d o c u m e n t a - ajuntament de monistrol de montserrat · monestir de santa cecília, a...

D O C U M E N T A

MONISTROL DE MONTSERRAT

Any VIII Núm.32 Octubre - Desembre, 2016

Editorial

n altre curs ja hem començat. Amb la tornada ja consolidada, enfoquem el darrer trimestre

de l’any. La Fira de la Coca i el Mató, Racons, Divendres, un cafè a l’arxiu, etc. Diferents activitats pròximes i recents que ens desperten un món per anar coneixent poc a poc. Tot sovint, el sentit de l’existència se’ns revela per sobre nostre com un recull de costums i tradicions que, per damunt de tot, intentem transmetre a les noves generacions. Els vells records se’ns solapen amb les noves experiències que anem creant amb el pas dels dies i, amb tot el conjunt, engrandim el nostre patrimoni cultural, social i, sobretot, humà. Cal que cada pedra viva sigui genuïna, així segur que l’essència es mantindrà. Per a tot això, és bo conèixer, ampliar els nostres horitzons i segur caminant endavant, tots junts, en harmonia, aconseguirem mantenir, aixecar i consolidar aquesta vila de Monistrol de Montserrat.

Oriol Puig Morros Regidor de Cultura

SUMARI

Editorial.......................................1 Notícies.........................................2 Divendres, un cafè a l’Arxiu Buscant el castell de Marro a Montserrat ....................................3 Articles Les confraries de Monistrol existents l’any 1771.......................4 El Fons de Cal Virol sobre els aplegadors monistrolencs de Santa Bàrbara de Pruneres (segles XVIII-XIX)...............................................6 Fonts documentals

Sobre el Cremallera ................12

U

Notícies

Divendres, un cafè a l’Arxiu Diferents contratemps han afectat al calendari d’aquest trimestre de les edicions de “Divendres, un cafè a l’arxiu”. Seguint els paràmetres d’anteriors casuístiques semblants, properament enviarem nous suplements per comunicar quines seran les edicions que manquen del cicle de xerrades i trobades. No sempre podem combinar correctament el calendari dels actes i tancar l’edició del butlletí, amb tot, esperem poder oferir interessants aportacions que permetin assegurar nous jorns interessants. Això sí, aquest octubre sí que ens veiem a Can Gibert a fi de poder saber, definitivament, on es trobava el castell montserratí de Marro.

Una cancel·lació puntual del “Divendres cafè a l’arxiu” Malauradament, el proppassat mes de setembre no vàrem poder gaudir de l’edició setembrina de «Divendres, un cafè a l’arxiu». La trobada discorria a l’entorn de la Guerra de Successió i com va afectar al nostre entorn montserratí. Diferents factors aliens a la voluntat de l’Ajuntament van fer creure oportú desplaçar l’acte fins a una nova data la qual pogués ser més adient i, tots els interessats hi poguessin assistir. Així doncs, restem a l’espera de poder programar novament l’esdeveniment i així poder assistir a una nova jornada que promet ser edificant.

La “Documenta” a la Biblioteca de Monografies locals de Catalunya Properament el butlletí de l’Arxiu Municipal de Monistrol, “Documenta”, formarà part del fons de la Biblioteca de Monografies locals de Catalunya, ubicada a Manresa. Gràcies a la tenacitat i persistència del seu director, aquesta entitat compta amb un important fons d’història local. Aquesta col·lecció bibliogràfica és una eina molt preuada per a conèixer la història de Catalunya des d’una perspectiva que vagi més enllà de les grans històries generalistes. Així doncs, des de la Documenta felicitem aquestes iniciatives no governamentals que procuren, amb el seu esforç constant, conèixer, difondre i conservar tots els testimonis al seu abast de la història local i comarcal de Catalunya.

DOCUMENTA Any VIII Nº32 Octubre–Desembre, 2016

Revista de divulgació de l’Arxiu municipal de Monistrol de Montserrat

3

Divendres, un cafè a l’Arxiu Buscant el castell de Marro a Montserrat La història de Montserrat es coneguda per a gairebé tothom, amb tot, encara ara sorprèn els nombrosos aires de llegenda que hi ha en tants dels seus moments. En un punt de la història s’explica de l’existència de cinc castells a la muntanya de Montserrat. Un d’aquests era el castell de Marro, el qual, encara ara, no tots els historiadors estan d’acord en la seva ubicació. Generalment, s’atribueix a l’actual emplaçament del monestir de Santa Cecília, a Marganell. Però, estava realment aquí?

