De nou el furtivisme a la serra, Ca caca furtlva es una trlsta realltat de la nostra serra, practicament durant tot I'any. Es concentra especialment en dos amblts la captura d'ocetls amb ballestes (afecta els frlngil hds basicament), i la caca del porc senglar amb aimes de foc, especialment activa en aquesta tpoca de I'any.

Fvlerct a la vigllincia constant dels guardes del Parc, al seu bon coneixement del terreny I del comportament dels cacadors furtius, es desactiven I destrueixen molts punts de caca, amb el consegüent beneficl per a la fauna.

La col.laboraclb amb el Patronat, de les forces d'ordre publrc -GuArdla Urbana, Agents Rurals o Guardia CIVII- permet capturar i neutralitzar aquests rndlvldus lnsolidarrs i dellctlus, anomenats furtius.

Dins b'aquesta linia de seguiment, un dia es va detectar un parany per a porcs senglars per ser utilitzat aquell mateix dia.

Immediatament, el Patronat va donar avis a SEPRONA, cos de la Guarola Clvll destlnat a la proteccró del me01 natural, que va muntar un servei de guhdla per a aquella matelxa nlt, el 27 de setembre

A un quart d'onze es varen apropar dues persones armades amb sengles escopetes I una ampolla de gas-011. Van escampar menjar per la zona, I es prepararen per abatre el prlmer antmal que caigués al parany,

Pocs minuts despres se'ls va donar I'alto, essent detinguts de seguida, juntament amb les dues armes.

SEPRONA va identificar els dos furtius, que eren ve'ins de Sant Joan Despí.

Les escopetes eren sem~automat~ques amb municio de pasta i cartutxo-bala.

SEPROMA va cursar la oenuncla per vla administrativa, alhora que va comunrcar al Patronat que el d~spositlu de vtgilancia de la caca furtiva a Collserola s'incrementaria. Val a dlr que aquesta actuaclo va tenir resso a la premsa.

Acclons com aquesta d n el resultat d'anys d'esfor~ en la lluita contra la caca furtlva per part dels nostres guardes.

El llibre del Simposi al carrer Al final del mes d'octubre va sortlr a la llum el lhbre de ponPncies I comunlcaclons del /I Simpoa sobre espals naturals en arees metropolitanes i periurbanes, celebrat I'octubre de 1995 a Barcelona i orqanitzat pel Patronat lvietropolith del Parc de Collserola, la Fundaci6 "La Calxa" I el Col.leg1 Oflcial de Blolegs.

El llibre, que respecta I'idioma origlnal de cada autor, conte les reflexions que es van extreure del Congrés en els tres idiomes oficials del Simposi: catala, castella i angles.

Aquesta publicació es el colof6 d'un projecte que ja dona els seus fruits amb la constitució de FEDEMATUR, de la qual en donem compte a I'interior.

Sensibilitzar els ciclistes E l pas constant de bicicletes per Collserola fa que alguns diumenges ens preguntem's¡ ens trobem en un circuit, i enmig d'una cursa.

La practica de la BlT en un espai natural comporta I'acceptació per part dels esportistes d'un seguit de normes no escrites, acceptació que fins ara no es posa de manifest com seria desitjable.

Des del Patronat ens preguntem per que?, i segurament una de les respostes es que no hem fet una difusió prou insistent dels itineraris senyalitzats per a I'ús de la bicicleta de muntanya i de les normes que cal observar per practicar aquest esport en

El Parc a lnternet Quan rebeu aquest Butlletí Collserola ja sera a I'espai cibernetlc. Tot i que encara la web del Parc es "en construcció" us podem oferir, de moment, la presentació i i'índex dels temes que podreu consultar. En un breu període de temps esperem tenir finalitzada la web.

A la web hi trobareu: tota la informació basica sobre el funcionament del Patronat -línies de gestió, etc.-, els seus valors naturals i, sobretot, I'actualitat del Parc, I'oferta lúdica, i fins i tot podreu consultar les principals noticies del Butlletí.

De moment, la web del Parc de Collserola "penjara" de la de I'Area Metropolitana de Barcelona, des d'alla hi accedireu facilment.

un espai natural. Una altra resposta seria, també, que potser I'oferta que es proposa des del Parc no ésprou adient.

Per tot plegat, ens estem plantejant per a I'any vinent (1 997) de fer una nova campanya sobre el correcte ús de la bicicleta al Parc.

