núm. 143

EDITA: COL·LEGI SANT VICENÇ

ANY: XXXIX

DESEMBRE 2015nosaltresPÀG. 10

COL·LEGINOTÍCIES

COM AJUDAR ELS FILLS A ESTUDIAR

PÀG. 30 CRUÏLLA DE

NARRADORS

L’IBIS (RONDALLA NADALENCA)

PÀG. 12 DEPARTAMENT

PSICOPEDAGÒGIC I D’ORIENTACIÓ

EN QUÈ ETS INTEL·LIGENT?

PÀG. 21 CARRER DELS GEGANTS

BENVINGUTS, CRANCS I

TORTUGUES!

PÀG. 22 CARRER DELS GEGANTS

VISITEM ELS BOMBERS!

PÀG. 28 CICLE SUPERIOR

EL CICLE SUPERIOR AJUDA

ELS MÉS PETITS

PÀG. 34 TEMPS ERA TEMPS

SABIES QUE...?

PÀG. 15 ENTREVISTA A

MOSSÈN MATEU

“RECORDARÉ SEMPRE

L’ESCOLA”

Pintemel pati de l’escola!

SUMARI

03Editorial

20Llibres recomanats

21Carrer dels Gegants

34Temps era temps

35Agenda de Nadal

33Bon dia, Sr. Kaspàrov

28Cicle superior

15Entrevista: Mossèn Mateu

08Col·leginotícies

04Benvinguts a la vida

32Entreteniments

30Cruïlla de narradors

12Departament Psicopedagògic i d’Orientació

24Obrim camí

18Concurs literari

06Fundació Educativa Esteve Casals

13Entrevista: Helena Baca

14Biblioteca Ramon Folch

26Quart creixent

LA nostra PortadaAl llarg d’aquest curs, l‘escola ha plantejat

plasmar temes representatius als murs

interiors del pati.

Equip de redaccióConsell de redacció: Mònica Biel, Laia Mèlich, Antoni Prats i Manel VidalCorrector: Joaquim PastorInformació: César Abad, Joan Capdevila, Júlia Galván, Paco López, Glòria Roig i Imma SerranoFotografies: equip de mestres, AMPA i FEECCol·laboradors/es d’aquest número: Ramon Carreté, Esteve Fradera, Elisabet Gómez i equip de mestresDisseny i maquetació: Joan Pastor

El pati de l’escolaTal com mostra la portada de la revista

Nosaltres, enguany s’ha pintat el pati

de l’escola. En aquestes parets volem

representar trets característics de

l’escola, com són les tradicions

–destacant el cagatió, la Castanyada, Sant

Jordi, el Pessebre Vivent i el Carnestoltes–,

la celebració del 50è aniversari –el

logotip del 50è aniversari, detalls del còmic

i el logotip de la Fundació– o l’aprenentatge de l’anglès –els números

de l’1 al 50–. Hem volgut mantenir un mural per a la Marta Biel,

exalumna de l’escola. També s’han pintat diversos aprenentatges,

com les estacions de l’any, les taules de multiplicar, els continents

o l’abecedari, a més d’un fragment de l’himne de l’escola per

representar la música, o altres il·lustracions per a l’educació física,

l‘anglès, la religió o els escacs.

Divendres 20 i dissabte 21 de novembre, un grup de mares i pares,

encapçalats per l’Amanda Rodríguez i la Lluïsa Montmany, van

preparar els dibuixos al mur interior de l’escola. Diumenge 22,

diverses famílies del centre van assistir a la pintada i van aconseguir

donar-li color al mur.

2NOSALTRES

EDITORIAL

L’ any 1924, acabada la Prime-ra Guerra Mundial, la Societat de les Nacions, predecessora de l’Organització de les Naci-

ons Unides, va aprovar a Ginebra una declaració de drets per a infants, amb cinc articles, amb l’objectiu d’ajudar els nens i nenes afectats per la Gran Guer-ra. Uns anys més tard, el 20 de novem-bre de 1959, l’Assemblea General de les Nacions Unides aprovava la Declaració dels Drets de l’Infant, “a fi que aquest tingui una infantesa sortosa i pugui desen-volupar-se per gaudir, tant en el seu propi interès com en el de la societat, dels drets i de les llibertats que s’hi enuncien”, amb una resolució de deu principis, que no arribarien mai a tenir rang de llei ni, per tant, serien de compliment obligatori. Per aquest motiu, l’any 1978 el govern de Polònia va presentar davant l’ONU una primera versió d’una Convenció dels Drets de l’Infant. Deu anys més tard, el 20 de novembre de 1989, es va aprovar el text de la Convenció sobre els Drets de l’Infant, de compliment obligatori per a tots els països que la volguessin ratificar.

Vint-i-sis anys més tard, tots els països del món –a excepció de Somàlia i els Estats Units– l’han signada, amb què han assumit com a deure que l’atenció als nens i nenes sigui una prioritat. Tot i així, vint-i-sis anys després, encara es-tem relegant aquests drets a un segon pla, també a casa nostra. No suportem veure imatges com la de l’Ailant ofegat a la platja. Ens remou i fa plantejar-nos molts canvis, fem moltes propostes; però quan, a poc a poc, les emocions tor-

nen a la tranquil·litat, les oblidem. Es-tem immersos en una crisi humanitària terrible, i ens costa entendre les raons d’aquesta violència, d’aquest incompli-ment dels drets que –gairebé– tot el món havia signat i proclamat com a llei.

Aquest drama dels refugiats ens ha por-tat a tenir més de 9,5 milions de refugi-ats, el 51% dels quals són nens i nenes menors de 18 anys. L’any 2014, 24.000 menors que viatjaven sense pares van demanar asil a la Unió Europea; aquest any, entre els mesos de gener i setembre, ja són 214.000 infants els qui han tru-cat a la porta per demanar menjar, casa i educació. Moralment podem negar aquestes demandes?

L’educació és part de la solució, els edu-cadors –mares, pares, mestres i perso-nal no docent– i l’escola tenim el deure d’acompanyar els infants en la construc-ció de la seva vida, d’ajudar-los a somni-ar el seu futur idíl·lic i d’ensenyar que, si treballen amb ganes i il·lusió, algun dia potser l’aconseguiran. Els infants tenen dret que els adults els escoltin i retornin explicacions coherents i sinceres que els ajudin a construir i expressar lliurement les seves idees.

El Col·legi Sant Vicenç vol acompanyar els nostres alumnes en aquests apre-nentatges, visitant exposicions i treba-llant-les –com van fer els alumnes de 4t–, o col·laborant en campanyes so-lidàries que van omplint l’entrada de l’escola durant tot l’any, amb recollida d’aliments, roba, mantes per a aquella gent que els necessita, o amb diners des-

Manel Vidal

Els drets del infants, els fruits del demà

hem d’aconseguir fer-los entendre la sort que tenen de viure on viuen, d’anar a l’escola, de tenir una família que els acull i els estima.

tinats a la Marató de TV3. Però no ens podem quedar en aquests actes de soli-daritat iniciàtica, hem d’aconseguir fer-los entendre la sort que tenen de viure on viuen, d’anar a l’escola, de tenir una família que els acull i els estima.

Ha arribat el Nadal, seguit de propòsits per al nou any. És temps de reflexió, de compartir, d’estimar, de fer possible en-tre tots una societat més justa. Us hi ani-meu? Pot arribar a ser senzill: estimeu els infants, feu-los partícips d’allò que passa al seu voltant, en el món exterior, sense proteccions, sent sincers i ajudant-los a crear-se la pròpia personalitat. Acom-panyeu-los perquè puguin créixer com a persones sabent que han d’aprofitar allò que tenen, que són uns privilegiats de tenir-ho, de fer que aprenguin a ser solidaris de debò, posant-se en la pell de l’altre, estimant-lo i ajudant-lo. I ara, us encoratgem que els vostres fills i filles si-guin els fruits del demà

3NOSALTRES

Pau Puente Bigas

El passat 29 de juliol, a les 9:24 h, vaig arribar a la vida a l’Hospital Quirón de Barcelona. Sóc el Pau Puente Bigas, fill de l’Ar-nau, electromecànic, i la Montse, mestra de l’escola. Tinc una germa-neta, la Laia, de 2 anyets que em cuida: em posa el xumet quan ploro, m’explica contes i em fa titelles. Poc abans de néixer, ella no entenia què passava al seu voltant, però quan vaig arribar a casa de seguida ho va entendre. Suposo que va ser gràcies als avis Antonio, Carme, Pere i Júlia i la besàvia Montserrat, que li van contagiar tota l’alegria de la meva arribada, fins i tot l’alegria de conèixer el meu nom, que fins molt poc abans de néixer ningú no sabia. És una delícia estar amb tots ells, ens ho passem molt bé junts; fins i tot em van portar de vacances a la Garrotxa perquè feia moltíssima calor a Abrera.

Eila Pérez Ríos

Jo em dic Eila, filla de José, operari, i Elisabeth, auxiliar ad-ministrativa. Sóc al món des de les 16:30 h del dia 19 de setembre, moment en què al Parc Sanitari de Sant Joan de Déu de Sant Boi sentien el meu primer plor. Els pares van triar aquest nom perquè els va agradar molt quan van conèixer una nena que s’anomenava Eila, però no es van decidir a posar-me’l fins que ja feia vuit mesos que es-tava a la panxa de la mare. Ni ells ni els avis Mari Carmen, José, Juana i Manuel, ni el meu germà Daniel –que ja va a P3–, no s’esperaven que nasqués aquell dia. Vam arribar a l’hospital per comprovar que estava bé dins la mare, i, al cap de dues hores i mitja, ja havia nascut. Em vaig avançar una setmaneta; però no m’hi vaig poder estar, volia conèixer aquesta família que tant em cuida

David García Ortega

El meu nom és David, tot i que si fos per la meva germana de 4 anys, la Noa, em diria Federico. Aquest nom tan bonic el van triar els meus pares, l’Àfrica –administrativa– i en Cristian –electri-cista–. Vaig néixer el 17 d’agost, a les 16:50 h, al Parc Sanitari de Sant Joan de Déu, a Sant Boi del Llobregat. Allà em van venir a visitar els avis Celestino, Joaquina i África, i les besàvies María i Petra. Per part materna sóc el primer nen, i em tenen molt mimat. Els pares diuen que la Noa, a vegades, està una mica gelosa; però jo no ho crec pas. Sempre em fa petons i està jugant amb mi, jo penso que m’estima molt

Benvinguts a la vida

BENVINGUTS A LA VIDA

4NOSALTRES

Èric Gómez Moya

Eren les 13:29 h del 28 d’octubre quan vaig arri-bar al món a la Clínica Corachan. Em dic Èric Gómez Moya, i tinc una germaneta més gran que jo, la Carla –de 7 anys–, que desitjava amb moltes ganes tenir un germanet. M’estima molt, tant que cada vegada que faig algun soroll ve corrents a buscar-me per veure què m’ha passat. Els meus pares són en Frantxu i la Mònica, i juntament amb els avis Genaro, Carmen, Manuel i Antonia, i els besavis Andrés i Francisca, se senten molt feliços de la meva arribada. Tant, que la família del pare, que és de Conca, va venir a visitar-me! Es veu que vaig crear molta expectació perquè sóc el primer nen de la família. Els pares diuen que estem en una època meravellosa com a família. Jo també ho crec, ens ho passem d’allò més bé; però el que em sobta més és que quan jo tinc més ganes de festa, ells tenen més ganes de dormir: deuen tenir l’horari canviat

Gerard Perals Ferrés

El meu nom és Gerard, i m’agradaria explicar-vos que el passat dilluns 19 d’octubre, a les 16:30 h, va esdevenir un acte im-portant a la Clínica Teknon: vaig veure la meva mare, la Montse –que és agent de viatges–, i el meu pare, en Roger – que és cambrer–, per primera vegada. Al llarg d’aquells dies de tardor, es van apropar a l’hospital, i a casa, els padrins, Albert i Mabel, els avis Conxita, Jaume i Carme i la besàvia Montserrat, entre d’altres. Però, per a mi, la per-sona més important que va venir a veure’m és la meva germana. Es diu Abril, té 6 anys i és molt bona germana perquè m’ajuda sempre que pot. L’estimo molt

Paula i Marc Arola Vega

Hola! Ens diem Paula i Marc i som bessons. Vam néixer el passat 5 de novembre a l’Hospital Teknon, a les 15:02 i 15:07 h res-pectivament. Som fills del Miguel, mecànic industrial, i la Montser-rat, assessora jurídica. Tenim dos germans més grans que nosaltres, el Daniel –de 25 anys– i la Carla, que és alumna de tercer de primària. Quan passi l’hivern i arribem a la primavera, els pares ens batejaran i allà ens hi acompanyaran els nostres padrins Anna, José, Maribel i Josep. A més dels avis Miguel, Mercedes, Paquita i José. Però fins que no arribi el dia, ben segur que seguirem creixent com ho estem fent ara i jugant amb la nostra germaneta que, no sabem per què, es pas-sa tot el dia mirant-nos. Deu ser que vol estar al nostre costat jugant i estimant-nos

BENVINGUTS A LA VIDA

5NOSALTRES

FUNDACIÓ EDUCATIVA ESTEVE CASALS

COMIAT DE MN. MATEU. El passat dissabte dia 19 de setembre la comunitat de la parròquia de Sant Vicenç Màrtir va organitzar una missa i un sopar per acomiadar Mn. Mateu Santacana, que des que va fer l’entrada a la parròquia, el gener

de 1978, fins al moment del seu comiat, ha col·laborat intensament amb el Col·legi Sant Vicenç. Representants del Patronat i del Claustre van participar en l’acte. Joan Capdevila, president del Patronat de la Fundació, va fer un discurs després del sopar en què va agrair públicament, i en nom de tota la comunitat educativa del Col·legi Sant Vicenç, els anys de dedicació i servei de Mn. Mateu a la nostra escola. Li desitgem de tot cor que pugui gaudir d’una jubilació més que merescuda prop de la seva família. D’altra banda, el dia 15 d’octubre, en ocasió de la reunió ordinària de l’òrgan de govern de la Fundació, Mn. Mateu va tenir l’oportunitat d’acomiadar-se dels membres del Patronat, i també de presentar el nou rector de la parròquia de Sant Vicenç Màrtir, Mn. Anton Roca, que substituirà Mn. Mateu com a component del Patronat, tal com està establert en els estatuts de la Fundació. Finalment, el dia 28 d’octubre els mestres i PAS de l’escola van prendre comiat de Mn. Mateu en un petit acte que es va fer a la biblioteca, on el president de la Fundació li va lliurar, en nom de tota la comunitat educativa, un llibre que repassa, mitjançant textos i fotos, la vinculació de mossèn Mateu amb el Col·legi Sant Vicenç, l’ACPF i el Patronat de la Fundació.