El proper divendres, dia 21 d’octubre, a les 19:00, tindrem una nova edició del «Divendres, un cafè a l’arxiu» a Can Gibert. L’Alfons Garcia i en Jaume de la Vega ens presentaran els primers resultats de la investigació de geografia històrica en la recerca de l’emplaçament real del castell de Marro. A través de la seva explicació coneixerem el procés emprat per aquests dos especialistes i com, amb paciència, estudi i contrast de les fonts han començat a delimitar un punt molt exacte del què els documents ens diuen on es trobava el castell. I és que per estrany que pugui semblar, ningú s’havia aturat a intentar esbrinar, realment, on es va erigir el mític castell de Montserrat. Fins ara, sols hi havia hagut, amb els matisos de llegenda, aproximacions de caràcter general les quals no oferien unes respostes realment concloent.



4

Articles

Les confraries de Monistrol de Montserrat existents l’any 1771

Àngel M. Hernández Cardona

Una de les mesures preses pels governs reformistes de Carles III va ser el control de les confraries, congregacions, germandats i gremis. El principal impulsor d’aquesta mesura va ser l’estadista Pedro Abarca de Bolea, comte d’Aranda. A tal fi, va demanar, mitjançant una carta datada el 28 de setembre de 1770, a les autoritats locals la realització d’informes sobre l’estat de les confraries existents en les seves respectives demarcacions. Amb les respostes rebudes, es va confegir, l’any 1773, un Expediente general sobre el arreglo de cofradías, gremios y hermandades. Deu anys més tard, seguint els criteris exposats en aquest expedient, quedaven extingides les confraries que no tenien la preceptiva autorització. Aquest article s’ha confegit a partir d’un document de l’any 1771 titulat Estado de las cofradías, hermandades y congregaciones correspondientes a Manresa, junto con los pueblos de su partido, remitidas por Gaspar Jover Terés. Es conserva a l’Archivo Histórico Nacional, de Madrid (AHN, Consejos, leg. 7106, exp. 65/6). Gràcies a aquest informe, s’ha pogut saber amb detall quines eren llavors les confraries de Monistrol de Montserrat. Aquest municipi depenia de l’alcaldia major i del corregiment de Manresa. L’any 1771 n’era alcalde major Gaspar Jover Terés. Aquest funcionari va néixer a Tàrrega l’any 1738. Era fill del notari Ramon Jover Nadal i de Magina Terés Itúrbide. Es va casar amb Tomasa Messeguer Arrufat, però no va tenir fills. Cursà la carrera de dret a la Universitat de Cervera, on es llicencià i doctorà. Després de quatre anys de pràctica, fou nomenat advocat dels Consells Reials. Successivament fou alcalde major d’Agramunt (1762-1766), Camprodon (1766-1779), Manresa (1770-1775), Lleida (1775-1780), Osca (1780-1783), Xàtiva (1783-1788) i Barcelona (1788-1798). Per absència o mort del titular, ocupà interinament en diverses ocasions les corresponents places de corregidor. El rei Carles IV li conferí honors d’alcalde del crim de la Reial Audiència de Catalunya. Va morir a Barcelona el 22 de juny de 1798. A continuació s’ofereixen, conservant el llenguatge de l’època, les informacions que sobre les confraries de Monistrol de Montserrat consten en el document redactat per Gaspar Jover Terés i enviat al comte d’Aranda el 24 de juliol de 1771.

Imatge actual de sant Sebastià



5

Confraria del Santíssim Sagrament La Confraria del Santíssim Sagrament va ser fundada per decret pontifici el 13 de juny de 1629. Cobrava anualment de cada confrare sis diners d’ardits i juntament el que es recollia en el seu bací de l’església de Sant Pere, costejava quatre o cinc processons que sortien cada any i la il·luminació de Sa Majestat els dies de la Minerva. Tot junt no importava més de 90 rals d’ardits.