Pero no tot s6n males "vibracions", el club ciclista PROBIKF ens ha ofert la seva ajuda i col.laboraci6. Com a mostra, va organitzar un recorregut per dos itineraris senyalitzats, en el qual es combinava la neteja i la re- senyalització de cada itinerari. Va ser un exit, i uns seixanta ciclistes van.coneixer més de prop el Parc.

Els ambients naturals Aquest 6s el títol i el tema del poster que hem editat recentment.

Hem rep;odu'it en un Únic cartell els cinc ambients naturals que es descriuen al llibre guia del Parc. Els textos descriuen breument les característiques de cada ambient, en tres idiomes -catala, castella i angles-. Els dibuixos són d'Eduardo Saiz

L'edició del cartell ha estat possible gracies al patrocini de Coca-cola, empresa que ja ha col.laborat anteriorment amb el Patronat.

"Un orangutan en Collserola" No, no es una broma, es I'argument d'un llibre de la col.lecci6 " Los Ciberchavales", de I'editorial Anaya Multimedia.

Aquesta col.lecci6 pretén ensenyar i motivar els nens i nenes a navegar per Internet. Hi.ha previstos nou títols, i - cadascun d'ells esta ambientat en una ciutat diferent del món. Fins ara n'han aparegut tres, a San Diego (California), a Hawai i a Barcelona. L'objectiu es que els lectors dels diferents pakos es trobln al "Club de 10s Ciberchavales" a Internet.

Els llibres han estat escrits per Pedro Casals, autor de la col.lecci6 d'aventures infantils "Hector" i de nombrosos llibres per a adults.

Ens trobarem tot navegant pel ciberespai!! Podeu fer la primera consulta a:

Resultats Campanya d'incendis 1996 L'estiu de 1996 ha estat, tant per a Collserola com per a la resta de Catalunya, un dels millors que es recorden pel que fa a incendis forestals.

Des que es va posar en marxa el Dispositiu de Prevenció i Detecció d'lncendis Forestals de I'area metropolitana, I'any 1985, mai no s'havia donat un any tan bo en aquest aspecte, amb tan pocs focs i amb tan poca superfície cremada.

Enguany, a I'ambit del Parc, s'han produ.it 21 incendis, amb un total de 6,9 ha cremades, el que suposa un promig de 0.3 ha per foc, i de les quals únicament 2 ha són de zona arbrada, enfront de les 250 ha que cremaren el 1994 i les 21 del 1995.

Igualment, considerant I'ambit de I'area metropolltana, les xifres de promig són, encara, mes bones: s'han produ'it un total de 43 incend~s amb tan sols 1 O ha cremades -2.8 ha de zona arbrada- el que suposa una mitja de 0.23 ha per incendi.

La principal causa d'aquestes xifres tan espectaculars, ha estat, sobretot,

. . I'extraordinaria pluviometria d'aquest any, amb uns mesos d'abril, maig i juny molt favorables, en els quals es van acumular més de 270 mm de pluja, i els mesos d'agost i setembre, amb 1.27 mm mes.

Aquesta aigua, tan estrategicament caiguda, ha fet que practicament no hi hagués cap dia, durant la campanya, amb un nivell de risc d'incendi forestal qualificable de "molt alt". Aquest aspecte ha contribuTt decisivament en el fet que els pocs incendis que s'iniciaren fossin facilment controlables.

D'altra banda, cal tenir en compte que les mesures de prevenció, emprades durant la campanya, són cada cop millors, així com les actuacions immediates i els mitjans. . propis d'extinci6. Cal recordar que, com també I'any 1995, I'Ajuntament de Barcelona ha contribu'it a la vigilancia de la serra (ambit barcelonl) amb 11 2 objectors, que han fet d'aquesta manera la seva prestació social.

Enguany hem d'agrair a I'empresa Sony España, la important donació d'equips de

La processionaria del pi es manté Des de I'any 1988, entre els mesos de juny i I'augment o descens de la població i per octubre, es duen a terme les campanyes de tant es pot preveure la intensitat de la plaga seguiment de la processionaria del pi quan madurin les postes I neixin les (Thaumetopoea pityocampa) a la serra de Collserola.

Els resultats d'aquests estudis determinen, a mes de la localització de les zones més afectades, els tipus i la intensitat dels tractaments fitosanitaris, que tant per prevenir com per combatre, s'apliquen cada tardor als boscos del Parc.

Aquests estudis anuals controlen'~'evolució de la plaga emdiferents zones de la serra. A partir del compta-tge de papallones de processionaria atrapades mit jan~ant trampes especials, es poden avaluar -

erugues.