PUBLICACIÓ DEL NOU LLIBRET DEL CARÀCTER PROPI. El curs passat la Comissió de Projecte Educatiu de Centre (PEC) i Caràcter Propi (CP) va actualitzar el llibret del Caràcter propi d’acord amb el canvi de titularitat de l’escola. S’ha aprofitat aquesta actualització per a incloure una ressenya de la biografia del salesià Esteve Casals i també un apartat on es destaquen aquelles actituds de l’Esteve que es troben reflectides en el nostre Caràcter propi. Parlem de la seva vocació d’educador, l’entusiasme per a aprendre i formar-se, la pràctica de la caritat, la seva vocació de servei als altres, i també, és clar, de la seva dimensió espiritual fonamentada en la doctrina de l’Església catòlica.

La Fundació Educativa Esteve Casals ha començat el curs 2015-2016 amb empenta i amb ganes de treballar en bé del Col·legi Sant Vicenç. El curs passat vàrem celebrar amb gran goig el 50è aniversari del nostre centre. La participació de mestres, famílies i alumnes va ser notable en els diferents actes que es van organitzar. La Fundació n’està molt orgullosa, i desitjaríem que aquest esperit participatiu de les famílies i la seva voluntat d’implicar-se en els òrgans de govern de l’escola seguissin vius aquest curs i també durant els propers anys. Aquest és el primer curs en què la Fundació s’estrena com a titular de l’escola, després que es fes efectiu el canvi de titularitat a finals del curs passat. Demanem a Déu que ens ajudi en la gestió de l’escola, tasca no exempta ni de dificultats ni de reptes nous.

Durant aquest primer trimestre de curs la Fundació ha estat partícip d’una sèrie d’actuacions, algunes de les quals ha impulsat directament, que us resumim a continuació.

Fundació Educativa Esteve CasalsActivitats destacades

Llegeix el llibret del Caràcter propi Us invitem a rellegir el llibret, que podeu trobar a la pàgina web de l’escola.

PARTICIPACIÓ EN LES REUNIONS DE PRINCIPI DE CURS amb els pares de 1r de primària i P3, els dies 7 i 8 de setembre respectivament, com també, durant la darrera setmana d’octubre, amb motiu de la resta de reunions programades pels diferents cicles.

6NOSALTRES

FUNDACIÓ EDUCATIVA ESTEVE CASALS

PRESENTACIÓ DEL PROJECTE “ENTORN ESCOLAR SEGUR”. El passat 21 de setembre la Sra. Marta Sugrañes, regidora de Mobilitat i Seguretat de l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, i representants de la Policia Local del nostre municipi van presentar el projecte “Entorn Escolar Segur”. Com ja sabeu, a partir del 14 de setembre (primer dia del curs 2015-2016) es talla el carrer Antoni Gaudí a les 9 del matí i a les 5 de la tarda per facilitar la recollida dels alumnes i, alhora, incrementar-ne la seguretat. El Sr. Francisco Escobar, sotsinpector de la Policia Local, va insistir que tots nosaltres (famílies, infants i mestres) som coresponsables a l’hora de construir un entorn segur per a les persones que accedeixen a l’escola. És important que respectem les normes viàries i evitem estacionar els vehicles en zones que puguin significar un perill per als vianants. També us demanem que fem un esforç, dins de les nostres possibilitats, per venir a l’escola caminant i així poder propiciar un entorn més segur i saludable per als nostres fills i filles.

AUDITORIA DE COMPTES. Al començament del mes de novembre es va iniciar l’auditoria dels comptes de la Fundació d’acord amb el que marca la Llei de fundacions. L’auditoria la porta a terme l’empresa ABANTE PICH AUDITORES, auditors reconeguts i amb una àmplia experiència. L’auditoria del curs 2014-2015 és una mica més complexa perquè, per una banda, s’han d’auditar els comptes de l’ACPF entre l’1 de setembre i el 30 d’abril, i, per l’altra, els de la Fundació de l’1 de maig fins al 31 d’agost. En el proper número de la revista Nosaltres us informarem dels resultats de l’auditoria.

REUNIÓ DEL PATRONAT. El dia 15 d’octubre el Patronat de la Fundació es va reunir per revisar les actuacions del curs 2014-2015 i parlar dels objectius per al curs 2015-2016. En primer lloc, Jaume Folqué va presentar la memòria del curs anterior i també la Programació general anual (PGA) del curs 2015-2016. En la memòria, a més d’una anàlisi detallada del context social de la nostra escola, s’inclou una presentació i valoració dels resultats acadèmics (proves de competències bàsiques) del curs 2014-2015. Júlia Galván, presidenta de l’AMPA, va donar a conèixer al Patronat els objectius de les diferents comissions, entre els quals cal destacar:

e Fer el seguiment del servei de neteja a través d’una comissió de l’AMPA (Comissió de Neteja).

e Fer difusió del Casal d’Estiu a començament del mes d’abril i programar activitats atractives per als més petits (Comissió de Casal d’Estiu).

e Implicar els alumnes en la neteja dels llibres a la fi de curs (Comissió de Reciclatge de Llibres).

e Elaborar un pla de comunicació, crear un llistat d’entitats per fer l’enviament dels butlletins de l’escola, editar el calendari de

l’any 2016 i fer difusió del concurs de fotografia (Comissió de Comunicació).

e Definir les tasques del conserge, arreglar la sortida al pati des del submarí i portes d’emergència i adequar les instal·lacions de les dutxes a la normativa (Comissió de Manteniment).

e Fomentar la participació de famílies i mestres en les festes i pintar la part interior del mur que dóna a la carretera de Sant Boi (Comissió d’Escola-Família).

Per part del Patronat, es van recordar també els objectius més importants d’aquest curs:

e Estudiar la viabilitat de crear un sistema de beques per a les famílies més necessitades del Col·legi Sant Vicenç.

e Fer el seguiment de les famílies que no poden pagar les quotes.

e Preparar els pressupostos per al curs 2016-2017.

e Preparar la campanya de difusió de l’escola.

Respecte als objectius del curs 2014-2015, es va presentar el grau d’assoliment de cadascun. Els indicadors van de 0 (objectiu gens assolit) a 5 (objectiu assolit al 100%):

Objectiu Grau d’assoliment

Canvi de titularitat ;;;;;

Preparar el relleu de personal administratiu ;;;;;

Seguiment de les famílies amb impagaments ;;;;;

Preparar els pressupostos per al curs 2015-2016 ;;;;;

Actes del 50è aniversari ;;;;

Campanya de difusió ;;;;;

TOTAL ;;;;

La valoració que s’ha fet del curs 2014-2015 és positiva i això ens motiva a començar a treballar per assolir els objectius d’aquest curs.

CONSELL ESCOLAR. El 14 d’octubre va tenir lloc la primera reunió del Consell Escolar del curs 2015-2016. Joan Capdevila, com a president del Patronat i representant de la titularitat, va assistir a la reunió. Jaume Folqué, com a president del Consell, va facilitar les dades de la matriculació del curs 2015-2016. A P3 hi ha hagut finalment 52 alumnes matriculats. L’increment de ràtio ha estat acceptat per part de l’inspector dels Serveis Territorials. A continuació el director va presentar la memòria del curs 2014-2015, com també la Programació general anual del curs 2015-2016. En l’últim punt de la reunió es va parlar sobre el nou formulari per a autoritzar la sortida dels alumnes i la recollida dels nens i nenes de cicle inicial i infantil.

7NOSALTRES

E l passat 15 de setembre l’escola va obrir les seves portes a tots els infants que conviurien en el nou curs 2015-2016. Diferents emoci-

ons van poder ser retratades en els seus rostres i van omplir els passadissos i les aules que els esperaven. A la tarda, els alumnes van tenir una benvinguda ben especial sota la rialla d’un sol merave-llós. Concentrats -des de P4 fins a sisè- a la pista central, van participar d’un petit acte festiu on, juntament amb tot l’equip docent, van poder retrobar-se i aplaudir el nou curs amb alegria i es-perança.

En nom de tota la comunitat educativa, Jaume Folqué, director del centre, va vo-ler acollir l’alumnat amb unes paraules encoratjadores i va animar a començar el nou curs amb il·lusió. Com era d’espe-rar, va presentar el lema d’aquest curs -“La mare terra, a les nostres mans”-,

Mònica Biel

La mare terra, a les nostres mansque l’Equip de Pastoral ha proposat aprofitant que un dels objectius del curs 2015-2016 apel·la a la consciencia-ció ecològica de la comunitat educativa i tenint en compte la darrera encíclica escrita pel papa Francesc Laudato si. En Jaume va convidar tots els oients a in-tentar “col·laborar per construir un món millor”, la nostra casa comú, el nostre futur, i va demanar l’interès de tots els assistents per poder donar ac-tituds d’amor envers la creació de Déu, que hem de cuidar. El seu avenir és a les nostres mans. I és que, com afirma el Sant Pare: “Tots podem col·laborar com a instruments de Déu per a la cura de la creació, cadascú des de la seva cultura, la seva experiència, les seves iniciatives i les seves capacitats”. És assolible a partir de gestos quotidians si tots ens hi posem. Diu en la mateixa encíclica: “En la famí-lia es conreen els primers hàbits d’amor i cura de la vida, com ara l’ús correcte de les coses, l’ordre i la neteja, el respecte a l’ecosistema local i la protecció de tots els éssers creats. La família és el lloc de

la formació integral, on es desenvolupen els diferents aspectes, íntimament re-lacionats entre si, de la maduració per-sonal. En la família s’aprèn a demanar permís sense sotmetre, a dir «gràcies» com a expressió d’una sentida valoració de les coses que vam rebre, a dominar l’agressivitat o la voracitat, i a demanar perdó quan fem algun dany. Aquests pe-tits gestos de sincera cortesia ajuden a construir una cultura de la vida compar-tida i de respecte al que ens envolta.”

El gran aplec va finalitzar amb el cant de l’himne de l’escola, “Un casal obert”, entonat per tot l’alumnat, alhora que es deixaven anar un seguit de globus terraqüis inflables amb els quals els infants van jugar sostenint-los amb les mans, sense deixar-los caure a terra, una al·legoria del nostre lema: “La mare terra, a les nostres mans”. La jornada va concloure joiosament i amb l’esclat d’uns canons de confeti que van cobrir l’espectacle de colors

COL·LEGINOTÍCIES

El lema del curs 2015-2016

8NOSALTRES

Col·leginotíciesL ’ A C T U A L I T A T D E L ’ E S C O L A

D es del 5 d’octubre, són 194 alum-nes del centre els qui gaudeixen de les activitats extraescolars de l’escola. Una dada molt sa-

tisfactòria per a la comissió del servei d’extraescolars, que agraeix la resposta de les famílies davant d’aquest fet i la seva valoració en l’enquesta de satis-facció de la qual participen.

L’objectiu principal d’enguany ha estat consolidar les tres activitats que es van posar en marxa el curs passat: la robò-tica, l’handbol i el taekwondo. Magda Giralt, membre de la comissió, ens ha comentat que “cal destacar que aquest any tenim dos grups de robòtica (amb un total de 16 alumnes inscrits) i que les inscripcions a l’activitat d’handbol han estat boníssimes (21 alumnes inscrits)”.

Mònica Biel

Prop de dues centenes d’alumnes matriculats en les activitats extraescolars

DADES DEL SERVEI D’EXTRAESCOLARS:

Membres de la Comissió d’Extraescolars: L. Oriol Castilla, Roger Bartés, Eva Reina i Magda Giralt.

Coordinadors: L. Oriol Castilla i Roger Bartés.

Activitats: Aeròbic amb ball, de P5 a 1r i de 2n a 6è. Taekwondo, de P4 a P5 i de 1r a 6è. Robòtica, de 4t a 6è. Futbol sala, de P5 a 1r i de 2n a 6è. Bàsquet, de 1r a 6è. Iniciació als esports, de P3 a 2n. Escriptura digital, de 4t a 6è. Handbol, de P4 a 3r.

Monitors: Xavier Costa, Marc Perals, David Ferrés, Cristina Díaz, Raquel Navarro, Carme Ollé, Mercè Rosell i Andrea López.

No obstant això, l’activitat més sol-licitada aquest curs ha estat el futbol, amb 45 alumnes inscrits, seguida pels 42 infants que han triat el taekwondo.

La Magda ha volgut destacar que “la comissió sempre treballa per donar un servei de qualitat i alternatiu a altres activitats municipals a les famílies del Col·legi Sant Vicenç. Per tal de fer una nova proposta o algun canvi en una ex-traescolar, es tenen en compte, per una banda, les propostes que ens fan arri-bar les famílies a través de l’enquesta de satisfacció, i, per una altra, que si-guin activitats ludicoesportives. També mirem que hi hagi activitats per a totes les franges d’edat i, finalment, que dis-posem dels espais adequats per a po-der-les oferir”. Uns criteris que ajuden a millorar aquest servei i que s’esperen mantenir o perfeccionar, pensant sem-pre en el bé dels seus usuaris

Preparats, llestos... va!