Confraria del Santíssim Crist La Confraria del Santíssim Crist tenia aprovació pontifícia del 2 de juliol de 1682. Feia cremar, de continu, una llàntia a l’altar del Santíssim Sagrament. També organitzava una processó el Dijous Sant. Es pagava tot de l’aportació anual que feia cada confrare i de les almoines voluntàries. L’import total era de 190 rals. Confraria de Nostra Senyora de la Soledat La Confraria de Nostra Senyora de la Soledat va ser aprovada per Sa Santedat el 15 de maig de 1727. Il·luminava la seva capella totes les festes de l’any. Ordenava cantar una missa per als confrares difunts un cop a l’any. Feia dues processons, una el Dijous Sant i una altra el diumenge de Pasqua. Ho pagava tot dels sis diners anuals que donava cada confrare i de les almoines voluntàries. Les despeses importaven en total més o menys 90 rals. Confraria de Nostra Senyora del Roser La Confraria de Nostra Senyora del Roser era agregada a l’orde Dominicà. Cobrava 18 diners de cada confrare i obtenia per aquest concepte fins a 240 rals; treia del seu bací 60 rals a l’any; tenia de renda 15 rals i 13 diners; i rebia alguna que altra almoina voluntària. Amb tots aquests ingressos feia cantar deu misses per als confrares difunts, un ofici amb completes i processó els primers diumenges de maig i octubre; i feia netejar les sepultures dels confrares finats. Tot això en total importava com a màxim 342 rals. Confraria de les Ànimes La Confraria de les Ànimes tenia l’aprovació del bisbe i posseïa un breu d’indulgències. Feia cada any un novenari, consistent en vespres de difunts, missa cantada, novena amb música i sermó. Celebrava, a més, cinquanta misses anuals per als confrares difunts. I tot ho pagava dels 2 diners que cada confrare cotitzava anualment i de les almoines voluntàries. Com a màxim gastava 959 rals. Confraria del Santíssim Nom de Jesús La Confraria del Santíssim Nom de Jesús era antiquíssima i havia estat aprovada per butlla pontifícia, però l’any 1771 quasi s’havia quedat sense confrares. No recollia res i no feia cap despesa. Actualment, aquesta confraria, amb el nom de Confraria del Santíssim i Dolcíssim Nom de Jesús, organitza el Divendres Sant la processó del Silenci, amb el següent recorregut:



6

Goigs de sant Sebastià de l’any 1918

plaça de l’Església, carrer de Sant Pere, carrer de Sant Joan, plaça del Bo-Bo, carrer de Manresa, carrer del Puig, carrer de les Germanes Dominiques, carrer de Sant Pere i plaça de l’Església. Hi participen, a més del senyor rector i dels confrares de la dita confraria, els portants del Sant Crist, les portants de la imatge de Nostra Senyora dels Dolors, els Armats i els timbalers de la colla de Geganters i Grallers de Viserta. Confraria de Sant Sebastià La Confraria de Sant Sebastià tenia l’aprovació de l’abat de Montserrat i estava a càrrec de tota la vila per un vot que s’hi va fer amb ocasió d’una epidèmia. Els vilatans elegien anualment tres administradors, els quals pagaven de la seva butxaca la música i el sermó. Les restants despeses les assumia l’Ajuntament. Aquest text té importància perquè és el redactat per Gaspar Jover el 1771. Ja se’n feia ressò del vot de poble que es va fer arran d’una pesta. Des del 1888 és una associació la que se’n cuida d’organitzar la festivitat del sant, que s’escau el 20 de gener. A les deu, una cercavila, amb el porrer i una orquestra, va recollint els administradors, els quals, juntament amb les autoritats, agafen el penó de l’associació. A les onze hi ha una missa solemne, en el curs de la qual són venerades les relíquies del sant i es canten els goigs. A la tarda es fa una processó que recorre els principals carrers de la vila i a les vuit comença el ball del bo-bo preguntant el credencer si els nous administradors són bons per a exercir el càrrec i complir el vot de poble. Aquest ball ha estat considerat element festiu patrimonial d’interès nacional.

-------------------------------------------

El Fons de Cal Virol sobre els aplegadors monistrolencs de Santa Bàrbara de Pruneres (segles XVIII-XIX)

Carlos Pizarro Carrasco

Recentment ha quedat palesa la importància documental del fons de Cal Virol de Monistrol, on hi ha contingudes les relacions de la família Marcet amb el benefici de Sant Martí de l’església parroquial als segles XVII i XVIII.1 Des d’aquí, volem agrair a Joan Pozo Marcet que ens hagi permès l’accés a aquest altre conjunt de manuscrits,

1 PIZARRO CARRASCO, Carlos: “Dos documents inèdits sobre la història de l’església parroquial de Monistrol: Bernat i Joan Marcet, deutors d’un censal mort destinat al benefici de Sant Martí (1659-1724)”, a Documenta Monistrol de Montserrat, 16 (2012), p. 2-12.



