programes via internet, actualitzar pannells informatius.
- Realitzar la captació de joves de població diana.
Els serveis que s’ofereixen en el Casal de joves són: dinamització de la participació juvenil,
activitats de temps lliure, tallers, sortides, camps de treball, intercanvis juvenils a Europa, carnets
juvenils, guies educatives, servei d’ordinadors i accés a Internet, zona WIFI, cessió d’espais, sala
d’exposicions.
Usuaris Casal de Joves 2006 (7069 usuaris)
Torns Ordinadors58%
4123 usuaris
Adult4%
290 usuaris
+ 16 anys 3%216 usuaris
Oci15%
1047 usuaris
Relació7%
497 usuaris
Demandes Messenger
13%896 usuaris
Torns Ordinadors
Adult
+ 16
Oci
Relació
Messenger
CENTRE UNIVERSITARI
El Centre Universitari ofereix la informació i els serveis de l’oferta educativa i cultural de les
universitats, i es creen recursos per als universitaris del municipi. Es troba a l’Ajuntament, a l’Àrea de
Joventut i també al Casal de Joves.
Els serveis que s’ofereixen, entre d’altres, són la coordinació entre la UIB, la UNED, la UOC i
altres universitats de l’Estat Espanyol, la Universitat Oberta per a Majors (UOM), sessions informatives
de cicles formatius i ensenyança no reglada i la UIB, cursos del SAC (Servei d’Activitats Culturals), cicles
de conferències per a joves universitaris, beques de formació pràctica per a universitaris i estudiants de
cicles formatius, cursos amb crèdits de lliure configuració i les Jornades d’Estudis Locals; i ordinadors per
realitzar l’automatrícula.
Els universitaris del municipi, tot i saber que existeix aquest centre, no solen utilitzar mai les
instal·lacions municipals.
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 62
Els cicles de conferències i les Jornades d’Estudis Locals si compten amb una major participació,
ja que es convaliden crèdits per assistir-hi.
La majoria dels universitaris d’Andratx acudeixen al centre per demanar qualque tipus de beca,
les més demandades són les ajudes econòmiques o les pràctiques a l’Ajuntament.
PUNTS FORTS
- Àmplia oferta de serveis d’informació juvenil (Xarxa Infojove, Casal de Joves, el Centre
Universitari, el Punt Local Eurodesk).
- Importància del Casal de Joves a un municipi amb escassetat d’oferta d’oci juvenil.
- Gran acceptació i participació dels cicles de conferències i les Jornades d’Estudis Locals per
part sobre tot d’estudiants universitaris.
PUNTS FEBLES
- La manca d’oportunitats de feina de la població jove, a causa de la marcada temporada
turística que tenim al municipi i que també implica una oferta laboral molt limitada cap a la
construcció i el turisme.
- La manca d’interès dels joves a participar en les activitats de temps lliure que es realitzen en
el municipi.
- La forta centralització dels serveis de Joventut i Ocupació a la vila d’Andratx que provoca un
desequilibri front als altres nuclis del municipi.
- La necessitat de nous locals d’assaig al municipi.
CULTURA I PATRIMONI
Els aspectes culturals, el patrimoni i la tradició són aspectes essencials per aconseguir una
cohesió social adequada entre els ciutadans d’Andratx, ja que com es pot observar a l’apartat de
població hi ha un alt percentatge de residents peninsulars (24%) i estrangers (30%). Aquest element
característic del municipi suposa una barreja cultural que tant pot enriquir com posar en perill la cohesió
social dels seus residents i el patrimoni cultural d’Andratx.
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 63
LA CULTURA AL MUNICIPI
El Departament de Cultura de l’Ajuntament d’Andratx té com a finalitat difondre la cultura al
municipi, i enfoca la seva tasca cap a la formació, el suport a la creació, l’exhibició, la divulgació artística
i cultural del municipi.
A continuació es descriuran les diferents festes populars, fires i mercats, activitats culturals,
subvencions i infrastructures; que compta el municipi d’Andratx referents a cultura.
FESTES POPULARS DEL MUNICIPI
Des d’aquest departament es vol fomentar i promoure les festes i fires tradicionals i patronals a
causa del seu marcat caràcter històric local, ja que formen part de la cultura autòctona. Les festes
populars són excel·lents ocasions per conèixer les tradicions de cada poble. A Andratx, les festes es
reparteixen al llarg de tot l’any i cada nucli de població té la seva pròpia manera de commemorar-les.
Són dies plens d’activitats festives que inclouen jornades esportives, actes culturals, concerts, verbenes,
balls populars i un gran castell de focs artificials el darrer dia de les festes, cap a la mitja nit.
Festes populars del municipi
Nucli de població Dia Festivitat
Sant Pere Andratx 29 de juny Festes patronals que comencen amb un ofici religiós. Patró: Sant Pere.
Moros i Cristians Sant Elm Primer cap de setmana
d’agost
Festes en honor a Santa Catalina Tomás, on es reviu a la platja la batalla dels moros i cristians.
Mare de Déu del Carme
Port d’Andratx 16 de juliol Festivitat de la Mare de Déu del Carme, patrona dels pescadors i del Port d’Andratx amb processó marinera.
Mare de Déu d’Agost Sa Coma 15 d’agost Festivitat de la Mare de Déu a sa Coma, amb ofici religiós.
Sant Agustí i la Mare de Déu de la Trapa
S’Arracó 28 d’agost Festivitat de Sant Agustí, patró de s’Arracó, amb missa solemne a l’església del Sant Crist.
Mare de Déu de la Trapa
S’Arracó 8 de
setembre
Tanca el calendari de festes patronals, amb una processó popular i el ball de l’oferta.
Altres festes destacades al municipi:
Els Reis d’Orient, Sant Antoni, Corpus, Setmana Santa i Carnaval
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 64
FIRES I MERCATS AL MUNICIPI
Fires i mercats al municipi Periodicitat Activitat
El Mercat setmanal
d’Andratx:
Es fa tots els dimecres de
cada mes excepte els
festius, als carrers
d’Andratx.
A les més de dues-centes parades, es pot
trobar una àmplia selecció d’aliments i
productes
Fira agrícola, ramadera,
artesana i industrial:
El primer cap de setmana
d’abril.
El lloc de la celebració són els voltants les
cases de Son Mas. A partir de l’any 2008 rep
el nom de Fira d’Andratx (Productes ecològics
i de races autòctones), aquesta va ser l’edició
número XXIV.
Jornades
gastronòmiques:
Es celebren dins el decurs
de la Fira d’Andratx, el
primer cap de setmana
d’abril.
Es tracta d’una mostra gastronòmica que
consisteix en un sopar el dissabte i un dinar el
diumenge. Hi participen diversos restaurants,
pastisseries i forns del terme municipal. La
del 2008 fou la XII Jornada Gastronòmica.
ACTIVITATS CULTURALS
La Mostra de Teatre: Un acte tradicional amb una llarga trajectòria, que després d’un període
d’inactivitat, s’ha tornat a recuperar per fomentar la cultura i especialment el teatre entre els veïns del
municipi.
A la XVI Mostra de Teatre varen participar sis grups, tres del nostre municipi: Voramar, AGARA i
Fila 6 fila 7; i els altres tres convidats pels grups anteriors: Coverbos, Des As3 Teatre i Sa Nostra Terra de
Son Espanyolet. Les actuacions es van realitzar els dissabtes, a les 21 h, al teatre de sa Teulera, des del
21 d’octubre fins al 25 de novembre, ambdós inclosos.
La XVII Mostra de Teatre ha estat la darrera, l’any 2008, es realitzà del 18 de gener al 22 de
febrer, tots els divendres a les 21.30 h. Hi participaren els tres grups de teatre locals: Voramar, AGARA i
Fila 6 fila 7, més els convidats: Coverbos, Coanegra i Improband.
Nits a la Fresca: Des de l’any 2000, durant els mesos de juliol i agost es celebren les Nits a la
Fresca. Es tracta d’un conjunt de concerts de musiques del món (clàssica, jazz, dansa...) a l’aire lliure. Es
realitzen a la clastra de les cases de Son Mas, i en els diferents nuclis de població del municipi: a la plaça
d’Andratx, al Port d’Andratx, a s’Arracó i a Sant Elm.
Premis Andratx: Es tracta d’un certamen que té lloc a les festes de Sant Pere. Començà l’any
2003 només amb la modalitat d’història i novel·la. L’any 2004, el concurs va ser de pintura i ceràmica. A
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 65
partir del 2005, acull el concurs de pintura, de ceràmica, fotografia, periodisme; i dos premis literaris,
d’història i de novel·la. Dins de la modalitat de pintura i ceràmica, es lliuren premis a artistes locals, i a
les altres modalitats, els premis són oberts a qualsevol participant.
Cinema a la fresca: Durant les celebracions de les festes patronals dels diferents nuclis del
municipi, s’exhibeixen pel·lícules en català, normalment a l’aire lliure. D’aquesta forma, es vol impulsar
l’interès pel cinema i, a més, en català.
EQUIPAMENTS CULTURALS AL MUNICIPI
Teatre de sa Teulera
Al teatre d’Andratx de sa Teulera, es duen a terme diverses iniciatives.
Programació anual d’actuacions de teatre, dansa i música, al Teatre de sa Teulera d’Andratx, i al
Teatre de s’Arracó.
Andratx és membre del Circuit d’Arts Escèniques de Mallorca, que té com a finalitat optimitzar i
agilitar els recursos disponibles, i procurar una programació estable, diversificada i de qualitat en el
sector de les arts escèniques.
Teatre de s’Arracó
Es tracta de l’edifici d’una antiga escola, per aquest motiu és conegut popularment com l’Escola
Vella. Aquí es duen a terme distintes activitats, per part d’associacions del poble, com assaigs de teatre,
taixí, ioga, ball, ball de bot, gimnàstica, etc. Durant les festes populars es representen obres de teatre, es
celebren festes, com la de cap d’any, els reis d’orient, carnaval, etc. Des del mes d’agost de 2007, també
s’ha instal·lat una infrastructura que permet organitzar exposicions.
Escola de Música
Compta amb sales de música, sala de ball i un auditori o sala de concerts; la qual cosa permet
organitzar moltes activitats culturals. S’utilitzen aquestes dependències per a ball de bot, conferencies,
concerts, etc.
Altres centres on es realitzen activitats culturals
Casal de Joves, Palau Municipal d’Esports, locals per a persones majors o locals socials i als
distints col·legis d’Andratx.
Sales d’exposicions
La programació d’exposicions a la Sala de Plens de l’Ajuntament d’Andratx consta de diverses
iniciatives i programes. Exposició dels Premis Andratx, en la qual es pot gaudir dels guanyadors i
finalistes del concurs, i es realitza anualment per les Festes de Sant Pere. També trobam les
col·laboracions amb altres institucions o projectes per a la difusió i la producció de mostres itinerants
d’alt nivell.
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 66
Exposicions realitzades el 2006:
Matthew Tawlor Shaw
Daniel Codorniu
Premis Andratx
Catalina Vidal
Exposicions realitzades el 2007:
Francisco Cañas
Premis Andratx
Brigitta Nottebohm
Jaume Murillo
A part dels centres anteriorment citats, trobam dos centres culturals d’iniciativa privada, que
compten amb unes instal·lacions de qualitat i un gran nombre d’activitats culturals dirigides al públic
andritxol.
El Centre Cultural Andratx10
, situat a sa Coma, és un dels edificis privats més grans d’Europa
dedicat a l’art contemporani. Inaugurat el setembre del 2001, compta amb 1500 m² de sala
d’exposicions, una gran galeria, un restaurant, una llibreria, i una sèrie de tallers per a artistes.
L’objectiu del centre és mostrar art contemporani de qualitat, es realitzen nombroses
exposicions al llarg de l’any, així com també conferències, reunions, festes, etc.
El Centre Cultural Sa Taronja11
, està instal·lat a les afores d’Andratx, a una antiga granja dels
anys 60. Les tres naus amb les que compta es dediquen a exposicions, estudis per a artistes, sales de
teatre i projeccions, sala de ball i altres activitats.
Aquest centre realitza nombroses activitats culturals, com exposicions, reunions, concerts,
conferències, distintes classes dirigides de ball contemporani, ioga, cuina, art, etc.
PROGRAMA GENERAL DE SUBVENCIONS MUNICIPAL
L’Ajuntament concedeix anualment un important conjunt d’ajudes i subvencions públiques, a
particulars empadronats al municipi d’Andratx i a entitats i associacions inscrites en el Registre
municipal d’associacions veïnals, per fomentar i col·laborar econòmicament en aquells serveis o
activitats que completin o supleixin les competències atribuïdes a les entitats locals, en diferents àmbits:
Cultura: Potenciar programes innovadors, activitats de recuperació i/o conservació de la cultura
tradicional i del patrimoni local, i propostes que complementin l’oferta cultural generada des de
l’Administració, i que es puguin gestionar conjuntament.
Educació: Donar suport a les activitats, promogudes pels centres docents i les AMPA, de
caràcter educatiu o formatiu adreçades a l’alumnat del centre docent i/o obertes al públic en general;
les quals comportin la relació i col·laboració entre diferents AMPA del municipi i/o el suport a la
biblioteca de l’escola o a les aules de música.
10 Font: www.ccandratx.com
11 Font: www.sataronja.net
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 67
Esports: Fomentar la plena integració en l’activitat física dels grups minoritaris, la participació i
col·laboració entre diverses entitats o clubs esportius per al desenvolupament de l’activitat física i les
activitats encaminades a l’esport per a tothom i a la integració en el medi natural.
Serveis Socials i Salut: Promoure les iniciatives dirigides a: l’atenció a la gent major
discapacitada o en situació de precarietat (econòmica, de solitud, problemes de salut), les
drogodependències, la infància i la família, la salut mental, la violència de gènere, la gent major, i els
projectes que afavoreixin la formació del voluntariat. Donar suport a aquelles propostes que tinguin
com a objectiu la prevenció i/o la promoció d’aspectes socials i de salut.
Promoció i reinserció social: Donar suport a aquells projectes que s’encaminin cap al
tractament normalitzat de les diferències i la inserció social dels col·lectius amb característiques
especials i amb dificultats d’integració i a la sostenibilitat i respecte del medi ambient.
Total de subvencions per any i activitats
2003 2005 2006 2007
Cultura 13 17 13 18
Esports 21 46 44 40
Serveis Socials 0 4 3 3
Com es pot comprovar a la taula anterior, el total de subvencions referents a cultura han
augmentat des del darrer any 2007; mentre que les subvencions per a esports davallen en comparació
als anys 2005 i 2006. Als serveis socials, el nombre de subvencions atorgades es manté des de l’any
2005, però amb una dinàmica decreixent de només un punt, en aquest darrer any 2007.
PUNTS FORTS
- Varietat de festes i fires amb caràcter històric, a tots els nuclis del municipi, excepte es Camp
de Mar.
- Important oferta cultural al municipi, especialment de teatre i música.
- Importància de determinades instal·lacions culturals com els Teatres, l’Escola de Música, i les
instal·lacions privades del Centre Cultural Andratx i el Centre Cultural Sa Taronja.
- Varietat del programa d’ajudes i subvencions per a entitats i associacions del terme
municipal.
- La gran acollida de la fira agrícola, ramadera, artesana i industrial i les Jornades
Gastronòmiques del municipi.
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 68
PUNTS FEBLES
- Baixa participació ciutadana quant a les activitats culturals que promou l’Ajuntament
d’Andratx.
- La manca d’un recinte ferial al municipi.
- La necessitat d’una sala d’exposicions al nucli d’Andratx i d’un centre cultural al Port
d’Andratx.
EL PATRIMONI A ANDRATX
L’any 2007, amb motiu de l’aprovació de les Normes Subsidiàries del municipi, es va aprovar el
Catàleg de Béns Patrimonials del municipi. Fins aquell moment, únicament existia la catalogació
d’elements patrimonial a sòl rústic, per part del Consell de Mallorca. Per la qual cosa es va considerar
molt necessari la revisió i ampliació d’aquest catàleg inicial, a causa de les fortes mancances que
contenia. Actualment, personal extern a l’Ajuntament realitza l’estudi i els treballs d’actualització del
Catàleg d’Elements Patrimonials, amb la finalitat d’incorporar-lo a la normativa municipal.
CATÀLEG PATRIMONI A SÒL URBÀ
La riquesa cultural i patrimonial del municipi d’Andratx és indiscutible, malgrat que no és molt
ric en restes arqueològiques catalogades. No obstant això, cal destacar la riquesa de construccions
arquitectòniques en sòl urbà, especialment a les localitats de la vila d’Andratx, Port d’Andratx i s’Arracó.
Construccions fonamentalment de tipus religiós i militar, així com el gran nombre d’habitatges
catalogats, característiques de l’època moderna i contemporània, i d’altres elements arquitectònics de
caire etnològic, com els molins, les sínies d’aigua, els pous, etc.
La protecció d’elements s’aplica a cadascun dels elements aïllats, espais urbans, edificis o
agrupacions d’aquests identificats com a tals al Catàleg. S’estructura en tres graus de protecció
jerarquitzats, que es denominen integral, estructural i ambiental.
PROTECCIÓ INTEGRAL
Els béns als quals s’aplica la Protecció Integral són edificis, construccions i elements
d’excepcional valor arquitectònic i de significació cultural o ciutadana, i els equiparables pels seus valors
als monuments declarats o incoats, d’acord amb la legislació sobre patrimoni històric espanyol. Es
permetran únicament actuacions encaminades a la conservació i posada en valor de l’edifici, l’element,
espai o l’agrupació catalogada.
