[Capte la atención de los lectores mediante una cita importante extraída del documento o utilice este

espacio para resaltar un punto clave. Para colocar el cuadro de texto en cualquier lugar de la página,

solo tiene que arrastrarlo.]

L’estudi del cicle de vida dels residus sòlids urbans i la

determinació de la petjada de carboni dels residus del Zoològic

de Barcelona

Ariadna Bàllega, Anna Cabutí, Marlen Centol i Agnès de Paz

Treball de fi de Grau, Ciències Ambientals

Bellaterra, Febrer 2017

Tutors:

Almudena Hierro

Anna Petit

Joan Rieradevall

Institut de Ciència

i Tecnologia Ambientals-UAB

2

3

Mai sabrem el valor de l’aigua fins que el pou estigui sec.

- THOMAS FULLER.

4

Agrair a l'entitat del Zoo de Barcelona per donar-nos l'oportunitat de realitzar aquest

treball i facilitar-nos l'ús de les seves instal·lacions, a més dels tècnics i treballadors.

Agrair en especial a l'Eulàlia Bohigas per proporcionar tota la informació demanada i

resoldre les qüestions i dubtes al llarg de l'estudi. I també al Salvador Filella, un

extreballador que ens ha ajudat en el desenvolupament del projecte.

També agrair al professorat del seguiment i tutors d'aquest Treball de Fi de Grau: Dr.

Joan Rieradevall, Dra. Almudena Hierro i Dra. Anna Petit pel seu suport tècnic i

guiar-nos en aquest estudi.

5

ÍNDEX

1. Antecedents...............................................................................................................................12

1.1. Marc global dels residus...............................................................................................................13

1.1.1. Definició i tipus de residus.......................................................................................................13

1.1.2. Models de recollida selectiva..................................................................................................15

1.1.3. Gestió i tipus de tractaments dels residus sòlids urbans..........................................................16

1.1.4. Residus en el marc de la ciutat de Barcelona...........................................................................21

1.2. Marc legal dels residus sòlids urbans............................................................................................23

1.2.1. Normativa sobre residus sòlids urbans....................................................................................23

1.2.2. Normativa sobre el sector serveis en la restauració................................................................24

1.2.3. Normativa sobre Parcs Zoològics............................................................................................24

1.3. Zoològics arreu del món...............................................................................................................24

1.3.1. Polítiques de gestió dels residus en diversos Zoos...................................................................25

1.3.2. Estat actual dels residus i previsions futures dels Zoos arreu del món.....................................28

1.4. Zoològic de Barcelona...................................................................................................................31

1.4.1. Localització i descripció del Zoo de Barcelona.........................................................................32

1.4.2. Pla d’acció al Zoo de Barcelona................................................................................................33

1.4.3. Gestió dels residus del Zoo de Barcelona.................................................................................33

1.5. Comparativa dels diferents zoològics estudiats............................................................................35

2. Justificació..................................................................................................................................38

3. Objectius....................................................................................................................................40

4. Metodologia...............................................................................................................................42

4.1. Diagrama metodològic.................................................................................................................43

4.2. Caracterització dels inputs i outputs de residus............................................................................45

4.3. Estudi de l’evolució de la petjada de carboni de la gestió dels residus..........................................46

4.4. Avaluació de diferents escenaris de gestió...................................................................................49

4.5. Realització d’una prova pilot de recollida selectiva.......................................................................51

4.6. Entrevistes al personal intern del Zoo...........................................................................................55

4.7. Enquestes de percepció social en base als visitants del Zoo..........................................................57

5. Resultats i diagnosi.....................................................................................................................60

5.1. Evolució de la gestió i generació dels residus al Zoo. Història........................................................61

5.1.1. Dades històriques de la gestió de residus des de l’any 1970 – 2002.....................................61

5.1.2. Gestió de residus del 2002 – 2015. Canvis en el marc de la gestió........................................62

5.2. Evolució de la gestió i generació dels residus al Zoo dels anys 2007 – 2015...................................63

6

5.2.1. Petjada de carboni dels residus dels anys 2007 – 2015.......................................................72

5.3. Escenaris de prevenció i de reciclatge...........................................................................................83

5.4. Prova pilot de la recollida selectiva...............................................................................................91

5.4.1. Evolució diària dels residus per fraccions en diferents models de gestió.........................91

5.4.2. Evolució setmanal del percentatge reciclat adequadament dels residus per fraccions en

diferents punts de recollida i models de gestió......................................................................122

5.4.3. Evolució mensual del percentatge reciclat adequadament dels residus per

fraccions..................................................................................................................................127

5.4.4. Comparativa de la localització entre els diferents punts de mostreig............................129

5.4.5. Paràmetres potencials que influeixen en la generació de residus..................................132

5.5. Valoració del personal del Zoo en relació a la gestió dels residus................................................134

5.6. Percepció social dels visitants en relació al reciclatge en el Zoo..................................................136

6. Conclusions..............................................................................................................................144

7. Propostes de millora................................................................................................................149

8. Programació.............................................................................................................................165

9. Pressupost...............................................................................................................................167

10. Article....................................................................................................................................169

11. Glossari..................................................................................................................................179

12. Webgrafia i Bibliografia..........................................................................................................182

13. Annexos.................................................................................................................................187

A.1. Inventari d’entrevistes al personal intern del Zoo....................................................................188

A.2. Inventari de fotografies............................................................................................................201

7

ÍNDEX DE FIGURES

Figura 1.1: Gestió dels residus municipals..............................................................................................16

Figura 1.2: Piràmide de la sostenibilitat. Gestió dels residus..................................................................16

Figura 1.3: Model dels residus municipals on mostra la recollida selectiva, el tipus d’Ecoparc de la

fracció resta i altres recollides................................................................................................................20

Figura 1.4: Residus generats a la ciutat de Barcelona l’any 2015............................................................22

Figura 1.5: Diagrama simplificat del funcionament del biodigestor del Zoo de Detroit..........................29

Figura 1.6: Esquema simplificat de la producció d’energia als Zoos Victòria..........................................30

Figura 1.7: Desglossament de les emissions de carboni per fonts al Zoo de Taronga..............................31

Figura 1.8: Localització especifica del parc Zoològic de Barcelona.........................................................32

Figura 1.9: Localització del parc Zoològic de Barcelona..........................................................................32

Figura 4.1: Caracterització dels inputs i outputs del Zoo de Barcelona amb les corresponents empreses

responsables de cada una de les fraccions.............................................................................................45

Figura 4.2: Eina CO2 Zero Waste.............................................................................................................46

Figura 4.3: Distribució de les zones de mostreig dels contenidors instal·lats de la recollida selectiva de

la prova pilot..........................................................................................................................................52

Figura 4.4: Exemple entrevista realitzada..............................................................................................56

Figura 5.1: Evolució de la generació dels residus al Zoo dels anys 2007-2015.........................................64

Figura 5.2: Relació entre la quantitat de residu produït en les fraccions de rebuig i envasos i el nombre

de visitants, durant els anys 2007 al 2015..............................................................................................70

Figura 5.3: Evolució de la petjada de carboni dels anys 2007-2015........................................................72

Figura 5.4: Evolució de la petjada de carboni al Zoo dels anys 2007 – 2015. Emissions de CO2 per

visitant...................................................................................................................................................76

Figura 5.5: Percentatge de rebuig reciclat adequadament de les zones d’estudi al zoo en la primera

setmana.................................................................................................................................................96

Figura 5.6: Percentatge d’envasos reciclat adequadament de les zones d’estudi al Zoo en la primera

setmana.................................................................................................................................................96

Figura 5.7: Percentatge de rebuig reciclat adequadament de les zones d’estudi al Zoo en la segona

setmana...............................................................................................................................................102

Figura 5.8: Percentatge d’envasos reciclat adequadament de les zones d’estudi al Zoo en la segona

setmana...............................................................................................................................................102

Figura 5.9: Percentatge de matèria orgànica reciclat adequadament de les zones d’estudi al Zoo en la

segona setmana...................................................................................................................................103

8

Figura 5.10: Percentatge de rebuig reciclat adequadament de les zones d’estudi al zoo en la tercera

setmana...............................................................................................................................................109

Figura 5.11: Percentatge d’envasos reciclat adequadament de les zones d’estudi al Zoo en la tercera

setmana...............................................................................................................................................109

Figura 5.12: Percentatge de matèria orgànica reciclada adequadament de les zones d’estudi al Zoo en

la tercera setmana...............................................................................................................................110

Figura 5.13: Percentatge de paper i cartró reciclat adequadament de les zones d’estudi al Zoo en la

tercera setmana...................................................................................................................................110

Figura 5.14: Percentatge de rebuig reciclat adequadament de les zones d’estudi al Zoo en la quarta

setmana...............................................................................................................................................116

Figura 5.15: Percentatge d’envasos reciclat adequadament de les zones d’estudi al Zoo en la quarta

setmana...............................................................................................................................................116

Figura 5.16: Percentatge de matèria orgànica reciclat adequadament de les zones d’estudi al Zoo en la

quarta setmana....................................................................................................................................117

Figura 5.17: Percentatge de paper i cartró reciclat adequadament de les zones d’estudi al Zoo en la

quarta setmana....................................................................................................................................117

Figura 5.18: Percentatges de rebuig i envasos reciclats adequadament produïts en la primera setmana

en referència als punts de recollida......................................................................................................123

Figura 5.19: Percentatges de rebuig, envasos i matèria orgànica reciclats adequadament produïts en la

segona setmana en referència als punts de recollida...........................................................................124

Figura 5.20: Percentatges de rebuig, envasos, matèria orgànica i paper i cartró reciclats adequadament

produïts en la tercera setmana en referència als punts de recollida....................................................125

Figura 5.21: Percentatges de rebuig, envasos, matèria orgànica i paper i cartró reciclats adequadament

produïts en la quarta setmana en referència als punts de recollida.....................................................126

Figura 5.22 : Valor mig de cada fracció per cada model de gestió durant el mes de la prova pilot........127

Figura 5.23: Quantitat de residus generats per fraccions separats per orígens....................................129

Figura 5.24: Quantitat en kg de residus per fraccions, dividida en un reciclatge adequat o inadequat

(zones llunyanes a àrees de restauració)..............................................................................................130

Figura 5.25: Quantitat en kg de residus per fraccions, dividida en un reciclatge adequat o inadequat

(zones pròximes a àrees de restauració)..............................................................................................130

Figura 5.26: Quantitat de residus produïts al Zoo en els punts de recollida durant el mes de prova

relacionat amb la precipitació diària produïda durant el mes realitzat.................................................132

Figura 5.27: Relació entre els visitants i la quantitat de residu produït durant els dies de la prova

pilot......................................................................................................................................................133

Figura 5.28 Percentatge de visitants que reciclen en la seva llar..........................................................137

9

Figura 5.29: Percentatge de les fraccions reciclades a la llar................................................................138

Figura 5.30: Percentatge de visitants que opinen en relació al disseny dels contenidors instal·lats al

Zoo.......................................................................................................................................................139

Figura 5.31: Percentatge de visitants que opinen sobre quines accions prioritzarien per prevenir els

residus.................................................................................................................................................139

Figura 5.32: Percentatge de visitants que opinen que s’haurien d’instal·lar noves fraccions...............140

Figura 5.33: Percentatge de visitants on expressen l’opinió en relació a la fracció que prioritzen

instal·lar...............................................................................................................................................141

Figura 5.34: Percentatge de visitants que opinen sobre quines accions prioritzarien per millorar la

gestió dels residus................................................................................................................................142

ÍNDEX DE TAULES

Taula 1.1: Classificació dels residus en base a l’Agència de Residus de Catalunya (ARC).........................13

Taula 1.2: Model de segregació en base a les fraccions principals recollides..........................................15

Taula 1.3: Comparativa dels diferents zoos estudiats i les seves polítiques de gestió de residus............26

Taula 1.4: Comparativa dels diferents Zoològics estudiats.....................................................................35

Taula 1.5: Tones per fraccions que es destinen a compostatge l’any 2013 al Zoo de Barcelona.............36

Taula 4.1: Taula resum dels fluxos de residus.........................................................................................47

Taula 4.2: Taula relativa a les empreses gestores de cada fracció de residus de l’any 2015 al Zoo de

Barcelona...............................................................................................................................................48

Taula 4.3: Possibles escenaris de futur segons el tipus de residus..........................................................49

Taula 4.4: Protocol de la prova pilot.......................................................................................................51

Taula 5.1: Fraccions dels residus produïts al Zoo....................................................................................63

Taula 5.2: Quantitat en tones dels residus separats per fraccions generats al Zoo de Barcelona els anys

2007-2015..............................................................................................................................................66

Taula 5.3: Ampliació de la taula 5.2 sobre el percentatge de la fracció resta/banal durant els anys 2007-

2015.......................................................................................................................................................73

Taula 5.4: Ampliació de la taula 5.2 sobre el percentatge de la fracció de matèria orgànica durant els

anys 2007-2015......................................................................................................................................74

Taula 5.5: Ampliació de la taula 5.2 sobre el percentatge de la fracció de matèria vegetal durant els

anys 2007-2015......................................................................................................................................75

Taula 5.6: Tones de residus generats al Zoo de Barcelona......................................................................76

Taula 5.7: Visitants al Zoo durant els anys 2007-2015............................................................................76

Taula 5.8: Diagrama de fluxos de residus...............................................................................................77

10

Taula 5.9: Evolució del percentatge d’emissions directes, indirectes i evitades al llarg dels anys 2007-

2015, separades en diferents destinacions............................................................................................80

Taula 5.10: Distància en km des del Zoo fins l’empresa corresponent....................................................82

Taula 5.11: Comparació dels diferents escenaris de prevenció i reciclatge............................................84

Taula 5.12: Models de gestió dels residus. El model 1 fa referencia al que hi ha actualment al Zoo i el

model 4 s’incorpora la campanya de sensibilització...............................................................................91

Taula 5.13: Exemple de kg d’envasos amb l’aplicació del factor de normalització. novembre de

2016)......................................................................................................................................................92

Taula 5.14: Percentatge de rebuig reciclat adequadament a partir del pes (kg) total, rebuig i potencial

reciclable per cada dia de la setmana 1 i zona d’estudi...........................................................................94

Taula 5.15: Percentatge d’envasos reciclat adequadament a partir del pes (kg) total, d’envasos i rebuig

per cada dia de la setmana 1 i zona........................................................................................................95

Taula 5.16: Percentatge de rebuig reciclat adequadament a partir del pes (kg) total, rebuig i potencial

reciclable per cada dia de la setmana 2 i zona........................................................................................99

Taula 5.17: Percentatge d’envasos reciclat adequadament a partir del pes (kg) total, d’envasos i rebuig

per cada dia de la setmana 2 i zona......................................................................................................100

Taula 5.18: Percentatge de matèria orgànica reciclat adequadament a partir del pes (kg) total, de

matèria orgànica i rebuig per cada dia de la setmana 2 i zona..............................................................101

Taula 5.19: Percentatge de rebuig reciclat adequadament a partir del pes (kg) total, rebuig i potencial

reciclable per cada dia de la setmana 3 i zona......................................................................................105

Taula 5.20: Percentatge d’envasos reciclat adequadament a partir del pes (kg) total, d’envasos i rebuig

per cada dia de la setmana 3 i zona......................................................................................................106

Taula 5.21: Percentatge de matèria orgànica reciclat adequadament a partir del pes (kg) total, de

matèria orgànica i rebuig per cada dia de la setmana 3 i zona..............................................................107

Taula 5.22: Percentatge de paper i cartró reciclat adequadament a partir del pes (kg) total, de paper i

cartró i rebuig per cada dia de la setmana 3 i zona...............................................................................108

Taula 5.23: Percentatge de rebuig reciclat adequadament a partir del pes (kg) total, rebuig i potencial

reciclable per cada dia de la setmana 4 amb “campanya” de sensibilització i zona..............................112

Taula 5.24: Percentatge d’ envasos reciclat adequadament a partir del pes (kg) total, d’envasos i rebuig

per cada dia de la setmana 4 amb “campanya” de sensibilització i zona..............................................113

Taula 5.25: Percentatge de matèria orgànica reciclat adequadament a partir del pes (kg) total, matèria

orgànica i rebuig per cada dia de la setmana 4 amb “campanya” de sensibilització i zona...................114

Taula 5.26: Percentatge de paper i cartró reciclat adequadament a partir del pes (kg) total, paper i

cartró i rebuig per cada dia de la setmana 4 amb “campanya” de sensibilització i zona.......................115

Taula 5.27: Pes de les bosses no caracteritzades de rebuig recollides durant la prova pilot.................121

11

Taula 5.28: Pes de les bosses no caracteritzades d’envasos recollides durant la prova pilot................121

Taula 5.29: Pes de les bosses no caracteritzades de matèria orgànica recollides durant la prova

pilot......................................................................................................................................................121

Taula 5.30: Pes de les bosses no caracteritzades de paper i cartró recollides durant la prova pilot......121

Taula 5.31: Valoració de la percepció sobre la gestió dels residus al Zoo..............................................134

Taula 7.1: Programes amb les corresponents propostes d’actuació i els beneficis ambientals, socials i

econòmics implicats.............................................................................................................................152

ÍNDEX D’IMATGES

Imatge 4.1: Dinamòmetre utilitzat a la prova pilot.................................................................................53

Imatge 4.2: Zona habilitada per la prova pilot en el Punt Verd...............................................................54

Imatge 4.3: Zona habilitada per la prova pilot en el Punt Verd...............................................................54

Imatge 4.4: Contenidors de la prova pilot en la Zona del Terrari............................................................55

Imatge 4.5: Contenidors de la prova pilot en la Zona de l’entrada Wellington.......................................55

Imatge 5.1: Fotografia presa el dia 2 on mostra la caracterització dels residus de la fracció rebuig de la

Zona Prim abocats el dia anterior...........................................................................................................97

Imatge 5.2: Fotografia presa el dia 30 on mostra la caracterització dels residus de la fracció rebuig de

la Zona Granja abocats el dia anterior....................................................................................................97

Imatge 5.3: Fotografia presa el dia 31 on mostra la caracterització dels residus de la fracció d’envasos

de la Zona Terrari abocats el dia anterior...............................................................................................98

Imatge 5.4: Fotografia presa el dia 31 on mostra la caracterització dels residus de la fracció d’envasos

de la Zona Granja abocats el dia anterior...............................................................................................98

Imatge 5.5: Fotografia presa el dia 18 on mostra la caracterització dels residus de la fracció de matèria

orgànica de la Zona Granja abocats el dia anterior...............................................................................104

Imatge 5.6: Fotografia presa el dia 19 on mostra la caracterització dels residus de la fracció de matèria

orgànica de la Zona Granja abocats el dia anterior...............................................................................104

Imatge 5.7: Fotografia presa el dia 25 on mostra la caracterització dels residus de la fracció paper i

cartró de la Zona Terrari abocats el dia anterior...................................................................................111

Imatge 5.8: Fotografia presa el dia 25 on mostra la caracterització dels residus de la fracció paper i

cartró de la Zona Granja abocats el dia anterior...................................................................................111

Imatge 5.9: Fotografia presa el dia 3 on mostra la caracterització dels residus de la fracció rebuig de la

Zona Granja abocats el dia anterior......................................................................................................118

Imatge 5.10: Fotografia presa el dia 4 on mostra la caracterització dels residus de la fracció d’envasos

de la Zona Terrari abocats el dia anterior.............................................................................................118

12

Antecedents

13

1. Antecedents

En aquest apartat es farà una breu introducció dels tipus de residus i una classificació dels residus sòlids

urbans (RSU), com també la seva gestió i els tipus de tractaments possibles. Més endavant s’explicarà

de forma molt sintètica la integració dels residus del Zoològic en el marc de la ciutat de Barcelona. A

continuació hi haurà una recopilació de les tres diferents normatives en relació als Parcs Zoològics, als

residus sòlids urbans i al sector de serveis en la restauració. Tot seguit es farà una anàlisi dels diferents

Zoològics d’arreu del món analitzant les polítiques de gestió i l’estat actual dels residus que es generen.

Més endavant, s’exposa una evolució dels residus i vàries accions i campanyes de sostenibilitat que

s’han realitzat. Finalment es mostra una comparativa dels diferents Zoològics estudiats.

1.1. Marc global dels residus

En aquesta secció primerament s’explicarà breument que són els residus i quins tipus hi ha,

seguidament diferents models de gestió dels residus sòlids urbans segons el nombre d’habitants i

característiques del municipi, posteriorment un resum de la gestió i els tipus de tractaments dels

residus sòlids urbans i darrerament una introducció dels residus, en general, dins el marc de la ciutat

de Barcelona.

1.1.1. Definició i tipus de residus

Segons la Llei reguladora dels residus del Parlament de Catalunya (llei 6/1993 de 15 de julio- DOGC

1776) i seguint la definició europea, defineixen un residu com: “Qualsevol substància o objecte del

qual el seu posseïdor es desprengui o tingui la intenció o l’obligació de desprendre’s, ja siguin residus

municipals com industrials”.

Residus municipals

Runes i altres

residus de la

construcció

PCB/ PCT Vidre

Residus industrials Residus sanitaris Piles i altres

acumuladors

Residus d’aparells

elèctrics

Residus comercials

Excedents de

dejeccions

ramaderes

Brossa marina

Vehicles fora d’ús

Envasos

Olis industrials usat

Matèria orgànica

Pneumàtics fora

d’ús

Taula 1.1: Classificació dels residus en base a l’Agència de Residus de Catalunya (ARC).

14

Residus orgànics per a valorització

agrícola

Frigorífics i altres

aparells amb CFC

Fluorescents i

làmpades de

descàrrega

Subproductes

d’animals

Paper i cartró Plàstic

Es centrarà especial atenció en els residus municipals, a causa que són els que es produeixen en gran

quantitat a les ciutats en general.

Es consideren residus municipals o residus sòlids urbans, d’acord amb l’article 3 del Decret Legislatiu

1/2009, aquells residus generats en els domicilis particulars, els comerços, les oficines i els serveis, i

també els que no tenen la consideració de residus especials i que per llur naturalesa o composició es

poden assimilar als que es produeixen en els dits llocs o activitats.

Tenen també la consideració de residus municipals els residus procedents de la neteja de les vies

públiques, zones verdes, àrees recreatives i platges; els animals domèstics morts; els mobles, els estris

i els vehicles abandonats; els residus i els enderrocs procedents d’obres menors i reparació

domiciliària.

En resum, els residus sòlids urbans són tots aquells residus que es generen per l’acció humana a les

poblacions, és a dir, les escombraries que es generen a les nostres llars, als comerços, les que es

recullen als parcs, carrers, etc.

Un subgrup d’aquests residus el constitueixen els residus comercials, definits com aquells residus

generats per l’activitat pròpia del comerç al detall i a l’engròs, l’hoteleria, els bars, els mercats, les

oficines i els serveis. Són equiparables a aquest subgrup, als efectes de la gestió, els residus originats a

la indústria que tenen la consideració d’assimilables als municipals.

Aquests residus municipals disposen d’un programa de gestió, d’una planificació d’infraestructures i

d’un model de gestió específics i dóna prioritat a les actuacions de prevenció, a la recollida selectiva.

(Agència Catalana dels Residus - 2016)

Font: Elaboració pròpia.

15

1.1.2. Models de recollida selectiva

Els Residus Sòlids Urbans (RSU) es presenten sovint en quantitats que es poden gestionar i

habitualment en recipients, els quals, es poden manejar correctament. La gestió correcta d’aquests, la

duen a terme els ens locals, que són els encarregats de definir quin model de recollida és el més

adequat pel seu municipi. Els models de recollida de residus aplicats actualment a Catalunya es poden

classificar segons el següent:

A) Els tipus de models de segregació de residus: Es classifiquen segons el nombre i tipus de

segregacions en origen demanades a l'usuari. A la taula 1.2 es mostren els diferents models de

segregació de residus que coexisteixen al territori català:

B) La modalitat i ubicació del sistema de recollida:

- Contenidors en superfície (àrees de vorera i àrees d'aportació).

- Contenidors soterrats (des de la superfície solament és visible una bústia per contenidor).

- Porta a porta (PaP).

- Recollida pneumàtica (bústies d'abocament connectades mitjançant canonades subterrànies a un

punt d'aspiració).

Taula 1.2: Model de segregació en base a les fraccions principals recollides.

Font: Agència Catalana de Residus (ACR).

16

(Generalitat de Catalunya, Residu on vas-2016)

1.1.3. Gestió i tipus de tractaments dels residus sòlids urbans

Per tractament de residus s’entén el conjunt d’operacions encaminades tant a l’aprofitament dels

recursos materials i energètics en ells continguts, com a la deposició d’una forma ambientalment

segura dels mateixos o de la part d’aquests impossibles d’aprofitar. Cal considerar la “llei de les 3R” de

la gestió dels residus (reciclatge, reducció i reutilització).

És important una correcta gestió d’aquests residus per tal d’aprofitar el màxim possible els recursos i

evitar la contaminació al medi ambient i els riscos per a la salut. Segons la tipologia de residus tindrem

una línia o una altra de tractament depenent de les seves característiques físico-químiques. Els tipus

de tractaments que s’expliquen a continuació són els següents: El reciclatge, la reutilització, el

compostatge i la digestió anaeròbia.

Figura 1.1: Gestió dels residus municipals.

Font: Elaboració pròpia.

Figura 1.2: Piràmide de la sostenibilitat. Gestió

dels residus.

Font: Elaboració pròpia.

17

Reciclatge

El reciclatge consisteix a sotmetre a un procés de transformació materials obtinguts de residus perquè

puguin ser processats per a crear productes nous i tornar-los a introduir en el cicle de producció i

consum. En conseqüència a aquest procés s’aconsegueix evitar el malbaratament de les matèries

primeres i d’aquesta manera reduir la degradació del planeta; donant una nova vida als materials en

desús.

Aquest procés s’inicia en els entorns domèstics i industrials, a través de la separació dels diferents

residus. Seguidament hi ha una recuperació d’aquests materials per empreses públiques i privades que

fan el seu trasllat a plantes de transferència. En aquestes plantes s’emmagatzemen i es compacten

grans quantitats de residus per després portar-les a plantes classificadores (plantes de triatge). Per

últim, un cop estan en aquestes plantes, es pot fer un tractament total o parcial dels residus, obtenint

un nou producte o obtenint una matèria primera.

(Webs: inforeciclaje, deconceptos, definición.de – 2016)

Reutilització

La reutilització és el fet de donar als materials més d’una vida útil mitjançant una operació, la qual, els

residus tornin a fer el mateix ús o una finalitat diferent.

(Webs: elreciclaje.org, reciclame.info – 2016)

Compostatge

El tractament de compostatge és un procés biològic en el qual es descompon la matèria orgànica a

través de microorganismes aerobis, com per exemple fongs i bacteris. Aquest procés consisteix en que

els microorganismes transformen les restes orgàniques en compost, que aquest, és un adob orgànic

que s’utilitza com a fertilitzant per la terra. Per poder dur a terme aquesta transformació és

requereixen unes condicions òptimes de temperatura, humitat i oxigen.

El procés pot durar entre 10 i 16 setmanes, tot i que es pot accelerar afegint fems d’herbívors o

omnívors (en petites quantitats, ja que contenen molt nitrogen), peles de plàtan, ortiga, gespa, adob

madur o jove, entre d’altres.

El compostatge es pot elaborar de manera casolana o de manera industrial, el procés és el mateix, el

que varia són les quantitats i també que l’industrial està gairebé tot realitzat per màquines.

Fases del compostatge:

a) La barreja:

Primerament es trituren els materials, que n’hi ha de dos tipus, la matèria humida i la matèria seca.

Tot això s’ha de barrejar però de manera equilibrada. La matèria humida (restes de cuina, fulles, gespa,

altres materials humits) és la que accelera el procés i per tant ha d’haver-hi una mica més que de

18

matèria seca (vegetals secs i porosos com restes de poda, llavors,...) que és la que dóna estructura i

permet la circulació de l’aire. Un cop s’aconsegueix això, s’ha d’anar barrejant un cop a la setmana

mínim per tal de formar una massa esponjosa. En aquesta fase la temperatura és ambient.

b) La descomposició:

Per generar compost l’aire ha d’arribar de manera homogènia, d’aquesta manera no farà mala olor, ja

que es podreix quan hi ha manca d’oxigen. Per altra banda és necessari que la massa estigui humida,

en el cas que faltes aigua el procés s’alenteix i la descomposició no és completa. Però si hi ha un excés

d’aigua, aquesta ocupa tots els espais que abans estaven omplerts d’aire i també s’acaba podrint.

En aquesta fase la temperatura està al voltant dels 60ºC, a causa de l’alliberament d’energia produït

per les reaccions metabòliques realitzades pels microorganismes. A major activitat, major

temperatura. La quantitat de carboni ha de ser superior a la del nitrogen (la relació adequada C:N seria

30:1), a causa que els microorganismes l’utilitzen com a font d’energia i és present en el material

cel·lular de la matèria orgànica amb la qual s’ha de fer compost. Quan hi ha excés de carboni s’alenteix

el procés de descomposició i si hi ha massa nitrogen, es pot perdre en forma d’amoníac per una

autoregulació del sistema (la durada d’aquest procés és de 4 a 6 setmanes).

c) La maduració:

La matèria orgànica ja comença a estabilitzar-se i acaba de madurar, la temperatura baixa a

temperatura ambient i la necessitat d’oxigen també disminueix. La durada de maduració és de 6 a 10

setmanes. Per últim es garbella per aconseguir que tot sigui homogeni i la matèria restant es torna a

recircular a la fase de barreja.

(Webs: gencat, meu.cat, compostatge.residus, diba.cat, xtec.cat, arc-cat.net – 2016)

Digestió anaeròbia

El tractament de la digestió anaeròbia és un procés biològic de fermentació que es dóna en absència

d’oxigen. La matèria orgànica provinent de dejeccions es transforma en biogàs, que és una mescla de

gasos formada principalment de metà i diòxid de carboni, però també conté en petites quantitats

hidrogen, sulfur d’hidrogen, amoníac... La transformació la duen a terme diferents grups de

microorganismes. El biogàs és un gas combustible que s’utilitza com a font d’energia per generar calor

i/o energia elèctrica.

Fases de la digestió anaeròbica:

a) Hidròlisi:

Fase enzimàtica en què es produeix la descomposició de la matèria orgànica en molècules simples, ja

que la matèria orgànica polimèrica no pot ésser utilitzada directament pels microorganismes i per això

19

les molècules complexes (polisacàrids, proteïnes i lípids) són hidrolitzades per exoenzims generats per

bacteris fermentatius.

El resultat d’aquesta etapa són compostos solubles metabolitzats pels microorganismes fermentatius

en medi anaerobi a l’interior de les cèl·lules. Pot ésser l’etapa limitant de la velocitat del procés global.

b) Acidogènesi:

Fase biològica en què els compostos solubles de l’etapa anterior, són fermentats o oxidats

anaeròbiament pels bacteris acidogènics que produeixen àcids grassos de cadena curta, CO2, hidrogen

i alcohol.

c) Acetogènesi:

Les molècules simples provinents de l’acidogènesi es transformen en àcid acètic, hidrogen i CO2.

d) Metanogènesi:

És la fase en la qual es produeix el metà. Es forma a partir de l’àcid acètic o a partir de l’hidrogen i el

CO2. La degradació és provocada per metanogènics hidrogenotròfics (són els responsables de consumir

hidrogen i àcid fòrmic) i els metanogènics acetoclàstics (són els que consumeixen grups de metil de

l’acetat, metanol i algunes amines). Tot aquest procés de transformació de la matèria orgànica a

biogàs, és lent, pot durar diverses setmanes, o fins i tot un o dos mesos.

(Webs: mia.esab.upc, arc.cat, gencat, upcommons.upc.edu – 2016)

20

Font: Elaboració pròpia.

Figura 1.3: Model dels residus municipals on mostra la recollida selectiva, el tipus d’Ecoparc de la fracció resta i altres recollides.

21

1.1.4. Residus en el marc de la ciutat de Barcelona

La ciutat de Barcelona és com un ecosistema que requereix una elevada aportació de recursos i aquests

generen gran quantitat de residus els quals s’han de gestionar. Barcelona, com la majoria de ciutats,

disposa de 5 contenidors de recollida selectiva i d’una àmplia xarxa de punts verds on es lliuren els

residus que no es poden portar als contenidors convencionals. El Zoo de Barcelona és una reproducció

d’una ciutat en petit, on la gestió i el tractament dels residus és igual de necessària.

Les polítiques de gestió dels residus són similars tant a dins com a fora del Zoo. Gestionar tots aquests

implica un alt cost energètic i econòmic, a causa d’això l’ajuntament de Barcelona s’ha vist obligat a

fer que el ciutadà hagi de pagar una taxa per la recollida selectiva dels residus i en el Zoo es contemplen

aquests costos amb el preu de l’entrada. És considerable doncs integrar les institucions dins les grans

ciutats.

Els residus generats de la ciutat de Barcelona són encarregats per les quatre empreses següents: FCC,

Urbaser, CESPA, i CLD. L’empresa FCC gestiona la zona del centre (districtes de Ciutat Vella, Eixample i

Gracia). L’empresa Urbaser gestiona de les zones de Sant Andreu, Sant Martí i la zona de les platges.

L’empresa CESPA, gestiona de la zona oest (Sants-Montjuic, les Corts i Sarrià- Sant Gervasi). Finalment

l’empresa CLD gestiona de la zona nord (Horta-Guinardo i Nou Barris). FCC és de les quatre la que

s’encarrega de la porció més gran, prop del 40% del total, va ser adjudicada l’any 2009 i expira l’any

2019.

Al Zoo de Barcelona l’any 2012 l’empresa encarregada del sector residus era CEPSA i la del sector neteja

Ambilim, fa quatre anys es va fer un nou concurs i CESPA va perdre el contracte i va vèncer

Sorigué/ACSA/UTE (unificació temporal d’empreses).

En la figura 1.4 es percep la quantitat de residus que es van generar a la ciutat de Barcelona l’any 2015.

S’observa que la fracció de matèria orgànica destaca per sobre de les altres fraccions, ja que es va

produir en quantitats altes, seguida de la fracció tèxtil i després la fracció de paper i cartó. Es pot

concloure doncs que hi ha un alt malbaratament d’aliments per part de la població.

22

És important tenir un control de la biodeterioració, per tant, convé valorar els residus municipals, sigui

per motius ambientals, legals o econòmics. Per tal que sigui possible una valorització dels residus

municipals es poden dur a plantes de transvasaments, plantes de compostatge, plantes de

metanització, plantes de triatge, plantes de valorització energètica (incineració) i altres tractaments.

Com a última opció, la majoria de residus que no es poden introduir en el cicle productiu van a parar a

un dipòsit controlat (abocador).

Els residus municipals de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) van a l’ecoparc de Montcada i

Reixac, una planta de tractament mecànic i biològic. En aquesta planta arriben les fraccions de matèria

orgànica, envasos i rebuig.

De l'orgànica i la resta, l'Ecoparc n'extreu tres recursos: els materials recuperables que no s'han

classificat adequadament en origen, com ara envasos metàl·lics, plàstics o brics. Biogàs, una font

d'energia renovable que es genera a partir de la degradació de la matèria orgànica i s'utilitza per

produir electricitat i calor, i per últim compost i bioestabilitzat, un adob orgànic que, depenent de la

índole dels residus a partir dels quals es produeix, es pot emprar en agricultura, jardineria o rebliment

de sòls.

Font: Agència de Residus de Catalunya. (ARC) * Les quantitats són en tones.

Figura 1.4: Residus generats a la ciutat de Barcelona l’any 2015.

23

1.2. Marc legal dels residus sòlids urbans

La gestió dels residus és una tasca molt important, ja que la producció d’aquests ha augmentat

considerablement en les últimes dècades. Davant d’aquest fet s’han realitzat les normatives sobre els

residus sòlids urbans, el sector de serveis en la restauració i als parcs Zoològics.

1.2.1. Normativa sobre residus sòlids urbans

MARC LEGAL EUROPEU

- Directiva 2008/98/CE, de 19 de novembre de 2008, sobre els residus i per la qual es deroguen

determinades Directives.

- Directiva 94/62/CE, de 20 de Desembre de 1994, relativa als envasos i residus d’envasos.

- Directiva 2004/12/CE del Parlament Europeu i del Consell, d’11 de febrer de 2004, per la que

es modifica la Directiva 94/62/CE relativa als envasos i residus d’envasos.

- Directiva 1999/31/CE del Consell, de 26 d’Abril de 1999, relativa a l’abocament de residus.

- Decisió del Consell de 19 de Desembre de 2002 pel que s’estableixen els criteris i procediments

d’admissió de residus als dipòsits controlats d’acord amb l’Article 16 i a l’Annex II de la

Directiva 1999/31/CEE.

- Directiva 2001/42/CE del Parlament i del Consell, de 27 de juny de 2001, relativa a l’avaluació

dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient.

MARC LEGAL ESPANYOL

- Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats.

- Llei 11/1997, de 24 d’abril, d’envasos i residus d’envasos.

- Reial Decret 782/1998, de 30 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament pel desenvolupament i

execució de la Llei 11/1997, de 24 d’abril, d’envasos i residus d’envasos.

- Reial Decret 252/2006, de 3 de març, pel qual es revisen els objectius de reciclat i valorització

establerts en la Llei 11/1997, de 24 d’abril, d’envasos i residus d’envasos, i pel qual es modifica

el Reglament per la seva execució, aprovat pel Reial Decret 782/1998, de 30 d’abril.

- Ordre MAM/304/2002, de 8 de febrer, per la qual es publiquen les operacions de valorització

i eliminació de residus i la llista europea de residus.

- Reial Decret 1481/2001, de 27 de Desembre, pel que es regula l’eliminació de residus

mitjançant disposició a abocador.

- Reial Decret 653/2003, de 30 de maig, sobre incineració de residus.

- Llei 16/2002, d´1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació.

- Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el

medi ambient.

MARC LEGAL A CATALUNYA

- Decret legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora

dels residus.

- Decret 1/1997, de 7 de gener de 1997, sobre la disposició del rebuig en dipòsits controlats.

- Decret 80/2002, de 19 de febrer, regulador de les condicions per a la incineració de residus.

24

- Decret 69/2009, de 28 d’abril, pel qual s’estableixen els criteris i els procediments d’admissió

de residus en els dipòsits controlats.

- Llei 8/2008, de 10 de juliol, de finançament de les infraestructures de tractament de residus i

dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus.

- Llei20/2009, de4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats.

- Llei 6/2009, de 28 d’abril, sobre l’avaluació ambiental dels plans i programes.

