desenvolupament de competÈncies ...un referent per als professors d’aquest àmbit va ser el...

DESENVOLUPAMENT DE COMPETÈNCIES ARTÍSTIQUES

AMB LA UTILITZACIÓ DIDÀCTICA DE LA PISSARRA DIGITAL

INTERACTIVA I DE L'ENTORN COL·LABORATIU "MOODLE"

La realització d'aquest treball ha estat possible gràcies a una llicència retribuïda concedida pel Departament d'Educació i Universitats de la Generalitat de Catalunya (DOGC núm.: 4699 de 17.8.2006), durant el curs escolar 2006-2007.

Autora: Àngels Martínez Badia Tutor: Dr. Carles Dorado Perea, Professor del Departament. de Pedagogia Aplicada de la Facultat de Ciències de l’ Educació de la UAB.

Aquest treball ha estat possible gràcies a l’ajut i

la comprensió de la meva família, a la

col·laboració dels alumnes i professors que

m’han acompanyat en el procés de recerca i a

l’encertada orientació del tutor de l’estudi.

Àngels Martinez Badia

ÍNDEX DE LA MEMÒRIA 1. ÍNDEX DE CONTINGUTS 1. INTRODUCCIÓ 4

1.1. Antecedents del tema objecte de l’estudi 5

1.2. Explicació del tema i marc de referència 7

1.3. Objectius i resultats proposats 10

1.3.1. Finalitat de la recerca 10

1.3.2. Objectius 10

1.3.3. Hipòtesis o preguntes que respondrà la recerca 11

1.3.4. Resultats i aplicacions esperades 12

2. TREBALL DUT A TERME 13

2.1. Pla de treball (compliment) 13

2.1.1. Contingut del 1r. Seguiment, a data de 20-10-06. 14

2.1.2. Comentaris al 2n. Seguiment, a data del 28-2-07. 16

2.1.3. Comentaris als Informes de progrés. 17

2.2. Metodologia emprada 18

2.2.1. Tècniques i instruments de recollida d’informació i anàlisi de dades. 19

2.2.2.. Pla de treball 20

2.3. Descripció de l’estudi 21

2.3.1. Planificació de la recerca 21

2.3.2. Coordinació amb els Seminaris de Visual i Plàstica. 22 2.3.3. Preparació de la infraestructura tecnològica. 22 2.3.4. Disseny i experimentació de les activitats didàctiques 23 2.3.5. Disseny i aplicació dels instruments de recollida de dades 26

2.3.6. Altres tasques realitzades 27 2.4. Descripció dels recursos utilitzats (de qualsevol tipus) 28 3. RESULTATS OBTINGUTS 29

3.1. Presentació dels resultats obtinguts. 29

3.1.1. Espai virtual col·laboratiu mod’Arts 29

3.1.2. Perfil dels participants 32

3.1.3. Valoració general de les activitats TIC 42

3.1.4. Utilització de la PDI i valoració de les activitats a l’aula 48

3.1.5. Utilització del mod’Arts i valoració de les activitats associades 51

3.2. Anàlisi dels resultats. 55

3.2.1. Sobre els participats en l’experiència 55

3.2.2. Sobre la integració de les TIC en l’educació artística a partir de la realització d’activitats didàctiques.

57

4. CONCLUSIONS: suggeriments, conseqüències, aplicacions i valoracions de la recerca, tant des del punt de vista de la matèria objecte del treball de llicència com des de la pràctica docent en els centres d’ensenyament.

61

2

5. RELACIÓ DELS MATERIALS CONTINGUTS EN ELS ANNEXOS. 64

Annex 1: Informes de progrés 65

Annex 2: Qüestionaris dels alumnes 73

Annex 3: Enquestes dels professors 78

5. BIBLIOGRAFIA 85

2. ÍNDEX D’ ESQUEMES, GRÀFICS I TAULES

Esquema 1: Competències bàsiques 8

Taula 1: Temporització del pla de treball indicat al projecte inicial 13

Esquema 2: Sequència didàctica clàssica 18

Taula 2: Continguts treballats amb suport TIC per nivells, matèries i tipologia 25

Gràfic 1: Distribució d’alumnes per Centres i nivells 32

Gràfic 2: Global sexe dels alumnes % 33

Gràfic 3: Edat i sexes per nivells 33

Gràfic 4: Global repetidors en % 34

Gràfic 5: Repetidors per nivells 34

Gràfic 6: Modalitat dels alumnes de Batxillerat i procedència 35

Gràfic 7: Interès futur dels alumnes de 2n Cicle d’ESO 35

Gràfic 8: Familiaritat amb l’ordinador 36

Gràfic 9: On utilitzen l’ordinador 36 Gràfic 10: Disponibilitat i utilització de l’ordinador 37

Gràfic 11: Disponibilitat i utilització d’altres aparells 38

Gràfic 12: Freqüència de connexió 38

Gràfic 13: Utilització d’internet 39

Gràfic 14: Descàrregues 40

Gràfic 15: Hores setmanals de connexió per tipus d’activitat 40

Gràfic 16: Consultes a internet per estudiar 41

Gràfic 17: Dedicació setmanal a l’estudi per Internet en hores 41

Gràfic 18: Agrupacions d’alumnes 43

Gràfic 19: Sexe per agupacions 44

Gràfic 20: Els agrada estudiar? 44

Taula 3: Aprovar o suspendre en % 45

Gràfic 21: Aprovar o suspendre (número de matèries) 45

Gràfic 22: Repetició d’algun curs 46

Gràfic 23: Hores d’estudi / setmana i utilitzen l’oridnador 46

Gràfic 24: Alumnes amb Internet a casa, adreça electrònica, i blog o web 47

3

Gràfic 25: PDI - Valoració global (% per aspectes individuals) 48

Gràfic 26: PDI - Valoració mijta conjunta (ESO i BATX) 49

Gràfic 27: PDI - Valoració mitja ESO per aspectes i agrupacions 49

Gràfic 28: PDI - Valoració mitja BTX per aspectes i agrupacions 50

Gràfic 29: Moodle - Valoració global (% per aspectes individuals) 51

Gràfic 30: Moodle - Valoració mitja conjunta (ESO i BATX) 52

Gràfic 31: Moodle - Valoració ESO mitja per aspectes i agrupacions 52

Gràfic 32: Moodle - Valoració mitja BTX per aspectes i agrupacions 53

Gràfic 33: Valoració sobre l’ús de l’espai virtual mod’Arts 54

4

1. INTRODUCCIÓ

El treball “Desenvolupament de competències artístiques amb la utilització didàctica de la

pissarra digital interactiva i de l'entorn col·laboratiu Moodle” ha estat realitzat durant el curs

2006-2007 gràcies a una llicència d’estudis concedida pel Departament d'Educació i

Universitats de la Generalitat de Catalunya (DOGC núm.: 4699 de 17.8.2006) i respon a

inquietuds personals i d’ interès professional que venen de lluny.

Des de fa anys, en alguns Seminaris d’ Educació Visual i Plàstica dels instituts estem utilitzant,

per la preparació de les classes i en el treball a l'aula amb alumnes, el que abans en dèiem "les

noves tecnologies" ( NTT). Aquest terme, simplement designava l'ús de maquinari i software

educatiu en activitats puntuals amb ordinadors, normalment a l'única Aula d'Informàtica dels

centres, on calia fer cua per obtenir hora. La primera experiència es remunta a quan impartíem

una optativa al BUP que posteriorment es va concretar en un Crèdit Variable tipificat de

l’Ensenyament Secundari Obligatori, el "Dibuix assistit per ordinador" ( DAO). Actualment, i

com exemple d’introducció de les TIC recollida en la programació, juntament amb els meus

companys de l’ IES Can Planas de Barberà del Vallès, dediquem un 20% de l’horari lectiu de la

matèria de Dibuix Tècnic de Batxillerat a pràctiques amb AutoCad.

Sabem que no tots els integrants del sistema educatiu senten la necessitat d’ implicar-se

activament en aquesta integració de les TIC, però molts professionals, hem defensat aquesta

causa en el desenvolupament de la pràctica docent. Per a poder-ho fer hem accedit a molts

cursos de formació contínua específics - tan presencials com telemàtics - amb continguts

susceptibles de ser aplicats en el currículum, tan de la matèria d’Educació Visual i Plàstica de

l’ESO, com en el de les matèries del Batxillerat d’Arts, des de la implantació d’aquesta

modalitat. Però la bona disposició del professorat i les ganes de fer-ho no són suficients, entre

tots cal resoldre el com, i la recerca és un camí per esbrinar-ho.

Una altra motivació important per engegar el projecte previ i portar endavant aquest estudi, ha

estat formar part des de l’any 2004 del grup de recerca DiM, “Didàctica i Multimèdia”, promogut

pel Departament de Pedagogia Aplicada de la Facultat de Ciències de l’Educació de la

Universitat Autònoma de Barcelona i dirigit pel Dr. Pere Marquès.

5

1.1. Antecedents del tema objecte de l’estudi

Ja és difícil trobar referències d’investigació sobre la didàctica de l’educació artística, sobretot

en ensenyaments de nivell no universitari, però respecte al grau d’incidència que sobre aquesta

pugui haver tingut la incorporació de les TIC, les ressenyes són pràcticament inexistents.

Un referent per als professors d’aquest àmbit va ser el treball realitzat per la professora

Montserrat Planella sobre el Batxillerat d’Arts, durant una llicència d’estudis del curs 2003-04,

que va encetar una recerca estimulant sobre l’Educació Artística en el marc de l’Ensenyament

Secundari, post- obligatori en aquest cas. És pot veure a www.xtec.es/~mplanel4

Darrerament s'ha anat incorporant més i més tecnologia en el món educatiu, tan en quantitat

com en qualitat i diversificació. El Departament d'Ensenyament, des de la implantació

generalitzada d'Internet, està efectuant importants actuacions d’infraestructura i dotacions en la

majoria de centres que haurien de fer possible la incorporació de les TIC en el treball diari a les

aules i permetre experimentar de veritat els materials, eines i recursos ja disponibles per certs

nivells, àrees i matèries. Però dins de l’actual sistema d’ensenyament, encara estem lluny de la

introducció majoritària de la pissarra digital interactiva a les classes i de l’existència d’una

plataforma col·laborativa, preparada per a ser utilitzada pel professorat d’una manera fàcil i

immediata, comptant amb el suport necessari.

La investigació existent sobre la Pissarra Digital Interactiva, és incipient. El grup DiM–UAB, en

col·laboració amb altres institucions i patrocinadors, és pioner en recerca i innovació sobre

aquest tema. S’han portat a terme experiències pilot i per tan existeixen resultats previs que

avalen, si més no parcialment, la bondat de la pissarra digital en el procés d’ ensenyament-

aprenentatge.

Tots els detalls es troben relacionats al portal

http://dewey.uab.es/pmarques/pdigital/ca/pissarra.htm

Actualment hi ha en marxa la investigació PDI PRODEL - Promethean, a la qual hem pogut

accedir com Centre col·laborador. Les condicions en que s’està desenvolupant estan descrites

a http://dewey.uab.es/pmarques/dim/promethean/investigacion.htm

També cal mencionar la influència sobre el present estudi de la línia d’investigació coordinada

pel Dr. Carles Dorado “Disseny i creació d’ objectes d’ aprenentatge per a PDIp ”, o pissarra

digital interactiva portàtil, que va constituir-se dins del grup DiM-UAB, segons consta a

http://dewey.uab.es/pmarques/dim/dimPDPI.rtf

6

Pel que fa a la introducció de l’entorn col·laboratiu Moodle a l’ensenyament secundari, val a dir

que és molt recent. Des de fa alguns anys, la plataforma Moodle s’utilitza al nostre país

bàsicament per a distribució de cursos telemàtics a distància, havent-hi algunes universitats

que disposen del seu propi campus virtual amb aquest sistema. Però sobre l’ús de Moodle a

secundària en situacions semi-presencials i presencials a l’aula, que és l’aspecte que ens

interessa explorar, de moment no es troben estudis previs ni experiències publicades.

Existeixen comunitats d’usuaris de Moodle per tot el món en multitud d’idiomes, que serveixen

per compartir inquietuds, experiències i donar-se suport mutu. Qualsevol es pot registrar al lloc

web oficial del projecte http://moodle.org i començar a gaudir de les seves prestacions. D’altra

banda, els professors amb identificador de la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya, XTEC,

també poden sol·licitar un espai web on instal·lar el Moodle si volen utilitzar-lo per a la seva

pràctica docent, accedint a http://www.xtec.net/at_usuari/gestusu/identificacio/php/index.htm

Per tot l’exposat, ens adonem que existeix una manca real d’informació respecte al grau

d’incidència, si n’hi ha hagut, que sobre l’educació artística pot haver tingut la incorporació de

recursos TIC - com són la PDI i el Moodle -, en el procés d’ ensenyament–aprenentatge a les

aules, i aquesta ja és una raó suficient per a plantejar fer la recerca.

7

1.2. Explicació del tema i marc de referència

La societat actual demanda, cada vegada més, persones amb bona formació bàsica més o

menys específica i, al mateix temps, adaptables a un perfil polivalent. Aquesta situació general

també és aplicable dins el ventall creixent d’activitats relacionades amb el món de l’art.

Tan si els joves s’incorporen al món laboral com si accedeixen als estudis de grau superior, ja

no n’hi ha prou amb demostrar bones capacitats i haver adquirit suficients habilitats i

coneixements en les matèries del currículum. Per tant, l’Educació Artística que reben els

estudiants a l’ensenyament secundari, un cop superat aquest, els ha de permetre haver assolit

unes competències determinades que, a més de la desitjada alfabetització digital per a tota la

població que incloguin també experiència en el camp de les tecnologies de la informació i la

comunicació (TIC) i dels mitjans audiovisuals (MAV). Adquirir aquestes competències és una

veritable necessitat que justifica la finalitat objecte del present estudi.

Deixant de banda la familiaritat amb que una part creixent de la població fa un ús lúdic

d’algunes tecnologies com el mòbils multimèdia, els videojocs, els xats o els jocs en línia per

Internet, les aules dels centres d’ensenyament on els alumnes i els professors convivim moltes

hores, són un bon lloc per desenvolupar plegats habilitats TIC de forma globalitzada, tot

desplegant el currículum específic de cada matèria.

En el nostre cas ens referim concretament a la matèria d’ Educació Visual i Plàstica del 1r i 2n

Cicle d’ ESO i també a les matèries de modalitat del Batxillerat d’Arts.

En el títol del treball ja es fa referència al desenvolupament de competències artístiques i la

seva relació amb les pròpies de l’àmbit TIC.

El concepte de competència està definit en el recent Decret de 2007 pel qual es regula

l’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria i s’estableixen les

competències bàsiques ( Esquema 1, pàg. 8 ) com a marc de referència curricular. Ve definit

així: “Competència és la capacitat d’utilitzar els coneixements i habilitats, de manera transversal

i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats

a diferents sabers…”

D’altra banda, quan consultem els currículums, s’especifiquen les competències pròpies de

cada matèria, així com la seva connexió amb d’altres i les aportacions de cada una al conjunt

de competències bàsiques de l’educació obligatòria.

8

En la matèria d’Educació visual i plàstica, tal com consta en el Decret 143/2007 DOGC núm.

4915, els continguts desenvolupen directament les competències comunicatives, tan l’artística i

cultural com la audiovisual. Però la importància que adquireixen en el currículum els continguts

relatius a l’entorn audiovisual i multimèdia, amb la utilització dels recursos TIC, també atorga a

aquesta matèria una gran incidència en l’adquisició de la competència digital i del tractament de

la informació, dins de les competències bàsiques de caire metodològic.

