CURS FPO OFIMÀTICA 2Centre Penitenciari HOMES BarcelonaMonitor: Eduard Girbau Casajuana

Com podria descriure tanta misèria…potser posant en antecedents, remuntant-me a l’any 2004, quan per pròpia iniciativa havia dinamitzat l’aula d’Ofimàtica, incloent en el mateix curs d’Office un taller de reciclatge d’ordinadors, tot sota el lema de aportar il·lusió a un col·lectiu que algun dia han

d’ésser peces de l’engranatge social. Recordo que la meva labor s’excedia del contracte, doncs tenia un promig de 20 interns cada tarda, pel Cire m’havien assignat la tasca de estandarditzar el programa de curs per a tots els centres i també m’ocupava de gestionar les donacions de material informàtic que reciclàvem a l’aula: m’havia convertit en un ANTI-SISTEMA.I varen arribar aquells innocents calendaris que algú els va carregar de culpabilitat, i tot el món que m’havia creat d’il·lusions es va fondre… Dono les gràcies a tots els qui des de CCOO m’heu donat suport, perquè ja em pensava que tothom està boig i així vaig creure que era jo qui ho estava : he estat 16 mesos amb antidepresius i des de mitjans d’Abril m’he reincorporat a la feina.En el meu retorn he intentat emmotllar-me al sistema i cada dia em sento més patètic, doncs crec que ja sóc un paràsit més.

Primer gran inconvenient dins el sistema: El coordinador dels cursos, un tal Pere Tarraga, el qual el seu únic objectiu és fer el mínim dels mínims possible, així cada dia s’ocupa de rebaixar el seu horari: ha aconseguit reducció de jornada per tenir un fill, (que deu estar a punt de començar el batxillerat), reducció per horari d’estiu, reducció per estar fent dins el seu horari un curs de català (Nivell B), que al sobre no l’està aprofitant, (s’hauria d’estudiar que en el cas que el suspengui se’l castigui a recuperar les hores...) i per si fos poc havent fet vacances per reis, setmana santa, dies personals que s’agafa.. s’adjudica 60 hores extres que haurà de gaudir durant aquest any (si cal ja us passaré l’informe). En dos mesos i escaig que porto d’alta l’he vist 6 tardes.La seva labor de fer-nos la selecció la incompleix i inclòs s’ha tret de sobre redactar les actes de les reunions assignant-nos als monitors aquesta tasca per imperatiu.

Segon gran iconvenient: el procés de selecció dels interns que opten als cursos. Han imposat un protocol de selecció que fa que els cursos estiguem sempre en dèficit d’alumnes (actualment només en tinc 8 de les 12 places que ofereix el meu curs). Tenim

en compte que és un centre preventiu, els interns avui hi son, demà ja no. El protocol és el següent:

Promoció del curs a l’inici a base de cartells que confeccionem els mateixos monitors i distribuïm per les galeries.

L’intern interessat presenta instància a Bunker. De Bunker passa a Coordinador (per les seves absències poden passar 5 dies) Coordinador ens passa instància a Monitors. El monitor cerca l’intern per tot el centre (a vegades és una labor d’investigació

trobar a l’intern) i se li fa entrevista. Si es considera apte l’intern es passa Informe a Coordinador El coordinador passa Informes de selecció a la Junta de Tractament per a que

aprovin l’intern (un 30% cauen). Aquests retornen l’Informe a Coordinador amb l’Ok o el Ko.

El coordinador passa Llistat d’acceptats per tractament a Cap de Tallers (actualment en Juan Carlos i en Laureano)

En Laureano acostuma a acceptar-los tots, en Juan Carlos fa caure de la llista un 40% dels acceptats per tractament. Passen llistat a coordinador.

El coordinador ens passa als monitors la llista d’altes.

El primer dilluns hàbil poden començar a venir al curs.

Tenint en compte les absències del coordinador, el procés d’alta d’un alumne en temps récord és 15 dies, de promig 21 i pot ser un mes i mig, temps suficient per a que l’intern ja hagi deixat el centre.En el cas del curs d’Ofimàtica, s’ha de tenir en compte que és de 134 hores, que suposa un mes i

mig de curs, ja se m’ha donat el cas de que donin d’alta un alumne quan falten 2 dies per acabar el curs.

Tercer gran inconvenient: la infraestructura de l’aula:He tingut la sort de que qui em va substituir també va seguir amb la tasca de manteniment i reciclatge de maquinari. Actualment hi ha 15 màquines, les quals funcionen òptimament 4, regularment 7, són autèntiques joies del mercat del trasto 5.Com a anècdota, una màquina, (la que regulava la impressora i en la que els alumnes només hi tenen accés un dia a la setmana, i en el meu cas asseguro que només imprimeixen), aquesta era una màquina que havien donat des de Cire, (això mentre estava jo de baixa). Resulta que un bon matí, el monitor hi descobreix uns formularis que no s’havien esborrat de l’ordinador; aquest posa el crit al cel i li comunica al coordinador (casualment aquell dia tenia ganes de treballar) i aquest fa un Informe a direcció comunicant els fets. Resultat 1: l’aula tancada durant dues setmanes per a fer investigacions, la qual va ser una redada en tota regla. Òbviament no van trobar res de sospitós (sospito que buscaven quelcom per expedientar-me). Resultat 2: el curs que havia de donar entre l’11 d’abril (jo em vaig incorporar el 14) i el 30 de Maig, de 134 hores de durarda, entre el procés de selecció i l’Informe del coordinador, ha quedat reduit a un curs de 60 hores? (també s’ha de tenir en compte que l’hora d’Inici de les classes es les 15:00, però per protocols de seguretat que donen preferència als Interns que van a tallers, solen ser les 15:30 quan arribem a l’aula amb els alumnes; l’hora de sortida haurien de ser les 19:00, però com que es coincideix també amb l’horari de tallers hem de procurar posar-nos a la cua mitja hora abans.).

Per al següent curs que vaig iniciar el 2 de juny, vaig acordar amb el coordinador que agafava els mateixos alumnes, cobrint les baixes amb una nova selecció que em van aprovar el 20 de juny. Emperò, va donar de baixa a tots els alumnes, per una confusió que va tenir i vaig estar fins el 8 de juny sense poder donar curs.

Jo m’ho prenc amb total filosofia, sé que vaig al son que toca el sistema i no m’hi faig mala sang, però em sento neci i mesquí de pensar que podria estar aportant il·lusió a un mínim de 12 persones, (que no hem d’oblidar que encara que estiguin presos són persones i mereixen una oportunitat), em sento pobre de saber que hi ha un pressupost per a fer aquests cursos i que en realitat es perden tots els diners en despatxos. Em sento un estafador més dins el sistema, doncs després haig de presentar Documentació tota falsificada.

Bé, suposo que conto amb el suport legal i moral del sindicat, ja que la meva confessió, incloses les fotos em podrien costar el lloc de treball, però al menys em sento més digne.

Salut i treball!

Eduard, a Castellar del Vallès, un dia com avui que encara faré tard, 27 de juny de 2006.