PROTECCIÓ ESTRUCTURAL
Els béns als quals s’aplica aquesta protecció són aquells edificis, elements i agrupacions que pel
seu valor històric o artístic a la seva qualitat arquitectònica, constructiva o tipologia se singularitzaran
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 69
dintre del nucli o municipi. Les obres que se duguin a terme en els edificis o elements sotmesos a aquest
grau de protecció, seran les que tendeixin a la seva conservació i millorin les seves condicions d’habilitat
o ús, i que mantinguin la seva configuració estructural, el seu voltant exterior i els seus elements
significatius.
PROTECCIÓ AMBIENTAL
Els béns als quals s’apliquen són edificis que, aïllats o en conjunt, conformen trams o àrees de
qualitat, en bon o regular estat de conservació, encara que individualment no presentin notables valors
arquitectònics. Edificis que reuneixin constants tipològics interessants, i que estiguin situats a àrees de
qualitat mitjana o escassa, fins i tot que presentin un estat de conservació dolent, o a espais urbans de
qualitat destacada. Les obres que s’efectuïn en els edificis, elements o conjunts afectats per aquesta
protecció, tindran per objecte adequar-los als usos i costums actuals, sense pèrdua dels valors
ambientals i tipologies que posseeixen.
L’actual catàleg municipal en zona urbana està constituït per un total de 84 elements
arquitectònics catalogats i recollits a les Normes Subsidiàries. A part d’aquests elements arquitectònics,
cal destacar l’estudi d’incorporació de 70 elements arquitectònics complementaris, que no estaven
inclosos en el moment de l’aprovació de les Normes Subsidiàries i que constitueixen el Registre Nou.
En total la llista ascendeix a 154 elements patrimonials, dels quals 70 elements estan per
catalogar, a més el llistat pot ser ampliat d’acord amb l’estudi d’ampliació que s’està realitzant.
Catàleg Municipal
Patrimoni Urbà Registre Antic Registre Nou Total
Vila d’Andratx 35 44 79
Port d’Andratx 25 16 41
S’Arracó 21 10 31
Sant Elm 2 2
Es Camp de Mar 1 1
Total 154
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 70
CATÀLEG PATRIMONI EN SÒL RÚSTIC
Quant als béns patrimonials catalogats en sòl rústic, cal diferenciar entre el Catàleg municipal i
el Catàleg d’identificació d’elements d’interès arqueològic del Consell de Mallorca. La norma de
protecció municipal no reconeix aquest darrer catàleg.
El catàleg municipal comprèn 66 elements patrimonials entre els quals cal destacar un talaiot,
12 possessions, 17 sínies i 5 molins d’aigua, 14 molins de vent i 6 torres de defensa (3 costaneres i 3
d’interior). La majoria d’aquestes construccions tenen una protecció integral llevat de les possessions,
que la protecció és estructural.
Finalment, el Catàleg del Consell de Mallorca identifica 44 elements tots ells elements
arqueològics. Si bé s’ha comentat al principi que Andratx no es caracteritza per ser un municipi amb
grans jaciments arqueològics, en tant que hi ha una escassesa de catalogació dels existents; la veritat és
que els 44 elements catalogats pel Consell s’han de tenir molt en compte, entre els quals destaquen
zones arqueològiques amb representacions de nombrosos qanats i safareigs, sèquies de traçat fòssil
medievals, molins, etc.
Cal destacar a Andratx l’existència dels jaciments arqueològics de les coves de Son Fortuny i des
Castellàs, el cementiri del moro de Son Bosc o el camí de la Palomera d’origen possiblement romà i que
anava des de Sant Elm fins a Palma, avui dia només queden restes en el Coll d’Andritxol i Son Fortuny i a
la sortida de Son Fortuny cap al Coll de s’Aleman. Altres zones arqueològiques importants però
pràcticament desaparegudes a dia d’avui estaven a sa Dragonera i la zona del Prat de ses Veles o els
nombrosos derelictes d’època antiga i medieval sense catalogar però existents en els fons marins del
municipi.
ELEMENTS PATRIMONIAL DESTACATS
Entre els elements patrimonials més destacats a Andratx, hem de comentar els següents:
L’arquitectura religiosa és especialment remarcable com hem dit, ja que es poden
comptabilitzar fins a quatre esglésies parroquials: l’església de Santa Maria (Andratx), la de la Mare de
Déu del Carme (Port d’Andratx), la del Sant Crist (s’Arracó) i finalment la dedicada a Santa Catalina
Tomàs (Sant Elm). Cal esmentar, que as Camp de Mar existeix una petita capella dedicada a Sant
Joaquim i a Santa Aina. Menció especial tenen els retaules barrocs de l’església de Santa Maria
d’Andratx. Completen aquest patrimoni religiós el petit oratori de Son Orlandis i alguns convents, els
quals, actualment, han perdut la seva primitiva funció per convertir-se en espais per altres usos.
Quant a arquitectura civil, destaquen alguns casals i cases modernistes, les magnífiques
possessions, les torres de defensa i algunes construccions de caire etnològic que es poden trobar per les
muntanyes.
Pel que fa a les cases modernistes, s’han de mencionar les dels nuclis urbans de la vila
d’Andratx i s’Arracó.
De les possessions, sobresurt Son Mas, actual Ajuntament, encara que també són dignes de
mencionar Son Fortuny, Son Esteve, Son Orlandis, a Andratx; Son Castell, Son Guillem, Son Joan i Son
Nadal, a s’Arracó. Un altre edifici a destacar, és la Llotja del Port d’Andratx, símbol de la vigència de
l’activitat pesquera.
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 71
De l’arquitectura defensiva destaquen les torres del castell de Sant Elm i la de Cala en Basset, a
Sant Elm; la de Llebeig, a sa Dragonera; la torre de Sant Carles, a sa Mola, i la del núm. 9 del carrer
Rodríguez Acosta, ambdues al Port d’Andratx; la torre del Cap Andritxol, as Camp de Mar; i finalment, la
de s’Evangèlica, a la carretera d’Estellencs.
PUNTS FORTS
- Rellevància patrimonial al municipi de construccions arquitectòniques de tipus religiós i militar,
així com el gran nombre d’habitatges catalogats característics de l’època moderna i
contemporània. (localitzats a la vila d’Andratx, Port d’Andratx i s’Arracó).
- Actualització i ampliació del catàleg d’elements patrimonials del municipi.
PUNTS FEBLES
- Insuficient protecció d’elements patrimonials i manca d’informació damunt elements
patrimonials a sòl rústic.
- Manca de coneixement del patrimoni del municipi per part dels veïns.
- Manca d’una oferta de promoció patrimonial als residents i turistes del municipi.
ESPORTS
Les activitats esportives tenen al municipi una gran importància i acollida entre els andritxols, la
qual cosa es reflecteix en el complet sistema d’instal·lacions municipals esportives distribuïdes pels
diferents nuclis de població, i per l’existència d’una programació d’activitats esportives variada.
Una promoció esportiva adequada, no només entre els ciutadans sinó també a la promoció
turística, suposa una gran oportunitat per acostar-nos a l’objectiu de promoció turística, promoció
econòmica i millora dels índexs de cohesió social.
A continuació assenyalam la distribució de les instal·lacions esportives municipals, els diferents
programes que es promocionen des del Departament d’Esports de l’Ajuntament, i l’evolució de la
participació dels ciutadans del municipi a les activitats esportives, a través de participació individual o en
associacions i clubs esportius.
Cal mencionar que malgrat l’oferta d’instal·lacions esportives és suficient, aquesta no està ben
repartida entre les diferents localitats, ja que hi ha una manca d’instal·lacions considerable al Port
d’Andratx, i una manca relativa a Sant Elm i as Camp de Mar; a causa de la naturalesa turística
d’aquestes localitats.
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 72
INSTAL·LACIONS ESPORTIVES AL MUNICIPI
Instal·lacions Esportives a Andratx per localitats
Palau
d’Esports
Polisportius
Municipals
Pista
Polisportiva
Camps de
futbol
Pistes de
tennis
Piscines
municipals
Vila
d’Andratx 1 1 1 1 3
2 cobertes i 2
descobertes
Port
d’Andratx ― 1 ― ― ―
2 Piscines
descobertes
S’Arracó ― 1 ― 1 ― 2 Piscines
descobertes
Sant Elm ― ― 1 ― ― ―
Sa Coma ― ― 1 ― ― ―
Es Camp de
Mar ― ― ― ― ― ―
TOTAL 1 3 3 2 3 8
Tal i com demostra la taula anterior, podem observar com a la vila d’Andratx hi ha una
cobertura mínima necessària de totes les instal·lacions esportives. Només en aquest nucli, es disposa de
pistes de tenis d’ús públic.
Crida l’atenció per altra banda, l’absència d’instal·lacions esportives al nucli costaner des Camp
de Mar.
A la resta de nuclis del terme municipal es pot observar com l’oferta d’instal·lacions esportives
està limitada a polisportius municipals i camps de futbol, majoritàriament.
PALAU MUNICIPAL D’ESPORTS
Aquesta instal·lació municipal consta de dues piscines climatitzades (una gran i una petita),
classes dirigides, cursos de natació i escoles municipals amb gimnàs i diferents equipaments per als
usuaris com: 12 vestidors, 2 infermeries, 2 magatzems, 2 sales de control, despatx metge, cafeteria, sala
de musculació, sala d’activitats dirigides, rocòdrom, pista esportiva i una sala social destinada a
reunions.
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 73
Polisportius
Andratx compta amb tres polisportius dispersos pels diferents nuclis de població del terme municipal,
aquests són:
- Polisportiu Municipal Príncep d’Astúries, a la vila d’Andratx, amb les piscines municipals a l’aire
lliure, pistes de tenis i futbol sala.
- Polisportiu Municipal de s’Arracó: Aquest espai esportiu està equipat amb una piscina municipal a
l’aire lliure, camp de futbol, pista multifuncional, pista de petanca, parc skate i bar.
- Polisportiu Municipal del Port d’Andratx: Aquest espai esportiu està equipat amb una altra piscina
municipal a l’aire lliure, pista multifuncional, sala social, petanca i servei de bar.
Pistes Polisportives
A més dels polisportius, al municipi trobam també tres pistes polisportives on es practiquen diversos
esports:
- Pista poliesportiva de sa Coma- Son Curt a Andratx, amb una pista a l’aire lliure de futbol sala,
bàsquet i petanca, a més d’un espai de jocs.
- Pista poliesportiva de Sant Elm, amb pista a l’aire lliure de futbol, sala social, bàsquet, a més d’un
espai de jocs.
- Pista poliesportiva coberta, del Col·legi es Vinyet a Andratx, amb camp de bàsquet.
Camps de Futbol
Cal mencionar que el municipi disposa de dos camps municipals de futbol, amb gespa artificial i equipats
cadascun d’ells amb un bar.
- Camp Municipal de futbol de sa Plana, a Andratx
- Camp Municipal de futbol, sa Vinya, a s’Arracó
ESCOLES I ACTIVITATS ESPORTIVES MUNICIPALS
Andratx proporciona a la seva població una amplia oferta esportiva, moltes de vegades de franc
i que està formada per diferents escoles esportives municipals segons l’esport que es vol practicar.
D’aquesta forma es pretén que els al·lots després passin als clubs esportius.
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 74
A la taula anterior es pot veure com el curs 2004-2005 hi havia menys escoles esportives
municipals que els cursos successius, 2005-06 i 2006-07. Destaca el nombre d’alumnes totals per cada
any esportiu, ja que hi havia més alumnes el 2004-05 que per exemple el 2006-07, amb més oferta
esportiva disponible.
Les activitats dirigides que s’ofereixen al Palau poden variar segons el nombre de participants
que s’inscriguin, ja que el mínim requerit és de quatre persones. Els esports que es poden practicar són:
2004-2005 2005-2006 2006-2007
Tennis Tennis Tennis
Futbol Futbol Futbol
Bàsquet Futbol Sala Futbol Sala
Escacs Bàsquet Bàsquet
Atletisme Escacs Escacs
Gimnàstica Rítmica Karate Karate
Natació sincronitzada Gimnàstica Rítmica Gimnàstica Rítmica
Natació Natació sincronitzada Natació sincronitzada
― Natació Natació
― Aquatlon Aquatlon
TOTAL NINS/NINES 156 159 153
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 75
Per una altra banda, també trobam activitats esportives que es desenvolupen a la piscina
municipal i que estan dirigides tant per a nins, com per a joves i adults. Són activitats amb diferents
temàtiques que es proposen per a la població interessada al llarg de tot l’any.
Activitats esportives aquàtiques
Natació per a nadons aquaddriver natació terapèutica
natació per a nins aquafitness combi
natació per a adults aquapilates matronació
natació masters aquaforum aquation
natació per a gent major
En el darrer curs 2006-2007, han augmentat significativament, tant els usuaris de la piscina,
com la gent major que s’inscriu al Palau Municipal d’Esports, per practicar la natació al municipi.
Activitats esportives al Palau
Bàsquet meditació Ball modern
Escacs gimnàstica suau musculació
Pilates tonificació aerolatino
Ioga espining Aerobox
gimnàstica combinada xi-kung iniciació a la meditació
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 76
Evolució del numero d’usuaris a la piscina municipal i gent major usuària
2004-05 2005-06 2006-07
Setembre 220 231 243
Octubre 318 323 332
Novembre 340 347 348
Desembre 336 342 343
Gener 314 325 333
Febrer 351 363 368
Març 391 295 297
Abril 335 342 351
Maig 344 347 353
Juny 321 323 331
Total 3270 3238 3299
Gent major 422 437 448
Per altra banda, des del Departament d’Esports de l’Ajuntament d’Andratx s’organitzen
excursions amb una periodicitat mensual.
Aquestes excursions són de diferent dificultat (baixa, mitjana i alta) i es dirigeixen a persones
majors de 14 anys, si els usuaris són menors d’aquesta edat, han d’anar acompanyats per una persona
adulta.
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 77
Excursions programades per a l’any 2008
Volta al Puig des
Campàs
26/01/08
Penyal d’Honor
Bunyola
09/02/08
Torre des Camp
de Mar
15/03/08
Pujada a
L’Ofre
19/04/08
Puig de
Galatzó
10/05/08
Cabrera
07/06/08
De les 7 excursions realitzades l’any 2006, per part de l’Ajuntament d’Andratx, cal destacar les
que varen tenir la participació més nombrosa: l’excursió a sa Dragonera i la del Camí Vell de Lluc, amb
81 i 68 excursionistes, respectivament.
El 2007, el nombre d’excursionistes va ser sensiblement més reduït que el 2006, encara que
s’hi va organitzar una excursió més. Una vegada més, l’excursió realitzada a sa Dragonera va ser la més
multitudinària, amb 97 excursionistes.
Quant a les excursions programades per al 2008, per ara, l’Ajuntament d’Andratx ha programat
una excursió mensual per a la població interessada, com s’ha pogut veure a la taula anterior.
EXCURSIONS 2006 EXCURSIONS 2007
Excursió Excursionistes Excursió Excursionistes
Castell d’Alaró 21/01/06 63 La Trapa 27/01/07 64
Comuna de Bunyola 18/02/06 64 Volta del General 24/02/07 55
Camí Vell de Lluc 18/03/06 68 Castell del Moro 24/03/07 40
Camí des Correu 29/04/06 54 Ermita Maristela 21/04/07 41
Sa Dragonera 04/06/06 81 Sa Dragonera 19/05/07 97
Andratx-Lluc a peu 18/11/06 41 Cala en Basset 06/10/07 19
Avenc de Son Pou 17/12/06 39 Volta de Binifaldó 27/10/07 27
Andratx - Lluc a peu 38
TOTAL 410 TOTAL 381
Mitjana excursionistes 59 Mitjana excursionistes 48
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 78
CLUBS I ENTITATS ESPORTIVES OFICIALS
Al terme municipal d’Andratx trobam diversos clubs i entitats esportives, les quals es poden
reunir a les 6 diferents sales/despatxos que hi ha reservades al Palau Municipal d’esports. Els clubs i
entitats esportives són el següents:
- Andratx FS
- Club Atletisme Andratx
- Club Ciclista Andratx
- Club Esportiu Andratx
- Club Esportiu Andratx
- Club Esportiu sa Coma
- Club Esportiu s’Arracó
- Club Natació Andratx
- Club Gimnàstica Rítmica Es Vinyet
- Racing Club Andratx Futbol Sala
- Associació de Carreters i Cavallistes d’Andratx
- Club Unión Andritxola de Petanca
- Atlètic Andratx CF
- Club Baloncesto Andratx
- Societat de Caçadors de sa Coma Calenta
- Club Tenis Andratx
- Societat de Caçadors La Paz
- Club Ajedrez Andratx
PUNTS FORTS
- Importància i acollida de les activitats esportives al municipi, especialment de les activitats
aquàtiques.
- L’augment significatiu en els darrers anys de les inscripcions de gent major per practicar natació al
municipi.
- Oferta significativa d’excursions periòdiques organitzades per l’Ajuntament.
- Instal·lacions esportives municipals de qualitat, com per exemple el Palau Municipal d’Esports.
- Importància de les escoles i clubs esportius per promocionar l’esport i crear afició esportiva
PUNTS FEBLES
- Malgrat que l’oferta d’instal·lacions esportives és suficient, aquesta no està ben repartida entre les
diferents localitats, ja que hi ha una manca d’instal·lacions considerable al Port d’Andratx i una
manca relativa a Sant Elm i es Camp de Mar, sobretot a causa de la naturalesa turística d’aquestes
localitats.