Els resultats de la campanya d'epguany revelen un augment considerable de captures en relació a I'any 1995, el qual, pero, entra dins les fluctuacions normals que ha experimentat I'especle, a Collserola, en els darrers nou anys.

Des de fa tres anys If!nstitut Municipal de Serveis Funerarjs (IM%) col.laljora amb el Parc fent-se carrec de la despesa anual dels tractaments fitosanitaris. Enguany aquesta entitat ha renovat el seu suport al Patronat per un període de tres anys més.

comunicació i material audiovisual al Dispositiu de Prevenció i Detecció d'lncendis Forestals. -

Butterfly monitoring scheme Les-papallones són el grup mes conegut I estudiat dels insectes, els quals, en general, són poc coneguts. Les papallones en són una excepció a causa dels seus colors vius, sobretot en els ropalocers, i pe; la seva estructura delicada que les fa especialment atractives. Aixo ha fet que aquests organismes hagin estat el centre d'atenció de molts naturalistes.

En avaluar la importancia de les papallones cal tenir present el seu cicle b~ologic, que passa per quatre estadis: ou, eruga, crisalide i adult. En general, quan es parla de papallones nomes es tenen en compte els adults, pero amb vista als estudis de tipus ecologic com el que s'esta realitzant al Parc de Collserola, es molt important I'estadi d'eruga. Les erugues són fitofagues, es a dir, que s'alimenten de plantes, i aixo fa que hi hagi una estreta relació entre les papallones i la vegetació de I'lndret on viuen. Algunes erugues nom& s'alimenten d'una especle vegetal, són especies monofagues, d'altres s'alimenten de diferents especies vegetals, són polífagues.

Per aixo els lepidopters (papallones) són considerats uns excel.lents indicadors biologies o biolndlcadors de I'estructura, el grau de conservac~ó de la vegetació i I'ecosistema en general. El coneixement de les papallones que viuen en un ecosistema o en un determinat indret ens dóna informació sobre el seu estat de conservació. El fet que les erugues de les papallones depenguin d'unes determinades especies vegetals fa que qualsevol pertorbació que afecti la vegetació també repercuteixi en la població de papallones. Ates aixo les especies que s'allmentin d'una sola especie vegetal seran molt mes sensibles a qualsevol pertorbació que no les especies polífagues, que seran mes oportunistes i adaptables. Alhora, les papallones que s'allmentin de poques especies vegetals seran millors indicadores d 'un ecosistema concret que no les papallones que s'alimentin de moltes plantes.

Dins de les papallones, el grup dels ropalocers o papallones diürnes són els mes facils d'estudiar ja que són relativament facils d'identificar i són actius durant el dia, a diferencia de les papallones de nit, que són mes difícils d'identificar i volen durant la nit.

L'any 1992 es va fer un estudl dels ropalocers, papallones diürnes, en vuit zones del Parc, la qual cosa va permetre coneixer un bon nombre de les especies que es troben a Collserola i determinar en quins ambients es troben preferentment.

Des de I'any 1994 s'esta fent un estudi de seguiment dels ropalocers al voltant de la Masia de Can Ferriol, a Sant Feliu de Llobregat, Alla s'ha definit un itinerari que passa per diferents ambients vegetals, des d'ambients oberts de prat i brolla fins a la pineda secundarla amb alzlnar, passant per maquia i camps de conreu. Aixl, amb un sol itinerari es poden coneixer les papallones dels diferents ambients. Aquest itinerari es recorre setmanalment des de febrer fins a I'octubre, ja que la resta de mesos les papallones gairebé no presenten activitat a causa de les balxes temperatures.

La metodologia que es fa servir es va comencar a aplicar a Anglaterra als anys setanta i se I'anomena BMS (Butterfly Monitor ing Scheme) o Pla de Seguiment de Ropalocers. Aquest Pla es va comencar a aplicar a Catalunya I'any 1994 en 12 localitats entre les que hi havla Collserola. Amb aquest seguiment es poden coneixer les especies de papallones que hi ha a Catalunya, la seva distribució geografica i per ambients vegetals, ja que les localitats estudiades inclouen des d'ambients lltorals fins a amblents de muntanya.

A més des de I'any 1995 s'esta fent un seguiment de dues arees afectades per incendis forestals. Es van escollir dues arees ben diferents dins del Parc de Collserola cremades I'any 1994. Amb aquest seguiment es vol observar el procés

de recolonització de les papallones davant de la regeneracló de la vegetació. Una aplicació d'aquest estudi es I'avaluació de la regeneracló dels ecosistemes afectats per incendis forestals.

