H

Plànol depatrimoni culturalde Montcada i Reixac

MONTCADA DE POBLE A CIUTAT 0El tret més significatiu de Montcada és la seva expansió geogràfica, la di-visió natural dels rius i muntanyes i la fragmentació del territori per deixar pas a carreteres, autopistes i trens. La riquesa aqüífera i la seva situació estratègica entre Collserola i Serralada de Marina, van ser factors clau per al desenvolupament del poble. Els Paisatges culturals d’aigua i muntanya de Montcada i Reixac 3 ofereixen una visió panoràmica de la petjada humana sobre la natura per a l’aprofitament d’ambdós recur-sos naturals.

El poblat ibèric de Les Maleses 1 , al capdamunt del Parc Natural de Serralada de Marina, datat entre IV i III a.n.e., dóna testimoni dels pri-mers pobladors del territori montcadenc. Al mateix jaciment, hi trobareu panells que us acostaran, de forma entenedora, la recerca que es fa de l’indret a través de la intervenció arqueològica. Les campanyes es ges-tionen des del Museu Municipal de Montcada 24 des de l’any 2000, anualment. Al Museu Municipal, s’hi exhibeixen totes les peces i petjades de la cultura ibèrica a Montcada.

Tot i que avui dia el gruix de l’activitat local s’aplega al voltant de la plaça de l’església de Santa Engràcia 7 , els primers poblaments medievals, es trobaven sobre Serralada de Marina, lluny dels rius per evitar les avingudes estacionals, al voltant de l’església de Sant Pere de Reixac 5 , l’únic referent de l’art romànic al municipi. Reixac ofereix una panoràmica, Reixac i Montcada 2 , que, d’un cop d’ull, ajuda a entendre l’evolució del municipi en funció dels recursos naturals, dels accidents geogràfics i del desenvolupament urbà.

ELS ORIGENS MEDIEVALS DE MONTCADA 4 L’església de Sant Pere de Reixac 5 és el llegat de les primeres comu-nitats camperoles del territori, que vivien a la Serralada de Marina des del segle IX i que contribuïren a la seva construcció. Aquesta església, tot i que força reconstruïda a causa de les destruccions patides durant la Guerra dels Segadors segle XVII i la Guerra Civil 1936-39, és una representació de l’arquitectura religiosa medieval, del primer romànic, i símbol de l’expansió del cristianisme i del feudalisme arreu Europa durant el segle X.

Timinum va ser l’única d’aquestes primeres viles, que es trobava a peu de Serralada i, per tant, més propera al riu Besòs. La Torre dels Frares 6 n’és el record que resta, una masia destinada a la producció agrícola pels monjos del monestir de Sant Jeroni de la Murtra i amb una tipologia ben singular, ja que s’inspira en una planta al voltant d’un claustre, com a les construccions monacals. No molt lluny, en un indret encara no identificat cap al sud del municipi, s’hauria format la Pobla Vella des del segle XI, al voltant de l’antiga parròquia de Santa Engràcia. Aquesta parròquia seria traslladada a peu de l’atrafegada via Semproniana, l’antiga calçada roma-na cap a Barcelona i actual carrer Major. Aleshores, l’església de Santa Engràcia 7 , va ser la llavor d’origen de la Pobla Nova de Montcada.

EL CONTROL DE L’AIGUA 8 La ubicació privilegiada de Montcada i Reixac, com a accés Nord de la Ciutat Comtal, en una cruïlla de camins amagada entre muntanyes i que, avui dia, continua vigent, va fer esdevenir el territori en un punt estratègic per a la defensa de la ciutat de Barcelona. Al Comte de Barcelona no li interessava que s’abaixés la guaita des del castell de Montcada –al cap- damunt del Turó– ; per tant, el senyor de Montcada sempre es va veure afavorit pels privilegis comtals i, així, tenir-lo del seu costat i prevenir possibles atacs des de la plana del Vallès.

Aquesta dependència es veia reflectida també en la capacitat de proveir aigua dolça de Montcada a Barcelona, per la riquesa dels aqüífers dels seus rius montcadencs. Símbols del control de l’aigua que tenia Montca-da són les construccions històriques relacionades amb l’aprovisionament a Barcelona: el Rec Comtal 9 , un canal medieval construït sobre un antic aqüeducte romà, la Mina de Montcada i el Reixagó 10 –segles XVII-XIX–, i la Casa de les Aigües 11 , joia del patrimoni industrial català i del modernisme local, bastida entre finals del XIX i principi del XX.