El passat 1 de novembre es va celebrar la 7a Cursa de 10 km de Sant Vicenç dels Horts. Fins ara només havia es-tat una “cosa de grans”, però des de fa un parell d’anys els més petits de casa també hi participen. Enguany el nombre de participants menors va ser força més elevat que l’any passat, i per aquest motiu van haver de fer tres ca-

tegories diferents. La prova va aplegar més d’un miler de participants entre grans i petits, tot un rècord fins al mo-ment. Pel que fa a la cursa dels més petits, trobem en els primers classi-ficats alguns noms coneguts. En la cursa de cicle inicial, que consistia en un recorregut de 630 m, com a tercer classificat masculí trobem en Ferran

Carretero. Però també tenim alguns exalumnes, com en Pol Badosa, que va quedar segon en la categoria de cicle mitjà i superior (1080 m), i l’Aina Ra-mos, que va quedar segona en la cur-sa de l’ESO (2580 m). Amb tot i això, felicitem tots els participants, que van ser molts, pel seu esforç i el seu bon esperit competitiu

Laia Mèlich

COL·LEGINOTÍCIES9

NOSALTRES

COL·LEGINOTÍCIES

T ots els pares i mares tenim la nostra experiència com a estu-diants, més o menys bona, i els propis records viscuts a l’esco-

la. Ara tornem a reviure aquella època d’una forma ben diferent, des d’una al-tra perspectiva. Tots i totes, poc o molt, tenim posada una expectativa en el camí escolar i educatiu dels nostres fills i filles. Desitgem que es trobin a gust a l’escola, que aprenguin i que se’n surtin en els estudis. En teoria i sobre el pa-per, tot sembla molt evident, però dia a dia comprovem que això de l’estudi, de l’aprenentatge, dels deures..., de vega-des es pot complicar. En Juanjo Fernán-dez, professor, conferenciant i escrip-tor, ens va ajudar, el passat dijous 5 de novembre, a posar una mica de llum i de sentit comú en aquest tema, per po-der ajudar millor els nostres fills i filles.

Ramon Carreté

Com ajudar els fills a estudiar (i fer els deures del col·le!)

En Juanjo va començar recordant-nos que un dels principals objectius de l’educació és potenciar els talents de cada nen i nena per posar-los al servei dels altres. A partir de la seva pròpia experiència com a docent i com a pare, ens va recordar que tothom té unes ca-pacitats que pot desplegar al llarg de la vida, que pot canviar i millorar, que la suma de petits gestos, dia a dia, s’aca-ba traduint en resultats evidents tard o d’hora.

L’EDUBALANÇA I EL BARRET APA, DUES PODEROSES EINES QUE ELS PARES TENIM A L’ABAST:

L’EduBalança, que ens pot ajudar a decidir què és més educatiu, que con-sisteix a imaginar una balança de dos platets: en un hi posem els talents, defectes i virtuts del nano, i en l’altre, totes les respostes possibles a una pre-gunta que ens faci o una situació que ens plantegi.

El barret APA, una eina per ajudar-nos a intervenir, que vol dir “Aquí hi puc ajudar”.

8 PUNTS PER A L’ESTUDI:

1 Previs, a casa i a l’escola: l’ordre ex-terior convida a l’ordre interior.

2 Situació: què cal fer i què em cal per a fer-ho?

3 Preparació: distribuir-se la feina.

4 Propòsit: no m’aixecaré d’aquí fins que...

5 Realització: com s’ha estudiar? El barret APA. Confiança en els fills.

Com se’ls pot ajudar a fer els treballs?

6 Motivació: marcar el progrés, visu-alment i mentalment, per acompa-

nyar l’esforç.

7 Aplicació: necessiten comprovar que allò que aprenen serveix de veritat.

8 Recompensa: la recompensa més gran és que estiguem amb ells i per

a ells.

DECÀLEG SOBRE L’ESTUDI A CASA:

1 Confiaré en l’escola que he triat per a l’educació del meu fill.

2 M’interessaré per tota la persona del meu fill, no només pels seus deures.

3 Consideraré l’estudi un procés valu-ós per al coneixement, la realització

personal i la preparació per al futur.

4 Em recordaré que no són els meus deures ni els meus exàmens: és el

meu fill i són els seus deures i els seus exàmens.

5 Seré constant en l’aplicació d’un programa d’estudi, però renunciaré

a imposar els meus mètodes si els del meu fill són eficaços.

6 Ajudaré el meu fill en tot allò que ell no pugui fer per ell mateix, pro-

dia a dia comprovem que això de l’estudi, de l’aprenentatge, dels deures..., de vegades es pot complicar. En Juanjo Fernández, ens va ajudar, el passat dijous 5 de novembre, a posar una mica de llum i de sentit comú en aquest tema.

10NOSALTRES

COL·LEGINOTÍCIES

Mira el vídeo de la xerrada. Podeu recuperar el vídeo de la xerrada actual i de les anteriors a la pàgina web de l’escola.

curant que aprengui en el procés, i així vagi esdevenint més autònom.

7 Recordaré que jo vaig cometre er-rors, que de vegades sóc incoherent

i que tinc una història pròpia en relació amb l’estudi.

8 Seré conscient del poder del reforç positiu.

9 Demanaré ajuda sempre que la ne-cessiti i l’acceptaré quan me l’oferei-

xin.

10 Creuré en la força de l’estimació pel meu fill.

La xerrada va durar una hora i mitja i va satisfer completament les expecta-tives de la setantena de persones que van ocupar la biblioteca Ramon Folch. D’aquesta manera iniciàvem, aquest curs, l’Escola de Pares del Col·legi Sant Vicenç i la Fundació Educativa Esteve Casals.

Us convidem a la propera xerrada, que tindrà lloc el 16 de febrer, dimarts, a les 17:15 h, amb el títol “Ben equipats: tres conceptes per pensar en una au-toritat constructiva”, a càrrec d’Anna Iglesias Coll.

S’abordarà la vivència de l’autoritat constructiva des de tres conceptes bà-sics amb l’objectiu que ens aportin noves visions de les dinàmiques de les nostres relacions familiars. Convé, de tant en tant, obrir finestres a casa i dei-xar entrar aire fresc. Des de l’humor i la reflexió s’abordarà el “camp de proves” de les actituds de grans i petits dins el grup familiar: la vida diària

A quest primer trimestre l’AMPA ha començat amb força, totes les comissions s’han anat re-activant per encetar el curs

tal com es mereix. Cal destacar que aquest curs s’ha separat la Comissió d’Acollida de la Comissió de Menja-dor, per la qual cosa ara tenim nou comissions: Acollida, Casal d’Estiu, Comunicació, Escola-Família, Extra-escolars, Manteniment, Menjador, Ne-teja i Reciclatge de Llibres.

Respecte a la Comissió Escola-Família, enguany vam decidir que per comen-çar bé havíem de fer un sopar d’inici de curs, activitat que volem establir per a tots els cursos vinents. Aquest sopar va tenir lloc el dissabte 26 de setembre. Malgrat avançar la data del sopar i el poc temps de què vam dispo-sar per a avisar les famílies, finalment ens vam reunir 205 persones -de les quals 95 eren nens/es-, entre les quals destacava la presència d’un gran nom-bre de famílies de P3. Tot i que després de sopar va començar a ploure, encara

Júlia Galván

L’AMPA inicia un curs ple d’activitats

vam tenir temps de fer un petit brin-dis. Agraïm la col·laboració de tots els pares que van ajudar tant a muntar com a desmuntar (a pesar de la pluja) el pati on fèiem el sopar.

Un cop passat aquest esdeveniment, ja vam començar a preparar la festa de la Castanyada, que va tenir lloc el passat diumenge 25 d’octubre, on vàrem tornar a fer tallers i castanyes. També vam incloure una pista ameri-cana inflable on els nens/es s’ho van passar d’allò més bé. Com a novetats d’enguany, vam fer un taller d’escacs, uns moneders de feltre, uns avions amb pinces, una castanyera de llana, carreres de sacs, etc. Vam organitzar diverses proves perquè els nens/es es-collissin aquelles que més els agrada-ven. Un cop superades sis proves, po-dien passar per la tómbola i recollir un petit obsequi. La participació va ser de 360 persones inscrites, de les quals 160 eren infants, una xifra que coincideix amb la quantitat d’obsequis que và-rem repartir. El cel va estar ennuvolat tot el matí, però la pluja ens va respec-tar i els alumnes i familiars van poder gaudir d’un matí fantàstic!

11NOSALTRES

DEPARTAMENT PSICOPEDAGÒGIC I D’ORIENTACIÓ

Q uè és la intel·ligència? En un primer moment es definia com ”allò que mesura un test” (Binet, 1890). Però la definició d’intel-

ligència ha anat canviant des del sim-posi de 1921 fins a l’actualitat. Per exemple, Robert Stenberg defineix la intel·ligència com “un comportament adaptatiu dirigit a una finalitat”, i José Antonio Marina com la “capacitat d’un subjecte per a dirigir el seu comporta-ment, utilitzant la informació captada, apresa, elaborada i produïda per ell ma-teix”.

La teoria de les intel·ligències múlti-ples és un model proposat el 1983 per Howard Gardner, psicòleg i investiga-dor centrat en el camp de l’educació, a més de professor de la Universitat de Harvard. Gardner modifica la definició de la intel·ligència, l’adapta a la seva te-oria i determina que “implica l’habilitat per a resoldre problemes, generar nous problemes per resoldre o per elaborar productes que són d’importància en un context cultural o en una comunitat determinada”.

Gardner afirma que totes les perso-nes són propietàries de cadascuna de les vuit classes d’intel·ligència, encara que cadascú destaca més en unes que en unes altres, no sent cap de les vuit

més important o valuosa que les altres. Generalment, es requereix dominar-ne una gran part per a enfrontar-nos a la vida, independentment de la professió que s’exerceixi.

La intel·ligència lingüística: és la ca-pacitat d’utilitzar de manera eficaç les paraules, manipulant l’estructura del llenguatge, la fonètica, la semàntica i les seves dimensions pràctiques.Està en els nens als quals els encan-ta redactar històries, llegir, jugar amb rimes i embarbussaments. També en aquells que aprenen amb facilitat al-tres idiomes.

La intel·ligència cineticocorporal: és l’habilitat d’usar el propi cos per a ex-pressar idees i sentiments, i les seves particularitats de coordinació, equilibri, destresa, força, flexibilitat i velocitat.La trobem en els nens que destaquen en activitats esportives, dansa, expres-sió corporal i/o en treballs de construc-cions, utilitzant diversos materials con-crets. També en aquells que són hàbils en l’execució d’instruments.

La intel·ligència logicomatemàtica: és la capacitat de manejar nombres, rela-cions i patrons lògics de manera eficaç, com també altres funcions i abstracci-ons d’aquest tipus.

totes les persones són propietàries de cadascuna de les vuit classes d’intel·ligència, encara que cadascú destaca més en unes que en unes altres.

Els nens que l’han desenvolupat analit-zen amb facilitat plantejaments i pro-blemes. S’apropen als càlculs numè-rics, estadístiques i pressupostos amb entusiasme.

La intel·ligència espacial: és l’habilitat d’apreciar amb certesa la imatge visual i espacial, representar-se gràficament les idees, i de sensibilitzar el color, la lí-nia, la forma, la figura i l’espai.Està en els nens que estudien millor amb gràfics, esquemes, quadres. Els agrada fer mapes conceptuals i men-tals. Entenen molt bé plans i croquis.

La intel·ligència musical: és la capaci-tat de percebre, distingir, transformar i expressar el ritme, timbre i to dels sons musicals.Els nens que l’evidencien se senten atrets pels sons de la naturalesa i per tot tipus de melodies. Gaudeixen se-guint el compàs amb el peu, copejant o sacsejant algun objecte rítmicament.

La intel·ligència interpersonal: és la possibilitat de distingir i percebre els estats emocionals i signes interperso-nals dels altres, i respondre de manera efectiva a aquestes accions de forma pràctica.La tenen els nens que gaudeixen treba-llant en grup, que entenen el company i l’ajuden a superar algun problema.

La intel·ligència intrapersonal: és l’ha-bilitat de l’autoconeixement, i d’actuar conseqüentment sobre la base d’aquest coneixement, de tenir una autoimatge encertada i capacitat d’autodisciplina, comprensió i amor propi.L’evidencien els nens que són reflexius, de raonament encertat i solen ser con-sellers dels seus companys.

La intel·ligència naturalista: és la ca-pacitat de distingir, classificar i utilitzar elements del medi ambient, objectes, animals o plantes. Tant de l’ambient urbà com rural. Inclou les habilitats d’observació, experimentació i reflexió del nostre entorn.Es dóna en els nens que estimen els animals i les plantes; que reconeixen i els agrada investigar característiques del món natural i del fet per l’home

Elisabeth Gómez, vetlladora

En què ets intel·ligent?

12NOSALTRES

La vocació

En quin moment vas decidir fer Magisteri?, per què?La decisió d’estudiar Magisteri va ser part d’un procés viscut d’una forma molt natural per a mi, sempre havia sentit aquest neguit cap al món de l’educació. Però és veritat que hi van in-fluir dues dones: la meva àvia materna i la meva mestra de filosofia de batxille-rat. Des de petita la meva àvia sempre em deia: “Nena, has de ser mestra”. Su-poso que el gran amor que em va donar i el fet que, malauradament, ens hagués de deixar tan aviat em van empènyer a decidir-me quan va arribar el moment. També, la immillorable tasca de la meva mestra de filosofia, l’Emilia, va acabar de despertar en mi la vocació d’educar i ajudar els altres a créixer i construir-se a si mateixos a través de l’acompanya-ment i l’ensenyament, com ho havia fet ella amb mi.

