curs codi tècnic de l'edificació db se-c v08

DOCUMENT BÀSIC: SEGURETAT ESTRUCTURAL – FONAMENTS

diap. 1

EL CODI TÈCNIC DEEL CODI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ

DOCUMENT BÀSIC:DOCUMENT BÀSIC:SEGURETAT

ESTRUCTURALESTRUCTURALFONAMENTS

2007


diap. 2

DB SE C: NOVETATSCaràcter

DB SE-C: NOVETATS

- OMPLE UN IMPORTANT BUIT REGLAMENTARI

instrumental

- DEFINEIX i QUANTIFICA les exigències bàsiques (SE1 / SE2)

- estableix del nivell o valor límit de les prestacions dels edificis o de les seves parts: RELACIÓ ENTRE COMPORTAMENT TERRENY I ESTRUCTURA

- regula els CONTINGUTS MÍNIMS i JUSTIFICACIONS de l’ESTUDI- regula els CONTINGUTS MÍNIMS i JUSTIFICACIONS de l ESTUDI GEOTÈCNIC

- selecciona determinats MÈTODES de verificació i/o solucions sancionades l à tiper la pràctica

- aborda també: condicionament del terreny, millora i reforç


diap. 3

DB SE-C: CONTINGUTS

- Part 1 (cap. 1 – 3): àmbit d’aplicació - objectius funcionals i prestacionals

DB SE-C: CONTINGUTS

( p ) p j pde la fonamentació - requisits i continguts mínims de l’estudi geotècnic

- Part 2 (cap. 4 – 6 ): definició de tipologies de fonamentació i estructures de contenció - definició d’accions sobre la fonamentació - mètodes de verificació dels estats límits últim i de servei - recomanacions respecte a la construcció i manteniment

P t 3 ( 7 9) di i t d l t i ill d l t- Part 3 (cap. 7 – 9): condicionament del terreny – aigua – millora del terreny – ancoratges.


diap. 4

Cap 1: GeneralitatsCap. 1: Generalitats


diap. 5

Cap. 2: bases de càlcul: continguts a ressaltar (1)Cap bases de cà cu co t guts a essa ta ( )

-Les estructures en relació al terreny (fonaments, contenció, etc) es dissenyaran atenent a la capacitat portant (ELU) i a l’aptitud al serveidissenyaran atenent a la capacitat portant (ELU) i a l aptitud al servei (ELS)

- Es consideraran les situacions de dimensionat persistents, transitòries i t di à iextraordinàries

-ELU: los requisitos relativos a la cimentación se verificarán normalmente mediante cálculos, utilizando el formato de los coeficientes de seguridad gparciales

- ELS: la verificació dels estats límits de servei relacionats amb els moviments de la fonamentació considera l’assentament l’assentamentmoviments de la fonamentació considera l assentament, l assentament diferencial, la distorsió angular, etc, però únicament prescriu valors per la distorsió angular: no hi ha prescripció vers l’assentament màxim


diap. 6

Cap 2: bases de càlcul: continguts a ressaltar (2)Cap. 2: bases de càlcul: continguts a ressaltar (2)el mètode dels coeficients de seguretat parcials

γR : coef parcial de resistència

γM : coef parcial sobre les propietats dels materialsdels materials

γE : coef parcial per efectes de les accions

γF : coef parcial sobre les accions


diap. 7

Cap. 3: L’Estudi Geotècnic

que cal comprovar?


diap. 8

Cap 3: definició i autoria de l’estudi geotècnicCap. 3: definició i autoria de l estudi geotècnic

Definició d’estudi geotècnic:

Autoria i moment d’execució:


diap. 9

Cap. 3: Dimensionament de la campanya de prospecció

com dimensionar la complexitat campanya de prospecció?

pgeotècnica del

terrenycampanya de

i

tipus d’estructura-tipologia de prospecció

reconeixement

tipus d estructura- profunditat d’estudi

m2 edificats-número de punts de prospecció


diap. 10

Cap 3: Dimensionament de la campan a de prospeccióCap. 3: Dimensionament de la campanya de prospecció

Tipologies estructurals

Tipus de construcció


diap. 11

Cap 3: Dimensionament de la campan a de prospeccióCap. 3: Dimensionament de la campanya de prospecció