1.2.2. Normativa sobre el sector serveis en la restauració

El sector de serveis s’encarrega de diverses accions, les quals han d’estar ben regulades per a poder

assolir la major qualitat possible. Aquest apartat se centrarà en els serveis de restauració, aquests

estan regulats per les normatives següents:

- Reglament 825/2004/CE del Parlament europeu i del Consell relativa a la higiene dels

productes alimentaris.

- Directiva 2006/123/CE del Parlament europeu i del Consell relativa als serveis en el mercat

interior.

- Llei 17/2009, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i al seu exercici.

- Llei 25/2009, de modificació de diverses lleis per a l’adaptació a la Llei sobre el lliure accés a

les activitats de serveis i al seu exercici.

1.2.3. Normativa sobre Parcs Zoològics

Els Parcs Zoològics han anat adoptant diversos papers al llarg de la història, és per aquest motiu que

davant d’aquests canvis, s’han hagut de regularitzar a través de mesures legals. Aquests estan regulats

per les següents normatives:

- Conveni per a la Conservació de la Diversitat Biològica de Rio de Janeiro en 1992.

- Directiva 1999/22/CEE de la Comunitat Europea, relativa al manteniment d’animals salvatges

en parcs Zoològics, on s’especifica les condicions i característiques bàsiques de les

instal·lacions en les que es troben els animals.

- Decret legislatiu 2/2008, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals.

- Llei 31/2003 de conservació de la fauna silvestre en els parcs Zoològics, per la qual aquests parcs passen a ser centres educatius, d’investigació i conservació de la biodiversitat.

(Webs: gencat, diba, ajuntament.barcelona, boe)

1.3. Zoològics arreu del món

Arreu del món existeixen una quantitat considerable de zoològics, que tenen entre ells característiques

similars. Des d’un punt de vista més ampli, tots aquests presenten un conjunt de problemàtiques

25

relacionades amb el terme sostenibilitat. En un cas més focalitzat com ho és la gestió de residus, és

avui en dia que comencen a aparèixer noves tendències de gestió.

Fins fa alguns anys, la gestió dels residus en aquestes instal·lacions era mediocre i escassa, però tenint

en compte que es generen una gran quantitat i diversitat de residus, les institucions han començat a

adquirir diversos sistemes de gestió i aprofitament d’aquests. Aquests canvis representen, en termes

amplis, la transformació de certs tipus de residus en compost o energia, objecte, doncs, d’un lucre

econòmic i ambiental.

La recent preocupació brota a causa de la pressió social i institucional. Darrerament, i des de la Cimera

de Rio l’any 1992, la percepció dels conceptes sostenibilitat, medi ambient, ecològic... ha començat a

canviar i a fer ressò en la població. Les lleis s’han anat renovant, essent més restrictives, i les empreses,

institucions, població... a escala global, han efectuat canvis en la mateixa gestió.

Des del punt de vista dels residus, s’ha passat d’abocar-los directament a un abocador controlat o

incontrolat, a atribuir-los-hi un valor, categoritzar-los i definir un ús en un percentatge molt alt dels

casos.

1.3.1. Polítiques de gestió dels residus en diversos Zoos

Si s’observa de manera unificada les polítiques de gestió dels residus en diversos zoològics, trobem

que han anat patint certs canvis força significatius. Inicialment, la major part de residus anaven a parar

a abocadors controlats o incontrolats, ocupant gran quantitat d’espai i malmetent el medi ambient.

Ara, tot i que les polítiques continuen sent força similars entre elles, han efectuat grans canvis respecte

als mètodes anteriors. Totes elles es basen en els principis de reduir, reciclar i reutilitzar, a part dels

mateixos sistemes que hagin o tinguin previst incorporar, com per exemple el compostatge o la

digestió anaeròbia.

És cert, però, que això no passa a tots els zoològics, ja que no tots els països tenen l’oportunitat

d’incorporar aquestes tècniques, ja sigui per falta de recursos com per interessos polítics o

confrontacions.

Tria dels zoològics:

A la següent taula 1.2 es mostren sis zoològics de diferents llocs del món, dels quals tres s’inclouen

dins una associació. La tria d’aquests ha estat de manera aleatòria, amb l’únic requisit que no

estiguessin localitzats tots al mateix indret.

26

Taula 1.3: Comparativa dels diferents zoos estudiats i les seves polítiques de gestió de residus.

Font: Elaboració pròpia en base a dades extretes des de l’apartat bibliografia o des de cites.

Aclariments taula 1.3: (1) Residus generals: aquells residus que es destinaran a un abocador. (2) Altres: Dades d’interès o imatges representatives. (3) Zoos Victoria: Agrupació de tres zoològics repartits en tres punts d’Austràlia. (4) Taronga: No hi ha informació explicita dels mètodes que utilitzen, només un breu apunt de què sí que apliquen principis de reciclatge,

reutilització i reducció.

27

Els quatre zoològics que s’analitzen inclouen polítiques de gestió sostenibles amb petites diferències

entre elles.

- Zoo de Londres (ZoologicalSociety of London, 2016)

- Zoo de Detroit (Detroit Zoo, 2016)

- Zoos Victoria (Zoos Victoria, 2016)

- Zoo Taronga (Taronga Zoo, 2016)

La taula 1.3 mostra un recull de les diferents polítiques de gestió a diferents zoològics arreu del món.

És interessant observar el contrast d’aquestes dades.

Tot i que l’objectiu dels diferents zoològics és comú (reciclar, reutilitzar i reduir), els mètodes emprats

difereixen en alguns casos. En general, tots els Zoològics analitzats disposen d’un contenidor de

residus generals, les variants apareixen en els punts de reciclatge, on uns se centren més en el plàstic

i d’altres a plàstic i cartró. Altres incorporen una classificació diferent de la comuna, com per exemple

els zoològics Victoria, on parteixen d’un sistema tres o dos contenidors, incloent-hi una fracció

general, una de reciclatge de residus verds i reciclatge barrejat (els residus que es reciclen són per

exemple paper i cartró, plàstics durs, ampolles i llaunes, metalls, residus animals...).

A la taula 1.3 a més s’observa els apartats de compostatge i digestió anaeròbia, dels quals en fan ús

els Zoos Victoria i el zoo de Londres (només el compostatge). Ara bé, hi ha una mancança de les

quantitats que s’usen per a la fabricació de compostatge o per la fabricació de biogàs i tampoc apareix

la gestió que fan en el cas de la no utilització dels residus amb qualsevol tècnica, ja sigui el que la portin

a un abocador, com en el cas que facin tractament en una planta externa al zoo. Els dos zoològics dels

quals s’ha trobat informació referent a aquestes dades són els Zoos Victoria i el Zoo de Taronga.

També falten dades en el cas del Zoològic de Taronga, on s’afirma que es recicla, però no mostra com

realitzen la gestió o separació de les fraccions. Tot i que, el que s’aprecia a la taula 1.3 compren que

utilitzen un sistema semblant als Zoos Victoria (sistema tres contenidors en els dos darrers anys,

sistema dos contenidors en els anteriors).

Per altra banda, no es mostra si el reciclatge es realitza en totes les zones, tant comunes, com de

restauració, oficines i d’altres, o si únicament es realitza en les zones comunes.

28

1.3.2. Estat actual i previsions futures dels residus dels Zoos arreu del món

LONDRES (Regne Unit) (ZoologicalSociety of London-2016):

Al Zoo de Londres es composten més de 2.500 tones de residus cada any i s'utilitzen com a fertilitzant

agrícola d'alta qualitat per la Societat Zoològica de Londres (ZSL), en un intent d'aconseguir zero

residus als abocadors.

ZSL Londres i Whipsnade Zoològics tenen dissenys en reduir massivament el seu impacte ambiental i

han unit forces amb ACM Ambiental Plc(1), signant un contracte per reduir dràsticament l'impacte dels

residus del zoològic sobre el medi ambient. Ells van desenvolupar un procés on 2.760 tones de residus

dels herbívors, incloent-hi girafes i camells, es composten i s’utilitzen com a fertilitzant agrícola d'alta

qualitat. Els residus de carnívors es converteixen en energia utilitzable per una Planta d'Energia dels

Residus.

A ZSL Londres tenen com a prioritat sis àrees:

1. Millora de la gestió de residus

2. Eficiència energètica i fonts d'energia renovable

3. Reducció de l’ús de l’aigua

4. Ús responsable dels recursos i el foment de la contractació sostenible

5. Millora de la formació i sensibilització de la sostenibilitat

6. Millorar la biodiversitat en el lloc

DETROIT (Estats Units) (Detroit Zoo-2016):

Té com a objectiu crear un pla per transformar els excrements animals en energia. Es produeixen al

voltant de 400 a 500 tones de fems i altres residus orgànics a l'any, i cada any el Zoològic gasta milers

de dòlars per traslladar-los.

Com a part d'un pla més ampli per quedar lliure de residus per a l'any 2020, el Zoològic s'ha embarcat

en un projecte per construir un biodigestor massiu (utilitza microorganismes per descompondre la

matèria orgànica i produir gas ric en metà). Els gasos produïts pel sistema seran utilitzats per alimentar

els 18,000 peus quadrats del Complex Ruth RobyGlancy Animal Health.

(1) Empresa que ofereix una única solució de gestió total de residus que proporciona a la indústria i al comerç un servei de

recollida a tot el país i una solució de reciclatge amb llicència sostenible amb plena traçabilitat de totes les seves

deixalles.

29

El biodigestor també produirà compost per als hàbitats dels animals, jardins i espais públics en 125

acres del zoològic, l'estalvi estimat de 70000 - 80000 dòlars en costos anuals d'energia, i altres 30000

- 40000 dòlars en les taxes d'eliminació de residus.

ZOOS VICTORIA (Austràlia) (Zoos Victoria-2016):

Zoològics Victoria treballa per aconseguir l’objectiu zero residus als abocadors a través dels tres

zoològics (Zoos de Melbourne, HealesvilleSanctuary i Werribee Open Range), l’any 2019. El mètode

que volen emprar consisteix a separar i reutilitzar, reciclar, convertir en adob o transformar en energia

tots aquells materials reciclables. Recullen uns 800 quilograms de fems d'elefant cada dia.

Utilitzen tècniques com per exemple el cultiu del cuc de compostatge en recipients, contenidors o

similar (que actua com un cuc gegant). Fins i tot executen bancs del parc a partir de plàstics reciclats.

Reciclatge en llocs públics:

In situ al Zoo de Melbourne tenen un sistema de tres contenidors:

- Residus

- Reciclatge de residus verds

- Reciclatge barrejat

Els residus verds es converteixen en adob in situ utilitzant el mètode “in-vessel(2)”. Al santuari de

Healesville i Werribee Open Range Zoo actualment tenen un sistema de dos contenidors: els residus i

Font: “Detroit Zoo - Winter 2016 CommunityImpact Report”.

Figura 1.5: Diagrama simplificat del funcionament del biodigestor del Zoo de Detroit.

30

el reciclatge barrejat. L’objectiu és, proporcionar el sistema de tres contenidors, a través dels tres

Zoològics: Escombraries, ampolles i llaunes, i paper i menjar compostable.

El compostatge de residus orgànics:

Al zoològic de Melbourne, els excrements animals són recollits i compostats juntament amb els residus

d’horticultura i dels mateixos visitants. Aquest material es composta amb un compostador “in-vessel”.

S’utilitza com a condicionadors del sòl i fertilitzants orgànics.

Lombricultura (granja de cucs):

Al santuari de Healesville, els residus animals es processen “in situ” per una granja de cucs. Aquesta

és capaç de processar 400 quilograms de residus orgànics per setmana. Tot el material compostat es

retorna al lloc com a condicionadors del sòl i fertilitzants.

Articles reutilitzables:

Una gran part dels nous objectes exposats es componen de materials que són recuperats i reciclats a

partir de les estructures anteriors. Per exemple, “mar salvatge” del zoològic de Melbourne mostra

com els materials recuperats donen un toc rústic a l'entrada.

TARONGA (Sidney, Austràlia) (Taronga Zoo-2016):

Taronga utilitza una sèrie d'iniciatives per a gestionar els seus residus de manera efectiva. Els principis

d’evitar, reduir, reutilitzar i reciclar s'utilitzen diàriament per assegurar que estan desviant la major

quantitat possible de material destinat a l’abocador.

(2) “In-vessel composting” fa referència a un grup de mètodes on l’objectiu és confinar els materials de compostatge dins

d'un edifici, contenidor, recipient.

Font: “Zoos Victoria environmentalsustainabilityinvestmentprospectus 2014 – 2019”.

Figura 1.6: Esquema simplificat de la producció d’energia als Zoos Victòria.

31

Les zones comunes produeixen 35 tones de residus generals cada mes. Més del 80% d’aquests residus

es desvien de l’abocador.

La reducció també conforma un paper important a les oficines:

- Reciclatge de paper i cartró.

- Ús de residus de paper d'oficina triturat per a llits d'animals.

- Reutilització d’estelles de fusta per a jardineria.

- Retorn de caixes d'embalatge i d’altres al proveïdor.

- Reciclatge de cartutxos de tòner i bateries.

- Campanya “They’reCalling On You” per la recol·lecta de mòbils usats, per tal d’aprofitar el

coltan i disminuir la seva demanda de l’Àfrica central (hàbitat del goril·la).

- Reducció de restes de menjar a través de la fabricació de compost i de les granges de cucs.

El Zoo de Taronga dóna informació per seccions de les emissions de CO2. S’observa que la secció

de residus municipals emet aproximadament una quantitat de 600-700 tones de C.

1.4. Zoològic de Barcelona

En aquest apartat es centrarà en el Zoo de Barcelona, primerament s’explicarà una breu localització i

descripció general d’aquesta institució científica i educacional, més endavant el pla d’acció basant-se

en qüestions sostenibles i per últim l’organització, el funcionament i la gestió dels residus que es

generen.

Font: Tangible ConservationOutcomes; annual report 2014–2015.

Figura 1.7: Desglossament de les emissions de carboni per fonts al Zoo de Taronga.

32

1.4.1. Localització i descripció del Zoo de Barcelona

El Zoològic de Barcelona ha esdevingut un atractiu tant pels ciutadans de Barcelona com pels turistes

que visiten la ciutat. S’ha convertit en un lloc de gran interès, a causa que és una clàssica sortida de

totes les escoles i un espai idoni per passar un dia en família. Cada any acull més d’un milió de visitants

i posseeix uns 100.000 socis.

El Zoo està situat dins l’espai públic del Parc de la Ciutadella, aquest està ubicat al districte Ciutat Vella,

al triangle comprès entre l'Estació de França, l'Arc de Triomf i la Vila

Olímpica. Té dues entrades principals, una pel mateix Parc de la

Ciutadella i l’altre pel carrer de Wellington. Actualment té una

extensió de 13 hectàrees i es pretén ampliar algunes instal·lacions

en un futur pròxim.

Actualment el Zoo inclou a 300 espècies diferents (tenint en compte les subespècies), i 2.200

exemplars aproximadament distribuïts per tot l’espai, i compte amb una de les col·leccions d’animals

més importants d’Europa. Des del 1966 fins al 2003, l’estrella del Zoo va ser el famós Floquet de Neu,

l’únic goril·la albí. A part de la flora i fauna aquesta institució compta amb una cadena de restaurants,

i serveis, espais destacats com per exemple el terrari i l’aviari i, a més hi són presents escultures com

Figura 1.8: Localització especifica del parc

Zoològic de Barcelona.

Font: Web del Zoo de Barcelona. Figura 1.9: Localització del parc Zoològic de Barcelona.

Font: Google Maps.

33

per exemple “La dama del paraigües” o el gos famolenc. A més compte amb un espai d’exposicions i

d’educació ambiental.

1.4.2. Pla d’acció al Zoo de Barcelona

El 8 de març del 2007 neix l’Equip Verd del Zoo com a resultat de la voluntat dels responsables del Zoo

i de molts dels seus treballadors de crear un espai de participació per afavorir el desenvolupament

d’activitats relacionades amb la sostenibilitat en l’àmbit del Parc. La creació de l’Equip Verd és una de

les actuacions previstes en el Pla d’Acció del Zoo. Aquest pla té una vigència de 3 anys (2013-2016), i

es va elaborar l’any 2012 quan el Zoo va signar un compromís ciutadà per la sostenibilitat.

En el Zoo els residus que es produeixen s’envien a plantes de compostatge i de reciclatge segons el

tipus de residu. Per tal de poder reduir els costos de transport i d’emmagatzematge en el Punt Verd i

reduir els impactes ambientals es va començar a iniciar el projecte “El Zoo millora la terra” que es basa

a fer compost a les mateixes instal·lacions a partir dels fems, aquesta proposta va obtenir un dels

premis de la Setmana Europea de Residus de l’any 2013.

El Zoo participa activament en la campanya “Mobilitza’t per la selva”. Un projecte de l'Institut Jane

Goodall que recull mòbils en desús per tal de reciclar-ne els components alhora que ajuda un territori

del Congo on els ximpanzés estan en perill i ajuda a protegir els ecosistemes africans.

A principis del 2016 l’Ajuntament de Barcelona es va començar a plantejar-se com havia de ser el Zoo

del futur per tal de seguir el seu camí com a centre dedicat a l’educació i a la conservació de la fauna,

i inicia un procés de reflexió amb el projecte “Un aliat de la biodiversitat”. Aquest projecte sorgeix

principalment degut a les crítiques dels ciutadans de les condicions i el tracta amb els animals.

El Zoo té una revista pròpia des de l’any 1962 que va ser quan es va publicar el primer número

d’aquesta. Durant tots aquests anys, la revista ha estat el principal vehicle que ha emprat el Zoo per

apropar-se a la ciutadania i s’hi publiquen tres números a l’any.

1.4.3. Gestió dels residus al Zoo de Barcelona

Com en la majoria de les institucions els residus han anat en augment al llarg del temps i s’han vist

obligades a evolucionar i millorar la seva gestió. Actualment al Zoo es generen aproximadament unes

2.000 tones de residus a l’any, són una elevada quantitat doncs les que s’han de gestionar (només un

elefant ja produeix mitja tona al dia).

34

De tot el que es recull, hi ha una fracció que no es pot classificar. La fracció anomenada Rebuig que és

la que va a l’abocador, però gràcies a vàries accions, s’ha pogut reduir molt, fins a representar només

el 9% del total.

Avui en dia, al Zoo, la gestió i classificació dels residus ha progressat adequadament. Els residus que

provenen de la restauració i del públic es disposen en quatre tipus de contenidors diferenciats per

envasos, llaunes, vidre (és molt reduït, es recull només una vegada a l’any) i olis, i seguidament es

porten a valoritzar. Els que provenen de les obres es classifiquen en quatre contenidors que són:

runes, ferralla, fusta i fluorescents. Respecte als residus clínics i sanitaris es recullen en recipients

especials i es destrueixen segons la normativa legal, el servei veterinari és l’encarregat de gestionar

aquest tipus de residus i els classifiquen en tres contenidors diferents segons si són animals morts,

residus sanitaris o residus tipificats en normatives singulars, citotòxics. A més a més, les oficines tenen

un pla específic i quatre petits contenidors per les piles, els tòners, els CD i disquets, i els mòbils.

Pel que fa a la matèria orgànica (sense ossos perquè triguen molt a descompondre’s) es classifiquen

en 4 fraccions: fems, matèria orgànica barrejada, fulles i matèria vegetal de la poda, i seguidament es

porta a les plantes de compostatge. Tot i que fa un temps que es produeixen adobs orgànics de gran

qualitat amb les restes dels excrements dels animals i s’utilitzen dins de les mateixes instal·lacions.

La fracció de fems conté una elevada quantitat de palla barrejada, aquesta fracció pertany

principalment als herbívors i és de primera qualitat per fer adob potencial. La fracció de matèria

orgànica barrejada pertany principalment als carnívors i és difícil de descompondre perquè porta

incorporada pells, restes de pèls, plomes, branques, palla i fulles. La fracció de fulles la gestiona

neteja, no parcs i jardins, i es produeixen fins a 30 tones de fulles a l’any (durant els 3 mesos de tardor).

La idea és compactar-la i triturar-la al màxim per amortitzar l’espai al contenidor i després se’n fa

compost. Per últim, la fracció de matèria vegetal de la poda, la qual és gestionada per parcs i jardins.

Els tècnics del Zoo disposen d’un registre de dades des de l’any 2007 fins a l’any anterior (2015) de la

generació global dels residus. Als inicis la majoria pertanyien als fems (45,14%), seguit de la fracció

resta (25,97%), en aquells temps la recollida de la fracció de matèria orgànica, que es va iniciar al

mateix any, cal destacar que anava a parar a l’abocador. El total de residus aleshores era de 2.169,30

tones, però amb el pas dels anys, gràcies a les bones pràctiques, aquesta quantitat ha anat disminuint

fins a arribar a 1.500 tones l’any 2015.

35

1.5. Comparativa dels diferents zoològics estudiats

Font: Elaboració pròpia en base a dades extretes dels diferents zoològics estudiats.

Els apartats indicats amb (-) fan referència a processos que no es duen a terme en el Zoològic estudiat, i els apartats indicats amb (*) fan referència a de dades

no trobades.

Taula 1.4: Comparativa dels diferents Zoològics estudiats

36

La taula 1.4 mostra les diferents tones de residus generats i la seva destinació en zoològics arreu del

món. S’inclouen els quatre Zoològics estudiats en l’apartat de Zoològics arreu del món, i incorporant

el Zoo de Barcelona.

La informació més significativa que se’n pot extreure és que la utilització de tècniques com el

compostatge o la digestió anaeròbia eviten la deposició dels residus en abocadors, reduint els

impactes que es deriven i obtenint un adob de qualitat o energia. Fent al·lusió a les mateixes dades

de la taula, tot i que els Zoos Victoria utilitzen el compostatge com a tècnica per la reducció i

aprofitament de residus, el percentatge d’aquests que es diposita a abocador es força alt, del 60% per

ser concrets, possible fet pel qual tinguin una previsió de fer ús d’un digestor anaerobi.

En el cas del Zoo de Barcelona fan una classificació de la matèria orgànica per portar-la a plantes de

compostatge. La classifiquen en 4 fraccions: fems, matèria orgànica barrejada, fulles i matèria vegetal

de la poda.

Fent el sumatori en el cas de l’any 2013:

Fems 697,58

Matèria orgànica 174,96

Fusta 16

Matèria vegetal 345

Fulles Poda 22,84

Total 1256,38

D’aquesta manera es pot obtenir les dades exactes de la quantitat de residus que es destinen a

compostatge.

Tot hi haver una manca de dades respecte a les tones de residus que van a abocador en el Zoo de

Londres, la quantitat de compostatge que es genera és molt alt, aleshores la probabilitat que una

quantitat considerable de residus es dipositi a abocador és petita. Amb aquest mètode els beneficis

ambientals, econòmics, socials... augmenten considerablement.

Les diferències que apareixen entre la part que es composta, va a digestió anaeròbia o es diposita a

abocador, és la fracció pertanyent al reciclatge dels punts de recollida selectiva públics, restaurants...

Font: Dades extretes en base al Zoo de

Barcelona, de “Residus anuals 2007-2014

% reciclatge”. Any 2013.

Taula 1.5: Tones per fraccions que es

destinen a compostatge l’any 2013 al

Zoo de Barcelona

37

Si es comparen els cinc zoològics, el que fa ús de més tècniques de reciclatge (dades que apareixen a

la taula 1.4) i aprofitament dels residus és el Zoo de Londres, tot i que no apareixen dades de la

quantitat que va a abocador, és molt probable que sigui dels que menys impacte generi, i alhora més

benefici obtingui. Tot i així, seria precís estudiar la seva petjada de carboni.

38

Justificació

39

2. Justificació

El Zoo de Barcelona és una institució científica i educacional rellevant per la ciutat de Barcelona. És un

focus de turisme i es considera una reproducció d’una ciutat a petita escala. Aquest fet comporta que

es produeixi un gran impacte sobre l’entorn, a causa que es genera una gran quantitat de diversos

residus, contaminació acústica i contaminació de les aigües.

Des de la nostra posició, volem integrar els nostres coneixements per aplicar millores consistents en

la gestió de residus. D’aquesta manera el Zoo de Barcelona i les empreses integrants obtindran un

benefici econòmic i social, i cal destacar la importància en termes ambientals i de sostenibilitat en

l’àmbit global.

Actualment el Zoo disposa de les fraccions de rebuig i envasos, la idea és que en un futur pròxim

integrin les fraccions de matèria orgànica i paper i cartró, d’aquesta manera amb els resultats i les

conclusions de la prova pilot es vol fer arribar la importància de la recollida selectiva. A partir de la

quantificació del material potencial reciclable i del rebuig, i a través d’una campanya de sensibilització

ambiental s’intenta induir al Zoo perquè hi hagi la possibilitat de posar més escombraries per

classificar els residus de cara el públic. A més aquest estudi permet avaluar les diferents vies de gestió

dels residus que resultin un menor impacte ambiental i una elevada eficiència.

El Zoo compta amb estudis d’aspectes ambientals però centrats en l’entorn en general, per tant hi ha

una manca d’estudis ambientals enfocats als residus que es generen en el Zoo de Barcelona. Hi ha

constància únicament d’un treball dels residus en el sector de serveis, titulat “Estudi i ambientalització

de la gestió dels residus dels serveis de restauració fast food del zoo de Barcelona” – Daniel Argüello

Farré, 2016.

A part es pot incloure diferents aspectes que juguen un punt clau al mateix estudi, aspectes purament

teòrics, documentals, econòmics... amb aspectes socials, realitzant tant el treball teòric com el treball

de camp. D’aquesta manera es pot veure la percepció social de diferents estratègies de gestió.

40

Objectius

41

3. Objectius

Objectius generals

Quantificar l’evolució de la petjada de carboni dels residus dels darrers 9 anys al

Zoològic de Barcelona.

Realitzar un estudi socioambiental de la recollida selectiva dirigida als visitants del

Zoològic de Barcelona.

Objectius específics

Determinar la tendència de la petjada de carboni dels residus.

Identificar els fluxos més crítics en la gestió dels residus.

Realitzar escenaris de millora ambiental en termes de transport, reducció i reciclatge

de residus.

Avaluar quin model de gestió de recollida selectiva és més òptim en la prova pilot.

Analitzar les variables que incideixen en la gestió dels residus en la prova pilot.

Estudiar la percepció dels usuaris i del personal intern del Zoo en relació a la gestió

dels residus.

Plantejar millores en la gestió dels residus al Zoo.

42

Metodologia

43

4. Metodologia

En aquest apartat primerament es mostra un diagrama de tota la metodologia emprada, seguidament

s’explica com es caracteritzaran els inputs i outputs de residus del Zoo, després es desenvolupa com

es realitza l’estudi de l’evolució de la petjada de carboni amb el software CO2ZW, a continuació

s’interpreta com s’avaluen els diferents escenaris de gestió. Posteriorment es mostra el protocol per

la realització d’una prova pilot de la recollida selectiva i finalment s’explica com es confeccionen i

s’apliquen les enquestes de percepció social.

4.1. Diagrama metodològic

A continuació s’exposa un diagrama de forma esquemàtica i conceptual del desenvolupament de la

metodologia, el qual, es mostren els objectius d’estudi, els materials i mètodes utilitzats i l’anàlisi

micro i macro del treball, d’acord amb això, permet extreure conclusions i finalment uns resultats

ferms del projecte.

44

1. PLANTEJAMENT

DEL TFG Interessos i motivacions

2. RECERCA DOCUMENTAL I

BIBLIOGRÀFICA

4. MATERIALS I

MÈTODES

3. DEFINICIÓ

D’OBJECTIUS

6. CONCLUSIONS

Realitzar un estudi socioambiental de la

recollida selectiva dirigida als visitants del

Zoològic de Barcelona

Quantificar l’evolució de la petjada de carboni

de la gestió dels residus dels darrers 9 anys al

Zoològic de Barcelona

Eina CO2 Zero Waste

Treball de camp

o Visites Zoo de Barcelona

o Enquestes als visitants

o Entrevistes al personal del Zoo

o Confecció de protocols

Anàlisi Micro:

o Prova Pilot de la recollida selectiva

(incorporació fracció matèria orgànica i

paper i cartró)

Anàlisi Macro:

o Càlcul de la petjada de carboni (2007-2015)

o Escenaris de futur (reciclatge, reducció

transport)

o Fluxos més crítics en la gestió dels residus

Aspectes dels residus

urbans

Aspectes del Zoo

Aspectes socials

5. ANÀLISIS I DIAGNOSI DE

LES DADES OBTINGUDES

45

4.2. Caracterització dels inputs i outputs de residus

L’assoliment d’aquest apartat és possible gràcies a la informació i al registre de dades facilitat pel Zoo

de Barcelona. D’aquesta manera un cop recopilades les dades imprescindibles es pot quantificar la

petjada de carboni i es pot processar a avaluar els diferents escenaris de gestió.

La caracterització dels inputs es realitza a través de les dades on es descriu les quantitats exactes de

residus que hi ha a cada contenidor corresponent, i coneixent el recorregut que s’executa a l’interior

del Zoo es calculen els quilòmetres precisos que es realitzen per la seva recollida.

La caracterització dels outputs es realitza a partir de la quantitat de residus que porta cada camió a

través de l’empresa responsable. A continuació s’exposen els diferents tipus d’inputs i outputs.

- Fems que conté excrements dels animals barrejats amb palla, terra i restes, encenalls, palla

neta i bruta, fulles (poca quantitat) i per últim, bosses biodegradables.

- Altra matèria orgànica on s’inclou les restes de menjar, fulles i branquillons, escorça de pi,

algues, paper de cuina brut, plomes, pèls i mudes, peix, escombres de palla (sense ferro) i

bosses biodegradables.

- Resta, que inclou brossa, contingut de papereres de recollida no selectiva i materials no

seleccionats.

- Runes, ferralla i fusta.

- Fulles, que inclou fulles i matèria vegetal.

- Paper i cartró.

Figura 4.1: Caracterització dels inputs i outputs del Zoo de Barcelona amb les corresponents

empreses responsables de cada una de les fraccions.

Font: Elaboració pròpia.

46

4.3 Estudi de l’evolució de la petjada de carboni de la gestió dels residus

En referència al càlcul de les emissions de gasos de l’efecte hivernacle associades a la gestió de residus

generades al Zoo de Barcelona, es determinaran a través de l’eina CO2Zero Waste, desenvolupada pel

grup Sostenipra (Sostenibilitat i Prevenció Ambiental) de la Universitat Autònoma de Barcelona i

Inèdit.

Les dades utilitzades pel càlcul de la petjada de carboni s’obtindran un cop determinada la

caracterització dels inputs i dels outputs. Per una adient caracterització, el Zoo de Barcelona facilitarà

la informació i les dades.

Aquesta eina és capaç de comptabilitzar les emissions generades (directes i indirectes) i evitades

gràcies a la gestió dels residus municipals (producció, transport, i tractament), des del seu origen fins

a la seva destinació.

L’eina de CO2 Zero Waste permetrà un cop obtinguts els resultats poder avaluar possibles escenaris

alternatius en la millora de residus, poder fer una valoració quantitativa de les emissions i poder

examinar una evolució d’aquest. Tot això amb el percentatge obtingut de la recollida selectiva.

Els resultats són expressats a través de figures especifiques pel tipus d’impacte, sigui directe, indirecte

o evitat; pel tipus de flux del residu i la petjada total de carboni, creant alhora un taula resum amb

totes les dades introduïdes.

Figura 4.2: Eina CO2 Zero Waste.

Font: Software CO2 Zero Waste.

47

Taula 4.1: Taula resum dels fluxos de residus.

Transport urbà i inter-urbà (programa CO2 Zero Waste)

El programa utilitzat per calcular les emissions de carboni generades pel Zoo de Barcelona incorpora

un apartat de transport de residus. Les dades emprades per realitzar el càlcul necessari han estat

extretes de la taula 4.2 amb dades referents a les destinacions de cada una de les fraccions, i l’empresa

que se n’encarrega. Les distàncies des del Zoo a cada una de les diferents destinacions s’han extret

des de l’aplicació Google Maps.

En la taula 4.2 es mostren dades referents a l’any 2015. Al no haver més dades disponibles, el càlcul

de l’apartat de transport al programa CO2 Zero Waste dels anys 2007 – 2015 s’ha realitzat amb les

mateixes dades.

Font: CO2 Zero Waste.

48

Font: Web del Zoo de Barcelona.

Taula 4.2: Taula relativa a les empreses gestores de cada fracció de residus de l’any 2015 al Zoo de Barcelona.

49

4.4. Avaluació de diferents escenaris de gestió

A continuació es plantegen diferents alternatives d’escenaris de gestió en funció del tipus de residu a

tractar, d’aquesta manera en un futur serà possible valoritzar el residu i reutilitzar-lo.

Tipus de residu

Possibles escenaris de futur

Fems de la fauna

Unió amb el parc de la Ciutadella

Venta a l’engròs de compost

Venta al detall de compost

Associació amb els pagesos

Crear horts propis als terrats

Sector de restauració Retornar una part del que has pagat si

retornes l’envàs

Plànol del Zoo Col·locar plafons amb el mapa del Zoo

Escenaris per la gestió de fems

Els diferents escenaris de gestió de fems que s’avaluaran són la venda a l’engròs i al detall de compost,

la realització d’adob in situ amb la instal·lació d’horts propis en els terrats, la unió amb el parc de la

Ciutadella i la creació d’una associació amb els pagesos de la zona perquè facin adob out situ.

La venda a l’engròs i al detall de compost depèn de la capacitat que tingui el Zoo, ja que actualment

no hi ha gaire espai a causa de la seva ubicació, degut a que és un lloc cèntric de la ciutat i aquests

terrenys estan altament reclamats. Per la realització de la venda al detall es podrien elaborar sacs i

crear una empresa que gestiones i vengués l’adob. Una gran part de la població de Barcelona compra

fertilitzants, la iniciativa seria realitzar una campanya on es promogués la bona qualitat d’aquest adob,

d’aquesta manera, el Zoo podria adquirir elevats beneficis, no només econòmics. Per altra banda la

venda a l’engròs implica unes quantitats més grans, es podria realitzar un conveni amb una empresa

externa o llogar una instal·lació on poder elaborar compostatge i el mateix Zoo encarregar-se de la

gestió, així doncs, els beneficis que trauria el Zoo també serien grans.

Taula 4.3: Possibles escenaris de futur segons el tipus de residus.

Font: Elaboració pròpia.

50

L’escenari d’instal·lació d’horts en les cobertes serà avaluada amb la informació que ens facilitarà un

altre grup de treball de fi de grau, el qual, estan realitzant un estudi en relació aquest tema. Aquesta

instal·lació implicarà l’observació de la llum que hi incideix en la zona on es desitja construir els horts,

del que hi ha a la part inferior, a causa que depèn de si hi ha animals o no, la temperatura variarà, de

la inclinació del terrat, etc. A partir d’aquestes observacions es mirarà quin tipus d’adob és el més

adient.

Els tècnics que s’encarreguen del manteniment dels parcs i jardins del parc de la Ciutadella són els

mateixos que els que s’encarreguen dels parcs i jardins del Zoo, la idea seria generar més quantitat de

compostatge per tal de vendre’l i usar-lo en el parc de la Ciutadella, d’aquesta manera el Zoo obtindria

beneficis. Per avaluar aquest escenari caldrà comunicar-se amb els tècnics d’aquest parc del Zoo.

Per últim l’escenari de la creació d’una associació amb els pagesos de la zona per elaborar adob out

situ, s’avaluaria a través de la relació i comunicació entre els pagesos i el Zoo. La idea és executar un

conveni amb diversos pagesos de la zona per tal que generin adob amb els excrements dels animals,

proporcionats pel zoo. D’aquesta manera els pagesos s’encarregaria de la gestió i tant ells com el Zoo

obtindria uns beneficis econòmics i ambientals, ja que el Zoo no hauria de pagar a una empresa

externa per tractar els fems, únicament caldria transportar-los. A més a més, els pagesos el podrien

vendre.

Escenaris per la gestió dels residus de restauració

Aquest escenari es basa en la possibilitat de reutilitzar els envasos des del sector de restauració, així

doncs, a l’hora de consumir un producte que incorpori un envàs en un dels bars i restaurants del Zoo

tenir la possibilitat de retornar l’envàs. D’aquesta manera aconseguir reduir el nombre total d’envasos

generats pels visitants. Per tal de motivar als usuaris a iniciar aquest gest, quan retornes l’envàs, el

treballador t’adjudica una part proporcional dels diners que t’ha costat la totalitat del producte.

Escenaris per la gestió dels plànols del Zoo

Aquest escenari es basa a col·locar en zones estratègiques de l’interior del Zoo plafons de comunicació

on es mostri el mapa del Zoo i les indicacions pertinents, d’aquesta manera a l’entrada no serà

necessari el lliurement del mapa, que en la majoria dels casos es diposita a les escombraries. És un

procediment idoni per la reducció dels residus del contenidor de rebuig (la fracció de paper i cartó no

està instal·lada al públic).

51

4.5. Realització d’una prova pilot de recollida selectiva

Taula 4.4: Protocol de la prova pilot.

Font: Elaboració pròpia.

52

Figura 4.3: Distribució de les zones de mostreig dels contenidors instal·lats de la recollida selectiva de la prova pilot.

Font: Web del Zoo.

Les localitzacions indicades amb color lila fan referència a les zones llunyanes als punts de restauració i les localitzacions indicades

amb color vermell fan referència a les zones pròximes als punts de restauració.

53

El treball de camp d’aquest estudi se centra en la realització d’una prova pilot en relació al reciclatge

que duen a terme els visitants i usuaris del Zoo. Té una durada de quatre setmanes. Cada setmana

s’incorpora una fracció de reciclatge nova de cara al públic, la primera setmana inclou la fracció

d'envasos i la de rebuig (les que actualment hi ha al Zoo), la següent setmana inclou la fracció

d'envasos, rebuig i matèria orgànica, i la tercera setmana la fracció d'envasos, rebuig, matèria orgànica

i paper i cartró.

L’última setmana inclou les mateixes fraccions que l’anterior, però amb la diferència que es realitza

una campanya de sensibilització ambiental. Aquesta campanya es basa en la realització d’unes

enquestes al públic, així adquirir opinions sobre el reciclatge que predomina al Zoo. D’aquesta manera

el públic és partícip, deixant-los opinar i aportant noves idees sobre la recollida selectiva que és dur a

terme al zoo, i així, poder tenir una percepció de quina és la idea que es transmet. A més es posarà un

cartell que anunciï el reciclatge, i estarem al Zoo per veure les reaccions de la gent, explicar i ajudar.

Els punts d’instal·lació són l'entrada de Wellington, concretament a l’exterior de les taquilles, l'entrada

de la Ciutadella, concretament a l’exterior de les taquilles prim, al bar del terrari, concretament al

costat de les escales, i a la terrassa del restaurant de la granja. S’han triat aquestes quatre zones, a

causa d’una elevada freqüència de visitants, d’aquesta manera s’engloben diferents àmbits dins el

Zoo.