Esquema 1: Competències bàsiques. (extret de “decret_eso_%20difusio.pdf”)

Si ens remetem a la publicació del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu del

Departament d'Ensenyament al 2003, sobre “Relació de competències bàsiques“, s’aprecia una

subdivisió per àmbits, entre els que es troben l’àmbit genèric de l’educació artística i també

l’àmbit de les TIC. Cal destacar el redactat de la competència núm.11 de l’educació artística,

que diu textualment, ”Apreciar la utilitat de les noves tecnologies aplicades a la creativitat

artística”. Pel que fa a l’àmbit de les TIC, l’informe subratlla que la integració de les TIC en el

conjunt d’eines educatives permet la millora dels processos d’ensenyament–aprenentatge i

9

posa èmfasi en que les TIC són un instrument que facilita la formació permanent al llarg de tota

la vida.

Per tot això i per tal d’aglutinar la majoria de recursos TIC disponibles, l’estudi contempla

centrar-se en l’experimentació de la Pissarra Digital Interactiva i de l’entorn col·laboratiu

Moodle. Les raons d’haver escollit aquests dos recursos concrets es basen en el fet que els

considerem complementaris:

- Amb una Pissarra Digital Interactiva tot és projectable ( amb el plus de connexió a Internet,

tauleta i teclat sense fils ), inclòs l’entorn virtual creat expressament per a efectuar aquesta

recerca.

- Des d’ un entorn d'aprenentatge Moodle tot és accessible des de l’ordinador: intranet, Internet

( webs, portals, wikis, weblogs. ), correu electrònic, missatgeria instantània, xats, fòrums,

vídeos, materials multimèdia ...

Respecte a la tria de l’entorn col·laboratiu Moodle, s’ha fet bàsicament per dues raons. La

primera és que està basat en programari lliure de codi obert que tothom es pot instal·lar i

millorar si en sap prou, amb tots els avantatges que això comporta. La segona és que el pilar

de la filosofia “moodleiana” és un model pedagògic fonamentat en el corrent que s’anomena

Constructivisme Social. Aquest moviment manté el punt de vista que la gent construeix

activament nous coneixements a mida que interactua amb el seu entorn i fa extensives les

seves idees a un grup social de forma col·laborativa. Un enfocament d’aquesta mena ens ha

semblat molt adient per a l’alumnat de l’etapa de secundària, immers en l’adolescència, la fase

vital construccionista per excel·lència.

10

1.3. Objectius i resultats proposats.

1.3.1. Finalitat de la recerca

El propòsit de l’estudi efectuat és:

- Incidir en la millora del procés d’ensenyament–aprenentatge de l’educació artística,

mitjançant la integració de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació, concretades

en la utilització didàctica de la Pissarra Digital Interactiva i de l’entorn col·laboratiu Moodle en

l’etapa de Secundària.

1.3.2. Objectius

L’objectiu general del treball és:

- Integrar la utilització didàctica de la PDI i de l’entorn Moodle com elements clau d’innovació

pedagògica per a la millora del procés d’ensenyament–aprenentatge a l’àmbit de l’educació

artística en els Centres de Secundària.

Els objectius concrets són:

- Impulsar entre el professorat i alumnat dels ensenyaments artístics a Secundària l'ús educatiu

i pedagògic de les TIC a l'aula de forma habitual en la majoria de matèries.

- Promoure la innovació didàctica.

- Aconseguir que l’aplicació didàctica de la PDI conjuntament amb l’entorn Moodle esdevingui

un motor generador de motivació per a tots.

- Fomentar la col·laboració entre els participants en l’experiència, alumnes, professores i

professors que, voluntàriament - ni que sigui amb diferents graus d'implicació - han de

possibilitar obtenir resultats de l'estudi, un cop portades a terme les activitats concretes amb els

alumnes dels respectius Centres.

- Permetre optimitzar l’ús de les dotacions existents als Centres i adequar millor les aules

específiques amb la infraestructura necessària per incrementar la utilització de les TIC entre els

professors i estudiants de secundaria, en el procés diari d'ensenyament -aprenentatge.

11

1.3.3. Hipòtesis o preguntes que respondrà la recerca.

A nivell general:

- La integració de recursos TIC millorarà la qualitat de la educació artística, els resultats del

procés d’ensenyament–aprenentatge i afavorirà la motivació i l’ interès de professors i alumnes

en el desenvolupament de la seva tasca.

Concretant una mica més:

- L’ús de la PDI fomentarà la innovació didàctica entre el professorat.

- La utilització PDI també facilitarà als alumnes l’exposició de treballs en grup a la resta de c

companys en totes les matèries, al permetre la projecció a gran format.

- L’ús didàctic de la PDI incidirà positivament en el cas d’ exposicions de continguts

conceptuals a grups d’alumnes nombrosos, especialment en les matèries de Visual i Plàstica,

Dibuix Tècnic i Història de l’Art.

- Una utilització adequada de la plataforma Moodle en sessions presencials a l’aula

augmentarà l’autonomia dels alumnes en el desenvolupament de les tasques a realitzar.

- El treball individual i en petits grups de persones amb l’entorn virtual millorarà el rendiment en

la majoria de matèries, especialment en activitats pràctiques realitzades amb l’ordinador a

l’aula en les matèries de modalitat del Batxillerat.

- Un bon d’ús de l’entorn col·laboratiu possibilitarà realitzar activitats molt dirigides i d’auto–

aprenentatge , siguin de consulta, reforç o ampliació, tan a l’escola com des de casa i les

famílies que ho desitgin podran fer-ne un seguiment.

- Evidentment, la hipòtesi nul·la es pot donar en cas que en el transcurs de la recerca no

s’obtinguin resultats suficients que avalin les hipòtesis plantejades.

12

1.3.4. Resultats i aplicacions esperades

En primer lloc, s’espera poder extreure conclusions que confirmin la hipòtesi plantejada.

La recerca efectuada també ha de permetre esbrinar i deixar constància tan dels avantatges

com dels problemes que pugui comportar aquest procés d'integració TIC en el currículum de

les diferents matèries de l’educació artística a l’ensenyament secundari, per tal que es pugui

continuar aprofundint en aquesta línia.

Les dades obtingudes sobre els indicadors qualitatius i quantitatius extrets dels qüestionaris de

valoració de les activitats portades a terme amb suport TIC han de contribuir a encetar un

procés d’avaluació sobre la seva integració en l’ensenyament–aprenentatge, dins l’àmbit de

l’educació artística.

Es contempla igualment un pla de difusió i explotació dels resultats obtinguts a tots nivells, així

com dels objectes d’aprenentatge, activitats didàctiques preparades i materials creats durant

l’experimentació.

El més adequat per a la difusió, donat el caire de l’estudi, serà la utilització preferent del

campus virtual creat expressament per dur a terme l’experiència, el mod’Arts, que a partir del

moment en que es presenti aquesta memòria i es doni per acabat el període de llicència,

deixarà de ser un espai restringit i passarà a permetre l’accés lliure a les persones que es

registrin degudament.

També es preveu realitzar una presentació o ponència sobre el contingut del treball en futures

Jornades del grup DiM–UAB i no es descarta fer més endavant una comunicació escrita o

article en alguna revista especialitzada.

13

2. TREBALL DUT A TERME

2.1. Pla de treball (compliment )

Inicialment, la planificació temporal de les activitats, amb la previsió de calendari, que es va

incloure en el projecte aprovat al seu dia i que formen part de la recerca efectuada, era la

següent:

Activitats Set Oct Nov Des Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul

Planificació de la recerca. ■ ■

Coordinació amb els Seminaris ViP. ■ ■ ■ ■ ■

Preparació de la infraestructura tecnològica.

■ ■ ■ ■

Preparació dels materials didàctics. ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■

Disseny dels instruments de mesura mesura

■ ■

Experimentació dels materials didàctics. ■ ■ ■ ■

Recollida de dades. ■ ■ ■ ■ ■

Memòria de la llicència. ■ ■

Observacions:

Els símbols ■ situats en les columnes es refereixen a les dues quinzenes de cada mes. Els símbols en vermell ■ indiquen activitats presencials amb la PDI. El quadres ombrejats en gris indiquen utilització del entorn col·laboratiu “moodle” entre el novembre i

el juny, en les files corresponents a algunes activitats.

Taula 1: Temporització del pla de treball indicat al projecte inicial

Al mes de Setembre es van realitzar, per part del Departament d’Educació, les reunions

pertinents per rebre les instruccions a tenir en compte a l’hora de portar a terme la llicència

d’estudis. Posteriorment, durant la 1ª quinzena d’octubre, es va impartir a l’ICE de la Universitat

de Barcelona un curs presencial sobre” Recerca Educativa”, al qual vaig assistir.

14

Així és que la primera activitat, Planificació de la recerca, o detall del treball a realitzar durant

el període de llicència d’estudis i la recerca pròpiament dita, va començar efectivament a partir

de la segona setmana d’octubre de 2006.

El desenvolupament de la majoria de tasques desglossades, corresponents a cada grup

d’activitats de la primera columna, s’expliquen més endavant, a l’apartat 2.3. Descripció de

l’estudi, de la present memòria.

Les variacions respecte a les previsions inicials del Pla de Treball, són més de forma que de

contingut i es refereixen, principalment, a adequacions i retocs de calendari per corregir els

endarreriments que s’havien produït. Únicament pel que fa a l’apartat de Recollida de dades,

s’ha fet un canvi de plantejament per raons operatives, consistent en agrupar la recollida

massiva de dades en dos moments, a l’inici i al final de l’experiència en cada institut, i no abans

i després de cada intervenció puntual amb cada grup d’ alumnes com s’havia contemplat.

Pel que fa a l’elaboració de la Memòria de la llicència, en realitat s’ha perllongat fins a finals de

setembre, doncs quasi la totalitat del juliol va estar dedicada a l’aprofundiment d’estudis

mitjançant cursos de formació telemàtica de l’Escola virtual d’estiu Espiral 2007.

En conjunt, el compliment del Pla de treball en les qüestions relatives a les tasques incloses en

les activitats ja esmentades, ha quedat reflectit a les Reunions de seguiment efectuades

presencialment per tècnics del Departament d’Educació i en els Informes de progrés que

signats pel tutor de la recerca, Dr. Carles Dorado Perea, s’han presentat amb la periodicitat

requerida. Juntament a la present memòria es lliura l’ Informe final de supervisió.

A continuació s’inclou un extracte del contingut de les presentacions utilitzades per fer

l’exposició oral pública de l’estat del treball dut a terme en cada període, així com comentaris

als Informes de progrés lliurats, que es poden consultar als annexos de la memòria en el seu

format original.

2.1.1. Contingut del 1r. Seguiment, a data de 20-10-06.

La presentació de diapositives preparada per al 1r. Seguiment de finals d’Octubre recull dos

aspectes:

1. Resum del projecte aprovat:

�Context i àmbit de l’estudi a efectuar.

15

Es destaca la relació de la recerca amb la línia d’investigació “Disseny i creació d’ objectes

d’aprenentatge amb la PD portàtil interactiva”, depenent del grup “Didàctica i Multimèdia” de la

UAB. També s’informa dels Centres públics de Secundària que es preveu participin en la

recerca, que són els instituts IES Ferran Casablancas, IES Sabadell i l’ IES Can Planas

�Propòsit de la recerca

Millorar el procés d’ensenyament–aprenentatge de l’educació artística en l’etapa de Secundària

mitjançant la integració de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació.

Elements que interactuen:

- Agents personals: Implicació activa d’alumnes i professors

- Integració de les TIC: Eines i recursos didàctics i tecnològics complementaris, la PDI i el

Moodle

- Didàctica de l’ Ed. Artística: Activitats relacionades amb els continguts de les matèries

�Metodologia i Pla de treball

S’ utilitzarà una metodologia que promogui la transformació del model clàssic de seqüència

didàctica i fomenti la col·laboració de tots els participants, estant centrada en el disseny

d’activitats que integren les TIC i s’experimenten a l’aula. Inclou la valoració de l’estat inicial i

l’evolució del procés en cada Centre. La recollida i anàlisi de dades es basa en indicadors

qualitatius i qualitatius. El pla de treball que es va presentar és el de la Taula 1 de la pàg. 13

�Resultats i Aplicacions esperades

Poder extreure conclusions que confirmin la hipòtesi plantejada, a saber:

- La integració de recursos TIC, concretats en la utilització didàctica de la PDI i l’entorn Moodle,

millorarà la qualitat de la educació artística, els resultats del procés d’ensenyament–

aprenentatge i afavorirà la motivació i l’ interès de professors i alumnes en el desenvolupament

de la seva tasca.

- Deixar constància del procés d'integració TIC en l’educació artística, per tal que es pugui

continuar aprofundint en aquesta línia després d’una adequada difusió dels resultats obtinguts,

així com dels objectes d’aprenentatge, activitats i materials utilitzats i creats durant

l’experimentació.

2. Les TIC implicades en el projecte

�Pissarrra digital interactiva

16

- Definició i tipus. Propostes didàctiques

http://dewey.uab.es/pmarques/pdigital/ca/guia2.htm

- Exemples d’ús i bones pràctiques

http://mem.uab.es/videos/ , http://www.pangea.org/dim/neopissarra.wmv

- Aplicació al projecte: Demostració pràctica del software associat a la PDI

�Entorn virtual Moodle

- Característiques, manuals i formació:

http://moodle.org/course/view.php?id=39 , http://www.xtec.net/%7Ejqueralt/elearning_amb_moodle/index.htm

- Exemples d’utilització:

Personal docent, http://phobos.xtec.cat/imartin6/moodle/

Associació d’ensenyants, http://www.abrasol.com/moodle61/

- Aplicació al projecte:

Construcció de l’espai virtual al servidor de la XTEC, http://phobos.xtec.cat/amarti29/moodle/

2.1.2. Comentaris al 2n. Seguiment, a data de 28-2-07.

La presentació de diapositives preparada per al 2n. Seguiment de finals de Febrer, recull un

resum del desenvolupament de la llicència pròpiament dita. Segueix l’esquema de la primera

presentació i consta de dues parts:

- Primera: S’incideix en detallar l’àmbit d’estudi i el desenvolupament del pla de treball amb la

corresponent temporització, i en com es va produint la materialització d’alguns aspectes

metodològics concrets, com per exemple el disseny de les activitats i materials o la recollida de

dades inicials.

- Segona: S’aprofundeix en els progressos efectuats en torn de la PDI i el Moodle i s’inclouen

algunes demostracions pràctiques i d’exemples d’Objectes d’aprenentatge generats amb el

software associat a la PDI, així com exemples de creació i edició de continguts en línia, en el

cas de la plataforma Moodle.

17

2.1.3. Comentaris als Informes de progrés. ( Annex 1)

- 1r. Informe de progrés, del 28-2-07.

Pel que fa al 1r. Informe de progrés, hi queden recollits des del calendari de reunions amb la

persona supervisora del treball, fins la confirmació dels objectius i temporització inicial de la

recerca, així com les tècniques emprades i la descripció de les tasques del pla de treball

portades a terme fins aleshores. Especifica també la relació de materials didàctics ja elaborats

o en fase d’elaboració i els estudis fets o previstos, relacionats amb la llicència. Per acabar,

inclou un apartat d’observacions.

- 2n. Informe de progrés, del 30-5-07.

Té una estructura similar a l’altre, i bàsicament pretén deixar constància de les possibles

adequacions fetes respecte del primer informe. Repassa l’estat de la feina pel que fa a les

fases ja desenvolupades o no de la recerca, sobre la relació de materials confeccionats i

estudis realitzats o pendents. Inclou un espai on fer constar els canvis metodològics efectuats,

si és el cas, i un últim punt per deixar constància les observacions pertinents.

