2 EDITORIAL

POESIA, IL·LUSTRACIÓ,ASSAIG I TEATRE

LLETRES AL PASSATGE 3 DE LA POESIA

APUNTS D’UNA LECTURA:POEMARI MANS, CÒDOLS, EL CEL DETERESA COSTA-GRAMUNT

4 DE LA LITERATURA INFANTILDEL TEXT A LA IL·LUSTRACIÓ:PERE MARTÍ, AUTOR. IGNASI BLANC, LLUÍS MASACHS I NÚRIA FEIJÓO, IL·LUSTRADORS

5 DEL TEATRECENTENARI DE JOSEP PALAU I FABRE:MOTS DE RITUAL PER A ELECTRA DEJOSEP PALAU I FABRE

6 I 7 DE LA LITERATURAASSAIG: FOC SECRET DE JOSEP PALAU I FABRED’ORIOL PI DE CABANYES

8 DEL TEATRE I LA LITERATURACENTENARI DE MANUEL DE PEDROLO:MANUEL DE PEDROLO L’ESCRIPTOR DE LA TOTALITAT

9 DEL TEATRE I DEL RECORDPARLEM D’IONESCO I DE PEDROLOPATRÍCIA GABANCHO, IN MEMÒRIAM

10 DE L’AGRICOLVI I EROTISME, PER QUÈ EL VI?PARLEM, ESCOLTEM I DIVULGUEM LA MÚSICA

DE LA LITERATURAPassatge 2

SUMARI

Secció literària:Miquel Cartró BoadaTeresa Costa-GramuntXavier Hernàndez VentosaPere Martí BertranAnna Ruiz Mestres

Maqueta: Mercè OlivellaEscola Municipal d’Art Arsenal

EditaEl 3 de vuit

Dediquem bona part d’aquestes pàgines a diverses activitats que hem organitzat durant els pri-mers mesos de l’any. Com sempre, hem volgut difondre i divulgar les arts literàries, tan les que

ens són més properes en l’àmbit espaciotemporal, com les que, per la seva dimensió universal, ens mereixen especials atenció i divul-gació.

En primer lloc, volem destacar la presentació de l’inspirat poemari de Teresa Costa-Gramunt Mans, còdols, el cel. L’autora, vilanovina d’adopció, és narradora, assagista, poeta, Mestra en Gai Saber i ha estat guardonada amb diversos premis que donen fe de la seva excel-lència humanista i creativa.

A continuació, la sessió dedicada al treball de tres il·lustradors de literatura infantil i juvenil. En aquest cas, al d’Ignasi Blanc, al del vilafranquí Lluís Masachs i al de Núria Feijóo. Respectivament, han il·lustrat L’última cuca de llum, El cavaller Sant Jordi i 100 endevinalles noves per a tothom, tres títols publicats de manera simultània pel també vilafranquí Pere Martí Bertran.

En un altre sentit, com ja és habitual, també aquesta vegada hem volgut fer presents a Vilafranca les commemoracions d’autors catalans que han assolit la consideració d’universals. En el cas que ens ocupa, ens hem fet ressò del centenari

dels naixements de Josep Palau i Fabre i de Manuel de Pedrolo.

Pel que fa al primer, l’escriptor i assagista vilanoví Oriol Pi de Cabanyes va presentar el seu treball Foc secret de Josep Palau i Fabre i el grup pene-desenc Taller Assaig de Teatre va representar a l’escenari del Casino Unió Comercial l’obra de Palau Mots de ritual per a Electra.

Pel que fa a Manuel de Pedrolo, la comissària de l’any Pedrolo, Anna Ma-ria Villalonga, va impartir a l’Agrícol la conferència “Manuel de Pedrolo: l’escriptor de la totalitat” i el vilafranquí Valeri Laguna, a un dels espais de l’Escorxador, va moderar una taula rodona sobre el teatre de l’absurd, amb participació de Rosa Rafecas , de Llorenç del Penedès, i d’Anna Ruiz, que van parlar, respectivament, d’Ionesco i de Pedrolo.

Secció Literària de l’Agrícol.

POESIA, IL·LUSTRACIÓ, ASSAIG I TEATRE

La posta en marxa de nous espais nascuts de la rehabilitació de l’edifici ens ha permès millorar la relació amb entitats que ja acollíem a l’Agrícol (com el Club Rotary) i, també obrir-nos a noves activitats (com l’escola de música La Tarota, la qual ofereix des d’aquest curs les seves activitats a les nostres instal·lacions gràcies al conveni signat amb l’Aula de Sons). Per a nosaltres, és un plaer millorar i augmentar l’activitat i les relacions amb entitats i associacions que fomenten la sociabilitat i la cultura. I anar encaixant a tothom dins la nostra entitat i espais (amb la generositat que sempre ha d’acompanyar aquets fet per part de tothom).