El recompte dels residus abocats en els contenidors es realitza dins de la infraestructura del Punt Verd,

ja que, és un espai tancat i no visible pel públic. Aquest recompte es realitza cada matí durant les

quatre setmanes, de manera que es pesen i es classifiquen els residus del dia anterior.

Per determinar la quantitat exacte de cada fracció s’utilitza l’aparell

dinamòmetre, observat a la figura 4.1, a través del qual es pesen els

residus de les bosses dels contenidors dels punts de la recollida

selectiva de la prova pilot. La funció del dinamòmetre és mesurar les

forces, consisteix en una molla adherida en un metall amb un ganxo, hi

ha marcada una escala en unitats de força. En penjar els pesos o exercir

una força, el cilindre inferior es mou i indica el valor de la força.

Per l’obtenció de dades més objectives i resultats específics s’obrirà una

bossa de cada una de les fraccions dels diferents punts i se separaran

els residus impropis dels propis d’aquella fracció concreta. A més es

fotografia el conjunt dels residus de cada una de les bosses per identificar si la separació ha estat

l’adient o no, això serà purament visual.

Imatge 4.1: Dinamòmetre

utilitzat a la prova pilot.

Font: Elaboració pròpia.

54

En el Punt Verd s’habiliten un total de quatre palets, un per cada zona, amb cartells indicadors de les

zones reservades per acumular les bosses dels punts de recollida, com es pot observar en les dues

fotografies següents. D’aquesta manera el personal de neteja i de recollida de les escombraries les

podran dipositar de forma ordenada en aquest espai. Les bosses dels contenidors són d’un color

diferent per no crear confusions a l’hora de l’estudi.

Respecte a la disposició del material, el zoològic ha proporcionat un total d'onze escombraries, per ser

precisos sis de color gris, i cinc de color groc. Els grisos es destinaran a la fracció de matèria orgànica i

els grocs s’utilitzaran per a la fracció de paper i cartró. El disseny s’ha elaborat pel mateix grup de

treball, essent visual, explicatiu i representatiu, com es mostra en les dues següents fotografies.

A partir d’aquesta prova es podrà avaluar i extreure conclusions sobre si és necessària ampliar la gestió

o si ja és correcte la que hi ha actualment. D’altra banda es podrà veure el nivell de conscienciació que

tenen els visitants del zoo, i quan és de necessària i important la campanya de sensibilització.

Imatge 4.2: Zona habilitada per la prova pilot en el Punt

Verd.

Imatge 4.3: Zona habilitada per la prova pilot en el

Punt Verd.

Font: Elaboració pròpia. Font: Elaboració pròpia.

55

4.6. Entrevistes al personal intern del Zoo

S’han elaborat diverses entrevistes a diferent personal del Zoo, tenint en compte els sectors/càrrecs

que ocupen, i poder d’aquesta manera tenir una visió més amplia. En funció del càrrec ocupat les

qüestions de les entrevistes seran modificades. Aquestes entrevistes són totalment confidencials i no

estaran obligats a respondre preguntes que no creguin pertinents.

Estan enfocades al coneixement dels residus en l’àmbit general, en la gestió de residus al propi Zoo i

els canvis produïts ens els darrers anys i per últim si s’ha realitzat amb anterioritat una campanya de

sensibilització.

D’aquesta manera es permet comparar diferents opinions i tenir en compte aspectes que sovint

passen desapercebuts a causa d’interessos i privacitat.

Imatge 4.4: Contenidors de la prova pilot en la Zona

del Terrari.

Imatge 4.5: Contenidors de la prova pilot en la Zona

de l’entrada Wellington.

Font: Elaboració pròpia. Font: Elaboració pròpia.

56

Font: Elaboració pròpia.

Figura 4.4: Exemple entrevista realitzada.

57

4.7. Enquestes de percepció social en base als visitants del Zoo

La confecció de l’enquesta és redactada pel grup de treball i es realitzaran als visitants del Zoo. Les

preguntes, en la majoria de casos, seran de via ràpida, és a dir, que la resposta la puguin marcar amb

una creu i es duran a terme en dos caps de setmana dins del propi Zoològic, a causa de l’efluència de

visitants.

Les qüestions responen als objectius generals següents:

- Prosperar en la gestió dels residus.

- Fomentar la prevenció dels residus.

- Millorar la informació i comunicació sobre el reciclatge.

Caldrà respectar l’anonimat de les persones enquestades, haurà aparèixer l’edat, el sexe de la persona

i si és local o estranger. A més s’apuntarà el dia i l’hora exacte del moment d’inici de l’entrevista, i la

zona concreta on s’ha realitzat. S’executaran un total de 55 enquestes distribuïdes en diferents sectors

del Zoo.

Una vegada finalitzades les enquestes, s’haurà de fer el recompte amb els resultats obtinguts, i es

realitzaran uns diagrames diferenciats per sectors amb els quals es podrà analitzar el factor social (com

perceben el reciclatge al zoo de Barcelona, que es podria millorar per incrementar el percentatge de

material ben reciclat, propostes de millora en gestió...).

58

59

60

Resultats i diagnosi

61

5. Resultats i diagnosi

Seguint en base objectius i el procediment marcat a la metodologia i aplicat a la documentació

disponible sobre la gestió de residus del ZOO i en el treball de camp desenvolupat en aquesta

entitat en una prova pilot de recollida selectiva de residus en la zona de visitants, s’han obtingut

uns resultats i diagnosis descrits seguidament, que ajudaran a sintetitzar un conjunt de

conclusions i propostes de millora.

La caracterització dels inputs i outputs es relaciona amb els dos primers apartats de resultats

(5.1 i 5.2), permetent determinar l’evolució de la gestió i generació dels residus al ZOO i la

determinació de les destinacions de cadascun dels residus generats al ZOO de Barcelona, amb

aquestes dades inventari dels residus ha facilitat el càlcul de l’evolució de la petjada de carboni

dels residus durant els anys 2007 – 2015.

El programa CO2 Zero Waste ha permès la determinació de les emissions de carboni dels residus

i el consegüent càlcul de l’evolució, i alhora s’ha pogut realitzat un seguit d’escenaris de futur

per tal d’observar possibles millores que es podrien incorporar en la gestió dels residus.

La realització de la prova pilot de millora de la recollida selectiva de matèria orgànica i paper i

cartó ha aportat un conjunt de resultats analitzables des de diversos enfocaments descrits

seguidament. S’han obtingut dades diàries, setmanals i mensuals, de diferents punts de recollida

i de diverses fraccions.

Finalment, la realització d’estudis sobre la percepció en la gestió dels residus als visitants i als

gestors del Zoo implicats de forma directa o indirecta en la gestió dels residus ha permès

estudiar l’aspecte social, obtenint dades de percepció dels visitants, o els propis treballadors o

ex-treballadors sobre la gestió dels residus en el ZOO, i permetent la obtenció d’informació

addicional.

5.1. Evolució de la gestió i generació dels residus al Zoo. Història

En aquest apartat s’exposarà una breu història de la gestió dels residus al Zoo, durant el

període 1970 -2015, acompanyant de dades històriques i explicant diversos canvis

produïts en el marc de la gestió dels residus.

5.1.1. Dades històriques de la gestió de residus des de l’any 1970 – 2002

Anys enrere al Zoo no es duia a terme cap tipus de reciclatge degut a que s’aprofitava quasi bé

tot i per tant no hi havia una elevada quantitat com ara de residus per gestionar. El sistema de

recollida de residus era intern, els pocs residus que es generaven es transportaven a través d’un

carro i un cavall, hi havia un treballador que el portava i anava per les instal·lacions recollint

62

totes les deixalles que s’abocaven en un tancat, i quan s’omplia venia el carro de l’ajuntament

de Barcelona i s’ho emportava tot.

Va funcionar d’aquesta manera fins als anys 1971-1972, que va ser quan van fer un fossar amb

un contenidor dintre no gaire gran, venia un camió i carregava aquest contenidor sencer i posava

un de nou. L’increment dels residus l’any 1980 va fer que s’introduís un contenidor industrial

tipus banyera i aquests anaven a un moll.

Antigament doncs hi havia molt poques deixalles en comparació a ara, bàsicament el volum més

gran era generat pels animals, per això fins l’any 2008 el que funcionava era que venien molts

dels pagesos de la zona a recollir la matèria prima, en aquest cas els del Baix Llobregat, era un

gran benefici tant pels horts dels pagesos com pel Zoo, degut a que era senzill d’administrar. La

part restant que no s’emportaven els pagesos es duien a l’abocador del Garraf.

Al 2002-2003 es va decidir posar contenidors de paper, vidre i plàstic (els que generaven

bàsicament els restauradors), al marge de les banyeres que recollien els fems, rebuig, els residus

orgànics, etc. A més a més, es separava la ferralla, acudia una empresa amb un camió i s’ho

emportava. Però de cara al públic no es reciclava res, degut a les males olors i a la poca

sensibilització de la gent en general. També hi havia els residus especials i els generats de

veterinària, aquests anaven en un contenidors de plàstic negre, els quals, eren encarregats a

una empresa dedicada a residus especials.

A part hi havia la recollida d’animals morts, els del museu de Zoologia venien a buscar els

cadàvers si els hi interessava, i sinó venia l’ajuntament, però al cap d’uns anys va passar a fer-ho

una empresa particular, que passaven per les explotacions ramaderes reunint els animals morts.

La majoria de treballadors eren pastors i pagesos que havien treballat en el camp, el 60% dels

treballadors no sabien ni llegir ni escriure. Els cursos de formació en qüestions de reciclatge els

elaborava el Salvador Filella. Els treballadors del sector restauració eren els que reciclaven més

incorrectament. S’executaven conferencies ambientals als treballadors cada dos anys,

aproximadament es van iniciar l’any 2000. Es manifestaven els problemes que hi havia, les

novetats des de l’última xerrada, la incorporació d’algun tipus de deixalla nova, o un sistema de

reciclatge nou...

(Informació extreta de les entrevistes al personal del Zoo)

5.1.2. Gestió de residus del 2002-2015. Canvis en el marc de la gestió

En algun moment de la història del Zoo, cap a l’any 2007, es va produir una gran etapa, l’impuls

del reciclatge. Els responsables van ser el Salvador Filella, biòleg, naturalista i exconservador del

Zoo de Barcelona i el Maria Josep Virgos, això si, sense un pressupost específic de gestió dels

63

Font: Elaboració pròpia.

residus. La gran part dels treballadors s’autogestionen entre ells, i van fer que la recollida

selectiva passes del 15% al 70%.

Contínuament al Zoo s’ha separat la fracció matèria orgànica (excrements dels animals), però a

partir de renovacions en les legislacions van haver d’introduir el reciclatge de manera més

estricte que a amb el temps ha anat evolucionant. L’any 2010 es va iniciar una nova concessió i

es va construir el “Punt verd”. La construcció i la implementació del “Punt Verd” va ser degut a

que la fracció banal cada vegada era menys econòmica i el Zoo va optar per estalviar, doncs el

material que no es pagava, com la matèria orgànica, anava a banal i era més costós, aquest fet

va fer que s’ impulses la recollida selectiva.

5.2. Evolució de la gestió i generació dels residus al Zoo dels anys 2007-2015

En aquesta secció a través de la figura 5.1 es mostren els residus que s’han generat al Zoo de

Barcelona durant el període 2007-2015. A continuació, s’explica la corresponent diagnosi i

seguidament la petjada de carboni dels residus en el període 2007-2015 amb la seva

corresponent diagnosi.

En la següent taula 5.1 es mostren classificats en dos categories els residus que es produeixen

en el Zoo, es detecten els que es generen en més quantitat i els que es generen en menor

quantitat.

Alta quantitat Baixa quantitat

Resta/banal Piles

CSR Tòners

Envasos Fluorescents

Paper i cartró Roba

Fems Vidre

Matèria orgànica Olis

Runes Llaunes

Fusta Ferralla

Matèria vegetal Animals morts

Fulles poda Mòbils

Residus sanitaris

i especials

Taula 5.1: Fraccions dels residus produïts al Zoo.

64

Font: Elaboració pròpia en base a dades extretes del Zoo de Barcelona.

Figura 5.1: Evolució de la generació dels residus al Zoo dels anys 2007-2015.

0

200

400

600

800

1000

1200

Resta/ Banal CSR Envasos Paper/Cartró Fems Matèria orgànica Runa/restad. Fusta Matèria vegetal Fulles poda

Ton

es

Residus

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

65

Al llarg dels anys per tant hi ha una reducció significativa de la generació de residus per visitant.

Tot i que en la fracció d’envasos la quantitat produïda per visitant es manté constant, el

percentatge reciclat d’envasos augmenta, encara que la relació sigui constant, ja que la

generació de banal disminueix, i augmenta el percentatge de reciclatge en relació al total de

residus sòlids municipals generats.

Relacionant amb la figura 5.1 mostrada anteriorment, s’aprecia que la fracció de matèria

orgànica prossegueix la mateixa tendència que la fracció d’envasos. Ara bé, la quantitat de

residus generats i la quantitat de residus generats per visitant segueixen el mateix curs, per tant

s’afirma que els visitants no juguen un paper rellevant.

66

Residus

Residus

totals 2007

(tones)

%

respecte

el total

Residus

totals 2008

(tones)

%

respect

e el

total

Residus

totals

2009

(tones)

%

respect

e el

total

Residus

totals

2010

(tones)

%

respect

e el

total

Residus

totals

2011

(tones)

%

respecte

el total

Residus

totals

2012

(tones)

%

respecte

el total

Residus

totals

2013

(tones)

%

respecte

el total

Residus

totals 2014

(tones)

%

respecte el

total

Residus

totals 2015

(tones)

%

respecte el

total

Resta/ Banal 563,5 25,98 401,37 20,53 280,192 13,63 193,28 9,46 173,92 10,60 124,92 7,60 145,7 9,47 175,18 12,53 143,26 9,55%

CSR 0,00 0,00 0,00 0,00 41,64 2,53 16,1 1,05 0,00 0,00%

Envasos 14,27 0,66 10,2 0,52 9,26 0,45 13,12 0,64 28,44 1,73 25,92 1,58 28,688 1,87 40,47 2,89 35,84 2,39%

Paper/Cartró 128,3 5,91 128,3 6,56 128,3 6,24 12,96 0,63 33,28 2,03 32,32 1,97 40,016 2,60 71,79 5,13 19,65 1,31%

Fems 979,2 45,14 829,36 42,42 950,4 46,23 998,4 48,88 656,19 40,00 667,9 40,65 697,58 45,35 639,74 45,75 675,22 45,00%

Matèria orgànica 10,8 0,50 79,1 4,05 161,13 7,84 232,90 11,40 209,36 12,76 184,57 11,23 174,96 11,37 273,26 19,54 325,00 21,66%

Runa/restad. 87 4,01 130,5 6,68 152,25 7,41 246,5 12,07 118,14 7,20 78,12 4,75 38,24 2,49 25,75 1,84 68,71 4,58%

Fusta 0 0,00 0,00 0,00 16,00 0,98 12,5 0,76 16 1,04 9,62 0,69 19,04 1,27%

Matèria vegetal 375,00 17,29 365,00 18,67 362,50 17,63 329,25 16,12 369,00 22,49 446,50 27,18 345,00 22,43 132,87 9,50 199,90 13,32%

Fulles poda 0 0,00 0,00 0,00 25,72 1,57 18 1,10 22,84 1,48 15,50 1,11 0 0,00%

Vidre 0,5 0,02 0,5 0,03 0,5 0,02 1,15 0,06 1,60 0,10 2,16 0,13 1,84 0,12 5,70 0,41 5,7 0,38%

Piles 0,05 0,00 0,05 0,00 0,05 0,00 0,048 0,00 0,05 0,00 0,05 0,00 0,09 0,01 0,00 0,00 0,03 0,00%

Tòners 0,04 0,00 0,04 0,00 0,04 0,00 0,129 0,01 0,13 0,01 0,1 0,01 0,51 0,03 0,05 0,00 0,024 0,00%

Llaunes 0,38 0,02 0,23 0,01 0,19 0,01 0,17 0,01 0,18 0,01 0,19 0,01 0,17 0,01 0,22 0,02 0,225 0,01%

Olis 2 0,09 2 0,10 2,13 0,10 3,356 0,16 3,94 0,24 2,4 0,15 1,26 0,08 1,26 0,09 0,5049 0,03%

Ferralla 4 0,18 4 0,20 4,00 0,19 8,2 0,40 2,60 0,16 2,7 0,16 7,02 0,46 3,21 0,23 3,94 0,26%

Fluorescents 0,06 0,00 0,06 0,00 0,06 0,00 0,06 0,00 0,08 0,00 0,08 0,00 0,076 0,00 0,08 0,01 0,074 0,00%

Animals morts 1,96 0,09 1,96 0,10 3,276 0,16 2,814 0,14 1,51 0,09 2,7 0,16 1,589 0,10 1,90 0,14 2,434 0,16%

Residus sanitaris 2,24 0,10 2,24 0,11 1,32 0,06 0,344 0,02 0,34 0,02 0,14 0,01 0,3 0,02 0,58 0,04 0,1512 0,01%

residus especials

(pintures,

desinfectants..)

0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,25 0,02 1,26 0,09 0,532 0,04%

mobils 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,05 0,00%

Roba 0,10 0,01%TOTAL 2.169,30 100,00 1.954,91 100,00 2.055,60 100,00 2.042,68 100,00 1.640,48 100,00 1.642,91 100,00 1.538,23 100,00 1.398,44 100,00 1.500,38 100,00%

Font: Dades extretes del Zoo de Barcelona.

Taula 5.2: Quantitat en tones dels residus separats per fraccions generats al Zoo de Barcelona els anys 2007-2015.

67

Durant el període 2007-2015 la xifra de residus generats en el Zoo no s’ha mantingut estable

sinó que ha anat creixent i decreixent, però finalment ha acabat disminuint de forma

considerable. L’any 2007 es van produir 2.169 tones i l’any 2015 1.500 tones, hi ha hagut doncs

una disminució de 669 tones. A l’any 2007 destaca una major producció i l’any 2013 una menor

producció. Es manifesta una evolució global positiva en aspectes mediambientals, ja que l’any

2015 es produeix una reducció del 30% dels residus. A continuació s’explica detalladament

l’evolució de cada tipus de residu, els quals, són generats per l’activitat interna del zoo, excepte

els envasos i el rebuig que són generats pels visitants.

Residus orgànics

Els fems són els residus que més és generen al Zoo, s’han produït un total de 7.093 tones durant

els anys 2007-2015, degut a l’elevada fauna que presenta. Com s’observa en la figura 5.1 en tots

els anys aquesta fracció és la que ha produït una quantitat més elevada, representa un 45% del

total.

S’estimen clarament dues etapes ben diferenciades, la primera amb major quantitat de tones

(2007-2010) i la segona amb menys (2011-2015). Es passa del voltant de 900 tones de fems

generats a 600 tones, hi ha per tant un reducció de 200 tones aproximadament. Això podria ser

degut a que abans del 2010 no es separaven tant els residus i es feia una valoració menys precisa.

També perquè partir del 2010 es comença a separar la matèria orgànica dels fems, i les fulles i

el verd amb més precisió, llavors s’entén que s’ha comptabilitzat de forma més acurada, ja que

anteriorment és realitzava una valoració semiquantitativa de les fraccions.

Matèria vegetal

En segon lloc els residus que es produeix amb més quantitat en el Zoo és la matèria vegetal, en

total durant els anys 2007-2015 s’ha n’ha generat 2.925 tones. Aquesta fracció fa referència a

tot el que es produeix en el sector de parcs i jardins. Aquesta fracció és bastant significativa

degut a que al Zoo conté una amplia zona de jardins i parcs que convé mantenir al dia a dia i

ocupa una gran superfície (50% de la totalitat de l’espai).

Representa els primers anys un 20% i després un 10%. Com s’observa en la figura 5.1 des de

l’any 2007 fins l’any 2014 no s’aprecien diferències importants, però si que l’any 2014 es

produeix una disminució considerable, passa de generar-se unes 350 tones de matèria vegetal

a 130 tones, una reducció per tant de 200 tones, després l’any 2015 augmenta una mica aquesta

fracció però és menyspreable. Ben bé no es coneix el motiu, però podria ser perquè les fulles de

la poda, les quals s’ha n’ha generat 82 tones durant els anys 2007-2015, es comptabilitzen per

separat a partir de l’any 2011.

68

Rebuig/banal

Al Zoo el reciclatge va evolucionant positivament en el temps, gràcies també a l’Agència de

Residus de Catalunya (ARC) que han pogut fer un salt en la gestió de residus.

En total durant els anys 2007-2015 s’han produït 2.201 tones de residus de la resta/banal, les

quals la majoria acaben destinades a un dipòsit controlat. Com s’observa en la figura 5.1 han

anat disminuint, l’any 2007 eren al voltant de 560 tones, i l’any 2012 al voltant de 130 tones, els

anys següents han anat augmentant i disminuint però de forma més inapreciable. A l’any 2010

es va construir una nova infraestructura, el Punt verd, i com s’aprecia en la figura 5.1 a partir

d’aquest any la fracció resta es manté força constant, l’any 2010 les tones de rebuig oscil·len

entre 120 – 190 tones. És des del 2007 fins al 2009 quan la davallada d’aquesta fracció és més

intensa, degut a que la diferència és de 280 tones, exactament es desconeix el motiu, però

podria ser a que cada vegada els residus s’han anat classificant i separant més i s’ha donat més

importància a la realització de tècniques sostenibles i ambientals impulsades per normatives.

Matèria orgànica

En total de la fracció de matèria orgànica als anys 2007-2015 s’ha n’ha generat 1.651 tones. En

general a mesura que han anat passant els anys la matèria orgànica ha anat en augment, ja que

com s’observa en la figura 5.1 l’any 2007 nomes representava el 0,50%, després va augmentant

considerablement fins arribar actualment, que forma part del 22% (és l’any que més s’ha n’ha

generat). Aquesta matèria orgànica no fa referència a la generada pel públic, ja que per aquesta

fracció no hi ha un contenidor específic per la recollida selectiva, fa referència doncs a qualsevol

matèria que surt de les instal·lacions, la major part són excrements, que si són d’herbívors

estaran inclosos en la fracció dels fems, però si són d’altres animals (ocells, carnívors, amfibis,

primats…) aniran comptabilitzats a la fracció de matèria orgànica. També s’inclou la palla (tots

els llits de l’interior són amb palla, escorça, etc). A més quan es neteja es canvien aquests llits,

per tant contínuament se’n genera de matèria orgànica. També pertanyen a aquesta fracció

restes de menjar, plomes, pells, pèls, etc, i els residus degut a la neteja dels llacs (algues, fulles,

restes). El que modifica el nombre de matèria orgànica pot ser degut als següents factors: A la

quantitat d’animals any a any (tot i que els grans mamífers en general ha variat poc), o el tipus

de pràctiques manteniment que es fan, en el cas que es produeixin canvis.

Runes

Pel que fa a la fracció de runes, en total als anys 2007-2015 s’ha n’ha generat 945 tones. Quan

es realitzen grans obres en el Zoo els residus que es generen es comptabilitzen a part del

manteniment diari del zoo i la mateixa empresa que es contracte per l’obra s’encarrega de

retirar els seus residus, per tant, no estarien contemplats en aquestes dades. La fracció de runes

fa referència doncs a obres de petita dimensió que es realitzen en el Zoo. Quan es fan obres

69

petites, els animals no es toquen i segueixen al Zoo, per tant, la generació de residus nomes

afectaria aquesta fracció. Com s’observa en la figura 5.1 es produeix un increment l’any 2009,

que representa un 7%, doncs podria ser degut a una obra petita, la resta d’anys va variant però

no s’aprecia cap pic important, podria indicar baixa renovació o millora de les instal·lacions.

Paper i cartró

La fracció paper i cartró representa aproximadament el 5% dels residus totals generats al Zoo.

En total d’aquesta fracció als anys 2007-2015 s’ha generat 594 tones. Com s’observa en la figura

5.1 als anys 2007, 2008, i 2009 no hi ha pràcticament diferències de tones generades, però a

l’any 2010 es veu un davallada molt gran, passa de produir-se 128 tones de paper i cartró a 13

tones. Aquest gran avenç podria ser degut a que a partir del 2010 es va construir el Punt verd i

la manera de comptabilitzar i de controlar els residus va avançar molt. Es podria determinar que

els càlculs anteriors eren encara més empírics que actualment. A partir del 2015 el Zoo compta

amb una compactadora per aquest tipus de residu i ho conten per pes, on els resultats són més

exactes. En resum els anys 2007-2014 les dades són aproximades, i a partir del 2015 comencen

a ser dades quantitatives.

Envasos

En total de la fracció d’envasos als anys 2007-2015 s’ha generat 206 tones. Aquesta fracció fa

referència tant als que ha generat el públic en general, com a l’activitat pròpia del Zoo, és a dir,

tant el que aboquen els visitants en els contenidors groc, com el que es en general en els bars i

restaurants o de l’interior de les seccions, que va en bossa groga. Tot i així, aquest fracció

representa una part petita dels residus totals, aproximadament entre 1-3%.

70

Figura 5.2: Relació entre la quantitat de residu produït en les fraccions de rebuig i envasos i el nombre de visitants, durant els anys 2007

al 2015.

S’ha agrupat només les fraccions associades als visitants (envasos i rebuig) ja que la resta de residus són propis de l’activitat interna del Zoo, per tal de veure

la relació d’aquestes fraccions de la recollida selectiva (des del 2007 fins al 2015) amb el nombre de visitants al Zoo.

Com s’observa en la figura 5.2 la relació entre els visitants i la quantitat de banal generada va disminuint progressivament a mesura que avancem en el temps,

l’any 2007 la relació és de 0,51 i l’any 2015 de 0,13. Per altre banda la relació entre els visitants i la quantitat de la fracció d’envasos generada (probablement

totalment no reciclada) es manté pràcticament constant en tot el període estudiat, ja que al 2007 la relació és de 0,01 i l’any 2015 de 0,03.

0

0,1

0,2

0,3

0,4

0,5

0,6

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015Kg

de

resi

du

s /

Nº

de

visi

tan

ts

Anys

Rebuig Envasos

Font: Elaboració pròpia en base a dades proporcionades pel Zoo de Barcelona.

71

Combustible sòlid recuperat

Un altre residu que es produeix al Zoo però amb molta menys quantitat és el combustible sòlid

recuperat. El CSR és un combustible preparat a partir de residus no perillosos per la seva

valorització energètica en plantes d’incineració i coincineració (forns industrials, centrals

tèrmiques, plantes de cogeneració, etc). En total als anys 2007-2015 s’han produït 57 tones, ja

que com s’observa a la taula 5.2 només s’ha n’ha generat els anys 2012 (41,64 tones) i 2013

(16,10 tones). Aquest fet podria ser degut a que en aquests anys el Zoo treballava amb l’empresa

CESPA, s’enviaven a aquesta empresa que tenia una planta de CSR. Després amb la crisi, aquesta

planta va empitjorar, i a més el Zoo va canviar de proveïdor, el qual no tenien aquesta planta.

Aleshores es va deixar d’enviar el CSR i per això als altres anys no s’aprecia una generació

d’aquest tipus de residu.

Finalment, els residus que s’han produït amb menys quantitat al període 2007-2015 són el vidre,

el qual que s’ha n’ha generat 19,65 tones, la ferralla que s’ha n’ha produït 39,67 tones, i 20,15

tones d’animals morts.

72

5.2.1. Petjada de carboni dels residus dels anys 2007-2015

Per dur a terme la determinació de la petjada de carboni s’ha utilitzat l’eina CO2 Zero

Waste descrita en la metodologia. A continuació la figura 5.3 mostra l’evolució de la petjada de

Carboni al Zoo de Barcelona des de l’any 2007 fins l’any 2015. Les dades utilitzades han estat

extretes de documents propis del Zoo (Taula 5.1) i dades de l’Agència de Residus de Catalunya

per l’any 2012 (utilitzades al programa per defecte). Els paràmetres dels quals no existien dades

o no es trobaven disponibles, el programa ha utilitzat mitjanes preestablertes del país

seleccionat (en aquest cas de Catalunya) com és el cas per exemple de les eficiències

energètiques de les plantes de tractament, de les destinacions de la fracció orgànica dels residus

municipals (FORM), com en el cas de les dades referents als km des del Zoo fins a les plantes de

tractament de residus.

La figura 5.3 corresponent a les emissions generades, inclou valors entre 418 t CO2 eq. fins als

696 t CO2 eq., s’observen dos pics d’emissions concretament als valors 696 t CO2 eq., i 607 t

CO2 eq., els quals es podrien relacionar amb la generació de residus, degut a un major nombre

de visitants aquets dos anys.

-400

-200

0

200

400

600

800

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

t C

O2

eq

Anys

Emissions generades

Emissions evitades

Balanç d'emissions

Figura 5.3: Evolució de la petjada de carboni dels anys 2007-2015.

Font: Elaboració pròpia amb dades extretes del programa CO2 Zero Waste i del Zoo de Barcelona.

73

S'ha observat que la generació de fems el 2007 i 2010 va ser superior als altres anys

(979,2 tones; 998,4 tones respectivament). Ara bé, als anys 2009 i el 2008, les tones de residus

generades van ser força altes (com s’observa a la taula, exactament 348 i 355 respectivament),

xifres equiparables amb les dels anys 2007 i 2010, però s'observa, en canvi, que les emissions

evitades van ser molt majors (-245;-139 respectivament), fet que podria provenir de la separació

per fraccions dels residus.

Respecte al nombre d'emissions evitades, es pot considerar que tendeix a reduir-se, és a dir, als

primers anys les emissions evitades eren majors, i a mesura que passen els anys aquestes

emissions evitades estan disminuint, ja que hi ha hagut una disminució dels residus en un 30%

aproximadament.

S'han contrastat diverses possibilitats sobre quina podria ser la causa d'aquesta disminució de

les emissions evitades.

1. Disminució del reciclatge en els darrers anys 2007-2015

En primer lloc podria ser que hi hagués una disminució del reciclatge a mesura que passen els

anys, però com s'observa a la taula 5.3, no és així. Podem veure que l'any 2007 per exemple el

% de la fracció resta/banal és de 25.95% (563,5 tones), en canvi el 2015 és de 9.55% (143,26

tones). Això significa que l'any 2015 hi ha menys quantitat d'aquesta fracció, ja que s'hauria

reciclat més i per tant menys quantitat que aniria a un abocador, per tant, aquesta no seria una

de les causes de la disminució de les emissions evitades. El tractament que genera més impacte

és on es tracta la resta/banal, l’abocador.

% respecte el

total de la

fracció resta

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

25,98 20,53 13,63 9,46 10,60 7,60 9,47 12,53 9,55

Residus totals

en tones 563,50 401,40 280,20 193,30 173,90 124,90 145,70 175,20 143,30

Taula 5.3: Ampliació de la taula 5.2 sobre el percentatge de la fracció resta/banal durant els anys 2007-2015.

Font: Elaboració pròpia en base a dades extretes del Zoo de Barcelona.

74

2. Afectació significativa d’un increment de fems

Una altra hipòtesi seria, que els fems afectessin les emissions evitades, ja que tenen una

importància rellevant en el càlcul de la petjada de Carboni i és un residu que es produeix en

grans quantitats al Zoo, però comprovant-ho a la taula 5.2 s'ha observat que el % de fems

generats és aproximadament similar durant els anys 2007-2015. Per tant es determina que no

és la causa de la disminució de les emissions evitades. El tractament dels fems es dur a terme a

la planta de compostatge SOTS (a uns 66 km del Zoo).

3. Afectació per l’increment de la matèria orgànica

En la fracció matèria orgànica en canvi, com es pot observar a la taula 5.2 hi ha una diferència

significativa entre l'any 2007 i 2015 on es passa de tenir 0,5% a un 21% respectivament. Aquesta

podria ser una de les causes de la disminució de les emissions evitades, degut a que inicialment

aquest residus tenien destinació a un abocador, en canvi actualment es destinen a crear

compostatge o a la biometanització; tot i que l'any 2014 (19,54%) el percentatge és inferior al

del 2015 (21,66%), per tant no es pot concloure del tot que això sigui un determinant significatiu

ja que el 2014 (19,54%) seria el clar exemple que incompleix la norma (ja que es superior al any

següent).

4. Augment de la matèria vegetal

Podria ser també que les emissions evitades disminuïssin a causa d'un augment de la quantitat

en la fracció de matèria vegetal. Com es percep en la figura 5.3 de la petjada de carboni l'any

2007 és quan es van evitar més tones de CO2 eq., en canvi l'any 2012 és l'any que se'n van evitar

menys, mirant la taula 5.2 s’observa que l'any 2012 és l'any on la fracció de matèria vegetal és

superior a la resta d'anys, això significa que es van generar més residus i probablement

% de MO

respecte el

total generat

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

0,50 4,05 7,84 11,40 12,76 11,23 11,37 19,54 21,66

Residus en

tones 10,80 79,10 161,10 232,90 209,40 184,60 174,90 273,30 325,00

Font: Elaboració pròpia en base a dades extretes del Zoo de Barcelona.

Taula 5.4: Ampliació de la taula 5.2 sobre el percentatge de la fracció de matèria orgànica durant els anys 2007-2015.

75

es van evitar menys emissions. La matèria vegetal recollida és fruit del reciclatge de la recollida

selectiva, i és destinada a produir compost a Ecotrans Vallès.

Les tones dels residus generats varien bastant any rere any, podem observar per exemple l'any

2014 i 2015 (1.398,44; 1.500,38 tones respectivament) on les emissions evitades l'any 2014

(- 168) en canvi l'any 2015 (-137) això és degut a aquest augment de tones d'un any a l'altre.

S’avalua que no seria del tot correcte afirmar una causa concreta a la disminució de les emissions

evitades, simplement, la variació de la quantitat del conjunt de residus podria ser un dels factors

més importants per entendre aquesta variació.

Emissions de diòxid de carboni per visitant:

En la figura 5.4 es veu l’emissió de kg de diòxid de carboni per visitant (interval de dades de 0,25

a 0,45) durant els anys 2007-2015. S’observa que segueix una distribució molt semblant a les

emissions generades de CO2 mostrades en la figura anterior (figura 5.3) on destacaven els dos

pics significatius els anys 2007 i 2015. Com s’aprecia en la figura destaquen dos pics significatius,

els anys 2007 (1102939 visitants) i 2010 (1054885 visitants), podria ser degut a una major

generació de residus aquests dos anys.

Aquest fet seria degut a que els visitants no tenen un efecte directe significatiu sobre les

emissions emeses pel Zoo de Barcelona, ja que el percentatge de residus és independent del

nombre de visitants.

% respecte el total

de la fracció de

matèria vegetal

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

17,28 18,67 17,63 11,11 22,49 27,17 22,42 9,50 13,33

Taula 5.5: Ampliació de la taula 5.2 sobre el percentatge de la fracció de matèria vegetal durant els anys 2007-2015.

Font: Elaboració pròpia en base a dades extretes del Zoo de Barcelona.

76

Tal i com es mostra en les taula 5.7, l’any 2011 i 2013 (1.164.027; 1.113.724 visitants

respectivament) el nombre de visitants és superior respecte la resta d’anys, tot i això es veu que

en el gràfic aquests dos any les emissions de CO2 per visitant són més baixes que altres anys on

hi ha menys visitants al Zoo.

Per tal d’analitzar una visió més generalitzada, s’ha creat un diagrama resum (Taula 5.8) amb els

fluxos de residus que surten del Zoo, els kilòmetres els quals els residus són transportats fins a

la seva destinació i les emissions de CO2 equivalents que generen.

Anys Tones

2007 2.169,30 2008 1.950,71 2009 2.051,00 2010 2.040,06 2011 1.624,49 2012 1.642,91 2013 1.538,10 2014 1.398,44 2015 1.500,38

Anys Visitants

2007 1.102.939 2008 1.064.541 2009 1.049.422

2010 1.054.885

2011 1.164.027

2012 1.080.187

2013 1.113.724

2014 1.102.280

2015 1.049.376

Font: Elaboració pròpia en base a dades extretes del

Zoo de Barcelona.

0

0,05

0,1

0,15

0,2

0,25

0,3

0,35

0,4

0,45

0,5

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

kg C

O2

eq

/vis

itan

t

Anys

Taula 5.6: Tones de residus generats al Zoo de

Barcelona. Taula 5.7: Visitants al Zoo durant els anys 2007-2015.

Font: Elaboració pròpia en base a dades extretes del

Zoo de Barcelona.

Font: Elaboració pròpia en base a dades extretes del programa CO2 Zero Waste i el Zoo de

Barcelona.

Figura 5.4: Evolució de la petjada de carboni al Zoo dels anys 2007 – 2015. Emissions de CO2

per visitant.

77

Taula 5.8: Diagrama de fluxos de residus.

Font: Elaboració pròpia en base a dades extretes del Zoo de Barcelona, del software CO2 Zero Waste (empreses gestores de cada fracció). Dades referents als anys 2007 - 2015.

78

A la taula 5.8, les fraccions es diferencien en funció del tractament que segueixen: si es reciclen,

si van a un TMB (Tractament mecànic biològic), a una planta de valorització energètica (PVE) o

finalment si van a un dipòsit controlat (DP). D’aquesta manera, permet diferenciar quin

tractament és el que genera un impacte negatiu significatiu. Es mostren també els km que

recorren els residus un cop han sortit del Zoo, fins a les seves respectives destinacions.

La taula, alhora, permet observar de manera concreta les emissions que es generen en

cadascuna de les fraccions, o destinacions dels residus, amb els diferents tractaments, ja sigui

reciclatge, TMB, PVE, i DP.

Les emissions de CO2 equivalents s’han calculat a partir del sumatori entre les emissions directes

i indirectes i restant les emissions evitades, obtenint, d’aquesta manera, les emissions reals en

cadascun dels processos. Finalment, s’ha incorporat el valor de les emissions del transport.

La fracció generada en major quantitat és la matèria orgànica, principalment els fems, però a la

taula es demostra que, tot i ser la fracció més significativa en termes de quantitat, no és la que

produeix un impacte major. A la taula es diferencia entre matèria orgànica destinada a compost

i matèria orgànica destinada a biometanització, aquesta última, genera en tots els anys un

impacte evitat, ara bé, la destinada a produir compost genera un impacte important (103 tones

de CO2 eq.). Tot i així, és important tenir en compte la quantitat de residus generats, ja que en

termes de tones anuals de matèria orgànica produïda, l’any 2015, per exemple, se’n produeixen

1200 tones, per consegüent, és inevitable que la quantitat d’emissions generades sigui

relativament alta. La xifra a destacar apareix a la fracció banal, on, si es comparen les emissions

generades respecte a la quantitat de residus generats (305 t CO2 eq. el 2015; 143 t de rebuig el

2015) apareix el focus de generació principal i significatiu d’emissions de carboni.