7

també digitalitzats per l’Arxiu municipal, inèdits i de gran importància per la història de la vila. Es tracta d’un grup de papers, datats entre els anys 1784 i 1855, sobre acaptadors d’almoines monistrolencs que van treballar per l’ermita de Santa Bàrbara de Pruneres (Garrotxa), una capella on es deia que es guardava la relíquia dels pits de la santa.2 Són dos documents simples i cinc de relligats, tots manuscrits i redactats en castellà; l’estat de conservació és bo, tret de taques d’humitat i forats de paràsits en algun dels exemplars. El contingut d’aquest conjunt documental ens confirma que el fenomen de les aplegues va continuar a Catalunya més enllà de l’Antic Règim i que els nostres vilatans hi van tenir un paper molt destacat.3 Com veurem, tot apunta que els documents van ser emprats i reunits pels Marcet i el seu entorn familiar en l’exercici de la seva activitat acaptadora al servei de Santa Bàrbara de Pruneres.

En primer lloc, seguint un ordre cronològic —atès que els plecs no estan numerats—, ens trobem amb un presumpte certificat de la Reial Audiència borbònica, amb data 8 de maig de 1784, conforme el Fiscal ha declarat que els privilegis reials concedits a Santa Bàrbara de Pruneres per demanar almoina (els darrers el 1767) no es veuen afectats per la «prohibició general» de 1783; prèviament, s’inclou la sol·licitud de Joan Cortada, prior i administrador del santuari, atesos els impediments que li estaven posant les autoritats del Principat. El quadern consta de quatre fulls relligats i forma part d’un plet civil entre el prior, d’una banda, i els seus aplegadors Jaume, Fèlix i Sebastià Janer, pare i fills, i Jaume Brassó ‘menor’, tots naturals de Monistrol, motivat «por el alcanse de cuentas por lo resultado de las questuaciones».

Recordem que la Reial Cèdula del Consejo de 20 de febrer de 1783 exigia el compliment de dues lleis anteriors, de 1757 i 1771: perseguien les postulacions sense llicència del Consejo, les que sortien de la diòcesi on estaven ubicats els santuaris (excepte el cas de Montserrat a Catalunya) i exigien que els seus administradors nomenessin al territori corresponent tan sols un acaptador per localitat, amb el vist-i-plau de la Comissaria General de la Croada.4 A més, sembla que aquesta normativa havia estat confirmada al segle XIX per diverses ordres i disposicions.5 Òbviament, els aplegadors de cal Virol podien exhibir aquest document davant les autoritats que no els deixessin acaptar fora de la diòcesi de Girona, a la qual pertanyia Pruneres. Tot i així, l’excel·lent estudi monogràfic sobre la col·lectoria del santuari

2 Vegeu l’article de RIERA i SANS, Jaume: “Santa Bàrbara de Pruneres i la seva col·lectoria d’almoines”, a Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, vol. LV (2014), p. 103-158. 3 Vegeu també PIZARRO, C.: “L’escàndol dels aplegadors d’almoines de Monistrol al diari ‘El Clamor Público’ (24 d’abril de 1855)”, a Documenta Monistrol de Montserrat, 22 (2014), p. 21-28 4 Idem. Novísima Recopilación de las Leyes de España, Llibre I, títol XXVIIII, Llei VII. 5 Idem. Vegeu el text de l’article transcrit.



8

elaborat per Jaume Riera i Sans no esmenta l’existència d’aquesta franquícia, sinó una de 1803, en forma de privilegi reial concedit per acaptar només a la Corona d’Aragó.6 A més a més, vinculat a l’increment del nombre de questors durant la segona meitat del segle XVIII a Espanya, sabem que havien augmentat les estafes en forma de sumaris impresos d’indulgències apòcrifes, falsificació de lletres apostòliques, signatures, despatxos falsos de cúries diocesanes, privilegis reials, etc. La major part d’aquests individus eren de Monistrol i treballaven per diversos hospitals i santuaris, com el de Santa Bàrbara, el que ens permetria posar sobre la taula l’autenticitat d’aquest i dels altres manuscrits analitzats en el present article.7 La resta de papers d’aquest fons documental, d’un o dos fulls cada exemplar, correspondria a diverses autoritzacions episcopals i de governs provincials de Castella, la Rioja, Aragó i València del període 1848-55, per acaptar en el seu territori en representació del santuari —i en alguns casos es parla també d’«hospital» de Pruneres—Cinc van adreçades a comissionats o apoderats del prior: Jaume Vivas i Jaume Costa; una altra, directament a un titular del priorat de Santa Bàrbara anomenat Cayetano Dalmau i Dalmau. En el cas de les llicències civils, l’objecte expressat majoritàriament és recollir almoines, llegats i exvots i altres donacions; en canvi, a les eclesiàstiques s’hi afegeix la facultat de distribuir medalles de la santa, estampes, espelmes, rosaris i novenaris i inscriure nous confrares de Santa Bàrbara. Autoritzacions d’acaptar per Santa Bàrbara de Pruneres (AMMM, Fons Cal Virol) Data Autoritat Destinatari Durada