Seguim renovant l’edifici. Ja hem actuat sobre la fusteria exterior de la façana, hem pintat i estem adequant l’antiga sala dels billars. Tot plegat servirà per arrodonir el procés iniciat fa uns anys i que, ara, resta alentit per problemes greus amb les obres fetes per l’Ajuntament de Vilafranca a l’antic espai del Cinema Victòria ja que no s’han fet bé els acabats i això ens perjudica molt perquè ha malmès alguns dels nostres espais importants com la Sala tastavins (que no podem arreglar mentre l’Ajuntament no sigui capaç de respondre als nostres requeriments. I fa més d’un any que hi anem al darrere).

Solucionats aquests problemes podríem avançar també el tema de les façanes i oferir, ja, uns espais òptims que permetin reafirmar la nostra aposta per la cultura, la qual és clara en accions com les que ja hem esmentat i, també, enguany, en el concert d’homenatge al compositor Josep Soler Sardà (fet el mes de gener en col·laboració amb Vinseum) i la nostra col·laboració al Festival Vilapensa acollint les activitats dedicades a Lluís Mª Xirinacs (per la qual també vam tenir una molt bona entesa tant amb al Fundació Randa com amb el Casal Popular de Vilafranca) i a Josep Palau i Fabre.

Una vegada més, aquets revista us oferim un tast de tot el que es fa, del que s’ha fet i del que es farà properament a la nostra entitat a partir de les propostes i de les apostes dels membres de la Secció Literària de l’Agrícol (a qui reiteradament hem d’agrair la seva activitat i la seva tenacitat i paciència). I també les del cicle de música que des de fa uns anys organitza la secció de música amb una participació cada vegada més gran de gent.

Esperem que tot sigui del vostre interès i que hi vulgueu participar activament.

Joan Cuscó i Clarasó

El passat dia 9 de març la Secció literària de l’Agrícol i l’Edi-torial Gregal van presentar el poemari Mans, còdols, el cel de Teresa Costa Gramunt. A la presentació, Costa-Gramunt va estar acompanyada per Pere Martí Bertran i Xavier Hernàn-dez Ventosa, escriptors i professors. També van col·laborar ralguns alumnes de literatura universal de l’Escola Intermu-nicipal del Penedès.

Teresa Costa-Gramunt (Barcelona, 1951) viu a Vilanova i la Geltrú) De formació humanista –psicologia i grafologia, llengua italiana i cultures orientals– és graduada en Disseny Gràfic i, el 1977 es va especialitzar en el disseny d’exlibris. Com a escriptora ha publicat al voltant de trenta llibres en-

tre assaigs, narracions, poemes i prosa poètica, entre els quals destaquen Llibre d’Unai, La porta índia, Addicte a la bellesa, Noviluni a Washington, Estampes de Cuba, Llibre de

l’amic, La crisàlide, L’ull de Polifem, La memòria dels jardins, Anno Domini, Cinc visions, Com un despertar de la memòria i L’escala, Arts, lectures, viatges, pensament, vida, literatu-ra, etc. Costa-Gramunt és Mestra en Gai Saber pels Jocs Florals de la Ginesta d’Or de Perpinyà (2006) i ha estat guardonada amb els Premis Don-na (1990), Eugeni Molero (1998) i Josep M. Benet i Caparà (2006). Amb Oriol Pi de Cabanyes ha publicat la traducció al ca-talà de La veritable història de la Lídia de Cadaqués, d’Eugeni d’Ors i, amb Yara Monturiol, ha publicat Lluernes al celobert i Antologia de poesia espiritual femenina. També ha editat el volum Flor a l’ombra, un recull d’articles amb la dona com a protagonista i objecte d’investigació.

Entre les seus últims poemaris cal destacar El mirall de Circe, Barcelona, Ed.Comte d’Au-re, 2008; London, Tarragona, Ed. Arola, 2009; Alba i cendra a París, Barcelona Ed. Comte d’Aure, 2011; Blau de nit a Praga, Valls, Ed. Cossetània, 2014; Quan Jurupari era déu, Barcelona, Ed. Comte d’Aure, 2016

APUNTS D’UNA LECTURA

DE LA POESIAPassatge 3

L’edició:Un llibre és, també, un suport plàstic. En aquest, per exemple, a la coberta hi veiem un cel gris que, sagnat a les parts superior i esquerre, “se’n va, fuig” del paper. A la part inferior, el terra, per on caminem esperant el que sigui que ha de ser el cel de cadascú.

A la dreta de la fotografi a, omnipresent, feta amb còdols, una fi ta de sender que, com totes, ens assenyala camins de tota mena que ens permeten transitar per la terra tota i avançar en el coneixement dels llocs, de la gent, de les cultures...de la vida, en fi .