Aquest tipus d'estudl s'ha de realitzar durant una serie d'anys per poder-ne treure conclusions ja que les especies presenten oscil.lacions anuals i s'ha de fer la m~t jana d'uns quants anys per veure les tendencies.

Amb les dades obtingudes des de I'any 1992 fins al 1995 s'ha pogut confeccionar una llista de 60 especies censades a Collserola en els diferents anys de seguiment.

L'empresa Hoechst IWrira patroclna des de fa dos anys la real~tzacló d'aquest es tud~

Se imon Rovira Bi&g Realitzador del segumenr dels ropalbce~s al Parc de Collserola:

La pedrera dels ocells El dia 17 de desembre es va Inaugurar la

'

Pedrera dels Ocells, a I'area de lleure de Santa Creu d'olorda. Ha estat una obra en la qual els diners privats i els diners públics han anat de la ma, gracies al patrocini de Valenciana de Cementos Portland, propietaria de la pedrera de Santa Creu.

L'acabament de les obres suposa, alhora, el comencament de I'evolució d'un espai degradat cap a un espai d'interes naturalistic. La propia natura ha de continuar la feina poblant-ho de fauna, fent crkixer la vegetació de ribera i, a la fi, creant un ambient que pugui ser útil, pedagogic i bonic de visitar.

Des del mirador de la pedrera veurem i, sobretot sentirem, els ocells que donen nom a I'indret. En vesprejar sentirem tambe les

granotes que poblaran les basses. Uns plafons explicatius ens assenyalaran quins són els arbres i arbusts que ompliran I'espai proporcionant ombra I refugi als petits habitants de la pedrera. Ens explicaran, tambe, la historia de la pedrera i les característiques litologiques de les llicorelles negres.

El Patronat esmercara els esfor~os necessaris per al manteniment d'aquest espai, el qual requereix, d'altra banda, un tracte respectuós a fi de no alterar la tranquil.litat i el confort de I'indret, contribuint a I'acceptació per part de fauna, d'aquest nou ambient que se li ofereix.

Obres en marxa Transformació de I'antic Col.le i de IOEsperan(a, que acolliri lrEsco?a dlAlts. Estudis'Judicials

El passat mes de novembre va signar-se el conveni -entre el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i el Patronat Metropolita del Parc de Collserola- que determina la redacci6 conjunta del projecte d'ordenació i tractament de I'entorn din i la totalitat de la finca del Col.legi de I'Esperan~a.

Aquest projecte conjunt contempla diversos punts, entre ells, la redacció i execució d'un pla tecnic de gestió i millora forestal de la finca i la restauració i millora de la vegetació.

D'aquesta manera es garantira que I'adequacló palsatgístlca de la flnca on s'esta constru~nt I'esmentada escola, s'efectu'i amb la maxima cura i qualitat, i per tant que I'impacte potencial de transformar I'antic edifici del Col.leai de I'Es~eranca

que s'extingeixi. Cal tenir present, pero, que hi ha poques plantes amb fruits a I'hlvern i que aquests constitueixen un aliment molt valuós per als anlmals durant aquesta temporada

Us animem a fi que poseu la imaginació en funcionament per tal de crear un ambient nadalenc a les vostres llars, tenint en compte el necessari respecte que debem al medi. Allunyats com vivim, la gran majoria, del medi que ens sustenta, poques vegade: reflexionem sobre com les nostres accions I'afecten. Per als qui volgueu saber més en torn del simbolisme del Nadal I I'origen de les diferents celebracions que es fan, aixi com idees per adornar la casa, podeu demanar mes informació al CDRE, que te un nou número de telefon: 692 29 16.

Suggeriments Ens agradaria saber que en penseu de tot aixo.

Consolidar I'educació ambiental Ja fa un grapat d'anys que I!educació ambiental ha pres carta de naturalesa entre la població catalana. Mal.grat tot, encara hi ha forca gent que dubta sobre el significat i abast dels dos termes, sobre els destinataris, sobre la importancia de I'educació com a element de gestió o sobre els objectius que realment es poden aconseguir.

No es casual, per tant, que el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya hagués posat com a lema "El repte de la consolidació" a la Conferencia Nacional d'Educació.Ambiental que es va celebrar a Reus els dies 25 i 26 de novembre de 1996. Va ser la cinquena trobada anual dels educadors ambientals de Catalunya. Des de I'any 1983, pero, se n'han fet diverses arreu de I'Estat espanyol.

