de Catalunya

vostèté crèdit

cada dia a 2.600.000 establiments

Una targetaextraordinària

per als nostresclients

No es tracta només que vostè tinguiavantatges si vol anar a l'estranger.

El que importa és que la targeta tambéli sigui útil aquí quan faci les compres

habituals en un supermercat, una sabateria oqualsevol establiment comercial, quan hagi de pagar

el compte d'un restaurant, comprar una joguina o fer un regaL·Ja pot fer les coses de cada dia sense haver de dur diners!

A cada pas veurà un establiment que té a la porta lareproducció de la nostra targeta.

Hi serà ben rebut, perquè vostè s'hi presentarà com unapersona de crèdit

JL·CAIXA DT5TALVI5 DE CATALUNYA

CAIXADETOT5

li ofereix gratuïtament la Targeta Master Charge

Cartes a

L'HORA

BARNILS I LA LLEIANTITERRORISTA

Distingit senyor:Ramon Barnils, irònica-

ment, escriu que "llegeixo,cada dia, què pensa el PSOE-PSC d'Herri Batasuna". El te-ma del seu article és el del'aplicació de la Llei Anti-terrorista a les germanesSerra.

Com a portaveu del grupparlamentari "Socialistes deCatalunya", ara només em re-feriré a per què aquesta Lleiestà vigent. Cal recordar quela pròrroga de la Llei fou deci-dida solament per un vot. Siels tres diputats d'Herri Bata-suna haguessin assistit a laCambra de Diputats, avuiaquesta Llei no estaria envigor. Això no treu ni la im-portància que tingueren elsvots afirmatius de CoalicióDemocràtica, ni els d'Unió deCentre Democràtic ni elsd'alguns membres del GrupMixt, però posa les coses alseu floc. El nostre grup par-lamentari, per part del seucoordinador Rudolf Guerra,maldà perquè els drets garan-tidòrs deia Constitució fossinrespectats i, no havent-hoestat, obrarem en conse-qüència.

Saludi a Ramon Barnils depart meva i a vostè mateix.

i : Ernest Lluch(Maià del Montcal

(La Garrotxa)

HOMENATGE

Senyor directorAl qui fou un dels líders del

concepte Països Catalans id'amor per la pràctica cons-tant i exhaustiva de la catala-nitat, Joan Ballester i Canals,

li dedico unes paraules des dela també catalana revistaL'HORA: "Al meu amic i pareespiritual, Joan Ballester iCanals, del catalanisme, elrecord i estima i el testimonique recordaré sempre elsvostres consells. Per vés i elsPaïsos Catalans".

Joana Polo de PernauBarcelona

Reproduïm avui íntegra-ment la darrera carta al di-rector que ens fou tramesaper Joan Ballester Canals,lector de la nostra revista illuitador per Catalunya, laindependència i els PaïsosCatalans, mort fa poc. Per aell, el nostre record.

ELS DOMINISTERRITORIALSLINGÜÍSTICS

Senyor Director.Els límits territorials d'una

llengua no foren fixats per capassemblea de tècnics, ni sónel resultat de discussions inegociacions.

Cap "disposició" no as-senyalava que, per la bandade Ponent, el català acabariaen un indret determinat, i enel poble immediat ja es parla-ria l'aragonès o el castellà, iaixí mateix cap al Nord, hihauria l'occità.

Cap ratlla ni mur de con-tenció no determina on co-mença una llengua o l'altra, imalgrat totes les situacionsde violència i de terrorismelingüístic, aquests límits esmantenen intactes. Es sim-plement la poderosa raó delsfets naturals.

No hi ha en el món cap trosde terra en la qual s'hagiproduït el fet d'originar-s'hidues llengües diferents.

Allà on hi ha dues llen-gües es pot afirmar rotunda-ment que una d'elles és lanatural d'aquell territori i l'al-tra hi és per una imposicióviolenta.

Quan es dóna aquest casno té cap valor el nombre depersones que parlen unallengua imposada, i tan vio-lent és la imposició d'aquestasegona llengua si hoésperunacte d'ocupació de força, comho serà per la seva imposicióper un acte "democràtic". Enaquest cas, el nombre de par-lants de la segona llenguasempre serà el producted'una ocupació pacífica d'unaallau immigratòria.

Tota alteració dels fets na-turals sempre serà un fet con-tra natura.

Francesc Vallverdú escriu aTele/eXprés (4-7-80): "Quiposa en dubte avui el dretdels castellanoparlants a uti-litzar la seva llengua comet unerror polític i demostra undesconeixement de la situa-ció sòcio-lingüística del nos-tre país. Ens agradi o no,l'article tercer de l'Estatut ga-ranteix "l'ús normal i oficial"de tots dos idiomes... Peròencara que la llei no ho esta-blís així, la situació sòcio-lin-güística actual ho fa impres-cindible. En efecte, quan unquaranta per cent de la pobla-ció a Catalunya té el castellàcom a llengua habitual, quanuna bona part d'aquesta po-blació ni tan sols no entén elcatalà... és totalment irres-ponsable de posar objec-cions "polítiques" o "morals"a l'ús del castellà per part d'un'catalano-parlant". Fins acíFrancesc Vallverdú.

Rotundament diem NO aaquestes teories.

No som lingüistes, pe-rò de cap manera podemadmetre que per raons de tant

per cent, es pugui alterar unasituació de dret natural i moltmenys adquirir uns "drets".Aquesta fórmula és la mateixaque permet adquirir uns"drets" damunt d'un territoriper dret de conquesta militar.

Un poble ocupat no vol dirun poble que hagi renunciat aésser ell mateix amb tota laplenitud.

Joan Ballester CanalsBarcelona'

INDIGNACIÓOLÍMPICA

Senyor Director:Es literalment vergonyós el

que està fent RTVE amb lesOlimpíades de Moscou, dig-ne del més baix dels servilis-mes. Tot i que el ComitèOlímpic va decidir participaren els Jocs Olímpics contra lavoluntat del Govern, la tele,.més papista que el Papa, hadecidit d'amargar-nos a totsels afeccionats a l'esportaquestes Olimpíades.

Així, i contra el que es veniafent altres anys, hem de con-formar-nos amb mitja horetade transmissió en directe a latarda, sense importar a quinahora es fan les finals interes-sants, i un resum de mitjahoreta més per la segonacadena. Així, no hem vist lacarrera en què participa Ló-pez Zubero, no hem vistl'arribada dels marxadors, ipossiblement haurem d'agrairde genolls que iper la segonacadena! s'hagi ofert en direc-te la final d'hoquei sobre her-ba.

Si ho arribo a saber, hauriafet servir tots els meus estal-vis per anar a Moscou a"veure-ho" de debò!

Üna esportista

Vilanova i la Geltrú (Garraf)

va, cpe ei mon sTacaDa!

FESTES MAJORS

DIUMENGE 17Aiguamúrica (Alt

Camp), Fontrubí (Alt Pe-nedès), Alba (Alt Camp),Santes Creus (Alt Camp),Mola (Baix Camp).DILLUNS 18

Cabrils (Maresme), Cas-tellnou de Bages (Bages),Gironella (Berguedà), SantQuintí de Mediona (Alt Pe-nedès), La Bisbal (BaixEmpordà), Arbúcies (LaSelva), Riumors (Alt Em-pordà), Cubells (Noguera),Floresta (Les Garrigues),Puigpelat (Alt Camp), San-ta Oliva (Baix Penedès).

DIMARTS 19Arbúcies (La Selva), Tar-

ragona (Tarragonès),Guiamets (Priorat), SantaOliva (Baix Penedès).

DIMECRES 20Castellbisbal (Vallès Oc-

cidental), Mollet (VallèsOriental), Ascó (Ribera d'E-,bre), Caseres (Terra Alta),Guiamets (Priorat), Pratsde Compte (Terra Alta),Puigpelat (Alt Camp).

DIJOUS 21Vilanova de la Roca (Va-

llès Oriental), Argentera(Baix Camp), Cornudella(Priorat).

DISSABTE 23Monells (Baix Empordà),

Saus-Camallera (Alt Em-pordà), Espluga Cal va (LesGarrigues), Masalcoreig(Segrià), Argentera (BaixCamp), Cabra del Camp

SANT MEDIRA TARRAGONA

El 18 d'agost els tarrago-nins celebren la festa 'deSant Medir. Aquest dia elspagesos s'aixequen bend'hora al matí, adornen elsseus carros, agafen els càn-tirs i se'n van a buscar l'aiguade la font de Sant Medir,que diuen que és miraculosa.La porten fins a l'Esglésiade Sant Medir i la venenexaltant-ne els poders cura-tius. A la tarda fan la proces-só per tota la ciutat en honora Sant Medir.

FESTA MAJORA L'ESCOLA

Forés és un poblet a la vora deMontblanc on hi viuen "seixanta

o setanta persones", lesmateixes que hi vivien el segledivuit. El poblet va arribar atenir-ne més de cinc-cents.

Per aquest motiu, que són pocagent "hem traslladat la festa

del divendres al dissabte, que sino, no hi ha ningú", ens diu un

veí de Forés, el qual afegeix:"Aquí fem una festa major molt

modesta. EI dissabte femballades de tarda i de nit a la salade les escoles per celebrar-ho unamica^Aquí som poca gent i..."

malgrat tot ho celebren. Quin poblede Catalunya hi ha que no celebri

la festa major, encara quesiguin poca gent?

A Tarragona s'hi fan festes des dels temps dels romans

FESTES DE SETEMBREA SANT SADURNÍ

Si s'acosta a Sant Sa-durní d'Anoia a principisde setembre, concretamentel 7, 8, i 9, a més de beurebon xampany podrà assistira les Fires de Setembre.

Encara que la Festa Majorno és fins al 28 de novembre,festivitat del Sant Patró, elssantsadurninencs han deci-dit celebrar també festes en

dates de més bon temps i fandurant aquests tres dies desetembre balls a la Societat,majorettes, sarsuela, teatre iuna exposició curiosa, la decactus. Així que si vostè téplantat a casa seva un cactusprou maco, ja ho sap, porti'lfins a Sant Sadurní i ésmolt possible que el deixinparticipar a l'exposició.

Veremadors de VAU Penedès,

HAVANERES, PAVESOS,SALSETA I LABORDETA

A Sant Adrià fan festagran. A cinc barris alhora.Aquestes són les festes delbarri central. El divendresdia 5 a les deu de la nit i a laplaça de la Vila i ha ballaru-ga amb la Salseta del Po-ble Sec, "com cada any",ens diuen.

Les havaneres que no fal-ten a cap festa gran de lesque s'organitzen, ara tam-poc falten a Sant Adrià. LaColla Jacomet actua a laRambleta el .dissabte a lanit í

L'acte més gran i que espreveu més multitudinari secelebra el dia 8 a les set delvespre a la Plaça de la Vilaamb la intervenció de l'ara-gonès José Antonio La-bordeta, els argentinsClaudina i Alberto Gam-bino i els valencians Pave-sos. De tot una mica, si resd'això no us interessa, po-deu anar a qualsevol delsaltres barris on també hihaurà festa gran.

(Alt Camp), Barberà delVallès (Vallès Occidental),Passanant (Conca de Bar-berà).

DIUMENGE 24Santa Agnès de Mala-

nyanes (Vallès Oriental), Ta-vescan (Pallars Sobirà), Si-demont (Segrià), Alió (AltCamp), Freginals (Montsià)La Sénia (Montsià), Prades(Baix Camp), Vistabeüa(Maestrat), Sitges (Garraf).

DILLUNS 25Balanyà (Osona), Borre-

dà (Berguedà), Samalús(Vallès Oriental), Casserres(Berguedà), Castellterçol(Alt Penedès), Igualada(Anoia), Navès (Solsonès),Orís (Osona), Sant Antoni deris (Osona), Sant Antoni deVilamajor (Vallès Oriental),Ripollet (Vallès Oriental),Santa Maria d'Oló (Bages),Taradell ' (Osona),Taradell (Osona), Tordera(Maresme), Vilassar deDalt (Maresme), Torroellade Montgrí (Baix Empor-dà), Algerri (La Noguera),Burg (Pallars Sobirà), Mal-dà (Urgell), Peramola (AltUrgell), Querforadat (LaCerdanya), Torà de Tost(Alt Urgell), Arboç (Baix Pe-nedès), Cabra del Camp(Alt Camp), Mas Roig (Prio-rat), Roda de Berà (Tarra-gonès), Rodonyà (Alt Camp).Camp).

DIMARTS 26Borredà (Berguedà), Cas-

serres (Berguedà), Gelida(Alt Penedès), Navès (Sol-

va, que ei mon s'acaba!

sonés), Saldes (Berguedà),Ripollet (Vallès Occiden-tal), Tordera (Maresme),Torroella de Montgrí (BaixEmpordà), Burg (PallarsSobirà), Puievert de Lleida(Segrià); Mas Roig (Priorat).Roda de Berà (Tarragonès).

DIMECRES 27Vilanova de la Roca (Va-

llès Oriental), Manresa (Ba-ges), Sant Genis de Vilassar(Maresme), Aló d'Isil (Cer-danya).

DIJOUS 28Sant Julià de Cabrera

(Osona), Alós d'Isil (Cer-danya), Arró (Vall d'Aran),Garòs (Vall d'Aran), Riba-ja d'Ebre (Ribera d'Ebre).

DIVENDRES 29Granollers (Vallès Orien-

tal), Pineda de Mar (Ma-resme), Sant Joan Despí(Baix Llobregat), Vacaris-ses (Vallès Oca), Bellcaired'Urgell (La Noguera), SantHilari de Sacalm (Selva),Albagés (Garrigues), Alcar-ràs (Segrià), Vinebre (Ribe-ra d'Ebre), Arres (Vall d'A-ran), Arrò (Vall d'Aran),Cabestany (Rosselló), Ca-nejan (Vall d'Aran), Palaud'Anglesola (Segrià), Isona(Pallars Jussà), Poal (No-gueró (Vallès Or.), Palau deCatllar (Tarragonès), Llo-rach (Conca de Barberà).

TOROS'NI"VAQUETES"A ASCÓLes preocupacions —"que

són moltes"— ens diu l'al-calde (i és que amb una cen-tral nuclear al poble n'hi haper estar preocupat) no im-pedeixen que la gent, quanarriba la seva festa gran miride passar-s'ho tan bé compot.

Així que el dia 19, vigíliade la festa a Ascó hi hamajorettes, toros de foc queembesteixen la gent i a lanit, un concert sedant per acalmar els ànims.

El dia 20 missa major,vaquetes, futbol, menjars ijocs de canalla. A la nit audi-ció de sardanes i ball.

El 24, les vaquetes torna-ran a córrer per tot el poble.A la plaça .es faran gransfogueres. A més el 24 és eldia dedicat als nanos. Hihaurà cercaviles per tot elpoble.

Per uns dies, no tingui porde la central nuclear i arribi'sfins a Ascó a córrer amb elstoros. S'ho passarà bé.

LA BONET I SARDINADA A SANTES CREUSLa festa major a Santes

Creus comença el dissabte23 amb un concurs de pe-tanca. A la nit, actuació deMaria del Mar Bonet ambpreu popular -250 ptes-.Diumenge Missa Solemne iactuació de la Coral de

Santes Creus. El dilluns ala 1 del migdia ballada desardanes amb l'actuació dela Cobla Rosaleda. EI,di-marts, i com a cloenda defesta, una Sardinada ober-ta a tothom que vulgui, "en-cara no sabem si s'haurà

de pagar o serà gratuïta"ens han dit a l'ajuntamentPer arribar a Santes Creuss'ha de agafar la carreteraque va de El Vendrell aMontblanc, ja veurà la indi-cació corresponent a la car-retera.

MANRESA: MESD'UN MESDE FESTES

A Manresa, que no s'es-tan de res, enllacen les festesd'estiu amb les de la FestaMajor i així tenen festa gros-sa durant tot l'agost i bonapart de setembre.

El 19 d'agost podrà con-templar l'Esbart Manresa isi s'estima més jazz, el 21 hiha una història del jazz ambcontes preparat per Riallesi l'escola Esclat. Hi partici-pen Santi Arisa, ManuelCamp, Martí Brunet, etc.

Si li agrada més la Josia-na, que ve d'Occitània, es-colti-la el dia 22 a la nit.

El 26 i 28 teatre. El 26, lesBacants d'Eurípides perla Companyia'Adrià Gual.El 28 Laetius dels Joglars.

El 30 comença la festamajor amb un pregó que faràla Marta Mata. Després,tronada de començament defestes i cercavila. A la nit,ball amb La Salseta delPoble Sec. I si la "marxa"

no li va prou pot anar a sentir"La tabernera del Puer-to". El 31 a la tarda actuacióde Radio Futura, a les 10castell de focs i a continua-ció, cantada d'havaneres pelgrup La Barretina de Mal-grat. Una mica més tard ballpopular amb l'acordionistaJaume Espuga.

L'I de setembre a les 12del migdia, vermut-concertper la cobla Bages. A les 6de la tarda Els germansPoltrona, el Setrill, La Pe-tita Companyia del Dr.Solé entretindran els nanos.

A la nit, revetlla ambl'Orquestra Plateria.

El dia 2, La Trinca serà alcamp Pujolet. El 4 i el 5,opens internacionals d'es-cacs. El 6 Premi Ciutat deManresa de karts i sarda-nes, él 8 arribada de la Vol-ta Ciclista. I el 18, ja percloure les festes FestivalInternacional de Dansaamb esbarts alemanys i is-

. raelites. Ja ho veuen. A Man-resa estan de festa més d'unmes seguit.

DISSABTE 30Palau Plegamans (Vallès

Occ), Pineda de Mar (Ma-resme), Sant Joan Despí(Baix Llobregat) Vilafrancadel Penedès (Alt Penedès)Sant Hilari Sacalm (Selva),Alcarràs (Segrià), Penelles(Noguera), Montornès (Val-lès Or.), Miracalmp (Se-grià), Juneda (Garrigues),Isona (Pallars Jussà), Plansde Sió (Segarra), Blancafort(Conca de Barberà), Vila-bella (Alt Camp).

DIUMENGE 31Aldea (Montsià).

SETEMBREDILLUNS 1

Matadepera (Vallès Oc),Mediona (Alt Penedès),Montmany (Vallès Or.), Fi-garó (Vallès Or.), Palau dePlegamans (Vallès Oc),Sabadell (Vallès Oc), SantHipòlit de Voltregà (Oso-na), Adrall (Alt Urgell), Bell-munt (Noguera), Fondare-lla (Segrià), Pobla de Gra-nadella (Garrigues), Torà(Segrià), Blancafort (Concade Barberà), Móra d'Ebre(Ribera d'Ebre), Vinebre(Ribera d'Ebre), Palau deNoguera (Pallars Jussà),Gandesa (Terra Alta).

va, que el mon s'acaba!

DIMARTS 2Mediona (Alt Penedès-,Mediona (Alt Penedès),

Aitona (Segrià), Castell-dans (Garrigues), Palau deNoguera (Pallars Jussà),Rosselló (Segrià), Sant An-tolí i Vilanova (Segrià), Seud'Urgell (Alt Urgell), Gan-desa (Terra Alta), La Febró(Baix Camp).

DIMECRES 3 v

Gaià (Bages), Sant Sa-durní d'Anoia (Alt Pene-dès), Berga (Berguedà), Tue-vertet (Selva), Alcoletge(Segrià), Castelldans (Gar-rigues).

DIJOUS 4Gaià (Bages).

DIVENDRES 5Soses (Segrià), Vilanova

de Bellpuig (Urgell), Forés(Conca de Barberà).

LA TRINCA,BALLS IPAELLES

Potser vostè estiueja perterres de l'Urgell. Una bonamanera d'acabar les sevesvacances d'agost és anar ala festa major de La Seuque comença justament el30 i acaba el 2 de setem-bre.

El 30 d'agost podrà par-ticipar al cercavila amb ge-gants i capgrossos, i ballar ales 12 de la nit amb l'Or-questra Plateria que ac-tua a l'envelat.

El 31, si no s'ha cansatmassa amb el ball, pot anara competir a les 10 del matía la petanca, els escacs, itrial.

A les 12 —això és mésdescansat— segui a la plaçaa veure el ball Sardà, balltradicional de la Seu. I a latarda, després d'un bon di-nar de festa major, cursaciclista, futbol, TitellesNaip , sardanes i tir al plat.A la nit, La Trinca a l'enve-lat i ball al carrer.

El trio Guadalajara a la Seu d'Urgell.

L'I de setembre, méscompeticions de petanca,tir al colomí, futbol infantilal carrer i a dos quarts dedotze del migdia concurs depaella —faci's del jurat,cregui'm—. Un pèl méstard, gran ballada de sarda-nes.

A la tarda jocs infantils iactuació del Grup Pa deRal. A les 11 de la nit, granball amb l'Orquestra Fre-nesí i Guadalajara.

Si encara no està esgotatde tant de ball i tanta com-petició, el dia 2, últim dia dela festa major, futbol, sar-danes, audició de músicacatalana,- L'arc en el celper als més petits i a la nitfinal de la festa amb lesorquestres Daker i Laprincipal de la Bisbal. Sihi va, recordi-se'n de portarun gersei gruixudet, que lesnits de setembre ja sónfresquetes a La Seu.

El ball de bastons a Sitges.

SANTBARTOMEUA SITGES

A Sitges hi ha festes perSant Bartomeu, en pleagost. Així que pot aprofitarper a banyar-se a les platgesde la vila i després anar aballar i passar-s'ho bé.

El dia 23 a les 12 delmigdia hi ha l'entrada degrallers i timbalers que fanforça soroll. No li quedaràcap més remei que aixecar-se abans, perquè de totamanera el despertaran.

A les 2 hi haurà dispars demorterets, sardanes i ballspopulars de Sitges. A con-tinuació la processó cívicade Sant Bartomeu —hi vantotes les autoritats—. Des-prés a dinar i a la nit castellde focs, cercaviles i ball.

aixecar-seaviat perassistir alGran'Ofici ales 10No pateixi que no licaldrà despertador. Esdespertarà amb el so detambors i trompetes quedesfilaran a les sis del matí.A la tarda pot seure tranquil-lament al Prado i al Retiroper a escoltar un concert debanda militar i un de bandacivil. El dia 24 és Sant Bar-tomeu. Es fan més proces-sons i concert de gralles a lal'ajuntament. I del

25 al 27,.activitatsesportives. Sis'hi veu en corpot participar a latravessa nedant deSitges, plaça de

8\

Torneig d'escacs a Gironella.

TEATRE I BALL A GIRONELLAA Gironella—s'hi va per

la carretera de Manresa aBerga— la festa major co-mença el 15 d'agost ambjocs infantils al matí, segui-dament actuarà l'"EsbartManresa", el de Gironellai el de Terrassa; aquestmateix dia s'obrirà l'expo-sició de fotografia. El dis-sabte 16 es representarà

l'obra teatral "Soltero ysolo en la vida". El 17cursa ciclista, ballada desardanes i seguidament lafinal del torneig d'escacsentre les comarques delBages i el Berguedà. A latarda i a la nit ball ambl'Orquestra Meravella il'Orquestra Costa Brava.El 18 al matí aixecada de

globus per als nens i tambéball a la tarda i a la nit ambl'Orquestra Marina. El 19al matí festival infantil i au-dició de sardanes. A la nit elBall de Confetti —és unaguerra de tots contra totsamb llançament de confet-ti—, i finalment elecció dela Pubilla de Gironella.

El ball no falta mai a cap festa major

L'ORQUESTRA GIRONA A MONELLSAl costat de La Bisbal de

l'Empordà es troba Mo-nells. El 23 comença la sevafesta major amb la final delcampionat de ping-pong ales 4 de la tarda. A les 5partit de futbol entre l'A-

grupació Esportiva Mo-nells i els juvenils de LaBisbal. El mateix dia a les 7l'Orquestra Girona oferiràuna audició de sardanes a laplaça Jaume I. A la nit ballamb el conjunt Edèn. El 24

a les 12 del migdia MissaSolemne, i a les 6 de la tardapallassos i titelles per a lacanalla. La cloenda de la fes-ta tindrà lloc amb l'actuaciódel conjunt Edèn.

DISSABTE 6Vilanova de Bellpuig

(Urgell), Alòs de Balaguer(Noguera), Aspa (Segrià),Castellserà (Urgell), Mont-gai (Noguera), Vilagrassa(Urgell).

DIUMENGE 7Llinars (Vallès Or.), Po-

bla de Masaluca (Terra Al-ta).

DILLUNS 8Llinars (Vallès Or.), Pala-

folls-íMaresme), Artés (Ba-ges), Berga (Berguedà), Ca-net (Maresme), Castellardel Vallès (Vallès Oc), Coll-suspina (Osona), Llerona(Vallès Or.), Torre Oristà(Osona), Piera (Anoia),Borges Blanques (Garri-gues), Solsona (Solsonès),València d'Aneu (PallarsSobirà), Benifallet (BaixEbre), Sant Adrià del Besòs(Barcelonès), Sant Andreude la Barca (Baix Llobre-gat), Sant Celoni (VallèsOr.), Sant Hipòlit de Vol-tregà (Osona), Sant LlorençSavall (Vallès Oc), SantQuirze (Vallès Oc), SantSadurní d'Anoia (Alt Pene-dès), Santa Eulàlia de Riu-primer (Osona), Santa Ma-ria de Besora (Ripollès),

Santa Maria de Martorelles(Vallès Or.), Sant Perpètuade la Moguda (Vallès Oc.),Sentmenat (Vallès Oc), Vi-ladecans (Baix Llobregat),Bar (Alt Urgell), Bovera(Garrigues), Canejan (Valld'Aran), Castellnou deSeana (Urgell), Guàrdia deTremp (Pallars Jussà), Guis-sona (Segrià), Juncosa(Garrigues), Les Bordes(Vall d'Aran), Menàrguens(Noguera), Montoliu deLleida (Segrià), Pla de SantTirs (Alt Urgell), Ribera deCardós (Pallars Sobirà),Sanaüja (Segrià), Serós(Segrià), Sunyer (Segrià),Tiurana (Noguera), Tremps(Pallars Jussà), Viella (Valld'Aran). Vilanova de Se-grià, Aldover (Baix Ebre),Borges del Camp (BaixCamp), Cambrils (BaixCamp), Capçanes (Priorat),Fatarella (Terra Alta). Hor-ta de Sant Joan (Terra Alta),Montblanc (Conca de Bar-berà), Montroig (BaixCamp), Pratdip (BaixCamp), Salou (Tarragonès),Sant Carles de la Ràpita(Montsià), Tortosa (BaixEbre).