Gràcies, doncs, a la recollida selectiva d’algunes fraccions, s’aconsegueix evitar una quantitat

important d’emissions de carboni, que apareixen com a negatives a la taula 5.8 (-81 t CO2 eq.),

encara que no quedi reflectit en el total, ja que contraresta les emissions generades per la

matèria orgànica destinada a compost dins de la recollida selectiva (103 t CO2 eq.).

Pel que fa a la Planta de valorització energètica (PVE) s’observa que al llarg dels anys, les

emissions de carboni emeses han anat disminuint (de 66 t CO2 eq. el 2007 a 11 t CO2 eq. el 2015),

probablement degut a l’increment de la recollida selectiva, a la disminució dels residus generats

anualment (totals) i la millora de la pròpia planta en el procés de tractament al llarg dels anys.

Les emissions dels residus destinats a Tractament Mecànic Biològic segueixen una tendència

contrària en termes d’emissions evitades, disminuint en els darrers anys (de -36 t CO2 eq. el 2007

79

a -9 t CO2 eq. el 2015). Probablement és a causa de la disminució significativa del nombre de

residus generats (2169 t de residus el 2007 i 1500 t de residus el 2015).

S’al·lega, per tant, que el tractament que genera majors emissions és aquell que té destinació

final a dipòsit controlat (fracció banal/rebuig), on el tractament és pràcticament nul.

80

Taula 5.9: Evolució del percentatge d’emissions directes, indirectes i evitades al llarg dels anys 2007-2015, separades en diferents destinacions.

Font: Elaboració pròpia en base a dades extretes del programa CO2 Zero Waste.

PVE: planta de valorització energètica

TMB: planta de tractament biològic

81

La taula 5.9 mostra el percentatge d’emissions segons el tipus d’impacte. Poden classificar-se en

directes, indirectes i evitats des de l’any 2007 fins al 2015.

Per emissions directes s’entén que són els gasos d’efecte hivernacle que s’emeten directament

de les instal·lacions de gestió de residus del sistema i estan associats amb les seves operacions.

Per altra banda les indirectes són les emissions de gasos d’efecte hivernacle que tenen lloc fora

de les instal·lacions de gestió de residus del sistema però que estan associades amb les seves

operacions, per exemple les associades a l’energia utilitzada. I per últim les emissions evitades

que són aquells gasos d’efecte hivernacle que no s’han generat en el sistema com a resultat de

l’ús de productes reciclats i recuperats (tant materials com energia) del sistema dels diferents

fluxos de residus in situ dels mateixos productes amb materials verges.

En el cas de les emissions directes es pot observar que el reciclatge de recollida selectiva és

relativament baix, amb valors de 21% fins a 29%, i l’impacte que generen els residus que van al

abocador són alts, des de un 62% a un 70%. Aquests resultats es poden relacionar amb les

emissions evitades ja que al haver-hi un percentatge baix d’emissions directes de reciclatge de

recollida selectiva significa que s’han evitat molts impactes i per això s’obtenen valors més alts,

des de -64% a -82%. I al revés s’esdevé amb les emissions generades pels residus que van a

l’abocador, al esdevenir valors alts (directe), els evitats són molt menors, amb valors de -4% a

-6%.

Es contempla que la recollida selectiva tot i emetre unes emissions indirectes elevades

(aproximadament del 70%), acaba obtenint un balanç d’emissions evitades superior (76%). En

canvi, el percentatge que va a l’abocador de manera directe és el que genera més emissions

(66%), per tant, és el procés pel qual se n’eviten menys (entre -4% i -6%).

Hi ha tres pics que destaquen en el reciclatge de recollida selectiva en el cas de les emissions

directes, que correspondrien als anys 2009, 2012 i 2013. Aquests percentatges una mica més

elevats, en el cas del 2009 (28%), podria venir esdevingut per una alta quantitat de fems generats

aquell any i per altra banda el 2012 (29%), per una gran quantitat de matèria vegetal. Del 2013

no hi ha cap indici aparent pel qual hi ha hagut aquest pic (28%).

Per altra banda, els residus PVE, en els tres casos tendeixen a les mateixes emissions i es pot

observar que han disminuït, començant amb valors de fins a 15% i acabar amb valors de 4%.

S’observa que hi ha unes majors emissions en el residu que es tractat en abocador (70%), que

en el residu que s’incinera (PVE 4%).

82

Respecte a les emissions indirectes cal destacar que l’impacte més gran és el provocat pel

reciclatge de la recollida selectiva, ja que tot el que es recicla va a plantes de tractament i per

tant les emissions no són in situ. Tanmateix es percep, que en aquest cas, apareix un impacte en

les plantes del tractament biològic.

Transport urbà i inter-urbà (programa CO2 Zero Waste). Empreses de gestió dels residus

Els kilòmetres esmentats en la taula 5.10 es relacionen amb les empreses gestores, però cal tenir

en compte que la seva destinació final no ha de ser necessàriament aquesta, abans d’arribar al

tractament final, pot esser que passin per un tractament inicial. En els casos en que no han

concordat, s’ha realitzat una recerca prèvia des de la pàgina web de l’empresa gestora per tal

de conèixer la destinació final. En el cas de la fracció paper s’ha atribuït un valor (*) de manera

aproximada per la manca de dades disponibles, al ser una fracció amb un pes significatiu.

S’inclou en el transport urbà més les parades i les arrancades, així com la compressió i en el

inter-urbà de residus fa referència entre el municipi i les instal·lacions de tractament. En el cas

del transport urbà s’ha fet una mitjana aproximada de 4 km, excepte en els transport dels tòners

i residus especials on s’ha trobat exactament el quilometratge on es destinen aquest residus (ja

que en aquest cas no hi ha transport inter-urbà).

Fracció Km

Urbà Inter-urbà Femarec (Barcelona) Tòners 6 Sorigué (Barcelona) Residus especials 6 Transfel (Cerdanyola del Vallés) Restes d’obra, fusta 4 19.5 Ecotrans Vallès (Barcelona) MO, matèria vegetal, fulles poda 4 31.5 Sereca Bio ( Torelló, Barcelona) Animals morts 4 96 Ecopil (Malanyanes, Barcelona) Piles 4 36 Serhs Palafolls (El Maresme) Olis de fregir 4 62 Blipvert (Granollers, Barcelona) Llaunes 4 35 Ecoparc (Montcada I Reixac) Envasos 4 18 BCNeta – Ecovidrio (Mollet) Vidre 4 16 BCNeta – Ecoembes (Barcelona) Paper 4 16* Planta de compostatge SOTS (Centelles, Barcelona)

Fems 4 66

CESPA – Dipòsit controlat (Santa Maria de Palautordera)

Banal/Rebuig 4 36

Font: Elaboració pròpia en base a dades extretes de Google Maps. L’asterisc (*) indica que no hi ha una

destinació concreta, i és una dada aproximada.

Taula 5.10: Distància en km des del Zoo fins l’empresa corresponent.

83

Els residus, els quals, es transporten en una destinació més llunyana del Zoo, conseqüentment

generen més emissions de CO2 . Es mostra que els de menor recorregut són els tòners i els

residus especials (6 km en ambdós casos). En canvi, el transport de fems i animals morts són els

que tenen destinacions més distants (fems 70 km i animals morts 100 km). Aquests últims podria

ser degut a que tinguessin destinacions més llunyanes del nucli urbà per a l’alliberació de males

olors, i com a conseqüència el seu tractament es realitza en zones més allunyades i així evitar

problemes a la població.

5.3. Escenaris de prevenció i de reciclatge

La creació d’aquest apartat s’ha realitzat per poder apreciar l’origen significatiu de les emissions

de CO2 dels residus. Alhora permet idear possibles propostes de millora en aquells aspectes que

generen un impacte major.

Els escenaris de futur s’han agrupat en tres grans grups:

Transport

Reciclatge

Reducció

S’han escollit aquests grups d’escenaris a causa de l’impacte que se’n deriva de cadascun

d’aquests, s’han seleccionat aquests degut a que són escenaris senzills d’implantar, és a dir, que

es pot incidir en les variables, tant en el transport, com en el terme de les emissions que es

generen. Al Zoo es generen una quantitat important de residus, amb el que s’han creat escenaris

respectius a la reducció. El reciclatge al Zoo és un punt important, i més tenint en compte que

s’hi generen residus molt diversos, d’entre fems, fins a tòners o piles, així que promoure el

reciclatge hauria de ser imprescindible. El transport d’aquests residus fins als punts de gestió és

també un focus de contaminació, sobretot quan es parla de grans quantitats de residus (sobretot

fems), buscar tractaments interns d’alguns residus podria disminuir el volum d’emissions de

carboni.

La manera d’actuar ha estat incidint en algun d’aquest grup, essent necessària l’aplicació d’algun

factor que permeti generar una diferència respecte l’any 2015, del qual se’n coneixen les dades

necessàries.

84

Font: Elaboració pròpia en base a dades obtingudes a través del programa CO2 Zero Waste. Els valors en verd indica una reducció de les emissions, en blau indica que

es mantenen constants i en vermell que incrementen.

Taula 5.11: Comparació dels diferents escenaris de prevenció i reciclatge.

85

Llistat d’escenaris:

ESCENARI 1: Tota la matèria orgànica es gestiona íntegrament in situ

En aquest escenari tota la matèria orgànica (inclou matèria vegetal, matèria orgànica i restes de

fulles i poda) generada al Zoo no es transporta a diferents plantes de tractament i generació de

compostatge, sinó que es gestiona íntegrament in situ. D’aquesta manera s’evita tot el transport

de la matèria orgànica.

En aquest cas, s’observa que el transport degut a la gestió dels residus de la fracció de matèria

orgànica és un generador d’emissions de carboni mitjanament significatiu. La diferència entre

l’escenari 1 i les dades actuals (2015) és de 14 t CO2 eq/any, amb una reducció d’emissions de

4,07%.

ESCENARI 2: Increment del 40% del reciclatge en la fracció d’envasos

Hipotèticament s’aprova una llei que obliga a incrementar el reciclatge d’envasos en un 40%.

Aleshores la fracció d’envasos incrementaria considerablement, fent disminuir aquesta

quantitat de la fracció rebuig, la qual té destinació final a un dipòsit controlat.

En aquest cas, s’observa que si s’incrementés un 40% el reciclatge d’envasos la diferència entre

l’escenari 2 i les dades actuals (2015) és de 12 t CO2 eq/any, amb una reducció d’emissions de

3,48%.

ESCENARI 3: Increment del 40% del reciclatge en la fracció de paper i cartró

Hipotèticament s’aprova una llei que obliga a incrementar el reciclatge de paper en un 40%.

Aleshores la fracció de paper incrementaria considerablement, fent disminuir aquesta quantitat

de la fracció rebuig, la qual té destinació final a un dipòsit controlat.

En aquest cas, s’observa que si s’incrementés un 40% el reciclatge de paper la diferència entre

l’escenari 3 i les dades actuals (2015) és de 14 t CO2 eq/any. Aquesta xifra també és una mica

més significativa, amb una reducció d’emissions de 4,07%.

ESCENARI 4: Increment del 40% del reciclatge en la fracció de vidre

Hipotèticament s’aprova una llei que obliga a incrementar el reciclatge de vidre en un 40%.

Aleshores la fracció de vidre incrementaria considerablement, fent disminuir aquesta quantitat

de la fracció rebuig, la qual té destinació final a un dipòsit controlat.

En aquest cas, s’observa que l’increment del 40 % de reciclatge del vidre no comportaria una

disminució de les emissions totals de carboni del Zoo de Barcelona, sinó que es mantindrien

86

igual que el total de les emissions de l’any 2015. Això és degut a que la fracció de vidre no té un

pes tant significatiu, s’han generat 5,7 t de vidre al 2015.

ESCENARI 5: Increment del 40% del reciclatge en les fraccions d’envasos, paper i cartró

i vidre

Hipotèticament s’aprova una llei que obliga a incrementar el reciclatge de totes les fraccions

(envasos, paper i cartró i vidre) en un 40%. Aleshores el valor de totes les fraccions incrementaria

considerablement, fent disminuir aquestes quantitats de la fracció rebuig, la qual té destinació

final a un dipòsit controlat.

En aquest cas, l’augment de reciclatge en totes les fraccions evitaria l’emissió de 26 t CO2 eq/any

en comparació amb el total de les emissions de l’any 2015, amb una reducció d’emissions de

7,56%.

ESCENARI 6: Increment del 60% del reciclatge en la fracció d’envasos

Es realitza una campanya de sensibilització ambiental on els resultats indiquen un increment en

el reciclatge d’envasos en un 60%. Aleshores la fracció d’envasos incrementaria

considerablement, fent disminuir aquesta quantitat de la fracció rebuig, la qual té destinació

final a un dipòsit controlat.

En aquest cas, s’observa que si s’incrementés un 60% el reciclatge d’envasos la diferència entre

l’escenari 6 i les dades actuals (2015) és de 17 t CO2 eq/any. Aquesta xifra és una mica més

significativa, amb una reducció d’emissions de 4,94%.

ESCENARI 7: Increment del 60% del reciclatge en la fracció de paper i cartró

S’executa una campanya de sensibilització ambiental on els resultats indiquen un increment en

el reciclatge de paper en un 60%. Aleshores la fracció de paper incrementaria considerablement,

fent disminuir aquesta quantitat de la fracció rebuig, la qual té destinació final a un dipòsit

controlat.

En aquest cas, s’observa que si s’incrementés un 60% el reciclatge de paper la diferència entre

l’escenari 7 i les dades actuals (2015) és de 21 t CO2 eq/any. Aquesta xifra també és una mica

més significativa, amb una reducció d’emissions de 6,10%.

ESCENARI 8: Increment del 60% del reciclatge en la fracció de vidre

S’executa una campanya de sensibilització ambiental on els resultats indiquen un increment en

el reciclatge de vidre en un 60%. Aleshores la fracció de vidre incrementaria considerablement,

87

fent decréixer aquesta quantitat de la fracció rebuig, la qual té destinació final a un dipòsit

controlat.

En aquest cas, es contempla que l’increment del 60 % de reciclatge del vidre no implicaria una

reducció de les emissions totals de carboni del Zoo de Barcelona, sinó que es mantindrien igual

que el total de les emissions de l’any 2015. En efecte, la fracció de vidre no té un pes eloqüent,

ja que s’han generat 5,7 t de vidre al 2015.

ESCENARI 9: Increment del 60% del reciclatge en les fraccions d’envasos, paper i cartró

i vidre

S’executa una campanya de sensibilització ambiental on els resultats indiquen un increment en

el reciclatge de totes les fraccions (envasos, paper i cartró i vidre) en un 60%. Aleshores el valor

de totes les fraccions incrementaria considerablement, fent disminuir aquestes quantitats de la

fracció rebuig, la qual té destinació final a un dipòsit controlat.

En aquest cas, l’augment de reciclatge en totes les fraccions evitaria l’emissió de 38 t CO2 eq/any

en comparació amb el total de les emissions de l’any 2015, amb una reducció d’emissions de

11,07%.

ESCENARI 10: Reducció de la totalitat dels residus en un 10%

En aquest escenari es realitza una reducció hipotètica del 10% en tots els residus (Vidre, plàstic,

metalls, paper i cartró, matèria orgànica, i altres materials ) generats al Zoo, respecte l’any 2015.

En aquest cas, s’observa que si es redueix un 10% de la generació de residus de cada una de les

fraccions la diferencia entre l’escenari fet i les dades actuals ( 2015) és de 35 t CO2 eq/any, amb

una reducció d’emissions de 10,17%.

ESCENARI 11: Reducció de la totalitat dels residus en un 20%

En aquest escenari hipotèticament s’ha fet una reducció del 20% en tots els residus ( Vidre,

plàstic, metalls, paper i cartró, matèria orgànica, i altres materials ) generats al Zoo, respecte

l’any 2015.

En aquest cas, es percep que si hi ha una reducció del 20%, la diferència entre l’escenari 11 i les

dades actuals (2015) és de 68 t CO2 eq/any i aquesta xifra és considerablement significativa, amb

una reducció d’emissions de 19,77%.

Es considera que la diferència entre l’escenari 10 i l’escenari 11 es força important, ja que

únicament aplicant la diferencia del 10% al 20% els resultats positius són més que evidents.

88

A continuació s’analitzaran els resultats obtinguts resumits a la taula 5.11.

Per tipologia d’accions de millora separats per grups:

Transport (Escenari 1)

En aquest apartat s’ha analitzat si es generaria un benefici si s’incidís en la gestió de la matèria

orgànica, evitant el transport. S’ha escollit la fracció de matèria orgànica (incloent fems, matèria

vegetal, restes de fulles i matèria orgànica) ja que conforma, aproximadament, el 80% dels

residus totals.

La diferència respecte al 2015 és de 14 t de CO2 eq. Si es compara amb les 481 t de CO2 eq. que

s’emeten al 2015, s’observa que redueix un 4,1% les emissions totals. No es una xifra gaire

significativa, però si es combina amb d’altres mesures podria generar un benefici conjunt

important.

Reciclatge (Escenaris 2-9)

L’apartat de reciclatge inclou dos subapartats diferents, l’increment del reciclatge en un 40% i

en un 60%. Aquests increment, doncs, s’aplicaria en les tres fraccions de manera independent i

també en un escenari al conjunt de les tres fraccions.

Com era d’esperar, s’observa que el subapartat que inclou l’increment del 60% del reciclatge,

redueix en un percentatge major les emissions de CO2 eq. que l’increment del 40%, en

comparació a les emissions dels 2015. Això passa en qualsevol dels diferents escenaris

desenvolupats, per tant, l’explicació es centrarà en l’increment del 60% del reciclatge.

La reducció de les emissions en l’escenari d’increment del reciclatge al conjunt de les tres

fraccions és major que la reducció de les emissions en els escenaris d’increment del reciclatge

de les tres fraccions de manera independent, i s’observa, a més a més, que l’increment del

reciclatge en la fracció de vidre no genera cap millora respecte al 2015, fet que es deu a que la

producció de vidre al Zoo és molt baixa.

L’escenari, doncs, que genera una millora força significativa en el grup de reciclatge, és

l’increment del reciclatge del 60% al conjunt de les tres fraccions, reduint un 11% les emissions

de CO2 eq. del 2015.

Reducció (Escenaris 10 i 11)

Per últim, la reducció de la generació total de residus s’ha separat en dos escenaris diferents, la

reducció del 10% del total dels residus i la reducció del 20% del total dels residus. Com era

89

d’esperar, la reducció del 20% genera un benefici major que la reducció del 10%, per tant,

l’explicació es centrarà en la reducció del 20%.

S’observa, doncs, que l’aplicació d’aquesta mesura comportaria una reducció de 19,8% de les

emissions de CO2 eq. del 2015, una xifra força significativa.

Altres paràmetres importants:

A la taula 5.11 s’observa que alguns escenaris, concretament els escenaris 2 i 6 (increment del

40% del reciclatge d’envasos; increment del 60% del reciclatge en envasos respectivament)

afectarien negativament en relació als paràmetres d’emissions generades o emissions evitades.

S’extreu, doncs, que en els dos casos referits a l’increment del reciclatge d’envasos farien

incrementar les emissions generades, però el balanç final continuaria essent positiu, ja que les

emissions evitades augmenten considerablement. La causa podria ser degut a que el procés de

triatge i reciclatge potser requereix de més energia i infraestructura i les emissions generades

són majors, però alhora, com el plàstic és un material que es pot reciclar i reutilitzar, les

emissions evitades augmenten.

La diferència d’emissions evitades en els escenaris de reducció, que són menors respecte al

2015, és deu a que si s’apliquessin aquestes mesures, les tones totals de residus disminuirien,

amb el que, per força, les emissions generades i evitades haurien de disminuir.

L’escenari de transport de la matèria orgànica no afecta al paràmetre de les emissions evitades,

això es degut a que la quantitat produïda de matèria orgànica no varia, el que varia és el

transport d’aquesta.

De tots els escenaris creats, la reducció del 20% dels residus totals, és el que aporta un benefici

major, amb una disminució de les emissions de carboni del 19,77% respecte el 2015, ara bé, la

combinació d’alguns d’aquests escenaris entre ells, que és compatible, podria generar un

benefici encara més gran que no pas cadascun d’aquests per separat. La possibilitat d’ajuntar el

tractament de la matèria orgànica in situ, un increment del 60% del reciclatge de les tres

fraccions i una reducció dels residus totals del 20%, probablement disminuiria de manera força

significativa les emissions totals de CO2 eq. dels residus del Zoo de Barcelona.

S’ha efectuat el càlcul respectiu al conjunt dels escenaris, anomenat escenari 12. Aquest

escenari inclou els escenaris anteriors 1,9 i 11: l’escenari 1 inclou la gestió de matèria orgànica

in situ, l’escenari 9 inclou un increment del 60% del reciclatge en envasos, paper i cartró i vidre,

90

i l’escenari 11 que inclou una reducció del 20% dels residus. Aquests esmentats són els que

generen una reducció major de les emissions de CO2 eq., i el resultat ha estat el següent:

Emissions generades: 363 t CO2q.

Emissions evitades: 120 t CO2 eq.

Balanç d’emissions: 243 t CO2 eq.

Si es compara amb les emissions de l’any 2015 la diferència entre aquest i el conjunt dels tres

escenaris és de 101 t CO2 eq. la combinació de diferents escenaris generaria una reducció

aproximadament d’un 30%.

91

5.4. Prova pilot de la recollida selectiva

En aquest apartat es presenten els resultats i discussió de la prova pilot per mitjà de la

presentació de l’evolució diària dels residus del pes per fraccions (rebuig, envasos, matèria

orgànica i paper i cartró) en quatre models de gestió, com es mostren en la taula 5.12, més

endavant es mostra l’evolució setmanal del percentatge real dels residus per fraccions en

diferents punts de recollida i els quatre models de gestió, seguidament l’evolució mensual del

percentatge real dels residus per fraccions, a continuació els paràmetres que han influenciat en

la generació de residus i finalment un inventari de les fotografies preses.

MODELS DE GESTIÓ DELS RESIDUS DE LA PROVA PILOT DE LA RECOLLIDA SELECTIVA

Setmana 1 Setmana 2 Setmana 3 Setmana 4

FRA

CC

ION

S Rebuig Rebuig Rebuig Rebuig

Envasos Envasos Envasos Envasos

Matèria orgànica Matèria orgànica Matèria orgànica

Paper i cartró Paper i cartró

Campanya de sensibilització

5.4.1. Evolució diària dels residus per fraccions en diferents models de gestió

En aquesta secció es mostren les dades obtingudes durant el treball de camp de la prova pilot

de la recollida selectiva diferenciant els quatre models de gestió, un per cada setmana. S’exposa

una taula per cada setmana i per cada tipus de fracció (rebuig, envasos, matèria orgànica i paper

i cartró) on apareixen el pes teòric (al total dels residus que hi ha en el contenidor), el pes real

els residus abocat correctament per la tipologia del contenidor) i la diferència d’aquests dos

pesos que és el que es podria haver separat correctament i potencialment reciclat. S’ha realitzat

un sumatori de tots els pesos per poder calcular el percentatge real (aquest fa referència al

percentatge reciclat) de cada fracció sobre el sumatori.

En algunes ocasions no ha estat factible executar la mesura degut a que no hi havia cap bossa a

disposició, ja sigui per algun malencert dels treballadors encarregats de recollir i portar les

bosses o perquè aquell dia no s’havia abocat cap tipus de residu i no va ésser canviat, per tant

no s’ha pogut comptabilitzar la quantitat (s’indica amb un guió a la cel·la corresponent). Alguns

casos també s’ha trobat que la bossa estava buida, això també ha suposat un problema alhora

Font: Elaboració pròpia.

Taula 5.12: Models de gestió dels residus. El model 1 fa referencia al que hi ha actualment al Zoo i el

model 4 s’incorpora la campanya de sensibilització.

92

de comptabilitzar la quantitat de residus d’aquell dia (s’indica amb “bossa buida” a la cel·la

corresponent).

A continuació a través de les dades de les taules desenvolupades anteriorment s’han elaborat

una sèrie de figures de columnes per setmanes indicant el percentatge real de cada tipus de

fracció, d’aquesta manera s’aprecia l’evolució diària dels residus que s’han dipositat en el

contenidor corresponent i separat per tant de forma adient.

Factor de normalització de residus en base als visitants del zoo

Durant la realització de la prova pilot, els resultats obtinguts van ser molt diversos, i els

percentatges calculats (percentatges dels kg reciclats reals de cada fracció) es poden veure

influenciats degut a diverses situacions donades, com per exemple el trobar només un quart de

quilo de residus en una bossa. D’aquesta manera, si el contingut de la bossa (una o dues

deixalles) correspon a la fracció on s’ha llençat (s’ha reciclat correctament), el percentatge de

reciclatge real serà molt alt, si es dóna el cas contrari, aquest percentatge serà molt baix. Per

tal d’evitar aquestes diferències, s’ha intentat normalitzar els resultats aplicant un factor de

normalització, incorporant la variable visitants, i equalitzant les dades per obtenir uns resultats

que siguin independents dels visitants.

S’ha realitzat un càlcul de manera que es divideixen els visitants del primer dia per els visitants

de cada dia on s’ha realitzat la prova pilot. El resultat obtingut s’ha multiplicat per els kg de cada

fracció recollits en un dia (en els quatre punts seleccionats prèviament).

Font: Elaboració pròpia en base a dades extretes del Zoo de Barcelona (del 29 d’octubre de

2016 al 22 de novembre de 2016).

Taula 5.13: Exemple de kg d’envasos amb l’aplicació del factor de normalització (octubre-

novembre de 2016).

93

Ara bé, no s’observa relació entre la quantitat de residus i els visitants, ja que s’observen pics de

dades (dia 21 de novembre de 2016, hi va haver pocs visitants, el factor és considerablement

alt) , no uns resultats semblants entre ells, amb el que es conclou que el factor de normalització

no ha funcionat correctament, perquè no existeix una relació directa entre els kg de residus

generats i els visitants del Zoo. Els resultats utilitzats durant el tractament de les dades

recopilades continuaran essent els inicials.

94

Taula 5.14: Percentatge de rebuig reciclat adequadament a partir del pes (kg) total, rebuig i potencial reciclable per cada dia de la setmana 1 i zona d’estudi.

MODEL 1: Model de gestió actual al Zoo de Barcelona. Inclou les fraccions d’envasos i rebuig. Es recull en els quatre punts de mostreig escollits.

Setmana 1 – Contenidor de Rebuig

29 oct. 2016 30 oct. 2016 31 oct. 2016 1 nov. 2016 2 nov. 2016 3 nov. 2016 4 nov. 2016

Tota

l (kg

)

Reb

uig

(kg

)

Po

ten

cial

re

cicl

able

(kg

)

Tota

l (kg

)

Reb

uig

(kg

)

Po

ten

cial

re

cicl

able

(kg

)

Tota

l (kg

)

Reb

uig

(kg

)

Po

ten

cial

re

cicl

able

(kg

)

Tota

l (kg

)

Reb

uig

(kg

)

Po

ten

cial

re

cicl

able

(kg

)

Tota

l (kg

)

Reb

uig

(kg

)

Po

ten

cial

re

cicl

able

(kg

)

Tota

l (kg

)

Reb

uig

(kg

)

Po

ten

cial

re

cicl

able

(kg

)

Tota

l (kg

)

Reb

uig

(kg

)

Po

ten

cial

re

cicl

able

(kg

)

Zon

a d

’est

ud

i

Llu

nyà

W 1,15 0,40 0,75 1,95 0,15 1,80 0,90 0,25 0,65 0,65 0,35 0,30 0,15 0,00 0,15 0,05 0,01 0,04 0,30 0,05 0,25

P 2,00 1,00 1,00 0,50 0,15 0,35 0,55 0,15 0,40 0,80 0,05 0,75 0,15 0,05 0,10 0,20 0,00 0,20 1,15 0,25 0,90

Prò

xim

G 4,00 2,30 1,70 3,35 1,35 2,00 4,80 4,25 0,55 2,00 0,75 1,25 1,25 0,65 0,60 4,80 2,15 2,65 0,40 0,15 0,25

T 2,45 2,25 0,20 4,85 3,15 1,70 2,75 2,15 0,60 3,20 2,20 1,00 2,70 2,25 0,45 1,95 1,15 0,80 1,25 0,80 0,45

Sumatori (kg) 9,60 5,95 3,65 10,65 4,80 5,85 9,00 6,80 2,20 6,65 3,35 3,30 4,25 2,95 1,30 7,00 3,31 2,69 3,10 1,25 1,85

PRRA* (sobre el sumatori)

62% 45% 76% 50% 69% 47% 40%

PPR & (sobre el sumatori)

38% 55% 24% 50% 31% 53% 60%

Font: Elaboració pròpia.

W = Wellington. P = Prim. G = Granja. T = Terrari.

*PRRA = Percentatge de rebuig reciclat adequadament. & PPR = Percentatge potencialment reciclable.

95

Taula 5.15: Percentatge d’envasos reciclat adequadament a partir del pes (kg) total, d’envasos i rebuig per cada dia de la setmana 1 i zona.

Setmana 1 - Contenidor d'Envasos

29 oct. 2016 30 oct. 2016 31 oct. 2016 1 nov. 2016 2 nov. 2016 3 nov. 2016 4 nov. 2016

Tota

l (kg

)

Enva

sos

(kg)

Re

bu

ig (

kg)

Tota

l (kg

)

Enva

sos

(kg)

Re

bu

ig (

kg)

Tota

l (kg

)

Enva

sos

(kg)

Re

bu

ig (

kg)

Tota

l (kg

)

Enva

sos

(kg)

Re

bu

ig (

kg)

Tota

l (kg

)

Enva

sos

(kg)

Re

bu

ig (

kg)

Tota

l (kg

)

Enva

sos

(kg)

Re

bu

ig (

kg)

Tota

l (kg

)

Enva

sos

(kg)

Re

bu

ig (

kg)

Zon

a d

’est

ud

i

Llu

nyà

W 1,10 0,60 0,50 1,95 0,15 1,80 0,75 0,40 0,35 0,95 0,75 0,20 0,20 0,15 0,05 0,15 0,01 0,14 0,30 0,05 0,25

P 3,25 2,20 1,05 0,50 0,15 0,35 0,95 0,65 0,30 1,00 0,65 0,35 0,20 0,00 0,20 0,30 0,15 0,15 0,15 0,25 0,90

Prò

xim

G 1,70 0,90 0,80 3,35 1,35 2,00 1,95 1,00 0,95 2,10 1,20 0,90 4,80 2,15 2,65 2,10 1,15 0,95 0,40 0,15 0,25

T 3,15 0,85 2,30 4,85 3,15 1,70 1,30 0,60 0,70 1,75 0,80 0,95 1,95 1,15 0,80 1,90 0,95 0,90 1,25 0,80 0,45

Sumatori (kg) 9,20 4,55 4,65 10,65 4,80 5,85 4,95 2,65 2,30 5,80 3,40 2,40 7,15 3,45 3,70 4,45 2,26 2,14 2,10 1,25 1,85

PERA* (sobre el sumatori)

49% 45% 54% 59% 48% 51% 60%

PR& (sobre el sumatori)

51% 55% 46% 41% 52% 49% 40%

Font: Elaboració pròpia.

W = Wellington. P = Prim. G = Granja. T = Terrari.

*PERA = Percentatge d’envasos reciclat adequadament. & PR = Percentatge de rebuig.

96

Figura 5.5: Percentatge de rebuig reciclat adequadament de les zones d’estudi

al zoo en la primera setmana.

Figura 5.6: Percentatge d’envasos reciclat adequadament de les zones

d’estudi al Zoo en la primera setmana.

En la figura 5.5 es percep la quantitat de rebuig reciclada

adequadament que es troba en les bosses del contenidor de

rebuig recollides durant una setmana al Zoo de Barcelona,

provinents de quatre punts concrets distribuïts arreu del Zoo.

La part de rebuig es prou alta els dies 29, 31 i 2, per tant, es

podria dir que la separació no s’ha realitzat del tot malament.

Però en la resta de la setmana aquesta fracció equival a casi

menys de la meitat dels residus, per tant, la separació si que

s’hauria fet d’una forma incorrecta. S’observa que el cap de

setmana no mostra una diferència significativa amb la resta de

la setmana. Font: Elaboració pròpia en base a dades extretes de la taula 5.14. A través

d’una divisió de color vermell es divideixen els dies laborals i festius.

En la figura 5.6 s’observa la quantitat d’envasos reciclada

adequadament que es troba en les bosses del contenidor

d’envasos recollides durant una setmana al Zoo de Barcelona,

provinents de quatre punts concrets distribuïts arreu del Zoo.

La part de la fracció d’envasos en la majoria de dies equival

gairebé la meitat dels residus totals, de manera que la

separació no ha estat la més adient. S’aprecia com els

percentatges segueixen una mateixa línia durant tota la

setmana. Es percep que el cap de setmana no mostra una

diferència significativa amb la resta de la setmana.

Font: Elaboració pròpia en base a dades extretes de la taula 5.15. A través

d’una divisió de color vermell es divideixen els dies laborals i festius.

97

Imatge 5.1: Fotografia presa el dia 2 on mostra la caracterització dels residus de la

fracció rebuig de la Zona Prim abocats el dia anterior.

Imatge 5.2: Fotografia presa el dia 30 on mostra la caracterització dels residus

de la fracció rebuig de la Zona Granja abocats el dia anterior.

Font: Elaboració pròpia. Amb cercles s’aprecien els residus potencialment

reciclables.

Font: Elaboració pròpia. Amb cercles s’aprecien els residus potencialment

reciclables.

98

Imatge 5.3: Fotografia presa el dia 31 on mostra la caracterització dels residus de

la fracció d’envasos de la Zona Terrari abocats el dia anterior.

Imatge 5.4: Fotografia presa el dia 31 on mostra la caracterització dels residus de

la fracció d’envasos de la Zona Granja abocats el dia anterior.

Font: Elaboració pròpia. Amb cercles s’aprecien els residus potencialment

reciclables i amb un quadrat la fracció banal/resta.

Font: Elaboració pròpia. Amb cercles s’aprecien els residus potencialment

reciclables i amb un quadrat la fracció banal/resta.

99

Taula 5.16: Percentatge de rebuig reciclat adequadament a partir del pes (kg) total, rebuig i potencial reciclable per cada dia de la setmana 2 i zona.

MODEL 2: Model de gestió que inclou les fraccions d’envasos, rebuig i matèria orgànica en els quatre punts de mostreig escollits.

Setmana 2 - Contenidor de Rebuig

14 nov. 2016 15 nov. 2016 16 nov. 2016 17 nov. 2016 18 nov. 2016 19 nov. 2016 20 nov. 2016

Tota

l (kg

)

Reb

uig

(kg

)

Po

ten

cial

re

cicl

able

(k

g)

Tota

l (kg

)

Reb

uig

(kg

)

Po

ten

cial

re

cicl

able

(k

g)

Tota

l (kg

)

Reb

uig

(kg

)

Po

ten

cial

re

cicl

able

(kg)

Tota

l (kg

)

Reb

uig

(kg

)

Po

ten

cial

re

cicl

able

(kg)

Tota

l (kg

)

Reb

uig

(kg

)

Po

ten

cial

re

cicl

able

(k

g)

Tota

l (kg

)

Reb

uig

(kg

)

Po

ten

cial

re

cicl

able

(k

g)

Tota

l (kg

)

Reb

uig

(kg

)

Po

ten

cial

re

cicl

able

(k

g)

Zon

a d

’est

ud

i

Llu

nyà

W 0,40 0,15 0,25 0,10 0,05 0,05 Buida - - 0,15 0,15 0,00 0,65 0,45 0,20 0,25 0,20 0,05 1,05 0,45 0,60

P 0,30 0,05 0,25 0,50 0,05 0,45 0,15 0,00 0,15 0,10 0,00 0,10 Buida - - 0,20 0,10 0,10 - - -

Prò

xim

G 0,50 0,35 0,15 1,05 0,95 0,10 0,50 0,25 0,25 0,50 0,45 0,05 1,50 1,10 0,40 1,50 1,30 0,20 1,85 1,55 0,30

T 1,80 0,70 1,10 0,60 0,50 0,10 1,00 0,80 0,20 0,35 0,30 0,05 2,55 2,05 0,50 5,50 1,90 3,60 4,55 2,20 2,35

Sumatori (kg) 3,00 1,25 1,75 2,25 1,55 0,70 1,65 1,05 0,60 1,10 0,90 0,20 4,70 3,60 1,10 7,45 3,50 3,95 7,45 4,20 3,25

PRRA* (sobre el sumatori)

42% 69% 64% 82% 77% 47% 56%

PPR & (sobre el

sumatori) 58% 31% 36% 18% 23% 53% 44%

Font: Elaboració pròpia.

W = Wellington. P = Prim. G = Granja. T = Terrari.

*PRRA = Percentatge de rebuig reciclat adequadament. & PPR = Percentatge potencialment reciclable.

100

Taula 5.17: Percentatge d’envasos reciclat adequadament a partir del pes (kg) total, d’envasos i rebuig per cada dia de la setmana 2 i zona.

Setmana 2 - Contenidor d'Envasos

14 nov. 2016 15 nov. 2016 16 nov. 2016 17 nov. 2016 18 nov. 2016 19 nov. 2016 20 nov. 2016

Tota

l (kg

)

Enva

sos

(kg)

Re

bu

ig (

kg)

Tota

l (kg

)

Enva

sos

(kg)

Re

bu

ig (

kg)

Tota

l (kg

)

Enva

sos

(kg)

Re

bu

ig (

kg)

Tota

l (kg

)

Enva

sos

(kg)

Re

bu

ig (

kg)

Tota

l (kg

)

Enva

sos

(kg)

Re

bu

ig (

kg)

Tota

l (kg

)

Enva

sos

(kg)

Re

bu

ig (

kg)

Tota

l (kg

)

Enva

sos

(kg)

Re

bu

ig (

kg)

Zon

a d

’est

ud

i

Llu

nyà

W 0,25 0,05 0,20 0,10 0,05 0,05 0,25 0,25 0,00 0,25 0,20 0,05 0,40 0,20 0,20 0,45 0,30 0,15 0,45 0,30 0,15

P 0,80 0,45 0,35 0,25 0,05 0,20 0,50 0,45 0,05 0,55 0,15 0,40 0,45 0,40 0,05 0,35 0,25 0,10 0,90 0,35 0,55

Prò

xim

G 1,00 0,95 0,05 0,80 0,30 0,50 0,40 0,20 0,20 0,50 0,10 0,40 0,85 0,80 0,05 0,90 0,65 0,25 2,70 1,40 1,30

T 1,10 0,75 0,35 1,25 0,85 0,40 0,20 0,10 0,10 0,40 0,15 0,25 3,15 2,80 0,35 2,10 1,40 0,70 2,55 1,65 0,90

Sumatori (kg) 3,15 2,20 0,95 2,40 1,25 1,15 1,35 1,00 0,35 1,70 0,60 1,10 4,85 4,20 0,65 3,80 2,60 1,20 6,60 3,70 2,90

PERA* (sobre el sumatori) 70% 52% 74% 35% 87% 68% 56%

PR& (sobre el sumatori) 30% 48% 26% 65% 13% 32% 44%

Font: Elaboració pròpia.