Durant aquest parell de dies de novembre es va debatre intensament sobre la formació basica i específica que han de tenir els educadors ambientals, sobre la diversificació de les intervencions de manera que no s'adrecin únicament als escolars i sobre la forma mes simple de dur la gestió dels equips i equipaments dedicats a I'educació ambiental. Pel que fa a I'educació ambiental, hi ha un gran consens en parlar d'educació per al desenvolupament sostenible, tal com queda definit a I'estrategia mundial per a la conservaci6 "Cuidem la Terra" (vegeu el Butlletí 23).

El Patronat de Collserola va aportar la seva experiencia defensant una comunicació sobre la formació vista des de la practica quotidiana dels educadors i des de la perspectiva que ens dóna col.laborar amb institucions aue s ' ocu~en de formar futurs educadors. AI ~u t l le t i '32 hi podeu trobar un comentari breu sobre I'experiencia. Una altra comunicació defensava la necessitat de contemplar'tots els aspectes vinculats a . la tasca educativa que van mes enlla del , desenvolupament de les activitats amb infants i joves: la coordinació amb tots els

gestors, la necessaria vinculació amb la població local, I'atenció als tecnics municipals, el manteniment de les infraestructures educatives, etc.

També es van presentar dos cartells, un sobre el Centre de Documentació i Recursos Educatius del Parc, i un altre sobre el nou programa educatiu, que concreta la imprescindible cura del planeta Terra en I'atenció al Parc de Collserola. Val a dir que ambdós van despertar forca interes. Un 30 % dels 350 incrits a la Conferencia van sol.licitar rebre informació continuada sobre les activitats del Parc.

EIS contactes i intercanvis, com totes les trobades de professionals d'una mateixa activitat, van ser innombrables i molt profitosos. Totes les ponencies presentades, aixi com les conclusions dels debats, les publicara properament el Departament de Medi Ambient, tal com va fer amb les quatre anteriors conferencies. Esperem que puguin ser f o r ~ a útils als educadors de tots els nivells que volen col.laborar i comprometre's en la conservació del planeta.

Patrocinar el Parc - . -.

Els mitjans de comunicació ajuden

El nlvell de participació assol~t pel Programa de Patrocin~ del Parc de Collserola en aquests tres anys de funcionament, hauria estat impossible sense I'aiut que mitjans de ,:

comunicació com TelevlsLon Espariora, Televisi6 de Catalun a i El Periódico de d Catalunya li han de icat. La pagina mensual La Ventana de Collserola, el rograma El medi ambient de TV3, els inf%matius Giravolt de TV2 i les cam~anves d'anuncis I en els diferents canals de televisió, com la emesa recentment en el circuit catala de I - - - - ~ - - -

TV1 i n/2: han col.laborat decisivament a fer arribar el missatge del Parc al conjunt de la societat, incrementant el coneixement dels seus valors i propiciant actituds de respecte.

Municipal de Serveis Funeraris, H~echst A les pagines 3, 4 i 5 d'aquest número, lbérica i Valenciana de Cementos Portland, trobareu explicats els patrocinis de les alhora que expliquem mes detalladament el següents empreses: Sony Espafia, lnst~tut projecte en que col.laboren.

Fedenatur en marxa! El proppassat 29 d'octubre, a la ciutat de Lyon, es va constituir la Federació Europea d'Espais Naturals i Rurals Metropolitans i Periurbans (FEDENATUR). El procés de const~tució, que ha durat un any, ja havia estat anunciat en el Butlletí 31 .

Es va iniciar arran del Simposi, organitzat pel Patronat, sobre els.espais naturals d'aquestes característiques. A mes del Parc de Collserola, a la federació es compta, de moment, amb el Parc de Miribel-Jonage (L on) i el Parco Agrícolo Sud-Milano (Mi~ay Tots tres conformen el nucli original que ha d'animar a d'altres parcs d'altres ciutats europees, per tal de crear un marc que possibiliti I'establlment d'estrategies comunes i I'intercanvi

' d'experiencies. Una federació nombrosa i forta sera u'n bon ajut per a la defensa dels seus membres.

M o l t e s gracies a tots!

rt l let i del Parc de Collserola núm. 34. Desembre 1996 9 ~ El pla de formació dels voluntaris Un dels drets dels voluntaris del Parc és:

"Gaudir d'una formació adient que els capaciti per a les tasques que hauran d'exercir. "

La formació té un paper clau en I'exit de les activitats dels voluntaris. Per poder desenvolupar les tasques que se'ls encomana, els voluntaris necessiten logicament saber-les fer, perque el serveis que presten seran de més qualitat com més competencia tingum.