Quina és la part que més t’agrada de la teva feina?És molt difícil triar un moment... Edu-car és acompanyar i per això el que més gaudeixo és viure el dia a dia a l’aula amb els infants. Les classes amb els nens i nenes, les converses espontàni-es que van sorgint, les petites confessi-ons que et fan en arribar (si els ha cai-gut una dent, si han guanyat un partit aquell cap de setmana, si esperen l’arri-bada d’un germanet o germaneta...), les abraçades i somriures a cada trobada i, sobretot, la capacitat que tenen aquests petits de girar allò que tenies previst, sorprendre’t i regalar-te alegria en pe-tits polsims d’actes quotidians.

EXPERIÈNCIA PERSONAL

On vas fer les pràctiques de mestra?Les pràctiques les vaig realitzar a l’Es-cola Eramprunyà i al Salvador Lluch. Va

ser molt especial poder fer-les en aques-ta darrera, l’escola on jo havia estudiat, i continuar aprenent dels mestres que m’havien acompanyat de petita, però ja com a estudiant de pràctiques. Crec que, com per a la majoria, les pràcti-ques van ser una part molt esperada i desitjada durant la carrera i, especial-ment, gaudides i profitoses.

Has treballat en altres escoles?, quines activitats feies?He treballat a l’Escola Sagrat Cor Alda-na de Barcelona com a mestra de músi-ca, informàtica, lectoescriptura i, a més, fent suport a la immersió lingüística dels alumnes d’infantil.

AL COL·LEGI SANT VICENÇ

Quant temps fa que hi treballes?, quines classes fas? Vaig començar a treballar al Col·legi Sant Vicenç l’abril del curs passat. Ac-tualment sóc mestra d’informàtica des de P5 fins a 2n, mestra d’anglès de P3, P4, P5 i 2n, mestra de religió de P5 i faig alguns reforços als cicles inicial i mitjà.

Com trobes l’ambient a l’escola?L’ambient de l’escola és molt bo, des del principi he trobat que és un centre que aposta pel futur dels seus alumnes treballant de valent i engegant mil i un projectes, que es fonamenten en el treball en equip i en la cohesió del seu professorat, per aconseguir portar a la pràctica un bon projecte educatiu. Tot plegat m’ha ajudat a sentir-me molt ben acollida per tots i a poder gaudir i aprendre dels meus companys i compa-nyes, que sempre han estat disposats a ajudar-me en el que necessités.

I els alumnes?Els alumnes em van rebre des del pri-mer moment amb els braços oberts i,

HELENA BACA

“És ben maco sentir-te tan estimat”

especialment els petits, és una acció que continuen fent dia a dia. Atès que no sóc mestra-tutora i, com a especia-lista, vaig entrant d’aula en aula, sem-pre hi ha algú que s’aixeca a abraçar-te i a donar-te el bon dia i, a dir veritat, és ben maco sentir-te tan estimat.

Quines són les teves perspectives de futur?Bé, el futur és una mica incert... Per molt que planifiquem, la vida sempre ens duu sorpreses. Ara per ara em vull continuar formant, gaudiré del curs i del meu casament el proper mes de juny. Però, mirant més enllà, estaria en-cantada de poder continuar el projec-te engegat en aquesta escola, creixent com a mestra al Col·legi Sant Vicenç

13NOSALTRES

RETRAT

L’Helena va néixer a Barcelona el 19 de de-sembre de 1989. Els seus pares, el José An-tonio i la Josefa, no en van tenir prou amb ella i cinc anys més tard van tenir la seva germana Alba. L’Helena ha viscut tota la vida a Gavà, d’on és la major part de la seva família. Actualment conviu amb l’Héctor, el seu promès, en un pis del mateix barri que els seus pares.

L’Helena va cursar tant la primària com la secundària a Gavà. L’Escola Salvador Lluch va acollir pràcticament la totalitat de la seva família, i l’IES Bruguers va ser el pas previ abans d’estudiar el Magisteri a la UB. Però com que ella és força inquieta, a més a més, va estudiar a la UNIR un grau d’Educació Pri-mària. Actualment està estudiant per ob-tenir l’Advanced i la Declaració Eclesiàstica de Competència Acadèmica (DECA).

Ens confessa que és una lectora empedre-ïda i que llegeix entre 20 i 30 llibres l’any. També li agrada força caminar, fer snorkel, la música i el teatre, a més de passar bo-nes estones amb els seus familiars i amics. L’Helena també gaudeix dels viatges quan en té ocasió, tot i que últimament les se-ves escapades s’han reduït, ja que fa poc va néixer el seu fillol, amb qui li agrada passar molt temps i que, en paraules seves, “em té el cor robat”.

BIBLIOTECA RAMON FOLCH

A l’àlbum il·lustrat El dia que la Saïda va arribar (Editorial Takatuka), de Susana Gómez i Sonja Wimmer, s’hi pot llegir això: “Hi ha paraules càlides com l’alè i d’altres de fredes com el metall. Paraules que acosten i paraules que separen. Paraules que fan mal, paraules que fan riure. Paraules que fan pessigolles quan es diuen i d’altres que només de sentir-les és com si ens acaronessin per dins.” Nosaltres, decididament, volem triar sempre les bones paraules. I amb les bones paraules -gairebé fa vint anys-, en vam fer un palau: la biblioteca Ramon Folch. Comproveu-ho.

Antoni Prats

El palau de les bones paraules

CONTES PER A EDUCACIÓ INFANTIL

Els dies 28 d’octubre i 4 de novembre els més petits de l’escola van pujar a la biblioteca Ramon Folch per tal de participar en la primera explicació de contes del curs 2015-2016. Les imatges que acompanyaren la narració de L’homenet de massapà van captivar l’atenció de tota la quitxalla. Tot se-guit, Joaquim Pastor, mestre jubilat de la nostra escola i experimentat rondallaire, va explicar L’arbre que no tenia fulles (adaptació lliure d’un conte de Fernando Alonso). Els petitons hi van col·laborar omplint l’arbre trist de fulles de colors. També alegrà l’explicació la Núria Folqué, tutora de primer de primària, que va acompanyar amb la guitarra algunes escenes del conte. En acabar, i mentre sonava la cançó “Biblioteca de palau”, els grups classe es feren una foto davant d’un cep acolorit que representava l’arbre.

PORTES OBERTES DE BAT A BAT

En Vilobí feia dies que ens esperava. La música que va sonar pels passadissos el 14 de setembre va alegrar-lo. No li va resultar difícil comprovar que aquelles notes musicals arrossegaven una corrua il·lusionada de nens i nenes. Aquell dia no va sonar el timbre, però les portes del palau de les bones paraules es van obrir de bat a bat. L’escola tornava a fer olor de veritable escola.

MARES BIBLIOTECÀRIES

A partir del dilluns 28 de setembre la biblioteca Ramon Folch va tornar a obrir les seves portes en horari no lectiu. Una vintena d’alumnes solen gaudir d’aquest servei que ofereix l’escola, i que és possible gràcies a la col·laboració d’unes mares bibliotecàries. Des d’aquesta secció volem agrair el treball i l’interès que mostren Montserrat Reverter, Núria Marín, Patrícia Ribelles, Patrícia Comas, Eulàlia Prat i Carmen López perquè aquest servei d’atenció als infants tingui continuïtat. Tocades les cinc de la tarda, són elles les úniques responsables i vetlladores del palau de les bones paraules. Gràcies.

SESSIÓ DE CONTES DE TARDOR

Gairebé un centenar de persones van assistir a la sessió de contes de tardor que tingué lloc a la nostra bi-blioteca la tarda del 19 de novembre. La sessió anava adreçada als nens i nenes de cicle mitjà, tot i que hi havia una notable representació d’adults.

Després que la Mònica Biel donés la benvinguda i presentés el contin-gut de la sessió, la Laia Mèlich, amb la seva traça habitual, escenificà, conjuntament amb uns alumnes de cinquè, el conte anglès Draw me star, d’Eric Carle, autor i il·lustrador es-tatunidenc de literatura infantil. La vetllada va prosseguir amb el conte fantàstic de Tanya Robyn Batt El re-gal del follet, narrat per Antoni Prats i que comptà amb el suport d’unes bellíssimes imatges de la premiada il·lustradora italiana Nicoletta Cec-

coli. Tancà l’acte una esplèndida i divertida representació d’un text de Hugh Lupton, Peces en el río, extret del seu llibre La voz de los sueños y otros cuentos prodigiosos. L’adapta-ció i direcció van anar a càrrec de la tenaç Isabel Soneira. Els personat-ges de l’obreta foren interpretats per alumnes de sisè, els quals van fer ar-rencar rialles i aplaudiments al públic assistent . Per la seva banda, Mònica Español preparà un vistós material d’attrezzo. La resta de components del Departament de Llengües i Co-missió de Biblioteca, junt amb altres mestres de l’escola, s’ocuparen de repartir la coca que acabà d’endolcir una tarda màgica.

EL VERS DE CADA DIA

Les innovacions que persisteixen en el temps acaben convertint-se en tradicions. Aquest és el cas de l’activitat d’El vers de cada dia. No us ha d’estranyar veure, de bon matí, infants a la biblioteca copiant uns bells mots en un full de paper. Tot seguit aquestes paraules, sovint novíssimes, passen a la pissarra de la classe i serveixen per a comentar-les o, simplement, per a encetar el regal del nou dia.

En el decurs d’aquest primer trimestre l’alumnat de cicle inicial i mitjà gaudeix d’una antologia poètica que s’inspira en versos de Joan Maragall, Jacint Verdaguer, Tomàs Garcés, Josep Carner, Màrius Torres, Ramon Folch, Miquel Martí i Pol, Salvador Espriu, Pere Quart, llibre dels Salms de David, Joan Salvat Papasseit, Josep M. de Sagarra i Joaquim Pastor. Així, doncs, amb una rica varietat de textos s’inicia la sembra de la jornada.

Els alumnes més grandets, en canvi, s’enduen sovint a la memòria uns versos en llengua castellana del gran poeta Antonio Machado. Si un dia entreu a la biblioteca, podreu llegir tots aquests versos, perquè les bones paraules cal que restin sempre en un lloc ben visible.

14NOSALTRES

Guarda un record molt agradable del seu pas per l’escola. Implicat des de 1979 com a consiliari, mestre i rector de la nostra parròquia, considera l’escola molt entranyable i assegura que el futur del Col·legi Sant Vicenç ha de ser gloriós. Mossèn Mateu Santacana i Capella, membre del Patronat de la Fundació Educativa Esteve Casals, es jubila i ens ha obert les portes de casa seva, com sempre ha fet. Aquest cop, però, per acomiadar-se. El nostre mossèn -servidor, pacífic i generós- reconeix que sempre ha estat feliç.

Mossèn Mateu: “Recordaré sempre l’escola”

El comiat

Com va dur a terme la decisió de la seva jubilació canònica?No havia pensat a jubilar-me mai. No hi pensava, en això. Quan vaig complir 75 anys el senyor bisbe Agustí em va dir que si em semblava podrien posar un altre mossèn. Jo li vaig dir que enca-ra em sentia prou valent per a tirar en-davant, però que obeiria el que decidís. I no, no... ell va respectar la meva de-cisió. Als 75 normalment presentem la nostra jubilació, però jo no la vaig pre-

sentar, li vaig demanar de seguir. Però aquests últims dos anys ja vaig veure que jo ja em començava realment a cansar. No a cansar-me de fer de cape-llà, sinó a cansar-me físicament; ja no em trobava prou bé, fa uns mesos em van operar i vaig pensar que ja era hora de dir que ho deixava. I vaig començar a dir a la gent: ”No us preocupeu, l’any que ve, com a màxim, marxo, acabo”. Per tant, ho tenia tan assumit que la meva jubilació ha vingut de manera normal i natural, sense cap trauma. No

ha estat gens difícil prendre la decisió, estic molt content. Dono gràcies a Déu perquè he pogut arribar-hi personal-ment i ara podré ajudar allà on sigui.

Quina creu que ha de ser l’actitud d’un mossèn?L’actitud és de ser servidor, després ho farem més bé o malament. La paraula diaca significa servei, doncs imagina el mossèn que té tota la plenitud del sacerdoci... És el primer que ha de do-nar exemple a l’hora de servir. Si un se serveix a si mateix, és un mal pastor. Cal servir els altres fins a donar la vida pels altres, fer el que convingui més pel bé dels cristians que tens al costat, les persones que Déu ha posat a prop teu.

Què li recomana al nou rector?No li puc recomanar gaires coses per-què en sap molt. Mossèn Anton Roca fa molts anys que és sacerdot i som una mica del mateix estil -pacífics, amb ganes de servir i d’estimar-, i estic convençut que ho farà molt bé. Però si alguna cosa li puc dir és que, tal com

15NOSALTRES

ENTREVISTA:MOSSÈN MATEU

Retrat Vaig néixer davant del mar, a Calafell plat-ja, l’1 d’abril de 1933. Sóc el gran de quatre germans, en Josep Maria, en Jesús i la Maria Carme; aquesta última, 14 anys menor que jo. Els meus pares, Josep i Josefa, sempre em van donar un gran exemple de treball i servei. No recordo amb exactitud si de petit ja tenia clara la meva vocació, però sé que hi va haver un fet real que m’hi va empènyer. Vaig néixer en un poble amb molts màrtirs a causa de la Guerra Civil, quinze o setze; els beats màrtirs de Sant Joan de Déu. La meva mare i el meu pare van ser testimo-nis d’aquests martiris, juntament amb els meus oncles. Aleshores, l’any 1941, van portar les relíquies d’aquests màrtirs al Sa-natori de Sant Joan de Déu de Calafell. Jo era un escolanet i sempre tenia una certa il·lusió d’entrar a la cripta, sota l’altar ma-jor, on hi havia els sepulcres. No recordo què hi anava a fer, però sempre demanava poder-hi anar, devia resar. Això -que per a algú podia ser motiu de dir “jo mai no seré capellà”, perquè els van matar- per a mi va ser motiu de dir “jo vull ser sacerdot”.