18

2.2. Metodologia emprada

La metodologia s’ha fixat tenint com a referent les fases del model de seqüència didàctica

clàssica presents en qualsevol procés d’ensenyament–aprenentatge.

Tal com es veu a l’esquema adjunt, a la primera fase hi ha un percentatge molt alt d’intervenció

activa del professor durant l’exposició dels conceptes, mentre l’alumne adopta una actitud

receptiva però no activa. A la segona fase el nivells de participació del professor i de l’alumne

tendeixen a igualar-se des del moment en que la mediació del professor dona pas a la

intervenció del alumne i planteja la seva implicació en aplicacions pràctiques concretes sobre

els conceptes o procediments exposats. A la tercera i última fase hi ha la tendència a donar-se

la situació inversa a la primera fase, produint-se la prevalença d’un grau d’autonomia quasi total

per part del alumne.

Esquema 2: Seqüència didàctica clàssica

Aquesta seqüència típica d’un procés d’ensenyament–aprenentatge queda modificada quan

s’utilitza en l’àmbit de l’educació artística, que per les seves pròpies característiques

intrínseques comporta un component elevat de treball procedimental i creatiu a nivell

experimental per part dels alumnes. Les columnes corresponents a les tres fases tenen

intervals desiguals i creixents en amplitud de la fase 1 a la 3.

A nivell d’aplicació didàctica, la metodologia triada per portar a terme les diferents activitats i

tasques que més endavant es detallen està pensada per transformar la seqüència didàctica en

un procés menys compartimentat i més equilibrat entre els agents implicats.

En definitiva, es pretén aplicar una metodologia que promogui la col·laboració de tots els

participants i que estigui centrada en el disseny d’activitats didàctiques que integren les TIC i

s’experimenten a l’aula.

Professor

Fase 1 Fase 2 Fase 3

Alumne

19

Es parteix dels supòsits següents:

- L’ús de la PDI incidirà fonamentalment en les fases 1 i 2 de la seqüència, tot ajudant a

desdibuixar la línia que les separa.

- La utilització l’entorn col·laboratiu Moodle potenciarà les fases 3 i 2 de l’altre extrem, ajudant

als usuaris a guanyar proactivitat i autonomia, fent que també es dilueixi la línia divisòria entre

aquestes dues fases.

- Tant els professors com els alumnes, usuaris tots d’aquestes aplicacions, s’implicaran d’una

forma més equilibrada i cooperativa en el transcurs de totes les fases del procés.

En general s’ha utilitzat una metodologia de recerca de tipus exploratori, mitjançant l’aplicació

de l’ús didàctic dels materials i recursos dissenyats per portar a terme l’estudi, que ha

comportat la seva experimentació en el procés d’ensenyament–aprenentatge dels continguts

propis de l’educació artística en l’etapa de l’ensenyament secundari, en els centres participants

en l’experiència.

2.2.1. Tècniques i instruments de recollida d’informació i anàlisi de dades.

Les tècniques més utilitzades durant el procés de la recerca han estat:

- La observació directe, en la mida que ha estat possible, durant l’experimentació de les

activitats didàctiques a les aules.

- Assistència a Reunions del Seminari de Visual i plàstica dels centres.

- Entrevistes personals amb el professorat participant, integrants dels Seminaris de Visual i

plàstica i també amb els Coordinadors d’Informàtica dels centres.

- Qüestionaris i enquestes passats als alumnes participants en l’experiència.

- Informes interns d’activitat de l’entorn virtual mod’Arts

- Consulta de referències bibliogràfiques i cerca de recursos, majoritàriament a Internet

20

Es contempla efectuar una anàlisi de les dades obtingudes del tipus descriptiu quantitatiu.

Pel que fa al tractament de les dades de tipus estadístic obtingudes a partir dels qüestionaris,

s’han processat mitjançant un full de càlcul. Així hem obtingut fàcilment, tan els corresponents

comptatges, mitges o percentatges, com les representacions gràfiques que la pròpia aplicació

facilita. L’assistent de taules dinàmiques que inclou també permet fer creuaments de dades, el

que sempre pot ser interessant de cara a la interpretació dels resultats.

2.2.2. Pla de treball.

El pla de treball, finalment s’ha estructurat en base a diferents actuacions circumscrites als

àmbits següents:

- Planificació de la recerca i disseny de les diferents tasques a desenvolupar.

- Execució i /o experimentació de cada tasca o aspecte en concret.

- Recollida d’informació i dades.

- Processament de dades, anàlisi i valoració dels resultats obtinguts.

- Redacció de la memòria de la Llicència d’estudis.

La temporització del pla de treball i el desenvolupament de les tasques queda reflectida als

capítols anterior, 2.1. Pla de treball (compliment) i posterior, 2.3. Descripció de l’estudi,

respectivament.

21

2.3. Descripció de l’estudi

Per a la descripció de l’estudi ens anirà bé ubicar-nos en els àmbits acabats de mencionar al

Pla de Treball i anar-los repassant.

Sobre la redacció de la memòria de la llicència d’estudis ja s’han fet els comentaris pertinents a

l’apartat 2.1. Tot el que fa referència al processament de dades, anàlisi i valoració dels resultats

obtinguts, a banda del que ja s’ha avançat a l’apartat 2.2.1., es troba inclòs al proper capítol

3.Resultats Obtinguts.

2.3.1. Planificació de la recerca

Pel que fa a la planificació, es contemplen una sèrie de tasques a realitzar en primer lloc:

− Com pas previ a la preparació de la infraestructura tecnològica que permeti l’experimentació

de materials didàctics amb la utilització d’un entorn virtual i la pissarra digital interactiva, cal

fer la comprovació dels elements a utilitzar en els diferents centres: aules específiques,

ordinadors disponibles, programari, projectors i pantalles... i fer la previsió de com resoldre

les mancances observades.

− Programar les reunions i actuacions de coordinació amb els Seminaris de Visual i Plàstica

dels Centres col·laboradors.

− Decidir quins són els materials didàctics a assajar posteriorment en les diferents matèries i

nivells. Cercar, catalogar i classificar els materials existents de poder ser utilitzats i definir

quins cal adaptar, crear o preparar.

− Definir les dades d’interès a recollir sobre els participants en l’experiència i els indicadors a

valorar sobre les activitats didàctiques i el seu desenvolupament.

El desenvolupament posterior de les tasques derivades ha estat com tot seguit s’explica.

.

22

2.3.2. Coordinació amb els Seminaris de Visual i Plàstica.

És important destacar que hi ha hagut una coordinació continuada al llarg del curs.

En cada Centre col·laborador es va efectuar una reunió informativa a principi de curs per

exposar els detalls de les actuacions susceptibles de dur a la pràctica, tan pel que fa a Pissarra

Digital com les referides a l'entorn virtual d'aprenentatge que es va crear expressament per dur

a terme la recerca.

Un cop resolts els dubtes que es van plantejar i després de preveure el suport necessari que

caldria en cada cas, en les setmanes posteriors es va establir en quin nivell, matèria i grup

d'alumnes s'efectuaria la primera activitat experimental, a càrrec del professor/-a que va tenir

disponibilitat per encetar el tema.

Hi va haver una altra tanda de Reunions de Seminari a cada institut, un cop realitzada la

primera de les activitats amb alumnes programada en cada cas. Va ser el moment en que, els

professors que encara no ho havien fet, es van registrar a l’entorn col·laboratiu Moodle, que ja

estava en funcionament.

La resta de tasques de coordinació es van fer particularment amb cada professor o professora,

prèviament a cada activitat didàctica a experimentar.

2.3.3. Preparació de la infraestructura tecnològica.

En primer lloc es va procedir a la descàrrega i/o instal·lació del software necessari per a iniciar

el disseny d’activitats amb PDI i la posada en marxa de l’espai virtual.

Una tauleta digital InterWrite, amb el corresponent software associat a la PDI portàtil, va ser

facilitada per el Departament de Pedagogia Aplicada de la Facultat de Ciències de l’Educació

de la UAB.

La pissarra digital interactiva que es va utilitzar quan va estar disponible, en el mes de maig, ja

en la última fase l’experimentació, és Promethean i el software associat, l’ActivStudio2.

Les dues aplicacions anteriors es van instal·lar també a l’ordinador portàtil facilitat per l’IES Can

Planas per a l’experimentació de la recerca, i va ser utilitzat en les aules i Centres que no

23

tenien l’equipament necessari, per tal de no donar feina addicional als Coordinadors

d’Informàtica i per comoditat pròpia.

A continuació, un cop superades les dificultats que va comportar allotjar el Moodle al servidor

de la XTEC, es van configurar les variables de l’entorn com ens va convenir per portar a terme

la nostra recerca. El següent pas va ser fer la comprovació del correcte funcionament de

l’aplicació i procedir a iniciar el disseny de l’estructura del lloc.

El disseny de l’espai, que s’ha batejat com mod’Arts, jugant amb el començament de les

paraules “moodle” i modalitat del batxillerat d’Arts, així com els continguts amb que ha estat

dotat s’explicarà més endavant, dins l’apartat corresponent a 3.1. Presentació dels resultats

obtinguts del capítol 3.

2.3.4. Disseny i experimentació de les activitats didàctiques

Per el disseny de les activitats didàctiques, tal com s’indica a la metodologia, es prioritza la

intervenció d’una elevada integració de les TIC en el seu desenvolupament.

Un cop definits els temes a tractar amb el professorat participant a l’estudi, es va començar la

cerca de materials adients amb format electrònic a Internet per contemplar la seva utilització i

en quins termes. Es va efectuar una cerca generalitzada, però sobretot centrada en materials

publicats als portals de la XTEC i l’Edu365 que ja acostumen estar en català.

A la matèria d’Educació Visual i plàstica s’han treballat els següents continguts amb suport TIC:

- A segon d’ESO: El color

- A tercer d’ESO: Sistemes de representació ( Bàsic)

- A quart d’ESO: El color, La composició i Sistemes de representació

Els continguts de la matèria de Dibuix Tècnic treballats a Batxillerat són:

- Sistemes de representació ( Ampliació)

- Pràctiques de dibuix als ordinadors amb AutoCad

24

A la matèria de Tècniques d’expressió gràfico–plàstica de 1r i en la presentació pública dels

Treballs de Recerca de 2n de batxillerat, els alumnes també van utilitzar la PD o la PDI per a

l’exposició dels seus treballs.

Aquestes activitats didàctiques, han estat realitzades amb ordinadors connectats o no al

mod’Arts o amb la utilització de la PD( I ), o de les dues maneres, complementant-se en

alguns casos.

Val a dir que sobre de l’experimentació als centres tenim el testimoni de fotografies preses i

vídeos enregistrats durant algunes activitats didàctiques que, tot i que no s’han processat com

dades, deixen constància del seu desenvolupament. Al material videogràfic, un cop editat, s’hi

podrà accedir des d’enllaços situats als cursos corresponents de l’espai virtual.

La utilització de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació ( TIC ) en el procés

d’aprenentatge d’alguns continguts de les matèries esmentades més amunt s’han desenvolupat

de la manera detallada a la taula 2.

Les correspondències entre les activitats i codis emprats són :

SR: Sistemes de Representació

CL: Color

EC: Estructures compositives

DT: Dibuix tècnic

CAD: Pràctiques Dibuix tècnic semi – presencial

TG: Tècniques gràfiques

TR: Treball de recerca

m’A: Presentació de l’espai virtual als alumnes

En el transcurs de la recerca s’ha procurar oferir als professors el suport i assessorament

necessari, abans i durant les activitats desenvolupades, per tal de garantir que l'experimentació

sigui un valor afegit i no comporti en cap moment distorsió del ritme habitual de les classes.

Durant el procés també s’ha vetllat perquè les actuacions fetes s’emmarquin en l'estil anomenat

com "de bones pràctiques docents".

25

N IES Matèria Niv (*) H/s Tema Codi Tipus Continguts

1 CP Ed.Visual-Plàstica

2 ESO

B 1 El Color CL Presentació diapos en PDI

Fonaments del Color


2 ESO

C 1 El Color CL Photoshop + mod’Arts

Escales de tons i valors


2 ESO

D 2 El Color CL Photoshop + mod’Arts

Contrast/ harmonia

4 FC Ed.Visual-Plàstica

3 ESO

A 1 Sistemes de Representació

SR Curs mod’Arts


3 ESO

D 2/3 Sistemes de Representació

SR Curs mod’Arts


3 ESO

D 2/6 Sistemes de Representació

SR Curs mod’Arts


4 ESO

D 2 Sistemes de Representació

SR Curs mod’Arts


4 ESO

B 1 El Color CL Presentació diapos en PDI

Teoria del Color


4 ESO

B 1 La composició EC Presentació diapos en PDI

Estructures compositives


4 ESO

D 1 Perfil i Valoració curs

m’A Registre i enviar correu

11 SB Dibuix Tècnic

1 Batx

A 1 Sistemes Representació

SR mod’Arts en PD


1 Batx

D 2 Sistemes Representació

SR Curs mod’Arts


1 Batx

B 1 Perfil i Valoració curs

SR Tauleta PDIP

14 CP Dibuix Tècnic

1 Batx

A 1 Pràctiques DT CAD mod’Arts/ curs SR en PD

15 CP Dibuix Tècnic

1 Batx

D 2/12 Pràctiques DT CAD Curs mod’Arts

16 CP Tècniques Exp. GP

1 Batx

B 2 Exposició de tema/grups

TG Presentació en PDI

Avantguardes del s. XX

17 CP Treballs de Recerca

2 Batx

0.5 Tema treballat

TR Defensa pública en PD

Presentació oral amb projecció d’imatges o vídeo

(*) Lloc i condicions: A. Aula de classe amb ordinador, projector i pantalla B. Aula de Dibuix, utilitzant la pissarra digital interactiva ( PDI ) C. Ordinadors de l’aula d’infografia o d’informàtica D. Aula d’ordinadors, connectats a l’espai virtual mod’Arts ___________ E. Des de l’ordinador de casa connectat a Internet ( activitat lliure )

Taula 2 – Continguts treballats amb suport TIC per nivells, matèries i tipologia

26

2.3.5. Disseny i aplicació dels instruments de recollida de dades

La informació sobre l’observació directe de les activitats precedeix de les anotacions fetes in

situ al moment de produir-se. També disposem de les fitxes de registre de les entrevistes amb

els professors dels diferents centres i de les actes de Reunions de Seminari a les que s’ha

assistit.

Els instruments de mesura s’han dissenyat en funció de les dades que en cada cas es volien

aconseguir. Els models de qüestionari passats als alumnes estan a l’Annex 2 i l’enquesta per

als professors a l’ Annex 3.

Per a l’estudi de la població en que l’estudi es circumscriu, els estudiants d’ensenyament

secundari de Catalunya que cursen educació artística, s’ha confeccionat un Qüestionari Inicial

que faciliti dades sobre el perfil general d’aquest alumnat. En un primer bloc hi trobem les

dades personals i acadèmiques. A continuació hi ha tot el referit a la utilització de la tecnologia,

centrada principalment en l’ordinador, però també en d’altres aparells. L’últim apartat es

refereix a la relació dels alumnes amb Internet i la seva incidència sobre l’oci.

El qüestionari inicial s’ha passat al conjunt d’estudiants de matèries de l’àmbit de l’educació

artística de varis centres que conformen una mostra intencionada, no aleatòria, formada pels

grups d’alumnes de 7 professors de 3 instituts, que voluntàriament s’han avingut a participar en

la recerca efectuada.