El pla de formació compren quatre nivells: 1 . Formació basica inicial 2. Formació específica 3. Formació especialitzada

1 . Formació basica inicial Es la que es dóna, als voluntaris, en el moment de la seva incorporaci6:

D'una banda, els continguts han de permetre'al voluntari coneixer a nivell teoric les característiques generals del Parc, I'brgan de govern, els objectius i les actuacions que fa el Patronat.

Tambe han de tenir coneixement dels equipament Can Coll ( p ~

:s del Centre ~biicacions k

nac de

material audiovisual, Itineraris guiats, etc.).

2. I. Difusió i guiatge Els voluntaris han de coneixerdes possibilitats dels Centres d'lnformació: Equi aments, exposicions, materials de divukació, itineraris, com acollir l'usuari, etc. 2.1 . l . ltineraris de Can Coll a) A I'interior de la masia Els voluntaris especialistes en aquesta tasca han de coneixer els diferents recursos que ofereix la masia de Can Coll i la seva rodalia. Així com tenir present I'estructura de la masia catalana. b) ltineraris per I'entorn. Han de coneixer tots els itineraris publicats pel Patronat i llurs posibilitats interpretatives. C) Els ocells de Can Coll Aquesta formació te per objectiu identificar visualment els ocells i els seus cants. Com han d'utilitzar els prismatics els usuaris i com han de prendre les dades de les

.observacions. 2.1.2 ltineraris del Centre d'lnformació Han de coneixer els camins de I'entorn del Centre d'lnformació i saber-10s interpretar. Així com acollir I'usuari i de les tecniques de difusió de les posibilitats que ofereix el Centre.

D'altra banda, tambe.els nous voluntaris reben un altre tipus de formació, I'objectiu de la qual és sensibilitzar-10s de la importancia que te la comunicació en la

,

tasca voluntaria, principalment a I'hora 'F ,:

d'interpretar el patrimoni del Parc. .. .;a El voluntari ha de sentir-se inserit en un projecte global que li permeti d'emmarcal: la rT- feina que ell ofereix i donar-li sentit. & .. s,;+ L_\ ..

2. Formació Destinada a

especifica ca~acitar-la uaui

2.2. Inventari forestal Han d'adquirir les nocions basiques. er utilitzar els instruments de mesura i l' a seva destresa i saber com ordenar les dades en el full d'inventari.

2.3. Seguiment fitosanitari Coneixer els flagells Tomicus destruens (escarabat barrinador) i Thaumepoea pityocampa (processionaria del pi) i el seu cicle biologic. Recollir mostres i inspeccionar les trampes.

2.4. Repoblacions Se'ls forma per al seguiment fenologic; com han de prendre les mesures dels diametres i de les alcades dels troncs dels arbres de repoblació. Tambe aprenen a fer el seguiment fitosanitari i a com percentuar la supervivencia de la repoblació i la regeneració natural. També se% ensenya a constatar el tipus de terra, I'orientació i els pendents, així com marcar els transectes en planols 1 :50.000

3. Formació especialitzada S'imparteix per assolir el grau d'especialització.que requereix el

segueix a la pdgi,:a 1 O

I = - - C . - . . a terme una ta'sca concreta E; li.: %+-f absolutament necessarla per comencar ,PA -I .,

qualsevol actlvltat I s'ha d'adaptar a les b- - característrques de cada servel L

ve de la pag. anterior

desenvolupament d'algunes activitats que requereixen un nivell tecnic superior a I'habitual.

Tots els voluntaris del Parc, facin la tasca que facin, han de rebre aquesta formació.

Aquestes formacions es fan en cicles de tres sessions. 3 .1 . Botanica I

a) Claus d'identificació 1 : Els arbres b) Claus d'identjficació 2: Els arbustos .c) El bosc mediterrahi Els voluntaris han de coneixer les formacions vegetals arbories, arbustives i les herbacies mes abundants de la serra. 3.2. orientació i topografia a) Mapa i planol b) Brúixola i planol c) Planol, brúixola i realitat

L'objectiu final d'aquest cicle es que els . voluntaris siguin capaGos de coneixer tots els elements d'orientació necessaris per saber interpretar un planol topografic.