1848 Vicepresident del Consell Provincial i cap polític interí de la província de València

Jaume Vivas, “comisionado” 1 any (prèvia llicència eclesiàstica)

1852 Governador de la província de Terol


1853 Bisbe de Salamanca Jaume Vivas, “colector” -

1853

Vicari i jutge visitador eclesiàstic ordinari de Talavera de la Reina (Toledo) i arxiprest de la vila, del seu partit i ardiaconat

Jaume Costa, “apoderado” 6 mesos

1854 Província de Logronyo (?) Jaume Vivas [mig esborrat] -

1855 Procurador i vicari general del bisbat de Burgo de Osma

Cayetano Dalmau i Dalmau, prior del santuario i “su especial encargado” Jaume Vivas “u otro que para ello tuviese legítimo poder del mismo”

-

Malgrat que no hi apareix cap dels Marcet i no s’especifica la procedència geogràfica dels destinataris dels permisos, no hi ha dubte que són les seves relacions de parentiu les que expliquen que cal Virol custodiés papers relatius a Jaume Vivas i Jaume Costa, dos monistrolencs que es dedicaven com ells a aplegar almoina al segle XIX. D’entrada,

6 RIERA i SANS, J.: op. cit. 7 GOÑI GAZTAMBIDE, José: “Los cuestores de España”, dins Hispania Sacra, 2 (1949), p- 3-43, 285-310.



9

gràcies a la consulta d’altres fons arxivístics hem pogut confirmar les ocupacions d’alguns membres de la nissaga.

Els anys 1830 i 1831 un tal «Marset» havia rebut diverses llicències diocesanes a Saragossa, Orihuela, València, Barcelona i Vic per demanar almoina destinada a Santa Bàrbara de Pruneres.8 El 1845 Joan Marset i Ribas? (segurament el segon cognom és Vivas i seria la mateixa persona de les llicències anteriors), procurador del prior i administrador del santuari Ignasi Vendrell, sol·licitava al governador polític de la província de Barcelona l’autorització per postular.9 Igualment, el 1845, Jaume Marset i Marcet obtenia el permís del bisbat per acaptar a Osca i Barbastro com a delegat del seu pare.10 El progrés social i econòmic del mateix Jaume Marset degué ser formidable, ja que va ser alcalde de Monistrol els anys 1857-1860 i sembla que hi va exercir com a administrador de Sant Sebastià.11 Pel que fa als vincles familiars amb els Vivas i els Costa, els aplegadors del fons

de Cal Virol, tenim notícia que Jaume Marset i Marcet (1816-1883), fill del també citat Joan Marset Vivas i de Mariana Marcet, va casar-se amb Francisca Costa i Portas i fruit d’aquesta relació va néixer Joan Marcet i Costa.12 Un darrer apunt és que hem localitzat un Jaume Vives Boxeda que va ser ballador del Bo-bo el 1858 i que bé podria tractar-se de l’acaptador que apareix als papers de Santa Bàrbara de Pruneres.13 Les autoritzacions per postular de Cal Virol cal situar-les en un context gens favorable a l’actuació dels questors de Monistrol, que havien d’actuar sota una forta pressió mediàtica i política. A mitjan segle XIX, diversos articles apareguts a la premsa barcelonina i madrilenya, en rotatius tant de signe tradicionalista com liberal, posaven el crit al cel davant els abusos que seguien cometent-ne alguns i la inobservança de les prohibicions legals per part de les autoritats civils i eclesiàstiques.

8 Biblioteca de Catalunya (BC), Fons Saudin, 8è, 267/6. fol. 54. 9 BC, Fons Saudin, 8è, 267/8. fol. 2. Hi ha un Joan Marcet Vivas entre els balladors de la festa de Sant Sebastià el 1833 i 1849, v. REDÓ, Salvador: Les pestes, Sant Sebastià i la tradició del Bo-bo. Argentona, L’Aixernador edicions, 1988, p. 165. 10 BC, Fons Segarra Llorens, 43/1. 11 Arxiu Municipal de Monistrol de Montserrat (AMMM), Llibres d’Acords (1830-1839 i 1860-1869). Joan Pozo Marcet ens ha facilitat la referència a la confraria de Sant Sebastià i l’existència d’una emocionada carta que va adreçar a la reina el 10 de juny de 1857, com a alcalde de Monistrol, en agraïment a una ofrena feta a la verge de Montserrat, vegeu: http://www.boe.es/datos/pdfs/BOE/1857/1640/A00004-00004.pdf [consulta 07/08/2016]. 12 Un cop més, agraeixo aquestes notes biogràfiques a Joan Pozo Marcet. 13 REDÓ, S.: op. cit., p. 170.