W = Wellington. P = Prim. G = Granja. T = Terrari.

*PERA = Percentatge d’envasos reciclat adequadament. & PR = Percentatge de rebuig.

101

Taula 5.18: Percentatge de matèria orgànica reciclat adequadament a partir del pes (kg) total, de matèria orgànica i rebuig per cada dia de la setmana 2 i zona.

Setmana 2 - Contenidor de Matèria Orgànica

14 nov. 2016 15 nov. 2016 16 nov. 2016 17 nov. 2016 18 nov. 2016 19 nov. 2016 20 nov. 2016

Tota

l (kg

)

Mat

èri

a O

rgàn

ica

(kg)

Re

bu

ig (

kg)

Tota

l (kg

)

Mat

èri

a O

rgàn

ica

(kg)

Re

bu

ig (

kg)

Tota

l (kg

)

Mat

èri

a O

rgàn

ica

(kg)

Re

bu

ig (

kg)

Tota

l (kg

)

Mat

èri

a O

rgàn

ica

(kg)

Re

bu

ig (

kg)

Tota

l (kg

)

Mat

èri

a O

rgàn

ica

(kg)

Re

bu

ig (

kg)

Tota

l (kg

)

Mat

èri

a O

rgàn

ica

(kg)

Re

bu

ig (

kg)

Tota

l (kg

)

Mat

èri

a O

rgàn

ica

(kg)

Re

bu

ig (

kg)

Zon

a d

’est

ud

i

Llu

nyà

W - - - 0,30 0,15 0,15 0,25 0,20 0,05 - - - Buida - - 0,40 0,35 0,05 0,35 0,15 0,20

P - - - 0,30 0,25 0,05 0,25 0,25 0,00 0,25 0,25 0,00 Buida - - 1,00 0,95 0,05 0,50 0,35 0,15

Prò

xim

G - - - - - - 0,95 0,30 0,65 1,00 0,20 0,80 2,90 1,90 1,00 - - - 3,65 1,50 2,15

T - - - 0,60 0,55 0,05 0,25 0,25 0,00 0,30 0,15 0,15 1,25 0,40 0,80 2,85 2,40 0,45 3,20 1,25 1,95

Sumatori (kg) - - - 0,60 0,35 0,25 1,70 1,00 0,70 1,55 0,50 1,05 4,15 2,35 1,80 4,25 3,70 0,55 7,70 3,25 4,45

PMORA* (sobre el sumatori

- 58% 59% 32% 57% 87% 42%

PR& (sobre el sumatori)

- 42% 41% 68% 43% 13% 58%

Font: Elaboració pròpia.

W = Wellington. P = Prim. G = Granja. T = Terrari.

*PMORA = Percentatge de matèria orgànica reciclada adequadament. &PR = Percentatge de rebuig.

102

Figura 5.7: Percentatge de rebuig reciclat adequadament de les zones

d’estudi al Zoo en la segona setmana.

Figura 5.8: Percentatge d’envasos reciclat adequadament de les zones

d’estudi al Zoo en la segona setmana.

Font: Elaboració pròpia en base a dades extretes de la taula 5.17. A través

d’una divisió de color vermell es divideixen els dies laborals i festius.

Font: Elaboració pròpia en base a dades extretes de la taula 5.16. A través

d’una divisió de color vermell es divideixen els dies laborals i festius.

En la figura 5.8 es percep la quantitat d’envasos reciclada

adequadament que es troba en les bosses del contenidor

d’envasos recollides durant una setmana al Zoo de Barcelona,

provinents de quatre punts concrets distribuïts arreu del Zoo.

La part d’envasos d’aquesta setmana és força irregular. Es pot

destacar un pic alt el cinquè dia, on la separació es va fer

correctament, i un pic baix el quart dia on va ser tot el contrari.

Es percep que el cap de setmana el reciclatge no té una

diferència significativa amb la resta de la setmana.

En la figura 5.7 es mostra la quantitat de rebuig reciclada

adequadament que es troba en les bosses del contenidor de

rebuig recollides durant una setmana al Zoo de Barcelona,

provinents de quatre punts concrets distribuïts arreu del Zoo.

La part de rebuig en la majoria dels dies, excepte en dos,

supera la meitat, per tant, podríem afirmar que la separació

ha estat força correcte aquesta setmana. Concretament el

primer dia la quantitat és molt baixa, per tant, la separació

podria prosperar més. S’observa que el cap de setmana el

reciclatge disminueix (47-57%).

103

Figura 5.9: Percentatge de matèria orgànica reciclat adequadament de les

zones d’estudi al Zoo en la segona setmana.

Font: Elaboració pròpia en base a dades extretes de la taula 5.18. A través

d’una divisió de color vermell es divideixen els dies laborals i festius.

En la figura 5.9 es mostra la quantitat de matèria orgànica

reciclada adequadament que es troba en les bosses del

contenidor de matèria orgànica recollides durant una setmana

al Zoo de Barcelona, provinents de quatre punts concrets

distribuïts arreu del Zoo.

Aquesta setmana el dilluns no hi ha dades disponibles, degut a

que la bossa no estava a la nostre disposició.

S’aprecia un pic alt el cinquè dia, on va haver una separació de

forma adient, i un pic baix el tercer dia on es destaca una gran

quantitat d’impropis. Pel que fa a la resta de dies s’afirma que

es podria haver millorat molt el reciclatge. S’observa que el cap

de setmana el reciclatge ha augmentat.

104

Font: Elaboració pròpia. Amb cercles s’aprecien els residus potencialment

reciclables, i amb un quadrat la fracció banal/resta.

Font: Elaboració pròpia. Amb cercles s’aprecien els residus potencialment

reciclables, i amb un quadrat la fracció banal/resta.

Imatge 5.5: Fotografia presa el dia 18 on mostra la caracterització dels residus

de la fracció de matèria orgànica de la Zona Granja abocats el dia anterior.

Imatge 5.6: Fotografia presa el dia 19 on mostra la caracterització dels residus

de la fracció de matèria orgànica de la Zona Granja abocats el dia anterior.

105

Taula 5.19: Percentatge de rebuig reciclat adequadament a partir del pes (kg) total, rebuig i potencial reciclable per cada dia de la setmana 3 i zona.

MODEL 3: Model de gestió que inclou les fraccions d’envasos, rebuig, matèria orgànica i paper i cartró en els quatre punts de mostreig escollits.

Setmana 3 - Contenidor de Rebuig

21 nov. 2016 22 nov. 2016 23 nov. 2016 24 nov. 2016 25 nov. 2016 26 nov. 2016 27 nov. 2016

Tota

l (kg

)

Reb

uig

(kg

)

Po

ten

cial

re

cicl

able

(kg

)

Tota

l (kg

)

Reb

uig

(kg

)

Po

ten

cial

reci

clab

le (

kg)

Tota

l (kg

)

Reb

uig

(kg

)

Po

ten

cial

re

cicl

able

(kg

)

Tota

l (kg

)

Reb

uig

(kg

)

Po

ten

cial

reci

clab

le (

kg)

Tota

l (kg

)

Reb

uig

(kg

)

Po

ten

cial

re

cicl

able

(kg

)

Tota

l (kg

)

Reb

uig

(kg

)

Po

ten

cial

re

cicl

able

(kg

)

Tota

l (kg

)

Reb

uig

(kg

)

Po

ten

cial

re

cicl

able

(kg

)

Zon

a d

’est

ud

i

Llu

nyà

W - - - - - - - - - 0,15 0,10 0,05 - - - - - - 0,20 0,10 0,10

P - - - - - - - - - 0,20 0,00 0,20 1,80 1,35 0,45 - - - 0,40 0,25 0,15

Prò

xim

G 0,50 0,20 0,30 1,00 0,85 0,15 0,20 0,10 0,10 0,20 0,10 0,10 1,45 0,85 0,60 1,10 0,30 0,80 1,15 0,85 0,30

T 0,50 0,45 0,05 3,85 3,15 0,70 0,75 0,15 0,60 0,05 0,05 0,00 5,95 4,20 1,75 1,60 0,95 0,65 3,95 1,45 2,50

Sumatori (kg) 1,00 0,65 0,35 4,85 4,00 0,85 0,95 0,25 0,70 0,6 0,25 0,35 9,20 6,40 2,80 2,70 1,25 1,45 5,70 2,65 3,05

PRRA* (sobre el sumatori)

65% 82% 26% 42% 70% 46% 49%

PPR & (sobre el sumatori)

35% 18% 74% 58% 30% 54% 51%

Font: Elaboració pròpia.

W = Wellington. P = Prim. G = Granja. T = Terrari.

*PRRA = Percentatge de rebuig reciclat adequadament. & PPR = Percentatge potencialment reciclable.

106

Taula 5.20: Percentatge d’envasos reciclat adequadament a partir del pes (kg) total, d’envasos i rebuig per cada dia de la setmana 3 i zona.

Setmana 3 - Contenidor d'Envasos

21 nov. 2016 22 nov. 2016 23 nov. 2016 24 nov. 2016 25 nov. 2016 26 nov. 2016 27 nov. 2016

Tota

l (kg

)

Enva

sos

(kg)

Re

bu

ig (

kg)

Tota

l (kg

)

Enva

sos

(kg)

Re

bu

ig (

kg)

Tota

l (kg

)

Enva

sos

(kg)

Re

bu

ig (

kg)

Tota

l (kg

)

Enva

sos

(kg)

Re

bu

ig (

kg)

Tota

l (kg

)

Enva

sos

(kg)

Re

bu

ig (

kg)

Tota

l (kg

)

Enva

sos

(kg)

Re

bu

ig (

kg)

Tota

l (kg

)

Enva

sos

(kg)

Re

bu

ig (

kg)

Zon

a d

’est

ud

i

Llu

nyà

W - - - - - - 0,15 0,10 0,05 - - - - - - 0,30 0,25 0,05

P - - - 0,75 0,15 0,60 0,20 0,05 0,15 0,85 0,80 0,05 - - - 0,35 0,20 0,15

Prò

xim

G 0,85 0,65 0,20 1,10 0,85 0,25 0,50 0,10 0,40 0,15 0,05 0,10 - - - 1,65 0,75 0,90 1,35 1,00 0,35

T 1,15 0,95 0,20 0,85 0,10 0,75 0,50 0,35 0,15 0,50 0,45 0,05 2,25 1,95 0,30 4,65 2,35 2,30 1,40 1,05 0,35

Sumatori (kg) 2,00 1,60 0,40 1,95 0,95 1,00 1,75 0,60 1,15 0,90 0,25 0,35 3,10 2,75 0,35 6,30 3,10 3,20 3,40 2,50 0,90

PERA* (sobre el sumatori)

80% 49% 34% 28% 70% 49% 73%

PR& (sobre el sumatori)

20% 51% 66% 72% 30% 51% 27%

Font: Elaboració pròpia.

W = Wellington. P = Prim. G = Granja. T = Terrari.

*PERA = Percentatge d’envasos reciclat adequadament. & PR = Percentatge de rebuig.

107

Taula 5.21: Percentatge de matèria orgànica reciclat adequadament a partir del pes (kg) total, de matèria orgànica i rebuig per cada dia de la setmana 3 i zona.

Setmana 3 - Contenidor de Matèria Orgànica

21 nov. 2016 22 nov. 2016 23 nov. 2016 24 nov. 2016 25 nov. 2016 26 nov. 2016 27 nov. 2016

Tota

l (kg

)

Mat

èri

a O

rgàn

ica

(kg)

Re

bu

ig (

kg)

Tota

l (kg

)

Mat

èri

a O

rgàn

ica

(kg)

Re

bu

ig (

kg)

Tota

l (kg

)

Mat

èri

a O

rgàn

ica

(kg)

Re

bu

ig (

kg)

Tota

l (kg

)

Mat

èri

a O

rgàn

ica

(kg)

Re

bu

ig (

kg)

Tota

l (kg

)

Mat

èri

a O

rgàn

ica

(kg)

Re

bu

ig (

kg)

Tota

l (kg

)

Mat

èri

a O

rgàn

ica

(kg)

Re

bu

ig (

kg)

Tota

l (kg

)

Mat

èri

a O

rgàn

ica

(kg)

Re

bu

ig (

kg)

Zon

a d

’est

ud

i

Llu

nyà

W - - - - - - - - - - - - - - - - - - 0,60 0,05 0,55

P - - - - - - 0,45 0,45 0,00 0,15 0,15 0,00 - - - - - - 0,20 0,10 0,10

Prò

xim

G 1,80 1,05 0,75 4,20 2,50 1,70 0,40 0,10 0,30 - - - 2,45 1,80 0,65 1,00 0,50 0,50 3,85 1,00 2,85

T 1,85 1,45 0,40 4,10 2,95 1,15 0,50 0,15 0,35 0,95 0,65 0,30 1,10 0,45 0,45 4,65 1,55 3,10 0,75 0,20 0,55

Sumatori (kg)

3,65 2,50 1,15 8,30 5,45 2,85 1,35 0,70 0,65 1,10 0,80 0,30 3,55 2,25 1,10 5,65 2,05 3,60 5,40 1,35 4,05

PMORA* (sobre el sumatori)

68% 66% 52% 73% 63% 36% 25%

PR& (sobre el sumatori)

32% 34% 48% 27% 37% 64% 75%

Font: Elaboració pròpia.

W = Wellington. P = Prim. G = Granja. T = Terrari.

*PMORA = Percentatge de matèria orgànica reciclada adequadament. &PR = Percentatge de rebuig.

108

Taula 5.22: Percentatge de paper i cartró reciclat adequadament a partir del pes (kg) total, de paper i cartró i rebuig per cada dia de la setmana 3 i zona.

Setmana 3 – Contenidor Paper i cartró

21 nov. 2016 22 nov. 2016 23 nov. 2016 24 nov. 2016 25 nov. 2016 26 nov. 2016 27 nov. 2016

Tota

l (kg

)

Pap

er i

cart

ró (

kg)

Re

bu

ig (

kg)

Tota

l (kg

)

Pap

er i

cart

ró (

kg)

Re

bu

ig (

kg)

Tota

l (kg

)

Pap

er i

cart

ró (

kg)

Re

bu

ig (

kg)

Tota

l (kg

)

Pap

er i

cart

ró (

kg)

Re

bu

ig (

kg)

Tota

l (kg

)

Pap

er i

ca

rtró

(kg

)

Re

bu

ig (

kg)

Tota

l (kg

)

Pap

er i

cart

ró (

kg)

Re

bu

ig (

kg)

Tota

l (kg

)

Pap

er i

cart

ró (

kg)

Re

bu

ig (

kg)

Zon

a d

’est

ud

i

Llu

nyà

W - - - - - - - - - 0.20 0.15 0.05 - - - - - - 0.15 0.10 0.05

P - - - - - - 0.25 0.25 0.00 0.05 0.05 0.00 1.75 1.75 0.00 - - - 0.10 0.10 0.00

Prò

xim

G 0,10 0,10 0,00 0.50 0.05 0.45 0.50 0.40 0.10 0.15 0.10 0.05 - - - - - - - - -

T 0,35 0,45 0,00 0.55 0.05 0.50 1.00 0.85 0.15 1.85 1.50 0.35 - - - - - - - - -

Sumatori (kg)

0,45 0,45 0,00 1.05 0.10 0.95 1.75 1.50 0.25 2.25 1.80 0.45 1.75 1.75 0.00 - - - 0.25 0.20 0.05

PPCRA* (sobre el sumatori)

100% 10% 86% 80% 100% - 80%

PR& (sobre el sumatori)

0% 90% 14% 20% 0% - 20%

Font: Elaboració pròpia.

W = Wellington. P = Prim. G = Granja. T = Terrari.

*PPCRA = Percentatge de paper i cartró reciclat adequadament. &PR = Percentatge de rebuig.

109

Figura 5.10: Percentatge de rebuig reciclat adequadament de les zones

d’estudi al zoo en la tercera setmana.

Figura 5.11: Percentatge d’envasos reciclat adequadament de les zones

d’estudi al Zoo en la tercera setmana.

En la figura 5.10 s’observa la quantitat de rebuig reciclada

adequadament que es troba en les bosses de rebuig recollides

durant una setmana al Zoo de Barcelona, provinents de quatre

punts concrets distribuïts arreu del Zoo.

La fracció resta aquesta setmana es força irregular, destaca el

3r dia on un part molt petita pertany aquesta fracció, per tant,

podríem afirmar que el públic podria haver separat millor.

S’observa que el reciclatge durant el cap de setmana ha

disminuït.

Font: Elaboració pròpia en base a dades extretes de la taula 5.19. A través

d’una divisió de color vermell es divideixen els dies laborals i festius.

Font: Elaboració pròpia en base a dades extretes de la taula 5.20. A través

d’una divisió de color vermell es divideixen els dies laborals i festius.

En la figura 5.11 es contempla que la quantitat d’envasos

reciclada adequadament que es troba en les bosses d’envasos

recollides durant una setmana al Zoo de Barcelona, provinents

de quatre punts concrets distribuïts arreu del Zoo.

Els envasos aquesta setmana hi ha uns dies on si que ha estat

adient la separació, però altres dies aquesta part es molt petita,

per tant, el públic no ha realitzat el reciclatge correctament. Es

percep que el reciclatge durant els dies festius ha augmentat.

110

Figura 5.13: Percentatge de paper i cartró reciclat adequadament de les zones

d’estudi al Zoo en la tercera setmana.

Figura 5.12: Percentatge de matèria orgànica reciclada adequadament de

les zones d’estudi al Zoo en la tercera setmana.

En la figura 5.12 s’observa la quantitat de matèria orgànica

reciclada adequadament que es troba en les bosses de matèria

orgànica recollides durant una setmana al Zoo de Barcelona,

provinents de quatre punts concrets dispersats arreu del Zoo.

La fracció resta és força alta aquesta setmana, per tant, la

separació s’ha fet correctament, tot i que, els dos últims dies

destaquen perquè la quantitat és reduïda. S’observa que el

reciclatge els dies festius ha disminuït.

Font: Elaboració pròpia en base a dades extretes de la taula 5.21. A través

d’una divisió de color vermell es divideixen els dies laborals i festius.

En la figura 5.13 s’observa la quantitat de paper i cartró

reciclada adequadament que es troba en les bosses de paper i

cartró recollides durant una setmana al Zoo de Barcelona,

provinents de quatre punts concrets dispersats arreu del Zoo.

Aquesta setmana el dissabte no hi ha dades disponibles, degut

a que la bossa no estava a la nostre disposició.

En general aquesta setmana pel que fa la fracció paper i cartró

ha estat separada molt correctament, excepte un dia on la

separació no ha estat l’adient. S’observa que el cap de setmana,

no hi ha canvis significatius en el reciclatge.

Font: Elaboració pròpia en base a dades extretes de la taula 5.22. A través

d’una divisió de color vermell es divideixen els dies laborals i festius.

111

Imatge 5.7: Fotografia presa el dia 25 on mostra la caracterització dels residus de

la fracció paper i cartró de la Zona Terrari abocats el dia anterior.

Imatge 5.8: Fotografia presa el dia 25 on mostra la caracterització dels residus de

la fracció paper i cartró de la Zona Granja abocats el dia anterior.

Font: Elaboració pròpia. Amb cercles s’aprecien els residus potencialment

reciclables, i amb un quadrat la fracció banal/resta.

Font: Elaboració pròpia. Amb cercles s’aprecien els residus potencialment

reciclables, i amb un quadrat la fracció banal/resta.

112

Taula 5.23: Percentatge de rebuig reciclat adequadament a partir del pes (kg) total, rebuig i potencial reciclable per cada dia de la setmana 4 amb “campanya” de sensibilització

i zona.

MODEL 4: Model de gestió que inclou les fraccions d’envasos, rebuig, matèria orgànica i paper i cartró en els quatre punts de mostreig escollits, i en el

qual es dur a terme una campanya de sensibilització ambiental.

Setmana 4 - Contenidor de Rebuig

28 nov. 2016 29 nov. 2016 30 nov. 2016 1 dec. 2016 2 dec. 2016 3 dec. 2016

Tota

l (kg

)

Reb

uig

(kg

)

Po

ten

cial

re

cicl

able

(k

g)

Tota

l (kg

)

Reb

uig

(kg

)

Po

ten

cial

re

cicl

able

(k

g)

Tota

l (kg

)

Reb

uig

(kg

)

Po

ten

cial

re

cicl

able

(kg)

Tota

l (kg

)

Reb

uig

(kg

)

Po

ten

cial

re

cicl

able

(kg)

Tota

l (kg

)

Reb

uig

(kg

)

Po

ten

cial

re

cicl

able

(k

g)

Tota

l (kg

)

Reb

uig

(kg

)

Po

ten

cial

re

cicl

able

(k

g)

Zon

a d

’est

ud

i

Llu

nyà

W - - - 0,10 0,00 0,10 - - - 0,10 0,01 0,09 - - - - - -

P 0,05 0,00 0,05 0,25 0,05 0,20 0,25 0,00 0,25 0,10 0,10 0,00 - - - - - -

Prò

xim

G 0,70 0,40 0,30 0,25 0,15 0,10 0,45 0,25 0,20 0,25 0,25 0,00 2,05 0,90 1,15 1,50 0,55 0,95

T 4,30 3,60 0,70 0,15 0,10 0,05 1,60 0,00 1,60 0,15 0,01 0,14 2,20 0,60 1,60 3,60 1,90 1,70

Sumatori (kg) 5,05 4,00 1,05 0,75 0,30 0,45 2,30 0,25 2,05 0,60 0,37 0,23 4,25 1,50 2,75 5,10 2,45 2,65

PRRA* (sobre el sumatori)

79% 40% 11% 62% 35% 48%

PPR & (sobre el sumatori)

21% 60% 89% 38% 68% 52%

Font: Elaboració pròpia.

W = Wellington. P = Prim. G = Granja. T = Terrari.

*PRRA = Percentatge de rebuig reciclat adequadament. & PPR = Percentatge potencialment reciclable.

113

Taula 5.24: Percentatge d’ envasos reciclat adequadament a partir del pes (kg) total, d’envasos i rebuig per cada dia de la setmana 4 amb “campanya” de sensibilització

i zona.

Setmana 4 - Contenidor d'Envasos

28 nov. 2016 29 nov. 2016 30 nov. 2016 1 dec. 2016 2 dec. 2016 3 dec. 2016

Tota

l (kg

)

Enva

sos

(kg)

Re

bu

ig (

kg)

Tota

l (kg

)

Enva

sos

(kg)

Re

bu

ig (

kg)

Tota

l (kg

)

Enva

sos

(kg)

Re

bu

ig (

kg)

Tota

l (kg

)

Enva

sos

(kg)

Re

bu

ig (

kg)

Tota

l (kg

)

Enva

sos

(kg)

Re

bu

ig (

kg)

Tota

l (kg

)

Enva

sos

(kg)

Re

bu

ig (

kg)

Zon

a d

’est

ud

i

Llu

nyà

W 0,20 0,05 0,15 0,10 0,00 0,10 - - - 0,10 0,05 0,05 - - - 0,55 0,50 0,05

P 0,40 0,20 0,20 0,15 0,10 0,05 0,15 0,05 0,10 0,25 0,10 0,15 - - - 0,25 0,20 0,05

Prò

xim

G 1,00 0,45 0,55 0,45 0,30 0,15 - - - 0,20 0,15 0,05 0,65 0,35 0,30 1,25 0,70 0,55

T 1,50 1,25 0,25 0,95 0,55 0,40 0,30 0,10 0,20 0,45 0,35 0,10 1,45 0,30 1,15 2,20 0,70 1,50

Sumatori (kg) 3,10 1,95 1,15 1,65 0,95 0,70 0,45 0,15 0,30 1,00 0,65 0,35 2,10 0,65 1,45 4,25 2,10 2,15

PERA* (sobre el sumatori)

63% 58% 33% 65% 31% 49%

PR& (sobre el sumatori)

37% 42% 67% 35% 69% 51%

Font: Elaboració pròpia.

W = Wellington. P = Prim. G = Granja. T = Terrari.

*PERA = Percentatge d’envasos reciclat adequadament. & PR = Percentatge de rebuig.

114

Taula 5.25: Percentatge de matèria orgànica reciclat adequadament a partir del pes (kg) total, matèria orgànica i rebuig per cada dia de la setmana 4 amb “campanya” de

sensibilització i zona.

Font: Elaboració pròpia. W = Wellington. P = Prim. G = Granja. T = Terrari.

*PMORA = Percentatge de matèria orgànica reciclada adequadament. &PR = Percentatge de rebuig.

Setmana 4 - Contenidor de Matèria Orgànica

28 nov. 2016 29 nov. 2016 30 nov. 2016 1 dec. 2016 2 dec. 2016 3 dec. 2016

Tota

l (kg

)

Mat

èri

a O

rgàn

ica

(kg)

Re

bu

ig (

kg)

Tota

l (kg

)

Mat

èri

a O

rgàn

ica

(kg)

Re

bu

ig (

kg)

Tota

l (kg

)

Mat

èri

a O

rgàn

ica

(kg)

Re

bu

ig (

kg)

Tota

l (kg

)

Mat

èri

a O

rgàn

ica

(kg)

Re

bu

ig (

kg)

Tota

l (kg

)

Mat

èri

a O

rgàn

ica

(kg)

Re

bu

ig (

kg)

Tota

l (kg

)

Mat

èri

a O

rgàn

ica

(kg)

Re

bu

ig (

kg)

Zon

a d

’est

ud

i

Llu

nyà

W - - - 0,15 0,05 0,10 0,15 0,15 0,00 - - - - - - - - -

P 0,10 0,10 0,00 0,45 0,30 0,15 0,10 0,10 0,00 0,25 0,25 0,00 - - - - - -

Prò

xim

G 0,95 0,50 0,45 0,50 0,20 0,30 0,25 0,20 0,05 0,35 0,15 0,20 - - - - - -

T - - - 0,25 0,15 0,10 - - - 0,35 0,20 0,15 - - - - - -

Sumatori (kg) 1,05 0,60 0,45 1,35 0,70 0,65 0,50 0,45 0,05 0,95 0,60 0,35 - - - - - -

PMORA* (sobre el sumatori)

57% 52% 90% 63% - -

PR& (sobre el sumatori)

43% 48% 10% 37% - -

115

Taula 5.26: Percentatge de paper i cartró reciclat adequadament a partir del pes (kg) total, paper i cartró i rebuig per cada dia de la setmana 4 amb “campanya” de sensibilització i

zona.

Setmana 4 - Contenidor de Paper i Cartró

28 nov. 2016 29 nov. 2016 30 nov. 2016 1 dec. 2016 2 dec. 2016 3 dec. 2016

Tota

l (kg

)

Pap

er i

cart

ró (

kg)

Re

bu

ig (

kg)

Tota

l (kg

)

Pap

er i

cart

ró (

kg)

Re

bu

ig (

kg)

Tota

l (kg

)

Pap

er i

cart

ró (

kg)

Re

bu

ig (

kg)

Tota

l (kg

)

Pap

er i

cart

ró (

kg)

Re

bu

ig (

kg)

Tota

l (kg

)

Pap

er i

cart

ró (

kg)

Re

bu

ig (

kg)

Tota

l (kg

)

Pap

er i

cart

ró (

kg)

Re

bu

ig (

kg)

Zon

a d

’est

ud

i

Llu

nyà

W 0,85 0,65 0,20 0,50 0,45 0,05 0,20 0,20 0,00 - - - 1,20 1,20 0,00 0,40 0,35 0,05

P 0,05 0,05 0,00 0,05 0,05 0,00 0,05 0,05 0,00 0,10 0,01 0,09 0,35 0,35 0,00 0,15 0,10 0,05

Prò

xim

G 1,35 0,60 0,75 0,25 0,20 0,05 0,30 0,25 0,05 0,15 0,05 0,10 - - - - - -

T 1,20 0,65 0,55 - - - - - - 0,40 0,25 0,15 - - - - - -

Sumatori (kg) 3,45 1,95 1,50 0,80 0,70 0,10 0,55 0,50 0,05 0,65 0,31 0,34 1,55 1,55 0,00 0,55 0,45 0,10

PPCRA* (sobre el sumatori)

57% 88% 91% 48% 100% 82%

PR& (sobre el sumatori)

43% 12% 9% 52% 0% 18%

Font: Elaboració pròpia.

W = Wellington. P = Prim. G = Granja. T = Terrari.

*PPCRA = Percentatge de paper i cartró reciclat adequadament. &PR = Percentatge de rebuig.

116

Font: Elaboració pròpia en base a dades extretes de la taula 5.24. A través

d’una divisió de color vermell es divideixen els dies laborals i festius.

Figura 5.14: Percentatge de rebuig reciclat adequadament de les zones

d’estudi al Zoo en la quarta setmana.

Figura 5.15: Percentatge d’envasos reciclat adequadament de les zones

d’estudi al Zoo en la quarta setmana.

En la figura 5.14 es percep la quantitat de rebuig reciclada

adequadament que es troba en les bosses de rebuig

recollides durant una setmana al Zoo de Barcelona,

provinents de quatre punts concrets distribuïts arreu del

Zoo.

La fracció resta aquesta setmana és molt desigual, alguns

dies el reciclatge és correcte però d’altre no. Destaca que

el dimecres dia 30 ha estat totalment imperfecte la

separació. S’observa que el reciclatge durant el cap de

setmana té un tendència regular a la resta de la setmana.

Font: Elaboració pròpia amb dades extretes de la taula 5.23. A través d’una

divisió de color vermell es divideixen els dies laborals i festius.

En la figura 5.15 s’observa la quantitat d’envasos reciclada

adequadament que es troba en les bosses del contenidor

d’envasos recollides durant una setmana al Zoo de

Barcelona, provinents de quatre punts concrets distribuïts

arreu del Zoo.

La part d’envasos d’aquesta setmana és força irregular. Es

podria destacar dos pics baixos el dimecres dia 30 i

divendres dia 2 on el reciclatge és força inexistent

pràcticament. S’observa que el reciclatge durant el cap de

setmana té un tendència regular a la resta de la setmana.

117

Font: Elaboració pròpia en base a dades extretes de la taula 5.26. A través

d’una divisió de color vermell es divideixen els dies laborals i festius.

Figura 5.16: Percentatge de matèria orgànica reciclat adequadament de les

zones d’estudi al Zoo en la quarta setmana.

Figura 5.17: Percentatge de paper i cartró reciclat adequadament de les

zones d’estudi al Zoo en la quarta setmana.

5752

90

63

0

20

40

60

80

100

Dill 28 N Dim 29 N Dic 30 N Dij 1 D

% d

e m

atèr

ia o

rgàn

ica

real

Dies

En la figura 5.17 s’observa la quantitat de paper i cartró

reciclada adequadament que es troba en les bosses de paper i

cartró recollides durant una setmana al Zoo de Barcelona,

provinents de quatre punts concrets dispersats arreu del Zoo.

En general aquesta setmana el públic ha separat de forma

correcta la fracció paper i cartró, tot i que, el dijous dia 1 es

podria haver fet de forma més optima. Es percep que el cap de

setmana el reciclatge ha estat elevat (82%).

Font: Elaboració pròpia en base a dades extretes de la taula 5.25. Tots els dies

fan referència a dies laborals.

En la figura 5.16 s’observa la quantitat de matèria orgànica

reciclada adequadament que es troba en les bosses de matèria

orgànica recollides durant una setmana al Zoo de Barcelona,

provinents de quatre punts concrets dispersats arreu del Zoo.

Aquesta setmana el divendres i dissabte no hi ha dades

disponibles, degut a que les bosses no estaven a la nostre

disposició.

La fracció de matèria orgànica s’ha separat bastant bé, ja que

supera la meitat dels residus en tots els dies.

118

Imatge 5.9: Fotografia presa el dia 3 on mostra la caracterització dels residus de

la fracció rebuig de la Zona Granja abocats el dia anterior

Imatge 5.10: Fotografia presa el dia 4 on mostra la caracterització dels residus de

la fracció d’envasos de la Zona Terrari abocats el dia anterior.

Font: Elaboració pròpia. Amb cercles s’aprecien els residus potencialment

reciclables.

Font: Elaboració pròpia. Amb cercles s’aprecien els residus potencialment

reciclables i amb un quadrat la fracció banal/resta.

119

Aquest apartat fa referència a les figures (del 5.5 al 5.17) que mostren el percentatge real de reciclatge

per fraccions. Com s’aprecia en les figures mencionades, hi ha una gran variabilitat de resultats que

poden venir donats per diverses variables incontrolables així com el nombre de visitants o les

condicions climàtiques. En el cas de la climatologia es poden observar tendències a la baixa de

generació de residus si plou. També cal tenir en compte el perfil de gent que visita el zoo, ja que durant

la setmana és possible que la major part dels visitants siguin estudiants o escoles, i probablement no

consumeixin ni generin residus. És cert que el nombre de visitants afecta a la quantitat final de residus

obtinguts, però en quina proporció? No s’ha pogut observar una relació directa amb l’aplicació del

factor de normalització.

L’anàlisi dels resultats seguirà el format amb el que s’ha estructurat l’apartat.

Model de gestió 1 (envasos i rebuig). Setmana 1

Les figures 5.5 i 5.6 no mostren una tendència setmanal, en aquest model, el dilluns és el dia en que

més reciclatge de rebuig hi ha (76%), en canvi el divendres és el dia on hi ha un major reciclatge

d’envasos (60%). No es pot determinar cap relació entre les dues fraccions. La recollida selectiva del

rebuig en la majoria del dies es podria haver millorat en un 50%. La recollida selectiva dels envasos no

ha funcionat del tot correctament ja sigui per manca d’informació al visitant o a la informació dels

contenidors poc definida. Els envasos segueixen una tendència lineal, en canvi el rebuig mostra

resultats molt desiguals.

Model de gestió 2 (envasos, rebuig i matèria orgànica). Setmana 2

Durant aquesta setmana s’observa una tendència cap a l’alta de dilluns (42%) a divendres (77%) en

quan a reciclatge adequat de la fracció de rebuig, disminuint, però, durant el cap de setmana. El perfil

de visitants anteriorment mencionat podria tenir efecte en aquest cas, ja que de dilluns a divendres

possiblement el nombre de nens (escoles) que visita el zoo sigui força alt, i probablement la separació

dels residus sigui més rigorosa, tenint en compte també, que la generació de residus és més baixa

perquè moltes escoles marxin abans de l’hora de dinar.

Exceptuant algun dia, aquest model ha funcionat força bé, ja que en la majoria dels dies, el percentatge

de reciclatge real supera el 50% arribant, en un dels casos, a casi un 90%.

Fent referència a les fraccions per separat, en general el rebuig s’ha reciclat millor de dilluns a

divendres que no pas durant el cap de setmana. En el cas de la matèria orgànica i envasos no existeix

alguna tendència.

120

Model de gestió 3 (envasos, rebuig, matèria orgànica i paper i cartró). Setmana 3

Els percentatges que més destaquen aquesta setmana són els de paper i cartró, que arriben fins i tot

al 100%, ara bé, mencionar que aquests són tant alts degut a que les quantitats de residus a les bosses

són molt baixos.

En el cas de la matèria orgànica, durant la setmana, el reciclatge és du a terme de manera força

adequada (52-73%), però això no passa durant el cap de setmana (25-36%), en el que es veu una

davallada important. Dos dels punts de recollida se situen al costat de restaurants, i durant el cap de

setmana els visitants augmenten força, segurament la consumició d’aliments en aquests sectors de

restauració sigui molt alta, i allà el menjar es serveix amb safates i plats no reutilitzables. Molta gent,

probablement, no es prengui el temps de separar cada una de les coses que conté la safata, llençant-

ho tot directament a un dels contenidors, i al estar parlant de menjar, possiblement ho llencin al

contenidor de matèria orgànica. Això podria ser una de les raons per la qual baixa el percentatge de

reciclatge real durant el cap de setmana (entre setmana: 52-73%; dies festius: 25-36%). Això

segurament no passi de dilluns a divendres perquè els visitants que acostumen a anar-hi durant la

setmana duen menjar de casa, o siguin residents d’aquí que tenen el carnet de soci, i podrien entrar-

hi només durant el matí i no quedar-se a dinar al Zoo. Podrien existir altres teories.

En aquest model, les fraccions d’envasos i rebuig són força variables al llarg de la setmana.

Model de gestió 4 (envasos, rebuig, matèria orgànica i paper i cartró, amb campanya de

sensibilització). Setmana 4

Aquesta setmana s’aprecia una davallada de les fraccions d’envasos i rebuig. En la fracció de matèria

orgànica hi ha carència de dades en dos dies. La fracció de paper i cartró és la única que continua tenint

uns percentatges de reciclatge força alts. No s’ha trobat una raó de pes d’aquesta que pugui explicar

aquesta davallada, es podria creure que el material en disposició pogués crear controvèrsia a l’usuari,

ja que els colors no eren els adequats (manca de recursos satisfactoris), però per aquesta mateixa raó

això s’hauria d’haver vist reflectit en el model de gestió 3, fet que no passa.

Inventari del pes dels residus no caracteritzats

Seguidament es mostren uns valors que fan referència al pes de les bosses restants (les no estudiades

anteriorment). Les quantitats equivalen als kilograms de les bosses de les quals el que s'ha fet és una

fotografia del seu contingut i una mesura del seu pes, és a dir, sense separar el contingut que no

pertany a la fracció esmentada. Aquests valors són importants degut a que es tenen en compte alhora

de calcular la quantitat total de residus generats en les zones estudiades de la prova pilot.

121

Taula 5.27: Pes de les bosses no caracteritzades de rebuig recollides durant la prova pilot.

Font: Elaboració pròpia.

Font: Elaboració pròpia.

Font: Elaboració pròpia.