Vaig començar els meus estudis de Teolo-gia als 13 anys al Seminari Menor de Tiana i, més tard, al Seminari Major de Barcelona. Em vaig ordenar molt jovenet, quan aca-bava de fer els 24. Arenys de Mar va ser la primera vila on vaig fer de mossèn, podrí-em dir que per a mi va ser com el primer amor: una vila tan bonica i molt religiosa, envoltada de frares caputxins, mares esco-làpies, monges dominiques, monges de la Caritat... que em van ajudar a apropar-me com mai a Déu. Després la meva residèn-cia fou, durant un any, a la gran Barcelona i, finalment, 15 anys a Montmeló. La veritat és que no he voltat gaire. Ja fa 38 anys que visc a Sant Vicenç i, com diu el títol, ja sóc fill adoptiu d’aquest poble, sóc un vicentí més.

he fet jo, que penso que he estat obert a tothom, tingui la casa i el cor oberts a tots.

Quines són les seves perspectives d’ara endavant?Ho tinc claríssim. Ja em vaig presentar al senyor rector de la parròquia de Vi-lanova i la Geltrú, on residiré, i li vaig dir: “Aquí em tens per ajudar-te”, i de seguida em va fer un horari programat amb el que havia de fer cada setmana (somriu). Per tant, penso estar a la seva disposició.

El poble

Què destacaria de la seva feina durant aquests anys?, n’està orgullós?La paraula aquesta és lletja, no m’agra-da. Hem d’estar joiosos de tot, de les equivocacions no, és clar!, però com que mai no arribes a l’altura, es fa molt difícil, no sóc jo qui m’he de judicar en aquest sentit. La història ho dirà i els feligresos també ho poden dir. Crec que he estat disponible per a tot, ho he intentat; però, és clar, un és conscient de les limitacions i a vegades també t’equivoques, però això forma part de l’home. Jesús és el perfecte i els altres ens hi hem d’anar acostant a poc a poc. He tingut moments molt macos, com per exemple amb les trobades amb per-sones grans i malaltes. Et sents molt ca-pellà quan pots ajudar, fins i tot ajudar a ben morir. Hi ha persones que em re-corden el que vaig fer per als seus avis o pares. Crec que és el que havia de fer i no hi he donat importància.

En un altre sentit, ha estat molt maco veure el canvi que ha anat fent l’església, com també la seva recons-trucció i la creació de l’arxiprestat de Sant Vicenç dels Horts als anys 80.

Què creu que és el que trobarà més a faltar?La gent, sens dubte! Però la feina no sé si la trobaré a faltar perquè penso que, per exemple, he estat tan a prop dels malalts i dels hospitals, que allà on vaig ja penso que m’esperen també. I, com que ajudaré la parròquia, volun-tàriament, mentre em trobi bé i estigui disponible... Home!, però sí que trobaré a faltar les reunions dels primers anys

amb l’esplai i els escoltes, i això ara ja se m’ha acabat i he d’estar més des-cansat. Hi pensaré, però no patiré per les coses que ja no faig.

EL COL·LEGI SANT VICENÇ

Quines han estat les seves tasques?Entorn de 1980-1981, el que era senyor rector de Torrelles, mossèn Josep So-ler, que feia les classes de religió, em va convidar a fer-les i vaig començar a fer classes de religió des de primer fins a vuitè. M’ho vaig passar molt bé; m’agradava explicar moltes coses. Se-guíem una mica el text perquè s’ha-via de seguir, però el que m’agradava era explicar coses de la vida cristiana a través del que apareixia en el llibre. Van ser uns anys en què a l’escola m’hi vaig trobar molt bé. Quan vaig arribar a tenir 72 anys , fa 10 anys, vaig veure que ho havia de deixar perquè em van operar seriosament.

Abans de fer-se l’escola nova, en el projecte educatiu, en el projecte de vida cristiana com a escola cristiana, jo hi vaig intervenir juntament amb molts que em van ajudar. Vam fer un munt de reunions i sempre vaig estar al costat d’ells. Va ser una cosa molt important.

I ara, en el moment de deixar de ser Associació i convertir-se en Fundació, la figura del mossèn havia de ser-hi. Es va convertir en Fundació per tenir més seguretat com a escola i, per tant, no podíem deixar de banda la part cristia-na, fonament d’aquesta escola. El mos-sèn ha tingut una intervenció molt di-recta, ja que l’escola ha sorgit de pares de família cristians, ajudats pels sale-sians i la parròquia sempre.

També he participat en nombrosos actes de commemoració, d’inaugura-ció i de benedicció.

Quin record guarda de tota la feina feta al col·legi?És un record molt agradable, molt feliç (s’emociona). La recordaré sempre, l’es-cola.

Què destacaria de la nostra escola?És una escola molt entranyable, el fu-tur ha de ser molt gloriós, no pot que-dar enrere. Mentre hi hagi un grup de mestres tan macos com els que hi ha,

16NOSALTRES

ENTREVISTA:MOSSÈN MATEU

els que ha tingut i els que l’han promo-cionada, això està assegurat. Els pares han d’estar orgullosos de tenir els fills en aquesta escola. És un gran bé per al poble de Sant Vicenç dels Horts.

Quina recomanació faria als mestres del Col·legi Sant Vicenç?Que estimin el poble, que estimin els fills del poble. No pot ser un bon mes-tre aquell que arriba un minut després i surt un minut abans. Això no pot ser.

Sé que hi ha d’haver un ordre, com és natural, però vull dir que s’ha d’esti-mar tant que encara que es perdi més temps, no es perd el temps, sinó que s’aprofita pel bé del poble i dels nanos que hi vénen.

Com resumiria tots aquests anys amb poques paraules?He estat sempre molt feliç, m’he tro-bat sempre bé allà on he estat i amb tothom. A vegades faig la cara seriosa,

però en el fons sempre hi ha hagut un somriure en mi. De manera que, si ha-gués de començar un altre cop, torna-ria a fer exactament el mateix, inten-tant millorar, és clar, però estic molt content, i això és important

En ocasió del comiat de mossèn Mateu Santacana com a rector de la parròquia de Sant Vicenç Màrtir, el Patronat de la Fundació Educa-tiva Esteve Casals ha volgut agrair la dedicació i la generositat de qui, durant 36 anys, ha estat el garant de la identitat cristiana del Col·legi Sant Vicenç. Per aquest motiu, el passat 28 d’octubre Joan Capde-vila, president del Patronat, va fer a mans del sacerdot calafellenc el llibre Mossèn Mateu i el Col·legi Sant Vicenç. Records d’una relació entranyable (1979-2015), en el de-curs d’un acte que va tenir lloc a la biblioteca Ramon Folch, entorn de les 13.15 h, en presència dels com-ponents del Claustre, el personal

d’administració, quatre mestres jubilats, la Carmina, Júlia Galván (presidenta de l’AMPA) i Mn. Anton Roca, el nou rector.

El llibre -dissenyat per Joan Pas-tor Costa, membre de la Comissió de Comunicació de l’AMPA- té 68 pàgines, és quadrat (30 x 30 cm) i està imprès sobre paper de 160 g i enquadernat amb tapa dura i sobrecoberta, al revers de la qual podem llegir: “Aquest llibre recull, per bé que no exhaustivament, re-cords gràfics i escrits de la relació entre el sacerdot i el Col·legi Sant Vicenç [...]”. Dividit en cinc capítols i enriquit amb un acròstic i un an-nex, “inclou també els testimonis

d’algunes persones de la comuni-tat educativa que han volgut dei-xar constància del seu agraïment envers un mossèn estimat que ha passat per Sant Vicenç fent el bé”.

Han col·laborat amb el Joan en la preparació de l’obra -d’una gran qualitat- Joan Capdevila (presen-tació), Joaquim Pastor (recull de textos), Francisco López (docu-mentació escrita), Jesús Churio i Miquel Àngel Olaya (documentació gràfica). Pel que fa als testimonis a què hem al·ludit en el paràgraf an-terior, corresponen a Glòria Roig, Carme Ribas, Jaume Folqué, Jesús Churio i Antoni Prats. Les princi-pals fonts utilitzades per aquest

equip de col·laboradors han estat la revista Nosaltres i la història gràfica de l’escola.

Gratament sorprès, el mossèn agraí l’obsequi i, després d’haver llegit en veu alta el text de la sobre-coberta, assegurà: “Me’l llegiré, és clar!”

La trobada, senzilla i familiar, es va cloure amb un pica-pica i un xic de cava. Fou en aquest moment que els dos mossens, seguint les indi-cacions d’alguns dels assistents, tingueren l’oportunitat de fullejar el llibre amb cert deteniment.

Un llibre de records

“Què maco! M’he quedat parat. Les paraules sempre simpàtiques de la gent sempre són d’agrair. És que això em fa un gran bé a mi i també als meus familiars, que em diuen: “Si que t’han estimat”, i jo penso que per alguna cosa serà, uns pels altres i els altres per un. Ha estat d’agrair.”El mossèn, sobre el llibre

17NOSALTRES

CONCURS LITERARI

Quan tanco els ulls

Ruth Aymerich

Els països i les ciutats

Paula Espino

Còm

ic

Rit

a R

oig

Vaig tancar els ulls i vaig sentir que volava.

Em vaig despertar i estava volant pel món.

Vaig tornar a tancar els ulls i era el meu aniversari!

Em vaig despertar i estava fent els deures.

Vaig tornar a tancar els ulls i estava en un jardí ple de flors.

Em vaig despertar al matí pensant que aquella nit havia somiat molt.

Agafo l’avió i passo per París.Veig molts monumentsque els miren els nens.

Passo per Londres.Veig una sínia grani, al costat, un rellotge ben gegant!

Paro a la Xina,i veig una petxina.A la nit treuen un dracque estava dins d’un sac.

Passo per sobre de Barcelona.Contemplo el Camp Noui molta gent que es mou.

Finalment a Itàlia marxoi de l’avió baixo.A un restaurant vaig anari vaig tastar un bon menjar.

Ara guardaré el meu bitlletcom si fos el meu màgic follet,perquè sense ell no pots viatjari a casa t’hauràs de quedar.

IX Concurs LiterariCol·legi Sant VicençTreballs premiats

18NOSALTRES

CONCURS LITERARI

50è aniversari del col·legi Sant Vicenç

Judith Selfa

Declaració d’amor

Neus Rojas

Cinquanta anys hem celebrati a la nostra escola ens hem engrescat. Amb entusiasme i alegriahem recordat aquell gran dia.

Molts nois i noies hi han passati bons records per sempre han quedat.L’escola ca n’Aragall fou la primerai Col·legi Sant Vicenç, la darrera.

En aquesta escola molt he aprèsde matemàtiques, naturals, anglès...i d’altres valors que m’ajuden a seroberta als altres, sincera i coherent.

Com les fortes branques d’un arbre vell que acull amb tendresa tot ocell, la nostra escola ens rep amb dolcesa a mestres, alumnes i a tota la família sencera.

La teva mà que el front m’acarona, i em tranquil·litza quan tinc neguit, i al cor tanta angoixa sento, em fa mal, està ferit.

Les teves paraules em conforten,els teus fets m’enorgulleixen, les teves pintures m’inspiren, la teva persona em delecta.

Els teus ulls que només mirant-me m’ho diuen tot, em saben transmetre la calma, m’ho diuen tot sense paraules.

El teu plor, que dins se’m clava, i em fereix fins al més fons.La teva alegria em desborda, i m’omple de joia el cor.

Els teus braços que m’envolten, que m’abriguen quan tinc por i em donen fortalesaper aguantar-ho tot.

Els teus versos, que al meu pit reposen, i em fan alegrar l’esperit, i em transporten amb el teu sentiment, fins a altres confins.

On només regna la joia, l’amor, el desig, la memòria,la fortalesa, la calmai l’entrega desinteressada.

El teu amor, tan humà, ple de carícies, de tendresa, a vegades de comprensió i d’altres d’enteresa.

Tot ho faig a través teu, i és que no som dos sinó un. Un sol cor, un sol amor, un sol destí:un únic fi.

Dos cors que a l’uníson bateguen,i junts volen envellir, i arribar al més gran dels anhels:fondre’ns en una eterna abraçada sense fi.

19NOSALTRES

APROFITEU LES DILATADES HORES D’ESTRELLES QUE ENS DEIXA EL MIRACULÓS HIVERN PER TAL D’AGAFAR UN LLIBRE I VIURE’L DE VERITAT. NO DESESTIMEU LA INVITACIÓ. ELS PASTORS QUE VAN A LA COVA DUEN A L’INFANT MEL I MATÓ, MENGES I ROBETA... ENCAMINEU-VOS-HI TAMBÉ VOSALTRES AMB UN LLIBRE SOTA EL BRAÇ. EL NEN DEL PESSEBRE US SOMRIURÀ.

Llibres recomanats

Scheffler, AlexEL PIP I LA POSY

Editorial B de Blok

En Pip té un globus que vol compartir amb la seva amiga Posy. Però quan el globus s’escapa i explota, sembla que hagi passat una tragèdia. Per sort, a la Posy se li acut una idea genial, i el seu amic Pip no triga a tornar a riure.

Carle, EricL’ERUGUETA PELUDA

Editorial Kokinos

L’erugueta era molt petita, però tenia una gana enorme. Durant tot el conte caldrà que mengi. És per això que travessarà pàgina rere pàgina fins que finalment es convertirà, com totes les erugues, en papallona. Un llibre foradat per la molt goluda erugueta.

Arnold LobelHISTÒRIES DE RATOLINS

Editorial Kalandraka

Set ratolins demanen al seu pare que els expliqui un conte abans d’anar a dormir. Com que són set germans, el pare els explicarà set contes. Cadascun d’aquests breus contes és un relat il·lustrat. Les set històries són tendres, bastant surrealistes i tenen totes un humor ingenu que us atraparà a grans i petits. També hi trobem un punt d’absurd que us farà somriure contínuament i, a la millor, riure amb rialles sorolloses en moments concrets.