El terreny

Grups de terreny: T-1, T-2


diap. 12

Cap. 3: Dimensionament de la campanya de prospecció

G d t T 3

p p y p p

El terreny T-3

Grups de terreny: T-3


diap. 13

Cap. 3: número mínim de prospeccions: 3 !!Cap. 3: número mínim de prospeccions: 3 !!número de “punts”


diap. 14

Cap. 3: restriccions a l’aplicació dels penetròmetres (1)

Acceptació d’assaigs de penetració dinàmica contínua

p p p ( )


diap. 15

Cap. 3: restriccions a l’aplicació dels penetròmetres (3)

Tipologia dels assaigs de penetració acceptats:

Cap 3 est cc o s a ap cac ó de s pe et ò et es (3)


diap. 16

Cap. 3: dimensionat del reconeixement: exemplesCap 3 d e s o at de eco e e e t e e p es

* prospecció complementària que permeti l’observació directa del terreny, **: superfície edificada total. Atenció: el número de sondeigs indicat és el MÍNIM i complirà amb les distàncies màximes


diap. 17

Cap. 3: restriccions a determinats sondeigs

Realització de sondeigs amb barrina helicoide:

p g


diap. 18

Cap. 3: assaigs de laboratori

S’incrementa notablement l’exigència d’assaigs de laboratori (suficiència de mostra per a estimacions amb validesa estadística): Per a cada unitat geotècnica es realitzaran:

p g

a estimacions amb validesa estadística): Per a cada unitat geotècnica es realitzaran:

En presència d’aigua es prendrà i analitzarà una mostra per a cada dos sondeigs


diap. 19

Cap. 3: contingut de l’estudi geotècnic (a)

I f ió d’ t d t

p g g ( )

- Informació d’antecedents

- Definició geomètrica i geomecànica complerta de litotipus: NSPT ≠ Qad

S’obliga a una justificació detallada del coeficient del sòl vers la NCSR- S obliga a una justificació detallada del coeficient del sòl vers la NCSR, en cas necessari es definirà per a cada litotipus i cada sondeig

- A petició expressa del projectista o del Director de l’Obra es presentaran recomanacions constructives (i si s’escau alternatives) pel sistema de fonamentació, procés d’excavació, sistema de contenció, i es valorarà llur influència amb els colindants


diap. 20

Cap. 3: contingut de l’estudi geotècnic (b)

- Recomanacions: especificacions mínimes necessàries

cota de fonamentació

p g g ( )

- cota de fonamentació

- tensió admissible: definir capacitat portant i tensió de treball recomanada vs deform.

- valoració quantificada dels assentaments totals i diferencials (AMB s < 2.54 cm NO VAL i ’ d t dif i l d l t i it d)VAL si no s’admet un diferencial de la mateixa magnitud).

- elements de contenció: paràmetres pel càlcul d’empentes

- Llei tensió – desplaçament (en pantalles) o mòdul de balast (pantalles, fonaments) en models d’interacció estructura – terreny.

- qualificació del terreny respecte a la capacitat de remoció de maquinària

- caracterització i influència de les aigües subterràniescaracterització i influència de les aigües subterrànies

- valoració de l’agressivitat del terreny i de les aigües

- problemes d’excavacions, estabilitat de talussos provisionals, afeccions


diap. 21

Cap. 3: Confirmació de l’estudi geotècnicp g


diap. 22

Cap. 3: Confirmació de l’estudi geotècnic (?)p g ( )


diap. 23

Cap. 4: Fonamentacions superficialsp p


diap. 24

Cap. 4: Fonamentacions directes: disseny (1)p y ( )

Resum de continguts:

- Definició tipològica de les fonamentacions “directes”: sabates aïllades i corregudes pous de fonamentació emparrillats i llosescorregudes, pous de fonamentació, emparrillats i lloses

- Criteris de dimensionat: verificacions (estats límits) variables bàsiques delCriteris de dimensionat: verificacions (estats límits), variables bàsiques del terreny a considerar.


diap. 25

Cap. 4: Fonamentacions directes: CÀLCUL EN SÒLSp

Criteris de dimensionat: verificacions estat límit ÚLTIM

-mètodes de càlcul:

-analítics (detallats)-sòls

- roques

-simplificats (aplicables amb restriccions)

Mètode simplificat per a sòls:mètode molt

habitual abans del

Qad deduïda directament de NSPTabans del

CTE

Condició: per sdif tolerable = 25 mm i D ≤ 2 %0 L = 12.5 m ( ! )


diap. 26

Cap. 4: Fonamentacions directes: ROCA

- Pressions admissibles per a

p

fonamentació en roca:

- únic cas en que s’admet un criteri des admet un criteri de disseny “segons norma” (relació entre tipologia i estat de latipologia i estat de la roca i tensió admissible).

lt ti d àl l- alternativa de càlcul analític simplificat.


diap. 27

Cap. 4: Fonamentacions directes: ASSENTAMENTS

- Assentament de fonamentacions directes

Mètodes de verificació:

p

- Mètodes de verificació:

- sòls granulars: mètode de càlcul de Burlarnd & Burbridge (a partir de NSPT).