+

29-oct 30-oct 01-nov 02-nov 14-nov 16-nov 17-nov 18-nov 20-nov 22-nov 23-nov 24-nov 25-nov 26-nov 27-nov 28-nov 29-nov 30-nov 01-dic 02-dic

Total (kg) - Zona Wellington - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Total (kg) - Zona Prim - - 2,00 0,20 - - - - - - - - - - - - - - - -

Total (kg) - Zona Granja 9,80 4,95 4,90 6,00 1,85 6,55 3,95 3,30 - 4,45 2,90 0,75 0,15 1,50 2,40 2,55 4,40 2,75 0,20 - 1,40 1,00 0,70 2,00 0,30 0,15 - 3,10 4,35 1,10

Total (kg) - Zona Terrari 6,75 - 4,75 5,25 3,40 4,00 4,85 0,70 1,60 2,10 5,00 3,85 - 0,30 - 2,00 4,75 - - 0,20 0,45 0,80 3,95 2,90 3,40

Sumatori (kg) 16,55 4,95 8,60 12,00 4,85 1,50 1,75 3,60 9,40 2,75 0,50 - 3,40 5,75 0,70 2,00 0,50 0,60 0,80 7,05

-

6,85

7,80 2,65

Setmana 1

31-oct 03-nov 04-nov

- - -

Fracció de rebuig

0,75 1,90

8,10 6,85

Setmana 3

21-nov

-

-

1,80

6,9019,10 14,45 9,90

Setmana 2

15-nov

Setmana 4

03-dic

-

-

11,75

19-nov

- -

- -0,40 0,20

29-oct 30-oct 02-nov 14-nov 15-nov 16-nov 17-nov 18-nov 20-nov 23-nov 24-nov 25-nov 28-nov 29-nov 30-nov 1-des 2-des

Total (kg) - Zona Wellington - - - - - - - - - - - - - - - - -

Total (kg) - Zona Prim - - 0,25 - - - - - - - - 0,6 - - - - -

Total (kg) - Zona Granja 4,5 3,75 3,4 3,95 - - 1,2 0,3 0,25 0,65 1,85 2,1 3,35 0,2 2,4 1,8 1,7 0,5 0,05 - 1,4 1,6 3,85 3,85 - 0,05 - 0,25 1,2 2,2 1,95

Total (kg) - Zona Terrari 2,75 - 4,1 2,35 1,75 3 2,55 1,2 1,3 1,75 0,7 0,5 1,65 1,25 1,25 1,05 2,35 2,35 3,75 0,55 1,7 2,2 1,4 0,9 0,3 - 2,55 1,8 0,25 1,3 0,3 0,65 0,9 1,1 2,2

Sumatori (kg) 7,25 3,75 2,8 0,5 2,85 1,55 1,5 1,7 13,1 1,4 0,35 0,6 0,25 1,35 0,3 0,9 2,18,65

Fracció d'envasos

Setmana 2 Setmana 3

3-des

-

-

7,45

-

-

4,357,1 8,85

-

-

- -

-

1,35

4,85

-

-

15,25 7,45 5 3,6

Setmana 1

-

1,45 - 0,45 - -

21-nov 22-nov 26-nov 27-nov

Setmana 4

03-nov 04-nov

- - -

2,7 2 1,15

19-nov31-oct 01-nov

14-nov 15-nov 16-nov 17-nov 18-nov 19-nov 20-nov 21-nov 22-nov 23-nov 24-nov 25-nov 26-nov 27-nov 28-nov 29-nov 30-nov 1-des 2-des 3-des

Total (kg) - Zona Wellington - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Total (kg) - Zona Prim - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Total (kg) - Zona Granja - - 0,2 0,25 2,25 - - - - - - - 6 - - - - - - -

Total (kg) - Zona Terrari - 1,1 - 0,1 2,9 3,9 - 0,8 - - - - - - - - - - - -

Sumatori (kg) - 1,1 0,2 0,35 5,15 3,9 - 0,8 - - - - 6 - - - - - - -

Setmana 2 Setmana 3 Setmana 4

Fracció de matèria orgànica

21-nov 22-nov 23-nov 24-nov 25-nov 26-nov 27-nov 28-nov 29-nov 30-nov 1-des 2-des 3-des

Total (kg) - Zona Wellington - - - - - - - - - - - - -

Total (kg) - Zona Prim - - - - 2 - - - - - - - -

Total (kg) - Zona Granja - - 0,25 0,1 - - - 0,75 0,1 - 0,45 - -

Total (kg) - Zona Terrari - - 1,6 - - - - 1 - - - - -

Sumatori (kg) - - 1,85 0,1 2 - 1,75 0,1 - 0,45 - -

Setmana 3 Setmana 4

Fracció de paper i cartró

Taula 5.29: Pes de les bosses no caracteritzades de matèria orgànica recollides durant la prova pilot.

Taula 5.28: Pes de les bosses no caracteritzades d’envasos recollides durant la prova pilot.

Font: Elaboració pròpia.

Taula 5.30 Pes de les bosses no caracteritzades de paper i cartró recollides durant la prova pilot.

122

Tal i com s’observa en les taules 5.27, 5.28, 5.29 i 5.30, els encarregats durant un dia sencer al Zoo,

com a mínim han hagut de reposar una bossa nova d’escombraries una vegada, és a dir, el públic ha

abocat les deixalles de manera que s’ha omplert una bossa com a mínim en la majoria dels recomptes.

D’aquesta manera és té tant una idea de la quantitat de residus produïts, com de la informació de la

producció més elevada dels tipus de residus, és a dir, si els visitants produeixen més residus orgànics,

d’envasos, o de paper i cartró, i del ús que en fan els visitants alhora de reciclar.

Pel que fa la fracció de rebuig en general cada dia han hagut de reposar les bosses d’escombraries, es

podria concloure doncs que és la fracció que més us en fan els visitants alhora d’abocar les deixalles,

per tant, es podria afirmar que el públic en general no opta per reciclar.

Pel que fa a la fracció d’envasos en general cada dia han hagut de reposar les bosses d’escombraries,

veient el pes total de cada bossa s’aprecia que els envasos es produeixen en menys quantitat que els

residus resta, i més que els residus orgànics i paper i cartró, tot i que aquesta última afirmació seria

incorrecte degut a que s’hauria de contemplar també els residus orgànics i de paper i cartró abocats

en el contenidor de rebuig.

Pel que fa a la fracció matèria orgànica la majoria dels dies no hi ha cap bossa restant disponible, i pel

que fa a la fracció de paper i cartró es mostren abocaments en dies molt puntuals, en els dos casos es

podria determinar que en general el públic en generen poca quantitat o no en fan un ús correcte.

Cal tenir en compte però que en les zones de mostreig “La Granja” i “El Terrari” hi havia dos punts en

cada un, per tant, en aquests punts es obvi que hi haguessin més bosses plenes per fer el recompte.

Es veu clarament que en les zones de mostreig de “L’entrada prim” i “L’entrada Wellington”, no hi ha

bosses restants per fer el recompte, es podria concloure doncs que en aquests punts el públic genera

menys residus, degut a que acaben d’entrar o sortir del Zoo.

5.4.2. Evolució setmanal del percentatge reciclat adequadament dels residus per fraccions

en diferents punts de recollida i models de gestió

Durant el període d’una setmana (quatre vegades) s’ha recollit la brossa en quatre punts diferents. En

aquesta secció es mostren quatre gràfics de columnes, un per cada model de gestió, on apareix el

percentatge real de cada fracció (aquest fa referència al percentatge reciclat, és a dir, els residus que

s’han separat correctament). Estan representats per zones per veure si hi ha una diferència

significativa entre les zones Granja i Terrari (zones de restauració), les quals estant a prop dels punts

de consum i les entrades Wellington i Prim, les quals estant allunyades d’aquests punts. D’aquesta

123

Figura 5.18: Percentatges de rebuig i envasos reciclats adequadament produïts en la primera setmana en

referència als punts de recollida.

Font: Elaboració pròpia en base a dades extretes de les taules 5.14 i 5.15. A través d’una divisió de color

verd es diferencien els punts llunyans i pròxims a les zones de restauració.

manera s’aprecia l’evolució setmanal de cada tipus de fracció en referència als punts de mostreig (les

zones on s’han afegit els contenidors pertinents).

Setmana 1: Model d’ús actual del propi Zoo (envasos i rebuig).

A la figura 5.18 s’observa que els punts de restauració i les entrades estan diferenciades, ja que a les

entrades el reciclatge d’envasos és superior al del rebuig i a l’invers en zones de restauració. Aquests

fets podrien ésser provocats a causa de que als punts de restauració el menjar es serveix amb safates

i als visitants els hi va millor llençar-ho tot al mateix contenidor en comptes de classificar-ho en els

diferents contenidors. Per altre banda a Wellington i Prim el percentatge de rebuig és molt menys

elevat, tot i que s’ha de tenir en compte que les quantitats de residus són molt diferents perquè a la

Granja i al Terrari s’arriben a produir quantitats de 5-6 kg, mentre que a les entrades al voltant de

1 kg.

23%

31%

56%

75%

39%

64%

48%51%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

Wellington Prim Granja Terrari

% R

eal

re

cicl

at

Punts de recollida llunyans Punts de recollida pròxims

Rebuig

Envasos

124

Figura 5.19: Percentatges de rebuig, envasos i matèria orgànica reciclats adequadament produïts en la

segona setmana en referència als punts de recollida.

Font: Elaboració pròpia en base a dades extretes de les taules 5.16, 5.17 i 5.18. A través d’una divisió de

color verd es diferencien els punts llunyans i pròxims a les zones de restauració.

Setmana 2: Incorporació de la matèria orgànica al model inicial (envasos, rebuig i matèria orgànica).

Aquesta setmana van començar les obres a Wellington (punt que es va veure bastant afectat) i a Prim,

no va afectar gaire ja que estaven apartades dels contenidors i cada dia passa una escola per aquesta

entrada. Al introduir aquesta nova fracció de matèria orgànica es pot observar que té un percentatge

força elevat des del principi (46% - 89%). A Wellington el percentatge reciclat es força similar en les

tres fraccions (56%-65%), en canvi a Prim es poden veure resultats molt desiguals, un 16% al rebuig i

un 89% a la matèria orgànica, tot i que aquet percentatge tan elevat pot veure’s afectat perquè per

exemple a la bossa només hi havia una pell de mandarina, pell de plàtan i un paper brut, per tant el %

reciclat és molt elevat encara que les quantitats no són significatives. Això sobretot passa a les

entrades que hi ha molta menys quantitat de residus. A les zones de restauració en canvi, s’observa

que al introduir la fracció de matèria orgànica tots els percentatges augmenten respecte la setmana 1

menys el % de rebuig del Terrari. En els altres casos es poden veure millores significatives com per

exemple els envasos del Terrari que han passat d’un 51% a un 72%. Aquests resultats podrien venir

esdevinguts al incorporar la nova fracció, ja que es tenen més facilitats per separar correctament els

residus.

56%

16%

80%

52%

63%

55%

62%

72%

65%

89%

46%

59%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Wellington Prim Granja Terrari

% R

eal

re

cicl

at

Punts de recollida llunyans Punts de recollia pròxims

Rebuig

Envasos

Matèria orgànica

125

Setmana 3: Incorporació del paper i cartró i matèria orgànica al model inicial (rebuig, envasos, paper

i cartró i matèria orgànica).

Es va incorporar la fracció paper i cartró que va assolir percentatges molt elevats, en el cas de Prim,

un 100%. A les entrades, aquest % alt, es dóna per la quantitat de tiquets i mapes que es llencen del

Zoo. A les zones de restauració el percentatge també és significatiu (52% i 73%) però molts dels papers

que es llençaven estaven bruts a causa de que havien tingut contacte amb el menjar o begudes. De les

altres fraccions, a l’entrada de Wellington, es segueixen trobant resultats molt desiguals a causa de les

obres, en conseqüència la poca quantitat de residus i per tant resultats poc significatius. A Prim els

resultats es mantenen excepte en la fracció rebuig que ha augmentat d’un 16% a un 67%. Per últim en

les zones de restauració s’observa que la matèria orgànica segueix funcionant, el reciclatge dels

envasos ha disminuït respecte la setmana 2, però respecte la 1, ha augmentat. I per últim el rebuig

que a la Granja ha disminuït i al Terrari ha augmentat.

Font: Elaboració pròpia en base a dades extretes de les taules 5.19, 5.20, 5.21, i 5.22. A través d’una divisió

de color verd es diferencien els punts llunyans i pròxims a les zones de restauració.

57%

67% 67%62%

78%

56%61% 64%

8%

88%

51%57%

71%

100%

52%

73%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

120%

Wellington Prim Granja Terrari

% R

eal

re

cicl

at

Punts de recollida llunyans Punts de recollida pròxims

Rebuig

Envasos

Matèria orgànica

Paper i cartró

Figura 5.20: Percentatges de rebuig, envasos, matèria orgànica i paper i cartró reciclats adequadament

produïts en la tercera setmana en referència als punts de recollida.

126

Font: Elaboració pròpia en base a dades extretes de les taules 5.23, 5.24, 5.25 i 5.26. A través d’una divisió

de color verd es diferencien els punts llunyans i pròxims a les zones de restauració.

Figura 5.21: Percentatges de rebuig, envasos, matèria orgànica i paper i cartró reciclats adequadament

produïts en la quarta setmana en referència als punts de recollida.

Setmana 4: Incorporació del paper i cartró i matèria orgànica al model inicial (rebuig, envasos, paper

i cartró i matèria orgànica) amb campanya de sensibilització ambiental.

En aquesta figura s’observen els resultats amb la campanya de sensibilització ambiental. No es veu cap

millora significativa en els resultats tot i estar en període de campanya. A Wellington els resultats

tornen a ésser molt desiguals, la fracció del rebuig ha passat de un 57% a un 5% i la matèria orgànica

d’un 8% a un 67% respecte la setmana 3. El paper i cartró ha augmentat d’un 71% a un 90%. Envasos

torna a estar com la setmana 2 amb un 63%. A Prim, els envasos i matèria orgànica es mantenen,

mentre que el rebuig ha disminuït d’un 67% a un 23%, respecte la setmana 3, però si ho comparem

amb la 2, s’observa que els resultats són força similars ja que hi havia un 16%. Per últim, el paper i

cartró ha disminuït d’un 100% a un 81%. A les zones de restauració tots els percentatges es troben al

voltant del 50% i no hi ha gaires diferències respecte la setmana 3, es podria destacar el rebuig de la

Granja que ha disminuït de un 67% a un 48% i els envasos que també han disminuït d’un 61% a un

55%. A la zona del Terrari ha passat el mateix amb aquestes dues fraccions disminuint de un 62% a un

52% (fracció rebuig), i de un 64% a un 47% (fracció envasos).

S’ha de tenir en compte que als punts de restauració moltes vegades els mateixos treballadors

d’aquesta zona llençaven safates del restaurant als nostres contenidors, això feia que els resultats es

veiessin força alterats.

5%

23%

48%52%

63%

54% 55%

47%

67%

83%

51%

58%

90%

81%

54% 56%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Wellington Prim Granja Terrari

% R

eal

re

cicl

at

Punts de recollida llunyans Punts de recollida pròxims

Rebuig

Envasos

Matèria orgànica

Paper i cartró

127

5.4.3. Evolució mensual del percentatge reciclat adequadament dels residus per fraccions

A continuació es mostren les dades referents al percentatge mig per setmana de cada una de les

fraccions. Aquesta figura permet observar que al llarg del mes les fraccions varien de manera

significativa, però no en tots casos de manera positiva. La fracció de de paper i cartró té un alt

percentatge de reciclatge, al voltant del 60 -70%, però tret d’aquest fet, les altres tres fraccions

disminueixen a partir de la segona setmana. Recordar que el model 2 de gestió incorpora la matèria

orgànica al model inicial d’envasos i rebuig.

En la figura 5.22 s’observa com les fraccions de rebuig i envasos segueixen la mateixa tendència, ja

que amb el model 2 augmenta el percentatge reciclat, amb el model 3 disminueix aquest percentatge

i amb l’últim model disminueix encara més. Pel que fa la fracció orgànica passa el contrari, quan

passem del model 2 al model 3, el percentatge reciclat augmenta. Respecte la fracció de paper i cartró

és la que ha obtingut un percentatge reciclat més alt.

Cal tenir en compte, per això, que aquest percentatge reciclat no implica que sigui la fracció que més

s’hagi reciclat, és a dir, no significa que el públic hagi llençat aquest tipus de residu en el contenidor

corresponent. Per exemple si es fa el recompte d’un dia de la fracció paper i cartró i dins la bossa hi

ha concretament un mapa del Zoo, s’anotarà com 100% reciclat. Per afinar més amb la diagnosi doncs

s’hauria de comparar el percentatge reciclat amb la suma dels residus totals abocats d’aquella fracció.

Font: Elaboració pròpia en base a dades extretes de les taules 5.14-5.26. Els números (1,2,3,4) indiquen

cadascuna de les setmanes de la prova pilot.

Figura 5.22 : Valor mig de cada fracció per cada model de gestió durant el mes de la prova pilot.

128

Es podria concloure doncs que el model de gestió 1 el valor mig reciclable oscil·la al 50%, aquest model

es podria millorar per exemple introduint una nova fracció de la recollida selectiva, en aquesta prova

pilot s’ha optat per introduir la matèria orgànica.

El model de gestió 2, el qual inclou les fraccions ja incorporades al Zoo (rebuig i envasos) i la fracció

matèria orgànica, s’aprecia com augmenta el percentatge reciclat respecte el model de gestió 1.

El model de gestió 3 en canvi, disminueix el percentatge de rebuig i d’envasos, però augmenta el de

matèria orgànica, i s’ha introduït la nova fracció de paper i cartró que té un % de reciclatge força elevat,

arribant casi al 70%.

Pel que fa al model de gestió 4 que és idèntic al model de gestió 3 però incorporant la campanya de

sensibilització, amb els resultats s’arriba a la conclusió que la campanya no ha funcionat tal com

s’esperava. Es pot observar que totes les fraccions han disminuït el seu percentatge reciclat respecte

tots els altres models, exceptuant la fracció de paper i cartró, que ha augmentat. També s’ha de tenir

en compte que les bosses d’aquesta fracció en poques ocasions superava el quilo.

Es podria afirmar que la campanya ha estat insuficient. cal conscienciar més al públic de la importància

que té optar per reciclar, ja que afegint més contenidors de recollida selectiva s’ha reciclat menys, fet

que hauria d’haver estat totalment el contrari. El motiu d’aquest fet podria haver estat també que al

tenir més opcions per abocar els residus, el públic decideix l’opció fàcil i ho llença al contenidor de

rebuig directament.

Algunes mancances que cal de tenir en compte són que els contenidors introduïts no eren els

adequats, ja que per la matèria orgànica i paper i cartró només es va disposar de contenidors grisos i

grocs, els quals creaven confusió alhora de reciclar. Per altra banda, el cartell en el que s’informava

del que s’havia de llençar en cada contenidor estava només per un dels costats del recipient, per tant

si els visitants anaven per la part del darrera no veien el cartell.

El model de gestió que s’esperava que funciones millor és el 4 però els que han funcionat millor són el

model 2 o el 3. El model 2 degut a que augmenta el reciclatge i el model 3 degut a que incorpores

quatre tipus de fraccions, i la diferència del percentatge de reciclatge respecte el model 2 seria al

voltant del 10% menys, cal tenir en compte que va ploure la majoria de dies, per tant la quantitat de

residus va disminuir i això podria interferir a alhora de triar aquest model com el més adient.

129

5.4.4. Comparativa de la localització entre els diferents punts de mostreig

Aquest apartat permet valorar la influència de la restauració en la recollida selectiva de la prova pilot.

Durant la presa de mostres, s’han fet visibles un seguit de diferències entre els quatre punts de

recollida, la quantitat de residus generada a les zones pròximes a les àrees de restauració és

aproximadament 9 vegades major que els residus generats a les entrades. La figura 5.23 posa en

evidència aquest fet.

Les dues zones comparteixen el fet que les fraccions d’envasos i rebuig es mantinguin en les posicions

més altes pel que fa a quantitat generada, les diferències apareixen principalment en les fraccions de

matèria orgànica i paper i cartró, que inverteixen posicions en les dues zones, essent major la quantitat

de matèria orgànica generada a les zones pròximes a àrees de restauració enfront a la fracció paper i

cartró. Les zones de restauració, doncs, són el principal focus de generació de residus, i conforma,

alhora, un punt amb un potencial de reciclatge futur significatiu, tenint l’oportunitat de rebaixar

aquest valor de la fracció rebuig, que és la que genera un impacte negatiu.

S’han generat 254 kg d’envasos en les zones pròximes a àrees de restauració durant aquest mes de

prova pilot, una xifra força elevada i preocupant. Durant el tractament de les mostres preses a la prova,

s’ha pogut observar que la major part d’envasos són gots, coberts i ampolles de plàstic, sobres de

diversos tipus de salses..., residus que es podrien evitar si s’incidís en el material emprat en aquest

sector, substituint aquests materials per d’altres reutilitzables.

0

50

100

150

200

250

Zones llunyanes a àrees de restauració Zones pròximes a àrees de restauració

kg d

e re

sid

us/

mes

Fraccions

Rebuig

Envasos

Matèria orgànica

Paper i cartró

Figura 5.23: Quantitat de residus generats per fraccions separats per orígens.

Font: Elaboració pròpia en base a dades extretes de la prova pilot.

130

Cal destacar que les fraccions de rebuig i envasos són les que han estat present les quatre setmanes

de la prova, per tant, és evident que hi haurà més quantitat de residus en aquestes.

Les següents figures 5.24 i 5.25 mostren concretament el valor reciclat de cada fracció sobre el total

generat al llarg de la prova.

0

5

10

15

20

25

30

35

Rebuig Envasos Matèria orgànica Paper i cartró

kg d

e re

sid

us/

mes

Reciclat adequadament Reciclat inadequadament

Font: Elaboració pròpia en base a dades pròpies de la prova pilot.

0

50

100

150

200

250

300

Rebuig Envasos Matèria orgànica Paper i cartró

kg d

e re

sid

us/

mes

Reciclat adequadament Reciclat inadequadament

Figura 5.25: Quantitat en kg de residus per fraccions, dividida en un reciclatge adequat o

inadequat (zones pròximes a àrees de restauració).

Font: Elaboració pròpia en base a dades pròpies de la prova pilot.

Figura 5.24: Quantitat en kg de residus per fraccions, dividida en un reciclatge adequat o

inadequat (zones llunyanes a àrees de restauració).

131

Començant per la fracció de rebuig, a les zones llunyanes a àrees de restauració, el percentatge reciclat

adequadament és del 35%, és a dir, hi ha un potencial reciclable elevat, a diferència de les zones

pròximes a àrees de restauració, que arriben al 62%. El tractament de les mostres ha permès valorar i

determinar possibles raons per les quals es dóna aquest fet. A les zones pròximes a àrees de

restauració, gran part dels residus observats a la fracció rebuig queden embrutats per menjar, olis,

salses i altres substàncies, fet que provoca que un residu que podria reciclar-se hagi de considerar-se

pertinent a la fracció de rebuig. Això no passa a les zones llunyanes a les àrees de restauració, on

apareixen residus que podrien reciclar-se correctament. El tipus de residu abocat als punts de recollida

selectiva varia en funció de la zona, fent sobresortir alguna de les fraccions.

En la fracció de paper i cartró s’observen clares diferències, a les zones llunyanes s’arriba a un 85% de

reciclatge adequat, mentre que a les zones pròximes es manté al voltant del 59%. A les zones

llunyanes, els visitants acostumen a llençar-hi el mapa del propi zoo, el tiquet d’entrada o de compres

internes, bosses de paper..., a diferència de les zones pròximes, on se solen llençar cartrons bruts d’olis

i greixos, propis del menjar ràpid del sector. Aquest últim hauria d’abocar-se a la fracció de rebuig.

La fracció de matèria orgànica segueix una mateixa tendència que la fracció de paper i cartró. A les

zones llunyanes a àrees de restauració, els visitants acostumen a llençar-hi peles de fruites, sense

barrejar altres residus entre aquest, el que genera un elevat reciclatge adequat (67%). A les zones

pròximes a àrees de restauració, existeix un reciclatge adequat del 54%, s’atribueix al fet que els

consumidors aboquen tots els residus de la safata en aquesta fracció.

La fracció d’envasos es manté al voltant del 57-59% de reciclatge adequat en tots dos casos. La

conscienciació dels visitants envers aquesta fracció és adequada, i independent de la quantitat

generada i de la zona de recollida. Caldria, però, incrementar i promoure el reciclatge adequat, ja sigui

amb campanyes de sensibilització, noves normatives... Aquesta fracció té, doncs, un gran potencial

explotable al seguir una mateixa tendència en tots dos casos.

Per últim, cal mencionar que la fracció de rebuig i d’envasos contenen més quantitats d’impropis, ja

que durant les dues primeres setmanes no hi havia les quatre fraccions.

132

5.4.5. Paràmetres potencials que influeixen en la generació de residus

La figura següent (5.26) mostra la relació entre la precipitació i la quantitat de residus produïts.

S'aprecia com alguns dies aquesta quantitat disminueix considerablement a causa de la pluja.

Es pot afirmar doncs que com més precipitació, menys visitants al Zoo, i per tant menys

residu generats. Tot i així, no sempre es segueix aquesta relació, ja que alguns dies, els quals no hi ha

precipitacions, la quantitat de residus també disminueix, pel fet que són dies laborals els visitants

d'aquests dies és menor en relació als altres dies (festius).

Nota: Com a referència s’han extret les dades de l'estació meteorològica del Raval, ja que és

la més propera al Zoo de Barcelona i es disposen de totes les dades de precipitació (hi ha una

estació Barcelona-Zoo però les dades de precipitació no estan disponibles).

Figura 5.26: Quantitat de residus produïts al Zoo en els punts de recollida durant el mes de prova relacionat amb

la precipitació diària produïda durant el mes realitzat.

Font: Elaboració pròpia en base a dades extretes de les taules corresponents de cada setmana de la recollida

selectiva i de la web del Meteocat (servei meteorològic de Catalunya).

133

Com es mostra a la figura 5.26 els dies 16 i 17 de novembre amb una precipitació de 0 mm hi ha un

nombre baix de residus (8 kg) ja que són dies de pocs visitants (988 i 963 visitants respectivament) en

canvi, el dia 20 de novembre que la precipitació és de 0 mm, la quantitat de residus és major (42 kg)

perquè hi ha molts visitants, exactament 5443, a causa que és un dia festiu. Cal destacar el dia 23 de

novembre, que és el dia que hi ha menys generació de residus i coincideix en que hi ha menys visitants

de tota la prova pilot, concretament 325 visitants.

Els dies 19 i 20 de novembre la quantitat de residus és una de les més elevades durant la prova pilot

(35 i 42 kg respectivament), degut a que són dies festius (*) i per tant, hi ha un pic en el nombre de

visitants (4415 i 5443 respectivament), i que la precipitació és nul·la.

A la figura 5.27 es mostra el nombre de visitants presents en cada dia durant les setmanes de la prova

pilot on s’ha dut a terme la recollida selectiva, com s’observa és força variable la quantitat de persones

que ha visitat el Zoo, però coincideix una major efluència de visitants el cap de setmana, senyalats amb

un (*), per diferenciar-los dels dies laborables.

Destaca una tendència similar entre la generació de residus (Figura 5.27) i els visitants al Zoo. Quan

una de les variables augmenta o disminueix l’altre segueix aproximadament la mateixa tendència.

Els dies de major producció de residus són els dies festius i coincideix també amb una nombre major

de visitants.

Font: Elaboració pròpia en base a dades proporcionades pel propi Zoo de Barcelona. En la figura es marca amb

un (*) els dies festius, per diferenciar així dels dies laborables.

Figura 5.27: Relació entre els visitants i la quantitat de residu produït durant els dies de la prova pilot.

134

5.4. Valoració del personal del Zoo en relació a la gestió dels residus

S'ha dut a terme una sèrie d'entrevistes al personal del Zoo, per tal de veure quina és la percepció que tenen els mateixos treballadors en relació a la gestió interna

dels residus al Zoo. Les entrevistes que s'han realitzat han estat preparades de diferent manera en funció de quin era el càrrec o a l'àrea de treball que es dedicava la

persona entrevistada. Les entrevistes s'han fet a tècnics del Zoo, a cuidadors, a personal de la neteja i a treballadors del Punt Verd.

La taula següent és una taula resum de totes les entrevistes realitzades, per tal de mantenir l'anonimat dels entrevistats s'ha estructurat amb (Entrevistat A, B,C, D,E,

F,G, H) i no s’ha realitzat amb tipologies per tal de mantenir aquest. La seva valoració ha estat puntuada amb un interval de 0 a 10; s'ha puntuat amb un 0 si estaven

en total desacord o 10 si estaven en total acord amb la pregunta formulada.

ENTREVISTAT

VALORACIÓ DE LA PERCEPCIÓ DE LA

GESTIÓ DELS RESIDUS AL ZOO

A

B

C

D

E

F

G

H

Mitjana

Gestió del reciclatge adequada 8-9 4 6 7-8 6 8-9 7 3-4 6,1

Realització d’un pla de formació

al personal 8 3-4

No

contesta 2-3 5 0 8 0 3,7

Correcta gestió del Punt Verd 9 2-3 6 8 8-9 8-9 5-6 4-5 6,3

Observació de canvis positius en

la gestió dels residus 9 8 5 7 7-8 7-8 8-9 8-9 7,3

Font: Elaboració pròpia en base a dades extretes de les enquestes realitzades durant la prova pilot.

Taula 5.31 : Valoració de la percepció sobre la gestió dels residus al Zoo. Valoració positiva Valoració negativa

135

Les qüestions que s'observen a la taula, són preguntes que tots els entrevistats, independentment del càrrec

que ocupessin se'ls hi ha formulat per tal de poder veure si depenen del càrrec ocupat hi ha una

posició/percepció diferent respecte els altres. Com es pot veure hi ha una columna anomenada mitjana, on

el que s'ha volgut representar és una mitjana ponderada de cadascuna de les preguntes per veure quina és

la puntuació general que se'ls hi dóna a cadascuna d'aquestes gestions dels residus al Zoo.

S'observa per exemple que l'entrevistat A té molt bona percepció en tots els àmbits preguntats, en canvi el

entrevistat B no en té tanta. A conseqüència existeix una clara diferència d’opinió en termes de gestió segons

el càrrec ocupat dins el Zoo.

Concretament en la realització d’un pla de formació al personal, hi ha una visió bastant oposada entre els

entrevistats (els entrevistats F i H: 0 punts ; entrevistats A i G: 8 punts), alguns transmeten que no hi ha cap

tipus de formació, o que és molt escassa, en canvi d’altres afirmen que si es realitza. Aquesta pregunta és la

que inferior puntuació rep, exactament amb 3,7 punts de mitjana.

Pel contrari destaca la bona percepció en l’observació de canvis positius en la gestió dels residus, on gran

part dels entrevistats van reconèixer un canvi molt important en els últims anys en la seva gestió, incorporant

noves fraccions, més quantitat de contenidors i una bona organització per dur a terme totes aquestes

millores. Aquesta pregunta ha estat la millor puntuada (entre 5-9 punts) per gairebé tots els entrevistats

rebent així una mitjana de 7,3 punts.

En la pregunta referent a la correcta gestió del Punt Verd, la majoria coincideixen en que hi ha hagut un canvi

significatiu els últims anys (6-9 punts), sobretot el tema d’organització; destaca la resposta de l’entrevistat B,

on reconeix que ha millorat, però perquè la gestió que hi havia anteriorment era pèssima, i que es podria fer

molt més per seguir millorant. Aquesta pregunta ha estat valorada amb una mitjana de 6,3.

S’afirma per tant una clara distinció de percepció en relació a la gestió dels residus depenen del càrrec ocupat.

136

5.5. Percepció social dels visitants en relació al reciclatge en el Zoo

A continuació es mostren els resultats de les qüestions més destacades de les enquestes

realitzades als visitants del Zoo. Es divideixen els resultats en les enquestes que s’han

dut a terme sense la campanya de sensibilització ambiental (30N), les que s’han dut a

terme amb la campanya de sensibilització ambiental (25N), i de manera conjunta (55N).

Font: Elaboració pròpia en base a dades extretes de les enquestes.

Figura 5.28 Percentatge de visitants que reciclen en la seva llar.

137

Figura 5.29: Percentatge de les fraccions reciclades a la llar.

Font: Elaboració pròpia en base a dades extretes de les enquestes.

138

Figura 5.30: Percentatge de visitants que opinen en relació al disseny dels contenidors instal·lats al Zoo.

Font: Elaboració pròpia en base a dades extretes de les enquestes.

Font: Elaboració pròpia en base a dades extretes de les enquestes.

Figura 5.31: Percentatge de visitants que opinen sobre quines accions prioritzarien per prevenir els residus.

139

Font: Elaboració pròpia en base a dades extretes de les enquestes.

Figura 5.32: Percentatge de visitants que opinen que s’haurien d’instal·lar noves fraccions.

140

Figura 5.33: Percentatge de visitants on expressen l’opinió en relació a la fracció que prioritzen instal·lar.

Font: Elaboració pròpia en base a dades extretes de les enquestes.

141

Figura 5.34: Percentatge de visitants que opinen sobre quines accions prioritzarien per millorar la gestió dels

residus.

Font: Elaboració pròpia en base a dades extretes de les enquestes.

142

Avaluant les enquestes no s’aprecien diferències significatives entre les respostes de les

enquestes realitzades amb i sense la campanya de sensibilització ambiental. Justificant que la

campanya ha estat insuficient respecte el termini realitzat, en aspectes operacionals, en

recursos disponibles, etc.

Les qüestions que podrien veure’s modificades són en relació als contenidors observats i al seu

disseny i format, degut a que al realitzar la prova pilot s’han introduït nous contenidors diferents,

però al introduir-los en només quatre punts del Zoo no ha influenciat. La diagnosi doncs s’ha

realitzat de forma conjunta.

Analitzant els resultats de les figures 5.29 i 5.32, un 82% de les persones enquestades reciclen

en la seva llar, respecte aquestes, un 51% recicla totes aquestes fraccions alhora (matèria

orgànica, envasos, paper i cartró i vidre). Un 19% recicla matèria orgànica, un 26% envasos, 26%

paper i cartró, 25% vidre i un 4% altres (piles, alumini, oli, metall,...). Es percep que totes les

fraccions són reciclades amb la mateixa predisposició (aproximadament del 20 al 26%), degut a

aquest fet, els visitants afirmen que hi ha una manca de la resta de fraccions. Exactament un

95% dels visitants instal·laria noves fraccions, ja que opinen que com més facilitats hi hagi per

reciclar, més es durà a terme aquesta acció. Per altra banda el 5% restant opina que les fraccions

que no estan incorporades al Zoo no són necessàries perquè no se’n genera suficient com per

instal·lar aquesta nova fracció o que no se’n faria una separació adequada.

En referència al consum alimentari dels visitants al Zoo, un 36% ha consumit productes

alimentaris al Zoo i n’ha portat de casa, un 15% no ha consumit productes alimentaris n’hi n’ha

portat de casa, un 13% ha consumit productes alimentaris al Zoo i no n’ha portat de casa, i un

36% no ha consumit cap tipus de producte alimentari al Zoo i ha dut aliments de casa. Es podria

concloure que la majoria de gent ha portat algun producte alimentari de casa, i la meitat ha

consumit productes alimentaris al Zoo.

Respecte els contenidors d’escombraries instal·lats al Zoo, un 78% si que s’ha fixat amb els

contenidors, un 11% no s’ha fixat i la resta no sap/no contesta. Les persones que han respòs que

si que els havien observat, analitzant els resultats es veu que no s’hi han fixat amb detall degut

a que han marcat el contenidor de matèria orgànica confonent pel de rebuig en punts on no hi

ha els contenidors de la prova pilot. Com s’observa en la figura 5.30 el format i el disseny dels

punts de recollida de brossa, un 38% creu que és aclaridor, un 31% creu que no, i la resta no

sap/no contesta. Per tant, degut a que menys de la meitat creu que el disseny no s’entén

suficient podria ser una mancança important alhora de reciclar.

143

Com es mostra a la figura 5.34 la primera acció que farien els visitants per millorar la gestió de

residus al Zoo és instal·lar més contenidors de recollida selectiva, i com a segona opció millorar

la senyalització. La primera acció que farien per prevenir els residus al Zoo és disminuir la

producció d’envasos en el sector de restauració, i com a segona opció no lliurar les bosses amb

la compra a les botigues.

Es determina que els visitants que reciclen en la seva llar tenen més predisposició a reciclar al

Zoo, ja que si s’instal·lessin contenidors optarien per fer-ne un ús. Per tant si s’instal·lessin

contenidors de recollida selectiva al Zoo, els visitants creuen que si que en farien ús, tant del

paper i cartró, com de la de matèria orgànica i també del vidre. Un 91% creu que en farien ús

del contenidor de paper i cartró, que com s’ha observat a la prova pilot és la fracció amb un

percentatge de reciclatge molt elevat, un 89% del contenidor de la matèria orgànica, on

s’observa a la prova pilot que té un percentatge superior al 50% en reciclatge, i un 72% del

contenidor de vidre.

144

Conclusions

145

6. Conclusions

Segons els estudis realitzats en aquest treball hem pogut arribar a diverses conclusions en

diferents aspectes relacionats amb els residus en l’àmbit global, la seva petjada de carboni, la

recollida selectiva realitzada a la prova pilot i per últim la percepció social dels residus.

Residus en l’àmbit global

Durant el període 2007-2015 els residus generats han acabat disminuint de forma considerable,

concretament han passat de generar 2.169 tones a generar-ne 1.500, per tant hi ha hagut una

disminució de 669 tones.

La creació de la infraestructura del Punt Verd l’any 2010 va significar un canvi en la gestió dels

residus [Tendència a la disminució des del 2007 (26.15% fracció resta) fins al 2010 (9.46% fracció

resta). Des d’aquest últim es manté entre el 7-13%].

Els residus que es generen en més quantitat són els excrements d’animals, aproximadament un

90% forma part de l’activitat interna del Zoo i un 80% forma part de les fraccions orgàniques.

Petjada de carboni de la gestió dels residus del Zoo

Les emissions de CO2 totals evolucionen de 451 tones (any 2007) a 344 tones (any 2015), és a

dir una disminució d’un 24%.

Els fluxos que generen un impacte major són, principalment, la matèria orgànica destinada a

produir compost concretament 103 tones de CO2 eq. (fems, matèria orgànica, matèria vegetal i

fulles de la poda) i el rebuig que produeix 305 tones de CO2 eq.

El flux que genera un major impacte negatiu és el rebuig, en referència al 2015 es percep que

les emissions generades de CO2 eq. són 305 tones.

Les emissions han disminuït (107 tones CO2 eq. al 2015 respecte del 2007) degut a la millora en

termes de reciclatge i la disminució de la producció de residus. El reciclatge genera força

emissions de manera indirecte [52% - 75%], i poques de manera directa [21% - 29%], però la

quantitat d’emissions evitades [(-64%) – (-82%)] generen un balanç d’emissions baix, -245 tones

CO2 (any 2007) i -137 tones CO2 (any 2015).