10

El 1851 el diari tradicionalista La Esperanza destacava la immoralitat d’aquests acaptes en benefici propi, que sovint inventaven santuaris, hospitals i confraries, el que assegurava que passava amb la petita ermita de Santa Bàrbara de Pruneres; la seva expansió per terres de Logronyo, Lleó, Astorga, Valladolid, Salamanca, Zamora i el País Basc; i que fins i tot el governador civil de Conca els havia fet sortir sota pena d’arrest.14 Dos anys després, sembla que les autoritats civils i militars de la província de Barcelona començaren a dictar disposicions per reprimir les estafes d’alguns d’aquests aplegadors.15 Per això, el 1854 van ser «confinats» diversos acaptadors de Monistrol durant uns mesos —no sabem els seus noms— i el governador Madoz, que els va alliberar, va advertir l’alcalde que el posés al corrent en cas de reincidència; prèviament, El Correo de Barcelona havia desqualificat alguns dels membres de la corporació municipal, entre ells l’aleshores regidor Jaume Marset, acusant-los de qüestors, els quals ho van desmentir.16 Durant el Bienni Progressista, el diari madrileny El Clamor Público va denunciar el 1855 amb més contundència el aplegadors de Monistrol (i el cas de Santa Bàrbara de Pruneres): afirmava que molts havien format part de les files carlistes, demanant penes de presó per als estafadors; assenyalava les autoritats provincials i diocesanes, que no qüestionaven els permisos il·legals que els mostraven els col·lectors d’almoines i seguien atorgant llicències sense fonament jurídic. Tampoc atorgava cap credibilitat al títol de prior de Cayetano Dalmau i Dalmau. Les darreres autoritzacions del fons documental corresponen precisament a 1855, uns mesos després de la publicació de l’article. Dos i tres anys després, el problema quedava lluny de resoldre’s i el Boletín Oficial de la Provincia de Barcelona publicava la citació judicial contra Jaime i Juan Costa, Jaime Bodega i Juan Vivas, acusats de recollir almoines per suposats hospitals i santuaris.17 I podríem anar més enllà, perquè el 1864 s’hi van denunciar uns fets similars, atès que es continuava fent un mal ús de les almoines, i el governador civil va exigir als alcaldes la captura dels qüestors de santuaris, «a no ser que tuviesen autoritzacion competente eclesiastica y de la mía».18 No sabem amb seguretat si els permisos de Cal Virol eren falsos o simplement il·legals —concedits, en aquest cas, per una administració amb ignorància del dret—, perquè ja hem vist que des de finals del segle XVIII les lleis vigents prohibien als santuaris catalans demanar almoina arreu d’Espanya. El cas que un altre conjunt documental, el Fons Ferran de Sagarra, dipositat a la Biblioteca de Catalunya, està farcit d’aquestes llicències d’acaptar concedides a Santa Bàrbara de Pruneres per bisbats espanyols del segle XIX. Caldria analitzar els detalls del paper, els manuscrits, els segells, les rúbriques, els noms i tants altres aspectes que sortirien de l’objectiu d’aquest article. També s’hauria d’investigar la possibilitat que aquests documents compromesos fossin

14 La Esperanza. Periódico monárquico, 24 de maig de 1851, http:/hemerotecadigital.bne.es [consulta: 12/08/2016] 15 Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA), Reial Audiència, Registres, 1487/2, “Cartas acordadas Audiencia Territorial de Barcelona” (1864), f. 87 i ss, Reial Ordre d’1-8-1864. 16 La notícia de El Correo de Barcelona data de 15-2-1854, segons s’esmenta a AMMM, Libro de Acuerdos 1830-1859, 5-3-1854. Els confinaments van durar de juny a setembre del mateix any, vegeu El Clamor Público (Madrid), 24-4-1855. 17 La informació procedeix d’unes notes documentals de Joan-Xavier Quintana. Vegeu: BOPB, núm. 45, p. 3, 21-1-1858; ibidem, núm. 223, p. 4, 17-11-1857. 18 ACA, Real Audiència, Registres, 1487/2 , vegeu nota supra.