- Absència total d’instal·lacions esportives al nucli costaner des Camp de Mar.
- L’oferta d’instal·lacions esportives fora de la vila d’Andratx es limita a polisportius i camps de
futbol municipals.
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 79
SEGURETAT CIUTADANA
Una vegada més ha estat complicat la realització del Diagnòstic referent al grau de seguretat
existent en el municipi, a causa de la falta d’un històric d’indicadors informatiu o la falta de memòries
d’activitat, que permetin comparar els nivells de seguretat ciutadana i seguretat vial. No obstant això,
actualment, es treballa en la implantació d’un sistema de qualitat en el Servei de Policia Local, la qual
cosa permetrà en el futur, tant avaluar els nivells de seguretat, com l’abast dels objectius de qualitat del
servei plantejats.
A l’espera de l’històric informatiu podem avaluar i intuir la inexistència de problemes de
seguretat existents al municipi, encara que la major part dels problemes de seguretat que es presenten
estan relacionats amb la seguretat vial, més que amb els nivells de seguretat ciutadana causats per un
altre tipus de delictes.
Les dependències de la Policia Local d’Andratx es troben al costat de l’Ajuntament, i compten
amb una dotació policial de 47 policies, i 4 policies turístics per als mesos de temporada alta. Quant als
mitjans tècnics de mobilitat, la Policia Local compta amb 5 cotxes patrulla i 6 motocicletes.
Quant al nombre de delictes registrats en els darrers dos anys (2006 i 2007), cal destacar que
s’han comptabilitzat 13 delictes, l’any 2006; i 37, l’any 2007; encara que aquesta diferència no cal tenir-
la tot just en consideració. Destaquen l’elevat nombre de delictes per tinença de drogues, que l’any
2007, varen arribar fins a 19 delictes comptabilitzats, la qual cosa va representar el 51% del nombre de
delictes per aquest mateix any.
Cal destacar a l’apartat de seguretat ciutadana, l’augment de denúncies ciutadanes per
contaminació acústica, durant el 2007, respecte a l’any anterior; per la qual cosa s’ha passat de 11 a 38 i,
per tant, s’ha de fer un seguiment. Cal destacar també, l’existència de 12 denúncies per violència de
gènere en el decurs del 2006, i d’11, l’any 2007; aspecte que, a causa de l’espectacular augment
d’aquest tipus de delictes en els darrers anys a nivell nacional, és imprescindible fer un seguiment.
Quant als delictes contra la seguretat vial, cal destacar la realització de 17 controls de
documentació l’any 2007, 15 controls d’etílics i un mensual de transport.
Del resultat dels controls realitzats, s’han aixecat 15 diligències per delictes contra la seguretat
vial, l’any 2007; sis més que en l’any anterior.
Finalment, des del Servei de Policia Local es realitza una jornada anual de portes obertes
destinada als col·legis del municipi, i que té lloc al parc infantil proper a les dependències de la Policia
Local.
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 80
PUNTS FORTS
- Nivells de seguretat ciutadana adequats.
- Existència d’una dotació de Policia Local turística per als mesos de temporada alta.
PUNTS FEBLES
- Manca de metodologia de seguiment de delictes i faltes registrades en el municipi.
- Elevat percentatge de delictes per possessió de drogues en comparació amb la resta de delictes.
- Encara que no són moltes les diligències per delictes contra la seguretat vial, s’ha de destacar que
els problemes de seguretat detectats estan més relacionats amb la seguretat vial.
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 81
ENTORN AMBIENTAL
ORDENACIÓ DEL TERRITORI I ENTORN AMBIENTAL
Amb l’aprovació de les Normes Subsidiàries urbanístiques, el maig de 2007, s’ha tancat
provisionalment, fins a l’adaptació de la nova normativa al Pla Territorial de Mallorca, un període
irregular caracteritzat per la vigència anterior d’un Pla d’Ordenació Urbana de l’any 1977. Aquest Pla de
1977 va provocar nombroses situacions controvertides, especialment en els anys anteriors a l’aprovació
de les Normes Subsidiàries.
Per a la realització del diagnòstic urbanístic i territorial del municipi, i atès que les Normes
Subsidiàries encara s’han d’adaptar al Pla Territorial, s’ha escollit l’opció de realitzar el diagnòstic de sòl
urbà i sòl rústic per separat, amb l’objectiu de manejar xifres precises encara que no compatibles, ja que
les fonts són diferents depenent del tipus de sòl, i tenint en compte que els treballs d’adaptació al Pla
Territorial ara comencen.
Pel que fa a sòl urbà, la informació utilitzada és la de les Normes Subsidiàries de l’any 2007. A
continuació s’analitzarà la situació actual respecte a la superfície de sòl urbà i urbanitzable existent en el
municipi, les normes cautelars supramunicipals vigents que afecten el municipi, l’evolució del
creixement de l’habitatge en sòl urbà i rústic, així com l’evolució d’expedients disciplinaris realitzats en
els darrers anys.
Cal indicar que algunes fonts utilitzades, com per exemple en el cas de l’evolució d’habitatges a
Andratx, han estat fonts amb base de dades en procés d’inspecció o revisió; i per tant, és previsible que
amb l’acabament dels estudis d’actualització, les xifres variïn considerablement. És el cas de la base de
dades del cadastre municipal i de gestió tributària de l’Ajuntament.
SÒL URBÀ
DISTRIBUCIÓ DEL SÒL URBÀ I URBANITZABLE
D’acord amb les Normes Subsidiàries vigents, el total de sòl urbà i urbanitzable existent en el
municipi és de 631,88 ha que representa únicament el 7,65% de la superfície del municipi. La qual cosa
significa que la resta de sòl existent en el terme municipal correspon a sòl rústic, i per tant, protegit amb
diversos nivells com es veurà més endavant.
Distribució del Sòl a Andratx (NNSS)
7,65%
92,35%
Sòl Urbà i Urbanitzable Sòl Rústic
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 82
Per localitats, el major percentatge de sòl urbà o urbanitzable, correspon al Port d’Andratx, on
es concentra el 52,67% d’aquest sòl; seguit des Camp de Mar, amb el 22,15%; la vila d’Andratx, amb el
15,78%; Sant Elm, amb el 6,08%; i s’Arracó, amb el 3,33% de la superfície sòl urbà o urbanitzable
municipal.
El sòl urbanitzable es concentra únicament en les localitats del Port d’Andratx i es Camp de
Mar, i cal aclarir que gran part d’aquest sòl està edificat. No obstant això, a causa del fet que el
desenvolupament de serveis públics és incomplet, es considera sòl urbanitzable enlloc d’urbà, malgrat
que compta amb un elevat percentatge edificat.
Distribució del Sòl Urbà i Urbanitzable per Localit ats (NNSS)
15,78%
52,67%
22,15%
3,33%
6,08%
Andratx Vila Pto. Andratx Camp de Mar S'Arracó Sant Elm
NORMES CAUTELARS
Quant a les normes cautelars aprovades pel Govern de les Illes Balears, com les del Consell de
Mallorca, és important esmentar-les ja que afecten a la classificació i usos del sòl existent a les Normes
Subsidiàries municipals.
En primer lloc, cal aclarir la naturalesa cautelar de les normes, i per tant, el canvi d’ús o
classificació de les superfícies afectades esta pendent de l’aprovació de la Llei de desenvolupament
territorial sostenible, pel que fa al Decret llei 1/2007, del Govern de les Illes Balears; i de l’aprovació de
les modificacions del Pla Territorial Insular de Mallorca, pel que fa a la Norma Territorial Cautelar del
Consell.
Respecte a les causes que han motivat aquestes normes són diverses, algunes de les quals fruit
de l’aplicació relaxada de l’anterior normativa urbanística, la qual cosa permetia edificacions puntuals en
sòl rústic d’alt nivell de protecció, sobre la base de la consolidació de sòl urbanitzable en terrenys
contigus, com és el cas de Montport. En qualsevol cas, la finalitat d’ambdues normes cautelars és la
«d’evitar el desenvolupament urbanístic d’espais situats en un entorn rural amb un elevat valor
paisatgístic així com de flora i fauna, i actualment lliures d’edificació».
El Decret llei 1/2007, de mesures cautelars fins a l’aprovació de normes de protecció d’àrees
d’especial valor ambiental per a les Illes Balears, és un decret del Govern de les Illes Balears d’adopció
de mesures cautelars, les quals suspenen indefinidament la possibilitat d’executar plans parcials o
projectes d’urbanització, així com la concessió o execució de llicències d’edificació i ús del sòl en la zona
del Cap des Llamp i Montport; ambdues zones amb Plans Parcials de desenvolupament urbanístic
aprovats.
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 83
Mesures cautelars del Govern de les Illes Balears: Cap des Llamp
Mesures cautelars del Govern de les Illes Balears: Montport
Finalment, la norma territorial cautelar del Consell de Mallorca, per la qual s’adopten mesures
provisionals per assegurar la viabilitat i efectivitat de la modificació del Pla Territorial Insular de Mallorca
(PTM), de gener del 2008; suposa l’adopció de determinades mesures cautelars fins a la modificació
definitiva que venia donada amb les modificacions del PTM. En aquest cas, el període màxim de vigència
de les normes cautelars és de 2 anys. Quant a les determinacions descrites, destaquen la prohibició de:
- Tramitar ni aprovar cap instrument d’ordenació urbanística, ni cap instrument de gestió o execució
urbanística o atorgar cap llicència o autorització administrativa d’edificació, ús o aprofitament del
sòl que afecti al sector P/1CM de les Normes Subsidiàries (Biniorella).
- Fer efectiva cap actuació o obra de nova edificació, emparada en cap títol administratiu vigent, ni
atorgar llicència o autorització administrativa d’obra, instal·lació, activitat, edificació, ús o
aprofitament del sòl o subsòl; ni autoritzar-ne cap tipus d’ús provisional que afecti a l’Espai Lliure
Públic d’accés a la Platja des Camp de Mar.
Mesures cautelar del Consell de Mallorca: Biniorella
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 84
Mesures cautelar del Consell de Mallorca: es Camp de Mar
Ambdues normes suspenen, per tant, qualsevol procés d’urbanització o edificació a les zones
afectades i amenaçades de desenvolupament, ja que tenen els corresponents plans parcials aprovats i,
fins i tot, en el cas de la platja des Camp de Mar, llicència atorgada.
EDIFICACIÓ I DISCIPLINA URBANÍSTICA
Quant a l’edificació en sòl urbà, en general, és alta i la mitjana es situa per sobre del 80% del sòl
urbà o urbanitzable.
El gràfic que es presenta a continuació mostra l’evolució de la distribució d’habitatges a
Andratx, d’acord amb la base de dades del departamnet de Gestió Tributària de l’Ajuntament d’Andratx;
la qual, ha crescut en els darrers quatre anys un 10,81%, xifra molt per damunt de l’increment de
població dels mateixos anys, el qual no arriba al 6%. A més a més, tal i com s’ha indicat anteriorment, la
informació cal analitzar-la amb cura, ja que la base de dades està antiquada i és previsible que amb
l’actualització que es realitza, l’increment sigui molt major, especialment en sòl rústic.
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 85
Evolució del número de vivendes a Andratx 2004-07
7800
8000
8200
8400
8600
8800
9000
9200
9400
2004 2005 2006 2007
Núm Vivendes
El numero d’habitatges en el municipi se situava l’any 2007, en 9.194, dels quals, 932, és a dir,
el 10,14% del total d’habitatges, estaven en sòl rústic; mentre que la resta en sòl urbà o urbanitzable.
Per nuclis, el Port d’Andratx acumula el 41,27% dels habitatges del municipi, seguit de la vila
d’Andratx, amb el 35,1%; es Camp de Mar, amb el 8,78%; i s’Arracó i Sant Elm, que es reparteixen el
14,86%.
Un altre aspecte important en la gestió urbanística, és la disciplina urbanística, a través de la
qual s’assegura el compliment de la norma urbanística vigent. En el cas d’Andratx, hi ha hagut un
descens considerable en el numero d’expedients disciplinaris tramitats en els darrers anys, especialment
a partir de l’any 2002, tal i com es pot apreciar en el gràfic. La dada només és a títol informatiu, ja que la
majoria dels expedients tramitats solen ser per deficiències reparables. No obstant això, crida l’atenció
l’increment considerable en el numero d’edificacions en els darrers anys, i el descens constant del
nombre d’expedients disciplinaris oberts.
Evol.lució del número d'expedients disciplinaris An dratx
20
35
50
65
80
95
110
125
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
núm. expedientes disciplinaris
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 86
SÒL RÚSTIC
La legislació en matèria d’Espais Naturals a les Illes Balears és exigent i avançada, ja que
estableix el marc normatiu de protecció d’Espais Naturals de les illes i regula els usos permesos,
prohibits o autoritzats en sòl rústic a les Illes Balears. Aquest marc normatiu, de protecció de sòl rústic i
d’Espais Naturals Protegits, està regulat bàsicament per la següent normativa:
• Llei 4/1989, de 27 de març, de conservació d’espais naturals i de la flora i fauna silvestre.
• Llei 1/1991, de 30 de gener, d’espais naturals i règim urbanístic de les àrees d’especial
protecció de les Illes Balears.
• Llei 6/1999, de 3 d’abril, de directrius d’ordenació territorial de les Illes Balears.
• Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental.
• Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna
i flora silvestres.
El terme municipal d’Andratx es caracteritza per un ampli percentatge de sòl rústic que, d’acord
amb la Llei d’Espais Naturals i en funció del valor ambiental de la superfície afectada, es distribueix de la
següent manera:
Aquesta primera classificació del sòl determina uns usos permesos, prohibits o autoritzats; en
funció de la classificació atorgada.
D’acord amb aquest primer nivell de protecció, el 92,74% del territori correspon a sòl rústic, on
el 72,09% d’aquest sòl rústic està classificada amb un Alt Nivell de Protecció, i es classifica com AANP o
ANEI.
Sòl Rústic Protegit ha % Territori
Àrees d’Alt Nivell Paisatgístic (AANP) 1038,46 12,75
Àrees Naturals d’Especial Interès (ANEI) 4832,16 59,34%
Àrees Rurals d’Interès Paisatgístic (ARIP) 1191,81 14,64%
ARIP Boscos (ARIP-B) 378,15 4,64%
Sòl Rústic General (SRG) 111,4 1,37%
Total de sòl rústic orotegit 7551,98 92,74%
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 87
• Damunt les categories d’AANP queden classificades 1038,46 ha, que suposen el 12,75% de la
superfície del municipi, i on els usos permesos són únicament els de conservació, investigació i
millora dels recursos naturals existents.
• Quant a la superfície classificada com ANEI, es permeten determinades activitats tradicionals, o
activitats que generin recursos necessaris per a la conservació del lloc, i només la possibilitat
d’edificació d’habitatges unifamiliars i explotacions agràries, amb determinades condicions. La
superfície total classificada amb aquesta categoria a Andratx és de 4832,16 ha, que suposen el
59,34% de la superfície del municipi.
• La superfície classificada com ARIP relaxa un poc més el nivell de protecció, permet activitats la
funció de les quals sigui la preservació i promoció de la conservació i millora dels recursos
paisatgístics, i l’edificació sota condicions menys exigents que a una ANEI. La superfície d’ARIP
en el municipi és de 1569,96 ha (incloses les ARIP de boscos) la qual cosa suposa el 19,28% de
la superfície d’Andratx.
• Finalment, la superfície de menor grau de protecció, el SRG, representa tan sols el 1,37% del
municipi i està constituït per 111,4 ha.
En definitiva, el municipi d’Andratx es caracteritza per posseir una gran superfície de sòl rústic
d’Alt Nivell de Protecció, que es complementa amb diferents figures de protecció d’Espais Naturals, les
quals s’analitzaran més endavant.
A continuació, es pot veure en el mapa les diferents classificacions de sòl protegides amb la Llei
d’Espais Naturals, i un gràfic de nivells de protecció en sòl rústic, en el qual s’aprecia la importància de la
superfície d’AANP i ANEI, en el conjunt del sòl rústic d’Andratx.
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 88
Nivels de Protecció en Sól Rústic a Andratx
15,78%
5,01%
1,48%
13,75%
63,99%
AANP ANEI ARIP ARIP Boscos SRG
ÀREES DE PREVENCIÓ DE RISCOS I DE PROTECCIÓ TERRITORIAL
Cal esmentar dintre d’aquest marc normatiu bàsic de protecció d’Espais Naturals i Sòl Rústic,
determinades figures de protecció importants, no tant pel valor ambiental que es vol protegir, sinó per
les especials característiques de les Àrees de Protecció, que es troben en un entorn de risc d’inundació,
incendi, erosió o despreniment, cas de les Àrees de Protecció de Riscos (APR); o de les Àrees de
Protecció Territorial (APT) que estableixen franges i corredors biològics, amb la ribera del mar, o
determinades infrastructures públiques, com les carreteres. A ambdós casos, no es permet el
desenvolupament urbanístic a les zones afectades, i sí determinats usos relacionats amb l’agricultura o
l’interès general.
A continuació s’exposa la taula i els mapes de superfícies protegides per aquestes categories,
encara que no és possible establir percentatges totals de sòl afectats, a causa de la superposició de
superfícies entre elles.