Pel que fa a la valoració de les activitats realitzades en l’entorn col·laboratiu i amb la utilització

de la PDI a l’aula, el Qüestionari de valoració recull bàsicament dades complementàries al

qüestionari inicial i variables de satisfacció sobre qualitats de l’aprenentatge. S’ha passat a

l’alumnat participant en l’estudi al finalitzar l’experiència, independentment del número

d’activitats que havien portat a terme, amb l’excepció de dos grups–classe de centres diferents

als que no va ser possible fer-ho a temps abans de la finalització de les classes lectives del

curs.

Els aspectes o ítems que s’ha demanat a l’alumnat que valori - sempre respecte al que fan

habitualment a classe -, tan per la PDI com el Moodle són sobre les ganes/ interès suscitat per

l’activitat i la seva percepció sobre l’aprenentatge obtingut. En la PDI s’els pregunta també per

l’atenció i la comprensió, i en el Moodle sobre el grau de dificultat constatat i el gust per portar a

terme les activitats desenvolupades.

27

L’ Enquesta per als professors participants en la recerca aporta informació sobre:

- Dades dels professors, com l’especialitat i anys d’experiència docent, el nivell de formació en

TIC aplicades a l’educació i si existeix experiència prèvia en la seva integració en estratègies

d’ensenyament–aprenentatge, així com la metodologia aplicada habitualment a les classes.

També es pregunta sobre si la infraestructura del Centre s’estima adient per atendre aquest

tipus d’activitats.

- Dades sobre el perfil dels grup d’alumnes participants i la seva resposta davant la innovació

d’integrar les TIC a l’aula.

- Dades sobre l’opinió, observacions i avantatges o problemàtica detectada ( respecte a la

metodologia habitual ) sobre l’ús de l’espai virtual mod’Arts i la Pissarra Digital Interactiva, així

com sobre les activitats didàctiques experimentades amb ambdues i el grau de suport obtingut

per la persona que ha portat a terme la recerca en el transcurs de l’experimentació.

2.3.6. Altres tasques realitzades

Per a poder tirar endavant tot el relacionat amb el desenvolupament de la Llicència d’estudis he

realitzat els següents estudis i cursos de formació:

- Curs presencial de 30 h. sobre “Recerca Educativa”, impartit per l’ ICE de la Universitat de

Barcelona, a l’octubre de 2006.

- Curs presencial “Didàctica i creació de WebQuest”, impartit per Carme Barba I Sebastià

Capella del 6/2/2007 al 27/3/2007 ( 20 hores – 8 sessions ) al CEIP Roureda, de Sabadell.

- Participant als Seminaris de formació del projecte d’ investigació Promethean–DiM sobre PD

Interactiva, http://dewey.uab.es/pmarques/dim/promethean/investigacion.htm

- Curs presencial “ Escritura creativa” ( 24 hores – 12 sessions ), impartit per Raimon Samsó

- Cursos Telemàtics d’ Escoles d’estiu Espiral 2007 ( 20 hores ):

“Moodle avançat”, impartit per Josep Ramon Planas

“Edició de vídeo digital”, impartit per Pau Nadal.

28

2.4. Descripció dels recursos utilitzats ( de qualsevol tipus)

Principalment s’han utilitzat recursos d’Internet, ja sigui en el seu format original, amb connexió

directe al lloc web en qüestió, o bé a través d’enllaços des dels continguts dels cursos

disponibles a l’espai mod’Arts, que podríem considerar com un macro–recurs.

Sobre l’espai virtual hi ha més detalls al capítol 3. Resultats obtinguts.

L’entorn virtual també integra els recursos i materials elaborats pels professors participants en

la recerca. Alguns provenen d’adequacions fetes a materials didàctics o activitats ja existents, ,

que s’han modificat o adaptat i d’altres són de nova creació.

Exemples de recursos de nova creació són :

- Les presentacions sobre Fonaments del Color i Estructures compositives, per a la PDI.

- Exercicis en línia per al curs de Sistemes de representació del mod’Arts

- El contingut íntegre del curs de mod’Arts Pràctiques de Dibuix Tècnic amb AutoCad, amb

inclusió de vídeo – tutorials i Objectes d’aprenentatge confeccionats amb el software de la

PDIp.

29

3. RESULTATS OBTINGUTS

3.1. Presentació dels resultats obtinguts

S’han obtingut resultats a diferents nivells. Tenim l’entorn col·laboratiu mod’Arts que en si

mateix representa un resultat, fruit d’una dedicació important i continuada des de la seva

creació.

També hi ha hagut una labor extensa pel que fa a la recollida i processament de dades, que ha

possibilitat disposar d’una descripció força exhaustiva sobre el perfil dels participants en

l’experiència, així com obtenir les seves valoracions personals sobre les activitats didàctiques

realitzades integrant les TIC i utilitzant l’entorn mod’Arts i la pissarra digital.

3.1.1. Espai virtual mod’Arts

Es pot accedir a l’espai des de l’adreça http://phobos.xtec.net/amarti29/moodle/ . L’estructura i

disseny de l’espai són dinàmics i això permet una transformació constant, així com la

incorporació de nous continguts a mida que passa el temps.

De les múltiples funcionalitats que la plataforma permet, s’han triat les que es consideren més

bàsiques i efectives, prioritzant les d’ús més intuïtiu i senzill, per tal que la manca d’experiència

en la utilització d’un entorn virtual d’aprenentatge no comporti dificultats en el desenvolupament

de les activitats proposades.

S’han previst vàries categories de cursos, que és la denominació que reben tan una unitat

didàctica monotemàtica com un curs més extens i és una manera de compartimentar l’espai, en

aules que poden gestionar diferents professors impartint continguts diversos. Les categories de

cursos disponibles en aquests moments són:

1. Visual i Plàstica ESO:

2. Batxillerat Artístic

3. Recursos

4. Formació del Professorat

5. Recerca Educativa

El detall de cursos creats en cada una s’aprecien a les captures de pantalla següents:

30

Des de l'entorn virtual, a part dels continguts dels cursos, a mida que es van omplint, tots els

integrants de la comunitat virtual poden accedir a les diferents experiències que es van fent, ja

siguin tasques concretes dissenyades per algun professor o Seminari i treballs d’alumnes, com

clips de vídeo corresponents a la gravació de temes exposats en un grup classe amb la PDI,

fotografies, vídeos... És pot treballar en col·laboració i també es disposa de fòrum i xat per

compartir experiències o fer consultes.

La manera de saber com funciona de veritat és experimentar-ho. Només cal registrar-se al lloc,

inscriure’s en algun curs i començar a navegar i participar. Pròximament també es podrà entrar

com persona convidada.

A continuació podem veure, a tall d’exemple, l’aspecte que presenten les pàgines inicials dels

cursos d’ Imatge digital i Sistemes de Representació.

32

3.1.2. Perfil dels participants

Les dades que tot seguit es presenten, separadament per cada un dels apartats o blocs

estudiats, s’han extret del buidat del Qüestionari Inicial passat als alumnes participants en

l’experiència que ha estat contestat per una mostra de 145 alumnes de secundària de diferents

nivells i de tres Centres diferents: l’IES Can Planas de Barberà del Vallès, l’IES Sabadell i l’IES

Ferran Casablancas, ambdós últims de Sabadell.

DADES PERSONALS I ACADÈMIQUES

La distribució d’alumnes per Centres i nivells està representada al Gràfic 1. El gruix d’alumnes

cursen la matèria d’Educació Visual i Plàstica del Segon Cicle d’ESO, essent majoria, 67

alumnes, els de 4t d’ESO de l’IES Can Planas. Pel que fa al total general per Centres,

participen un 4,8% d’alumnes del IES Sabadell, un 22,8% d’alumnes de l’IES Ferrán

Casablancas i 72,4% de l’IES Can Planas.

Alumnes per nivells i centres

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

110

Nivells

Nu

m.

d'a

lum

nes

IES Can Planas 20 0 67 18 105

IES F. Casablancas 0 33 0 0 33

IES Sabadell 0 0 0 7 7

2n ESO 3r ESO 4t ESO 1r BTX Total general

Gràfic 1 - Distribució d’alumnes per Centres i nivells

33

Pel que fa als sexes, al Gràfic 2, expressat en percentatge, s’aprecia que hi ha gairebé

el doble de nois que de noies.

Si atenem a les edats dels alumnes,

al Gràfic 3, veiem que oscil·len entre

els 13 i 20 anys. Amb la distribució

d’edats per nivells i sexe, també es

fa palès que, exceptuant a 3r d’ESO

en que hi ha majoria de noies i a 2n

en que estan equilibrats, en els

altres dos nivells hi ha un predomini

de nois sobre les noies, sobretot a 4t

d’ESO d’on provenen la majoria dels

alumnes participants.

Gràfic 2 - Global sexe dels alumnes en %

Edat i Sexe per Nivells

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

55

Noia Noi Noia Noi Noia Noi Noia Noi

2n ESO 3r ESO 4t ESO 1r BTX

Nivells i Sexe

Nu

m. d

'alu

mn

es 20

18

17

16

15

14

13

Suma de N

edat

Gràfic 3 - Edat i sexes per nivell

Sexe dels alumnes

Noia35,9%

Noi64,1%

34

Si considerem el grau d’èxit en els

estudis globalment, Gràfic 4, hi ha un 75

% dels alumnes que tenen un bon

rendiment acadèmic i no han repetit mai

cap curs, mentre un 25 % ho han fet

alguna vegada. El detall d’alumnes per

nivells en funció de si han repetit o no,

quan i quantes vegades ho han fet,

està expressat al Gràfic 5.

Gràfic 4 - Global repetidors en %

Repetidors per nivells

0

10

20

30

40

50

60

Mai Algun cop Mai Algun cop Mai Algun cop Mai Algun cop

2n ESO 3r ESO 4t ESO 1r BTX

Detall en funció de si han repetit o no

Nu

m. d

'alu

mn

es

Més d'un curs

Un curs anterior

Curs actual

Mai

Suma de N

repetir

Gràfic 5 - Repetidors per nivells

També tenim, Gràfic 6, dades referides al número d’alumnes de 1er de Batxillerat que

cursen Dibuix Tècnic per modalitats. Un 40% cursen el Batxillerat Tecnològic i un 60%

l’Artístic. Pel que fa a la procedència, s’aprecia que alguns, més en l’artístic que en el

tecnològic, provenen d’un altre Centre, mentre en els alumnes d’ESO no tenim cap

registre de mobilitat.

% de Repetidors

No repetidors75,2%

Repetidors24,8%

35

Modalitat de Batxillerat i procedència dels alumnes

98

6

2

0

2

4

6

8

10

12

14

16

Artístic Tecnològic

Modalitat

Nu

m. d

'alu

mn

es

Altre centre

Mateix centre

Suma de N

Procedència

Gràfic 6 - Modalitat dels alumnes de Batxillerat i procedència

Sobre la intenció futura manifestada

pels alumnes de 2n cicle d’ESO, hi ha

un interès majoritari en continuar els

estudis, amb preferència del

Batxillerat, el 58%, sobre els Cicles

Formatius, el 36%. Només un 6% es

decanta per la incorporació al món

laboral.

Gràfic 7 - Interès futur dels alumnes de 2n Cicle d’ ESO

Interès futur alumnes segon cicle ESO

tria Batx58%

tria CicleF36%

tria Lab6%

36

SOBRE L’ORDINADOR I ALTRES APARELLS

El alumnes manifesten tenir un grau de

familiaritat amb l’ús del ordinador força

elevat, dons quasi la meitat es considera

bastant familiaritzat i un 40% s’identifica

com molt.

Gràfic 8 - Familiaritat amb l'ordinador

El lloc on utilitzen habitualment l’ordinador,

Gràfic 9, queda circumscrit, gairebé

exclusivament, a casa seva, 96,6%. En

comparació, altres llocs com l’institut, la

biblioteca o casa d’amics i familiars són

quasi despreciables. Molts pocs l’utilitzen

en un lloc diferent de casa seva.

Gràfic 9 - On utilitzen l'ordinador

Familiaritat amb l'ordinador

Gens0,0%

Poc10,5%

Bastant49,0%

Molt40,6%

On utilitzen l'ordinador

96,6

3,40,7

4,1

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

80,0

90,0

100,0

casa institut biblioteca altres llocs

Per

centa

tge

37

Aquesta dada enllaça amb el fet de que un 98% dels alumnes afirmen disposar

d’ordinador a casa seva , amb una quota d’ús exclusiu del 45,5%, tal com s’aprecia en

el Gràfic 10.

També disposen de connexió a Internet a casa un 87,5% del alumnat, i un 63% té

instal·lada una webcam a l’ordinador.

Pel que fa a la utilització de software, un 61,8% maneja programes d’edició gràfica i un

61,6% de vídeo i/o so. Un 91,5% contesta afirmativament a la pregunta sobre si saben

gravar un CD/DVD.

Disponibilitat i utilització de l' ordinador

98,6

45,5

87,5

63,0 61,8

52,8

91,5

1,4

54,5

12,5

37,0 38,2

47,2

8,5

0,0

20,0

40,0

60,0

80,0

100,0

Ordinador a casa Ús exclusiu Connexió ainternet

Webcam Progames Gràfics Prog Video/Só Gravar CD/DVD

Per

cen

tatg

e

Si

No

Gràfic 10 - Disponibilitat i utilització de l' ordinador

En el Gràfic 11, podem visualitzar l’apartat de consum d’altres aparells. Les estrelles

són el mòbil i el reproductor de música mp3, amb un 94,4% i 95,1%, respectivament,

seguits d’aprop per la camera de fotos digital, un 85,3%. Un 77,5% també disposa de

memòria flash USB i un 51,4% de camera de video. Preguntats sobre si transfereixen

les fotos o clips de vídeo a l’ordinador, un 84,4% respon afirmativament.

38

Disponibilitat i utilització d' altres aparells

94,4

77,5

95,1

85,3

51,4

84,4

5,6

22,5

4,9

14,7

48,6

15,6

0,0

20,0

40,0

60,0

80,0

100,0

Mòbil Memòria flash Reproductor mp3 Càmera fotos Càmera video Descàrregues USBCàmeres/ordinador

Per

cen

tatg

e

Serie1

Serie2

Gràfic 11 - Disponibilitat i utilització d' altres aparells

SOBRE INTERNET

Sobre la freqüència de connexió a

Internet, Gràfic 12, una majoria, 71%

es connecta quasi cada dia, contra un

12% que no ho fa quasi mai, o el 17%

que hi accedeixen 2-3 dies a la

setmana.

Gràfic 12 - Freqüència de connexió

Freqüència de connexió

2-3 dies/setmana17%

Quasi Mai12%

Quasi cada dia71%

39

Quant a l’ús d’Internet, al Gràfic 13 veiem que un 92,2% de l’alumnat disposa d’una

adreça de correu electrònic i un 46,5% té un blog o web personal.

Pel que fa a activitats, la preferida és la missatgeria instantània tipus messenger, amb

un 94,4% d’usuaris habituals, molt per sobre de la participació en xat i/o fòrums, de un

62,5%, o videoconferències, el 30,7%.

Les descàrregues des de Internet a l’ordinador també ocupen un lloc destacat amb un

87,3%.

Utilització d' Internet

92,2

46,5

94,4

62,5

30,7

87,3

7,8

53,5

5,6

37,5

69,3

12,7

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

80,0

90,0

100,0

e-mail Blog o pweb Msn instantànea Xats / Fòrums Videoconferència Descàrregues

Per

cen

tatg

e

Si

No

Gràfic 13 - Utilització d' Internet

El detall de descàrregues que acostumen a efectuar des de Internet apareix al Gràfic

14, on s’aprecia un predomini clar de la música, el 87,6%, sobre altres conceptes, tot i

que els vídeos, un 65,5% i el programes, ell 57,9%, també tenen força adeptes.