DIMARTS, 9Palafolls (Maresme),

Borges Blanques (Garri-gues). Solsona (Solsonès),València d'Aneu (PallarsSobirà), Verdú (Urgell),Benifallet (Baix Ebre).

DIMECRES, 10Folgueroles (Osona), So-

livella (Conca de Barberà).

DIJOUS, 11Folgueroles (Osona).

Gandesa

GANDESA: MOCEDADES I JOTES TORTOSINESLes festes començaran el

divendres 29 amb una re-presentació teatral del grup"Pa amb vi i sucre". Eldissabte misa major i segui-dament patinatge artístic,amb una audició de sardanesa càrrec del "Grup Ampos-ta". A la tarda hi haurà unpartit de futbol entre els ve-terans del Gandesa i els delMaella. AlanitlaDansada

de Gandesa, ball semblanta la jota tortosina, on ballenal mateix temps els mésgrans i els més joves; al ballhi actuarà la "Banda LiraAmpostina". El diumenge31 començarà amb un con-cert a càrrec de l'"Orfeó deReus", misa major i unaprocessó fins al Santuari dela Mare de Déu de laFontcalda; a la nit cantada

d'havaneres pel grup deSant Feliu, i després actua-ció del grup Mocedades. Eldilluns 1 serà el darrer dia, almatí hi haurà una exhibicióde "Kung-fu" i a la tardatirada al plat organitzada perla societat "Los Volandis"A la nit cloenda amb l'actua-ció del grup "Nobleza Ba-turra".

EL BALL DE LACUINERA A JOSADEL CADÍ

A mitjans de setembre ésuna bona època per anar alspoblets del Cadí perquè siespera més temps i hi va al'hivern corre el perill dequedar-se cercat per la neu.

Agafi la carretera deManresa a Guardiola,desviï's cap a Saldes i des-prés a Gósol. Des d'aquestpoblet surt una carreteraque arriba a Josa del Cadí.Allà fan festa major els dies6, 7 i 8 de setembre.

El dia 7, diumenge, potassistir a la Missa Major idesprés anar al Ball de laCuinera. Aquest ball, dedi-cat evidentment a les cuine-res, s'acostuma a ballar a lasala gran de la Fonda de calTomàs. Més tard, el grup"Els amics de Josa" re-presentaran el sainet "ElTestament d*en Nasi", i"Tres i no res" d'Apel·lesMestres.

El teatre és una de les activitats típiques de qualsevol festamajor.

El dia 8, gran ball de festamajor amb l'orquestra Des-ka. Després "Cant delGall" i en acabar, cremat derom per a tothom al voltantdel qual es canten cançons ihavaneres que s'allarguenbona part de la nit, gairebéfins que es fa clar.

Si vostè no està massacansat i es queda al pobleuns quants dies més, pot: anar a collir he/nos medici-nals i per a cuinai Moltes deles que venen a l'herbolarisón d'aquest indret. Però nos'equivoqui, que ja sap quehi ha herbes ben perilloses!

10

Carta del director

Cent dies desprésDurant els primers cent dies al front de la Generalitat definitiva, Jordi Pujol s'ha

trobat amb el gran problema de succeir a un home carismàtic i irrepetible comTarradellas. En el propi Pujol és fàcil de detectar una forta tendència alpersonalisme i això s'ha notat amb la ceüebració de certs actes en la líniacarismàtica del seu antecessor (rememoració dels fets del Palau de la Música, actesal Tagamanent frustrats per la pluja) amb el poc relleu del paper polític assignat alsseus consellers i amb la utilització del decret en el tema de les Diputacions, quan totala oposició estava disposada a que això es fés de forma ràpida.

Però, en el terreny de la política racional, el principal problema de Jordi Pujol i delseu equip de govern s'ha centrat en la manca de força per obtenir ràpidescompetències que omplissin de contingut l'autonomia. A diferència del PartitNacionalista Basc, Convergència no tenia armes per a pressionar sobre elstraspassos. Al final, bordejant els cent dies de govern, UCD ha passat a Catalunyaalgunes competències sobre tot en matèria d'ensenyament. Però, és indubtable queel preu que Convergència ha hagut de pagar ha estat molt alt. El pacte amb UCD,amb ministre o sense ministre, obliga al partit d'en Pujol a callar definitivament en eltema del sucursalisme al que tant afeccionats han estat els líders de Convergència.Pel que fa a Catalunya, és certament greu, que el partit que vocacionalment es sentiacridat a crear el Partit Nacionalista de Catalunya quedi lligat de forma estable amb laUCD, configurant una nova versió actualitzada del que va ser durant la SegonaRepública, la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes.

En tot cas, cent dies són només cent dies i el redreçament sempre és possible, almenys això és el que hem de pensar aquells que mostrem la nostra oposicióconstructiva al govern, perquè volem la institucionalització de Catalunya, peròsense perdre de vista que tant com Catalunya, ens preocupa "quina Catalunya".

En aquest

L'HORAPERE ORIOL COSTA

Director

DIRECTOR: Pere-Oriol Costa.REDACTOR EN CAP: Xavier SabatéREDACCIÓ: Francesc Navarro, Josep Ma. Serra (compaginació), Conxita Socias, PilarViladegut (fotografia). Joan Catà i Francesc Baiges, Xavier Capdevila.REPORTATGES: Carles Sànchez Costa, Xavier Febres, Rafael Manzano, Màrius Caróï,Montserrat Radigales, Andreu Castellet, Agustí Pons, Joana Ma. Roque, Albert Moreno iMaria José Roman.CATALUNYA: Albert-Garrido. Anna Balletbó; MADRID: Pedró Altares; MON: MateoMadridejos, Xavier Batalla; TREBALL: Isidor Boix; HUMOK: Cesc, Corb, Trallero, NúriaPoraDeiaUÍama: CULTURA T SOCIETAT: Ma. Aurèlia CaDmanv. Antoni Bartomeus, A.Cirici Pellicer, Antoni Kirchner, Jordi Garcia Soler, Josep Bigordà, Enric Baneres, RamonBarnils, Josep Martí Gómez, Marta Mata, Isidre Amorós, Pere Anguera, J. Ma. Carandell,Jordi Fortuny, Ma. Josep Corqminas; ECONOMIA: Joaquim Monells; ASTROLOGIA:Esteve Carbó. VA QUE EL MÓN S'ACABA: Anna Cortadas, Lluís Crous i Joan Bonaga.ESCRIUEN EN AQUEST NUMERO: Josep Manel Campillo, Miquel Riera, Josep Ma.Cortada i Joan Carles Magrans.

PUBLICITAT: Ma. del Carme Santmiquel; ADMINISTRACIÓ: Mercè Grau; DISTRI-BUCIÓ: Santi TorrueUa; FOTOCOMPOSICIO: ETN, S.A. València, 244. Tel. 215 37 50;IMPRESSIÓ: Impresiones generales, Alarcón, 13, Sant Adrià del Besos. Tel.- 381 28 00EDITA L'HORA, S.A. Aribau, 80 àtic la. Tels. 254 34 02 - 04. Barcelona-36 Dipòsit legalB-1904-1979.

número:

Cartes a L'HORA. Pà. 3

Va, que el*món s'acaba, per JOANCARLES BONAGA, ANNA CORTA-DAS i LLUÏS CROUS. Pàs. 4 a 10.

Els cent dies de Jordi Pujol, perXAVIER CAPDEVILA i J.M. CAM-PILLO. Pàs. 12 a 18.

ETA avui, per CARLES S. COSTA.Pàs. 19 a 22.

Crònica internacional, per MATEOMADRIDEJOS. Pà. 24.

Les dictadures sudamericanes, perISIDRE AMBROS. Pà. 27.

Vic: La guerra del urani, per MIQUELRIERA. Pà. 30.

Les angoixes del turisme català, perCONXITA SOCIAS. Pà. 33.

Els farers de Catalunya, per XAVIEFFEBRES. Pà. 26.

Imatges i postals dels catalans,JOMA. Pà. 38.

Més literatura sobre Formentera,ISIDRE AMBROS. Pà. 40.

Cultura en joc, per JOSEP M. CRANDELL. Pà. 42.

Seccions. Pàs. 43 a 50.

Nit del 20 de març. Carrer Provença, davant el local de Convergència: "Pujol, President!".

VALORACIÓ D'UNA GESTIÓ DE GOVERN

Pujol o Pafermament del PoderJOSEP MANUEL CAMPILLO

Cent dies del primer President estatutari de lapost-guerra. Cent jornades per anar muntant allò queha costat 40 anys d'aconseguir: amb una política d'"anarfent coses", potser no sempre ben coordinades, i /mantenint a tota costa el pacte amb ERC al Parlamenti les bones relacions amb el Govern de Madrid. Undebat a la Cambra catalana: la discussió sobre lesdiputacions al Parlament, les quals ja foren la primerapedra de toc de la manera de CiU d'"anar per feina".

El 22 d'abril d'enguany, JordiPujol i Soley, cap de llista de lacoalició guanyadora a les eleccionsal Parlament, Convergència i Unió,és elegit amb els vots del seu propigrup, junt amb els dels Centristes iEsquerra Republicana, com a Pre-sident de la Generalitat estatutària.El 8 de maig era investit de maneraoficial.

Això no obstant, per a la sevaelecció pel Parlament hagué d'espe-rar a dues sessions d'aquest. Elsseus dos potencials aliats, CC-UCDi ERC, discrepaven del programaque el candidat presentava. Essen-cialment, la reforma de l'Estatutque propugnava ERC, junt amb laqüestió de les diputacions i les

12

Cambres Agràries eren els puntsmés conflictius. A la fi Pujol elshagué de contentar amb fórmuleshíbrides per tal d'assegurar la sevaelecció.

Un cop passada la jornada del 22d'abril, les discrepàncies dels seusaliats (els suports "crítics") s'obvia-ren i deixaren lloc al que uns ano-menarien el "rodet institucional" obé el "Front Conservador". L'ali-neació de centristes, convergents irepublicans, en aquests cent diestranscorreguts ha funcionat a l'uní-son. Les propostes de socialistes icomunistes han topat de maneracontinuada davant aquesta majoriaparlamentària. La confecció delReglament de la Cambra, sense

anar més lluny, es pot dir que haestat una obra d'ERC, amb el su-port dels altres dos partits del pacteinstitucional: els diputats no ads-crits, la dissolució del Grup Mixt, laconfiguració del Grup Andalusista,l'atorgament de poder sobre el pre-sident del Parlament, la capacitatd'intervenció del poder Executiusobre el Legislatiu, i demés.

D'altra banda, a part d'aquestapolítica parlamentària de Pujol d'as-segurar els seus aliats, cal mencio-nar quelcom sobre la gestió de go-vern i, perquè no, de partit.

S'endega el "fer coses"

En aquest Consell sortit de leseleccions del 20 de març hom haapreciat un cert toc d'improvisació.Posar en marxa el mecanisme de laGeneralitat no ha estat fàcil. ElPresident Pujol se n'ha adonat debon començament que li calia om-plenar de contingut la seva acció degovern, endegar el famós "fer co-ses". Per això li calgué tenir sota elseu comandament les diputacions i,a més a més, assegurar que Madridli traspassés competències. I, sobre-tot, no trobar-se en cap moment

mediatitzat per les exigències del'esquerra, reconduint per això llurspropostes a terreny propi.

Així, per exemple, ens trobemamb els famosos decrets sobre l'as-sumpció de la titularitat de les com-petències de les diputacions, delqual ja se'n parla en un altre puntd'aquest article de manera extensa.Per altre costat, també dins l'acciólegislativa del Consell hi ha una altrafita important: la presentació al Par-lament del primer projecte de lleidel Govern català en matèria definançament de les institucions au-tonòmiques.

Per un valor de 1.623,5 milions depessetes la Cambra legislativa cata-lana aprovà una ampliació del pres-supost del 79 de la Generalitat,quantitat que cal en aquests mo-ments perquè les institucions fun-cionin. Això no obstant, aquestsdiners s'hauran d'obtenir dels pres-supostos generals de l'Estat, segonsel que l'Estatut disposa sobre eltraspàs d'impostos de l'Estat a laGeneralitat. Vertaderament, aixòexigeix una negociació amb Madrid,un "estira i arronsa" del qual, se-gons el propi conseller Trias mani-festà, es podrà aconseguir un 90 percent del demanat.

Malgrat tot, l'aprovació d'aquestpressupost originà una polèmica alParlament: centristes, comunistes isocialistes, aquests últims amb mésèmfasi, denunciaren la manca d'in-formació subministrada per la con-selleria d'Economia i Finances sobreles distintes partides del pressu-post. La qüestió de la Funció Públi-ca fou obviada. Tal com dèiem, ésun pressupost per aquests momentscar en ell no es contemplen ni laincorporació del funcionariat de lesdiputacions catalanes ni la dels mi-nisteris segons el ritme de traspas-sos i si es té present la presència de"massa alts càrrec". Això no obs-tant, val a dir que la fórmula per al'obtenció dels diners aprovats alpressupost fou una proposta reeixi-da dels centristes. Acord tàcit jaamb Madrid?

Gestió a 90 dies vista

Pel que respecta a la gestió de lesconselleries, diverses coses estan al'espera de realitzacions, malgratque aquests últims dies s'hagintransferit a la Generalitat tan impor-tants serveis com l'INUR, l'ICONA,

les carreteres locals, una part im-portant de gestió de l'ensenyamentd'EGB. De manera immediatamanquen encara més serveisd'EGB, les Cambres Agràries, ser-veis de la Seguretat Social. Ambtots aquests serveis, la Generalitatpot multiplicar per q'uaranta elnombre de funcionaris que li tras-passaran.

A la sala d'espera de les realitza-cions cal esmentar, en primer lloc elque espera pel setembre: la presen-tació del programa econòmic delGovern, sobre el qual s'està treba-llant. També, en matèria econòmicacal mencionar que, per l'octubre, elConsell vol endegar la confecció delpressupost del 81. En matèria deJustícia, la conselleria que Pujol vacrear per tal de posar de manifest"la voluntat dels catalans de te-nir competències en matèria deJustícia, encara que l'Estatut noen contempli gaires", ja que homespera que a la tardor ja tinguem elTribunal Superior de Justícia, eltutelatge de menors i el Servei dePresons. En Governació, potser lacreació més esperada és la Junta deSeguretat, malgrat que la policiaautònoma vagi per llarg.

En Obres Públiques, l'endega-ment del Pla d'Obres i Serveis deCatalunya. En Cultura, i pel no-vembre, hom prepara una normati-va sobre l'ús del català i, mentres-tant, el tema de la TV catalana (elfamós "tercer canal") o l'eixampla-ment de la programació en català

per la segona cadena està forçaaturada car a Madrid li costa des-pendre's de part de la seva valuosajoguina. Ensenyament i Sanitat es-tan en funció dels darrers traspas-sos, i Agricultura dels que en vin-guin (malgrat que la "campanya dela patata" ha estat un dels aconse-guiments més exultants de la gestiódel President Pujol i del consellerCarol). D'altra banda la propostadel conseller de Treball, Rigol, so-bre la creació del Fons per a l'Aturno ha tingut ni el bon acolliment delministeri homòleg. En definitiva, totquasi una gestió a "noranta diesvista".

Altres temes, però, resten a l'a-guait: el delegat del Govern (el "su-pergovernador"), l'ordenació deCatalunya i la desaparició de lesdiputacions; sobre aquests dos úl-tims aspectes hi podria haver prin-cipi d'acord parlamentari abans definir l'any. El tema del "supergover-nador" no s'acaba de resoldre mai,la pugna a Madrid pel repartimentde les esferes de poder ho estàendarrerint. Aquest fou un dels te-mes que, precisament, discutirenPujol i Suàrez al viatge del primer aMadrid; segons el President, solsrebé consultes sobre noms.

L'apropament a Madrid

Finalment, l'entrada o no de CDCal Govern de Madrid. Què fer? Opi- •

El candidat Pujol intentant convèncer a Esquerra i Centristes: li calia llur vot per aésser "el President".

13

L'INUR ARRIBA MES REBAIXAT QUE AMBTARRADELLAS

El Diari Oficial de la Generalitatdel passat 30 de juliol publicavaels decrets pels quals el govern deMadrid traspassava a la Generali-tat les competències de l'InstitutoNacional de Urbanización (INUR)a Catalunya. Aquest traspàs ésprevist ja en els acords que elgovern de Madrid va fer amb laGeneralitat provisional de Tarra-dellas, però fins ara s'havien anatajornant.

Curiosament, però, els traspas-sos previstos i acceptats per go-,vern de Madrid durant l'etapa pre-autonòmica respecte a l'INUReren superiors als que ara hanestat cedits a la Generalitat estatu-tària.

Els béns que han estat cedits del'INUR, i venuts perla Generalitat,hauran d'ésser retribuïts a l'Estatal preu que a aquest li han costat.Els decrets de traspassos pre-veuen també que d'aquí a cincanys es farà una valoració del re-sultat econòmic i de la gestió ur-banística que hagi fet la Generali-

tat. El contingut del traspàs dóna ala Generalitat una funció puramentgestora d'un bé, l'INUR, que és del'Estat.

El traspàs acordat en l'èpocaTarradellas preveia que el percen-tatge de competències de l'INUR—que no era tot— que passava a laGeneralitat es feia com a cessiótotal dels béns, sense haver dedonar-ne comptes i gestió econò-mica a l'Estat. El tant per cent quequedava pendent era obert a lanegociació, i podia traspassar-seamb les mateixes condicions.

El traspàs de l'INUR en unescondicions inferiors a les previstespot ser un mal precedent ja queconverteix la Generalitat més enuna administradora dels interes-sos de l'Estat a Catalunya, que enla institució que representa l'Estata Catalunya, tal com preveuenConstitució i Estatut. Un mal pre-»cedent que pot ser tapat amb unacortina de fum en la qual només esdigui allò de "per fi ens han tras-passat l'INUR".,

nions contradictòries no paren desorgir a la llum pública. Això noobstant, arran de les darreres de-claracions pel setembre hi haurà la"negociació de debò". Ara sóntempteigs, globus sonda. A ningú nose li escapa que les darreres visitesde Rojas Marcos i Gómez de lasRoces a Pujol estan en aquesta línia,a la recerca d'un suport ampli alCongrés: sols amb aquestes condi-cions entraria CDC al Govern deMadrid. Aleshores, ERC demanarial'entrada al Govern català. De totamanera, una altra fórmula gens des-cartada és la del mer suport parla-mentari a UCD a canvi, però, decontrapartides com l'acceleració enels traspassos de serveis de l'Estat ala Generalitat.

Aquests són els cent primers diesdel cent quinzè President de la Ge-neralitat, cent dies de "fer coses",coses a voltes massa improvisadesencara que no l'assentament del seupoder a nivell institucional: la Gene-ralitat, el Parlament i el Govern deMadrid, en són testimonis.

14

Els centdies dePujol

Antecedents: els pactes.Març, 20: eleccions (25 PSUC, 33

PSC, 14 ERC, 43 CiU i 18 UCD).21: Pujol no vol pactar amb el PSUC,

vol fer-ho amb el PSC i ERC.El PSUC demana Consell Executiu

d'unitat.ERC vol Heribert Barrera de Presi-

dent, i un Consell CiU-ERC-PSC.El Govern de Madrid valora els resul-

tats: "Ha guanyat el model de societatoccidental".

22: UCD no vol que CiU pacti ambPSC: Consell CiU-ERC amb suport deCC-UCD.

23: rumors de proposta de Consell

ERC-PSC amb suport del PSUC, i dedissolució del Parlament pel PresidentTarradellas.

Sopar Tarradellas-Pujol.24: es reuneix el Consell per primer

cop després del 20-M.L'executiva dels socialistes rebutja el

pacte amb CiU: "ésser el primer partitde l'oposició".

L'executiva de CDC decideix anar perun Govern nacionalista i amb un suportparlamentari ampli.

El Comitè Central del PSUC decideixde passar a l'oposició.

Esquerra Republicana insisteix en unConsell CiU-ERC-PSC.

Reunions Reventós-Barrera, Tarra-dellas-Barrera.

25: reunió Pújol-Barrera, Reventós-Gutiérrez, Reventós-Pujol i Reventós-Tarradellas.

26: Consell Executiu extraordinariper fixar la convocatòria del Parlament.

Dinar Tarradellas-Benet. ReunionsPujol-Gutiérrez, Pujol-Canellas (aquestvol pacte CC-UCD-CiU-ERC) i Pujol-Barrera.

Pujol insinua que també voldria as-sumir la presidència de la Diputació deBarcelona. El PSC ho vol per a l'esquer-ra.

27: Ple de la Diputació barcelonina,Tarradellas anuncia el dia 10 d'abril pera convocar el Parlament. Pujol segueixles negociacions. No varien postures.

28: Pacte d'ERC amb CiU: "suportparlamentari durant sis mesos" (finssetembre).

30: CC-UCD donarà suport a un Con-sell "monocolor".

Antecedents: la investiduraAbril, 10: constitució del Parlament

de Catalunya: Heribert Barrera el seupresident provisional.

11: Pujol comença a preparar en soli-tari el seu gabinet. Barrera inicia consul-tes per encarregar Govern.

14: CiU, UCC i independents con-formaran el nou Consell.

17: PSC i PSUC pacten a la Diputacióde Barcelona.

Barrera encarrega de manera oficial aPujol de formar Govern. Primera llistadel Consell: oferiment d'un lloc a ERC iun altre al PSC.

18: Pujol continua la confecció delConsell.

Trias Fargas manifesta que no volanar de ministre a Madrid.

19: es reuneix l'últim Consell Execu-tiu (el 111) sota la presidència de Tarra-dellas.

22: segon Ple del Parlament: con-formació dels grups parlamentaris, ex-posició del programa de Govern de CiU,debat (PSC i PSUC en contra, ERC iCC-UCD li demanen contrapartides).Votació: sols CiU vota Pujol.

24: tercer Ple del Parlament. Pujoltorna a exposar el programa, encara quematisat. Debat. Votació: CC-UCD, CiU i

£7 President Pujol hagué de justificar davant el Parlament la seva política dedecrets sobre les diputacions. Fou el primer debat sobre la gestió de govern delConsell.

CiU í ERC voten a favor de Pujol.Tarradellas, per TV insisteix en el

Govern d'unitat.25: entrevistes Tarradellas-Pujol, i

posteriorment, els tres amb Barrera perpreparar la investidura.

28: Tarradellas s'acomiada de la Di-putació i, en un discurs critica el Governde Madrid, el gabinet monocolor dePujol i les mancances de l'Estatut.

El BOE publica el cessament de Tar-radellas i el nomenament de Pujol.

Barrera s'entrevista amb el Rei i elpresident Suàrez.

29: Tarradellas convoca un Consellper preparar la investidura, però el des-convoca precipitadament.

Reunió Pujol-Barrera-Tarradellas: lainvestidura pel dia 5 de maig.

31: reunió Pujol-Tarradellas per talde preparar la investidura.

Maig, 2: Francesc Martí (PSC) noupresident de la Diputació. La Comissióde Govern de la corporació barceloninaes compon de socialistes i comunistes.CiU i CC-UCD es neguen a entrar-hi.

3: Tarradellas ajorna la investiduraper "raons tècniques" per al dia 8 demaig. Mitjançant un discurs s'acomiadadel poble català: critica durament elGovern Suàrez.

Martí manifesta que a les Diputacionssols els resten 16 mesos de vida i afirmael suport a la Generalitat.. 6: Pujol dóna suport a Suàrez per

l'ajornament del debat al Congrés deldia 13.

Continua la polèmica Pujol-Tarrade-llas sobre la Casa dels Canonges.

8: Jordi Pujol pren possessió com a115 President de la Generalitat de Cata-lunya.

Comença la polèmica sobre el delegatdel Govern o "supergovernador": Mar-tin Villa.

La Diputació de Barcelona fa inventa-

ri i cedeix la meitat del Palau a laGeneralitat.

Al Govern: les diputacions.Maig, 12: es reuneix el nou Consell

Executiu per primer cop: Jordi Pujol,President; Miquel Coll Alentorn, Adjunta Presidència; Ignasi de Gispert, Justí-cia; Joan Vidal Gayolà, Governació;1Ramon Trias Fargas, Economia i Finan-ces, Josep Ma. Cullell, Política Territo-rial i Obres Públiques; Francesc Sanuy,Comerç i Turisme; Joan Guitart, Ense-nyament; Agustí Carol, Agricultura; Ra-maderia i Pesca; Max Cahner, Cultura iMedis de Comunicació; Vicenç Oller,Indústria i Energia; Josep Laporte, Sa-nitat, i Joan Rigol, Treball.

13: El PSC anuncia la presentaciód'un projecte de llei per a la desaparicióde les Diputacions.

Rumors que Pujol intervé en favor deMartínez Vendrell i Lluís Montserrat(Cas Bultó).

15: decret del Consell Executiu pelqual aquest assumirà la titularitat delsserveis de les Diputacions.

16: PSC i PSUC convoquen la Dipu-tació de Barcelona en favor de la disso-lució de les Diputacions i que, per llei delParlament, se'n traspassi la titularitat ila gestió dels serveis a la Generalitat.

17: congrés d'UDC.20: la Diputació de Girona aprova

transferir les titularitats a la Generalitat.La de Lleida també ho fa.

22: moció parlamentària del PSC pera la creació d'una Comissió de Segui-ment institucional.

23: les diputacions de Tarragona iBarcelona aproven el traspàs de compe-tències a la Generalitat.

24: cimera econòmica al Montseny:un Consell ampliat es reuneix per prepa-rar el programa econòmic del Govern.

27: Pujol es reuneix amb els quatrepresidents de les Diputacions.

CiU, de manera definitiva, es nega a

entrar al govern de la Diputació deBarcelona.

Segon decret de Pujol acceptant elsacords de les diputacions i repartint lestitularitats dels serveis entre els dife-rents departaments de la Generalitat.

El govern: a MadridJuny, 4: primer viatge de Pujol a

Madrid: visita al Rei.Quart Ple del Parlament: elecció se-

nadors de la Generalitat.5: Arias Salgado manifesta que pel

juny de 1982 hi haurà el tercer canal deTV per a Catalunya.