- sòls granulars grollers (graves): placa de càrrega / geofísica

- sòls coherents: càlcul elàstic (quan Qw < Qprec).

- No contempla:

- Sòls granulars de compacitat fluixa (NSPT < 7).

- Sòls coherents normalment consolidats o quan Qw > Qprec (càlcul de la consolidació)


diap. 28

Cap. 4: fonamentacions directes: construcció

E i l’ú d’ l d’ t t (f i ó d t j ) 10 í

p

- Es prescriu l’ús d’una solera d’assentament (formigó de neteja) 10 cm mín.

- Excavació curosa: final de l’excavació i col·locació del formigó de neteja: temps mínim, fons d’excavació “inalterat”, precaucions en cas de diferents p pnivells de fonamentació, dimensions mínimes d’encastament)

- S’estableixen precaucions per al cas de presència d’aigua

- Es consideren també precaucions en cas de gelada del sòl, inundació, aterraments, etc.

PROTECCIÓ DEL FONS D’EXCAVACIÓ


diap. 29

Cap. 4: qüestions específiques per Lloses

- Estableix criteris preventius en cas de sifonament del fons d’excavació

p q p q p

- Estableix criteris preventius en cas de sifonament del fons d excavació

- Cal preveure l’aixecament del fons d’excavació quan la llosa es situa en el fons d’un buidat important pels diferents mecanismes que poden dur a

i i l è i d l òl l d l ivariacions volumètriques del sòl o al trencament del mateix:

- aixecament per descompressió

i t i it t- aixecament per expansivitat

- trencament del fons d’excavació


diap. 30

Cap. 4: qüestions específiques per POUSp q p q p

C it i ti d if t d l f d’ ió- Criteris preventius en cas de sifonament del fons d’excavació

- En cas de parets d’excavació inestables entibar

En cas d’esgotament del pou previ a formigonar: limitar el rentat de fins- En cas d’esgotament del pou previ a formigonar: limitar el rentat de fins


diap. 31

Cap. 4: Fonamentacions directes: control

E t it d i i l t l d’ ió d l

p

- Es presenten un seguit de prescripcions pel control d’execució de les fonamentacions superficials, en generals criteris de bona pràctica.

- Inspecció del fons d’excavació: cal verificar la correspondència amb les p pprevisions de l’estudi geotècnic; cas de disconformitat es replantejarà el projecte de la sabata en qüestió: “actuar en conseqüència” (en molts casos manca una certa definició)

- Homogeneïtat de la superfície d’assentament de la sabata (zones toves i zones dures)

- El control de la fonamentació haurà de reflectir-se en plànols o altres documents, i haurà de ser incorporat a la documentació final d’obra.


diap. 32

Cap. 4: Fonamentacions directes: auscultacióp

- Es recomana per totes les construccions i es prescriu per a estructures C-3 i C-4 l’auscultació mitjançant anivellació amb una precisió de 0.1 mm.


diap. 33

fonamentacions profundes


diap. 34

Cap. 5: Fonamentacions profundes: definició

-Defineix el que és una fonamentació profunda (L > 8b)

p p

- Segueix la sistemàtica habitual de classificació de les fonamentacions profundes, definint-les per:

la transmissió de càrregues al sòl: fuste / punta- la transmissió de càrregues al sòl: fuste / punta

- els materials: formigó “in situ”, prefabricats, d’acer, fusta

- la forma: secció circular prismàtica H cas especial: pilots – pantallala forma: secció circular, prismàtica, H... cas especial: pilots pantalla

- el procediment constructius: per excavació / per desplaçament

els micropilots no són considerats en el DB SE-C


diap. 35

Cap. 5: Fonamentacions profundes: disseny i càlcul

Accions a considerar:

Es simplifica el càlcul:

p p y

s’abandona el sistema tradicionalEs simplifica el càlcul:

- encep infinitament rígid i pilots articulat en cap

- càlcul simplificat:

sistema tradicional NTE segons el qual és suficient per definir el - fregament negatiup