Si es compara amb els residus que van a l’abocador (resta/banal), emeten més impacte directe

[62% - 70%] que indirecte [14% - 15%], i les evitades són mínimes [(-4%) – (-6%)], amb el que el

balanç final acaba sent força alt, degut a que tenen una destinació directe a un dipòsit controlat

i el seu tractament és mínim.

146

El període 2007 - 2015 les emissions han acabat disminuint, ja que al inici eren de 0.4 kg

CO2/visitant i al final de 0.32 kg CO2/visitant (20% de reducció). Això es deu a nous tractaments;

la incineració i el reciclatge.

S’afirma que els visitants no tenen un efecte directe significatiu en les emissions emeses pel Zoo

degut a que no s’aprecien diferències significatives entre la relació de les emissions amb els

visitants i en absència d’aquests.

Escenaris de prevenció i reciclatge dels residus del Zoo

Podem afirmar que cadascun dels escenaris per separat aportin una disminució significativa

[(-12) tones CO2 – (-68) tones CO2] en la reducció de les emissions.

Tot i que creant un escenari nou que incorpori un conjunt d’escenaris (transport, reciclatge i

reducció de la generació de residus), s’aconseguiria un resultat més rellevant tenint en compte

que aquests escenaris són compatibles (assolint una diferència d’emissions respecte el 2015 de

101 tones eq.)

L’escenari de millora amb una reducció de residus del 20% té un impacte de reducció

d’emissions més important (-68 tones CO2). En canvi els escenaris amb un increment del

reciclatge del vidre en un 40 i 60% no presenta una reducció d’emissions respecte l’any 2015.

Prova pilot de recollida selectiva de residus associats als visitants del Zoo

La prova pilot ha funcionat però caldria realitzar més proves per optimitzar aquesta prova inicial,

ja que hi ha hagut problemes logístics i mancança d’infraestructures adequades, donant lloc a

dificultats a l’hora d’extreure conclusions. Altres paràmetres com el clima han influenciat

negativament en la presa de mostres, ja que la quantitat de residus ha disminuït.

Els models de gestió 2 (Rebuig, Envasos, Matèria orgànica) i 3 (Rebuig, Envasos, Matèria

orgànica, Paper i cartró), respectivament amb un 58 i 57 de percentatge mitjà real reciclat de les

fraccions incloses en cadascun dels models (duració d’una setmana cadascun), són els que

assoleixen una separació més acurada dels residus, tot i esperar uns millors resultats amb el

model 4 (Rebuig, Envasos, Matèria orgànica, Paper i cartró amb campanya de sensibilització) a

causa de la campanya de sensibilització, amb un 46% de percentatge mitjà real reciclat de les

fraccions incloses al model.

La manca d’infraestructures adequades ha pogut crear confusió entre els visitants a l’hora de

llençar les deixalles, ja que els contenidors no eren els adequats a causa de que el color no era

el pertinent a la fracció, disminuint d’aquesta manera la qualitat dels resultats finals.

147

En les zones de recollida de les entrades, la fracció paper i cartró destaca per la bona classificació,

en el model 3 (70% Wellington i 100% Prim de percentatge real de reciclatge) i 4 (90% Wellington

i 80% Prim de percentatge real de reciclatge). Per contra a les zones més pròximes a la

restauració en el model 3 seria de 52% Granja i 73% Terrari i en el model 4 seria de 54% Granja

i 56% Terrari.

Instal·lant un contenidor nou de la fracció paper i cartró, en base a la informació obtinguda, seria

el primer en instal·lar-se en futures millores dels sistema de recollida selectiva, degut a que els

visitants estan més adaptats a una correcte gestió d’aquesta.

Instal·lant un contenidor nou de la fracció matèria orgànica funcionaria de manera menys

eficient, ja que el percentatge de rebuig inclòs en aquest contenidor és elevat en la majoria dels

casos (53%) sinó es realitzen campanyes informatives continues.

El contenidor d’envasos ja instal·lat no funciona de manera òptima (48% és rebuig) per tant

caldria potenciar aquest reciclatge.

Segons els punts de mostreig en les zones de recollida de restauració existeix una separació

menor dels residus en comparació a les entrades, en el cas del rebuig hi ha una diferència de

35% (àrees pròximes) i 62% (àrees llunyanes), en el paper i el cartró un 60% (àrees pròximes) i

un 90% (àrees llunyanes).

No existeix una relació directa entre els residus generats i el nombre de visitants, sinó en la seva

tipologia (origen), dia de la setmana, condicions climàtiques, tipus de visitant (famílies, escoles,

turistes...).

Percepció personal del Zoo en relació a la gestió dels residus

Hi ha una diferència en la percepció de la gestió de residus segons el càrrec ocupat dins el Zoo.

Concretament, en la realització d’un pla de formació, s’aprecien punts de vista oposats, en

mitjana és el tema que més preocupa i amb més marge de millora (entrevistats F i H: 0 punts;

entrevistats A i G: 8 punts), ja que obté una puntuació mitjana de 3,7 punts.

Tots els entrevistats tenen una bona percepció d’una evolució positiva de la gestió dels residus,

amb una puntuació d’entre 5 i 9, sent la pregunta millor valorada amb una mitjana de 7,3 punts.

148

Percepció social dels visitants en relació al reciclatge en el Zoo

En base al format i el disseny dels punts de recollida de brossa presents en el Zoo actualment

(envasos i rebuig), només un 38% considera que és aclaridor, degut a que el material que els

forma és el mateix per les dues fraccions (fusta no tractada amb color).

L’acció que els visitants prioritzen és millorar la gestió de residus al Zoo instal·lant més

contenidors de recollida selectiva (22% respecte el total del conjunt de les opcions).

L’acció que els visitants prioritzen en relació a la prevenció dels residus al Zoo és disminuir la

producció d’envasos en el sector de restauració (40% respecte el total del conjunt de les

opcions).

Es requereix realitzar una major incidència ja sigui en la instal·lació de més contenidors, més

fraccions, cartells informatius i de sensibilització en l’àmbit del reciclatge en els punts de

consum, ja que són les àrees amb més incidència de visitants.

149

Propostes de millora

150

7. Propostes de millora

En aquest apartat es desenvoluparan una sèrie d’estratègies, així com també les fitxes

d’actuacions de les accions, que un cop finalitzada la diagnosi s’han vist necessàries dur a terme,

i així poder crear una alternativa o una millora nova a la que actualment hi ha per aconseguir

una major sostenibilitat.

S’han formulat una sèrie de propostes d’actuació, les quals s’han classificat en quatre tipus de

programes segons si són destinades a la prevenció, a la gestió, a la infraestructura, o a la

comunicació.

A continuació és mostra un diagrama en forma de taula amb els programes, les propostes

d’actuació que es desenvoluparan amb l’objectiu de reduir el consum de recursos al Zoo i poder

facilitar la seva gestió, i els beneficis esperats segons si implicaran millores ambientals, socials

i/o econòmiques. La majoria de propostes s’esperen beneficis ambientals i algunes impliquen

dos tipus de beneficis.

Més endavant s’incorporen les fitxes de les actuacions estratègiques. En les fitxes d’actuació es

concreta el següent: l’objectiu, una breu descripció, els beneficis esperats (ambientals, socials,

i/o econòmics), l’actuació (ampliació o nova actuació), el càrrec o àrea responsable de l’acció, la

prioritat (baixa, mitjà, o alta) segons la necessitat actual, les dates previstes d’execució, el

pressupost, i per últim observacions.

151

Taula 7.1: Programes amb les corresponents propostes d’actuació i els beneficis ambientals, socials i econòmics implicats.

BENEFICIS

PROGRAMES

LÍNIA ESTRATÈGICA

AMBIENTALS

SOCIALS

ECONÒMICS

PREVENCIÓ

Millora en el reciclatge al sector de restauració

Facilitats per dur el menjar des de casa

Reducció de bosses a les botigues

Reducció de propaganda interna

GESTIÓ

Millora en el reciclatge de la recollida selectiva incorporant fraccions

Millora en la recollida de matèria vegetal

Millora en els transports dels residus que tenen la mateixa destinació

INFRAESTRUCTURA

Millora en la facilitat d’abocar els residus

Reforma en el disseny dels contenidors instal·lats

Creació de compostatge in situ i proximitat

COMUNICACIÓ

Millora en la senyalització

Millora de la comunicació sobre el reciclatge

Font: Elaboració pròpia.

152

Fitxes d’actuació:

LÍNIA ESTRATÈGICA Factors claus per millorar el Zoo en diferents àmbits, ja

sigui en prevenció, gestió, infraestructures i comunicació

Objectiu/s Allò que es vol aconseguir per dur a terme la línia estratègica.

Breu descripció

S’elaborarà una descripció del procés, per dur a terme

l’objectiu concret d’aquella proposta de millora.

Beneficis esperats En funció de quins àmbits s’observin les millores s’atorgarà

una categoria o una altre (ambiental, social, econòmic).

Actuació

En funció del procés que es dugui a terme es considerarà si es

tracta d’una ampliació d’un projecte que està en

funcionament o si és una nova actuació.

Càrrec o àrea responsable Qui executarà el projecte.

Prioritat

Es classificaran en alta, mitjana i baixa depenent del

pressupost que s’hagi d’emprar, i de quin sigui el canvi

esperat. Alta (<1 any actuació), mitjana (1-3 anys actuació) i

baixa (>3 anys d’actuació).

Calendari d’execució previst Època esperada en la qual es realitzarà el projecte.

Recursos humans i econòmics Capital per dur a terme la línia estratègica i el personal

requerit.

Observacions Dades i anotacions importants que cal mencionar.

Fitxa 1: Model de fitxa.

153

Fitxa 2: Actuació de millora dins el programa de prevenció.

LÍNIA ESTRATÈGICA Millora en el reciclatge en el sector de restauració

Objectiu/s Ús de materials reutilitzables al lliurament del menjar.

Breu descripció

Lliurar gots, plats i coberts

reutilitzables als clients dels

restaurants. Canviar els sobres de

quètxup, mostassa, maionesa i

altres salses per recipients que es

puguin reomplir.

Beneficis esperats Ambientals Socials Econòmics

Actuació Ampliació Nova actuació

Càrrec o àrea responsable Empresa al càrrec de la restauració.

Prioritat Alta Mitjana Baixa

Calendari d’execució previst En els pròxims 8 mesos (de cara al següent setembre).

Recursos humans i econòmics

El cost seria 0€ pel Zoo.

Observacions L’empresa de restauració seria l’encarregada, per tant el cost pel

Zoo hauria de ser 0€.

154

Fitxa 3: Actuació de millora dins el programa de prevenció.

LÍNIA ESTRATÈGICA Facilitats per dur el menjar des de casa

Objectiu/s Reduir la quantitat de residus al Zoo

Breu descripció

Instal·lació de taquilles per poder dipositar el menjar al entrar i

diferents habitacles amb microones a les zones de restauració.

D’aquesta manera els visitants poden portar aliments més

elaborats, ja que es poden escalfar.

Beneficis esperats Ambientals Socials Econòmics

Actuació Ampliació Nova actuació

Càrrec o àrea responsable El Zoo, l’àrea de l’àmbit social.

Prioritat Alta Mitjana Baixa

Calendari d’execució previst 2018 – 2019.

Recursos humans i econòmics

30 € per taquilla. 300 x 30 = 9000 € 40 € per microones. 10 x 40 = 400 €

Observacions

Amb la prova pilot s’ha comprovat que en les zones de restauració

és on es produeixen més residus. Per tant, facilitant portar el

menjar de casa disminuirien.

155

Fitxa 4: Actuació de millora dins el programa de prevenció.

LÍNIA ESTRATÈGICA Reducció de bosses a les botigues

Objectiu/s Reduir els residus

Breu descripció

Donar la opció als visitants de comprar bosses reutilitzables amb

un estampat representatiu del Zoo. Aquestes bosses tindrien un

cost de cara al públic (3 €), d’aquesta manera disminuirien els

costos del sector comerç.

Beneficis esperats Ambientals Socials Econòmics

Actuació Ampliació Nova actuació

Càrrec o àrea responsable Sector comerç.

Prioritat Alta Mitjana Baixa

Calendari d’execució previst 2018.

Recursos humans i econòmics

Preu per bossa: 0,40 €.

Observacions És una manera de introduir actituds de sensibilització envers el

medi ambient.

156

Fitxa 5: Actuació de millora dins el programa de prevenció.

LÍNIA ESTRATÈGICA Reducció de propaganda interna

Objectiu/s Reduir la quantitat de residus

Breu descripció

No lliurar mapes a tots els visitants que entren al Zoo, sinó

instal·lar plafons informatius amb el mapa repartits en diferents

punts, en concret en les àrees més concorregudes, com són les

zones de restauració. D’aquesta manera no hi ha despesa en

imprimir mapes i no hi ha tants residus causats per aquests.

Beneficis esperats Ambientals Socials Econòmics

Actuació Ampliació Nova actuació

Càrrec o àrea responsable El Zoo, àrea de comunicació.

Prioritat Alta Mitjana Baixa

Calendari d’execució previst 2018.

Recursos humans i econòmics

120 € cada plafó. 10 (aprox.) x 120 =1200 €

Observacions Amb la prova pilot s’ha observat que en la bossa de rebuig hi havia

dipositats molts mapes.

157

Fitxa 6: Actuació de millora dins el programa de gestió.

LÍNIA ESTRATÈGICA Millora en el reciclatge de la recollida selectiva incorporant fraccions

Objectiu/s Reduir els impropis en les fraccions de rebuig i envasos.

Breu descripció

Instal·lació de dues noves fraccions, les de paper i cartró i matèria

orgànica. El fet d’instal·lar aquestes dues fraccions que actualment

no hi són al Zoo, farien disminuir la quantitat de residu de les

fraccions ja existents (rebuig i envasos).

Beneficis esperats Ambientals Socials Econòmics

Actuació Ampliació Nova actuació

Càrrec o àrea responsable Zoo de Barcelona (Brigada)

Prioritat Alta Mitjana Baixa

Calendari d’execució previst L’any 2020-2023

Recursos humans i econòmics

1 contenidor = 50 € Instal·lació de 122 nous contenidors 6.100 €

Observacions

Amb la realització de la prova pilot s’ha observat que hi ha una

manca d’aquests i que la seva instal·lació funcionaria

adequadament.

158

Fitxa 7: Actuació de millora dins el programa de gestió.

LÍNIA ESTRATÈGICA Millora en la recollida de matèria vegetal

Objectiu/s Compactar les fulles

Breu descripció

Al Zoo hi ha 1.224 arbres, dels quals 336 són plataners (256 de mida exemplar), 131 sòfores, 96 tipuanes i 75 falses acàcies. Durant la tardor cau una gran quantitat de fulles que és necessari recollir. La idea seria recollir les fulles de les diferents seccions (les que cauen als jardins, als vials i a les instal·lacions d’animals) amb contenidors especials, seguidament es realitzaria una compactació de les fulles amb una compactadora i finalment una eliminació fent-ne compost a una planta de compostatge. Implicaria un estalvi econòmic, una millora mediambiental (disminució CO2), millor funcionament en la retirada de fulles a, es instal·lacions d’animals, disminució de viatges per buidar contenidors, menys entrades de vehicles,...

Beneficis esperats Ambientals Socials Econòmics

Actuació Ampliació Nova actuació

Càrrec o àrea responsable

Punt verd del Zoo.

Prioritat Alta Mitjana Baixa

Calendari d’execució previst

Pròxima tardor.

Recursos humans i econòmics

Sense compactadora de fulles: 84.30 tones orgànica 6093.21€ Amb compactadora de fulles : 89.3 tones orgànica 6486.44€

Observacions

En un any es poden arribar a recollir 300 m2 (unes 100 tones). Anàlisi

mediambiental:

Sense compactadora de fulles: 25 contenidors (=25 viatges)

Amb compactadora de fulles:16 cont.orgànica + 9 comp. (=25 viatges).

(Dades extretes del propi Zoo)

159

Fitxa 8: Actuació de millora dins el programa de gestió.

LÍNIA ESTRATÈGICA Millora en els transports dels residus que tenen la mateixa destinació

Objectiu/s Reduir les emissions de CO2

Breu descripció

Els camions que porten diferents materials però que la destinació

final és la mateixa, podrien optimitzar l’espai del propi camió i

portar-ho tot en un sol viatge per tal de reduir emissions

contaminants.

Beneficis esperats Ambientals Socials Econòmics

Actuació Ampliació Nova actuació

Càrrec o àrea responsable Àrea Metropolitana de Barcelona.

Prioritat Alta Mitjana Baixa

Calendari d’execució previst 2019.

Recursos humans i econòmics

-

Observacions

No es pot realitzar un pressupost aproximat d’aquesta

proposta, a causa que els recursos emprats no depenen del

mateix Zoo.

160

Fitxa 9: Actuació de millora dins el programa d’infraestructura.

LÍNIA ESTRATÈGICA Millora en la facilitat d’abocar els residus

Objectiu/s Instal·lar més contenidors de cara al públic

Breu descripció

Al Zoo actualment hi ha instal·lats en diferents punts 122

contenidors d’escombraries de cara als visitants, tant en zones de

restauració (generalment amb major quantitat) com en el recinte.

Es situen repartits en “packs” de dos (rebuig i envasos).

La proposta d’actuació seria posar un major nombre de

contenidors en més punts, així facilitaria als visitants alhora

d’abocar les deixalles.

Beneficis esperats Ambientals Socials Econòmics

Actuació Ampliació Nova actuació

Càrrec o àrea responsable El propi Zoo.

Prioritat Alta Mitjana Baixa

Calendari d’execució previst En el pròxim any.

Recursos humans i econòmics

Preu d'un contenidor de 120 L = 50 euros aproximadament

Observacions

Al Zoo actualment s'estan construint nous contenidors de fusta

fabricats per la mateixa brigada de manteniment. Seria possible

que el cost de construcció variés.

161

Fitxa 10: Actuació de millora dins el programa d’infraestructura.

LÍNIA ESTRATÈGICA Reforma en el disseny dels contenidors instal·lats

Objectiu/s Fer els contenidors més aclaridors

Breu descripció

Instal·lar cartells més entenedors per les fraccions rebuig i envasos

i pintar la fusta dels contenidors del color de la fracció a la qual

pertany.

Beneficis esperats Ambientals Socials Econòmics

Actuació Ampliació Nova actuació

Càrrec o àrea responsable Àrea social del Zoo.

Prioritat Alta Mitjana Baixa

Calendari d’execució previst 2019.

Recursos humans i econòmics

Cartells de metall: 15 €. 15 x 122 = 1830 €. Pots de pintura: 10 €. 10 x 60 = 600 €.

Observacions A partir de les enquestes de percepció social realitzades, s’ha

pogut percebre que els cartells dels contenidors no són aclaridors.

162

Fitxa 11: Actuació de millora dins el programa d’infraestructura.

LÍNIA ESTRATÈGICA Creació de compostatge in situ i proximitat

Objectiu/s Aprofitar la matèria orgànica que es generen

Breu descripció

Tot i que ja hi ha una petita part de la que se’n fa compost, la

proposta seria habilitar una zona més gran per fer-ne en grans

quantitats o fins i tot en el Parc de la Ciutadella, ja que està molt a

prop.

Beneficis esperats Ambientals Socials Econòmics

Actuació Ampliació Nova actuació

Càrrec o àrea responsable Àrea del Punt verd.

Prioritat Alta Mitjana Baixa

Calendari d’execució previst 2020.

Recursos humans i econòmics

Cost d’habilitar la zona.

Observacions La fracció que es genera en major quantitat al Zoo, és la que està

formada pels excrements dels animals.

163

Fitxa 12: Actuació de millora dins el programa de comunicació.

LÍNIA ESTRATÈGICA Millora en la senyalització

Objectiu/s Dipositar els residus en el contenidor adequat

Breu descripció

Instal·lar cartells informatius en els punts de restauració sobre les

diferents fraccions de reciclatge. Cartells molt visuals i que no

generin dubte. També instal·lar-ne sobre la importància del

reciclatge.

Beneficis esperats Ambientals Socials Econòmics

Actuació Ampliació Nova actuació

Càrrec o àrea responsable Àrea social.

Prioritat Alta Mitjana Baixa

Calendari d’execució previst 2020.

Recursos humans i econòmics

Impressió cartell A3: 2,50 €. 20 x 2,50 = 50 €.

Observacions -

164

Fitxa 13: Actuació de millora dins el programa de comunicació.

LÍNIA ESTRATÈGICA Millora de la comunicació sobre el reciclatge

Objectiu/s Sensibilitzar en aspectes ambientals als visitants

Breu descripció

Es proposa situar treballadors a les entrades per tal de que el

públic prengui consciència de la importància del reciclatge. Aquest

informant, faria xerrades informatives i interactives pels visitants

del Zoo, fent participar a la gent i que puguin aprendre de primera

mà com funciona el reciclatge.

Seria important que s’expliqués la classificació dels residus en les

diferents fraccions i així el públic no tingués cap tipus de dubte

alhora de dipositar les deixalles dins el Zoo.

Beneficis esperats Ambientals Socials Econòmics

Actuació Ampliació Nova actuació

Càrrec o àrea responsable El propi zoo.

Prioritat Alta Mitjana Baixa

Calendari d’execució previst 2020

Recursos humans i econòmics

Els mateixos treballadors de les entrades durien a terme aquesta gestió en la seva franja horària.

Observacions

Tot i considerar-se de baixa prioritat i tenir un calendari d’execució

previst pel 2020, és una proposta d’actuació ràpida, compatible i

econòmica, per tant, podria implementar-se a curt termini.

165

Programació

166

8. Programació

167

Pressupost

168

9. Pressupost

169

Article

170

10. Article

L’estudi dels residus sòlids urbans del Zoològic de

Barcelona en diferents models de gestió

Projecte de Fi de Grau de Ciències Ambientals

Universitat Autònoma de Barcelona 2017

Autores: A. Bàllegaa; A. Cabutía; C.Marlena; A. de Paza

Tutors: J. Rieradevall Ponsb; A. Petit Boix, c; A. Hierro Gutierrezd;

a Facultat de Ciències, Universitat Autònoma de Barcelona, Campus de la UAB, Plaça Cívica, s/n 08193

Bellaterra, Barcelona

b Departament d'Enginyeria Química, Biològica i Ambiental (UAB)

c ICTA Researcher Institute of Environmental Science and Technology (María de Maeztu Excellence Institute)

d Departament de Física, (UAB)

Paraules Clau:

Residus urbans, model de gestió, reciclatge, ZOO, serveis.

Resum:

El Zoològic de Barcelona (Zoo) constitueix un focus de generació de tot tipus de residus,

equiparables, talment, als d’una ciutat. Les diferències que es presenten al Zoo apareixen en el

procés de separació dirigit als visitants, partint, inicialment, amb les fraccions d’envasos, rebuig

i l’ús intern majoritàriament matèria orgànica.

Aquest projecte permet estudiar la incidència d’una prova pilot que incorpora diversos models

de gestió de residus en dues zones de generació potencials de residus. Es centra únicament en

la separació dirigida al públic, no al personal intern.

L’objectiu principal d’aquest estudi és la millora del sistema de gestió de residus generats pels

visitants. Durant un període de quatre setmanes s’han analitzat quatre models de gestió

diferents entre si (el model de la 1ª setmana inclou rebuig i envasos; el model de la 2ª setmana

incorpora a més matèria orgànica; el model de la 3ª setmana incorpora a més paper i cartró; i el

model de la 4ª setmana incorpora a més una campanya de sensibilització ambiental), recollint i

comptabilitzant els residus de quatre punts diferents del Zoo, de dues entrades i de dues zones

de restauració.

S’ha tingut en consideració variables controlables (fraccions incorporades, punts de recollida) i

incontrolables (nombre i tipologia de visitants, climatologia, incidències a causa d’obres, ús dels

contenidors dirigits al públic pel personal intern).

Els resultats mostren que els models de gestió 2 i 3 són els que assoleixen una separació més

acurada, aconseguint valors de 58% i 57% de reciclatge mitjà adequat de totes les fraccions

incloses a cada model.

171

En les zones llunyanes a les àrees de restauració, la fracció de paper i cartró destaca per un

elevat reciclatge adequat, amb el model 3 s’assoleixen valors de 71% a l'entrada de Wellington

i 100% a l'entrada de Prim, i amb el model 4, s’assoleixen valors de 90% a Wellington i 81% a

Prim. Aquesta mateixa fracció, a les zones pròximes a àrees de restauració, amb el model 3

s’assoleix un reciclatge del 52% i 73% a la Granja i al Terrari respectivament, i amb el model 4,

un 54% i 56% a la Granja i al Terrari respectivament.

Es conclou que, la instal·lació d’un contenidor nou de la fracció de paper i cartró, funcionaria

adequadament, pel fet que, els visitants estan adaptats a una correcta gestió d'aquesta.

Finalment, s’han elaborat un seguit de propostes de millora que permetrien una reducció de la

generació de residus o un increment del reciclatge adequat dels residus.

Palabras clave:

Residuos urbanos, modelo de gestión, reciclaje, Zoo, servicios.

Resumen:

El Zoológico de Barcelona (Zoo) constituye un foco de generación de todo tipo de residuos,

comparables, talmente, a los de una ciudad. Las diferencias que se presentan en el Zoo aparecen

en el proceso de separación dirigido a los visitantes, partiendo, inicialmente, con las fracciones

de envases y resta, y en el uso interno mayoritariamente materia orgánica.

Este proyecto permite estudiar la incidencia de una prueba piloto que incorpora diversos

modelos de gestión de residuos en dos zonas de generación potenciales de residuos. Se centra

únicamente en la separación dirigida al público, no al personal interno.

El objetivo principal de este estudio es la mejora del sistema de gestión de residuos generados

por los visitantes. Durante un período de cuatro semanas se han analizado cuatro modelos de

gestión diferentes entre sí (el modelo de la 1 ª semana incluye resta i envases, el modelo de la

2 ª semana incorpora además materia orgánica, el modelo de la 3 ª semana incorpora además

papel y cartón, y el modelo de la 4 ª semana incorpora además una campaña de sensibilización

ambiental), recogiendo y contabilizando los residuos de cuatro puntos diferentes del Zoo, de

dos entradas y de dos zonas de restauración.

Se han tenido en consideración variables controlables (fracciones incorporadas, puntos de

recogida) e incontrolables (número y tipología de visitantes, climatología, incidencias debido a

obras, uso de los contenedores dirigidos al público por el personal interno), permitiendo la

obtención de la evolución diaria, semanal y mensual en términos de porcentaje de residuos

reciclados adecuadamente.

Los resultados muestran que los modelos de gestión 2 y 3 son los que alcanzan una separación

más precisa, alcanzando valores de 58% y 57% de reciclaje medio adecuado, de todas las

fracciones incluidas en cada modelo.

En las zonas lejanas a las áreas de restauración, la fracción de papel y cartón destaca por un

elevado reciclaje adecuado, con el modelo 3 se alcanzan valores de 71% en la entrada de

Wellington y 100% en la entrada Prim, y el modelo 4, se alcanzan valores de 90% en Wellington

y 81% en Prim. Ésta misma fracción, en zonas próximas a áreas de restauración, se alcanza con

172

el modelo 3 un reciclaje de 52% y 73% en la Granja y Terrario respectivamente, y con el modelo

4, un 54% y 56% en la Granja y Terrario respectivamente.

Se concluye que, la instalación de un contenedor nuevo de la fracción de papel y cartón

funcionaría adecuadamente, debido a que los visitantes están adaptados a una correcta gestión

de la misma.

Finalmente, se han elaborado una serie de propuestas de mejora que permitirían una reducción

de la generación de residuos o un incremento del reciclaje adecuado de los residuos.

Keywords:

Waste, management model, recycling, Zoo, services.

Abstract:

Barcelona’s Zoo has become an important producer of different kinds of waste,

comparable to those of a city. The main difference between the Zoo and the cities is

based on the separation process addressed to the visitors, basically related to plastic

and mixed waste fractions.

This project studies the incidence of a pilot test which incorporates different models of

waste management into two potential waste generation zones. It focuses on the waste

separation process addressed to the public, without accounting for the internal staff

management.

The main goal is to improve the waste management system addressed to visitors. During

a four-week period, four different management models were analyzed (first model

includes mixed waste and plastic; second model incorporates mixed waste, plastic and

organic matter; third model incorporates, moreover, paper; and fourth model is the

same as third, but incorporates an awareness campaign), collecting and accounting the

waste from four different areas of the zoo, two entrances and two food courts.

Controllable variables have been taken into consideration (built-in fractions, collection

points) as well as incontrollable variables (number and typology of visitors, climatology,

incidences due to works, use of containers addressed to the public by the internal staff).

The results shows that 2 and 3 management models reach an accurate separation,

reaching 58 and 57% medium adequate recycling from all fractions included in each

model.

In the further zones from restoration areas, paper fraction stands for high proper

recycling, the third management model reaches 71% in Wellington entrance and 100%

in Prim entrance, and fourth management model reaches 90% in Wellington entrance

and 81% in Prim entrance. The same fraction, in the nearer zones of the restoration

areas, the third management model reaches among 52-73% in Granja and Terrari areas

173

respectively; in the fourth management model, reaches among 54-56% in Granja and

Terrari areas respectively.

To conclude, the installation of new bin fraction (paper) should work properly, because

visitors are adapted to the proper management of it.

Finally, improvement proposals have been created to allow a reduction in waste

generation or to improve an appropriate recycling process.

1. Introducció

El Zoològic és una institució científica i

educacional rellevant en la ciutat de

Barcelona, es considera una reproducció

d'una ciutat a petita escala. És una eina

d'educació per la societat que permet

adquirir coneixements del món animal.

Aquesta institució genera una gran

quantitat de residus, els quals, cal gestionar

i tractar. En els darrers anys s’observa una

tendència a la baixa, generant

aproximadament unes 2.000 tones de

residus al 2007 i arribant a 1.500 tones de

residus al 2015 (Zoo de Barcelona, 2016).

Anteriorment s'han realitzat estudis basats

en la gestió dels residus en els serveis de

restauració Fast Food distribuïts

(Argüello.D, 2016), i en relació al

metabolisme i el flux energètic de les

instal·lacions dels hàbitats de la secció dels

primats (Górriz.S, Martínez.J, Roig.S,

Santana.K, 2015).

La recollida selectiva de cara als visitants es

podria millorar, degut a que actualment hi

ha instal·lats els contenidors de les fraccions

rebuig i envasos, únicament en dos punts

s’inclou a més a més la fracció paper i

cartró. Aquest fet indica que el reciclatge

podria veure’s incrementat, incorporant

més opcions per separar.

Fins ara, no s'ha tingut en compte en cap

estudi la gestió dels residus produïts pels

visitants del Zoo. Això mateix fa pensar que

aquest estudi és de gran interès, ja que es

podria estudiar com millorar aquesta gestió

actual implementant un model més adient,

doncs fomentar la prevenció i el reciclatge

dels residus. Així fer del Zoo un referent

ambientalment, el qual, intenta utilitzar els

recursos de la manera més sostenible

possible.

Arreu del món existeixen diversos zoològics

amb característiques similars, els quals,

presenten un conjunt de problemàtiques

relacionades amb la sostenibilitat. En el Zoo

de Barcelona contínuament s'ha realitzat

una separació i tractament correcte dels

excrements dels animals, però a partir de

renovacions en les legislacions s'han vist

obligats a enfocar el reciclatge d'una

manera més severa, i amb els anys, ha anat

progressant.

Estudiar la qualitat de la recollida selectiva i

la viabilitat d’augmentar les tipologies de

materials reciclats per mitja de l'execució

d'una prova pilot de la recollida selectiva

per tal d'adquirir informació com millorar

ambientalment en la gestió dels residus

d'aquesta instal·lació. L'objectiu principal

d'aquest estudi és conèixer quin model de

gestió de la recollida selectiva és més òptim,

d'aquesta manera en un futur pròxim

poder-lo implementar.

174

2. Materials i mètodes

Els materials utilitzats per realitzar la prova

han estat els següents:

Un total d'onze contenidors, sis de color gris

que s'han destinat a la fracció de matèria

orgànica, i cinc de color groc que s'han

utilitzat per a la fracció de paper i cartró. Per

la correcta senyalització d'aquests s'ha fet

ús d'uns cartells per cada una de les

fraccions, amb la seva correcta separació

dels residus, i uns altres cartells utilitzats

per dur a terme la campanya de

sensibilització. Amb la fi de poder

comptabilitzar els residus generats pel

públic durant les setmanes de la prova, s'ha

utilitzat un dinamòmetre.

Els punts on s'han instal·lat els quatre

models de gestió són les entrades

Wellington i Prim, i les zones de restauració,

Granja i Terrari. Aquestes zones engloben

una gran afluència de visitants i d’aquesta

manera s’obté un àmbit general del Zoo.

El treball de camp s'ha centrat en la

realització d'una prova pilot sobre el

reciclatge que duen a terme els visitants del

Zoo (veure taula 1). Ha tingut una durada de

quatre setmanes i en cada una d'elles,

excepte la primera setmana, s'ha incorporat

una fracció nova a reciclar, excepte l’última

setmana que inclou les mateixes fraccions

que l’anterior, però amb la diferència que es

va realitzar la campanya de sensibilització.

La campanya de sensibilització ambiental ha

consistit en la creació d’un disseny

representatiu conjugant les variables

reciclatge i imatge del zoològic, incloent, a

més a més, un contacte directe informatiu

amb els visitants.

S'han habilitat quatre zones en el Punt Verd

(una per cada un dels punts) per dipositar

els residus i s'han senyalitzat amb uns

cartells indicadors. D'aquesta manera la

separació ha estat més exacte i acurada.

S’han utilitzat bosses del color pertinent a

cada fracció, per tal d’evitar confusions.

Els models de gestió són els següents :

Durant aquestes quatre setmanes s'ha

realitzat un recompte diari de la quantitat

exacte de cada fracció amb l’ajuda del

dinamòmetre, i s'han pesat les bosses

provinents de cada un dels punts per poder

conèixer les diferències entre els punts

allunyats de les zones de restauració i els

punts propers a les zones de restauració,

entre les diferents fraccions...

El procediment dut a terme ha estat obrir

una bossa de cada una de les fraccions dels

diferents punts, pesar i separar els residus

impropis dels propis d'aquella fracció

concreta. Per tal de tenir constància de la

separació s'ha fotografiat cadascuna de les

bosses amb la correcta separació.

Imatge 2: Cartell de la campanya de sensibilització

ambiental de la prova pilot.

Font: Elaboració pròpia

Font: Elaboració pròpia.

Taula 1: Models de gestió de residus de la prova pilot.

175

Figura 2: Comparativa de la quantitat de residus en les diferents zones per fraccions.

3. Resultats i discussió

En la figura 1 s’aprecia que al llarg del mes, les fraccions varien de manera significativa, però no en tots casos de manera positiva. La fracció de paper i cartró té un alt percentatge de reciclatge, al voltant del 60 -70%, però tret d’aquest fet, les altres tres fraccions disminueixen a partir de la segona setmana.

En aquest estudi s’ha determinat que el model de gestió més adient seria el que incorpora més opcions de fraccions per separar i d’aquesta manera incrementar el reciclatge. Tot i així, els resultats indiquen que el 2n i 3r model de gestió assoleixen valors similars de reciclatge, el qual el 2n incorpora rebuig, envasos i matèria orgànica i el 3r rebuig, envasos, matèria orgànica i paper i cartró. Per tant, tant un com l’altre serien els adequats per implementar en un futur proper al Zoo.

Figuren diversos factors que han influenciat alhora d’elegir el model de gestió de la recollida selectiva més adient, com per exemple les condicions climàtiques, diferents tipologies de visitants, dies laborals o festius, etc.

Existeixen desigualtats rellevants, entre els residus abocats pels visitants en les zones properes als punts de restauració, i les llunyanes a aquestes destacant les fraccions d’envasos i rebuig. Com s’observa a la figura 2, per exemple respecte la fracció de rebuig, a les zones de les entrades s’han comptabilitzat 20,75kg i a les zones de restauració 264,55kg.

0

50

100

150

200

250

Zones llunyanes a àrees de restauració Zones pròximes a àrees de restauració

kg d

e re

sid

us/

mes

Fraccions

Rebuig

Envasos

Matèria orgànica

Paper i cartró

Figura 1: Valor mig de cada fracció per cada model de

gestió durant el mes de la prova pilot. Els números

1,2,3,4 corresponen a cadascuna de les setmanes de la

prova pilot.

Font: Elaboració pròpia en base a dades pròpies de la prova pilot.

Font: Elaboració pròpia en base a dades pròpies de la prova pilot.

176

Comparant les, figures 3 i 4 es donen a conèixer les diferències més evidents entre les zones pròximes a les àrees de restauració i les llunyanes. La principal distinció entre ambdues és la quantitat generada de residus, essent molt menor a les zones llunyanes en comparació a les pròximes (9 vegades menor aproximadament). Si s’incideix en les fraccions en concret, s’aprecia que les fraccions de rebuig i envasos mantenen un percentatge elevat de reciclatge adequat a les zones pròximes, fet que no passa en les zones allunyades, en el cas de la fracció de rebuig.

S’observa, però, que el paper i cartró, la matèria orgànica i els envasos a les zones llunyanes a àrees de restauració mantenen un percentatge elevat de reciclatge adequat (85%, 67% i 60% respectivament). En els punts de restauració els aliments es serveixen amb safates, aquest fet condiciona a la persona alhora d’abocar els residus, degut a que té més facilitat si ho llença tot a un sol contenidor, possiblement al contenidor de la matèria orgànica, fet que

recolzaria el que aquesta fracció tingui un percentatge menor al de les zones llunyanes a àrees de restauració

A més, es comprova que la quantitat diferenciada per tipologia de residus varia segons si són abocats en zones properes o llunyanes als punts de restauració, ja que, en les properes la quantitat generada de residus en cada una de les fraccions supera considerablement la generada en les zones llunyanes (265 kg, 21 kg respectivament de la fracció de rebuig), amb excepció de la fracció de paper i cartró, de la que no s’observen grans diferències entre ambdues localitzacions.

Al estudiar el comportament dels visitants a través del recompte dels residus en els diferents models, es considera que cal conscienciar als visitants de la importància del reciclatge, doncs és necessària una campanya de sensibilització ambiental continua fins que s’assoleixin elevats percentatges de reciclatge.

0

50

100

150

200

250

300

Rebuig Envasos Matèriaorgànica

Paper icartró

kg d

e re

sid

us/

mes

Reciclat inadequadament

Reciclat adequadament

Figura 4: Quantitat en kg de residus per fraccions, dividida

en un reciclatge adequat o inadequat (zones pròxima a

àrees de restauració).

Font: Elaboració pròpia en base a dades pròpies de la

prova pilot.

