desmuntant l’especisme

www.iniciativaanimalista.cat 1

Desmuntant l’especisme

BENICASSÍM 11.06.2011


Açò no vol ser un rajola


Qui som nosaltres: Som primats Homo sapiens, uns membres de

l'ordre dels primats

http://ca.wikipedia.org/wiki/Homo_sapiens


Evitar confusions

– Animals humans amb consciencia i meta consciencia:

– Som persones– Animalistes– Classe treballadora– Culturalment europeus i jueu

cristians...musulmans?• Valencians catalans i/o espanyols


Des de la nostra realitat concreta ens preguntem

• CAP ON VA L’ANIMALISME?• Com volem que la nostra lluita avanci?• Hem de dotar-nos d’una estratègia.• Necessitem valorar el que fem.• Necessitem saber d’om venim • Necessitem no sols el relat del que passa

si no el meta relat que ho ha fet possible


Com és construeix un discurs històric

• El relat històric ens construeix des del present cap al passat.

• I amb els valor de la nació, la classe i el gènere dominant.

• L'espècie humana és l'única que pot fer-ho

•


Societat i cultura

• En tota societat conviuen almenys dos cultures.

• Nació, classe, gènere...l'espècie.• El capitalisme com sistema totalitzador• Els contravalors i contrapoders culturals,

socials, etc...• La defensa dels drets dels animals no pot

estar aliena a aquest rerefons.


Especisme

• Si en algun espai de la cultura popular contínua present amb força la ideologia de les classes dominants, aquest espai no és un altre que el de la preeminència de l'especisme.

• Entenem per especisme la discriminació basant-se en l'espècie que intenta explicar la inferioritat d'estatus d'un grup (els animals no humans) al servei d'un altre grup d'estatus superior (els animals humans).


Situació actual• Cada volta emergeix (és fa visible) amb més força una

sensibilitat cap als animals no humans.• Hem situat certs drets dels animals al debat públic• Cada vegada hi ha més informació i coneixements.• Un rebuig prou estès a les corregudes de bous... • Denuncies concretes dels maltractaments animals• A la vegada major permissivitat de les diferents versions

de bous als carrers, embolats, ensogats, a la mar, la cacera, zoos, oceanogràfics, etc...

• Permissivitat vs la recerca “científica”, la cria in dustrial, la pesca

• Increment constant del consum de carn i peix


Contra això oferim una disgregació associativa

• El ocupar-nos-en de lo parcial, d’allò local, de lo més visible, es deu a la nostra debilitat organitzativa i forma part també de la ideologia dominant

• Protectores• Ong,s • Multiplicitat d’associacions• Instrumentalització• Fals cosmopolitisme


Animalisme amb sensibilitats diverses

• Drets dels animals no humans• Raons ètiques, morals, religioses...• Salut• Econòmiques• Solidaries• Ecològiques• ...polítiques...


Globalitzar el discurs

• La contradicció fonamental és entre especistes i anti-especistes.

• Les contradiccions entre abolicionistes i benestaristes son secundaries

• La lluita animalista manté llaços estratègics amb els interessos de la humanitat treballadora en la lluita en post del seu alliberament


El paradigma capitalista

• El capitalisme s'ha convertit en un sistema social que, construït per l'espècie animal dominant, ha passat de xuplar la vida de la resta de les espècies a favor de la humana, i d'una gran part de la humanitat en favor de la classe dominant, a ser el major perill existent per al manteniment de la vida mateixa en aquest planeta.


Raons de l’especime

• L’ultima raó que s’amaga darrere de l'especisme es troba en el carnivorisme.

• L'espècie humana som animals bàsicament frugívors, però amb l'avantatjosa opció històrica de poder menjar carn.

• Aquesta opció, va ser tan determinant en el transcurs de l'evolució que segurament ens va salvar de l'extinció en èpoques de glaciacions o grans sequeres.


Raons de l’especisme

• El que al principi va ser una opció, amb el pas del temps s'ha convertit en un hàbit i avui en dia en una subtil imposició de les multinacionals càrniques, químiques, farratgeres i dels estats capitalistes.

• la gènesi del carnivorisme, coincideix amb la gènesi d'algunes de les grans alifacs de les nostres societats.



• La necessitat d’aconseguir carn en època d'insuficiència severa de proteïnes vegetals, va animar als nostres avantpassats a formar grups de caçadors armats de pals i pedres.

• L'escassetat d'aliments vegetals els va obligar a passar del plàcid frugivorisme propi dels grans simis, al feroç carnivorisme dels depredadors;



• D'ací a l'exaltació de la violència i de la camaraderia masculina (amb la consegüent relegació de les dones) no hi havia més que un pas, i era quasi inevitable que el donaren.

• L'explotació de les dones pels homes, model de totes les següents explotacions, -de classe, racials, nacionals...- va tindre amb el primer carnivorisme l'espill on aprendre.



• La cacera va ajudar a crear les condicions per la divisió social del treball i amb ella les primeres escissions entre dominadors i dominats.

• Per aquest motiu cal que totes les persones que ens mostrem contraris a qualsevol tipus d'explotació, ho fem també amb la necessitat d’anar també a la superació del carnivorisme.

• I al contrari també.



• La producció industrial de carn és un negoci impressionant per a les multinacionals i una desgràcia per a la humanitat.

• Per damunt del comerç d'armes o de drogues, la producció i subvencions de farratge per la producció industrial de carn és el primer negoci a nivell mundial.



• Per a produir 1Kg. de proteïna animal es necessita un mínim de 2 a 10Kg. de proteïna vegetal.

• Si sumem els costos en malalties humanes, la contaminació ambiental, el consum d’aigua, el patiment animal, etc... ens adonem de la bogeria en què estem immersos per a benefici exclusiu d’una ínfima minoria capitalista.



• Les corregudes de bous, els bous al carrer, la cacera, la utilització dels animals per alimentar-nos, vestir-nos, divertir-nos, per la recerca “científica” i sobretot militar, els zoos, bioparcs o oceanogràfics... són tots i en diferents graus, expressions del nostre especisme militant o latent.



• Al mateix temps són també mecanismes del poder constituït tendent a reforçar el nostre especisme i amb ell potenciar els valors implícits en la cultura dominant: el sadisme, el masoquisme, el masclisme, la imposició cultural, el recurs permanent a la violència.


Que fer?

• Si el problema de l’especisme te raons socials històriques, politiques, ecològiques, econòmiques...

• Les solucions no poden ser sols sentimentals

• Ni tampoc voluntaristes• Ens cal una intervenció sistèmica

desmuntant l’especisme

Documents