Nova entrevista Pujol-presidents di-putacions: hom preveu un fre sobredecrets.

El PSC es nega a entrar a la ComissióMixta de Traspassos, el PSUC el se-gueix.

6: presa de possessió de la ComissióMixta: per ERC, Joan Hortalà, FredericRahola, Feliu Riera; per CC-UCD,.Eduard Punset, Vicenç Capdevila, Ale-xandre Pedrós; per CiU, Josep Ma.Vilaseca, Ramon Trias Fargas, MiquelRoca Junyent (presítíent).

9: es constitueix a Madrid la ComissióMixta en ple. Per part de l'Estat lapresideix José Pedró Pérez Llorca, mi-nistre d'Administració Territorial.

Max Cahner anuncia una llei sobre elcatalà en un termini de nou mesos.,

Ignasi de Gispert anuncia per ai de-sembre la constitució del Tribunal Su-perior.

10: Miquel Roca desmenteix contac-tes de CiU amb UCD per a l'entrada alGovern de Madrid.

12: Cinquè Ple del Parlament: apro-vació i constitució de la Comissió deSeguiment institucional, després d'unardu debat sobre les diputacions i elsdecrets del Consell Executiu.

Una moció del PSUC per a la creaciód'una comissió d'investigació per a l'or-denació territorial de Catalunya és re-butjada.

El PSC presenta a la Mesa del Par-lament una proposició de llei per altraspàs de la titularitat i la gestió delsserveis de les diputacions a la Generali-tat, així com la creació d'uns ConsellsIntercomarcals. *

13: Joan Vidal Gayolà anuncia lapublicació propera de tretze decretsmés sobre les diputacions, en una rodade premsa després d'un Consell. Aques-tes manifestacions li valen no fer deportaveu del Consell en un mes.

16, 17 i 18: segon viatge de Pujol aMadrid: entrevistes amb Suàrez i elscaps de fila dels partits. Reunió deCullell amb Sancho Rof (ministre d'O-bres Públiques) i de Rigol amb SànchezTeràn (ministre de Treball). Principisd'acord a la Comissió Mixta de Traspas-sos.

Jaume Martínez Vendrell i Lluís,,.Montserrat són posats en llibertat. Pujolreconeix una intercessió. •

15

19: reunió Pujol-Reventós; aquest,demana un fre en la política de decrets.

20: el Consell de Ministres atorga lestransferències de l'INUR a la Generali-tat.

El govern: el "rodet institucional"Juny, 24: Trias Fargas manifesta que

CDC està temptejant l'entrada al Go-vern de Madrid.

25: la conselleria d'Economia i Finan-ces presenta al Parlament dos projectesde llei per al finançament de les institu-cions autonòmiques.

26: comencen els treballs de la Co-missió de Reglament del Parlament:comença a actuar el "rodet institucio-nal" (CC-UCD-CiU-ERC).

Nova reunió Pujol-Reventós per a unacord institucional sobre les diputa-cions.

27: El Consell aprova dos projectesde decrets: normalització de l'ús delcatalà i prevenció i extinció d'incendis(subsumint la gestió de les diputacions).Es crea la comissió mixta d'Ensenya-ment.

S'inicia la reforma administrativa dela Diputació de Barcelona.

29: el Comitè Central del PSUC pro-posa P'Entesa Popular" com alternati-va al Govern de CiU.

Juliol, 1: el tema del Grup Mixts'ajorna davant de les divergències d'o-pinió al si de la Comissió de Reglament.Tres noms sonen ja per al càrrec de"supergovernador": Martín Villa, Mo-desto Fraile i Josep Melià.

2: la UGT s'entrevista amb Pujol.4, 5 i 6: II Congrés del PSC: no a un

pacte amb CiU, pel Front dels Treballa-dors.

7: Pujol visita Sta. Coloma de Grame-net: escridassat pels obrers en atur.

8: contactes Barrera-Pujol per tald'arribar a un pacte sobre la desapariciódel Grup Mixt.

11: finalitzen els treballs de la Comis-sió de Reglament.

14: es constitueix la Comissió deValoració de Traspassos: Trias Fargas(president), Josep Ma. Vilaseca, CarlesGasòliba, per CiU; Eduard Punset, Vi-cenç Capdevila, Alexandre Pedrós, perCC-UCD; Josep Fornas, Joan Hortalà,Feliu Riera, per ERC.

El "tempteig" de CDC: MadridJuliol, 17: més rumors sobre l'entra-

da de CiU a Madrid. Si això es fesrealitat, ERC voldria participar del Go-vern de la Generalitat.

18: el Govern nomena 22 nous gover-nadors civils. El "supergovernador" pera Catalunya encara no apareix. Creaciódel Consell Assessor del Crèdit, presiditper Trias Fargas, i que reuneix repre-sentants dels principals organismes fi-nancers de Catalunya.

^ 2 1 : la permanent d'UCD no creuvia*ble un pacte amb CDC.

22: Coll i Alentorn no nega una possi-ble entrada d'ERC al Consell Executiu.

Roca Junyènt "deixa" la discussiósobre l'entrada de CDC al Govern perSetembre: vol un Govern de majoria.

Sisè Ple del Parlament. El Reglamentde la Cambra a discussió: el "rodetinstitucional" desmunta totes les esme-nes de l'esquerra. Desapareix el GrupMixt. Es creen els "diputats no ads-crits" i el Grup Andalusista.

Tarradellas afirma que existeixen."vinculacions de govern entre CiU i UCD.

23: continua el sisè Ple del Parlament.ERC manifesta que no ajuda el neo-lerrouxisme ni participa del "Front Con-servador".

Mor Alfons Carles Comín.24: el Consell Executiu publica unes

bases sobre l'ús del català.

Pujol medita. Sap que llurs viatges aMadrid no foren tot el que esperava. •"Els resultats es veuran en les prope-res setmanes", digué.

28: entrevista Pujol-Rojas Marcos.Tema: l'entrada o no al Govern de Ma-drid; el PSA donaria suport a CDC.

29: setè Ple del Parlament: s'aprovenels pressupostos per a les institucions(1.623,5 milions de pessetes), torna afuncionar el "Front Conservador" con-tra l'esquerra.

30: continua el setè Ple del Parla-ment: s'aprova la constitució d'una co-missió investigadora sobre la nucleard'Àscó.

Es constitueix la Diputació Perma-nent de la Cambra legislativa catalana.

31 : entrevista Pujol-Hipólito Gómezde las Roces. Tema: l'entrada de CDC alGovern.

S'aconsegueixen traspassos sobre*EGB (assignació de places de mestres iconstrucció de noves escoles).

Agost, 1: el Consell de Ministresaprova el traspàs de competències a laGeneralitat en matèria de carretereslocals, l'ICONA, esports i les bibliote-ques provincials de les quatre provín-cies.

Diputacions,centralismei podercaciquilXAVIER CAPDEVILA

El tema de lesdiputacions ha estat, sensdubte, la qüestió cabdald'aquests primers tresmesos de Generalitatestatutària, el tema mésdiscutit al Parlament i eltema que portarà encaramés polèmica quan el mesde setembre es reprenguil'activitat institucionala Catalunya

Darrera del tema "diputacions"hi ha tota la problemàtica de la novaordenació territorial de Catalunya iel desig de pervivència o no d'unsens heretats de l'administració cen-tralista, i amb molt d'estructura ca-ciquil.

El partit de Jordi Pujol haviaanunciat durant la campanya elec-toral al Parlament que el traspàs deles diputacions a la Generalitat no esfaria i no podria fer-se fins que elParlament de Catalunya elabori lanova Llei de Règim Local. La posi-ció de l'altre gran partit de Catalu-nya, el dels socialistes, era en aquellacampanya molt més rotunda: lesdiputacions havien de desaparèixerbuidant tot el seu contingut en laGeneralitat, fins i tot havia d'inten-tar-se la seva desaparició jurídica; ellider socialista —principal contrin-cant de l'aleshores futur presidentPujol— anunciaria dos dies abansdel 20-M que si els socialistes guanya-ven abans del 31 de desembres'hauria fet efectiu el total desman-tellament de les diputacions.

Amb aquest esperit la primeraproposició de llei que entrava alParlament va ser la del grup socia-lista proposant la urgent i totaltransferència de titularitat i gestiódels serveis de les diputacions a laGeneralitat i la creació d'uns con-sells intercomarcals que gestiones-

16

El president Barrera darrera del president Pujol. Sovint no queda clar qui diul'última paraula.

sin aquests serveis fins a l'aprovacióde la Llei de Règim Local.

La mateixa setmana que era pre-sentada la proposició socialista elpresident Pujol sorprenia tothomamb dos decrets, un el 15 de maig iun altre de complementari el 27 demaig, pels quals la Generalitat as-sumia el control de la titularitat i lagestió de les quatre diputacions ca-talanes, llurs pressupostos, llurspatrimonis, llurs funcionaris i totesllurs competències. El decret del 15de maig es basa en la proposta queel 28 de novembre del 78 elaborà lacomissió Mixta de TransferènciesDiputacions-Generalitat, creada enl'etapa provisional. Amb aquest de-cret, segons Convergència i Unió esfeia "un pas transcendental en laconstrucció de les institucions cata-lanes".

Els decrets però, no satisferentothom. Ans al contrari provocarenper part de l'esquerra, socialistes icomunistes, reaccions fonamental-ment oposades al procediment quehavia seguit Pujol. Els decrets dePujol havien estat bàsicament uncop de gràcia per endur-se el prota-gonisme polític d'una situació que,de moment havien capitalitzat lesforces d'esquerra i fonamentalmentels socialistes. En ells la Generalitatassumeix tant la titularitat com lagestió dels organismes provincials;tot i amb això en una acció qualificadapel propi govern com "de bona vo-luntat", "per evitar buits de poder icentralismes barcelonins", la Gene-ralitat retornava aquesta gestió a lespròpies diputacions i en retenia no-més la titularitat. Això lògicamentcontradeia qualsevol projecte dedesmantellament efectiu i pràcticde les diputacions provincials.

Les contradiccions del conseller

Les contradiccions de CiU en l'a-fer de les diputacions es feia palesaen les declaracions, pocs dies des-prés de dictar-se el decret, de Vidal iGaiolà, ex president de la diputacióde Girona i actual conseller de Go-vernació del Govern Pujol. El con-seller declarava a Lleida i a Gironaque les diputacions havien fet unpaper importantíssim a favor de lescomarques de Catalunya i que elsdecrets no canviarien en res el seupaper i funcionament; suprimir lesdiputacions —va dir— suposariacaure en un greu perill de centralit-zació barcelonina, afegint que ladesaparició de les diputacions seriaanticonstitucional i que cada dipu-tació mantindria els seus pressu-postos; "ni una sola pesseta sortiràde Girona", va ser una de les sevesfrases.

La disconformitat amb els de-crets per part del primer partit del'oposició, s'explicità al ple del Par-lament amb motiu del debat en quès'aprovà una proposició del PSC, ala qual presentaren una esmena conjun-tament ERC i UCD, sobre la creaciód'una comissió provisional de se-guiment i control de la Generalitatper part del Parlament, comissióque ha funcionat fins la recent apro-vació del Reglament del Parlament.El debat estigué protagonitzat perles intervencions del portaveusocialista Eduard Martín i per lesrèpliques del president de la Gene-ralitat Jordi Pujol, entorn a l'opor-tunitat i l'eficàcia o no dels decrets.En l'ambient, naturalment surava laproposició de llei dels socialistes.

Cap a un principi d'acord

Els ànims, amb el pas de la set-mana, s'anaren calmant i la posta enpràctica efectiva dels decrets haqudat en certa manera aletargada.Mentrestant, el president Pujol s'hareunit diverses vegades amb el lídersocialista Joan Reventós, coincidintambdós polítics que les conversesanaven conduïdes a arribar a puntsd'acord i de coincidència en temesque puguin agilitzar i dinamitzar laposta en marxa de les institucionsestatutàries de Catalunya. El temade les diputacions ha estat en el fonsd'aquestes converses. La premsadel 28 de juny recollia afirmacionsde fonts socialistes i de fonts prope-res a la presidència de la Generalitatque Pujol havia acceptat tractard'arribar a coincidències entre lesdistintes forces parlamentàries so-bre els traspassos de les diputa-cions, basant-se en el debat que entràmit d'urgència es produiria alParlament entorn de la proposicióde llei socialista de transferènciaurgent i plena de les diputacions a laGeneralitat.

El principi d'acord doncs, semblaque ja existeix i es basa en lescoincidències de les forces políti-ques catalanes en dotar a la Genera-litat del contingut polític que aratenen les diputacions. De fet, gaire-bé totes les forces polítiques hancoincidit repetides vegades queles competències de les diputacionshan de passar a la Generalitat. Ladiferència està, però, en la forma deportar-ho a la pràctica i també en elfons de les pretensions finals, cen-tralistes o no, de cada força política.

La desaparició pràctica i jurídicade les diputacions és possible i per-fectament constitucional. L'article141 de la Constitució afirma que lesdiputacions poden convertir-se en"altres corporacions de caràcter re-presentatiu". L'objectiu és clar, pe-rò malgrat tot les postures del ques'ha anomenat "front conservador"del Parlament de Catalunya (CiU,UCD i ERC) no estan encara del totclares i aixequen alguns temors res-pecte a les seves intencionalitatsfinals.

Les esmenes d'UCD i ERC

Centristes de Catalunya-UCD vaintentar colar a la comissió

17

DE CANVIConstitució, 18-20- Tel. 332.84.08

BARCELONA (14)

EXTRA 2

de convi .

Lectures de l'Estatutd'Autonomia de CatalunyaBan»!, Canals/Salvadó/. Círr»ras, Castells/Lluch,Cuchillo.G·rp·. Gornal»! Casanova, Maragall,Monr«al. Rodéï. Salas. Tornos, Vall*». Vifós

DE CANVI

BUTLLETÍ DE SUBSCRIPCIÓ

D nova subscripció

D renovació (N° . de subscriptor.)

Cognoms. .

Nom

Domicili

Població

Província

Dte. Postal

Professió

Desitjo subscriure'm a la revista TAULA DECANVI per un any (6 números) a partir delnúmero per la quantitat de 1.350'-ptes. que faré efectives mitjançant

D Taló nominal

Q Contra reembossament

El conseller de governació Vidal i Gaiolà, un dels artífexs dels decrets de Pujohdiuque les diputacions no poden desmantelar-se.

estudia la proposició de llei socialis-ta sobre les diputacions al Parla-ment, una esmena que retornés laproposició a qui l'havia enviat; laUCD catalana, la qual ja havia posattots els entrebancs possibles perquèles tres diputacions restants (a Bar-celona va fer excepció) accedissinals traspassos i que també haviaaixecat crítiques contra els decretsde Pujol, defensava a la comissió delparlament la pervivència de les di-putacions i el manteniment de l'es-tructura provincial actual que impo-sa el centralisme del govern de Ma-drid. L'esmena centrista de devolu-ció fou abonada pels vots afirma-tius dels membres de Convergènciai Unió a la comissió i per l'abstenciócòmplice d'Esquerra Republicana,mentre era rebutjada per socialistesi comunistes. Curiosament l'esmenano arribà a aprovar-se degut a l'ab-sència d'alguns diputats de CiU queabandonaren la sala abans de lavotació. Aquesta actitud s'estima enmedis polítics com un desig de CiUque no prosperés la devolució, peròalhora la necessitat de votar afirma-tivament d'acord amb els pactespuntuals contrets amb UCD. Aquíve a to recordar les recents declara-cions de l'ex-honorable Tarradellas,el qual deia que Pujol no té perquèpactar amb Suàrez si de fet la sevapròpia presència al front del governcatalà la deu als vots d'UCD i si defet en totes les votacions compro-meses a les Corts de Madrid CiU o.

bé ha votat amb UCD o bé s'haabstingut; el vell ex-president, llunyde la jubilació política, continua en-cara amb les seves frases lapidàries.

Finalment a la comissió del Par-lament, un cop rebutjada la devolu-ció d'UCD, Esquerra Republicanapresentà una esmena a la totalitat ala proposició de llei socialista, queestà molt lluny de ser "a la totalitat"car només puntualitza aspectesd'aquesta com ara la composiciódels consells inter-comarcals, queERC vol que siguin amb relació alsresultats electorals del 20-M, més

| favorables per a ERC, que els del 3d'abril que proposaven els socialis-tes. L'esmena d'Esquerra preteniafonamentalment a ulls de l'oposiciódel Parlament ajornar fins al propersetembre la resolució de la proposi-ció de llei sobre el traspàs de lesdiputacions. Si aquest era l'objec-tiu, val a dir que ERC, amb el suportque li donà CiU a la comissió, l'haaconseguit. El tema de les diputa-cions no ha estat resolt en aquest"primer curs" del Parlament català.La postura poc definida d'ERC,més acostada a CiU i UCD que al'esquerra n'ha estat una causa. Alsetembre doncs, el nou curs engegaamb un tema important sobre elqual hom espera un principi d'acordparlamentari gens mancat de perillsi recels: el traspàs de les diputacionsprovincials a la Generalitat de Cata-lunya. •

18

L'ESTRATÈGIA INDEPENDENTISTA CAP A LA INVOLUCIÓQ CAP A L'AMBIGÜITAT

ETA i Euskadi: apunts per al futurCARLES S. COSTA

"Amb nosaltres, o contra nosaltres"? La preguntaformulada a qualsevol ciutadà del País Basc prenressò bíblic, o més ben dit, apocalíptic, sobretot si sapsque Penquestador té fàcil accés a una "Parabellum"del calibre 9 llarg. Es tracta d'estar o no amb ETA, noja per principis —alguns encara donen suport peraquest motiu— sinó perquè saps que darrera lapregunta hi ha una organització armada, política,social i econòmica a la qual només li manca obrir unaseu, a tot drap, en un carrer cèntric de Donosti(Sant Sebastià) per despatxar assumptes d'Estat.

Us imagineu Euskadi d'ací a qua-tre anys? Serà com la situació queens presenta el film "La batallad'Alger"? o serà un Estat indepen-dent-dependent de les grans potèn-cies interessades on qui no parlieuskera no parla cristià?

El repte de futur és llançat. Avuial País Basc no tothom creu el quediu el ministre de l'Interior de l'Es-tat Espanyol, Juan José Rosón,quan afirma que ETA va a la de-sesperada perquè està perdenten el seu combat contra el generalSàenz de Santamaría o el seu com-bat contra la voluntat de milers dedemòcrates d'esquerra i de dretaque volen una solució pacífica al

problema d'anys d'opressió d'a-questa comunitat autonòmica.

Tenir la paella pel mànec

Avui tothom sap que ETA recap-ta "impostos revolucionaris" quasimecànicament; que la majoria d'a-tracaments a entitats bancàries o anòmines d'empreses tenen el segelletarra; que es permet el luxe demantenir segrestats empresaris comel català Serra Santamans durant 66dies; que els policies i guàrdies mal-viuen en ghettos; que els gitanoshauran de marxar, com tantes vega-des històricament, per no contami-nar els aris d'Hernani; que, fins i tot,

els joves abertzales que no militen aHerri Batasuna són interpel·latsmentre es prenen uns "txikitos" alcasc antic d'Irunea (Pamplona);que no hi ha ningú a qui objectiva-ment afavoreixi més l'activitat delsde la bomba que als jesuítics delPartit Nacionalista. Avui tothomsap al País Basc que hi ha goma-2per donar i vendre i, si cal, fervolar barris sencers quan hi entrina sang i foc els "maketos" ("es-trangers") d'uniforme. Això, pot-ser una miqueta exagerat, és avuiEuskadi. I demà?

Anem a pams. Una història do-cumentada de l'independentismebasc es pot trobar ara a qualsevolllibreria i no cal anar a França acomprar el llibre escrit per Ortzi (eldiputat d'Herri Batasuna, Francis-co Letamendía) a la combativa edi-torial antifranquista "Ruedo Ibéri-co". La diferència està en que ja nohi ha franquisme, i per tant, lesantigues forces de la resistència demasses són a la llum pública, i alsdiferents Parlaments —l'espanyol,el català, el basc— ara penedidesd'haver actuat com a caixa deressonància d'aquella organitza-ció.

Es una diferència important res-pecte a fa uns anys, quan Raimon

Mano Onaindía d'EIA, Txiki Benegas del PSE-PSOE,Roberto Lertxundi de l'EMK-PCE i Juan Mori Bandrésd'Euskadiko Esquerra. Podrien ser el front autonomista i lasolució política.

El jesuític lendakari Garaikoetxea poc té a veure amb elsrevolucionaris d'EIA. A la seva dreta, el secretari generalMano Onaindía.

19

L'ACTUAL DIRECCIÓ D'ETA (M)

Segons l'informe "ETA perdins", actualment l'executivad'ETA Militarra resideix quasi to-talment a França. L'organisme de-cideix les ordres que realitzaranels diferents escamots distribuïtsper la Península. En formen part:

* Maria Dolores Gonzàlez Cata-rain (a) "Yoyes", de 26 anys,responsable de l'Oficina Políticajunt amb Eugenio Etxeveste Ariz-guren.

Domingo Iturbe Abasolo "Txomin",un dels màxims dirigents d'ETA Mili-tarra, va ser objecte recentment d'unatemptat a Biarritz.

* Juan Ramon Aramburu Gar-mendia (a) " Juanra", de 27 anys,màxim responsable de l'Oficina dePropaganda.

* Isidro Mana Geralde Bedilau-'neta (a) "Mamarru", de 29 anys,especialista en explosius i armesde foc.

* José Luis Ansola Larranaga (a)"Pelo Viejo", de 44 anys, màximresponsable de la informació i lainfrastructura de l'organització.

* Juan Lorenzo Lasa Michelena(a) "Txiquierdi" de 25 anys, res-ponsable dels escamots clandes-tins.

* Eloy Uriarte Díaz de Guereno(a) "Senor Robles" de 38 anys,responsable de relacions interna-cionals junt amb José Maria Gan-xegui Arruti (a) "Pello" i CarlosIbarburen Aguirre (a) "Nerviós".

* Domingo Iturbe Abasola (a)"Txomin" de 36 anys, responsa-ble de l'aparell militar i dels esca-mots operatius.

* Francisco Múgica Germendia(a) "Artapalo" de 26 anys res-ponsable de proselitisme, forma-ció i control dels escamots "legals"junt amb Juan Àngel Ochoantesa-naBadiola (a)"Kirru'\

A més hi ha els coneguts "Apa-la", que se suposa exiliat a Alger i"Tanque" a Bèlgica.

cantava a un país verd. Ara l'es-querra, a tot l'Estat Espanyol, esmalfia d'un retorn del naciona-lisme a les classes conservado-res. Sap que no és el mateix quemani Jordi Pujol que no pas socialis-tes i comunistes, o que sigui lenda-kari Garaicoetxea en comptes deTxiqui Benegas. A l'esquerra lipreocupa un PSAN o un TelesforoMonzón, o bé perquè es passin i jahi tornem a ser, o bé perquè en elsegon cas no estan clares les alterna-tives esquerranes d'un aristòcrataburgès que no fa gaires anyscol·laborava amb els serveisd'espionatge del Foreign Officebritànic. No està clar el model desocietat de les propostes d'inde-pendentisme i, en canvi, tenen au-diència popular les autonomistes.

Qualsevol història del naciona-lisme basc a l'abast ens dóna unesconstants sobre ETA: Va néixer deles joventuts del PNB, els militantsdel qual feien gairebé com els seusantagònics territorials els carlins.

ETA ha sofert tantes escissions iabandons com evolucions de pen-sament de nuclis de militants. Ladarrera, i per ara definitiva, fou laproduïda el 1974 ontre els actuals"político-militars" i els "mili-tars". Els primers prenen d'algunamanera el model uruguaià dels"Tupamaros" —accions armadesper conscienciar masses— i elssegons el model palestinià de Sep-tiembre Negro —acció contra re-pressió— fins al punt que quan mor:Franco ex militants dels primerss'apunten a construir partits revolu-

cionaris com EIA, per començar amarginar els de la metralleta i elssegons propicien assemblees ba-tasunas perquè l'activista se sentimés protegit.

A mesura que va canviant lacorrelació de forces cap a la demo-cràcia a Espanya, van canviant elsdirigents i les estratègies etarres.Els primitius fundadors —Txillar-degui, Imaz, Aguirre o Madariaga-són avui respectables quarantonsque donen sortida a llurs inquietudsmitjançant la promoció d'ikastoles,cultura o empreses periodístiques(diari "Egin", agència informativa"Euskadi Press") i editorials. Poctenen a veure amb els qui tenenentre 22 i 30 anys i controlen l'apa-rell des de l'exili a França, BèlgicaoAlgèria.

Un informe titulat "ETA per-dins" ha estat fragmentàriamentpublicat recentment per "El Socia-lista". Fonts especialitzades con-sultades per L'HORA han coinciditque l'informe és força acurat a larealitat i és fruit d'una recopilació,se suposa per serveis estatals i alho-ra per privats, de tota una sèrie dematerials i un saber lligar caps.

Ser d'ETA, com entrar

a una empresa

Es parteix de la història d'ETAque comença el 1959 amb els reu-nits al voltant de l'òrgan "Ekin",plataforma ambigua ideològi-cament, que reuní els basquistesradicals disconformes amb la inacti-vitat del PNB i del Govern Basc al'exili, on confluïen el PNB, AccióNacionalista Basca i el PSOE. Elprimer atemptat mortal contra elguàrdia civil Pardines i el següentcontra el cap de la Brigada PoHtico-Social, Melitón Manzanas, fa que lamajoria s'exiliïn i comenci el llargcaminar de reclutar joves. Les suc-cessives assemblees d'ETA van po-lint l'esperit independentista i ar-mat de l'organització, esbandint elsmarxistes que funden el MovimentComunista o LKI-Lliga Comunista,fins arribar a les actuals branquesd'ETA (P-M) i ETA (M), a més delsmés o menys incontrolats Esca-mots Especials Anticapitalistes(CEA).