0

5

10

15

20

25

30

35

Rebuig Envasos Matèriaorgànica

Paper icartró

kg d

e re

sid

us/

mes

Reciclat inadequadament

Reciclat adequadament

Figura 3: Quantitat en kg de residus per fraccions,

dividida en un reciclatge adequat o inadequat (zones

llunyanes a àrees de restauració). Font: Elaboració pròpia en base a dades de la prova pilot.

177

4. Conclusions

La prova pilot no ha funcionat al 100% a

causa de problemes logístics, manca

d'infraestructures i paràmetres com el

clima, que han influenciat de manera

negativa en la presa de mostres.

Els models de gestió rebuig, envasos i

matèria orgànica(2) i rebuig, envasos,

matèria orgànica i paper i cartró (3) són els

que assoleixen una separació més acurada,

amb un 58% i 57% de percentatge mitjà real

reciclat, respectivament, de les fraccions

que engloben cadascun dels models.

Respecte a la campanya de sensibilització

no s'han obtingut els resultats esperats,

amb un 46% de percentatge mitjà reciclat

adequadament de les fraccions incloses al

model, possiblement degut a una manca de

cartells exposats i degut a que la campanya

de sensibilització només s’hauria realitzat

durant una setmana.

La qualitat dels resultats s'han pogut veure

alterats a causa de la manca

d'infraestructures adequades, que han

pogut crear desconcert entre els visitants a

l'hora de llençar les deixalles.

Segons els punts de mostreig, les zones de

recollida properes als indrets de consum, la

separació és menor en relació a la qualitat

del reciclatge en comparació a les entrades,

en qualsevol dels models (veure figura 3 i 4).

La bona classificació de la fracció paper i

cartró en les zones de recollida de les

entrades amb un 71% a Wellington i 100% a

Prim de percentatge real de reciclatge

(model 3) i un 90% a Wellington i un 81% a

Prim de percentatge real de reciclatge

(model 4).

Per contra, les zones més properes a les

zones de restauració es troben amb

percentatges reals de reciclatge de 52% a la

Granja i 73% al Terrari (model 3) i 54% a la

Granja i 56% al Terrari (model 4).

La instal·lació d'un nou contenidor de la

fracció paper i cartró funcionaria, ja que els

visitants estan més adaptats a una correcta

gestió d'aquesta.

Un contenidor de la fracció matèria

orgànica funcionaria amb un rendiment

menys eficient, ja que el percentatge de

rebuig inclòs en aquest contenidor

generalment és elevat (53%).

El contenidor de la fracció d'envasos ja

instal·lat no acaba d'assolir resultats òptims,

ja que hi ha un 48% de rebuig.

No hi ha relació directa entre els residus

generats i el nombre de visitants, sinó en els

dies de la setmana, les condicions

climàtiques, l'origen dels visitants i tipus

(famílies, escoles, ...).

Propostes de millora

Finalment, s’han creat un seguit de

propostes de millora amb finalitats

concretes, reduir la generació de residus o

incrementar el reciclatge adequat dels

residus.

Les propostes s’han dividit en quatre

programes diferents: prevenció, gestió,

infraestructura i comunicació. A continuació

es proposen algunes línies estratègiques en

funció de cada programa.

178

Programa de prevenció:

Millora en el reciclatge al sector de

restauració

Reducció de propaganda interna

Programa de gestió:

Millora en el reciclatge de la

recollida selectiva incorporant

fraccions

Programa d’infraestructura:

Reforma en el disseny dels

contenidors instal·lats

Programa de comunicació:

Millora en la senyalització

Millora de la comunicació sobre el

reciclatge

Cada una d’aquestes línies estratègiques

incorporen accions concretes, fent possible

assolir els objectius fixats inicialment.

5. Referències

Argüello, D. (2016). Estudi i

ambientalització de la gestió dels residus

dels serveis de restauració fast food del Zoo

de Barcelona. Universitat Autònoma de

Barcelona, Barcelona.

Górriz, S., Martínez, J., Roig, S. and

Santana, K. (2015). Estudi del metabolisme

i del flux energètic de les instal·lacions dels

hàbitats de la secció de primats del Zoo de

Barcelona. Universitat Autònoma de

Barcelona, Barcelona.

Residus anuals generats al zoo durant el

període 2007 - 2015. (n.d.). Zoo de

Barcelona, Barcelona.

Bàllega, A., Cabutí, A., Centol, M. and de

Paz, A. (n.d.). El estudi del cicle de vida dels

residus sòlids urbans i la determinació de la

petjada de carboni dels residus del Zoològic

de Barcelona. Universitat Autònoma de

Barcelona, Barcelona.

179

Glossari

180

11. Glossari

Residus sòlids urbans: Residus que es generen de les activitats desenvolupades en la

llar, a conseqüència de les activitats domèstiques.

Petjada de carboni: Totalitat de gasos amb efecte d'hivernacle emesos per efecte

directe o indirecte d'un individu, organització, esdeveniment o producte. Es mesura en

massa de CO₂ equivalent.

Fluxos de residus: Residus generats, els km que recorren aquests residus fins a la seva

destinació i les emissions de CO2 equivalents que produeixen.

Percentatge de rebuig reciclat adequadament (PRRA): Rebuig dipositat correctament

en el contenidor de la seva fracció.

Percentatge d’envasos reciclat adequadament (PERA): Envasos dipositats

correctament en el contenidor de la seva fracció.

Percentatge de matèria orgànica reciclat adequadament (PMORA): Matèria orgànica

dipositada correctament en el contenidor de la seva fracció.

Percentatge de paper i cartró reciclat adequadament (PPCRA): Paper i cartró dipositat

correctament en el contenidor de la seva fracció.

Percentatge de rebuig (PR): Quantitat d’impropis presents en cada una de les fraccions

reciclables (envasos, matèria orgànica i paper i cartró).

Percentatge potencialment reciclable (PPR): Quantitat de residus presents en la fracció

de rebuig que pertanyen a una altra tipus de fracció (envasos, matèria orgànica i paper

i cartró) i es possible el seu reciclatge.

Valor mig reciclable: Mitjana de residus que s’han abocat adequadament.

Bosses no caracteritzades: Bosses, les quals, no s’han separat el contingut interior,

únicament s’han pesat i s’han obert per fotografiar els residus abocats.

181

Línies estratègiques: Factors claus per millorar en diferents àmbits, ja sigui en

prevenció, gestió, infraestructures i comunicació en el Zoo.

Fraccions: Classificació dels residus en funció de les seves característiques, material i

procés de tractament.

Emissions directes: Emissions de gasos d’efecte hivernacle que s’emeten directament

de les instal·lacions de gestió de residus del sistema i estan associats amb les seves

operacions.

Emissions indirectes: Emissions de gasos d’efecte hivernacle que tenen lloc fora de les

instal·lacions de gestió de residus del sistema, però que estan associades amb les seves

operacions, per exemple les associades a l’energia utilitzada.

Emissions evitades: Emissions de gasos d’efecte hivernacle que no s’han generat en el

sistema com a resultat de l’ús de productes reciclats i recuperats (tant materials com

energia) del sistema dels diferents fluxos de residus in situ dels mateixos productes amb

materials verges.

Emissions generades: Emissions directes més les emissions evitades.

Balanç d’emissions: Diferència entre les emissions generades i les emissions evitades.

Input: Qualsevol sistema d’ entrada del Zoo.

Output: Qualsevol sistema de sortida del Zoo.

182

Webgrafia i

Bibliografia

183

12. Webgrafia i Bibliografia

zoobarcelona.cat. (n.d.). Zoo Barcelona. [web] Disponible a:

http://www.zoobarcelona.cat/ [consultada 26 Set. 2016].

Flotats, X. (2000). La digestió anaeròbia com alternativa de tractament o com procés

previ al procés de compostatge. pp.1-4. Universitat de Lleida.

Inforeciclaje. El portal con información sobre el reciclaje. [web] Disponible a:

http://www.inforeciclaje.com/que-es-reciclaje.php [consultada 1 Oct. 2016].

Agència de Residus de Catalunya. (2002). Digestió anaeròbia. [web] Disponible a:

http://residus.gencat.cat/ca/ambits_dactuacio/valoritzacio_reciclatge/instal_lacions_

de_gestio/tractament_biologic/digestio_anaerobia/ [consultada 2 Oct. 2016].

Zoos Victoria. [pdf] Disponible a:

http://www.zoo.org.au/sites/default/files/ZVSustProspectus14-19_0.pdf [Consultada

2 Oct. 2016].

Zoos Taronga. [pdf] Disponible a:

https://www.parliament.nsw.gov.au/la/papers/DBAssets/tabledpaper/webAttachmen

ts/5756/Taronga_Part%2016%20(Page%2028-32).pdf [Consultada 2 Oct. 2016].

Recíclame. (2004). Triple R: Reducir/Reutilizar/Reciclar - Recíclame. [web] Disponible a:

http://www.reciclame.info/gestion-de-residuos-2/triple-r/ [Consultada 3 Oct. 2016].

Ecología Verde. (2011). Definición de reciclaje. [web] Disponible a:

http://www.ecologiaverde.com/definicion-reciclaje/ [consultada 4 Oct. 2016].

Residu, on vas?. https://www.residuonvas.cat/el_reciclatge/models [Consultada 4 Oct.

2016].

ecoembes.com. (2000). Proceso de recogida, selección y reciclaje. [web] Disponible a:

https://www.ecoembes.com/es/ciudadanos/envases-y-proceso-reciclaje/proceso-

recogida-seleccion-reciclaje [consultada 5 Oct. 2016].

Agència de Residus de Catalunya (2004). Digestió anaeròbia. 1st ed. [pdf] Disponible a:

http://www.arc.cat/ca/altres/purins/guia/pdf/fitxa6.pdf [Consultat 5 Oct. 2016].

Naturalmentciencia.cat. (2013). residus sòlids urbans | Naturalment Ciència. [web]

Disponible a: https://naturalmentciencia.cat/tag/residus-solids-urbans/ [consultada 5

Oct. 2016].

Meu.cat. (2015). Planta de compostatge. [web] Disponible a:

http://www.meu.cat/PLANTA%20DE%20COMPOSTATGE%20coles.htm [Consultada 7

Oct. 2016].

184

Canete, M. (2006). Definición de RECICLAJE y REUTILIZACIÓN. [web] prezi.com.

Disponible a: https://prezi.com/0aelkywy7eta/definicion-de-reciclaje-y-reutilizacion/

[Consultada 9 Oct. 2016].

Zoo.org.au. (2009). Waste management | Zoos Victoria. [web] Disponible a:

http://www.zoo.org.au/about-us/vision-and-mission/environmental-

sustainability/waste-management [Consultada 10 Oct. 2016].

ecoembes.com. (2002). Proceso de recogida, selección y reciclaje. [web] Disponible a:

https://www.ecoembes.com/es/ciudadanos/envases-y-proceso-reciclaje/proceso-

recogida-seleccion-reciclaje [Consultada 11 Oct. 2016].

CincoDias, E. (2008). FCC, Cespa, Urbaser y CLD gestionarán los residuos de Barcelona

por 1.994 millones. [Article] Cinco Días. Disponible a:

http://cincodias.com/cincodias/2008/12/20/empresas/1229783986_850215.html

[Consultada 14 Oct. 2016].

Agència de Residus de Catalunya. (2000). Residus municipals. [web] Disponible a:

http://residus.gencat.cat/ca/ambits_dactuacio/tipus_de_residu/residus_municipals/

[Consultada 17 Oct. 2016].

Escola superior d’agricultura de Barcelona. (n.d.) [pdf] Disponible a:

http://mie.esab.upc.es/ms/formacio/Tractament%20i%20Reutilitzacio%20residus%20

organics/presentacions%20classe/Digestio%20anaerobia.pdf [Consultada 20 Oct.

2016].

Agència de Residus de Catalunya. (n.d.) [pdf] Disponible a: http://www.arc-

cat.net/en/publicacions/pdf/agencia/compost.pdf [Consultada 20 Oct. 2016].

Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) [pdf] Disponible a:

http://www.xtec.cat/cdabages/consulta/consresidus/abocacompost/guiacompostador

s.pdf [Consultada 20 Oct. 2016].

Oficina Sant Cugat Sostenible. (n.d.) [pdf] Disponible a:

http://www.oficinasostenible.santcugat.cat/files/4-138592-

annex/guia_de_compostatge_casola_del_baix_emporda.pdf [Consultada 20 Oct.

2016].

Generalitat de Catalunya. (n.d.) [pdf] Disponible a:

http://residus.gencat.cat/web/.content/home/lagencia/publicacions/residus_municip

als/guia_compostatge_cat.pdf [Consultada 20 Oct. 2016].

Agència de Residus de Catalunya. (2000). El compostatge. [web] Disponible a:

http://residus.gencat.cat/ca/ambits_dactuacio/valoritzacio_reciclatge/instal_lacions_

de_gestio/tractament_biologic/el_compostatge/ [Consultada 25 Oct. 2016].

185

Compostatge.residus-altemporda.org. (2010). Compostatge Casolà Alt Empordà. [web]

Disponible a: http://compostatge.residus-altemporda.org/elCompostatge.aspx

[Consultada 29 Oct. 2016].

Prindle, D. (2010). The Detroit Zoo has an ambitious new plan to generate power from

animal poop. [Article] Digital Trends. Disponible a: http://www.digitaltrends.com/cool-

tech/detroit-zoo-biodigester-news/ [Consultada 4 Nov. 2016].

Diputació de Barcelona. (n.d.) [pdf] Disponible a:

http://www1.diba.cat/uliep/pdf/46146.pdf [Consultada 4 Nov. 2016].

Clabsa.es. (2005). CLABSA » Funcionament de la Recollida Pneumàtica de Residus. [web]

Disponible a: http://www.clabsa.es/cat/RecollidaPneumatica_Funcionament.asp

[Consultada 6 Nov. 2016].

UPCommons. (n.d.) [pdf] Disponible a:

https://upcommons.upc.edu/bitstream/handle/2099.1/3927/34024 9.pdf?sequence=9

[Consultada 6 Nov. 2016].

Zoological Society of London (ZSL). (2005). Re-usable ‘Zoo Poo’. [web] Disponible a:

https://www.zsl.org/zsl-london-zoo/news/re-usable-%E2%80%98zoo-poo%E2%80%99

[Consultada 10 Nov. 2016].

Detroit Zoo. (2007). Greenprint - Detroit Zoo. [Article] Disponible a:

http://detroitzoo.org/about/greenprint-sustainability/ [Consultada 10 Nov. 2016].

Detroit Free Press. (2007). Let's not waste poo, says Detroit Zoo crew. [Article]

Disponible a:

http://www.freep.com/story/news/local/michigan/detroit/2015/05/28/detroit-zoo-

michigan-state-university-manure-compost-methane-electricity/28122509/

[Consultada 10 Nov. 2016].

Zoo.org.au. (2006). Environmental management | Zoos Victoria. [web] Disponible a:

http://www.zoo.org.au/about-us/vision-and-mission/environmental-

sustainability/environmental-management [Consultada 12 Nov. 2016].

Zoo.org.au. (2005). Environmental Sustainability | Zoos Victoria. [web] Disponible a:

http://www.zoo.org.au/about-us/environmental-sustainability [Consultada 18 Nov.

2016].

Corbin, T. (2006). ZSL London Zoo ditches single use plastic water bottles. [web]

Packaging News | Jobs | Production | Design | Innovation. Disponible a:

http://www.packagingnews.co.uk/news/waste-management/zsl-london-zoo-ditches-

single-use-plastic-water-bottles-09-06-2016 [Consultada 23 Nov. 2016].

186

Taronga. (2003). Waste Management. [web] Disponible a:

https://taronga.org.au/conservation/environmental-sustainability/waste-management

[Consultada 23 Nov. 2016].

Zoological Society of London (ZSL). (2006). Sustainability at ZSL. [web] Disponible a:

https://www.zsl.org/sustainability-at-zsl [Consultada 29 Nov. 2016].

Acmplc.com. (2004). Waste Management Services from ACM Environmental PLC. [web]

Disponible a: http://www.acmplc.com/ [Consultada 18 Des. 2016].

Farreny, R., Gasol, C., Rieradevall, J., Sevigné, E. and Gabarrell, X. (2014). El uso de

herramientas de huella de carbono en estrategias locales: la experiencia europea

CO2ZW. 1st ed. [pdf] Disponible: http://www.famcp.es/files/agenda/documentos/1.pdf

[Consultada 12 Nov. 2016].

187

Annexos

188

13. Annexos

En aquest apartat es pot veure totes les entrevistes realitzades per dur a terme una part de

l’àmbit social de l’estudi.

Per altra banda es troba un inventari de fotografies realitzades durant la prova pilot,

corresponents a les bosses del recompte diari.

A.1 Inventari d’entrevistes al personal intern del Zoo

Entrevista en relació a la gestió dels residus al Zoològic de Barcelona (1)

Informació personal

A. Quants anys fa que treballes al Zoològic de Barcelona?

Des del 1986 (30 anys)

B. Quin càrrec ocupes?

Cap de Servei. Estic en el Departament d’Operacions Tècniques del Zoo on em dedico

com a Tècnica als temes de Jardineria, neteja i residus.

C. Quines funcions realitzes?

M’encarrego de controlar el Contracte que tenim amb una empresa externa i que

s’encarrega de fer la Neteja de tot el Zoo (parts exteriors de les instal·lacions d’animals), la

gestió de residus que fa aquesta mateixa empresa externa i el control de la Jardineria que

actualment la fa Parcs i Jardins.

D. Has ocupat altres llocs de treball al Zoo amb anterioritat?

Sí. Vaig estar 10 anys treballant al Departament d’Educació del Zoo com a educadora, i

vaig estar quatre anys (del 2003-2006) com a Conservadora de Mamífers Marins.

Informació general

E. Consideres que la gestió del reciclatge actual és l’adequat? Creus que és suficient o es

podria millorar? Quins canvis s’han produït en els darrers anys?

Crec que la gestió de residus es fa amb molta cura i s’ha anat millorant, de forma bastant

espectacular des del 2007. El 2007 no teníem un Punt verd i teníem un espai amb 2

contenidors on anava separat la fracció resta i l’ orgànica. Actualment tenim 21 fraccions

separades per multitud de residus que es generen al Zoo.

189

Encara es pot millorar, però la tendència és a anar reduint la fracció resta i sobretot intentar

reduir les tones totals de residus fent un ús més racional dels productes que queden

obsolets.

També s’ha de millorar la difusió al públic i potser augmentar la selecció de residus en

alguns punts.

F. S’ha realitzat alguna campanya de sensibilització amb anterioritat? En cas afirmatiu, com

s’ha enfocat? Han sorgit efectes significatius?

No s’ha fet una campanya global, però el Zoo és signant del compromís ciutadà per la

sostenibilitat i des del 2005 es fan plans de sostenibilitat amb l’ajuda de tots els treballadors,

on es fixen metes sobre medi ambient, reciclatge, residus, etc… També cada dos o tres anys

es fan sessions de formació als treballadors i a les concessions per explicar el model de

reciclatge i bones pràctiques ambientals.

El 2005 es va crear un grup voluntari entre els treballadors del Zoo – l’equip verd – que

era un grup de sensibilització que va guanyar un premi de l’Agenda 21 i va donar moltes

idees que es van dur a la pràctica amb èxit.

Actualment l’Equip verd no està actiu, però hi ha algunes idees per reactivar-lo.

G. S’ha realitzat algun pla de formació al personal del Zoo en temes ambientals? En cas

afirmatiu, en que s’ha basat?

S’han fet moltes sessions de formació en reciclatge al personal i a les concessions. No és un

pla fix, però cada 2 o 3 anys es creu convenient explicar les bones pràctiques i redreçar

algunes actituds.

En el curs per formar nous educadors o nous treballadors del Zoo hi ha una part que

s’explica la gestió de residus i els esforços que fa la institució envers el Medi Ambient (temes

d’ energies, despesa d’aigua, residus, soroll, jardineria i biodiversitat).

H. Quins són els motius pels quals s’han instal·lat dues fraccions i no més de reciclatge?

Perquè concretament rebuig i envasos?

Perquè creiem que dues divisions són les més fàcils que el client identifiqui correctament.

Resta és la fracció on va tot, però al Zoo hi ha molts envasos (ampolles, vasos, bosses de

plàstic…), i si fem una paperera amb una entrada dificultosa on només hi entrin els envasos,

facilitem que la gent que vol, pugui reciclar sense gaire embolic.

No hi ha gaire paper al Zoo que provingui del visitant, exceptuant els plànols del Zoo i

fulletons que pugui agafar del Punt d’Informació.

190

La Matèria Orgànica que prové del públic és més abundant, però sovint va barrejada amb

altres coses (plàstics, vasos, ampolles…) i a més s’ha de posar una bossa de plàstic per

recollir-ho. S’han fet proves amb bosses que es puguin biodegradar, però no han donat bon

resultat, ja que el pes i els sucs de la matèria orgànica fa que aquestes bosses es trenquin

fàcilment, i llavors no funcionin. Si llencem la matèria orgànica en una bossa de plàstic

industrial normal, llavors ja no es pot llençar al contenidor de la Matèria Orgànica.

I. El servei de restauració quin procediment segueix en la separació dels residus?

Té les escombraries que donen al públic i a dins de cada restaurant té els contenidors per

separar. L’any passat un company vostre va fer un treball molt interessant on reflecteix tot

el que fa la restauració del Zoo.

J. Els treballadors de les oficines, teòricament, tenen instal·lats contenidors de recollida

selectiva, quin ús se’n fa?

A les oficines es van treure totes les papereres de sota de cada taula i es van substituir per

unes comunes per cada planta per separar: paper, envasos, resta, tòner, piles i CD.

A sota de cada taula repartim papereres per ús exclusiu de paper, i a sobre de cada taula

repartim calaixos de fusta per posar paper ja fet servir per una cara.

També es va fer una campanya per evitar les ampolles d’aigua i es va regalar a tots els

treballadors una ampolla de vidre i es van treure els gots de plàstic de totes les fonts d’aigua

del Parc.

Amb aquestes accions, més un treball de caracterització per estudiar com es treballava en

oficines respecte als residus, ens expliquen que es fa bastant bé, tot i que es podria millorar.

K. L’espai d’emmagatzematge suposa un problema per la gestió dels residus?

Al Zoo tenim un Punt Verd, un espai molt gran que ajuda en aquest sentit, però

l’emmagatzematge s’ha de tenir molt en compte a l’hora de fer propostes de millora, ja que

és car i a l’estiu, segons quin residu pot fer molta pudor i crear molèsties als visitants. S’ha

d’intentar fer una recollida diària de tot.

L. Tens coneixement del pressupost que es dedica en l’àmbit dels residus respecte al

pressupost total? Creus que és l’apropiat?

Sí, tinc coneixement del pressupost dedicat a la gestió de residus del Zoo. Aproximadament

uns 50.000 € anuals, que pot variar, ja que és un pagament que es factura segons les tones

recollides. Si, crec que el pressupost és l’apropiat per fer la gestió de residus del Zoo.

191

Entrevista en relació a la gestió dels residus al Zoològic de Barcelona (2)

Informació personal

A. Quants anys fa que treballes al Zoològic de Barcelona?

Des del 1992 treballant i voluntari des del 1987.

B. Quin càrrec ocupes?

Cuidador dels animals.

C. Quines funcions realitzes?

Treure els fems dels animals i posar el menjar.

D. Has ocupat altres llocs de treball al Zoo amb anterioritat?

Educador de visites comentades.

Informació general

E. Has pogut observar algun canvi en relació als residus del Zoo?

Sí, he observat molts canvis. Abans no es reciclava pràcticament res, o el que es

reciclava no era de forma tan oficial. Hi ha hagut canvis semblants als de la societat, no

gaires més.

F. Canviaries algun aspecte en relació a la gestió de residus actual?

Moltes coses, com per exemple una reducció dels residus radical. Reduir la producció

de residus a nivells ínfims, més reducció que reciclatge. El Zoo hauria de ser un actor

de canvis socials en les qüestions ambientals, i ara no ho és.

G. Us realitzen algun pla de formació en l’àmbit del reciclatge?

Molt poc o pràcticament res, la formació que es fa és només per quedar bé. No és ni

efectiva ni sentida, que és el més greu.

H. Consideres que la gestió actual del punt verd funciona adequadament?

No, però ha millorat molt respecte fa uns anys. El que passa a l’Administració pública

és que quan es millora la gent es dóna per satisfeta, però que estiguem millor que abans

no vol dir que funcioni bé, simplement que funciona millor que abans, que és molt

diferent.

192

I. Quins van ser els motius principals per la implementació del punt verd?

Fer veure el que no són, com la gran majoria d’empreses, fer veure que són ecologistes

quan no ho són, ni volen. També perquè la fracció de banal cada vegada era més cara

i volien estalviar, aleshores coses que no es paguen com la matèria orgànica anaven a

banal i això costava més car i això va impulsar la recollida selectiva.

J. Podries explicar alguna anècdota interessant en aquest àmbit?

Moltes, com per exemple les confusions de les fraccions o els mites de què va a cada

lloc.

K. Quina ha estat l’evolució del reciclatge?

La mateixa que la de la societat, cada vegada més propaganda, més aparador i menys

efectivitat i més embrutar, és a dir, inversament proporcional allò que és. El problema

és més gran i les solucions menys efectives. Com més es recicla, més es produeixen

residus i més es contamina. No és una crítica al reciclatge però és així.

193

Entrevista en relació a la gestió dels residus al Zoològic de Barcelona (3)

Informació personal

A. Quants anys fa que treballes al Zoològic de Barcelona?

Uns 15 anys aproximadament.

B. Quin càrrec ocupes?

Encarregada de neteja.

C. Quines funcions realitzes?

Planificar, organitzar i revisar les tasques diàries.

D. Has ocupat altres llocs de treball al Zoo amb anterioritat?

Si, netejant els espais públics del Zoo.

Informació general

E. Quants treballadors/eres treballen en el sector neteja?

Segons la temporada de l’any, actualment hi ha 26 treballadors/eres.

F. Aproximadament quantes bosses es recullen un dia de cap setmana de molta

efluència?

Entre 100 i 125 més o menys.

G. Consideres que la gestió del reciclatge funciona correctament al Zoo? Milloraries

alguna cosa?

Els darrers anys ha evolucionat molt tot aquest tema, però si, crec que es podrien

afegir les fraccions paper i cartró i matèria orgànica de cara el públic.

194

Entrevista en relació a la gestió dels residus al Zoològic de Barcelona (4)

Informació personal

A. Quants anys fa que treballes al Zoològic de Barcelona?

No fa ni un any encara, porto només 9 mesos.

B. Quin càrrec ocupes?

Coordinadora del personal d’atenció al client, és a dir, hi ha diferents departaments i

jo sóc la que estic al cap de tots ells.

C. Quines funcions realitzes?

Atendre el públic, per exemple en els accessos de les entrades, al punt verd en els

accessos a vehicles, accessos al delfinari,...

D. Has ocupat altres llocs de treball al Zoo amb anterioritat?

No, només el meu.

Informació general

E. Has pogut observar algun canvi en relació als residus del Zoo?

Sí, he vist que hi ha més papereres, han augmentat en quantitat, però també és perquè

hi ha hagut alguna queixa del fet que n’hi havia molt poques, i que entre unes i altres

hi havia molta separació.

F. Canviaries algun aspecte en relació a la gestió de residus actual?

La gestió de residus dins del zoo està bastant bé, tenim la nostra part de reciclatge i el

personal del zoo segueix les seves pautes. El que sí que es podria canviar és la manera

de conscienciar al públic, ja que aquests no miren a on llencen les escombraries.

G. Us realitzen algun pla de formació en l’àmbit del reciclatge?

No, no sé si és perquè fa poc temps que hi sóc, però a mi personalment no.

H. Consideres que la gestió actual del punt verd funciona adequadament?

Jo crec que si, el reciclatge funciona bé.

195

Entrevista en relació a la gestió dels residus al Zoològic de Barcelona (5)

Informació personal

A. Quants anys fa que treballes al Zoològic de Barcelona?

Fa uns 11 anys.

B. Quin càrrec ocupes?

Cuidador especialista d’animals, m’ocupo de tots els mamífers menys els goril·les i els

mamífers marins.

C. Quines funcions realitzes?

Em dedico a donar-los el menjar cada dia, netejar les instal·lacions per dins i per fora, curar-

los, netejar l’espai, etc.

D. Has ocupat altres llocs de treball al Zoo amb anterioritat?

No, sempre aquest.

Informació general

E. Has pogut observar algun canvi en relació als residus del Zoo?

Sí, ha canviat molt des que vaig entrar fins ara, en relació en tot, des de l’ordenació i

organització, més especificat, encara que de cara el públic només hi hagi dos fraccions, de

cara a nosaltres reciclem molt més.

F. Canviaries algun aspecte en relació a la gestió de residus actual?

Tampoc podria dir-te que es pot millorar, però es podria tendir a millorar segur. Però

afegint la fracció paper i cartó no ho veig necessari, ja que el públic en genera molt poc.

G. Us realitzen algun pla de formació en l’àmbit del reciclatge?

Si, un cop a l’any només. Es tracta d’una explicació senzilla de com va tot el tema dels

residus, com està funcionant, però particularment no ens afecta, ja que nosaltres estem amb

els animals. Nosaltres tenim uns contenidors a les nostres instal·lacions que van al punt

verd.

H. Consideres que la gestió actual del punt verd funciona adequadament?

Jo crec que si, que es gestiona força bé.

196

Entrevista en relació a la gestió dels residus al Zoològic de Barcelona (6)

Informació personal

A. Quants anys fa que treballes al Zoològic de Barcelona?

Més de 30 anys.

B. Quin càrrec ocupes?

Sóc conservador.

C. Quines funcions realitzes?

Vetllar pel benestar dels animals i coordinar, gestionar i administrar els recursos materials

i humans directes per cobrir en cada moment les necessitats que existeixen cada dia.

D. Has ocupat altres llocs de treball al Zoo amb anterioritat?

Sí, encarregat i cuidador.

Informació general

E. Has pogut observar algun canvi en relació als residus del Zoo?

Sí, ara es recicla per fraccions i hi ha molta més varietat de contenidors; paper, envasos,

metalls, fustes,...

F. Canviaries algun aspecte en relació a la gestió de residus actual?

No, no canviaria res actualment.

G. Us realitzen algun pla de formació en l’àmbit del reciclatge?

No, a mi personalment no me n’han realitzat cap.

H. Consideres que la gestió actual del punt verd funciona adequadament?

Jo penso que sí.

197

Entrevista en relació a la gestió dels residus al Zoològic de Barcelona (7)

Informació personal

A. Quants anys fa que treballes al Zoològic de Barcelona?

Fa 28 anys.

B. Quin càrrec ocupes?

Sóc cuidador especialista.

C. Quines funcions realitzes?

Cuido de les tortugues.

D. Has ocupat altres llocs de treball al Zoo amb anterioritat?

Sí, d’educador.

Informació general

E. Has pogut observar algun canvi en relació als residus del Zoo?

Sí, ara està molt més sistematitzat pel que fa a la recollida de residus.

F. Canviaries algun aspecte en relació a la gestió de residus actual?

Sí, ho canviaria, però no vull “mullar-me”.

G. Us realitzen algun pla de formació en l’àmbit del reciclatge?

No, cap.

H. Consideres que la gestió actual del punt verd funciona adequadament?

A mitges, ja que es podria millorar molt.

198

Entrevista en relació a la gestió dels residus al Zoològic de Barcelona (8)

Informació personal

A. Quants anys fa que treballes al Zoològic de Barcelona?

Vaig estar 42 anys treballant al Zoo, des de 1967-2008.

B. Quin càrrec ocupes?

Els càrrecs que vaig realitzar eren el de la retolació (les fitxes que van a les instal·lacions),

l’estació meteorològica, la seguretat (el cos de vigilants que hi ha), el magatzem de

queviures, l’eliminació de les deixalles i finalment també portava la granja.

C. Podries explicar una mica la història del Zoo en l’àmbit dels residus?

Hi havia simplement un carro amb un cavall, hi havia un senyor que el portava i anava per les

instal·lacions recollint les deixalles (les deixalles de tot), aleshores no es reciclava res i anava tot al

mateix sac. Hi havia un tancat on s’abocava allà el carro, i venia el carro de l’ajuntament de

Barcelona i s’ho emportava tot.

Hi havia molt poques deixalles en comparació a ara, bàsicament el volum més gran era generat pels

animals. Això va durar fins als anys 1971-1972. Després va venir un camió i van intentar que fos

més fàcil el traspàs de les deixalles al camió, van fer un fossar amb un contenidor dintre, venia el

camió i carregava aquest container sencer i posava un de nou. Això va durar fins al 1980. El

contenidor no era gaire gran i sempre es feia una muntera i queia pels cantons, també es va posar

un contenidor industrial tipus banyera i aquests anaven amb un moll.

Hi havia les deixalles dels cuidadors, dels animals, de restauració i de les obres (ferralles, ...) tot allà.

Totes les deixalles barrejades era una bestiesa, i vam dir que per renovar la concessió només la

feríem si s’aprofitaven els adobs. I això val la pena per dues raons, per aprofitar-los i per no llençar

tants adobs tan artificials que realitat són tòxics en els camps. Tot anava amb concessions. Aleshores

el de la concessió venia i ho portava a un pagès del prat de Llobregat, ara ni idea si es fa, però fins

al 2008 sí. El problema dels adobs és que no es poden llençar, sinó que s’han de tractar i necessiten

molt d’espai.

Després se separava, cartró plàstic i vidre. El que generen bàsicament els restauradors. També es

separava la ferralla i venia una empresa amb un camió d’aquests que tenen un imant i s’ho

emportava. Però de cara al públic res, perquè fa mala olor i la gent no està per la labor. Però ho

ensenyàvem a les visites. També hi havia els residus especials, veterinària i aquests anaven en un

199

contenidor de plàstic negres, que ho portava una empresa dedicada a residus especials i aquests

venien a buscar-ho i ens en donaven de nets, venien dos cops a la setmana.

També hi havia recollida d’animals morts, els del museu de Zoologia venien a buscar els cadàvers

si els hi interessava, i si no venia l’ajuntament però al cap d’uns anys va passar a fer-ho una empresa

particular, que passaven per les explotacions ramaderes recollint els animals morts. Ara suposo que

també ho deuen fer.

En grans trets això és l’evolució de les deixalles. La llàstima és que els adobs no es puguin reutilitzar

perquè la quantitat és molt important, unes 25 tones a l’any. El Zoo va fer unes mini plantes de

compostatge però això és un volum molt petit, i el 90% dels fems els han de llençar. El Zoo com a

empresa publica te l’obligació moral d’aprofitar-ho.

Després hi ha un altre residu que són els restes orgànics, perquè els animals deixen quantitats de

menjar, els farratges i els restes dels carnívors. Les fulles anaven a orgànic.

Els treballadors van anar evolucionant, per diferents raons, la gent gran no en feia gaire cas perquè

culturalment no havien viscut això, però la gent jove que anava entrant estava més conscienciada i

voluntàriament es va crear un equip verd el 2006. El Damián va ser un d’ells.

L’equip verd es basava en conscienciar la gent, tenir tot net, que les papereres fossin funcionals,

feien xerrades, conferències,... es van implicar molt.

Al partir del 2004 es va fer la recollida de llaunes de beguda i es van posar màquines premsadores

per llençar-les allà. Això ens ho posava el mateix anunciant. Se’n cuidava una empresa de tot això.

Els dos grans canvis van ser el 1972 i l’altre al 2002.

La majoria de treballadors eren pastors i pagesos que havien treballat en el camp, era és al reves, el

60% dels treballadors no sabien ni llegir ni escriure, ara hi ha un percentatge universitari molt gran,

més d’un 40% són biòlegs, formació més alta, depèn dels responsables que tinguin i el contacte

directe que hi hagi amb els treballadors. Els cursos de formació en temes de reciclatge els preparava

el Salvador.

El 2002-2003 es va decidir posar contenidors de paper, vidre i plàstic, al marge de les banyeres que

recollien els fems, rebuig, els residus orgànics, etc. (2 grans canvis). Era un cavall no una mula, en

tenien 3 a part dels de la col·lecció, aquests portaven el carro, l’any 1972 van deixar de fer servei.

Els de restauració són els que reciclen més malament, el salvador els hi deia que dintre de tant de

temps la concessió s’acabava i els hi posava pressió. Es van fer conferències abans que es feien cada

200

dos anys, aproximadament sobre l’any 2000, es feia a tots els treballadors, pels de restauració eren

voluntàries, però molts hi anaven. S’explicava els problemes que hi havia, les novetats des de la

última xerrada, s’hi s’havia incorporat algun tipus de deixalla nou, o un sistema de reciclatge nou...

Minis plantes de compostatge, el servei veterinari era molt ranci, perquè deia que era un font

contaminant, els insectes anaven allà i després a les seves instal·lacions, però al final es va fer, i se’n

feia ús. Per als jardins no, primer ho portaven pars i jardins, però després no, va sortir una empresa

nova. Aquest compostatge s’utilitza per temes d’educació, és purament simbòlic, i després a la

granja hi ha un hort i es posava aquest compostatge.

El públic en general no està ben informat. El reciclatge de cara el públic, hi havia escombraries

giratòries amb totes les fraccions, es va treure perquè s’espatllaven, funcionava relativament però

s’espatllaven contínuament. Van durar uns mesos, devia ser sobre el 2006. No ho van tornar a

posar, per temes de pressupost. Únic gasto era del personal, i material nou, però no pagaven a

ningú perquè anés a buscar res.

Al principi hi havia una aspiradora per les fulles, els bufadors que hi ha ara produeixen molta pols,

núvols, control sobre les empreses concessionàries s’ha relaxat molt. Se-l s'hauria d'obligar més a

què facin les coses com vol el Zoo. No hi ha revisions.

201

A.2 Inventari de fotografies.

30 D’OCTUBRE 2016

31 D’OCTUBRE 2016

202

1 DE NOVEMBRE 2016

2 DE NOVEMBRE 2016

203

3 DE NOVEMBRE 2016

4 DE NOVEMBRE 2016

204

5 DE NOVEMBRE 2016

15 DE NOVEMBRE 2016

205

16 DE NOVEMBRE 2016

206

17 DE NOVEMBRE 2016

207

18 DE NOVEMBRE 2016

208

19 DE NOVEMBRE 2016

20 DE NOVEMBRE 2016

209

21 DE NOVEMBRE 2016

22 DE NOVEMBRE 2016

210

23 DE NOVEMBRE 2016

24 DE NOVEMBRE 2016

211

25 DE NOVEMBRE 2016

26 DE NOVEMBRE 2016

212

27 DE NOVEMBRE 2016

28 DE NOVEMBRE 2016