Àrea de protecció ha % territori
APT costa 931,02 11,43%
APT carreteres 142,02 1,74%
APR inundacions 405,17 4,98%
APR incendis 5668,48 69,61%
APR erosió 5346,34 65,65%
APR esllavissament 4467,02 54,85%
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 89
APR Inundacions. Font: Elaboració GRAM
APR Incendis. Font: El·laboració GRAM
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 90
APR Erosió. Font: Elaboració GRAM
APR Esllavissament. Font: Elaboració GRAM
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 91
ESPAIS NATURALS PROTEGITS
Paral·lelament a aquest tipus de protecció del sòl, i vist com queda el mapa de protecció del sòl
rústic, que estableix la Llei 1/19991, d’espais naturals en el municipi d’Andratx, cal destacar la
importància de la resta de normativa de protecció d’espais naturals que té per al terme municipal
d’Andratx i, especialment, la declaració de l’illa de sa Dragonera com Parc Natural, l’any 1995.
Andratx, com s’ha vist al començament del Diagnòstic, per la seva localització a la part més
occidental de l’illa de Mallorca, i per formar part dels darrers estreps de la Serra de Tramuntana;
posseeix un gran valor ambiental i paisatgístic, que la normativa de protecció d’Espais Naturals
Autonòmica i de la Unió Europea, han reconegut i han inclòs en els seus espais de protecció.
PORN
La Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO),
concreta el contingut mínim dels Plans d’Ordenació dels Recursos Naturals (PORN), recollits a la Llei
4/1989, de 27 de març, de conservació d’espais naturals i de la flora i fauna silvestre; i acull les zones
d’especial conservació i especial protecció de les aus de la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea.
La finalitat fonamental de la LECO és, una vegada definits els espais que mereixen el grau de
protecció establerts per la Llei, com defineix l’article 2 d’aquesta norma: «la protecció dels espais de
rellevància ambiental i la promoció del seu desenvolupament sostenible, fent compatible la conservació
dels recursos naturals amb el seu aprofitament ordenat, tenint en compte els drets de la ciutadania i el
seu progrés econòmic».
La LECO incideix repetidament en la necessitat de la col·laboració i l’estímul de la màxima
participació dels propietaris afectats i altres titulars de drets, per a la consecució de les finalitats i
objectius de la llei. A més a més, cerca garantir el gaudi públic ordenat dels espais de rellevància
ambiental, definits sempre respectant els drets dels propietaris i altres titulars de drets afectats.
Per tant, i en la mesura que els objectius són compatibilitzar la protecció de determinats
paratges naturals amb els interessos legítims dels seus propietaris, i ja que en la majoria dels casos
existeixen limitacions d’usos i d’activitats, per coincidir amb altres figures de protecció; la Llei per a la
conservació d’espais de rellevància ambiental ha de ser vista com un bon instrument que garanteixi el
desenvolupament sostenible dels espais naturals protegits, a l’empara de la llei.
Pel que fa al terme municipal d’Andratx, la superfície afectada pel PORN és de 1332,67 ha, que
representen el 16,14% de la superfície del municipi. Aquesta afecció coincideix amb gran part de la Serra
de Tramuntana andritxola, com es pot apreciar al mapa que es reprodueix a continuació:
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 92
El PORN estableix diferents tipus d’usos permesos. segons el nivell de protecció que requereixi
l’espai natural. A Andratx, el mapa d’usos en els Espais Naturals Protegits queda establert de la següent
manera:
ZONIFICACIÓ ha %
Zona d’exclusió (vermell) 100,95 7,57%
Zona d’ús compatible (verd clar) 1002,02 75,19%
Zona d’ús general (groc) 11,69 0,88%
Zona d’ús limitat (verd fosc) 218,01 16,36%
Total 1332,67 100,00%
Del total de superfície afectada pel PORN en el municipi, el 83,64% coincideix íntegrament amb
les zones de protecció LIC i ZEPA, de la Xarxa Natura 2000 (llevat de l’illa de sa Dragonera), i tan sols la
part d’ús limitat no coincideix amb aquesta Xarxa, encara que coincideix amb altres tipus de protecció,
com AANP, ANEI i APT costanera.
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 93
XARXA NATURA 2000
La Xarxa Natura 2000 s’estén al llarg de tota la zona nord del municipi, i coincideix plenament
amb la superfície protegida del PORN, més les illes de sa Dragonera, es Pantaleu i sa Mitjana.
L’objectiu de la Xarxa Natura 2000 és el de contribuir a garantir la biodiversitat en el marc
europeu, mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestre, existents en el
territori de les Illes Balears.
La normativa europea diferencia entre Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), amb la
finalitat d’assegurar la supervivència i reproducció de les espècies d’aus catalogade; i els Llocs d’Interès
Comunitari (LIC) de protecció de la flora i fauna silvestre integrades a la Xarxa, per l’important valor
biològic de l’ecosistema protegit.
Al municipi d’Andratx, la zona protegida per la Xarxa Natura 2000 està formada per 1339,61 ha,
que representen el 16,45% de la superfície del municipi. Repartides de la següent manera:
Xarxa Natura 2000 ha % territori
LIC
Cala ses Ortigues-Cala Estellencs
Es Galatzó-s’Esclop
Serral d’en Salat
633,78 7,78
LIC i ZEPA
Es Rajolí
La Trapa
Sa Dragonera
705,82 8,67
Total 1339,61 16,45
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 94
PARC NATURAL DE SA DRAGONERA12
L’any 1987, el Consell Insular de Mallorca va comprar l’illa de sa Dragonera, en part, com a
conseqüència d’una mobilització popular en contra d’un projecte de desenvolupament urbanístic, que
amenaçava la conservació del singular paisatge i valor natural de l’illa. Aquest moviment popular
ecologista va constituir un dels primers moviments de defensa del territori del país. Com a conseqüència
de la mobilització, l’Audiència Nacional va decretar la impossibilitat de desenvolupar el projecte
urbanístic planejat.
Més envant, l’any 1995, el Govern Balear va declarar el Parc Natural de sa Dragonera, es
Pantaleu i sa Mitjana; mitjançant el Decret 7/1995, de 26 de gener.
El Parc Natural de sa Dragonera està format pels illots des Pantaleu i sa Mitjana, i l’illa de sa
Dragonera. A més a més, té una important Àrea d’Influència Marina, que conté gran part dels recursos
que utilitza la fauna litoral del Parc. En conjunt, 908 ha, de les quals, 274 formen la superfície del Parc
Natural, i representen el 3,36% de la superfície del terme municipal d’Andratx.
El canal des Freu, de 780 metres d’amplada màxima i de poca fondària, separa l’illa de sa
Dragonera de Mallorca; té fons arenosos i en part coberts per Posidònia oceànica, un vertader bosc
submergit, refugi de moltes espècies marines de la nostra costa.
Geològicament, és una prolongació de la Serra de Tramuntana, i reprodueix a petita escala els
trets estructurals bàsics d’aquesta Serra, inclinada cap al sud-est i penya-segada al nord-oest.
12 Consell Insular de Mallorca (www.conselldemallorca.net/dragonera/fauna)
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 95
La composició de les seves roques és calcaria, i dóna lloc a un paisatge càrstic típic, amb
nombroses esquerdes i algunes cavitats de cert interès. De fet, un dels principals atractius que ha tingut
històricament per a l’home, és l’existència d’un avenc amb aigua potable al seu fons, a uns 25 metres de
profunditat.
FLORA
En general, la descripció d’espècies i vegetació representativa de sa Dragonera ha quedat
descrita en l’apartat de flora i fauna corresponent al diagnòstic del municipi. Per tant, ens limitarem a
destacar les espècies i la vegetació més característiques de la zona.
La vegetació de sa Dragonera està formada per comunitats mediterrànies termòfiles,
principalment garrigues. La superfície està coberta per garriga d’ullastre (Olea europaea) i olivera
(Cneorum tricoccon), la qual, a Mallorca està en regressió perquè no hi ha sargantanes que s’alimentin
d’ella, ja que amb l’excrement tanquen el cicle reproductiu.
També és important la garriga de romaní (Rosmarinus officinalis) i de xiprell (Erica multiflora), la
seva associació rep el nom de Rosmarino-Ericon. Es troba a menys altitud i es localitza sobre sòls
calcaris.
També són habituals els líquens, que, sense necessitat de terra, sobreviuen gràcies a la llum
solar i a l’aigua de pluja que aporta substàncies minerals dissoltes.
Altres espècies importants pel seu endemisme són:
• Socarrell (Launaea cervicornis)
• Rapa blava (Arum pictum)
• Estepa joana (Hypericum balearicum)
• Junça de penyal (Carex roruenta)
• Berguer (Bellium bellidiodes)
FAUNA
Els mamífers no són molt nombrosos a sa Dragonera, destaquen quatre espècies de rata-
pinyada, que estan en regressió, com la rata-pinyada orelluda (Plecotus austriacus) i l’invertebrat
cavernícola (Thyphlocirolana moraguessi). Els altres mamífers, com la traginera (Rattus rattus), el ratolí i
els conills (Oryctolagus cuniculus); els va introduir l’home.
Quant als invertebrats, hi ha molts caragols terrestres endèmics. Hi viuen dos tipus de rèptils,
l’endèmica sargantana (Podarcis lifordi giglioli), que es troben exclusivament als illots de les Illes Balears.
Les sargantanes són l’animal més representatiu de l’illa, juntament amb el dragó; i la seva alimentació es
basa en insectes, llavors i tot tipus de restes orgànics.
Pel que fa als ocells, ja hem vist que a l’illa de sa Dragonera destaquen un gran nombre
d’espècies en migració, ja que es situen espècies post-reproductores. Per aquesta raó, està protegida
per la Xarxa Natura 2000 com zona ZEPA.
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 96
Una vegada més són molt importants a les Illes Balears les colònies de la gavina d’Audouin
(Larus audouinii), els corbs marins (Phalacrocorax aristotelis), les llambritjes bec-llarg (Sterna
sandvincensis), el virot petit (Puffinus mauretanicus), el virot gros (Calonectris diomedea) i les nonetes
(Hydrobates pelagicus). També es troben comunitats de petits ocells, com el falcó comú (Falco
peregrinus), el falcó marí (Falco eleonorae) i l’àguila peixatera (Pandion haliaëtus).
LA TRAPA13
La finca de la Trapa és important destacar-la no només per la importància de l’espai natural i
paisatgístic que acull, sinó per ser l’exemple d’un dels mecanismes més eficaços de protecció d’espais
naturals existents, com és la iniciativa de compra d’espais naturals amenaçats, en el cas de la Trapa, de
particular a particular.
La finca de la Trapa va ser adquirida l’any 1980, pel Grup Ornitològic Balear (GOB) gràcies a
l’associació d’amics de la Trapa i a la subscripció popular de diferents institucions i organitzacions
internacionals, gràcies als quals l’operació es tancà el 1993.
Actualment, aquesta zona forma part de l’àrea de la Serra de Tramuntana, amb la Llei de
protecció dels espais naturals com a ANEI, com ja hem vist. També gaudeix de diverses figures de
protecció, ja que està inclosa dins la Xarxa Europea de Reserves Naturals privades (EUREL), i com a zona
d’especial protecció per a les aus (ZEPAS).
Situada a l’extrem sud occidental de la Serra de Tramuntana, és una finca de 75 ha d’extensió,
representa el 0,92% de la superfície del municipi, i gràcies a aquesta iniciativa particular de compra, la
conservació de l’espai natural de la finca queda garantida.
PUNTS FORTS
- 72,09% de Sòl Rústic Alt Nivell de Protecció (AANP o ANEI)
- 92,35% correspon al sòl rústic
- 7,65% de la superfície del municipi correspon a sòl urbà i urbanitzable
- Importància i varietat d’Espais Naturals rellevants per al municipi:
Parc Natural de sa Dragonera: 3,36% de la superfície del municipi.
La Trapa: 0,92% de la superfície del municipi.
PORN: 16,14% de la superfície del municipi.
Xarxa Natura 2000: 16,45% de la superfície del municipi.
13 LL. SÁEZ i J. A. ROSSELLÓ: Llibre Vermell de la Flora Vascular de les Illes Balears. Servei de Biodiversitat. Conselleria
de Medi Ambient. Govern de les Illes Balears. Palma. 2001. (http://www.gobmallorca.com/trapa/index.htm)
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 97
PUNTS FEBLES
- Gran part del sòl urbà del municipi és d’ús turístic o de segona residència.
52,67% de sòl urbà o urbanitzable es concentra al Port d’Andratx, i majoritàriament és de
segona residència.
22,15% de sòl urbà o urbanitzable es concentra as Camp de Mar: turístic.
15,78% de sòl urbà o urbanitzable es concentra a la vila d’Andratx: residencial.
- El sòl urbanitzable es concentra únicament en les localitats del Port d’Andratx i es Camp de Mar.
- Normes cautelars del Govern de les Illers Balears i del Consell de Mallorca provoquen incertesa
fins l’aprovació definitiva de la Llei de Desenvolupament Territorial Sostenible o la modificació del
PTM.
- Creixement del nombre d’habitatges d’un 10,81% en els darrers quatre anys (per damunt de
l’increment de població, que no arriba al 6%).
- Descens del 76,64% del numero d’expedients de disciplina urbanística tramitats als darrers quatre
anys.
ELS CAMINS RURALS D’ANDRATX
La xarxa de camins existents al municipi d’Andratx en tots els seus nuclis de població, des de
sempre, ha tingut una significació i una problemàtica especial a causa de la seva titularitat i gestió. Un
dels objectius que es tracten a l’estudi fet per l’Ajuntament l’any 2007, anava encaminat a resoldre les
pròpies característiques d’aquesta xarxa de camins rurals, ja que molts d’ells s’han tancat o destruït, a
causa dels nous usos del sòl i als canvis en la propietat.
La importància de la xarxa de camins rurals existents al municipi no és tant sols de tipus
ambiental, sinó que té un important component social i turístic a causa de la tradició a la micologia
existent al terme, i per l’atractiu paisatgístic de la xarxa; la qual cosa fa que sigui molt transitada pels
ciutadans, i pels turistes que visiten Andratx.
Per aquestes raons, tant el propi Ajuntament com el Consell de Mallorca, han elaborat un
catàleg de camins del terme municipal d’Andratx, amb fitxes de cadascun dels camins del municipi. S’ha
tengut especial esment en la recollida i recopilació dels documents relacionats amb els camins, per tal
d’aclarir diferents i importants aspectes per aquest Catàleg, com són la titularitat o els aspectes
constructius i tipològics. Una vegada aclarits aquests aspectes bàsics, serà més senzill planificar una
bona regulació dels usos permesos als camins de titularitat pública, i es prodrà planificar un programa
d’adequació, neteja i senyalització adequada.
Tota la informació que es pugui aconseguir dels camins rurals, ha de ser sistematitzada i
contrastada perquè sigui útil per a l’elaboració de l’estudi, mitjançant la recerca d’arxius i documents,
així com la recopilació dels possibles testimonis orals que puguin aportar informació complementària
d’interès. Per tal d’aconseguir aquesta informació complementària dels veïns del municipi, es va fer una
exposició pública oberta a la població, mitjançant la qual s’oferia la possibilitat d’aportar documents
complementaris d’al·legació.
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 98
En la taula següent, es pot observar el número de camins existents al municipi, tal i com
apareixen a l’Inventari de Béns Patrimonials de l’Ajuntament, classificats pel tipus de dret que té
l’Ajuntament.
Camins d’Andratx inventariats
Camins Públics dins l’Inventari de Béns d’Andratx 43 27,39%
Camins que es consideren públics perquè estan dins l’Inventari de Béns d’Andratx 44 28,03%
Camins amb servitud de pas a favor de l’Ajuntament d’Andratx 3 1,91%
Camins que no es troben o que es troben de manera incompleta a l’Inventari de Béns d’Andratx 17 10,83%
Altres (privats) 50 31,85%
Total 157 100,00%
Interès constructiu 13 26,00%
Interès excursionista 67 42,68%
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 99
A continuació es presenten els camins i els mapes de camins del terme municipal d’Andratx,
dividits segons la seva consideració i característiques:
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 100
Mapa de camins rurals a Andratx
Mapa de camins públics a Andratx
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 101
Mapa de camins amb interès excursionista
Mapa de camins amb interès constructiu
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 102
EL LITORAL I LES PLATGES
Com ja hem vist a l’apartat de Sistemes Naturals, el litoral andritxol és divers, per la qual cosa existeix una gran diferència entre la part nord del municipi, formada per escarpats penya-segats que donen part a cales de difícil accessibilitat, i algunes només accessibles amb barca (es Rajolí, es Fondal de ses Basses o Cala en Basset); i la part sud del municipi, amb un major nombre d’accidents geogràfics com caps, badies, cales i platges, de gran valor ambiental i turístic.
Aquesta característica del litoral d’Andratx, fa que en l’actualitat la costa andritxola s’hagi convertit en un lloc privilegiat per al turisme, tant per al turisme tradicional d’establiment turístic, especialment localitzat a la localitat des Camp de Mar, amb un 67% de les places turístiques del municipi; com per al turisme residencial més desenvolupat al Port d’Andratx, on es concentren la majoria d’habitatges del municipi, amb un 41,27%, i on només hi ha empadronada el 26,78% de la població d’Andratx.
Aquesta atracció del litoral andritxol ha tingut conseqüències ambientals desfavorables, com l’elevada pressió urbanística sobre la primera línia de costa a determinades zones del municipi, i l’impacte paisatgístic, especialment, al Port d’Andratx, sa Mola i es Camp de Mar; on es concentren més del 50% dels habitatges del terme municipal.