Anàlisi de dimensionat:

comportament del terreny amb la determinació de la

g g

- empentes horitzontals

- pilot aïllat

- grup de pilots: estat límit últim i assentament

resistència per fuste i punta

èt d d àl l d l tmètodes de càlcul desenvolupats en annexes

s’incrementa lleugerament el tope estructural (no distinció ambient sec / amb aigua)


diap. 36

Cap. 5: Fonamentacions profundes: construccióp p

Condicions constructives:

-Criteri general

UNE-EN 1536:2000

per a pilots formigonats

“in situ”

- Formigó i els seus

components s./ EHE, RC...


diap. 37

Cap. 5: Fonamentacions profundes: controlp p

PILOTS FORMIGONATS “IN SITU”

f “- Durant l’execució de cada pilot es confeccionarà un “parte” de control que contindrà la informació obtinguda de la supervisió del replanteig, la perforació, el formigonat, la col·locació d’armadures, etc

- Pilots tipus CPI-7/8: s’insisteix en la conveniència de realitzar un registre continu de paràmetres durant l’execució

S’imposa la realització d’assaigs de control: proves d’integritat (geofísica- S imposa la realització d assaigs de control: proves d integritat (geofísica, sondeig mecànic) que haurà de ser fixada pel Plec de condicions de Projecte abans de l’inici d’obra. S’esmenten els assaigs de càrrega.

PILOTS PREFABRICATS CLAVATS

- Sistemàtica del control del procés de clava: registre de paràmetres


diap. 39

Cap. 6: Estructures de contenció: definicióp

S’estableixen les tipologies habituals, afegint-se de noves no considerades o poc definides en l’anterior normativa bàsica:poc definides en l anterior normativa bàsica:

-Pantalles:

- convencionals

- de pilots

- clavades (tablestaques i prefabricades col·locades en rasa)( q p )

- Murs de contenció (no inclou murs especials p.e. de rocalla)

- Entibacions


diap. 40

Cap. 6: Estructures de contenció: càlculp

Accions considerades: les habituals (pes propi de l’element de contenció, empentes del reradors puntals ancoratges ) + novetats respecte a NBE-empentes del reradors, puntals, ancoratges...) + novetats respecte a NBEAE-88

- Considerar les accions degudes intrínsecament al terreny l’estudi tè i h à d’ t t t l à t i d digeotècnic haurà d’aportar tots els paràmetres necessaris de disseny

- Sobrecàrregues permanents / transitòries (colindants, vials, acopis...)

Empentes degudes a terrenys expansius- Empentes degudes a terrenys expansius

- S’insisteix en la necessitat de considerar l’empenta en repòs especialment en cas de reradors compactat o sòls sobreconsolidats


diap. 41

Cap. 6: execució: Mursp

-Condicions constructives d’acord a les específiques d’aplicació de la EHE

-Especificacions sobre l’excavació equivalents a les esmentades per a fonamentacions directes

Es comprovarà la coincidència entre el terreny excavat i les previsions de-Es comprovarà la coincidència entre el terreny excavat i les previsions de l’estudi geotècnic; de tots els murs es realitzarà un registre documentat sobre la seva execució.

É-És especialment important controlar les característiques dels elements d’impermeabilització i del material del reblert del reradors


diap. 42

Cap. 6: execució: Pantallesp

Qüestions d’especial incidència:

-S’incideix de forma especial en la conveniència d’una correcta execució dels murets – guia per assegurar una execució adequada de la pantalla

Recalca la importància d’una adequada dosificació del formigó i un-Recalca la importància d una adequada dosificació del formigó i un correcte ús dels llots tixotròpics

-Incideix en la necessitat de procedir a un formigonat correcte: emprant el tub Tremie (mai abocant el formigó) i sense pauses de subministrament

-Es comprovarà la coincidència entre el terreny excavat i les previsions de l’estudi geotècnic; de totes les pantalles es realitzarà un registrel estudi geotècnic; de totes les pantalles es realitzarà un registre documentat sobre la seva execució.


diap. 44

Cap. 7: Condicionament del terreny: excavacionsp y

les excavacions no s’improvisaran sobre la marxa de l’obra:


diap. 45

Cap. 7: excavacions: càlcul; auscultacióp ;

-s’implica al responsable del Projecte, o en el seu cas de l’estudi geotècnic a la definicióseu cas, de l estudi geotècnic, a la definició dels estats límits últims dels talussos en sòls i en roca

obliga a una correcta definició en Projecte ( l-es considerarà l’estat límit de servei de les

estructures o vials propers per efecte directe o indirecte, a curt o llarg termini, dels treballs