40

Descàrregues

57,9

87,6

47,6

65,5

14,5

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

80,0

90,0

100,0

programes música imatges videos altres

Per

cen

tatg

e

Gràfic 14 - Descàrregues

Si tenim en compte el número

d’hores setmanals de connexió a

Internet en funció de la activitat,

representat al Gràfic 15,

l’entreteniment s’emporta el tall

més gran del pastís amb 9,5

hores, mentre que l’estudi es

queda en 3,3 hores setmanals.

Gràfic 15 - Hores setmanals de connexió per tipus d' activitat

En el moment d’estudiar, un 65% de les consultes les fan a webs generals i un 22% a

diccionaris o enciclopèdies on-line, tal com apareix al Gràfic 16.

Hores setmanals de connexió per tipus d' activitat

Estudi; 3,3

Entreteniment; 9,5

Altres; 1,0

41

La dedicació al estudi per Internet,

en h/ setmanals es situa

majoritàriament en la franja de 1-5

hores. Al Gràfic 17 veiem com

aquesta columna representa el

62,8% del alumnes i, curiosament,

les franges immediates anterior i

posterior dibuixen una figura

simètrica, entre un 10-11%

d’alumnes que diuen dedicar zero

hores o bé de 6 a 10 hores a

l’estudi connectats a Internet.

Gràfic 16 - Consultes a Internet per estudiar

Dedicació setmanal a l' estudi per Internet

9,011,0

62,8

10,3

5,5

1,4

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

No es connecta 0 hores 1 a 5 hores 6 a 10 hores 11 a 15 hores més de 15 hores

Nº d'hores / setmana

Per

cen

tatg

e

Gràfic 17 - Dedicació setmanal a l' estudi per Internet en hores

Consultes a Internet per estudiar

webs generals66%

diccionaris i enciclopèdies 22%

altres12%

42

3.1.3. Valoració general de les activitats TIC

Les dades següents estan extretes de l’apartat de Dades complementaries al

qüestionari inicial, incloses en el Qüestionari de valoració. Aquestes, donat l’anonimat

de les respostes, haurien de corroborar el perfil dels alumnes obtingut al 1er

qüestionari, matisar-lo i permetre fer alguna comparació més endavant.

La valoració ha estat contestada per un total de 124 alumnes de la mostra inicial de

145 i s’ha recollit un cop acabada l’última de les activitats dutes a terme en cada

Centre.

Per fer el buidat de les dades s’ha tingut en compte la tipologia del grup–classe , nivell i

activitat didàctica experimentada pels participants, a partir de la qual s’han determinat

per afinitat les agrupacions d’alumnes que apareixen al Gràfic 18.

Al Gràfic 19, tenim la representació gràfica corresponent al sexe dels alumnes en funció

de les agrupacions definides. En el Gràfic 20 queda recollit, per agrupacions, si als

alumnes els agrada o no estudiar.

Les dades sobre la variable aprovar o suspendre un determinat número de matèries es

veuen en el Gràfic 21 i s’acompanyen de la taula 4 expressades en percentatges.

En el Gràfic 22, també per agrupacions, tenim si han repetit o no algun curs.

El Gràfic 23, mostra les hores setmanals de dedicació a l’estudi i quantes dediquen a

estudiar utilitzant exclusivament l’ordinador.

Finalment, en el Gràfic 24 podem veure, sempre per agrupacions, el percentatge

d’alumnes que disposen d’Internat a casa, d’adreça electrònica i de blog o web

personal.

43

Agrupacions d' alumnes

0

5

10

15

20

25

30

35

2n CP 3r D FC 3r G FC 4r A i D CP 4r C CP B1 1 CP B1 2 CP B1 SB

Nom de les Agrupacions

Nº

d'a

lum

nes

IES Sabadell - BTX Primer Dibuix Tècnic

IES F Casablancas - ESO Tercer G

IES F Casablancas - ESO Tercer D

IES Can Planas - BTX Primer Dibuix Tècnic

IES Can Planas - ESO Quart D2

IES Can Planas - ESO Quart D1

IES Can Planas - ESO Quart C

IES Can Planas - ESO Quart A2

IES Can Planas - ESO Quart A1

IES Can Planas - ESO Segon B

Suma de N

ies

nivell-grup

Gràfic 18 - Agrupacions d' alumnes

44

Sexe per Agrupacions

0

5

10

15

20

25

30


Agrupacions

Nú

m. d

'alu

mn

es

Noia

Noi

Suma de N

sexe

Gràfic 19 - Sexe per agrupacions

Els agrada estudiar?

0

5

10

15

20

25

30

35


Agrupacions

Nú

m. d

' alu

mn

es

No

Si

noC

Suma de N

estudiar?

Gràfic 20 - Els agrada estudiar?

45

Aprovar o suspendre / número de matèries

0

2

4

6

8

10

12

14

16


Agrupacions

Nú

m. d

'alu

mn

es

Cap

1 ó 2

de 3 a 5

més de 5

Suma de N

suspens?

Agrupacions

Cap

1 ó 2

de 3 a 5

més de 5

2n CP 33,3 50,0 5,6 11,1 3r D FC 36,4 27,3 36,4 0,0 3r G FC 29,2 37,5 25,0 8,3 4r A i D CP 45,5 24,2 27,3 3,0 4r C CP 7,1 50,0 42,9 0,0 B1 1 CP 22,2 22,2 44,4 11,1 B1 2 CP 30,0 60,0 10,0 0,0 B1 SB 50,0 0,0 25,0 25,0 Total general % 32,5 35,8 26,0 5,7

Taula 3: Aprovar o suspendre en %

Gràfic 21 – Aprovar o suspendre (un número de matèries)

46

Gràfic 22 - Repetició d' algun curs

Hores d'estudi / setmana per agrupacions

0,0

1,0

2,0

3,0

4,0

5,0

6,0

7,0

8,0

9,0


Agrupacions

Ho

res

hores d' estudi

estudi amb ordinador

Gràfic 23 – Hores d’estudi / setmana i utilitzen l’ordinador

47

Alumnes amb Internet a casa, adreça electrònica i blog o web personal

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

80,0

90,0

100,0


Agrupacions

Per

cen

tatg

e

Internet a casa

Adreça electrònica

Blog/web personal

Gràfic 24 - Alumnes amb Internet a casa, adreça electrònica i blog o web personal

48

3.1.4. Utilització de la PDI i valoració de les activitats a l’aula

Al Gràfic 25 està representada la valoració global sobre la PDI en el conjunt d’aspectes tinguts

en compte. La sensació dels alumnes sobre el nivell d’atenció a classe, l’interès, la comprensió

del tema explicat i el grau d’aprenentatge obtingut amb la PDI indica una percepció general

favorable, superior al treball amb el sistema tradicional. Aquesta valoració positiva la fan un

total d’alumnes situat entre el 41% i el 50% Només un percentatge d’alumnes situat entre el 7 i

el 12%, depenent del aspecte, la valora negativament, comparant amb el sistema habitual.

PDI - Valoració global

5

34 4

78

5

3

48

45

42

45

37

38

4342

4

67 7

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

atenció comprensió interès aprenentatge

Aspectes

Per

cen

tatg

e molt menysmenys

igual

mésmolt més

Gràfic 25 - Valoració global ( % per aspectes individuals)

En el Gràfic 26 s’aprecia la mitja ponderada per cada un dels aspectes valorats. Tenim les

xifres globals, en negreta, i el detall corresponent als estudiants d’ESO i Batxillerat en columnes

separades.

La mitja ponderada s’ha calculat assignant a cada nivell de valoració (molt menys, menys,

igual, més, molt més) els valors -2, -1, 0, +1, +2, respectivament.

49

PDI - Valoració mitja conjunta ( ESO i BATX )

0,28

0,36

0,430,44

0,28

0,38

0,43

0,52

0,30

0,26

0,39

0,13

0,00

0,10

0,20

0,30

0,40

0,50

0,60

0,70


Aspectes

Mit

ja p

on

der

ada

( d

e -2

a +

2 )

Tots ( ESO + BTX)ESO Global PDI

BTX Global PDI

Gràfic 26 - Valoració mitja conjunta ( ESO i BATX )

Si aprofundim en l’estudi, obtenim el detall de les valoracions per a cada ítem en funció de la

agrupació d’alumnes, tan d’ESO com de Batxillerat. Gràfics 27 i 28, respectivament.

PDI - ESO Valoració mitja per aspectes i agrupacions

0,28

0,38

0,43

0,52

0,73

0,91

1,18

0,73

0,09

0,04

0,57

0,43

0,23

0,39

0,10

0,350,36 0,36

0,57

0,71

0,28

0,50

0,28

0,63

0,00

0,20

0,40

0,60

0,80

1,00

1,20


Aspectes

Mit

ja p

on

der

ada

de

-2 a

+2

ESO GlobalPDI 3r D FC / SR

3r G FC / SR

4r A i D CP /EC4r C CP / EC -CL2n CP / CL

Gràfic 27 - ESO Valoració mitja per aspectes i agrupacions

50

PDI - BTX Valoració mitja per aspectes i agrupacions

0,30

0,26

0,39

0,13

0,00

0,25

0,00

0,50

0,22

0,11

0,33

0,00

0,50

0,40

0,60

0,10

0,00

0,10

0,20

0,30

0,40

0,50

0,60

0,70


Aspectes

Mit

ja p

on

der

ada

-2 a

+2

BTX Global PDI

B1 SB / SR

B1 1 CP / DT

B1 2 CP / CAD

Gràfic 28 – BTX Valoració mitja per aspectes i agrupacions

Comentaris dels alumnes.

Els corresponents comentaris i suggeriments dels alumnes a la pregunta oberta plantejada

sobre la PDI en el qüestionari de valoració, els tractarem directament a l’apartat 3.2. Anàlisi

dels Resultats.

51

3.1.5 Utilització del mod’Arts i valoració de les activitats associades.

En el cas de la valoració de les activitats fetes amb el mod’Arts als ordinadors, respecte als

indicadors estudiats per a la PDI, s’han mantingut l’interès (ganes) i l’aprenentatge i s’han

introduït dues preguntes, una sobre si els ha agradat i l’altre sobre el grau de dificultat per

portar a terme la feina encomanada.

Les dades presentades als Gràfics 29 a 32 segueixen el mateix plantejament fet per els Gràfics

25 a 28 corresponents a la PDI, acabats de comentats.

Cal destacar que en l’aspecte dificultat (*) la valoració va a l’inrevés que en el altres

indicadors: és considera positiu que valorin “menys difícil” que les activitats habituals. També

en els resultats ponderats, un valor inferior a zero voldrà dir menys dificultat.

Gràfic 29 - Valoració global ( % per aspectes individuals)

52

Moodle - Valoració mitja conjunta ( ESO i BATX )

0,36

0,42

-0,12

0,470,45

0,490,53

0,00

0,10

-0,38

0,24

-0,06

-0,50

-0,40

-0,30

-0,20

-0,10

0,00

0,10

0,20

0,30

0,40

0,50

0,60

0,70

0,80

agradar ganes dificultat (*) aprenentatge

Aspectes

Mit

ja p

on

der

ada

de

-2 a

+2

Total (ESO+BATX)

ESO Global Moodle

BTX Global Moodle

Gràfic 30 - Valoració mitja conjunta ( ESO i BATX )

Moodle - Valoració ESO agrupacions

0,450,49

-0,06

0,53

1,45

1,09

-0,55

0,55

0,14

0,29 0,29

0,480,42

0,48

-0,13

0,48

0,25 0,25

0,38 0,380,33

0,50

-0,22

0,72

-0,70

-0,50

-0,30

-0,10

0,10

0,30

0,50

0,70

0,90

1,10

1,30

1,50

agradar ganes dificultat aprenentatge

Aspectes

Mit

ja p

on

der

ada

de

-2 a

+2

ESO Global Moodle

SR / 3r D FC

SR / 3r G FC

SR / 4r A i D CP

RegSR /CL 4r C CP

CL 2n CP

Gràfic 31 - Valoració ESO mitja per aspectes i agrupacions

53

Moodle - Valoració BATX agrupacions

0,00

0,10

-0,38

0,24

-0,50

0,00

-1,00

0,25

-0,13 -0,13

0,00 0,00

0,33 0,33

-0,44

0,44

-1,20

-1,00

-0,80

-0,60

-0,40

-0,20

0,00

0,20

0,40

0,60

0,80

1,00

agradar ganes dificultat aprenentatge

Aspectes

Mit

ja p

on

der

ada

de

-2 a

+2

BTX Global Moodle

B1 SR

B1 DT

B1 CAD

Gràfic 32 - Valoració mitja BTX per aspectes i agrupacions

En el cas de les activitats amb mod’Arts hem obtingut unes dades addicionals basades en

preguntes Si/No i representades, per cada una de les agrupacions, al Gràfic 33. Es refereixen

a si els alumnes necessitàvem coneixements previs, si havien fet alguna activitat similar, si els

havia resultat còmode la navegació pel lloc web mod’Arts, si es connectarien a proposta dels

professors/-res i si estaven disposats a repetir l’experiència.

Comentaris oberts dels alumnes.

També en el cas de l’entorn mod’Arts, la pregunta oberta plantejada als alumnes amb el

corresponents comentaris i suggeriments obtinguts els tractarem directament a l’apartat

3.2. Anàlisi dels Resultats.

54

Moodle - Valoració sobre l' ús de l'espai virtual mod'Arts

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

80,0

90,0

100,0

Et falten coneixementsprevis?

Ho havies provat abans? Navegació còmode? Et connectaries aproposta profes?

Repetiries l'experiència?

Preguntes formulades

Per

cen

tatg

e d

e re

spo

stes

SI

2n CP

3r D FC

3r G FC

4r A i D CP

4r C CP

B1 1 CP

B1 2 CP

B1 SB

Promig

Gràfic 33 - Valoració sobre l' ús de l'espai virtual mod'Arts

55

3.2. Anàlisi dels resultats

Procedirem a tractar les dades obtingudes en els diferents apartats per separat.

3.2.1. Sobre els participants en l’experiència

ALUMNES

Les dades disponibles sobre els alumnes dibuixen un conjunt d’alumnes amb els següents trets

distintius:

- Hi ha gairebé el doble de nois que de noies.

- Un 75 % dels alumnes tenen un bon rendiment acadèmic i no han repetit mai.

- Hi ha un interès majoritari en continuar els estudis per part dels alumnes de 2n cicle d’ESO,

amb preferència pel Batxillerat.

- La mostra d’alumnes de Batxillerat es reparteix entre un 60% a la modalitat d’arts i un 40% al

batxillerat tecnològic.

- Tenen un grau de familiaritat amb l’ús del ordinador força elevat

- Un 96,6%.utilitzen habitualment l’ordinador, gairebé exclusivament a casa seva.

- Un 98% dels alumnes disposen d’ordinador a casa, amb una quota d’ús exclusiu del 45,5%.

Un 63% té instal·lada una webcam.

- El 62% maneja programes d’edició gràfica, de vídeo i/o so.

- Un 91,5% contesta afirmativament a la pregunta sobre si saben gravar un CD/DVD.

- Tenen connexió a Internet a casa un 87,5% .

- El 71% d’alumnes es connecta cada dia.

- Un 92% disposa d’una adreça de correu electrònic.