Quant a les platges i cales d’Andratx, es comptabilitzen 3 platges i 11 cales sense comptar la resta de litoral. Per una banda, les platges des Camp de Mar i de Sant Elm són d’us tradicional turístic i és allà on es concentren el major nombre de turistes en temporada alta; són totalment accessibles i compten amb servei de socorrista. Per altra banda, les platges del Port d’Andratx i Cala Fonoll són d’us més residencial.
Les altres platges i cales restants no són explotades, tot i que moltes compten amb un gran
nombre de visitants i banyistes als mesos d’estiu.
Les altres platges i cales restants no són explotades, tot i que moltes compten amb un gran
nombre de visitants i banyistes als mesos d’estiu.
Aquestes són les platges i cales que es poden trobar al terme d’Andratx:
Platges del municipi Cales del municipi
Platja de Sant Elm o es Geperut
Platja des Camp de Mar
Platja de ses Bassetes
Cala en Basset
S’Algar
Es Carregador
Cala es Conills
Cala d’Egos
Cala Marmassèn
Cala Llamp
Cala Blanca
Cala en Cranc
Platja de Ses Dones
Cala en Fonoll
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 103
SISTEMA DE QUALITAT DE LES PLATGES
A l’actualitat es treballa cap a un sistema integral de qualitat de les principals platges de bany
del municipi, tant les d’ús turístic com residencial. L’objectiu del sistema no és realitzar només els
corresponents controls de sanitat obligats, sinó comptar també amb un sistema d’indicadors mesurable
sistemàticament que identifiqui possibles irregularitats sanitàries, ambientals, de seguretat i
d’accessibilitat a les principals platges del municipi.
Amb aquest sistema es pretén aconseguir i mantenir les banderes blaves des Camp de Mar i
Sant Elm, que es varen obtenir el 2006, però que el 2007 es va denegar a la platja des Camp de Mar, pels
abocaments d’aigües residuals.
En darrer terme, cal destacar també l’especial pressió humana a la qual estan sotmeses
determinades platges i cales del municipi en temporada alta, com a conseqüència de l’ancoratge de les
embarcacions de temps lliure.
A falta d’un estudi detallat del litoral marí andritxol, que determini l’estat de conservació actual
de la posidònia marina i el potencial dany ambiental de l’ancoratge marí sobre aquest entorn, es poden
identificar les següents cales i platges com potencialment vulnerables:
• Cala d’Egos
• Cala es Conills
• Cala Llamp
• Cala en Fonoll
• Cala en Cranc
• Cala en Basset
• Cala Blanca
• Cala s’Algar
• Platja de Sant Elm
• Platja de Ses Bassetes
• Platja des Camp de Mar
Una vegada fet aquest estudi de pressió sobre l’estat de la posidònia, es recomanable iniciar
plans de regulació de l’ancoratge a les cales o platges més vulnerables, en la línia dels projectes pilot que
han assolit un gran èxit, com el Projecte Posidònia Lifp, del Govern de les Illes Balears.
PUNTS FORTS
- Diversitat del litoral andritxol
- Gran valor ambiental i turístic del litoral d’Andratx
PUNTS FEBLES
- Elevada pressió urbanística sobre la primera línia de costa
- Impacte paisatgístic al litoral on es concentra més del 50% dels habitatges del municipi
- Pressió humana sobre determinades platges i cales del municipi, com a conseqüència de l’ancoratge de les embarcacions de temps lliure
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 104
MEDI AMBIENT URBÀ
TRANSPORT I MOBILITAT
PARC MÒBIL14
La deficiència a l’illa d’un sistema de transport públic de qualitat, freqüent i puntual, que
connecti els diferents pobles de Mallorca amb la capital, la llunyania del municipi d’Andratx amb la
ciutat de Palma, i el fet que el municipi estigui disseminat en diverses localitats; són raons que
justifiquen l’elevat parc mòbil que existeit a Andratx, el qual es situa gairebé en una mitjana d’un vehicle
per habitant (0,931 vehicles/ habitant).
Des del 2002, l’increment del parc mòbil a Andratx ha estat del 29,09%, com es pot apreciar en
el gràfic d’evolució del nombre de vehicles al municipi. Aquest creixement és superior a l’augment de
població que s’ha produït en aquests mateixos anys, el qual va ser del 10%.
Evolució del nombre de vehicles a Andratx
7000
7500
8000
8500
9000
9500
10000
2002 2003 2004 2005 2006 2007
vehicles
TRÀFIC CIRCULATORI15
L’increment constant del nombre de vehicles en el municipi es tradueix, inevitablement, en
l’augment del tràfic circulatori en les principals carreteres d’Andratx, on el tràfic acumulat l’any 2006, va
ser de 36.754 viatges diaris, la qual cosa va suposar un increment del 26,6%, durant els set darrers anys.
En els darrers set anys, han tingut un augment circulatori destacat les carreteres d’Andratx a
Estellencs, amb un 47,26%; i la d’Andratx a s’Arracó i Sant Elm, amb un 40,51%. En canvi, des de l’any
2000, l’augment de la circulació a la carretera d’Andratx a Palma ha estat més moderat, amb un 18,29%.
14 Departament de Gestió Tributaria de l’Ajuntament d’Andratx.
15 Consell de Mallorca.
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 105
Desaplçaments Diaris per Carretera Andratx-Palma
19000
20000
21000
22000
23000
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
I.M.D.
Desplaçaments Diaris per Carretera Andratx-Estellencs
4000
4500
5000
5500
6000
6500
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
I.M.D.
Desplçaments Diaris per Carretera Andratx-S'Arracó-Sant Elm
5000
5500
6000
6500
7000
7500
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
I.M.D.
Desplçaments Diaris per Carretera Andratx-Es Capdellà
600
620
640
660
680
700
2004 2005 2006
I.M.D.
Font: Consell de Mallorca
TRANSPORT PÚBLIC
L’única oferta de transport públic que existeix en el municipi és d’autobús, servei que proveeix
l’empresa Transabus, la qual compta amb dues línies regulars per a Andratx: la línia 100 (vila d’Andratx,
Port d’Andratx, s’Arracó, Sant Elm) i la línia 102 (Palma, vila d’Andratx, Port d’Andratx); i una línia
extraordinària que ofereix servei els dimecres, dia de mercat, i que uneix les localitats de Andratx,
Peguera i Palmanova.
El nombre d’autobusos destinats al municipi per l’empresa Transabus és de vuit, quatre per a la
línia 102, un microbus per a la línia 100 i tres autobusos disponibles els dimecres, dia del mercat del
poble. Tots els autobusos públics que funcionen en el municipi estan adaptats a persones amb
discapacitat, i compten amb una antiguitat mitjana de 4 anys.
Quant a l’ús del transport públic, aquest s’ha incrementat en els últims cinc anys en un 28,47%.
El total d’usuaris durant el 2007 va ser de 109.738 viatgers, la qual cosa indica que, a poc a poc, es
consolida el servei.
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 106
Evolució d'usuàris de Transport Pùblic a Andratx
0
20.000
40.000
60.000
80.000
100.000
120.000
2003 2004 2005 2006 2007
PM-Andratx ( L102) Andratx-Port (L100) Port-Palma (L102) Total viatjers
Font: Transabus SA
Com es pot apreciar en el gràfic, la línia 102, Palma-Andratx-Port d’Andratx, s’ha incrementat
gràcies al considerable augment de viatgers en aquest trajecte, amb un 66,1%, des de l’any 2003; ja que
el nombre de viatgers de Palma a Andratx ha romàs constant des de l’any 2003, entorn als 34 mil
viatgers anuals. En canvi, la línia 100, Andratx-Sant Elm, ha vist incrementat el nombre d’usuaris en un
29,87%, respecte l’any 2003.
PUNTS FORTS
- Increment del 28,47% del nombre d’usuaris de transport públic, en els darrers cinc anys (autobús)
PUNTS FEBLES
- Llunyania d’Andratx respecte Palma i dispersió dels nuclis de població
- Deficiència d’un sistema de transport insular de qualitat, freqüent i puntual
- Únicament, dos sistemes de transport públic: autobús i taxi
- Increment del parc mòbil a Andratx del 29,09%, en els darrers cinc anys
- Increment del tràfic circulatori del 26,6%, durant els darrers set anys
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 107
RESIDUS SÒLIDS URBANS
RECOLLIDA DE RESIDUS16
Cal diferenciar el mecanisme de recollida de residus a Andratx, segons sigui la Recollida de
Residus Sòlids Urbans (RSU) o la Recollida Selectiva (RS), ja que depenent del tipus de residu, el servei de
recollida es realitza per l’empresa contractada o pel Consell de Mallorca.
La recollida de Residus Sòlids Urbans (RSU) en el municipi la realitza l’empresa contractada
Melchor Mascaró, la qual planifica el servei amb mitjans materials i humans en funció de la temporada.
A la temporada alta el servei de recollida d’escombraries es realitza diàriament (a l’horabaixa i a
la nit) a totes les localitats del municipi. L’equip humà el compon un conductor i dos operaris. L’equip
material consta d’un recol·lector compactador insonoritzat de diferents dimensions, segons el sector i
àrea de neteja tractada. Cal destacar el servei especial de recollida de Residus Sòlids Urbans (RSU) a
bars, restaurants i hotels, que es realitza diàriament durant l’estiu.
A la temporada baixa el servei de recollida de residus es realitza diàriament a la vila d’Andratx i
a s’Arracó. Però, el servei de recollida es redueix a 3 o 4 vegades per setmana, depenent del sector de
neteja que es tracti.
Quant a la Recollida Selectiva (RS) de paper, vidre i envasos, es realitza dues vegades per
setmana, i en funció de la demanda hi ha prevista una recollida extraordinària. Aquest servei el realitza
l’empresa FCC, depen del Consell de Mallorca i es du a terme amb un camió i un operari.
UBICACIÓ DE CONTENIDORS
El municipi disposa de 586 contenidors per a la recollida de Residus Sòlids Urbans (RSU), i 139
per a la Recollida Selectiva (RS); els quals es distribueixen com s’indica en el mapa de localització i en les
taules següents:
CONTENIDORS RSU CONT. MUNICIPALS CONT. PRIVATS TOTAL
VILA D’ANDRATX 170 13 183
PORT D’ANDRATX 66 24 90
CALA MORAGUES-PUIG DE S’ESPART- LA NÒRIA 72 26 98
SA MOLA 25 18 43
SANT ELM 42 6 48
16 Font: Consell de Mallorca.
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 108
ES CAMP DE MAR 34 37 71
SA COMA 19 3 22
S’ARRACÓ 31 31
TOTAL 459 127 586
CONTENIDORS RS Paper Vidre envasos TOTAL
VILA D’ANDRATX 18 11 14 43
PORT D’ANDRATX 19 18 16 53
SANT ELM 5 7 3 15
ES CAMP DE MAR 1 5 2 8
SA COMA 4 6 3 13
S’ARRACÓ 3 2 2 7
TOTAL 50 49 40 139
RECOLLIDA DE RSU
El total de Residus Sòlids Urbans (RSU) generats en el municipi d’Andratx l’any 2006 va ser de
9.927.661 Kg, dels quals 752.441 Kg formen part de la Recollida Selectiva (RS) d’aquest mateix any, la
qual cosa va suposar el 7,58% de RS respecte del total dels RSU del municipi.
EVOLUCIÓ DELS RSU D’ANDRATX
Material 2002 2003 2004 2005 2006 Dif. 2002-06
Vidre 276.700 320.200 307.540 339.780 404.640 46,24%
Paper 143.280 183.840 185.480 234.760 280.375 95,68%
Envasos 28.600 29.860 31.280 44.960 65.420 128,74%
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 109
Selectiva 450.582 535.903 526.304 621.505 752.441 66,99%
Massa 7.701.240 7.719.020 7.938.090 8.382.960 9.175.220 19,14%
Massa +selectiva 8.151.822 8.254.923 8.464.394 9.004.465 9.927.661 21,78%
% selectiva 5,53% 6,49% 6,22% 6,90% 7,58% 37,12%
Per una banda, es pot apreciar en el gràfic, l’increment de Residus Sòlids Urbans (RSU) en els
darrers quatre anys ha estat del 22%, evolució creixent i lleument per sobre de l’increment mitjà anual
de població d’aquests anys, encara que la dada no és alarmant.
Per altra banda, es pot observar un augment del percentatge de Recollida Selectiva (RS) de fins
a un 67%, en els darrers anys. No obstant això, encara que la dada relativa és important, el percentatge
del 7,58% de RS respecte al total dels RSU és molt baix, per la qual cosa és necessari realitzar esforços
per millorar aquests resultats.
Evolució de RSU d'Andratx 2002-2006
7.000.000
7.500.000
8.000.000
8.500.000
9.000.000
9.500.000
10.000.000
10.500.000
2002 2003 2004 2005 2006
RSU
Evolució de la RS d'Andratx 2002-2006
300.000
400.000
500.000
600.000
700.000
800.000
2002 2003 2004 2005 2006
Recollida Select iva
Des del punt de vista econòmic, l’augment del 22% en la producció de Residus Sòlids Urbans
(RSU), l’increment de l’import que els ajuntaments han de pagar per la incineració dels residus de rebuig
i els baixos resultats en la Recollida Selectiva; són circumstàncies que han contribuït a doblar gairebé el
cost d’incineració que paga l’Ajuntament a l’empresa gestora TIRME.
Com es pot apreciar en el gràfic, s’ha passat de pagar 458 mil euros per la incineració dels
residus produïts en l’any 2002, a gairebé 900 mil euros l’any 2006; la qual cosa ha suposat un increment
del 94,84%, en tan sols quatre anys. Per tant, un objectiu per als propers anys és aconseguir augmentar
els percentatges de Recollida Selectiva (RS) perquè permetin menors despeses en incineració per a
l’Ajuntament.
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 110
Evolució Facturació TIRME 2002-2006
400.000
500.000
600.000
700.000
800.000
900.000
1.000.000
2002 2003 2004 2005 2006
Euros/anuals
RECOLLIDA SELECTIVA
Pel que fa a la Recollida Selectiva (RS) per fraccions (vidre, paper i envasos), totes presenten
pujades constants des del 2002. No obstant això, cal destacar el considerable augment de la RS
d’envasos que ha experimentat un creixement del 129%, en els últims cinc anys; i molt especialment a
partir del 2004.
10.000
20.000
30.000
40.000
50.000
60.000
70.000
2002 2003 2004 2005 2006
Envasos
Com es pot veure en els gràfics per fracció de vidre i paper, i un poc també en envasos, el 2004
va ser un any d’inflexió en la Recollida Selectiva (RS), a partir del qual milloren totes les fraccions.
250.000
275.000
300.000
325.000
350.000
375.000
400.000
425.000
2002 2003 2004 2005 2006
Vidre
100.000
150.000
200.000
250.000
300.000
2002 2003 2004 2005 2006
Paper
Cal esmentar el Parc Verd d’Andratx, situat a la carretera d’Andratx al Port, en el qual es
recullen anualment els residus que es mostren en la taula de baix. No obstant això, i en la línia per
impulsar i fomentar la Recollida Selectiva (RS), és necessari establir un pla de qualitat del Parc Verd que
contribueixi a la bona imatge del recinte, on el ciutadà, que s’acosti a dipositar els seus residus, trobi un
espai net, saludable, ordenat i ben senyalitzat.
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 111
Bateries Caixa tapada Envasos cont. plàstic Saca
Voluminosos 20 m3 Envasos cont. ferro Saca
Voluminosos II 20 m3 Pintures i vernissos Saca
Poda 20 m3 Dissolvents no halogenats Bidó
Ferralla 20 m3 Filtres Bidó
RAEE amb CFC 20 m3 Oli mineral Bidó
Enderrocs 9 m3 Porexpan 6 Saques
RAEE amb CFC drets a un racó Amiant Saca
Línia marró Gàbies Aerosols Saca
Pneumàtics Munt Pneumàtics Cont. 9 m3
PUNTS FORTS
- Suficients contenidors de Residus Urbans i de Recollida Selectiva
- Augment del percentatge de Recollida Selectiva d’un 67%, en els darrers quatre anys
PUNTS FEBLES
- Increment de la producció de RS del 21,78%, en els darrers quatre anys: 1,44
kg/habitant/turista/dia.
- Temporada alta: doble producció de Residus Urbans, respecte a la temporada baixa (de 563 t a
1.038 t).
- Recollida Selectiva: representa el 7,58% del Residus Urbans.
- Cost d’incineració dels residus ha suposat un increment del 94,84%, en quatre anys.
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 112
NETEJA URBANA
El servei de neteja urbana el gestiona l’empresa concessionària Melchor Mascaró, i varia la
planificació del servei en funció de la temporada turística.
Els mecanismes de neteja varien en funció dels sectors preestablerts i són: el servei
d’escombrat manual, el qual s’empra a Andratx i Port d’Andratx; i el servei manual motoritzat, el qual
s’empra a s’Arracó, Sant Elm i es Camp de Mar.
Els mitjans humans i materials que s’utilitzen en el servei motoritzat són un peó amb carretó i
un vehicle complementari,. Les freqüències de neteja es duen a terme sis vegades per setmana, tant a la
temporada alta com a la temporada baixa. Únicament, en el sector des Camp de Mar no hi ha servei
d’escombrat manual motoritzat programat en temporada baixa.
Quant al servei d’escombrat mecànic, aquest consisteix en un peó amb escombradora
d’aspiració i un vehicle. Es realitza a tots els sectors programats, encara que varia la temporalitat: sis
vegades per setmana, a la primera línia del Port d’Andratx; dues vegades per setmana, a Sant Elm i es
Camp de Mar; i una vegada per setmana, a la resta de sectors. No hi ha diferència de freqüències per
temporada.