En el seu llibre, Ortzi afirma que:"els militants no són fascinerosos

ni marginats, com pretén el rè-gim (es refereix al franquisme), si-nó els homes més estudiosos iben disposats del jovent de totsels pobles i barris populars deles ciutats d'Euskadi". Ara pot-ser modificaria alguna d'aquestesconclusions en veure "la intel·li-gència" d'Apala o les ganes denomés fer anar la metralleta delsGarmendia. El cas és que avui nosón pocs els joves que s'apunten aETA —primer a escamots d'infor-mació o d'infrastructructura legal—portats per la mística de l'aventuradins una organització poderosa queen cas de "caiguda" els mantin-drà en tot el sentit de la paraulaa la clandestinitat o "adormits"esperant l'ordre del proper atem-ptat. El procés de pauperitzaciód'Euskadi degut a la fuita de moltsempresaris cap al Llevant o Amèri-ca, degut a la crisi dels sectorsindustrials punters abandonats perl'oligarquia basca que viu a Madrid,o l'atur cíclic comú a tots els treballa-dors de la Península, fa que moltsjoves s'apuntin a ETA pel que téd'assegurança com a empresaamb l'emoció que en comptesd'un acomiadament et pots tro-bar a la presó de Sòria o volantamb la goma-2 que no has sabutcol·locar.

El "porro " descoi loca

la metralleta

Però, la pedrera d'ETA té araun imprevist escull: la droga haentrat a sang i fetge a Euskadi comsi el "haxis" o la cocaïna que vanprenent alguns adolescents d'arreudel món occidental des de fa anys,fos en el país verd rodejat de mun-tanyes un autèntic manà. La si-tuació és tan tràgico-còmica queETA-Militar ha hagut d'emetre uncomunicat declarant que farà laguerra als traficants i corregiràper les males els consumidorscar la droga distreu de l'acció.Aleshores, hom ha pogut comprovarcom joves batasuneros desprésd'una solemne flipada en la qualempalmaven un porro darrera l'altrecom si fos tabac, han anat a cridardavant les casernes de la GuàrdiaCivil per treure's del damunt unamala consciència. £1 porro hasubstituït en aquestes casos eltxikito.

Si la pretensió etarra és un Eus-kadi independent, socialista i eus-kaldun com manifesta l'anomenadaalternativa KAS (CoordinadoraAbertzale Socialista), Equines sónles relacions internacionals fins araexistents?

Molt s'ha escrit sobre l'existèn-cia d'una Internacional Terro-rista. El mateix informe "ETA perdins" que citàvem ho recull però faextrapolacions i cites anacròniques.En un primer moment ETA va gau-dir de les simpaties de païsosoccidentals que comerciaven ambl'Espanya de Franco i que —comdurant la nostra guerra— no s'atre-vien obertament a condemnar elRègim. El tarannà democrata-cristià0 social-demòcrata dels fundadorsd'ETA els feia gent d'ordre davantels serveis secrets de Bèlgica o An-glaterra. Es el cas de Madariaga.Quan altres membres de la primera

1 ETA varen connectar amb els movi-ments independentistes flamencs oirlandesos la cosa va canviar subjec-tivament, encara que se'ls seguí aco-llint oficialment com represaliatspel franquisme. La primera ofertaseriosa d'ajut econòmic ve de laXina de Mao el 1966,- Els xinesosmalden per transformar aquell mo-viment d'alliberament en maoïsta ipoder així contrarrestar el pro-so-vietisme dels comunistes espanyols.Cap al 1970 s'arriba al màxim de

simpaties internacionals per ETA,car s'ofereixen Cuba, Algèria, l'IRAirlandès, els tupamaros uruguaians iLíbia.

Aleshores s'estableixen dos sec-tors de relacions públiques etarressegons es tracti dels més indepen-dentistes o dels més revolucionaris.D'una part es conecta amb les mi-nories —sovint petitburgueses—oprimides i les nacions sense es-tat. D'altra banda, es dóna unaimatge d'alliberament popular ter-cermundista. Serveix per connectaramb uns i altres. Pel mig els serveissecrets soviètics i nord-ameri-cans actuen, com sembla en el casde l'atemptat a Carreró Blanco, el20 de novembre del 1973, en què elsde l'Operación Ogro arriben asospitar que tots els seus movi-ments són coneguts, però els deixenfer. •

Dels tupamaros aprenen tècni-ques de guerrilla urbana i segrest,dels de TIRA, tècnica d'explosius, aAlger, Txecoslovàquia i Iemen delSud hi van a fer pràctiques de tir, ales conferències internacionals pro-pícies, a fer propaganda. L'any 73 ésel de màxima coordinació peninsu-lar després de la reunió de païsossense Estat de Brest. Estableixenen determinats moments acordsamb el català PSAN-Provisionalavui desaparegut i amb la Unió doPovo Galego. Posteriorment

iiH

HBm PÉüN• | |1

nü

y

mm

/

wi .1

J Ümm

dWà

itàmm

lil l i»mm

fi

1l í R J

riï

iii

liom m

r1i

iifi11

SIi"Que se vayan" cridava quasi tothomfins fa un parell d'anys. Ara, s'ha dematisar com i quin és el recanvi.

i Massa sovint troben gent així. L'ona-da ha arribat a gent senzilla coml'enterramorts de Lemona. Potser unconfident, potser un error.

indrien contactes amb el FRAP, elcanari MPAIAC i el MIL. La darrerasembla el GRAPO.

Solució política i tècnica

Tot això són només dades, senseprefïgurar el que pot succeir demàmateix. Tot fa pensar que les ànsies"de treure la careta democràticaa l'Estat Espanyol i els seus par-tits" fa coincidir objectivament lesànsies involucionistes d'ETAamb les de l'extrema dreta —di-gui's Batallón Vasco Espanol oqualsevol denominació dels matei-xos de sempre— per tal d'obligarl'Exèrcit a actuar durament a l'estilque ens presenta la pel·lícula deGillo Pontecorvo "La batallad'Alger", és a dir, provocant sufi-cientment perquè aterrin a Euskadiforces especials disposades a ferterra calcinada, el que, segons lateoria etarra, els permeteria conver-tir cada família, cada basc en unguerriller combatent. L'altra pos-

Guàrdies joves acabats d'arribar sónles víctimes d'una situació que es per-llonga.

sibilitat és, des de la seva òptica,que tots els no nascuts a Euskadimaldin per marxar i s'aconsegueixinels punts de l'alternativa KAS. Totfa pensar que no serà ni una cosani l'altra, però el repte és en com.L'HORA ha pogut saber que mili-tars demòcrates varen proposar aMartín Villa quan era ministre del'Interior d'anar voluntaris a contri-buir a una veritable pacificació a

Euskadi a canvi que marxessin totsaqu al is caps com ara el capità que vadeixar desbocar la seva companyia aRentería o el que comandava lairrupció a la plaça de braus d'Irunea(Pamplona) als Sanfermines de1978. La resposta fou negativa per-què no ho permetia la correlació deforces existents. Ara, sembla quepartits democràtics i d'esquerra re-clamen junt a un front autonomis-ta com a solució política, una actua-ció constitucional anti-ETA que pas-si per una aplicació de la mateixaper homes sense sospita ultra.Entre aquests dos paràmetres espodria moure l'aïllament polític delsqui no fan ni deixen fer. Es clar queel Govern d'UCD té massa hipote-ques per jugar sense controlar-hotot ell mateix amb els seus. Enqualsevol cas, no s'espera una tera-pèutica progressista al mal es-campat a Euskadi, si això no con-vingués a totes les parts afectades,és a dir, als qui tallen el bacallà alPaís Basc, a Espanya i Occident. H

Porta dels bergants RAMON BARNILS

J, L. Borges, de l'italià al català. Una traduccióFullejant un exemplar endarrerit del periòdic italià

"La Repubblica", trobo una entrevista que li van fer aMadrid quan l'escriptor angloargentí hi anà a cobrarels cinc milions d'esclvies del premi Cervantes. I hitrobo alguna notícia que potser explica perquè "laRepubblica" es ven, i els diaris espanyols segonsdiuen no.

Si llegeixen diaris espanyols alguns de vostèspotser ja sabien que Tacte de lliurament del sacd'esclòvies a Borges fou revestit de tot l'apparatoficial espanyol: el rei, l'Umbral, la Real Acadèmia,Alcalà de Henares, la isquierda, la dretxa, el sentro,els salantíssimos sanyores i sanyors, tota la processó.

Diu "la Repubblica" que Borges els va declararque del premi li encantava que el feia ric, que mai nohavia tingut cinc milionets. Així podrà viatjar encaraque no li paguin el viatge, diu. Pel seu compte elperiòdic copia les paraules que va dir l'escriptor alfinal del parlament de gràcies, davant del rei, deministres, d'escriptors, d'estudiants "in seicenteschie coloratissimi costumi". "Em commou molt derebre aquest honor de les mans d'un rei, perquè elsreis, com els poetes, acompleixen un destí; i es tracta,com per als poetes, d'un destí meravellosament:fatal". Després se'n va anar sense prendre part en el-"rinfresco", que deu ser la manera italiana de sortir-,se de la traducció d'allò que en diuen "vino espanol",i sense escoltar els cants i les guitarrades dels;estudiant?.. :

L'entrevistador i l'escriptor passegen per Madrid.Borges havia sortit a la televisió espanyola i la gent elpara i el complimenta. Diu que comentà Borges:"Aquest Madrid em sembla una mica provincià. Quèen diu, vostè? Em sembla que a Roma això nosucceiria".

Sobre el Quijote, obra de Cervantes, el que dóna elnom al premi que acabava de rebre l'escriptor: "Nocal llegir-lo en espanyol, perquè el més important delllibre no és l'estil sinó la invenció psicològica".

Van Borges i el periodista Domenico Porzio a untablao flamenc que els havien recomanat com almillor de la ciutat, el "Torres Bermejas". En acabarla primera part el director del local se'n va tot ufanósa Borges i li comunica que la bailaora més aplaudidaés precisament argentina. Borges es despacienta, iquan el castanyolo torna per comunicar-los que lasegona part serà "bellissima" perquè s'hi cantaranpoesies de Garcia Lorca, l'escriptor al·lega cansa-ment, que és tard i que és vell i se'n torna a l'hotel, elPalace.

El diari italià porta doncs notícies. Els diarisespanyols diu que no es venen. Dóna gust decomprar diaris italians, sempre porten notícies, in-clús mesos després. Si els diaris catalans miressin onhan de mirar i copiessin a qui han de copiar, tambéportarien noticies. S'han de saber triar, els mestres.

22

Ronald Reagan i George Bush, una candidatura mediocre per a unpaís de la importància política dels EE. UU.

LA CAMPANYA ELECTORAL NORD-AMERICANA

Ronald Reagan puja ambels fracassos de CarterMATEO MADRIDEJOS

El candidat republicà, ultraconservador i mediocre,símptoma inquietant de la manca d* alternativa,

comença a ser considerat per Moscou com uninterlocutor vàlid, mentre els europeus assisteixenaparentment indiferents a la carrera cap a la Casa

Blanca.Ronald Reagan, actor secundari a

Hollywood, solia interpretar un joveeixelebrat al qual donava carbassesla bella de torn. La política, desprésde vint anys de lluita, s'ha mostratmenys esquiva que el cel·luloide i liha atorgat la mà del Partit Republi-cà, el Grand Old Party, el partit deLincoln i Theodore Roosevelt, elqual difícilment ha superat la pros-tració a què l'abocà l'escàndol del

Watergate i la dimissió de RichardNixon el 9 d'agost de 1974.

Les perspectives de triomf delcandidat republicà, en les eleccionspresidencials del 4 de novembre,estan en funció dels errors comesospel president Jimmy Carter i de larecessió econòmica que ha col·locatvuit milions de nord-americans en elcreixent exèrcit dels sense feina.L'escàndol organitzat entorn de Bi-

Jimmy Carter, un president ambdificultats

lly Carter, germà del president, i elsresultats de les últimes enquestes,que palesen un alarmant descens dela popularitat de l'estadant de laCasa Blanca, contribueixen també aalimentar les esperances de RonaldReagan, el triomf del qual, cas deproduir-se, aniria acompanyat desubstancials canvis en la composiciódel Congrés, ara dominat pels. de-mòcrates.

La biografia política de RonaldReagan és tan breu com inquietant.Nascut el 1911, treballà al cinema idesprés a televisió fins el 1960*. Sibé en la seva joventut fou un "liberalhemofílic". segons les pròpies pa-raules, el 1964 es va convertir endirigent del sector més reaccionari •

23

del partit republicà i donà suport alsenador Barry Goldwater en la sevacarrera cap a l'abisme de la derrotadavant Lyndon Johnson. No obs-tant això, Ronald Reagan fou elegitgovernador de Califòrnia el 1966 ireelegit el 1970. Candidat a la pre-sidència el 1976, va haver d'incli-nar-se finalment davant el presidentGerald Ford, el qual perdé l'eleccióenfront de Jimmy Carter. Durant laseva campanya de fa quatre anys,l'ex-actor censurà agrament "l'a-paivagament" davant els'soviètics,del qual va culpar Henry Kissinger, ies pronuncià contra el "lliurament"del canal de Panamà. El seu llen-guatge s'ha moderat considerable-ment enguany, a mesura que aug-mentaven les seves probabilitats deser elegit president; però, malgrat elseu triomf a la convenció republica-na de Detroit, es troba encara llunyd'haver calat en les masses quefinalment decideixen l'elecció, si bémolts observadors, inclosos els so-viètics, comencen a considerar-locom un mal menor enfront la desas-trosa executòria del president Car-ter.

L'ombra d'Henry Kissinger

El Grand Old Party (GOP) s'hasituat darrera Reagan com un solhome, sens dubte perquè les elec-cions primàries demostraren que noexisteix una altra alternativa. Elssectors liberals del partit, que enaltres moments abonaren el desa-paregut Nelson Rockefeller, s'hanresignat davant la irresistible ascen-sió de l'únic home capaç de mante-nir la unitat i muntar un atac convin-cent contra l'Administració demò-crata. La designació de GeorgeBush com a candidat a la vice-presidència, encara que presentada,com una concessió als sectors menys,ultraconservadors, respon exclusi-vament al prurit de trobar un homeversat en afers estrangers, tan al-lunyats de l'horitzó mental de Rea-gan. George Busch, en efecte, foudelegat a l'ONU i representant del'Administració Nixon a Pekín,bans de fer-se càrrec de la CIA ambel designi de posar ordre en el mons-tre de l'espionatge i l'intervencio-nisme.

A la convenció de Detroit, RonaldReagan va provar d'atreure's Ge-rald Ford perquè formés part del"ticket" com a candidat a la vice-24

presidència, però l'operació fracas-sà quan aquest va imposar com acondició que hom reservés un llocimportant a Henry Kissinger en unaeventual Administració republica-na. La vella guàrdia del GOP, quecontinua recelant del jueu d'origenalemany que és Kissinger, va ma-niobrar entre bastidors a fi d'impe-dir que Reagan arribés a un com-promís —una mena de co-presïdèn-cia— amb l'ex-president Ford. Apesar del fiasco, Henry Kissingerconfia que els seus serveis serandemanats si l'inexpert Ronald Rea-gan arriba a la Casa Blanca, ni quesigui només per garantir la represadel diàleg interromput amb els so-viètics.

El fiasco de la innocència

Ronald Reagan és un home ambescassa preparació política, el sim-plisme del qual és proverbial. Enaquest sentit s'assembla força aCarter encara que aquest, com acandidat de la Trilateral, fou porta:dor d'una mística regeneracionistal'objectiu final de la qual era treureel país del sopor i la incertesa a quèl'havien abocat la desastrosa fi de laguerra del Vietnam i el malson del'escàndol del Watergate. Quatreanys després del llançament espec-tacular de la candidatura de JimmyCarter, la innocència política del

qual prometia'acabar amb els malscostums de Washington, entre invo-cacions evangèliques i somriures es-tereotipats, la crisi econòmica i elprogressiu deteriorament de la iniatge exterior semblen haver posat fi ales esperances suscitades per l'ex-granger i ex-governador de Geòrgia.

El rosari de fracassos acumulatper TAdministració demòcrata, lesambigüitats i vacil·lacions de Carter,amb el recurs final a un endurimentpròxim al de la guerra freda, expli-quen el desconcert de l'opinió pú-blica nord-americana, les inquie-tuds creixents dels aliats occiden-tals i el trencament sense cap resul-tat del diàleg amb Moscou. El boi-cot de l'Olimpíada i les declaracions

Büly Carter, rovella negra de lafamília.

Reagan, arreglant-se per entrar a la Casa Blanca

altisonants només han servit perquèels soviètics mantinguessin llurstropes a Afganistan i multipliques-sin les pressions a Àfrica, el PròximOrient i Àsia sud-occidental. En elsentit invers, la prèdica sobre elsdrets humans, dels quals JimmyCarter es presenta com ardent de-fensor, no han alterat la situació ales dictadures militars d'Iberoamè-rica ni han creat el més petit escrú-pol en els "gorilles" bolivians. L'úl-tima decisió del parlament israelià,en la qual declara Jerusalem "capi-tal eterna i unificada d'Israel", vavenir a corroborar la hipòtesi que els

retorn a la guerra freda, ha arribat apresentar l'aspirant republicà coml'encarnació d'una "certa idea del'energia nacional", que s'identificaamb la necessitat obscurament sen-tida d'un çran esforç de regeneraciói modernització, "si la potènciaamericana vol retrobar, sota altresformes, la preeminència que posseïadesprés de la guerra". Es clar quel'Europa occidental, fins en els seussectors més il·lustrats, conscientsque les estructures de dependènciano poden canviar-se sense greu risc,desitjaria un "liderat" nord-americàfonamentat en la clarividència i la

El "Billygate" pot fer trontollar el partit demòcrata.

demòcrates.nord-americans són in-capaços d'aconseguir que el governisraelià es captingui amb el mínimde prudència que exigeix la situacióinternacional.

Nacionalisme i liderat

En les actuals circumstàncies, re-sulta comprensible que RonaldReagan, malgrat el seu passat secta-risme, no desvetlli a Europa occi-dental i la URSS les reaccions adverses que haurien estat inevitables enaltres moments. L'exquisit distan-ciament amb què Le Monde i TheGuardian, per exemple, han tractatel candidat republicà a la presidèn-cia només pot interpretar-se comuna conseqüència del desfici de l'o-pinió pública europea davant lesincongruències de Jimmy Carter iels seus principals consellers. LeMonde, després d'assegurar quel'èxit de Reagan no significa un

cooperació. Però la gran frustracióproduïda per Carter difícilment po-drà tenir remei amb Reagan, porta-veu d'un partit en el qual es donencita l'aïllacionisme i els vells preju-dicis sobre l'Europa decadent i en-vanida.

Els soviètics, per la seva part, sihem de jutjar pels comentaris delsperiòdics, comencen a considerarRonald Reagan com un mal menor,encara que el seu programa els sem-bli "extremadament reaccionari ipalesament bel·licós". L'evoluciódels comentaristes soviètics, que faencara no dos mesos es negaven aadmetre la hipòtesi d'un triomf del'aspirant republicà, està en partcondicionada pels resultats de lesenquestes i la desconfiança visceralque senten per Brzezinski, consellerespecial de Carter en afers de políti-ca exterior. Profundament irritatsper les "represàlies" de la CasaBlanca —el blat i l'Olimpíada, espe-cialment— els dirigents del Kremlin

es neguen de moment a qualsevolconcessió que pogués alleujar lestribulacions de Carter i millorar lesseves perspectives de reelecció.

Les contradiccions dels liberals

En qualsevol cas, l'intent fallitd'Edward Kennedy, la desastrosaexperiència de Carter i la mediocri-tat aclaparadora de Ronald Reagancontribueixen a donar la impressióque la classe política nord-america-na no està a l'altura dels temps i limanquen idees noves per iniciar elcombat contra la crisi, com féuFranklin D. Roosevelt el 1933. L'a-larma general per l'absència de lide-rat augmenta en funció de les res-ponsabilitats dels Estats Units i elseu protagonisme insubstituïble enl'eliquibri mundial.Els liberals! nord^-americans estan

consternats, però no troben una al-ternativa ni poden alliberar-se d'al-gunes de les seves contradicionsmés òbvies. Així, per exemple, elNew York Times, després d'ha-ver-se mostrat brutal amb EdwardKennedy, al qual desqualificà desdel primer moment a causa de l'ac-cident en què va perdre la vida laseva secretària, es lamenta ara del"perfil baix" de la política nord-americana, i un dels seus principalscomentaristes, James Reston, ad-verteix que la política proclamadaper Reagan, en cas d'aplicar-se,"conduiria a una nova guerra freda,més perillosa que la primera".

La veritat és que els europeus, simés no aparentment, es desinteres-isen de la política nord-americana,com si Carter i Reagan no fossinaltra cosa que les dues cartes d'unamateixa moneda. Si l'escàndol delWatergate va suscitar sorpresa,menys pot comprendre's que les•/evolucions del dipsòmany Billy Car-ter, esdevingut "agent dels païsosàrabs", estiguin polaritzant l'aten-ció de la campanya electoral, d'unaopinió pública que assistí resignadaal progressiu ensorrament de la po-lítica exterior preconitzada amb tanescassa fortuna pel cap de la CasaBlanca. El fet que la bandera de laregeneració hagi estat aixecada pelsultraconservadors, per un home tanvulgar i simplista com Ronald Rea-gan, necessàriament ha de contem-plar-se com a símptoma inquietantd'un futur ple d'ombres. •

25

ue no vam poder llegir a lescolà!

Els darrers llibres publicats.

N°. 40Preu

!90ptes.

MARIAVAYREDA

LAPUNYALADA

i is Miums tants i* i

BERNATMETGELO SOMNI.

Marià Vayreda (1853-1903). germà delconegut pintor Joaquim, pertanyia a tanoblesa rural catalana i intervingué coma contista en revistes conservadores i na-cionalistes. L'obra que presentem. Lapunyalada, és una novel·la de gran forçai crueltat que preludia, pels seus plante-jaments, el modernisme.

DE VENDA A TOTESLES LLIBRERIES

Segons el professor Giuseppe Tavani—profund coneixedor de la literaturacatalana medieval— Bernat Metge "eraun humanista— el primer i per molts anysl'únic autèntic humanista català— i eraun polític inspirat pel cosmopolitisme i ladesimboltura moral (...) Lo somni se'nspresenta, encara avui. com una de lesobres mestres de la literatura catalana.

SUBSCIUVIU-VOS-HI! RdJlhjqutMjbuIlklj.omplilj joibk>«:vr,.j Ij «>j tlihtcru o inmtti-lj j EUicram 62.c. Provtnçi. 278. Icr Bircctoru-N

Mt*<;i

to COUKU» "Lti rnOon otm 4* U UKnlwi Caulua*.I (JSO put. mam* s I.SO0 mMnkl t» la / il tu I c«

A Bolívia, com a altres països del con sud, el poble proposa i les forces armades disposen.

PER AL GENERAL GARCIA MEZA

Bolivià és "una unidad dedestino en lo Universal"P. SENGLAR

Durant la nit del disset al divuit de juliol es va produirun nou cop d'estat a Bolívia, aquesta vegada la cosa vaanar de debò i els militars van tornar a instal.lar-seal Palau presidencial, inevitablement anomenatPalacio Quemado. El general Luis García Meza és elmilitar número cent vuitanta-nou que s'hostatja enaquell recinte durant els cent cinquanta anys iescaig d'història de la nació boliviana.

Si Amèrica del Sud, en si, ja és uncontinent propici als -cops d'estatmilitars, Bolívia sembla l'escollidaperquè el general corresponents'allotgi durant un període de tempsal Palacio Quemado, fins que vinguiun altre militar i li prengui el lloc. Nodeixa de ser fins i tot curiós, i greu, elfet que en el curt espai de tempsd'un any, el nombre d'inquilins quehan intentat establir residència fixaal Palacio Quemado —nom per altrabanda força suggestiu— ha estat desis; d'ells quatre eren militars i doscivils.

Aquest darrer cop d'estat que vatenir el seu origen en la guarnicióamazònica de Trinitat, però, no

sembla més que la culminació detota una sèrie d'assajos anteriors.

El primer assaig general es va dura terme el mes de novembre de l'anypassat. Per aquella època, la suble-vació militar també es va produir aTrinitat i va permetre que, per espaid'una vintena de dies, el coronelAlberto Natusch intentés consoli-dar-se com a màxim dirigent delpaís. Cal dir, però, que la història detot aquest episodi, amb els seusorígens i les seves possibles impli-cacions encara no han estat del totaclarits. L'únic que es pot afirmarsegur d'aquella acció és que hi vanmorir més de tres-centes persones ique va donar pas a que un civil,

que va donar pas que un civil, LidiaGueiler, accedís a la presidència.

En aquella ocasió, quan tot justacabaven de finalitzar les sessionscorresponents a una conferènciaordinària de l'Organització d'EstatsAmericans (OE A), el coronel Alber-to Natusch, amb el suport del gene-ral Luis García Meza, va instal·larels seus tancs al palau presidencial.

Uns dies més tard es va confirmaraquella sospita sobre la intervencióde García Meza, el qual va sernomenat, immediatament, coman-dant en cap de l'exèrcit bolivià pelpropi coronel Natusch. Així com laparticipació dels diputats GuillermoBedregal i José Fellman, ambdósmembres del Movimiento Naciona-lista Revolucionario Histórico(MNRH), en l'apartat intel·lectualde la confabulació.

S'ha de dir però, que finalment esva poder avortar aquesta imposiciómilitar mercès a l'oposició activa dela Central Obrera Boliviana (COB) ia la dels partits polítics de caireprogressista que, des del primermoment, estaven disconformes ambl'actitud dels militars.

27

El segon assaig general, es vaintentar dur a terme el proppassatdia dos de Juny pel propi generalLuis García Meza, però la interven-ció de l'ambaixador nord-americà aBolívia, Marvin Weissman, ques'havia assabentat amb anterioritatde t les intencions putschistes del'esmentat general, va evitar la ma-terialització d'aquest nou intent.Amb tot i això, quatre dies més tard,el comandant en cap del Segon Cosde l'exèrcit bolivià, general HugoEchevarría, va dur a terme unesdeclaracions en les quals afirmava:"Bolívia s'ha convertit en una repú-blica anarquitzant i les forces arma-des estan disposades a assumir ladefensa del futur del poble de Bolí-via, que és en definitiva a qui es deul'exèrcit."