LA MONTCADA D’ESTIUEIG 12 i 13El ressò de la qualitat de l’aigua de Montcada entre els barcelonins va anar augmentant al llarg dels segles, sobretot arran de les recomana-cions mèdiques de prendre les aigües de Montcada per curar certes malalties, fet que va afavorir l’expansió del turisme estival a la vila, espe-cialment, entre les classes benestants.

Amb l’arribada del ferrocarril l’any 1854, les colònies d’estiueig van anar conformant al voltant de les noves estacions de tren nous carrers guarnits amb sumptuoses construccions modernistes com és el cas de la Torre Vila 15 , al Carrer Major. El carrer Colon, paral·lel a la línia de França, va ser un dels primers nuclis d’estiuejants, tan exclusiu que fins i tot el van tancar l’accés als vilatans. Aquesta exclusivitat també es reflectia als punts de reunió com és l’edifici el Cafè Colon o l’ABI 16 Associació Benèfica Instructiva en contraposició amb el Casino el Poble o Cal Sarget, l’actual Auditori 25 , punt de trobada dels vilatans.

La vinculació d’alguns estiuejants amb el poble va ser tan ferma que hi van promoure millores urbanes com el finançament de la Casa de la Vila 14 , el mateix Cafè Colon 16 o la nova església de Santa Engràcia 7 el 1888, projecte d’un Enric Sagnier també estiuejant.

Un dels últims nuclis conformats en un principi per a segones residència, va ser el de Terra Nostra 20 , també impulsat amb el pas de la línia ferroviària que va cap a Manresa. Inicialment, la manca d’estació al barri, feia que els veïns rebessin la gent amb fanalets a l’andana per indicar

al maquinista que havia d’aturar-s’hi. Un cop es va construir l’estació, el veïnat rememora des de 1941 aquest antic costum, el primer cap de setmana de setembre a la Festa del Fanalet 17 , declarada Bé Cultural d’Interès Local.

ARRELS RURALS Mas Rampinyo 18 , el pla situat entre els rius Ripoll i Besòs, conserva avui dia part del seu caire agrícola genuí. Molts veïns de Reixac es van instal·lar a partir del segle XIX en aquesta banda del Besòs, donada l’activitat econòmica que generava la carretera de Ribes, via de comuni-cació per excel·lència del Vallès amb Barcelona. Masies com Can Piella, Ca n’Albinyana o Can Pomada són el testimoni conservat de l’activitat anterior al barri abans que arribessin la industrialització i el progrés.L’arrelament dels seus habitants es fa palès en la projecció que ha asso-lit la Societat Cultural i Recreativa de La Unió de Mas Rampinyo 19 , una de les entitats més emblemàtiques i de més ressò al municipi. MONTCADA INDUSTRIALL’aigua i la ubicació geogràfica van ser els fonaments de la instal·lació de infraestructures viàries i de les primeres indústries del poble que marcaren el progrés. Els camins rals i els primers molins donarien pas a les vies fèrries i a les primeres fàbriques en menys d’un segle. Can Sant Joan 22 n’és el millor exemple: un barri sorgit de l’activitat de l’estació de ferrocarril de Bifurcació i com a residència obrera de la fàbrica de ciment. Un barri llegendari que acull el llegat construït de l’aigua al Parc de les Aigües: el Rec Comtal 9 , la Mina de Montcada i el Reixagó 10 i la Casa de les Aigües. 11

Fruit del creixement demogràfic i industrial durant el segle XX, també es bastiren barris com La Ribera o Can Cuiàs 23 , amb una ubicació geo-gràfica, enmig de la Serra de Collserola, que permet obtenir una magnífica perspectiva de bona part del territori montcadenc.

Església de Reixac

Església deSanta Engràcia

Casa Rufí

Rec Comtal

Casa de la Vila - Museu Municipal

Jaciment ibèric Les Maleses

Foto

: R

ider

Too

ns

Casa de les Aigües

Foto

: Àr

ea M

etro

polit

ana

de B

arce

lona

Foto: Òscar Barcons

US PROPOSEM UNA DESCOBERTA DEL NOSTRE PASSAT, A TRAVÉS DEL RECORREGUTS QUE TRIEU PELS ELEMENTS DE PATRIMONI CULTURAL DE MONTCADA I REIXAC I ELS CAPÍTOLS MÉS RELLEVANTS DE LA SEVA HISTÒRIA

Mina de Montcada

Casa de les Aigües

Torre Vila