David MckeeL’ELMER

Editorial Beascoa

L’Elmer no és com els altres elefants de la seva bandada. Encara que sembli difícil de creure, l’Elmer és un elefant de mil colors: verd, blau, blanc, rosa, groc... Impressionant, veritat? Però a ell no li fa gens de gràcia, això de ser diferent. Un dia, doncs, decideix fugir de la bandada per buscar remei al seu problema i ser com els altres.

Miguel CerroDESPRÉS DE LA PLUJA

Editorial Kalandraka

Una faula sobre la superació de les adversitats, l’adaptació al medi i la col·laboració d’uns amb altres per a la supervivència del col·lectiu.

DimiterInkiow¿POR QUÉ LLORAS?

Editorial SM Colección El Barco de Vapor

El hermano de Lidia no sabe qué le pasa, pero llora y llora sin parar. Así que Lidia debe consolarle. ¿Conseguirá Lidia averiguar el motivo de tan incesante llanto? Una estupenda historia que pone de relieve la importancia de los vínculos familiares.

Gómez Cerdá, AlfredoALEJANDRO NO SE RÍE

Editorial Anaya

Unos niños que suelen jugar en un parque encuentran a un niño con discapacidad mental. Cuando el protagonista y su grupo de amigos se enteran del problema de Alejandro, se solidarizan con él y se preguntan el porqué de su perpetua seriedad. Hacerle sonreír se convertirá en el principal objetivo de los chicos. Se esforzarán en conseguir que Alejandro se ría. Para ello se pintan la cara, hacen juegos malabares; pero todo es inútil. Hasta que un día, mientras juegan a fútbol… Aceptación de las diferencias, la solidaridad como sentimiento que impulsa a ayudar a los demás, la amistad, el cariño y la ternura, la confianza en un mismo, la valentía y el trabajo en equipo son los principales valores que aparecen a lo largo del libro.

Tracqui, ValérieEL PINGÜÍ

Editorial Cruïlla / Col·lecció Minizoo

Aquest és un llibre de coneixements. Minizoo és una col·lecció de llibres monogràfics sobre diferents animals, domèstics i salvatges, il·lustrats amb un gran nombre de fotografies i amb textos adaptats per a nens i nenes. El pingüí és un ocell molt estrany, perquè no vola! En canvi, és un gran nedador i també fa llargues caminades. Sembla que mai no es cansi. I que tampoc no passi fred.

Fernández Sifres, DavidLUCES EN EL CANAL

Ed. SM / Colección El Barco de Vapor

Con este sugerente título el autor de Un intruso en mi cuaderno ganó el Premio Barco de Vapor 2013. Los ojos miran, pero es el corazón el que siente. En la vida vamos caminando sin, muchas veces, prestar atención a las personas que nos rodean. Pensamos que tal persona no es de fiar, que tal persona se comporta de manera extraña, o que aquella persona que vemos a lo lejos no merece nuestra comprensión por el simple hecho de no vivir como nosotros. Pero las primeras impresiones resultan a veces engañosas. Todo el mundo cree que el señor que vive en la barca es un ladrón, un monstruo, o algo peor. Pero Frits no. Este niño descubrirá que lo que esconden el señor de la barca y su mujer es una historia maravillosa de amor, de sueños por cumplir y de deseos de ser libres, aunque todo el mundo esté dispuesto a que no los lleven a cabo.

Olivier Baumont, Paule de Bouchet, Yann WalkerBACH

Editorial Combel

El llibre explica la infantesa i les primeres passes en el món de la música del genial compositor Johann Sebastian Bach, possiblement el més gran músic de la història. El text explica els principals trets característics del compositor barroc i ho fa amb força sensibilitat. Les pàgines van acompanyades de dibuixos i fotografies. El llibre fa un recorregut a través de la seva música, i s’hi adjunta un CD amb alguns fragments de les composicions més cèlebres d’aquest autor.

Educació infantil CICLE INICIAL CICLE MITJÀ

CICLE Superior

LLIBRES RECOMANATS

20NOSALTRES

CARRER DELS GEGANTS

P321

NOSALTRES

HOLA A TOTHOM!Som les classes de P3 dels crancs i les tortugues.

Hem començat l’escola amb moltes ganes i il·lusió. Esperem aprendre moltes coses i gaudir amb els nous amics i amigues.

CARRER DELS GEGANTSP4

CARRER DELS GEGANTSP4

22NOSALTRES

SORTIDA A LA UNITAT MUNTADA DE LA GUARDIA URBANA I AL PARC DE BOMBERS

Els nens i nenes de P4 hem après moltes coses dels policies i els bombers. Estem molt contents de la visita que vam fer a la unitat

muntada de la Guàrdia Urbana de Barcelona i al Parc de Bombers de Sant Feliu. Allà vam observar i experimentar l’ofici, com treballen,

les eines que utilitzen, els cavalls, el camió de bombers, etc.

CARRER DELS GEGANTS

P5

CARRER DELS GEGANTS

P523

NOSALTRES

ELS DOFINS I ELS PINGUINS FORMEM UN GRAN EQUIP

..

La tardor va arribar a la nostra escola i els dofins i els pingüins vam començar a re-cordar dites, poemes i fins i tot endevina-lles que havíem après en cursos anteriors. Va ser gran la nostra sorpresa quan ens vàrem adonar que en sabíem un munt. Tots plegats volíem guarnir el carrer dels Gegants . En un primer moment, vam pen-sar que la millor manera de fer conèixer el que sabíem era plasmar-ho en un paper.

Vam pensar que si cadascú feia la seva endevinalla, dita o poema seria molta fei-na. Després de pensar molt, les nostres mestres van decidir fer un treball coope-ratiu: entre tots faríem el mural. Vam es-criure, dibuixar i pintar. Ens vam adonar que treballar en equip és més divertit, no és tan feixuc i el resultat és espectacular.

Els nens i nenes de primer han notat uns quants canvis... Mireu què ens expliquen:

A P5 no teníem llibres de castellà, ni de mates, ni d’anglès... Tampoc no teníem una taula amb calaixet. Ara tenim una pissarra màgica a la classe i els nostres arxivadors tenen quatre anelles. Quan fem psicomotricitat ens dutxem. Abans no anàvem a l’aula de plàstica ni a l’aula de música i ara sí. Ara ja podem anar al pati dels grans. I tenim un carnet d’estrelles per a aconseguir els nostres retoladors.

P5 vs 1r

AQUEST CURS ELS NENS I NENS DE CICLE INICIAL SOM LA CLASSE DE LES ABELLES, LES FORMIGUES, ELS TAURONS I ELS CAVALLETS DE MAR. HEM COMENÇAT AMB MOLTA

EMPENTA, MIREU SI NO QUINA FEINADA HEM FET FINS ARA...

LA VEREMA

Ara us explicarem LA VEREMA:

El dimecres 21 d’octubre, els nens i nenes de CICLE INICIAL vam anar a Sant Esteve Sesrovires a fer LA VEREMA.

Com es fa: 1- Es recull el raïm.2- Es trepitja el raïm.3- Es fica a la bóta. 4- Es fica el most a l’ampolla.5- Es beu.

OBRIM CAMÍ25

NOSALTRES

Sortida al ZooEl dia 7 d’octubre les abelles i les formigues vam anar al ZOO de BCN.

Durant l’excursió vam apuntar en una llibreta els animals que trobàvem. Vam veure molts mamífers, rèptils i aus.

Va ser molt divertit veure els dofins com jugaven. Per acabar, vam dinar al parc i ens ho vam passar molt bé.

Excursió a l’AquàriumEl dimecres 7 d’octubre vam anar a l’Aquàrium de Barcelona.

Vam aprendre moltes coses, com que els peixos respiren per les brànquies, que el tauró de puntes negres no pot deixar mai de nedar per poder respirar , que uns peixos força petits renten les dents dels taurons...

També vam conèixer altres peixos: la morena, el peix pallasso, el peix guitarra, el llenguado, el peix lluna, la rajada, el peix llanterna ...

Hi havia un túnel amb una passarel·la mecànica per veure com és la vida al fons del mar.

Després de la visita vam anar al parc de la Ciutadella per dinar i jugar una estona.

Vam tornar a l’escola molt contents perquè ens ho havíem passat molt bé!

QUART CREIXENT

Un curs ple de nous coneixements i nous amics comença al cicle mitjà. Vilacreixent s’omple de paraules, d’imaginació i esforç a través de les activitats i sortides més destacables. Un conjunt d’escrits amb els dits us volen oferir per fer-vos partícips de les seves il·lusions i experiències que els enriqueixen cada dia.

Escrits amb els dits

“PLENICASTANYADA”

El dia 30 d’octubre vam fer la “plenicastanyada”. Vam fer tres activitats. En una havíem de buscar castanyes amagades (tot el grup agafat a una pica); en l’altra havíem de transportar castanyes de dos en dos sense utilitzar les mans; i en l’última havíem de passar-nos les castanyes per sota les cames. Va ser molt divertit.

Júlia Ricardo, 3r A

El dimarts 3 de novembre vam anar a l’Ajuntament. En Domin ens va explicar coses sobre l’escut de Sant Vicenç i qui era el baró.

Després vam anar a l’església de la plaça de Sant Jordi a veure la tomba del baró.

Tot seguit vam entrar a l’Ajuntament i la Rocío ens va explicar com feien les feines, aleshores vam pujar a la sala de plens i en Domin ens va posar la PDI i vam fer jocs sobre Sant Vicenç.

Finalment va sortir el batlle i li vam fer preguntes. Va ser molt interessant.

Carla Blancas, 3r B

Durant el dia també vam cantar “La castanyera rockera”, vam pintar un mandala i vam menjar castanyes. Estaven boníssimes. Me les vaig menjar totes. En acabar el dia, ens van donar un premi, un pleniluni d’1 sencer!

Nil Romero, 3r A

EL CUBISME

A plàstica, els alumnes de 4t estem treballant Picasso i el cubisme. Una activitat que ens

van proposar va ser pintar un dibuix cubista amb colors càlids o freds utilitzant diferents tècniques i textures. Aquí teniu un exemple

del resultat obtingut!

El 3 de novembre vam visitar la Casa de la Vila. Abans vam fer una petita ruta per l’església i el carrer Ribot. Vam veure la meva mare que treballa al Servei Integral d’Atenció Ciutadana. Després li vam preguntar moltes coses a l’Oriol Junqueras. Em va agradar.

Daniel Segarra, 3r A

VISITA A L’AJUNTAMENT

26NOSALTRES

VISITA A LA FÀBRICA DE CACAOLAT

El dia 6 de novembre vam anar a la fàbrica de Cacaolat.

Primer vam esmorzar i després ens van deixar anar a jugar al parc una estona.

Tot seguit ens van ensenyar la fàbrica i ens va agradar molt.

Després vam dinar al costat del riu i vam tornar un altre cop al parc a seguir jugant, i vam marxar a l’escola. Aquell dia també va ser el meu aniversari.

Nerea Bermúdez, 3r B

El dia 6 de novembre vam visitar la fàbrica de Cacaolat, però abans vam anar al parc que hi ha al costat i vam esmorzar.

Després sí que vam visitar la fàbrica, hi havia un munt de màquines de Cacaolat, i també una que es diu com jo, Àlex.

Vam tastar el cacau, ens van donar Cacaolat mentre miràvem un vídeo de com es feia, i també ens van regalar una motxilla.

Álex Rico, 3r B

La visita a la fàbrica Cacaolat va ser emocionant. Després d’estar al parc, les mestres ens van cridar per anar a la fàbrica. Vam entrar-hi. La Raquel, una monitora, ens va conduir fins a uns dibuixos i la vam seguir. A dins, la Laura, una altra monitora, ens va ensenyar la fàbrica i ens va posar un reportatge. Ens van regalar una bossa que portava un pendrive, un adhesiu i batuts. Vam dinar i jugar i finalment vam anar cap a l’escola.

Marta Guardiola, 3r A

VISITA A MERCABARNAEl divendres 6 de novembre vam anar a Mercabarna. Nosaltres, els alumnes de 4t, només vam anar al Mercat de Fruites i Hortalisses.

Vam fer una activitat dins la campanya “5 al dia”. Ens van ensenyar la importància que té menjar cinc hortalisses o fruites al dia. També ens van ensenyar a classificar-les.

Al mercat ens van ensenyar com es deien els que venien els productes i els que els compraven. Ens ho vam passar molt bé!

Ariadna García, 4t A

A Mercabarna vam fer un joc que consistia a tancar els ulls i endevinar quina hortalissa o fruita era. Després vam anar al magatzem de patates per veure’n el procés de selecció. Allà ens van regalar un sac de patates. També ens van ensenyar els ingredients per fer un bon caldo. Més tard

vam menjar una amanida. A mi no em va agradar.

Ivan Ríos, 4tB

Primer de tot, vam anar a una plaça del costat del centre per esmorzar. Vam fer un passeig pel mercat i vam fer alguns jocs. A Mercabarna ens van donar una amanida per menjar i també fruita. Ens van regalar una bossa amb tomàquets cherry!

Selena, 4tB

El divendres 6 de novembre els alumnes de 4t A i B vam anar al Mercat Central de Fruites i Hortalisses de Mercabarna. Les parades eren llarguíssimes i, fins i tot, les persones que anaven a comprar anaven en bicicleta. Vam fer un tast que consistia a provar fruites; algunes no les havíem provat mai de la vida! Em va encantar!

Noa Rodríguez, 4t A

QUART CREIXENT

L’ATLES DE LES MERAVELLES DEL MÓN

Us presentem aquest nou llibre que hem adquirit tots els alumnes de Vilacreixent. Aquest any el tema del nostre projecte interdisciplinari és l’estudi de les meravelles del món.

Un viatge pel món en un fabulós tour per descobrir els llocs més espectaculars del món. Amb aquest llibre visitarem els indrets declarats Patrimoni de la Humanitat i altres meravelles de la natura.