Altres serveis de neteja que du a terme l’empresa concessionària són el de neteja de mercats,
fires i festes, i el servei de neteja i manteniment de contenidors.
CONTROL DE PLAGUES17
La tasca de control de plagues depèn del Departament de Medi Ambient de l’Ajuntament
d’Andratx, el qual té un contracte amb l’empresa de gestió de plagues JCV per a la realització i
planificació de la campanya de desratificació, desinsectació i desinfecció.
CAMPANYA DE DESRATIFICACIÓ
La campanya de desratificació es du a terme d’una forma continuada, durant tot l’any. Els
productes utilitzats compten amb les màximes garanties de seguretat contra els elements que no són
objectius, i de respecte amb el medi ambient.
L’empresa es posa amb contacte amb l’Ajuntament per planificar actuacions d’informació
pública a través dels mitjans de comunicació, i per realitzar xerrades dirigides a escolars d’educació
secundaria obligatòria, amb el títol de Les plagues urbanes.
Els llocs o sectors de tractament habitual són en tot el terme municipal d’Andratx i molt
especialment:
- Els torrents i zones verdes públiques
- Col·legis públics i instal·lacions esportives
17 Empresa JCV SL
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 113
- Les dependències municipals
- Depuradora, estacions d’impulsió i xarxa de sanejament
- Abocador municipal i abocadors incontrolats
- Cementiri
- Mercats
- Solars sense edificar.
- Xarxa elèctrica, semafòrica i telefònica
CAMPANYA DE DESINSECTACIÓ I DESINFECCIÓ
L’organització i desenvolupament de la campanya segueix una metodologia paral·lela a la
descrita per al control de rosegadors amb algunes particularitats.
Els llocs de tractament són els mateixos que els citats anteriorment, a més es fan tractaments
preventius als col·legis públics, instal·lacions esportives i dependències municipals. A la xarxa de
sanejament es fa la desinfecció de la xarxa per al control de paneroles. A les zones inundades o
inundables, zones de maresma i llacunes artificials per al reg que poden desenvolupar moscards; també
es fa tractament preventiu.
El sistema d’organització segueix bàsicament un esquema de control integral de plagues, i
s’intenta aconseguir un punt d’equilibri entre els tractaments realitzats i el respecte amb el medi
ambient.
EVOLUCIÓ DE LES ACTUACIONS CONTRA PLAGUES
Al gràfic següent es pot apreciar l’evolució del nombre d’actuacions contra plagues (paneroles i
rosegadors) en el darrers quatre anys. D’aquest anàlisi, es pot apreciar el considerable nombre
d’actuacions contra rosegadors realitzades a la vila d’Andratx (l’any 2007, va acumular el 74,10% de
totes les actuacions contra rosegadors del terme municipal). Aquestes actuacions s’han vist
incrementades en el darrers anys, molt especialment l’any 2007, tal i com es pot veure al gràfic. En
canvi, les actuacions contra paneroles han estat més repartides per tot el municipi, encara que s’han
centrat un poc més en els nuclis del Port d’Andratx, seguit de la vila d’Andratx i Sant Elm.
Evolució d'Actuacions contra Paneroles a Andratx 20 04-07
0,00%
10,00%
20,00%
30,00%
40,00%
50,00%
60,00%
70,00%
2004 2005 2006 2007
Andratx Camp de Mar Port d'Andratx Sant Elm S'Arracó
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 114
Evolució d'Actuacions contra els Rosegadors a Andra tx 2004-07
0,00%
10,00%
20,00%
30,00%
40,00%
50,00%
60,00%
70,00%
80,00%
2004 2005 2006 2007
Andratx Camp de Mar Port d'Andratx Sant Elm S'Arracó
Finalment, cal comentar que malgrat la realització i planificació de les campanyes de prevenció i
actuació, que duen a terme els tècnics de l’Ajuntament i l’empresa JCV; s’ha detectat la necessitat
d’elaborar una base de dades anual amb els avisos dels ciutadans, per tal d’analitzar els punts conflictius
de determinades plagues al terme municipal.
PUNTS FORTS
- Actuacions constants contra plagues quan hi ha necessitat
PUNTS FEBLES
- Manca una base de dades anual dels avisos dels ciutadans, per tal d’analitzar els punts conflictius
de determinades plagues al terme municipal.
GESTIÓ DE L’AIGUA
CONSUM D’AIGUA18
La gestió de l’aigua potable en el municipi d’Andratx es gestiona conjuntament per l’Agència
Balear de l’Aigua i Qualitat Ambiental (Abaqua) que té la competència de crear i gestionar les
infrastructures hidràuliques necessàries de captació, conducció i potabilització de l’aigua necessària per
al consum en el terme municipal; i per l’empresa Gesba SA, que té la competència i la concessió de la
distribució i venda de l’aigua captada per al seu consum final.
18 Font: Agència Balear de l’Aigua i Qualitat Ambiental (Abaqua) i l’Empresa Gesba SA
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 115
L’aigua consumida a Andratx prové bàsicament de les desaladores d’Andratx i en ocasions
puntuals, de la de Palma i de l’embassament d’aigua de Llubí. L’any 2006, el percentatge de
dependència d’aigua dessalada de la dessaladora d’Andratx va ser del 90,89% del volum d’aigua captada
en el municipi, la qual cosa significa una gran pressió ambiental, quant a la captació d’aigua en el
municipi. Aquest fet, lluny de solucionar-se, es preveu que s’incrementi amb la construcció de la nova
dessaladora.
En el gràfic següent, es pot observar l’augment de l’explotació d’aigua dessalada que prové de
la planta dessaladora d’Andratx, on en els darrers cinc anys, s’ha arribat a augmentar l’explotació fins a
en un 63,7%, i s’ha passat dels 745 mil m3 anuals del 2002, al 1.220.000 m
3 del 2006.
L’increment de la demanda d’aigua en els darrers anys, com ara es veurà, ha situat la
dessaladora d’Andratx (que funciona des de l’any 2000) al límit de la seva explotació. La qual cosa fa
necessari construir una nova planta dessaladora per al municipi, en tan sols sis anys.
Evolució del volum d'aigua dessalat a Andratx 2000-2006
200.000
400.000
600.000
800.000
1.000.000
1.200.000
1.400.000
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
m3
Font: Agència Balear de l’Aigua i Qualitat Ambiental (Abaqua)
Aquest augment d’explotació del volum de l’aigua dessalada en el municipi és conseqüència de
l’augment considerable de la demanda d’aigua a Andratx en els darrers anys. Aquesta demanda s’ha
incrementat fins a un 17,35%, en els últims cinc anys, evolució que pot apreciar-se en el gràfic d’aigua
facturada. El volum d’aigua facturada en l’any 2007 es va situar en 1.037.868 m3 anuals.
Evolució del volúm d'aigua facturada a Andratx 2003 -2007
800.000
850.000
900.000
950.000
1.000.000
1.050.000
2003 2004 2005 2006 2007
m3
Font: Gesba SA
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 116
Quant al rendiment de la xarxa, la responsabilitat de la qual és de l’empresa Gesba SA, es va
situar, l’any 2007, en el 76,31%; la qual cosa significa pèrdues a la xarxa del 23,69%. Aquest percentatge
es pot acceptar en els paràmetres de la gestió d’aigua, encara que s’ha de tenir en compte, ja que l’any
2003, les pèrdues d’aigua se situaven en el 12%. Per tant, aquesta xifra s’ha incrementat
considerablement, en poc marge de temps.
No obstant, sorprèn el gràfic de despesa anual per al manteniment de la xarxa realitzat per
Gesba, ja que la despesa mitjana anual per aquest manteniment es situa en els 442.000 €, inversions
que han augmentat des del 2005. Aquesta informació contradiu l’empitjorament del rendiment de la
xarxa en els darrers anys i, per tant, és necessari fer un diagnòstic detallat de la situació per poder
avaluar correctament les causes de tanta pèrdua en xarxa.
Evolució del Gasto Anual en Manteniment de la Xarxa 2003-2007
300.000,00
350.000,00
400.000,00
450.000,00
500.000,00
550.000,00
600.000,00
2003 2004 2005 2006 2007
€
Font: Gesba SA
En conclusió, les pèrdues encara que es troben dintre dels límits objectius en gestió d’aigua,
semblen percentatges poc sostenibles i necessaris de rebaixar, si volem realitzar polítiques ciutadanes
congruents de bona gestió i estalvi d’aigua.
Finalment, el consum municipal d’aigua s’ha incrementat en un 51,42% en els darrers cinc anys,
fins situar-se en els 67.458 m3 anuals, l’any 2007. Una vegada més, sembla un increment considerable i
possible de rebaixar, si es gestionen correctament les plantes depuradores del municipi, i s’aprofita
l’aigua depurada per al reg de zones verdes.
Evolució del volum d'aigua facturat a l'Ajuntament d'Andratx 2003-2007
30.000
35.000
40.000
45.000
50.000
55.000
60.000
65.000 70.000
2003 2004 2005 2006 2007
m3
Font: Gesba SA
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 117
SISTEMES DE TARIFES D’AIGUA19
El sistema de tarifes, que es detalla a continuació, és el que va aprovar la Conselleria
d’Economia Comerç i Indústria, l’any 2000.
TARIFA AB. DOMÉSTIC AB. NO DOMÉSTIC ALTRES USOS
CONSUM
ORGANISMES
OFICIALS
DRET D’ENGANXI
<=20mm: 270,45 € <=20mm: 330,55 €
> 20 mm: 456,76 € > 20 mm: 576,97 €
MANTENIMENT
CONTADORS
(mes)
<=20mm: 0,90 € <=20mm: 2,10 €
> 20 mm:3,60 € > 20 mm: 4,50 €
QUOTA DE SERVEI
(mes)
<=20mm: 1,80 € <=20mm: 12,02€
> 20 mm: 6,01 € > 20 mm: 24,04€
QUOTA DE
CONSUM
(trimestre)
0-15 m3: 0,781 € TARIFA ÚNICA
16-30 m3: 1,262 € 0-30 m
3: 1,262 €
0-30 m3: 1,562
€
31-45 m3: 1,953 € 31-45 m
3: 1,953 €
> 30 m3: 2,614
€ 1,502 €/m
3
> 45 m3: 2,614 € > 45 m
3: 2,614 €
Complement
compra d’aigua 0,72 €/m
3 0,72 €/m
3 0,72 €/m
3 0,72 €/m
3
19 Resolució de 24 de febrer del 2000, per la qual s’autoritzen les noves tarifes del servei de
subministrament d’aigua a Andratx.
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 118
DEPURACIÓ D’AIGUA
Andratx compta amb tres Estacions Depuradores d’Aigües Residuals (EDAR) situades a la vila
d’Andratx, es Camp de Mar i Sant Elm; i l’Agència Balear de l’Aigua (Abaqua) les gestiona. Es localitzen
en els següents mapes, on s’aprecia la ubicació de l’Estació (punt verd) i l’emissari marí (línia blava).
EDAR de la vila d’Andratx
Font: Agència Balear de l’Aigua i Qualitat Ambiental (Abaqua)
EDAR des Camp de Mar
Font: Agència Balear de l’Aigua i Qualitat Ambiental (Abaqua)
EDAR de Sant Elm
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 119
Font: Agència Balear de l’Aigua i Qualitat Ambiental (Abaqua)
El sistema de depuració de les tres estacions és de tractament secundari, amb un tractament
addicional de desinfecció i reducció de nutrients mitjançant cloració a l’EDAR d’Andratx i Sant Elm.
El volum d’aigua depurada l’any 2007, a l’EDAR d’Andratx va ser de 725.000 m3, la qual cosa va
suposar el 69,85% de l’aigua facturada en el municipi.
Per estacions, el 75,59% del volum d’aigua depurada correspon a la depuradora de la vila
d’Andratx, seguit de la des Camp de Mar, que va tractar el 19,45%; i finalment, la de Sant Elm, que va
tractar el 4,97% del total d’aigua depurada del municipi.
L’ús de l’aigua tractada a l’estació de la vila d’Andratx, es destina al reg del camp de golf
d’Andratx, amb una oscil·lació d’ús entre el 40% i 50%, depenent del nivell de pluges anual. Quant a
l’estació des Camp de Mar, un conveni amb la finca de Son Fortuny, fa que es destini el total de l’aigua
depurada al reg agrícola de la finca. No obstant això en època de pluges i especialment en els darrers
anys, a causa de l’increment del rendiment d’aquesta estació, gran part de l’aigua depurada no pot ser
assumida per la finca, la qual coa suposa que la seva destinació final sigui l’emissari marí. Quant a
l’estació de Sant Elm, no hi ha aprofitament d’aigua depurada i el volum d’aigua tractada s’aboca a la
mar a través del corresponent emissari, la qual cosa genera greus problemes en època estival, a les
platges turístiques properes.
De la informació recopilada, sembla necessari millorar els percentatges de depuració d’aigua
amb l’objectiu d’aproximar-nos el més possible a la depuració del total d’aigua consumida. També cal
enriquir els índexs d’usos de l’aigua depurada a través de la millora en el sistema de depuració, potser
terciari, que permeti altres usos distints als actuals com per exemple, el reg de jardins. Finalment,
convindria estudiar les possibilitats de demanda d’aigua a altres superfícies de regadiu, o altres sectors,
com per exemple el turístic. En qualsevol cas, és necessari ampliar la informació referent a
l’aprofitament de l’aigua i realitzar un estudi detallat sobre les possibilitats d’una millor gestió de l’aigua
depurada.
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 120
ABOCAMENTS D’AIGÜES RESIDUALS
La problemàtica d’abocaments d’aigües residuals en el municipi té conseqüències no només
mediambientals, en tant que les aigües brutes abocades acaben a la mar; sinó que també té
conseqüències turístiques greus quan els abocaments tenen lloc en les platges. Aquesta situació va
provocar la pèrdua de la bandera blava de la platja des Camp de Mar, l’any 2006.
Malgrat l’inconvenient de la situació, almenys l’origen dels abocaments i les causes estan
localitzats. Es poden distingir, en primer lloc, els abocaments de fosses sèptiques d’habitatges no
connectats a la xarxa de clavegueram; en segon lloc, les pèrdues en la pròpia xarxa de clavegueram; i en
tercer lloc, els abocaments dels emissaris de les estacions de depuració.
La principal problemàtica d’abocaments d’habitatges o edificacions és la de filtracions de fosses
sèptiques saturades no connectades a xarxa i, per tant, la responsabilitat recau en els propietaris. Pel
que fa a aquest afer, s’han de destacar els casos següents: al Port d’Andratx, els complexos residencials
Art Forum i s’Aguilot, ambdós a la zona de la Mola; a Sant Elm, diversos apartaments de la zona de Cala
es Conills, i els apartaments Amores, a la zona de la Punta Blanca; as Camp de Mar, la urbanització Port
de Mar. En canvi, els edificis de Las Cascadas, al Puig de s’Espart, i els des Racó de Murter, del Port
d’Andratx, han començat les obres de connexió a la xarxa de clavegueram.
La problemàtica de la xarxa de clavegueram és fonamentalment de deficiència d’infrastructura
i, per tant, igual que la problemàtica dels emissaris la responsable és l’Administració, en aquest cas
l’Institut Balear de Sanejament (Ibasan), que depèn del Govern de les Illes Balears. Els punts negres
identificats són: el torrent de s’Estret, on hi ha seriosos problemes de claveguerams per resoldre; i la
bomba d’impulsió des Camp de Mar, ja que a causa de la sobrecàrrega del clavegueram, sovint es
produeixen abocaments i filtracions a la platja des Camp de Mar. Actualment, es treballa en el torrent
del Puig Cornador, i es separen les xarxes de les aigües pluvials i de les aigües residuals. Queda pendent
un projecte de reforma de clavegueram de la zona de Cala Moragues, al Port d’Andratx.
PUNTS FORTS
- El volum d’aigua depurada és del 69,85% del total d’aigua consumida.
- Usos de l’aigua depurada: L’EDAR Andratx reutilitza un 50% del volum de l’aigua depurada en el
reg de camp de golf. L’EDAR des Camp de Mar reutilitza el 100% de l’aigua depurada en el reg
agrícola.
PUNTS FEBLES
- Fort increment del volum d’aigua consumida, fins un 17,35% en els darrers cinc anys
- 151 l/habitant/turista/dia
- Total dependència d’aigua dessalada fins un 90,89%
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 121
- Dessaladora d’Andratx al límit: en fase de construcció una segona dessaladora.
- Pèrdues en xarxa del 23,69% de l’aigua captada (increment de pèrdues del 13% en els darrers cinc
anys)
- De l’EDAR de Sant Elm no hi ha aprofitament d’aigua depurada.
- Els abocaments d’aigües residuals tenen conseqüències ambientals i turístiques greus, quan els
abocaments es produeixen a les platges. Aquesta situació va provocar la pèrdua de la bandera
blava de la platja des Camp de Mar.
- Abocaments d’habitatges o edificacions per filtracions de fosses sèptiques saturades no
connectades a xarxa.
- Deficiència d’infrastructura a la xarxa de clavegueram i emissaris.
CONSUM ENERGÈTIC
El consum energètic en el municipi d’Andratx des de l’any 2002, s’ha incrementat de manera
considerable en gairebé un 26,61%, fins arribar a un consum de 80.344.189 kWh, l’any 2006. Cal
destacar l’augment que es va produir el 2001, quan l’increment mitjà respecte l’any anterior, va ser d’un
23,14%. Des de llavors, el creixement mitjà s’ha situat al voltant del 6%.