- El 94% utilitzen habitualment la missatgeria instantània tipus “messenger”.

- Les descàrregues des de Internet a l’ordinador també ocupen un lloc destacat amb un 87,3% i

un predomini clar de la música sobre d’altres conceptes.

56

- En número d’hores setmanals de connexió a Internet en funció de la activitat, dediquen una

mitja de 9,5 hores a l’entreteniment i de 3,3 hores a l’estudi.

- Les consultes a l’hora d’estudiar les fan en webs generals efectuant cerques amb Google,

bàsicament i a diccionaris o enciclopèdies on – line tipus Wikipedia o Encarta.

A partir de les dades anteriors es desprèn que els alumnes tenen una gran familiaritat en l’ús

del ordinador i una accessibilitat quasi total a Internet, però els utilitzen fonamentalment per a

l’entreteniment. Caldria veure com aprofitar aquesta facilitat per incorporar-la al treball en

l’àmbit escolar.

PROFESSORS

Els professors participants, 7 en total, són docents experimentats que porten dedicats a

l’ensenyament una mitja de 15 anys ( d’entre 8 i 31 anys).

La procedència pel que fa a l’àmbit de formació és variada, la majoria són llicenciats en Belles

Arts, però d’especialitats diferents: pintura, imatge i disseny. També hi ha un Arquitecte i una

llicenciada en Història de l’Art.

El nivell de formació en TIC i en experiència de l’ús de estratègies d’ensenyament–

aprenentatge que les integren, està entre bàsic i mig, però tots hi estan interessats.

En la metodologia emprada habitualment a classe, coincideixen en un sistema força tradicional

amb intervencions puntuals amb TIC, sobretot pel que fa a l’ESO.

En canvi, a les matèries del batxillerat artístic la integració de les TIC està molt més

incorporada al dia a dia de les diferents matèries de modalitat.

A l’annex 3 trobem, a tall d’exemple, algunes de les enquestes contestades pels professors,

transcrites textualment.

57

3.2.2. Sobre la integració de les TIC en l’educació artística a partir de la realització

d’activitats didàctiques.

Respecte a la metodologia habitual de classe, les valoracions que els alumnes han fet, són les

que a continuació s’indiquen, per a PDI i Moodle.

PISSARRA DIGITAL INTERACTIVA

- Entre el 41% i el 50% l’han apreciat més favorablement que utilitzar el sistema habitual.

- Les mitges ponderades globals de tota la mostra (Gràfic 26) ens permeten comparar els

diferents conceptes valorats: 0,28 en atenció; 0,36 en comprensió; 0,43 en interès i 0,44 en

aprenentatge. És destacable, la valoració en positiu de tots els ítems, particularment en el

casos de interès i aprenentatge.

- La comparació entre la valoració feta pels alumnes d’ESO i Batxillerat és molt equilibrada pel

que fa a l’atenció i l’interès. En cavi, en la comprensió i, sobretot, en l’aprenentatge, la valoració

feta pels els alumnes d’ESO és molt més positiva que la dels alumnes de batxillerat.

- En les diferents agrupacions d’alumnes d’ESO, destaca extraordinàriament la percepció

positiva en tots els ítems, sobretot pel que fa a l’interès, de l’agrupació 3rD FC/SR que

correspon a un grup classe amb adaptació curricular. En canvi, l’agrupació 3rG FC/SR, un grup

heterogeni estàndard, la seva valoració en atenció i comprensió, tot i ser superior a zero, està

molt per sota de la mitja.

- En quan a Batxillerat destaca la valoració per sobre de la mitja que fa l’agrupació B1-2

CP/CAD, sobretot en atenció, comprensió i interès, no tan en aprenentatge. També és curiós el

resultat de la agrupació B1 SB/SR que dona una mitja ponderada de 0,5 en aprenentatge i de

zero en atenció i interès.

Comentaris dels alumnes:

A continuació transcrivim entre cometes els comentaris literals buidats dels qüestionaris de

valoració, senyalant dins de parèntesis el numero d’alumnes que els han fet:

Alguns alumnes (24) diuen, simplement, que “està bé” o “està molt bé”.

58

Segurament perquè: “és veu millor” (14), “té qualitat d’imatge” (5) “permet accedir a imatges i

exemples d’Internet” (4).

(4) diuen que “és millor que la classe normal”. Altres expliciten:

“Entretingut i/o divertit” (15), probablement perquè, “no hi ha tanta explicació”(1), “no és tant

pesat” (1), “la classe passa més ràpid” (1), “més interactiu” (2).

“Més fàcil d’entendre” o “facilita l’aprenentatge” (10) i “facilita l’atenció” (4).

“Més còmode, pràctic, no és perd temps” (9)

“Interessant, atractiu” (7) i “nou” (5).

El que (10) ressaltin que “l’hem utilitzat poc”, també ho podem prendre com una mostra

d’interès.

També tenen sentit els comentaris:

“Més senzill pels professors, poden portar la classe més ben preparada” (3)

I no van gaire desencaminats quan diuen que:

“Els profes no saben fer anar el software” (5)

Finalment, (18) dels (145) que han participat no han fet cap comentari.

MOODLE

- Globalment, entre el 46% i el 48% l’han apreciat més favorablement que el sistema habitual.

en agradar, ganes i aprenentatge. El 36 % l’han trobat menys o molt menys difícil.

- Les mitges ponderades globals de tota la mostra (Gràfic 30) ens permeten comparar els

diferents conceptes valorats: 0,36 en agradar; 0,42 en ganes; - 0,12 en dificultat (*) i 0,47 en

aprenentatge. Tenint en compte que, com ja hem explicat abans, la valoració de l’aspecte

dificultat va al inrevés que els altres indicadors, la percepció per a totes les variables ha estat

positiva.

59

- Els alumnes d’ESO i Batxillerat valoren els diferents ítems de manera contraria. Mentre els

d’ESO destaquen favorablement agradar, ganes i aprenentatge, els de Batxillerat posen

l’accent en que els ha resultat més fàcil/menys difícil realitzar les activitats proposades.

- En les diferents agrupacions d’alumnes d’ESO, destaca un altra vegada la percepció molt

positiva en tots els items, excepte en aprenentatge que està en línia amb la resta, feta per

l’agrupació 3rD FC/SR,

- En quan a Batxillerat destaca, igual que en la PDI, la valoració per sobre de la mitja de tots

els aspectes que fa l’agrupació B1-2 CP/CAD. També és curiós el resultat de la agrupació B1

SB/SR que dona una mitja ponderada de -1,00 en dificultat (ho troben molt fàcil) i, en canvi,

valoren negativament, l’ aspecte agradar.

Comentaris dels alumnes:

A continuació, com abans, destaquem entre cometes els comentaris lliures literals recollits,

senyalant dins de parèntesis el numero d’alumnes que els han fet:

En aquest cas pocs és queden en el simple “ha estat bé” (2) o “m’ha agradat” (3).

La majoria expliciten una mica més: “entretingut”, “divertit”, “no avorrit”, “diferent” (29)

I altres encara més: “m’agrada treballar amb l’ordinador” (5)

O bé que els han agradat les activitats pràctiques(3).

També, alguns ho troben “millor que la rutina de les classes normals” (9)

És pot destacar que, a diferència de la PDI, aquí surten alguns comentaris en negatiu. En el

cas dels alumnes d’ ESO:

Uns de concrets referits a l’experiència: “No m’ha agradat” o “avorrit” (9).

I uns altres generals “no m’agrada aprendre” o “no m’agrada el dibuix” o “tinc millors coses que

fer” (8).

Els alumnes d’un grup de batxillerat, aprofiten (5) per reclamar més suport per part del

professor que tenien a classe habitualment.

També, respecte a la PDI, augmenta el nombre dels que no fan cap comentari: (24) del total

(124).

60

RESPECTE A LES EINES TIC I LES ACTIVITATS DESENVOLUPADES

Comentaris dels professors/-res:

En general, destaquen:

- Encara que els alumnes parteixen d’un nivell de familiaritat desigual amb els mitjans

telemàtics emprats ( més alt en el cas de batxillerat ), s’hi adapten amb força familiaritat.

- L’aprofitament del espai mod’Arts en tot el seu potencial requereix un important nivell de

aprenentatge autònom per part dels alumnes, i són pocs els que tenen aquesta capacitat

d’autogestió. (inclosos els de batxillerat). “Pocs van ser els que és van connectar des de casa”.

- Si bé el desenvolupament de materials per a mod’Arts és molt incipient, no sols algunes de

les activitats experimentals van atraure molt als alumnes, sinó que van resultar útils per

ensenyar conceptes de geometria del espai, difícils de transmetre en una classe amb als

mitjans convencionals.

- La PDI és percep com una eina molt potent per complementar a les activitats didàctiques

realitzades en l’espai virtual.

- Constaten que als alumnes els resulta atractiu sortir de l’aula habitual per fer activitats

diferents de les classes convencionals.

- La dotació d’infraestructura dels centres en general es considera adequada. De totes

maneres, alguns professors/-res reclamen més suport en la posada en marxa i el manteniment

del equipament, per evitar el desànim quan les eines no funcionen o deixen de funcionar.

- A batxillerat facilita la integració de les TIC el tenir un aula d’Infografia, específica de

modalitat, i la possibilitat de fer desdoblaments del grup d’alumnes algunes hores a la setmana.

- Una de les raons que dificulten incorporar activitats TIC que suposin ús d’ordinadors als grups

d’ESO, és que són molt nombrosos i habitualment no es disposa d’ordinadors suficients per ser

utilitzats de manera simultània per tots els alumnes.

Per finalitzar, destacar un comentari, coincident amb la percepció dels alumnes:

- “Els grups més receptius (en la utilització de mod’Arts a l’aula) eren els que tenien més

dificultat d’aprenentatge”.

61

4. Conclusions: suggeriments, conseqüències, aplicacions i valoracions de la

recerca, tant des del punt de vista de la matèria objecte del treball de llicència

com des de la pràctica docent en els centres d’ensenyament

En primer lloc cal deixar clar que la recerca portada a terme, tan per les condicions ja descrites

sobre les característiques de la mostra dels participants, com pel número de persones que la

integren ( 145 alumnes i 7 professors ), no permet en absolut extreure conclusions que es

puguin extrapolar a altres realitats diferents de l’entorn objecte de l’estudi.

Assentada aquesta base, les generalitzacions que podem fer d’ara en endavant, s’hauran

d’entendre dins d’aquest marc acotat. Cal remarcar també que les conclusions extretes de la

recerca efectuada sobre les intervencions didàctiques emprades, en el marc de la

infraestructura pròpia de cada centre educatiu on s’han aplicat, s’ha d’entendre que tenen una

validesa interna per si mateixes.

Respecte a la finalitat de la recerca i els objectius que ens havíem marcat, en funció dels

resultats obtinguts presentats al capítol 3, hem de concloure que, com a mínim, la hipòtesi

nul·la no s’ha donat.

L’anàlisi dels resultats obtinguts, relacionats amb les hipòtesis plantejades inicialment al punt

1.3.3. ens permet arribar a una sèrie de conclusions que enumerem tot seguit:

- La hipòtesi general plantejada es fonamentava en que es produiria una millora en la qualitat

de l’educació artística, del procés d’ensenyament–aprenentatge i de la motivació de professors

i alumnes. Si ens centrem en las paraules clau, aprenentatge i motivació tenim moltes dades

que abonen conclusions positives al respecte.

- L’aprenentatge és un dels aspectes valorats pels alumnes en la recerca. Tot i que partim

d’una sensació subjectiva personal, no contrastada amb proves objectives de constatació real

d’augment de l’aprenentatge, les dades disponibles (Gràfics 25 i 26 per a la PDI i Gràfics 29 i

30 per a Moodle) ens diuen que els alumnes tenen la sensació de que, en comparació amb el

sistema tradicional o habitual, aprenen més amb les activitats didàctiques portades a terme tan

amb la PDI com el Moodle.

- Amb la motivació, associada amb els aspectes valorats interès (PDI) i ganes (Moodle), podem

dir també, que tant PDI com Moodle tenen una aportació significativa.

62

- Les possibles raons per un millor aprenentatge i motivació les aporten els propis alumnes amb

els seus comentaris lliures: “és més entretingut i/o divertit”, “es veu millor”, “més fàcil

d’entendre” (en el cas de la PDI) i “més entretingut / divertit / diferent”, “millor que la rutina de

les classes normals” (en el cas de Moodle).

- És molt remarcable que els efectes positius observats, tan en la PDI com en el Moodle, des

del punt de vista dels alumnes i també dels professors, s’amplifica en el cas de grups

d’alumnes de reforç. Pensem que valdria la pena aprofundir en la investigació en aquest punt

en el futur immediat.

Respecte a les hipòtesis concretes derivades de la general, constatem que en el cas de la

PD(I):

- Efectivament, l’ús de la PDI a l‘aula fomenta la innovació didàctica entre el professorat. Durant

la recerca s’han produït, per part dels professors participants, una sèrie de recursos i materials

didàctics de nova creació. La qual cosa ha de redundar en benefici de la qualitat de la educació

artística.

- La utilització didàctica de la pissarra digital ha tingut una incidència positiva sobre el procés d’

ensenyament–aprenentatge. Durant l’experimentació efectuada amb grups nombrosos

d’alumnes de Visual i plàstica i Dibuix tècnic de 1r de Batxillerat, s’ha comprovat la seva bondat

pel que fa a l’exposició de continguts conceptuals.

En el cas de l’entorn Moodle, s’ha comprovat:

- Aquest entorn ha possibilitat iniciar el desenvolupament d’activitats més autònomes als

ordinadors, a nivell individual i per parelles, sobretot entre els alumnes de batxillerat. De totes

maneres, en el moment d’aplicar un model semi–presencial hi ha hagut dificultats, segurament

degudes a la pròpia falta d’experiència sobre aquest tema.

- En dos grup d’ESO d’adaptació curricular, la utilització de l’entorn virtual de forma presencial a

l’aula, amb suport del professor, ha estat engrescadora i molt ben acceptada.

- Sobre les expectatives de connexió dels alumnes des de casa no han donat els resultats

esperats, suposem que per falta d’un hàbit que potser caldria potenciar i educar. Caldrà

explotar el fet que els alumnes semblen disposats a repetir l’experiència realitzant més

activitats connectats a l’espai mod’Arts i també es mostren receptius a fer-ho des de casa si

els professors els hi proposessin, tal com es veu al Gràfic 33, de la pàg. 54

63

Per acabar, uns suggeriments de cara al futur:

- Caldria incentivar d’alguna manera, a nivell oficial, la creació de materials didàctics adaptats

en formats TIC per les matèries curriculars de l’àmbit de l’educació artística. Pensem que la

innovació didàctica, sovint depèn massa del voluntarisme del professorat.

Previsiblement, la pissarra digital s’anirà implantant a les aules i caldria disposar de recursos,

formació i suport tècnic des del primer moment. Que no passi com de vegades...., que potser

tindrem PDI a l’aula, però no sabrem amb què fer-la servir ni com funciona.

- Seria bo aprofitar l’existència del campus mod’Arts per donar-li una continuïtat, implicant a

professors i alumnes de Centres d’arreu de Catalunya interessats en el treball col·laboratiu

dins l’àmbit de l’Educació Artística.

Amb el temps podria, fins i tot, esdevenir un campus virtual per cursar la modalitat del

Batxillerat d’Arts de una manera semi–presencial, donat que aquesta modalitat no s’imparteix

en la majoria de centres de secundària. Segurament que l’edat i grau d’autonomia dels

alumnes del tram de l’ensenyament post–obligatori que estesin prou motivats, ho permetria.