El pi pinyer El pi pinyer (Pinus pinea) es un arbre típicament mediterrani, probablement originari de Creta i Anatolia. Es un arbre rústic que accepta tot tipus de sols, encara que es troba més be en terrenys granítics i silícics. Com bon arbre mediterrani tolera els vents salats i la sequera, pero no pas les gelades de -1 2 "C. Li agrada créixer a ple sol, a les'terres baixes prop del mar.

El seu creixement es lent i acostuma a viure entre 200 i 250 anys, pot arribar als 25 metres d'al~aria. L'aspecte, sempre robust i verd, és molt característic perque és I'únic pi que poseeix una.cap~ada regular en forma de paraigua.:Le:e;s pinyes triguen 3 anys a madurar,.l&quama s'obre i les llavors -els

C.,"'

escriptori llatins.

Projectes consolidats i'observatori del Turo de la Magarola ha funcionat a ple rendiment

Durant la darrera campanya d'observació i seguiment de la migració de les aus rapinyaires per Collserola, el nou mirador instal.lat al Turó de la Magarola ha estat molt freqüentat. Aquest any el confort i I'eficacia han format part de les observacions.

La toixonera "okupada" Ens plau anunciar-vos I'okupació de la toixonera artificial de Can Balasc, per una familia de toixons: 1 mascle i 4 femelles, procedents de la Universitat de Barcelona.

De moment s'esperara a que I'aclimatació a la seva nova llar, sigui plena, per comenGar a dur a terme I'estud~ dels seus costums.

Tot i que molts tindríem ganes de poder-10s veure, aixb no sera possible, ens haurem de conformar amb les fotografies i anecdotes que els responsables de I'estudi ens vagin comunicant.

Equipaments .,

Ccirtre d'lnfohnd6 i seu del Patronat. Ct,ra. de I'E \&¡a, 92 (Ctra. Vallvidrera- Sant cugat?m 4.7). 08017 Barcelona Tel. 280 35 52. Accbs: FFCC de la 'Generalitat: BaixBdor de Vallvidrera . '

Horari: cada'dia de 9,30 a 15 h.

Mas Pim, Centre'dfEducaci6 Ambiental, Ctra. Molins de Rei a Vallvidrera, km 8. 0801 7 Barcelona. Tel. 406 95 60. Feiners nomes visites escolars (secundaria) concertades.'

. . . -

6n GAI, ~entre.b'€ducacib Ambiental; '

Feiners.visites.e&.olars (Pre-&,PrimAria) .'- concertades. Tel. 692:03.%,,fef;tius obert de 9.30 a 15h. Centre & .~humen tac i6 i Recursos Educatius. Te1.;692 29 16: Ctia..Cerdanyola a Horta, km 2 08290 Cerdanyola del Vall&

A-& &-nic. Santa Cre" d'olorda: 668 96 65 (dimecres tancat). Can Cdl: 692 61.85 (dimarts tancat). Santa Maria de Vallvidrera: 280 26 49. Ca Sdut de Sant Feliu: .685 26 18.

Bombers: ,

Generalitat: 015 ,

Barcelona: 080

Cidrdh ~rthna: Barcelona: 092, Esph m: 371 33 50; Sant Just: 371 1 1 50 Sant &¡u: 666 04 00, Molins de Rei: 668 88 66; El Papiol:.668 56 61, Sant Cugat: 589 22 88, Ceidanyola: 691 20 00, thntcada: 575 14 00 . . . . :

. .

Auditex: - . cat. '&f'.@:45' .cast 481 10.42 ' .

Plou i fa sol Dades fac~litades per ImObservatori Fabra (432 m)

PA TM4 TM - . L T L ~ _ - T ~ ~ P P e r í o d e e _ _ _ _ _ _ _ _ . ~ ~ . . .

Agost 1996 29,8 26,6 22,4 18'1 13,O 43,4 442,4 . . . . - - .- . - . -. . . - . - - -. - - --

Agost 1914-1991 . . . ~~ 38,4 - - 26,8 22,6 18,5 11.0 46,l 352,3 - . - - -

Setembre 1996 26,8 21,9 17,9 13,9 9.4 73,4 515,8 - . L. - - - -. - - -. - - . . - -- - - -- - - - . - - . . -. - --- -- -. - - - . . . . . .