CONSUM ENERGÈTIC MUNICIPAL
Quant al consum energètic municipal, s’ha de diferenciar el consum en funció de les polítiques
d’estalvi energètic que es puguin realitzar, i cal distingir entre l’enllumenat públic, l’enllumenat a
instal·lacions de captació i distribució d’aigua, i l’enllumenat d’instal·lacions municipals.
El consum energètic municipal l’any 2007, va ascendir a 2.933.627 kWh, dels quals el 53,67% va
correspondre a l’enllumenat d’instal·lacions municipals; el 45,98%, a l’enllumenat de la via pública; i el
0,35%, a la captació d’aigua i distribució.
Evolució del Consúm Energètic a Andratx
40.000.000
45.000.000
50.000.000
55.000.000
60.000.000
65.000.000
70.000.000
75.000.000
80.000.000
85.000.000
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
KWh
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 122
Consúm Energètic Municipal 2007
Gestió 'aigua Alumbrat Públic Alumbrat Instalacions Municipals
Entre els contractes més elevats de consum energètic municipal, cal destacar cinc contractes
d’instal·lacions municipals, els quals, van arribar al 37,46% del total del consum energètic municipal de
l’any 2007.
Les actuacions d’estalvi energètic per assolir una major eficiència s’han de dirigir-se als grans
focus consumidors d’energia, com són l’enllumenat de la via pública i els cinc contractes d’instal·lacions
municipals identificats.
Pel que fa a l’enllumenat de la via pública, es poden realitzar diferents actuacions com la
instal·lació de controls reguladors de tensió, quadres de control de consum, llums de sodi d’alta pressió,
etc. Quant a l’enllumenat a instal·lacions municipals, a més d’invertir en energia alternativa o bombetes
de consum reduït i temporitzadors (inexistents en els banys públics de l’Ajuntament); és necessari
realitzar campanyes d’estalvi energètic entre els treballadors públics de l’Ajuntament, i incidir
especialment en l’ús responsable dels aparells de calefacció i d’aire condicionat.
PUNTS FEBLES
- S’ha incrementat el consum al municipi un 26,61%, en els darrers quatre anys.
- Enllumenat públic: 53,67% correspon a instal·lacions municipals i el 46,33 a l’enllumenat a la via
pública.
- Cinc contractes d’instal·lacions municipals suposen el 37,46% del total del consum energètic
municipal.
- Manca d’instal·lacions d’energia alternativa, a instal·lacions municipals.
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 123
PROCÉS PARTICIPATIU DE L’AGENDA LOCAL 21
La participació dels ciutadans d’Andratx s’ha orientat entorn a dos aspectes. Per una banda,
l’assistència a les sessions informatives sobre l’Agenda Local 21 i el desenvolupament sostenible, les
quals s’han dut a terme als diferents nuclis del municipi. Per altra banda, la realització de les enquestes
en el context de la campanya de participació ciutadana, amb la qual vàrem començar aquest Diagnòstic.
SESSIONS INFORMATIVES DE L’AGENDA LOCAL 21
Les sessions informatives s’han fet a la vila d’Andratx, al Port d’Andratx, a s’Arracó, a
l’Ajuntament i a l’IES Baltasar Porcel; en el decurs dels mesos de novembre i desembre de 2007.
A Andratx, la participació va ser important, ja que assistiren més de 100 persones a la sessió
informativa d’Agenda Local 21. Al Port d’Andratx, la participació no va ser gaire nombrosa, vingueren
unes 15 persones. A s’Arracó, vingueren aproximadament unes 20 persones. Tampoc a l’Ajuntament va
participar molta gent, unes 22 persones en total.
Les sessions informatives que vàrem realitzar a l’Institut de secundària tingueren una gran
acollida. Es dirigiren a l’alumnat de 4t d’ESO, 1r i 2n de Batxiller; i els alumnes varen ser molt
participatius amb les activitats realitzades.
A les sessions explicarem que és una Agenda Local 21 i els objectius del projecte d’Agenda Local
21 per a Andratx. Varen venir veïnats, distintes associacions ciutadanes, polítics i treballadors públics de
l’Ajuntament d’Andratx.
Les persones que assistiren varen poder realitzar preguntes, a més de respondre les enquestes i
unes plantilles per conèixer quin és el seu punt de vista del municipi.
Les plantilles que repartírem a les diverses reunions serveixen per tenir una ràpida visió del que
pensen els veïnats del municipi. S’havien d’escriure tres coses que agraden d’Andratx i tres actuacions
per millorar. Com a conclusions, es pot destacar:
Aspectes positius del municipi Aspectes per millorar
Andratx
Territori i paisatge: agrada la
tranquil·litat i la bellesa paisatgística, els
espais naturals.
Agrada molt el patrimoni històric,
arquitectònic i cultural.
Dels esports destaca el palau d’esports.
Finalment, agrada molt el passeig per a
vianants.
Per millorar destaca la neteja dels carrers, els
aparcaments a la via pública, el creixement
urbanístic, les instal·lacions sanitàries, els
parcs públics i zones verdes, i les voravies.
Port
d’Andratx
La tranquil·litat i la bellesa paisatgística,
el passeig per a vianants d’Andratx al
Port, el passeig marítim del Port.
Agrada també l’Ajuntament, els centres
Els veïnats del Port demanen més locals
socials, més escoletes i instal·lacions
sanitàries.
S’ha de millorar la neteja dels carrers i els
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 124
culturals i el patrimoni històric,
arquitectònic i cultural.
aparcaments a la via púbica.
S’Arracó
Allò que més agradable, que destacaren,
va ser la tranquil·litat i la bona relació
entre els veïns del poble.
Els assistents a la presentació de s’Arracó
varen es queixar de la urbanització, dels pocs
habitatges per als joves i també que s’ha de
millorar el reciclatge.
Ajuntament
La tranquil·litat i la bellesa paisatgística,
la qualitat de la costa i les platges, i
l’edifici de l’Ajuntament.
Allò que s’ha de millorar urgentment, segons
els treballadors de l’Ajuntament, és la
recollida selectiva del fems, els aparcaments
a la via pública. Després trobam el
creixement urbanístic, els espais naturals, els
camins rurals i la neteja dels carrers.
IES Baltasar
Porcel
La tranquil·litat i bellesa paisatgística, el
passeig per a vianants, el palau d’esports
i altres instal·lacions esportives.
També agrada molt el casal de joves.
La majoria creu que s’ha de millorar el
transport públic, el creixement urbanístic.
Demanen més centres d’oci al municipi per a
la joventut.
L’estat de les carreteres també s’hauria de
millorar, així com els serveis sanitaris.
Com a conclusions de totes les sessions informatives, es pot dir que allò que més agrada del
municipi als assistents és la tranquil·litat i la bellesa paisatgística, el passeig per a vianants d’Andratx al
Port, el patrimoni històric, arquitectònic i cultural, el Palau d’Esports i l’edifici de l’Ajuntament.
En canvi allò que menys agrada, o que s’ha de millorar, és la neteja del carrers, els aparcaments
a la via pública, les instal·lacions i serveis sanitaris, el reciclatge i la recollida selectiva del fems, el
transport públic i els centres socials.
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 125
CAMPANYA DE L’AGENDA LOCAL 21
Finalment, les enquestes de carrer realitzades pels diferents nuclis del municipi, es dugueren a
terme del 16 d’octubre al 13 de desembre, en un total de 345. A partir de la població enquestada,
aquesta es pot separar de la següent manera:
Enquestes Realitzades
Vila d’Andratx 207
Port d’Andratx 59
Es Camp de Mar 22
S’Arracó 36
Sant Elm 21
Enquestes totals 345
ANÀLISI DE LES ENQUESTES
Les enquestes que s’han realitzat als ciutadans d’Andratx tracten temes socials, ambientals i
econòmics, del municipi; per la qual cosa s’obtindrà quina és la seva visió d’aquests distints sectors, i en
darrer terme, es podran extreure quins són els aspectes del municipi que presenten una valoració
negativa i quins altres presenten una valoració positiva. Aquests aspectes es podran analitzar i estudiar
al Fòrum Ciutadà i a les diferents convocatòries dels grups de treball, i s’intentarà trobar possibles
solucions.
Del total de les persones que es varen enquestar, un 89,57% són espanyols i un 10,43% són
estrangers. D’aquestes, el 22,32% té estudis primaris, el 34,78%, secundaris obligatoris; el 19,13%,
secundaris postobligatoris; el 2,03% no té estudis, i el 20,87% té estudis superiors.
Per poder analitzar les respostes de les enquestes d’una forma més simplificada, s’han sumat
els resultats de les valoracions “gens” i “poc”, per una banda; i “molt” i “totalment”, per l’altra.
D’aquesta manera, es poden extreure quines són les preguntes amb valoració negativa o positiva,
respectivament. Una altra possible resposta fou la de “no sap o no contesta”, que en alguns casos
presenta resultats elevats i també són comentats a continuació.
Els resultats obtinguts d’aquesta enquesta són negatius a gairebé tots els camps, la gent no està
satisfeta amb la realitat social, econòmica i ambiental del municipi. El tema que s’ha valorat més
positivament, per part dels ciutadans, és el de serveis i equipaments esportius. Mentre que el tema amb
pitjors resultats és el del transport públic. Un altre aspecte que cal remarcar és el dels elevats resultats a
algunes preguntes de “no sap o no contesta”, la qual cosa implica que molta gent no coneix la realitat
del seu municipi.
Molts pocs temes s’han valorats positivament, això cal estudiar-lo amb deteniment i tema a
tema.
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 126
1. ACTIVITAT ECONÒMICA I TURÍSTICA
A l’apartat número 1, d’activitat econòmica i turística, les respostes dels ciutadans a les
diferents preguntes són bastant igualades, si es té en compte el grau de valoració.
1 .1 . S a t is f a c c ió a m b e l n iv e ll
e c o n ò m ic a l m u n ic ip i
0,00%10,00%20,00%30,00%40,00%
1-Ge n s 2-Po c 3-Mo lt 4-
To t a lm e n t
5-NSNC% e
nq
ue
st
at
s
To t al
La pregunta 1.1 cal comentar-la, ja que tracta un tema important, la satisfacció amb el nivell
econòmic del municipi. Es pot observar al gràfic que les respostes “gens” i “totalment d’acord” estan
igualades i són bastant baixes. Mentre que les “poc” i “molt d’acord” són més elevades, tot i no ser molt
més alta, la resposta “molt d’acord” supera amb un 5% a la “poc d’acord”. D’aquesta manera, es pot dir
que si es tenen en compte totes les respostes, la gent enquestada està bastant d’acord amb el nivell
econòmic d’Andratx.
1 .6 .S a t is f a c c ió a m b le s a c io n s d e
f o r m a c ió i d e f o m e n t d e l'o c u p a c ió
a l m u n ic ip i.
0,00%
20,00%
40,00%
1-Ge n s 2-Po c 3-Mo lt 4-
To t a lm e n t
5-NSNC
% E
nq
ue
st
at
s
To t al
Les preguntes valorades més negativament són la número 1.6, sobre accions de formació i
foment de l’ocupació al municipi, amb un 60,58% de les respostes són “gens o poc d’acord”, i un
20,84%, “molt o totalment d’acord”. També s’ha de destacar que un 18,84% varen respondre “no sap o
no contesta”. La número 1.5, sobre oportunitats de feina al poble, un 55,65% dels enquestats va
respondre que està “gens” o “poc d’acord”, front a un 34,78% que està “molt” o “totalment d’acord”.
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 127
1 .5 . Sa t is f a c c ió a m b le s
o p o r t u n it a t s d e f e in a a l p o b le
0,00%10,00%20,00%30,00%40,00%
1-Ge n s 2-Po c 3-Mo lt 4-
To t a lm e n t
5-NSNC% E
nq
ue
st
at
s
To t al
La única pregunta que es va valorar positivament, tot i que no molt, va ser la 1.3, sobre la
qualitat dels hotels al municipi, amb un 44,64% dels enquestats que estan “molt” o “totalment
d’acord”, i un 34,78%, que estan “gens” o “poc d’acord”. També es troba un percentatge “no sap o no
contesta” molt elevat, amb un total d’un 20,58% dels enquestats.
1 .3 . V a lo r a c ió d e la q u a lit a t d e ls
h o t e ls i a p a r t a m e n t s t u r ís t ic s d e l
m u n ic ip i
0,00%20,00%40,00%
1-Ge n s 2-Po c 3-Mo lt 4-
To t a lm e n t
5-NSNC
% E
nq
ue
st
at
s
To t al
2. BENESTAR SOCIAL, EDUCATIU I CULTURAL
Els ciutadans del municipi han valorat molt negativament el bloc que tracta els temes socials,
educatius i culturals d’Andratx.
2 .1 1 .Sa t is f a c c ió a m b le s p o s s ib i lit a t s
a c t u a ls d 'a c c è s a l'h a b it a t g e
0,00%10,00%20,00%30,00%40,00%50,00%
1-Ge n s 2-Po c 3-Mo lt 4-
To t a lm e n t
5-NSNC
% E
nq
ue
st
at
s
To t al
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 128
2.7. S atis fac c ió amb el s uport a les pers ones
amb dis c apac itats
0,00%
10,00%
20,00%
30,00%
40,00%
50,00%
1-G ens 2-P oc 3-Molt 4-Totalment 5-NS NC
% E
nq
ue
sta
ts
Total
0,00%
10,00%
20,00%
30,00%
40,00%
1-Gens 2-Poc 3-Molt 4-Totalment 5-NSNC
% E
nq
ue
stat
s
2.1. Satisfacció amb els serveis i equipaments sanitaris
Total
El tema que s’ha valorat més negativament és el de la pregunta 2.11, sobre les possibilitats
d’accés a l’habitatge. Un 70,43% de les persones preguntades va respondre estar “gens” o “poc
d’acord”, únicament, un 14,49% varen respondre estar “molt” o “totalment d’acord”, i un 15,07% “no
sap o no contesta”. L’altra pregunta, la 2.7, sobre el suport a persones amb discapacitats, un 63,77%
dels enquestats estan “gens” o “poc d’acord”, un 19,42% “molt” o “totalment d’acord”, i un 16,81% “no
sap o no contesta”. La pregunta 2.1, sobre la satisfacció amb els serveis i equipaments sanitaris, un
65,22% va respondre “gens” o “poc d’acord”, i un 31,01% està “molt” o “totalment d’acord”.
2 .4 . S a t is f a c c ió a m b e ls s e r v e is i
e q u ip a m e n t s e s p o r t iu s
0,00%10,00%20,00%30,00%40,00%50,00%
1-Ge n s 2-Po c 3-Mo lt 4-
To t a lm e n t
5-NSNC
% E
nq
ue
st
at
s
To t al
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 129
2.5. S atis fac c ió amb els s erveis i
equipaments d'atenc ió i s uport a la 3ª E dat
0,00%
10,00%
20,00%
30,00%
40,00%
1-G ens 2-P oc 3-Molt 4-Totalment 5-NS NC
% E
nq
ue
sta
ts
Total
El tema millor valorat dins aquest bloc ha estat el 2.4, sobre els serveis i equipaments
esportius, on un 62,90% opinen que estan “molt” o “totalment d’acord”, i un 31,59% va respondre que
estan “gens” o “poc d’acord”.
En darrer terme, cal comentar la pregunta 2.5, sobre serveis i equipaments d’atenció i suport a
la 3a Edat, on un elevat nombre de persones, un 21,16% responen “no sap o no contesta”, i els altres
dos percentatges estan bastant igualats, amb un 35,94% “gens” o “poc d’acord”, i un 42,90% “molt” o
“totalment d’acord”.
3. GESTIÓ MUNICIPAL I PARTICIPACIÓ CIUTADANA
El comentari més important que es pot fer d’aquest apartat és el dels elevats percentatges de
respostes de “no sap o no contesta”, a les tres primeres preguntes. Tot i que, si es té en compte la
valoració, és més negativa que positiva.
La 3.1, sobre el funcionament de l’administració municipal, un 59,71% opinen estar “gens” o
“poc d’acord”, i un 24,93% estan “molt” o “totalment d’acord”. Tot i que un 15,36% “no sap o no
contesta”. La pregunta 3.2, del suport municipal a iniciatives ciutadanes, un 57,10% està “gens” o “poc
d’acord”, i un 24,06% dels enquestats responen que estan “molt” o “totalment d’acord” i un 18,84% “no
sap o no contesta”. La pregunta 3.3, el suport municipal a associacions ciutadanes, un 48,41% dels
ciutadans d’Andratx estan “gens” o “poc d’acord”, un 25,80% diuen que estan “molt” o “totalment
d’acord”, mentre que un 25,80% respon “no sap o no contesta”.
3 .1 . S a t is f a c ió a m b e l f u n io n a m e n t
d e l'a d m in is t r a c ió m u n ic ip a l
0,00%
10,00%
20,00%
30,00%
40,00%
1-Ge n s 2-Po c 3-Mo lt 4-
To t a lm e n t
5-NSNC
% E
nq
ue
st
at
s
To t al
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 130
3 .2 . S a t is f a c c ió a m b e l s u p o r t
m u n ic ip a l a in ic ia t iv e s c iu t a d a n e s
0,00%10,00%20,00%30,00%40,00%
1-Ge n s 2-Po c 3-Mo lt 4-
To t a lm e n t
5-NSNC
% E
nq
ue
st
at
s
To t al
3 .3 . S a t is f a c c ió a m b e l s u p o r t
m u n ic ip a l a a s s o c ia c io n s c iu t a d a n e s
0,00%10,00%20,00%30,00%40,00%
1-Ge n s 2-Po c 3-Mo lt 4-
To t a lm e n t
5-NSNC% E
nq
ue
st
at
s
To t al
Les darreres tres preguntes, la 3.4, 3.5 i 3.6, fan referència a la importància que donen els
mateixos enquestats a tres temes diferents, com l’estalvi d’aigua i d’energia, la recollida selectiva de
fems i la disposició a anar a peu o amb bicicleta. Totes tres s’han valorat positivament, ja que el
percentatge de respostes “molt” o “totalment d’acord”, supera al de les respostes de “gens” o “poc
d’acord”. També cal esmentar que en els tres casos el percentatge de respostes de “no sap o no
contesta” són baixos, tots per davall del 9%.