64

ANNEXOS

65

ANNEX 1

Informes de Progrés

66

PRIMER INFORME DE PROGRÉS

LLICÈNCIES RETRIBUÏDES 2006/2007 MODALITAT A

Nom: Àngels

Cognoms: Martínez Badia

1.- Objectiu de la recerca.

• ¿Heu trobat alguna dificultat insuperable que us hagi obligat a fer modificacions en aquest projecte?

Sí No

• Detalleu-les, si s’escau:

Únicament ressenyar que en un dels 3 instituts només es farà alguna activitat puntual amb una professora, donat que la composició del Seminari de Visual i Plàstica ha canviat respecte el curs anterior, quan es va agafar el compromís de participar en el projecte.

2.- Temporització.

• Les fases del vostre projecte de treball, segueixen el calendari previst?

Sí No del tot

• Nova temporització, si s’escau:

Existeix un endarreriment d’un mes i mig, aproximadament.

No tinc previst refer el pla de treball, però sí anar reajustant el calendari previst per guanyar temps en lo possible. Intentaré fer alguna activitat més amb alumnes al tercer trimestre, a compte del que no s’ha pogut fer en el primer, com estava programat.

x

x

67

3.- Descripció de la recerca.

Feu una breu presentació dels resultats obtinguts fins el moment d’ara (febrer de 2007)

- Engegar l’espai http://phobos.xtec.net/amarti29/moodle/, dotar-lo de continguts i efectuar la inscripció interna dels participants.

- Recollida de dades: Qüestionari inicial per alumnes i professors.

- Desenvolupament d’una activitat (de vàries sessions) amb alumnes amb l’entorn Moodle i una altra amb pissarra digital, en 2 dels tres instituts.

Detalleu, si és el cas, les tècniques (qüestionaris, observació, entrevistes ...) emprades en la vostra recerca

- Recollida de dades a través d’enquestes o qüestionaris i per observació directa d’algunes activitats, amb presa de fotos ien registrament de video en ocasions.

Si el vostre projecte contempla l’elaboració de materials, feu-ne una relació.

• Materials ja elaborats:

- Estructura i disseny de l’entorn col·laboratiu mod’Arts, tan pel que fa a cursos com usuaris.

- Continguts dels cursos Sistemas de Representació i Pràctiques de dibuix tècnic amb Autocad

• Materials en fase d’elaboració:

- Continguts dels diferents cursos integrats en l’entorn col·laboratiu mod’Arts.

- Cerca contínua i catalogació de recursos a internet

- Videotutorials i Objectes d’aprenetatge per a ús en pissarra digital interactiva, fixa i portàtil.

- Actualització de la web docent http://www.xtec.net/~amarti29/ , lligada amb l’inici d’ un espai per la publicació de video, ja sol·licitat i concedit per el servei de la Xtec rtsp://video.xtec.cat/amarti29/

68

4.- Estudis.

Si el vostre projecte de llicència implica l’assistència a cursos de formació, indiqueu quins són els estudis en curs i quins ja heu acabat.

• Estudis ja realitzats:

- Autoformació en Moodle, davant la impossibilitat d’accedir al curs telemàtic D136, Entorns virtuals d'aprenentatge: Moodle, per manca de places disponibles.

- Curs presencial de 30 h. sobre “Recerca Educativa”, impartit per l’ ICE de la Universitat de Barcelona a l’octubre de 2006.

• Estudis en curs o previstos:

- Realitzant el curs presencial “Didàctica i creació de WebQuest”, impartit per Carme Barba I Sebastià Capella del 6/2/2007 al 27/3/2007 ( 20 hores - 8 sessions ) de 18:00h a 20:30h al CEIP Roureda, de Sabadell. - Participant als Seminaris de formació del projecte d’ investigació Promethean–DiM sobre PD Interactiva, http://dewey.uab.es/pmarques/dim/promethean/investigacion.htm

5.- Calendari de les reunions amb la persona supervisora.

• Indiqueu-nos el nombre de sessions de treball que heu mantingut amb el vostre supervisor o supervisora

Nombre de sessions

• Aquestes sessions de treball són periòdiques o esporàdiques?

Periòdiques Esporàdiques

5

X

69

• En cas de ser periòdiques, indiqueu-nos la periodicitat.

- Mensual

• Descripció de la metodologia emprada en aquestes reunions.

- Comentari del avenços i de les dificultats trobades durant l’últim període.

- Consulta i resolució de les qüestions problemàtiques que hagin surgit des de l’ última reunió i que no s’han pogut plantejar o resoldre per email.

- Planificació de les properes accions a desenvolupar.

6.- Observacions.

• Afegiu aquelles consideracions que cregueu importants i que no hagueu comunicat anteriorment:

1. Hi ha dificultats per contactar amb els professors col·laboradors de la recerca i posar-se d’acord sobre continguts i dates. Aquest contacte continuat és necessari per coordinar les activitats que es volen fer amb els alumnes dels diferents Centres, però el dia a dia dels instituts és molt absorbent i marca la disponibilitat de les persones i del espais a utilitzar per portar-les a la pràctica.

2. El temps invertit en solucionar els aspectes del punt anterior disminueix el ritme de cerca, adequació i elaboració de materials didàctics.

Vist i plau de Signatura de la/el

la supervisora o supervisor docent amb llicència retribuïda

Dr. Carles Dorado Perea Àngels Martínez Badia

Data: 21 de febrer de 2007

70

Segon informe de progrés1. Modalitat A Nom: ÀNGELS Cognoms: MARTINEZ BADIA

LLICÈNCIES RETRIBUÏDES 2006/2007

1.- Descripció del treball realitzat fins al moment de la presentació d’aquest informe de progrés.

- Participació en les activitats de Formació que es detallen a l’apartat 5 del present informe

- Disseny i desenvolupament de les activitats acordades amb els professors de les diferents matèries i Centres durant el present curs acadèmic.

- Elaboració dels materials descrits a l’apartat corresponent.

- Buidat dels qüestionaris inicials de professors i alumnes participants en la recerca

2.- Adequació del treball al projecte revisat a la reunió de seguiment de febrer de 2007.

- No s’han fet adeqüacions especials respecte al pla de treball revisat al primer informe de progrés.

3. - Recerca:

3.1. Fases ja desenvolupades

- Planificació detallada del projecte i coordinació amb els seminaris de Visual i Plàstica dels 3 Centres implicats. - Preparació de la infraestructura tecnològica necessària per desenvolupar les activitats previstes.

1 Aquest segon informe de progrés cal fer-lo arribar a l’adreça postal següent: Departament d’Educació, Subdirecció General de

Formació Permanent i Recursos Pedagògics. Via Augusta 202-226, 2ª planta sector B. 08021 Barcelona.

71

- Preparació i experimentació dels material didàctics en l’entorn moodle i a la PDI

- Registre i recollida de dades de tots els processos involucrats en la recerca.

3.2. Fases que us queden per desenvolupar

- La recollida de dades finals o valoracions de les activitats de classe acabarà la setmana vinent. - Processament de les dades extretes del propi entorn moodle.

- Anàlisi i interpretació de les dades recollides per tots els mitjans utilitzats durant el procés de recerca - Redacció de la memòria final on consti tot el treball fet, els resultats obtinguts així com la seva difusió. _______________________________________________________________________________________

4.- Materials.

En cas que el vostre projecte de treball tingui prevista l’elaboració de material, feu-ne una relació.

4.1. Materials ja elaborats:

- Els ja indicats a l’informe de progrés del febrer.

- Continguts dels cursos del mod’Arts “ El Color a la Pintura” i “ Dibuix Tècnic”, amb integració de diversos vídeotutorials creats amb software per la PDI.

- Actualització de la web docent

4.2. Materials en fase d’elaboració:


- Incorporació de continguts als diferents cursos integrats en l’entorn col·laboratiu no esmentats anteriorment

- Webquest sobre “El color”

72

- Creació de rotafolis sobre diferents temes per a ús en pissarra digital interactiva

- Edició dels vídeos sobre les activitats realitzades amb alumnes i penjar-los al Vixtec

_______________________________________________________________________________________

5.- Estudis.

Si el vostre projecte de llicència implica l’assistència a cursos de formació, indiqueu quins són els estudis en curs i quins ja heu acabat.

5.1. Estudis ja realitzats (curs o assignatures):


- Curs presencial “Didàctica i creació de WebQuest” al CEIP Roureda, de Sabadell

- Seminaris 1 i 2 de formació del “Projecte d’ investigació Promethean–DiM sobre PD Interactiva” al Col.legi Escolàpies - La Inmaculada, de El Masnou

5.2. Estudis en curs o previstos (curs o assignatures):

- Introducció a l’ Art teràpia - Ascensió Moreno, Universitat Internacional de Catalunya

- Curs Telemàtic per determinar d’ Escoles d’estiu 2007.

6.- Calendari de reunions amb el/la supervisor/a.

6.1. ¿Hi ha modificacions en la periodicitat de les reunions de seguiment que manteniu amb el vostre supervisor/a, respecte a la que consta en el primer informe de progrés?

Sí No X

73

En cas afirmatiu, detalleu la nova temporització.

_______________________________________________________________________________________

6.2. ¿Hi ha modificacions en la metodologia emprada en aquestes reunions, respecte a la que consta en el primer informe de progrés?

Sí No X

En cas afirmatiu, detalleu la nova metodologia.

_______________________________________________________________________________________

7.- Observacions.

Afegiu aquelles consideracions que cregueu importants i no hagueu comunicat anteriorment:

- Els objectius principals de la llicència de desenvolupar i experimentar materials didàctics a les classes en l’entorn moodle i amb la pissarrra digital portàtil i recollir la seva incidència en el procés d’ensenyament–aprenentatge s’han anat complint segons el programa previst.

- Com afegit al projecte desenvolupat a la llicència, des del gener del present curs, tan l’IES Can Planas com l’IES Sabadell formen part de l'experimentació DIM-Promethean sobre l’us de la PD Interactiva a classe a nivell nacional. Ens havíem fet l’ expectativa d’utilitzar les pissarres i comprovar la resposta dels alumnes, complementant així les dades de la llicència, però no ha estat possible degut a que no s’han instal·lat fins el març i han començat a estar operatives al maig, i encara ara donen alguns problemes tècnics.

Data: 30 de maig de 2007

vist-i-plau Docent amb

La/el supervisor/a llicència retribuida

Dr. Carles Dorado Perea Àngels Martínez Badia

74

ANNEX 2

Qüestionaris dels alumnes

75

Qüestionari Inicial - ALUMNES DADES PERSONALS

Nom i Cognoms (*) Data naixement

Dades Opcionals (*)

Alumne de l’ IES □ Can Planas □ F. Casablancas □ Sabadell □ __________

Has repetit curs? □ Mai □ L’ actual □ Fa temps Quin?

El curs passat ja estudiaves en aquest Centre? □Si □ No

Si vens d’ un altre Centre, és del mateix municipi? □ Si □No

Ara estàs fent 1 2 3 4 ESO 1 2 BTX Tens _ _ anys ♀ Noia □ ♂ Noi □

Si estàs cursant 4t d’ ESO, has decidit què faràs el curs vinent?

□ Batxillerat, modalitat ___________

□ Cicle FGM de ______________

□ Incorporació al món laboral.

Per quins motius? ______________ _____________________________

Si estàs cursant Batxillerat, indica la modalitat:

□ Humanístic □ Científic □ Social

□ Artístic □ Tecnològic □ __________ Si us plau, anota per ordre de prioritat els factors que vas tenir en compte per triar la teva opció:

1. ___________________________________________

2. ___________________________________________

3. SOBRE L’ORDINADOR - Estàs familiaritzat amb l’ús de l’ordinador?

□ Gens □ Poc □ Bastant □ Molt

- On acostumes a utilitzar-lo habitualment?

□ A casa □ A l ’institut □ A la biblioteca □ A _?__________

- Tens ordinador a casa? □ Si □ No Amb ús □ exclusiu Amb ús □ compartit

Amb connexió a internet? □ Si □ No Amb webcam? □ Si □ No

- Utilitzes programes de dibuix o de retoc d’imatges? □ Si □ No

- Quins són aquests programes? ___________________________________________________

- Utilitzes programes d’ edició de vídeo o so? □ Si □ No - Quins programes? _____________________________________________________________

- Saps crear i gravar un CD o un DVD? □ Si □ No

76

ALTRES APARELLS

- Quins aparells tens?

Mòbil? □ Si □ No Memòria USB □ Si □ No Reproductor de música? □ Si □ No

Càmera de fotos □ Si □ No Càmera de vídeo digital? □ Si □ No

- Et descarregues les fotos o clips de vídeo de la càmera o el mòbil a l’ordinador? □ Si □ No INTERNET - Et connectes a internet ?

□ Quasi tots els dies □ 2-3 dies/setmana □ Quasi Mai

- Tens alguna adreça de correu electrònic activa que utilitzis regularment? □ Si □ No

- Tens algun blog o pàgina web personal? □ Si □ No

- Fas servir la missatgeria instantània, tipus “Messenger”? □ Si □ No

- Has participat en xats o fòrums? □ Si □ No En alguna videoconferència? □ Si □ No

- Acostumes a fer descàrregues? □ Si □ No Digues què acostumes a baixar-te?

□ Programes □ Música □ Imatges □ Vídeos □ ?______________ - Per fer els treballs escolars, on fas les consultes?

□ webs □ diccionaris on-line □ ?______________ □ ?______________

Recomanes visitar algun lloc? ______________________________________________ - Quantes hores/setmana estàs connectat aproximadament, en funció de l’ activitat?

Estudi o feina h. Entreteniment h. ?__________ h. Suma total h/s

OCI

Enumera activitats que acostumes a fer en el temps lliure, per ordre de dedicació en temps i col·locant-les en la columna adient.

Relacionades amb l’ús de pantalles, internet, imatge i so digital, televisió... No relacionades amb els conceptes anteriors

1. 1.

2. 2.

3. 3.

Nota: Les dades facilitades al present qüestionari són confidencials i només s’utilitzaran a efectes estadístics. Gràcies per la teva col·laboració.

77

L’objectiu d’aquesta enquesta és saber la opinió que t’has format sobre la utilització de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC) en el procés d’aprenentatge d’alguns continguts de la matèria de <nom matèria>. Et donem les gràcies per la teva col·laboració.

DADES COMPLEMENTÀRIES: Nom o Cognoms: ( Opcional ) ______________________________

Any de naixement:_______ ♂ Noi □ ♀ Noia □

2 3 4 ESO Grup: _______ □ F. Casablancas □ Can Planas □ Sabadell

T’agrada estudiar? □Si □ No Si has repetit algun curs, digues quins:______________

En un trimestre qualsevol acostumes a aprovar

totes les matèries? □Si □ No

En suspens

1-2 □

En suspens

3-5 □

En suspens

més de 5 □

Fora de l’ institut quantes hores a la setmana dediques a l’estudi ? _____ h. Tens connexió a internet a casa? □Si □ No

Quantes hs./ setmana utilitzes l’ordinador exclusivament per fer les tasques escolars? _____ h.

Tens adreça de correu electrònic? □Si □ No ( Opcional ) _____________________ @ ______________

Tens un blog o una web personal? □Si □ No ( Opcional )

http://www. ___________________________

- ACTIVITAT AMB LA PISSARRA DIGITAL INTERACTIVA ( PDI = ordinador connectat a internet + software específic + projector i pissarra especial) Què destacaries sobre la utilització de la PDI a classe per treballar alguns continguts ( X ) de

la matèria <nom matèria > ?

.........................................................................................................................................................

.........................................................................................................................................................