Setembre1914-1991 - - - . . - - -. -. . - .- 33,O .23,5 19,9 16,4 7,4 66,5 418,8

. . . -. - -- -. - - . - .. . .- - - - . - .- - - - . - - - .- -- - - . -- -

Octubre 1996 24,2 18,9 15,6 12,3 6,4 110,9 626,7 .. ..-A - - - - - -. - - . -- . - . -. - -. - . - - - - - -. . . - - -. - -- - . - - - - - - - -

Octubre 1914-1991 23.8 18.6 15.6 12, 5 1.7 83.1 501.9

TMA Temperatura max~ma absoluta TM Temperatura maxlma mitjana T Temperatura m~tjana Tm Temperatura min~ma mltjana Tma Temperatura min~ma absoluta P Prec~p~tac~ó - total - mes -L (l/mi) PA Pjec~p~tac~ó acumulada des de 1'1 de gener _ _ _ _- - - -- - - - - - - -- ----

Patrgnat Metropdo&& del Parc de Colwrok

Mes itineraris ... Amb la intenció d'ampliar I'oferta d'excursions pel Parc, els voluntaris dissenyen nous itinerais que gradualment s'inclouen en el conjunt d'excursions programades al llarg de I'any, llevat dels mesos de risc d'incendi:

Collserola i Verdaguer Mossen Cinto Verdaguer va passar els darrers dies de la seva vida a la Vil.la Joana. Aquest itinerari vol ofer~r al ciutada la visió real de la casa i deis seu entorn i, a traves dels textos del poeta, de la natura en general.

La Vall de Vallvidrera Aquest itinerari recorrera els llocs d'interes paisatgístic i arquitectbnic que te la zona compresa entre Vallvidrera i la Floresta.

L'hivern al Parc

els divendres Nits d'astronomia Petites sessions d'iniciació a I'astronómia, observació d'estels i altres cossos celests. A carrec de personal especialitzat. Horari: de 10 a 12 de la nit. Preu: 425.-PTA. Places limitades.

Dies: 3 de gener 14 d e febrer 7 d e mars a Mas Pins

10 de gener 7 de-febrer 14 d e mars al Centre d'lnformació

els dissabtes Coneixer el Parc de prop Tots els dissabtes animació de 10 a 13h Participa-hi! Sortides cada 30 minuts Places limitades Gratui't Activitats condu'ides per personal especialitzat. Descobreix amb els teus fills que amaga el Parc!

Gener: (Dissabte 4 no hl ha actmtat) Menjadores per a ocells La geneta: la gran desconeguda Ocells que venen del fred ,

Febrer: .Rapinyaires nocturs: la vida a la foscor El bosc de ribera: un bosc en regressió Col.locació de caixes-niu. Campanya 1997 El picots: fusters del bosc

Cal 1nxripci6 p&ia per a tores les actlv~tats, Marc durants la setmana en que es fa I'acrivrrat. El bosc malalt les plagues forestals Tambe es pot concertar aquesta actlvrtat Coneguem I'esqulrol per a grups organitzats. M~rar ocells tecniques d'observacio Truqueu al Cmtre d'lnfomxA5: La ruta del senglar Z(Y1.3552. .

els diumenges Excursions guiades a peu 19 de ener * La va% de Vallvidrera * GR-6 9 de febrer * Barcelona als peus (del Coll de Roquetes a Vallvidrera) * Volta al Tibidabo 23 de febrer * Gran recorregut: de Torre Baró al Puig Madrona 2 de marc * ass se jades per a la gent gran: de Les Planes a La Floresta 16 de marc * Verdaguer i Collserola * De Sant Feliu a La Floresta

Pasejades guiades als voltants dels Centres del Parc A partir de les 10,45. Guiades per voluntaris

Cal inscr~pcid pr&Q per a tores les activitats, durants la setmana en que es fa I'activirat. També es pot concertar,aquesra activitat per a grups organitzats. Truqueu.al Centre dgInfonnau'& 280.35.a.

El Centre d'lnformació es obert tots els dies de la setmana excepte Nadal, Sant Esteve, Cap d'Any i Reis Horari d'atenci6 al públic de 9,30 a 15 h. Tel. 280 35 52 Hi trobareu suggeriments, itineraris als voltants guiats per voluntaris, planols, audiovisuals, exposicions. A 5 minuts de I'estació del Baixador de Vallvidrera, dels Ferrocarrils de la Generalitat.

Can Coll: Masia datada del segle XV,.recentment restaurada. Museu de la vida rural, exposicions, audiovisuals, publicacions, planol, itineraris senyalitzats guiats per voluntaris. Horari d'atenció al públic únicament els diumenges i festius de 9,30 a 14.30. tl. 692.03.96. Ctra. de Cerdanyola a Horta, km 2.