Finalment, l'endemà mateix queRonald Reagan fou nomenat candi-dat oficial a la presidència delsEstats Units pel Partit Republicà,els militars de la guarnició de Trini-tat encapçalats pel coronel Francis-co Monroy i el capità de fragataAdelino Rivero, iniciaven una novarevolta militar contra el poder legí-timament establert, segons la sevaopinió en defensa de la integritatterritorial i contra l'existència d'unpossible frau en les eleccions que esvan celebrar el vint de juny."S'havia d'impedir que Bolíviacaigués en mans de la URSS,Cuba o Xina."

Immediatament les principalsguarnicions del país es van afegir ala iniciativa de la guarnició de Trini-tat, entre elles la de Santa Cruz,base del Segon Cos de l'exèrcit,principal força militar boliviana,que estava sota el comandament delgeneral Hugo Echevarría. A conti-nuació s'hi van anar adherint la restade les forces armades.

Es dóna la coincidència, que unsquatre dies abans que es produísaquesta rebel·lió, el comandant encap, general García Meza, havia vi-sitat Brasil, presumptament percercar suport a una possible insu-bordinació militar que impedís l'ac-cés a la presidència del guanyadorde les eleccions, Hernàn Siles Zua-zo, de la Unió Democràtica Popular(UDP), formació de centre-esquerraque va obtenir la majoria relativa enles darreres eleccions que es van dura terme.

Cal dir, també, que el dia abansque es produís la sublevació el gene-

28

ral García Meza, va visitar la guarni-ció de Trinitat, lloc aquest al quales va desplaçar en una avionetaparticular, argumentant que hi ana-va per "raons estrictament priva-des".

Val a dir que, una vegada haviacomençat la insurrecció, el generalGarcía Meza es va traslladar, prime-rament, a Santa Cruz i després a lacapital, La Paz, per tal de poderobservar millor l'evolució dels esde-veniments. A La Paz —nom que finsi tot en un país com Bolívia té unesmarcades connotacions iròniques—la repressió va començar a actuar deseguida mercès a l'organització decaire feixista Falange Socialista Bo-liviana, la qual des del primer mo-.

eren conduïts fins a l'estadi de futbolque s'havia convertit en un improvi-sat camp de concentració; unsquants, els menys, s'havien refugiata les ambaixades estrangeres...Semblava, talment, que hom esti-gués a Santiago de Xile aquell onzede setembre de 1973 en què elgeneral Pinochet va dur a terme unaacció semblant.

"Unidad de dgstino en lo universal"

En el primer i llarg discurs que vadur a terme el general García Meza,per Radio Batallón Colorado, l'úni-ca emissora que emetia car totes les

Només amb la força dels seus braços els bolivians no van poder fer front a lasublevació militar.

ment es va sumar al cop d'estat, i a lacol·laboració de tota una sèrie dedelinqüents comuns que sense queningú s'expliqués perquè i com, es-taven allí participant, també, en elsassalts al Palacio Quemado, al localde la COB així com als locals de laresta d'organitzacions polítiques isindicals.

Posteriorment, i mentre el gene-ral Luis García Meza prestava jura-ment com a nou president, davantdel comandant general d'aviació,Waldo Bernal, la repressió s'esteniaràpidament arreu del país. Els prin-cipals dirigents dels partits políticsaixí com de la COB eren assassinatso capturats per forces paramilitars,

altres havien estat silenciades, elpresident de la Junta Militar vaexposar el seu programa políticanunciant, d'entrada, la suspensióde tots els sindicats i centrals labo-rals fins que les noves normes legalsregulessin llur activitat, que en totcas seria apolítica. Després de criti-car, durament, la política econòmicade la presidenta Lidia Gueiler, a laqual va acusar "de provocar lamisèria del poble mitjançantmesures econòmiques i monetà-ries que l'únic que van fer vaser augmentar substancialmentl'endeutament de Bolívia", el ge-neral García Meza va assegurar queel govern format per la Junta militar

composta de setze oficials i doscivils portaria al país cap a un nouordre social i econòmic i que redui-ria el deute extern, que avui diaassoleix la xifra de 511 milions dedòlars.

El programà econòmic de GarcíaMeza té com a objectius principalsla redistribució econòmica de lesriqueses, augmentar els llocs de tre-ball, la congelació dels preus delsproductes bàsics i la lluita contral'analfabetisme i la corrupció del'administració.

Més endavant, i sempre durant elseu discurs programàtic, el generalGarcía Meza va manifestar al poblede Bolívia que "por fin se ha dete-nido al peligro rojo y al libera-

a realitzar aquest "cuartelazo" no espot tenir en compte, només, elsdesitjós de poder d'un general queen tot moment ha buscat la poltronapresidencial, sinó que s'han d'ob-servar, també, els condicionantsexterns que influeixen i ajuden quees produeixi una situació determi-nada. Llavors, cal preguntar-se, finsa quin punt és lògica l'existènciad'una illa democràtica envoltada derègims militars, com estava Bolívia?

Indubtablement, s'ha de dir queno ho era, un país així no era permis-sible per a l'eix repressiu que for-men Xile, Argentina, Uruguai, Bra-sil i Paraguai, ja que per a tots aquestspaïsos un veí amb un govern demo-

ri/ capdavanter del cop d'estat, general Luis García Meza, pensa mantenir-se en elpoder vint anys com a mínim.

lismo alocado que ignora que elhombre es portador de los valo-res eternos y la pàtria una uni-dad de destino en lo universal"(sic).

Finalment, va demanar a tots elsbolivians que davant de l'aïllamentinternacional, s'havia de treballarmés i dur per tal d'augmentar laproductivitat i poder fer front albloqueig dels països que han rebut-jat el cop d'estat militar.

A qui afavoreix aquest cop d'estat

A l'hora de valorar els motius quehan impulsat el general García Meza

cràtic i amb un sistema de llibertatspúbliques garantides és un exempleque no es poden permetre. Solució:donar suport al general de torn i totstranquils.

Ara bé, a l'hora de valorar aquellscondicionants externs dels quals esparlava més amunt, s'ha de tenirpresent urí darrer factor, potser elmés important de tots: el factoreconòmic.

Bolívia és un país que proveeix degas a l'Argentina, malgrat que ambaixò en surt perjudicada, car ellatambé el necessita però..., el dinerssón els diners. El gas bolivià ésvenut a l'Argentina en una quantitat

de dos-cents cinquanta milions demetres cúbics a l'any, al preu de dosdòlars i mig el metre cúbic; mentreque en el mercat mundial la tarifa ésde cinc dòlars el metre cúbic.Aquest tractat bilateral, però, haviad'ésser revisat el proppassat mes dejuny, just quan l'Argentina es vaexcusar i va demanar que les nego-ciacions es realitzessin més enda-vant.

Per altra banda, sembla que elgovern argentí, adonant-se de l'inte-rès del general García Meza perassolir el poder, li havia ofert unasuma important de diners per- tald'amortitzar el deute exterior deBolívia, el qual ultrapassa els cinc-cents milions de dòlars —sempre iquan fos president de la nació, s'en-tén.

Llavors, és clar, un govern demo-cràtic sí que pot renegociar el deuteexistent i mirar de sortir de l'endeu-tament en què es troba; ara bé, unaJunta Militar que no ha estat reco-neguda pràcticament per cap país,llevat dels que ftambé estan regitsper militars, no ho pot fer. Alesho-res, davant d'aquests oferiments il'ambició de poder que duia emma-gatzemada el general García Meza,ja hi ha arguments més que sufi-cients per produir el cop d'estatnúmero cent vuitanta-nou de la cur-ta història de Bolívia. Així doncs,sembla que queda bastant clara laintervenció argentina en el cop d'es-tat, malgrat que el secretari generalde l'exèrcit argentí, general Reinal-do Bignone, rebutgés, en un princi-pi, qualsevol tipus de participació oajuda, tant tècnica com econòmica,envers els militars golpistes, amésd'afirmar que el seu país no preteniacrear un focus d'inestabilitat en elcon sud del continent americà.

Si per un moment hom observa elmapa d'Amèrica del Sud, pot veureque tant a Xile, com a l'Argentina, elBrasil, l'Uruguai i ara Bolívia, hi hala bota militar dominant el país iaixò no és pas cap coincidència, ansal contrari, és fruit d'una estratègiaque va aviciant tot el con sud i querespon a allò que ells anomenen"Teoria de la seguretat nacional" obé "ideologia de la democràcia vigi-lada". Però quan la democràcia ésvigilada vol dir que no n'hi ha i aixòno acostuma a significar res de boper a la societat. •

29

LA CHEVRON I LA PROMOTORA DE RECURSOS NATURALS

Els emperadors de Puranivolenconquerirl'OsonaMIQUEL RIERA

Un profund malestarcorre per les fibres delsosonencs des que elconsorci format per lamultinacionalnord-americana ChevronExploration i la Promotorade Recursos Naturals, quedepèn del Banc de Bilbao,amb el suport del'Estat espanyol,començaren les tasquesd'investigació de lespossibles reserves d'uranique existeixen a lacomarca d'Osona.Aparentment, la situacióes troba encallada. Peròno ens en refiem massa, talvegada com diu el coneguttòpic és "la calma queprecedeix la tempesta".

La Marxa Antinuclear de Catalu-nya que començà el dissabte, 26 dejuliol, i acaba el seu recorregut aAscó, ha tornat a obrir les Haguésdel tema radioactiu. El Comitè Anti-urani d'Osona té una participacióactiva en la marxa. Una colla de gentque s'ha unit per fer front a unpresumible saquejament del terri-tori osonenc, que posaria en greuperill les formes bàsiques d'econo-mia de la comarca: l'agricultura i laramaderia, a més de suposar la des-

30

L'extracció d'urani i en concret a Osona, té uns clars mòbilseconòmics i polítics.

trucció del ric patrimoni naturald'aquesta regió catalana.

La situació actual

Com hem esmentat, en el momentpresent podem dir que les investi-gacions uraníferes estan estanca-des. La darrera vegada que va ocó-rrer un incident digne de menció fouarran del fet de Folgueroles, quanforen trobats tres geòlegs que esta-ven treballant per a T'Instituto Geo-lógico Minero" amb mostres, foto-grafies aèries i prenent notes, en unintent de refer el pla magne d'explo-ració d'Osona. Cal remarcar quel'"Instituto Geológico Minero" ésun dels contactes que té la ChevronExploration a l'Estat espanyol. Totel material al·ludit els va ser confis-cat per un grup de militants antiura-ni de la comarca.

Malgrat que el "planning" d'ex-ploració que el cap d'investigacionsgeològiques de la J.E.N. (Juntad'Energia Nuclear), Pastor Ridrue-jo, va presentar l'any passat al batllede Vic no hagi prosperat, en l'actua-litat Osona continua essent zona dereserva, la qual cosa vol dir que els

treballs d'investigació poden tornara començar en qualsevol momentEncara que la tasca teòrica de laJ.E.N. hauria d'ésser la d'àrbitre, enrealitat la funció de l'organisme és lad'impulsar l'arrelament de l'ener-gia nuclear en una actitud palesa decol.laboracionisme amb la ChevronExploration, que els seus responsa-bles intenten dissimular.

D'altra banda, la Chevron, queobtingué la concessió d'explorar el7de juliol de 1979, té la reservadurant tres anys, i al terminid'aquest període ha d'invertir unaquantitat determinada de diners.En aquest sentit, el consorci té elpropòsit de fer una inversió de milmilions de pessetes (aportades enun 80% per aquesta multinacional ien un 20% per la Promotora deRecursos Naturals), i al mateixtemps l'obligació de delimitar lazona exploratòria, que a Osona éspràcticament tota la comarca. Calremarcar que la Chevron és unaempresa filial de l'Standard Oil cali-forniana, la qual pertany al grupRockefeller. L'Standard Oil formapart del monopoli petrolífer anome-nat "Set Germanes".

Hom pot suposar aleshores lainversemblança de l'informe pre-sentat pel Ministeri d'Informació enel qual s'afirma la manca de conei-xements reals sobre l'existència dejaciments d'urani a Catalunya. Evi-dentment, la presència d'índexsradioactius molt elevats a la zonacompresa per Folgueroles, Seva,Tavertet i Vilanova de Sau (desco-berts l'any 1977) és un fet constatat,i el dossier de la Chevron confiscatper membres del moviment anti-urani així ho confirma. Això vol dirque hi ha urani, la qual cosa suposaen potència un negoci substancial.

Davant la inoperància efectiva dela Generalitat sobre aquest afer, jaque sols pot decidir el futur em-plaçament de les centrals nuclears, i1 oberta postura pro-nuclear delgovern, les capes populars cons-cienciades s'han organitzat en di-versos comitès antinuclears. Undels més importants és el ja al·luditd'Osona, el qual ha desenvolupatfins al moment una activa tascainformativa i divulgativa —xerradespels pobles de la comarca— a mésde pintades i manifestacions. L'or-ganització edita la revista mensual"La Tomaquera". En l'actualitat elsseus membres mantenen estretscontactes amb gent de la Unió dePagesos, ramaders, veïns i diversosajuntaments (la majoria dels qualsno són de Convergència i Unió). Així

Cada cop hi ha més gent a la comarcaen contra de les extraccions d'urani.

mateix, ara estan portant a terme untreball de vigilància enfront elspossibles intents d'exploració, quepugui realitzar en especial la Che-vron, la qual té segurament la bocatancada en espera que la zona siguiconsiderada pel Govern Civil en fased'explotació. Segons ens han infor-mat militants del moviment, l'es-mentada companyia té la intencióde construir una planta de tracta-ment de l'urani a la localitat deMasies de Roda. Els residus pro-duïts anirien a parar al riu Ter id'aquí al pantà de Sau, amb lesconseqüències de contaminació quehom pot imaginar. La resposta po-

. pular davant aquestes agressions haestat sempre contundent. Els tèc-nics de la Chevron han estat obligatsa marxar de la comarca cada vegadaque han vingut amb intencions d'in-vestigar, apropiant-se de les mos-tres d'urani, mapes, informes, etc,que portaven. En aquest sentit, calrecordar la famosa manifestació an-tiurani de Vic el juny de 1979, queva finalitzar amb la intervenció deles forces antidisturbis davant lanegativa del Govern Civil d'autorit-

'zar l'acte.

Motivacions polítiquesi econòmiques

L'extracció d'urani, i en concret aOsona, té uns clars mòbils econò-mics i polítics. En l'òrbita catalana,la política que segueix la Generalitata favor de l'energia nuclear té unaclara explicació tenint en compte,per exemple, que el Consellerd'Economia, senyor Trias Fargas ésmembre de la Trilateral, i la BancaCatalana té importants contactesamb les multinacionals juntamentamb diversos milions invertits enafers relacionats amb el desenvolu-pament de la indústria nuclear.D'aquí en prové la política ambiguade Convergència i Unió enfront eltema. Política que es caracteritzapel seu caire cautelós en el sentit deno voler donar una imatge antipopu-lar, que sens dubte li restaria vots enproperes convocatòries electorals,però conservant alhora una posicióque els permeti de mantenir segursllurs interessos i influències eco-nòmics. A nivell estatal, sols cal dirque els interessos de les empresesmultinacionals a l'Estat espanyol

estan dirigits per gent com el clanGarrigues Walker, Fernàndez Or-dónez, entre d'altres, de sobra co-neguts, a part dels projectes delministre de Defensa, senyor Rodrí-guez Sahagún, els quals entronquende forma directa amb l'evolució deles investigacions uraníferes al nos-tre país. Com hom sap, l'Estat es-panyol no ha signat el tractat deproliferació d'armament nuclear, iper tant en el moment que hi hagiuna planta de processament —ques'està construint a Sòria, segonshem pogut saber— s'estarà en con-dicions d'obtenir la bomba atòmica,circumstància de cabdal importàn-cia estratègico-militar. I més si con-siderem la presumible integracióespanyola a la OTAN.

L'oposició pel seu cantó ha signatel P.É.N. (Plan Energético Nacio-nal), i malgrat que en els seus da-rrers congressos el PSC (PSC-PSOE) i el PSUC s'han declaratantinuclears, cal fer esment de de-claracions com la de Santiago Carri-llo a MUNDO OBRERO on diguéque "l'energia nuclear és el mètodemés segur, Barat i eficaç per obtenirenergia".

D'altra banda, des d'una perspec-tiva local, l'actuació dels ajunta-ments osonencs ha estat genèrica-ment d'oposició —com a mínim deparaula— al'explotació, fent arribarun comunicat al ministre de l'Inte-rior —concretament l'alcalde de lapoblació de Seva—, en el qual afir-mava que el consistori no es respon-sabilitzava de les alteracions del'ordre públic en cas de continuarles investigacions a la zona.

Una energia perillosa

La perillositat de l'extracció del'urani és un fet que fins i tot el propiMinisteri d'Indústria no nega, enca-ra que matisa les seves argumenta-cions amb elements sibilins i ambi-gus. A part de produir el degrada-ment i l'esterilització dels terrenys,hi ha dos tipus de pol·lucions inter-

. relacionades amb l'explotació demines uraníferes —segons un in-forme del Comitè Antinuclear de laVall del Ges—, la pol·lució química ila radioactiva; aquesta darrera és lamés perillosa.

La primera ve derivada del trac-tament del mineral amb àcid sulfú-

31

La perillositat d'aquest tipus d'energia ha fet sortir al carrer elshabitants d'Osona.

ric. L'ús d'importants quantitatsd'aquest àcid converteix la terra enun medi àcid, la qual cosa impossibi-lita, una vegada esgotat el jaciment,tota forma de vida vegetal, a més deproduir serioses repercussions en elcicle alimentari en filtrar-se l'àcid enel subsòl i arribar a les fontsd'aigües subterrànies. La contami-.nació radioactiva s'ocasiona quan elsterrenys són remoguts per donarcamí a l'explotació, posar-se al des-cobert els minerals d'urani, elsquals alliberen aleshores radiacionsque abans quedaven absorbides pelsòl. Aquest fet produeix un augmentde la radioactivitat ambiental, l'alli-pols i partícules radioactives i elpols i partícules radioactives i el sub-següent desprendiment del gas ra-dó, nociu per a l'organisme humà.

Els efectes de la radioactivitat enla salut pública no són immediats,sinó que es fan palesos al cap d'uncert període de temps (que podenser anys), depenent de factors comel temps d'exposició, la dosi rebudao les característiques psicosomàti-ques de l'individu. Aquest efecteses tradueixen per un cantó en l'apa-rició de diverses classes de tumorscancerígens (sobretot de pulmó) ileucèmies, i per V altre en seriosesrepercussions de tipus genètic, lesquals transcendeixen en els fills del'afectat: malformacions, subnor-malitat, debilitat congènita. Lesafirmacions esmentades no són gra-tuïtes, car és un fet comprovat queels càncers de pulmó, per exemple,són molt més nombrosos entre elsminers de les extraccions d'urani i

en les poblacions properes a unacentral nuclear, així com els defec-tes en la descendència dels proge-nitors, que en d'altres indrets. Amés, la radioactivitat no té cap colorni olor, és a dir, és com un fantasmainvisible, però que a la llarga esdeixa sentir físicament amb les de-sastroses conseqüències que hem-esmentat.

Però no solament la comarcad'Osona, amb una gran densitat denuclis de població allunyats, serial'única zona afectada per una pre-sumible destrucció dels seus recur-sos forestals, naturals i ecològics, laqual cosa conduiria a un empobri-ment global de la regió, tant enl'aspecte econòmic com paisatgís-tic. Un científic pertanyent a l'Insti-tut d'Estudis Catalans, en unes de-claracions fetes al diari EL PAÍS,assenyalava que "la mateixa ciutatde Barcelona també podria ésserafectada per mitjà de la filtració deles aigües subterrànies de la zonaque van a parar al pantà de Sau, elqual proveeix la ciutat de Barcelo-na".

El perill s'incrementa tenint encompte que les mines d'Osona se-rien a cel ober*;, fet que multiplica lacontaminació en tots els aspectes.Aquest tipus de mines és molt mésnombrós que l'explotació en gale-ries, la qual és més complicada tèc-nicament» és a dir més costosa imenys rendible econòmicament.

Segons hem pogut saber demembres pertanyents al ComitèAntiurani a'Osona, si no s'adoptenles mesures oportunes, prop d'un

10% del territori català serà aixecatper procedir a la construcció demines d'urani. En el futur, en un radide 50 km2, hi haurà de cinc a sisreactors nuclears (la densitat mésgran del món), fet que multiplica enproporció geomètrica la possibilitatd'accident. I més si considerem queels reactors instal·lats aquí que enshan venut els nord-americans sónobsolets, és a dir, se'ls han tretd'allà per ser tècnicament defi-cients. D'altra banda en l'actualitatno hi ha tècnics capacitats a l'Estatespanyol per fer front a un possibleaccident nuclear d'una forma ade-quada, segons paraules de l'esmen-tat Comitè.

"Nosaltres estem en contra del'energia nuclear —ens han afegit—per la possibilitat òbvia de produir-se algun accident atòmic, recordemel cas de la central de Harrisburg; amés, per raons de tipus biològic,econòmic, ecològic, i pel model desocietat que configura el desenvo-lupament d'aquesta energia, la so-cietat del progrés entès com a con-sum, que no volem, car suposa per-petuar el sotmetiment de les classesfebles econòmicament als interes-sos dels rics. El nostre model ener-gètic es fonamenta en el desenrot-llament de les energies locals dinsun marc descentralitzat, ja sigui lasolar, la geotèrmica, l'eòlica...

La Marxa Antinuclear

Com hem esmentat, el proppas-sat dia 26 de juliol va començar unamarxa antinuclear, formada per trescolumnes, que van recórrer diversescontrades de Catalunya. La primerava sortir de Perpinyà i s'anomena ladel tren radioactiu, car segueix elcamí del ferrocarril que transportales deixalles de la central de Vande-llòs a França, on són reprocessades;un descarrilament d'aquest comboipodria ocasionar un seriós perill decontaminació. L'altra columna sortíde Valls (Tarragona) i és la de lescentrals nuclears; aquesta es centraen la problemàtica dels complexospetroquímics de Tarragona. En da-rrer terme, hi ha un tercer grup degent que ha sortit de Calaf, i s'auto-denomina del front de les minesd'urani. A aquestes columnes s'hi had'unir posteriorment un grup dePamplona.!

juliol fins a finals d'agost— no és elgran problema de la indústria turís-tica, sinó la baixa temporada, que ensentit contrari, no para d'allargar-

Les platges continuen plenes, però els qui hi van són del país.

LA CRISI DE CADA ANY

El turisme trontollaCONXITA SOCIAS

Tothom recorda que durant la dècada dels seixanta,el turisme era la gallina dels ous d'or de l'economiade l'Estat espanyol, l'element que, junt amb lesdivises dels emigrants, equilibrava les balances depagaments. Tanmateix, des de fa uns quants anys, lagallina sembla que s'ha mort. Qui l'ha matada?

Ja aleshores, abundaven les opi-nions catastrofistes en el sentit quela indústria turística espanyola teniauna base feble, que es podia acabaren qualsevol moment i deixar el paíssense una important font d'ingres-sos. Però, malgrat els alts i baixos,sembla que el turisme, cada copmés, deixa de ser un luxe per esde-venir una necessitat social, una ins-titució a la qual la gent sembla pocdisposada a renunciar.

I tot i així, hem de parlar de crisidel turisme a casa nostra. I de crisid'hosteleria. Des de fa set o vuitanys s'enregistra una tendència abaixar els nivells d'ocupació de lesplaces- hoteleres, llevat de l'any1978, una excepció en la línia de-creixent. Enguany, ni tan sols en latemporada alta s'assolirà el 100%d'ocupació, malgrat que hi hagi unlleuger augment en el lloguerd'apartaments. Es pot dir que, tot iaixí, la temporada alta, certamentcada vegada més curta —mitjans de Apartaments: una solució que augmenta.

se.

Crisi de turisme i d'hotels

Joan Cals, economista emporda-nès, ha presentat fa poc la seva tesidoctoral en la qual tracta precisa-ment dels problemes del sector tu-rístic, de la tan repetida crisi turísti-ca i ha parlat amb L'HORA permirar d'esbrinar-ne les causes.

"Les estadístiques són molt do-lentes, pràcticament no existeixen.Es cert que han baixat els nivellsd'ocupació però també cal suposarque és cert que han augmentat lesplaces hoteleres. Jo diria que hi haestabilitat en els hotels, però quel'evolució és francament negativa."

No es pot parlar de crisi de turis-me sense fer-ho alhora de la crisi dela indústria hotelera. Però, quinessón les causes de la crisi?

"Aquesta crisi no és de gestióempresarial, ni de conjuntura, sinóbàsicament de factors estructurals:Deteriorament de l'entorn empre-sarial turístic, és a dir, condicions enquè treballa la indústria turística. Fadeu o quinze anys hi havia unsatractius, per exemple el preu, queara ja no hi són, per la pròpia evolu-ció econòmica del país. D'altra ban-da hi ha hagut una gran ampliació del'oferta turística arreu de la Medi-terrània. I també s'ha deterioratmolt el producte turístic que s'ofe-reix tant a nivell dels serveis de lesempreses hoteleres com pel cantódel paisatge, molt degradat, i sovintinfravalorat pel sector privat hote-ler."

"S'ha degradat el producte turístic"

Es cert també que, com explicaJoan Cals, la política turística enaquest país ha estat negligent. Esfeia un control de preus molt rígid,fins a l'extrem que les empreseshoteleres es veien impossibilitadesde superar unes taxes d'inflaciócada dia creixents. La sortida per aells era, lògicament, reduir els ser-veis, amb la consegüent pèrdua dequalitat. De fet, fins l'any passat no

•33

es va permetre la liberalització depreus. I si hi afegim la destrucció delpaisatge, la contaminació de les ai-gües, la gran congestió, la manca deserveis públics adients...

I no hi ha dubte que a tots aquestsfactors estructurals, cal afegir-ned'altres més de conjuntura. Els go-verns europeus fan campanyes perpromocionar el turisme intern, abase de propaganda i de control dedivises; la crisi econòmica és llarga,profunda i greu, i obliga a limitar elturisme (no a renunciar-hi encara,compte); l'Estat espanyol ja no surttan bé de preu i, a més, resulta mésaviat insegur... I així podríem anarafegint factors.