.........................................................................................................................................................

.........................................................................................................................................................

....................................

VALORA els següents aspectes de l’activitat desenvolupada, respecte al que fas habitualment a classe.

Posa una X a la columna adient

Molt menys

Menys ( - )

Igual ( = )

Més (+)

Molt més

1 El teu nivell d’atenció durant l’exposició del tema ha estat.....

2 Els continguts explicats a classe els has entès.....................

3 El teu grau d’ interès pel tema desenvolupat ha estat...........

4 Consideres que amb la pissarra digital has après ................

78

- ACTIVITAT AMB ORDINADORS, CONNECTATS A L’AULA VIRTUAL mod’Arts Quines impressions destacaries sobre aquesta activitat pràctica sobre <NOM ACTIVITAT> de

la matèria de <NOM MATÈRIA> ?

.........................................................................................................................................................

.........................................................................................................................................................

.........................................................................................................................................................

VALORA els següents aspectes de l’activitat desenvolupada, respecte al que es fas habitualment a classe.

Posa una X a la columna adient

Molt menys

Menys ( - )

Igual ( = )

Més (+)

Molt més

1 Fer els exercicis proposats t’ha agradat................................

2 Les teves ganes de participar en l’activitat han estat............

3 El grau de dificultat al fer la feina t’ha resultat......................

4 Consideres que amb aquest sistema has après....................

5

Et sembla que calen uns coneixements sobre ordinadors, programes o Internet que no tenies

per poder fer les pràctiques seguint la guia del curs del mod’Arts? □Si □ No

Havies provat aquest manera de treballar anteriorment? □Si □ No

La navegació pel lloc web et resulta còmoda? □Si □ No Et connectaries des de casa (o biblioteca ) per fer consultes i activitats de reforç o ampliació si

els professors t’ho proposessin? □Si □ No

T’agradaria repetir aquesta experiència més sovint? □Si □ No Perquè?..............................

.........................................................................................................................................................

SUGGERIMENTS :

.........................................................................................................................................................

.........................................................................................................................................................

.........................................................................................................................................................

79

ANNEX 3

Enquestes dels professors

80

MODEL D’ ENQUESTA ALS PROFESSORS

Any de naixement : Nom:

Anys d’experiència docent:

Llicenciatura i Especialitat:

Centre de treball:

Per les 2 preguntes següents, contesta amb el número que indiqui la resposta escollida, entre aquestes:

(1) Molt bàsic;

(2) Bàsic

(3) Mig

(4) Avançat

a) Nivell de formació en Tecnologies de la informació i la comunicació ( TIC ) aplicats a l’educació?

b) Tenies experiència prèvia en l’ús d’estratègies d’ensenyament – aprenentatge que integren les TIC a l’aula?

- Indica quina és la metodologia emprada habitualment en les teves classes:

- Descriu el perfil dels grups d’alumnes amb qui has portat a terme l’experiència:

Grup:

Grup:

- Opinió, observacions i avantatges o problemàtica detectada, respecte a la metodologia habitual, sobre:

a) L’ús de l’espai mod’Arts:

b) Les activitats didàctiques experimentades amb l’espai mod’Arts:

c) L’ús de la Pissarra Digital (interactiva):

d) Les activitats didàctiques experimentades amb la PDI:

e) La infraestructura del Centre per atendre aquest tipus d’activitats:

f) La resposta del alumnes davant la innovació d’integrar les TIC a l’aula:

g) El grau de suport obtingut per la persona que ha portat a terme la recerca en el transcurs de l’experimentació

- Altres suggeriments que vulguis afegir:

T’ agrairíem qualsevol comentari que pugui ajudar a millorar algun aspecte de l’ús de les TIC a classe:

81

Moltes gràcies per la teva col·laboració.

NOM: ( IES Can Planas )

Any de naixement: 1958

Anys d’experiència docent: 18 anys

Llicenciatura i Especialitat: Belles Arts / Imatge


(5) Molt bàsic;

(6) Bàsic

(7) Mig

(8) Avançat

c) Nivell de formació en Tecnologies de la informació i la comunicació ( TIC ) aplicats a l’educació? 3

d) Tenies experiència prèvia en l’ús d’estratègies d’ensenyament – aprenentatge que integren les TIC a l’aula? 4


En Batxillerat Artístic hi ha matèries, com Infografia, Imatge o Autocad, en què ensenyem el funcionament dels diferents programes infogràfics bàsics (Photoshop, Flash, Dreamweaver, Freehand, Illustrator, Studio 8 i Autocad), i altres en què l’apliquem (Fonaments del Disseny, Dibuix Tècnic, Imatge).Això implica una metodologia interactiva que proporcioni als alumnes la possibilitat de disposar dels materials d’autoaprenentatge en qualsevol moment i situació. De moment, això és possible sempre que treballin a l’aula, però encara falta desenvolupar i esprémer les opcions que ens ofereix la connectivitat on line (l’entorn moodle, per exemple)

A l’ESO, la veritat és que, a banda d’experiències puntuals i de pràctiques telemàtiques amb la interfície moodle, esmentada abans, la metodologia és molt tradicional. Estem a l’espera de poder aplicar els nous recursos que ens ofereix la PDI, si els problemes tècnics ens ho permeten.


Grup: 4 ESO, són grups amb un nivell molt desigual de familiaritat amb el mitjans telemàtics i de relació am l’entorn virtual, però que s’hi adapten amb força facilitat. No estan acostumats però a realitzar un treball autogestionat i de participació.

Grup Batxillerat: Tenen més capacitat d’adaptació que els anteriors, però comparteixen la falta de capacitat per organitzar el seu treball de manera flexible i amb la possibilitat de treballar des de casa.


a) L’ús de l’espai mod’Arts:

Els avantatges de l’espai mod’Arts queden explicitats en els apartats anteriors: possibilitat de fer un aprenentatge interactiu, flexible, tutoritzat i d’autogestió per una banda, i

82

oportunitat d’accedir a materials i processos informatius i cognoscitius de forma pràcticament il·limitada.

b) Les activitats didàctiques experimentades amb l’espai mod’Arts:

Penso que estem en una fase incipient, en relació al treball en entorns virtuals i espero que les activitats vagin guanyant progressivament interactivitat i profunditat de continguts, més enllà del seu caire lúdic.

c) L’ús de la Pissarra Digital (interactiva):

L’hem fet servir molt poc, per problemes ben prosaics, de tipus tècnic. No hem anat més enllà de provar les seves aplicacions més bàsiques, però és evident que és una eina molt potent, complementària a les activitats virtuals descrites a dalt.

d) Les activitats didàctiques experimentades amb la PDI:

Les activitats realitzades ens han permès entreveure les possibilitats d’aquesta aplicació tecnològica. Puntualment han resultat interessants, però falta perspectiva i un ús més sistemàtic i racionalitzat per treure conclusions.

e) La infraestructura del Centre per atendre aquest tipus d’activitats:

En comparació amb altres centres, no ens podem queixar de la infraestructura, a banda dels problemes típics que comporten aquestes eines, amb un alt component tecnològic. Jo remarcaria que quan es parla de les TIC es considera la dotació del maquinari però es descuida de forma greu la qüestió del seu manteniment i actualització; les eines potents esdevenen inoperants si els problemes tècnics quotidians són enfarfegadors (aquesta és una qüestió general).

f) La resposta del alumnes davant la innovació d’integrar les TIC a l’aula:

Els alumnes accepten i interioritzen de forma absolutament natural la utilització de les TIC. Altra cosa és que s’adaptin a les formes de treball autogestionat que possibiliten. Segurament això és una qüestió de temps i que els professionals (els professors i els programadors educatius) tinguin clar per a què les necessiten, els alumnes, aquestes potencialitats.

El grau de suport obtingut per la persona que ha portat a terme la recerca en el transcurs de l’experimentació

La persona responsable de la recerca ha mostrat una disponibilitat completa i no ha escatimat esforços per tirar endavant el projecte.


83

NOM: ( IES Ferran Casablancas )

Any de naixement::12-02-1963

Anys d’experiència docent:12 anys

Llicenciatura i Especialitat: Arquitectura


(9) Molt bàsic;

(10) Bàsic

(11) Mig

(12) Avançat

g) Nivell de formació en Tecnologies de la informació i la comunicació ( TIC ) aplicats a l’educació?(2)

h) Tenies experiència prèvia en l’ús d’estratègies d’ensenyament – aprenentatge que integren les TIC a l’aula?(2)


1. Classes tradicionals (pissarra, explicació, lliurament exercicis amb suport paper (dibuix tècnic).

2. Ús de projector, materials en Power point, vídeo, accés Internet. Demanada exercicis per via telemàtica i correccions i comentaris amb l’ús del correu electrònic (fonaments del disseny)

3. Explicacions en l’aula tradicional, classes puntuals a l’aula d’infografia amb materials trets amb accés a Internet, DVD o vídeo. (ViP 3r ESO)


Grup:3r ESO, grups amb alumnes amb capacitats d’estudi i aprenentatge autònom. (poques sessions)

Grup: 3r ESO, grup d’alumnes amb grans mancances d’aprenentatge i poca autonomia. (van fer varies sessions)


a) L’ús de l’espai mod’Arts: Els alumnes han de mostrar un grau alt d’autonomia i interès per fer-ne ús. De tots els alumnes que van tenir l’experiència tutoritzada a classe, pocs ho van intentar des de casa.

b) Les activitats didàctiques experimentades amb l’espai mod’Arts: Puntualment algunes activitats experimentals, molt procedimentals van atraure molt als alumnes. Algunes visualitzacions dels sistemes de representació tenen gran utilitat per il·lustrar conceptes de la geometria de l’espai que a la classe tradicional són dificultosos.

c) L’ús de la Pissarra Digital (interactiva): No la van fer servir com a tal. L’ús de la tauleta respecte el teclat de l’ordinador no presenta grans avantatges.

d) Les activitats didàctiques experimentades amb la PDI: No la van fer servir com a tal.

84

e) La infraestructura del Centre per atendre aquest tipus d’activitats: Fem servir un aula especial (infografia). Tenim un aula per cada nivell educatiu al centre amb un equip informàtic amb projector i accés a Internet. No tenim cap PDI.

f) La resposta del alumnes davant la innovació d’integrar les TIC a l’aula: Els resulta atractiu sortit de la classe convencional. Els grups més receptius eren aquells que presentaven més dificultats d’aprenentatge. Va ser una sorpresa. Segurament s’adonaven que el seu avanç en la capacitat de fer coses era més gran.

El grau de suport obtingut per la persona que ha portat a terme la recerca en el transcurs de l’experimentació: Important i pacient. Va ser complicat organitzar l’activitat amb els grups del centre i sempre va donar facilitats i suport per fer coses.

- Altres suggeriments que vulguis afegir:


85

6. BIBLIOGRAFIA

Educació a l’ensenyament secundari: - Educació Visual i Plàstica - ESO: http://www.xtec.net/estudis/eso/04_Doc_curriculum/07_visual_plastica_eso.pdf - Matèries del Batxillerat d’Arts: http://www.xtec.net/estudis/batxillerat/01_doc_bat/02_arts/07_dibuix_artistic.pdf http://www.xtec.net/estudis/batxillerat/01_doc_bat/02_arts/11_imatge.pdf http://www.xtec.net/estudis/batxillerat/01_doc_bat/02_arts/09_fonament_disseny.pdf http://www.xtec.net/estudis/batxillerat/01_doc_bat/02_arts/12_tecniques_expressio.pdf http://www.xtec.net/estudis/batxillerat/01_doc_bat/02_arts/13_volum.pdf Dibuix Tècnic: http://www.xtec.net/estudis/batxillerat/01_doc_bat/02_arts/08_dibuix_tecnic.pdf http://www.edebedigital.com/recursos/docs/proyectos/26.doc Història de l’Art: http://www.xtec.net/estudis/batxillerat/01_doc_bat/02_arts/10_historia_art.pdf http://www.edebedigital.com/recursos/docs/proyectos/472.doc -Montserrat Planella: Llicència d’estudis 2002 www.xtec.es/~mplanel4 Tecnologies de la Informació i la Comunicació ( TIC ): - Roberto Canales Reyes: “Estudio de opinión y necesidades formativas de profesores, en el uso e integración curricular de las tic, para sustentar una propuesta de formación orientada a la innovación didáctica de aula”. http://tronador.ulagos.cl/pagacad/educacion/RobertoCanales/inf_edu.htm - Associació d’ensenyants d’Informàtica de Catalunya: Resultats de l'enquesta: “Sobre la realitat de les TIC als Centres Educatius catalans” : www.aeic.es

- Nicholas Burbules: "Los jóvenes saben más que sus maestros"

· ARCHIVO - CULTURA Miércoles 8 de agosto de 2007 - Actas del XII Congreso Nacional de Modelos de Investigación Educativa: Investigación en Innovación Educativa Colección: Documentos congresuales/12 servicio de publicaciones - Universidad de La Laguna, 2005

86

Pissarra Digital i PD Interactiva: -Llibres en format PDF: http://dewey.uab.es/pmarques/docs/pizarradigital.pdf http://www.juntadeandalucia.es/averroes/publicaciones/nntt/TIC_como_agentes_innovacion.pdf - Portal de la PD: http://dewey.uab.es/pmarques/pdigital/ca/pissarra.htm - Recerca: “La Pissarra Digital a Catalunya 10/01/05” http://dewey.uab.es/pmarques/pdigital/ca/recercat.htm

- La pissarra digital interactiva (PDI): avantatges i problemàtiques (27/08/05) http://dewey.uab.es/pmarques/pdigital/ca/pizinteractiva2.htm - Investigación: "La pizarra digital interactiva Smart" http://dewey.uab.es/pmarques/pdigital/es/SMART.htm - Investigación Promethean: http://dewey.uab.es/pmarques/dim/promethean/investigacion.htm - Interwrite: http://www.artigraf.com/InterWrite/demo_videos.htm Entorn “Moodle”: - Articles al núm. 13, 14 i 15 de Linux Magazine en format PDF: http://www.linux-magazine.es/issue/13/Educacion.pdf 01/07/06, 2001721 bytes http://www.linux-magazine.es/issue/14/Educacion.pdf 02/07/06, 2539599 bytes http://www.linux-magazine.es/issue/15/Educacion.pdf 03/12/06, 2218802 bytes - Using Moodle (Paperback) by Jason Cole O'Reilly Media, Inc.; 1 edition (July 25, 2005) http://www.amazon.com/gp/product/0596008635/qid=1147083152/sr=1-1/ref=sr_1_1/002-4761434-0680041?s=books&v=glance&n=283155

“Book Description Developed by an extremely active open source community, Moodle is a sophisticated course management system that's ideal for creating dynamic online learning communities and for supplementing face-to-face learning ……”

Traducció-resum lliure: Desenvolupada per una comunitat de font obert extremadament activa, Moodle es un sofisticat sistma de gestió de cursos que es ideal per crear comunitats de aprenentatge dinámic online y per complementar l’aprenetatge cara a cara. Utilitzat en més de 115 paisos y en més de 60 idiomes, Moodle por escalar des de un únic site professor fins a una universistat de 40,000 estudiants. Els professors que utilitzen moodle tenen accés a un ventall de eines potents com tasques, forums, diaris, concursos, enquestes, xats, y tallers. Using Moodle es un manual entenedor que explica com treballa el sistema, amb un munt d’exemples i bones pràctiques per utilitzar-lo…

- Interessant exemple d’utilització didàctica a Secundària: http://phobos.xtec.cat/imartin6/moodle/

desenvolupament de competÈncies ...un referent per als professors d’aquest àmbit va ser el...

Documents