11

dipositats a casa de l’honorable Jaume Marset, alcalde, per alguns dels seus parents aplegadors si van ser perseguits per la justícia o les autoritats provincials. Finalment, oferim la transcripció de dues d’aquestes autoritzacions atorgades als representants de Santa Bàrbara de Pruneres: una d’una cúria episcopal l’altra concedida per un govern provincial. I. Autorització del govern provincial de Terol (12-11-1852)

19:

D. Miguel Rives, Gobernador de esta provincia Por el presente autorizo á Jaime Vivas, Comisionado por el Prior y Administrador del santuario de Santa Bárbara, en el monte de Pruneras, Diócesis de Gerona para que con arreglo á los privilegios Reales y Pontificios que á aquel estan concedidos, pueda colectar por todos y cualesquiera pueblos de esta provincia, durante el término de un año, las limosnas, legados, votos, y demas donativos que ofrezcan los fieles con destino al c[ulto?] / y veneracion del referido Santuario, previa la correspondiente autorizacion de la Autoridad Ec[lesiasti]ca, y encargo á las justicias y empleados dependientes de este Gobierno, que lejos de poner obstáculos á su cuestacion, le auxilien y presten el apoyo y proteccion que estuviere en sus atribuciones respectivas. Teruel, doce de Noviembre de mil ochocientos cincuenta y dos. El Gobernador [signatura]

II. Llicència de l’arxiprestat, partit i ardiaconat de Talavera de la Reina (9-3-

1853)20:

Nos Lic[encia]do D[on] Francisco Sanchez Villamil, P[resbíter[o], Abogado de los Tribunales del Reyno, Vicario, Juez Visitador Ec[clesiásti]co ordinario de esta villa de Talavera de la Reyna, y Arcipreste de ella su Partido y Arcedianato; por el Em[inentísi]mo S[eño]r D[on] Juan José Bonel? y Orbe, Cardenal Arzobispo de Toledo && mi Señor. Por la presente, damos y concedemos nuestra licencia y permiso á Jayme Costa, como Apoderado del Prior de el Santuario y Hospital de S[an]ta Bárbara, en el Monte de Pruneras, diócesis de Gerona; para que por sí y en el espacio de seis meses, pueda pedir y recojer en esta villa y pueblos de su Partido y Arcedianato, las limosnas que los fieles devotos de S[an]ta Bárbara, ofrezcan para la [veneracio?]n. del referido Hospital y Santuario; y tambien para que reparta y distribuya Medallas de d[ic]ha Santa, Estampas, Belas y Novenarios; admitiendo por Cofrades á los que gusten alistarse en su Hermandad ó Cofradia, consintiendo igualmente que los Párrocos, si lo estimasen conveniente, ecsorten á la devocion [de] la Santa en sus respectivas Iglesias, publicando el papel impreso donde se continen sus Milagros; y mandamos á todas las

19 Ibidem. És un foli per les dues cares, en paper ordinari i sense cap segell. 20 AMMM, Fons de Cal Virol (còpia digitalitzada), s.f. És un foli per les dues cares, en paper segellat a l’anvers i segell de la cúria episcopal al revers.



12

personas Eclesiásticas, no le pongan embarazo alguno, sino antes bien le faborezcan y auxilien en cuanto puedan.

Dada en / Talavera de la Reyna á nueve de Marzo, de mil ochocientos cincuenta y tres. Fran[cis]co Sanchez Villamil [signat]

Por mandado de S[u] S[eñoría] Dionisio Molina [signat]

Fonts documentals

Publiquem un nou document de la història del Cremallera a Montserrat però, cal tenir en compte que a la muntanya hi ha més d’un cremallera: El document Publicat a Gaceta de Madrid, nº 187, 5/7/1912, p. 34 Don ALFONSO XIII, por la gracia de Dios y la Constitución, REY de España; A todos los que la presente vieren y entendieren, sabed: que las Cortes han decretado y Nos sancionado lo siguiente: Artículo 1.º Se autoriza al Gobierno de S.M. para otorgar la concesión de un ferrocarril de vía estrecha á cremallera, sin subvención del Estado, desde la Estación superior de la línia de Montserrat, que actualmente se halla en explotación, hasta el pico de San Jerónimo, con sujeción al proyecto facultativo presentado en el Ministerio de Fomento por los señores D. Rómulo Bosch y Alsina y D. Román Macaya y Gibert, y á las modificaciones que en el mismo se introduzcan. Art. 2.º Este ferrocarril se declara de utilidad pública, con derecho á la expropiación forzosa, y su concesión y explotación se ajustarán á lo dispuesto en la ley de Ferrocarriles de 23 de Noviembre de 1877 y Reglamento dictado para su ejecución. Art. 3.º El Gobierno señalará los plazos para el comienzo y terminación de las obras. Por tanto: Mandamos á todos los Tribunales, Justicias, Jefes Gobernadores y demás autoridades, así civiles como militares y eclesiásticas, de cualquier clase y dignidad, que guarden y hagan guardar, cumplir y ejecutar la presente Ley en todas sus partes. Dado en Palacio á cuatro de Julio de mil novecientos doce.

