PREGUEM L’avi i la constància L’avi sempre em diu que per aconseguir allò que més ens costa ens cal esforç. I que l’esforç demana constància, paciència, a vegades sacrifici i , sobretot, concentració. Jesús, tu també vas anar a l’escola i vas haver d’aprendre moltes coses amb esforç. Et demano que sàpiga tenir paciència i constància en la meva feina. Gràcies Ja hem agafat una mica el ritme de l’escola i comencem a veure que ens hem d’organitzar la feina per tal de no patir sempre a última hora i haver de començar el dia amb la preocupació de no haver fet allò que ens van demanar. Amb el pare n’hem parlat i m’ha ajudat a pensar que només cal proposar-se petits objectius i treballar per aconseguir-los. Si ho faig així diu que tot em serà més fàcil Si veus que se t’ha fet tard i ja no et queda temps per a fer els deures, pregunta’t: Per què he decidit deixar els deures i veure la televisió? Per què vull veure aquesta sèrie? Si hagués fet primer la feina, hauria tingut temps de veure la tele i de jugar una estona? Quan arribis a casa organitza’t la tarda, treballa amb diligència i veuràs que tens temps per a tot. Jesús, quan tu eres petit i anaves a l’escola, segur que els teus pares et van ajudar a ser un bon estudiant. Voldria assemblar-me a tu i saber aprofitar el temps.

CANÇONS Caminando. Amaia Montero (fragment) Caminando por la vida, cantaré por el camino, que en las penas y alegrías, me encontré con el destino. Y él me dijo "Vida mía, lo mejor, ser uno mismo,... es mirar hacia adelante y no perder jamás el rumbo" Caminando por la vida comprendí que lo importante, no es saber lo que uno tiene es saber lo que uno vale.

Que no es cierto esto que cuentan tanto tienes tanto vales que no importa cuanto caigas lo mas grande es levantarse Y ahora respira , mira hacia arriba queda camino por andar borra tus huellas, toma las riendas solo es cuestión de caminar…

Dimarts 25 d’octubre

Dia a dia Reflexions primària

ga

bri

eliste

s SETMANA

24-10-2016

CONVIU

RE

AMB

UN M

ATEI

X:

Ser con

stan

t

Sabem que estem a l’inici de curs, i que aquest ens portarà fenia, que no serà una tasca gens fàcil, però la força que ens dóna la teva Paraula i el teu amor ens reconforta i ens il·lusiona. Comencem a caminar amb moltes ganes, molts objectius a aconseguir, ajuda’ns a ser constants, a no defallir i mantenir-nos forts en el camí.

MIREM EL MÓN Aquest cap de setmana s’ha celebrat el DIA MUNDIAL DE LES MISSIONS (DOMUND), una jornada universal per ajudar als missioners en la seva tasca evangelitzadora desenvolupada entre els més pobres. Els missioners són homes i dones que, en escoltar la crida de Jesús per anar a altres llocs a anunciar l'Evangeli, surten de la seva terra, deixant-ho tot. Homes i dones marxen a països llunyans, per estar amb altres persones que encara no han sentit parlar de Déu i del seu Fill Jesús. A més, moltes vegades passa que els habitants dels llocs als quals arriben no disposen del necessari per poder viure amb dignitat. Aleshores els missioners i missioneres els ajuden en les seves necessitats com per exemple en David, missioner a Costa de Marfil, que cuida de 50 nens del carrer donant-los un lloc per viure, un llit per dormir i menjar. També s’encarrega de dur-los a l’escola i així aconseguir que tinguin una infància millor. LA SEVA TASCA ÉS INCREÏBLE !!!! Preguem per ell i per tots els altres missioners i missioneres que ens ensenyen el valor del servei als altres.