El turisme estranger és el més

afectat, doncs, per la crisi, car lescarreteres de la costa continuenomplint-se tots els caps de setmana,invariablement, i les platges sónplenes de gom a gom. Què vol diraixò? Per a Joan Cals, la costa cata-lana, en els 100 km. al Nord i al Sudde Barcelona, esdevé cada cop mésuna àrea de segona residència id'esbarjo. Això produeix una minvadel turisme clàssic i perjudica nota-blement les indústries hoteleres. I,tanmateix, n'hi ha d'altres que se'npoden beneficiar, com per exempleels restaurants.

Un futur incert

Tot plegat, obre un gran interro-

Les places hoteleres no es cobriran al 100 per cent...

La degradació del paisatge, un factor més de crisi.

gant en el món del turisme. Finsl'any passat, els turistes estrangerscontinuaven venint i desmentien elscatastrofistes que abans esmentà-vem, alhora que palesaven comarriba a ser de necessari per a la gentfugir del seu entorn habitual. Peròaquest any la recessió ja és evident.

Què pot passar en el futur? JoanCals creu que el turisme s'aniràadaptant a les noves situacions, iaixí mateix ho hauran de fer lesempreses. Per exemple, pel que fa altransport, es pot dir que han aug-mentat els viatges en autocar, ambtrajectes potser més curts que no elsfamosos vols "charter" d'anys enre-ra. Els apartaments poden créixer,car surten més econòmics a causa deno necessitar mà d'obra. Els Go-verns continuaran potenciant el tu-risme interior. En el cas de Catalu-nya, augmentarà la tendència a lesàrees de segona residència.

I continuem parlant de Catalu-nya, una Catalunya amb Generali-tat, amb una Conselleria de Comerçi Turisme que té competència exclu-siva sobre el tema. Què es pot ferdes d'una Direcció General de Tu-risme?

"El sector turístic català és moltgran i complex. La política turísticahauria de tenir presents totes lessituacions i no anar contra les granslínies de força de l'evolució econò-mica. No es pot fer voluntarisme, almarge dels problemes reals. El nos-tre producte turístic també s'ha de-teriorat profundament i el sectorpateix càrregues i hipoteques queabans no hi eren i que, en algunscasos, són irreversibles, dissorta-dament, per exemple el paisatge. Al'etapa de la dictadura i a la sevapolítica turística, se l'ha de criticarmolt durament per haver provocataquestes hipoteques amb actua-cions a curt termini i sense planifi-cació de cap mena."

"En el sector de la costa, no s'hipoden fer grans coses; car ja hi hauna base estructurada. Però tenimuna oferta variada, i a l'interior i amuntanya es pot començar correc-tament. A la costa, s'hauria de bus-car un creixement selectiu, pensaren projectes socialment interes-sants i lligats a la Planificació delterritori."

34

Vies per a la Generalitat

Com dèiem abans, la Generalitatté competència exclusiva en turis-me. Però n'hi ha algunes de clausque encara no han estat traspassa-des i per les quals cal lluitar pertenir-Ies ben aviat: els crèdits, elsajuts, la promoció a l'estranger.

"Madrid recela d'això de fer promo-ció a l'estranger. Hi ha la idea que,fora d'Espanya, l'Estat té la repre-sentació única. Però hem d'aconse-guir també aquesta capacitat de laGeneralitat de promocionar ella ma-teixa la seva oferta turística. I fer elmercat més transparent per al tu-risme".

Què vol dir això? L'intervencio-nisme practicat pel franquisme eraforça desequilibrat. A part de nopensar per res en planificació i es-tructuració de l'oferta —i ja veiemels resultats en les grans concentra-cions— basava les classificacions,per exemple, en factors puramentfísics, sense considerar-ne d'altrescom el servei. "Així —diu JoanCals— et trobaves un hotel de tresestrelles, molt gran i ample, ambuna cuina digna d'una estrella i a,l'inrevés. La relació preus-serveis,doncs, deixava el turista amb unasensació d'engany i de pèrdua deconfiança. I això costa molt de recu-perar. Convindrà també unas tascade reclassificació."

Acabem parlant amb en Joan Calsd'altres possibilitats de planificació.

Calen instruments nous per fer-ho,organismes que col·laborin amb laGeneralitat en la tasca. Els actualsCIT (Centres d'Iniciatives Turísti-ques) s'hi dedicaven i podien obte-nir ajuts de l'Administració,, però enla pràctica la majoria dels socis erenels empresaris i no sempre els mésrepresentatius. "Això cal replante-jar-ho, i de fet ja s'està fent en undoble sentit. Considero que elsAjuntaments afectats hi tenen molta dir, en aquest camp. Jo parlariad'organismes mixtes entre les insti-tucions i els interessats."

L'interrogant resta obert. Caldràque, des de tots els punts de vista,s'intenti tancar-lo. De moment, jas'han apuntat algunes coses interes-sants per entendre millor què hapassat amb la crisi del turisme.B

L'on com balla JAUME FUSTER

Posa't en remull, mestreEls lareUis del xino, patriotes com són, s'han

escoltat l'eslògan del ministeri i, com un sol paio, sen'han anat a remullar-se els baixos a la costa, veiam sis'arregla això del turisme que enguany no fem ni cincde calaix i ja em direu com ens ho farem per pagar labenzina als alarbs que cada dia en volen méspistrincs, que no sé pas que en deuen fer, de tantavirolla, ni que fossin la Caixa d'Orus!

La trepa més nombrosa han triat Lloret, encaraque algun sòmines se m'ha clavat a Castelldefels, perallò de les tradicions. Bé, doncs. Ja me'ls teniu aLloret, esblanqueïts de carpó, lluint molles i amb unstaparrabus de coloraines, xoriçats a les rebaixes delTall Britànic. "Ondia, tu, això és molt txani, no hoguipes?" li diu un camàndules que etxura babausentre el Paral.lelo i el Mercat de Sant Antoni, a unganàpia alt com un santpau i amb menys senderi queel Carter que macarroneja un parell de budells delcarrer de Robadors. "O, i tan txani com és! Jo nohavia filustrat mai un sorral com aquest. I net, no etpensessis, que no s'hi veu ni una xapa, ni un condó, nire de re! Més badocs que un filet en un bordell sensepiano, els xaves anaven enraonant les seves cosesquan de sobte se mel'ls planta al clavant un senyoresmés mudat que un bisbe el dijous sant i me'lsescomet amb un míting d'aquells d'emoció de ton-sura: "Perdonin un moment i permetin que empresenti. Sóc el president del Gremi d'Hotelers id'Iniciatives Turístiques de la Vila i em corresponl'honor de comunicar-los que vostès són els turistesnúmero cinc i sis que han triat les nostres instal·la-cions per passar-hi les vacances llurs. Els altresquatre turistes són una família de vietnamesos que

ens han estat enviats pel govern. Per tant, senyors, sim'ho permeten, els felicitaré en nom del nostreGremi i els faré unes preguntes de rigor." ... ̂

Els andoves del Xino, més parats que l'estatut deGalícia, s'escolten la xerrameca del nyèbit aquell i toti que paren uns pàmpols d'elefant es queden enblanc, sense papar-ne ni una. "I ara, què li passa almestretites aquest? Que potser ens vol prendre elnúmero? Fes el llonguis Mitjorella, que aquest nyi-cris és un perdiguer i vol empaperar-nos!" El caga-làstics se'ls escolta embabat. I me'ls endinya: "Chersmessieurs, j'ai l'honneur..." "I ara xamulla gavatx,l'andròmina! Alto les atxes, gamarús, que ni compropa ni capisco les verbes!" l'atura el Mitjorella. I elmitjacerillas'excusa: "Oh, Frasorry, gentlement! Frathe President of..." "No re, tu, se'ns ha guillat, elneura. Però quin futris és aquest que me li ha agafatde xamullar-nos en foraster. Escolta, paiet, que somde casa, natros! Espaia't en nostrat que si no no etcapisquem ni una vibria, que aquí l'amigu és del Sec imenda va prendre carnadura a un piset de SantRamon, que ma mare era cigronaire a la Boqueria imon pare ataconador al barri mateix!" li etziba elMitjorella, més cremat que un misto. I afegeix elcamàndules, per reblar el clau: "Que som méscatalans que el Pujol, el Reventós i el Guti, natros!"

El tòtila encorbatat capisca, finalment. "Oh, cata-lans! Que potser són de Lleida, vostès? Ja m'excusa-ran, però és que amb la crisi, estem buscant algunturista per declarar-lo monument nacional i exhibir-lo als companys dels pobles veïns, que vegin que lanostra vila ha estat, és i serà capdavantera en això del'estiueig!". •

35

ELS FARONERS, UN MONPOSAT AL DIA

San Sebastià,el far mésimportant d'EspanyaXAVIER FEBRES

El far de Sant Sebastià, prop de Llafranc i dePalafrugell, té diverses característiques superlatives iconstitueix sense cap dubte un patriarca en la matèria.

Per començar, és el de major abast lluminósd'Espanya (58 milles) i un dels més alts de tota laMediterrània (167 metres per damunt del mar),característica que li augmenta encara més lavisibilitat. No en va el Cap de Sant Sebastià és un punttan neuràlgic o més que el Cap de Creus en la rutamarítima internacional i intercontinental.

A més, l'edifici d'aquest far ésdels més grans i relativament mésben acondicionats, alhora que el seufaroner o tècnic és el de més llargapermanència en un mateix far ambtot el que això comporta d'experièn-cia i coneixements sobre l'indret. Elsenyor Aguirre, en efecte, és el res-ponsable d'aquest far extraordinarides de fa 32 anys.

Les "collonades" de Josep Pla

I per acabar, el far de Sant Sebas-tià ha tingut l'honor de ser l'objected'algunes de les il·lustres "collona-des" —segons la seva pròpia defini-ció— escrites pel senyor nadiu deles rodalies, Josep Pla.

A la pàgina 146 del volum 30 deles seves Obres Completes ("Tresguies"), el senyor Pla escriu:"Abans de la guerra europeal'accés, era més fàcil i els torrerssolien posar a la disposició delsvisitants un àlbum aparatosa-ment relligat en el qual hom po-dia estampar els pensamentsmés o menys sublims que sobreel propi estat d'esperit provoca-va la vista panoràmica o la mà-quina lumínica. Després d'uncopiós i excel·lent sopar ambqueag va ser obsequiat a l'ermi-ta pels seus amics de Palafru-gell, el senyor Benito de Endara,que llavors era governador civilliberal de la província, va es-

36

Inaugurat l'any 1857, el far ha registratdiverses modernitzacions i'actualmentdisposa de nombrosos avenços tècnics..

criure a l'àlbum: "La primeravegada que vaig venir aquí, hovaig fer com a particular. Lasegona, vaig venir de catedràtic.(El senyor Benito va ésser, enefecte, catedràtic de Dret mer-cantil de la Universitat de Barce-lona primer i de la Central des-prés). El tercer cop vinc de go-vernador. Vindré la pròxima deministre? Qui sap! D'altres mésbèsties que jo ho han estat".Aquestes apreciacions tan opti-mistes del senyor governadorvan ésser poc després divulga-des a través de còpies fotogràfi-ques que la Premsa va donar aconèixer, es produí un petit ideliciós batibull i tot Espanyaparlà uns quants dies del senyorBenito i del far de Sant SebastiàLa carrera política del senyorBenito s'acabà definitivament.D'altra banda, seria inútil bus-car a l'àlbum el full que conteniales seves apreciacions, perquèva ésser acuradament arrencat"

Però l'actual tècnic del far sostéque el senyor Pla no ha visitat mai elfar, que l'anotació que reprodueixno és exacta i que el full del Llibre deVisites no ha estat mai arrencat. Enefecte, consultat el primer volumdels nou que comprèn actualment elLlibre de Visites, hi he pogut llegir:"En 1904 vine siendo vice-rec-"tor de la Universidad de Barce-lona. En 1911 vengo de gober;nador civil de la provincià. &Quéseré la pròxima vez que vuelva?iQuizà ministro! Otros mas bu-rros que yo lo han sido. LorenzoBenito".

La pàgina no sembla haver estatarrencad en cap moment, si bé éscert que aquesta anotació va serbarrada amb llapis tot i que torna aser legible.

Vint-i-un anys després de la pri-

mera anotació polèmica, la famíliaBenito va tornar a la càrrega en elLlibre de Visites: "Primera firmaen el libro de San Sebastiàn de lasegunda generación de los Beni-to. El padre no ha firmado comoministro, el hijo firma siendo elPrimer Fiscal del Tribunal deCuentas de la República, i Viva laRepública! 8-9-1932. José deBenito". I afegeix la seva muller:"Tras la soga va el caldero.Carmen de Benito".

Ultra aquesta anècdota protago-nitzada indirectament per JosepPla, el tècnic del far de Sant Sebas-tià comenta a propòsit del Llibre deVisites que reflecteix curiosamentl'evolució —o més aviat la regres-sió— de la ment humana. "Abanstothom hi posava una reflexiómés o menys poètica, graciosa ocom fóra. Ara només hi posen lasignatura i prou. No val la pena.Ja només hi deixo firmar lesautoritats".

Es comprèn que l'actual Llibreestigui encetat des de 1955 i restiencara lluny de ser omplert comple-tament, mentre que altres volumsprecedents havien estat enllestitsamb dos anys de visites.

Un far primordial,

un tècnic expert

La importància primordial del farde Sant Sebastià per a la navegacióve donada pel fet que aquest Cap ésel primer punt de terra al quals'acosten i prenen com a referènciaels vaixells de la ruta Gènova-Mar-sella. Fer-ho amb el Cap de Creustot i que sobresurt més que el deSant Sebastià representaria per alsvaixells una pèrdua de temps deguta la seva situació massa al nord enrelació a la ruta.

Inaugurat l'any 1857, el far haregistrat diverses modernitzacions iactualment disposa de nombrososavenços tècnics. Va ser electrificat1-any 1940 i la lent actual data de1960.

D'altra banda, l'habilitat personali la llarga experiència del tècnic lihan permès d'idear un curiós siste-ma artesà de control remot a travésdel qual pot ser avisat en aualsevolmoment d'una averia. Aquest dis-positiu ha estat adaptat posterior-ment a d'altres fars. Tot el funcio-

nament del far és automàtic i lapossibilitat d'error humà és pràcti-, cament nul.la.

"No tinc cap treball corporal afer, ens diu el tècnic. Però és unafeina molt esclava per la dispo-sició total que exigeix i per laresponsabilitat que dóna. Tot iaixò, suposo que és un bon oficiperquè la gent no en marxa; deuvoler dir que hi estan bé. Vaigtriar aquesta feina perquè tincfòbia del "mundanal brogit".M'agrada anar a buscar la gres-ca, no que la gresca em vingui abuscar a mi. Quan vaig comen-çar ja feien exàmens bastantforts en meteorologia, electrici-tat, mecànica, òptica... Hi haviamés candidats que no pas llocs.El primer destí forçós que vaig

tenir va ser Formentera, l'any1943, després vaig anar a Salou ides de 1948 aquí".

L'edifici del far, envoltat de jar-dins acuradament mantinguts sotala responsabilitat del tècnic, dispo-sa de dos habitacles familiars amb 5habitacions cadascuna i un habita-cle per a l'adjunt amb dues habita-cions. Els habitacles no estan pràc-ticament utilitzats en l'actualitat.

Com a última peculiaritat del farde Sant Sebastià val a dir que dispo-sa actualment com a adjunta del'única tècnica femenina en activitata Catalunya, Elvira Pujol, una noiade l'Escala que troba perfectamentnatural aquest ofici. "No entenccom no hi ha més dones. Deu serper falta d'informació", ensdeia.B

Cada setmana «viatgem» amb vostè per fer-li laciutat més accessible...

— i durant els mesos de Festiu...

del OC»

vacacioi*es

Xecs i targes de viatgeDivisesDocumentació de viatgeCreuers marítimsViatjar en trenLloguer de cotxesVacances a cases de pagèsCamps de treballViatjar i aprendre idiomesRutes turístiques programadesParadors de turismeEsquiar sota el solEsports nàuticsRutes a cavallEsports aerisVacances de càmpingCursos de natació per a joves iinfantsCampaments i albergs de joventutMúsica per a les vacancesLa lectura de l'estiuLlibres per a viatjarFestes popularsCòctels frescos per a l'estiuViatjar per EspanyaViatjar pel mónPassatemps, etc...

Guia dd ock/especial vacances... per a ficar-se l'estiueig a la butxaca

37

BSPBaAL

DE TREBALL"

Manilla d'oros• • • • • • • • • • • • Í S S S S S B S S

Les millorsobres de laliteraturacatalanaJAUME VIDAL ALCOVER

M'arriben els darrers títols publi-cats d'aquesta col·lecció, "Les mi-lors obres de la literatura catalana",de les Edicions 62, amb el suport de"La Caixa" (que és la de Pensionsper a la Vellesa i d'Estalvis deCatalunya i Balears); són els núme-ros 39, 40 i 41, corresponents a unrecull de narracions d'Emili Vilano-va, Lo primer amor i altres nar-racions, a la novel·la més celebradade Marià Vayreda, La punyalada, ia Lo somni de Bernat Metge. No hiha res a dir: l'elecció d'aquestes tresobres ens sembla del tot encertada ique no desmenteix el títol de la coLlec-ció. Diguem per endavant que elconjunt sencer de la col·lecció enssembla un encert i sobretot la finali-tat que l'anima: fornir a un preumoderat unes obres cabdals de lanostra literatura perquè les puguiconèixer el públic lector, que, mit-jançant aquest material de lectura,pot esdevenir més nombrós cadadia, i, sobretot, perquè les escolesdisposin d'una eina sòlida i bàsica.

Volem suposar que el títol de lacol·lecció, "Les millors obres...etc", té un significat: contendrà,doncs, obres de literatura i en con-sideració d'exceí.lència: "les mil-lors". Ja sé que els judicis valora-tius, en aquesta matèria, són sem-pre, o gairebé sempre, discutibles idepenen sovint de canvis de modes,de gust, d'imposicions polítiques, eco-altre del pintor Torres-Garcia. Lesobres, molt respectables, d'aquestsproses de Roïç de Corella, de Jordidel rei En Pere (18, 19 i 20) i unRiba, ni ho és el teatre en l'obra dePuig i Ferreter ni tan sols en la de J.

Ma. de Sagarra. D'altra banda, quèhi fan, a una col·lecció de literatura,Prat de la Riba, Valentí, Almirall,Pompeu Fabra» Ramon Turró i Fer-rater Mora? I encara se'ns anuncienun recull d'articles de J. Yxart i unaltre del pintor Torres-García. Lesobres, molt respectades, d'aquestsautors no pertanyen al concepte delque solem entendre per literatura, iestic segur que Josep Yxart, que eraun crític agut i sense por, censurariala inclusió d'un recull seu d'articles—per molt que es referissin a laliteratura catalana de la Restaura-ció— dins una col·lecció titulada"Les millors..., etc."

Amb els títols publicats i els qua-tre que s'anuncien, arribam quasi alfinal de la col·lecció, si és que ha decomprendre, com diuen les mevesnotícies, cinquanta títols. Per si l'è-xit de l'empresa —que sembla in-dubtable— decideix editors i mece-nes a repetir-la, m'arriscaré a pro-posar els títols que podrien integraraquesta possible segona remesa dela col·lecció. Comencem per la poe-sia, no gaire ben representada avui.Hi hauria d'haver els poemes i lesproses de Roïç, de Corella, de Jordide Sant Jordi i una bona i suficienttria dels poetes del XIV i del XV,cosa que podria donar per dos vo-lums (1 i 2), un altre volum de poesianarrativa o noves rimades (3), lespoesies de Pere Serafí (4), una bonaantologia del rector de Vallfogona(5), sengles antologies dels poetesrenaixentistes, modernistes i nou-centistes (6, 7 i 8), un recull depoemes de Guimerà (9), de Maragall(10), de Sagarra (11), una bonaedició dels poemes de J. Alcover(12), una antologia de Costa i Llobe-ra (13), una bona tria dels poetes del'Escola mallorquina (14), una altrade López-Picó, massa injustamentoblidat (15), una altra de Pere Quart(16), i una dels poetes de postguerraanteriors als tan atesos dels anyssetantes (17). També caldria publi-car les tres cròniques que manquen:la de Jaume I, la de B. Desclot i la

del rei En Pere (18, 19 i20) i unrecull de narrativa medieval (21).No hauríem d'oblidar la literaturapopular, i publicaríem un recull derondalles (22) i una antologia delCançoner (23). Finalment, s'hauriade publicar un llibre doctrinal deRamon Llull: l'ideal fóra el LLibrede contemplació, que potser ocu-paria dos volums (24 i 25). Quant ala prosa dels temps moderns, pro-posaríem: els dos volums que man-quen de la trilogia de Pin i Soler,Jaume i Niobe (26 i 27), L'orfane-ta de Menàrguens (28), un recullde contes —ja n'hi ha prou de Soli-tud— de Víctor Català (29), Lafabricanta de Dolors Monserdà(30), un recull de costumistes ma-llorquins, P. d'A. Penya, Oliver, B.Ferrà (31), els contes de SalvadorGalmés (32), Julita de Genis i Agui-lar (33), Aigua avall de Folch iTorres (34), Els sots feréstecs deR. Caselles (35), Algues roges deMa: Teresa Vernet (36), Pilar Primde N. Oller (37), La minyonia d'uninfant orat i algunes proses més deLI. Riber (38), El cercle màgic dePuig i Ferreter (39), Icària, Icària,de X. Berenguel (40), Incerta glò-ria —en la versió abreujada, al meuentendre— de J. Sales (41), unrecull de narracions breus d'AuroraBertrana (42), Brigada mixta d'A-vel.lí Artís-Gener (43), Un lloc en-tre els morts o una altra novel·la—Feliçment, jo sóc una dona o Eljaqué de la democràcia— de Ma.Aurèlia Capmany (44), Fanny deCarles Soldevila (45), Llibre decavalleries o Les històries natu-rals de Perucho (46), un recull decontes de Sarsanedas (47), La ma-roma de Folch i Camarasa (48), i,per acabar, no aniria malament quees fes una nova edició a l'abast i benfeta del Tirant lo Blanc, que ocu-paria dos volums (49 i 50).

Aquesta relació no esgota encarala nostra literatura, ni tan sols en lesseves obres excel·lents; és simple-ment una nova proposta.

39

JOSEP Ma ROSSELL:

Clavo els ulls i gravoamb les orellesISIDRE AMBROS

Els hippies, aquells coneguts tan desconeguts pernosaltres, tornen a ser notícia mercès al llibre publicatper Josep Ma. Rosell, titulat "Blue Bar", en el quall'autor explica les seves pròpies vivències aFormentera, la Hippilandia dels anys setanta.

Barceloní de naixement, formente-renc de cor, escriptor o potser periodistao encara millor treballador-estudiant,com a ell li agrada que el defineixin,sense temps ni humor d'escriure, estàconvençut que l'obra que ha publicataquest estiu ha perdut actualitat, peròen canvi continua tenint interès. "BlueBar" és un llibe que es va escriure deuanys enrera però en canvi no ha estatpublicat fins aquest estiu, "això haestat motivat —explica el seu autor—per tota una recula d'impondera-bles. He de reconèixer que el primerobstacle me'l vaig posar jo mateix,car suposo que si s'hagués publicatl'any 1970, quan el vaig escriure, almarge de constituir un llibre sensa-cionalista, un autèntic best-seller,hauria provocat un èxode en massa aFormentera, presidit per la curiosi-tat o l'apetència sexual. Finalmentl'any 1973 quan ja no quedava capresidu hippie a l'illa i aquesta haviacomençat a perdre la seva identitatvaig pensar que era el moment quel'esmentat text veiés la llum".

Però llavors, i d'una forma que quasibé es podria anomenar incomprensible,la censyra el va vetar. Fet aquest que nodeixa d'ésser un xic estrany si es té encompte que és un llibre normal i correntsense cap dosi de possible perversiófísica o moral que pogués atemptar con-tra la moral o els bons costums delslectors. Josep Ma Rossell, pel seu cantós'exclama, tot afirmant que "precisa-ment vaig fer un llibre autocensurat,de Seminari, molt acurat per tal queno tinguéssim cap problema a l'horade la seva publicació i en canvi no vapassar. Jo estic convençut que laprohibició es va dur a terme perquèes deia que hi havia gent que esbanyava despullada a les costes es-panyoles i que d'aquesta gent n'hi

40 V

havia del país, espanyols. I, és clar,havíem d'ésser purs i castos, que peraixò érem la reserva espiritual d'oc-cident".

Els hippies en feien un art,

del passotisme

"Blue Bar" però, no és l'únic llibre enel qual J. Ma Rossell parla de Formente-ra, ans al contrari, les cinc obres que hapublicat, totes es desenvolupen a For-mentera. L'una parla dels hippies, unaaltra dels turistes, una tercera dels pas-sotes... però sempre tenint aquella illacom a marc de referència, fins al puntque hom no sap ben bé si l'autor estàespecialitzat en els moviments socialsde caire marginal o bé en el desenvolu-pament de Formentera. "Jo penso queuna cosa va intrínsicament lligada a

l'altra, són dos -fets indestriables.Des de l'any 1970 cada any vaig aaquesta illa tres vegades, per Nadal,per Pasqua i a l'estiu; clavo els ulls igravo amb les orelles, de tal maneraque vaig observant com, a mesuraque s'hi produeix una degradaciódel paisatge, amb el pas dels anys, lagent que va allí també és distinta. Esveritat que tots ells pertanyen aaquella classe que podem denomi-nar com dels marginats, perquè elsol fet d'anar a Formentera ja és ensí mateix automarginar-se. Peròtambé és veritat que hi ha un certparal·lelisme entre l'illa i la gent quela visita, Formentera es degrada ca-da vegada més però és que la gentque hi va, també. Per entendre'ns,els hippies ja "passaven" de tot,però ho feien amb mesura i estil,sabien "pasar", feien del passotis-me un art, una filosofia; en canvi els"passotes" d'ara entenen el passo-tisme com un costum, sense solta nivolta, com un vici i prou".