Ara bé, aquesta fi ta del llibre de la Teresa està construïda precisament amb unes pe-dres que l’aigua, que és font vital, erosiona permanentment, lenta, tossudament... com

també fa amb nosaltres la vida, que també, tossudament, desgasta i erosiona i poleix, sobretot poleix, alguna cosa tan fràgil com el viure de cadascú.

El pròlegAnem ara al text. En el pròleg la mateixa autora (més de quaranta llibres publicats, articulista en diferents publicacions periòdiques, traductora, mestra en Gai saber.... En defi nitiva, humanista recalcitrant) ens confessa que, amb el seu treball poètic, vol “dir la intimitat de la existència” be sigui en un gra de magrana, en un dia d’ani-versari, en el trànsit de la mort... I que, tot ho vol dir en silenci...

Però en canvi, parla. I parla des de la saviesa de qualsevol artista que sap que el seu art (aquí, el de la paraula) és tan sols un miratge del que en realitat li sobreïx de l’ànima i que perpètuament hi roman per tornar a sobreeixir i sobreeixir.

Parla, la Teresa, amb uns versos tan suggerents i delicats, tan espirituals i oberts a tot allò que és efímer (etern, per tant) que el lector, si té l’esperit obert, poètic, doncs, intueix que gràcies a la perfecta imperfecció de les seves paraules, el jo poètic li està transmetent tot un món curull d’una vida interior riquíssima.

El poemari: Infantesa i joventutFormat per cinc parts i quaranta poemes s’inaugura amb Vestit blau, capítol introduït per una fotografi a de la meitat esquerre d’una nena, com si és volgués signifi car que l’ésser és, però encara a mitges.

A continuació, deu poemes on es canta la infantesa com a punt de partida del viure amb tots els interrogants i els dubtes que implica el futur trànsit per la vida. En tot cas, però, el pare, la mare, el germà... proporcionen un recer familiar que protegeix i acompanya. Versos com “Mà de la vida, obrem el cor / amb dits d’aurora” enceten una bellíssima al·legoria que pregunta pel sentit del viure.

Passos perduts, el segon capítol, es destina a cantar l’època juvenil del jo poètic i ens arriba introduït per una fotografi a de la sala hipòstila del Park Güell, on veiem una sèrie de columnes que sostenen una coberta que protegeix un espai que, en canvi, continua obert a l’exterior, com si es volgués signifi car que el recer familiar prote-geix, però que, en canvi, hi ha un infi nit per on cal transitar sense protecció.

Són deu poemes també, dedicats ara a l’època en què es construeix el jo, als primers dolors, als primers interrogants metafísics i on es constata la força vital i espiritual que empeny... cap a on? I on, per exemple, podem llegir un vers tan signifi catiu com “El pensament en braços d’una gavina”

El poemari: maduresaA La casa, la il·lustració introductòria ens mostra una fi nestra, la meitat de la qual està coberta per una cortina mentre que l’altra ens permet endevinar l’exterior, on hi ha la llum. És com si, des de la casa, que és punt de partida del viure, se surt al món.

En els cinc poemes que segueixen s’assumeix viure des del convenciment que l’únic recer possible que dóna empara a la peripècia vital és un mateix.

L’apartat Retaule triestí s’introdueix amb una fotografi a d’un mirall que refl ecteix fi nestres per on entra la llum a l’estança. Perquè un mirall és una mentida que re-fl ecteix una realitat que deixa d’existir quan el mirall canvia de lloc. Per això, aquests escassos cinc poemes, dedicats a un dolor brutal, el de l’holocaust nazi, que ja no és, però que encara perdura en el record.

Ara el jo poètic ja ha assolit la maduresa però encara s’interroga per continuar crei-xent, en aquest cas rememorant un passat horripilant.

Finalment, deu Nadales del museu, introduïdes per una Sagrada Família que dorm plàcidament mentre que un àngel baixa per despertar-los.

En aquesta part fi nal, es resumeix la peripècia vital, en abstracte, del despertar glo-bal: la joia de la infantesa, la vida que s`obre, el dolor que implica viure, la llum que es persegueix perquè ens interroguem...

La formaCosta-Gramunt s’ha decantat per la versifi cació a base de versos lliures, que acon-segueixen una bella cadència rítmica, tan subtil, que gairebé resulta inadvertida. D’aquesta manera, cada vers, sense estridències, arriba suaument a l’oïda i passa a formar part del nostre món interior com si se’ns parlés a cau d’orella.

Quant a la simbologia poètica se’ns va transmetent amb tanta naturalitat com na-tural és la poesia de la Teresa: “cel net de teranyines” “seu al banc de les mirades” “el futur em tira endavant” “Tu ets la casa” “Ja vindrà la set/i l’aigua amarga”.

Xavier Hernàndez Ventosa

Presentació al Centre Artístic del Penedès, L’Agrícol, del poemari MANS, CÒDOLS, EL CEL de Teresa Costa Gramunt, el 9 de març de 2018