Dilluns 24 d’octubre

Dimecres 26 d’octubre

RESPIRA Relaxem els nostres músculs Quan et sents alterat, tens o nerviós, els músculs del teu cos es posen rígids, tensos i durs. Si aprens a saber quins músculs són aquests, sabràs relaxar-los quan et passi això. Et sentiràs relaxat perquè els teus músculs estaran relaxats. Ara t’ensenyaré com es fa demanant-te que posis els músculs rígids i que després els deixis anar, els relaxis ... Així sabràs la diferència que hi ha entre rígid i relaxat, sabràs quan estàs tens i com relaxar-te. Si aprens a relaxar-te com et dic i després practiques, sabràs relaxar-te en situacions en què et posis nerviós. Amb la planta dels peus ben recolzada a terra, l'esquena recta i els braços caiguts, afluixem tots els músculs del cos: les cames, l'abdomen, les espatlles, els braços, les mans, el coll i la cara. Respirem suaument. - Girem els dits dels peus i tensem (posar durs) els músculs de les cames i la panxa. Prenem aire, comptem mentalment fins a tres i expulsem l'aire mentre afluixem tots els músculs. -Ara, Tanquem els punys i tensem els músculs dels braços, les espatlles i el coll. Inspirem, comptem fins a tres i expulsem l'aire mentre relaxem tot el cos. -Ara, Premem les mandíbules, els llavis i les galtes i tanquem els ulls amb força. Inspirem, comptem fins a tres i expulsem l'aire mentre relaxem la cara. -Per Acabar, ens assegurem tenir la planta dels peus ben recolzada a terra, l'esquena recta i tots els músculs del cos ben afluixats: les cames, l'abdomen, les espatlles, els braços, les mans, el coll i la cara.

Dijous 27 d’octubre

VA DE CONTES La cigala i la formiga Que feliç era la cigala durant l'estiu! El sol lluïa, les flors desprenien el seu aroma embriagador i la cigala cantava i cantava. El futur no li preocupava gens ni mica: El cel era tan blau sobre el seu cap i les seves cançons tan alegres ... però l'estiu, no és etern. Un trist matí, la senyora cigala es va despertar per un fred intens; les fulles dels arbres s'havien tornat grogues, una pluja gelada queia del cel gris i la boira li entumia les potes. - Què serà de mi? Aquest hivern cruel durarà molt de temps i em moriré de gana i de fred - s'anava dient ella mateixa. - I perquè no li puc demanar ajuda a la meva veïna la formiga? I va pensar dintre seu. - Potser vaig tenir temps durant l'estiu d'emmagatzemar provisions i construir-me un refugi? - Doncs és clar que no! - va dir tota convençuda- havia de cantar. Però els meus càntics ara no m'alimentaran. I amb el cor bategant-li a tota velocitat, va trucar a la porta de la formiga. - Què vols? - Va preguntar la formiga quan va veure a la cigala davant la seva porta. El camp estava cobert per una gruixuda capa de neu i la cigala contemplava amb enveja la confortable llar de la seva veïna; i traient-se de sobre la neu que gelava el seu pobre cos, va dir llastimosament: - Tinc gana i ... i ... estic morta de fred ... I la formiga va contestar : - I a mi què m'expliques? Què feies al llarg de l'estiu, quan es poden trobar els aliments per tot arreu i és possible construir una casa? - Jo? Cantava i cantava tot el dia - va respondre la cigala tota orgullosa. - I què? - va preguntar la formiga - Doncs ... res ... - va murmurar la cigala. - Cantaves? doncs, per què no proves ara de ballar? I amb aquesta dura resposta, la formiga va tancar la porta, negant a la desafortunada cigala el seu refugi de calor i benestar. Treballar bé, amb constància i esforç, té una recompensa. En el conte la formiga passa l’hivern sense problemes, mentre que si no ens preocupem per la nostra feina ens pot passar que els coses ens vagin malament, com la cigala que acaba morta de fred i de gana. I tu? Que ets? Cigala o Formiga?

Divendres 28 d’octubre

Dia a dia Reflexions primària

ga

bri

eliste

s SETMANA

24-10-2016