Malgrat tot, s'ha de dir que "BlueBar" és una obra que s'ha produit deretruc, ja que en si l'autor el que preteniafer, des d'un bon principi, era un docu-mental sobre quelcom insòlit. Llavors vapensar en dur a terme un escrit sobre lesbarraques del Somorrostro, per tal desensibilitzar la gent i ajudar així a pro-moure l'erradicació del barraquisme,però li van passar al davant, en FrancescCandel i les barraques de Can Tunisl'avançaren. Aleshores.i sempre anant ala recerca de l'insòlit, és quan va decidirariar-se'n a Formentera i escriure quel-

Vaig decidir publicar el llibre l'any 1973, quan no quedava cap hippie a Villa.

com dels hippies. "Sí, però em vapassar allò que pot succeir a qualse-vol, em vaig equivocar de hippies, novaig trobar els de veritat, sinoagels d'estiu, aquells a qui els periodis-tes americans anomenaven falsosbippies o plastic-hippies. Amb tot, jono crec que fossin falsos hippies.Eren, senzillament, químics, estu-diants, mecànics, botiguers ques'havien deixat créixer la barba, elsnois i els cabells les noies i havienescollit una illa solitària i encalladaen el temps, per nodrir-se de sol aunes platges que, aleshores, encaraeren verges. Era un tipus de gentque feien servir les vacances perevadir-se completament de la socie-tat de consum, amb la finalitat depracticar tota una mena d'exercicispsicodèlics, defugint el soroll de lesurbs i les comoditats mundanes. Allíles singularíssimes alcoves de lessavines confereixen unes parcel·lesàmplies i reservades d'arenys sobre

'El llibre és de "Seminari", molt acuratper no tenir cap problema a l'hora dela publicació; malgrat tot me'l varenvetar.

les quals, impressionats davantd'aquell paradís immens, es despu-llaven en cos i ànima per endinsar-sellargament en unes aigües verges,intactes i transparents, de les qualscom per art d'encanteri, en restavaabsent la més mínima onada".

Precisament, per aquells temps allí,en aquell racó de món només hi havia unquiosc on els marginats temporers—com els anomena Rossell— es reunienper fer-hi un glop, un mossec o senzilla-ment per fer petar la xerrada. Com queestava pintat de color blau, li deien el"Blue Bar", nom aquest que ja en elsanys seixanta era famós arreu del món,donat que era el lloc principal de reuniódels forasters que arribaven a Formen-tera amb l'ànim de quedar-s'hi una bonatemporadeta. "Per això penso —afir-ma J. Ma Rossell— que "Blue Bar" ésun bon nom per encapçalar aquellrecull de petits reportatges que arahe publicat en forma de llibre" •

Llibres PERE ANGUERA

VIDAL ALCOVER, J.: Di-do i Eneas. Ed. Pòrtic. Elbrot, 4. 191 ps.

VALLVERDÚ, F: Aproxi-mació crítica a la sociolín-mació crítica a la socio-lin-güística catalana. Ed. 62 A

Energia i dependència na-cional. Ed. La magrana.Quaderns d'alliberament,5. 225 ps.

PLA, JOSEP: Contraban ialtes narracions. Les mi-llors obres de la literaturacatalana, 33. 213 ps.

DUCH, L: De la. religió a lareligió popular. Publica-cions abadia de Montser-rat. Saurí, 49. 220 ps.

CARNER, J: La creaciód'Eva i altres contes. Ed.Laia. Les eines de butxa-ca, 6. 123 ps.

Una bella novel·la d'amor en un ambient universitari i sensitiu, ambuna història triangular refent el mite clàssic de Dido i Eneas. molt benportada i sense cap mena de concessió fàcil. Una prosa ben elaborada ide lectura plaent, que posa el contingut literari per damunt de l'accióanecdòtica.

Llibre de gran utilitat on es fa un resum amb valoració crítica de les.aportacions catalanes a la sòcio-lingüística tant a nivell teòric generalcom,, fonamentalment, als problemes que aquesta ha d'afrontar en elnostre país. A part del cos teòric inclou una exhaustiva i necessàriabibliografia on es recullen tots els treballs sobre el tema.

Recull de textos teòrics dedicats bàsicament a l'anàlisi de les diferentscrisis econòmiques actuals, especialment l'energètica, valorant la sevaincidència manipuladora davant la creació d'un sistema de dependèncianacional i a la recerca d'una alternativa ecològica de caire socialistaemmarcada bàsicament en els PPCC.

Mostra de cinc de les millors narracions llargues de Pla, on esreflecteixen dues de les constants de la seva obra: l'interès i l'amor al mari la descripció de viatges i fets cosmopolites, presidits ambdós per lapreocupació pel pas del temps. L'estil de Pla, l'intent de llenguatgeplaner i l'adjectivació personal hi queden plenaments representats.

Un interessant estudi sobre la religió de caire popular que l'autorconsidera estretament lligada amb la il·lustració i el romanticisme. Dinsel llibre hi ha un apartat dedicat a l'anàlisi del fet nacional a nivell teòric.El llibre està escrit en un to molt didàctic.

Reedició de l'únic volum de contes de Carner en un intent derevalorització de la seva prosa, on es fan patents la seva ironia i el seudomini de l'escriptura, en textos bastits damunt elements molt feblesperò magistralment treballats, de temàtica vorejant el costumisme. Elllibre va prologat per Albert Manent.

41

Cultura en joc JOSEP Ma. CARANDELL

Utrilla i l'art conceptualCom és sabut, Edicions Ro-

brenyo, de Mataró, que va comen-çar com a editorial de teatre (d'a-quí que usés el nom del drama-turg), ha diversificat les seves pu-blicacions en els últims temps, iactualment publica també narrati-va, poesia i assaig. Esmentaré,com a una de les darreres obresdramàtiques publicades, pel seugran interès, "El deixeble del dia-ble" de Bernard Shaw, la lecturade la qual recomano a tota mena delectors. Avui, però, em referiré auna curiosa obra, catalana, quecombina l'assaig amb la narrativa:les "Cròniques de l'era concep-tual", de l'escriptor i artista LluísUtrilla.

El llibre és d'un gran interès. Johe gaudit moltíssim llegint-lo, per-què m'ha fet reviure molts recordsdel primer quinqueni de la dècadadels setanta (del 71 al 76, aproxi-madament), en relació amb un as-pecte de la nostra cultura que jomai vaig viure amb tota l'atenció,malgrat passés pel meu costat ambmolta freqüència. Utrilla, un delsartistes que més aviat s'interessàper l'art diguem-ne conceptual, enel nostre país, i un dels primers,també, en participar com a autord'aquest art alternatiu, ens fa re-viure ara, amb el seu llibre, lahistòria exterior i íntima dels fetscabdals d'aquest fenomen que es-clatà un bon dia, tímidament, peròsorollosament, a Granollers, i queperdé bona part de la seva empen-ta (com tantes altres manifesta-cions culturals) poc després de lamort de Franco.

El terme utilitzat en el títol ésmolt exacte: cròniques; car el queUtrilla ha fet és més una crònicaque una història, i més una sèrie decròniques que una crònica única.

Hom ha pogut lluitar en favor oen contra de l'art conceptual —entot cas, pocs han estat els indife-rents; el silenci d'alguns no eraindiferència, sinó rebuig—, ningú,però, que hagi viscut una mica lacultura de la dècada passada no

pot oblidar que l'art alternatiu, enles seyés diferents manifestacions,com el "corporal" o l'"environa-ment", era una novetat molt signi-ficativa i frapant, les conseqüèn-cies del qual han estat més nota-bles del que hom es pensa en l'art"tradicional'.'

A mi, personalment, el llibrem'ha estat de gran utilitat, perquèm'ha servit per establir una línia decontinuïtat que uneix fenòmensque jo vaig conèixer com a deslli-gats. Recordo molt bé el dia que unamic m'invità a anar a Granollers(era un diumenge, si no recordomalament), però no hi vaig poderanar, i me'n vaig penedir, quan,dos dies després llegia el que elsdiaris comentaven. Jo era, alesho-res, professor de literatura del'Escola EINA, i vaig participaramb els alumnes i professors (Rà-fols Casamada, Maria Girona, La-hosa, Xavier Olivé i altres) en al-gunes curioses exhibicions: recor-do com a molt particular, un sopar"retro"..., i l'anomenada "Trame-sa postal". Amb l'Utrilla jo hi esta-va en relació perquè ell era un delsprincipals animadors de l'ObraCultural de la Caixa —la mateixainstitució que m'encarregà una sè-rie de conferències de literaturacatalana per tot el país— i en unade les sales del carrer AmadeuVives vaig poder veure i viure undia una mostra d'"environamentart" que Utrilla m'ensenyà. A Car-les Pazos el vaig conèixer quan jodirigia la Seix Barral; ell feia unsdissenys de cobertes de llibresmolt especials. A la Vinçon hi vaiganar amb certa freqüència. Etcète-ra, etc. Es ara, però, que tot allò,gràcies al llibre de l'Utrilla, haquedat coordinat, ordenat i crono-lògicament organitzat.

Un altre encert de Lluís Utrillaha estat el <}e combinar la crònicainformativa de l'art conceptualamb les cròniques literàries d'ar-tistes típics de l'art alternatiu. Elscontes, els cinc contes del llibre,escrits a manera de narració cos-

tumista, ens faciliten d'una mane-ra molt planera i directa, el conei-xement de les vides, problemes isituacions dels artistes: la relaciód'un d'ells amb una noia rica, aCeret; la visita a una mèdium; elrerafons personal d'un artista delBody Art; la desgraciada i petitahistòria d'un artesà que llença a lesescombraries, creient que són dei-xalles, l'obra de tot un any detreball d'un artista conceptual; elshow d'un pianista que destrossael piano amb uns treballadors adestralades...

Confesso que jo hauria esperat,d'un artista conceptual, una me-na de contes i d'assaig ben dife-rents d'aquests. Però, la veritat,aquest llibre és molt més útil talcom és, malgrat que sigui menyscreatiu i literari. Fa uns dies vaigllegir el pròleg d'uns poetes avan-guardistes a la nova poesia catala-na, i és un pròleg tan innovadorque no es citi el seu nom— comun error. En canvi, el llibre de LI.Utrilla és una crònica humil, alservei d'allò que vol explicar, queinforma, que ajuda a lligar caps.

Es curiós, però se'n fan pocsd'aquesta mena de llibres en elnostre país, i després lògicamentresulta molt difícil escriure o co-nèixer la història general. L'artconceptual, o com se'l vulgui ano-menar, ha tingut més o menys sortentre nosaltres, però és un bocímolt característic del nostre tempsi ara, si es pot dir així, "existeix"més gràcies a les cròniques del'Utrilla. Les mostres de Grano-llers, de la sala de l'Obra cultural dela Caixa, de la Llotja de Tint (on fapoc, per cert, s'ha inaugurat unmuseu d'art català contemporanique, amb el temps, inclourà obresd'art alternatiu), les reunions al'Institut Alemany (el meu "Kin-dergarten artístic" les anomenavaaquella gran promotora que va serKatinka Dittrich, la mà dreta delDr. Hebel), i moltes altres exhibi-cions ara tenen el seu lloc a lamemòria escrita, gràcies a l'Utri-lla. •

42

Cinema

La properatemporadaANTONI KIRCHNER

Ja està. Fet i fet, l'estiu s'acabaper moments. Això ja no pot durarmassa.

Enrera hem deixat les reposi-cions, les estrenes de segona, lesrestes que quedaven al cove de lesdistribuïdores i, durant l'agost, l'es-trena de les pel·lícules espanyolesque cobreixen quota de pantalla.Els productors, molt savis ells, vanfer l'esmena que la quota de cineespanyol es cobrís quatrimestral-ment per evitar que totes les estre-nes de les seves pel·lícules es pro-duissin a l'estiu. Això no ha estataixí mai i tenim dades i xifres per aconfirmar-ho. En canvi, ara, la quo-ta quatrimestral obliga a fer cinemaespanyol els mesos d'abril (Setma-na Santa, quan tothom se'n va devacances), agost (tothom de vacan-ces), desembre (els primers quinzedies d'aquest mes són els pitjors del'any, comercialment parlant, comho demostren les estadístiques que,també, tenim a les mans).

Enrera hem deixat els morts, lesfigures desaparegudes. Cada estiuminva la nòmina dels grans noms delcinema. Cada estiu els redactors deles seccions d'espectacles dels dia-ris, els pocs que queden, que no fanvacances, viuen dels morts, si se'mpermet dir-ho així. Enguany el Greci els morts han servit per omplirplanes d'una actualitat que sempredisminueix en arribar la calor.

Tot això queda enrera, però quehi ha al davant? Què ens preparenels comerciants de les pel·lícules?Quines propostes tenen a les butxa-ques per encisar-nos? L'Hora estàen disposició de revelar-vos el se-cret, de descobrir-vos la capseta deles mil meravelles, de donar-vos la

"Kagemusha", d'Akira Kurosawa, gran premi de Cannes, serà ben aviat a lesnostres pantalles.

relació de les pel·lícules més atrac-tives —teòricament— i amb lesquals distribuïdors i exhibidorspensen arreglar una miqueta el quequeda de 1980, després de la granfallida de l'estiu. Veiem-ho.

"The Shinning", un film d'horror,signat per Stanley Kubrick. L'homeque va redimensionar els "pe-,plums" amb "Espartaco", la comè-dia política amb "^Telefono rojo?,volamos hacia Moscú" i la ciència-ficció amb el "2001, una odisea delespacio", ara s'ha proposat tractarel gènere terrorífic a partir del seuefecte real a les persones. "TheShinning" és la metamorfosi de lafigura de Jack Nicholson convertint-se de bon pare de família en unhome demoníac.

El realitzador Ingmar Bergman jaté acabada la seva pel·lícula que fa elnúmero 40 de la filmografiad'aquest autor. Fins ara ha mantin-gut en secret el tema de l'argument.Tan sols es pot saber que, en aquestcas, ha preferit treballar amb unatroupe d'actors teatrals en lloc delsseus habituals intèrprets. El dramad'una parella que no s'entén semblaque continua preocupant el mestredel cinema nòrdic.

"La ciutat de les dones" —de laqual vàrem parlar des de Can-nes— serà un dels títols que enceta-ran la temporada. Un Fellini éssempre un Fellini, i més si hi ha

també en Marcel.lo Mastroianni.Recordeu la "Pretty Baby" de

Louis Malle? Bé, el realitzador fran-cès continua treballant als EstatsUnits. D'ell podrem veure "AtlanticCity", una història d'amor triangu-lar. Burt Lancaster, Susan Saran-don i Michel Piccoli són els pro-tagonistes.

Dues pel·lícules de ciència-ficció:la segona part de "La guerra de lasgalaxias", titulada "El imperio ata-ca" i la producció de Walt Disney,"El forat negre" amb en MaximilianSchell, Anthony Perkins, YvetteMimieux i un llarg etcètera.

"Le dernier metro" és el "der-nier" Truffaut. Es la història d'unteatre de París durant els anys del'ocupació. Catherine Deneuve iGerard Depardieu són les figuresdel film.

No ens cal moure'ns de França.Una de les grans sorpreses de Can-nes va ésser "Mon Oncle d'Amèri-que". El cinema d'Alain Resnais i laseva preocupació per la recerca de.

- la memòria humana en un film d'es-tructura dramàtica realment apas-sionant.

Podríem afegir-ne moltes més,però potser ja n'hi ha prou per anarfent boca. Recordem, finalment,que la gran pel·lícula de la properatemporada serà, sense cap dubte,l'obra mestra d'Akira- Kurosawa,"Kagemusha". Ja ho sentirem dir.

43

Teatre

Dansa,napolitanesi titellesANTONI BARTOMEUS

Seguint un cert exercici de desco-berta que sembla ser també en elpropòsit global del "Grec-80" (re-cordem "La dansa de Pong-San",de Corea, per la via de l'exòtic, i lesactuacions de Dario Fo i de FrancaRame, trets del tot segurs a l'hora deprogramar), cal anotar dos especta-cles més, perfectament desconegutsaquí, i que lliguen inqüestionable-ment amb la línia seguida al llargd'aquesta campanya d'estiu.

Efectivament, tant la "Louis Fal-co Dance Company", de Nova York,com la "Nuova Compagnia di CantoPopolare", de Nàpols, s'inscriuen

Una escena de "Miles Gloriosus"

en el marc dels espectacles de granqualitat, la presentació dels quals enaquest "Grec" podia desvetllar l'in-terès de sectors i públics no forço-sament atents a aquestes especiali-tats concretes. L'objectiu, si eraaquest, hauria tractat d'aprofitarl'ambient de la campanya per inten-tar una certa divulgació d'unes :companyies de prestigi mundial, al

mateix temps que la presència d'a-quests grups a Barcelona en pleestiu ajudava a donar un elementmés de relleu a la temporada. Val adir, però, que la cosa de la divulga-ció haurà quedat més aviat migradaen el segon dels casos, el dels can-tants napolitans, els quals varentopar-se amb unes de les dates mésdifícils de tot l'estiu. Però val a dir,

Encreuats núm. 6 9 JORDI FORTUNV

HORITZONTALS: 1.- Han vingut de la costa. 2.- Hi ne-den els peixos grossos. 3.- En llenguatge caní, bon dia.El Romea, per exemple. 4.- Consonant. Cartes juganeres.1Consonant. 5.- Es desagradable a l'oïda. 6.- Us portarà aRoma. Dit de la terna que ha de durar sempre. 7.- Dequalitat. Lletra grega. Ben poca cosa. 8.- Els seus cors sónben famosos. Té bastant més de quatre cantons. 9.- Con-sonant. Segueix al pastor. Vocal. 10.- Tipus de companyiaque, quan l'OPEP apuja preus, augmenta beneficis.Consonant. 11.- La resta de dividir trenta-vuit per set.

VERTICALS: 1.- Plata. Estan a la cornucòpia. 2.- Trosde llenya que cal buscar. Vocal. 3.- En guany. No es crema

,ni que sigui al mig del foc. 4.- Representa el Papa. CincConsonant. 5.- Cinc-cents. Quasi tota la raó. Marca l'opo-sició entre els dos membres que lliga. 6.- Dit d'aquellestifes que tothom trepitja. Contracció. 7.- Favoritismeenvers els parents. 8.- Pot anar dient blat, al revés. Pot dur-s'hi una flor, al revés. 9.- Part central del rite. Excitar l'irade santa Rita. 10.- Avantpassades de les furgonetes.Vocal' 11.- La mateixa. A l'Iran els donen als delinqüents.12.- Vocal.

A 114 5 6A r23C45(,

%<?

UM N1

-

1 1

1 m\ 1 U 1i M M m40\ I I I I I IM

4I

J

i1"l

J

SOLUCIÓ ALS ENCREUATS NUM 68

HORITZONTALS: 1.- F. T. T. 2.- Pollen. Ocata. 3.- 'Marisc. Ss. Mo. 4.- Pat. Acústic. 5.- ledoM. Riuada. 6.-Rarament. Ad. 7.- Seran. T. aroH. 8.- R. Legitimar. 9.- A. 'Generós. 10.- Ans.

VERTICALS. 1. M. L. S. 2.- Paperera. 3.- Foradar. 4.-Litoral. 5.- Ls. Mànega. 6.- Teca. M. Gen. 7.- N. Cretins. 8.-Suin. Te. 9.- Tossut. Ir. 10.- C. Ta, Amo. 11.- Amidaràs.j12.- Tocador. 13.- A. H.

44

també, que la proposta de la "Nuo-va Compagnia di Canto Popolare"va calar extraordinàriament en elpúblic assistent, i que el recital(cançó popular tradicional napoli-tana) va assolir un grau de comuni-cació molt notable. Cosa que tambés'ha de dir del grup de dansa, tot ique en aquest cas els resultats deu-rien ser més previsibles donat el ni-vell de les coreografies que presen-taven.

Ja en un altre pla, és imprescindi-ble de destacar el pas pel TeatreGrec de Miles Gloriosus, l'espec-tacle del Grup de l'Escola de Tite-lles de l'Institut del Teatre de Barce-lona, sens 'dubte un dels treballsmés ajustats i meticulosos ques'hauran presentat aquest estiu.Aquí no hi ha cap mena de desco-berta. L'espectacle fa un any que vapresentar-se al teatre de l'Institutmateix, ha participat a diversos Fes-tivals Internacionals (recollint a Zà-greb els premis a la millor esceno-grafia, als millors ninots i a la millormanipulació col·lectiva), i s'ha anatrepresentant a Barcelona per alsescolars.

Miles Gloriosus és un d'aqueststreballs de precisió que defineixentota una trajectòria. Sense exclourecap voluntat de reflexió, el muntatgeuneix tècnica i imaginació per asso-lir uns resultats sovint sorprenents.L'adaptació del text de Plaute (en-ginyosa, com a mínim), el to de farsaseguit i accentuat, i el dinamisme dela proposta escènica (incloent-himúsica, sorolls i ombres xineses),configuren un espectacle ple de re-cursos estudiadíssims i agraïts. Totaixò sense comptar els elementsplàstics, bàsics aquí, com és desuposar, que tenen en els ninots unsprotagonistes excepcionals. Ells iels disset manipuladors del grup,evidentment. Mitjançant una adap-tació de la tècnica tradicional detiges, la manipulació aconsegueixdonar al titella tota l'expressivitatque requereix la història, justamentperquè la història no deixi d'ínteres-sar.

Aquests espectacles, doncs, jus-tament amb alguns altres presentatsaquestes darreres setmanes, comsón L'ombra d'un copalta da-munt F asfalt, muntatge dirigit perHerman Bonnin, i el Laetius deJoglars, s'hauran de tenir en comptecara a un possible balanç de lacampanya. •

Música

Un estiud'allò mésmusicalJORDI GARCIA SOLER

Com ja vaig assenyalar en el meucomentari de la setmana proppas-sada, aquest estiu té a Barcelonauna gran intensitat i un alt nivelld'interès. Això és ben evident, no janomés si comparem les activitatsque es celebren enguany amb lesque s'organitzaven els anys ante-riors, sinó també si fem la compara-ció amb allò que sol ser el ritme més0 menys habitual dels mesos fortsde cada temporada. Aquest fet ésben digne d'atenció, puix que repre-senta un canvi substancial en elsplantejaments dels promotors pú-blics i privats de les manifestacionsmusicals que es celebren al nostrepaís, molts dels quals han coinciditenguany a replantejar-se les possi-bilitats que l'estiu presenta enaquest camp.

Ultra la ja ben coneguda iniciativade la delegació de Cultura de l'ajun-tament de Barcelona, la qual haconvertit el Teatre Grec de Montjuïc1 sobretot la plaça del Rei en dosescenaris oberts gairebé de manerapermanent a les activitats musicals,cal destacar també el fet que altrespromotors, aquests de caràcter pri-vat, no han volgut desaprofitar tam-poc les magnífiques oportunitatsque l'estiu sol oferir per a l'organit-zació de concerts i festivals a l'airelliure —aquests han estat els casos,per exemple, de les recents actua-cions de Joan Baez, Bob Marley,Lou Reed i Santana, totes ellesorganitzades per Gay & Co— o fins itot per a la celebració de recitals ialtres sessions musicals a recintestancats —un dels casos més signifi-catius és l'interessantíssim FestivalInternacional de Jazz de Barcelonaque es celebra enguany a Zeleste, i ales sessions del qual hem pogutveure actuar, entre altres, de TeteMontoliu a Bill Evans, bo i passantper Egberto Gismonti, Jazzom, laFactoria Musical i Paul Motian.

L'interès amb el qual el públic ha

acollit pràcticament totes aquestesmanifestacions musicals contradiuobertament les previsions catastro-fistes dels qui, espantats davant del'escassa o gairebé nul.la respostapopular a alguns festivals celebratsrecentment a Barcelona, creien quela crisi econòmica afectava tambéamb gran duresa aquest camp.Davant de l'oferta realment interes-sant, el públic respon amb entu-siasme, com estem comprovant arad'una manera clara. I l'interès de les

Joan Baez

ofertes que aquest estiu se'ns pre-senten és un fet incontrovertible,entre altres raons perquè contras-ten clarament amb les que se'nspresenten a vegades, i que moltsovint no tenen gairebé cap menad'interès artístic i no són cap altracosa que residus més o menys anec-dòtics de les modes imposades perles transnacionals. .

L'interès cada vegada més evi-dent del públic envers manifesta-cions musicals d'una qualitat artís-tica inqüestionable —els concertsde jazz clàssic o d'avantguarda, elsrecitals de cançó popular actualnacional o estrangera, els festivalsde rock a càrrec de figures realmentsòlides...— obre de bat a bat lesportes a tot un replantejament moltseriós i en profunditat del panoramamusical del nostre país. L'exemple|de les activitats que aquest estiu in-solïtament intens ens ofereix és unpunt de partida realment excel·lent.

45

NOM I COGNOMS

ADREÇA _CIUTATPROVINCIÀPAlS

.DTE.

Desitjo subscriurà'm a L'HORA par un any.L'import de la subscripció el faré afectiu mit-jançant:

D Taló bancari adjuntO Domiciliació bancàriaD EfectiuD Gir postal

a de deSignatura

PREUS D'UNA SUBSCRIPCIÓ PER UN ANY(47 números)

Estat espanyol.

Europa

Amèrica i resta del món.

.3 .300 ptes.

,4 .400 ptss.

. 5 .000 ptes.

DOMICILIACIÓ BANCÀRIA -

Senyors, els agrairé que amb càrrec al meucompte/llibreta, atenguin el rebut que anual-ment els presentaré L'HORA. S. A.. pèl paga-ment de la meva subscripció a L'HORA DE CA-TALUNYA.

BANC/CAIXA

AGÈNCIA —-

NÚM. COMPTE/LLIBRETA

TITULAR- -

DATA

Signatura

Un cop ompl·rt -•fwiar-ho •L'HORA DE CATALUNYAAritMii. 80. ètic. 1.*BARCELONA-36

Llengua

Un organismeper a lanormalitzacióROSA-VICTÒRIA GRAS

Joan F. López i Casasnovas és elresponsable d'aquest òrgan quecompta amb una programació di-nàmica per a 1980 i amb uns objec-tius concrets. Ha tingut present laurgència d'emprendre mesures ten-dents a conservar i a difondre lacultura menorquina, així com a fo-mentar la creació cultural, amb visió

'• progressista de la realitat. Essent la-llengua el principal mitjà d'expres-

1 sió, la Conselleria-Delegada haanat, de dret, a les solucions quepoden evitar la substitució de lallengua dominada per la llenguadominant, i a evitar que l'aguditza-ció del "conflicte lingüístic" a Me-norca arribi a convertir-se en unadificultat seriosa per a la consolida-ció de la democràcia.