(en el seu cas, en l’estudi geotècnic)

d’excavació

introdueix la necessitat de procedir a la instrumentació d’excavacionsintrodueix la necessitat de procedir a la instrumentació d excavacions quan les mesures prescriptives no siguin prou garantistes o les hipòtesi de càlcul no es recolzin sobre dades fiables


diap. 46

Cap. 7: reblerts: disseny, construcció i control

-El Projecte haurà de definir les qualitats del préstec, les condicions de col·locació en obra el procediment i grau de compactació (entre d’altres)

Cap eb e ts d sse y, co st ucc ó co t o

col locació en obra, el procediment i grau de compactació (entre d altres)

-En cas d’estar limitats per un talús s’hi aplicaran les mateixes disposicions que per als talussos d’excavació

-Preferentment s’utilitzaran sòls de tipus granulars (habitualment dits “sòls adequats” o “seleccionats”)

Els sòls argilosos requeriran d’un tractament especial i d’una previsió-Els sòls argilosos requeriran d un tractament especial i d una previsió adequada sobre la seva col·locació en obra

-Cal un control adequat de la compactació (emprant els sistemes habituals en obra civil), però s’ha de tenir especial cura en no sobrecompactar els reblerts pels efectes negatius (incidència sobre estructures)


diap. 47

Cap. 7: gestió de l’aigua:Cap gest ó de a gua


diap. 48

Cap. 7: gestió de l’aigua: projecte i construccióCap gest ó de a gua p ojecte co st ucc ó-El Projecte definirà el procediment de gestió (esgotament, rebaix del n.f., drenatge per gravetat, etc):

-A demés dels condicionants habituals que han de garantir l’efectivitat dels sistemes d’esgotament, es tindran en compte els condicionants ambientals:

-influència sobre l’aqüífer localinfluència sobre l aqüífer local

-eliminació d’aigua amb possible contaminació de fins

-valoració de l’impacte ambiental en l’entornp

-S’imposa al Projecte una previsió de seguiment del nivell freàtic, pressions intersticials, moviments del terreny... instrumentació + auscultació


diap. 49


diap. 50

Cap. 8: millora o reforç del terrenyCap 8 o a o e o ç de te e y

-Primera Norma Bàsica d’aplicació a uns procediments de construcció cada vegada més usuals en l’edificació (no només en obres singulars); tanmateix, el desenvolupament de l’articulat és molt limitat i genèricp g

-El disseny del procediment de millora serà establert en Projecte atenent a totes les variables terreny – estructura involucrades

-Es tindran en compte els efectes sobre el medi ambient (injeccions, addicions al sòl, contaminació d’aigües freàtiques)

- El projecte establirà les especificacions de les mesures constructives i deEl projecte establirà les especificacions de les mesures constructives i de control


diap. 51

Cap. 9: ancoratgesCap 9 a co atges

-En general segueix les prescripcions de la UNE-EN 1537:2001 Anclajes al T i d l R d i l t t ió t lTerreno, i de les Recomendaciones para el proyecto, construcción y control de anclajes al terreno H.P.8-96 elevant al caràcter de Norma Bàsica les seves aportacions essencials


diap. 52

Annexese es


diap. 53

moltes gràcies per la vostra atencióo tes g àc es pe a ost a ate c ó


diap. 54

preguntes?p g

- ara que l’estudi geotècnic és obligatori, en cas de sinistre o patologia, els arquitectes tècnics / aparelladores continuem sent responsables?arquitectes tècnics / aparelladores continuem sent responsables?

- que s’ha de fer si un ha de començar una obra en la que el Projecte no compleix amb la definició dels procediments d’execució com obliga el CTE?

- qui / quan / com ha de procedir a la supervisió de l’execució de TOTES les excavacions de TOTS els elements de fonamentació (sabates, pantalles, pilots, murs de contenció...) per elaborar el registre que obligadament s’hapilots, murs de contenció...) per elaborar el registre que obligadament s ha d’incorporar a la documentació final d’obra?

- per a una unifamiliar de planta baixa sobre roca evident i en un solar pla, és obligada la realització d’una campanya de prospecció complerta?és obligada la realització d una campanya de prospecció complerta?

- en quins casos i quins procediments d’auscultació són preceptius davant de risc a colindants per excavacions o moviments de la fonamentació?

curs codi tècnic de l'edificació db se-c v08

Education