Es tracta d’un altes il·lustrat amb centenars de dibuixos. Les seves pàgines desplegables acullen els deserts australians, la Gran Muralla xinesa, les praderies de l’Oest Americà, el Machu Picchu, el desert del Kalahari, l’aqüeducte de Segòvia, els moai de l’illa de Pasqua i molts altres paratges inoblidables.

27NOSALTRES

CICLE SUPERIOR

Els alumnes de cicle superior us volem presentar alguns dels petits textos que hem escrit aquest

trimestre i que serveixen per a aprendre a expressar-nos correctament a l’hora d’informar,

per a descriure les nostres emocions...

Cicle superior

EXTRAESCOLARS A L’HORA DEL PATI

Aquest any set nenes de 6è A i 6è B hem organitzat unes activitats per a tots els nens i nenes de primària. Durant el primer trimestre, els nens i nenes de 1r i 2n tindran unes activitats preparades per fer al “submarí”. Aquestes activitats poden ser: completar circuits, jugar, ballar... Són jocs molt divertits i als nens i nenes els agraden molt. JUGAR ÉS DIVERTIT!

Sandra P. i Clara C., 6è A

L’”OLIMPOCASTANYA”

L’”olimpocastanya” és una olimpíada (gimcana) que vam fer amb castanyes i coses relacionades amb la tardor. La vam fer al “submarí” de l’escola tots els alumnes i mestres del cicle superior. Consistia a superar diferents proves d’habilitat. Érem deu equips i deu activitats diferents. Cada prova puntuava 10,5 o bé 0 punts. Va ser una tarda de castanyada molt divertida i ens va agradar tot molt.

Gerard Echevarria, Júlia Matas i Laia Sánchez, 5è B

PREPARANT TEATRE

Tots els alumnes de 5è estem preparant una obra nadalenca de teatre anomenada Anem tots cap a Betlem. Com que hem fet dos grups, cadascú de nosaltres haurà de sortir a les dues obres: en una com a actors i actrius i a l’altra com a figurants o tècnics. Jo sóc Cotoliu i presentadora, i la Glòria farà de Verge Maria i de ballarina. Esperem fer-ho al millor que sapiguem. Tots estem desitjant estrenar-la.

Laura Rojas i Glòria Lázaro, 5è A

MÚSICA A LES ENTRADES I SORTIDES

L’any passat a cinquè vam fer un treball de castellà que consistia a enviar-li cartes al director. Moltes de les cartes deien que canviessin el soroll que ens avisava per sortir al pati, o a les entrades i sortides de l’escola. El director ens va respondre la carta que li vam enviar dient que l’any següent canviaria el soroll per música. Així que aquest any, cada cop que entrem i sortim del col·legi o anem al pati, sona música per tota l’escola. Ens agrada molt aquest canvi. És molt guai!

Eloy F., Pablo L. i Miquel A., 6è A

UNA CLASSE, UN JOC

Els dijous tots els nens i nenes de 6è A juguem junts a tocar i parar perquè hi ha mercat i els futbolistes no poden jugar a futbol. El joc consisteix que un nen i una nena han d’atrapar la resta de la classe. Quan el nen o nena agafa un altre nen, aleshores paren tots dos fins que tota la classe és agafada. L’últim que queda per agafar decideix quin nen o quina nena començarà parant. Aquest dia és molt especial per a nosaltres perquè juguem tots junts!

Guillem A., Pol R. i Daniel C., 6è A

AMB ELS PETITS AL PATI

Cada dimecres, i de manera voluntària, alguns nens i nenes del nostre curs anem al pati d’infantil a jugar amb els petits i col·laborar amb els seus mestres. És molt divertit agafar la pilota i que tots et segueixin corrents. El primer dia vam jugar a futbol i seguidament vam veure una nena que estava plorant, la Marta.

Al cap d’una estona, per sort, va parar i vam jugar. Va ser un moment molt especial per a nosaltres, connectar amb els petits a l’hora de jugar, i també una gran oportunitat de ser responsables. Ens encanta!

Ferran Alegre i Josep Ferrés, 5è A

28NOSALTRES

DESCRIPCIÓ D’UN OBJECTE ESTIMAT

L’objecte que descriuré és una polsera que em va regalar el meu professor de música acompanyada d’una carta. Està feta de dues tires de cuir que es van recargolant. És petita i de color marró. Serveix per a guarnir el canell i per a recordar el meu “profe”. Vaig triar la polsera perquè me la va regalar una persona molt estimada quan es va acomiadar de mi.

Montserrat Folqué, 5è B

L’objecte que descriuré és un peluix petitó i fet de tela. Té forma de gosset. Era de color lila, però de tant agafar-lo i abraçar-lo s’ha quedat de color gris. El “Bubu”, que és el seu nom, està a l’habitació i sempre el miro abans d’anar a dormir. He triat aquest objecte estimat perquè era de la meva mare i ara és meu, això significa que té quaranta anys.

Julia Capella, 5è B

L’AUXILIAR DE CONVERSA

La Fin és aquest any l’auxiliar de conversa del Col·legi Sant Vicenç. És d’Irlanda. És molt divertida i alegre i fem moltes coses amb ella. Ens ajuda a millorar el nostre nivell d’anglès i la nostra pronunciació. Ella es troba molt a gust amb nosaltres. Segur que aquest curs ens ho passarem genial!

Sandra Boltà, 5è A

Com cada any, un noi/noia de parla anglesa ve a la nostra escola a ajudar-nos a aprendre més anglès. Aquest any l’auxiliar de conversa és una noia que es diu Fin. És molt simpàtica i guapa. Hem fet diferents grups en cada classe per fer conversa amb ella. Com ja sabeu, els auxiliars s’allotgen a casa de famílies de l’escola. La Fin estarà mig any a casa de la família Pérez Castellnou.

Àgata Pérez, Andrea Hernández i Clara Prats, 6è A

Aquest any ha vingut una noia d’Irlanda que es diu FIONNGNUALA, però nosaltres li diem FIN. A les classes d’anglès hem fet grups de quatre o cinc nens i nenes, mitja hora cada grup, i anem amb ella a practicar conversa. És molt divertida i ens ho passem molt bé.

Laia F. i Carla G., 6è B

APADRINAMENT LECTOR

Nosaltres, els nens de sisè, ajudem a llegir els nens de primer. A mi m’agrada molt ajudar-los a llegir, saber com ho fan i, sobretot, fer-me amic d’ells. Els seus llibres són més prims que els nostres i això és molt graciós. També és divertit veure com llegeixen perquè després pots ajudar-los dient que no es llegeix així. M’encanten els nens de primer.

Pol Caballero, 6è B

Els dilluns, després del pati, anem a ajudar els nens i nenes de primer a llegir. Llegim amb ells i els corregim allò que creiem que no fan bé, fins i tot fem alguna fitxa per acabar d’aprendre alguna lletra. Durant mitja horeta som els mestres d’aquests nens.

Jon N. i Laura M., 6è B

CICLE SUPERIOR

La mitja hora de lectura dels dilluns l’aprofitem per a ajudar els nens de 1r a llegir. A alguns els costa més que a d’altres, aleshores fem unes fitxes de l’abecedari per repassar amb el llapis les diferents lletres. Tenen els llibres a la prestatgeria classificats amb gomets de colors. Al final del curs seran uns bons lectors.

Laura S. i Carla G., 6è B

Aquest curs, com es fa cada any, els alumnes de 6è A i 6è B fem una activitat educativa per als nens de 1r A i 1r B. L’apadrinament lector consisteix a ajudar els nens i nenes més petits del cicle inicial a llegir. Una vegada a la setmana, durant mitja hora, anem a les seves aules per ajudar-los en la lectura. Cada alumne de 1r té el seu propi padrí de 6è. Tant els alumnes de primer com nosaltres passem una estona divertida i educativa.

Helena Ricardo i Raquel Camacho, 6è A

29NOSALTRES

CRUÏLLA DE NARRADORS

Josep Carner. Deu rondalles de Jesús Infant Adaptació: Joaquim Pastor Font

L’ibis Rondalla nadalenca

Una vegada era un ibis. Vivia prop d’un bassol vol-tat de joncs. Amic dels lotus i dels nenúfars, de les granotes i de les reinetes, havia passat sem-pre una existència regalada. És veritat que ningú no tenia més encert que ell per a enfonsar el bec

en el llot i trobar-hi els verms més deliciosos i rosadencs. A penes coneixia els homes. No lluny del bassol hi havia una caseta mig en ruïnes que ell mai no havia vist habita-da més que per l’heura i la molsa.

Una vegada, l’ibis hagué de marxar Egipte endins per qüestions de família. Tenia una germana casada amb un perdut que tot s’ho gastava al joc, i que havia arribat a malgastar la fortuna dels seus nebodets en disbauxes, amb gran desconsol de la pobra muller, persona honesta i estalviadora, que acabà per escriure a son germà, espe-rant que l’ajudaria una mica per allò que la sang sempre tira.

L’ibis es va posar en camí, molt malhumorat. Quan fou a casa de la seva germana, tot ho trobà malament. Els seus nebodets li semblaren bruts, mal educats; la germana, cri-danera; el seu cunyat, presumit i insuportable. Anà a cops de bec amb tothom i tornà al seu bassol.

Quan arribà al seu bassol, ja era al capvespre.

L’ibis encara no havia sopat; tenia una gana que se l’en-duia.

En posar-se en el seu lloc de costum, una granota que es gratava la panxa blanca li donà la benvinguda.

– Què tal? Com li ha provat el viatge?

– Ja ho pot veure! –digué l’ibis, espolsant-se la ploma–. Brut i cansat.

– Jo em pensava que s’hi estaria més temps, amb la seva germana. Només tres dies! Amb tot, ja hi trobarà grans diferències, aquí.

– Diferències? Què ha succeït?

– Que hi ha gent a la casa.

– Gent a la casa! Quan ha vingut?

– Ahir, a punta de dia. Són un Fuster, la seva Dona i un Noi.

– Doncs encara deuen estar endreçant els mobles?

– Ca! I que en va, d’errat! Si es veu que no tenen una ma-lla. Només duen algunes eines i un farcell de roba.

– M’amoïna això. Jo que estava tan bé, haver d’anar-me’n a les meves velleses...

– No hi pensi pas! Són gent de casa, incapaços de fer mal a ningú, amb una cara de bonassos! La meva veïna, quan va saber que venia gent, també es va espantar, tant que vaig haver de donar-li una miqueta d’aiguanaf. Perquè ella deia: “Hi ha persones que troben gust a menjar les nostres anques. Nostre Senyor els ha de castigar! I una té por de caure a les seves mans.” “Veurà –vaig dir-li–, no s’hi embranqui i no plori; massa que les reinetes li diuen la granota dels ulls molls. Jo sé conèixer les fesomies, i des d’ara li dic que no hi ha por.” I la pobra se’n va anar tota alleujada.

– Millor, però de totes maneres em desagrada que vingui gent per aquests volts. Encara que si és pobrissalla ordi-nària...

– No tan ordinària! N’han passat dues que m’han fet tre-molar de cap a potes! Dues que no sé com explicar-me.

– Vejam, conti.

– Sembla que, abans d’arribar a la caseta, el Fuster, la Dona i el Noi passaren pel poble veí, és a dir, pel poblet que hi ha menys lluny. Sembla que els nois del poblet s’entretenen fent volar l’estel i jugant a la rutlla. Doncs, com que el Noi

30NOSALTRES

no té cap joguina i el Fuster prou feines deu tenir per a comprar-se els llonguets, la Dona estava trista. Per què badalla? Que té son?

– No, senyora, no; tinc gana. Però acabi, acabi de contar.

– Doncs el Noi sembla que va dir a sa Mare: “Per això no cal que pateixis.” Precisament era la mateixa hora d’avui... Em sembla que era a la mateixa hora... Sí, sí; justa. Doncs vet aquí que el Noi estengué el braç i tot seguit va baixar una estrella; ell li va lligar un cordill i digué a sa Mare. “Ja tinc estel!” I va jugar-hi una estona.

– Granota amiga, permeti’m que dubti del que m’explica.

– Doncs, sí senyor, sí; tan cert com m’haig de morir. I no para aquí la cosa. Quan hagué jugat prou amb l’estel, es-tengué de nou el braç i digué: “Vull una rutlla”. I va caure la lluna. Afiguri’s quina rutlla! I que, de l’empenta que ell li donava, feia uns rodolons que donaven goig de veure. Fins que a l’últim tallà el cordill de l’estrella, i l’estrella volà cap al cel; i donà una puntada de peu a la lluna amb el seu peuet rosat, i la lluna va tornar al seu lloc.

– Aquestes fantasies són causades per un desequilibri malalt del cos.

– Encara em farà agafar una excitació nerviosa!

– Veu? Això no és natural. Cregui’m que la compadeixo.

– Doncs jo li juro i perjuro que el que li he dit és la pura veritat.

– Bah, bah, bah! Me’n vaig a menjar, però sàpiga que, amb tan bona gorja com tinc, el que m’ha dit, no m’ho empas-so.

I l’ibis se n’anà a enfonsar el bec en el llot.

Però en aquell moment sortí l’Infant de la caseta i esten-gué el braç.

I tots els cucs del bassol es tornaren papallons i es posa-ren a volar.

I aquell vespre l’ibis, per la seva falta de fe, se n’hagué d’anar al llit sense sopar

GLOSSARI

Ibis: nom de diversos ocells que tenen els tarsos llargs i el bec llarg, prim i corbat cap avall.

Bassol: bassa petita, toll d’aigua.

Lotus: planta herbàcia aquàtica de fulles peltades i flors blanques.

Nenúfars: plantes aquàtiques de fulles grans flotants i flors blanques.

Reinetes: amfibis de cos esvelt, potes llargues i primes i els dits acabats en discs adhesius, que habiten en llocs humits, sovint en grups nombrosos.