YO EL REY. El Ministro de Fomento. Miguel Villanueva y Gómez.

Crèdits: Documenta Monistrol de Montserrat. Butlletí trimestral. Edita: Arxiu Municipal de Monistrol de Montserrat Col·labora: Ajuntament i Regidoria de Cultura de Monistrol de Montserrat. Acceptació d’originals: [email protected] Subscripció: [email protected] Registre legal: B.8069-2013

D O C U M E N T A



Editorial




SUMARI



U

Notícies






3





4

Articles







5





6



-------------------------------------------







7







8







1853






-





9







10





11


19:



1853)20:





12




Fonts documentals




D O C U M E N T A



Editorial




SUMARI



U

Notícies






3





4

Articles







5





6



-------------------------------------------







7







8







1853






-





9







10





11


19:



1853)20:





12




Fonts documentals




D O C U M E N T A



Editorial




SUMARI



U

Notícies






3





4

Articles







5





6



-------------------------------------------







7







8







1853






-





9







10





11


19:



1853)20:





12




Fonts documentals




D O C U M E N T A



Editorial




SUMARI



U

Notícies






3





4

Articles







5





6



-------------------------------------------







7







8







1853






-





9







10





11


19:



1853)20:





12




Fonts documentals




D O C U M E N T A



Editorial




SUMARI



U

Notícies






3





4

Articles







5





6



-------------------------------------------







7







8







1853






-





9







10





11


19:



1853)20:





12




Fonts documentals




D O C U M E N T A



Editorial




SUMARI



U

Notícies






3





4

Articles







5





6



-------------------------------------------







7







8







1853






-





9







10





11


19:



1853)20:





12




Fonts documentals




D O C U M E N T A



Editorial




SUMARI



U

Notícies






3





4

Articles







5





6



-------------------------------------------







7







8







1853






-





9







10





11


19:



1853)20:





12




Fonts documentals




D O C U M E N T A



Editorial




SUMARI



U

Notícies






3





4

Articles







5





6



-------------------------------------------







7







8







1853






-





9







10





11


19:



1853)20:





12




Fonts documentals




D O C U M E N T A



Editorial




SUMARI



U

Notícies






3





4

Articles







5





6



-------------------------------------------







7







8







1853






-





9







10





11


19:



1853)20:





12




Fonts documentals




D O C U M E N T A



Editorial




SUMARI



U

Notícies






3





4

Articles







5





6



-------------------------------------------







7







8







1853






-





9







10





11


19:



1853)20:





12




Fonts documentals




D O C U M E N T A



Editorial




SUMARI



U

Notícies






3





4

Articles







5





6



-------------------------------------------







7







8







1853






-





9







10





11


19:



1853)20:





12




Fonts documentals




D O C U M E N T A



Editorial




SUMARI



U

Notícies






3





4

Articles







5





6



-------------------------------------------







7







8







1853






-





9







10





11


19:



1853)20:





12




Fonts documentals




D O C U M E N T A



Editorial




SUMARI



U

Notícies






3





4

Articles







5





6



-------------------------------------------







7







8







1853






-





9







10





11


19:



1853)20:





12




Fonts documentals




D O C U M E N T A



Editorial




SUMARI



U

Notícies






3





4

Articles







5





6



-------------------------------------------







7







8







1853






-





9







10





11


19:



1853)20:





12




Fonts documentals




D O C U M E N T A



Editorial




SUMARI



U

Notícies






3





4

Articles







5





6



-------------------------------------------







7







8







1853






-





9







10





11


19:



1853)20:





12




Fonts documentals




D O C U M E N T A



Editorial




SUMARI



U

Notícies






3





4

Articles







5





6



-------------------------------------------







7







8







1853






-





9







10





11


19:



1853)20:





12




Fonts documentals




D O C U M E N T A



Editorial




SUMARI



U

Notícies






3





4

Articles







5





6



-------------------------------------------







7







8







1853






-





9







10





11


19:



1853)20:





12




Fonts documentals




D O C U M E N T A



Editorial




SUMARI



U

Notícies






3





4

Articles







5





6



-------------------------------------------







7







8







1853






-





9







10





11


19:



1853)20:





12




Fonts documentals




D O C U M E N T A



Editorial




SUMARI



U

Notícies






3





4

Articles







5





6



-------------------------------------------







7







8







1853






-





9







10





11


19:



1853)20:





12




Fonts documentals




d o c u m e n t a - ajuntament de monistrol de montserrat · monestir de santa cecília, a...

Documents