Enguany s'ha ensenyat, ja, el ca-i talà en alguns col·legis de l'Illa, però

l'aplicació del Reial Decret del 7 desetembre de 1979, i de la posteriorOrdre Ministerial del 8 de novem-bre, també de 1979, que regulen laincorporació al sistema d'ensenya-ment de les Illes Balears de lesmodalitats insulars de la llenguacatalana, no han tingut, encara, unaaplicació prou ampla i rigorosa. Se-gons Joan F. López i Casasnovas,aquesta aplicació s'ha fet amb greusdeficiències, resultant-ne una pers-pectiva no gens optimista: la Comis-sió Mixta sembla interessada a "po-drir" la situació, i el Consell Insularno hi té cap competència directa;només el dret a la denúncia, que elConseller exerceix.

Entre els objectius de la Conse-lleria-Delegada hi ha la formaciód'una Comissió per a l'Ensenya-ment de la Llengua Catalana, decaràcter eminentment tècnic, per ala informació i assessorament de lesnecessitats educatives d'E.G.B.,B.U.P. i F.P. També es preveu elreciclatge de professorat actual i laformació del professorat, en gene-ral, cara a la llengua, però no descu-rant altres matèries.

Ciutadella (Menorca)

S'han ideat cursos de Didàctica ide Cultura I, introductoris al conei-xement del medi geogràfic, social icultural de les Illes, aquest darrerobert a tot públic, perquè serveixide plataforma de difusió de conei-xença sobre la realitat immediata deMenorca. S'han realitzat, ja, ambnotable assistència, els Cursos Ge-nerals oberts de Català a Maó, Ciu-tadella, Alaior, Ferreries i Es Mig-jorn Gran, que tindran continuïtat.

Per assolir una escola més me-norquina s'insistirà en l'ensenya-ment, complet, en la llengua del'infant, tal com contempla l'article3 del Reial Decret de les Illes i així esrespectaran, alhora, els drets lin-güístics del immigrats, que podranoptar, lliurement, per integrar-sedins la cultura i la societat menor-quines.

La novetat que suposa l'ensenya-ment en català als centres do-cents, esdevé una dificultat seriosa,sobretot, per la manca d'una in-frastructura que permeti de fer-hoamb una qualitat mínima. La Con-selleria, malgrat les migrades dis-ponibilitats, impulsa el forniment'de material didàctic i bibliogràficadequat a les Illes, amb especialsreferències menorquines.

Es prepara un Atlas escolar deMenorca i un "Llibre de lecturesmenorquines", però, tot just, co-mencen a actuar.

També, en aquest sentit, un Con-curs de Murals sota el lema "Me-norca a l'escola" ha aconseguit unaparticipació de 1001 alumnes, a ca-

dascun dels quals se'ls ha obsequiatamb un llibre de lectura o un diccio-nari. Aquest concurs ha estat unpretext per fer una distribució dematerial bibliogràfic per a Tense-nyament del català a 22 col·legis del'Illa.

El Conseller recalca que s'ha demaldar perquè el català de Menorcasigui la llengua dels menorquins enel terreny de la realitat, i que l'en-senyament s'ha de veure abonat perl'ús social de la llengua propulsatper una acció política.

Dins aquesta orientació el Gabi-net de Normalització Lingüística hafet serveis de menorquinització detoponímia urbana a Sant Lluís, EsCastell i Ferreries; tanmateix, se-vgons el Conseller, els Ajuntamentsd'UCD no es decideixen a servir-se'n.

El programa d'actuació de laConselleria-Delegadà de Menorcacompta amb un pressupost aprovatde 3.000.000 pessetes per a la nor-malització i de 500.000 per a Inves-tigació. Poc es podrà fer, doncs, enaixò últim, donades les aspiracionsde creació d'una Secció d'EstudisFilològics i d'una altra d'EstudisCientífics i Tecnològics.

Malgrat tot, considerant el que jas'ha assolit de transformar vencentles dificultats, sabem que el Conse-Uer-Delegat no. s'aturarà aquí. •

Religió

ESPORTS

JOGUINESESPORTS

ROSELLÓ. 370T. 257 63 93

BARCELONA-13

Contra laneutralitatde lesEsglésiesJOSEP BIGORDA

El dia 22 de juliol, al capvespre, laMaria Lluïsa, davant el fèretre onreposava ja el cos de l'AlfonsComín, recordava un dels objectiuspels quals havia maldat el seu espòsi que, en aquelles circumstànciesesdevenia com un llegat inesborra-ble: la teologia de l'alliberament; ésa dir, la teologia compromesa en iamb la lluita dels oprimits.

Coincidint amb el realç que lamort de l'Alfons Comín ha donat altema de la teologia de l'allibera-ment, en aquesta segona quinzenad'agost culmina el treball que, sobreaquest punt, han dut a terme al llargde tres anys alguns grups de repre-sentants cristians associats a laComissió de les Esglésies per laparticipació en el Desenvolupament.Un document important —"Versuna Església solidària amb els po-bres"— és el resultat del treball quearriba aquest dies a les mans delComitè Central del Consell Ecumè-nic de les Esglésies. La condició de"pobres" —segons l'esmentat do-cument— és la d'aquells que no estroben amb possibilitats de "satis-fer les necessitats humanes fona-mentals: aliment, casa, salut, edu-cació, treball i participació social".

El treball, que s'articula entornde quatre punts (situació dels po-bres en l'Església i en la societat,lluita contra els mecanismes quecreen i perpetuen la pobresa; res-posta de les Esglésies; propostesper a la participació de les Esglésiesen la lluita), presenta una crítica deles actuacions i de les institucionseclesiàstiques situades a l'altrabanda de la que ocupen els pobresen lluita i ofereix alhora algunespossibilitats concretes per a sortird'aquesta falsa "neutralitat" i si-tuar-se al costat dels pobres, enl'actual situació històrica.

Denuncia el text la contradiccióque suposa a vegades per a lesEsglésies el fet d'exaltar la pobresacom un ideal o com una regla devida, mentre d'un altre costat elspobres no tenen pas prioritat real iefectiva dins de les Esglésies.Malgrat la idealització de la pobre-sa, les institucions eclesiàstiquesesdevenen sovint part dels sistemesopressius.

La crítica, però, va unida al re-coneixement de la presa de cons-ciència efectiva que emergeix demoltes comunitats cristianes i quees tradueix en una resposta d'amor ide justícia i en una orientació de lesinstitucions de l'Església al serveidels pobres. Gràcies a aquesta novaconsciència —diu el document—s'incrementa la vitalitat del "movi-ment ecumènic, on la unitat de l'Es-glésia és fortament vinculada a launitat del llinatge humà, superantels dominis, l'opressió i d'altresfactors que creen injustícies i desi-gualtats socials".

La inspiració de l'esmentat do-cument cal trobar-la en el missatgebíblic que "judica amb severitat lacontradicció entre la pobresa d'uns iel benestar material d'uns altresaconseguit sobre les espatlles delsqui sofreixen la pobresa". "La Bí-blia —diu el text— afronta la situa-ció dels pobres de dues maneres:primerament, amb allò que en po-dríem dir la justíeia entre els homes;i segonament, a través de la solida-ritat amb els pobres dins la comuni-tat creient i la solidaritat amb elsdesheretats que hi ha fora de lescomunitats creients".

A partir d'aquesta base bíblica,corresponen a la teologia —a la queen diríem "Teologia de l'allibera-ment"— tres funcions: 1) una funcióapologètica de les esperances i deles protestes dels pobres; 2) unafunció crítica per tal de desemmas-carar els mecanismes d'opressió: ésel rol profètic que posa en qüestióels sistemes ideològics, polítics,socials i econòmics que, contra lavoluntat de Déu, destrueixen elspetits, i que, alhora, mira de portar ala visibilitat els pobres invisibles,fent que els qui no tenen veu puguinparlar i els qui no tenen res puguinfer conèixer la seva situació; 3) unafunció de correcció, identificant elsllocs i moments on la lluita perl'alliberament es va fent real i con-creta. •

47

L'HORAPETITS ANUNCISL'Hora de Catalunya incorpora en aquesta Secció de Petits Anuncis i

com a servei als nostres lectors i comerciants un nou espai dedicat alPetit Anunci Comercial.

El preu per mòdul és de mil cinc-centes pessetes (1.500.-) i l'espai de45x25 mm.

En el cas de deu (10) o més insercions consecutives del mateix anunci (tantsi ocupa un com més espais) gaudiran d'un 10 % de descompte.

Les ofertes i demandes de treball (sempre que no provinguin d'agències)continuen essent gratuïtes, i necessàriament duran el núm. de telef. o ref. del'anunciant.

OFERTESDEMANDES

Telefonista amb experièncias'ofereix. Sou a convenir. Tru-queu 311 16 96 Maria o escri-viu a STOP L'HORA Ref. 96.

Estudiant nivell universitari3er d'Industrials i Llicenciat enFilosofia i Lletres, fan classesparticulars d'EGB i BUP. EscriviuSTOP L'HORA Ref. 7 1 .

Noia estudiant de BUP s'ofe-reix per a fer canguros. Truqueual T. 226 79 09 i demaneu perMontserrat. STOP L'HORA Ref.105.

Noia 20 anys s'ofereix per aqualsevol treball que estigui encontacte amb infants i Puericul-tura. Teresa T. 318 93 61STOP L'HORA Ref. 8 1 .

S'ofereix nois 18 anys per aguarderia curs complert de pue-ricultura sou a convenir. Tru-queu a Elsa T. 334 31 69 tot eldia o escriviu STOP L'HORARef. 50.

S'ofereix noi 18 anys ambconeixements català escrit peraadministratiu. També altres fei-nes que calgui català escrit.Zona Girona i comarca. EscriviuSTOP L'HORA Ref. 70.

Els originals són a corrpte delclient i necessàriament ajustats

,a les mides modulars.

48

Llicenciada en Psicologia ambexperiència professional en Es-colar i Clínica cerca feina per acompletar jornada (escola ocompartir dçspatx amb altresprofessionals). Telèf. 389 0056 o STOP L'HORA Ref. 74.

Fotògraf de 22 anys ambequip i cotxe, actualment sensefeina, s'ofereix per al que sigui,no importa si cal fer desplaça-ments. Truqueu als matins. Tel.751 31 16 o escriviu a STOPL'HORA Ref. 99.

Noia estudiant de 3 er. deMedicina s'ofereix pe' consultamèdica o semblant. Per referèn-cies truqueu al Tel. 333 17 87 oescriviu a STOP L'HORA Ref.103.

Grafista amb 7 anys d'expe-riència s'ofereix. T. 308 72 15 oescriviu a STOP L'HORA Ref.56.

Estudiants ATS s'ofereix perassistència a domicili i per tenircura de malalts. T. a Joan OlivaT. 309 80 78. dilluns a diven-dres de 9 a 13 h. STOP L'HORARef. 108.

Casc integral per anar enmoto en bon estat i bé de preu.Compraria. Jordi T. 254 34 02STOP L'HORA Ref. 111 .

Pera botiga de mobles neces-sitem professional amb expe-riència i capaç de responsabilit-zar-se del negoci i sis empleats.L'establiment és ubicat a Barce-lona capital. Envieu currículumvitae a STOP L'HORA Ref. 98(reserva absoluta).

COMERCIALS

Cerco pis per llogarfno massacar) per Gràcia, Barri Gòtic, Ri-bera o Eixample. Escriviu aM.E.R.. carrer de Bonavista n.°23 de San Pere de Riudebitlles otruqueu núm. 899 53 70, no-més els dissabtes de 2 a 5 tardao escriviu a STOP L'HORA Ref.107.

Compraria col·lecció com-plerta "d'Hazaíïas Bèlicas" a po-der ser encuadernadas. No tinctelèfon però per a ofertes escri-viu a: Quim. STOP L'HORA Ref.110.-

Menorca. CAP D'EN FONT.Venc parcel·la 740 m2. llum iaigua a 100 metres mar i alcostat de Binibeca. Telefoneu al254 34 02. STOP L'HORA.

• Ref. 93.

Venc una tenda, model DA-KAR 4, Marca André Jamet.Quasi nova i molt bé de preu.Truqueu al telèfon 218 31 46 apartir de les 7 del vespre oescriviu STOP L'HORA Ref.106.

Centre de relació social i ma-trimonial per a persones soles iseparades. Cerqui la seva parel-la. Màxima seriositat. Carrer E-cuadornúm. 53 entresol 4a. B-29 T. 322 45 52. STOP L'HO-RA Ref. 100.

Venc una tenda, tipus xalet,marca André Jamet de 4-5 pla-ces amb una superfície de 12m2. amb"living" i un espai peracuina. Quasi nova i molt bé depreu. Truqueu al telèfon 803 8039 d'Igualada o escriviu a STOPL'HORA Ref. 104.

Compraria núm 0 de L'A-VENÇ i diversos números en-darrerits d'HISTORIA 16. Truqueu'al 308 05 88 de 8 a 10 delvespre. Santi. STOP L'HORARef. 101 .

Grandiosa torre tipus xalet.Zona Pont de Vallcarca. Super-fície parceLla 510 m2. edifici1.000 m2. Façana a 2 carrers.3 plantes més soterrani; Garat-ge. Jardí ampli amb piscina. Aireacondicionat. Parquet. Preu 16m. Sense soterranit, 13 m. Con-dicions a convenir. Informació ovisites T. 213 57 08 matins Sra.Núria. STOP L'HORA Ref. 91.

A Cornellà venc o llogo com-post per tenda (50 m2) i sòtan(450 m2) zona cèntrica c/E-duardo Gibert junt Eduardo Cla-vé. Trucar T. 377 01 38 oescriviu STOP L'HORA Ref. 48.

Pis a Puigcerdà per estrenar,de 80 rr>2. i plaça de garatge.Adreça: Baixada de Bourg-Ma-dame s/n. Adreçar-se a Putxetn.°- 80 sobreàtic. 0 escriviuSTOP L'HORA Ref. 109.

llibres,revistes ipublicacionsc. Santa Anna 23BARCELONA 2T. 301 63 27

Venc bicicleta de carreresmarca Zeus-Campagnolo. enbon estat. Preu trenta mil pesse-tes. Escriviu a STOP L'HORA.Ref. 102 o telefoneu al 798 2802 de Mataró (Barcelona) dedilluns a divendres de 2 a 4 i de20 a 24 hores.

Venc fotocopiadora Canon5.000 amb dos anys garantia(valor orig. 750.000 ptes) per500.000 ptes. pagament aconvenir T. 217 06 18. Domè-nec Nebot. Ref. 54.

Venda estufa Butathermix.mod. 316 OS. gran. quasi nova.per 10.000 ptes. Tl. 803 60 39o escriviu a STOP L'HORA Ref.85.

Per Anuncis Comercials en aquesta secció dirigiu-vos al departament depublicitat de l'Hora de Catalunya c/Aribau n.° 80 àtic 1 a. Barcelona-36 otelefoneu al 254 34 02-03. Si cal passarem a visitar-vos.

AstrologiaEls estelsper l'any 80dins de Geminis

ESTEVE CARBÓ..."Retalleu en una pell sense

adobar un estel de cinc puntes. Seràl'estel sagrat de l'ànima, que estàentre la foscor i la llum i que repre-senta el Coneixement".

Alce NegroAntics Rites Sioux Oglala

Quan per les nits clares, gaudim del'immens espectacle del cel veiemdiversitat de colors i tamanys en elsestels i cúmuls lluminosos.

Per l'Astrologia la influència astraldels estels fixos són d'una relativaimportància quan les tenim amb con-junció del Sol, de la Lluna, de l'As-cendent o del Mig Cel (MC), dins unTema Natal.

De fet l'estudi en profunditat d'unTema Natal es fonamenta amb lasituació dels planetes dins les cons-tel·lacions del Zodíac i l'estudi delsestels fixos és cosa complementària.

Els antics van classificar els estelscom estels "Fixos" per distingir-losdels planetes. Els estels fixos tenenel seu propi moviment, però donadala seva llunyania, aquest movimentno pot ser mesurat d'una manerasignificativa, i en canvi sí es veu elmoviment mes ràpid dels planetes.

Aquestes són les posicions delsestels més importants per a l'any 80 ique cauen dins de la constel·lació deGeminis.GeminisINom estel Long. Naturalesa Obser.

Aldebaran 8° 7 Marciana (1)Rigel 15° 5 Júp./Mart. 'Bellatrix 19° 17 Mart/MercuriCapella 25° 11 Mart/MercuriEI Nath 20° 55 MartAlnilam 21° 48 Júpiter/Saturn (2)Polaris 26" 55 Saturn/VenusBetelgeuse 27° 5 Mart/Mercuri (3)Menkalinan 28° 15 'Mart/Mercuri(1) és anomenat popularment cabra, ull

de bou o mosca.(2) 2." Magnitud. Es l'estel central de las

Tres Maries o Cinyell de l'Orió.(3) Estel supergegant vermell, variable

irregular, de primera magnitud. Esl'alpha de la constel·lació d'Orió.

IRosica

Visca l'artvulgarALEXANDRE CIRICILa gent no sap com cal prendre's

l'obra d'art, quina actitud cal assu-mir davant les exposicions de lesgaleries i quins són els límits que calconsiderar com a límits de l'activitatartística.

De fet, hem heretat la cultura dela primera meitat de segle i ens costade replantejar-nos les coses, comhauríem de fer, d'acord amb la reali-tat d'avui.

La primera meitat de segle vaésser, a tot el món, una època domi-nada per un concepte elitista de| l'art i, cosa que li anava aparellada,per un concepte culturalista. Nosolament hi havia el concepte elitis-ta en el sentit que l'obra d'art,difícil, costosa i rara, pertanyia alsobjectes propis d'un consum de luxei, per tant, se situava dintre l'òrbita

| d'una selecció sòcio-econòmica, sinóque hi havia l'altre elitisme, creatpels esteticistes i els modernistes, afi de segle, pel qual l'art era matèriade coneixement i de judici per aaquells que es bategen, ells matei-xos, com "aristocràcia de l'esperit".

Aquesta segona mena d'élite, queho era pel fet del coneixement i del'entrenament, i que comporta unamena de privacitat d'" estar en elsecret", permeté el desenvolupa-ment d'un art socialment revolucio-nari, com a finalitat i com a pro-grama, però de fet només compartitpel món intel·lectual. El formalismeesquerranós de l'art revolucionaridel 1917 va pertànyer a aquestazona.

Quan el fracàs de les esperancesrevolucionàries europees va originarla seva substitució pel fenomen del'Avantguarda, amb la voluntaríosacreença que canviant els llenguatgesartístics hom ajudava a canviar elmón, el fenomen fou traslladat a totaEuropa. L'art renovador, comen-çant per l'ortodòxia dels surrealis-tes o l'ortodòxia del racionalismearquitectònic, tenia totes les exi-gències ètiques, totes les censures,tots els ascetismes, que hom reque-reix per a un combat. Però no per

això deixaven de viure lluny de lamajoria dels ciutadans, al clos pri-vilegiat de la "intelligentsia".

Al vessant de la segona meitat desegle, això ja no correspon a larealitat social. La Cultura, entesacom a equipament mental delsgrups dirigents, ha fet fallida. Ja no.és un moviment de grups dirigents.Ara la Cultura és entesa en el sentitantropològic, com la manera deviure tots plegats. No hi ha fronteresentre persona culta i persona incul-ta, només hi ha diferents formes decultura, i no hi ha fronteres entreobjecte culte i objecte no culte. Enconseqüència, l'art no és l'activitatcara i minoritària, ni l'art està reclòsen unes especialitats. Hi ha tantd'art en un quadre com en unacarrosseria d'automòbil, en un filmcom en unes sabates.

Per què hem de continuar respec-tant uns santuaris de l'art, museus,galeries, exposicions oficials? No ésmés lògic que aprenguem a anar pelcarrer amb els ulls ben oberts icaptant els missatges de l'arquitec-tura, la publicitat, el display dels

Estem a casa nostra.Tenim la nostra manera de fer, lanostra manera de pensar, la nostramanera de parlarFins fa ben poc, tot això ho teníemvetat.Ara, Xarxa Cultural, amb unadedicació plena i una tascamolt concreta s'esforça perquètots nosaltres tomem a gaudirdel que era i és nostre.Història, Cultura, Llengua.

Adhereixi hi

CULTURALCarrer Ample, 35 (Palau Mornau)Telèfon 315 10 11* Barcelona-2

49

aparadors, els vestits, els vehicles,tota la interessantíssima varietatd'elements visuals que ens envol-ten?

Voldria proposar al lector de mi-rar amb la mateixa reverència ambla qual solem visitar un museu, unsaparadors de gran magatzem. Natu-ralment que no serà la reverènciaincondicional, irracional i gairebésagrada, del que pensa que estàmirant obres mestres. Però serà elrespecte enorme que exigeix la con-templació de la veritat. Perquè laveritat de l'art del nostre temps és elconjunt de formes i de colors queapareix al carrer, que es mostra alsaparadors. Això és allò que fa lanostra societat, que ho pensa, hoprodueix, ho compra, ho fa servir. Hiha molta més càrrega de necessitat ide somnis col·lectius a les formes dequalsevol objecte comercial, que a

la majoria de les peces de galeria ode museus. Perquè els fabricantssaben bé com ho han de fer percommoure, perquè han estudiat elsdesigs secrets o confessats de lagent. Perquè saben que a unes de-terminades condicions sociològi-ques responen unes determinadesnecessitats de representació o desatisfacció.

L'"obra d'art" tradicional, sovintés feta sense convicció, divulgadaper interès, comprada per snobis-me. Es menys arrelada a la realitat.

Jo voldria fer una crida perquètots ens assagem a veure les cosesvulgars. A no passar-hi sense mirar-ies. A educar-nos que la cosa vulgar,prop del cor del poble, té raons moltmés altes d'existir que la majoria deles peces culturalitzades per a ús derics o d'intel.lectuals. •

Esports

Un digne ibrillant papera MoscouENRIC BANERES

La participació espanyola alsJocs Olímpics de Moscou no pot serqualificada més que com a digna ibrillant. Digna, perquè els atletesvan haver de passar per aquest "viacrúcis" de no conèixer fins pràcti-cament una setmana abans d'anar aMoscou si realment hi participarieno no i en quines condicions es con-cretaria la participació. Cal no obli-dar aquí, ni que sigui com un parèn-tesi, que el Govern de Madrid haviapres la determinació que qualsevolesportista espanyol que anés aMoscou no ho fes a títol oficial. Ambaquesta pressió, el senyor Orejavolia apuntar-se un altre èxit enpolítica internacional per sumar-loals que obté amb el Mercat Comú,amb els marroquins, amb el Polisa-rio i amb els nostres estimats veïns,els francesos.

Malgrat tots aquests inconve-nients, els esportistes espanyols vananar a Moscou perquè el COE(Comitè Olímpic Espanyol) no po-dia fer-li la traveta a Samaranch50

Jordi Llopart, medalla de plataals Jocs Olímpics de Moscou

quan estava a punt d'arribar a lameta del COI i també, encara queaixò fos més secundari, perquèl'opinió pública espanyola era moltfavorable al fet que els nostres es-portistes, fossin als Jocs. Tambéaquí caldria dir-li una altra cosa alsenyor Oreja i és que en aquest paísexisteix una gran satisfacció popularcada vegada que els podem fer "bo-tifarra" als americans per alguna

raó, i Moscou ens oferia una opor-tunitat excel·lent.

El paper dels nostres atletes aMoscou ha estat brillant, tant pelsèxits obtinguts com pel nivell gene-ral demostrat en la majoria de lesdisciplines en què s'ha pres part. Enatletisme, que semblava un esportreservat a les grans potències, ja s'hicomencen a veure atletes espanyolsa les finals i així cal esmentarl'excel·lent paper de DomingoRamon i Sànchez Vargas en els3.000 metres obstacles, de JavierMoracho i Carles Sala en els 110metres tanques, d'Antonio Corgosen salt de llargada, i per damunt detot, de Jordi Llopart i de JosepMarín en les proves de marxa.

Jordi Llopart, amb la seva meda-lla de plata, primera en la història del'olimpisme espanyol en les provesatlètiques, fou l'home més destacatdel nostre equip a Moscou. El seuèxit supera fins i tot l'obtingut perAlejandro Abascal i Miquel Nogueren vela perquè en aquesta especiali-tat faltaven equips importants anivell internacional.

Les medalles de vela, aconsegui-des en la classe "Flyng Dutchman",segona medalla d'or en la històriaolímpica espanyola, potser s'hauriaquedat en plata o bronze si aTallinn, en ple litoral bàltic, hihaguessin anat els millors fegatistesdel món. Una altra medalla quepotser no s'hauria obtingut és la dehoquei, ya que cal no oblidar que aMoscou hi faltaren Pakistan, NovaZelanda i Austràlia.

López Zubero, medalla de bronzeen els 100 metres papallona, assolítambé aquest primer trofeu per a lanatació espanyola, i també enaquest cas cal matisar que si aMoscou hi haguessin anat nord-americans i canadencs, Zubero hau-ria entrat en cinquè o sisè lloc.

Tot això no ho diem per treuremèrits a la participació espanyola enels Jocs de Moscou, sinó per cali-brar i valorar en la justa mesuraaquest èxit. Per primera vegada,com deia al principi, l'esport es-panyol pot veure's en les finals atlè-tiques, compta entre els remers ipiragüistes (aquesta col·laboracióestà escrita quan encara no s'hancelebrat les finals de pira-güisme, que podrien significar nousèxits), té tiradors de primer renglemundial i magnífics regatistes. •

iiü

Wmü

Hi

mi1I1

1

i

11I

||mm

ÉÉiiMi

iim1i

1ié

mit

^rmÉ

m

ii1

• k

I

Iii

iniIfii'.

i99

i1m|g"

1 ï

iIF

1

1iwfimi1xlM- im

i

iisW-afi1

li

BUTLLETÍ DE SUBSCRIPCIÓ:

En/Na .

Domicili Telèfon

Població

Autoritza que siguin carregades al seu compte corrent o Llibreta d'estalvi

número de Là Caixa/Banc

Agència del carrer núm.

Població .

SUBSCRIPCIÓ ANUAL D Barcelona. 8397 ptes. D Fora Barcelona 7775 pt

RETALLEU I ENVIEU