Llot: fang tou que es forma on hi ha aigua estancada o corrent, com ara safareigs, dipòsits, rius, basses, bassals, etc.

Verms: cucs.

Errat: equivocat.

Malla: a l’edat mitjana, moneda de mida petita, de metall. (No tenir ni una malla: ésser molt pobre.)

Aiguanaf: aigua aromàtica destil·lada obtinguda a partir de flors de tarongers fresques.

Rutlla: cèrcol; rotllana de fusta amb un eix travessat a l’extrem d’un mànec, que els nois fan córrer per terra empenyent-la.

Perjuro: juro insistentment.

Gorja: gola (part anterior del coll).

CRUÏLLA DE NARRADORS

31NOSALTRES

SI US PASSEGEU PER LA SECCIÓ “CRUÏLLA DE NARRADORS”, US TROBAREU UN IBIS, UN XIC INCRÈDUL, INCAPAÇ DE MERAVELLAR-SE AMB EL MIRACLE DEL NADAL. DEMOSTREU-LI, NENS I NENES, QUE PODEU JUGAR AMB AQUESTS ENTRETENIMENTS COM SI FOSSIN ESTELS I RUTLLES. MENTRESTANT ESCOLTEU EL RAUC DE LA GRANOTA QUE US PARLA DELS PRODIGIS DE JESÚS INFANT.

Entreteniments a prop d’un ibisAntoni Prats

Sudoku de famíliaSi solucioneu correctament aquest sudoku, a la quarta línia trobareu el nom que fa servir la granota per a referir-se a la mare de Jesús infant.

Vocals de bromaNomés heu de canviar una vocal dels mots que us donem i obtindreu una paraula del conte de Josep Carner.

Animals de rondallaEn sabeu el nom, d’aquests animals? Podeu ordenar-los? Rellegiu el text i fi-xeu-vos en l’ordre d’aparició.

Jeroglífic amb aiguaBassa petita on vivia l’ibis.

O N

A

D

(Solució)

B AA

Anagrama per a jugarCèrcol per a jugar. La lluna ho va ser per uns moments.

LLUTRA

Encreuat de conteHORITZONTALS1. El més deliciós i rosadenc anava a parar al bec de l’ibis.2. No tenia cap joguina, però va dir a la seva mare: “No pateixis.”3. El poble veí ha perdut la be alta.4. Planta aquàtica de flors blanques, amiga de l’ibis.5. Lloc on va anar a parar l’estrella després d’haver estat lligada a un cordill per fer d’estel.

VERTICALS6. Hi va haver d’anar per qüestions de família.7. Adjectiu que serveix de motiu per a qualifi-car els ulls de la granota espantadissa.

(Solució)

6 7

1

2

3

4

5

B U C Cos d’una nau Part d’un ocell

M I L L A Distància Moneda

R I B A Vora d’un riuEl Fuster i la Dona

en portaven un farcell

P U N X A Punta aguda d’una cosa

La granota la tenia blanca

L L A N A Pèl de les ovellesEs va convertir

en joguina

1

ENTRETENIMENTS32NOSALTRES

BON DIA, SR. KASPÀROV

Bon dia, Sr. KaspàrovHistòria dels escacs (LXVII)

D el 10 al 14 d’octubre d’enguany es va disputar el Campionat del Món d’escacs ràpids i escacs llampec a

la ciutat de Berlín (Alemanya). Els es-cacs ràpids són una modalitat d’escacs en què cada jugador disposa de menys d’una hora per a efectuar tots els movi-ments. En aquesta ocasió es va acordar un temps de 15 minuts per escaquista. Pel que fa als escacs llampec, cal expli-car que, en aquesta altra modalitat, el joc esdevé un veritable espectacle piro-tècnic; durant tres minuts intensíssims la rapidesa senyoreja l’escaquer: les peces es mouen veloces i el botó del re-llotge és premut amb enèrgica celeritat.

Les partides potser no són de gran qua-litat tècnica, però esdevenen una espec-tacular exhibició de càlcul de variants, dinàmics moviments i cops al rellotge, tot en un o dos segons. Certament, el cronòmetre es converteix en un altre enemic a batre.

Si les partides ràpides van comptar amb la participació de 130 grans mes-tres, els jugadors inscrits a les llam-pec van arribar a 188. Magnus Carlsen, l’escaquista de moda, es va proclamar campió en la modalitat de ràpides. Fou, però, Alekxandr Grisxuk qui va superar Carlsen en la modalitat de llampec.

Així, doncs, Magnus Carlsen no ha po-gut revalidar la triple corona d’escacs, com ho va fer l’any passat; en aquesta ocasió s’ha hagut de conformar amb la doble corona. Déu n’hi do!

Llegiu aquests vertiginosos moviments, i penseu si, en tres minuts, seríeu capa-ços de jugar una partida semblant. Pro-veu-ho. Teniu la diversió assegurada

1. d4, Cf6

2. Ag5, c5

3. Axf6, gxf6

4. d5, Db6

5. Dc1, f5

6. c4, d6

7. Cc3, Cd7 (Momentània igualtat després d’una obertura irregular.)

8. g3, Ag7

9. Cf3, Cf6

10. Cd2, Ce4 (Dóna activitat a l’alfil g7.)

11. Cdxe4, fxe4

12. Ag2, Db4 (Millor és 12. ..., f5!)

13. O-O, Dxc4

14. Axe4, h5

15. h4, Ag4!?

16. Te1, O-O-O

17. Tb1, Rb8

18. Ag2, Thg8

19. De3, Af6

20. Ce4, Ad4

21. Dd2, Dxa2 (Un xic arriscat.)

22. Df4, Tgf8

23. b4, Ae5

24. De3, c4! (Les negres incrementen l’avantatge.)

25. Cc3, Da6

26. Dd2, Tc8

27. e3, Af5

28. Ta1, Db6

29. Ta4, Ad3

30. Tea1, a6

31. Af3, Tg8

32. Rg2, f5

33. Axh5, Tcf8

34. b5, f4! (L’avançament f4 dóna la partida.)

35. exf4, Axf4 (No es pot 36. gxf4 per l’escac a la torre.)

36. De1, Axg3? (És aconsellable 36. ..., Af5 però la manca de temps no deixa veure a Ivantxuk la millor jugada.)

37. fxg3, Tf1

38. Dd2??, ... (Greu error de Carlsen per manca de temps. Era preferible 38. Dxf1, i Carlsen no hauria perdut. Ara li retorna l’error.)

Blanques: Magnus Carlsen (Noruega) Negres: Vassil Ivantxuk (Ucraïna)

CAMPIONAT MUNDIAL DE PARTIDES LLAMPECBERLÍN (ALEMANYA), 2015

Esteve Fradera

DEFENSA FRANCESA

La partida

38. ... , Dg1+!!

Carlsen es rendeix. Si 39. Rh3, Dxg3++.

I tot això només en tres minuts. És evident que, en aquesta modalitat d’escacs llampec, els errors per nervis i per manca de temps són molt freqüents. Com diria el capità Haddock: “Mil milions de llamps i trons!” I nosaltres hi afegim: “I que poc que duren els minuts!”

33NOSALTRES

AGENDA DE NADAL

Agenda de Nadal

Pastorets de la Palma

(representats des de 1952)

Dates: 25 i 27 de desembre i 3 i 10 de gener

Horari: dia 25 de desembre, 19 h; dies 27 de

desembre i 3 i 10 de gener, 18 h

Preu de les entrades: Entre 8 i 10 € (gratuït

amb el carnet del Club Super3)

Lloc: Societat Aliança Palmarenca (la Palma)

Reserves i informació:

tel 93 672 09 52 (de dilluns a divendres, de 17 a 20 h,

dissabtes, de 9 a 14 h)

www.lapalma.diba.es/teatre.htm

Pessebre Vivent de Catalunya (53a edició)

Dates: del 29 de novembre a l’11 de generHoraris: 18, 19 i 20 h (consulteu la pàgina web)Preu de les entrades: Entre 8,5 i 13 € (gratuït amb el carnet del Club Super3 i els menors de sis anys)

Lloc: Corbera de LlobregatInformació: 936 881 089

www.pessebrecorbera.cat

Els Pastorets de Folch i Torres

Lloc: Centre Catòlic de Sant Vicenç dels Horts

Dates: 27 de desembre

Horari: 19 h

www.cencatsvh.org

52è Festival de la Infància i la Joventut de Barcelona

Dates: del 27 de desembre al 4 de gener

Horari: de 10 a 20 h

Lloc: recinte firal de Montjuïc

www.festivalinfancia.com

Fira de Nadal de Sant Vicenç dels Horts

Organitza: Ajuntament de Sant VicençDates: 18, 19 i 20 de desembreLloc: plaça Narcís Lunes

24è Festival de la Infància de Sant Vicenç dels Horts

Dates: del 27 al 30 de desembre

Horari: de 10 a 14 h i de 16:30 a 19:30 h

Preu de les entrades: 6 € l’entrada diària

i 15 € l’abonament

Lloc: Escola Joan Juncadella

Cagatió popular

Dates, horari i lloc:

18 de desembre, de 17 a 19 h,

a la plaça Sant Jordi

19 de desembre, de 12 a 14 h, a la Vinyala

20 de desembre, de 12 a 14 h i de 17 a 19 h,

a la Fira de Nadal (plaça Narcís Lunes)

34NOSALTRES

TEMPS ERA TEMPS

temps era temps...

Sabies que...

l’Escola de Pares va ser un projec-te que es va iniciar el curs 1978-1979? I que aleshores les activitats de lleure es feien en dissabte?

“Durant el curs 1978-1979 es va posar en marxa una “escola de pares” que promou unes interes-sants xerrades sobre diferents temes educatius. La iniciativa neix després d’un curset d’anima-dors d’escoles de pares, realitzat als Salesians, al qual assistiren seixanta educadors (pares i ma-res). Eren els primers intents de coordinació de les escoles vicentines d’ideologia cristiana.

I els alumnes, mentrestant, què feien? A més de les tasques pròpies de qualsevol estudiant, tenien a la seva disposició un reguitzell d’activitats que pares i professors promovien per ocupar el seu lleure. Els dissabtes, per exemple, podien partici-par en competicions esportives, classes de dansa, cursets de manualitats, assaigs teatrals, excursi-ons, visites culturals, la redacció de la revista... Una altra activitat destacable d’aquell període fou la celebració de la 1ª Setmana de la Natura, que culminà amb una exposició el dia 10 de febrer de 1979.

L’època que historiem es caracteritzà per la parti-cipació dels pares en la vida de l’escola. Pel que us hem explicat fins ara, ja haureu notat que els pa-res eren presents en diverses ocupacions, sovint al costat de mestres i alumnes.

A partir de la primavera de 1978, coincidint amb la reestructuració de la Junta, la participació dels pares s’organitzà en uns equips de treball, deno-minats comissions, que es responsabilitzaren de

Adaptació de Crònica d’una escola 20è aniversari del col·legi-Acadèmia Sant Vicenç

repartir-se les tasques –cada vegada més comple-xes– de la Junta de Govern. Aquestes comissions –cada una d’elles presidida per un vocal de jun-ta– eren les següents: Legal, Administrativa, Pe-dagògica, Relacions amb el Poble i d’Activitats i Manteniment. A cada comissió hi havia un o dos representants del Claustre de Professors.

Durant els dos cursos en què funcionaren, les co-missions van dur a terme un treball ben fructí-fer. Des de la perspectiva que dóna el temps, hom creu que aquella experiència de treball en comis-sió prepararà el naixement de l’Associació de Pa-res d’Alumnes.

Una bona part de les activitats extraescolars que han tingut lloc al Col·legi Sant Vicenç a partir de 1980 han estat promogudes des de l’Associació de Pares d’Alumnes, creada oficialment el 14 de no-vembre de 1980.

L’Associació de Pares d’Alumnes (APA) neix perquè la llei estableix que a totes les escoles hi ha d’ha-ver una associació, composta pels pares d’alum-nes, que coordini i canalitzi les col·laboracions o, si cal, les queixes de cada pare cap a la direcció o el titular. Aquestes associacions, que poden inter-venir en els organismes de control que fixen les lleis escolars, disposen d’una junta directiva i uns estatuts propis”

AMB EL PATROCINI DE:

CENTRE D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA CONCERTAT PER LA GENERALITAT DE CATALUNYAServeis: escola oberta, menjador, escola d’estiu, activitats extraescolars i biblioteca

C/ Antoni Gaudí, 8 | 08620 Sant Vicenç dels Horts (Barcelona) Telèfon: 93 656 15 69 | Fax: 93 656 41 35 www.csantvicens.cat | info@csantvicens.cat

Carta + logo CSV

Carrer Antoni Gaudí, 8 · Sant Vicenç dels Horts · Tel. 936 561 569 · Fax 93 656 41 35 · ww.csantvicens.cat · info@csantvicens.cat

COL·LEGISANT VICENÇ

FUNDACIÓ EDUCATIVAESTEVE CASALS

Carrer Antoni Gaudí, 8 · Sant Vicenç dels Horts · Tel. 936 561 569 · Fax 93 656 41 35 · ww.csantvicens.cat · info@csantvicens.cat

COL·LEGISANT VICENÇ

FUNDACIÓ EDUCATIVAESTEVE CASALS

Format paper: DIN-A4

7

Carta + logo CSV

Carrer Antoni Gaudí, 8 · Sant Vicenç dels Horts · Tel. 936 561 569 · Fax 93 656 41 35 · ww.csantvicens.cat · info@csantvicens.cat

COL·LEGISANT VICENÇ

FUNDACIÓ EDUCATIVAESTEVE CASALS

Carrer Antoni Gaudí, 8 · Sant Vicenç dels Horts · Tel. 936 561 569 · Fax 93 656 41 35 · ww.csantvicens.cat · info@csantvicens.cat

COL·LEGISANT VICENÇ

FUNDACIÓ EDUCATIVAESTEVE CASALS

Format paper: DIN-A4

7