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 131
3 .4 . Im p o r t à n c ia d e le s a c c io n s
p e r s o n a ls d 'e s t a lv i d 'a ig u a i d 'e n e r g ia
a l t e u d o m ic ili
0,00%
20,00%
40,00%
1-Ge n s 2-Po c 3-Mo lt 4-
To t a lm e n t
5-NSNC
% e
nq
ue
st
at
s
To t al
3 .5 . Im p o r t à n c ia d e le s a c c io n s
p e r s o n a ls d e r e c o llid a s e le c t iv a d e
f e m s
0,00%20,00%40,00%
1-Ge n s 2-Po c 3-Mo lt 4-
To t a lm e n t
5-NSNC
%
en
qu
es
ta
ts
To t al
3 .6 . D is p o s ic ió d e le s a c c io n s p e r s o n a ls
a d e s p la ç a r -s e p e l p o b le a p e u o a m b
b ic ic le t a
0,00%
20,00%
40,00%
1-Ge n s 2-Po c 3-Mo lt 4-
To t a lm e n t
5-NSNC
% E
nq
ue
st
at
s
To t al
4. QUALITAT AMBIENTAL DE L’ENTORN URBÀ
Dins l’apartat de Qualitat ambiental de l’entorn urbà, cal remarcar com a respostes més
negativament valorades, en primer lloc, el 81,75% de respostes “gens” o “poc d’acord”, que recull la
pregunta 4.7, referent a la satisfacció amb els sistemes de transport públic, una dada molt negativa i
significativa comparada amb la resta de respostes de l’enquesta. En segon lloc, la pregunta 4.6, referent
a la satisfacció amb l’ordenació d’aparcaments a la via pública, la qual va obtenir un 80,87% de
valoracions negatives, enfront a un 13,34% de positives.
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 132
4 .7 . Sa t is f a c c ió a m b e ls s is t e m e s d e
t r a n s p o r t p ú b lic
0,00%
20,00%40,00%
60,00%
1-Ge n s 2-Po c 3-Mo lt 4-
To t a lm e n t
5-NSNC% E
nq
ue
st
at
s
To t al
4 .6 . S a t is f a c c ió a m b l'o r d e n a c ió d e ls
a p a r c a m e n t s a la v ia p ú b lic a
0,00%20,00%40,00%60,00%80,00%
1-Ge n s 2-Po c 3-Mo lt 4-
To t a lm e n t
5-NSNC% E
nq
ue
st
at
s
To t al
De les respostes més positives es troben, un 54,79% de la població enquestada que valora de
forma positiva el punt 4.2, referent a la satisfacció amb el servei municipal de recollida selectiva, front
a un 18,55% que està “gens” o “poc d’acord”. Seguidament, la pregunta 4.1, referent a la satisfacció
amb el servei municipal d’aigua potable i clavegueram al municipi, també gaudeix d’una valoració
positiva, amb un percentatge del 51,88% .
4 .2 . S a t is f a c c ió a m b e l s e r v e i m u n ic ip a l
d e r e c o llid a s e le c t iv a d e f e m s
0,00%10,00%20,00%30,00%40,00%
1-Ge n s 2-Po c 3-Mo lt 4-
To t alm e n t
5-NSNC% E
nq
ue
st
at
s
To t al
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 133
4 .1 . S a t is f a c c ió a m b e l s e r v e i
m u n ic ip a l d 'a ig u a p o t a b le i
c la v a g u e r a m
0,00%10,00%20,00%30,00%40,00%
1-Ge n s 2-Po c 3-Mo lt 4-
To t a lm e n t
5-NSNC% E
nq
ue
st
at
s
To t al
5. TERRITORI, ESPAIS NATURALS I URBANISME
Les pitjors valoracions d’aquest cinquè apartat corresponen al punt 5.1, que tracta el nivell
d’acceptació i acord amb el creixement urbanístic actual del municipi, amb un 77,68% de respostes
“gens” o “poc d’acord”, i en contra un 15,66% de respostes positives. En el punt 5.6, sobre la valoració
del grau de neteja dels torrents, amb un 75,36%, front un 15,07% de respostes “molt” o “totalment
d’acord”.
5 .1 . A c o r d a m b e l c r e ix e m e n t
u r b a n ís t ic a c t u a l d e l m u n ic ip i
0,00%20,00%40,00%60,00%80,00%
1-Ge n s 2-Po c 3-Mo lt 4-
To t a lm e n t
5-NSNC
% E
nq
ue
st
at
s
To t al
5 .6 . V a lo r a c ió d e l g r a u d e n e t e ja d e ls
t o r r e n t s
0,00%20,00%40,00%60,00%
1-Ge n s 2-Po c 3-Mo lt 4-
To t a lm e n t
5-NSNC% E
nq
ue
st
at
s
To t al
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 134
S’observa un màxim de respostes positives en el punt 5.3, de la satisfacció amb l’ampliació del
PORN en el municipi, amb un 31,3% de gent que respon estar “molt” o “totalment d’acord”. És
important mencionar que aquesta darrera pregunta és encara més significativa, pel seu alt percentatge
de respostes “no sap o no contesta”, amb un 40,29% del total d’aquesta pregunta.
5.3. S atis fac c ió amb l'ampliac ió del P O R N en
el munic ipi
0,00%
10,00%
20,00%
30,00%
40,00%
50,00%
1-G ens 2-P oc 3-Molt 4-Totalment 5-NS NC
% E
nq
ue
sta
ts
Total
6. PATRIMONI HISTÒRIC I CULTURAL
Aquest apartat sobre el patrimoni no s’ha valorat positivament, segons els resultats de les
enquestes. Sobre la pregunta 6.1, de l’accessibilitat al patrimoni del municipi, un 55,65 % de la població
està “gens” o “poc d’acord”, front a un 28,99% que està “molt” o “totalment d’acord”. La pregunta 6.2.
referent al grau de protecció del patrimoni del municipi, el 62,03% està “gens” o “poc d’acord”, un
21,45% respon que està “molt” o “totalment d’acord”.
La darrera pregunta de l’enquesta correspon a la 6.3, de valoració de la promoció del patrimoni
en el municipi, on es pot veure que un 66,96% de la població enquestada està “gens” o “poc d’acord”, i
només un 16,81% respon que està “molt” o “totalment d’acord”, amb aquesta promoció al municipi.
Una altra dada important és l’elevat percentatge de respostes “no sap o no contesta”, en
aquest apartat; amb un 15,36%, a la 6.1; un 16,52%, a la 6.2; i un 16,23%, a la darrera pregunta 6.3.
6 .1 . V a lo r a c ió d e l g r a u d 'a c c e s ib ilit a t a l
p a t r im o n i h is t ò r ic , a r q u it e c t ò n ic i
c u lt u r a l d e l m u n ic ip i.
0,00%
20,00%
40,00%
1-Ge n s 2-Po c 3-Mo lt 4-
To t a lm e n t
5-NSNC% E
nq
ue
stat
s
To t al
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 135
6.2. Valorac ió de la c ura i g rau de protec c ió del
patrimoni his tòric , arquitec tònic i c ultural.
0,00%
10,00%
20,00%
30,00%
40,00%
1-G ens 2-P oc 3-Molt 4-Totalment 5-NS NC
% E
nq
ue
sta
ts
Total
RESUM DE LES PREGUNTES VALORADES NEGATIVAMENT I POSITIVAMENT
Els temes valorats més negativament són:
• 4.7. Satisfacció amb els sistemes de transport públic. 81,75%
• 4.6. Satisfacció amb l’ordenació dels aparcaments a la via pública. 80,87%
• 5.1. Acord amb el creixement urbanístic actual del municipi. 77,68%
• 5.6. Valoració del grau de neteja dels torrents. 75,36%
• 4.4. Satisfacció amb els parcs públics i zones verdes. 74,49%
• 2.11. Satisfacció amb les possibilitats actuals d’accés a l’habitatge. 70,43%
• 6.3. Valoració de la promoció del patrimoni històric, arquitectònic i cultural. 66,96%
• 2.1. Satisfacció amb els serveis i equipaments sanitaris. 65,22%
• 2.7. Satisfacció amb el suport a les persones amb discapacitats. 63,77%
• 1.6. Satisfacció amb les accions de formació i foment de l’ocupació al municipi. 60,58%
• 2.6. Satisfacció amb els serveis i equipaments per a nins i joves. 59,71%
Els camps que han estat valorats negativament són, en primer lloc, el de la Qualitat ambiental
de l’entorn urbà. Concretament, allò referent al transport públic, a l’aparcament a la via pública i als
parcs públics o zones verdes.
Un altre camp o tema és el de Territori, Espais Naturals i Urbanisme, on destaca l’actual
creixement urbanístic del municipi i la neteja dels torrents.
L’apartat sobre Patrimoni Històric i Cultural tampoc s’ha valorat positivament, especialment la
pregunta referent a la promoció del patrimoni, on un 66,96% de la població preguntada està gens o poc
d’acord.
A continuació, tenim el tema de Benestar Social, Educatiu i Cultural, on les preguntes amb una
valoració més negativa són, l’accés a l’habitatge, els serveis i els equipaments sanitaris, el suport a
persones amb discapacitats i els serveis i equipaments per a nins i joves.
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 136
En darrer lloc, trobam una pregunta en el tema d’Activitat Econòmica i Turística, referent a les
accions de formació i foment de l’ocupació al municipi.
Els temes valorats més positivament són:
• 2.4. Satisfacció amb els serveis i equipaments esportius. 62,90%
• 3.4. Importància de les accions personals d’estalvi d’aigua i d’energia al domicili. 60,58%
• 3.6. Disposició de les accions personals per desplaçaments pel poble, a peu o amb bicicleta.
55,65%
• 4.2.Satisfacció amb el servei municipal de recollida selectiva de fems. 54,79%
• 3.5. Importància de les accions personals de recollida selectiva de fems. 54,20%
• 4.1. Satisfacció amb el servei municipal d’aigua potable i clavegueram. 51,88%
• 1.4. Valoració de la qualitat de l’oferta comercial i hostelera. 47,83%
De les preguntes o temes valorats positivament, trobam en primer lloc, els serveis i
equipaments esportius, on la gent respon que està molt satisfeta amb aquests, i en destaca el Palau
d’Esports Municipal. En el bloc tercer, referent a la gestió municipal i la participació ciutadana, la darrera
part que tracta de les preguntes sobre la importància que donen els ciutadans a temes de reciclatge,
estalvi d’aigua i energia, i d’anar a peu pel poble; totes les resopostes són també valorades
positivament. També trobam una pregunta referent a la qualitat ambiental de l’entorn urbà, que tracta
la satisfacció amb el servei municipal d’aigua potable i clavegueram, on un 51,88% dels enquestats està
d’acord o satisfet. Finalment, una pregunta del tema de l’activitat econòmica i turística, la número 1.4,
sobre la qualitat de l’oferta comercial i hotelera, un 47,83% de les persones diuen que estan molt o
totalment d’acord.
Elevades respostes “no sap o no contesta”:
• 5.3. Satisfacció amb l’ampliació del PORN en el municipi. 40,29%
• 3.3. Satisfacció amb el suport municipal a associacions ciutadanes. 25,80%
• 2.5.Satisfacció amb els serveis i equipaments d’atenció i suport a la 3ª Edat. 21,16%
• 1.6. Satisfacció amb les accions de formació i de foment de l’ocupació en el municipi. 18,84%
• 3.2. Satisfacció amb el suport municipal a iniciatives ciutadanes. 18,84%
• 2.7. Satisfacció amb el suport a les persones amb discapacitats. 16,81%
• 6.2. Valoració de la cura i grau de protecció del patrimoni històric, arquitectònic i cultural del
municipi. 16,52%
• 6.3. Valoració de la promoció del patrimoni històric, arquitectònic i cultural. 16,23%
• 3.1.Satisfacció amb el funcionament de l’administració municipal. 15,36%
• 6.1. Valoració del grau d’accessibilitat al patrimoni històric, arquitectònic i cultural del municipi.
15,36%
• 2.11. Satisfacció amb les possibilitats actuals d’accés a l’habitatge. 15,07%
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 137
Un nombre important de preguntes varen obtenir uns resultats de respostes “no sap o no
contesta” molt elevat. L’explicació que es pot donar d’aquests resultats és la falta d’informació o la
desconeixença sobre aquests temes, per part dels ciutadans.
ALTRES TEMES SIGNIFICATIUS
A part dels temes que s’han valorats negativament o positivament, trobam algunes preguntes
rellevants pel que fa al tema que tracten.
Quant a l’oferta turística, les respostes són majoritàriament “poc” i “molt d’acord”, la qual cosa
és molt significativa, ja que l’economia del municipi depèn en gran mesura del sector turístic.
La satisfacció de les persones enquestades, referent als serveis i equipaments culturals, la
majoria de les respostes són “gens” i “poc d’acord”. Són molt significatius aquests resultats, ja que pel
que fa a cultura, els serveis i activitats que s’ofereixen són molts i de qualitat, tot i que els ciutadans
d’Andratx no solen participar molt en aquestes activitats.
2.3.S atis fac c ió amb els s erveis i equipaments c ulturals
0,00%
5,00%
10,00%
15,00%
20,00%
25,00%
30,00%
35,00%
40,00%
1-G ens 2-P oc 3-Molt 4-Totalment 5-NS NC
% E
nq
ue
sta
ts
Total
1.2. S atis fac c ió amb la oferta turís tic a del munic ipi.
0,00%
5,00%
10,00%
15,00%
20,00%
25,00%
30,00%
35,00%
40,00%
1-G ens 2-P oc 3-Molt 4-Totalment 5-NS NC
% e
nq
ue
sta
ts
Total
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 138
5.4. S atis fac c ió amb el g rau de qualitat
ambiental de la c os ta i de les platg es
0,00%
5,00%
10,00%
15,00%
20,00%
25,00%
30,00%
35,00%
40,00%
1-G ens 2-P oc 3-Molt 4-Totalment 5-NS NC
% E
nq
ue
sta
ts
Total
Un altre tema també important és el referent a la protecció dels espais naturals, la majoria de
la persones han respost que no estan “gens” i “poc d’acord”. Pot ser que es donin aquests resultats per
la desconeixença de la temàtica, ja que s’ha de tenir en compte que la superfície protegida del municipi
és molt elevada.
La valoració que els ciutadans donen a la qualitat de la costa i les platges també és negativa, ja
que els resultats de les respostes “gens” i “poc d’acord” són superiors a les de “molt” i “totalment
d’acord”.
5.2. S atis fac c ió amb la protec c ió dels es pais naturals al munic ipi
0,00%
5,00%
10,00%
15,00%
20,00%
25,00%
30,00%
35,00%
40,00%
45,00%
50,00%
1-G ens 2-P oc 3-Molt 4-Totalment 5-NS NC
% E
nq
ue
sta
ts
Total
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 139
CONCLUSIONS
A partir de l’anàlisi dels resultats de les enquestes, s’obté quina és la visió que tenen els veïns
sobre la realitat d’Andratx, i al mateix temps, s’aconsegueix destacar quins són els punts forts i febles
del municipi, segons les persones enquestades.
Cal destacar uns resultats negatius, sobre molts temes que cal estudiar-los i intentar donar
solucions o millores als diferents grups de treball. Tot i que aquests resultats també mostren alguns
aspectes positius del municipi, que en aquest cas s’han de procurar mantenir.
DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX
Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 140
AGRAÏMENTS
• Departaments de l’Ajuntament d’Andratx
• Policia Local d’Andratx
• Govern de les Illes Balears:
• Conselleria de Medi Ambient
o Direcció General de Biodiversitat
o Direcció General de Qualitat Ambiental i Litoral
o Direcció General de Recursos Hídrics
o Agencia Balear d’Aigua i Qualitat Ambiental (ABAQUA)
• Conselleria d’Agricultura i Pesca
o Direcció General de Pesca
o Direcció General d’Agricultura
o Direcció General de Desenvolupament Rural
• Conselleria de Turisme
o Direcció General d’Ordenació i Planificació
• Conselleria de Treball i Formació
o Servei d’Ocupació de les Illes Balears (SOIB)
• Conselleria de Mobilitat i Ordenació del Territori
o Direcció General de Mobilitat
• Consell de Mallorca
o Departament de Territori
o Departament de Medi Ambient
o Departament de Cooperació Local
o Departament d’Obres Públiques
• Institucions i Empreses
o Universitat de les Illes Balears
o Secretaria
o Departament de Ciències de la Terra
o Institut Espanyol d’Oceanografia
o IES Baltasar Porcel
o CP Els Molins
o CP es Vinyet
o CP ses Bassetes
o Col·legi Ramon Llull
o Escola de Música d’Andratx
o Mallorca Recicla
o GESA
o Gesba
o Transabus
o JCV